Vols ser amic meu? - Estudi sobre les xarxes socials a Internet i com han canviat la nostra manera de comunicar-nos

MARTA TORNER GRIMA

Vols ser amic meu? Estudi i reflexions sobre les xarxes socials a Internet i com han canviat la nostra forma de comunicar-nos Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 Tutor: Toni Muñoz

Sabies que les xarxes socials ocupen la major activitat a Internet? Que el Facebook va ser inventat per un estudiant que no va ni acabar la carrera? I que... En aquest treball trobaràs les respostes a les preguntes que vulguis saber... i les que no vulguis saber.

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

Índex Índex .............................................................................................................................................. 1 Agraïments .................................................................................................................................... 6 Justificació .................................................................................................................................... 7 Introducció.................................................................................................................................. 10 Hipòtesi i objectius ..................................................................................................................... 13 Què és una xarxa social? ......................................................................................................... 14 1.

Què és una xarxa social? ................................................................................................ 15 1.1 Quan podem considerar una pàgina com a xarxa social?................................ 17 1.2 Utilitats i beneficis ....................................................................................................... 19 1.2.a Com ens ajuden? ............................................................................................ 21 1.3 Perills ............................................................................................................................. 21 1.4 Les xarxes socials; una qüestió de moda? ............................................................. 22 1.5 Pàgines de xarxes socials .......................................................................................... 23 1.6 Comparació entre xarxes ......................................................................................... 24 1.7 Cronologia de les xarxes socials .............................................................................. 25

Què és el Facebook? ................................................................................................................ 27 2.

Què és el Facebook? ...................................................................................................... 28 2.1 Història i actualitat de la pàgina.............................................................................. 28 2.1.a El Facebook ha evolucionat... ....................................................................... 29 2.1.b … fins arrivar a ser el REI de les xarxes socials .............................................. 30 2.2 En constant canvi ....................................................................................................... 34 2.3 Com començar a utilitzar el Facebook .................................................................. 35 2.4 Què podem fer al Facebook ................................................................................... 35 2.5 Tipus d’usuaris Facebook .......................................................................................... 36 2.6 Perills explícits al Facebook ....................................................................................... 37 2.7 Entrar-hi o no entrar-hi... aquesta és la qüestió ..................................................... 37 2.7.a Val la pena fer servir el Facebook? .............................................................. 38 2.8 Facebook, una xarxa “SOCIAL”?............................................................................. 41 2.9 Serà mai una pàgina “substituïble”? ....................................................................... 42 2.9.a Els nous dissenys ............................................................................................... 42 2.9.b Més que una moda passatgera.................................................................... 43 2.10 Una mica de conceptes tècnics dins del “món facebookal” .......................... 43 2.10.a Què em passa pel cap quan entro al Facebook? .................................. 43

11

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 2.10.b “Pàgines vs grups”: quina és la diferència? .............................................. 44 2.11 Una lectura negativa del Facebook (i tan negativa) ........................................ 45 Internet i la web 2.0 ................................................................................................................... 48 3.

Internet i la web 2.0 .......................................................................................................... 49 3.1 Internet, bo o dolent? ................................................................................................ 49 3.1.a Un dia a Internet .............................................................................................. 49 3.1.b Història – Com hem arribat fins aquí? ........................................................... 51 3.1.c El 20% dels internautes es penedeixen de quelcom que van fer a la xarxa ............................................................................................................................ 51 3.2 La web 2.0. Una altra manera d’explicar què són les xarxes socials ................. 52 3.3 Trobar parella utilitzant la tecnologia 2.0 ............................................................... 52 3.3.a Com trobar una parella dins la nostra xarxa social? ................................. 53 3.3.b Però, què passa quan ens deixen mitjançant Internet?............................ 54

Les xarxes socials com a eina per unir (o separar) .............................................................. 55 4.

Les xarxes socials com a eina social per unir (o separar) ........................................... 56 4.1 Què ha suposat, la implantació de les xarxes socials? ........................................ 56 4.1.a Un món més obert? ......................................................................................... 57 4.1.b Apunt: connexió del Facebook amb el món real – “La desvirtualització del que és virtual” ..................................................................................................... 57 4.2 Diversitat i diferències: les elimina Internet? ........................................................... 58 4.3 Xarxes socials – Com ens afecten ........................................................................... 59 4.3.a Connectats ....................................................................................................... 59

Poderosament poderós ............................................................................................................ 61 5.

Poderosament poderós................................................................................................... 62 5.1 Parlant de poder (+ els esdeveniments) ................................................................. 62 5.2 El poder del Facebook, regne de la hipocresia .................................................... 63 5.2.a La paraula en la “realitat” i la paraula “online” ......................................... 63 5.2.b Captant usuaris ................................................................................................ 63 5.3 El Facebook i les modes ............................................................................................ 64 5.4 El que les empreses en poden treure ...................................................................... 64 5.4.a El 27% dels consumidors es guia per les xarxes socials a l’hora de comprar ...................................................................................................................... 65

La teoria dels sis graus de separació...................................................................................... 66 6.

La teoria dels sis graus de separació (i no parlem de temperatura) ....................... 67 6.1 Sis graus de separació i tres graus d’influència ..................................................... 67

22

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 6.2 Els tres graus d’Influència aplicats a casos concrets ............................................ 68 Xarxes socials al món ............................................................................................................... 69 7.

Xarxes socials al món ....................................................................................................... 70 7.1 Les xarxes socials a Espanya ..................................................................................... 72 7.1.a El 69% dels espanyols no entra mai a les xarxes socials ............................. 72 7.2 I a Catalunya? Com és la realitat de les xarxes socials a casa nostra? ............ 73 7.3 Apunt - La censura a la Xina .................................................................................... 73

Diferents generacions i gèneres a la xarxa ........................................................................... 75 8.

Diferents generacions i gèneres a la xarxa .................................................................. 76 8.1 Quina edat tenen els usuaris de les xarxes socials? .............................................. 76 8.2 Els bebès tenen Facebook abans de tenir ús de raó ........................................... 76 8.3 Joves i les xarxes socials............................................................................................. 76 8.3.a Estudiant altres hàbits dels joves a les xarxes socials .................................. 77 8.3.b I els pares, ho saben tot això? ....................................................................... 78 8.3.c És a dir, que els joves són els principals consumidors de les xarxes? ........ 79 8.4 La gent gran, viu aliena a tot plegat? .................................................................... 79 8.5 La dona i les xarxes socials ........................................................................................ 81

Conceptualitzant conceptes innatament humans ............................................................... 82 9.

Conceptualitzant conceptes innatament humans portats a la xarxa .................... 83 9.1 Amistat ......................................................................................................................... 83 9.1.a Les pàgines d’amistat ..................................................................................... 85 9.1.b Com perdre un “amic” del Facebook ......................................................... 85 9.1.c Molts dels usuaris de xarxes socials accepta amistats que no coneix .... 86 9.2 Intimitat ........................................................................................................................ 87 9.2.a “El Facebook vincula l’èxit del servei a que sempre hi hagi dades publiques” .................................................................................................................. 88 9.2.b Una cosa d’ara? .............................................................................................. 89 9.3 Addicció ...................................................................................................................... 89 9.3.a Sóc addicte? .................................................................................................... 91 9.3.b La “procrastinació” ......................................................................................... 92 9.4 Personalitat i llenguatge............................................................................................ 93 9.4.a Què hi té a veure això amb el llenguatge, doncs? ...................... 94 9.5 Emocions, sentiments ................................................................................................. 97 9.5.a La felicitat ......................................................................................................... 97 9.5.b La soledat ......................................................................................................... 97

33

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 9.6 El Facebook, alimentador del narcisisme ............................................................... 98 9.7 El voyeurisme – l’art d’espiar .................................................................................... 98 9.7.a Xafarderia ......................................................................................................... 98 9.7.b El “Mur” .............................................................................................................. 99 9.8 Les xarxes als nostres gens – hem nascut per formar part de les xarxes socials? ........................................................................................................................................... 100 9.8.a Fent noves amistats – Les presentacions .................................................... 100 9.8.b Els gens i la relació que tenen amb les xarxes socials .............................. 101 9.8.c Els efectes químics en els éssers humans a les xarxes socials .................. 102 I això... com dius que funciona? ........................................................................................... 104 10. I això, com dius que funciona? Informacions importants que segurament ningú t’ha explicat ............................................................................................................................. 105 10.1 Com ha evolucionat tot plegat?......................................................................... 105 10.1.a Xarxes socials prehistòriques ...................................................................... 105 10.1.b Mirant 5 anys enrere – Les xarxes socials modernes de més èxit .......... 105 10.1.c El panorama actual - Les xarxes socials al 2010 ...................................... 107 10.1.d L’energia del Facebook ............................................................................. 109 10.2 Com guanyen diners? ........................................................................................... 110 10.2.a Bases de dades ............................................................................................ 110 10.2.b Altres maneres de vendre les nostres dades ........................................... 110 10.2.c Noves maneres de crear publicitat a partir de les xarxes socials ........ 111 10.3 Legalitat: quines lleis governen el Facebook?................................................... 111 10.4 Privacitat .................................................................................................................. 115 10.4.a El 64% dels menors penja fotos privades a les xarxes socials ................ 117 10.4.b Les Condicions i termes d’Ús ...................................................................... 119 10.5 Com em puc donar de baixa? ............................................................................ 120 10.6 Què passa si et mors? ............................................................................................ 120 “Com triomfar” i altres coses que et poden ajudar............................................................ 122 11.

“Com triomfar” i altres coses que et poden ajudar personalment ........................ 123 11.1 Tu i el Facebook...................................................................................................... 123 11.1.a Conèixer-se a un mateix ............................................................................. 123 11.2 Una imatge... més que mil paraules?.................................................................. 123 11.2.a La primera impressió és la que compta ................................................... 124 11.2.b El Facebook com a carta de presentació .............................................. 125 11.3 “Malalties” ............................................................................................................... 125

44

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 11.3.a “Estrès social” ............................................................................................... 125 11.3.b Síndrome de Diògenes digital ................................................................... 126 11.4 Consells per treure el màxim suc possible de les xarxes socials ...................... 127 11.4.a Potencialment poderoses .......................................................................... 128 11.4.b Utilitzar els recursos sensatament: la seguretat per davant .................. 128 11.5 Consells per triomfar a les xarxes socials ............................................................. 130 11.6 Com causar una mala impressió ......................................................................... 131 11.7 Què cal evitar, al Facebook? .............................................................................. 131 El futur ........................................................................................................................................ 133 12.

El futur ............................................................................................................................... 134 12.1 Què ens espera? .................................................................................................... 134 12.1.a Passat ............................................................................................................ 134 12.1.b Present ........................................................................................................... 134 12.1.c Futur ............................................................................................................... 134

Curiositats, consells i coses que potser t’interessen... o potser no ................................... 137 13.

Curiositats, consells i coses que potser t’interessen (o potser no) ........................... 138 13.1 Curiositats curtes: Sabies que... ............................................................................ 140

Sumaritzant ............................................................................................................................... 142 14.

Sumaritzant ...................................................................................................................... 143

Conclusions ............................................................................................................................... 146 Unes últimes paraules .............................................................................................................. 149 Bibliografia ................................................................................................................................ 151 Llibres: ............................................................................................................................... 151 Pàgines d’Internet: ......................................................................................................... 151 Revistes i diaris: ................................................................................................................ 153 Material variat ................................................................................................................. 153

Annexos I.

Entrevista a Mark Zuckerberg

II.

Buscar persones interessants que poguessin col·laborar en el projecte

III.

Experiment pràctic

IV.

Enquesta

55

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

Agraïments

A la família.

Als amics.

A en Toni.

I a tots els altres que han fet el camí més fàcil (Linda (linda_cq), Jordi (jordi_a), Enrique, Emilio...

Gràcies.

66

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

Justificació Per què? Xarxes socials, per què he triat aquest tema? No n’hi havia cap altre més interessant? Què em va atreure d’aquest tema? Com se’m va posar al cap? Què em va motivar? La veritat és que, de fet, no hi ha una única resposta a aquestes preguntes, i per tant començaré des del principi, que és per on es sol començar. A mitjans de primer, quan vaig haver de decidir en quin tema basaria la meva recerca estava molt confusa. M’agrada l’art i la literatura, com també m’agraden alguns aspectes de la ciència, i això en el moment de decidir es presentava com un problema. Vaig tenir vàries idees, algunes més decents que altres, i vaig començar a imaginar com seria el meu treball. Potser podia fer una recerca sobre l’educació, sobre com mengen els nens a les escoles, sobre tècniques d’art o fins i tot sobre les propietats de la xocolata. Vaig demanar opinions, i si haig de ser sincera, cada opinió em confonia més. Al final vaig arribar a algunes conclusions: el treball havia de ser meu, havia de tractar algun tema que em motivés a la recerca i també algun aspecte en el qual em pogués involucrar. El professor de filosofia ens va donar algunes idees per els treballs de recerca, totes sobre filosofia i/o sociologia, algunes de les quals em van semblar interessants. Hi havia un títol que em va cridar l’atenció “Com les xarxes socials han canviat la nostra manera de comunicar-nos”, o alguna cosa per l’estil. Després de pensar bastant vaig trobar la resposta: aquest era el tema! Aquest seria el meu treball. I em vaig sentir satisfeta, perquè sabia que havia fet una bona tria, era un treball en el que m’hi podia involucrar en primera persona. Què et pot motivar més que quelcom que vius en primera persona, quelcom amb què t’involucres, quelcom amb què et sents bé? És un plaer treballar així! Sempre m’han interessat els ordinadors, les tecnologies de la informació... Però aquest tema no es queda aquí, va més enllà, parla de la comunicació, una forma de comunicació entre persones cada vegada més estesa i que està suposant una revolució, és un mitjà per arribar a un fi nou, és actualitat, i és també una forma d’aprendre sense saber que aprens – quantes vegades hem llegit quelcom que ens ha interessat a la web i ens hem anat informant saltant de pàgina en pàgina fins saber-ne de tot? Jo, moltes. La web 2.0 i les xarxes socials són un món per compartir i per descobrir, però va tant de pressa que potser quan pensem que l’hem descobert del tot ja no existirà o tindrà una

77

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 forma completament diferent. És per això que cal tenir un seguiment del tema força continu, de ben a prop i amb esperit crític – quina millor manera que un Treball de Recerca per fer-ho? :-) Sóc usuària pràcticament diària de les xarxes socials i podria dir que el meu entorn més immediat també ho és. Fer recerca sobre això significa experimentar amb quelcom que ja utilitzes de per si, per entendre millor què fas, com ho fas i perquè ho fas. I vet aquí l’explicació complerta que justifica la meva tria. Però hi ha una altra qüestió: la llengua. Al principi vaig començar-lo en anglès, motivada en part per alguns professors que ens animaven a fer-ho. Fer-ho en anglès és realment més difícil que ferho en la teva llengua materna, en aquest cas el català, i m’ho volia proposar com a prova, per testar-me. I vaig estar treballant en l’idioma estranger. Finalment, però, vaig veure que m’absorbien massa tots els aspectes lingüístics, sense deixar concentrar-me en el que realment volia dir i com ho volia dir (és a dir, el contingut i el seu tractament) i que si el feia en català em sentiria més còmoda; podria treballar millor i em podria expressar també millor, de manera més natural i fresca. I és que un treball, socràticament parlant, parit per mi, no podia ser escrit en cap altra llengua que no fos la meva. – I després de tota la polèmica que ha sortit amb la llengua (la cooficialitat del català i el castellà en institucions públiques sense ser el català llengua predominant, la proposta del castellà com a llengua vehicular a les escoles...), tampoc podia ser d’altra manera. I aquí estic.

88

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

Ja no es busquen les notícies, elles ens troben a nosaltres al Facebook i al Twitter.

Ja no busquem productes a Internet, ells ens troben a les Xarxes Socials.

Del video “Social Media Revolution 2” d’Erik Qualman

99

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

Introducció Per què són tan populars les xarxes socials? Les xarxes socials a Internet són cada cop més populars, però la pregunta és: per què? Per què la gent es registra a les xarxes socials? En la majoria de casos la resposta és senzilla: per trobar fàcilment altres usuaris d’Internet. Gràcies a tot el que les xarxes ens aporten ara podem arribar a l’antiga utopia de tenir “un milió d’amics”, connectarnos amb qualsevol persona només amb sis “clics”, compartir, aprendre dels altres, i podem enriquir les relacions que ja tenim però també establir-ne de noves. Potser és només una qüestió de moda, tema que es debatrà més endavant. I és que la nostra tendència a fer el que fa tothom no es manifesta només quan estem perduts, sinó que també es mostra quan seguim la moda, a vegades tan criticada. Sovint pensem (com a mínim jo ho faig) que, si hi ha una manca de raons vàlides per a fer alguna cosa, "el que fa la majoria de gent ja està bé", i decidim entrar en aquest cercle viciós de les xarxes socials. Però, fer el que fa tothom està bé? A vegades és una fal·làcia. Que la majoria faci quelcom no vol dir que sigui un criteri absolutament vàlid, ja que hi ha la possibilitat de l’error. Hem de saber decidir per nosaltres mateixos, hem de saber què ens convé i què no. De totes maneres seguir les tendències no és necessàriament una cosa negativa d’entrada: és, de fet, una condició humana innata. És com anar a donar una volta i triar un lloc per seure a prendre quelcom. Sempre ens atraurà més una terrassa plena de gent que una altra on no hi hagi ningú. Com algú va dir un dia, amb molt sarcasme: "Menja merda. Milions de mosques no poden estar equivocades"1. Així que, si una persona no troba una raó convincent per registrar-se a una xarxa social, pot pensar que tantes persones registrades no poden estar equivocades... Per què no provar-ho? Al cap i a la fi tots

tenim

compulsiva

una

necessitat

d'interactuar

amb la societat (i les xarxes socials, i concretament el Facebook, que

té milions

d’usuaris registrats són, tot i que ens és difícil d'admetre, “simuladors de la societat").

1

Faceboom, Juan Faerman

10 10

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 Val a dir que abans que s’introduïssin les xarxes socials a Internet i els “perfils” que caracteritzen els seus usuaris, no hi havia cap manera de saber coses sobre un usuari d’Internet en particular, encara que ho desitgessis amb totes les teves forces. Ara, amb aquestes pàgines ho podem fer i podem també trobar persones que comparteixin els nostres gustos o aficions (o bé en tinguin de similars). Hi ha xarxes socials, per exemple, que accepten només usuaris amb una determinada afició o creença. A més a més, la majoria de pàgines són gratis, una raó més que explica per què molta gent s’hi registra, encara que només sigui per provar-les i veure si són d’utilitat o no. L’objectiu de la meva recerca és, entre d’altres, descobrir per què les xarxes socials estan creixent i són cada cop més i més populars. Fer un estudi d’aquesta nova realitat, de com hem reaccionat davant de la mateixa i què la fa tant atractiva, tant “absorbent”. És una manera de comunicar-nos o es tracta de la revolució més gran dels últims temps? Ens centrarem i parlarem més de la que més èxit està tenint arreu: el Facebook. Es vol també reflexionar sobre com Internet i aquestes pàgines han canviat la nostra forma de comunicar-nos, i amb tot pretén ser un treball pròxim, encara que sigui difícil ser-ho per gent que no hagi tingut tracte amb aquest món. A aquests s’intentarà aproximarlos a aquestes eines, o si més no aconseguir que la lectura del treball els ajudi a tenir una lleugera idea d’aquest món, potser fent-los contemplar la possibilitat d’entrar-hi, encara que no ho acabin fent. Quan vaig triar el tema pensava que seria quelcom tant nou que pràcticament no en trobaria informació, i que, per tant, més que recerca exterior hauria de ser recerca interior feta per mi mateixa al noranta per cent. En certa manera ha estat així, el treball és ple d’opinions, pensaments i idees que no tenen altra font que jo mateixa i la meva experiència. Per altra banda, però, he trobat llibres (tots molt recents, del 2009 o del mateix 2010) i moltes pàgines d’Internet, estudis... (la majoria també d’aquest any o l’anterior). Sembla que tots pugem al carro en els mateixos temps, potser és perquè ara “és moda”, o no. Serà quelcom del que haureu de treure l’entrellat vosaltres, i per el que aquest treball potser us serà d’ajut. No puc oblidar comentar que he trobat útils fonts d’informació típiques com llibres o Internet. Però, n’hi ha una (englobada dins d’Internet) que per mi ha estat la millor: les xarxes socials. Un treball de xarxes socials no podia estar fet d’altra manera. Mitjançant aquestes eines (més que res el Twitter) he pogut entrar en contacte o bé seguir persones interessants que sovint penjaven

11 11

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 adreces d’interès sobre xarxes socials o semblants, normalment sense que n’hi ho sabessin. Per què buscar tanta i tanta informació per Internet tenint un filtre (persones darrere una identitat virtual) que te’n seleccionen les millors parts? No he tingut masses problemes a l’hora de dur a terme la feina. Als inicis la meva intenció era fer quelcom diferent, una espècie de documental, però el treball en si se m’ha endut massa. El treball ha estat estructurat en catorze blocs (temes, apartats) desiguals en termes de llargada i subtemes. No tindria sentit fer blocs homogenis o semblants si el que vols aprofundir en l’un o en l’altre és diferent, si la intenció és diferent. Tot i que en tot el treball s’hi olora opinió, aquesta destaca més en els apartats: 4 (Les xarxes socials com a eina per unir –o separar), 5 (Poderosament poderós), 9 (Conceptualitzant conceptes innatament humans portats a la xarxa), 12 (El futur) i 14 (Sumaritzant). La resta són més informatius que d’opinió. Als annexos s’hi troba la part més pràctica (buidat de l’enquesta que vaig fer i la crònica d’un experiment, entre d’altres) que ha ajudat també a configurar la part teòrica. He intentat que fos un treball fresc, nou, jove, dinàmic, estètic, amè i divertit, amb les seves parts còmiques però també tractant les parts més serioses del tema. Un projecte viscut des de primera persona i aportant l’experiència personal des d’un esperit crític que ens permeti saber, valorar i actuar. I és en aquest sentit que la meva recerca té una doble dimensió: per una banda, informativa i, per l’altra, ètica, moral. Aquesta segona dimensió ens hauria de permetre valorar i qüestionar-nos les parts més socials del tema, fer-ne una lectura crítica, opinar, reflexionar, pensar sobre els valors que hi ha implícits en tot plegat i cap on ens dirigim o cap on se’ns dirigeix. Finalment i abans de començar, només vull aclarir que el treball que teniu entre mans NO pretén ser un manual d’instruccions ni res per l’estil, ja que escriure sobre un tema com aquest és una cosa tant canviant que mai s’acabaria. Bon profit.

12 12

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

Hipòtesi i objectius Aquesta recerca no es va iniciar amb un únic objectiu concret, sinó que ella mateixa ens ha anat conduint fins arribar a esdevenir el que finalment és. Tot i això, aquí llisto un seguit de punts que vindrien a ser, a grans trets, els objectius generals del treball: -

Determinar per què les xarxes socials estan creixent i són cada cop més populars, si es tracta només d’una moda passatgera i la tendència que tenen de cares al futur.

-

Fer una aproximació a aquestes eines, definint-les i determinant-ne les utilitats, així com els perills.

-

Estudiar com reaccionem davant d’aquesta realitat.

-

Veure com Internet i especialment les xarxes socials han canviat la nostra manera d’actuar i de comunicar-nos.

-

Portar conceptes de la vida real (amistat, intimitat...) al món online i reflexionarne.

-

Fer alguna activitat pràctica d’anàlisi per fer una millor valoració de temes com són la privacitat o la concepció que el meu entorn immediat té sobre el tema i quin sentit té tot plegat.

I el més important: -

Fer pensar i reflexionar el lector a mesura que avança en la lectura.

És per això que el treball no s’inicia amb una hipòtesi clara, sinó que dins del tema general s’hi engloben molts subtemes, de cadascun dels quals se’n podria tenir una idea a priori, abans d’investigar res. La concepció personal inicial del tema principal és la següent: les xarxes socials no són tan dolentes com molts adults pensen, sinó que no les volem entendre i és per això que no les valorem amb una investigació o reflexió prèvia, amb els seus pros i els seus contres. Molts dels joves tampoc hem donat a les xarxes l’ús adequat, dedicant-hi molt de temps “per res”, i d’aquests usos n’ha sorgit una concepció generalment dolenta. Aquesta recerca és un material, una eina per crear una opinió crítica sobre aquesta matèria relativament nova.

13 13

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

1. 14 14

Què és una xarxa social?

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

1. Què és una xarxa social?

15 15 La comunicació entre les persones ha canviat molt en els últims anys. Telègraf, telegrames, telèfon, televisió, ràdio, telèfons mòbils... L’última moda són, de fet, les xarxes socials: és la manera en què gran part dels que vivim al segle 21 es comunica. Però... Exactament, què

Les xarxes socials virtuals

significa xarxa social? Primer de tot, podem fer una

connecten

ullada al diccionari2:

mitjançant

cercles

confiança,

per

Xarxa social. Estructura social feta de nodes, que són els actors o usuaris, i arestes, que són les relacions entre ells. Les relacions poden ser de diversos tipus: econòmiques, professionals, d’amistat, sexuals, etc. Segons l’expert en internet Bill Tancer, les xarxes socials s’han convertit en el principal atractiu d’Internet. Posen en evidència el canvi que s’està produint en la manera de comunicar-se i interactuar les persones.

sociales” ens descriuen les xarxes socials de la següent manera:

2

www.diccionari.cat

de

trobar

amics, feina, clients o compartir continguts. La lleialtat és la clau en qualsevol

d’elles,

sigui

una xarxa específica de perruqueria

Per altra banda, al llibre “Aprendizaje con redes

persones

o

el

Facebook, que marca la diferència per la seva mida.

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 Xarxes socials. Quan en aquest llibre utilitzem el terme “xarxes socials” ens referim específicament a aquelles eines telemàtiques de comunicació que tenen com a base el Web, s’organitzen al voltant de perfils personals o professionals dels usuaris i tenen com a objectiu connectar seqüencialment als propietaris d’aquests perfils a través de categories, grups, etiquetats personals, etc., lligats a la seva pròpia persona o perfil professional.

De fet, les xarxes socials no són res més que l’agrupació de persones individuals en grups en què comparteixen quelcom. I tot i que aquesta activitat és perfectament possible en persona, és més popular a Internet, online. Quan ja t’has registrat a una de les pàgines que ofereixen aquest servei ja pots començar a socialitzar-te (llegint perfils d’altres membres i, si es vol, contactant amb ells). I és que avui en dia no és difícil topar-se amb anglicismes com Facebook o MySpace… fins i tot podríem afirmar que formen part de la vida quotidiana, o si més no, de la vida quotidiana de nosaltres, els adolescents. Pensem que és quelcom nou, innovador, una revolució a la que els més grans no es poden enganxar: però no és així. Les xarxes socials han existit sempre. Sempre... sempre? Sempre. I és que com va dir Aristòtil, som éssers socials per naturalesa. Creem vincles, fem xarxa. Per començar, remuntem-nos al concepte i tinguem clar què és una xarxa social. Imagina una xarxa a la vida quotidiana (pot ser de pesca, d’una porteria de futbol...) i identifica’n els elements: en primer lloc trobaríem els nusos (les persones) i després les cordes que els uneixen (les relacions entre aquestes persones). Per tenir una xarxa social no és necessari res més que això: persones que tinguin alguna relació entre elles, és l’imprescindible. La família és, per exemple, una de les xarxes socials més antigues. Els tipus de relacions entre persones poden ser molt diferents, i donat a que les xarxes socials estan formades per persones, la seva complexitat pot ser infinita. El Facebook, de la mateixa manera que altres pàgines de xarxes socials no és res més que una eina, una plataforma que facilita la creació de xarxes entre persones o l’enfortiment d’aquestes relacions, amplia les nostres capacitats humanes (ja que, com a humans, estem limitats, i la tecnologia ho compensa), però de cap manera és quelcom imprescindible per poder tenir bons contactes o una bona xarxa social, de la mateixa manera que tampoc dóna garantia d’èxit. La regla no falla: seràs popular a Internet si ho ets a la vida real. I és que per treure el màxim de suc a aquestes pàgines no es necessita més que dues coses: formació i contactes. Hi ha diferents tipus de xarxes socials a Internet. Algunes d’elles es centren en algun tema o interès en particular i d’altres no. Normalment les que no estan basades en un tema especial tenen inscripció oberta, la qual cosa significa que qualsevol es pot

16 16

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 registrar i esdevenir així un membre de dita xarxa social. Es poden establir tres grans grups de xarxes socials en funció de la finalitat principal per a la que han estat dissenyades: -

Xarxes socials professionals

-

Xarxes socials generalistes

-

Xarxes socials específiques

Independentment dels objectius d’una o altra plataforma de xarxa social, les xarxes les configuren les persones en base a les seves necessitats o interessos. Molts usuaris d’Internet no estan segurs d’unir-se a una xarxa social, però la realitat demostra que gent de totes les edats

gaudeix connectant-se (a pàgines com el

Facebook o el Twitter, per exemple). La clau està en saber com fer-les servir, quan i quines. I, per més que siguin xarxes socials, cal tenir en compte que les relacions que s’hi estableixen potser no són les mateixes que en la vida real.

1.1 Quan podem considerar una pàgina com a xarxa social? Segons un article publicat per la Universitat de Califòrnia, una xarxa social d’Internet es pot dir així quan: 1. Es pot construir un perfil personal 2. Es poden establir connexions (amistats) amb altres usuaris 3. Es pot consultar qui són els teus amics i els amics dels teus amics És tan fàcil com això, només cal veure si compleix aquestes característiques i, si ho fa, és una pàgina de xarxes socials.

17 17

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 Tot i això, la complexitat de tot plegat no es queda aquí, ja que cal distingir entre Mitjans de Comunicació Social (Social Media), Mitjans de Seguiment de l’Activitat en Xarxa (Lifestreaming) i Xarxes Socials (Social Networking Sites). Totes elles son xarxes de persones però són eines diferents, ja que el que cohesiona la xarxa és un objecte diferent. Breument podem dir: -

Mitjans de Comunicació Social (Social Media). Eines amb xarxes subjacents on la relació entre els individus gira entorn als elements que són compartits (les meves imatges, els meus vídeos, els meus marcadors...), i on el fet de compartir un determinat element suposa un gran al·licient per a l’individu i l’anima a contactar amb altres. Tot i això, en aquest cas el que realment t’interessa és l’OBJECTE que l’altre comparteix. Exemples: Flickr, Blogger, Blip, LastFM, Wikisplaces...

-

Mitjans de Seguiment de l’Activitat en Xarxa (Lifestreaming). Eines amb xarxes subjacents de persones que comparteixen allò que atrau la seva ATENCIÓ i la seva ACTIVITAT. En els nodes d’aquestes xarxes s’hi troben els ENTUSIASMES dels altres i serveixen, als que les fan servir, a mode de filtre humà del que passa a la xarxa i fora d’ella, perquè ens proporciona la visió dels esdeveniments a través dels qui ens interessen i les expliquen o les documenten. Exemples: Friendfeed, Plurk, Twitter.

-

Les Xarxes Socials. Una xarxa de persones on el més important és la xarxa en ella mateixa, les característiques de les persones amb qui et connectes en aquella xarxa i allò que aporta a la teva xarxa de contactes el perfil d’ella i l’objectiu principal de la qual és connectar successivament als usuaris que formen part d’aquesta xarxa. Exemples: Facebook, Tuenti, NING, MySpace, Hi5.

He cregut que la distinció entre aquests elements no podia ser omesa, però un cop fet aquest aclariment vull comentar que el meu treball no pretén ser una guia per experts en el tema, de manera que quan parli de “xarxes socials” parlaré de totes en general, sense fer distincions. A més a més, molta gent utilitza les xarxes amb finalitats per les que no han estat dissenyades explícitament i les fa servir com s’explica a l’última descripció (“Les Xarxes Socials”).

18 18

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

1.2 Utilitats i beneficis Per suposat, les xarxes socials no són “dolentes”, tal i com pensen les mares preocupades que veuen que els seus fills passen hores i hores davant l’ordinador. Tot, utilitzat en la seva mesura té els seus beneficis, i és que les xarxes socials no tenen un únic ús. Els seus usos per part dels usuaris són molt variats, des de reprendre contacte amb antigues amistats, comunicar-se amb coneguts, publicar i comentar fotos, crear i mantenir comunitats professionals... “Les xarxes socials t’ajuden a aconseguir el que vulguis ajudant als altres a aconseguir el que vulguin”. Aquí llisto alguns dels beneficis que ens poden proporcionar les xarxes socials a Internet. Estar connectat. Estar connectat és “molt important” en el món en què vivim. Et pot ajudar a estar a la moda, a saber què passa al teu voltant i també a trobar coses que et poden interessar. Connectar amb els amics i la família. Per molta gent, la utilitat de les xarxes socials es basa en mantenir el contacte amb membres de la família amb qui no pots estar, antics amics o vells companys d’escola. Amb una connexió a Internet qualsevol o un punt WiFi, qualsevol pot connectar-se i comunicar-se de forma “gratuïta”, sense necessitat de fer grans despeses de telèfon. Per fer amics. El cercle d’amistats que pots arribar a crear és només un dels beneficis que es poden extreure de les xarxes socials. Pots fins i tot establir una amistat amb algú que visqui a l’altra punta del món, amb possibilitat també d’aprendre coses noves d’altres cultures. Tot i que les xarxes socials ens permeten mantenir el contacte amb gent amb la que d’altra manera només tindríem llaços dèbils (antics companys o gent que hem conegut en una festa), la majoria d’elles (com el Facebook) no estan dissenyades per conèixer gent nova. Per buscar parella. Aquest aspecte de la vida ha canviat molt amb les xarxes socials. Durant el passat, això hauria estat inconcebible, però cada dia més i més gent creu en les relacions que sorgeixen a través d’Internet.

Les webs que ofereixen trobar

parella són considerades xarxes socials, però tenen un “plus”, ja que tots els que estan registrats a la comunitat busquen el mateix: una parella. Aquest tipus d’activitat a través d’Internet no és segura al cent per cent, però és important entendre que cap forma de quedar és segura (aquella persona tan simpàtica i amable que has conegut al bar o a la discoteca pot ser tan o més perillosa que aquella que has conegut

19 19

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 online). De fet, un estudi realitzat per FriendScout24 el 2010 revelava que el 49% dels espanyols entren en xarxes socials per “abandonar la solteria”. Per

buscar

un

treballador.

Cada dia més empreses fan servir Internet per investigar sobre la vida personal dels seus possibles empleats. És a dir, que depenent de la teva imatge a Internet la impressió que causaràs sobre el teu futur “jefe” serà millor o pitjor. Un

estudi

realitzat

per

l’empresa de treball temporal Unique3 afirma que gairebé la meitat de directius de Recursos Humans en empreses espanyoles utilitza les xarxes socials per seleccionar personal. Per compartir fotos. Cada vegada és més comú penjar fotos personals a les xarxes socials. Això permet a la gent que ha compartit aquests moments amb tu pugui agafar les fotos que li agradin o li convinguin, sense necessitat d’USBs, CDs o qualsevol altra plataforma. La qüestió (que molta gent desconeix, ignora, passa per alt o li és indiferent) és saber decidir què ensenyar i a qui fer-ho (no totes les fotos han d’estar exposades a tothom). Per convidar a esdeveniments. Aquesta és una pràctica que està esdevenint habitual. Fas un partit amb els teus amics, hi ha un concert del qual ets mànager... Les xarxes socials són una eina útil i eficaç per fer arribar aquest tipus d’informació a la població (els cartells propagandístics, a part de suposar una despesa física i econòmica estan molt en desús i no tenen tanta eficàcia). Per les empreses. Les xarxes socials no són res més que una finestra on t’ensenyes a tu mateix, els teus gustos i els teus interessos. Aquesta informació és molts cops venuda a les empreses, de manera que saben què vols i busquen la manera d’oferir-t’ho (mitjançant propaganda al voltant de la pàgina de la xarxa social, per exemple).

http://www.trecebits.com/2010/09/06/el-49-de-las-empresas-busca-candidatos-en-las-redessociales/ 3

20 20

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 En resum: Les xarxes socials poden connectar-te amb antics amics amb qui pots restablir el contacte, però també poden connectar-te al teu nou “jefe”. Es tracta precisament d’això, de connectar-te i de comunicar-te. Per tant, el teu perfil inicial de la xarxa social de la que formis part hauria d’adaptar-se a qualsevol que la pugui veure, sense abusar ni de la formalitat ni de la informalitat. Òbviament, el teu perfil no agradarà a tothom que el miri, però sempre és millor fer amics que enemics. 1.2.a Com ens ajuden? Les xarxes socials ens fan aprendre d’altres, aprendre amb altres (aprenentatge compartit). Formar part d’una o de vàries xarxes socials afavoreix la creació de reputació pública. Cada vegada més, les nostres habilitats socials són el factor més determinant en el nostre desenvolupament personal i professional a l’hora d’arribar als nostres objectius. El conjunt de les relacions socials i professionals de les persones integra el nostre capital social que té tant de valor pel que representa com per les possibilitats

de

desenvolupament

que

ofereix

l’establiment

de

nous

vincles

interpersonals de cara al futur. A més, tenir una xarxa social de contactes (amics i familiars) és terriblement important per la persona i la seva salut. La inexistència d’aquesta és tan poc saludable com el tabaquisme4, i Internet ens ajuda a tenir-la i a organitzar-la.

1.3 Perills A les xarxes socials, però, no tot són avantatges. Hi ha també perills relacionats amb aquest tipus de pàgines, dins dels quals s’inclouen el robatori de dades personals i els virus. Un dels perills que més preocupa té a veure amb els “depredadors online”, que fingeixen ser algú que no són. Això existeix també al “món real”, i de la mateixa manera que has d’anar en compte quan quedes amb estranys, has d’anar amb compte a la web. Quan quedes amb un amic que has conegut online has d’anar amb compte, ja que molta precaució mai és suficient. És millor quedar a un lloc públic, i si alguna cosa va malament val més tallar la relació i marxar.

Com ens explica Eduard Punset a http://www.eduardpunset.es/wpcontent/uploads/2010/08/semanal20100829.pdf 4

21 21

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 Tot i que no és pròpiament un perill, com s’ha dit anteriorment, penjar informació personal a Internet pot influenciar la vida personal del subjecte. Molts empresaris recorren a aquestes xarxes per trobar bons candidats a les places vacants de les seves empreses. És a dir, que és millor seleccionar què és apropiat per ser penjat i què no ho és, i així intentar tenir una “persona online” el màxim de positiva. Els joves cauen sovint en l’error de penjar continguts o fer comentaris obscens, la qual cosa a vegades pot arribar a impedir-los accedir a una feina. Per tant, també és

important

saber

portar

una

imatge

professional de tu mateix a Internet.

“Ves amb compte amb el que publiques al Facebook perquè més tard, en alguna part de la teva vida, serà tret a la llum” Barack Obama, President dels EE.UU.

Un dels perills més recents i més polèmics que han sortit entorn el tema és el del ciberbullying, que s’està expandint. Les noves tecnologies, i en especial Internet, han proporcionat una manera de comunicar-se diferent. L’anonimat, la no percepció directa i immediata del mal causat, l’adopció de rols imaginaris a la Xarxa i la gran facilitat i disponibilitat d’Internet a la vida dels menors, han fet del ciberbullying un problema seriós i real. A vegades, els acusadors graven material sobre la persona en foto, video o audio i al penjar-ho li fan molt de mal psicològic. El fet de connectar-nos a les xarxes no ens sembla perillós perquè associem molt el perill a quelcom físic. Ens sembla més perillós estar davant d’un foc que crema que en un despatx connectats a Internet. A la realitat física coneixem els perills, però també hem de conèixer els perills d’aquesta nova realitat - i potser no en prenem prou consciència. En conclusió: tot i que les xarxes socials tenen nombrosos beneficis hi ha varis perills preferiblement evitables. Entre ells destaca el fet que molta gent no és qui diu ser i que pots ser víctima d’un robatori de dades o “agafar” virus.

1.4 Les xarxes socials; una qüestió de moda? Les xarxes socials han arribat per quedar -se Les xarxes socials són només una moda passatgera? No ho crec. Les oportunitats de comunicació que ens donen són molt grans i atractives, la qual cosa fa pensar que no marxaran tan fàcilment com han arribat. Segons un estudi elaborat per eMarketer, el 63 per cent dels internautes d’Estats Units visitarà les xarxes socials el 2014. El pronòstic diu que dues terceres parts dels internautes seran assidus a aquestes plataformes en qüestió de quatre anys, cosa que sens dubte cridarà l’atenció dels anunciants. No és

22 22

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 poca cosa, ja que estem parlant de la meitat d’habitants dels Estats Units! I és que les xarxes socials ja han superat els buscadors tradicionals. Amb aquestes dades no és estrany veure que tantes marques ja hagin entrat a formar part de les xarxes socials creant les

seves

pàgines

de

fans.

Estem, per tant, davant d’un nou

canal de comunicació

que acaba de néixer i que és capaç de donar molt de sí mateix.

1.5 Pàgines de xarxes socials Hi ha moltíssimes pàgines de xarxes socials. Entre les més importants

en

popularitat

al

també

termes nostre

arreu

destaquen

el

de

país

del

i

món

Badoo, Bebo,

Classmates.com,

Facebook,

Flixter, Flickr, Fotolog, Habbo, Hi5, LinkedIn, MySpace, Tuenti, Twitter

i

el

Windows

Live

Spaces. Una

explicació

senzilla

i

divertida per entendre millor què són les xarxes socials més famoses per a principiants (que no vol dir tontos) seria la que ens mostra la imatge5:

5

http://www.netambulo.com/2010/07/23/redes-sociales-explicadas-para-dummies/

23 23

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

1.6 Comparació entre xarxes Tot i que n’hem citat algunes a l’apartat anterior, proporcionar un LLEGENDA

llistat de xarxes online complert és probablement una tasca impossible, ja que la ràpida evolució d’Internet ha deixat obsolet

Excel·lent

qualsevol intent de fer-ho. Tot i això, és interessant tenir-ne alguna

Molt bé

referència orientativa. És per això que he trobat interessant posar

Bé

la taula que es mostra a continuació, ja que ens ensenya de

Regular

forma més o menys clara alguns aspectes en què es diferencien

Pobre

les xarxes socials més populars. Com podem veure, globalment, les xarxes més ben valorades són el Facebook i el MySpace. Per a més informació es pot visitar la pàgina que es mostra a la taula, on hi ha explicacions i comparatives detallades de cada punt.

Taula – Comparativa de llocs web de xarxes socials per TopTen Reviews 2010. Data de consulta: Setembre 2010 (http://social-networking-websites-review.toptenreviews.com/) Perfil

6

Seguretat

Interacció "Busca"

Ajuda i suport

Filtrat6

Mesura en què eviten els intents de contacte per part de gent desconeguda

Global

24 24

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

1.7 Cronologia de les xarxes socials Ja fa anys que la cosa va en augment…

aquest

gràfic

o

eix

cronològic ho mostra de manera molt gràfica. Seguirem en la línia?

25 25

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

26 26

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

2. 27 27

Què és el Facebook?

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

2. Què és el Facebook?

Segons la Wikipedia (un recurs molt utilitzat entre els joves, que no sempre és del tot fiable però que què diu, per a nosaltres, va a missa), “el Facebook és una xarxa social llançada el 2004 i que pertany a la companyia privada Facebook, Inc. La xarxa permet afegir gent com amics i enviar-los missatges, compartir enllaços, fotografies i vídeos, entre d'altres coses; és obert per a tothom qui tingui més de 13 anys (als Estats Units), i només cal una adreça de correu electrònic vàlida per registrar-s'hi”.

7

2.1 Història i actualitat de la pàgina

Tot i que es diu que el Facebook va ser fundat per Mark Zuckerberg, estudiant de ciències informàtiques a la Universitat de Harvard (Estats Units) el 2004, la veritat és que ho va fer juntament amb els seus companys d’habitació Dustin i Chris, que en el seu temps lliure es dedicaven a programar una xarxa social. En un principi la xarxa estava limitada als estudiants de la seva pròpia universitat: pretenia ser una eina de coneixement pels alumnes. A poc a poc, però, va anar-se expandint per tota l'àrea

7

www.wikipedia.com (consultada l’Agost del 2010)

28 28

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 de Boston, més tard per tot el país i, actualment, la conformen més de 500 milions d'usuaris d'arreu del món. Com tota empresa, ha tingut els seus mals moments. El Facebook ha estat bloquejat intencionadament en països com el Paquistan, Síria, la Xina, el Vietnam o l'Iran. També és usual trobar-lo bloquejat en llocs de treball per impedir que els treballadors hi perdin el temps. El 2009, segons un estudi de Compete.com, el Facebook era la xarxa més usada a Internet, per davant de MySpace. De fet, segons paraules del mateix Mark Zuckerberg, “si el Facebook fos un país, es situaria entre els cinc països més poblats del món, per davant de Japó, Rússia, Brasil i Nigèria". En aquests moments el Facebook es situaria en el tercer lloc. L’Octubre del 2010 es va estrenar la pel·lícula “The Social Network” (“La Red Social) al nostre país, que explicava de forma visual tota la història del Facebook i del seu creador des dels seus inicis. La pel·lícula explica de forma molt novel·lada la creació de la pàgina, però potser falla una mica a l’explicar què és el que realment hi ha darrere la mateixa: en lloc de fer servir la història com una demostració del valor de la xarxa o del que significa construir coses de la nit al dia mitjançant la transformació d’idees en codi, la pel·lícula es dedica a recrear les escasses habilitats socials del protagonista, l’ambient de “sexe, droga i rock’n roll” que envolta la trama, mentre explica una història de presumpta apropiació indeguda de propietat intel·lectual. Ha rebut nombrosos premis entre els que destaquen l’elecció de millor pel·lícula i millor director als Globus d’Or. Es pot consultar la pàgina oficial de la pel·lícula aquí: http://www.thesocialnetwork-movie.com/

2.1.a El Facebook ha evolucionat... El Facebook va néixer el 2004. Creat per Mark Zuckerberg (que per cert, va ser anomenat persona de l’any a finals del 2010 per la revista Times), va començar sent una eina destinada exclusivament als alumnes de la Universitat de Harvard perquè desenvolupessin les seves xarxes socials dins de la universitat i potenciessin d’aquesta manera la seva experiència en la institució com una experiència interessant per al seu futur laboral. El Setembre del 2005 es va ampliar i va incloure a vàries xarxes educatives i professionals fins finalment estar oberta a tots els internautes el 2006.

29 29

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 Val a dir que, tot i que el Facebook no permet una personalització tan gran com la que permeten altres eines com MySpace o Hi5, té una gran varietat de funcionalitats (aplicacions, gadgets...) que fa que l’usuari pugui fer moltes coses amb la seva xarxa i amb els seus continguts. Una mica tot ha fet que hagi tingut l’èxit que ha tingut, que en l’actualitat tingui més de 500 milions d’usuaris actius i s’hagi convertit en la xarxa social més popular del món. Com tot, el Facebook canvia, i en només un any ha patit innumerables canvis, la qual cosa fa que parlar d’aquest tema sigui quelcom sempre inacabat. Una d’elles és la manera de mostrar les imatges als àlbums. A l’Agost del 2010 es va anunciar que el Facebook escurçaria l’amplada de les seves pàgines a 520 píxels, quan fins llavors era de 760. La pregunta és si el que estava fent era buscar un lloc per a més publicitat. 2.1.b … fins arrivar a ser el

REI de les xarxes socials

El Facebook va anunciar a mitjans del 2010 que ja tenia 500

30 30

milions d’usuaris actius, només sis

anys

després

del

seu

llançament. La pàgina s’ha convertit en el model a seguir de les altres xarxes socials a Internet. Mentre algunes han experimentat un creixement, la popularitat de MySpace, Flickr i Bebo han disminuït en l’últim any. De fet, un

80%

dels

usuaris

del

Facebook no utilitza cap altra xarxa social, de manera que centra tot el seu interès en ella. Curiositat: La cosa no acaba aquí. MySpace, que havia estat un rival tant gran del Facebook, al veure que no podia lluitar

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 contra el seu enemic ha decidit unir-se a ell i ha llançat al mercat una eina de sincronització amb el Facebook (quan actualitzes els estats, penges imatges... pots mostrar-ho també als teus amics del Facebook). No és només el cas del MySpace. Altres xarxes, com Twitter o el LinkedIn, programes com l’Spotify, i altres eines com el Hotmail, blocs, i centenars d’altres, ja fa temps que van afegir una aplicació que les uneix al Facebook – Està el Facebook monopolitzant-ho tot? En els següents gràfics8 (preparats per BBC Mundo) s’observen també interessants variants internacionals, tant en la quantitat de temps que passen els usuaris del Facebook connectats mensualment com en la popularitat de les xarxes que competeixen en diferents països.

31 31

8

Gràfics del Juny 2010

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 Comparant el Facebook amb els Estats Units Gran, monopolitzador... quantes característiques comparteix el Facebook amb

Estats

potència Aquest

Units, mundial?

gràfic

comparació

fa

una

dels

dos

“llocs” (ja que un és real i l’altre, online)

32 32

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

33 33

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

2.2 En constant canvi Un any pot canviar moltes coses, i més si es tracta d’aquest món virtual en constant creixement i desenvolupament. El 30 de Juliol del 2009 es va penjar al YouTube un vídeo molt interessant i complet dedicat a tot el tema de les xarxes socials, estadísticament parlant, titulat “Social Media Revolution”9. Abans d’un any després, el 5 de Maig del 2010, ja se n’havia publicat una actualització10, ja que s’havia cregut oportú fer-ho. Alguns punts del vídeo relacionats amb l’actualitat “Facebookal” són: -

El Facebook supera el Google en termes de tràfic d’informació a Internet.

-

El Facebook ha augmentat 200 milions d’usuaris en menys d’un any.

-

Si el Facebook fos un país, seria el tercer més gran del món, més gran que els EUA i només darrere de la Xina i l’Índia (al primer vídeo, del 2009, es situava al quart lloc).

-

El 50% del tràfic a Internet via mòbil al Regne Unit és al Facebook.

Altres curiositats interessants sobre la pàgina en “l’actualitat” (actualitat entre

34 34

cometes, ja que les dades són de mitjans del 2010): -

L’usuari mitjà del Facebook té 130 amics.

-

Més de 25 bilions de continguts (links, posts de blocs, notes, àlbums de fotos...) són compartits cada mes.

-

Més de 300.000 usuaris han contribuït a la traducció del Facebook mitjançant l’aplicació de traducció.

-

Més de 150 milions de persones uneixen webs externes amb el Facebook cada mes.

-

Hi ha més de 100 milions d’usuaris actius del Facebook que accedeixen a la pàgina mitjançant els seus dispositius mòbils.

-

La gent que accedeix a la pàgina via mòbil són el doble d’actius que els nousuaris de “Facebook Mobile”.

-

L’usuari

mitjà

del

Facebook

està

connectat

a

60

pàgines,

esdeveniments. -

Els usuaris dediquen més de 500 bilions de minuts al mes al Facebook.

I segueix creixent...

9

http://www.youtube.com/watch?v=sIFYPQjYhv8 http://www.youtube.com/watch?v=lFZ0z5Fm-Ng

10

grups

i

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

2.3 Com començar a utilitzar el Facebook Molt de Facebook molt de Facebook però, i si no en tens ni idea? I si mai hi has tingut contacte? Imagina’t que t'han recomanat crear un compte de Facebook. El primer que has de fer és entrar a www.facebook.com. A la "portada" es pot llegir: “El Facebook t’ajuda a contactar i a compartir amb les persones de la teva vida”11 És a dir, que el Facebook es mostra com una eina útil que NECESSITES, perquè NECESSITES posar-te en contacte amb la gent, i el Facebook és una plataforma que et pot ajudar. Així que, en conseqüència, EL QUE NECESSITES ÉS EL FACEBOOK. Ningú mitjanament assenyat s’hauria unit a una pàgina d'Internet per compartir la seva vida. Si pensem una mica més, però, potser arribarem a la conclusió que els milions de persones

que

estan

registrades

no

poden

estar

equivocades

i

decidim

continuar. Quan t’estàs registrant se’t demana que introdueixis les teves dades personals i pugis una foto. Quan finalment acabes la "burocràcia" pots entrar al Facebook. Al principi, però, no hi ha ningú i et pots sentir molt sol. Després d’uns moments de desesperació trobes la manera de buscar cares conegudes i la cosa comença a tenir una mica de sentit. Ho vols provar?

2.4 Què podem fer al Facebook L’activitat al Facebook es pot resumir en aquests punts: escriure l'estat (en l'espai "Què et passa pel cap?"), fer comentaris als altres estats, posar "m’agrada" a altres posts, acceptar o rebutjar invitacions a grups

i

buscar

persones

conegudes. Sona simple i avorrit. Quina és la seva funció real? Però potser la pregunta seria... Per què necessitem conèixer el seu

ús? A

què

ve

aquesta

necessitat de tenir explicacions per a tot? No podríem limitar-nos a dir que es tracta només d’ una 11

D’acord, però, a compartir què? La teva vida? Els teus records? Els teus gustos?

35 35

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 espècie d'entreteniment o passatemps? Potser ens sentim culpables o avergonyits per navegar per una pàgina tan freda i buida i és per això que ens cal una explicació... Algunes persones utilitzen aquesta xarxa social per divertir-se enviant invitacions per jugar, per fer proves, enquestes... i és que hi ha qui diu que potser “les aplicacions del Facebook que una persona utilitza són proporcionals a la seva inseguretat". Com un estudi12 mostra, les coses que la gent acostuma a fer a la xarxa són molt variades, i és que “no tot és cotillejar” (encara que és un aspecte de la xarxa molt important del que parlarem més tard).

2.5 Tipus d’usuaris Facebook Hi ha quatre tipus d'usuaris13. En ordre decreixent de fanatisme: - El que s'ha enredat amb el Facebook i no ho pot negar. Per a ell, Facebook és l'eina ideal per dur a terme les seves activitats. És un professional (així com un addicte) de la interacció. Aquest usuari es caracteritza per comentar les fotos o aplicacions constantment, per respondre als tests més inversemblants, per pujar un munt d’àlbums de fotos i compartir els seus gustos personals sobre tot el que sigui possible. - El que s'ha enredat amb el Facebook, però no s'atreveix a reconèixer-ho. És el grup majoritari. L'usuari mitjà de Facebook, en un moment donat es troba enganxat. Sense saber per què, està comprovant una cosa que no sap ni què és i va d'un costat a un altre, buscant, trobant. Mira fotos i felicita els aniversaris. També accepta invitacions, de vegades parla per el xat, però davant de la gent, tot sovint ho nega. - El que mira a veure què passa. En la majoria dels casos aquest usuari és un inexpert informàtic. Malgrat els seus esforços, no aconsegueix adaptar-se del tot a la comunitat virtual. No afegeix més de tres o quatre amics i es dóna per vençut, desitjant i anelhant que sigui només una moda passatgera. - El que s'aparta de Facebook. Aquest usuari (o no-usuari) no sap què és el Facebook, i si ho sap, se sent millor allunyat de la "manada", pensant que per actuar així és una persona amb actitud i personalitat. Possiblement, et sentiràs inclòs en un d'aquests grups o potser en més d'un, depenent del moment de la teva relació amb Facebook en què et trobis. Si alguna cosa està 12 13

http://www.data-red.com/estudios/archivos/2009211194625.pdf Tal com descriu Faerman al seu llibre “Faceboom”

36 36

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 clara, és que hi ha tipus d’usuaris per a tots els gustos, ja que cada dia fan servir el Facebook més de 250 milions de persones. Aquesta xifra s’incrementa dia a dia gràcies al ràpid creixement que l’ús de la xarxa a través de dispositius mòbils està tenint.

2.6 Perills explícits al Facebook El Facebook és una xarxa social i, com a tal, comparteix els perills bàsics amb totes les altres xarxes. Hi ha perills però, més explícits d’aquesta pàgina en concret que no estan tan estesos. És el cas de donar moltes dades personals. En pàgines com el Twitter, més simples, això no passa. En el Facebook, en canvi, estem donant constantment informació sobre nosaltres (a part de la que hi deixem sempre en el perfil). A part, cada cop més gent penja àlbums sencers de les seves vacances, d’aquella festa tan sonada o d’una tarda a la platja amb els amics. Aquestes fotos que un dia decidim pujar, ja no desapareixeran d’Internet MAI MÉS, de la mateixa manera que no desapareixerà qualsevol contingut que hi pengem. I és que aquí a Espanya en concret, tenim força interès per la protecció de dades, però si una empresa té la seu en un altre país (com és el cas del Facebook, que la té a EEUU) la Llei de Protecció de Dades ja no existeix ni els afecta.

2.7 Entrar-hi o no entrar-hi... aquesta és la qüestió Entrar a les xarxes socials marca un abans i un després, tant per bé com per mal. Donar aquest pas implica la possibilitat d’enganxar-s’hi, i, per conseqüent, de perdre hores de son i hores vàries del teu temps lliure. Per què donar aquest pas, doncs? A vegades es viu millor en la ignorància, ja que un cop dins pots descobrir que els altres tenen millors feines que tu i més ben pagades, parelles més atractives, fills més llestos i cases més grans. El teu primer amor potser s’ha convertit en una dona grossa que no para de penjar fotos d’en Cristiano Ronaldo sense samarreta. Per què fer-ho? No són més bonics els records? A més a més, entrar a les xarxes socials porta un “pack” de problemes. Pots tenir problemes a la feina per culpa d’unes fotos no massa decents d’una festa, per exemple. Les “quedades” no seran les mateixes, ja que tothom sabrà la vida de l’altre, i no tindrà sentit quedar per xafardejar sobre les últimes notícies del poble perquè tothom ho haurà vist al Facebook.

37 37

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 Potser no tens masses raons per entrar al Facebook. I la necessitat no és cap raó, perquè només la trobes quan estàs a dins. Facebook no és necessari, només ho és quan hi entres. I a més, que sigui necessari no vol dir que sigui indispensable. Encara tens ganes d’entrar-hi? 2.7.a Val la pena fer servir el Facebook? La llista a continuació ens parlarà de deu aspectes relacionats amb la pàgina, un punt de vista a favor i un en contra. Amb quin et quedes? Potser, com diria Aristòtil, “la virtut es troba en el punt mig”. 1. La massificació a Internet -

En contra: la teva àvia i la teva mare. Tots estan allà, controlant, enviant-se missatges amb companys de la primària...

38 38 -

A favor: per una banda, és precisament la massificació i la quantitat de gent que hi ha el que ens obre portes, ens permet recuperar antigues amistats oblidades (valdria la pena preguntar-se; si han estat oblidades, no és perquè no les necessitàvem?). Per altra banda, també és beneficiós per les empreses, administració pública, ja que permet tenir un contacte amb els clients i la ciutadania.

2. Usuaris d’altres corrents altruistes -

En contra: tantes persones (sobretot noies) pujant imatges mig despullades intentant buscar rotllo de cap de setmana per Internet.

-

A favor: tot i això, tu pots decidir amb qui entres en contacte i configurar la teva privacitat. Que es faci un mal ús d’una eina no vol dir que sigui dolenta.

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 3. Esdeveniments -

En contra: et conviden a esdeveniments als que mai has volgut anar, com ara concerts de grups que mai has escoltat o sortejos falsos...

-

A favor: però tu pots decidir quin tipus d’invitació reps – pots posar que no t’enviïn més notificacions d’una persona o eliminar-la de la teva llista d’amics.

4. SPAM -

En contra: t’etiqueten a imatges perquè les vegis, sovint de propaganda... això només genera una cosa: l’SPAM (altrament anomenat correu o informació brossa).

39 39

-

A favor: tu pots controlar amb qui entres en contacte, eliminar el contingut del teu mur o eliminar l’amistat que no para d’omplir-te d’spam.

5. Sol·licituds d’amistat tramposes -

En contra: t’agreguen persones amb imatges “sexys” perquè les acceptis però sovint no són més que “màrqueting viral”, és a dir, una manera de fer propaganda – sovint amb enllaços que porten a pàgines que no són el que diuen ser.

-

A favor: pots controlar a qui acceptes i a qui no, si coneixes la persona, si tens amistats en comú, i sempre les pots eliminar.

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 6. Grups inservibles -

En contra: et conviden a grups que no serveixen per res. Hem anat de la inutilitat fins a la mediocritat.

-

A favor: hi ha grups que sí que serveixen i que uneixen persones amb els mateixos interessos.

7. Aplicacions inútils -

En contra: cada cop apareixen més aplicacions com ara; enviar abraçades, petons, targetes i altres pèrdues de temps.

40 40 -

A favor: hi ha aplicacions que sí que serveixen, com ara les que uneixen els teus comptes en diferents pàgines.

8. Persones que potser coneixes -

En contra: abans encara era una aplicació útil, però ara, entre “possibles amistats” hi trobem pàgines de propaganda...

-

A favor: el Facebook no és endeví i només ens suggereix persones en funció dels contactes que ja tenim. Si no els coneixem, no tenim per què demanarlos amistat.

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 9. Fotos en les que surto però no vull sortir-hi -

En contra: imatges amb exs, persones del nostre passat... que més que portar-nos records ens poden portar problemes.

-

A favor: et pots posar en contacte amb la persona en qüestió perquè elimini la foto, eliminar-lo de la teva llista d’amistats, eliminar l’etiqueta o canviar la privacitat. Hi ha moltíssimes formes d’arreglar l’assumpte, només cal conèixer-les.

41 41 10. Publicitat -

En contra: una pàgina en la que busques contactar amb els teus amics no hauria de ser una font tant important de publicitat que, moltes vegades, no t’interessa.

-

A favor: es pot escollir amb qui compartir un contingut i, en el cas d’una empresa que té una pàgina, es pot escollir a quin tipus de públic va dirigit, per zones de residència, per exemple. D’aquesta manera hi ha més possibilitats que t’arribin anuncis que puguin ser del teu interès.

Podríem afegir molts altres punts en aquesta llista, però el que realment fa que una pàgina com el Facebook sigui agradable o no per a la persona depèn en gran part de l’ús que se’n faci.

2.8 Facebook, una xarxa “SOCIAL”? Encara que el Facebook es proclama una “xarxa social", no és molt "social". De fet, de vegades un missatge de Facebook ens estalvia haver de trucar per telèfon o fins i tot de

fer

una

cosa

tan

impersonal

com

és

enviar

un

correu

electrònic.

És que potser el Facebook ens està tractant com si fóssim estúpids? En realitat no. Darrere de tots els bytes que viatgen a través d'Internet hi ha persones i empreses

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 amb interessos diferents, famèlics per tenir la informació que nosaltres hem escrit amb molta ingenuïtat i felicitat. De fet, la majoria dels "amics" que tenim en els nostres perfils són perfectes desconeguts. Així que, per què ho fem? Podem incloure Facebook en la "piràmide de Maslow (1943)":

Així

doncs

podem

incloure el Facebook a l’apartat “afiliació" de la piràmide, on es troba l’"amistat". Podria

el

Facebook ser un vincle entre la persona i la satisfacció

de

qualsevol de les seves necessitats? Mark Zuckerberg diu que "el Facebook no és una mena de plataforma per tenir contacte amb els amics, però que la seva principal virtut és la seva utilitat per a mostrar-te a tu mateix, ja que pots exposar de tu el que vulguis, sense privacitat o intimitat".

2.9 Serà mai una pàgina “substituïble”? Podria ser que quelcom millor substituís el Facebook? O aquest ha trobat una fórmula que el fa únic i irreemplaçable? Potser la segona opció és més realista, i tot seguit intentarem explicar alguns punts del seu èxit. 2.9.a Els nous dissenys El Facebook ha canviat moltíssimes vegades la seva aparença, i cada vegada que ho ha fet la seva popularitat no ha patit gaires canvis, ans al contrari, molts usuaris s’han queixat i han creat grups i pàgines en contra d’aquests canvis. De seguida, però, la gent s’hi acostuma i ja accepta les novetats. Al principi, el canal de notícies s’entenia com una mena d’invasió de la privacitat, però ara és un tret propi que en certa manera defineix la pàgina.

42 42

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 2.9.b Més que una moda passatgera El Facebook ofereix la seva pàgina més com una necessitat que no pas com un simple passatemps per matar el temps. Per a molts usuaris, es tracta d’una manera d’organitzar de manera online tota la seva vida offline (quedades, esdeveniments, felicitacions, àlbums de fotos, xerrar pel xat...). Les aplicacions de tercers ofereixen diversió extra als usuaris, així com compartir els seus gustos en els aspectes més inversemblants de la vida. Potser el més important de tot plegat és que ens permeten establir connexions socials amb les persones conegudes i estar al dia de les vides d’aquestes. Per totes aquestes possibilitats i utilitats, per ser un centre de contacte personal i social, el Facebook no es pot considerar una moda d’Internet que marxarà tant ràpid com va arribar.

2.10 Una mica de conceptes tècnics dins del “món facebookal” És molt probable que, començant a navegar per aquest món, comencis a topar-te amb coses que et facin bellugar el cap i que no acabis d’entendre. Aquí una petita mostra d’algun d’aquests dubtes que hagin pogut sorgir. 2.10.a Què em passa pel cap quan entro al Facebook? “Què et passa pel cap?”. Aquesta és la pregunta que el Facebook et fa cada cop que hi entres. Un parell d’anys enrere, la pregunta que se’t feia no era aquesta, sinó “Què estàs fent ara mateix?”. Mentre una podria ser l’inici d’una conversació entre amics, la pregunta actual sembla més aviat un intent de treure fora la poca intimitat que encara tenim. Dit d’una altra manera, es tracta de donar els nostres pensaments al Facebook. Perfecte, no?

Què et passa pel cap?

D’alguna manera estem “casats” amb el

Aquesta és la pregunta que se’t

Facebook (hem acceptat un contracte

demana respondre a l’entrar al

quan ens n’ hem fet membres), i, a

Facebook.

Probablement

et

passen un munt de coses pel cap, però sigui com sigui, al final has decidit

“perdre

Facebook.

el

temps”

al

vegades, fins i tot més: el Facebook sap intimitats de nosaltres, i el “divorci” no és pas fàcil (com podrem veure a l’apartat 10.5). Però, qui ha dit que el Facebook fos un amic? En tot cas, es tracta d’una eina que t’ajuda a connectar-te amb “gent que potser coneixes”.

43 43

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 Tornant enrere a les preguntes que el Facebook ens fa. Cap persona de mentalitat sana i equilibrada respondria el que realment està pensant a la pregunta “Què et passa pel cap?” Tot sovint, la gent continua responent a la pregunta anterior i diu què està fent. A la vida real, preguntes del tipus “com et va tot?” o “què estàs fent?” servirien per establir una conversa, sense donar-hi més importància, però no passa el mateix al Facebook. “Què et passa pel cap?” o “En què penses?” la majoria de vegades a la vida real tindrien una resposta clara i senzilla: “res” o “en res”. A vegades, però, els que estem més “viciats” a la pàgina estem pensant constantment què posar en aquell espai, quina frase pot atreure més gent, és quelcom que es pot anar renovant constantment. De fet, l’espai per respondre aquesta pregunta ja no té una finalitat concreta, ja que sigui quina sigui la qüestió que se’ns planteja, acabem posant el que volem (sigui el que estem fent, plans, el nom d’una persona, la lletra d’una cançó, una frase bonica...). 2.10.b “Pàgines vs grups”: quina és la diferència? Navegant pel Facebook et trobes constantment amb pàgines i grups, i l’usuari estàndard s’uneix a grups i es fa “fan” de pàgines de la mateixa manera, sense concebre que hi ha diferències. Penso que la diferència entre ambdues és un dubte que té força gent i és per això que tot seguit intentaré aclarir què és una cosa, què és l’altra, i com i perquè utilitzar-les. 2.9.b.1 Què és una pàgina del Facebook? El Facebook va crear les pàgines per permetre

als

seus

usuaris

mantenir

el

contacte amb certes marques de productes o artistes famosos. A part, també serveixen per mostrar als teus amics què és el que t’agrada i recomanar-los pàgines a ells. Tenen l’estructura d’un perfil normal, on es pot escriure, penjar imatges... (per veure un exemple pots visitar la pàgina del creador del

Facebook

a

facebook.com/markzuckerberg). Quan et fas fan d’alguna cosa (actualment el botó “m’agrada”, però sempre ho coneixerem per “fer-se fan”) aquesta pàgina és visible al teu mur, però sempre serà consultable al perfil. Si vols crear una pàgina sobre tu o el que sigui, pots dirigir-te a facebook.com/pages/create.php.

44 44

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 2.9.b.2 Què és un grup? Els grups són una mica diferents de les pàgines. Per crear un grup pots anar

a

facebook.com/groups/create.php i completar la informació. Pots triar si el grup és obert a tothom, tancat (s’han de demanar permisos per entrar) o secret (només visible si et conviden).

Els

grups

solen

tenir

administradors que el controlen, accepten sol·licituds per entrar-hi o conviden a altres a unir-s’hi. Per totes aquestes qüestions de privacitat els grups vindrien a ser el mateix que els “clubs” a la vida “offline”. 2.9.b.3 Llavors, és millor que creï un grup o una pàgina? Depèn del que vulguis fer, un serà més aquecuat que l’altre. En els grups hi ha més interacció personal, es poden enviar mails als membres i hi ha més control que a les pàgines. Per altra banda, les pàgines poden allotjar aplicacions, la qual cosa fa que puguin mostrar més continguts. Ambdós poden crear esdeveniments. Per tant, els grups estan bé per organitzar-se a escala més personal o petita i perquè hi hagi més interacció entre membres. Les pàgines són millors per marques, pel·lícules o gent famosa, on poden interactuar amb els seus fans sense haver-s’hi de connectar amb el compte personal.

2.11 Una lectura negativa del Facebook (i tan negativa) David Rowan, prestigiós editor de la Revista Wired, ha declarat obertament que no es troba actiu al Facebook. Segons ell, la seva cautela en l’ús de les xarxes socials, no té res a veure amb cap paranoia sobre la privacitat. El preocupa el cost polític i social d’una participació que va en augment en unes xarxes administrades per empreses privades amb finalitats de lucre o finalitats no massa clares. Aquestes són les raons per les que aquest home s’allunya del Facebook, plantejaments que segurament una minoria de la població que intenta anar en contra de la massa, segueix. 1. Les empreses creadores de les xarxes socials no estan motivades per l’interès dels usuaris, ni molt menys. El Facebook existeix amb una única finalitat que és

45 45

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 guanyar diners. Això ho fa gràcies als anuncis, precisos i triats per a cada comprador. Això fa explicable tots els problemes de privacitat, ja que no se’n preocupen massa i així fan fàcil per a tercers accedir als teus gustos, interessos, fotos... i defineixen el que pots comprar o no. En Mark Zuckerberg va bromejar una vegada sobre la quantitat de “tontos” que “confien en mi”. Això no aporta massa confiança. 2. El Facebook fa que sigui més fàcil reinventar-te a tu mateix. “Quan ets jove, comets errors i fas algunes coses estúpides”, va advertir el president Obama als estudiants de l’escola a Virginia el Setembre passat. “Ves amb compte amb el que publiques al Facebook perquè més tard, en alguna part de la teva vida, sortirà a la llum”. Qualsevol cosa que estigui en línia (online) pot perseguir-te de forma permanent. 3. La informació que subministres per a un objectiu, sempre serà utilitzada per un altre. El telèfon que dónes per comprar una pizza, el teu historial de treball, els préstecs de la biblioteca, tota la informació està connectada al gran sistema d’informació existent. El lloc de destinació de la pizza diu el barri on vius. Si vas agafar el llibre “El Capital” de Marx de la biblioteca, és difícil que una empresa privada et contracti. Què et fa pensar que es pot controlar on van a parar les teves dades personals? 4. Existeix una bona possibilitat que les teves dades siguin utilitzades en contra teva. Tothom pot aconseguir informació sobre tu; una venjativa ex-parella, un rival en el lloc de treball, una assegurança de salut, un opositor polític... 5. La gent dóna més informació personal de la que es pensa. Per comprovar-ho es pot anar a www.youropenbook.org i buscar frases. La majoria de persones no deuen ser conscients que estan compartint aquelles actualitzacions amb milions de persones. 6. I a més, per què deixem a les empreses privatitzar el nostre discurs social? Algun dia hauries de prendre’t el teu temps per llegir les 5.830 paraules del contracte amb el Facebook. El Facebook té el dret de fer el que vulgui amb les teves dades i vendre l’accés a les mateixes a qui estigui disposat a pagar. Val la pena preguntar-se fins a quin punt aquesta xarxa “social” està realment interessada en el millor interès de la “societat”.

46 46

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 No prengui la meva paraula com a sagrada, deia en David Rowan. Aquest entén que els joves usuaris d’Internet són cada vegada més cautelosos a l’omplir les seves dades personals.

47 47

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

3. 48 48

Internet i la web 2.0

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

3. Internet i la web 2.0 3.1 Internet, bo o dolent? La invenció de cada nou mètode de comunicació al llarg dels segles ha generat sempre debats al voltant de l’efecte de la tecnologia en la societat. Els més pessimistes han expressat la seva preocupació sobre com les noves formes de comunicació poden debilitar les maneres tradicionals de relació, portant la gent a rebutjar un conjunt d’interaccions en persona que en altres èpoques formaven part necessària i normal de la vida. Els optimistes argumenten que aquestes tecnologies simplement amplien i complementen les formes tradicionals en què la gent estableix connexions. En particular, en el cas d’Internet, els seus defensors raonen que les relacions que sorgeixen del seu ús no estan delimitades per la geografia, ni tan sols per incòmodes restriccions atribuïbles a la timidesa o discriminació. També aprecien un benefici en les interaccions anònimes a gran escala, que són molt més difícils d’organitzar en el món real. En lloc de mantenir vincles personals amb un nombre petit de persones, ara tenim vincles més fluixets amb centenars o milers de persones. En lloc de conèixer només als nostres amics o potser als amics dels nostres amics, ara podem anar molt més enllà i veure on estem dins la xarxa mundial. Tot i això, les noves tecnologies es limiten a fer possible quelcom que hem fet sempre però d’una altra manera. És a dir, que no són res més que una eina que reflexa tendències humanes universals i fonamentals (com quan a la prehistòria ens assèiem al

voltant

d’una

foguera). No són res menys i res més que això. 3.1.a Un dia a Internet Què passa un dia a Internet? Quin tràfic d’Informació hi ha? Com es comporta la gent?

49 49

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

50 50

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 3.1.b Història – Com hem arribat fins aquí? El món virtual és només un pas més en una llarga marxa de canvis tecnològics i socioeconòmics que estan transformant la interacció entre éssers humans. El creixement demogràfic mundial i la urbanització, juntament amb grans avanços en el món del transport i comunicacions han tingut efectes molt grans sobre les persones. La gran capacitat de mobilitat que tenim avui en dia i el fet que cada cop les distàncies s’escurcen, per exemple, ha tingut efectes radicals en la difusió de tot (des de virus fins a idees). El mateix passa amb totes les invencions per comunicar-se que han anat sorgint (quan va aparèixer el telègraf va néixer una forma de comunicació que eliminava l’espai i el temps). Després, el telèfon (que va fer més per estendre i enfortir els vincles que no pas per debilitar-los), que va ser molt criticat, però que més que substituir les interaccions socials, les complementa. I ara, Internet. Podem fer servir Internet per trobar gent que ja coneixem en el món real i traslladar les nostres relacions a l’esfera virtual. També podem fer servir Internet per conèixer gent del món virtual amb l’esperança d’establir connexions en el món real. O bé les nostres connexions poden començar i romandre en el seu món respectiu, virtual o real. 3.1.c El 20% dels internautes es penedeixen de quelcom que van fer a la xarxa Actuem correctament a la xarxa? El 25% dels usuaris fa servir noms falsos per inscriure’s a les xarxes socials o quan completen formularis a Internet. El 9% menteix sobre el seu estat civil i el 7% sobre la seva aparença física. Es tracta només d’alguns apunts d’un estudi

que va dur a terme l’empresa de

seguretat Norton en el que també es destaca que més del 20% dels internautes es penedeix de quelcom que va fer a Internet. Norton va analitzar els impactes psicològics i de conducta que té en els usuaris la vida online i hi ha conclusions si més no, curioses. Per exemple, una tercera part dels internautes reconeix que ha enviat mails amb fotos o ha pujat imatges a les xarxes socials sense el permís de les persones que hi apareixien. El 25% dels usuaris reconeix que ha espiat d’amagat perfils d’altres usuaris per xafardejar les seves imatges. Per altra banda i com a dada també curiosa, apunto que molta gent es descarrega pel•lícules o música “pirata”. El 17% dels usuaris creu que és “legal” descarregar una cançó, mentre que el 14% creu que ho és d’una pel•lícula sencera.

51 51

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

3.2 La web 2.0. Una altra manera d’explicar què són les xarxes socials Les persones necessitem expressar-nos, comunicar-nos. A vegades volem que tothom sàpiga aquestes expressions, sentiments, necessitem el nostre minut de glòria (i és per aquest motiu que la gent paga 1.20€ + iva per aparèixer deu segons al peu de pantalla d’algun programa de la tele, per exemple). Als anys noranta els més avançats en tecnologia aconseguien trobar una forma d’expressió a la web mitjançant el que hem anomenat “navegar”. Però la navegació no era suficient, la gent volia expressar la seva opinió a les pàgines web i també volia saber què pensaven de la seva pàgina les altres persones... i així, en poc temps i gràcies a grans esforços de persones que s’hi van dedicar molt va néixer la web 2.0 (que consisteix en emmagatzemar informació, opinions, conversacions, posteriorment modificables de forma i contingut). Per tant, de la web 1.0 a la 2.0 passem d’un model que prioritza la informació transmesa a un altre en que el primordial és la informació compartida. La web 2.0 és això. Si ens connectem a una pàgina, posem, un bloc d’un conegut del que ens han parlat molt bé, llegim l’entrada d’avui i tanquem la pàgina ens quedem a la web 1.0. Si, a part de llegir, ens fem un bloc, comentem el post del nostre conegut, l’afegim com a amic i guardem la URL del seu bloc a preferits per tornar a mirar-la en un altre moment fem ús de la web 2.0. La diferència és la base de dades. Web 2.0 és descobrir, participar i influenciar. Així doncs, les xarxes socials tradicionals (família, amics, companys de feina...) més la web 2.0 (la tecnologia) han esdevingut les xarxes socials a Internet.

3.3 Trobar parella utilitzant la tecnologia 2.0 L’amor. L’amor és un sentiment que sorgeix (sovint es creu que esporàdicament) quan dues persones s’atrauen mútuament i hi ha alguna cosa més enllà que les uneix interiorment. Anys enrere, sovint t’enamoraves de la veïna, de la noia de la botiga del costat de casa teva o d’aquella mossa ben plantada que havies vist “al ball” (he posat exemples reals viscuts en primera persona per els meus avis o amics). Era bastant poc comú, si vivies a Catalunya, acabar-te casant amb algú de Madrid (o, encara més enllà, d’algun altre país). Tot i això, “l’amor no té fronteres”, i a vegades passava. Si havies de viatjar quatre hores en cotxe per veure el teu estimat o estimada, hi viatjaves, si havies de pagar una gran factura de telèfon, la pagaves.

52 52

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 Avui en dia, amb Internet, la geografia és encara menys important. A l’any 2006 un de cada nou adults estatunidencs que feien servir Internet (uns setze milions de persones) va afirmar que utilitzava llocs web de contactes adults (com Match.com o PlentyofFish.com – a Espanya és molt popular el Meetic) per conèixer altres persones. De totes aquestes persones que s’han “trobat” en aquestes pàgines, el 43 per cent (o casi set milions d’adults) s’ha arribat a conèixer personalment i el 17 per cent d’elles (casi tres milions) ha iniciat relacions duradores o s’ha casat amb la seva parella virtual. Per altra banda, només el tres per cent d’usuaris d’Internet que estan casats o tenen parelles de llarga durada afirma haver conegut la seva parella a la xarxa, una xifra que molt probablement s’elevarà en els pròxims anys. Però, ens enamorem realment per Internet? Podria ser, però seria millor parlar d’enamorar-se d’un perfil. Al Facebook no hi ha una persona, hi ha un perfil, i tu et perfiles com vols... potencies el que vols que els altres vegin en tu i, per tant, la teva descripció no és massa objectiva, ja que et crees com vols. I llavors els altres s’enamoren del que voldrien o els agradaria que fos allò que els ensenyen. Però no s’estan enamorant d’una persona, s’estan enamorant d’una pàgina d’Internet... i el que realment ens fa veure si una persona ens atrau o no, si hi ha “química”, com es sol dir, és conèixer-la (i doncs, que no la coneixies ja, per Internet?). No és el mateix. 3.3.a Com trobar una parella dins la nostra xarxa social? Tot i que el tipus de xarxa a la que recorrin les persones i tant si aquesta xarxa és real com virtual, normalment, el procés de buscar parella està impulsat per l’homogàmia, que és la tendència de les persones a casar-se amb persones iguals o semblants (de la mateixa manera que patim d’homofília, ja que normalment fem amistats que són semblants a nosaltres). Per tant, facis el que facis tens un gran nombre de possibilitats d’acabar sortint amb una persona amb la que comparteixis molt. Les xarxes socials a Internet, que ens permeten informar sobre els nostres gustos, ens venten una eina per a trobar semblants. Si mirem més enllà de les nostres connexions directes tenim més possibilitats d’acabar topant amb la persona més adequada per nosaltres, però tampoc anant massa lluny (ja que al final acabaríem topant amb persones amb les que no tenim res en comú). L’amic d’un amic o bé l’amic de l’amic d’un amic pot ser la persona que ens presenti el nostre futur marit o la nostra futura esposa. Tot i això, a part de poder-nos presentar persones interessants, s’ha de tenir en compte que aquestes persones són també els nostres competidors. Però per acabar sent qui aconsegueixi determinada persona no

53 53

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 cal ser la persona més simpàtica o atractiva del món, sinó que només cal ser la persona més simpàtica o atractiva de la xarxa social d’aquesta persona (les nostres qualitats, doncs, són relatives a què les comparem). Si tenim una xarxa d’amics no gaire guapos potser ens sentirem superiors (comparació) però això també pot fer que descuidem una mica el nostre aspecte (per influència). Aquests dos aspectes poden influir molt a l’hora de trobar parella. 3.3.b Però, què passa quan ens deixen mitjançant Internet? No hi ha una manera més trista o amarga de saber que la teva relació sentimental s’ha acabat que llegint-ho al mur del Facebook del teu/teva ja ex. Aquesta situació (dolorosa) és, pel que sembla, cada vegada més comuna (tal i com mostra una enquesta realitzada per SNAP Interactive, el 2010). Els autors de l’estudi van trobar-se amb que, d’uns 1.000 enquestats (70% homes i 30% dones), un 25% s’havia trobat alguna vegada amb un missatge al mur de la seva parella anunciant que la seva relació s’havia trencat. Sembla que allò de “no ets tu, sóc jo...” és una frase que pot quedar en l’oblit. Ara, deixar a algú és quelcom tan senzill com canviar l’estat sentimental del Facebook. De fet, un 21% dels enquestats afirmaven que “tallarien” amb la seva parella canviant el “està en una relació” amb “ara és solter” (estats sentimentals que pots triar al teu perfil del Facebook).

54 54

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

4. 55 55

Les xarxes socials com a eina per unir (o separar)

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

4. Les xarxes socials com a eina social per unir (o separar) Les xarxes socials, ens uneixen o ens separen? Potser una mica de tot…

4.1 Què ha suposat, la implantació de les xarxes socials? Hi ha qui ho considera quelcom bo, i hi ha qui ho considera quelcom no tan bo. Però hi ha una frase que realment em va impactar:

Les xarxes socials són útils per apropar als que estan lluny i allunyar els que estan a prop. Si aquesta frase és certa, i seguint la teoria, estem creant vincles personals més dèbils però amb molta més gent, quan abans es tenien menys vincles però més forts amb la gent més pròxima. I és cert que a vegades sí que es tenien vincles per carta, per exemple, amb gent que vivia molt lluny, però la comunicació electrònica ha fet que perdem el romanticisme del paper. Les xarxes socials ens aporten una nova manera d’aprendre a comunicar-nos. El que sí que ha existit

sempre

necessitat

de

ha

estat

la

comunicar-nos

com a éssers humans. I ara ens coneixem per

Internet,

però

conèixer és conèixer d’una altra manera. És una nova realitat que denominem amb el mateix llenguatge però que

és

un

concepte diferent. Per tant són dues realitats, dues maneres de conèixer diferents. I és que actualment Internet ens serveix per compartir de tot amb tothom amb qui vulguem mantenir “amistat” – amistat com a concepte diferent a l’amistat de la vida real.

56 56

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 4.1.a Un món més obert? Amb tot aquest tema de les xarxes socials, tenim un món més obert? Es tracta d’una qüestió relativa a com es miri. El tema et pot aportar més aïllament social,

menys

contacte

social cara a cara, donat a que el contacte social es converteix en contacte virtual. Escurçar distàncies ens pot arribar a aïllar més del món, com

diria

anteriorment

la

frase

(“t’allunya

citada dels

que

tens a prop”). Internet i les xarxes socials sí que et fan viure en un món més obert, entre d’altres, en el sentit que tens més accés a la informació, però no en altres aspectes de la vida... 4.1.b Apunt: connexió del Facebook amb el món real – “La desvirtualització del que és virtual” Desvirtualitzar el que és virtual resulta curiós perquè sembla un “pas evolutiu invers”. A l’any 2010, sisè any des de la creació del Facebook, aquesta xarxa social és utilitzada per més de cinccents milions de persones a tot el món per a desenvolupar en un entorn virtual infinitat d’accions, com ara saludar a algú o comentar quelcom, que abans tenien lloc només al món físic. Algunes d’aquestes accions habituals, com ara fer un “m’agrada” o fer servir la moneda interna, sembla que es comencen a desvirtualitzar, a reflexar-se en el món físic: aviat es podran adquirir “Facebook Credits” (moneda del Facebook) en forma de “cupons regal” a les botigues. Per altra banda, hi ha una empresa que ha creat cartells amb codis bidi (veure foto d’aquest apartat, on es pot fer una foto d’un taronger) que es poden capturar amb mòbils d’última generació per a fer un “m’agrada” de qualsevol objecte real. És una forma de portar al món real una acció

57 57

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 ideada originalment en el món de les coses virtuals, fent una espècie “d’Internet de les coses”. El moviment s’inscriu en la creixent tendència d’interconnexió permanent entre Internet i el món físic, amb temes com el Facebook Places (on poses al Facebook on ets del món físic), l’ús del Facebook com a punt de venta... Són temes relativament anecdòtics de moment, però amaguen un potencial i unes tendències interessants per al futur – una creixent integració i desaparició de les fronteres entre el que és virtual i el que és físic, entre els bits i els àtoms, entre els dos costats de la pantalla. Hi ha tantes possibilitats com se’ns puguin passar pel cap...

4.2 Diversitat i diferències: les elimina Internet? Sovint es diu que al món hi ha de tot i per a tots els gustos. Tots som diferents, i les nostres diferències geogràfiques, culturals i econòmiques, entre d’altres, marquen la nostra vida en certa manera. No tothom té els mateixos costums, o no tothom pot comprar-se un iot privat. No podem evitar ser diferents, en el color de la pell, la personalitat, o, com hem comentat, els recursos econòmics, és impossible igualar totes les característiques de tots al mateix nivell. Tot plegat ens fa formar part d’unes xarxes socials o altres en la vida real, que dependran una mica de tot. A Internet, però, tots estem al mateix nivell, tenim la mateixa categoria, ens igualem. Qualsevol persona amb un accés a Internet, per precari que sigui, pot crear un perfil a una xarxa social i començar a socialitzar-se. Pot posar una imatge verdadera o no, pot escriure sobre ell o no, pot agregar amics o no. Però pot fer el mateix que qualsevol altre individu membre d’aquella xarxa social a Internet. Tot i això, podem dir que Internet elimina les diferències entre tots? Potser no. La nostra presència a Internet és qui més qui menys, un reflex de la nostra vida real. Podem tenir molts “amics” que realment no són amics nostres, però no per això serem més populars. Podem fingir ser qui no som, però aquesta ficció no anirà més enllà de la pantalla, ja que tard o d’hora es descobrirà la farsa. A més, hi ha gent que a partir de les xarxes descobreix que els altres tenen millors sous, millors cotxes i millors fills, la qual cosa no els fa sentir iguals, sinó inferiors. Tanmateix, hi ha també qui no té accés a Internet, i això encara l’allunya més de la resta del món. Igual que en la vida real, a Internet hi ha de tot i per tots els gustos. Valdria la pena reflexionar sobre si aquest recurs elimina o fins i tot crea diferències.

58 58

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

4.3 Xarxes socials – Com ens afecten Per què formem part de les xarxes socials? Com es formen? Com funcionen? Fins a quin punt ens afecten? No es pot ser amic de tothom. Les persones estem limitades per la geografia, la tecnologia i fins i tot pels gens, i en virtut de tot això tenim un cert tipus de relacions socials i un determinat nombre d’aquestes. La clau per entendre les persones, doncs, es troba en comprendre els llaços que les uneixen. Per saber qui som, hem de comprendre com estem connectats. 4.3.a Connectats Les nostres connexions afecten molts aspectes de la nostra vida quotidiana. Les xarxes socials difonen felicitat, generositat i amor. Sempre hi són, exercint una influència subtil i determinant a les nostres eleccions, accions, pensaments i sentiments. I també en els nostres desitjos. A més, aquestes connexions no s’acaben en les persones que coneixem. Més enllà dels nostres horitzons socials, els amics dels amics dels nostres amics poden impulsar reaccions en cadena que ens acabin afectant. Per augmentar l’efectivitat dels éssers humans només fa falta canviar la manera en què estan organitzats. Quan un grup es constitueix com a xarxa, una xarxa particular de vincles connecta els seus membres. Aquests vincles són complexes (poden ser efímers o durar tota la vida, poden ser superficials o profunds, poden ser personals o anònims). Ens contagiem mútuament constantment. Comprendre per què existeixen les xarxes socials i com funcionen requereix que comprenguem certes normes relatives a les seves connexions i a la forma amb què es contagien: la seva estructura i la seva funció. Aquests principis expliquen per què els vincles poden fer que sigui major el tot que la suma de les parts. 1a regla – Som nosaltres qui donem forma a la nostra xarxa. Tenim tendència a ser homofílics (és a dir, a ajuntar-nos amb els que s’assemblen a nosaltres). També escollim l’estructura de les nostres xarxes socials, decidint a quantes persones connectar-nos, modificant la forma en la que la nostra família i amics estan connectats i controlant a quin lloc de la xarxa social ens trobem (al centre o als marges). Hi ha estructures socials que triem i altres que ens han vingut donades (com la família) però tant unes com altres governen les nostres vides.

59 59

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 2a regla – La nostra xarxa ens dona forma a nosaltres. Al seu torn, el nostre lloc a la xarxa ens afecta. No serem els mateixos si ens trobem en un lloc més central que si ho fem en un lloc més apartat, encara que el nostre nombre de connexions directes sigui el mateix. 3a regla – Els nostres amics ens influeixen. Els humans tenim tendència a influenciar-nos i copiar-nos entre nosaltres. Cada un dels vincles que tenim amb algú ens ofereix la possibilitat d’influir i rebre influències. Si tenim un company d’habitació molt estudiós, ens tornarem més estudiosos; si en un dinar ens asseiem al costat d’algú que menja molt, menjarem una mica més i si el nostre veí cuida molt el seu jardí, cuidarem el nostre jardí. 4a regla – Els amics dels amics dels nostres amics també ens influeixen. Les persones no només copien als seus amics, sinó que també copien als amics dels seus amics i als amics dels amics dels seus amics. Hi ha una certa tendència a passar efectes de persona en persona més enllà dels vincles socials directes d’un individu. 5a regla – La xarxa té vida pròpia. Hi ha coses a les xarxes que no podem controlar ni percebre per nosaltres mateixos, sinó que s’han d’estudiar amb magnituds més grans i tenint en compte una sèrie de factors. El fet d’estar connectats ens permet obtenir coses que no podríem aconseguir per nosaltres sols. Que estiguis més feliç o més sa que una altra persona, pot tenir a veure amb la posició que ocupis a la xarxa.

60 60

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

5. 61 61

Poderosament poderós

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

5. Poderosament poderós 5.1 Parlant de poder (+ els esdeveniments) El poder que el Facebook, com qualsevol altra xarxa social, pot tenir sobre les persones, les decisions, la manera de viure i el món en general pot arribar a ser bastant considerable moltes vegades. La nostra quotidianitat, encara que no ha canviat radicalment, en ocasions s’ha vist alterada. És el cas de les invitacions a esdeveniments, per exemple. Abans, per qualsevol ocasió en la que es precisés el contacte previ amb els convidats era necessari escriure una prèvia invitació, posar-la en un sobre, comprar un segell, enviar-la i esperar pacientment que el convidat acceptés assistir-hi o no. Si hi havia molts convidats, s’havia de repetir el procés per el nombre de convidats que fossin. En el cas de voler-se estalviar tota la “parafernàlia” del paper i el sobre es podia optar pel telèfon, un mètode molt personal de convidar i assegurar-se que l’altra persona s’hagués assabentat de la proposta. El problema? Un gran nombre de trucades precisa molt de temps i, en el cas de no tenir tarifa plana, de diners. Les invitacions per mail podrien ser un bon substitut ecològic de la carta, però mai pots saber si el teu amic mira el correu diàriament, un cop al mes o un cop cada mig any. Davant de tots aquests problemes, el Facebook, com altres pàgines, dóna una solució. L’única cosa que s’ha de fer és “crear un esdeveniment” completar-ne els detalls (hora, data...) i convidar les persones que t’interessin. Hi ha l’opció de crear un esdeveniment

obert

(al

que

qualsevol es pot unir) o bé tancat i/o privat. A mesura que els contactes van

veient

l’esdeveniment

es

classifiquen automàticament en “Hi assistiré”, “Potser hi assistiré”, “No hi assistiré”

o

“Pendent

de

confirmació”. Normalment també es poden escriure comentaris al mur de l’esdeveniment (inconveniències vàries...). Això facilita molt la tasca de convidar i d’organitzar els convidats segons la seva assistència, així com l’estalvi de temps! Aquesta és doncs, una i només una de les maneres en què el Facebook pot afectar la nostra quotidianitat, normalitat o com li vulguem dir, la nostra manera de fer del dia a dia (és només una mostra minúscula del seu poder).

62 62

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

5.2 El poder del Facebook, regne de la hipocresia Una de les funcions bàsiques i primordials d’una xarxa social és connectar un grup d’amics o gent semblant. De fet, el fet d’estar connectat a una d’aquestes persones (que sovint només coneixes pel nom i la imatge) i anomenar-la “amic”, ja és símptoma de la gran hipocresia que trobem al Facebook i a qualsevol xarxa social similar. Ens fa exterioritzar la pitjor cara de nosaltres, protegint-nos amb la virtualitat i l’anonimat (i és que tot sovint poques persones són qui diuen ser). “Tots podem tenir – com va dir Andy Warhol – quinze minuts de fama”, i el Facebook és una bona plataforma per aconseguir-ho (costi el que costi). El poder i la seguretat que ens dóna estar darrere d’una pantalla ens fa actuar d’una manera que, de no ser així, potser no actuaríem. I què em dieu del fet de donar la nostra paraula pel Facebook? No sé si vosaltres heu posat mai “hi assistiré” o “potser hi assistiré” a un esdeveniment que no sabíeu de què anava o que sabíeu del cert que no hi assistiríeu. A vegades la paraula donada a través d’Internet té un significat buit! No seria mala idea aprofitar l’extraordinària oportunitat que Internet ens ofereix per intercanviar experiències i revalidar la comunicació. Només cal donar-li el lloc que mereix, omplint-lo de continguts interessants i aprofitant al màxim el poder que ens podria donar si donéssim valor a les nostres paraules. 5.2.a La paraula en la “realitat” i la paraula “online” La paraula és un recurs que canvia molt depenent d’on s’utilitzi. El major dany que pot fer a Internet, però, són les males interpretacions. Quan parlem amb una persona cara a cara veiem la reacció que li causen les nostres paraules i podem matisar o suavitzar... En cas contrari, com diu la dita, “les paraules se les emporta el vent”, i per tant, no hi ha massa de què preocupar-se. Amb el que escrius és diferent, no hi ha possibilitat de rectificar, no es poden matitzar ni suavitzar, un cop escrit. La clau, doncs, es troba en no criticar a ningú (i si ho fas, fes-ho offline) ni intentar ofendre, ja que no perquè diguis quelcom en una xarxa social tindrà menys importància. 5.2.b Captant usuaris El Facebook, potser amb un màrqueting una mica agressiu, vol competir contra el Tuenti, que té un gran pes a Espanya entre els més joves (cosa que no li deu fer massa gràcia al Facebook). És per això que fa campanyes per “reclutar” adeptes. L’any passat (Setembre i Octubre del 2010) en va portar a terme una anomenada “los 500 de Facebook”, on buscava ambaixadors joves que atraguessin més usuaris... a canvi

63 63

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 de “suculents” regals. L’enllaç a la pàgina Facebook on es duia a terme aquest programa és http://www.facebook.com/los500. Els joves en qüestió no van dubtar ni un moment en unir-s’hi (vet aquí una altra demostració del poder del Facebook).

5.3 El Facebook i les modes La moda. Tots volem estar-hi, a la moda. Hi ha modes més llargues, més curtes, més “cools”, més “cutres”, més infantils o més innovadores. Al cap i a la fi són modes i la gent les segueix, s’hi enganxa. De la mateixa manera que pot estar de moda un tipus de samarreta o de beguda, al Facebook també hi trobem modes. És el cas de les aplicacions: hi va haver la moda de la “Galleta de la Fortuna”, la del “Pet Society” i la del “Farmville”. Més o menys, el desig de seguir-les s’ha anat apaivagant... com en qualsevol moda. Per què fem el que fan els altres? Per què ens enganxem a les modes? Ens fa sentir bé actuar com robots, com les altres persones? Potser el que ens fa sentir bé és que els altres vegin que nosaltres també som “guays”, com ells, i que estem al corrent de tot, que estem a la moda. Si comprem una samarreta que està molt de moda ens la posarem per anar a algun lloc especial i que la resta de gent la vegi, no ens limitarem a posar-nos-la a casa perquè ens agrada veure’ns-hi. De la mateixa manera, si fem servir un joc molt de moda al Facebook ho publicarem al mur perquè tothom vegi que nosaltres també hi juguem. Són dos mons paral·lels, o potser només n’és un portat a dues dimensions. El que sí que és interessant comentar és que en ple segle XXI estem jugant a simples jocs 2D com el FarmVille (on crees la teva granja) – ho fem per voluntat, perquè ens agrada, o perquè ho fa la majoria? També podríem plantejar-nos la pregunta a la inversa. No estar a la moda no és ja una manera d’estar a la moda? No compartir res no és una manera de compartir?

5.4 El que les empreses en poden treure El tema més important en l’ús empresarial del Facebook són les seves aplicacions. A Espanya, però, molt poques empreses utilitzen internament el poder de les noves tecnologies (segons uns estudis recents es tracta concretament d’un 10%, quan al Regne unit és d’un 22%). Una enquesta recent revela que si arribes a ser finalista en algun procés de selecció, més del 90% de les agències comprovaran les teves referències i més del 60% t’investigaran a les xarxes socials.

64 64

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 Exemples del que poden arribar a fer les xarxes socials en el món laboral/empresarial són els casos de l’acomiadament d’una noia anglesa (Chelsea Taylor) per comentar a la xarxa que la seva feina era avorrida i el cas d’una empleada de Nationale Suisse per connectar-se durant la baixa maternal. 5.4.a El 27% dels consumidors es guia per les xarxes socials a l’hora de comprar Un estudi realitzat per Nielsen14 va revelar que 3 de cada 10 espanyols es guia per les xarxes socials a l’hora de fer les seves compres. La dada mostra la forta presència d’aquestes plataformes 2.0 en el nostre dia a dia i demostra que són zones d’influència de formació d’opinió per a les nostres compres. Que un 27 per cent dels enquestats admeti això demostra que les opinions de coneguts a les xarxes socials són clau... tant per bé com per malament. Si ets empresari, procura que les opinions que corrin per la xarxa siguin bones...

65 65

14

http://es.nielsen.com/

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

6. 66 66

La teoria dels sis graus de separació

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

6. La teoria dels sis graus de separació (i no parlem de temperatura) Si és veritat que els habitants de la Terra estan separats per un màxim de sis graus de separació (com diu la famosa teoria), les xarxes socials ho han confirmat a Internet. Aquestes pàgines han ofert als usuaris d’Internet una sèrie de serveis, i algunes han aconseguit diferenciar-se i guanyar-se un lloc en les nostres rutines, en la nostra vida quotidiana.

6.1 Sis graus de separació i tres graus d’influència Stanley Milgram va fer un experiment a la dècada de 1960 en el que va demostrar que totes les persones del món estem connectades per una mitjana de “sis graus de separació” (un amic està a un grau de tu, l’amic del teu amic a dos i així successivament). Es tractava d’un experiment a Estats Units. El 2002, uns altres científics van decidir repetir l’experiment a escala global, i va resultar novament satisfactori. Microsoft va fer també un experiment el 2008. Aquest consistia en analitzar 30.000 converses electròniques de 180 milions d’usuaris del seu servei de missatgeria instantània Messenger i, considerant que dues persones es coneixien si havien intercanviat com a mínim un missatge de text entre elles, es va demostrar que dos individus qualssevol estan connectats entre ells per (com a màxim) 6,6 graus de separació. El fet que estiguem connectats a totes aquestes persones, no significa que tinguem influència sobre totes elles. La influència a les xarxes socials es basa en la “Regla dels Tres Graus d’Influència”. Tot el que fem o diem tendeix a difondre’s entre els nostres amics (un grau), els amics dels nostres amics (dos graus) i els amics dels amics dels nostres amics (tres graus). La nostra influència es dissipa gradualment i cada cop té menys influència sobre aquelles persones que es troben a més de tres graus de separació de nosaltres. La Regla dels Tres Graus d’Influència es pot aplicar a aspectes tan diversos de la vida com les opinions polítiques, la obesitat i la felicitat. Encara que estiguem limitats per tres graus, però, els efectes que podem causar en els altres són extraordinaris. La observació que tots tenim tres graus d’influència explica fins a quin

67 67

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 punt som contagiosos. D’aquestes propietats, la connexió i el contagi, diem que són l’estructura i la funció de les xarxes socials, l’anatomia i la fisiologia15. En conclusió: influenciem i estem profundament influenciats (per bé o per mal) per persones que no coneixem per mitjà d’una espècie de reacció en cadena.

6.2 Els tres graus d’Influència aplicats a casos concrets La influència que poden causar o podem causar sobre els altres en un radi de tres graus de separació es fa extensa a varis aspectes de la vida. Podem, per exemple, contagiar gèrmens... però també podem contagiar conductes sobre els qui ens envolten (i els que no tant). Igual que la propagació dels gèrmens, els fenòmens relacionats amb la salut es poden propagar de persona en persona. Tot seguit explicaré de manera resumida i senzilla algunes d’aquestes conductes. L’obesitat. Sobretot quan som joves, ens veiem fortament influenciats exteriorment a l’hora de tenir uns hàbits alimentaris, però durant la nostra vida aquests poden anar canviant sense ser-ne nosaltres els responsables. El fet d’asseure’ns al menjador al costat d’una persona que mengi molt cada dia (encara que no la coneguem) ens farà menjar més, automàticament. Tot i això, com més pròxima sigui la relació amb una persona, més influència ens causarà – la influència té efecte fins a tres graus, a partir de llavors es dispersa (però per exemple, si qui s’engreixa és el nostre millor amic, el nostre risc d’engreixar-nos es triplica). La obesitat és, doncs, una malaltia contagiosa (sorprenent, no?). Aquesta connexió que tenim amb els altres es fa palesa de manera molt similar en altres problemes de salut diferents a l’obesitat. Entre elles destaquen el mal d’esquena, el tabaquisme o l’alcoholisme (les dones són més influents que els homes en aquest últim hàbit). Per altra banda, qüestions tan serioses com el suïcidi es trobarien també en aquest grup. Així doncs, que formem part de xarxes socials significa que el que passi a altres persones (coneguem o no) pot recórrer la xarxa i afectar-nos. La salut dels altres és un dels factors més determinants de la nostra pròpia salut. Les persones estem connectades, i la nostra salut i benestar també ho estan.

Per a més informació sobre la teoria, consultar el llibre Conectados, editorial Taurus, pàgines 39-43 15

68 68

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

7. 69 69

Xarxes socials al món

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

7. Xarxes socials al món L’ús de les xarxes socials ha crescut exponencialment en els últims temps, fins arribar al punt que 6 de cada 10 usuaris d’Internet tenen un perfil en alguna xarxa social. A dades referents al Juliol del 2010, segons comScore, hi havia 945 milions d’usuaris de xarxes socials al món. Per una banda, es tracta d’una xifra que sorprèn, molt alta per un fenomen relativament nou, però si et fixes en l’anàlisi es veu que la major concentració dels usuaris està al “primer món”, de manera que algunes zones de la Terra viuen encara alienes al boom social. De fet, si es compara amb la població total de la Terra (6.814 milions d’individus en el moment en què es va fer l’estudi), el resultat és que només un 14% dels habitants de la Terra són usuaris de xarxes socials. Una altra curiositat és que el Facebook aclapara més de la meitat de tots els usuaris de les xarxes socials al món, ja que ha superat els 500 milions. Cal constatar que les preferències per utilitzar una o altra xarxa també han anat canviant, i les xarxes socials professionals es situen ara en un segon pla per darrere de les xarxes socials personals (la qual cosa no vol dir que no les fem servir, sinó que no són les més importants ni les que marquen tendència).

Il·lustració 1 - Xarxes Socials arreu del món (http://www.readwriteweb.es/blog-cont/wpcontent/uploads/2010/06/Mapa-redes-sociales-ReadWriteWeb-es.png)

Com ja hem comentat, comparat amb xarxes socials com el Tuenti (que té gran èxit a Espanya) o altres com l’Orkut (popular bàsicament al Brasil), el Facebook és el rei internacional, ja que si vols trobar a determinada persona que viu als Estats Units o a

70 70

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 França, probablement no les trobaràs al Tuenti, si no que recorreràs directament al Facebook. De fet, vaig crear el meu compte Facebook l’estiu del 2008 quan, viatjant per primer cop a Anglaterra, anglesos, francesos i italians em preguntaven si en tenia i m’animaven a que me’l creés per mantenir el contacte amb ells un cop a casa. A la Il·lustració 1 es veu clarament com el Facebook (color groc) domina el planisferi. Els espais en blanc volen dir que no hi ha informació suficient sobre la zona. Però no tot acaba al Facebook, el MySpace i el Hi5. Observem zones en què s’utilitzen eines locals que cada cop van agafant més força. Es tracta del QQ a la Xina, el VKontakte a Russia i Europa de l’Est, el Maktoob als Països Àrabs, el Naska-Klassa a Polònia, el Hyves a Holanda, el Zing a Vietnam o el Mixi al Japó, entre d’altres. Això és degut a que, encara que sembli que tothom que coneixem hagi de tenir Facebook o Twitter, el cert és que existeixen molts països del món que es decanten per altres xarxes socials de les que potser nosaltres ni hem sentit a parlar. Com es pot veure en el gràfic són molts els països que no es decanten per el Facebook com a xarxa preferida. El Brasil, Rússia i Japó semblen estar en contra d’aquesta xarxa social i opten per altres xarxes més populars en els seus països, que ja hem comentat més amunt. Fins i tot Holanda surt al gràfic. Deduïm doncs, que el Facebook encara ha de treballar si vol convertir-se en la xarxa social per excel·lència. Finalment comentar que les xarxes socials són més populars als països en vies de desenvolupament. L’ús de les xarxes socials és major a Llatinoamèrica, Orient Mitjà i Xina que als Estats Units i el Japó (així ho assegura l’estudi “Digital Life” de la firma d’investigació de mercats TNS, que estableix que en els països en vies de desenvolupament les xarxes socials són més populars que en els mercats ja saturats a Internet). És curiós també veure la mitjana d’amistats que es tenen en cada país. Malàisia és on és més alta (233 amics) seguida per Brasil (231 amics). El país on la gent és “menys social” és el Japó, amb una mitjana de 29 amics. A la Xina, on hi ha usuaris molt enganxats a les xarxes socials, la mitjana és de “només” 68 (potser els xinesos valoren més tenir menys amistats però més fortes?).

71 71

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

7.1 Les xarxes socials a Espanya Espanya és líder europeu en l’ús de xarxes socials i el segon al món, després del Brasil. Els internautes espanyols consumeixen una mitjana de 5,3 hores al mes en xarxes socials, i és que Espanya s’ha incorporat de forma espectacular a l’ús d’aquestes eines. Si mirem un estudi de la Fundació Telefònica16 i ens fixem en les edats de 16 a 24 anys i de 25 a 34, veiem que les xarxes socials són la tercera activitat més important a la xarxa per darrere del correu electrònic i de l’ús de missatgeria instantània. El temps dedicat a aquesta activitat (les xarxes socials) ha augmentat més del 500% en el cas del primer grup (de 16 a 24 anys) i més d’un 360% en el segon. De tota manera, altres estudis a nivell planetari situen les xarxes socials en aquests moments com a primera activitat a Internet. Espectacular, no? A què es deu tot aquest boom al nostre país? Potser el que ha passat és que les xarxes socials han passat de considerar-se una eina de relació paral·lela o simplement una eina per passar a considerar-se un entorn més de relació entre les persones. 7.1.a El 69% dels espanyols no entra mai a les xarxes socials Què ha passat? No acabem de dir que Espanya és tota una potència en el tema xarxes socials? I és que després de llegir varis escrits i estudis sobre el tema, en els que s’acostuma a parlar d’Espanya com un dels països del món que més fa servir les xarxes socials, aquesta dada sorprèn una mica (aquestes dades han estat publicades per la Comisió Europea). Segons l’”Eubarómetro”, Espanya es situa en el lloc 22 dels 27 països membres de la Unió Europea en termes de participació a les xarxes socials. De fet, només el 28% dels espanyols entra a les xarxes socials (la mitjana europea és del 32%). Dels “pocs” que es connecten, el 29% ho fa casi cada dia, mentre que el 32% ho fa dues o tres vegades per setmana, i el 18%, un cop a la setmana. El 21% ho fa fins i tot menys. El país on els ciutadans estan més habituats a fer servir les xarxes socials és Lituània, on les fan servir el 57% de la població. On menys, Romania, amb un 10%.

16

http://e-libros.fundacion.telefonica.com/sie09/

72 72

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 Espanya es col·loca a l’última posició en quant a nombre de ciutadans que mai s’han connectat a una xarxa social: el 69% de la població. Repeteixo que aquestes dades sorprenen una mica tenint en compte la informació que s’ha anat divulgant fins al moment – potser cadascú explica el que li interessa més, no n’he aconseguit treure l’aigua clara.

7.2 I a Catalunya? Com és la realitat de les xarxes socials a casa nostra? Des de fa poc, el Tuenti també està disponible en català, euskera i gallec. Potser es tracta d’una estratègia per acostar-se a aquestes comunitats autònomes, ja que per cada nou andalusos que utilitzen el Tuenti només hi ha cinc gallecs, tres bascs i només un català. El cas de Catalunya és summament curiós ja que és l’única comunitat autònoma de l’Estat on el Facebook guanya el Tuenti per golejada. Si de mitjana, a la resta de l’Estat, per cada quatre persones amb Tuenti una té Facebook, a Catalunya passa justament al revés. A vegades les diferències culturals es manifesten en els aspectes menys sospitats. Ara ja podem trobar pàgines de xarxes socials exclusivament catalanes, com és el cas de “flog.cat”.

7.3 Apunt - La censura a la Xina Aquest estiu he tornat a Anglaterra, i la nacionalitat que més abundava a l’escola era la xinesa, amb una cultura molt diferent de la nostra. Aquesta vegada, jo ja en tenia, de Facebook, i preguntava als meus nous amics si ells en tenien. Alguns em miraven amb cara estranya (com volent dir: què és això?) i d’altres n’havien sentit a parlar. Aquests últims deien que no en tenien perquè a la Xina “no era popular” i que tothom formava part d’una altra xarxa social anomenada “QQ”. Alguns (molt pocs) deien que creien que a la Xina estava prohibida la pàgina, i d’altres afirmaven que coneixien algun amic que en tenia i que, per tant, la pàgina no podia estar prohibida. El cas és que hi va haver xinesos que van crear el seu perfil Facebook des d’Anglaterra estant, amb el dubte de si podrien connectar-se o no des de Xina (n’hi havia que estaven convençuts que es podrien connectar). Per si les mosques, vaig decidir crearme jo un “QQ”, i així m’assegurava d’estar en contacte amb ells. Van tornar a la Xina i, com era d’esperar, el Facebook estava prohibit i no es podien connectar. Al cap d’un o un parell de dies alguns ho van aconseguir descarregant-se un software anomenat “fg701p”. Alguns van registrar-se des d’allà. Tot i això, com que no funciona massa bé, molts van decidir utilitzar bàsicament el seu estimat QQ. El que

73 73

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 em sembla més fort és que molts d’ells no saben que el govern ha censurat aquesta pàgina i creuen que no la utilitzen senzillament perquè no és popular, com diuen ells. Vaig fer contestar una enquesta que havia fet per aquest treball a una noia xinesa, i a comentaris, va escriure el següent: “In China,we don't use facebook,chinese use "QQ",but i think QQ is the same as facebook~the difference between QQ and facebook i think is that QQ know more about what chinese people need,so it is difficult for facebook to win the heart of chinese people. ”.

És a dir, que “a la Xina no

fem servir el Facebook, els xinesos fan servir el QQ, però penso que el QQ és el mateix que el Facebook, amb la diferència que el QQ sap més coses sobre les necessitats de la gent xinesa i, per tant, és difícil per al Facebook guanyar-se un lloc al cor de la gent xinesa.” Una altra noia em comentava que el govern pensa que el Facebook no és bo per la gent xinesa perquè en ell s’hi poden trobar coses d’arreu del món, que els poden perjudicar. Trist, però cert. Tampoc poden parlar del seu governador en públic. On és la llibertat d’expressió? Tot i això, qui diu Facebook, diu Messenger, YouTube o Google... La Xina ha censurat vàries pàgines, i en el cas del Google, aquest ha decidit retirar-se per complet del país. De fet, existeixen dos tipus de censura a Internet a la Xina. La primera consisteix en bloquejar per complet un lloc web, fent-lo inaccessible per als usuaris residents al país (com és el cas de la BBC). La segona consisteix en fer que els motors de cerca locals modifiquin els resultats de certes paraules clau (com “Drets Humans”, per exemple), fent que el buscador mostri pocs o cap resultat. Però penso

que

prohibir

no

significa

alliberar. Prohibir és controlar, ja que qui controla la informació té el poder.

Amagar

informació

és

controlar-te a tu i a la informació. No s’han de prohibir les coses dolentes, perquè no hi ha coses dolentes, només hi ha coses mal utilitzades. La imatge mostra una llista de paraules censurades (ressaltades en color

vermell)

i

els

llocs

web

bloquejats a la Xina. El més curiós és que forma un mapa de la Xina.

74 74

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

8. 75 75

Diferents generacions i gèneres a la xarxa

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

8. Diferents generacions i gèneres a la xarxa 8.1 Quina edat tenen els usuaris de les xarxes socials? A aquestes alçades del treball hem pogut descobrir i entendre que el Facebook va ser una xarxa social creada inicialment per a estudiants universitaris. Segueix però sent el públic predilecte? I què passa amb les altres xarxes socials? Aquestes i altres dades demogràfiques van ser

publicades en una infografia de Flowtown, la conclusió

principal de la qual és molt interessant: els adults estan copant les xarxes socials, ja que, segons l’estudi realitzat per usuaris americans, el grup d’usuari de més de 50 anys és el que ha demostrat un creixement més significatiu en els últims anys, i el 47% dels adults d’entre 50 i 64 anys ja fan ús de les xarxes socials així com el 26% dels que tenen més de 65 anys. Una altra dada interessant de la infografia és l’edat mitjana dels usuaris de les xarxes, sent el LinkedIn la de major valor amb 44 anys d’edat, quelcom que no ens crida l’atenció tenint en compte les seves característiques. Les altres xarxes tenen una edat mitjana similar (el Facebook 38 anys, el Twitter 39 i el MySpace 39). L’edat mitjana de totes és de 37 anys.

8.2 Els bebès tenen Facebook abans de tenir ús de raó Un estudi anomenat “naixement digital” fet als Estats Units revela que el 92% de bebès té un perfil a les xarxes socials a una edat mitjana de 6 mesos. A Europa, les xifres són una mica més baixes (73%) però no deixen de ser sorprenents. Cal?

8.3 Joves i les xarxes socials Per la societat jove les xarxes susciten un gran atractiu, mentre que per als seus pares semblen representar un gran perill. Potser és una qüestió generacional. El que està clar és que primer és necessari conèixer per després jutjar i opinar. El que han de fer els pares, de fet, és estar informats per saber orientar els seus fills en l’ús correcte i responsable de qualsevol eina electrònica.

76 76

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 Però si hi ha alguna cosa evident és que les xarxes socials s’han convertit en el nostre espai d’interacció social preferit, entre joves, per divertir-nos, comunicar-nos, jugar, xafardejar, en resum, viure i estar. Hi ha moltes opcions i eines a Internet, però les xarxes socials ens permeten fer en el mateix espai accions que faríem habitualment mitjançant altres eines (pujar fotos, penjar escrits, xatejar, compartir, competir en jocs...). A vegades, sembla que “perdem el temps”, però, el perdem? El temps que fem servir els adolescents a les xarxes socials no es pot considerar una pèrdua de temps, sinó que és quelcom útil i valuós a l’hora de cultivar les nostres habilitats socials i tècniques, per una banda de manera rellevant en el pla personal al mantenir contacte amb els amics, i per altra els interessos que impliquen l’accés a continguts i comunitats centrades en una temàtica. 8.3.a Estudiant altres hàbits dels joves a les xarxes socials Més del 80 per cent dels adolescents nord-americans utilitza Internet, i d’aquests, gairebé la meitat ho fa diàriament. Les interaccions online ofereixen un recolzament social valuós per adolescents potencialment aïllats, però també poden validar i fer rutinaris comportaments perillosos com l’anorèxia, el vandalisme o el suïcidi. Per què utilitzen tant les xarxes socials els joves? Quin és el seu objectiu? Quines utilitzen i com les utilitzen? Sens dubte, el Facebook és la xarxa social més famosa. Potser és el lloc de moda, però vària gent considera la falta de privacitat o intimitat d’aquest quelcom negatiu. El Tuenti potser és un lloc per a gent jove (a Espanya), més que no pas el Facebook, que l’utilitza gent de totes les edats. És, a part, un lloc més segur en qüestions de privacitat que no pas el Facebook. Els joves (i també la resta de la població que les utilitza), però, acostumen a decantar-se o a tenir preferència cap a una xarxa social o una altra depenent de la dificultat per trobar els seus coneguts. És a dir, que si tots els teus amics estan al Facebook, per més que el Tuenti sigui un lloc més segur, aniràs al Facebook. Curiositat: Els coneixements i el temps invertit en xarxes socials sol augmentar a mesura que l’edat de l’usuari disminueix (força obvi).

77 77

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 8.3.a.1 Apunt: Un de cada cinc adolescents es comença a cansar del Facebook Els joves d’entre 13 i 17 anys, que en un primer moment es van sentir molt atrets per el Facebook, s’estan començant a cansar, i així ho afirma un estudi17 realitzat per Roiworld, que assenyala que els adolescents acostumen a passar unes dues hores al dia connectats a Internet, de les quals el 80% del temps encara es dedica a les xarxes socials. Tot i això, l’estudi comenta que els joves estan començant a experimentar el que anomenen “la Fatiga del Facebook”. Segons l’informe, gairebé un de cada cinc joves (el 19%) que tenia un compte al Facebook ja no visita més la xarxa social o ho fa molt menys que abans. Entre els que han abandonat la xarxa social, el 45% ho ha fet perquè ha perdut l’interès, mentre que el 16% ha marxat perquè els seus pares estan al Facebook. El 14% assenyala que “hi ha masses adults a les xarxes socials” i el 13% l’ha abandonat per temes relacionats amb la privacitat. No obstant això, l’informe també diu que tot i això el Facebook segueix sent la xarxa social que més interès desperta entre els més joves, ja que el 78% d’aquests han creat un perfil i el 69% encara el fan servir. En segon lloc es situa el YouTube, amb el 64% dels joves utilitzant-lo. El MySpace està en tercera posició (41%) i el Twitter en quarta amb el 20%. Aquestes dades corresponen als Estats Units. A Espanya, el Tuenti també formaria part d’aquest rol. 8.3.b I els pares, ho saben tot això? Com s’explica molt bé en un article del diari “El Pais”18, el 40% dels pares no sap que el seu fill està connectat a alguna xarxa social. I és que més del 90% dels joves d’entre 11 i 20 anys està registrat a una xarxa social i l’utilitzen per parlar amb els seus amics, moltes vegades amics als que veuen i amb els que parlen freqüentment. Com diria el director de la fundació Pfizer (que recentment ha fet un estudi sobre el tema) “El 92% de los jóvenes usa las redes sociales para charlar con sus amigos prácticamente a diario. Sin embargo, solamente dos tercios de los padres son conscientes de que sus hijos participan en estas redes (casi el 40% de los padres son desconocedores de las redes sociales)”. Amb aquest estudi van arribar a la conclusió que “las redes sociales se encuentran totalmente incorporadas al día a día de los Pots veure les conclusions d’aquest estudi a: http://www.scribd.com/doc/33751159/TeensSocial-Networks-Study-June-2010 18http://www.elpais.com/articulo/sociedad/padres/sabe/hijos/estan/conectados/redes/social es/elpepusoc/20090930elpepusoc_7/Tes 17

78 78

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 adolescentes, frente al elevado porcentaje de padres que desconocen en su totalidad o han incorporado con más lentitud este tipo de herramientas. Un 30% de los padres todavía no tiene acceso a Internet”. 8.3.b.1 El 72% dels pares espien el compte de Facebook dels seus fills Sembla que la majoria de pares no es refien del que fan els seus fills al Facebook i molts controlen quin ús en fan, o com a mínim això diu un estudi que les empreses TRUSTe i Lightspeed Research van fer (mitjançant una enquesta a més de 2.000 pares). Les conclusions mostraven que el 72% dels pares miren el compte del Facebook dels seus fills com a mínim un cop al mes. A vegades ho poden fer perquè són amics del seu fill a les xarxes socials, i només cal anar a fer una ullada al seu mur del Facebook, per exemple. Tot i això, segons l’informe, el 84% dels pares confien en el que els seus fills fan a les xarxes socials, tot i que com també s’explica, el 68% dels joves reconeix que ha acceptat la sol·licitud d’amistat d’un desconegut (cosa molt perillosa). De totes maneres els joves afirmen que estan habituats a fer ús dels controls de privacitat de les xarxes (potser els pares no hi estan tant?). 8.3.c És a dir, que els joves són els principals consumidors de les xarxes? Potser els joves, per haver vist néixer aquestes xarxes socials, han tingut més facilitat a l’hora d’entrar-hi i aprendre a utilitzar-les. Els estudis que s’han fet revelen que el públic que més s’hi està unint no és aquest, sinó dones de més de quaranta anys (per “marujear” una estona?). Tot i això no hem d’ometre que molts i molts joves fan ús diàriament d’aquestes xarxes, i no tots els pares en són conscients (potser per falta de comunicació, potser per falta de formació). Les dades són sorprenents i alhora una mica preocupants. Un 40% dels pares no sap que el seu fill està a una xarxa social d’Internet, ho desconeix.

8.4 La gent gran, viu aliena a tot plegat? A primera vista, tothom diria que les xarxes socials són coses dels més joves. Tot i això, un estudi realitzat per Pew Internet entre l’abril del 2009 i el maig del 2010 revela que el percentatge d’ús de les xarxes socials entre els majors de 55 anys va créixer un 88% durant el període d’estudi. Aquesta xifra s’eleva fins al gairebé 100% en el cas dels majors de 65 durant el mateix període. Sorprenent, no? Les xifres encara impacten més si es comparen amb el creixement registrat pels més joves en xarxes com el

79 79

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 Facebook, ja que el percentatge de creixement és “només” d’un 13% (això sí, continuem dominant la xarxa, però el nostre índex de creixement és molt menor, òbviament perquè abans de fer aquest estudi que hem comentat ja hi havia molts joves enganxats a la xarxa). Encara que les facin servir més, als més grans encara els costa interactuar en elles. Segons l’informe, només 1 de cada 10 persones majors de 50 anys utilitzen una cosa tan bàsica en tota xarxa social com és l’actualització d’estat. I és que en aquesta franja d’edat, l’eina de comunicació preferida segueix sent el correu electrònic (eina que va ser substituïda fa temps pels més joves pels xats de les xarxes socials i la missatgeria instantània com el Messenger).

80 80

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

8.5 La dona i les xarxes socials Val a dir que, per les dones, les xarxes socials tenen utilitats molt importants més enllà de la simple

socialització.

Les

xarxes

socials

representen gent moderna, connectada i una

mica

informació

atrevida. més

Permeten

enllà

de

les

compartir fronteres

geogràfiques. La gent hi participa de forma natural,

i

la

possibilitat

d’enriquir-se

(culturalment parlant) és una de les coses que més atrau les dones a participar-hi. A més, les xarxes socials ofereixen beneficis i millores a la qualitat de vida d’aquestes dones, donant oportunitats de gestionar varis aspectes de la seva vida (emocionalment, per exemple, els agrada compartir i rebre aquests sentiments que els altres comparteixen). Evidentment, tot això també és atractiu pels homes, però la qüestió és que per les dones encara ho és més, ja que hi ha més dones que homes fent ús d’aquestes pàgines. La raó pot trobar-se en que (pot ser que soni masclista, però és una realitat per la que estem lluitant) les dones tenen, normalment, menys accés a xarxes socials de personalitats importants o ocupen menys posicions “importants” que els homes. Per les dones, doncs, connectar-se significa molt més que xatejar amb les amigues.

81 81

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

9. 82 82

Conceptualitzant conceptes innatament humans

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

9. Conceptualitzant conceptes innatament humans portats a la xarxa En aquest apartat profunditzarem sobre diferents temes psicològics, reals o socials (entre d’altres) que poden ser interessants i que poden fer reflexionar una mica més a fons sobre aquesta nova realitat de la que estem parlant i de la que sentim parlar constantment. Amistat, Intimitat, addicció, personalitat, llenguatge, emocions o la xafarderia són alguns d’aquests conceptes que han existit sempre però que, un cop portats al món virtual, neixen amb sentits i significats diferents dels que tenen al món real.

9.1 Amistat A través del concepte “d’amic”, el Facebook es fa un lloc a la xarxa. Però un amic del Facebook no serà un amic real com el coneixem, se’ns presenta com un concepte nou. Si ens fixem en la paraula "amistat" en qualsevol diccionari probablement cosa

trobarem

semblant

a

alguna aquestes

definicions: amistat 19 1 1 f. [LC] Afecció d’una persona envers una altra nada d’una estimació i benvolença mútues més enllà dels lligams de la sang i de l’amor sexual. L’amistat entre la Maria i la Júlia. Una amistat antiga. Fer amistat amb una persona. Rompre l’amistat. 1 2 f. [LC] PER EXT. L’amistat entre dues famílies, entre dues ciutats. 2 f. [LC] Persona amb qui hom té amistat. Ho notificaren a llurs amistats i coneixences. 3 f. [LC] fer l’amistat Saludar els pares, els avis, etc., besant-los la mà.

Segons la Viquipèdia, l'amistat “és una relació afectiva entre dues persones. L'amistat és una de les relacions interpersonals més comunes que la majoria dels éssers humans tenen en la vida. L’amistat és també un sentiment convingut amb una altra persona, on es busca confiança, consol, amor, diners i respecte.”

19

“amistat” segons l’Institut d’Estudis Catalans

83 83

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 La definició de la Viquipèdia és potser més propera a la vida d’avui en dia. Paradoxalment,

s’allunya

massa

del

que

significa

aquest

concepte

al

Facebook. Tots dos (la Wikipedia i el Facebook) pertanyen a la "Web 2.0", una paraula que es refereix a una etapa nova d'Internet, amb una gran quantitat d'usuaris que col·laboren entre sí i intercanvien informació (com hem vist a l’apartat 3.2). El Facebook afavoreix l'intercanvi d'experiències i informació de l'usuari. Quin és l'ús principal de Facebook? És per conèixer gent? Els "Amics del Facebook" no es poden comparar amb els nostres veritables amics, que, com a mínim, tenen el nostre número de mòbil o adreça de correu electrònic (o sabrien com trobar-ho de ràpidament). A vegades tenim afegits “amics” que no coneixem. Segons el Facebook, si un amic coneix a algú, per extensió, ell o ella també és el nostre amic. A partir d'aquest moment, els “amics” del nostre nou “amic” seran els nostres “amics”. Però de fet, tenir 10.000 amics no vol dir ser una persona popular, i a vegades, fins i tot, significa el contrari, perquè la majoria de vegades acceptem més fàcilment sol·licituds d’amic d'algú que no coneixem que no pas d'algú conegut

del

passat

en

persona

que pensem que no ens aportarà

cap

nova

experiència . Si volem ser populars en “El

llenguatge

de

Facebook", només ens cal fer clic a "gent que potser

coneixes"

i

començar a afegir gent indiscriminadament. L'eina "gent que potser coneixes" és una eina útil si es fa servir correctament. És molt fàcil "fer amics"! I, per a molta gent, un dels usos principals del Facebook és entrar en contacte amb gent desconeguda per fer gran la seva xarxa social.

84 84

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 També comentar que el concepte d'amistat no és el mateix per als homes que per a les dones (de forma molt generalitzada). Per veure-ho només cal fer aquesta pregunta a homes i dones "Creus en l'amistat entre un home i una dona?" Les respostes dependran del sexe dels enquestats. Al Facebook existeixen, de fet, tres mons simultanis principals: 1. El món dels homes que volen conèixer dones. 2. El món de les dones que volen fer amics. 3. El món de les dones que volen conèixer homes, però diuen que volen fer amics. 9.1.a Les pàgines d’amistat Si “espiar” al Facebook era fàcil, ara ho és fins i tot més. La pàgina va llançar a finals d’Octubre un tipus de pàgines anomenades “Pàgines d’amistat” on es pot veure tot el que tenen en comú dos amics o usuaris dels que tinguis permís per veure el perfil. Inclou fotos en comú, amistats en comú, actualitzacions, comentaris dels que han participat els dos, esdeveniments en què els dos assisteixin... Et preocupaves per la privacitat? Doncs té, doble cullerada. El món del “voyeurisme” al Facebook no para d’innovar-se i d’oferir noves eines (perquè no s’avorreixin de les antigues) als ansiosos “voayeurs”, als que els encanta espiar. Vet aquí, per molts, el “ganxo” de la pàgina, que està en constant canvi, enganxant nous adeptes i mantenint els de sempre (cal dir, però, que des del “boom” que va suposar un error del sistema per el qual es van fer públiques milions de dades personals, moltes persones van eliminar el seu compte). 9.1.b Com perdre un “amic” del Facebook Vols perdre una “amistat” del Facebook? Hi ha dues maneres de fer-ho i són increïblement similars a les raons per les que perdem una amistat en la vida real: molestant i ofenent (especialment amb temes de religió i política). Aquest és el resultat d’una investigació feta per un estudiant de Colorado i publicada al New York Times. La diferència entre la vida real i el Facebook, assenyala l’estudi, és la tristesa que provoca perdre l’amistat. En la vida real saps com es va trencar la relació mentre que al Facebook moltes vegades ho desconeixes i et quedes amb el dubte de saber què és el que realment va passar.

85 85

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 També es comenta que és molt més freqüent que aquells que van acceptar l’amistat siguin els que l’acabin al Facebook, cosa que també sembla ser semblant al món real (els que busquen amistat d’algú solen tenir un estatus social més baix que els que són buscats). Pot ser que el que accepti l’amistat (online o offline) valori menys la relació que l’altre ha iniciat. Els estudis semblen tenir certa lògica, però no podem comparar les amistats reals amb les “amistats” del Facebook. Probablement tots tenim més “amics” al Facebook que a la vida real (amistats vertaderes?). Per altra banda, algú pot decidir deixar de ser el teu amic al Facebook perquè fas moltes actualitzacions, però si te’l trobes pel carrer el saludaràs, prendràs un cafè amb ell i et dirà amb confiança que no et té al seu Facebook perquè estava cansat de totes les actualitzacions de temes que no li interessaven. L’amistat queda intacta. Deixar de ser amic d’algú al Facebook costa només un clic, però a la vida real és molt diferent. Els sentiments de l’amic són presos amb més consideració i els seus interessos en diversos temes no són tan prioritaris en l’amistat com la confiança, la convivència, el respecte i el recolzament mutu. I, a dir veritat, vols dir que ho notes quan algú deixa de ser el teu amic al Facebook? Per concloure, dir que per no perdre amics al Facebook l’únic que hem de fer servir és el sentit comú, com en la vida real! (I sinó, pots pagar-ho car... en un article publicat en un diari anglès -“metro”- aquest estiu, s’hi explicava com un estudiant va haver de pagar £10,000 a un altre per acusar-lo de pederasta al Facebook). 9.1.c Molts dels usuaris de xarxes socials accepta amistats que no coneix I sembla que sentit comú, aquests, no en tenen gaire. Fa res que s’ha publicat l’estudi “Social networking and the ilusion of anonimity”, o el que és el mateix, “La

il·lusió

de

l’anonimat

en

xarxes socials”, i els resultats són interessants. Resulta que més del 90% dels usuaris als que es va enviar una bonica foto de perfil demanant

86 86

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 amistat la van acceptar, tot i no conèixer de res a la persona. Per tant el perfil d’aquestes persones queda obert a ser vist per algú o alguna cosa que no coneixen. El més sorprenent és que el 86% d’aquests “crèduls” usuaris pertanyen al sector de tecnologies de la informació i el 31% de l’àrea de seguretat. Posa els pèls de punta veure com n’és de fàcil colar-se al perfil de xarxes socials de qui ens interessa. Nosaltres vam fer un experiment semblant en un entorn més proper (del que en podeu llegir la crònica als annexos) i els resultats van ser molt semblants. Un 87% de les persones a les que s’havia demanat amistat eren “amistats” al cap de dos dies.

9.2 Intimitat Totes les xarxes socials i el Facebook com a rei de totes elles són una finestra oberta al món sobre tu, sobre la teva persona. Estàs segur que només ensenyes el que vols ensenyar? Això és el que ens diuen, però la realitat és una altra. Els altres poden ensenyar coses de tu, els teus amics poden compartir intimitats teves. Mirat des d’un costat molt diferent, tu pots arribar a crear allò que no ets, crear la teva identitat, ensenyar un tu que no ets tu, demostrar als altres qui ets, però que no ho ets. I allò que era intimitat, malauradament ja no ho és. Quantes coses deixen de ser intimitat per ser exposades? Quantes coses consideraves íntimes i ja no ho són?

87 87

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 9.2.a “El Facebook vincula l’èxit del servei a que sempre hi hagi dades publiques” Segons Richard Allen, responsable de privacitat a Europa de la principal xarxa social “Si t’uneixes és perquè vols compartir. Si cap dada és accessible, la seva existència no té sentit” (referint-se al Facebook). Fins fa poc, era molt difícil i costós fer la teva informació accessible només als teus amics. Ara el servei s’ha simplificat i teòricament “és més fàcil” controlar tot aquest tema. Tot i això, hi ha dades sempre públiques (nom, xarxa, gènere i imatge en el cas que l’hagis penjat, ja que no és obligatori). El Facebook considera que la informació sempre pública és rellevant perquè la resta et trobi. Si aquesta informació no fos pública el servei deixaria de ser útil perquè estaries dins un entorn on no podries compartir res amb ningú. De fet, el Facebook ha canviat molt des dels seus inicis (quan era una xarxa estudiantil a Harvard). Llavors la visibilitat de la informació personal només era accessible als amics de les xarxes a les que s’estava connectat. En els últims anys, les opcions de privacitat no només s’han fet cada cop més permissives sinó que han complicat la seva

gestió

tracten

de

(que

ara

simplificar).

Quan el Facebook es va obrir el 2007 a empreses externes perquè oferissin serveis als abonats, la cosa

encara

es

va

complicar més, ja que el servei va passar de ser una pàgina d’amics a una plataforma en la que aquestes empreses accedien

al

perfil

i

continguts dels membres quan

s’instal·laven

programa

(fos

el

el Pet

Society o la Galleta de la Fortuna). Ara, el Facebook afirma que les coses han canviat i que les empreses només tenen accés a la informació pública.

88 88

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 9.2.b Una cosa d’ara? Cada cop és més comú veure que gent de la meva edat o semblant, el dia següent de començar a sortir amb algú, canvien l’estat al Facebook per posar que estan en “una relació”. Quan “tallen”, passen a estar “solter/a” i quan es donen una nova oportunitat, llavors “és complicat”. Potser això ens sembla una exhibició de la pròpia identitat, però sempre han existit els senyals que ens diuen quina és la nostra situació sentimental, com és el cas d’un anell de casat. La manera de vestir d’una dona, el caminar o l’actuar tampoc resulta ser el mateix si està compromesa o està buscant alguna cosa. A les xarxes socials és més fàcil: ho escrius i poses qui vols que ho sàpiga. I és que pàgines com el Facebook t’animen a compartir allò que potser en la vida real es compartiria sense voler-ho compartir (anell de casat...). El que està clar és que una relació no comença o acaba fins que no queda reflectit al Facebook (quantes vegades molts no hem mirat alguns perfils esperant veure el nou estat sentimental de la persona en qüestió, posteriorment fent córrer la veu de “ja ho ha posat al Facebook” o “encara no hi és?”)

9.3 Addicció A vegades es considera que qui està tot el dia “online” és addicte, que té un problema perquè no es pot desconnectar; un problema sense solució. Però de fet, té solució. Podem ser addictes a l’activitat que fem amb les xarxes socials, però mai serem addictes a un mitjà o a una eina. Què ens fa ser addictes a quelcom? Fins a quin punt estar moltes hores significa estar enganxat? Et diuen que ets addicte quan

No és culpa de l’eina, és culpa del que fas amb ella!

alguna cosa altera la teva quotidianitat. I si la meva quotidianitat es basa en això? Potser el que passa és que tenim necessitat d’alguna cosa. També podria ser que et pensessis que

89 89

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 forma part de la teva quotidianitat quan no és així (com és que ens qüestionem el temps que passem connectats i no el que passem menjant, cosa que sí que és quotidiana?). El Facebook, semblantment a una droga, no serà ni bo ni dolent, sinó que aquestes qualitats dependran de l’ús que se’n faci. No podem parlar de fer-ne un ús dolent, sinó que en fem un ús incorrecte, igual que podem fer servir malament qualsevol eina o utensili donant-li una funció per la que no ha estat dissenyada. Al món no hi ha res més bo o més dolent, concebem diferents usos del món, més o menys correctes.

90 90 La gent feble té massa manilles. L’addicció és una actitud que apareix, es gesta, neix, d’un mal ús. El Facebook ha creat una nova necessitat que abans no hi era, necessitem connectar-nos, necessitem que ens comentin. A vegades, fins i tot necessitem sentir-nos “profunds” (vet aquí la gent que penja frases filosòfiques). Si realment fos quelcom tan necessari, no hauria aparegut abans? La necessitat la crees. Com la podem corregir o evitar, doncs? La peça clau de les coses és sempre l’educació, ja que les eines (en aquest cas les xarxes socials) les tens, i és l’educació qui t’ensenya com utilitzar-les. No s’ha d’educar en el què sinó en el com. I és que amb tot el tema de les xarxes socials a Internet, se’ns obre

una

haurem primera

experiència

d’experimentar persona

precedent.

sense

que en cap

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 9.3.a Sóc addicte? Per una banda es considera que l’ús de quelcom és patològic quan impedeix el desenvolupament normal de les activitats bàsiques de la persona com l’alimentació, la higiene i el descans, i quan la persona afectada és incapaç de modificar la seva conducta encara que s’ho proposi. No cal alarmar-se, doncs. És normal que el descobriment de noves formes de comunicació facin variar les nostres activitats quotidianes, però això no implica que hi hagi addicció. Per altra banda, hi ha gent que és addicta a quelcom i les xarxes socials són només una via per aconseguir-ho (una persona pot ser addicta als problemes dels altres i necessitar connectar-se al Facebook, però si no existissin les xarxes socials utilitzaria mètodes tradicionals com és el pati dels veïns per obtenir la informació que desitgés). “A vegades, penso que m’haig de connectar. Però... per què? No ho sé, sento que ho necessito. De fet, estava de viatge amb la classe i tenia ganes d’arribar a casa per connectar-me, no per dormir com molta altra gent. El que també em passa sovint (i que també passa a molta gent que conec i amb qui he parlat) és que estic fent qualsevol cosa a l’ordinador i automàticament obro el Facebook. Intento estar dos minuts fent feina i al cap d’aquest temps torno a tenir la pàgina oberta durant deu minuts. D’aquesta manera la feina tarda molt més en fer-se. Aquesta necessitat

d’estar

comunament

connectat,

denominada

“estic

Vols desenganxar-te? Ja hi ha associacions i grups que

lluiten

en

contra

de

enganxat/da” només la puc canviar

l’addicció a les xarxes socials.

amb la pròpia voluntat.”

Una de les més extremes és

Potser no em preguntaria si sóc addicte si no ho fos. És un reconeixement de

l’associació d’addictes a les xarxes socials, que, mitjançant

l’addicció en forma de pregunta? Com

teràpia, ajuden a desenganxar

diria el meu avi, “Excusa no pedida,

els més enganxats – i que

acusación

també

gairebé tenen una malaltia.

podria ser que la pregunta fos un toc

Pots anar a la seva pàgina a:

d’alerta constant per no caure en

http://www.stopwritingonmywall.com

manifiesta”.

Però

l’addicció, per no ser addicte i tenir por de ser-ho en un futur.

91 91

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 9.3.b La “procrastinació” Les xarxes socials ens donen bons motius per posposar la feina. Aquest mal, molt comú en la societat, es coneix com a “procrastinació”. Procrastinar significa deixar de fer quelcom important i costós per ocupar-se de petites coses més urgents però molt menys rellevants. Té relació amb l’addicció perquè, si estàs enganxat a les

Procrastinar significa deixar de fer quelcom important i costós per ocupar-se de petites coses més urgents però molt menys rellevants.

xarxes, el primer sempre són les xarxes i deixes de fer coses per connectar-t’hi. Es tracta

d’un tema que sempre ha existit, però amb les xarxes socials ens n’hem fet més conscients. No serveix de res prohibir l’ús de les xarxes socials a la feina, ja que d’una manera o altra la distracció arribarà (sigui a través del mòbil o d’un ocell de papiroflèxia). La superació de la procrastinació no pot venir mai d’un reglament extern, sinó que ha de ser una ferma determinació personal... però no és només una simple qüestió de voluntat. Si ho fos, patrons de conducta humanes com el tabaquisme o l’alcoholisme serien també fàcilment superables amb voluntat, però ja se sap que no és així. Com que és un tema complicat, aquí hi ha alguns consells que poden ajudar a que l’ús de les xarxes socials no es converteixi en un motiu més de procrastinació (i que intentaré aplicar-me també a mi, que ho necessito): -

Abans de fer res, pensa quins objectius t’agradaria acomplir i apunta-te’ls.

-

Comença per les coses que no requereixin ordinador ni connexió a Internet.

-

Quan acabis i hagis de començar a treballar amb l’ordinador, tanca el router i fes primer les coses que no necessitin connexió.

-

Quan hagis de treballar amb Internet, estableix un ordre de feines.

-

No tractis de fer dues coses alhora.

92 92

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 -

Si tens alguna ocurrència que vols compartir o descobreixes alguna cosa molt divertida que vulguis compartir, apunta-te-la. Quan segons l’ordre et toqui mirar les xarxes socials ja compartiràs tot el que tinguis apuntat.

-

Si necessites concentració, tanca el correu i apaga el mòbil perquè no sorgeixin “coses millors per fer”.

93 93

9.4 Personalitat i llenguatge Canviem, quan estem online? A vegades, online ens sentim protegits. El fet que no se’ns vegi físicament, ni se’ns escolti directament ens fa sentir segurs, podem exposar-nos com vulguem sense que l’altra persona sàpiga exactament com som. Podem, fins i tot, crear un “jo” diferent, un “jo” que no ets però amb el qual t’agrades més, amb el qual et sents millor amb tu mateix. Si fas això, estàs enganyant a l’altra gent? Estàs explicant-los que ets d’una manera que realment no ets, però, es pot considerar enganyar?

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 Segons quins aspectes de la personalitat no es perceben a Internet, i al no percebre’s, la COMUNICACIÓ entre persones canvia. Hi ha coses que es perden en aquesta comunicació a Internet. Les expressions o el to de veu són aspectes fonamentals en la comunicació que a Internet no hi són, es dissipen, te’ls has d’imaginar tu (a vegades, les “emoticones” ajuden, però mai saps si realment aquella persona sent el que diu).

9.4.a Què hi té a veure això amb el llenguatge, doncs? El llenguatge és viu en el món i el món és viu en el llenguatge. Interpretem el món a partir del llenguatge i al seu torn, el món crea llenguatge. Hi ha creacions de llenguatge constants, ja que el llenguatge està viu. El llenguatge és sempre expressió d’una forma de vida, i com que la nostra manera de viure i de comunicar-nos està canviant el llenguatge canvia. El llenguatge s’encomana, es passa, és el vehicle del pensament, i el que hi ha darrere no és només la llengua. El que canvia és el teu pensament, i per tant, la teva forma de vida. I és per això que en moltes de les xarxes socials, sobretot entre joves, hi ha un llenguatge característic, que defineix la forma de vida d’aquestes persones, tan moguda i amb tants canvis. Sent usuaris d’Internet i de les xarxes socials podem parlar de dos espais de la realitat. Primer trobem el físic, el quotidià, i després el “ciberespai”. És a dir, que tenim un llenguatge i dos llocs on utilitzar-lo. Fem servir les mateixes paraules (amistat, intimitat, relacions, coneixença, amor...), però tenen aquestes paraules el mateix significat, el mateix sentit en els dos “mons”? Encara que fem servir el mateix llenguatge, la comunicació és la mateixa? La resposta és no. No és el mateix parlar d’amic real que d’amic al Facebook, com ja hem comentat a l’apartat “amistat” (9.1). Però el cas és que fem servir la mateixa paraula. No s’adapten les paraules al lloc on les utilitzem? Si el Facebook és un món fals, hipòcrita (apartat 5.2), no seran utilitzades també les paraules amb un cert rerefons hipòcrita? Com fem servir el llenguatge? Quins temes tractem? Per poder respondre aquestes preguntes no cal anar gaire lluny, només cal entrar al Facebook i veure quin tipus de qüestions es tracten allà (sobretot entre joves). Potser els continguts reflecteixen el que és. Aquí en tenim una petita mostra:

94 94

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 Primer de tot, trobem els que fan servir la oportunitat d’escriure que ofereix la pàgina per posar lletres de cançons (quelcom del que no es poden treure massa utilitats, i que, a primera instància, no té un objectiu clar):

Després hi ha els típics comentaris sense massa sentit dels que també es desconeix la finalitat – potser alegrar el dia de l’altre? “Tirar la canya”? Potser. Fixem-nos en l’ús del llenguatge. Lletres duplicades, símbols (“L”, adoptada de la drecera de teclat del Messenger, que forma un cor o “:P”, que és una cara amb un llengot) o les “onomatopeies” com “jajaja” (onomatopeies sorgides en l’àmbit online i sobretot entre joves). El missatge d’aquests comentaris no té massa contingut:

Després hi ha missatges una mica més elaborats però que no deixen de ser tres quarts del mateix. Afegim l’emoticona “xD” molt i molt (repeteixo; molt) recurrent en conversacions/textos en l’àmbit jove de xarxes socials i missatgeria instantània... torno a apuntar que un contingut massa profund, no hi és.

95 95

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

I els típics comentaris a algú que no veus ni tens la més mínima necessitat de veure però a qui escrius amb una gran entusiasme i et contesten, potser per quedar bé... el llenguatge segueix tenint característiques de les anteriors; lletres duplicades, símbols...

96 96

Després de veure aquests exemples ens podríem plantejar quina és realment la utilitat que donem al Facebook. És realment una eina útil? És una eina poderosa? És una eina de casa? Després d’estar molta estona remenant, se m’ha fet difícil trobar un missatge publicat en les últimes hores coherent, ben escrit i amb un missatge de pes a dins. Per tant, la manera d’utilitzar el llenguatge al Facebook no és massa profunda – és un reflex de la superficialitat de la pàgina? Podríem fer-ne un símil amb l’exemple de la destral: la destral es pot convertir en martell si la girem.

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

9.5 Emocions, sentiments L’origen de les emocions és col·lectiu i no individual. El nostre estat d’ànim depèn de com es sentin les persones amb qui estiguem connectades (sigui estretament o no). Les persones ens contagiem dels estats emocionals dels altres, i hi ha estudis que revelen que podem “contagiar-nos” durant períodes que oscil·len entre alguns segons i algunes setmanes. Com a homes, tenim la capacitat de detectar els canvis més subtils de les expressions facials, una capacitat localitzada en una zona del cervell. Ja el 1759, el filòsof i economista Adam Smith va dir que el pensament conscient és una forma per sentir quelcom pels altres i, a continuació, de sentir-nos com ells. Ens dediquem a imitar les expressions dels altres, i tot seguit comencem a sentir com ells. És una espècie d’empatia. Totes aquestes característiques i contagi d’emocions que podem trobar en qualsevol xarxa social es fan extenses a les xarxes socials d’Internet. Entrar en contacte amb persones que tenen uns determinats sentiments pot tenir conseqüències crucials en les nostres vides. 9.5.a La felicitat La felicitat, doncs, és una emoció que es pot estendre de persona en persona. Si t’envoltes de moltes persones que són felices, probablement la teva felicitat augmentarà, és una emoció que passa de persona en persona. Quan coneixes noves persones, per exemple, hi ha la possibilitat que et transmetin infelicitat, però el més probable és que sigui felicitat. Per tant, tenint en compte tot això, la clau del nostre benestar emocional no és tenir molts amics: és tenir molts amics feliços. 9.5.b La soledat Si la felicitat és contagiosa, tanmateix, què passa amb la resta d’emocions? Un dels sentiments que més abunden a les xarxes socials és el sentiment de soledat. D’alguna manera, soledat és el contrari de connexió, és la sensació d’estar desconnectat. No us ha passat mai que (a mi em passa sovint), estant sol/a a casa per qualsevol motiu, si et connectes al msn o al Facebook i parles amb algú pel xat ja no tens la sensació d’estar tan sol/a? Aquest amic de cos no present “t’acompanya” de manera virtual, per dir-ho d’alguna manera.

97 97

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 El sentiment de soledat, de la mateixa manera que la felicitat i que tots els altres sentiments i influències s’expandeix fins a tres graus. Per tant, segons la famosa regla, la teva soledat no només té a veure amb la dels teus amics, sinó que també té a veure amb la dels amics dels teus amics i la dels amics dels amics dels teus amics. Similarment totes les característiques comentades són aplicables a altres sentiments, com és el cas de l’amor, per exemple (ja hem comentat a l’apartat 3.3 com ens influencien els altres en trobar parella).

9.6 El Facebook, alimentador del narcisisme Sembla lògic pensar que les persones narcisistes passin més temps a les xarxes socials i que el seu comportament a la xarxa sigui més egocèntric. Un estudi20 ho va demostrar el 2010, afirmant que les persones amb més “ego” tenien un comportament a la xarxa diferent al de les altres, explicant tot luxe de detalls sobre les seves qualitats a “Sobre mi” i pujant àlbums de fotos del rotllo “book personal” on es potenciï molt el seu atractiu físic. L’estudi assenyala que per als narcisistes “El Facebook és una porta per a mostrar centenars de relacions i portar a terme una comunicació emocional exagerada”. Les xarxes socials atreuen aquet tipus de persones perquè poden controlar com són presentats al món, potenciant els aspectes de la seva vida i del seu físic que vulguin. Normalment passen més estona a la pàgina que l’usuari mitjà “autopromocionant-se” actualitzant estats o penjant imatges personals.

9.7 El voyeurisme – l’art d’espiar 9.7.a Xafarderia Alguna vegada t'has preguntat quin tipus d'impuls ens porta a estar constantment informats

i

preocupats

sobre

notícies

que

no

ens

afecten

en

absolut?

Si pensem en “les notícies”, possiblement ens vindran al cap les notícies de la tele, sobre catàstrofes naturals o accidents. Potser pensarem en les novetats en la vida de la gent famosa. Però al Facebook (un expert en el canvi de significat de les paraules), la paraula "Notícies" fa referència a tot el que els nostres amics fan a la pàgina. Estem exposats constantment a notícies sense importància, irrellevants. Potser el que els nostres amics estan compartint són algun tipus d'aplicació, algun comentari o una invitació, però en cap cas el que nosaltres anomenaríem “notícies”. Una notícia en la vida dels nostres amics podria ser un matrimoni, una mort o el naixement d’un fill, però no que el veí del tercer vagi al teatre aquesta nit. 20

Més informació sobre el mateix a http://mashable.com/2010/08/28/facebook-narcissism/

98 98

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 Tot i això, a vegades ens veiem impulsats a “espiar”, a saber més de determinada persona. On podem trobar més informació? Al mur.

9.7.b El “Mur” El "Mur” del Facebook és un espai personal al Facebook (cada persona en té un al seu perfil, una altra cosa és que sigui públic o no), on apareix la majoria d’activitats que un subjecte ha fet dins la pàgina del Facebook. Així que el "mur" està compost per una aglomeració d’informació. Molta gent té el costum d'escriure-hi missatges privats, al mur, on poden ser llegits per tots els amics del receptor. De fet, és una pràctica extremadament estesa entre gent jove (és al·lucinant la quantitat de missatges privats que gent de la meva edat “i rodalies” escriuen regularment en aquest espai). Què passa, doncs, amb l'aplicació "Missatges"? “Hola?!, sóc aquí, serveixo per enviar missatges!” (Una espècie de correu electrònic, dissenyat, com el seu nom indica, per enviar missatges privats). En conclusió: per saber coses sobre la vida d’algú que t’interessi afegir-lo al Facebook és molt útil, ja que la quantitat d’informació sobre la persona que pots arribar a trobar és impressionant (i més si es tracta d’algú que utilitza regularment la pàgina).

99 99

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

9.8 Les xarxes als nostres gens – hem nascut per formar part de les xarxes socials? El que ve a continuació és informació de caire més científic, biològic. S’intenta explicar una mica com és que, com a animals i com a persones, creem xarxes i vincles. Podria ser que haguéssim evolucionat genèticament per adaptar-nos a la cooperació de grup. Si això fos cert, en el nostre ADN podríem trobar proves del nostre comportament cooperatiu i la nostra tendència a connectar. La cooperació, l’altruisme, el càstig o l’oportunisme són característiques humanes escrites en el nostre ADN. Les nostres experiències vitals, sens dubte, tenen un gran impacte sobre totes aquestes característiques, però la diversitat en aquestes preferències socials és, en part, resultat de la nostra evolució genètica. La sociabilitat humana i les xarxes socials tenen antigues arrels genètiques. Els simis formen vincles, cacen en grup, mantenen llaços socials duradors i de tot això n’obtenen avantatges en termes d’esperança de vida i reproducció. En els humans aquestes característiques s’eleven a un altre nivell. La tendència a formar unions socials més enllà de la mera reproducció, per exemple, és una característica nostra. 9.8.a Fent noves amistats – Les presentacions Com hem comentat a l’apartat 3.3.a la gent sol conèixer les seves parelles a partir de terceres persones. Les presentacions són un element clau de la vida humana. Però no tothom es dedica a unir els seus amics. De fet, hi ha gent que ho evita radicalment (perquè vol mantenir ben separats el món de les amistats de l’afectiu, per exemple). Hi ha gent que físicament o d’altres maneres és més atractiva que altra, de manera que tenen més facilitat a atraure gent al seu cercle social. Hi ha altra gent que té predisposició

a presentar nous amics al seu cercle d’amistats o intentar aparellar

amics. Aquests dos comportaments influeixen en la posició (més o menys central) que ocupem dins la xarxa, i es creen nombroses posicions ben diferents i variades, i que al seu torn tenen un impacte en els nostres vides. Trobar-nos al centre o a la perifèria d’una xarxa social pot afectar a la velocitat amb què ens arriba un rumor (el centre és millor) o la probabilitat de contraure una malaltia epidèmica (el centre és pitjor). El desitjable d’aquestes posicions varia segons les circumstàncies, el que ajuda a explicar per què no totes les posicions en les xarxes socials humanes són idèntiques.

100 100

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 9.8.b Els gens i la relació que tenen amb les xarxes socials Uns estudis que es van fer fa poc a Holanda confirmen que aproximadament la meitat de la variació de soledat que experimenta una persona depèn dels seus gens. La connexió social constitueix un fenomen complex que probablement està influenciat per innumerables interaccions entre aquests i l’entorn. 9.8.b.1 Tenim realment un cervell per a les xarxes socials? Contràriament

als

animals,

els

homes

cooperem amb individus desconeguts en societats enormes i complexes. Navegar per aquesta complexitat requereix habilitats especials que només posseïm nosaltres. En concret, sembla ser que el nostre cervell, el cervell humà, ha estat constituït per les xarxes socials. En comparació amb altres espècies, el nostre cervell és molt gran i tenim capacitats cognitives úniques, que inclouen des del llenguatge a les matemàtiques abstractes. Hi ha vàries hipòtesis i teories que expliquen l’evolució de l’home cap a un cervell més gran, però una de les més noves i la que més ens interessa en aquest cas apunta a que totes les qualitats que l’home ha anat adquirint estan adaptades a un entorn altament social. També diu que aquestes habilitats han evolucionat en els homes per crear i donar forma a grups socials, per manipular el món social i modelar l’arquitectura dels grups en què estem immersos (siguin tan grans com cultures senceres o petits com grupets de familiars). Una vegada els homes formen determinats grups socials amb determinats vincles de xarxa social poden transmetre els seus coneixements a tots els altres. En resum, que el cervell humà sembla estar construït per a les xarxes socials. Al llarg del temps, la selecció natural ha afavorit els cervells grans i amb més capacitat cognitiva per satisfer les exigències d’un entorn social més complex. Els individus que viuen en les xarxes socials s’enfronten a un conjunt de reptes cognitius als que no estan exposats els individus solitaris o aquells qui viuen en grups desconnectats. Aquests reptes sorgeixen de la necessitat d’entendre als altres i cooperar amb ells, així com d’actuar ocasionalment de manera altruista en benefici del grup. Es necessita un cervell gran per evitar l’agressió autodestructiva, per caçar un elefant...

101 101

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 9.8.b.2 Quans amics puc tenir? - Llenguatge Dunbar va fer vàries investigacions que relacionaven la mida del cervell i la mida del grup que es podia arribar a tenir. Va estimar que els homes podíem tenir una mitjana de 150 amics. Per comunicar-nos amb aquests fem servir el llenguatge. Fins fa poc es creia que el llenguatge havia evolucionat per a facilitar l’intercanvi d’informació (sobre la localització de depredadors o de caça, per exemple) o com una conseqüència secundària derivada del nostre desenvolupament de les eines. Però la perspectiva social del llenguatge suggereix que aquest ha evolucionat com a mitjà per mantenir la cohesió de grup. De la mateixa manera que les emocions, el llenguatge és la clau per a l’adquisició i manipulació d’informació social sobre altres membres de la nostra espècie. La tendència a establir vincles i viure les nostres vides en xarxes socials ha tingut un efecte important en el nostre desenvolupament com a espècie. Les xarxes socials van estimular el ràpid creixement dels nostres cervells, la qual cosa ens va permetre adquirir el llenguatge i convertir-nos en espècie dominant del planeta. Al mateix temps, aquests canvis biològics ens han donat la capacitat de cooperar en grups grans, fins i tot amb desconeguts, en la creació de xarxes socials a gran escala, complexes i magnífiques. Les nostres connexions es fan i es desfan cada dia. Escollim als nostres amics, desenvolupem normes culturals sobre l’ordre social, creem regles... La nostra habilitat per manipular i participar en xarxes és altament rellevant per als nous reptes i oportunitats a les que ens enfrontem en aquest món hiperconnectat. Al traspassar les nostres xarxes socials del món real al món electrònic, portem amb nosaltres les eines forjades per la selecció natural per crear un nou món, mai vist per la naturalesa. Tot i això, les xarxes socials virtuals no són substitutes de les relacions humanes cara a cara. Som persones i, com a tals, necessitem sentir-nos físicament a prop les unes de les altres. 9.8.c Els efectes químics en els éssers humans a les xarxes socials Les xarxes socials són un món paral·lel, però fins a quin punt són virtuals i no traspassen la frontera que les separa de la realitat per convertir-se en aspectes tan reals com la vida mateixa? El Centre d’estudis de Neuroeconomia de la Universitat de Claremont (als Estats Units) va fer un estudi sobre les accions de les persones en les xarxes socials, apuntant que

102 102

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 serveixen per millorar l’empatia i que es nodreixen d’aquestes plataformes per donar a conèixer els moments d’eufòria. El cas del Mundial de Sudàfrica n’és un bon exemple: quan hi havia gols les plataformes de xarxes socials s’omplien de missatges d’eufòria, contagiant alegria als seus seguidors. El professor Paul Zak apunta que el Twitter pot ser una plataforma òptima per reduir l’estrès de les persones. Fer servir les xarxes socials ens permet no només relacionar-nos a través d’aquestes i compartir, sinó també experimentar emocions intenses. La responsable serà l’oxitocina, una hormona crucial en l’empatia i l’afinitat entre els éssers humans i que explica, entre altres coses, la forta relació entre una mare i els seus fills. Aquesta hormona és, segons el doctor Zak, el que uneix a les famílies, les comunitats i les societats. La conclusió a la que va arribar el professor Paul és molt interessant, i admet que “el cervell sembla veure la interacció virtual com si les persones estiguessin davant nostre”, per la qual cosa sembla que no es distingeixen les relacions socials en directe o “en diferit” a través d’Internet (vet aquí les papallones a la panxa que alguns senten al veure alguna notícia o material a les xarxes de la persona que els agrada). 9.8.c.1 El valor de sentir-se recolzat Altres estudis reforcen el llaç entre les xarxes socials i el benestar. Un experiment australià va demostrar que les persones amb més amics tenien menys possibilitats de morir en la següent dècada que aquelles amb escàs recolzament social. La distància no va ser un factor significatiu en la tranquil·litat que produïa la sensació de sentir-se escoltat i recolzat. Altres investigacions han provat que els que declaraven tenir amics es posaven menys malalts que aquells que no, sense importar la proximitat física d’aquests.

103 103

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

10. 104 104

I això... com dius que funciona? Informacions importants que segurament ningú t’ha explicat mai

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

10.

I això, com dius que funciona? Informacions importants

que segurament ningú t’ha explicat Tens dubtes sobre el funcionament de les xarxes? Com guanyen diners? Com creixen? Com…? Aquí trobaràs respostes a algunes preguntes que et poden intrigar relacionades amb el funcionament intern de les xarxes, aprofundint, com sempre, en el nostre estimat Facebook. Es tracta d’un apartat on, a part d’una mica d’història, es tractaran “temes seriosos”.

10.1 Com ha evolucionat tot plegat? Quan parlem de l’evolució de les xarxes socials, no parlem només de l’evolució d’una eina, sinó que parlem sobre com ha evolucionat una forma de socialització que és inherent a les societats i que forma part de la nostra quotidianitat, amb o sense tecnologies. Per saber com funcionen en l’actualitat, no hi ha millor manera de fer-ho que mirar enrere, al passat, cosa que ens pot donar una idea més clara d’on estem i què hi ha en aquest moment i fins i tot donar-nos idees de què podem esperar del futur. 10.1.a Xarxes socials prehistòriques Com ja s’ha comentat a l’apartat 1, les xarxes socials han existit sempre, des que ens reunim en societat. Ara bé, les xarxes socials virtuals en sentit abstracte existeixen des que existeix Internet (o fins i tot des d’una mica abans, amb els seus precursors). Cap al 1974 ja existia el correu electrònic, el 1979 les Usernets i més tard van anar apareixent altres eines com els xats i la missatgeria instantània, entre d’altres. Tot i això l’origen del concepte de xarxes socials entesa com un grup de persones connectades a través d’Internet i unides amb una finalitat comuna es remunta probablement a les primeres pàgines de cites online, on els usuaris creaven els seus perfils i podien contactar amb altres usuaris de la pàgina. De mica en mica van anar sorgint pàgines com classmates, SixDegrees, Mi Gente, Asian Avenue o Blackplanet, la majoria d’elles encara en funcionament. 10.1.b Mirant 5 anys enrere – Les xarxes socials modernes de més èxit Però tot i que per entendre com hem arribat a les xarxes socials que més utilitzem actualment podem remuntar-nos a un passat llunyà, no cal que ho sigui massa, amb cinc anys en tenim prou.

105 105

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 Fa tot just cinc anys, el YouTube tot just s’estrenava, el MySpace era la pàgina més popular dels Estats Units i el Facebook es limitava a ser una pàgina per estudiants de certes escoles i universitats. Avui en dia les coses han canviat dramàticament i, actualment, el Facebook ja supera al Google en qüestió de visites, hi ha milers

d’aplicacions

i

aparells que permeten la connexió des de qualsevol lloc i ha sorgit una nova manera de fer publicitat a partir

del

“m’agrada”.

botó

Com

hem

arribat fins aquí? A

finals

del

2006,

el

Facebook va incloure a la seva pàgina el “Canal de notícies”, que potser va ser una de les coses que el va portar a l’èxit – i també una de les coses més copiades per altres pàgines de xarxes socials a Internet. El YouTube, per altra banda, en menys d’un any va aconseguir ser el portal de vídeos més popular i al Juliol del 2006 s’hi reproduïen vídeos 100 milions de vegades cada dia (actualment aquest nombre s’eleva fins als 2 bilions diaris). Cap al 2008 les xarxes socials es van adonar que els perfils dels usuaris podien ser usats com la seva identitat a la xarxa, permetent a més als publicistes fer les pàgines més dinàmiques i socials. D’aquesta manera van sorgir projectes com el Facebook Connect (actualment Facebook Open Graph), el Google Friend Connect o el MySpaceID, que permeten als visitants posar links directes de moltes pàgines que van visitant a la seva pàgina de xarxa social. Com a punt afegit, cada vegada més mòbils ofereixen la possibilitat de connectar-se d’una manera molt pràctica a les xarxes socials i, a més, des de qualsevol lloc. Es tracta d’un “boom” força recent, però a principis del 2010 un 30% dels usuaris de telèfons d’alta tecnologia accedien a les xarxes socials des d’aquests dispositius. Si en cinc anys ha passat tot això, ara que cada vegada les innovacions s’acceleren més, què pot arribar a passar en els pròxims cinc?

106 106

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 A més a més: És interessant fer una ullada a aquesta imatge. En només 10 anys, tot el món d’Internet ha canviat, i sinó, les xifres que s’hi poden veure parlen per sí soles. Sembla, doncs, que tot aquest “boom” virtual ha estat beneficiós per molta indústria dedicada a aquestes tecnologies.

107 107

10.1.c El panorama actual - Les xarxes socials al 2010 Com han estat les xarxes socials durant l’últim any? Aprofitant un estudi del Novembre 2010 de la IAB (Interactive Advertising Bureau), associació que representa el sector de la publicitat en els mitjans digitals a Espanya, podem veure com està ara mateix el mercat extraient les conclusions més importants del mencionat estudi (es va fer una enquesta a espanyols de 18 a 54 anys, 538 usuaris de xarxes socials a Internet i 245 que no les fan servir) fent també una comparativa amb el mateix estudi del 2009 (amb 503 persones de mostra).

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 -

El 70% dels individus contactats el 2010 són usuaris de xarxes socials. El 2009 aquesta xifra era del 51%.

-

Els internautes que fan servir xarxes socials són més actius a Internet que els que no les fan servir. Fan servir en major grau els programes de missatgeria instantània, veuen més televisió online o compren més per Internet. Tot i això, el gest en compres online dels usuaris i els no-usuaris de les xarxes socials és similar, no hi ha diferències significatives. Els sí-usuaris, però, compren més productes relacionats amb viatges, entrades d’espectacles, hotels, música i pel•lícules que els no-usuaris.

-

Curiosament, els usuaris de xarxes socials també fa més activitats offline que els no-usuaris. El 42% dels usuaris afirma que sopa fora de casa molt o bastant freqüentment.

-

El 89% dels enquestats usuaris de les xarxes socials, utilitzen o visiten també el Facebook. Més de la meitat dels usuaris de Tuenti i Facebook visiten la xarxa social com a mínim un cop al dia, convertint-se en els usuaris més actius. No és d’estranyar que siguin les xarxes que més es visiten i a les que es dedica un major nombre d’hores.

-

Els usuaris de Facebook són els que han incrementat més les seves visites respecte a l’any anterior.

-

Badoo, Hi5 i MySpace són tres xarxes amb expectatives d’un menor ús en el futur.

-

El principal lloc de connexió a qualsevol de les xarxes és la mateixa casa.

-

El Facebook és la xarxa preferida dels internautes. El Tuenti i el YouTube la segona i la tercera. El 2009 també eren les xarxes preferides en aquestes mateixes posicions. Per què són preferides? El motiu principal per el que trien aquestes xarxes és perquè la utilitzen els seus amics.

I què pensen els no-usuaris? Perquè són no-usuaris tot i haver-hi aquesta moda? -

Els motius més importants per a no registrar-se a cap xarxa social són la falta d’interès, el desgrat, la falta de temps i la desconfiança.

-

Un 65% afirma que no està registrat a cap xarxa perquè no és del seu interès o no el diverteix. El segon motiu és protegir la pròpia privacitat.

-

Més de la meitat afirmen que probablement no es registraran a cap xarxa social el pròxim any.

Tornem a les xarxes: què declaren fer-hi a la xarxa, els usuaris?

108 108

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 -

L’activitat més freqüent és contactar amb amics.

-

La menys freqüent consultar serveis d’atenció al client de marques.

-

Facebook és la xarxa més utilitzada i la que es fa servir més per a realitzar tot tipus d’activitats, però aquest motiu no es posiciona amb claredat. Es diferència de moltes altres xarxes per el fet d’estar en contacte i compartir missatges amb amics o conèixer gent. És una xarxa que es percep apropiada per a compartir vídeos i aprendre.

Com combinen la publicitat i les xarxes socials? -

En general no s’observa cap rebuig important a la publicitat en xarxes socials.

I entre elles? -

Un 76% dels usuaris combinen Facebook amb Twitter.

Hi ha diferències entre sexes i edats? -

Les dones utilitzen el Facebook significativament més que els homes (això té relació amb el punt 8.5, les dones i les xarxes socials).

-

Les dones indiquen significativament més que els homes que no es registren a cap xarxa social per a protegir la seva privacitat i perquè no saben com funciona.

-

Entre els Internautes de 18 a 34 anys trobem una proporció significativament més gran d’usuaris de les xarxes socials que en el segment de 35 a 44 anys. A més, utilitzen més el Tuenti.

10.1.d L’energia del Facebook Aprofitant l’estrena de la pel·lícula “The Social Network”, sobre els fundadors del Facebook, Greenpeace va crear una petita pel·lícula d’animació que ha titulat “The So Coal Network” (“La xarxa del carbó”). En ella, imitant el to de la pel·lícula, es posa amb el Facebook criticant-lo per l’energia que consumeix la seva central de dades, principalment basada en el carbó, tot i que és una de les centrals més ecològiques del món. Es troba a Oregon, als Estats Units. Arrel del vídeo ja s’ha creat un grup del Facebook on es demana a la pàgina que elimini el carbó com a font d’energia.

109 109

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

10.2 Com guanyen diners? Muntar una xarxa social no és quelcom barat, especialment si té èxit i s’han de contractar nombrosos empleats perquè vagin solucionant els problemes que van sorgint contínuament. Tot i això, hi ha inversors que decideixen dedicar milions d’euros a aquestes iniciatives, esperant obtenir-ne un benefici: la clau es troba a la base de dades. 10.2.a Bases de dades Què són les bases de dades? No són res més que conjunts de dades emmagatzemades per a un ús posterior. Si algú està interessat en aquesta informació, la pot comprar i així sorgeix el negoci. Llavors, venen les nostres dades? No. Les xarxes socials no poden vendre les nostres dades directament, perquè això suposaria violar la LOPD (Llei Orgànica de Protecció de Dades). El que sí que és cert és que el que fa valuoses les empreses és la quantitat d’informació que tenen sobre nosaltres. No vendran el nostre correu electrònic, però sí que poden vendre els nostres patrons de conducta i hàbits de consumidor (cosa que poden saber, per exemple, a partir de les pàgines de les que formes part). Així doncs, les xarxes socials es converteixen en una gran plataforma on trobar persones disposades a participar en enquestes o donar la seva opinió sobre certs productes. A més, la possibilitat de crear una pàgina sobre un producte permet a les empreses obtenir més informació i analitzar percentatges per a planejar una millor estratègia comercial. 10.2.b Altres maneres de vendre les nostres dades Una manera d’explotar més aquest recurs que ens donen les xarxes socials és la “segmentació”. Segmentar un mercat significa dividir els possibles consumidors en grups més petits que tinguin característiques i necessitats semblants, i les xarxes socials ens donen la possibilitat de fer-ho fàcilment. És per això que encara que estiguem accedint a la mateixa pàgina, a la meva amiga de Madrid, a la meva mare, al meu germà o a mi ens apareixeran anuncis diferents. El Novembre de 2010, segons un estudi de comStore, el Facebook aclaparava el 23% de la publicitat display als Estats Units.

110 110

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 10.2.c Noves maneres de crear publicitat a partir de les xarxes socials Hem vist que les xarxes socials poden generar riquesa de dues maneres: mitjançant l’anàlisi de les dades que contenen o bé permetent una gran segmentació en la publicitat. No obstant, algunes xarxes socials estan demostrant que encara es pot anar més enllà, especialment si es combina amb la telefonia mòbil. En pàgines com Twitter, si l’usuari decideix que vol que el seu contingut sigui obert, les empreses poden consultar-lo i oferir-li promocions “individualitzades” (si algú publica algun “tweet” dient “pensant en comprar un mòbil nou” i una empresa que ven mòbils ho veu, la xarxa possibilita que contactin i que ambdós en surtin beneficiats). Per altra banda, hi ha gent que utilitza les xarxes socials en el mòbil i que decideix que sigui visible en tot moment el punt geogràfic en què es troba. Això permet que t’arribin promocions i ofertes al mòbil depenent dels carrers per els que passis. Potser d’aquí un temps ja no es veuran promotors repartint invitacions de locals d’oci, sino que aquestes t’arribaran directament al mòbil.

10.3 Legalitat: quines lleis governen el Facebook? Saps? El Facebook no és privat, però hi ha moltes altres coses que hauries de saber i que tot seguit explicaré. Quan firmes el “contracte” amb el Facebook (quan acceptes les condicions d’ús, vaja) estàs atorgant-li tot el contingut que tu puguis arribar a tenir dins del Facebook en un futur (fins i tot les converses del xat). Per tant, no és recomanable fer servir el xat per temes importants, delicats o confidencials. El més preocupant és que el Facebook, automàticament obté una llicència en tot el que hi publiques, és a dir, que poden fer el que vulguin amb les teves idees o imatges, la qual cosa no és massa agradable. De fet, quan interactues amb algú, sigui quan sigui i on sigui, perds una mica de privacitat i les pàgines web (especialment xarxes socials) no en són una excepció. Però, per què a Internet la cosa va a pitjor? El que passa és que la gent està posant números de telèfon i adreces al Facebook, està pujant imatges i donant moltes altres informacions personals. El Facebook, per altra banda, no promet en cap moment que protegirà aquestes dades. Les condicions d’ús i privacitat al Facebook són llargues. Tot seguit he apuntat algun punt concret que crida força l’atenció. He copiat també directament de l’anglès el que diu la pàgina perquè no hi haguessin errors de traducció que fessin canviar

111 111

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 lleugerament el significat del text. Estaràs més tranquil després de llegir tot això...? Jo crec que no.

1. Les condicions d’ús i polítiques de privacitat poden canviar en qualsevol moment sense avisar-te. “We can change these Developer Principles and Policies at any time without prior notice as we deem necessary. Your continued use of Platform constitutes acceptance of those changes.” http://developers.facebook.com/policy/ “We can change this Statement if we provide you notice (by posting the change on the Facebook Site Governance Page) and an opportunity to comment To get notice of any future changes to this Statement, visit our Facebook Site Governance Page and become a fan.”

2. Únicament per ús personal Suposadament (i a diferència d’altres xarxes com el MySpace, que s’utilitza molt per promocionar grups musicals) el Facebook és únicament per ús personal, és a dir, que abans de crear un perfil per a un negoci o organització potser val més pensar-s’ho dues vegades, ja que en pots sortir penalitzat. “You understand that except for advertising programs offered by us on the Site (e.g. Facebook Flyers, Facebook Marketplace), the Service and the Site are available for your personal, non-commercial use only.” “You will not use your personal profile for your own commercial gain (such as selling your status update to an advertiser)”

3. Un compte d’usuari únic i individual Una persona, un compte. Així ho diu el Facebook, de manera que no és lícit crear un usuari Facebook per un grup de persones o tenir més d’un compte, encara que vulguis mantenir la teva vida privada-laboral separada en dos espais... “You agree not to use the Service or the Site to: ...register for more than one User account on behalf of an individual other than yourself, or register for a User account on behalf of any group or entity”.

112 112

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

4. Dones al Facebook una llicència molt gran per actuar sobre la teva informació. Publicar quelcom al Facebook significa donar llicència a la pàgina per fer tot el que vulgui amb aquest contingut. Poden fer el que vulguin amb el que era teu fins llavors sense pagar-te ni un euro. Per exemple, podrien publicar un llibre o vendre les teves fotos a una empresa. Considera-ho abans de publicar res. “By posting User Content to any part of the Site, you automatically grant, and you represent and warrant that you have the right to grant, to the Company an irrevocable, perpetual, non-exclusive, transferable, fully-paid, worldwide license (with the right of sublicense) to use, copy, publicly perform, publicly display, reformat, translate, excerpt (in whole or in part) and distribute such User Content for any purpose on or in connection with the Site or the promotion thereof, to prepare derivative works of, or incorporate into other works such User Content, and to grant and authorize sublicenses of the foregoing.”

5. No se’t garanteix que les aplicacions que puguis trobar a la pàgina siguin segures. El “senyor Facebook” no controla massa que les aplicacions siguin segures ni es fa responsable del que pugui passar a partir d’elles (pàgines malicioses que puguin fer un mal ús de la teva informació, per exemple). Tranquil·litzant, no? “While we have undertaken contractual and technical steps to restrict possible misuse of such information by such Platform Developers, we do not screen or approve Developers, and we cannot and do not guarantee that all Platform Developers will abide by such restrictions and agreements”

6. El Facebook està regit per les lleis dels Estats Units (Delaware law) I és que facis el que facis a la pàgina, seràs jutjat als Estats Units segons la seva llei. “You consent to having your personal data transferred to and processed in the United States.”

7. Entregues incondicionalment tot el que és teu

113 113

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 Si tens una idea brillant per canviar el Facebook i els hi envies, la idea passa a ser automàticament propietat seva. Per tant, si tens la idea del segle, millor no els hi enviïs i recorris a altres mètodes legals. “You acknowledge and agree that any questions, comments, suggestions, ideas, feedback or other information about the Site or the Service (“Submissions”), provided by you to the Company are non-confidential and shall become the sole property of Company”.

8. No es garanteix privacitat Tal i com es diu a la política de privacitat: “We cannot and do not guarantee that User Content you post on the Site will not be viewed by unauthorized persons. We are not responsible for circumvention of any privacy settings or security measures contained on the Site.” Per tant, si algú “hackeja” la pàgina, roba les teves dades i en fa un mal ús, no pots posar cap denúncia contra el Facebook, que serà immune a tot. També podria ser que algun dia tot el que has penjat al Facebook es convertís en informació pública, i tu no podràs fer-hi res. Però ep! Ells ja t’han avisat. “Please keep in mind that if you disclose personal information in your profile or when posting comments, messages, photos, videos, Marketplace listings or other items, this information may become publicly available.”

Per a més informació pots consultar què diu el senyor Facebook en persona: CONDICIONS D’ÚS: http://www.facebook.com/terms.php POLÍTICA DE PRIVACITAT: http://www.facebook.com/policy.php NOVETATS: Cal dir que ara el Facebook ha creat una pàgina anomenada Facebook Safety21, on s’anirà informant als usuaris dels canvis en la política de privacitat. És una manera que l’empresa considera útil per fer callar tots aquells que tant en critiquen el sistema.

21

http://www.facebook.com/fbsafety

114 114

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

10.4 Privacitat Estem vivint en un temps on la privacitat s'està convertint en un valor que està perdent pes. En una època on es descobreix el secret més fosc d'una persona a l’enviar un correu electrònic a la persona equivocada. Si t’uneixes al Facebook, has de saber que estàs jugant a un joc en el que en qualsevol moment “el vent pot ensenyar la teva carta més forta”. Però, on són els límits de la privacitat i per què són les xarxes socials una potencial amenaça a aquests límits? És evident que els límits de la privacitat varien d’acord amb la persona i el context. És

important

constatar

que

les

persones es mostren més disposades a

difondre

informació

personal

important (foto, aniversari, ciutat natal

i

número

de

telèfon)

en

pàgines de xarxes socials que en altres webs. A més, les persones divulguen informació quan veuen que altres persones estan fent el mateix. El Facebook és una pàgina que empeny a 500 milions de persones a compartir al vida privada fins la sacietat, però irònicament, no parla de la seva vida privada (dades financeres i funcionament intern). En Mike Murphy, vicepresident de la xarxa social va afirmar el següent en una entrevista feta per el país el Juny del 2009: “No venem dades als anunciants ni proveïm informació personal identificable. És una plataforma molt més segura que altres webs.” I afegia que “A mida que el temps passi la gent es sentirà més còmoda compartint informació”. La pàgina va modificar al Maig-Juny del 2009 la gestió seva política de privacitat però, per a molts experts, ho va fer tard i poc. Els canvis consistien en un procés de “simplificació” de les eines de control, amb l’esperança de callar les crítiques. Les autoritats dels Estats Units exigien també “una explicació detallada” de les dades que la pàgina va facilitar a tercers sense el coneixement dels usuaris. El Facebook té moltes deficiències que mostren la seva fragilitat, com és el cas del fet que els perfils dels membres de la xarxa social apareixen als buscadors com el Google. Respecte al tema dels menors, encara és pitjor. Hi ha molts nens d’edats de 5 o 6 anys

115 115

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 amb perfils creats per els seus pares, encara que la llei només els permeti entrar a partir dels 14 (13 als Estats Units). L’any passat l’Agència Espanyola de Protecció de dades (AGPD) va fer moltes investigacions sobre denúncies, la majoria degudes a la difusió de fotografies sense el consentiment de la persona que hi apareix. I és que un de cada tres internautes del món és membre del Facebook, i la minoria és Nordamericana, però la companyia es regeix per les lleis dels Estats Units, és a dir, que per més control que vulguem tenir aquí les coses no s’acabaran d’arreglar mai del tot. Malgrat això, de mica en mica va fent millores, i ara ja és possible tenir control de la privacitat del Facebook des del mòbil, cosa que fa un any no ho era possible. Tota la polèmica és deguda a que el Facebook va actuar malament i el van enganxar venent dades a tercers... El fundador, Mark Zuckerberg, sosté per altra banda que l’era de la privacitat s’ha acabat, i dubta sobre si la gent realment es preocupa sobre aquest tema. Però és que encara que soni contradictori al veure alguns joves eixelebrats, la realitat és, però, que a aquests els preocupa més la seva identitat digital que als adults. Què passa? Que si s’obren totes les dades el Facebook és més atractiu per l’usuari no avançat, perquè li permet fer de tot sense haver de configurar res, però provoca seriosos problemes de privacitat. Si, per el contrari, hi ha les opcions més estrictes, hi ha menys interaccions de la majoria i el servei és menys atractiu. En qualsevol cas, davant el dubte, sempre hauria de ser prioritària la privacitat davant del negoci. La majoria de les xarxes socials ofereixen serveis gratuïts i reben els seus ingressos gràcies a la publicitat: i el Facebook no n’és una excepció. Últimament, davant de tot aquest tema s’ha arribat a plantejar un altre model de pàgina basat en el “pay for privacy”, que significa que si vols privacitat has de pagar un preu. LA PRIVACITAT A INTERNET ÉS EL REPTE DE LA DÈCADA. Però jo, de totes maneres, crec que per viure en el món en què vivim es necessita perdre una mica de privacitat. Si vols que la teva vida sigui 100% privada, tanca’t a casa i no parlis amb ningú. Tampoc interactuïs online. Què me’n dius, ara? (Sostinc això des d’un punt de vista de compartir responsablement. Cal preguntar-se: som conscients del que estem compartint? O compartim molt – massa - alegrement?)

116 116

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 10.4.a El 64% dels menors penja fotos privades a les xarxes socials Estan protegits els drets dels menors a les xarxes socials? Unicef ha fet un estudi titulat “Programació i continguts de televisió i Internet” que ofereix dades interessants sobre l’ús que els espanyols menors d’entre 12 i 18 anys fan de les xarxes socials. -

El 64% dels adolescents admet haver penjat imatges privades (seves o d’algú altre) a Internet, sobretot a les xarxes socials.

-

El 35,5% dels joves accedeix a les xarxes socials sense cap control dels pares.

-

El 42% assegura tenir amics que només coneix a través de les xarxes socials.

-

Un 14% reconeix que ha arribat a veure’s alguna vegada amb aquestes persones.

-

El 14% també ha rebut proposicions sexuals deshonestes a través d’Internet.

Els més extremistes estan preocupats perquè s’està creant una “generació búnquer”, amb adolescents que es tanquen a l’habitació per connectar-se a Internet durant hores completament aïllats de la família. La següent cronologia ens mostra com ha evolucionat tot aquest tema de la privacitat al Facebook des de la seva creació fins a dia d’avui.

117 117

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

118 118

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 10.4.b Les Condicions i termes d’Ús Donar-se d’alta en una xarxa social és quelcom tant fàcil que poques vegades pensem en la transcendència d’aquest pas. Hem de marcar com a llegides les “Condicions i Termes d’Ús” per a completar el registre, unes pàgines que ningú llegeix mai. Tot i això, aquest text és importantíssim, però el comú dels mortals decideix refiarse de la bona fe de la pàgina i passa de llegir-ho. El Facebook va fer públics els seus nous "termes d'ús" l’any passat, deixant clar el fet que quan hi escrius alguna cosa estàs donant permís al Facebook per publicar aquesta

informació

i

compartir-la

amb

altres

usuaris

de

la

xarxa

social.

De fet, deixes de ser el "propietari" del que tu personalment has publicat. Els aspectes més importants que es recullen en aquest text (relacionats amb el que s’ha comentat a l’apartat 10.3 però més concrets) i que és important que sapiguem són: 1. Edat mínima de participació. Al Facebook són 13 anys, i en altres xarxes 18. Estan obligats a esborrar tota la informació referent a persones menors d’aquesta edat. Últimament han anat sortint altres xarxes per a públics més específics, com és el cas de “Togetherville” una plataforma destinada majoritàriament als menors de 10 anys. 2. Quina informació d’activitat emmagatzemen. Al Facebook guarden un registre amb dades d’accions com ara afegir un amic, fer-te fan d’una pàgina, unir-te a un grup o esdeveniment, crear un àlbum de fotos, enviar un regal, donar un “toc” a un altre usuari, indicar que “t’agrada” una publicació, assistir a un esdeveniment o autoritzar una aplicació. 3. Intercanvi de dades amb altres llocs web. El Facebook sol·licita informació als anunciants sobre el comportament dels usuaris davant els anuncis, però es compromet a emmagatzemar les dades com anònimes en un termini de sis mesos. 4. Quines dades teves es consideren públiques. És a dir, quines dades poden ser trobades per a qualsevol usuari encara que no li donis permisos. Al Facebook són públics el nom, la foto de perfil, la llista d’amistats (que pots privatitzar-la, però no pots privatitzar les amistats en comú), la regió geogràfica, les pàgines de les que ets fan i el sexe. 5. Eliminació del contingut. És molt convenient assegurar-te que podràs retirar el teu perfil i el contingut generat sempre que ho desitgis. Sembla quelcom obvi, però tot sovint es compleix només de manera parcial: deixen el teu perfil creat

119 119

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 però buit, o fins i tot es conserva algun contingut tot i la teva petició de retirada. El Facebook et garanteix que podràs esborrar la teva informació personal i el contingut que hagis generat, però que no es podran esborrar ni els missatges que enviïs a altres persones ni els continguts que hagis penjat i que hagin estat compartits per els teus contactes. La majoria d’informació, però, s’ha d’esborrar manualment... Sí, és per sempre. No es pot eliminar, de la mateixa manera no es pot eliminar un correu electrònic enviat en el passat. Quan algú publica alguna cosa, en el sentit de "fer pública" alguna cosa (una foto, un text ...), és per sempre. Publicar significa exactament això. La diferència entre publicar en una revista o fer-ho al Facebook o un bloc és la simplicitat, la gratuïtat (en l’aspecte de que és gratuït) i la immediatesa. En realitat, és una qüestió de pensar, fins i tot per escriure alguna cosa al Facebook. 6. Accés i modificació de les dades personals. Totes les xarxes socials que operen a Espanya han de garantir l’accés i modificació a les dades que has facilitat. Si no ho fan incompleixen la LODP (Llei Orgànica de Protecció de Dades).

10.5 Com em puc donar de baixa? A l’hora de donar-se de baixa al Facebook no és el mateix “desactivar” que “eliminar”. Sol passar: és més fàcil donar-se d’alta que de baixa, i encara més difícil aconseguir que desaparegui tot el rastre que has deixat quan hi has estat. En el cas del Facebook, hi ha una diferència afegida, no és el mateix “desactivar” el compte que “eliminar-lo”. En el cas de desactivar-lo, el compte deixarà d’estar operatiu, però (segons aclareix el propi Facebook), no desapareixerà el perfil, perquè es pugui reactivar més endavant i així no perdre res del que conté aquest, ja que hi ha gent que se’n penedeix o que necessita donar-se de baixa durant un cert temps per tornar a activar el perfil més tard.

10.6 Què passa si et mors? Encara que el Facebook ens permet registrar tots els esdeveniments de la nostra vida social i afectiva (si estem en una relació, si passem a estar solters, si ens casem, si quedem vidus...), no hi ha cap opció per descriure a algú com a "mort". Després d'algunes manifestacions públiques, el Facebook va dir que la seva política consistia en l’eliminació del compte del membre mort després d'un mes del defalliment, per evitar que el seu “mur” es convertís en una mena de "sepulcre públic". Després d'algunes queixes, el Facebook va canviar de nou i va posar els perfils de les persones

120 120

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 mortes en estat "commemoració". S'ha discutit si la família o els amics tenen dret a eliminar el perfil del difunt. Què passa amb qui no vol esperar la mort i vol desaparèixer del Facebook per iniciativa pròpia? Com hem dit, no és el mateix “desactivar” que eliminar. Fa algun temps, el Facebook permetia als usuaris desactivar els seus comptes, però això no significa que la seva informació fos eliminada. Contràriament, aquesta informació es manté emmagatzemada per a l’ús del Facebook. El Facebook va afirmar que si els usuaris volien eliminar la seva informació haurien de fer-ho manualment (eliminació d'amics, missatges, grups ...). El febrer de 2008 Facebook va canviar les seves polítiques de privacitat i va permetre als usuaris demanar l’ eliminació total dels seus comptes, amb prèvia sol·licitud on s’expressés aquest desig.

121 121

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

11. 122 122

“Com triomfar” i altres coses que et poden ajudar

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

11.

“Com triomfar” i altres coses que et poden ajudar

personalment En aquest apartat volem acostar-nos una mica més a tu i a la teva persona, per veure com et comportes i com et podries comportar en aquest entorn de xarxes socials. Hi trobaràs explicacions, curiositats i consells sobre diversos aspectes que poden interessar-te.

11.1 Tu i el Facebook Sempre parlem del “meu Facebook” o “del Facebook de tal”. El Facebook (i qualsevol altra xarxa) és, en certa manera, un reflex de tu. Hi ha gent que se’n cuida més i gent que no tant, però la gran majoria mirem de causar una bona impressió. 11.1.a Conèixer-se a un mateix “El millor perfil és el perfil complet”. A vegades està bé dedicar uns minuts a respondre unes preguntes aparentment inútils, no perquè et coneguin els altres, sinó per conèixer-te a tu mateix. Es tracta d’informació que encara que no ho sembli, diu molt de tu, com ara pel·lícules i llibres que t’han emocionat, música que t’agrada i altra que no... Si creus que et coneixes suficientment bé, per què et quedes en blanc a l’hora de descriure’t en poc més d’un parell de línies? Condensar el que ets en aquest espai requereix temps i molt de coneixement propi.

11.2 Una imatge... més que mil paraules? Algú va dir alguna vegada la famosa frase d’“una imatge val més que mil paraules”. Si això fos cert, tots els llibres estarien il·lustrats, no? Però en el context en què ens trobem, i tenint en compte que normalment pràcticament tot el que veiem del perfil d’algú abans d’acceptar-lo com amic és la imatge, acceptarem per bona la cita. LA IMATGE. El Facebook, entre tantes altres eines, és també un món d’imatges: imatge de perfil, àlbums de fotos, etiquetar amics en fotos, enllaços i altres continguts que ens atrauen per la imatge, així com anuncis amb imatge... De fet, per la majoria de persones resulta molt incòmode parlar amb un perfil en blanc, sense cap foto (de la mateixa manera que resulta incòmode parlar amb algú que, com a foto de perfil, té la foto del seu gos o gat). A la foto de perfil hi has d’aparèixer tu. La imatge de perfil, en realitat, tot sovint “menteix”. A vegades una imatge molt afavoridora no és suficient, i sobretot gent d’edat ja superior als, posem, quaranta anys, fan servir una imatge antiga, de quan eren deu anys més joves. Per norma

123 123

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 general, es dóna molta importància a aquest aspecte del perfil (és ni més ni menys el primer que ensenyem de nosaltres als nostres potencials “amics”). Per experiència pròpia, diré que la imatge de perfil, si no t’acaba de convèncer del tot, es retoca (força, si cal) fins aconseguir que no se’t vegin els grans, per exemple. Si bé la imatge de perfil pretén donar una bona primera impressió (en aquest cas física), per no decebre als que potser algun dia ens veuran en directe, hi ha els “àlbums de fotos”, on ja acostumes a triar les fotos on surts bé, però que no estan retocades. Normalment, els amics pengen fotos de tu (a vegades fotos que preferiries que no estiguessin penjades a la xarxa) i no s’acostuma a denunciar res (a part dels típics comentaris com “esborra aquesta! No m’has vist la cara?”), encara que legalment penjar fotos sense el consentiment del fotografiat és penalitzable (cosa que molta gent desconeix, i segueix penjant fotos de tothom alegrement). Val a dir que els àlbums de fotos del Facebook són extremadament útils a l’hora de xafardejar què ha fet a les vacances tal persona o qui són els seus amics. Per altra banda, la majoria de gent troba molt avorrides les persones monotemàtiques, és a dir, que si hi ha varietat, millor. Fixem-nos en com hem utilitzat el terme “àlbum de fotos” per definir les carpetes de fotos que pengem online. Si avui en dia ja és estrany veure fotografies impreses, d’aquí uns anys ja no seran res més que història, que un bonic record. Potser fins i tot hi haurà menys excuses per quedar, ja que els àlbums del Facebook es poden compartir amb persones concretes. La tecnologia ens està portant cap a l’aïllament, més que no pas cap a la socialització? 11.2.a La primera impressió és la que compta A partir d’ara, una oportunitat laboral o conèixer noves persones pot dependre en gran part del teu perfil a les xarxes socials, ja que serà l’eina a que recorrerà qualsevol persona que vulgui contactar amb tu abans d’escriure’t un mail. Molts dels adolescents que es passen hores i hores a les xarxes socials, miren i remiren el seu perfil i el van actualitzant: volen donar una bona impressió. I és que avui en dia, quan es té una primera cita amb algú, es vulgui creure o no, l’altra persona sap molt més de tu del que estaries disposat a acceptar. Hi ha informació teva a Internet, per la qual cosa qualsevol primera cita comença a la xarxa. Prova de fer una cosa. Posa el teu nom al Google i descobreix tot el que els altres poden saber de tu abans de creuar una sola paraula. Mira els teus perfils de les xarxes

124 124

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 socials com si no et coneguessis de res, i pensa en la impressió que dónes a un desconegut. Si no t’agrada, ara és el moment “d’editar” i canviar les coses. 11.2.b El Facebook com a carta de presentació La guanyadora del concurs del 2010 de BBC Radio 4 al Regne Unit (Nina, de 17 anys) es plantejava el perquè de les fotos de perfil de la gent. Algunes de les conclusions a les que va arribar van ser les següents: -

Els homes acostumen a retocar les seves fotos molt més que les dones: en un 50% més dels casos, per ser exactes.

-

La possibilitat de que aquests surtin somrient és d’un 20% menor.

-

El fet de tenir parella augmenta en un 35% la probabilitat d’un somriure.

-

Els menors de 30 anys, per altra banda, són més propensos a mostrar imatges d’ells mateixos en festes.

-

Les persones de més edat acostumen a ensenyar fotos dels seus fills i filles.

El Facebook s’ha convertit en la nova carta de presentació, el primer punt de contacte. I és per això que és important que entenguem què és el que volem mostrar.

11.3 “Malalties” Les xarxes socials poden ser “saludables”, i ja n’hem comentat els seus beneficis. Tot i això, si t’hi aferres massa, la salut es pot veure afectada, ja que poden ser les causants d’aquestes dues “malalties”. Si després de llegir-ho et sents identificat no pateixis, jo també les he patit i de moment no han anat més enllà de símptomes i petits trastorns ;) 11.3.a “Estrès social” Quan comences a escriure en una xarxa social se’t van afegint amistats, que et van comentant cada cop més, i et vas sentint bé (no ens enganyem, sempre fa sentir bé que et comentin coses que pengem). Arriba un moment en què et comences a preguntar per què tens menys comentaris ( o en el cas de que utilitzis Twitter, de perquè tens vint seguidors menys). La teva autoestima depenia de les xarxes socials i ara ha baixat! Penses i penses què pots posar el dia següent a la web (hi ha conductes i pensaments malaltissos en què et despertes per les nits pensant què pots posar a la xarxa el dia següent que pugui agradar). Si no pares de pensar què posar, comproves les estadístiques varis cops al dia per saber quanta gent mira el teu perfil/bloc o similars, el diagnòstic és senzill i clar: estrès social. Potser és el moment de

125 125

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 quedar amb vells amics i desconnectar una mica... quan tornis segur que hi ha alguna sorpresa que et farà pujar l’autoestima. DEU SÍMPTOMES DE L’ESTRÉS SOCIAL 1

Connectar-se varies vegades cada hora per mirar si tens alguna notificació.

2

Comprar-se un nou mòbil per connectar-se des de qualsevol lloc.

3

Crear perfils falsos per tenir més amics.

4

Trobar-se pel carrer un amic i preguntar-li “Per què encara no t’has unit al grup del Facebook que vaig fer ahir?

5

Demanar constantment seguidors per arribar als 100, després als 200...

6

Sentir-se inferior al conèixer algú que té més amics a la xarxa social que tu.

7

Preguntar-se varis cops durant la setmana perquè algú no ha acceptat la teva sol·licitud d’amistat.

8

Dormir dues hores menys cada nit buscant coses divertides pel mur o redactant un post pel blog.

9

Mesures l’èxit de les teves idees en funció dels cops que la gent clica “m’agrada”

10

Penses que tens alguna possibilitat amb una noia només perquè ha posat algun comentari en un dels teus vídeos.

11.3.b Síndrome de Diògenes digital Tots coneixem el síndrome de Diògenes, es tracta d’un desordre del comportament que normalment afecta persones d'edat avançada que viuen soles i que tot sovint estalvien de manera exagerada i recullen tot tipus d’escombraries a casa “per si un cas”, formant-ne tonelades. A Internet trobem una variant d’aquesta malaltia. Els afectats guarden molts i molts vídeos, imatges i pàgines “per si algun dia fan falta” i ho fan sense un motiu en especial, no tenen la intenció d’escriure cap llibre ni fer cap conferència. Tot i això, omplen discs durs etiquetats amb compte. Pràcticament cap d’aquests materials serà utilitzat mai, però mira, per si les mosques! Si pateixes aquesta malaltia, les xarxes socials agreujaran el teu estat (a vegades els malalts obren perfils a moltíssimes xarxes socials per no perdre’s res). Els mails al teu correu es van acumulant,

126 126

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 però ho has de mirar tot. Consell: llançar tots els materials que has gravat (tranquil, quan els necessitis el Google ja t’ajudarà a trobar-los de nou) i eliminar la teva llarga llista de preferits i els missatges sense llegir. És el moment d’evolucionar cap a un consum d’internet “d’usar i llençar”.

DEU SÍMPTOMES DEL SÍNDROME DE DIÒGENES DIGITAL 1

La teva llista de preferits és tan gran que quan intentes obrir el navegador es queda penjat varis segons.

2

Aquest matí has anat a comprar una bobina de DVDs.

3

Ara mateix estàs descarregant més d’una dotzena de pel·lícules simultàniament.

4

Tens més de cent missatges de correu electrònic que no t’atreveixes a eliminar sense haver llegit.

5

Estàs subscrit a més de cent blogs.

6

Els enllaços que has compartit al Facebook es compten per centenars.

7

Tens un blog (o més d’un) del que vas fent còpies de seguretat per si es perd tot el teu treball.

8

Tens més de mil vots a “Menéame”.

9

Has après a descarregar vídeos del YouTube per guardar-los a l’ordinador per si algun dia els borren.

10

Guardes PDFs amb retalls de premsa pensant que algun dia els necessitaràs.

11.4 Consells per treure el màxim suc possible de les xarxes socials Tot sovint ens obrim perfils a noves pàgines (de les que hem sentit a parlar), hi posem fotos, comentem posts i ens unim a grups. Al final tot segueix sent el mateix, amb la diferència que hem invertit moltíssimes hores en aquelles pàgines i no entenem exactament el per què. A vegades ens hi connectem sense un objectiu clar, hi passem un temps X i ens desconnectem, trobant-nos exactament en el mateix punt del que havíem partit però amb unes quantes hores gastades invertides en pràcticament res. En aquests casos, estem perdent el temps? Potser la definició correcta seria que no l’invertim de la millor manera possible.

127 127

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 El que s’ha de fer per aprofitar al màxim aquest temps que decidim invertir, pel motiu que sigui, a les xarxes socials, és marcar-nos uns objectius clars (i potser un temps concret) i complir-los. D’aquesta manera es pot utilitzar la xarxa social d’una manera més productiva que si hi invertim grans quantitats de temps sense uns objectius clars. Abans d’omplir les dades d’un nou perfil, per exemple, seria convenient preguntar-se per què ho estem fent i què volem obtenir després d’invertir el nostre temps. Potser per tu les xarxes socials són només un hobby i simplement esperes passar una bona estona sense fer-te masses preguntes, però amb una mica d’estratègia es pot passar una estona divertida i alhora complir objectius concrets, és a dir, una inversió doblement rendible. 11.4.a Potencialment poderoses Avui en dia, hi ha gent que obté grans resultats fent servir sàviament recursos que estan a l’abast de tothom. L’Obama, per exemple, va aconseguir difondre àmpliament el seu programa electoral i va recollir més de tres milions de petits donatius. Al capdavant de tot això hi havia una entusiasta de la comunicació de només 25 anys (per tant, les nostres passions ens poden conduir a l’èxit si les sabem orientar adequadament). 11.4.b Utilitzar els recursos sensatament: la seguretat per davant “No posis al Facebook el que no voldries que aparegués al teu currículum, ni allò que podria avergonyir a la teva mare” aconsella la Rosaura Alastruey, directora de Projectes TIC i especialitzada en xarxes socials professionals. El Facebook és una eina de relació i contacte important. Fins i tot el LinkedIn, xarxa professional per excel·lència, té la seva aplicació per el Facebook, “amb la que pots posar també el teu currículum al teu perfil”. 11.4.b.1 Seguretat Sabies que el 75% de les persones fan servir la mateixa contrasenya a les xarxes socials i al correu electrònic? Una empresa de seguretat (BitDefender) ha portat a terme un estudi en el que s’ha descobert que per Internet circulen dades de més de 250.000 direccions de correu electrònic, noms d’usuari i contrasenyes. Segons l’anàlisi i seguint amb el fil de la pregunta inicial, un 75% de les persones fan servir la mateixa contrasenya per el correu i per el seu perfil de xarxes socials, dades accessibles en comentaris, blocs o “torrents”. És per

128 128

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 això que és recomanable tenir una contrasenya diferent per a cada aplicació, ja que si et roben una contrasenya no tindran accés a totes. Curiositat: El 95,51% dels usuaris del Facebook entrevistats per l’empresa Sophos pensen que el Facebook hauria de verificar les aplicacions a tercers a disposició dels usuaris (en altres paraules; que hauria de canviar per convertir-se en un lloc més segur). Es tracta d’un percentatge molt elevat, que fa pensar que, tot i que veiem que no és un lloc “bo” o “segur” ens hi quedem enganxats per alguna raó. La web “de aquí no pasas” (http://deaquinopasas.org/) explica de forma amena com hem de “cuidar-nos” online. Tot i que és una pàgina dedicada als nens i a la seva seguretat ens dóna consells que també podem utilitzar nosaltres. 11.4.b.2 Error de seguretat al Facebook: dades personals de milions de usuaris, al descobert Moltes de les aplicacions més populars del Facebook han estat transmetent dades personals de milions d’usuaris – en alguns casos fins i tot el nom personal i relació dels amics que tenen – a dotzenes d’anunciants i companyies de seguiment a Internet, segons una investigació que ha portat a terme el diari “The Wall Street Journal”. L’error de seguretat (ocorregut el 2010) va deixar al descobert les dades de desenes de milions d’usuaris, fins i tot els que havien configurat moltes restriccions de seguretat als seus perfils. El problema va ser reconegut per la xarxa social. Un dels portaveus va reconèixer al diari citat anteriorment que moltes de les aplicacions proporcionen l’ID de l’usuari a tercers. “L’ID d’un usuari del Facebook pot ser compartit per un navegador o una aplicació de tercers sense problemes. Saber l’ID no significa que es pugui accedir a la informació personal”, va dir el portaveu. El cert és que amb l’ID es poden trobar moltes altres dades personals... i moltes de les aplicacions estan venent aquestes dades dels usuaris a tercers. El Facebook no crea aquestes aplicacions, però sí que les pot controlar, i seria interessant que ho fes. 11.4.b.3 El Facebook, investigat per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades La difusió de la informació personal d’usuaris de Facebook sense el seu previ consentiment a empreses publicitàries a través de jocs i altres aplicacions a tercers és un tema que ha portat a polèmica i a debats i segurament seguirà fent-nos qüestionar sobre aquesta realitat. L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha decidit

129 129

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 actuar en el tema i ha anunciat (o va anunciar, l’Octubre del 2010) que té oberta una investigació al Facebook amb l’objectiu d’esbrinar si s’havia saltat o no la normativa espanyola (recordem que la seu del Facebook és a Estats Units) i els drets dels usuaris espanyols. La investigació, a hores d’ara teòricament encara en procés, vol saber si s’han vist afectats usuaris espanyols. Ha partit de la denúncia realitzada per l’Associació de Consumidors i Usuaris FACUA. Tot i que el Facebook reconeix que es van filtrar les ID de milions d’usuaris, encara afirma que el cas no és tant “escandalós” com alguns medis de comunicació publiquen, però es compromet a millorar la protecció de les dades personals dels usuaris.

11.5 Consells per triomfar a les xarxes socials A vegades, el desig de triomfar a les xarxes socials es converteix en necessitat. Els consells que vénen a continuació són un resum de tot el que s’ha anat comentant al llarg del treball i serviran per la millora personal en aquestes pàgines, però, com a tot arreu, la clau es troba en fer servir el sentit comú. 1. Posar una bona foto de perfil. Poca gent s’atreveix a interactuar amb algú que no posa cap foto i deixa el perfil en blanc. Sense una imatge no ets ningú. I encara que posis la foto d’un famós o un dibuix, el que més s’agraeix sempre és la imatge d’un mateix. 2. No val la pena “emmerdar-se” en discussions inútils, ja que no porten enlloc i l’únic que et donaran són problemes. 3. Donar les gràcies sempre (perquè has trobat un vídeo gràcies a un amic, per exemple) i compartir aquelles coses interessants que trobes. 4. No enviar peticions d’amistat a tort i a dret ni acceptar a tots els que t’agreguen només per tenir més amics. Si vols afegir gent que no coneixes el més intel·ligent és incloure només aquelles de les que creguis que pots aprendre molt. Val més boig conegut que savi per conèixer... 5. Si et molesta quelcom no escriguis res del que et puguis penedir. De callar no te’n penediràs mai, però de parlar, moltes vegades.

130 130

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 6. No intentis ser el que no ets. El Google pot convertir-se en el teu pitjor enemic. 7. Un dels avantatges de les xarxes socials és que permeten posar en contacte gent amb els mateixos gustos i aficions, per tant, pots unir-te a grups i descobrir que no ets l’única persona que té gustos estranys. 8. Hi ha moltes xarxes socials, però tenim un temps limitat. Si vols estar en totes, possiblement acabis per no estar en cap. A més, en moltes ocasions no es gaudeix de la xarxa si no hi ha una implicació i un ús continuat, i per tant és millor focalitzar-se en algunes en concret que no pas intentar fer-les servir totes.

11.6 Com causar una mala impressió Si el que vols causar una mala impressió mentre navegues per la xarxa (cosa que no crec que vulguis), tingues en compte aquests punts. Sort! 1. Dir que ets un expert en xarxes socials si només tens 4 amics i ni t’has molestat a completar el teu perfil. 2. Dir que t’agrada la fotografia i que la teva foto de perfil estigui feta amb el mòbil. 3. Unir-te al grup “Mai miro la tele” i a la vegada ser fan de “Ventdelplà”. 4. Assegurar que vas néixer el 1984 quan a les teves fotos es veu claríssimament que va ser el 1974. 5. Demostrar que ets mol culte amb una llista de dues dotzenes de llibres preferits i fer faltes d’ortografia escrivint-los. 6. Criticar les persones que utilitzen el seu cos per cridar l’atenció i sortir en roba interior a la foto de perfil. 7. Dir que “només busques amistat” en una xarxa social de contactes adults. 8. Demanar diners prestats a un amic i penjar una foto de la teva nova moto el dia següent. 9. Posar que estàs casat i tenir centenars de fotos penjat al coll de dones amb minifaldilla en algun bar o discoteca. 10. Escriure al teu perfil que ets una persona sensible i alhora pertànyer al grup de “Gaudeixo insultant desconeguts pel carrer”.

11.7 Què cal evitar, al Facebook? Hi ha una sèrie d’errors comuns que possiblement tu també has pogut cometre però que és interessant rectificar, ja que fer-ho pot estalviar-nos molts problemes.

131 131

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 -

Fer servir una contrasenya dèbil, que sigui fàcil d’endevinar.

-

Posar la teva data de naixement completa al perfil. Hi ha pàgines que demanen la data de naixement si oblides la contrasenya, i posant-la al Facebook estàs facilitant la feina al lladre del compte. Pots posar la data sense l’any, per exemple, perquè la gent et pugui felicitar però no tingui la data completa.

-

No mirar els ajustos de privacitat del Facebook. S’han de mirar les opcions de privacitat de tant en tant, ja que van canviant, i així assegurar-nos que només els nostres amics poden veure la nostra informació.

-

Etiquetar els teus fills (o etiquetar qualsevol persona que no tingui un perfil al Facebook). Amb això estem comprometent la seva privacitat sense el seu consentiment.

-

Dir que has marxat de vacances. Una ocasió perfecta per la gent que et vulgui qualsevol tipus de mal! És millor dir que les vacances han estat genials un cop hagis tornat!

-

Escriure la direcció de casa teva. Està relacionat amb el punt anterior. Si diem que marxem de vacances i, a més, posem la nostra adreça, és com si demanéssim a crits que ens robessin. Però també pot evitar altres tipus d’espants, com ara ex-parelles obsessionades, acusadors...

-

Permetre que el teu perfil surti a buscadors. Pots treure la opció i fer que no hi surti, ja que qualsevol que vulgui informació teva la pot trobar molt fàcilment.

-

Permetre que els menors d’edat facin servir Facebook. Tot i que l’edat mínima per utilitzar el Facebook és de 13 anys, nens menors d’aquesta edat falsegen la seva edat i punt. Aquests nens poden escriure, sense ser-ne conscients, informació sensible sobre la família.

132 132

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

12. 133 133

El futur

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

12.

El futur

12.1 Què ens espera? Mike Murphy, vicepresident del Facebook afirma que els dirigents de l’empresa “creuen que el Facebook canviarà la forma de comunicar-nos durant dècades”. I afegeix: “L’important en els pròxims 30 anys no serà el Facebook, sino el gràfic social, les connexions amb els teus amics portades a tots els dispositius electrònics”. 12.1.a Passat Sens dubte, el que avui ens influeix més no és el futur, sinó el passat. En alguns casos, el que estimula la majoria de la gent a unir-se a Facebook és la idea de reunir-se amb vells amics, socis o antics companys de classe. Quan un usuari del Facebook es converteix en un "fan" d'alguna cosa, no està (en la majoria dels casos) intentant recordar o reviure la seva infància? El mateix Facebook declara que els usuaris que més es registren es situen a la categoria d’una edat superior als trenta-cinc anys d'edat (el que significa que predominen les persones que van viure la seva infància en els anys 70 i ara tenen càrrecs importants en algun negoci). 12.1.b Present De fet, i com a conclusió de què és el Facebook (en l’actualitat) podríem dir que no és un "lligam", ni una "necessitat d’aprovació per reafirmar l'autoestima personal", ni "exposar-se", ni un "record": és tots ells al mateix temps, perquè formar-ne part implica exposar el propi "producte" a un aparador, per tal de conèixer persones que comparteixen amb tu interessos (amb intencions que poden variar en funció l’estat social en què et trobis i les preocupacions personals que tinguis). Ara mateix, el Facebook no és res més que això! 12.1.c Futur Els pròxims anys del Facebook es poden dirigir cap a dos extrems totalment oposats i alhora viables: 1. Que el Facebook no evolucioni més i, com qualsevol moda passatgera, desaparegui. 2. Que el Facebook es converteixi en un dels "amos" més poderosos de la xarxa, monopolitzant-la.

134 134

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 És cert que el Facebook no és més que una xarxa social online, i, com a tal, no ha inventat res nou. També és cert, però, que la seva popularitat és sorprenent en comparació Predir

el

amb

futur

altres

de

les

pàgines xarxes

similars

socials,

(tals

doncs,

com no

MySpace, és

una

Hi5

tasca

...). fàcil.

Potser el Facebook es convertirà en una eina personal diària per fer altres tasques quotidianes. Altres hipòtesis giren en torn al fet que el Facebook es converteixi en el que avui coneixem com un "sistema operatiu". Així doncs, potser aquesta pàgina no es troba massa lluny de deixar de ser una pàgina i aparèixer al nostre escriptori de l'ordinador i també dels telèfons mòbils, captivant més i més usuaris i convertint-se en el centre de la seva atenció. La tendència que segueix el Facebook també es mou cap a convertir-se en una base de dades a distància. Avui en dia el punt més fort és l'emmagatzematge de fotos de Facebook, tot i que pàgines com Picasa o Flickr superen el Facebook en termes d'opcions i aplicacions. Les eines que utilitzem per interactuar amb els altres (ordinadors, telèfons...) estan canviant a favor de models que permeten la portabilitat i la possibilitat d'estar connectat sense límits de localització. Així doncs, potser d'aquí a uns anys el nostre "PC" (Personal Computer) es convertirà en un "HC" (Home Computer), i tindrà el mateix valor que el telèfon fixe té avui en dia en comparació amb el telèfon mòbil. És a dir, que possiblement el nostre escenari tecnològic del futur estarà compost pels dispositius portàtils que emmagatzemaran informació i aplicacions en servidors remots (cada vegada s’està avançant més en aquest camp, creant aplicacions com per exemple “Vonage”, que permet fer trucades gratuïtes entre usuaris del Facebook). Però ningú sap del cert què passarà amb les xarxes socials a Internet, i molta gent no pot evitar formular-se preguntes contínuament. Seran una moda passatgera? Seran una revolució? Es convertiran en quelcom de la vida quotidiana? De moment, el que puc dir és que les xarxes socials s’han convertit en la principal activitat de la xarxa, per davant de la reina “pornografia” i casi tocant el déu “Google”. Si abans tiraven més “dues tetes que dues carretes” ara aquestes pàgines estan tirant més que dues tetes, i això pot ser preocupant. Tot i això, no cal tornar-se fanàtic amb tot el tema de les xarxes socials i el fenomen 2.0, ja que segurament d’aquí poc utilitzarem alguna altra eina. El que seguirà sent-hi, serà l’essència. He dedicat molt de temps a aquest treball i a la reflexió que tota

135 135

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 aquesta

esfera

comporta,

però

ja

està.

Dedicar-hi

tots

els

teus

esforços

permanentment significa perdre un temps molt valuós que en un futur voldràs recuperar. Segurament, les xarxes socials, com les concebem actualment, passaran de moda. Hi haurà coses semblants però diferents. No sé en què consistiran (està clar que si ho sabés em podria fer milionària), però el món no pot estar dedicant tanta atenció al Facebook i al Twitter durant molts més anys. De fet, si les xarxes socials “enganxen” no ho fan per la seva capacitat de compartir, sino perquè qui comparteix som persones, i necessitem estar en contacte amb altres persones com a éssers socials que som. Ningú vol parlar amb una marca ni amb un logotip. El que ens agrada són les persones. No ens

agraden

els

automàtics,

ni

automàtics, gasolinera

i on

contestadors els

caixers

preferim ens

una

atenguin

personalment. És un pronòstic arriscat però no del tot descabellat, no? Sigui com sigui, i passi de moda o no, el que no passarà mai seran les ganes i necessitat de comunicarnos. Perquè... recordeu Aristòtil? Els homes

som

naturalesa.

éssers

socials

per

136 136

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

13. 137 137

Curiositats, consells i coses que potser t’interessen... o potser no

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

13.

Curiositats, consells i coses que potser t’interessen (o

potser no) Aquest penúltim apartat es podria ometre perfectament, ja que està compost de cosetes divertides o interessants amb les que m’he anat trobant fent la recerca. Tot i això, vull compartir-ho amb vosaltres :-)

Una pàgina que, si bé la trobo una mica bèstia, no deixa de tenir la seva gràcia i utilitat i potser a algú li pot fer servei: -

Elimina el teu/teva ex de les xarxes socials. A vegades, quan s’acaba una relació no ens ve massa de gust tornar-nos a trobar la persona, ni tan sols de manera virtual. Pot ser que compartim amics, la qual cosa pot fer que en qualsevol moment te’l trobis per alguna de les xarxes socials de les que formes part. Com evitar tot això? Hi ha una pàgina a Internet que es diu ex-Blocker1 i que et pot ajudar, ja que bloqueja qualsevol informació sobre aquella persona que hi pugui haver per Internet i, a més, pots posar-hi més ex. La pàgina bloqueja actualment més de 7.000 ex.

S’ha anat comentant que el Facebook era perillós ja que podia afectar en la teva vida laboral si el teu “jefe” t’investigava, però... fins a quin punt? A Alemanya ja no hi ha perill... -

A Alemanya els “jefes” no poden buscar dades dels seus empleats al Facebook (o altres xarxes socials com MySpace). El Govern alemany ha posat aquesta mesura com una llei progressista i pionera en l’àmbit de la protecció de dades que posa límits a aquest ús... encara no es sap si anirà bé.

138 138

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 A partir d’ara ja podràs dir als teus amics del Facebook on et trobes: -

Un nou producte del Facebook, Facebook Places, ha vist la llum. Es tracta d’un programa de geolocalització semblant al FourSquare, amb el qual l’usuari pot indicar on es troba, amb algunes altres aplicacions, després de donar el consentiment exprés al Facebook perquè aquest pugui rastrejar-te la posició.

Les xarxes socials s’estan convertint en el pitjor enemic d’altres eines de la xarxa que fins ara resultaven indispensables: -

Segons un informe de Nielsen (es.nielsen.com) l’email és el més afectat i es fa servir un 28% menys per culpa de les xarxes socials. Els programes de missatgeria instantània (Messenger) han caigut un 15% en l’últim any, i els portals de serveis generalistes un 19%. Encara que les dades corresponguin al mercat nord-americà es poden extrapolar a la resta del planeta amb tota seguretat.

Si vols alimentar el teu “ego”, ara pots fer un llibre amb tot el contingut del teu Facebook! Més informació a: http://apps.facebook.com/myegobook/

L’addicció està arribant a tots els gèneres i grups d’edat: -

Un article22 explicava que el 39% de les dones joves (de 18 a 34 anys) es considera addictes a les xarxes socials i sobretot al Facebook, cada vegada en són més dependents. Segons l’informe, el primer que fan 1/3 noies al matí quan s’aixequen és consultar la pàgina, fins i tot abans d’anar al lavabo.

22

http://mashable.com/2010/07/07/oxygen-facebook-study/

139 139

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 IMPORTANT: No facis server mai la mateixa contrasenya per totes les xarxes socials i/o altres pàgines, ja que un cop se’n descobreix una pots accedir a tot arreu. Fes una contrasenya difícil, amb majúscules, minúscules i números.

M O L T I N T E R E S S A N T !!!: Visita http://youropenbook.org, una pàgina on pots escriure qualsevol paraula o frase i et surten tots els estats (públics) on hi surt aquella paraula. És una paròdia/crítica a la privacitat del Facebook. La pàgina té un format similar al del Facebook i en paròdia varis aspectes, començant per la frase que et trobes quan hi entres, que aquí és “Facebook helps you connect and share with the people in your life. Whether you want to or not." (“El Facebook t’ajuda a connectar-te i compartir amb la gent de la teva vida, ho vulguis o no!”). Podeu trobar una altra paròdia de la pàgina a http://www.lamebook.com/.

140 140

13.1 Curiositats curtes: Sabies que... -

...El 70% de les empreses no té bloc a Internet, però sí Facebook?

-

...No es pot bloquejar a en Mark Zuckerberg al Facebook?

-

...El botó “No m’agrada” del Facebook és una estafa?

-

...Cada dia entren al Facebook (com a mínim) 250 milions d’usuaris?

-

...El Facebook ordenarà les felicitacions d’aniversari al mur?

-

...El Facebook no sortirà a la borsa fins al 2012?

-

...En Mark Zuckerberg sortirà en un episodi dels Simpson?

-

...El Facebook té més de 500 milions d’usuaris?

-

...El Facebook ja es pot consultar des de l’Outlook?

-

...Un 24% dels empleats consulta les xarxes socials des de la oficina?... i que les els empleats de les empreses més grans són els que menys hi van?

-

...Espanya és el 10è país del món en usuaris del Facebook?

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 -

...Les Xarxes Socials (Social Media) han superat com a “ús” principal a la pornografia a Internet?

-

...1 de cada 8 parelles ala EUA s’han conegut mitjançant les Xarxes Socials?

-

...El 80% de les empreses americanes fan servir les Xarxes Socials per a captar treballadors?

-

...El segment d’edat de major creixement als EUA són dones de 55 a 65 anys?

-

...El 50% del tràfic a Anglaterra des de mòbils és cap al Facebook? (Imagina què passaria si tinguessis una empresa i una persona molt descontenta anés a explicar-ho via Facebook als seus amics immediatament).

-

...Algunes universitats ja no donen als seus estudiants mails, els donen eReaders, Ipads i Tablets?

-

...Existeixen 200 mil blocs al món, generant opinió pròpia, i el 34% d’aquests bloggers parlen sobre marques?

-

...Només el 18% de les campanyes de televisió tenen un ROI positiu ja que el 90% de les persones es salta la publicitat?

141 141

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

14. Sumaritzant

142 142

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

14.

Sumaritzant

Aquest últim apartat servirà per acabar de fer-nos la idea de com aquest món ha afectat a la nostra manera de comunicar-nos – per bo o per dolent – i ens portarà a unes conclusions finals que resumiran tot el treball. Molta de la informació no és res més que la repetició del que s’ha anat dient al llarg del treball, a part d’alguns conceptes nous que acaben d’arrodonir el tema.

Com s’originen les xarxes socials a Internet? Quina és la clau del seu èxit? Des de la seva aparició el 1995, han aconseguit crear una necessitat que fins llavors només estava parcialment coberta per l’e-mail i la missatgeria instantània. El seu èxit es basa en potenciar la seva eficàcia online i en la millora del seu denominat “software social”. Per aconseguir-ho operen en tres àrees que actuen de forma entrellaçada. Aquests tres termes són coneguts com les “3C’s” i es fan servir per a la obtenció i codificació de continguts: Comunicació: “ens ajuda a posar en comú els nostres coneixements”. Comunitat: “ens ajuda a trobar i integrar comunitats”. Cooperació: “ens ajuda a fer coses junts”. En un món completament globalitzat hi ha una nova força de control i poder que s’està introduint en tots els àmbits de comunicació a través de les nostres pantalles d’ordinador o els nostres terminals mòbils. Un poder que cada dia està creixent més i sembla no tenir límits. Un poder que recau en les conegudes com xarxes socials o xarxes d’interacció social. Aquest potencial sorgeix de la possibilitat dels usuaris d’interactuar amb altres persones, encara que no es coneguin. El sistema és obert i es construeix amb el que cada subscrit a la xarxa aporta, és a dir, amb la informació que cada usuari deixa a la xarxa sobre els seus gustos, preferències i moment de la seva vida personal.

Però, per què? Per què ens és una necessitat tan gran formar part de les xarxes socials? El gran èxit de les xarxes socials es produeix perquè aconsegueixen donar a l’anònim popularitat, incrementant la seva vanitat; al discriminat integració, ja que s’evadeix d’una realitat completament inversa; al diferent igualtat, al malhumorat educació, i

143 143

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 així infinitat d’estereotips que comparteixen les seves vides a través d’Internet. Aquesta connexió crea una força del grup que permet que recaigui sobre l’individu i efectuï, en moltes ocasions, canvis que d’altra manera podrien ser difícils. Tot això acaba per generar nous vincles afectius i de negocis. Si s’analitza i profunditza una mica més en aquest últim punt, es descobreix que les xarxes socials són una bona oportunitat per a les empreses. En aquest àmbit es considera que l’organigrama d’una companyia revela les relacions interpersonals que realment tenen lloc dins de la organització. Tot i això, cada vegada és més freqüent que l’organigrama no sigui el reflex real de la realitat d’aquestes relacions. De fet, la majoria dels executius de qualsevol companyia reconeixerien que més enllà del que diu l’organigrama existeix tota una xarxa de relacions informals entre els membres de la organització. I és aquesta xarxa informal la que realment fa que la companyia funcioni o no. Aquesta és la raó per la que és important aplicar una anàlisi de xarxes socials a la organització. No només en un primer nivell, referit a la comunicació interna, sino també en un segon nivell extern, per analitzar els targets (parts del mercat), la seva segmentació... En definitiva, la obtenció d’informació més concreta per aconseguir un elevat coneixement dels públics.

Però, per què el Facebook ha crescut tant en tant poc temps? Els experts asseguren que la clau de l’èxit del Facebook es basa en potenciar el seu nom-marca i crear connexions molt sòlides amb els seus usuaris, que es senten molt integrats a ella com a xarxa social, cosa que MySpace ha anat perdent. Entre altres factors, el secret del Facebook ha estat, des d’un bon principi, la seva aplicació de “gent que potser coneixes”, que facilita la relació entre els diferents usuaris. Un altre avantatge ha estat la unificació de perfils sota un estàndard i la simplificació en l’ordre de les diferents eines i aplicacions.

144 144

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

..

.

Conclusions

.

.

.

145 145

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

Conclusions 

Les xarxes socials no són noves. Existeixen des que existeixen les societats. No són res més que l’agrupació de persones individuals en grups en què comparteixen quelcom. I tot i que aquesta activitat és perfectament possible en persona és més popular a Internet, online.



Les xarxes socials a Internet han fet més tangible la teoria dels sis graus de separació i han apropat els avantatges potencials d’aquesta teoria a tots els usuaris de la xarxa.



Tot i que les xarxes socials tenen nombrosos beneficis hi ha varis perills preferiblement evitables. Entre ells destaca el fet que molta gent no és qui diu ser i que pots ser víctima d’un robatori de dades o “agafar” virus.



Entre els beneficis, estar connectat amb els amics i la família, fer amics, buscar parella, treballadors, compartir fotos i convidar a esdeveniments.



L’increment en l’ús de xarxes socials a Internet ha estat exponencial des de la creació de la primera d’elles. Actualment la majoria dels usuaris de les xarxes socials a Internet són menors de 34 anys.



El Facebook és la xarxa social més utilitzada arreu del món. Fundada al 2004 per estudiants de Harvard i per ús únicament universitari té avui més de 500 milions d’usuaris actius arreu del món. Si fos un país, seria el tercer més gran del món.



El Facebook es mostra com una xarxa que necessites. De fet no es presenta com a un passatemps, sinó com a quelcom imprescindible. Amb ell pots escriure estats, fer comentaris, compartir... Hi ha gent que l’utilitza per portar online la seva vida offline. Destaca el perill de donar massa dades personals o penjar moltes fotos i àlbums sencers que no desapareixeran mai més.



El Facebook proclama ser una xarxa social, però sovint ens estalvia haver de trucar per telèfon o fer una cosa tan impersonal com escriure un email.



En lloc de mantenir vincles personals amb un nombre petit de persones, ara tenim vincles més fluixets amb centenars o milers de persones. Podem comunicar-nos amb qui vulguem independentment de la geografia. Les xarxes socials et fan viure en un món més obert, entre d’altres, en el sentit de que tens més accés a la informació.

146 146

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 

Podem fer servir Internet per trobar gent que ja coneixem en el món real i traslladar les nostres relacions a l’esfera virtual. També podem fer servir Internet per conèixer gent del món virtual amb l’esperança d’establir connexions en el món real. O bé les nostres connexions poden començar i romandre en el seu món respectiu, virtual o real.



Web 2.0 és descobrir, participar i influenciar. Les xarxes socials tradicionals (família, amics, companys de feina...) més la web 2.0 (la tecnologia) han esdevingut les xarxes socials a Internet.



Al Facebook no hi ha una persona, hi ha un perfil, i tu et perfiles com vols. Potencies el que vols que els altres vegin en tu i, per tant, la teva descripció no és massa objectiva.



Les xarxes socials ens aporten una nova manera d’aprendre a comunicar-nos. El que sí que ha existit sempre ha estat la necessitat de comunicar-nos com a éssers humans.



Les xarxes socials són útils per apropar als que estan lluny i allunyar els que estan a prop.



A diferència de la vida real, a Internet tots estem al mateix nivell. Qualsevol persona amb un mínim accés a Internet pot crear un perfil a una xarxa social. De totes maneres, sempre estem lligats a la nostra vida real.



Per saber qui som, hem de comprendre com estem connectats, i per tant, per entendre les persones hem de comprendre els enllaços que les uneixen. El fet d’estar connectats ens permet obtenir coses que no podríem aconseguir per nosaltres sols. Que estiguis més feliç o més sa que una altra persona, pot tenir a veure amb la posició que ocupis dins la teva xarxa.



Ens distanciem de qualsevol persona del planeta per 6,6 graus de separació (com a màxim), i exercim influència sobre els que estan 3 graus distants de nosaltres. Per tant, influenciem i estem profundament influenciats (per bé o per mal) per persones que no coneixem per mitjà d’una espècie de reacció en cadena.

147 147

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 

6 de cada 10 usuaris d’Internet tenen un perfil en una xarxa social i la major part d’usuaris està al primer món. De fet, només es tracta d’un 14% de la població mundial. La meitat dels mateixos són usuaris del Facebook.



Hi ha països del món que es decanten per xarxes de les que ni hem sentit a parlar; Orkut al Brasil, QQ a la Xina...



A diferència de la resta de l’Estat, a Catalunya hi ha més usuaris amb Facebook que amb Tuiter.



Tot i que els joves són els grans usuaris de les xarxes socials, els adults i grups concrets de la població (dones de més de quaranta anys, per exemple) són cada vegada més utilitzant les xarxes.



Amistat, Intimitat, addicció, personalitat, llenguatge, emocions o la xafarderia són alguns d’aquests conceptes que han existit sempre però que, un cop portats al món virtual, neixen amb sentits i significats diferents dels que tenen al món real.



A les xarxes socials hi ha un llenguatge característic, sobretot entre joves, que defineix la forma de vida d’aquestes persones



Els contagis d’emocions que podem trobar en qualsevol xarxa social es fan extensos a les xarxes socials d’Internet.



Quan parlem de l’evolució de les xarxes socials, no parlem només de l’evolució d’una eina, sinó que parlem sobre com ha evolucionat una forma de socialització que és inherent a les societats i que forma part de la nostra quotidianitat.



La clau dels beneficis de les xarxes es troba a la base de dades. Poden generar més riquesa permetent una gran segmentació en la publicitat.



Quan firmes el “contracte” amb el Facebook (quan acceptes les condicions d’ús) estàs atorgant-li tot el contingut que tu puguis arribar a tenir dins del Facebook en un futur. Tots els problemes que hi puguin sorgir seran jutjats des de la llei dels Estats Units.



S’hi t’aferres massa a les xarxes socials la teva salut es pot veure alterada per malalties com “l’estrés social” o la “síndrome de diògenes virtual”.

148 148

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 

En un futur, potser el Facebook es convertirà en una espècie de sistema operatiu, de base de dades a distància... Potser desapareixeran perquè aparegui quelcom nou, però el que no desapareixerà serà la nostra necessitat de comunicar-nos.

Unes últimes paraules Primer de tot, demanar disculpes per la llargada del treball i per si s’ha fet pesat. M’agradaria que després de la lectura d’aquesta recerca que teniu entre mans haguéssiu après alguna cosa. És evident que la gran quantitat de dades i informació és impossible de memoritzar en totalitat, però em sentiria satisfeta sabent que teniu una idea clara del concepte de xarxa social, general i aplicat a Internet. Que us haguéssiu interessat pel tema, que us hagi despertat alguna emoció i, sobretot, que us hagi fet qüestionar temes, que us hagi fet pensar, ja que és el més important i un dels objectius bàsics del treball. Potser havíeu començat a llegir el treball amb una idea de xarxa social i l’heu acabat amb una altra. Potser us heu quedat igual. Personalment, sempre he estat molt partidària de les xarxes socials i de les noves tecnologies, crec en elles, hi tinc molta fe. Tanmateix, en el transcurs de la recerca i investigació sobre les mateixes he vist que potser no eren tan bones com les tenia considerades, i que sí, és un tema de moda, molta gent en parla, però que potser no aniran gaire més lluny. Fent el treball m’he registrat en molts llocs, he estat víctima d’una gran sobre-informació que a vegades era innecessària. Si sóc sincera, el que ara em ve de gust és “desconnectar” una mica, buscar un punt d’equilibri que em permeti estar informada però tranquil·la, connectada però no massa bombardejada per persones i informacions per tots costats. Per tant podria concloure dient que la connectivitat és important, així com crear vincles. Internet és una bona plataforma per mantenir-los. Tot i això, ara mateix estem molt connectats, híper-connectats. Crec que potser és necessari desconnectar-se una mica per poder-se reconnectar amb més força després. Aquest és el punt final on m’ha dut el treball, per sorpresa meva. Evidentment em sento satisfeta de la feina feta. He après molt, i amb l’excusa de la recerca he topat amb eines i gent molt interessant. Crec que l’elecció del tema també va ser encertat, sóc una persona molt oberta i social, i aprendre sobre les

149 149

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 societats i les connexions, tot relacionant-ho amb tecnologia i passant per qüestionar alguns valors han estat dels millors temes que hauria pogut tractar. Els objectius s’han complert i s’ha fet una bona investigació, tot i que la meva concepció inicial del treball s’ha anat modificant, canviant. La paraula perfecta seria madurant. Ha madurat la meva opinió perquè he anat tenint més coneixements sobre el tema i he pogut valorar des de més punts de vista, a part del meu. Espero que n’hagueu gaudit tant com jo.

150 150

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

Bibliografia Llibres: 

Castañeda Quintero, Linda. Aprendizaje con redes sociales. Editorial MAD S.L, 2010



H.Fowler, Nicholas A.Christakis. Conectados. Editorial Taurus Santillana, Madrid, 2010



Gómez Morales, Francesc. El pequeño

libro de las redes sociales. Editorial

Medialive Content S.L, Barcelona, 2010 

Vander Veer, Emily A. Exprime Facebook. Anaya Multimedia, Madrid, 2009



Faerman, Juan. Faceboom. Alienta editorial, Barcelona, 2010

Pàgines d’Internet: 

http://www.bbc.co.uk/mundo/cultura_sociedad/2010/07/100722_redes_sociale s_cifras.shtml



http://www.bbc.co.uk/news/technology-11226786



http://bitelia.com



http://bitelia.com/2010/09/que-edad-tienen-los-usuarios-de-las-redes-sociales



http://es.biz.yahoo.com/09082010/233/siete-pecados-facebook.html



http://blog.hubspot.com/blog/tabid/6307/bid/6128/The-Ultimate-List-100Facebook-Statistics-Infographics.aspx



http://clickefectivo.com/?p=7043



http://www.clickz.com/clickz/column/1712644/social-media-what-differenceyear-makes



http://commo-consulting.com/data/pdfcastellano/58082c_Commonsense-N2RedesSociales.pdf



http://www.cookingideas.es



http://dannybrown.me/2010/07/03/cool-facts-about-social-media/



http://www.data-red.com/estudios/archivos/2009211194625.pdf



http://deaquinopasas.org/



http://www.digitalbuzzblog.com/facebook-statistics-facts-figures-for-2010/



http://www.dotpod.com.ar



http://www.eduardpunset.es/



http://www.elpais.com



http://www.emarketer.com/

151 151

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 

http://emiliomarquez.com



http://www.error500.net



http://www.facebook.com/apps/application.php?id=3267890192



http://fernandotellado.com/



http://www.flowtown.com/



http://www.fundacionpfizer.org/docs/pdf/Foro_Debate/INFORME_FINAL_Encue sta_Juventud_y_Redes_Sociales.pdf



http://www.gabycastellanos.com/



http://www.hoytecnologia.com/noticias/ciento-usuarios-redes-sociales/187428



http://www.inquisitr.com/75923/facebook-breakup-survey/



http://www.k-government.com



http://www.latercera.com/



http://www.legalandrew.com/



http://www.madrimasd.org/informacionidi/noticias/noticia.asp?id=45843



http://mashable.com/



http://mercadeo.com/85_redespeligrosas.htm



http://es.nielsen.com/



http://www.redessociales.es/



http://www.rosauraochoa.com



http://www.slideshare.net/IAB_Spain/informe-sobre-redes-sociales-en-espaa



http://www.slideshare.net/IAB_Spain/informe-redes-sociales-iab-2010noviembre-2010?from=ss_embed



http://www.slideshare.net/jjdeharo/redes-sociales-en-educacin-4237119



http://www.socialmediaexaminer.com/social-media-marketing-industry-report2010/



http://www.socialnetworks10.com/



http://www.touchgraph.net



http://www.trecebits.com



http://usuariodigital.com/paginas-web-y-palabras-bloqueadas-en-china/



red.es



http://www.whatissocialnetworking.com



http://www.wordstream.com/articles/google-privacy-internet-privacy



http://youropenbook.org

152 152

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

Revistes i diaris: 

Article “Conectados” del “país semanal”



“Sala de espera”



Article “Les xarxes socials acaparen el temps dels joves a Internet” del Periódico (27 d’Octubre 2010)



Metro (UK) (28 Juliol 2010)



“Els perills de Facebook” (suplement “El periódico” a Octubre 2010)

Material variat 

Xerrada/curs sobre seguretat informàtica (2 hores) impartida per la policia local de Malgrat de Mar el 10 de Juny del 2010



Programa “30 minuts”, a Tv3, titulat “Malalts d’Internet” el 10 d’Octubre del 2010



Programa “Banda ampla” de Tv3 sobre les xarxes socials, el 13 d’Octubre del 2010



Pel·lícula “La Red Social”

153 153

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

154 154

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 MARTA TORNER GRIMA

Vols ser amic meu?

Annexos Tutor: Toni Muñoz Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

.. .. .

155 155

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

Annexos Els annexos d’aquest treball no són res més que eines o procediments pràctics que s’han dut a terme a l’hora de portar a la pràctica aquest treball.

Índex I.Entrevista a Mark Zuckerberg ............................................................... ........157 II.Buscar persones interessants que poguessin col·laborar en el projecte158 III.Experiment pràctic ........................................................................................159 IV.Enquesta.........................................................................................................161 Buidat enquesta .........................................................................................162

I.

Entrevista a Mark Zuckerberg

Aquest és un qüestionari/carta que vaig enviar a Mark Zuckerberg, creador de la página del Facebook, i que no va ser contestada. Hi, my name’s Marta and I am a Spanish student working on a Project about social networking websites (specifically Facebook). I will be grateful if you can answer these questions, which will be added to my project. - How did the idea of creating Facebook appear? - Had you thought about Facebook or a similar project before? - Had you ever thought about the great reputation and big impact it has had around the world? - Which are the main profits a person can get from Facebook? Which uses do you think people use Facebook for? Do you think they use Facebook in a good way? - Why you cannot delete completely the information you have shared in the past? - Has it become a business? Where do the incomes come from? Just from publicity? - Can the police access to the whole information in your database? - Do you think people NEED Facebook? Thank you very much in advance if you could answer this spending some minutes of your valuable time.

156 156

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

II.

Buscar persones interessants que poguessin col·laborar en el projecte

Un amic em va recomanar una persona que els hi havia fet una xerrada a la universitat perquè hi entrés en contacte. Aquesta persona era en Jordi Adell, que em va recomanar la seva amiga Linda Castañeda. Ella em va enviar el seu llibre (la imatge que es pot veure a sota). També agraeixo la col·laboració de Enrique Burgos y Emilio Márquez, amb els que vaig entrar en contacte via e-mail i em van respondre molt amablement donant-me alguna que altra pàgina de referència sobre el tema.

157 157

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

III.

Experiment pràctic

Per acabar d’arrodonir el tema de la privacitat, què millor que fer un experiment i veure com actua el meu cercle d’amistats davant d’una circumstància en la que es posa en perill la seva privacitat? Això és precisament el que vaig fer: un experiment. Descripció: aquest experiment consisteix en la creació del perfil de Facebook d’una amiga que encara no en tenia i enviar invitacions a contactes de manera aleatòria (he fet l’experiment enviant part de les invitacions a amics que tinc agregats al meu perfil del Facebook, per veure com reaccionaven). Dades: 115 invitacions Dates: Des del dia 11/11/10 a les 21:00 fins al 12/11/10 a les 18:00 Procediment:

Dia 1 Ens inscrivim al Facebook amb les dades de la meva amiga.

A les 21:20 aproximadament ja tenim el nou perfil de Facebook creat. Començo enviant 35 peticions d’amistat a les 21:30h, i al cap de 20 minuts ja tinc 8 amics. Un d’ells (una noia) m’esborra

158 158

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 després de preguntar-me qui sóc i no saber-li donar una explicació raonable. Envio 55 sol·licituds d’amistat més. Això fa un total de 90 invitacions. En pocs minuts, més gent em va acceptant, fins i tot el meu germà (per el que veig, no li han afectat massa els meus sermons sobre la privacitat). La gent veu que no em coneix i em deixa missatges al mur d’aquest tipus:

Sí, felicitats, veig que m’has acceptat i que reconeixes que no ens coneixem, però per ara, ja em tens com a amiga i puc veure totes les teves fotos, tots els teus amics i altres informacions. Què és el que puc veure d’aquesta gent que en menys de cinc minuts d’enviar-los la sol·licitud d’amistat l’han acceptat tant alegrement? Ha passat mitja hora des de l’últim enviament de sol·licituds i em torno a posar a l’ordinador. N’envio 25 més (115 en total si hi sumem les d’abans). Han passat aproximadament tres quarts d’hora i ja tinc 25 amistats... 30... 33... 35... Algunes persones m’agreguen i, potser imaginant-se que sóc un perfil fals, m’eliminen (ho puc saber ja que m’arriba un missatge al correu electrònic conforme m’han acceptat però a la pàgina de Facebook no em comptabilitzen com a amistats). Resumint, que a passat menys d’una hora des de la creació del perfil (uns 50 minuts) i tinc: -

35 amistats

-

35 murs plens d’informació personal

-

Accés a les fotos i vídeos de 35 persones

-

34 dates de naixement

-

32 adreces de correu electrònic

-

6 telèfons mòbils

-

3 telèfons fixes

-

5 adreces de casa complertes (altres només posen la població)

159 159

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 I tot això sumat als centres escolars de molts d’ells, els estats civils, les dates d’inici de relació, pàgines web personals...

Si amb menys d’una hora es pot tenir aquesta

informació, quanta en podria arribar a tenir dedicant-hi una setmana? Segurament fent una regla de tres arribaríem a resultats immensament grans. Mentre estic fent aquest recompte he arribat a les 44 amistats. De les 115 invitacions enviades, 44 m’han acceptat! Això vol dir dues coses: 1. La gent no té ni idea de la transcendència que pot arribar a tenir un acte així (altrament dit “fer un click”). 2. És increïble la quantitat de gent connectada en aquell moment, ja que molts m’accepten immediatament! El més curiós d’això és que m’ha acceptat gent que pensava que no ho faria – creia que valorarien més la seva intimitat. Els joves, suposadament i segons alguns estudis que he estat llegint, no acceptem amistats així com així (a diferència de molts adults) i en gran part és degut a l’educació i la suposada “consciència” que tenim del tema. No deixa de sorprendre’m la quantitat d’informació que en aquest període de temps puc aconseguir. Si no hagués marxat de l’ordinador i hagués estat enviant sol·licituds a tort i a dret, segurament seria un nombre encara més gran. Les xarxes en sí no són un perill, però si les utilitzem d’aquesta manera evidentment SÍ que ho són. Això no és culpa del Facebook ni de qualsevol altra plataforma o eina, sinó de l’ús que en fem. Per cert... ha passat una hora i mitja i he arribat al rodó nombre de 50 amics. Val a dir que dues persones (noies, per cert) m’han escrit un missatge privat preguntant-me si em coneixien, però sense acceptar la meva sol·licitud. Marxo a dormir amb 59 “amics” al compte: que fàcil és fer amics! Tinc una estranya sensació d’incertesa barrejada amb desencís (els resultats m’estan sorprenent).

160 160

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

Dia 2 A les 18:00 de la tarda em connecto al compte de la meva amiga i... sorpresa! Ja tinc 100 “amics”! (de fet no sóc jo qui els tinc, sinó ella). Recordo que havia enviat 115 peticions d’amistat, i que 100 m’han acceptat i em tenen allà, observadora de les seves vides... podent veure què fan, quan ho fan, amb qui ho fan, amb recursos gràfics (fotos, vídeos), amb dades personals (aniversaris, adreces, números de telèfon...). No se’ls veu preocupats, al contrari, fan broma al “mur” de la meva amiga, intentant saber “qui sóc” (o qui és, de fet). Evidentment, la meva intenció no és obtenir dades per a fer-ne un mal ús, però podria haver-ho estat i, sota un perfil innocent, haver obtingut fitxes de persones que, alegrement, m’obren les portes a major o menor part de les seves vides personals. Unes altres 8 persones em tenien agregada però m’han eliminat. Això significa que només 7 persones (de 115) no han respòs a la meva sol·licitud d’amistat (perquè no s’han connectat) o m’han ignorat. La resta s’han connectat com a mínim una vegada durant ahir a les 21:30 i avui a les 18:00 i a més han interactuat amb mi (com a mínim acceptant-me). La meva amiga em demana desactivar el compte. Al cap i a la fi, la cosa, agradar-li, no li ha agradat massa. I és que com hem ja s’ha comentat en el treball, la culpa no és de l’eina (del Facebook) sinó nostra, perquè l’utilitzem malament.

IV.

Enquesta

Al principi de tot del treball, a finals de primer de batxillerat, vaig crear una enquesta utilitzant la pàgina “Google Docs” amb l’objectiu de saber, a priori, com entenien les xarxes socials els que es movien entorn meu. Encara podeu trobar l’enquesta a: https://spreadsheets.google.com/viewform?hl=es&formkey=dEtwR3VreHN6LWlLU3hfTlR kZ0U1Y3c6MQ#gid=0 Tot seguit, el buidat i les dades que se’n van extreure. Buidat enquesta Aquí podreu llegir el que s’extreu buidat d’una enquesta que va ser realitzada per concebre una mica millor la idea de xarxes socials en el meu entorn més immediat,

161 161

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 acompanyada de comentaris i impressions sobre els resultats, amb l’objectiu d’arribar a alguna conclusió. L’enquesta està composta per 13 preguntes, de les quals 12 són de contesta obligada i una última per afegir comentaris voluntaris. Estava escrita en dos idiomes: català i anglès. Quan s’acabi aquest apartat, podreu trobar les taules amb els resultats que corroboren la veracitat de les dades. DADES DE L’ENQUESTA -

Àmbit: Familiar, amistats i coneguts Tamany mostral: 96 persones Dates del treball de camp: 04/06/10 – 29/08/10

L’enquesta la vaig passar personalment a amics via Messenger i també va ser penjada al Facebook. Es podia contestar via internet mitjançant els Google Docs23. Cal comentar que s’han suprimit respostes sospitoses o incoherents per poder realitzar un millor anàlisi.

Il·lustració 2 - Imatge de l'enquesta a la pàgina web

Il·lustració 3 - Una altra imatge de l'enquesta

Procedirem a analitzar pregunta per pregunta.

Encara podeu trobar l’enquesta a http://spreadsheets.google.com/viewform?hl=es&formkey=dEtwR3VreHN6LWlLU3hfTlRkZ0U1Y3c 6MQ#gid=0 23

162 162

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 1. Quants anys tens?

Menys de 13 Entre 14 i 18 Entre 19 i 25 Entre 26 i 35 Entre 36 i 50 Entre 50 i 70 Més de 70

1 85 9 0 1 0 0

1% 89% 9% 0% 1% 0% 0%

Gairebé 9/10 parts de la mostra (un 89%) es situa a la franja de 14 a 18 anys. Era quelcom previsible, ja que es tracta de la franja d’edat on em trobo també jo i, per tant, amb la que acostumo a tenir més relació. Les dades que extraurem de l’enquesta doncs, seran molt representatives d’aquest grup d’edat. A més observem que la mostra també està composta per un 9% de joves d’entre 19 i 25 anys, una persona adulta i un nen de menys de 13 (quan teòricament, les persones menors d’aquesta edat tenen prohibit l’ús del Facebook). El fet que molts menors de 13 anys tinguin Facebook és una realitat que no està controlada, però això ja seria una altra història.

2. D’on ets? (regió o país) Un 96,875 dels enquestats (93/96) afirmen ser catalans i/o espanyols, però dins la mostra també es considera un bolivià, un italià i un xinès. El producte de casa serà bàsicament el que condueixi els resultats cap a un lloc o altre.

3. Ets membre d’alguna xarxa social? (Si és que sí, marca’n tantes com sigui necessari) La gran majoria dels enquestats (un 98%) és usuari de Facebook (és normal que la majoria ho sigui, ja que l’enquesta va ser en part patrocinada en aquesta plataforma). Molts

No sóc membre de cap xarxa social Facebook Twitter Tuenti Hi5 Fotolog o metroflog Altres

1 1% 94 98% 8 8% 21 22% 4 4% 44 46% 8 8%

d’aquests (gairebé la meitat) són també usuaris de plataformes com Fotolog i Metroflog. El Tuenti és també força popular mentre que altres pàgines com Twitter o Hi5 es queden enrere.

163 163

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 Una persona no és usuària de cap xarxa social. Altres usuaris comenten a “Altres” que són usuaris de xarxes socials (algunes de les que no havia sentit mai) com Nosplay (videojocs) o QQ (xarxa social xinesa). Per gustos, els colors.

4. Cada quan entres a les xarxes socials de les que ets membre?

No sóc membre de cap xarxa social Cada dia Dues o tres vegades a la setmana Un cop a la setmana Dos cops al mes Menys d’un cop al mes

1 1% 88 92% 7 7% 0 0% 0 0% 0 0%

Una dada important i sorprenent. Un 92% dels enquestats entra a visitar les xarxes socials cada dia! I el 7% restant que és membre d’alguna xarxa social, si no cada dia, ho fa varis cops a la setmana... Cap dels enquestats ha contestat que les visiti amb menys freqüència (de fet els que l’han contestat també és perquè més o menys estan connectats i l’han vist). Tot i això la xifra no deixa de ser un xic impactant. Som addictes? S’està convertint tot aquest tema en la “droga” dels adolescents? Últimament veig varis grups del tipus “Yo tambien me aburro en el Facebook... ¡PERO NUNCA LO CIERRO! ”. Què ens dóna el Facebook que fa que necessitem connectar-nos tant sovint? Com diu el grup que he copiat, a vegades fins i tot ens avorrim... però és el que tenen les drogues; es necessita molta voluntat per deixar-les.

5. Quanta estona et passes connectat cada cop que visites alguna xarxa social?

164 164

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

No sóc membre de cap xarxa social 10 minuts Mitja hora o menys Sobre una hora Entre 2 i 4 hores Entre 4 i 8 hores Més de 8 hores

1 11 18 19 34 11 2

1% 11% 19% 20% 35% 11% 2%

Tot i que sí que hi ha molta gent que “inverteix” (el temps no es malgasta, s’inverteix de millor o pitjor manera) una hora h o menys al Facebook (concretament la meitat, un 50% de la població enquestada – un 11% 10 minut, un 19% una mitja hora i un 20% als voltants de l’hora), el que queda de la població hi inverteix més. El grup més nombrós (35% del total) és el que hi inverteix entre 2 i 4 hores, però també trobem gent que hi passa entre 4 i 8 i dues persones fins i tot més – potser massa, no? Caldria veure si la gent que ha contestat això realment dedica tot aquest temps a navegar per les xarxes socials o simplement les té obertes mentre fa altres coses – la qual cosa em semblaria més raonable.

6. Si ets un usuari del Facebook, per què et vas registrar?

No sóc membre del Facebook

1

1%

165 165

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

Un amic em va dir que ho fes Per curiositat Necessitava registrar-me per raons personals Altres

38 40% 46 48% 5 5% 6 6%

Gairebé la meitat de la població (un 48%) afirma que el motiu de la seva entrada al Facebook va ser per simple curiositat. En el 40% veiem també que els amics tenen molta influència en aquests temes, i és que 38 persones van unir-se a la xarxa perquè un amic els va dir que ho fessin. 5 persones ho van fer per motius personals i les 6 restants per altres motius com ara “perquè el meu germà me’l va recomanar”, “perquè una amiga me’l va fer i em va agradar”, “per poder comunicar-me amb els amics i mantenir contacte amb la família” o “per veure les fotos meves que pengen i fer publicitat del meu grup de música”, entre d’altres. Crida l’atenció un enquestat que diu que va registrar-se “perquè en tenia tothom”. És ben bé que seguim les tendències de masses... 7. Per què utilitzes el Facebook?

166 166

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

No sóc membre del Facebook Per escriure e-mails Per jugar

1 33 36

1% 34% 38%

Per respondre tests

20

21%

Per “espiar” gent

39

41%

Per escriure “què em passa pel cap”

44

46%

Per penjar fotos i vídeos

58

60%

Per mirar fotos i vídeos que els altres pengen de mi

67

70%

Per lligar

11

11%

Per fer amics

28

29%

Per estar connectat amb els meus amics

85

89%

Per trobar gent del meu passat

51

53%

2

2%

Altres

En aquesta pregunta es demanava a la població que responguessin per què feien servir el Facebook. Hi ha hagut enquestats que han respòs moltes coses i diverses, i altres que sembla a ser que només l’utilitzen per una o un parell d’aplicacions concretes. El que destaca en el gràfic és la barra de “per estar connectat amb els meus amics”, ja que un 89% dels usuaris del Facebook consideren que utilitzen la pàgina per això – i és, de fet, la utilitat per la que ha estat dissenyada (recordem la frase de benvinguda que ens donava la pàgina “Facebook t’ajuda a contactar i a compartir amb les persones de la teva vida”). Molts també volen estar en contacte amb les persones que han conegut en un passat (un passat, però, no massa llunyà, recordem que la mostra era molt jove... potser companys de colònies, amics d’antigues escoles...) i així ho il·lustra el 53% que ha marcat aquesta casella. No és una eina per conèixer gent nova ni per fer amics, però un 29% considera que sí, que ells li donen aquesta utilitat... i fins i tot 11 persones el fan servir per “lligar”. Com s’ha comentat, el Facebook és també una plataforma per compartir. Uns dels usos més triats per els enquestats són, de fet “Per penjar fotos i vídeos” (60%) i “Per mirar fotos i vídeos que els altres pengen de mi” (70%). També és un espai per compartir pensament (un 46% dels enquestats fan servir el Facebook per “Escriure què em passa pel cap”. Una de les respostes que poden semblar més “gracioses” és la de “Per espiar gent”, però sense això possiblement el Facebook no tindria l’èxit que té, segons expliquen els mateixos “jefes” de l’empresa. Quan passava l’enquesta personalment a gent pel Messenger, pocs seleccionaven aquesta casella (van ser els primers i pràcticament ningú l’havia seleccionat). Potser era per vergonya, tot i que l’enquesta era anònima i jo no podia saber qui havia escrit què. Quan la vaig penjar al Facebook, però, i donat a que és més difícil saber qui contesta i qui no, la gent la va començar a seleccionar.

167 167

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 Fins i tot un parell de persones van seleccionar només aquesta opció com a activitat que fan a la pàgina! Un 41% han dit que fan servir el Facebook per “espiar gent” i ja que no és una qüestió fàcil de reconèixer, segur que molta més gent ho fa. És allò de “si no està al Facebook, no és oficial”. Tenim la necessitat d’estar constantment informats sobre les vides dels altres... Encara que aquestes són les activitats més populars, no cal oblidar que la pàgina té altres serveis i que n’hi ha que també la fan servir per enviar missatges privats o mails (34%), per jugar (38%) o per respondre tests (21%).

8. Quants amics tens agregats al Facebook?

No sóc membre del Facebook 49 o menys Entre 50 i 99 Entre 100 I 199 Entre 200 I 399 Entre 400 i 699 Entre 700 i 999 Entre 1000 i 1999 2000 or més

1

1%

2 3 15 37 34 4 0 0

2% 3% 16% 39% 35% 4% 0% 0%

Sembla a ser que allò de “pobre de mi, no tinc amics” ha passat a la història. Només 5 dels enquestats afirmen tenir menys de 100 amics (3 dels quals en tenen entre 50 i 99). Pocs en tenen entre 100 i 199 (15) i la resta en tenen 200 o més (37 entre 200 i 399, 34 entre 400 i 699). Fins i tot hi ha quatre persones que en tenen més de 700 però menys de 1000 (ningú ha contestat que en tingui 1000 o més. Les dades no són estrepitoses tenint en compte que últimament està de moda agregar “amics” a tort i a dret per motius variats que ja comentarem més endavant. Però estudis de mostren que per no “tornar-se boig” el nombre ideal d’amics és de 150 com a màxim i, com hem vist, ¾ parts dels enquestats tenien entre 200 i 699 amics, una xifra que s’allunya força dels 150... tot i això cal comentar que, entre joves, si una persona té molt pocs amics pot ser considerada un “freak”, ja que per algun motiu no en té gaires (no es connecta mai, ningú vol ser amic seu...).

168 168

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 9. Tots els teus amics del Facebook són amics en la vida real?

És evident que els 500 i tants amics que molta gent té agregada al Facebook no seran amics íntims en la vida real, però potser uns quants sí. És per això que es va preguntar si

No sóc membre del Facebook Sí, tots La majoria Alguns són amics i els altres només coneguts Molt pocs són amics meus a la vida real Cap dels meus amics del Facebook és amic meu a la vida real

1 1% 10 10% 29 30% 56 58% 0 0% 0 0%

realment aquestes “amistats” ho eren, d’amistats, i les respostes no van deixar de ser interessants. 10 persones (gairebé un 10%) va respondre que sí, que tots ho eren. Jo interpreto que aquestes persones serien les que tindrien menys amics agregats, perquè si no ja poden tenir hores que no n’hi hauria suficients per cultivar tantes “amistats”. Un 30%, no tant idealista, contestava que si bé no tots, la majoria d’ells sí que ho eren (aquí qui diu amics diu coneguts que, total, tot bé a ser el mateix... no? Doncs no maco, és diferent). El grup més nombrós i que arriba gairebé al 60% de respostes és el de “Alguns són amics i els altres només coneguts”, que vindria a ser que la meitat de la gent la coneixes molt poc o només de vista, si és que la coneixes. Llavors... si no són amics teus, per què els agregues? Per què els acceptes? Per què els vols tenir ocupant-te temps per llegir el que publiquen? Tant interessant és tenir gent que tant poc coneixes? Ningú va respondre que hi tingués pocs o cap amic... 10. Tens gent agregada al Facebook que no coneixes?

169 169

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

No sóc membre del Facebook/ No, conec a tothom que tinc agregat Sí, però molt pocs/Yes, but just a few Sí, més o menys la meitat dels que tinc agregats els coneixo i la resta no Sí, la majoria. M’agrada fer noves amistats!/Yes, most of them!

1 33 56 5 1

1% 34% 58% 5% 1%

La següent pregunta era més concreta i potser animava a la gent a sincerar-se una mica més. Mentre un 34% dels enquestats negaven tenir agregada gent que no coneixien, un 58% (força més de la meitat) ho reconeixia, i deia que sí que tenia gent que no coneixia (però ep! Molt pocs, eh...). Crida l’atenció que 5 persones contestessin que no coneixien a la meitat de la gent que tenia agregada... recordem que el Facebook no és una eina per conèixer gent nova i que tenir-hi gaires desconeguts pot tenir unes conseqüències no massa agradables...

11. En cas que diguessis que sí a la pregunta 10, per què?

170 170

Un cop reconegut que a vegades tenim agregada gent que no coneixem, falta saber per què ho fem, per què permetem que gent que no ens coneix tingui la possibilitat d’infiltrar-se en la nostra vida privada. Igual que en altres qüestions anteriors, en aquesta pregunta es permetia marcar més d’una resposta i és per això que no sumen exactament 100%. La indiscutiblement barra més llarga és la de “Per fer amics” (40 persones). La majoria de gent agrega i accepta gent desconeguda per conèixer-la i establirhi amistat, tot i que no sigui la funció de la plataforma. Qui diu amics diu intentar “lligar” (8 persones) o 10 persones confessen que ho fan simplement augmentar el nombre d’amics per ser més “popular” (no t’enganyis, no per tenir més amics que no són amics i que no coneixes seràs més popular). Forces persones han comentat altres motius. Tots donen voltes sobre més o menys el mateix, però n’hi ha alguns més curiosos que d’altres. En trobem com “Ella no em coneix però m’ha caigut bé” (com et pot caure bé si no us coneixeu? Potser et transmet simpatia... però a Internet les aparences

He dit que no Per lligar Per fer amics Per espiar-los Per tenir més amics al Facebook Altres

33 34% 8% 8 40 42% 2% 2 10 10% 16 17%

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 enganyen), “perquè m’han agregat i potser em coneixen” (si et coneixen potser seria normal que tu també els coneguessis, i si realment els interessa tenirte ja insistiran o t’enviaran un missatge explicant-te qui són), “perquè em van agregar i em feien pena” (si has de tenir a tothom que t’agrega anem malament...), “perquè són amics dels meus amics” (com diu la dita “los amigos de mis amigos, ¡són mis amigos!”, a acceptar-los tots s’ha dit!), “Ah, no, es que m’han agregat ells” (i tu els has acceptat, dic jo...)... No són motius massa profunds, per dir-ho d’alguna manera.

12. Finalment, consideres que el Facebook i les xarxes socials en general són eines útils?

171 171 Sí No Depèn de com les utilitzis, però en general sí Depèn de com les utilitzis, però en general no No ho sé

21 22% 2% 2 62 65% 10 10% 1% 1

Dominen les respostes positives (83%; un 22% de la població pensa que sí, que es tracta d’eines útils i un 65% pensa que dependrà de l’ús, però que en general es pot considerar que sí que ho són). El 10% també pensa que depèn de l’ús però que generalment no són eines útils i 2 persones neguen que ho siguin amb un “no” rotund. Una persona no opina.

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011 13. I per últim… Vols dir alguna cosa més sobre el tema? (serveixen experiències personals, curiositats…) Es tractava d’una resposta lliure que poca gent ha comentat. Aquí alguns dels comentaris, i, com sempre, hi ha opinions per tot:

●

●

●

Crec que la gent hauria d'anar més amb compte amb la gent que agrega (sobretot si no la coneix) i també hauria de vigilar el nivell de privacitat del seu compte. Per exemple, molta gent té predeterminat que tothom pugui veure els seus continguts personals, com ara fotografies (o la opció de 'amics dels meus amics'). A més, algunes [de fet, la majoria] aplicacions tenen accés a les teves dades (tu ho acceptes gairebé sense adonar-te'n quan t'hi afegeixes).... Falta molta més informació sobre el grau real de privacitat dels comptes. És veritat que si elimines el compte, facebook es 'queda' els continguts que hi vas penjar (fotos, etc..). A més, en alguns casos, l'utilització massiva i obsessiva d'aquesta xarxa social [com de qualsevol altra] va en detriment de la teva vida personal, professional o estudiantil. Cal fer-ne un ús responsable!

●

●

●

Tot i que en tinc, crec que és un "timo" això del facebook.

Has de saber com utilitzar les xarxes per després no patir conseqüències no desitjades.

172 172 En la majoria de xats i pàgines d’aquestes el que es busca és lligar, però bé, jo hi he entrat algun cop a causa de l'avorriment i, com a tot arreu, també hi trobes bona gent amb qui pots arribar a tenir una gran amistat. Penso que el millor de tot això és que aprèns que no pots fiarte mai de ningú i cal conèixer a fons a les persones.

Vols ser amic meu? Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

Jo considero que des del Facebook pots recuperar gent del teu passat, continuar en contacte amb gent que has conegut i que són d'altres llocs. Però també penso que es una mica “adictiu”, i que t'incita a voler saber mes coses dels altres.

In China,we don't use facebook,chinese use "QQ",but i think QQ is the same as facebook~the difference between QQ and facebook i think is that QQ know more about what chinese people need,so it is difficult for facebook to win the heart of chinese people.

És com un vici! Van molt bé per distreure't i

La veritat és que les xarxes socials són sens dubte una pèrdua de temps exagerada, i et pot arribar a distreure a l’hora d'estudiar.

El Facebook és una eina genial per conèixer gent. En el cas de persones homosexuals que viuen en un poble petit, com és el cas, et permet conèixer molta gent com tu i fer nous amics.

desconnectar un moment quan hi han exàmens.

Facebook m’ha enamorat! (L)

Bona eina per enterar-te del que passa socialment al teu voltant.

 En el meu cas l'utilitzo perquè hi rebo informació sobre càstings que m'interessen, i que no sempre els rebo via mail!



Una vegada vaig veure una sèrie en què utilitzaven el face com a catàleg de noies, en què els rics triaven una noia la segrestaven i se la quedaven.

173 173