Tirant Lo Blanc Vicens Vives

Tirant[o Btanc JoanotMartoreLL Lorres A d a p t a c i od ' l s m a e T P r o l e gd ' A l b e r tH a u f

r

Prdleg La lluita entre Occident i Orient al seglexv La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs el 1453va omplir de terror i consternaciól'Europa cristiana. La trágica notícia, que marca el pas de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna, va portar-la una nau de Barcelonaque venia de Sicília,tal i com ho fa constar l'autor del Dietari d'Alfons el Magnhnim.,incapag de reprimir la següentlamentació: Oh tanta dolor e pérdua de cristiandat... Los murs de la ditcrciutat, fets per mans d'dngels,venir en poder d'infels així cruels! Molt prompte altres testimonis presencialsconfirmaren la magnitud del desastre.Així, eI 455, Ioan César,parent de I'emperador bizantí, oferia de viva veu als jurats valencians i a la reina Maria I'horripilant versió personal de la tragédia,comentant casosde pares escorxats,germans ernpalatso cremats de viu en viu, esposesi filles captivades,destrucció i profanació d'esglésiesi de relíquies,i m o l t s a l t r e s e x e m p l e sd e c r u e l t a t i d e s o l a c i ó .M o n u m e n t s t a n simbdlics com la catedral de Santa Sofia i el Partenó d'Atenes s'havien convertit en mesquites. Els planys no podien amagar el fet que les grans poténciescristianes,en especialels reis de Frangai d'Aragó, havien ignorat les insistentspeticions d'ajuda dels bizantins. La indiferéncia i passivitat de l'Occident cristiá havien facilitat que I'imperi turc s'erigira en

una gran poténcia mediterránia,provocant ia crisi de les estructures tradicionals del comerg europeu amb Orient i un perillós desequilibri entre dues forcestotalment oposades:la mitja lluna i la creu. Lesmentada crdnica valenciana dóna també testimoni d'altres notícies que van fer repicar campanesi van pujar I'abatuda moral del nostre poble. EI t455,a z8 d'abril, venc lo correu,lo qual portd Ia nova com... havienfet papa lo cardenale bisbede Valéncia,ntisser Alfonso de Borja, nAturAl de Xiitiva. Havia pres nonl Calixtus. Tot d'una que va ocupar el cárrec,el nou papa, Calixte III, en un intent de canviar el curs de la história, va fer públicament un solemnevot, anunciant el seu propósit de vessarla seua sang per la recuperació de Constantinoble,la destrucciódel turc i l'extermini de la diabólica sectamafomética. La nostra gent situava aquestavictória en el marc d'una duríssima lluita entre dues religions i maneres d'entendre la vida que aleshoreses trobaven en peu de guerra, i s'aferravaa I'esperangade recuperar,no solament l'imperi deBizanci, sinó també l'anomenada Terra Santa. En efecte,Jerusalemi els altres llocs que van ser escenaride la vida i mort de |esucrist feia temps que es trobaven en mans dels m u s u l m a n s . P e r a i x ó , a p a r t i r d e l s e g l ex r , v a n s e r o b j e c t i u d e cruels campanyesmilitars de reconquesta,anonlenadescroades, perqué els qui hi participaven,amb la benedicció oficial del papat, portaven una creu de drap cosidaal pit. Calixte III, a I'hora de convocar una nova mobilització general dels regnescristians,no feia altra cosa que ressuscitarla vella idea (recollida per autors com Ramon Llull) segonsla qual alló que justificava i donava sentit a l'esforg bél.lic dels senyors feudals no era l'ús i I'abús de la forqa, o la satisfaccióde les ambicions individuals o nacionals,sinó la defensade la fe cristiana.

r Aquesta idea va donar peu a la fundació dels anomenats ordes militars, corn el dels famosos templers, o el dels cavallersde Sant /oan de I'Hospital. Com que les croades eren consideradesuna (guerra santa>,els qui hi morien, tant en el bándol cristiá com en el musulmá, passavena ser mártirs de la própia fe, amb la qual cosa tenien garantida la gldria temporal de la fama mundana i també la glória eterna del Paradís. La croada del papavalenciá,destinadaa aturar l'embestidaturca contra Europa, va tenir un fulgurant éxit inicial el t456, amb la grandíssimavictória de cristíandaf,obtinguda en el setgede Belgrad, on els turcs van ser desbaratats miraculosanrcntper un exércit croat dirigit per |oan Hunyadi, a qui el Dietari anomena precisament/o compte Blanc. Aquest cavaller,juntament amb altres de molt més distants com Alexandre el Gran, César o Roger de Flor, és possible que serviren de model per a la creaciódel personatgede Tirant. D'altra banda, feia temps que hómens com Arnau de Vilanova, Sant Vicent Ferrer o FrancescEiximenis havien contribuit a divulgar per la Corona d'Aragó tota classede curiosesprofeciessobre la imminent fi del món, augmentant la sensaciógeneralitzadade temor. Segonsells, el món estavaa punt d'acabar-se,peró, abans del terrible ]udici Final, Ia humanitat seria testimoni de fets extraordinaris: patiria una terrible prova sota el control de I'anomenat Anticrist, personificació del mal, que aniria seguida del triomf d'un emperador cristiá, eue, en col.laboracióamb el papa, unificaria les forces cristianes i culminaria un procés universal de conversió de tot el món a ia fe católica,jueus i musulmans inciosos. Aixd explica que I'extraordinária conjunció, a mitjan segle xv, d'un papavalenciái d'un rei de la Corona d'Aragó de la talla d'Alfons el Magnánim fomentara tota classed'expectativesi fabulacions,tanmateix prornpte frustradesper la mort d'un i altre, el 1458.

La croada de Tirant Per aixd té especialinterésque el cavallervalenciáIoanot Martorell projectaradamunt del paper,a forgad'imaginació,lavictdria utópicaque la dura realitatnegavaal poblecristiá.La seuaextraordináriaficcióesconvertiaaixí en una poderosaarmade propaganda que, a més de proporcionarentretenimenti distracció,contribuia a pujar la moral de la gent,atemoridapel perill d'una penetració turca al sud d'Itália o en el cor de la vella Europaa través delsBalcans.Tirant 1oBlancsatisfeiaaixí el desigcol.lectiude superardefinitivamentI'amenagaturca,redreqanta favor del cristianismela balangadel poder. Peraixd JoanotMartorelltransformagradualmentel seupersopel desigde guanyarfanatge:de cavallercortesámassaobsessionat rna i rigorosamentcenyita l'estrictei sovint cruelíssimritual cavalleresc,passaa ser un famóscabdillcristiáque lluita per alliberar l'imperi grec de la invasiódels turcs.Gráciesal seuvalor, enginy, diplomácia,experiénciatáctica,i al seuevidentdomini de I'organitzaciómilitar i dels vells estratagemes consagratsen els clássics llibresde Vegecii de Frontío en cróniquesque,com lesde Ramon Muntaner,tenienvalor de modélicprecedent basaten l'experiéncia, els objectiusmilitars d'una nova croadaimal'heroi aconsegueix I'imperigrec. ginária,talscom aixecarel setgede Rodeso defensar Tirant no solamentésel gran estrategsalvadorde Constantinoble que la cristiandatva esperaren va, també es constitueixen el providencialinstrumentde la tan anunciadaconquestai cristianitzaciódel nord d'Africa,proposadaper Llull al nostrerei ]aumeII i haviad'acabarneutralitzantla pugnaengue,segonslesprofecies, a favordel segon! tre Mahomai Jesucrist El plantejamentd'aquestacroadaideal,a partir d'un cavaller que arribaa seremperadorgráciesalsseuspropis mérits,no deixa

missatgecrític i alliqonadorsobrequide contenirun considerable na hauria de ser la vertaderafunció dels monarquescristiansi de la cavalleriaen general,en realitatmassaapartats,tant elsuns com elsaltres.deisseusvertadersobiectiusa causade lesbarallesi vanitatscortesanes. De Ia realitat a Ia ficció Tirant lo Blancésfruit d'unesriques i variadeslectures,peró també recull les nombrosesexperiénciespersonalsdels viatgesi peripéciesdel seuautor arreu d'Europa,i cal suposarque molts dels La famíliade foanot Martorell, relacionaseusidealsi desenganys. da amb la cort del duc de Gandia,tenia senyoriusen el Regnede van tenir nou fills, Valéncia,i els seuspares,Francesci Dami¿rta, delsqualsconvérecordar,a ntésde l'escriptor,Isabeli Damiata.La va primera fou esposadel poetaAusiásMarch,el qual,desconfiat, demorarel casamentfins desprésd'havercobrattota la dot matrimonial estipulada. Damiata,d'altrabanda,va causarmolts maldepromesade matricapsal seugermáJoanota causade la suposada moni que li havia fet el seu cosí Joande Mompalau.El fet que Mompalau es negaraa satisferaquestapromesava ocasionarun greugeentreles duesfamíliesque va donar lloc a un intensintercanvide lletresde batalla.Aquestgénereepistolar:eue JoanotMartorell coneixiarnolt bé i que és molt presental Tirant,serviaper a vehicularlesacusacions i argumentsde lespartsi per a determinar elsdetallsde com s'haviende tractarlesqiiestionsd'honor,la fixació de jutges,el lloc i la datadelsduels,tria de lesarmes,etc. Mogut d'aquest