Solucionari Exercicis Llibre Catala Text-la Galera

ESO

Guia didàctica Llengua catalana i literatura 1 EQUIP D’AUTORS Josep Camps Imma Farré Àngels Jubany Llorenç Soldevila M. Roser Trilla

EQUIP DE TEXT-LA GALERA EDICIÓ

Clara Ametller

DIRECCIÓ D’ART COORDINACIÓ DE MAQUETACIÓ

Cass Montserrat Estévez

COORDINACIÓ PEDAGÒGICA DIRECCIÓ

Anna Canals

Xavier Carrasco

DIRECCIÓ EDITORIAL

Jesús Giralt

Projecte ESO

Recursos

Continguts de les guies didàctiques

PROJECTE D’ESO Presentació i característiques, materials, contribució de cada àrea al desenvolupament de les competències bàsiques i estructura didàctica de les unitats del llibre de l’alumne.

RECURSOS DIDÀCTICS Orientacions metodològiques, activitats complementàries per explotar el llibre de l’alumne, més material per al professorat.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Fitxes imprimibles i fotocopiables de reforç i d’ampliació.

AVALUACIÓ Indicacions per a l’avaluació inicial i final i també fulls de seguiment.

PROGRAMACIONS Objectius de l’àrea i criteris d’avaluació del curs. Continguts i objectius de les unitats didàctiques.

SOLUCIONS Solucions de les activitats del llibre de l’alumne.

per al professorat CD

Guies en format PDF • Projecte ESO • Avaluacions • Programacions (també en word) • Solucions • Recursos • Atenció a la diversitat

CD de tecnologia Activitats interactives i recursos

Pissarra activa Arxius multimèdia de suport al professorat

Activitats interactives

DVD d’educació per a la ciutadania

Enllaços d’interès

Documents audiovisuals

Pòsters

Làmines de ciències socials, matemàtiques i tecnologia.

www.text-lagalera.cat Catàleg de publicacions Guies didàctiques Més recursos Activitats interactives Enllaços d’interès

Primera edició: juliol de 2007 Disseny de la coberta: Cass Disseny de l’interior: Endora disseny Maquetació: Oriol Cabrero

© 2007, Enciclopèdia Catalana, SAU Josep Pla, 95. 08019 Barcelona www.enciclopedia-catalana.com www.text-lagalera.cat [email protected] Impressió: Reinbook Imprès, SL Múrcia, 36 08830 Sant Boi de Llobregat ISBN: 978-84-412-1517-7 Dipòsit Legal: B-35296-07 La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, comprenent-hi la reprografia i el tractament informàtic, com també la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec, resten rigorosament prohibides sense l’autorització escrita de l’editor i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei. Tots els drets reservats.

índex El projecte d’ESO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8

Àrea de Llengua catalana i literatura. . . . . . . . . . . . . . . . 10 Contribució de l’àrea a les competències bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . .

10

Estructura didàctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

12

L’avaluació en la LOE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

19

L’avaluació en el projecte d’ESO de Text-La Galera . . . . . . . . . . . . . . . .

20

Avaluació inicial i full de seguiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

21

Avaluació final i full de seguiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

25

Objectius d’etapa i criteris d’avaluació de curs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

30

El treball unitat a unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

31

Programació de continguts i objectius didàctics Orientacions i recursos didàctics Solucions

Unitat 1

.................................................................

31

Unitat 2

.................................................................

41

Unitat 3

.................................................................

51

Unitat 4

.................................................................

67

Unitat 5

.................................................................

79

Unitat 6

.................................................................

89

Unitat 7

.................................................................

99

Unitat 8

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

Unitat 9

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121

Atenció a la diversitat - Reforç Atenció a la diversitat - Ampliació

Presentació Avui, a principi d’un segle nou, ens trobem amb una societat que ha canviat radicalment en els darrers anys, i amb uns alumnes que tenen uns interessos i unes necessitats diferents. L’any 2007, amb la implantació de la LOE, s’inicia una època de canvis. Des de Text-La Galera ens proposem donar resposta a aquestes noves necessitats dels alumnes, de l’escola i la societat i hem preparat amb il·lusió un nou projecte basat en els postulats de la nova llei. Volem oferir als professors una eina útil i eficaç perquè puguin desenvolupar la seva tasca docent, uns materials que puguin adequar-se a cada situació d’aprenentatge i a les necessitats educatives de cada centre, de cada aula i, en definitiva, de cada alumne o alumna. Esperem haver-ho aconseguit.

El projecte d’ESO

El projecte de Text-La Galera per a l’Educació Secundària

Mantenint el compromís de renovació pedagògica i qualitat de l’educació, Text-La Galera ofereix per a aquest nou curs una proposta trencadora, una nova línia de materials didàctics per a l’Educació Secundària Obligatòria. Els canvis socials, pedagògics i legislatius han marcat el nou plantejament didàctic dels nostres materials. Els alumnes de secundària, amb els nostres llibres aprendran... a saber fer a tenir criteri propi a ser autònoms a reflexionar sobre el seu procés d’aprenentatge a verbalitzar i comunicar els seus aprenentatges a tenir iniciativa En definitiva, aprendran a aprendre, a preparar-se per aconseguir desenvolupar les capacitats bàsiques i les competències que regeixen les relacions personals, socials i professionals de la societat actual.

8

ESO El projecte

Aspectes didàctics del projecte

Respectant la LOE, apostem per... La temporització trimestral d’acord amb els períodes avaluatius escolars. Els llibres dels alumnes tenen 9 unitats, temporitzables en dos trimestres de tres unitats cada un i un últim trimestre de dues unitats de treball i una final de síntesi. Una estructura didàctica coherent de les unitats en funció de la seqüència lògica d’aprenentage: 1 Presentació i sondeig dels coneixements previs. 2 Treball mitjançant la informació i les activitats i les diferents seccions segons l’àrea i atenent a la diversitat. 3 Avaluació al final de cada unitat. Una atenció especial a la diversitat de ritmes d’aprenentatge. Les activitats estan marcades segons si són de reforç o ampliació. La guia didàctica va acompanyada de més activitats de reforç i d’ampliació per atendre aquesta diversitat d’alumnat. Les activitats són intencionadament diverses i de treball de les competències bàsiques proposades des dels currículums del Departament d’Educació: • dirigides • obertes • en grup i individuals • orals i escrites • d’ús de les TIC • de treball dels eixos transversals • procedimentals i manipulatives • de reflexió • de síntesi S’ha fet èmfasi en l’explicitació de la transversalitat i el tractament de la llengua específica de cada àrea, dedicant esforços a pautar bé la verbalització i autoreflexió del treball dels alumnes.

ESO El projecte

9

Àrea de Llengua catalana i literatura

Aportació de l’àrea a les competències bàsiques

En l’Educació Secundària Obligatòria cal plantejar el desenvolupament integral i harmònic dels aspectes intel·lectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals l’educació lingüística ocupa un lloc preferent. L’assoliment de la competència plena en català, la llengua pròpia de Catalunya, i castellà és la garantia que l’escola proporciona als alumnes la competència que els cal per tenir les mateixes oportunitats. La primera competència que cal considerar, d’acord amb la finalitat de donar les eines perquè els nois i les noies puguin afrontar el reptes de la societat, és la competència plurilingüe i intercultural que, en essència, és actuar adequadament en un món plural, multilingüe i multicultural. Això suposa conèixer i valorar la diversitat de cultures, respectar altres maneres de veure el món i estar obert a tothom.

En el llibre Llengua catalana i literatura 1 del projecte ESO aquesta competència queda recollida en el tractament de temes com ara la valoració i el respecte per la diversitat cultural que deriven d’algunes activitats de reflexió per treballar en el grup classe de manera transversal.

En relació directa amb aquesta competència més global, hi ha una segona, la competència comunicativa, que en totes les àrees esdevé la clau i que en la lingüística articula els aprenentatges que s’han de fer en totes les llengües. Els aspectes parcials de la competència comunicativa són: la competència oral i la competència escrita. La competència oral, facilita, a través dels intercanvis amb els altres, adults o no, elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, és a dir, la construcció del propi pensament. Cal considerar-la en totes les seves dimensions, la de la interacció, l’intercanvi de missatges, la de l’escolta i la producció, i la de la mediació, en gran grup o grups més petits, atenent tant els aspectes verbals com els no verbals i a la possibilitat d’emprar diferents mitjans o les tecnologies de la informació i la comunicació. A més l’ús reflexiu de la parla és l’eina més eficaç per a l’aprenentatge.

10

El projecte ESO de llengua catalana treballa perquè l’alumnat assumeixi el paper d’interlocutor atent i cooperatiu en situacions de comunicació, fet que l’ajudarà a intervenir de forma competent en el seu entorn i a desenvolupar-se amb expressivitat i fluïdesa en una societat democràtica i participativa. Per això el llibre Llengua catalana i literatura 1 presenta una proposta d’activitats orals que s’indentifiquen amb el pictograma .

La competència escrita s’ha de potenciar en totes les seves dimensions, receptives (lectura) i productives (escriptura), de comunicació i creació, i cal relacionar-la amb les interaccions orals que afavoriran un aprenentatge cada cop més conscient i eficaç. Els processos de lectura i escriptura són complexos i diversos, per això convé motivar qui llegeix i escriu perquè descobreixi en la llengua escrita una eina d’entendre’s a si mateix o a si mateixa i a les altres persones, i els fenòmens del món i la ciència.

El projecte ESO treballa aquesta competència d’una manera progressiva partint de la lectura i comprensió del text, amb un treball posterior de manipulació, una proposta de producció del text dirigida i, finalment la producció lliure del text escrit. Aquest procés segueix una progressió de dificultat.

La competència literària pren com a referència la competència escrita fent que els nois i les noies puguin comprendre millor el món que els envolta, les altres persones i a si mateixos a través de la lectura d’obres de qualitat i del contacte amb les construccions de la cultura tradicional.

ESO Competències bàsiques

El llibre del projecte ESO de llengua catalana i literatura de primer curs facilita el desenvolupament de l’hàbit lector i permet que els nois i les noies descobreixin el plaer per la lectura, sàpiguen identificar estètiques i recursos, i apreciïn textos literaris de gèneres diversos (narratiu, poètic i teatral), recollits en el programa de "Lectura", com també altres formes estètiques de la cultura que ens envolta (refranys, dites i frases fetes, etc.).

Amb tot això els nois i les noies van interioritzant els senyals de la cultura que els aniran precisant els criteris per ser més rigorosos en les seves valoracions i gustos estètics, amb la qual cosa, a més d’estimular la seva creativitat, es desenvolupa el seu sentit crític. Els processos de la llengua escrita són una de les claus en la competència del tractament de la informació i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l’elaboració de coneixement. La lectura i l’escriptura d’informacions presentades en diferents llengües –cosa facilitada amb l’ús de les TIC– aporta una nova dimensió als processos de tractament de la informació; i la diversitat de punts de vista i de manera de presentar les informacions facilita la flexibilitat mental necessària per a un aprenentatge crític.

Les activitats que es plantegen en els llibres del projecte ESO de llengua catalana i literatura estan pensades per facilitar als alumnes les estratègies per demanar aclariments, per comunicar-se i expressar-se amb gestos, per fer servir diccionaris, per identificar alguns aspectes personals que ajudin a adquirir estratègies d’aprenentatge, en definitiva, per aprendre a aprendre. L’adquisició d’aquestes capacitats proporciona als alumnes el desenvolupament de la seva autonomia i iniciativa personal. Tot aquest aspecte queda reforçat amb el plantejament d’activitats dirigides que progressivament es van decantant cap a activitats més obertes i de reflexió. La lectura, comprensió i valoració de les obres literàries contribueix d’una manera clau al desenvolupament de la competència artística i cultural; és per això que en els llibres del projecte ESO de llengua catalana i literatura s’inclou en cada una de les unitats un text literari, acompanyat de tot un seguit d’activitats de comprensió lectora i d’ampliació de vocabulari.

D’altra banda, la presència de textos de temes de salut, de sostenibilitat o relatius al medi natural contribueixen també al desenvolupament de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

En els llibres del projecte ESO de llengua catalana i literatura s’inclouen al llarg de totes les unitats unes activitats (identificades amb el pictograma ) amb què s’inicia els alumnes al coneixement de l’ordinador i la recerca d’informació a Internet, amb tot de propostes diverses de pàgines web de diferents àmbits i temes d’interès.

La verbalització i les interaccions resulten claus en el desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre, ja que regulen i orienten la pròpia activitat amb progressiva autonomia.

ESO Competències bàsiques

11

Estructura didàctica

Com és aquest llibre?

Quins programes té cada unitat?

Aquest és el llibre de primer d’ESO de Llengua catalana i literatura.

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

Comprensió i expressió (tipus de textos)

Lectura Literatura

Té 9 unitats, 8 unitats de programació i una final de recapitulació, a més d’unes pàgines d’annexos.

Estudi de la llengua Gramàtica Ortografia Lèxic

Dimensió comunicativa Comprensió i expressió

R

El text descriptiu (III)

1

Estudi de la llengua

Busca en el diccionari el significat de cada una d’aquestes paraules del text i escriu-lo en la teva llibreta:

Busca la làmina sobre el vocabulari del port en la pàgina web www.grec.cat/home/cel/didac/lamines/g08b.jsp. Fes un clic a sobre de cada element i t’apareixerà el nom. Després, classifica els mots que hi has trobat en una taula com la següent:

7

Relaciona cada un d’aquests substantius amb l’adjectiu o el sintagma preposicional corresponent segons el text de la lectura i escriu-los en la teva llibreta:

tipus de vaixells R

2

• de dalt a baix

R

• desplomat • fer delir • aplomat

camins •

• verticalment

– Estructura i ordena la llista que has fet. Lliga les oracions amb connectors que ajudin a organitzar els elements en l’espai: adverbis (dins, fora, davant, darrere), expressions de lloc (més endavant, a dalt de tot, baixant les escales, etc.). – Redacta el text segons l’ordre que hagis decidit: de dins a fora o a l’inrevés, de dalt a baix, d’esquerra a dreta... És important exposar les idees amb frases curtes, fent servir enumeracions i adjectius perquè el text sigui més clar, objectiu i precís. Pots acompanyar l’escrit amb la fotografia de l’espai. Pensa en un títol adient. – Revisa el que has escrit. Comprova l’ordre de la descripció i els recursos lingüístics que has fet servir. Corregeix els errors i esmena tot allò que sigui millorable.

tual, aquella olor inconfusible de salabror i quitrà i una mica d’esquer corromput i alga podrida, tan reconfortant i que fa tanta companyia perquè et ve des del fons de tot de la memòria olfactiva –segurament la més punyent i evocadora– amb les seves bases a la més inicial i iniciàtica infantesa. Camins laberíntics emmarcats amb murets de pedra seca Hi hem vingut amb en Biel, és clar, i una amiga seva, na Maria Magdalena, des de Ciutat, i ja en acostar-nos a Felanitx, quan ja vèiem la torre quadrada i daurada de Sant Salvador, poderós dalt de la seva muntanya, hem tombat a la dreta i ens hem ficat per camins laberíntics, emmarcats alguns amb murets de pedra seca, altres només amb ullastres o alzines. Camps, ara en espera, garrofers, figueres amb alguna resta de la passada esplendor sucosa, unes palmeres datileres que maduren lenta-

ment els seus raïms de color d’ambre. Uns xais aquí, uns allà, lents, pasturadors, buscant amb el morro, entre l’herba, el brot més verd i sàpid. Calma idíl·lica en un paisatge clàssic, imatges i sons i olors que són els mateixos de dos mil anys enrere. Mallorca té això, que hi pots trobar encara racons sostrets al temps, la meravella d’unes zones sense història. Després de la sequedat d’aquest territori sota mateix de Sant Salvador –camps i garriga i alguns fora vila escampats–, arribar al port, Portocolom, és, malgrat la tranquil·litat que s’hi respira, un retorn a la vida contemporània. I ara estic disposat a fer-vos més denteta encara perquè na Maria Magdalena –consumada marinera– ens va convidar a la seva barca i ens va dur a rebre la fosca des de la bocana, s’Arenal enllà, sota mateix de la inconfusible columna amb pell de zebra de la torre del far.

R

• de color ambre

cotxes •

• de quitrà

esquer •

• inconfusible

olor •

Respon cada una de les preguntes següents sobre la lectura:

• laberíntics

raïms •

a Què és Portocolom?

• pasturadors

torre •

b Per què el narrador ha anat a Mallorca?

• podrida

xais •

c Qui l’ha acompanyat a Portocolom? d En quines ocasions el narrador diu que ens vol fer denteta?

• quadrada

Converteix els sintagmes nominals anteriors en oracions atributives, amb els verbs ser, estar o semblar en qualsevol temps de passat.

e En quin moment del dia van en barca? f Per què Mallorca té, segons l’autor, un paisatge clàssic i sembla que no hi hagi passat el temps? g Com anomenen el mar els mallorquins?

8

h Què tenen al costat dels camins per on passen?

Indica quin tipus de determinants tenen aquests sintagmes de la lectura: Article

4

Escriu el significat dels sintagmes subratllats en aquest fragment de la lectura:

Demostratiu Possessiu

Numeral

Quantitatiu

Indefinit

dos mil anys alguna resta

“Camps, ara en espera, garrofers, figueres amb alguna resta de la passada esplendor sucosa, unes palmeres datileres que maduren lentament els seus raïms de color d’ambre.”

els llaguts en Biel tanta companyia

5

Imagina que el narrador vol tornar a Ciutat (Palma de Mallorca) pel mateix camí que l’ha dut a Portocolom. Ordena els llocs i els elements del paisatge que trobarà a la tornada:

Narcís Comadira, Descobrir Catalunya, núm. 104 (desembre 2006).

140

els seus raïms aquesta postal

arbres – camps – ciutat – Felanitx – figueres – garrofers murs – palmeres – Portocolom – Sant Salvador – xais

141

Presentació del tipus de text que es treballarà en la unitat

3

• corromput

columna •

• ésser quiet • ésser encalmat

Que què hi faig al port de Felanitx en plena tardor? Doncs he anat a Mallorca per feina i al port per plaer, i ara us escric aquesta postal per fer-vos denteta perquè, quan hi he arribat el port estava meravellós, amb una pau que mai no hi he vist als estius. La tarda queia amb placidesa, el mar, el quasi llac del port, era una bassa d’oli, com se sol dir, el sol ponent el tenyia de color de rosa i els llaguts s’hi balancejaven com en càmera lenta. Fa estrany d’anar a un lloc que només has vist en ple estiu, amb el sol caient a plom sobre els carrers i els teulats, sobre el mar, amb els velers i els llaguts movents’hi d’aquí d’allà i el soroll dels motors i la gent a les terrasses dels bars a sa Duana, i a la part de sa Capella plena i es Rivetó amb tot de cotxes aparcats, i trobar-lo buit i callat, com en un somni. Però saps que no és un somni perquè el mar, la mà, com diuen els mallorquins, fa fins i tot més olor de l’habi-

– Selecciona les característiques, els trets més rellevants que singularitzen l’espai que vols descriure i fes-ne una llista. Anota els adjectius que qualifiquen cada substantiu. També pots utilitzar comparacions.

altres

• aparcats

alga •

• fer babarotes

fer denteta •

– Tria i observa amb atenció allò que vols descriure: una casa, un dormitori, un estudi, un jardí, una terrassa, un paisatge rural, urbà, costaner... Fixa’t en la situació del lloc, la distribució dels elements, els colors, les olors, el tacte i les sensacions que aquest espai produeix.

instal·lacions

• fer enveja a plom •

ésser una bassa d’oli •

A l’hora de descriure un espai segueix aquests passos:

parts del vaixell

Relaciona cada una d’aquestes locucions o frases fetes amb les seves expressions sinònimes:

El text que llegiràs a continuació descriu el port de Felanitx, Portocolom, en una de les èpoques de l’any més tranquil·les. L’autor ens convida a acompanyar-lo en un recorregut plaent per camins que serpentegen, enmig d’un paisatge de postal, fins a arribar a aquest port de característiques tan singulars. Les revistes de decoració, les guies de viatges, les agències immobiliàries, etc., publiquen textos que contenen descripcions d’espais destinats a les persones que tenen interès per conèixer aquests llocs.

6

6

ambre – bocana – esquer – inconfusible – punyent – salabror – sàpid

una amiga seva

142

activitats

Comprensió del text

6

Mallorca. Portocolom

143

Activitats de comprensió, d’estudi de la llengua, d’anàlisi del text i d’expressió

Text no literari

Dimensió estètica i literària Lectura Anticipació a la lectura 6

Quin et sembla que pot ser el seu ofici? Saps què s’hi pot trobar a l’interior d’una ostra?

Miguel Larrea (Madrid, 1966) Les aventures de Kip Parvati va ser la primera novel·la de Miguel Larrea. Rebutjada per onze editorials, perquè sobrepassava les 400 pàgines, avui dia porta venuts més de 10.000 exemplars. El 2006 Larrea va publicar Kip Parvati i l’ombra del caçador, la segona part de la novel·la sobre aquest personatge adolescent que viu a les costes de l’Oceà Índic durant el primer quart del segle XX. Les aventures de Kip Parvati narra la història d’un jove que després de la mort del seu pare va haver de deixar l’escola i posar-se a pescar amb el seu oncle per dur diners a casa. Però el seu somni és ser capità de vaixell i per aconseguir-ho mirarà de guanyar prou diners per a la seva família i per als seus estudis. Quan comença a investigar sobre una fabulosa perla, una sèrie de fets provocaran un gran canvi en la vida del jove pescador i el portaran a viure unes extraordinàries aventures.

Les aventures de Kip Parvati Miguel Larrea A en Kip li agradava navegar i pescar amb curricà, però també li interessava molt un tipus de pesca diferent: la pesca d’ostres i, naturalment, no per les ostres en si, sinó per la possibilitat de trobar-hi perles. Somniava de reunir-ne unes quantes per poder deixar de treballar durant alguns anys i tornar a l’escola. De vegades, quan en Rum no el necessitava per anar a vendre el peix que sobrava, ell aprofitava per anar a veure els bussejadors d’ostres. El gran mestre d’aquests pescadors, conegut en tots els pobles de la costa, era en Iung, que s’havia fet ric gràcies a les perles que havia trobat al llarg de la seva vida. Calb, amb els ulls allargats com els xinesos, era fort com una tonyina, i era capaç de resistir cinc minuts sota l’aigua. Li mancava un dit de la mà esquerra, que li havia arrencat una morena quan era jove “per ficar la mà on no l’havia de ficar”, contestava quan algú li preguntava sobre això. Tot i que la feina de pescador de perles és arriscada i que ell ja era prou ric, en Iung continuava baixant fins a profunditats on cap altre bussejador no arribava, allà on només hi havia fred i foscor, i peixos enormes i invisibles que li passaven a frec del cos. Era bon amic d’en Kip, i de vegades li indicava on hi havia les colònies d’ostres. “Quan trobis una perla —li deia— t’acompanyaré a vendre-la a Orgal. En trauràs uns bons diners.” En Rum coneixia el somni d’en Kip de fer-se ric amb les perles per poder tornar a l’escola, però opinava que era massa perillós, i sempre que en tenia l’oportunitat mirava de treure-li aquella idea del cap.

6 R

amagatall. La llegenda explica que fa uns trenta anys, el tauró va matar el bussejador que havia trobat l’ostra, tan gran com la mà d’un home oberta, imagina’t quin disbarat. Per rematar el conte, diuen que un altre bussejador que l’acompanyava va veure com l’ostra queia a la boca de la cova quan el tauró s’enduia a dins la seva víctima. Els ulls d’en Kip van brillar en sentir aquesta història.

1

Vocabulari curricà Estri de pesca que consisteix en una corda resistent i llarga a la qual es fixa un ham gros. emmurriat Que està irritat, enutjat.

—Com deu ser de gran aquesta perla? Si fa trenta anys l’ostra era com una mà oberta, ara deu ser com… una coca de blat de moro! —va exclamar.

garota Eriçó de mar. ingenu Persona molt innocent.

—No exageris! —va objectar en Rum—. A més, tot plegat és un conte, una llegenda i res més. Ja han mort uns quants ingenus en l’intent de recuperar aquesta perla fantasma.

mola Gran quantitat de peixos que van plegats.

—I per què ha de ser una llegenda? Si l’altre bussejador també la va veure, podria ser veritat.

morena Peix de pell gruixuda i sense escata amb la boca grossa i les dents agudes.

R

2

8

De ben segur que coneixes alguna llegenda del teu poble o ciutat. Escriu-la i, després, presenta-la a la resta de la classe.

9

Per parelles, busqueu informació sobre els animals marins que surten en la lectura. A partir del material que hàgiu recollit, elaboreu una fitxa com la següent: Nom comú: ___________________________ Nom científic: _________________________ Descripció: ____________________________ Alimentació: __________________________ Hàbitat/Localització: ____________________ Observacions: _________________________

Assenyala quins d’aquests adjectius fan referència a en Kip: c mandrós d poruc

e atrevit f guillat

3

Relaciona cada un dels mots de la primera columna amb l’explicació corresponent de la segona columna: a b c d e

“Això no demostra res”, va pensar en Kip. Es va passar la resta de la jornada en silenci, fins i tot quan van trobar la petita mola de sardines, ja avançada la tarda. Pensava en la Lluna Rosa, i en com es faria de ric si l’aconseguís de trobar. “I si em fes ric, podria tornar a estudiar, i potser fins i tot podríem comprar un vaixell més gran que L’Impacient. Algun dia aniré a Kabaixi a buscar el pescador a qui va atacar el tauró —va cavil·lar—. Ho haig de saber tot, sobre aquesta perla.”

Rum Orgal L’Impacient Morenes Iung

1 2 3 4 5

Peixos que habiten a la roca de les Mil Puntes Un bon amic d’en Kip Pescador d’ostres de gran fortalesa Nom d’un vaixell Població on es venen les ostres

4

Indica quins són els arguments que dóna en Rum per evitar que en Kip vagi a buscar la Lluna Rosa. Després, explica quines són les proves que dóna en Kip per defensar l’existència de la Lluna Rosa.

5

Recorda que la comparació serveix per fer evidents les semblances entre dos objectes o persones, per exemple “vermell com un tomàquet”. Resol, ara, les qüestions següents: a Busca quatre comparacions en la lectura. b Escriu-ne dues de noves: una que faci referència a en Kip i l’altra, a en Rum.

—Però si a la roca de les Mil Puntes no hi ha ostres!, això ho sap tothom. Només hi ha morenes, garotes i algun tauró —va dir en Kip—. Què hi podia estar buscant?

6

Redacta la possible entrevista que duran a terme a Kabaixi en Kip i el pescador que va ser atacat per un tauró.

7

Cerca informació a Internet sobre els buscadors de perles. A partir de la informació que hagis trobat, redacta un text d’unes deu línies.

—Bah, deu ser un guillat, aquest. Diuen que potser anava al darrere de la Lluna Rosa.

Llegeix aquest fragment que descriu la casa humil on vivia en Kip Parvati. Fes un dibuix amb tots els elements que es descriuen en el text: «La casa on vivia en Kip Parvati amb la seva mare i els seus tres germans petits era al capdamunt d’un d’aquells turons, abrigada per l’atapeïda capçada d’un mango centenari. Era una casa senzilla: blanca, d’una planta, d’una sola estança. Des de la porta es dominaven els terrats del poble que s’escampava turó avall, el petit port a la vora de la platja esquitxada d’alts cocoters i la immensitat blava de l’oceà. A un costat de la casa, la seva mare treballava un petit hort que produïa blat de moro, tomàquets i cebes.»

R

11

En grups, representeu a classe cada una de les situacions següents: a En Kip intenta vendre al mercat una tonyina gegant al millor preu. Personatges: en Kip i dos compradors. b En Kip s’ofereix com a grumet en un vaixell, però no el volen perquè és massa jove. Personatges: en Kip i el capità del vaixell.

12

Escolliu, per parelles, un personatge de cada una de les columnes següents. Després, inventeu-vos una llegenda relacionada amb el mar en què intervinguin els personatges que heu triat. El text ha de seguir l’estructura narrativa (plantejament, nus i desenllaç): Un jove pescador

—Buscava la lluna al fons del mar? Sí que devia estar una mica boig, o simplement borratxo —va comentar en Kip, burleta.

A

—No, no és això. La Lluna Rosa, segons expliquen alguns fantasiaires, és una perla que hi ha a la gruta on aquell tauró té el seu 157

Vocabulari de la lectura

Fotografia de l’animal

g aventurer h boig 10

—No diguis bestieses! La perla no existeix, és una estúpida llegenda. A més, el bussejador que va dir que la va veure caure al fons mai no va intentar anar a buscar-la. Això demostra que no existeix —va raonar en Rum emmurriat.

—La setmana passada —comentava en Rum—, un tauró enorme va atacar un pescador de Kabaixi. Estava bussejant a la roca de les Mil Puntes i va aparèixer la bèstia. El va atacar, és clar, però tot i això va tenir sort, només li va arrencar el braç. Segurament perquè tot just acabava de menjar.

Biografia de l’autor i contextualització de la lectura

Per què a en Kip li interessa la pesca d’ostres? Per què a en Iung li manca un dit de la mà dreta? Quin és el somni d’en Kip? Què és la Lluna Rosa? Què pensa en Rum de la Lluna Rosa? On viu el pescador a qui va atacar el tauró? Quines són les característiques físiques d’en Iung? A què es dedica en Rum? Què s’hi troba a la roca de les Mil Puntes? Per què en Kip decideix anar a Kabaixi?

a coratjós b valent

Aquell matí que van sortir a pescar, xerraven tranquil·lament tot esperant que piqués alguna cosa.

156

Respon de manera breu cada una de les qüestions següents: a b c d e f g h i j

cavil·lar Pensar, reflexionar.

La reina de les perles

Un governador

Una peixatera

Un dofí màgic

Un avi garrepa

Una noia

Dues gavines que parlen

Un mariner

Un capità pirata

Un amulet màgic

Mariners porucs

158

activitats

Lectura

Creus que el noi del dibuix pertany a un país europeu?

159

Activitats sobre la lectura

Número d’unitat

Número de la unitat

Pàgines d’entrada

Tipus d’activitats

140 COMUNICACIÓ El text descriptiu (III) 148 GRAMÀTICA Els altres determinants. El pronom 152 ORTOGRAFIA Consonants (I): les grafies de la essa sorda i de la essa sonora

Unitat

156 LECTURA Les aventures de Kip Parvati, Miguel Larrea 160 LITERATURA La narrativa

6

TIC oral R reforç A ampliació Índex i continguts de la unitat

Estudi de la llengua 6 R

1

Assenyala els determinants que trobis en aquest text i indica de quin tipus són:

Els altres determinants I vaig sentir com m’envaïa l’odi per aquells homes que pilotaven els avions que havien deixat caure sense misericòrdia el contingut de les seves entranyes damunt d’una població indefensa. M’arribava com ho fan les onades del mar amb aquell que mig dorm a la platja. A cada moviment, aquell sentiment, que fins aquell moment m’era absolutament desconegut, s’anava apoderant de mi. Em xopava per dins i per fora.

A més d’articles, demostratius i possessius, hi ha altres maneres de determinar el substantiu, per exemple, indicant-ne la quantitat, de manera precisa o imprecisa. En els determinants cardinals s’escriu un guionet entre les desenes i les unitats (quaranta-vuit) i entre les unitats i les centenes (cinc-centes). La fórmula D-U-C (desenes-unitatscentenes) t’ajudarà a recordar quan es fa servir el guionet. A més, els numerals des del 21 fins al 29 intercalen una -i- entre la desena i les unitats: vint-i-tres.

Marges amb informació complementària

Els determinants numerals expressen un nombre i es classifiquen en cinc grups:

Aquell odi em va ajudar a resistir els dies que van venir després, com un bàlsam que em suavitzés la coïssor terrible de la ferida. L’altre bàlsam va ser en Jordi, que es va convertir en la meva ombra, que no em va deixar sol ni un segon. Vam saber compartir llàgrimes i silencis. Sobretot els llargs silencis de la nit, quan el món semblava més aliè que mai als sofriments dels homes i de les dones de la meva terra.

– Cardinals: expressen una quantitat exacta. Tots els numerals cardinals són invariables, excepte un, dos i cent (que tenen les formes una, dues i cents i centes). – Ordinals: indiquen ordre de successió, de prioritat o de col·locació. Tenen gènere i nombre (sisè, sisena, sisens i sisenes). – Partitius: indiquen les fraccions o parts d’una unitat (mig, terç, desè, cèntim).

Jaume Cela, Silenci al cor. Editorial La Galera.

– Multiplicatius: expressen els múltiples (doble, triple, quàdruple). Les fraccions de les hores s’indiquen en quarts d’hora: – 13.15: un quart d’una – 18.30: dos quarts de set – 10.45: tres quarts d’onze – 22.37: dos quarts i mig d’onze

En les frases negatives i interrogatives, l’indefinit cap determina substantius comptables, mentre que el quantitatiu gens determina substantius no comptables: No tinc cap ampolla de llet. No queda gens de llet.

– Col·lectius: indiquen quantitats diverses (parell, centenar, miler). 2

Els determinants quantitatius expressen una quantitat imprecisa, sense arribar a concretar-la. N’hi ha d’invariables (massa, prou, força); n’hi ha que només admeten una forma per al singular i una altra per al plural (gaire, gaires, bastant, bastants), i n’hi ha altres que presenten les quatre formes (molt, poc, quant, tant).

Classifica els numerals de les frases següents en cardinals, ordinals, partitius, multiplicatius i col·lectius: a b c d e f

Els determinants indefinits indiquen un coneixement inconcret o imprecís del substantiu. Poden ser variables en gènere i nombre (un, algun, altre, tot) o invariables (cap, gens, res, cada).

S’ha comprat dos parells de mitjons. Avui tenim el doble de feina que ahir. Sempre veu el got mig ple d’aigua. Ha resolt vint problemes en deu minuts. Després de l’amanida, voldrà un quart de pollastre? Pots menjar la desena part del pastís.

Els determinants interrogatius i exclamatius (quin, quina, quins, quines, que) s’utilitzen en oracions interrogatives i exclamatives. De vegades, el substantiu pot estar determinat per un grup de paraules o sintagma determinatiu: un grapat de, un reguitzell de, una pila de, etc.

R

3

Escriu en lletres aquestes adreces: C/ de Martí I l’Humà, 255, 7è, 11a C/ de l’Onze de Setembre, 674, 3r, 1a C/ de Joan XXIII, 328, 4t, 3a

Els pronoms Els pronoms són paraules que equivalen a un substantiu o a un sintagma nominal. Són elements buits de significat, ja que només es pot saber a què es refereixen a partir del context, i són molt útils per no haver de repetir paraules. Pronoms personals tònics

Quadres gramaticals

singular

plural

jo mi

nosaltres

tu

vosaltres vós

ell/ella vostè

ells/elles vostès

C/ del Doctor Trueta, 68, 1r, 2a

4

Completa les oracions següents amb els quantitatius que hi ha a continuació: cap – tanta – força – prou – gaire – unes quantes – molta – massa

Hi ha pronoms de molts tipus. Els pronoms demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits tenen les mateixes formes que els determinants corresponents, però en lloc d’acompanyar el substantiu (aquell cotxe és nou), el substitueixen (aquell és nou).

a Hem anat __ vegades a l’Auditori. b __ geperut es veu el gep. c Teniu __ material per a aquest treball? d No hi ha __ gent que vulgui treballar en canvi de res: no tenim __ voluntaris. e __ roba i tan poc sabó, i tan neta que la volen. f Tinc __ gana. g Ens hem equivocat __ vegades: això no ha de tornar a passar.

Els pronoms personals representen les tres persones gramaticals (jo, ens, et, vosaltres, ell, ella, els, etc.). N’hi ha de tònics (jo, tu…) i d’àtons (em, et, el, li). També hi ha pronoms interrogatius (què, qui, on, quan, quant, quin) i relatius (que, què, qui, on, el qual).

149

148

Pàgina d’informació

R

– un de sord (les cordes vocals no vibren): sal, pols, cansat. – un de sonor (les cordes vocals vibren): casa, cervesa, enfonsament.

Llegeix aquests tres contes de Pere Calders. Després, resol les qüestions: Judici precipitat Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaça o el testimoni delicat d’una admiradora. Posats a triar, vaig quedar-me amb això darrer (perquè vaig més curt d’enamorades que d’enemics), i ja em feia tot de càlculs feliços a base d’entrevistes deliqüescents, quan va trucar a la porta i aparegué un missatger d’aquests que van amb moto. El cor em va bategar de pressa. Però no: el noi em va dir que s’havia equivocat de pis i em va demanar que li tornés la flor.

El conte literari El conte literari modern es caracteritza per una sèrie de trets:

L’hora en punt

– Té un autor conegut. Els contes amb autor conegut han rebut al llarg dels segles diferents noms segons l’època: faula, al·legoria, balada, exemple i apòleg. Ara bé, d’ençà del romanticisme, al segle XIX, el conte modern ha anat prenent forma sobretot de la mà d’un dels pioners, el nord-americà Edgar Allan Poe.

La mort es presentà quan no se l’esperava, i ell li digué que no li havia donat hora.

– Utilitza una llengua i uns temes moderns i s’escriu en prosa. – Sol ser breu. Per això l’autor ha de compondre ràpidament una història amb esdeveniments, misteri, tensió... que capti l’atenció del lector, de tal manera que la història comenci i acabi sense interrupcions i sense que l’interès minvi.

—És que l’hora la dono jo —va respondre-li la mort. —No sempre, no sempre... —replicà ell—. Ara, per exemple, tinc l’agenda plena i a vós no us ve d’un dia. Però a mi sí. Telefoneu-me dimarts que ve, a quarts de cinc, i quedarem per a una data. —És irregular, no puc fer-ho. Va contra els reglaments —digué la gran senyora.

Tot conte ha de tenir un motiu que porta el personatge protagonista a fer una determinada acció; una trama o argument, que sol ser una història que es pot resumir, i, finalment, el tema, que no és expressat clarament per l’autor, sinó que és la idea que aquest vol transmetre a través de la trama.

—Apa, bah! —es defensà ell, tot empenyent-la suaument cap a la porta—. Amb la feinada que teniu no em direu pas que depeneu d’un difunt puntual. En canvi, jo tinc compromisos inajornables.

Segons els temes, els contes poden ser de diferents tipus:

I la mort se’n va anar amb la calavera entre les cames, sense saber-se’n avenir. No li havia passat mai.

– Realistes: tracten fets ordinaris, probables i versemblants. – Lúdics: tracten de fets extraordinaris, improbables, sorprenents i inversemblants. – Misteriosos: tracten fets estranys, possibles i dubtosos.

Meteorologia aplicada

– Fantàstics: tracten fets sobrenaturals, impossibles i absurds.

Fa temps, van pagar-me amb un taló sense fons d’un Banc de Boira. Gràcies al fet de no haverlo pogut cobrar, he gaudit sempre de clarianes.

Com la novel·la, el conte sol tenir una estructura formada per una introducció, que situa el lector a dins de la història; un desenvolupament, que presenta el conflicte que cal resoldre i que inclou, d’una banda, l’acció ascendent, el clímax o punt culminant i, de l’altra, l’acció descendent i un desenllaç, que és la resolució del conflicte. El desenllaç obert és el predominant en el conte contemporani.

Pere Calders, De teves a meves. Edicions 62.

a Digues a quin tipus de conte pertanyen aquests tres de Pere Calders. b Assenyala algun moment d’humor en aquests contes. c Digues quin dels tres contes s’acosta gairebé a un acudit.

160

Informació

caça – casa

Activitats

emissora asil topazi

lesió frontissa expressió

amazona magnèsia bàsic

2

Assenyala en cada sèrie quina paraula conté un so de la essa diferent de la resta:

peça – pesa

els sastres – els astres 3

Aprèn de memòria un d’aquests embarbussaments i anota quins sons s’hi repeteixen:

a zero, frase, gasos, dansa, tesi. b discussió, transistor, salsitxa, cinc.

S’escriu

A

Exemples

S

– Entre vocals. – En els derivats de fons-, dins-, trans-.

– cosa, masia – enfonsar, endinsar, transistor

Z

– A començament de mot. – Darrere consonant. – Entre vocals en una paraula d’origen grec.

– zona, zero – alzina, esmorzar – amazona, bizantí

S

Completa amb s o amb z cada una de les paraules següents i escriu un mot de la mateixa família:

5

Completa els versos d’aquest poema amb les consonants que hi falten. Després, resol les activitats:

SS

po__ar endin__ar

Exemples

– A principi i a final de mot. – Entre vocal i consonant o entre consonant i vocal. – Entre vocals (després d’un prefix o en mots compostos).

– savi, fals – astre, dansa

– Entre vocals.

– tassa, pissarra

Duc pa sec al sac, m’assec on sóc i el suco amb suc.

4

Essa sorda S’escriu

B Un rus que és ros té un ris i està al ras sense fer res.

at__ar __odíac

pe__ar sen__ill

pin__ell tran__igir

ga__ós dot__e

– sotasignat, ecosistema Drap de la pol__, e__combra, e__polsadors, plomall, ra__pall, fregall d’e__part, camu__a, __abó de tall, baieta, lleixiu, sorra i __abó en pol__, blauet, netol, galleda. Co__i, cubell, i picamatala__os, e__ponja, pala de plegar e__combraries, gibrell i __endra, __alfumant, capçanes.

C

– Davant e, i en qualsevol posició menys a final de mot.

– cera, ciri

Ç

– Davant a, o, u en qualsevol posició. – En els sufixos -ança, -ença.

– força, cançó, forçut, feliç – enyorança, temença

– En determinades paraules.

– adolescent, ascensor, escena, fascicle, piscina

__urt el guerrer ver__ el camp de batalla.

SC

M. Mercè Marçal, Cau de llunes. Editorial Aymà.

a Quines grafies del so de la essa sorda hi has trobat? b Consulta en el diccionari el significat del mots del poema que no coneguis.

153

152

Quadre amb la normativa ortogràfica

161

Brussel·les zona excessiu

c pinzell, enciam, catorze, riquesa.

rossa – rosa

Essa sonora

Activitats

Autoavaluació autoavaluació

repàs

activitats

De novel·les, n’hi ha de molts tipus segons la temàtica que tracten: d’aventures, amoroses, de ciència-ficció, fantàstiques, policíaques, gòtiques o de terror, psicològiques, etc.

R

Posa’t la mà al coll mentre pronuncies cada una d’aquestes esses i notaràs quina és sorda i quina és sonora. No s’ha de confondre el so de la essa sorda [s] amb el de la essa sonora [z]. Són dos sons diferents que ens permeten diferenciar, quan llegim en veu alta, paraules com:

6 1

Sota el terme de narrativa s’hi inclou tota aquella literatura escrita en prosa que conta o narra històries amb l’ànim d’interessar el lector. De fet, les narracions poden ser més o menys llargues; reben el nom de conte, si són més aviat curtes, o de novel·la, si són llargues. Originàriament, els contes s’escrivien majoritàriament en vers i eren els coneguts poemes èpics. Després, el gènere va evolucionar i es van escriure en prosa.

metgessa diòcesi divisor

Repàs

El conte i la novel·la

Pronuncia correctament cada una de les paraules següents tenint en compte els sons de la s:

La lletra s representa dos sons fricatius:

Exercicis per treballar els continguts

Literatura La narrativa

1

Essa sorda i essa sonora

Literatura

El nom de novel·la prové del terme italià novella, diminutiu de nova, és a dir, “notícia”, que, al segle XV, designava un tipus de narració curta, en prosa, que va popularitzar Giovanni Boccaccio amb el seu Decameró (1471) i, després, Miguel de Cervantes amb les Novelas ejemplares (1513).

6

Ortografia Consonants (I)

activitats

Gramàtica Els altres determinants. Els pronoms

activitats

Programa i continguts

6

Digues si les afirmacions següents són correctes o no. En cas que no ho siguin, esmena-les i justifica la resposta: 1 Assenyala els connectors espacials dels fragments descriptius i apunta’ls en la teva llibreta.

Llegeix atentament aquest fragment d’un conte de Mercè Rodoreda: UN RAMAT DE BENS DE TOTS COLORS A casa, a la casa vella del poble, hi teníem una galeria vidrada al primer pis. Hi donaven tres balcons: el del meu dormitori, el dormitori dels meus pares i el de la sala, entremig dels altres dos. A la sala hi havia cadires molt fines, entapissades de vellut de color crema, amb les potes i el respatller daurats. Al mig de la galeria hi havia una taula de vímet voltada de quatre butaques que hi feien joc, i, un a cada racó, dos balancins amb puntes allà on es posa el cap, lligades amb cintes lluents de seda rosa. Ho veig com si encara hi fos. Una tarda, perquè al col·legi m’havien posat orelles de burro, el meu pare em va castigar: «Vés-te’n a dalt», em va dir, «que no et vegi més!» Em vaig asseure en un balancí, i gronxa que gronxaràs. Mirava els vidres de la galeria, que eren de colors. N’hi havia de blancs i de blaus que pujaven amunt fent columna, un sí, un no. A dalt, de banda a banda, hi havia un fris de vidres grocs. A baix de tot, un fris de vidres lila. I entre fris i fris i els que pujaven amunt a banda i banda n’hi havia de verds i de vermells i de pruna, demani! Els pruna eren fulles de lliris i les fulles de la tija dels lliris eren de vidre verd. La galeria donava al camp, i el camp feia pendís i s’enfilava cap a la muntanya partit per un camí amb roderes. I de tant gronxar-me i de tant mirar tots aquells colors que el sol que es ponia feia brillar i que tacaven la paret i el terra de la galeria, em vaig marejar. Per fer-me passar el mareig vaig alçar-me i em vaig encastar de nas a un vidre vermell. I aleshores va baixar el ramat. Es van sentir esquelles i els lladrucs del gos; i va sortir el primer be. Tot vermell. Després en van sortir més, i, mentre baixaven, per anar-los veient, em vaig posar a córrer d’un vidre a un altre. I ara hi havia un be de color de pruna darrere d’una fulla de lliri, i ara un de blau al costat, i ara un de verd a mig aire... Em vaig ajupir tant com vaig poder, perquè els vidres lila eren molt baixos, i vaig veure tres bens lila... I quan els volia veure grocs –els vidres grocs eren els que feien el fris de dalt de tot– el ramat ja havia passat.

2 Digues quins d’aquests elements són descrits en el text: balcons – butaques façana – galeria gos – pare – pastor sala – taula – vidres

Comunicació 1

Dibuixos, fotografies o plànols, entre altres, són informació gràfica que apareix sovint al costat d’aquestes descripcions.

2

Abans de redactar la descripció d’un lloc cal haver decidit com es farà: de dins a fora, d’esquerra a dreta, etc.

3

Si es vol que la descripció d’un determinat paisatge sigui objectiva i precisa, les frases han de ser ben llargues.

4

Els connectors espacials com llavors, primer o sempre ajuden a situar els elements dins l’espai.

3 Escriu en plural cada una d’aquestes paraules del conte: fris – gos – nas pendís – pis 4 Assenyala els determinants que trobis des del començament fins a “cintes lluents de seda rosa” i indica de quin tipus són. 5 Digues a quin tipus de conte pertany aquest. Després, redacta’n un final i compara’l amb el que va escriure Mercè Rodoreda.

Mercè Rodoreda, La meva Cristina i altres contes. Edicions 62.

Gramàtica 5

Tres, mitja, cinquè, dotzena i triple són cinc tipus diferents de determinants numerals.

6

Els determinants indefinits indiquen un coneixement imprecís del substantiu (per exemple, algun cotxe, pocs viatgers).

7

Els pronoms equivalen a un substantiu o a un sintagma nominal.

8

El so de la essa pot ser sord, com en Josep, o sonor, com en Sílvia.

9

Els mots caça, dissort, cel i salt es pronuncien amb essa sorda.

10

La ç s’escriu davant de vocal i en qualsevol posició.

11

Sota el terme de narrativa s’inclou la literatura escrita en vers que explica històries amb la finalitat d’interessar el lector.

12

El conte literari modern té un autor conegut, utilitza una llengua i uns temes moderns i és escrit en prosa.

Ortografia

Literatura

162

163

Activitats de repàs

Activitats per comprovar què has après

Estructura didàctica

Pàgines d’entrada de la unitat Les unitats comencen amb una doble pàgina que presenta l’índex i els continguts de cada programa. La fotografia de fons anticipa el tema del text no literari que es treballarà al començament de la unitat.

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

Comunicació L’objectiu d’aquest bloc de la unitat és l’estudi de la llengua com a instrument de comunicació. És per això que els textos que es treballen s’extreuen de la realitat propera a l’alumne i a partir d’aquests es proposen un seguit d’activitats de comprensió, d’anàlisi, d’estudi de la llengua i d’expressió. Aquest primer bloc de la unitat consta de vuit pàgines que es distribueixen de la manera següent: • Una pàgina de presentació de les característiques generals d’una tipologia textual. • Una pàgina amb un text representatiu d’aquesta tipologia. • Sis pàgines d’activitats a partir del text model i amb nous exemples de textos de la mateixa tipologia. Amb aquestes pàgines, l’alumne segueix un procés que consta de la lectura del text, la comprensió, l’anàlisi de l’estructura i dels elements que el caracteritzen, d’un estudi reflexiu del codi (gramàtica, ortografia i lèxic) i de la producció o elaboració d’un text d’aquesta tipologia. Les activitats estan pensades de manera que els alumnes van adquirint tant estratègies de comprensió com d’expressió escrita. És per això que les sis pàgines d’activitats presenten l’estructura següent: • Comprensió del text amb activitats dedicades a comprendre el text inicial i a treballar el vocabulari. • Anàlisi del text S’analitza i es treballa la tipologia de text fins a aconseguir que l’alumne sigui capaç d’arribar a la creació d’un altre text d’aquesta tipologia.

14

• Estudi de la llengua Les activitats de gramàtica, ortografia i lèxic d’aquest bloc són o bé un recordatori de continguts que s’han tractat en unitats anteriors, o bé un avançament del contingut que es tractarà amb detall i de manera sistematitzada en el programa corresponent d’aquesta unitat. • Expressió amb activitats pautades de creació d’un text de la tipologia textual treballada.

ESO Llengua catalana i literatura 1

Estructura didàctica

Gramàtica En aquest programa es dóna la informació del tema que ja ha estat avançat en les activitats que formen part de l’estudi de la llengua del programa de comunicació. La gramàtica ha de ser entesa com a reflexió general sobre l’ús dels diferents elements lingüístics bàsics i les regles elementals a partir de les quals es combinen aquells elements que s’utilitzen per produir missatges correctes. A continuació de la informació presentada de manera expositiva, hi ha un bon nombre d’activitats que ofereixen l’oportunitat d’aplicar els continguts treballats (1 pàgina d’informació i 3 pàgines d’activitats).

Ortografia En aquest programa es recull la informació d’una manera completa i esquematitzada en forma de fitxa del tema o els temes que ja han estat avançats en les activitats que formen part de l’estudi de la llengua del programa de comunicació. La programació d’ortografia repassa i amplia els aspectes fonamentals de l’ortografía arbitrària que ja han estat treballats en l’etapa de primària. Les activitats d’escriptura, compleció i manipulació de paraules que presenten la dificultat ortogràfica treballada en cada unitat es complementen amb un dictat preparat (1 pàgina d’informació i 3 pàgines d’activitats).

Lèxic Aquest programa es treballa al llarg de tres unitats i el contingut es basa en el coneixement del diccionari de la llengua, el seu ús i, també, dels tipus de diccionaris i de la informació diferent que se’n pot obtenir (1 pàgina d’informació i 1 pàgina d’activitats).

ESO Llengua catalana i literatura 1

15

Estructura didàctica DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

Lectura

Les activitats, basades en la lectura, constitueixen un exercici de comprensió lectora i una exploració de les possibilitats expressives de la literatura (2 pàgines de lectura i 2 pàgines d’activitats).

3

Lectura

En la doble pàgina de la lectura distingim els elements següents: unes preguntes d’anticipació de la lectura, al marge; una biografia de l’autor, il·lustrada amb una fotografia; un text de presentació i contextualització de l’obra de la qual s’ha extret el fragment presentat; el text o la lectura pròpiament dita, i un vocabulari que recull les paraules de la lectura que poden presentar alguna dificultat de comprensió per a l’alumne.

Què farem, què direm?

Què et sembla que poden ser els minairons? N’has sentit a parlar mai?

Tot baixant, quan ja havia travessat el poble de Burgo, vaig sentir els esgladinys de les sirenes dels bombers i de les ambulàncies. “A veure si m’hauran fet un desastre, aquests matalots”, em vaig malfiar. I vaig baixar com una exhalació. A l’entrada del poble s’havien aplegat un rogle de curiosos.

Pep Coll

En quines situacions creus que podries preguntar “Què farem, què direm?”

Vocabulari amanerat Dit del posat, els gestos, el llenguatge, l’estil, etc. afectats, recercats, que es conformen a motllos establerts.

—Què ha passat? —Es veu que un fanàtic s’ha dedicat a llençar canalla a l’abocador d’Esterri. N’hi han trobat mitja dotzena —va dir la vella del Canaleres.

El dilluns de Pasqua, l’últim dia de les vacances, em vaig llevar amb ganes de fer dissabte. Disposada a netejar els contenidors de les valls d’Àneu. Havent esmorzat, vaig traure la bici i vaig enfilar la pista de la vall d’Unarre. Durant una hora i mitja vaig pedalejar costa amunt, fins que, coronat el coll de Campirme, vaig ser al capdamunt del Caubo, un magnífic mirador del pla d’Esterri i de les valls d’Àneu. Vaig traure tot el que portava a la motxilla i en vaig fer una paradeta damunt la gleva. Hi havia una llauna de coca-cola i una de tonyina, una bossa de plàstic, un tros de paper d’alumini, una ampolla de cervesa i una d’aigua mineral, i un bolquer de criatura. Vaig destapar el canut.

Coneixes les valls d’Àneu, al Pallars Sobirà? Què en pots explicar?

—Pobrissons! Eren criatures de bolquers. Devia ser un boig o un depravat —va fer la mestressa del Palí. —Hi ha hagut desgràcies? —em vaig esverar. —Sembla que no. El Jep de Tavella, que és qui primer ha vist els marrecs, els ha trobat jugant tranquil·lament, ben entretinguts fent castells amb llaunotes abonyegades. —Devien anar escagassats, és clar! —vaig pensar en veu alta. —Quines coses de dir, nena! —va reganyar la dona—. Enmig d’aquell femer, tant se val que les criatures anessin netes com brutes!

—Què farem, què direm? Què farem, què direm? —Sabeu què és tot això de terra? —Una mostra molt variada de deixalles —va dir una veu molt educada.

canut Canó, tub. escagassat Que va perdent la força, la vigoria, per un excés d’anar de ventre. esgladiny Eixordadissa, estrèpit, soroll. fer dissabte Fer la neteja i endreça de la casa, d’una habitació, etc. glevaTerròs, terreny. rogle Rotlle, rotllada.

Quan em vaig allunyar del grup, em vaig palpar el canut de la butxaca i vaig mormolar fluixet: “Ostres, Net! Com us heu passat!”

—Qui ets tu? Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949) és professor en un IES de Lleida i un bon coneixedor de la parla del Pallars i de les llegendes de les valls pirinenques, que ha recollit en Quan Judes era fadrí i sa mare festejava i Muntanyes maleïdes. La seva gran imaginació i el seu particular sentit de l’humor són ben evidents en novel·les d’èxit com El secret de la moixernera i La mula vella.

ataüllar Veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la bé, albirar.

—Sóc el Net, senyoreta. —Era un pèl amanerat. —Doncs, mira, Net, tu t’encarregaràs de coordinar l’operació. Vull que feu una neteja general d’escombraries per tot el país que es veu des d’ací dalt. És a dir, des d’Escaló fins a Montgarri, i des d’aquí fins al pontarró d’Espot. Ho entens? —Ho entenc perfectament, senyoreta. —Vull que porteu tota la brossa escampada que recolliu a l’abocador municipal. És allà baix, veus?, on hi ha una mica de fum. —Li assenyalava cap al fons de la vall. —Ho veig perfectament, senyoreta.

Què farem, què direm? és el crit de guerra dels minairons, un eixam d’éssers diminuts delerosos d’obeir les ordres de qui els guarda en un canutet d’agulles. Durant molts anys, moltes cases del Pirineu s’havien enriquit gràcies al seu treball, però amb l’abandó dels pobles van anar a parar al Museu Etnològic d’Esterri d’Àneu. La Bet, una noieta de tretze anys i mig, aconsegueix robar el canut i alliberar-los d’una inactivitat que els podia haver dut a la mort. A partir d’aquí, les aventures s’aniran descabdellant sense parar.

—Assegura’t que tot allò que arreplegueu siguin realment deixalles. Vull dir que les ampolles i les llaunes estiguin buides, i els bolquers, cagats o pixats. A veure si em buidareu bars i botigues! —Estigui tranquil·la, senyoreta. Un cop els vaig haver engegat, vaig enfocar els prismàtics cap a l’abocador municipal. D’allà dalt estant, podia ataüllar perfectament com el tarter d’escombraries creixia com un bolet. No van tornar fins al cap d’una estona, quan una pila de deixalles ja aixecava tant com una casa de deu pisos. —Què farem, què direm? Què farem, què direm? —esbufegaven. Se’ls notava baldats de cansament. —Aneu-vos-en a descansar dins del canut, que bé us ho heu prou guanyat!

80

81

1

A

Torna a llegir el text de Pep Coll i contesta les qüestions següents:

5

a Quines persones intervenen en aquest text?

A l’hora de seleccionar les lectures d’aquest llibre s’han tingut en compte diversos criteris: des de l’adequació per a l’edat, la representació dels gèneres literaris bàsics, fins a la representació, també, tant d’autors de novel·la juvenil com d’autors clàssics de la literatura catalana o universal.

Fixa’t que la Bet està en forma i es desplaça en bicicleta per la vall. Consulta en la pàgina web http://esterrianeu.ddl.net/ portadae.html les rutes en bicicleta tot terreny (BTT) que s’ofereixen i completa aquest quadre:

b Què ha passat? c Quina explicació del fet dóna la gent del poble?

ruta

d Qui et sembla que ha avisat els bombers i l’ambulància?

Quatrepins

e En quin estat troben les criatures?

La Mollera

f Com s’hauria d’haver manat la feina al minairó perquè no hagués ocorregut aquest incident?

Isards

dificultat

longitud

durada

punt de sortida

La Mola

g Per què la mestressa del Palí renya la Bet? Creus que té raó? • En quina d’aquestes quatre rutes es pot visitar un observatori d’ocells?

h Quin dia es decideix la protagonista a fer neteja? Per què et sembla que tria aquesta data? 6 2

Busca en el text totes les paraules que es fan servir per anomenar:

3

Busca en aquesta sopa de lletres vuit topònims esmentats en la lectura:

a Els infants.

b La brossa.

Després, en grups de quatre alumnes, llegiu cada un una d’aquestes històries i expliqueu-la en un minut a la resta del grup. Finalment, redacteu entre tots la vostra opinió sobre aquests éssers fantàstics i llegiu-la en veu alta a la resta de la classe.

R

C A M P I R M E I M

Q B I T R R S S O U

A N E U R E U N P E

E A U E B T T M S S

S I S N C G C L E C

T E G O A U B A R A

E U T R U R I R E L

R E R A B U R G O O

R I P T O P S E L B

Entra en la pàgina web www.rodamots.com/calaix.asp?text= minairons i llegeix els diversos textos en què els minairons són els protagonistes.

I A S E P G O M T E

7

Imagina’t que trobes el canut dels minairons. Escriu cinc possibles activitats que faries realitzar als minairons. Exposa-les davant els teus companys i justifica-les.

8

En el final de la novel·la roben el canut dels minairons a la Bet. Redacta un breu text narratiu (d’unes quinze línies) en què expliquis el robatori. Segueix les pautes següents:

• Creus que hi ha alguna activitat que sigui impossible per als minairons?

Classifica els topònims en la columna corresponent: coll

pla

població

mirador

a Indica el lloc on es desenvolupen els esdeveniments.

vall

b Assenyala el temps en què passen els fets: pot ser en passat o en present.

4

c Fes aparèixer, a més de la Bet, els personatges que li roben el canut. No oblidis de presentar-los (edat, aspecte físic, vestimenta…).

Els minairons sempre reclamen que se’ls mani feina o que se’ls faci parlar. Anota tres tasques que els encomanaries si tinguessis el canut dels minairons.

d Explica els motius pels quals roben a la Bet el canut dels minairons.

Cerca altres personatges fantàstics de la tradició popular o dels contes que també facin feines i explica com són.

82

e Utilitza, per escriure el text, la primera o la tercera persones del singular.

activitats

3 R

83

Literatura En aquest primer curs de l’ESO es presenten les característiques generals dels gèneres literaris en les cinc darreres unitats del llibre. Es tracta que l’alumne sàpiga identificar clarament els gèneres narratius, el teatre i la poesia. A continuació, es proposen algunes activitats que permeten comprovar que s’han assolit els continguts elementals d’aquest bloc. Les propostes de treball comporten la lectura i la manipulació de fragments de textos literaris que il·lustren les característiques i els recursos expressius relacionats amb l’aspecte tractat en cada unitat.

16

ESO Llengua catalana i literatura 1

Estructura didàctica

Repàs i autoavaluació La pàgina de repàs ha de servir a l’alumne per recuperar i repassar els continguts que s’han treballat en la unitat. Aquesta pàgina té sempre la mateixa estructura i consisteix en la lectura d’un text acompanyada d’un seguit d’activitats sobre el text.

La pàgina d’autoavaluació també té la mateixa estructura en totes les unitats i presenta, en aquest cas, un seguit d’afirmacions que els alumnes han de reconèixer com a correctes o incorrectes. En tots dos casos, han d’argumentar la resposta en funció del que han estudiat. Les afirmacions s’estructuren en blocs que corresponen als programes de comunicació, gramàtica, ortografia, lèxic i literatura. Aquesta pàgina es pot treballar oralment i en grup. La realització d’aquesta activitat d’autoavaluació permet que l’alumne sigui conscient del propi aprenentatge.

ESO Llengua catalana i literatura 1

17

L’avaluació en la LOE

L’avaluació s’ha convertit en un valuós instrument de seguiment i valoració dels resultats obtinguts i de millora dels processos que permeten obtenir aquests resultats. Resulta imprescindible establir procediments d’avaluació dels diferents àmbits i agents de l’activitat educativa: alumnes, professors, centres, currículum, administracions, i comprometre les autoritats corresponents a passar comptes de la situació existent i el desenvolupament experimentat en matèria d’educació. La importància que es concedeix a l’avaluació en la LOE es manifesta en el tractament dels diferents àmbits en què s’ha d’aplicar, que abasten els processos d’aprenentatge dels alumnes, l’activitat del professorat, els processos educatius, la funció directiva, el funcionament dels centres docents, la inspecció i les administracions educatives. Així s’entén l’avaluació en la nova llei educativa:

Artículo 20. Evaluación. 1. La evaluación de los procesos de aprendizaje del alumnado será continua y global y tendrá en cuenta su progreso en el conjunto de las áreas. 2. El alumnado accederá al ciclo educativo o etapa siguiente siempre que se considere que ha alcanzado las competencias básicas correspondientes y el adecuado grado de madurez. 3. No obstante lo señalado en el apartado anterior, el alumnado que no haya alcanzado alguno de los objetivos de las áreas podrán pasar al ciclo o etapa siguiente siempre que esa circunstancia no les impida seguir con aprovechamiento el nuevo curso. En este caso recibirán los apoyos necesarios para recuperar dichos objetivos. 4. En el supuesto de que un alumno no haya alcanzado las competencias básicas, podrá permanecer un curso más en el mismo ciclo. Esta medida podrá adoptarse una sola vez a lo largo de la educación primaria y con un plan específico de refuerzo o recuperación de sus competencias básicas.

aprendizaje, los objetivos alcanzados y las competencias básicas adquiridas, según dispongan las Administraciones educativas. Asimismo las Administraciones educativas establecerán los pertinentes mecanismos de coordinación.

Artículo 29. Evaluación de diagnóstico. Al finalizar el segundo curso de la educación secundaria obligatoria todos los centros realizarán una evaluación de diagnóstico de las competencias básicas alcanzadas por sus alumnos. Esta evaluación será competencia de las Administraciones educativas y tendrá carácter formativo y orientador para los centros e informativo para las familias y para el conjunto de la comunidad educativa. Estas evaluaciones tendrán como marco de referencia las evaluaciones generales de diagnóstico que se establecen en el Artículo 144.1 de esta Ley.

5. Con el fin de garantizar la continuidad del proceso de formación del alumnado, cada alumno dispondrá al finalizar la etapa de un informe sobre su

ESO L’avaluació

19

L’avaluació en el projecte d’ESO de Text-La Galera

A Text-La Galera entenem l’avaluació com un dels principals components de l’acció educativa. L’avaluació regula el procés educatiu, és un seguiment de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. Perquè sigui efectiva, l’avaluació ha de ser continuada, ha de permetre la revisió “dia a dia” del procés educatiu. D’aquesta manera, és més fàcil detectar anomalies en el seu funcionament i mirar de trobar-hi solucions amb prou temps per aplicar-les i garantir-ne la viabilitat. L’avaluació ha de ser un seguiment global de tot el procés, i no solament una valoració dels resultats. No n’hi ha prou amb una valoració sobre els fets i els conceptes apresos. Cal valorar també quins procediments assolits i quins valors adquirits per cada alumne/a els acosten als objectius educatius fixats i a l’adquisició de les competències bàsiques.

Una avaluació en tres fases A Text-La Galera contemplem les tres fases de l’avaluació:

Avaluació inicial

Avaluació formativa

Avaluació final

L’objectiu de l’avaluació inicial és conèixer la situació de partida dels alumnes. És indispensable per programar l’ajut educatiu més convenient a cada cas i per poder mesurar-ne el creixement maduratiu. Ha de servir per detectar nivells d’assoliment dels continguts i les competències bàsiques que suposadament l’alumnat ha treballat amb anterioritat.

L’avaluació formativa té com a objectiu valorar la programació que s’està desenvolupant a classe, observar si els continguts i les activitats són els més adequats per ajustar la intervenció educativa a les necessitats que es detecten. Es porta a terme de manera continuada al llarg de tot el procés d’aprenentatge.

A l’avaluació final l’objectiu és donar informació sobre les capacitats assolides per l’alumnat al final del curs o etapa. Serveix per qüestionarse la funcionalitat de l’àrea en el conjunt del currículum i la seva adequació al Projecte curricular de centre. Té una funció reguladora: la informació que se n’obté ha d’adreçar-se més a adequar les decisions següents sobre l’aprenentatge de l’alumnat que no pas a certificar els nivells d’aprenentatge assolits.

En el projecte d’ESO de Text-La Galera, els professors trobareu una proposta d’avaluació inicial del curs fotocopiable amb els criteris d’avaluació corresponents en aquesta guia, i també diferents eines, segons l’àrea, per sondejar els coneixements previs a l’inici de cada una de les unitats del llibre de l’alumne.

20

En el projecte d’ESO es proposen activitats d’avaluació formativa en cada una de les unitats del llibre dels alumnes. A més, en aquesta guia didàctica els professors trobareu les programacions de cada una de les unitats que us facilitaran l’exercici de l’avaluació formativa, les observacions de la qual poden recollir-se en la graella que facilitem com a plantilla per al registre de les dades de cada grup d’alumnes.

En el projecte d’ESO, en el llibre de l’alumne proposem una unitat de síntesi i avaluació al final de cada llibre i tot un seguit d’activitats que revisen els continguts del curs i poden servir com a eina d’avaluació. A més, en aquesta guia els professors trobareu una proposta d’avaluació final del curs fotocopiable amb els criteris corresponents.

ESO L’avaluació

Avaluació inicial

1

Llegeix aquest text: L’endemà mateix els diaris venien plens de grans titulars i declaracions dels testimonis presencials. La mala sort de la reina havia estat fruit d’una miserable bola de xiclet de maduixa de la marca Strawberry OK. Els darrers informes de la policia aventuraven que algun desaprensiu el devia haver llençat sobre el paviment reial hores abans de la cerimònia. Un accident? Un atemptat? El Departament d’Investigació Criminal de la policia de Londres, més conegut com a Scotland Yard, havia rebut l’encàrrec, directament de Sa Majestat la Reina, de trobar i empresonar el culpable d’una de les relliscades més sonades i costoses de l’imperi. El cap de Scotland Yard afirmava categòricament que, en aquells moments, s’estaven investigant les empremtes digitals trobades a les restes del xiclet per poder empresonar, aviat, el culpable i fer-li pagar cara la seva acció criminal. Quan el Roald va escoltar aquelles declaracions per televisió i va veure la cara de buldog del número 1 de Scotland Yard va saber que li cauria el pèl, perquè el xiclet de maduixa salvatge de la marca Strawberry OK podia ser el seu: el xiclet que havia abandonat, només dos dies abans, mentre visitava amb l’escola l’abadia. Com que no sabia què fer-ne, havia enganxat el xiclet sota el primer banc, amb la seguretat que mai seria descobert. I si havia rodolat, al darrer moment, fins a la meitat del passadís? També la Pamela estava d’allò més capficada. Havia fet una boleta del seu xiclet de maduixa després de mastegar-lo una hora llarga i se n’havia desfet pel procediment habitual: l’havia ben empastifat, aquesta vegada darrere el llibre de càntics que hi havia prop del reposapeus. Al cap i a la fi, havia fet el mateix que la seva amiga, la Felicity Brown, a qui havia descobert enganxant-lo en un altre dels bancs. El Peter Roscoe i el Jack Williams esperaven també d’un moment a l’altre la sirena del cotxe de la policia. Sens dubte havien trobat ja els seus xiclets. I és que a la classe de cinquè B de l’Institut Berkeley, durant la visita a l’abadia de Westminster, s’havia desfermat una enorme passió devoradora. No pas per la cultura, no, sinó per la goma de mastegar. Jordi Folck, La guerra dels xiclets. Editorial La Galera.

2

Llegeix aquestes afirmacions sobre la lectura i indica amb una C les que són certes i amb una F les que són falses: No se sap si la reina d’Anglaterra ha patit un accident o un atemptat. Gràcies a les empremtes digitals la policia confia a trobar el culpable. El Roald està tranquil perquè no havia menjat cap xiclet de maduixa salvatge. La Pamela i la Felicity Brown són alumnes de sisè B de l’Institut Berkeley.

Nom:

Els alumnes de l’Institut Berkeley havien enganxat xiclets durant la visita a l’abadia de Westminster. La Pamela havia enganxat el seu xiclet sota el primer banc.

ESO Llengua catalana i literatura 1

[material fotocopiable]

Avaluació inicial

3

Explica el significat d’aquestes paraules de la lectura: 왘 miserable: 왘 paviment: 왘 rodolat: 왘 desfermat: 왘 desfet: 왘 acluqués:

4

Relaciona cada una de les paraules de la columna de l’esquerra amb una de la columna de la dreta que vulgui dir el mateix: desaprensiu •

• bàrbar

categòric •

• absolut

capficada •

• engolidora

habitual •

• usual

devoradora •

• preocupada

salvatge •

5

• insolent

Fixa’t en aquestes paraules que comencen totes amb la mateixa lletra. Torna-les a escriure seguint l’ordre en què apareixen en el diccionari: empremta – empresonar – escoltar – escola – endemà encàrrec – enganxar – empastifar – enorme

6

Busca en el primer paràgraf de la lectura una paraula que compleixi cada una de les condicions següents: a Té el so de e oberta: b Té el so de e tancada: c Té el so de o oberta: d Té el so de o tancada: e Té dues vocals juntes però que no pertanyen a la mateixa síl·laba:

Nom:

f Té dues vocals en la mateixa síl·laba:

ESO Llengua catalana i literatura 1

[material fotocopiable]

Avaluació inicial

7

Accentua les paraules següents quan calgui: endema cerimonia rodolat capficada

declaracions trobades cantics devoradora

reina passadis tambe numero

Ara, classifica cada paraula en la columna corresponent: agudes

8

Nom:

passadís

reposapeus

passió

Els diaris venien plens de grans declaracions. Scotland Yard havia rebut l’encàrrec. Havia enganxat el xiclet sota el primer banc. La Pamela estava d’allò més capficada. La mala sort de la reina havia estat fruit d’una miserable bola de xiclet.

Busca en el primer paràgraf de la lectura dos exemples de cada una de les categories gramaticals següents: substantiu

11

culpable

Indica el subjecte i el predicat de les oracions següents: a b c d e

10

esdrúixoles

Escriu el plural de cada una de les paraules següents: maduixa

9

planes

adjectiu

verb

determinant

adverbi

preposició

pronom

Escriu en un paper a part una notícia en què s’informi els lectors de l’accident que ha patit la reina d’Anglaterra a causa d’un xiclet. Fes-ho en unes deu línies. No t’oblidis de posar un títol a la notícia.

ESO Llengua catalana i literatura 1

[material fotocopiable]

Nom dels alumnes

[material fotocopiable]

Reconeix les categories gramaticals.

Escriu els plurals correctament.

Accentua correctament.

Distingeix correctament les síl·labes tòniques segons la seva posició.

Aplica les normes de separació de síl·labes.

Reconeix la correspondència entre so i grafia.

Ordena paraules alfabèticament.

Relaciona correctament paraules sinònimes.

Explica el significat de les paraules.

Llegeix expressivament un text literari.

Comprèn el significat de la lectura.

Avaluació inicial

ESO Llengua catalana i literatura 1

Avaluació final

1

Llegeix aquest text: Sembla que a gairebé totes les classes de totes les escoles del món hi ha algú especialitzat a fer la vida difícil als companys. El de la nostra era l’Eladi Rostoll, un bordegàs que, ja des de primer curs, es dedicava a repartir amenaces i calbots si algú no feia el que ell manava o no li donava el que ell volia. Quan érem petits, a parvulari, ja destacava per la seva capacitat d’embolicar la troca: tombava les construccions que els altres fèiem, ens prenia l’esmorzar, si li agradava el que dúiem, o esgarrapava a un altre pel simple plaer de veure’l plorar. Després, quan vam començar a fer primària, va afinar la seva tècnica i es va especialitzar a extorsionar sota amenaça per obtenir cromos, joguines, retoladors, i fins i tot, alguna vegada havia esbatussat algú perquè li fes els deures que ens donaven a casa. I a mesura que tots anàvem creixent i pujant cursos, ell s’anava fent gros i ample d’espatlles, gegantí, al mateix temps que augmentava la seva capacitat per a atemorir i torturar. Perquè, si alguna vegada algú s’hi encarava, no en tenia prou d’esbatussar-lo, sinó que, sàdic i mentider, s’afanyava a anar-se’n somicant teatralment a buscar un mestre o una senyoreta per denunciar el qui ell mateix acabava d’atonyinar que, a sobre, sovint era qui rebia el càstig, perquè el barrut de l’Eladi Rostoll no parava de ploriquejar sense vergonya, repetint “Ell m’ha pegat, m’ha pegat molt!”. Queda clar, doncs, que era, per dir-ho ras i curt, un mala bèstia, amb qui valia més no haver de tenir cap tracte. Vull fer notar, però, que tot el que estic explicant ho dic en passat, perquè les coses han canviat, i molt, els darrers mesos. Quan vam començar cinquè aquest any, va venir un noi nou a classe, que de seguida es va veure que seria l’ase dels cops de l’Eladi, que quan veia algú dèbil o desvalgut, no el deixava tranquil fins que en trobava un altre per torturar. El Jaume, el nou, tenia un aspecte molt tranquil i discret, desmanegat, llargarut i molt, molt, prim. Gairebé no parlava amb ningú, a l’hora del pati mirava com corríem i si alguna vegada li havíem dit si volia jugar a tocar i parar, somreia amb timidesa i només contestava que “jo no puc córrer gaire”, perquè es veu que acabava de passar no sé quina malaltia. I això feia que estigués gairebé sempre aïllat. L’Eladi, és clar, també se’n va adonar de seguida que “el nou”, com ell en deia, era la víctima perfecta per a la seva vocació d’abusador, i no va trigar gens a buscar-li les pessigolles. L’ocasió perfecta la va trobar el dia que el Jaume va venir a l’escola amb una pilota de futbol. —Aquesta pilota és meva —va dir l’Eladi, tot just va baixar al pati, davant de tots—. I només jugaran els que jo digui.

Nom:

Antoni Dalmases, “La lliçó”, Cavall Fort, núm. 1051 (maig de 2006)

ESO Llengua catalana i literatura 1

[material fotocopiable]

Avaluació final

2

Contesta aquestes preguntes sobre la lectura: a Com defineix l’autor Eladi Rostoll?

b Quina era l’actitud de l’Eladi cap als companys durant la primària?

c Per què el narrador qualifica Eladi de “sàdic i mentider”?

d Quina és la característica que més destaca del Jaume?

e Per què el Jaume no podia córrer gaire?

f Per què Eladi considera Jaume com una “víctima perfecta”?

g Quin és l’objecte que Eladi vol agafar del Jaume?

h Quins són els cursos escolars que s’esmenten en el text?

i Qui creus que explica la història de l’Eladi i el Jaume?

A partir del que s’afirma en la lectura, elabora un retrat, tant físic com anímic, del personatge de l’Eladi Rostoll. L’extensió ha de ser d’unes deu línies:

Nom:

3

ESO Llengua catalana i literatura 1

[material fotocopiable]

Avaluació final

4

Assenyala el subjecte i el predicat de cada una de les frases següents: a b c d e

Va afinar la seva tècnica i es va especialitzar a extorsionar sota l’amenaça d’obtenir cromos. Ell m’ha pegat. Va venir un noi nou a classe. El barrut de l’Eladi Rostoll no parava de ploriquejar sense vergonya. Gairebé no parlava amb ningú.

• Quines d’aquestes frases tenen el subjecte elidit? • Hi ha alguna oració composta? Qina?

5

Completa la taula següent amb els adjectius corresponents: masculí singular

femení singular

masculí plural

femení plural

difícil mala petits mentideres gegantí

6

Completa aquesta taula sobre les formes verbals: forma verbal

persona

nombre

temps

mode

infinitiu i conjugació

dedicava érem ha pegat vull va trigar jugaran

7

Explica per què les paraules següents porten accent o dièresi: a gairebé: b món: c érem:

Nom:

d primària: e dèbil: f aïllat:

ESO Llengua catalana i literatura 1

[material fotocopiable]

Nom dels alumnes Coneix les normes de l’accentuació i la dièresi.

Reconeix la persona, el nombre, el temps i el mode verbals.

Coneix la morfologia de l’adjectiu.

Identifica el subjecte i el predicat en una oració.

Redacta amb coherència, i valora la correcció ortogràfica.

Llegeix expressivament un text literari.

Comprèn el significat de la lectura.

Avaluació final

ESO Llengua catalana i literatura 1

[material fotocopiable]

Avaluació

Nom dels alumnes

ESO Llengua catalana i literatura 1

[material fotocopiable]

Objectius d’etapa de l’àrea de Llengua catalana i literatura La matèria de Llengua catalana i literatura de l’educació secundària obligatòria té com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents: 1 Valorar la llengua i la comunicació com a mitjà per a la comprensió del món dels altres i d’un mateix, per a participar en la societat plural i diversa del segle XXI, per a l’enteniment i mediació entre persones de procedències, llengües i cultures diverses, evitant qualsevol tipus de discriminació i estereotips lingüístics. 2 Aconseguir la competència comunicativa oral, escrita i audiovisual en les llengües de l’escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre (en la cerca i elaboració d’informació, i en la transformació dels coneixements), per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials. 3 Aconseguir la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l’expressió, i per a la seva participació en les creacions culturals. 6 Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació i comunicació per obtenir, interpretar, elaborar i presentar en diferents formats informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social. 7 Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment, de manera coherent i adequada als contextos acadèmic, social i cultural, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació. 9 Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat acadèmica, social i cultural tot valorant la lectura com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement d’un mateix i del món, i consolidar hàbits lectors. 10 Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bàsics sobre les convencions dels gèneres, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics, tot valorant el coneixement del patrimoni literari com una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva.

Criteris d’avaluació de 1r curs

Participar activament i reflexivament en interaccions orals, escrites i audiovisuals per a l’aprenentatge i per a les relacions socials, dintre i fora de l’aula i amb l’ús dels recursos de les TIC. Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) de la vida acadèmica i altres situacions comunicatives, dels mitjans de comunicació i literaris pròxims als interessos de l’alumnat (propòsit, idea general), amb especial atenció als narratius, i descriptius. Comprendre i sintetitzar seqüències audiovisuals, procedents dels mitjans de comunicació, relacionades amb les tipologies narrativa, descriptiva. Usar tècniques de síntesi, en suport paper o digital, per tal de comprendre textos orals i escrits: subratllat, esquemes i resum. Produir textos (orals, escrits i en diferents suports) narratius, descriptius i conversacionals, usant procediments de planificació, elements lingüístics per a la cohesió interna de les idees, registre adequat i revisió. Aplicar diferents procediments i formats per enriquir els textos orals, escrits o audiovisuals. Mostrar interès per la millora de l’expressió oral, escrita i audiovisual pròpia i aliena i respectar les opinions d’altri. Exposar l’opinió sobre la lectura d’una obra completa adequada a l’edat; reconèixer-ne el gènere i l’estructura global; valorar de manera general l’ús del llenguatge; i relacionar el contingut amb la pròpia experiència. Escriure textos, en suport paper o digital, prenent com a model un text literari treballat a l’aula o realitzar-ne alguna transformació senzilla. Reconèixer i valorar la diversitat lingüística, amb especial atenció a la situació lingüística que es produeix al centre i en l’entorn proper de l’alumnat. Participar activament i reflexivament en l’avaluació (autorregulació, coavaluació) del propi aprenentatge i el dels altres amb una actitud activa i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i ús de les llengües.

11 Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les normes d’ús lingüístic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequació, coherència, cohesió i correcció, i transferir aquests coneixements a les altres llengües que s’aprenen a partir de la reflexió sobre els propis processos d’aprenentatge. 12 Conèixer la realitat plurilingüe de Catalunya, d’Espanya i del món actual, i valorar les varietats de la llengua i la diversitat lingüística del món com una riquesa cultural. 13 Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’us de les llengües i participar activament en el control i avaluació del propi aprenentatge i el dels altres.

30

ESO Llengua catalana i literatura 1

Continguts Comprensió i expressió Presentació de les característiques estructurals del text narratiu i del dietari. Cerca del significat del lèxic desconegut. Anàlisi d’un text narratiu. Producció de textos narratius. Comprensió i producció de textos narratius. Ús de tècniques de consulta d’informació.

Estudi de la llengua (gramàtica, ortografia, lèxic) Identificació del subjecte i el predicat.

1

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

Compleció d’oracions amb el subjecte o el predicat. Identificació de verbs en forma personal. Distinció entre oracions simples i oracions compostes. Introducció de les correspondències entre sons i grafies. Definició del terme dígraf. Classificació de paraules segons el so i la grafia. Identificació de grafies mudes. Identificació dels elements diferents d’una entrada del diccionari de la llengua. Coneixement de les abreviatures del diccionari. Identificació de les diverses accepcions d’un mot.

Lectura autònoma i guiada d’un fragment del text La història que en Roc Pons no coneixia de Jaume Cabré. Ús d’estratègies i tècniques per analitzar i interpretar el text abans de llegir-lo, durant la lectura i després d’haver-lo llegit. Creació d’un text literari a partir d’un model.

Objectius didàctics Saber quines són les característiques estructurals del text narratiu i del dietari. Cercar del significat del lèxic desconegut. Comprendre i produir textos narratius. Usar les tècniques de consulta d’informació. Elaborar textos narratius. Identificar el subjecte i el predicat. Identificar els verbs en forma personal. Distingir entre oracions simples i oracions compostes. Classificar paraules segons el so i la grafia. Identificar grafies mudes. Identificar les diferents parts d’una entrada del diccionari de la llengua. Conèixer les abreviatures del diccionari. Identificar les diverses accepcions d’un mot. Comprendre el text literari. Valorar la lectura com a font de plaer i d'enriquiment personal. Crear un text literari a partir d’un model.

ESO Llengua catalana i literatura 1

31

Unitat 1 Recursos didàctics

Pàgines 10-17

En la unitat 1 del llibre de l’alumne s’ha treballat el text narratiu. El dietari és un tipus de text narratiu, per això proposem la lectura d’un fragment del Diari lila de la Carlota, que adjuntem, com a material fotocopiable, al final dels recursos següents. El professor o la professora pot escollir quines de les activitats següents li interessa que facin els alumnes, en funció de les necessitats de l’aula.

Pàgines 18-21

Gramàtica L’oració 6. Busca els subjectes de les oracions següents en la lectura: a Sempre ha estat així de rareta. b Sóc a punt d’obrir la boca. c Em llança una de les seves mirades fulminants. d Fins i tot es pot tancar amb clau. e Va i em porta aquesta horterada.

Comunicació El text narratiu 1. Busca en la lectura les paraules que són pròpies del registre col·loquial. 2. Escriu la definició que dóna la Carlota sobre la paraula “diari”. Primer individualment i, a continuació, per grups, indiqueu si hi esteu d’acord o no.

7. Busca en la lectura dues oracions compostes. 8. Per grups, discutiu si les expressions següents són oracions o no. Exposeu, després, les conclusions a què heu arribat: a Quina idea tan fantàstica! b ¿això què és? c Que bufó, que íntim!

3. Subratlla les paraules clau de la lectura. Després justifica’n la tria.

d Saps què vull dir?

4. Assenyala les semblances i les diferències entre els diaris d’Adrian Mole i de Jeroni Escalè (que trobaràs en les pàgines 15 i 16 del teu llibre) i el de la Carlota. 5. Entra en la pàgina web www.escriptors.cat/ autors/lienasg/ i busca la informació següent sobre l’autora. Redacta, després, un text que contingui: a La biografia. b Les obres més representatives. c Els premis que ha obtingut.

32

ESO Llengua catalana i literatura 1

Recursos didàctics Unitat 1

Pàgines 22-25

Pàgines 26 i 27

Ortografia So i grafia. l’alfabet. El dígraf

Lèxic El diccionari

9. Indica les lletres mudes que hi ha en els tres primers paràgrafs de la lectura.

13. Busca en el diccionari el significat de les paraules següents:

10. Per grups, busqueu en la lectura tres exemples de cada un dels fenòmens següents: a Un mateix so representat per grafies diferents.

quadern – horterada – xalar – al·lucinar bufó – cursilada – guai Hi apareixen tots els mots? En cas que no els hi trobis, explica el perquè.

b Una mateixa grafia que representi sons diferents. c Una grafia que no representi cap so.

14. Busca informació a Internet sobre l’expressió “disc compacte” i contesta les preguntes següents:

11. Busca en la lectura un exemple de cadascun dels dígrafs següents:

a De quina llengua procedeix?

ss – ix – tg – l·l – rr – tx – tj tz – gu – qu – ny – ll – ig • N’hi ha algun que no hagis trobat? 12. Dictat Va ser al castell de Warwick on vaig ensopegar amb el curiós foraster de qui em disposo a parlar-vos. Em va cridar l’atenció per tres coses: per la seva franca simplicitat, per la seva prodigiosa familiaritat amb les armadures antigues i per la comoditat de la seva companyia (només parlava ell). Vam coincidir, com és el cas de les persones modestes, a la cua del ramat de visitants del castell, i ell immediatament va començar a dir coses que em van interessar. Mentre anava parlant (...) era com si imperceptiblement anés fugint d’aquest món i d’aquesta època.

b Com es diu “disc compacte” en aquesta llengua? c Quina és l’abreviatura d’aquesta expressió? 15. Escriu la paraula que hi ha en el diccionari immediatament abans i immediatament després de cada un dels mots següents: mirada – indiscreta – efectiu contundent – aniversari

Mark Twain, Un ianqui a la cort del rei Artús. Quaderns Crema.

ESO Llengua catalana i literatura 1

33

Unitat 1 Recursos didàctics

8 de desembre Però ¿això què és?, penso mentre desembolico aquesta cursilada. Prou es veu que això, AIXÒ!, és un diari. Un d’aquests quaderns per poder-hi escriure la vida, els pensaments, les penes, les alegries, els enamoraments... ¿Saps què vull dir? Al·lucina, Carlota!, em dic. L’àvia Isabel, la mare del pare, sempre ha estat així de rareta. Mai no entén que les coses importants per a mi no són les mateixes que li ho semblaven a ella quan tenia la meva edat. Total, vinga a esperar amb candeletes el meu aniversari i..., plaf!, el dia que faig catorze anys, en comptes de regalar-me el disc compacte pel qual xalo d’ençà de fa un mes, ella va i em porta aquesta horterada. Sóc a punt d’obrir la boca per deixar anar la meva contundent opinió sobre aquest quadern folrat, de plàstic de color rosa, amb una gran taca lila. Al mig d’aquesta esquitxada lila hi ha un pany petitó, on es pot ficar la claueta que penja d’un cordill lligat al llom... Que bufó, que íntim!, fins i tot es pot tancar amb clau, per salvar de les mirades indiscretes allò que s’hi escrigui a l’interior... La mare em llança una de les seves mirades fulminants. Hi té molta pràctica; gairebé més que jo. M’empasso les protestes. Les mirades fulminants de la mare són molt més efectives que una puntada de peu al cul. —Que guai! Quina idea tan fantàstica! —dic, molt diplomàticament. Gemma Lienas, El diari lila de la Carlota. Editorial Empúries.

ESO Llengua catalana i literatura 1

34 [material fotocopiable]

Solucionari Unitat 1

El text narratiu

7

Pàgina 12 1

2

optimista: que veu les coses de manera favorable. transoceànic: situat a l’altra banda de l’oceà. limusina: cotxe llarg i luxós. recinte: lloc tancat. esgarrapat: tenir la pell lleugerament esquinçada per les ungles.

Substantius: juny, dies, campionat, Madrid, cerimònia, draft, teatre Madison Square Garden, Nova York, recinte, capacitat, espectadors, Herb Rudoy, representant, resultat, acte, nit, Manhattan, història, aeroporat, Prat, vol, companyia, Delta, rumb, Gran Poma, viatge, avió, pel·lícula. Adjectius: màgic, americà, optimista, final, transoceànic. Verbs: guanyar, se celebra, viatjar, era, va reconèixer, va sorprendre, vaig a fer, comentava, embarcar, va baixar, va protagonitzar, va dir, era, havia somniat

a En tercera persona. b L’elecció del draft de 2001. c Pau Gasol. d Herb Rudoy, Edddie Griffin, Shane Battier, David Stern i els pares de Gasol.

8

b Per primera vegada un europeu no format als Estats Units arribava tan amunt.

e Nova York. f El teatre Madison Square Garden, l’hotel Sheraton Towers, la Sisena Avinguda, el carrer 48, Times Square.

c Els seus pares no tenen cap compromís. d Una limusina va a recollir la família. e Ell ha d’atendre els periodistes.

g Present. 3

Draft: Sistema pel qual els clubs de bàsquet de la NBA escullen, entre els jugadors universitaris o els procedents dels equips de bàsquet d’altres països, els que passaran a formar part del seu equip. Jet lag: Son, fatiga, desincronització en les hores dels àpats i, possiblement, canvis d’humor. Aquests són els símptomes més visibles del jet lag, expressió anglesa que traduïda vindria a ser “síndrome de desincronització lligat a la diferència horària”. Els principals afectats per aquests trastorns són els viatgers que en avió travessen diferents meridians, essencialment a partir d’una diferència horària de tres hores.

4

5

a Protocol. b Campionat. c Subterrani. d Al·lucinada. e Optimista. f Loteria. g Protagonitzar. h Representant. i Xou. cistella, pilota, tap, llançament lliure, falta tècnica, esmaixada, triple, temps mort.

a En Pau està assegut en una de les taules rodones al costat de l’escenari.

9

representant, somiat, història; despertar-se, persona, comença, seleccionat, posició, format.

Pàgina 14 10 vi/at/jar, bai/xar, co/men/ta/va, o/bli/ga/ci/ons,

sub/ter/ra/ni, re/cin/te, a/me/ri/cà, his/tò/ri/a. 11 Agudes: després (acaba en vocal + s), allà, americà

i però (acaben en vocal), després (acaba en vocal + s), avió (acaba en vocal). Planes: màgic (acaba en vocal + c), reconèixer (acaba en vocal + r), transoceànic (acaba en vocal + c). Esdrúixoles: cerimònia, història (totes porten accent). 12 La resposta depèn de la varietat dialectal dels alumnes.

Resposta model: a So de e oberta: saber, perquè. b So de o oberta: protocol, hora.

Pàgina 13

c So de e tancada: tenen, atendre. d So de o tancada: obligacions.

6

Fila 1: pilota de rugbi, pilota de golf, pilota de bàsquet. Fila 2: pilota de waterpolo, pilota de tennis, pilota de futbol. Fila 3: pilota de beisbol, pilota de voleibol, pilota d’handbol.

e Una o que es pronunciï com una u: obligacions, acompanyen. f Dues vocals que pertanyin a la mateixa síl·laba: xou g Dues vocals juntes però que no pertanyin la mateixa síl·laba: cerimònia, coincidiran. 13 hora, juntament, agents, dir, començar, anunciant,

històrica, amunt, havien.

ESO Llengua catalana i literatura 1

35

Unitat 1 Solucionari

14 Resposta model: 27 de juny de 2001, cerimònia, draft,

Madison Square Garden de Nova York, Herb Rudoy, persona al·lucinada, NBA, xou televisiu, entrevistat, Eddie Griffin, Shane Battier, representant, negociar, Grizzlies, David Stern, Kwane Brown, Tyson Chandler, circumstància històrica, seleccionat, Drazen Petrovic, Arvydas Sabonis, posició número tres.

25 Resposta oberta. 26 Resposta oberta. 27 Resposta oberta.

• Sí.

Gramàtica

• Sí.

Pàgina 19 15 Plantejament: l’arribada de Gasol a Nova York.

Nus: els preparatius per a la cerimònia del draft. Desenllaç: l’elecció de Gasol com a número tres del draft.

1

a Subj: El noi / Pred: els va ensenyar el rellotge (1 verb, o. simple). b Subj: Allò que has dit / Pred: no m’ha agradat gaire (2 verbs, o. composta.). c Subj: (Vosaltres) / Pred: per què dueu el rellotge? (1 verb, o. simple). d Subj: Un cotxe / Pred: és com una mena de carro (1 verb, o. simple). e Subj: (Jo) / Pred: Primer faré els deures i després escoltaré música (2 verbs, o. composta.). f Subj: Cap animal / Pred: no el tira (1 verb, o. simple).

2

Tarragona m’esborrona. / Jo vull ser rei. / La vida és bonica (però complicada). / Jo sóc el teu amic.

3

Resposta model:

Resposta oberta.

Pàgina 15 16 Resposta oberta. 17 Afirmacions certes: a i b. Afirmacions falses: c, d i e. 18 Podem aplicar al dietari que acabem de llegir les

afirmacions a, b i c.

Cançó: El meu avi va anar a Cuba.

Pàgina 16

Pel·lícula: El carter sempre truca dues vegades. Llibre: L’home que parlava als cavalls a cau d’orella.

19 a Una conversa. b Una discussió. c Vol començar una

relació sentimental. d Una informació. e Que no. 20 Resposta oberta.

4

Resposta oberta.

5

Resposta oberta.

21 Resposta oberta.

Pàgina 20 22 Resposta oberta. Caldria, tanmateix, fer observar la

diferència entre el dietari d’Adrian Mole, el d’un adolescent, i el de Jeroni Escalè, el d’una persona jove i instruïda. El d’aquest darrer també és més elaborat. 23 Resposta oberta.

Pàgina 17 24 a Català, castellà i anglès.

b Estadístiques, trajectòria, multimèdia, opinió, notícies, personal, Pau respon, PG 16 (club de fans), competició.

6

a (incloent-hi les formes no personals): som, porto, és, serà, pensa, costen, pujar, perdona, fas, treballa, torna, ser, obriran, va, faràs, t’has aprimat, pregunta, hi ha, surts, tornes, fa, amaguis, estimo, és, val, és, va deixar, enredar, va sentir, va caure, faran, passen, és, esperen, mira, saluden, treus, plorar, torna..., surts, tornes... b 1 Jo porto la mona al fill gran. / 2 Algú avui no serà a taula. / 3 Tothom hi pensa de tant en tant. / 4 La vida és bonica. / 5 Lents passen els dies.

c Resposta oberta. d Resposta oberta. e Resposta oberta. f Resposta oberta.

36

ESO Llengua catalana i literatura 1

Solucionari Unitat 1

7

a Per això es posà a explicar per tercera vegada la seva aventura. (oració simple)

5

b coca / sensació; seguia / imaginàvem.

b Se senten les campanes, mires el sol. (oració composta) c Si es fa fosc, te’n vas a jóc. (oració composta)

a boca / cova; imaginàvem / objectiu.

c hem, ser, hi, havia, havíem. 6

d Es va adonar que se li feia difícil explicar les coses més evidents del món. (oració composta)

Un mateix so representat per grafies diferents: girafa, jutge. Una mateixa grafia que representi sons diferents: girafa, gat, taxi, ximpanzé.

e Un cotxe és una mena de carro, però que no va tirat per cavalls. (oració composta)

Una grafia que no representi cap so: hipopòtam, helicòpter, fuster.

Pàgina 21 Pàgina 24 8

Resposta oberta.

9

No són oracions perquè:

7

passa / porra / puny / sivella / reixa / mosquit / Catalunya / mareig / volgueres / vaques / carruatge / descobreixo / ascensor / pissarra / goril·la / metge / ratxa / expressió.

8

ganyotes / requereixen / llança / equip / allisar / esmunyí / maquillatge / Marcel·lí / mosquit / orella / baixador / til·la / dotze / cassola / castanyer / llibre / rebuig / pinya.

9

quin-ze / sor-ra / a-le-many / cin-què / ra-que-ta / lli-ga-ment / ma-reig / bu-llir / in-tel-li-gèn-ci-a / per-què / en-se-nyi / di-buix / ba-ta-lla / ma-teix / mas-sat-gis-tes / car-re-gui / ne-ces-sa-ri / es-ca-betx.

– Les paraules no estan ben ordenades: b. – Hi falta el verb: d. – No hi ha concordança: a, c, e. 10 a La gossa ha tingut dos cadells. / Les gosses han tingut

dos cadells. b Els arbres són plens de fruita. / L’arbre és ple de fruita. c Nois, no oblideu d’agafar els llibres. / Noi, no oblidis d’agafar els llibres. d Les motos corren massa. / La moto corre massa.

10 El dígraf que s’hi repeteix és ll.

e Nosaltres havíem encarregat un pastís. / Ell/ella havia encarregat un pastís.

11 Solució 1: Vaixell. Solució 2: Guitarra.

Pàgina 25 Ortografia

Pàgina 23 1

amistat, boig, diccionari, homenet, ignorant, maquillatge, massa, ordinador, paret, salar, taula, volar.

2

ebullició, eclipsi, eina, eixugar, electrònic, emmalaltir, encebar, encendre, enciclopèdia, encomanar, enfangar, enredaire.

3

fuster / habitació / camp / desodorant / hivern / mocador / tomb / encertar / ballador / confiter / alcohol / horitzó.

4

Resposta model: pesa, pera, pira, pita, pica, poca...

12 I ni l’un ni l’altre no havien vist mai un aparell que

s’assemblés a aquell objecte, el qual en deixar-hi en Dídac les busques, a l’atzar, les va recuperar fins que totes tres, amb un desplaçament pausat i ininterromput, ocuparen la posició exacta que tenien de primer. Més estranys eren encara els números o lletres que es disposaven de dalt a baix i d’esquerra a dreta en forma d’una creu irregular. Totes les figures eren constituïdes per un pal lleugerament oblic a banda i banda del qual, i de vegades només en una, es distribuïa un nombre desigual de puntets. 13 Paraules horitzontals: miratge, passadís, croqueta,

tomàquet, tonyina, carro. Verticals: metge, palla, bossa, llenties. 14 a acompanyat, mateixa, cinquanta, dotze, mateixa, ell,

aquell, que. b acabar / cinquanta. c resposta oberta.

ESO Llengua catalana i literatura 1

37

Unitat 1 Solucionari

Lèxic

4

Pàgina 27 1

llampar: s (segle); ll (llatí); gr (grec); id (igual, idèntic); intr (intransitiu); tr (transitiu); m (masculí).

L’autobús és com un cotxe, però molt més gros. L’avió és com un autobús però que vola. El televisor és una capsa on hi ha persones dins. El gratacel és una casa sobre l’altra. Resposta oberta.

llampó: ELECT (electricitat), METEOR (meteorologia).

5

Resposta oberta.

2

L’alfabet i la conjugació de verbs.

6

3

Abans: llamp, llampada, llampament, llampant, llampar, llampat/ada,

Érem a les acaballes de la guerra de Successió. Hi havia el setge a la ciutat per part de les tropes de Felip V. La ciutat, després de catorze mesos de setge, es va acabar rendint l’11 de setembre de 1714

Després: llampegadera, llampegadissa, llampegant, llampegar, llampegueig, llampeguejar, llampferit, llampó, llampuc, llampuga, llampugar, llampurnar, llampurneig, llampurnejar. 4

5

tronava (tronar), analítiques (analítica), balcons (balcó), llampeguessin (llampegar), ratolinet (ratolí). a 2; b 4; c 1; d 5; e 3.

Lectura

Pàgina 28 Referència bibliogràfica de la lectura: Jaume Cabré, La història que en Roc Ponç no coneixia. Editorial La Galera.

Pàgina 30 1

Pàgina 31 7

Nom i cognoms: Rafael Casanova i Comes. Lloc i data de naixement: Moià, 1660. Lloc i data de la mort: Sant Boi de Llobregat, 1743. Càrrecs que va ocupar: Conseller en cap de Barcelona, màxima autoritat de la ciutat. Coronel de “La Coronela”, la milícia ciutadana. Activitats que va dur a terme durant el setge: El 3 de setembre de 1714, veient la situació desesperada, va proposar un armistici, però la majoria de membres de la Junta de Braços va desestimar la proposta. L’11 de setembre es va presentar a la muralla amb la senyera de santa Eulàlia, patrona de la ciutat, per animar els defensors. Fets importants de la seva vida després de 1714: Va ser ferit l’11 de setembre, va falsificar el certificat de la seva defunció i va fugir de la ciutat disfressat de frare. Va exercir d’advocat a Sant Boi fins al 1737, que es va retirar.

a Tres: en Magí, en Roc i el taverner. b Que ve del futur?

Nom i cognoms: Josep Moragues i Mas.

c No, és la tercera. Ho diu en la línia 4.

Lloc i data de naixement: Sant Hilari Sacalm, 1669.

d Ensenyant-los el seu rellotge.

Lloc i data de la mort: Barcelona, 1715.

e Perquè sense el llapis ni el bolígraf no sap com pot dibuixar.

Càrrecs que va ocupar: General de batalla.

f És un rellotge de polsera “com un rellotge de campanar”, no digital, al qual s’ha de donar corda. 2

Perquè no estan sotmesos a horaris fixos. Amb les campanes i el sol, en tenen prou.

3

Resposta oberta.

38

Activitats que va dur a terme durant el setge: Lluità defensant la ciutat. Fets importants de la seva vida després de 1714: Va ser fet presoner el 22 de març de 1715 quan fugia cap a Mallorca, on encara continuava la lluita. Va ser jutjat, torturat i mort a garrot. El seu cap va ser posat dins una gàbia de ferro com a escarni al Portal de Mar de Barcelona. S’hi va estar 12 anys.

ESO Llengua catalana i literatura 1

Solucionari Unitat 1 Nom i cognoms: Antoni de Villarroel i Peláez.

6

Lloc i data de naixement: Barcelona, 1656.

Col·legi: Establiment d’ensenyament primari. Institut: Institut d’ensenyament secundari.

Lloc i data de la mort: Segòvia, 1742. Càrrecs que va ocupar: Comandant suprem de les forces catalanes.

Autoavaluació

Activitats que va dur a terme durant el setge: Va organitzar la defensa de la ciutat. El van ferir i va decidir la capitulació l’11 de setembre de 1714.

Pàgina 33

Fets importants de la seva vida després de 1714: Va ser empresonat fins al 1725. Va ser a la presó del castell d’Alacant, de la Corunya i, finalment, de Segòvia.

1

Un text narratiu pot explicar una història real o fictícia.

2

Correcta.

8

Resposta oberta.

3

El plantejament d’un text narratiu serveix per presentar els personatges.

9

Resposta oberta. 4

Correcta.

5

Correcta.

6

Per fer el resum d’un text s’han de subratllar les paraules clau.

7

Correcta.

8

Correcta.

9

Sense verb no hi ha oració.

Repàs

Pàgina 32 1

Es tracta de la mateixa persona: Laila Karrouch.

2

Resposta oberta.

3

vaig, passar, cabells, llargs, llisos, arrissats, mirall, ulls, baixar, amigues, anéssim, classes, corresponents, desitjava, posessin, mateixa, classe, això.

4

entrar, amb, clar, plorar, pensar.

5

El primer dia, [jo] vaig passar uns nervis de por: [jo] em vaig despertar molt d’hora, em [jo] vaig rentar la cara i [jo] vaig pentinar-me els meus foscos cabells llargs, ni llisos ni arrissats. [jo] Vaig plantar-me davant del mirall de l’armari que [nosaltres] teníem al costat del vàter. [jo] Vaig sentir-me tan gran, tan adulta i responsable! Però no [jo] em vaig veure gens maca. [jo] Vaig tancar els ulls i [jo] vaig baixar ràpid les escales per trobar-me amb les amigues i anar plegades fins a l’institut. [nosaltres] Vam entrar a la sala d’actes i, com si [nosaltres] anéssim a fer la mili, [ells] ens cridaven pels nostres noms i cognoms per destinar-nos a les classes corresponents. [jo] Desitjava que ens [ells] posessin a la mateixa classe a totes tres, però no va ser així.

ESO Llengua catalana i literatura 1

10 Correcta. 11 L’alfabet català consta de vint-i-una consonants i cinc

vocals. 12 Correcta. 13 En català no tots els dígrafs se separen. 14 Correcta. 15 Correcta. 16 El significat de les abreviatures es troba en les primeres

pàgines del diccionari.

39

Continguts Comprensió i expressió Presentació de les característiques d’una notícia periodística. Classificació de paraules en diversos camps lèxics. Comprensió i producció de notícies periodístiques. Producció de textos orals a partir d’una situació donada. Identificació de les paraules clau d’un text. Cerca d’informació a Internet.

Estudi de la llengua (gramàtica, ortografia, lèxic)

2

Identificació dels diferents tipus de sintagmes.

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

Presentació de l’estructura bàsica del sintagma nominal. Classificació dels mots segons el nombre de síl·labes. Classificació dels mots segons la posició de la síl·laba tònica. Classificació dels diftongs en creixents i decreixents. Identificació dels triftongs. Identificació dels hiats. Separació de mots en síl·labes. Distinció entre mots polisèmics i monosèmics. Identificació del sentit propi i del sentit figurat d’un mot. Relació de frases fetes amb el seu significat.

Lectura autònoma i guiada d’un fragment del conte “Zerafina” de Mercè Rodoreda. Ús d’estratègies i tècniques per analitzar i interpretar el text abans de llegir-lo, durant la lectura i després d’haver-lo llegit. Resolució d’activitats sobre la lectura. Creació d’un text literari a partir d’unes pautes.

Objectius didàctics Saber quines són les característiques d’una notícia periodística. Classificar paraules en diversos camps lèxics. Identificar les paraules clau d’un text. Identificar els diferents tipus de sintagmes. Reconèixer l’estructura bàsica del sintagma nominal. Classificar els mots segons la posició de la síl·laba tònica. Classificar els diftongs i reconèixer els triftongs i els hiats. Separar els mots en síl·labes. Conèixer nous refranys. Distingir els mots polisèmics i els monosèmics. Identificar el sentit propi i el sentit figurat d’un mot. Relacionar frases fetes amb el seu significat. Consolidar la lectura com a hàbit lector. Resoldre activitats sobre la lectura. Crear un text literari a partir d’unes pautes.

ESO Llengua catalana i literatura 1

41

Unitat 2 Recursos didàctics

Pàgines 36-43

En la unitat 2 del llibre de l’alumne es treballa un altre tipus de text descriptiu: el retrat. A continuació, proposem un seguit d’activitats sobre una notícia, que adjuntem com a material fotocopiable al final dels recursos següents. El professor o la professora pot escollir quines de les activitats següents li interessa que facin els alumnes, en funció de les necessitats de l’aula.

Comunicació El text narratiu (II) 1. Subratlla les paraules clau i les dades més importants de cadascun dels paràgrafs de la notícia. A partir de la informació obtinguda, elabora un esquema sobre el contingut de la notícia. 2. Respon cada una de les preguntes següents sobre el text: • Què?, qui?, on?, quan?, per què?

Pàgines 44-47

Gramàtica El sintagma nominal 5. Busca tots els sintagmes nominals del text (pàgina 34 d’aquesta guia) i, després, copia’ls en una taula com aquesta: determinant

nucli

complement del nom

6. Escriu oracions simples que completin els sintagmes nominals següents, extrets de la lectura: el dofí – el cos de l’animal – el seu grup familiar els veterinaris – Club Natació Barcelona les últimes convulsions 7. Indica de quin tipus són els sintagmes següents: a Va arribar ahir a la platja de la Barceloneta. b Molt cansat. c Uns banyistes del Club Natació Barcelona.

3. Cerca informació a Internet sobre el dofí ratllat. A partir de la informació que hagis trobat, elabora una fitxa que inclogui les dades següents:

d Molt lentament. e Va patir les últimes convulsions.

Nom científic: ___________________________________ Alimentació: ____________________________________ Hàbits de grup: _________________________________ Distribució geogràfica: ___________________________ Després, compara-la amb la dels teus companys. 4. Busca en altres diaris del mateix dia la notícia que acabes de llegir i comenta’n les semblances i les diferències.

42

ESO Llengua catalana i literatura 1

Recursos didàctics Unitat 2

Pàgines 48-51

Pàgines 52 i 53

Ortografia La síl·laba. Diftongs i hiats 8. Separa les paraules següents en síl·labes i indica’n la tònica: animal

mossos

nerviós

recuperació

arribar

familiar

veterinària

emmalaltir

estrany

9. Escriu tots els mots de la lectura que tinguin un diftong. Després, classifica’ls segons tinguin un diftong creixent o decreixent.

Lèxic Les accepcions d’un mot. Polisèmia. Sentit propi i sentit figurat. Frases fetes 12. Cerca en el diccionari el significat dels mots següents. Després, indica si es tracta de mots monosèmics o polisèmics: radar – necròpsia – convulsions – relatar – encallar 13. Explica el significat de les expressions següents de la lectura: a Amb una fina intel·ligència i radar naturals. b Va demanar silenci rigorós.

10. Classifica els mots següents en aguts, plans o esdrúixols: forces – emportar – mamífer – humans Veterinària – seguida – Autònoma convulsions – últimes – Premià – nerviós banyistes – patir – aquàtics – fàcil

c Ha decidit per pròpia voluntat abandonar en alta mar el seu grup familiar. 14. Esbrina el sentit figurat de la frase feta “alçar el cap”. Després, escriu una frase en què se’n vegi clarament el significat.

11. Dictat No tenia gaire amics en aquells dies, i els pocs que tenia acostumaven a aprofitar la temporada estiuenca per traslladar-se a viure lluny de la ciutat. No ho sé, crec que el fet de veure’m tant de temps tancat al pis, més la circumstància de ser fill únic, representava per als meus pares un cas de consciència difícil de suportar i per això fèiem sortides ocasionals. Però si creien que passar un dia a la platja m’il·lusionava, estaven ben equivocats. A mi l’únic que m’importava en realitat era estar amb ells, on tant me feia. I la platja, amb la gent cridant, tothom en un tràfec constant, sense deixar de xafardejar i assenyalar a tort i a dret, amb els nens corrent amunt i avall, que si entro a l’aigua, que si no, que mira com ho faig, que si jo ho faig millor..., no em va agradar mai. Aro Sáinz de la Maza, El jugador de frontó. Editorial La Galera.

ESO Llengua catalana i literatura 1

43

Unitat 2 Recursos didàctics

Un dofí s’acosta a la Barceloneta per morir Molt cansat, esgotat i sense forces per fer res més que deixar-se emportar per l’onatge, va arribar ahir a la platja de la Barceloneta un dofí ratllat, adult, d’1,80 metres de llarg. És estrany que un dofí, mamífer amb una fina intel·ligència i radar naturals, s’equivoqui i entri sense voler a la franja marina on neden els humans. Quan passa això, expliquen els veterinaris, és perquè està molt malalt i ha decidit per pròpia voluntat abandonar en alta mar el seu grup familiar per dirigir-se on sigui més fàcil alçar el cap i respirar, a la platja més pròxima, i allà morir. Això és el que va passar amb l’exemplar d’ahir. Va ser vist cap a les nou del matí per uns banyistes del Club Natació Barcelona, que van avisar els Mossos d’Esquadra. Aquests van demanar ajuda als veterinaris del Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM), referència mundial en el sal-

vament de mamífers aquàtics, amb seu a Premià de Mar (Maresme). La doctora Mari Luz Parga, del CRAM, va arribar poc després i va entrar a l’aigua. Abans, va demanar silenci rigorós als 20 o 30 nens que observaven, atents, tot el que passava. “Aquest dofí no ha vist mai cap persona i es pot posar nerviós si percep gaire soroll”, els va dir. “El dofí nedava molt lentament, a quatre o cinc metres de la platja, estava a punt d’encallar a la sorra”, va relatar la veterinària. “El vaig agafar de seguida, ni va fugir ni s’hi va resistir. Tan bon punt el vaig treure de l’aigua, va patir les últimes convulsions i va morir.” El cos de l’animal es troba a la facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on li faran una necròpsia per esbrinar de què va emmalaltir tan greument. Àngels Gallardo, El Periódico (30/04/2007).

ESO Llengua catalana i literatura 1

44 [material fotocopiable]

Solucionari Unitat 2

El text narratiu (II)

8

pujar: enfilar-se; anomenar: batejar; repartir: distribuir; persona: home; esprimatxada: prima; feia servir: utilitzava.

9

Santa Coloma de Gramenet, Spiderman, Policia Local, He X., Wagner, Mossos, Fondo, Llatí, Salut, Badalona.

Pàgina 38 1

preservar: guardar d’un dany possible o probable. increment: augment en grandària, quantitat... adonar-se: no passar-li desapercebuda una persona o cosa. regirava: treure del seu lloc una cosa. façanes: cares exteriors d’un edifici.

10 a Els Mossos van distribuir aquesta imatge entre els

agents municipals. b La investigació es va iniciar a l’agost.

2

3

4

Peces de vestir: jaqueta, pantalons. Exterior d’un habitatge: façanes, patis, canonades, finestres, balcons. Físic d’una persona: petita, prima. Aparells: telèfons mòbils, càmeres fotogràfiques.

c La Policia Local de Santa Coloma de Gramenet va detenir dijous He X.

Resposta oberta.

e Els Mossos li imputen una vintena de robatoris.

a Fals. b Cert. Els robatoris es van cometre a Santa Coloma de Gramenet i a Badalona. c Cert. d Fals. e Fals. f Cert. g Cert. h Fals. i Cert. j Fals Modus operandi: manera de treballar. Silenciosos: que roben sense fer soroll.

5

a La policia no ha determinat el que valen els objectes robats. b Una vegada el lladre va entrar a casa d’una persona de nacionalitat xinesa. c Els mossos li atribueixen uns vint robatoris.

d [El lladre] Portava posada la mateixa jaqueta que al setembre.

f El seu modus operandi el va desvincular dels lladres coneguts com a silenciosos. 11 La seva agilitat i constitució petita, metres d’altura, les

façanes de més de 20 metres, els policies, l’Spiderman de Santa Coloma de Gramenet, el superheroi de ficció, una disfressa, la seva identitat, presumpte Spiderman real, la jaqueta. Els determinants i els complements del nom estan subratllats. 12 disfressa / mateixa / assalts / fallar / arribava / jaquetes /

butxaques / aconseguir / barris.

d Al lladre el va descobrir la jaqueta. 13 constitució (H); policies (H); superheroi (D); quan (D); 6

Resposta oberta. Cal, però, fer notar la ironia del títol.

Pàgina 39 7

constitució: manera com està construïda una cosa / Conjunt de lleis que determinen la forma de govern. targeta: petit full de cartolina amb el nom d’una persona. / Targeta que permet obtenir béns i serveis sense emprar diners en efectiu.

sortia (H); seu (D); dormien (H); dijous (D); atribuir (H).

Pàgina 40 14 Resposta oberta. De tota manera, caldria subratllar els

noms propis i les paraules que facin referència a la manera de robar que tenia He X. 15 a Han detingut un lladre de pisos.

colar: passar un líquid a través dels porus d’un teixit, una capa d’arena. / Introduir-se en un lloc sense permís o sense pagar.

b He X.

finestra: obertura practicada en una paret per donar entrada a la llum i a l’aire. / Àrea d’una pantalla gràfica.

e El lladre ha pogut ser atrapat perquè sempre portava la mateixa jaqueta.

caixer: encarregat de la caixa d’una empresa. / Aparell que permet fer operacions amb la introducció d’una targeta de crèdit. Resposta oberta.

ESO Llengua catalana i literatura 1

c El 8 de desembre de 2006. d A Santa Coloma de Gramenet.

Resposta oberta. Caldria, però, que els alumnes fessin referència a les cinc preguntes de l’exercici, que són les pròpies d’una notícia, així com a l’estructura (plantejament, nus i desenllaç).

45

Unitat 2 Solucionari

Gramàtica

16 a Peter Parker.

b Amb la picada d’una aranya radioactiva. c Té una força superior a la resta de la gent. També pot enfilar-se a les parets i llançar teranyines.

Pàgina 45 1

d De periodista.

determinant

nucli

complement del nom

e Per a J. J. Jameson, director del diari Daily Bugle.

En

James (2) llenya

f Perquè no el reconeguin els seus enemics. Una

g Stan Lee.

calor

horrorosa

mal

h Resposta oberta. Alguns dels seus enemics són el Follet Verd, el Doctor Octopus, el Camaleó, el Voltor, l’Home de Sorra, el Doctor Mort... i El còmic ha estat adaptat tant per a la televisió com per al cinema. Cal destacar les tres pel·lícules protagonitzades per Tobey McGuire i dirigides per Sam Raimi.

El

braç

La

destral

Un

nen

tan petit

ell

17 Resposta oberta.

Tots els altres

nens

del món

aquells

moments bicicleta

el

Pàgina 41

jardí boscos

frescals

18 3, 6, 1, 5, 2, 4.

flors

boscanes

19 Resposta oberta.

rams

Pàgina 42 20 1a, 2b, 3c, 4a, 5c.

Tots els

amiguets

La

platja

La

sorra

L’

aigua

que havia conegut abans

21 Resposta oberta. 2

Adjectius: horrorosa, tan petit, frescals, boscanes. Complement del nom: del món.

Pàgina 43

(Oració de relatiu: que havia conegut abans.) 22 Desallotgen 11 persones en un incendi a Reus

[Reus] Un incendi, que va començar a la matinada del divendres en un bloc d’habitatges de Reus, va obligar a evacuar 21 persones com a mesura de prevenció. Els desallotjats van assegurar que el foc va ser intencionat. El foc no es va extingir fins l’endemà, dissabte.

3

Resposta oberta.

4

Resposta oberta.

5

Resposta oberta.

Allau gegant a l’estat de Colorado [Colorado] Una enorme allau de neu va sepultar ahir diversos vehicles a la regió nord-americana de Colorado i en va desplaçar d'altres fora de la carretera. Al tancament d’aquesta edició els serveis de rescat havien tret de la neu tres persones.

Pàgina 46 6

Títol: de la minyona / de les Clotes (2) / de Sant Hilari de Sacalm / de la contrada / de preocupacions / de la gent / de la casa / de llop / de trons llunyans / de la casa / dels arços.

Resposta oberta. 23 Resposta oberta. 24 Resposta oberta.

46

ESO Llengua catalana i literatura 1

Solucionari Unitat 2

7

A La muntanya de Sant Martí

5

Un cairal d’aigua (2)

a narrava. b pi. c carta. d pica. e nació. f pera. g mar. h móra. i cara. j cor. k marca. l endeví.

Un cairal de vi (2)

Pàgina 50

B La carretera de Roses Un carro carregat de rocs

6

a padrí (agut). b cérvol (pla). c teatre (pla). d destí (agut). e mirades (pla). f Obdúlia (esdrúixol). g Ramon (agut). h lectura (pla). i fàbrica (esdrúixol). j exili (pla). k música (esdrúixol). l tònica (esdrúixol). m gimnàstica (esdrúixol). n estiu (agut). o Mallorca (pla). p fàbrica (esdrúixol). q Catalunya (pla). r literatura (pla). s sofà (agut). t menjàveu (pla). u paraules (pla).

7

Aguts: malament, comoditats, generador, accionat, corrent, petit, rierol. (Només fins al primer punt). Plans: resta, nostra, casa, estava, gaire, poca, obteníem, travessa, nostres, terres. (Només fins al primer punt). Esdrúixols: elèctrica, pràctiques.

8

Fruita. Cuina. Nau/vaixell (només per als parlants occidentals). Teulada. Neu.

9

Difongs creixents: pingüí, qua-tre, qües-ti-ó, lin-güís-tica, quan-ti-tat, fre-qüent. Diftongs decreixents: sam-faina, boi-na, fei-na, Ei-vis-sa, ge-me-gai-re, rou-re, re-mei, ins-criu-re, llei-da-tà, llau-na, en-lai-rar. Decreixent i creixent: ai-gua-lir.

Catacric Catacroc Tots dos embarbussaments coincideixen en el fet que contenen localització geogràfica.

Pàgina 47 8

9

Minipizzes / Ingredients per a 4 persones / 8 llesques de pa de barra / 100 g de mozzarella / 2 tomàquets madurs / 4 filets d’anxova amb oli / 8 olives negres sense pinyol / oli d’oliva / orenga / cada llesca de pa / un rajolí d’oli / una rodanxa de tomàquet madur / una mica d’oli / un tall de mozzarella / trossets d’oliva negra / mig filet d’anxova / una mica d’orenga / les llesquetes / una plata / el forn / unes quantes gotes d’oli / uns 10 minuts / el formatge. SN: Els massai. SV: S’organitza al voltant del ramat / S’alimenten de la llet de les vaques. SAdj: Molt orgullosos del seu bestiar / Grans consumidors de carn. SP: A l’estació seca. SAdv: Definitivament / Directament de la vena jugular.

Pàgina 51 10 a feina. b mouen. c breu. d guany. e treure. f remei.

Ortografia

Pàgina 49

g enrenou. h nau. i reu. j au. k tou. l paraula. 11 a Qui mira de lluny cau a prop.

b Del pa tou tothom en fa llesques. 1

Monosíl·labs: món, tros, punt. Bisíl·labs: car-ro, clas-se, ve-nen, go-ta. Trisíl·labs: a-ni-mal, ca-re-ta, lli-bre-ta, coixi-net, es-crip-tor. Tetrasíl·labs: or-di-na-dor, ma-te-ri-al, u-ti-li-tat, ha-bi-tat-ge, li-te-ra-ri. Pentasíl·labs: his-to-ri-ador, dic-ci-o-na-ri, pres-tat-ge-ri-a, or-to-gra-fi-a

c Hereu firaire no dura gaire. d Un fill o dos, són poc: quatre o cinc són foc. e Cadascú a casa seva és un rei. f Feina feta no té destorb. g Al malfeiner, cap eina li va bé.

2

3

4

a tenia. b tothom. c nosaltres. d massís. e viatjarem. f festeig. g ullal. h col·laborar. i canya. j goril·la. k futbol. l analfabets. morena, avís, ataca: revista. / purgar, jove, laca: garjola. / veí, miro, tarda: imitar. / ronques, adagi, allà: rondalla. / estri, compro, abraço: escombra. a aturat. b torró. c numero. d cordó. e maquina. f compren. g capella. h animals. i anglès. j fabrica. k col·loca’t. l olivar.

ESO Llengua catalana i literatura 1

h L’almoina, quan la faràs no miris a qui la fas. 12 tènue, grua, aeroport, oasi, lluent, violí, indústria, suar,

realitat. 13 a Diftong: automàticament, deixar, quadres, gairebé,

cinquanta. Hiat: havia, viatge, reunió, fluorescent, existia. b Esdrúixol: pèssima.

47

Unitat 2 Solucionari

Lèxic

3

Resposta model: –Noia, ets la minyona que estic esperant?

Pàgina 53 1

Arbre: 15 accepcions; bosc: 2 accepcions. La relació és que n’hi ha que es refereixen a diferents tipologies d’arbres, però també d’altres que tenen definicions més simbòliques com l’arbre (pals rodons d’una nau); els arbres filosòfics de Llull; l’altura del caràcter tipogràfic d’una lletra; en química: nom donat a diferents cristal·litzacions dendrítiques; peça en general en forma de barra; arbre de Nadal i arbre genealògic.

2

Tots els mots són polisèmics.

3

a cridar l’atenció. b molt ple. c ser gandul. d insultar. e ser el primer. f molt net. g actuar amb rapidesa.

–I com és que no has trucat el timbre? –On són les teves coses? Portes maletes? –Què feies al poble? 4

a He treballat a dues cases. b Si em contracta. c M’enrampo amb tot el que toco.

5

A la primera casa el nen li clavava cosses al cul com si es tractés d’una pilota. A la segona, els membres d’un matrimoni gran i malavingut es malfiaven l’un de l’altre i temien ser emmetzinats; finalment, la Serafina també agafa por i plega.

6

Reposta oberta.

7

Reposta oberta.

4

a ser pobre. b ser espavilat. c ser gandul. d ser interminable. e autoritzar.

5

1 a. 2 b i c. 3 En el sentit que primavera es correspon amb el renaixement de la natura; per tant, es corresponen amb tot el que sigui jove.

8

D, C, B, A, E.

Resposta oberta.

9

Resposta oberta.

6

Pàgina 57

10 Els llocs que cal situar són: el barri de Sants, el zoològic

(parc de la Ciutadella), la Rambla, Sant Gervasi.

Lectura No és l’itinerari més ràpid. Per anar de Sants a Sant Gervasi, no cal anar a la Rambla ni al parc de la Ciutadella.

Pàgina 54 Referència bibliogràfica de la lectura: Mercè Rodoreda, La meva Cristina i altres contes. Edicions 62.

Repàs

Pàgina 58

Pàgina 56 1

farcellet: Paquet petit fet amb un tros de roba. carabassera: Planta que fa carabasses. cossa: Guitza, cop de peu. malaltissa: Que té poca salut. metzina: Verí. engelosir: Causar gelosia. budells: Tub intestinal.

2

a Arriba amb sis hores de retard. b A Sant Gervasi. c S’ha equivocat i ha anat a parar a diversos llocs de la ciutat. Finalment, ha estat donant voltes per l’exterior de la casa.

48

1

Què?: Un camió arranca un pont i provoca el caos a l’autovia. Qui?: Un transport pesant. On?: A l’aqüeducte del Canalet, al quilòmetre 506 a l’autovia a l’altura de Tàrrega. Quan?: El dia 3 de gener de 2007 a les 12.57 del matí. Per què?: Perquè el vehicle, que transportava un altre vehicle avariat, superava l’alçada reglamentària.

2

Resposta oberta.

ESO Llengua catalana i literatura 1

Solucionari Unitat 2

3

En algunes zones del domini lingüístic la vocal i dels mots deixar i proveeix es pronuncia com si formés part d’un diftong. Diftong creixent: aqüeducte, aigua. Diftong decreixent: deixar, servei, aigua, proveeix, caiguda, efectius, ciutat.

4

un transport pesant / el vehicle pesant / un altre camió avariat / l’alçada reglamentària / l’espectacular impacte / l’aigua potable / l’antiga N-II / l’estructura afectada / altres carreteres alternatives / la policia autonòmica.

5

aqüeducte (polisèmica), autovia (polisèmica), capital (polisèmica), fonts (polisèmica), trànsit (polisèmica).

Autoavaluació

Pàgina 59 1

L’objectiu d’una notícia de diari és informar el receptor.

2

La novel·la, la notícia o l’acudit són textos narratius.

3

Correcta.

4

Correcta.

5

Per fer un bon esquema cal subratllar el text.

6

Correcta.

7

El sintagma adverbial té com a nucli un adverbi.

8

Correcta.

9

Els mots polisíl·labs es classifiquen en aguts, plans i esdrúixols.

10 Correcta. 11 Correcta. 12 La paraula pingüí té un diftong creixent. 13 Cadascun dels diversos significats que pot tenir una

paraula s’anomena accepció. 14 Les paraules que tenen diversos significats s’anomenen

polisèmiques.

ESO Llengua catalana i literatura 1

49

Continguts Comprensió i expressió Presentació de les característiques del text expositiu. Elaboració d’un resum. Producció de missatges orals a partir de pautes donades. Cerca d’informació en fonts escrites i a Internet. Elaboració de textos orals a partir de pautes donades. Redacció de textos expositius.

Estudi de la llengua (gramàtica, ortografia, lèxic)

3

Identificació de la categoria gramatical del substantiu.

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

Classificació dels substantius. Compleció d’oracions amb el substantiu corresponent. Presentació de les normes ortogràfiques del vocalisme àton. Compleció de paraules amb la vocal corresponent. Classificació de mots segons el so i la grafia. Escriptura d’un dictat preparat. Presentació dels diferents tipus de diccionaris. Cerca d’antònims i sinònims de paraules donades. Ús dels diccionaris bilingües.

Lectura autònoma i guiada d’un fragment del text Què farem, què direm? de Pep Coll. Ús d’estratègies i tècniques per analitzar i interpretar el text abans de llegir-lo, durant la lectura i després d’haver-lo llegit. Resolució d’activitats sobre la lectura. Creació d’un text literari a partir d’unes pautes.

Objectius didàctics Reconèixer les característiques del text expositiu. Identificar les parts d’un text expositiu. Elaborar un resum. Produir missatges orals a partir de pautes donades. Cercar informació en fonts escrites i a Internet. Redactar textos expositius. Distingir els diversos tipus de substantius. Classificar els substantius. Escriure correctament el vocalisme àton. Relacionar mots amb la seva definició. Tenir coneixement dels diferents tipus de diccionaris. Usar els diferents tipus de diccionaris. Trobar els antònims i els sinònims de paraules donades. Usar els diccionaris bilingües. Valorar la lectura com a font de plaer. Resoldre activitats sobre la lectura. Crear un text literari a partir d’unes pautes.

ESO Llengua catalana i literatura 1

51

Unitat 3 Recursos didàctics

Pàgines 62-69

En la unitat 3 del llibre de l’alumne s’ha treballat el text expositiu i ara proposem la lectura d’un text sobre els tornados, que adjuntem, com a material fotocopiable, al final dels recursos següents. El professor o la professora pot escollir quines de les activitats següents li interessa que facin els alumnes, en funció de les necessitats de l’aula.

Comunicació El text expositiu 1. Subratlla les paraules clau de cadascun dels paràgrafs de la lectura. Després, fes un esquema i un resum del contingut de la lectura a partir de les paraules clau que has subratllat. 2. Indica, de manera ordenada, les característiques que fan que la lectura d’Alfred Rodríguez Picó pugui considerar-se un text expositiu. 3. Escriu dos titulars més que siguin adients per a aquest text. Justifica, a continuació, la teva resposta. 4. Organitzeu un debat a classe sobre el tema següent: “Poden equivocar-se els meteoròlegs en les seves prediccions?”

Pàgines 70-73

Gramàtica El substantiu 5. Classifica els substantius que hi ha en el tercer paràgraf de la lectura en una graella com aquesta. Tingues en compte que hi haurà substantius que no tinguin les quatre formes: masculí singular

femení singular

masculí plural

femení plural

ciutadà

ciutadana

ciutadans

ciutadanes

6. Busca en la lectura dos exemples de cada tipus de substantiu: a concret

d comú

b abstracte

e col·lectiu

c propi

f individual

7. Canvia el nombre de les frases següents: a Els tornados es presenten entre el març i el setembre. b Els ciutadans coneixen els símptomes. c S’han de seguir algunes normes bàsiques. d Les altes temperatures han estat el condicionant per a la formació de potents tempestes. e El millor lloc és el soterrani.

Després, poseu per escrit les conclusions a què heu arribat.

52

ESO Llengua catalana i literatura 1

Recursos didàctics Unitat 3

Pàgines 74-77

Pàgines 78 i 79

Ortografia El vocalisme

Lèxic Tipus de diccionaris

8. Assenyala les vocals a/e i o/u àtones de cada una de les paraules següents:

11. Cerca els sinònims dels mots següents en el text:

setmana

arribada

impactes

despenjat

tornado

tonalitats

setembre

rasa

dimensions

9. Escriu un derivat de cada un dels mots següents:

altura – centre – localitats – explotar – morts 12. Cerca els antònims dels mots següents en el text: altes – potents – coneixen – aproximació – greus 13. Completa la graella següent després de consultar els diccionaris bilingües corresponents:

condicionant

ciutadans

provocar

formació

desencadenar

mercaderies

català

soterrani

castellà

població

calamarsades

cel

arbre

cotxe

nit

romanès 10. Dictat

àrab

M’ha tocat la classe A. No hi conec ningú, però no em sento tan estrany com em vaig sentir a Barcelona. Primer, sóc japonès com els altres. Tinc els mateixos cabells, els mateixos ulls i la mateixa pell, i els companys de classe em miren perquè sóc nou, no perquè sigui diferent. Segon, sé japonès. D’acord, he estat dos anys i mig sense estudiarlo, però a casa sempre l’he parlat. I encara que els pares diguin que l’he perdut molt, penso que encara el parlo i l’entenc prou bé. És clar que, de vegades, m’equivoco. Per exemple, un dia vaig dir: “un botó de pijama”, en japonès i en aquest ordre, i els pares es van escandalitzar. És que, sovint, en japonès, l’ordre de les paraules és al revés. Resulta que, per parlar bé, hauria d’haver dit una cosa així com “el pijama d’un botó”! Ko Tazawa, En Yu i en Kei. Editorial La Galera.

ESO Llengua catalana i literatura 1

53

Unitat 3 Recursos didàctics

Alertes de tornado Aquesta setmana, una bossa d’aire fred en altura s’ha despenjat des del centre dels Estats Units i s’ha instal·lat entre Texas i el nord de Mèxic. Les altes temperatures en superfície han estat el condicionant per a la formació de potents tempestes, que han originat tornados en zones on no són gaire habituals. Als EUA, els tornados es presenten entre el març i el setembre, i hi ha zones afectades cada any per diversos d’aquests fenòmens. Els seus habitants saben molt bé com han d’actuar davant d’aquests fenòmens severs. Moltes localitats disposen de dos tipus de sirenes per avisar la població: una, que anuncia la possible formació de tornados, i una altra que avisa de l’aproximació del fenomen.

cel, amb tonalitats verdes, la caiguda de calamarsades de grans dimensions. Si és de nit, l’arribada imminent d’un tornado ve acompanyada d’un soroll similar al pas d’un tren de mercaderies. La majoria de les morts es produeixen per impactes d’objectes llançats al vent. S’han de seguir algunes normes bàsiques, com situarse lluny de les finestres, ja que els vidres poden explotar i causar ferides greus. El millor lloc és el soterrani. A camp obert, no s’ha de situar mai a prop d’arbres. És millor llançar-se a terra, si es pot, en una rasa. Si es va en cotxe, abandonar-lo i mai resguardars’hi a sota. El pitjor tornado de la història es va registrar el 18 de març de 1925: en va ser un de força 5, el més potent, i va provocar 695 morts en tres estats.

Els ciutadans coneixen els símptomes que els poden desencadenar, com un to extraordinàriament fosc al

Alfred Rodríguez Picó, El Periódico (28/04/2007).

ESO Llengua catalana i literatura 1

54 [material fotocopiable]

Solucionari Unitat 3

El text expositiu

Pàgina 64 1

2

3

cetacis: ordre dels mamífers adaptats a la vida aquàtica. babaua: persona sense cap malícia. hams: crocs petits de ferro que, penjats d’un fil i proveïts d’un esquer, serveixen per pescar. migratoris: relatius a l’emigració, desplaçament periòdic d’un grup d’animals o individus. deixalles: allò que es deixa perquè no vol servir-se’n més. embolcalls: allò amb què s’embolica quelcom. col·lectius: grup de treball, de recerca, d'opinió, etc, que actua col·legiadament amb les aportacions anònimes dels seus membres. Mamífers: lleó, orca, foca, elefant, catxalot. Rèptils: tortugues, cocodril, sargantana, escurçó, caiman, cobra. Peixos: peixos espasa, tonyines, rap, morena, llobarro, tonyina, verat. a Que una vegada els animals estan recuperats es tornen al mar. b Per les deixalles que la gent llença al mar. O bé, involuntàriament, per l’ús del palangre. c Perquè confonen els trossets de peix dels hams amb menjar. d La pesca amb palangre, les xarxes i les deixalles. e Els col·lectius de pescadors i els voluntaris. f Durant els mesos d’estiu.

4

a El 90 % dels animals que arriben al CRAM són tortugues marines. b Positius: les tortugues, els responsables del CRAM, els pescadors i els voluntaris. Negatius: la gent que llença deixalles al mar. c La notícia està datada el març de 2005.

6

99: noranta-nou. 365: tres-cents seixanta-cinc. 24: vint-iquatre.

7

Dígrafs que se separen: missió, arriben, s’encarreguen, passaria, Mediterrània. Dígrafs que no se separen: encarreguen, tortugues, seguiment, queden, pertanyen, perill.

8

tor/tu/gues; su/per/fí/ci/e; im/por/tan/tís/sims; Llu/ï/sa; dei/xa/lles; ga/ran/teix; em/pas/sa; col/la/bo/ra/ci/ó; Me/di/ter/rà/ni/a.

9

a aigua, deu, col·lectius, penseu, diu, servei, arreu. b Una paraula que tingui un diftong creixent: aigua. c Tres paraules que tinguin un hiat: col·laboració, urgències, dies, seria, missions.

10 Resposta model:

Recuperació, fer, viure. 11 (Hem subratllat el subjecte)

a El Centre de Recuperació d’Animals Marins de Premià de Mar té la missió de rescatar i curar els animals marins. b El 99 % dels animals marins que arriben al CRAM són tortugues marines. c Un cop curades, les tortugues són retornades al mar. d Les tortugues es claven l’ham a la boca, l’ull, les aletes… e En deu anys d’activitat, el CRAM ha recuperat més de cinc-centes tortugues marines. f També són molt perilloses les xarxes abandonades.

Pàgina 66 12 Resposta model:

d A Premià de Mar.

Oracions simples:

e Per la irresponsabilitat de la gent que llença deixalles al mar, les quals provoquen la mort de les tortugues.

– Les tortugues es claven l’ham a la boca... – Un cop curades, les tortugues són retornades a l’aigua. Oracions compostes:

Pàgina 65 5

CRAM (Centre de Recuperació d’Animals Marins); ONU (Organització de les Nacions Unides); ESO (ensenyament secundari obligatori); IVA (impost sobre el valor afegit); CD (disc compacte); PC (personal computer); DVD (disc versàtil digital o disc de vídeo digital); SIDA (síndrome d’immunodeficiència adquirida); FP (formació professional).

– El 99 % dels animals marins que arriben al CRAM són tortugues marines. – Heu de saber que les tortugues marines són animals migratoris. 13 a Vosaltres. b Els pescadors. c Els animals malalts.

d El CRAM. e La tortuga marina.

Resposta oberta.

ESO Llengua catalana i literatura 1

55

Unitat 3 Solucionari

14 El Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM) de

Premià de Mar té la missió de rescatar i curar els animals marins que arriben ferits a les costes catalanes. S’encarreguen de recuperar cetacis (dofins i balenes), tortugues marines i fer un seguiment de les “plantes” que hi ha dins el mar. És un hospital: allà només hi ha animals malalts. Quan es recuperen, tornen a casa. No es queden a viure al CRAM, com passaria en un zoològic o un aquari. El 99 % dels animals marins que arriben al CRAM són tortugues marines. Gairebé totes pertanyen a l’espècie Caretta caretta (tortuga babaua), la més habitual a la Mediterrània. És una espècie protegida en perill d’extinció a tot el món. Els verbs estan en present d’indicatiu. L’única excepció és passaria, un condicional simple.

20 L’hospital de les tortugues marines

El millor espadatxí del París de la darreria del segle XVIII era negre

La informació fa referència a fets actuals

x

S’indica en quins anys van passar els fets

x

x

És un text expositiu

x

x

És un text que explica la vida d’una persona

x

El text té diversos protagonistes

x

Els fets transcorren a Catalunya

x

15 Paraules clau: CRAM, animals, recuperació, tortugues,

humans, perill, pescadors, ham, xarxes, problemes, deixalles, voluntaris, retornades. Resposta oberta. 16 a C. b F. c C. d C. e F. 17 Resposta oberta.

Pàgina 67 18 Resposta oberta.

Hi surten noms de ciutats franceses

x

La majoria de verbs estan en passat

x

Hi surten noms de músics i d’escriptors

x

21 – Informa d’un tema de manera clara, ordenada, precisa

i lògica.

Pàgina 68 19 Nom: Josep de Bologne.

Lloc i any de naixement: Guadalupe (1745).

– Hi ha una introducció, un desenvolupament i una conclusió. – El vocabulari és fàcilment comprensible. – El text està dividit en diversos paràgrafs.

Lloc i any de la mort: El lloc de la mort no s’indica. L’any de la mort és 1799.

22 Resposta oberta.

Estudis: esgrima, matemàtiques, història, idiomes, música i dansa.

23 Resposta oberta.

Aficions: esgrima i música. Activitats com a músic: director d’orquestra i compositor. Activitats com a militar: coronel de l’exèrcit francès. Amistats: Mozart i Choderlos de Laclos. Sobrenom amb què era conegut: Chevalier de SaintGeorge.

Pàgina 69 24 a Les seves composicions captivaren Mozart

i Choderlos de Laclos. b La mort li evità veure com, el 1802, una llei va fer fora tots els oficials de color. c Tot i la seva condició, a la plantació fruïa d’un estatus privilegiat. d El seu pare el va obsequiar amb un cavall. e Per enemistat amb ell fou denunciat i es passà un any a la presó.

56

ESO Llengua catalana i literatura 1

Solucionari Unitat 3

25 Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 1756-Viena, 1791)

Compositor austríac nascut a Salzburg el 27 de gener de 1756. Els seus dots musicals prodigiosos foren aviat observats pel seu pare, Leopold, que decidí d’educar-lo i, alhora, exhibir-lo, juntament amb la germana gran Nannerl, Maria Anna, com a font d’ingressos. A l’edat de sis anys, Mozart ja era un intèrpret avançat d’instruments de tecla i un eficaç violinista, al mateix temps que demostrava una extraordinària capacitat per a la improvisació i la lectura de partitures. Encara avui s’interpreten cinc petites peces per a piano que va compondre en aquella edat. L’any 1762 Leopold començà a portar el seu fill de gira per les corts europees. Primerament a Munic i a Viena i, el 1763, els Mozart emprengueren un llarg viatge de tres anys i mig que suposà per al petit Wolfgang valuoses experiències: conegué la cèlebre orquestra i l’estil de Mannheim, la música francesa a París i l’estil galant de J. C. Bach a Londres. Durant aquest període va escriure sonates, tant per a piano com per a violí (1763) i una simfonia (K.16, 1764). Ja de tornada a Salzburg, continuà les seves primeres composicions, entre les quals trobem la primera part d’un oratori, Die Schuldigkeit des ersten Gebots (L’obligació del Primer Manament), l’òpera còmica La finta semplice i Bastien und Bastienne, el seu primer singspiel (tipus d’òpera alemanya amb parts recitades). L’any 1769, amb 13 anys, era nomenat Konzertmeister de l’arquebisbat de la seva ciutat. Després d’uns quants anys a casa, pare i fill anaren a Itàlia (1769-71). A Milà, Mozart conegué el compositor G. B. Sammartini; a Roma, el papa el condecorà amb la distinció de Cavaller de l’Esperó d’Or i a Bolònia contactà amb el pare Martini i realitzà amb èxit els exàmens d’accés a la prestigiosa Accademia Filarmonica. L’any 1770 li encarregaren d’escriure la que és la seva primera gran òpera, Mitridate, re di Ponto (1770), escrita a Milà. Amb aquesta obra, la seva reputació com a músic es féu més palesa encara. Mozart tornà a Salzburg el 1771. Dels anys immediatament posteriors daten els primers quartets per a corda, les simfonies K.183, 199 i 200 (1773), el concert per a fagot K.191 (1774), les òperes La finta giardiniera i Il re pastore (1775), diversos concerts per a piano, la sèrie de concerts per a violí i les primeres sonates per a piano (1774-75). El 1777 Mozart marxà cap a Munic amb la seva mare, Anna Maria. A l’edat de vint-i-un anys Mozart cercava per les corts europees un lloc més ben remunerat i més satisfactori que el que tenia a Salzburg sota les ordres de l’arquebisbe Colloredo, però els seus desigs no es compliren. Arribà a Mannheim, capital musical d’Europa en aquella època, amb la idea d’aconseguir un lloc a la seva orquestra, i allà s’enamorà d’Aloysia Weber. Posteriorment, Leopold envià la seva muller i el seu fill a París, on aquest estrenà la simfonia K.297 i el ballet Les petits riens. La mort de la seva mare a la capital francesa el 1778, el rebuig de Weber —després de la segona trobada de Mozart amb la família— i el menyspreu dels aristòcrates pels quals treESO Llengua catalana i literatura 1

ballava van fer que els dos anys transcorreguts entre la seva arribada a París i el retorn a Salzburg el 1779 esdevinguessin un període prou difícil en la seva vida. Durant els anys següents compongué misses, les simfonies K.318, 319 i 338 i l’òpera Idomeneo, re di Creta (Munic, 1781), influïda per Gluck però amb un segell ja totalment propi. L’any 1781, Mozart trencà les seves relacions laborals amb el príncep arquebisbe de Salzburg i decidí traslladar-se definitivament a Viena. Allà va compondre el singspiel Die Entführung aus dem Serail (El rapte al serrall ), encarregada el 1782 per l’emperador Josep II. Aquest mateix any es casà amb Constanze Weber, germana petita d’Aloysia; junts van viure sovint perseguits pels deutes fins a la mort de Mozart. D’aquesta època data la seva amistat amb F. J. Haydn, a qui dedicà sis quartets (1782-85); estrenà també la simfonia Haffner (K.385, 1785) i altres obres, d’expressivitat molt superior a la de la música del seu temps. L’arribada de Lorenzo da Ponte a Viena li proporcionà un llibretista d’excepció per a tres de les seves millors òperes: Le nozze di Figaro (1786), Don Giovanni (1787) i Cosí fan tutte (1790). Després de la mort aquell any de Gluck, l’emperador Josep II concedí el càrrec de kapellmeister a Mozart, però reduí el salari, fet que impedí que sortís del cercle viciós dels deutes. Aquestes crisis es reflectiren en obres com el quintet de corda K.516, les tres darreres simfonies (K.543, 550 i 551, Júpiter, del 1788), els darrers concerts per a piano, etc., contribucions ingents a aquests gèneres. Els darrers anys Mozart escriví les seves últimes òperes, Die Zauberflöte (La flauta màgica) i La Clemenza di Tito, (1791) —escrita amb motiu de la coronació del nou emperador Leopold II. Precisament mentre treballava en La flauta màgica, amb llibret d’Emmanuel Schikaneder, l’emissari del misteriós comte Walsegg li encarregà una missa de rèquiem. El Rèquiem en re menor K.626, inacabat per la seva mort —el 5 de desembre de 1791—, fou la seva última composició, acabada pel seu deixeble F. X. Süssmayr. Pierre Ambroise Choderlos de Laclos (Amiens, 18 d’octubre de 1741-Tàrent, 5 de setembre de 1803), escriptor i oficial militar francès. Durant molt de temps va ser considerat un escriptor tan escandalós com el Marquès de Sade o Restif de la Bretonne. Va ser un militar pessimista pel que fa a les relacions humanes i un escriptor aficionat, tot i que el seu projecte somiat era: “escriure una obra que s’aparti d’allò habitual, que faci molt de soroll i que continuï ressonant sobre la terra quan jo hagi mort”. Des d’aquest punt de vista, es van complir els seus desitjos, perquè l’èxit que va aconseguir la seva obra mestra, Les relacions perilloses (Les liaisons dangereuses), va ser de tal magnitud, que pot ser considerada com una de les novel·les més conegudes al món. És una de les obres mestres de la literatura galant del segle XVIII, que descriu les intrigues de l’aristocràcia. La seva història ha originat un gran nombre de treballs crítics i analítics, obres de teatre 57

Unitat 3 Solucionari i pel·lícules dirigides, entre altres, per Roger Vadim, Milos Forman o, la més destacada, per Stephen Frears, el 1988. Alexandre Dumas (24 de juliol de 1802-5 de desembre de 1870) fou un novel·lista i dramaturg francès, nascut a Villers-Cotterêts, departament d’Aisne, i mort a Puys. El seu fill, Alexandre Dumas, fou també un escriptor conegut. Era fill del general francès Thomas Alesandre Davy de la Pailleterie, que va morir quan Dumas tenia tres anys. A causa de la minsa pensió de què disposava la seva mare, Dumas va rebre una escassa educació escolar. Amb uns estudis deficients va començar a treballar com a passant d’un notari i amb el seu amic, el vescomte Adolphe Irving de Leuven, va escriure les seves primeres obres. Aquests balbotejos teatrals van ser una altres molts fracassos. El 1823 s’instal·là a París i entrà al servei del duc d’Orleans com a escrivent, gràcies a la seva perfecta cal·ligrafia i a la recomanació del general Foy. Continuà escrivint i completant la seva formació de manera autodidacta. Amb la representació, per part de la Comédie Française el 1829, d’Enric III i la seva cort, aconseguí gran notorietat i, el 1831, amb Anthony arribà el seu primer èxit, que continuà al llarg de la seva carrera literària amb el seu gènere predilecte: el drama i la novel·la històrica. És un autor prolífic (tragèdies, drames, melodrames, aventures...), encara que, per atendre la creixent demanda del públic, va haver de recórrer a l’ajuda, notòria, de “col·laboradors”, entre els quals va destacar Auguste Maquet (1839-1851), que va intervenir en diverses de les seves novel·les, com per exemple Els tres mosqueters i El Comte de Montecristo (1844). Gran admirador de Walter Scott, les seves novel·les històriques, plenes de vivacitat, van gaudir del beneplàcit del públic afavorit per la seva publicació, per lliuraments, en els periòdics. Va adquirir una considerable fortuna que va dilapidar amb prodigalitat i, assetjat pels creditors, va fugir a Brussel·les el 1851. Va tornar a París el 1853 i es va embarcar en diverses empreses, gairebé totes ruïnosa. El 1847 va fundar el Théâtre Historique, que, quatre anys més tard, va fer fallida. Va ser també fundador del setmanari Le Monte-Christo des de 1857 fins a 1860, any en el qual, igualment, va fer fallida. Va fer diversos viatges a la Gran Bretanya, Rússia, Itàlia i Alemanya. A Itàlia va conèixer Giuseppe Garibaldi, amb el qual va col·laborar en la seva revolució, a Sicília, el 1860. Gairebé arruïnat, es va refugiar a casa del seu fill, també escriptor, i allí va morir. Va publicar, aproximadament, 300 obres i nombrosos articles i es va convertir en un dels autors més prolífics i populars de França. El 1869 inicià Le Grand Dictionnaire de Cuisine, que seria publicat, pòstumament, el 1873.

26 Resposta oberta. 27 Resposta oberta. 28 Resposta oberta.

Gramàtica

Pàgina 70

Defineix amb un substantiu col·lectiu aquesta imatge. Gentada.

Pàgina 71 1

2

vegada, granota (2), safareig (2), hort, sesta, teulat, sínia, coses, aigua (2), canya, tou, molsa, paret, vida, món, catúfols, cosa. masculí singular

femení singular

masculí plural

femení plural

—

vegada

—

vegades

—

granota

—

granotes

safareig

—

safareigs/ safarejos

—

hort

—

horts

—

—

sesta

—

sestes

teulat

—

teulats

—

—

sínia

—

sínies

—

cosa

—

coses

—

aigua

—

aigües

—

canya

—

canyes

tou

—

tous

—

—

molsa

—

molses

—

paret

—

parets

—

vida

—

vides

món

—

mons

—

catúfol

—

catúfols

—

[La informació de cada autor procedeix de l’enciclopèdia virtual Viquipèdia.]

58

ESO Llengua catalana i literatura 1

Solucionari Unitat 3 Les paraules, ‘granota’, ‘hort’, ‘teulat’ i ‘tou’ comparteixen família de paraules amb ‘granot’, ‘horta’, ‘teulada’ i ‘tova’, però, és clar, són paraules diferents.

‘Teulat’ i ‘teulada’ són dos mots sinònims, com ‘granota’ i ‘granot’.

hort: tros de terra en què es conreen llegums, verdures, etc.

tova: maó sense coure, assecat al sol; cagarada.

horta: terreny de regadiu destinat al conreu de llegums, verdures, arbres fruiters.

3

substantius alimentació balenes (2) crustacis boca (2) aigua

concret

abstracte

x x x x x x

ajuda llengua aliment (2) barbes

x x x x

aspecte pasta

x x

força bandades

x x

migracions estiu mars (3) hivern

x x x

temperades* balenons capa adults (2) gruix casos temperatures aigües

x x x x x x x x

abundor plàncton polars**

x x

propi

tou: part tova o blana d’una cosa.

Quan ens referim a l’adjectiu masculí ‘tou’, evidentment, llavors ‘tova’ n’és el femení singular; ‘tous’ n’és el masculí plural i ‘toves’, el femení plural.

comú

col·lectiu

x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x

x

individual

canvi nombre alimentacions

x x x x x x x x x x x x

balena crustaci boques aigües ajudes llengües aliments barba aspectes pastes forces bandada

x x x x x x x x x x x x x x x

migració estius mar hiverns temperada balenó capes adult gruixos casos temperatura aigua abundors plànctons polar

* temperades: participi substantivat. **polars: adjectiu substantivat

ESO Llengua catalana i literatura 1

59

Unitat 3 Solucionari

9

Pàgina 72 4

Per ordre d’aparició en el text: serralada, xiprer, destral, fruits, branques, època, padrí.

Resposta model: a Generalitat, aiguats. b temporada.

Ortografia

c Primària/ secundària / qualsevol nom de ciutat, aigua.

Pàgina 75

d sistema, Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, i Neptú. 5

1

a calendari. b catalana. c acusen. d viatges. e segle. f problemes. g València. h marquesa. i gramàtica.

2

a Carme. b cantava. c vellesa. d trentena. e víctima. f enfangar. g triangle. h sembrar. i comarca. j paperassa. k cicle. l carpeta.

3

a races úniques. b gramàtiques difícils. c aigües bones. d pigues negres. e vaques boges. f tiges curtes. g recances tristes. h platges gregues. i llengües llargues. j taronges aspres. k marques tendres. l xeringues asèptiques.

4

a cavall. b llamp. c barba. d sec. e serè. f balança. g cafè. h taula. i carrer. j peix. k ferro. l lent.

5

blancor, emmanillar, metgessa, marcatge, embenar, terrós, emplaçar, peuet, refrescar, campaneta, gatada, barbota.

6

a El ciclista va anar al poble.

Resposta model: fi m Vam esperar la fi del partit. f Quin fi us proposeu? llum m Ja és fosc, cal encendre el llum. f En aquesta habitació hi entra poca llum. salut m Sempre em fa un salut molt cordial. f El meu avi no té bona salut. terra m Vigila, el terra és moll. f El gat ha remogut la terra del jardí.

6

R P G E N T A D A A R

I

U N G L O A E D

O N U V O L A D A A O E T A U L

L A R Y

A D E R U O R C B N F A M I P

I

L

R E T

I

A E R A

b La meva mare tenia molta febre.

T M D E T

c Va anar a veure un drama en què sortia un indígena.

F O R A M E A N D S E X E R C

I

d Vine de pressa i omple la bóta.

T Y A A

N U S S U R O

I

e Cantava a la torre del castell.

X C

f El dentista li va treure dues dents. Gentada: conjunt de gent.

g Es va parlar d’higiene a la classe de tutoria.

Nuvolada: conjunt de núvols.

h La meva germana naixerà el mes que ve.

Família: conjunt de persones unides per un parentiu.

i El poeta va llegir tres poemes.

Exèrcit: conjunt de forces militars.

j L’esportista va pujar a dalt de la piràmide.

Pineda: bosc de pins. Castanyada: menjada de castanyes.

Pàgina 76

Arbreda: conjunt d’arbres. Roureda: bosc de roures.

7

Resposta oberta.

Dècada: sèrie de deu, especialment de dies o d’anys.

8

Resposta oberta depenent de la varietat dialectal dels alumnes.

9

a numerada: número. b bosquerol: bosc. c enrossir: ros. d novetat: nou. e publicació: públic. f esportista: esport. g pomer: poma. h forner: forn. i cartolina: cartó. j població: poble. k rodatge: roda. l calorós: calor.

Ramat: reunió d’un cert nombre de caps de bestiar. 7

Resposta oberta.

Pàgina 73 8

a Genciana. b poliol. c Casals. d dragó.

60

ESO Llengua catalana i literatura 1

Solucionari Unitat 3

Lectura

10 a correus. b guixos. c cactus. d bojos. e arbustos.

f globus. g llapis. h totxos. i pallassos. j despatxos. k focus. l gustos. m lluços. n reflexos. o gimnasos.

Pàgina 80

11 a volíem. b pugui. c escopiria. d jugava. e cuses.

Referència bibliogràfica de la lectura:

f puguem. g sortíeu. h insultava. i formem. j colliu. k corrien. l ploraven. m voldria.

Pep Coll, Què farem, què direm? Editorial Cruïlla.

Pàgina 82

Pàgina 77 12 APRIMAR. RAJOLA. GIRAFA. EMBUT. NAVEGAR.

1

TORRÓ. OLORAR. NEGOCI. ANACONDA. Nom del poble: Argentona.

a La narradora (Bet), la mestressa del Palí, la vella del Canaleres.

b varen, naixia, veien, havia, estaven.

b Els minairons, seguint les ordres de la Bet, han netejat la vall d’escombraries. Però n’han fet un gra massa, perquè també han llençat a l’abocador nens que duien els bolquers bruts.

c agrumollada: grumoll; florits: flor; remoguts: moure; entollada: toll.

c Pensen que un boig, un fanàtic o un depravat ha dut a terme aquesta malifeta.

13 a Resposta oberta.

d El Jep de Tavella, ja que és el primer que ha vist els nens. e Les troben distretes, ben tranquil·les, jugant a fer castells amb llaunes abonyegades.

Lèxic

f Calia remarcar que els bolquers havien d’estar abandonats, que no els portés a sobre cap criatura.

Pàgina 79 1

Setanta-set accepcions.

2

Gos d’atura, d’aigua, de presa, coniller, llebrer.

3

a Despistar. b Estar molt enfeinat. c Subsistir. d Anar-se’n. e Enfonsar-se. f Ràpidament.

4

Profund: elevat; feréstec: dòcil; lluminosa: fosca; sempre: mai; graciós: avorrit; vigorosament: dèbilment; esgarrapar: acariciar.

5

Trist: entristit, compungit, afligit, melangiós, abatut...; camí: via, senda, sender, caminal, caminoi, vial, carrer...; harmoniós: harmònic; gos: ca, quisso, mastí, brac, gànguil; mestre: professor, educador, preceptor, pedagog...

6

Marítim, mariner, marisc, marinejar, marinada.

g Perquè comenta que els nens devien anar escagassats, quan això és el que menys importa, tenint en compte la gravetat de l’incident i el lloc poc higiènic on els han trobat. Resposta oberta. h El dilluns de Pasqua. Aquest és l’últim dia de les vacances de Setmana Santa: els forasters emprenen el viatge de retorn i solen deixar moltes escombraries escampades arreu. És el moment del retorn a la normalitat. 2

a canalla, criatures, criatures de bolquers, marrecs. b deixalles, escombraries.

3

C Q A E S T E R R

I

A B N A

À

M I 7

Eixamplament, matusserament, ferrocarril, parentiu.

8

Gat, gato, cat, chat; gos, perro, dog, chien; muntanya, montaña, mountain, montagne; mare, madre, mother, mère.

I

E U E

I

E U S G T R P S

P T U E N O R A T E I

R R B C A U B O P

R R E T G U R U P G M S U T C B

I

R S Ó

E S N M L A R G E M I

O P S E R E O L

T

M U E S C A L O B E

ESO Llengua catalana i literatura 1

61

Unitat 3 Solucionari Classificació: Coll: Campirme. Pla: Esterri. Població: Burgo, Escaló, Espot, Montgarri, Unarre. Mirador: Caubo. Vall: Àneu. 4

Resposta oberta.

Pàgina 83 5 ruta

dificultat

longitud

durada

punt de sortida

Quatrepins

Molt difícil

29,2 km

4h

Espot esquí

La Mollera

Fàcil

10,7 km

1 h, 20 min

Esterri d’Àneu

Isards

Difícil

17,6 km

2h

Unarre

La Mola

Fàcil

14,2 km

2h

Espot

• La Mollera 6

Hi trobaran cinc narracions: “Lo tarter dels minairons”, “Un jornal de mil dimonis”, “El canut dels minairons”, “Coces i bots de pernes”, “El bordegot que va veure els minairons”.

Minairons Pep Coll A l’Alta Ribagorça en diuen diablorins; al Pallars, a Andorra i a l’Alt Urgell, reben el nom de minairons —amb les variants de manairons o menairons—; i encara, en altres indrets meridionals, més allunyats del Pirineu, són coneguts per femilians. Tots aquests noms es refereixen a uns mateixos éssers diminuts que algú guarda tancats dintre d’un canut d’agulles. Sobre la natura real d’aquests éssers, també hi ha diversitat d’opinions. Alguns padrins em parlen de cuques, així en general, sense aclarir per exemple, si aquestes bestioletes poden volar o no. Altres em diuen que són com un eixam de mosquits petitíssims, gairebé invisibles. N’hi ha que prefereixen comparar-los amb els borinots, a causa de la brunzidera que fan en sortir del canut. Ningú no dubta, però, que són tan remenuts que en un canut de canya n’hi caben a milers i que quan hom el destapa, surten delerosos exigint un treball. En fi, que són un corcó de feina, encara que no siguin ben bé corcs. Un bon grapat d’hereus del Pirineu han estat, en alguna ocasió, amos del canut dels minairons, gràcies al qual la casa ha anat amunt com un bolet. Entre els propietaris del canut, hi ha, per descomptat, els hereus de les cases bones, però no hi manquen tampoc els vividors amb fama d’emprar males arts per poder viure amb l’esquena dreta. Encara avui, els padrins es recorden de les cases que dis-

62

posaven d’aquests jornalers incansables que, de més a més, treballaven de franc. Si fes una relació completa de les cases que, des de Benasc fins a Andorra, havien estat posseïdores del misteriós canut, no hi faltarien aquests noms: Llibrada de Benasc, Joaniquet de Forcat, Teixidor d’Aulet, Xollat de Perves, Jaume de la Torre de Cabdella, Tor d’Alós, Badinet d’Isil, Sidro d’Estaon i el Feu de la Guàrdia d’Ares. En altres històries, la propietat del canut és atribuïda a un jornaler valent i forçut —generalment anònim—, capaç, ell tot sol, d’enllestir la mateixa feina que tres o quatre persones. De tots aquests ganàpies, el Marçal de Farrera és dels pocs que s’esmenten pel seu nom. Conten que quan anava a jornal pels pobles de la coma de Burg, arrossegava un tros de dalla, llarg com la veracreu. Un cop al prat, s’eixarrancava davant de l’herba i obria a cops de dalla un rem de quinze o vint pams. Quan després del jornal, algun tafaner li preguntava si era veritat que els minairons li feien la feina, ell responia: “¿Saps qui són els meus minairons? Bona dalla i bons collons!” Les històries de minairons abunden especialment en els poblets de les serralades que separen les valls de la Noguera i del Segre, des del massís del Boumort fins a Andorra. La majoria dels relats són variacions a l’entorn de dues trames que es van repetint, canviant els protagonistes i els indrets geogràfics. Podríem titular-les com “el mosso tafaner” —els mana que atarterin rocs— i “el dallador preufetaire” —els fa dallar un prat d’herba de molts jornals. Mossèn Serafí, en el recull esmentat, Quan Judes era fadrí, fa viure ambdues facècies a un mateix protagonista, un dallaire de casa Marçal de Farrera. Personalment, ambdues històries les he trobat sempre separades. Lo Tarter dels Minairons és una versió de la primera facècia, ambientada en aquest cas a la Guàrdia d’Ares. Un jornal de mil dimonis recrea la història del dallaire, curiosament un gavatx, el qual enllesteix, en un girar d’ulls, l’extensa prada de Saverneda. Lluny de constituir una espècie estranya, exclusiva del Pirineu, els minairons formen part d’una gran família de follets diminuts que viuen i treballen als boscos dels contes de fades europeus. Els il·lustradors de contes —recordo especialment Apel·les Mestres— solen dibuixar-los vora els bolets, els quals al costat dels nans semblen immensos. Alguns antropòlegs opinen que l’afinitat entre bolet i gnom és una relació de causa-efecte. Josep M. Fericgla, en un suggeridor estudi titulat El bolet i la gènesi de les cultures, arriba a la conclusió que els minairons són fruit de la ingestió d’un determinat bolet al·lucinògen, l’Amanita muscaria. Segons aquest estudiós, la ingestió del popular “matamosques” —amb el seu característic barret vermell amb piquets blancs— produeix un seguit d’al·lucinacions:

ESO Llengua catalana i literatura 1

Solucionari Unitat 3 hom se sent petit, petit, i veu milers de guspires que s’apaguen i s’encenen davant seu. Al mateix temps, hom té unes ganes imparables de moure’s i d’actuar. Com si tingués els minairons ficats al cos, vaja! De tot això, Fericgla en dedueix —entre altres conclusions— que les històries de minairons són fruit d’aquests estats d’al·lucinació. Històries, doncs, al·lucinants, imaginades abans de la civilització cristiana per uns quants tocats pel bolet. Els bruixots primitius, amb el fals pretext que el matamosques és verinós, imposarien a la població el tabú de menjar-ne. Entretant, ells podrien continuar enrotllant-se, sense por que la seua ració de droga escassegés al bosc. Sens dubte que la tesi de Fericgla és enginyosa, a la vegada que pretén d’explicar altres fòbies i fílies respecte als bolets. Tanmateix, potser no cal tastar cap dosi de matamosques per endevinar què són realment els minairons. De fet, la darrera historieta del capítol, El bordegot que va veure els minairons, ens mostra ben clarament que aquests petits treballadors no són fantasies ni al·lucinacions de cap penjat. El xiquet de Montardit no només els veu, sinó que els experimenta en la pròpia pell: se’n va cap a casa plorant, amb els morros inflats per uns minairons de carn i ossos. Ell sap que els minairons existeixen de debò, que cada vespre els mossos de l’Agustí pregunten a l’amo després d’haver corbejat tot el sant dia: “Què farem? Què direm?” “Demà —els contesta el patró— aneu a dallar el Prat de la Cultia.” Els minairons són els mossos, de ca l’Agustí o de qualsevol altra casa bona del Pirineu. Seguint el fil del raonament, aquesta revelació ens podria portar molt lluny pels camins d’una interpretació social d’aquests follets. La llegenda explica que quan els minairons surten del canut i exigeixen feina, en el cas que l’amo no els mani res, l’escanyen allí mateix. Amb altres paraules, el refranyer ens avisa del mateix perill: “Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s’ho creu.” Morir escanyat a l’acte, o morir de fam i de misèria al cap dels anys, és un detall del tot accidental. Certament, els minairons fan la mateixa feina que els mossos i els jornalers del camp, que els esclaus a l’antiguitat clàssica, que els serfs de l’edat mitjana, que els obrers de les ciutats industrials... L’escriptor Bertolt Brecht, en un dels seus poemes més coneguts, es preguntava fa unes dècades: “Tebes, la de les Set Portes, qui la construí? Als llibres figuren els noms dels reis. Arrossegaren els reis els grans blocs de pedra?” Per descomptat que no. Els monarques ja tenien prou feina a donar les ordres, eren els minairons els qui realment van haver de suar la cansalada. Decididament, la nostra civilització —potser totes les civilitzacions— han estat obra d’alguna mena de minairons. En la societat capitalista d’avui, milions de remenuts obrers aturats es desviuen per trobar un amo que els ma-

ESO Llengua catalana i literatura 1

ni una feina. A final d’aquest mil·lenni, l’economia de mercat, revifada després de l’ensorrament del comunisme soviètic, consolida la divisió ancestral de dues classes de persones: els minairons i els amos del canut. Hi ha també una altra classe de treballadors: els qui posseeixen un drap de les encantades. Deixem-los per al proper capítol.

Lo tarter dels minairons L’hereu de la Borda del Feu, una masia de la Guàrdia d’Ares, tenia el canut dels minairons. Un matí anava amb el seu mosso a la fira d’Organyà per comprar una mula. Quan ja eren a la Collada del Pillat, l’amo es va recordar que s’havia descuidat el canut a casa i hi va fer tornar el mosso: —A sota del meu matalàs —li va dir—, hi trobaràs un canutet d’agulles. Vés-lo a buscar, però, sobretot, no l’obris. No el destapessis per res del món! El mosso, cames ajudeu-me, va tornar a la masia. Va agafar el canut i, picat per la tafaneria, va voler esbrinar què coi hi guardava el seu amo allí dintre. De tornada, quan tot just si havia travessat el barranc, va obrir el canut. En traure el tap, va sortir un raig de minairons que feia feredat de sentir: “Què farem, què direm? Què farem, què direm?”, brunzien neguitosos davant dels seus nassos com un eixam de mosquits. El mosso, tot desconcertat, no sabia cap on girar-se. Finalment se li va ocórrer de dir: —Agafeu tots els rocs que trobeu i atartereu-los allà dalt. Com emportats pel follet, els minairons es van afuar cap a l’indret que el mosso els assenyalava i, en un batre d’ulls, hi van traginar totes les pedres de la muntanya. Immediatament, van tornar a arremolinar-se damunt del seu cap: “Què farem, què direm? Què farem, què direm?”, rondinaven cada cop més neguitosos. —Doncs ara... —rumiava el mosso—. Doncs ara, fiqueuvos dintre del canut! En un ai, van colar tots per l’ull del canut, com si se’ls xuclés un remolí del riu. El mosso va enroscar el tap ben enroscat i va respirar tranquil. Encabat, va continuar el camí, fins que va trobar l’amo que ja l’esperava a l’Arreposador de Cabó. L’endemà al matí, l’amo treia foc pels queixals. —Què reïres de Déu me’ls vas fer fer ahir, als minairons? —Jo? No re... No el vaig pas obrir, el canut —balbucejava el mosso. —No ho neguis, que bé m’ho he prou trobat aquesta nit. Estaven xops de suor. —Perdoneu la meua tafaneria —va confessar finalment el mosso—. No sabia què mana’ls, i al final els vaig dir que traginessin rocs.

63

Unitat 3 Solucionari —Doncs tu sí que has tornat a nàixer, xicot! Si no els haguessis manat cap feina, t’haurien fet la pell allí mateix. Des de llavors, l’indret del bosc on van actuar els minairons es coneix com el Tarter dels Minairons. Són unes garberes de rocs i camals, allargassades com un riu i situades al mig del bosc, a l’altre cantó del barranc de la masia del Feu.

Un jornal de mil dimonis Davant de la masia de Saverneda, s’hi estén una gran prada de cent jornals; sens dubte, és un dels prats més bons de tot el Pallars. Fa molts anys va viure a la casa un hereu viciós, que es passava el dia a la taverna jugant a cartes. Era un jugador tan empedreït que, una vegada, quan va haver perdut els diners que duia al damunt, es va jugar el prat de davant de casa. Tot sencer, excepte un jornal que es reservava per a ell. Com que va perdre, els companys de joc li van exigir que tan aviat com l’herba estigués a punt de dalla, havia de marcar el jornal. Ells es quedarien amb la resta del prat. Com cada any, a final de juny, van arribar unes quantes colles de dalladors gavatxos, repartides pels pobles de la Ribera de Sort. L’hereu de Saverneda en va llogar un, que tenia fama d’avançar-ne molt. —Et pagaré bé, però, sobretot, fes-me un bon jornal —li va dir. —Passeu pas pena, company —va respondre el gavatx— . Us prometo que en quedareu content, del meu jornal. A punta de dia, el dallador es va presentar al prat. A mig matí, quan la criada li va portar l’esmorzar, el jornaler encara no havia començat a segar. Picava la dalla, assegut a l’ombra d’un freixe. A migdia, quan li va portar el dinar, l’home continuava picant la dalla. —Què li passa, a la dalla? —va dir la dona, amb la mosca al nas—. És que no talla, potser? —No pas tant com hauria de tallar, madama— va fer el dallador, la mar de tranquil. Després de cruspir-se un bon berenar, el gavatx, sense aixecar el cul de la gleva, va continuar picant la dalla. En tornar a casa, la criada va avisar l’amo: —El jornaler encara no ha tocat feina. L’hereu destacà el cavall i cavalcà cap a l’extrem del prat, fet una fúria: —Tu sí que m’has ben tocat la gràcia de Déu, gavatx dels collons! —va esbroncar-lo l’amo—. Ja pots fotre el camp ara mateix! —Perdeu pas l’oremus, company —va dir el jornaler, aixecant-se de terra amb parsimònia—. En aquest moment anava a començar.

—Sí, home, ara que ja ha sortit l’estel bover! —Hi ha temps de sobres, company. Doneu la volta al cavall i correu a galop pel mig de l’herba fins a l’extrem del prat. Sobretot, gireu pas el cap enrere. L’hereu donà una estirada a la brida, adreçà la bèstia cap a l’herba i galopà a esperons batuts pel mig del prat. Darrere seu sentia un espetec de dalles, com si milers de segadors li tallessin l’herba darrere els talons. A l’extrem de la feixa, va aturar el cavall. En donar la volta, l’hereu va quedar meravellat: el prat estava dallat de punta a punta. El gavatx continuava a l’altre extrem, sense haver donat un pas. —Quants n’hi havia, de segadors? —va preguntar l’amo tot satisfet, quan va tornar a l’altre extrem del prat. —Una bona colla, company —va dir el gavatx—. Un per a cada estaca d’herba i encara en sobraven. —I afegí:— Deixeu assecar l’herba i encabat cremeu-la. La doneu pas a cap bèstia, que li faria mal. Poc després, arribaven els companys de joc per posar les fites al prat i apropiar-se de tot el que havia quedat sense dallar. En veure aquell jornal de mil dimonis, es van quedar amb un pam de nas.

El canut de diablorins Fa molts anys, hi havia un hereu a casa Llibrada de Benasc que era un escanyapobres: prestava diners a interessos molt alts i ja es cobrava el rèdit per endavant. Si per exemple li demanaves cent duros, ell ja només te’n deixava setanta-cinc. L’home no parava mai a casa, sempre voltava pels pobles de la vall, negociant amb bestiar i visitant els seus deutors. Així i tot, no la tenia pas abandonada, l’argenda. Ben al contrari, sempre era el primer d’acabar de dallar l’herba o de mallar el blat. La gent deia que tenia un tubet de diablorins i que, de fora estant, els manava la feina de casa. Un dia un home de casa Peró de les Paüls baixava a Castilló a buscar el pa. Quan passava per Pedrafita, va trobar un tubet vora del camí. El va aplegar de terra i, encara no l’havia acabat de destapar, quan van començar a sortir-ne tàvecs a raig fet: —Brooom, brooom, brooomm! Què farem, què farem! —brunzien aquells bombolons. L’home va veure de seguit que allò només podia ser obra del diable: —Doncs torneu-vos a fotre aquí dins. A fe de Déu! —va renegar. Quan van ser tots a dintre, va tancar de nou el tubet i se’l ficà a la butxaca. En començar la baixada del Coll de Fades, va trobar l’hereu de Llibrada, que pujava en direcció contrària a cavall de la seua egua. —No has pas trobat un canut? —li va preguntar—. Venia de la fira de Vilaller i l’he perdut per aquí dalt.

64

ESO Llengua catalana i literatura 1

Solucionari Unitat 3 —Doncs aquí el tens —va dir el Peró, tornant-li el canut.

El bordegot que va veure els minairons

Quan aquell home de Peró, una de les cases més miserables de les Paüls, contava aquesta anècdota al seu poble, la gent li deia:

A casa l’Agustí de Montardit, les coses rutllaven força bé. La gent del poble murmuraven entre ells, que totes les ponien en aquella casa, perquè el vell tenia els minairons. Un dia de festa, el jovent del poble feia conya a la plaça parlant d’aquest misteriós canut que guardaven a ca l’Agustí. Un bordegot més xic se’ls escoltava amb unes orelles de pam.

—Que ruc que vas ser! Per què no te’l vas quedar, el canut? T’hauries pogut fer ric en quatre dies. —M’estimo més fotre’m de gana —contestava ell— que tenir tractes amb aquella patuleia de diables.

—I com són els minairons? —va preguntar el xiquet.

Coces i bots de pernes

—No els has vist mai? —va fer un d’ells—. Doncs vés a ca l’Agustí i demana’ls al vell. Digues que ja els hi tornaràs. Bé te’ls deixarà prou.

Un home d’un poblet de vora Gerri, quan anava a la fira de Salàs, se n’emportava la capseta dels minairons. Al matí del primer dia, donava un tomb pel Firal i es triava les millors mules. A l’hora de fer el tracte, el venedor, com es pot suposar, li’n demanava un ull de la cara. Ell acceptava el preu, però amb la condició que la bèstia no fos guita.

Sense fer-s’ho dir dues vegades, el nen va córrer cap a casa l’Agustí. —M’han dit els grans si faríeu el favor de deixar-me els minairons —va demanar al vell—. Ja us els tornarem després.

—Això rai! —assegurava el venedor—. No us cal tenir por, que la sobreanya és més fiada que un gos d’atura.

—Espera’t un moment que ara te’ls vaig a buscar —va respondre el padrí. El va fer passar a una habitació, va tancar la porta i se’n va anar.

Abans de tancar el tracte, el comprador exigia el reconeixement de la bèstia. Llavors ell es ficava la mà a la butxaca del gec i destapava una mica la capsa. A l’acte, uns quants minairons volaven cap a la panxa de l’animal. Li fiblaven el braguer i li feien pessigolles a l’entrecuix. Com que són tan remenuts, ni l’amo de la bèstia ni els tafaners no es taleiaven de re. La mula, per més mansa que fos, acabava donant coces i bots de pernes a tort i a dret, com una pollina enjogassada. Davant d’aquesta reacció tan inesperada de l’animal, el venedor es quedava d’una peça:

Al cap d’una mica, van entrar els mossos de la casa. L’un li va estirar les orelles, l’altre li va donar unes quantes surres al cul, un tercer li va inflar els morros a bufetades i, finalment, un altre li va fumbre un mastegot que el va amorrar a les lloses del terra. En un batre d’ulls, el pobre xiquet va rebre més llenya que els rucs d’Hortoneda en tota la llarga vida d’escarràs. Al cap d’una mica, va entrar el vell de l’Agustí: —Què, nen, què te n’ha semblat? Ja has vist com treballen, els meus minairons? Doncs digues als teus amics que, sempre que els vulguin veure, jo els els ensenyaré amb molt de gust.

—Que és estrany —deia—. Mai no l’havia fet, una cosa així. —Doncs ja ho veieu, és guita com un dimoni. Com que el reconeixement era sempre observat per algun curiós, aquella bèstia ja havia quedat marcada per tota la fira: no la voldria ningú ni que la donés a tira-ramal. L’amo, doncs, no tenia altre remei que vendre-li la mula a preu llençat. Cada any aquell firandant se n’emportava per cap diner la florinata de Salàs. Un any se li va destapar sense voler el canut a la butxaca, i el minairons es van estendre per les eres i pels carrers de la vila. Les pobres bèsties tenien un desfici com si els piqués l’escurçó. Fotien unes pinyes, que segons on et tocaven, ja havies begut oli. Hi havia pena de la vida de navegar pel Firal i més d’un firandant va prendre mal. Conten que la vida d’aquest home va acabar de forma tràgica. Es veu que un dia es va emprenyar amb els minairons perquè no es van comportar com ell volia. El cas és que, per castigar-los, els va manar que atarteressin rocs. En lloc d’obeir, els minairons es van abraonar damunt del seu amo i el van matar a picades.

ESO Llengua catalana i literatura 1

El xiquet se’n va anar bramant cap a casa seua. Extret del llibre de Pep Coll Muntanyes Maleïdes, Editorial Empúries.

7

Resposta oberta.

8

Resposta oberta.

Repàs

Pàgina 84 1

Es tracta d’un text expositiu, ja que ens informa d’un tema de manera clara, ordenada, precisa i lògica. A més, el text està dividit en diversos paràgrafs i té un vocabulari fàcilment comprensible.

2

Resposta oberta.

65

Unitat 3 Solucionari

3

Missatge, ús, funció, públic.

4

Estats Units, Internet.

5

Un diccionari de termes tècnics o un diccionari d’informàtica.

Autoavaluació

Pàgina 85 1

La finalitat d’un text expositiu és informar el lector.

2

Les categories gramaticals més freqüents d’un text expositiu són els substantius i els verbs.

3

Correcta.

4

Per fer un bon resum, cal subratllar el text.

5

En un resum no s’ha de donar l’opinió personal.

6

Un nom i un substantiu són la mateixa categoria gramatical.

7

Els noms comuns fan referència a coses que es poden veure, tocar, olorar…

8

Correcta.

9

Correcta.

10 Correcta. 11 Correcta. 12 Correcta.

66

ESO Llengua catalana i literatura 1

Continguts Comprensió i expressió Presentació de les característiques generals dels textos descriptius. Comprensió d’un text descriptiu escrit. Observació i anàlisi de diversos textos descriptius. Relació de substantius amb l’adjectiu corresponent.

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

Elaboració de textos decriptius.

Estudi de la llengua (gramàtica, ortografia) Distinció entre els adjectius variables i els invariables.

4

Identificació dels adjectius d’un text. Flexió de gènere i nombre d’uns adjectius donats. Presentació i aplicació de les normes d’accentuació. Ús correcte de la dièresi. Escriptura d'un dictat preparat.

Lectura autònoma i guiada d’un fragment del text Pigmalió de Joan Oliver. Ús d’estratègies i tècniques per analitzar i interpretar el text abans de llegir-lo, durant la lectura i després d’haver-lo llegit. Resolució d’activitats sobre la lectura. Creació d’un text literari a partir d’unes pautes. Presentació dels grans gèneres literaris i reconeixement de les seves característiques principals. Identificació dels gèneres literaris de diversos textos.

Objectius didàctics Saber quines són les característiques generals dels textos descriptius. Fer servir Internet per a l’obtenció d’informació. Analitzar els textos descriptius. Elaborar textos decriptius. Definir l’adjectiu. Distingir entre els adjectius variables i els invariables. Identificar els adjectius d’un text. Flexionar el gènere i el nombre d’uns adjectius donats. Aplicar les normes d’accentuació. Escriure correctament les paraules amb dièresi. Escriure correctament un dictat preparat. Valorar la lectura com a font de plaer i d'enriquiment personal. Resoldre les activitats sobre la lectura. Reconèixer els grans gèneres literaris i les seves característiques principals.

ESO Llengua catalana i literatura 1

67

Unitat 4 Recursos didàctics

Pàgines 88-95

En la unitat 4 del llibre de l’alumne s’ha treballat el text descriptiu i ara proposem la lectura d’un text que descriu la serp tritó, el qual adjuntem com a material fotocopiable al final dels recursos següents. El professor o la professora pot escollir quines de les activitats següents li interessa que facin els alumnes, en funció de les necessitats de l’aula.

Pàgines 96-99

Gramàtica L’adjectiu 6. Escriu tots els adjectius que trobis en la lectura.

7. Completa la taula següent: masculí singular

femení singular

masculí plural

femení plural

ample

Comunicació El text descriptiu (I)

curta

1. Copia els passatges de la lectura en què es descriu físicament el tritó del Montseny. 2. Indica les parts en què s’estructura el text. Raona la teva resposta. 3. Escriu els dos mots de la lectura que fan referència al color i que procedeixen del camp semàntic de l’alimentació. 4. Dibuixa el tritó del Montseny a partir de la descripció que hi ha en la lectura. Després, busca a Internet una fotografia d’aquest amfibi i compara-la amb el teu dibuix.

semblants fredes 8. Substitueix els sintagmes preposicionals subratllats per adjectius: a El tritó del Montseny. b Una franja de color taronja. c És un dels amfibis d’Europa més amenaçats. d Algunes de les característiques de la seva biologia.

5. Fes la descripció d’un animal domèstic. Una vegada l’hagis feta, posa-la en comú amb els teus companys i companyes de classe.

68

ESO Llengua catalana i literatura 1

Recursos didàctics Unitat 4

Pàgines 100-103

Pàgines 108 i 109

Ortografia L’accentuació i la dièresi

Literatura El fet literari

9. Explica per què s’accentuen les paraules següents:

14. Llegeix atentament aquest poema de Josep Carner i compara’l amb la lectura. Indica quin dels dos textos és el més literari i argumenta la teva resposta:

tritó – centímetres – també estén – àrea – hàbits 10. Explica per què no s’accentuen les paraules següents: tritons – adults – xocolata habita – insectes – biologia

La granota –Sóc la granota, la granota; miro en les aigües del cel blau; tinc una pell molt delicada

11. Subratlla tots els mots del text que tenen un accent diacrític. Després, escriu dues frases: una amb el mot accentuat i l’altra amb el mot sense accent.

i els dits del peu entrelligats. En l’aigua salto i en la terra, i amb igual joia vaig nedant!

12. En el text hi ha un mot que porta dièresi. Escriu-lo i justifica per què en porta.

Menjo peixets si l’aigua em volta,

13. Dictat

Verd, groc i negre són tothora

El mes de febrer d’aquell curs va succeir una cosa molt estranya: hi va haver un esclat generalitzat de violència. Les senyoretes de la vigilància al pedrís deien que tot era cosa del temps, que la mainada era com el sembrat i necessitava aigua. Feia mesos que no plovia, des d’abans de Nadal si no ho recordo malament, i l’escalfor acumulada a l’atmosfera influïa, segons les mestres, en l’estat neguitós i susceptible que afectava la majoria dels alumnes.

els meus colors; quin goig no fan!

El cas és que ningú no estava bé amb ningú. A classe ens portàvem malament i fèiem enfadar els professsors i les professores, els quals, tot s’ha de dir, no estaven precisament d’un humor gaire lluït. Ens castigaven, i nosaltres encara ens comportàvem pitjor.

o cucs, si a terra vaig d’un salt.

Jo, fins al terme de mos dies, us cantaré de l’aigua estant. I m’envaneix una pensada; quan hagi fet el darrer salt, les meves potes del darrere un refinat les menjarà. 15. Per grups, redacteu un text literari que tingui com a protagonista un tritó. Pot ser un conte o bé un poema. Després, llegiu-lo en veu alta i amb l’entonació adequada davant la resta de la classe.

Àngel Burgas, L'anticlub. Editorial La Galera.

ESO Llengua catalana i literatura 1

69

Unitat 4 Recursos didàctics

El tritó del Montseny Com és? Els tritons són semblants a les granotes i gripaus, però d’adults mantenen la cua que tenien quan eren capgrossos. El tritó del Montseny fa poc més de 10 centímetres, té el cap ample i aplanat. La pell és més llisa que la del seu cosí, el tritó pirinenc, i és translúcida en la part ventral. El dors és de color xocolata i alguns individus presenten unes taques grogues-verdoses irregulars a les parts laterals de la cua i del cos. També tenen una franja de color taronja tant per sota com per sobre la cua, i que de vegades s’estén pel dors. El mascle és més robust i té la cua proporcionalment més curta i més alta que la femella ja que la utilitza per a subjectar-la durant la reproducció. On viu? Al Montseny, on habita en torrents d’aigües netes, fredes i molt oxigenades, a una altura superior als 600 metres, sobretot a les fagedes però també als alzinars. Té una àrea de distribució molt reduïda (menys de 40 km2) i per això en aquests moments és un dels amfibis més amenaçats d’Europa. Què menja? S’alimenta de larves de salamandra, larves d’insectes aquàtics, de petits cargols, crustacis, cucs i sangoneres. Com viu? Viu nedant als torrents d’aigua, on s’amaga en esquerdes i sota pedres. Té hàbits nocturns. Algunes característiques de la seva biologia s’estan estudiant actualment. Eulàlia Garcia Franquesa, Cavall Fort, núm. 1067 (gener de 2007).

ESO Llengua catalana i literatura 1

70 [material fotocopiable]

Solucionari Unitat 4 C. radioactiva: impurificació d’una substància o d’un medi ocasionada per la presència d’elements radioactius.

El text descriptiu (I)

Pàgina 90 6 1

Pàgina 91

influx: influència. llumenera: llum d’oli que serveix en un receptacle amb peu i agafador, i amb un o més brocs per al ble o blens; en la lectura s’utilitza en el sentit de llumener (estri que serveix per fer llum). logotip: distintiu gràfic que identifica una marca, un producte, una empresa, etc., format sovint pel seu nom o per lletres del seu nom. obús: peça d’artilleria, el projectil de la qual descriu una trajectòria més corba que el canó i menys que el morter. potencial: potència, capacitat d’obrar. 2

kW: kilowatt/quilowatt, unitat de potència equivalent a 1.000 watts. LED: sigla (light-emitting diode, angl.), díode emissor de llum d’alta intensitat. lux: unitat d’il·luminació del sistema internacional, corresponent a la il·luminació uniforme que rep el flux lluminós d’1 lumen per metre quadrat (símbol, lx). skyline: línia de l’horitzó.

3

4

Agbar correspon a la companyia Aguas de Barcelona. En català hauria de ser Aigbar. a Perquè atreu molts turistes i curiosos que volen captar-ne imatges i perquè, en aquesta ocasió, s’hi projectaran les dotze campanades de Cap d’Any. b L’arquitecte Jean Nouvel. L’empresa Mirelec Enginyeria. c Les nits de divendres i els caps de setmana, des de les vuit del vespre fins a les onze de la nit durant l’hivern.

7

a F. b C. c C. d F. e C. Transcripció del text de la notícia de l’INFOK: La Torre Agbar 22/10/2003 La Torre Agbar de Barcelona, de 144 metres d’alçada, ha arribat al punt més alt. A la punta de la Torre Agbar de Barcelona ja hi oneja una bandera. Ahir es va construir el punt més alt d’aquesta torre tan curiosa. Ara només queda recobrir la torre amb planxes d’alumini de colors i làmines de vidre, que li faran agafar un color daurat i la faran brillar amb el sol. No és la torre més alta de Barcelona. Aquest honor el té la torre Mapfre, que hi ha a la zona olímpica. Però la Torre Agbar és molt més original, per la seva superfície, totalment llisa, i la seva forma de prisma, que molts troben similar a la d’un supositori. De fet, està inspirada en la muntanya de Montserrat. Les torres més altes A Taiwan, a la Xina, van més avançats i ja han enllestit el Taipei 101, que s’ha convertit en l’edifici amb oficines més alt del món. És construït a prova de tifons i terratrèmols per evitar ensurts. Una altra de les qualitats d’aquest edifici és el seu sistema d’ascensors. L’han fet molt potent pensant en aquells que treballin a l’últim pis. Pot arribar a la velocitat d’un quilòmetre per minut, o el que és el mateix, 60 quilòmetres per hora.

f Es veuen millor de lluny.

Abans que el Taipei 101, l’edifici d’oficines més alt eren les torres Petronas, que es troben a Kuala Lumpur, capital de Malàisia, i que fan 452 metres d’alçada. Però la torre més alta del món es troba al Canadà, és la torre CN, i és a la ciutat de Toronto. No és un edifici ni per treballar-hi ni per viure-hi; només serveix de torre de telecomunicacions.

C. acústica: pertorbació de l’ambient sonor normal, originada per fonts de soroll.

Al món hi ha molts altres edificis que sobresurten de la resta dels seus veïns per la seva alçada.

C. atmosfèrica: contaminació de l’aire.

– A Barcelona, des dels Jocs, hi ha un parell de torres a tocar de la platja. La més alta de totes dues, la torre Mapfre, fa 157 metres.

d Les campanades de la nit de Cap d’Any. e En un aparador publicitari o en una tela immensa per a un artista plàstic.

5

Resposta oberta.

díode: dispositiu electrònic proveït de dos terminals que deixa passar el corrent només en un sol sentit.

C. de les aigües: alteració de l’equilibri dels ecosistemes aquàtics. C. lumínica: alteració de l’ambient per excés de llum.

ESO Llengua catalana i literatura 1

– A París n’hi ha una que és de visita obligada quan s’hi va de turista, la torre Eiffel. Fa 312 metres.

71

Unitat 4 Solucionari – A Hong Kong, el Banc de la Xina té un edifici de 369 metres. – A Nova York hi ha l’Empire State. Té 103 pisos i fa anys va ser l’edifici més alt del món. Però d’això fa molt temps.

8

[Nota d’esmena al llibre de l’alumne: l’enunciat a ha de dir “Hi ha un mot amb dièresi, un mot esdrúixol, un de pla i un d’agut”.]

– A Chicago trobem la torre Sears, que fa 443 metres.

Mots amb accent o dièresi:

I aviat començarà a construir-se el que diuen que serà l’edifici més alt del món. Un gratacel d’oficines que es farà a la Zona Zero.

a reduït, díodes (esdrúixol), energètic, està.

llum: substantiu; il·luminació: substantiu; lluminoses: adjectiu; s’il·lumina: verb; il·luminada: verb (participi); llumeneres: substantiu; lumínica: adjectiu. Resposta oberta.

9

13 a 5è paragraf. b 2n paràgraf. c 6è paràgraf. d 2n paràgraf.

Groc: cru, llimona, merda d’oca, palla. Marró: castanya, sèpia. Blau: cel, marí, turquesa. Vermell: carmí, escarlata, granat, porpra. Gris: cendra, plom. Indefinit: ala de mosca, catxumbo, gos com fuig.

Amb accent diacrític: dóna, té. b obús, francès, però, il·luminació, bellíssim, últim, sèrie, números, símbols, sèries. Amb accent diacrític: és. c difícil, perquè, contaminació, lumínica (amb accent diacrític: és). d sèrie, sèries. 14 2n paràgraf (fins a “des de les vuit del vespre fins a les

onze de la nit durant l’hivern”). 5è paràgraf. 6è paràgraf. Aquests paràgrafs són descriptius perquè expliquen les característiques de la Torre Agbar.

10 trajecte nocturn; medalles originals; sala immensa;

reduïdes proporcions; despeses energètiques; bellíssimes instal·lacions; esglaons uniformes; objecte lluminós; sostre ondulat; freqüències lumíniques.

Pàgina 92

15 Resposta model:

semblances

diferències

Muntanyes de Montserrat

forma duresa surt de la terra

element de la natura color pedra

Guèiser

forma surt de la terra relacionats amb l’aigua (empresa)

element de la natura molts colors

11 – “una sèrie de lletres, textos, números i símbols”.

– “[les grans possibilitats del sistema] per combinar colors, programar sèries lluminoses i projectar logotips”. – “El sistema de díodes LED dóna una gran uniformitat a la llum i un millor rendiment dels colors, optimitza el consum energètic i té un reduït cost de manteniment.” 12 – [...] és un edifici de referència [...].

– La torre és visible [...] però és la il·luminació nocturna [...]. – Aquest és un potencial [...].

16 Resposta oberta.

Pàgina 93 17 – Les plantes de l’edifici (33 en la lectura, però 31 en

l’exercici).

– Quan la torre està totalment il·luminada [...].

La xapa ondulada que genera un bany de llum.

– Quan es fa fosc és difícil escapar al seu influx.

metàfora: la primera pell; la segona (pell), per referir-se a cada un dels cilindres ovals no concèntrics de què es compon la torre.

– En part és perquè no enlluerna. – La contaminació lumínica que genera és nul·la [...]. Resposta oberta. Temps verbal: present d’indicatiu.

18 Forma: ovals, concèntrics. Situació: interior, vertical,

central, (exterior), interiors. Color: (terra), blaus, verdosos, grisos. Altres: lacada, diàfanes, transparent, translúcid. • Adjectius sinònims: diàfan i transparent

72

ESO Llengua catalana i literatura 1

Solucionari Unitat 4

19

Nom: Sears Tower Ciutat: Chicago País: EUA Arquitecte: Bruce Graham Any de construcció: 1974 Metres d’alçada: 442 Nombre de pisos: 108 Característica més rellevant: És el tercer gratacel més alt del món.

Nom: Torre de Pisa Ciutat: Pisa País: Itàlia Arquitecte: – Any de construcció: 1173 Metres d’alçada: 55 Nombre de pisos: – Característica més rellevant: Té una inclinació d’un 10 %.

Nom: Empire State Building Ciutat: Nova York País: EUA Arquitecte: Shreve, Lamb i Harmon. Any de construcció: 1931 Metres d’alçada: 443,2 Nombre de pisos: 102 Característica més rellevant: Del 1931 al 1972 va ser l’edifici més alt del món. Una antena de 62 corona l’edifici.

Nom: Burj a l’Arab Hotel Ciutat: Dubai País: Emirats Àrabs Arquitecte: W. S. Atkins Any de construcció: 1998 Metres d’alçada: 321 Nombre de pisos: – Característica més rellevant: És l’hotel més luxós del món; simula una vela d’un vaixell.

Nom: Big Ben Ciutat: Londres País: Gran Bretanya Arquitecte: Benjamin Hall Any de construcció: 1862 Metres d’alçada: 97,5 Nombre de pisos: – Característica més rellevant: El seu nom fa honor al primer encarregat de la seva construcció (Benjamin Hall) i es refereix a la gran campana de 13 tones que marca les hores als londinencs des de 1862.

Nom: Taipei 101 Ciutat: Taipei País: Taiwan Arquitecte: C. Y. Lee Any de construcció: 2004 Metres d’alçada: 508 Nombre de pisos: 101 Característica més rellevant: És l’edifici més alt del món fins a l’actualitat.

Nom: Torres Kio Ciutat: Madrid País: Espanya Arquitecte: Philip Johnson i John Burgee Any de construcció: 1996 Metres d’alçada: 120 Nombre de pisos: 23 Característica més rellevant: Són torres inclinades.

Nom: Petronas Twin Towers (torres Petronas) Ciutat: Kuala Lumpur País: Malàisia Arquitecte: César Pelli Any de construcció: 1998 Metres d’alçada: 452 Nombre de pisos: 88 Característica més rellevant: És la segona torre més alta del món.

Nom: Tour Eiffel Ciutat: París País: França Arquitecte: [Alexandre-Gustave Eiffel] Any de construcció: 1889 Metres d’alçada: 324 Nombre de pisos: – Característica més rellevant: Té 1.665 esglaons i pesa 10 tones.

Nom: MLC Centre Ciutat: Sydney País: Austràlia Arquitecte: Harry Seidler Any de construcció: 1975 (en el text també s’indica el 1977 com a data) Metres d’alçada: 228 Nombre de pisos: 60 Característica més rellevant: Ha rebut diversos premis d’arquitectura.

ESO Llengua catalana i literatura 1

73

Unitat 4 Solucionari

Pàgina 94

2

20 Coincidències:

– El crani és relativament gros / “enorme testa”. – musculatura amb què escanya les víctimes / “era poderosa en la seva estreta, i quan havia enrotllat algú amb l’abraçada dels seus anells, ja no es podia ni piular”. – serp que té el nombre més gran de costelles i vèrtebres / “cos, llarg de 9 metres”. Aspecte general, cap, cos cua, alimentació. 21 corbes: — /cos: llarg / marge: calent / nusos: fantàstics /

serp: estirada, retirada, esplèndida, verinosa / serps: covardes / testa: enorme, aplanada / vestit: bonic, nou.

Pàgina 95 22 – aparença (vista), aroma (olfacte), degustació del vi

(gust). – color: verdosos, net, brillant, blanques / gust: suau, gustós, fresca, afruitada. – reflex verdós; nets i brillants; aroma afruitada; flor blanca; espècia dolça; barriques noves; suaus; gustosos; fresques; criances.

3

Resposta model: masculí singular

femení singular

masculí plural

femení plural

net

neta

nets

netes

bo

bona

bons

bones

llest

llesta

llestos / llests

llestes

fosc

fosca

foscos / foscs

fosques

nou

nova

nous

noves

groc

groga

grocs

grogues

mut

muda

muts

mudes

boig

boja

boigs / bojos

boges

vell

vella

vells

velles

brut

bruta

bruts

brutes

lleig

lletja

lleigs / lletjos

lletges

mixt

mixta

mixts / mixtos

mixtes

ruc

ruca

rucs

ruques

sol

sola

sols

soles

clar

clara

clars

clares

noruega: femení, singular (2) mestres: masculí plural

23 Resposta oberta.

noruec: masculí, singular 24 Resposta oberta.

màximes: femení, plural contemporani: masculí, singular robades: femení, plural

Gramàtica

noruecs: masculí, plural irreparables: masculí, plural

Pàgina 97 1

múltiples, immens, dissenyat, francès, visible, nocturna, originals, bellíssim, últim, nou, exterior, passat, grans, lluminoses, privilegiat, publicitari, immensa, plàstic, grans, gran, millor, energètic, reduït, il·luminada, originals, fosc, difícil, interior, ondulada, uniforme, lumínica, nul·la.

exposats: masculí, plural restaurat: masculí, singular malmeses: femení, plural 4

a dilluns d’hivern. b arbre amb flors. c vacances d’estiu. d biblioteca del municipi. e aigua de mina.

Pàgina 98 5

74

olotí, olotina / tortosí, tortosina / reusenc, reusenca / terrassenc, terrassenca / tarragoní, tarragonina / gironí, gironina / balaguerí, balaguerina / mataroní, mataronina / berguedà, berguedana / lleidatà, lleidatana / cerverí, cerverina / figuerenc, figuerenca / sabadellenc, sabadellenca / ampostí, ampostina / badaloní, badalonina.

ESO Llengua catalana i literatura 1

Solucionari Unitat 4

6

masculí singular

femení singular

masculí plural

Ortografia

femení plural

Pàgina 101

nul

nul·la

nuls

nul·les

elegant

elegant

elegants

elegants

sintàctic

sintàctica

sintàctics

sintàctiques

plujós

plujosa

plujosos

plujoses

suau

suau

suaus

suaus

antic

antiga

antics

antigues

veloç

veloç

veloços

veloces

feliç

feliç

feliços

felices

Resposta model segons els català estàndard:

xerraire

xerraire

xerraires

xerraires

miop

miop

miops

miops

So de o oberta: cor, ninot, cargol, os, home, poble, corda, llençol, pont, pilota, noi, futbol, foc, pobre, porc.

1

Resposta oberta depenent de la varietat dialectal dels alumnes. Resposta model segons els català estàndard: So de e oberta: mel, teula, barret, abella, tres, cel, fred, gerro, ganivet, tren aquest, orella, mestra, galeta. So de e tancada: neu, content, cullera, ocell, peix, dent, carrer

2

Resposta oberta depenent de la varietat dialectal dels alumnes.

So de o tancada: escombra, no, papallona, cotxe, mosca, menjador. 7

8

A xica, pica (terme no normalitzat), camatorta, ballarica, xics, pics, camatorts, ballarics. B rus, mut. C blanc, pla, ple, negre

3

Agudes: Ramon, encén, sofà, germà, vindran, microbús, menjarà, rostoll, cafè, Berlín. Planes: taula, cadira, anàveu, mòbil, telèfon, examen, Maria, físic, difícil, exàmens

4

camió, violí, ànec, semàfor, brúixola, fàbrica.

Resposta model: Anglès: Ha arribat un noi anglès a l’institut. / L’anglès és molt simpàtic. Blau: S’ha comprat un cotxe blau. / El blau no m’agrada gaire. Nou: Ha llegit El vestit nou de l’emperador. / El nou és més còmode. Diari: El repartiment de llet és diari. / Cada dia llegeix el diari.

Pàgina 102 5

Pàgina 99 9

àtoms, antics, caràcter, llàgrima, justícia, handbol, anava, música, indústria, Mercè, fenòmens, barnús, tònica, sabatot, taulell. Agudes: antics, handbol, Mercè, barnús, sabatot, taulell. Planes: àtoms, caràcter, anava, fenòmens.

Resposta oberta.

Esdrúixoles: llàgrima, justícia, música, indústria, tònica. 10 Resposta model:

a Positius: divertit / divertida, simpàtic / simpàtica, col·laborador / col·laboradora... Negatius: rondinaire / rondinaire, gandul / gandula, dormilega / dormilega... b elegant / elegant, baix / baixa, prim / prima, gras / grassa...

6

síndria: paraula esdrúixola. matalàs: paraula aguda acabada en vocal + s. còmic: paraula plana acabada en c. cantàvem: paraula plana acabada en m. farmacèutica: paraula esdrúixola.

7

menjar: paraula aguda acabada en r. tonyina: paraula plana acabada en vocal.

11 1 popular. 2 hipòcrita. 3 oblic. 4 negre. 5 ateu. 6 menut.

tortuga: paraula plana acabada en vocal.

L’adjectiu resultant és oportú.

anireu: paraula aguda acabada en diftong. 12 a Antònia. b Onyar. c escultor. d Santa Victòria.

examen: paraula plana acabada en en. 8

ESO Llengua catalana i literatura 1

difícilment - difícil; estúpidament - estúpida; feliçment feliç; elegantment - elegant; contínuament - contínua; intel·ligentment - intel·ligent; plàcidament - plàcida; escrupolosament - escrupolosa; eficaçment - eficaç.

75

Unitat 4 Solucionari

9

a Sé que la Cecília ho té.

14 a però, enllà, ningú, cadascú, ànim, més, córrer, perquè,

b Sí que en va fer un bon ús.

estigués, veïnes.

c Pel juny ja no se li veu el pèl.

b córrer: s’accentua perquè és una paraula plana acaba en r. veïnes: porta dièresi per indicar que la i no forma diftong.

d Els seus néts tenen fama de nets. e Els antics adoraven més de deu déus. f L’Ester digué adéu al cosí que duia un ós de peluix. g Va invertir tots els béns en un negoci tèrbol.

Lectura

h Seria bo que sabéssiu d’algun lloc on es pugui jugar a bàsquet.

Pàgina 104

i Aquesta dona que et dóna això es diu Júlia: és la més alta de la classe.

Referència bibliogràfica de la lectura: Joan Oliver, Pigmalió. Adaptació lliure de l’obra de Bernard Shaw. Edicions 62.

10 a-6, b-5, c-2, d-9, e-10, f-3, g-4, h-8, i-1, j-7

Pàgina 103 11 Resposta oberta.

Pàgina 106 1

Senyora Fortuny, Fontanella, Roseta, un desconegut, un plaga, Jordana.

2

a C, b F, c F, d C, e C.

3

a Perquè li fa llàstima.

12 a Atemptat contra l’ambaixada egípcia a Suïssa.

b Queda deslluït l’espectacle estrenat al teatre municipal. c Es descarta la hipòtesi del suïcidi de sis joves a Premià de Dalt.

b Perquè tota l’estona l’observa i pren notes.

d Jutjaran uns veïns d’Ascó acusats d’haver atracat una gasolinera.

c Que la detingui la policia. d Despectiva. Només li interessa la manera de parlar.

e Jutgen un home que va arruïnar la seva família.

e Uns calmen Roseta i els altres contribueixen a fer més enrenou.

f Va atropellar un vianant quan circulava amb l’automòbil a 120 quilòmetres per hora.

f Com va calçat Jordana.

g Detecten altes dosis de cocaïna en la sang del guanyador de la cursa. h Brussel·les avalarà el procés de pau al País Basc.

g El bitllet de cent pessetes, la moneda de deu rals. 4

a anar un negoci malament.

i El raïm s’apujarà deu cèntims per quilo aquest any.

b tenir diners.

j El jugador català de bàsquet Raül López s’ha recuperat de la seva lesió.

c atrapat en el moment que comet la malifeta. d defensar el que té encara que és pobra. e em pegaria amb un bastó.

13 Recollí les armes que havien quedat fora de la cabana.

Mentre les distribuïa va dir: –El lloc assenyalat pels nois és un indret de pas del porc. Quan hi ha senyals allí, rastres, o excrements, és segur que el senglar ha baixat al torrent i tornarà a pujar. M’estranya que els gossos… Però els gossos ja havien vist la peça perquè començaren el clapit entretallat i desesperat propi d’aquest moment. Semblaven alhora enfurits i esfereïts. Sempre que troben el senglar o en senten el rastre proper ho fan així.

76

5

a malbaratament. b menut (en monedes). c aparador. d rètol. e quelcom, alguna cosa. f pocavergonya.

6

Aquesta escena pertany a l’inici de l’obra. S’hi donen a conèixer els personatges principals i un dels temes de l’obra: la fascinació de Jordana pel llenguatge.

ESO Llengua catalana i literatura 1

Solucionari Unitat 4

7

Pigmalió era un escultor que vivia a l’illa de Creta. Va modelar una estàtua tan bella que va acabar per enamorar-se’n i va demanar als déus que li donessin vida i sensibilitat perquè fos la seva esposa. Després de la invocació, Pigmalió va apropar-se a l’estàtua i després de tocar-la va adonar-se com ella el podia veure i sentir. El somni de Pigmalió va acabar convertint-se en realitat.

Literatura

Pàgina 109 1

b El poema de Josep Carner. c El primer i el quart.

El mite de Pigmalió pot relacionar-se amb l’argument de l’obra de teatre perquè el professor Jordana vol “treballar” Roseta de manera semblant a com ho va fer Pigmalió amb la seva estàtua i convertir-la en una refinada dama de l’alta societat.

d Resposta oberta, però han d’esmentar el fet que els versos caracteritzen la poesia i les frases disposades l’una darrere de l’altra, la prosa.

Repàs

Pàgina 107 8

Nom: Pigmalió (teatre) Any de l’estrena: 1957 Lloc de l’estrena: Barcelona Directora: Montserrat Julió Intèrprets principals: Montserrat Julió, R. Martines Callén Nom: My Fair Lady (cinema) Any de l’estrena: 1964 Lloc de l’estrena: Nova York Director: George Cukor Intèrprets principals: Rex Harrison, Audrey Hepburn Nom: Pigmalió (teatre) Any de l’estrena: 1997 Lloc de l’estrena: Barcelona. Director: Joan-Lluís Bozzo Intèrprets principals: Lloll Bertran, Josep Minguell, Pep Cruz Nom: My Fair Lady (teatre) Any de l’estrena: 2001 Lloc de l’estrena: Madrid Director: Jaime Azpilicueta Intèrprets principals: Paloma San Basilio, José Sacristán, Joan Crosas

9

Pàgina 110

Versions més destacades: Nom: My Fair Lady (cinema) Any de l’estrena: 1938 Lloc de l’estrena: Londres Director: Antonhy Asquith Intèrprets principals: Leslie Howard, Wendy Hiller

Resposta oberta.

ESO Llengua catalana i literatura 1

a El primer, l’entrada de diccionari.

1

La crítica és positiva perquè aquest model presenta una bona relació qualitat-preu. Es destaca sobretot l’espai interior del vehicle, la sobrietat i el sentit pràctic. L’únic aspecte sobre el qual s’adverteix és que en el tres quarts davanter l’elevada línia de cintura pot dificultar la visibilitat lateral en persones de poca alçada.

2

L’aspecte exterior del vehicle. L’ordre de descripció és del davant al darrere: frontal, parabrisa, finestres laterals, portes posteriors, grups òptics posteriors, maleter.

3

És, té, pèl, més, és.

4

intuïtiva: per indicar que la u i la i no formen diftong; línia: és una paraula esdrúixola; qüestionar: per marcar que es pronuncia la u del grup qüe; gràcies: és una paraula esdrúixola.

5

masc. sing

fem. sing.

masc. pl.

fem. pl.

prominent

prominent

prominents

prominents

bombat

bombada

bombats

bombades

aeronàutic

aeronàutica

aeronàutics

aeronàutiques

lateral

lateral

laterals

laterals

posterior

posterior

posteriors

posteriors

òptic

òptica

òptics

òptiques

cromat

cromada

cromats

cromades

generós

generosa

generosos

generoses

ribetejat (participi)

ribetejada

ribetejats

ribetejades

77

Unitat 4 Solucionari

Autoavaluació

Pàgina 111 1

Correcta.

2

Abans, cal observar bé el que es vol descriure i seleccionar el que considerem més interessant.

3

Correcta.

4

Correcta.

5

També pot ser complementat per un altre nom en aposició (El riu Ebre ) o un sintagma preposicional (La casa de la Laia ).

6

Correcta.

7

La frase correcta és: “Dóna’m un te amb un pèl més de sucre.”

8

Correcta.

9

En el cas de les vocals + n, només s’accentuen les agudes acabades en en i in.

10 Correcta. 11 Els gèneres literaris són tres. La memorialística i l’assaig

són subgèneres narratius. 12 La memorialística és la que té aquesta finalitat.

78

ESO Llengua catalana i literatura 1

Continguts Comprensió i expressió Reconeixement de les característiques del retrat com un tipus de text descriptiu. Distinció i classificació de sinònims i antònims. Identificació de descripcions amb una imatge. Comparació de retrats diferents. Representació oral de situacions diverses.

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

Creació de textos descriptius a partir d’unes pautes.

5

Estudi de la llengua (gramàtica, ortografia) Distinció dels diferents tipus de determinants. Compleció d’oracions amb el demostratiu adequat. Ús correcte dels possessius. Coneixement de les normes ortogràfiques de l’apòstrof i la contracció. Ús correcte de l’apòstrof. Compleció d’oracions amb l’article o la contracció correctes. Ús correcte de la combinació de pronoms. Escriptura d’un dictat preparat.

Lectura autònoma i guiada d’un fragment del text Contes per telèfon de Gianni Rodari. Ús d’estratègies i tècniques per analitzar i interpretar el text abans de llegir-lo, durant la lectura i després d’haver-lo llegit. Creació d’un text literari a partir d’unes pautes. Identificació dels gèneres de la literatura popular. Comparació de diverses versions d’un conte popular.

Objectius didàctics Saber quines són les característiques principals del retrat com un tipus de text descriptiu. Cercar el significat del lèxic desconegut. Comprendre els textos que es treballen. Distingir i classificar sinònims i antònims. Completar sintagmes amb els adjectius corresponents. Identificar descripcions en els textos. Representar oralment situacions diverses. Crear textos descriptius a partir d’unes pautes. Fer servir correctament els possessius. Aplicar les normes ortogràfiques de l’apòstrof i la contracció. Usar correctament la combinació de pronoms. Escriure correctament un dictat preparat. Resoldre activitats sobre la lectura. Crear un text literari a partir d’unes pautes. Identificar els gèneres de la literatura popular.

ESO Llengua catalana i literatura 1

79

Unitat 5 Recursos didàctics

Pàgines 114-121

En la unitat 5 del llibre de l’alumne s’han treballat uns altres tipus de text descriptiu i també la literatura popular. Ara, proposem la lectura d’una llegenda en què hi ha fragments descriptius, la qual adjuntem com a material fotocopiable al final dels recursos següents. El professor o la professora pot escollir quines de les activitats següents li interessa que facin els alumnes, en funció de les necessitats de l’aula.

Pàgines 122-125

Gramàtica Articles, demostratius i possessius 4. Assenyala tots els articles i els demostratius que apareixen en el primer paràgraf de la lectura. Després, indica a quin substantiu es refereix cadascun. 5. Canvia els sintagmes subratllats de les expressions següents per un possessiu: a La persecució del sant.

Comunicació El text descriptiu (II)

b La gent del mar.

1. Llegeix atentament la lectura i indica quin és el tipus de descripció que hi predomina.

c El vaixell de l’Anticrist.

2. Classifica la informació sobre el vaixell que apareix en el primer paràgraf (descripció del veler, distintiu...). 3. Distribuïu-vos en grups de quatre i representeu davant la classe una de les tres situacions següents: a Un creuer turístic es troba amb el vaixell fantasma. b Els tripulants del vaixell fantasma decideixen penedirse de la vida que porten. c Els tripulants dels vaixell fantasma són condemnats per les nombroses maldats que han dut a terme.

80

d La llei de Crist. e La barca de sant Pere. 6. Completa les frases següents amb l’article corresponent. Fes les apostrofacions i les contraccions necessàries: a __ gent del mar creuen en __ existència d’un vaixell fantasma. b Sempre es veu cap a __ horitzó. c S’apoderaren de __ vaixell. d Es topa amb __ vaixell fantasma. e De __ pals, en lloc de gallardets.

ESO Llengua catalana i literatura 1

Recursos didàctics Unitat 5

Pàgines 126-129

Pàgines 134 i 135

Ortografia L’apòstrof i la contraccció

Literatura La literatura popular

7. Canvia el nombre de cadascun dels sintagmes subratllats:

11. Per grups, escriviu un possible final per a la història del vaixell fantasma. Després, poseu-lo en comú amb la resta de la classe.

a Veure per la mar. b Combaten la llei de Crist. c Han vist el vaixell fantasma.

12. Llegeix la informació de la pàgina 134 del teu llibre sobre la literatura popular. Indica si El vaixell fantasma és una rondalla, una llegenda o una faula.

8. Escriu correctament aquest fragment de la lectura: Lagentdemarcreuenenlexistènciadunvaixellfantasma quenavegasempresensemaipararnisensetocarmaiate rra.Ésunvelerdecascnegreivelesnegres,sempreinflade spelvent,encaraquefacimoltaxitxa.Sempreesveucapal horitzóimoltllunydeterra.Portaperdistintiuunasenyera negraambunacalaveraalmigitambéenportaunadepint adaalapopa.Delspals,enllocdegallardets,enpengenos samenteshumanesdescarnadesimenjadespelscorbs.

13. Busca informació a Internet sobre la trilogia cinematogràfica Pirates del Carib. Relaciona l’argument amb la història del vaixell fantasma.

9. Fixa’t les paraules subratllades de la frase següent. Digues quin és l’article i quin és el pronom. Justifica la resposta: El vaixell el tripula l’Anticrist. 10. Dictat Quan vaig despertar-me, dormia tot sol al menjador. Algú m’havia tapat amb una manta. M’hauria agradat que hagués fet fred per poder encendre la llar de foc. Quan havia arribat a Galerna havia tingut la sensació que l’avorriment m’estava començant a devorar i, en canvi, a l’hora de la veritat me n’havien passat de l’alçada d’un campanar. Tenia sentiments contradictoris. D’una banda, m’hauria agradat agafar els tipus que havien apallissat en Maurici i partir-los la cara, però, de l’altra, estava espantat, molt més espantat del que es pensava la Mariona. Jaume Copons, La closca pelada dels cretins. Editorial La Galera.

ESO Llengua catalana i literatura 1

81

Unitat 5 Recursos didàctics

El vaixell fantasma La gent de mar creuen en l’existència d’un vaixell fantasma que navega sempre sense mai parar ni sense tocar mai a terra. És un veler de casc negre i veles negres, sempre inflades pel vent, encara que faci molta xitxa. Sempre es veu cap a l’horitzó i molt lluny de terra. Porta per distintiu una senyera negra amb una calavera al mig i també en porta una de pintada a la popa. Dels pals, en lloc de gallardets, en pengen ossamentes humanes descarnades i menjades pels corbs. De nit es veu tot enllumenat per una claror sinistra i com de cementiri. Topar-se amb aquest vaixell és averany de naufragi i de mort segura abans de vuit dies. No subsisteix ningú dels qui l’han vist, car han mort negats. Els ocells marins, en veure’l, fugen espaordits; veure per la mar un vol d’ocells volar esbojarradament és averany que han vist el vaixell fantasma, i cal fer els possibles per evitar de trobar-s’hi, si bé això es fa difícil, car mai no se sap per quins indrets de l’horitzó es pot presentar. Hom creu que embarcant-se en divendres, el dia de Nadal, els dies sants o començant en aquest dia una travessia molt llarga i important, es topa amb el vaixell fantasma. Una altra tradició diu que el vaixell fantasma era la nau de què se servia sant Pere abans d’abandonar la pesca i per aquest motiu és anomenat “barca de sant Pere”. Segons la tradició, els companys d’ofici del sant apòstol veieren amb mals ulls que abandonés la pesca per consagrar-se a predicar i es feren el propòsit de perseguirlo. S’apoderaren del vaixell i es lliuraren a la persecució del sant. Hom diu que el vaixell el tripula l’Anticrist i que de vegades es presenta com encès i rodejat de grans flames. Es creu que vaixell i tripulació estan maleïts perquè perseguien i combatien la llei de Crist. Joan Amades, Rondallística. Editorial Selecta.

ESO Llengua catalana i literatura 1

82 [material fotocopiable]

Solucionari Unitat 5

El text descriptiu (II)

Pàgina 116 1

bufona: menuda i graciosa. estranya: que ofereix quelcom d’extraordinari, d’inacostumat, d’inexplicable, que excita la curiositat, la sorpresa, l’admiració. estupefacte: colpit d’estupefacció (admiració que voreja l’estupor). exhaustiu: que tendeix a exhaurir (desprendre del tot, consumir completament). gasiu: que va amb un compte excessiu en les despeses, mancat de tota liberalitat. insípida: mancat de sabor; sense sal, insuficientment salat.

8

a insípid, mínim, econòmic. b insípides, mínimes, econòmiques. c insípids, mínims, econòmics.

9

adjectius

SPrep

Josep Porta

– actiu

– de bona planta

– muntanyenc

– amb un punt de mal geni

Carme Pinto

– menuda

– amb fama de ser molt estranya

– bufona

que + oració

– que sempre anava a remolc del marit

10 Articles: La Núria, l’última, la roba, la senyora Pinto, 2

a La Núria, la Pili i la Joana. b Portava la comptabilitat de la família Porta. c S’exclamaven dient “això val diners!” o la senyora Carme deia que la roba quedava més neta rentada a mà. d Quedava estupefacta perquè eren molt primmirats en les despeses, però en canvi sabia que eren multimilionaris. e Se’ls amagava en un sobre a la pitrera. f Les seves nines. g Només hi van anar vint o trenta persones, entre les quals hi havia la Núria, la Joana i un nebot que més tard va morir sense aconseguir cobrar l’herència.

3

predilectes / excusa / engreixar-se / aparell d’imatges / bitllets (fortuna, herència).

4

a C. b F. c F. d F. e C.

5

a En el 4t paràgraf. b En el 3r paràgraf. c En el 5è paràgraf. d En el 1r i el 2n paràgrafs. e En el 2n paràgraf. f En el 3r i el 4t paràgrafs. g En el 1r paràgraf.

l’excusa, el preu, l’argument, els colls, el televisor, els últims, la vida, el marit, el dia, l’única companyia, la vida, la pitrera, la dona, la compra diària, el funeral, les Corts, la Núria, la Joana, l’herència. Demostratius: aquell pis, aquella casa. Possessius: les seves nines. 11 La substitució no és possible, ja que el posseïdor és

singular (la senyora Carme Pinto). 12 L’: l’any, l’excusa, l’exhaustiu, l’última, l’excusa,

l’argument, l’única, l’herència. D’: d’all, d’euros, d’imatges, d’on. 13 a ca la Carme. b ca l’Ernest. c cal Robert. d ca l’Anna.

Pàgina 118 14 a Naomi Campbell. b Yossour N’Dour. c Ronaldinho.

d Anouska Shankar.

Pàgina 119 15 La primera descripció és física (es descriuen els detalls

6

Perquè es fa amb pocs ingredients i molt econòmics Resposta model: Per exemple: “inventar la sopa d’all”, utilitzada per indicar que no s’és original en algun comentari o a l’hora de plantejar alguna solució a un conflicte.

Pàgina 117 7

Sinònims de gasiva: agarrada, avara, coquina, del puny, escanyada, escanya-rals, escarransida, estreta, garrepa, interessada, mesquina, rata, ronyosa, tinyosa. Antònims de gasiva: altruista, benefactora, caritativa, desinteressada, despresa, esplèndida, generosa, liberal.

de com va vestida), mentre que la segona és mixta (es descriu com va vestida, però també s’anomenen trets del seu caràcter). 16 La Beth no es preocupava mai gaire del seu aspecte, i

quan ho feia sempre era amb una certa desaprovació: tenia la cara ovalada i més aviat pàl·lida, amb els cabells castanys i fins que queien a costat i costat, molt ben repartits. Tenia el nas recte, però es trobava la boca massa grossa. Era incapaç de mirar-se-la amb ironia i considerar-la àgil i atractiva, ni tampoc no aprovava l’expressió dels seus ulls, que trobava avorrits. Es va treure la llengua a ella mateixa davant del mirall i se’n va anar cap a la porta. Resposta oberta.

ESO Llengua catalana i literatura 1

83

Unitat 5 Solucionari

Pàgina 120 17

Experiència

Cinto

Esteve

Pep

Edat

32

20

40

Alçada

1,90 m

1,80 m

1,75 m

Pes

85 kg

80 kg

(prim)

Cabells

ros

negres

llargs, rossencs amb alguns de blancs

foscos

participació en algun espectacle teatral llengües clàssiques i humanitats

Estudis

• Informació que hi ha en cada paràgraf: – Salutació. – 1r paràgraf: introducció; objectiu del correu electrònic. – 2n paràgraf: descripció d’en Cinto Avinyó.

Ulls

blaus

blau intens

Pell

(sembla nòrdic: deu tenir la pell blanca)

colrada

despert, dinàmic, encantador

trempat, obert, intel·ligent i molt seductor

– 3r paràgraf: descripció de l’Esteve Cantarell.

Caràcter

– 4t paràgraf: descripció d’en Pep Aragonès. – Comiat. – Signatura.

Experiència en el camp imatge de la del teatre campanya de Joventut de l’Ajuntament d’Igualada,

monitor de grup d’esplai, venedor, conservador, conserge.

• Busca un noi d’uns 25 a 30 anys, alt (entre 1,75 i 1,80), despert i amb experiència. • La busca per a una feina en el camp de la publicitat.

Pàgina 121 18 Resposta oberta.

19 Resposta model: Carme Pinto es caracteritza per

uns trets físics

uns trets psicològics

que són

que són

l’aspecte general

l’edat

els trets físics

la manera de vestir

el caràcter

l’entorn

és

té

com són

portava

era

era

menuda

75 anys

pell: esgrogueïda

baixeta

cara: ovalada

bufona

cabells: blancs, una mica ondulats i recollits ulls: petits i marrons nas: aguilenc boca: petita, amb el llavi superior prim

roba: bates de colors foscos

solitària

auster

trista

sense televisor

calçat: espardenyes

estranya

complements: l’anell de casada i unes arracades d’or petites

gasiva

sense màquina de rentar

desconfiada dominada pel marit

orelles: llargarudes

84

ESO Llengua catalana i literatura 1

Solucionari Unitat 5

20 Resposta oberta. 21 Resposta oberta.

Pàgina 124 4

22 Resposta oberta.

–Bon dia. Ens ha de respondre algunes preguntes. Viu amb els seus pares? –No. Són morts. Visc amb els avis. –Així, la seva família, qui la forma? Té més germans? –No, sóc fill únic. Una tieta a la ciutat. I un germà del meu pare, que viu a Amèrica.

Gramàtica

–La seva tieta, de què treballa? I el seu oncle?

Pàgina 123 1

Els llençols fan olor d’antic i d’espígol. Abraço el coixí de plomes. Em costa moure’m sota el pes de les mantes i el cobrellit de ras. Al capçal del llit, el color de diverses fustes hi dibuixa una escena amb pastors, oques i ovelles. És un llit gran, solemne, amb quatre columnes salomòniques que pugen de cada extrem. Sostenen, damunt meu, el dosser d’on penja un domàs amb les vores esfilagarsades. L’habitació també és àmplia. Les parets, nues, tenen impresos els rectangles més clars dels llocs on devien penjar els quadres. Als peus, hi tinc un gran armari. També veig dues cadires i una palangana amb una gerra de porcellana al costat.

2

Aleshores em va sobtar un detall al qual no vaig donar importància: el cadell tenia un ull de vellut com el teu ós...

–De l’oncle no en sé res. La tieta, només la veig per Nadal. –Bé. Continuem. El seu problema... –No en tinc cap, jo, de problema: tinc un avi, una àvia, una tieta i un oncle a Amèrica. Però, de problemes, no en tinc. 5

Pàgina 125 6

Resposta oberta.

7

a Vés a casa. Ta mare et crida. b Què li ha regalat son cosí? c Mon pare és fuster.

L’hi tenia ell, la seva mare no, però ell sí, ja t’ho dic jo que l’hi vaig veure. Vaig preguntar als veterinaris del centre d’on venia aquell ós. Em van explicar que en coneixien el rebesavi perquè aquella rodanxa a l’ull cridava molt l’atenció i era l’estrella del centre. Sabien que algú havia dut el rebesavi feia molts anys de Catalunya i que ja tenia aquella característica. 3

a Aquesta tarda, aniré al cine.

[1] per culpa seva. [2] a càrrec seu. [3] a favor seu. [4] a casa seva. [5] en vida vostra. [6] al voltant meu. [7] de part seva.

d Com es diu ton germà? e Avui ma germana comença a anar a l’escola bressol. f Són trempats, tos pares! 8

Ma estimada mare: la meva. / Son llit: el seu. / Mon pare: el meu. / Sos quadros: els seus. / Sos amics: els seus. Ma neboda: la meva. / Ses rialles: les seves.

9

b llur cotxe. c llurs néts. e llur fill.

b Aquell matí, en Jordi es va llevar com cada dia. c En aquella època, encara hi havia dinosaures a la Terra.

Ortografia

d M’agradava molt aquella faldilla que portaves l’altre dia. e Aquest matí, la Jèssica s’ha llevat de pressa i corrents. f Trobo molt més bo aquest gelat que no pas aquell pastís que vam menjar diumenge.

ESO Llengua catalana i literatura 1

Pàgina 127 1

Des del Tramvia, vaig trucar a casa meva. Tal com desitjava i esperava, s’hi va posar la Pili. D’ençà que sortia amb un noi, quan sonava el telèfon s’hi abraonava com posseïda per mil dimonis. Era capaç de saltar per damunt de la taula i trepitjar el menjar i les mans dels comensals per tal d’impedir que qualsevol de nosaltres despengés l’auricular i sentís la veu de la seva mitja taronja. No em podia imaginar quina mena de veu havia de tenir el noi perquè l’angoixés tant que el poguéssim sentir. 85

Unitat 5 Solucionari

2

3

4

5

l’11è

7

la crisi

el pebre

l’Índia

l’ESO

el corrent

el iode

l’actriu

la dent

l’infern

el front

l’activitat

la xocolata

l’harmonia

l’striptease

l’interès

el iogurt

l’augment

l’Eugènia

el lleixiu

l’anàlisi

l’humor

l’ungla

l’helicòpter

e Els EUA commemoren l’11-S sentint-se encara amenaçats.

l’IVA

la UNESCO

l’Ignasi

f La renda de la hipoteca inversa no tributarà.

l’1

l’hivern

l’àcid

i Farts del soroll i de la Urbana, que no fa res.

l’IES

l’espatlla

l’humanisme

l’IVA

l’Emma

b Augmenta l’ús del cotxe per accedir al campus de la UAB. c La UE facilitarà l’accés de la CIA i l’FBI a les dades dels passatgers. d Mataró impulsa la internacionalització de dotze empreses.

8

La Seu d’Urgell, Platja d’Aro, la Guingueta d’Àneu, la Granja d’Escarp, l’Hospitalet de l’Infant, el Palau d’Anglesola, Puigverd de Lleida, la Roca del Vallès, Sant Jaume d’Enveja, Vilanova del Camí. l’institut

la urgència

la indústria

la usuària

la il·luminació

l’hidroavió

la hidratació

la unió

la imatge

la humitat

l’indici

l’uruguaià

l’italià

la inscripció

la unificació

la història

la instal·lació

l’invent

l’urgellenc

l’universitari

a L’onada de calor deixa 28,8 graus a l’Empordà.

9

La hidratarem.

La ignoro.

L’escoltava.

La humiteja.

La informarà.

La unificaria.

L’obria.

La humiliaves.

L’ha estimat.

La urbanitzaria.

La il·lusionaria.

L’arraconava.

L’estudiarem.

L’aguantava.

La unificarem.

L’adverteix.

a T’ho recomano. b se l’emportarà. c te m’acostis. d Se’ns endugueren. e s’ho pensava. f Se n’anirà. g Va anar-se’n. h n’hi posis. i Me’n deixarà.

Pàgina 129 10 El grill

Em plau d’ésser vora l’home; sóc veí seu molt antic;

Resposta oberta.

tafanejo vora els marges i és de pau el meu xerric.

Pàgina 128 6

Tot sovint, d’una aigua fresca

a a l’entrenament / del nostre equip

vora el regueró m’estic;

b Per l’agost /dels meus oncles

m’enamora l’estelada,

c ca l’Oriol / a l’hora

i ella, ¿escolta el que li dic?

d de l’institut / de l’excursió

Bona ànima que em somrigui

e pels

m’ha pagat tot el fatic;

f per l’autovia / a l’hotel g cal Joan / ca l’Elvira / als turistes h pel camí / a l’hort / dels meus cosins

xerricant faig a qui trobo: —No m’esclafis: sóc un amic—. Val a dir-ho: de vegades sense cap projecte inic, m’acosto a la llar de l’home i és per a esclafar-me un xic.

86

ESO Llengua catalana i literatura 1

Solucionari Unitat 5

11 a articles: l’equip, l’existència, l’Otília. preposicions:

d’uns, d’al·lucinògens, d’en Peddeckoe, d’en D. J. pronoms: n’han sentit a parlar.

Pàgina 133 6

b l’antropòleg, l’indígena.

Neguen: desaprovar, descalçar, descongelar, desmanegat, desqualificar, desordre, desfavorable, desembocar, descongelar. No neguen: desastre, desar, descans, descriure, desig, destí.

Lectura

Són substantius: desastre, descans, desig, destí, desordre.

Pàgina 130 7

guerra, soldats, enemics, disparar, trets, canó/canons, baionetes, comandant, general, guanyar, front, foc, artiller, trinxera, mariscal, exèrcits, pau, disparem, (inventades: descanó, destrompeta).

8

Que tracten de la guerra, el primer més explícitament.

9

Amb la pau.

Referència bibliogràfica de la lectura: Gianni Rodari, Contes per telèfon. Editorial Joventut.

Pàgina 132 1

a gran, terrible, grossa, llarga. b bronze. c canoníssim. d Primera persona del plural.

2

Correspon al final de la història quan els soldats dels dos exèrcits salten de les trinxeres, uns en braços dels altres per celebrar que ha esclatat la pau.

10 Resposta oberta. 11 Resposta oberta. 12 Resposta oberta. 3

bramular / cridar; ni un gotim / gens; joiós / alegre / eixordant / que deixa sord; dringar / sonar.

4

Supergeneral Bumbum Petatrons: general, bum-bum, trons.

Literatura

Pàgina 135

Supermariscal Balapet Sanguifetge: mariscal, bala, pet, sang, fetge. 1

Es pretén ridiculitzar-los. 5

a desnavalla, despenja-robes, despenja, desfotografiar, descanó, desfer, destrompeta, desfeta. b Prefix que indica negació. c Existeixen: despenja, desfer, desfeta. Són inventades: desnavalla, despenja-robes, desfotografiar, descanó, destrompeta. d Resposta model: – despatiment: que fa desaparèixer el patiment. – desdeures, desexàmens... e Per desfer les guerres.

ESO Llengua catalana i literatura 1

a Una àliga que baixa del cel. b Que la protagonista és una cortesana egípcia.

2

a Una fada. b Que no hem d’actuar amb mala voluntat amb les persones ni servir-nos de l’engany. c Resposta oberta. El conte original fa així: Una tribu vivia en unes coves de la muntanya. El cap era Wu i tenia una filla bella i intel·ligent que es deia Ieh Hsien. Un dia, la dona de Wu es va morir i ell es va tornar a casar. La segona esposa de Wu tenia una filla del seu anterior matrimoni i en veure que Ieh Hsien era molt més bella, per enveja, l’obligava a fer les feines pitjors de la casa. Però Ieh Hsien tenia un bon amic, un peix que vivia en un llac i que quan ho necessitava li concedia el desig que demanava. La madrastra imità la veu de Ieh Hsien i el matà i se’l menjà. Després, enterrà les espines. Ieh Hsien plorà desconsoladament, però del cel baixà un vell fantàstic que havia vist el que havia fet la madrastra i va ensenyar a Ieh Hsien el lloc on havia enterrat les espines del peix.

87

Unitat 5 Solucionari

Repàs

Pàgina 136 1

Les males maneres a taula, que és barroer.

2

Descripció física: bíceps una mica flonjos però gruixuts, cabells curts de tall mariner, compactes, cara bruta de sutge, negra. Descripció psicològica: catòlic, pare de família nombrosa, de la broma, barroer menjant, brut, pràctic, escandalós (fent pets i menjant).

3

– bíceps: gruixuts com troncs del Canadà. – cabells: compactes com un raspall. – Havia arribat a Londres com tants compatriotes seus. – escurant-se la gola com si tingués espines de balena. – deglutia patates com un cocodril, la carn de zebra.

4

Articles: l’extravagant relació, l’edat, l’expressió. Preposicions: d’evitar, d’una espècie, d’una tona. Pronoms: me’n recordo, prestar-n’hi.

Autoavaluació

Pàgina 137 1

Pot ser físic, psicològic o mixt.

2

Correcta.

3

Correcta.

4

Correcta.

5

Els exemples estan malament: proximitat (aquest), llunyania (aquell).

6

El possessiu de l’exemple és tònic. Són els possessius tònics els que duen l’article.

7

L’article la no s’apostrofa davant d’un mot femení començat per i, u, hi, hu àtones.

8

Correcta.

9

Correcta.

10 L’acció de la rondalla transcorre en un temps remot i els

temes que tracta són imaginaris. 11 Correcta.

88

ESO Llengua catalana i literatura 1

Continguts Comprensió i expressió Reconeixement de les característiques del text descriptiu d’espais. Cerca del significat del lèxic desconegut. Comprensió del text. Ús de les TIC. Identificació dels elements descriptius d’un text. Redacció d’un text descriptiu.

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

Exposició oral d’una descripció d’un paisatge.

6

Estudi de la llengua (gramàtica, ortografia) Identificació dels determinants numerals, quantitatius, interrogatius i exclamatius. Reconeixement dels pronoms. Classificació dels determinants numerals. Ús correcte dels determinants i dels pronoms. Ús correcte de les grafies de la essa sorda i la essa sonora. Compleció de paraules amb la grafia adequada. Escriptura d’un dictat preparat.

Lectura autònoma i guiada d’un fragment del text Les aventures de Kip Parvati de Miguel Larrea. Ús d’estratègies i tècniques per analitzar i interpretar el text abans de llegir-lo, durant la lectura i després d’haver-lo llegit. Adquisició de vocabulari nou. Resolució d’activitats sobre la lectura. Creació d’un text literari a partir d’unes pautes. Ús de les TIC. Reconeixement de les característiques del conte literari i de la novel·la. Lectura i anàlisi de contes literaris.

Objectius didàctics Reconeixement de les característiques del text descriptiu d’espais. Fer servir les TIC per trobar informació. Redactar un text descriptiu. Identificar els determinants numerals, quantitatius, interrogatius i exclamatius. Reconèixer els pronoms. Classificar els determinants numerals. Completar oracions amb els quantitatius corresponents. Fer servir correctament els determinants i els els pronoms. Usar correctament les grafies de la essa sorda i la essa sonora. Completar paraules amb la grafia adequada. Escriure correctament un dictat preparat. Resoldre les activitats sobre la lectura. Crear un text literari a partir d’unes pautes. Reconèixer les característiques generals del conte literari i de la novel·la. Llegir i analitzar contes literaris.

ESO Llengua catalana i literatura 1

89

Unitat 6 Recursos didàctics

Pàgines 140-147

En la unitat 6 del llibre de l’alumne s’ha treballat la descripció d’espais. Ara proposem una lectura descriptiva sobre el llac Titicaca, que adjuntem com a material fotocopiable al final dels recursos següents. El professor o la professora pot escollir quines de les activitats següents li interessa que facin els alumnes, en funció de les necessitats de l’aula.

Comunicació El text descriptiu (III)

Pàgines 148-151

Gramàtica Els altres determinants. Els pronoms 4. Escriu amb lletres els nombres següents: a 1.073 b 2.007 c 3.812 5. Assenyala els determinants que trobis en aquestes frases i indica de quin tipus són:

1. Localitza en el text les dades següents sobre el llac Titicaca i escriu-les:

a El llac Titicaca és el més gran d’Amèrica del Sud.

a Situació geogràfica. b Altitud.

c El Titicaca era molt més gran i s’ha reduït per evaporació.

c Característica principal de les aigües.

d Són interessants per les seves restes del passat.

d Lloc per on desguassa.

e S’alimenten també dels seus peixos.

b Queda gairebé dividit en dues parts.

e Nom d’algunes illes. f Poble que l’habita i costums que té. 2. Debateu a classe si la lectura “El Titicaca” pot considerar-se un text expositiu. 3. Busca, a través del cercador Google, cinc pàgines web que parlin del llac Titicaca. Després, ordena-les de més a menys interès i fes-ne una breu descripció del contingut. Finalment, posa en comú la informació que has recollit amb els teus companys i companyes de classe.

90

6. Indica si els mots subratllats de cada frase són determinants o pronoms: a Als nous visitants els costa més respirar. b El llac rep molts rius. c Les arrels tendres de la totora, les mengen com a verdura. d És el llac navegable més alt del món. e El Titicaca té moltes illes, totes amb una personalitat pròpia.

ESO Llengua catalana i literatura 1

Recursos didàctics Unitat 6

Pàgines 152-155

Pàgines 160 i 161

Ortografia Consonants (I)

Literatura La narrativa

7. Completa els mots següents amb la consonant adequada:

10. Per grups, escriviu un relat breu (d’unes quinze línies) ambientat al llac Titicaca. El relat de cada grup ha de ser diferent. Et proposem alguns temes:

al_ada

paï_os

po_en

vi_itants

desgua_a

evapora_ió

arte_ania

vi_itar

sobrepo_ades

8. Classifica els mots de l’exercici anterior en una taula com la següent: mots amb essa sorda

mots amb essa sonora

a L’enfrontament entre els indígenes i un grup d’empresaris disposats a convertir el llac en un paradís per a turistes. b L’aparició d’un antic déu als indígenes. c El descobriment per part d’un grup d’investigadors d’una espècie vegetal que es creia extingida a la zona. d La vida diària d’un indígena. e La marxa a la capital d’un dels indígenes per continuar els seus estudis.

9. Dictat Feia un any, doncs, que el Mateu i els seus companys també havien agafat les bicicletes i havien anat a la riera. Tots plegats l’havien buscat durant hores, la bossa, aquell matí de l’estiu passat; i a la tarda, el Mateu fins hi havia tornat tot sol. Però res: semblava com si se l’hagués empassat la terra. I la casualitat havia volgut que aparegués ara, tant de temps després, en aquell mateix indret, dissimulada sota els herbots i estelles de canya, i tota encrostissada de fang ressec.

Llegiu, després, els relats de cada grup en veu alta i trieu el millor.

Manel Ballart, Palmeres de menta. Cavall Fort, núm.1054.

ESO Llengua catalana i literatura 1

91

Unitat 6 Recursos didàctics

El Titicaca El llac Titicaca és el més gran d’Amèrica del Sud. Es troba a l’altiplà andí, a 3.812 metres d’alçada, i és el llac navegable més alt del món. Situat entre Bolívia i el Perú, queda gairebé dividit en dues parts: una pertany a la regió peruana de Puno i l’altra correspon al departament bolivià de La Paz. El Titicaca no és propietat de cap dels dos països, sinó que el comparteixen i es posen d’acord en els projectes per al seu futur i el dels seus habitants. El Titicaca era molt més gran i s’ha reduït per evaporació; el sol n’és una de les causes. Hi ha la falta d’oxigen i l’aire està enrarit; els indígenes ja hi estan adaptats, però als nous visitants els costa més respirar. El llac rep molts rius i desguassa pel Desaguadero, un riu que va a parar a un altre llac, el Poopo. Les aigües del Titicaca són lleugerament salades. El Titicaca té moltes illes, totes amb una personalitat pròpia, i es poden visitar en rutes turístiques. Són interessants per les seves restes del passat inca, l’artesania i els costums dels seus habitants. S’hi troben Taquile, Amanti, l’illa del Sol... i les illes flotants fetes pels Uros amb capes sobreposades de totora. Aquest jonc creix a les vores del llac i el poble Uro també el fa servir per cobrir les cases, fer embarcacions i tota mena d’objectes d’artesania; les arrels tendres de la totora, les mengen com a verdura. Els pobles indis, habitants del llac, s’alimenten també dels seus peixos, i aprofiten per al bestiar el llacho, una planta llarga que creix al fons de les aigües. Fina Rifà i Pia Guindulain, Cavall Fort, núm. 1073-1074 (abril de 2007).

ESO Llengua catalana i literatura 1

92 [material fotocopiable]

Solucionari Unitat 6 f Perquè s’hi pot veure el mateix paisatge de fa dos mil anys enrere en alguns indrets: camins emmarcats amb murs de pedra, camps en repòs, garrofers, figueres, palmeres, ramats de bens...

El text descriptiu (III)

Pàgina 142 1

ambre: resina fòssil de diverses coníferes, amorfa, groguenca, translúcida, electritzable per fricció, d’olor característica, bona de treballar, emprada en joieria i bijuteria. bocana: boca d’un forn, d’un pou, d’un port, etc. esquer: menjar que serveix per atraure el peix, els ocells, etc. inconfusible: que no pot ésser confós. punyent: colpidor. salabror: que conté sal. sàpid: que té algun sabor.

2

a plom: de dalt a baix, desplomat, aplomat, verticalment. ésser una bassa d’oli: ésser quiet, ésser encalmat. fer denteta: fer enveja, fer delir, fer babarotes.

3

a És el port de Felanitx (Mallorca).

g La mà. h Uns murets de pedra seca, ullastres i alzines. 4

en espera: després d’haver donat fruit, ara reposen; esperen el bon temps per tornar a donar fruit. de la passada esplendor sucosa: es refereix a les figues que havien tingut aquests arbres en plena temporada. els seus raïms de color d’ambre: els dàtils.

5

Portocolom, (camps), xais, palmeres, figueres, garrofers, (camps), arbres (alzines, ullastres), murs, Sant Salvador, Felanitx, Ciutat (Palma).

Pàgina 143

b Hi ha anat per feina. c En Biel, na Maria Magdalena i alguna persona més que l’acompanya (l’endevinem perquè parla en plural: “Hi hem anat amb en Biel, és clar, i una amiga seva, na maria Magdalena”). d En dues: al començament, quan explica que ha anat a Portocolom, i al final, quan explica el passeig en barca fins a prop del far.

6

Tipus de vaixells: llanxa, iot, veler, remolcador, transatlàntic, petrolier. Parts del vaixell: escotilla, boia, coberta, pal, timó, quilla, pont, popa, proa, arboradura, coberta, vela. Instal·lacions: drassanes, moll, cobert, grua. Altres: escullera.

7

alga podrida, camins laberíntics, columna inconfusible, cotxes aparcats, esquer corromput, olor de quitrà (olor inconfusible), raïms de color ambre, torre quadrada, xais pasturadors.

e Al vespre, en fer-se fosc.

Resposta oberta.

8

article

demostratiu

possessiu

numeral

quantitatiu

indefinit

x

dos mil anys

x

alguna resta els llaguts

x

en Biel

x x

tanta companyia

x

els seus raïms aquesta postal una amiga seva

ESO Llengua catalana i literatura 1

x x

x

93

Unitat 6 Solucionari

Pàgina 144 9

Pàgina 146

a article. b article. c substantiu. d article. La Duana, el Riuetó, la mar, l’Arenal.

16

No tornaràs Les formigues que viuen sota la nevera, aquell pany de la porta que s’ha d’apariar,

10 a zones. b terrasses.

un tros de llonganissa (que) no era tan seca

11 i-díl-li-ca, clàs-sic, i-mat-ges, ma-tei-xos, Ma-llor-ca,

i l’avís de correus que sempre arriba tard. Flors de plàstic marcides, antigues llibretes,

his-tò-ri-a, ter-ri-to-ri, tran-quil-li-tat.

la llum quieta i vermella del contestador, 12 a meravella, torre, muntanya, càmera, esplendor.

b zones, inicial, zebra, disposat, paisatge. 13

una vella faldilla (que) t’anava estreta i fa més de vint dies que penja al balcó. La torreta on plantàvem maria,

sol

llaguts

port (en general)

tardor

ponent

balancejant

callat

estiu

caient a plom

movent-se d’aquí d’allà

- soroll de motors

ara dorm avorrida

- molta gent a les terrasses dels bars i pels carrers

plena de burilles

i per dissimular un brot de camamilla,

que no cal regar. No tornaràs. No tornaràs. No tornaràs. Calaixets plens de fotos cruels que ens delaten,

14 vista: descripció del paisatge, de les imatges (la major

part del text). olfacte: olors del port (de salabror, quitrà, esquer corromput i alga podrida). oïda: soroll de motors i de gent, a l’estiu.

aquell pòster d’Holanda que s’ha d’emmarcar, una tapa de vàter (que és) sempre aixecada i la pasta de dents seca i sense tapar. Llibres vells plens de dedicatòries que ara fan tant de mal,

Pàgina 145 15 a És situada al número 10 de la rambla d’Aragó, entre

mitjons bruts o pitjor, que han perdut la parella i de pas amb ella

el nucli antic i el nou eixample de la ciutat. b Des de la segona meitat del segle XIX i fins a l’any 1988 aquest edifici va tenir la funció de casa de maternitat. c La superfície útil és de més de 7.000 m2. d Més de 70.000 volums, 1.400 títols de revistes nacionals i estrangeres i 8 diaris, una secció amb 6.000 llibres adreçats al públic infantil i una secció audiovisual d’unes 5.000 unitats. Pel que fa al fons antic, comprèn 9.760 impresos dels segles XVI i XVII, 6 manuscrits i uns 25 incunables. Caldrà que vagi a l’hemeroteca de la primera planta per consultar les revistes i a la planta del soterrani per buscar els llibres de poemes. Després pot anar a la primera planta, on hi ha la sala de lectura i el servei de préstec de llibres. Finalment, haurà de pujar a la segona planta per consultar Internet.

tota utilitat. No tornaràs. No tornaràs. No tornaràs. a Totes les estances de la casa estan deixades: els objectes són fora de lloc, les plantes són seques i marcides. L’estat general és de desordre. b Ha marxat una dona, ja que es parla de la faldilla que penja al balcó. c formigues, nevera, pany, porta, tros, tros, llonganissa, avís, correus, flors, plàstic, llibretes, llum, contestador, faldilla, (dies), balcó, torreta, maria, brot, camamilla, burilles, calaixets, fotos, pòster, Holanda, tapa, vàter, pasta, (dents), llibres, dedicatòries, mal, mitjons, (parella), utilitat. d llonganissa: seca; flors: marcides; llibretes: antigues; llum: quieta, vermella; camamilla: avorrida, plena; calaixets: plens; fotos: cruels; tapa: aixecada; pasta: seca; llibres: vells, plens; mitjons: bruts. e La cuina, sala d’estar, balcó, lavabo, habitació (estudi). f Resposta oberta. g Resposta oberta.

94

ESO Llengua catalana i literatura 1

Solucionari Unitat 6

17 Ordre: C-B-D-A.

4

a unes quantes. b cap. c força. d gaire, prou. e tanta. f molta. g massa.

18 Resposta oberta.

Pàgina 150 Pàgina 147 5 19 Resposta oberta. 20 Resposta oberta. 21 Resposta oberta.

6

22 Resposta oberta.

a Tinc massa coses a fer. b Fa bastant calor, no trobes? c T’he de dir diverses coses. d No tenim prou diners per fer aquest viatge. e No vull gens de mantega més. f Són dos quarts de quatre. g No té cap barra de pa. C

I

N Q U E A D E N F H

I

C J

M C O L U D B D O O G C D A A B R A L

L

L E R O T R A M B T

D O B U M O N C A D Z A M R N O R

Gramàtica

I M J

P T

I

S N E E R E A

S E N G L E S R O C A B N P M S L P E S G Z R J

Pàgina 149

A L 1

I vaig sentir com m’envaïa l’ (article) odi per aquells (demostratiu) homes que pilotaven els (article) avions que havien deixat caure sense misericòrdia el (article) contingut de les seves (possessiu) entranyes damunt d’una (indefinit) població indefensa. M’arribava com ho fan les (article) onades del (article) mar amb aquell que mig dorm a la platja. A cada (indefinit) moviment, aquell (demostratiu) sentiment, que fins aquell (demostratiu) moment m’era absolutament desconegut, s’anava apoderant de mi. Em xopava per dins i per fora. Aquell (demostratiu) odi em va ajudar a resistir els (article) dies que van venir després, com un (indefinit) bàlsam que em suavitzés la (article) coïssor terrible de la (article) ferida. L’altre (indefinit) bàlsam va ser en Jordi, que es va convertir en la meva (possessiu) ombra, que no em va deixar sol ni un segon. Vam saber compartir llàgrimes i silencis. Sobretot els (article) llargs silencis de la (article) nit, quan el (article) món semblava més aliè que mai als (article) sofriments dels (article) homes i de les (article) dones de la (article) meva terra.

2

3

S A J U P C H E

J

L Q E A L

I M Z B E V

L B O F A S R U N L

L

T E L E

L Q Q P E N T A L G U N R L S U

I

L N

R R N E P V U I

I

O M G E G H F

T V T

L

L E V B A

G Q U A T R E R E M V

I

X L Q

Cinquè – dotzena – sengles – aquella – gens – gaire – qualsevol – manta – parell – quin – algun – quatre – vuit. Resposta oberta. 7

Un manat de pastanagues Una cabeça d’alls Uns brins de safrà Un raig d’oli Un polsim de pebre Un pessic de sal Una fulla de llorer Una cullerada de farina

Pàgina 151 8

a Qualsevol (D) alumne pot aprovar aquest (D) examen.

– Carrer de l’Onze de Setembre, sis-cents setantaquatre, tercer, primera.

b Algú (P) sap on he deixat les meves (D) claus?

– Carrer de Joan vint-i-tres, tres-cents vint-i-vuit, quart, tercera.

d Això ho pot fer qualsevol (P).

– Carrer del doctor Trueta, seixanta-vuit, primer, segona.

L

L A C A E H A P S E O M A T U

a dos (cardinal) / parells (col·lectiu). b el doble (multiplicatiu). c mig (partitiu). d vint (cardinal) / deu (cardinal). e un quart (partitiu). f la desena (partitiu). – Carrer de Martí primer l’Humà, dos-cents cinquantacinc, setè, onzena.

I

L E U Q A P O N U A L R O

c Aquesta (D) llibreta és la seva (P).

e Quines (D) flors més boniques! f No hi ha cap (D) problema.

ESO Llengua catalana i literatura 1

95

Unitat 6 Solucionari

9

Pàgina 154

a No. Perquè en el text no hi ha cap antecedent a què puguin referir-se les paraules subratllades. b Sí. Perquè ells ja saben de què parlen: coneixen els referents.

6

c Són pronoms. 10 Com cada dia, l’Elisenda es va llevar, es va dutxar, va

esmorzar i va anar a buscar la seva amiga Mireia per anar juntes a l’institut. L’Elisenda i la Mireia es coneixen des de fa molt de temps. Anaven juntes ja a l’escola de primària. A més de ser bones amigues, s’ajuden sempre que poden. Es passen els apunts.

Ortografia

7

8

Cal pronunciar la s sonora en aquests mots: diòcesi, divisor, zona, asil, topazi, lesió, amazona, magnèsia, bàsic.

2

a dansa. b transistor. c enciam.

3

Exercici d’expressió oral.

canso

cansem

cansarà

cansi

adreço

adrecem

adreçarà

adreci

reviso

revisem

revisarà

revisi

alço

alcem

alçarà

alci

poso

posem

posarà

posi

esforço

esforcem

esforçarà

esforci

Text 1 El delta és una de les principals zones humides del sud d’Europa. [...] El paisatge és planer i hi conviuen espais dedicats al conreu de l’horta i arrossars i, en especial protecció, platges i estanys vorejats de flora i fauna. El pas dels ocells migratoris i la cria són fets importants.

Pàgina 153 1

a arròs: arrossar. b caça: cacera. c pedaç: apedaçar. d feliç: felicitat. e braç: abraçades. f glaç: glacera. g cassola: cassolada. h pas: passada. i sedàs: sedassos. j interès: interessar. k veloç: velocitat. l dolç: dolçament.

Pobles com els ibers, fenicis, grecs, cartaginesos, romans, visigots, sarraïns... han fet navegar per l’Ebre naus empeses pels corrents de l’aigua i del vent. Temps després, els sirgadors, que eren homes forçuts, empenyien pel riu els llaguts carregats de mercaderies. L’escriptor de Mequinensa Jesús Moncada, en el llibre Camí de Sirga, en parla amb detall.

A Es repeteixen el so [s] i el so [r]. B Es repeteixen el so [s] i el so [k].

Cavall Fort, núm. 1049/1050.

4

5

posar, atzar, pesar, pinzell, gasós, endinsar, zodíac, senzill, transigir, dotze.

Text 2 L’únic embolic és quan algú em pregunta pel meu signe del zodíac. Sempre dic que sóc entre Bessons i Cranc. La qual cosa no està gaire bé, perquè tothom diu que els Bessons tenen dues cares, una de les quals és força inconscient, i que els Cranc són inestables i llunàtics, a més de susceptibles i narcisistes. De fet, mai no he sabut amb quin dels dos quedar-me. Tot i que ho tinc força més clar quan m’escolto l’horòscop xinès, que divideix els signes en anys i no en mesos. Segons això, a mi em va tocar néixer l’any de la Cabra. Ja sé que no és gaire elegant, però què hi farem. Segons l’horòscop xinès, les Cabres som amables, tendres, enamoradisses (fins aquí sembla el meu retrat robot), però també introvertides, insegures, pessimistes (i amb això no hi puc estar d’acord de cap manera).

Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall d’espart, camussa, sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra i sabó en pols, blauet, netol, galleda. Cossi, cubell, i picamatalassos, esponja, pala de plegar escombraries, gibrell i cendra, salfumant, capçanes. Surt el guerrer vers el camp de batalla. M. Mercè Marçal, Cau de llunes, Editorial Aymà.

a s, ss, c, ç. b Resposta oberta.

Care Santos, Ser feliç és fàcil, Editorial Barcanova.

Pàgina 155 9

96

Resposta oberta.

ESO Llengua catalana i literatura 1

Solucionari Unitat 6

10 préssecs, carbassons, cassola, saler, cebes, balança,

7

setrill, safata, síndria, braç de gitano, tasses, espremedora, tisores. 11 a ss: disfressa, successos, passen, disfressat, passius,

necessiten; c: cine, successos, superfície, percebem, oficina, animació, aficionats, necessiten, acció, condició.

Resposta oberta.

Pàgina 159 8

Resposta oberta.

9

Resposta oberta. Els animals marins, vertebrats i invertebrats, que apareixen en el text són els següents: tonyina, morena, tauró, ostra i garota.

b paraules amb essa sonora: coses (2), japonesa, japonesos, impresos, televisió.

10 Resposta oberta. 11 Resposta oberta.

Lectura 12 Resposta oberta.

Pàgina 156 Referència bibliogràfica de la lectura:

Literatura

Miguel Larrea, Les aventures de Kip Parvati. Editorial La Galera.

Pàgina 158 1

Pàgina 161 1

a Per la possibilitat de trobar-hi perles. b Perquè una morena li havia arrencat de jove.

a Fantàstics. b Resposta oberta. Per exemple quan el protagonista del segon conte diu a la mort que no li ha donat hora de visita o bé quan la mort marxa “amb la calavera entre les cames”. c El tercer.

c Deixar de treballar i poder tornar a l’escola. d Una enorme perla que hi ha en una gruta.

Repàs

e Que no existeix, sinó que es tracta d’una llegenda. f A Kabaixi. g Calb, amb els ulls allargats, fort com una tonyina i capaç de resistir cinc minuts sota l’aigua. h A fer de pescador. i La Lluna Rosa. j Per parlar amb el pescador a qui va atacar el tauró que havia trobat la Lluna Rosa. 2

coratjós, valent, atrevit, aventurer.

3

a-2, b-5, c-4 d-1, e-3.

4

Segons en Rum la història de la perla no és més que una llegenda i, a més, ha mort gent intentant trobar-la. Per a en Kip, dos bussejadors la van veure i, per tant, no es tracta d’una fantasia.

5

a amb els ulls allargats com els xinesos, fort com una tonyina, l’ostra tan gran com la mà d’un home oberta, l’ostra deu ser com una coca de blat. b Resposta oberta.

6

Resposta oberta.

ESO Llengua catalana i literatura 1

Pàgina 162 1

A casa, a la casa vella del poble, hi teníem una galeria vidrada al primer pis. Hi donaven tres balcons: el del meu dormitori, el del dormitori dels meus pares i el de la sala, entremig dels altres dos. A la sala hi havia cadires molt fines, entapissades de vellut de color crema, amb les potes i el respatller daurats. Al mig de la galeria hi havia una taula de vímet voltada de quatre butaques que hi feien joc, i, un a cada racó, dos balancins amb puntes allà on es posa el cap, lligades amb cintes lluents de seda rosa. [...] Mirava els vidres de la galeria, que eren de colors. N’hi havia de blancs i de blaus que pujaven amunt fent columna, un sí, un no. A dalt, de banda a banda, hi havia un fris de vidres grocs. A baix de tot, un fris de vidres lila. I entre fris i fris i els que pujaven amunt a banda i banda n’hi havia de verds i de vermells i de pruna, demani! Els pruna eren fulles de lliris i les fulles de la tija dels lliris eren de vidre verd. La galeria donava al camp, i el camp feia pendís i s’enfilava cap a la muntanya partit per un camí amb roderes.

97

Unitat 6 Solucionari

2

sala, butaques, galeria, balcons, taula, vidres.

3

frisos, gossos, nassos, pendissos, pisos.

4

la: article; una: indefinit, primer: numeral ordinal; tres: numeral cardinal; meu: possessiu; meus: possessiu; altres: indefinit; quatre: numeral cardinal; les: article; cada: indefinit; dos: numeral cardinal; el: article.

5

Es tracta d’un conte literari de tema realista (els fets que s’hi narren són versemblants i probables).

Autoavaluació

Pàgina 163 1

Correcta.

2

Correcta.

3

És millor fer servir frases curtes.

4

Els connectors llavors, primer i sempre no són espacials, sinó temporals.

5

Correcta.

6

Tot i que la frase és correcta, el determinant poc no és un indefinit, sinó un quantitatiu.

7

Correcta.

8

En Josep, la essa és sonora i en Sílvia, la essa és sorda.

9

Correcta.

10 Només davant a, o, u. 11 Només la literatura escrita en prosa. 12 Correcta.

98

ESO Llengua catalana i literatura 1

Continguts Comprensió i expressió Reconeixement de les característiques del text conversacional. Cerca del significat del lèxic desconegut. Lectura i comprensió del text. Cerca de paraules dels camps lèxics indicats. Anàlisi de l’estructura d’una entrevista. Ús de les TIC. Elaboració d’una entrevista a partir d’unes pautes donades.

7

Estudi de la llengua (gramàtica, ortografia)

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

Distinció entre les formes personals i no personals del verb. Identificació dels verbs predicatius i dels verbs atributius. Classificació dels verbs transitius i intransitius. Escriptura de complements verbals. Compleció de missatges. Relació de formes verbals amb el complement adequat. Escriptura de complements directes. Ús correcte de les grafies g/j, x/ix, tx/ig, Relació de frases fetes amb el seu significat. Escriptura d’un dictat preparat.

Lectura autònoma i guiada d’un fragment del text Una serp molt especial de Roald Dahl. Ús d’estratègies i tècniques per analitzar i interpretar el text abans de llegir-lo, durant la lectura i després d’haver-lo llegit. Adquisició de vocabulari nou. Resolució d’activitats sobre la lectura. Cerca d’informació en fonts escrites. Creació d’un text literari a partir d’unes pautes. Reconeixement de les característiques generals del gènere teatral.

Objectius didàctics Reconeixement de les característiques del text conversacional. Llegir i comprendre el text escrit. Analitzar l’estructura d’una entrevista. Fer servir les TIC per adquirir informació. Elaborar una entrevista a partir d’unes pautes donades. Distingir entre les formes personals i no personals del verb. Identificar els verbs predicatius i els verbs atributius. Classificar els verbs transitius i intransitius. Saber completar oracions amb els complements verbals. Escriure missatges. Aplicar correctament les normes d’ortografia de les grafies g/j, x/ix, tx/ig. Cercar informació en fonts escrites. Crear un text literari a partir d’unes pautes. Llegir i analitzar un text teatral.

ESO Llengua catalana i literatura 1

99

Unitat 7 Recursos didàctics

Pàgines 166-173

Pàgines 174-177

En la unitat 7 del llibre de l’alumne s’ha treballat el text conversacional. Ara proposem la lectura d’un text conversacional literari, que adjuntem com a material fotocopiable al final dels recursos següents.

Gramàtica El sintagma verbal. El verb

El professor o la professora pot escollir quines de les activitats següents li interessa que facin els alumnes, en funció de les necessitats de l’aula.

6. Classifica els verbs de l’exercici anterior en una taula com la següent:

5. Subratlla tots els verbs que trobis des de l’inici de la lectura fins a “...melós i abundant”.

atributius

transitius

intransitius

Comunicació El text conversacional 1. Fes un resum de la la lectura. 2. Escriu les dues primeres intervencions de N’Ansó i del vell en tercera persona. Fixa’t en el començament: N’Ansó va dir al vell si l’esperava... 3. Continua el text amb dues intervencions més de N’Ansó i el vell que han de tenir l’estructura de pregunta i resposta. 4. Digues si la lectura és un text conversacional o no. Justifica la resposta.

7. Llegeix aquest fragment de la lectura i, després, resol les qüestions: —No ho saps perquè quan la reina Aranja es negà a fer-li el present, la deessa envià el gel del nord, que matà tots els tarongers i les seves llavors, i mai més no hem pogut assaborir aquesta fruita. a Indica els complements directes dels verbs envià, matà i hem pogut. b El verb es negà és transitiu o intransitiu? Justifica la resposta. 8. Escriu una frase amb cada un dels verbs següents: voler – anar – ensenyar – lluitar – poder – acceptar

100

ESO Llengua catalana i literatura 1

Recursos didàctics Unitat 7

Pàgines 178-181

Pàgines 186 i 187

Ortografia Consonants (II)

Literatura El teatre

9. Completa els mots següents amb la consonant adequada:

13. Convertiu la lectura en un text teatral. Per fer-ho, dividiu la classe en tres grups. Cada grup s’ha d’encarregar d’una de les tasques següents:

ma_ors

_ove

_a

missat_er

Aran_a

_inèsies

taron_ers

_elat

_el

10. Indica la regla ortogràfica de què t’has servit per escriure correctament els mots de l’exercici anterior. 11. Esbrina si la consonant destacada de les parelles de mots següents es pronuncia igual: a missatge / governava b Aranja / taronger

a Redactar una acotació que doni a conèixer les actituds i els moviments dels personatges. b Redactar una acotació que indiqui com ha de ser el decorat i el mobiliari. c Repassar el text de la lectura i ampliar-lo amb altres personatges i els seus diàlegs corresponents. 14. Distribuïu-vos els papers de l’obra entre els companys i les companyes de la classe i representeu-la.

c gelat / pogut 12. Dictat En el curs mitjà del Iang-Tsé es troben les Tres Grans Gorges: el riu passa entremig d’uns espadats impressionants per la seva alçada i bellesa; són dos-cents quilòmetres de paisatge sorprenent. Petits vaixells recorren aquest tram de riu i avui els viatgers que hi naveguen saben que aviat no serà el mateix. S’hi està construint una obra grandiosa d’enginyeria, una presa comparable a la d’Assuan. Fina Rifà, Pia Guindulain, Toni Serés, Sis Rius. Cavall Fort, núm. 1049/1050.

ESO Llengua catalana i literatura 1

101

Unitat 7 Recursos didàctics

N’Ansó quedà parat perquè pensava que el vell no l’havia vist, però encara l’havia confós més la pregunta que li acabava de fer. —És que m’esperava? —Des d’ahir a la nit. —Què ha passat? On són els majors de la tribu? Per què hi ha columnes de pedra per tot el poblat, quan ahir no hi eren? —demanà impacient el jove. —Havia de passar i ha passat. La maledicció de la deessa de les Tres Formes s’ha complert. —De què em parla? No entenc res! —Fa molts anys, quasi tants com els que he viscut, que ja són més de cent, arribà a les Ginèsies un missatger de la deessa de les Tres Formes. Venia de llevant i portava un missatge per a la reina Aranja, que governava aquestes illes. La deessa volia que les illes més orientals li fessin un present i, a canvi, ella els donaria protecció contra l’aire gelat de tramuntana, el qual podia controlar. El present eren tarongers, uns arbres abundants d’aquestes illes que produïen un suc melós i abundant. —No sé què són tarongers! —interrompé n’Ansó. —No ho saps perquè quan la reina Aranja es negà a fer-li el present, la deessa envià el gel del nord, que matà tots els tarongers i les seves llavors, i mai més no hem pogut assaborir aquesta fruita. —I per què es negà a enviar-li el present si només es tractava d’un arbre? —Perquè hi va haver una altra petició: volia que molts dels nostres guerrers anessin a l’altra banda del mar i ensenyessin el seu poble a lluitar com nosaltres. La reina Aranja no pogué acceptar-ho perquè això ens hauria fet vulnerables. Antoni Oliver, Els guerrers de les illes Ginèsies. Edicions Bromera.

ESO Llengua catalana i literatura 1

102 [material fotocopiable]

Solucionari Unitat 7

El text conversacional

Pàgina 168 1

2

Pàgina 169 6

a Els mags no han de fer creure al públic que els trucs són veritat.

Congressos: reunions o assemblees de persones. Sexista: actitud que consisteix a menysprear les dones. Sol·licitats: que han demanat alguna cosa. Espectacles: funció, diversió, oferta al públic. Trencar: fer trossos alguna cosa.

b No és correcte fer sortir en els espectacles de màgia noies amb poca roba, com si fossin un objecte decoratiu.

a Tallar-se per la meitat, fer aparèixer coses del no-res, dominar les anelles xineses, l’escapisme, el plat de la Xina...

d Fèiem una broma dels mags que duen acompanyant.

b La seva família.

f En Cinto, el seu ànec, es transporta d’un lloc a un altre sense cap mitjà.

c Era un teatre que ajudava la gent jove a iniciar-se en el món de l’espectacle.

e Els seus pares van posar molt interès que Lari acabés la carrera.

c Per descobrir el món de la màgia. d Filologia catalana. Perquè li agrada més la màgia.

7

Filar, fastiguejar, encaixar, acompanyar, il·lusionar-se, trucar, debutar, interessar, familiaritzar-se.

8

Tallada, començament, aparició, anunci, dedicació, duresa, interpretació, engany, existència.

e Al Teatre Llantiol. f Perquè troba que és molt sexista. g Que Harry Potter fa creure als nens que la màgia existeix, cosa que no és certa. h Josep Maria Lari.

3

i En Sushi és un peix que endevina cartes i en Cinto, un ànec que es teletransporta. j Als vint anys. Màgia: anelles, escapisme, plat de la Xina, partenaire, teletransporta. Escenaris: teatre, sales, fires, congressos, televisió, escoles. Professions: filologia, pintora, metge.

9

aparèixer

aconseguir

jugar

Jo

aparec

aconsegueixo

jugo

Tu

apareixes

aconsegueixes

jugues

Ell/Ella

apareix

aconsegueix

juga

Nosaltres

apareixem

aconseguim

juguem

Vosaltres

apareixeu

aconseguiu

jugueu

Ells/Elles

apareixen

aconsegueixen

juguen

Resposta oberta. 4

10 a Dos articles definits: els, la. b Un article contracte: al.

a Els estudis universitaris: 2.

c Un possessiu: els meus. d Un quantitatiu: molts.

b El debut professional: 3. c La definició del que és un mag: 5.

Pàgina 170

d El descobriment de la màgia: 1. e Els oficis dels seus pares: 2. f Els motius pels quals no es fa acompanyar d’una partenaire: 4. g La diferència entre un mag i Harry Potter: 5. h Els primers trucs de màgia: 1. 5

Partenaire: parella o acompanyant.

11 Resposta oberta. Els verbs que necessiten un

complement obligatori són: actuar, dominar, estudiar, acabar, donar. 12 Jugava, resisteix, xineses, màgia, vaig, sexista, caixa,

existeix, jocs. 13 És, més, té, són.

Resposta oberta.

ESO Llengua catalana i literatura 1

103

Unitat 7 Solucionari

14 a El primer.

21 Que no parla ningú?

b De qui és el mag Lari i en què consisteix la seva feina.

D’on sou?

c Cinc.

De Tortosa.

d Les preguntes són en negreta i les respostes no.

TORTOSA INDEPENDENT!!!!!

e Les tres primeres.

Per què?

f Sobre la vida personal, les dues primeres; sobre la vida professional, les tres darreres.

Ningú parla aquí!

g Montserrat Mas.

Hola!

h Cavall Fort. Febrer de 2005.

Que bé!

15 Resposta oberta.

Hola, què feu?

Com estàs? Molt bé. I tu?

16 Resposta oberta.

Pàgina 171

Visca tontosa! Exactament es diu Tortosa, no tontosa. És festa a Tortosa avui o què?

17 Resposta procedimental.

Com és que sou totes aquí? Jo sóc a classe.

Pàgina 172 18 a Laia Vega i Irene Nnadi.

Què fas en un xat si ets a classe? Doncs perquè estic cansada.

b Jordi Sierra i Fabra.

Jo també em ratllo.

c 23 d’abril de 2005 (dia de Sant Jordi)

En la meva època no teníem ni sala d’informàtica.

d A Barcelona, en una parada on Sierra signava llibres. e Conèixer millor l’escriptor. f Sí. Perquè contesta totes les preguntes correctament. A més, a la presentació es fa servir l’expressió “molt amablement”. 19 b En quin projecte treballes actualment? d Has guanyat

Doncs ets una mica gran. I estàvem sis hores fent història, matemàtiques i llengua. Això és anar a l’escola. Adéu, tortosines, que marxo.

Pàgina 173

algun premi? e Com es publica un llibre? g Algun dels llibres es basa en tu mateix? h Escrius només llibres per a adolescents? j Hi ha algun llibre o autor que hagi marcat la teva carrera?

22 Resposta oberta.

Perquè són excessivament personals i no aporten res al contingut de l’entrevista.

24 a carta globus: L’artista sol·licita que un espectador triï

20 Tot i que l’entrevista és bàsicament informativa, ja que

ens dóna notícia de les activitats de Sierra i Fabra, s’hi deixen entreveure elements propis d’una entrevista psicològica en tant que es dedueixen aspectes de la personalitat de l’entrevistat: la tenacitat, la constància o la soledat.

104

23 Resposta oberta.

lliurement una carta, que la miri i que la introdueixi en el lloc que vulgui de la baralla. L’artista col·loca totes les cartes en una base de metall que aguanta un globus. De sobte, colpeja el globus amb la mà, que es rebenta, i en el seu lloc apareix la carta triada com si sortís de l’interior del globus. carta-mirall-fantasma: A petició de l’artista, algú del públic escriu el seu nom en un petit mirall. Després, li demana que triï una carta, que la miri i que la torni a la baralla. Quan l’artista ensenya de nou el mirall, la firma de l’espectador continua a llà, però ara es pot veure impresa la carta que ha estat triada.

ESO Llengua catalana i literatura 1

Solucionari Unitat 7 ampolla-llet-evaporada: L’artista mostra una ampolla plena de llet, però de manera incomprensible la llet va desapareixent gradualment fins que l’ampolla queda pràcticament buida.

2

No es comporten igual. Tots tres són verbs predicatius. Rebre és transitiu, callar és intransitiu, tot i que també pot tenir un ús transitiu (“callar un secret”) i queixar-se és intransitiu.

b Es tracta d’un taller per a la fabricació de grans il·lusions i aparells de màgia en general. c bitllet impossible, bossa-moneda, caixa negra, llumí flotant, cigarreta trencada, dau explosiu, dau negreblanc, mercurial, cremada, regal impossible, vidre travessat.

3

c Ensenyo els mapes a classe. d M’agraden les novel·les de misteri. e Tu aprens de pressa. f A la tardor, el boletaire busca sobretot rovellons i rossinyols.

d Resposta oberta. Cal entrar en la secció “Llibres” de la pàgina web.

Ha calgut canviar els mots en cursiva, perquè són els subjectes i hi ha d’haver concordança entre subjecte i verb.

25 Resposta oberta.

Gramàtica

1

Els nens també tenen on queixar-se

Pàgina 176 4

Resposta oberta.

5

Resposta model: M’és impossible assistir al congrés. Cal canviar la data.

El bullying, la brutícia al carrer i la falta d’espai per jugar o fer esport potser no els treuen la son, però preocupen alguns nens i nenes que s’han adreçat al Síndic de Greuges. Conscients que no és que no tinguin res a dirli, sinó que potser no ho tenien fàcil per dir-li-ho, el Síndic va posar en marxa la setmana passada una pàgina web (www.sindic.cat/infants) per recollir opinions i queixes dels infants. “No era només una intuïció, sinó que els resultats ens avalen”, reconeix l’adjunt per a la Defensa dels Drets dels Infants, Xavier Bonal. El primer dia, la web va rebre vint-i-cinc missatges, i catorze els dos dies següents. El Síndic, Rafael Ribó, està convençut que gràcies a Internet la institució s’acostarà molt més als menors. “Estem acostumats a dir-los: «Tu calla» o «Fes això». I no pot ser”, va dir, i va lamentar que la societat no tingui gairebé en compte la seva opinió. L’any passat, el 10 % de queixes al Síndic van ser vinculades als infants i a l’educació, tot i que només tretze van ser presentades pels mateixos nens. Tretze que s’han vist àmpliament superades amb només un dia de funcionament de la web. L’assetjament a l’escola i les reclamacions d’espais indicats per fer activitats d’oci són els temes que han motivat més queixes. El Síndic, però, no podrà ajudar els que es queixen perquè volen més temps de pati o perquè a casa no els deixen veure la tele.

ESO Llengua catalana i literatura 1

a El nostre amic juga a handbol. b Per berenar, menjareu pa amb xocolata.

El nom fa referència a jocs de màgia de petites dimensions.

Pàgina 175

Resposta oberta.

V. atributiu

He tingut pana amb la moto. No és res greu. V. atributiu

Arribaré tard. L’avi està malalt. Vine aviat. Petons. V. atributiu

Enhorabona. La pel·lícula ha estat un èxit total. V. atributiu

Et donaré notícies a la tornada. 6

Avui sabem poc, encara, sobre la història mil·lenària del poble inuit en el País dels Éssers Humans, Inuit Nunaat. Els indicis que aquest poble nòmada, espavilat, ha deixat a la història són febles, com petjades lleugeres en el bruguerar. S’ho emportaven tot en els seus desplaçaments mil·lenaris, darrere rens, balenes i foques. També la seva història, amb càntics i danses, poesies i narracions, emmagatzemats a la memòria, que els més grans administraven i passaven a noves generacions. Com la majoria de pobles nòmades de tot el món, també el poble inuit va escollir la manera més pràctica de conservar la seva història i els seus coneixements: la transmissió oral.

105

Unitat 7 Solucionari

verbs atributius són

verbs predicatius transitius

3

intransitius

sabem emportaven administraven passaven va escollir

4

Pàgina 177 7

a agència. b Jesús. c platja. d règim. e jeroglífic. f Jaume. g jersei. h gimnàstica. i majestuós. j projecte. k rellotgeria. l injecció. m estranger. n jovent. o ajeure.

Adonar-se de l’engany; menjar cigrons; dir mentides; anar al parc; jugar a fet i amagar.

present d’indicatiu menjar

rebutjar

rajar

apujar

jo

menjo

rebutjo

rajo

apujo

tu

menges

rebutges

rages

apuges

ell / ella

menja

rebutja

raja

apuja

nosaltres mengem

rebutgem ragem

apugem

vosaltres

mengeu

rebutgeu

rageu

apugeu

ells / elles mengen

rebutgen

ragen

apugen

Són verbs predicatius. Resposta oberta. 8

La llegenda, que no sembla històricament comprovable, del santuari de Núria és antiga. Sant Gil hauria arribat a Núria vers l’any 700 i hauria viscut en una cova durant tres o quatre anys. Tres-cents anys més tard, el pelegrí Amadeu seria l’encarregat de buscar els objectes que sant Gil havia deixats amagats, i que han restat com a símbols de Núria: la imatge primitiva, que ell mateix hauria tallat, la creu, l’olla amb què es feia el menjar i la campana amb què convocava els pastors. És tradicional que les dones que volen ser mares posin el cap dins l’olla i toquin la campana tot demanant de tenir un fill. [El nucli de l’atribut és marcat en cursiva i negreta.]

9

5

b Juny, juliol i agost, ni dona, ni col, ni most. c El peix no fa greix. d Anxoves de l’Estartit, bones de dia, males de nit. e Garnatxa de l’Empordà és el vi millor que hi ha. f Beure xarrupant, beure de bergant. g On mengen dos en mengen tres. h Panxa plena fa bullícia, panxa buida fa malícia.

Pàgina 180 6

xiprer, xampú, xeringa, xiulet, xoriç, xinxetes, ximpanzé.

7

Reixa, xarxa, rebaixes, Xavier, baix, queixal, embruixat, panxa, xocolatada, arxiu, merèixer, enganxar, xarop, ruixar, orxata.

8

ALBERGÍNIES FARCIDES D’ANXOVES

a La malaltia d’en Joan... b La tranquil·litat d’aquest poble... c La preocupació dels advocats...

a All dejú, remei segur.

d La inquietud del pacient...

Ingredients

e La claredat de les seves raons...

– 4 albergínies mitjanes

f La dificultat del problema...

– 16 anxoves

10 Resposta oberta.

– 10 tomàquets – 1 tasseta d’oli – 5 alls

Ortografia

Pàgina 179

– julivert – pa ratllat – una cullerada de farigola seca en pols – sal i pebre

1

Resposta oberta.

2

a afegiu. b envegis. c airegem. d corregeixin. e maregeu.

106

– 1 culleradeta de sucre

ESO Llengua catalana i literatura 1

Solucionari Unitat 7 Preparació [Nota d’esmena en el llibre de l’alumne: el tercer paràgraf ha de dir:

Pàgina 184 1

a Ataca, dirigia, s’esmunyia, aixecava...

“Per començar, fre__iu els alls en una paella amb una mica d’oli. Quan estiguin daurats, traieu-los de la paella i reserveu-los.”]

b Va aixecar el rasclet i va assestar un cop fort amb les pues metàl·liques sobre el cos de la serp que només podia enroscar-se i cargolar-se.

ORDRE:

c Perillosa, mortal, serp, negra, malson, verinós, es retorçava, s’enroscava...

5 Finalment, farciu les albergínies que heu buidat, amb la barreja d’albergínia i tomàquet, poseu-hi les anxoves a sobre, cobriu-les amb la barreja de pa ratllat i julivert i coeu-les al forn en una safata.

d Respostes model: “No devia estar a més de quinze passes d’ell”; “L’atraparia en cinc segons”; “Observant la mortal serp negra que s’esmunyia veloç per la grava cap a ell”.

3 A continuació, en una paella amb oli abundant sofregiu les albergínies tallades a trossos i els tomàquets i quan estiguin daurats afegiu-hi la sal, el pebre, el sucre i la farigola. 1 Per començar, fregiu els alls en una paella amb una mica d’oli. Quan estiguin daurats, traieu-los de la paella i reserveu-los. 4 Seguidament, poseu en un bol els alls que teníeu reservats ben picats, el pa ratllat i el julivert picat, i barregeu-ho tot bé.

e Es va precipitar a la finestra i va cridar-li en suahili que tenia la serp al seu darrere. f Perquè se sent satisfet d’haver-li pogut salvar la vida. 2

Resposta oberta.

3

Han de marcar Tanganyika, el Zaire, Zimbabwe i Zàmbia.

4

Resposta oberta.

2 Tot seguit, talleu les albergínies per la meitat, buideules, talleu la part de dintre a trossos i els tomàquets i reserveu-ne la part de fora.

Pàgina 185 5

Resposta oberta.

6

Extensió: 945.087 km2.

Pàgina 181 9

Desar: estotjar; indigestar: empatxar; ruixar: esquitxar; refusar: rebutjar; murmurar: xiuxiuejar; indignar; enutjar.

Nombre d’habitants: 36 milions.

Estoig, empatx, esquitx, rebuig, xiuxiueig, enuig.

Moneda: xíling tanzà.

Idioma: suahili i anglès.

Clima: tropical. 10 a8, b4, c7, d3, e5, f2, g1, h6.

Gastronomia: carn a l’interior (de búfal, nyu o antílop) i peix a les zones costaneres.

11 a abaixar, rebaixar. b jeia.

Allotjament: predominen els hotels de classe turística. Vacunes i malalties: malària, còlera, diftèria.

Lectura

7

Resposta oberta.

Pàgina 182 Referència bibliogràfica de la lectura: Roald Dahl, Sol pel món. Editorial Empúries.

ESO Llengua catalana i literatura 1

107

Unitat 7 Solucionari

Literatura

Pàgina 187 1

a Marta, Manelic i Sebastià. b Cap al final de l’obra, ja que apunta el desenllaç en què Manelic venç l’amo Sebastià i aconsegueix endurse’n la Marta.

8

Correcta.

9

Correcta.

10 La grafia tx es pot escriure a principi de mot. 11 Les grafies x, ix corresponen al so de la lletra xeix. 12 Correcta.

c La majoria, però sobretot les introduïdes per “corren”, “retrocedint”, “caient” i “alçant-se”.

13 Els actes teatrals són formats per escenes.

d Resposta oberta.

14 Correcta.

e Resposta oberta.

Repàs

Pàgina 188 1

Rostre, cara.

2

Es tracta d’un text narratiu en tant que ens explica uns fets sobre uns personatges en un lloc i en un temps determinats.

3

Jo, girà.

4

Atributius: és, era. Predicatius: preguntà, acaronava, exclamà, té.

5

Resposta oberta.

Autoavaluació

Pàgina 189 1

En una entrevista, l’entrevistador és sempre qui formula les preguntes.

2

L’entrevista psicològica tracta sobre qüestions referents a la personalitat de l’entrevistat.

3

Correcta.

4

Correcta.

5

La frase En Joan és alt conté un verb copulatiu.

6

Els verbs transitius necessiten un complement directe.

7

Correcta.

108

ESO Llengua catalana i literatura 1

Continguts Comprensió i expressió Reconeixement de les característiques del còmic. Identificació dels elements que conformen el còmic. Lectura i anàlisi de diversos còmics. Relació d’interjeccions amb el seu significat. Identificació dels recursos expressius que es fan servir en els còmics.

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

Elaboració d’un còmic a partir d’unes pautes donades.

Estudi de la llengua (gramàtica, ortografia)

8

Classificació dels verbs en les tres conjugacions. Distinció entre el lexema i el morfema de diverses formes verbals. Identificació de la persona, el nombre, el temps i el mode d’una forma verbal. Escriptura dels temps compostos. Ús correcte de les grafies p/b, t/d, c/g, b/v, r/rr. Compleció de frases o textos amb les grafies adequades. Compleció de sèries verbals.

Lectura autònoma i guiada d’un fragment dels textos Bestiari de Pere Quart i Bestiari de Josep Carner. Resolució d’activitats sobre la lectura. Ús de les TIC per cercar informació. Reconeixement de les característiques de la poesia. Recompte de síl·labes d’un vers. Lectura i anàlisi de diversos poemes.

Objectius didàctics Reconeixement de les característiques del còmic. Llegir i analitzar còmics diversos. Relacionar interjeccions amb el seu significat. Identificar els recursos expressius que es fan servir en els còmics. Elaborar un còmic a partir d’unes pautes donades. Classificar els verbs en les tres conjugacions. Distingir el lexema i el morfema de diverses formes verbals. Identificar la persona, el nombre, el temps i el mode d’una forma verbal. Saber els temps compostos dels verbs. Aplicar correctament les normes ortogràfiques de les grafies p/b, t/d, c/g, b/v, r/rr. Distingir el significat de diversos homòfons. Completar sèries verbals. Escriure correctament un dictat preparat. Gaudir de la lectura i la comprensió de poemes. Resoldre activitats sobre la lectura. Reconèixer les característiques generals de la poesia. Saber comptar síl·labes d’un vers.

ESO Llengua catalana i literatura 1

109

Unitat 8 Recursos didàctics

Pàgines 208-209

En el programa de literatura de la unitat 8 del llibre de l’alumne s’ha treballat els bestiaris de Pere Quart i de Josep Carner. Ara proposem uns altres poemes dels bestiaris d’aquests autors per aprofundir en l’estudi de la poesia. El professor o la professora pot escollir quines de les activitats següents li interessa que facin els alumnes, en funció de les necessitats de l’aula.

Lectura Bestiaris 1. Explica, en un màxim de tres línies, el contingut de cada poema. 2. Per parelles, trieu un dels poemes. A partir del contingut, escriviu un guió que tingui com a protagonista l’animal del poema.

Pàgines 200-203

Gramàtica El verb 4. Separa el lexema i el morfema de cadascuna de les formes verbals següents: a tenim

f encares

b vingués

g demana

c menjo

h volia

d sabrien

i paris

e canten

j temo

5. Completa el quadre següent a partir de les formes verbals de l’exercici anterior: forma verbal

persona

nombre

temps

mode

infinitiu i conjugació

tenim vingués menjo

3. Convertiu el guió anterior en un còmic. Seguiu els passos que trobareu en el llibre de text (p. 199).

sabrien canten encares demana volia paris temo

110

ESO Llengua catalana i literatura 1

Recursos didàctics Unitat 8

Pàgines 204-207

Pàgines 212 i 213

Ortografia Les grafies p/b, t/d, c/g

Literatura La poesia

6. Completa cada un d’aquests mots dels poemes amb la consonant corresponent i escriu-ne un derivat:

9. Memoritza un dels poemes de Josep Carner o de Pere Quart. Després, recita’l en veu alta i amb l’entonació adequada.

_èsties: ___

_erd: ___

_oreta: ___

_ingués: ___

ca_rien: ___

_astit: ___

_anyes: ___

her_am: ___

_lanc: ___

7. Busca en els poemes dos exemples de cada una de les grafies i dels sons següents:

10. Escriu un poema d’uns deus versos dedicat a un animal, sigui domèstic o salvatge, prenent com a model els textos de Josep Carner o Pere Quart. Una vegada l’hagis escrit, llegeix-lo als companys de classe.

a r múltiple (so fort): ___ b r simple (so fluix): ___ c r muda (cap so): ___ 8. Dictat Em va despertar l’arrossegall de les onades als meus peus. La nit havia caigut, però, cansada com estava, massa per abandonar el banc de sorra, vaig arrossegar-me fins en un indret més elevat on pogués estar a recer de la marea, i vaig tornar a adormir-me. Al matí vaig veure la canoa una mica enllà. Vaig agafar bosses, cistelles, llança, arc i fletxes i vaig bolcar la canoa per tal que la marea no se l’endugués mar endins. Llavors vaig enfilar-me al promontori on havia viscut. Em feia l’efecte que havia estat fora molt de temps, ara que dreta, dominava tanta vista. Em sentia feliç d’haver tornat. Tot el que veia —les llúdries jugant al varec, les anelles d’escuma entorn de les roques que guardaven l’entrada de l’embarcador, el vol de les gavines, la marea enllà del banc de sorra m’omplia de felicitat. Scott O’Dell, L’illa dels dofins blaus. Editorial La Galera.

varec: massa d’algues que la mar llança a les platges o que hom talla.

ESO Llengua catalana i literatura 1

111

Unitat 8 Recursos didàctics

El caiman

El cargol

–A l’Amèrica i la Xina on hem prosperat, tenim morrots més breus i més amples que no pas els cocodrils.

–Tinc banyes que no fereixen, menjo tant de verd com puc i, com una joia viva, porto un estoig al damunt.

Anem llestos a la feina que ens apar més important: ficar bèsties a la boca, retorçades tot sagnant. Decidits a mil esguerros si vingués un enemic, poc l’ofendríem... si cuita a fer-se fonedís.

Temo les sabates distretes i peus feixucs o ferrats que sabrien esclafar-me damunt la pols o l’herbam. I quan sento criatures que a la voreta o de lluny canten un —Cargol, treu banya!— mig em moro de poruc.

Josep Carner, Obres completes. Editorial Selecta.

Josep Carner, Obres completes. Editorial Selecta.

Diplodocus Paleontòleg erudit, si m’encares els teus focus em rescates de l’oblit. T’ho demana un diplodocus que no sap com fou bastit.

Colomí L’home volia tenyir les teves ales de sang. No et paris, colomí blanc. No paris blanc, colomí.

Pere Quart, Bestiari. Edicions Proa.

Pere Quart, Bestiari. Edicions Proa.

ESO Llengua catalana i literatura 1

112 [material fotocopiable]

Solucionari Unitat 8

El còmic

7

1 cartutx

Pàgina 194 1

línies de moviment

b Pesquis explica que la seva família va conèixer els nous veïns de replà, els Balaga, quan el gos d’aquests, en Bull, se li tirà a sobre en el moment que els anava a demanar cafè.

línies d’expressió

4

8

5

x x

6

7

8

x

x

x

x x

x

x x

x x

x

x

x

x

Pla general: 1, 2, 3, 4, 5, 8. Pla mitjà: 6. Pla americà: 7.

9

1 Ho veus? No estàs estudiant! Ho sabia! Ets un...!

f Tots s’alarmen.

2 És que... Estava... Estava...pensant en... el futur...

g Sí, perquè s’hi tira a sobre i el llepa.

3 Vaja, em sorprens! Penses en el futur, quan siguis gran?

h Es riu de la situació i diu al gos que pari de llepar el fill dels veïns. 2

3

lletra grossa i en negreta

d Baliga, senyors Balaga, senyors Senderi i Bull. e L’acció principal, al replà dels pisos d’en Pesquis i de la Baliga. També s’hi veu l’habitació d’en Pesquis.

x

metàfora visual

a Pesquis.

c Pesquis.

2

4 No, no...

Es diuen Pesquis Senderi i Baliga Balaga.

5 En... quan acabis els estudis?

Pesquis pop. Seny, raó.

6 No... En un futur més pròxim...

Senderi Discerniment (col·loquialment, “seny”).

7 En el que pot passar en els pròxims mesos?

Baliga-balaga Persona que no té formalitat en res; taral·lirot.

8 No. En... un futur molt més pròxim... 9 Què hi ha per sopar?

Resposta oberta.

Pàgina 196 3

4

5

Es correspon amb la raça del gos (Bulldog, en anglès; en català, Buldog). eh!: crida l’atenció d’algú, tant si és lluny com si és a prop. ah!: expressa una emoció viva (alegria, dolor, sorpresa, indignació...). ehem!: crida l’atenció dissimuladament. ecs!: expressa fàstic, repugnància Per ordre de dalt (esquerra dreta) i baix (esquerra dreta): veu dels personatges – pensar – somniar – crispació. – Crispació (vinyetes 5, 6, 7). – Veu dels personatges (vinyetes 2, 4, 5, 6, 8).

Pàgina 195 6

Introducció: vinyetes 1, 2 i 3. Nus: vinyetes 4, 5, 6 i 7. Desenllaç: vinyeta 8.

10 Resposta oberta. 11 Resposta oberta. 12 Resposta oberta.

Pàgina 197 13 a Els obrers no poden treballar en l’obra perquè no

tenen pedres. Quan arriba la caravana, el cap diu que no queden pedres. Obèlix el fa parlar a còpia de bufetades i aquest acaba confessant que Filfis l’ha pagat per llençar les pedres al Nil. Astèrix s’ofereix a tornar a les pedreres amb el cap de la caravana a buscar les pedres. b Astèrix, Obèlix, Numerobis (cap de l’obra), el traductor egipci i Panoràmix (druida gal que duu una llarga barba blanca). També hi apareix Idèfix, el gos. c Tots parlen català, llevat del cap de la caravana, que parla egipci; Obèlix i el traductor parlen en català i en una ocasió en egipci. d Obèlix domina la llengua de les bufetades, ja que resulta ser la més efectiva a l’hora de fer confessar el cap de la caravana.

ESO Llengua catalana i literatura 1

113

Unitat 8 Solucionari e He rebut diners d’en Filfis per llençar les pedres al Nil, però encara queden pedres a les pedreres, muntanyes de pedres! De bon grat n’aniré a buscar. Si us plau, no em pegueu tan fort! Us juro per Isis, Osiris i Serapis que no ho tornaré a fer!

17

forma verbal

infinitiu

conjugació

sabeu

saber

segona

vés

anar

primera

poden

poder

segona

f Conjunt de vuit vinyetes amb bafarades i cap cartutx. El color de fons de les bafarades és diferent segons la llengua que es parli: català, fons blanc; egipci, fons groc i verd. També es recorre a l’escriptura jeroglífica per diferenciar les intervencions en egipci. Els deltes dels globus surten directament dels personatges, llevat de la vinyeta 9, que correspon a la veu de l’egipci al qual Obèlix està pegant.

deixa

deixar

primera

traieu

treure/traure

segona

era

ésser/ser

segona

van alarmar

alarmar

primera

Hi trobem metàfores visuals (estrelles petites, en les vinyetes 8 i 9; signe d’admiració gros, en la vinyeta 3; núvols de pols, per indicar moviment en les vinyetes 2 i 10), onomatopeies (paf, uah, en la vinyeta 8; pof!, en la vinyeta 10); traços específics (línies de moviment, en les vinyetes 2, 3, 5, 6, 7, 8 i 10; marques de perplexitat o emoció, en les vinyetes 3 i 5). Pel que fa als plans que es fan servir en les il·lustracions, hi trobem els següents: pla general (vinyetes 1, 2, 3, 5 i 10), pla mitjà (vinyetes 4, 6 i 7), pla sencer (vinyeta 8), primer pla (vinyeta 9).

forma verbal

persona

nombre

temps

mode

sabeu

Segona

plural

present

indicatiu

vés

Segona

singular

poden

Tercera

plural

deixa

Segona

singular

traieu

Segona

plural

era

Tercera

singular

imperfet

indicatiu

van alarmar

Tercera

plural

passat perifràstic

indicatiu

imperatiu present

indicatiu imperatiu imperatiu

18 a què (vinyeta 6).

b traieu-me’l (vinyeta 8). c cals (vinyeta 7).

Pàgina 198

d veïns (vinyetes 2, 3 i 8). e vés i són (vinyeta 2).

14 auxili: auxiliar / socors: socórrer

f els meus pares (vinyeta 1), a casa meva (vinyeta 6) i les nostres famílies (vinyeta 8).

– auxiliador/a, auxiliar (adj), auxiliaria (substantiu). – socorredor/a, socorriment, socorrisme, socorrista. 15

Pàgina 199 sinònims del verb alarmar

antònims del verb alarmar

atemorir aterrir esborronar esgarrifar esglaiar esverar inquietar intranquil·litzar sobresaltar

apaivagar asserenar assossegar calmar pacificar suavitzar temperar

16 Cartutxos: sabeu, van conèixer, va ser, era, es van

alarmar, va ser, es van conèixer. Bafarades: vés, demanar, poden, donar, són, coneixem, passa, coneixe’ls, deixa, llepar, traieu. En els cartutxos predominen els temps de passat, mentre que en les bafarades els verbs estan en present d’indicatiu i d’imperatiu, majoritàriament.

114

19

r múltiple

r simple

r muda

res

pares

van conèixer (2)

porta

gràcies

demanar

oberta

però (2)

donar

grrrr!

mare

senyors (3)

socors

nostres

van alarmar

Senderi

va ser (2)

traieu-me’l

llepar

sobre 20 molt, igualment: no es pronuncia la t.

gust: es pronuncia la t. 21 Resposta oberta. 22 Resposta oberta. 23 Resposta oberta.

ESO Llengua catalana i literatura 1

Solucionari Unitat 8 b Va sortir: passat perifràstic. va embolicar: passat perifràstic. va plantar: passat perifràstic. entelat: participi. omplia: imperfet. va eixugar: passat perifràstic. treure: infinitiu. perdre: infinitiu. retornava: imperfet. sentís: imperfet de subjuntiu. va tirar: passat perifràstic. va obrir: passat perifràstic. eixugar: infinitiu. trobar: infinitiu. mirant: gerundi. reflectit: participi. desdibuixat: participi. va mantenir: passat perifràstic. va fer: passat perifràstic. va escopir: passat perifràstic. hi havia: imperfet. continuava: imperfet. retornant: gerundi. mancats: participi. dominat: participi. coronat: participi. queia: imperfet.

Gramàtica

Pàgina 201 1

2

forma verbal

infinitiu

conjugació

engega

engegar

primera

escombrem

escombrar

primera

surts

sortir

tercera

fan

fer

segona

rebreu

rebre

segona

vull

voler

segona

nedaríeu

nedar

primera

costarà

costar

primera

c Els verbs del darrer paràgraf estan en imperfet, mentre que els dels paràgrafs anteriors estan en passat simple.

Envi-àveu; sort-irem; esten-ies; fregu-éssim; pos-in; imagin-o; enfil-o.

Pàgina 202 5

3

X U R

G U E M U N T A R E M

persona

nombre

temps

mode

U R B P R A S A E W O H S U R

sortirem

primera

plural

futur

indicatiu

C E E U R R Q N

estenies

segona

freguéssim primera

I

I

E E U T R

singular

passat

indicatiu

plural

passat

subjuntiu

A L B G F D

I

E A L E U A R

L

L D S M R L E S

posin

tercera

plural

present

subjuntiu

imagino

primera

singular

present

indicatiu

E A R R A G A S E

indicatiu

S O M R

primera

V L P L B R

L V L

V O E G A L

enfilo

singular

present

G U 4

I

forma verbal

Va mantenir uns instants el gest de desafiament i, tot seguit, va fer una llengota. —Lletja! —va escopir cap a la seva imatge. I grassa! I granelluda! Però no hi havia res a fer: el mirall continuava retornantli el reflex d’una noia de cos perfecte, d’una bellesa intensament harmònica, prima i esvelta però no magra, de membres llargs i fins però no mancats de força, amb un rostre de trets d’impecable regularitat, dominat per uns intensos ulls negres i coronat per aquella cabellera bruna, suaument rinxolada, que ara li queia, molla, damunt les espatlles. ESO Llengua catalana i literatura 1

I

L

A U L

U R A N O T

I M E R S E R

I

L P G U

F

I

L S

L P L E I

E

I

T

G E L S N E N R M Q S N T M I

a L’Elvira va sortir de la dutxa, va embolicar-se ràpidament amb una gran tovallola i es va plantar, amb un gest lleugerament desafiador, davant el mirall de la pica, mig entelat pel baf que omplia la cambra de bany. Es va eixugar amb gestos enèrgics sense treure’s la tovallola del voltant del cos ni perdre de vista la silueta vaga que retornava el mirall, com si sentís un estrany pudor davant d’ella mateixa. Va tirar enrere els seus llargs cabells negres amb un gest descurat i va obrir la tovallola per, amb una punta, eixugar el vidre i trobar-se mirant el seu cos nu, reflectit i desdibuixat per les romanalles del baf i la humitat fins a l’alçada del ventre.

I

I

N E

I

J

I

N T U O U R U A U A

A R R N O O P E S Q U E S D F E N A O J M E R L U T S R U A R M O L

I

A E V

L O X

I

E R E I

I

I

A S O P K

E D N A B S E

Xuclaves – amanies – somriuran – nedaríeu – muntarem mulles – afaitéssiu – esbandeixo – pesques – salem. 6

[1] feien; [2] tornaven; [3] ensenyava; [4] deia; [5] és; [6] perdem. • Imperfet d’indicatiu. Aquest any, els nens més grans han tingut una especial tirada cap a les bicicletes. Algunes tardes fan petites excursions pels boscos dels voltants i tornen explicant batalles segurament exagerades, però no per això menys fascinants. Tornen parlant de mallerengues blaves i d’abellerols, i d’altres ocells que l’oncle els ensenya a diferenciar, perquè diu que saber els noms exactes de les coses fa veure el món molt millor, molt més ric i divers. Que una llengua no tan sols és un vehicle de comunicació, sinó l’expressió d’una cultura. Que sense la llengua, perdem els matisos, i que sense els matisos, perdem el món. 115

Unitat 8 Solucionari

7

nom temps simple

forma simple

forma composta

nom temps compost

present d’indicatiu

proposem

hem proposat

perfet d’indicatiu

passat simple

comunicàreu

haguéreu comunicat

passat anterior

passat perifràstic

vaig suposar

vaig haver suposat

passat anterior perifràstic

imperfet d’indicatiu

amagaven

havien amagat

plusquamperfet d’ind.

passat simple

callà

hagué callat

passat anterior

futur

buscareu

haureu buscat

futur perfet

present de subjuntiu

plogui

hagi plogut

perfet de subjuntiu

passat perifràstic

van sortir

van haver sortit

passat anterior perifràstic

condicional

tornaries

hauries tornat

condicional perfet

imperfet de subjuntiu

anés

hagués anat

plusquamperfet de subj.

passat simple

desaren

hagueren desat

passat anterior

imperfet de subjuntiu

collíssim

haguéssim collit

plusquamperfet de subj.

passat simple

eliminàreu

haguéreu eliminat

passat anterior

futur

començarem

haureu començat

futur perfet

present d’indicatiu

ballem

hem ballat

perfet d’indicatiu

imperfet d’indicatiu

endreçava

havia endreçat

plusquamperfet d’ind.

Pàgina 203 8

a No portis aigua, vailet! b No canteu fluixet! c No baixin d’aquí, sisplau! d No fem els deures de pressa!

va família que aviat es va veure augmentada amb un nou membre quan arribà el seu primer fill, un noi sa i condret a qui va posar de nom Muhammad. I així passaren els dies i darrere dels dies els anys, fins que un matí, mentre estellava un tronc a dalt d’un turó, ataüllà a l’horitzó una quadrilla d’homes a cavall que es dirigia cap a aquells verals.

e No traci una ratlla recta! La segona persona del singular i la segona persona del plural de l’imperatiu coincideixen amb la tercera persona del singular i la segona persona del plural del present d’indicatiu. La primera persona del plural, la tercera persona del singular i la tercera del plural coincideixen amb la tercera persona del singular i la tercera del plural del present de subjuntiu. En els casos que la primera i la segona persona del plural del present d’indicatiu i del present de subjuntiu coincideixen, lògicament també coincideixen amb les dues primeres persones del plural de l’imperatiu. 9

Pensant com s’ho faria per guanyar-se les garrofes, va decidir invertir els pocs diners que li quedaven en la compra de tres ases i una destral, i així, convertit en llenyataire, cada matí se n’anava al bosc i tornava a la tarda amb els feixos de llenya que tot seguit venia a mercat; això li permetia dur a casa l’exigu jornal amb què anaven tirant. I per més que de vegades era objecte de burles dels coneguts i del menyspreu dels parents, arribà a agafar afecte al seu ofici, ja que li assegurava el pa, a ell i a la se-

116

formes personals

persona

nombre

temps

mode

faria

3a

singular

condicional simple

indicatiu

va decidir

3a

singular

passat perifràstic

indicatiu

quedaven

3a

plural

imperfet

indicatiu

anava

3a

singular

imperfet

indicatiu

tornava

3a

singular

imperfet

indicatiu

venia

3a

singular

imperfet

indicatiu

permetia

3a

singular

imperfet

indicatiu

anaven

3a

plural

imperfet

indicatiu

era

3a

singular

imperfet

indicatiu

arribà

3a

singular

passat simple

indicatiu

assegurava

3a

singular

imperfet

indicatiu

va veure

3a

singular

passat perifràstic

indicatiu

arribà

3a

singular

passat simple

indicatiu

va posar

3a

singular

passat perifràstic

indicatiu

passaren

3a

plural

passat simple

indicatiu

estellava

3a

singular

imperfet

indicatiu

ataüllà

3a

singular

passat simple

indicatiu

dirigia

3a

singular

imperfet

indicatiu

ESO Llengua catalana i literatura 1

Solucionari Unitat 8

formes no personals

infinitiu

gerundi

participi

pensant

pensar

pensant

pensat

guanyar

guanyar

guanyant

guanyat

invertir

invertir

invertint

invertit

convertit

convertir

convertint

convertit

dur

dur

duent

dut

tirant

tirar

tirant

tirat

agafar

agafar

agafant

agafat

augmentada augmentar

3

Pàgina 206 4

augmentant augmentat

e Estudiessis. f Va sentir. g Va fer-se. h Hi hauria. i Va advertir – programaria.

Ortografia

Pàgina 205

Consonants mudes a final de mot: sortir, estar, punt, trepitjar, vent, valent, arribar, moment, transformar, vent, donant, inflant, elefant, trobar, dormir, endavant.

Mots aguts: joventut, gelat, concep, nord, exactitud, humit, nebot, amarg, profund, antic, feixuc. Mots plans: tímid, encàrrec, pàl·lid, rígid, nàufrag, líquid, biòleg. Resposta model:

5

Resposta oberta.

Derivats dels mots plans: timidesa; encarregar, pal·lidesa, rigidesa, naufragar, líquida, biòloga.

6

a El govern ha aprovat diferents mesures a favor de les empreses de l’automòbil.

Classificació dels mots aguts: P concep

2

Quan vaig sortir de casa vaig estar a punt de trepitjar un colom mort. Des de lluny em semblava que era un tros de drap que havia caigut d’alguna terrassa, perquè aquella nit el vent havia bufat de valent. Quan els peus van arribar al costat del colom, en el precís moment que m’adonava del meu error, vaig tenir la certesa més absoluta que la mare es moriria. Aquella evidència es va transformar en un augment incontrolable dels batecs del cor. Notava la sang contra els polsos, com aquell vent de la nit que anava donant cops contra els vidres de la finestra de la meva habitació. Les cames em pesaven. Un pes de plom. Era com si se m’anessin inflant. Em sentia com si fos una mena d’híbrid entre persona i elefant. Això mateix, era com una elefanta pesada, maldestra, amb ganes de trobar una ombra per estirar-se a dormir, perquè sabia que tot el que l’esperava per endavant valia més que no ho visqués amb els tons de la tragèdia, de la desgràcia.

10 a Aviseu-me. b Tocaven. c Escoltava. d Anirem.

1

Càstig, dermatòleg, àrab, ràpid, pròleg.

T joventut gelat humit nebot

b L’advocat va haver de demanar un canvi de dia per al judici.

C

c S’avorria tant que començà a enviar missatges amb el mòbil.

antic feixuc

d L’àvia Teresa, que ha complert setanta-vuit anys, reconeix que és vella però també molt sàvia. e L’Esteve no vol que el baró no voti en les pròximes eleccions.

Prec de Nadal

f Així que va veure el seu antic company, el convidà a fer un beure a la coberta del seu vaixell.

Mira com vinc per la nit del meu poble, del món, sense cants

g S’ha rebentat el tub de l’aigua del rentavaixella i m’he embrutat la gavardina nova.

ni ja somnis, ben buides les mans: et porto sols el meu gran crit. Infant que dorms, no l’has sentit?

7

ballar

balla

ballava

va ballar

Desperta amb mi, guia’m la por

treballar

treballa

treballava

va treballar

de caminant, aquest dolor

espavilar

espavila

espavilava

va espavilar

trobar

troba

trobava

va trobar

arribar

arriba

arribava

va arribar

d’uns ulls de cec dintre la nit. a buit, buida, buits, buides / cec, cega, cecs, cegues. b vinc, sentit.

ESO Llengua catalana i literatura 1

117

Unitat 8 Solucionari

Pàgina 207 8

9

neu: nevada; rep: rebuda; sap: sabrem; esclau: esclavitud; blau: blavor; llop: llobatons. Van iniciar els darrers preparatius que precedirien el viatge. Com que seria llarg, calculaven que d’uns quants mesos, van carregar a l’embarcació dos covenets de pomes arrugades, un pernil, una caixa de llaunes de conserves que semblaven en bon estat, un saquet d’arròs i un altre de mongetes i un formatge rodó, gairebé tan gros com les rodes dels carrets amb què havien fugit de Benaura, i molt dur.

10 1 Gratar-se l’armilla: a.

2 Puja aquí dalt: d.

6

Resposta oberta. Camell i dromedari

7

El camell: dos; el dromedari: un.

8

En zones desèrtiques.

9

A un grup de persones, a qui anomena senyors. El tigre

10 Fuet. 11 Grocs amb ratlles negres. 12 Amb el dedicat a les zebres.

Mosques i mosquits

3 No haver-n’hi per a tant!: e. 4 Jugar-se alguna cosa: b.

13 Les mosques treballen de dia i els mosquits, de nit.

5 Fer figa: f.

14 Eficaçment, fer les coses encomanades amb activitat i

6 Prendre per altre: c. 11 a Consonant muda: malalt, tardor, Montsent, volts,

cremors, visitar, contant, treballar, doncs, fer, Sants, posar, ungüent, fer. b Semblava, s’atansava, millorava, tenia, parlava, queixava, passava, feia, estàvem, agradava, volia, era, entretenia, feia, deixava, veia, menjava, passava.

rapidesa. 15 N’hi ha de tres síl·labes i de cinc síl·labes.

Pàgina 211 El camell 16 Espines. 17 Els dos geps.

Lectura 18 Toca traginar.

Pàgina 208

L’elefant

Referències bibliogràfiques de la lectura:

19 El forçut més gran i que té una gran estatura.

Pere Quart, Bestiari. Editorial Proa.

20 Perquè amb la trompa arriba gairebé a tot.

Josep Carner, Bestiari. Editorial Selecta. 21 “En alegria” i “ajupit”.

Pàgina 210 Zebra 1

Resposta oberta.

2

Blanques amb ratlles negres.

3

Perquè la pell s’assembla a un pijama de ratlles.

El tigre 22 Per la mirada i per ser una mica més gran que el lleó. La

resta de la resposta és oberta. 23 El tigre. 24 El fet que el tigre és una mica més gran, les ratlles

negres i el fet que el tigre no té crinera.

Girafa 4

Del terra estant.

5

Petit i empetitit.

118

25 Resposta oberta.

ESO Llengua catalana i literatura 1

Solucionari Unitat 8

Literatura

Repàs

Pàgina 213 1

nombre síl·labes 1

vers

2

D’escola

Pàgina 214 El còmic explica com Croc-croc i els seus amics viuen tranquil·lament a la selva, sense por del caçador Borís Lamarca. Concretament, Fas-Fut, amb la seva bufera anticaçador, aconsegueix espantar-lo i fer-lo fora.

2

Les vinyetes 4 i 5 remeten a l’estratègia que Croc-croc va dur a terme en el passat per no ser caçat per Borís Lamarca. Les tres primeres plantegen la situació, de joc per a uns i de caça per a Lamarca; les vinyetes restants (6-10) expliquen com, en el moment present, el caçador creu haver trobat la manera de descobrir Croc-croc, posant globus a l’extrem de les canyes, i com Fas-Fut els fa petar i foragita el caçador.

3

Pam! Pam! Pam! (trets de l’escopeta de Lamarca / petament de globus).

Hola

3 4

1

Em dic Viola

5 6

Faré tot el trimestre

7

pogués dir-me “claribrut”

8 9 10

Com que em queia la panxa i feia cul

a Resposta model:

Uf! (cansament, fàstic).

Sinalefa: “que un”. Elisió: “que em queia”. b Resposta model:

He, he! (riure). FFF, FFF (soroll dels globus que s’inflen).

Vers femení: “Hola”. Vers masculí: “Com que sóc un clarí net”.

4

formes personals

persona

nombre

temps

mode

conjugació

hi ha volta noteu sembla amoïni tires (2) fa és era disparava bellugava es va adonar havia* va haver** funciona tenim s’infla

3a 3a 2a 3a 3a 2a 3a 3a 3a 3a 3a 3a 3a 3a 3a 1a 3a

singular singular plural singular singular singular singular singular singular singular singular singular singular singular singular plural singular

present present – present present present present present imperfet imperfet imperfet p. perifràstic imperfet p. perifràstic present present present

indicatiu indicatiu imperatiu indicatiu subjuntiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu indicatiu

2a 1a 1a 1a 1a 1a 2a 2a 2a 1a 1a 1a 2a 2a 1a 3a 1a

* havia: forma part de la perífrasi verbal d’obligació havia de treure. ** va haver: forma part de la perífrasi verbal d’obligació es va haver d’adaptar.

ESO Llengua catalana i literatura 1

També apareixen aquestes formes verbals no personals: caçar: infinitiu, 1a conjugació. perdre: infinitiu, 2a conjugació. treure: infinitiu, 2a conjugació. adaptar: infinitiu, 1a conjugació.

119

Unitat 8 Solucionari

5

B

V

dubte Borís sembla bellugava també globus (2) bé bufera bravo

volta veritat disparava bellugava va (2) havia haver invent bravo teves

Autoavaluació

Pàgina 214 1

Correcta.

2

Correcta (la majoria, per bé que les línies poden ser també dentades, tenen forma de núvol, per exemple).

3

Apareixen sovint fora de la bafarada, en la il·lustració.

4

Correcta.

5

Els exemples són incorrectes: infinitiu (portar), participi (portat).

6

Salta! és imperatiu. El subjuntiu només s’usa en ordres negatives (No saltis!).

7

Només quan el penúltim so és una vocal àtona o una consonant.

8

Correcta.

9

En les terminacions d’imperfet s’escriu v.

10 Només dos sons, perquè la r muda, com indica el nom,

no sona. 11 Correcta. 12 Només es compten les síl·labes fins a l’última tònica

i cal estar atents als fenòmens de contacte vocàlic (elisió i sinalefa). 13 És femení, perquè bella acaba en síl·laba plana.

120

ESO Llengua catalana i literatura 1

9

ESO Llengua catalana i literatura 1

121

Unitat 9 Solucionari

Llengua

11

Pàgina 218 1 2

Resposta oberta. a F. b C. c C. d C. e F.

Pàgina 219 3

científic

seu

desenvolupar

proteïna

menjar

hàbit

sospitar

canviar

capaç

capaç

capaços

capaces

soluble

soluble

solubles

solubles

carregat

carregada

carregats

carregades

àcid

àcida

àcids

àcides

singular

singular

singulars

singulars

primitiu

primitiva

primitius

primitives

reduït

reduïda

reduïts

reduïdes

quotidià

quotidiana

quotidians

quotidianes

12 a Article: la, les, el, els.

b Indefinit: molt. c Quantitatiu: bastant. d Demostratiu: aquest, aquestes.

4

a-3, b-7, c-6, d-1, e-2, f-4, g-5.

5

Resposta oberta.

13 En el primer cas és un adjectiu i en el segon, un verb.

6

producte (P); planeta (P); microorganisme (M); troballa (M); proteïnes (M); microscopi (M); sulfúric (M).

14 form-a, sospit-en, coneix-ia, menj-a, desenvolup-a.

e Possessiu: els seus.

Pàgina 221

Producte: cosa produïda / operació matemàtica. Planeta: astre / destí.

15 – així, llar, Ferroplasma, carregats, ferro, troballa, 7

8

mort, descarregats, usual, derivada, ínfimes, llargs, desconeixia. català

científic

llar

vida

Terra

castellà

científico

hogar

vida

Tierra

anglès

scientific

home

life

Earth

francès

scientifique

foyer

vie

Terre

Pàgina 220 9

a Un grup de científics han descobert un desconcertant microorganisme. b L’últim número de la revista Nature detalla la vida quotidiana del Ferroplasma. c Els éssers vius s’han anat adaptant a aquestes transformacions. d [El Ferroplasma] Seria un dels primers pobladors del planeta. e El microorganisme no solament es menja el ferro.

científiques, detalla, quotidiana. – Els dígrafs que no es poden separar són: ll, qu. 16 drogueria, desconcertant, hàbits, estabilitzar, dur,

ambients. 17 a viu (DD). b Rús/si/a (H). c re/a/li/tat (H). d qual (DC).

e ci/en/tí/fics (H). f di/e/ta (H). g re/pre/sen/ta/ci/ó (H). h quo/ti/di/a/na (DC i H). i es/pa/ci/al (H). j a/vui (DD). k can/vi/at (H). l e/xis/tèn/ci/a (H). H: hiat, DC: diftong creixent, DD: diftong decreixent. 18 a transformacions: transforma. b posat: posa.

c espacial: espai. d fonamental: fonament. e realitat: real. f pobladors: poble. g alimentaris: aliment. h capacitat: capaç. i investigacions: investigar. 19 a ésser. b àcid. c menja. d espanyol. e obstant. f avui.

g supervivència. h carregats. i ambients. 20 So de ics: existia, oxidar, fixador, explica, extrem,

existència. So de xeix: així, això, coneixia.

[El bloc subratllat és el subjecte de l’oració.] 10 nom-noms, producte-productes, realitat-realitats, ésser-

éssers, grup-grups, científic-científics, part-parts, equipequips, microorganisme-microorganismes, milió-milions, any-anys. 122

ESO Llengua catalana i literatura 1

Solucionari Unitat 9

21 així: paraula aguda acabada en vocal.

Pàgina 223

però: paraula aguda acabada en vocal. hàbits: paraula plana acabada en ts. àcid: paraula plana acabada en d.

28 Resposta oberta. 29 a Com es va localitzar el microorganisme?

és: porta accent diacrític perquè no es confongui amb el pronom es.

b Quines són les característiques del microorganisme?

importància: paraula esdrúixola. Totes porten accent.

e Per què es diu Ferroplasma?

d Com es pensa donar a conèixer la descoberta?

éssers: paraula plana acabada en rs. científica: paraula esdrúixola. Totes porten accent.

30 Resposta oberta.

té: porta accent diacrític perquè no es confongui amb el pronom te.

31 Resposta oberta. 32 Resposta oberta.

Pàgina 222 22 a El Ferroplasma.

33 Resposta oberta. 34 Resposta model:

b El descobriment d’un microorganisme que viu en l’àcid sulfúric i devora metalls.

Pàgines que contenen informació sobre el Ferroplasma: microbewiki.kenyon.edu/index.php/Ferroplasma (científica)

c L’any 2006. d A Rússia.

www.omniscellula.net/pages/articles/amils.htm (científica)

e Perquè és com un ressò del passat ja que els seus espais naturals són els propis de la Terra primitiva.

en.wikipedia.org/wiki/Ferroplasma (divulgativa) www.whoi.edu/home/about/currents8_vol4_ mystery.html (científica)

23 Resposta oberta. 24 Resposta oberta. 25 Tot i que depèn del diari, la notícia podria aparèixer en

Literatura

seccions com “Ciència i vida” o “Coses de la vida”. De fet, en el diari El Periódico va aparèixer en aquesta darrera secció. 26 a C. b F. c F. d C. e F. f C.

Pàgina 224 1

Resposta procedimental.

27 a El 4 de novembre de 1869.

Pàgina 225

b La biologia. c És el seu principal competidor.

2

1-c, 2-a, 3-a, 4-b, 5-a.

d Londres, Nova York, San Francisco, Washington DC, Tòquio, París, Munic, Basingstoke.

3

a És que no hauria pogut fugir en un dia de bon sol, miserable Poncellina?

e Als científics i investigadors. f Editorials i notícies científiques de caràcter general i articles sobre política científica. g El descobriment de l’estructura de la doble hèlix de l’ADN i del primer planeta extrasolar. h Per saber si l’article és d’interès general i si es pot incloure en els temes d’interès científic superior. i El 95 %.

b Deturant el cavall i adreçant-se al públic, molt tranquil i cortès. c És la primera que em trobo en aquesta situació impressionant. d El so de la tempesta, sense aturar-se encara, afluixava una mica. e Vols guardar silenci i salvar-me d’una vegada, carai?

j El de la memòria de l’aigua o el de la fusió freda.

ESO Llengua catalana i literatura 1

123

Unitat 9 Solucionari

4

Pàgina 227

Fer un gran xàfec. Resposta model:

13 Conversacional, ja que reprodueix un diàleg entre tres

– Arrossegar el cul, arrossegar pel fang, arrossegar-se als peus. – Sortir amb els peus per davant, sortir amb les mans netes, sortir amb un ciri trencat.

persones. 14 Resposta oberta. 15 Josep M. Benet i Jornet (Barcelona, 1940) és un dels

– Caure la bena dels ulls, caure la bava, caure l’ànima als peus.

autors més destacats del teatre català actual. Entre les seves obres, més de quaranta títols fins ara, podem destacar Una vella, coneguda olor (1964), Berenàveu a les fosques (1972), La desaparició de Wendy (1974), Revolta de bruixes (1977), Desig (1989), Fugaç (1994), E. R. (1994), Testament (1997), L’habitació del nen (2003) i Salamandra (2005). Ha obtingut, entre d’altres, el Premi Nacional a la millor obra teatral entre 1988 i 1990 i el Premio Nacional de Literatura Dramática el 1995. També ha col·laborat en diverses sèries de televisió com Poble Nou, Nissaga de poder o Ventdelplà.

Pàgina 226 5

a Tres. b Dues. c La lletra rodona, les intervencions de cada personatge; la lletra cursiva, les acotacions.

6

a I patapam, de sobte cauen tres o quatre llamps, se sent el soroll de la fúria de la torrentada... i el pont s’esberla per la meitat. PONCELLINA xiscla i cau daltabaix. Però no ben bé. El farcell ha quedat subjecte entre dos barrots de la barana del pont i la noia s’agafa i penja del farcell.

16 Autor de l’obra: Josep M. Benet i Jornet

Companyia: Teatre Nu

b (la seva veu sona des de la distància).

Direcció: Marc Hervàs i Solà

c Però ara, mentre de sobte el so de la tempesta, sense aturar-se encara, minvava un xic, sonen potents trompetes de caça. I muntant en un bonic cavall blanc, apareix un noi ben plantat i vestit de caçador noble. El TITELLAIRE es retirarà discretament.

Intèrprets: Víctor Borràs, Núria Crosas, Clara Dalmau Escenografia: Xavier Erra, Xavier Saló Titelles i vestuari: Martí Doy Il·luminació: David Lloris So: Pep Puigdollers

La primera acotació ens informa de la situació ambiental en què es troben els personatges. La segona acotació ens informa de l’actitud dels personatges respecte a la situació. La tercera acotació serveix per presentar el personatge. 7

8

9

Construcció titelles: Joan Hervàs, Jaume Piera, Maria Hervàs, Francesc Mas Confecció vestuari: Teresa Solà, Rosa Maria Solà Ajudant de direcció: Francesc Mas Ajudant de producció: Alba Llobet

Resposta oberta. Cal que els alumnes, tanmateix, es fixin en l’actitud ridícula del príncep. Benet i Jornet ha escollit l’opció del diàleg ja que intervenen en l’acció diversos personatges que conversen entre ells. Es tracta d’un text literari perquè té una finalitat estètica o artística, a diferència d’un text no literari, que té com a objectiu informar, definir, explicar o instruir.

10 Resposta oberta. 11 Resposta oberta. 12 Resposta oberta.

124

Producció executiva: Maria Hervàs Coproducció: Teatre Nacional de Catalunya i Teatre Nu 17 Resposta oberta. 18

La Ventafocs La Ventafocs explica la història d’una noia jove molt bella, que, en morir-se el seu pare després d’haver-se casat per segon cop, queda privada del paper que li corresponia en la família. La seva malvada madrastra i les seves cruels germanastres la consideren una mena d’esclava domèstica i, com que l’odien tant, li posen el sobrenom de “Ventafocs”. La vida de la Ventafocs canvia de cop quan s’assabenta que a la cort tindrà lloc un ball en el qual el príncep escollirà la seva esposa. Amb l’ajut màgic de la seva fada padrina, la noia pot acudir al ball, amb un meravellós vestit

ESO Llengua catalana i literatura 1

Solucionari Unitat 9 de seda (malgrat l’oposició de la madrastra). Al ball atreu l’atenció del príncep, amb el qual balla tota la nit. A les dotze de la nit, però, ha de marxar (ja que és l’hora que es trenca l’encantament fet per la fada padrina). Però la Ventafocs se’n va tan de pressa que en la fugida perd una de les seves sabatetes de cristall. El príncep, molt enamorat, troba la sabata i anuncia que es casarà amb l’única noia del regne que tingui el peu prou petit per calçar aquella sabata. L’endemà, els encarregats del príncep van per tot el regne fent emprovar la sabateta de cristall a totes les noies joves, incloent-hi les germanastres de la Ventafocs. Finalment, la Ventafocs demostra la seva identitat i es casa amb el príncep.

Blancaneu i els set nans La madrastra de Blancaneu mana a un criat que mati Blancaneu perquè el mirall màgic li ha dit que aquesta nena serà més bella que ella. El súbdit no té valor i decideix abandonar la criatura al bosc. Blancaneu creix feliç i aliena a la seva condició reial, criada per set nans. La madrastra troba Blancaneu i s’encarrega ella mateixa, transformada en una velleta, d’enverinar-la amb una poma vermella. Blancaneu cau en un somni etern. Per despertar-la, els nans busquen un príncep, que, en besar-la, la desperta.

La Bella i la Bèstia Bella és una jove somiadora que viu en un poble amb el seu pare Maurice, un inventor. Un dia Maurice marxa a una fira d’inventors, però es perd pel camí i acaba presoner en un estrany castell. Bella surt a buscar-lo i, en arribar al castell, descobreix que el seu senyor és una horrible Bèstia, però decideix canviar-se amb el seu pare per salvar-lo. Finalment, després de diverses peripècies, tornarà la Bèstia a la seva condició humana. 19 Reproduïm la informació de la pàgina web de

l’enciclopèdia virtual Viquipèdia.

La Ventafocs La Ventafocs és l’heroïna d’un popular conte de fades, basat en el motiu tradicional de l’opressió injusta a la qual segueix un rescat triomfal. El conte, originari de la Xina, forma part de la cultura popular de molts països i té centenars de versions arreu del món. A Occident, les versions més conegudes són la de Charles Perrault (que, al seu torn, està basada en una traducció de Giambattista Basile anomenada La Gatta Cennerentola o la gata Ventafocs) i la dels germans Grimm. Com a versió estàndard moderna, però, destaca la narrada en la pel·lícula d’animació de Walt Disney de 1950.

Trama En la versió alemanya, el personatge de la fada padrina no existeix, sinó que el vestit i les sabatetes apareixen en un arbre que ha crescut al costat de la tomba de la seva mare. Com en les versions en què sí apareix la fada padrina, representa la voluntat de la mare de la Ventafocs, indignada per la crueltat de la madrastra. També l’ocell blau que ajuda el príncep en la recerca de la Ventafocs (li revela que les germanastres miren d’enganyar-lo) representa la mare de la Ventafocs. Versions de la Ventafocs La Ventafocs apareix en unes altres tres-centes versions en diferents tradicions populars. La versió més antiga sembla que és la xinesa, escrita per Tuan Ching-Shih. Molts dels elements del conte deriven de l’original de Ching-Shih, com per exemple els diminuts peuets de la protagonista, signe de noblesa i distinció a la cultura xinesa. En efecte, la versió xinesa emfasitzava el fet que la Ventafocs (anomenada Yen-Shen) tenia “els peus més petits del regne”. En les versions occidentals successives és un fet molt estrany i desconegut per què el príncep esperava que només una noia del regne fos capaç de calçar la minúscula sabateta. Potser és per això que en algunes versions no es tracta d’una sabateta, sinó d’un anell o d’un braçalet. El fet que la sabateta fos de cristall apareix només en la versió de Perrault i les seves derivades (per exemple, la versió cinematogràfica de Disney), i sembla que es deu a un toc creatiu de l’autor, inspirat segurament per l’alt valor del cristall al segle XVII. En la variant dels germans Grimm, es tractava d’una sabateta d’or. Els elements variables són molt nombrosos; es pot dir que cada grup social i cada poble ha canviat alguns elements del conte, n’ha emfasitzat alguns i n’ha eliminant o modificat altres per tal de reflectir la situació general en diversos contextos socials i històrics. Una nova versió del conte és The Egyptian Cinderella de Shirley Climo. Òpera lírica La Cenerentola (Gioacchino Rossini) Cendrillon (Jules Massenet) La Cenicienta (Jorge Peña Hen) La Gatta Cenerentola (Roberto de Simone i la Nova Companyia de Cant Popular) Ballet Aschenbroedel (Johann Strauss) Cinderella (Sergei Prokofiev) Cinema Cenerentola, pel·lícula del 1948 de Fernando Cerchio. La Ventafocs, pel·lícula d’animació del 1950 de Walt Disney.

ESO Llengua catalana i literatura 1

125