Solucionari D - Ací I D - Allà PDF

 

SOLUCIONARI NOU

curs de valencià JOAN CAMPOS AUCEJO, JOSEP PALOMERO I ALMELA

 

s o l u c i o n a r i

u

n

i

t

a

t

1

comprensió lectora 1) (L’elaboració del cava): 1b, 2c, 3c, 4a, 5c expressió escrita 2) Redacció. (resposta lliure) 3) Dictat. estructures lingüístiques lèxic i semàntica 4) 1b, 2a, 3c, 4c, 5b, 6b 5) càmfora, mesc (o almesc), magatzem, barnús, tramús, quitrà 6) a) confrontació = fricció, l’administració = el govern; b) crucial =

decisiva, la dècada passada = el decenni passat; c) interferència = ingerència; d) firma = l’empresa (o casa comercial), creuer = viatge en vaixell; irreversible = irreparable; irreparable; e) els serveis d’intel·ligència = la informació (o l’espionatge), incident = succés; f) implicacions = conseqüències, educació = ensenyança (o ensenyament); g) apartament = pis, àrea = zona, residencial = de luxe (o cara); h) hàbit = costum, honest = honrat morfologia i sintaxi

xifra imparella, conflicte inic, estrela lluenta, alumne perspicu, obligació quítia, hòmens perspicus, frase vàcua, traç oblic. 15) a) pallassa, b) foniatre, c) víking, d) rea, e) comedianta, f) curandero, g) orangutan, h) torera, i) pupil·les, j) perita (o pèrita), k) la sacerdotessa, l) cacic, m) padrina, n) autodidacte, o) fal·laces, p) serfs, q) síndica, r) ambigus 16) 1b, 2b, 3b, 4a, 5b, 6a, 7a, 8b ortografia 17) 1c, 2c, 3a, 4c, 5c, 6b, 7b, 8b, 9b, 10a, 11c, 12c, 13b, 14b 18) ambre, acre, brutícia, nacre, empenya, crisàlide, veça, escapa-

rata, pesta, anemone, llebre, febre, durícia, arxipreste, rèprobe 19) bonic, estupend, nero, ràdio, curandero, lloro, pinso, morro, verro, motllo (motlle), libido, viudo, cuiro (o cuir), romesco, Alfred, grup, trofeu, esbarjo, mosso, saldo, flonjo, comando, Orfeu, casc, llenguado, allegretto, guano, guerxo, cucurutxo, soprano 20) infraestructura, arteriosclerosi, preestablir, reescriure, poliesportiu, guardaespatlles, telescopi, barbaespés, autoescola, prescriure, teleesquí, reenviar, aeroespacial, restablir, antiesportiu 21) a) ambaixador, hongarés, encara, ambaixada; b) assassinat, Ro-

mania; c) avaluació, honestedat; d) davanter; e) titulat, títol; f) envernissarà, Empar; g) meravellós, malenconiós; h) estelles, encendre;  joglar,, estrafolari; k) ortiga, urticària; l) i) línia, corba, curvatura;  j) joglar espècie, espècia; m) tamboret, polsar; n) gobelet, estoig

7) 1c, 2b, 3c, 4c, 5c, 6c, 7a, 8c, 9b, 10b, 11b, 12a 8) poltra, somera, lloba, egua (o euga), coloma, gossa, ogressa, tsa-

rina, tia, nora, serva, pallassa, princesa, marquesa, plebea, comtessa, emperadriu, deixebla, jutgessa, hostessa 9) cantaire (invariable), dona (paraula diferent), dansaire (invariable), jardinera (canvi de e per a), nora (paraula diferent), marquesa (afegiment de a), metgessa (sufix -essa), amo (mestressa, paraules diferents, s’accepta també ‘ama’), alcaldessa (sufix -essa), gallina (afegiment de -ina), homicida (invariable), actriu (paraules diferents), (monja, canvi de -o per -a), gossa (afegiment de -a) 10) abellot, merlot, guatlot, alcavot, bruixot, perdigot, llebrot, bou (toro, brau), rabosot, rabosot, didot, furó (o furot), aguilot, aguilot, pediatre, pediatre, psi-

u

n

i

t

a

t

2

comprensió lectora 1) (Els nous lectors): 1c, 2b, 3) es confronta confronta a “lo parlar parlar dels dels profeprofe-

tes”, és a dir, es contraposa el sentit comú o allò que la raó ens en s dóna a entendre (el “juí e raó natural”) amb allò diu l’Església o la Sagrada Escriptura. 4c, 5c. 2) Lectura dels textos ( Abú  Abú Magrib, L’home manuscrit, L’himne del  famolenc i monòleg del capítol 473 de Tirant lo Blanch). 3) vulgarismes: quina merda!; expressions col·loquials: em tornaré boig; estic més pelat que una rata.

quiatre, sociòleg 11) uns afores, una rodalia, unes postres, un interviu, una espelma, una dent, un front, uns espinacs, una resplendor resplendor,, una gènesi, una psicoanàlisi, un dot, un regle, una estrena, un bacteri, un àgape, una amargor, una anàlisi, una cercavila, una síncope, un batent, una allau, una esperma, un pebre, un escaire, un estratagema, una síndrome, una olor, olor, un titella, una dracma, un corrent, uns narius, un cataplasma, uns dubtes, una aroma, un pendent, una forest, una índole, una marató, una merenga, una mandala (en alguns diccionaris, però, apareix com a masculí, “un mandala”), una verdor, verdor, uns llegums, una [agulla] imperdible 12) frens, alforges, temps, hèlixs, veïns, adreces, pesos, destrosses, cafés, platges, sofàs, bacallans, guaranís, algues, dilluns, índexs, falçs, calçs, matxs, hurís, bisturís, còdexs, pluges, exàmens, linxs 13) 1b, 2c, 3b, 4b 14) dona rude (o ruda), lloc immund, comarca agresta, clau fix, camisa grisa, sòl ferm, xica covarda, brot bord, paraula comuna, xic

4) En el fragment de L’home manuscrit. Frases elaborades: (Una casa

autodidacte, matèria inerta, acudit absurd, dona trista, jersei verd,

ció meua: més que “esdevingué meua”, el narrador vol expressar el

vella) que conserva l’aire de quan la televisió no havia substituït, encara, el so dels daus: la referència al passat es fa mencionant l’ambient de jocs que en un ambient familiar o social representava el joc de daus, ací evocat pel so. La costa ha sigut profanada, envilida, vexada impunement durant dècades pels especuladors urbanístics: els tres sinònims consecutius n’incrementen l’èmfasi. La gent vol pisos, cofurnes, ruscs: el mateix procediment anterior. Una cofurna és una caseta. Un rusc, l’habitacle de les abelles. ... però hi ha indicis notoris –tarongerars, melonars, tomaquerars i cases dels entorns estan sent adquirits per tipus amb corbata–: els tres noms referits als conreus precedixen l’enunciat “cases dels entorns”, ací la concatenació de les adquisicions inclou, per tant, quatre elements consecutius; consecutius; “tipus amb corbata” remet gràficament gràficament als executius, els especuladors. Comprí a temps Villa Carmen, i Villa Carmen esdevingué prolonga-

1

 

fet que, havent-la adquirida, aquella vil·la la va afaiçonar a la seua personalitat com si es tractara d’un objecte viu. Totes estes expressions són perfectament adequades a la veu del protagonista per tractar-se, en efecte, d’un personatge culte. Expressions populars: sóc tot forats i xanca / les cames s’apuntalen  / tot m’escó m’escórrec rrec com pluja en la gotera / m’estic m’estic com la granera granera / que em quede sense blanca / la fam m’obri la boca / no dóna pa / en lo forn no se cou coca / les ungles són el dret / ser pobre a llegua put  / el que calla pareix mut / el que crida és el gallet / s’alce la palanca  / en lo bosc no falta falta tranca / es deprén en Salamanca Salamanca Castellanismes: salen salen (= se’n van) / em caic (‘caure’ no és pronominal) /pues / loca / banco / manca / en Salamanca (a Salamanca) Crítica social: La principal crítica social del text és la fam que passa el narrador. Esta idea l’expressa reiteradament i, en especial, en la tornada de cada estrofa. Què censura: Censura el mal govern, el benefici que uns ai altres obtenen gràcies a la seua influència (en especial en l’última estrofa, que funciona com a resum de tota l’exposició). 5) En L’himne del famolenc... Expressions populars: sóc tot forats i xanca / les cames s’apuntalen  / tot m’escó m’escórrec rrec com pluja en la gotera / m’estic m’estic com la granera granera / que em quede sense blanca / la fam m’obri la boca / no dóna pa / en lo forn no se cou coca / les ungles són el dret / ser pobre a llegua put  / el que calla pareix mut / el que crida és el gallet / s’alce la palanca  / en lo bosc no falta falta tranca / es deprén en Salamanca Salamanca Castellanismes: salen (= se’n van), em caic (‘caure’ no és pronominal), pues, loca, banco, manca, en Salamanca (a Salamanca) Crítica social: la principal crítica social del text és la fam que passa el narrador. Esta idea l’expressa reiteradament i, en especial, en la tornada de cada estrofa. Què censura: el mal govern, el benefici que uns i altres obtenen gràcies a la seua influència (en especial en l’última estrofa, que funciona com a resum de tota l’exposició). 6) La lamentació de Carmesina és un plany carregat de gran dramatisme, el context del qual és el següent: Havent mort Tirant, els seus amics van determinar dur-lo a Constantinoble i embalsemarlo per enviar-lo a soterrar-lo a Bretanya. Quan es féu això, l’amortallaren i depositaren el cadàver en l’altar major de Santa Sofia sobre un túmul ornat amb teles de brocat d’or. El colp fou tan fort que Carmesina demanà que li portaren el vestit de bodes i, vestida de nóvia se’n va anar a Santa Sofia, i quan va pujar al negre cadafal i contemplà contemp là a Tirant de cos present, se li va accelerar tant el pols que poc va faltar perquè el cor li esclafira, però es va fer l’ànim, va pujar al tàlem de dolor i es va gitar sobre el cadàver.

estructures lingüístiques

Ajuntà les mans amb les d’ell i, posant la seua cara contra el rostre hieràtic del difunt, el va besar tantes vegades amb un apassionament tan forassenyat que es va trencar el nas i ho va omplir tot de sang. Llavors es dirigí al cadàver de l’amat Tirant i pronuncià les paraules que hem llegit. 7) El text de Martorell està escrit en un registre literari. Paraules antigues: e (i), sia (siga), los (els), jamés (mai), sua (seua), poré (podré), ab (amb), mies (meues), estojau (estotgeu, guardeu), llàgremes (llàgrimes), (llàgrimes), a més desijada fortuna (per a una fortuna més desitjada), molt prest (molt prompte), ensems (al mateix temps que), l’esdevenidor (el futur), los besars (els besos), tot quant te dó m’és restat de tu (tot el que et done m’ha quedat de tu), lleixa’m (deixa’m), consolació mia (el meu consol), serà mesa (serà posada).

19) 1a, 2b, 3b, 4a, 5c, 6c, 7b, 8b, 9b, 10b 20) (Dietari ): ): Dilluns a 10 de maig 1599. Entre quatre i cinc hores hores de

lèxic i semàntica 10) (algunes mostres de variació diacrònica): diacrònic a): ús d’arcaismes: polides, ( puga), mas (però), lo masculí: lo papa (el car (ja que, perquè), puixa  puga papa), los cardenals (els cardenals); profusió d’adverbis acabats en ment (comunament, maestrívolament , etc.), vocalisme diferent de la llengua actual (maravellats), grafies consonàntiques diferents (excellents, en lloc d’excel·lents), etc. 11) (La font de la reina): Resposta lliure. 12) (Els gens que mengem): Expressions d’especialitat, n’hi ha mol-

tes, pràcticament tot el text; per exemple: baixa acidesa, llevat recombinant, fermentació alcohòlica, han clonat un gen del bacteri làctic, que codifica l’enzim lactat deshidrogenasa en el genoma del llevat industrial, El nou llevat recombinant converteix el sucre del most en alcohol i àcid làctic, l’àcid làctic acidifica el vi produït, en minven les característiques organolèptiques, etc. 13) a) Hipòfisi : tècnic i científic, b) Fill meu...: col·loquial, c) Temps de batuda: literari, d) Eren amants: literari 14) (ací teniu una possible alternativa): Fill meu, cal que tingues ben present que la gent és molt llesta i a qui destaca en alguna cosa li ho fan pagar… Sàpies, Agustí, que el món s’ha fet per als que ho accepten tot. No pots anar contracorrent perquè et pot perjudicar. perjudicar. 15) 1a, 2a 16) a) Té un mal de cap molt fort, b) Està guerxo (o guenyo, o tort), c) Està completament sord (Està més sord que una rella, col·loquial), d) El malalt té marejos i sent sorolls en les orelles (o les orelles li xiulen), e) S’ha gitat cara amunt (o de sobines), f) El malalt té una malaltia del cor des del naixement (o d’herència, o per herència dels seus ascendents), g) Està molt borratxo (o ebri, o begut, o, col·loquialment, té un pet o una mona, o un gat, etc.), h) Té una hepatitis (o inflamació del fetge) típica de la zona (o de l’àrea) en què viu, i) Els metges li han dit que té un càncer en els intestins, j) Cal que prenga banys per a la malaltia (o per al problema) de la pell. 17) són normatives: normatives: hui i avui, quadro i quadre, quadre, lloc, juí i judici, barco (acceptat per l’AVL, però no pel diccionari de l’IEC) i vaixell, dins i dintre, servei i servici, llavors i aleshores, vacacions i vacances, bonic i guapo, dos i dues, mitat i meitat. 18) a) Diu que una persona de mal aspecte li ha furtat la cartera en l’autobús, b) Aquell xic (o xicot, xicon o jove) fa cara d’al·lucinat, c) Que bé! El teu cotxe és fantàstic!,  d) He passat molta por a l’examen, e) Fes el desentés, que ve aquell pesat (o llapassa, corcó, plepa), f) Això em sembla magnífic (o fantàstic, extraordinari, genial, etc.), g) El gerent va fugir a l’estranger amb tots els diners, h) Xiqueta, estic molt cansat! morfologia i sintaxi

8) Redacció. (resposta lliure).

la vesprada, entraren en casa de don Jaume Sorell a netejar-li lo pou que los de l’almirant que allí aposentaven i ell també, l’havien embrutat tot de sucietat i bacins. I de la gran pudor, entrà primer un home i s’ofegava, i entrà un altre per a ajudar ad aquell i els dos restaren allí morts de la pudor. I casi en totes les cases que estos Grans de castellans han aposentat han fet lo mateix dels pous, i tots los aposientos han emmerdat, i tot ho han derruït i casi fins a tots los panys de les portes han arrancat: esta és la ganància que Sa Majestat nos ha portat a València ab tal bruta gent, i més que l’Hospital General està molt ple de pobra gent perquè totes les quadres a cada part hi ha dos llits, u davant de altre, alt re, plens de malalts forasters, lo que no s’ha vist molts anys ha en València. 21) a) als, b) l’, c) el dilluns i el dimecres (o els dilluns i els dimecres), d) El, e) Ø, f) Ø, g  g)) Ø que ho haja dit...,  h  h)) (és aconsellable posar l’article): (el) professorat, (l’)alumnat, (el) personal administratiu, i) El, j) la, k) Ø

9) Dictat.

22) a8, b7, c5, d2, e3, f1, g4, h6

expressió escrita

2

 

23) a7, b3, c2, d1, e4, f8, g6, h5 24) a) davall el (o del) llit, b) tot el dia, c) tot el dia, el carrer, d) De

matí (o Al matí), tot el món, e) el contrari, del (o d’allò, o de les coses) que ha de fer, f) “Els pelegrins...”, g) el rei, el palau, els altres, el dinar 25) a) parar taula, b) l’un darrere de l’altre, c) estar en la nòmina, d) cobrir les despeses, e) passar a les mans d’un altre, f) jugar a pilota, g) constar en l’acta, h) a la destra i a la sinistra, i ) a les bones o a les males,  j) fer tots els possibles, k) sembrar la zitzània, l) no donar l’abast 26) a) veure’ls, b) l’un darrer de l’altre, c) el doble de llarg, d) ha caigut en el descrèdit, e) amb l’ajuda de, f) tots a l’una, g) de tots colors, h) fruita de la temporada, i) entaular batalla, j) al dòmino, k) anar contra corrent, l) pel bon camí 27) a) la mateixa (cosa) de sempre, b) sempre va a la seua, c) les coses clàssiques, d) és d’allò més rar, e) tan prompte com pugueu (o tan aviat com pugueu), f) mira que bonica que està, g) Per la resta estic totalment d’acord, h) Almenys, el que val la reparació, i) tenia tota la raó, j) s’han casa pel jutjat, k) qui sap que lluny es troba, l) La cosa rara, m) Pel que es veu, n) l’última moda (o l’últim crit), o) se n’ix del corrent 28) 1b, 2b, 3a, 4b, 5a, 6b, 7b, 8b 29) a) Donat cas, b) a taula, c) a la presó, alçarà el cap, d) tots a l’una, e) entrar en els detalls, f) a la destra i a la sinistra, g) va a escola?, h) de tots colors, que no tenia raó, i) compta amb l’ajuda, j) constara en l’acta, sembrar la zitzània, k) cobrir les despeses, l) arriar veles, m) no dóna l’abast 30) a6, b5, c3, d4, e2, f8, g1, h7 31) a) esta/aquesta, b) Este/aquest, aquell, c) esta/aquesta, açò/això,

d) esta/aquesta, açò, allò, e) això, f) allò, g) este/aquest, ací, h) aquell, allà (o allí), i) este/aquest, j) Allò, k), ací, allà 32) a) té una cosa, b) se n’han presentat prototips, c) al voltant de les dotze, d) ni de si són assumits per l’ajuntament, e) (està bé), f) (està bé), g) (està bé), h) i que hi instal·len almenys dos ordinadors i una impressora, i) que calia regular-ne la funció en tota la Comunitat, j) volem donar-vos la informació 33) a) prop meu, b) davant nostre, c) lluny teu, d) darrere vostre, e) prop seu, f) al costat seu 34) a) Sa, b) Els meus, c) llurs, d) ma, e) llur, f) Nostre, g) son, h) seu, i) la meua, j) Son, k) tes 35) a) llurs bens, b) llurs certificacions, c) llurs liquidacions, d) Llurs germanes, e) llur vehicle, f) Llurs cosins, g) llurs llibres, h) llur propi codi 36) a) comencen la temporada, b) la resolució i la velocitat, c) començarà l’horari, d) l’autogovern i la independència, e) per la importància queaté, les ulleres, punt (o al f) lii)graduem casa, en la fugida, els punt), béns h) me’n vaig  j) dinsg)laalgravetat, k)seu

45) a) bo, b) cos, c) to, d) coc, e) tòs, f) trons, g) mous, h) clos, i)

sòl, j) boig 46) medul·la, idioma, voleibol, ai xelles, quilolitre, conclave, embrions, denuncia, boletaire, ciclop, zulu, torticoli, criquet, interval, miop, al fil, esbrineu, bantu, beisbol, poliglot, policrom, ti quet, xiclet, radar, zenit, pitecantrop, hoquei, centigram, pivot, hectolitre, quadriga, mil·ligram, acne, napalm, dinamo, letargia, guru, tulipa, fluor, avar, handicap, libido, osmosi, litosfera, celtiber, enzim, consola, heroi 47) agude agudes: s: asso associem ciem,, hosti hostil,l, traça traçat, t, esta estacions cions,, treb treballad alladors; ors; plane planes: s: orquest orq uestra, ra, jera jerarqu rquies, ies, xarx xarxa, a, perm permisos isos,, pre present senten, en, cinq cinquant uanta; a; esdrúixoles: inhòspita, espècie 48) alvèol, fluor, èczema, míssil, xofer, iber, tiquet, atmosfera, tèxtil, hoquei, timpà, període, Dídac, futbol, subtil, caràcter caràcter,, comèdia, pólvora, malson, taüt, gàbia, estàtua, deia, masia, àlbum, córrer, magatzem, compàs, gramàtica, petó, persecucions, gènere, cançó, semàfor, astúcia, proïsme, Dublín, cabàs, cànem, pésol (o pèsol), francés, memòria, pèl-roig, superfície, feien, quilòmetre, xiïta, història, mèdium, sui generis, Pius, rodamons, Seül, monòlit, arruïnar arruïnar,, llémena, rabiüda, reduït, Lluís, oriünd 49) a) càlidament, b) pobrament, c) covardament, d) tèrbolament, e) ingènuament, f) fèrriament, g) plàcidament, h) rudement (o rudament), i) àgilment, j) fermament 50) Vinaròs, Algímia de la Baronia, Xàbia, l’Ènova, Bétera, la Font d’En Carròs, Benicàssim, Polinyà de Xúquer, l’Alcúdia, Énguera, Dénia, L’Atzúvia, L’Atzúvia, Alaquàs, la Pobla de Benifassà, l’Alcalatén, l’Alfàs del Pi, Xaló, la Nucia, l’Alt Palància, el Camp de Túria, Petrés, Moraira, l’Olleria, Benicarló 51) escriure més el valencià has feu de conéixer l’ús que de l’accent,a)b)SiElvols senyor feudal féubédonació del seu a un vassall era

la mà dreta seua, c) L’ós del zoològic s’ha trencat un os d’una pota, d) L’avi em va dir “El meu nét és molt net”, d) Un sol de justícia castigava el sòl clevillat i ressec, e) He mòlt molt de café, així en tindrem per a tot el mes, f) Aquell tirà féu expropiar els béns dels seus súbdits, g) Li vingué un colp de tos seca i, de sobte, va caure de tòs, h) Fóra convenient esquilar el be: té massa pèl, i) Que què vols, et preguntava,  j) Sempre que sec en aquella cadira se’m fa un séc al vestit. 52) Artemina Gomis havia tingut casa a les Eretes durant molts anys. L’àvia havia vist créixer Lluïsa, la seua filla, companya inseparable de  jocs de de la tia Teresa Teresa en els els seus seus anys anys d’infantesa. d’infantesa. El dia que Lluïsa Lluïsa ens ens va visitar, l’àvia Tònia va alegrar-se molt. Havia arribat a les Eretes en un cotxe conduït per ella, un Seat 600, l’aparició del qual va despertar notable expectació al barri. Els automòbils no solien atrevirse a transitar entre els clots i la pols i les Eretes, de més a més, més, eren un símbol d’inabastable categoria econòmica i social. L’aparició L’aparició de Lluïsa conduint conduint el seu propi cotxe, els seus vestits a la moda, l’aire,

mat-ge, g) cui-xa, h) jut-ge, i) ar-gü-ir, j) in-no-cent, k) re-mo-uen, l) à-vi-a 40) a) (1), b) (4), c) (2), d) (3), e) (1), f) (5), g) (2), h) (3), i) (3) 41) a) a) boi  boira (decr.), b) b) ua  uadi (creix.), c) remei (decr.), d) d) teu  teula (decr.), e) cou e)  coure (decr.), f) ciències (2 hiats), g) g) qua  quaranta (creix.), h) poesia (hiat), i) aquós (creix.), j) pingüí (creix.), k) k) io  iode (creix.), l) adeqüem (creix.), m) suar (hiat), n) n) xiu  xiulet (decr.), o) o) duu  duu (decr.) 42) obliqüeu, Paraguai, déieu, guaita 43) 1c, 2c, 3a, 4b, 5c, 6b, 7c, 8c, 9a, 10b, 11a, 12b, 13a, 14c 44) a) cort, b) fos, c) mot, d) tos, e) jou, f) gos, brot, g) rot, com,

doncs, de dama de societat, va consternar-nos com si ha princesa haguera vingut a visitar el seu antic barri de ventafocs. 53) a) lluïsme, b) pruïja, c) cruïlla, d) ensaïmada, e) cuneïforme, f) demiürg, g) aürt, h) saüc, i) d’angiïtis. 54) La llengua berber, llengua amaziga, amazigh o tamazight és un conjunt de parlars del nord d’Àfrica, de la família afroasiàtica o camitosemites. La parlen uns dotze milions de persones, principalment al Marroc i Algèria, però també tan al sud com a Burkina Faso i, en petites illes, fins a Egipte. El guanxe canari també és considerat un dialecte del berber. berber. El nom “berber” té el mateix origen que la paraula barbar ; per això els berbers demanen que s’anomene al seu idioma tamazight . Encara que la llengua utilitzada oficialment a l’escola siga l’àrab clàssic, al carrer s’empra una mescla d’esta llengua i l’amazigh. El fet que els berbers visquen en zones aïllades entre elles degut a la profunda arabització lingüística i cultural en moltes àrees tradicionalment berbers, i que alguns d’ells d ’ells siguen nòmades (els tuaregs),

h) vot, i) tou, j) fon

ha afavorit la dispersió dels diferents dialectes del berber berber..

ortografia 37) 1c, 2c, 3c, 4c 38) vocals, tres, quatre, ny , ll , an-qui-lo-sar , il-lu-si-o-nar  39) a) cas-so-la, b) til-ler, c) gui-xai-re, d) quan-ti-tat, e) re-üll, f) for-

3

 

u

n

i

t

a

t

3

comprensió lectora 1) 1 (resposta lliure), 2c, 3a, 4b, 5c. 2) a)  a) Regla  Regla de repetició (per exemple, els elements que es repeti-

xen respecte als assassinats): L’any 1995 apareixia brutalment assassinat... > ‘Tor. Tretze cases i tres morts’ > un conflicte sagnant > odis i topades entre els hereus més forts > grans desavinences > La tensió entre els dos bàndols > el 1980 dos guardaespatlles de Rubèn Castañer maten a trets els dos guardaespatlles de ‘Palanca’ > el cas de l’assassinat de ‘Sansa’ i trobin el responsable o responsables crim. (per exemple, respecte a l’indret de Tor): únic propietari dedel la muntanya de Tor. > ‘Tor, la muntanya maleïda’. > ‘Tor. Tretze cases i tres morts’ > La muntanya de Tor (Pallars Sobirà, tocant a Andorra, a 1.790 metres d’altura), encara avui un paratge verge > la societat de copropietaris de la muntanya > per a ser-ne propietari cal residir tot l’any a Tor > Tor resta incomunicat per la neu sis mesos l’any > es cremen quatre cases, i les famílies afectades han de deixar Tor. > els qui se’n van ja no tenen drets sobre la muntanya. > un promotor immobiliari d’Andorra, Rubèn Castañer. L’any 1976 aquest arrenda la muntanya > arrenda la fusta de la muntanya a dos llenyataires de Vic. b) b) Regla  Regla de progressió progressió:: assassinat Josep Montané ‘Sansa’ > únic propietari de la muntanya de Tor. > un equip de periodistes van preparar el reportatge > Porta ha seguit la història durant vuit anys > ara la presenta al llibre ‘Tor. Tretze cases i tres morts’ (La Campana) > un reportatge escrit com una novel·la. > La muntanya de Tor > objecte d’un conflicte sagnant > va començar l’any 1896 > quan va constituir-se davant notari la societat > Amb els anys, aquesta condició hi ha>dos episodis expliquen història. El primer passa l’any>1944 El segon té aque veure amb unlapromotor immobiliari > La tensió entre els dos bàndols no para de créixer fins que el 1980 > Pel projecte d’aquest llibre va guanyar el premi Lleida de Narrativa 2003 i això l’hi va empènyer. empènyer. > Havia escrit vuitanta pàgines a tall de reportatge periodístic >, però ell mateix reconeix que era un text avorrit. > Els editors van recomanar-li recomanar-li molt que es basés en la realitat. c) c) Regla  Regla de no-contradi no-contradicció: cció: no hi ha contradiccions entre les informacions que conté el text. d) Regla de relació: els fets a què es referix el text tenen relació directa amb la realitat. 3) Es tracta d’un text informatiu, ja que és una ressenya sobre el llibre de Carles Porta. L’estructura és analítica (o analitzant): es presenten uns fets en el primer paràgraf que es van desgranant en els paràgrafs successius, fins que s’arriba a la conclusió o resum final. 4) Es podrien deixar les parts més fonamentals, les que aporten un pes informatiu major, i deixar de banda les més circumstancials i supèrflues. Els paràgrafs segon i tercer condensen una major quantitat d’informació, mentres que el primer i l’últim són més prescindibles. L’últim L’últim paràgraf, de fet, podria quedar reduït a unes poques frases: Porta feia temps que volia escriure la història de Tor. N’havia escrit vuitanta pàgines però considerava que era un text avorrit. Els editors li van recomanar que es basés en la realitat. Espera que el llibre servisca per a reobrir el cas de l’assassinat de ‘Sansa’.

9) bucal; capitular; cloure; consular; corb; concórrer, concórrer, concorregut;

doble; homenet (o homenàs, etc.) 10) a) calba, b) cloenda, c) deute, d) del cervell, e) corbs, f) moviment, g) de pèl, h) sabudíssim 11) a) urticària, b) cobdícia, c) mucositat, d) bucal, e) duplicat, f) edulcorar, g) expurgar, h) juvenil 12) alias: àlies, alter ego: un altre jo; grosso modo: per damunt damunt, superficialment; motu proprio: per iniciativa pròpia; currículum: document que resumix les activitats professionals, els estudis, etc., d’una persona; mens sana in corpore sano: ment sana en cos sa;  peccata minuta min uta: pecats de poca importància; mare magnum: maremàgnum: embolic, gran confusió; referèndum: votació que fa el poble; memoràndum: nota destinada a recordar alguna cosa; per  càpita: per cap;  superàvit: excés de l’haver sobre el deure, dels ingressos sobre les despeses ; et cetera: etcètera (o etc.), significa ‘i la resta’. 13) a) ex abrupto; b) grosso modo; c) sui generis; d) deo volentes; e) dura lex, sed lex; f) stricto sensu 14) a) àngelus, b) ex cathedra, c) a priori, d) ecce homo, e) nihil obstat, f) lapsus, g) in crescendo 15) a) motocròs, b) programari, c) dopatge, d) clonatge, e) espot, f) globalització, g) esquaix 16) a) estenografia o taquigrafia, b) airbag, c) navegador web (web browser, web surfer ), ), d) antitabac, e) ecopacifista, f) multiculturalitat morfologia i sintaxi 17) 1a, 2c, 3b, 4b, 5c, 6c, 7a, 8b 18) a) ningú, b) tothom, c) gens (difí (difícil), cil), d) gaire, e) gens, f) prou,

fotofòbia, f) biblioteca, g) astronomia, h) fonoteca, i) cromofòbia,  j) topologia, k) quilòmetre, l) psicologia, m) pseudòpode (o pseu-

g) molt, h) molta 19) a) la gran quantitat de gent, b) tan aviat com pugues, c) que és important, d) eixe autor, e) gens de ganes, f) Com més, g) tantes vegades com calga, h) tan prompte com pugues, i) d’ací a uns quants dies,  j) tan de pressa, k) Ni l’un ni l’altre en sabien res, l) prou persones 20) a) gens (o ni mica, o ni gota, o ni un bri, etc.), b) ambdós (o les dos), c) molt (o una barbaritat, una fotralada, etc.), d) gens (o ni un pèl, o ni gota, o ni una mica, etc.) 21) Resposta lliure. 22) a) algun, b) algú, c) ningú, d) cadascú (o cada u), e) cada u (o cadascú), f) cadascun, g) altri, h) altri 23) a) (bé), b) cadascun (o cada un), c) (bé), d) (bé), e) cadascun (o cada un), f) cadascú (o cada u), g) diverses (o diferents, algunes), h) Algun (o Alguns) 24) a) Les altres, b) L’altre, c) un altre, d) Una altra, e) d’una altra, f) els altres, g) unes altres, h) unes altres, i) altra, j) d’altra 25) a) res, b) res (o alguna cosa), c) ningú, d) tothom (o qualsevol), e) cadascú (o cada u), f) tothom (o tots), g) Qualsevol (o Ningú), h) algú, i) tot, j) hom 26) a) alguna cosa (o res), b) no va ploure gens, c) a tal, que és amic íntim de tal altre, d) una mica de pressa, e) unes eixides!, f) gens de gràcia, g) No m’agrada res (és a dir, no m’agrada ‘cap cosa’ de les que tenen), h) Té bastants diners, però no prou, i) uns quants (o alguns), j) (bé, però es pot posar també “T “Tot ot Cocentaina”). 27) 1a, 2a, 3c, 4c, 5c, 6c, 7b, 8a, 9b, 10b 28) a) quinzena, b) trio (o tercet), c) dècima, d) Bienni , e) tríptic, f) tetralogia, g) pentaedre (o pentàedre), h) quartilles, i) bimensual, j) sèptima, k) Sexenni , l) mil·lenni (o mil·lenari), m) grossa 29) a) mitja quarta de formatge, b) un quart (o una quarta) de pollastre, c) dos terços de cervesa, d) un terç (o una tercera part) del seu temps, e) dos cinquenes parts, f) la mitja part

dopodi), oftalmologia

30) 1b, 2a, 3b, 4b, 5b, 6b, 7b

expressió escrita 5) Redacció (Resposta lliure). 6) Dictat. estructures lingüístiques lèxic i semàntica 7) 1b, 2b, 3a, 4a, 5c, 6a, 7a, 8c 8) a) zoologia, b) hectòmetre, c) claustrofòbia, d) andrologia, e)

4

 

ortografia 31) 1a, 2a, 3b, 4c, 5c, 6c, 7c, 8b 32) 1c, 2b, 3c, 4c, 5b, 6b, 7b, 8b, 9c, 10a 33) Àlaba, Bergara, Biscaia, Brabant, Còrdova, l’Havana, Nar-

bona, Eslovàquia, Savoia, Sèrbia, Vesuvi, Anvers, País Basc, Eivissa, Nerbion 34) a) riba, envestida; b) bolcar, revolt; c) gavardina, sivella; d) javelina, corba; e) treballar, pavelló; f) almívar, rebentar; g) elaborar, rovells; h) arribar, mòbil 35) (en donem uns quants): quants): govern, governar, governar, governant; trava, travar,, traveta; travar embafar, embafós; travessar; mòbil,tova, mobilitzar; civada,baf, civadar; badall, badallar;través, avor tar, avortar , avortament; estovar, tovalla; endevinar, endevinalla; prova, emprovar, provatura; rivet, rivetejar 36) trobava, anava, treballaves, debilitaves, situàveu, liquaves, accelerava, poàvem, retocàvem, rodejàvem, passejàveu, nadava, devia, movíem, bevia 37)

calb calbesa calvície escriure esc scrriv iven entt escr crib iba a corba corbat núvol nu curvatura nuvo vola lada da ne nebu bulo losi sita tat  t  llavi cervell ce llaviejar labial   cerve rvellller era a ce cere rebr bral  al  moure mo movi vime ment nt au auto tomò mòbi bil  l  provar  provador probable 38)  a) minvar, b) bleixar, c) bassa, d) rebregar, e) baró, f) saba, g) arrova, h) tovalla, i) disbarat, j) bava. 39) haver haver-se’ -se’n, n, noven novençanat çanatge, ge, parlava, es jacta jactava, va, motiva motivacions, cions, Garlava, Garl ava, sobre, sobre, pubil pubilla, la, dava davant, nt, infal·libl infal·liblemen ement. t. La pobra pobra,, verg vergoonya, dava davant. nt. Amb, vega vegades, des, jo vull, verg vergonye onyes, s, veure veure u

n

i

t

a

t

4

comprensió lectora 1) (Esclafamuntanyes): 1b, 2a, 2a, 3c, 4b 4b 2) perpa perpal:l: barra barra,, palanca palanca / tot cofoi: tot content content / calcides calcides i cospins:

males herbes / dobletes: monedes, monedes, diners / s’esgarrinxaven: s’esgarrinxaven: es feien feien arraps / empipats: enfadats enfadats / ballestada: ballestada: distancia d’un d’un tir de ballesta  / vallat: fossat, vall vall / porta ferrada: amb amb aplicacions de ferro / esbotzat: rebentat rebentat / homeneies: homeneies: gestes, gestes, accions virils / eixarm: eixarm: encantament, màgia màgia / mut d’esbalaïment: atònit, sorprés / pareu pareu esment: presteu atenció atenció / fadament: encantament encantament / encisades: embruixades, encanta enca ntades des / orb: cego cego / arrosse arrossegan gant: t: reptan reptantt / lluïssor lluïssor:: lluentor lluentor /  fronda: fullam, fullatge fullatge / tots esborronats: atemorits, horroritzats /  servar la paraula: mantindre mantindre la paraula / escurçons: serps, persones persones maldients / virolles: armelles, armelles, peces de ferro / falòrnia: estratagema, estratagema,

discurs), mentrestant (adverbi connector temporal), en conseqüència (locució preposicional consecutiva), però (conjunció adversativa adversativa), ), tanmateix tanmat eix (conjunció adversativa), adversativa), per tant (locució preposicional preposicional consecutiva), per concloure (connector metadiscursiu d’ordenació del discurs), conseqüentment (adverbi amb funció preposicional consecutiva) 5) Redacció (resposta lliure). 6) Dictat. estructures lingüístiques lèxic i semàntica 7) 1b, 2c, 3c, 4a, 5a, 6c, 7b, 8c, 9c, 10c, 11b, 12b 8) a) lluna, porter, (in)transigent, paper, princesa, patina, (des)nivell,

(sub)desenvolupat, (a)simètric, (in)viable, pintura, diària, (im)previsi(sub)desenvolupat, ble, (bi)anual, multiplicar 9) a) enterbolit, b) rossege, c) empedrir (o empedreir), d) s’emmirallaven, e) raspallar-te, f) amidat, g) enquitranat, h) desllomantse (o esllomant-se), i) bracegeu, j) aterrar 10) a) ennuvolat; b) agrit; c) matisar, garantir; d) travessar, col·lidit (o col·lisionar); e) (bé, és correcte calfar i escalfar ); ); f) espessit (o espesseït); g) extradit; h) arredonir (o arrodonir); i) acovardir; j) aprofundir (o profunditzar); k) envernissat; l) enterbolit; m) emmanillat; n) fecundat; o) acarnissar-se; p) descaragolar (o desenroscar) 11) encoratjar, manar/manipular, etc., ajornar, afavorir, enfosquir, atabalar,, enjardinar, emboirar, arraconar, aclarir/esclarir/clarificar atabalar aclarir/esclarir/clarifi car,, acuacu mular, moblar, bufar/esbufegar, encertar, ozonitzar 12) a) tenallar, b) acabdillar, c) empolsar o empolsegar, d) esteranyinar, e) abonyegar (o abonyar), f) emperesir, g) ansiejar (o ansiar) 13) 1c, 2a, 3c, 4b, 5b, 6a 14) a) para-xocs, b) bocamàniga, c) pèl-blanc, d) escalfacadires,

e) rentaplats, f) guardabarrera, g) escuradents, h) obricartes, i) portaclaus 15) penja-robes, set i mig, gira-sol, eixugamans, aiguamoll, tallafoc, grecoromà, esclata-sangs, rodamón, sud-africà, hispanosuís, cara-xuclat, pèl-curt, capicua, a corre-cuita, fru-fru, allioli, no-violència, dentilabial, cama-roja morfologia i sintaxi 16) 1c, 2c, 3c, 4b, 5b, 6a, 7b, 8c, 9b, 10b, 11b, 12c, 13c, 14c, 15b,

(exemplificació), especialment (exemplificació, aclariment), breument (resum), en cap cas (exclusió), pel que fa a això (represa) (represa),, en resum (resum i conclusió), en segon lloc (ordenació), en cap cas (exclusió), de fet (exemplificació) (exemplificació),en ,en poques paraules (resum), per dir-ho d’una altra manera (aclariment i continuació), finalment (temporal/especial de finalització). 4) (Discurs de Nelson Mandela. Estan posats en l’orde en què figuren en el text): no com (conjunció modal i comparativa de subordinació), sinó com (conjunció consecutiva i comparativa de subordinació), per això (conjunció causal de subordinació), perquè (conjunció final de subordinació), abans de continuar (connector metadiscursiu d’ordenació del discurs), és per això que (conjunció causal de subordinació), per tal de (conjunció final de subordinació), ja que (conjunció final de subordinació), puix que (conjunció

16c, 17b, 18c 17) (Postal ): ): a) sona, b) caminàvem, c) duies, d) Duies, e) cenyia, f) gosava, g) mirava, h) havia dit, i) volia, j) havies contestat, k) volies, l) Irromperen, m) duies, n) recorde, o) vares tallar, p) parlava, q) duies. 18) (La gent que viu al món ): Tingué una idea. Se n’anà corrents a l’Ajuntamentt i va mirar per la finestra coneguda. Ja no hi eren els all’Ajuntamen tres, però ell sí que hi era, com sempre, llegint els periòdics del dia, abans d’anar-se’n d’anar-se’n al casino. La idea li va arribar sobtadament d’un lloc, d’una distància que ja no recordava... Contra el quadrat de la finestra, groc de llum elèctrica, va tirar la pedra envoltada amb paper i fugí a poc a poc... No es va trobar amb ningú al camí de retorn. 19) 1a, 2c, 3c, 4c, 5b, 5b, 6b, 7c, 8b 20) a) (bé, concernir és transitiu), b) Han fet cessar, c) somie la mateixa història, d) L’han obsequiat amb un pom de clavells, e) Si encreues els braços, f) afectarà el desenvolupament del pla, g) carregar totes les culpes, h) fascina totes les persones, i) (bé, apel·lar és un verb intransitiu), j) acabaràs esta faena, k) Falta encara fer, l) Parla valencià (el verb parlar és transitiu i no de règim, per això, cal dir  parlar valencià o parlar el valencià valencià, però no * parlar en valencià valencià), m) acabarà aconseguint-ho, n) pot això i més, o) no han encertat el color, p) entusiasmarà els espectadors, q) L’esperava una notícia, r) S’han apropiat els diners, s) Vam dubtar un moment, t) ho aprofita per veure, u) apassiona les masses, v) Pots vindre un moment? Necessite la teua ajuda,  w) s’ha aprimat molt, x) capaç de seguir el

final de subordinació), com ja sabem (expressió organitzadora del

curs i d’aprovar el curs (o ...i d’aprovar-lo). d’aprovar-lo).

ardit / curial: membre membre de l’administració. l’administració. expressió escrita

3) en primer lloc (temporal/espacial d’ordenació discursiva), és a dir

5

 

21) a) es riuen, b) coneix, c) se m’ha assentat bé, d) sabia, e) tem,

expressió escrita

f) ha passat, g) s’entrenen, h) Calle, i) Vine un dia, j) bolcà 22) a) Assortixen (o Assorteixen) d’armes els terroristes, b) No consent la injustícia, c) El peix se li esmuny entre les mans, d) Laura i Josep ixen junts, e) La lluna lluu esplendorosa, f) Baten els ous per fer el pastís, g) Ho sent de debò, h) La cassola bull a poc a poc, i) Les abelles brunxizen/brunzeixen (o brunzen) en el rusc. 23) a) corromput, b) torçut, c) convençut, d) batut (o batuts, concordança gramaticalment correcta, però poc usada), e) suspés, f) confós, g) clos, h) romàs, i) sigut (o estat, ja que el participi del verb ), j) decebut, k) perestar s’utilitza també com a participi del verb ser ),

2) (L’anàfora, en negreta. L’element a què es referix, subratllat).

comprensió lectora

L’ama del forn dels Capons era una dona jove, bellíssima, amb un cos superb i un sentit innat de l’elegància en actituds actituds i moviments sempre dins de la més perfecta naturalitat. naturalitat. I una cara de cel (anàfora d’identitat referencial i també semàntica). una dona bellíssima: els ulls, blaus, però foscos; el cabell, també fosc i abundós sense ser negre; el front potser massa menut; el nasset un poc incorrecte de dibuix, però ple de gràcia; la boca, gran i molsuda. (anàfora d’identitat referencia referencial). l). “una cara de cel”, ¿a la boca, als ulls, al moviment de les celles o a l’arrufament dels llavis? (anàfora d’identitat referencial). L’ama del forn dels Capons... aquell àngel tan de la terra. (anàfora semàntica). I animant aquella cara, gens d’estàtua, una vibració d’alegria, un borboll de rialles... (anàfora semàntica). L’ama del forn dels Capons >> hi havia en Emília Emília (anàfora d’idend’identitat de sentit). Abans hem negat que tingués res de majestuosa; ara, matisantho més, hem de reconéixer que... (anàfora d’identitat referencial). Abans hem negat que tingués res de majestuosa; ara, matisantho més, hem de reconéixer reconéixer que... (anàfora sintàctica). sintàctica). Abans hem negat que tingués res de majestuosa; ara, matisantho més (anàfora sintàctica). Abans hem negat que tingués res de majestuosa; ara, matisantho més, hem de reconéixer que hi havia en Emília una certa majestat, però d’incògnit: d’incògni t: i no de reina, ans mes aviat de filla de rei. Potser, més exactament, exactament, de filla bastarda. bastarda. Era com podria ser la filla inconeguda d’algun rei de conte fantàstic fantàstic que... (anàfora semàntica). semàntica). Emília posseïa l’instint del negoci. Tenia sols un germà, prou anys major que ella, Tonico, home que també portava el negoci en la sang. (anàfora d’identitat d’identitat referencial). referencial). Tenia sols un germà, prou anys major que ella, Tonico Tonico (anàfora d’identitat den titat de sentit). Els pares havien mort quan ella era xiqueta. Primer, el pare, un homenot fort i massís com una carrasca, aterrat, com l’arbre gegant pel llamp, per un atac renal després d’una gran remullada a les muntanyes. (anàfora d’identitat referencia referencial). l). Els pares havien mort quan ella era xiqueta. Primer, Primer, el pare, pare, un homenot fort i massís com una carrasca, aterrat, com l’arbre gegant pel llamp, per un atac renal després d’una gran remullada remull ada a les muntanyes. Tonico, Tonico, jovenet encara (anàfora semàntica). Primer, el pare, un homenot fort i massís com una carrasca, aterrat, com l’arbre gegant pel llamp, per un atac renal renal després d’una gran remullada a les muntanyes. (anàfora semàntica). 3) (La catàfora, en negreta. L’element L’element que l’anticipa, subratllat). de tal mode que fins que va veure la llum i sentí la fresca de l’aire del carrer sobre els seus cabells, no pot dir-se que ella es consideràs estàlvia de la doble amenaça... la doble amenaça que era per al seu alé la fatiga exterior i l’altra que tenien els seus nervis Però el carrer carrer la confortava. Ja ho crec que sí. la suau frescor li arribava ben endins, on ella duia una diminuta reproducció de la seua petita Lluïseta i dels seus altres dos fills, fixa, inalterable, inal terable, com una fotografia en grup encastada dins el seu neguit... que estarien al bo i millor allà, al pis eren tot problemes que  ella coneixia millor que ningú, problemes seus. 4) (Díctics personals) MICHAEL: Ha  Hass de tornar torn ar.. Comprén-ho. Tu saps que estic boig per tu.

1) (Tornarem a la Lluna): 1c, 2a, 3b, 4c, 5b

MARA: Deixa’m!

tanyut (o pertangut), l) assegut 24)  a) He de (o Haig de) portar, b) Cal que vages (o És necessari/menester que vages), c) deuen vindre, d) Cal suposar que vindran, e) No és estrany, f) Devien ser les deu, g) Ara et contaré una cosa (o Ara et conte una cosa), h) (bé), i) Cal treballar (o S’ha de treballar). 25) a) Sempre complixen la seua paraula, b) No crec que puga véncer (o solucionar) els problemes, c) L’anciana va caure a terra ter ra i es trencà un maluc, d) Quan no l’interessa fa el boig, e) Ha esvarat amb una pell de plàtan, f) El primer dia d’entrar a escola el xiquet va córrer tot el pati, g) Ton pare no podrà pod rà imaginar-se tot el que ha passat. ortografia 26) 1b, 2a, 3c, 4a, 5c, 6b, 7c, 8a, 9c, 10c, 11b, 12a 27) a) asimetria, contrasentit, pressuposar pressuposar,, suprasensible, fitosani-

tari, antisèptic; b) antesala, sobreeixir, bisíl·laba, entresuat, pressentiment, psicosomàtic 28) Albarrassí, Natzaret, Ademús, Cadis, Guadasséquies, Còrsega, Orpesa, Sardenya, Vinaròs, Alzira, Brussel·les, Tunísia, Benissa, Massanassa, l’Atzúvia, Alcàsser, Vinalesa, Benassal, Rússia, Manises, Rossell, Andalusia, Saragossa, Almisserà, Guadassuar, Veneçuela, Moçambic, Suïssa, Niça, Almassora 29) destresa, candidesa, embriaguesa, duresa, invalidesa, tossudesa, mesquinesa, bestiesa, nuesa, deixadesa, lletgesa, saviesa 30) a) dissimular, b) prosseguir, c) assegurança, d) ressò, e) dessecar, f) transsiberià, g) dissecar, h) pressentir 31) precisar, desencisar, sacralitzar, matisar, simpatitzar, analitzar, sistematitzar, allisar, obstaculitzar, divinitzar, localitzar, ruboritzar, precisar, improvisar, encisar, globalitzar, martiritzar, televisar 32) missa, assutzena, trencadissa, fossar, drassana, pleníssim, explosió, pallissa, polissó, adhesió, cuirassa, depressió, mostassa, escissió, barcassa, vicissitud, vilesa, cobdiciosa, mordassa, disfressa, perdició, mosso, circumcisió, carrossa, embarassa, massís, tassa, espasa, gentussa, terrissa, precisió, moció, brisa, abrasió, premissa 33) segell, sedàs, cendrer, safa, sénia, sabatilla, sarsuela, sivella, cigró, sisal, saurí, sèmola, cigonya, cedre, sòcol, setrilleres, cerndre, cianur, simitarra, cerç, cep, sotsobrar, sarró, séquia, safanòria 34)  a) pansa, b) quars, c) estruç, d) adreça, e) panís, f) glaç, g) dansa, h) ansa, i) balbuç 35) excepció, esprémer, experiència, excarcerar, estrany, excèntric, estranya, extravagant, explanada, estendre, espoli, espolsador, espectacular, entenedor, esplai 36) gasos perniciosos, cossos horrorosos, trossos omesos, casos malaltissos, negocis ruïnosos, japonesos indecisos, pastissos dolços, accessos permesos, ossos grogosos, padrins ronyosos, tabacs rossos, arrossos caldosos u

6

n

i

t

a

t

5

 

MICHAEL: No. No puc. És precís que em comprengues. Jo no sabria viure sense tu. MARA: (Evitant l’abraçada que ell busca) No! MICHAEL: Tornarem a començar. Serà distint. MARA: Esta-te quiet. MICHAEL: No vull (Abraçant-la) Tu ets meua! MARA: (Cridant) Lester! Lester! MICHAEL: Calla! No crides a ningú. MARA: Aparta’t ! Deixa’m! Lester! MICHAEL: (Tapant-li la boca) Calla!

MARA: Gràcies, Lester! Gràcies! Fugint d’aquest home he arribat ací i no vull tornar tor nar amb ell. No vull veure’l més. Ell, volia, però, forçarme a que tornàs. 5) Reda Redacció cció (Res (Resposta posta lliure) 6) Dictat. estructures lingüístiques lèxic i semàntica 7) 1c, 2a, 3c, 4a, 5b, 6a, 7b, 8c, 9a, 10b, 11c, 12c, 13b, 14c, 15b,

MARA:Gràcies! MICHAEL: Qui ets tu? Què vols? Tu no tens res a veure en açò. LESTER: Aquesta és ma casa. Sóc jo qui t’ha de preguntar què fas ací. MICHAEL: Aquesta dona... LESTER: Ha entrat per aqueixa porta demanant ajut i jo li l’he donat. I a qui jo done ma casa, done també la meua protecció. La tindrà mentre estiga ací per voluntat seua. LESTER: Jo no sé dels altres ralls que els de la meua pesca. No se t’oblide. I escolta -ho bé, amic: ella podrà estar ací el temps que vulga. I ningú no podrà forçar -la, mentre estiga en ma casa, a fer res. És lliure i ella és la que ha de decidir les seues coses. És aqueixa llibertat seua la que jo he de defensar. Tin-ho present. (A M   ARA ) Jo no sé qui ets, ni quines relacions pugues tenir amb aquest home. Anit necessitaves ajut i te’l doní, com li l’hauria donat a qualsevol que arribàs a aqueixa porta i com tornaria a donar-te’l a tu, de nou, mil vegades que arribasses. No sé qui ets ni si estàs en perill. Però si vols quedar-te, res no t’ha de passar mentre estigues en ma casa.

16c 8) La llum de vesprada baixa en un instant/prestament/en un tres i no res . El terra i els murs s’omplin d’ombres llargues i distorsionades. Els carrers es van obscurint i les teulades i els terrats encara poden esgarrapar els darrers rajos de sol. La foscor de les ombres ho va inundant tot. Més enllà de la tenebror/foscúria els colors es tenyeixen d’un ocre lleuger/delicat . Tot davall un cel blau i obert on buscar la llum fins al final. Al la fi /   / Al Al capdavall de l’any, és com si els dies es feren més menuts/xicotets . 9) a) safareig, b) palometes (o palomes, o volianes), c) una síndria (o un meló d’aigua, o meló de moro), d) mesclar (o combinar, mixturar), e) cambra/dormitori, f) la pila (o el llavador, o safareig), g) vas (o la gerra, o el pitxer), h) els fesols 10) a4, b5, c2, d1, e3, f2, g5, h4, i3, j1 11) a) una tempestat, una pedregada (o una granissada); b) el jònec cercava, sa mare; c) un envà/un tempanell/una paret, xiquets; d) lloc, enfonsar, embarcació, d’argent; e) farmàcia, cotó en pèl (o cotó hidròfil); f) una revolta; g) ensalada, encisam (o lletuga), tomaca (o tomàtiga); h) camamil·la (o majola), malalties; i) l’alacrà (o l’aliacrà),

Pots triar. Tu ets lliure. MARA: Gràcies, Lester! Gràcies! Fugint d’ aquest home he arribat ací i no vull tornar amb ell. No vull veure’l més. Ell, volia, però, forçar-me a que tornàs. ICHAEL ) LESTER: No tens per què plorar. (A M ICHAEL  ). Crec que ho has entés perfectament, amic. Serà millor que te’n vages. (Díctics de temps) LESTER: Jo no sé dels altres ralls que els de la meua pesca. No se t’oblide. I escolta-ho bé, amic: ella podrà estar ací el temps que vulga. I ningú no podrà forçar-la, mentre estiga en ma casa, a fer res. És lliure i ella és la que ha de decidir les seues coses. És aqueixa llibertat seua la que jo he de defensar. defensar. Tin-ho present. (A M   ARA ) Jo no sé qui ets, ni quines relacions pugues tenir amb aquest home. Anit necessitaves ajut i te’l doní, com li l’hauria donat a qualsevol que arriarribàs a aqueixa porta i com tornaria a donar-te’l a tu, de nou, mil vegades que arribasses. No sé qui ets ni si estàs en perill. Però si vols quedar-te, res no t’ha de passar mentre estigues en ma casa.

agulló (o punxó); ca/cus/gos; moix/mix/marruix/gat 12) a6, b1, c5, d2, e3, f4; g6, h2, i5, j1, k4, l3 13) ara i adés/de tant en tant; b) Va ser, literat/escriptor/lletraferit; c) Xica/xicona/jove; d) ferrocarril, de seguida; e) comediants/membres de la faràndula, junts; f) Al sendemà/al dia següent, ens alçàrem, matí/prompte/d’hora; g) Es diu/Diuen, oratge; h) Despús-demà, els seus; i) fins i tot/fins, director/cap; j) alguna cosa, en absolut. 14) a) ondes; b) abonament; c) aparat; d) creuar; e) fons, fondo; f) dependent; g) famós, afamat; h) onades. 15) a) un catxerulo, b) abaixen, c) l’esborrany, d) revolta, e) estada, f) addicció, g) cabdal, h) pedaç 16) a) sorollós (o gatzarós, o escandalós) escandalós);; b) desprestigia desprestigiarr (o desau desau-toritzar); to ritzar); c) excel·lent (o (o esplèndid, extraordinari); d) excessivament (o més del compte, o com una esponja, etc.); e) comportament, elogi; f) confies/fies, embrollar (o enredar enredar,, o embullar); g) Els quadros (o Les pintures, Els llenços), falsificats (o imitacions, o còpies, o no autèntics), h) La flaire, arribava, al replà.

Pots triar.deTulloc) ets lliure. (Díctics LESTER: Aquesta és ma casa. Sóc jo qui t’ha de preguntar què fas ací. MICHAEL: Aquesta dona... LESTER: Ha entrat per aqueixa porta demanant ajut i jo li l’he donat. I a qui jo done ma casa, done també la meua protecció. La tindrà mentre estiga ací per voluntat seua. LESTER: Jo no sé dels altres ralls que els de la meua pesca. No se t’oblide. I escolta-ho bé, amic: ella podrà estar ací el temps que vulga. I ningú no podrà forçar-la, mentre estiga en ma casa, a fer res. És lliure i ella és la que ha de decidir les seues coses. És aqueixa lliber ARA ) Jo no sé tat seua la que jo he de defensar. defensar. Tin-ho present. (A M  qui ets, ni quines relacions pugues tenir amb aquest home. Anit necessitaves ajut i te’l doní, com li l’hauria donat a qualsevol que arribàs a aqueixa porta i com tornaria a donar-te’l a tu, de nou, mil vegades que arribasses. No sé qui ets ni si estàs en perill. Però si vols quedar-te,, res no t’ha de passar mentre estigues en ma casa. Pots quedar-te

17) Dei bon la conversa era apagada/freda/desania lescomençament cares es remarcava una expressió i ,

triar. Tu ets lliure.

tisser, pescater, droguer; (músics) compositor, director, concertista,

mada trista insatisfeta però aviat aquells rajos benignes/bondadosos/magnífics del sol de juny i l’ànim de la càrrega les féu parlar /   / animar animar , dominant un moviment alegre/envejable en la qual de tant en tant se sentia alguna rialla/algun clam de vidre o de metall... 18) a) pres innocent, b) sentència difícil, c) jutge parcial, parcial, d) defensa dèbil/fluixa; e) jutjat benèvol; f) advocat incapaç/inútil; g) veredicte col·lectiu/col·legiat; h) menjar escàs 19) a) fals, b) negatiu, c) defectuosa (o deficient), d) passada, e) baix, f) malalt, g) curta, h) mal 20) a) cabal, b) deport, esport, c) doblegar, d) post, e) menyspreable, f) desvetlat, g) delfí, h) el celler 21) a) mitjans, b) compon, c) arran, d) nomenat, e) anomenar, f) deslliurar, g) lliurar, h) compondre 22 (llocs on viuen els animals) cort, corral, cleda, granja, galliner, estable; (oficis) forner, mestre, estanquer, cansalader, verdulaire, pas-

7

 

mestre (de música, de la banda, etc.), intèrpret, virtuós, pianista, harmonista, solista, trompetista, arranjador 23) a) afilat (o afuat, agusat), rom (o camús); b) obeir (o creure), desobeir (o no fer cas, no creure), homogeni, uniforme; dur (o esgotador), fàcil; decent, decorós 24) a) cuinen (o guisen, preparen); b) cometeren (o perpetraren); c) complit; d) cursar (o presentar); e) cosit (o confeccionat); f) dóna (o produïx) 25) a) el cec, b) genocidi, c) retallar (o restringir), d) violada, amant, e) mort (o assassinat), f) malaltia incurable, suïcidi; g) crisi econòmica, h) treballador mal retribuït, pobre, etc.; i) víctimes civils, víctimes de la guerra. 26) a) mort, faltat, b) cotxe vell, c) un terròs (o un ruc, o una persona poc intel·ligent), d) covard, e) xicot (o pretendent, amic, amant, etc.), f) quin nas 27) Eufemismes: ultrapassar els límits de les normes locals de decència, deficient en decòrum, abusant de l’alcohol, envaint l’espai personal de les cambreres, explicant històries plenes de prejudicis, treballadors i treballadores no especialitzats, inherent superioritat de les persones masculines, evident discapacitat cultural (les alternatives: resposta lliure). morfologia i sintaxi 28) 1c, 2b, 3a, 4a, 5c, 6c, 7a, 8c, 9b, 10a, 11b, 12c 29) a) relatiu, b) conjunció, c) relatiu, d) conjunció, e) conjunció,

f) relatiu 30) a) on (o a on), b) qui, c) que, d) qui (o del qual), e) les que, f) les quals, g) de qui (o de la qual), h) que

és la forma de la paraula, no hi ha sufix; metàl·lic: derivat de mot amb ll  final; camàlic: forma de la paraula; anul·lar: derivat de nul; anular: cultisme emparentat amb anell 38) medul·la, melòman, solucionar, cel·la, imbecil·litat, profilaxi, elaborar, cancel·lar, selecte, ampul·lós, alumini, mutilar, hel·lènic, elaboració, ineludible, falòrnia, fal·lible, bel·licós, flagel·lar, sol·licitud 39) a) segellar, b) al·literació, c) sil·logisme, d) col·lagen, e) gal·licismes, f) titil·laven, g) hel·lenitzar, h) lil·liputenc, i) destil·lar,  j) pol·luir, k) ombrel·la 40) a) tranquil·la, b) Gal·la, c) excel·lent, d) ciríl·lic, Ciril; e) il·lés, f) armil·lar, g) vacil·lació, h) novel·la, i) col·lotges, j) parcel·la 41) Exemples: a) gall: gal·linaci, b) ampolla: ampul·lós; c) all: al·liaci; d) moll: mol·lície; e) mall: mal·leable; f) aixella: axil·la, axil·lar; g) palla: pàl·lid; h) segell: sigil·lar; i) pell: pel·lícula; j) cervell: cerebel·lós; k) cabell: capil·lar; l) corall: coral·lí; m) cancell: cancel·lar; n) fallar: fal·lible (o infal·lible) 42) mal·leable, sigil·lós, codicil·lar, damisel·la, violoncel·lista, mama mil·la, cristal·lí, bacil·lar, pel·licular, protocol·lari, decol·lació, circumval·lar,, passarel·la val·lar passarel·la,, sigil·lografia, violoncel·lista 43) a) lunar, Lluna; b) lavabo, llavar-se; c) armilla; d) alliberat, lliure; e) lacti, llet; f) lacustre, llac; g) lingüística, llengua; h) labial, llavi; i) legat; j) llegat 44) a) religió; b) lògic, literatura; c) lavativa, llentilles; d) lacrimal, llàgrimes; d) límits, legat; f) lluitar, balenes; g) lingots, lucratiu; h) volgut, pallassos

31) a) El que, b) al que, c) que, d) la que, e) que, f) què, g) el que,

h) el que 32) a) La meua amiga que viu en un poble menut té un gosset, b) Les pomes que he comprat estaven agres, c) L’informe que va arribar ahir és molt complet, d) L’espill que s’ha trencat era caríssim, e) El sogre de la meua veïna, que tenia huitanta anys, ha mort esta matinada, f) La sequera que assola el país és la més greu dels últims trenta anys, g) La reunió que se celebrarà el dia 24 començarà a les huit i mitja, h) L’home que ha telefonat este matí preguntava per tu, i) L’estudiant amb qui parlaves és molt aplicat. 33) a) esta novel·la, el final de la qual és tan trist, no m’ha agradat gens, b) Coneixia aquella xica amb qui/amb la qual tu havies eixit abans, c) Arribàrem a un poble pels carrers del qual no es veia (a) ningú, d) És un treball excepcional, excepcional, qui n’és l’autor? e) Voldria saber qui n’és responsable, f) Eixiren del magatzem, però després hi tornaren, g) Conten d’ell que, en altre temps, va ser un personatge arrogant. 34) a) Esta és l’alumna de la qual et volia parlar, b) És un mètode que tots, sense excepció, han adoptat, c) Hi ha un gran portal les columnes del qual són de marbre, d) És un riu on/en què/en el qual s’ofega molta gent, e) Ignorem en quina època va ocórrer el fet, f) Voldria saber quin camí he de seguir, g) El xic, que era coix, no podia córrer com els seus companys, h) Quines persones més simpàtiques!, i) Quan has vingut? j) Quina calor fa!, k) (bé), l) Quins melons més verds!, m) (bé), n) Quina barra tens!

u

n

i

t

a

t

6

comprensió lectora 1) (La matança del porc ): ): 1b, 2c, 3a, 4b, 5a 2) (L’última leproseria d’Europa compleix 100 anys estigmatitzada):

a) Paràgrafs introductoris: introductoris: Els quatre primers (Pujant... (Pujant... / Viuen... /  Fontilles... / La leproseria... leproseria...). ). Paràgrafs expositius: Els tres primers de la secció “Té curació” (El bacil... / Si el bacteri... / Als malalts...). Paràgraf conclusiu: L’últim (Detectada i tractada...). b) Frases inicials o temàtiques: Pujant des de Dénia en direcció a l’interior d’Alacant hi ha... / Un d’aquests casalots, gran i quadricular, quadricular, constitueix... / Fontilles Fontill es compleix aquesta setmana 100 anys... / La leproseria té capacitat... / La lepra és... Frases de desenvolupament: Hi segueixen vivint 58 malalts, curats, a qui... / Viuen allunyats, però no reclosos. El rebuig que pesa sobre

també 6b, seria correcta si fóra “vila”, ‘població’), 7c, 8c, 9b, 10c 36) al·legació, aliatge, alentir, al·licient, il·lustrar, il·lusió, colitis, col·loqui, gal·licisme, galimaties, mil·lèsim, milió, sil·lepsi, silueta, col·lisió, aliança, colibrí, mil·lenni, mol·lície, molècula 37) a) al·lucinar: prefix al , alegria (no hi ha prefix; prefix; il·legítim: b) prefix il , ilerget: no hi ha prefix; c) col·laborar: prefix col , colador: no hi ha prefix; d) gal·lés: prefix gal , galàctic: no hi ha prefix; mortadel·la;

aquesta infecció... / Un símbol petri... / formarà especialistes que s’interessin per... / L’objectiu és que... / La causa el bacil... / Tot i que és la mateixa via de transmissió... / El bacil de la l a lepra entra al cos per dues vies... / Si el bacteri avança per la pell... / El bacteri de la lepra s’instal·la... Frases finals o de cloenda: El segon camí és molt més greu. / Als malalts no els cau el nas, ni els dits, ni els colzes, ni res. Al contrari... /  Detectada i tractada amb rigor, la lepra... / Les mutilacions que es produeixin abans de la curació, però, són irreversibles. (contras-c) Connectors o marcadors textuals: Viuen allunyats, però (contras tiu) no reclosos. / Fontilles compleix aquesta setmana 100 anys, però (contrastiu) ja té dissenyat un futur: / un mal residual tot i que (concessiu) encara viu a Europa / Tot i que (concessiu) és la mateixa via de transmissió de la grip / Al contrari (contrastiu), el bacil va reabsorbint els nervis. / Les mutilacions que es produeixin abans de la curació, però (contrastiu), són irreversibles. d) Títol i subtítol: Resumixen bé el contingut del text i són adequats,

terminació el·la; clientela: sufix ela; goril· goril·la: la: terminació terminació il·la; tequila:

però podeu proposar-ne altres de semblants.

ortografia 35) 1a, 2a, 3c, 4b, 5c, 6a (“vil·la”, si es tracta d’una casa, però

8

 

expressió escrita

21) a) Havies d’enviar el paquet als distribuïdors. Els l’havies d’en-

3) Redacció. (resposta lliure) 4) Dictat.

viar ara, b) D’explicacions, ja ens en donaran més tard, c) La solució, te la diré demà, d) Mercé té mal de panxa i haurà de menjar arròs blanc. Sí, ja li n’he cuinat, e) Si no teniu reproductor de Bluray , compreu-vos-el perquè ara van barats (el pronom el , i no en, fa ací referència al reproductor de Blu-ray  que ha de comprar, per tant és determinat; seria diferent de compreu-vos-en un ara, per exemple, exem ple, solució possible en que el pronom en substituiria el CD no determinat, però en este cas, la resposta hauria d’anar acompanyada del quantificador un), f) Hi ha molta aigua al pou. 22) a) Abans no semblava estúpid, però pareix que ara s’hi ha tor-

lèxic i semàntica 5) 1b, 2b, 3a, 4c, 5b, 6c, 7a, 8a, 9c, 10b 6) a1, b6, c8, d3, e7, f2, g5, h10, i9, j4 7) 1b, 2c, 3a, 4a, 5c, 6b 8) a5, b4, c2, d9, e7, f8, g6, h3, i10, j1 9) 1b, 2b, 3b, 4c, 5b, 6a, 7c, 8b 10)coses, fetd) feiaEmentendre mol a) El jersei b) Aquell tes seuaporte amigafali calor, feia molta enveja, fa la impresc) La que sió que eixe llibre ja l’has llegit, e) Fes-me llum que no m’hi veig!, f) Sempre em feia por passar per aquell carrer de nit, g) A Raül sempre li fa molta ràbia perdre la partida, g) En saber-se la notícia començà a fer salts d’alegria, h) Ja està molestant/emprenyant/fent la guitza una altra vegada! j) El professor de valencià fa classe en aquella aula? 11) 1a, 2b, 3b, 4c, 5b, 6a 12) 1) Tramuntana, aigua demana (Significa que si bufa vent del nord pot ploure), 2) L’ase vell si no tira, guia (Els ancians, encara que no tinguen força, tenen experiència), 3) Llebeig, aigua veig (Si el vent bufa de llebeig pot ploure), 4) Val més riure que fer riure (El ridícul val més que el facen els altres), alt res), 5) Al juny, la falç al puny (El mes de juny era antigament el temps en què començava la sega del cereal), 6) La cassola plena, a molts trau de pena (Significa (Signifi ca que si tenim el menjar assegurat les penes són més fàcils de passar). 13) a8, b7, c3, d6, e5, f4, g1, h2

16c, 17b, 18c, 19c, 20a, 21c, 22b, 23c, 24b 17) a) Coneixia molt bé l’estratagema, i sovint hi recorria, b) Faça el favor de callar, c) Han arribat tres noves alumnes de pràctiques i no em podré ocupar d’elles (acceptable, perquè es tracta de persones; però es pot usar un pronom feble: Han arribat tres noves alumnes de pràctiques i no me’n podré ocupar, ocupar, d) Es parla de la situació de les escoles de persones adultes i que se’n pot fer, e) El problema, ja el sabem, ara caldrà veure qui se n’ocupa. 18) (La gent que viu al món ): Tinc el meu nom, com tothom. Fins els animals en tenen (de nom). És que sóc un muntó de fem per a no tenir-ne? (de nom) El primer que vaig tenir era Matilde. Era un nom bonic quan el deia (el nom) ma mare i el cridaven els meus germans, tots més menuts que jo, allà, al nostre poble. Mon pare, que va morir a la mina, també ho deia (això, el nom), una mica enfosquit, amb aquella veu tan estranya que se li va fer al final (a ell, al pare). Per això me’l (jo, el nom) vaig canviar en deixar darrere darrere tot aquell món meu. Als altres, als qui venien a deixar en mi tanta brutor, no podia consentir-los (als altres) que em (jo, a mi) digueren com ells, compreneu? Jo donava tot el meu, em donava tota, perquè sí, perquè la sang m’ho (a mi, donar tot el meu) demanava i no podia evitar-ho. (això, donar tot el meu). 19) a) l’, b) el, c) en, d) n’, e) els, f) ‘n, g) -les 20) a) Dóna-li’l, b) Compreu-li’n, c) El professor els els corregix, d) L’home del quiosc me’n dóna, e) Ahir te les vaig portar (o vaig portar-te-les), f) Vos les he guardades, g) Li l’ha arreglat, h) Els ho farem saber (el pronom ho substituïx el CD “això que ens heu dit” i els, el

nat, M’hicarabasses, trobe, c) Ensegons vinc, d) En pronom porte (o En porte, de torrades o Enb) porte quin substituïm), e) El teu germà hi parla. 23) a) Podeu assistir a l’acte perquè hi està convidada tota la comunitatt universit munita universitària ària (hi  = a l’acte), b) Estem davant una situació compromesa; compr omesa; de fet, tothom tothom hi està (hi = davant d’una situació compromesa), c) Per resoldre aquest problema, no veig que s’hi puga fer re ress (hi = per resoldre este problema), d) Està humit el terra o són imaginacions meues? meues? Sí, sí que ho està (ho = humit el terra, Atr), e) Havien tingut moltes possibilitats d’arribar a un acord; ara ja no en tenen ten en tante tantess (en = d’arribar a un acord), f) Hi havia moltes altres possibilitats per resoldre el conflicte (falta el pronom hi  que acompanya el verb haver-hi ), ), g) No tenien equip de so i se’n van comprar un (en = d’equip de so), h) Se n’han anat anat després de la classe (en = acompanya sempre el verb en anar-se’n), i) Sabia la resposta, però a l’hora de l’examen l’examen no hi vaig vaig caure (hi = acompanya el verb caure en el sentit d’adonar d’adonar-se -se d’alguna cosa), j) Venim de la reunió. Vosaltres altr es també també en veniu? veniu? (en = de la reunió, CC de procedència), k) Vaig obrir obrir la nevera. No hi quedava res (hi = a la nevera). Enric s’ho havia acabat tot! (amb el verb acabar-ho + tot es posa el pronom se), ací no sé per què vols la meua (Faltava el l) Havent-hi tantes cadires ací pronom hi que ha d’acompanyar haver-hi ). ). 24) Resposta lliure; però ací teniu uns exemples orientadors: a) Vaig dir això a ells (o a elles), b) He escrit una carta a ell (o a ella), c) Porta la bicicleta als xiquets (o a les xiquetes), d) Cultiva taronges a Alberic, e) Visc molt tranquil (o Visc a Alboraia, etc.), f) S’havia fet de nit, g) Es duia treball de l’oficina. 25) a) s’hi, b) Hi, c) ens n’, d) m’ho, e) hi, f) se’n, g) hi, h) -vos-en, i) ho, j) en 26) a) Hem de contribuir-hi, b) Recordeu-vos-en, c) Va jugar-hi fins que tenia huitanta anys, d) S’hi interessa, e) No n’abuseu, f) A l’hivern m’hi he d’acostumar (o he d’acostumar-m’hi), g) No volia prescindir-ne, h) Li’n parlaven, i) Penseu-ho,  j) Va accedir-hi (o Hi va accedir), k) No se n’adonava, l) La festa hi coincidia 27) a) L’home no parava de parlar-li’n ( li = a la dependenta, CI, en = de futbol, CRV), b) M’agrada prendre-la-hi (la = la cervesa, CD, hi  = ben freda (CCM), c) Hui m’hi m’hi he alçat alçat (hi = CCM), d) Hi han anat amb els xiquets (hi = CCLL), e) Volia convertir-la convertir-la-hi -hi (la = ella, CD, hi  = a les seues creences, CRV), f) La mare se n’hi queixava queixava (en = de la seua filla, hi  = reiteradament, CCM), g) No gosava gosava parlar parlar-hi -hi (hi = amb ell, CRV). 28)  a) Quan ells hi anaven, nosaltres en tornàvem, b) Per favor, pose-la-hi (al) damunt, c) Tots els amics en patien les conseqüències, d) Vol traure-l’en (o L’en vol traure), e) La meua veïna ha decidit traure-la’n el curs que ve, f) El teu company s’hi va quedar en saber la veritat, g) Eduard la hi compra, h) Les xiquetes se les hi rentaven, i) Qui sap que que n’ha sigut? sigut? (en = del bolígraf que hi havia damunt de la meua taula) 29) a) Abans sempre hi dormies, b) Maria ho troba molt bé (teniu en compte que la combinació ho + hi és impossible), c) Joana la hi mira, d) Hauríem d’oferir-l d’oferir-los-en, os-en, e) Me’n va traure un vestit preciós (o Me’n va traure un de l’armari), f) Cal apreciar-les (les = les virtuts

CI, “a les persones interessades”). interessades”).

dels nostres amics, CD) o Cal apreciar apreciar-ne -ne les virtuts ( ne = dels nos-

14) a) Si la Candelària riu, ja ve l’estiu; si la Candelària plora, ja està

l’hivern fora, b) Per Sant Joan bacores, verdes o madures, però segures, c) Qui té ofici, té benefici, d) Tota pedra fa paret (i si no, fa marge), e) A carn dura, dentadura (o A carn dura, dent aguda), f) Cel a borreguets, aigua a canterets. 15) a7, b8, c4, d5, e3, f1, g6, h2 morfologia i sintaxi 16) 1a, 2b, 3a, 4c, 5b, 6b, 7c, 8b, 9c, 10b, 11c, 12c, 13c, 14a, 15a,

9

 

tres amics), g) Lluís, guarda-la-hi, h) Demà hi anirem a Vilafamés (o Demà hi anirem amb cotxe), i) Ell n’obté dels errors dels altres (o Ell n’obté avantatges), j) Me la hi vaig trobar (o Vaig trobar-me-la-hi), trobar-me-la-hi), ensenyar-te-l’hi, -te-l’hi, m) Carles l’hi pot dek) Hi acabaren, l) Núria vol ensenyar manar (o Carles pot demanar-l’hi), n) Va amprar-los-en molts (o Els en va emprar molts), o) Lleva-les-en, p) Que no n’hi queden?, q) Vull enviar-los-en una, r) Sol·liciteu-los-els, s) Si voleu anar a la moda pentineu-vos-la-hi. ortografia 30) 1c, 2c, 3c, 4c, 5a, 6c, 7c, 8c, 9b, 10b, 11b, 12c 31)  jeia, subjectiu, gemec, mitjana, mitjana, gepa,salvatgina, gepa, jersei, girafa, jersei, girafa , menjaríeu, menjaríeu, encoratjar, pitjor, imapitjor, ginació, ajocar-se, companatge,

enutjós, auge, pugem, jéiem, gespa, aljub, desitjar, desitjar, ultratge, jutjat, burgés, jaç, mitjà, abjecte, petjades, juí, barrejar, aràujia, greuge, efígie, jeure, fetge, subjugar, drenatge, cònjuge, estiuegen, extingir, estotjar, ventijol, bugia, embenatge, garatge 32) a) lleugera, brancatge; b) gènere, escassejava; c) naufragi, con jectures;  jectur es; d) majestat, Jordània, viatja, Jerusalem; e) gendre, Jesús, Jeroni; f) jerarquia, religiosa, jove, jueu, heretgia; heretgia; g) trajecte, ajeure, ginjoler; h) indígena, majoritària, Fiji 33) a) jet, b) jerbu, c) jesuïta, d) jeroglífic, e) jeure, f) jerarquia 34)  a) viatjat, Llotja, b) regatge, degoteig, degotejar; c) mitjan, viatge, corretja, portaequipatges; c) rebutjat, desitjarien; d) paratge, salvatge; f) desitgem, empitjore, l’oratge, viatge; g) muntatge, metratge; h) imaginació, imatges; i) clonatge, biològic, genoma; j) l’ob jectiu, rígides, l’antidopatge; l’antidopatge; k) vigila, gelen, tarongers 35) assajar assajar,, bromejar, plovisquejar, plov isquejar, voltejar, bloquejar, bussejar, enut jar,, marejar,  jar marejar, estotjar. estotjar. 36) Beniatjar Beniatjar,, Catarroja, Benigembla, el Genovés, la Vila Joiosa, la Granja de la Costera, Senija, Sant Joan, Alcoleja, Algímia de la Baronia, Beniarjó, Bèlgida, el Verge Verger, r, Algemesí, Algemesí, la Jana, Gilet 37) calaix, eixam, clixé, disbauxa, panxa, eixugar, panxut, maduixa, coix, punxa, pixar, greix, bruixa, calaixera, queixa, anxova, arxiu, marxa, queixal, lleixiu, rebaixar, vaixella, vaixell, teixit, eixamplar, reixa, ruixat, xauxa, angoixa, biaix 38) Beneixama, Xeraco, Betxí, Xàbia, Xàtiva, Alcalà de Xivert, Montitxelvo, Albuixec, Vall d’Uixó, Barx 39) a) moix, b) greix, c) parrupeig, d) oreig, e) tuteig, f) estoig, g) saqueig, h) orxata, i) disbauxa, j) escreix 40) desig, empatx, enmig, apitxat, cotxinilla, resquitx, xocolata, espadatxí, catxet, acotxar, botxí, milotxa, tatxa, roig, maig, catxerulo, remolatxa, esquitx, xalet, txistu, campetx, metxa, xacolí, salsitxa, matxucar,, txapela, falutx, planxa, xocar, petxina, perxa, mig, motximatxucar lla, enuig, raig 41) tatxar,  a) g) b) pastitx, c) catxap, d) sacabutx, e) panotxo, f) escletxa, txalaparta, h) apatxe, i) escarritx 42) a) matx matxo, o, Barx, Marxuquera Marxuquera,, b) ratxes, escletxes, c) campetx,

Mèxic, d) gavatx, e) Alborx, Elx, Andratx, f) Joaquim, metxa, cartutx, g) galotxa, joc, h) txapela, txistu, xacolí, i) txetxens, Txetxènia,  j) Betxí, Montitxelvo, Llutxent, Mutxamel u

comprensió lectora 1) (Rellegir ): ): 1c, 2b, 3a, 4c, 5c, 6a, 7c expressió escrita 2)

DESPLAÇAMENT 1. A Vinaròs 2. A l’ l’ho hosspi pita tall

10

n

i

t

a

t

7

3. De les les act actriu riuss pass passade adess de mod modaa 4. D’això 5. Am Amb b mi micr cros osco copi pi 6. Per una inte integri gritat tat a pr prova ova de de bombe bombess 7. Am Amb b els els ja japo pone neso soss 8. De le les ca cames 9. No ha vi ving ngut ut en enca cara ra 10.. Ai 10 Això xò 11.. Bo 11 Bomb mbon onss 12. Verg ergony onya? a? ORDE NEUTRE 1. Vai aig g sovi sovint nt a Vi Vina narò ròs. s. 2. Es tre trebal balla la molt molt a l’ho l’hospi spital tal.. 3. No es parla gens de les les actrius actrius passa passades des de de moda. moda. 4. No té té vosté vosté cap coart coartada, ada, es deduï deduïxx d’això. d’això. 5. Obs Observ ervem em els els virus virus amb amb micr microsc oscopi opi.. 6. Ella es es caracteri caracteritza tza per per una integri integritat tat a prova prova de de bombes. bombes. 7. No trebal treballare larem m mai mai més més amb amb els els japoneso japonesos. s. 8. Pat Patix ix més més gent gent de les les cames cames que que dels dels peus. peus. 9. La teua teua fil filla la no no ha vin vingut gut enc encara ara.. 10. Jo ja sabi sabiaa això. això. 11. Li va dur a la clínica bombons en compte de roses. 12. La vergonya vergonya cria ronya. ronya. Vergonya Vergonya?? 3) a) L’Acadèmia Sueca ha concedit enguany el Premi Nobel de Literatura a un escriptor xinés, b) L’ajuntament nomenarà el científic vinarossenc fill predilecte de la ciutat, c) La Comissió Europea ha aprovat la directiva sobre emissions de gasos, d) Tota la població ha rebut magníficament a la plaça Major els esportistes paralímpics, e) Aquella tempestat tan forta va deslliurar els llobarros que trauen els pescadors de canya de les basses de la piscifactoria. 4) a) Passiva pronominal: pronominal: Les eleccions s’han guanyat per la mínima diferència d’escons, b) Passiva pronominal: S’ha penalitzat amb un gran rigor la conducció temerària, c) Passiva perifràstica: Les concessions de crèdit han estat anul·lades pels directius bancaris, d) Passiva perifràstica: Pròximament l euríbor serà rebaixat per l’autoritat monetària, e) Passiva pronominal: La gran confiança que es tenien s’ha malmés per un malentés sense importància, f) Passiva perifràstica: La gran confiança que es tenien ha estat malmesa per l’home de Clara. 5) (Els incisos, en negreta): negreta): Hem dit “una cara de cel”, però no se sabria dir on –¿a la boca, als ulls, al moviment de les celles o a l’arrufament dels llavis?– hi havia com uns dimoniets invisibles que posaven una pols de pebre al conjunt d’aquell àngel tan de la terra, b) Leonor –el germà la coneixia bé– era blaneta i riallosa per fora; però a l’endins era tota de pedra foguera i d’acer, c) Enric. (Imaginà tenir-lo davant i, de manera inconscient, alçà el cap Joan era un homemés cruel, dolentíssim, Poten ser un ha gest estat d’orgull.) l’altre home –d’aparença robusta, més d) forta, més baronívola, més brutal també– qui ha aconseguit la dona al seu company comp any,, e) Els estatgers, en els temps normals, baixaven al poble només a festes –potser unes hores només– i, en alguna rara ocasió, a comprar-se roba o vetes i fils o veure els amos. 6) Glòria de Salamina vermella en el mar a l’aurora! Adormits en el vent de Queronea, xiprers! Esplendor per als ulls o malencònica estampa, crit d’arribada o foc sota la cendra d’un nom, llocs! la meva presència amb cor violent us completa, mots! la meva veu assedegada us fa plens. Sense hipèrbatons hipèrbatons:: Glòria de Salamina en el mar a l’aurora vermella ! xiprers adormits en el vent de Queronea! Esplendor per als ulls o estampa malencònica, crit d’arribada o foc sota la cendra d’un nom,

 

la meva presència, llocs, us completa amb cor violent, la meva veu assedegada, mots, us fa plens. Explicació: En el primer vers, el poeta saluda amb eufòria (“esplendor per als ulls”, vers 3, i vers 4 “crit d’arribada”) el triomf (la “glòria”) de la coalició de les polis gregues sobre l’imperi persa en la batalla naval que el 480 abans de Crist es va produir als estrets entre el Pireu i l’illa de Salamina, prop d’Atenes. De fet, esta gesta va suposar el triomf de la democràcia grega sobre la tirania persa. En aquella batalla, que va durar unes huit hores, el mar es va tenyir de sang (“aurora vermella”). En el segon vers, en canvi, el poeta evoca un desolat paratge de xiprers (símbol de mort, “adormits”), batuts pel vent, en què, la “malencònica “malen cònica estampa” de Queronea representa l’escenari d’una altra batalla, la que el 338 aC va donar el triomf a Felip II de Macedònia sobre les forces d’atenencs i beocis i va acabar amb la llibertat de Grècia, que va quedar sota influència macedònia. El nom de Queronea és “foc” (guerra”) “sota la cendra d’un nom” (un nom envilit, destruït, derrotat: el nom de la mort, de l’extermini). En els últims dos versos el poeta manifesta l’emoció (“amb cor violent”) que sent en contemplar (“la meva presència”) estos llocs històrics, els quals mots assolixen un sentit ple (“us fa plens”) quan en pronuncia els venerables noms amb el gran desig que tenia de viat jar a Grècia per per contemplar-los contemplar-los (“la meva veu assedegada”). assedegada”). 7) Dictat. estructures lingüístiques lèxic i semàntica

INÉS.

Motius deu ha haver es estranys... Ja saps tu que tots els anys (o cada any) fan màscares estos dies. Ton pare no vol que vages a vore-les a la plaça, i tu estaves en ma casa per mirar d’elles els vestits. N’han passat dos per allí, t’han fet por, t’has desmaiat... i el Poll, que viu al costat, ha eixit a dur-te aigua amb vi.

, com t’ha bons vist així , iDesprés jo sé que va amb fins, m’ha dit a mi: “Celestina, entre’m la xica ací dins”. Ja es veu! Com que viu tan prop, i jo estic sense un menut, t’ha entrat... mentres ell t’ha dut calaguala i aixarop/xarop. 13) a) divan, rebedor; b) a la ciutadania (el verb és preposicional i el complement “a la ciutadania” és CRV); c) Li ha telefonat; d) Lluïsa Lluï sa s’ha desentés; e) la Mesa d’Agents Socials; e) No s’adona que; f) està a punt de; g) El metge insistix que...; h) lògic, literatura; i) medieval, és un pesat (o és una gaita); j) inflació morfologia i sintaxi 14) 1a, 2b, 3a, 4a, 5b, 6b, 7c, 8a, 9b, 10b, 11a, 12a, 13b, 14b,

8) (Llegir la lectura Etimologies: gitano)

15c, 16c, 17a, 18c, 19a, 20c, 21a, 22a 15) a) a (o de), b) Ø, c) a (o de), d) a (o de), e) a (o d’), f) en, g) Ø,

9) 1c, 2a, 3b, 4b, 5c, 6b, 7c, 8b, 9c, 10c, 11c, 12b, 13a, 14c 10) a) La mare ha comprat una vaixella nova, perquè la que tenia

a h) 16)

de pedra (o pisa), ja estava molt vella, b) L’annalista va examinar aquells documents de l’antiguitat, però no va trobar res anòmal, c) En aquell palau senyorial hi havia havi a molts llits antics amb dosser, d) Miquel va portar el cavall a l’abeurador, l’abeurador, e) Xiquet, passa’t (o corda’t) l’abric que fa molt de fred!, f) Es va organitzar un rebombori (o batibull, daltabaix, etc.) de por, i fins i tot hi va anar la policia, g) Andreu és un xicot molt seriós i complidor (o formal), h) Anàvem passejant pel bosc quan vérem un bolet enorme, i) I em podria dir les seues dades personals perquè li faça arribar la comanda?, j) Els empleats d’aquella línia aèria també havien de passar per la duana. 11) a) Li ho va proporcionar de sotamà (o d’amagat), b) Això es veu que és mentida a ull (o a ull nu), c) En aquell època podies dir que el treball era bufar i fer ampolles, d) De sobte em va dir: no te’n refies, e) Cal deixar-se de romanços i anar al gra, f) Anava parlant sense adonar-se que el públic se’n volia anar, g) Això és el que t’ha dit. De veres (o de veritat, de debò)?, h) Li agrada posar entrebancs (o dificultats), i) El professor pretenia acreditar-se amb unes teories ridícules, j) No ho he pensat ni un moment. 12) L’   AVI POLLASTRE 

Mutació. Interior de la casa de l’ avi Pollastre. Apareix Ineseta tota desgrenyada i apanyant-se un poc la roba. Celestina li fa companyia, fins que ix el Pollastre molt mudat i amb un got en la mà, tenint cura de vestir-se d’acord a allò que parla. Roc (si no té faena) també pot estar per allí rondant. INÉS.   Què em passa? A on estic? CELESTINA. Estàs en ca l’oncle Joan. INÉS. El Po Pollastre? CELESTINA. El que et dic. Sempre eixe poll!... Santa Clara! Però com ha pogut ser Ø que m’encontre jo ara ací en el seu galliner? CELESTINA. Pareix que encara ensomies...

a) En, b) com a, c) per, d) Amb, e) amb (o mitjançant), f) per, g) malgrat, h) En el, i) cap al, j) pel, k) Per 17) a) Pensa que demà vénen els teus sogres a dinar, b) S’exposa que li posen una multa, c) Opine que l’han de deixar per impossible, d) El xiquet s’ha fet més espavilat des que ha tornat del viatge, e) Estic d’acord que vages al cine amb la teua germana, f) Cal anar-hi abans que siga massa tard (o abans no siga massa tard), g) Tots tenim ganes que ploga, h) Diuen d’ell que ha aprovat gràcies que ha copiat. 18) a) fins a, b) fins, c) fins a, d) fins, e) fins, f) fins, g) fins, h) fins a, i) fins, j) fins a 19) a) per, b) per a, c) per, d) per a, e) per, f) per, g) per, h) per a, i) per, j) per a, k) Per, l) per, m) per 20) Pere i Manel m’han proposat d’anar amb ells a un macroconcert de música rock als Pirineus. Però jo no sé si d’anar o no. Ja sé que la bona música i l’ambient que es crea produeix una catarsi extraordinària. Però la veritat que no convençut: m’he bentat de que el meu grupés favorit ha n’estic renunciat a participar i seassame n’han anat les ganes. De totes formes, tinc la sensació de que els amics ja han preparat el viatge i no dubte de que deuen d’haver tingut en compte fins a l’últim detall. Ells confien a/de passar uns quants dies  gloriosos . De fet, volen emportar-se al macroconcert més de deu litres de cervesa per cap. El problema que veig és de saber on fiquem tantes botelles. Nosaltres, l’any passat, vam ajudar a uns col·legues que havien comprat també una barbaritat de beguda i, en acabat, ens convidaren a que beguérem amb ells. Enguany, el grup d’amics de Pere han comprat una nevera elèctrica, però no sabem si ens la deixaran ni si tindrem a on connectar-la. En fi, em sembla de que, com sempre, pensem massa en la beguda, i no crec que siga gens bo de pensar tant: després toca algun grup interessant i ni ens n’adonem! ortografia 21) 1c, 2b, 3c, 4b, 5a, 6c 22) Caterina, arbre, somriure, diners, comprendre, cerndre, folre,

11

 

cagarina, espàrrec (o espàrec), Noruega, enrabiar-se, darrere, folrar, marbre, aprendre, dimarts, Enric, enraonar, orquestra, cirurgià 23) preromànic, correbou, cama-roja, coredemptor, guarda-robes, prerrogativa, prerequisit, eradicar, bilirubina, bireactor, trirrem, arítmia, Vila-real, corresponsal, arrebossar, trirectangle, autoretrat, grecoromà, vicerector, coreferent 24) fil d’aram (o filferro), quintar, papereria, quiratar, brandar, temprar, càrcer, pregària, prisar, corser, temprat, escorta, tórtora, brusa, dosser, fruiter, quarter (o caserna), brodar, reraguarda, carrabina, carrabin a, canastra, crosta, postrar, tresor, Roger, Roger, solcar, melmelada, Alger, salpar, flascó 25) cerndre, dimarts, ordre, arbre, perdre, prendre, reprendre, diners, marbre, comprendre 26) a) conrear: r entre consonant i vocal representa el so doble o vibrant; b) infraroig: prefix no monosíl·lab; c) correcció: compost amb prefix monosíl·lab, d) arítmia: prefix a- negatiu o privatiu (no duplica la r ), ), e) eradicar: en esta paraula, el prefix e- (reducció de ex -) -) no duplica la r . 27) a5, b2, c1, d4, e3; f5, g4, h3, i1, j2 (totes van amb una r ). ). 28) a) Durant la contrarevolució el vicerector va ser acusat d’antireligiós, b) Enric és un busca-raons: no enraones massa amb ell, c) Aquell cirurgià era un especialista en cirurgia cardiorespiratòria, cardiorespiratòria, d) Aquella música multiracial era polirítmica, e) Prop del quarter dels carrabiners hi havia un oliverar, f) Volien eradicar l’epidèmia amb mata-rates, g) L’orquestra va ometre una corxera per culpa d’una errata en la partitura, h) Miracle duia una faldeta prisada, una brusa blanca i una canastra plena de fruita, i) Després de la pregària, el frare es va prostrar estirat sobre el marbre, j) L’ornitorinc mascle té una excrescència còrnia a les potes posteriors semblant a l’esperó de les aus 29) a) bilirubina, b) monorim, c) eremita, d) barral, e) furrier, f) neorealisme, g) quintar, h) arrianisme, i) quirat,  j) xamfrà, k) enderroc 30) 1b, 2a, 3c, 4c, 5c, 6a 31) h muda: hoquei, hèrnia, haixix, handbol, hàmster, horror, handicap, hala!, maharajà; h aspirada: hall , hum! Hanoi, hitlerià, hippy, holding, Manhattan, ha!, ehem! Hong Kong, Sàhara 32) abillar, umbracle, harmònic, despús-ahir, hurí, exhortar, hule, huit, havà (cigar), arpa, enharmonia, nihilisme, coeter, tothora, ataüllar ataü llar,, cacahuet, hortolà, isard, hospici, conhortar 33) orxata, ermita, harpia, hivernacle, hiv ernacle, ahir, coet, braman, truà, tafur, haca, ham, exuberant, orfe, ostatge, saurí 34) a) desconhort, b) benaurat, c) subhasta, d) subtrahend, e) enherbar, f) exhaurir, g) aprehendre, h) exuberant, i) exhumar 35) a) hipèrbole (o hipèrbola), b) hipèrbaton, c) homònim, d) hexàedre (o hexaedre), e) hepatòleg, f) hidròlisi 36) Hipòlit, Judit, Ester, Taüll, Taüll, Vic, Osca, Alberic, Copenhaguen, Eli-

sabet, l’Havana, Albuixec, Maó, Rin, Ermini, Montblanc, Marta, Rut, Zuric, Munic, Helena (o Elena). 37) a) La solista d’arpa acompanyà l’orquestra filharmònica de Munic a Zuric, b) L’exacerbava la inflamació que li havia eixit a l’hàl·lux, c) Davant la hipòtesi tothom va manifestar una hesitació vehement, d) Hilari necessitava un òhmmetre per mesurar els ohms d’aquell cable elèctric, e) Exonerar és eximir algú d’una cosa onerosa, f) Elisabet passava d’un estat exultant a un estat malhumorat desorbitat, g) L’any 622 es va produir l’hègira de Mahoma de la Meca a Medina que evità així les hostilitats contra la seua persona, h) Honorat era un especialista en la llengua thai (o tai) parlada a Tailàndia, i) Durant aquell hivern l’heura s’havia enfilat per la paret de l’hotel, j) L’historiador hagué de comprar comprar-se -se un vehicle tot terreny per tal d’investigar el món de la transhumància, k) Eh? Què m’has dit? No t’he sentit!

12

u

n

i

t

a

t

8

comprensió lectora 1) (Com l’isard en caure): 1b, 2a, 3c, 4a, 5a, 6c, 7b expressió escrita 2) Una vegada s’ha escoltat l’inculpat o la inculpada (o al revés),

l’expedient s’ha de trametre a l’òrgan competent. El funcionari o funcionària (o al revés) encarregat del registre ha de fer l’anotació corresponent. Autors i autores (o candidates al revés) contemporanis de han creació Els candidats i les (o al revés) d’obres escollides de literària. prendre possessió dels càrrecs. Quan siguen nomenats els consellers i conselleres (o al revés), tindrem govern. Volem que tota la joventut tinga dret a una vivenda digna. Notícies per als usuaris i les usuàries (o al revés) abonades a totes les sessions Benvolgudes amigues i amics (o: Benvolguts amics i amigues. / Benvolgudes amigues i benvolguts amics. / Benvolguts amics i benvolgudes amigues. / Benvolguts amics: gràcies a tothom per haver vingut en companyia dels vostres cònjuges i dels vostres fills i filles (o al revés). 3) Tots els associats i totes les associades s’han de presentar a la direcció acompanyats dels seus néts i nétes. Els jutges i jutgesses que opten al deganat podran acreditar-se acreditar-se davant de la presidència de l’audiència. Informació per ade tots el professoratde associats al sindicat treballadorsinteressant i treballadores l’ensenyament persones adultes. de El personal d’educació física encarregat del manteniment de les persones ancianes internades en la residència de vells i velles podrà ser expedientat si els abandonen abans d’hora. 4) Sra. Dolors Broch Director adjunt (> Directora adjunta) Senyora, Com que, a pesar de les indicacions dels gestors (> de la gestoria), encara no hem rebut l’expedient sobre la demanda presentada pels treballadors (> pel personal, per la plantilla) de l’empresa, els responsables (> les persones responsables) no l’hem pogut fer arribar a l’advocat (> a l’advocat o advocada) que se n’encarregarà. Tan bon punt este siga designat (> este professional), sol·licitarem a més informes dels diferents tècnics (> del personal tècnic) que determinen si són justificades les reclamacions dels demandants. Confiem que els assessors (> els assessors o assessores) no dilaten més el procés i que, a la fi, el secretari judicial (> la secretaria judicial) i el procurador (> la procuradoria) determinen el calendari de les proves, que tots els afectats (> que tot el personal afectat) desitgem que es practiquen al més prompte possible. Atentament, Teresa Soriano Assessor del president (> Assessora de la presidència). 5) Redacció. (Resposta lliure) 6) Redacció. (Resposta lliure) 7) Dictat. estructures lingüístiques lèxic i semàntica 8) (D’entre els noms tradicionals en valencià més posats als nadons

últimament en destaque últimament destaquem m uns pocs); femenins: Llúcia, Paula, Maria, Marta, Júlia; masculins: Marc, Àlex, Daniel, David, Pau 9) d’origen àrab; per exemple: Començats per al - (Albaida, Alcàsser, Almoradí, Alfaguara), per ben- o beni - (Benicolet, Benidorm, Be-

 

nicàssim), guad - (de “wadi”, riu; Guadalaviar, Guadassuar), d’altres (Atzeneta, Ràfol, Russafa, Salem); sobrenoms o malnoms que conegues (resposta lliure). 10) a1, b5, c6, d2, e4, f3 11) M’he pres un café amb llet i un tros de sacher, b) No tinc molta gana, em faré un sandvitx, c) Plou molt, agafa les katiuskes!, d) La iaia ha fet una fabiola per al meu aniversari, e) Si vols tallar tants fulls a la vegada has d’agafar eixa guillotina, f) Fa una mica de frescor per això he agafat esta rebeca, g) Aquell home té l’alzheimer, h) En la novel·la de Proust, el protagonista recorda la infantesa quan suca una magdalena en el te. 12) Socors, Anna, Ignasi, Avel·lí, Dídac, Llúcia, Agnés, Esteve, Ca-

terina, Arnau (o Arnald), Susanna, Ferran 13) Gustí, Mila, Ventura, Empar, Ximo (o Quim), Cento, Queta, Dora, Tinet, Lena (o Magda), Nasi, Biel, Zequi, Fina, Tomeu Tomeu 14) Josep, Joaquim, Manel, Salvador, Vicenta, Gregori, Agustí, Constantina (o Albertina, etc.), Consol, Assumpta, Bertomeu, Emili, Onofre, Rafael (o Rafel), Isidora, Constantí, Carolina, Jacinta 15) (exemples): a) Ausiàs Marc; b) Lluís Milà, Joan Baptista Comes, Joan Baptista Cabanilles, c) Josep Segrelles, Joaquim Sorolla, Manuel Boix; d) Joan Antoni Maians i Ciscar; Rafael Blasco, Francesc Pérez Bàyer; e) Carles Salvador; Manuel Sanchis Guarner; Enric Valor Valor,, Abelard Saragossà, Manuel Pérez Saldanya; f) Joan Fuster, Enric Sòria, Joan Francesc Mira 16) Nova York, Conca, Biscaia, País Basc, Aiora, Avinyó, l’Havana, el Caire, Venècia, Baiona, Terol, Atenes, Brussel·les, Llorca, Copenhaguen, Bordeus, Munic, Moscou, Àlaba, Saragossa, Pequín

ceptes el regal. Te’l mereixes, l) El paviment està banyat perquè (o ja que) ha plogut molt, m) Si no acabes la carrera no trobaràs mai treball, n) Compra’m, si pot ser, una barra de pa i una llanda ll anda de tonyina 27) a) Si no, b) sinó, c) Si no, d) sinó, e) Si no, f) si no, g) sinó, h) sinó 28) a) Per què, b) perquè, c) perquè, d) per a què (és a dir, dir, ‘per a quina cosa’), e) Pot tindre una resposta doble: Per què (‘per quina raó) o Per a què (‘per a quina finalitat’), f) perquè, g) per què, h) per què 29) a) perquè, b) que, c) però, d) Com, e) que, f) perquè, g) sinó, h) perquè 30) a) Han portat llibres; no obstant això (o això no obstant), no han portat tots els que demanàrem, b) Els assistents han anat seient a mesura que anaven arribant a l’església, c) (bé, ‘degut’ és participi), d) Li vam comprar l’enciclopèdia perquè poguera fer bé els treballs de curs, e) “Qui no té res a fer, el gat pentina”, f) (bé), g) El cine estava absolutament buit, ja que (o perquè) la pel·lícula era horrible, h) Com que no ha aprovat les oposicions no obtindrà la plaça que volia. ortografia 31) 1b, 2c, 3c, 4b, 5a, 6b, 7a, 8c, 9c, 10b 32) a) la una, la una i mitja, b) La ç es pot escriure davant de la a, de la o i de la u, c) El iogurt no li anava bé per a l’úlcera d’estómac, d) L’astrònom Edmund Halley descobrí amb el Halley la periodicitat

dels cometes, e) Cal fer l’enviament de la carta a l’av. dels tarongers, núm. 13, f) Féu la presentació presentació de l’acte l’Hble. Sr. Sr. Frederic Gomar, g) L’inici de la Il·líada és l’episodi de la ira d’Aquil·les, h) La informació de l’ADN s’usa per per a aclarir l’evolució de la humanitat. 33) curs d’història, cap d’animal, lliçó d’humilitat, dieta de iogurt,

morfologia i sintaxi 17) 1c, 2b, 3c, 4b, 5a, 6c, 7c, 8c, 9a, 10c 18) (per exemple): popularment coneguda: molt popular (o molt

coneguda pel poble); de manera còmoda; igualment: així mateix, també; seguidament: a continuació 19) cegament, seriosament, tristament, cortesament, novament, granment, honradament, comunament, nul·lament, malauradament, breument, complidament, covardament, certament, fredament. 20) a8, b4, c6, d3, e7, f2, g1, h9, i10, j5 21) a) No ens ha vist passar ningú o Ningú N ingú no ens ha vist passar (millor que Ningú ens ha vist passar), b) Estes persones no diuen mai el que pensen o Estes persones mai no diuen el que pensen, c) (bé), d) No l’hem trobada enlloc, e) No ho acceptarà cap d’ells, f) Cap d’ells no ho acceptarà o No ho acceptarà cap d’ells, g) Maria no vindrà i tampoc no vindrà Pere, g) Si cap d’elles no t’ho vol dir, com ho sabràs? Ja res no em sorprén a estes alçades de la vida,  j) (bé, mai  equival en esta frases interrogativa a ‘alguna vegada’). 22) a) regaladament, b) tard, c) molt, d) obliquament, e) fingidament, f) completament, g) lleialment, h) encara, i) molts,  j) con-

vulsivament, k) sobretot 23) a) corrents, b) si més no, c) ensems, d) bé, e) debades, f) així, g) ben, h) mentrestant, i) llavors, j) onsevulla 24) a) com a pereta en un tabac, b) xino-xano, c) Al remat, d) a tota virolla, e) tard o d’hora, f) davall polze, g) a tort, h) a bots i barrals, i) d’una revolada, j) de franc 25) 1c, 2b, 3c, 4c, 5b, 6c, 7a, 8a, 9c, 10b, 11c, 12b 26) Com més la conec, més m’agrada la teua cosina, b) Fes-los entrar a mesura que vagen arribant, c) A mesura que passen els dies tenim menys opcions, d) En saber-ho (o Quan ho vàrem saber) m’ho va comunicar per telèfon, e) Aniré a ajudar-te sempre que m’ho demanes amb antelació, f) Si no véns, no ho sabràs, g) No han anat a la platja a causa (o per culpa) de la pluja, h) Hui no ha vingut la secretària a treballar perquè estava malalta, i) Ha perdut les eleccions a causa (o per culpa) del seu mal caràcter, j) T’ajudaré sempre que (o quan) et comprometes a fer-ho ràpidament, k) Et pregue que ac-

pluja d’hivern, llibre d’Ernest, mes d’octubre, d’ou, un llibre de ioga, fart d’ell, got d’orxata, atac d’histèria, ullalrovell d’elefant, deute d’1 milió, obra de Shakespeare, dictadura de Hitler, vestit d’home, notícies de hui, tintura de iode, dictadura de Stalin 34) a) L’interviu que vaig fer l’autora és per a la revista de l’associació, b) T’has llegit ja La psicologia de l’home l’home marginal  marginal ? c) Ahir van anar al concert de la Schola Cantorum al Palau de la Música, d) Si aneu a la universitat agafeu l’imprés de matriculació, e) Recordes qui cantava el paper d’ Ariodante  Ariodante de Händel?, f) Ja has llegit l’article de l’ Avui   Avui ? g) I tu, has llegit l’editorial d’El Temps? 35) a) Moliè Molière re és l’autor l’autor d’El Mala Malalt lt imaginar imaginari  i , b) Irvine Welsh és l’enfant terrible de la literatura europea contemporània, c) Va qualificar el fet com d’”irremeiable”, d) L’av. d’Ausiàs March, e) No apostrofem l’article femení davant de i , u, àtones, f) Tots volen mantindre l’ statu  statu quo (o el statu quo) actual, g) La INTERPOL i l’ONU són organismes internacionals, h) La Scala de Milà obri la nova temporada, i) La indústria de Stuttgart,  j) El monestir d’El Escorial, k) La platja del Campello, l) El hobby del meu germà és l’hípica, m) L’hoquei es practica sobre l’herba i sobre so bre el gel, n) Esta moto és del Japó. 36) gira-sol, sordmut, ciutat estat, històricosocial, nyigo-nyigo, agredolç, mil cent, preromànic, agnus-dei, decret llei, cul-de-sac, cotó en pèl, cardiovascular, ex-director general, pseudoderivat, allioli, penya-segat, ric-ric, any llum, pèl-roig 37) a) para-sol, b) best-seller, c) penya-segat, d) Vila-real, e) nordamericà, f) no-res, g) tic-tac, h) despús-ahir, i) piu-piu (o xiu-xiu),  j) escura-xemeneies prova de mostra 1) 1V, 2V, 3F, 4b, 5a, 6b, 7c, 8b, 9a, 10c 2) 11a, 12b, 13c, 14b, 15c, 16c, 17b, 18a, 19c, 20c, 21a, 22c, 23c,

24a, 25b, 26a, 27b, 28b, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34c, 35a, 36b, 37b, 38c, 39a, 40c, 41b, 42c, 43b, 44c, 45b, 46c, 47b, 48b, 49b, 50c, 51c, 52c, 53c, 54c, 55b, 56b, 57c, 58c, 59c, 60b, 61a, 62c, 63a, 64c, 65a, 66c, 67b, 68c, 69b, 70a, 71c, 72b, 73c, 74c, 75c, 76c, 77b, 78b, 79b, 80b, 81c, 82c, 83c, 84a, 85c, 86b, 87a, 88b, 89c, 90a

13