Vicuña & Sanz de Almarza - Diccionario de Los Nombres Propios Griegos

July 21, 2017 | Author: quandoegoteascipiam | Category: Latin, Spanish Language, Syllable, Vowel, German Language
Share Embed Donate


Short Description

Descripción: Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza - DICCIONARIO DE LOS NOMBRES PROPIOS GRIEGOS DEBIDAMENTE ACENTUADOS EN...

Description

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

DICCIONARIO DE LOS

NOMBRES PROPIOS GRIEGOS DEBIDAMENTE ACENTUADOS EN ESPAÑOL

MciONES C l á s i c a s

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

DICCIONARIO DE LOS

NOMBRES PROPIO S GRIEGOS DEBIDAMENTE. ACENTUADOS EN ESPAÑOL

■ EDICIONES CLÁSICAS

MADRID

Primera edición 1998

© Justo Vicuña Luis Sanz de Almarza © EDICIONES CLÁSICAS Edificio 2000 c/ San Máximo 31, 4o 8 28041 Madrid

I.S.B.N.: 84-7882-314-X Depósito Legal: M-5375-1998 Impreso en España:

Imprime: EDICLÁS c/ San Máximo 31, 4o 8 28041 Madrid Encuademación Cayetano Mateo García 29, Madrid

PRESENTACIÓN

A la memoria de MANUEL FERNÁNDEZ GALIANO Su reciente pérdida ha llenado de dolor a la familia de los estudiosos del Griego y Latín y muy especialmente a estos sus amigos, ya que el pre­ sente libro cae dentro de uno de los ámbitos donde él tanto trabajó. Los resultados de su obra, La Transcripción Castellana de los Nombres Propios Griegos, Madrid, 19692‘, han sido tan hondos, que puede decirse que profesores y alumnos de «Clásicas» nombramos a muchos griegos con palabras distintas, al menos con acentos distintos, que los de los demás españoles. En este diccionario hemos procurado seguir sus recomendaciones, pero nos hemos movido con método distinto, por lo que los resultados a veces también son diferentes. AGRADECIMIENTO Ambos autores no han escatimado esfuerzos para mejorar este diccio­ nario, preocupados como estamos desde siempre, igual que otros muchos especialistas, por el correcto empleo y acentuación, en nuestra lengua, de los nombres griegos propios y comunes y por la urgente necesidad de un libro que resuelva las dudas que diariamente se presentan a los tratadistas de historia antigua y de temas clásicos. Ya insistió en ello, hace muchos años, nuestro común maestro, amigo y profesor (como también del malogrado M. Fernández Galiano), D. Eustaquio Echauri, autoridad suma en su tiempo en estas cuestiones, como puede verse en algunas «Notas Filológicas» que publicó en varios diarios los años 1949, 50, 51 y 52.

PRELIMINARES 1. UN POCO DE HISTORIA Tras los comienzos prometedores del Renacimiento español1 sobrevino una falta lamentable de comunicación intelectual con las demás naciones cultas. Este alejamiento, junto con otros desaciertos político-culturales2, trajeron a nuestra patria la ruina de las Humanidades y la decadencia de las ciencias. Y así, se organizaron aquí las enseñanzas universitarias sin estu­ dios de griego, materia que todas las demás naciones de Europa conside­ raban imprescindible para asegurar una base cultural. Llegamos pues a olvidar cómo debían decirse en nuestra lengua muchos de los más famo­ sos nombres griegos. Quien, más tarde, ya en la época de la Ilustración, tuvo el capricho o la necesidad de conocer mitología, historia, literatura, etc., helénicas, hubo de acudir a libros franceses donde se fue acostum­ brando a pronunciar, a la francesa, los nombres propios que iban apare­ ciendo, como, p. ej., Herodoto (del fr. Hérodote) en vez del correcto Herodoto. A mediados del siglo pasado hubo alguna tentativa para introducir el griego en el bachillerato. Pero los partidos, opuestos unos a otros en todo, sólo estuvieron de acuerdo en quitar los unos el poco griego que dejaron

1 M. Bataillon, Erasino y España, F.C.E., México, 1950. 2 J.L. Abellán, Historia Critica del Pensamientp Español, t. 3, Madrid, 1981 (p. 2143).

8

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

los otros3. Y así, entre las naciones de Europa, España ha tenido el extraño privilegio de ser la única en contar con Segunda Enseñanza sin griego. Algunos nombres, como Sófocles o Sócrates, se mantuvieron bien pro­ nunciados gracias a una tradición que a veces prevalecía sobre lo francés. Pero otros nombres, no menos eminentes, se acentuaron a la francesa y decimos erróneamente Pericles, Esquilo en vez de Péricles, Esquilo como las demás naciones. Que la vuelta a Europa se hizo, desgraciadamente para este campo, mirando ciegamente a Francia, nos lo demuestra el admirador e imitador de Moliere, D. Leandro Fernández de Moratín, en el folleto Derrota de los Pedantes. En efecto, nos presenta aquí una animada escena entre personajes grie­ gos, en cuyos nombres se echa de ver tanto la llamada tradición patria (en Simonides, Sófocles, Eurípides, Aristófanes, Democrito, Hipócrates, Demóstenes) como una clarísima influencia francesa (en Anacreón, Praxiteles, Esquilo, Eaco, Milciades). La acentuación Aristides, que tam­ bién figura allí, es tradición errónea, común al italiano, que, igual que nosotros, ha confundido los nombres terminados en ídes con los termina­ dos en ídes. La pronunciación Anacreón es uno de los más graves galicis­ mos, pues es evidente que Moratín no lo tomó de Inglaterra, donde acentúan A 'nacreon 4. Y es que el mundo occidental se bifurcó en la acentuación: los france­ ses acentuaron de manera que la intensidad de cada palabra, incluso las de origen griego, recayera en la última vocal claramente pronunciada; mien­ tras que los demás pueblos mantuvieron las reglas de acentuación latina, incluso para las palabras de origen griego. Donde más echamos de ver el predominio de la influencia francesa, lamentablemente aliada con la ignorancia de algunos traductores, es en los monstruosos aeda y rapsoda. Este par de engendros se ha difundido en español con su final en -a (en vez de -o) a pesar de ser en griego de la decli­ nación en -o (aoidós y rapsódós), empleados hoy también por bastantes escritores, hasta el punto de que los dan como usuales algunos dicciona­ rios, como el de María Moliner. 3 M. Menéndez y Pelayo, Prólogo de la Gramática Griega de Curtius, traducida al español, Madrid, 1887, p. XII. 4 Usamos esta acentuación gráfica para indicar que el acento recae en la vocal que sigue.

Diccionario de los nombres propios griegos

9

Tales disparates encuentran una aparente justificación al comprobar que esos dos nombres se aplican a varones cuya actividad tiene relación con las letras, como es el de poeta; pero éste, aunque masculino, se decli­ na por la Γ (o declinación en -a). Hay otros varios que, a pesar de ser tam­ bién en griego de la declinación en -o, el francés los termina en -e, y el español cambió esta -e en -a. Tales son autodidacto (autodidactos), estra­ tego (strategos), psiquiatro (de iatrós ‘médico’), pediatro. Semejante sistema de castellanizar ha conducido a veces al extremo de convertir a un varón, cuyo nombre terminaba en francés en -e (muda), en una mujer, al cambiar la -e francesa en -a española (por ejemplo, el francés Thimothée en el español Timoteo). En un caso de acentuación como Esquines, Esquilo (en vez de 'Esquines, ‘Esquilo), el error puede provenir de dos fuentes: 1.a) la lectu­ ra o audición de textos franceses, lo que ya hemos deplorado bastante; 2.a) la que llamamos œgladel tipógrafo, en virtud de la cual las mayúsculas ini­ ciales no se acentúan para no aplastarlas con la cuña del tilde. Digamos de paso que las palabras esdrújulas no llevaron el tilde en cas­ tellano hasta muy tarde. La Real Academia, en su primer Diccionario, ya les i]ó el acento. Si, pues, en tiempos anteriores encontramos escrito Pericles (28-XII-1996) (sin tilde) no podemos asegurar sin más que lecto­ res y autores pronunciaran Pe 'rieles. Hay que conocer la época y usos del escritor. No se puede concebir que un hombre tan enterado como Nebrija pronunciara mal estas palabras. Si se hubiera difundido antes en español el comodín de los acentos, que por cierto fueron invención de los griegos 5, no se hubiera interrumpido en España tan brutalmente la recta lectura de los nombres helenos. No se puede negar que esas insignificantes tildes aseguran la correcta pronuncia­ ción de una lengua para siempre. Sin. embargo, no todas las naciones usan el acento gráfico, ni todas para el mismo objeto. Ingleses y alemanes ape­ nas lo necesitan para leer lo que forma el patrimonio de sus propias len­ guas, pues al hablar, cargan el acento sobre la raíz de la palabra; pero tam ­ bién en estos idiomas ha ido penetrando mucho nombre extranjero, lo cual,

5 Ver R. Pfeiffer, Historia de la Filología Clásica (traductores Justo Vicuña y María Rosa Lafuente), Gredos, 1981, tomo 1, p. 322 y passim. Los griegos se interesaron de antiguo por los acen­ tos, y los filólogos alejandrinos (Aristófanes de Bizancio y otros) completaron la operación.

10

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarca

sin acentos, provoca vacilaciones en la pronunciación. Así, las muchas palabras de origen latino o francés adoptadas por el alemán no dejan de ofrecer dificultades acentuales. En prueba de ello queremos mencionar el siguiente caso: Fr. Crusius titula su modélico libro de Métrica Latina Romische Métrik (con acento), lo que es señal clarísima de que algunos alemanes, equivocadamente, dicen Me 'trik en analogía con Mu 'sik, acen­ tuada en la i por influencia francesa que todos aceptan. Bien conocidos son, por otra parte, los usos de las tildes en francés, donde el acento inten­ sivo es débil y, por ir en sitio fijo, la tilde es innecesaria. Pero no pocas len­ guas de acentuación intensiva prescinden del acento gráfico, lo que añade a su aprendizaje una dificultad no pequeña. ¿Es que los pueblos de acentuación libre y que no usan tildes y los que mantienen en su escritura numerosas dificultades etimológicas como el francés y el inglés suponen que sus hijos trabajarán más a fondo su propio idioma si se omiten los acentos gráficos y se introducen otras posibles sim­ plificaciones en la escritura? A propósito de esta cuestión, observaba el lingüista americano Sturtevant que los niños españoles ahorran mucho esfuerzo, en compara­ ción con los ingleses y franceses, en aprender a leer y escribir su lengua; ¿pero -preguntaba- quedan con este ahorro visiblemente mejor preparados que sus compañeros ingleses para llevar a término los demás estudios? Nadie podría dar, creemos, un sí rotundo y muy pocos darían un no, pues al ser la lengua el vehículo de la formación cultural, cuanto más la traba­ jemos, más nos compenetraremos con los elementos culturales que ella contiene. En todo caso, hay que añadir que, cuando una lengua se complica tanto como las modernas, que aceptan sin tasa términos de las demás, se hacen imprescindibles listas de pronunciación y acentuación. Y así vemos que el libro de fonética alemana de Ih. Siebs, Deutsche Hochsprache, que pode­ mos traducir como «alemán supradialectal», emplea sus dos terceras par­ tes en apretadas listas de términos con su pronunciación y acentos. Y en cuanto al inglés, sólo de esto se ocupa Daniel Jones en su conocida obra An English Pronountiation Dictionary. Observemos, por fin, que esa falta de acentuación absoluta en las gran­ des enciclopedias extranjeras con su cada vez mayor balumba de nombres propios sin acento, a no serlo en los españoles, es un demérito sin duda. Encontrarlos en todas las voces que inscribe el Brockhaus alemán, por

Diccionario de los nombres propios griegos

11

ejemplo, es una bendición, aunque escasean las que hemos necesitado. Tampoco abundan los nombres clásicos en el libro citado de D. Jones. La pobreza de tales listas es la causa de que no encontremos en todas las entradas de este Diccionario de nombres griegos los testimonios en las cuatro lenguas que solemos adjuntar (latín, italiano, inglés y alemán). Por eso hemos tenido que pasar alguna vez directamente, en denominaciones de escasa importancia, del nombre griego al español sin el refuerzo de ellas. 2. ACENTUACIÓN DE LOS NOMBRES GRIEGOS EN OCCIDENTE LOS ROMANOS APRENDEN GRIEGO Durante la antigüedad, el acento griego fue tónico. Es discutible si el latino fue tónico o bien (esto para nosotros) intensivo. Pero en la Edad Media, el latín de los pueblos románicos era de tipo intensivo, no tónico (id.). Y durante esa misma Edad también el acento griego fue pasando al de intensidad, que es el vigente hoy en día en la lengua neohelénica. Cuando los nobles romanos se percataron de los tesoros de cultura acu­ mulados en la lengua griega, obligaron a sus hijos a aprender, aún en edad infantil, el griego como segunda lengua materna mediante la compañía permanente del paedagogus. Al trasladarse posteriormente a Grecia, los jóvenes estaban perfecta­ mente pertrechados, de lengua griega para afrontar el estudio de obras serias y autores famosos, vivos o no. IMPOSIBLE MANTENER LOS ACENTOS GRIEGOS EN LATÍN Es de suponer que los pedagogos griegos que enseñaron su lengua a los niños romanos, les exigirían también la exacta entonación de los acentos helenos. Pero cualquiera que fuese la naturaleza del acento latino, musical o intensivo, era muy diferente de la naturaleza del acento griego y, sin duda, mucho más sencilla, como se deduce de los tres tipos de acento grá­ ficos de la helena y del único de la latina. Otro inconveniente era el abun­ dante número de oxítonos del griego, cuando el latín los desconocía casi en absoluto. De manera que mantener los acentos helenos y sus reglas de

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

12

acentuación en los nombres griegos que habían de difundir los romanos por todo el imperio, habría sido del todo imposible. No hubo más remedio, al hablar latín, que enunciar las voces griegas en la sociedad romana con el único acento romano. Es decir, con la única y sencilla regla de acentuación del latín: «Si la penúltima sílaba de una pala­ bra es larga, se acentúa esa sílaba; si es breve, se acentúa la anterior». Esta regla no exponía al ridículo de musicalizar mal los tonos griegos, ni a nin­ guna clase de dudas, pues los dos idiomas distinguían perfectamente las sílabas largas y las breves. Y en palabras de origen común indoeuropeo había coincidencia entre largas y breves en ambas lenguas 6, y así, toda palabra griega transcrita al latín fue sometida a tal regla. Ya veremos algu­ na excepción. A l perderse en el mundo latino la diferencia entre las antiguas sílabas, largas y breves, sólo quedó vivo el acento,'que es en lo que aquí nos ocu­ pamos. Nadie ha ponderado como Menéndez Pidal 7 la importancia del acento en español. Sus palabras son tan elocuentes y acertadas que no podemos menos de transcribirlas: «El acento se mantiene inalterable desde el tiempo de Plauto, de Horacio, de Prudencio, hasta el de Cervantes y hasta el nuestro, informando como un alma a la palabra y asegurando la identidad substancial de ésta, a pesar de los cambios más profundos que sus demás elementos puedan sufrir: quindecim > ‘quince’. Voces extraor­ dinariamente desgastadas por el uso, apenas salvan más que su sílaba acen­ tuada: dóminu > «dómno > dónno > don». LA SÍLABA ANCEPS «Probablemente fue Ennio quien, siguiendo a Homero, introdujo en la poesía latina la posibilidad de alargamiento de la sílaba anceps» 8. Aclaremos la naturaleza de esa sílaba en el nombre griego romanizado 'Pericles. Si lo dividimos en sílabas normales diremos 'Pe-ñ-cles acen­ tuando la silaba Pe- según lo dicho. Pero podemos dividirlo, forzándolo un poco, Pe-'ric-les, o sea, despojando a la sílaba -cíes- de su oclusiva c y añadiéndola a la ri-. Pues bien, esa sílaba, que va seguida de oclusiva (p, 6 Hans Krahe, Lingüística Indoeuropea, pp. 58 y sigs. (traductor Justo Vicuña). 7 Gramática Histórica Española, 3, 3, p. 12. 8 Fr. Crusius, Romische Métrik, Munich, 1929, p. 7, n.

Diccionario de los nombres propios griegos

13

t, c = k, o sus sonoras b, d, g) y líquida (1, r) y que vale por breve (silaba­ ción normal) o por larga (silabación forzada), es la anceps de doble valor: el de breve o el de larga, según conveniencia del poeta. O sea, que Ennio facilitó el trabajo de los poetas latinos haciendo que una sílaba, breve de suyo, pasara a larga cuando le seguían una consonante oclusiva más otra liquida. Porque anteriormente, una sílaba breve valía por larga sólo si iba seguida de dos consonantes que no fueran oclusiva más líquida. Así la síla­ ba -on de Cre-on-tem (acento latino) valía por larga; y por ser penúltima, el acento recaía en ella (Cre-'on-tem). Pongamos otro ejemplo análogo al de ‘Pericles. La sílaba -pho- de Sopho-cles era breve, y el acento, por la regla enunciada, afectaba a la ante­ rior: 'So-pho-cles. Después de la introducción de la anceps, pudo valer por larga entre los poetas latinos, silabeando So-phoc-les y acentuando en con­ secuencia So- ’p hoc-les, pero sólo si era necesario en el ajuste de un verso. En la prosa latina y en el uso corriente no había sílaba anceps. Para acen­ tuar este nombre bastaba considerar la sílaba -pho-. Los poetas latinos hicieron bastante uso del valor largo de la anceps. Así, en el libro 1.° de la Eneida encuentramos que de 24 palabras con anceps, si prescindimos del grupo especial gn 9, quedan 17 posibilidades, de las que el poeta alarga 9 y no lo hace en 8 casos. O sea, que aprovecha como la mitad de las oportunidades. Esta licencia sólo fue utilizada por los poetas, y fue ignorada por la prosa y la lengua comente, como hemos dicho. Pero en España algunos, suponiendo que la posibilidad de la anceps podía utilizarla cualquiera en cualquier momento y en cualquier situación lingüística, nos dan hoy como bueno el par: 'Pericles-Pe'ricles. La acen­ tuación legítima es ‘Pericles, pues Pe ‘rieles es de procedencia francesa. LA CONTRAPOSICIÓN ACENTUAL ‘CATEDRA / CADERA A los nombres propios terminados en oclusiva + líquida + vocal aña­ den algunos ciertas palabras comunes de origen latino, a las que agregan dos de procedencia griega. Las griegas son ki 'thara y ka 'thëdra. La ver­ dad es que en la primera ni siquiera existe el tan manido grupo de oclusi-

®Fr. Crusius, op. cit., p. 7.

14

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

va + líquida, y suponemos que figura en esta serie porque da origen a dos términos en español, como sucede, ya lo veremos, con la segunda. En efecto, sabemos que la palabra griega ki 'thára se pronuncia en latín ‘cithâra, de la cual resultó: esp. ‘citara > ‘citera > ‘cidra (la sílaba postónica se debilita, como se ve, hasta desaparecer). La forma griega ki'thára parece que dio un gran rodeo desde Grecia hasta llegar con los árabes a España y Francia, convertida en gui ' tarra (fr. gui ' tare). La doble -rr- del español suponemos que quiere reproducir el esfuerzo (aparente) de proferir la r gutural árabe (o francesa). Así, de la misma palabra griega nos han resultado dos instrumentos de cuerda dife­ rentes, sin la intervención de ninguna sílaba anceps. El término griego ka 'thëdra significó en esa lengua, en época clásica, ‘un asiento cualquiera’. Posteriormente designó en Grecia ‘silla episcopal’ y ‘sede episcopal’ y hasta ‘la capital’ (del reino). Cfr. ‘la Seo’ en español. El latín cambia esa palabra, como sabemos, en 'cathedra, que dio en cas­ tellano ca'dera, aragonés ca'diera, catalán ca'dira, francés chedire > chaire. Chaire mantuvo en Francia el significado eclesial (chaire d ’église) y lo extendió (chaire de professeur). Este significado noble quedó adherido, en español e italiano (recuérdese « 'Cattedra di S. Pietro»), a la palabra latini­ zada 'cathedra, la cual, como se comprende, se perdió en francés, aunque queda su derivada cathédrale. En la contraposición 'catedra / ca'dera observamos no sólo un gran cambio fonético, sino sobre todo acentual: el término ha pasado de esdrú­ julo a llano. Lo mismo les ocurre a otros seis de una serie que pronto vere­ mos. Los seis terminan con oclusiva + líquida + vocal y entraron antes del Renacimiento en nuestra lengua. O sea, que tienen muchos siglos de his­ toria y de posibles variaciones. Ponemos otros en la lista con igual termina­ ción, pero de la época del Renacimiento o posterior, por lo cual no han tenido alteraciones importantes en el acento o la fonética. No encontramos otra explicación para ese adelantamiento del acen­ to en la mencionada contraposición que desdoblar la última silaba en dos: 1.a, la formada por la oclusiva más una vocal semimuda que representaremos por la schwa, a; 2.a, la que constará de la líquida + la vocal final, con lo que obtenemos ‘cateddra. Esa vocal semimuda será la e que figura en la sucesión recién enunciada: ‘citara > ‘citera >

Diccionario de los nombres propios griegos

15

'cidra, que como postónica era débil y estaba expuesta a desaparecer (o sea, 'citera > 'ciddra > 'cidra). Algunos dialectos italianos han mantenido las vocales semimudas, el francés las usa aún a manos llenas y no son raras en catalán. E l castella­ no, en cambio, tiene pocas vocales, pero claras. Sin embargo, nada parece oponerse a que en época antigua tuviera esa vocal dominante del francés etc. y luego la perdiera. Esta introducción de la schwa no es otra cosa que la epéntesis que vemos, por ejemplo, en coránica y que Menéndez Pidal trata en Orígenes, págs. 195 y sigs. En el caso de crónica, donde no puede en absoluto haber sílaba anceps, el acento pasa en 'caronica a la sílaba siguiente como en el de 'cateddra. La explicación, para ambos casos, es sin duda que hubo una época en que molestaba pronunciar conjuntas la oclusiva y a líquida, época en que se leía poco y, en compensación, había que pronunciar distintamente todas las consonantes. Por ello se introdujo, entre la oclusiva y la líquida, una vocal átona, semimuda, quizá con el mismo matiz de la vocal existente en la sílaba desdoblada ero- y el acento pasó al mismo tiempo a la sílaba siguiente (cd 'roñica). Este cambio también se verificó en Francia, donde se mantuvo en los siglos XIII-XV (J. Corominas, DCE, s. v.). Lo que en este ejemplo ha sucedido con la 1.a sílaba es lo que postulamos también para la última en otros casos. Más tarde quizá los conocedores de la eti­ mología devolvieron cd 'roñica a su forma primitiva. En todo caso su pri­ mera vocal no podía estar muy arraigada. Pasamos de latín 'cathedra a ca 'dera. E l latín 'cathedra evolucionó en la Romania de 'catedra a 'cateddra. De 'cateddra se pasaría a ca'dedsra, por cambio de t intervocálica a d, pues las lenguas rechazan el sobresdrujulismo10. Ahora, para evitar el tartamudeo, hemos de eliminar una de las dos d, con preferencia la de la sílaba átona, con lo que resulta ca'deara. Nuestras variaciones no son apodicticas, pero sin duda se aproximan a las formas documentadas arriba: cast, c a ’dera, etc. Aquí surge otro problema, ajeno a nuestro asunto, aunque referente a la curiosidad etimológica: ¿cómo de ca 'dera «silla» resulta el nombre de la parte posterior de nuestro cuerpo? Seguramente hubo un traslado de senti-

'0 Por ej., en la palabra inglesa 'dictionary vemos cómo se pasa de la pronunciación sobresdrúju­ la ‘disk-je-na-ri a la esdrújula ‘dik-jen-ri por pérdida de una sílaba interior.

16

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

do como en el caso de testa (fr. tête, it. testa), que provendrá de frases muy repetidas, como «¡qué tiesto (tan inútil) tienes sobre los hombros!», o en nuestro caso: «asientos no tenemos; usad vuestra propia silla» (la que forma el cuerpo cuando dobla las piernas). NOMBRES DE ORIGEN LATINO CON LA ESTRUCTURA DE CATEDRA Su última sílaba termina en oclusiva + líquida + vocal. Tal terminación puede recordar a algunos que estas palabras latinas podían, entre los poe­ tas, pronunciarse con doble acentuación. Pero ya sabemos que eso es ya imposible y hay que buscar otra explicación. Los temas latinos de estas voces son (salvo omisión involuntaria): alâcrecelëbrecerëbrucolübrafunëbreintëgruillecëbra-

latëbralugübremediôcretenëbraterëbravertëbra-

De estos trece sólo seis han sufrido cambio fonético o acentual, pues su aparición escrita en el romance es anterior al s. XIII y son estos: 1) 'alâcre- > a 'legre. Si le aplicamos la operación que hemos emplea­ do en 'catedra, tendremos ‘alacre > 'alacdre > a'lecdre (la 2.a a se disi­ mila en e a causa de la primera a, o por la tendencia de c hacia la yod (cfr. noc-tem > noyte > notye > noche) y se cierra de acuerdo con las dos voca­ les siguientes. Cfr. it. al'legro (con dos II, a causa del énfasis que el signi­ ficado de la palabra exige y teminación en o de acuerdo con la mayoría de los adjetivos). 2) colübra > cu 'lebra. 'colubra > 'colubdra > cu 'lubara > cu ‘lebra (Menéndez Pidal, Orígenes, 22). 3) intëgru > ‘integsru > en'teiro (García de Diego, Gramática Histórica, pág. 170) > en'tero (fr. entier, it. in'tero). Saavedra Fajardo reincorporó 'integro en 1640 {Empresas).

Diccionario de los nombres propios griegos

17

4) mediocre > esp. me'diocre. Aquí basta con observar que -io- no es diptongo en latín y sí en español. 5) tenëbras (ac. pl.) > 'tiniebdras > ti 'niebras (1220-1250 J. Coraminas DCE) > ti 'nieblas (s. XIV). En el cambio de -bras en -bias ha influido nie­ blas. Consecuencia de muchas nieblas son a menudo tinieblas. La evolu­ ción de lat. tenëbras a ti 'nieblas es exclusiva del español, pues el italiano y francés se atienen a la forma latina, ya que el uno dice aún 'tenebre y el otro tenebres. 6) cerëbru > 'cerebru > ce 'rebdru. Lo molesto de las dos r exige la sus­ titución de la primera por su homologa la l (la segunda r es insustituible, pues nos daría ce'rebelo). O sea, que obtenemos el medieval ce'lebro (1251), que acabaría en ce 'rebro para no distanciarse tanto del latín 'cerébrum, acent. que por cierto mantiene el portugués 'cerebro, como nosotros 'vertebra. También el italiano acentúa ce 'rebro, por lo cual habrá que seguir aquí acentuando ce 'rebro en espera de que alguna forma antigua zanje la cuestión. Los temas latinos celebre, fúnebre, lugübre son de aparición tardía (como se ha dicho) y no han podido sufrir cambios. De las tres últimas for­ mas que quedan (illecebra, latebra, terebra), parece que 'terebra aún no ha pasado al español, aunque sí figura en el DRAE (1984) su derivado tere 'brante. Las otras dos (il'lecebra y 'latebra) sí han merecido un pues­ to en el citado Lexicón, pero il 'lecebra, debidamente acentuada; mientras 'lateara va sin acento, aunque correctamente cuantiñcada en latín. 3. EL «EBRO» Y LOS « 'IBEROS» Entre los nombres de este Diccionario figuran no sólo algunos de los pueblos con quienes trataron los helenos, sino también alguna ciudad, monte y río de esas Comunidades. No podía, pues, faltar en él el «Ebro» y los «'Iberos». Los griegos designaron con la palabra de la tercera declinación Ιβηρες, -ων a los que nosotros llamaremos ya 'Iberos contrariando la acentuación I ’beros, unlversalizada hoy en día. También los latinos usaron las formas de la tercera Ibërës, -um (más correcto Hibëres) y además las de la segun­ da, Ibëri, -ôrum. El nombre del habitante en singular, y del río, era para los helenos Ίβηρο, -ου, para los latinos Ibër (mejor Hibër) -èris, y también el

Justo Vicuña - Luis Sauz de Almarza

18

del habitante y del rio era en griego Ίβηρος, -ου y en latín I'bërus, -i. Dicho esto, hemos de recalcar aquí que es imprescindible mantener en lo posible la cuantificación y acentuación transmitida por los griegos. El latín Ibërus, etc. no puede reflejar la pronunciación griega. La acentuación ibé­ rica reflejada en el griego se mantuvo como legítima frente a la latina a través de los siglos. Hoy se ha hecho común, ya lo hemos dicho, la latina I'beros. Pero no deja de ser un falseamiento de la historia, como veremos y nos lo manifiesta la palabra «cel 'riberos», antes corriente y aún usual, pero que van cambiando en «celti'beros» los que aplican ciegamente la regla latina de la penúltima sílaba larga 11. No es inútil observar aquí el esdrujulismo de varias ciudades ibéricas: Sal'mantica, 'Uxama. 'Bilbilis... O sea, que habría en ibérico voces esdrújulas con penúltima larga (como 'Iberi) o breve (' Uxama) 12: Si en la acentuación de la voz cel'tibero no hay sino tradición ininte­ rrumpida, hemos de admitir que la segunda parte del compuesto ('ibero) refleja la acentuación legítima de la palabra simple; la cual, protegida (en el compuesto) de influencias extrañas, ha conservado en esa posición su auténtica pronunciación 'Ibero. Esto puede valer ya como primera prueba de nuestra tesis: que la acentuación perenne ha sido y tiene que ser 'Ibero. La transcripción griega, que hemos dado al principio, incluye en la misma palabra dos elementos: cantidad larga en la penúltima y acento en la antepenúltima, lo que, como es sabido, resulta imposible p.ara el latín, aunque es normal para el griego, p. ej., ‘anthrôpos. Para resolver la acen­ tuación de 'Ibero no nos interesa conocer la naturaleza del acento ibérico (musical o intensivo), pues sabemos que recae, a lo largo de la historia, cualquiera que sea su naturaleza, en la sílaba donde fue marcado desde el principio. Esto nos lo demuestra irrebatiblemente, p. ej., la historia del griego, el cual cambió el acento musical antiguo en intensivo dentro de la misma síla­ ba. Es verdad que los romanos, poetas y prosistas, usaron a manos llenas los

I* Cosa parecida ha sucedido con la acentuación del gran río de Mesopotamia, que aún es, para los alemanes y otros, 'Euphrates, a pesar del latín Eu 'phrates, gr. Eu 'phrates, árabe Al-fu- 'rat y turco Fu- 'rat. El español vacila entre ambas acentuaciones. 12 Tenemos por erróneas las siguientes cuantificaciones del excelente Latin Dictionary de Lewis and Short: I'bëria, i'bërus, I'bëres. (Verlos en el Diccionario alemán de Pape). Y las del conocido de * Benoist-Goelzer. Vercingë 'torigis, Orge 'tórígis y similares de origen celta.

Diccionario de los nombres propios griegos

19

nombres Ibër, etc., transcritos anteriormente, sometiéndolos a sus medidas; pero los nativos continuaron pronunciándolos a su manera, que es la que trans­ mitieron los griegos. Como pueblo, no tenían por qué someter su acentuación al latín, mucho menos tratándose del nombre de la propia comunidad. Pero preguntará alguien- ¿no estamos viendo a lo laigo de este libro cómo la acen­ tuación de los nombres griegos se supedita a la de los latinos? Es verdad, pero en primer lugar los griegos continuaron pronunciando sus nombres a su mane­ ra. Y eso es precisamente lo que en España ocurrió; en segundo lugar veremos que en 'Ibërum y unas pocas voces más se ha tenido en cuenta para su evolu­ ción el acento y no la cantidad. Esas pocas palabras, todas ajenas al latín, figuran en Menéndez Pidal, Gram. 6, 4. Tres de ellas nos interesan de momento por sus analogías y porque han sufrido los mismos fenómenos de desgaste hasta estabilizarse, prescindiendo de su acentuación cuantitativa o latina. Son: nuestro Ebro ('Ibërum), la ciudad de Adra ( ’Abdëram) y el antropónimo Isidro (I'sidôôrum). Para comprender su evolución acudiremos al artificio de dividir en dos breves la penúltima sílaba larga ('Ibëërum, 'Abdëëram, Isidôôrum). Tales voces evolucionaron así: 1,° La vocal doble postónica se abrevió con el tiempo, de manera que, en el siglo Y, los poetas latinos (Prudencio, etc.) la medían 'Ibërum, 'Abdëram (< 'Adderam > 'Adëram), I'sidôrum. 2.° En los siglos posteriores se opera otra reducción de la postónica, de manera que resultan nuestros «‘Ebro», «‘Adra», «Isidro» (Isi 'doro es la forma culta derivada de Isidórum). Si tenemos en cuenta la pronunciación catalana, 'Ebre, podemos decir que el río ha sufrido aún una semiapócope de la postónica. Cabe enunciar el final del razonamiento diciendo que esas tres voces ( 'Ebro, 'Adra e I'sidro) han acabado por sufrir síncopa de la vocal postónica larga y recibir una terminación en oclus. + r + voc. (bro, -dra, -dro). Decimos que en el siglo V esas palabras se medían 'Ibërum, etc., pues Prudencio y otros poetas de su época escanden breve la silaba inter-

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

20

m edia de 'είδωλον y de 'έρημος que son los dos vocablos que Menéndez P id al13 añade a los otros tres que hemos estado manejando 14 Finalmente, si nuestros antepasados hubieran partido del latin I'bêrum como pretenden los modernos, habrían acabado llamando al río Ibér (o Ebér) para mantener consecuentemente la vocal acentuada. Por lo dicho, hemos de suponer que hasta el siglo V los nativos decían 1Iberos, y luego, de acuerdo con la abreviación de la postónica, ‘Iberos. Mientras, los latinizantes rígidos, cada vez en menor número y más apartados de la lengua del pueblo, continuarían llamándolos l'bëros hasta la desaparición del latín y de la distinción precisa entre sílabas largas y bre­ ves. En esta agonía tuvo que sobrevivir única la denominación 'Iberos. ¿Por qué ellos, los habitantes, no acabaron como el río 'Ebro en 'Ebrosl Por la diferencia de usos: primero, uso frecuentísimo y universal al tra­ tarse del río que unas veces causaba tremendos disgustos con sus avenidas anrasadoras, y otras, satisfacción y alegría por la fecundidad de sus riegos; y segundo, uso escaso al aludir a sus habitantes, como limitado a designar un pueblo que ya habría pasado a la historia. 4. NOMBRES GRIEGOS CON TERMINACIONES ESPECIALES a) Las en -êüs y -dios (lat. -ëüs y -aeus). Los nombres griegos en -ëüs (nominativo) dieron en latín nominativo con el diptongo -ëüs y acusativo en -ëüm, aunque es muy frecuente en latín, en este tipo como en otros, el acusativo griego en -a. Pero esta últi­ ma desinencia no era muy apta para extenderse como nombre de varón por Europa. Así encontramos Orphëüs en inglés y alemán y era de esperar 'Orfeo (del acusativo Orphëüm) en italiano y español. No sabemos cómo lo pronunciaban los españoles antes de que la Academia fijara el acento de los esdrújulos. Pero posteriormente, aceptando sin duda la acentuación francesa y por las analogías que ahora se verán, se dijo en español e italia­ no Or 'feo etc. Estas analogías serán de tres clases para el italiano y de cua­ tro para el español.

' 3 Op, cit. ibid. 14 = Lewis and Short, A Latin Dictionary s. u.

Diccionario de los nombres propios griegos

21

1 ,a La analogía con los nombres griegos terminados en -cños (lat. -aeus como Tyrtaeus, Alcaeus, Stobaeus, Mathaeus, esp. Tir'teo, Al'ceo, Esto'beo, Ma'teo. 2.a Dada la inmensa influencia de la Biblia, habrán movido no poco a que den este paso nombres gentilicios como he ’breo (lat. hebraeus), filis ’teo, etc. La equivocación de ambas lenguas (español e italiano) en el caso del latín ëü y déu es más lamentable que en otros, pues son muchas las voces que resultan erradas. Las reúne Fernández Galiano 15 y suman unas 40. 3.a El español, pero no el italiano, metió en este mismo saco de los en - 'eo los terminados en -thëos ‘Dios’ como Timothëos, que dan resultados normales en las otras lenguas: italiano, Ti 'moteo, etc., mientras en español decimos erradamente Timo'teo en vez de Ti'moteo. b) Los en -ëa y -ëas. Aún hay una 4.a terminación, que español e italiano han empleado erró­ neamente. Comprende topónimos femeninos en -ëa y antropónimos mas­ culinos en ëas. Nombres de ciudad como Caesarëa habrán influido torpe­ mente en Elëa, Nemëa...; mientras que en los masculinos en -ëas (Cimas, Querëas...) habrá influido, p. e., Aenëas. Galiano 16 admitiría la acentua­ ción 'Quereas, 'Demeas...·, incluso en español vemos a veces 'Piteas. Conviene, pues, generalizar la regla que reclaman estas voces y decir 'Elea, 'Nemea... 'Quereas, 'Demeas, etc. c) Los en -bulo. Otro motivo de equivocación para el español e italiano son los te r­ minados en -bulo\ Tra'sibulo por Trasi'bulo, al asimilar el sufijo grie­ go -boulon al latín -bülum de pa'tibulo, 'pábulo, etc. d) Los en -eides (latín -ídes) y en -ídes. Español e italiano acentúan los en -ídes como si fueran en -ídes. Así, italiano y español suelen pronunciar esdrújulos A 'ristides y el esp. además (pero no el italiano) 'Atridas en vez de llanos (español Aris 'tides, italiano

' 5 Fernández Galiano, o. c. nr. 248. '6 Fernández Galiano, o. c. nr. 147.

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

22

Aris 'tide y español A 'tridas) como exige su etimología (griego Aristeides; acusativo plural Atreidas). En ambas lenguas habrán influido los abundantes casos con el sufijo -id- 17. e) También observamos una irregularidad acentual en alemán. En el caso del plural francés esdrújulo p. ej. latín Maenades, alemán Mae ’naden. En tales ocasiones el alemán cambia la desinencia latina -es por la suya en y acentúa la penúltima (Mœ ’naden). Y así en el caso del latín Amazo­ nes, italiano A 'mazzone, el alemán responde con Ama ’zonen, etc. Hay que reconocer que entre los idiomas modernos el que merece más confianza en cuestión de acentos es el inglés, pero no es raro encontrar apócope con retroceso del acento. Así, latín Argonautce, inglés 'Argonauts. 5. ¿CÓMO PASAR DEL NOMBRE GRIEGO AL ESPAÑOL? a) Miremos antes lo que este Diccionario, donde predominan las abre­ viaturas, dice, p. ej., de 'Pericles. Las pocas palabras que siguen a este nombre, se interpretan así: en español diremos 'Pericles, pues lo exige el nominativo latino Pericles. De acuerdo con el mismo latín, el italiano dice 'Pericles (tomándolo del acusat. latino), el inglés 'Pericles (del nominati­ vo latino y el alemán también, pero éste con su grafía especial 'Perikles). Como se ve, en las cuatro lenguas, latín, italiano, inglés y alemán, hay una­ nimidad acentual. Y esa acentuación es la que debe tomar el español. Aquí vemos que conviene saber algo de las formas latinas y griegas antes de manejar el Diccionario. Basta con tener unas nociones de ambas lenguas. Son suficientes las que dan las gramáticas escolares en sus pri­ meras páginas, incluida la 3.a declinación. Detallamos a continuación unos cuantos ejemplos para practicar ese tránsito del griego y latín al español, partiendo desde el principio. b) Declinación en -a o I a declinación. Sea una palabra latina como cañga. Sabemos que su acentuación es 'caliga' Sea ahora una como quadriga. Vimos que se acentúa cua'driga.

17 Fernández Galiano, o. c. nr. 216.

Diccionario de los nombres propios griegos

23

De cada voz griega o latina necesitamos conocer los dos casos del enunciado (nominativo y genitivo) y el acusativo, de donde las lenguas romances tomaron en general los sustantivos y adjetivos. Enunciado para el 1.° de estos dos ejemplos: nominativo cañga, geniti­ vo calígae, acusativo cañgam, de donde en español, sin la -m, 'caliga. Enunciado para el 2P: quadriga, genitivo, quadrigae, acusativo, quadrígam en español cua ’driga. Para un substantivo que carece de singular tenemos: Enunciado: nominativo plural tenebrae, genitivo tenebrarum, acusati­ vo tenébras, español ti’nieblas (con algunos cambios que explica la gramática histórica del español). Declinación en -o o 2a. declinación. Sea el sustantivo latino ulmus. Su enunciado es: nominativo ulmus, genitivo ulmi, acusativo ulmu-m, de donde en español (sin la -m) olmo (la raíz se refleja en ulm- 'aceas). En esta declinación se incluyen muchos neutros en -um, p. ej. talentum, los cuales hacen el nominativo, vocativo y acusativo singular en -um. Tenemos pues: enunciado talentum, talenti, acusativo talentum, español ta 'lento. 3.adeclinación o politemática. Tomemos unos temas de ella: tema en r: nominativo orátor, genitivo oratór-is, acusativo oratór-em, de donde en italiano sin la -m, ora'tore, español, sin el final -em, y cam­ bio de t intervocálica en d, ora 'dor; tema en b : nominativo urb-s, genitivo urb-is, acusativo urb-em, español e italiano 'urbe; tema en g: nominativo coniunx o coniux, genitivo coniüg-is, acusativo coniug-em, español 'cónyuge, italiano 'coniuge; tema en t: nominativo pons, genitivo pont-is, acusativo pont-em, español 'puente, italiano 'ponte. (La gramática histórica de cada lengua explica las diferencias de cada voz.) Ahora, para acercamos más a nuestros nombres griegos tomemos un nombre propio latino como: nominativo Cicero, genitivo Cicérónis, acu­ sativo Cicërôn-ëm. El inglés y alemán toman sus nombres latinos y grie­ gos del nominativo latino, y así ambos lo denominan 'Cicero. El español y el italiano los toman en general del acusativo suprimida la -m o el final -em; y así el español dice Cice'ron y el italiano Cice'rone. Esta regla es también válida para sustantivos gr. Necesitamos, pues, hacer hincapié en estos tres casos: nominativo, con el que inglés y alemán expresan 'sus, voces; genitivo, que nos indica qué declinación sigue el nombré én erres-

Justo Vicuña - Luis Sauz de Almarca

24

tión, y acusativo, que, si es de palabra latina, da siempre sus denomina­ ciones al español y al italiano, suprimida la -m o el final -em de la desi­ nencia, y si es de palabra griega latinizada, las da muchas veces. c) Los diccionarios latinos transcriben muchos nombres griegos al latín. Las voces que falten en ellos habrá que transcribirlas partiendo del griego. Para ello empezaremos por escribir en su mismo orden las letras latinas que corresponden a la palabra griega. Pero no a toda letra griega le corresponde una latina. Hay que tener presente esta lista de correspondencias: gr. lat

gr. lat.

gr. lat.

Z = ds Θ = th Ξ -χ

Y = y (u fr.) Φ = ph X = ch(kh)

Ψ = ps * (esp. ásp.) = h

Los diptongos son: griegos: 1.°ai, ei (= Ï), oi, ui; 2° ëu, ou (= ü), au. latinos: œ, œ, au. He aquí 4 palabras griegas y su transcripción latina. 8L·

la t

gr

lat,

"Ομηρος άνθρωπος

Homërus anthrôpus

Ηρόδοτος ’Ορθός

Herodotus orthos

Como antes nos hemos ejercitado pasando del nombre latino al español, ahora lo haremos partiendo del griego. 1." declinación·.

tm. griego femenino Athënâ-, nominativo Athëna, genitivo Athënâs, acusativo Athënân, latín nominativo Athëna, acusativo Athëna-m, español A ’tena (o A 'tene) (verlo en el Diccionario). tm. griego masculino 'Hermë-, nominativo 'Hermës, genitivo 'Hermou, acusativo 'Hermën; latín nominativo 'Hermës, genitivo 'Hermae, acusativo ‘Hermem, español 'Hermes (del nominativo). El italiano dice 'Ermete, de otra declinación.

Diccionario de los nombres propios griegos

25

tm. griego Atreida-, nominativo Atreídés, acusativo Atreidén, latín nominativo Atrida, acusativo singular Atfídám, acusativo plural Atñdas, español singular A 'trida, plural A 'tridas. 2.adeclinación (tms. en -o): tm. griego Délo-, nominativo Délo-s, genitivo Délou, acusativo Délon, latín nominativo Délu-s, genitivo Dél-i, acusativo Délu-m, español ’Délo(s), tm. griego Ëpeiro-, nominativo Ëpeiro-s, genitivo Epeirou, acusativo Ëpeiro-n, latín nominativo Ëpïru-s, genitivo Ëpîr-i, acusativo Épíru-m, español E'piro. 3.a declinación, o poli temática. Sea el nombre griego Xenôphôn de tm. en -nt, genitivo Xenophont-os, acusativo Xenophont-a, latín genitivo Xenophont-is, acusativo Xenophont-em, español Jenofonte (con J < X, como en español dijeron < latín dixerunt), italiano Senofonte. tm. griego en -b: Arab-, nominativo Araijj, genitivo Arab-os, acusati­ vo Arab-a, latin nominativo Arab-s, genitivo Arab-is, acusativo Arab-em, español 'Arab-e (el italiano 'Arabo procede de otfa declinación). tm. griego en -t: nominativo Karés, genitivo Ka'rét-os, acusativo Ka ‘rét-a latín nominativo Charés, genitivo charét-is, acusativo Charét-em, español 'Cares (el español toma los en -es del nominativo), italia­ no Ca'rete (del acusativo), tm. griego en -r. nominativo Anténor, genitivo Anténor-os, acusativo anténor-a, latín nominativo Anténor, genitivo Anténor-is, acusativo Antënôr-em, español An 'tenor, it. An 'tenore. Los nombres propios en -ës (griego Demosthënés, Sophôclés, Periclës, etc.) hacen su acusativo griego bien en -e, bien en -en (según la 1.a decli­ nación, ver antes 'Hermès), bien en -a. En español diremos 'Pericles, pues los en -ës los toma el español como el inglés y alemán del nominativo,

26

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

mientras el italiano toma 'Pericle del acusativo (como de costumbre). El latín usaba en el acusativo lo mismo Peñclen que Perwlem. (Declinación grecolatina). Hemos podido observar que para transcribir los nombres griegos en latín los romanos prescindían: 1.° del acento griego. 2 o del espíritu suave (no bien definido); mas no del áspero (= la h), que existía también en latín. Pero no podían omitir la cantidad de la vocal penúltima que era imprescindible para la acentuación latina. La falta de una tradición convincente en la acentuación de los nombres griegos nos ha forzado a tener en cuenta no sólo su acentuación en latín, que es la valedera para nosotros, sino también a añadirle el apoyo de las tres lenguas europeas más apropiadas en este campo (italiano, inglés, alemán), pues el francés se ha desviado demasiado. Lo realmente necesario es conocer el acento de las voces griegas que nos ofrece el latín, acento que resulta de la sencilla regla ya enunciada. A muchos les sorprenderá que los nombres griegos se hayan sometido a las leyes de la acentuación de Roma. Pero ya vimos que para difundir esas voces por todo el mundo latino no hubo otro remedio. La actuación del francés (que acentúa toda palabra extranjera que cae en su dominio en la última sílaba claramente pronunciada) es un ejemplo apropiado para comprender mejor nuestro caso. Recurrir en este asunto a esas otras lenguas no sólo supone nuevas pruebas contra nuestra errónea acentuación; demuestra además que hemos vivido bastante apartados del mundo culto y que se desea vivir unidos a Europa también en este ámbito de la cultura, y no sólo en el de la economía. 6. REGLAS DE ACENTUACIÓN LATINA La repetida norma de acentuación latina (si la penúltima sílaba es larga, se acentúa ella, y si breve, la anterior) se desmenuza en las siguientes reglas que hay que tener muy presentes en cada palabra latina o griega. 1. Si la penúltima sílaba es larga por llevar vocal larga, se acentúa ella misma. Así, latín quadriga será en español cua ’driga. 2. Si la penúltima es larga por ser diptongo, se acentúa ella misma. Así, latín Antaeus será en español: An 'teo, alemán An 'táus, etc.

Diccionario de los nombres propios griegos

27

3. Si la penúltima es larga por ir seguida de dos consonantes de las no incluidas en R. 4, se acentúa ella misma. Así, latín Agamemnon será en español Aga'memnon. latín Creontem será en español Cre 'onte. 4- Si la penúltima es breve y va seguida de oclusiva más líquida (bra, -pra, -dr, -tra, etc., que para nosotros vale por breve), se acentúa la antepenúltima. Así, latín Feríeles da en español 'Pericles. 5. Si la penúltima es breve, se acentúa la antepenúltima. Así, latín Apollonium (gr. -mon) da en español Apo 'Ionio (en latín no es diptongo -lo, -ía; por tanto, la penúltima sílaba es aquí -ni). Latín y griego Am 'phipolis español An 'fípolis. 6. E l latín no acentúa su última sílaba excepto unas pocas como adduc, (de a'ddüce), a'ddíc (de a ’ddice), i'llíc (de illíce), e'duc (de e'düce), etc. Una palabra griega oxítona o aguda tomará en latín el acento que corres­ ponda a la cantidad de su penúltima.

ABREVIATURAS

acu. = acusativo. acent. = acentuación, acénto. asj(s) = adjetivo(s). al. = alemán. anteced(s). = antecedente(s). anal. = analogía. ant(s). = antiguo (-a, -os, -as). A.T. = Antiguo Testamento, apóc. = áspero. bisíl(s). = bisílabo (-s). cfr. = confer (lat.) = compara, compárese. cl. = classical (clásico). compon(s). = componente (-s). compt(s) = compuesto, cuadrisíl. = cuadrisílabo. declin(s) = declinación (-es). descend(s) = descendente (-s).. desin(s) = desinencia (-s). die. = diccionario {dictionary, ing.) dipt(s). = diptongo(s). elem(s) = elemento, epít. = epíteto, esp. = español.

espír. = espíritu. fem(s). = femenino (-s). fr. = francés. fest(s) = festival (-es). gr(s). = griego (s) (-a, -as), gr. mod. = griego moderno. habit(s). = habitante (-s). id. = ídem, (lat.) = igual, ing. = inglés, al. - alemán, it. = italiano. lat(s) = latín (-o, -a, -os, -as). leng(s) = lengua (-s). m(s). = masculino (-os), mod. = moderno, n. = nota y nombre, nom. = nominativo, n. pr. = nombre propio. N. T. = Nuevo Testamento, pag. = página, patrón. = patronímico, penúlt. = penúltimo. pl(s). = plural (es). Prel(s) = preliminares, pronunc. = pronunciación.

Diccionario de los nombres propios griegos

R a = regla. Raiz = raíz, reg. =región. retroc. acent. = retroceso acen­ tual. sg. = singular. sigt(s) = siguiente (s). síl(s). = sílaba(s).

sobren. = sobrenombre, suf. = sufijo(s). sus. = sustantivo. tm(s) = temas(s). trisil. = trisílabo, transcr. = transcrito, unam. = unanimidad, voc. = vocativo.

ALFABETO Griego

Mayúscu las.

M in ú scu las

A B Γ Δ E Z H Θ I K A M N h7

a

o Π P Σ T T Φ X Ψ Ω

β Ύ δ e ζ

η θ ι κ X

μ V ξ 0 ττ Ρ σ, ç τ υ

Φ X

Φ ω

Latín

Nombre

Alfa Beta Gamma Delta Epsilon Dseta Eta Zeta Yota Kappa Lambda Mi Ni Xi Omicron Pi Ro Sigma Tau Ipsilon Fi Ji Psi Omega

Español

M inúscu las

M inúscu las a b g d e c, z e z, th i k, c

a b g suave d e breve c, z e larga z i c, k

1

1

m

m

n

n X, (j) o breve

X 0

P r s t y ph ch ps 0

P r s t i (u francesa) f j,q u ps o larga

OBSERVACIONES Ia. Se emplea β al principio de las palabras, p. ej.: βασιλεύ ‘rey’. En los demás casos usaron β, v. gr.: αβέβαιος, ‘no fume’, βάρβαρος ‘bárba­ ro’. 2a La Γ, γ ante otra y σ de k, χ, ξ, suena como n, p. ej.: άγγελος, Α γχίσης, άγκυρα, ‘angel’, ‘Anquises’, ‘ancora’ respectivam. 3a Los λλ suenan separadas en gr. y en lat.; no juntas como en español: αγ-γε-λος, ‘il-lü-si-o’. 4a La Z, ζ se transmite en español por z: £ώνη ‘zona’, y otras veces por c: £ήλος ‘celo’. 5a L a 0 , Θ se traduce al latin por th: Θήβαι ‘Thebæ’ θάλλος = ‘thallus’. El español lo hace por t: Tebas, tallo. 6a La Ξ, ξ se translitéra generalmente por x en español; a veces por j, y algunas veces por s, p. ej.: Ζεύξις, ‘Zeuxis’; Ξέρξης ‘Jeqes’; ξέστης ‘sextario’. 7a La P, p griega, si es inicial de palabra, se expresa en latin po rh. Por ej.: "Ρόδανος ‘Rhodanus’, ‘Rodano’ espaiiol^PfjvcK ‘Rhesus’ = Rabo. 8a El gr. emplea σ por s, menos al final de voz que pone ς. 9a El diptongo ou gr. es como u en español: CWpaviá ‘Urania’. 10a La X, χ gr. es ch latina y c (a veces qu) español: Χάρης ‘Cares’, Χίος.

A A 'b a n te (del ac. lat. de A bas, -antis, (R 3) al. 'Abas (del nom.). 'Abaris: lat. Abâris, -ïdis, ing. y al. 'Abaris. 'Abas (del ac. gr. pl.): lat. Abœ (nom. pl.), al 'Abai. 'Abato: lat. Abâtos, -i (ver Lewis a. Short. L. Diet). A b 'd e ra: lat. Abdëra, -ôrum (y -œ) it. Ab'dera, ing. y al. Ab'dera (hoy 'Adra, ver Prels. 3, d). Su habit.: Abdeñta o {-tes), su adj.: Abderitânus, -a, -um. A b'dero: gr. Abdëros, ing. Ab 'derus, al. Ab ’deros. A 'bido: lat. Abÿdus, -i (y -dos), it. A'bido, al. A'bydos. Su adj. Abydènus, -a, -um 'Abi'deno' .

'Abila; lat. Abÿla, -œ, it. 'Abila. A 'brotono; lat. Abrotônum, -i (y -nos). A b'sirto; lat. Absyrtus, -i (Ra 3). Aca'demo: lat. Acadëmus, -i, it. A'cademo (equivocado en nuestra fuente), ing. Aca'demus, al. Aka'demus. Derivado: Aca'demia, it. Acca'demia; del fr. Académie viene la institución: al. Akadémie y la esp. Aca'm ante: lat. Acamas, -antis (R. 3). A 'canto: lat. Acanthus, -i, it. A'canto, ing. A'canthus, al. A'kanthos. A 'carnan (y acaso Acar'nanio): lat. Acaman, -ânis 'hab. de

Diccionario de los nombres propios griegos

Acarnania' (ver el sgte.), it. pl. Acar'nesi, ing. Acar'ncmian (con suf. de hab.). A car'nania: 1. Acamariía, -ce, it. idem,al. Akar'nania y Akar'nanien (con suf. de reg.). A ’earn as: lat. Acharnee, -ârum (Ra 3). Su adj. Acharnánus, -a, -um. A 'carras; lat. Acarrae, -ârum (R.a 3). A 'casto: lat. Acastus, -ti (R.a 3). A 'cates: lat. Achátes, -ce. A 'caya: lat. Acháia, -ce, it. A'caia, ing. y al. A'chctia. Su adj. Achaíus, -a, -um. 'Accio: lat. Acñum, ii, it. 'Azio, ing. 'Actium, fr. Actium (pron. acsi'om), al. 'Aktium. A'cesines: lat. Acesinës, -ce. A 'cesta: lat. Acesta, -ce. Sus hab.: Acestenses. A 'cestes; lat. Acestes, -œ. it. A ’ceste (del ac.). A ci'dalia: lat. Acidalia, -ce. 'Acis: lat. Acis, -idis. A conti'zomenos; gr. Akontizômenos lat. Acontizomënos *heri­ do del dardo’. A cra'gante (v. Agri'gento)\ 1. Acragas, -gantis (hoy Gir'genti). 'Aeras: lat. Aeree, -ârum. A 'crefeo: lat. Acrëphëüs, -i (trisíl.). A 'crefia: lat. Acroephia, ae. A'creo; 1. Acroeus, -i.

33

'Aerias: lat. Acfice, -ârum. A 'crilas (pl.): lat. Acrïœ, -ârum. A'crisio: lat. Âcrïsïus, -ii; su adj.: Acrisioneus, -a, -um. A crisi'one: lat. Acrisione, -es. A 'critas: lat. Acritas, -æ. Acroce'raunios: lat. Acrôcërauriia, -ôrum, it. Acroce'rauni (pl.). A croco'rinto: lat. Acrocorinthus, -i (R.a 3), it. -'into. A 'cropolis: gr. Akrôpôlis, it. A'cropoli (dei ac.), al. A'kropolis (del nom.), ing. A'cropolis (del nom.). Ac'teon; lat. Actceon, -ônis, ing A c ’teeon, al. A k ’taion. 'Actor; lat. Actor, -ôris; su descend., Actorides, -ce, pl. Ac'toridas. Acusi'lao; el lat. Acusilas no se ha impuesto, ing. Acusi'laos, al. Akusi'laos. A d a'm ante: lat. Adâmas, -antis, it. A da'mante, ing. 'Adamas. A di'm anto, gr. Adeimantos, -ou, ing. Adei' mantos (R.a 3). 'A dua: lat. Addüa, -œ, hoy 'Adde. A d'm eto: lat. Admëtus, -i, it. A d 'meto, ing. Ad'metus, al. -'metos. A 'donias: lat. Adonia, -ôrum (festivales del sigte.). A 'donis: lat. Adonis, -is (-idis), it. A'done, ing. y al. A'donis. 'A dra: gr. Abdëra, lat. Abdëra, it. Ab'dera, ing. Ab'dera, al. id.

34

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

(v. Prel. 3). Así, la de España es 'Adra, la otra Ab 'dera. A dra'm itio: lat. Adramytñum, -ii (hoy Adramyti). (Misia). A d ras'tia: lat. Adrastëa (o -tía),

Afrodi'siade: lat. Aphrodisias -à di s. A fro'disio: lat. Aphrodisius y Aphrodistum, -ii. A fro'dita; gr. Aphrodite, -tës, lat. id., it. Afro'dite, ing. y al. Aprho'dite. La unan, de la ter­ minación en -te exigiría la forma Afro'dite también en esp. En lat. su nombre propio es Venus, -ëris. Sus festivales: lat. Aphrodisia,-ôrum. A f'tonio: gr. Aphthonios, ing. Aph'thonius, al. 'thonios. Aga'medes: lat. Agamëdes, -is, ing. y al., medes. Aga'memnon: lat. Agamemnon (R. 3a), -ônis, it. Aga'mennone, ing. y al. Aga'memnon. Los fonemas mn no son extraños al esp. (cfr. mnistía). Agamenón es de procedencia fr. Su des­ cend.: m. Agamemnonides,-æ. A ga'nipe: lat. Aganippe, -es, it. Aga'nippe, ing. y al. -'nippe. 'Agape: gr. A'gâpe, -ës, it. 'Agape, ing. id. al. A'gape (el al. mantiene la acent. gr. como tér­ mino religioso de la fiesta del amor cristiano). A ga'penor: gr. Agapënor, -ôros, ing. -'penor. A ga'peto: dio por yotacismo (e > i) Aga'pito, que es nuestra pro- ι nunciación actual. Si nuestra fuente it. es correcta (A'gapito),

-œ .

A 'd ra sto , lat. Adrastus, -i, it. A'drasto, ing. A'drastus, al. -'drastos. Su adj.: Adrastëus (-íus), -a, -um. Su descend, f. A ’drastis, -idis, 'Adrástide’. 'A dria ('Hadria): lat. Adría (o Hadria), su adj.: Adriaticus, -a -um, A dria'nopolis, it. -'nopoli, al. -'nopel. A dru 'meto: lat. Adrumëtum, -i (o Hadrumëtum), it. -'meto. Su habitante Adrumefinus, -a, -um. A'ecio: lat. A'ëtius, -ii al. A'etius, A 'ede; gr. Aoidé. lat A'oede. A'edon: lat. Aëdon, -ônis, ing. y al. A'edon. A 'elo: lat. Aëllo (R.a 3), ing. A'ëllo. A 'er ope: lat. Aërôpe, -es, ing. A'erope. A'etes: gr. Aëtës. A 'faia (A'fea): gr. Aphaia, lat. Aphoea, -ce, ing. Aphaia. 'Afareo: lat. Aphârëüs (trisil.). A fe'santé: 1. Aphësas, -antis. A ’fidna (-nas): lat. Aphidna (R.a 3) y -æ, -arum. 'A fobo: gr. 'Aphobos, ing. 'Aphobus.

Diccionario de los nombres propios griegos

los it. siguieron otra vía (cfr. Para'cleto / Pa'raclito). En al. Aga'pet. A'gasias; gr. Aga'sïas, -iu, ing. y al. A'gasias. 'A gata ('Agueda, Gadea): gr. Agathé, it. 'Agata, ing. y al. 'Agatha. A ga'thangelo; gr. Agathángelos, al. 'thangelos. A ga'tarco: lat. Agatharchus', ing. y al. id. A g a 'ta r q u id a s : gr. Agathárchidas (o -des), ing. y al. Aga ’tharchides. 'A gate ('Agde): gr. Agathe. Antes 'Agate, ahora 'Agde. A ga'tias: gr. Aga'M as, -ou, ing. Aga'thias. A ga'tirna: lat. Agathyrna, -ae. A ga'tirsos: lat. Agathyrsi, -ôrum (R. 3a). A'gatocles; lat. Agathocles, -is, it. A'gatocle, ing. A'gathocles, al. A'gathokles. Su adj.: Agatoclëus, -a,-um. A ga'ton: gr. Agáthon, -ónos, it. Aga'tone, ing. y al. 'Agathon. Agato'nico: gr. Agathónicos, al. Agatho ' nicos (Recordar que no hay que confundir el sufijo adj. -ïcus con -riike). A 'gatopo: gr. Agáthopous, -podos (-i) (Los compt. de este tipo funcionan como de la 3a lat. Así Oidipous, -podis (-i).

35

A'gave: lat. Agave o Agáue, -es, ing. y al. A'gave. A ge'ladas: gr. Ageládas, al. Age'ladas. A' genor: lat. Agënor, -ôris, ing. y al. A 'genor. A 'gerato: lat. Agerátos, -i. Agesi'lao: lat. Agesiláos, -i, it. Agesi'lao, in y al. -'laos. Age'sipolis: lat. Agesipolis, -is, ing. Age'sipolis. A ge'sistrato: lat. Agesistrátos, al. Age'sistratos. 'Agias: gr. Agias, ing. 'Agias. 'Agide / 'Agis: lat. Agis, -'idis, it. 'Agide, al. 'Agis. A 'girio: lat. Agyrium, -ii. Sus hab.: Agyrinenses, -ium y Agyriïni, -ôrum. A 'glaia; lat. Aglaia, it. A ’glaia, ing. y al. A'glaia. Hay unan, en mantener la A glao'fonte; lat. Aglaôphon, -ontis (R 3), ing. A'glaophon. A 'glauro: lat. Aglauros, -i (con diptongo en penúltima, 2a R), ing. A'glaurus, al. A ’glauros. 'A gora: gr. Agora', -âs, ing. 'Agora. A go'racrito: lat: Agoracritus, -i, ing. -'racritus. A 'gorato: lat. Agorâtus, -i, ing. A ’goratus. 'A gra ('Agras): gr. 'Agra (pl. Agrai), ing. 'Agrai. Sus habit.: A'griadai.

36

Justo Vicuña - Luis Sauz de Almaiza

A gri'anes: gr. Agriánes, -δη. A gri'gento: llamado Girgenti hasta 1927, lat. Acrágas, -gan­ tis, al. Agri'gent. 'Agrio: 1. Agrius (o -os), -ii. Aim ' nesto: gr. Aeímmstos (Ra 3). 'A im on: v. Hemon. A la'ban da: lat. Alabanda, -ôrum, ing. al. -'banda. 'Alabis: lat. Alabis, -is. Alal'comenas: gr. Alalcóménai, pl. A ' lastor: lat. Alastor, -oris (R.a 3). A'Iazon: gr. Alázon, -onos. A l'cam enes; lat. -camenes, it. Al'camene, ing. -'camenes, al. 'kamenes. A l'candro: lat. Alcander, -dri (Ra 3). Al'catoo: lat. Alcathous, -i, ing. Al'cathoüs, al. -'kathoos. Al'ceo: lat. Alcceus, -i, it. A l'ceo, ing. Al'caeus, al. A l’kaios. 'Alceo: lat. Alcéús (disíl.), -i (y ceos). Al ' ceste: lat. Alcestis, -is (o Alceste, -es), it. Al'cesti, ing. Al'cestis, al. Al'kestis. A lci'biades: lat. Alcibiades, -is, it. Alci'biade, ing. Alci'biades, al. Alki'biades (y Alci-). Alcida'm ante; gr. Alcidam as, -antis (R.a 3), ing. -'dam as. A l'cides: lat. Alcides, -æ, it. -'eide, ing. -' cides, al. -'kide. Al'cimaco: lat. Alcimachus, -i.

Al'cimede: lat. Alcimëde, -es. Alcime'donte: lat. A lcim edon , -ontis (R.a 3). A l'cinoo: lat. Alcinous, -i, it. A lcin o o , ing. -'cihous, al. 'kinoos. Al'cione: lat. A lcyo n e, -es, ing. -'cyone, al. -'kyone. Aleio'neo: lat. Alcyoneus, -i, ing. -cyo'neus, al. -kyo'neus. 'Alcide; 1. Alcis, -idis. Al'citoe; lat. Alcithoe, -es. A lc'm an: gr. Alkmán,it. Alc'mane, ing. Alc'man, al. Alk'man. Aie'mena (Alcura-): lat. Alcmena (o Aleum-), -æ y Alcmëne, -es, it. Alc'mena, ing. Alc(u)'mena, al. Alk'mene. Alc'meon: lat. Alcmëon, -ônis (y Almæus, -i), ing. Alc'maeo(n), al. Alk'maion. Alcme'onidas: lat. Alcmœoriidai, it. Alcme'onidi, al. Alkmaio'niden (con suf. -en de pl. y acent. en la penúltima). A 'lecto: lat. Alecto, -us. Ale'jandro: lat. Alexander, dri, it. Ales'sandro, ing. y al. -'xander. A los nombres Ale'fandra, Ale­ ja n ' d r i a ( E g i p t o ) , Alejan' dropolis corresponden los lat. Alexandra, Alexandria (y Alexandrea), Alexandropólis. La x, en palabras de mucho uso, ha ' evolucionado a / (cfr. lat. dixe­ runt > esp. dijeron).

Diccionario de los nombres propios griegos

A'lem on: lat. Alëmon, -ônis. Su hijo: Alemonides, -ce. A 'levadas: gr. Aleuádai, -on, in. A'leuadai, al. Aleu'aden (con desin. de pl. y acent. en la penúltima). A'leuas: lat. Aleuas, -ce. Ale'xam ëno: lat. Alexamënus, -i. A 'lexis: gr. Alexis, -Idos, it. A'lessi, ing. A'lexis (R. 3). Al'feo: lat. Alpheus (Alpheos) (trisíl.), it. Al'feo, al. Al'pheus. Su adj.: Alphëus, -a, -um. Alfesi'bea; lat. Alphesiboea, -ce (R.a 2). A li'ates: lat. Alyattes, -is (dos cons. en la penúlt.). A li'fera: lat. Aliphêra (o Aliphíra), -ce. Sus habit.: Aliphiræi, -ôrum. A'lipio: gr. Alÿpios, -ou. A 'lizia o A'licia: lat. Alyzia o Alyzëa, -œ. A'loeo: lat. Alóeus, -ei (trisíl.). Sus hijos: Aloidœ, -arum. A 'ione (H a'lône): la t. A l o n é , -ës.

'Alope: lat. Alôpe, -es, ing. 'Alope. A l'tea; lat. Althea, -æ, it. Al'tea, ing. -'thæa, al. A l’thaia. 'Altis: gr. Altis, al. 'Altis. A 'luntio: lat. Aluntium (Ha-). Sus habit.: Alunfmi. A'm adoco: gr. Amàdocos, ing. A'madocus.

37

Am a l'tea: lat. Amalthëa, -ce, it. Amal-'tea, ing. Amal'thea, al. -'theia y - 'thea. A 'm ancia: lat. Amantia, -ce. Sus habit.: Amantes, ium. A 'm ano: lat. Amânus, -i. Su adj.: Amanücus, -a -um. A m a'ranto: gr. Amàranthos, it. -'ranto, ing. Ama'ranthus (Ra 3). A m a'rilis: lat. Amaryllis, -idis (o -idos) (R.a 3), it. - 'rillide, ing. y al. Ama'ryllis. A 'm asis: lat. Amâsis, -is, it. A ’masi (del ac.), al. A'masis. A m a 'tu n te ; lat. Am athus, -untis (R.a 3), it. A m a’tunte (dei ac.). A 'm azona: lat. Amazon, -ônis, it. A'mazzone pl., ing. A'mazons, al. -zonen (con desin. pl. y acent. en la penúlt. silaba). A m 'bracia: gr: Ambrákia, lat. Ambracia, -œ, it. -'brada, ing. id., al. -'brakia; hoy 'Arta. El habit.: Ambraciotes, el adj.: Ambraciensis. A m 'briso: lat. Ambrÿsus (-sos), -i. A m 'brosia: gr: Ambrosia, lat. Ambrosie (-es) y -brosia, -æ, it. ing. y al. Am'brosia. Su adj.: Ambrosius, -a, -um. El substantivo significa en los cuatro idiomas n. pr. y ‘un ali­ mento de los dioses’. Con este sentido el al. usa también la

38

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

acent. gr. ambrosía, que ha mantenido en parte el fr. (iambroisie y ambroise), de donde la habrá tomado el esp. Sin duda perteneció, aunque ya no pertenezca, a las que llama­ mos «palabras carismáticas». A este grupo pertenece el it. litur'gia (acent. gr.) y al. Litur'gie. A'mebeo; 1. A'moebëus, -i, it. A'mebeo. A 'm estrato: lat. Amestratus, -i. Sus habit.: Amestrafmi. A 'm ielas: lat. Amÿclœ, -drum, ing. A'm yclai, al. A'muklai (o -kla). Su adj.: Amyclæus, -a, -um. El descendiente de A 'mielas, Amyclildës, -æ. A 'mico: lat. Amÿcus, -i. A m i'mone: lat. Amymônë, -ës, ing. Amy'mone. A m i'nandro: lat. Amynander (Ra 3), -dri, ing. Amy'nander. A 'm intas; lat. Amyntas, -œ, it. Aminta (del ac.), ing. y al. A'myntas (R.a 3). A 'm intor: lat. Amyntor, -ôris, ing. A'myntor. A'm ipsias: gr. Ameipsïas. A 'miso: lat. Anüsus, -i (y -sum, -i), hoy Samsoon. Sus habit.: Amisëni A m i'taon: lat. Amythâon (o Amith-), -ônis. A m 'm on; lat. Ammon (mejor Hamm), -ônis, it. Am'mone, al.

'Ammon (del nom.). Su deriva­ do: Ammoniâcus, -a, -um. Am'monio o A'monio: gr. Ammonios, -ou, it. Am'monio, al. Am'monios. A'mon; (ver Am'mori). A'morgo(s): lat. Amorgus (o -os), -i, ing. A'morgus, al. Amor'gos (con la acent. gr.). 'Ampelo: lat. Ampëlos, -i. 'Ampico: lat. Ampycus, -i. Su hijo: Ampyddes, -ae. 'Ampice: lat. Ampyx, -Ids. Am'purias: lat. Emporiae, -ârum, ing. Em'porion. V. Rosas. A'nabasis: gr. Anábasis, it. A'nabasi (del ac.). Ana'carsis: lat. Anacharsis, -is, it. Ana'carsi (del ac.), ing. y al. Ana'charsis. A na'cieto; gr. Anàdëtos, it. Ana'deto. Anacre'onte: lat. Anacrëôn, -ontis, it. Anacre'onte (R.a 3), ing. A'nacreon (del nom.), al. A'nakreon. Anac'torio; lat. Anactorium, -ii, ing. -'torium. Ana'diomene: lat. Anadyomënë, -'diomene, ing. -dy'omene. A'nagnia: lat. Anagnla, -ce. Ana 'nias (como es usual en el AT y en el NT): it. Ana'nia, ing. y al. Ana'nias (en ambos). A'nanio: gr. Anânios, -ou, ing. A'nanios (-us).

Diccionario de los nombres propios griegos

Añapa'nomene (y '-nomenos) ‘la (o el) que descansa’: lat. -nomene (o -nomënos). 'Anafe: lat. Anâphe, -es. Anastasio: gr. Anastáshs, it -'tasio, ing. y al. -'tasios. Ana'tolia: gr. Anatolé, -es, en pl. ‘levante’, it. A na'tolia, ing. id. Ana'xagoras: lat. Anaxagoras, -ce, it. -s'sagora, ing. y al. -'xagoras. Ana’xarco: lat. Anaxarchus, -i, ing. - 'xarchus (R.a 3). Ana'xarete: lat. Anaxarëte, -es. Ana'xandridas: gr. -xándridas, ing. -'xandridas. Ana'xandrides: gr. -xándrídes (semejante al anterior). Anaxi'lao: gr. Anaxílaos, -ou, al. -'xilaos (acent. gr.) y -'xilas. El al. ha mantenido, como otras veces, la acent. gr.. Anaxi'mandro: lat. Anaximander, -dri (R.a 3), it. -ssi ' mandro, ing. y al. -xi' mander (R. 3). Ana'ximenes: lat. -xïmënes, -is, it. Anassi'mene (equivocación de nuestra fuente, sin duda), ing. al. -'xim enes. 'Aneara: v. An'cira. En la época antigua, la ciudad fue llamada Ancÿra; desde la E. M. hasta 1930, en Europa, An'gora; desde 1930, su nombre oficial es 'Aneara, que mantiene el acento gr. (v. en An'cira).

39

A n'cira:gr. Agkÿra, lat. Ancÿra. Su adj.: Ancyranus, -a, -um. A n'ceo: lat. Ancceus, -i. A n'con: lat. Ancón, -ônis. An'dania: lat. Andama, -ce. Hoy Andorossa. A n 'docides: gr. Andocides, it. An'docide (del ac.), ing. -'doci­ des, al. -'dolddes. 'Andreas: gr. Andréas, it. An'drea, ing. 'Andreas y 'Andrew, al. An'dreas. Es sor­ prendente que sólo el ing. reproduzca la acent. debida, aunque no falta en al. una actriz 'Andree. Incluso en esp. vemos escrito 'Piteas, pero será muy difícil desbancar la forma An ' dres y sustituirla por 'Andrea o 'Andreas. An' dremon:lat. Andrcemon, -ônis. An'drisco: lat. Andriscus (Ra 3), ing. id., al. -'driskos. Andro(s): lat. 'Andros (y -us), -i, it. 'Andro, ing. y al. 'Andros. Su habit, es Andrius, -a, -um. 'Androcles: lat. Andrócles, -is (o -iclus, -i), ing. 'Androcles, al. 'Androclus. Andró'elidas: gr. -cleidas, ing. id., al. -'kleidas. Androge'on; lat. Androgèon, -ônis (del ac.). An'drogeo: lat. Androgeos (o -gëus).

40

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

A n'drom aca: lat. Andromache, -es (y -a, -œ), it. dromaca, ing. y al. -'dromache. A n 'd ro m ed a: lat. Andromeda, -æ (y -de, -des), it. - 'dromeda, ing. y al. -'drom eda. A ndro'nico: lat. Andronicus, -i, it. -'nico, ing. (Shakespeare) An'dro-nicus (fuera de él Andro'nicus), al. -dro'nikus. Los antropónimos en gr. -nike ‘victoria’ y -nikos han sufrido en esp. (y al.) la competencia del suf. adjetival -ikos (‘cíni­ co, etc.), que ha introducido en esp. numerosas confusio­ nes. Pero es forzoso restaurar la propiedad acentual. Y así las analogías de los idiomas nos dan, como veremos: A g a t o 'n i c o , A r i s t o ' n i c o , Cleo'ni-ce, Estrato'nico, etc. A ndroti'on: lat. Androtlon, -ônis, ing. y al. -'drotion. A ne'murió: lat. Anemurium, -ii. A nfía'rao: lat. Amphiaraus, -i, it. Anfla'rao, ing. Amphia'raus, al. -raos. A nfic'tiones: 1. Amphictyones, -um, ing. Amphictyons. Su alian­ za; la Anflctio'nia: ing. Am'phictyony (con apócope y retroceso del acento), al. Amphiktyo'nie, que habrá que considerar como «palabra carismática» (conserva el acento gr.).

Anfída' mante: lat. Amphidâmas, -a n tis (R .a 3). An'filoco: lat. Amphilochus, -i, ing. al. Am'philochos. Anfi'loquia: lat. Amphilochia, -ae, ing. 'lochia. Anfime'donte: lat. Anphimédon, -ontis (3a R). A n'finorno: 1. Anphinómus, -i. Anfi'on: lat. Amphion, -ônis, it. Anflone, ing. y al. - ’p hion. An'fipolis: lat. Amphipolis, -is, it. An ' fipoli (del ac.), ing. Am 'phipolis. Su hab.: Amphipolites, -æ. 'Anfis: gr. Amphis, -idos. A n 'fisa: lat. Anphissa, -æ, it. An'fissa, al. Am'phissa (R.a 3). An'fiso: lat. Amphissus (-os), -i. Anfi'trion: lat. Amphitryo (o -on), -ônis, it. Anfl'trione, ing. y al. Am'phitrion. Anfi'trite: lat. Amphitñte, -es, it. A n f 'trite, ing. y al. Anphi'trite. An'frisio: lat. Amphÿrsius, -ii. An'friso: lat. Amphrysus, -j. 'Angea: 1. Angëa, -æ. 'Angelo: lat. Angélus, -i (Diremos 'Angelo si designa a alguien de la época clásica; si no, 'Angel). An'gicia: lat. Angifia, -œ. An'gora: v. 'Aneara. An'hidro: lat. Anhydros, -i (y ' Anÿdros). 'Anigro: lat. Anlgros, -i. 'Anito: lat. Anÿtus, -i, ing. y al. 'Any tos.

Diccionario de los nombres propios griegos

An'quialo: gr. Anchialos, -i. An'quises: lat. Anchíses, -is, it. An'chise (del ac.), ing. y al. An'chises Su adj.: Anchiseus, -a, -um. An'talcidas: gr. Antalkidas, it. An'talcida (del ac.), ing. -'talcidas, al. -'talkidas. An'tandro(s): lat. Antandros (o -us), -i (R.a 3). An'tarado(s): lat. Antarâdos (o -us), -i. ‘S’ An'tedon: lat. Anthëdon, -ônis. An'telios: lat. AntheUi (Antelii), -orum. An'temio: gr. Anthémios, -ou. Ante'munte: lat. Anthëmus, -untis (R.a 3). Ante'musa: lat. Anthemüsa, -œ (y Anthemus). Ante'musia: lat. Anthemusia, -œ. A n'tenor: lat. Antënor, -oris, it. A n'tendre, ing. y al. A n'tenor. Su descend, m.: Antenorides, -ae. An 'teo: lat. Antæus, -i, it. An'teo, al. An'ta us. Ante'opolis: lat. Antœopôlis, -is. 'Anteros: lat. Antëros, -ôtis, al. 'Anteros. Antes'terias: gr. ta Anthestéria, al. Anthes'terien (con desinen­ cia de pl.). An'tias: gr. Antias, -ou. An'ticira: lat. Anticyra, -æ, ing. -'ticyra, al. -'tikyra.

41

Anti'clea: lat. Anticlëa (o -'clía), ing. -'clea (o -'clia), al. -'kleia. Anti'elides: gr. Anticleidës, -ou, patron, de 'Anticlës. Anti'doro: gr. Antidôros. An'tifanes: gr. Antiphânes, -is, ing. y al. -'tiphanes. An'tifates: lat. Antiphates, -æ, ing. -'tiphates. An'tifono: gr. Antiphonos, -ou. Anti'fonte: lat. Anfiphôn, -ontis, it. Anti'fonte (del ac.), ing. y al. An'tiphon. Antig'noto: lat. Antignôtus, -i. An'tigona: lat. An'tigône, -es (o An ' tigôna, -œ, it. -' tigone, ing. y al. -'tigone. Vemos unan, en la -e; sería preferible la -e en esp. también. Antigo'nea: lat. Antigonëa, -æ. Sus habit.: -tigo'nenses. An'tigono: lat. Antigonus, -i, it. -'tigono, ing. -'tigonus, al. -'tigonos. An'tiloco: lat. Antilochus, -i, ing. -'tilochus, al. -'tilochos. An'timaco: lat.An'tim âchus, ing. -'timachus, al. -'tim achos. Anti'mero: gr. Antimoiros, -ou. An'tinoo: gr. Antinoos, it. An'tinoo, ing. -'tinous, al. -'tinoos. Su ciudad: An'tinoe o Anti'noupôlis. An'tioco: lat. Antiochus, -i, it. -'tioco, ing. -'tioch, al. -'tiochos.

42

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

Su ciudad: en esp. Antio'quia, lat. Antioquéa o chía, it. An'tiochia, ing. An'tioquia (y -quia), al. An'tiochia. La acent. de la de Colombia es An'tioquia y la de Turquía An'takya. El habit, de la antigua es Antiochensis, -e y el adj. Antiochenus, -a, -um. A n'tiope: lat. Antiôpa, -æ, gr. Antiópe, it. -'tiope, ing. y al. 'tiope. A n'tipatro: lat. Antipâter, -tri (más tarde Anpatrus, it. -'tipatro, ing. al. -'tipater. Esp. e it. toman su forma de un ac. de la 2a (patrum > patro). A n'tipolis: lat. Antipolis (hoy A n 'tibes). A n'tisa: lat. Antissa, -ce (R. 3). Sus habit.: Antissaei, -orum. 'A n'tistenes: lat. Antisthënes, -is y -æ, it. A n'tistene (del ac.), ing. y al. An'tisthenes (como De'mostenes, etc.). A n'tron: lat. Antrôn, -ônis. Hoy Fano. 'Anite: gr. 'Anyte, ing. 'Anyte. A'oo: lat. Aous, -i. A 'onia: lat. Aônia, -æ. Su patron.: Aonides, -œ\ su adj.: Aonius, -a, -um. A p a'mea: lat. Apamëa o -mia, ing. Apa'mea, al. Apa'meia (del nom. gr.). A pa'turio: lat. Apaturius, -ii.

A pa'turo: lat. Apatüros, -i. Sus festejos: Apaturia, -orum. A 'peles: lat. Apelles, -is, it. A'pelle (dei ac.), ing. y al. A'pelles. A p 'io n o A p i'o n : lat. Apiôn, -ônis. A 'polo: lat. Apollo, -inis, it. A'polio, ing. id., al. A'polion. Apolo'doro: lat. Apollodorus, -i, it. A p o llo 'd o ro , ing. -'dorus, al. -'doros (como Ateno'doro, etc.). Apolo'gia: gr. A p o lo g ia , it. - lo 'g ia (títu lo de ciertas obras, que h a alcanzado rango de «palabra carismática», por lo cual conserva la acent. (indebida) del gr. como Filoso'fia, Harmo'nia, etc.. Apo'llonia: lat. Apollonia, -æ, it. Apo'llonia, ing. y al. id. Sus habit.: Apolloniatce, -arum. Apo'llonides: lat. -lloriídes, -œ. Apo'llonio: lat. Apollonius, -ii, it. Apollonio, ing. -'Ionius, al. -'Ionios. 'Apono: lat. 'Apônus,-i. Ap ox ' i om en o : lat. Apoxyomënos ‘el que se frota’. 'Apso: lat. Apsus, -i. ' Apsoro: gr. Apsoros. Ap 'tonio: gr. Aphthónius. Fz. Galiano recomienda la forma Ap'tonio de acuerdo con dip­ tongo.

Diccionario de los nombres propios griegos

Aque'loo: lat. Achelous, -i (ahora Aspro'potamo), ing. Ache'loüs, al. Ache'loos. A 'quem enes: lat. Achæmënes, -is, ing. A'chæmenes, al. A'chaimenes. A que' menides: lat. Achœmënïdes, -idis. A 'queo: lat. Achæus, -i (R. 2), it. A'cheo, ing. Achæus, al. Achaos. A que'ronte: lat. Achëron, -ontis, it. Ache'ronte (del ac.), ing. y al. 'Acheron (del nom.). A que'rusia: lat. Acherusia, -ce, ing. y al. Ache'rusia. A 'queto: lat. Achœtus, -i. A qui'leída: lat. Achillëis, -dis. A'quiles: lat. Achilles, -is (R. 3), it. A ' chille, ing. A ' chilles, al. A ' chill, A'chilleus y A 'chilles. Su adj.: Achillëus, -a, -um. Su patroními­ co: Achillides, -æ. No confundirla acent. del subs. Achill us con el adj. Achillëus. A 'quivo: lat. Achivus, -a, -um. 'A rabe: lat. Arabs, -abis (ac. Arabern), it. 'Arabo (de Arabus, -i), ing. 'Arab, al. 'Araber. A 'racia: lat. Aradia, -æ. A ra'cinto: lat. Aracyntus, -i (R. 3)· A 'racne: lat. Arachne, -ës, it. A'racne, ing. y al. A'rachne (3a R.). Otra forma es Aracnëa, como de Calliope Calliopëa.

43

A 'rato: lat. Arâtus, -i, it. A'rato, ing. y al. A'ratus. Su adj.: Aratëus y Arafius. A 'raxes: lat. Araxes, -is, it. A'rasse; hoy A 'ras (R. 3). 'Arbaces: lat. Arbaces, -is. A r'bela: lat. Arbëla, -drum, it. Ar'bela, al. id.. A r 'cadia: lat. Arcadia, -œ, it. ing. al. Arcadia (y al. Arcdien). Su adj.: Arcadius, -a, -um y Arcadicus, -a, -um; su aborigen: Arcas, -âdis, 'Arcade', it. 'Arcade. A rcesi'Iao (A r'césilas): lat. Arcesilas, -æ (-silaus, -i), it. Arcesi'lao, ing. Ar'césilas y Arcesi'laus, al. -kesi-’laos. A r'cesio: lat. Arcesius, -ii. A re'opago: lat. Areopagus, -i, it. -'opago, ing. Are'opagus, al. -'opag (apóc. con retroceso de acent., cosa rara en al.). 'Ares: lat. Ares, -is, it. 'Ares, ing. al. 'Ares. En lat. Mars, -rtis. Su adj.: Arëus, -a, -um. A'reo en esp.. A 1rete: lat. Arête, -es, ing. A 'rete. A re'tusa: lat. Arethüsa, -œ, it. Are'tusa, ing. al. Are'thusa, A r' ganto: lat. Ar'ganthus, -/.(R. 3). A r'ginno: lat. Argynnus^ -f(R, 3,), Con dos n, como innato,vetou A rgi'nusas: lat. Arginusae, *ctrum. it. -gi 'nuse, al. - ' nus en (con des'iu. de pl. y acent. en la penúlt.).

44

Ar'golide: lat. Argólis, -idis, it. -'golide, ing. y al. 'Argolis. 'Argos: lat. Argos, -us (y Argi, -orum ), it. 'Argo (para región y personas), ing. igualmente, pero en al. Argo es la nave; Argos, ciudad y región; Argus, las personas. Sus adj. son: Argus, -a, -um, Argëus, -a, -um, Argius, -a, -um y Argivus, -a, -um. A rgo'nautas: lat. Argonautae, -arum, it. -'nauti, ing. 'Argonauts (apóc. y retroceso del acento), al. -'nauten (con desin. de pl. y acent. en la penúlt.). 'Aria: gr. Ária, lat. Aria, -œ, (isla). A 'ria: gr. A reía (región persa). Ari adna: lat. Ariadna, -æ (R. 3), it. Ari'anna, ing. y al. A ri’adne. A ri'ana: lat. Aridna, -æ. Hoy Afganistán. A 'riarates: lat. A riarathes, ing. -'riarathes. Ari'deo: lat. Aridceus (R. 2). 'Ario o A 'rio: lat. Arius o Arius, hoy el 'Heri. Ariobar'zanes: lat. Ariobarzanes, it. -bar'zanes, ing. y al. -bar'zones. Ari'maspos: lat. Arimaspi, -drum (R 3).

A 'rion: lat. Arion, -ônis, it. A'rione, ing. y al. A'rion. Su adj.: Arionius, -a, -um. A 'risba: lat. Arisba,-æ (R. 3).

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

A ris'tagoras: gr. Aris'tagóras, it. -'tagora, ing. -'tagoras. A ris'tarco: lat. Aristarchus (R. 3), it. -'tarco, ing. y al. -'tarchus. A 'risteas: gr. Aristéas, -ou, lat. Aristëâs, -ce, ing. A'risteas (sic), al. -'teas. Hay que pres­ cindir de la acent. alemana (la gr·)· A ris'teneto: gr. Aristâinetos. A 'risteo: lat. Aristëüs (trisíl.). A ris'teo': lat. Aristeæus (2.a R.), -i, ing. -'taeus, al. - ’taios. A ris'tides: lat. Aristides, it. A'ristides (con acent. equivoca­ da, como a veces en esp.), ing. -'tides, al. -ris'teides. (Ver Prel. 5.). A ris'tion: gr. Aristíon, -ónos, al. A'ristion. A ris'tipo: lat. Aristippus, -i (R. 3), it. -ris'tippo, ing. -'tippus, al. 'tippos. A risto'bulo: gr. Aristóboulos (2a R.), it. -'tobulo (mal, como en esp.), ing. -'bulus, al. - ’bulos. A'ristocles: gr. Aristóteles ing. A'ristocles, al. A'ristokles. A ris'tocrates: gr. Aristocrátes, -ou, ing. -'tocrates. , A risto'dem o: lat. Aristodëmos, it. -'demo, ing. y al. -'demos. Aris'tofanes: lat. Aristophanes, -is, it. -'tofane, ing. y al. -'top-

Diccionario de los nombres propios griegos

hanes. Sus adj.: Aristophanéus (o -lus) y -phariícus, -a, -um. Aris'tofilo: gr. Aristóphylos, -ou. Aristo 'giton o A ristogi'ton: gr. -togeïton, -ônos, it. -'gitone, ing. -'giton, al. -'geiton. A ris'tom enes: gr. Aristômenes, ing. al. -'tomenes. A ris'ton: lat. Ariston, -ônis, ing. y al. A'riston (R. 3). A risto'nico: lat. Aristonicus, -i, al. -rii-kos (de nïke ‘victoria’). A ris'tonoo o A ris'tono: gr. Aristônôus, -ou. A ris'toteles: lat. Aristoteles, -is, it. -'totele (o -'totile), ing. 'Aristotle (apóc, y retroceso del acento), al. -'toteles. Aris'toxeno: lat. Aristoxenus, -i. A r'm enia: lat. Armenia, -æ, it. -'menia, ing. id., al. Ar'menien (con suf. de pais). A r'm ucia: lat. Armuzîa, -æ (R. 3). 'Arne: lat. Ame, -ës. A r'pias: v. H ar'pias. A rquea'nasa: gr. Archeánassa (R. 3). A rq u e'lao : lat. Archelâos, -i, it. Arche-'lao, ing. y al. -che'laos. A r'quem oro: gr. Archémôros. Arque'opolis: lat. Archæopôlis. 'A rquias: lat. Archïas, -æ. it. Ar'chia (equivocado por ana­ logía con otros m. en -ias), ing. y al. 'Archias.

45

A rqui'dam o: gr. Archídámos, -ou, it. Arqui ' damo, ing. Archi 'damus, al. -'damos. A r'quiloco: lat. Archilochus, -i, it. Ar-'chiloco, ing. - 'chilochus, al. -'chilochos. A rqui 'medes: lat. Archimëdes, -is, it. -'mede, ing. y al. -'mede. En la acent, -'quimedes, corriente en España, influyó seguramente la de Arquiloco y el significado de preeminencia que encierra en sí el componente arqui (archiduque, arquitecto, etc.). Sus modelos serán: An'tistenes, O'rigenes... Pero la acent. de Nico'medes, nombre gr. transmitido dentro del mundo occidental a través de los siglos, nos convencerá sin más del error. Su adj.: Archimedëus (o dius) -a -um. A r 'quino: gr. Archinos, -ou, ing. Ar'chinus. A r'quipo: gr. Archippos (R. 3). A r'quitas: lat. Archÿtas, -œ, it. Ar'quita, ing. y al. -'chytas. A rri'deo: gr. 'Arridaios,-ou(R. 3). 'A rsaces: gr. 'Arsâkës, -is, it. Arsace (sin acent., equivoca­ do), ing. 'Arsaces, al. Arsakes (tampoco lo acentúa el al.). Sus sucesores: Arsaci-dœ, -arum. A r'sinoe: lat. Arsinoe, -ës. Su monumento: Arsinoëum.

46

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarca

Arta'bano: lat. Artabanus, -i. Ar'tacie: gr. Artákie, -es. Arta'jerjes: lat. Artaxerxes, -is, it. Arta'serse, ing. y al. -'xerxes. A r'taxata: lat. Artaxâta, -ôrum (y -œ). Ar'temide (o 'Artemis): lat. Artëmis, -Idis, it. temide, ing. y al. 'Artemis. Artemi'doro: lat. Artemidorus, -i, in. -'dorus, al. -'doros. Arte'misia: lat. Artemisia, -ce, it. -'misia, ing, y al. -'misia. Arte'misio: lat. Artemisium, -ii, it. Arte'misio, al. -'misio. El cabo: Arte'misión. A r'tem ita: lat. Artemita, -ce (y -te, -es). Arte'mon: gr. Artémôn, -ônos (y lat. Artëmo, -ônis). Arto'trogo: lat. Arto-trôgus, -i-, Arturo: lat. Arctürus, -i, it. Ar'turo, ing. -'turns, al. Ark'turus. A'rupio: lat. Arupium, -ii. Su adj.: Arupinus, -a, -um. A'saraco: lat. Assarâcus, -i. As'calafo: lat. Ascalaphus, -i. Asele 'piades: lat. Aclepiàdes, -æ, it. -cie'piade, ing. y al. - 'piades. Su adj.: -piadëus, -a, -um. As'clepio (Escu’lapio): gr. ' Asclepiôs, it. - ' clepio, ing. - ' clepius, al. -klepios. En lat. le corres­ ponde el término Aesculapius, -ii, it. Escu'lapio, ing. y al. Aescu'lapius.

Ascle'piodoto: lat. Asclepiodotus, -i, ing. -piodotus, al. -'piodotos. 'A scra: Ascra, -œ. Su adj.: Ascrœus, -a, -um. 'Asia: lat. A sïa, -ce. Su adj.: Aslus ,-a, -um 'Asine: lat. Asîne, -ës. A 'siria: lat. Assyria, -æ. A s'm ura: lat. Asmüra, -œ. 'Asnao: lat. Asnâus, -i. 'Aso: lat. Assus, -i. Su adj.: Assius, -a, -um. A 'sopo: lat. Asôpus, -i. Su des­ cend. m.: Asopiâdes, -ce. Su hija: Asôpis, -idis. A sp a'rag io : lat. Asparagium, -ii. A s'pasia: lat. Aspasia, -ce, it. -'pasia, ing. y al. -'pasia. A s'pendo: lat. Aspendus (y pendum), -i (R.a 3), al. -'pendos. A s'tabores: lat. Astabôres (o -ras), -ce. 'Astaco: lat. Astâcus, -i. 'Astapo: lat. Astâpus, -i. A s'teria: lat. Asteria, -œ. As'terios: gr. Asterios, -ou. A steri'onte: gr. Asterion, -ontos (R.a 3). ' As'tiages: lat. Astyâges, -is, it. As ' tiage, ing. As' tyages. As'tialo: gr. Astyâlos, -ou. A stiainacte: gr. Astyánax, -actis, it. Astia'nacte (Ra 3), ing. y al. As'tyanax.

Diccionario de los nombres propios griegos

A sticra'tia: gr. Astycráteia (R.a 2), -as. A stida'm ante: gr. Astydámas, -dam antis (Ra 3). 'Astilo: lat. Astylos, -i. A s'tioco: gr. 'Astÿochos, ing. -'tyochus. A stipa'lea: lat. Astypalœa (Ra 2), al. -'palaa (acent. gr.). 'A stira: lat. Astÿra, -œ (y -türë, -ës). 'Astomos: lat. Astômi, -ôrum. A stragali’zontes: lat. Astragalizontes, -um (Ra 3). 'Astrape: lat. Astrâpe, -ës. A s'trea: lat. Astrœa, -æ (Ra 3). A s'treo: lat. Astrœus, -i (R.a 3). ' Astur: lat. Astür, -ris, gr. Astures (pi) 'Ataco: lat. Athâcus, -i. A ta'Ianta: lat. Atalanta (3.a R), -ce (y -te, -ës), it. -'anta, ing. y al. -ta ’lante. Su adj.: -lantœus, -a, um. Su hijo: -lanteus. A ta'lea (-'lia ): lat. Atalëa {-lia), it. Ata'lia. 'Atalo: lat. Attâlus, -i, it. 'Attalo, ing. al.'Attalos. A ta 'm ania: lat. Athamania, -ce. Sus hab.: Athamanes, -um. A ta'm ante: lat. Athâmas, -antis, it. Ata'mante, ing. y al. 'Athamas. A ta'nasio: lat. Athanasius, -ii, it. Ata'nasio, ing. -thanasius, al -'nasios.

47

A 'tarnea: lat. Atamëa, -æ. A 'tenas: gr. Athënai, lat. Athënæ, it. A'tene, ing, 'Athens (Apóc. y retroceso acent.), al. A'then. Los nombres de ciudad están expuestos a cambios. Pero los 4 idiomas mantienen el acento en su lugar, menos el ing. que con el apócope retrasa la acent. A 'ten e (A’ten a): Partiendo del contracto gr. Athëna (ático) y A'thëne (jónico), el it. toma A ’tena (pues en it. A'tene es el pl. de A ’tenas), el ing. y al. A 'thene, el fr. Athéna y Athéne\ por tanto, el esp. debería aceptar para la diosa la form a común A'tene y no A ' tena (para distinguir más la diosa de la ciudad). Al gr. Athëna (o -e) le corresponde en lat. Minerva. A te'neo: Del adj. lat. Athenceus, -a, -um (R.a 2) derivan: Io, Atheneum, -i (un templo de Minerva en Atenas y otro seme­ jante, construido por Adriano, en Roma); 2o, el n. por. Athenceus, -i, it. Ate'neo, ing. Athe'næus, al. Athe'naios. A te'neo (el): lat. Athenceum, -i, ing. al. -'nceum. A te'nion: lat. Athëriio, -ônis. A ten o 'd o ro : gr. Athenodóros, -ou, it. A teno'doro, ing. A theno'dorus, al. -'doros.

48

'A tica: lat. Attïca, -ce, it 'Attica, etc. Su adj. Atticus, -a, -um. 1Atila: lat. Attila, -œ, it. 'Attila, ing. al. 'Attila. En esp. pode­ mos prescindir de una t, no de la acent. Es un caso de vocal inicial acentuada. A tin'tania: lat. Atintânïa, -æ. Sus hab. Atintânes. ‘Atis: lat. Attis, -ïdis. A t'lantida /-e: lat. Atlantis, -dis, it. At'lantide, fr. - 'tide, ing. y al. At'lantis. El esp., atendiendo al it., debería optar por - 'lantide; así, los nombres geográficos terminarían en -ide (Fócide, etc.), los otros, en -ida. 'Atlas (At'Iante): lat. Atlas, -antis (ac. Atlantem). El esp. reservó el nom. Atlas para «conjunto de mapas» y el monte Atlante para lo demás; en ing. y al. sólo existe 'Atlas para todo; en it. At'Iante para todo. 'Atos: lat. Athos, o Athos, -onis (v. detalles en Dicc. lat.), ing. y al. Athos. Hoy 'Agion' O ros' (Monta-ña Sagrada). A'tosa: lat. Atossa, -ce, it. ing. y al. A'tossa (R.a 3). A 'trato: lat. Atrátus.

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

'Atrax: lat. Atrax, -àcis (río y ciu­ dad). Su hab. m. Atracides, -æ el f. Atracis,-idis. 'A' ’tracide ’. 'Atreo: lat. Atrëüs (disil.), it. A'treo, ing. y al. 'Atreus; su descend, m.: Atrïdës, -œ, ac. pl. lat. Atridas; it. A'tridi, ing. A'tridae, al. A'triden (con desin. pl.), esp. A ’tridas. Para el it. y esp. A'treo ver Prel. 4. 'A tropo: lat. Atropos, -i, it. 'Atropo, ing. y al. 'Atropos. 'Attys: v. 'Atis. 5Auge: lat. Auge, -es, ing. y al. 'Auge. A u'geas / Au'gias: lat. Augëas (Augïas), it. Au'gia, fr. -gias (pron. -gi-cts). ing. Au'geas / Au'gias. al. Au'gias (gr. Au'geias). 'Aulide: lat. Aulis, -idis, it. 'Aulide, ing. y al. 'Aulis. A u 'lestes: lat. -lestes, -tis (3 R.). Au'letes: lat. Aulëtes, -is. A u 'riga: lat. Auriga, -œ, ing. Au'riga. A u'rora: gr. Heôs, it. 'Eos, ing. y al. id Hay unan, absoluta inclu­ so en omitir la H- gr. 1 A u’tolico: lat. Autolycus, -i, ing. -'tolycus, al. -'tolykus.

Diccionario de los nombres propios griegos

Autome1donte: lat. Automedon, -ontis (R. 3), it. -'donte, ing. y al. -'tomedon. Au'tonoe: lat. Au'tonôe, -ës. 'Axio: lat. Axïus, -ii. A'xioco: gr. Axióchos, -ou. Axio'peno: gr. Axiópoinos (R. 2). Axio'pisto: gr. Axiópistos, ing. Axio'pistus (R. 3).

49

'Axon: lat. Axon, -ônis. 'Axilo: lat. Axylos. 'Ayax: lat. Ajax, -deis / -antis, it. A i'ace, ing. 'Aias, al. 'Aias. 'Azalos: lat. Azâli, -ôrum. A'zan: lat. Azan, -anis. A'zoro(s): lat. Azôrus, -i. A'zoto: lat. Azôtus, -i. 9

B B abi'Ionia: lat. Babilôn, -ônis «la ciudad» propiamente; Babilonia, -æ «laregión», it. Babi'Ionia, ing. 'Babylon y - ' Ionia, al. 'Babylon y Babilonien (con suf. de país). 'Baco: lat. B acchus, -i, it. 'Bacco, ing. 'Bacchus, al. 'Bakchos. Bacchanalia son las Baca'nales; bacchantes, las bacantes. Aquí entra el té r­ mino m étrico bac'cheius, al. bak'cheius, (y b ak'ch iu s), esp. ba'queo (con preferen­ cia), ba'quio y 'baquio. 'B actra: lat. Bactra, -ôrum y Bactrum, -i (la ciudad), el adj.: Bactranus, -a, -um, la región:

Bac'triâna, -æ; sus hab.: Bac­ triani, -ôrum-, Bactrus (y -os), el río. Ba'goas: lat. Bagôas, -æ (Bagous, -i), ing. Ba'goas. 'Bagrada: lat. Bagrâda, -æ. Balcia ('B altia): lat. Balcïa (Balüa), -œ. B ale'ares (Islas): lat. Bañares (mejor que Baléares) insiiæ sim-1 plemente Bañares, -mm. Su adj.: Battâris, -re y BaMrïcus, -a, -um; sus hab.: Baliarïci, -ôrum y Bailares, -ium. Hoy ing. Bale'aric Islands, al. Bale'aren (con desin. de región). 'Bambice: lat. Bambyce, -es.

Diccionario de los nombres propios griegos

Ban'quete: v. gr. Symposion y 'Agape. Ba'quilides: lat. Bacchitides, -dis, it. Bac'chilide, ing. Bac'chylides, al. Bak'chilides. Bar'bana: lat. Barbâna, -œ (río). Bar'batia: lat. Barbafía, -œ. Bar'dulis: lat. Bardülis, -is. Bar'gilia: lat. Bargyïïa, -ôrum. Sus hab.: Bargylietae. 'Bargo: lat. Bargus, -i. Bar'gulo: lat. Bargullum (R. 3). Bar'nostenes: lat. Barnosthënes, -is. Ba'sania: lat. Bassania, -æ. Basi'lia: gr. Basíleia (ta) ‘los libros de los R ey es’, lat. Basilîa, -ôrum. Basi'lia: lat. Basilïa, -œ (otro nombre de la isla Baltia). B asi'liadas: lat. Basiliâdœ (y -lidae). pl. Basi'lides: lat. Basi tides, -œ, it. -'silide (mal, v. Prel. 5), ing. Basi ‘lides. 'Basilis: lat. Basïlis, -is. B asi'lisa: gr. Basïlissa, lat. Basilissa (R. 3). Basi'lisco: lat. Basiliscus, -i (R. 3) (sobrenombre). 'Baticles: gr. Báthycles, -η, al. 'Bathykles. Ba'tilo: lat. Bathyllus (R. 3). 'Bato: lat. Battus, -i, ing. Battus, al. Battos. Hab. de Cirene: Battiades, -ce.

51

'Batraco: gr. Bâtrachos, -ou. Bau'cidias: lat. Baucidiâs, -âdis. 'Baucis: lat. Baucis, -ïdis, it. Bauci (como si fuera de declin, parisílaba), ing. 'Baucis, al. id. y 'Baukis (a la gr.). Be'brices o 'Bebrices: lat. Bebryces o Bebryces, -cum ‘hab. de la que fue después BitinïcC. En sg. Bebryx, -cis (o Bebryx). Bego'rrites (lago): lat. Begorñtes (lacus). Belero'fonte: lat. Bellerophon, -phontis (R. 3) y Bellerophon­ tes, -æ, it. Bellero 'fonte, ing. 'lero-phon, al. Bel'lerophon y 'phontes. 'Belo: lat. Belus, -i. su descend, m. Be-lïdes, -œ, f. Bëlis, -ïdis. 'Beños: lat. Beni, -ôrum. Be'ocia: lat. Boeotïa, -æ, it. Be'ozia, ing. Boe'otia, al. Boi'otia (y Bo'otien con desin. de región). Sus hab.: Boeotïi, -ôrum', su adj.: Boeotus, -a, -um. Beo'tarques: lat. Boeotarches, -æ. Be'quires (-ros): lat. Bechíres, -um o -chiri, -ôrum). Bere' cinto: lat. Berecyntus, -i. Bere'nice: lat. Berenice, -es, it. -'nice, ing. -'nice, al. -'nike. Obsérvese el desvío del acento en el esp. Be'ronica (Influjo del suf. grecolatino -leus, -a, -um). Be' rea: lat. Bercea (Berrh-), trisil.

52

'Bergas: lat. Bergœ, -ârum. Be'rito: lat. Berÿtus, -i. Hoy Bei 'rut. 'Beroe: lat. Berôë, -es. B e'roso: lat. Berósus, -i, ing. Be'rosos, al. -'rossos (-'rosus). 'Besos: lat. Bessi, -ôrum, sg. Bessus, -i. Bi'anor: lat. Biánor, -óris. 'Bias: lat. Bias, -antis, it. Bi'ante (del ac.), ing. y al. 'Bias. 'Biblia: gr. ta Biblia, it. 'Bibbia, ing. 'Bibel, al. 'Bibel. Una falsa analogía de Políglota con polí­ grafo, etc. ha conducido a Biblia Políglota en vez de Poliglota (de 'glotta). 'Biblo: lat. Byblus (o -os), -i, it. 'Biblo, ing. y al. 'Byblos. ‘Bicia (o 'Bizia): lat. Bicia o Bizia, -æ. Bi'on: lat. Bio (o Bïôn), -ônis, it. Bi'one, ing. y al. 'Bion. Bi'opator: lat. Biopâtor, -óris. 'Bistones: lat. Bistones, -um. 'Bitias: lat. Bifías, -ce. Bi'tínia: lat. Bithynia, -æ, it. Bi'tinia, ing. y al. -'thynia. Su adj. personal: Bithynicus, -a, -um; normal, Bithynius, -a, um. 'Bitis: lat. Bittis, -idis. Bi'ton: lat. Bito (Biton), -ônis, it. Bi'tone (del ac.), al. 'Biton (del nom., como siempre).

Justo Vicuña - Luis Sauz de Almar/a

Bi 'zancio: lat. Byzantium, -ii, it. Bi'sanzio, ing. y al. By'zantion. Su adj. Byzantinus, -a, -um. 'Bizia: v. Biciá. Bi'zone: lat. Bizóne, -es. 'Blanda: lat. Blanda, -æ. 'Blaudo: lat. Blaudus, -i. Su adj.: Blaudenius, -a, -um. Blefa'ron: lat. Blephâron, -ônis. 'Bocaro: lat. Bocchârum, -i. 'Bebe: lat. Boebe, -es, gr. Boibe. Bo'eto: lat. Bôëthus, -i. Boi 'oto: gr. Boiotós, ing. Boi 'otus. Bolbi'tino: lat. Bolbiñnus, -a, -um ‘de Bolbitine’, hoy Ro'setta, en el Bajo Egipto. 'Bolbulas: lat. Bolbülae, -arum. 'Bombo: lat. Bombus, -i. Bo'otes: lat. B ôtes, -œ, it. Bo'ote, ing. Bo'otes, al. Bo'oté’s. 'Bora: lat. Bora, -æ. 'Boreas: lat. Bôrëas (Borras), -œ, it. 'Borea (del ac.), in g ,.y al. 'Boreas. Su adj.: Borîus (o Borëus); de ahí el nombre del promontorio Borion. Bo'ristenes: lat. Borysthenes, -is. Hoy Dniéper. 'Bosforo: lat. Bosphôrus (y 'Bosporus), nombre ant. de varios estrechos, it. 'Bosforo, al. 'Bosporus. 'Bostra: lat. Bostra (Bosra), -æ. Boti'ea: lat. Bottiœa, -æ. 'Botris: lat. Botrys, -yos. 'Bragas: lat. Bragae, -ârum.

Diccionario de los nombres propios griegos

'Branco: lat. Branchus, -i. Sus descend, son los Branchidce, -arum ‘ 'Branquidas'. 'Brasidas: gr. 'Brasídas, -ou, it. 'Brasida, ing. y al. 'Brasidas. Brau'ron: lat. Brauron, -ônis, ing. y al. 'Brauron (del nom.). Breg'menos: lat. Bregmmi, -drum. Bri'anio: v. Bru'anio. Bri'areo: lat. Briârëüs (trisil.), it. Bria-'reo (equivocado como suele en los en -eus, v. Prel. 4), ing. Bri'areus, al. Bri'areos. Bri' axis: lat. Briaxis, -is (R. 3). 'Briges: lat. Bryges, -um. Briaz'onte: lat. Brÿazon (R. 3), -'ôntis (R. 3). 'Briges: lat. Bryges, -um. 'Brimo: gr. Brimo, -us. Bri'seo: lat. Brisœus (-eus). Bri'seida: lat. Briseis, -idis, it. Bri'seide, ing. y al. Bri'seis. Brito'martis: lat. Britomartis, -is (R.3). 'Brome: lat. Brome, -es. Bromio: lat. Bromius, -ii. 'Bromo: lat. Bromus, -i. 'Bronte: lat. Bronte, -es. 'Brontes: lat. Brontes, -æ. Bron'tonte: lat. Bronton, -ontis. 'Broteas: lat. Brotëas, -ce.

53

Bru'anio: lat. Bruariium (Bryaritutri), -ii. 'Bruges: v. Frigios. Bru'quion: lat. Bruchion, -ii. 'Bubaso: lat. Bubassus (-asus). B u'bastis: lat. Bubastis, -is, it. Bu'basti, al. -'bastis. Bu'bon: lat. Bubon, -ônis. Bu'cefalo: lat. Bücephàlus, -i, it. Buce-'falo (acent. que supongo error de nuestra fuente), al. -'kephalus. Nombrado también Bucephalas. 'Bulide: lat. Bullis (Byll-), -idis. 'Bupalo: lat. Büpalus, -i, ing. 'Bupalus. 'Bura: lat. Büra, -ce. 'Buris: lat. Buris, -is. Bu 'siris: lat. Busiris, -idis, it. Bu'siride, ing. -'siris, al. -'seiris. 'Bute: lat. Bütes, -ce. 'Buto: lat. Butos, -i. Bu'toridas: lat. Butoridas, -œ. Bu'troto: lat. Buthrotum (Buthrótus), -i. Su adj.: Buthróñus, a, -um. Bu'xento: lat. Buxentum, -i (R. 3). Su adj.: Buxenñnus, -a, -um. Bu 'zeros: lat. Buzëri, -ôrum. 'Buziges: lat. Buziges, -œ.

c 'Cabile: lat. Cabÿle, -es (o -la, -æ). Sus hab.: Cabyletae, -drum. C a ’bira: lat. Cabïra, -drum. C a 'biros: lat. Cabiri, -drum, it. Ca'biri, ing. Ca'biri, al. Ka'beiren (con desin. de pl.). 'C abrias: lat. Chabrias, ing. 'Chabrias, al. Cha'brias (acent. gr·)· 'Caca: lat. Cdca (hermana del sgte.). 'Caco: lat. Cdcus, -i, it. 'Caco, ing. al. 'Cacus. 'C adm o: lat. Cadmus, -i, it. 'Cadmo, ing. 'Cadmus, al. 'Kadmos. Su adj.: Cadmëius,

-a, -um. Su fundación: la Cadmëa (arx). 'Cados: lat. Càdi, -orum. C adu'cifero: lat. Caducifer, epíteto de Mercurio (de cadu­ ceus (o -cëum), esp. ca'duceo, it. ca'duceo, ing. ca'duceus. Ca'dusios: lat. Cadusii, -orum. C a'fareo: lat. Caphârêüs (trisíl.) o Caphërëüs. Ca ico’: lat. Caicus (Caÿcus), -i. C a'istro: lat. Caystros (-us), -i (R. 3), it. Ca'istro. C a'lab ria: lat. Calabria, -œ. Su adj.: Calaber, bra, brum. C a 'lacte: lat. Calacte, -es (kali ákte ‘herniosa costa’).

Diccionario de los nombres propios griegos

'Calais: lat. Caláis, it. 'Calais, ing. 'Calais. 'Calamis: lat. Calamis, -ídis, it. Ca'lamide, ing. 'Calamis, al. 'Kalamis. 'Calano: lat. Calanus, -i. 'Calates: lat. Calâtes, -æ. Ca'lauria: lat. Calauña, -æ (y -laurea, -ce), it. Ca'lauria. Cal ' cante: lat. Calchas, -antis, it. Cal-'cante, ing. 'Calchas, al. 'Calchas (y 'Kalchas). Cal'cedon: lat. Chalcêdon (y Calchèdon), -ônis, it. Calce'donia (tomado en época posterior del adj.), ing. 'Chalcedon, al. 'Chalcedon y 'Chalkedon (ni la acent. ing. o al. se entienden sin apó­ cope del adj. Chalcedoriía (de Chalcedoriíus,-a, -um). Cal'cieco: lat. Chalcioecos, -i, epít. de A'tene. Cal'ciope: lat. Chalciópe, -ës. C alco'donte: gr. Chalcodon, -óntos. Cales: lat. Cales, -ium y Calënum, -i. Su adj.: Calënus, -a, -um. Hoy Calvi. Ca’lescro: gr. Cállaischros (R. 2). Calia'nacte: gr. Calliánax, -actos (R. 3). 'Calías: gr. Calilas, it. 'Callia, ing. 'Callias, al. 'Kallias. 'Calibes: gr. Chalybes (pl.), al. 'Chalybes. '

55

Chali'cadno: lat. Cali'cadnus (R. 3)._ 'Calice: gr. Kalyce, ing. 'Calyce. 'Calicles: lat. Calttcles, -is. Ca'licrates: gr. Callicrátes, -ous, it. Ca'licrates, ing. id. Cali'cratidas: lat. -cratidas, ing. id. Ca'lidnas: gr. Calÿdnai (pl.) (R. 3). 'Calidon: lat. Calydon, -onis, ing. 'Calydon, al. 'Ka-. Ca'lidromo: lat. Callidrômus, -i. Cali'fonte: lat. Callipho, -ônis (y -ontis). Ca'limaco: lat. Callimachus, -i, it. Ca-'llimaco, ing. Callimachus, al. Kal-'limachos. Ca'limero: gr. Calémeros (pero en neoheleno ë>i; resulta, pues, 'Kaliméros. Ca'limne: lat. Callimne, -ës (R. 3). Cali'nico: lat. Callinicus. (Recordar nike ‘victoria’). Ca'lino: lat. Calhnus, -i, it. Callino, ing. Cal'linus, al. Kal' linos. Ca'liope: lat. Calliope, -ës (y Calliopëa, -æ), it. Calliope, ing. id., al. Kal'liope. Calipa'tira: gr. Callipáteira. Cali'pigia: gr. Callipygos, ing. Calli'pigian (desin. de adj.), al. Kalli 'pygosEs epít. de Afro ' dita. Ca'lipo: gr. Cállippos (R. 3).

56

Justo Vicuña - Luis Sauz de Almarza

Ca'Iipso: lat. Calypso, -ous, it. Ca'lipso, ing. -'lipso, al. Ka'lypso (R. 3). Ca'lirroe: lat. Callirrhôe, -ës, it. Cal'liroe, ing. -l'lirrhoe. Ca'Iistenes: lat. Callisthenes, -is, it. Cal'lis tene, ing. -l'iisthenes, al. Kal-'listhenes. C a 1listo: gr. Callisto, 1. Callisto, -us, it. Cal'listo, ing. Cal'listo, at. Kal'listo. La pronun. 'Sixtus, que figura entre los primeros papas, en vez de 'Sextus intro­ dujo acaso en Europa la de Callixto (-tus), también pertene­ ciente a los primeros pontífices, por Ca'listo. Ca'listrato: lat. Callistratus, -i, ing. Cal'listratus, al. Ka'listratos. Calo'cero: gr. Calócairos (R. 2). Calo' ciso: lat. Calocissus, -i (R 3). Ca'lon: lat. Callón, -ônis. Ca'londas: gr. Calendas, -ou. Camale'onte: lat. Chamaeleon, -ônis (y -ontis). Cama'riña: lat. Camarina o Carne-, Ca'mavos: lat. Chamâvi, -ôrum. Cam'bises: lat. Cambyses, -is, it. Cam'bise, ing. Cam'bysses, al. Kam'byses. Cam'bunios: lat. Cambmii (Montes). Ca'miro: lat. Camiros (o -us), -i. 'Canace: lat. Canâcë, -ës. 'Canaco: lat. Canachus, -i.

Can'cerbero: lat. Cerberus (o -ros), -i, it. 'Cerbero, ing. 'Cerberus, al. 'Kerberos. Can'davia: lat. Candavia, -œ. Can'dia: lat. Creta. C an'dia era la ciudad (hoy I'rakliori). Con el nombre Can ' dia designaron los venecianos la isla entera, ing. Can-'dia, al. Candía (o Kan-). Ca'nea: (v. Cy'donia), it. Ca'nea. Ca'nopo: lat. Canôpus, -i it. Ca'nopo. 'Canto: lat. Canthus, -i. 'Caon: lat. Châôn, -ônis. Sus descend.: Châônes, -um. Su adj.: Chaonius, -a, -um. Su des­ een. f.: Chaônis, -idis. 'Caos: lat. Châôs (Châus), -i, it. 'Caos, ing. 'Chaos. Capa'docia: lat. Cappadocia, -œ, it. -'docia, ing. -'docia, al. Kappadokien (con suf. de región). Sus adj.: Cappadôcus, -a, -um y -docius, -a, -um. Su río y su hab.: Cappadox, -ôcis. Ca'paneo: lat. Capanëüs, -i (trisil.), it. Capa'neo (acent. equivocada), v. Prel. 4). 'Capis: lat. Capys, -pÿos. Ca'pitio: lat. Capitium, -ii. Su adj.: Capiûnus, -a, -um. 'Caradra: lat. Charâdra, -œ. Caralitis Palus (y acaso (Coralitis): ‘Laguna Cara'litis’.

Diccionario de los nombres propios griegos

C a'ram bis: lat. Carambis (Cer-), -is (R. 3). C a'rano: lat. Caranus, -i. 'C arax: lat. Carax (o Charax), -âcis. C a'raxo: lat. Charaxus, -i (3a R.). C ar'cine: lat. Carcine, -ës. 'Cardaces: lat. Cardâces, -um. 'C ardia: lat. Cardia, -ce. Su adj.: Cardianus, -a, -um. 'C ares: lat. Chares, -ëtis, it. Carete, ing. al. Chares. 'C aria: lat. Caria, -œ. El antepa­ sado: Car, Caris; los hab.: Cares, -um. Su adj.: Caricus, -a, -um. C ari'anda: lat. Carÿanda, -ae (hoy Caratojan). 'C arias: lat. Caryœ, -ârum. Sus hab.: Caryâtes, -ium. Sus jóve­ nes famosas: Caryatides, it. Cariátide sg., el al. acentúa Karya'tiden según es normal (desin. en de pl. y acent. en la sílaba penúlt.). C a'ribdis: lat. Charybdis, -is, it. Cari ' ddi, ing. y al. Cha ' rybdis (R. 3). C a ri'demo: gr. Charidemos, -ou, ing. Chari-, al. Khari-. C a'rina: lat. Carina, -ce. C a 'risio: lat. Charisius, -ii, ing. Cha'risius. C a'ristio: lat. Charysfius. 'Carites: lat. Charités, -um, it. 'Cariti, ing. 'Charités, al.

57

Cha'riti-nen (el al. termina en in-en: in, suf. de fem. + -en, suf. de pl.). C a ri'ton: lat. Chariton, -ônis, ing. 'Chariton. 'C arm adas: lat. Charmddas. C ar'm ania: lat. Carmàriia, -æ. Sus hab.: Carmâni, -orum. 'Carmides: lat. Charmides. C ar'neades: lat. Carneades, -is, it. -'neade, ing. -'neades, al. Kar'nea-des. C a 'rondas: lat. Charondas, -æ (R. 3). C a'ro n te: lat. Charon, -ontis (preferible a -ônis), it. Ca'ronte, ing. y al. 'Charon. 'Carpato(s) (isla): lat. Carpathus, (-os), -i. Su adj.: Carpathius, -a, -um. C a r'p ocrâtes: gr. Carpócrátes, it. Car'pocrate, al. Kar'pocrates. C ar'q u ed o n o Carcedón: lat. Carchëdon, -ônis, gr. Karchedon, -dónos (Kar'tago). Su adj.: Carchedonius, -a, -um. 'C arras: lat. Carree o Carrhae, -drum, al. Karrce. C ar'tago (v. Car'quedon)’. lat. Carth- y Karth- (Karthago), -ginis, it. Car'tagine, in. Car'thage. C ar'tea: lat. Carthœa, -æ (R. 2). C a'sandra: lat. Cassandra, -ce, it. Cas'sandra, ing. id., al. Kas 'san-dra.

58

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

Ca'sandro: lat. Cassander, -dri, it. -s'sandro, ing. -s'sander. Casio'pea (o -epéa)\ lat. Cassiope, -es (o Cassiopëa, -æ, Cassiepèa, -œ o Cassiepeia), it. Cassio'pea, ing. -ssio'peia, al. Kassio 'peia. Casio'doro: lat. Cassiodôrus, -i, it. Cassio'doro, ing. -ssio'dorus, al. -ssio'dor (apócope). Casi'terides: lat. Cassiterides, -um, it. -'teridi, ing. -'terides, al. -te'riden (desin. pl. al. y acent. en la penúlt.). Cas'talia: lat. Castaña, -ce, it. Cas'talia, ing. y al. Cas'talia. Cas'tolo: gr. Castôlôs, -ou. 'Castor (y 'Polux): lat. Castor, -oris, it. 'Castore (e 'Poluce), ing. 'Castor, al. 'Kastor. 'Caucaso: lat. Caucasus, -i, it. 'Caucaso, ing. 'Caucaso, al. 'Kaukasus. Cau'lares: lat. Caulares, -is (Pamfilia). Cau'Ionia: lat. Caulonia, -ae (o Caulon, -ônis), it. Cau'lonia. Colonia gr., que se llamó des­ pués Castel'vetere, hasta que en 1861 recuperó el nombre ant. 'Cauno: lat. Caunus (o -os), -i. Su adj.: Caunêus, -a, -um. 'Cavíos: lat. Cavii, -ôrum. 'Cea: lat. Ceos, -is o 'Cea {'Cia), -æ, gr. Kéos, -ou.

'Cebes: gr. Cebes, -etos, ing. 'Cebes. Ce'bren: lat. Cëbren (o Cèbreri), -enis 'Cececes: lat. Coecuœ, -arum. 'Cecrope: lat. Cecrops, -ôpis, it. 'Cecrope. Su adj.: Cecropius, -a, -um. Su deseen, m.: Cecropides, -œ, Cecropis, -idis. Cefa'lenia: lat. Cephalënia (o Cephalânia), -æ, it. Cefa'lonici (con disimilación de la vocal o por influencia del n. pr. 'Cefalo), ing. Cepha'lenia (o -'Ionia), al. Kepha'lenia. Sus hab.: Cephalenes (o Kephalenitce, -arum). Hoy Keha'llonia. Cefali'on: lat. Cëphâlio, -ônis. 'Cefalo: lat. Cephalus, -i, it. 'Cefalo, ing. 'Cephalus, al. 'Kephalos. Cefa'loidis: (o Cefa'loidio): lat. Cephaloedis (Cephaloedium) (R. 2). Hoy Ce'fali. su adj.: Cephaloediânus, -a, -um. 'Cefeo: lat. Cephëüs (disil.), -/, it. Ce'feo (acent. errónea) (v. Prel. 4), ing. 'Cepheus, al. 'Kepheus. su adj.: Cephèius, -a, -um (y Cephëus, -a, -um); su hija (Andrómeda): Cephëis, -idis, «Ce'feide». 'Céfiro (y C efe'rin o ): lat. Zephÿros, -i y Zephyrînus, it. 'Zefiro y Z efi'rino, ing. 'Zephyrus y Ze-phy'rinus. En

59

Diccionario de los nombres propios griegos

esp. disimilada en e la 2a vocal en relación con la 3a (otra /'). Ce'fiso: lat. Cephisus (y -ssos), -i, it. 'Ceflso (errata de mi fuente), ing. Ce'phissus, al. Ke'phisos. Su adj.: Cephis(s)ius, -a, -um; Cephisia, -œ, un distrito de 'Atica. Cefi'sodoto: gr. Cephisódotos, ing. Cephi'sodotus. 'Ceix: lat. Cëyx, -Icis. Cela'donte: lat. Celadon, -ontis (R.3). Ce'lenas: lat. Celœnæ, -ârum. Su adj.: Celœnæus, -a, -um, esp. Ce le'neo. Cele'siria: del gr. Coéle Syria, it. Cele'siria, ing. Coele'syria. 'Celeo: lat. Celêus, -i. 'Celmis: lat. 'Celmis, -is. Cel'tiberos: v. Prel. 3. 'Ceneo: gr. Cainéús. Ce'nobia/Zenobia: lat. Zenobia, -æ, it. Ze'nobia, ing. - 'nobia. 'Cencras: lat. Cenchrëæ, -ârum. Su adj.: Cenchrœus, -a, -um y -chrëus, -a, -um. Cen 'cride: lat. Cenchrëis, -idis. 'Cencrio: lat. Cenchriusl-chrëus. Cen'tauro: lat. Centaurus, it. Cen'tauri (pl.), ing. 'Centaurs (apóc. y retroceso del acento), al. 'Centaur (acent. gr.) y Cen'taurus. 'Ceos(s): gr. Kéos y Kia, lat. Cëa (Cia), -æ, it. 'Ceo, ing. 'Kea. Su

adj.: Cëus y Cîus, -a, -um; sus hab.: Cëi, -orum. Ce'rambo: lat. Cerambus (R. 3)! Cera'mico: lat. Ceramicus, -i. Y. Salo 'nica, etc. 'Ceramo: lat. Cerâmus, -i. Cera'sunte: lat. Cerâsus, -untis (R. 3). Ce'raunios: lat. Ceraunii (y Ceraunia), -orum. Ce'rauno: lat. Ceraunus (R. 2). 'Cerbero (v. Cari cerbero)·. Su adj.: Cerbereus, -a, -um. Cer'berion: lat. Cerberion, -ii. Cerea'soro: lat. Cercasórum, -i. Hoy EI Arcas. Cercetas: lat. Cercetœ, -ârum. Cer'cina: lat. Cercina, -œ. 'Cercidas: gr. Cercidâs, ing. 'Cercidas, al. 'Kerkidas. Cer'cinio: lat. Cercinium, -ii. Cer'cion: lat. Cercyo, -ônis. Su adj.: Ceryonëus, -a, um. Cer'copes: lat. Cercôpes, -um. Cer'cope: lat. Cercops, -ôpis. 'Ceres: lat. Cerës, -ëris, it. 'Cerere, ing, y al. 'Ceres. Cesa'rea: lat. Cæsarea (o -ïa, id), it. Cesa'rea, ing. y al. Cæsa'rea. Su adj.: Ccesariensis, -e. La acent. de las varias ciudades de este nombre es la anotada en las lenguas citadas. Cesari'on: Lat. Cæsario, -ônis. 'Cestro: lat. Cestros, -i. 'Ciane: lat. Cyâne, -ës. '

60

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

'Cianeas: Cyanëœ, -ârum. Su adj.: Cyanëus, -a, um. Ci·anee: lat. Cyanëe, -ës. 'Cibele: lat. Cybële, Cybëla y Cybele, it. 'Cibele, fr. Cybèle, ing. 'Cybele, al. 'Kybele. Aquí decimos Cibeles: la -s le vendrá de 'Ceres o de nombres familia­ res como Da Mercedes, Virtudes, Ángeles, Soles, la acent. del fr.; pero lo deseable sería acentuar 'Cibele como los demás. Cibio'sactes: lat. Cybiosactes (R. 3). 'Cibira: lat. Cibÿra. C i'bistra: Cybistra, -ârum (R. 3). 'Cicico: lat. Cyzÿcus, -i (y -cos), it. 'Cizico, in. 'Cizicus. 'Cicio: lat. Citium (más raro Cittium). Su hab. Citjëus, -i y Citiensis, -is. 'Ciclades / 'Cicladas: lat. Cyclades, -um., it. 'Cicladi, ing. 'Cyclades, al. Ky'claden (con desin. pl. y acent, en la penúlt. sil.). Como en gr. se llaman Kicládes, es preferible esta ter­ minación. C i'elope: lat. Cyclops, -opis. it. Cy'clope, ing. 'Cyclops (sg., pl. Cy 'elopes), al. ' Zyklop / - ' Hopes. La acent. 'Cyclope será analogía con 'Rodope, 'Dolope, etc. 'Cicno: lat. Cycnus (Cygnus), -i, it. 'Cicno, ing. 'Cicnus, al. 'Kyknos.

'Cicones: lat. Cicones, -um. Ci'dipe: gr. Kydlppe, -ës (R. 3). Ci'donia: lat. Cydonia (o Cydonëa), -æ. Su adj.: Cydonius, -a, -um; su hab.: Cydon, -ônis. Hoy, Ca'nea. ' Cila: lat. Cilla, -a. 'Cilaro: lat. Cyllâros (o -rus), -i. C i'lene: lat. Cyllëne, -ës y -æ. Su adj.: Cyllenius y Cylleneus, -a, -um; su hab. f. Cyllënis, -idis, m. Cyllenïdes, -æ. C i'licia: gr. Kilicla, -as, it. Ci'licia, ing. Ci'licia, al. Ki'likien (con suf. de región). Su adj.: Cilicius, -a, -um y Cilix, -icis; n. pr. f. Cilissa, -æ como Phoenissa (R. 3) de Phoenix. C i'Ion: gr. Kÿlon, -ônos, ing. 'Cylon, al. 'Kylon. Cime: lat. Cÿme, -ës. Ci'merios: lat. Cimmerïi, -iôrum, al. Kim'merier. Su adj.: Cimmerius, -a, -um. Ci'mine: lat. Cymïne, -ës. ' Ci'modoce: lat. Cymodôce o Cimodocëa. C i'molo: lat. Cimôlus, -i. Ci'mon: lat. Cimo(n), -ônis, it. Ci'mone, ing. 'Cimon, al. 'Kimon. Ci'motoe: lat. 'Cymothoe, -ës. Cina'don: gr. Cinadon, -ônos, ing. Ci'nadon, al. Ki'nadon. Ci'napes: lat. Cynàpes, -œ. '

Diccionario de los nombres propios griegos

'Cineas: gr. Cynëas, it. (mi fuen­ te señala un anómalo Ci'nea) (v. Prel. 4, 4a). Cine'giro: lat. Cynægïrus, -i, ing. Cynae 'geirus. C i'neo: lat. Cynëus, -i. C i'nesias: gr. Cinésias, ing. Cine'sias, al. 'Ki'nesias. Cine'ton: lat. Cinæthon, -ônos, ing. al. Ki'naithon. 'Cínico: lat. Cynicus, -i, it. 'Cínico, ing. 'Kynics, al. 'Kyniker (con desin. personal). 'Cinipe: 1. Cinyps, -ÿpis. 'Ciniras: lat. Cinyras / Cinÿra, -æ. Ci'ñisca: lat. Cynisca (R. 3), ing. Cy'nisca, al. Ky'nisca. Cino'cefalo: lat. Cynocephalus, -i ‘Cabeza de perro’ (el mono de Anubis). Cinos'cefalas: lat. Cynoscephâlœ, -ârum, it. Cino'cefali (pl.), ing. -'cephalæ, al. kynos'kephalai. Cino'sarges: lat. Cynosarges, -is (R. 3). Cinos'em a: la t. C y n o ssë m a , - s e m â tis . C ino'sura: lat. Cynosüra, -œ. Cino'suras: lat. Cynosüræ, -ârum. 'Cinto: lat. Cynthus, -/. Su adj.: Cynthius, -a, -um. Cynthia substantivado es Diana. 'Cio(s): lat. Chios (Chios). Cipa'risa(s): lat. Cyparissa (R. 3), -æ y Cyparissœ, -ârum. Su adj.: Cyparissius, -a, -um.

61

C ipa'riso: lat. Cipa'rissus, -i. 'Cipsela: lat. Cypsëla, -ôrum (y -ae). Hoy, 'Ipsala. ' Cipria: lat. Cyprÿa, -œ o Cupris, -idis = Venus. V. Chipre. 'Cipselo: lat. Cypsëlus, -i, al. 'Kyselos. 'C ira: lat. Cyra (o Cyrrha), -œ = Cirene (esp.). 'Circe: lat. Circe, -ës (y -œ), it. 'Circe, ing. id, al. 'Kirke. Su adj.: Kircœus, -a, -um, esp. Cir'ceo. 'Circio: lat. Circius (mons). C i'rene: lat. Cyrëne, -ës y Cyrëna, -arum, it. C i'rene, ing. Cy'rene, al. Ky'rene. Su adj.: Cyrenaicus, -a, -um; de ahí el nombre de la provincia. Otro adj.: Cyrenœus, -a, -um. De ahí en esp. Cire 'neo, y por disimila­ ción Ciri'neo. C i'retias: lat. Cyretiœ, -ârum. C i'riaco (y Qui'rico):gr. Ciríacos, -ou, it. Ci'riaco. 'C irno (= 'Córcega): lat. Cyrnos (o -us), -i. 'Ciro: lat. Cyrus, -i, it. 'Ciro, ing. 'Cyrus, al. 'Kyros. Ciro'pedia: gr. Cyroupaideía, ing. Cyro'paedia, al. Kyro'pádie. Ci'ropolis: lat. Cyropôlis. 'C irro: lat. Cyrrus (o Cyrrhus), i, ciudad que da nombre a la pro­ vincia de Cyrrestica (o Cyrrh) (R. 3).

62

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

'Cirsilo: lat. Cyrsílus, -i. 'Ciseo: lat. Cissëus, -ei. Cis'tena: lat. Cisthëna, -ce. Ci'sunte: lat. Cissus, -untis (R. 3). 'Citas: lat. Cythace, -ârum. Sus adj. Cythceaeus (y Cythceus), -a, -um. C i'tera: lat. Cythëra, -ôrum y Cythëre, -ës, it. Ci'tera, ing. Cy'thera. También la llaman 'Cerigo. Su adj.: Cytherëus, -a, -um (Cytherëa = Venus). Cite'ron: lat. Cithaeron, -ônis, it. Cite'rone, ing. Ci'thairon. 'Citis: lat. Cytis, -is. Hoy, Perim. Citi'soro: lat. Cytisôrus, -i. 'Citno: lat. C'ythnos (o -us), -i. Su adj.: Cythnius, -a, -um. C i'toro: lat. Cytorus, (u -os), -i. Su adj.: Cytorius, -a, -um. 'Claro: lat. Claros, -i, it. Claro, ing. Claros (y -us). Hoy, Zilleh. Su adj.: Clarius, -a, -um (Clarius, -ii = Apolo). 'Clausala: lat. Clausâla (o Clausula). Cla'zomenas: lat. Clazomënœ, -drum, it. -'zomene, ing. Cla'zomenae, al. Kla'zomenai. Su adj.: Clazomenius, -a, -um. Cle'andro: lat. Cleander, -dri (R 3). Cle'antes: lat. Cleanthes, -is, it. -'ante, ing. -'anthes (R 3). C le'arco: lat. Clearchus, -i, it. Cle'arco, ing. -'archus, al. Klé'arch (R. 3).

'Cleobis: lat. Cleôbis, -is, it. 'Cleobi, ing. 'Cleobis, al. 'Kleobis. Cleobu'lina: gr. Cleobouline, -es, ing. -bu'lina, al. Kleobou'line. Cleo'bulo: gr. Cleóboulos, lat. Cleobülus, -i, it. Cle'obulo (en it. se ha colado sin duda una analogía con palabras compt. del suf. lat. -bülum, patíbulo, conciliábulo... frente al gr. -boulos), ing. -'bulus, al. Kleo'bu-los. Cle'ocares: gr. Cleocháres. Cleo'fanto: lat. Cleophantus, -i (R. 3). Cleo'fonte: lat. Cleophôn, -ontis (R. 3). Cleombroto: lat. Cleombrotus, -i, ing. -'ombrotus, al. Kle'ombrotus. Cle'omenes: gr. Cleoménes, it. Cle'omene, ing. Cle'omenes, al. Kle' amenes. C le1on: lat. Clèon, -ônis, it. Cle'one, ing. 'Cleon, al. 'Kleon. Cle'onas: lat. Cleônœ, -ârum (o Cleôna, -ce), su adj.: Cleônæus, -a, -um. Cleo'nice: gr. Cleonice, -ës. Cleo'nico: gr. Cleonicos, -ou. (Recordar gr. riike ‘victoria’.) Cle'onimo: lat. Cleonÿmus, -i, ing. - 'onymus, al. Kle'onymus. Cle'onte: lat. Clœon, -ontis (R. 3). Cle'opatra: lat. Cleopâtra (con -â según Lewis, -â- según

Diccionario de los nombres propios griegos

Gaffiot y los diccionarios lati­ no-alemanes; al. Kle'opatra). El alargamiento parece ser cosa de los poetas; sin embargo, la acent. Cleo 'patra la tienen el it., ing. y esp., pero es tan opuesta al lat. que preferimos la esdrújula Cíe Opatra). Cli'duco: lat. Clidüchos, -i. 'Climene: lat. Clymëne, -es, ing. 'Clymene. Su adj.: Clymeneius, -a, -um. 'Climeno: lat. Clymënus, -i. 'C linias: lat. Clinias, ing. 'Cleinias, al. - 'Kleinias. 'Clio: lat. Clio, -us, it. 'Clio, ing. id, al. 'Klio. 'Clistenes: gr. Cleisthénes, -is, it. 'Clistene, ing. 'Cleisthenes, al 'Kleisthenes. ' Clitas: lat. Clitæ, -ârum. C li'tarco: lat. Cleitarchus (R. 3), -/, ing. Clei'tarchus, al. Klei't-. C litem 'nestra: lat. Clythœmnëstra, Clytemnêstra y Clytemëstra, -æ, it. Clitem'nestra, fr. Clytem'nestre, ing. Clytem'nestra (y otras for­ mas menos corrientes), al. Klytaim'nes-tra. La pronunciación unanime de -mn- no puede ser óbice para el esp., pues la tene­ mos en himno, omnipotente, etc. 'Clitias: gr. Cleitias, it. 'Clizia, ing. 'Cleitias, al. 'Kleitias. 'Clito: gr. Cleitôs, lat. Clitus, al. 'Kleitus.

63

Clito'fonte: gr. Cleitophon, -ontos (R. 3). Cli'tomaco: lat. Clitomâchus, ing. -'tomachus, al. Klei'tomachos. ' Clitor: lat. Clitor, -ôris y Clitorium, -ii. Su adj.: Clitorius, -a, -um. 'Cloe: gr. Chloe, -ës, ing. 'Chloe. 'Clonas: lat. Clonas, ing. id, al. 'Klonas. 'Clonio: lat. Clonius, -ii. 'Cloris (o 'Cloride): lat. Chloris, -idis, it. 'Cloride, ing. 'Chloris. ' Cloro: lat. Chlorus, -i. 'Cloto: gr. Clotho, it. 'Cloto, ing. 1Clotho, al. 'Klotho. 'Cnemo: gr. Cnemos. 'Cnido(s): lat. Cnidus o Gnidus, it. 'Cnido, ing. 'Cnidos, al. 'Knidos. Su adj.: Cnidíus (Gni-). C 'noso: lat. Cnôsus (Cnósos, Cnossos, Gnóss-), -i, it. C'nosso, ing. C'nossos, al. K'nossos. Co(s): lat. Cos, Cóuso o Coos, -i, it. Coo, ing. Cos, al. Kos. Co ' aspes: lat. Choaspes (Choaspis), -is (R 3). 'Cocalo: lat. Cocalus, -i. Co' cito: lat. Cocÿtos (y -us), -i, it. Co'cito, ing. -'cytus, al. Ko'kytos. Codo'mano: lal. Codomannus, -i (R.3). Codri'on: lat. Codrio (u -on), -ônis. 'Codro: lat. Côdrus, -i, it. 'Codro, ing. 'Codrus, al. 'Kodros.

64

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

Co'eforas: gr. Choephóroi, it. Co'efore, ing. Cho'ephoroi. Co1largo: gr. Chólargos (R. 3). 'Coico: gr. Cholchos. Coli'seo: según el Oxford Classical Dictionary, Colosseum era el nombre medieval del gran­ dioso Anphitheatrum Flavium, situado cerca del Colossus Neronis. El it. dice preferente­ mente Coios ‘seo (pero también Coli'seo), ing. Colos'seum, al. Kolos'seum. Algunos suponen que el esp. Coliseo, fr. Colisée, provienen de un dialecto it. que derivaría del adj. gr. colossiaios. Así y todo, no se explica que el fr. y esp. lo hayan aceptado y en cambio el it. no del todo. Colo'fon: lat. Colôphon -ônis, it. Colo'fone, ing. 'Colophon, al. 'Kolophon. Su adj: Colophonius, -a, -um. Co'lonas: lat. Colône, -ës y Colonee, -arum. Co'lono: gr. Colonos, -'ou, it. Co'lono, ing. Co'lonos, al. Ko'lonos. Su adj.: Colonëus, -a, -um. Galicismo horroroso es transcribir Co'lona. Co'losas: lat. Colossœ, -ârum, ing. Co'lossæ. Sus hab. son los colossenses, famosos por la epístola de S. Pablo. Co'loso: gr. Colossôs, -ou, it. Co'losso, ing. Co'lossus.

Co'lotes: lat. Colotes, -ce, ing. Co'lotes, al. Ko'lotes. 'Colquide: lat. Colchis, -idis, it. 'Colchide, ing. 'Colchis, al. 'Kolchis. Coma'gene: lat. Commagêne, -ës. Su adj.: Commagënus,-a, -um. Co'meta: lat. Comètes, -ce. 'Cono: lat. Connus. C o'non: lat. Conôn, -ônis, it. Co'none, ing.'Conon, al. 'Konon. Co'païs o Co'paide: gr. Côpaïs, it. Co'paide, ing. Co'païs, al. Ko'pais, fr. Copais. 'Copas: lat. Copæ, -ârum. 'Copto: lat. Coptos, -i, it. 'Copto. Su adj. f.: Coptis, -fidis, m. Copfites, -ce\ otro, Copfiticus, -a, -um. 'Corax: lat. Corax, -âcis, ing. 'Corax, al. 'Korax. Co'ralos: lat. Coralli, -ôrum (R. 3). 'Córcega: lat. Corsica, -œ y Corsis, -idis. Sus adj.: Corsus, -a, -um y Corsicus, -a, -um. Cor'cira: lat. Corcyra, -æ, it. C or'cira, ing. -'cyra, al. Kor'kyra. Hoy, Cor'fu es la isla, pero la isla y la capital se denominan también 'Kerkira. El hab.: corcyrceus, -a, -um. Cordu'ena: lat. Corduëna, -œ. Sus hab.: Cordüëni, -ôrum. 'Core: gr. Core, -ës, pl. Corai. Co'rebo: lat. Coroebus, -i.

Diccionario de los nombres propios griegos

'Coria: lat. Coria, -ce. Cor'fu: v. Cor'cira. Cori'bante: lat. Corybas, -antis, pl. Corybantes (R. 3), it. Cori'bante, ing. 'Corybant (apóc. con retroceso del acen­ to), al. Cori'bant (apóc., pero sin efecto acentual). Cori'ceo: lat. Corycëum, -i. Co'ricio: lat. Corycyum (nemus). Sus ninfas: Corycidae. 'Corico: lat. Corycus, -i. Su adj.: Coricíus, -a, -um. Cori'don: lat. Corÿdon, -ônis, ing. 'Corydon. 'Corifa: lat. Corípha, -ce (o Coriphe, -es). Cori'fasia: título de Minerva, como adorada en Coryphasium (Me'se-nia). Cori'leno: lat. Corylënus, -i. Corim 'bifero: lat. Corymbifer, -ri. Co'rinna: lat. Corinna, -ce (R. 3), it. Co'rinna, ing. Co'rinna, al. Ko'rinna. (La doble -nn- es sonido del esp. innato, innume­ rable). Cori'neo: lat. Corynaeus, -i. Co'rinto: lat. Corinthus, -i (R. 3), it. Co'rinto, ing. 'Corinth (con apóc. y retroceso del acento, como es normal en nombres famosos), al. Ko'rinthos. Su adj.: Corinthius, -a, -um. 'Corito: lat. Corythus, -i, llama­ do después Cor'tona.

65

Co(s): lat. Cos, Coos o Cous, -i, al. Kos. 'Cormasa: lat. Cormâsa, -ôrum (Pisidia). 'Corno: lat. Cornus, -i. Co 'rone: lat. Coróne, -ës. Su adj.: Coronceus, -a, -um. Coro'nea: lat. Coronëa, -ce, it. Coro'nea. Co'ronis: lat. Corônis, -idis, ing. Co'ronis,al. Ko'ronis'. Coronides, -æ, m. = Esculapio. Cor'tinia (o Gortinia): lat. Cortÿnia (o Gortynia). Cos: v. Co. 'Cosroes: lat. Chosrôes, it. 'Cosroe, ing. 'Chosroes. Co'sura: lat. Côsÿra (Coss-) o Cossiira, -ce. Co'tiora: gr. Cotyôra. 'Cotis: lat. Cotys, -tyis y Cotus, -i, ing. 'Cotys, al. 'Kotys. Co'tito: lat. Cotytto, -us. Sus fest.: Cotyttia, -ârum. Co'ton: lat. Cothon, -ônis. 'Crago: lat. Cragos/Cragus, -i. 'Cranios: lat. Crariii, -iôrum. Su isla: Cephallenia (hoy, Gra'nea). Cra'non o Cran'non: lat. Cranon (Crannon), -ônis, it. Gran'none, ing. Crann'on, al. Kra'non. Hay unan, acentual. 'Crantor: lat. Crantor, -ôris, ing. 'Crantor, al. 'Krantor. Cra'teis: lat. Crataeis, -idis. Cra'tenas: gr. Cratenas (Cratëas), ing. Cra'tenas.

66

Justo Vicuña - Luis Sauz de Almarza

'Cratero: lat. Craterus (o -ros), -i, ing. 'Craterus, al. 'Krateros. 'Crates: lat. Crates, -is (pero el it. supone un gen. -etis), it. Cra'tete, ing. 'Crates, al. 'Kra-, fr. Cratés. 'Cratis: lat. Crathis, -idis. 'Cratilo:' gr. Cratylos, -ou, it. 'Cratilo, ing. 'Cratylus, al. 'Kratylos. Cra'tino: lat. Crafinus, -i, it. Cra'tino, ing. Cra'tinus, al. Kra'tinos. Cra'tipo: lat. Cratippus, -i, it. Cra'tippo, ing. -'tippus, al. Kra'tippos. 'Cratis: lat. Crathis, -idis. 'Cremes: lat. Chremes, -etis. Cre'mon: gr. Chrémon, -ónos. Cre'monides: lat. Chremonides, -is, ing. Chre'monides. Cre'onte: lat. Creo (o Creori), -ontis (R. 3), it. -'onte, ing. 'Creon, al. 'Kreon. Creso: gr. Kroisos, -ou, it. 'Creso, ing. 'Croesus, al. 'Kroisos. 'Creta: lat. Creta, -æ, it. 'Creta, ing. 'Crete y -ta, al. 'Kreta. Sus adj.: Cretensis, -e y Cretæus, -a, -um. Cre'usa: lat. Crëüsa, -œ, it. 'Creusa. Cri'niso: lat. Crinissus, Crimissus, etc. (R. 3). 'Crisa: lat. Chrisa, -ce, ing. ' Crisa. Su adj.: Chrisæus, -a, -um.

'Crisa (o Crise): lat. Chrysa, -œ {Chryse, -es), ing. 'Chryse. Chrysas: lat. Chrysas, -œ. Cri'seida: lat. Chrysëis, -idis, it. Cri'seide, ing. Chri'seis, al. id. 'Crises: lat. Chryses, -œ. Cri'sipo: lat. Chrysippus, -i (R. 3). it. Cri'sippo, ing. Chrysippus, al. 'sippos. Cri'sogono: lat. Chrisôgônus, -i, ing. -'sogonus. Cri'sologo: gr. Chrysolôgos, -ou. Cri 'sorroas: lat. Chrysorrhôas, -œ. Cri'sostomo: gr. Chrysôstomos, -ou, it. Cri'sostomo, ing. Chry'sostomus y 'Chrysostom (con apóc. y retroceso del acen­ to); al. -'sostomos. Cri'sotemis: gr. Chrysôthemis. Critias: lat. Critias, -æ, it. 'Crizia, ing. 'Critias, al. 'Kritias. En estos casos de ti + voc. hay que procurar mantener la pronun. de la t y no cam­ biaría en c linguo-dental (v. Fz. Galiano, 97). El ing. y el al. pro­ nuncian t en Hestia y Miltiades, p.e. Crito'bulo: lat. Critobülus, -i. Crito'lao: lat. Critôlâus, -i. Cri'ton: lat. Crito, -ônis, it. Cri'tone, ing, 'Crito, al. 'Kriton. Criume'topon: gr. Crioumetôpon ‘fente de morueco’. 'Croco: lat. Crocus (o -cos), -i.

Diccionario de los nombres propios griegos

'Crono (gr. Crónos): lat. Cronos (o -us), -i, it. 'Crono, ing. 'Cronus, al. 'Kronos. Cro'tona: lat. Croton (y Croto), -ônis y Crotôna, -ce, it. Cro'tone, ing. id, al. Kro'tone. C 'teato: gr. Ktéatos, -ou. 'C tesias: lat. Ctesias, -ce, it. C'tesia, ing. C'tesias, al. K'tesias. C te'sibio: lat. Ctesibius, -ii. it. Cte'sibio, ing. -'sibius, al. Kte 'sibios. Ctesi'fonte: lat. Ctesiphon, -ontis (R. 3), it. Ctesi'fonte, ing.

61

C'tesiphon, al. K'tesiphon. En esp. es posible pronunciar et., pues se hallan en casos como acto, actual. C 'tonío: lat. Chthoriíus, ( u - o í ) , -ii, al. Ch'thonios. C u'bala: lat. Cuballa, -æ (R. 3). 'Cumas: lat. Cumae, -ârum, it. 'Cuma (del ac. sg.), ing. y al. Cumae (nom. pl.). C u 'naxa: gr. ta Coúnaxa (R. 3), it. Cu'nassa, ing. Cu'naxa. C u'retes: lat. Curütes, -um, ing. Cu'retes, al. Ku'retes.

Ch Chipre: lat. Cyprus, it. Cipro. De la palabra it. procede sin duda la que inicia esta entrada, pues ing. da 'Cyprus, al. 'Cyper. su adj.: Cyprius, -a, -um, de donde Cypria, -œ = Venus.

D Dafitas: lat. Daphitas (-das), -œ. (No encontramos la cantidad.) 'D afne: lat. Daphne, -es, it. 'Dafne, ing. 'Daphne, al. 'Daphne. 'Dafnis: lat. Daphnis, -idis (ac. -nim o -niri), de ahí it. 'Dafni, ing. y al. 'Daphnis. 'Dahas: lat. Dahœ, -ârum. D a'hipo: gr. Daippos, lat. Dahippus, -i. Dai ' fanto: gr. Daifantos, -ou (R.a 3). D ai'fron: lat. Daïphron, -ônis. Da'ïmaco: gr. Daïmachos, -ou, ing. Da' ïmachus. D a 'imenes: gr. Daïménes, -is. D ali'on: lat. Dalion, -ônis.

D al'macia: lat. Dalmatia, -æ, it. -'mazia, ing. Dal'matia, al. -'m atien (con desin. de región). D am a'rato: lat. Damarâtus, -i. D a'm asco: lat. Damascus (o -cos), -i (R. 3), it. D a'masco, ing. -'mascus, al. -'maskus. Sus adj.: Damascus, -a, -um y Damascenus, -a, -um. D am a'sicton: lat. Damasichton, -ônis (R. 3). Dam a'sipo: lat. Damasippus, -i (R. 3). Da'metas: lat. Damoetas, -œ (R. 2). D a 'mocares: gr. Damocháres.

70

Justo Vicuña - Luis Sauz de Almarca

'Damocles: lat. Damocles, -is, it. 'Damocle, ing. 'Damocles, al. 'Damokles. Da'mofones: v. De'mofanes. Damo'fonte: lat. Damophon, -ontis (R. 3), ing. y al. 'Damophon. Da'mon: lat. Damon, -ônis, it. Da'mone, ing. y al. 'Damon. 'Danae: lat. Danâë, -es, it. 'Danae, ing. y al. 'Danae. 'Danao: lat. Danaus, -i, it. 'Danao, ing. 'Danaus, al. Danaos. Su adj.: Danaus, -a, -um. Sus descend, m.: Danài, -ôrum. Sus hijas: Danaides, -um, it. Da'naidi, ing. -'ides, al. -na'Tden (con desin. de pl. y acent. en la penult.). Da'nastro (del ac.): lat. Danaster, -tri (R.3). Da'nuvio (-bio es corrupción): lat. Danuvius, -ii, que era la parte alta del río; Ister, -tri, la baja. 'Dardano: lat. Dardanus, -i, it. 'Dardano, ing. 'Dardanus, al. -id. Sus adj.: Dardanus, -a, -um y Darda- mus, -a, -um ‘Troyano’; su ciudad, Dar'dariía, -æ. Su descend, m.: Dardanides, -æ, f. Dardânis, -idis. 'Dares: lat. Dares, -ëtis, ing. y al. 'Dares. Da' rio: lat. Darëus (o Darius), it. Da'rio, ing. Da'rius, al. Da'rius y D a'reios (gr.).

Dasa'resios, Dasa'renses o Dasa'retas: lat. Dassaresii, -iôrum, Dassarenses, -sium o D assaretae, -ârum. 'Datames: lat. Datâmes, -is, ing. y al. 'Datames. 'Datis: lat. Datis, -idis, ing. y al. 'Datis. 'Daulide: lat. Daulis, -idis. 'Davo: lat. Davus (o -vos), -i. De'capolis: gr. Decápolis, ing. De ' capolis. D e'cébalo: lat. Decebâlus, -i. Dece'lea: lat. Decelëa (ο -Για), ing. Dece'lea. 'Daedalos: lat. Dedâla, -ôrum. Dedali'on: lat. Dedaiïon, -ônis. 'Dedalo: lat. Daedalus, -i, it. 'Dédalo, ing. 'Daedalus, al. 'Daidalos (o -Da-). Deida'mia: gr. Deidámeia, it. Deida'mia, ing. Deida'mia. De'ifobe: lat. Deiphobe. De'ifobo: lat. Deiphobus, -i, al. De'iphobos. 'Deimos: gr. Deimos, it'Deimos, al. 'Deimos. 'Delfos: lat. Delphi, -ôrum (gr. Delphoí), it. 'Delfl (pl.), ing. 'Delphi, al. 'Delphi y Del'phoi (acent. gr.). Su aâ].:’Delphicus, -a, -um. Delphicôla, epít. de Apolo. Delphis, -idis, sacerdoti­ sa de D. 'Delo: lat. Delos, -i, it. 'Delo, ing. y al. 'Delos. Su adj.: Delius, -a, -um.

Diccionario de los nombres propios griegos

D e'mades: lat. Demades, -is, it. 'Demade (error indudable, que se reproduce en los en -ides), al. De'mâdes. Sin embargo, la encontramos también equivoca­ da esta voz, como en it., en J. M. Diaz Regañón, Hist. Lit. Gr. D em a'rata: lat. Demarâta, -æ. D em a'rato: lat. Demaratus, -i, it. Dema'rato, al. De'maratos (acent, gr.). 'Demea: lat. Demëa, -æ, gr. Deméas. De ' meter: gr. Dëmëtër (lat. Cerës), it. De'metra, ing. y al. De'meter. Deme'triade: lat. Demetrias, -adis, ing. y al. De'metrias. Su adj.: Demetriâcus, -a, -um. De'm etrio: lat. Demetrius, -ii, it. -'metrio, ing. -'metrius, al. -'metrios. D e'm etrion: lat. Demetrium, -ii. De'mocares: lat. Demochares, -is, ing. y al. -'mochares. Demo'cedes: gr. Democédes, -is, ing. -'cedes, al. -'kedes. 'Democles: gr. Démodes, ing. 'Democles. De'm ocrâtes: gr. Democrcites, lat. Democrates, -is. De'mocrito: lat. Democritus, -i, it. -'mocrito, ing. -'mocritus, al. -'mokritos. De'modoco: lat. Demodôcus, -i, ing. - 'modocus, al. -'modokos.

71

De'mofanes: lat. Demophânes, -is, ing. y al. id. De'mofilo: lat. Demophilus, -i. Demo'fonte: lat. Demophoon (y -phon), -ontis (R. 3), ing. y al. 'Demophon. D em ole'onte: lat. Demôlëon, -ontis (R 3). De'momeles: lat. Demomëles, -is. Demo'nacte: gr. Demonax, -actos (R 3), ing. De ' monax. 'Demones: lat. Daemones, -æ. Demo'nico: gr. Demónicos (deri­ vado del gr. -nike ‘victoria’). No confundir con el suf. grecolat. -icos de comicus, etc.). D e'mostenes: lat. Demosthenes, -is, it. -'mostenes, ing. y al. -'mosthenes. De'oide: lat. Deois, -idis. Den'talios: lat. Dentañi, -ôrum. 'Derbe: lat. Derbë, -ës. Su hab.: Derbes, -ëtis o Derbëtës, -æ. 'Derceto: lat. Dercëto, -us, f. Dercëtis,-is. Der'cilides: lat. Dercylides, -is. D esu'daba: lat. Desudaba, -æ. De'xameno: lat. Dexamënus, -i. De'xipo: lat. Dexippus, -i (R. 3). Deuca'lion: lat. Deucañon, -ônis, it. -ca'lione, ing. Deu'calion (del nom.), al. -'kalion. Deutero'nom io: lat. -nomium, it. -'nomio, al. -'nomium. D eya'nira: gr. Deiâneira, -æ, ing. Deia'neira, al. -'nira.

72

Justo Vicufia - Luis Sanz de Almarza

De'ioco: gr. Deíochos. 'Deyoneo: lat. Dëiônëüs (trisil.). De'yonides: lat. Deionides, -æ. Deyo'pea: lat. Deiopëa, -œ. Dey'otaro: lat. Deiotârus, -i. 'Diadoco: gr. Diàdochos, -ou, it. 'Diadoco, ing. 'Diadochus, al. Dia'dochen (obsérvese que cuando el al. añade la desin. de pl. -en, la acent. se carga en la penúlt.). D i'agoras: lat. Diagoras, -æ, ing. y al. 'Diagoras. 'Diana: lat. Diana, -æ (propia­ mente 'Artemis), it. D i'ana, ing. y al. Di'ana. Di'asias: gr. ta Diásia, al. D i'asi en. Dice'arco: lat. Dicæarchus, -i (R.a 3), ing. -archus, al. Dikai'archos. Dicear'quia: lat. Dicœarchia, -œ. Sus hab.: -archi; su adj.: Dicœarchëus, -a, -um. 'Dicte: lat. Dicte, -es. Su adj.: Dictœus, -a, -um. Dic'tinna: lat. Dictynna, -æ (R.a 3). Su adj.: Dictinnæus (mons.). 'Dictis: lat. Dictys, -os, ing. Dictys. 'Didima: lat. Didyma, -æ. Su templo (de Apolo), Didymëon. Didi'maon: lat. Didymâon, -ônis. 'Didimas: lat. Didÿmæ, -ârum. 'Didime: lat. Didÿmë. 'Dido y Di'don: lat. Dido -ônis, it. D i'done, ing. y al. 'Dido.

' Difilo: lat. Diphilus, -i, it. ' Difilo, ing. 'Diphilus, al. 'Diphilos. Di'itrefes: gr. Diitréphes, -is. Di' manes: gr. Dymànes. Di'mas (o D i'mante [R.a 3]: gr. Dymas, -antis. La deseen.: Dymantis, -idis. 'Dime: lat. Dyme, -es (y Dymæ, -drum), in. y al. 'Dyme y 'Dymæ. Di 'narco: lat. Dinarchus, -/ (R.a 3), it. D i'narco. 'Dindimos (y 'Dindimo): lat. Din­ dyma, -ôrum y Dindÿmos (-us), -i. Di'nocrates: lat. Dinocrâtes, -is. Di' nomaco: lat. Dinomâchus, -i. Di'nomaque: lat. Dinomâchê, -ës. Di'non (o 'Dino): lat. Dinon (o Dino), -ônis. 'Dio (o D i'on): lat. Dio (Dion), -ônis, v. D i'on. 'Diocares: lat. Diocâres, -is. 'Diocles: lat. Diôcles, -is. Su adj.: Dioclëus, -a, -um. Dio'doro: lat. D iodôrus, -i, it. -'doro, ing. - 'dorus, al. Dio'doros. Di'odoto: lat. Dioddtus, -i, ing. Di'odotus. D i'ofanes: lat. Diophânes, -is. Dio'fanto: lat. Diophantus, -i (Ra 3), it. -fanto, ing. -'phantus, al. -'phantos. 'Diogenes: lat. Dipgënes, -is, it. Di'ogene, ing. y al. Di'ogenes.

Diccionario de los nombres propios griegos

Dio'giton: gr. Diogeitôn, -ônos. Dio'medes: lat. Diomedes, -is, it. -'mede, ing. y al. Dio'medes. D i1on: (o 'Dio): lat. Dio (o Dion), -onis, it. Di One, ing. y al. 'Dion. Di' one: lat. Diônë, -ës. Su adj.: Dionæus, -a, -um. Dio'niso: lat. Dionysos (o -sus), -i, it. Di'oniso (acent. errónea de nuestra fuente), ing. Di'onysus, al. -'nysos. Su adj.: Dionysius, -a, -um; de ahí el nombre de personas; el de sus fiestas: Dionysia, -orum. Otro adj.: Dionysiacus, -a, -um. Dioniso'doro: gr. Dionysôdôrôs, -ou. Dio'pites: lat. Diopeithes, -is. Dios'corides: gr. Dioscoridës, lat. Dioscorides, -is, it. Dios'coride, ing. al. Dios'coride. Dios'euros ‘hijos de Zeus’: lat. Dioscüroi, it. Di'oscuri (con acent. equivocada, como a veces, en esp.), ing. -'curoi, al. -'kuren. D io'tim a: lat. Diofima, -œ, gr. Diottma, ing. y al. Dio'tima. Dio'timo: gr. Dióñmos, -ou. 'Dipilon: lat. Dipÿlon, -i, ing. y al. 'Dipylon. 'Dirce: lat. Dirce, -es, it. 'Dirce, ing. id., al .-he. Di'rraquio: lat. Dyrachium (y -rrhachium), -ii, ing. Dyr'rachium.

73

Dis 'cobolo: lat. Discobolus (u - o í ), -/, it. -'cobolo, al. -ko'bol (aceifit. gr.). 'Dmetor: gr. Dmetor, -ros. Dni'eper (hoy): lat. Borysthënes. Dodeca'neso: lat. Dodecanësos, it. Dodecan'(n)eso. Do'dona: lat. Dodôna, -æ, it. D o'dona, ing. y al: Do'dona. ‘Dolica: lat. DoUcha, -œ. D o'Ion: lat. Dolo, -ônis, al. 'Dolon. ‘Dolopes: lat. Dolopes, -um, it. 'Dolopi. Su adj.: Dolopeius, -a, -um y f. Dolopëis, -idis. ‘Dorios: lat. Dores, -um, it. 'Dori, ing. 'Dorians, al. 'Dorier. Sus adj.: Doricus, -a, -um, Dorius, -a, -um y Dorienses, -ium. ‘Doriclo: lat. Doryclus, -i y Dorÿclus. ‘Doride: lat. Doris, -idis, it. 'Doride, ing. y al. 'Doris. Do' riforo: lat. Doryphoros (o -rus), it. -'riforo. Dori'leo: lat. Dorilaeum (R.a 2). D o'rotea: gr. Dorôthëa, it. Doro'tea (equivocada la acent, como en esp. Prel. 4, 3a), ing. Do'rothea, al. en cambio Doro ' thea. Do'roteo: gr. Dorôtheos, ing. Do'rotheos. Do'siteo: gr. Dositheos, ing. y al. Do'sitheos. Do'son: gr. DÔsôn, -ônos.

74

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

D ra'con: lat. Draco, -ônis, it. Dra'cone, ing. 'Draco (y -con), al. 'Drakon. ‘Driade(s): lat. Dryades, -um, ing. 'Dryads, al. Dry'aden (ya hemos visto en otros casos, que con la desin. -en pl., el al. allana sus esdrújulas). Sg. Dryas, -âdis. D ri'ante: lat. Dryas, -antis (R. 3). Su descend.: Dryanfídes, -æ ‘Licurgo’, etc.

‘Drimo: lat. Drymo, -us. ‘Driopes: lat. Dryopes, -um. Sg. Dryops, -is, esp. 'Driope. Dro'm on: lat. Dromo, -ônis. Du'cetio: gr. Doucétïos, ing. -'cetius. Du'Iiquïo: lat. Dulichium, -ii. Su adj.: Dulichius, -a, -um. 'Duris: lat. Duris, -is, ing. y al. 'Duris.

E 'Ea: lat. Œa, -œ. Hoy, Trípoli. Su adj.: Œensis, -e. E ' acides, descend, de 'Eaco (Pe'leo, A'quiles, Pirro y Neop'tolemo): lat. Æacides, -um, it. E'acidi (con desin. de pl.), al. Aia'kiden (con el suf. de pl. -en y acent. en lapenúlt.). 'Eaco: gr. Aiacôs, -oü, lat. Æâcos, gr. Aiacôs, -ou, al. 'Aiakos. E'agro: lat. Œâgrus,-i,ing. 'Œagrus. Su adj.: Œagrïus, -a, -um. E 'ante: lat. Œanthe, -es. 'Ebalo: lat. Œbâlus, -i. Su descend, m. Œbalides, -ae, f. Œbâlis, -idis; su adj.: Œbaiïus, -a, -um.

'Ebro: sobre el río de España, v. Prel. 3. Sobre eltracio 'Ebros dice Fz. Galiano, 103, que «se ha con­ vertido en Ebro por influencia del nuestro». Hoy se denomina Evros el tramo del río que riega Grecia; la parte anterior, Ma'ritsa, desde la época de las Cruzadas. E 'buso (> I'biza): gr. Ébysos, lat. Ebysos (y -us), -i. Posteriormente, Avieno escanció Ebüsus, que esta de acuerdo con la acent. actual, aunque no del todo con la forma. E'calia: lat. Œchatta, -æ. Su hab. f.: Œchalis, -idis. Ec' batana: lat. Ecbatâna, -ôrum, it. E c'batana, ing. -'batana, al. E k'batana. Hoy, Hamadân.

76

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

Ec'delo: gr. "Ecdëlos, -ou. Eclo: lat. Œclus, -i. 'Ecnomo: gr. Ecnomos, -ou. 'Eco: lat. Echo, -ous, it. 'Eco, ing., al. 'Echo. 'Ecprepes: gr. Ecprépës. E 'desa: lat. Edessa, -ce, it., ing. y al. E'dessa. Sus adj.: Edessceus, -a, -um y Edessënus, -a, -um. Hoy, Urfa (Mesopo'tamia). E'dipo: lat. Œdipus, -ôdis, gr. Oidípous, it., como en esp. E'dipo (en analogía con los nume-rosos en -ippos), ing. 'Oedipus, al. 'Oidipus (y Odipus). E'donos: lat. Edôni, -ôrum, it. E'doni. Su adj.: Edônus, -a, -um, adj. f.: Edônis, -ïdis. E 'ea: lat. Æœa, -œ (o Aeœë, -ës). E'etes: lat. Æëtes, Aëtas o Æêta, -œ. E e'tion: lat. Eetïon, -ônis, it. Eezi'one, ing. E'etion. 'Efeso: lat. Ephësus, -i, it. 'Efeso, ing. y al. 'Ephesus. Su adj.: Ephesius, -a, -um. E fi'altes: lat. Ephialtes, -æ (R. 3), it. E'fialte, ing. y al. Ephi'altes. E'fipo : lat. Ephippus, -i (R. 3). 'Efira: lat. Ephyra, -æ. 'Eforo: lat. Ephorus, -i, it. 'Eforo, ing. 'Ephorus, al. 'Ephoros. E 'gades: lat. Egâtes, -um, it. 'Egati (el it. erróneamente tien­ de a esdrujulizarlos en -ade-l-

ide). En algún mapa esp. leemos E'gadas por E'gades, pero es una forma analógica a Dórida, etc., inaceptable frente a Dónde. E 'gáleo: gr. Aigáleos, -o. 'Egas: lat. 'Ægœ, ing. 'Ægæ, al. 'Aigai (grafía gr.). 'Egeo: lat. 'Ægëüs (disíl.), it. E'geo (mal como en esp.), ing. 'Aegeus, al. 'Aigeus. Al acen­ tuar la ë del dipt, -ëüs, confun­ dimos el adj. Ægeus con el n. propio, v. Prel. 4. E 'gesta, en gr. Aígesta o Égesta. 'Egida: gr. aigís, lat. cegis, -idis: it. 'egida, ing, 'aegis, al. 'aigis. Es, sin duda, término carismático, pero que no ha conservado la acent. gr. por ser agudo en gr. (aigís) que daría E'gida. E 'gimió: gr. Aigimiós, -oü, in, Ae 'gimius, al. A i'gimios. E 'gina: lat. Ægina, -œ, it. E'gina, ing. Ae'gina, al. Ai'gina. Su morador: Ægineta, -æ. 'Egion: lat. Aegium (Aegion) -ii. Su adj.: Ægius, -a, -um. 'Egipán: lat. Aegipan, -ânis, gr. Aigipan. E 'gipto: lat. Ægyptus, -i (R. 3), it. E'gitto, ing. 'Egypt (ap'oc. y retroceso del acento), al. Ae'gypten (con desinencia de región). Sus adj. Ægyptiacus, -a, -um y Ægyptius, -a, -um. E 'g ira: lat. Ægira, -æ.

Diccionario de los nombres propios griegos

E'gisto: lat. Ægisthus, -i (R. 3), it. E'gisto, ing. Ae'gisthus, al. Ai'gisthos. E'gon: lat. Ægon, ônis. Egos'potamos: gr. Aigóspotamoí, lat. Aegospotâmi, ‘los ríos de la cabra’, it. -'potamo (o -'potami), ing. Aegos'potami, al. Aigos'potamoi. 'Egue: gr. Aix, -gós (de acuerdo con el gen. aigós, que vemos en este término y en el anterior, el ac. ha de sonar ' egue, nombre de un promontorio). Ela'tea: lat. Elatëa (o -ña), -ce, it. E ia'tea, ing. - tea, al. Ela'teia. E'lea: lat. Elœa, -æ (que no se confunde con el sgt.). 'Elea: lat. Eléa, -æ, it, E'lea (acent. errónea, como es usual en esp.; v. Prel. 4, 4a), ing. 'Elea, al. 'Elect. Su hab.: Eleàtes, -ce. 'Eleata'; su adj.: Eleañcus, -a, -um. E'lectra: lat. Electra, -æ, it. E'lettra, ing. -'lectra, al. E'lektra (R.3). E'lectro: lat. Electrus, -i. Ele'fantide: lat. Elephantis,-idis. Elefan 'tina: lat. Elephanfinë, -ës. E'leleo: lat. Elelëus, -i. 'Elena: lat. Helëna, -ce (o -lene, -ës), it. 'Elena, ing. 'Helena (o 'Helen), al. 'Helena. ¿Razón de la disonancia entre esp. usual y los otros idiomas? La pérdida

77

de la H dejó la E en primer lugar y, como las mayúsculas iniciales no se acentúan según regla del cajista, de ahí que 'Helena pasó a E'lena. Ele'unte: lat. Elæus, -untis (R. 3)· E'leusis: lat. Eleusis (o Eleusiri), -inis (o Eleusina, -ce), it. E'leusi; fr. Eleusis, ing. y al. -'leusis. Hoy E'levsis. Sus adj.: Eleusinus, -a, -um y Eleusinius, -a, -um; sus fiestas: Eleusinia -ôrum. E'ieusa: lat. Eleusa, -æ. Eleu'terias (las): lat. Eleutheria, -ôrum, ing. Eleu'theria, festiva­ les de un dios Eleu ' therios ‘libe­ rador’, it. Eleu'terio. E'licio: lat. Elicius, ii, epít. de Júpiter. 'Elide: lat. Elis, -idis (ac. Élin y Élidem), it. 1Elide, ing. y al. 'Elis. E li'mea: lat. Elimëa (o Elimia). Eli'mais: lat. Elymâis, -âidis. E'lisa: lat. Elissa (o Elisa), -æ, it. E 'lissa (o E'lisa), ing. E 'lissa. E'liseo: lat. Elysium del adj. elysius, -a, -um, it. ('Campi) e'lisi, ing. e'lysian (suf. adj.), ing. y al. E'lysium. En esp. decimos E'liseo como Em'pireo; pero el adj. es E ’lisio, poco usado fren­ te a Elíseo, como ocurriría con Empirios frente al común Empíreos.

78

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

E l'penor: lat. Elpënor, -oris (de entre este grupo de nombres en -nor, gen. -oris sólo Nica'nor está difundido. Pero conviene acentuar el nombre de este general antiguo, Ni ' canor, como todo el mundo, incluido el it. No parece que la acent. esp. de este nombre sea debida a galicismo; tiene que ser ana­ logía con los numerosos nom­ bres de persona en -or (dictador, orador, escritor, etc.). Elpi'nice: lat. Elpinice, -es. Em'menidas: gr. Emminidai. E'niatia: lat. Emathia, -æ, it. E'mazia. Su adj. f. Emâthis. -idis, pl. Emathides. Em'pedocles: lat. Empedocles, -is, it. -'pedocles, ing. -'pedocles, al. -pedokles. Su adj.: Empedocleus, -a, -um. 'Empilo: lat. Empylus, -i. Em'poria: lat. pl. Emporia, -ôrum (en Sirte). Em'pusa: gr. 'Émpousa, -æ (R. 3). En'celado: lat. Enceladus, -i, it. -'celado, ing. -'celadus, al. 'kelados. Endi'mion: lat. Endymion, -ônis, it, Endimione, ing. y al. -'dymion. E'neas: lat. Ænëas (o Æenëa), -ëæ, it. E'nea, ing. y al Ae'neas. Su descend. Æneâdes, -œ; los relaciona-dos con el Æneâdes.

E'neida: lat. Ænëis, -idis, it. E'neide, ing. Ae'neid (o Ae'neis), al. Ae'neis. 'Eneo: lat. Œnëüs, -i (disíl.). Su hija Œneis, -idis, sus adj.: Œnëus, -a, -um y Œneius, -a, -um. Enesi'demo o -'damo: ’ gr. Ainësidëmos (o -sidamos), it. Enesi ' demo. 'Enetoi (los actuales 'Venetos): gr. 'Enetoi. 'Enguion: lat. Enguion (o -gÿon, -i). Su adj.: Enguinus, -a, -um. E'niadas: lat. Œniâdœ, -drum. Eni'alio: gr. Enyálios, -ou, al. Eny' alios. Eni'anes: gr. Ainiánes. E'nipeo: lat. Enipëüs (trisil.). E'nispe: lat. Enispe, -es (o -œ) (R. 3)· 'Enna: v. 'Henna. \ 'Eno: lat. Ænus (u -os), -i. Hoy 'Enos. 'Enoe: gr. Oinôe, -ës. E'nofitas: gr. Oinôphÿta (pl.). E'nomao: lat. Œnomâus, -i, it. Eno'mao (acent. errónea por analogía con los en ao, como Agesi'lao), ing. y al. -'nomaus. E'none: gr. Oinóne, -ës, ing. Oe'none. E'nopia: lat. Œnopia, -œ E'gina. Su adj. Œnopius, -a, -um. E'nopides: lat. Œnopides, -œ.

Diccionario de los nombres propios griegos

En'opion: gr. Oenopiôn, -ônos, ing. Oi'nopion. E'notria: lat. Œnôtria, -ce. Œnotrides, islas próximas. Sus adj. Œnotrïus, -a, -um y Œnôtrus, -a, -um. En'quelias: lat. Enchelice (o -lëæ), -ârum. E n 'tela: lat. Entella, -ce, it. En'tella. E'nunte: lat. Œnus, -untis, Enunta (ac. gr.) Hoy el Kale ' fina. E'nusa: lat. Œnüsa, -æ. E'nusas: gr. Oinússai, lat. Oenussœ, -ârum. 'Eoles o E 'olios\ lat. Æoles (Æolis). E'olia: lat. Æolia, -œ (Si'cilia y Asia Menor), it. E'olia {'Lipari). E 'olide: lat. Æolis, -idis, it. E'olide, ing. y al. Ai'olis. 'Eolo: lat. Æôlus, -i, it. 'Eolo, ing. 'Aeolus, al. 'Aiolos ('Aolos). 'Eolo aparece en Fr. Luis de León. E'onas (islas): lat. Œônœ, -ârum. 'Eos: lat. Eos (sólo en nom.); it. 'Eos, ing. y al. 'Eos. Su adj. Eoous, -a, -um. 'Epafo: lat. Epâphus, -i, ing. 'Epaphus. Epafro'dito: lat. Epaphroditus. Epami'nondas: lat. Epaminondas, -œ (R. 3), it. Epami'nonda, ing, y al. -mi'nondas.

79

E'peo: lat. Epius (y Epius), -i, it. E'peo, ing. Epeios. E'picares: gr. Epichârês. Epi 'carmo: lat. Epicharmus, -i (R. 3), it. -'charmo, al. -'kharmos (y -charm). Epi'celo: gr. Epizëlos. E 'picrates: gr. Epicrates, -tous, lat. Epicrates, -œ, ing. E'picrates, al. E'pikrates. E pie'teto: lat. Epictëtus, it. Epit'teto, ing. -c' têtus, al. -k' le­ los y Epik'tet (apóc. sin cambio acent.). Epi'curo: lat. EpiCûrus, -i, it. Epi'curo, ing. -'curus, al. -kuros. Su adj .'.Epicureus,-a, -um. Epi'dafna: lat. Epidaphna, -œ (R. 3). Epi'damno: lat. Epidamnus (u -os), -i, -ing. -'damnus. Su adj.: -damriíus, -a, -um. Epi'dauro (en Dalmacia): lat. Epidaurum, -i (R 2). Epi'dauro (en Ar'golide): lat. Epidaurus, -i, it. -'dauro, ing. -'daurus, al. -'dauros. Sus adj.: Epidau-rëus, -a, -um y Epidaurius, -a, -um, de ahí sus habs. -daurii, -ôrum. E'pifanes: lat. Epiphanes, -is, ing. y al. E'piphanes. E'pigenes: lat. Epigënes, -is. E'pigonos: lat. Epigôni, -ôrum, it. E'pigoni, ing. id., al.

80

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarca

Epi'gonen (desin. de pl. y acent. en la penúlt.). Epi'm enides: lat. Epimenides, -is, it. -'menide, ing. y al. -'menides. Epi'm eteo: lat. Epimëthëüs, -i, it. -'meteo (nos sorprende esta acent. del it. V. Prel. 4), ing. y al. -'metheus. Epi'nom ide: gr. Epinomís, idos. E 'pipólas: gr. Epipolai. E 'piro: lat. Epirus (y -os), -i, it. E'piro, ing. E'pirus, al. E'pirus o E'peiros. Epis'terne: gr. Epistëmë, -ës (már­ tir). 'Epito: gr. Aípytos. E'quecrates: lat. Echecrates, -æ, ing. E 'che crates. E'quem broto: lat. E'chembrótus, al. E'khembrotos. E quidna: lat. Echidna, -œ (R. 3); ing. E'chidna. Su adj.: Echidnëus, -a, -um. E'quinades: lat. Echinâdes, -um. E'quino: lat. Echinus (u - o í ) , -i. E'quion: lat. Echion, -ônis. Su hijo : Echionides, -œ. Su adj. Echionius, -a, -um. Era'sino: lat. Erasinus, -i. Era ' sistrato: lat. Era 'sistratus, -i, ing. -'sistratus, al. -'sistratos. E 'rasto: gr. 'Erastos (R. 3). 'Erato: lat. 'Erato (sólo se usa el nom.), it. E'rato (acent, erró­ nea, tomada de los participios

pasivos de la Ia (Hono'rato, Adeodáto, etc.), ing. 'Erato, al. 'Erato y Era'to (gr.). La acent. llana también está difundida en esp., pero la razón será la regla del tipógrafo: mayúsc. inicial no admite acento. E ra'tostenes: lat. Eratosthënes, -is, it. Era'tostene, ing. y al. -'thostenes. 'Erebo: lat. Erëbus, -i, it. 'Erebo, ing. 'Erebus, al. 'Erebos. En esp. decimos E'rebo, pues suce­ de lo que en 'Erato (regla del tipógrafo). E'recteo: lat. Erechtheus (trisíl.), -ei, it. Eret'teo (mal, Prel. 4), ing. E'rechtheus, al. E'rechtheus. Su adj: latino Erech­ theus, -a, -um. Su hija: Erechthis, idis. Erec'teo (el): en gr. el templete es Eréchtheion. Esta es la forma q u e adoptó el fr. (Erechthéion) y al. (-'theiori), mientras el ing. (Erech'theum) e it. (Eret'teo) aceptan la del adj. Creemos que puede aceptarse la solución aquí propuesta. 'E r es o: gr. Éresos. E 're tria : lat. Eretria, -æ, it. E 'retria, ing. id. Sus adj.: Eretrius, -a, -um, Eretriensis y Eretricus, -a, -um. E r'geto: lat. Ergëtum, -i (hoy La Citadellá).

Diccionario de los nombres propios griegos

Er'gino: lat. Erginus, -i, ing. Er'ginus. Er'gisce: gr. Ergísce, -es (R. 3). Er'goteles: gr. Ergóteles, -ou. Er'gotimos: gr. Ergótimos. Eri'bea: gr. Eríboia, lat. Eribœa (R.2). Eri'cinio: lat. Ericinium, -ii. 'Erico: lat. Eryx, -ícis o Erÿcus, -i. E'ricto: lat. Erichto, -us. Eric'tonio: lat. Erichthonius, -ii. E'ridano: lat. Eridánus, -i, it. E'ridano, ing. E'ridanus, al. E'ridanos. E ri'file: lat. Eriphÿla, -æ (o -phÿle, -es), it. E'rifile, ing. y al. Eri'phyle. (La acent. it. será influencia de Teófilo y parecidos). E'rigone: lat. Erigône, -ës, it. E'rigone, ing. E'rigone. Eri'gono (el río): lat. Erigônus, i.

E'rigono (persona): lat. Erigônus, -i. E 'rilo: lat. Erillus (o He-), -i (R. 3). Eri'manto: lat. Erymanthos, -i (R. 3), al. E'rymanthos (acent. gr.). E'rinies: lat. Erinys (o Herinnys), -yos, pl. -rinÿes, it. E'rinni (pl.), ing. E'rinnyes, al. Erin'nyen (la desin. de pl. -en retrasa una síla­ ba la acent.). (Prel. 4, 6a.) E'rinna: lat. Erinna, -œ {-ne, es), it. E'rinna, ing. y al. E'rinna (R. 3).

81

Eri'sicton: gr. Erysichthon, ônos (R. 3), ing. y al. Ery'sichthon. 'Eris: gr. Éris, -idos, it. 'Eris, ing. y al. 'Eris. Es raro que el it. no utilice el ac. Se ve que pala­ bras carismáticas pasan tam­ bién directamente del gr. a nuestras lenguas. Eri'tea: lat. Erythëa (o -thia). E'ritras: lat. Erÿthras, -œ. 'Erix (o 'Ericé): lat. Erix, -icis, v. 'Erico. Erixias: gr. Eryxías, -ou. Eri'ximaco: gr. Eryxímaco. 'Eros: lat. Eros, -ótis, it. 'Eros (aquí, como en Eris, el it. man­ tiene el nom. gr. Ha lugar, pues, la misma observación); ing. y al. 'Eros. E'rostrato (los diccionarios lo omiten en general), it. E'rostrato. Esca 'mandro: gr. Scámandros, lat. Scamander, -dri, it. Sca'mandro, ing. -'mander, al. Ska'mandros. Es'cardo (Es'cordo): lat. Scardus (Scordus), -i (Iliria). E s'ceas (Puertas): lat. Scece Portœ. Es'cepsis: lat. Scepsis, -is (Misia). Es cila: lat. Scylla, -æ (R. 3), it. S 'cilla, ing. S'cylla, S'kylla. Es'cil ax: lat. Scylax, -âcis, ing. S'cylax, al. S'kylax.

82

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarca

E s'ciro: lat. Scÿros (o -rus), -i, it. S'ciro, ing. S'cyros. Esci'ron: lat. Sciron, -ônis. E s 'cita: lat. Scytha (y Scythes), -ce, it. S'citi (pl.), ing. S'cythians, al- S'kythen (con desin. de pueblos). Esci'topolis: lat. Scythopôlis, -is. Es'copas: lat. Scôpas, it. S 'copa, ing. S 'copas, al. S'kopas. Esco'tusa: lat. Scotussa, -ce. Sus hab. Scotussœi. E scri'on: gr. Aischrion, -ônos. E scu'lapio: v. As'clepio. E'sedones: lat. Essedônes, -um. E sfac'teria: gr. Sphacteria, it. Sfac'teria, ing. Sphac'teria. Es'fagias: lat. Sphagiae, -ârum (junto a Pilo). E s 'fero: lat. Sphærus, -i (R.a 2), it. S'fero. Es'feto: gr.Sphettôs,mg.S'phettus. E s 'finge: lat. Sphinx, -ngis, it. S 'finge, ing. y al. Sphinx. E s'fodrias: gr. Sphôdrias, ing. S'phodrias. E sm a ra g 'd ita: lat. Sma- o Zmaragdltes, -æ (mons). E s 'm erdis: lat. Smerdis, -is (R.a 3). E s'm inteo: lat. Sminthëüs (o Zminth-), epít. de Apolo. E s'm irn a : lat. Smyrna (o Zmyrna), -œ (R.a 3), it. S 'mime, ing. y al. S'myrna (turco Izmir). Su adj. Smyrnæus, -a, -um.

Esm ir'neida: gr. Smyrnêïs, -idos, al. Smyr'neis. 'Eson: lat. Æson, -ônis, it. E'sone (acent. indebida), ing. 'Aeson. E'sopo: lat. Æsôpus, -i, it. E'sopo, ing. 'Æsop (apóc. con retroceso del acento), al. Ai'sopus o A 'sopus. Sus adj.: Æsopicus, -a, -um o Æsopëus, -a, -um (o Æsopius, -a, -um). Es'paco: lat. Spâco (o Spâcus). . E s'p alatra: lat. Spalathra, -ce (o Spala-). E s'p arta: lat. Sparta, -æ (y -te, -ës), it. S 'parta, ing. y al. S 'parta. Sus adj.: Spartanus, -a, -um y Spartiâcus. Su hab. m.: Spartiates, -œ. E s'partaco: lat. Spartâcus, -i, it. S'partaco. E s p a r'ta ria : lat. Spartaria,. -ôrum. \ E s 'p arto s: lat. Sparti y rtoe (trisíl.). E spar'tolo: gr. Spartôlôs. 7 E s 'pero: lat. Sphæros, -i. E sper'queo: lat. Sperchëos (o -ius), al. Sper'cheios. Espeu'sipo: lat. Speusippos (Ra 3), it. Speu'sippo. E s'pintaro: lat. S'pinthârus, -i. E sp i'reo : lat. Spi'roeum, -i (Aigólide). Espiri'dion: lat. Spiridion, -ônis. E s'ponja: lat. Spongia, -ce.

Diccionario de los nombres propios griegos

Es'porades: gr. Sporádes, lat. Sporades, it. S'poradi, ing. S'porades, al. Spo'raden (con desin. de pl. y acent. en la penúlt.). Gracias a la termina­ ción del nombre gr. habría que abandonar la denominación Es'poradas por Es'porades. Es'pudias: gr. Spoudías. Es'queneo: lat. Schœnëüs, -ie. Su adj.: Schœneïus, -a, -um. E s'quería: gr. Scheria. 'Esquilo: lat. Æschylos, -i, it. 'Eschilo, ing. 'Aeschylus, al. 'Aischylos. 'Esquines: lat. Æschïnes, -is, it. 'Eschine, ing. 'Aeschines, al. 'Aischines. Los dos ante­ riores han sufrido simultánea­ mente la regla del fr. y del tipógrafo. Es'tadia: lat. Stadia, -œ (nombre ant. de Cnido). Es'tadio: lat. Stadios, -ii. Es'tafila: lat. Staphÿla, -ce (y Staphÿlê, -ës). Es'tafilo: lat. Staphylus, -i. Esta'gira: lat. Stagira, -ôrum, it. Sta'gira (y Sta'giro), ing. Sta ' geirus. Su nativo por antono­ masia Aris'toteles): Stagirites, Estagi'rita. Es'tasimo: Stasimus, -i. Estasino: lat. Stasinus, -i, ing. S'tasinus.

83

Esta'tira: gr. Státeira, lat. Stañra. Es'taures: lat. Staures, -um (R.a 2). Es'tecades: lat. Stoechâdes, -um (Marsella). Es'tefane: lat. Stephâne, -ës. Su dimin.: Stephanium, ii. Es'tefano (ant.), Es'teban (mod.): gr. Stéphanôs, -ou. Estefa'nusa (de Pra'xiteles): lat. Stephanûsa, -ae. Es'tegano: lat. Steganos, -/. Es'tenas: lat. Stena, -ôrum. Estene'bea: gr. Stenéboia, -as (cuadrisil.). Estene'lao: gr. Stheneláos. Es'tenelo: gr. Sthénelos, -ou. Es'tenide: lat. Sthennis, -idis. Es'teno: lat. Stheno, -us. Es'tentor: lat. Stentor, -oris, it. S' tentore, al. S' tentor. Es'teria : lat. Steria, -œ. Es'terope: lat. Sterôpe, -es. Es'teropes: lat. Sterôpes, -is. Este'sicoro: lat. Stesichorus, -i, it. Ste'sichoro, ing. Ste'sichorus, al. Ste'sichoros. Este'sim broto: gr. Stësimbrotos. Es'tifelo: lat. Styphëlus, -i. Es'tige (Es'tigia): lat. Stix, -ygis (y -stÿgos), ing. Styx. Su adj.: Stygius, -a, -um. Esti'lita: del gr. stylos deriva Stylites. it. Sti'lita. Estil'bon: lat. Stilbon, -ônis (sobrenombre de Marte).

84

Justo Vicuña - Luis Sanz de ALmarza

Estin'falo: la t. S ty m p h a lu s (o -p h a lu m ), -i. Es'tiria: lat. Stiria, -ce (junto a Cilicia). Esto'a o Sto'a: el lat. traduce, como es sabido, por Porticus. Su adj.: Stoicus, -a, -um. El tér­ mino Sto'a, acentuado a la grie­ ga, lo usan el it., ing. y al. Hagamos nosotros lo mismo. E s 'tobos: lat. Stóbi, -ôrum. Sus hab.: Stobenses, -ium. Es'toides: lat. Stoidis (-des), -is. Estra'bon: lat. Strabo, -ônis, it. Stra'bone, ing. y al. S'trabo. Es'tratie: lat. Strafie, -ës. Es'tratio: lat. Stratius, -ii. Estra'tioto: lat. Stratiôton, -i. Estra'tipocles: lat. Estratipôcles, -is. Es'trato: lat. Stratus (u -os) (Acarnania). Es'tratocles: lat. Stratocles, -is, ing. S'tratocles. Estra'ton: lat. Straton, -ônis, it. Stra'ton. Estrato'nice: lat. Stratonice, -ës, it. -'nice, ing. -'nice, al. -'nike. Estratoni'cea: lat. Stratonicëa, -ce. Sus adj. Stratonicëus, -a, -um y Stratonicensis, e. Estrato 'nicide: lat. Stratonicis, -idis, epit. de Venus. Estrato'nico: lat. Stratonicus, -i, ing. -'nicus. ¡No hay que con­ fundir el suf. -nicus con -icus\

Estrep'siades o Estrepsi'ade gr. Strepsiádes. Es'trimon: lat. Strymon, -ônis, it. Strimone (equivocado). Hoy S'tru-ma. Su adj.: Strymonius, -a, -um. Estro 'bilo: lat. Strobilus, -i. Es'trofades: lat. Strophades, -um, it. S' trofadi (con desin. de pl.). Es'trofio: lat. Strophius, -ii. Estro'mateo: lat. Stromathëüs, -ei. Es'trongile: lat. Strongÿle, -ës. Hoy Es'tromboli. Estrongili'on: lat. Strongyñon, -ônis. Estubera: lat. Stubera, -ae. (Los diccionarios no la cuantifican.) 'Eta: lat. Œta, -æ (u Œte, -ës),*it. 'Eta, al. 'Ôta. Su adj. Œtceus, -a, -um. \ E'teocles: lat. Etëôcles, it. E'teocles, ing. E'teocles, al. E'teokles. Su adj. Eteoclëus, -a, -um. 'Eter: lat. Æther, -ëris, it. 'Etere, ing. 'Aither. Su adj.: œtherius, -a, -um. E'tiope: lat. Æthiôps. Etiopía: gr. Aithiopîa, lat. ¿Ethio­ pia, it. E'tiopia (hoy Abi'sinia), ing. Aethi'opia, al. Àthi'opien. Es preferible la acent. común al gr., ing. y al. (E-ti- o-pi-a, con 5 sílabas

Diccionario de los nombres propios griegos

'E tna: gr. Aítne, -es, lat. /Etna, -ce, it. 'Etna, ing. 'Aetna, al. 'Atna. Su adj. Ætnaeus, -a, -um, Et'neo. E'tolia: lat. Ætotia, -ce, it. 'Etolia, ing. /E'tolia, al. Ai'tolia. Su adj.: Ætolîus, -a, -um. 'E tra : lat. 'Æthra, -œ, ing. 'Aethra, al. Aithra. E'uadne: lat. Euadne, -ës (R.a 3). Eua'gon: lat. Euagôn, -ônis. Eu'agoras: lat. Euagôras, -ce. E u 'agrio: lat. Euagrius, -ii, al. Eu'agrios (-grius). En este nombre y los 9 siguientes pode­ mos leer la u como v. Cfr. evan­ gelio. 'Euagro: lat. Euagros, -i. No encontramos marcada su cuan­ tidad, pero la suponemos basa­ da en 'Tanagra. Eu ' andró: lat. Euander, -dri (R.a 3). E u 'angelo: lat. Euangélus, -i. E u 'antes: lat. Euanthës, -is (R.a 3). E 'uarco: lat. Euarchus, -i. Eu'atlo: lat. EuathRus, -i. E u 'b ea : lat. Eubœa, -œ, it. Eu'bea, ing. Eu'boea, al. Eu'boia (-'boa). Sus adj.: Euboicus, -a, -um y Eubœus, -a, -um. E u'buleo: lat. EubU üs, al. Eu 'buleus (y Eubu ' leus, acent. gr.). E u'bulides: lat. Eubuüdes (o -das), -is, ing. y al. -'bulides.

85

E u'bulo: gr. Eubùlos, -ou, ing. -'bulus, al. -'bulos. E u 'carpo: gr. Eûcarpo (R.a 3). E u 'elides: lat. Euclides, -is, it. Eu'elide, ing. 'Eudid (apóc. y retroc, de la acent.), al. Eu'klid (apóc. sin cambio acent.). Eu'demo: lat. Eudëmus, -i, it. -'demo, ing. -'demus, al. -'demos. Eu'doxo: lat. Eudôxus, -i, it. Eu'dosso, ing. -'doxus, al. 'doxos. E u 'eno: lat. Euënus (-nos) y Evënus, -i. Eu'ergetes: lat. Euergëtes. E u 'ergo: gr. ' ’Euergos (R.a 3). E u'fem io: gr. Euphëmios, it. Eu'femio. Eu'fem o: gr. Euphemus, ing. -pherrns. Eufi'leto: gr. Euphiletos. Eu'fon: lat. Euphon, -ônis. Eu'forbo: gr. Eúforbos (Ra 3), ing. Eu-'phorbus. E ufo'rion: lat. Euphorio(n.), -ônis, it. -fo'rione, ing. y al. -'phorion. E u'franor: lat. Euphrânor, -ôris, al. -'phranor. E u 'fra te s : gr. Euphrates, lat. Euphrâtes, it. E u'frate, ing. E u'phrates, al. 'Euphrat. Se ve que la acent. más aceptada es la puesta en esp. Eu'fronio: gr. Euphrônios, -ou, it. Eu'fronio, ing. -'phronius, al. -'phronios.

86

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

Eu'frosine: lat. Euphrosyne, -ës, it. Eu'frosina, ing. -'phrosyne, pero al. Euphro'syne, consi­ derándola sin duda como «tér­ mino carismático», lo mismo que Sophro'syne. Eu'hemero: lat. Euhemërus, -i. Eu'hidrio: lat. Euhydrium, -ii. 'Euhio (o 'Evio)·, lat. Euhíus (o Evius). Eu'lalio: lat. Eulañus, -ii. Eu'limna: lat. Eulimna, -ce (Ra 3). Eu'logio: gr. Eulogios. Eu'medes: lat. Eumëdes, -is. E u 'melo: lat. Eumëlus, -i, ing. -'me lus. 'Eumenes: gr. Euménës, lat. Eumënes, it. Eu'mene (acent. errónea), ing. 'Eumenes, al. Eu'menes. E u 'menides: lat. Eum enïdes, it. -'menidi, ing. -'menides, al. -me 'niden (con desin. -en de pl. y acent. en la penúlt.). Eu'meo: lat. Eumæos, it. Eu'meo, ing. Eu'maeus, al. -'maios. Eu'molpo: lat. Eumolpus, -i (Ra 3), ing. -'molpus, al. 'Eumolpos (es la acent. gr.). Eu'napio: gr. Eunâpios, ing. y al. Eu 'napios. E u'nice: gr. Eunice, -ës. Euno'mia: gr. Eunomia, ing. y al. Euno'mia (con acent gr. como per­ teneciente a la serie «carismática»).

Eu'nomio: gr. Eunômios. Sus secuaces Eunomiâni. 'Eunomo: gr. Eunomos, -ou. E u 'nuco: lat. Eunüchus, al. Eu'nuch. (apóc. sin consecuen­ cias). Eupa'lino: gr. Eupalinos, al. Eupa 'linos. E u'palio: lat. EupaUum, -ii. Eu'pator: lat. Eupâtor, -ôris, gr. Eupátor, -oros, al. Eu'pator (acent. gr.). Eu'patridas: gr. Eupâtridai, -on, it. -'patrudi, ing. -'patridœ, al. -pa'triden (desin. en y acen. en la penúlt.). 'Eupolis: lat. Eupolis, -idis, it. 'Eupoli, ing. y al. 'Eupolis. 'Euporo: gr. Euporos, -ou. 'Euquir: gr. Eûcheir. Eu riale: lat. Euryâle, -ës. Euri'alo: lat. Euryâlus, -i (colina). 1 Eu'rialo: lat. Euryâlus, -i (perso­ nas), it. Eu'rialo. Euri'biades o Euribi'ades: gr. Eurybiádes, it. -'biade, al. Euri'biades y -bi'ades (acent. gr.). Euri'clea (o -'clia): lat. Euryclëa (o -clia), it. -'clea. Eu'ridice: lat. Eurydice, -ës, it. -ridice (anal, con Fenice?), ing. -'rydice, al. -rydike. Eu'riloco: gr. Eurylochos, -ou. Eu'rim aco: lat. Eurÿmâchos, -i. Euri'medes: lat. Eurymëdes, -is, ing. -ry'medes.

Diccionario de los nombres propios griegos

Eurime'donte: lat. Eurymedon, -ontis (R. 3), it. -me'donte, al. -'rymedon y -ry'medon (acent. gr·)· E u 'rimenas: lat. Eurymënœ, -ârum. 'Eurimo: lat. Eurÿmus, -/'. Eu'rinome: lat. Eurynome, -ës. Eu'ripides: lat. Euripides, -is, it. -'ripide, ing. -'ripides, al. -'ripides y -'pides (acent. gr.). Su adj.: Eripidëus, -a, -um. Eu'ripilo: lat. Eurypÿlus, -i. Eu'ripo: lat. Euripus (y -os), -i, it. -‘ripo, al. Eu'ripo s y 'Euripos (acent. gr.). Eu'ristëô: lat. Eurysthëüs (trisil), -ëi (R. 3), it. -ris'teo (mal, Prel. 4), ing. y al. -'rystheus. Euri'timo: gr. Eurÿtimos. 'Eurito: lat. Eurÿtus, -i, ing. 'Eurytus. Llamado también Eurytion, -ônis. Su hija: Eurÿtis, -idis. 'Euro: lat. Eurus, -i, it. 'Euro, ing. 'Eurus. Eu'ropa: lat. Europa, -œ (y -pe, -es), it., ing. y al. Eu'ropa. Eu'rotas: lat. Eurôtas, -ce, it. Eu'rotas, ing. Eu'rotas. 'Eusebes: lat. Eusëbes, -is, sobre­ nombre de Ariobarzanes. Eu'sebio: lat. Eusebius, -ii. Eus'tatio: lat. Eustathius, -ii, al. Eus'tathios.

87

Eus'taquio: lat. Eustachius, -ii, al. Eus'tachius. 'Eustrato: gr. Eustratos, -ou. Eu'terpe: lat. Euterpe, -es, it., ing. al. -'terpe. Eu'ticrates: gr. Euthycrates, -is. Euti'demo: gr. Éuthydëmos, ing. -'demos. Eutifron: gr. Euthyphron, -ônos (R. 3). Euti'medes: lat. Euthymëdës, -is. Eu'tiquides: gr. Eutychidës, -ou, al. -'tychides y -ty'chides (gr.). Eu'timides: gr. Euthymides, -is al. -'thymides. Eu'xantio: gr. Euxânthios, -ou (R. 3). (Mantenemos aquí el sonido de t ante -io en anal, con Antia.). Eu'xino: lat. Euxinus, -i, ing. 'Euxine (apóc. [la -e es muda] y retroceso del acento). Los sigt. nombres, que pueden escribirse con Eu- o con Ev-, figuran ya en págs. anteriores: E'vadne, E'vagoras, E'vagrio, E'vagro, E'vandro, E'vangelio, E'vantes, E'vareo, E'vatio Eu 'hemero, E 'veno, E 'vergetes, E'vergo. Evaristo: gr. Euáristos (R. 3). E'veneto: gr. Euaínetos, -ou. E'venor o Evenor: gr. Evënor. E'vipo: gr. Evíppos, -ou. E'vodio: gr. Euódios. E'vonimo: gr. Euénymos, -ou.

88

E'xequias: lat. Exequïce, -ârum, al. E'xekias y Exe'kias (gr.). 'Exodo: lat. Exodus, -i, it. 'Essodo, ing. y al. 'Exodus. Al mencionar aquí este libro sagrado no nos resistimos a aclarar la vacilante palabra. Exe'gesis: gr. Exêgësis, it. Ese'gesi, ing. Exe'gesis, al. Exe'gese. Se podría pensa que la acent. esp. E'xegesis (y de ahí E'xegeta) tiene que ver con uno de esos términos «carismáticos», recibidos del gr. directa­ mente, al estilo de Filosofía, etc., y, en analogía con ellas, de

Justo Vicuña - Luis Sauz de Almarza

otras disciplinas. Pero tal idea no es admisible para la nación que llegó a olvidar el griego por completo (Prel. 1). Como la intoducción de la foima E'xegesis en España es tardía (s. XIX, según J. Corominas, B. D. E.), no queda otra explicación que suponer que su esdrulismo se ha forma­ do en analogía con aféresis, dié­ resis, sinéresis, etc. La unan, acentual de las otras lenguas, vista arriba, exige para el esp. aceptar la forma Exe'gesis (y Exe'geta), gr. Exegetës.

F 'Faco: lat. Phacus, -i. Faetonte: gr. Phaéthon, lat. Phcethon, -ontis, it. Fe'tonte, ing. yal. Phae ' thon. Su adj.: Phœtonthëus, -a, -um; su hermana: Phœthontias, -âdis, Phœthontis, -idis y Phœtüsa; otro adj. Phœthontius, -a, -um. F a 1ilos: gr. Phctyllos, ing. Pha'yllos. F a la 'crina: lat. Phalacrine, -ës (y -crina, -œ). Falan'neo: lat. Phalannëus, -a, -um «de Fa'lanna» (Te'salia). F a'lanto: lat. Phalantus, -i (R. 3). Su fundación: Talantum, -i (id est, Tarentum). 'Falaris: lat. Phalâris, -idis, it. Fa'laride, ing. y al. 'Phalaris.

'Falaros: lat. Phalara, -ôrum. Fa'leco: lat. Phalœcus, -i, ing. -lœcus, al. -'laicos. Su adj.: Phalæcëus, -a,-um. F a 'Iero (y -ra): lat. Phalërum, -i, it. Fa'lero, ing. -'lerum, al. -'leron. Su adj. Phalëreus tiene imprecisa la cantidad de la e penúltima, o sea, la acent. es -'lereo o -le'reo. 'Fanas: lat. Fanœ, -ârum. 'Fanocles: gr. Phanoclés, -éous, ing. 'Phanoclés. Fa'nocrates: gr. Phanocrâtes, -is. 'Fanote: lat. Phanôte, -es (y -notea, -ae). 'Fantaso: gr. Phantâsos.

90

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

F a 'o n : lat. Phaon, -ônis, it. Fa'one, ing. y al. 'Phaon. F ara'on: lat. Pharâo, -ônis, al. 'Pharao. 'Farax: gr. Phárax, -râcos, ing. 'Farax. 'F aris: lat. Pharis, -is, luego Pharæ (o Pherœ). F arm a'cusa: lat. Pharmacüsa, -æ, llamado hoy 'Farmaco. F aina'bazo: lat. Pharnabazus, -i, it. -'bazo, ing. y al. Pharna' bazus. 'Farnaces: lat. Pharnaces, -is, it. Far'nace (error, igual que en esp., probable analogía de adjs. como tenaces, pugnaces, voraces). 'Faro: lat. Pharus (y - o í ) , -i, it 'Faro, al. 'Pharus. F a r ‘salia: es la región que rodea a Pharsalo (s) (hoy Far'sala): lat. Pharsalia, it. Far'saglia, ing. Phar'salia. Fa'selide: lat. Phasëlis, -idis. Su adj. Phaselinus, -a, -um. 'Fasis: lat. Phasis, -idis. Sus adj.: el mismo Phasis, -idis, Phasiácus, -a, -um y Phasianus, -a, -um. Fe'acios (pl.): lat. Phceacius, -a, -um, it. Fe'aci (pl.), al. Phai'aken (pl.). 'Febe: lat. Phæbe, -ës, ing. 'Phœbe. F e’bidas: lat. Phoibidas, -æ (no están acordes los dices, latinos), gr. Phoibidas, ing. Phoe'bidas.

'Febo: lat. Phcebus, -i, it. 'Febo, ing. 'Phoebus, al. 'Phoibos. Sus adj ..Phœbeius, -a, -um y Phobëus, -a, -um. Su sacerdoti­ sa: Phœbas, -âdis «'Febade» o «'Febas». 'Febas: v. Febo. Fe'don: lat. Phœdon (o -do), -ônis, it. F e'done, ing. 'Phaedo, al. 'Phaidon. 'Fedra: lat. Phœdra, -œ, it. Fedra, ing. Phaedra, al. Phaidra. 'Fedrias: lat. Phœdrias, -a. Fedro: lat. Phædrus, -i, it. Fedro, ing. al. Phaedrus. 'Fegeo: lat. Phegëüs, -i. Su adj. Phegëius, -a, -um. Su hija: ' Fegis (o 'Fegide); lat. Phegis, -idis. 'Femio: lat. Phemius, -ii. Fe'monae: lat. Phemônœ, -es. Fe'nareta: gr. Phainaréte. 'Feneo: lat. Phenëôs (o -us), -i. Fe'nicia: lat. Phoenicia, -æ, it. Fe'nicia, ing. Phoe'nicia. Sus habs.: Phæriices, -um, sg. Phœnis, -icus, it. Fe'nicio, ing. Phoeni­ cians (pl.), al. Phoe'nizier (con desin. de pl.). Sus adj.: Phœriicius, -a, -um y Phœnissus, -a, -um. Feni 'cusa: lat. Phœnicüsa (o -ssa), -œ..

Fe'nipo: gr. Phainippos, -ou (R. 3). 'Fenix: lat. Phœnix, -ids, it. La Fe'nice, ing. 'Phoenix.

Diccionario de los nombres propios griegos

F e'non: lat. Phœnon, -ônis, «el planeta Saturno». 'Feras: lat. Pherce, -ârum, ing. 'Pherœ. Su adj. Pherœus, -a, -um. Fere'cides o Fe'recides: lat. Pherecydes, -is, al. -re'kydes. Su adj. Pherecydeus, -a, -um. Fere'cleo: lat. Pherecleus, -a, -um, ‘perteneciente a Phereclus' 'Fere-clo\ F e' recrates: lat. Pherecrâtes, -is, it. Fe'recrate, al. Phe'rekrates. Su adj. Ferecratms, -a, -um. 'Feres: lat. Pheres, -ëtis. Su hijo: Pheretiâdes, -æ 'Admeto'. F e'reto: lat. Pherëtus, -i. 'Ferino: lat. Pherínum, -i (según otros, Pherinïum, -ii). Fe'rusa: lat. Pherüsa, -œ. 'Festo: lat. Phœstum, -i, it. 'Festo, ing. Phaestus. Fi'aces: lat. Phyaces, -ce. 'Fiala: lat. Phyâla, -æ (y Phyâle, -es). 'Fico: (o F i'cunte) en Cirene: lat. Phÿcus, -untis. 'Fidias: gr. Pheidías, it. 'Fidia (del ac.), ing. 'Phidias, al. 'Pheidias. Su adj. Phidiacus, -a, -um. Fi'dipides (o F i'lipides): lat. Phidippides (o Philippides), al. Phei'dippides. Fi'dipo: lat. Phidippus, -/ (R. 3), it. Fi'dippo.

91

F i'don: gr. Pheidon, lat. Phidon, -ônis, ing. 'Pheidon. 'Fila: lat. Phila, -œ, ing. y al. 'Phila. Fila'delfía: gr. Philadélpheia, lat. -phia, it. - 'delfla, ing. - 'delphia, al. -'delphia (a pesar de la acent, que requiere el lat., ha prevalecido -'delfla en todas partes). Filace: lat. Phylâce, -ës. Su adj.: Phylaceius, -a, -um. Fila'delfo: gr. Philádelfos (R. 3), al. Phila'delphus. Fila'mon: lat. Philammon, -ônis. Fi'landro: gr. Phïlandros, -ou. Fi'larco: lat. Phylarchus, -i (R. 3), ing. Phy' larchus, al. -larkhos. File o Filas: lat. 'Philæ, -ârum (en Egipto), it. 'File, al. 'Phila. 'File: gr. Phyle, -es (al N. de Atenas). 'Fileas: lat. Philëce, -ârum, gr. Phi'leas. 'Fileas: lat. Philëâs, -ce. Fi'lebo: gr. Plilëbos, -ou, it. Fi'lebo. Fi'lecio (o Fi'letio): gr. Philoitios. Fi'leide (o Fi'leis): lat. Phyllëis, -ïdis ‘habit, de la ciudad de Phyllus’. Fi'lemon: lat. Philëmo(n), -ônis, it. Fi'lemone, ing. Phi'lemon. Sólo Gaffiot cuantifica -ônis. También los diccionarios gr.

92

marcan en el gen. -ônos. Por tanto, it. y esp. han de acentuar­ se como indicamos. F i'leños: lat. Philœni, -ôrum. Fi'lesio: lat. Philësïo (epít. de Apolo). F i'letas: lat. Philëtas, -æ, it. Fi'leta (o Fi'lita). File'tero: gr. Philétairos (R. 2). File'terias: lat. Phileteriœ, -ârum. Fi'letes: lat. Philëtës, -œ. Fi'leto: gr. Philëtos, -ou. 'Filide (o Filis): lat. Phyllis, -idis {-idos). 'Filio: lat. PhylÎius, -ii (R. 3). 'Filio(s): lat. Philios, -ii ‘isla de Jonia’. Fi'lipo: lat. Philippus, -i, it. F i‘lippo, ing. 'Philip (apóc. y retroceso del acento), o bien Phi'lippus, al. Phi'lippos. Sus adj. Philipëus, -a, -um, Philipius, -a, -um y -lippicus, -a, -um. Fili’popolis: lat. Philippopolis < Philíppou-pólis. Fi 'lippos: lat Philippi, -ôrum (R 3). 'Filira: lat. Philyra, -œ. Sus adj. Philyreius y -rëus. Su hijo, Philyrides, -æ. 'Filis: V. 'Filide. Fi'lisco: lat. Philiscum, -i, ‘ciu­ dad persa’. Fi'lisco: lat. Philiscus, -i, ‘n. pr. de personajes’.

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

Filisti 'on: lat. P h ilis ti o (o -ion), -ônis. Filisto: lat. Philistus, -i, ing. -'listus, al. -'listos (R. 3). 'Filo: lat. Phyllos, -i ‘región de Arcadia’. 'Filocles o Filo'cies: gr. Philocles, ing. 'Philocles. Fi'locoro: lat. Philôcôrus, gr. Philóchoros, -ou, it Fvlocom, ing. Phi'lochoms. Filoc'tetes: lat. Philoctëta (o -ctëtës), it. -lot'tete, ing. -c'tetes, al. k 'tetes. Filo'demo: lat. Philodemus, -i, it. Filo'demo, ing, -'demus, al. -'demos. Filo'lao: lat. Philoláus, -i, it. Filo'lao, ing. Philo'laus. Fi'Iologo: lat. Philológus, -i, it. Fi'lologo. F ilo'mela: lat. Philomëla, -æ, it. Filo'mela, ing. Philo'mela, al. -'mele. Sum . Philomëlus. Filo'melio: lat. Philomëüum, -ii. Filo'metor: lat. Philomëtor, -oris. Fi'lon: lat. Philo(n), -ônis, it. F i’Ione, ing. 'Philon, al. 'Philo(n). Filo'nico: gr. Philôneicos, -ou. Fi'lopator: lat. Philopator, -oris. Filo'pemen: lat. Philopœmen, -inis, it. Filo'pemene, al. Philo' poemen. Filos'torgo: lat. Philostorgus, -i (R. 3).

Diccionario de los nombres propios griegos

Filos'torgio: lat. Philostorgius. Fi'lostrato: gr. Philóstratos, ing. Phi'lostratus. F i'lotas: lat. Philotas, -æ, ing. Phi'lotas, al. - 'lotas. F i'loteo: gr. Philôthëôs, ou (trisíl.). Fi'lumene: gr. Philouméne, -es. Fi'loxeno: lat. Philoxenus, -i, ing. -'loxenus,a\. 'loxenus. 'Fineo: lat. Phinëüs, -i, it. F i'neo (error, según sabemos, Prel. 4), ing. 'Phineus, al. 'Phineus. Sus adj.: Phineius y Phinëus. 'Fintia: lat. Phintia, -æ (hoy, Alicata o Licata). 'Fintias: lat. Phintias, -œ. Fi'romaco: gr. Phyrómachos (o Phylbmachos), ing. Phy'romachus, al. -'machos. F is'con: lat. Physcon, -ônis ‘barrigudo’. Flege' tonte: lat. Phlegethon, -ontis (R. 3), it. Flege'tonte, ing. 'Phlegethon. Su adj.: Phlegethontëus, -a, -um. 'Flegias: lat. Phlegÿas, -œ, it. Flegi'as (Dante), ing. y al. 'Phlegyas. 'Flegias: lat. Phlegÿœ, -ârum. Fle'gonte: lat. Phlegon, -ontis. 'Flegra: lat. Phlegra, -œ, al. 'Phlegra. Fli'unte: lat. Phlius, -untis, it. Fli'unte. Su adj.: Phliasius, -a, -um.

93

Fo'betor: lat. Phobëtor, -etôris. Fo'cea: lat. Focæa, -æ, it. Fo'cea, ing. Pho'cœa. Sus adjs.: Phocœenses, Phocœi y Phocaicus, -a, -um. 'Focide: lat. Phocis, -idis, it. 'Focide, ing. 'Phocis, al. 'Phokis. Sus habs.: Phocenses, -mm y Phocii, -ôrum; sus adj.: Phocëus, -a, -um y Phocaicus, -a, -um. Fo'cilides: lat. Phocyhdes, -is, it. Fo'cilide, ing. -'cylides. Foci'on: lat. Phocion, -ônis, it. Foc'ione, ing. y al. 'Phocion. I 'Foco: lat. Phocus, -i. 'Folo: lat. Pholus, -i. 'Foloe: lat. Pholoe, -ës. Fo'noleno: lat. Phonolënus, -i. Su hijo, Phonolériides. ■ 'Forbas: lat. Phorbas, -antis. 'Forco: lat. Phorcus, -i (y Phorcys, -ÿos, Phorcyn, -ÿnos), ing. 'Phorcys, al. 'Phorkys. Un des­ cend. f. Phorcys, -ydos (y Phorcis, -idis); su hija (Medusa) Phorcynis, -idos. For'mion: lat. Phormio(n), -ônis, it. For'mione, ing. y al. 'Phormion. Fo'roneo: lat. Phoronëüs (trisíl.). 'Fosforo: lat. Phosphorus, -i, it. 'Fosforo, ing. 'Phosphorus. Fo'tino: lat. Photinus, -i. Sus secuaces: Photiniâni. Fra'ates: lat. Phraâtes (o -hâtes), -œ.

94

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

'Fradm on: lat. Phradmon, -ônis. F ra'g an d as: lat. Phragandœ, -ârum (Tracia). 'F rigia: lat. Phrygia, -ce, it. 'Frigia, ing. 'Phrygia, al. 'Phrygien (con suf. de región). 'Frigios, adj. de Phrygia; otros: Phrygianus, -a, -um, Phrygiscus, -a, -um. Phrygius, -a, -um. 'F rine: lat. Phryne, -ës, gr. Phryne, it. 'Frine, ing. y al. 'Phryne. La acent, comente en esp. Fri'ne, que disuena de todas, es galicismo.

'Frinico: gr. Phrynichos, it. 'Frinico, ing. 'Phrynichus, al. 'Phrynichos. Frix (y Frige): lat. Phrys, -ygis (el río). 'Frixo: lat. Phryxus (y Phrixus), -i, it. 'Frisso, ing. y al. 'Phrixos. Ftas: lat. Phthas, ‘Vulcano egip­ cio’. F 'tia: lat. Phthia, -æ, ‘ciudad principal de Phthiotis’, esp. F'tiotide, it. F'tiotide.

G G a 'datas: gr. Gadâtas. 'Gades (hoy 'Cádiz). También fue llamada Gádir (o 'Gaddir) (gr. tá Gádeira). Su adj.: Gaditanus, -a, -um. G a 'lacia : lat. Gâlâtïa, -œ, it. Ga'lazia, ing. Ga'latia, al. -'latien (con suf. de región). Su morador: 'Galata, -æ, pl. Galatæ, esp. 'Galatas, it. 'Galati, al. Ga later (con suf. pl. de persona). Ga'lantis: lat. Galanthis, -idis (R. 3)· G ala'tea: lat. Galatea, -æ, it. Gala'tea, ing. y al. -'tea. Ga'leno: gr. Galenos, it. Ga'leno, ing. 'Galen (con apóc. y retro­

ceso del acento en nombres familiares), al. Ga'lenus (y Ga'lerí). Gale'otas: lat. Galeotœ, -ârum. Ga'Ieso: lat. Galcesus (y Galësus). Gani'medes: lat. Ganymedes, -is, it. - 'mede, ing. y al. Gani'medes (y al. también Gani'med, apóc. en n. pr. familiar). ' G ar garas: gr. ta Gárgara, -rum. G ar'getio: lat. Gargettius, ii, adj. (Epi'curo: ‘nacido en el distrito de Gargetto’ (gr. Gargettus) dei Ática'. Gea: gr. Gæa, ing Gcea. G e'drosos (o Ge'drosios): lat. Gedrosi (o Cedrosi), -orum (y

96

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarca

-drosii). Su país: Gedrosia (y Cedro-), -œ. 'Gela: lat. Gela, -æ. Su adj.: Gelous, -a, -um. Sus hab.: Gelenses, -ium. Ahora Terranova (de Sicilia). Ge'lon: lat. Gelo(n), -ônis, it. Ge'lone, ing. y al. 'Gelon. Gen'nadio: gr. Gennádios. 'Genuso: lat. Genusus (o -nosus). Hoy Tjerna o Skumbi. Ge'orgio: gr. Geôrgios. Un nom­ bre de tanto uso, en todo tiempo y lugar, ha ido tomando formas propias muy variadas en cada país. Hoy en Grecia es Jorghos (gh es la g fricativa sonora). Ge'orgos: lat. Georgi, -ôrum: ‘sármatas próximos a Crimea’. ’Gepidas: lat. Gepïdœ, -ârum. Ge'restico: lat. Gercesñcus (portus). Ge'resto: lat. Gercestus, -i. Gera'nea: lat. Geranea, -ce. Ge'rania: lat. Gerania, -ce. 'Gerása: los diccionarios gr. o lat. no la cuantifican; los al. dicen 'Gerasa. Ge'rastio: gr. Gerástios (R. 3). Ge'resto: gr. Geraistos (R. 3). Ge'rion: gr. Géryon, lat. Geryon, -ônis (y Geryones, -ce), it. Geri'one (error, por anal, con los numerosos de ac. en -onem), ing. y al. 'Geryon. Sus adj.: Geryonaceus, -a, -um y Geryoneus, -a, -um.

Ge'ron: v. Hie'ron, it. Ge 'rone. G e'roncia: lat. Gerontia, -ce ‘isla’, Geron'tio: gr. Gerônteion, -ou, ‘monte de Arcadia’. Ge'rontio: gr. Geróntios ‘gene­ ral’, ing. - 'rontius. Algún dic­ cionario gr. transcribe el final del n. pr. del «general» recién mentado como Geronteios, lo que da en lat. Gerontius, esp. Geron'cio. Sin duda se confun­ dió la transcripción -teion del «monte» por la del «general». Pero tal acent. es un error, pues, en primer lugar, es contraria a otros nombres de la época (Lam'padius, A'ecio < Aëtius, Constantius), que no acentúan la i penúltima; en segundo lugar, porque, aunque de poco uso en los tiempos modernos, Ge'roncio aparece siempre en ing. como Ge'rontius. 'Getas: lat. Ge (æ, -ârum, it. Geti, ing. Getæ, al. Geten (con desin. de pl.). 'G iara: lat. Gyâros, -i, Gyâra, -æ (y -orum). Gi'gante: lat. Gigas, -antis, pl. Gigantes, -um, it. Gi'ganti (pl.), ing. Giants, al. Giganten (con desin. pl.). 'Gias (o Gies): lat. Gyas (o Gyes), -œ.

Diccionario de los nombres propios griegos

'Giges: lat. Gyges, -is o -æ, ing. y al. 'Gyges. Su adj.: Gygœus, -a, -um. Gi'lipo: lat. Gylippus, -i (R. 3), ing. 'lippus, al. -'lippos. Gim'nasio: lat. Gymnasius, -ii (n. pr. m.). Gimna'sita: lat. Gymnasium (n. pr. f. que expresa cariño). 'Gindes: lat. Gyndes (y Gindes). Gir'ton: lat. Gyrton, -ônis (o Gyrtone, -es). G i’teo (o Gi'tio): gr. Gytheium (o Gythíum). Su hab.: lat. Gytheates, -æ.

'Glauce: lat. Glauce, -es, it. 'Glauce, al. 'Glauke. 'Glauco: lat. Glaucus, -i, it. 'Glauco, ing. 'Glaucus, al. -'Glaukos. Glau'con: gr. Glaúcon, -onos. 'Glicera: lat. Glycera, -æ. Glice'rita: lat. Glyceñum, -ii ‘n. pr. de mujer’. Gli'con: lat. Glyco(n), -ônis, ing. 'Glycon, al.'Glykon. EI «metro» que se le debe: Glyconius, -a, -um (gr. glyconeios) según Lewis, pero Gaffiot y otros supo­ nen glycomus, -a, -um. Gne'sipo: gr. Gnésippos, -ou (R. 3) G 'nido (más frecuente con Cn-): lat. Gnidus (o -dos), -i, it. C'nido, ing. C'nidus, al. K'nidos. Su adj.: Gnidius, -a, -um o Cni-,

97

G'noso: lat. Gnosus (o -ssus, o Cnoss-, Cnoss-), ing. G'nossus. 'Gobrias: gr. Gobryas, al. ‘Gobryas (no he podido encon­ trar la cuantificación de este tér­ mino, ni tengo seguridad en la acentuación al. que, como es corriente, puede ser la gr.). 'Golgos: lat. Golgoe o Golgi, -ôrum. 'Gomfos: lat. Gomphi, -ôrum. Sus hab.: Gomphenses, -ium. 'Gonnos: lat. Gonni, -ôrum. También en sg. Gonnus, -i. Hoy Li'costomo. 'Gordio: lat. Gordium, -ii, it. 'Gordio, ing. y al. 'Gordium. Su adj.: Gordiensis, -e 'y Gordianus, -a, -um. 'Gorge (y 'Gorgide): lat. Gorge, -es (y Gorgis, -idis). 'Gorgias: lat. Gorgias, -ce, it. 'Gorgia, ing. y al. 'Gorgias. 'Gorgidas: lat. Gorgidas, -æ, ing. 'Gorgidas. 'Gorgona: lat. Gorgo, -ônis (y Gorgona, -ce), it. Gor'gone (mal_ acentuado por influenda de otros en -one), ing. al. 'Gorgo, y además en pl., aludiendo a las 3 hermanas, Gor'gonen (con desin. pl. que desplaza el acento a la sil. penúlt.). Su adj.: Gorgoneus, -a, -um. Gor'tina: lat. Gortÿna, -æ (Gortÿne, -es, Cortynïa, -œ, y

98

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

Gortyn, -ynos), it. Gor'tina, ing. y al. 'Gortyn. Su adj.: Gortiriíus, -a, -um. 'G ratias: Gratïae, -ârum, que responden a las Ch'arites. G ra'nico: lat. Granicus, -i, it. Gra'nico, ing. Gra'nicus, al. Gra'nikos. 'G ranico: gr. Granicos, lat. Granicus, -i, it. 'Granico, ing. 'Granicus, al. 'Granikos (= Dios-río de Misia; el anterior = río de la Tróade).

Grea: lat. Grœa, -as. 'G reas: lat. Grcece, -drum. Gre'gorio: gr. Gregorios (hoy Gri- por yotacismo, e > i). 'Griegos: lat. Græci -drum y Graii, -iôrum. 'Grilo: gr. Gryllos, -ou, al. 'Gryllos. 'G rinia y Grunio, lat. Grynia, -æ; Grunium, -i. Su adj.: Gryneus, -a, -um.

H Ha'brótonon: gr. Habrótonon, -ou o A 'brotonon, gr. Abrotónon, ‘n. pr. de ciudades’. 'Hades: gr. Háides, it. 'Hade, ing. 'Hades, al. 'Hades y 'Haides. Este término no ha pasado al lat. (palabra carismática). H a'drano: lat. Hadmnum, -i. 'Hadria/'Adria: lat. Hadria y Adria. Sus adjs. Hadrianus, -a, -um y Hadriañcus, -a, -um (o Adr-). Hadru'meto: lat. Hadrumétum, -if Adr-, it. Adru'meto. Su adj.: Hadrumefínus, -a, -um. Hage'lades: lat. Hagelddés, -is. H age'sandro: lat. Hagesander, -dri. Ha'gesias: gr. Hagésias.

Hag'non: gr. Hagnén, -ónos, ing. y al. Hag'non. Hal'cione, v. Ale-. Hali ' acmon : lat. Haliacmon (R. 3), -ônis (o Aliae-), al. Hali'acmon. Ha'Harto: lat. Haliartus, -i (R. 3), al. Hali'artos. H a'liâtes, v. Al-, Halicar'naso: lat. Halicarnassus (o -ssos, o -sus), it. Alicar'nasso, ing. -'nassus, al. -'ñassos. Sus adjs.: -nassëus y -nassius, -a, -um; sus hab.: -nassenses. Hoy, Bodrum. Ha'licias: lat. Halicÿœ, -drum. Sus habs.: Halicyenses, -tum (R. 3). Hoy, Salemi.

100

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarca

H alir'ro tio o -'rrocio : gr. Halirróthios, ing. -r'rothius. 'Halis: gr. Hálys, -yos. H alm i1desos: lat. Halmydessos (o -ssus), -i (R. 3). 'Halo: lat. Halos (o Halus), -i. H a'lone: lat. Halône, -ës. H alo'neso: lat. Halonnésos (o -sus o -nësos). H am a'dríade: lat. Hamadryas, -àdis, it, -'dríade, al. -dry'aden (con el suf. pl. -en el acento recae en lapenúlt.). Hama'xobios: lat. Hamaxobiœ (o -bii), -ôrum. H a m 'm on: lat. Hammôn (y Ammôri), -ônis, it. Am'mone, ing. y al. 'Hammon (y 'Ammon). Su oasis: Hammonium, los habs. de éste: Hammonii, -ôrum (y Amm-). H a'n ib al: lat. H annibal (y 'Ann-), -bâtis, it. An'nibale (dei ac.), ing. y al. 'Hannibal (no es sonido español). Har'modio: lat. Harmodius, -ii, it. Ar'modio, ing. -'modius, al. -'modios. H arm o'nia (o Arm-)·. gr. Harmonia, lat. Harmonia, -ce, it. Armo'nia, ing. 'Harmony (apóc. con retroceso de acent.), al. -mo ' nie (o -mo'nia). Se ve que la regla de acent. lat. no ha influi­ do aquí. Es uno de esos ‘térmi­ nos carismáticos’ grs. que,

como Filosofía, han conseguido mantener su acent. gr. 'Harpago: lat. Harpagus, -i, al. 'Harpagos. H ar'palice: lat. Harpalyce, -ës. 'H arpalo: lat. Harpalus, -i, it. 'Arpalo, ing. 'Arpalus, al. 'Arpalos. H a r 'pias: gr. Harpyiai, it. Ar'pie, al. Har'pyien (aquí la desin. de pl. no cambia de lugar el acen­ to, pues ya está sobre la penúl­ tima sílaba). H ar'p o crates: lat. Harpocrates, -is, it. Ar'pocrate, al. Har'pokrates. H arpocra'cion: lat. Harpocrâtiôn, -ônis. Has'drubal (o Asd-): lat. Asdrübal (y Hasdrü-), âlis, it. As'drubale, ing. y al. 'Hasdrubal. Su adj.: Hasdrubaliânus, -a, -um. La acent. esp. e it. (Has'drubal) frente a la ing. y al. ('Hasdrubal) se explica sencillamente porque nosotros, los latinos, tomamos del ac. nuestros nombres, mien­ tras que los germanos los toman, como sabemos, del nom. De acuerdo con lo dicho en Prel. 6, b, el ac. lat., oratórem > ora-'tore (it.) > ora'dor (esp.). De la misma manera ac. lat. Hasdrubalem > Has'drubale (it.) > Has'dru-bal (esp.), ing. y al. 'Hasdrubal (del nom.). Observemos esta ley en los otros dos cartagineses famo­

Diccionario de los nombres propios griegos

sos: lat. (H)anriíbal, -balis, ac. (H)annibálem > An'nibale (it.) > -bal (esp. (tipo norm al), ing. y al. 'H annib a l (del nom .), lat. H am ilcqr (R. 3), -ca ris, ac. lat. Hamilcarem > -'milcare (it.) > 1milcar (esp.), ing. y al. Ha'milcar. 'Hebe: lat. Hëbe, -ës, it. 'Ebe, ing. al. 'Hebe. He'breos: lat. Hebrœi, -ôrum. 'Hebro: lat. Hebrus, -i ‘el Hebro de Tracia’. La parte que entra en Grecia la llaman 'Evros, la anterior Ma ' ri tsa. Heca'mede: gr. Hecamëde, -ës. 'Hecate: lat. Hecâte, -ës, it. 'Ecate, ing. 'Hecate, al. 'Hekate (H ka'te, gr.). Heca'teo: lat. Hecateœus, -i, it. Eca'teo, al. Heka'taios. Heca'ton: lat. Hecâto, -ônis, ing. 'Hecaton. 'Hector: lat. Hector, -ôris, it. 'Ettore, ing. 'Hector, al. 'Hektor. 'Hecuba: el gr. Hecábe pasó al lat. como Hecüba, -œ o Hecübe, -ës, it. 'Ecuba, ing. 'Hecuba, al. 'Hecabe. H e'dïa: gr. Hedeía. He'dimeles: lat. Hedymëles, -æ. Hfes'tion: lat. Hephesfio, -ônis, it. Efes'tione (del ac.), ing. y al. He'phaestion.

101

Hefesto: lat. propiamente Vulcanus, pero la transcripción del gr Hefœstus, -i nos da: it. E'festo, ing. y al. He 'phaestus. Hegesa'reto: lat. Hegesarëtus, -i. H e'gesi as: lat. Hegësias, -ae. Hege'sino: lat. Hegesínus, -i. Hege'sipo: gr. Hegesippos, -ou (R. 3), ing. -'sippus, al. 'sippos. 'Hegias, V. 'Agias. 'Helade: lat. Hellas, -adis: it. 'Eliade, fr. He'llade, ing. y al. 'Hellas. Los gr. en la leng. dimotikí escriben ‘Elláda (ac. pasado a nom.), en la Katharévousa, - Ella's. He'ladio: gr. Hellâdios, -ou. Hela'nico: lat. Hellanicus, -i. 'Hele: lat. Helle, -ës, it. 'Elle, ing. y al. H'elle. 'Helen: lat. Hellën, -ënis, it. 'Elleno, ing. y al. 'Hellen. La denominación del it. no es satis­ factoria, pero tampoco lo sería El' lene resultante del ac. 'Helena: lat. Helena, -ce y -ne, -ës, it. 'Elena, ing. y al. 'Helena. Se ve que la regla del tipógrafo o la del fr. hizo llana la palabra en esp. 'Heleno: lat. Helénus, -i, it. 'EI eno, ing. 'Helenus, al. 'Helenos. He'liades: lat. Heñades, -um. Heles'ponto: gr. Ellespontos (R. 3), it. Elles'ponto, ing. 'Helles-

102

pont (apóc. y retroceso de la acent.), al. Helles'pont. Heli'caon: lat. Helicâon, -ônis. Su adj. Helicaonius, -a, -um. 'Helice: lat. HeRce, -ës. Heli'cón: lat. Helicon, -ônis, it. Eli'comt, ing. 'Helicon, al. 'Helikon. (Soiprende la desvia­ ción del it.). Su adj. Heliconius, -a, -um. Helicon ades, -um ‘las Musas’ = Heliconides, -um. Helio'doro: lat. Heliodorus, -i, it. E lio'doro, ing. -'dorus, al. -'doros. He'liopolis: lat. Heliopolis, -is, it. E'liopoli, al. H'eliopolis. Sus habs.: HeliopoUtës, -æ; su adj.: Heliopolitânus, -a, -um. 'Helio: gr. Hélios, -ou, it. Elio, ing. al. 'Helios. H e'loro: lat. Helôrus (o Elôrus) -i o Helôrum, -i; su ciudad: Elorus (Hel-); su valle: Heloria Tempe; sus habs.: Helorini (El-). 'Hemo: gr. Haimos (o Ai-), lat. Hæmus, al. 'Haimos. 'Hemon: lat. Hœmon, -ônis, it. 'Emone, ing. 'Aemon, al. ' Haimone. He'niocos: lat. Heniôchi, -ôrum. Sus adjs.: Heniôchus, -a, -um y Heniochius, -a, -um. Eniôchus, i, lat. ‘Auriga’. 'Henna: lat. Henna (menos bien Ennà), -ae. Sus adjs.: Hennensis, -e.

Justo Vicuña - Luis Sauz de Alma

'Heos (y Eos): gr. Héôs, it. 'Eos, ing. y al. Eos. La unan, gráfica y acentual nos impone la única forma Eos = Aurora. 'Hera: lat. Hera, -ce, it. 'Era, ing. y al. 'Hera. Sus festiva­ les: Herœa, -ôrum. Hera'clea (o Hera'clia): lat. Heraclèa (o -cUá), al. Hera'cleia. Sus habs. Heracleenses (R. 3) (o cñenses). Heracle'opolis: lat. Heracleopolis, -is. Su hab.: H eracleopolîtes, -ce, pl. -p o lïtæ . 'Heracles: gr. Hërâclês, it. 'Eracle, ing 'Heracles, al. 'Herakles. El lat. Erele viene del etrusco Hercle (por 'Heracle). Su adj.: Heraclëus (o -clus, algún dicc. dice -clius) fue calificativo de varias ciudades. Hera'elides: lat. Heraclides, -æ (n. pr. de varios), it. E'raclide (p. e. Póntico), ing. Hera'elides, al. -'kleides. También es un des­ cend. m. de Héraclès. It. y esp. han confundido los en -eid- gr. con los en -id-, así acentuamos «Retomo de los He 'radidas)), a pesar del lat. HeracUdœ, -ârum, ing. -'clidœ, al. -kleidai. He'radio: Si pi adj. gr. basileios se usó como n. pr. (Basileios), el santo padre que Occidente llamó Basilius, Ba'silio, pode­ mos suponer que el adj. gr.

Diccionario de los nombres propios griegos

Herácleios o Herdclios dio en el Oeste He'raclio: it. E 'radio. ing. He'raclius, al. E'raklios. Hera'clito: lat. Heraclitus, -i, it. E'raclito (error), ing. Hera'clilas. al. Hera'klit. La acent. difundida en esp., igual a la it., se apoya fal­ samente en el adj. lat. inclitus, 'inclito. Hercu'Iano: lat. Herculaneum (Hercularííum, en Plin., pero la voz Herculanum no es lat.), it. Erco'laño (hasta 1969 Re'sina), ing. Hercu' laneum, al. -ku'la­ neum. Sus adjs.: Herculaneus, Herculanus, -a, -um y Hercu­ lanensis, -e. 'Hercules: es la forma lat. de Heracles (v.) y viene del etrus­ co Erele por inserción de la -ucomo en Alc-u-mena, gr. Alcmene. He'rea: lat. Herœa, -ôrum ‘fest. de Hera’. He'reo: lat. Heræum, -i (R. 2). H' erie: lat. Herie, -es. He'rilo, v. E'rilo. Hermacre'onte: lat. Hermàcrëon, -ontis (R. 3). Hermafro'dito: lat. Hermaphroditus, -i, it. -fro 'dito, ing. -ma'phrodite (la -e es muda; portanto, apóc. y retro­ ceso acent.), al. -maphro' ditos. Her'magoras (-'magora): lat. Hermagoras (y -magora), -æ, ing.

103

y al. -'magoras. Sus seguidores: -magorëi, -ôrum ‘Hermago'reos’. Her'marco: lat. Hermarchus, -i (R. 3), ing. id., al. -'marchos. Herma'tena: lat. Hermathena, -œ. Herme'rote: lat. Hermëros, ôtis (gr. “Ermes-'Eros). 'Hermas: lat. Hermas, -œ, al. 'Hermas. Hermes: lat. Hermes (o Herma), -œ, it. (Ermes o -'mete), ing. y al. 'Hermes (el it. lo toma de otra declin.). Su templo: Hermæum íH er'm eo\ Herme'sian ax o Hermesia'nacte: gr. ‘Ermesiánax, -ánactos (R; 3), ing. y al. Herme'sianax. 'Hermias: gr. Hermías, ing. y al. 'Hermias. Her'mione: lat. Hermione, -ës (y -na, -æ), it. Er'mione, ing. y al. -'mione. Sus adjs.: Hermionëus, -a, -um y Hermiomus, -a, -um. Her'mipo: lat. Hermippus, -i (R. 3), it. Er'mippo, ing. -'mippus, al. -'mippos. 'Hermo: lat. Hermus, -i, ing. 'Hermus. Her'mocrates: gr. Hermocrátes, it. -'mocrates, ing. -'mocrates, al. - 'mokrates. Hermo'doro: lat. Hermôdôrus, -i. Her'mogenes: lat. Hermogenes, -is, ing. y al. -'mogenes. Su adj.: Hermogeniànus, -a, -um.

104

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

Hermo'lao: gr. Hermóláos. Her'monax: gr ‘Ermónax, -nactos, al. -'monax. Her'mopolis (o H er'mu-) es el sintagma 'Ermou-pólis ‘la ciu­ dad de Hermes’, al. Her'mo-, 'Hero: lat. Hero, -us, it. 'Ero, ing. y al. 'Hero. Su adj.: Erôus, -a, -um. H e'rodas (Herondas): gr. Herédas, it. E'roda, ing. y al. He ' rodas. Sobre la pérdida de η-, V. Lesky, Hist, de la Lit., p. 778. H e'rodes: lat. Herôdes, -is, it. E'rode, ing. y al. H e'rodes, pero en ing, también 'Herod (apóc. con retroceso de la acent.). Su adj.: Herodiânus, -a, -um. He'rodias (o Hero'diade)·. lat. Herodias, -díádis, it. Ero'diade, ing. y al. He'rodias. He'rodico: gr. Heródicos, ing. - 'rodicus, al. -'rodikos. He'rodoto: gr. Heródotos, lat. Herodotus, -i, it. E'rodoto, ing. He'rodotus, al. He'rodotos. He'rofile: lat. Herophile, -ës. He'rofilo: ing. He'rophilus, al. He'rophilos. No encontramos alusiones en lat. o gr. He'ron: gr. Herôn, -ônos, it. E'rone, ing. y al. 'Heron. H e'rondas, v. He'rodas.

'Heros: lat. Hërôs, -ois, aplicado a muchos héroes antiguos. H e'rostrato: lat. Herostratus, -i, it. E'rostrato, al. He'rostratos. 'Herse: lat. Herse, -ës. H e'siodo: lat. Hesodus, -i, it. E'siodo, ing. He'siodus, al. -He'siodos. Su adj.: Hesiodëus {-lus), -a, -um. He'sione: lat. Hesiône, -ës (y Hsiôna, -œ), it. E'sione, ing. al. He'sione. He'siquio: gr. Hesÿchios, ing. y al. He'sychios. 'Hespero: lat. Hespërus, -i, it. 'Espero, ing. 'Hespems, al. 'Hesperos {-us). Su adj.: Hesperius, -a, -um, de donde el sust. Hesperia, -œ ‘el Occidente: Italia o España’; Hespëris, -idis, sust. y adj.; Hesperides, -um, sust. pl., al. Hespe'riden (con desin. -en de pl. y acent. en la penúltima). 'Hestia: gr. Hestía que corres­ ponde al lat. Vesta, it. Es'tia, ing. y al. 'Hestia. El it. ha man­ tenido la acent gr. Hestie'otis: lat. Hestiœôtis, -idis. Hexa'emeron: (1) Del genitivo de plural griego héx hemeron (libro) ‘de los seis días’, lat. Hexëmëron, -i, del gr. ‘ 'Exa+ëmera, al. Hexa'emeron. 'Hiades: lat. Hÿâdes, -um, it. 'Iadi, ing. 'Hyades, al. Hy'aden

Diccionario de los nombres propios griegos

(con desin. de pl. y acento en la penúltima). Sg. lat. 'Hÿas, -âdis. 'Hiale: lat. Hyâle, -ës. Hi'ampolis: lat. Hyampolis, -is. H i'an tes: gr. Hyántes, -um, nom­ bre antiguo de los beodos, sg. 'Hyas, -antis. Sus adj.: Hyantëus, -a, -um y Hyanûus, -a, -um. 'Hiberos: es ortografía origina­ ria, v. 'Iberos en Prel. 3. 'Hibla: lat. Hybla, -æ (y Hyble, -es). Su adj. Hyblæus, -a, -um-, sus hab.: Hyblenses, -mm. 'Hibris: gr. Hÿbris, al. 'Hybris. Es sin duda palabra carismática, pero eso no se puede reflejar en la acent. Hi'daspes: lat. Hydaspes, -is, it. ï'daspe, ing. Hy'daspes. 'Hidra: lat. Hydra, -œ, it. 'Idra, ing. y al. 'Hydra. Hi'drela: lat. Hydrëla, -œ. Su adj.: Hydrelatânus, -a, -um-, sus habs.: Hydreütae, -ârum. Hi'drocoo: lat. Hydrochous, -i = Aquarius. 'Hiera: lat. Hiera, -œ; Hiéra Côme, en Caria. Hie'rapolis: lat. Hierapôlis, -is, it. le'rapoli. ing. Hie'rapolis. Hi 'erax: gr. Hiérax. 'Hierocles: lat. Hierôcles, it. 'Ierocle, ing. Hi'erocles. H ie'ron: lat. Hiëro, -ônis, ing. 'Hiero. Su adj. Hieronicus, -a, -um.

105

Hiero'fonte: gr. Hierophon, -ontos (R. 3). Hi'eto: gr. Hyiëttos. Hie'tusa: gr. Hyetoüssa (R. 3). Higi'ia: gr. Higieia, lat. Hygiia, ing. Hy'geia, al. Hygi'eia (gr.). Hila'ira: lat. Hilaira, -æ. Hilas: lat. Hylas, -æ. 'Hilax: lat. Hylax, -cis. Hi'leo: lat, Hylœus (R. 2), -i. 'Hilo: la t Hyllus (o Hylus), ing. 'Hyllus, al. 'Hyllos. Hi'lotas (e I 'lotas): lat. Hilôtœ, -ârum (e Ilôtœ), it. l'Iota (sg.). 'Himen (e Hime'neo): lat. Hymen, -ënis (y Hymenæus, -a, -um). Sus adjs.: Hymenéius, -a, -um y Hymenaicus, -a, -um. it. I'mene, ing. 'Hymen, al. Hyme'naios (y 'Hymen). 'Himera: lat. Himëra, -æ, it. l'm era (acentuada contra las normas), ing. 'Himera, al. Hi'mera. La acent. it. y la al. reproducen probablemente la gr. Himéra. Hi'merio: gr. Himérios, ing. Hi'merius, al. -'merios. H i'meto: lat. Hymettus (o -ttos), -i, it. I'metto, ing. Hy'mettus, al. Hy'mettos. H i'ope: gr. Hyopë, -ës. 'Hipanis: lat. Hypânis, -is. H i'parco: lat. Hipparchus, -i, it. Ip 'parco, ing. Hip'parchus, al. -'parkhos.

106

Justo Vicuña - Luis Sauz de Almarza

'H iparis: lat. Hipâris, -is. H ipa'riño: lat. Hipparinus, -i. 'H ipaso: lat. Hippasus, ing. 'Hippasus, al. 'Hippasos. 'H ipata: lat. Hypata, -ce. Sus hab. : Hypatœi, -ôrum H i'pepa: lat. Hypæpa, -ôrum. Sus hab.: Hypœpëni, -ôrum. H i'perbolo: lat. Hyperbolus, -i, ing. Hy'perbolus. H iper'boreos: lat. Hyperborei, -ôrum, it. Iper' borei, ing. Hyperbo'reans, al. -bo'reer. Al añadir desin. de pl., tanto el ing. como el al. retrasan el acento una sil. Su adj.: Hyper-borëus, -a, -um y -boreânus, -a, -um. H ipe'ria (o -'rea): lat. Hyperia (o -rëa), -æ. H ip e 'rides: gr. Hypereides, lat. -ides, -is, it. I'peride (error fijo), al. Hype'reides. H ipe'rion: lat. Hyperion, -ônis, it. Ipe'rione, ing. y al. Hy'perion. Hiperm ' nestra: lat. Hypermnestra, -æ (y -tre, -es) (R. 3) y, mutilado, Hypermestra, -œ, it. Iper'mestra, ing. Hyper'm(n)estra. El grupo -mn-, aunque no frecuente, no es ajeno al esp. (himno, omnímodo). 'Hipias: gr. Hippias, lat. Hippias, -æ, it. 'Ipiia, ing. y al. 'Hippias. 'Hipno: lat. Hypnus, -i, it. Ίρηο, al. 'Hypnos. H ip o 'elides: gr. Hippocléides, ing. Hippo'elides.

Hipoco'onte: gr. Hippocoon (R. 3), lat. Hippocoon, -ontis, ing. Hi 'ppocoon. Hi ' p ocrâtes : lat. Hippocrates, -is, it. Ip'pocrate, ing. Hip'pocrates, al. -'krates. Hipo'crene: lat. Hippocrene, -ës, it. Ippo'crene, ing. Hippo'crene, al. -'krene. Hipoda'mante: lat. Hippodamas, -antis (R. 3). H ip' pódame (o H ipoda'm ia o -da'mea): lat. Hippodame, -ës (o -damia o -damêa). H i'podam o: lat. Hippodamus, -i, al. Hip"podamos. H ipo'grifo: it. Ippo'grifo, al. Hippo'griph (apocope simple­ mente). H i'polita: lat. Hippolyte, -ës (y -tartæ). it. Ip'polita (en al. usan a veces la acent. gr. Hippotytë). Hi'polito: lat. Hippolytus, -i, it. Ip'polito, ing. Hip'polytus, al. -'polytos. Hi'pomenes: lat. Hippomenes, -is, it. Ip'pomene, ing. y al. -'pomenes. Su hija: Hipomenëis, -idis. H ipo'nacte: lat. Hyppônax, -actis (R. 3), it. Ippo'natte, ing. y al. Hyp'ponax. Su adj.: Hypponactëus, -a, -um. H ipo'nico: lat. Hiponicus, -i (recordar su relación con riike ‘victoria’). Hi'popodes: lal Hippopôdes, -um.

Diccionario de los nombres propios griegos

H i'potades: lat. Hippotades, -ce. Hip o'terses: gr. Hippothérses, -ou (R. 3). H i'pothoo: lat. Hippothous, -i, ing. Hip'pothoos. 'Hipsa: lat. Hypsa, -ce. H ip'sipila: gr. Hypsipÿle, -ës. H ir 'canos: lat. Hyrcàni, -ôrum, hab. de Hyrcania, it. Ir' cania, al. Hyr'canien (con desin. de región, cfr. 'Spanien). Su adj.: Hyrcanus, -a, -um. 'Hirie: lat. Hyrie, -ës. 'Hirtaco: lat. Hyrtâcus, -i, que cuantificamos y acentuamos según Psittacus. H is'taspes: lat. Hystaspes, -is (R. 3).

107

H isti'eo: lat. Histiœus, -i, it. Isti'eo, ing. Histiœus, al. Histiaios. 'H istria: v. 'Istria. 'H istro: lat. Hister (menos correcto Ister), -tri ‘parte infe­ rior del Danubio’, gr. ístros, it. ' Istro. H o'm ero: lat. Homërus, -i, ing. 'Homer (apóc. y retroceso acent.), al. H o'mer. Sus recitadores gr.: Homerídai, esp. H o'metidas, ing. Ho'meridae, al. Home'riden (acent. normal con la desin. pl.). 'Homole: lat. Homôle, -es. Su ciu­ dad: Homottum, -ii; sus puertas: Homoloides, -um. 'H orreo: lat. Horrëum, -i (Epiro).

I I'aco: lat. Iacchus, -i (R. 3), ing. I'acchus. I'b eria: gr. Iberia, it. I'beria, ing. I'beria. Sobre sus hab. 'Iberos, V. Prel. 3 . 'Ibico: lat. Ibÿcus, -i, it. 'Ibico. I'biza: gr. Ébysos, lat. Ebüsus (o Ebüsos) en el periodo lat.; ahora ['biza, pero no tenemos explica­ ción para los cambios de esta palabra. 'Icaro: lat. Icarus, -i, it. 'Icaro, ing. 'Icarus, al. 'Ikaros. Su adj.: Icarius, -a, -um. Su hija: Icâris, -idis e Icariotis, -idis. Ic'nobates: lat. Ichnobâtes, -ce. Ic'nusa: lat. Ichnüsa, -æ.

I ' conio : lat. Iconium, -ii, it. I' conio, ing. I'conium. Hoy, Koniyeh. Ic'tin o : gr. Ictïnos, -ou, ing. Ic'tinus, al. Ik'tinos. Icti' ofagos: lat. Ichthyofégi, -ôrum. 'Ida: lat. Ida, -œ (e Ide, -es), it. 'Ida, ing. y al. 'Ida. Su adj. Idœus, -a, -um. I'd alio : lat. Id a liu m , -ii (e Idalia, -œ), it. I'd a lio . 'Idas: lat. Idas, -æ, ing. y al. 'Idas. I'deo: lat. Idœus, -i. 'Idm on: lat. Idmon, -ônis, ing. 'Idmon. I ' domeñe: gr. Idómene, -es. Su adj. Idomenius, -a, -um.

Diccionario de los nombres propios griegos

Idome'neo: gr. domeneús, lat. I'domenéüs (cuadrisí.), -ei, it. Idome'neo (equivocado en esta serie, Prel. 4), ing. -'domeneus, al. -'domeneus y -dome'neus (acent. gr.). Idu'mea: lat. Idumaea, -œ (poéti­ co Idüme); su adj. Idumceus, -a, -um. 'Ifias: lat. Iphiâs, -âdis. I'fíeles o 'Ifícles, menos corrien­ te (v. Fr. Saliano, 44): gr. Iphicles, ing. 'Iphicles, al. 'Iphikles. 1Ificlo: lat. Iphiclus, -i. I'ficrates: lat. Iphicrates, -is, it. I'ficrate, ing. I'phicrates, al. I'phikrates. Ifige'nia: gr. Iphigéneia, lat. 'Iphigenia, -œ, it. Ifige'nia, ing. Ifi'genia, al. Ifige'nia y -'genie (acent. gr.). Ifime'dia o Ifime'dea: gr. Iphimédéia, lat. Iphimedía, -ce (o Iphimëde, -es). I'fínoo: lat. Iphinóus, -i. 'Ifis: lat. Iphis, -is. 'Ifís (mejor 'Ifide): lat. Iphis, -idis. 'Ifito: lat. Iphitus, -i. Su hijo: Iphitides, -ce. I'gilio: lat. Igiñum, -ii ‘isla’. Ili'ada o I'liada: lat. Jtias, -âdis. 'Ilion (o 'Ilio)\ gr. Ilion (o Ilios), lat. Iñurr (o Ilion, que es la venerable forma gr.), it. 'Ilio (o

109

'Ilium), ing. 'Ilium, al. 'Ilion o 'Ilios. Parece preferible la forma 'Ilion, y no debemos asi­ milarla a Parte'non, etc., en su acent. I'liona: lat. Iliôna, -œ (o Ilione, -es). I'lioneo: lat. llionëüs (cuadrisíl.), -ei. I'lirios: lat. Illyrii, -ôrum (orto­ grafía arcaica: ilurii), it. Il'liri, ing. Il'lyrii, al. Il'lyrier (con suf. pl. de hab., cfr. Italiener). Su na­ ción: Illyria. A lo largo del tiem­ po tomaron distintos nombres. Ili'tia o Ili'tía: gr. Eileíthyia, lat. Ilithyia, al. Ili'thyia. I 'Iotas: lat. Ilôtce, -árum, v. H i'Iotas. Ilu'ron: lat. Ilüro, -ônis. Su hab.: Ilurensis, -is. 'Ilo: lat. Ilus, -i, it. 'Ilo, ing. 'Ilus. 'Imbraso: lat. Imbrâsus, -i. Su hijo: Imbrasides, -ce. 'lmbro(s): lat. Imbros (o -us), -i (isla). 'Inaco: lat. Inâchus (o -chos), -i, it. 'Inaco, ing. 'Inachus, al. 'Inachos. Su adj.: Inachius, -a, -um. I'narime: lat. Inarime, -ës. Hoy, 'Ischia. 'lnaro(s): gr. Inaros, ing. 'Inarus, al. 'Inaros. 'Ino: lat. Ino, -us (y a veces Ino, -ônis), it. e ing. 'Ino.

110

I'nopo: lat. Inópus, -i. 'Io: lat. Io, Ius (e Ion, -ónis), it. Ίο, ing. y al. Ίο. Es preferible reservar el n. pr. Ίο para la hija de ' Inaco y el de l ' on para los varones {I-'on de 'Quio, etc.). I-'on: lat. I-on, -ónis, it. I'one, ing. y al. 'Ion. Ver el n. pr. ante­ rior. 'I-o(s) ‘n. pr. de isla’: lat. los, -i, it. Ίο. 'Ipso: gr. Ipsos, it. 'Ipso, al. 'Ipsos. I 'rene: gr. Eirëne, -es. Su m. gr. Eirenâios, it. y esp. Ire'neo, ing. Ire'nœus, al. -'naios. I'resias: lat. Iresïæ, -ârum. 'Irine: lat. Irïne, -es. Hoy, Ipsili. Iris: lat. Iris, -is (o -idis), de donde it. 'Iride, ing. y al. 'Iris. 'Iro: lat. Irus, -i. I'sagoras: lat. Isagôras, -œ, ing. y al. I'sagoras. I'sauros: lat. Isauri, -ôrum. Su región: I'sauria, -æ. I'seo: lat. Isaeus, -i, it. I'seo, ing. I'sœus,dl. I'saius. I s i 'doro: lat. Isidôrus, -i, it. -'doro, ing. y al. -'dorus. En esp. se han mantenido dos for­ mas: la anotada en el encabeza­ miento y la vulgar (I'sidro). Sobre ésta, v. Prel. 3. I'sidoto: lat. Isidôtus, -i. I'sio (o I'seo)\ lat. Isëum (o Isïum) ‘templo de Isis’. Aunque

Justo Vicuña - Luis Sauz de Almarza

la costumbre en esp. es hacer agudo, como el Parte'non, el nombre de los templos, no es así en otras partes. Y pensando en Mu'seo, habría que aceptar ['seo para el de 'Isis; pero se confunde con el n. pr. del autor poco antes citado. Habría que adoptar Psio, que nos recuerda más a 'Isis. 'Isa: lat. Issa, -œ. Sus adj.: Issceus, -a, -um e Issaícus, -a, -um. 'Ise: lat. Isse, -ës. Is'com aque: lat. Ischomache, -es. 'Isis: lat. Isis, -is (o -ïdis), it. 'Iside, ing. y al. 'Isis. 'Ism aro (monte): lat. Ismârus, -i (o Ismâra, -ôrum). Sus adj.: Ismaricus, -a, -um e Ismarius, -a, -um. 'Ism aro (persona): lat. Ismarus, -i. Is'm ene: lat. Ismëne, -es, it. Is'mene, al. -'mene. Is menias: lat. Ismênlas, -æ, ing. Is'menias. Is'm eno: lat. Ismënus (u -os), -i. 'Iso e 'Isos: gr. Issós e Issoi, lat. Issus (u -os), it. ' Isso, al. ' Issos. 'Isocles: gr. Isôclës. I'socrates: lat. Isocrates, -is, it. I'socrate, ing. y al. I'socrates. 'Istro: lat. Ister (o Istrus), -tri, ing. Ister (v. Histro) ‘parte infe­ rior dei Danubio’.

Diccionario de los nombres propios griegos

'Istmo: lat. Isthmus (u -os), -i, it. 'Istmo, ing. y al. 'Isthmus. Su adj.: Isthmius, -a, -um. Los fes­ tivales: Isthmia, -ôrum. 'Istros: lat. Istri, -ôrum (o Histri). La región: Istria, -œ, sus hab.: Istriàni (o Hist.), sus adj.: Istricus, -a, -um e Istrus, -a, -um. La región da: en it. 'Istria, al. 'Istrien (con desin. de región). 'Itaca: lat. Ithâca, -œ (o 'Ithace, -ës), it. 'Itaca, ing. Ithaca, al. 'Ithaka. Sus adj.: Ithacensis, -e

111

e Ithacesius, -a, -um. Ithâcus, -i ‘Ulises’. I 'talia: lat. Italia, -œ (por Vi'talia), it. I'talia, ing. 'Italy (apóc. y retroceso del acento), al. Italien (con sufijo de región). 'Itilo: lat. Itylus, -i. 'Itis: gr. Itys, al. 'Itys. I'to m e : lat. Ithômë, -ës, it. I'tome, al. I'thome. I'x io n : lat. Ixion, -ônis, it. Is si'one (mal, por Is'si one), ing. y al. I'xion.

J Ja'cinto: lat. Hyacinthus (y -os), -i, it. Gia'cinto, ing. 'Hyacinth (apóc. y retroceso acent.) y -'cinthus, al. -'kinthos. 'Jamblico: lat. Iambttchus, -i, it. 'Jiamblico, ing. 'Iamblichus, al. 'Iamblichos. J a m 'bulo: gr. Iamboúlos, ing. y al. Iam'bulos. ' Jamidas/'Lamidas: lat. lamidae, -ârum ‘descend, de Jamo/lamo’. 'Jante: lat. Ianthe, -es. J a n 'tip a (mejor Jan'tipe): lat. Xanthippe, -ës, it. San ' tippe (R. 3), al. Xan'thippe. Jan'tipo : lat. Xanthippus, -i, it. Santippo, ing. y al. Xan'thippus. ' Janto: lat. Xanthus, -i, ing. Xanthus.

'Jap eto : lat. Iapêtus, -i, it. Gia'peto (mal), ing. 'Iapetus. 'Jason: lat. Iaso(n), -ônis, it. Gia'sone (mal), ing. y al. 'Iason (no hay por qué igualar los tms. en -δη- con los en -óncomo hace el it. y esp.). Je'niades: lat. Xeniádes, -is. 'Jenocles: lat. Xenocles, -is, ing. 'Xenocles. Je'nocrates: lat. Xenocrates, -is, it. S e'nocrate, ing. X e'nocrates, al. -'nokrates. Je'nofanes: lat. Xenophanes, -is, it. Se'nofane, ing. y al. Xe'nophanes. J e 'non: lat. Xeno, -ônis.

113

Diccionario de los nombres propios griegos

Je'nofilo: lat. Xenophílus, -i. Jeno1fonte: lat. Xenophon, -ontis (R. 3), ing. 'Xenophon. J e 'non: lat. Xeno, -ônis. 'Jerjes: lat. Xerxes (Xerses), -is, it. Serse, ing. y al. 'Xerxes. 'Jerocles: lat. Hierócles, -is, ing. 'Hierocles, al. -'kles. Je'rolofo: lat. Xerolophus, -i. Je'ronimo: lat. Hieronymus, -i, it. Gi'rolamo/Ge'rolamo, ing. y al. Hie'ronymus. Jerusa'lem: lat. Hierosolyma (en Prudencio Hierusalem). En lat. no hay casi palabras agudas, pero en hebreo sí.

'Jiline: lat. Xyttne, -ës. 'Jinias: lat. Xyrííae, -ârum. Jisti'anos: lat. Xystiâni, -ôrum. Jistile: lat. Xysfílis, -is. 'Jonia: lat. loma. Sus habs.: lat. Ion, -ônis (sg.), it. I'one, ing. y al. 'Ion, fr. l'on. Su adj. Jorííus, -a, -um. La región y sus hab., más tarde Ioriii, -ôrum tan famo­ sos, han acabado cambiando su Ien J- ('Jonia, 'Jonios); recordar casos como lonas > Jonás. 'Juto: gr. Xoüthos, lat. Xüthus, -i, ing. Xuthus, al. Xuthos. '

L 'Labdaco: lat. Labdâcus, -ci, it. 1Labdaco, al. 'Labdakos. Su adj.: Labdacius, -a, -um. Su descend, m.: Labdacides, -æ; su pl.: Labdacïdœ, -ârum ‘losTebanos’. L ab e'ates: lat. Labeàtes, -ium (o Labeàtce, -ârum). Labe'rinto: lat. labyrinthus, -i, it. labi'rinto, ing. 'labyrinth (apóc. y retroceso acent.), al. laby'rinth (apóc. sin retroce­ so acent.). En esp. encontra­ mos -e- en vez de -i-, que es una disimilación a causa de la sgt. -i-, ante -r-, cfr. Cefe'rino < Cefi'rino.

L a 'branda o mejor L a 'brando: gr. Labrândeos (R.a 3), al. L a 'brando. 'Lacares: gr. Lachârës, -ous, ing. 'Lachares. La'ciades: lat. Laciâdes, -æ. 'Lacides: lat. Lacydes, -is, ing. 'Lacydes. La'cinio: lat. Lacinium, -ii. L a 'conia: lat. L a co n ia , -ce (Lacedcemo(n), -ônis), it. L a'conia y Lace'demone, ing. La'conia y Lace'dæmon, al. La'konien (con el suf. al. de pais) y Lake'daimon. Para simpli­ ficar podemos utilizar La'conia para la región (v. Fz. Galiano, n° 260) y Esparta para la ciudad.

Diccionario de los nombres propios griegos

Su adj.: Laconicus, sus hab: Lacones (sg. Laco(n), -ônis); su adj. y subs.: Lacedœmoriius, -a, -um. 'Ladas: lat. Ladas, -æ. L a'don: lat. Ladon, -ônis. L a'ertes: lat. Laertes, -ae, it. La'erte, ing. La'ertes, al. La'ertes. 'Lago: lat. Lagus, -i, ‘persona’. Su adj.: Lagêus, -a, -um. L a'gon: lat. Lagon, -ônis. 'Lais: Lâïs, -îdis, it. 'Laide. ' Lam aco: gr. Lámachos, it. 'Lamaco, ing. 'Lamachos, al. 'Lamakhos. 'Lam ia: lat. Lamia, -æ. 'Lamo: lat. Lamus, -i. L am 'petie: gr. Lampétie, -es. Lam'pia/Lam'pea: lat. Lampla-pêa. 'Lampo: lat. Lampus, -i. Lam pón: lat. Lampón, -ônis, ing. 'Lam pón, esp. e it. L a m 'p o n ,y -'pone. 'Lamprocles: gr. Lamproclës, -eos. 'Lam psaco: lat. Lampsacum (o -psâcus) -i, it. 'Lampsaco, ing. 'Lampsacus. Su adj.: Lampsacenus, -a, -um. Hoy 'Lampsaki. Laoco'onte: lat. Laocoon, -ontis (R.a 3), it. Laoco'onte, fr. Laocoon, ing. -'ocoon, al. -'okoon. Se ve que nadie ni nunca ha simplificado la doble o; hay que conservarla también en esp.

115

L ao d a'mante: gr. Laodámas, -antos. Laoda'm ia: lat. Laodamia, -æ. La'odice: lat. Laodicë, -es, it. La'odice, ing. id. L ao d i'cea: gr. Laodiceia, lat. Laodicëa, -æ, ing. -di'cea, al. di'kea y -'dikeia (acent. gr.). L aom e'donte: lat. Laomëdon, -ontis (R.a 3), it. Laome ' donte, ing. y al. La' omedon (del nom.). L apa'tunte: lat. Lapâthus, -unthis (R.a 3). 'L ap itas: lat. Lapitha, -æ, pl. -pithœ, -ârum, it. 'Lapiti (pl.), ing. 'Lapithœ, al. L a'piten (con desin. de pl. y acent. en la penúlti­ ma). Sus adj.: Lapithaeus, -a, -um y Lapith tus, -a, -um. 'Laprio: lat. Laprius, -ii ‘sobre­ nombre de Júpiter’. 'Laques, gr. Lâches. 'Laquesis: gr. Lâchesis, it. 'Lachesi, ing. 'Lachesis. La'rim na: lat. Larymna, -œ (Ra 3). L a 'risa: lat. Larissa, -œ (R.a 3), it. La'rissa, ing. y al. La'rissa. Su adj.: Larissœus, -a, -um. L a 'riso: lat. Larissus (o Lamus) -i. Hoy el Mana. L ar'tidio: lat. Lartidius, -ii. 'Lasia: lat. Lasia, -æ = Lesbo(s). 'Laso: gr. Lâsos, ing. 'Lasus. 'Lastenes: gr. Lasthénes. 'L atm o: lat. Latmus, -i, it. 'Latmo.

116

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

Lato, V. sgt. La'tona: lat. Latóna, -ce, gr. Lato (y LetÓ), -oüs, it. La'tona (y 'Leto), ing. y al. La'tona (y 'Leto). Sus adj.: Latonius, -a, -um (Latonia: ‘Diana’), y Latoius. Sus hijos: Latoides, -ârum·. su hijo: Latoides, -œ: «A'polo». 'Latris: lat. Latris, -idis. Lau'rion: gr. Laureion, al. 'Laurion (acent. gr.). 'Layo: lat. Lajus (Laïus), -i, it. 'Laio, al. 'Laios. Le'andró: lat. Leander (y Leandrus), -i (R.a 3), it. Le'andró, ing. y al. Le'ander. Le'areo: lat. Learchus, -i (Ra 3), it. L e'arco, ing. Le'archus. Le'badia: lat. LebadialLebadëa. Hoy Levadia (con distintas acent.). 'Lebedo: lat. Lebêdus (o -dos), -i. Le'binto: lat. Labinthos (y -thus), Lebynthos (y -thus), -i. 'Lecton: lat. Lecton (y -tum), -i. 'Leda: lat. Lëda, -œ (y Lede, -ës), it. 'Leda, ing. y al. 'Leda. Le'Ianto: lat. Lelantus, -i (R.a 3). 'Leleges: Lelëges, -um, it. 'Lelegi (pl.), ing. 'Leleges, al. 'Leleger (con desin. pl. de personas; cfr, Spanier). 'Lemno(s): lat. Lemnos (y Lemnus), -i, it. 'Lemno, ing. y al. 'Lemnos. Sus adj.: Lemnius, -a, -um y Lemniâcus, -a, -um, los Lemnios: Lemnii, -iôrum.

L e'neas (fiestas): gr. Lenaia, ing. Le'nœa. Le'ocares: gr. Leochàres, it. Le'ocare, ing. y al. L e'ochares, al. además Leo'chares (acent. gr·)· Leo'corion: lat. Leocorion (tem­ plo de Atenas). Le'ofilo: gr. Leophilos. Le'oides: lat. Leoides, -um, ‘las hijas de Leos’. Le'onidas: gr. Leónidas, lat. Leonidas, -ce, it. Le'onida, ing. y al. Le'onidas. Le'onides: lat. Leonides, -œ. L eon 'n ato (L eo'n ato): lat. L eo n n â tu s/L eo n â tu s, ing. L eo n 'n a tu s. Le'onte: lat. Leon, -ontis (n, pr. de pers. y ciudad, hoy Magnisi). El gr. juega aquí con dos tm. muy ant.: león- y leont-. De león- deriva p. e. Leon-idas, gr. Leónidas. Le'onticas: lat. Leontica, -drum, que celebraban a Mitra con cara de león. León'tinos: lat. Leontmi, -órum, n. pr. de ciudad (Sicilia). Su adj.: Leontinus, -a, -um. Leon'tina: lat. Leontium, -ii gr. Leóntion, (en esp.) ‘cortesana’. Le'ostenes: lat. Leosthënes. Leo'tiquides: lat. Leotychides, -œ, it. Leo'tichida (y -de), ing. Leo' tychidas.

Diccionario de los nombres propios griegos

'Lepreo: gr. Lépreon. Hoy Strobitza. 'Leptis: lat. Leptis, -is, it. Leptis, al. ici. Es el n. pr. de dos ciuda­ des situadas en la costa de Afri­ ca: la Leptis Magna (hoy Lebdah), en la Gran Sirte; la Leptis M inor, cerca de la actual Lamta. Su adj.: Leptitánus, -a, -um. L e'queo: gr. Léchaion, -ou, lat. Lechœum, -i y Lechœæ, -drum ‘puerto de Corinto’. 'Lerna: lat. Lerna, -ce y Lerne, -es, it. 'Lerna, ing. y al. 'Lerna. Su adj.: Lernœus, -a, -um. ■Lero (s) gr. Leros ‘isla’, it. 'Lero, al. 'Leros. 'Lesbia: lat. Lesbia, -œ, it. 'Lesbia, ing. al. 'Lesbia. Lesbo'nacte: gr. Lesbonax, -ctos, ing. Les'bonax. 'Lesbo(s): lat. Lesbos, -i, it. Lesbo, ing. al. Lesbos. Sus adj.: Lesbius, -a, -um y Lesbiacus, -a, -um. 'Lesques: gr. Lésches, ing. 'Lesches. L es'trigones: lat. Lestrygon, -ônis, pl. Lestrygônes (o Lœs-), it. L es'trigones. Su adj.: Laestrigonius, -a, -um. Lete: lat. Lethe, -es, it. 'Lete, ing. al. 'Lethe. Su adj.: Lethæus, -a, -um. 'Leto: V. L a 'tona. L e'ton: lat. Leton, -ônis. '

117

'Leucade y Leu'cadia: lat. 'Leucas, -âdis, it. 'Leucade, ing. 'Leucas, al. 'Leukas. Los habs.: Leucadii. (Deshaciendo el dipt, -eu- ha resultado el n. pr. Leocadio) Su promontorio: 'Leucata y 'Leucate, -és. Su adj.: Leucadius, -a, -um. La capital de la isla propiamente es 'Leucas. 'Leuce: lat. Leuce, -ës (n. pr. de varias islas). Leu'cipe: lat. Leucippe, -es. Leu'cipo: lat. Leucippus, -i (Ra 3), it. -'cippo, ing. -'cippus, al. 'kippus. Su hija: Leu'cippis, -idis, Leu'cipide. Leu'con: lat. Leucón, -ônis. Leu 'copetra: lat. Leucopetra, -œ, it. Leuco'petra (acent, gr.). Leu'cofina: lat. Leucophyna, -ce (sobrenombre de Diana). Leu'cotea: gr. Leucothée, lat. Leucothea, -æ (y -thëe), ing. - ' cothea, al. -' kothea y -ko ' thea (acent, gr.). 'Leuctra: lat. Leuctra, -ôrum (y -tree, -ârum), it. 'Leuttra, ing. 'Leuctra, al. 'Leuktra. Los modernos, como se ve, la consi­ deran de núm. sg. Li'banio: gr. Libáriios, it. Li'banio, ing. Li'banius, al. -'banios. 'Libano: lat. Libanus, -i. Li'betra: lat. Libëthra, -æ (u -ôrum)\ su adj. f.: Libethris, -idis·, Libethrides, ‘las Musas’.

118

'Libia: lat. Libya, -æ, it. 'Libia, ing. 'Libya, al. Libyen (con suf. al. de región). Su adj.: Libÿcus, -a, -um. Li'burnos: lat. Libumi, -ôrum. Sus adj.: Liburnus, -a, -um y Liburnicus, -a, -um. 'Libis: lat. Libs -ibis; y Libys, -yos (gr.). 'Licabas: lat. Lycâbas, -æ. L ica'beto: gr. Lycabettôs, -ou. (R.a 3), it. Licabetto. L i'cambes: gr. Lycàmbes. Li'caon: lat. Lycâon, -ônis, it. Lica'one (mal), ing. Ly'caon. Su adj.: Lycaonius, -a, -um. Su hija, Calisto, Lycaonis, -ïdis. La acent. it. será debida a falsa analogía con los numerosos en on, -ônis, como ya hemos visto en otros. L ica'onia: lat. Lycaonia, -æ ‘Región de los Lica'onios o Li'caones’, it. Lica'onia. 'Licas: lat. Lichas, -ce, it. 'Lica, ing. 'Lichas. 'Lice: lat. Lyce, -es. L i' ceo (monte): lat. Lychoeus, -i, it. Li'ceo, ing. Ly'choeus, al. Ly'khaios (R.a 2). Li 'ceo (banio del NO de Atenas): gr. Lÿceion, lat. Lycoeum (me­ jor Lycium), it. Li'ceo, ing. Ly'coeum, al. Ly'keiom. 'Licia: lat. Lycia, -œ, it. 'Licia, ing. Lycia, al. 'Lykien (con

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarca

desin. al. de región. Cfr. Spanien, Italien). 'Licidas: lat. Lycidas, -œ. Li'cim na: lat. Lycimna, -ce. Su adj: Lycimmus, -a, -um. 'Licnido: lat. Lychnidum (o Lychriidus), -i. 'Lico: lat. Lycus (o Lycos), -i. Lico'fonte: lat. Lycôphon, -ontis (R.a 3). Li'cofron: lat. Lycophron, -ônis, it. Li'cofrone, ing. 'Lycophron, al. 'Lykophron. Lico'medes: lat. Licomëdes, -is, it. Lico'mede. L i'con: lat. Lycon, -ônis, it. Li'cone, ing. 'Lycon (del nom.). Li'conides: lat. Lycoriides, -ce. L i'coreo: lat. Lycôrëüs (trisil.), -ei (o -reos). Li' corias: lat. Lycorias, -âdis. 'Licoris: lat. Lycôris, -idis. L i'cormas: lat. Lycormas, -ce (R.a 3). L i1cortas: lat. Lycortas, -æ (R.a 3), it. L i'corta, ing. L y'cortas. Lico'terses: lat. Lycotherses, -is (R.a 3). 'Licto: lat. Lyctus (o Lyctos), -i. Su adj.: Lyctius, -a, -um. Li'curgo: lat. Licurgus, -i (R.a 3), ing. -'curgus, al. -'kurgus. Sus secuaces: Lycurgei, - . 'Lide: lat. Lyde, -ës. 'Lidia: lat. Lydía, -ce, it. 'Lidia, ing. 'Lydia, al. 'Lydien. Sus

Diccionario de los nombres propios griegos

adj.: Lydius, -a, -um y Lidius, -a, -um. L i'eo: lat. Lyœus, -a, -um, sobren, de Baco. 'Ligdamo: lat. Lygdâmum, -i (ciudad). 'Ligdamo: lat. Lygdâmus, -i (n. pr). 'Ligo: lat. Lygos (o -us), -i, ant. nombre de Bizancio. Li'Iea: lat. Lilœa, -ce. Li'leo: lat. Lilœus, -i. Lili'beo: lat. Lilybœum (u -on), -i. Li'mera: lat. Limera, -œ ‘sobren, de Epidauro’. 'Limira: lat. Lymÿra, -œ y -mÿra, -ôrum. 'Lim'nea: lat. Lymnoea, -œ. Lim'neo: lat. Lymnoeum, -i. Limo'niades: lat. Limoniades, -um. 'Linceo: lat. Lyncëüs (disil.), -ei, it. Lin'ceo (mal), ing. 'Lynceus, al. 'Linkeos. Lin'cestas: lat. Lyncestæ, -ârum. 'Lineo: lat. Lyncus, -i, m. o f. 'Lindo: lat. Lindus (u -os) -i, f. Su adj.: Lindius, -a, -um; it. 'Lindo, in. al. Lindos. 'Lingo: lat. Lingos (o -us), -i. 'Lino: lat. Linus (u - o í) , -i, it. Lino, ing. al. Linos. 'Lipara (hoy 'Lipari): lat. Lipara, -ce (o -rë, -es) ‘una de las Eolias’, it. 'Lipari, ing. 'Lipari; en pl. Li-para, -ârum.

119

Sus adjs.: Liparceus, -a, -um y Liparitânus, -a, -um. Lipa'ron: lat. Lipâro, -ônis. 'Lira (constelación): lat. Lyra, -ce. Lir'ceo: lat. Lyrceus (o -cëus), -a, -um. Lir'cio: lat. Lyrcius (o -cceus). Li'rino: Lirinus (o -erina). Su adj.: Lerinensis, -e. Lir'neso: lat. Limësus (o -nessus), -i. Su adj.: Lirínas (o -rènas),-àüs. Li'riope: lat. Liriôpë, -es. L i'sandro: lat. Lysander, -dri, it. Li'sandro, ing. Ly'sander, al. -'sandros (y - 'sander). Ly'siades: lat. Lysiâdes, -is. 'Lisias: lat. Lysias, -æ, it. 'Lisia, ing. y al .'Lysias. Su adj.: Lysiacus, -a, -um. Li'simaco: lat. Lysimachus, -i, it. Li'simaco, ing. -'simachus, al. -chos. Lisima'quia (o -ma'quea), hoy Examili, lat. Lysimachia (o machea), -æ. Li'sinoe: lat. Lysinôe, -ës. L i'sipo: lat. Lisippus, it. Lisippo, ing. Li'sippus, al. -ppos. 'Lisis: lat. Lysis, -is. 'Lisis (o 'Liside): lat. Lysis, -idis, ing. Lysis. L i'sistrata: gr. Lysistrâte, -ës, al. -'sistrate. Li'sistrato: lat. Lysistrâtos, -i, it. Li'sistrato, ing. Ly'sistratus, al. 'sistratos.

120

Justo Vicuña - Luis Sauz de Almarza

Li'siteo o Lisi'teo: gr. Lysítheos (v. Prel. 4, 3, Ti’moteo). 'Liso: lat. Lissus (o Lissum), -i; hoy Alessio. Li'son: lat. Lyson, -ônis. 'L istra: lat. Lystra, -æ. Sus hab.: Lystréni, -órum. 'Locride: lat. 'Locris, ídis, it. 'Locride, al. 'Lobis. Sus habs.: Locri, -drum’, esp. Locros, al. Lokrer (con suf. de pl.).

L o 'quia: gr. Locheia, lat. Lochia. Epit. de Diana. Lorima: lat. Loryma (los diccio­ narios no cuantifican esta ciu­ dad). Lo'tofagos: lat. Lotophagi, ôrum. 'Loxias: gr. Loxías. L u 'ciano: gr. Loucianôs, it. Lu'ciano, ing. 'Lucian (apóc. y retroceso de la acent.).

Μ M aca'on: gr. Macháon, lat. Machaon, -ônis, ing. Ma'chaon, al. Ma'khaon. M aca'reô: lat. Macârêüs (trisíl.), -a, -um. Macas (los): lat. Macæ, -drum. Mace'donio (y Mace'don): gr. Macedón, lat. Mâcëdon, -ônis, it. Ma'cedone, ing. 'Macedo. Sus adj.: Macedonicus, -a, -um y Macedonius, -a, -um\ de ahí Macedonia, -œ, ing. Mace'donia, al. Maze'donien (con suf. de región). Otras denominaciones: Macëtœ y Macëdæ -drum. Ma'cartato: gr. Macártatos. M a 'con: lat. Machón, -ônis, ing. 'Machón.

M aco'rones: lat. Machôrônes, -um. 'Macria: lat. Macña, œ. 'Macride: lat. Macris, -idis. Ma'crobio: gr. Macrobios, lat. Macrobius, it. Ma'crobio, ing. -'crobius. Macro'cefalos: lat. Macrocephâli, -ômm ‘de gran cabeza’. Ma'erones: v. Maco'rones. Macro'quir: gr. Macrócheir = lat. Longimanus (sobren, de Artajer-jes). 'Madaro: lat. Madârus, -i. 'Madito: lat. Madytos (o -us). Sus hab.: Maduatëni, -ôrum. Madua'tenos: v. 'Madito.

122

Justo Vicuña - Luis Sauz de Almarza

'Magaba: lat. Magaba, -ce. 'Magas: gr. Magas, -ce, ing. 'Magas. 'Magdolo: lat. Magdolus, -i. Mag'nesia: lat. Magnesia, -ce. Su adj.: Magnesius, -a, -um. Sus hab. sg. Magnes, -ëtis, pl. Magnëtes, -um, f. Magnëtis, -idis. Ma'gon: lat. Mago (y -ori), -ônis. 'Malea y M a'lea: lat. Malëa (y Malëa) -ce. Su adj.: Malëus, -a, -um. Ma'l àcus (Sinus): Golfo Ma' liaco (hoy Zeituni), lat. Maliâeus, adj.. 'Malta: lat. Melíta, -æ (y Metite, -ës), it. 'Malta, ing. y al. 'Malta. Mane'ton: lat. Manëthô, -ônis, it. Mane' tone, ing. y al. 'Manetho. Manti'nea: lat. Mantinëa, it. Manti'nea, ing. y al -'nea. Man'titeo o Manti 'teo: gr. Manttiheos (Prel. 4, 3). 'Maquimo: lat. Machimus, -i. Mara'ton: lat. Marathon, -ônis, it. Mara'tona, ing. y al. 'Marathon. La terminación -'ona del it. se funda en analogías como, p. ej., Cro ' tona. 'Marato: lat. Marâthos (-us), -i. Mar'donio: lat. Mardonius, -ii, it. Mar'donio, ing. -'donius. 'Marea y Mare'ota: lat. Marea (y Mareôta). Su adj.: Mareoñcus, -a, -um; adj. f. Mareótis, -idis, los hab. próximos, Mareótce.

M a'rene: lat. Marëne, -es (Tracia). Mar'giana: lat. Margiánd, -œ (y -gi- âne, -es). 'Margis (o 'Margas): lat. Margis (o Margas) (río en 'Mesia). 'Margo: lat. Margum, -i (Mesia). Ma'ria: lat. Maña, -ce (persona y ciudad). Mariandinos: lat. Mariandyni, -ôrum. 'Mario: gr. Márion (Chipre). M ar'm árico: perteneciente a Marmárica (entre Egipto y las Sirtes). Sus hab.: Marmaridae, -ârum. Mar'messus y Mar'missus o M ar'messo (en Troya). 'Maro: lat. Marus, -i. M a'ron: lat. Marón -ônis (en Sicilia). Maro'nea (o M aro'nia): lat. Maroma (o Maroriia). Marpeso: lat. Marpessus (o -pesus), otra forma de Marmessus. 'Marsias: lat. Marsÿas, -ce (y Marsya), it. 'Marsia, ing. y al. 'Marsyas. También designa ríos. Ma'sagetas: lat. Massagëtæ, -ârum. Mase'silos: lat. Massæsÿli (o Masesÿli-), -ôrum. La región de Massesilia: MassœsyUa, -æ. 'Masgaba: lat. Màsgâba, -ce.

Diccionario de los nombres propios griegús

M asi'cito: lat. Masicítus, -i. M asi'nisa: lat. Masinissa, -œ (R.a 3). M a r'sella: lat. MassiUa, -ce, it. Mar'siglia, fr. Marseilles. Sus adjs.: Massiliânus, -a, -um y Massiliensis, -se. M astau'renses: lat. Mastaurenses (R.a 3) ‘hab. de Mastaura (Lidia)’. M auso'leo: gr. Mausoleion, lat. Mausoléum, -i, t. Mauso'leo, ing. y al. -'leum. M au'solo: lat. Mausolus, -i. gr. Maûsôlos. Su adj.: Mausôlus, -a, -um. 'Mazaca: lat. Mazâca, -æ (y -ôrum) y Mazâcum, -i. 'Mazaces: lat. Mazâces, -um y Mazices. M e'andro: lat. Mæander (-drus y -dros), -i (R.a 3). Sus adjs.: Mœandrïcus y -andrius, -a, -um. M e 'dea: lat. Medëa, -œ y Media, -œ, it. M e'dea, ing. id., al. Madeia. M ede'on: lat. Mëdëon, -ônis. M ed i'on: lat. Mëdîon, -ônis. 'Medos: lat. Medi, -ôrum. Sus adjs.: Medus, -a, -um y Medicus, -a, -um-, su región: Media, -æ. Me'donte: lat. Medon, -ontis (R.a 3). M e'dusa: lat. Medüsa, -æ. M e'fitis: lat. Mephitis, -is.

123

M ega'bizo: lat. Mëgâbÿzus, gr. Megábizos. 'M egacles: lat. Megâcles, -is, ing. 'Megacles. M e'gale, en gr. ‘la grande’ = sobren, de Magna Mater. Sus fes­ tivales: Megalesia o Megalensia. Mega'Ie-polis: v. Megalopolis. M egalo'buso: lat. Megalobüsus (y bÿzus). M ega'lopolis: lat. Megalopolis, -is o Megalepolis. Su adj.: Megalopolitânus; sus hab.: MegalopoUtce, -drum. Mega'pentes: lat. Megapenthes, -is (Ra 3). 'M egara: lat. Megâra, -æ y pl. Megara, -ôrum, it. 'Megâra, al. 'Megara. Sus adj.: Megarëius, -a, -um y -rensis, -e; su región: Megâris, -idis, esp. Me'garide. Además de Megarëus (cuadrisil.) existe Megarëus (trisil.), esp. Mega'reo. Me'gastenes: lat. Megastënes, -is. M e'géra: lat. Megœra, -æ, it. M e'géra, ing. M e'geera, al. Me'gare. Me'gisto/Megis'tôn: lat. Megisto, -ous (o -ônis). M e'lambió: lat. Melambium, -ii. M ela'm po o M e'lampode: lat. Melampus, -odis, it. M e'lampo, al. Me'lampus. M e'lanio: lat. Melânëüs (trisil.), -i.

124

Mela'ñipe: lat. Melanippe, -es (Ra 3), al. Mela'nippe. Mela'nipides: gr. Melaníppides, ing. y al. -'nippides. Mela'nipo: lat. Melanippus, -i (Ra 3), it. Mela'nippo, al. -'nippos. Melan'teo: lat. Melantheus, -a, -um (cuadrisíl.) adj. de Melanthus, -i (río y persona). Me'lantio: lat. Melanthius, -ii. Me'lantias: lat. Melanñas, -adis. Me'lanto: lat. Melantho, -us. 'Mêlas: lat. Mêlas, -ânis (y -æ). Me'Ieagro (o peor M ele'agro): lat. Meleâger (o -agros o -agriis), -i, gr. Meléagros, it. Mele'agro (equivocado), ing. -'agros (id), ai. Me'leagros, que es la acent. correcta y a la yez la gr. Es sorprendente el error inglés de nuestra fuente. Su adj.: Meleagreus, -a, -um\ sus herma­ nas: Meleagrides, -um. 'Meles (o Me'lete): lat. Meles, -ëtis, ing. Meles. Sus adj.: Meleteus, -a, -um, dicho de Homero, y Melefmus, -a, -um. Me'lesias: gr. Melësîas, -ou. Mele'sipo: gr. Melésippos, -ou. 'Melete: lat. Melete. Me'leto: gr. Méletos, -ou, al. Me ' letos. M ele'tides: lat. Meleñdes, -æ. Meli'bea: lat. Meliboea, -æ, gr. Meliboia (R.a 2).

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

Meli'certa y Meli'certes: lat. Melicerta (y -certes), -œ (R.a 3), ing. -'certes, al. 'certa. 'Melie: lat. Mella, -æ (o Meüe, -ës). Me'lino: lat. Melînus, -a, -um ‘de Melos’. Me'linno: gr. Melinnô (R.a 3). M e'lisa: lat, Melissa, - 'æ (R.a 3). Su padre: M e'lissus, -i, al. Me'lissus. 'Melita > Malta: lat. Melita, -æ (o Melite, -es). Sus adj.: Melitæus, -a, -um y Melitônus, -a, -um. 'Melita designará la isla en lo antiguo; Malta, hoy (verlo). 'Melo(s): lat. Melos, -i, hoy Milo(s) (yotacismo). Su adj.: Metinus, -a, -um. Me'lona: lat. Mellôna, -æ (y Melloriía, -ae). Me'lotide: lat. Melotis, -idis. Mel'pomene: lat. Melpomëne, -ës, it. -'pomene, ing. y al. id. Mema'ceños: lat. Memacëni, -ôrum. 'Memnon: lat. Memnon, -ônis, it. Mem'none (equivocado por ana­ logía con los numerosos gen. en onis), ing. y al. 'Memnon. Su adj.: Memnonius, -a, -um. 'Menades: lat. Mœnâdes, -dum, it. 'Menades, ing. Mænads, al. Mü'naden (con desin. pl. y acent. en la penúlt.). Mena'lipe: lat. Menalippe, -es (o lippa, -as) y Melanippe, -es.

Diccionario de los nombres propios griegos

Me'nandro: lat. Menander, -dri (R.a 3), y Menandros (o -us), -i, it. -'nandro, ing. nander, al. -'nandros. Mendes: lat. Mendes, -élis. Sus adj.: Mendesicus y Mendesius, -a, -um. M e'neceo y Mene'ceo: gr. Menoiceùs, lat. Menœcëüs, -ei (y -cëos). Su adj.: Menœcëüs, -a, -um. 'Menecles: lat. Menéeles, -clis. Su adj.: Menecñus, -a, -um. Me'necrates: lat. Menecrates, -is, it. -'necrate, ing. -'necrates, al. -'nekrates. Mene'demo: lat. Menedëmus, -i, al. -'demos. Mene'laio: lat. Menelaïos, -i. Mene'lao: lat. Menelâus, -i, it. Mene'lao, ing. y al. -'laits. Su adj.: Menelaëus, esp. Menela'eo. Me'nesteo (y peor Menes'leo): lat. Menesthëüs y -stëus), -ei (y -steos) (R.a 3), gr. Menestheùs, al. -'nesteo. Me'netes: lat. Menœtes, -is. Me'nexeno: gr. Menéxënos. 'Menfis: lat. Memphis, -is (e -idos), it. Menfl, ing. y al. Memphis. Su adj.: Mamphificus, -a, -um. Su hab. m.: Memphites, -oe, f. Memphitis, -idis. Me'ninge (hoy, Jerbah): lat. Meninx, -ngis (R a 3). Me'nipo: lat. Menippus, -i (R.a 3), it. -'nippo, ing. al. -'nippos. '

125

Meno'doro: gr. Mënôdôros. Me'nodoto: lat. Menodôtus. Me'nogenes: Menogënes, -is. Menón: lat. Menon, -ônis. 'Mentor: lat. Mentor, -ôris, it. 'Mentore, ing. y al. 'Mentor. Me'onia: lat. Mœonia, -ae. Su hab. m.: Maeonides, -æ, f. Maeonis, -idis, pl. Maeonii. Su adj.: Maeonius, -a, -um. 'Mera: lat. Mœra, -œ, v. Moira. Mercurio: lat. Mercurius, -ii = gr. Hermes. Me'riones: lat. Meriônes, -æ, al. Me'riones. 'Meris: lat. Mœris, -idis. 'Mermero: lat. Mermëros, -i. M er'meso: lat. Mermessus, -i. Su adj.: -messius, -a, -um. 'Meroe: lat. Merôe, -ës, al. 'Meroe. Su adj.: Meroeticus, -a, -um. 'Merope: lat. Merôpe, -ës, it. 'Merope, ing. id. 'Merops o 'Merope: lat. Merops, -ôpis. Me'sembria: lat. Messembria, -æ. Su adj.: Mesembriacus, -a, -um. M e'sene: lat. Mesëne, -ës ‘mediodía, distrito de Babilonia’. 'Mesia: lat. Mœsia, -æ, ing. 'Moesia, al. Moesien (con el su£ -en). Meso'gites: lat. M e s o g m s - œ ‘vino de Messogis’.

126

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarca

Mesopotamia: lat. Messopotamía, -ce. Su adj.: -potarríius, -a, -um. Mes'sana: lat. Messâna, -œ. Hoy Mes'sina. Su adj.: Messanius, -a, -um. Me'seide: lat. Messeis, -idis. Me'senia: lat. Messenia, -œ ’la región alrededor de Messene’, it. M es'senia, ing. id., al. Mes'senien (con sufijo de región). 'Metagon: lat. Metâgon, -ontis. Me'talces: lat. Metalces, -ce (R.a 3). Metamor'foses: lat. -'morphóses, -sëon, gr. Metamorphôseis, it. -'morfosi (equivocado como a veces el esp.), ing. Metamor'phosis, al. Metamor'phose. Menos el it. y el esp., las otras leng. distinguen entre sg. y pl. Así, lat. Metamorphoses, ing. (y fr.) -phosel-phoses-, al. -phosel-phosen. El esp. puede distinguir entre sg. -'fosis y pl -'foses. Meta'nira: gr. Metáneira, lat. Metaríira, ing. Meta'nira. Meta'pontio o -ponto: lat. Metapontum, o -ponñum, al. Meta'pont. Al coexistir -tum con -ñum 110 pasó -ti a fricativa. Su adj.: Metapontinus, -a, -um. M e'tauro: lat. Metaurus, -i, it. Me'tauro, ing. y al. -'taurus. Me'tidrio: lat. Methydrium, -ii. Me'timna: lat. Methymna, -æ (R.a 3), ing. Me'thymna. Sus

adjs.: Methymnëus, -a, -um y Methym-nias, -adis. Meti'on: lat. MetHiôn, -ônis. Me'tisco: lat. Metiscus, -i. Me'ton: lat. Meto o Meton, -ônis, it. Meto'ne, ing. y al. 'Meton. Me'tone: gr. Methone, -es, it. Me'tone. 'Metora: lat. Methôra, -ôrum. Me'torco: lat. Metorcum, -i (R.a 3). Metro'doro: lat. Metrodôriis, -i, it. Metro'doro, ing. -'dorus. Me'tropoli: lat. M etropolis, -is, it. -'tropoli (dei ac.), ing. y al. Me'tropolis. 'Micale: lat. Mycale, -ës, it. 'Micale, ing. y al. 'Mycale. Mica'leso: lat. Mycalessos (y -lesos), -i (R.a 3). Mico'trogo: lat. Micotrôgus, -i. Mi'cenas: lat. Mycënœ, -ârum (o Mycëna, -ce) o Mycëne, -ës, it. Mi'cene, ing. My'cenæ, al. Mykena. Su adj.: Mycenensis, -e; Mycënis, -idis ‘Ifigenia’. Mi'ciades: lat. Milciâdes, -is. Mi'con: lat. Micon, -ônis, it. Mi'cone, in. 'Micon, al. 'Mikon. 'Micono(s): lat. Mycônos (o -us), -i, it. 'Micono, ing. 'Myconos. Mi'damo: lat. Midamus, -i 'Midas: lat. Midas (o Mida), -æ, it. Mida, ing. y al. 'Midas. Mi'damo: lat. Midamus, -i (con diferentes cuantificaciones de la a en los diccs.).

Diccionario de los nombres propios griegos

'M idias: lat. Mi días, -ce, ing. 'Midias, al. 'Meidias. 'Migdones: lat. Mygdones, -um. Su adj.: Mygdonius, -a, -um. M i'ia: gr. Myia. Así evitamos la confusión con esp. 'mia. De la misma manera, evitaremos la confusión con esp. tía, convir­ tiendo el gr. Tyia en Ti'ia. 'Mila: lat. Mylas (o Myla), -ce ‘rio’. 'Milas: lat. Milce, -ârum y Mile, -es ‘ciudad’. Su adj.: Milceus, -a, -um. Hoy M i'lasso (Sicilia). 'M ilasa: lat. Mylasa (o Milassa), -orum. Su adj.: Milas(s)ensis, -e y Milasënus, -a, -um. M iia'nion: lat. Milanion, -ónis. M il'ciades: lat. Miltiades, -is, ing. al. Mil'ti ades. M i'leto: lat. Milëtus, -i, it. Mi'leto, ing. -'letus, al. -'letos. Su adj.: Milesius, -a, -um. 'Milo o Melo(s): lat. Mëlos, -i. Leída en gr. moderno, suena Milo o Mi los (yotacismo), lo que han aceptado los demás idiomas. M i'Ion: lat. Milo (y Milori), -ónis (atleta), it. Mi'lone, ing. 'Milo (o 'Milon). M i'm alones: lat. Mimallones, -um = ‘Bacantes’. M i'm ante: lat. Mimas, -antis-, ‘montaña’, llamada aún 'Mimas. Mim ' nermo: lat. Mimnermus, -i, it. Mim'nermo, ing. y al. -'nermos.

127

'M indo: lat. Myndus (-dos), -i. Sus hab.: Myndii, -drum. Mi'neos: lat. Mincei (o Minncei), -ôrum. Su adj.: Minceus, -a, -um. M i'nerva, divinidad lat. identifi­ cada con 'Pallás (gr.). 'Palas (esp.). 'Minias: lat. Minÿœ, -ârum, ‘aigonautas’. Sus hijas: Minyeides (o Mineides). 'Minos: lat. Minôs, -dis (u -ónis), it. Mi'nosse (forma extraña), ing. y al. 'Minos. Su adj.: Min us, -a, -um; su descend, f.: Minois, -Tdis ‘Ariadna’. Parece que el it. supone un tm. en -ss, acus,Mi'nosse-m. M ino'tauro: lat. Minotaurus, -i, it. -'tauro, ing. 'Minotaur (con apóc. y retroceso acent.), al. -'tauros. M io'neso: lat. Myonnésus (u -onësus). M i'rice: lat. Myríce, -es. M i'rina: lat. Myrína, -ce, ing. M y'riña. M ir'm ecides: lat. Myrmecides, -ce. Mir'midone: lat. Myrmidóne, -es. Mir'midones: lat. Myrmidones, um, it. Mir'midoni, ing. sg. 'Myrmidon, al. pl. Myrmi'donen (con desin. pl. y acent. en penúlt.). M i'ron (o -ro): lat. Myron (o -ro), -ónis, it. M i'rone, ing. y al. 'Myron.

128

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

Mir'silo: lat. Myrsílus, -i. 'Mirtilo: lat. Myrtilus, -i, ing. 'Myrtilus. 'Miscelo: lat. Myscëlos (o -lus), -i. Misgo'lao: gr. Misgoláos {-olas). 'Misia: lat. Mysia, -ae, it. 'Misia, ing. 'Mysia, al. 'Mysien (con desin. de pais). Sus adj.: Mysicus, Mysius y Mysus, -a, -um. Miti'lene: lat. Mytilëne, -ës (y Mytilënœ, -drum), it. Miti'lene, ing. y al. Myti'lene. Su adj.: Mytilenceus, -a, -um; sus hab.: Mytilenœi, -ôrum. 'Mitra: lat. Mithras (y Mithres), -æ, it. 'Mitra, ing. y al. 'Mithra. Mitri'dates: lat. Mithridates, -is, it. Mitri'date, ing. y al. -thri'dates. Mi'unte: lat. Myus, -untis. M'nemon: lat. Mnemon, -ônis. M ne'sarco: lat. Mnesarchus, -i (R. 3). Mne'mosine: lat. Mnemosÿne, -ës, it. Mne'mosine, ing. -mosyne, al. -mo'syne (acent. gr.). M'nesicles: lat. Mnesicles, -is, it. M'nesicle, al. M'nesicles. Mnesi'giton: gr. Mnesígeiton. Mnesilao: lat. Mnesiláus, -i, ing. Mnesi'laus. Mne' siloco: lat. Mmnesilóchus, -i. Mne'simaco: lat. Mne'simachus, -i.

Mne'siteo: lat. Mnesithëos, -i (v. Prel. 4, compuestos del gr. Theos). M'nesteo: lat. Mnestëüs (disíl.). Mo'diaco: lat. Modiacus, -i. 'Moira: gr. 'Moirai (pl.), lat. Moer ce (Fata, Parcae), ing. 'Moirai, al. 'Moiren (con desin. de pl.). Aquí topamos con una de esas palabras carismáticas que se mantienen en su forma y acento gr. en todos los idiomas. El ing. hace un uso restringido a causa de la palabra moire, fr. moire. Mo'lione: gr. Molióne, -es. Sus hijos: Molíones y Molionídai. 'Molo: lat. Molus, -i, v. Tmolus. M o'Ion: lat. Molo (o Molori), -ônis, sobren, de Apolonio de Rodas. Mo'losos: lat. Molossi, -ôrum (R. 3), it. Mo'lossi, ing. id., al. Molos'ser (con desin. personal de pl.). Su región: Molossia, -œ y Molossis, -idis; su adj.: M olossus,-um (R. 3). 'Molpeo: lat. Molpëüs, -ei. Mo'lorco: lat. Molorchus, -i. Su adj.: Molorchæus, -a, -um. 'Momo: gr. Mômos, ing. y al. 'Momos. 'Mona: lat. Mona, -œ, ‘isla’. M o'neco: lat. Monoecus, -i. Mo'neses: lat. Mon ceses, -is (R. 2). 'Monico: lat. Monÿchus, -i.

Diccionario de los nombres propios griegos

M ono'donte: lat. Monodus, -ontis. 'Mopsio: lat. Mopsium, -ii. 'M opso: lat. Mopsus, -i, it. 'Mopso, ing. 'Mopsus, al. 'Mops os. M op'sopio: lat. Mopsopius, -a, -um, perteneciente a Mopsopia. M opsu-'crene: lat. Mopsucrënœ, -ârum. Mopsu-'hestia: lat. Mopsuhesfia o Mopsuesfia, -æ. 'Morfeo: lat. Morphëüs, -ei (y -ëos), it. Mor'feo (mal, Prel. 4), ing. y al. 'Morpheus, al. además -'eos (acent. gr.). 'Morges: lat. Morgës, -ëtis. 'Morgo: lat. Morgus, -i, v. Orgus. M orí'senos: lat. Morisëni, -ôrum. 'M ormo: gr. Mormo, ing. y al. 'Mormo. M o'rrenas: lat. Morrënas, -âtis, ‘región de ‘Misia’. 'Morsimo: lat. Morsimus, -i.

129

'M orta: lat. Moría, -ae. 'Mosco: lat. Moschus, -i, it. 'Mosco, ing. Moschus, al. Moskhos. 'Moscos: lat. Moschi, -ôrum. M osqu'ion: gr. Moschíon, -íónos, ing. Mos'chion, al. Mos'khion. M u'niquia: lat. Munychia, -æ, it. Mu'nichia, ing. M u'ni- o Mu'nychia, al. Mu'nykhia. 'M usa: lat. Musa, -œ, it. 'Musa, al. 'Musen (con desin. pl.). M u'seo ‘morada de las Musas’: lat. Musœum (y Musëum), -i, it. M u'seo, ing. Mu'seum, al. Mu'seion. M u'seo ‘poeta’: gr. Musaios, it. M u'seo, ing. -'sæus, al. Mu'saios (-saos). M u'sonio: lat. Musoriius, -ii. Su adj.: Musoniânus, -a, -um. 'M utica: lat. Mutÿca, -ae (o Mutice, -ës).

N N aba'tea: lat. Nabatcea (y Nabathæa), ‘Arabia Pétrea’. Su adj.: Nabathceus (y -tceus), -a, -um, Nabâthes, -ce ‘unnaba'teo’. 'Nabide: lat. 'Nabis, -idis, it. 'Nabide, ing, y al. 'Nabis. 'Nana: lat. Nana, -ce. 'Nanno o 'Nano: gr. NannÔ, lat. Nanno, ing. 'Nanno, al. 'Nanno. ¿Por qué hemos de discrepar sólo nosotros en la transcripción de esta doble -nn-, cuando la tene­ mos en innumerable, etc.? Na'peas: lat. Napcece, -ârum. 'Ñapóles: lat. Neapolis, it. 'Napoli, ing. 'Naples, al. 'Neapel.

'N arte: lat. Nar, Nartis. N ar'ciso : lat. Narcissus, -i, it. Nar'ciso (o -cisso), ing. -'cissus, al. -'kissos. N a'ricia: lat. Narycia, -œ, y Narycum, -i. Su adj.: Narycius, -a, -um. N a 'ron: lat. Naro, -ónis ‘río’; Narôna, -ce, ‘ciudad . 'Narses y 'Narseo: lat. Narses, -is (y Narsëüs, -ei disil.), al. 'Narses. N arte'cusa: lat. Narthecussa, -ce (R. 3), ‘isla’. Nasa'mones: lat. Nasamones, -um. Su adj.: -moríius, -a, -um. 'Naso(s): lat. Nasos (o Nasus) ‘la isla’, parte de Siracusa.

Diccionario de los nombres propios griegos

'Naubolo: lat. Naubólus, -i. Su hij a: Naubolides, -ce. 'Naucrates: lat. Naucrates, -is. 'Naucratis: lat. Naucratis, -is, it. 'Naucrati, ing. 'Naucratis, al. 'Naukratis. Nau'pacto: lat. Naupactus (y -os y -pactum), -i, it. Nau'patto, ing. -'pactus, al. -'paktos. Provisto el subst. de -ct-, no se puede aceptar la transcripción del adj. Naupactius por Naupaccio; sólo es admisible -pactio. Nau'pidame: lat. Naupidame, -es. 'Nauplia: lat. Nauptta, -ce, gr. Naúplior, it. 'Nauplia, al.'Nau­ plia. Nau'sicaa o Nau'sica: lat. Nausicaa, -æ (y -sicae, -es), it. -'sicaa, ing. id., al. -'sikaa. Nau'sifanes: lat. Nausiphânes, -is, ing. y al. -'siphanes. Nau'sifoo: lat. Nausijous, -i. Nau ' simaco: gr. Nausimachos, -ou. 'Naustatmo: lat. Naustathmos, -i. 'Nautaca: lat. Nautâca, -ôrum. 'Naxo(s): lat. Naxos, -i, it. 'Nasso, ing. y al. Naxos. Su adj.: Naxius, -a, -um. 'Nayade: lat. Naias, -âdis (y más frecuente 'Nais, -idis), it. 'Naiade, en pl. ing. 'Naiades', al. Na'jaden (con desin. pl. y acent. en la penúltima).

131

Ne'antes: lat. Neanthes, ing. y al. id. Ne'apolis ‘ciudad nueva’: gr. Neápolis, v. 'Na-poles. Ne'arco: lat. Nearchus, -chi, ing. Ne'archus, al. Ne'arkhos. Nebio'duno (o Novio'duno): lat. Nebiod- (o Neviodünum), -i. Ne'brodes: lat. Nebrôdes, -is. Ne'brofone y Ne'brofono\ lat. Nebrophône, -phonos. Ne'cepso (y Necep'son): lat. Necepsus, -i (y Necepso, -ônis). Nec'tanebo: lat. Nectanëbus, -i. Ne'era: lat. Neœra, -ce (R. 2), it. N e'era. Ne'eto: lat. Neæthus, -i (R. 2). 'Nefele: lat. Nephële, -es, it. Ne'fele (error), ing. y al. 'Nephele, al. Ne'phele (acent. gr·)· 'Neleo: lat. Neleüs (bisil.), -ei (y -eos), ing. y al. 'Neleus. Su adj.: Neleus, -a, -um. 'Nemea: lat. Nemëa, -ce y Nemëe, -es, it. N e'mea (error), ing. 'Nemea, al. Ne'mea (‘valle’ y ‘ciudad’). Su adj.: Nemceus, -a, -um, habrá producido sin duda la confusión que vemos en al. Para el it., v. Prel. 4, 4a. 'Nemesis: lat. Nemësis, -is, it. 'Nemesi, ing., al. 'Nemesis, gr. Néme-sis. Aunque el acento lat. coincide con el gr., pertenece sin duda a la clase de palabras

132

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

que llamamos carismáticas de acuerdo con aquello de Plinio 28,2,5 Graecam Nemësin invo­ cantes. Neo'bule: lat. Neobüle, -es, gr. Neoboíde, ing. y al. Neo'bule. 'Neocles: lat. Neocles, -is. Su des­ cend. Neoclides, -ae, e. d. Te'mistocles. Ne On: lat. Neo(n), -ónis. Ne'ontico: lat. Ne'onüchos, -i. Neop'tolemo: lat. Neoptolemus, -i, it. Neot'tolemo, ing., p'tolemus, al. -p'tolemos. Ner'eide: lat. Nereis, -ïdis, it. Ne'reide, ing. Ne'reid, al. pl. Ne'reiden (con desin. pl. y acent. en lapenúlt.). 'Nereo: lat. Nerëüs (disil.), -ei y -eos, it. Ne'reo (error), ing. y al. 'Nereus. Su adj.: Nerëüs, -a, -um. 'Nerito: lat. Neritos (y -tus), -i. Ne'see: lat. Nesæe, -ës. 'Nesebis: lat. Nesëbis, v. Nisïbis. •Nesis: lat. Nësis, -ïdis. 'Nesos: lat. Nessus, -i, it. 'Nesso, ing. 'Nessus, al. 'Nessos. •Nestor: lat. Nestor, -oris, it. 'Nestore, ing. y al. 'Nestor. Aunque de la 3a, hay coinciden­ cia acent. por tratarse del suf. -or. Su adj.: Nesto-rëus, -a, -um. Nes'torio: del adj. anterior vendrá Nestoñus, -ii, it. Nes'torio, ing. -'torius, al. -'torios.

'Neto: lat. Netum, -i; hoy, Noto Vecchio. 'Neuros: lat. Neuri, -órum. Ni'cagoras: gr. Nycagóras, -ou. Ni'candro: lat. Nicander, -dri, it. Ni'candro, al. Ni'candro. N i'canor: lat. Nicanor, -oris, it. Ni'canor, ing. Ni'canor, al. -'kanor. La acent. equivocada (Nica'nor) del esp. es debida a la numerosa familia de los comunes en -'or. N i'cator: lat. Nicâtor, -oris. 'Nike = Victoria.-A nadie se le ocurre en esp. pronunciar la Nike de Samotracia con c frica­ tiva dental. Hay que designarla por la palabra ('Nike) o por la correspondiente esp. indicada. Es término venerable que man­ tiene en todas partes la acent. y escritura gr.: it. 'Nike, ing. 'Nike, etc. Ni'cea: lat. Nicæa (R. 2), -æœ (o -cea, ceœ), it. N i'cea, ing. Ni'cœa, al. Ni'kaia. Estos térmi­ nos designan las N i'ceas de Asia y la de Europa, junto a Marsella, cuya colonia fue. Su adj.: Nicœnus, -a, -um. Nice'forio: lat. Nicephoñum, -ii (y Nicephorion, -ii). N i'ceforo: lat. Nicephórus, -i, it. -'ceforo. N i'cerato: lat. Niceralus, -i. 'Nicero: lat. Nicëros, -ôtis.

Diccionario de los nombres propios griegos

Ni'ceto: gr. Anicetos, -ou. 'Nicias: lat. Nicias, -ce, it. 'Nicia, ing. 'Nicias, al. 'Nicias. Nico'bule: lat. Nicobüle, -es. 'Nicocles: lat. Nicôcles, -is. Nico'Iao: lat. Nicolaus, -i. De la fusion de la última sílaba ' laus ha resultado en esp. - ' las ; de ahí Nico'las. Ni'cofanes: lat. Nicophânes, -is. Ni'comaco: gr. Nicómachos, -ou, ing. - 'comachus, al. -'komakhos. Nico'medes: lat. Nicomedes, -is, it. (del ac.) Nico'mede, al. -'medes. Nico'media: lat. Nicomedia, -æ. Su adj.: Nicomedenses (R. 3). Ni'copolis: lat. Nicopolis, -is, it. (del ac.) Ni'copole. Su adj.: Nicopolitamis, -a, -um. Ni'cosia: aunque no cuantificada en nuestros diccionarios, no hay duda de que su acent. en esp. es la dada. Así, en it. encontramos Ni'cosia, aunque hay también una M eo's/α; ing. Ni'cosia (hoy Lef'cosia). Ni'costenes: lat. Nicosthénes, -is, al. Ni'kosthenes o -s'thenes (acent. gr.). Ni'costrato: lat. Nicostratus, -i, ing. - 'costratus, al. - 'kostratus. 'Nicteo: lat. Nycteüs, -éi (o -eos). Su descend, f.: Nyctéis, -idis ‘An'tiopa’. Nic'timene: lat. Nyctimêne, -ës. N i'fates: Niphàtes, -is, ‘monte’ y

133

'Nilo: lat. Nilus, -i, it. 'Nilo, ing. Nile. Su adj. Niliacus, -a, -um; su hab.: Nili cola, el nacido cerca: Niligêna, -œ. Nin'feo: lat. Nymphëum, -i ‘pro­ montorio’ y Nymphëus, -i ‘río’. 'Ninfis: gr. Nymphis, -idos, ing. 'Nymphis. Ninfo'doro: lat. Nymphodôrus, -i, ing. -'dorus, al. -'doros. 'Ninive: lat. Ninive, -ës (y Niniva, -ce) it. 'Ninive, ing. 'Nineveh, al. 'Ninive. 'Nino: lat. Ninus (Ninus), -i, it. Nino, etc. 'Niobe: lat. Niôba, -œ (y Niobe, -ës), it. 'Niobe, ing. y al. id. 'Nireo: lat. Nirëüs (disil.), -ei (y -eos), ing. 'Nireus. 'Nisa: lat. Nysa ‘persona’. 'Nisa: lat. Nysa (y Nyssa) ‘mon­ taña’ y ‘ciudad’. Su adj.: Nyssæus, -a, -um, sus habs.: Nisæi, -ôrum. Ni'seide: lat. Nysëis, -idis. 'Niseo: lat. Nisëüs, -ei (y -eos). 'Nisibis: lat. Nisïbis, -is (o Nesëbis), ing. y al. 'Nisibis. 'Nisio: lat. Nysius, -i, ‘epit. de Baco’. 'Niso: lat. Nyssos, -i (Macedonia). 'Niso: lat. Nysus, -i. Nomi'on: lat. Nomio (o Nomiori), -ônis. No'nacris: lat. Nonacris, -is. Sus adj.: Nonacrinus, -a, -um y Nonacrius, -a, -um', su ciudad: Nonacria, -æ.

134

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

'Nora: lat. Nora, -ôrum. Su adj.: Norensis, -e. 'Nosis: gr. Nossís, -idos, it. 'Nosside, ing. y al. 'Nossis. ■Notio: lat. Nofium, -ii. Procuramos mantener la pronunciación dental de la -t- ante -i- + vocal. 'Noto: lat. No tus (y Notos), -i, it. Noto, fr. Notos, ing. id.

'Nubas (los), hoy Nubios: lat. Nubœ, -ârum. Su pais: 'Nubia, it. 'Nubia, ing. id., al. 'Nubien (con el suf. -en de región). N u’menio: gr. Nouménios, ing. y al. Nu'menios. 'Numida: lat. Numida, -ce = gr. Nomás, - 'ádos (esp. ‘Númida’ y ‘Nómada’). Su región: Numidia (la actual Argelia).

o 'Oanis: gr. Ôanis, -ios, acus. -in. O 'asis: gr. Oasis, lat. Ôâsis, -is, it. (del ac.) 'Oasi, ing. Oasis, al. O 'ase. Puesto que el al. tam­ bién (como nosotros) disiente de la acent. lat., no es oportuno proponer para el esp. 'Oasis. O 'axes: lat. Oaxes, -is (R. 3). Su adj.: Oaxis, -ïdis. O brim as: lat. Obrïmas, -æ. 'Oea: lat. Ocha, -œ. O 'cario: lat. Ochañus, -ii. O'ceano: lat. Oceanus, -i, it. O'ceano, ing. O'ceanus, (y 'Ocean, con apóc. y retroceso del acento), al. ' Ozean (id.). Su hijo: Oceariîdës, -æ, al. Oke'anides; su

hija: Oceânis, -ïdis (y Oceanitis, -ïdis). O'celis: lat. Ocëlis, -is. O'celo: gr. Ocellos, it. (figurada­ mente) o 'cello, ing. o'cellus. O'ciale: lat. Ocyâle, -es. O'cidromo: lat. Ocydromus, -/. O 'cipete: lat. Ocypëte, -es. O 'cirroe: lat. Ocyrrhôe, -ës. O'citoo: lat. Ocythôus, -i. 'Ocno: lat. Ocnus (u Ocnos), -i. 'Oco: lat. Ochus, O de'on (o mejor O'deon): gr. Oideïon, lat. Ôdëum, -i, it. O'deon, ing. O'deum, al. O'deion. Todos estos nombres designan edificios de la época

136

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

antigua y han mantenido el acento lat. (Ode'on), que deberíamos conservar en esp. Pero al construir los franceses en 1797 un teatro que llamaron Ode'on, adoptamos aquí, como de costumbre, el término fr. Para ser justos ¿vamos a nom­ brar O'deon al edificio gr. y Ode'on al fr.? O'deso hoy Varna): lat. Odessus (u Odessos), -i. 'Odice: lat. Odíce, -ës. Odi'sea: lat. Odyssea, -ce, it. Odis'sea, ing. 'Odyssey (trisíl., por tanto, apóc. y retroceso del acento), al. Odys'see. O'diseo: gr. Odysséús, it. Odys'seo (mal), ing. y al. O'dysseus. V. Prel. 4, v. U'lises. O 'dites: lat. Odites, -æ. Odo'mantes: lat. Odomantes, -um (y Odomanti, -ôrum). 'Odrisas: lat. Odrÿsce, -ârum. Su adj.: Odrysius, -a, -um. O'eroe: gr. Ôerôë. O’felles: lat. Ophelles, -œ (R. 3). Ofias: lat. Ophias, -âdis. Oficos: lat. Ophici, -ôrum. Ofi'ogenes: lat. Ophiogënes, -um. O'fion: lat. Ophion, -ônis. Ofi'ofagos: lat. Ophiophâgi, -ôrum. O 'fîtes: lat. Ophites, -æ. Ofi'uco (constelación): lat. Ophiüchus, -i, al. O'phiuchus.

O'fiusa: lat. Ophiüsa (Ophiussa), -æ (nombre ant. de Chipre). Su adj.: Ophiusius, -a, -um. Ogiges: lat. Ogyges, -is, Ogygus, -i y Ogygius, -ii. Sus descends.: Ogigidæ, -ârum-, su adj.: Ogygius, -a, -um. O 'gigia: lat. Ogygia, -æ, it. O'gigia, ing. O'gygie, al. O'gygia (acent. gr.). O'icles: gr. Oicles, ing. 'Oecles (el ing. Io considera dipt.; mien­ tras Fz. Galiano lo da por hiato). O 'ileo: lat. Oilëüs (trisíl.), -ei y -eos, it. Oi'leo (mal, Prel. 4), ing. O'ileus. 'Olbia: lat. Olbia, -œ. Su adj.: Olbiânus, -a, -um y Olbiensis, -e. 0 1 'biopolis: lat. Olbiopôlis, -is. Sus hab.: Olbiopolîtae, -ârum. Olcini'ates: lat. Olciniâtes, -ium ‘hab. de Olicinium (hoy Duligno)’. O'learo(s): lat. Olëâros (o -rus) y Ojiaros (o -rus), -i, ‘una de las Ciclades’. 'Oleno: lat. Olënus (u - o í ) , -i. Su hijo: Olenides, -æ. O'liaro(s): v. O'learo(s). Olim'penos ‘hab. de la Olimpia de Licia’: lat. Olympëni, -ôrum. O 'lim pia: lat. Olympia, -ce. (antiguam. Olimpus y Olumpus), it. 0 ' limpia, ing. y al. O'lympia. Sus adj.: Olympiacus, -a, -um, Olym picus, -a, -um, etc.; el

Diccionario de ¡os nombres propios griegos

templo de Júpiter Olímp.: Olympium, -ii; los juegos famo­ sos: gr. ici Olympia, lat. Olympia, -ôrum; el espacio de 4 años entre unos juegos y otros: Olympias, -adis O lim piada’; Olympias, -àdis es también ‘la madre de Alejandro’ y Olympieum, -iei ‘un templo dedicado a Jupiter 01. ’ en Atenas, etc. Olimpio'doro: lat. Olympiodôrus, -i, it. -'doro, ing. -'dorus, al. -doros. O'limpo ‘nombre de varias mon­ tañas’: lat. Olympus, -i (R. 3), it. O'limpo, ing. Olympus, al. -'lympos. O'linto: lat. Olynthus (o -thos) (R. 3), it. O'lindo, ing. -'lynthus, al. -'lynthos. Su adj.: Olynthius, -a, -um. Sus hab.: Olynthii, -tôrum; su región: Olynthia, -ce. 'Oloro: gr. Oloros. One'sicrito: lat. Onesicritos, -i, ing. -'sicritus, al. -'sikritos. One'siforo: lat. Onesiphôrus, -i. O'nesimo: lat. Onesimus, -i, ing. y al. O'nesimus. O'netor: gr. Onêtôr, -ôros. ’Onfale: lat. Omphâle, -es, it. On'fale (sic, será descuido), ing. y al. 'Omphale. Ono'macrito: gr. Onomâcritos, -ou, ing. -'macritus.

137

Ono1marco: gr. Onómarchos (R. 3), -ou, ing. -'marchos, al. 'markhos. Ononi'quites: lat. Ononychites, -œ, v. Onoquëtes. Ono'quetes: lat. Onocoetes, -ce. Onques'mites: lat. Onchesmites. O n'questo: lat. Onchestus ‘ciu­ dad’ y ‘río’. Su adj.: Onchesfíus, -a, -um. 'Opis: lat. Opis, -is. O'punte: lat. Opus, -untis (R. 3). Su adj.: Opuntius, -a, -um. Sus hab.: Opunñi, esp. O'puntios, ing. O'puntians. 'Orcades: gr. Orcades, lat. Orcades. 'Orcamo: lat. Orchamus, -i. 'Orco: lat. Orchus, -i, it. 'Orco, ing., al. 'Orcus. O r'comen o: lat. Orchomënus (u -os), it. O r'com eno, ing. y al. O r'com enos. Su adj.: O rchom enius, -a, -um. O'reade: lat. Orëâs, -âdis, it. O'reade, ing., pl. 'Oreads (apóc. y retroceso acentual), al. Ore'aden (desin. de pl. y acent. en la penúlt.). O'reo: lat. Orëos (y -us) (Eu'bea). Ore'sitrofo: lat. Oresitrôphos (o -us), -i. 0 ' restas: lat. Orestæ; -ârum. 0 ' restes: lat. Orestes (R. 3), -is (y ce), it. 0 ' reste, ing. y al. 0 ' restes. Su adj.: Orestèus, -a, -um.

138

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

O'restide: lat. Orestis, -ïdis. Ores'tia: gr. Orésteia, -as, it. Ores'tea (o Ores'tiada), ing. Ores'teia, al. Ores'tie, fr. Ores'tie, de donde la habrá tomado el al. Los adj. gr. en -eíos, -a, -um han terminado unas veces en -eos, otras en -ios, que es lo que aquí se refle­ ja (it. Ores'tea, ft. Ores'tie). Por una vez hay que aceptar la variante fr. (y al.) conforme figura en el encabezamiento. Ores'tiades: lat. Orestiades, -um. O'restide: lat. Orestis, -ïdis (Macedonia). Orfeo: lat. Orphëüs (bisíl.), -ei (y -ëos), it. Or'feo (incorrecto, v. Prel. 4), ing. y al. 'Orpheus. Sus adj.: Orphêus, -a, -um, Orphïcus, -a, -um y Orphaïcus, -a, -um. Orfne: lat. Orphne, -es. O r'geso: lat. Orgessum, -i. O rgia: lat. Orgía, -ârum ‘Festival en honor de Baco’, it. 'Orgia, ing. Orgy, al. 'Orgia. O'ribaso: lat. Oribâsus, -i. Ori'basio: lat. Oribasïus, -ïi, it. Ori'basio, al. Ori'basios. O'rigenes: lat. Orígenes, -is, it. O'rigene, ing. y al. O'rigenes. O ri'on: lat. Orion, -ónis (y -ónis), it. Ori'one, ing. y al. O'rion. El gen. en lat. podía ser

-ónis y -ónis; por tanto, en esp. O'rion y Ori'on. Ori'tia: lat. Orithÿa (cuadrisíl.), -ce, ing. Ori'thyia, al. Ori'thyia. O r 'menide: lat. Ormënis, -ïdis ‘descend, f. de Or'Trierne". O r'neo: gr. Ornéios, lat. Orneus, -i.

Oro'andas: lat. Oroanda (Psidia). Su hab.: Oroandensis, -e. Su adj.: Oroandicus, -a, -um. O ro'andes: lat. Oroandes, -is (Media). O 'rodes: lat. Oródes, -is. Oro'etes: lat. Oroetes (cuantificación insuficiente de este nom­ bre persa). Oróme'donte: lat. Oromedon, -ontis (R. 3). O 'rontes: lat. Orontes, -is (o -ce), it. O'ronte, ing. y al. O'rontes. O ’ropo: lat. Orópos (o -pus), -i, al. Ora'pos (acent. gr.). 'Orses: lat. Orses, -œ. Or'siloco: lat. Orsilóchus, -i. Or'siloque: lat. Orsilóché, -es. O r'tag o ras: ing. Or'thagoras (no citado en nuestros diccs. clás.). Or'tigia: lat, Ortygia, -œ (-tygïe, -es), it. Or'tigia, ing. y al. Or'tygia, al. también - 'ty'gia. O r'tosia: lat. Orthosïa (Fenicia). O r'tosis: lat. Orthôsis, -ïdis (Caria).

Diccionario de los nombres propios griegos

O rtos'pano: lat. Ortospánum (u Hor-), -i y Ortospâna, -ôrum (Bactriana). 'O rtro : lat. Orthrus, -is, al. Orthros. 'Osfago: lat. Osphâgus, -i. O 'siris: lat. Osiris, -is (e -ïdis), it. O'siride, ing. y al. O'siris. 'Osa: lat. Ossa, -ce, it. Ossa, ing. y al. Ossa. O to : lat. Otus (Otos, Othos, Oetus), -/. O 'trepte: lat. Othrepte, -es (R. 3 ).

139

O 'triades: lat. Othryâdes, -æ. 'O tris: lat. Othrys, -yos, al. Othrys. 'O trono(s): lat. Othronos (sin cuantificar). O x'artes: lat. Oxartes (R. 3), -is. Oxatres: lat. Oxathres, -is (sin cuantificar). 'Oxo: lat. Oxos (o -us), -i. Oxy'rhynco: al. Oxy'rhynchos. O x'yrroe: lat. Oxyrrhoë (u Oxyrœ, -es). O'zomene: lat. O'zomëne, -ës.

P Pac'tolo: lat. Pactolus, -i. al. Pak'tolo. Pa'quino (hoy Capo 'Passaro): lat. Pachÿnus (y Pachÿnum), -i. 'Paflagon: lat. Paphlâgon, -ônis. Su adj.: Paphlagoriius, -a, -um\ su región: Paphlagonia, -æ, it. Pafla'gonia, al. -'gonien (con suf. de región). 'Pafo(s): lat. Paphos (o -us), -i, it. 'Pafo, ing. y al. 'Paphos. 'Pagas: lat. Pagœ, -ârum. 'Pagasas: lat. Pagâsœ, -ârum (ac. pl. -as), ing. y al. se acogen al nom. ('Pagasoe), nosotros y el it. al ac. (Págasas).

'Pagida(s) (o ’Pagida): lat. Pagida (s), -æ. Pa'gondas: gr. Pagôndas, -ae (R. 3). Pa'ladio: lat. Palladius, -ii, it. Pal'ladio. Pa'ladion: lat. Palladium, -ii, ing. Palladium, al. Pal'ladion. En el esp. Paladión influyó sin duda el fr. Pala'medes: lat. Palamëdes, -is, ing. y al. -'medes. Pa'lante o 'Palas: lat. Pallas, -antis (R. 3) ‘sobren, de la diosa A'tene’, it. (del acus.) Pal'lante, ing. y al. (del nom.) 'Pallas. Pa'lemon: lat. Pulæmon, -ônis (R. 2), ing. Pa'laemon.

Diccionario de los nombres propios griegos

Pa'lene: lat. Pallënë, -ës. Su adj.: Pallenœus, -a, -um. Su hab.: . Pallenensis, -e. Pa'lermo: lat. Panormus, -i (R. 3). O sea, hablando de la antigüedad, el término propio es Pa'normo, para los tiempos modernos, el que encabeza esta entrada. Pa'lica: lat. Palîca, -cce. Sus hab.: PaVici, -ôrum. Pa'Iicos: lat. Palíd, -ôrum ‘vene­ rados en Pa'lico’ (Etna). Pali'nuro: lat. Palinürus, -i, it. Pali'nuro, ing. -'urus. Pal'mira: lat. Palmyra (o Palmíra), -ce, it. Pal'mira, ing. y al. Pal'myra. Su adj.: Palmyrenus, -a, -um o Palmirënus. Pa'miso: lat. Pamïsus. 'Pammenes: lat. Pammenes, -is, ing. 'Pammenes. Sus opiniones: Pammenïa, -ôrum. Pan: lat. Pan, -os (acus. Pana), it. Pan, ing. y al. Pan. El adj. esp. pánico es de origen gr. Pana'cea: 1. Panacea, -œ (Creta). Pa'nareto: gr. Panáretos. Panate'neas: gr. Panathenaia, lat. -thenaica, -ôrum (solemríía), it. Panate'nee, ing. -thenaea. Pan'cario: gr. Panchârios, -ou. Pan'caya: lat. Panchâya, -œ. Sus adj .. Panchceus y Pancaicus, -a, -um.

141

Pancle'on: gr. Pancléon, -onos. Pan'cracio: gr. Pancrátios, -ii, it. Pan'crazio. Pan'criso: lat. Pancrÿsos, -on, adj. 'Panda: lat. Panda, -ae (Escitia). 'Pandaro: lat. Pandârus, -i, it. -'daro, al. 'Pandaros. Pan'dion: lat. Pandion, -ônis. Su adj.: Pandionius, -a, -um. P a n 'dora: lat. Pandora, -æ, it. -'dora, ing. y al. -'dora. Pan'dosia: lat. Pandosia, -æ (E'piro). Pan'drosia: lat. Pandrosia, -æ. 'Pandroso: gr. Pàndrôsos, -os. Pa'neno: lat. Panœnus, -i. P a 'necio (o Panetio): lat. Panætius, -ii, it. Pa'nezio, ing. Pa'nœtios, al. Pa'naitios. Pane'tolio: lat. Panœtoüum, -ii. Su adj.: Panœtottcus, -a, -um, ing. Pance'tolian (con suf. de persona). Pan'fili a: lat. Pamphyña, -œ, ing. -'phylia, al. - 'phylien con el suf. -en de región (Spanien, Italien). Su adj.: Pamphilîus, -a, -um. 'Panfilo: lat. Pamphilus, -i. Pan'geo: lat. Pangœus, -i (y Pangœa, -ôrum) (Tracia), it. Pari geo, ing. Pan'gœus. Pan'jonio: lat. Panionius, -a, -um, de donde deriva el subs. Panionium, -ii ‘la región de los jonios’.

142

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

Pa'niasis: lat. Panyasis, ing. Pa'nyasis. Paniso: lat. Panysus, -i (Tracia). No cuantificado. Panon'feo: lat. Panomphœus, -i ‘autor de todos los oráculos’, epít. de Júpiter. 'Panope: lat. Panope, -es (y Pampea, -ce) ‘ninfa’. 'Panope: lat. Panôpe, -ës ‘ciu­ dad’. Pa'nopeo: lat. Panopéüs, -ei (y -ópeos), gr. Panopeús. Pa'normo: v. Palermo. Pan'tagias: lat. Pantagias, Pantagies o Pantagia, -æ. Pantale'onte: lat. Pantalëon, -ontis (R. 3). Pero en todas partes prevalecieron los tm. -on, -ônis (sobre -ont-). Así en it. encontra­ mos el apellido Pantale'oni. Pan'tarces: lat. Pantarces ‘que socorre en todo’, sobren, de Júpiter. Pan'tea: lat. Pantheia, -ce, ing. Pan'thea ‘Drusilla’. Pante'enses: lat. Panteenses, -tum (R. 3). P an'teneto: gr. Pantáinetos. 'Panteón: lat. (según Lewis) Panthëon (-um) (o -thëon), -i (como procedente del gr. Pántheion) o Pánthéum (como si procediera de un gr. Panthéon). De la vocal breve lo toma el it. 'Panteón', nosotros,

como siempre, del famoso Panteón fr.; el ing. normalmen­ te pone el acento en la primera sil. (Cone. Oxf. Diet.), el al., como el it., acentúa siempre 'Panteón, que es lo que hay que decir. Pantica'peo: lat. Panticapëum, -i. Sus habs.: Panticapëi, -peôrum. Pan'ticapes: lat. Panticâpes, -œ. 'Pantio: lat. Panthíus, -ii. 'Panto: lat. Panthous (y Panthus), -i. 'Paques: gr. Páches, -étos, ing. 'Paches, al. 'Pakhes. P a 'q u i n o : la t. P a q u y n u m (y -chÿnus), -i. Hoy Capo 'Passaro. P a r a 'cieto: lat. Paracletus (o -clí), -ele- o -cli- es breve en Prudencio (a semejanza del lat. inclitus / inclütus, v. Prel. 3, d.), it. Pa'raclito / Para'cleto, ing. Pa'raclete (apóc., pues sólo pronuncia 3 sil., y retroceso del acento). Están además las ana­ logías de Ana'cleto y Poli'cleto. 'Paralo: lat. Paralus, -i. Parapa'm iso: v. Paropa'miso. Parapo'tamia: lat. Parapotamia, -ce. P a ra q u e 'lo is : lat. Parachelois, -idis (-idos). 'Parca: lat. Parca, -ce, it. 'Parca. 'Parhedro: lat. Parhédrus, -i, it. 'Paredro.

Diccionario de los nombres propios griegos

Pareta'cene: lat. Paraetâcëne, -ës. Sus hab.: Parœtâcæ, -ârum y Paraetaceni. 'Paris: lat. Paris, -ïdis, it. 'Paride, ing. y al. 'Paris. 'Pario: lat. Partum (y -on), -ii, Misia (hoy Camares). Su adj. Pariânus, -a, -um. 'Pario: v. Paro (s). Par'menides: lat. Parmenides, -is, it. -'menide, ing. y al. -'menides. Parme'nion: lat. Parmenio (y -nëon), -ónis, it. - 1nione, ing. y al. -'menion. Parme'nonte y Parme'non: gr. Parménon, -ônos y -ontos (R. 3). P a r 'naso: lat. Parnâsus (-os) it. Par'nasso, ing. -'nassus, al. -'nassus y Pamáss (apóc. ¡sin cambio acent. en al.!). 'Parnés: lat. Pames, -ëthis. Paropa'miso: lat. Paropamisus (y Parap-) o Paropariïsus (o Parâp-), -i, hoy Indu-Kusch. Sus hab.: Paropamisâdœ (y Parâp-) y Paropamisii. Nuestra fuente it. acentúa (mal) Paro'pamiso. 'Paro(s): lat. Paros (y -us), -i, it. Paro, ing. y al. Paros. Su adj.: Parius, -a, -um. Par'rasia: lat. Parrhasia (o Parra-) ‘Arcadia’. Su hab. f: Parrhâsis, -ïdis. Su adj.: Parrhasius, -a, -um.

143

Par'rasio: lat. Parrhasius, -ii, it. Par'rasio, ing. -'rhasius, al. -rha-sios. Par'taon: lat. Parthaon, -ônis. Su descend, m.: Parthaonides, -œ. Su adj.: Parthaonius, -a, -um. Par'tenia: lat. Parthenia, -æ (Samos). Par'tenias: lat. Parthenias, -æ, epit. de Virgilio. Partenio: lat. -thenïus, al. -thenios. Par'tenos (o -tinos): lat. Parthëni o thïni), -ôrum. Parte'non: lat. Parthënon, -ônis, it. P arte'none, ing. y al. 'Parthenon. Par'tenope: lat. Parthenope, -ës, it. Par'tenope, ing. y al. Par'thenope. Su adj.: Parthenopeius, -a, -um -‘no'peo’. Parte'nopolis: lat. Parthenopolis, -is (Mcesia). 'Partos: lat. Parthi, -ôrum. Su adj.: Parthus, -a, -um; su región: Parthia, -ae, con otro nombre Parthiëne, -ës. Pa'sargadas, etc.: lat. Pasargada. (y Persagâdœ), -ârum, y Parsagâda, -ôrum, it. Pa'sargade, al. Pa'sargadœ. Pa'sifae: lat. Pasiphâe, -es (o -phâa, -ae), it. Pa'sifae, ing. y al. Pa'siphæ. Pasión: gr. Pasión (no bien cuantificado en dicc.).

144

Justo Vicuña - Luis Sauz de Almarza

P a'sitea: lat. Pasithëa, -æ (o Pasithëe, -es). Pa'siteles: lat. Pasitëles, -is, ing. y al. Pa'siteles. P asï'tigris: lat. Pasitigris, -ïdis. P ata'lënë (P a'talë o 'Patala): lat. Patalëne (Patâle), -ës o Patâla, -æ. 'Patara: lat. Patâra, -æ (Licia). El hab.: P atar eus (trisil.) y sobren, de Apolo ‘Pa'tareo’; sus adjs.: Patarœüs y Patarânus, -a, -um. 'Patm o(s) (recordar lo dicho sobre islas): lat. Patmos (o -us), it. 'Patmo, al. 'Patmos. 'Patras: lat. Patrœ, -ârum, it. Pa 'trasso (con suf. irregular), ing., al. 'Patras Para esp., ing. y al., cfr. A 'tenas. 'Patrocles: lat. Patrocles, -clis, ing. 'Patrocles. 'Patroclo: lat. Patroclus, -i, it. 'Patroclo, ing. y al. 'Patroclos. P a'tro n : lat. Patron (o -tro), -ônis, al. Pa'tron. P au 'sanias: lat. Pausanias, -æ, it. Pau'sania, ing. y al. -'sanias. 'Pausias: lat. Pausïas, -œ, al. 'Pausias. 'Paxoe: lat. Paxôe ‘las dos islas’, Paxos ‘una sola’. Pe'an: gr. Paián, lat. Pcean, al. Paan. Pe'ante: gr. Poias, -antos.

'Pecile: lat. Pœcïle, -ës, gr. Poécile, -es (famoso Pórtico). 'Pedaso y 'Pedasa: lat. Pedâsum, -i (y Pedâsa, -ôrum) (‘Caria). 'Pegaso: lat. Pegasus (y -os), -i, ing. 'Pegasus, al. 'Pegasos. Sus adjs.: Pegaseïus, Pegasëus y Pegasëus, -a, -um; Pegasis, -ïdis, adj. f. Pegas: lat. Pegœ, -drum (Bitinia). 'Pela: lat. Pella, -æ (y Pele, -ës), it. 'Pella, ing. y al. 'Pella. Pe'lagones: lat. Pelagones, -um, hab. de Pelagonia. Pe'lasgos: lat. Pelasgi, -ôrum (R. 3), it. Pe'lasgi, ing., id., al. Pelasger (con suf. de pueblos o etnias). Pe'lene: lat. Pellëne, -ës. 'Peleo: lat. Pelëüs, -ei y -eos, it. 'Peleo (¡qué raro!), ing. 'Peleus, al. 'Peleos. Su hijo: PeUdes, -æ. Sobre el it., v. Prel. 4. Pele'tronio: lat. Pelethronius, -a, -um. 'Pelias: lat. Peñas, -ce, it. 'Pelia, ing. y al. 'Peñas. Sus hijas: Peliades. P eli'n.eo: lat. Pellinceum, -i (Te'salia). 'Pelion: lat. Peñón (formacolate­ ral Peños), -ii, it. 'Pelio, ing. y al. 'Pelion. 'Pelope: lat. Pelops, -ôpis, it. 'Pelope (del ac.), ing. y al.

Diccionario de los nombres propios griegos

'Pelops. Sus adj.: Pelopeias, -âdis, Pelopëis, -idis, -peïus, -a, -um, Pelopëus y Pelopius, -a, -um. Sus descend.: Pelopidae, -ârum-, su hija: Pelopëa. Pe'lopidas: lat. Pelopidas, -ce, it. -'lopida, ing. y al. -'lopidas. Pelopo'neso: lat. Peloponnësus, -i, it. Pelopon'neso, ing. -'nesus, al. -'nesos. Sus hab.: Peloponnesii, -ôrum. Pe'lorias: lat. Pelorias, -âdis. Pe'loris: lat. Pelôris, -idis (y Pelôrus, -ros y -rum), -i, it. P e'loro (hoy Capo di Faro). Su adj.: Peloritânus, -a, -um. Pe'lusio: lat. Pelusium, -ii, it. -' lusio, ing. y al. -'lusium. Sus adj.: Pelusiacus, Pelusiânus y -lusius, -a, -um. 'Pemenis: lat. Poemënis, -ides. 'Peneleo: lat. Penelëûs (trisíl.), -ei (o -eos). Pe'nelope: lat. Penelôpe, -es (y -lopa, -œ), it. - 'nelope, ing. y al. -'nelope. Hay coincidencia en las leng. modernas. Pe'neo: lat. Penëus, -i, it. Pe'neo, ing. Pe'neus, al. - neus (y -neios). Sus adj.: Peneius, -a, -um y Penëus, -a, -um, adj. f..: Perms, -idis. 'Penio: lat. Períius, -ii (Cólquide). Pen'tapolis: lat. Pentapôlis, -is, it. -'tapoli, ing. y al. - 'tapolis.

145

Pen'telico: lat. Pentelicus, -a, -um, ‘perteneciente al Pentelico’, it. Pentélico, ing. -'telicus, al. -'telicon. 'Penteo: lat. Penthëüs, -ei y -ëos, ing. y al. 'Pentheus. Sus adj s.: Pentheius y Penthëüs, -a, -um; su descend, m. gr.: Penthéides, lat.: Penthides, -æ. Pentesi'lea: lat. Penthesilëa, -ce, it. tesi'lea, -in. y al. -thesi'lea. 'Peones: lat. Pœônes, -um, sg. Pæon, -ônis’ su región: Pæôriia, -æ, it. Pe'onia, al. Pe'onia. Algún idioma distingue entre la comarca y la flor, otros no. Pe'onio: lat. Pæoriius. Pe'pareto(s): lat. Peparëthus (o -thos), -i (Ciclade). Per'cosio: lat. Percosius, n. pr. y adj.: ‘Percosio’ y ‘perteneciente a P. ’ . Per'cote: lat. Percáte, -ës (hoy Bourgas, Misia). Per'dicas: lat. Perdiccas (R. 3) (o -icca). -ce, it. Per'dicca, ing. -'dicas, al. -'dikkas. Per'diz: lat. Perdix, -dicis. Pe'rea: lat. Peræa, -œ, it. P e'rea (R. 2), al. Pe'ráa y Pe'raia (gr·)· 'Pergamis: lat. Pergamis, -idis (E'piro). 'Pergamon: lat. Pergâma, -ôrum (o Pergâmum y Pergâmon), -i. Representa la ciudadela de

146

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarca

Troya. Su adj.: Pergameus, -a, -um. 'Pergamo (la ciudad de Misia, al S. de la anterior): lat. Pergamum, -i, it. 'Pergamo, ing. 'Pergamum, al. 'Pergamón. 'Pergo: lat. Pergus, -i. Peri'andro: lat. Periander, -dri (R. 3), it. Peri'andro, ing. y al. Peri 'ander, al. también - ' andros. ‘Pericles: lat. Pericles, -is, it. 'Pericle (dei ac.), ing. 'Pericles, al. 'Perikles (dei nom.). Peri'climeno: lat. Periclymenus, -i. Pe'riclito: lat. Periclÿtus, -i. Peri'fante: lat. Periphas, -antis (R. 3). Perifo'reto: lat. Periforëtus, -i. Perie'geta: gr. Periëgëtes, -oü. Pe'rila: lat. Perilla, -ae (R. 3). Pe'rilo: lat. Perillus, -i. Su adj.: Perilëus, -a, -um. Perime'deo: lat. Perimëdëus, -a, -um ‘relativo a Peri'medes’. Pe'rinto: lat. Perinthus (o -thos), -i, ing. Pe'rinthus. Peripa'teticos: lat. Peripatetici, -ôrum. Pe'ripato: lat. Peripâtus (o -thos), -i, it. -'ripato, ing. 'ripatus, al. -ripatos. Per'meso: lat. Perm'essus, -i (R. 3). Su adj.: Permessius, -a, -um. 'Persas: lat. Persae, -ârum. Su región: Persia, -ae-, su adj.: Persicus, -a, -um.

Per'sefone: lat. Persephone, -es, it. Per'sefone, ing. y al. -'sephone. Per'seo: lat. Persæus, ing. Persaeus (filósofo, v. el sgt.). 'Perseo: lat. Persëüs, -ei (y -eos), it. Per'seo (mal, v. Prel. 4), ing. y al. 'Perseus. Pesi'nunte: lat. Pessinus (o Pesinus), -untis. Su adj.: Pessinunticus, -a, -um\ Pessinuntica, -æ, ' ‘Cibele’. 'Petalo: lat. Pettâlus, -i. Pete'on: lat. Petëon, -ônis (Beocia). Peto'siris: lat. Petosiris, -idis. 'Petra: lat. Petra, -æ, ‘nombre de varias ciudades’. Sus hab.: Petrenses, -sium. 'Peuce: lat. Peucë, -ës. Peu'cestes: lat. Peucestes, -is (R. 3 ).

'Pidna: lat. Pydna, -ae, it. 'Pidna, al. 'Pydna. 'Pieria: lat. Pieria, -œ (Macedonia). Su adj.: Piericus, -a, -um. 'Piero: lat. Piëros (o -rus). Su hija: Piëris, -idis; las Musas: Pierides, -um. 'Pigela: lat. Pygëla, -ôrum (y Phygëla) (Jonia). Pigma'lion: lat. Pygmalion, -ônis, it. Pygma'lione, ing. y al. Pyg'malion. Pig'meos: lat. Pygmœi, -ôrum (R. 2). Su adj.: Pygmœus, -a, -um.

Diccionario de los nombres propios griegos

'Pigres: gr. Pigrës, -ëtos, ing. 'Pigres. 'Pilades: lat. Pylades, -is (y -œ), it. 'Pilade, ing. y al. 'Pylades. 'Pilas: lat. Pylce, -ârum. Su adj.: Pylaicus, -a, -um. Pi'Iemenes: lat. Pylœmënes, -is. Su adj.: Pylœmeriius, -a, -um. 'Pilo: lat. Pylos (o -lus), -i, it. 'Pilo, ing., al. 'Pylos. Su adj.: Pylius, -a, -um. Pim'plea: lat. Pimplëa (o Piplëa) ‘la Musa’. Pimpléis (y Pipiéis) ‘perteneciente a Pimpla, lugar y fuente de Pieria consagrada a las Musas’. Pimpñas, -ádis es también una Musa. 'Pinaro: lat. Pinarus, -i (Cilicia). 'Pindaro: lat. Pindarus, -i, it. ‘Pindaro, ing. y al. 'Pindar. Sus adj.: Pindarëus y Pindaricus, -a, -um. Pinde'niso: lat. Pindenissus (o -ssum), -i (R. 3) (Cilicia). 'Pindo: lat. Pindus (o -dos), -i, it. Pindo, ing. 'Pindus, al. '-dos. Pi'racmon: lat. Pyracmon (R. 3), V. -monis. Pi'racnio: lat. Pyracmos, -i (R. 3). 'Piramo: lat. Pyrâmus (y -os), -i, it. Pi'ramo, ing. 'Pyramus, al. '-mos. 'Piramo (rio): lat. Pyrâmus, -i. Pi'rene: lat. Pyrëne, -ës ‘una hija de 'Danao’. También una de

147

Berice que, enterrada en los Pirineos, les dio nombre (Pyrëne, adj.: Pyrenœus, -a, -um). Pi 'reo: lat. Pirœëüs (trisil.), -i, it. P i'reo < Pi'reeo, ing. Pi'ræus, al. Piráus. Todos han simplifi­ cado el vocalismo. Pi' reos: lat. Pyrœi, -ôrum (Iliria). Pi'reto: lat. Pyrétus, -i. 'Pirgo: gr., lat, Pyrgo, -us. 'Pirgo: lat. Pyrgus, -i ('Elide). Pir'goteles: lat. Pyrgotëles, -is. Piry'flegeton: lat. Piriphlegëthon, -ontis, ing. y al. -'phlegeíhon. Pi'ritoo: lat. Pirithous, -i, it. Piri'too (¡será equivocación!), ing. y al. Pi'ritoo. Pi'rodes: lat. Pyródes, -is. 'Pirois: lat. Pyrôis (o -roéis), -roentis. 'Pirra: lat. Pyrrha, -œ (y Pyrrhe, -es), it. 'Pirra, ing. 'Pyrrha. Pi ' rreo : lat Pyrrhëum, -4(Ambracia). 'Pirrias: lat. Pyrrïas, -œ. 'Pirro: lat. Pyrrhus, -i, it. 'Pirro, al. 'Pyrrhus. Pi'rron: lat. Pyrrho(n) -ônis, it. Pir'rone, ing. 'Pyrrhon. 'Pisa: lat. Pisa, -æ ‘de 'Elide’; la de Etruria es Pisæ, -ârum. Adj. de la Ia: Pisæus, -a, -um; de la 2a: Pisânus, -a, -um. P i'sandro: lat. Pisander, -dri (R. 3), ing. P ei'sander, al. Pei'sandros. 'Pisida: lat. Pisïda, -œ y Pisïdœ, -ârum, ‘los hab. de Pisidia'.

148

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

P i1sistrato: lat. Pei'sistratus, -i, it. Pi'sistrato,ing. Pei'sistratus, al. -'sistratos. 'Pitaco: lat. Pittacus (y -os), -i, it. 'Pittaco, ing. 'Pittacus, al. '-kos. Pi'tagoras: lat. Pythagoras, -œ, it. Pi'tagora, ing. y al. Py'thagoras. 'Pitane: lat. Pitânê, -ës (Etolia). P ita'ratus: lat. Pythârâtus, -i. ’Piteas: lat. Pythëas, -ce, it. Pi'tea (mal, v. Prel. 4 ,4a), al. 'Pytheas. 'Piteo: lat. Pittheus (disíl.), -ei (y -eos). Nos falta documentación en it., ing. y al.; pero de todos los demás casos semejantes (en -ëüs) deducimos el esp. 'Piteo. Pitio: lat. Phythium, -ii (Tesalia) 'Pitias: lat. Pythias, -âdis. Pitis: lat. Pythis, -is. Piti'usas: lat. Pityussae, -arum ‘las Baleares’. ’Pito = ‘la Persuasión’ y ‘el Oráculo Pítico’. Sería ridículo, como observa Fz. Galiano en sus acertadas reflexiones de los números 244 y otros de su libro, aceptar términos malsonantes en esp., resultantes de transcri­ bir palabras que para los griegos eran serias o incluso venerables. Es lo que resultaría con el tér­ mino esp. 'Pito. A él se redu­ cirían dos palabras grs. impor­ tantes, si las transcribimos rígi­

damente al esp. Estas son: Ia, gr. Peithó, -oüs, lat. Pitho, esp. 'Pito, ‘diosa de la Persuasión’ que elevamos a las «carismáticas» (y, en efecto, con su nom­ bre gr. la cataloga el Oxford Class. Diet,); y 2a, la que desig­ na ‘el nombre ant. de Delfos’, gr. Pythó, esp. 'Pito, que no es necesario cambiar, pues de ella derivan varias, como veremos a continuación. Sus adj.: Pythicus y Pythius, -a, -um; su sacerdoti­ sa: Pythia, -ce\ ing. y al. 'Pythia; sus Festivales (Juegos Píricos): Pythia, -ôrum (ta Pythia). Pi'ton: lat. Python, -ônis la ser­ piente muerta por Apolo junto a 'Pito, de ahí el nombre Pitón. Pía'tea: lat. Platœæ, -arum, it. P ia'tea, ing. Pla'tœa, al. Plataiai (o Platâa). Menos el al., los demás lo toman del sg. P ía 'ton: lat. Plato(n), -ônis, it. Pla-'tone, ing. * 'Plato, al. 'Platon. Ple'ione: lat. Pleiône, -es. P iem 'm irio (Sicilia): lat. Plemmyrium, -i (hoy Punta de Gigante). P leu 'ro n : lat. Pleuron, -ônis (Etolia); su adj.: Pleuronius, -a, -um. Ple'xippo: lat. Plexippus, -i (R. 3). 'Pleyade: pl. 'Pleyades, lat. Pleias, Plejas (disil.) y Plias /

Diccionario de los nombres propios griegos

-âdis, it. 'Pleiade y 'Pleiadi, ing. 'Pleiad, 'Pleiads o 'Pleiades. 'Plistenes: lat. 'Plisthenes, -is, al. 'Pleisthenes. Su hijo: Plistheriídes, -is. Plis'toanax: lat. Plistodnax, -actos. Plisto'nices: lat. Plistonices, -œ. Plïsto'nico: lat. Plistoriicus, -i. Pli'tanias: lat. Plitariiæ, -drum. 'Plotas: lat. Plotæ, -ârum, nom­ bre ant. de las Es'trofades. Pio'tino: lat. Plotinus, -i, it. Pio'tino, al. Pio'tinos y Pio'tin. Ploti'nopolis: lat. Plotinopolis, -is (Tracia). Plutarco: gr. Ploútarchos, -ou, it. Plu'tarco, ing. 'Plutarch (apóc. y retroceso acent.), al. -'torchos y Plu'tarch. 'Pluto: lat. Plutus, -i, it. 'Pluto, ing., al. 'Plutos. Plu'ton: lat. Pluto(n), -ônis, it. P lu'tone, ing.'Pluton, al. 'Pluto. Pni'tagoras: lat. Pnytagoras, -ae. Pnix: gr. Pnyx, Pnykôs, ing. y al. Pnyx. Poda'lirio: lat. Podalirius, -ii, it. (como nombre común) poda'li­ rio, al. -'leirios. Po'gono: lat. Pôgônus, -i (Aigólide). Pole'mon: lat. Polémo o -mon, -ônis, it. Pole'mone, al. 'Polemo.

149

P olie'neos: lat. Polichncei, -ôrum, ‘hab. de Polic'ne’. 'Polibe: lat. Polybe, -ës. Po'libio: lat. Polybios, -îi, it. Po' libio, ing. -lybius, al. -lybios. 'Polibo: lat. Polÿbus, -i. Poli'carmo: lat. Polycharmus (R. 3), -i. Poli'carpo: lat. Polycarpus, -i (R. 3). Poli'celo: gr. Polyzëlos. 'Policies: gr. Polycles, -is. Poli 'clito: gr. Polÿcleitos, lat. Polyclitus (y Polu- y -ëtus), it. Poli'cleto, ing. -'clitus, al. Poly'cleitos. Como en casos aná­ logos Prudencio escancia breve el dipt. Po'licrates: lat. Polycrates, -is, it. Po'licrate, ing. Po'lycrates, al. Po'lykrates. Poli'cracia: lat. Polycrafía, -æ. Poli'criso: gr. Polychrysos, -ou. Poli'cronio: gr. Polychrónios, -ou. Polida'mante: lat. Polidámas, -antis (R 3). Poli'dectes: lat. Polydectes, -œ (id.). Poli'demon: lat. Polydœmon, -ônis. Poli'doro: lat. Polydorus, -i, it. Poli'doro, ing. -'doros, al. -'doros. Poli'ego: lat. Polycego.

150

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

Poli'en o: lat. Polycenus, ing. cenus, al. -'ainos. Poli'eneto: gr. Polyaínetos, -ou. Poli'eucto: gr. Potyeuctos: it. Poli'eucto, fr. Polyeucte, al. -'euktos. Poli'femo: lat. Polyphëmus (u -os), -i, it. Poli'femo, ing, Poly'phemus, al. -'phemos (y Poly'phem). Poli'glota (la Biblia): gr. tá polyglotta Biblia, it. (adj.) poli'glotto, ing. (id.) 'poly­ g lo t (apóc. y retroceso acent.), al. Poly-'glotte. Polig'noto: lat. P olygnotus, -i, it. P olig'noto, ing. y al. Polyg'notus. Poli’histor: lat. Polyhistor, -oris. Po'liido: lat. Polyídus, -i. Polim'nestor: lat. Polym'nestor, -oris (y Poly'mestor), ing. Poly'mestor. Po'Jim nia: lat. Polimriía (o Polyhymnia), -œ, it. Po'limnia (o -'limnia), ing. y al. Poly'hymnia. Poli'nices: lat. Polynices, -is, it. Polinices, ing. Poly'nices, al. Poly'neikes. Polior 'cetes: lat. Poliorcëtes ‘conquista-ciudades’. Poli'paides: gr. Polypatdes (R. 2). Polis: lat. Polis, -is. Poli'percon o Políper1conte: gr. Poly(s)pércon, -ontos (R. 3), it. Poliper' conte, ing. Poly'perchón,

al. Poly'perchón. Prescindimos de la -s- y del ac., pues el térmi­ no tiene cuerpo suficiente. Po'listrato: gr. Polystratos, -ou. Politi'meto: lat. Politimëtus, -i. Po'litropo: gr. Polytropo. Po'liuco: gr. Polioüchos, -ou. Po'lixena: lat. Polyxëna, -æ, ing. y al. P o 'lyxen a . Su adj.: Polyxenius, -a, -um. Po'lixo: lat. Polyxo, -us (R. 3). Poli'zalo o Poli'celo: gr. Polyzalos (dórico) o Polyzelos (jón. ático). 'Polo: gr. Polos, -ou, ing. 'Polos. 'Polux: lat. Pollux (y Pollüces) ing. y al. Pollux. 'Ponto: lat. Pontus, -i. Su adj.: Ponticus, -a, -um. Por'firio: gr. Porphyrios, it. Por'fírio, ing. Por'phyrius y 'Porphyri (apóc. y retroceso acent.), al. -'phyrios. 'Portmeo: lat. Porthmëüs (disíl.), -ei (y-eos) ‘Caronte’. 'Portmo: lat. Porthmos, -i (Eubea). Posi'deo: lat. Posidëum, -i (Jonia). Posi'dipo: gr. Poseídippos, -ou, it. Posi'dippo, al. -sei'dippos. Posi'don o Posei'don: gr. Poseidon, -ônos, it. Posi'done o Posei'done, ing. al. Po'seidon, fr. Poseidon. Hay unan, en man­ tener el dipt. -ei. (Lat. Nep­ tunus)

Diccionario de los nombres propios griegos

Posi'donia: nombre gr. de Paestum. Posi'donio: lat. Posidonius, -ii, it. Posi'donio, ing. -si'donius, al. -donios. Po'tamides: lat. Potámides, -um. 'Potamo: lat. Potamos, -i (Ática). Poti'dania: lat. Potidariía, -æ. Poti'dea: lat. Potidœa, -æ, it. Poti'dea, ing. -'dea, al. -daia. 'Potnias: lat. Potriiæ, -arum (Beocia). 'Pratinas: ing. y al. 'Pratinas. Pra'titas: lat. Pratitae, -drum (Media). Pra'xagoras: lat. Praxagôras, -ce, ing. y al. -'xagoras. Praxi'lea o PraxHio: lat. Praxiléus o Praxittus, -a, -um (adj.) ‘perteneciente a la poetisa Praxilla’ (R. 3), ing. Pra'xilla, esp. Pra'xila. Pra'xiteles: lat. Praxiteles, -is, it. Pras'sitele, ing. y al. Pra'xiteles. Preto: lat. 'Prcetus, -i. Sus hijas: Proetides, -um. 'Priamo: lat. Priamus, -i, it. 'Priamo, ing. 'Priam, al. 'Priamos. Su hija: Priamëis, -Idis; su hijo: Priamides, -ce; su adj.: -meus, -a, -um. P ri'antas: lat. Priantœ, -drum (R. 3). Pri'apo: lat. Priapus, -i, it. 'Priapo, (mal, será analogía de 'Priamo), in. y al. Pri'apos.

151

Priapo 'nesos: lat. Priaponnesus (u -os), -i. P ri'ene: lat. Priene, -es, it. P ri'ene ing. al. Pri'ene. Prita'neo: lat. Prytaneum, -i, gr. -neion, it. Prita'neo, al. Pryta'neion. Pro'cion: lat. Procÿon, -ônis, it. Pro'done, ing. y al. 'Procyon. Es recomendable el trisilabismo de palabras como esta, pero es inútil terminando en - 'ion. 'Procles: lat. Proeles, -is. 'Proclo: gr. Próclos, -ou. 'Procne (o Progne): lat. Proene (o Progne), -ës, it. 'Procne (o 'Progne), ing. y al. id. Se ve que las dos formas son aceptadas. Procon'neso: gr. Procônësos, lat. Proconnesus, -i (ahora 'Marmora’). Debemos conser­ var la -nn-, pues la tenemos en ‘innumerable’. Su hab.: Proconnen-sis, -e; su adj.: Proconnesius, -a, -um. Pro'copio: lat. Procopius, -ii, it. P ro'copio, ing. y al. Pro'copius. 'Procris: lat. Procris, -is (e -idis). Pro'crustes: lat. Procrustes, -ce (R. 3). 'Prodico: lat. Prodicus, -i, ing. 'Prodicus, al. 'Prodikus. Su adj.: Prodicius, -a, -um. Pro'erna: lat. Proerna, -ce (R. 3). 'Progne, v. 'Procne.

152

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

'Promaco: gr. Prómachos. Pro'meteo: gr. Promëtheûs, lat. Promethéüs (trisíl.), -ei (y -eos), it. Pro'meteo (en esta ocasión ha estado correcto), ing. - 'metheus, al. -'metheos. Pro'petides: gr. Propóitides, lat. Propoetides. Propileos: lat. Propyleeum (-Iceori), -i, it. Propi ' lei (pl.), ing. Propy'laeum, al. -py'laen. Como se ve, sólo el esp. e it. hacen uso del pl. Pro'pontide (hoy, mar de Mármara): lat. Propontis (R. 3), -idis (o -idos), it. -'pontide, ing. y al. Pro'pontis. Prose'leno: lat. Proselënus ‘más viejo que la luna’, -i. Pro'serpina: lat. Proserpina, -æ, ing. 'Proserpine (pronun. trisíl. en ing.; por tanto, apóc. y retro­ ceso del acento), al. -'serpina. Nuestro usual Proser'pina es, pues, puro francés. Pros'paltio: gr. Prospáltios. Pro'tagoras: lat. Protagoras. Pro'simna (o Pro'simne): lat. Prosymna, -œ (o Prosymne, -es) (R. 3), ‘Argolide’. Pro'tagoras: lat. Protagoras, -æ, it. Pro'tagora, ing. y al. -'tagoras. Su sentencia: Protagorion, -ii. Pro 'tarco : gr. Prôtarchos, -ou (R 3). Pro'tenor: lat. Protoenor, -ôris.

'Proteo: lat. Protëüs (bisil.), -i, it. 'Proteo (en algunos casos de este tipo, no vemos por qué, el italiano está correcto), ing. y al. 'Proteus (al. también -eos). Protesi'lao: lat. Protesilaus, -i, it. -si'lao, ing. y al. -si'laos. Pro'togenes: lat. Protogënes, -is, it. Pro'togene, ing. y al. -'togenes. Protoge'nia: lat. Protogenia, -œ, gr. -'geneia. 'Proxeno: gr. Prôxenos, -ou, ing. y al. ' Proxenos. 'Prusa: lat. Prusa, -ce (hoy Brussa). 'Prusias: lat. Prusias, -æ, it. 'Prusia, ing. 'Prusias. Su des­ cend. m.: Prusiâdes, -œ. 'Psacas: lat. Psacœ, -ârum (Escitia). 'Psamate: lat. Psamathe, -ës. Psama'tunte: lat. 'Psamâthus (o Psamm-), -untis (R. 3) (Laconia). Psam'metico: lat. Psammetïchus, -i.

'Psile: lat. Psile, -ës ‘isla del Egeo’. 'Psique: lat. Psyche, -ës, it. 'Psi che, ing. y al. 'Psyche. P si'talia (o Psita'lía): lat. Psyttaña o -alia (gr. -tália o -táleia), -ce (o Psitalía). 'Psofide: lat. Psophis, -idis, ing. P'sophis.

Diccionario de los nombres propios griegos

'Ptelea: gr. Pteléa, al. 'Ptelea. 'Pteleo: lat. Ptelêum, -on y -os (Tesalia). 'Ptenetu: lat. Ptenéthu (indeclin.) (Egipto). Pteo'doro: gr. Ptoiôdôros, -ou. 'Pterelas: lat. Pterelas. P te'roforos: lat. Pterophôros (regio): ‘próxima a los montes Rífeos’. Sus habs.: -phorîtœ, -drum. P 'tía: gr. Phthía, ing. Ph'thia. P 'tiquia: lat. Ptychia, -ce (hoy Vido). Ptole'm ais: lat. Ptolemais, -idis, ‘n. pr. f. y de varias ciudades’.

153

Ptole'meo: lat. Ptolemœus, -i, it. Tolo'meo (de donde provendrá el esp. Tolo'meo), ing. P'tolemy (apóc. y retroceso acent.), fr. Ptolémée, al. Ptole'maios. Cree-mos que hay que abando­ nar la pronunc. it. Tolo- y ate­ nerse a la de todos los demás, que es, como vemos, Ptole-, Tovar, en la Hist, de Grecia, ya escribe Ptolemaida, pero man­ tiene aún la o en Ptolo'meo. Calonge, en su traducción de Bengtson, escribe Tolemeo. P'tolico: gr. P'toñchos. P u 'ciño: lat. Pucínum, -i.

Q Que'lidon: gr. Quelidon, lat. Chefidon, -dônis. Queli'donias (Islas): lat. Chelidoriîœ (Insülæ). 'Quereas o Q ue'reas: lat. Chœrëas, -œ. Quere'fonte: gr. Chairephon, -óntos (R.3). 'Querilo: lat. Choerilus, ing. 'Choirilus, al. 'Choirilos. Quero 'nea: lat. Chœronëa, -œ, it. Chero'nea, ing. Chaero'nea, al. Chairo'neia. Querso'neso: lat. Cherronësus (y -os) o Chersonesus, -i, it. Cherso-'neso, ing. Cherso'nesus, al. -nesos.

'Quilio: lat. Chittus, -ii. Qui'Ion: lat. Chilo(n), -ônis, it. Chi'Ione, ing. 'Chilon, al. 'Khi Ion. Quere'mon: lat. Chœrëmon, -mônis, ing. Chae'remon, al. Khai'remon. Qui'mera: lat. Chimœra, -rœ, it. Chi'mera, ing. Chi'maera, al. Chi ' maira. 'Quio(s): lat. Chios (y Chïus), -ïi, it. ' Chio (o S 'cio), ing. y al. Chios. Su adj.: Chius, -a, -um; sus hab.: Chïi, -ôrum (como estas palabras en sg. se prestan a confusion en esp., Fz. Galiano propone Qui'ota para el hab.).

Diccionario de los nombres propios griegos

'Querilo: lat. Choerilus, -i, ing. 'Choerilus, al. 'Koirilos. Qui One: lat. Chiône, -ës, Chionides, -œ\ ‘Eu'molpo’ . Q ui'risofo: gr. Cheirísophos, -ou.

155

Q ui'ron: lat. Chíron (o CHiro), -ônis, it. Chi'rone, ing. y al. -Cheiron. Qui'trino: gr. Quytrînôs, Chytrinos, -ou.

R R a'cotes (o Ra'cotis)·, lat. Rhacotes (o Rhacôtis). Radamanto (y Radamantis): gr. Radámanthys, -yos (R. 3), it. Ra-da'manto, ing. -'manthus, al. Ra-da'manthys. Lewis a. Short no sólo escriben como forma única lat. Rhadamanthys, apoyada en varias autoridades, entre ellas Cicerón, sino que también la ofrecen como única gr. El alemán, muy amigo de las formas gr., repite por todas par­ tes Rhada'manthys. El fr. acepta (M. A. Bailly) como final tanto -thys como -the (lo que supone un Rhadamanthus). Las otras dos

leng. (it. e ing.) suponen una terminación -thusl-thos. Rada'manto ha de ser, pues, para nosotros la forma preferida, aunque Fz. Galiano, inspirado quizá en fuentes alemanas, ofrece como única la variante thys (para el gr.) y -lis (para el esp.). R am 'nunte: lat. Rhamnus, -untin (R. 3). Ra'venna: lat. Ravenna, -æ (R. 3), it. Ra'venna, ing. y al. -'venna. Nuestro 'Ravena es una analogía errónea con 'Rimini, lat. Ariminum. 'Ranide: lat. Rhanis, -idis.

Diccionario de los nombres propios griegos

'Rea: lat. Rhea, -ce ‘‘Cibele’, it. Rea, ing. y al. Rhea. 'Rene: lat. Rhëne, -ës (Ciclada). 'Reso: lat. Rhésus, -i, ing. Rhesus, al. '-jos. R e'tenor: lat. Rhetënor, -oris. Re'teo: lat. Rhoetëum, -i (Troya). Su adj.: Rhoetëus, -a, -um. 'Reteo: lat. Rhoetëüs (disíl.), -ei (o -eos). 'Reto (o Reco): lat. Rhoetus (o Rhoecus). R i'ano: lat. Rhiânus, -i, ing. Rhi'anus, al. Rhi'anos. 'Rifeo: lat. Riphëüs (disíl.). 'Rindaco: lat. Rhyndácus, -i ‘río’. Rinoco'lura: lat. Rhinocolura, -ce. 'Rion (o 'Rio): lat. Ríon (o Ríum), -Ii. Ri'peos (o Ri'feos) (montes): lat. Rhipcei (o Rhiphcei) R i'zinio: lat. Rhizinium, -ii (Dalmacia); llamada también 'Rhizon. Sus hab.: Rizonítce, -arum. 'Rodas (en la España ant. Rodae, después Rosas): lat. Rhodos (rara vez Rhodus), -i, it. Rodi, ing. Rhodes, al. Rhodos. Como se ve, hay discordancia casi total. Sin embargo, la denomi­

157

nación permanente en Grecia ha sido y sigue siendo Rhôdôs, como las otras islas en -os. En la época romana los romanos escribieron -us. Por lo demás se nota preferencia por el pl. (esp., it. e ing.). El pl. esp. de la colo­ nia (Rhôdae) se explica quizá por las dos ciudades (ibérica y gr.) que convivían separadas, y de ahí se habrá extendido a la isla fundadora. Sistema pareci­ do de vida y la analogía con el pl. Rodae, Rosas habrá origina­ do el pl. Ampurias, de Em'porion. Su adj.: Rhodius, -a, -um; sus hab.: Rhodienses, -íum. 'Rodope: lat. Rhodope, -es, it. 'Rodope, al. 'Rhodope (Tracia). R o'duncia: lat. Rhoduntia, -ce (en el Eta). 'Roso: lat. Rhosos, -i (Cilicia). Sus adjs.: Rhosïcus y Rhosius, -a, -um. R o'xane: lat. Roxane, -ës, it. Ros'sane, ing. y al. Ro'xane. Puesto que hay imanimidad en la final -e, hay que aceptarla para el esp. también (en vez del corriente -a).

s Sa'bacio: lat. Sabazius (y Sabazíos) (o Sebadíus y Sabadius), Ai, sobren, de Baco; festivales en su honor: Sabazia, -ôrum. 'Sacas (los): lat. Sacae, -ârum. 'Sadala: lat. Sadâla, -æ. 'Safo: lat. Sappho, -us, it. 'Saffo, ing. y al. 'Sappho. Saga'Ieso (Saga'laso): lat. Sagalessos (Sagalassos) (R. 3) (Pisidia, cerca de la moderna Aghtasan). 'Sagaris, etc.: lat. Sagâris, -is, Sagarius, Ai, Sagiarius, Ai y Sangarius, Ai (‘río’). Sa'lacia: lat. Salacia, -æ.

Sala'mina: lat. Salâmis, -minis y Salamina, -ae, it. Sala'mina, ing. y al. 'Salamis. Su adj: Salaminius, -a, -um; sus hab.: Salaminii, -ôrum. 'Sale: lat. Sale, -is (Lidia). Sal'ganea: lat. Salganéa, -ôrum. 'Salmacis: lat. Salmacis, Adis. Salmi'deso: gr. Salmydessós (R. 3). Sal'moneo: lat. Salmonêüs (trisíl.), ing. Sal'moneus. Su hija: Salmônis, Adis. Sama1ría: gr. Samareia, -as, lat. Samarla, -æ. Su adj.: Samaritanus, -a, -um; su hab.: Samantes, -ae, m.; Samaritis, -Idis, f.

Diccionario de los nombres propios griegos

Sa'lona: lat. Salôna, -ârum y Salôna, -œ, it. Sa'lona, ing. y al. Sa'lona. t Salo'nica o Tésalo'nica: lat. Thessalonica, -ae, it. Salo'nicco, ing. Salo'nica, al. Salo'nike y Thessa' lonich (apóc. y cambio acent.).Hoy Salo'niki. Todos acentúan contrariamente al esp. y casi todos han aceptado la forma breve Salo'nika. Nuestra acent. esdrújula (rara vez la usa el ing.) obedece a la exigida por el suf. grecolat. -icus, -a, -um (cómico, trágico, dramático). Al ser frecuente, se ha extendido en ocasiones a palabras term i­ nadas en -icos (como en nues­ tro caso), que nada tenían que ver con tal suf. Y así desbarra­ mos diciendo «el Cerámico» (del gr. Cerameicós) y esdrujulizando los en -'nicol-'nike ‘victoria’, V. Nike. La forma alargada, Tesalonica, se deberá acaso a las misivas de S. Pablo a los Tesalonicenses. Sama'rabrias (los): lat. Samarabrïæ, -ârum. Sambra'ceños (los): lat. Sambracëni, -ôrum. 'Same: lat. Same, -ës, nombre ant. de Cefalonia. Sa'monio: lat. Sammoníum (y Samon-), en Creta.

159

'Samo(s): lat. Samus o Samos, -i, it. Samo, ing. y al. Samos. Recordad que la -s está viva en gr. y figura en los mapas. Su adj.: Samius, -a, -um. Sa’mosata: lat. Samosâta, -ôrum y -œ, it. Samosata (¡nuestra fuente no pone acento!), ing. y al. -'mosata. Samo'tracia: lat. Samotracía, -ce, también llamada -thracë, -ës ‘la Samos tracia’, it. Samo'tracia, ing. - 'thrace, al. -'thrake. Su adj.: -thracíus, -a, -um. Sus hab.: Samothrâces, -cum. San'dalios: lat. Sandalios, -ti. ‘Isla’. San'gario, v. Sa'garis. Sapri'porto: lat. Sapriportus, -us (R. 3) (S. de Italia). Sardana'palo: lat. Sardanapalus (o -pallus). 'Sardes o Sardis: lat. Sardes (Sardis), -ium; hoy Sart. Su adj.: Sardianus, -a, -um. 'Sare: lat. Sare, -ës (Tracia). 'Sarmata: lat. Sarmâta, -æ y Sarmâtœ, -ârum. Su región: Sarmatia, -œ. Sa'ronico: lat. Saronïcus (sinus). Sar'pedon (Sarpe'donte): lat. Sarpëdon, -ônis (gen. homérico Sarpe'dontos, de donde la 2a forma anotada), it. Sar'pedone y Sarpe'donte, ing. y al. Sar'pedon.

160

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

Sa'sanidas (no aparecen en diccs. clásicos’; en los mod. que tenemos): it. Sas'sanidi o Sa'sanidi, ing. 'Sasscmid (apóc. y retroceso acent.), al. Sas(s)a'niden (con el suf. -en de pl. y acent. en la penúlt.). 'Sátiro: gr. Sátyros, -ou, lat. Satyrus, -i, it. 'Sátiro, ing. 'Satyrus, al. 'Satyr (apóc. en palabra familiar). Sau'roctono: lat. Sauroctonos, ‘la estatua de Praxiteles’. 'Save: lat. Savus (Saus), -i. Sebas'topol: delgr. Sebastopolis, it. Sebas'topoli, ing. -'bastopol (apóc. y retroceso acent.), al. -bas'topol (apóc. sin cambio acent.). Se1gesta: lat. Segesta, -ae (R. 3), it. Segesta, ing. y al. Segesta. Su adj. -gestanus, -a, -um. Se'lasia: gr. Selasía. Se'lene: gr. Selëne, -es, it. S e'¡ene, ing. y al. Se'lene. Se'leucia: lat. Seleucía o -d a (y Sëleucëa), -ce (a pesar del gr. Seleúceia), it. S e 'leuda, al. S eleu 'd a (según etimología gr·)· Se'leuco: lat. Sëleucus, -i, it. Se'leuco, ing. -'leucos, al. -'leukos. Sel'gitico: lat. Selgiticus, adj. ’relativo a la ciudad de Selga’ (Psidia).

Se'limbria: gr. Sélymbría. Seli'nunte: gr. Sëlïnùs, -untos (R. 3), del acus. de este tm. resulta el it. (y esp.) Seli'nunte. 'Selos: gr. Sélloí. 'Semele: lat. Semële, -es (o Semëla, -ce), it. (según nuestra fuente, pero es inaceptable) Se'mele, ing. y al. 'Semele. Se'monides: gr. Semónides, it. Se'monide, ing. y al. -'monides. 'Sepias: lat. Sepias, -adis. Sera'peo: lat. Serâpëum, -i, it. Sera'peo, ing. Serapeion y -'peum, al. Sera'peion. Sera'pio(n): lat. Serapio(n), -ônis, al. - rapion (del nom.). Se'rapis: lat. Serapis, -is e -idis, it. (del ac.) Se'rapide o Sa ' rapide, ing. ' Serapis ( ¡equi­ vocación de nuestra fuente! D. Jones), al. Sa'rapis. 'Seres: lat. Seres, -um ‘hab. de ‘Serica’. 'Serdica: lat. Serdíca, -ae (Mesia). Se'rifo(s): lat. Seriphus (y -os), -i, ing. y al. Se'riphos. Se'resto: lat. Serestus, -i. Ser'gesto: lat. Sergestus, -i (R. 3). S e 'r reo o Se'rrio: lat. Serrhëum (-rhîum, -rrium). Se'sostris: lat. Sesostris (R. 3), -is (Sesôsis, -idis). Se'sotes: lat. Sesôthes, -thidis.

Diccionario de los nombres propios griegos

'Sesto: lat. Sestus (u -os), -i, it. Sesto, ing. y al. 'Sestos (Tracia). 'Sibaris: lat. Sybâris, -is, it. 'Sibari, ing. y al. 'Sybaris. El hab.: Sybarita, -ce; sus adj.: Sibaritânus y Sybaritïcus, -a, -um. Si'bila: lat. Sibylla, -ae (R. 3), it. Si'billa, ing. 'Sibyl (apóc. y retroceso acent.), al. Si'bylla. Su adj.: Sibyllinus, -a, -um. S i'cilia: lat. Siciliâ, -ae, it. S i'cilia, ing. 'Sicily (apóc., etc., pues -ia eran dos sílabas), al. Si'zilien (con suf. de región). Si'cion: lat. Sicÿon, -ônis, it. S i'cione, ing. 'Sicyon, al. 'Sikyon. Su adj.: Sikyoriíus. 'Siculos: lat. Sicüli, -ôrum, it. 'Siculi «primeros pobladores antes de la colonización gr. de quienes Sicilia recibe nombre». Si' curio: lat. Sycurium, -ii (Tesalia). Si'cusa: lat. Sycussa, -æ (en el Egeo) (R. 3). 'Sida: lat. Sida, -ae o Side, -es (Panfilia). Si1don: lat. Sídon, - nis (en general o), it. Si'done, ing. y al. 'Sidon (hoy Saida). Su adj.: Sidôriius, -a, -um. Si'ene: lat. Syëne, -ës (Egipto). 'Sifas: lat. Siphœ, -ârum (Beocia). 'Sifax: lat. Syphax, -âcis, it. Si'face.

161

'Sifno: lat. Siphnus (-os), -i, it. 'Sifiio, ing. 'Siphnus, al. '-nos. Su adj.: 'Siphnms, -a, -um. Si'geo: lat. Sigêum, -i, ing. Si'geum. Si'lana: lat. Silana, -ae (Tesalia). Sila'nion: lat. Silanio(n), -ônis, ing. Si'lanion. Si'leno: lat. Silënus, -i, it. Si'leno, ing. y al. Silenus. Si'leo: lat. Sylëum (Syll-). 'Silis: lat. Silis, -is. 'Simaco: lat. Symmachus, -i, it. 'Simmaco, ing. y al. 'Symmachus. Simeto: lat. Simcethum, -i. 'Sime: lat. Syme, -ës (Egeo). 'Simias: gr. Simmias, it. Simmia o Simia, ing. y al. 'Simmias. 'Simois: gr. Simóeis, lat. Simois, -entis, it. Sim o'enta, ing. 'Simois. S i'mon: lat. .Simon, -ônis, it. Si'mone, al. 'Simon. Si 'mônides: lat. Simonides, -is, it. 'monide, ing. y al. -'monides. Sim'plegades: lat. Symplegades, -um (en el Euxino). Sim 'posio: lat. Symposium, -ii, it. Sim'posio, ing. Sym'posium. Si'munte: gr. Simoüs, -ountos. Se trata también del 'Simóeis homérico. Sinaris'tosas: lat. Synaristôsœ, -ârum. Sin'denses: lat. Sindenses (R. 3), hab. de Sinda.

162

Justo Vicufia - Luis Sanz de Almarza

'Sindo: lat. Sindos, -i (Escitia). Sus hab.: Sindones, -um. 'Sindo: lat. Sindus, -i es otro nombre del Indo (Indus, -i). 'Sindon: lat. Sindon, -ônis, it. 'Sindone, ing. 'Sindon (dei nom.). Fz. Galiano, n° 235, pre­ fiere la forma S in 'don a 'Sindon). Pero esta última, deri­ vada del ac., es la normal, como vimos en Prel. 6, c. Sin'don, además, tiene visos de galicis­ mo. El objeto de que aquí trata­ mos es tan singular que merece figurar entre los n. pr. Si'nesio: gr. Synesius, it. Si'nesio, ing. - 'nesius, al. -'nesios. Sin'gania: lat. Singariia, -ae. 'Singara: lat. Singara, -ôrum (Mesopotamia). 'Singo: lat. Singos o Siggos (en el Egeo). 'Sinis: lat. Sinis, -is. 'Sinnada: lat. Synnada, -ôrum (Frigia). Su adj.: Synnadensis, -e. S i'non: lat. Sinon, -ónis. Si'nope: lat. Sinôpe, -es (y -a, -ce), it. 'Sinope (¡error!, será analogía con esdrújulos como it. An'tilope, apócope), ing. y al. S i'nope. Sus adj.: Sinopëus y Sinopicus, -a, -um. Sus hab. Sinopenses, -sum. 'Sintos: lat. Sinti o Sintii, -ôrum (Macedonia).

'Sipilo: gr. Sipylos, lat. Sipylos, -i, ing. y al. 'Sipylos. Sus adj.: Sipylëus, -a, -um y Sipylensis, -e (R. 3). S i‘queo: lat. Sychceus, -i. Sira'cela: lat. Syracella, -œ (Tracia). Sira'cusa: lat. Syracüsa, -æ (y -cüsœ, -ârum), it. Sira ' cusa, ing. -'cuse (del nom. pl.), al. Syra'cusa y Syra'cus (simple apóc.). Sus adj.: Syracusanus y Syracusis (rusius), -a, -um. S i'redones: lat. Siredônes, -um. Si'rena: lat. Siren, -ënis (posterior­ mente Sirëna, -ce), it. Si ' rena, ing. 'Siren (del nom.), al. Si'rene (del fr.). Sus adj.: Sirenæus y -riïus, -a, -um. Siria: lat. Syria, -ce (también Siria y Sufià), abreviac. de As'syria; it. 'Siria, ing. 'Syria, al. 'Syrien (con suf. de pais). Sus adj.: Syrius y Syrus, -a, -um. 'Sirie: lat. Syrie, -es (junto a ‘Efeso). Si'ringa: lat. Syrinx, -gis (y Syringa, -œ) (R. 3), it. Si'ringa, ing. y al. Syrinx. 'Sirio: lat. Syrium, -ii (Bitinia). 'Sirio: lat. Sirius, -ii ‘la estrella’. 'Siris: lat. Siris, -is. 'Sirmatas: lat. Syrmâtœ, -ârum. 'Sirmio: lat. Sirmium, -ii. 'Sirmo: lat. Syrrnus, -i (Tracia). 'Sirno(s): lat. Syrnos, -i (Egeo). '

Diccionario de los nombres propios griegos

S i'ron: lat. Syro(n), -ônis, it. S i'rone. 'Siro(s): lat. Syros, -i (junto a Paros). 'Sirte: lat. Syrtis, -is, it. Sirte, ing. SyrIes (del nom.), al. Syrien (con suf. de pl. aludiendo a la mayor y a la menor). Su adj.: Syrficus, -a, -um. ' Siscia: lat. Siscia, -œ. ' Sisifo : lat. Sisyphus, -i, it. 'Sisifo, ing. 'Sisyphus, al. -phos. Sus adj.: Si'syphïus y Sisypheïus, -a, -um. Sisi' gambis: lat. Sisygambis, -is (R. 3). Si'tone: lat. Sithône, -es (Macedonia). 'Sitones: lat. Sithônes, -um y Sithonii, -ôrum (Sitonios). 'Socrates: lat. Sócrates, -is, it. 'Socrate, ing. 'Socrates, al. 'Sokrates. Su adj.: Socrañcus, -a, -um. 'Sodoma: lat. Sôdôma, -æ (y -domôrum), it. 'Sodoma, ing. 'Sodom (apóc.), al. 'Sodom (id.). Su adj.: -mifícus, -a, -um. Sus hab.: -mítae, -ârum. So'fene: lat. Sôphëne, -ës (Armenia). So'fia: gr. sophia, lat. sophia, it. So'fia (n. pr.), ing. y al. So'phia (n. pr.). En todas partes se man­ tiene irregularmente el acento gr. de la i, que Prudencio mide

163

larga. O sea que pertenece al tipo de palabras que apodamos «carismáticas» (cfr. Santa Sofía). En Bulgaria la capital es 'Sofya (esp. 'Sofia), pero como n. pr. persiste So'fia. 'Sofocles: lat. Sophocles, -is (y -/), it. 'Sofocle, ing. 'Sophocles, al. -'kles. Su adj.: Sophoclëus, -a, -um. So'fron: los dicc. lat. (LewisShort y Gaffiot) enuncian Sophron, -ônis, pero los gr. (W. Pape's, A. Bailly) escriben 'Sophron, -ônos. A esta forma, que adoptamos, responden las leng. europeas: it. So'frone, ing. al. 'Sophron. Sofro'nisco: lat, Sophroniscus (R. 3), -/. So'frosine: gr. Sôphrosyne, -es. No vemos su transcripción en idiomas extranjeros, pero en esp. la pronunciamos a la grie­ ga (Sofro 'sine) por influencia fr. sin duda. Sog'diana: lat. Sogdiána regio (Asia). Sus hab.: Sogdiani, -ôrum. S o 'Ion: lat. Solo(n), -ônis, it. So'lone, ing. y al. 'Solon. 'Solos: lat. Soli (Solde), -ôrum, gr. Sôloi, al. 'Soloi. 'Solyma: lat. -ôrum, v. Hie­ rosolyma. 'Sono: lat. Sonus, -i. 'Sopatro: lat. Sôpâter, -tri, ac. -pâtrum, ing. 'Sopater.

164

Justo Vicuña - Luis Sauz de Almarza

So'sagoras: lat. Sosagoras, -ce. So'sibio: gr. Sosíbios, -ou, ing. iSo'sibios. So'sigenes: lat. Sosigënes, it. So'sigene, ing. So'sigenes. 'Sosilo: lat. Sosílus, -i. So'sipatro: gr. Sosípatros. So'sipo: lat. Sosippus, -i (R. 3). 1Sosis: lat. Sosis. So'siteo: lat. Sosithëüs (trisíl.). 'Sostenes: gr. Sôsthénës, ing. 'Sosthenes. 'Sostrato: lat. Sostratus, -i. 'Sotades: lat. Sotades, -is, ing. y al. 'Sotades. 'Soter: lat. Soter, -ëris, epít. de algunos reyes. So'terico: lat. Soteñcus, -i. S to 'a: v. Esto'a. 'Suanos: lat. Sucini, -ôrum (Ponto).

'Suaros: lat. Suâri, -ôrum (India). ‘Suque: lat. Suche, -ës (Egipto). Summara: lat. (no lo cuantifican). 'Sunio o 'Sunion: lat. Sunion o Sunium, -ii, it. 'Sunio o 'Sunion, ing. 'Sunium, al. 'Sunion. 'Suras (los): Surœ, -drum (India). 'Surio: lat. Surium (no lo cuantifican), -ii. 'Surio: lat. Surius, -ii (Cólquide). 'Susa: lat. Susa, -ôrum, it. Susa, ing. al. Susa. Su región: Susiane, -es Susiana. Sus hab.: Susiani, -ôrum. Susa'rion: lat. Susarion, -ônis, ing. Susa'rion.

τ 'Tabas: lat. Tabee, -ârum (Caria). T a'bena: lat. Thabëna, -œ (Numidia). Tabraca: lat. Thabraca, -æ (Numidia) (Lewis y Short no lo cuantifican). 'Tafias: lat. Taphïœ, -ârum (junto a 'Leucade). 'Tafras: lat. Taphrœ, -ârum (en el Quersoneso Taúrico). Tais: lat. Thais, -ïdis, it. ' Taide, ing. y al. 'Thais. 'Talao: lat. Talâus, -i. Ta'igete: lat. Taygëte, -ës. Ta'igeto: lat. Taygëtus, -i, it. Tai'ge to (error), ing. y al. Ta'ygeto.

'Tales: lat. Thales, -is y -lëtis, it. Ta'lete, ing. y al. 'Thales. 'Talge: lat. Talge, -ës (en el Caspio). T a'letas: gr. Thalëtas, -ou, ing. y al. Tha'letas. T a'lia: lat. Thalïa, -æ, it. Ta'lia, ing. Tha'lia, al. Tha'leia. Ta'lisias (fiestas): gr. Thalysia. 'Talo: gr. Thalio. 'Talos: lat. Thalli, -ôrum (Caspio). Tal'tibio: lat. Talthybius, -ii, ing. -'thy bios. Talu'meto: lat. Thallumëtus, -i. 'Tam aso: lat. Tamâsos, -i (Chipre).

166

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

'T am iras (y 'Tam iris): lat. Thamÿras, -œ (o -ris, -idis), ing. y al. 'Thamyris. ' Tanagra (en el DRAE Tanagra)·. lat. Tanâgra, -œ, it. Ta'nagra (erróneo),ing. y al. 'Tanagra. Sus adj.: Tanagrœus y Tanagricus. 'Tanais: lat. Tanais, -is. Su adj.: Tanaicus, -a, -um. Sus hab.: Tanaitœ, -ârum. 'Tanato: gr. Thânatos, -ou, it. 'Tanatos, al. 'Thanatos. 'Tanger: lat. Tinge o Tingi. 'Tantalo: lat. Tantalus (u -05), -i, it. 'Tantalo, ing. 'Tantalus, al. -'talos. Su adj.; Tantalëus, -a, -um. Su descend. m.: TantaUdes, -æ; f. Tantâlis, -idis. Taor'm ina: lat. Tauromenium (o -mi muni), -ii, it. Taor'mina, ing. y al. -'mina. Su adj.: Tauromenitanus, -a, -um. T a 'p ro b a n a : lat. Taprobâne, -ës. 'Tapsaco: lat. Thapsâcus, -i. 'Tapso: lat. Thapsus (y -os), -i, it. 'Tapso, al. 'Thapso. T a 'ran te: lat. Taras, -antis (R. 3). T a'rento: gr. Tàrento, -antos, lat. Tarentum, -i (R. 3), it. ' Taranto (¿acent. gr.?), ing. Ta'ranto (y tum), al. Ta'rent. Su adj.: Tarentinus, -a, -um. T ar'gelias: gr. Thargélia, ing. Thar'gelia, al. Thar'gelien (desin. pl.).

Targines: lat. (no lo cuantifican) (Magna Grecia). Tari'quea: lat. Tarichëa, -œ (Galilea). Tari'otas: lat. Tariôtae, -ârum (Dalmacia). Ta'rraleo y Ta'rripides: gr. Tharrâlëos y Tharripides. 'Tarso: lat. Tarsus, -i, it. ' Tarso, ing. 'Tarsus, al. 'Tarsus y 'Tarsos (gr.). 'Tartaro: lat. Tartarus (y -os), it. 'Tartaro, ing. 'Tartarus, al. 'Tartaros. Su adj.: Tartarëus, -a, -um. Tar'teso: lat. Tartessus (Tartesus) y -os (R. 3), it. Tar'tesso, ing. 'tessus, al. -'tessos. Su adj.: Tartessius, -a, -um, fm. Tartessis (o -tesis), -idis. 'Taso: lat.. Thasus (u -os), ing. 'Thasus, al. -'sos. Su adj.: 'Thasius, -a, -um. Ta'teo: lat. Tattæus, -i (Frigia). Tau'laníos: lat. Taulanti, -drum (Uiria). 'Taumacos: lat. Thaumaci, -ôrum (Tesalia). Tau'mante: lat. Thaumas, -antis (R. 3). ' Tauros: lat. Tauri, -ôrum (Crimea). Su adj.: Tauricus, -a, -um. 'Tauride: lat. Tauris, -idis (junto a Iliria), it. 'Tauride, ing. y al. 'Tauris. 'Tauro: lat. Taurus, -i, it. 'Tauro, ing. y al. 'Taurus.

Diccionario de los nombres propios griegos

Tauro'polo: lat. Tauropolos, -i, ‘sobren, de Diana’. Ta'xilas: lat. Taxílce, -árum. Tazata: lat. Tazata, -ae (sin cuantificar). Te'agenes: gr. Theagénës, ing. y al. The'agenes. 'Teages: gr. Theágés, ing. 'Theages. Te'ano o 'Teano: gr. Theano, -oüs. 'Tebas: lat. Thebæ, -arum, it. 'Tebe, ing. Thebes, al. 'Theben (con desin. de pl.). Sus adj.: Thebceus, Thebaicus, Thebanus, -a, -um. 'Tebe: Thëbê, -ës. Tec'mesa: lat. Tecmessa, -œ (R. 3). Tec'mon: lat. Tecmon, -ônis (Epiro). Tee'teto: gr. Theaitetos, -ou, ing. Thece'tetus, al. Thea'itetos (acent. gr.). 'Tegea o Te'gea: gr. Tegéa, lat. Tegëà, -æ y Tegée, -ës, it. Te ' gea (jerror!, analogía con los numerosos en -éo), al. Te'gea (acent. gr.), Sus adjs.: Tegeëus, Tegeaticus, -a, -um. 'Teio: lat. Theïum, -ii. Tela'mon: lat. Telámo(n), -ónis, it. Tela’mone, ing. y al. 'Telamon. Su descend, m.: Telamonius, -ii y Telamoniades, -œ .

167

Te'lefanes: lat. Telephones, -is, it. Te ' lefane. 'Telefo: lat. Telëphus, -i, it. 'Telefo, ing. ' Telephus, al. -phos. Te'legono: lat. Telegônus, -i, it. Te'legono, ing. -'legonus, al. -'legónos. Te'Iemaco: lat. Telemachus, -i, it. -'lemaco, ing; -'lemachus, al. -'lemachos. Te'lesforo o Teles'foro: gr. Telesphóros, it. Te'lesforo, ing. Te’lesforus. (En esp. decimos Teles'foro, pero cfr. la acent. de 'fosforo) Tele'sila: gr. Telésilla (R. 3), ing. y al. -'silla. Te'lestes: lat. Te'lestes, -is. Te'Iesto: lat. Telestus, -is. Te'letrio: lat. Telethñus, -ii (Eubea). Tele'tusa: lat. Telethüsa, -æ. 'Temis: lat. Themis, -ïdis, it. Temi. (Es raro que el it. no haya tomado este término del ac. Themide como suele. Esta foe sin duda una de esas palabras «carismáticas» que pasó direc­ tamente del gr. al Occidente, pero no se ve tan claro como otras veces, pues las acent. gr. y lat. han coincidido aquí.) Terniis’cira: Themiscyra, -æ (Ponto). Temi'son: lat. Themïson, -ônis.

168

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

Te'mista: lat. Themista (R. 3). Te'm istio: gr. Themístios, it. The'mistio (R. 3). Te'mistocles: lat. Themistocles, -is, it. Te'mistocle, ing. -'mistocles, al. mistokles. Su adj.: -toclëus, -a, -um. 'Temno: lat. Temnos, -i (Eolia). Sus hab.: Temriitce, -drum. 'Tempe: lat. Tempe, indeclinable, it. 'Tempe, ing. y al. 'Tempe. Tem 'pira: lat. Tempÿra, -ôrum (Egeo). 'Tenaro: lat. Tœnârus (y -os), -i y Tœnârum (y -on), -i, it. Te'naro (¡error!). Ten'deba: lat. Tendëba, -ôrum (Caria). 'Tenedo(s): lat. Tenédos (o -us), -i, it. 'Tenedo, ing. 'Tenedus, al. 'Tenedos. Su adj.: Tenedius, -a, -um. 'Teno(s): lat. Tenos (o -us), -i, it. Teno. Ten'tredon: lat. Tenthrëdon. 'Tentira: lat. Tentyra, -ôrum', hoy 'Denderah. Teo'climeno: gr. Theoclÿmenos, -ou, ing. -'clymenus. Teo'crines: gr. Theocrínes, ing. Theo'crines. Te'ocrito: lat. Theocritus, -i, it. Te'ocrito, ing. -'ocritus, al. -'okritos. Teo'dectes: lat. Theodectes, -i (R. 3), ing. -'dectes, al. -'dektes.

Teo'doro: lat. Theodorus, -i, it. Teo'doro, ing. Theo'dorus, al. -'doros. Su adj.: Theodorëus, -a, -um. Teo'dosio, m. -sia, f.: gr. Theodosios, it. Teo'dosio, ing. Theo'dosius, al. -'dosios. Te'odoto: gr. Theódotos, -ou. Teo’dulo: gr. Theódoulos, -ou. Por analogía con otros compts. con Theo- (Te'ofilo, Te'ocrito, Te'ofanes...) muchí­ simos acentúan erróneamente Te'odulo. Te'ofanes: lat. Theophanes, -is, it. Te'ofane, ing. y al. The'ophanes. Te'ofilo: lat. Theophïlus, -i, it. Te'ofilo, ing. The'ophilus, al. The'ophilos y The'ophil (apóc.). Teo'frasto: lat. Theophrastus (R. 3), -i, it. Teo'frasto, ing. The'phrastus, al. -'phrastos y -'phrast (apóc. sin cambio acent.). Te'ogenes: gr. Theogénes. Teog'nete: gr. Theognëte, -es. Te'ognis: lat. Theognis, -idis, it. Te'ognide, ing. y al. The'ognis. Teogo'nía: lat. Theogonia, it. Teogo'nia, al. Theogo'nie. La acentuación unan, es en la penúltim a breve. Para la explicación, v. Filosofía. Teom'nesto: gr. Theómnestos, -ou.

Diccionario de los nombres propios griegos

T e'on: lat. Theon, -ônis, it. Te'one, ing. al. 'Theon. Su adj.: Theoninus, -a, -um. Te'onoe: gr. Theonóe, ing. The'onoe. Teo'pompo: lat. Theopompos, -i (R. 3), it. Teo'pompo, ing. -'pompus, al. -'pompos. Su adj.: -pompéus y -pompmus, -a, -um. 'Teo: lat. Teos o -us, ing. 'Teus, al. Teos. Su adj.: Teius, -a, -um. Te'otimo: gr. Theôtimos (la /' la hacen larga Pape y Liddel). Te'oxeno: gr. Theôxenos, -ou. 'Tera: lat. Tera, -œ y There, -es, ing. y al. 'Thera. Hoy Santorín). Su adj.: Theræus, -a, -um ‘Te‘reo’. T e'ramenés: lat. Theramënes, it. Te'ramene, ing. y al. The 'ramenes. Te'rapnas (o amnas): lat. Therapnæ (o -ramnæ), -ârum (R. 3), ing. The'rapnœ (Laconia). Te'rasia: lat. Therasia, -æ (en el Egeo y en Lipari). T e'reo: gr. Thereús, -ei y -eos, it. Te'reo, v. Prel. 4, 1). T er'geste: lat. Tergeste, -is (R. 3); hoy Trieste. 'Term as: lat. Thermæ, -ârum (junto a Himera). Su adj.: Thermitanus, -a, -um. 'Terme: lat. Therme, -es (después Tésalo'nica). Sus adj.: Thermæus, Thermaicus, -a, -um.

169

Ter'meso: lat. Termessus, -i (R. 3) (Pisidia). Sus hab.: Termessenses, -ium. Termo ‘donte: gr. Thermodôn, lat. Thermodon, -ontis (R. 3); en el Ponto. Sus adj.: Thermodonteus, -dontiâcus y -donûcus, -a, -um. Ter'mopilas: lat. Termopylæ, -ârum, it. Ter'mopili, ing. Ther'mopylae, al. -'pylen (con la desin. -en de pl., que exige acent. en la penúltima). Teroda'm ante: lat. Therodâmas, -antis. Su adj.: -damantëus, -a, -um. Terome'donte: lat. Therômëdon, -ontis (R. 3), v. Teroda'mante. Te'ron: gr. Theron, -ontos, ing. y al. 'Theron. Ter'pandro: gr. Térpandros, -ou, it. Ter'pandro, ing. -'pander, al. -'pandros. Terp'sicore: lat. Terpsichore, -es, it. Terp'sicore, ing. y al. Terp' si chore. T er'san d ro : gr. Thérsandros, -ou, ing. Ther'sander. T er'sites: lat. Thersites, -æ, it. Ter'site, ing. y al. Ther'sites. Te'salia: lat. Thessaüa, -æ, it. Tes'saglia, ing. 'Thessaly (apóc. y retroceso acentual, pues -ia valía dos sil.). Sus adj.: Thessattus y Thessalus, -a, -um. Tesalo'nica (o 'Ionica) (v. Salo'nica): lat. Thessalonica,

170

Justo Vicuña - Luis Sauz de Almarza

-æ, it. Tessa'lonicct (¡equivoca­ do!), ing. Thessalo'nica, al. Thessalo'nike (gr. mod. Salo'niki). Se ve que en it. ha influido, como en esp., el suf. adjetival -ícus. Habría que utilizar el término Tésalo'nica para la ciudad de otros tiempos y el de Salo ' niki o Tesaloniki (como marcan los mapas) para hoy. Sus hab.: Thessalonicenses, -ium. Tésalo'nice: lat. Thessalonice, -ës. 'Teseo, (Te'seo y Tese1on grs): lat. Thesëüs (bisíl.), -ei (y -eos), it. Te'seo (equivocado como en esp., V. Prel. 4, 1), ing. 'Theseus, al. 'Theseus. Sus adj.: Thesëus, -a, -um y teseïus, -a, -um; su descend, m. Thesides, -œ; el poema relativo a él: Theseis, -ïdis ‘Teseida’. Su tem­ plo de Atenas: Theseíon. Te'seon o Te'seion: gr. Theseion, it. The'séion, ing. y al. The'seion. Nuestra acent. Teseón se debe sin duda a influencia fr. Tesmo'forias ‘festivales de Ceres’: lat. Thesmophoría, -ôrum, ing. Thesmo'phoria, al. -'phorien. 'Tespias: lat. Tespïœ, -ârum, it. 'Tespie, fr. Thespies, ing. y al. Thespïœ (Beocia). Sus adj.: Thespius y Thespiacus, -a, -um, Thespiades, adj. f. ‘las Musas’.

'Tespis: lat. Thespis, -is, it. 'Tespi, ing. y al. 'Thespis. Tes'protos: Thesproti, -ôrum; su región: Tesprotïa, -æ; su adj.: Thesprotius, -a, -um. 'Testio: lat. Thestïus, -ii. Su hija: Thestias, -âdis. 'Testor: lat. Thestor, -ôris. Su hijo: Thestorïdes, -æ. Te'tidio: lat. Thetidíum, -ii (Tesalia). 'Tetide: lat. Thetis, -ïdis ‘la madre de Aquiles’, it. 'Teli o 'Tetide. 'Tetis: lat. Tethys, -yos ‘mujer dei Océano’. Conviene distinguir esta ninfa de la anterior con dis­ tintos términos en esp. Tetra'filia: lat. Tetraphyña, -æ (Epiro). 'Teucro: lat. Teucer, -cri, it. 'Teucro, ing. 'Teucros, al. 'Teukros (de Salamina). 'Teucro (de distinta familia que el anterior), de donde derivan: Teucri, -ôrum ‘Troyanos’ y Teucrïa, -œ. T eu'doria: lat. Theudorïa, -æ (Atamania). 'Teudoto: lat. Theudôtos, -i. 'Teuma: lat. Theuma, -tis (Tesalia). Teu'meso: lat. Theumësus, -i (Beocia). Teu'tanos: lat. Teutàni, -ôrum. 'Teutico: lat. Teutïcus, -i.

Diccionario de los nombres propios griegos

Teutobodiacos: lat. Teutobodiaci, -ôrum (no cuantificado). Teu'trante: lat. Teuthras, -antis. Sus adj.: Teuthranteus y Teuthranñus, -a, -um. 'Teutria: lat. Teutrïa, -æ. 1Tia: lat. Thía, -æ. No confundir con Ti Ία. 1Tías ο 'Tiade: lat. Thÿâs / Thÿâdis o Thyias (pl. Thyiâdes). 'Tiamis: lat. Thyâmis, -idis. 'Tiana: lat. Thyâna -æ y Tyâna, -ôrum. T ia'tira: lat. Thyafira, -æ. Tiba'renos: lat. Tibarèni, -ôrum. 'Tibios: lat. Thibîi, -ôrum. 'Ticio: gr. Tityôs, lat. Tityos, -yi, ing. y al. 'Tityos. 'Tideo: lat. Tydëüs (bisil.), -ei y ^eos, it. Ti'deo (mal), ing. y al. 'Tydeus. Su hijo: Tydides, -æ ‘Ti ' dida’. Ti'ene: lat. Thyène, -ës. Ti'estes: lat. Thyestes, -œ (R. '3), it. Ti'este, ing. y al. Thy'estes. Ti'foeo: lat. Typhôëüs (trisil.). (Este término y el sgt. designan el mismo gigante.) It. Ti'feo (mal), ing. Ty'phoeus. T i'fon: lat. Typhon, -ônis, it. Ti'fone, ing. 'Typhon. T i'g ra n e s : lat. Tigránes, -is, it. TV grane, ing. y al. -'g ra ­ nes. La ciudad que fundó: T ig ra n o 'certa (R. 3), it. -'c e rta , ing. -'c e rta , al. -'certe.

171

'Tigris: lat. Tigris, -idis e -is, it. Tigri (del ac.), ing. y al. Tigris (del nom.). T i'ia: gr. Thyia, lat. Thyia. 'Tile: lat. Thyle, -es, v. Thule. Ti'magenes: lat. Timagënes, -is. Ti'm agoras: lat. Timagoras, -ce. T i'mantes: lat. Timanthes, -is (R. 3), it. Ti'mante, al. Ti'manthes. T i'marco: lat. Timarchus, -i (R. 3)· Ti'm arete: lat. Timaréte. Ti'm arquides: lat. Timarchides, -is. Ti'm avo: lat. Timavus (mejor -os) (Istria), it. Ti'mavo. 'T im bra: lat. Thymbra, -æ o Thybre, -es con templo de Apolo, de ahí Thymbrceus, -i, epít. del dios. 'Tímele: lat. Thymële, -es. Ti'meo: gr. Tímaios, lat. l'imceus, it. Ti'meà, ing. Ti'mœus, al. Ti'maios. Ti'mocares: lat. Timochares. Ti'm ocrates: lat. Ti'mocrates, -ce, ing. -'mocrates, al. -'mokrates. T im o c re 'o n te : gr. Timocréon, -on tos, ing. mocreon, al. -'mokreon. Tim ole'onte: gr. Timoléon, -ontos, it. Timole'onte (o -le'one), ing. y al. (del nom.) -'moleon. Su adj.: Timoleonteus, -a, -um.

172

Justo Vicuña - Luis Sanz de Almarza

Ti'molo: lat. Timolus (o Tmolus). Ti'momaco: lat. Timomachus, -i, al. Ti'momachos. Ti'mon: lat. Timón, -ônis, it. Ti'mone, ing. y al. 'Timon. Ti'moteo (o Timo'teo): gr. Timótheos, -ou (no se trata aquí del dipt, final -eu, sino de las dos sil. breves -eo), lat. Timothëüs, -i, it. Ti'moteo, ing. -'motheus, al. -'motheos (v. Prel. 4). En ing. también 'Timothy (apóc. y retroceso acent.). 'Tindaro y 'Tindareo: lat. Tyndarus, -i y Tyndârëüs (trisíl.), -rei (o -eos), it. 'Tindaro, ing. 'Tyndareus. Su adj.: Tyndarius, -a, -um. 'Tinos: lat. Thyni, -ôrum. Su región: Thynia, -œ (Bitinia). T i'one o Ti'oneu: lat. Thyône, -es y Thyonëüs. Su hijo: Thyonianus, -i. Ti'quiunte: lat. Tichius, -untis (en el Eta). Tiran'nion: lat. Tyrannio, -ônis, ing. y al. Tyrannio. Tiras y Tyras, -æ (Sarmacia). 'Tire: lat. Thyre, -ës. Su adj. f.: Thyreatis, -idis. 'Tireo: lat. Thyrëum, -i o Thyrium, -ii (Acarnania). Ti'resias: lat. Tiresias, -œ, it. Ti'resia. Tiri’dates: lat. Tiridates, -æ.

Tirinto: lat. Tiryns, -nthis (y -nthos). Al declinarse la palabra por la 3a, era de esperar Ti'rinte en it. y esp. Pero nombres famo­ sos como Corinto, Olinto, Laberinto, habrán influido en su transcripción por la 2a En efec­ to: it. Ti'rinto (ing. y al. Tiryns). 'Tiro: lat. Tyros (o -us), -i ‘laciu ­ dad’. Su adj.: Tyrius, -a, -um. 'Tiro: lat. Tyro, -us, -i ‘la perso­ na, f.’. Tir'sagetes o Ti'sa-: lat. Thyrsagëtes (Thyss-). 'Tirsis: lat. Thyrsis, -idis, ing. 'Thyrsis. Tir'teo: lat. Thyrtæus, -i, it. Tir'teo, ing. Tyr'tœus, al. Tyr'taios. Tisa'femes: lat. Tis(s)aphernes, -is, it. Tissa'feme, ing. Tisa'phemes. 'Tisbe: lat. Thisbe, -es, ing. y al. Thisbe. 'Tisias: lat. Tisias, -æ, ing. y al. T(e)isias. Ti'sifone: lat. Tisiphone, -es, it. Ti'sifone. T i'sago ras: lat. Tisagoras, -ae. Ti'sameno: lat. Tisamënos, -i. Tisa'nusa: lat. Tisanüsa, -ae. 'Tise: lat. Tisse, -es (junto al Etna). Ti' seo: lat. Tisceus (o -saeum), -i (R. 2). Ti'sicrates: lat. Tisicrâtes. T i'tan: lat. Titan, -ânis (forma colateral Titânus, -i), it. TV tan

Diccionario de los nombres propios griegos

(pl. Ti'tani), ing. y al. 'Titan; al. además Ti'tanen (la desin. -en de pl. exige acent. en la penúlti­ ma). Su hija: Titania; su adj.: Titanius, -a, -um. Tita'riso: lat. Titarlsos, -i (Tesalia). 'Titio/Ticio: lat. Tityos, -yi, al. 'Tityos. ' Titiro: lat. Titÿrus, -i. Titoes: lat. Tithoes (egipcio, sin cuantificar). T i'tono: lat. Tithonus (o -nos), -i, it. Ti'tone (¿le supone la 3a declinación?), ing. Ti'thonus, al. -nos. Tle'polemo: lat. Tlepolemus, -i (y -mos). T 'm aro: lat. Tmaros (o -us). T'm olo: lat. Tmolus (y -os), -i (Lidia). Su adj.: Tmolius, -a, -um. To'ante: lat. Thoas, -antis (R. 3), ing. y al. Thoas. Su adj.: Thoantëus, -a, -um. Tolisto'bogios (o Tolosto-): lat. Tolistobogîi, -ôrum (no bien cuantificado). Tolo'meo: v. Ptole'meo. 'Tomis, -is o Tomi, -ôrum (Mesia). Sus hab.: Tonñtae, -ârum. Su adj.: Tomitanus, -a, -um. 'Tom iris: lat. Tomÿris, -is (y Tamy- o Tami-). 'Torax: lat. Thorax, -âcis, it. To'race.

173

To'rone: lat. Torône, -es (Macedonia). Sus adj.: Toronœus y Toronaicus, -a, -um. 'Tracia: lat. Thracia, -æ, Threcïa, -œ y Thrëcë, -ës, it. 'Tracia, ing. 'Thracia (Thrace), al. ' Thrakien (con suf. de pais, cfr. Spanieri). Su hab.: Thrax, -cis. Sus adj.: Thracius, Thracus, -a, -um, etc. Traga'seo: lat. Tragasœus, -a, -um ‘perteneciente a’ ' Tragasa, 1Tragasœ, -ârum (’Troade). Tra'gurio, lat. Tragurïum, -ii. 'Traies: lat. Tralles (y Trallis), -ium, ing. ' Tralles, al. ' Tralles y 'Tralleis. T rape'zunte, hoy Trebi'sonda: lat. Trapezus, -untis, it. Trebi'sonda (del ac.), ing. 'Trebizond (apóc. y retroceso acent.), al. Trape'zunt (apóc. en palabra larga). El nombre de ciudad está muy expuesto a variar con el tiempo y más si es largo. El esp. aquí lo habrá tomado del it. 'T raquis: gr. propiamente Trachís, -chinos, lat. Trachin, -înis. El caso lat. de Eleusis, -sïnis, donde hasta el it. ha tomado, como las otras leng., el nom., nos invita a repetirlo aquí. Lo mismo propone Fz. Galiano. Sólo podemos aducir entre las modernas el testimonio

174

Justo Vicuña - Luis Sauz de Almarza

al. 'Trachis. Su adj.: Trachinius, -a, -um; sus hab. f. Trachiniœ, -drum. 'Trasea(s): lat. Thrasëa(s), -æ ,' ing. 'Thraseas. Trasi'bulo: gr. Thrasyboulos, lat. T hrasybulus, -i, it. T ra'sibulo (acent. errónea, com o en esp., a causa del suf. lat. -bulum , esp. pábu­ lo), ing. T hrasy'bulus, al. -'bulos. 'Trasicles: gr. Thrásycles. Trasi'deo: gr. Thrasydaíos. Tra'silo: lat. Thrasyllus (R. 3), ing. al. Thrasilius. Tra'simaco: lat. Thrasymachus, -i, ing. Thra'symachus, al. -'symachos. Tra'son: lat. Thraso(n), -ônis. 'Trausos: lat. Thrausi, -ôrum. Thre'zen: lat. Throezen, -ënis, ing. al. Troi'zen. Su adj.: Troezenius, -a, -um. Mantenemos estas z eti­ mológicas, pues es difícil rom­ per a la vez con griegos y troyanos. Tri'balos: lat. Triballi, -ôrum (3. 3). Tri'filia: lat. Triphylia, -œ (Élide). Su adj.: Triphyttus, -a, -um. Tri'fon: lat. Triphon, -ônis. Tri'montio: lat. Trimontium (R. 3), -ii ‘nombre posterior de Filipópolis (Tracia) ’.

Tri 'nacria ‘Sicilia’: lat. Trinacria, -æ. Su adj.: Trinacrius, -a, -um; adj. ï, Trinacris, -idis. Tri'ocala: lat. Triocâla, -ôrum (Sicilia). Su adj.: TriocaUnus, -a, -um. 'Triopas: lat. Triopas, -æ. 'Tripoli: lat. Tripôlis, -is, it. 'Tripoli, ing. y al. 'Tripolis. Su adj.: Tripolitanus, -a, -um. Trip'tolemo: lat. Triptolemus, -i, ing. Trip'tolemus, al. - ‘tolemos. Trisme'gisto: lat. Trismegistus, -i (R. 3), epit. de Mercurio. Tri'ton: lat. Triton, -ônis, it. Trito'ne, ing. y al. 'Triton. ' Troas (o ' Troade)·, lat. Troas, -adis, v. Tros. Tro'fonio: lat. Trophonius, -ii, it. Tro'fonio, ing. -'phonius, al. -'phonios. 'Troilo: lat. Troilus, -i, ing. y al. 'Troilus. Trope'oforo: lat. Tropceoforus, -i, ‘epít. de Júpiter’. Τι•os (o Troya)’, lat. Tros, Trois, de donde Troya, lat. Troja, -æ (o Troia). Los adjs. de la ciudad: Troius, -a, -um, Trojanus y Troicus, -a, -um; Tros, -adis, f. ‘latro y an a’ y ‘la 'Troade’. 'Trosmis: lat. Trosmis, -is (Mesia). Tu'cidides: lat. Thucydides, -is, it. Tu'cidide, ing. y al. Thu' cydides.

Diccionario de los nombres propios griegos

'Tule: lat. Thülë (y Thyle), -ës. 'Turios: lat. Thuñi, -ôrum, it. Turi ‘ciudad levantada sobre la ant. Síbaris’, ing. y al. Thurioi y

175

también al. Thuñi. Su adj.: Thurinus, -a, -um. Tyche, diosa.

u Ucale'gonte: lat. Ucalëgon,-ontis (R.3). U 'lises y O di’seo: el nombre gr. Odyssëos y el lat. Ulixes (o Ulysses, -is) da en it. U'lisse u Odis'seo, ing. U lysses, al. Odys'seos. U 'rania: lat. Urania, -œ o Urariie -es, ing. y al. U'rania. ‘Urano: lat. Uranus, -i, it. (como esp.) U'rano, ing. 'Uranus, al.

'Uranos. El error it. y esp. se explican por los numerosos adj. terminados en 'ano (Romano, etc,). 'Urio: lat. Unos, -íi (titulo de Júpiter). U s'cana: lat. Uscàna, -œ. 'Uspe: lat. Uspe, -ës (Escitia).

z Z a 'cinto: lat. Zacynthos {-us), -i (R. 3); hoy Zante. Su adj.: Zacynthius, -a, -um. 'Zalates: lat. Zalâtes, -œ. Za'leuco: lat. Zaleucus, -i, it. Za'leuco. 'Zam a: lat. Zama, -ce, it., ing. y al. 'Zama. Za'molxis: lat. Zamolxis, -is (R. 3). 'Zancle: lat. Zancle, -ës, ant. ‘nombre de M e'sina'. Sus adj.: Zanclæus y Zanclëius, -a, -um. 'Zefire: lat. Zephÿre, -ës (junto a Creta). Z e'firitis: lat. Zephyritis, -idis ‘Arsinoe’.

'Zefiro (o 'ce-): lat. Zephyrus, -i, it. 'Zefiro, ing, y al. 'Zephyr (apóc. en esdrújula). Ze'firio: lat. Zephyrium (y -ori), ‘promontorio de Cilicia’. Z e'non: lat. Zenon(n), -ônis, it. Ze'none, ing. 'Zeno; su adj.: Zenoniánus, -a, -um. Ze'nobia: lat. Zenobia, -œ. Z eno'doro: lat. Zenodôrus, -i, it. Ze'nodoro (equivocado), ing. Zeno'dorus. Z e'nodoto: lat. Zenodotus, -i, it. -'nodoto, ing. -'nodotus. Ze'rintio (o Ce-): lat. Zerynthius, -a, -um, adj. ‘de la ciudad de Zerinto’ (Tracia).

178

Justo Vicuña - Luis Sauz de Almarca

'Zetes ('Ce-): lat. Zetes, -ce. 'Zeto ('Ce-): lat. Zethus, -i, it. 'Zeto, ing. 'Zethus. 'Zeugm a: lat. Zeugma, -âtis (Siria). 'Zeuxis: lat. Zeuxis, -is (o -idis), it. Zeusi, ing. y al. 'Zeuxis. 'Zoilo: lat. Zoilus, -i, it. 'Zoilo. 'Zone: lat. Zone, -es (Tracia).

'Zopiro: lat. Zopyrus, -i, it. 'Zopiro. Z oro1astro: lat. Zoroastres, -is (R. 3), it. Zoro'astro o Zara'tustra, ing. y al. Zoro'aster (o Zara'thustra). 'Zosimo: gr. Zôsïmos, it. 'Zosimo. Z os'ter: lat. Zoster, -ëris (Atica).

View more...

Comments

Copyright ©2017 KUPDF Inc.
SUPPORT KUPDF