Solucionari de l'Alumne

B AT X I L L E R AT

2n

Llengua catalana i literatura SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

1. LA FONÈTICA Comentari pàgina 13

1.Emissor: Salvador Cardús, sociòleg Receptor: lector de l’Avui Missatge: la gent acostuma a ser molt poc sociable Canal: el diari Avui Intenció: fer adonar el lector de les relacions interpersonals de baixa intensitat Registre: culte 2.Tema: les relacions interpersonals de baixa intensitat Relació amb el títol: cal ser més educats i dir, com a mínim, bon dia 3.Tipus de text: argumentació, perquè aporta documents que consoliden la seva postura 4.Organització: inductiva Estructura: anècdota 1 + anècdota 2 + anècdota 3 = tesi 5.Resum: Anècdota 1 Entro a l’oficina amb caixer automàtic i m’hi trobo una altra persona. Dic bon dia, no hi ha resposta. Anècdota 2 Sona el mòbil i responc. Demanen per una Núria. I, sense que l’interlocutor anònim demani excuses per l’error, ni s’acomiadi, penja i em deixa amb la paraula a la boca. Anècdota 3 Vaig en cotxe, deixo passar un vehicle. Jo havia previst una salutació que no s’ha produït i he respost a un agraïment inexistent a un desagraït que ni m’ha mirat. Punts en comú: · Tracten de situacions de baixa intensitat comunicativa que comencen però que no tenen resposta explícita. Hi poden haver dos motius: · Perquè un dels interlocutors hi veu una lleu relació interpersonal, mentre que l’altre no la reconeix (patró antic, propi de quan la coincidència territorial pressuposava un coneixement personal). · Perquè sent incomoditat d’haver-la de reconèixer, de manera que prefereix fer veure que no ha vist ni sentit l’interlocutor que té davant (patró més urbà, busca l’anonimat). Valor: Insistència de la gent a ser poc sociable 6. Ell no deixarà de reaccionar com fins ara, per més que els altres no ho facin. 7. Entro a l’oficina, Sona el mòbil i Vaig en cotxe, en aquests tres casos en situa en el lloc o en el context en què s’esdevé cada anècdota. 8. Després de tres situacions en què el narrador topa amb gent desconeguda que, per més que comparteixin amb ell cert espai o context, no li tornen la paraula o la salutació que ell els ofereix, reflexiona sobre la manera de ser de les persones, sobre la seva baixa intensitat comunicativa i en com pot afectar sobre la nostra vida quotidiana. La seva conclusió és que la seva postura és la més correcta i que continuarà actuant igual. 9. Resposta oberta.

Activitats pàgina 18

1. a) El fonema és la unitat bàsica del sistema fonològic sense significat. b) El so és la realització material d’un fonema. c) Els sons consonàntics es classifiquen atenent al mode d’articulació, la sonoritat i el punt d’articulació. d) El tret distintiu que distingeix el fonema /f/ del /v/ és la sonoritat. e) Un al·lòfon és qualsevol realització fonètica d’un fonema. f) Els al·lòfons dels fonemes /b/, /d/, i // són [β], [ð ] i [γ]. g) El so final del mot fred és el mateix que el de paret perquè en posició final el so [d] neutralitza en [t]. h) Un grup fònic és un conjunt de fonemes que es pronuncien entre dues pauses. 3

2. a) [eaə] b) [əeua] 3. a) [oəoə]

c) [iea]

e) [ea]

g) [aeə]

d) [əeɔa]

f) [ea]

h) [əeuɔ]

f) [aəəjuə]

k) [ɔəawə]

b) [ɔəuεə]

g) [aəa]

l) [eəɔə]

c) [aəa]

h) [εəɔə]

m) [əuəuaə]

d) [aəiə]

i) [ɔəi]

n) [əuəe]

e) [oəia]

j) [iɔə]

o) [əua]

4. a) precisament [əiəe]

l) pobrament [ɔəe]

b) magníficament [əiiəe]

m) temperadament [əəaəe]

c) pacíficament [əiiəe]

n) fantàsticament [əaiəe]

d) silenciosament [iəioəe]

o) miraculosament [iəuoəe]

e) actualment [əuae]

p) opulentament [uueəe]

f) obtusament [uuəe]

q) percentualment [əəuae]

g) fredament [εe]

r) legalment [əae]

h) necessàriament [əəaiəe]

s) feliçment [əie]

i) ordenadament [uəaəe]

t) càlidament [aiəe]

j) pacientment [əiee]

u) sanament [aəe]

k) ignominiosament [iuiioəe] 5. boira [ɔj]

cuir [uj]

sainet [əj]

almoina [ɔj]

raig

cuixa

aigua [aj] [wə]

lliure [iw]

feina [εj]

aire [aj]

airejar [əj]

cau [aw]

fauna [aw]

xai [aj]

renoi [ɔj]

boig

auca [aw]

iambe [ja]

xauxa [aw]

cuina [uj]

guerra

iot [jɔ]

treuen [wə]

riuen [wə]

maduixa

teula [ew]

heura [ew]

fuig

freixa

eina [εj]

dijous [ɔw]

ous [ɔw]

faig

quasi [wa]

guarda [wa]

bilingüe [wə]

aerosol

feinejar [əj]

llenguatge [wa]

paquet

guixeria

emboirar [uj]

boletaire [aj]

guix

mosaic [aj]

reixa

reu [εw]

impermeable

6. Aquest viatge finirà amb la feina ¨ [ia] hiat; [a] elisió; [εj] diftong decreixent

pàgina 13

i brancs i fulls han d’ésser d’or i plata;

un nou vers pel camí demana feina ¨ [ɔw] diftong decreixent; [εj] diftong decreixent

i porta una muntanya en una plata. ¨ [əw] diftongació; [ə] elisió

Badallo en els indrets on no tinc feina. ¨ [wə] sinalefa; [εj] diftong decreixent Llampeguen els orígens de la plata.

Amb cames llargues va fugint la feina, ¨ [εj] diftong decreixent

que és gepica –si us haig de parlar en plata. ¨ [e] elisió; [ju] sinalefa; [ə] elisió Esclava de cap mot no vull la terra.

El pas de l’hora em va tapant la cara. ¨ [ə] elisió

El paisatge es destria i cau per terra, ¨ [əj] diftong decreixent; [ə] elisió; [iə] hiat; [əj] diftongació; [aw] diftong decreixent i en el mirall em miro cara a cara.¨ [jə] sinalefa; [ə] elisió

Passa un home tibat, em tira a terra ¨ [əw] diftongació; [ə] elisió i d’un revés li vull girar la cara. 4

7. a) que-hiha-res ¨ 3, diftongació

b) mi-ra-liels-ulls ¨ 4, sinalefa o elisió de la [ə] c) thiha-vi-es-fi-xat ¨ 5, sinalefa i hiat d) a-miem-sem-bla ¨ 4, sinalefa

e) hohe-o-bert ¨ 3, diftongació

f) bai-xiao-brir ¨ 3, triftongació [jəw]

g) queem-dius ¨ 2, elisió de la [ə] i diftong [iw]

h) que-to-quiel-dos ¨ 4, sinalefa o elisió de la [ə]

i) u-naam-po-llaam-pla ¨ 5, dues elisions (en una elocució més emfàtica podria tenir 6 síl·labes tot fent un hiat: am-po-lla-am-pla)

j) vao-lo-rar ¨ 3, diftongació

k) thies-ta-ràs ¨ 3, sinalefa

l) po-se-uels-lli-bre-sa-qui ¨ 7, diftongació i redistribució sil·làbica

m) quea-ga-fiel-tren ¨ 4, elisió de la [a] i sinalefa o elisió de la [ə] n) mi-ri-hoa-ten-ta-ment ¨ 6, diftongació

o) liheen-vi-at ¨ 3, sinalefa + elisió, i hiat p) de-bo-cao-re-lla ¨ 5, diftongació

q) mi-ra-dain-qui-si-ti-va ¨ 7, diftongació r) noel-tro-bo ¨ 3, elisió

s) siel-tan-ques ¨ 3, elisió (o sinalefa, segons el nivell d’elocució) t) di-gui-hoa-ra ¨ 4, diftongació

u) po-si-hoal-pres-tat-ge ¨ 6, diftongació v) hoha-in-tu-ït ¨ 4, diftongació i hiat

w) hihaal-gú ¨ 2, diftongació + elisió x) no-hoo-bris ¨ 3, diftongació

8. a) [mwə]

d) [rəw][now]

g) [fajfem]

b) [wəs]

e) [tjəs]

h) [jəs]

c) [əwə]

f) [njəlz]

i) [jəs]

j) [jes] k) [now] l) [oj]

9. Quan [diftong] a primera hora [elisió] del matí entrà [hiat] la dona de fer feines [diftong] (amb la força que tenia [hiat] i amb [diftongació] les presses amb què anava [elisió] sempre, tot i que li havien [sinalefa i hiat] demanat moltes vegades que no ho [diftong] fes, tenia [hiat] el vici de tancar les portes amb fúria [hiat], de manera que, quan [diftong] arribava, ja era impossible [hiat i diftongació] de dormir amb [sinalefa] pau [diftong] i tranquil·litat en aquella casa), de primer no notà res d’estrany en la curta visita que féu a en [diftong i elisió] Gregor. Va pensar que no es [elisió] movia a [hiat i elisió] gratcient [hiat], i que es [elisió] feia [hiat i diftong] l’ofès; el creia [hiat i diftong] capaç de qualsevol [diftong] pensada. Com que casualment [hiat] tenia a [hiat i elisió] mà l’escombra llarga, provà de fer pessigolles a en [elisió] Gregor de la porta estant. En vista del fracàs, es va enfadar [elisió] i es [diftongació] va posar a [elisió] burxar en [elisió] Gregor, i només quan [diftong] l’hagués desplaçat sense notar cap resistència [hiat], l’observà amb [elisió] més atenció [hiat]. Quan [diftong] finalment comprengué la situació [hiat] real [hiat], va fer uns [diftongació] ulls com unes taronges i deixà anar un [elisió i diftongació] xiulet [diftong], però no s’hi entretingué [sinalefa] gaire [diftong], sinó que obrí [elisió o diftongació] la porta del dormitori dels pares d’una bursada i [diftongació] cridà en [elisió] la foscor i a [diftongació] plena veu [diftong]: –Vinguin-lo a [sinalefa] veure! [diftong] Ha petat! És allà terra estirat [elisió], ha fet l’ànec definitivament.

pàgina 22

Sons oclusius 10. Totes les consonants oclusives en posició final absolut de mot neutralitzen en el corresponent so sord. Així, totes es transcriuran [p], [t] o [k]. 5

11. a) cap buit, cap de pardals, cap verd, cap joc, cap mal, i cap gros: es transcriu [b] perquè sonoritza per contacte amb consonant sonora. cap ple, cap estret, cap i casal, cap amic, cap tros, cap fred: es transcriu [p], ja que es manté per contacte amb consonant sorda o vocal. b) dit gros, dit del peu, dit divertit, dit llunyà, dit dòcil, dit violent, dit meu: es transcriu [d] perquè sonoritza per contacte amb consonant sonora. dit ample, dit estret, dit adolorit, dit feliç, dit fort: es transcriu [t], ja que es manté per contacte amb consonant sorda o vocal. c) poc de tot, poc mal, poc gat, poc lloc, poc més, poc joc: es transcriu [] perquè sonoritza per contacte amb consonant sonora. poc temps, poc cap, poc fill, poc amb tu, poc personal, poc ànec, poc àngel,: es transcriu [k], ja que es manté per contacte amb consonant sorda o vocal. 12. a) [t]

f) [k]

k) [b]

p) []

b) [k]

g) [d]

l) []

q) [k]

c) [k]

h) [d]

m) []

r) [t]

d) []

i) [p]

n) [d]

s) []

e) [d] j) [d] o) [d] t) [d] Sonoritzen: d), e), g), h), k), l), m), n), p), s), t). Ensordeixen: a). Hi ha redistribució sil·làbica per contacte amb vocal i es realitzen sordes: c), f), i). Mantenen el tret sord per contacte amb consonant sorda: b), q), r). Mantenen el tret sonor per contacte amb una consonant sonora: j), o). 13. a) [t]

f) [t]

k) []

p) [k]

u) [d]

b) [t]

g) [k]

l) [p]

q) [p]

v) [k]

c) [k]

h) []

m) [k]

r) []

w) []

d) [p]

i) [p]

n) [p]

s) [d]

x) [d]

e) [p] j) [p] o) [p] t) [b] y) [p] Ensordeixen: a), b), d), e), i), j), n), o), q), t), y). Mantenen la sonoritat / sordesa: c), f), g), h), l), m), p), r), v), y). Sonoritzen: k), s), u), x). Sons fricatius 14. [f]: fotògraf tímid, paràgraf curt, filòsof pansit, golf Pèrsic. [v]: baf bullent, tuf irrespirable, autògraf del cap, telègraf marí, baf de tabac, serf de la gleva. 15. [s]: els companys, els fills; fas pena, fas tombarelles, fas feina; tens por, tens pressa, tens fred; vas perdut, vas com sempre. [z]: els amics, els dits, els homes; fas goig, fas enveja, fas amics; tens gana, tens amigues, tens hora; vas amb ell, vas ben mudat, vas lleuger. 16. a) entusia[z]me, e[s]perma, e[z]morzar, de[z]dir, de[s]fer, e[s]coltar, de[z]mai b) de[s]cobrir, di[z]bauxa, di[s]curs, di[s]cret, dirigi[z]me, di[s]tingir, e[z]bandir c) e[z]bufegar, e[s]cala, e[z]glésia, e[z]garrifança, e[s]cometre, e[z]nobisme d) malga[s]tar, mallorquini[z]me, malde[s]tre, marxi[z]me, ma[s]cle, e[s]capada

pàgina 23

17. Aquí de[s]can[s]a Nevare[z] i altre[z] narra[s]ion[z] mexicane[s] con[s]titueix, juntament amb la novel·la L’ombra de l’at[z]avara, el llegat literari d’exili de vint-i-tre[z] any[z] a Mèxic. Amb aque[ø]t conjunt de narra[s]ion[s], Calder[z] en[s] propo[z]a una aproxima[s]ió tendra i irònica alhora, a la peculiar vi[z]ió del món, de la vida i de la mort que emana de l’indi mexicà, en convivèn[s]ia ine[s]table amb el[s] codi[s], le[z] norme[z] i le[s] conven[s]ion[s] que regeixen le[s] [s]o[s]ietat[z] moderne[s]. 6

b) [kino´zβa´ŋəʎuliɔ´l ǀ no´zβa´ŋəkwa´mbɔ´l]

18. a) [fe´zβe´jno´m´ rizək]

d) [mɔ´ŋəs ǀ siβlzjɔ´wsfəra´ts ǀ se´mprəβa´nəpəɾəʎa´ts] c) [bɔ´ns ko´ mtəs fa´m bɔ´nz əmiks]

Les sonoritzacions estan subratllades.

19. [kɔ´mme´zmənsəβo´nəs ǀ me´zməmbru´təs ǀ sjəmbɔ´lznətəa´ ǀ ma´zdəðəʃa´sta´ ] 20. a) po[dz] venir, po[ts] tornar, po[dz] anar-hi, po[dz]

decidir, po[ts] comprar, po[dz] llegir

b) na[bz] i cols, na[ps] fregits, na[bz] amb salsa, na[bz] del poble, na[ps] tendres c) fo[z] de camp, fo[ks] turbulents, fo[z] encesos, fo[z] apagats, fo[z] de Sant Joan 21. [ʃ] / [] a) pe[] de sopa, pe[ʃ] fresc, pe[] ample, pe[] al cove, pe[ʃ] comprat b) el mate[] dia, el mate[] any, el mate[ʃ] cas, al mate[] lloc, el mate[] infant c) flu[] de cap, flu[] i tendre, flu[] de molles, flu[ʃ] temperat, flu[ʃ] com tu d) cre[] ràpid, cre[ʃ] cada dia, cre[] de pressa, cre[ʃ] sense por, cre[] ara [ts] / [dz] a) e[ts] curt, e[dz] hàbil, e[dz] llest, e[dz] idiota, e[dz] veloç, e[ts] prim, e[dz] bo b) po[ts] comprar, po[dz] entrar, po[ts] tornar, po[dz] anar-te’n, po[dz] mirar-me [tʃ] / [d] a) fa[tʃ] pena, fa[d] goig, fa[tʃ] feina, fa[tʃ] costura, fa[d] dedicatòries, fa[tʃ] postals b) ra[d] de llum, ra[d] incandescent, ra[d] assassí, ra[tʃ] partit, ra[tʃ] fi, ra[d] de sol c) va[d] d’hora, va[d] amb tu, va[tʃ] com un coet, va[d] lent, va[d] de bon humor, hi va[d] ara d) ma[d] o abril, ma[tʃ] fred, ma[tʃ] plujós, ma[d] esperat, ma[tʃ] sense pluja e) mi[tʃ] partir, mi[d]diada, mi[d]orn, mi[tʃ] fondista, mi[tʃ] pensionista, mi[d]metratge f) Pu[tʃ]erdà, Pu[d]dàlber, Pu[d]garí, Pu[tʃ]farner, Pu[d]mal, Pu[tʃ]pardines, Pu[tʃ]erver 22. a) El pe[] gros e[z] men[]a el petit. b) Pel ma[tʃ] cada dia un ra[tʃ]. c) Gat e[s]caldat de l’aigua tèbia fu[tʃ]. d) [s]i el bou vol[z] engre[ʃ]ar, de mi[tʃ] febrer a mar[z] l’ha[z] de pa[s]turar. e) A pagè[z] endarrerit, cap anyada no li é[z] bona. f) Divide[] i vencerà[s]. pàgina 24

23. a) fer el [m]a[n]ta

e) fer córrer l’u[ŋ]gla

b) fer el des[m]e[(]jat

f) fer ci[ŋ]c cè[n]ti[m]s

c) fer ce[n]dres

g) fer ate[n]ció

d) fer el dese[n]tès

h) fer co[m]pa[(]ia

24. a) ésser l’amo de[*] ball b) posar-se de panxa a[*]sol

c) sa[l]tar la llebre

i) fer co[(]xorxa j) fer u[m]paperàs k) fer avi[n]e[n]t l) fer bo[m] paper e) pujar-se’n a[*]cel

d) tirar pe[*] camí de[*] mig

f) quedar esca[l]dat

25. E[ʎ] llarg període de depe[n]dè[n]cia i[+]fa[n]ti[*] propi de [l]a [n]ostra espècie, el reduït [n]ombre de pautes de co[n]ducta co[(]gènites o heretades, [l]a i[n]tensitat de [l]a [n]ostra vida socia[*], un gra[n] cervell especia[l]me[n]t flexib[l]e i [l]a capacitat de comu[n]icar-se a través d’un pote[n]t i[n]strume[n]t com e[ʎ] lle[ŋ]guatge só[ŋ]característiques que ha[+] fet que [l]’espècie huma[n]a depe[ŋ]gui tota[l]me[n]t de [l]a cu[l]tura per subsistir, és a dir, que depe[ŋ]gui de [l]a possibi[l]itat d’apre[n]dre de [l]’experiè[n]cia comu[n]a de [l]a huma[n]itat, co[n]de[n]sada en hàbits i tradicio[n]s que e[*] grup socia[*] ha acumu[l]at amb tota cura. 7

pàgina 25

26. a) [k] al sa[β]er ne[ð]ar i [γ]uardar la ro[β]a. b) [b]al més un [t]raguet [d]el ne[γ]re [k]e [t]o[t]a l’ai[γ]ua [ð]el Se[γ]re. c) Fe[β]rer, mes men[t]i[ð]er, un [d]ia [ð]olent i l’al[t]re [t]am[b]é. d) [d]éu em [d]óni ric mari[t], en[k]ara [k]e si[γ]i [p]e[t]i[t]. e) [t]an[ø]s ca[p]s, [t]an[ø]s [β]arre[t]s. f) Hos[t]es vin[]eren [k]e [ð]e [k]asa ens [t]ra[γ]eren. g) [k]i geme[γ]a, ja ha rebu[t]. h) El [β]en[t]re no a[t]me[t] raons. 27. Quan en Jor[d]i li [ð]onà la carta de Mossèn Llorenç, l’oncle Martí s’esta[β]a a la se[β]a cam[b]ra, escri[β]int un recurs contra el repartiment [d]el [d]èficit municipal, fet pels contraris, que [γ]ràcies a una manio[β]ra en les últimes eleccions, tenien majoria al municipi. El secreter de la [γ]ran calaixera que li ser[b]ia [ð]’escriptori era un [b]ati[β]ull [d]e paperam, i en el pany [d]e paret [d]el [d]amunt, resplen[d]ent de jo[β]entut i [ð]e [β]ellesa, somreia la imatge i[ð]eal de l’estima[ð]a, entre els [ð]aurats [ð]e la magnífica motllura. pàgina 26

28. a) Amb el dine(r) tot es pot fe(r) menys ana(r) al cel. b) Bons com(p)tes fan bons amics. c) Més val un bon amic que cen(t) paren(t)s. d) Mol(t)s paren(t)s a aconsella(r), però mol(t) pocs a ajuda(r). e) Perdona(r) els dolen(t)s és fe(r) mal a molta gen(t). f) Per Sant Andreu, tot el dia no s’hi veu. 29. a) [immε´ns], [tillə], [pa´llit], [ənneγr´ ], [ənnubbl´ ], [kunnəksio´], [kəlliγrəfia], [illə´ tim] b) [re´lə], [pɔ´bblə], [a´ŋlə], [sulu´bblə], [fe´bblə], [se´lə], [təm´ bblə], [do´bblə], [mɔ´bblə] c) [fubbɔ´l], [əbbuka´t], [əmmε´ʎʎə], [səmma´nə], [əllε´tik], [ra´ʎʎə], [biʎʎε´t], [buʎʎε´tə] pàgina 28

30. No es pronuncien les r de: a) pescador, anar, sorprendre, vigilar, matusser b) comprador, tinter, prendre, calor, sencer, festejar, ploraner, cançoner, maror 31. a) alt, cent, Sant Pere, aquest noi, cent deu, amb tu, sang, tant, prendre b) arbre, temps, temptejar, vint peus, sang fresca, profund, llamp, compte c) camp, herald, venir, anant, fang, rumb, tremp, rang, mant 32. a) am(b) tu, amb ell, am(b) tots, am(b) mi, amb en Quim, amb ella, am(b) nosaltres b) San(t) Jaume, Sant Antoni, Sant Iscle, San(t) Joan, Sant Eliseu, San(t) Pere c) vin(t), vint-i-quatre, vint-i-dos, vint-i-nou, vint-i-set, vin(t) noies, vin(t) jerseis d) anar-ho fen(t), ana(r) sol, ana(r) am(b) tu, anar-hi, anar-se’n, ana(r) fluix e) venin(t) sol, venint-hi, venin(t) ara, venin(t) am(b) tu, venin(t) bé f) aque(s)t dia, aquest any, aque(s)t sol, aquest amic, aquest imbècil, aque(s)t jovent 33. a) car de veure b) po(r) de caure c) porta(r) l’aigua al seu molí d) fer-ho veure e) tenir-li votada f) tira(r) pel dret g) alçar-se en armes 8

h) porta(r) endins i) bufa(r) i fe(r) ampolles j) fe(r) sorti(r) de polleguera k) passa(r) de llarg l) passar-ho bé m) pedra angular n) abreuja(r) el camí

o) inflo(r) de mans p) teni(r) maldecaps q) intentar-ho tot r) teni(r) mala sort s) ballar-la magra t) allarga(r) els braços u) abaixa(r) el front

34. a) le(s) rodes (alveolars), le(s) xiques (alveolar-palatal) b) el(s) somnis (alveolars), el(s) xinesos (alveolar-palatal), el(s) rebuts (alveolars) 35. a) [+] labiodentalització

f) [β] aproximant

b) [p] neutralització

g) [z] sonorització

c) [t] ensordiment

h) [ø] emmudiment

k) [β] aproximant l) [ø] emmudiment m) [bb] geminació

d) [t] sensibilització

i) [p] ensordiment

n) [mm] geminació

e) [z] sonorització

j) [bb] geminació

o) [γ] aproximant

36. a) tant per tant b) punt culminant c) malaurat pa que menja d) la setmana entrant e) infant de pit f) el cant del cigne g) per començar

h) punt mort i) punt flac j) lluna de mel k) ja en parlarem l) fem tard m) punt de vista n) la quinta punyeta pàgina 29

37. a) [bb] b) [β], [ð], [γ]

c) [k]

e) [ð], [ð], [β]

d) [t]

f) [ø]

g) [ð], [β], [β]

i) [t]

h) [ø]

j) [b], [d], []

38. Canvis i transcripció: •

el progrés de: velarització [*], al·lòfon aproximant [γ], sonorització [z]

•

les nostres habilitats ha: sonorització [z], sonorització [z], al·lòfon aproximant [β], sonorització [z]

•

tingut: velarització [ŋ]

•

conseqüències de: sonorització [z]

•

quals no: sonorització [z]

•

podem: al·lòfon aproximant [ð]

•

sentir: dentalització [n], emmudiment [ø]

•

història de: al·lòfon aproximant [ð]

•

plena d’actes: al·lòfon aproximant [ð]

•

actes violents: sonorització [z], dentalització [n], emmudiment [ø]

•

depredacions: al·lòfon aproximant [ð]

•

crueltat: dentalització [l]

•

abús despietat de: al·lòfon aproximant [β] i [ð], sonorització [z] i [d]

•

les altres espècies i: sonorització [z], dentalització [l] sonorització [z], sonorització [z]

•

del medi: al·lòfon aproximant [ð], velarització [*], al·lòfon aproximant [ð]

•

tant: dentalització [n ], emmudiment [ø]

•

és important: sonorització [z] emmudiment [ø]

•

pensant: dentalització [n], emmudiment [ø]

•

el primer: velarització [*], emmudiment [ø]

•

sentit: dentalització [n]

•

del terme: dentalització [l]

•

cultura: dentalització [l]

•

a les millors: sonorització [z], emmudiment [ø]

•

obres: al·lòfon aproximant [β]

•

capaços de: sonorització [z]

•

produir: al·lòfon aproximant [ð], emmudiment [ø]

•

a través del temps: al·lòfon aproximant [β], sonorització [z], al·lòfon aproximant [ð], dentalització [l], emmudiment [ø] 9

•

potser: emmudiment [ø]

•

serveixen com: velarització [ŋ]

•

model: al·lòfon aproximant [ð], velarització [*]

•

esmenar: emmudiment [ø]

•

motiu de: al·lòfon aproximant [ð]

•

presumpció: emmudiment [ø]

•

precisament: dentalització [n], emmudiment [ø]

•

aprenentatge: dentalització [n]

•

un dels: dentalització [n]

•

trets més: sonorització [z]

•

característics de: sonorització [z], al·lòfon aproximant [ð]

•

la vida: al·lòfon aproximant [β], al·lòfon aproximant [ð]

•

social: velarització [*]

•

en definitiva: dentalització [n], al·lòfon aproximant [β]

•

abast: al·lòfon aproximant [β]

•

tots els béns: sonorització [z], sonorització [z], al·lòfon aproximant [β]

•

col·lectiu: geminació [ll]

•

capaç de: sonorització [z], al·lòfon aproximant [ð]

•

produir: emmudiment [ø]

•

amb: emmudiment [ø]

•

fonamental: dentalització [n], velarització [*]

•

el gran: velarització [*] al·lòfon aproximant [γ]

•

avantatge: al·lòfon aproximant [β], dentalització [n]

•

cultura: dentalització [l]

•

cada: al·lòfon aproximant [ð]

•

superar: emmudiment [ø]

•

les dificultats del: sonorització [z], al·lòfon aproximant [ð], dentalització [l], sonorització [z], al·lòfon aproximant [ð], velarització [*]

•

medi: al·lòfon aproximant [ð]

•

en forma de: labiodentalització [+], al·lòfon aproximant [ð]

•

tradició: al·lòfon aproximant [ð]

•

i deixa: al·lòfon aproximant [ð]

•

sols el: sonorització [z]

•

problema: geminació [bb]

•

resolt: dentalització [l], emmudiment [ø]

•

les generacions: sonorització [z]

•

la via de: al·lòfon aproximant [β], al·lòfon aproximant [ð]

•

fer: emmudiment [ø]

•

front: dentalització [n], emmudiment [ø]

39. a) [pa´inə], [a´wkə], [rəfləksio´], [indie´n], [əŋkura´], [pəjza´də], [rəwka´] b) [fəntəziə], [əze´mplə], [sənsəsio´], [o´nzə], [ubsəsio´ ], [əvənista´n] c) [dəzma´j], [əma´bblə], [dəntisio´], [sa´wnə], [kwa´zi], [əspa´j], [ube´ktə] d) [əskitʃa´ ], [mitʃ], [ ənus´ði], [rəβizio´], [a´jγwa], [ə(əγa´], [dita´ðə] 40. a) [əlzi+fa´ns], [do´zm´dus], [sa´mpa´w], [ba´diβ´ŋ], [kre´mɔ´lpok], [ditzβru´ts] b) [əm´kzðəmpa´w], [to´dzðinε´wðɔ´ɾə], [ka´pziβərε´ts], [flu´ðəkɔ´r], [ma´dnəβa´t] c) [kɔ´bzðəka´p], [f´ʎzəmpipəðo´s], [re´jzðəluɾie´n], [te´mzðəɔ´k], [tu´pəstrε´t] d) [rɔ´kspu(ʃəγu´ts], [fa´dmɔ´ltəfε´jnə], [t´ŋsa´ŋ], [pɔ´dzəna´ɾi], [təmtε´dðəɔ´βə] 10

41. [ a´ɾiəs] [ləma´ŋkəðəku+fia´nsəpɔ´tfəɾiu´nəβɔ´nəmista´tkəputse´zma´səsureəlistə ' no´ðəsku+f´izðəlzutɔ´piks] [ta´wɾə] [faɾa´zəls´mðəlste´wzðəz´duzme´z´ntims siəktu´əzəmdipluma´siəjsε´( ' s´γəzme´stε´ndɾəjðo´nətəndrε´zə] [e´minis] [pulε´əlzðəre´zðəta´ʎzife´zməntəlmenləsa´dənəra´lðu´nnəγɔ´sikəsta´pu´n ' surtira´βe´] [ka´nser] [e´zimpurta´nkəpa´rlizəmləte´βəpəɾε´ʎə ðəlspɾubblε´məspənde´ns ' siβɔ´lskəse+furtε´ʃiləβɔ´stɾərələsio´]

De la paraula al text pàgina 30

1. [ε]: hem, crec [e]: gent, fer, ben, pell [ɔ]: com, sol, tros, lloc, prou, hort [o]: no, dos, tots 2. vegada: [ə, a, ə] escala, vacances, encara, terrassa enveja:[ə, ε, ə] permetre treball:[ə, a] davant, cavalls, abans, relax, anar, passar calçotets:[ə, u, ε] descobert sembla:[ε, ə] tela 3. Sonorització [], sonorització [z], sonorització [d], sonorització [z], sonorització [z] 4. [m], [ŋ], [(], [m], [n], [(], [ŋ], [n], [ŋ], [m], [n] 5. llei [ej], gaudir [aw], prou [ow], feina [εj], creure [εw], atractiu [iw] 6. ss (essa sorda entre vocals), ix (després de a, per fer el so xeix), g (sempre davant e per fer el so de la j), s (essa sonora entre vocals), tx (so africat sord no final), c (derivat de capaç), gu (perquè soni velar)

pàgina 31

7.

magne

magna

magnes

magnes

bo

bona

bons

bones

car

cara

cars

cares

evident

evident

evidents

evidents

blanc

blanca

blancs

blanques

recòndit

recòndita

recòndits

recòndites

primordial

primordial

primordials

primordials

8. vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin 9. A (preposició), la (article), gent (nom), cada (adjectiu), vegada (nom), li (pronom feble), agrada (verb estatiu), més (quantitatiu), fer (verb), ostentació (nom) A la gent cada vegada li agrada més fer ostentació. CI

CCQ

CI

SV

CCQ

SUBJECTE

10. independent, perífrasi, perífrasi, perífrasi, perífrasi, independent, independent, perífrasi 11. Baixar Anar de dalt a baix, d’un punt a un altre situat en un nivell més baix, davallar. Recórrer baixant. Portar de dalt a baix, d’un punt a un altre situat en un nivell inferior. Transferir (fitxers) d’un servidor a un client. Pervenir a un nivell més baix, a un grau inferior d’intensitat. 11

Abaixar Fer descendir a un nivell més baix. Dirigir cap avall. Fer descendir a una condició inferior, a un grau inferior d’intensitat, a un tant inferior, a un grau inferior d’entonació o afinació. Pujar El mateix que baixar, però a l’inrevés. Apujar Fer que (un fogó, una estufa, etc.) faci més flama, més calor, etc., que (un so) sigui més fort. Fer que (un preu, un sou, etc.) sigui més alt. Senyalar Fer o posar un senyal (en alguna cosa). Assenyalar Mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal. Dir, manifestar. Ésser senyal o indici (d’alguna cosa). Fixar, determinar (una data, una quantitat). 12. Emblanquinada (substantiu), emblanquir (verb), blancor (substantiu), blanquíssima (adjectiu superlatiu) 13. El sufix -arro/-arra. És valoratiu, no vol dir gran, sinó car, ostentós. 14. ostentació- pompa, recòndits- amagats, ocults, magna- colossal, enorme, gegantí, primordial- fonamental, essencial 15. La frase feta és trencar el color i vol dir: deixar d’estar blanc, pàl·lid, bronzejar una mica. 16. Emissor: La periodista Tura Soler. Receptor: el lector d’El Punt. Intenció: criticar un cert tipus de gent. Tema: l’ostentació. Missatge: ara tothom vol mostrar al món que és important. Canal: escrit, l’article d’opinió. Registre: culte, literari. Funció del llenguatge: expressiva. Gènere textual: columna. Tipologia: argumentativa. Organització: tesi - argumentació - conclusió. Marcadors textuals: contraargumentatius.

12

2. EL CONSONANTISME Comentari pàgina 35

1. Títol: Temàtic 2. Tema: L’espai públic europeu. Analitza quina ha estat la importància de l’espai públic a Europa al llarg de la història per arribar a la revalorització actual. 3. Intenció: Fer-nos reflexionar sobre l’espai públic, per tal que l’enfocament que se li doni a partir d’ara sigui l’adequat. 4. Estructura: Inductiva (del particular al general) 5. Tipus d’organització: Seqüència històrica 6. Resum: Al llarg de la història l’espai públic de les ciutats europees ha representat un element positiu. a) Sí b) Sí c) Sí 7. El paràgraf segon serveix d’exemplificació del primer i el tercer de desenvolupament del tema. De manera que, en primer lloc ha presentat una idea, i després l’està consolidant argumentalment amb els exemples que ens ofereix, per després desenvolupar-la. 8. - La Barcelona medieval i moderna Utilitzava l’espai públic per a les justes nobiliàries i els actes de fe, així com fires i mercats, entre d’altres. - Les metròpolis noucentistes Modernitat Desplegaren tots els factors de modernitat creant uns paisatges de qualitat i relativament uniformes, que acabaren distingint les ciutats metropolitanes de les preindustrials. Voluntat cultural Transformaren un espai urbà envaït pel públic en un espai habitat, de sociabilitat, quasi moblat a la manera d’un interior. Un lloc on havia de ser possible una àmplia convivència d’usos, que donés suport a la mobilitat general de la ciutat, però que permetés, al mateix temps, ocupar-lo i fruir-ne com a àmbit comú de relació. - Abans de la Primera Guerra Mundial Regles dirigides a garantir la seguretat i, sobretot, la fluïdesa del trànsit automobilístic. Es canvien les relacions de superfície entre vorera i calçada. La velocitat és considerada com un valor bo. Pèrdua del caràcter plurifuncional. El carrer esdevé una carretera i renuncia a la seva vocació d’espai públic. La prioritat dels vehicles per davant dels vianants. - Des de la Segona Guerra Mundial L’espai públic ha estat abandonat, no s’intervenia ni s’invertia. Protagonisme del transport privat pel gran volum de població immigrada. Facilitats a l’especulació immobiliària. Separació de funcions en el teixit urbà. S’han anat perdent les capacitats de l’espai públic. - Des dels anys vuitanta S’ha començat a tenir consciència d’aquesta carència. S’ha diagnosticat la malaltia. S’han iniciat accions per corregir: la invasió de l’automòbil potenciar el transport públic afavorir els vianants i els ciclistes recuperar espais industrials, portuaris o ferroviaris obsolets crear nous parcs millorar els espais públics oberts dels polígons d’habitatges... 9. L’espai públic tenia infinitud d’usos; tot i que es comencés a ordenar urbanísticament, per facilitar la mobilitat de la gent, també se’l tenia en compte per la seva aplicabilitat social. 13

10. Les dificultats: - Els graus d’irreversibilitat en les actuacions efectuades a la ciutat són molt elevats. - El compromís entre l’actuació ideal i l’actuació possible és, per tant, el que forçosament ha d’acabar imposant-se. - Quant a sostenibilitat. Per un costat, hi ha el model que orienta la filosofia d’actuació, al qual cal tendir i, per un altre, la realitat i els problemes urgents a solucionar. Les millors iniciatives: - Les més flexibles, susceptibles de ser perfeccionades amb un cost raonable. - Les que optin per intervencions que condicionin tan poc com es pugui el futur. 11. Situar-nos en el tema i en l’espai de l’article. 12. Espai aglutinador: Lloc on es concentrava molta gent i moltes activitats. Espai simbòlic: La organització de l’espai esdevé un reflex de com s’entén la vida. Caràcter plurifuncional: Dedicats a moltes activitats i/o funcions. Sostenibilitat de les ciutats: Fer que les ciutats siguin compatibles amb el creixement econòmic i la preservció de la biodiversitat. 13. Sobretot a partir de l’aparició del cotxe i de la seva expansió, l’enfocament de l’espai públic canvia: els cotxes prenen importància i la seguretat s’ha de garantir. Però des dels anys vuitanta del segle XX s’està recuperant l’antiga valoració de l’espai públic. 14. Està a favor de recuperar l’aspecte més sociabilitzador de l’espai públic. Es concreta a través de mots que utilitza (substantius, verbs, adverbis...): afortunadament, malaltia, corregir... 15. El narrador fa referència als espais públics i la seva aplicació en positiu al llarg de la història fins a l’aparició del cotxe que és qui és fa amo d’aquests espais. Tot i que, des dels anys vuitanta del segle XX es tendeixi a recuperar aquella primera visió dels espais públics, de la qual cosa s’alegra, tot i que també indica que vol que es faci de manera sostenible. 16. Resposta oberta.

Activitats pàgina 36

1. a) adversativa, b) disjuntiva, c) copulativa, d) distributiva. pàgina 41

2. Resposta semioberta. Model: a) Que els exàmens s’acumulin a fi de trimestre és un problema difícil de resoldre. b) Recordar la infantesa provoca melangia. c) Que les convocatòries de setembre hagin estat anul·lades significa per a molts estudiants la repetició del curs. d) No és aconsellable manipular aliments. e) Rebre els nous alumnes és una feina dels tutors. 3. a) La lliure expressió va ser una conquesta de la democràcia. b) La lluita contra la pobresa és el repte del nou mil·lenni. c) La ignorància de la història suposa repetir-ne els errors. d) Va ser molt difícil l’alliberament dels ostatges. e) El trasplantament d’òrgans a humans ha estat un gran avenç de la cirurgia. 4. a) S’arrisquen que els expulsin de l’associació. (CR) b) No sempre és fàcil combatre la peresa. (subjecte) c) Va preguntar si podien fer la feina plegats. (CD) d) Els caçadors desitjaven que l’època de veda finalitzés aviat. (CD) e) M’agradaria que el viatge programat fos un èxit. (subjecte) f) No s’adona que la pell també registra el pas del temps. (CR) 14

5. a) En Joan és qui t’ha traït. (Atr) b) Tinc el pressentiment que el partit acabarà amb un empat. (CN) c) La solució és preparar-se l’examen amb uns dies d'antelació. (Atr) d) Els pares van estar molt contents que els preparéssim una festa sorpresa. (CAdj) e) Estic segur de guanyar les oposicions. (CAdj) f) La sensació que tots érem una família va durar poc. (CN) 6. Subjecte / CD a) Li va prometre que aniria a la sessió inaugural. (CD) b) En aquests temps és difícil de fer-se entendre. (subjecte) c) No és convenient que presentis el teu amic als pares. (subjecte) e) Li interessa molt que li organitzem una cita amb el director general. (subjecte) f) Davant de tots els assistents vam exposar que no teníem dret a vot. (CD) CD / CR a) Li va suggerir de tornar a sortir amb ell. (CD) b) No s’acostuma que el prenguin per l’escarràs de l’empresa. (CR) c) S’arrisca que tot li vagi de mal en borràs. (CR) d) Ens va prometre de dur-nos al cinema dimarts. (CD) e) S’abstindrà de votar a les properes eleccions. (CR)

pàgina 42

CN / CR a) Té la confiança que l’ascendiran el mes vinent. (CN) / Confia que l’ascendiran el mes vinent. (CR) b) S’interessa que organitzem un bon fi de curs. (CR) / Té interès que organitzem un bon fi de curs. (CN) c) S’acostuma que el tractin bé. (CR) / Té el costum de tractar-nos bé. (CN) d) Té la disposició d’entrar en combat. (CN) / Es disposa a entrar en combat. (CR) e) Es penedeix del que ha dit. (CR) / L’atreviment que té és fora de lloc. (CN) CN / CAdj a) Té la certesa que els seus amics l’ajudaran. (CN) b) Estava content que li apugessin el sou. (CAdj) c) El meu fill és capaç de fer la prova de resistència. (CAdj) d) La confiança de ser els vencedors provocà que juguessin malament. (CN) e) El treball i l’estudi són difícils de compaginar. (CAdj) CAdj / Subjecte a) És fàcil que perdem les eleccions. (subjecte) b) Estic encantat de presentar-me com a delegat. (CAdj) c) És important que t’assegurin a la feina. (subjecte) d) Estem segurs que aconseguirem els nostres propòsits. (CAdj) e) Convé que avaluem les conseqüències dels desastres naturals. (subjecte) 7. Resposta semioberta. Model: a) Va demanar que el substituïssin. (CD) b) Escoltar és signe d’intel·ligència. (subjecte) c) Em molesta que sempre guanyis tu. (subjecte) d) Es penedia de tot el que havia fet. (CR) e) Va recomanar-los d’acabar tota la feina. (CD) f) Vol que fem les paus. (CD) g) És feliç de trobar-se amb els amics. (CAdj) h) Tancar-se en una església de manera indefinida recorda vells temps. (subjecte) i) Assegura’t que tot estigui en condicions. (CR) j) No has de pensar mai a trencar les negociacions. (CR) 15

8. a) Els va assegurar que arribaria d’hora. (CD) b) Em molesta que no confieu en mi. (subjecte) c) Resulta difícil d’entendre el problema. (subjecte) d) Es va oblidar de portar la calculadora. (CR) e) És incapaç de recordar res. (CAdj) f) No sabien si presentar-se d’etiqueta. (CD) g) Volia que li donessin una nova oportunitat. (CD) h) Tinc por que m’enxampin. (CN) i) No sap encarregar-se de la germana petita. (CD) j) Va renunciar que li exposessin els quadres. (CR) k) No m’agrada que em parlin amb aquest to. (subjecte) l) Us recomano que li feu una visita. (CD) m) Era feliç de retrobar-se amb la colla de l’estiu. (CAdj) n) Està content que el portin a passejar. (CAdj) o) M’agrada que portis arracades al melic. (subjecte) p) Estalviar per a la vellesa és signe de prudència. (subjecte) 9. a) identitat de subjectes b) subjecte genèric c) subjecte genèric d) identitat de subjectes e) subjecte genèric

pàgina 43

10. Resposta semioberta. Model: Nat la contemplava esbalaït i li preguntà qui era. Ella li va respondre que era la Mort. Nat, sorprès, li tornà a repetir la pregunta, i ella, en respondre per segona vegada, va demanar-li de seure perquè gairebé s’havia trencat l’espinada i estava tremolant com una fulla. Nat encara va preguntar-li un tercer cop qui era; ella va a tornar a respondre el mateix i li demanà un got d’aigua. Nat no entenia res i demanava explicacions. La Mort li féu notar el vestit negre i la cara emblanquinada per demostrar-li que deia la veritat, així com el fet que no era carnaval, i tot seguit tornà a demanar-li un got d’aigua amb certa impaciència. Nat va insinuar que es tractava d’una broma, però la Mort li va deixar anar un seguit de preguntes, com si tenia cinquanta anys, si es deia Nat Ackerman, si vivia al carrer Pacífic 118, tot afirmant que aquestes dades figuraven en una targeta de visita que li va mostrar després de remenar-se les butxaques. Finalment, Nat li preguntà què volia d’ell, i com que la Mort se sorprengué que li fes una pregunta tan òbvia, Nat va concloure que es devia tractar d’una broma, ja que gaudia d’una salut perfecta. 11. a) Parla, parla i no sap què diu. (pronom) b) Pregunta-li si vindrà al funeral del veí. (conjunció) c) M’has de dir quants nois convidaràs a la festa. (determinant) d) Li va demanar qui assistiria a l’acte. (pronom) e) Pregunta-li què vol per sopar. (pronom) 12. Què (pronom) rumia el príncep? Rumia què (pronom) farà en el futur, quan hereti el regne, com (pronom) governarà, quines (determinant) innovacions introduirà i quina (determinant) dona triarà perquè s’assegui al seu costat, al tron. 13. a) Va dir-li-ho. b) Els ho recomanava. c) Fes-ho. d) S’hi va acostumar. e) Se’n penedí. f) Hi renuncià. g) Els ho explica. h) S’hi exposà. 16

pàgina 47

14. a) Les tisores amb què m’he tallat són de punta fina. b) La premsa que havia lluitat per la llibertat d’expressió està controlada per grups de pressió. c) Els infants del tercer món de qui tothom parla segueixen sense futur. d) El pintor les obres del qual són molt cotitzades és parent meu. e) La corrupció contra la qual van lluitar segueix vigent. 15. a) Aquelles senyores viuen en un indret aïllat. La parla de les senyores és tan genuïna. b) La pel·lícula no és gens comercial. Jo t’he recomanat la pel·lícula. c) La depressió té causes hereditàries. Ell ha lluitat tant contra la depressió. d) El ritme de vida és massa elevat. Ell s’ha acostumat a un ritme de vida. e) Ha escrit un article. Ningú no ha volgut publicar aquest article. 16. Clàusules adjectives especificatives: a), e), f). Clàusules adjectives explicatives: b), c), d), g). 17. Totes les oracions subratllades fan de complement del nom que qualifiquen, l’antecedent, que tenen immediatament al davant. Posem entre parèntesis la funció del pronom relatiu: a) L’escrit que hem redactat tots plegats està molt ben documentat. (CD) b) Els dies que hem passat a la vora del mar són inoblidables. (CD) c) La taula on escric és massa baixa. (CCLloc) d) Hem negociat un contracte algunes clàusules del qual no s’ajusten a la normativa legal. (CN) e) El minyó a qui vas donar aquell present viu amb els seus oncles. (CI) f) El deute que vam contraure ens té lligats de peus i mans. (CD) g) El càrrec al qual vas renunciar presentava grans avantatges econòmics. (CR) h) No tenen cap referència de la persona a qui han contractat. (CD) i) El poble on he viscut la meva infantesa és ple de ginesta florida. (CCLloc) j) El jersei que t’has comprat no et durarà pas gaire. (CD) k) El canvi del qual tothom parla tant no es produirà fins l’estiu. (CR) l) El conte de pirates que hem escrit sembla original de debò. (CD) m) El recipient on llencem la brossa està ben atrotinat. (CCLloc) n) Les malalties que necessiten més dotacions econòmiques són la sida i el càncer. (subjecte) o) Els concursants a qui van lliurar les medalles s’han preparat físicament durant tot l’estiu. (CI) p) L’any que vas néixer va esclatar la Segona Guerra Mundial. (CCTemps) q) El teatre el nom del qual és d’un escriptor famós obrirà les portes al mes de maig. (CN) r) El noi en qui pensa la teva germana és un tronera. (CR) s) El moment històric que reflecteix la novel·la és apassionant. (CD)

pàgina 48

18. Resposta oberta. 19. Les oracions subratllades fan de complement del nom destacat en negreta. Els pronoms fan tots la funció de subjecte. Hi ha també la casada del disset que sempre porta shorts, i el maricó del dotze, que viu sol i rep visites. Hi ha els del deu, que aquest any estrenen cotxe i tenen gos a totes les botigues i la rossa del vint, que pren el sol sense sostenidors i té minyona. Hi ha la nena del vuit, que aquest estiu 17

ha menstruat per primera vegada i la vídua eixorca del divuit que maldiu de tothom. Hi ha tres donzelles que es banyen nues d’amagat i es palpen mútuament en eixugar-se i riuen. Hi ha botiguers gasius i un vell que surt cada tarda amb un caçapapallones i quan és lluny espia les parelles. Hi ha un funcionari retirat, que beu més del compte els dissabtes. Hi ha adulteris d’una tendresa fonda, insospitada, i subrepticis cobriments de cor que en el record esdevindran falenes. Hi ha gent grisa i cansada; hi ha la gent de tot arreu, que un dia qualsevol es veu en un mirall, i ja no té coratge ni vergonya per trencar-lo. 20. Totes les oracions subratllades fan de complement del nom destacat en negreta i entre parèntesis assenyalem la funció del pronom. La nit del seu aniversari, en Max no va aclucar els ulls. Mentre els altres dormien, va esperar la fatal arribada d’aquella matinada que (subjecte) havia de marcar el comiat final al petit univers que (CD) s’havia forjat al llarg dels anys. Va passar les hores en silenci, estès al llit amb la mirada perduda en les ombres blaves que (subjecte) ballaven al sostre de la cambra, com si esperés veure-hi un oracle capaç de dibuixar el seu destí a partir d’aquell dia. Agafava amb la mà el rellotge que (CD) el seu pare havia forjat per a ell. Les llunes somrients de l’esfera brillaven en la penombra nocturna. Tal vegada elles tindrien la resposta a totes les preguntes que (CD) en Max havia començat a col·leccionar des d’aquella mateixa tarda. 21. Conjunció: a), b), d), g).

Pronom: c), e), f), h), i).

pàgina 49

22. a) Tenia el neguit que no superéssim les proves. (substantiva) b) El neguit que té és infundat. (adjectiva) c) La preocupació que compartim és una bona quimera. (adjectiva) d) No comparteixo la preocupació que tothom hagi de repetir curs. (substantiva) e) La situació que tothom hagi de sortir de les aules a la mateixa hora és insostenible. (substantiva) f)L’esperança que guia la nostra feina és la desqualificació de la intolerància. (adjectiva) g) Tenim l’esperança que la intolerància sigui desqualificada en tots els tribunals europeus. (substantiva) h) El cas que hi hagi persones aforades en aquesta inculpació és alarmant. (substantiva) i) El cas que porta el tribunal suprem afecta persones aforades. (adjectiva) 23. a) El que diu és incert i poc documentat. b) No recorda qui el va visitar a l’hospital. c) Els qui beuen massa els dissabtes dormen tot el diumenge. d) No facis cas del que et diuen aquells dropos. e) Estudia el que entra a l’examen. 24. a) No ets conscient de les coses que fas. b) Pensa en les persones que no han tingut les mateixes oportunitats que tu. c) Destria les persones que són amics de veritat. d) Recorda’t de la feina que encara has de fer. e) S’estima la gent que el lloa sense fonament. 18

25. Resposta oberta. 26. a) El que diu és prou assenyat. (subjecte) b) No expliquis el que hem fet avui. (CD) c) Ho tornarà a qui li ho va deixar. (CI) d) No et refiïs de qui no coneixes. (CR) e) Tothom qui tingui gana ha de seure ràpidament. (subjecte) f) Va recordar el que havíem de fer. (CD) g) Reclama la pòlissa a qui et va fer l’assegurança. (CI) h) Aquell noi és qui ha organitzat els castells al poble. (Atr) i) La sort dels que van baixar a la cova és a mans de l’atzar. (CN) pàgina 50

27. a) CD b) CD (Avui hem fet això) c) CI (Ho va deixar a algú) d) CD (No coneixes algú) e) subjecte (Algú té gana) f) CD (Havíem de fer això) g) subjecte (Algú et va fer l’assegurança) h) subjecte (Algú ha organitzat els castells al poble) i) subjecte (Algú va baixar a la cova) 28. adjectives / substantives de relatiu a) El cas que et van encomanar sembla perillós. (adjectiva, CN) b) El que diu en Pep és mentida. (substantiva de relatiu, subjecte) c) Els qui escriuen amb ploma fan més bona lletra. (substantiva de relatiu, subjecte) d) El món que descrius no existeix. (adjectiva, CN) e) No pararen de molestar el noi que havia entrat darrer. (adjectiva, CN) f) Va recomanar prudència als qui viatjaven amb autocar. (substantiva de relatiu, CI) g) No facis allò que t’han prohibit. (substantiva de relatiu, CD) h) El perfil que vas dibuixar era exacte. (adjectiva, CN) i) Explica’m tot el que et va passar. (substantiva de relatiu, CD) substantives completives / substantives de relatiu a) El director de teatre creu que l’obra estarà enllestida a l’octubre. (substantiva completiva, CD) b) Els qui comprin l’entrada aquesta setmana tindran un 50% de descompte. (substantiva de relatiu, subjecte) c) No va saber el que li havien demanat. (substantiva de relatiu, CD) d) Torna-ho a qui t’ho va deixar. (substantiva de relatiu, CI) e) No sabien trobar la solució del problema. (substantiva completiva, CD) f) Acostuma’t a fer-te el llit. (substantiva completiva, CR) g) Va confiar que li retornarien l’original. (substantiva completiva, CR) h) Explica’m el que t’ha succeït avui. (substantiva de relatiu, CD) i) Que arribis tard no preocupa ningú. (substantiva completiva, subjecte) j) Tots els qui embarquin l’equipatge s’exposen a perdre’l. (substantiva de relatiu, subjecte / substantiva completiva, CR) adjectives / substantives completives a) Digues-li que faci aviat les maletes. (substantiva, CD) b) Les maletes que vam preparar no es podien tancar. (adjectiva, CN) c) Recorda bé la primera feina que va tenir. (adjectiva, CN) d) Fomentar l’educació i la cultura és una consigna governamental. (substantiva, subjecte) e) No em sembla bé que sempre et surtis amb la teva. (substantiva, subjecte) f) El dinar que farem avui serà suculent. (adjectiva, CN) 19

29. Resposta oberta. pàgina 51

30. a) L’article que has consultat (adjectiva, CN, CD) està molt ben documentat. b) L’assistència hospitalària, que genera tants dèficits (adjectiva, CN, subjecte), dóna cobertura a tot aquell qui l’ha de menester. c) Era impossible de resoldre els embolics (substantiva, subjecte) que va crear (adjectiva, CN, CD). d) Les conclusions a què es referí el parlamentari (adjectiva, CN, CR) tingueren un gran ressò periodístic. e) Vendre samarretes a bon preu (substantiva, subjecte) és un recurs que practiquen els estudiants (adjectiva, CN, CD) que volen viatjar (adjectiva, CN, subjecte). f) No sap fer la ressenya de la bibliografia del treball (substantiva, CD) que ha de lliurar (adjectiva, CN, CD). g) El treball que has de consultar (adjectiva, CN, CD) és una tesi doctoral l’únic exemplar de la qual és a la biblioteca de Sant Cugat (adjectiva, CN, CN). h) Els qui han preparat el sopar (substantiva de relatiu, subjecte, subjecte) diuen que guardis bé (substantiva, CD) el que t’ha sobrat a la carmanyola (substantiva de relatiu, CD, subjecte). i) Es va adonar massa tard del que el públic demanava en aquell moment (substantiva de relatiu, CR, CD). j) L’objectiu que ens hem proposat (adjectiva, CN, CD) és eliminar la intolerància. 31. Quan va néixer Dani, ja vaig començar a preguntar-me per què el teu germà s’havia volgut casar amb mi (substantiva interrogativa, CD). Després ho vaig anar entenent. Són coses que trobes tota sola (adjectiva, CN). Hi ha homes que es casen per tenir qui els cusi la roba, i els faci el menjar, i els doni els remeis quan estan malalts (adjectiva, CN). Les il·lusions duren poc. I el que fa més mal (substantiva de relatiu, CAtr) és adonar-te que no n’havies d’haver tingudes (substantiva, CR). Un dia et casaràs i potser seràs feliç i pensaràs que jo anava equivocada (substantiva, CD). La vida és alegre o trista, segons com la miris. De vegades penses que no saps viure (substantiva, CD). O t’imagines que n’hi ha que són feliços (substantiva, CD) i aleshores tot els sembla més bonic: potser un dia o altre et tocarà. 32. Activitats a) i b). La c) és resposta oberta:

Oracions substantives

• • • • • •

Oracions adjectives

• que (subjecte) el veu en algun racó dels Estats Units d’Amèrica, especialment en supermercats i benzineres (CN) • que (subjecte) no es resignen a viure sense el seu estimat Rei del Rock (CN) • que (subjecte) l’acompanyaven sempre (CN) • que (subjecte) estava sonant (CN)

33. a) el que b) qui c) els qui d) el qual e) (d)el que f) els qui g) la qual h) les qui i) la qual 20

que que que que que que

va morir el 16 d’agost de 1977 (subjecte) Elvis Presley encara és viu (CAdj) Elvis viu a l’Àfrica (CD) està en companyia de Jim Morrison (CD) a la tomba de Graceland hi ha enterrada una altra persona (CD) Elvis encara sigui viu (subjecte)

34. a) La bicicleta les rodes de la qual estan punxades és de segona mà. b) Vam fer un examen les preguntes del qual eren d’un curs superior. c) Van cometre un atemptat el mòbil del qual era provocar un cop d’eEstat. d) Hem visitat un poble la gent del qual és molt acollidora. e) Aquella noia el promès de la qual és fill del doctor Planes està passant per un mal moment. f) La pel·lícula el protagonista de la qual és en R. R. està feta a Xile. g) Aquella escola les aules de la qual són molt espaioses ha tancat per manca de matrícula. h) El curs la matrícula del qual era caríssima no ha respectat les demandes dels estudiants. i) Hem conegut una noia la germana de la qual treballa a Brussel·les. j) Encara no he llegit el llibre l’autora del qual és veïna meva. 35. Resposta oberta. pàgina 54

36. Resposta oberta. 37. a) de què / del qual (t’he parlat del negoci) b) amb qui / amb els quals (vaig anar d’excursió amb els companys) c) a qui / al qual (us haureu d’adreçar al recepcionista) d) amb què / amb el qual (rento la roba amb el detergent) e) en qui / en la qual (confio en la gent) f) a qui / a la qual (he lliurat els beneficis a la institució) g) contra què / contra els quals (lluita contra els ideals) 38. a) b) c) d) e) f) g)

El distribuïdor amb qui / amb el qual treballo té molts contactes. La casa les finestres de la qual són de fusta és molt antiga. L’estudiant de qui / del qual tant parla tothom és inofensiu. M’agrada anar al poble on / en què / en el qual va viure la meva mare. Havia d’espavilar-me tot sol, la qual cosa / cosa que em va alegrar molt. La situació en què / en la qual em trobo és fruit de decisions equivocades. És impressionant capbussar-se en la cova les aigües de la qual són tan clares.

39. a) b) c) d)

de la qual que a qui / al qual on / en què / en la qual

e) de què / de la qual f) amb qui / amb el qual g) cosa que / la qual cosa

40. a) b) c) d)

a qui / al qual del qual on / en què / en el qual des d’on / des del qual

e) que / el qual f) en qui / en la qual g) on / en què / en la qual

pàgina 56

41. Resposta oberta. 42. Resposta oberta. 43. a) b) c) d) e) f) g) h) i)

És tan despistat com la seva germana. (comparativa) Tot i que no hi ha cap núvol, el temps canviarà a migdia. (concessiva) Era tan loquaç que fins i tot els adults quedaren muts. (consecutiva) Recollirem diners per contribuir a una causa humanitària. (final) Escriu el poema tal com indiquen les normes de versificació. (mode) Quan acabi la temporada turística, els treballadors tornaran a casa seva. (temps) Malgrat que les previsions eren incertes, s’arriscaren a jugar. (concessiva) Si tens capacitat de decisió, escolliràs el que més et convingui. (condicional) Va actuar d’aquella manera perquè no li deixaren altra opció. (causal) 21

44. a) Escoltaren el concert asseguts a la gespa. (mode) b) En tornar de vacances, comprarem el material escolar. (temps) c) Feien els deures tot mirant la televisió. (mode) d) Esperant l’autobús, xerraren una bona estona. (temps) e) Participaren en el torneig convençuts de la superioritat del seu equip. (causa) f) En acabar la cursa, tornaren a casa. (temps) g) Commoguts per la desgràcia, assistiren els accidentats. (mode) h) Responent totes les preguntes, guanyaren el concurs. (causa) i) En sortir el sol, iniciarem l’ascens a la Pica d’Estats. (temps) 45. Resposta oberta. pàgina 57

46. Les construccions incorrectes són a les oracions b), c), d), e), h), i). S’han de corregir unint les dues proposicions amb la conjunció i. Per exemple: Ensopegà per l’escala i caigué de formanera estrepitosaaparatosa. 47. a) Baldament ho empenyorin tot, no cobriran el dèficit. (concessiva) b) Atès que hi ha majoria absoluta, reformarem els estatuts de la companyia. (causal) c) Estudiant com un escarràs no aconseguiràs superar la prova. (concessiva) d) Era tan tossut que ningú no el podia fer canviar d’opinió. (consecutiva) e) Reunirem els socis per tal que coneguin les noves disposicions legals. (final) f) Recollint roba usada aconseguiràs un bon jornal. (condicional) 48. Resposta oberta. 49. a) desigualtat –: l’Estatut d’Autonomia del 1931 / l’Estatut del 1932 – més que b) igualtat :– en Pere / el seu germà – tan com c) desigualtat: – la situació als Balcans ara / fa cinc anys – més que d) desigualtat: – la producció vinícola d’enguany / la de l’any passat – pitjor que e) desigualtat: – la meva generació / la dels meus fills – més que f) desigualtat: – la decoració d’aquesta sala / la decoració de l’estudi – menys que g) igualtat –: Ell(a) / el seu amic Pere – tan com h) desigualtat: – les interferències lingüístiques en les zones urbanes / en les zones rurals – més que i) desigualtat: – el color verd / el taronja – millor que 50. Resposta oberta. pàgina 58

51. Causals: a), d), f). Finals: b), c), e). 52. Resposta semioberta. Model:

22

Condició a) si b) posat que c) tret que d) a menys que e) a condició que

Finalitat a) per b) a fi de c) per tal que d) per tal de e) per

Causa a) perquè b) vist que c) com que d) per tal com e) ja que

Conseqüència a) de manera que b) així que c) tant que d) massa... per e) tanta... que

Concessió a) malgrat que b) tot i c) tot i que d) si bé e) baldament

pàgina 59

53. Text 1 a) Clàusules adverbials: «quan Rob Halford encara...»: simultaneïtat «després d’escoltar la cançó...»: posterioritat «quan havia gravat el disc»: simultaneïtat «després de conèixer...»: posterioritat b) «d’incloure en les seves cançons...»: substantiva de CN «a desmentir-ho tot»: substantiva de CR «que quan havia gravat el disc...»: substantiva de CD «que si volgués posar missatges...»: substantiva de CD «en què havien crescut els dos joves»: adjectiva, CN. Pronom: CCLloc «que si posaven qualsevol disc a l’inrevés...»: substantiva de CD «que demanaven com a indemnització»: adjectiva, CN. Pronom: CD «els que es dediquen a escoltar els discos a l’inrevés»: substantiva de relatiu, Atr. Pronom: subjecte c) Tots els pronoms personals febles marcats en negreta fan de CD. Text 2 a) «quan es desplaçava amb el seu cotxe...»: temps «per veure si les investigacions policials...»: final «com que el tema no es resolia...»: causal «ja que sovint hi ha gent que assegura...»: causal «per extreure’n informació...»: final b) «ha fet córrer molta tinta» ¨ n’ha fet córrer molta (CD)

«quan es desplaçava amb el seu cotxe» ¨ quan s’hi desplaçava (CC Iinstrument)

«van trobar el seu cotxe abandonat» ¨ l’hi van trobar / van trobar-hi el cotxe (C Pred)

«superar el tràngol» ¨ superar-lo (CD)

«assegura haver vist Richey James» ¨ assegura haver-lo vist (CD)

«que estigui senzillament mort» ¨ que senzillament ho estigui (Atr) «que es fa al planeta Terra» ¨ que s’hi fa (CCLloc)

c) «que ja és famós per l’elevat...»: CN de pont. Pronom: subjecte «que s’hi produeixen»: CN de suïcidis. Pronom: subjecte «que tenia clares referències al seu company»: CN de disc. Pronom: subjecte «que assegura haver vist Richey James...»: CN de gent. Pronom: subjecte «que deia haver-lo vist...»: CN de persona. Pronom: subjecte «que li deu fer que...»: CN de gràcia. Pronom: CD «que es fa al planeta Terra»: CN de música. Pronom: subjecte

De la paraula al text pàgina 60

1. [ɔ], [ε], [e], [o], [ɔ], [o], [ɔ], [e], [ɔ], [e], [ɔ], [ε], [ε], [o], [e], [ə], [e], [ε] 2. Resposta oberta. 3. [z], [], [ɾ], [ʎ], [z], [z], [ʃ], [s], [], [s], [r], [z], [s], [r], [s] 4. [d] sonorització, [n] dentalització, [ð] mode d’articulació, [z] sonorització, [γ] mode d’articulació, [ŋ] velarització, [ð] mode d’articulació, [m] labialització, [β] mode d’articulació, [z] sonorització, [d] sonorització. 23

5. sinalefa [əj], elisió, elisió, sinalefa [jə], sinalefa [aw], elisió, elisió, elisió, elisió 6. Accent diacrític: Accent gràfic usat per a diferenciar mots que altrament serien homògrafs. Exemples del text: sóc, té, es, són, pel, dona... pàgina 61

7. Determinants: el, la, el, els, la seva Substantius: carrer, buidor, pas, peus, cops Verbs: era, s’avorria, m’arrabassava, donava Adjectius: buit Quantitatius: massa Adverbis de lloc: sota, pertot, aquí, allà Preposicions: de, amb Conjuncions: i, i, i Pronoms: ell 8. Ja ho he dit - és un verb transitiu perquè porta un CD (ho). Aprenc a veure - és un verb intransitiu, no porta CD. Sóc a les beceroles - és un verb intransitiu, no porta CD. Encara no me’n surto - és un verb intransitiu pronominal, no porta CD. Però ja m’espavilaré - és un verb intransitiu pronominal, no porta CD. 9. a) en - cara - CD, b) la - cara - CD, c) els - ells - CI, d) ‘ls - la gent - CD, e) la-hi - la cara a ell - CD, CI f) les - les cares - CD, CD 10. ser a les beceroles: ser a l’inici d’alguna cosa. sortir-se’n: algú, salvar-se, de compromisos, dificultats, entrebancs, etc., que el destrenyen, sortir airós d’una empresa dificultosa, deseixir-se’n. trobar el desllorigador: trobar allò que ens dóna la solució d’una qüestió, d’un afer, etc., difícil, complicat. 11. No són ben bé sinònims. Trencar: Fer trossos o fragments (alguna cosa dura) colpint-la, prement-la. Estripar: Esquinçar. Rompre, fer trossos amb una estirada. Esbocinar: Fer bocins (una cosa). Desballestar: Destruir el degut enllaç, l’ajust, de les peces de què es compon (un mecanisme, un objecte armat, etc.). 12. Malmetre / espatllar, desar / guardar, entotsolament / aïllament, mudar / canviar, destorbar / molestar, escruixir / pressionar 13. Veure: percebre la imatge (d’un objecte) que els rajos lluminosos que provenen d’aquest formen al fons de l’ull sobre la retina. Veure-s’hi: tenir algú claror suficient per a veure-hi. Aparta’t de davant del llum, que no m’hi veig. 14. a) Fer els ulls grossos. Tolerar, deixar passar, quelcom aparentant no veure-ho. b) No fer cap bon efecte a qui ho veu fer. c) Fingir. d) Fer coses per cridar l’atenció de la gent. e) Escapar d’un greu perill. f) Haver caigut aquesta cosa en poder de qui no ens la tornarà. g) Tenir-li una forta aversió. h) Estar vivament satisfet. i) Ésser curt de gambals o excessivament ingenu. 15. Àmbit: no especialitzat, Emissor/receptor: sense coneixements, Formalitat: baixa, Funció del llenguatge: poètica, Finalitat: eina de treball. 16. Resposta oberta. 24

3. EL LÈXIC Comentari pàgina 65

1. Tema: la fama Tipus de títol: temàtic Visió del món: pessimista i irònica 2. Mite de Jonàs i la balena: El llibre de Jonàs forma part de l'Antic Testament. Es va posar per escrit durant el segle VIII aC. Narra una coneguda història, que comença quan Jonàs va ser enviat per Déu a profetitzar a Nínive. Durant la travessa marítima el vaixell va patir una gran tempesta. Els mariners creien que era culpa de Jonàs i el van llançar al mar, on se'l va empassar una balena. Després d'uns dies de meditació, la balena el va vomitar en una platja perquè pogués seguir les ordres de Déu. El Nou Testament veu una prefiguració de la mort i resurrecció de Jesús, ja que Jonàs va estar tres dies al ventre de la balena i va tornar a la vida. La història és un signe de la misericòrdia divina. 3. Resposta oberta. 4. Gènere i tipologia textual: narrativa, conte literari 5. Tipus de progressió temàtica: progressió de tema constant 6. Estructura: circular Temps: Una milmilionèsima de segon, tot i que també hi ha flashbacks que ens remeten al passat més immediat o més remot de la vida d’Enric Sanoi. Espai: el mar Mediterrani Personatges: Enric Sanoi, el protagonista Mòbil: Mentre neda és engolit per una balena, segons creu ell, tot i que, realment, resulta tractar-se d’un hidroavió. Conflicte: Enric Sanoi és engolit mentre fa submarinisme i això el fa reflexionar sobre la pròpia existència. Quan ho ha resolt positivament tot, s’adona que no ha estat engolit per una balena, com pensava, sinó per un hidroavió, que l’està llançant a un bosc en flames. 7. Tipus de narrador: narrador omniscient total 8. Relat: Enric Sanoi és engolit mentre fa submarinisme i veu en això la manera d’escapar de la seva vida insípida, perquè creu que no només que podrà sortir d’aquesta sinó que ho podrà utilitzar en aquest sentit. La realitat, però, el precipita a la mort. 9. Fets externs: Enric Sanoi és engolit per un hidroavió que el precipita a un bosc en flames. Sentiments del protagonista: S’adona que la seva vida és banal, veu en la situació que es troba la possibilitat de capgirar-ho, quan és conscient de la realitat de la situació es veu precipitat de manera inevitable a la mort. Passa, per tant, d’un estat d’angoixa a un estat d’eufòria per tornar a un estat d’angoixa encara major. 10. Descripció protagonista: El protagonista és un home que ha passat per la vida sense pena ni glòria; tot i que havia estat una jove promesa, la rutina laboral l’ha convertit en aquest home gris que és. Se n’adona ara que es veu en una situació límit i pretén capgirar-ho. Trets essencials: ensopit i rutinari. 11. Sentit del títol: El títol refelecteix un complex joc de paraules entre allò que és abstracte o simbòlic i allò que és real. En primer lloc, el protagonista està alhora entre el cel (glòria - caient des de l’avió) i l’infern (vanaglòria - bosc en flames). Val a dir que la vanaglòria era el vuitè pecat capital, eliminat per Sant Tomàs d’Aquino, per això podem suposar que el protagonista peca de vanaglòria, per tant, va a l’infern. Fixe’m-nos que l’oficina és descrita per l’autor com una mena de purgatori: «L’oficina no és un lloc celestial, tampoc és un lloc infernal.» En segon lloc, podem afegir-hi un joc de paraules entre la caiguda física i la moral, així com la distància curta, física, entre el cel i la terra en una caiguda lliure i la distància curta, simbòlica, entre la glòria i la vanaglòria. 12. Joc de paraules final: La distància entre la glòria i la vanaglòria és ínfima i feta de fum. Tot i que podria tractarse d’una expressió metafòrica, el valor que té és el de la realitat: ínfima, una milmilionèsima de segon, i de fum, perquè hi ha un incendi. Aquesta és la distància entre el futur que ell havia albirat per a ell mateix i la realitat amb què es troba de sobte. 13. Resum: Enric Sanoi s’adona que la seva vida és grisa, massa grisa, quan mentre estava fent submarinisme es veu engolit per algú o per alguna cosa. Això el fa reflexionar i pensa que cal donar un gir a la seva vida i que la situació en què es troba el pot ajudar, perquè pensa que ha estat engolit per una balena i que podrà sortir-se’n. Enmig d’aquest estat d’eufòria i excitació, però, s’adona que no hi ha salvació possible, que realment ha estat engolit pel dipòsit d’un hidroavió que el precipita sobre un foc en flames. I no només no en podrà sortir en vida, sinó que, a més, fins i tot la seva mort serà ridícula, ja que acabarà enmig d’un bosc cremat vestit d’home granota. 25

14. Resposta oberta.

Activitats pàgina 69

1. cag-an-er, pols-egu-era, amag-at-all, terr-ass-à, flam-ar-ada, cost-an-er, en-jog-ass-ar, pedr-eg-am, en-fein-ass-at, peix-at-er, crid-an-er 2. avant-projecte (tònic), inter-posar (tònic), bes-avi (àton), des-arrelar (àton), post-guerra (tònic), dis-sort (àton), esfullar (àton), sub-apartat (àton), pre-història (tònic), trans-córrer (àton), con-viure (àton), extra-ordinari (tònic) 3. Resposta semioberta. Transatlàntic, semivocal, menysprear, malpensar, exdiputat, col·lateral, infrahumà, perdurar, antinacionalista, desfer, postpart, inadequat, extraordinari, avantbraç 4. a-pamar (verb) - pam (substantiu), in-servible (adjectiu), contra-atacar (verb), mal-viure (verb), em-benar (verb) bena (substantiu), super-home (substantiu), in-flamar (verb) - flama (substantiu), ex-diputat (substantiu), a-consellar (verb) - consell (substantiu), des-ossar (verb) - os (substantiu), sobre-càrrega (substantiu), es-fullar (verb) fulla (substantiu), des-natar (verb), nata (substantiu), il-legible (adjectiu), in-toxicar (verb) - tòxic (adjectiu). 5. pseudo = fals, espuri. Pseudocristià = fals cristià post = darrere, després. Postguerra = després de la guerra. con = ensems amb, en comú. Conviure = viure amb algú. pre = abans, davant. Prejudici = jutjar abans de conèixer. ex = fora. Exportar = portar a fora. sobre = abundància. Sobrealimentació = alimentació en abundància, en excés. anti = oposició, contra. Antihigiènic = que no és higiènic. des = oposició. Desfullar = llevar les fulles. arxi = superlatiu. Arximilionari = més que milionari. re = tornar. Redreçar = tornar a la seva posició. pre = abans, davant. Pressentir = sentir abans que passi. sobre = damunt. Sobrenatura = per damunt del que és natural o normal. 6. deslleial, inhumà, discontinuïtat, il·lògic, analfabet, dissort, inexacte, irregular, amoral, irremeiable, ingrat, infidel, exculpar, asimètric, disconformitat, inacceptable 7. Resposta oberta. 8. a) l’anomenis, b) van nomenar; a) senyalen, b) assenyalen; a) aguaita, b) guaita; a) abasta, b) basta; a) encreua, b) creuen pàgina 73

9. codony-er (nominal), lent-itud (adjectival), defici-ència (nominal), gall-iner (nominal), a-terr-atge (nominal), lletj-or (adjectival), clau-er (nominal), fix-ació (adjectival), discre-ció (adjectival), xerr-adissa (verbal), malalt-ia (adjectival), ros-er (nominal), brut-ícia (adjectival), mati-n-ada (nominal) 10. Sufixos valoratius: a) cotx-arro (augmentatiu), b) noi-et (diminutiu), veu-arra (augmentatiu), c) animaló (diminutiu), d) homenet (diminutiu), metjastre o medicastre (pejoratiu-augmentatiu) 11. Resposta semioberta. a) peu-arro/augmentatiu valoratiu (substantiu), b) bud-ista/doctrina (substantiu), c) besti-esa/qualitat (substantiu), d) fals-a-ment/acció i efecte (adjectiu), e) frega-dissa/acció i efecte (verb), f) ximple-ria/qualitat (adjectiu), g) sucrera/lloc (substantiu), h) dign-itat/qualitat (adjectiu), i) amag-atall/lloc (verb), j) en-negr-ir/acció (adjectiu), k) humidificador/agent (adjectiu), l) financ-er/activitat (verb), m) fust-er/ofici (substantiu), n) menj-ador/lloc (verb), o) bisbe-tó/diminutiu valoratiu (substantiu) 12. codony, condonyer, codonyerar; mongeta, mongetera, mongetar; nou, noguer, noguerar; meló, meloner, melonar; cirera, cirerer, cirerar; carbassa, carbassera, carbasserar; oliva, olivera, oliverar; patata, patatera, patatar; figa, figuera, figuerar; rellotger, rellotger, rellotgeria; porta, porter, porteria; teula, euler, teuleria; pastís, pastisser, pastisseria; carn, carnisser, carnisseria; jardí, jardiner, jardineria; sabata, sabater, sabateria; cafè, cafeter, cafeteria; gelat, gelater, gelateria 13. decorador, massatgista, paracaigudista, boletaire, enginyer, aprenent, estudiant, cirurgià, pintor, teixidor, llogater, sardanista, ocellaire, perruquer, firaire, ferreter, boxador, comerciant, ermità 26

14. Colzada. Cop Setmanada. Mesura Rucada. Acció pròpia de Feinada. Col·lectiu Ventada. Acció pròpia de Migdiada. Període de temps Fornada. Col·lectiu Garrotada. Cop Pallassada. Acció pròpia de Llevantada. Acció pròpia de Favada. Col·lectiu Clatellada. Cop Costellada. Cop Perdigonada. Cop Castanyada. Col·lectiu Catalanada. Acció pròpia de Galtada. Cop Quixotada. Acció pròpia de 15. a) exactitud, b) dignitat, c) discreció, d) pobresa, e) pulcritud, f) rectitud, g) tranquil·litat, h) ignorància, i) petitesa, j) avidesa, k) avarícia, l) fredor. Totes comparteixen el valor: qualitat de i l’abstracció. 16. Derivats nominals: sol - solitud - solista, alt - altura - altitud, fosc - foscúria - foscor, ample - amplitud -amplària, tendre - tendresa - tendror, ximple - ximplet - ximpleria, magre - magresa - magrícia, àvid - avidesa - aviditat, rígid - rigidesa - rigiditat, nu - nuesa - nuditat, trist - tristesa - tristor, clar - clarícia - clariana, gros - grossesa grossària, abundant - abundància - abundor, llarg - llargària - llarguesa, brut - brutícia - brutor, amarg - amargor - amarguesa, brau - bravesa - bravura, lleuger - lleugeresa - lleugeria, rústic - rusticitat - rustiquesa, coix coixesa - coixera, gran - grandesa - grandària pàgina 74

17. Resposta semioberta. a) jovenalla, sardinada, carreró, magnolier b) enyorança, riallades, infantesa c) bastonada, fadrina, consentiment d) dringadissa, cristalleria e) raonable, comunisme f) piuladissa g) xicalla, escampadissa, menjador, casalot 18. brevetat, brusquedat, crueltat, bondat, seguretat, publicitat, ingenuïtat, vaguetat, sequedat, igualtat, arbitrarietat, homogeneïtat, dignitat, lleialtat, simultaneïtat, castedat, vacuïtat, maldat, escassetat, falsedat, perpetuïtat, humiltiat, claredat, tenuïtat, fluixedat, contrarietat, austeritat, prolixitat, honestedat, vanitat 19. a) tenuïtat, b) austeritat, c) arbitrarietat, d) vacuïtat, e) vanitat 20. a) visió, corrupció, b) interrupcions, recepció, detenció, c) possessió, absorció, fusió, d) supressió, correccions, divisió, e) obsessió, abolició 21. ajudar - ajut (regressiu), acabar - acabament, renunciar - renúncia (regressiu), manllevar - manlleu (regressiu), guanyar - guany (regressiu), aclarir - aclariment, abolir - abolició, punir - punició, conèixer - coneixement, mantenir - manteniment, ensenyar - ensenyament, recomanar - recomanació, avançar - avanç (regressiu), recordar - record (regressiu), cridar - crit (regressiu), abonar - abonament, retallar - retall (regressiu), esdevenir - esdeveniment, créixer - creixement, exhibir - exhibició, aparèixer - aparició, discordar - discordança, recar - recança 22. Segons la conjugació porten a (primera), e (segona) i i (tercera) -acabament, aclariment, coneixement, manteniment, ensenyament, abonament, esdeveniment, creixement -abolició, punició, recomanació, exhibició, aparició -discordança, recança 27

pàgina 76

23. muntany-enc (nom), amarg-ant (adjectiu), encoman-adís (verb), malalt-ís (adjectiu), esgarrif-ós (verb), dificult-ós (nom), ciutad-à (nom), divisi-ble (nom), negr-enc (adjectiu), pix-an-er (verb), abund-ant (verb), soroll-ós (nom), trist-oi (adjectiu), cap-arrut (nom), baix-íssim (adjectiu) 24. andorrà, francès, montcadenc, sabadellenc, menorquí, afganès, asturià, hongarès, alacantí, rossellonès, argentí, londinenc, uruguaià, japonès, montserratí 25. a) esquerrà, que se serveix de la mà o el peu esquerre en allò en què la generalitat de les persones empren la mà dreta o el peu dret. b) comprensible, que pot ser entès. c) banyut, que té banyes. d) defectuós, que té defectes. e) caparrut, que s’ha ficat una cosa al cap i no vol cedir ni renunciar-hi. f) marí, que viu al mar. g) menjables, que no es poden menjar. h) malaltís, que mostra una disposició habitual a estar malalt, que té poca salut. i) enraonador, que es plau a enraonar. j) perceptible, que pot ésser percebut. k) rondinaire, que sempre està disposat a rondinar. 26. a) cregut (verb), b) governable (verb), c) ploranera (verb), d) negrenc (adjectiu), e) illenc (substantiu), f) ermità (substantiu), g) gegantí (substantiu), h) enginyosa (substantiu), i) luxós (substantiu), j) groga (adjectiu), k) eixordadora (verb), l) resplendent (verb), m) xerraire (verb), n) anual (substantiu), o) casual (substantiu) 27. gris - grisor (qualitat de), grisejar (tirant a), grisalla (col·lectiu), grisenc (tirant a) blau - blavós (tirant a), blavenc (tirant a), blauet (diminutiu) vermell - vermellós (tirant a), vermellenc (tirant a), vermellor (qualitat de) negre - negrejar (tirant a), ennegrir (convertir en), negrelló (tirant a), negrenc (tirant a), negrós (tirant a) 28. a) rogenc, b) amargant, c) malaltís, d) tovenca, e) negrosos 29. Resposta semioberta. a) és un infant bellugadís, b) aquest home és un renegaire, c) aquest discurs és entenedor, d) el nebot és enyoradís, e) aquest foc és extingible, f) és una família cridanera, g) aquest text és traduïble, h) és una roba embrutadissa, i) és un rondinaire i un gemegaire pàgina 78

30. iris-ar (nom), agull-on-ar (nom), en-trist-ir (adjectiu parasintètic), en-dorm-isc-ar-se (verb parasintètic), telefo-n-ar (nom), tall-usqu-ejat (verb), es-boci-n-ar (nom), en-gol-ir (nom), en-gran-d-ir (adjectiu), esper-on-ar (verb), felic-itar (adjectiu), a-llarg-ass-ar (adjectiu), esglao-n-ar (nom) 31. emmalaltir, empresonar, suavitzar, entendrir, debilitar, endormiscar, esterilitzar, emperesir, avergonyir, dignificar, engrossir, criaturejar, encoratjar, refredar, embarcar, ablanir, alentir, estovar, embogir, esporuguir, fullejar, apressar, abaratir, amortallar, endarrerir, empal·lidir, enrabiar, purificar, pilotar, acalorar, flaquejar, acarar 32. Són correctes: a) pol·luir, b) col·lidir, c) decebre, d) garantir, e) matisar, f) aterrir, g) reflectir, h) trair, i) aclarir, j) improvisar 33. a) desossa, b) moblar, c) atemorits, d) turmentis, e) assaborir, f) emmurallaven , g) s’acomiada, h) travessa, i) aterra 34.

28

Adjectiu

Nom

Verb

negre

negrenc

negrada

ennegrir

verd

verdós

verdura

reverdir

blanc

blanquinós

blanquet

emblanquinar

gros

grosset

grossor

engrossir

humit

humitós

humitat

humidificar

gelós

gelosa

gelosia

engelosir

brut

bruta

brutícia

embrutar

tènue

tènue

tenuïtat

atenuar

foll

folla

follia

enfollir

covard

acovardit

covardia

acovardir

gèlid

gelificat

gelor

gelar

tèrbol

terbolenc

terbolesa

enterbolir

35. lleu, alleugerar, lleugeria; lliure, deslliurar, llibertat; breu, abreujar, brevetat; feble, afeblir, feblesa; lleuger, alleugerir, lleugeresa; profund, aprofundir, profunditat; munt, muntar, muntanya; esbarjo, esbargir, esbargiment; raó, raonar, raonament; barca, embarcar, embarcament; favor, afavorir, afavoriment; valor, valorar, valoració pàgina 84

36. Mots habilitats a) un picasso i un miró (nom propi a nom comú) b) Els pretendents (adjectiu a nom) c) un parell de martinis (nom propi a nom comú) d) L’anada i la tornada (participi a nom) e) Els savis i els intel·ligents (adjectiu a nom) f) La 322 (adjectiu a nom) g) un ase i una bleda (nom a adjectiu) h) El caient (gerundi a nom) i) un rostit amb un sofregit (adjectiu a nom) 37. tastaolletes (verb + nom) - Persona que comença moltes coses i no en segueix cap. panxacontent (nom + adjectiu) - Que no s’amoïna per res. buscabregues (verb + nom) - Que li agrada barallar-se. ventafocs (verb + nom) - Persona, institució, etc., que és injustament postergada obligant-la a fer les feines més humils, el paper més galdós, etc. escurabutxaques (verb + nom) - Persona o cosa que fa despendre tots els diners de què hom disposa. llepafils (verb + nom) - Triat excessivament, escrupolós, en el menjar. pelacanyes (verb + nom) - Persona pobra. somiatruites (verb + nom) - Persona visionària o que s’il·lusiona fàcilment amb coses impossibles o estranyes. escanyapobres (verb + nom) - Usurer, usurera. rebentapisos (verb + nom) - Espanyaportes, lladre de pisos. 38. figaflor, comptagotes, agredolç, menystenir, malnom, obrellaunes, colltòrcer, sordmut, aiguaneu, caragirat 39. Locucions gramaticals: a) una mica de (quantificadora), b) una pila de (quantificadora), c) abans de (prepositiva), un miler de (quantificadora), d) a força de (conjuntiva), e) tret de (conjuntiva) 40. Locucions lèxiques: a) peus de rata, cames de perdiu i potes de gat (nominals) - són noms de bolet b) braç de gitano (nominal) - és un tipus de postres. c) a dreta llei (adverbial) - sense tòrcer la llei, amb justícia estricta. d) a contracor (adverbial) - vencent un sentiment de repugnància, de mal grat. e) a cor què vols (adverbial) - amb la satisfacció total dels desitjos. f) ull de poll (nominal), mal de mil dimonis (adjectival) - durícia dels peus / molt abundant. g) sense mirar prim (adverbial), sobre la marxa (adverbial) - sense ser escrupolós / improvisadament 29

41. si l’encerto l’endevino / a la bona de Déu més llarg que un dia sense pa / inacabable mal pas / situació difícil la mar de / molt joc brut / acció poc correcta vistiplau / conformitat vulgues no vulgues / forçosament per ventura / potser de mala mort / amb molt poca activitat cop de cap / resolució sobtada de paper d’estrassa / fals com qui sent ploure / impassible

pàgina 85

42. a) d’avui en vuit, b) sobre un llit de roses, c) ni de bon tros, d) muts i a la gàbia, e) l’any de la Mariacastanya, f) partit pres, g) a la quinta punyeta, h) sobre manera 43. ser coix del front / no tenir seny ser de bona dent / ser menjador ser de la màniga ampla / ser tolerant ser el capità aranya / fer actuar però sense participar ser fluix de llengua / ser indiscret ser una boca d’or / ser eloqüent ser una sangonera / ser causa de pèrdua ser de bona pasta / tenir bon caràcter ser de poca vida / ser poc menjador ser del morro fort / tenir mal geni ser de la primera volada / ser inexpert ser el cul d’en Jaumet / ser molt bellugadís ser un calçasses / deixar-se dominar per la dona ser un cap calent / ser un exaltat 44. a) sord com una tàpia, b) sec com un gaig, c) alt com un sant Pau, d) prim com un fideu, e) dolent com la tinya, f) bo com el pa 45. a) té bons costats o bons padrins, b) tinc ben apamat, c) tinc a la butxaca, d) té cara d’ovella i urpes de llop, e) tinc coll avall, f) tinc el cap com un timbal, g) té estómac o fetge, h) tinc fogots

pàgina 86

46. a) donar carbassa: suspendre, b) fer una carícia: acariciar o acaronar, c) donar a llum: parir, d) donar curs a: deixar anar, cursar, e) fer un petó: besar, f) fer la guitza: molestar, g) fer llàstima: provocar pietat o compassió, h) fer una volta: passejar, i) donar peixet: afluixar perquè l'adversari guanyi punts, j) fer una abraçada: abraçar, k) donar ales: donar coratge, ànim, l) fer esses: imitar la trajectòria de la essa en caminar, m) donar carpetada: interrompre la tramitació d'un expedient, denegar una demanda, etc., n) donar importància: fer que sigui important. 47. Fer via - avançar / fer uns ulls com unes taronges - obrir els ulls desmesuradament / fer xup-xup - bullir a poc a poc / fer upa - alçar una criatura / fer una queixalada - picar alguna cosa per menjar / fer una cara nova - pegar / fer volar coloms - il·lusionar-se en coses inútils / fer un paperàs - quedar molt bé / fer un gall - desafinar / fer-se veure - presumir / fer sortir barba - impacientar / fer una escena - escandalitzar / fer un pensament - prendre una resolució / fer una gorra - fer pagar a un altre 30

48. a) Els bons amics són els que et fan tocar de peus a terra. b) És preferible ser independent i pobre que ser l'últim a la casa del ric. c) Costa d’acceptar la veritat. d) La gent gran és qui dóna equilibri a la família. e) Els problemes familiars s’han de resoldre a casa, no s’han d’anar escampant. f) Qui vol fer massa coses no n’acaba cap. g) Els joves són poc entenimentats, en general. El seny arriba amb els anys. h) Si treballem malament el resultat serà també dolent. i) S’ha d’estar preparat per qualsevol acció arriscada i ser previsor. j) Qui necessita alguna cosa l’ha de treballar, l’ha de suar, tot necessita un esforç. k) No ens hem de descoratjar de seguida. Els refranys que no tenen un sentit figurat són: a, c, f, g, h i k. 49. a) Cristina, b) Daniel, c) Elisabet, d) Anton, e) Teresa, f) Meritxell, g) Elisenda, h) Caterina, i) Montserrat, j) Salvador, k) Maribel, l) Alexandre, m) Miquel, n) Emili, o) Eduard, p) Concepció 50. a) AFI, b) ATS, c) ONU, d) RACC, e) FAMPAC, f) UGT pàgina 87

51. a) derivació, b) sintagmació, derivació, c) derivació regressiva, habilitació, habilitació, d) derivació, derivació, e) sintagmació, derivació, f) habilitació, habilitació, g) fraseologia, h) sigles, sigles, derivació 52. L’autor mostra una visió crítica davant el sufix de procedència anglesa –ing, que tant èxit ha adquirit en la nostra llengua, de manera que, fins i tot, pot crear paraules noves a partir de lexemes catalans que, sovint, són innecessàries ja que hi ha d’altres maneres d’expressar aquella realitat que designen en català. actualment (derivació), formació (derivació), un conjunt de (sintagmació), original (derivació), convenientment (derivació), pàrquing i càmping (manlleus), trekking, etc. (anglicismes, els que estan en cursiva; manlleus els que no ho estan), populars (derivació), arrelat (derivació), ha donat lloc (sintagmació), completament (derivació), predilecció (derivació), anglès (derivació), fer el mandra, el dropo, el peresós (fraseologia), anomenar (derivació), popularitzat (derivació), neologismes (composició), camp site (anglicisme), DIEC (sigles), Termcat (acrònim), desaconsellat (derivació), expedició excursionista (derivació / derivació), surf (manlleu), sobrereserva (composició), pluja d’idees, societat de cartera (sintagmació), patinatge (derivació)

De la paraula al text pàgina 88

1. [ə, ə, a], [ə, a], [a, ə], [ə, a, ə], [a, ə], [a, ə], [ə, a], [ə, ə, ə], [ə, a], [a, ə], [ə] [ε], [e], [ə], [ə, ə], [ε, ə], [ə, ə], [e, ə], [e], [ε], [ε], [ə, e], [ε], [e, ə] [ɔ], [ɔ], [ɔ], [u], [o], [o], [u], [o], [u, o], [ɔ], [ɔ], [u], [o], [ɔ], [o], [ɔ], [ɔ] 2. [s], [ʎ], [], [ʃ], [r], [k], [(], [ɾ], [z], [ʃ], [s], [ʃ], [], [γ], [d ], [s] 3. llinatge i lleuger (davant de e cal posar g), diguin (cal la u per poder pronunciar la g velar i no pas palatal), començar (cal trencar la c per poder-la pronunciar alveolar i no pas velar), ancestre (davant de e cal posar c i no ç, acaba en –e perquè es tracta d’una paraula masculina), netejar (davant de a sempre posem j), muntanya (a és la terminació per al femení singular), vaixell (darrere de a cal afegir i per fer sonar la x com a xeix) pàgina 89

4. faci, facis, faci, fem, feu, facin / fes, fessis, fes, féssim, féssiu, fessin criï, criïs, criï, criem, crieu, criïn / criés, criessis, criés, criéssim, criéssiu, criessin 5. a) determinant, b) adverbi, c) determinant, d) pronom 6. a) conjunció - subordinada substantiva - CD b) pronom relatiu - subordinada adjectiva - CN c) conjunció - subordinada adverbial - CC de Causa d) pronom relatiu - adjectiva - CN e) conjunció - subordinada substantiva - CD f) pronom relatiu - subordinada adjectiva - CN 31

7. avantpassats nostres. 8. gràcia (substantiu), graciositat, graciós, agraciar, graciosament aigua (substantiu), aiguat, aigualit, aigualir, aigualiment lleuger (adjectiu), lleugeresa, alleugerit, alleujar, lleugerament 9. pic - vegada / tassó - got / ca - gos / moix - gat / poal - galleda / padrins - avis 10. gènere: article d’opinió; tipologia textual: text argumentatiu; organització textual: particular - general; marcadors textuals: exemples. 11. La personal gramatical és la primera del singular (jo), atès que es tracta d’un article d’opinió. A més, els exemples els extreu de la seva vivència personal.

32

4. LA SEMÀNTICA Comentari pàgina 92

1. Tema: el temps Intenció: fer-nos reflexionar sobre el temps, sobretot sobre la manera d’entendre el temps ara, a través d’una reflexió de com se l’ha entès al llarg del temps. 2. Dant (1265-1321): Escriptor, estudià teologia i filosofia; llegí els clàssics llatins i els filòsofs escolàstics. Cal distingir tres tipus d'obres en la seva producció: les poètiques, les doctrinals i la Divina Comèdia. Les obres poètiques, en italià, pertanyen al corrent stilnovista i són representades per una obra unitària, la Vita Nova, i moltes poesies soltes, reunides posteriorment amb el títol genèric de Rime. La Vita Nova ha estat definida com la història ideal de l'amor de Dant per Beatriu. Les Rime, també stilnovistes, tot i que predominen les de tema amorós, són més variades i n'hi ha d'abans i de després de l'exili que va haver d’emprendre. S'hi destaquen les dedicades a Beatriu, i també les rime pietrose, a donna Pietra, amb marcada influència d'Arnaut Daniel; la resta són cançons al·legòriques, sonets a amics, poesies patriòtiques i sonets d'una tençó amb Forese Donati, de caire realista. Quant a les obres doctrinals, les més importants són: Convivio, De vulgari eloquentia i De monarchia, la primera escrita en italià, i les altres dues, en llatí. El Convivio, compost entre el 1304 i el 1307, havia estat projectat com una obra àmplia formada per una introducció i 14 tractats, cadascun dels quals havia d'ésser un extens comentari d'una cançó original seva, amb una doble finalitat: fer arribar la cultura a aquells que no havien pogut seguir uns estudis regulars i donar-se a conèixer com a home de doctrina, a més de poeta. D'aquest projecte només escriví la introducció i tres tractats, els quals comenten tres cançons, tot i que, de fet, incloguin temes molt diversos: elogi de la llengua vulgar, exposició de les característiques de la noblesa individual –do inherent i no pas hereditari–, defensa de la necessitat de l'imperi universal, etc. Les idees no són originals, sinó que procedeixen d'Aristòtil i dels seus comentaristes, i són reforçades amb nombroses citacions de tota mena d'obres. De vulgari eloquentia, obra incompleta, escrita en llatí entre el 1304 i el 1307, és una defensa i un elogi de les llengües vulgars. Hi és explicat l'origen d'aquestes, especialment de les romàniques, compara el francès, el provençal i l'italià, classifica i caracteritza (com podia ésser fet al seu temps), amb exemples, les diverses parles italianes i intenta definir el concepte de vulgar il·lustre, és a dir, d'una llengua que pogués convertir-se en idioma literari comú a tots els estats d'Itàlia; però aquest vulgar il·lustre, només seria digne d'ésser utilitzat en tractar dels temes més elevats (la valentia, l'ardor de l'amor, la virtut) i només en la forma mètrica de la cançó, l'estructura de la qual i els mots que hi han d'ésser emprats o evitats hi són estudiats amb tota la minuciositat. De Monarchia, escrit en llatí, probablement després de la mort d'Enric VII (1313), és la millor de les obres doctrinals de Dant. Hi demostra que la monarquia temporal, denominada Imperi, és un principat únic, necessari per al benestar del món i per poder complir el fi terrenal dels homes, que l'exercici d'aquesta monarquia pertoca de dret al poble romà i que l'autoritat de l'emperador deriva directament de Déu; és a dir, proclama la independència de l'Imperi i de l'Església, tot i que l'autoritat temporal ha d'ésser subordinada a l'espiritual. La Divina Comèdia és un poema al·legòric que consta de tres parts (Infern, Purgatori i Paradís), amb la qual Dant pretén demostrar que per aconseguir la felicitat cal recórrer un llarg camí que, tot passant per dos estadis (l'odi al pecat –simbolitzat per l'infern– i la purificació en el penediment –simbolitzada pel purgatori–), permet d'arribar a la felicitat terrenal (l'edèn) i a la beatitud celestial (el paradís). En el camí l'home ha d'ésser acompanyat per la raó humana (personificada per Virgili, que representa la filosofia i l'autoritat temporal de l'Imperi) i la revelació (personificada per Beatriu, que representa la teologia i l'autoritat espiritual de l'Església). Newton (1643-1727): Físic anglès. Llegí els grans autors científics clàssics i moderns i començà a reflexionar sobre el que havia d'ésser la seva obra futura: mètode matemàtic de les fluxions (origen del càlcul infinitesimal), teories sobre la natura de la llum i dels colors, gravitació universal. De les obres de Newton, escrites en llatí o bé en anglès, destaca indiscutiblement Philosophiae naturalis principia mathematica (1687). En aquesta obra Newton volgué demostrar que tot l'Univers funciona segons una llei natural –la de la gravitació– que no requereix cap aplicació contínua de força i que només necessita la intervenció divina per a la creació i la posada en marxa. L'obra, en conjunt, representa la culminació del procés revolucionari iniciat per Copèrnic contra l'astronomia clàssica i medieval. Assumeix les aportacions positives de Galileu i Kepler i acaba donant, a través de raonaments i càlculs inatacables, una explicació coherent i versemblant de tota la mecànica celeste, que permet d'explicar fets coneguts (precessió dels equinoccis, irregularitats dels moviments lunars, marees, etc), a més de preveure'n d'altres, com el retorn en un any precís de determinats cometes. Com a matemàtic, se li deu, a part de l'invent del càlcul infinitesimal (fet al mateix temps que Leibniz), aportacions dins del camp de la geometria –Enumeratio linearum tertii ordinis, sobre les corbes cúbiques– i dins del camp de l'àlgebra –Arithmetica universalis, on per33

feccionà la teoria general de les equacions–. En el seu llibre De analysis apareix el teorema general del binomi, conegut avui amb el seu nom. Com a inventor, hom li reconeix la paternitat del telescopi de reflexió. Einstein (1879-1955): Físic alemany. Els primers treballs publicats per Einstein daten del 1905 (com Zur Elektrodynamik bewegter Korper, Sobre l'electrodinàmica dels cossos en moviment), quatre dels quals –els dedicats a l'anàlisi matemàtica del moviment brownià, a l'efecte fotoelèctric, a l'establiment de l'equivalència massa-energia i a exposar els fonaments de la teoria especial (o restringida) de la relativitat– s'ocupen en especial dels temes que havien d'impulsar l'espectacular i revolucionari tomb que ha fet passar d'una concepció newtoniana del món físic a la fornida per la geometrització espaciotemporal de la física moderna. En el decurs del decenni 1910-20 treballà per generalitzar la seva teoria relativista inicial, i els seus esforços per incloure-hi una teoria del camp gravitatori reeixiren el 1916, que publicà la famosa teoria de la relativitat –Die Grundlagen der allgemeinen Relativitätstheorie (Els fonaments de la teoria de la relativitat general). El 1921 li fou atorgat el premi Nobel de física pel seu treball sobre l'efecte fotoelèctric. Simone Weil (1909-1943: Escriptora francesa. Professora de filosofia, l'interès per conèixer personalment el món del treball i els seus efectes psicològics la portà a treballar a la fàbrica Renault durant un quant temps. Malgrat el seu pacifisme, però fidel als seus ideals anarquistes, participà en la guerra civil espanyola en el bàndol republicà. Després d'una temporada als EUA, s'establí a Anglaterra, des d'on col·laborà en la Resistència francesa. Nascuda en un ambient judaic, la seva inquietud mística l'apropà a un cristianisme en la línia existencialista de Kierkegaard. De les seves obres, publicades pòstumament, que reflecteixen preocupacions socials i religioses, cal destacar La pesanteur et la grâce (1947), La connaissance surnaturelle (1949), La condition ouvrière (1951), Attente de Dieu (1951; traduïda al català el 1965) i Oppression et liberté (1955). Bergson (1859-1941): Filòsof i escriptor francès. El 1928 obtingué el premi Nobel de literatura. La seva filosofia vitalista s'inscriu dins les tendències antipositivistes del començament del segle. Hereu alhora de l'espiritualisme de Jules Lachelier i de l'evolucionisme de Herbert Spencer, s'oposà tanmateix al neokantisme del primer i al positivisme del segon. Concep un evolucionisme no mecanicista, segons el qual l'univers és animat per un «impuls vital», font originària de vida i d'imprevisible novetat, que es desplega en un vessament continu amb un ritme de tensió creadora i de distensió materialitzant. Així, l'esperit i la matèria no són dues substàncies, sinó dos moments d'un mateix moviment de creació i de recaiguda. El mètode corresponent a aquesta doctrina és una certa forma d'intuïció metafísica, que Bergson descriu com una espècie de simpatia intel·lectual, que ens transporta a l'interior de les coses, per oposició a la intel·ligència, que ens les fa conèixer per fora. El jo profund és el lloc on l'impuls vital es fa accessible a la intuïció. La ciència, per contra, fruit de la intel·ligència, fixa i retalla la realitat viva i contínua segons les necessitats de l'acció i tradueix, per la mediació de l'espai, la «duració» en «temps», la qualitat en quantitat, la llibertat en determinisme, dissimulant així el moviment real de les coses. Aquesta concepció és exposada, amb un art consumat, en les seves quatre obres fonamentals: Essai sur les données immédiates de la conscience (1889), Matière et mémoire (1896), L'évolution créatrice (1907) i Les deux sources de la morale et de la religion (1932). Les altres publicacions, que poden ésser considerades aclariments o aplicacions de la doctrina a casos particulars, es redueixen a dos opuscles, Le rire (1900) i Durée et simultanéité (1922), i dos reculls d'articles i conferències: L'énergie spirituelle (1919) i La pensée et le mouvant (1934). El bergsonisme exercí una influència difusa, però molt extensa, i és una de les principals fonts de l'existencialisme. Hegel (1770-1831): Filòsof alemany. La tasca de la filosofia, segons Hegel, consisteix a comprendre el propi temps, la qual cosa inclou l'assimilació conceptual del pretèrit i també del fi de la història. Inicialment Hegel es preocupà de la crítica de la religió empresa per la Il·lustració: acceptà la raó com a instrument de crítica, però no veié en la religió un pur engany o superstició, ans quelcom amb un contingut racional (l'anunci de la unitat del finit i l'infinit en una comunitat futura d'homes lliures) que la filosofia ha de fer seu. Hegel s'oposa, per tant, a una concepció transcendent de l'absolut: Déu és aquí i es manifesta progressivament en la història, en la mesura que l'home conquereix la llibertat. Així, el sistema hegelià reelabora tota la tradició metafísica i religiosa d'Occident per projectar-la sobre la història i la política. Vol que el seu sistema reprodueixi el moviment de la realitat, i per això refà la dialèctica com a llei de tot procés. Els tres moments d'aquesta dialèctica són: simplicitat (identitat indiferenciada), escissió (oposició interna) i reconciliació o síntesi (identitat diferenciada). 34

Goethe (1749-1832): Pensador i literat alemany. Es vinculà al Sturm und Drang i conegué Herder, que el féu interessar per la poesia popular, per Shakespeare, Homer i Ossian. Fou nomenat conseller del principat i, al cap de sis anys, ministre. Procurà de reformar la política interna i donar un sentit a les relacions intergermàniques; s'ocupà de ciències naturals i filosofia. La Revolució Francesa el commogué fortament; rebutjà, però, els mimetismes revolucionaris, el punt de vista evolucionista i l'impuls al compromís amb la «foscúria» alemanya. L'isolament conformista restava compensat amb una reflexió profunda de la dialèctica històrica i amb un pressentiment futurista de la llibertat plena. La seva obra literària és extensa. El seu llegat més important és la tragèdia en dues parts Faust, a la qual dedicà pràcticament tota la vida. Goethe, el clàssic alemany més important, és un valor universal: el seu pensament reflecteix magistralment la inquietud del seu temps davant la irrupció indefectible d'una nova època. 3. Tipologia textual: assaig, perquè es tracta d’una reflexió. Estructura: deductiva, perquè ens presenta una tesi que reforça amb els arguments que aporta. 4. Tipus d’arguments: Normalment es tracta de fal·làcies ad verecundiam. 5. Tres dimensions del temps: - La durée: el temps valorat de manera diferent per cadascú segons els diferents factors que intervinguin en cada cas. - La relativitat: el temps valorat en relació a l’observador en cada cas. - L’acceleració: el temps viscut vertiginosament, quasi sense tenir consciència de tot el que passa al nostre voltant. 6. Informació central: les diferents nocions del temps (al llarg de la història per desembocar a la noció actual). Informació col·lateral: l’aportació de diferents persones al llarg de la història en aquestes nocions del temps. 7. Definició duració: el pols i el flux del temps tal com és registrat i experimentat per la consciència individual. Exemplificació duració: No és el mateix el temps per aquells que gaudeixen de benestar o no, per a l’infant o per al vell, mentre somiem o mentre estem desperts, per a l’esclau o per a l’amo, per al treballador industrial en la cadena de muntatge o per al del patró o intel·lectual. 8. Resposta oberta. 9. «Molts pocs tenen accés directe a la teoria de la relativitat.» 10. Segon aspecte sobre el temps: El temps es relativitza. 11. Tercer aspecte sobre el temps: L’acceleració de la temporalitat, o sigui, el fet que tot es mogui, passi, canviï... molt ràpid, de manera que fins i tot perds el control del que passa al teu voltant, fet que fa viure la vida amb molta pressió i angoixa. 12. «Detura’t bell instant» i «El temps són diners». Són contradictòries perquè com que el temps són diners, no pots fer que s’aturi, perquè són diners que perdries, vist des d’un punt de vista totalment capitalista, que és el propi de la nostra societat actual. 13. A través de la referència a les aportacions de persones destacades. 14. Resposta oberta, per exemple: a) El temps és subjectiu. b) La vida està al servei de la medicina. 15. Resum: La noció del temps ha anat canviant al llarg de la història, ja sigui per adonar-se que hi ha un temps subjectiu, un temps relatiu a cada circumstància o una acceleració dels esdeveniments. Aquest darrer cas és el que ha desembocat en la manera de viure actual, una manera de viure accelerada, que no ens permet, però, tenir temps per a nosaltres. 16. Resposta oberta.

Activitats pàgina 98

1. a) cruixit: [-intens], [-continuat], [+aspre], [-confús] estrèpit: [+intens], [+estrident], [-confús] brogit: [-intens], [+continuat], [+confús], [+col·lectiu] terrabastall: [+intens], [+estrident], [-continuat] rebombori: [+intens], [+confús], [+col·lectiu] 35

b) esclafit: soroll sec, agut, sobtat fressa: soroll, brogit, continuat escarritx: soroll aspre que es produeix en refregar dues superfícies dures. bonior: remor sorda i contínua que mou un abell, una multitud de persones. xiulet: so agut i continu. c) clapoteig: [+ soroll], [- intens], [+ en un líquid] borbolleig: [+ soroll], [- intens], [+ en un líquid], [+ borbolls] xipolleig: [+ soroll], [- intens], [+ en un líquid], [+ esquitxar] enrenou: [+ agitació], [+soroll], [+ moviment de coses] xerinola: [+ agitació], [+ soroll], [+ continuïtat], [+ diversió], [+ confusió] bullícia: [+ agitació], [+ soroll], [+ continuïtat], [+ quantitat de gent], [+ confusió] clamor: [+ agitació], [+ soroll], [+ cridar], [+ continuïtat], [+ quantitat de gent], [+ estrident] cridòria: [+ agitació], [+ soroll], [+ cridar], [+ continuïtat], [+ quantitat de gent], [+ estrident], [+ confusió] gatzara: [+ agitació], [+ soroll], [+ cridar], [+ continuïtat], [+ quantitat de gent], [+ diversió] rebombori: [+ agitació], [+ soroll], [+ cridar], [+ continuïtat], [+ quantitat de gent], [+ confusió] xivarri: [+ agitació], [+ soroll], [+ cridar], [+ continuïtat], [+ quantitat de gent], [+ confusió] esclafit: [+ soroll], [- continuïtat], [+ sec] estrèpit: [+ soroll], [- continuïtat], [+ sec], [+ ressò] pet: [+ soroll], [- continuïtat], [+ sec], [+ esclat] terrabastall: [+ soroll], [+ continuïtat], [+ moviment] tro: [+ soroll], [- continuïtat], [+ sec], [+ explosió] cruixit: [+soroll], [+ sec], [+ fregadís], [+ parts del cos] escarritx: [+ soroll], [+ sec], [+ fregadís], [+ superfícies dures] carrisqueig: [+ soroll], [+ sec], [+ fregadís], [+ desagradable] grinyol: [+ soroll], [+ cridar], [+ ser humà/animal], [+ dolor] xerric: [+ soroll], [+ sec], [+ fregadís], [+ superfícies metàl·liques] garranyic: [+ soroll], [+ sec], [+ fregadís], [+ mecanisme] fressa: [+ soroll], [- estrident], [+ continuïtat] brogit: [+ soroll], [+ continuïtat], [+ confusió] remor: [+ soroll], [+ confusió], [+ continuïtat], [- estrident] murmuri: [+ soroll], [+ suau], [+ confusió], [+ continuïtat] rondineig: [+ soroll], [+ continuïtat], [+ queixa] d) grinyol: crit de dolor del gos i altres animals. lladruc: crit curt, fort i explosiu del gos. clapit: crit sec, agut i penetrant del gos. 2. a) La diferència rau en el mètode terminològic emprat. Mentre els científics occidentals utilitzen una terminologia basada en la forma, en les característiques físiques de l’objecte de classificació; en canvi, els nadius a què fa referència el text utilitzen un altre mètode, que es basa més aviat en la funció, és a dir, en el seu comportament, la seva utilitat o la relació que s’estableix entre el peix, en aquest cas, i l’home. b) Nosaltres tenim noms de peixos que provenen dels dos mètodes, així, per exemple, tenim el peix espasa, el peix martell, el peix serra (terminologia basada en la forma), però també tenim el peix de tall, el peix de bassa, el peix del diable (relacions funcionals). En cada cas, per tant, ens basem en diferents categories dels peixos, o sigui que apliquem el concepte de categorització d’una o altra manera. pàgina 99

3. El criteri de classificació dels noms en dyirbal es basa en quatre categories: •

Mascles humans i animals

•

Femelles humanes, ocells, aigua i foc

•

Menjar no carni

•

Tota la resta

El nostre criteri de classificació es basa en grups d’entitats amb propietats similars. 36

4. Comparteixen el mateix camp semàntic, però no el mateix camp lèxic. El català i el francès tenen el mateix sistema. L’anglès difereix en el fet de no distingir la matinada i el castellà no té vespre i una part del que en català és la nit, és denominada matinada.

pàgina 100

5. El camp semàntic és el dels sorolls dels animals. Miol (gat), renill (cavall), gruny (porc), mugit (vaca), parrup (colom), esgüell (porc, conill, rata), lladruc (gos), esgarip (ocells nocturns), piulet (pollet), refilet (ocell), cloqueig (gallina), udol (llop), bram (ase, lleó), bonior (abelles), bel (be), nyec (ànec), escataineig (gallina), rauc (granota), esbramec (ós), aliret (pollí). 6. El tret semàntic que comparteixen és la poca quantitat. a) una engruna, b) grans, c) un enfilall, d) un gotim, e) un bocí, f) un ramell, g) una mica, h) un grapat 7. El camp semàntic és el del grup, o sigui, quantitat de... [+humà] escamot, quadrilla, aplec, esbart, batalló, brigada [ -humà] ramat, rècula, bandada 8. escamot (policies), quadrilla (toreros), aplec (sardanistes), esbart (dansaires), batalló (soldats), brigada (municipals), ramat (bens), rècula (ases), bandada (ocells) 9. Camp lèxic dels sorolls. Sorolls de la natura: repic de la pluja sobre la teulada, el vent que sonoritzava les teules o els arbres. Sorolls de la ciutat: la vibració d’un cotxe, suau i sonar brogit de riu, agulles de sorolls.

pàgina 103

10. a) Cuinar guisar (coure amb suc i condiments), coure (cuinar amb foc), escalivar (coure al caliu), bullir (coure amb aigua), fregir (cuinar amb oli bullent), estofar (coure a foc lent i amb tapa per evitar l’evaporació) b) Gust dolç (sucre), picant (cou), amargós (desagradable), àcid (vinagre), salat (sal), insípid (sense gust), agre (àcid desagradable) c) Senyal empremta (cos), petjada (peu), cicatriu (cos), ditada (dit), rastre (peu), traça (general), marca (objecte) d) Trencar esbocinar (bocins), desballestar (peces mecanisme), esquinçar (paper, teixit), fracturar (os), esberlar (en el sentit de les fibres), xapar (esberlar) e) Dir insinuar (lleugerament), proclamar (anunciar públicament-política), divulgar (molta gent), recalcar (remarcant una part), reiterar (repetir), formular (reduir), confessar (la veritat), anunciar (una notícia públicament), especificar (en detall), afirmar (dir), negar (desacord), observar (remarcar un fet) 11. a) acció, b) moviment, c) ocell, d) ideologia, e) terreny, f) arma, g) òrgan, h) narració 12. a) dates, dades, b) número, nombre, c) difús, difós, d) prejudicis, perjudicis, e) ratificar, rectificar, f) carrera, cursa, g) plànol, planell, h) fons, fondo, i) fulles, fulls, j) sotmès, submís, k) peregrina, pelegrina, l) eludeix, al·ludeix, m) mitjà, medi 13. Prevenir: Advertir per endavant (algú) d’alguna cosa. Ja l’havien previngut contra les pretensions del president. Preveure (alguna cosa) per impedir-la, evitar-ne l’efecte, etc. Prevenir una objecció, una dificultat. Aquest és un bon remei per prevenir una recruada. Disposar per endavant l’ànim (d’algú) en un sentit favorable o desfavorable. Us previnc que si no ho feu hi sortireu perdent. Preveure: Veure, concebre, per endavant (allò que ha d’ocórrer). Preveure l’èxit d’una empresa. Fàcil, difícil, de preveure. Era una cosa prevista. Màniga: Part del vestit que cobreix totalment o parcialment el braç. Les mànigues de la camisa són massa llargues. Mànega: Tub llarg i flexible de lona, de cautxú, de cuir, etc., per a conduir, trasbalsar, llançar en una direcció determinada, líquids. Els bombers van haver d’utilitzar la mànega per apagar el foc que s’havia declarat a l’entrada de la facultat. 37

Addició: Acció d’afegir, d’agregar. Feu les operacions d’addició de la pàgina 203. Addicció: Estat de dependència fisiològica i psicològica a una substància o a una pràctica, més enllà del control voluntari. Aquest medicament produeix addicció. Mesura: Quantitat d’alguna cosa determinada per mesurament, valor numèric obtingut com a resultat de mesurar. No n’oblidis la mesura de longitud! Mida: Mesura, especialment lineal. Cal prendre les mides de la post. Complet: Que conté tots els elements o les parts de què ha d’estar constituït, que té el nombre requerit de components, sense mancar-ne cap. Aquest joc de cartes no és complet: hi falten els vuits i nous. Complert: Executat completament (una cosa promesa, desitjada, manada, etc.). Compliré els teus desitjos. pàgina 104

14. a) diferenciar b) segregaven, c) destriar, d) escindit, e) descartar, f) destituir, g) repudiar 15. a) s’estarà, b) sobreviure, c) alimentar-se, d) resideix, e) senten, f) subsistir, g) mantindran, h) habiten 16. a) existeix, b) tindrà lloc, c) esdevenir, d) s’estava, e) és propi, f) formava part, g) van adreçades 17. culte / estàndard / col·loquial a) colpejar - pegar - estomacar, b) escarni - befa - burla, c) foll - boig - tocat de l’ala, d) cavil·lar - pensar - barrinar, e) embriagar-se - emborratxar-se - agafar una turca, f) escapolir-se - fugir - guillar, g) gosar - atrevir-se posar el cascavell al gat 18. a) observar, b) llambregar, c) badar, d) guaitar, e) fitar, f) contemplar, g) atalaiar La durada, l’atenció i l’abast de la mirada són trets que poden diferenciar les maneres de mirar. pàgina 105

19. Per paràgrafs: debatut, distintives, recalcar, parlar, individus, competents enraonar, enginy, expressar, idees, demostra, habilitats, s’ensinistren, motivar manca, incisius, insatisfetes, assolir, fer servir, enunciació fomentar, vassalls 20. a) va suplicar / va exigir, b) irat / tranquil, c) han empresonat / han alliberat, d) han sepultat / han desenterrat, e) la transparència / l’opacitat, f) sec / agradós, g) servil / arrogant, h) ha acceptat / ha refusat, i) superada / fracassada 21. gradual, complementari, invers, gradual, complementari, gradual, invers, complementari, complementari, gradual, complementari 22. De més a menys fort: esgargamellar-se, bramar, cridar, parlar, murmurar, xiuxiuejar pàgina 110

23. Tos són homòfons. a) accés, b) excés; a) excepció, b) accepció; a) lliurament, b) lliurement; a) avanç, b) abans; a) efecte, b) afecte 24. Caçar – no ser una cosa fàcil. Disseminar – difondre Erigir – impulsar una cosa que destaca per la seva grandesa. Esmolar – promoure l’agudesa. 25. a) ull = forat, b) cap = final o part alta, c) peu = part inferior, d) coll = part superior (amb forma similar a la del coll, part del cos), e) mà = estri que s’utilitza amb la mà, f) cara = costat on hi ha una figura, g) ala = ocell, h) dent = forma i/o disposició similar a la de les dents dins de la boca, i) copa = forma de vas, j) columna = element de suport, k) falda = part baixa, l) cama = forma d’extremitat pàgina 111

26. nodrir: SF (sentit figurat) / SP (sentit propi); assetjar: SP / SF; aclarir: SF / SP; perdre: SF / SP; ensumar: SF / SP; amarar: SP / SF; esclatar: SF / SP; llegir: SP / SF; mirar: SP / SF; caure: SF / SP 38

27. a) fruit de (sentit figurat) - producte (sentit propi) - agricultura b) navega (SF) - es mou (sentit propi) - informàtica c) atacar (SF) - aprofitar-se’n (SP) - guerra d) pluja (SF) - gran quantitat (SP) - meteorologia e) impotència (SF) - indefensió (SP) - sexualitat f) clatellada (SF) - derrota (SP) - violència g) combat (SF) - tracta (SP) - guerra h) carrega (SF) - critica (SP) - guerra i) baixa (SF) - inferior (SP) - mesura 28. a) l’estat espanyol ja es veu venir la pedregada b) l’explosió de la bombolla c) «bye, bye» Bush d) rescatar l’Església e) una arma de dissuasió massiva f) goig dels carques g) bilions d’euros públics per aturar l’hemorràgia pàgina 112

29. Resposta oberta. 30. a) metonímia, b) metàfora, c) metonímia, d) eufemisme, e) metàfora, f) metàfora, g) eufemisme, h) metonímia, i) metàfora, j) metonímia, k) metàfora, l) metonímia, m) eufemisme 31. a) SP - SF (sentia una gran complaença) i) SF (va buscant) - SP j) SP - SF (incita) k) SF (va tenir un disgust) - SP 32. vailet: el criat abans sempre era un jove per això n’ha esdevingut un sinònim. brut: la negativitat del mot brutal l’ha portat a associar-se amb manca de netedat. glatir: la cadència dels lladrucs ha menat el mot a evolucionar cap a batec del cor i d’aquí, per l’associació entre cor i amor, l’ha portat al sentit de desitjar. pàgina 113

33. a) causes per les quals la paraula ADN ha penetrat en la societat: •

Per les seves virtuts: té moltíssims significats socials i científics.

•

Gràcies a un conjunt d’estratègies divulgadores, com la metàfora.

•

És un símbol d’un temps, d’una època. La de la lluita dels humans per abordar un repte captivador: entendre la vida i els seus secrets.

b) Resposta semioberta. ADN = llibre (perquè hi ha escrita la informació de la vida) ADN = escala de mà (perquè té forma d’espiral) 34. Tarda de pluja La pluja = història, perquè és moment de recolliment, de mirar per la finestra Els paraigües = dòcils rellotges del capvespre. Vistos des d’un balcó, per exemple, poden semblar rellotges La ciutat = mirades, perquè t’hi perds a dins La meva tardor = la maduresa del poeta Es fa fosc = provoca tristesa Foc mort (Vinyoli) L’incendi pur de l’aurora = primers instants de la sortida del sol, quan és ben vermell, pur perquè és un «incendi» no provocat, natural. 39

Excés de roca estèril = paisatge rocallós, monòton a causa de la foscor L’obscur = la nit, és a dir la situació difícil en què es troba Ni cap estrella = bons moments Terra del foc mort = terra estèril, després d’un incendi o terra sense llum i sense aigua

De la paraula al text pàgina 114

1. [e, ə], peça, resa / [ɔ, ə], poses, roses / [ə, ε], entès, tramès / [o, ə], tona, broma / [ə, ɔ], però, ressò / [ə, e], faré, paper 2. a) sent[i]r, que[ø]xa, fam[i]l[i]a, ga[j]rebé, ma[j], d[i]a, reconè[ø]xer, a[ø]xò, soc[i]etat, espec[i]alment, tr[i]ar, ga[j]re, constru[i]r, cone[ø]xement, c[i]ènc[i]a, anunc[i]at, jo[j]a, flu[ø]xesa b) freq[w]ent, q[w]antes, q[ø]e, cas[u]alitat, practiq[ø]en, q[w]alitat, aq[ø]ella, me[w], j[u]stament, ve[w]re, q[w]an, aq[ø]est 3. [n], [m], [n], [ŋ], [n], [(], [ŋ], [n], [n], [n], [ŋ] 4. Desfer un diftong: espontaneïtat. Fer sonar la u: freqüent pàgina 115

5.

Participi

Gerundi

Participi

Gerundi

apendre

après

aprenent

estar

estat

estant

atendre

atès

atenent

veure

vist

veient

fer

fet

fent

poder

pogut

podent

ser

estat

essent

dir

dit

dient

voler

volgut

volent

reconèixer

reconegut

reconeixent

6. Connectors oracionals temporals: freqüent, sovint, gairebé mai, algun dia Connectors oracionals causals: perquè, bé... bé Connectors textuals: amb la mà al cor, per exemple 7. Tots aquests mots són abstractes. valor: qualitat o conjunt de qualitats que fan que alguna cosa o alguna persona sigui preuada, valgui. societat plural: societat basada en el respecte mutu i a la diferència cultural, religiosa, ideològica, etc. llibertat: estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, de qui no està constret per una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc. aprenentatge: procés pel qual un individu o una col·lectivitat adquireixen coneixements, habilitats, trets o pautes culturals, com el llenguatge, els prejudicis, les normes, les creences, les regles de conducta. responsabilitat: capacitat de respondre d’alguna cosa, de garantir la realització d’una tasca, el compliment d’un deure, de donar-ne raó. 8. a) casualitat: que s’esdevé sense ésser previst o esperat, sense causa coneguda. causalitat: relació de causa i efecte. b) perjudici: dany causat al bon estat, a la marxa, a l’èxit, d’algú o d’alguna cosa. prejudici: indici o opinió preconcebuts. 9.

40

Nom

Adjectiu

Verb

Adverbi

coratge

coratgia

coratjós

encoratjar

coratjosament

natural

naturalitat

naturalitzat

naturalitzar

naturalment

bo

bonança

bondadós

bonificar

bonament

mal

malesa

malvat

maleir

malament

10. La moral és un conjunt de judicis relatius al bé i al mal, destinats a dirigir la conducta dels humans. Aquests judicis es concreten en normes de comportament que, adquirides per cada individu, regulen els seus actes, la seva pràctica diària. Ara bé, ni les normes o codis morals es proclamen com el codi de circulació, ni cada persona assumeix o incorpora automàticament el conjunt de prescripcions i prohibicions de la seva societat, ni cada societat o cultura formulen els mateixos judicis sobre el bé i el mal. És per tot això que la moral sovint és un conjunt de preguntes i respostes sobre què hem de fer si volem viure una vida humana, és a dir, una vida no amb imposicions sinó amb llibertat i responsabilitat. L’ètica, d’altra banda, és una reflexió sobre la moral. L’ètica, com a filosofia de la moral, es troba a un nivell diferent: es pregunta per què considerem vàlids uns i no altres comportaments, compara les pautes morals que tenen diferents persones o societats tot cercant el seu fonament i la seva legitimació, investiga què és específic del comportament moral, enuncia principis generals o universals inspiradors de tota conducta, crea teories que estableixen i justifiquen allò pel qual val la pena viure. 11.

Emissor

Receptor

lectors de la revista El Temps

filòsof

Missatge

tesi: Som massa poc crítics amb els nostres valors

Intenció aclarir la qüestió dels valors de la societat actual

Canal

revista (assaig)

Registre

culte

Tema

encoratjar

Funció del llenguatge

referencial i conativa

12. Gènere: assaig. Tipologia: text argumentatiu 13. Modalitat oracional: enunciativa i imperativa. Persona gramatical: 1a persona del plural. Noms: abstractes. Temps: present. Connectors: lògics

Avaluació

pàgina 116

1. [u, e], [i], [ə, ɔ], [ə], [a], [e], [a, i, ə], [u, ə], [a, ə], [i, ə, ə, ə, i, o], [ə], [ə, ɔ], [ə], [e], [ə], [e], [ə], [ə], [ə, ə, i, a], [ə], [a], [e], [ə], [ɔ, ə], [ə], [ə, w, i], [ɔ] 2. Gràc[i]a, [i]n[i]c[i]al, fa[ø]g, d[i]c, d[i]es, ma[j], cond[i]c[i]ona, comparè[ø]xer, med[i]eval di[w]en, lli[w]re, objecti[w], escri[w]re, aq[ø]ell, q[w]ants, q[w]an, trobe[w], progresse[w] pàgina 117

3. Resposta semioberta. No hi ha neutralització: bo, com, m’he, fer, cap, ple, més, Jordi, temps, no 4. [d] sonorització, [(] palatalització, [dz] sonorització, [β] al·lòfon, [m] labialització, [m] labialització, [z] sonorització, [d] sonorització, [m] labialització, [ð] al·lòfon, [ð] al·lòfon, [ð] al·lòfon, [ŋ] velarització, [m] labialització, [b] sonorització, [dz] sonorització, [ŋ] velarització, [z] sonorització 5. És una excepció a la regla: els mots que inclouen la cadena -ject- porten j en comptes de g. 6. a) transitiu, b) intransitiu, c) transitiu, transitiu, d) transitiu 7. a) conjunció, b) conjunció, c) conjunció, d) pronom, e) conjunció 8. Subjectes: a) algú, b) una altra interpretació, c) això, d) que algú hagi volgut combinar els noms 9. Funció: CAdj, Atr, CD, CR, CD, CR, CI 10. a) subordinada adverbial final (CC finalitat), b) subordinada adverbial causal (CC causa), c) subordinada substantiva (Atr), d) subordinada substantiva (CD), e) subordinada substantiva interrogativa indirecta (CD), subordinada substantiva (CD), subordinada adverbial condicional (CC condició) 41

11.

Substantiu

Adjectiu

Verb

Adverbi

perill

perillositat

perillós

perillar

perillosament

símbol

simbolisme

simbòlic

simbolitzar

simbòlicament

veritat

verisme

vertader

verificar

veritablement

12. a) senzill; b) versió

42

Substantiu

5. L’ADEQUACIÓ TEXTUAL Comentari pàgina 123

1. Tema: l’eufemisme, les paraules que utilitzem per comunicar-nos paranys i metàfores del que realment volem dir. Títol: temàtic 2. Intenció: conscienciar la gent del perill del llenguatge eufemístic 3. Funció del llenguatge que domina: conativa, referencial i metalingüística 4. Sí, perquè es fa referència a la manera d’utilitzar el llenguatge, als eufemismes als quals recorrem per tal de dissimular les qüestions negatives. 5. Gènere: assaig Tipologia textual: argumentatiu 6. En el segon paràgraf, fa referència al llenguatge políticament correcte, als eufemismes que s’utilitzen per designar realitats adverses. En el tercer paràgraf, fa referència a la utilització excessiva de la paraula tema per evitar una altra paraula més concreta, però també carregada de més connotació negativa. En el quart paràgraf, se centra en les bombes i els seus efectes i el llenguatge que s’utilitza per tal de neutralitzar-ne l’expressió. En el cinquè paràgraf, són les expressions al voltant de les guerres i de tot allò que se’n deriva que centren la atenció de l’autor. En el sisè paràgraf, exposa que els eufemismes s’utilitzen per evitar fer servir paraules que denoten negativitat i que, per tant, són impopulars. En l’últim paràgraf, recupera una cita de Lewis Carroll per fer-nos adonar de l’ús que poden fer de les paraules els que tenen el poder. 7. Tipus d’argument: exemplificació 8. El preocupa que la gent no sigui conscient d’aquesta voluntat de donar el tomb a les paraules. 9. L’àmbit de les malalties, la mort, el sexe i determinades funcions corporals; el de la política i dels afers públics, i el vinculat a les bombes i a la guerra. En el primer , fa referència a un ús innocent; en el segon, el critica i, en el tercer, el denuncia. 10. Sobretot la seva posició es manifesta a través de la ironia, però també amb sintagmes i frases com: és el joc de les mentides i de l’ocultació de les realitats perverses, del que e tracta és de pervertir el llenguatge, fins a límits immorals, allò que no és res més que una guerra injusta, etc. 11. traspassar / morir – peremptoris judicials / presons – intervenció / invasió 12. Pervers: Perquè s’utilitza una paraula per donar-li, fins i tot, el sentit contrari al que realment significa. Pobres paraules!: Perquè les paraules no poden fer res davant del mal ús que en fan les persones. 13. a) Que en tots dos casos s’utilitzen paraules que indiquen una cosa per tal de referir-se a una altra. b)Sí, perquè tot i que, en el cas de l’eufemisme, la paraula en qüestió no sempre mantindrà una relació de semblança amb la realitat a la qual vol que es nombri; sí que s’està utilitzant una altra paraula per referir-se a una altra cosa. 14. El narrador es queixa de l’ús de les paraules. Fa referència a l’ús innocent dels eufemismes que fem servir per evitar parlar de realitats desagradables que envolten la nostra vida, però que en formen part de manera inevitable, com la mort. Critica cert llenguatge que afecta la vida política i els afers públics perquè defuig la realitat, com per evitar-la, tot són temes i no problemes. I denuncia l’ús de vegades totalment tergiversat de paraules per referir-se a la realitat més cruenta que envolta les guerres, ja no hi ha invasions sinó intervencions. Ens vol fer adonar de les paradoxes que s’amaguen darrere aquesta utilització del llenguatge.

Activitats pàgina 130

1. a) situació 2, b) situació 1, c) situació 3 43

2. Resposta semioberta. Situació 1: Un periodista fa un reportatge sobre el TGV. Situació 2: Els malentesos d’una persona que truca a una amiga des del tren, però s’ha equivocat de número. Situació 3: Un poeta escriu un llibre sobre els trens. 3. Resposta oberta. 4. Resposta oberta. 5. Resposta semioberta. a) Vol comunicar que ha oblidat de fer els deures. b) Vol comunicar que té fred o que li molesta l’aire. c) Vol comunicar que té mal a l’esquena causa del pes. pàgina 131

6. Resposta semioberta. Contextos per a: - Quin ensurt!: •

Pensava que havia oblidat les claus (quasi he sentit por).

•

No sabia que hi havia algú a casa (he tingut por).

•

No m’has fet gens de por... (és mentida que tinc por).

- Que trist!: •

Veure algú tan intel·ligent ficar-se en drogues (tristesa moral).

•

La pel·lícula m’ha fet plorar (tristesa física).

- Quin disgust!: •

No és el regal que m’esperava (sorpresa).

•

M’ha deixat la meva xicota (dolor).

7. Resposta semioberta. a) Jo tampoc he tingut temps d’anar a comprar les cerveses perquè també treballo, com tu. b) La feina no li ha anat bé perquè no ha guanyat res. c) Segurament s’ha posat a plorar a causa de l’emoció. 8. Resposta semioberta. En Marc potser té migranyes o mals de cap perquè té un greu problema amb la Joana. Potser ella li és infidel o no l’estima. En tot cas, ell no el vol solucionar, no es vol enfrontar al problema o bé té por de fer-ho. 9. Resposta oberta. Díctics Persona: tu, nostre, vosaltres, els meus, els teus, tu i jo Temps: abans, ara Espai: això, hi, aquí, ho, allà pàgina 132

10. Resposta semioberta. aquí a) un autobús b) un aula c) una empresa d) en un lloc de vacances e) a casa f) un col·legi 44

allà a) un altre país b) un altre lloc c) la mort d) una altra escola e) el poble això a) una resposta b) un sac de runa c) el que tinc a la mà d) deixar-lo al carrer e) estar embarassada f) riure g) un vestit nosaltres a) el professor i els alumnes b) el cap d’un govern i el poble c) uns amics d) una parella e) uns alumnes al professor f) els habitants d’un pis vosaltres a) els fills b) un equip c) un partit polític d) els fills e) els treballadors f) gent amb sort g) grup de punks

pàgina 136

11. Altres veus, a part del narrador: •

Algú que li diu on ha d’anar (indirecte). «Li han dit que era aquí»

•

La mateixa veu (sense marques). «Quan siguis al carrer...»

•

La mateixa veu (indirecte). «Li han parlat...»

•

La mateixa veu (sense marques). «Sobretot, cap espelma...»

•

La mateixa veu (indirecte). «Li ha quedat clar...»

•

La mateixa veu (indirecte). «L’han ben informat...»

•

La mateixa veu (sense marques). «...no tens pèrdua...»

•

Un cavaller (discurs citat). «Hi endevina un cavaller...»

•

El cavaller (directe). «Heu estat puntual...»

•

El cavaller (directe). «Aquí teniu...»

•

El cavaller (sense marques). «Demà cap al tard...»

12. Text 1 Absència. Impersonalitat. És un text objectiu. 45

Text 2 Presència. Text subjectiu. DIXI Els radiooients catalans (nosaltres) voldríem (nosaltres) podíem... (nosaltres) fem un pas... (nosaltres) perdem... (nosaltres) et buscarem... POLIFONIA Antoni Bassas Algú Bassas El seu adéu... ell Antoni et buscarem MODALITZACIÓ Valors positius: Mentre ell convertia l’emissora en líder indiscutible Sempre respectuós i a anys llum del sectarisme... Té dignitat Amb ell perdem un valor valuós instrument de vertebració del país... Valors negatius (la notícia del cessament i alguns polítics) Notícia desoladora Els polítics que forcen el seu adéu No han parat d’oferir espectacles lamentables No vol ser un titella dels assedegats del poder Sense ell fem un pas més cap a la berlusconització La festa que estan fent uns quants miserables pàgina 137

Text 3 Presència. Text subjectiu. DIXI em POLIFONIA (nosaltres) hem demanat ens nos nostra, nostres MODALITZACIÓ l'exhibicionisme verbal campa que no hem demanat ni ens cal ens violenta enormement, ens provoca una mena de fàstic o rebuig visceral o un morbo sobtat i mai amb un es fiquen la llengua fins a profunditats insondables esberlament públic de la intimitat passotisme falta de consideració 46

PREGUNTES

RETÒRIQUES

Gairebé tot l’últim paràgraf Text 4 Absència. Impersonalitat. És un text objectiu. Text 5 Presència. Text subjectiu. DIXI A mi em m’animaven (Jo) vull... POLIFONIA ens convida... la nostra història... el senyor Josep Benet... -ell... i la senyora Florència... les persones que... totes i tots els dorriencs totes elles la persona de Josep Surroca Bové un dorrienc pàgina 134 I 145

13. Text

Tema

Intenció

Interlocutors

Canal

Àmbit d’us

Funció del llenguatge

Registre

1

especialitat

objectiva

especialista-lector

escrit

formal

referencial

tècnic

2

general

subjectiva

coneguts

oral

informal

expressiva

vulgar

3

especialitat

subjectiva

escriptor-lector

escrit

informal

poètica

col·loquial

4

especialitat

subjectiva

especialista-lector

escrit

formal

conativa

tècnic

5

general

objectiva

oral

informal

fàtica

estàndard

6

especialitat

objectiva

oral

informal

expressiva

col·loquial

7

general

objectiva

escrit

informal

conativa

tècnic

8

especialitat

objectiva

especialista-lector

escrit

informal

referencial

científic

9

especialitat

objectiva

especialista-lector

escrit

formal

metalingüística

científic

10

general

subjectiva

especialista-lector

escrit

informal

poètica

literari

11

especialitat

subjectiva

escriptor-lector

escrit

formal

poètica

literari

12

especialitat

objectiva

especialistaespecialista

escrit

informal

referencial

tècnic

escriptor-lector

14. Text 1 És inadequat perquè, encara que respecta el seu interlocutor, marxa del tema principal, de la queixa, per passar a altres qüestions que no vénen al cas i, a més, no respecta les regles sintàctiques, escriu tal com pensa; és un estil més propi del llenguatge oral. Text 2 La intenció del pare és bona, però el registre que utilitza, el científic, és inadequat. Text 3 És inadequat la barreja del tractament: passa del «vostè» al «tu» que, de fet, és massa informal i no escau gens al tipus de text. 47

De la paraula al text pàgina 147

1. a) L’autor és mallorquí (Acrollam = Mallorca) i es parla de Palma, la capital. L’illa ha patit, des de fa anys, la febre de la construcció. D’aquí ve la queixa de l’autor en aquest text. D’altra banda, utilitza la variant balear del català. b) L’autor s’adreça a un receptor més aviat culte, ja que cita uns personatges mitològics i juga amb els referents literaris. c) L’obra és de total actualitat, encara no s’ha aturat aquest deliri de construcció massificada. I la nostra televisió, malauradament, tampoc no ha cessat d’emetre teleporqueria. 2. Variació històrica: edat contemporània Variació geogràfica: bloc oriental (mallorquí) 3. Hi ha una relació estreta entre canal oral i escrit, atès que l’autor dialoga amb un company sobre el tema del seu relat alhora que n’escriu fragments (hi ha polifonia). 4. La dixi del títol és temporal: mentre. Fa referència al moment de l’autor, mentre escriu aquest relat, la corrupció continua. Aquest motiu el recupera a la narració, quan els vellets senten realment gemegar el ciment. 5. a) Intervencions en el diàleg. –No ho entenc... –Atura el carro... –...en què quedam?... –Vull organitzar... –No va bé... –Tens raó... –No volia dir això... –M’agradaria... –Les emulsions... –En un món... –No parlaràs... –No, semblaria... b) Les dues veus són el mateix autor que es desdobla. Inventa una veu per poder raonar dos punts de vista diferents. Aquest joc enriqueix el text alhora que n’argumenta les possibles crítiques. c) Característiques de l’enunciador. La veu critica l’inici de la història perquè no és un tema literari d’actualitat, mentre que l’autor en defensa la tria dient que vol contar la bondat del quotidià i no pas la maldat, com fan amb la teleporqueria. • Més endavant, la veu li critica la inversemblança dels personatges mitològics en el món actual. L’autor es defensa dient que vol retre homenatge a l’amor llarg i quotidià enfront d’un món deshumanitzat. •

d) Les veus dels protagonistes són d’en Tomeu i na Martina i apareixen en estil directe però sense marques (ni guió ni cometes). e) La funció dels mitjans de comunicació en aquest text és fer-nos veure que ells mostren una visió del món deshumanitzada, morbosa, en comptes de fer com l’autor, que lluita per mostrar la bellesa i palesa els herois quotidians. 6. Filemó i Baucis, que són dos personatge mitològics, són, de fet el tema del llibre que vol escriure i es basa en una transposició del mite a l’època actual, en què aquests dos vellets viuen aïllats i veuen amb preocupació l’abús urbanístic de l’illa. Així, l’autor vol (re)crear la seva història, que és una mise en abîme, és a dir una història dins la història que aprofita per criticar durament allò que mirem a la televisió: la teleporqueria a més de la corrupció i el deliri constructius de Mallorca. 7. Es tracta d’un text narratiu construït de manera molt complexa i heterogènia, ja que té aparença de diàleg, que és el que fa avançar, realment, el relat. El tema de fons, però, és l’embrió de la trama d’una altra història. 48

8. Trets dialectals: moix (gat), emperò (forma arcaica de però), en què quedam (en què quedem), xorraquen (xerraquen, serren, tallen per la meitat), peguen foc (cremen), a les totes (molt, en abundància), començ (començo), foganya (fogaina, foguera), pots pensar (ja ho pots ben dir), pegues (ensopegues), decantar (apartar), un poc (una mica), brodaria (brodat), ànnera (àneda, ànec femella), a betzef (en abundància) 9. Exemples d’oralitat: En què quedam..., atura el carro, no vas bé, no volia dir això, mira com..., mentida 10. Un fotimer de dies: molts dies Atura el carro!: prou! El bessó de la història: part essencial de la història El fem de la televisió: la teleporqueria Sentir a les totes: sentir-ho tot Tenir amor en epifania: un amor divinitzat, sacralitzat Confusions a betzef: moltes confusions

49

6. LA COHERÈNCIA TEXTUAL Comentari pàgina 151

1. Joan Fuster (1922-1992) Escriptor. D'ascendència pagesa, el seu pare abandonà el camp, creà un taller d'imatgeria, exercí de professor de dibuix i fou un destacat carlí de la comarca. Fuster començà els estudis de dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1947 i es doctorà en filologia catalana el 1985. El 1944 publicà el primer article en català –Vinti-cinc anys de poesia valenciana– i col·laborà a l'almanac de Las Provincias. Del 1946 al 1956 codirigí amb Josep Albi la revista Verbo, on publicà els primers articles literaris d'una certa ambició. Els seus primers llibres, però, foren versos, a més d'una Antología del surrealismo español (1952), composta juntament amb Albi. El 1952 començà a Levante, de València, les seves col·laboracions periòdiques a la premsa, que prosseguí fins a una edat molt avançada, en diaris i revistes de València, Barcelona i Madrid i en moltes altres publicacions periòdiques, entre les quals algunes de l'exili. El 1955 inicià, amb El descrèdit de la realitat, una brillant carrera d'assagista, de vasta amplitud temàtica, servida per un estil incisiu, d'adjectivació hàbil i precisa. Un altre aspecte de la seva obra, començat també aleshores, fou el de l'erudició, la història i la crítica literàries, que alternà amb antologies de prosa i de poesia. La seva dedicació als temes valencians culminà el 1962 amb la publicació de Nosaltres els valencians, Qüestió de noms i El País Valenciano, llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià. Sempre dins d'aquesta temàtica, publicà Raimon (1964), Combustible per a falles (1967), L'albufera de València (1970), La decadència al País Valencià (1976), El blau de la senyera (1977), Destinat sobretot a valencians (1979), Ara o mai (1981) i País Valencià, per què (1982), a més de nombrosos estudis i articles erudits, històrics, biogràfics i de viatges. Finalment, cal esmentar-ne el suggeridor Diari 1952-1960. Dins el camp de l'assaig, publicà Les originalitats (1956), Figures de temps, premi Yxart (1957), Indagacions possibles (1958), Judicis finals (1960), Diccionari per a ociosos (1964), Cansar-se d'esperar (1965), L'home, mesura de totes les coses (1967), Consells, proverbis i insolències (1968), Examen de consciència (1968), Babels i babilònies (1972), Exploració de l'ombra (1974), Un país sense política (1976), Notes d'un desficiós (1980), Pamflets (1985) i Sagitari (1985); en aquestes obres Fuster ret tribut a la tradició de l'humanisme clàssic d'arrel moral, tot tractant de temes que van de la història a la política, passant pels més diversos aspectes de la vida cultural i quotidiana; hom hi troba, també, l'alè dels moralistes i reformadors francesos, de Montaigne als enciclopedistes. Dins els treballs d'història, de crítica i de divulgació literària va publicar La poesia catalana (1956), Joan Serrallonga (1961), en col·laboració amb Joan Reglà, Poetes, moriscos i capellans (1962), El bandolerisme català: la llegenda (1963), Heretgies, revoltes i sermons (1968), Literatura catalana contemporània (1972) i el recull d'estudis Llibres i problemes del Renaixement (1989); a més de tres extensos pròlegs a les obres respectives de Joan Salvat-Papasseit (1962), Salvador Espriu (1963) i Josep Pla (1966), d'una gran penetració analítica i capacitat de síntesi, aplegats a Contra el noucentisme (1978). També dirigeix la revista L'Espill (1979) i diferents col·leccions de llibres. Joan Fuster fou, sens dubte, l'assagista català més considerable de les generacions sorgides després de la guerra civil. La força de la seva personalitat intel·lectual i l'amplitud de la seva obra han depassat l'àmbit literari i s'han projectat sobre la vida cultural i civil dels Països Catalans, la consciència unitària dels quals contribuí poderosament a crear. La irreductible catalanitat de la seva obra el feren objecte d'alguns atemptats. Fou membre agregat de l'Institut d'Estudis Catalans (1978) i promotor i president d'Acció Cultural del País Valencià (1978). Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1975), l'any 1983 rebé la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. El 1984 fou nomenat doctor honoris causa de la universitat de Barcelona. 2. Intenció: Fer-nos adonar de la caducitat del model amorós i proposar-ne la reinvenció. 3. Tipus de títol: temàtic 4. Estructura argumentativa: inductiva (cronològicament) Tipus d’arguments: exemplificació 5. Tesi: El concepte d’amor és canviant Argumentació: Exemples extrets de la història, sobretot, literària Conclusió: Cal reinventar un nou concepte d’amor, perquè l’actual està en crisi. Estructura: Lineal (seguint l’evolució històrica) 6. Trets assagístics: la subjectivitat i la voluntat de fer reflexionar el lector 7. Tesi: El concepte d’amor no és estàtic, ha anat canviant al llarg del temps. 8. Fa referència a un sentiment honest, sincer i absolut, un amor romàntic. a) Al segle XII. b) Es va crear amb els trobadors provençals, va ser completat i polit pels poetes italians del dolce stil novo, el trobem en la Vita nova o La Dame aux Camélias, en Petrarca o en Shakespeare, o en personatges literaris com Werther, Romeu, Karènina, Manon, en el romanticisme. 50

9. Abans del segle XII l’amor era molt més lliure. A partir del segle XII amb els trobadors l’amor esdevé més cast i es va consagrant i establint fins al seu màxim auge amb el Romanticisme. A partir d’aleshores entra en crisi i només esdevé referent literari i cinematogràfic però, estranyament, de carn i ossos. 10. En aquests moments l’amor s’entén només des del punt de vista carnal, per això pensa que cal recuperar el terme i donar-li un altre sentit. 11. Explica que el concepte d’amor al qual es refereix rarament ha existit més enllà del món literari, tot i que potser sí en un nivell no tan exagerat, però sobretot ara ni això. 12. Seua, dubte, exagere, diga, acabe. 13. Resum: El concepte d’amor no ha estat pas el mateix al llarg del temps, tot i que sempre hagi existit una certa manera d’enamorar-se. La literatura en tot això juga un paper important perquè amb l’aparició dels trobadors l’amor esdevé rellevant. Tot i que sense arribar als extrems dels textos literaris que, a partir dels trobadors provençals aniran apareixent, les persones manifestaran el seu amor. El boom literari arriba al seu màxim auge, quant a l’amor, amb el romanticisme. Després, el terme entre en crisi i la gent s’aboca a un sentit més carnal d’entendre les relacions humanes. Per això, conclou l’autor, cal donar pas a una nova època en què l’amor torni a tenir importància, tot i que, es tracti d’una nova manera d’enfocar-lo. 14. Resposta oberta.

Activitats pàgina 157

1. Resposta oberta. 2. Resposta oberta. 3. Resposta semioberta. Títol remàtic: Fa deu anys va morir un àngel Títol temàtic: Carles Sabater pàgina 158

4.

Nom de paràgraf

Tipus de paràgraf

Oració temàtica

1

Introducció amb interrogant inicial

2

Introducció-anècdota

La única calle de la tierra que yo desearía que no acabara nunca [...] es la Rambla de Barcelona.

3

Causa-efecte

Una ciutat amb un sòl mol segmentat i especialitzat tindrà més mobilitat...

4

Introducció-resum

5

Conclusió

6

Comparació

Les ciutats centreeuropees són força diferents de les nord-americanes.

7

Exemplificació

El patró de mobilitat és una característica pròpia de cada ciutat.

8

Introducció-anècdota

9

Exemplificació

D’entre totes les ciutats del món, les nord-americanes...

10

Conclusió

Els joves no són tan adults com es pensen ni els adults són tan joves com voldrien.

11

Resum

La seguretat viària depèn d’un conjunt de factors...

5. Macroestructura. Text 1: Les protectores d'animals defensen l'emplaçament previst per a la gossera. Text 2: L’espècie Lasius neglectus, una formiga invasora, avança per Catalunya creant colònies «amigues» amb el consegüent perill de convertir-se en una plaga. 51

pàgina 162

6. Text 1: tema derivat Text 2: tema constant Text 3: tema lineal 7. Text 1: descripció. Tema lineal. Text 2: monòleg interior. Tema lineal. 8. Resposta oberta. 9. Resposta semioberta. Hipertema de l’amor: T1 - Definicions T2 - Amor etern T3 - Amor de lluny T4 - Amor platònic T5 - Amor no correspost Etc. 10. Resposta oberta.

pàgina 163

11. Text 1: Tema: L’altre jo. Tema constant. Text 2: Les grans idees. Tema lineal. Text 3: El laberint. Tema lineal. Text 4: La supervivència. Tema constant. Els esquemes són oberts. 12. a) Títol temàtic: Marius Serra i Oriol Izquierdo: la literatura proporciona plaer i dolor alhora. Títol remàtic: Llibres sense ficció b) 1r paràgraf. Introducció amb interrogant inicial múltiple. Des de: Per a què serveix escriure?... Fins a: ...malaltia o del final irremissible, anunciat. 2n paràgraf. Desenvolupament. Paràgraf enumeració. Hi ha dos casos similars a tall d’exemple. Des de: ...Aquest no és un article de col·leguisme [...] Fins a: ...¿Per a què serveix? No ho sé. 3r paràgraf. Conclusió. Interrogant final. No resol el problema. Des de: ...Sé per a què serveix... Fins a: ...la literatura proporciona plaer i dolor al mateix temps. c) Tema lineal. d) La lectura té un doble vessant, ja que el contingut pot fer-te sentir molt feliç, però també molt trist. Quant a l’escriptura, és difícil saber per a què serveix. 13. Resposta oberta. 52

pàgina 168 i 169

14. gènere textual / tipologia a) conte infantil, narratiu b) gènere periodístic, predictiu c) discurs, expositiu d) carta al lector, argumentatiu e) gènere periodístic, predictiu f) recepta, instructiu g) reclamació, argumentatiu h) llei, instructiu i) publicitat, instructiu, retòric... j) crònica, argumentatiu i descriptiu k) sol·licitud, expositiu 15. finalitat / tipologia Expressar l’opinió / argumentatiu Informar i donar un punt de vista / expositiu i argumentatiu Expressar l’opinió / argumentatiu Distreure / expositiu, retòric... Expressar l’opinió / argumentatiu Fer conèixer algú / descriptiu i expositiu Informar / expositiu Informar / predictiu Informar / expositiu Expressar l’opinió / argumentatiu Criticar / argumentatiu i descriptiu 16. gènere textual / tipologia Text 1: llei / instructiu Text 2: conte / narratiu Text 3: horòscop / predictiu Text 4: publicitat / instructiu Text 5: recepta / instructiu Text 6: notícia / narratiu Text 7: lliçó / instructiu 17. Martí i Pol: predictiu Salvat-Papasseit: instructiu Espriu: instructiu Pere Quart: narratiu Sagarra: descriptiu Verdaguer: narratiu Carner: expositiu Manent: retòric Sebastià: instructiu 53

pàgina 170

18. Tipus d’organització de les idees en aquest text expositiu: Text 1: causa-efecte - Parla de la neu i dels diferents efectes que genera a la nit. Text 2: descripció - Ens descriu el Parc nacional dels Écrins. Text 3: comparació - Compara les paraules mythos i logos. Text 4: problema-solució - Exposa la preocupació per la finitud dels recursos naturals i proposa solucions. Text 5: seqüència - Exposa una informació.

pàgina 171

19. a) Qui: alguns joves On: Alemanya Què: transformen les seves dents en dents de vampir Com: mitjançant implants o llimant-les Per què: és una moda Quan: en l’actualitat Problema: aquestes pràctiques poden ser font de problemes de salut i d’altres tipus b) La informació més destacada és la del primer paràgraf. Sempre se situa al principi. c) 1r paràgraf: les sis ve dobles 2n paràgraf: tècniques per tenir les dents punxegudes 3r paràgraf: conseqüències d’aquestes pràctiques dentals exposades per les assegurances 4t paràgraf: obertura del tema: altres conseqüències 20. Resposta oberta. 21. Resposta oberta.

De la paraula al text pàgina 172

1. La funció del llenguatge predominant en aquest text és la conativa, perquè es busca una reacció per part del lector: que s’adoni que les idees i els sentiments no es poden desvincular les unes dels altres i a l’inrevés.

pàgina 173

2. a) Tracta el tema de les idees i els sentiments des del punt de vista de la intel·ligència emocional. b) Vol aclarir que, entre altres, hi ha polítics i publicistes interessats a separar els sentiments de les idees per poder, així, manipular la gent. c) Utilitza el canal escrit, és un text del seu bloc personal (té una pàgina web pròpia). d) És un filòsof, per tant, un especialista. A més, té la carrera de ciències de l’educació i té una pàgina web per ajudar els professors i els alumnes de filosofia de secundària. e) S’adreça a la societat en general, però el lector és culte, hi ha referències culturals (intel·ligència emocional, tragèdia grega, paràbola...). f) L’àmbit d’ús és formal i pertany a l’àmbit periodístic, es tracta d’un text de la seva pàgina web. 3. Varietat geogràfica oriental (ell és de Calella), la varietat històrica és l’actual i el registre és culte. La varietat geogràfica la copsem en les formes verbals que utilitza, per exemple; la varietat històrica en la utilització d’un llenguatge, una expressió i una ortografia totalment corrent, al costat de l’aparició de termes com «mànagers» o «màrqueting»; i el registre en l’ús de termes com «esmussar», «visceralment» o «lúcids». 54

4. a) Díctics de persona. L’autor apareix en el text de vegades com a jo (jo, a mi, em, a casa) i de vegades com a nosaltres (nosaltres, ens, tots). b) Referències a la seva persona: (la imatge que rebem és que se’ns presenta força modest) sovint bado, jo no hi entenc gens, en això del màrqueting, però em sembla que conservo una mica de sentit comú, sé una mica d’història de la cultura, no sóc dels que creuen que la gent és incapaç de pensar. c) És un text personal, hi ha referències personals, de caràcter i de la seva manera de veure les coses. d) Hi ha una alta implicació en les idees. 5. a) Veus dels polítics, mànagers: ells pensen..., alguns no n’han tret la conseqüència..., la mala intenció que tenen alguns..., i els que venen..., si volen que el producte..., alguns, però, es volen dedicar... No, no només es refereix a ells (polítics i mànagers), també fa referència, potser, als periodistes o a tot aquell que vengui «productes», el poder econòmic. b) Polítics i mànagers en el text de color taronja i l’autor, Josep Maria Terricabras, en el text de color verd. 6. Amb l’«és clar» l’autor ens vol dir que tots els nous corrents i totes les noves modes solen venir dels EUA. 7. El títol és temàtic. 8. Idees i sentiments: Introducció: L’storytelling: els sentiments per sobre de les idees Nus: Antecedents – Consideració de la situació actual Desenllaç/Conclusió: Vincle necessari entre idees i sentiments El tema és lineal. 9. Gènere: article d’opinió, perquè l’autor ens dóna el seu punt de vista sobre el tema. Tipologia: argumentatiu, perquè justifica el seu punt de vista a través d’arguments. 10. Com s’ha dit, es tracta d’un text argumentatiu; per tant, organitza la informació atenent l’ordre i la disposició dels elements que el constitueixen, que són els donats esquemàticament a l’exercici 8, per tal de donar consistència al seu punt de vista que, en aquest cas, apareix com a colofó de l’article. 11. 2n paràgraf •

Explicar històries no és nou, sempre ha servit per fer arribar determinats missatges a la població.

3r paràgraf •

S’ha de desemmascarar la mala intenció que tenen alguns dels que donen tanta importància als sentiments perquè els sentiments i les històries no són mai neutres: porten missatges i idees.

12. Elements que mostren clarament l’opinió de l’autor: em sembla molt bé, a mi em sembla imprescindible 13. L’ús de sinònims dóna força a la paraula, la reiteració dóna la impressió de més veritable. 14. Utilitza com a figura retòrica el quiasme, que consisteix a construir una simetria sintàctica o semàntica mitjançant l'encreuament de dos parells de mots o d'oracions.

55

7. LA COHESIÓ DEL TEXT Comentari pàgina 177

1. Edgar Allan Poe (1809-1849) Poeta, narrador i crític literari nord-americà. Començà per la poesia, Tamerlane and Other Poems (1827), volum molt influït pels romàntics, en especial Byron. A Al Aaraaf, Tamerlane and Minor Poems (1829) sembla que les influències sorgeixin de la lectura atenta de Milton i Moore. Al tercer recull, Poems (1831), hi ressonen Keats, Shelley i Coleridge. Com a narrador, activitat que sembla que emprengué per obtenir diners als premis literaris convocats per publicacions periòdiques, començà amb Manuscript Found in a Bottle, i seguí amb altres obres, que podrien ésser classificades en: contes de mort (The Fall of the House of Usher); de perversió i delictes (The Murders in the Rue Morgue, traduïts al català el primer decenni del segle xx per Carles Riba i aplegats en un volum del mateix títol); narracions de supervivència o ciència-ficció (Ligeia); i de fatalitat (Man of the Crowd). Casat el 1835 amb la seva cosina de catorze anys, Virginia Clemm, que morí ben aviat minada per la tuberculosi, Poe mantingué diverses històries amoroses amb escriptores contemporànies seves. Exercí de crític literari en diverses publicacions que dirigí, com el Southern Literary Messenger i el Burton's Gentleman's Magazine. També és autor d'una novel·la, The Narrative of Arthur Gordon Pym (1838), i d'una obra cosmològica, Eureka (1848), considerada per alguns com una genialitat i per altres com una pura bestiesa. Bé que gaudí d'un cert èxit en vida, foren els simbolistes francesos qui el feren apreciar al seu propi país i arreu del món. Mallarmé traduí les seves narracions i Baudelaire en confessà més d'un manlleu. Agustí Esclasans traduí al català (en prosa) una selecció dels seus poemes (1934). El poema més conegut de Poe, The Raven, no sols influí dins el simbolisme poètic francès, sinó que també inspirà una de les teles més famoses de Gauguin, Never More. Poe morí en ple delírium trèmens. 2. Es tracta d’una història extraordinària, difícil de creure, per tant, sí que és adequat. 3. Tema del text: la noia del retrat 4. Gènere: conte fantàstic Tipologia textual: narratiu 5. Estructura: història dins d’una altra història. Dins de cada història segueix un plantejament lineal, però dins de la primera història hi ha un flashback per tal de recuperar la història de la creació del quadre. 6. Tipus de conte: Gènere fantàstic, perquè és difícil de creure, perquè no sembla massa versemblant. 7. Punts de vista i funció de cada un: 1a persona (narrador protagonista per a la història principal) i 3a persona (narrador omniscient, per a la història del retrat). Són rellevants perquè ens distingeixen cada història. 8. Les dificultats del text es basen en la inserció d’una història dins d’una altra i una manera de resoldre-ho és, tal com es fa, amb la utilització de punts de vista diferents. 9. Un senyor va pintar un quadre de la seva senyora, sense adonar-se que li estava demanant tanta dedicació que li estava prenent la vida, perquè ell no li dedicava cap atenció. En acabar-lo és quan es va adonar que ella era morta, s’havia mort de tristesa. La història la recupera un altre senyor que va a parar al castell on s’exposa aquest quadre i en llegeix l’explicació de la creació. 10. La segona història s’introdueix entre cometes en estil directe, per tant, reproduint el que, suposadament, conté un altre llibre. El nus comença en el: «Llargament, llargament [...]» que ens fa adonar de la importància que per al senyor de la història recent tenia la lectura i la contemplació de tot el que tenia al seu voltant en aquell indret per a ell nou. 11. Un encant estrany que no s’especifica, només s’insinua, ja que no s’entén fins que no es coneix la història del quadre, perquè és com si el narrador ja sabés que darrere aquella imatge hi havia una història terrible. 12. El pintor només tenia en ment la seva obra, la seva faceta com a pintor, perquè es creia realment bo. La seva esposa també s’ho creia i per això, i perquè l’estimava, no es queixava de res. 13. Sí, perquè és poc versemblant, és un fet extraordinari, que sembla producte merament de la fantasia. 14. Registre: literari. Exemples: Llargament, llargament; devotament, devotament; abans no reparada; vaig cloure els ulls; tota llum i somriure i enjogassada com el cervatell... 15. a) mig malenconiós, b) era en una torre, c) al mateix temps que, d) primeres manifestacions de cansament, e) despertar, f) vaig tancar els ulls, g) mirar fixament la pintura, h) la gola, i) amb tant força, j) estat mig endormiscat, k) confós la imatge, l) desagradables utensilis, m) molt poc corrent i pensatiu, n) perdia la força, o) s’entusiasmava, p) s’havia tornat boig 56

16. a) Metàfora, hipèrbole i comparació, perquè identifica la noia amb uns aspectes que exagera i que la permeten comparar amb un cervatell. b) Sinestèsia, ja que associa paraules referides a dos camps sensorials diferents: la llum i degotava, amb la qual cosa vol fer notar que aquella llum era pàl·lida, feble, com les gotes que cauen quan una aixeta goteja, però que no parava mai de fer llum.

Activitats pàgina 182

1. Antecedents de les anàfores. em (jo), la (la rosa), li (la mestressa), que m’ (la rosa, jo), Ø (jo), -la (la mestressa), Ø (la mestressa), una nena (la mestressa), Ø (la mestressa), Ø (jo), Ø (jo), -li (la mestressa), -la (la begònia), Ø (jo), -li (jo), Ø (vostè = jo), -la (la begònia), Ø (jo), l’ (la mestressa), li (la begònia), em (jo), la (la begònia), Ø (la mestressa), Matilde (la mestressa), Ø (jo), ’n (d’ella = la mestressa), Ø (jo) jo (jo), la (la mestressa), meva (la mestressa), ella (la mestressa), allà (floristeria), -les (les flors) 2. a) que (cuina), anàfora gramatical, b) ho farà (anirà a Correus i farà els encàrrecs), anàfora de sentit, c) la (gerra), catàfora, d) hi (que deixem la casa arreglada), anàfora de sentit, e) què (faig la bugada), catàfora, f) ho + això (que tornaria), anàfora de sentit, g) seva (d’en Quim), anàfora gramatical, h) hi (a Cadaqués) + ho (que anirà a Cadaqués), catàfora, i) la (camisa), anàfora gramatical, j) el (en Pere), catàfora; això + ho (que va fer-lo fora), anàfora de sentit 3. a) la lluna (un satèl·lit), b) l’església (un edifici), c) animals (uns lleons), d) dinar (l’àpat), e) ocupa (la meva amiga), f) desastres (la desgràcia) 4. a) em (referència), hi (sentit), Ø (el·lipsi) b) meu (referència), Ø (el·lipsi), em (referència), Ø (el·lipsi), hi (sentit), Ø (el·lipsi), em (referència), Ø (el·lipsi), t’ (referència) c) Ø (el·lipsi), hi (sentit), m’ (referència) d) meva (referència), una senyora (referència), li (referència), ella (referència), Ø (el·lipsi), Ø (el·lipsi), seves (referència), això (sentit), Ø (el·lipsi) pàgina 183

5. Són coreferents. b), c), g) 6. Text 1: L’amic, el, aquest empordanès, un xicot petit, ros, nerviós, un argent viu, el meu amic, li, l’ Text 2: Míster Oliver Wilson, anglès flemàtic, Ø, el súbdit de Sa Majestat Jordi V, míster Wilson, l’ Agatoclia Molina, l’esplèndida vídua, propietària de la fonda, la bellesa riberenca, la fondista Text 3: Antígona, ella, la, la, li, Ø, s’ Hades, l’únic déu pàgina 184

Text 4: Ell, l’, Ø, el seu, li, l’, ell, Ø, Ø, el, ell Aran, el seu amic, li, el seu amic, Ø, li, li, el seu amic Text 5: El senyor Lockwood, Ø, meu, em, Ø, misantrop, jo, m’, Ø, ‘m, Ø, meu, el seu nou llogater, Ø, Ø, meva, me va, senyor, Ø El senyor Heathcliff, el meu propietari, el solitari veí, un individu formidable, seus, Ø, Ø, senyor, -lo, -li, -lo, vostè, meva, -se, Ø, m’, Ø 57

7. Pronoms de 3a persona a) passar-s’ho malament, b) ser culpat, c) morir, d) tenir por, e) arriscar, f) patir, g) barallar-se, h) fer alguna cosa inconvenient, i) guanyar-se la vida, j) cometre un error, k) equivocar-se de mig a mig, l) fer una mala passada, m) conversar, n) marxar, o) tenir coratge, p) tenir molta astúcia, q), parlar sense miraments, r) tenir molta imaginació. pàgina 185

Pronom adverbial en a) marxar, b) marxar del lloc de partença, c) reeixir, d) ser suficient, e) conèixer poc o malament, f) estar enamorat, tenir en compte, g) anomenar Pronom adverbial hi a) encertar, b) tenir visió, c) ser coneixedor, d) apostar, e) reflexionar molt, f) tenir bons raonaments, g) respondre, h) sentir-se còmode, i) intervenir, j) opinar, k) morir, l) posseir el sentit de l’oïda, m) tenir tacte, n) avenir-se, o) estar permès 8. a) verb pronominal, b) anàfora, c) anàfora, d) verb, e) anàfora, f) verb, g) anàfora, h) verb, i) verb, j) anàfora, k) verb, l) anàfora, m) verb, n) anàfora, o) anàfora, p) verb, q) verb, r) anàfora, s) verb pàgina 190

9. Resposta oberta. 10. Resposta oberta. pàgina 191

11. Resposta semioberta. Ortodòncia: L’ortodòncia és la [...]. Podem parlar, en primer lloc, de l’ortodòncia correctora que és la que té [...]. En segon lloc, també hi ha l’ortodòncia interceptiva, o sigui, la que té [...]. I, en tercer lloc, trobem l’ortodòncia quirúrgica, que és la que s’ocupa de la correcció dels [...]. Psicosi: Psicosi és un terme genèric que [...]. Podem parlar de quatre tipus de psicosi. En primer lloc, hi ha la psicosi afectiva, o sigui, aquella caracteritzada [...]. En segon lloc, trobem la psicosi alcohòlica, que es refereix a qualsevol dels [...]. En tercer lloc, cal fer referència, també, a la psicosi depressiva, aquella que [...]. En quart i últim lloc, destaca la psicosi tòxica, la que es manifesta amb un trastorn o estat [...]. 12. Resposta oberta. 13. Resposta semioberta. Treball com a premi 1. Forma de realització de l’ésser humà 2. Significa llibertat 3. Significa capacitat de decidir i actuar 4. Ensenya a aprendre el valor de l’esforç 5. És una forma de socialització Treball com a càstig 1. Una tortura 2. Esforç per guanyar-nos la vida 3. Impossibilitat de desenvolupament personal 4. Ocupa les nostres energies 5. Ocupa el nostre temps 6. És una maledicció pàgina 193

14. a) conseqüència, per tant, b) contraargumentació, però, c) reformulació, és a dir, d) addició, i encara més, e) addició, i a més, f) contraargumentació, no obstant això 15. a) i encara més (addició), tanmateix (contraargumentació), és a dir (reformulació), consegüentment (conseqüència) b) tot i això (contraargumentació), a més (addició), posem per cas (reformulació), en conseqüència (conseqüència) 58

16. Resposta semioberta. a) contraargumentació: En Joan és un infant superdotat, per contra, no és gens ordenat. addició: En Joan és un infant superdotat i, a més, sempre està content. conseqüència: En Joan és un infant superdotat, per això sempre treu unes notes excel·lents. reformulació: En Joan és un infant superdotat, és a dir, que no li cal gaire per entendre les coses. b) contraargumentació: El vessament..., malgrat tot no hi ha hagut víctimes. addició: El vessament... i, encara més, amenaça amb pol·luir part de la costa asturiana. conseqüència: El vessament..., per tant, s’ha prohibit la sortida d’embarcacions. reformulació: El vessament..., en resum, una veritable catàstrofe natural. 17. causa-conseqüència: i (no podem considerar-ho...), per tant reformulació: és a dir contraargumentació: ara bé addició: i (, en aquest darrer, el...) 18. en relació amb, no obstant això, per això, igualment pàgina 198

19. Resposta oberta. Tots els connectors són d’addició. a) ampliació, b) equiparació, c) especificació, d) generalització, e) equiparació 20. a) més ben dit (rectificació), b) és a dir (explicació), c) per exemple (exemplificació), d) en resum (resum) 21. Resposta semioberta. a) En Joan és poliglota, és a dir, parla moltes llengües. b) Posem per cas, Etiòpia. c) Ras i curt, que som uns inconscients. d) Millor dit, l’ús de mètodes anticonceptius disminueix. 22. Resposta semioberta. •

Els incendis forestals provoquen greus danys en l’ecosistema. A més, provoquen greus danys en els éssers humans, de vegades, fins i tot, víctimes mortals.

•

Els incendis forestals provoquen greus danys en l’ecosistema. Per descomptat, cal realitzar-ne un estudi a fons i fer els impossibles per prevenir-los.

•

Els incendis forestals provoquen greus danys en l’ecosistema. En efecte, molts animals perden el seu hàbitat, en el millor dels casos, perquè en el pitjor hi deixen la vida.

•

Els incendis forestals provoquen greus danys en l’ecosistema. De manera semblant, els pesticides poden provocar que diverses espècies marxin del seu hàbitat natural.

23. Resposta oberta. pàgina 199

24. Connectors de reformulació: és a dir, millor dit, per exemple, en resum (sempre entre comes, a excepció de l’últim cas que comença en majúscula i només porta una coma al darrere). 25. Resposta semioberta. a) El sòl agrícola es limita dràsticament, de manera que moltes ciutats dels països industrialitzats han multiplicat per quatre la seva extensió territorial. / Com que el sòl agrícola es limita dràsticament, moltes ciutats dels països industrialitzats han multiplicat per quatre la seva extensió territorial. b) El planeta s’escalfa cada cop més; per tant, hi ha un elevat nivell de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera. / Hi ha un elevat nivell de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera, ja que el planeta s’escalfa cada cop més. c) Els caçadors furtius actuen de manera indiscriminada a l’Àfrica. Per consegüent, en menys de deu anys l’Àfrica ha perdut la meitat de la població d’elefants. / Per tal com els caçadors furtius actuen de manera indiscriminada a l’Àfrica, en menys de deu anys l’Àfrica ha perdut la meitat de la població d’elefants. d) El dret d’asil a Europa cada cop està més restringit, com a conseqüència les allaus migratòries pressionen les fronteres dels països desenvolupats. / Les allaus migratòries pressionen les fronteres dels països desenvolupats, ja que el dret d’asil a Europa cada cop està més restringit. 59

e) Hi ha un alt nombre d’accidents mortals a la carretera; consegüentment, es penalitza greument l’excés de velocitat. / Atès que hi ha un alt nombre d’accidents mortals a la carretera, es penalitza greument l’excés de velocitat. 26. Resposta oberta. 27. Resposta semioberta. a) A causa de la redacció del text constitucional, es van aprovar els Estatuts d’Autonomia. (Causa-conseqüència) Com que hi va haver una forta pressió del moviment popular, es van restablir les llibertats. (Causa-conseqüència) Hi va haver una forta agitació social, a causa de la mort del dictador. (Conseqüència-causa) Es van convocar unes eleccions, vist que l’oposició creixia i estava organitzada. (Conseqüència-causa) Com que es van envellir les estructures de poder, es va promulgar l’amnistia. (Causa-conseqüència) b) Com a conseqüència de la pèrdua de l’energia, es va viure una experiència traumàtica. (Conseqüència-causa) Es poden patir desordres en la gana i el son, a causa d’un trastorn afectiu. (Conseqüència-causa) En perdre un familiar, com a conseqüència, es pateix una gran tensió i estrès. (Causa-conseqüència) A causa dels elements congènits, es pot patir tristesa. (Causa-conseqüència) Els sentiments de desesperança apareixen, per tal com es pateix una alteració del contacte social. (Conseqüència-causa)

pàgina 200

28. atès que (oracional), en efecte (parentètic), en primer lloc (parentètic), i a més (parentètic), en segon lloc (parentètic), per fi (parentètic), en tercer lloc (parentètic), per això (oracional), per exemple (parentètic), a causa de (oracional), en resum (parentètic), o sigui (parentètic) 29. Resposta semioberta (oracional - parentètic) a) Se sentien responsables dels fets, malgrat que no ho demostraven. Se sentien responsables dels fets, per contra, no volien admetre la seva culpa. b) Es van girar per mirar-la, però no ho van fer descaradament. Es van girar per mirar-la, així i tot, no ho van fet descaradament. c) Semblava un geni, ara bé, no ho era pas. Semblava un geni, tanmateix no ho era. d) Venien tabac als menors d’edat, tot i que estava prohibit. Venien tabac als menors d’edat, per contra, estava prohibit. e) Anunciaven cervesa a l’aparador, tot i això, ja no els en quedava. Anunciaven cervesa a l’aparador, encara que no els en quedava. f) Estava força neguitós, si bé no ho demostrava. Estava força neguitós, en qualsevol cas, no ho demostrava. 30. Resposta semioberta. a) No obstant això, encara queda molt per fer. b) Tanmateix, és insuficient. c) Ben al contrari, la competència reprodueix la programació de més èxit. d) En realitat, només ha ajudat a desequilibrar-lo. e) Si més no, en el nostre país. 31. Resposta oberta. 32. Ordenat: a, e, d, c, g, b, f pàgina 201

33. Estem incomunicats per causa d’una allau, però estem tots bé. Tenim provisions i els equips de rescat ja estan avisats. M’he lesionat, per tant, no podré participar en la final. Malgrat tot estic bé de moral i espero que tindrem bons resultats. No patiu. 60

34. La bioètica és una branca de la ciència que estudia els problemes que genera el progrés biològic en relació amb els valors ètics i socials. En efecte, treballa tots aquells dilemes que es plantegen entre medicina i moral com, per exemple, la pràctica de l’eutanàsia, l’ús del genoma humà, la selecció genètica d’embrions... Per això, és un camp d’estudi de gran complexitat i que crea una gran controvèrsia. 35. Resposta oberta. 36. Ara, Per això, Així, Malgrat tot, En efecte, A més, En l’actualitat, Però, Per tant (després de cada connector, cal posar coma).

De la paraula al text pàgina 202

1. Emissor

Receptor

Intenció

Tema

Josep Pla, escriptor

Lector universal

Lírica, subjectiva

La pertinença al lloc on hem nascut

Missatge

Hi ha un vincle molt fort entre l’home i la terra

Canal

Registre

Escrit, die- Culte tari literari

Funció del llenguatge

Expressiva, retòrica

2. Díctics de persona • • • •

Ø (jo) m’, em (jo) meu, meva (jo) nostra, ens, -nos, nostres (nosaltres)

Díctics d’espai • • • • • • • • • • •

tot (llum del sol, el vent, la mar...) fora (de la casa) davant (de la casa) més a prop, més lluny (l’ermita) essència del nostre esperit (ermita) perenne baluard (ermita) aquestes quatre parets (casa) aquí (la terra) hi (cementiri, la terra) la darrera cosa que veurem (proa) la que veuen (proa)

3. La participació de l’autor en el text és total. Es tracta d’un dietari. És la descripció de la seva vida real, del seu poble natal. Hi ha l’ús de la primera persona i una gran quantitat d’adjectius. 4. El quadern gris Dietari de Josep Pla, escrit entre el 8 de març de 1918 i el 15 de novembre del 1919, i publicat, amb reelaboracions posteriors, el 1966 com a inici de les obres completes definitives. Es tracta d'una de les peces autobiogràfiques més considerables de la literatura catalana, on descriu amb minuciositat i un gran sentit literari i plàstic el món de Palafrugell, de l'Empordà i de les seves estades a Barcelona, quan entrà en contacte amb els grups literaris. El gènere textual al qual pertany, per tant, és el del dietari, un llibre en què algú escriu observacions i reflexions dia rere dia; però la tipologia textual del fragment és, sobretot, descriptiva, però també narrativa i argumentativa. 5. Progressió temàtica: lineal 6. «L’ermita és l’essència del nostre [...] m’enterraran.» - argumentativa «L’ermita és la nostra vida [...] fabulós.» - argumentativa «Col·laborant [...] granit.» - narrativa «Què ha passat a Calella [...] molt vell...» - narrativa Prevalen les seqüències descriptives. 7. Els moments descriptius són vistos majoritàriament, però també n’hi ha, de pensats, com el de la sopa de rap o quan diu que el foc distreu. 61

8. 1r paràgraf Visió del carrer de la finestra. / Torna al llit. / Pensa en ser a l’exterior i altres coses. / Torna davant la finestra. 2n paràgraf Surt a fora. / Veu l’ermita. / Digressió sobre el significat de l’arrelament a la terra, de la significació de l’ermita. / Pes de la tradició. 3r paràgraf Torna a casa. / Fa un resum de l’any a Calella. 9. És una descripció subjectiva. Ens dóna el seu punt de vista i hi implica aspectes sentimentals. 10. Elements que indiquen moviment en la descripció: m’acosto a la finestra, torno al llit, la finestra m’atrau, camino per fora, torno a casa. 11. Elements de referència relacionats amb l’ermita: •

La nostra vida més alta

•

La nostra mirada

•

El paisatge de la nostra joventut i dels nostres amors

•

La torre de guaita

•

La nostra vida mortal

•

La darrera cosa que veurem en morir-nos

•

La que veuen els nostres morts

12. Gairebé no hi ha connectors, la connexió és implícita i d’addició. Els més usuals són els espacials. 13. Hi ha la 1a persona del singular en el 1r paràgraf, en el segon i el tercer s’incorpora la 1a del plural. I, en l’últim paràgraf, torna a la 1a persona del singular. Són seqüències textuals. 14. La descripció s’estructura de dintre (des de la finestra) de la casa a fora (l’ermita), per acabar altra cop a dintre. Exemples: No puc separar els ulls d ela finestra; M’acosto abrigat, a la finestra; Camino per fora; L’ermita...; Torno a casa. 15. Fa servir el present d’indicatiu, ja que ens dóna més proximitat. Utilitza el passat per apropar-nos a les generacions anteriors, a allò que ha transcendit fins al present. Ens parla dels records, que, evidentment, pertanyen al passat. 16. Verbs descriptius: ser, semblar (copulatius), tenir, veure, mirar, fer sentir (transitius). 17. Les enumeracions són pròpies de la descripció, sobretot ajuden a precisar-la. Exemples d’enumeracions: Misèrrim, inconsistent, desmanegat... Amb una torrada, una cullerada d’oli i vi de Llançà... Inútil, delirant... el coral..., el gat..., l’allioli i la sopa de rap, etc. 18. Els guions ajuden a fer aclariments. –aigua i vent i polsim de diamant– (puntualitzar) –si tot va bé– (expressar el desig) –tres vells de més de seixanta anys i una noia de vint– (puntualitzar)

62

8. LA COHESIÓ. ASPECTES LINGÜÍSTICS Comentari pàgina 207

1. És la voluntat de captivar l’atenció dels altres, sobretot des d’un sentit de ser triat, des d’un sentit de desig, de desig sexual. 2. La selecció sexual és el procés que realment dirigeix l’evolució de les espècies perquè amb la voluntat de ser triats o desitjats és que hem fet que les nostres característiques fossin cada vegada millors. 3. Títol: Temàtic 4. Funció del llenguatge: referencial, perquè ens aporta informació nova. 5. Anècdota inicial: En sortir a la nit estem buscant una parella. Altres fets anecdòtics: Anar al bar, a la biblioteca o a una sala de ball, ho fem moguts per l’instint de la seducció. Les dones no es fixen només en l’aspecte físic. 6. Tesi: Ens mou l’instint de seducció. Argumentació: Els exemples els trobem en tots els éssers sexuals. Les dones van més enllà de la seducció física. Conclusió: Aquesta voluntat de seduir és la realment responsable de la nostra evolució. 7. Estructura: inductiva: tesi + diferents arguments + conclusió 8. Tesi: En les nostres relacions socials busquem una parella. 9. Frases significatives: 1r paràgraf Des que hi ha sexe [...], els éssers que en posseeixen [...] han fet mans i mànigues per fer-se trobadissos. 2n paràgraf El procés de selecció sexual és [...] la mare de tots les processos de selecció. 3r paràgraf Aquests productes [l’arquitectura egípcia, la filosofia grega...] [...] no els hem de veure només com el resultat de l’acció de grans cervells [...] sinó també de posseir ments plenes d’adaptacions a l’activitat de seduir. 4t paràgraf Se’ns pot fer difícil de decantar el pes de l’argumentació a favor de relacionar el desplegament de l’instint de la seducció amb el desenvolupament de capacitats úniques com l’art. 5è paràgraf Dades procedents de cultures ben diverses ens informen que les dones actuals, a l’hora d’escollir parella, usen criteris força sistemàtics i de natura complexa. 6è paràgraf Alguns biòlegs han començat a plantejar-se si no seria aquesta preferència de les dones cap als homes amb una bona competència social la que hauria estat un dels motors que durant milers i milers de generacions hauria contribuït a l’emergència de les propietats més subtils del cervell humà. 7è paràgraf Ja no tenim gaires dubtes del fet que el Big Bang de l’univers de la intel·ligència, la memòria i la voluntat, no fou més que el resultat d’una pressió molt forta al seu favor en el gran negoci de les interaccions que permetien de gestionar la continuïtat de la vida homínida. 8è paràgraf La miopia en el món d’aquests estudis de comunicació ha estat no valorar com cal aquesta pressió que respon a l’instint de seducció. 10. Hipòtesi: La voluntat de seduir és més important que no ens pensem. 11. Les proves sorgeixen de la contemplació de la naturalesa: tant dels éssers sexuals, en general, com dels éssers humans en particular i, més en concret, de les dones. Arguments: causals 12. Conclusió: L’instint de seducció és el que ha causat l’evolució de la nostra espècie, ja que amb la voluntat de seduir és que hem anat fent créixer les nostres qualitats. 63

13. La selecció sexual és el principal procés de selecció. La selecció sexual deriva de la naturalesa. 14. Resum: L’instint de seducció és molt més important que no ens pensem. Els éssers sexuals es mouen segons aquest instint. I aquest instint és el que ens ha fet evolucionar més ràpidament, perquè amb la voluntat de seduir hem anat millorant les nostres qualitats. 15. Resposta oberta.

Activitats pàgina 209

1. D’esquerra a dreta: atura’t, molt bé, cap allà, victòria, malament, perfecte 2. D’esquerra a dreta: ràbia, tristesa, orgull, por, alegria, sorpresa 3. Quatre homes discuteixen sobre la seva situació: sortir a lluitar o quedar-se on són. Valents: ASTALS - enèrgic PUIG - amb ràbia continguda, sarcàstic, irònic Covards: NEL - anguniós, suant d’angoixa, removent-se RIERA - descoratjat 4. D’esquerra a dreta: química, informàtica, matemàtiques, matemàtiques, matemàtiques, música, llei i fonètica. pàgina 212

5. a) demanda, b) informatiu, c) informatiu, d) demanda, e) informatiu, f) expressiu, g) expressiu, h) amenaça, i) ordre, j) expressiu 6. Interrogativa total: d) / Interrogativa parcial: a), b), c), e), f) 7. a) Vull saber qui farà la representació de Nadal. b) Vull saber si m’has trucat tu, avui. c) M’agradaria saber on és la sal. No la trobo enlloc. d) M’agradaria saber si ja has pensat què farem aquest estiu. e) Vull saber què soparem avui. f) Voldria saber quan lliures a l’empresa. 8. a) ordre, b) demanda, c) prec, d) suggeriment, e) demanda, f) ordre, g) suggeriment, h) demanda 9. D’ordre a prohibició: a) No facis la bugada. b) No estenguis la roba. c) No busquis la sortida. d) No enviïs els avisos per correu. e) No resolguis el problema. f) No et refiïs del germans. El temps verbal utilitzat és el present de subjuntiu. 10. a) imperativa exclamativa, b) declarativa i exclamativa, c) exclamativa i interrogativa, d) imperativa i exclamativa, e) declarativa i exclamativa, f) exclamativa i interrogativa pàgina 213

11. Resposta semioberta. a) Ha vingut l’Anna!, b) Agafa això!, c) No facis el sopar! 12. 1) Interrogativa, perquè espera una resposta de l’altre personatge. 2) Exclamativa, perquè vol encomanar un determinat estat d’ànim. 3) Declarativa, perquè aporta informació de manera objectiva. 4) Imperativa, perquè espera que el receptor actuï d’una determinada manera. 64

13.

Text 1

Text 2

Text 3

Text 4

Gènere textual

dramàtic

publicitat

diccionari

llibre de text

Tipologia textual

expressiu

argumentatiu

expositiu

instructiu

Modalitat oracional

interrogativa

exclamativa

declarativa

imperativa

pàgina 214

14. Aspectes fonètics. Text 1. El personatge parla amb la zeta, canvia les esses per zetes. Donen un tret distintiu al personatge, el fan més graciós i el posicionen en una classe social baixa. Text 2. El personatge parla xava, un parlar dels barris obrers de Barcelona cap als anys 20. La funció és la de fer versemblant la posició social de personatge. pàgina 217

15. Estructura dominant

Tipus de verb

Temps verbal

Mode verbal

Text 1

SV

Transitiu i intransitiu

Passat, accions perfectives

Indicatiu

Text 2

SN

Copulatiu

Imperfet

Indicatiu i subjuntiu

pàgina 218

16. Text 1: 1a persona, perquè expressa la seva opinió, és un text subjectiu. Text 2: 3a persona, perquè és un text objectiu. Text 3: 2a persona del plural, perquè és un text instructiu. 17. Aquesta nació no és bàrbara ni salvatge. El problema és que la gent anomena barbàrie a tot allò que no coneix, ja que pren com a referència els seus hàbits. A casa nostra tot és perfecte i els altres són salvatges com la natura que, paradoxalment, anomenem salvatge, quan allò que veritablement és salvatge és el que hem alterat amb el nostre artifici. 18. La sintaxi d’aquest text és més senzilla, simple, menys recarregada, mentre que la del text de Montaigne és complexa. 19. Resposta oberta. pàgina 219

20. Resposta oberta. 21. Tipus d’oració: a) passiva, b) activa, c) passiva, d) passiva reflexa, e) passiva, f) activa, g) activa, h) passiva reflexa, i) passiva, j) passiva reflexa 22. Resposta semioberta. a) tràfic de drogues activa: Els mestres denuncien el tràfic de drogues a l’escola. passiva: El tràfic de drogues ha estat denunciat pels mestres. passiva reflexa: Es denuncia el tràfic de drogues a l’escola. impersonal: Es denuncia molt el tràfic de drogues a les escoles. b) embarcament de passatgers activa: Els passatgers han embarcat. passiva: Els passatgers han estat embarcats. passiva reflexa: S’embarquen els passatgers. impersonal: Sempre s’embarca els passatgers. 65

c) revisió de proves activa: Hem fet la revisió de proves. passiva: La revisió de proves ha estat feta. passiva reflexa: Es fa la revisió de proves. impersonal: Es fan revisions de proves. 23. Text 1: descriptiu connectors - a la dreta, tocant al nord, a tort i a dret, a l’esquerra, al centre (espacials) Text 2: narratiu connectors - De sobte, en un tres i no res, al cap de poc, després... (temporals) Text 3: argumentatiu connectors - perquè, per tal de, prou que ho sabem, però, de manera que, curiosament (oracionals i parentètics)

pàgina 222

24. Text 1 a) àrea temàtica: botànica, registre: científic b) perennifoli - Que té les fulles perennes. acicular - Que té forma d’agulla. braquiblast - Branca petita de creixença limitada, que sol tenir entrenusos curts i, per tant, fulles acostades. monoic - Que té flors masculines i flors femenines en un mateix individu. apòfisi - Prominència que presenten alguns òrgans vegetals. Són monosèmics, ja que el registre és científic i han de quedar molt clars els conceptes. c) Neologismes: perennifolis, aciculars, braquiblast, monoics, estrombiliformes, pseudocàrpics, esquames, apòfisi, aeríferes. Composició sintagmàtica: flors femenines, pi blanc, pi negre, pi roig

pàgina 223

Text 2 a) Camp semàntic de la violència: Concepte de maldat

Eines

Sentiments

Efectes

Personatge amb maldat

• dents

• violència

• esglaiat

• esgarrinxada

• dimoni

• ganivet

• furor

• em posseí

• bèstia

• malignitat

• no em vaig conèixer

• li buido un dels ulls

• diabòlica

• saturada de gin

• crim

• damnable atrocitat

• penetrà • enrogeixo

• disbauxa

• cremo

• culpable

• m’esgarrifo

• excessos

• horror

b) La relació entre els mots és la d’hipònim - hiperònim. c) Negar - dir que no, embriac - borratxo, esglaiat - espantat, damnable - condemnable, equívoca - dubtosa, enrogir - envermellir, restar - quedar-se d) Figura retòrica: metàfora. 66

Text 3 a) Àrea lèxica de la gastronomia. b)

Accions generals • • • • •

Accions específiques

netegeu talleu poseu afegiu.hi tireu

• • • •

fregiu salpebreu salteu serviu

Ingredients • • • • • • • •

rovellons oli ceba bolets pa ratllat all picat julivert suc de llimona

Text 4 a) Estrofa 1 No sap si sent amor, però si ho és, es demana per què estar enamorat és tan contradictori. Estrofa 2 No entén perquè el sentiment és més poderós que la seva voluntat. Estrofa 3 No entén perquè si es deixa endur pel sentiment tot va malament. Estrofa 4 En conclusió, no sap què vol perquè es tracta d’un sentiment massa contradictori. b) La figura retòrica més freqüent és l’oxímoron, però també el paral·lelisme sintàctic (Si...). Lògicament, el text parla de sentiments contradictoris, per tant la figura més adequada és aquesta. c) Una metàfora: ja emprada per Ausiàs March, on el vaixell, o la barca, és l’amor, mogut per vents diversos, sense saber si arribarà a bon port. 25. Tema

Ús llenguatge

Àrea lèxica

Registre

Text 1

el pi

denotiu

botànica

científic

Text 2

el gat

connotatiu

violència

literari

Text 3

rovellons

denotatiu

gastronomia

tècnic

Text 4

l’amor

connotatiu

sentiments

literari

pàgina 225

26. La formulació més objectiva és: a) L’atur baixa un 13%. b) Declaren l’estat d’excepció. c) Fortes pluges cauen al sud de la Península. d) Els homes omplen el 20% dels cistells d’anar a comprar. 27. Elements modalitzadors: a) càlid, b) malson, inacabable, c) es tem, d) esperançadores, e) de risc, f) joiosa, g) esgotats, però eufòrics, h) castiguen, i) caos, j) saben?, k) massa tard. 28. Resposta semioberta. Per fi, la maleïda vaga de transports ha acabat. Malauradament, la vaga de transports ha finalitzat. Les dades sobre l’índex d’accidents de trànsit són força bones. Les dades sobre l’índex d’accidents de trànsit, com sempre, continuen espantant-nos. 29. a) presumpte (no hi ha hagut judici, per tant, hi ha presumpció d’innocència), b) fer cau i net (assumida per l’autor), c) l’agència EFE (cita una font), d) Segons les dades de l’Avui (cita una font), e) no és de justícia (assumida per l’autor), f) en opinió dels experts (cita una font) 67

30. Elements modalitzadors: es palpa amb la mà, insuportable, el seu coeficient de tristesa s’aigualeix lleugerament, atmosfera carregada de cafè, fascinador, un vent que fa caminar, parlar amb vaguetat, les orelles caiguessin, esperit desfibrat i incoherent, articulacions fluixes, ossos afeblits

De la paraula al text pàgina 227

1. Àmbit d’ús: formal, funció del llenguatge: conativa, registre: literari 2. a) no, b) sí, c) sí, la de la dona, d) no tenen noms, fa que el personatge esdevingui simbòlic d’un tipus de persona determinat. 3. La intenció és fer-nos adonar del nostres defectes, és una crítica a la condició humana. 4. Interpretació d’actituds i comportaments: •

L’home té una actitud estoica o conformista, no reacciona, ja que guarda tots aquests regals inútils, no els llença, per exemple. Així com tampoc no abandona la dona.

•

La dona és perseverant, espera que ell s’adoni un dia que ella té raó. D’altra banda, no s’adona de la realitat, viu amb l’esperança de veure’l canviar, cosa que sembla que no passarà.

5. Referents del díctic això: això sí (gris perla), per això (està convençuda que un dia ell s’adonarà...), i això (prestatge), però això (podria regalar-li el que a ell li agrada), això serà (escoltarà... o es posarà...) 6. Títol: remàtic 7. Gènere textual: conte 8. Tesi: Argumentació: Conclusió:

Si regalem allò que ens agrada a nosaltres no farem feliç l’altre. Si li regalem coses que no li agraden no se les posarà o no les utilitzarà. Si només regalem allò que ens agrada a nosaltres només busquem que l’altre tingui els nostres gustos i, per tant, que s’assembli a nosaltres i que esdevingui com nosaltres volem.

9. Anàfores: Gramaticals

De sentit • això

El·lipsis • els de

oftalmòleg • el meu • li

oftalmòleg • el meu amic oftalmòleg

• el millor

jerseis • hi • tots • la majoria • hi • n’hi ha uns • n’hi ha altres • se’n... un • el • se’l

• el seu marit

• etc.

colors • li • els més

• la seva dona

prestatge • hi música • la que a ella llibre • -ne un llibre • un disc • treure’l

68

Lèxiques

• ell • el meu amic • la persona a qui es vol fer contenta la dona • la persona que viu amb ell • ella • la dona del meu amic

• convençuda

10. El lèxic és molt valoratiu sobre els actes i no pas sobre les persones perquè té una intenció crítica, encara que de manera irònica. 11. Modalitat oracional

enunciativa

Persona gramatical

3a persona

Estructura dominant

SN

Tipus de verb percepció sensorial

Tipus temps

present

Sintaxi

simple

12. Lèxic amb referència al colors: tons, groc, ocre, clar, groguenc, foscos, negre, gris marengo, gris, gris perla, negres

69

9. TIPOLOGIES TEXTUALS EL TEXT ARGUMENTATIU Comentari pàgina 231

1. Figura literària del títol: Paradoxa. No és lògic. Vol dir que en el futur ens podem trobar en una situació similar a una altra de passada o present, si no fem res per evitar-ho. 2. Tema: la immigració a Europa Intenció: Intentar donar una visió del problema i el oferir una via de solució possible 3. Tipus d’organització: text problema-solució. Després de plantejar-nos els problemes que ell creu que cal eradicar ens presenta les reflexions que cal que fem per tal d’aconseguir-ho. 4. Estructura: Plantejament del tema. Desenvolupament de la seva tesi a partir de dues tasques cadascuna d’elles amb la seva resolució/conclusió. 5. Resposta semioberta. Text descripció: Europa: a) passat, b) present, c) futur Text seqüència: Europa: a) creació de la CE, b) països membres per ordre d’introducció Text comparació: Europa: a) En relació a Amèrica, b) En relació a Àfrica, c) En relació a Àsia, d) En relació a Oceania Text causa-efecte: Europa: a) Primera Guerra Mundial, b) Segona Guerra Mundial Text problema-solució: Europa: a) la sostenibilitat, b) energies sostenibles, c) actuacions sostenibles, etc. 6. Records. La història i el record de la història l’hem d’utilitzar, també, per tal de no repetir els errors que hem comès amb anterioritat. 7. Els diferents tipus de records. 8. Combatre el racisme, ja que només pot portar-nos problemes. 9. La tolerància hauria de ser una qüestió viable. Tot i que hi hagi certa part de la població a qui costi molt de posar-la en pràctica, cal utilitzar eines pedagògiques per tal d’aconseguir-ho. 10. Combatre les diferències socials. 11. Tothom vol ser ric i això no sempre es pot assolir i, per tant, és un problema. Ell proposa generar nous ideals per als nous joves. 12. No del tot. Pretén que es reflexioni sobre el tema i que es busquin les solucions, no donar-les ja definides. 13. Obert perquè l’autor només pretén analitzar el tema per aconseguir que la gent hi reflexioni. 14. Cal que el nostre passat ens serveixi sempre per avançar, fins i tot en relació als fets negatius que s’hi puguin incloure. 15. Registre lingüístic: estàndard, no es tracta d’un text especialitzat. 16. Figures retòriques: •

preguntes retòriques Ara bé, i els obrers analfabets sortits d’Anatòlia? i la població provinent dels suburbis del Camerun i el Congo? I la seva pròpia història nativa? En quin sentit es pot dir que existeixi, que es pugui transmetre? De fet, en quin sentit es pot considerar història? Etc.

•

metàfores Europa = cementiri, Europa = museu, temps a Europa = arxiu, Ell o ella porten a la motxilla records històrics, del nigerià o de l’indonesi de la porta del costat. Etc.

•

personificacions Cada metre de terra europea, cada carrer de les seves ciutats, està ple de records.

70

•

paral·lelismes Cada metre de terra europea, cada carrer Per al treballador polonès, per al romanès Què significa el Partenó...? Què signifiquen...? Etc.

17. Resposta oberta. 18. Resposta oberta. pàgina 234

1. Text 1

Text 2

Text 3

Emissor

Alba

Advocat

Enric Garcia

Receptor

mare/pare

jutjat

lector de l’Avui

Funció del llenguatge

conativa i referencial

conativa

conativa i referencial

Àmbit d’ús

privat/informal

privat/informal

públic/informal

Tema

la vida en parella

la separació conjugal

el cafè

Intenció

comunicativa

persuasiva

persuasiva

Canal

oral

escrit

escrit

Registre

col·loquial

tècnic

estàndard

Pressuposicions

Les generacions més joves tenen més facilitat per decidir-se a viure amb algú.

Hi ha una llei que permet la separació

La gent no hi entén, de cafè.

Arguments

• • • •

Nois: • Decisió meditada • Ens coneixem bé • Som madurs • Ens estimem • Tenim recursos • En tenim ganes

La relació s’ha refredat Hi ha desacords Hi ha discussions Hi ha tensió a la família que afecta els fills

• Poca gent entén de cafè • No sabem prendre cafè • Hi ha poca gent que defensi les virtuts del cafè • No ens queixem del mal cafè

Mare: • Seria més encertat esperar una mica més pàgina 235

2. Receptor

Text 1

Text 2

Text 3

Text 4

joves

adults

Tema

cotxe

arrugues

Interessats ciència en la ciència

adults

nens argentins

Finalitat

Arguments

Valors

convèncer

Gràcies a aquest cotxe podràs obrir-te pas a la vida

convèncer

Gràcies a aquesta crema ja no hauràs de patir més per les arrugues.

comunicar

Gràcies a aquesta comunitat podrem en- cultura tendre la ciència.

convèncer

Gràcies a aquesta aportació un nen deixarà de patir.

Emotitvitat o racionalitat

Grau de manipulació

ambició, competència

emotivitat (ús d’exclamació)

molt alt (dels campions)

joventut

emotivitat (ús d’exclamació i interrogació)

alt (encara? –dos cops–, nous joves)

racionalitat

molt baix

emotivitat

baix (presència d’un personantge important i conegut)

solidaritat, generositat

71

pàgina 239

3.

Text 1 Tesi Arguments Conclusió

La societat de la informació no es pot confondre amb una utòpica societat del coneixement. La facilitat d’accés a la informació no en pressuposa un ús intel·ligent. No n’hi ha.

Text 2 Tesi

Arguments

Conclusió

Sóc escriptor. Ho tinc inscrit en el DNI. Em guanyo la vida escrivint. Sóc escriptor i escriure és opinar. Com que les opinions personals són escasses, has d’opinar forçosament. És igual. L’important és influir d’alguna manera en un àmbit de lectors.

Text 3 Tesi

Arguments

Conclusió

Entre anar al cel i quedar-se a casa, va preferir això darrer. Tant li fa que tothom en parli bé. Tant li fa que a casa hi hagi goteres. Tant li és que hi hagi privacions. No n’hi ha.

pàgina 240

Text 4 Tesi

Arguments

Conclusió

Les comèdies romàntiques de Hollywood poden espatllar una relació amorosa. Col·loquen el llistó molt alt en matèria d’expectatives. Transmeten una falsa sensació de relacions perfectes i expectatives gens realistes. Donen la impressió que el procés d’enamorament s’aconsegueix sense cap esforç per part de la parella. No n’hi ha.

Text 5 Tesi

Arguments

Conclusió

4. Resposta oberta. 5. Resposta oberta. 72

El desig no desitja satisfacció, ben al contrari, el desig desitja desig. El consumidor té horror a la perspectiva que el desig s’esvaeixi, que no hi hagi res a desitjar. Cal mantenir el consumidor en un estat d’excitació que no decaigui mai: sempre sospitós i descontent. Si es vol atraure el consumidor, cal prometre-li una sortida al descontentament.

pàgina 241

6.

Text 1 Argument per analogia

Com l’amor, la veritat d’una teoria es demostra en la capacitat que té per superar els problemes.

Text 2 Argument de fet

Està demostrat l’efecte de les emissions de CO2 sobre l’atmosfera.

Text 3 Fal·lacia Ad populum

Parla de tècniques modernes sense especificar-ne l’origen (la font) ni el tipus de mesuratge. La força de la fal·làcia rau en el terme modern, que identifiquem amb precisió.

Text 4 Fal·làcia Ad verecundiam

Cita Marc Aureli i Oscar Wilde.

7. Text 1: estructura circular Text 2: estructura deductiva Text 3: estructura contraposada Text 4: estructura inductiva 8. Text 1: estructura inductiva a) L’autor critica la manca de referents culturals provinents de la religió. Defineix la cultura com a acumulació d’usos i creences, de pràctiques i costums. «Sense referents no hi ha cultura» vol dir que no podem entendre el present sense fer referència al passat. Per entendre el perquè celebrem una festa, una manifestació cultural, etc. Cal saber d’on prové, si no és així, no veurem la necessitat de celebrar-la i , a més, oblidem les nostres arrels. b) El tipus d’argument és l’exemplificació. Text 2: estructura circular a) L’autor mostra la seva rebel·lia amb un nou costum: no posar-se calçotets. És una mena de símbolde llibertat, de nuesa. b) No porta calçotets per afermar-se, per lluitar contra la normalitat (posar-se’ls) amb una manera de fer, ell en diu la velocitat, l’efervescència urbana, i més tard ho qualifica de fer el bèstia. c) Ara ja no ho fa perquè ja té enemics reals contra qui lluitar, no li cal inventar-se’ls. 9. Resposta oberta. 10. Resposta oberta. pàgina 245

11. Text 1: naturalment (confirmació), per tant (reforçament) Text 2: ja que (prova), també (confirmació), per exemple (reforçament), però (objecció), per tant (reforçament), ara per ara (objecció), pel que fa (reforçament), pel que fa a (reforçament), no obstant això (objecció), en canvi (objecció). Text 3: però (objecció), per exemple (reforçament), però (objecció), perquè (prova), en canvi (objecció), com si (objecció) pàgina 246

12. Text 1: no obstant això (rectificació-antiorientat), des que... no (prova-coorientat) Text 2: encara que (objecció-antiorientat), no... per (rectificació-antiorientat), resumint (confirmació-coorientat) Text 3: doncs (crítica-antiorientat), potser sí (confirmació-coorientat), però (objecció), no és... (reforçament-coorientat), no l’entenc... (crítica-antiorientat), m’adono que no... (confirmació-coorientat), però segur (concessióantiorientat), que no pas... (objecció-antiorientació), això no... (rectificació-antiorientació) 73

pàgina 249

13. Tipus de recursos. Text 1: paral·lelisme (repetició d’estructures: perquè guanya, perquè el/la, i perquè) Text 2: lèxic connotatiu (adjectius positius: insubstituïble, convenientment, intel·ligència, impecable), repetició (un testimoni) Text 3: repetició (rampell de bogeria), ús de cometes (rampells de bogeria), metàfora (sembrat de cadàvers), hipèrbole (quants nens hauran de morir entre mandíbules de gossos?), pregunta retòrica (podem dir...?, L’assiduïtat...?, Quants nens...?) Text 4: paral·lelisme (verb + molt, però + verb + poc), repetició (circumdar), comparació (les accions supèrflues... com l’escuma), metàfora (boca del remolí) Text 5: metàfora (fustiga), proverbi (sempre plou sobre mullat) Text 6: ironia (tot el text), repetició (éssers, meitat, vulgars), metàfora (vehicles màgics) pàgina 250 i 251

14. a) La tesi diu que som nosaltres qui decidim què volem fer de la nostra vida, que no estem determinats. Els arguments giren entorn tres punts: Com es fa? En primer lloc, acceptant i reconeixent l'adversitat. Si la nego, no hi puc fer front. Això vol dir transitar pel dolor, abans que res. Després ja em puc transformar, com la perla dins d'una ostra. En segon lloc, trobar-hi un sentit. Fa falta tenir un perquè per poder suportar-ho. En tercer lloc, és suficient que algú ens digui que ens podem aixecar (efecte pigmalió).Les paraules tenen molta força, també d'esperança. No serveix de res preguntar-se per què m'ha passat a mi. L'adversitat no sé si té algun sentit o no en té, però està aquí i no la podem ignorar. Hem de tenir un projecte de futur amb la realitat que m'ha tocat a mi. Primer s'ha de tocar fons per començar a pujar. El fet que jo sigui resilient ara no vol dir que ho sigui per sempre. Hem de treballar aquesta capacitat per, quan arribi l'adversitat, superar-la. Com? Desenvolupant el sentit de la vida i el motiu per continuar mantenint-nos vius. b) L’estructura és deductiva (primer la tesi i després la demostració) i el tipus d’argument és l’exemplificació. c) Resposta oberta.

De la paraula al text pàgina 253

1. La intenció és denunciar el gamberrisme mediàtic, creu que l’aposta en matèria d’informació ha de ser una altra, segurament més intel·lectual, més profunda, no tan banal i absurda com la el gamberrisme com a estil. 2. L’àmbit d’ús del text és formal. 3. La participació de l’autor en el text és alta. Es manifesta amb l’ús de la primera persona i amb molt de lèxic valoratiu: escasses formalitats, lamentables estats, provocadors de pa sucat amb oli... 4. El díctic de temps del 1r paràgraf és ara i té un valor d’evolució, de contrast amb el passat. 5. El títol és temàtic. 6. El text pertany al gènere l’assaig i la tipologia textual és l’article d’opinió, el text argumentatiu. 7. 1r paràgraf: Els mitjans de comunicació volen simular l’originalitat, ara amb gamberrisme, per tal de fer pujar audiències. 2n paràgraf: Per evitar malentesos, sóc partidari radical de la llibertat d’expressió. 3r paràgraf: Primer argument: no està d’acord amb el gamberrisme mediàtic, perquè transgredeix les normes de convivència. 74

4t paràgraf: Tampoc li sembla bé que els continguts siguin banals i poc intel·ligents. 5è paràgraf: Els fonaments ideològics són reaccionaris: masclistes i xenòfobs. 6è paràgrafs (conclusió): millor llegir que mirar la televisió. 8. Frases temàtiques: •

Els mitjans de comunicació, com..., estan sotmesos a l’imperi de la novetat.

•

Sóc partidari radical de la llibertat d’expressió.

•

No em semblen correctes les bases comunicatives...

•

El gamberrisme que... és banal i mancat de tota intel·ligència.

•

Els continguts ideològics d’aquests programes són obertament reaccionaris...

9. El tipus de progressió és lineal. 10. Connectors espai: cap Connectors temps: ara, fins fa poc, l’estiu Connectors lògics: vegeu pregunta següent connectors: organitzadors textuals, addició, causa-conseqüència, reformulació i contraargumentació. 11. Organitzadors textuals: generalment, en tot cas, dit això, en primer (segon) lloc, actualment, en general, en tot cas, finalment, al contrari del que podria semblar, des del meu punt de vista, generalment Addició: com, però també, és a dir Causa-conseqüència: perquè, per tant, doncs Reformulació: efectivament, certament, ras i curt Contraaargumentació: però, en canvi, però, ara bé, amb un precisió, absolutament incompatible, però 12.

Pronoms personals febles Formes

Pronoms relatius

Antecedents és banal i mancat d’intel·ligència

ho

Formes

Antecedents

dels que

els mitjans de comunicació

sobre la qual

la grolleria

que

ciutadans

la que

ignorància

que

els provocadors

per a la qual

ràdio o televisió

13. En el text preval la denotació (per tal de no ser malentès... / tinc el dret i potser el deure de manifestar / des del meu punt de vista...) perquè vol expressar la seva opinió clarament. 14. Verbs argumentatius: sostenir, ser partidari, decantar-se, defensar, manifestar, compartir, considerar Són verbs freqüents perquè el text és argumentatiu, pretén convèncer-nos d’una determinada posició presa davant del gamberrisme com a estil dels mitjans de comunicació, la posició presa per l’autor: Salvador Cardús. 15.

Paràgrafs

Referents

Lèxic

1r paràgraf

novetat

falses novetats...

2n paràgraf

defensor de la llibertat

partidari radical

3r paràgraf

gamberrisme mediàtic sistema democràtic

no em semblen correctes atac covard

gamberrisme mediàtic agents mediàtics audiència ciutadans

banal i mancat d’intel·ligència lamentables estats de maduresa psíquica dòcil ingenuïtat i ignorància

5è paràgraf

onaments ideològics gamberrisme mediàtic

reaccionaris masclista i xenòfob

6è paràgraf

gamberrisme

estupidesa i reaccionarisme

4t paràgraf

75

10. ELS GÈNERES TEXTUALS Comentari pàgina 256

1. Argument: Narra la història d’Emma Bovary, dona amant del luxe i que es considera una heroïna romàntica, sense saber acceptar la seva realitat. Fatigada per la vida tediosa i l'ambient provincià que l’envolta, esdevé esposa infidel i amant d'un notable provincià i d’un passant de notari estudiant de dret. Però, a la fi, resta decebuda dels seus amors i, oprimida pels deutes que ha hagut de contreure, se suïcida. Tipus de novel·la: novel·la realista 2. Tema: l’amor 3. Funció del llenguatge: expressiva i retòrica pàgina 257

4. Descripció: «Madame Bovary [...] penetrar.» Predicció: «Ja la veia [...] sempre.» Descripció: «Anaven al pas, [...] sortidors.» Predicció: «Allà es quedarien [...] contemplarien.» Descripció: «els dies [...] sol.» 5. Estructura: Presentació de Madame Bovary. Descripció dels sentiments del seu marit. Descripció dels sentiments d’ella. 6. Les descripcions són subjectives perquè hi intervé el punt de vista de cadascú. 7. Narrador: extern, 3a persona omniscient; tot i que, sovint, en descriure ens dóna el punt de vista d’algun personatge de manera directa. 8. Van més enllà perquè el que realment busca és sortir de la rutina, per això en cap cas la seva descripció se centra en l’aspecte físic. 9. a) Perquè el seu home n’està enamorat i la veu així, i perquè l’alegria que sent també fa que es noti en el seu aspecte, una alegria, però, que resulta de pensar en el fet de ser infidel al seu home, de trencar la rutina en la qual es troba immersa, en aquest sentit la informació és implícita. b) És el seu home i és metge. La informació és implícita («quan sortís a visitar els malalts»). c) Perquè pensa com serà el futur amb ell. La informació és implícita. d) Berthe. És petita, un nadó: «ara començaria a créixer», «començava a tossir al bressol»; potser encara no té ni un any. Informació explícita, la del nom; implícita, la de l’edat. 10. L’un vol passar tota la vida tal com ara: amb la seva dona i la seva filla. L’altra vol fugir-ne. 11. Són totalment oposades perquè l’un vol estar al costat de l’altra i l’altra no. 12. Resposta oberta. 13. Registre literari per les comparacions i el tipus de llenguatge o de descripcions que utilitza. 14. a) Madame Bovary no havia estat mai tan bonica com en aquella època; Les ànsies, les penes, l’experiència del plaer i les il·lusions sempre joves; Les seves parpelles semblaven fetes expressament per a aquelles llargues mirades amoroses... b) tenia aquella bellesa indefinible [...], La seva veu ara adquiria unes inflexions més flonges, i la cintura també, etc. c) de l’alegria, de l’entusiasme, de l’èxit; dels plecs del vestit i de la corba del peu... 15. Madame Bovary és considerada per al seu home, que ara arriba a casa i la veu mig adormida, absolutament bella; qualsevol petit treu seu l’enamora, per això vol passar-se tota la vida al seu costat, criant i educant la seva filla. Els pensaments de Madame Bovary, però, van per una altra banda, ella vol fugir, fugir amb un amant lluny de tota la realitat d’ara.

Activitats pàgina 263

1. a) El text 1 és humanístic, ja que tracta sobre aspectes vinculats amb els éssers humans, en concret, sobre la seva civilitat, i el text 2 és cientificotècnic, ja que analitza les malalties infeccioses 76

b) Resposta oberta. c) Resposta oberta. pàgina 266 i 267

2. Resposta oberta. 3. a) El Josep Manel R. D. ha interposat un recurs de cassació contra la sentència dictada en grau d’apel·lació per la Secció 16 de l’Audiència Provisional de Barcelona el 30 de novembre de 1998, interposada per Catalina T. P. a través de la qual es declarava filla extramatrimonial dels dos a Clara T. P., per la qual cosa Josep Manel R. D. havia de fer-se càrrec de certes despeses seves. Es reconeixia que Catalina T. P. i Manel R. D. havien mantingut relacions extramatrimonials a partir dels quals va néixer Clara; fet avalat perquè el nom de Josep Manel R. D. figura al Registre Civil com a pare de la nena i per les inferències endoprocessals. No s’entén que Josep Manel R. D. al·legui enmig de tot això ser policia. Per tot això es decideix desestimar el recurs de cassació. b) Resposta oberta. pàgina 270

4. L’hipotext és el text 1. El text 2 recorre a la part final del relat, quan la dona de Lot es girà per mirar la ciutat i queda convertida en estàtua de sal. És el pretext per escriure un poema que, en certa manera, ret homenatge a una dona que va donar la vida per un esguard, per tant, és un motiu de gran lirisme (hipertext). El text 3 inicia el poema amb una cita dels dos primers versos del poema anterior (text 2), és a dir, que hi ha intertextualitat. Més tard n’hi afegeix uns altres (segona estrofa). Aquest text refà tot el text 1 amb to cruel, èpic (hipertextualitat). Al final, es demana qui és aquesta dona, ja que el text bíblic sempre l’anomena «la dona de Lot» i mai ho fa pel seu nom. Per tant, encara que també ret homenatge a la dona de Lot, Marçal va més enllà i reclama un nom (amb majúscula, Nom) per a aquesta «heroïna». pàgina 274

5. Text 1 a) Un físic britànic, John Silver, ha inventat unes ulleres ajustables que ajudaran les persones dels països pobres a poder-hi veure. Ja se n’han distribuït 30.000 parells per 15 països, però pretén arribar molt més lluny. Creu que és important difondre-les per tal d’aconseguir que als països subdesenvolupats hi hagi menys analfabetisme i les condicions de treball siguin millors. Per estendre’s a l’Índia, que és el següent horitzó que s’ha plantejat, ha unit les seves forces amb Mehmood Khan, que vol convèncer les Nacions Unides de la importància d’aquest projecte, per tal que el financin. De moment, Silver està treballant en una proposta més lleugera de les seves ulleres ajustables i en un altre projecte per al qual la Universitat d’Oxford li ha donat suport, conjuntament amb el Banc Mundial. b) Emissor: agència EFE. Receptor: universal amb una especial sensibilitat pel problemes del Tercer Món (lector d’El Periódico). Intenció: objectiva. Canal: escrit, es tracta d’una notícia. Codi: lingüístic, funció referencial. Registre: estàndard. Tema: les ulleres ajustables. c) Veus: Josh Silver i Mehmood Khan (citat textualment, entre cometes). d) Gènere: notícia. Tipologia: text expositiu. Organització de la informació: estructura deductiva (del general al particular) e) Resposta semioberta. Dades objectives: 30.000 parells d’ulleres distribuïdes a 15 països. Claredat (explicació del seu funcionament): Les ulleres porten dos tubs circulars plens de fluid, cada un dels quals està connectat... pàgina 275

Text 2 a) Vol dir que el Maig del 68 ha mort, és a dir, les idees revolucionàries que defensaven. El Maig francès o Maig del 68, nom amb què es coneixen els esdeveniments succeïts a França en la primavera de 1968. Tot es va iniciar quan es van produir una sèrie de vagues estudiantils en nombroses universitats i instituts de París, seguides de confrontacions amb la universitat i la policia. L'intent de l'administració de Charles de Gaulle d'ofegar les vagues mitjançant una major càrrega policial només va contribuir a encendre els ànims dels estudiants, que van protagonitzar batalles campals contra la policia al Barri Llatí i, posteriorment, una 77

vaga general d'estudiants i vagues diverses secundades per deu milions de treballadors en tot el territori francès (dos terços dels treballadors francesos). Les protestes van arribar a un punt tal que De Gaulle va dissoldre l'Assemblea Nacional Francesa i es van celebrar eleccions parlamentàries anticipades el 23 de juny del 1968. El govern es trobava, en aquest punt, a la vora del col·lapse, però la situació revolucionària es va evaporar tan ràpid com havia sorgit. Els treballadors, després d'haver aconseguit importants millores salarials, van tornar al treball, a petició de la Confédération Générale du Travail, sindicat esquerrà, i del Partit Comunista Francès. Quan es van celebrar les eleccions, el partit gaullista va emergir més fort que abans. Molts dels manifestants van assumir causes d'esquerres, com el comunisme, el rebuig a la Guerra del Vietnam, l'anarquisme o el situacionisme. Molts van veure els fets com una oportunitat de canviar la «vella societat» en molts aspectes socials, com els mètodes educatius i la llibertat sexual. Una minoria de manifestants, com el grup Occident, donava suport a causes d’extrema dreta. b) El text reflecteix pessimisme. El fet és que l’autora va néixer al 68, els seus pares eren joves i van lluitar per un món millor, el mateix que ara s’està enfonsant i critica que els joves s’alienin en lloc de resistir-s’hi, tal com es va fer durant el Maig del 68. L’esperit del Maig del 68 ha mort, proclama el títol. c) Resposta oberta. pàgina 277

6. Text 1 Temàtica diversa: •

Literària (els llibres)

•

Filosòfica (la vida)

Subjectivitat: •

Utilització del jo i del ens (acostament al lector)

•

Ús de la connotació

Voluntat literària: •

Figures retòriques (gradacions, asíndeton, preguntes retòriques, anàfora, paral·lelisme sintàctic)

•

Registre literari

Caràcter conversacional: •

Utilització del nosaltres (ens)

•

Ús de la pregunta retòrica per interpel·lar el lector.

Mètode de raonament: •

Ús de l’argumentació (estructura dialèctica, és a dir, contraargumentació)

Text 2 Temàtica diversa: •

Els canvis culturals

•

La cuina

•

El nu

•

El diàleg

Subjectivitat: •

Utilització del jo i del nosaltres (acostament al lector)

•

Ús de la connotació adjectival

•

Ús de varietat valenciana

Voluntat literària: •

Figures retòriques (gradacions, asíndeton, preguntes retòriques, anàfora, paral·lelisme sintàctic)

•

Registre literari

Caràcter conversacional: •

Utilització del nosaltres (ens)

•

Ús del vosaltres per interpel·lar el lector

Mètode de raonament: •

78

Ús de l’argumentació (estructura dialèctica, és a dir, contraargumentació)

De la paraula al text pàgina 279

1. Emissor i receptor presents / Espai i temps compartits, presència de díctics / Procés individual i planificat / Recursos del discurs oral 2.

Díctics Persones

Espai

L’escriptor: jo, -me, a mi, meva

aquí (amb diferents valors, però principalment: el Fòrum) aquí al davant aquí sota a sota una altra banda (un altre barri de Barcelona) un país (Catalunya) als costats la ciutat (Barcelona) hi (aquí sota)

L’escriptor i els assistents: nostres, ens, nostre, -nos Els assistents: el·lipsi (sàpiguen), vostès, els, -los

Temps avui quan toqui

3. El díctic aquí significa, en aquest context, el barri Diagonal Mar, on hi ha el Fòrum; però per extensió, parla de Barcelona (del seu model urbanitzatiu). 4. El grau de formalitat és alt, l’autor s’adreça als assistents amb vostès. 5. Nosaltres vol dir els catalans i -los, els arquitectes i responsables d’aquest model urbanitzatiu de Barcelona. 6. Les veus del discurs són: el jo, el nosaltres i, a banda d’aquests, Màrius Torres (poeta com ell) amb la cita de la làpida (intertext) i Salman Rushdie (hipotext). 7. El jo de l’autor: Sóc aquí per defensar, per a mi és imprescindible, és l’única eina de què disposo, , jo diria, fins i Tot, amaguem, aquí sota, la nostra hipocresia històrica, voldria dir-los que nosaltres som un país que està acabant el seu aire 8. El títol és remàtic. 9. Gènere textual: conferència, perquè es tracta d’una conferència i està desenvolupada com a tal: es tracta d’un gènere oral però tractat formalment. / Tipologia textual: argumentativa, perquè ens ofereix un punt de vista i ens aporta arguments que el reforcen. 10. Obertura: «Jo sóc un escriptor [...] poble.» Expressa la seva intenció, vol deixar clara la seva postura / Desenvolupament: «És cert [...] oblit.”» Exposició dels fets: el lloc on són representa un model urbanitzatiu basat en l’oblit del passat històric amb l’excusa del progrés / Tancament: «En la inauguració [...] denunciar-ho.» Fa un advertiment a aquest tipus de desenvolupament urbanístic, ja que si no ho té en compte aviat no quedarà res del nostre passat. 11. Els acabo de dir: els receptors; els ho permetin: els promotors immobiliaris; els dic: els receptors. 12. hi amb antecedent: ...hi havia uns camps apartats que havien servit... La República hi va afusellar... hi verb pronominal: haver-hi 13.

Emfasitzar «hem guanyat»

Ironitzar (Barcelona Parc Temàtic) (si mai toca)

«hem perdut» «deliberat» –dic–

(elements que podem dissimular o dels que podem enorgullir-nos-en, segons calgui) (sempre i quan els preus de l’especulació, i les lleis i la connivència municipal, els ho permetin) –dos mesos abans de la celebració del Congrés Eucarístic de Barcelona–

Aclarir (a sota, o als costats –«integrades», com se sol dir avui–, hi ha algunes grans depuradores de les aigües residuals de la ciutat, incineradores d’escombraries, i al costat plantes de generació d’electricitat) –que seiem amb horror, però sobretot amb una pena infinita– –o, més ben dit, els promotors immobiliaris– –en present, ja que el valor de la paraula és que no pot ser fàcilment esborrada–

Citar «A tots els afusellats en aquest indret i a totes les víctimes de la guerra civil.» «Que en els meus anys de joia recomenci / sense esborrar cap cicatriu de l'esperit. / O Pare de la nit, del mar i del silenci / jo vull la pau, però no vull l'oblit.»

79

14. «la propaganda [...] Temàtic)», «a sota [...] d’electricitat)», «(elements [...] segons calgui)» 15. Lèxic valoratiu: cementiri dels nostres avantpassats: és part de la nostra història, la propaganda ens diu que «hem guanyat»... i és un espai que «hem perdut»: ens estan amagant la veritat, no de la BCN sinó de la BPT (Barcelona Parc Temàtic): Barcelona s’està convertint en un parc temàtic, en un intent «deliberat»: està fet a propòsit, n’amaguem d’altres que són més doloroses per a l’ecosistema de la memòria: formen part de nosaltres i cal tenir-ho present i no eliminar-ne els reductes, que comença a ofegar-se (i fins al final): no podem permetre que ens prenguin/eliminin la nostra història, el nostre passat.

Avaluació pàgina 281

1. Àmbit d’ús: formal, Emissor: Màrius Serra, escriptor, Receptor: lector universal de l’Avui, Relació emissor-receptor: l’emissor busca la complicitat del receptor, que entengui la situació en què es troba el seu fill Canal: diari Avui, Codi: escrit, Intenció: mostrar al lector com n’és, de dura, la vida d’un nen amb pluridiscapacitats i com costa l’adaptació que els pares han de fer a aquesta nova situació, Funció del llenguatge: conativa, Varietat lingüística: central. 2. Tema: la pluridiscapacitat. L’autor té un fill pluridiscapacitat. El títol és remàtic. La doble crisi invisible vol dir que la gent que pateix aquestes discapacitats pateixen sovint crisis epilèptiques, però també ens vol fer veure que són gent que passa desapercebuda per la societat i ells, també pateixen la crisi financera, perquè una malaltia així comporta moltes despeses. 3. L’estructura és inductiva, va del general al particular per arribar a la conclusió final. 1r paràgraf Tots tenim límits, som discapacitats. 2n paràgraf El naixement d’un fill ens canvia la vida, sobretot si és un plurisdiscapacitat. No hi estem preparats. 3r paràgraf Malgrat tot ens hi adaptem com podem. Té un costat negatiu. L’accessibilitat, evidentment, però també en té un de positiu: la joia que genera al seu voltant. 4t paràgraf La societat del segle XXI ja no amaga aquestes malalties i hi ha centres especials per a ells. Encara hi ha, però, moles coses a fer per a millorar la vida d’aquestes persones. 4. Argumentació de la tesi «tots som discapacitats» •

Les nostres capacitats poden créixer i minvar a llarg de la vida.

•

Mai són il·limitades

•

Tenim un límit comú: la mort

Resposta oberta. 5. L’efecte mirall vol dir que el naixement de fill et provoca un canvi de perspectiva en el teu propi futur, ja que a partir d’ara també l’has de tenir en compte a l’hora de planificar-lo. No estem preparats per a un fill amb discapacitats, ens pensem que el nostre fill serà sa i que això no ens passarà a nosaltres. 6. L’autor té un fill discapacitat i ens vol fer adonar de què suposa això (aspectes positius i negatius). 7. Les mirades cap a un infant discapacitat són diverses: inconscients, beatífiques, atemorides, esgarrifades, implicades, reprovatòries, amoroses... La gent s’imagina que és ell, serveix per posar-se en la pell de l’altre. 8. La conclusió ens porta a una millora de les condicions de vida d’aquestes persones. Si bé l’autor reconeix que ja hi ha hagut certes millores, en cap cas són suficients. Cal que la gent sigui més respectuosa i que la llei de dependència es posi en marxa. Tot és, com sempre, una qüestió de diners. 9. Gènere: article d’opinió. Tipologia textual: argumentativa. 10. L’autor, generalment, que sovint es converteix en la veu de tots i, en concret, al final del segon paràgraf la gent de l’inici del segle XXI; però també apareix la veu del seu fill: «Bobath». 11. El text és subjectiu. L’autor té un fill discapacitat i sap perfectament quins problemes comporta una vida així. 12. Participació de l’autor: Tots som / A mi, tenir un fill així... / mon fill ja anava... 80

11. LLENGUA I VARIACIÓ (1) Comentari pàgina 287

1. Es reflecteix amb la utilització d’un títol binari, d’un títol format per dos elements que estan units per una conjunció copulativa. Es tracta d’una relació caòtica. 2. Títol: Temàtic, perquè conté els elements als quals fa referència l’article. 3. a) 4. Tipologia textual: assaig 5. Estructura: Vegeu cos de l’exercici número 7. 6. Que ell ens ofereix una nova teoria del caos. 7. El pensament científic ens permet progressar · Aquest pensament científic pretén conèixer millor tot allò que ens afecta · i el trobem expressat en la mecànica newtoniana, el model atòmic de Bohr, la teoria de camps unificada que Einstein cercava... · Es tracta de buscar paràmetres amb els quals explicar la nostra existència · Aquest pensament als anys setanta i vuitanta del segle passat va desencadenar una teoria del caos · que postula que el desordre aparent que ho regeix tot està regulat per uns models matemàtics simples · Abasta camps molt diversos com el caos determinista però també dinàmiques socials com la guerra · Els actuals esquemes analítics de les ciències socials s’hauran de canviar · Hauran de difondre les seves troballes per tal d’evitar les guerres · Cal apostar per aquesta teoria del caos i per tenir en compte la veu de tots els individus, perquè tots tindran la possibilitat de ser membres actius en aquesta teoria. 8. teoria de camps: sintagmació epistemològic: derivació mecànica: derivació teoria: mot primitiu condicions inicials: sintagmació lleis de la complexitat: caos: mot primitiu axiològic: derivació axioma: mot primitiu teoria dels sistemes dinàmics no lineals: sintagmació 9. El pensament científic, que és el que ens permet progressar, ha arribat a l’establiment d’una teoria del caos que permet donar sentit a tot el que ens envolta i que caldrà que s’apliqui fins i tot en l’àmbit de les ciències socials, si volem evitar les guerres. En tot aquest entramat l’individu és un ésser important perquè ell tindrà a les mans la seva aplicació o no. 10. Resposta oberta.

Activitats pàgina 293

1. a) La diferència rau en el fet que la varietat és l’adaptació que cada parlant fa del sistema codificat de signes lingüístics, és a dir, de la llengua. b) La varietat estàndard és una varietat supradialectal, codificada i normativitzada que és coneguda per la majoria dels parlants. Facilita la intercomunicació entre els parlants d’una llengua en superar les diferències dialectals. c) Les varietats generacionals afecten els individus de generacions que conviuen en una època determinada. d) Variant diacrònica: S’origina entre els parlants per efecte dels canvis socials deguts al pas del temps. Varietat diastràtica: És la variant social que afecta cada col·lectiu. Varietat diatòpica: És la varietat de la llengua de cada individu segons el territori geogràfic d’on procedeix. 81

e) Els factors que originen els dialectes poden ser: •

geogràfics: la distància de la perifèria; el veïnatge de llengües que provoquen interferències lingüístiques.

•

històrics: les llengües de substrat i les migracions.

•

socials: les pressions socials dels estats sobre les llengües minoritàries i les polítiques lingüístiques.

f) Català oriental i català occidental. g) En èpoques pretèrites: l’àrab, el germànic, l’occità. Actualment: castellà, anglès, francès. A l’Alguer: el sard i l’italià. h) El dialecte constitutiu és la varietat del català que deriva del llatí vulgar d’una determinada àrea geogràfica. En canvi, el dialecte consecutiu és la varietat parlada en un territori on es va establir una població, que ja parlava el català, en el moment de la reconquesta o posteriorment. 2. Resposta semioberta. Model: L’afirmació és falsa perquè: •

llengua i dialecte estan en una relació d’inclusió.

•

la llengua és la suma de tots els dialectes.

•

tota llengua és dialecte; només depèn del punt de comparació.

•

llengua i dialecte gaudeixen de la mateixa dignitat social i lingüística.

pàgina 294

3. a) V

c) V

e) F

g) V

i) V

k) V

m) F

b) V

d) V

f) F

h) V

j) F

l) V

n) F

e) Vegeu exercici 2. f) Vegeu exercici 2. j) El ribagorçà, el pallarès i el tortosí són varietats dialectals del nord-occidental. m) La poden utilitzar, també, els parlants per entendre’s si els seus dialectes són massa diferents, per exemple. A més, també s’utilitza en d’altres situacions formals, a part de les descrites. n) Les variacions socials són pròpies de cada grup social. 4. Mallorquí. Resposta semioberta. Model: Al cap d’un parell de dies, la seva dona/muller li va dir: –Hauràs d’anar amb l’ase al molí a veure si tenen la farina mòlta, perquè el pa s’acaba i s’ha de pastar. Hi va anar i la farina ja feia dos dies que estava ensacada. Provà de carregar-se el sac i gairebé no el pogué aixecar de terra. –No passa res –va dir–, el millor serà treure’n un parell de grapats de farina. Els va treure, i el vent, que bufava ben fort cap a Na Moixa, els hi prengué i els envià ben lluny. Aquestes tenim? –va dir–. Molt bé vent! Estàs molt treballador!... No, i cap a So Na Moixa, que te l’has enduta... Doncs bé, espera una mica, i te l’enduràs tota. Ja la deixaràs a la meva dona... Pensa-hi, per l’amor de Déu! I l’amo, xino-xano cap a So Na Moixa. I la farina? –li digué la seva dona quan el veié arribar amb el sac buit al coll. Que no l’ha portada el vent? –respongué ell. 5. Resposta oberta que hauria de recollir aquests arguments: L’estàndard és una varietat supradialectal que s’aprèn a les escoles i s’usa en situacions formals. El dialecte s’aprèn per immersió en l’ambient d’on procedeix el parlant i no entra en competència amb l’estàndard.

pàgina 301

6. a) Històrica del segle 82

XV.

b) Geogràfica (nord-occidental).

c) Estàndard.

7. a) Alcanar: nord-occidental; tortosí b) Cervera: nord-occidental; lleidatà c) Guardamar: valencià; meridional d) Tortosa: nord-occidental; tortosí e) Morella: valencià; septentrional f) València: valencià; apitxat g) Vall-de-roures: nord-occidental; tortosí h) Mequinensa: nord-occidental; lleidatà i) Sort: nord-occidental; pallarès j) Ordino: nord-occidental; pallarès k) Oriola: valencià; septentrional l) Castelló de la Plana: valencià; septentrional 8. a) Nord-occidental; ribagorçà b) Valencià c) Nord-occidental; ribagorçà d) Nord-occidental; tortosí e) Valencià f) Nord-occidental; pallarès g) Valencià apitxat 9. a) valencià: patata b) nord-occidental: rat penat c) sud-occidental; rentar-se d) nord-occidental; ribagorçà: camí ramader e) nord-occidental; pallarès: per a f) nord-occidental; ribagorçà; cap a g) valencià: sortir h) valencià septentrional: golfes i) nord-occidental; ribagorçà: aquí j) nord-occidental: lleidatà: poma k) valencià: atuell l) nord-occidental; ribagorçà: de matinada 10. Pertany al dialecte sud-occidental o valencià. S’hi troben aquests trets: •

L’imperfet de subjuntiu: vullgueres.

•

El nom: xiqueta.

•

El possessiu en u: meua.

83

12. LLENGUA I VARIACIÓ (2) Comentari pàgina 305

1. Montaigne Nom amb què és conegut Michel Eyquem, senyor de Montaigne, moralista francès. Fill del gentilhome. Estudià dret a la universitat de Tolosa. Conseller al tribunal de Perigús (1554), passà al parlament de Bordeus. A poc a poc, però, abandonà les seves funcions parlamentàries i començà a freqüentar la vida de la cort. Anà a París per preparar l'edició de les obres del seu amic La Boétie, i començà a escriure els Essais, alhora que llegia les obres de Plutarc i de Sèneca, que el reconfortaven enmig de les torbacions i les guerres de religió que assolaven França i que l'obligaren a interrompre el seu retir. Aviat, tornà a retirar-se i enllestí la seva obra, que aparegué en primera edició el 1580. Aquest mateix any, per guarir la seva afecció renal, inicià un gran viatge per França, Alemanya, Suïssa, Àustria i Itàlia, que durà fins el 1581 i que fou recollit en el llibre Journal de voyage en Italie (publicat el 1774). Va ser elegit batlle de Bordeus, càrrec que detingué durant quatre anys (1581-85), molt tensos per la difícil situació política. Declarada la pesta a Bordeus i acabant-se el seu mandat, de nou es retirà i redactà la segona edició dels Essais, que aparegueren amb nombroses addicions i amb un tercer llibre el 1588. A partir d'aleshores (llevat d'un viatge a París, en el decurs del qual fou atacat i empresonat romangué al seu castell, on preparà una tercera edició dels Essais, que tornà a augmentar fins a arribar a constituir una autèntica confessió, en tant que les innovacions responien a la seva vida i els seus gusts, costums i idees. Fill de l'humanisme i creient sempre que el saber humà ha de permetre a cadascú de trobar un art de viure raonable que ajudi a esperar la mort, Montaigne manifesta en tot moment (al llarg de les tres edicions dels Essais, representatives del desenvolupament del seu pensament i del seu art) una penetració lluminosa i segura que revela, a més d'una curiositat per totes les expressions de l'ànim humà, una constant facultat de domini o de comprensió, de calma espiritual i d'independència. Amb una cultura literària vastíssima, se servia de les seves lectures i dels seus coneixements per a avivar les seves reflexions profundes, expressades amb un estil desordenat i amb un llenguatge espontani que, bé que ha estat molt recriminat, dóna al llibre un to d'agradable conversa i assenyala el camí als grans moralistes (Pascal) i als grans prosistes francesos. 2. Tema: la tristesa Tipus de títol: temàtic 3. Gènere i tipologia: assaig, argumentatiu 4. Assaig, perquè reflexiona sobre un tema, que en aquest cas, és la tristesa. 5. Estructura argumentativa: inductiva, perquè va del particular al general en cada argumentació; primer hi ha l’exemple i després l’explicació del cas. 6. Tesi o introducció del tema: 1r paràgraf Argumentació 1: 2n-4t paràgraf - Conclusió: 5è paràgraf Argumentació 2: 6è paràgraf - Conclusió: 7è paràgraf Argumentació 3: 7è paràgraf: «I és per això [...] gaudi.» - Conclusió: 7è paràgraf«Totes les passions [...]» fins al 8è paràgraf. Argumentació 4: 9è paràgraf Conclusió (per a l’argumentació 4 i genèrica): 10è paràgraf 7. Estructura: introducció del tema: argumentació + conclusió, argumentació + conclusió, argumentació + conclusió, argumentació + conclusió 8. Tipus d’arguments: exemplificació 9. a) Cal evitar-la. b) És una qualitat negativa. c) Perjudicial, boja, covarda i baixa. 84

10. Aquests 4 fets els trobem explicats entre els paràgrafs 2-4: Fet 1: Psammètic no s’immuta en adonar-se que la seva filla és feta presonera, ni en veure el seu fill mort, però sí en veure un dels seus criats captiu. Fet 2: Un príncep va saber la mort del seu germà major i després la d’un germà petit, però no es va immutar davant d’això sinó davant la mort d’un dels seus homes. Reflexió d’aquests dos exemples: «Però la veritat [...] expressar-los.”» Explicació: Hi ha dolors que són tan forts que no es poden expressar de cap manera i, a vegades, el que es fa és anar-los covant fins que ja no es pot més i exploten. Fet 3: Un vell pintor que no va poder pintar el dol del pare de la jova Ifigènia innocent. Reflexió: «com si cap [...] dol.» Explicació: És impossible poder expressar certs dolors. Fet 4: La mare de Níobe es va convertir en roca després d’haver perdut primerament set fills i després set filles. Reflexió: «tot expressant [...] facultats.» Explicació: Va acumular tant dolor que al final ja no en podia suportar més. En la resta de fragments que no són reflexions d’aquests tres paràgrafs, és on s’inclou l’explicació de cada fet. El que tenen en comú és que es va aguantant la pena, el dolor, fins un moment que ja no es pot més. 11. Digressió: Paràgraf 2n «Això és podria [...] paciència.» Ho lliga amb el que estava explicant abans, així: «El mateix, dic jo, podríem pensar de la nostra història [...]» També es podria entendre com a digressió els paràgrafs 2n i 3r, llavors lliga amb: «Certament, [...]» 12. Les passions autènticament importants són aquelles que superen les nostres capacitats, les que commouen tota l’ànima i li impedeixen la llibertat d’acció. 13. Serien fal·làcies ad verecundiam, pretenen reforçar el que ens està dient l’autor i, a la vegada, són exemples del que ens està dient. 14. Conclusió: Hem d’intentar que la tristesa pugui poc amb nosaltres, hem de ser més forts nosaltres que ella. 15. Intertextualitat: A partir de les cites o de recuperar històries que d’altres han escrit. 16. Registre: literari 17. neci: absurd abillament: ornament serventa: criada pouar: buscar / treure del pou romandre: quedar-se plànyer-se: lamentar-se captiu: presoner colpejar: pegar pesar: lament colp: cop amarat: abatut exhaurir: acabar aclaparat: afeblit llòbrega: dura embalbir: incapacitar esguard: rostre lleu: feble defallença: aflicció fortuït: inesperat corprès: captivat 18. Varietat dialectal: valencià (veg. pàg. 299 i 300 del llibre). Exemples: aprecie, estime, seua, pouar, major, pensaren, colp... 19. Endurir. Sentit figurat. 85

20. Resum: La tristesa s’acostuma a rebutjar, però si l’analitzem veurem casos que ens poden semblar una mica estranys i és que a vegades la tristesa només s’expressa quan es pot expressar i, per tant, no s’expressa en els casos més extrems, en què el dolor ultrapassa les nostres facultats. Resposta oberta.

Activitats pàgina 312

1. Són afirmacions incorrectes: b) El rossellonès rep influències del francès. c) Tots els dialectes tenen una base comuna que, en aquest cas, és el català i hi ha interferències entre ells. f) El català central té set vocals en posició tònica [a, e, ε, o, ɔ, i, u]. g) El xipella és un subdialecte del dialecte central. 2. a) La neutralització de les a / e i o / u en posició àtona. b) No és possible, perquè hi ha diferents terminacions segons els subdialectes. c) L’occidental. 3. Resposta oberta. 4. a) Reducció de o a u: milluns (millors); nu (no); enturn (entorn); tuta (tota) Pèrdua de la vocal neutra final en les paraules esdrúixoles: pacienci, cienci. b) Resposta oberta. Per exemple, l’aparició de la paraula «mossèn» amb accent obert. 5. a) Català central, es pot copsar per les formes verbals que utilitza. b) Rossellonès, es pot copsar per les formes verbals que utilitza. c) Català central: salat, es pot copsar per la utilització de l’article salat.

pàgina 317

6. Són incorrectes: a) El balear i l’alguerès són dialectes consecutius, ja que provenen de l’època de les repoblacions. c) L’alguerès és un subdialecte del català central. 7. a) rossellonès o septentrional

d) septentrional de transició

b) balear

e) tarragoní

c) central salat i balear

f) balear

8. a) balear b) rossellonès

c) tarragoní

e) alguerès

g) salat

d) balear

f) central

h) balear

9. a) És balear, per l’article salat i la pronúncia i del dígraf ll (veieta, senaió, jonois). b) És alguerès, per la forma só (sóc), per l’ús del verb ser com a auxiliar (só caigut), per l’ús de les formes plenes dels pronoms febles davant del verb (se queixava, me punxa), per l’article lo, pel possessiu sua (seva) i pel lèxic (molendo, cutxo, assai...). 10. Tots pertanyen al dialecte oriental: a) septentrional de transició

f) rossellonès o septentrional

b) barceloní

g) barceloní

c) rossellonès o septentrional

h) central

d) tarragoní

i) barceloní

e) barceloní 11. idò: doncs; roí: dolent; picapedrer: paleta; moledo: ase; bajoca: mongeta; moixó: ocell; miont: muntanya; padrí: avi; renou: soroll; lego: tot seguit; doblers: diners; tritxi: mullat 86

12. Resposta semioberta. Model: Algunes de les característiques principals de l’aranès són: •

f > h aspirada (festa > hesta).

•

Pèrdua de la -n- intervocàlica (lluna ¨ lua).

•

Reforç vocàlic a la r d’inici de paraula (arroda).

•

Articles determinats: eth, era, es.

•

Plurals amb -i (encomanats ¨ encomanadi).

•

Preposició entà per indicar direcció.

13. Resposta semioberta. La Vall d’Aran: situació i història La Vall d'Aran és un territori històric d’alta muntanya, a l’extrem occidental dels Pirineus catalans, fronterer amb França, que té la particularitat de ser una vall atlàntica, en el vessant nord de la serralada. La conseqüència d'això és el clima, més fred i amb neu, i la llengua dels seus habitants, l’aranès, una variant de la llengua gascona, de la família de l'occità. Una vall envoltada de pics molt alts, on neixen els rius Garona (que forma l’eix de la vall on es concentra aquesta població), el Noguera Pallaresa i el Noguera Ribagorçana, aquests dos darrers, afluents del Segre. Havia format part del comtat medieval de Comenges, però d’ençà del segle XII s'integrà a la corona catalanoaragonesa.

Avaluació pàgina 319

1. io: text 3 (despalatalització de la jota jo), hu: text 3 (o neutralitzada en u), fé: text 3 (no pronunciació de la r final), auliveres: text 3 (diftongació en au de la o), s’aconseià: text 2 (despalatalització), veis: text 2 (despalatalització de la ll) trian: text 3 (sensibilització de la t), fii: text 2 (despalatalització de la ll), dal: text 3 (no pronunciació de la t), cartxofera: text 3 (africació en tx de la x), pe: text 5 (no pronunciació de la r final), mereixim: text 1 (tancament de la e en i en la desinència verbal), mates: text 4 (present de subjuntiu en e), seua: text 2 i 4 (possessiu en u i no en v), vere: text 5 (reducció del diftong eu en e) 2. a) el text 2 (balear): sa, s’, es, ses, sos; b) el text 3, dialecte nord-occidental; c) el text 2 (balear): seua, meu, aqueixa; el text 3 (nord-occidental): natros; el text 4 (valencià): meua, meues. 3. a) rossellonès: jo pensi, balear: jo pensØ, nord-occidental: jo penso (pronunciat o), valencià: jo pense, alguerès: jo pensØ b) rossellonès: nosaltres pensem, vosaltres penseu; balear: nosaltres pensam, vosaltres pensau; nord-occidental: nosaltres pensem, vosaltres penseu; valencià: nosaltres pensem, penseu; alguerès: nosaltres pensem, vosaltres pensau. c) rossellonès: llegeixi, balear: llig, nord-occidental: llegixo, valencià: llegisc, alguerès: llegix d) rossellonès: canti, balear: canti, nord-occidental: cante, valencià: cante e) Dins del català nord-occidental, els imperfets de segona i tercera conjugació es fan amb la terminació –eva i –iva, respectivament, en el cas del ribagorçà. 4. Rossellonès (text 1): vos = us, nos = ens; balear (text 2): formes plenes davant del verb; nord-occidental (text 3): plantá’ls = plantar-los; valencià (text 4): combinacions dels pronoms febles de tercera persona en funció de CI + CD: li’l; alguerès (text 5): formes plenes davant del verb. El text 4 és el que presenta les formes que se separen de l’estàndard. 5. El dialecte rossellonès utilitza el pas de manera freqüent (text 1). 6. Resposta semioberta. a) mes = però, b) de baticor = palpitacions; baubeig = barboteig; pareix = sembla, c) bròcul = bròquil; panís = blat de moro, d) regno = regne; gionosa = preuada, e) xiquet = noi 7. i 8. Text 1 Català oriental; subdialecte rossellonès o septentrional. Trets morfosintàctics: • Tancament de la vocal e en i en les terminacions verbals: coneixim, planyiu. • Ús de la preposició mes en lloc de però: «mes sempre torneu a elegir els mateixos». • Substitució de la partícula negativa no per pas: «els podem pas vendre». • Ús del verb ésser en lloc d’estar: «seu pas contents». El lèxic d’aquest fragment és estàndard. 87

Text 2 Català oriental; subdialecte baleàric. Trets morfosintàctics: Ús de la forma com en lloc de l’adverbi quan: «Com la Reina veia obrí sa carta». • Ús de l’article salat: «Com la Reina veia obrí sa carta»; «ses coses»; «sos senyors». • Canvi de v per u en el possessiu seua per seva: «sa seua nora». • Iodització: veia per vella; fii per fill; aconseià per aconsellà. • Obertura de la i de les terminacions verbals de la 3a persona del singular del present de subjuntiu: faça per faci; crega per cregui; haja per hagi. • Terminacions de la 1a persona del plural del present d’indicatiu de la 1a conjugació en -am: trobam. •

Trets lèxics: • pareix (sembla); ver (veritat); rompé (començà); baticor (desmai); dissort (mala sort); cobrà (recuperà els sentits) Text 3 Català occidental: nord-occidental. Trets morfosintàctics: • Formes pronominals: natros per nosaltres; mos per ens; ne per en. • Plural en -ns: jóvens. • Formes verbals: feem per fèiem; caïa per queia. • Formes adverbials: allavons per llavors; tamé per també. • Formes preposicionals: en per amb. • Article determinat lo: «lo granet». Trets lèxics: antes (castellanisme per abans); panís (blat de moro); bròcul (bròquil); faena (feina); fato (conjunt de coses que es carreguen); fumàvem (ens envoltàvem de pols com si es quedessin afumats) Trets fonètics: • Diftongació de la [aw]: auliveres. • Africació de la [tʃ]: cartxoferes, trintxà. Text 4 Català occidental: valencià. Trets morfosintàctics: • Ús del demostratiu aqueix/es. • Combinació pronominal de la 3a persona del singular li + el ¨ li’l. • Possessiu en u: seu, seua. Trets lèxics: xic (noi); ús habitual de diminutius (xiquet, grosset, roget). Text 5 Català oriental: alguerès. Trets morfosintàctics: Ús del verb ser amb significat d’estar: «que bella que sés»; «tu sés a la vora».

•

Trets lèxics: en fatxa (en front de; de cara a); gioniosa (més preuada); vanto (allò de què es pot presumir); gonella (arcaisme: peça de vestit que duien homes i dones, composta de cos i falda més o menys llarga); destino (castellanisme per destí); regno (castellanisme per regne)

88