TEMA 1_Caracteristiques Del Nen-A Fins Als 6 Anys

 TEMA 1 Característiques del nen i la nena fins als 6 anys1

TEMA 1: LES CARACTERÍSTIQUES DEL NEN I LA NENA FINS ALS 6 ANYS Fins el segle XIII, els infants eren considerats senzillament adults en petit, més fràgils i menys intel·ligents. En els segles XVII i XVIII, moviments com la Il·lustració van donar lloc a la descoberta de la infantesa com una etapa diferent de la adulta i amb un tractament diferenciat. En el segle XIX, XIX, es va alli allibe bera rarr als als infa infant ntss de la real realit itza zaci ció ó de treb trebal alls ls pesa pesats ts,, i fina finalm lmen ent, t, am amb b la industrialització i els moviments obrers, es va generalitzar l’ensenyança elemental que més tard va ser obligatòria. En el segle XX, la infància apareix com un període clarament diferenciat on els infants, gràcies a la seva plasticitat i capacitat d’adaptació, es converteixen en subjectes actius d’un procés de construcció i adquisició de transformacions i èxits. 1.- Principals factors que intervenen en el seu desenvolupament 

Al llarg de la història de la psicologia evolutiva s’han desenvolupat diferents corrents teòrics per explicar la naturalesa humana i el seu desenvolupament. Les més destacades són: Model mecanicista: Els anglesos J. Locke i D. Hume, empiristes, expressaven les seves idees sobre la ment humana amb la metàfora de la tabula rasa, comparant la ment en el moment del naixement amb una pissarra en blanc. Serien l’experiència i la estimulació el que dotarien de coneixements coneixements al infant per a poder créixer i desenvolupar-se. Model organicista: organicista: Rousseau i Kant, i més tard Freud i Piaget, en canvi, defendran la existència de determinades característiques característiques innates del ésser humà, que tindràn més pes que els estímuls externs. Model del cicle vital – life-span: sorgeix a finals dels anys 70. Conceben que el infant té unes característiques innates, viu unes experiències, i destaquen la influència de la cultura i la generació a la qual es pertany. Actualitat: pluralisme conceptual: el desenvolupament psicològic és un procés que té múltiples causes i que pot orientar-se en múltiples direccions, però sobretot cal tenir en compte la connexió entre entre l’àmbit psicològic, psicològic, el biològic, el històric, històric, i el sociocultural. sociocultural. •

•

•

•

Com veiem doncs, hi ha factors existents en les persones, en el entorn, o en la interacció de ambdós que intervenen en el desenvolupament de un individu. A.- L’herència i el medi: Hi ha uns continguts tancats que defineixen el ésser humà com a

espèci espècie e (filog (filogène ènesis sis), ), i uns uns contin contingu guts ts obert obertss que que es desen desenvol volup upara aran n nomé noméss segon segonss la influència del medi sobre la persona. Els factors genètics i ambientals es relacionaran entre ells ells per comple completar tar el desenv desenvolu olupa pame ment nt en difere diferents nts mo momen ments ts i a difere diferent ntss nivell nivells. s. La canalització ens mostrarà que, en els primers dos anys, tots els individus tenen un calendari de desenvolupament desenvolupament molt similar on juga un paper molt important el codi genètic, però a mida que creixen, la interacció amb el entorn anirà introduint diferències en els individus de la mateixa edat. Un ambient ric en estímuls, oferirà més elements de coneixement al infant, igual que una bona alimentació, la atenció sanitària, els estímuls lingüístics, lingüístics, etc. B.B.- La inter interac acció ció físi física ca:: el exerci exercici ci funci funcion onal al i l’expe l’experiè riènci ncia a adqu adquirid irida a en la acció acció que que s’efectua sobre els objectes. Si les possibilitats que ofereix la maduració no s’exerciten, no serviran per al desenvolupament i s’endarrereixen o s’atrofien. C.- La interacció i transmissió social: la socialització esdevé una estructura on el infant rep informació i també contribueix al seu entorn. La interacció amb el grup humà és important per l’evolució psíquica. (Si un infant parloteja i ningú l’anima, no continuarà explorant el llenguatge) D.- Mecani Mecanicis cismes mes del desenvol desenvolupa upament ment intel· intel·lec lectua tual: l: Assim Assimila ilació ció dels dels objec objectes tes de coneixement als esquemes que el subjecte ja posseeix. Les característiques noves indueixen a una modificació dels mateixos, la acomodació. Així es produeixen els processos de regulació on el subjecte es va adaptant i va modificant la seva conducta segons la seva interpretació del medi. Les acomodacions acomodacions no són sempre vàlides, ja que el individu evoluciona. Per Piaget, hi ha

 TEMA 1 Característiques del nen i la nena fins als 6 anys2

un constant procés de desequilibri, ja que el infant es troba en conflicte quan creix la seva capacitat per reflexionar sobre la realitat, es desequilibra i inicia un nou procés de equilibració. E.- Afectivitat i motivació: La necessitat de creure, afirmar el seu jo, estimar, ésser estimat i ser valorat constitueixen els motors del desenvolupament desenvolupament intel·lectual, emotiu, social, etc. F.- El llengu llenguatge atge:: el llenguatge marcarà el procés de desenvolupament intel·lectual molt important. El llenguatge crea pensament i el pensament llenguatge. G.G.- El joc: joc: El joc permet als infants assimilar una realitat, i a l’hora fixar i experimentar conductes i aptituds apreses recentment fins a dominar-les. dominar-les. 2.- Característiques del nen i la nena fins als 6 anys Característiques generals del desenvolupament:

-

És un proc procés és sotm sotmès ès a facto factors rs tant tant hered heredita itaris ris com com ambie ambient ntals als És un proc procés és unit unitar arii i glob global al És una una suc succe cess ssió ió orde ordena nada da de canv canvis is Les paut pautes es de desenv desenvolu olupa pamen mentt comunes comunes obeei obeeixen xen a unes unes lleis deter determi mina nades des tot tot i que que cada individu té unes característiques particulars Uns Uns elem elemen ents ts inte integr gren en els els altr altres es Es parteix parteix d’une d’uness capacita capacitats ts generals generals per arriba arribarr a l’especia l’especialitza lització ció de de les capa capacitat citats. s.

L’ev ’evolu olució ció dels els inf infants durant rant l’et l’eta apa de l’ed l’edu ucaci cació ó infa infan ntil és defin efinei eix x com com un desenvolupament global, tot i que es per explicar-la dividirem les capacitats que adquireixen en cinc àrees: biològica, sensorial, afectiva i social, cognitiva i de llenguatge. 2.1.- Desenvolupament biològic:

El desenvolupament físic és un procés molt organitzat, regular i continuo seguint un calendari maduratiu, i més ràpid a l’edat infantil que a la resta de les etapes de desenvolupament del subjecte. Disposa de uns processos de recuperació, és a dir, el creixement humà té un control i uns mecanismes correctors que, quan sorgeix un problema o trastorn, recupera el camí perdut i reprèn la trajectòria prevista quan el trastorn desapareix. -

Al naixeme naixement, nt, el sistema sistema nerviós nerviós està està imma immadur dur i en const constant ant trans transform formació ació Es passa passa dels reflex reflexos os innats innats (succi (succió, ó, graspin grasping, g, del moro, moro, ma marxa rxa autom automàti àtica) ca) i mo movim viment entss incontrolats a moviments conscients i voluntaris. S’inicia S’inicia el el procés procés de mielinitz mielinització ació segui seguint nt les lleis cefalo cefalocaud caudal al i proxim proximodis odistal tal Els progre progressos ssos físics físics,, seguint seguint aques aquestes tes lleis, lleis, aniran aniran des des del domini domini del del cap, despr després és el de de les espatlles, el tronc, i les cames, i des de l’eix de simetria, cap a les extremitats (espatlla, colze, mà, dit). Pes: Pes: augm augmen enta ta el pes molt molt ràpi ràpida dame ment nt els 3 prim primers ers meso mesos, s, dobla dobla el pes pes als 6 me meso soss i després augmenta lentament fins arribar a 17 kg aproximadament als 5 anys. Tall Talla: a: Neix Neix am amb b uns 50 cm i dura duran nt el prim primer any, any, augm augmen enta tarà rà uns uns 20 cm, cm, despr esprés és augmenta fins a 1,05 m als 5 anys. Cap: El El nadó nadó neix despro desproporc porciona ionat, t, el seu cap repres representa enta ¼ de la grand grandària ària corpor corporal. al. El seu cervell pesarà al naixement uns 300 gr, i durant els primers anys augmentarà fins a pesar 1 kg. Cons Co nstr truc ucci ció ó de l’es l’esqu quem ema a corp corpor oral al,, impo import rtan antí tíss ssim im per per a la cons constr truc ucci ció ó de la pròp pròpia ia identitat. (2 anys) Dentició Dentició:: apareix apareix la prime primera ra dent dent als 6-8 6-8 mesos. mesos. Caps Caps als 2 anys anys i mig, mig, conclou conclou l’erup l’erupció ció de la prime primera ra dentic dentició ió que que té 20 peces. peces. Als anys anys següen següents, ts, seran seran subs substit tituïd uïdes es per per les definitives, que fan la primera erupció cap als 6-7 anys Control d’ d’esfínt ínters Defi Defini nici ció ó de la late latera ralit litat at (5-6 (5-6 anys anys): ): late latera ralit litat at defi defini nida da (ull (ull,, mà peu ma mate teix ix cost costat at), ), creuada, i no definida (s’ha de potenciar una d’elles). Incremen Incrementt de la força i la resistè resistència ncia coinc coincidin idintt amb el desenvo desenvolupa lupamen mentt muscula muscular. r. Desenv Desenvolu olupa pame ment nt de la veloci velocitat tat,, agilitat agilitat i flexibil flexibilita itat, t, juntam juntament ent amb la resistè resistènci ncia a i la força Projec Projecció ció - recepci recepció ó i ma manip nipul ulaci ació: ó: coordi coordina nació ció entre entre la percepc percepció ió visual visual del movime moviment nt de l’obje l’objecte cte i el propi propi mo movim vimen entt (hab (habilit ilitats ats am amb b pilote pilotes, s, cosir, cosir, retall retallar, ar, punxa punxar, r, pintar pintar,, resseguir, etc.

 TEMA 1 Característiques del nen i la nena fins als 6 anys3

-

Constr Construcc ucció ió dels concept conceptes es espacia espacials ls a través través del propi propi cos (dalt/ba (dalt/baix, ix, davant/ davant/da darre rrera, ra, dreta/esquerra) Construc Construcció ció dels dels concept conceptes es tempo temporals rals i dels dels ritmes ritmes (abans, (abans, després, després, esperar esperar el torn) torn) Es conc conclo lou u el proc procés és immu immuno nolò lògi gicc

2.2.- Desenvolupament sensorial:

-

Percep Percepció ció visua visual: l: poca poca agudesa agudesa visua visuall al princ principi ipi,, s’intere s’interessa ssa pel pel rostre rostre humà humà i les seves seves parts. Percep Percepció ció audit auditiva iva:: es posa en marxa marxa aban abanss de néixer. néixer. S’inter S’interess essa a pels sons sons que tenen tenen la freqüència de la veu humana i és capaç de identificar diferents veus. Percepcio Percepcions ns gustati gustativa, va, tàctil tàctil i olfact olfactiva iva s’inici s’inicien en molt molt aviat aviat i amb el temps temps s’aniran s’aniran afinant afinant i es faran més discriminadores. discriminadores. Sensacio Sensacions ns internes internes (gana) (gana) es relacio relacionara naran n amb els els estímu estímuls ls externs externs (perso (persona na que que em dóna dóna el biberó) Intel·l Intel·ligè igènci ncia a senso sensorio riomo motor tora: a: realitz realitza a accion accionss sobre els object objectes es i aprèn aprèn a parti partirr de elles, elles, coordinant, repetint i diversificant els esquemes d’acció sobre els objectes amb el fi d’anar coneixent la realitat.

2.3.- Desenvolupament social i afectiu:

El infant aprèn aprèn a sentir-se sentir-se bé amb un mateix (equilib (equilibri ri personal), personal), per enfronta enfrontar-se r-se amb situacions i persones noves (relació interpersonal) i anar establint relacions més llunyanes i actuant en el món (inserció social). Afecció: és un vincle que estableixen els infants amb les persones que hi interactuen de forma privilegiada. privilegiada. Aquest vincle passa per diferents etapes: - 0-2 0-2 mesos: mesos: és un un actiu actiu cercad cercador or d’estím d’estímuls uls socia socials, ls, busca busca la veu, veu, el tacte, tacte, però però no hi ha proves que conegui a les persones - 2-6 mesos: mesos: discrimin discrimina a entre entre unes persones persones i altres altres i manifest manifesta a conduct conducta a d’accept d’acceptació ació vers vers les persones conegudes. - 6-12 meso esos: mostr ostres es pref referèn erènci cia a per les les perso erson nes con conegu egudes i rebu ebuig cap cap a les les desconegudes - 12-24 12-24 mesos mesos:: es consolid consoliden en les les relacio relacions ns amb les persones persones conegud conegudes es Altres vincles afectius: Les relacions amb els adults són simètriques, poden aparèixer rivalitats, gelosia, etc. Les relacions amb els iguals seran a partir d’ara molt importants i amb una gran influència pel que fa al coneixement coneixement d’un mateix en relació amb els altres. Procés de identitat: es construeix al llarg ll arg de tota l’evolució. La personalitat s’anirà estructurant estructurant a partir de la l a relació amb l’altra gent i en aquesta interacció s’anirà interioritzant. interioritzant. Wallon la defineix com la del personalisme (2-6 anys) : oposició per a diferenciar-se dels altres, consolidació de la autonomia, i finalment adopció de les característiques de les persones que tenen més impacte per a ell. 2.3.- Desenvolupament cognitiu:

El desenvolupament desenvolupament cognitiu permet comprendre el món i actuar-hi, crear i comunicar amb els diferents llenguatges. El nadó neix amb unes capacitats perceptives que li permeten captar informació del món que l’envolta i construir el seu propi coneixement. Segons Piaget, el infant passa per dos estadis. 0-2 anys: estadi sensoriomotor 

 TEMA 1 Característiques del nen i la nena fins als 6 anys4

-

-

El infa infant nt poss possei eix x una una sèri sèrie e de con conduct ductes es inna innate tess (ref (refle lexo xos) s) que que es van van exer exerci cita tant nt,, modificant i coordinant paral·lelament a l’activitat que desenvolupa amb els objectes. Al seu torn, i gràcies a les accions que realitza amb els objectes, anirà contruint models d’acció interna amb els objectes que l’envolten i que reconeix. El resultat de realitzar tals accions utilitzant els seus models interns és el pensament sensoriomotor, és a dir, l’acció interioritzada. Situa Situacio cions ns de comun comunica icació ció en les quals quals s’inter s’intercan canvie vien n inform informaci acion onss i s’esta s’estable bleixe ixen n uns uns llaços llaços afect afectius ius,, que que perme permetrà trà l’adq l’adquis uisici ició ó de forme formess de repres represent entaci ació ó i l’apa l’aparic rició ió del llenguatge verbal. Funció simbòlica: capacitat d’evocar un objecte o un esdeveniment que no és present mitjançant mitjançant algun sistema de representació.

2-3 anys: estadi preoperacional 

-

Pensam Pensament ent int intuït uïtiu, iu, no es es rege regeix ix per per lleis lleis lòg lògiqu iques. es. Imita Imitació ció dife diferid rida, a, joc joc simb simbòli òlic, c, dibu dibuix ix i escri escript ptura ura Planif Pla nifica icació ció i verb verbali alitza tzació ció de les accio accions ns Elaboren Elaboren les seves pròpies pròpies explic explicacio acions ns sobre sobre el món que els envolta envolta Egocentri Egocentrisme sme infan infantil: til: prendr prendre e el punt punt de vista vista person personal al com a únic deses desestima timant nt els altres altres,, dificultat de posar-se en el lloc de l’altre. Pensam Pensament ent màgic màgic:: concep concep el món anima animatt per forces forces especia especials ls i dóna dóna intenc intencion ionali alitat tat als objectes Centració Centració:: centrar-s centrar-se e en un eleme element nt deixant deixant de de banda banda els altres altres (exper (experimen imentt del got, got, alçada alçada i no amplada del got) Irre Irreve vers rsib ibil ilit itat at:: dific ificul ulta tats ts per per repr repres esen enta tarr-se se la seqü seqüèn ènci cia a con contràr trària ia per per reso resold ldre re correctament situacions de canvis en la matèria ( si es talla la carn, creuen que n’hi ha més) Pensame Pensament nt precon preconcept ceptual: ual: de de la particu particularit laritat at a la particul particularita aritat, t, no pot pot general generalitzar itzar.. Pot com compre prend ndre re la relac relació ió entre entre les les coses coses i plan plantej tejar ar hipò hipòtes tesis. is.

2.3.- Desenvolupament del llenguatge:

-

Etapa Etapa pre lingüí lingüística stica:: 1-8 mesos mesos balbo balboteig teig,, 9-12 mesos mesos argot argot expres expressiu. siu. Desen Desenvolu volupame pament nt dels sons que compondran el llenguatge, les pautes de comunicació gestuals i vocals. - 12 mesos esos prim primer eres es para paraul ules es,, - 12-1 12-18 8 mes mesos os,, par parau aula la - fra frase se,, - 18-2 18-24 4 mes mesos os:: due duess par parau aule less - 24 mesos mesos:: verbs, verbs, prono pronoms, ms, prepo preposicio sicions, ns, articles, articles, augmen augmentt del vocabula vocabulari. ri. A partir dels 3 anys: - Aplicació Aplicació del del llengua llenguatge tge en contextos contextos llunyans llunyans,, i com instr instrume ument nt de pensamen pensament. t. - Incorpora Incorporació ció de tot tot el repertor repertorii fonètic, fonètic, de lleis lleis grama gramatica ticals ls i sintàcti sintàctiques ques i ampli ampliant ant el lèxic. lèxic. - Utilit Utilitzac zació ió funcion funcional al del lleng llengua uatge tge escrit: escrit: Interè Interèss per conèix conèixer er i practi practicar car el funci funcion oname ament nt del codi escrit. 3.- Etapes i moments més significatius

Durant molt de temps, la psicologia ha utilitzat el concepte d’estadi d’estadi o etapa per a descriure els processos evolutius del subjecte, però actualment, cada cop és més difícil fer descripcions en aquests termes, ja que tenen les seves pròpies limitacions. Freud parla de: - Etap Etapa a oral ral (0- 12 meso esos) - Etap Etapa a anal (1-3 (1-3 anys) - Etap Etapa a fàl· fàl·li lica ca (3-7 (3-7 anys anys)) Wallon determina: - Perí Períod ode e im impuls pulsiu iu (0-1 (0-1 mes) es) - Perí Períod ode e em emoc ocio iona nall (2-1 (2-12 2 me meso sos) s) - Períod Període e sen sensor soriom iomoto otorr i projec projectiu tiu (1-3 (1-3 anys anys)) - Perí Períod ode e Pers Person onal alis ista ta (3-6 (3-6 anys anys))

 TEMA 1 Característiques del nen i la nena fins als 6 anys5

Piaget proposa 2 estadis: - Sens Sensor orio iom motor otor (0-2 (0-2 anys anys)) - Preo Preope pera raci cion onal al (2-6 (2-6 anys anys)) Al ma marge rge de les difere diferents nts categ categori oritza tzacio cions ns dels dels difere diferent ntss autor autors, s, desta destaqu quem em els següe següents nts moments com els més significatius, al marge de la decisió de cada autor de incloure’ls en una o altra etapa. Aparició del somriure: el infant comença a reconèixer els atributs superficials de les persones per després identificar-les i distingir-les. S’anomena S’anomena somriure social. (3 mesos) 8 mesos: angoixa  Ja no respon amb un somriure a tothom, sinó que comença a distingir les persones conegudes de les persones estranyes per a ell i reacciona amb angoixa i/o por davant dels desconeguts. Els primers passos: Entre els 12 i els 18 mesos els infants comencen a caminar i aquesta conqu conquest esta a té import importan ants ts influè influènci ncies es en el desenv desenvolu olupam pament ent intel· intel·lec lectua tual. l. Ara ja es pot pot despl desplaça açar, r, aprop aproparar-se se als objec objectes tes,, tocartocar-los los i ma manip nipula ular-l r-los os sense sense depen dependre dre de ningú ningú,, i repercutirà no només en el coneixement dels objectes sinó també en la creació del esquema corporal, la noció del espai i del temps. Aparició Aparic ió de la funció simbòlica: imitació diferida, joc simbòlic, dibuix, i llenguatge llenguatge Aparició Aparició del llenguatge: llenguatge: L’adquisició del llenguatge és un suport fonamental per el pensa pensame ment nt del del infan infantt i el desenv desenvolu olupam pament ent de les rel relaci acion onss social socials. s. El pensa pensame ment nt crea crea llenguatge i el llenguatge crea pensament.(18-24 mesos) El control d’esfínters: autonomia i assumpció de nous hàbits d’higiene La crisi de oposició: oposició: El infant vol actuar per sí mateix, ser independent, ha descobert el seu “jo” i vol descobrir els seus límits. Aquest inici en la autosuficiència és necessari per arribar a l’autoconfiança i la independència. independència. (2-4 anys) Incorporació del infant a l’escola: separació amb la família, noves relacions amb els seus iguals i amb altres adults. Desenvolupamen Desenvolupamentt de la psicomotrici psicomotricitat tat fina: pintar, dibuixar, retallar, enganxar, per poder finalment iniciar-se a l’escriptura. L’abandó del egocentrisme: Se n’adona de l’existència d’altres punts de vista diferents al seu seu i té la nece necess ssit itat at de expl explic icar ar i just justif ific icar ar les les seve sevess idee ideess i actu actuac acio ions ns.. Aque Aquest sta a descentració es un requisit indispensable per al desenvolupament social, moral i intel·lectual. (5-6 anys) •

•

•

• •

• •

•

•

•

4.- El desenvolupament infantil durant el primer any de vida

Període prenatal:

Fase germinal: moment de la concepció, primeres 72 hores Fase embrionària: fins al 3er mes de gestació Fase fetal: dels 3 als 9 mesos Període post-natal 

Creixement físic:

-

Pes al naix naixeme ement nt:: 3,5 3,5 kg kg i Pes als 3 meso mesos: s: 10 kg Alça Alçada da al naix naixem emen ent: t: 50 50 cm cm i al al any: any: 74 cm Neix Nei x sense sense dents, dents, surten surten a partir partir dels dels 6-8 meso mesoss i és la dentic dentició ió de llet llet que conc conclou lourà rà cap als 3 anys Pred Predom omin inii cran crania iall re resp spec ecte te del del tor toràc àcic ic

Desenvolupamentt neurobiològi Desenvolupamen neurobiològic: c:

-

Indifere Indiferencia nciació ció entre entre l’exterio l’exteriorr i el seu propi propi cos. cos. Organit Organització zació neuro neurobiol biològic ògica a molt primit primitiva iva

 TEMA 1 Característiques del nen i la nena fins als 6 anys6

-

3 me meso sos: s: recon reconei eix x el rostr rostre e humà humà (per (perce cepc pció ió de front front – nas nas - ulls ulls). ). Apare Apareix ix el somr somriu iure re social. Reflex Reflexes es arcaics arcaics (succi (succió, ó, graspin grasping, g, del moro, moro, ma marxa rxa autom automàti àtica) ca) que que desap desapare areixe ixen n per deixar pas a moviments voluntaris (caps 4-6 mesos)Alguns reflexes no desapareixen sinó que es tornen funcionals: succió, deglució, tancament de parpelles) El cervell cervell i el sistema sistema nervi nerviós ós creixe creixen n molt ràpida ràpidame ment nt duran durantt els primers primers anys anys de vida. vida. Durant els primers 6 mesos, s’incrementa s’incrementa la quantitat de cèl·lules cerebrals, a partir d’aquí, només augmenten en mida. Es pro produ duei eixe xen n conn connex exio ions ns sin sinàp àpti tiqu ques es Parts Parts intern internes es del cerve cervell ll són les més més madur madures, es, ja que que estan estan més pròxim pròximes es a la medul·la medul·la,, parts externes més immadures. Passem Passem de movim moviments ents involu involuntar ntaris is a voluntar voluntaris is i de movim moviments ents incont incontrolat rolatss a controlat controlats. s. Augmen Augmentt del cerebel, cerebel, relaci relacionat onat amb el contr control ol postu postural ral i l’equilibri l’equilibri.. Madu Madurac ració ió de de les àre àrees es del del llen llengu guatg atge e cap cap als 12 meso mesos. s. Creixemen Creixementt del del ccervel ervelll relacio relacionat nat amb l’alimenta l’alimentació ció i la estimulac estimulació. ió.

Desenvolupamentt psicomotor  Desenvolupamen

-

-

-

To muscul muscular: ar: A les 4 setmanes setmanes ja ja adquirei adquireix x més tonici tonicitat tat i els muscles muscles es contrau contrauen. en. Durant Durant els dos primers mesos existeix una hipertonicitat en els membres superiors i inferiors. Wall Wa llon on deno denomi mina na aque aquest st esta estadi di de impu impuls lsiv ivit itat at mo motr triu iu,, ja que que es cara caract cter erit itza za per per descàrregues tòniques. Als 2 mesos, desapareix la hipertensió i apareix el balanceig dels membres, el tronc s’afirma. Dese Desenv nvol olup upam amen entt pos postu tura ral: l:  control del cap: girar, després aixecar (3-4 mesos)  coordinació ull-mà: ben establerta als 3-4 mesos  posició assegut: 4-5 mesos amb ajuda, 6-7 mesos sense ajut  gateig: 8 mesos  posar-se de peu: 10-12 mesos  caminar 12 -14 mesos La pren prensi sió: ó: Al naixe naixeme ment nt té el refle reflex x de gràsp gràspin ing, g, que que fa que que es tanq tanqui ui la mà quan quan s’estimula el palmell de la mà i no deixar-lo anar (els flexors es mantenen en tensió). Cap als 4-5 mesos, el infant estira el braç per agafar l’objecte que vol i cap als 5-6 és capaç de deixar-lo anar. Cap als 9 mesos, aprendrà a fer la pinça (dits polze i índex).

Desenvolupamentt cognitiu: Segons Piaget  Desenvolupamen

Dins de l’estadi sensoriomotor, trobem 4 subestadis que fan referència al primer any de vida: - Exercici dels reflexos congènits (0-1 mes): El nadó està dotat d’uns reflexes que li permetran donar una sèrie de respostes necessàries per sobre viure, però la repetició no és sempre igual, i la conducta s’anirà adaptant als canvis de forma que l’esquema inicial s’enriqueix. - Les primeres adaptacions adquirides i la reacció circular primària (1-4 mesos): Formació de hàbits. L’origen és la repetició d’alguna cosa que el nadó va fer de forma no intencional i li va resultar agradable, l’efecte es produeix de manera fortuïta i el infant les repeteix amb el seu cos. L’origen dels hàbits és el reflex, però les reaccions es modifiquen i s’amplien. - La reacció circular secundària (4-8 mesos): L’esquema original és ja un esquema entre una conducta i un efecte extern (agafar i llençar un biberó), però incorpora nous objectes a les seves reaccions circulars primàries (provarà de llençar el xumet). - Coordinació d’esquemes secundaris i la seva aplicació a situacions noves: Les acci accion onss es coor coordi dine nen n en func funció ió d’un d’una a me meta ta no imme immedi diat ata a (apa (apart rtar ar un obje object cte e que que s’interposa entre ell i un objecte que vol agafar). Desenvolupamentt afectiu i social  Desenvolupamen

-

Des del del naixem naixement, ent, està està predis predisposa posatt per a la socialit socialització zació,, la seva seva supervivè supervivència ncia depèn depèn del del grup social que l’envolta. Perceben Perceben expressio expressions ns emocio emocionals nals dels altres altres i tenen tenen experiènc experiències ies amb amb elles. elles.

 TEMA 1 Característiques del nen i la nena fins als 6 anys7

-

A través través del plor plor i del del somriure, somriure, intera interactue ctuen n amb les person persones es del seu seu entorn, entorn, i els els adults adults li atorguen un significat i li dóna resposta, fet que afavoreix el interès del infant per les relacions socials. 3-4 mesos mesos,, manifest manifesten en conduc conductes tes diferen diferents ts segons segons amb amb la persona persona amb amb la que que interact interactuen, uen, al voltant dels 8 mesos: cautela amb els desconeguts. Aprenen Aprenen proces processos sos condu conductua ctuals ls propis propis de la la societat societat que que els envolta: envolta: hàbit hàbitss d’alimen d’alimentació tació,, de higiene, de son. Afec Afecci ció: ó: vincl vincle e que que el infant infant estab estable leix ix amb les person persones es que hi inte intera ract ctue uen n de forma forma priv privil ileg egia iada da.. Aque Aquest st vinc vincle le comp complir lirà à unes unes func funcio ions ns mo molt lt impo import rtan ants ts pel pel nadó nadó:: supervivència, seguretat, socialització, autoestima, etc,

Desenvolupamentt del llenguatge Desenvolupamen

-

El plor Sons Sons vocàli vocàlics cs com exerc exercici iciss motòric motòrics. s. Si el adult adult anima anima el infan infant, t, ell s’exerc s’exercita itarà rà encara encara més. Encara no hi ha intenció comunicativa. comunicativa. Més tard sons velars i labials. 6-8 6-8 mes mesos os:: bal balbo bote teig ig rep repet etit itiu iu 9 mesos: mesos: ecolàl ecolàlia. ia. reorgan reorganitzac ització ió dels mecan mecanisme ismess de fonaci fonació, ó, articula articulació ció i audició audició:: imitació imitació de sons. 12 mesos mesos:: producc produccions ions verba verbals ls que són són consid considerad erades es paraule parauless pels adults adults que que els envolte envolten n (pa-pa, ma-ma)

5.- El paper dels adults

El infant estableix relacions amb els adults, en primer lloc en el marc de la família amb les persones que el cuiden. La relació de apego té un valor de supervivència pel nadó i preserva la seva seguretat. El infant estableix una jerarquia de apegos amb les diferents persones que l’envolten i s’ocupen de ell. En un primer moment, el adult el protegeix i el cuida, després serà un model que el infant imitarà, identificant-se identificant-se amb amb ell. El paper de la família família és fonamental fonamental ja que les experiències experiències que li proporcionin influiran en els models de conducta que ell visqui i també en la seva personalitat, personalitat, establint pautes i normes morals que regulin la seva conducta social. Les relacions amb els altres fan néixer el desig de comunicació socialitzada, socialitzada, de la imitació de les activitats culturals i de la identificació de un “jo” amo dels seus comportaments. Imitant i interioritzant el que els adults li ensenyen arribarà a l’autonomia. A part partir ir dels dels 2-3 2-3 anys anys entr entrar arà à en cont contac acte te am amb b altr altres es pers person ones es de la soci societ etat at que que li permetran continuar en el seu camí cap a la independència. Tot i que els adults estiguin sempre presents com a models per al infant, per al bon desenvolupament cal que el infant sigui cada cop més autònom envers l’adult. Els adults hauran de facilitar-li l’autonom l ’autonomia ia a l’hora que poden límits i exerceixen exerceixen una autorita autoritat, t, proporcio proporcionan nant-los t-los un entorn entorn físic i psicològ psicològic ic estable. La incorporació a l’escola suposa per el infant un gran canvi: surt del ambient familiar i s’introdueix en un nou món, en un espai diferent, amb materials i mobiliari diferent, amb altres infants i amb adults que encara no són de confiança. Les relacions amb els iguals t juguen un paper paper molt important, important, ja que aquests aquests faciliten faciliten el desenvo desenvolupa lupamen mentt mitjança mitjançant nt formes formes inaccessibles inaccessibles als adults. Per aprofundir en aquest àmbit, ens centrarem en la psicologia sociocultural, que posa l’accent en les dimensions socials del context i considera que aquest transcendeix transcendeix l’entorn físic i està determinat, sobretot, pels que participen en una situació. Des d’aquest punt de vista, no es tracta d’ensenyar als nens a resoldre una tasca precisa, sinó d’un procés més complex que aprendre a aprendre” (Brown). (Brown). Els infants, en interacció amb els adults, els permeti “aprendre desenvoluparan una sèrie d’habilitats que els facilitaran els processos de aprenentatge i en definitiva, de creixement. - Lle Lleng ngua uatge tge:: permet permet la comun comunica icació ció del nen nen amb els altre altres, s, i li permet permet contr controla olarr la seva conducta. - Auto Autore regu gula laci ció: ó: afav afavor orei eix x la metaco metacogn gnic ició ió i el contr control ol del del infa infant nt sobre sobre el seu seu proc procés és de aprenentatge - Pla Planif nifica icació ció:: l’adu l’adult lt ajuda ajuda a al infan infantt a organ organitz itzar ar el seus seus coneix coneixeme ement ntss per tal tal d’arrib d’arribar ar a l’objectiu final. - Co Codi difi fica caci ció ó i estr estruc uctu tura raci ció ó de la tasc tasca: a: introd introduc ucci ció ó a sist sistem emes es simb simbòl òlic icss mé méss o me meny nyss complexos (numeració, (numeració, alfabet, etc)

 TEMA 1 Característiques del nen i la nena fins als 6 anys8

-

El paper de l’adult és doncs molt important en el procés de desenvolupament desenvolupament d’un infant de 0 a 6 anys, sempre que tingui en compte les següents consideracions: Facilit Facilitar ar amb ambien ients ts acoll acollido idors, rs, seg segurs urs,, càlid càlidss i varia variats ts Fome Foment ntar ar l’e l’exp xplo lora raci ció ó i la ma mani nipu pula laci ció ó Util Utilit itza zarr el joc joc com com a eina eina de de des desco cobe bert rta a Util Utilit itza zarr un lle lleng ngua uatg tge e clar clar,, ric i cor corre rect cte e Mostr Mostrar ar satis satisfa facci cció ó davan davantt dels dels prog progres resso soss dels dels infan infants ts Afavor Afavorir ir el desenv desenvolu olupa pamen mentt integ integral ral dels dels infan infants ts Trans Tra nsme metre tre valo valors rs de de respec respecte, te, esti estima ma,, solida solidarit ritat, at, etc. etc.

6.- Conclusió

  Totes Totes les dimensio dimensions ns del desenvol desenvolupa upamen mentt assenyalad assenyalades es guiaran guiaran l’acció l’acció educativa educativa en els processos d’elaboració i desenvolupament del currículum, però hauran de ser ateses des d’un punt de vista funcional i globalitzador com a potenciadores de la integritat de la persona i com a garan garantia tia d’una d’una educac educació ió equili equilibra brada da,, harm harmòni ònica ca i integr integrad ada. a. Aquest Aquest desen desenvol volup upame ament nt requereix un treball en equip dels professors, voluntat i preparació de tots els professionals, una estreta col·laboració amb les famílies i una confiança incondicional en les possibilitats dels infants per tal de poder dur a terme conjuntament la difícil i a l’hora apassionant tasca de educar.