SocialsGeografiaHistoria 2ESO Cat ISBN9788448922863

Ciències socials, geografia i història

Socials

3r ESO

Cristòfol-A. Trepat Margarida Cirach Elvira Fernández

Índex

U NITAT 1

6

El medi natural i les activitats humanes 1. La Terra: un espai per a tothom . . . . . . . . . . . 2. El medi natural: una font de recursos . . . . . . 3. La transformació del medi i del paisatge. . . . 4. Els problemes mediambientals . . . . . . . . . . . 5. La natura incontrolable. . . . . . . . . . . . . . . . . . El racó d’Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dossier: Els espais naturals protegits . . . . . . . . .

U NITAT 2

U NITAT 3

82

L’activitat industrial 8 10 14 16 20 22 29

32

La ciutat 1. La població i el territori: espai rural, espai urbà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. El concepte de ciutat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Cap a un món de ciutats . . . . . . . . . . . . . . . . 4. La ciutat per dins: funcions i àrees urbanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. La ciutat per fora: les relacions amb el territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. La població urbana a Catalunya . . . . . . . . . . . 7. Els problemes de la ciutat . . . . . . . . . . . . . . . El racó d’Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dossier: La ciutat sostenible . . . . . . . . . . . . . . . .

U NITAT 4

34 35 36 38 40 42 43 46 54

1. L’activitat industrial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. La localització industrial . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. La deslocalització industrial . . . . . . . . . . . . . . 4. La industrialització al món . . . . . . . . . . . . . . . 5. Les multinacionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. La indústria a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . 7. La indústria i el medi ambient . . . . . . . . . . . . 8. Interpretar un mapa temàtic . . . . . . . . . . . . . El racó d’Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dossier: Evolució de la tecnologia al llarg del temps. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

U NITAT 5

84 86 87 88 90 92 93 94 96 104

108

Les activitats terciàries 1. La diversitat de serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Els serveis i la societat: l’Estat de benestar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Les activitats comercials. . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Els transports i les comunicacions . . . . . . . . . 5. El turisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. Les activitats terciàries a Catalunya . . . . . . . . 7. Analitzar dades estadístiques . . . . . . . . . . . . . El racó d’Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dossier: Catalunya, botigues, mercats i fires . . .

110 112 113 116 118 121 124 126 134

56

El sector primari 1. 2. 3. 4. 5.

La població i les activitats econòmiques . . . . L’agricultura i la ramaderia. . . . . . . . . . . . . . . El paisatge agrari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La pesca i l’aqüicultura. . . . . . . . . . . . . . . . . . Activitats primàries que agredeixen el medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. El sector primari a Catalunya . . . . . . . . . . . . 7. Els paisatges agraris de Catalunya. . . . . . . . . El racó d’Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dossier: L’anàlisi del paisatge. . . . . . . . . . . . . . .

58 60 62 65 68 69 70 72 80

U NITAT 6

136

Un món globalitzat i desigual 1. La globalització de l’economia . . . . . . . . . . . . 2. Les conseqüències de la globalització . . . . . . 3. El desenvolupament econòmic i social. . . . . . 4. Les dues cares del planeta. . . . . . . . . . . . . . . 5. Les causes del subdesenvolupament . . . . . . . 6. La cooperació, l’ajut al desenvolupament . . . El racó d’Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dossier: Un altre món és possible . . . . . . . . . . .

138 140 142 144 146 148 150 158

U NITAT 7

160

L’organització política del territori

U NITAT 9

214

La regió geogràfica

1. El poder polític i el territori . . . . . . . . . . . . . . . 2. La nació i l’estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Per damunt dels estats: les organitzacions interestatals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. La divisió territorial dels estats. . . . . . . . . . . . 5. L’Estat espanyol: un model d’estat descentralitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. L’organització territorial de Catalunya . . . . . . 7. Els mapes conceptuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . El racó d’Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dossier: De la tribu a la democràcia . . . . . . . . .

162 164 168 170 172 174 178 180 187

1. 2. 3. 4.

Regió i conjunts regionals. . . . . . . . . . . . . . . . El Magrib . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El Pròxim Orient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . L’Índia i la Xina: noves regions econòmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El racó d’Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dossier: El Kurdistan: una regió que podria ser un estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

U NITAT 10

216 218 220 222 226 233

236

Viure en un món divers

U NITAT 8

190

La Unió Europea i Espanya 1. La Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Les institucions de la Unió Europea . . . . . . . . 3. La Unió Europea, un territori de contrastos i de desigualtats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. L’organització del territori: estats i regions . . 5. L’economia espanyola en el context europeu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. Els desequilibris regionals i les polítiques comunes a la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . El racó d’Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dossier: La ciutadania europea . . . . . . . . . . . . .

192 194 196 198 200 202 204 212

1. Les diferències físiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. El racisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. La diversitat cultural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. La diversitat lingüística . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. La diversitat de creences i religions . . . . . . . . El racó d’Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dossier: Els tatuatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

238 240 242 244 246 248 257

COM S’ESTRUCTURA UNA UNITAT Introducció: breu text explicatiu del contingut.

Paraules clau: permeten estructurar l’aprenentatge del contingut.

Objectius de la unitat: els objectius que s’han d’assolir en acabar la unitat.

El contingut de la unitat està estructurat en apartats i subapartats numerats que permeten una millor ordenació de l’estudi. Generalment cada doble pàgina presenta un contingut concret.

Apartats: numerats i amb títol indicatiu.

Dibuixos: ajuden a la comprensió del text.

4 Paraules clau: indiquen l’apartat on es defineixen per primera vegada aquests conceptes.

Mapes: serveixen d’exemple i amplien la informació.

Paraules en negreta: identifiquen els conceptes que cal retenir.

Recorda: reforça conceptes importants estudiats anteriorment.

Les fonts: fotografies, mapes, gràfics, taules, dibuixos o textos que formen part del contingut.

Sabies que...?: amplia el contingut de l’apartat amb curiositats sobre el tema.

Vocabulari: facilita la comprensió de paraules que poden presentar alguna dificultat.

Activitats: cada apartat presenta una proposta d’activitats, identificades amb el número d’unitat i el número correlatiu d’activitat.

El tancament de la unitat s’estructura a partir de sis elements: Esquema de la unitat: resumeix la unitat en forma d’esquema.

El racó d’Internet: proposa activitats que s’han de resoldre investigant per la Xarxa de webs. Totes les adreces es redireccionaran al web de l’Editorial: www.espaibarcanova.cat

5 Resum gràfic: resumeix de manera visual el contingut bàsic de la unitat a partir de les paraules clau. Activitats d’avaluació: avaluen l’assoliment del contingut de la unitat. Activitats: activitats numerades de reforç o d’ampliació .

El dossier: tracta sobre algun aspecte d’interès relacionat amb el contingut de la unitat i ens apropa als textos científics de divulgació.

1 t a Unit El medi natural i les activitats humanes

6

En una obra de teatre els actors i les actrius actuen en un escenari. Generalment aquest escenari està decorat amb diversos objectes: mobles, cortinatges, murals que representen la natura o els carrers d’una ciutat… De la mateixa manera, les persones desenvolupem les nostres activitats vitals en un gran escenari que té molts decorats diferents: el planeta Terra. Però aquest «gran escenari» no és solament un lloc per viure, sinó que, a més, ens proporciona tots els recursos que ens calen per poder realitzar les nostres activitats. ¿Tenim prou cura del nostre planeta? ¿Fem un bon ús dels recursos que ens aporta?

PARAULES CLAU biosfera biodiversitat recurs natural paisatge natural paisatge antròpic contaminació efecte hivernacle capa d’ozó pluja àcida desforestació desastre natural

Plataforma pe Estany a la vall de Mulleres (Val d’Aran).

rtolífera (Mares

me).

Grans dunes al desert del Sàhara (Algèria).

7

Agricultura te

cnificada (Bai

x Ebre).

OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Resumir les principals característiques del planeta Terra. 2. Indicar alguns recursos que es poden obtenir del medi natural. 3. Identificar els diferents paisatges com a resultat de l’acció humana sobre la natura. 4. Descriure els problemes mediambientals més rellevants de l’actualitat. Pantà de la Baells (Berguedà).

5. Establir les principals causes i conseqüències dels desastres naturals.

Unitat 1 1. La Terra: un espai per a tothom La Terra és un dels planetes del sistema solar, el tercer més proper al Sol. En el planeta Terra es donen les condicions necessàries per al desenvolupament de la vida amb la intervenció d’un únic element extern: l’energia solar. Ara com ara, no es coneix cap altre planeta que tingui aquestes mateixes característiques.

1.1. La vida a la Terra: la biosfera

8

El desenvolupament de la vida a la Terra es produeix a la biosfera, que és la capa més externa de l’escorça terrestre. Té aproximadament uns 50 quilòmetres de gruix i comprèn una part de la litosfera*, una part de la hidrosfera* i una part de l’atmosfera*. En la biosfera hi ha milions d’espècies animals i vegetals, entre elles l’espècie humana. Aquest conjunt de totes les formes vivents de la natura s’anomena biodiversitat. La biosfera és també un sistema que funciona a partir de les relacions que estableixen els éssers vius entre ells i amb les condicions del medi. Aquest darrer aspecte és molt important de tenir-lo present, ja que si s’alteren les condicions del medi també es pot alterar la vida de les espècies animals i vegetals que hi habiten. Per tant, si la humanitat, amb les seves activitats, trenca l’equilibri de la biosfera, posa en perill la continuïtat de la vida a la Terra. El nostre planeta constitueix el nostre espai compartit, la «casa» de tothom.

Font 1. Fotografia de la Terra vista des de l’espai exterior. 1.1. Per què a la Terra se l’anomena «el plane-

ta blau»?

VOCABULA

RI

Litosfera (de líthos que vol dir ‘pedra’ i de sphaîra que vol dir ‘esfera’). Capa sòlida més superficial de la Terra. Està formada per l’escorça de tots els continents i de totes les illes i pel fons marí. ´ Hidrosfera (de hydor que vol dir ‘aigua’ i de sphaîra que vol dir ‘esfera’). Conjunt de totes les aigües que hi ha a la superfície terrestre. Atmosfera (d’atmós que vol dir ‘vapor’ i de sphaîra que vol dir ‘esfera’). Capa d’aire que envolta la Terra.

PARAULES CLAU biosfera biodiversitat

Cercle polar àrtic

Tròpic de Càncer

Equador

Tròpic de Capricorn

Àmbit de les selves tropicals humides Àmbit de les sabanes Àmbit dels deserts Àmbit de les mediterrànies Àmbit de les laurisilves Àmbit dels boscos temperats caducifolis Àmbit de les estepes i les praderies seques

Cercle polar antàrtic

Àmbit de la taigà 0

Àmbit de la tundra i de l’alta muntanya

L’ecologia és una part de la biologia. És una ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i el seu medi. Per tal de facilitar aquest estudi, la biosfera s’ha dividit en unitats més petites denominades ecosistemes*.

Font 2. Els principals biomes de la Terra. 1.2. Digues quin tipus de clima correspon a

cada un dels biomes que hi ha indicat en el mapa.

1.2. Un sol planeta amb molts espais La Terra no és un planeta homogeni. Ben al contrari, es caracteritza per la diversitat i presenta una gran varietat d’espais. Les diferències entre aquests espais es donen per la combinació de diversos factors físics, biològics i humans. Per exemple, la diferent intensitat amb la qual arriba la radiació solar a les diferents parts de la superfície terrestre fa que, des de les regions polars fins a la zona tropical, existeixin una sèrie de climes diversos amb les seves corresponents comunitats vegetals i animals. Cada una d’aquestes àrees de la Terra s’anomena bioma.

A C T I V I T A T S 1.3. Explica amb paraules teves els conceptes de biosfera i d’ecosistema. 1.4. Es pot considerar que la Terra és un ecosistema? Per què? 1.5. ¿Les activitats humanes es poden desenvolupar en les mateixes con-

dicions als pols que a les zones temperades del planeta? Per què? 1.6. Quins són els principals elements que constitueixen un bioma?

2000 km

VOCABULA

RI

Ecosistema. Conjunt d’éssers vius que viuen en un lloc concret i la relació que hi ha entre ells i el seu entorn.

9

Unitat 1 2. El medi natural: una font de recursos El medi natural és l’escenari on es desenvolupen les activitats humanes i alhora una font de recursos naturals que possibiliten aquestes activitats. Es considera recurs natural qualsevol material o energia que s’obté de la natura i que permet donar resposta a les necessitats humanes. La distribució dels recursos naturals al món és desigual. Això fa que sovint la seva possessió i explotació siguin causa de conflicte entre els estats.

PARAULES CLAU recurs natural

2.1. Els recursos naturals Des de l’inici de la industrialització (segle XVIII) fins a l’actualitat, el consum de recursos naturals per part dels humans no ha parat d’augmentar. Si aquest increment constant no s’atura, a mitjà o a llarg termini és possible que determinats recursos s’exhaureixin, ja que no tots es regeneren. La capacitat de regeneració dels recursos naturals és el criteri emprat per classificar-los en renovables i no renovables.

10

SABIES QUE...? És al laboratori l’únic lloc on podem aconseguir aigua pura realment incolora, inodora i insípida.

En relació amb el tema del possible exhauriment dels recursos naturals, cal dir que el problema central no és tant si determinats recursos es poden exhaurir o no, sinó fins a quin punt el nostre planeta és capaç de suportar l’impacte ambiental que provoca el nostre model actual de producció i consum, especialment, als països desenvolupats. En conseqüència, cada dia que passa es fa més urgent modificar el model actual per un altre fonamentat en l’ús d’energies renovables, si no volem deixar per a les generacions futures un planeta agonitzant.

Font 3. Nova York (EUA).

Font 4. Nova D elhi (Índia).

Els recursos naturals renovables Els recursos renovables són aquells que es regeneren de manera natural a un ritme igual o superior al de l’explotació d’aquests. Els recursos renovables ens permeten obtenir de la natura els aliments que consumim, la fusta per a la fabricació de mobles o de paper, l’aigua dolça –que és un element indispensable per als éssers vius– i també diferents tipus d’energies que són compatibles amb la conservació del medi ambient.

Font 5. ELS RECURSOS NATURALS RENOVABLES

EL SÒL

LES PLANTES

ELS ANIMALS

L’AIGUA

EL VENT

LA RADIACIÓ SOLAR

11

Unitat 1 Els recursos naturals no renovables Els recursos no renovables són aquells que es generen a la natura d’una manera tan lenta que cal considerar que existeixen en quantitats finites*.

VOCABULA

RI

Finit. Limitat.

Font 6. ELS RECURSOS NATURALS NO RENOVABLES

ELS MINERALS NO ENERGÈTICS

ELS COMBUSTIBLES NUCLEARS

ELS COMBUSTIBLES FÒSSILS

12

el petroli

el carbó

el gas natural

Els minerals no energètics, com el ferro, la bauxita o els fosfats, són necessaris com a matèries primeres per a l’elaboració de productes manufacturats* i també per a la construcció de tota mena d’infraestructures. Els combustibles nuclears, com l’urani i el plutoni, són emprats com a combustibles* en les centrals nuclears per a l’obtenció d’energia elèctrica. Cal remarcar que el seu ús és motiu de polèmica, ja que, d’una banda, generen una energia molt barata, però, de l’altra, presenten un risc molt elevat d’accidents. Aquests accidents poden ser molt greus, com ara la contaminació radioactiva. Els combustibles fòssils, el petroli, el gas natural i el carbó, ara com ara són fonts d’energia fonamentals per al desenvolupament de la indústria i dels serveis. El petroli és el més utilitzat perquè se’n poden obtenir diferents tipus de combustibles, com la benzina, el gasoil o el querosè, i també se’n poden derivar productes industrials, com els plàstics i les fibres sintètiques. Els combustibles fòssils presenten greus inconvenients: són molt contaminants i les seves reserves s’estan exhaurint. El gas natural està substituint el petroli en alguns usos perquè és menys contaminant i les reserves són més abundants, però el seu transport és car i perillós ja que és molt inflamable. Finalment, pel que fa al carbó, tot i que és molt abundant, el seu ús està en retrocés perquè la seva potència calorífica és baixa i, a més, resulta molt contaminant.

VOCABULA

RI

Producte manufacturat. Producte resultant d’un treball manual. Combustible. Element o compost químic que, per mitjà de reaccions, subministra energia útil.

Font 7. Ciutat abandonada a prop de la central nuclear de Txernòbil (Ucraïna). Diverses ciutats van ser abandonades després de l’accident de la central nuclear de Txernòbil el 26 d’abril de 1986, que va provocar un desastre ecològic, la mort d’unes 15 000 persones i uns 50 000 malalts crònics.

13

A C T I V I T A T S 1.7. Escriu dues diferències i dues semblances que exis-

1.10. Enumera cinc tipus de materials o combustibles

teixen entre els recursos renovables i els no renovables.

que es puguin obtenir del petroli.

1.8. Per quin motiu l’aigua dolça podria deixar de ser un

1.11. A partir de la informació que hi ha en l’apartat 2

recurs renovable?

d’aquesta unitat, elabora un quadre sobre les energies no renovables indicant la procedència, les aplicacions, els avantatges i els inconvenients d’aquest tipus d’energies.

1.9. ¿Es pot instal·lar un parc eòlic en qualsevol zona

o regió? Per què?

Unitat 1 3. La transformació del medi i del paisatge El medi natural, com ja s’ha dit, és l’escenari i, alhora, la font de recursos de les activitats humanes; per això existeixen intenses relacions entre el medi natural i les persones. La capacitat d’adaptació al medi i la transformació que l’espècie humana en pot fer són els exemples més clars d’aquesta estreta relació. Aquesta capacitat transformadora de la humanitat es pot veure clarament en els canvis que pateixen els diferents paisatges del nostre planeta.

PARAULES CLAU paisatge natural paisatge antròpic

3.1. Els paisatges naturals

14

Els paisatges naturals són aquells que no han estat modificats per l’acció humana. Són el resultat de la combinació dels diferents elements del medi físic: el relleu, el clima, la vegetació i la hidrografia. Cal remarcar que en l’actualitat és difícil trobar paisatges naturals en estat pur, ja que l’acció humana ha transformat gairebé la totalitat del planeta. Només resten paisatges naturals en estat pur en algunes zones muntanyoses de difícil accés i en alguns indrets de les regions desèrtiques i tropicals. En conseqüència, en la majoria de països s’han establert mesures per tal de protegir aquests espais naturals, així com també d’altres paisatges que, tot i estar parcialment modificats, presenten característiques d’alt interès científic com, per exemple, la Reserva Natural del Delta del Llobregat.

Font 8. Paisatge natural al Parc Nacional d’Ordesa (Aragó). 1.12. Observa la fotografia i digues quin

tipus de clima i de vegetació caracteritzen aquest paisatge.

3.2. Els paisatges antròpics Els paisatges antròpics són aquells que han estat molt modificats per l’acció humana. Els canvis socials, econòmics i tecnològics fan d’aquest tipus de paisatge un conjunt d’elements en constant transformació. Aquests paisatges són molt diversos, de manera que solen classificar-se en diferents tipus per tal de facilitar-ne l’estudi.

Font 9. El poble de Montardit (Pallars Sobirà).

Font 10. La ciutat de Lleida (Segrià).

Paisatge rural. En general, el paisatge rural es caracteritza per la presència de nuclis de població petits o mitjans envoltats de conreus i elements del medi natural.

Paisatge urbà. El paisatge urbà és el paisatge antròpic per excel·lència. Pràcticament no hi ha presència d’elements del medi natural i els que s’hi poden trobar, com ara la vegetació, han estat introduïts de manera artificial.

15

Font 11. La petroquímica de Tarragona (Tarragonès).

Font 12. El port de Barcelona (Barcelonès).

Paisatge industrial. El paisatge industrial es caracteritza per la presència d’elements vinculats al sector secundari, com ara maquinària o naus industrials.

Paisatge de les comunicacions i els transports. Els elements que caracteritzen el paisatge de les comunicacions i els transports són les vies de comunicació i els elements relacionats amb el transport, com ara vehicles o maquinària per a la càrrega i la descàrrega.

A C T I V I T A T S 1.13. Tria una de les fotografies de paisatge d’aquest

apartat i descriu els elements que hi apareixen. 1.14. Quin és el principal element transformador del paisatge?

1.15. Adreça’t a l’ajuntament de la teva població i demana una fotografia antiga d’algun indret que coneguis. Posteriorment, compara la fotografia amb la realitat i explica els canvis que s’hi han produït amb el pas del temps.

Unitat 1 4. Els problemes mediambientals El desenvolupament de les activitats humanes provoca un fort impacte en el medi natural, que cada vegada és més accentuat a causa dels canvis tecnològics i del creixement demogràfic. Aquests dos processos comporten un elevat consum de recursos naturals i un augment de fenòmens nocius que duen a una alteració de les propietats del medi ambient. Aquesta alteració del medi ambient és el que anomenem contaminació. A continuació us expliquem, a tall d’exemple, una sèrie d’efectes negatius sobre el medi ambient que provoca la contaminació atmosfèrica:

4.1. L’efecte hivernacle Font 13. Pagès polvoritzant unes vinyes amb plaguicida.

16

L’efecte hivernacle és un fenomen natural que per ell mateix no és una amenaça per a la vida de la Terra, al contrari: gràcies a aquest fenomen la temperatura de la Terra és perfecta per a la vida. La Terra s’escalfa gràcies a l’energia del Sol, que hi arriba en forma de radiació. Una part d’aquesta energia és reflectida en direcció a l’espai, una altra part és absorbida, i la major part travessa l’atmosfera, arriba a la superfície terrestre i en provoca l’escalfament. Ja hem comentat que aquest fenomen es produeix d’una manera natural, però durant els últims anys els humans hem augmentat les emissions de gasos, a causa de la crema de combustibles fòssils, com el petroli o el carbó. Aquests gasos, despresos per les indústries, pels automòbils o pels plaguicides usats en l’agricultura per combatre les plagues, provoquen un augment del diòxid de carboni a l’atmosfera i, per tant, accentuen l’efecte hivernacle escalfant excessivament el planeta.

1.16. Quin altre tipus de contaminació, a part de l’atmosfè-

rica, pot produir l’ús de plaguicides?

PARAULES CLAU contaminació efecte hivernacle capa d’ozó

Energia solar Retorn a l’espai d’una petita part d’escalfor infraroja Energia infraroja absorbida pels núvols

er Efecte hiv Oz ó

nacle: reescalfament de l’atmos fera

Retorn a la Terra de l’energia retinguda pels núvols dels gasos tòxics

Energia solar absorbida per la litosfera i la biosfera Gasos d’efecte hivernacle: vapor d’aigua, CO2, metà, CFC, òxid nitrós… Energia emesa per l’escalfament de la litosfera

Font 14. L’efecte hivernacle.

Aquest escalfament podria provocar un canvi climàtic que es manifestaria en l’augment de la temperatura mitjana de la Terra. Els científics consideren que si la tendència actual continua, cap a l’any 2100 la temperatura mitjana podria augmentar entre 2 ºC i 4 ºC per sobre de l’actual. Si fos així, les glaceres de les muntanyes i els casquets glacials dels pols es podrien fondre i provocar una elevació del nivell del mar i, per tant, una inundació de les costes. També s’esdevindrien canvis en la durada de les estacions i en la quantitat de precipitacions (pluja, neu i calamarsa), els quals serien perjudicials per a la fauna i per a la vegetació.

1.17. Explica amb paraules teves què és

l’efecte hivernacle.

4.2. La disminució de la capa d’ozó El gas ozó forma una capa, anomenada capa d’ozó, a les altes zones de l’atmosfera i actua com a filtre dels raigs ultraviolats procedents del Sol, els quals són perjudicials per als éssers vius. L’any 1985, a l’Antàrtida, es va detectar una reducció de la quantitat d’ozó a l’atmosfera. La causa d’aquesta reducció és l’emissió a l’atmosfera dels gasos clorofluorocarburs, més coneguts com a CFC, utilitzats en els sistemes de refrigeració, en els frigorífics i en els esprais. Aquest fenomen s’ha convertit en un problema, ja que provoca un augment de les radiacions ultraviolades que arriben a la superfície de la Terra i que són la causa de moltes malalties de la pell, dels ulls o del sistema immunitari.

Font 15. Imatge tractada informàticament on s’aprecia el forat de la capa d’ozó (lila) sobre l’Antàrtida (blau fosc).

17

Unitat 1 4.3. La pluja àcida La contaminació atmosfèrica és també la causa d’un altre problema greu per al medi ambient: la pluja àcida. Les activitats industrials, els motors dels automòbils i les calefaccions domèstiques desprenen diòxid de sofre i òxid de nitrogen. Aquests gasos nocius en barrejar-se amb el vapor d’aigua produeixen substàncies àcides. Quan plou, l’aigua de la pluja es barreja amb aquestes substàncies i origina una mescla: la pluja àcida. Les conseqüències de la pluja àcida són el deteriorament de molts ecosistemes, ja que alteren l’equilibri químic dels sòls i de les aigües de rius i llacs, i n’afebleixen la vegetació. També provoca el deteriorament d’edificis pel fenomen de la corrosió*.

VOCABULA

RI

Corrosió. Forma d’erosió de les roques, sempre superficial, provocada per agents químics.

Font 16. La pluja àcida viatja. 1.18. Descriu el fenomen que mostra el di-

buix.

Contaminació Direcció del vent Fàbriques de França

18 Frontera

Contaminació Direcció del vent Fàbriques d’Alemanya

4.4. La desforestació La desforestació consisteix en la pèrdua de la capa forestal del planeta i es produeix amb molta intensitat en els boscos tropicals i equatorials. Les causes principals d’aquest fenomen són dues: la tala d’arbres per tal d’augmentar les terres de conreu o per la construcció d’edificis i l’explotació forestal per a l’obtenció de fusta com a combustible o per a l’exportació. Les conseqüències més greus de la desforestació són la pèrdua de biodiversitat i l’erosió dels sòls que pot conduir a la desertització.

PARAULES CLAU pluja àcida desforestació

4.5. Mesures per fer front als problemes mediambientals La gravetat de les conseqüències que provoca l’impacte de les activitats humanes sobre el medi ambient és indiscutible. En les darreres dècades, la pressió dels moviments ecologistes i la preocupació que han mostrat algunes organitzacions internacionals com l’ONU s’ha concretat en la celebració de diverses cimeres mundials, com la de Rio de Janeiro (1992), la de Kyoto (1997) o la de Mont-real (2005), les quals han tractat aquesta problemàtica i moltes d’altres relacionades amb el canvi climàtic. Ara com ara, però, les dificultats per arribar a acords entre els diferents països i, especialment, per aconseguir que aquests es portin a la pràctica, és extraordinària ja que sovint s’anteposen els interessos a l’aplicació de les mesures necessàries. La solució als problemes existeix i passa per un canvi del model de desenvolupament que es fonamenti en criteris de sostenibilitat*. Cal, doncs, continuar treballant en l’àmbit individual i en l’àmbit col·lectiu per tal de recuperar l’equilibri entre la humanitat i la natura.

Tones per habitant i any

19,95

Estats Units Austràlia

19,10

Canadà

19,05 16,07

Holanda

13,52

Aràbia Saudita

12,40

Taiwan Rússia

11,21 10,21

Alemanya

9,84

Corea del Sud Regne Unit

9,53

Japó

9,44 9,13

Sud-Àfrica

8,27

Espanya

8,11

Itàlia Polònia

7,42

Ucraïna

7,13

França

6,80

Iran

5,40 3,91

Mèxic

2,72

Xina

1,97

Brasil Indonèsia Índia

1,45 0,96 3,98

Mitjana

VOCABULA

RI

Sostenibilitat. És la capacitat de regeneració dels recursos naturals o del medi en general amb l’objectiu de millorar i preservar l’equilibri entre el medi natural i les activitats humanes en vistes al futur.

Font 17. Emissions de diòxid de carboni (2003). 1.19. Explica el perquè de les diferències entre paï-

sos pel que fa a la quantitat d’emissions de diòxid de carboni.

A C T I V I T A T S 1.20. Enumera cinc activitats humanes diferents que

1.23. Busca informació sobre alguna de les cimeres es-

produeixin contaminació.

mentades en aquest apartat i explica breument quins països estan a favor i quins estan en contra d’aplicar mesures per reduir la contaminació. Pots consultar la premsa o Internet.

1.21. En grups de tres o quatre persones, recolliu informació sobre algun dels problemes mediambientals que s’han explicat en aquest apartat i elaboreu-ne un mural amb fotografies, textos o dibuixos. 1.22. Quins tipus d’energies es podrien emprar com a alternativa als combustibles fòssils per tal de no contaminar el medi ambient?

1.24. Elabora un quadre sobre els principals problemes

mediambientals indicant les causes i les conseqüències. 1.25. Enumera tres mesures que es poden dur a terme en l’àmbit individual i cinc mesures que poden dur a terme els governs a favor de la sostenibilitat.

19

Unitat 1 5. La natura incontrolable Tot i que la humanitat ha transformat intensament el medi natural per donar resposta a les seves necessitats, hi ha determinats processos de la natura que, ara com ara, no es poden controlar. Els terratrèmols, les erupcions volcàniques, els tornados, els aiguats o les allaus són fenòmens que es produeixen sense que la humanitat pugui evitar-ho. Però aquests fenòmens no els hem de considerar un «atac de la natura», sinó la conseqüència del dinamisme que caracteritza el nostre planeta. Per exemple, les erupcions volcàniques poden causar importants pèrdues humanes i materials, però, a la vegada, són creadores de relleu. En conseqüència, els denominats desastres naturals ho són en la mesura que afecten les persones i els seus béns.

5.1. Desastres naturals i desenvolupament

20 SABIES QUE...? A Catalunya es produeixen amb freqüència terratrèmols de baixa intensitat perquè el Pirineu i les serralades costaneres són zones d’inestabilitat geològica.

Pel que fa a les conseqüències dels desastres naturals, cal remarcar que les desigualtats econòmiques entre països fan que hi hagi diferències quant a la seva gravetat. En general, les conseqüències són més greus en els països en via de desenvolupament, d’una banda, perquè la recerca científica sobre la prevenció dels riscos naturals té un cost molt elevat i, de l’altra, perquè sovint la manca de recursos no permet l’aplicació de mesures preventives com, per exemple, la construcció d’edificis resistents als terratrèmols.

PARAULES CLAU desastre natural

Font 18. Volcà en erupció al Parc Nacional dels Volcans, a Hawaii (arxipèlag d’Oceania – estat dels Estats Units).

1-10 11-100 101-1 000 >1 000 Cap persona morta

0

2 500

5 000 km

Font 19. Nombre de persones que van morir a causa de desastres naturals l’any 2005.

5.2. Els desastres naturals a Catalunya 1.26. Descriu aquest mapa i treu-ne conclusions.

F r a n ç a

a

M

n

i a

Zones no forestals Risc baix Risc moderat Risc alt

r M a

0

e i t e d

à r r

50 km

Risc molt alt Risc extrem

Font 20. Mapa de risc d’incendis forestals a Catalunya amb data del 4.08.2006 (dia de tramuntana i mestral). 1.27. ¿Penses que el mapa de risc d’incendis del 15 d’octubre, per exemple, és igual que aquest? Per què?

A C T I V I T A T S 1.28. Informa’t sobre quines són les zones del món on hi

1.31. Quines característiques del clima mediterrani es-

ha més risc de terratrèmols. Quina és la causa principal d’aquest fenomen?

tan relacionades amb els incendis i els aiguats?

1.29. Explica amb paraules teves què és una allau. 1.30. Per què es diu que la natura és incontrolable?

1.32. A més dels incendis forestals i dels aiguats, quins al-

tres riscos naturals existeixen a Catalunya? Explica les causes principals de cada un d’aquests fenòmens.

Font: Servei de Prevenció d’Incendis Forestals. Direcció General del Medi Natural. Generalitat de Catalunya.

21

g

ó

Andorra

r

El territori català es veu afectat per fenòmens naturals característics de la regió mediterrània, que estan relacionats majoritàriament amb el clima. Són especialment destacables, per la seva freqüència i les greus conseqüències que comporten, els aiguats i els incendis forestals. Els aiguats provoquen la crescuda dels rius i rieres i, per tant, la inundació de poblacions, camps de conreu o vies de comunicació. La majoria d’incendis forestals són deguts a agents humans. Entre aquests agents, les conductes perilloses o les negligències són les causes principals, però no hi manquen els incendis intencionats. Pel que fa a les negligències, les causes dels incendis forestals poden ser diverses: una foguera, deixalles i ampolles abandonades al bosc, una burilla mal apagada llançada des d’un automòbil, etc.

A

Font: Centre for Research on the Epidemiology of Disasters.

Persones

El racó d’Internet Arxiu

Edició

Visualització

Preferits

Endarrere Adreça

Eines Cerca

Ajuda Preferits

http://www.espaibarcanova.cat

Vincles

INTRODUCCIÓ En l’àmbit dels problemes mediambientals, una de les conseqüències més greus de la contaminació és, sens dubte, el denominat canvi climàtic. També és un dels temes tractats amb més freqüència pels mitjans de comunicació. Ja que és convenient informar-se de manera adequada sobre aquells fenòmens que ens poden afectar individualment o col·lectivament, val la pena utilitzar els recursos que ens ofereix la Xarxa.

TASCA Formeu grups de tres alumnes i redacteu un treball sobre el canvi climàtic. Cal que acompanyeu el text amb totes aquelles imatges que siguin necessàries. El treball, incloent-hi les imatges, no ha de tenir més de deu pàgines, i cal que l’elaboreu en format Word. També podeu exposar-lo a classe per als vostres companys i companyes en format PowerPoint. PROCÉS

22

El treball ha de constar d’una introducció, de quatre apartats i d’unes conclusions. A continuació us suggerim un guió. Els subapartats us poden facilitar la feina, però mai limitar-la. Per tant, podeu modificar aquest guió amb d’altres aspectes. 1. Introducció (presentació del treball) 2. La Terra i l’atmosfera (breu explicació sobre què és l’atmosfera i quines són les seves funcions en relació amb el nostre planeta) 3. Causes del canvi climàtic 3.1. L’alteració de l’efecte hivernacle 3.2. Els gasos: tipus i origen de les emissions 4. Conseqüències del canvi climàtic 4.1. L’escalfament del planeta 4.2. El nivell dels oceans 4.3. El fenomen d’El Niño 5. La sostenibilitat com alternativa 5.1 Les energies renovables 5.2 Els acords internacionals 6. Conclusions

UN PARELL D’ADVERTIMENTS – No escriviu mai cap paraula de la qual no conegueu el significat. – No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu. RECURSOS Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaços 1–7).

Internet

Esquema de la unitat EL MEDI NATURAL

és

té

l’escenari de les activitats humanes

una font de recursos

una dinàmica pròpia

les quals transformen

que poden ser

que provoca

el paisatge

renovables

no renovables

desastres naturals 23

– natural – rural – urbà – industrial – de les comunicacions i els transports

– el sòl – els animals – les plantes – l’aigua – el vent – l’energia solar

– els minerals no energètics – els combustibles nuclears – els combustibles fòssils (petroli, carbó, gas natural)

la seva explotació provoca

problemes mediambientals

– efecte hivernacle – disminució de la capa d’ozó – pluja àcida – desforestació

– terratrèmols – incendis – inundacions – allaus

Unitat 1

Resum gràfic biosfera 1.1.

paisatge natural 3.1.

La biosfera és la capa més externa de l’escorça terrestre. Té aproximadament uns 50 quilòmetres de gruix i comprèn una part de la litosfera, una part de la hidrosfera i una part de l’atmosfera.

24

biodiveristat 1.1.

Un paisatge natural és aquell que no ha estat modificat per l’acció humana. És el resultat de la combinació dels diferents elements del medi físic: el relleu, el clima, la vegetació i la hidrografia.

paisatge antròpic 3.2.

La biodiversitat és el conjunt de totes les formes vivents de la natura. És també un sistema que funciona a partir de les relacions que estableixen els éssers vius entre ells i amb les condicions del medi. recurs natural 2.

Un recurs natural és qualsevol material o energia que s’obté de la natura i que permet donar resposta a les necessitats humanes.

Un paisatge antròpic és aquell que ha estat molt modificat per l’acció humana. Els canvis socials, econòmics i tecnològics fan d’aquest tipus de paisatge un conjunt d’elements en constant transformació.

pluja àcida 4.3.

contaminació 4.

La contaminació és una alteració de les propietats del medi ambient a causa de l’elevat consum de recursos naturals i d’un augment de fenòmens nocius per a la natura. efecte hivernacle 4.1. Energia solar Retorn a l’espai d’una petita part d’escalfor infraroja Energia infraroja absorbida pels núvols

E fec te hiv Ozó

La pluja àcida és una mescla d’aigua de pluja i d’unes substàncies àcides resultat de la barreja de gasos nocius i vapor d’aigua. La causa principal de la pluja àcida és la contaminació atmosfèrica.

desastre natural 5.

er nacl e: reesc alf ament de l’atmosf era

Retorn a la Terra de l’energia retinguda pels núvols dels gasos tòxics

25 Energia solar absorbida per la litosfera i la biosfera Gasos d’efecte hivernacle: vapor d’aigua, CO2, metà, CFC, òxid nitrós…

Un desastre natural és aquell fenomen de la natura conseqüència del dinamisme que caracteritza el nostre planeta: una erupció volcànica, un terratrèmol, un tornado, un aiguat, una allau, etc. Però hem de tenir present que els denominats desastres naturals ho són en la mesura que afecten les persones i els seus béns.

Energia emesa per l’escalfament de la litosfera

L’efecte hivernacle és un fenomen natural que per ell mateix no és una amenaça per a la vida de la Terra, al contrari: gràcies a aquest fenomen la temperatura de la Terra és perfecta per a la vida. Però l’augment de les emissions de gasos per part dels humans han provocat un augment del diòxid de carboni a l’atmosfera i, per tant, han accentuat l’efecte hivernacle provocant un escalfament excessiu del planeta.

desforestació 4.4.

capa d’ozó 4.2.

La capa d’ozó és una capa formada per gas ozó, situada a les altes zones de l’atmosfera i que actua com a filtre dels raigs ultraviolats procedents del Sol, els quals són perjudicials per als éssers vius.

La desforestació consisteix en la pèrdua de la capa forestal del planeta i es produeix amb molta intensitat en els boscos tropicals i equatorials. Les causes principals d’aquest fenomen són la tala d’arbres i l’explotació forestal.

AC T I V I TAT S

Unitat 1

26

La Terra: un espai per a tothom

El medi natural: una font de recursos

Llegeix el text següent i respon les qüestions que trobaràs al final:

Defineix el concepte de recurs natural i explica quin criteri s’empra per classificar-lo.

1.33.

A

llò que esdevé a la Terra, esdevé, també, als fills de la Terra. Quan els homes escupen a la Terra, s’escupen ells mateixos. Nosaltres sabem que la Terra no pertany als homes, sinó que l’home pertany a la Terra. Això ho sabem molt bé. Totes les coses estan unides entre elles, com la sang que uneix una mateixa família. [...] Considerarem la possibilitat que l’home blanc ens compri la terra. Però el meu poble pregunta: què és el que vol l’home blanc? Com es pot comprar el cel, o l’escalfor de la terra, o la velocitat de l’antílop? Com us podem vendre aquestes coses, i com podreu comprar-les? [...] Si nosaltres no posseïm la frescor de l’aire, ni la lluïssor de l’aigua, com ens ho podreu comprar? Missatge del Gran Cabdill Seattle al President dels EUA l’any 1855

a) Escriu quines són les idees principals del text. b) Comenta quines relacions es poden establir entre el contingut d’aquest text i el corresponent a l’apartat 1 d’aquesta unitat. Escriu si les afirmacions següents són certes o falses. Les afirmacions que són falses reescriu-les correctament: a) La vida es pot desenvolupar en qualsevol lloc del planeta Terra. b) La Terra és l’escenari i el recurs per a les activitats humanes. c) L’ecologia estudia les relacions entre els éssers vius i la humanitat. d) Un bioma és una regió natural que es defineix a partir del clima i de la vegetació.

1.34.

1.35.

1.36. TREBALL COOPERATIU. En grups de tres o quatre persones, feu una petita investigació sobre l’ús de les energies renovables a la vostra població: si s’utilitzen o no; en el cas que s’utilitzin, quines energies renovables s’utilitzen i amb quins usos en concret, etc. Us podeu adreçar a l’ajuntament per obtenir informació. Posteriorment, elaboreu un breu informe per escrit.

Justifica l’afirmació següent tot citant alguns exemples: «Els països desenvolupats són els principals consumidors de recursos no renovables».

1.37.

Relaciona adequadament els conceptes de les dues columnes: combustible fòssil • • urani reserves abundants • • ferro construcció d’edificis • • petroli contaminació radioactiva • • gas natural

1.38.

La transformació del medi i del paisatge Observa les fotografies següents (pàgina 26 i 27)i indica de quin tipus de paisatge es tracta en cada cas:

1.39.

A

C

Escriu si les afirmacions següents són certes o falses. Les afirmacions que són falses reescriu-les correctament: a) L’efecte hivernacle natural és positiu per al desenvolupament de la vida a la Terra. b) Un augment important de la temperatura del nostre planeta a causa de l’efecte hivernacle és positiu perquè suposa un estalvi de calefacció. c) L’activitat industrial és una de les causes principals de l’emissió de CO2 a l’atmosfera. d) Tots els països estan d’acord a reduir les emissions de gasos a l’atmosfera.

1.42.

AC T I V I TAT S

B

1.43. TREBALL COOPERATIU. En grups de tres o quatre persones, elaboreu un cartell o bé un tríptic sobre la contaminació atmosfèrica on constin les causes principals i propostes per reduir-la. Cal que presenteu la informació d’una manera impactant, amb algun eslògan que cridi l’atenció. D

Busca una imatge d’un paisatge que t’agradi. Pot ser una postal o bé una fotografia d’alguna revista o catàleg d’una agència de viatges. Retalla-la i enganxa-la en una cartolina, i fes-hi constar les dades del lloc i la data. A continuació, en un full a part fes una descripció del paisatge triat. Posteriorment, cada alumne podria fer una exposició per a tota la classe del paisatge que hagi triat.

1.40.

1.44.JOC DE SIMULACIÓ. Imagineu-vos que als afores de la

vostra població hi ha uns terrenys municipals destinats a la construcció d’un poliesportiu. Una empresa multinacional els vol comprar per instal·lar-hi una indústria química que podria emetre gasos contaminants. L’alcalde o alcaldessa convoca una reunió amb totes les parts afectades per discutir el tema i prendre una decisió. Repartiu-vos els diferents papers i prepareu cada un de vosaltres la vostra argumentació –segons el paper corresponent– i presenteu-la a la resta de companys i companyes. Els assistents a la reunió són els següents: representants de l’empresa multinacional, alcalde o alcaldessa, regidor o regidora d’esports, membres d’una associació ecologista, pagesos i pageses, veïns i veïnes de la població afectada, i secretari o secretària de l’ajuntament que modera i recull els acords per escrit.

La natura incontrolable Busca a la premsa informació sobre algun desastre natural com, per exemple, el tsunami que el desembre de 2004 afectà el Sud-est asiàtic o l’huracà Katrina, que l’agost de 2005 devastà la ciutat de Nova Orleans. Elabora un breu article explicant-hi els fets i il·lustra’l amb fotografies. 1.45.

Els problemes mediambientals Elabora un resum sobre aquelles activitats humanes que provoquen les emissions més perjudicials de gasos a l’atmosfera. 1.41.

27

A C T I V I T A T S d ’ a va l u a c i ó

Unitat 1 1. Defineix i explica les característiques principals del concepte biosfera. 2. Explica què són els recursos naturals i com es classifiquen. Cita alguns exemples. 3. Enumera els principals avantatges i inconvenients de cada una de les energies que s’obtenen dels re-

cursos naturals següents: petroli, radiació solar, gas natural i combustibles nuclears. 4. Recopila quatre fotografies de paisatges diferents (paisatge industrial, paisatge urbà, paisatge rural i

paisatge de les comunicacions i els transports). Després d’indicar a quin tipus de paisatge correspon cada fotografia, tria’n una i descriu el paisatge que s’hi observa. 5. Explica les principals causes i conseqüències del fenomen de la pluja àcida. 6. Defineix els conceptes següents: ecosistema, paisatge, sostenibilitat i desforestació. 7. Explica per què és tan difícil que tots els països es posin d’acord a l’hora de prendre decisions sobre la

reducció de les emissions de gasos a l’atmosfera. 8. Enumera quatre mesures que es puguin aplicar per reduir l’impacte de les activitats humanes sobre

el medi natural. 28

9. Indica quins són els desastres naturals més freqüents a Catalunya i explica quina relació tenen amb el

clima mediterrani. 10. Consideres que tots els països afectats per desastres naturals poden aplicar les mateixes mesures de

prevenció? Raona la teva resposta.

Bosc cremat (Bages).

Conseqüències del tsunami de l’any 2004 a l’i lla Kho Phi Phi (Tailàndia).

Dossier

Unitat 1

Els espais s t i g e t o r p s l natura El creixement de la població i l’impacte de les activitats humanes sobre el medi han provocat una dràstica reducció dels espais naturals en tot el planeta. Des de principis del segle XX, la preocupació per la conservació d’aquests espais ha anat augmentant, especialment a partir dels anys seixanta i setanta amb l’aparició del moviment ecologista, que ha reivindicat –entre altres aspectes– la necessitat d’establir mesures per a la seva conservació. En conseqüència, en molts països s’han creat institucions especialitzades en la gestió del medi ambient (ministeris, departaments…) que també s’ocupen de la creació de lleis i normatives adreçades a la protecció dels espais naturals.

Agulles d’Amitges (2 638 m), al Parc Nacional d’Aigüestortes (Pallars Sobirà).

Dossier

Unitat 1

Els espais naturals a Espanya i a Catalunya Espanya va ser un dels primers països europeus amb una llei específica sobre espais naturals: es tracta de la Llei de parcs nacionals de 1916. Al cap de dos anys, es va declarar el primer parc nacional espanyol: l’antic parc nacional de Las Montañas de Covadonga, que actualment forma part del Parc Nacional dels Picos de Europa. El 1989 es va aprovar la Llei de conservació dels espais naturals i de la flora i la fauna silvestres, que va establir les normes de conservació d’aquests espais, així com les institucions responsables de la seva gestió. Parc Nacional dels Picos de Europa (Cantàbria, Castella i Lleó, Astúries).

Parc Nacional de l’arxipèlag de Cabrera, Mallorca (Illes Balears).

Mapa dels parcs nacionals d’Espanya. Picos de Europa

Ordesa i Mont Perdut Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Illes Atlàntiques de Galícia

Cabañeros Tablas de Daimiel

Parc Nacional del Teide, a l’illa de Tenerife (Illes Canàries). Doñana

Arxipèlag de Cabrera

Parc Nacional de Doñana (Andalusia).

Sierra Nevada

Timanfaya Caldera de Taburiente Teide Garajonay

0

80

160 km

A Catalunya, la Generalitat ha adoptat diverses mesures per a la protecció i conservació dels espais naturals que estan concretades en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), que va ser aprovat el 1992 i que estableix la classificació dels espais naturals en quatre tipus: Parc nacional: consisteix en un territori extens on no es pot desenvolupar cap activitat d’explotació dels seus recursos naturals. Parc natural: consisteix en un territori d’una extensió molt variable on es permet el desenvolupament d’activitats econòmiques compatibles amb la conservació dels seus valors naturals. Paratge natural d’interès nacional: consisteix en un territori d’extensió mitjana o reduïda que es caracteritza per la seva singularitat i per les activitats que s’hi desenvolupen, les quals s’han de limitar als usos tradicionals compatibles amb la conservació del paisatge. Reserva natural: consisteix en un territori d’extensió reduïda, però d’alt interès científic, on es desenvolupen tasques de caràcter científic i l’accés és restringit. Generalment, la declaració d’espai natural protegit es fa amb la finalitat de conservar els seus ecosistemes naturals.

F R A N Ç A Alt Pirineu

uer aP alla r es a

L’Albera el Segre

No g

a

G

l

Cap de Creus Aiguamolls de l’Empordà

Cadí-Moixeró

la

Nogu

Ó

ANDORRA

r el Te

era Ribag o

rçan a

Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

el Segre

el T er

Illes Medes

el Ter

A

Montseny

el

Se gr e

Sant Llorenç de Munt i l’Obac Montserrat

la

dera Tor

br

eg

ncolí Fra

el F o i x

at

Delta del Llobregat

R T E I D M E

e

l’E

el L l o

ia

no

l’A

el

Serra del Montsant

el Gaià

Vall de Poblet

A

R

el Fluv ià

Zona volcànica de la Garrotxa

el Llobreg at

Així doncs, les mesures de protecció dels espais naturals pretenen aconseguir l’equilibri entre la conservació del patrimoni natural i l’ús racional dels recursos per part de la població que habita aquestes zones. Finalment, cal recordar que, a més d’unes normes que en regulin clarament els usos, els espais naturals també necessiten la dotació de recursos suficients per poder aplicar els plans de protecció. Els Ports

br

R M A

R

À

N

I A

Espais naturals Parc nacional Parc natural

Delta de l’Ebre

Paratge natural d’interès nacional Reserva natural Reserva marina

Mapa dels espais naturals de Catalunya.

0

50 km

Unitat 1

Dossier

2 t a Unit La ciutat

32

Tot i que les primeres ciutats van aparèixer fa milers d’anys, avui encara ens costa definir el concepte ciutat. Al llarg dels anys, arreu del món, hi han anat sorgint aglomeracions de població, és a dir, grans ciutats. Actualment, la tendència és que les ciutats creixin en nombre, població i superfície. Les ciutats no són totes iguals. Són diferents entre elles, i la seva estructura interna és molt variada. Els barris, els carrers i la manera de fer de la població que hi viu són diferents segons els països. Cal tenir present que les ciutats no estan aïllades, sinó que mantenen una relació estreta amb el seu entorn. Finalment, cal recordar que cada dia, quan la ciutat es desperta, s’obre un nou repte: afrontar amb èxit cada un dels problemes que comporta el desenvolupament de la vida urbana.

Bangalore (Ín

PARAULES CLAU poblament urbà ciutat funcions urbanes àrees urbanes xarxa urbana àrees metropolitanes conurbacions megalòpolis problemes urbans Quart Món

Londres (Regne Unit).

d

S¯usah (Tunísia

).

dia).

OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Definir el concepte ciutat. 2. Localitzar les grans àrees urbanes del món. 3. Descriure les principals funcions urbanes i les característiques de les àrees on es desenvolupen. 4. Identificar les relacions que s’estableixen entre la ciutat i el territori que l’envolta.

5. Indicar algunes característiques de les xarxes urbanes de Catalunya. 6. Resumir els principals problemes de les grans ciutats.

33

Unitat 2 1. La població i el territori: espai rural, espai urbà

PARAULES CLAU poblament urbà

La manera com la població s’estableix en el territori es denomina poblament. Hi ha diversos tipus de poblament. En l’actualitat, el tipus de poblament més estès i en constant creixement és el poblament urbà. Font 1. Poblament rural concentrat (Montpalau, Segarra).

Font 2. Poblament rural dispers (Aramaio, País Basc).

Font 3. Poblament rural aïllat (El Montseny, Vallès Oriental).

Font 4. Poblament urbà (Lleida, Segrià).

34

A C T I V I T A T S 2.1. Digues a quin sector productiu corresponen les activitats econòmiques que es desenvolupen al poblament rural. 2.2. On penses que hi ha més densitat de població, al poblament rural

o al poblament urbà? 2.3. En quin tipus de poblament hi ha més presència del medi natural?

SABIES QUE...? Segons l’ONU, l’any 2007 va ser el primer any de la història en què hi va haver més persones vivint en àrees urbanes que al camp.

VOCABULA

2. El concepte de ciutat

RI

Concentrar. Reunir en un mateix punt.

El poblament urbà es denomina ciutat. Però com es pot definir què és pròpiament una ciutat? Hi ha dos aspectes que es poden considerar característics de totes les ciutats. En primer lloc, el fet que s’hi concentra* una quantitat important de població. En segon lloc, les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen solen correspondre al sector terciari o dels serveis, com, per exemple, el comerç. En conseqüència, es pot definir la ciutat com una aglomeració* de població on predominen les activitats terciàries.

Aglomeració. Conjunt de persones aplegades en una massa compacta.

PARAULES CLAU ciutat

35

Font 5. A l’esquerra, zona comercial de la ciutat de Lleida (Segrià). A la dreta, estació de tren de París (França). 2.4. Quines activitats econòmiques es poden observar en les fotografies? Font 6. Les deu ciutats més poblades de Catalunya Barcelona

1 593 075 hab. Tarragona

A C T I V I T A T S 128 152 hab.

l’Hospitalet de Llobregat

252 884 hab. Lleida

124 709 hab.

Badalona

218 553 hab. Sta. Coloma de Gramenet

118 129 hab.

Sabadell

196 971 hab. Mataró

116 698 hab.

Terrassa

194 947 hab. Reus

99 505 hab.

Font: Institut d’Estadística de Catalunya (2006).

2.5. Observa la taula i digues en quina comarca es localitza cada una de les deu ciutats.

2.6. Enumera altres activitats eco-

nòmiques que es puguin considerar característiques de la ciutat. 2.7. Quins criteris s’utilitzen per definir el concepte de ciutat?

Unitat 2 3. Cap a un món de ciutats

VOCABULA

Font: ONU, Nova York, 1995. Dades per a la Conferència Hàbitat II (1996).

El poblament urbà, a gran part del món, ha anat augmentant al llarg del temps i aquesta tendència no sembla que s’hagi d’aturar a curt termini. És per això que es pot afirmar que la proliferació* d’aquest tipus de poblament ens durà cap a un món de ciutats.

RI

Proliferació. Creixement ràpid d’una cosa. Constatar. Comprovar una cosa.

Font 7. Evolució de la població mundial resident en àrees urbanes.

(Població en %)

2.8. Descriu la informació que proporciona el gràfic.

100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Àfrica

Àsia 1970

Europa 1995

Amèrica Llatina

EUA

2025

36

Tot i que el creixement de la població urbana és general al món, es pot constatar* que, actualment, el poblament urbà en els països en via de desenvolupament augmenta més que en els països desenvolupats. Aquesta diferència s’explica, bàsicament, per dos factors. En primer lloc, el creixement natural de la població és més elevat als països del Tercer Món. En segon lloc, en aquests països encara es continuen produint processos de migració camp–ciutat a causa dels desequilibris socioeconòmics. La concentració de serveis a les ciutats fa que els nuclis urbans continuïn actuant com a focus d’atracció per a la població.

Font 8. Carrer comercial, a Lagos (Nigèria).

Moscou (Rússia)

Londres (Regne Unit) París (França)

Nova York (EUA)

Seül (Corea)

Istanbul (Turquia)

Tòquio (Japó)

Pequín (Xina) Teheran (Iran) Nova Delhi (Índia) Dacca Xangai (Bangla Desh) (Xina) Karachi (Pakistan)

Los Angeles (EUA) El Caire (Egipte)

Osaka (Japó)

Ciutat de Mèxic (Mèxic) Calcuta Bombai (Índia) (Índia)

Manila (Filipines)

Lagos (Nigèria)

Jakarta (Indonèsia)

Buenos Aires (Argentina)

0

2 500

5 000 km

Font 9. Les ciutats més poblades del món en milions de persones. 2.9. Observa el mapa i fes les activitats següents:

a) Ordena els continents segons el nombre de ciutats més poblades que tingui cada un. b) Elabora una llista amb els noms de totes les ciutats que hi ha en el mapa i indica quines pertanyen a països desenvolupats i quines a països en via de desenvolupament.

A C T I V I T A T S 2.10. Quins són els factors que expliquen l’increment

del món urbà en els països en via de desenvolupament? 2.11. Digues dues causes concretes que justifiquin les

migracions camp–ciutat en els països en via de desenvolupament? 2.12. En els països desenvolupats, actualment, ja no es

produeixen les migracions camp–ciutat, però s’hi dóna un altre tipus de migració. Sabries dir quin és? 2.13. Esmenta tres tipus de serveis que siguin atractius per a la població i que ofereixin les grans ciutats.

37

Font: ONU, Nova York (2004).

Rio de Janeiro (Brasil) São Paulo (Brasil)

Unitat 2 4. La ciutat per dins: funcions i àrees urbanes

PARAULES CLAU

A les ciutats, s’hi realitzen diverses activitats de caràcter econòmic, polític, social i cultural. Aquestes activitats permeten definir les funcions urbanes i les zones concretes de la ciutat, denominades àrees urbanes, on es desenvolupen aquestes activitats.

funcions urbanes àrees urbanes

VOCABULA

4.1. Les funcions urbanes En la majoria de ciutats, malgrat les diferències que existeixen entre elles, s’hi poden identificar les funcions següents:

RI

Mercaderia. Producte destinat a ser comprat o venut.

38 Font 10. Carrer de Sant Miquel, a Palma de Mallorca (Illes Balears).

Font 11. Passeig de la Castellana, a Madrid (Com. Madrid).

Funció comercial. La funció comercial és una funció característica de la ciutat des de l’Antiguitat i es basa en l’intercanvi de mercaderies*.

Funció administrativa o de gestió. Aquesta funció està molt diversificada, ja que pot estar vinculada al món de la producció (assegurances, finances, etc.) o bé a l’àmbit de les institucions polítiques (ajuntament, govern autonòmic, govern central).

Font 12. Barri de Montigalà, a Badalona (Barcelonès).

Font 13. Barri del Raval, a Barcelona (Barcelonès).

Funció residencial. La funció residencial és una funció característica de la ciutat des de l’Antiguitat i està estretament lligada a la gent que hi habita. La funció residencial ocupa la major part del sòl urbà i presenta realitats molt diverses en funció de les característiques socioeconòmiques.

Font 14. Festa Major de la Mercè, a Barcelona (Barcelonès).

Font 15. Polígon industrial de Berga (Berguedà).

Funció cultural i d’oci. Aquesta funció està lligada als interessos culturals de la població; per tant, la ciutat n’és el marc idoni. Comprèn museus, biblioteques, espectacles, esports i oci en general.

Funció industrial. Aquesta funció és clarament residual en l’actualitat, ja que l’elevat preu del sòl i els problemes mediambientals han fet que les indústries tradicionals es concentrin en polígons industrials a la perifèria urbana.

4.2. Les àrees urbanes Les funcions urbanes es concentren amb més intensitat en unes zones de la ciutat que en unes altres. Això permet diferenciar àrees urbanes amb característiques concretes segons quina sigui la funció o funcions que s’hi desenvolupen de manera predominant. A les denominades àrees centrals terciàries o CBD (Central Bussiness District) sovint coincideixen les funcions comercial i administrativa. Estan ubicades en el centre geogràfic de la ciutat o bé en barris de nova creació. Solen ser zones ben comunicades amb la resta de l’espai urbà. Cal destacar la proliferació de grans centres comercials que constitueixen espais urbans característics de l’actualitat on, a part de comprar, es poden realitzar activitats de lleure. Les àrees residencials presenten una marcada diversitat relacionada amb els diferents nivells de renda de la població. Així, es poden trobar des de barris residencials amb tota mena de serveis i ben comunicats, fins a barris caracteritzats per edificacions de poca qualitat i amb mancances de serveis bàsics. Cal remarcar que actualment en algunes ciutats es produeix una degradació progressiva del centre històric que a la llarga pot comportar un deteriorament de les condicions de vida de la gent que hi viu.

39

Font 16. La Défense de París (França). 2.14. Descriu les principals característiques de

l’àrea urbana que hi ha en la fotografia.

A C T I V I T A T S 2.15. Hi ha ciutats que es caracteritzen pel predomini d’una funció urbana concreta. Cita tres exemples de ciutats que siguin conegudes per una funció predominant i explica quina és aquesta funció. 2.16. Enumera alguns dels serveis bàsics que ha de tenir qualsevol zona residencial.

2.17. Indica en quina àrea urbana es pot trobar més concentració de cada un d’aquests serveis: a) botigues, b) museus, c) entitats bancàries, d) habitatges. 2.18. Explica amb paraules teves quina és la diferència entre funcions urbanes i àrees urbanes.

Unitat 2 5. La ciutat per fora: les relacions amb el territori La ciutat no desenvolupa la seves funcions i activitats tancada en ella mateixa, sinó que estableix relacions amb el territori que l’envolta. La seva influència arriba a altres ciutats o pobles propers, els quals utilitzen els seus serveis i, a la vegada, li proporcionen allò que la ciutat necessita i no pot produir per ella mateixa.

5.1. Les xarxes urbanes

40

L’existència de les relacions entre ciutat i territori dóna lloc a la creació de xarxes urbanes. Una xarxa urbana és el conjunt de ciutats d’un territori que mantenen entre elles relacions intenses que es manifesten a través dels moviments de població, de mercaderies o d’informació. La xarxa de transports i comunicacions és el suport físic d’aquestes relacions ciutat–territori. Com que les ciutats són diferents tant en grandària com en la quantitat de serveis que ofereixen, dins de cada xarxa urbana unes ciutats són més importants que d’altres. En conseqüència, es pot plantejar l’existència d’una jerarquia urbana*. Dins d’aquesta jerarquia es poden diferenciar ciutats que tenen influència sobre una comarca sencera i que solen denominar-se capitals de comarca. En un nivell superior es troben les ciutats que influeixen sobre diverses comarques anomenades ciutats regionals i, finalment, hi ha les ciutats que constitueixen centres de poder econòmic i polític en l’àmbit mundial i que es poden denominar centres nacionals o mundials. F

R

A

N

Ç

Font 17. Vista parcial de la megalòpoli de la costa est dels Estats Units.

A

Vielha

PARAULES CLAU ANDORRA Sort

Pont de Suert

la Seu d’Urgell

Puigcerdà

Tremp

xarxa urbana àrees metropolitanes conurbacions megalòpolis

Figueres

Berga Girona

Solsona Vic Balaguer

VOCABULA

RI

Cervera Lleida

Mataró Igualada

Valls el Vendrell Reus

Vilanova i la Geltrú

Tarragona

M

Gandesa Tortosa

Barcelona

r M a

e

d

e i t

r r

à

n

i

a

Nodes de mobilitat laboral de primer ordre

Amposta

Nodes de mobilitat laboral de segon ordre 0

50 km

Fluxos de mobilitat laboral

Jerarquia urbana. Sistema d’ordenació de les ciutats d’un territori d’acord amb la seva població i amb les seves funcions urbanes.

Font 18. Àrees d’influència de les ciutats catalanes segons la mobilitat laboral. 2.19. Digues quines són les principals ciutats catalanes segons la seva àrea d’influència.

5.2. Les aglomeracions urbanes El creixement continuat de les ciutats i els avenços en els transports han fet que l’espai urbà s’hagi anat estenent pel territori. Així s’han format grans aglomeracions urbanes que, segons les seves característiques concretes, es poden classificar en tres tipus diferents: • Les àrees metropolitanes, que solen constar d’una ciutat central i d’una sèrie de nuclis de població propers amb els quals s’ha creat una certa continuïtat de l’espai urbà i una xarxa estable de relacions. Un exemple d’àrea metropolitana a Catalunya és l’àrea metropolitana de Barcelona. • Les conurbacions, que estan formades per diverses grans ciutats que a causa de llur creixement han fet desaparèixer l’espai rural que les separava. Un exemple de conurbació és el sistema urbà format per les ciutats de Rotterdam, l’Haia, Amsterdam i Utrecht, als Països Baixos. • Les megalòpolis, que són aglomeracions urbanes encara més extenses que les conurbacions i estan formades per grans ciutats i les seves corresponents àrees metropolitanes. La megalòpoli més gran del món està situada a la costa est dels Estats Units d’Amèrica, que va des de Boston fins a Washington i que inclou Nova York i Filadèlfia. Font 19. L’àrea metropolitana de Barcelona. Castellbisbal

2.20. Indica a quines comarques correspoSant Andreu de la Barca

Corbera de Llobregat

la Palma Pallejà el Papiol de Cervelló

Barberà del Vallès Badia del Vallès Sant Cugat del Vallès

Molins de Rei

Cervelló

nen els municipis que formen l’àrea metropolitana de Barcelona.

Ripollet Cerdanyola del Vallès

Montcada i Reixac

A C T I V I T A T S

Sant Vicenç dels Horts

Begues

Castelldefels

Sant Feliu de Torrelles Santa Coloma Llobregat de Llobregat de Cervelló Sant Just Desvern Sant Joan Sant Climent Esplugues de Despí de Llobregat Llobregat Cornellà de Llobregat Viladecans Sant Boi l’Hospitalet de Llobregat de Llobregat Gavà

el Prat de Llobregat

Límits entre municipis

Santa Coloma de Gramenet

Tiana

Badalona Barcelona

Montgat

Sant Adrià de Besòs

ED MAR M

ITE

R

N RÀ

cula el nombre total de població que viu actualment a l’àrea metropolitana de Barcelona.

IA

0

2.21. Consulta l’Anuari estadístic de Catalunya (enllaç 1 del web www.espaibarcanova.cat) i cal-

2.22. Defineix el concepte de 5 km

xarxa urbana. 2.23. Per què es pot plantejar l’e-

xistència d’una jerarquia urbana? 2.24. Indica tres exemples de capitals comarcals, tres de ciutats regionals i tres de ciutats importants dins l’àmbit mundial.

SABIES QUE...?

2.25. Explica amb paraules teves

A l’àrea metropolitana de Barcelona, hi viu gairebé un terç de tota la població de Catalunya.

quina és la diferència entre àrea metropolitana, conurbació i megalòpolis.

41

Unitat 2 1975

Al llarg dels segles XIX i XX, a Catalunya la població urbana ha anat augmentant de manera constant. En aquest procés, s’hi poden diferenciar dues fases: • La primera fase correspon a les dècades del segle XIX i primera meitat del segle XX, i està relacionada amb la industrialització, procés que va atreure un nombre molt elevat de població provinent de la resta d’Espanya. • La segona fase correspon a la segona meitat del segle XX i està vinculada al desenvolupament dels serveis, sobretot, al turisme.

6.1. La xarxa urbana a Catalunya

42

La xarxa urbana catalana es caracteritza per la concentració de nuclis urbans al litoral i prelitoral. La primera aglomeració de població de Catalunya la constitueixen Barcelona, la seva àrea metropolitana i les capitals de comarca properes. La segona aglomeració la formen les ciutats de Tarragona, Reus i Valls. I, finalment, la tercera aglomeració la integren la ciutat de Girona i la seva àrea d’influència. A l’interior, la xarxa urbana és més feble; només destaquen les ciutats de Lleida i Manresa, mentre que la zona pirinenca està mancada de nuclis urbans densament poblats. En l’actualitat, cal remarcar la pèrdua de població registrada en l’àrea metropolitana de Barcelona, que cal relacionar amb la tendència contrària –de creixement urbà– que es produeix a les poblacions situades al seu voltant.

2000

Habitants 1800000 900000

75000 10000

Font 20. Evolució dels municipis urbans a Catalunya entre l’any 1900 i l’any 2000.

A C T I V I T A T S

2.26. Observa els mapes i respon les pre-

2.27. Per què hi ha una gran concentració de població al litoral i pre-

guntes següents: a) ¿En quines comarques catalanes, entre l’any 1975 i l’any 2000, ha augmentat el nombre de municipis urbans i en quines comarques ha disminuït? b) Actualment, ¿la distribució de la població urbana a Catalunya es pot considerar equilibrada? Argumenta la teva resposta.

litoral de Catalunya? 2.28. Per quins motius la zona pirinenca està mancada de nuclis urbans

densament poblats? 2.29. Quines et sembla que són les causes que expliquen la pèrdua de

població de l’àrea metropolitana de Barcelona?

Font: Censos de población y padrones de habitantes (1900–2000). Instituto Nacional de Estadística de Espanya (INE).

6. La població urbana a Catalunya

7. Els problemes de la ciutat La ciutat presenta una gran complexitat a causa de les diferents funcions que s’hi desenvolupen i de l’elevat nombre de població que hi viu. Totes les grans ciutats han d’afrontar quotidianament una sèrie de reptes o problemes urbans que cal aconseguir i resoldre per garantirne el funcionament.

PARAULES CLAU problemes urbans

7.1. L’abastament d’aigua, d’energia i d’aliments La ciutat no es pot autoabastir de tot allò que necessita. Una ciutat consumeix cada dia una gran quantitat d’aigua i d’energia per a l’ús domèstic i per a l’ús públic, com el transport, la neteja o l’enllumenat. D’altra banda, la població necessita alimentar-se. A la ciutat de Barcelona, per exemple, es consumeixen, aproximadament, 80 000 tones de carn i 700 000 tones de fruita i verdura a l’any. Font 21. Barri Gòtic de Barcelona (Barcelonès).

7.2. Els transports urbans 43

Per garantir la mobilitat de la població entre els diferents barris de la ciutat i entre aquesta i el territori proper, ha d’existir una bona xarxa de transports, especialment, de caràcter col·lectiu. En aquest sentit, cada vegada es fa més necessari desenvolupar al màxim el transport públic, ja que l’ús generalitzat del transport privat produeix problemes molt greus tant de trànsit com de contaminació acústica i atmosfèrica. També és molt convenient estendre l’ús d’energies menys contaminants renovant la xarxa d’autobusos amb vehicles que utilitzen gas natural com a combustible.

Font 22. Tramvia que uneix Sant Joan Despí i Barcelona.

7.3. L’eliminació de residus La ciutat és una gran productora de tota mena de residus, tant sòlids com líquids. En conseqüència, és necessària l’existència i el bon funcionament de xarxes de clavegueram, serveis de neteja, plantes depuradores d’aigua i de selecció i reciclatge de residus, en aquest sentit els ajuntaments estan augmentant el nombre de contenidors de recollida selectiva. Font 23. Centre de reciclatge de paper.

Unitat 2 7.4. Les bosses de pobresa Les desigualtats socioeconòmiques provoquen l’existència de les denominades bosses de pobresa o Quart Món, on es concentra la població exclosa socialment, és a dir, aquella que no compta amb els recursos mínims per sobreviure. Generalment, aquesta situació comporta la marginació social i condueix sovint a la delinqüència. Cal remarcar que, si als països rics existeix el denominat Quart Món, als països pobres l’existència de desigualtats més profundes fa que sovint al costat de les grans ciutats creixin les denominades segones ciutats, on viuen milers o milions de persones enmig de greus mancances relacionades amb l’habitatge, l’alimentació i el treball.

A

Pantà de la Boadella (Alt Empordà). C

44

Planta depuradora d’aigües residuals, a Louisiana (EUA). E

Font 24. Persona sense sostre.

PARAULES CLAU Quart Món

Mercat, a Viti Levu (Fiji).

B

Font 25. La difícil tasca de gestionar una gran ciutat. 2.30. Relaciona cada fotografia amb un dels

problemes o reptes citats en aquest apartat.

Rio de Janeiro (Brasil). D

SABIES QUE...? Un dels principals objectius fixats per l’ONU per a aquest mil·lenni és aconseguir eradicar la pobresa extrema l’any 2015.

Menjador popular del Convent de les Josefines, a Barcelona (Barcelonès). F

A C T I V I T A T S 2.31. Enumera quatre aspectes

sobre els quals caldria incidir per garantir la mobilitat de les persones a la ciutat. 2.32. ¿Penses que l’ús de la bici-

cleta a la ciutat pot fer disminuir els problemes de trànsit? Per què?

Avinguda de Diagonal, a Barcelona (Barcelonès).

2.33. Explica amb paraules teves el concepte de Quart Món.

45

El racó d’Internet Arxiu

Edició

Visualització

Preferits

Endarrere Adreça

Eines Cerca

Ajuda Preferits Vincles

http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCIÓ Tal com heu pogut comprovar a través del contingut d’aquesta unitat, el poblament urbà presenta una gran diversitat d’aspectes molt interessants i que mereixen ser tractats a fons. Certament, en la majoria de ciutats es desenvolupen activitats molt semblants, però cada ciutat té les seves característiques pròpies. En aquest sentit és especialment rellevant el patrimoni cultural específic de cada metròpolis. Tant és així, que algunes ciutats han estat considerades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Per aconseguir informació sobre aquest aspecte, paga la pena utilitzar els recursos que ens ofereix la Xarxa. TASCA Formeu grups de tres alumnes i redacteu un treball sobre ciutats considerades Patrimoni de la Humanitat. Cal que acompanyeu el text amb totes aquelles imatges que siguin necessàries. El treball, incloent-hi les imatges, no ha de tenir més de deu pàgines, i cal que l’elaboreu en format Word. També podeu exposar-lo a classe, per als vostres companys i companyes, en format PowerPoint. PROCÉS El treball ha de constar d’una introducció, de cinc apartats i d’unes conclusions. El primer i el segon apartats seran semblants en tots els treballs, però el tercer, el quart, el cinquè i el sisè seran diferents, ja que cada grup haurà triat ciutats diferents d’entre totes les ciutats que són Patrimoni de la Humanitat. A continuació us suggerim un guió. Els subapartats us poden facilitar la feina, però mai limitar-la. Per tant, podeu modificar aquest guió amb altres aspectes.

46

1. Introducció (presentació del treball) 2. Ciutats Patrimoni de la Humanitat 2.1. Criteris emprats per la UNESCO 2.2 Repercussions per a les ciutats 3. Ciutat 1 3.1. Localització i dades generals 3.2. Breu síntesi històrica 3.3. Descripció del patrimoni 4. Ciutat 2 (els mateixos subapartats anteriors) 5. Ciutat 3 (els mateixos subapartats anteriors) 6. Conclusions

UN PARELL D’ADVERTIMENTS – No escriviu mai cap paraula de la qual no conegueu el significat. – No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu.

El 1987, la ciutat de Venècia va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

RECURSOS Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaços 2–5).

Internet

Esquema de la unitat LA CIUTAT

està formada per

és

una aglomeració de població

població urbana que

augmenta a tot el món

un lloc on es realitzen un gran nombre d’activitats terciàries

actualment creix més de pressa als països en via de desenvolupament té

una estructura interna que depèn de

les funcions urbanes

i es reflecteix en les àrees urbanes

– centrals terciàries – comercials – residencials

influència sobre el territori

problemes urbans

que dóna lloc a

– abastament d’aigua, d’energia i d’aliments – transports urbans – eliminació de residus – bosses de pobresa o Quart Món

jerarquia urbana

– capitals de comarca – ciutats regionals – centres nacionals

que es relacionen i formen xarxes urbanes

aglomeracions urbanes

– àrees metropolitanes – conurbacions – megalòpolis

47

Unitat 2

funcions urbanes 4.1.

Resum gràfic poblament urbà 1.

Una funció urbana concentra un tipus d’activitat que la determina i que és important per a la ciutat. Les funcions bàsiques són la comercial, l’administrativa o de gestió, la residencial, la cultural i d’oci, i la industrial. àrees urbanes 4.2.

48

El poblament urbà és sinònim de ciutat i actualment és el tipus de poblament més estès i en constant creixement. Les àrees urbanes són aquelles zones concretes de la ciutat que es caracteritzen per la funció o les funcions que s’hi desenvolupen de manera predominant. ciutat 2.

xarxa urbana 5.1. F

R

A

N

Ç

A

Vielha

ANDORRA Sort Pont de Suert

la Seu d’Urgell

Puigcerdà

Tremp

Figueres

Berga Girona

Solsona Vic Balaguer Cervera Lleida

Mataró Igualada

Valls el Vendrell Reus

Vilanova i la Geltrú

Tarragona

M

Gandesa Tortosa

Barcelona

r M a

d

r r

à

i

a

Nodes de mobilitat laboral de primer ordre

Amposta

Nodes de mobilitat laboral de segon ordre 0

Una ciutat és una aglomeració de població on predominen les activitats terciàries.

e

e i t

n

50 km

Fluxos de mobilitat laboral

Una xarxa urbana és el conjunt de ciutats d’un territori que mantenen entre elles relacions intenses que es manifesten a través dels moviments de població, de mercaderies o d’informació. La xarxa de transports i comunicacions és el suport físic d’aquestes relacions ciutat–territori.

àrees metropolitanes 5.2. Castellbisbal

Sant Andreu de la Barca

Corbera de Llobregat

la Palma Pallejà el Papiol de Cervelló

Barberà del Vallès Badia del Vallès Sant Cugat del Vallès

Molins de Rei

Cervelló

Ripollet Cerdanyola del Vallès

Montcada i Reixac

Sant Vicenç dels Horts

Begues

Castelldefels

Sant Feliu de Torrelles Santa Coloma Llobregat de Llobregat de Cervelló Sant Just Desvern Sant Joan Sant Climent Esplugues de Despí de Llobregat Llobregat Cornellà de Llobregat Viladecans Sant Boi l’Hospitalet de Llobregat de Llobregat Gavà

el Prat de Llobregat

Límits entre municipis

Santa Coloma de Gramenet

Tiana

Badalona Barcelona

Montgat

problemes urbans 7.

Sant Adrià de Besòs

ED MAR M

IT

R ER

0

ÀN

IA

5 km

Les àrees metropolitanes solen constar d’una ciutat central i d’una sèrie de nuclis de població propers amb els quals s’ha creat una certa continuïtat de l’espai urbà i una xarxa estable de relacions.

conurbacions 5.2.

Els problemes urbans són tots aquells problemes que té una ciutat i que cal resoldre per garantir-ne el funcionament. Aquests problemes són fruit de les diferents funcions que s’hi desenvolupen i de l’elevat nombre de població que hi viu.

49

Quart Món 7.4.

Les conurbacions estan formades per diverses grans ciutats que a causa de llur creixement han fet desaparèixer l’espai rural que les separava.

megalòpolis 5.2.

El Quart Món són bosses de pobresa on es concentra la població exclosa socialment, és a dir, aquella que no compta amb els recursos mínims per sobreviure en un país ric. Generalment, aquesta situació ve provocada per les desigualtats socioeconòmiques, comporta la marginació social i condueix sovint a la delinqüència. Les megalòpolis són aglomeracions urbanes encara més extenses que les conurbacions i estan formades per grans ciutats i les seves corresponents àrees metropolitanes.

AC T I V I TAT S

Unitat 2 La població i el territori: espai rural, espai urbà

Cap a un món de ciutats Amb l’ajut d’un atles, situa en un planisferi polític mut les poblacions següents, les quals corresponen a algunes de les ciutats més poblades del món: Lagos, Tòquio, São Paulo, Buenos Aires, El Caire, Bombai, Calcuta, Moscou, Nova York, Londres, París, Xangai, Dacca, Ciutat de Mèxic, Los Angeles, Osaka, Nova Delhi, Karachi, Rio de Janeiro i Jakarta. 2.37.

Digues a quin tipus de poblament correspon la població on vius. A continuació, argumenta la teva resposta. 2.34.

Observa la fotografia que hi ha a continuació i elabora un breu comentari d’acord amb els punts següents: • Característiques del medi físic. • Tipus de poblament. • Activitats econòmiques. • Probable localització dins de Catalunya. 2.35.

Observa aquestes dades estadístiques i respon les preguntes que hi ha a continuació: 2.38.

Percentatge de la població mundial que viu en regions urbanes de cinc milions d’habitants o més 2015 (previsió)

1975

2000

Països més desenvolupats

9,3

9,5

Països menys desenvolupats

3,2

6,3

8,5

Conjunt del món

4,8

6,9

8,7

9,9

Font: United Nations Population Information Network.

50

El concepte de ciutat 2.36. Copia i completa la taula següent sobre les diferències que hi ha entre el món rural i el món urbà: Característica Activitats econòmiques

Món rural

Món urbà

Gran part de la població treballa en activitats del sector primari.

…

…

Gairebé no hi ha presència de natura. La vegetació sol ser introduïda mitjançant tècniques de jardineria.

Les relacions socials acostumen a ser directes perquè gairebé tothom es coneix. Sol existir un fort sentiment de comunitat i els àmbits de relació són bastant reduïts.

…

Presència del medi natural

Relacions socials

Densitat de població

…

La densitat de població acostuma a ser elevada o molt elevada.

a) Quina és la tendència general en l’àmbit mundial pel que fa a l’evolució de la població urbana? b) Quin tipus de països van ser els primers a urbanitzar-se? c) En quin tipus de països creix més la població urbana? Llegeix el text següent i respon les preguntes que hi ha en la pàgina següent: 2.39.

Les forces que impulsen les migracions del camp a la ciutat l creixement demogràfic a les zones rurals supera la capacitat del sector agrícola per absorbir-lo. La inversió en aquest sector no es concentra en petites empreses amb alta densitat de mà d’obra, sinó en l’agricultura a gran escala i amb alta densitat de capital. En conseqüència, disminueixen les necessitats de mà d’obra i, per tant, augmenta l’atur i la migració a les ciutats. Com a resultat de polítiques que, en general, afavoreixen les concentracions urbanes, el nivell de serveis és més gran a les ciutats que a les zones rurals. També els salaris són més elevats a les ciutats i les poques millores que es produeixen en els transports fan que les ciutats esdevinguin més accessibles.

E

Intermón (1998).

La ciutat per dins: funcions i àrees urbanes

d) Les principals aglomeracions urbanes del món es troben totes a Europa. Copia i completa la taula següent indicant a quin tipus de ciutat, comarcal o regional, aniries per realitzar les activitats que s’esmenten: 2.44.

Activitat

Imagina’t que arribes a una gran ciutat i vols realitzar una sèrie d’activitats. Copia i completa la taula següent indicant a quina àrea urbana t’hauràs de dirigir en cada cas: 2.40.

Activitat

Àrea urbana

Comprar roba i llibres

…

Obrir un compte en un banc

…

Demanar una beca

…

Llogar un pis

…

Tipus de ciutat

– Agafar un avió per anar a la Xina.

…

– Comprar un ordinador d’última generació.

…

– Fer una consulta en un despatx d’advocats.

AC T I V I TAT S

a) Quines són, segons el text, les causes principals de les migracions camp–ciutat? b) ¿Tothom que arriba a la ciutat procedent del camp aconsegueix millorar les seves condicions de vida?

…

– Rebre tractament en un centre mèdic especialitzat en malalties tropicals.

…

– Comprar els llibres de text.

…

– Aconseguir un visat per viatjar a l’estranger.

…

– Cursar estudis de Batxillerat.

…

La població urbana a Catalunya En grups de tres o quatre persones, escolliu un barri de la vostra ciutat i realitzeu-hi un itinerari tot recollint informació sobre els aspectes següents: • Funcions urbanes que s’hi desenvolupen. • Característiques dels carrers i edificis. • Serveis socials que s’hi poden trobar. • Tipus d’activitats que s’hi organitzen. Finalment, elaboreu un informe per escrit i completeu-lo amb fotografies. 2.41. TREBALL

COOPERATIU.

La ciutat per fora: les relacions amb el territori Explica amb paraules teves els conceptes de xarxa urbana i jerarquia urbana. 2.42.

Digues si és certa o falsa cada una d’aquestes afirmacions. Després torna a escriure correctament les afirmacions falses: a) Una àrea metropolitana està formada per una ciutat central i altres poblacions properes amb les quals manté relacions estables. b) Tarragona és la principal ciutat catalana a causa de la seva àrea d’influència. c) Totes les ciutats no ofereixen el mateix nombre de serveis. 2.43.

Llegeix el text següent i respon les preguntes que hi ha a continuació: 2.45.

51

L’

estudi realitzat sobre les trucades telefòniques, els moviments diaris de residència–treball i la intensitat de trànsit, entre d’altres, permet constatar que en la jerarquia urbana de Catalunya destaca, sobretot, la presència de Barcelona com a veritable centre motor en la formació i ordenació del territori. A més de serveis bàsics, s’hi concentren activitats especialitzades que es difonen per Catalunya i, en alguns aspectes, fins i tot més enllà dels seus límits administratius. D’altra banda, Barcelona també és la principal seu del poder polític: ja que s’hi localitzen institucions com la Generalitat o el Parlament. En el nivell immediatament inferior de jerarquia, hi ha quatre ciutats que actuen com a grans pols d’atracció de les seves àrees d’influència: Tarragona, Girona, Lleida i Manresa.

a) Quins aspectes s’han estudiat per establir la jerarquia urbana a Catalunya? b) Quins aspectes de la ciutat de Barcelona influeixen més a l’hora de considerar aquesta ciutat com a nucli central del territori català?

AC T I V I TAT S

Unitat 2 Consulta l’Anuari estadístic de Catalunya i elabora una llista amb les ciutats catalanes que tinguin més de 50 000 habitants. A continuació, amb l’ajut d’un atles, situa totes aquestes ciutats en un mapa mut de Catalunya. Finalment, fes un breu comentari per escrit sobre les conclusions que es poden treure sobre la distribució d’aquestes ciutats en el territori català. 2.46.

Observa atentament el gràfic següent sobre l’evolució de la població de la ciutat de Barcelona durant els segles XIX i XX i respon les preguntes que hi ha a continuació: 2.47.

1 754 900

1 700 000

1 503 451 1 300 000 1 100 000 1 081 175 900 000 700 000

a) ¿Penses que la majoria dels ciutadans pot accedir a un habitatge digne actualment? b) Quins sectors de la població tenen més problemes per aconseguir un habitatge? c) Explica amb paraules teves què s’entén per especulació immobiliària. d) Investiga què és el moviment Okupa i quins són els seus objectius.

533 000 115 000

300 000

1999

1981

1960

1940

1920

1900

1850

1802

1877

248 943 187 657

100 000

Posa’t en contacte amb l’ajuntament de la localitat on vius i esbrina si existeixen serveis municipals que s’ocupin dels problemes relacionats amb les desigualtats socials. Amb la informació que n’obtinguis elabora’n un breu informe.

2.49.

2.50. TREBALL COOPERATIU. Tothom pot contribuir a re-

710 335

500 000

a) Quina informació ens proporciona el gràfic? b) Quins són els factors que han influït en el creixement de la població barcelonina? c) Quins són els factors que expliquen que tant Barcelona com altres ciutats dels països desenvolupats hagin perdut població a finals del segle XX?

Els problemes de la ciutat L’habitatge constitueix en l’actualitat un altre problema important a les ciutats catalanes i espanyoles en general. Llegeix el text de la columna de la dreta i respon les preguntes que hi ha a continuació: 2.48.

T

1 557 863

1 500 000

52

Article 47 de la Constitució espanyola de 1978 ots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat; els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran normes per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl per evitar l’especulació.

duir l’impacte d’alguns dels problemes urbans. Per exemple, reduint la despesa que fem d’aigua i d’energia. En grups de dues o tres persones, feu una llista amb les vostres propostes d’actuació. Després, podeu fer una posada en comú amb la resta de companys i companyes de classe, per tal d’elaborar de manera consensuada una sola llista. 2.51. JOC DE SIMULACIÓ. Una associació denominada Fem

una Ciutat Sostenible ha presentat a l’Ajuntament una proposta d’ampliació dels carrils per a bicicletes. S’ha de celebrar un ple extraordinari obert al públic on es debatrà la proposta. El debat serà molt intens, perquè hi ha altres associacions que estan en contra de la proposta: una associació considera que l’ampliació redueix l’espai per als vianants, una altra creu que es vulneren els drets dels conductors de motocicletes i automòbils, i una altra planteja que el que cal ampliar és el carril bus. Entre tota la classe distribuïu-vos els diferents papers, incorporant també els rols d’alcalde o alcadessa i el de regidor o regidora de mobilitat, i prepareu els vostres arguments per defensar les vostres posicions.

A C T I V I T A T S d ’ a va l u a c i ó

1. Defineix els conceptes següents: poblament, ciutat, àrea urbana i xarxa urbana. 2. Explica les causes que justifiquen que el creixement de la població urbana sigui més elevat als països

en via de desenvolupament que als països desenvolupats. 3. Indica si les afirmacions següents són certes o falses. Després torna a escriure correctament les afirmacions

falses. a) La funció industrial cada dia és més important a les ciutats. b) Les funcions residencial i comercial són característiques de la ciutat des de l’Antiguitat. c) Les àrees centrals terciàries o CBD només es localitzen al centre històric de les ciutats. d) Les funcions urbanes es distribueixen d’una manera heterogènia en l’espai urbà. 4. Relaciona cada un

dels conceptes següents amb la seva definició: àrea metropolitana, conurbació i megalòpolis. a) Creixement independent de dos o més nuclis urbans que arriben a perdre els seus límits. b) Grans espais urbans formats pel contacte de diverses àrees metropolitanes veïnes. c) Conjunt constituït per una ciutat central i els municipis de la seva àrea d’influència.

5. Explica les causes que justifiquen el creixement de la població urbana a Catalunya. 6. Localitza en un mapa mut les deu ciutats més poblades de Catalunya.

53 7. Anomena i explica breument els principals problemes que tenen les grans ciutats. 8. Indica quins són els principals factors que atreuen la població cap a les ciutats. 9. Observa la taula i extreu-ne conclusions: Les deu àrees urbanes més poblades del món

Àrea urbana

Població (en milions)

Àrea urbana

2015 Població (en milions)

Àrea urbana

Població (en milions)

Tòquio

26,6

Tòquio

34,4

Tòquio

35,5

Nova York

15,9

Ciutat de Mèxic

18,1

Bombai

21,9

Ciutat de Mèxic

10,7

Nova York

17,8

Ciutat de Mèxic

21,6

Osaka

9,8

São Paulo

17,1

São Paulo

20,5

São Paulo

9,6

Bombai

16,1

Nova York

19,9

Los Angeles

8,9

Xangai

13,2

Delhi

18,6

Buenos Aires

8,7

Calcuta

13,1

Xangai

17,2

Calcuta

7,9

Delhi

12,4

Calcuta

17,0

Rio de Janeiro

7,6

Buenos Aires

11,8

Dacca

16,8

Moscou

7,6

Los Angeles

11,8

Jakarta

16,8

Font: Nacions Unides (2005).

2000

1975

Dossier

Unitat 2

e l b i n e t s o s t a t u La ci El constant i ràpid creixement de les ciutats provoca un augment dels problemes ambientals (augment del consum energètic, contaminació, residus) i un augment de les desigualtats socioeconòmiques en el context de la globalització econòmica.

Com que la ciutat no és un sistema tancat i desenvolupa fortes relacions amb el seu entorn, cal que evolucionem cap a una ciutat sostenible. Una ciutat sostenible és aquella en la qual s’apliquen polítiques que equilibren la protecció del medi ambient amb un desenvolupament econòmic suficient, de tal manera que es puguin satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les necessitats de les generacions futures.

A la Universitat d’Strathclyde (Escòcia) s’han construït residències d’estudiants sostenibles a partir d’un sistema incorporat a les façanes anomenat aïllament tèrmic transparent. Amb aquest sistema s’obté calefacció natural i gran quantitat de llum solar.

Unitat 9

El concepte de ciutat sostenible es va crear a la Cimera de la Terra de les Nacions Unides, celebrada a Rio de Janeiro (1992), on es va aprovar l’Agenda 21 Local, document en el qual es concreten les directrius per a la sostenibilitat urbana. Des d’una perspectiva europea, també han estat importants les conferències sobre ciutats sostenibles celebrades a Aalborg (Dinamarca, 1994) i a Lisboa (Portugal, 1996). I, des d’una perspectiva regional catalana, cal destacar la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat que es va crear a Manresa (1997).

En conclusió, cal pensar en un nou concepte de ciutat. Cal treballar per aconseguir que les ciutats siguin sostenibles i, per tant, cal una planificació urbana que incorpori una millora en la mobilitat i en la construcció i, a la vegada, una reducció del consum d’energia i una bona gestió dels residus.

Què és la Xarxa? La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat és una associació de municipis compromesos per avançar cap a un desenvolupament sostenible. Constitueix una plataforma de cooperació i intercanvi on els municipis troben un marc adequat per discutir els seus problemes, les seves inquietuds, les seves necessitats, les seves experiències, i promoure i dur a terme projectes d’interès comú. La Xarxa es va crear el 16 de juliol de 1997 en l’assemblea constitutiva que va tenir lloc a Manresa, on 118 municipis van formalitzar la seva adhesió per decisió del Ple municipal i van aprovar la Declaració de Manresa: Municipis cap a la Sostenibilitat. Set anys més tard, en l’assemblea celebrada el 30 de març de 2004, els socis renoven els compromisos de sostenibilitat de la Xarxa amb l’anomenada Declaració de Mataró. En aquests moments, la Xarxa té associades més de 220 entitats locals catalanes, que representen el 78 % de la població total de Catalunya.

Pàrquing de bicicletes a l’Estació Central, a Amsterdam (Països Baixos). Durant la primera Conferència Mundial sobre la Bicicleta Velo Mondial, celebrada a Amsterdam el juny de l’any 2000, es va aprovar una declaració en la qual els participants proclamaren el dret de totes les persones d’anar en bicicleta quan vulguin, alhora que feien una crida als governs, als sectors econòmics i a les organitzacions perquè adoptessin mesures en aquest sentit. Unitat 2

Dossier

3 t a Unit El sector primari L’alimentació diària de les persones depèn directament o indirecta de l’agricultura, la ramaderia i la pesca, és a dir, de les anomenades activitats econòmiques primàries. Aquestes van ser les «primeres» activitats econòmiques que la humanitat va dur a terme en el moment en què la caça i la recol·lecció van esdevenir insuficients per mantenir-se.

56

PARAULES CLAU béns serveis població activa població inactiva població ocupada població desocupada sector primari agricultura ramaderia pesca aqüicultura

Mar Negra (Tur

Roquefor t (Fra

quia).

nça).

OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Distingir població activa i població inactiva. 2. Classificar la població activa segons el sector de producció. 3. Distingir explotació extensiva i explotació intensiva. 4. Conèixer els principals paisatges agraris. 5. Identificar els elements i els factors d’un paisatge agrari. 6. Conèixer les característiques de la pesca i de l’aqüicultura. 7. Comentar alguns dels problemes mediambientals del sector primari. 8. Resumir les característiques del sector primari a Catalunya.

Nigata (Japó).

57

Unitat 3 B

1. La població i les activitats econòmiques Les activitats econòmiques són el conjunt d’activitats que realitzem les persones per tal de produir, vendre i consumir béns i serveis. Les persones necessitem consumir béns i serveis per fer front a diverses necessitats que ens planteja la vida. Els béns són els productes de naturalesa material que ens serveixen per satisfer les nostres necessitats humanes, com poden ser una barra de pa o un jersei. Però algunes necessitats, com adquirir un producte en una botiga o rebre ensenyament, s’han de satisfer mitjançant un servei. Els serveis són el conjunt d’activitats econòmiques que inclou totes aquelles activitats que no pertanyen als sectors primari o secundari.

A

Font 1. Els béns i els serveis.

1.1. La població activa i la població inactiva 58

La població dedicada a produir béns i serveis s’anomena població activa. La població activa comprèn les persones que tenen edat de treballar (entre 16 i 65 anys), encara que no ho facin per impediments no desitjats (perquè no troben feina, perquè estan malaltes, etc.). La població inactiva inclou totes les persones que no treballen perquè no volen o perquè no poden, com ara els jubilats, les persones que realitzen feines de la llar, els estudiants de més de 16 anys que no treballen, les persones incapacitades per treballar, etc. Dins de la població activa, s’hi distingeix l’ocupada, la que rep un salari a canvi de la feina que fa, i la desocupada o en atur. Aquesta darrera inclou la població de 16 anys o més que està disponible per treballar i que busca la seva primera feina o que ha deixat l’activitat econòmica que realitzava.

3.1. Quina d’aquestes imatges correspon a una feina que produeix béns i quina a una activitat que ofereix serveis? Argumenta la resposta i posa un exemple de cada cas.

PARAULES CLAU béns serveis població activa població inactiva població ocupada població desocupada sector primari

1.2. L’estructura de la població activa Les activitats econòmiques que duu a terme la població activa es classifiquen en tres sectors: • El sector primari, que inclou les activitats destinades a extreure productes de la natura (l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’explotació forestal). • El sector secundari, que comprèn les activitats que transformen els productes que s’obtenen de la natura en productes elaborats (la indústria i la producció d’energia).

VOCABULA

RI

PNB (producte nacional brut) per càpita. Total del valor dels béns i serveis produïts en un estat durant un període de temps determinat, habitualment un any, dividit pel nombre dels seus habitants. Es mesura en dòlars dels EUA.

A

A

• El sector terciari, que engloba les activitats que proporcionen serveis a les persones (el comerç, l’educació, la sanitat, l’administració, les telecomunicacions, etc.). L’estructura de la població activa per sectors de producció és un dels indicadors del grau de desenvolupament d’un país. Així, per exemple, els països que tenen un percentatge molt baix de població activa dedicada al sector primari i un percentatge molt elevat de persones treballant al sector dels serveis solen ser països rics o desenvolupats. Per contra, els països que tenen un percentatge molt alt de la població activa dedicada al sector primari i un percentatge molt baix de persones ocupades al sector secundari solen ser països pobres o en via de desenvolupament. Per confirmar el grau de desenvolupament d’un país convé consultar, a més a més, altres indicadors com el PNB per càpita*. Així, els països amb un alt percentatge de població activa dedicada al sector dels serveis solen tenir un PNB per càpita alt i els països amb un alt percentatge de població activa dedicada al sector primari solen tenir un PNB per càpita molt baix.

B

C

59 Font 2. Tres activitats econòmiques diferents.

Finlàndia

Guinea Bissau

3,1%

3.2. Indica a quin sector de producció pertany l’activitat de cada fotografia.

26% 30,4% 62%

66,5% 12%

A C T I V I T A T S 3.4. Per què les activitats que des-

envolupen les persones en relació amb el camp i la pesca s’anomenen primàries? Sector primari

Sector secundari

Sector terciari

Font 3. Distribució per sectors de la població activa de Finlàndia i de Guinea Bissau. 3.3. Digues quin dels gràfics correspon a un país desenvolupat i quin dels gràfics corres-

pon a un país en via de desenvolupament. Argumenta la resposta. Després analitza si les dades de la font 4 confirmen el que reflecteixen aquests gràfics. Guinea Bissau Finlàndia

800 $ 30 300 $

Font 4. PNB per càpita en dòlars de Finlàndia i de Guinea Bissau.

3.5. Posa un exemple de persona que pertanyi al grup de població inactiva que no sigui una persona jubilada. 3.6. Si un país té 2 345 567 perso-

nes dins de la població activa i una taxa d’atur de l’11,5 %, quantes persones estan desocupades en aquest país?

Unitat 3 2. L’agricultura i la ramaderia

RECORDA

L’agricultura i la ramaderia són activitats econòmiques que pertanyen al sector primari. La finalitat principal d’aquestes activitats econòmiques és l’obtenció d’aliments, però els productes agropecuaris* també són utilitzats com a primeres matèries industrials com, per exemple, la llana per fer vestits.

L’agricultura consisteix a cultivar la terra per obtenir-ne fruits (blat, raïm, tomàquets, etc.). La ramaderia s’ocupa de criar determinades espècies animals (porcs, bens, aus, vaques, etc.) per aprofitar-ne directament la carn o altres productes derivats com, per exemple, la llet.

2.1. La localització de les zones agràries Les terres més productives del món es troben, en general, a les zones temperades i no pas a les zones tropicals o a la zona equatorial. Les raons són les següents: • Al tròpic i a l’equador les temperatures elevades, les pluges i la humitat, constants tot l’any, afavoreixen el desenvolupament de les plantes; però també afavoreixen l’aparició de males herbes, plagues i malalties. En canvi, a la zona temperada l’hivern es converteix en un plaguicida natural. • El sòl de les zones temperades és més fèrtil que el de les terres tropicals i equatorials. • Al segle XVIII, en els països de la zona temperada, es va iniciar la industrialització. Això va fer possible l’aplicació de la tecnologia i de la ciència al camp. Els pobles de la zona tropical i equatorial, per contra, durant els segles XIX i XX, van patir l’ocupació colonial europea. Els colonitzadors, en molts casos, van programar el conreu d’una sola espècie d’alta rendibilitat, com ara el conreu de cacau, de cafè, de te, etc., per tal de vendre aquests productes a les seves metròpolis.

60

Cer

cle p

olar à

PARAULES CLAU agricultura ramaderia

Font 5. Les grans zones climàtiques de la Terra. 3.7. Observa el mapa i fes les activitats: a) Escriu el nom de tres països que pertanyen a la zona temperada i tres, a la zona càlida. b) Consulta l’adreça electrònica que trobaràs en el web www.espaibarcanova.cat (enllaç 1) i informa’t del PNB per càpita i del percentatge de població activa dedicada al sector primari i secundari de cada un dels països que has citat abans. Raona quina relació hi ha entre els indicadors i la localització pel que fa a zones climàtiques de cada un d’aquests països.

rtic

Txokurdakh

Moscou

Bordeus Barcelona

Tròpic de Cànc

er

Faya-Largeau

Calabozo

Equador

Manaus

Tròpic de Capri

corn

Zona freda Zona temperada Zona càlida

Cercle polar

antàrtic

0

2000 km

2.2. Tipus d’activitats agropecuàries

VOCABULA

Segons la finalitat productiva es distingeixen dos tipus d’activitats agropecuàries: • Agricultura i ramaderia de subsistència, la producció de la qual està orientada a l’autoconsum. • Agricultura i ramaderia de mercat, la producció de la qual està orientada a la venda al mercat. Segons el sistema d’explotació es distingeixen diversos tipus d’activitats agropecuàries: • L’agricultura intensiva és l’agricultura que procura obtenir el més gran nombre possible de collites a l’any i es practica en parcel·les de terreny petites. N’és un exemple el conreu de l’arròs al sud-est asiàtic. • La ramaderia intensiva és la ramaderia que procura obtenir el màxim benefici de producció amb el mínim de temps i en un espai reduït. És la ramaderia que es realitza en estables o granges industrialitzades. • L’agricultura extensiva és l’agricultura que té com a objectiu obtenir grans quantitats de productes a un preu molt baix, es practica en grans extensions de terreny, però mai es cultiva tota la superfície possible. La part del territori que queda periòdicament sense cultivar s’anomena guaret*. En són uns bons exemples els conreus de cereals, oliveres i vinya que hi ha a l’interior de la península Ibèrica. • La ramaderia extensiva és aquella ramaderia en què els ramats pasturen en grans extensions de terra i s’alimenten d’una manera natural. Segons l’animal que s’hi cria, la ramaderia extensiva es divideix en els sectors següents: porcí, cabrum, oví i boví. En són un bon exemple els prats naturals de les planes de l’Amèrica del Nord on pastura bestiar oví i vacum.

RI

Agropecuari (de les paraules llatines agrum que vol dir ‘camp’ i de pecus que vol dir ‘bestiar’). Adjectiu que es refereix a tot allò relacionat amb les activitats agrícoles i ramaderes. Guaret. Parcel·la que es deixa sense conrear durant un període de temps i així es recupera la fertilitat del sòl.

SABIES QUE...? Només l’11 % de la superfície de les terres emergides de tot el planeta Terra està cultivada. De les gairebé 270 000 espècies de plantes que se sap que viuen a la Terra, només 3 000 són aptes per al consum humà. Tanmateix en el món solament se’n cultiven 200. Només entre 15 i 20 tenen importància econòmica. I d’aquestes últimes les tres més importants són l’arròs, el blat i el blat de moro.

Font 6. Exemples d’activitats agropecuàries. 3.8. Amb quin tipus d’agricultura i rama-

deria relaciones cada fotografia? Argumenta la resposta.

A C T I V I T A T S Ciudad Real (Castella-la Manxa).

Illa de Java (Indonèsia).

3.9. Enumera cinc aliments que

provinguin, directament o indirectament, de les activitats agropecuàries. 3.10. Quina diferència hi ha en-

tre agricultura intensiva i agricultura extensiva? 3.11. Quina forma de ramaderia

Cremona (Itàlia).

Illa de Sardenya (Itàlia).

et sembla més sostenible, la intensiva o l’extensiva? Raona la resposta.

61

Unitat 3 3. El paisatge agrari

VOCABULA

L’agricultura i la ramaderia han generat un paisatge humà concret: el paisatge agrari. A continuació analitzarem els elements, o parts que el componen, i els factors o causes que l’originen.

RI

Minifundi. Petites parcel·les de conreu. Latifundi. Grans zones de conreu. Policonreu. Sistema de conreu que consisteix a conrear en un mateix espai agrari productes molt diversos.

3.1. Els elements del paisatge agrari Els elements del paisatge agrari són quatre: la xarxa de parcel·les o forma de les unitats de conreu, el tipus de conreu, el sistema de conreu i l’hàbitat rural.

Feixa. Peça de terra de conreu en forma de terrassa, construïda amb marges de pedra seca als vessants muntanyencs.

Font 7. LES FORMES BÀSIQUES DE LES UNITATS DE CONREU SEGONS ELS LÍMITS

62 Poitou-Charentes (França).

Calatañazor (Sòria).

Bocage o camp tancat. En els climes humits, el paisatge agrari sol aparèixer tancat per bardisses verdes o petits murs. Hi predomina la petita propietat o minifundi*.

Open field o camp obert. En els climes més secs, els camps són oberts, sense límit visual. Hi predomina la gran propietat o latifundi*.

Castellfollit de la Roca (Garrotxa).

Camps d’arròs, a l’illa de Bali (Indonèsia).

Horta. A les zones on plou molt o on hi ha sistemes de regadiu (canals, pantans, rius, etc.), hi sorgeix el paisatge d’horta. L’horta es caracteritza per la regularitat dels límits que separen cada tipus d’espècie, ja que s’hi practica el policonreu*.

Bancal. En les zones muntanyoses és habitual el paisatge de bancals; és a dir, per aprofitar el terreny dels vessants de les muntanyes s’hi construeixen feixes*.

Font 8. ELS TIPUS DE CONREU DEL PAISATGE AGRARI

Camps de blat, a Oregon (EUA).

Plantació de te, a Talawakele (Sri Lanka).

Conreus herbacis. Els conreus herbacis, com el blat, l’ordi i la civada, ofereixen un paisatge monocrom, uniforme i monòton.

Conreus llenyosos. Aquests conreus sovint es localitzen en indrets d’accés difícil. La vinya, els arbres fruiters i les plantacions de cafè, te o cacau en són uns exemples.

Font 9. ELS SISTEMES DE CONREU DEL PAISATGE AGRARI

63

Camps d’alfals, a Nou Mèxic (EUA).

Conreus d’oliveres, a Jaén (Andalusia).

Conreu de regadiu. Aquest tipus de conreu necessita una aportació suplementària a l’aigua de la pluja a través d’un regatge artificial i constant.

Conreu de secà. Aquest tipus de conreu només rep l’aigua de les precipitacions naturals pròpies del clima de la zona. L’oliverar i l’ametllerar en són uns exemples.

Font 10. LES DIFERENTS FORMES DE L’HÀBITAT RURAL DEL PAISATGE AGRARI

Hostalric (Selva). Hàbitat de forma allargassada.

Prop de Moià (Bages).

Forma concentrada. Els hàbitats rurals de forma concentrada poden ser alhora de forma allargassada o de forma radial.

Forma dispersa. En aquest tipus d’hàbitat rural no existeix un nucli d’habitatges sinó que les cases estan escampades pel territori.

Unitat 3 3.2. Els factors del paisatge agrari El paisatge agrari s’origina a partir de dos tipus de factors: els factors físics i els factors humans. Els factors físics més influents són el clima, el relleu i el grau de fertilitat del sòl. Així, les planes faciliten l’agricultura extensiva i l’open field. Per contra, el relleu irregular facilita l’agricultura intensiva i el bocage. Els factors humans més decisius són la pressió demogràfica, el grau de desenvolupament econòmic, i les causes culturals i històriques. Així, per exemple, l’existència de bancals s’explica per l’augment demogràfic en determinats moments històrics en zones de relleu muntanyós. El grau de desenvolupament econòmic ajuda a explicar també determinats paisatges, per exemple, les zones que van viure la industrialització van aplicar aviat la tecnologia al camp i van augmentar-ne la productivitat.

SABIES QUE...? Si una persona sega un camp de blat de 100 m2 amb una falç, trigarà una hora; si fa la mateixa feina amb una segadora, trigarà dos minuts, i si ho fa amb una segadora-agarbadora, trigarà només 35 segons.

64

La manera de pensar d’una cultura explica també el paisatge agrari. Així, per exemple, l’absència de ramaderia en zones idònies per a la seva explotació a l’Índia és a causa de la creença hinduista de la reencarnació de les ànimes, la qual cosa ha motivat el tabú religiós de no consumir cap mena d’animal.

Font 11. Fotografia que reflecteix com es duia a terme la collita de farratge l’any 1860 al comtat d’Oxford, Anglaterra (Regne Unit).

A C T I V I T A T S 3.12. Digues, amb paraules teves, què són elements

i què són factors d’un paisatge agrari. Posa’n exemples.

3.14. Classifica en un quadre sinòptic les formes bàsiques de les unitats de conreu.

3.13. Defineix què és un latifundi i què és un mini-

3.15. Quina mena de factor explica que a l’Índia no hi

fundi.

hagi ramaderia en zones on es podria desenvolupar?

PARAULES CLAU

4. La pesca i l’aqüicultura

pesca

La pesca és una activitat econòmica que pertany al sector primari i que es basa en l’obtenció de peixos, crustacis i mol·luscs extrets directament de l’aigua dels rius, dels llacs o de la mar. Es distingeixen diversos tipus de pesca: • La pesca de subsistència o artesanal es fa a prop de la costa, sense ajuda de màquines, la producció és escassa i serveix, bàsicament, per a l’autoconsum. • La pesca de mercat o industrial té com a objectiu obtenir un gran nombre de captures* mitjançant una tecnologia avançada i infraestructures portuàries. • La pesca continental es practica en aigües dolces. • La pesca marítima es practica a la mar. Podem parlar de pesca marítima d’altura, practicada a alta mar, i de pesca marítima costanera, practicada a prop de la costa. Darrerament ha pres un gran impuls l’aqüicultura.

VOCABULA

RI

Captura. Quantitat de peix o marisc que s’extreu del mar o de les aigües continentals mitjançant la pesca.

Font 12. A l’esquerra, Kàtmandu (Nepal). A la dreta, Alaska (EUA). 3.16. Observa les fotografies i respon les

preguntes següents: a) En quina fotografia es pot veure una activitat pesquera de subsistència i en quina una activitat pesquera orientada al mercat? b) Quina de les dues formes de pesca és continental i quina és marítima? Per què?

65

Font 13. Producció pesquera mundial i la seva evolució.

Producció pesquera mundial (captures en milions de tones)

Captures

1998

Pesca continental 8,1 Pesca marítima 79,6 Total de la pesca mundial 87,7

1999

2000

2001

2002

2003

8,5 85,2 93,7

8,7 86,8 95,5

8,7 84,2 92,9

8,7 84,5 93,2

9,0 81,3 90,3

Evolució de la producció pesquera mundial (1950–2003)

Total captures

1950

1970

1980

1990

2000

2003

19,2

65,2

71,9

97,8

95,5

90,3

1 672

3 692

4 434

5 963

6 070

6 301

(en milions de tones)

Població mundial (en milions de persones)

Font: Reelaboració de dades extretes de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) (2006).

3.17. Observa les taules i respon les pre-

guntes següents: a) Quin tipus de pesca té una producció més important en l’àmbit mundial, la marítima o la continental? Per què? b) Quina tendència presenta l’evolució del nombre de captures en els darrers anys? Quina pot ser-ne la causa? c) ¿L’evolució del nombre de captures és proporcional a l’evolució del nombre de persones que viuen a la Terra? Argumenta la resposta.

Unitat 3 4.1. La pesca marítima A diferència de les activitats agropecuàries, la pesca marítima no és una activitat econòmica productiva, es limita a la depredació directa dels recursos naturals que hi ha a la mar. La pesca marítima es practica des de la Prehistòria, però no és una activitat que hagi variat massa d’aleshores ençà, només ha canviat l’eficàcia dels sistemes de captura. Aquesta eficàcia ve donada per tres tipus d’avenços: • La grandària dels vaixells, la qual cosa permet que cada vegada els pescadors puguin anar a pescar més lluny de la costa. • La millora dels aparells de detecció i captura de peixos. • La possibilitat de conservar les captures a través de sistemes frigorífics.

SABIES QUE...? Les zones oceàniques més riques de vida es troben a la vora dels continents, a la zona de la plataforma continental. En canvi, a més de 200 metres de profunditat, la llum solar gairebé ja no hi arriba i la vida orgànica esdevé molt difícil.

Pacífic nord-oriental (34 426)

66

Atlàntic nord-occidental (2 430)

Atlàntic nordoriental (11 711)

Atlàntic centre-occidental (1 894)

Atlàntic centreoriental (3 285)

Mediterrània (1 837)

Pacífic nordoccidental (3 046)

Pacífic centre-oriental (1 936)

Pacífic centreoccidental (11 657) Oceà Índic (10 137)

Pacífic sud-oriental (11 151)

Atlàntic sud-occidental (2 166)

Atlàntic sud-oriental (1 737)

Pacífic sud-occidental (800)

0

2000 km

Grans zones de pesca

Les àrees marítimes de pesca del món estan dividides en 14 zones (vegeu font 14). Dins de cada zona, la pesca és més abundant allà on les aigües són menys profundes.

4.2. L’aqüicultura L’increment de captures de peix en els últims anys ha fet plantejar seriosament la idea que cal deixar temps a la mar perquè regeneri les espècies animals i vegetals si no es vol que els recursos marins s’exhaureixin del tot. Així doncs, l’aqüicultura es presenta com un ajut per reduir l’impacte de les captures en els oceans i com una alternativa interessant al sistema de depredació dels recursos marins.

Font 14. Les grans zones pesqueres del món el 2004 amb les xifres totals de pesca en milers de tones. 3.18. Observa el mapa i respon les preguntes següents: a) Quina és la zona de la qual s’extreuen més captures? b) Quins països et sembla que poden ser grans productors de peix capturat?

PARAULES CLAU aqüicultura

Pacífic centreoriental (1 936)

L’aqüicultura és un sistema de cria i engreix de plantes i d’animals aquàtics que es realitza en instal·lacions especials, anomenades piscifactories, o bé en granges situades en el medi natural. Es practica en aigües dolces i en aigües marines. Actualment, s’hi crien peixos, mol·luscs i crustacis, i s’hi conreen algues. En els darrers anys hi ha hagut un augment de la producció del sector de l’aqüicultura, fins al punt que la producció mundial d’aquesta activitat econòmica ha estat molt superior al creixement demogràfic mundial. S’ha passat d’un subministrament per càpita de 0,7 quilos l’any 1970 a 6,4 quilos l’any 2002. Font 15. Granja marina, al Delta de l’Ebre (Baix Ebre). Tendències en la producció mundial de l’aqüicultura: principals grups d’espècies (milions de tones) 30 peixos mol·luscs 25 plantes aquàtiques 20 crustacis altres animals aquàtics 15 10 5 0 1970

1974

1978

1982

1986

1990

1994

1998

2002

El 20 % del peix consumit a Espanya és procedent de vivers

L

’augment de consum de peix i l’exhauriment dels caladors naturals han impulsat l’aqüicultura a Espanya fins a convertir-la en un pròsper sector que proveeix prop del 20 % de la demanda, és a dir: de cada 10 quilos consumits, dos són de criança controlada, encara que les xifres inclouen també el musclo, la sípia i altres productes de mar i de riu. Sense comptar musclos, ostres, cloïsses i escopinyes, només quatre espècies «de criança», com les anomenen els productors, arriben a una elevada quota de mercat: són l’orada, el llobarro i la truita, amb el 95 %, i el turbot, amb el 60 %. Cap altra espècie arriba al 5 %, encara que les previsions del sector, amb un creixement anual del 8 %, mostren un canvi radical. ANTONIO MADRILEJOS, en El Periódico (10 de febrer de 2006).

A C T I V I T A T S 3.20. Digues, amb paraules teves, quina diferència hi ha entre pes-

ca de subsistència i de mercat, i entre pesca continental i marítima. 3.21. Busca exemples d’espècies de pesca d’altura i de pesca cos-

tanera. 3.22. Què és l’aqüicultura? Quina és la causa de l’impuls que està

prenent aquesta activitat del sector primari en els darrers anys?

Font: FAO (2006).

Productor

2000

2002

(milers de tones)

(milers de tones)

Xina Índia Indonèsia Japó Bangla Desh Tailàndia Noruega Xile Vietnam Estats Units

24 580,7 1 942,2 788,5 762,8 657,1 738,2 491,2 391,6 510,6 456,0

27 767,3 2 191,7 914,1 828,4 786,6 644,9 553,9 545,7 518,5 497,3

Total parcial dels deu països Resta del món Total

31 318,8 4 177,5 35 496,3

35 248,4 4 550,2 39 798,6

Font 16. L’aqüicultura a Espanya i al món. 3.19. Respon les preguntes i fes les activitats següents:

a) Descriu la informació que et proporciona el gràfic, la que et proporciona la taula i la que et proporciona el text. b) Quines afirmacions de l’apartat 4.2. refermen les diverses dades exposades en aquesta font? c) En un planisferi mut pinta els deu principals països amb més producció d’aqüicultura. Després digues en quin continent es concentra la producció més elevada d’aqüicultura. d) Quins tipus de peix dels que es consumeixen a Espanya provenen principalment de l’aqüicultura? e) L’aqüicultura, a Espanya, ¿tendeix a augmentar o a disminuir? ¿Segueix la tendència de l’aqüicultura mundial?

Font: Reelaboració de dades extretes de la FAO (2004).

Els deu països amb més producció d’aqüicultura

67

Unitat 3 5. Activitats primàries que agredeixen el medi ambient El desboscament del paisatge natural va ser la primera activitat humana que va alterar el medi ambient. Aquest procés de tala d’arbres per treballar noves terres de conreu ha durat milers d’anys. En els dos darrers segles, el desboscament s’ha accelerat i avui dia ja comença a ser preocupant. Un altre problema que sorgeix de les activitats del sector primari és la degradació dels sòls i la vegetació a causa de l’ús abusiu de fertilitzants químics, herbicides i plaguicides. A més, quan plou aquests productes, que poden presentar un cert grau de toxicitat, són arrossegats fins als rius i llacs i en provoquen la contaminació de les aigües.

SABIES QUE...? Durant molts anys es va utilitzar un plaguicida anomenat DDT, fins que se’n va prohibir l’ús perquè, malgrat la seva eficàcia, es va demostrar que atacava el sistema nerviós central, el fetge i també es va descobrir que tenia efectes cancerígens per a les persones.

Font 17. Aigües del riu Don contaminades, a prop de Doncaster, a Anglaterra (Regne Unit).

68

El sector agrícola cada vegada consumeix més aigua necessària per a la irrigació de les grans extensions de conreu. Això està produint una sobreexplotació dels recursos hídrics, la qual cosa pot provocar l’escassetat o, fins i tot, la mancança d’aigua en determinades zones. El sector ramader, en concret la ramaderia intensiva, també agredeix el medi ambient. Un dels problemes més coneguts és el de l’excés de purins. Els purins són els excrements dels porcs diluïts amb l’aigua i els detergents que s’utilitzen per netejar les granges. La seva composició contamina l’aire, l’aigua i el sòl. Per pal·liar el problema i mantenir l’equilibri dels paisatges naturals, la Unió Europea recomana que els ramaders tinguin com a màxim entre 20 i 40 porcs per hectàrea. L’aqüicultura també presenta problemes mediambientals. D’una banda, els residus de les granges marines s’escampen pels voltants d’aquestes gàbies contaminant l’entorn. D’altra banda, l’engreix d’algunes espècies precisa d’un pinso elaborat a partir de grans quantitats d’altres peixos. Per exemple, per aconseguir una tonyina d’un quilo calen 15 quilos de seitó. Així, per aconseguir una espècie concreta de granja marina se n’exhaureixen d’altres del medi natural.

A C T I V I T A T S 3.23. Enumera els principals problemes mediambientals derivats de les activitats del sector primari. 3.24. Explica, amb paraules teves, què és un fertilitzant, un herbicida i un plaguicida. Si cal, busca les paraules en el diccionari. 3.25. Què vol dir «exhaurir una espècie»? 3.26. Vés a www.espaibarcanova.cat (enllaç 2), consulta el web indicat i elabora un breu informe sobre els problemes que generen els purins a l’aigua, a la terra i a l’aire, i les solucions que es proposen per evitar-los.

6. El sector primari a Catalunya Només l’1,5 % de la població activa de Catalunya es dedica al sector primari. Algunes de les activitats del sector primari es distribueixen pel territori català de la manera següent: el 29 % està dedicat a l’agricultura, el 44 % a l’explotació forestal i el 14,2 % a les pastures de muntanya. Pel que fa al sector agrari, a Catalunya, hi predomina l’extensió mitjana i petita de les explotacions i el seu caràcter familiar. La majoria dels conreus són herbacis (farratges, cereals i hortalisses). Quant als conreus llenyosos, hi destaquen els conreus de secà (vinya, olivera) i els conreus de regadiu (arbres fruiters). Pel que fa al sector ramader, hi preval la cria del porc i les granges d’aviram altament tecnificades. La carn de porc produïda a Catalunya representa el 37 % del total espanyol. La pesca és un sector en recessió, ja que fa anys que disminueix el nombre de tones de peix capturades com a conseqüència de l’exhauriment dels caladors. En els caladors hi ha menys quantitat d’exemplars perquè el volum de captures és superior al ritme natural de reproducció dels peixos que hi habiten. Darrerament, en canvi, la producció de l’aqüicultura marina s’ha incrementat. Evolució de la ramaderia catalana (2003)

boví oví cabrum porcí aviram conills

(en tones)

cereals llegums farratge tubercles hortalisses cítrics fruita dolça fruita seca vinya olivera conreus industrials

1 346 628 6 657 3 437 284 75 850 405 906 145 954 1 026 039 31 062 487 564 142 098 13 098

Font: Reelaboració de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) (2006).

Captures de pesca i producció d’aqüicultura (2000–2004)

(en milers de caps de bestiar)

1989

1995

2003

577 430 965 148 63 678 3 825 292 37 012 278 873

668 683 860 401 46 426 4 390 484 40 106 344 495

595 968 710 710 75 017 6 173 188 42 640 376 769

Sector

Producció agrícola catalana (2004)

Font: Reelaboració de dades de l’IDESCAT (2006).

(en tones)

pesca aqüicultura

2000

2004

5 100 44 673

4 263 33 681,3

Font: Reelaboració de dades de l’IDESCAT (2006).

Font 18. L’agricultura, la ramaderia i la pesca a Catalunya. 3.27. Observa les taules, respon les preguntes i fes les

A C T I V I T A T S 3.28. Identifica les idees principals del text de l’apartat 6 i ela-

bora’n un esquema. 3.29. Vés a www.espaibarcanova.cat (enllaç 3), consulta el web indicat i fes les activitats següents:

a) Compara la població activa del sector primari a Catalunya amb la d’Espanya i la de la Unió Europea, i digues què et sembla que poden indicar les diferències que hi observes. b) Digues quin lloc ocupa el PIB per càpita a Catalunya en comparació amb el conjunt d’Espanya i el de la Unió Europea.

activitats següents: a) Quins són els cinc principals conreus de Catalunya segons la seva producció? Escriu-los en ordre. b) Escriu un exemple de cada un dels cinc tipus de conreu que has mencionat en la resposta de la pregunta anterior. Per exemple: el blat és un cereal. c) A què està destinat el farratge? d) Descriu l’evolució de la ramaderia a Catalunya d’acord amb els indicadors de la taula «Evolució de la ramaderia catalana (2003)». e) Quin és el sector principal de la ramaderia catalana? Quin problema mediambiental pot produir? f ) Descriu l’evolució de les captures de pesca de l’aqüicultura a Catalunya.

69

Unitat 3 7. Els paisatges agraris de Catalunya Els paisatges agraris de Catalunya són diversos i han estat condicionats per factors físics (relleu, clima i proximitat de l’aigua) i factors històrics. Des de l’època romana, les propietats agràries del territori català han estat de mides mitjanes. A l’època medieval, aquestes propietats es van anar organitzant al voltant del mas o masia, un dels primers elements del paisatge agrari català. La masia ha estat, i és sovint encara, centre d’explotació i habitatge dels propietaris o dels masovers*. Del segle XVIII ençà, els cultius de les masies han tendit a especialitzar-se en el producte que més s’ha adaptat a les condicions de cada lloc i a la demanda del mercat dels nuclis urbans. Aquesta especialització explica en bona part el seu paisatge. En els darrers cinquanta anys, amb la introducció de la mecanització al camp, l’especialització s’ha accentuat.

7.1. Els paisatges agraris de la Catalunya humida

70

La Catalunya humida es correspon amb les zones que reben més de 600 mm de pluja anual. Comprèn el Pirineu, el Prepirineu, i les zones d’alta i mitjana muntanya. Les espècies cultivades, gràcies a l’abundor de la pluja, poden prescindir del regatge artificial. Amb tot, darrerament se’n reforça la productivitat amb el rec per aspersió, ja que així s’aconsegueix triplicar-ne el rendiment. Dins d’aquesta zona humida també hi és present el típic paisatge de camp tancat o bocage.

Font 19. Masia, a Agullana (Alt Empordà).

VOCABULA

RI

Masover. Persona que, amb contracte d’arrendament o de parceria, explota un mas o masia, propietat d’una altra persona, i que hi acostuma a residir. Borda. Petita edificació situada en un prat de dalla per guardar l’herba segada quan s’ha assecat. Farratges. Plantes verdes destinades a l’alimentació del bestiar. Les principals plantes farratgeres són lleguminoses (alfals, veça, trèvol, etc.) i gramínies (civada, blat de moro, etc.).

Font 20. ELS PRINCIPALS PAISATGES AGRARIS DE LA CATALUNYA HUMIDA

Arfa ( Alt Urgell). Prat de dalla. Conreu d’herba en zones humides. L’herba és dallada dos o tres cops l’any i quan s’asseca s’emmagatzema a les bordes*. L’herba d’aquest tipus de conreu es destina al bestiar.

Conreu de blat de moro, a la plana d’en Bas (Garrotxa).

Parc Nacional d’Aigüestortes (Pallars Sobirà).

Camp de farratges*. Pel que fa a aquest tipus de camp, hi destaca el conreu de blat de moro, que ocupa actualment 36 385 ha. Se sembra a la primavera i es cull a l’estiu. Resisteix poc el fred.

Prat natural. A les zones més altes de Catalunya, hi trobem l’explotació del prat natural lligat a l’explotació ramadera.

VOCABULA

RI

7.2. Els paisatges agraris de la Catalunya seca A grans trets, el riu Llobregat i el seu afluent el Cardener estableixen la línia divisòria entre la Catalunya humida, al nord, i la Catalunya seca, al sud. Aquesta última comprèn el territori català que rep menys de 600 mm de pluja anuals. A la Catalunya seca, s’hi troben els conreus tradicionals mediterranis.

Denominació d’origen. Denominació d’un país, d’una regió, comarca o localitat, que designa un producte que n’és originari i que es distingeix per una sèrie de qualitats concretes que l’identifiquen. Aigües freàtiques. Aigües subterrànies que es poden extreure mitjançant pous i altres sistemes.

Font 21. ELS PRINCIPALS PAISATGES AGRARIS DE LA CATALUNYA SECA

La Múnia (Alt Penedès).

Camp de blat a l’Armentera (Alt Empordà).

Les Borges Blanques (Garrigues).

Vinya. Encara que la vinya domina el paisatge agrari d’algunes comarques, com és el cas del Penedès i el Priorat, es troba arreu de la Catalunya seca. Això explica que hi hagi onze denominacions d’origen* catalanes relatives al vi. La vinya resisteix força bé la sequedat de l’estiu. Cal esporgarla a l’hivern i tractar-la amb plaguicides durant la primavera. La verema té lloc al setembre. Forma grans extensions de monocultiu que ofereixen paisatges molt diferents segons les estacions.

Camp de cereals. El conreu de cereals ocupa a Catalunya el 42 % de la superfície cultivada. L’ordi i el blat són les espècies més abundants. El paisatge cerealístic sol conformar camps oberts i monòtons. La sembra s’efectua a la tardor o a l’hivern, un cop s’ha llaurat el terreny. No s’ha de treballar més fins a la sega de l’estiu. Aquest paisatge domina sobretot les comarques de la Noguera, la Segarra, l’Urgell i el Segrià.

Camp d’oliveres. Aquest tipus de camp ocupa a Catalunya un 13 % de la superfície cultivada i és present sobretot a les comarques del sud de Catalunya (Baix Camp, Terra Alta, Ribera d’Ebre, etc.). Cal podar l’olivera un cop l’any i fumigar-la amb plaguicides. Quant a la 71o a collita –que es realitza a final de la tardor començament d’hivern– cal llaurar el camp tres cops l’any arran de tronc.

7.3. Altres paisatges agraris A C T I V I T A T S En el territori català, s’hi troben també altres paisatges agraris: • Arbres fruiters. Els arbres fruiters ocupen el 15 % de la superfície cultivada. N’hi ha de dos tipus: els de fruita seca (ametllers, nogueres, avellaners…) i els de fruita dolça (presseguers, pomers, etc.). • Conreus nous. Darrerament s’han incorporat al paisatge agrari català el conreu del girasol , i el de les flors i plantes ornamentals. Aquestes darreres s’han concentrat a la comarca del Maresme i estan desenvolupant un paisatge blanc caracteritzat per l’extensió dels hivernacles. Per treballar aquest tipus de conreu cal molta mà d’obra, la qual cosa és un estímul per a l’arribada d’immigració procedent de l’àrea subsahariana. • Hortes de regadiu. Llevat de la zona del baix Segre, beneficiada per la construcció de canals de regatge, ocupa a Catalunya un espai limitat a la vora dels rius o als indrets amb abundor d’aigües freàtiques*. Els espais més amplis es troben al delta de l’Ebre, on es cultiva l’arròs, i al delta del Llobregat. El paisatge de les hortes es distingeix per la seva geometrització i el cultiu d’espècies de temporada (carxofa, enciams, escaroles, tomàquets, albergínies, etc.). L’horta precisa atencions gairebé diàries.

3.30. Elabora un quadre sinòptic amb el

contingut que t’hem exposat en aquest apartat i que es tituli «Els paisatges agraris de Catalunya». 3.31. Consulta l’adreça d’Internet del Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca que trobaràs en el web www.espai barcanova.cat (enllaç 4) i identifica algunes de les comarques on més predominen els paisatges agraris corresponents als conreus següents: cereals, farratges, fruiters, flors, fruita seca, horta, olivera i vinya. 3.32. Busca a Internet imatges dels paisatges agraris de Catalunya, classifica’ls i descriu-los tot indicant-hi algunes de les feines que comporten els seus conreus.

El racó d’Internet Arxiu

Edició

Visualització

Preferits

Endarrere Adreça

Eines Cerca

Ajuda Preferits Vincles

http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCIÓ El coneixement de la producció agrícola i ramadera al món en general i en el nostre entorn en particular és important, ja que, de l’evolució d’aquestes activitats econòmiques, en depèn l’alimentació i la lluita contra la fam al món. Per això us proposem que l’estudieu amb deteniment tant en l’àmbit mundial com en l’àmbit català. TASCA Proposem la redacció d’un treball centrat en la producció agrària al món i a Catalunya des de l’any 2000 fins a l’actualitat. Aquest treball el podeu fer individualment o en grup. Cal que acompanyeu el text amb totes aquelles imatges, quadres estadístics i gràfics que us ajudin a justificar allò que expliqueu. El treball, incloent-hi les imatges, no ha de tenir més de deu pà- Collita d’arròs, a l’illa de Honshu (Japó). gines, i cal que l’elaboreu en format Word. També podeu exposar-lo a classe en format PowerPoint. PROCÉS

72

El treball ha de tenir tres parts. A continuació us en suggerim un guió: 1. La producció agrària al món 1.1. L’evolució de la producció de cereals i els principals països productors 1.2. L’evolució de la producció de blat de moro i els principals països productors 1.3. L’evolució de la producció d’arròs i els principals països productors 2. La producció ramadera al món 2.1. Evolució de la producció de carn de boví i porcí 2.2. Evolució de la producció de carn d’oví i pollastre 2.3. Conclusió: els tipus de ramaderia més importants al món 3. El sector primari a Catalunya 3.1. Les principals comarques productores de porcí, oví i avícola 3.2. Els purins: principals comarques que han de vigilar aquest contaminant 3.3. Els esculls marítims artificials: què són i quants n’hi ha a la costa catalana

Els subapartats us poden facilitar la feina, però mai limitar-la. Per tant, podeu modificar aquest guió afegint altres apartats o subapartats. UN PARELL D’ADVERTIMENTS – No escriviu mai cap paraula de la qual no conegueu el significat. – No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu. RECURSOS Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaços 5–9). Internet

Esquema de la unitat LA POBLACIÓ D’UN PAÍS de 16 anys o més és divideix en

població inactiva

el sector primari

població activa

que segons la seva distribució és un

que treballa en

indicador del grau de desenvolupament

el sector secundari

que planteja

que és

problemes mediambientals

un conjunt d’activitats econòmiques

el sector terciari

73

relacionades amb

l’agricultura

la ramaderia

que crea

que pot ser

que pot ser

el paisatge agrari

– intensiva – extensiva

– intensiva – extensiva

que té

causat per

elements

factors

– unitats de conreu – tipus de conreu – sistemes de conreu – formes d’hàbitat rural

– físics: clima, relleu, sòl – humans: pressió demogràfica, desenvolupament, cultura, història

la pesca

que es divideix en diversos sectors

que es divideix en diversos tipus

porcí oví boví cabrum aviram

– de subsistència – de mercat – continental – marítima – aqüicultura

Unitat 3 població inactiva 1.1.

Resum gràfic béns 1.

La població inactiva inclou totes les persones que no treballen perquè no volen o perquè no poden, com ara els jubilats, les persones que realitzen feines de la llar, els estudiants de més de 16 anys que no treballen, les persones incapacitades per treballar, etc. Els béns són els productes de naturalesa material que ens serveixen per satisfer les nostres necessitats humanes, com poden ser una barra de pa o un jersei.

població ocupada 1.1.

serveis 1.

74

Els serveis són el conjunt d’activitats econòmiques que inclou totes aquelles activitats que no pertanyen als sectors primari o secundari.

La població ocupada pertany a la població activa i és la que rep un salari a canvi de la feina que fa.

població desocupada 1.1.

població activa 1.1.

La població activa és la població dedicada a produir béns i serveis, i comprèn les persones que tenen edat de treballar (entre 16 i 65 anys), encara que no ho facin per impediments no desitjats (perquè no troben feina, perquè estan malaltes, etc.).

La població desocupada o en atur pertany a la població activa i inclou la població de 16 anys o més que està disponible per treballar i que busca la seva primera feina o que ha deixat l’activitat econòmica que realitzava.

ramaderia 2.

sector primari 1.2.

La ramaderia és una activitat econòmica que pertany al sector primari i s’ocupa de criar determinades espècies animals (porcs, bens, aus, vaques, etc.) per aprofitar-ne directament la carn o altres productes derivats com, per exemple, la llet. El sector primari inclou les activitats econòmiques destinades a extreure productes de la natura (l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’explotació forestal).

pesca 4.

75 agricultura 2.

La pesca és una activitat econòmica que pertany al sector primari i que es basa en l’obtenció de peixos, crustacis i mol·luscs extrets directament de l’aigua dels rius, dels llacs o de la mar. aqüicultura 4.2.

L’agricultura és una activitat econòmica que pertany al sector primari i consisteix a cultivar la terra per obtenirne fruits (blat, raïm, tomàquets, etc.).

L’aqüicultura és un sistema de cria i engreix de plantes i d’animals aquàtics que es realitza en instal·lacions especials, anomenades piscifactories, o bé en granges situades en el medi natural. Es practica en aigües dolces i en aigües marines. Actualment, s’hi crien peixos, mol·luscs i crustacis, i s’hi conreen algues.

76

La població i les activitats econòmiques Llegeix aquest text detingudament i després fes les activitats que hi ha a continuació:

3.33.

L

a Clara, el dijous, per esmorzar es va menjar un entrepà de pernil i després es va beure un got de llet. Va agafar la cartera i va baixar al carrer. Poc després pujà en un autobús urbà per desplaçar-se fins a l’escola. Va rebre tres classes: matemàtiques, educació física i ciències socials. En acabat, anà al menjador de l’escola, on un cambrer i una cambrera li van servir dos plats i les postres. Havent dinat, no es va trobar gaire bé i li va venir molt mal de cap. Un professor de l’escola l’acompanyà en taxi a casa seva. La seva mare la va dur de seguida a la consulta de la metgessa del centre d’atenció primària del barri. Aquesta li recomanà de fer dieta i li receptà unes pastilles que, tornant cap a casa, va comprar a la farmàcia. El divendres, la Clara ja es trobava bé, però encara tenia una mica de febre. Va agafar un llibre per llegir una estona, després va dibuixar en un bloc gros amb carbonet i, més tard, va mirar una pel·lícula de vídeo.

a) Enumera tots els béns i serveis que va utilitzar la Clara el dijous i el divendres. b) Digues a quin sector de producció pertanyen totes les persones que duen a terme les activitats econòmiques que s’expliquen en aquest text. A continuació tens dues llistes d’expressions anomenades respectivament caps i cues. Relaciona els caps de la primera llista amb les cues corresponents de manera que n’obtinguis frases amb sentit: Caps 1. La població de 16 anys o més, des del punt de vista laboral,… 2. La població activa… 3. La població inactiva… 4. La població ocupada… 5. La població desocupada… Cues a) …és la població de 16 anys o més que està disponible per treballar i que busca la seva primera feina o que ha deixat l’activitat econòmica que realitzava. 3.34.

b) …és aquella part de la població de 16 anys o més que no treballa perquè no vol o perquè no pot. c) …inclou totes aquelles persones que tenen edat de treballar (entre 16 anys i 65 anys), encara que no ho facin per impediments no desitjats. d) …es divideix en població activa i inactiva. e) …és la població de 16 anys o més que treballa per compte d’un altre a canvi d’un sou o per compte propi. 3.35. A partir de les dades d’aquest text respon les preguntes que hi ha a continuació:

E

n primer lloc, les dones africanes són reproductores, no únicament en el sentit biològic del mot, sinó també en l’àmbit domèstic, on tenen la responsabilitat de l’alimentació, la neteja i el funcionament general de la unitat familiar. […] En segon lloc, les dones africanes que viuen en les àrees rurals són productores. Les dones de les zones rurals d’Àfrica són les més grans productores de conreus per a l’alimentació, i també contribueixen al treball en els conreus per a l’exportació i a la producció d’aliments per vendre per compte propi. […] En tercer lloc, les dones són les organitzadores de les comunitats. […] Se’ls pot demanar, per exemple, que arreglin els forats de les carreteres i els camins, que eliminin les deixalles de les àrees comunals i que contribueixin als projectes de la comunitat, com ara la construcció i el manteniment de dispensaris i escoles. HAZAEL BARRET: Women in Africa (text adaptat).

a) ¿Es pot afirmar que la situació de les dones és justa en relació amb la dels homes, a l’Àfrica? Per què? b) Quines causes et sembla que poden explicar la situació descrita en el text? Observa la taula i després respon les preguntes de la pàgina següent:

3.36.

Taxa d’atur a Catalunya (2001–2004) (en %)

Anys

Homes

Dones

Total

2001 2002 2003 2004 2005

6,5 7,6 8,0 7,8 5,8

11,7 13,6 13,0 12,3 8,4

8,6 10,1 10 9,7 7,0

Font: IDESCAT (2006).

AC T I V I TAT S

Unitat 3

El paisatge agrari Classifica correctament, en dues columnes encapçalades amb els títols «Elements del paisatge agrari» i «Factors del paisatge agrari», les paraules següents: minifundi, història, clima, hàbitat, xarxa parcel·lària, pressió demogràfica, relleu, fertilitat dels sòls, latifundi, open field, grau de desenvolupament econòmic, bocage, secà, cultura, tipus de conreu. 3.38.

L’agricultura i la ramaderia Fes una descripció de la fotografia 1 i de la fotografia 2 a partir dels elements del paisatge agrari següents: • Open field o bocage. • Conreu herbaci o llenyós. • Conreu de secà o de regadiu. • Hàbitat rural de forma dispersa o concentrada. 3.39.

Observa les fotografies A i B i comenta de quin tipus d’activitats agropecuàries es tracta: • Activitats agropecuàries intensives o extensives. • Activitats agropecuàries de subsistència o orientades al mercat. Argumenta les respostes. 3.37.

A

AC T I V I TAT S

a) Explica a què es refereix la taula i posa algun exemple que la faci entenedora. b) Els homes i les dones, a Catalunya, ¿tenen la mateixa taxa d’ocupació? Identifica les semblances i les diferències de la informació de la taula. c) Quines raons et sembla que poden explicar el fet que les dones catalanes tinguin un tant per cent d’atur superior al dels homes?

1

77

Shropshire, a Anglaterra (Gran Bretanya). B

Jharkhand (Índia).

Jaén (Andalusia). 2

Prop de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

AC T I V I TAT S

Unitat 3 La pesca i l’aqüicultura

Activitats primàries que agredeixen el medi ambient

Observa les taules de més avall i després respon les preguntes següents: a) Quina és la tendència general en els països europeus pel que fa a l’evolució de la quantitat de captures de pesca entre els anys 2000 i 2003? Quina penses que pot ser la raó? b) Descriu l’evolució de la producció d’aqüicultura a Europa. c) Compara l’evolució de la quantitat de captures de pesca i l’evolució de l’aqüicultura a Espanya, França i Noruega. Tenen la mateixa tendència? 3.40.

Explica quins són els problemes o agressions que les activitats primàries comporten o poden comportar en l’equilibri mediambiental. 3.41.

El sector primari a Catalunya Observa la taula següent i després respon les preguntes que hi ha a continuació:

3.42.

Captures totals a les llotges catalanes (en quilos)

2001

2002

2003

30 1 534 205 748 99 1 070 703 276 302 2 699 2 000 496 218 191 156

30 1 511 211 740 94 1 109 671 356 310 2 687 2 001 518 225 193 150

29 1 442 224 690 96 883 699 282 270 2749 2 145 464 222 202 145

26 1 031 261 636 74 840 694 266 283 2 544 2 002 524 163 209 122

2003

Llançà 779 87,25 Port de la Selva 1 938 786,05 Roses 4 605 291,50 l’Escala 1 664 170,60 Palamós 1 378 805,73 Sant Feliu de Guíxols 440 511,40 Blanes 1 915 601,72 Arenys de Mar 2 709 756,90 Mataró 150 042,20 Barcelona 2 832 526,77 Vilanova i la Geltrú 3 304 074,60 Torredembarra 97 728,05 Tarragona 3 255 812,64 Cambrils 1 882 347,12 l’Ametlla de Mar 2 373 261,81 l’Ampolla 267 828,98 Deltebre 225 381,11 Sant Carles de la Ràpita 3 526 807,24 Les Cases de l’Alcanar 224 268,16 TOTAL 33 572 879,83

2004

%

704 997,17 1 591 760,42 3 537 895,45 1 361 529,80 1 316 279,19 722 810,30 2 400 001,98 3 203 358,00 117 955,60 2 655 241,89 3 097 218,55 89 312,61 3 824 090,15 2 250 709,22 2 763 263,41 300 264,99 292 935,81

-9,60 -17,90 -23,18 -18,19 -4,53 64,08 25,29 18,22 -21,39 -6,26 -6,26 -8,61 17,45 19,57 16,43 12,11 29,97

3 239 133,98

-8,16

212 518,59 33 681 277,11

-5,24 0,32

Producció en centres d’aqüicultura per països i períodes (en 1 000 tones de pes viu)

República Txeca Dinamarca Alemanya Grècia Espanya França Irlanda Itàlia Països Baixos Polònia Finlàndia Regne Unit Noruega

1993

1996

2000

2003

20 40 70 33 126 277 30 166 71 19 18 69 164

18 42 83 40 232 286 35 189 100 28 18 110 322

19 44 66 95 312 267 51 217 75 36 16 152 491

20 35 74 100 313 246 – 139 67 35 13 – 582

Font: Instituto Nacional de Estadística (2006).

78

Bèlgica Dinamarca Alemanya Regne Unit Grècia Espanya França Irlanda Itàlia Noruega Islàndia Països Baixos Polònia Portugal Finlàndia

2000

Font: Instituto Nacional de Estadística (2006).

(en 1 000 tones de pes viu)

a) Localitza en un mapa mut de Catalunya els ports esmentats en la taula. b) Quins són els ports que no presenten una disminució de la quantitat de captures? Escriu el nom de cada un d’aquests ports i, al costat, el nom de la comarca a la qual pertanyen. c) Què pots deduir sobre l’evolució de l’explotació pesquera dels ports catalans a partir de la informació d’aquesta font? d) Quins factors expliquen l’evolució detectada en la pregunta anterior? e) Quines mesures penses que s’haurien de prendre per evitar aquesta evolució?

Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (2006).

Ports

Captures continentals i marines per països i períodes

ples. 2. Digues a quin sector de producció pertanyen les ocupacions següents i argumenta la teva resposta:

pescador, metgessa, pagès, mestra, controlador de qualitat en una fàbrica d’aliments, venedora, fabricant de cotxes, jutge, embotellador en una cadena de muntatge, mossa d’esquadra. 3. Observa cada una de les fotografies i descriu-les a partir dels quatre elements del paisatge agrari que

hem estudiat: • Les formes bàsiques de les unitats de conreu segons els límits. • Els tipus de conreu. • Els sistemes de conreu. B • Les formes de l’hàbitat. C

A

A C T I V I T A T S d ’ a va l u a c i ó

1. Digues amb paraules teves quina diferència hi ha entre població activa i població inactiva. Posa’n exem-

Encinas Reales (Còrdova).

79 Shropshire, a A nglaterra (Regne

Unit).

4. Digues quina de les fotografies és una explotació intensiva i quina és extensiva. Argumenta la resposta.

B

C A

Michigan (EUA).

Pirineus Atlàn

tics (França).

Java (Indonèsia

).

5. Exposa alguns dels problemes medioambientals derivats directament de les activitats del sector pri-

mari. 6. Descriu a grans trets les característiques del sector primari a Catalunya.

Dossier

Unitat 3

L’anàlisi e g t a s i a p l e d Fer una anàlisi consisteix a examinar les diferents parts que constitueixen un tot. Analitzar un paisatge consisteix, doncs, a destriar els elements que el componen. Per fer l’anàlisi d’un paisatge has de seguir els tres passos següents: a) Identificació dels elements visuals. b) Representació gràfica del paisatge. c) Identificació de la naturalesa dels elements, classificació i determinació de les causes.

ELEMENTS VISUALS

ELS COLORS DOMINANTS

LES LÍNIES PRINCIPALS

El color ens parla de la naturalesa d’un paisatge i, fins i tot, de l’estació de l’any. El color groc, per exemple, pot indicar un camp de blat a l’estiu, o el verd, el mateix camp a la primavera, etc. En el paisatge que analitzem (vegeu pàgina següent), els colors dominants són el blau, el blanc, el verd i sobretot el groc.

Tot paisatge té unes línies dominants: l’horitzó, la corba d’una platja, una cruïlla de camins, el curs d’un riu, etc. Fixa’t que en el paisatge que analitzem (vegeu imatge 1 de la pàgina següent), les línies dominants són l’horitzó, la separació nítida entre conreus i bosc i les direccions de les espigues.

ELS PUNTS FORTS

LES FORMES O ELS VOLUMS DOMINANTS

Les línies dominants solen conduir a diversos punts anomenats forts. És on inconscientment s’adreça la nostra mirada. En la imatge 2 de la pàgina següent els punts forts estan marcats amb una creu.

Les línies principals organitzen formes o volums. En el paisatge que hem posat d’exemple les formes dominants són els rectangles formats pels conreus i el cel, a més del triangle que forma el bosc amb la línia de separació del blat (vegeu imatge 3 pàgina següent).

La representació gràfica del paisatge No es tracta de fer un dibuix artístic, sinó de simplificar els elements en un croquis. En el cas d’una fotografia, has de sobreposar un paper de calcar a la imatge, traçar les línies dominants i dibuixar els detalls principals. Després marques els punts forts, i finalment dibuixes els elements aïllats que siguin significatius. No s’hi han de representar detalls, sinó només el que és essencial. Es poden utilitzar colors: el groc per als conreus, el marró per a les muntanyes, el verd per a les construccions, etc.

X

X

Imatge 1.

X

Imatge 2.

C

C

C

C

C

C

C

B

B

B

B

B

A

C

U

U

U

U

A

A

A

U

U

U

U

U

U

U

U

U

U

U

U

U

U

U

U

U

U

U

U

U

Imatge 3.

Imatge 4.

Identificació de la naturalesa dels elements, classificació i determinació de les causes L’últim pas consisteix a identificar el tipus d’elements per tal de classificar el paisatge. Per fer-ho és aconsellable posar al damunt de la fotografia que s’ha d’analitzar una quadrícula feta en paper de calcar. Un cop posada aquesta quadrícula al damunt de la fotografia, escriu dins de cada casella el símbol d’allò que s’hi veu (vegeu imatge 4). Si hi ha cases o altres construccions, o bé pals elèctrics en un paisatge predominantment natural, els pots identificar com a elements humans, encara que només ocupin una part de la casella. Després de fer aquesta operació, has d’omplir una fitxa similar a la que hi ha a continuació. Així podràs saber si, en el paisatge que analitzes, hi predominen els elements humans o els naturals. Tipus d’elements del paisatge analitzat Elements naturals Cel Bosc/arbres Vegetació baixa Sòls sense vegetació Total elements naturals

Símbols C B V S …

Elements humans Edificis/poblament Conreus Carreteres/ camins Altres Total elements humans

Símbols E U R A …

Per acabar, un cop vist el nombre d’elements, es classifica el paisatge en natural o en humanitzat i es comenta posant una atenció especial en els factors i les causes. Així, per exemple, el paisatge que estem analitzant és fonamentalment humà, hi predomina el conreu de secà i la forma de camp obert o open field. Com a conclusió del comentari, pots explicar quines serien les teves sensacions emotives si poguessis veure directament el paisatge. Així, per exemple, podries dir que el paisatge que estem analitzant et produeix una sensació de monotonia. Unitat 3

Dossier

4 t a Unit L’activitat industrial

82

El planeta Terra ens ofereix els recursos que ens calen per poder realitzar les nostres activitats. Alguns d’aquests recursos, però, no els podem utilitzar tal com els trobem a la natura; en aquests casos els hem de transformar. D’aquest procés de transformació, se n’encarrega la indústria, la qual en els dos últims segles s’ha convertit en un dels pilars de l’economia mundial. L’activitat industrial ha modificat la vida de les persones i, fins i tot, el paisatge. L’activitat industrial genera riquesa econòmica, però també pot provocar un impacte negatiu sobre el medi natural.

PARAULES CLAU activitat industrial matèries primeres capital fàbrica deslocalització maquila zona franca indústria sostenible

Refineria de petroli, a Grangemouth (Escòcia).

Indústria vinícola (França).

Indústria de telecomunicacions (Alemanya).

83

Maquila (Guatemala).

OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Indicar en què consisteix el procés industrial. 2. Identificar els diferents tipus d’indústries. 3. Situar les grans àrees industrials del món i indicar els factors que determinen aquesta localització. 4. Definir què és una multinacional. 5. Resumir algunes de les característiques de la indústria a Catalunya. 6. Descriure l’impacte de la producció industrial en el medi ambient. 7. Llegir i interpretar un mapa temàtic.

Unitat 4 1. L’activitat industrial PARAULES CLAU

L’activitat industrial consisteix a transformar matèries primeres en productes elaborats destinats directament al consum (el pa, un electrodomèstic) o en productes semielaborats destinats a altres processos industrials (components metàl·lics, materials per a la construcció). Les matèries primeres són recursos que s’obtenen de la natura per utilitzar-los en els processos industrials. La indústria s’inclou dins el sector secundari, de la mateixa manera que també s’hi inclou la mineria, l’explotació de fonts energètiques i la construcció.

activitat industrial matèries primeres capital fàbrica

1.1. Els elements del procés industrial Per desenvolupar el procés industrial són imprescindibles sis elements bàsics: les matèries primeres, l’energia, les màquines, la mà d’obra, el capital i la fàbrica. El capital, que es pot materialitzar en diners o en propietats, permet comprar els elements necessaris per produir. La fàbrica és l’espai on es reuneixen tots els agents que intervenen en l’activitat industrial.

SABIES QUE...? No hem de confondre fàbrica amb empresa. La fàbrica és l’espai físic on es duu a terme la producció industrial. L’empresa és l’organització humana que coordina els elements que intervenen en aquesta producció.

84 L’ACTIVITAT INDUSTRIAL

necessita

matèries primeres

energia

màquines

mà d’obra

capital

FÀBRICA

productes elaborats

productes semielaborats

destinats al

destinats a

MERCAT

ALTRES INDÚSTRIES

Font 1. Esquema del procés industrial.

1.2. Tipus d’indústries TIPUS D’INDÚSTRIES SEGONS LA DESTINACIÓ DELS PRODUCTES FABRICATS •La indústria pesant produeix béns necessaris per al funcionament d’altres indústries. Requereix fortes inversions de diners i grans instal·lacions, consumeix grans quantitats de matèries primeres i d’energia, i provoca un elevat grau de contaminació. Hi ha dos tipus d’indústria pesant: la indústria bàsica i la indústria de béns d’equipament.

Font 2. Secció de la fosa del ferro (Colòmbia), exemple d’indústria siderúrgica. La indústria bàsica transforma els recursos naturals en productes semielaborats que constitueixen les matèries primeres d’altres indústries.

Font 3. Fàbrica de compressors de cargols, exemple d’indústria mecànica. La indústria de béns d’equipament transforma els productes semielaborats, obtinguts per les indústries bàsiques, en productes acabats, que serveixen d’eines o maquinària per a altres tipus d’indústria.

•La indústria lleugera o de béns de consum transforma matèries primeres o productes semielaborats en productes acabats, aptes per al consum. Requereix inversions no gaire elevades i instal·lacions mitjanes. El consum de matèries primeres i d’energia acostuma a ser moderat, també ho és el grau de contaminació.

85

Font 4. Fàbrica de calçat, a Ferreries (Menorca).

TIPUS D’INDÚSTRIES SEGONS EL NIVELL TÈCNIC •La indústria punta utilitza una mà d’obra molt qualificada i dedica molts recursos a la investigació. En són exemples les indústries de telecomunicacions o les biotecnològiques.

Font 5. Fabricació de CD.

LA INDÚSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓ Aquest tipus d’indústria constitueix un sector específic per la seva diversitat quant a les obres que realitza (habitatges, obres hidràuliques, vies de comunicació, etc.), per la demanda de matèries primeres que duu a terme (pedra, ferro, ciment, fusta, etc.), per la quantitat de mà d’obra que necessita i per la seva importància dins l’economia actual.

A C T I V I T A T S tivitat industrial?

dels productes següents: joguina, grua, televisor, plàstic, barra de ferro, medicina, xip d’un ordinador, iogurt.

4.2. Quina diferència hi ha entre les indústries de béns

4.4. Quin tipus d’indústria requereix més inversions i

d’equipament i les de béns de consum?

instal·lacions més grans? Quin tipus d’indústria consumeix més matèries primeres i energia?

4.1. Quins elements són necessaris per dur a terme l’ac-

4.3. Indica a quin tipus d’indústria es fabriquen cada un

Unitat 4 2. La localització industrial

VOCABULA

Les fàbriques o les zones industrials no es distribueixen de manera equilibrada arreu del món ni tampoc en el territori d’un país. La seva localització depèn de diversos factors.

2.1. Els factors de la localització industrial • La proximitat a les fonts d’energia i a les matèries primeres. • El nivell d’especialització i el cost de la mà d’obra. • El preu del sòl. • La proximitat al mercat de consum. • L’existència d’una xarxa adequada de transports i comunicacions. • La proximitat a centres d’investigació. • La permisivitat de legislació* mediambiental i laboral. • Els avantatges fiscals*. El progrés en els mitjans de transport, els costos de producció (per exemple, el cost de la mà d’obra) i la legislació sobre l’impacte mediambiental de la indústria han fet que alguns dels factors que acabem d’anomenar hagin perdut o guanyat importància amb el pas del temps.

RI

Legislació. Conjunt de lleis que regulen la vida jurídica d’una comunitat. Avantatges fiscals. Reducció d’impostos. Polígon industrial. Espai situat a la perifèria urbana, destinat a la localització d’indústries i de magatzems. Parc tecnològic. Espai industrial on s’ubiquen empreses d’alta tecnologia. Aquests espais se situen en zones molt desenvolupades, amb infraestructures que faciliten la recerca i l’intercanvi d’informació.

Font 6. Actualment les indústries s’ubiquen als afores de les ciutats, en polígons industrials* o en parcs tecnològics*. A la dreta, Parc Tecnològic del Vallès, a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). A l’esquerra, polígon industrial de Martorell (Baix Llobregat).

86

Terrassa-Manresa Ferrocarrils de C-58 la Generalitat Universitat Autònoma de Barcelona

Sabadell Girona AP-7 Renfe

N-150a C-17

Cerdanyola del Vallès

AP-7

Lleida-Tarragona BP-1413

Policia local

Parc tecnològic Ajuntament del Vallès Ateneu

Sant Cugat

Santa Perpètua de Mogoda

Renfe

C-58

c-1413a

Barcelona

Plaça de c-243c l´Estatut

Ripollet

Rubí

Sant Andreu de la Barca

AP-2 A-2

Caixer automàtic B-24

Correus

B-30

Sant Vicenç dels Horts

C-16

Molins de Rei

C-32

Viladecans c-245

Gavà A Tarragona

Sant Adrià de Besòs B-10

BARCELONÈS

BARCELONA

N-340

Esplugues de Llobregat

Cornellà de Llobregat Sant Boi de Llobregat

Restaurant autoservei

Montgat

C-32B

l’Hospitalet de Llobregat

Port de Barcelona

el Prat de Llobregat Aeroport del Prat

C-31

N-II

Santa Coloma de Gramenet Badalona B-20

A-2

Agència de viatges

C-32 B-20

Túnels de Vallvidrera

Hotel Parc del Vallès

Torre de telecomunicacions

A Mataró

A-33

Sant Cugat del Vallès

Sant Feliu de Llobregat B-23

Cerdanyola del Vallès

C-58

AP-7

N-IIa

Font 7. Reproducció del Parc Tecnològic del Vallès.

Montcada i Reixac

4.5. Observa el dibuix del Parc Tecnològic del Vallès i indica quins serveis i quines infraestructures ofereix aquest espai a les empreses que vulguin instal·lar-s’hi. Tenint tot això en compte, quins tipus d’indústries penses que se situaran en aquesta zona?

3. La deslocalització industrial En les últimes dècades moltes empreses situades als països desenvolupats han traslladat tota o una part de la seva producció a altres països. S’han instal·lat en països on la mà d’obra i el sòl industrial són més barats, on la legislació laboral i mediambiental és menys exigent i on els governs els ofereixen avantatges fiscals o altres privilegis. D’aquesta manera, els costos de producció disminueixen i els beneficis augmenten. Aquest fenomen es coneix amb el nom de deslocalització.

SABIES QUE...? La deslocalització va començar en el sector secundari, més concretament en la indústria, però en els darrers anys també està afectant el sector terciari. Les principals activitats deslocalitzades del sector terciari són les relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació.

PARAULES CLAU deslocalització

Font 8. Bona part del material esportiu que es comercialitza per tot el món es fa utilitzant mà d’obra infantil. En la fotografia, família fent pilotes de futbol (Índia).

La deslocalització ha estat possible a causa de les innovacions tècniques que han abaratit i millorat els transports i les comunicacions, i a causa també de les polítiques econòmiques que han posat en pràctica molts governs, els quals permeten que es desenvolupin amb total llibertat les activitats productives i comercials, i d’aquesta manera faciliten que els seus països participin en l’economia global del planeta. A Espanya, durant el període 1990–2004, es van comptabilitzar 130 casos de deslocalització, realitzats per 112 empreses. Tot això va afectar sectors d’activitats industrials que es caracteritzen per utilitzar molta mà obra, com ara el sector tèxtil, el del calçat, el dels components d’automòbil, etc. Els països receptors van ser països del nord d’Àfrica, de l’Europa de l’est i del Sud-est d’Àsia.

1. Índia 2. Xina 3. Malàisia 4. Filipines 5. Singapur

6. Tailàndia 7. República Txeca 8. Xile 9. Canadà 10. Brasil

Font 9. Els 10 països del món que atreuen més inversió exterior (2006). 4.6. Quin continent és el més atractiu per

als processos de deslocalització?

A C T I V I T A T S preguntes següents:

b) En els últims anys moltes indústries han marxat de la ciutat i s’han instal·lat en espais periurbans. Per què?

a) Ordeneu, de més a menys importància, els factors que considereu que determinen actualment la localització industrial.

c) Quines característiques tenen els països on es poden trobar indústries que provoquen molta contaminació o que necessiten molta mà d’obra poc especialitzada?

4.7. Formeu grups, realitzeu l’activitat i responeu les

87

Unitat 4 4. La industrialització al món Les grans àrees industrials del món es localitzen als països desenvolupats. La màxima concentració industrial es troba als Estats Units, als països de la Unió Europea, al Japó i a alguns països del sud-est asiàtic.

A Europa és on va iniciar-se el procés d’industrialització. Hi ha països amb una llarga tradició industrial, com Anglaterra o Alemanya. Dins el conjunt de la Unió Europea hi ha una gran diversitat d’empreses i d’espais industrials. Actualment els països de l’Europa de l’est viuen un procés de reindustrialització i atreuen molta inversió estrangera.

Font 10. Les principals àrees industrials del món. Els Estats Units són la primera potència industrial del món. Disposen d’abundants recursos naturals, de molt de capital, d’un alt nivell tecnològic, de bones infraestructures i d’un gran mercat.

Sant Petersburg Vancouver Seattle Portland Badia de San Francisco Los Angeles San Diego Tijuana

88

Moscou Donbass Europa occidental

Denver Zona industrial de la costa est

Phoenix

Nord d’Àfrica

Liban Israel el Caire

Frontera Costa del Golf l’Havana Puerto Rico

Ciutat de Mèxic

Khartum Caracas

Amèrica Central

Nigèria

Bogotà Equador

Ghana Kinshasa

Manaus

Nair

Bahia Lima A Amèrica del Sud destaquen els centres industrials del Brasil, especialment a São Paulo i a Rio de Janeiro.

Sud-est Brasil

Santiago

Cinturó industrial mundial Concentracions industrials

Montevideo Buenos Aires

Transvaal Ciutat del Cap

Durban

Àfrica és el continent menys industrialitzat, concentra només el 2 % de la producció mundial. Els països europeus, durant els segles XIX i XX, van colonitzar Àfrica i van explotar les seves matèries primeres, però no van fer res per ajudar a crear una indústria africana.

VOCABULA

RI Font 11. La indústria en alguns països

PIB (producte interior brut) per càpita. Total del valor de la producció de béns i serveis d’un estat durant un any, independentment de la propietat de les empreses d’aquest estat, dividit pel nombre dels habitants de l’estat mateix.

g

País

Japó és el país més industrialitzat a escala mundial. No disposa de recursos naturals. El seu desenvolupament industrial s’ha basat en una mà d’obra qualificada, disciplinada i identificada amb l’empresa, en l’aplicació constant de noves tecnologies i en la col·laboració entre l’estat i les empreses privades.

Estats Units

22,9

24,7

Japó

31,2

32,1

Alemanya

33,4

31,5

33

26,7

40

41,4

França República Txeca Taiwan

Urals

Població activa sector PIB* sector secundari % secundari (%)

sense dades

43

Xina

16,7

50,9

Singapur

25,4

34,3

Malàisia

32,2

45,4

Brasil

19,3

28,6

Sud-àfrica

sense dades

30,9

Etiòpia

sense dades

11,1

4.8. Busca informació sobre el tipus d’in-

u

dústria que predomina en cada un dels països de la taula.

Kuzbass Vladivostok Manxúria Vall de Fergana

Corea del Sud Pequín

Iran Iraq Kuwait

robi

Japó Vall del Ganges

Xangai Regió de Wuhan

Karachi Bombai

Al sud-est d’Àsia l’activitat industrial ha crescut molt en els últims vint anys. Destaca el creixement de Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong i Singapur, coneguts com a nous països industrials o dracs asiàtics. L’existència de mà d’obra barata i els avantatges fiscals que ofereixen els seus governs han facilitat que moltes empreses de les potències industrials decidissin instal·lar-hi fàbriques. També és important la producció industrial de Malàisia, Filipines, Indonèsia i Vietnam.

Regió de Canton i Hong Kong Bangalore Madràs Bangkok

Manila

Malàisia Singapur

Saigon (Ho Chi Minh)

Java

A C T I V I T A T S Perth

Brisbane Adelaide Melbourne

En els últims anys, l’economia de la Xina i de l’Índia ha experimentat un gran creixement. Aquests països tenen una enorme capacitat productiva i són els més grans receptors d’inversió estrangera. També són uns països que compten amb molta mà d’obra.

Sydney

0

Nova Zelanda

2000 km

Font: ARTUR GETIS: Introduction to Geography.

4.9. Enumera els països amb més

producció industrial del món. Classifica’ls per continents. ¿Tots aquests països són països desenvolupats? 4.10. Quins països penses que s’han industrialitzat en les últimes dècades gràcies, en part, al procés de deslocalització industrial?

89

Unitat 4 5. Les multinacionals La major part de la producció de béns i de serveis del món està controlada per multinacionals. Són empreses que actuen a escala mundial, prescindint de les fronteres i dels estats. Acostumen a tenir la seu central en un país desenvolupat i els centres de producció (filials) repartits per tot el món. Així aconsegueixen reduir els costos de producció i ampliar els mercats. Són empreses capdavanteres en gestió, utilitzen tecnologies molt avançades. Sovint influeixen en les decisions que prenen els governs dels estats on s’instal·len. Inicialment, la major part d’aquestes empreses es dedicaven a l’activitat industrial, però en les darreres dècades han assolit també gran importància les dedicades a activitats del sector terciari (comerç, finances i comunicació). Font 12. Alguns gegants de la indústria mundial

90

Empresa

Sector

País

Exxon Mobil Corporation General Motors Corporation Ford Motor Company DaimlerChrysler Royal Dutch / Shell Group BP (British Petroleum) Toyota Motor Microsoft General Electric Nestlé, SA

petroli automòbil automòbil automòbil petroli petroli automòbil informàtica electrònica alimentació

Estats Units Estats Units Estats Units Alemanya Regne Unit / Països Baixos Regne Unit Japó Estats Units Estats Units Suïssa

SABIES QUE...? – La multinacional General Motors Corporation té una producció més gran que la producció nacional de molts països, com ara Dinamarca. – Els productes que fabriquen i distribueixen normalment les multinacionals pertanyen a un sector concret, però hi ha multinacionals que treballen productes de sectors diferents. Per exemple: General Electric fa motors per a avions, vaixells i locomotores; també fabrica electrodomèstics, aparells elèctrics, turbines, reactors nuclears, equipament clínic, productes químics, etc.; té filials financeres, d’assegurances i immobiliàries; genera i distribueix electricitat; és la propietària de la cadena de televisió NBC, i, fins i tot, a través del seu web es pot comprar online un avió. – La multinacional Nestlé té 178 filials distribuïdes per tot el món i per gestionar tot el seu imperi empresarial ha creat dues societats financeres, una amb seu a Panamà i l’altra, a les Bahames, països que li concedeixen avantatges fiscals.

4.11. Respon les preguntes següents:

a) A quins països pertanyen les multinacionals més importants? b) A quins sectors industrials es dediquen les multinacionals més importants?

Font 13. Façana de l’edifici de la multinacional General Motors, a Detroit (Estats Units).

5.1. Les zones franques per a l’exportació: les maquiles Sovint les multinacionals desenvolupen part dels processos productius en maquiles, que es troben en zones franques situades en països en via de desenvolupament. Les maquiles són naus industrials on es realitzen processos que requereixen poca tecnologia i gran quantitat de mà d’obra amb poca qualificació professional. En una maquila, per exemple, s’hi munten peces per a televisors o s’hi cus roba.

SABIES QUE...? – La multinacional (de roba esportiva) GAP reconeix que en les més de 3 000 fàbriques que té distribuïdes arreu del món es violen sistemàticament els drets laborals dels treballadors. – La companyia nord-americana Disney paga dos dòlars al dia a les seves treballadores, a Haití, per cosir roba que en el mercat es ven per 584 dòlars. Per exemple, un pijama amb dibuixos del personatge de Pocahontas té un preu final de venda al públic de 19,95 dòlars nord-americans, però la retribució que correspon a l’obrera que el fa és de 0,07 dòlars.

PARAULES CLAU maquila zona franca

Font 14. Les dones representen més del 70 % de la mà d’obra de la indústria tèxtil a les zones franques. Acostumen a ser dones joves que reben un salari inferior al dels homes.

A C T I V I T A T S Les zones franques són espais industrials (polígons industrials) creats pels governs locals per atreure les inversions de les empreses multinacionals dels països desenvolupats i on s’instal·len les maquiles. Els governs d’aquests països en via de desenvolupament ofereixen a les multinacionals privilegis relatius als impostos, a la circulació de diners i de mercaderies, i ofereixen facilitats en relació amb alguns aspectes mediambientals, etc. Les condicions de treball en les maquiles són molt dures: jornades interminables, salaris molt baixos, manca de cobertures socials, absència d’organitzacions sindicals, etc. A la frontera de Mèxic amb els Estats Units hi ha uns 15 quilòmetres de zones franques. També n’hi ha a la República Dominicana, al Brasil, a Nicaragua, a Indonèsia, a Tunísia, etc.

4.12. Enumera les característi-

ques de les empreses multinacionals. 4.13. Què són les zones franques per a l’exportació? Qui les crea? Qui se’n beneficia? 4.14. Què són les maquiles? A

quins continents es localitzen? 4.15. Compara les condicions de

treball que hi ha generalment en les maquiles i les que actualment es donen en les fàbriques del nostre país.

91

Unitat 4 6. La indústria a Catalunya RECORDA

92

Catalunya va ser la pionera en la industrialització en l’àmbit espanyol. Al segle XIX era considerada «la fàbrica d’Espanya» i encara avui és la primera regió industrial de l’Estat. La indústria catalana representa més d’una quarta part del total de la producció industrial espanyola. Actualment l’activitat industrial constitueix un sector molt important en l’economia catalana: el 25,5 % del total de la riquesa generada pel conjunt de les activitats econòmiques prové de la indústria, que ocupa el 35,6 % de la població activa. Catalunya disposa d’una indústria molt diversificada. Els sectors més importants són el de la producció de maquinària, el químic i el de l’alimentació. Les comarques del Barcelonès, Vallès Occidental i Vallès Oriental, Maresme i Baix Llobregat concentren gairebé tres quartes parts de les infraestructures industrials catalanes. Concretament la major part d’indústries es localitzen al voltant de Barcelona. També són importants els espais industrials del Tarragonès, Baix Camp, Segrià i Gironès. A Catalunya, hi predominen les petites i mitjanes empreses. Tot i que, darrerament, la presència de multinacionals estrangeres és significativa, com també ho és el fet que algunes empreses catalanes han traslladat les seves fàbriques a països on els costos laborals són més baixos, amb l’objectiu de ser més competitives en l’àmbit mundial.

La unitat bàsica de l’activitat industrial és l’empresa. Segons les dimensions, podem parlar de petites empreses (quan hi treballen fins a 50 treballadors), de mitjanes empreses (quan hi treballen fins a 250 treballadors), de grans empreses (si apleguen més de 250 empleats).

Font 15. Producció industrial per sectors (2003) (en %)

Energia i aigua Minerals Química Maquinària Alimentació Cuir i tèxtil Paper i arts gràfiques Altres

Catalunya

Espanya

6,5 12,7 15,9 25,9 15,4 7,3 7,7 8,4

13,8 17,4 8,5 24 16,8 4,8 5,8 8,8

Font: Xifres de Catalunya (2005).

Font 16. Treballadors de l’empresa Braun manifestant-se contra el tancament de la planta de Barcelona el 7 de juny de 2006. Aquest tancament va suposar que més de 700 treballadors perdessin el seu lloc de treball.

A C T I V I T A T S 4.16. ¿Podríem considerar, enca-

ra avui, que Catalunya és «la fàbrica d’Espanya»? Justifica la teva resposta. 4.17. Quins són els tres sectors

més importants de la indústria catalana? 4.18. A quines comarques es lo-

calitzen els principals espais industrials de Catalunya? Font 17. Planta de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) de la multinacional japonesa Sharp.

7. La indústria i el medi ambient El procés industrial provoca un fort impacte en el medi natural. Utilitza grans quantitats d’energia i de matèries primeres, i genera molts residus químics i orgànics tòxics, així com metalls i gasos contaminants. Si s’aboquen directament al medi, sense depurar-los, contaminen les aigües i l’atmosfera. Com que les persones no volem prescindir del productes industrials, cal trobar un equilibri entre l’activitat industrial i la protecció del medi. Cal repensar l’activitat industrial i evolucionar cap a una indústria sostenible que pugui satisfer les necessitats de la població mundial, però que eviti la degradació del medi natural.

PARAULES CLAU indústria sostenible

Què es pot fer per minimitzar aquest impacte tan negatiu sobre el medi que provoca l’activitat industrial? • No traslladar els centres de producció a països on la pressió legal és menor. L’impacte ambiental traspassa les fronteres. • Definir un marc legal, molt exigent, que comprometi tots els estats del món. • Dissenyar, a escala mundial, polítiques de protecció del medi ambient. • Reduir les emissions de gasos i evitar la producció de residus. • Repensar el procés productiu, amb l’objectiu de reduir l’impacte sobre el medi. • Usar recursos naturals i tecnologies no contaminants. • Reciclar i reutilitzar. • Dissenyar productes que durin i que estiguin formats per peces que es puguin canviar o reparar. • Canviar els hàbits de consum; per exemple, comprar productes ecològics.

93

A C T I V I T A T S 4.19. Classifica les actuacions que t’acabem de presentar segons que consideris que són responsabilitat dels empresaris industrials, de les autoritats o de la ciutadania. 4.20. Quines mesures, de les que

acabes de llegir, et semblen més eficaces per tal d’aturar la degradació del medi ambient? Per què? Afegeix-ne alguna més. 4.21. Quines comarques catala-

nes penses que deuen tenir més problemes de contaminació derivada de la indústria? Per què?

Proce

dimen

ts

8. Interpretar un mapa temàtic Un mapa és la representació gràfica d’un espai. Aquesta representació es caracteritza per ser reduïda (utilitzem l’escala), selectiva (seleccionem la informació que volem representar) i simbòlica (utilitzem símbols per expressar la informació). Els temes que es poden representar en un mapa són diversos: aspectes demogràfics, econòmics, polítics, etc. Seguidament us presentem una guia per analitzar un mapa temàtic de contingut geogràfic. El mapa de la dreta (font 18) ens servirà d’exemple de totes les idees que anirem comentant.

El consum energètic (kg equivalents a petroli per càpita) menys de 2 000 de 4 000 de 6 000 més de 2 000 a 3 999 a 5 999 a 8 000 de 8 000

sense dades

El percentatge del consum energètic, per sectors domèstic comercial i serveis públics agricultura transports indústria

La producció energètica (milers de TEP1)

menys 10 000 100 000 12 500 000 de 1 000

0

200 km

1. TEP: tones equivalents de petroli.

Font 18. L’energia a Europa (1997).

8.1. Guia per a la descripció i interpretació d’un mapa 94

El comentari i l’anàlisi d’un mapa es pot dividir en els punts següents: presentació, descripció, interpretació i conclusions.

Presentació • Indicar el tema del mapa, és a dir, de què tracta. Aquesta informació es pot obtenir a través del títol i de la llegenda. Exemple. El mapa tracta sobre tres variables relacionades amb la producció i el consum d’energia a Europa. • Indicar l’àmbit cronològic del mapa, és a dir, any o període a què fa referència. Aquesta informació també es pot obtenir a través del títol i de la llegenda. Exemple. La informació d’aquest mapa és de l’any 1997. • Indicar el tipus de mapa de què es tracta. Quant al tipus de mapa, es pot dir que hi ha mapes físics, polítics, topogràfics i temàtics. Exemple. Aquest mapa és temàtic. Per representar les variables relacionades amb la producció i el consum d’energia s’utilitzen colors i signes convencionals, com per exemple el dibuix d’unes bombetes. • Esmentar l’espai geogràfic, és a dir, els territoris que estan representats en el mapa. Exemple. En aquest mapa, s’hi representen els diversos països del continent europeu.

Font: Earth Trends, World Resources Institute (1997).

Unitat 4

Descripció • Descriure la informació que ens proporciona el mapa, els elements o les variables que hi ha representades, els aspectes més rellevants de cada variable, etc. Exemple. El mapa informa sobre la quantitat d’energia consumida per persona en els països del continent europeu (països on el consum és alt i països on el consum és baix), sobre la producció energètica (països amb producció important i països amb producció escassa) i sobre el consum d’energia per sectors (sectors amb consum alt i sectors amb consum baix). En alguns casos coincideix que els grans productors són també els grans consumidors, etc.

Interpretació • Explicar la situació representada en el mapa. Identificar les causes que l’han motivada, tot relacionantles amb el que sabem sobre el tema corresponent. Exemple. La interpretació d’aquest mapa en concret hauria d’explicar que la producció energètica està relacionada amb els recursos naturals de què disposa cada país i amb la capacitat de convertir-los en energia (veiem que hi ha països que compten amb els recursos naturals necessaris i d’altres que tenen la possibilitat de transformar-los en energia). També s’hauria d’explicar la relació que existeix entre el consum energètic, les activitats econòmiques i el nivell de desenvolupament de cada país. I finalment s’hauria de parlar dels motius pels quals el sector industrial és el sector que consumeix més energia.

Conclusions

95

• Sintetitzar els aspectes de què tracta el mapa, ja esmentats, que es considerin fonamentals o més rellevants. Si el contingut del mapa ho requereix, s’han d’apuntar les conseqüències que es poden derivar del fenomen representat. També es pot fer una F R A N Ç A VAL valoració de la importància dels fets repreD’ARAN sentats. PALLARS ANDORRA

SOBIRÀ

Exemple. Com a conclusió podem dir que els països europeus que consumeixen més energia i els que tenen una producció energètica més alta són els més desenvolupats. Els transports, la indústria i l’àmbit domèstic són els sectors on el consum energètic és més alt.

ALTA RIBAGORÇA CERDANYA

GARROTXA

BERGUEDÀ

PLA DE L’ESTANY

PALLARS JUSSÀ

ARAGÓ SOLSONÈS

BAIX EMPORDÀ

NOGUERA BAGES SEGARRA

Font 19. Mapa dels establiments industrials a Catalunya.

PLA D’URGELL URGELL GARRIGUES

RIBERA PRIORAT D’EBRE BAIX CAMP TERRA ALTA

VALLÈS ORIENTAL ANOIA

MARESME

VALLÈS OCCIDENTAL

CONCA DE BARBERÀ

BARCELONÈS ALT PENEDÈS BAIX ALT CAMP LLOBREGAT BAIX PENEDÈS GARRAF

TARRAGONÈS

A C T I V I T A T S una descripció i una anàlisi del mapa de la font 19.

GIRONÈS

OSONA SELVA

SEGRIÀ

4.22. Aplica el guió d’aquest apartat per fer

ALT EMPORDÀ

RIPOLLÈS ALT URGELL

BAIX EBRE

R MA

D ME

E IT

R

R

À

N

IA < 0,5 % 0,5 % - 0,9 % 0,9 % - 1,9 % 2%-4% 10 % - 20 %

MONTSIÀ 0

COMUNITAT VALENCIANA

Font: Departament de Treball i Indústria.

40 km

El racó d’Internet Arxiu

Edició

Visualització

Preferits

Endarrere Adreça

Eines

Ajuda

Cerca

Preferits Vincles

http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCIÓ Catalunya té una llarga tradició industrial. A moltes comarques es poden observar paisatges que mostren la importància que va tenir i continua tenint la indústria dins la nostra economia. La industrialització catalana va arrencar amb el sector tèxtil. Actualment predominen la indústria mecànica, la química i l’alimentària. Amb el temps, doncs, el paisatge industrial també ha canviat. TASCA Formeu grups de tres alumnes i redacteu un treball sobre la indústria catalana. Cal que acompanyeu el text amb fotografies. El treball, incloent-hi les imatges, no ha de tenir més de deu pàgines, i cal que l’elaboreu en format Word. Finalment haureu de fer una presentació oral, amb el suport d’un document en format PowerPoint que resumeixi els aspectes essencials del treball. PROCÉS El treball ha de constar d’una introducció, d’unes conclusions i de dos grans apartats. Pel que fa als dos grans apartats: un ha de descriure la situació actual de la indústria i l’altre ha d’analitzar, a través de fotografies, alguns dels paisatges industrials catalans. Les característiques que s’han de tractar de cada tipus de paisatge són les següents: tipus d’indústria, instal·lacions, vies de comunicació, infraestructures, factors de localització, impacte sobre el territori, etc. Totes les fotografies s’han de localitzar en un mapa. A continuació us suggerim un guió. Els subapartats us poden facilitar la feina, però mai limitar-la. Per tant, podeu modificar aquest guió amb d’altres aspectes.

96

1. La indústria a Catalunya 1.1. Població ocupada 1.2. Sectors industrials 1.3. Importància dins el PIB 1.4. Volum de negoci 1.5. Despesa en recerca, en innovació 1.6. Localització industrial (amb mapes) 1.7. Impacte mediambiental 2. Els paisatges industrials catalans 2.1. Un paisatge antic: una colònia industrial 2.2. Un polígon industrial 2.3. Un parc tecnològic 2.4. …

Fàbrica i colònia Borràs, l’any 1900. A l’esquerra, hi ha la fàbrica, i a la dreta, la casa de l’amo. Castellbell i el Vilar (Bages). UN PARELL D’ADVERTIMENTS

– No escriviu mai cap paraula de la qual no conegueu el significat. – No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu. RECURSOS

Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaços 1–4).

Internet

Esquema de la unitat L’ACTIVITAT INDUSTRIAL

transforma

es desenvolupen

matèries primeres

fàbriques

és diversa

d’on surten en

productes per fer-ho necessita

productes elaborats

productes semielaborats

destinats al

destinats a

mercat

altres indústries

– matèries primeres – energia – màquines – mà d’obra – capital

es localitza a

provoca

– Estats Units – Europa – Japó – Xina – Índia – Brasil – Sud-est d’Àsia

un fort impacte en el medi ambient

i està controlada per

multinacionals

– indústria bàsica – indústria de béns d’equipament – indústria de béns de consum – indústria punta

97

Unitat 4

Resum gràfic activitat industrial 1.

capital 1.1.

98

L’activitat industrial consisteix a transformar matèries primeres en productes elaborats destinats directament al consum (el pa, un electrodomèstic) o en productes semielaborats destinats a altres processos industrials (components metàl·lics, materials per a la construcció).

matèries primeres 1.

Les matèries primeres són recursos que s’obtenen de la natura per utilitzar-los en els processos industrials.

El capital, que es pot materialitzar en diners o en propietats, permet comprar els elements necessaris per produir.

fàbrica 1.1.

La fàbrica és l’espai on es reuneixen tots els agents que intervenen en l’activitat industrial.

indústria sostenible 7.

La indústria sostenible satisfà les necessitats de la població mundial i, alhora, evita la degradació del medi natural.

deslocalització 3.

maquila 5.1.

99

La deslocalització es basa en el trasllat de tota o una part de la producció d’una empresa situada en un país desenvolupat cap a un altre país on la mà d’obra i el sòl industrial són més barats, on la legislació laboral i mediambiental és menys exigent i on el govern li ofereix avantatges fiscals o altres privilegis.

Una maquila és una nau industrial on es realitzen processos que requereixen poca tecnologia i gran quantitat de mà d’obra amb poca qualificació professional. En una maquila, per exemple, es munten peces per a televisors o es cus roba.

zona franca 5.1.

Una zona franca és un espai industrial (polígon industrial) creat pel govern local d’un país per atreure les inversions de les empreses multinacionals dels països desenvolupats i on, sovint, s’instal·len les maquiles.

AC T I V I TAT S

Unitat 4 L’activitat industrial Enumera les activitats econòmiques del sector secundari i indica en què consisteix cada una. 4.23.

Quin tipus d’indústria predomina en el teu municipi? Quina energia utilitzen les fàbriques que hi ha?

4.27.

La localització industrial 4.24. Defineix matèries primeres i fonts d’energia. Posa’n exemples.

Imagineu-vos que algunes persones de la classe decidiu que, en acabar els vostres estudis, creareu una empresa que es dediqui a fer samarretes de cotó per vendre-les, si pot ser, en el mercat europeu. Quins elements necessitareu per fabricar les samarretes? En quin tipus d’indústria classificaríeu la vostra empresa?

En el cas que en el teu municipi hi hagi indústries, per quins motius creus que s’hi van instal·lar?

4.28.

4.25.

Observa les fotografies següents i indica, en cada cas, de quin tipus d’indústria es tracta: 4.26.

A

100

B

Amb quina finalitat es van crear els polígons industrials?

4.29.

Si hi ha algun polígon industrial a prop de la vostra escola, visiteu-lo. Organitzeu-vos en grups i elaboreu un petit informe sobre el que hi heu observat. Procureu incloure-hi fotografies. Per elaborar l’informe podríeu tractar els punts següents: a) Els tipus d’indústries que formen el polígon. b) Les infraestructures i les vies de comunicació que s’hi han construït. c) Els carrers i la tipologia dels edificis que hi ha. d) L’impacte mediambiental (fums, pudors, residus) que provoca. e) Altres espais relacionats amb la indústria, per exemple, magatzems, agències de transport, oficines, etc. que formen part de l’equipament de la zona. 4.30. TREBALL

COOPERATIU .

La deslocalització industrial Explica en què consisteix el procés de deslocalització industrial i per què es produeix. 4.31.

C

4.32. Pensa en l’empresa de samarretes que heu creat en l’activitat 4.25. Et sembla que us reportaria beneficis traslladar tota o una part de la producció a un país en via de desenvolupament? Quina fase del procés de producció traslladaríeu? A quin tipus de país? Raona les teves respostes.

Imagineu-vos que sou governants d’un país desenvolupat. Debateu sobre les qüestions següents: – Heu de decidir si afavoriu o freneu la deslocalització d’una part de l’activitat industrial del vostre país.

4.33. JOC DE SIMULACIÓ. D

Les multinacionals Selecciona les quatre marques de roba i de calçat esportiu més utilitzades pels companys i companyes de la classe. A través de les etiquetes, investiga a quins llocs fabrica els seus productes cada una de les marques. Amb la informació obtinguda, completa la taula següent i respon les preguntes que hi ha a continuació: 4.36.

Ara imagineu-vos que sou governants d’un país en via de desenvolupament. Debateu sobre les qüestions següents: – Heu de decidir si afavoriu o freneu la instal·lació de fàbriques que pertanyen a multinacionals europees o americanes. – Quins efectes pot tenir sobre l’economia del vostre país cada una de les alternatives?

4.34. JOC DE SIMULACIÓ.

La industrialització al món Llegeix el text següent i respon les preguntes que es formulen més avall:

4.35.

D

els 48 països més endarrerits del món, 34 són africans. Àfrica és el continent més pobre de tots, gairebé la meitat de la població viu amb menys d’un dòlar al dia. L’educació, la salut, la nutrició, l’habitatge, etc. són elements importants en la disminució de la pobresa d’aquests països. Però hi ha un altre aspecte també molt important: la industrialització. En el món actual, la indústria és un element fonamental en el desenvolupament econòmic i social. Els països que han assolit un alt grau d’industrialització han reduït la pobresa. La indústria crea llocs de treball, augmenta els ingressos, multiplica el valor dels productes agrícoles i estimula l’avenç tecnològic. Cal ajudar els països africans a crear les condicions necessàries per tal que la indústria s’hi desenvolupi i per afavorir les inversions en aquest sector. Reelaboració a partir d’un text extret de www.enredate.org.

a) Com contribueix la indústria en la disminució de la pobresa? b) Quins altres elements, a més de la industrialització, són importants per reduir la pobresa dels països africans? c) Per què penses que no s’ha industrialitzat el continent africà? No té matèries primeres? d) Què es podria fer per millorar el nivell d’industrialització d’aquest continent?

Marca esportiva

Països on fabrica els productes

País d’origen de l’empresa

AC T I V I TAT S

– Quines conseqüències penseu que pot tenir per a la població del vostre país cada una de les alternatives?

1. 2. 3. 4.

a) Per què penses que aquests productes es fabriquen en aquests països? b) ¿Creus que és en aquests països on més es consumeix aquests tipus de productes? 4.37.

Resumeix les idees principals del text se101

güent:

M

olts ens referim a les multinacionals entenent-les com a estructures malvades. En realitat, les multinacionals busquen aconseguir beneficis igual que les empreses petites i mitjanes, però el seu poder és tan fort que poden emprar mitjans molt més agressius, tant des del punt de vista econòmic com polític, per aconseguir-los. Si fem referència al pes que tenen en l’economia mundial, cal destacar que de les multinacionals depenen 65 milions de treballadors i treballadores i que el seu volum de negoci correspon gairebé a la meitat del producte mundial. Malgrat això, les multinacionals realment importants no arriben al miler. Per exemple, les 600 empreses més importants controlen el 20 % de tota la producció mundial, inclosos els serveis. Si ens fixem en els béns materials –agricultura i indústria en el seu conjunt–, controlen el 25 %. I si ens centrem en la producció industrial, trobem que el seu control s’eleva al 50 %. DIVERSOS AUTORS: Norte-Sur: la fábrica de la pobreza. Editorial Popular.

AC T I V I TAT S

Unitat 4 Repassa els problemes mediambientals estudiats a la unitat 1. Quins estan relacionats amb l’activitat industrial?

La indústria a Catalunya

4.42.

Busca informació i completa aquesta taula indicant els tipus d’indústries que predominen en cada una de les comarques següents:

4.43.

4.38.

Tipus d’indústria

Comarca Barcelonès Vallès Occidental Vallès Oriental Baix Llobregat Maresme Tarragonès Baix Camp Segrià Gironès

… … … … … … … … …

Observa el diagrama de sectors i la taula següent i indica els dos tipus d’empreses que predominen a Catalunya.

4.39.

Percentatge d’establiments per nombre de treballadors

102

Llegeix el text següent i respon les preguntes que hi ha a continuació:

7% 17% 48%

de 26 a 49 treballadors de 50 a 99 treballadors de 100 a 249 treballadors >250 treballadors

A

Kalundborg (Dinamarca) ja fa uns anys que treballen per reutilitzar els subproductes de diferents empreses. En aquest municipi, per exemple, hi ha una refineria de petroli que en el seu procés de producció obté un gas que fins ara es cremava. Actualment una fàbrica de plàstics i una central elèctrica el fan servir per obtenir energia. D’altra banda, la central elèctrica produeix un excés d’energia calorífica que serveix per escalfar habitatges i les aigües d’una piscifactoria. Aquesta central elèctrica també té un excedent de vapor que envia a la refineria i a una planta de productes bioquímics. Els residus orgànics de la planta de bioquímics i els residus de la piscifactoria serveixen com a adobs. A més a més es duen a terme unes col·laboracions que permeten que una planta d’àcid sulfúric faci servir sulfurs de la refineria i que els fangs de la central elèctrica acabin convertint-se en paviments d’algunes carreteres. A poc a poc, doncs, es va creant una gran xarxa on res no es desaprofita ni es llença. Tots. Centre Unesco de Catalunya.

28%

Tipus d’empreses segons el nombre de treballadors empreses petites empreses mitjanes empreses grans

fins a 50 treballadors fins a 250 treballadors més de 250 treballadors

Busca informació, a través de la premsa o d’Internet, sobre algun procés de deslocalització industrial que s’hagi produït recentment a Catalunya.

4.40.

La indústria i el medi ambient Observa la font 17 sobre emissions de diòxid de carboni l’any 2003 (vegeu pàgina 19, unitat 1) i indica si els països que n’emeten un percentatge més alt són els més industrialitzats.

4.41.

a) Després de llegir aquest text, ¿podríem dir que a Kalundborg s’han repensat el procés productiu de les indústries i s’ha decidit reciclar i reutilitzar per tal d’aconseguir una indústria sostenible? b) Actuacions com les que es duen a terme a Kalundborg, ¿minimitzen l’impacte mediambiental de la indústria? Digues si és certa o falsa cada una de les afirmacions següents. Després torna a escriure correctament les afirmacions falses: a) La indústria de la construcció constitueix un sector específic per la seva importància dins l’economia. b) La deslocalització es produeix amb la finalitat de disminuir l’impacte de la indústria sobre el medi ambient. c) Els productes que es produeixen a les zones franques estan destinats bàsicament a l’exportació. 4.44.

Copia i completa la taula següent, i indica quines d’aquestes indústries són pesants i quines són lleugeres.

2.

Tipus d’indústries

Exemples

indústria bàsica … indústria de béns de consum

… indústria mecànica …

3. Enumera els factors que, actualment, influeixen en la localització de les indústries. 4. Què entenem per deslocalització industrial? Per què es produeix? 5. Descriu i interpreta el mapa següent seguint l’esquema que has estudiat en l’apartat 8 d’aquesta unitat. Les principals àrees industrials del món

Sant Petersburg

Vancouver Seattle Portland Badia de San Francisco Los Angeles San Diego Tijuana

Urals Kuzbass

Moscou

Vladivostok

Donbass Europa occidental

Denver

Manxúria Vall de Fergana

Zona industrial de la costa est

Phoenix

Nord d’Àfrica Frontera Costa del Golf l’Havana Puerto Rico

Ciutat de Mèxic

Caracas

Xangai Regió de Wuhan Regió de Canton i Hong Kong

Bangalore Madràs Bangkok

Manila

Nigèria

Bogotà Equador

Japó Vall del Ganges Karachi Bombai

Khartum Amèrica Central

Corea del Sud Pequín

Iran Iraq Kuwait

Liban Israel el Caire

Ghana Kinshasa

Manaus

Nairobi

Bahia

Malàisia Singapur

103

Saigon (Ho Chi Minh)

Java

Lima

Sud-est Brasil

Santiago

Montevideo Buenos Aires

Transvaal Ciutat del Cap

Durban

Perth

Cinturó industrial mundial

Brisbane Adelaide Melbourne

Sydney

0

Nova Zelanda

2000 km

Concentracions industrials

6. Indica les característiques de les empreses multinacionals. Posa tres exemples d’aquest tipus d’empresa

i indica a quin sector industrial pertanyen. 7. Defineix els conceptes següents: zones franques i maquiles. 8. Explica de manera resumida algunes característiques de la indústria catalana: sectors més importants,

població ocupada, tipus d’empreses, comarques amb més activitat industrial, etc. 9. Exposa quines són les conseqüències de l’impacte que suposa l’activitat industrial en el medi ambient. 10. Indica algunes mesures que siguin eficaces per tal d’aturar la degradació del medi ambient que pro-

dueix la indústria.

A C T I V I T A T S d ’ a va l u a c i ó

1. Explica en què consisteix l’activitat industrial i quins elements són necessaris per desenvolupar-la.

Dossier

Unitat 4

a i g o l o n c e t a Evolució de l s p m e t l e d g r al lla Els humans s’han distingit de la resta dels antropoides per la capacitat de prolongar les habilitats de les seves mans mitjançant eines cada cop més complexes. Es pot afirmar que la tecnologia va néixer amb els primers humans i aquesta ha estat molt important per explicar l’evolució de les societats humanes.

La tecnologia prehistòrica Els primers humans utilitzaven pedres, bastons i ossos com a instruments per millorar el que podien fer amb les mans. Més endavant, amb aquests materials van fer les primeres eines: destrals, rascadors, hams, llances i fletxes. Pels volts del 7000 aC, amb l’arribada del Neolític, alhora que s’usava la falç de pedra per segar, els humans van aprendre a fer ceràmica i a confeccionar teixits. Al final de la Prehistòria, els humans van aprendre la metal·lúrgia del bronze i, sobretot, la del ferro.

Destral de mà bifacial del Paleolític.

Punyal de l’Edat de Ferro.

Vas de ceràmica del Neolític.

La tecnologia a l’Edat Antiga (3000 aC – 476 dC)

Tauleta cuneïforme escrita en hitita.

Àbac romà.

rec, n savi g su , ) C a seus e – 194 275 aC eografia. Dels rimer ( s e n e t Eratòs de la G gir el p creador fia, en va sor l ue la e r e s va gra eduir q feo d e G a V e r . b a circum tudis so de la històri la seva s 90 km à i r r e u f s s e i plan r d’un na i m ra rodo ) amb un erro 0 009 km). Terra e (4 km actuals 39 688 r è n c i a ( les estimacions a respecte

Les primeres civilitzacions d’Egipte i Mesopotàmia van generar tècniques i coneixements relacionats amb les exigències de producció i administració de l’agricultura. La necessitat de registrar i mesurar la producció agrària i les activitats relacionades amb els intercanvis comercials van impulsar la creació de l’escriptura, de l’aritmètica i de la geometria. Van ser els egipcis els primers a dividir el dia en 24 hores de 60 minuts. Els egipcis van destacar també en el camp de la medicina: eren hàbils cirurgians i sabien utilitzar una mena d’anestèsia a partir d’extractes de plantes. Però va ser a l’antiga Grècia on es va produir una autèntica revolució científica. Els grecs van ser els primers a intentar explicar les coses que passen al món a partir de les causes naturals i prescindint d’explicacions mitològiques; van inventar els rellotges de sorra i els àbacs per als càlculs aritmètics; van dissenyar i van utilitzar diverses màquines com la politja simple o composta. Els primers grans científics són grecs: el matemàtic Pitàgores (580 aC – 497 aC), el metge Hipòcrates (460 aC – ?) i el físic Arquimedes (~287 aC – 212 aC). D’altra banda, els romans van començar a aplicar l’energia hidràulica a la mòlta de cereals per obtenir farina, mitjançant grans rodes de pedra accionades pel corrent dels rius.

Unitat 4

Dossier

Dossier

Unitat 4

La tecnologia durant l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna (476 dC – 1789 dC) Durant l’Edat Mitjana es van aplicar noves tècniques agrícoles, com la sínia islàmica, i es va perfeccionar el molí hidràulic. Però no va ser fins al segle XV que es va reprendre l’esperit científic i tècnic a Europa. L’invent més important va ser la impremta, dissenyada per Johann Gutenberg al final de l’Edat Mitjana (1400–1468). Això va permetre estendre el coneixement de manera molt ràpida i fer que arribés a un grup més ampli de població, ja que fins aleshores els llibres s’havien de copiar a mà.

Model d’impremta francesa del segle XVI.

La tecnologia durant l’Edat Contemporània (des de l’any 1789 fins a l’actualitat) Entre els principals avenços tècnics de l’Edat Contemporània, destaca el descobriment de la màquina de vapor. A principis del segle XVIII se’n van fer els primers assajos i a finals d’aquest mateix segle James Watt (1736–1819) la va perfeccionar de manera que es va poder aplicar a la indústria tèxtil i als transports. L’ús de la màquina de vapor va suposar una revolució que va modificar de soca-rel les condicions socials i econòmiques del món contemporani. Durant la segona meitat del segle XIX, la ciència, la tecnologia i la producció es van relacionar profundament. Vapor, ferro i carbó van tenir un gran impacte en la vida dels europeus i dels americans. L’energia del vapor es va aplicar a la producció tèxtil i al transport. El vaixell de vapor i la locomotora van revolucionar les comunicacions. D’altra banda, els alts forns de ferro van permetre una producció massiva de molts tipus d’acer. Nous invents com el telègraf i el telèfon van permetre la comunicació ràpida a llarga distància.

La màquina de vapor de James Watt (1765).

Aeroplà de Santos Dumont transportat per un cotxe cap al camp de proves (1908).

A principis del segle XX, els avenços tècnics van continuar de manera accelerada. L’electricitat va donar un nou impuls a la indústria i el motor d’explosió va modificar el món dels transports. Per primer cop, els humans van realitzar un dels seus grans somnis: volar, gairebé com els ocells, gràcies a l’aviació. Les comunicacions audiovisuals s’han anat desenvolupant també a un ritme molt ràpid des de l’Edat Contemporània fins a l’actualitat. La ràdio i el cinema van marcar els primers anys del segle XX. L’any 1930 es va construir a Anglaterra el primer televisor. El 1968 el primer satèl·lit artificial donava la volta a la Terra i obria el camí que ha portat a la telefonia mòbil. Finalment cal assenyalar que des de la segona meitat del segle XX s’està produint una nova revolució tecnològica basada en la informàtica. Des de l’any 1946, data de la construcció del primer ordinador, fins avui, s’estenen cinc generacions d’ordinadors, que juntament amb Internet i la telefonia mòbil constitueixen l’avantguarda tecnològica del món d’avui.

Unitat 4

Dossier

5 t a Unit Les activitats terciàries

108

En les dues unitats anteriors hem estudiat les activitats econòmiques que produeixen béns materials per satisfer les necessitats humanes. Algunes d’aquestes necessitats no es poden atendre si no és a través de la prestació d’un servei. Per exemple: si no ens trobem bé, ens cal un servei d’atenció sanitària; per anar d’un lloc a l’altre és imprescindible un servei de transport. Per aquesta raó ens dedicarem en aquesta unitat a estudiar alguns serveis, com ara el comerç, el transport, el turisme i els serveis socials. Aquestes activitats han adquirit molta importància en les últimes dècades, especialment en els països rics que obtenen gran part de la seva riquesa a través d’aquestes activitats.

PARAULES CLAU serveis societat postindustrial Estat de benestar exportar importar balança comercial intercanvi desigual xarxa de transport turisme alternatiu

Vaixell per fer creuers, navegant per la costa de la península de Yucatán (Mèxic).

Servei de missatgeria.

Raipur (Índia)

.

109

OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Identificar i classificar les activitats del sector terciari. 2. Enumerar les causes de la terciarització de l’economia. 3. Definir el concepte d’Estat de benestar. 4. Resumir les característiques del comerç actual. 5. Descriure les característiques dels principals sistemes de transport i de comunicació. 6. Resumir la importància econòmica i cultural del turisme. 7. Indicar les característiques del sector terciari a Catalunya. Takengon (Indo

nèsia).

8. Interpretar dades estadístiques: taules i gràfics.

Unitat 5 1. La diversitat de serveis El sector terciari agrupa una gran diversitat d’activitats relacionades amb la prestació i distribució de serveis. Els serveis són activitats que no produeixen béns materials, però són imprescindibles per al desenvolupament d’altres activitats econòmiques i per satisfer moltes de les necessitats de la població.

PARAULES CLAU serveis

* Laura Trigo de l’emissora Flaix FM.

Font 1. Alguns exemples d’activitats terciàries

110

Les activitats terciàries es localitzen, fonamentalment, a les ciutats i als països més desenvolupats. A les economies més avançades del món aquest sector ocupa aproximadament el 70 % de la població activa i aporta més del 65 % del PIB. En els països en via de desenvolupament aquest sector té menys importància en l’àmbit econòmic, tot i que és un sector en expansió. Això és a causa del creixement accelerat de les ciutats i de la deslocalització de serveis que duen a terme algunes multinacionals.

1.1. Tipus de serveis Els serveis es poden classificar de diverses maneres. Una possible classificació és la que té en compte a qui van dirigits. Per exemple, els serveis poden anar dirigits a les empreses (és a dir, al desenvolupament de l’activitat econòmica) o associats amb el benestar de les persones. La taula següent mostra alguns exemples d’aquests serveis:

SABIES QUE...? Les activitats relacionades amb la informació, la investigació i la gestió han assolit molta importància en el món actual. Des de fa uns anys es considera que poden formar part d’un nou sector: el sector quaternari.

Font 2. Tipus de serveis segons a qui van dirigits Serveis a les empreses

Serveis a les persones

– estudis de mercat – investigació i gestió – disseny i publicitat – transport i comunicacions – comerç – banca – reparacions i manteniment – informació

– sanitat – educació – justícia i seguretat – administració – cultura – turisme i lleure – restauració i hoteleria – comunicació i informació

Una altra manera de classificar els serveis és segons el tipus de finançament, d’aquesta manera podem parlar de serveis públics i de serveis privats. Els serveis públics els presten les institucions estatals, regionals o municipals. El seu objectiu és atendre les necessitats de la ciutadania. Es financen a través dels impostos que paga la població. Els serveis privats els ofereixen empreses privades. Aquestes tenen com a objectiu la rendibilitat econòmica i, per tant, actuen d’acord amb les necessitats del mercat. Es financen amb els diners que paguen les persones que els utilitzen.

PARAULES CLAU societat postindustrial

1.2. Una economia terciaritzada Als països desenvolupats s’ha produït un gran creixement del sector serveis i les activitats industrials han deixat de ser el motor econòmic. El tipus de societat desenvolupada on la indústria manufacturera ja no és el centre de l’activitat econòmica rep el nom de societat postindustrial. La societat postindustrial es caracteritza per tenir una economia terciaritzada, és a dir, una economia on el sector terciari genera la major part del producte interior brut (PIB) i dóna feina a més de la meitat de la població activa. Entre les causes del creixement del sector terciari destaquen les següents: • La mecanització dels processos productius dels sectors primari i secundari, els quals utilitzen poca mà d’obra. • La necessitat de serveis en totes les fases del procés productiu: estudis de mercat, disseny, distribució, manteniment, etc. • L’augment del nivell de vida de la població que provoca que hi hagi més consum de serveis. • L’Estat, en alguns països, té com a prioritat oferir al conjunt de la ciutadania una sèrie de serveis que en garanteixin el benestar. • La importància que la investigació, la informació i la comunicació han assolit en el món actual.

Espanya Estats Units Egipte França Nigèria

A C T I V I T A T S 5.2. Enumera les principals acti-

vitats del sector serveis. 5.3. Classifica les activitats que

Font 3. Població activa en el sector terciari (en %) País

111

1970

1980

1990

2000

33 61 32 47 18

45 65 34 55 20

54 71 43 63 –

62 74 50 74 28

Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts.

5.1. Observa la taula i respon:

a) Quins països tenien, l’any 2000, més de la meitat de la població activa ocupada dins el sector terciari? b) A quins països va augmentar més el percentatge de població activa dedicada al sector terciari l’any 2000? c) Com es pot explicar que Egipte, un país poc desenvolupat, tingui un percentatge força alt de població dedicada a activitats terciàries?

mostren les fotografies de la pàgina 110 segons que siguin serveis destinats a les empreses o serveis destinats a les persones. 5.4. Explica les diferències que hi

ha entre els serveis públics i els serveis privats. Posa’n exemples. 5.5. Per què s’ha produït en les últimes dècades un creixement tan gran del sector serveis? 5.6. Què caracteritza la societat postindustrial?

Unitat 5 PARAULES CLAU

2. Els serveis i la societat: l’Estat de benestar

112

Font 4. Despesa pública en educació (% del PIB) Països Dinamarca Espanya Estats Units Filipines Finlàndia França Guinea Indonèsia Itàlia Japó Níger Països Baixos Països UE Pakistan Perú

Despesa (% del PIB) 8,5 4,5 5,7 3,1 6,4 5,6 1,8 1,2 4,7 3,6 2,3 5,1 5,1 1,8 3

Font: Informe sobre el desenvolupament humà (2005).

Els serveis socials són activitats fonamentals per garantir el benestar de les persones. En les societats desenvolupades han passat de constituir un motiu de reivindicació i de lluita a ser un dret consolidat. A mitjan segle XX, als estats d’Europa occidental es va consolidar un sistema social de protecció conegut com Estat de benestar. Es tracta d’un conjunt de polítiques consistents en la implantació d’una sèrie de serveis socials amb caràcter universal. Aquests serveis tenen com a finalitat garantir unes condicions de vida adequades a la població i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumstàncies de caràcter problemàtic. L’estat garanteix l’accés a l’ensenyament, a la sanitat i als subsidis de malaltia, incapacitat, atur i jubilació. L’aplicació de les esmentades polítiques es finança mitjançant les cotitzacions a la Seguretat Social i els impostos que paga la població. L’estat n’assumeix les despeses i en realitza la gestió, bé directament o bé a través d’entitats privades però finançades amb diners públics.

Estat de benestar

Font 5. Escola d’un país europeu.

Font 6. Escola d’un país africà.

5.7. Observa la taula i respon:

a) Quins són els cinc països que destinen un percentatge més alt del PIB a l’educació? I els cinc que en dediquen menys? Pertanyen al mateix continent? b) Quin percentatge del PIB destina l’Estat espanyol a l’educació? És superior o inferior al de la mitjana de la Unió Europea? c) Segons la taula, ¿es pot afirmar que tots els països rics tenen l’educació com a prioritat en la despesa pública?

SABIES QUE...? Una plaça escolar d’ESO, en la xarxa de centres públics de Catalunya, val més de 4 000 € a l’any. ¿La teva família paga aquesta quantitat cada curs perquè tu puguis anar a l’escola?

A C T I V I T A T S 5.8. Quins serveis garanteix, en general, l’Estat de benestar a tota la població? 5.9. D’on obté l’estat els recursos econòmics necessaris per poder oferir aquests serveis? 5.10. Indica algun exemple de centre educatiu privat finançat amb diners públics. 5.11. Els serveis socials públics no poden cobrir totes les necessitats que hi ha a la població; quan això passa, qui atén les persones grans i les persones amb discapacitats que necessiten ajuda?

Font 7. Casal d’avis, Vilafranca del Penedès (Alt Penedès). Sense les pensions de vellesa més del 60 % de les persones grans de Catalunya serien pobres.

3. Les activitats comercials El comerç consisteix en la compra i la venda de productes i de serveis. Les activitats comercials es desenvolupen a diferents escales geogràfiques. Per això es distingeix entre comerç interior i comerç exterior. També és pot comprar i vendre a través d’Internet (comerç electrònic).

SABIES QUE...? La Wal-Mart Stores és una cadena comercial dels Estats Units que està considerada una de les principals multinacionals del món i que té més d’un milió i mig de treballadors i treballadores.

3.1. El comerç interior El comerç interior és el que es produeix dins de les fronteres d’un mateix país. Pot ser d’àmbit local, comarcal, regional o nacional. Tradicionalment se n’han distingit dos tipus: el comerç a l’engròs i el comerç al detall. Des de fa uns anys s’han imposat uns nous espais comercials: les grans superfícies. Aquests establiments poden actuar tant com a majoristes com a minoristes i ofereixen una gran diversitat de productes, preus competitius i horaris especials. Estan situats, preferentment, a les perifèries urbanes, en llocs ben comunicats i tenen una zona àmplia d’aparcament.

Font 8. Botiga de roba a l’engròs al carrer Bruc de Barcelona (Barcelonès). El comerç a l’engròs o majorista es duu a terme a través d’empreses que compren grans quantitats de mercaderies als centres de producció i les venen a petits comerciants o a grans usuaris.

Font 9. Mercat de la Concepció, a Barcelona (Barcelonès). El comerç al detall o minorista es duu a terme a través de botigues, mercats, supermercats, etc. que venen directament al consumidor.

A C T I V I T A T S 5.12. Quin tipus d’establiments

trobem en un centre comercial? Tots els establiments estan relacionats amb el comerç o n’hi ha d’altres tipus? Posa’n exemples. 5.13. Quins avantatges i quins

inconvenients tenen les grans superfícies comercials per als consumidors? 5.14. ¿L’existència de grans cen-

tres comercials perjudica o beneficia al petit comerç (botigues)? Justifica’n la resposta. Font 10. Gran superfície comercial (Suïssa).

113

Unitat 5 3.2. El comerç exterior El comerç exterior és l’intercanvi de béns i serveis entre diferents països. Inclou tant les vendes de productes nacionals a l’estranger –exportar– com les compres de productes a un país estranger –importar–. El valor de l’activitat comercial entre països es mesura a través de la balança comercial. La balança comercial és la diferència entre els productes que un país ven a l’exterior i els que compra a altres països. Si el valor de les exportacions és superior al de les importacions, la balança és positiva. En cas contrari, és negativa.

114

La mundialització dels intercanvis Actualment, el món és un gran mercat en el qual s’intercanvien mercaderies, capital, informació… sota el principi de la lliure competència. Les polítiques econòmiques que desenvolupen la majoria dels estats permeten que els béns circulin lliurement. Els mitjans de transport i de comunicació, cada cop més ràpids i més barats, possibiliten els intercanvis entre qualsevol lloc del planeta. Tot això es pot entendre com a mundialització del comerç. Paral·lelament s’han creat organismes internacionals per tal de regular i impulsar el comerç internacional, com per exemple l’Organització Mundial del Comerç (OMC). A més, alguns països s’han agrupat en blocs comercials per eliminar rivalitats entre ells i ser més competitius enfront a altres grans potències comercials; la Unió Europea n’és un exemple. Els fluxos comercials Els principals moviments o fluxos comercials es realitzen amb els productes i serveis següents: • Productes energètics (petroli, gas, etc.). • Productes agrícoles (cereals, cafè, cacau, cotó, etc.). • Productes manufacturats (productes electrònics, informàtics, automobilístics, tèxtils, etc.). • Informació i capitals. L’intercanvi d’informació es fa a través d’ordinadors, satèl·lits, antenes receptores i cables de fibra òptica. Les xarxes d’informació, com Internet, són les vies que canalitzen aquest flux d’informació. El comerç de capitals, provinents de les grans companyies multinacionals, s’acostumen a dur a terme a les borses de valors.

PARAULES CLAU exportar importar balança comercial

SABIES QUE...? A més del comerç legal, existeix un comerç clandestí d’armes i de drogues que mou grans quantitats de diners. Però les conseqüències econòmiques d’aquest tipus de comerç no queden reflectides en les estadístiques oficials del comerç mundial.

La borsa és un mercat on es compren i es venen accions d’empreses i altres valors. Es considera un mercat abstracte perquè el producte objecte de compravenda no hi és present. Les borses més importants del món són les de Nova York, Tòquio, Londres i Frankfurt.

Font 11. Borsa de Nova York (EUA).

El control del comerç i l’intercanvi desigual En els últims trenta anys el volum dels intercanvis internacionals ha experimentat un creixement espectacular. Tanmateix no tots els països hi participen en les mateixes condicions, ni n’obtenen beneficis similars. Els estats amb economies més avançades controlen gairebé el 90 % dels intercanvis mundials, mentre que els menys desenvolupats escassament arriben al 10 %. La majoria del comerç internacional es realitza entre la Unió Europea, els Estats Units, el Japó i alguns països del Sud-est asiàtic. També és important l’intercanvi comercial intern entre els països de la Unió Europea.

Suma total del comerç de mercaderies (en milers de milions de dòlars)

PARAULES CLAU intercanvi desigual

Amèrica del Nord 1 324

4 000

Fluxos comercials interregionals (milers de milions de dòlars)

2 000

Font: El Atlas de Le Monde diplomatique (2005).

(No estan representats els fluxos inferiors a 12 000 milions de dòlars.)

Europa oriental i antiga Unió Soviètica 266

1 000 500 250

12 50 100

Europa occidental 4 031

Participació dels intercanvis comercials realitzats... ...dins de la zona ...cap a les altres regions

300

Àsia 2 388 Estats del Golf 390

500

(El gruix de les fletxes és proporcional als intercanvis.)

Amèrica del Sud 276

115 Àfrica 232 0

Les relacions comercials que s’estableixen entre països rics es realitzen en un marc d’igualtat i acostumen a beneficiar ambdues parts. Però els intercanvis comercials entre països rics i països pobres són desiguals perquè només suposen beneficis per als primers. Els motius d’aquesta desigualtat són els tipus de producte que comercialitzen i el preu d’aquests productes. Els països desenvolupats exporten manufactures amb un alt valor afegit, mentre que els països en via de desenvolupament exporten bàsicament matèries primeres i no poden controlar-ne el preu, ja que el fixen les grans multinacionals. A la unitat següent estudiarem aquest fet amb més detall.

1500 km

Font 12. El comerç mundial. 5.15. Descriu la informació que proporcio-

na aquest mapa seguint les pautes que t’hem proporcionat en l’apartat «8. Interpretar un mapa temàtic», de les pàgines 94 i 95.

A C T I V I T A T S 5.16. Quina diferència hi ha entre el comerç interior i el comerç exterior?

5.19. Quin percentatge del total dels intercanvis mundials controlen els països més rics?

5.17. Defineix exportació i importació. Posa’n exemples.

5.20. Quines són les principals potències comercials del

5.18. Quan és negativa la balança comercial d’un país?

món?

Unitat 5 4. Els transports i les comunicacions Les xarxes de transport i de comunicació són indispensables per al desenvolupament de l’activitat econòmica. Fan possible el desplaçament de persones, l’intercanvi de mercaderies i la difusió d’informació.

PARAULES CLAU xarxa de transport

4.1. Els transports

116

Els sistemes de transport més habituals són el terrestre, el marítim, l’aeri i, en algunes regions, el fluvial. Per dur a terme el transport es necessiten mitjans (tren, cotxe, vaixell, avió) i infraestructures (vies fèrries, carreteres, ports, aeroports). Un conjunt d’infraestructures interconnectades constitueix una xarxa de transport. Els constants avenços tecnològics han fet que cada cop els transports siguin més ràpids, més segurs i més barats, i també han permès incrementar la seva capacitat de càrrega. L’elecció d’un tipus o altre de transport depèn, principalment, del que s’ha de transportar, de la distància que cal recórrer i dels costos. Per facilitar els intercanvis i les comunicacions mundials s’han construït grans obres d’enginyeria. Cal destacar el canal de Suez (facilita el pas de l’oceà Índic a la mar Mediterrània), el canal de Panamà (comunica l’oceà Atlàntic i l’oceà Pacífic) i l’Eurotúnel (uneix França i el Regne Unit). A escala mundial hi ha grans diferències quant a xarxes de transport. Els països rics tenen mitjans i infraestructures d’alt nivell tècnic, així com xarxes de transport molt denses. Els països pobres, en canvi, tenen dèficit de mitjans i d’infraestructures, així com xarxes poc estructurades.

Font 13. Sistemes de transport Transport terrestre Transport per ferrocarril •És segur, econòmic i amb gran capacitat de càrrega. •És poc contaminant. •Hi ha línies d’alta velocitat. •Té un inconvenient: el traçat rígid de la xarxa. Transport per carretera o autopista •Es realitza amb cotxes i camions (alguns especialitzats). •Possibilita que el transport sigui «de porta a porta». •És car, a causa dels costos dels carburants i de les autopistes de peatge. •Genera contaminació atmosfèrica. Transport marítim •És útil per transportar, a molta distància, tota mena de mercaderies. •Compta amb vaixells especialitzats en el transport de determinats productes. •És elevat el cost dels grans vaixells. •És un transport lent, però barat. Transport aeri •És un sistema de transport en expansió. •És adequat per transportar, a grans distàncies, persones i mercaderies. •Té poca capacitat de càrrega. •És ràpid i segur. •És car, tot i que, darrerament, se n’ha reduït el cost. •Genera contaminació acústica. Transport fluvial •Es necessiten rius i canals aptes per a la navegació; és a dir, que tinguin un règim regular i que no presentin ràpids, cascades ni meandres. •És un sistema de transport lent. •S’utilitza en els canals de la Gran Bretanya, en els del nord-oest d’Europa, en els rius de la plana russa, i per la zona dels Grans Llacs (entre el Canadà i els Estats Units).

Font 14. Terminal de contenidors per al transport de mercaderies, a Hong Kong (Xina). El transport intermodal consisteix en el desplaçament de mercaderies amb contenidors, combinant diversos mitjans de transport (vaixells portacontenidors, camions, trens de mercaderies, etc.) amb l’objectiu que el desplaçament es faci en el mínim temps i amb els mínims costos possibles. Els contenidors són dipòsits metàl·lics amb capacitat per carregar un gran volum de mercaderia. Permeten transportar mercaderies molt diverses, accelerant la feina de càrrega i descàrrega, amb la qual cosa es redueixen els costos d’aquestes operacions.

Països

En el funcionament econòmic mundial, l’emissió, la transmissió i la recepció d’informació són essencials. Les empreses necessiten disposar de mitjans que permetin rebre i difondre informació de manera ràpida i fiable, i que aquesta arribi a qualsevol punt del planeta. Des de finals del segle XIX, en el món desenvolupat hi ha hagut una gran expansió dels mitjans de comunicació: un dels primers sistemes de transmissió utilitzats va ser la telegrafia, després la telefonia, la radiodifusió, el fax, la televisió, el tèlex, etc. En les darreres dècades, la informàtica i la telemàtica han provocat una autèntica revolució en el camp de la informació i la comunicació. Una revolució caracteritzada per la possibilitat de generar, tractar i difondre gran quantitat d’informació de manera immediata. Les anomenades autopistes de la informació, és a dir, Internet, han ajudat a desenvolupar tots aquests aspectes. En l’àmbit de les comunicacions i a escala mundial també hi ha grans diferències entre països. Els països més rics (especialment els Estats Units, els països de l’Europa occidental i el Japó) controlen les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Els països més pobres queden al marge d’aquest progrés.

A C T I V I T A T S 5.22. Elabora una taula amb els avantatges i els inconvenients de cada ti-

pus de transport. 5.23. Quin és el sistema de transport que genera més contaminació? 5.24. Quins avantatges suposa, per a les empreses, l’ús del correu electrònic?

Usuaris d’Internet (per cada 1 000 persones)

Islàndia Finlàndia Alemanya Espanya Estats Units Romania Senegal Egipte Nigèria

675 534 473 239 556 184 22 44 6

Font 15. Dades sobre usuaris d’Internet (2003). 5.21. Observa la taula i fes les activitats se-

güents: a) Compara el nombre d’usuaris d’Internet dels països que hi ha en la taula. b) Relaciona el fet que en alguns països només una petita part de la població tingui accés a Internet amb el seu grau de desenvolupament econòmic.

Font: Informe sobre el desenvolupament humà (2005).

4.2. Les comunicacions

117

Unitat 5 5. El turisme El turisme és una activitat del sector terciari. Actualment és un fenomen d’abast internacional i de gran importància en els àmbits social, econòmic i cultural. L’Organització Mundial del Turisme (OMT) defineix el turisme com «un conjunt d’activitats que realitzen les persones durant els seus viatges i estades en llocs diferents de la seva residència habitual, per un període de temps inferior a un any, i amb finalitats no relacionades amb l’exercici d’una activitat remunerada». L’activitat turística comporta una enorme mobilitat de persones entre diferents continents, països i regions de tot el món. A més a més, representa una important font de riquesa. En els països receptors de turistes genera molts ingressos, crea llocs de treball i impulsa altres àmbits econòmics, com la construcció, la restauració, l’hostaleria, els transports, etc. Des del punt de vista cultural, facilita el coneixement d’altres llocs i el contacte amb societats i costums diferents.

SABIES QUE...? Els tour operators són empreses que controlen el procés turístic. Disposen d’agències de viatges, d’hotels, de companyies de transport, etc. L’overbooking (o sobrereserva) és una pràctica que consisteix a vendre més places (d’avió, d’hotel, etc.) de les que existeixen, per tal de no perdre diners per les baixes de darrera hora.

5.1. L’increment de l’activitat turística

118

El turisme és una activitat amb una antiga tradició en la societat dels països més desenvolupats. A partir de la segona meitat del segle XX, el turisme es va convertir en una activitat de masses. Les previsions per a les pròximes dècades mostren que és un sector en expansió. Font 16. Desplaçaments internacionals (en milions de persones) 1950 25

1980 287

2000 698

2010

2020

(previsions)

(previsions)

1 006

1 560

Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts.

Algunes de les causes de la massificació del turisme en els països rics són les següents: • Augment del temps lliure (setmana de cinc dies i vacances anuals pagades). • Increment del poder adquisitiu d’una part de la població. • Millora i abaratiment dels mitjans de transport. • Facilitat de circulació de persones entre països. • Existència d’agències turístiques que organitzen les vacances. • Interès per conèixer altres espais geogràfics i altres cultures.

Font 17. Aglomeració a l’aeroport de Heathrow, a Londres (Regne Unit).

Rússia 9,2 Regne Unit Països 27,8 Baixos 9,6 Alemanya 20,1 Polònia 14,3 Ucraïna 15,6 Hongria 12,2 Croàcia 7,9 Àustria 19,4 Turquia Portugal Itàlia 37,1 16,8 11,6 Grècia 14,0

Canadà 19,2

Irlanda 7,0 França 75,1 Espanya 53,6

Estats Units 46,1

Xina 41,8

Aràbia Saudita 8,6

Mèxic 20,6

Hong Kong 21,8

Font: Organització Mundial del Turisme (OMT) (2006).

Tailàndia 11,7

Macau (Xina) 8,3

Malàisia 15,7

Arribada de turistes internacionals l’any 2004 (en milions) 75 50 25 10 1

0

2500

5000 km

5.2. Els efectes del turisme Les activitats vinculades al turisme de masses generen importants beneficis econòmics, socials i culturals. Però també tenen uns efectes negatius: • Pel que fa a l’economia provoca un desequilibri territorial, afavoreix l’especulació del sòl, crea llocs de treball poc qualificats i contractes laborals temporals, etc. • En l’àmbit social i cultural contribueix a la mercantilització extrema de les tradicions locals, que perden el seu significat veritable, i a l’aculturació per la influència dels costums forans. • En el context ambiental provoca que hi hagi més contaminació a l’aigua i que s’accentuï la contaminació atmosfèrica i acústica; facilita la destrucció d’hàbitats naturals i fa que augmenti el consum de recursos naturals; contribueix a la modificació del paisatge, al creixement urbà no controlat i a l’augment de residus, sovint abocats amb poc control, etc. Cal avançar cap a un turisme sostenible; és a dir, és imprescindible fer compatibles les activitats turístiques amb el medi. Això es pot aconseguir duent a terme una gestió global dels recursos per tal de garantir la seva durabilitat i permetre la conservació del capital natural i cultural. En aquest sentit, existeixen algunes iniciatives: per exemple, l’any 1998, a l’Estat espanyol, es va aprovar el Pla Nacional de Turisme Sostenible, i l’any 2001, l’OMT va publicar la Carta del Turisme Sostenible.

Font 18. Principals països de destinació turística (2004). 5.25. Descriu la informació que proporciona

aquest mapa seguint les pautes que t’hem proporcionat en l’apartat «8. Interpretar un mapa temàtic», de les pàgines 94 i 95.

Font 19. Platja de l’illa de Mallorca (Illes Balears).

119

Unitat 5

PARAULES CLAU turisme alternatiu

5.3. El turisme alternatiu El turisme alternatiu és un tipus de turisme que va sorgir fa uns vint-i-cinc anys, a partir del moment que comença a haver-hi una conscienciació respecte a la problemàtica mediambiental i a l’interès per ampliar l’oferta d’activitats turístiques. És una activitat menys agressiva amb el medi ambient del que ho són la resta d’activitats turístiques i un dels seus interessos és la preservació dels valors naturals i culturals de les destinacions turístiques. El turisme alternatiu inclou diferents modalitats, totes són una alternativa al turisme de masses: Font 20. El turisme alternatiu

Turisme ecològic. Aquest tipus de turisme ofereix la possibilitat de visitar i de conèixer la fauna i la flora d’espais naturals o protegits.

Turisme rural. Aquest tipus de turisme ofereix la possibilitat de conèixer com es viu en el món rural.

Turisme esportiu. Aquest tipus de turisme ofereix la possibilitat de practicar esports a l’aire lliure.

Turisme d’aventura. Aquest tipus de turisme ofereix la possibilitat de practicar esports de risc.

120

A C T I V I T A T S 5.26. Indica les causes que han provocat un augment de les activitats turístiques. 5.27. Quines són les principals zones turístiques del

món? 5.28. Elabora una taula amb les conseqüències eco-

nòmiques, culturals i ambientals que provoca el turisme de masses. Turisme cultural. Aquest tipus de turisme ofereix la possibilitat de conèixer el patrimoni historicoartístic d’un indret concret.

5.29. Penses que el turisme rural i l’ecològic potencien la pràctica d’un turisme sostenible? Argumenta la teva resposta.

6. Les activitats terciàries a Catalunya El sector terciari és el sector més dinàmic de l’economia catalana. Genera el 63,7 % de la riquesa i ocupa el 62,1 % de la població activa. Catalunya és, doncs, un exemple de societat postindustrial.

6.1. El comerç A Catalunya, l’activitat comercial ha estat sempre molt intensa. El comerç interior presenta una gran varietat de formes: fires i mercats locals i comarcals, botigues, supermercats i grans superfícies comercials. La implantació, en els últims 25 anys, d’un important nombre de grans superfícies comercials ha obligat el petit comerç a modernitzar-se, a especialitzar-se en l’oferta i a associar-se per tal de ser competitiu. L’activitat comercial està distribuïda per tot el territori català, però es concentra a l’àrea metropolitana de Barcelona i a les capitals comarcals. El comerç exterior català genera un important volum d’intercanvis. Catalunya exporta cotxes, maquinària, i productes químics i alimentaris. Importa matèries primeres, maquinària, material elèctric, etc. Fora del territori català, Catalunya manté importants intercanvis amb la resta de l’Estat espanyol i amb països de la Unió Europea.

Font: Xifres de Catalunya (2005), IDESCAT.

UE-25 Resta d’Europa Amèrica del Nord Amèrica Central i del Sud Àsia Àfrica Altres

Catalunya (%)

Font 22. Mercabarna, el mercat majorista més gran del sud d’Europa.

Espanya (%)

74,8 6,3 3,4 5,1 6,0 3,5 0,9

73,9 5,8 4,4 4,9 5,5 4,1 1,5

39,5 % (39 303 milions d’€)

Importacions UE-25 Resta d’Europa Amèrica del Nord Amèrica Central i del Sud Àsia Àfrica Altres

Catalunya (%)

121

Espanya (%)

64,5 5,5 3,0 2,7 19,0 5,1 0,2

64,6 6,3 4,1 4,0 14,3 6,4 0,4

60,5 %

(60 242 milions d’€)

Importacions Exportacions

Font 23. Distribució geogràfica del comerç exterior català (2004).

Font 24. El comerç exterior català (2004).

5.30. Observa la taula de dades i respon les preguntes següents:

5.31. Observa el diagrama de sectors i indi-

a) Amb quina part del món comercia principalment Catalunya? b) Compara les exportacions i importacions amb Àsia. Com es pot explicar que hi hagi tanta diferència? c) Amb quins territoris Catalunya té un saldo comercial negatiu? d) Compara les dades referides al comerç exterior català i a l’espanyol. Estableix-ne les semblances i les diferències.

ca si la balança comercial catalana és positiva o negativa. Argumenta la teva resposta.

Font: Xifres de Catalunya (2005), IDESCAT.

Exportacions

Font 21. Botiga de xocolata de disseny al barri del Born de Barcelona (Barcelonès).

Unitat 5 6.2. Els transports Catalunya disposa d’unes xarxes de carreteres i de ferrocarril que presenten importants desequilibris. Els nuclis més importants d’aquestes xarxes es troben a la franja litoral i a l’àrea metropolitana de Barcelona (nucli central), on tradicionalment s’ha concentrat més població i on es genera més activitat econòmica. A les zones interiors aquestes xarxes són poc denses. El mateix passa amb els aeroports. A Catalunya hi ha tres grans aeroports comercials: l’aeroport de Barcelona, el de Reus i el de Girona. Pel que fa als ports, els més importants són el de Barcelona i el de Tarragona, tant pel que fa al volum de mercaderies com al volum de passatgers.

Vielha

Salardú

F r a n ç a

Túnel de Vielha

122

A r a g ó

Esterri d´Àneu

Andorra Llívia Puigcerdà

Sort

el Pont de Suert

la Jonquera

la Seu d'Urgell

Ribes de Freser

Túnel del Cadí la Pobla de Segur

Portbou

Roses

Figueres

Túnel de Collabós Ripoll

Tremp

Olot

Berga

Banyoles

Solsona

GIRONA la Bisbal d'Empordà

Vic Santa Coloma de Farners Maçanet de la Selva

Balaguer

cap a Saragossa

Palafrugell Calella de Palafrugell Palamós

Sant Feliu de Guíxols

MANRESA Lloret de Mar BLANES

Cervera Tàrrega

LLEIDA

Granollers

Túnel del Bruc

Calella

Mollerussa

Canet de Mar MATARÓ

Igualada

les Borges Blanques

BARCELONA

e

Montblanc

Túnels del Garraf St. Vicenç el Vendrell Vilanova i la Geltrú de Calders

a

TARRAGONA Móra d'Ebre cap a Saragossa

Salou

TERRASSA Olesa de Sant Quirze SABADELL Barberà Montserrat del Vallès del Vallès

Mollet del Vallès

Ripollet

Martorell

Rubí Sant Cugat del Vallès

L´Ametlla de Mar

Molins de Rei Sant Feliu Sant Vicenç de Llobregat Sant Just dels Horts Desvern

Tortosa

Amposta

Comunitat Valenciana

t

n

El Masnou

Sta. Coloma de Gramenet BADALONA Sant Adrià de Besòs

BARCELONA

Sant Joan Despí Cornellà de Llobregat Sant Boi L'HOSPITALET de Llobregat

DE LLOBREGAT

0

cap a València

50 km

r

M

Falset

Gandesa

i

r

à

a

M

Valls

REUS

d

e

r

i

Xarxa bàsica de carreteres Autopista Autovia Eix transversal Eix de l´Ebre Carretera nacional Carretera comarcal Túnel Xarxa ferroviària RENFE FGC

Traçat de l´AVE Recorregut de l’AVE

Gavà Castelldefels

EL PRAT DE LLOBREGAT

Aeroport Port comercial

Font 25. Xarxa de transports de Catalunya. 5.32. Observa el mapa i respon les preguntes següents:

a) A quina part del territori català es concentren més autopistes i carreteres? Quins territoris comunica l’Eix Transversal? b) Quantes xarxes de ferrocarril hi ha a Catalunya? A quines comarques no arriba la xarxa ferroviària? Quin itinerari seguirà l’AVE? c) Quins són els principals aeroports de Catalunya? A quina zona geogràfica estan situats?

6.3. El turisme Catalunya és una de les principals regions turístiques d’Europa i la primera destinació turística de l’Estat espanyol. El turisme aporta el 21 % del PIB i ocupa el 13 % de la població activa. Les principals destinacions turístiques catalanes són la Costa Brava, la Costa Daurada, el Maresme, la ciutat de Barcelona i, durant l’hivern, les estacions d’esquí pirinenques. Les característiques més importants de l’activitat turística catalana són les següents: • El problema de l’estacionalitat. El fet que l’activitat turística es concentri a l’estiu, provoca una gran massificació durant aquesta estació de l’any i la infrautilització d’infraestructures durant la resta de l’any. Això, però, s’està modificant gràcies a la fragmentació de les vacances i al turisme de cap de setmana. • La concentració a la zona costanera. Catalunya s’ha especialitzat en el turisme de vacances de costa, de sol i platja. Darrerament, però, aquesta concentració costanera va disminuint i hi ha altres àmbits turístics que s’estan consolidant, com ara el turisme de les comarques pirinenques, el de la ciutat de Barcelona, etc. • Augment de la importància d’altres modalitats de turisme, com ara el turisme rural, el turisme cultural, el turisme esportiu, etc.

Resta de països 36%

França 26%

Regne Unit 17%

Alemanya 10 %

Bèlgica i Països Baixos 11%

Font 26. Origen dels turistes estrangers a Catalunya (2004). 5.33. De quin país procedeixen la major

part dels turistes estrangers que vénen a Catalunya?

123

Actualment, el gran repte del turisme català és oferir millor qualitat en els serveis, per tal d’aconseguir més ingressos econòmics. Font 27. Estació d’esquí de Boí-Taüll (Alta Ribagorça).

A C T I V I T A T S 5.34. Enumera els avantatges i els

inconvenients que tenen les petites botigues i les grans superfícies comercials per als consumidors. 5.35. Com és la xarxa de trans-

ports catalana? Quines zones estan més ben comunicades? 5.36. Elabora un tríptic o un car-

tell de propaganda turística on es reflecteixi l’oferta turística catalana.

Unitat 5 Proce

dimen

ts

7. Analitzar dades estadístiques Les taules de dades estadístiques són documents que ens proporcionen informació quantitativa sobre un fenomen o un fet de caràcter demogràfic, econòmic, polític, etc. Moltes de les dades de les taules es poden representar gràficament. Els gràfics permeten una lectura visual i ràpida de les dades. N’hi ha de diversos tipus: gràfic de sectors, gràfic de barres, gràfic lineal, etc. En qualsevol taula o gràfic, hi ha de figurar el següent: • El títol, que explica de què informa la taula o el gràfic. • La font, que indica la procedència de les dades. • La llegenda, que en alguns gràfics és important per tal d’interpretar-los.

SABIES QUE...? Alguns organismes oficials publiquen cada any dades estadístiques de caràcter demogràfic, econòmic, social, etc. En el cas de Catalunya, aquestes dades les proporciona l’Institut Català d’Estadística (Idescat), que és l’òrgan estadístic de la Generalitat de Catalunya.

Font 28. Esquema sobre tipus de gràfics

TAULA

1

Gràfic de sectors

Ús d’Internet de la població espanyola (2004) (en %) 40,3

No fa ús d’Internet (NO)

59,7

El gràfic de sectors s’utilitza per representar la distribució d’un fenomen mitjançant els sectors d’una circumferència. Per interpretar aquest tipus de gràfic és molt important observar la llegenda.

4

El gràfic de barres s’utilitza per comparar una variable en un moment o espai determinat.

6

El gràfic de línies s’utilitza per representar, a través d’una línia, l’evolució d’una variable durant un període de temps. En un gràfic pot haver-hi més d’una línia si es vol representar l’evolució de diverses variables. Si és així, cal observar la llegenda.

40,3 %

Fa ús d’Internet (SÍ)

Font: Red.es / AECE-FECEMD (2005).

No fa ús d’Internet (NO)

TAULA

3

Freqüència en la connexió a Internet de la població espanyola (2004)

Gràfic de barres % 60 50

(en %)

40

Tots els dies

55,3

30

De 3 a 6 dies a la setmana

20,7

20

Un dia a la setmana

10,5

Un cop cada 15 dies

3,4

Un cop al mes

3,8

Amb menys freqüència

6,0

Freqüència

10

el s

a

3

To ts

Un

Font: Red.es / AECE-FECEMD (2005).

TAULA

di es la 6 d di se ies tm a Un a l an a a co se a p tm ca da ana 15 Un di es co p al Am me s fre b m qü en èn ys ci a

0

De

124

Fa ús d’Internet (SÍ)

59,7 %

2

5

Evolució del percentatge d’internautes sobre el total de la població espanyola (2000–2004)

Gràfic de línies % 50 42,8 40,3

Any 2000 2001 2002 2003 2004

(en %) 23,5 23,1 37,8 42,8 40,3

Font: Red.es / AECE-FECEMD (2005).

40 37,8

30 23,5 23,1

20 2000 2001 2002 2003 2004

7.1. Guia per a la descripció i interpretació d’una taula de dades i d’un gràfic El comentari i l’anàlisi d’una taula de dades i d’un gràfic es pot dividir en els punts següents: presentació, descripció, interpretació i conclusions. Presentació • Identificar si es tracta d’una taula o d’un gràfic. Si es tracta d’un gràfic, cal indicar-ne el tipus: gràfic de barres, gràfic lineal, etc. • Especificar el tema sobre el qual se’ns informa a través de la taula de dades o del gràfic. • Indicar-ne l’àmbit cronològic, és a dir, any o període a què fa referència. Aquesta informació la podem trobar, normalment, en el títol. • Esmentar l’espai geogràfic a què fa referència la taula o el gràfic: Catalunya, Unió Europea, etc. Descripció • Identificar la variable o variables representades en la taula o el gràfic. El títol i, en alguns casos, la llegenda ens ho indiquen. Exemple. El gràfic lineal de la pàgina anterior mostra l’evolució del percentatge d’internautes sobre el total de la població espanyola (2000–2004). • Indicar amb quines unitats s’expressen les dades (amb xifres absolutes, amb xifres proporcionals, amb quilòmetres, amb tones, etc.). Exemple. Les dades dels gràfics de la pàgina anterior s’expressen amb percentatges. • Descriure la tendència general en l’evolució de cada variable, els punts màxims i els mínims, les dades més significatives, etc. Si es tracta de taules o gràfics que volen comparar situacions, cal remarcar les diferències i les similituds més rellevants. Interpretació • Buscar els factors que expliquen el fenomen representat en la taula o el gràfic, és a dir, indicar les causes. També cal apuntar les conseqüències que se’n deriven. Conclusions • Resumir els aspectes més rellevants de la informació que proporciona la taula o el gràfic. • Extreure’n conclusions i comentar el valor que tenen aquestes dades per al fenomen estudiat.

A C T I V I T A T S 5.37. Aplica aquesta guia per descriure i interpretar una de les taules o gràfics de la pàgina anterior.

125

El racó d’Internet Arxiu

Edició

Visualització

Preferits

Endarrere Adreça

Eines Cerca

Ajuda Preferits Vincles

http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCIÓ Catalunya és la principal destinació turística de l’Estat espanyol. Compta amb espais naturals de gran interès, així com amb un important patrimoni històric i artístic. Aquesta oferta turística es complementa amb la possibilitat de gaudir d’una rica gastronomia, de realitzar una gran varietat d’esports, d’assistir a espectacles o festes populars, de realitzar compres, etc. També disposa de bons equipaments per acollir els milions de persones que cada any ens visiten.

TASCA

126

El Parc Güell, Barcelona (Barcelonès).

Una família alemanya vol visitar Catalunya durant l’estiu i us encarrega que els organitzeu la seva estada. Arribaran en cotxe particular i passaran aquí dues setmanes. La família està formada per cinc persones amb edats i interessos diferents. El pare i la mare volen conèixer la història i la cultura catalanes; la filla, de 20 anys, vol practicar algun esport d’aventura; els dos fills, de 13 i 15 anys, desitgen anar a la platja i a algun parc d’atraccions, etc. És una família que s’adapta a qualsevol tipus d’allotjament (hotel, pensió, casa rural, càmping, etc.) i no s’hi vol gastar gaires diners. Formeu grups de quatre alumnes i redacteu un informe amb l’organització de les vacances d’aquesta família imaginantvos que treballeu en una agència turística. Cal que acompanyeu el text amb fotografies. El treball, incloent-hi les imatges, no ha de tenir més de deu pàgines, i cal que l’elaboreu en format Word. També podeu exposar-lo a classe en format PowerPoint. PROCÉS A continuació us suggerim un guió, però el podeu modificar o ampliar segons les vostres necessitats: 1. Visita a espais naturals, monuments, museus, etc. 2. Pràctica d’esports 3. Degustació de la gastronomia 4. Assistència a espectacles, a festes populars, etc. 5. Realització de compres 6. Allotjament

UN PARELL D’ADVERTIMENTS – No escriviu mai cap paraula de la qual no conegueu el significat. – No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu. RECURSOS

Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaços 1–7).

Internet

Esquema de la unitat LES ACTIVITATS TERCIÀRIES

són molt diverses

serveis a les persones

comerç

per exemple – sanitat – educació

transport

comunicacions

de diversos tipus

destaca

– terrestre – marítim – aeri – fluvial

turisme

Internet

que pot ser genera

s’ha convertit en interior

– a l’engròs – al detall

productes

– energètics – agrícoles – manufacturats

127

exterior

es fa amb

informació i capitals

activitat de masses

beneficis econòmics i culturals

– impacte mediambiental – especulació del sòl

cal evolucionar cap a un turisme sostenible

Unitat 5 Estat de benestar 2.

Resum gràfic serveis 1.

L’Estat de benestar és un sistema social de protecció que té com a finalitat garantir unes condicions de vida adequades a la població i evitar que les persones quedin desemparades. Els serveis són activitats que no produeixen béns materials, però són imprescindibles per al desenvolupament d’altres activitats econòmiques i per satisfer moltes de les necessitats de la població.

128

exportar 3.2.

societat postindustrial 1.2.

Exportar és una activitat comercial basada en la venda de productes nacionals a l’estranger. importar 3.2.

La societat postindustrial és un tipus de societat desenvolupada on la indústria manufacturera ja no és el centre de l’activitat econòmica i es caracteritza per tenir una economia terciaritzada.

Importar és una activitat comercial basada en la compra de productes a un país estranger.

balança comercial 3.2.

xarxa de transport 4.1. Vielha

Salardú

F r a n ç a

Túnel de Vielha

A r a g ó

Esterri d´Àneu

39,5 % (39 303 milions d’€)

60,5 %

(60 242 milions d’€)

Andorra Llívia Puigcerdà

Sort

el Pont de Suert

la Jonquera

la Seu d'Urgell

Ribes de Freser

Túnel del Cadí la Pobla de Segur

Portbou

Roses

Figueres

Túnel de Collabós Ripoll

Tremp

Olot

Berga

Banyoles

Solsona

GIRONA la Bisbal d'Empordà

Vic Santa Coloma de Farners Maçanet de la Selva

Balaguer

cap a Saragossa

Palafrugell Calella de Palafrugell Palamós

Sant Feliu de Guíxols

MANRESA Lloret de Mar BLANES

Cervera Tàrrega

LLEIDA

Granollers

Túnel del Bruc

Calella

Mollerussa

Canet de Mar MATARÓ

Igualada

les Borges Blanques

BARCELONA

e

Montblanc

Importacions REUS

Túnels del Garraf St. Vicenç el Vendrell Vilanova i la Geltrú de Calders

TARRAGONA Móra d'Ebre Gandesa

a

Salou

TERRASSA Olesa de Sant Quirze SABADELL Barberà Montserrat del Vallès del Vallès

Mollet del Vallès

Ripollet

Martorell

La balança comercial és la diferència entre els productes que un país ven a l’exterior i els que compra a altres països. Si el valor de les exportacions és superior al de les importacions la balança es positiva. En cas contrari, és negativa. En el cas d’aquest gràfic, la balança comercial és negativa.

Rubí Sant Cugat del Vallès

L´Ametlla de Mar

Molins de Rei Sant Feliu Sant Vicenç de Llobregat Sant Just dels Horts Desvern

Tortosa

Amposta

Comunitat Valenciana cap a València

El Masnou

Sta. Coloma de Gramenet BADALONA Sant Adrià de Besòs

BARCELONA

Sant Joan Despí Cornellà de Llobregat Sant Boi L'HOSPITALET de Llobregat

DE LLOBREGAT

0

t

e

r

n

i

a

50 km

r

M

Falset

cap a Saragossa

i

à

M

Valls

Exportacions

d

r

Xarxa bàsica de carreteres Autopista Autovia Eix transversal Eix de l´Ebre Carretera nacional Carretera comarcal Túnel Xarxa ferroviària RENFE FGC

Traçat de l´AVE Recorregut de l’AVE

Gavà Castelldefels

EL PRAT DE LLOBREGAT

Aeroport Port comercial

Una xarxa de transport és un conjunt d’infraestructures interconnectades que fa possible el desplaçament de persones i l’intercanvi de mercaderies. 129 129

turisme alternatiu 5.3.

intercanvi desigual 3.2. Suma total del comerç de mercaderies (en milers de milions de dòlars)

Amèrica del Nord 1 324

4000

Fluxos comercials interregionals (milers de milions de dòlars)

2000

(No estan representats els fluxos inferiors a 12000 milions de dòlars.)

Europa oriental i antiga Unió Soviètica 266

1000 500 250

12 50 100

Europa occidental 4 031

Participació dels intercanvis comercials realitzats... ...dins de la zona ...cap a les altres regions

300

Àsia 2 388 Estats del Golf 390

500

(El gruix de les fletxes és proporcional als intercanvis.)

Amèrica del Sud 276

Àfrica 232 0

1 500 km

Parlem d’intercanvi desigual quan es produeix un intercanvi comercial entre un país ric i un de pobre i aquest intercanvi només suposa beneficis per al primer.

El turisme alternatiu és una activitat menys agressiva amb el medi ambient del que ho són la resta d’activitats turístiques i un dels seus interessos és la preservació dels valors naturals i culturals de les destinacions turístiques.

AC T I V I TAT S

Unitat 5 Llegeix el text, observa les dades següents i indica quins països dediquen un percentatge més elevat del PIB a la sanitat. Quins estats garanteixen el dret a la salut? Argumenta la teva resposta.

5.44.

La diversitat de serveis Classifica les activitats següents segons que pertanyin al sector primari, al sector secundari o al sector terciari: ramaderia, turisme, fabricació de plàstic, conreu de blat, sanitat, transport aeri, pesca, explotació dels boscos, fabricació de roba, educació, comerç.

5.38.

5.39. En les economies més desenvolupades, quin és el sector que aporta més riquesa i que ocupa un percentatge més alt de població activa? Poseu alguna dada com a exemple.

Article 25 ota persona té dret a un nivell de vida adequat, que li garanteixi la salut i el benestar, i en especial l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris; també té dret a subsidi en cas d’atur, malaltia, invalidesa, viduïtat i vellesa […].

T

Declaració Universal de Drets Humans de l’ONU.

Elaboreu una llista dels serveis que hi ha en el vostre barri i analitzeu-la. Quins serveis trobeu a faltar? On s’han de traslladar els habitants d’aquest barri quan els necessiten: a un altre barri o a una altra ciutat?

5.40.

Algunes empreses traslladen a altres països (deslocalitzen) serveis relacionats amb l’atenció al client i amb les tecnologies de la informació i la comunicació. Quin tipus de països penses que acullen aquests serveis? 5.41.

Alemanya Emirats Àrabs Units Espanya Etiòpia França Líbia Marroc Mèxic Singapur Suècia Vietnam Xina

Despesa pública en sanitat (% PIB)

Metges per cada 100 000 persones

8,6 2,3 5,4 1,5 7,3 1,6 1,5 2,7 1,3 7,8 1,5 2

362 202 320 3 329 129 30 171 140 305 53 164

Els serveis i la societat: l’Estat de benestar Les activitats comercials Observa la taula següent i compara el percentatge de persones que reben assitència domiciliària a Espanya amb el percentatge dels països nòrdics. Què en dedueixes?

5.42.

Dinamarca Espanya Islàndia França Holanda Regne Unit Suècia

20 2 24 7 8 9 30

Observa el gràfic següent i respon les preguntes de la pàgina següent:

5.45.

Densitat de centres comercials d’algunes comunitats autònomes espanyoles (en metres quadrats per cada 1 000 habitants) 450 400 350 300 250

Mitjana espanyola: 249

200 150 100 50 0 M a Pa dri ís d Ba s C. L a c Va Rio j le nc a i A n a na da lu Ba sia le Ca a r ta s lu ny Ga a Ca l í st cia e Ex M llatre an la Ce m xa ut ad a u i M ra el illa

Feu una llista d’accions que mostrin un ús responsable dels serveis públics. Per exemple: no anar a urgències d’un hospital per només uns símptomes de refredat.

5.43.

Font: El País (abril 2006).

Població major de 65 anys atesa per serveis públics d’ajuda domiciliària (% de persones)

Font: VICENÇ NAVARRO: El estado de Bienestar en España.

130

País

Font: Informe sobre el Desenvolupament Humà (2005).

Compromís d’alguns estats amb la salut

Elabora una taula de dades sobre l’estructura del comerç dels països següents: Alemanya, Espanya, Estats Units, Emirats Àrabs Units, Etiòpia, Vietnam i Xina. Quines diferències hi observes? Per aconseguir aquestes dades cal que consultis l’Informe sobre el Desenvolupament, de les Nacions Unides, a Internet (vegeu l’adreça d’Internet a www.es paibarcanova.cat (enllaç 8)) o bé a la biblioteca. 5.47.

Busca informació sobre l’Organització Mundial del Comerç: data de creació, finalitat, països que en formen part, etc. Pots consultar el web oficial d’aquest organisme (vegeu l’adreça d’Internet a www.espaibarcanova.cat (enllaç 9)).

5.48.

Els transports i les comunicacions Elaboreu, en grup, un petit treball sobre l’origen històric dels mitjans de transport i de comunicació següents: ferrocarril, cotxe, avió, telèfon i Internet. 5.49.

TREBALL

Londres–Heathow París–Charles De Gaulle Frankfurt–Main Amsterdam–Schiphol Madrid–Barajas Londres–Gatwick Roma–Fiumicino Munic Barcelona–El Prat París–Orly

Milions de passatgers 67,9 53,5 52,2 44,0 41,7 32,7 28,7 28,6 27,1 24,9

El turisme 5.52. Observa la taula següent i indica quins atractius tenen aquests països que justifiquin l’arribada massiva de turistes. Turisme internacional. Principals destinacions (2004) País França Espanya Estats Units Xina Itàlia Regne Unit Hong Kong Mèxic Alemanya Àustria

Realitzeu, també en grup, una petita recerca sobre els mitjans de comunicació i transport que utilitzaven els vostres avis quan tenien la vostra edat. Compareu-los amb els que feu servir vosaltres. Observa la taula de dades i respon les preguntes següents: a) Quin és l’aeroport europeu amb més passatgers?

131

Milions de persones 75,1 53,6 46,1 41,8 37,1 27,8 21,8 20,6 20,1 19,4

COOPERATIU.

5.50.

5.51.

Aeroport

Font: El Periódico (març 2006).

DE SIMULACIÓ.

Els 10 aeroports d’Europa amb més passatgers (2005)

5.53. TREBALL COOPERATIU. Organitzeu-vos en grups i trieu un dels deu països de la taula de l’activitat anterior. Aneu a una agència de viatges, consulteu pàgines d’Internet i llibres, i amb tota la informació recollida elaboreu un reportatge sobre el país que heu escollit. Cal que en el reportatge expliqueu la manera d’arribar-hi, els llocs més turístics que es poden visitar, els tipus d’activitats turístiques que es poden realitzar, la gastronomia, els costums, l’època de l’any en què convé viatjar tenint en compte el clima. Convé que feu una fitxa amb alguns indicadors socioeconòmics que permetin conèixer millor el país.

Font: OMT (2006).

Una capital comarcal de Catalunya rep una proposta d’una multinacional del comerç: vol instal·lar en el territori d’aquesta ciutat un gran centre comercial. Organitzeu-vos en grups de tres persones i debateu sobre els avantatges i els inconvenients d’aquesta proposta. Cada membre del grup ha de representar els interessos d’una d’aquestes persones: l’alcalde, un botiguer i un consumidor. 5.46. JOC

b) A quin país es troba cada un dels aeroports de la taula?

AC T I V I TAT S

a) Catalunya, ¿es troba per sobre o per sota de la mitjana espanyola quant a densitat de centres comercials? b) Quina diferència hi ha entre la densitat de centres comercials a Catalunya i a Madrid?

Mercaderies. Per Ports milers t

Observa la taula següent i respon les preguntes que hi ha més avall:

60 000 50 000 40 000

Equipament TIC a les llars, ús d’ordinador i d’Internet (en %)

Espanya

Equipament a les llars Ordinador Internet Mòbil

54,7 40,4 79,7

48,1 30,9 76,9

Ús d’ordinador

51,7

45,5

Ús d’Internet Correu Xat Compres

44,2 81,1 32,2 15,5

37,5 75,5 30,7 13,3

30 000 20 000 10 000

a) Quant a equipaments TIC, quina diferència hi ha entre les llars catalanes i les de la resta de l’Estat? b) Quin és l’ús més habitual d’Internet? Hi ha diferències entre Catalunya i Espanya? c) Quins equipaments TIC teniu a casa? Quin ús fas de l’ordinador? I d’Internet? I quin ús en fa la teva família? Elabora un gràfic (el que et sembli més adequat) amb les dades següents i explica per què més de la meitat de les places hoteleres catalanes es localitzen a la costa.

5.55.

Distribució de places hoteleres a Catalunya (2004) Costa Brava Costa Daurada Barcelona Costa Maresme Resta de Catalunya

Total

70 000

Tecnologia de la Informació i la Comunicació (TIC) (2004) Catalunya

Tarragona

80 000

5.54.

TIC

Barcelona

0 1997

1999

2003

2005

Llegeix el text següent i explica quines conseqüències ha tingut per al territori català l’activitat turística. Relaciona el contingut del text amb el que observes en les fotografies: 5.57.

E

l desenvolupament turístic ha comportat la transformació funcional i la transformació dels paisatges preexistents a l’eix costaner català. La construcció de nous nuclis i l’expansió dels existents ha suposat una modificació dels assentaments i de l’estructura urbana […]. Un altre efecte del turisme […] ha estat l’extensió del sistema de vida urbà a l’espai rural a partir de la difusió cap a l’interior i cap a la muntanya dels assentaments turístics […]. També ha comportat el manteniment, la recuperació i la rehabilitació d’una part del patrimoni edificat que s’havia abandonat com a resultat del despoblament. R. MAJORAL: Una anàlisi territorial.

Lloret de Mar l’any 1915 (Selva).

31 % 20 % 16 % 14 % 19 %

Observa el gràfic de la columna de la dreta i fes les activitats següents: a) Descriu el gràfic seguint la pauta de la pàgina 125. b) Els ports de Barcelona i Tarragona estan especialitzats en el transport de diferents mercaderies. Busca informació sobre quins són els productes més representatius de cada port. c) Busca dades que et permetin dir quin dels dos ports és el més important quant a volum de passatgers.

2001

Martínez. AIEMB de la Diputació de Girona.

132

Les activitats terciàries a Catalunya

Font: IDESCAT (2004).

AC T I V I TAT S

Unitat 5

5.56.

Lloret de Mar l’any 2007 (Selva).

persones o serveis dirigits a les empreses. 2. Enumera les causes de la terciarització de l’economia. 3. Digues quins són els principals productes que s’intercanvien en el comerç mundial i quins són els paï-

sos que controlen aquest comerç. 4. Observa aquesta taula de dades i fes les activitats que hi ha a continuació: Catalunya

Llars amb accés (%)

45

Usuaris habituals1 (%)

43

Homes

47

Dones Persones que han comprat

39 béns/serveis2

(%)

Empreses que han rebut comandes en línia3 (%)

11 3

Font: Xifres de Catalunya (2006).

Internet

1. Població de 16 a 74 anys que es connecta almenys un cop per setmana. 2. En els darrers tres mesos. 3. 2004.

a) Descriu la informació que proporciona la taula. b) Digues si el comerç electrònic és una pràctica habitual entre la població i si l’utilitzen les empreses catalanes. Argumenta la teva resposta a partir de les dades de la taula. c) Exposa les característiques del comerç català: tipus, establiments, regions o estats amb els quals Catalunya manté relacions comercials, etc. 5. Indica les causes que han fet del turisme una activitat de masses. 6. Què entenem per turisme alternatiu? Posa exemples de les diferents modalitats que hi ha. 7. Indica en un mapa mut de Catalunya algunes de les infraestructures de la xarxa de transports catala-

na: carreteres nacionals, autopistes, vies fèrries, aeroports i ports comercials. Després observa el mapa i digues si Catalunya té una xarxa de transports equilibrada. Justifica la teva resposta. 8. Completa cada una de les definicions amb una de les paraules següents: societat postindustrial, Estat del benestar, balança comercial, borsa, Organització Mundial del Comerç (OMC). – La … és un mercat on es compren i es venen accions d’empreses i altres valors. – L’ … vol aconseguir que tota la població tingui accés als serveis socials. – L’ … regula i impulsa el comerç mundial. – La … es caracteritza per tenir una economia on predomina el sector terciari. – La … és la diferència entre els productes que un país ven a l’exterior i els que compra a altres països.

A C T I V I T A T S d ’ a va l u a c i ó

1. Escriu el nom de deu activitats terciàries. Després classifica-les segons que siguin serveis dirigits a les

133

Unitat 5

Dossier

Catalunya, s e r i f i s t a c r e m botigues, L’activitat comercial té una gran importància a Catalunya. En l’actualitat –i també en el passat– constitueix una de les seves principals fonts de riquesa. Al territori català coexisteixen establiments comercials de diferent tipologia i grandària. Durant molts anys ha predominat el petit comerç familiar que, com ja hem indicat, s’ha vist obligat a especialitzar-se i associar-se, per tal de fer front a la competència que suposen els supermercats i les grans superfícies comercials.

A les ciutats catalanes s’han definit eixos comercials per tal d’enfortir el comerç. Un 36 % dels establiments comercials de la ciutat de Barcelona estan associats i el 46 % pertanyen a un dels 19 eixos comercials de la ciutat.

En els últims anys, molts dels immigrants estrangers han obert negocis comercials: botigues, basars, etc. Aquest tipus de comerç es caracteritza per tenir unes dimensions reduïdes, per tenir obert durant moltes hores i per tenir familiars o persones del mateix origen geogràfic com a empleats. Una de les característiques fonamentals és que es troba, fonamentalment, en mans de la comunitat asiàtica: pakistanesos, xinesos, indis, etc. A Catalunya continuen sent molt importants els mercats municipals, que han modernitzat les seves instal·lacions i han millorat els seus serveis. Col·loquialment els anomenen plaça, perquè tradicionalment han representat un espai de trobada i d’intercanvi. Mercat de la Boqueria de Barcelona (Barcelonès).

El centre comercial La Roca Village agrupa un conjunt de botigues de les principals marques comercials que venen productes sobrants a un preu rebaixat. Aquests tipus de botigues sovint s’anomenen botigues outlet.

Catalunya té una llarga tradició de mercats ambulants setmanals que s’ubiquen, normalment, al costat de l’edifici del mercat municipal o en una plaça. Ofereixen roba, calçat i parament de la llar. En alguns casos també es comercialitzen llibres i antiguitats.

Mercat setmanal de Vic (Osona).

Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt (Urgell).

En el comerç català, hi conviuen la tradició i la modernitat. Es continuen celebrant fires tradicionals d’àmbit local i comarcal. Però, també, s’organitzen fires d’àmbit estatal i internacional, on els fabricants mostren als consumidors els productes i n’estimulen el seu consum. A Catalunya anualment se celebren més de 400 fires. Totes les comarques catalanes tenen, almenys, un esdeveniment firal a l’any. La Fira de Barcelona té un gran prestigi internacional. Organitza diferents fires i salons, com ara el Saló de l’Automòbil, el Saló Nàutic, el Sonimagmobile, Alimentària, etc. Unitat 5

Dossier

6 t a Unit Un món globalitzat i desigual

136

Actualment hi ha una gran interrelació econòmica, política i cultural entre tots els països del món. L’economia mundial ha quedat integrada en un únic sistema, el capitalisme. Però aquesta globalització econòmica no ha fet que el món fos més homogeni. Les desigualtats en la distribució de la riquesa han augmentat. Mentre algunes persones incrementen extraordinàriament les seves fortunes, d’altres pateixen fam i misèria. Davant d’aquesta situació, hi ha organitzacions que cooperen per promoure el desenvolupament humà i per construir un món més just.

PARAULES CLAU mundialització econòmica globalització econòmica països desenvolupats països en via de desenvolupament intercanvi desigual deute extern

Hospital de Tanzània.

Escola a Isl¯am¯ab¯ad (Pakistan).

Borsa de Nova York (Estats Units).

137

OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Indicar les característiques de l’economia global. 2. Enumerar algunes conseqüències de la globalització. 3. Interpretar alguns indicadors del desenvolupament econòmic i social.

4. Indicar algunes de les desigualtats que es produeixen en el món actual i resumir-ne les causes.

5. Identificar les organitzacions que treballen per impulsar el desenvolupament.

Intervenció quirúrgica assistida per un robot (França).

Classe d’informàtica en una escola de Nunavut (Canadà).

Unitat 6 1. La globalització de l’economia L’economia de la majoria de països del món està molt interrelacionada. Les multinacionals fragmenten i deslocalitzen la producció de béns i de serveis, i actuen prescindint de les fronteres i dels estats. D’altra banda, existeix un mercat planetari on s’intercanvia un gran volum de mercaderies, de capitals, de serveis i d’informació. Tot això és possible per l’enorme desenvolupament dels sistemes de transport i de comunicació, i per l’aplicació de polítiques econòmiques que eliminen les barreres i permeten produir, vendre i invertir amb absoluta llibertat a qualsevol lloc del planeta. Aquesta mundialització de la producció, del comerç i de les activitats financeres produeix una gran interdependència entre l’economia dels diferents països i entre els diversos sistemes productius. És per tot això que parlem de la globalització de l’economia. Una economia integrada en un únic sistema econòmic mundial, organitzat sota els principis del capitalisme. L’economia global es caracteritza pel domini que exerceix un grup reduït d’empreses multinacionals sobre la producció, el comerç i les finances mundials. Algunes d’aquestes multinacionals tenen un volum de negoci similar al PNB d’alguns estats.

RECORDA El capitalisme és un sistema econòmic que es basa en la propietat privada i en l’existència d’un mercat de lliure competència en el qual es comercien productes, serveis i treball.

PARAULES CLAU mundialització econòmica globalització econòmica

Font 1. Les multinacionals.

138

Volum de vendes (2005) i PNB (2004) (en milers de milions de dòlars)

300

Wal-Mart Turquia British Petroleum Àfrica subsahariana (sense Sud-àfrica)

Font: El Atlas de Le Monde diplomatique (2005).

250

200

General Motors Finlàndia

150

100

IBM Filipines Carrefour Hongria Sony Peugeot Perú Algèria

50

0

Font 2. Immigrants davant el mur de Melilla. El sistema econòmic actual afavoreix la lliure circulació de mercaderies, de serveis i de capitals, però no la de mà d’obra. Els països rics dificulten l’entrada d’immigrants procedents dels països pobres, reforçant el control de les seves fronteres.

1.1. Els impulsors de la globalització El procés de globalització ha estat impulsat per les multinacionals i pels grans mercats, però també per algunes organitzacions d’àmbit internacional i pels estats més poderosos.

El Fons Monetari Internacional (FMI) supervisa i dirigeix la política econòmica del món. Concedeix préstecs als països pobres a canvi que apliquin la seva política econòmica. El Banc Mundial (BM) finança projectes als països menys desenvolupats, tot imposant el seu model de desenvolupament. L’Organització Mundial del Comerç (OMC) fixa les regles del comerç internacional. El G-8 és un grup format pels 8 països amb economies més avançades i poderoses: els Estats Units, el Japó, Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, Canadà i Rússia.

139

1.2. El centre i la perifèria de l’economia global La interrelació que hi ha entre l’economia de tots els països del món no suposa que tots ocupin una posició similar dins del sistema econòmic mundial. Hi ha uns països que constitueixen el centre de l’economia mundial. Tenen un alt nivell de productivitat, controlen el comerç i la informació, i disposen de grans capitals i de tecnologia avançada. Són els Estats Units, el Japó i els països de la Unió Europea. D’altres països formen la perifèria d’aquesta economia mundial. Tenen un baix nivell de productivitat, unes relacions comercials desavantatjoses i una gran dependència tecnològica i financera. Entre aquests països hi ha diversitat de situacions. Mentre alguns viuen en l’extrema pobresa (bona part de l’Àfrica), altres han protagonitzat darrerament un procés de desenvolupament que ha millorat els nivells de renda i de benestar de la població (semiperifèria). Es tracta, entre d’altres, d’alguns països d’Amèrica del Sud i del sud-est asiàtic. La Xina i l’Índia tenen un paper cada vegada més important en el context de l’economia mundial.

A C T I V I T A T S 6.1. Enumera les característiques

de l’economia global. 6.2. Quines institucions impul-

sen la globalització econòmica? 6.3. Quins països constitueixen

el centre de l’economia mundial? 6.4. Indica les principals diferèn-

cies entre els països del centre econòmic i els de la perifèria.

Unitat 6 El procés de globalització de l’economia mundial té importants conseqüències en els àmbits econòmic, social i cultural: • La globalització suposa grans beneficis per als països i per a les empreses que controlen, dins el context mundial, la producció, els intercanvis i les activitats financeres, però no implica cap millora per als que en queden al marge. Les desigualtats que ja existien entre els països més rics i els més pobres s’han aguditzat. • Els beneficis de la globalització no s’estan repartint equitativament. Mentre augmenten les fortunes de les persones més riques, creix la misèria de les més pobres. Les diferències pel que fa a ingressos entre les persones més riques i les més pobres són abismals, tant als països desenvolupats com als que estan en via de desenvolupament. • La deslocalització d’alguns processos productius provoca pèrdua de llocs de treball en els països industrials. Aquest atur afecta els treballadors menys qualificats.

140

(RNB en dòlars per habitant) 35 000

30 000

25 000

20 000

15 000

10 000

5 000

0 1962

1970 països rics

1980

1990

mitjana mundial

2000 2004 països pobres

Font 3. Renda Nacional Bruta. 6.5. Compara el creixement de la renda, durant els últims trenta anys, en els països rics i en els països pobres.

400 000

100 000 Font: El Atlas de Le Monde diplomatique (2005).

Estats Units

10 000

SABIES QUE...? Alemanya Regne Unit França

Itàlia

Font 4. Quantitat estimada de llocs de treball perduts a causa de les deslocalitzacions de l’any 2005.1 6.6. Descriu la informació que proporciona aquest gràfic. 1. Les dades dels Estats Units són del 2004.

Entre el 1979 i el 2001, en els països desenvolupats… …els ingressos del 20 % dels habitants més pobres van créixer un 8 %; …els ingressos del 10 % de les persones més riques van augmentar un 69 %; …un 1 % dels habitants –els qui controlen l’economia– van veure com els seus ingressos s’incrementaven un 139 %.

Font: El Atlas de Le Monde diplomatique (2005).

2. Les conseqüències de la globalització

• El consum augmenta i es diversifica, però no arriba d’igual manera a tota la població. Mentre una part de la població mundial té al seu abast gran quantitat de productes i serveis de qualsevol lloc del planeta, l’altra no té accés ni als productes ni als serveis més bàsics.

Avui l’Ona està participant en un xat, juntament amb el seu germà, que està estudiant a Anglaterra, i amb el seu cosí, que treballa als Estats Units. L’ordinador de l’Ona és d’una marca americana, però s’ha fabricat a Corea del Sud. L’MP3 de sobre de la taula s’ha fet a la Xina i és d’una marca americana. Les vambes i els texans que duu són d’una marca americana, s’han dissenyat a Nova York, però els pantalons s’han cosit a les maquiles de Mèxic i les vambes, a Filipines. La motxilla és del Vietnam. El mòbil és d’una marca alemanya.

141

• El creixement econòmic s’ha fet, en part, a costa de la degradació del medi ambient i de la sobreexplotació dels recursos. Molts dels problemes mediambientals actuals tenen un caràcter global: la destrucció de la capa d’ozó, el canvi climàtic, la contaminació atmosfèrica, etc. • La globalització ha augmentat els contactes entre la població de tot el món. Coneixem més que en cap altra època de la història els valors i els estils de vida d’altres pobles. Però també es detecta una certa tendència a la uniformització cultural. S’imposen mundialment els models de les societats que dominen la indústria cultural. En front d’aquest fenomen, cal preservar les identitats culturals nacionals i la diversitat cultural de la humanitat. • La major part dels governs han perdut capacitat de decisió sobre la seva economia, han deixat mans lliures al poder econòmic (multinacionals i grans mercats), que actua en funció dels seus interessos i no dels del conjunt de la població mundial. Això és especialment greu en l’economia dels països pobres, que depenen absolutament de les decisions de les grans multinacionals. Aquesta dependència agreuja la seva pobresa.

A C T I V I T A T S 6.7. Elabora un esquema sobre les

conseqüències econòmiques, socials i culturals de la globalització. 6.8. ¿La globalització és present en la teva vida quotidiana? Argumenta la teva resposta. 6.9. Explica algun cas d’unifor-

mització cultural.

Unitat 6 3. El desenvolupament econòmic i social El món actual es caracteritza per l’existència d’una gran desigualtat entre els països. Una desigualtat –cada vegada més extrema–, que es manifesta tant en el desenvolupament econòmic (producció, intercanvis, etc.) com en el benestar de la població (salut, educació, consum, etc.). Aquests contrastos han configurat dues realitats socioeconòmiques ben diferents: la dels països desenvolupats i la dels països en via de desenvolupament o subdesenvolupats. Els primers tenen un alt nivell de riquesa i de benestar, els segons són països caracteritzats per una pobresa extrema i la població que hi viu no té cobertes les necessitats més bàsiques. També hi ha una situació intermèdia, la dels països que tenen un nivell de desenvolupament mitjà.

SABIES QUE...? Per referir-se a aquestes dues realitats tan oposades (països desenvolupats i països en via de desenvolupament) s’utilitzen altres expressions a més de les ja esmentades: – Països rics i països pobres. – Nord i Sud. Tot i que no es pot generalitzar, es pot dir que la major part de països desenvolupats es localitzen a l’hemisferi nord i els que estan en via de desenvolupament es localitzen a l’hemisferi sud. – Primer Món (països rics) i Tercer Món (països pobres). Aquestes expressions tenen el seu origen els anys cinquanta del segle passat –a l’època de la descolonització–, quan alguns països no volien alinear-se ni amb els països capitalistes (Primer Món) ni amb els comunistes (Segon Món).

3.1. Els indicadors socioeconòmics 142

Per mesurar el nivell de desenvolupament d’un país s’utilitzen els indicadors socioeconòmics. Són dades que ens informen sobre la situació econòmica i social d’un territori. També ens permeten comparar la realitat socioeconòmica de diferents països. Un dels més utilitzats ha estat el PIB o renda per habitant. Indica la riquesa produïda a l’interior d’un país en un any, dividida entre el nombre d’habitants. Però aquest indicador només es basa en dades econòmiques i no té en compte aspectes relacionats amb el benestar de la població (salut, educació, qualitat del medi ambient, etc.). A més, la riquesa no es reparteix de manera equitativa entre tota la població. Tot això fa que el PIB per habitant ens proporcioni una informació parcial sobre el desenvolupament econòmic i social d’un país. En els últims anys s’han imposat altres indicadors que incorporen tant aspectes econòmics com socials. En destaquem l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH). L’IDH és un indicador que es basa en tres dimensions mesurables del desenvolupament humà: viure una vida llarga i saludable, tenir educació i tenir un nivell de vida decent. Es calcula a partir de tres variables: l’esperança de vida, la taxa d’alfabetització d’adults i la ràtio de matriculació, i el PIB per habitant (dòlars EUA, PPA*). Aquest índex s’expressa amb una xifra de tres decimals que va del 0 (més baix) a l’1 (més alt). Per exemple, l’any 2003, el valor més alt de l’IDH el tenia Noruega (0,963) i el més baix, Níger (0,281).

VOCABULA

RI

PPA. És una manera d’expressar el PIB, que és el resultat de valorar igual el preu dels productes per tal que es puguin fer comparacions més exactes entre el PIB dels diferents països.

SABIES QUE...? Hi ha altres indicadors socioeconòmics que ens ajuden a conèixer la realitat socioeconòmica d’un territori: – Mortalitat infantil (‰). – Infants amb baix pes en néixer (%). – Consum diari de calories. – Metges per cada 100 000 persones. – Accés a l’aigua potable. – Usuaris d’Internet per cada 1 000 persones.

País

PIB per càpita (en dòlars EUA, PPA) (2003)

Espanya Emirats Àrabs Units Qatar Portugal Sri Lanka Egipte

22 391 22 420 19 844 18 126 3 778 3 950

Esperança de Taxa d’alfabetització Nivell d’esIDH Rànquing vida en néixer d’adults (en % de persones colarització (2003) IDH (en anys) de 15 anys i més grans) (en %) 1 (2003) (2003) (2002–2003) 79,5 78 72,8 77,2 74 69,8

97,7 77,3 89,2 92,5 90,4 55,6

94 74 82 94 69 74

0,928 0,849 0,849 0,904 0,751 0,659

21 41 40 27 93 119

1. Ràtio bruta combinada de la matriculació a les escoles de primària, secundària i terciària. Font: Informe sobre el Desenvolupament Humà (2005).

Font 5. Índex de Desenvolupament Humà. 6.10. Observa la taula i respon les preguntes següents:

PARAULES CLAU

a) Si el PIB dels Emirats Àrabs Units és més alt que el d’Espanya, com és que Espanya té un IDH més alt? b) Sri Lanka té un PIB més baix que el d’Egipte. Com s’explica que en el rànquing de l’IDH ocupi un lloc bastant més alt?

països desenvolupats països en via de desenvolupament

143

Desenvolupament humà alt (més de 0,801) Desenvolupament humà mitjà (0,501-0,800) Desenvolupament humà baix (menys de 0,500) 0

Dades no disponibles

2 500

5 000 km

Font 6. Mapa de l’Índex de Desenvolupament Humà (2003).

A C T I V I T A T S 6.11. Observa el mapa i fes les activitats se-

güents: a) Enumera els països que tenen un IDH alt (més de 0,801) i els que el tenen baix (menys de 0,500). Indica a quin continent pertany cada país. b) Compara la situació d’Europa i la de l’Àfrica pel que fa a l’IDH.

6.12. Quines altres expressions podem utilitzar per referir-nos als països

pobres? 6.13. Amb quin tipus de dades s’elabora l’IDH? 6.14. Com a indicador socioeconòmic, quins avantatges té l’IDH sobre

el PIB per habitant? 6.15. Quina informació de caràcter socioeconòmic es pot deduir del

nombre d’usuaris d’Internet que hi ha en un territori?

Viure amb un patrimoni de més de 1 000 milions de dòlars

Unitat 6

Moscou

San Francisco Los Angeles

4. Les dues cares del planeta

Nova York

Hamburg Almaty

Suïssa Pròxim Orient

Pequín Corea del Sud

Texas Florida Golf Pèrsic

Japó

Taiwan Hong Kong

Nova Delhi Bombai

Bangkok

4.1. La pobresa i la riquesa

Singapur

Sao Paulo

0

1325

2650 km

Representa un dels 500 magnats del planeta amb més de 1000 milions de dòlars de patrimoni.

Viure amb menys de dos dòlars diaris

Percentatge de la població que viu amb... 2001

144

Font: El Atlas de Le Monde diplomatique (2005).

100 %

80 %

60 %

menys de dos dòlars diaris

Font 7. Les dues cares del planeta.

40 %

20 %

Europa oriental, antiga Unió Soviètica

menys d’un dòlar diari

Oceà Atlàntic

0%

Oceà Pacífic

Món àrab

Est d’Àsia Oceania

Sud d’Àsia

Àfrica subsahariana

Amèrica Llatina

Oceà Pacífic

Oceà Índic

0

5 000 km

6.16. Fixa’t en els dos mapes i respon aquestes

preguntes: a) Quin percentatge de la població mundial viu amb menys d’un dòlar diari? I amb menys de dos? A quins continents es localitza aquesta realitat? b) De quins països són la major part de les persones més riques del planeta?

4.2. La fam i la sobrealimentació Font 9. La malnutrició

Font: Anuario estadístico (2004), FAO.

Es necessita una mitjana de 2 800 calories per mantenir una activitat física normal.

Aportació calòrica alimentària (2000-2002) kcal diàries per persona i per dia 1 520

2 200

2 600

3 000

3 400

3 790

Dades no disponibles Aportació calòrica dels aliments inferior a les necessitats energètiques mínimes calculades per la FAO per a cada país, en funció del sexe i de l’edat de la seva població.

0

2500

5000 km

Font 8. Mapa de les desigualtats alimentàries (calories per persona i per dia) (2000–2002). 6.17. Elabora dues llistes a partir d’aquest mapa: una amb els països amb població infraalimentada

(menys de 2 200 calories) i l’altra amb els països amb població sobrealimentada (més de 3 400 calories).

– L’any 2002 hi havia 852 milions de persones subalimentades en tot el món. – Cada any en els països en via de desenvolupament neixen 20 milions de nens i nenes amb insuficiència de pes. Els infants que presenten un pes inferior al normal tenen quatre vegades més probabilitats de morir per una malaltia infecciosa que els infants que tenen un pes normal. – A Espanya els casos d’obesitat infantil s’han multiplicat per tres en els últims anys. – Més de la meitat de la població espanyola té problemes de sobrepès.

Font: El Atlas de Le Monde diplomatique (2005).

Londres París

Font 11. L’esperança de vida

Font: Informe sobre el Desenvolupament Humà (2005).

4.3. La malaltia, la salut i l’esperança de vida País

Mortalitat menors 5 anys (per cada 1 000 nascuts vius)

Esperança de vida en néixer (en anys) 2003

Metges per cada 100 000 persones

4 4 5 6 126 180 178 284

82 80,7 80,5 80,3 36,9 39,3 39,7 40,8

201 347 352 249 6 4 1 7

Japó Islàndia Suïssa Austràlia Zimbabwe Rep. Centreafricana Malawi Sierra Leone

Font 10. Qualitat de vida i sanitat.

U

na nena japonesa nascuda aquest any hauria de viure, segons les estadístiques, 85 anys, més del doble de l’esperança de vida en néixer d’una nena de Zimbabwe (36 anys, el 2003). Les raons d’aquest fet indignant són conegudes: pobresa, absència d’infraestructures apropiades, falta de control de les epidèmies, mercantilització de la investigació farmacèutica, etc. Les patologies comunes són més mal ateses i més mortals o discapacitants en el Sud que en el Nord. El Atlas de Le Monde diplomatique (2005).

6.18. Relaciona la mortalitat infantil i l’esperança de vida d’aquests països amb el nom-

bre de metges de què disposen.

4.4. L’analfabetisme i l’educació Font 12. L’escolarització

6.19. Segons el text, quines són les causes de

l’enorme diferència que hi ha entre l’esperança de vida del Japó i la de Zimbabwe?

E

Informe sobre el Desenvolupament Humà (2005).

n una economia mundial cada cop més basada en el coneixement, uns 115 milions d’infants veuen negat, fins i tot, el seu dret a estudiar el cicle més bàsic de l’educació primària. La majoria dels infants que no estan escolaritzats viu a l’Àfrica subsahariana i al sud d’Àsia […]. L’accés a una educació superior continua sent un privilegi a l’abast sobretot dels ciutadans dels països de renda alta. Aquestes desigualtats actuals en l’educació són les desigualtats socials i econòmiques del futur. […] Les desigualtats de gènere continuen limitant l’educació de les noies. Tot i que aquestes diferències s’estan reduint, les noies, a l’Àfrica i als estats àrabs, reben de mitjana un any menys d’educació que els nois, i al sud d’Àsia, dos anys menys. Aquestes desigualtats entre homes i dones representen una violació del dret universal a l’educació i són una amenaça contra les perspectives futures del desenvolupament humà: l’educació de les noies és un dels motors més potents del progrés social en tota una sèrie d’indicadors.

145

6.20. Llegeix el text sobre l’escolarització

i respon: a) Quines desigualtats al voltant de l’educació planteja el text? b) Què vol dir la frase que no està escrita en lletra cursiva?

A C T I V I T A T S 6.21. Quines conseqüències té la

malnutrició sobre la salut de les persones? 6.22. Què entenem per esperan-

ça de vida? 6.23. ¿La mortalitat infantil es

pot evitar? Quines mesures caldria prendre? 6.24. ¿Als països desenvolupats

hi ha desigualtat entre nois i noies pel que fa a l’accés a l’educació?

Unitat 6 5. Les causes del subdesenvolupament El subdesenvolupament que pateixen alguns països no es deu a la manca de recursos naturals, sinó al domini que exerceixen els països rics sobre les seves activitats econòmiques. Hi ha diversos factors que expliquen aquesta situació. En destaquem els següents: • El passat colonial. Molts d’aquests països van ser colonitzats durant el segle XIX per les grans potències europees, les quals van explotar els seus recursos naturals i no van impulsar el seu desenvolupament industrial. Quan es van independitzar, a mitjan segle XX, van mantenir una dependència comercial, financera i tecnològica dels països rics que en va dificultar el desenvolupament.

Alaska (venuda als Estats Units el 1897)

PARAULES CLAU intercanvi desigual

Finlàndia Regió de l'Amur

Canadà Polònia

Ucraïna Bessaràbia

Gibraltar

Malta

Algèria Egipte

Cuba

Sàhara

Puerto Rico

Índia

Guadalupe Martinica Santa Lucia Trinitat

Senegal Antilles Gàmbia Guinea Portuguesa Neerlandeses Sierra Leone Guaiana Britànica Nigèria Guaiana Neerlandesa Guinea Espanyola Costa d'Or Guaiana Francesa Fernando Poo Gabon Ascensió

146

Birmània

Hong Kong Filipines

Aden

Indoxina Ceilan Singapur Seychelles

Índies Orientals Neerlandeses

Nova Guinea

Angola

Tahití

Moçambic

Fiji

Maurici Reunió

Nova Caledònia

Austràlia

El Cap Norfolk Imperi rus Imperi britànic

Malvines

Tasmània

Nova Zelanda

França Portugal Holanda 0

2500

5000 km

Espanya

• L’intercanvi desigual. Quan parlem d’intercanvi desigual ens referim al fet que en l’economia global no participen tots els països en igualtat de condicions ni obtenen beneficis similars. Els països en via de desenvolupament exporten als països rics recursos naturals de baix preu i importen d’aquests països productes manufacturats d’un preu més elevat. A més, han de vendre els seus recursos a través de les borses dels països més rics, que fixen els preus d’acord amb els seus interessos. Sovint els països desenvolupats dificulten l’entrada de productes provinents de països pobres que puguin ser competitius amb els seus i exigeixen que els seus productes manufacturats entrin als països pobres sense càrregues fiscals. Aquest desequilibri comercial provoca un endeutament dels països pobres.

Font 13. Mapa dels imperis colonials de mitjan segle XIX. 6.25. Compara aquest mapa amb el de

la font 6 (pàgina 143) i digues si es pot afirmar que molts dels països que tenen un nivell de desenvolupament baix van ser colonitzats al segle XIX per potències europees.

Font 14. Dades sobre les exportacions mundials PARAULES CLAU

E

n els darrers vint anys, els 48 països menys desenvolupats, que suposen el 10% de la població mundial, han vist com disminuïen les seves exportacions fins a arribar al 0,4% del total mundial, mentre que les exportacions dels països de la UE i les dels EUA han augmentat fins a representar el 50% actual. Això significa que el 10% més ric del planeta exporta 125 vegades més que el 10% més pobre. […]

deute extern

Unes relacions comercials justes. Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament–Espanya.

Font 15. El comerç just

D

iverses entitats preocupades pels problemes dels països pobres han impulsat una forma alternativa de comerç: el comerç just. Promou una relació comercial més justa entre productors i consumidors, i intenta que els beneficis arribin als productors. A moltes ciutats hi ha botigues de comerç just. En aquestes botigues es ven xocolata, cafè, melmelada, roba, etc. Garanteixen que els productes que venen s’han fet sense explotació, amb salaris justos i que es comercialitzen sense intermediaris. Una part dels recursos obtinguts amb les vendes es destinen a l’ajuda a cooperatives i a grups de productors.

Botiga de comerç just d’Intermón Oxfam, a Barcelona (Barcelonès).

147

• El deute extern. El deute extern és el diner que deu un país a un altre o que deu a entitats financeres internacionals. Els països pobres arrosseguen un enorme deute extern, com a conseqüència dels préstecs que van rebre i reben per finançar-ne el desenvolupament. Els beneficiaris d’aquest deute són entitats públiques i privades dels països rics, entre elles el Fons Monetari Internacional. L’economia d’aquests països pobres no genera beneficis suficients com per comprar els productes elaborats que necessiten, ni proporcionar a la població els serveis bàsics, ni retornar els préstecs i els interessos corresponents. Això els obliga a restringir les compres de productes manufacturats, a invertir poc en serveis bàsics i a demanar nous crèdits per poder pagar als seus creditors. L’endeutament ofega la seva economia i fa impossible iniciar processos de desenvolupament.

A C T I V I T A T S 6.26. Quines conseqüències va

tenir l’ocupació colonial per al desenvolupament econòmic dels territoris colonitzats? SABIES QUE...? – A Uganda es dediquen 3 dòlars per persona a educació i salut, mentre que per pagar el deute extern se’n dediquen 17. – Els països pobres, en general, inverteixen avui en educació i sanitat un 60 % menys que l’any 1970, ja que han de dedicar molts més diners a pagar el deute extern.

6.27. Defineix els conceptes in-

tercanvi desigual i comerç just. 6.28. Com afecta el deute extern

al desenvolupament econòmic i social d’un país?

Unitat 6 6. La cooperació, l’ajut al desenvolupament

AOD com a percentatge del PNB, 2004 (%) 0,9 Noruega Luxemburg Dinamarca

0,8 Suècia Països Baixos

0,7 Portugal

0,6

0,5

6.1. Les Nacions Unides i l’ajuda al desenvolupament

148

L’ONU ha impulsat diverses iniciatives encaminades a ajudar els països pobres. L’any 1966 va crear el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, que gestiona l’Assistència Oficial al Desenvolupament, és a dir, que gestiona els recursos que els països rics destinen a potenciar el desenvolupament dels països pobres. Aquest ajut és interessat, ja que sovint el país que el dóna obté avantatges econòmics en el país que el rep. L’ONU va recomanar que aquest ajut fos el 0,7 % del PIB anual. Però pocs països han seguit aquestes indicacions. L’any 2000, a la Cimera del Mil·lenni de les Nacions Unides, els mandataris mundials van expressar la seva voluntat de reduir a la meitat la pobresa mundial i d’avançar en el desenvolupament. El mateix any van signar una declaració on es comprometien a aconseguir uns objectius i unes fites de desenvolupament per a l’any 2015. Font 17. Objectius de desenvolupament del mil·lenni 1. Eradicar la pobresa extrema i la fam. 2. Assegurar l’Educació Primària per a tothom. 3. Promoure la igualtat de gènere i l’autonomia de la dona. 4. Reduir la mortalitat infantil. 5. Millorar la salut materna. 6. Combatre la sida, el paludisme i altres malalties. 7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient. 8. Fomentar una associació mundial per al desenvolupament.

0,4

0,3

0,2

França Bèlgica Suïssa Irlanda Regne Unit Finlàndia Alemanya Canadà, Espanya, Austràlia Àustria, Nova Zelanda, Grècia Japó EUA Itàlia

0,1

Font 16. Ajut Oficial al Desenvolupament. 6.29. Amb la informació que et dóna el gràfic respon aquestes preguntes: a) Quins països destinen més del 0,7 % del PIB a finançar el desenvolupament dels països pobres? b) ¿Espanya compleix les recomanacions de l’ONU?

Declaració del Mil·lenni, Nova York (2000).

A hores d’ara, el balanç no és positiu, com es pot observar en el mapa de la pàgina següent. A Àsia s’ha avançat en l’assoliment d’alguns objectius, però a l’Àfrica subsahariana s’hi ha retrocedit. Les previsions són que, al ritme actual, aquesta regió del continent africà no podrà aconseguir l’objectiu de l’escolarització universal en el nivell primari fins l’any 2129 i el de reducció de la mortalitat infantil fins el 2106. En la lluita contra la fam els retrocessos també són notables. Per assolir aquests objectius cal incrementar l’ajuda internacional i repensar el model econòmic.

Font 18. Assemblea de les Nacions Unides durant la cerimònia inaugural de la Cimera del Mil·lenni, Nova York, 6 de setembre de 2000.

Font: Informe sobre el Desenvolupament Humà (2005).

En els apartats anteriors hem estudiat com el sistema econòmic ha configurat un món desigual. Un món en el qual hi ha persones que gaudeixen d’un alt nivell de riquesa i de benestar, mentre que d’altres viuen en l’extrema pobresa. Lluitar per aconseguir un repartiment equitatiu dels recursos i cooperar per potenciar el desenvolupament humà és una necessitat. Des de fa anys hi ha organitzacions que treballen en aquest sentit.

Europa oriental Àsia Central

Àsia oriental

Nord d’Àfrica

Pròxim Orient i estats del Golf Sud d’Àsia

Sud-est d’Àsia Amèrica Llatina i Carib

Àfrica subsahariana

0

Eradicar la pobresa extrema i la fam: 1. Disminuir a la meitat la quantitat de persones extremadament pobres. 2. Reduir a la meitat el percentatge de persones que passen fam. Assegurar l’Educació Primària per a tothom: 3. Permetre que tots els nens i nenes acabin el cicle complet d’ensenyament primari. Promoure la igualtat de gènere i l’autonomia de la dona: 4. Eliminar els desavantatges per a les nenes en l’ensenyament primari. 5. Promoure la igualtat en la feina. 6. Promoure una representació equitativa de dones als parlaments nacionals.

2500

5000 km

Objectius i metes del Mil·leni

Reduir la mortalitat infantil: 7. Reduir en dos terços la mortalitat dels menors de 5 anys. 2. Generalitzar la vacunació contra el xarampió. Millorar la salut materna: 9. Reduir en tres quartes parts la mortalitat materna.

3

4

6

7

8

13 14 15 16 Cada quadrat representa el progrés aconseguit respecte a un Objectiu del Mil·lenni

Garantir la sostenibilitat del medi ambient: 13. Frenar la desforestació. 14. Reduir a la meitat la quantitat de persones sense accés a l’aigua potable. 15. Reduir a la meitat la quantitat de persones sense accés a una xarxa de sanejament. 16. Millorar les condicions de vida en les zones marginals.

Aquestes organitzacions són entitats privades que no depenen de cap organisme oficial. Estan formades per persones voluntàries que actuen desinteressadament realitzant projectes en els països menys desenvolupats. Ho fan en àmbits com l’ajut humanitari, la sanitat, l’educació, la protecció del medi ambient, els drets humans, el desenvolupament econòmic, etc. Algunes de les ONG més importants són Intermón Oxfam, Metges Sense Fronteres, Greenpeace, etc.

2

5

9 10 11 12

Combatre la sida, el paludisme i altres malalties: 10. Fer retrocedir l’epidèmia de la sida. 11. Fer retrocedir l’epidèmia del paludisme. 12. Fer retrocedir l’epidèmia de la tuberculosi.

6.2. Les Organitzacions no Governamentals (ONG)

1

Sense millora o retrocés Objectiu inassolible per al 2015 Objectiu en via de ser aconseguit Objectiu assolit o a prop d’assolir-se Dades insuficients

Font 19. Mapa sobre la situació dels objectius i les metes del mil·leni. ONU (2005). 6.30. Descriu la informació que proporcio-

na el mapa seguint les pautes de les pàgines 94 i 95 d’aquest llibre.

A C T I V I T A T S 6.31. Quina diferència hi ha en-

tre l’ajut que reben els països a través de l’Assistència Oficial al Desenvolupament i el que arriba a través de les ONG? 6.32. Quin percentatge del PIB

va recomanar l’ONU que es dediqués a l’ajut al desenvolupament? 6.33. Quins acords es van pren-

dre a la Cimera del Mil·lenni? Es compliran?

«La desigualtat té solució en un termini raonable, si es vol. I això passa per donar prioritat a un creixement sostenible, més solidari, que asseguri a tothom uns mínims.» Ariane Arpa, Directora d’Intermón Oxfam.

Font 20. Oxfam va proporcionar aigua potable a través de la instal·lació d’aixetes a diverses comunitats locals durant la guerra civil al Zaire.

Font: El Atlas de Le Monde diplomatique (2005).

Oceania

149

El racó d’Internet Arxiu

Edició

Visualització

Preferits

Endarrere Adreça

Eines Cerca

Ajuda Preferits Vincles

http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCIÓ El món actual es caracteritza per la integració de l’economia mundial en un sol sistema econòmic –el capitalisme–, així com per un augment de la interdependència entre tots els sistemes productius i per una progressiva manca de capacitat de decisió de cada estat sobre la seva economia. Aquest fenomen rep el nom de globalització. Alguns sectors socials n’estan en contra i és per això que treballen per construir un món diferent.

150 TASCA Formeu grups de tres alumnes i redacteu un treball sobre la globalització. Cal que acompanyeu el text amb totes aquelles imatges i dades que siguin necessàries. El treball, incloent-hi les imatges, no ha de tenir més de deu pàgines, i cal que l’elaboreu en format Word. Es valorarà molt positivament que en feu una presentació en PowerPoint per als vostres companys i companyes. PROCÉS El treball ha de donar resposta a les qüestions següents: 1. Què és la globalització i qui la dirigeix? 2. Quins efectes –positius i negatius– té la globalització sobre l’economia dels diferents estats? 3. La globalització té alguna incidència en les vostres vides? 4. Qui està en contra de la globalització? Per què? Quin tipus de lluita es duu a terme contra aquest fenomen?

UN PARELL D’ADVERTIMENTS – No escriviu mai cap paraula de la qual no conegueu el significat. – No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu. RECURSOS Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaços 1–7). Internet

Esquema de la unitat LA GLOBALITZACIÓ

implica la mundialització de

– la producció – el comerç – les activitats financeres

així com

provoca

– beneficis per als països rics – augment de les desigualtats – diversificació del consum – degradació del medi ambient – contacte entre cultures – uniformització cultural

no resol la desigualtat entre

països rics

països pobres

moviment alterglobalització

que no surten del

que considera que

subdesenvolupament

un altre món és possible

provocat per

la interrelació entre l’economia de tots els països

té l’oposició del

la integració de l’economia mundial en el sistema capitalista – el passat colonial – l’intercanvi desigual – el deute extern

151

Unitat 6 països desenvolupats 3.

Resum gràfic mundialització econòmica 1.

Els països desenvolupats tenen un alt nivell de riquesa i de benestar. També es poden anomenar països rics, el Nord o Primer Món.

152 La mundialització econòmica és el desenvolupament d’un mercat planetari on les economies i els sistemes productius dels diferents països s’interrelacionen.

països en via de desenvolupament 3.

globalització econòmica 1.

La globalització econòmica és la integració de l’economia mundial en un únic sistema: el capitalisme.

Els països en via de desenvolupament són països caracteritzats per una pobresa extrema i la població que hi viu no té cobertes les necessitats més bàsiques. També es poden anomenar països pobres, el Sud o Tercer Món.

intercanvi desigual 5.

Quan parlem d’intercanvi desigual ens referim al fet que en l’economia global no tots els països participen en igualtat de condicions ni obtenen beneficis similars. El comerç just és una iniciativa que promou unes relacions comercials més justes entre els països pobres i els països rics.

153 deute extern 5.

El deute extern és el diner que deu un país a un altre, a la banca internacional i al Fons Monetari Internacional. El deute extern és especialment important en el cas dels països pobres, com a conseqüència dels préstecs que van rebre i reben per finançar el desenvolupament. L’endeutament ofega la seva economia. L’ONU recomana que els països rics dediquin un 0,7% del PIB a l’ajut al desenvolupament dels països pobres.

AC T I V I TAT S

Unitat 6 La globalització de l’economia 6.34.

Elabora una definició de globalització.

Llegeix el text següent i respon les preguntes que trobaràs a continuació: 6.35.

L

a globalització és un procés irreversible, que només es faria reversible si els estats tornessin a tenir economies tancades, […] aranzels alts, control dels moviments de capital, nacionalització de les empreses multinacionals, restriccions als mercats financers i tancament de les fronteres a la immigració. […] Un dels resultats de la globalització és allunyar de la vida quotidiana dels ciutadans els centres de decisió sobre moltes coses que afecten la seva vida. […] La política monetària ja no és competència d’un estat, ni la comercial, ni l’ agrícola… […] Amb la fugida de les competències també hi ha una fugida de responsabilitat. «No podem fer-hi res» o «no podem canviar perquè els mercats financers no ho tolerarien», diuen els polítics. En aquestes circumstàncies no se sap a qui protestar sobre els problemes ni a qui exposar les preocupacions.

154

L. SEBASTIÁN: «Contra la irresponsabilidad de la globalización», El País, 24 de juny de 2002.

El desenvolupament econòmic i social Copia i completa cada definició amb el nom de l’indicador socioeconòmic a què fa referència: a) … : és la riquesa produïda a l’interior d’un país durant un any, dividida entre la seva població. b) … : és el nombre d’anys que s’espera que visqui una persona en el moment de néixer. c) … : és un indicador compost que mesura els ingressos econòmics (PIB) i el nivell de benestar (esperança de vida i educació). d) … : és el nombre de nens i nenes morts durant el primer any de vida, en un territori en el període d’un any. 6.38.

Copia i completa aquesta taula de dades. Consulta l’Informe sobre el Desenvolupament Humà que publica cada any l’ONU (pots trobar-lo a Internet i a les biblioteques) o bé el web que t’indiquem a www.espaibarcanova.cat (enllaç 8). Després observa la taula i classifica els països en desenvolupats i en subdesenvolupats. Digues en quins indicadors t’has basat per fer la classificació. 6.39.

País

a) Què hauria de passar, segons el text, per tornar enrere i aturar el procés de globalització? b) Enumera les conseqüències de la globalització que exposa el text. Busca informació sobre el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional: data de creació, països que en formen part, seu central, línies d’actuació, etc. Pots trobar informació a Internet i en enciclopèdies.

6.36.

PIB per càpita (en dòlars EUA*)

Mortalitat Ràtio neta de menors cinc matriculació anys a educació (per cada primària 1 000 nascuts vius) (en %)

Usuaris d’Internet (per cada 1 000 persones)

Bolívia Canadà Equador Grècia Marroc Nigèria Nova Zelanda Suècia Sud-àfrica

Les conseqüències de la globalització Escriu si les afirmacions següents són certes o falses. Les afirmacions que són falses reescriu-les correctament: a) La globalització ha contribuït a reduir les desigualtats econòmiques entre països. b) La deslocalització dels processos productius genera llocs de treball en els països industrialitzats. c) La globalització ha facilitat el contacte entre la població de tot el món. 6.37.

Turquia

Les dues cares del planeta A dins de cada país també hi ha grans desigualtats pel que fa a la distribució de la renda. Observa el mapa de la pàgina següent i respon les preguntes que trobaràs a continuació: a) Enumera els països on hi ha més desigualtat en la distribució de la renda (més de 0,55). b) A quins continents hi ha força igualtat?

6.40.

AC T I V I TAT S

Font: El Atlas de Le Monde diplomatique (2005).

Mapa de l’Índex de Gini

Índex de Gini1 Tendeix a la igualtat

de 0,24 a 0,31 de 0,31 a 0,38 de 0,38 a 0,45 de 0,45 a 0,55

Tendeix a la desigualtat

de 0,55 a 0,71 Dades no disponibles

0

2000 km

1. L’Índex de Gini és una mesura del grau de desigualtat pel que fa a la distribució de rendes d’un país, d’una regió o d’una ciutat. Varia de 0 a 1: 0 significa igualtat perfecta (tothom té la mateixa renda) i 1 significa desigualtat absoluta (una persona ho rep tot, els altres no reben res).

6.41. TREBALL COOPERATIU. Organitzeu-vos per parelles

i elaboreu un informe sobre el treball infantil: nombre de nens i nenes que treballen al món, tipus de feines que realitzen, condicions laborals, països amb més mà d’obra infantil, reflexió sobre a qui beneficia aquest tipus de treball, etc. Observa aquesta taula de dades i comenta el tipus de desigualtat que exposa:

6.42.

País

Esperança de vida (dones/homes)

Ràtio combinada Ingressos matriculació en salarials centres d’educació (en dòlars EUA, PPA) primària i (dones/homes) secundària (en %) (dones/homes) 1 627–2 626

Angola

41,5–38,8

27–32

Guinea Equatorial

50,5–47,7

52–64

18 852–42 304

Espanya

82,7–75,8

95–89

13 209–29 971

Estats Units

79,8–74,2

96–89

27 338–43 797

Índia

64,4–63,1

48–62

1 442–3 820

Marroc

70,3–66,6

52–61

2 153–5 354

Les causes del subdesenvolupament Llegeix el text i observa el dibuix de la columna de la dreta. Després respon les preguntes de la pàgina següent: 6.43.

U

ganda, un dels principals proveïdors de cafè de l’Estat espanyol […]. L’entrada de divises per la venda de cafè pot arribar a significar un 80 % dels ingressos del país, i aquests oscil·len en funció de la cotització internacional del producte. Els preus fluctuen segons uns factors arbitraris basats en l’especulació. Malgrat que tres quartes parts de la població viuen del cafè, el repartiment dels beneficis és força desigual i la major part serveix per pagar el deute extern. Aquesta forta dependència de l’exterior fa que l’estabilitat econòmica i social d’Uganda estigui en mans del mercat internacional del cafè. Quan el preu del producte baixa, repercuteix poderosament en l’economia del país i dels seus habitants. Cada vegada que es produeix una disminució del preu del cafè, els camperols i camperoles passen gana. Nord 87 % (comercialització, aranzels, publicitat, torrefacció i mòlta, empaquetatge) ESTAT MAJORISTA, EXPORTADORS DEL SUD 9% CAMPEROLS I CAMPEROLES 4%

155

AC T I V I TAT S

Unitat 6 a) ¿A Uganda, quin percentatge de divises prové del cafè? A què dedica aquest país la major part dels beneficis obtinguts? Quina part de la població ugandesa viu d’aquest producte? b) Quina repercussió té sobre l’economia del país la caiguda del preu del cafè en el mercat internacional? c) Qui s’enriqueix amb el cafè: els que el produeixen o els que el comercialitzen? 6.44. TREBALL COOPERATIU. Per parelles aneu a un supermercat. Mireu els paquets de cafè i apunteu el nom de les multinacionals que controlen la producció i comercialització del cafè. N’hi ha moltes?

La cooperació, l’ajut al desenvolupament Busca informació sobre alguna ONG: àmbit de treball, països on desenvolupa projectes, obtenció de recursos, etc. 6.45.

Observa el gràfic i respon les preguntes: a) ¿Penses que l’ajut al desenvolupament és una prioritat per als Estats Units? Justifica la teva resposta. b) Compara el pressupost que es necessita perquè l’Àfrica assoleixi els Objectius del Mil·lenni i la despesa mundial en perfums i cosmètics. Si canviéssim les prioritats, l’Àfrica podria aconseguir els objectius el 2015?

6.47.

Llegeix el text i respon les preguntes de més

avall:

P

erquè ja sabem que no hi ha riquesa sense pobresa i sabem, a més a més, que en aquest món tot està interrelacionat, no podem restar indiferents davant el que passa a l’altra part del planeta. [...] el nostre cafè de cada matí el conreen a Colòmbia [...] tot de persones que amb prou feines tenen alguna cosa per menjar. Amb una part dels nostres impostos es patrocina la venda d’armament als països pobres. Els emigrants d’aquests països fan aquí les feines que no volem fer [...] Per entendre el perquè d’aquesta perpetuació de la injustícia, tant en l’àmbit local com global, caldrà que ens mirem el món sencer com un conjunt [...] el món n’és un de sol i tot el que hi passa afecta tothom [...] Que algú mori de fam a Somàlia, no pugui anar al metge a El Salvador, dormi entre cartrons a Barcelona, pateixi la desforestació de les seves terres són diferents aspectes d’un mateix mal, d’un sistema econòmic, polític i social que perpetua la desigualtat i la injustícia.

6.46.

156

Escoltes catalans.

a) Resumeix les idees principals del text. b) En grups, elaboreu pòsters (amb textos i imatges) que denunciïn o condemnin l’aspecte que us sembli més injust del món actual.

Distribució d’algunes despeses mundials Milers de milions de dòlars 700 Despeses militars dels països rics el 2003 616 600 500

Altres països

Despeses mundials en publicitat el 2003 446 Subvencions agrícoles dels països rics el 2003

400

Cost anual de la guerra a l’Iraq Despeses mundials en perfums i cosmètics el 2003

300 245 200

Estats Units

Pressupost necessari perquè Àfrica assoleixi els Objectius del Mil·lenni el 2015

180

Pressupost dels Estats Units per a l’ajuda al desenvolupament el 2003

100 33

25

16

0 Fonts: International Institute for Strategic Studies; Oxfam International; Amnistia Internacional; Development Assistance Committee of the OECD; African Development Bank; Worldwatch Institute.

2. Exposa les conseqüències de la globalització. 3. Observa la taula següent i fes les activitats de més avall: País Espanya Nigèria Noruega Tailàndia

IDH (2003) 0,928 0,453 0,963 0,778

Metges per cada 100 000 persones 320 27 356 30

Usuaris Internet per cada 1 000 habitants 239 6 346 111

a) Què és l’IDH? Amb quines dades s’elabora? b) Descriu la informació que proporciona aquesta taula i comenta-la seguint les pautes que et vam proporcionar en l’apartat «7. Analitzar dades estadístiques» de la unitat anterior. 4. Explica amb paraules teves què és l’intercanvi desigual i indica quines conseqüències té per als països

en via de desenvolupament.

A C T I V I T A T S d ’ a va l u a c i ó

1. Què entenem per globalització? Quins són els seus agents impulsors?

5. Llegeix aquest text i fes les activitats de més avall:

P

er als països deutors fer front als pagaments del deute suposa un esforç financer extraordinari i sovint la impossibilitat d’invertir en serveis bàsics, com seguretat alimentària, la potabilització de l’aigua, la salut, l’habitatge, l’educació, les infraestructures… En conjunt, a tot l’Àfrica subsahariana els recursos destinats al pagament del deute són quatre cops els que es destinen a salut i a educació junts. Segons Nacions Unides, caldria només una quarta part del que es paga en servei de deute per garantir l’accés a l’educació bàsica, la cura de salut, la infraestructura sanitària, una alimentació adequada i aigua potable a tots els éssers humans. www.quideuaqui.org

a) Resumeix les idees principals del text. b) Explica les causes de l’endeutament dels països pobres. 6. Indica les organitzacions que treballen per potenciar el desenvolupament humà. 7. Exposeu, de manera resumida, quins són els Objectius del Mil·lenni, qui els va fitxar, i quina previ-

sió hi ha sobre el seu assoliment.

157

Dossier

Unitat 6

n ó m e r t l a n U és possible El moviment alterglobalització o altermundista protesta contra les formes i els mètodes de la globalització. Denuncia que l’economia global només beneficia les empreses multinacionals i les persones més riques del planeta i que no promou un aprofitament sostenible dels recursos naturals. Exigeix una societat més justa i una distribució de la riquesa més equitativa. Els seus grans enemics són les multinacionals i les organitzacions econòmiques internacionals, especialment el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i l’Organització Mundial del Comerç. Els responsabilitzen de la situació en què es troben la major part de països pobres. Algunes de les seves mobilitzacions coincideixen amb trobades d’aquestes institucions. Aquest moviment està format per representants de diverses tendències ideològiques, com ara ONG, sindicats, grups ecologistes, intel·lectuals, etc. Hi tenen cabuda tant els que aposten per una reforma del sistema (una altra globalització) com els que pensen que cal un canvi total. Els activistes d’aquest moviment fan ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. A través d’Internet difonen idees i mobilitzen milers de persones en molt poc temps.

Seattle (EUA), 1999: 50 000 persones van impedir la celebració d’una cimera de l’Organització Mundial del Comerç. Era el primer pas de la resistència a la globalització.

«Un altre món és possible» Aquesta frase és un dels lemes del moviment antiglobalització. Es va proclamar a Porto Alegre (Brasil) al gener del 2001. Mentre els líders mundials es reunien a Davos (Suïssa) en el Fòrum Econòmic Mundial, el moviment contrari a la globalització celebrava, amb gran èxit, un Fòrum Social a la ciutat brasilera.

Al febrer del 2005, en una nova trobada del Fòrum Social Mundial, es va fer un manifest amb propostes per fer possible un altre món. Van participar en la seva elaboració personalitats de gran prestigi internacional, com ara l’economista Samir Amin, i els escriptors José Saramago i Eduardo Galeano.

MANIFEST DE PORTO ALEGRE, 2005 12 propostes per a la construcció d’un altre món 1. Anul·lar el deute dels països del Sud. 2. Gravar les transaccions financeres, les inversions estrangeres, els beneficis de les multinacionals, etc. 3. Desmantellar els paradisos fiscals i jurídics. 4. Garantir el dret a un lloc de treball, a un habitatge, etc. 5. Promoure formes de comerç just, rebutjant les regles fixades per l’OMC. 6. Promoure l’agricultura familiar. 7. Prohibir la privatització dels béns comuns de la humanitat (aigua, etc.). 8. Lluitar contra el racisme, la discriminació, etc. Reconèixer els drets dels pobles indígenes. 9. Prendre mesures per posar fi a la destrucció del medi ambient. 10. Exigir el desmantellament de les bases militars estrangeres i la retirada de tropes de tots els països, a excepció de les que actuen per disposició de les Nacions Unides. 11. Garantir el dret a la informació de tots els ciutadans. 12. Reformar i democratitzar els organismes internacionals. Unitat 6

Dossier

7 t a Unit L’organització política del territori En cursos anteriors hem estudiat què és un municipi, hem estudiat també les comarques de Catalunya i les comunitats autònomes d’Espanya. En aquesta unitat et proposem conèixer la diferència entre estat i nació, les funcions d’algunes de les principals organitzacions internacionals, l’organització territorial de l’Estat espanyol i l’origen de l’actual divisió territorial de Catalunya.

0

50 km

VAL D’ARAN Vielha ALTA RIBAGORÇA el Pont de Suert

PALLARS SOBIRÀ Puigcerdà

Sort la Seu d’Urgell

160

PALLARS JUSSÀ ALT URGELL Tremp

CERDANYA BERGUEDÀ

poder polític nació estat estat federal estat unitari municipi província comunitat autònoma comarca

Ripoll

Figueres GARROTXA PLA DE Olot L’ESTANY Banyoles GIRONÈS

OSONA Vic

SELVA

Girona

NOGUERA Balaguer

BAGES

Santa Coloma de Farners

VALLÈS SEGARRA ORIENTAL Manresa PLA Granollers Cervera MARESME ANOIA D’URGELL Terrassa Sabadell Lleida Igualada Mollerussa Tàrrega Mataró VALLÈS URGELL OCCIDENTAL CONCA ALT SEGRIÀ BARCELONÈS DE BARBERÀ PENEDÈS les Borges Barcelona Blanques Montblanc ALT Vilafranca del Sant Feliu de Llobregat GARRIGUES CAMP Penedès BAIX Valls BAIX PENEDÈS GARRAFLLOBREGAT RIBERA PRIORAT el Vendrell Vilanova i la Geltrú D’EBRE Reus TARRAGONÈS Falset BAIX Tarragona TERRA ALTA CAMP Móra Gandesa d’Ebre BAIX EBRE Tortosa Amposta MONTSIÀ

Palau de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona (Barcelonès).

RIPOLLÈS

SOLSONÈS Berga Solsona

PARAULES CLAU

ALT EMPORDÀ

Ajuntament de Torroella de Fluvià (Alt Empordà).

BAIX EMPORDÀ

la Bisbal d’Empordà

Consell d’Europa, a Estrasburg (França). Estocolm

NORUEGA

Tallinn

ESTÒNIA

SUÈCIA

Riga

LETÒNIA

DINAMARCA

Moscou

RÚSSIA

LITUÀNIA

Copenhaguen

RÚSSIA Vílnius Minsk

POLÒNIA

BIELORÚSSIA

Berlín

ALEMANYA

Varsòvia KÍev

Praga

UCRAÏNA

REP. TXECA ESLOVÀQUIA

Viena Bratislava

LIECHTENSTEIN Vaduz ÀUSTRIA Ljubljana

ESLOVÈNIA

MAR CÀSPIA

Chisinau

Budapest

MOLDÀVIA

HONGRIA

ROMANIA

Zagreb

CROÀCIA BÒSNIA I Belgrad San Marino HERCEGOVINA Sarajevo SÈRBIA SAN MARINO

GEÒRGIA Bucarest

MAR

Tbilisi

NEGRA

ARMÈNIA

Sofia Roma

CIUTAT DEL VATICÀ

MONTENEGRO Tirana

Erevan

BULGÀRIA

Podgorica

ITÀLIA

Bakú

AZERBAIDJAN

Skopje

MACEDÒNIA Ankara

ALBÀNIA

TURQUIA

0

250 km

GRÈCIA Atenes

MALTA Valetta

MAR MEDITERRÀNIA

OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Distingir els conceptes nació i estat. 2. Indicar les formes d’organització del territori. 3. Exposar les funcions bàsiques d’algunes organitzacions interestatals. 4. Exposar l’estructura de l’organització politicoterritorial d’Espanya.

5. Exposar l’origen de l’actual divisió comarcal catalana.

161

Unitat 7 1. El poder polític i el territori PARAULES CLAU

A diferència de molts animals, les persones som massa febles per viure soles. Per aquest motiu, des de l’època prehistòrica ens hem hagut d’organitzar en grups per poder-nos alimentar i protegir-nos dels perills externs.

poder polític

1.1. L’origen del poder

162

Se suposa que dins dels primers grups humans ben aviat van sorgir líders o persones que dirigien les altres i els imposaven la seva voluntat. És a dir, ja hi havia individus que tenien poder sobre els altres. Quan els grups humans van esdevenir sedentaris, aquests van començar a delimitar espais propis al voltant del poblat on practicaven l’agricultura i la ramaderia. Amb el temps, reis i faraons van començar a parcel·lar i a organitzar els espais sobre els quals manaven, a fi de cobrar impostos i de controlar la gent a través dels exèrcits. Havia nascut així el que s’anomena poder polític, és a dir, el poder d’una persona o petit grup sobre totes les persones que vivien en un espai clarament delimitat. Tanmateix, avui el poder polític a Europa no solament és una força de control, sinó també la delegació de la voluntat popular expressada periòdicament mitjançant les eleccions democràtiques. El poder democràtic, doncs, té també una funció de servei i, fins i tot, contribueix a corregir les injustícies i els desequilibris en l’assoliment de les necessitats comunes a través de la redistribució dels impostos.

1.2. Les escales territorials Actualment per organitzar els grups humans, el poder polític s’exerceix en diversos àmbits o escales territorials. Tot i que s’estan construint espais polítics més grans, com ara la Unió Europea, l’escala d’organització territorial més gran, arreu del món, és l’estat. Tots els estats, per necessitats administratives, tenen una segona escala de divisió territorial. A Espanya, per exemple, és la comunitat autònoma. A França, s’anomena regió. Al seu torn, aquestes estan dividides en uns espais més petits anomenats províncies, a Espanya, i departaments, a França. Les províncies espanyoles van ser demarcacions territorials establertes amb criteris racionals i centralistes l’any 1833. Encara hi ha una tercera escala territorial, que sol ser el municipi: un nucli de població i l’espai que l’envolta. A Espanya també existeixen les comarques com a àmbit territorial geogràfic, però no tenen entitat administrativa. A Catalunya, en canvi, les comarques tenen atribucions administratives dependents del Consell Comarcal.

Font 1. Lluís VII de França (miniatura del 1498). Personatge representatiu del que va significar el poder polític durant l’Edat Mitjana.

Font 2. Eleccions Generals espanyoles, 29 d’octubre de 1989.

FRANÇA Gironda Dordonya

Aquitània

Olt i Garona

Landes

Òlt

Tarn i Gèrs Garona

Pirineus Atlàntics Alts Pirineus

Alta Garona

Migdia– Pirineus

Tarn

Losera Avairon Gard Erau

Arieja Aude

París

Llenguadoc – Roselló

Pirineus Orientals

ESPANYA

LIECHTENSTEIN

FRANÇA Berna

Vaduz

SUÏSSA

TIC

ITÀLIA ANDORRA

À A TLÀ N

PORTUGAL

SAN MARINO

Andorra la Vella

Lisboa

San Marino

Madrid

ESPANYA

Ciutat del Vaticà

Roma

OCE

VATICÀ

MAR

MEDITERRÀNIA

Rabat Tunis

MARROC

TUNÍSIA

0

200 km

SÀHARA OCCIDENTAL

163

Font 3. La Mediterrània occidental es divideix en estats. 7.1. Indica quins són els estats que ob-

serves en aquest mapa i quins exemples hi ha de segona i tercera escales territorials. Font 4. La comarca de la Noguera. ALT URGELL

7.2. Quina és l’escala territorial més petita que es veu en aquest mapa?

AR

AG Ó

PALLARS JUSSÀ

Camarasa Àger

Vilanova de Meià Camarasa

Os de Balaguer

Tiurana Les Avellanes i Santa Linya

Alòs de Balaguer

NOGUERA Ivars de Noguera Algerri

La Baronia de Rialb

Artesa de Segre

Foradada

Ponts

Vilanova de l’Aguda

A C T I V I T A T S

Oliola

Camarasa Castelló de Farfanya

Cubells

Os de Balaguer La Sentiu de Sió

Balaguer

Montgai

més gran en què està dividit el territori polític del món?

Preixens

Albesa

Bellcaire Bellmunt Vallfogona d’Urgell d’Urgell Menàrguens de Balaguer

Torrelameu

Térmens

7.3. Quina és l’escala territorial

Cabanabona

Balaguer

SEGARRA URGELL

segones escales territorials.

Penelles

SEGRIÀ PLA D’URGELL

7.4. Esbrina i escriu exemples de

0

15 km

7.5. Amb quins altres municipis limita el teu municipi?

Unitat 7 2. La nació i l’estat Els mapes físics representen bàsicament alguns aspectes de l’entorn natural (rius, muntanyes, valls, caps, golfs, etc.). Molts d’aquests aspectes físics es veuen clarament reflectits en la realitat. Els mapes polítics, en canvi, divideixen el territori en uns espais que no es poden veure directament amb els ulls. Només si travessem una frontera podem adonar-nos de l’existència d’alguns senyals que marquen diferències: policia uniformada de manera distinta, banderes diferents de les nostres o bé canvi de la llengua que es parla. Els mapes polítics, doncs, mostren una organització de l’espai feta per les persones al llarg de la Història. Aquesta divisió de l’espai sol delimitar habitualment estats que molt poques vegades coincideixen amb nacions. Per entendre, doncs, els mapes polítics hem de saber la diferència que hi ha entre una nació i un estat.

Font 5. Iugoslàvia abans i després de la desmembració dels anys noranta. 7.6. Explica la diferència fonamental que hi ha entre els dos mapes de la font 5.

Les fronteres dels estats no han estat pas definides d’una vegada per sempre i han canviat sovint al llarg dels temps. Sovint han estat font de conflictes. Així, per exemple, a Europa, durant la dècada dels anys noranta del segle XX, antics estats com Iugoslàvia han deixat pas a d’altres estats que abans no existien com a tals: Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Sèrbia, Macedònia, etc. L’any 2006, en un referèndum democràtic, Montenegro va decidir separar-se de Sèrbia i constituir un nou estat. ÀUSTRIA

ÀUSTRIA HONGRIA

Ljubljana

HONGRIA

Ljubljana

Zagreb

ESLOVÈNIA

ROMANIA

164

Zagreb

ROMANIA CROÀCIA

IUGOSLÀVIA

BÒSNIA I HERCEGOVINA

Belgrad

Sarajevo

A

SÈRBIA

A

R

ITÀLIA

M

Sarajevo

M

ITÀLIA

Belgrad

R A

MONTENEGRO

D

D

R

A

BULGÀRIA

BULGÀRIA

T

T

IC

IÀ

Podgorica

IÀ

R

Podgorica

A

IC A

Skopje

Skopje

MACEDÒNIA ALBÀNIA

ALBÀNIA 0

100

200 km

GRÈCIA

0

100

200 km

GRÈCIA

SABIES QUE...? El territori dels estats queda delimitat per unes línies imaginàries que anomenem fronteres. Algunes d’aquestes fronteres són naturals i coincideixen amb accidents geogràfics, com ara rius i serralades; el Danubi i el Pirineu en són uns bons exemples. Altres fronteres són contractuals, és a dir, que van néixer de l’acord entre països colonitzadors. Molts estats africans tenen fronteres contractuals. Un tipus particular de frontera contractual és la geomètrica, en són exemples la frontera entre EUA i Canadà (que segueix el paral·lel 49º nord), o la frontera entre Líbia i Egipte (meridià 25º est).

Font 6. En un tram determinat del seu curs, el Danubi fa de frontera natural entre Romania i Bulgària.

2.1. Què és una nació? Al llarg de la Història s’han anat creant en tot el món grups més o menys nombrosos de persones que se senten unides d’una manera especial encara que no es coneguin. Posseeixen un sentiment permanent de pertànyer a una mateixa comunitat. Aquest sentiment el solen expressar amb símbols comuns com, per exemple, una bandera, una cançó singular (l’himne nacional) o un dia de festa especial que recorda algun fet històric important per a la comunitat (festa nacional). Quan un grup de persones ocupa un espai geogràfic delimitat –gran o petit– i es distingeix a més dels altres grups veïns d’una manera prou clara, aleshores es diu que constitueix una nació. Les nacions tenen tendència a ser duradores, però no són eternes. No han existit des de sempre i, amb el temps, poden deixar d’existir. Són exemples de nacions actuals a Europa: Alemanya, Eslovènia, Txèquia, Anglaterra, Escòcia i Gal·les, entre moltes d’altres.

PARAULES CLAU nació

Les tres condicions per definir nació

SABIES QUE...? La paraula nació deriva del llatí natio que, al seu torn, procedeix de nascor, ‘néixer’. En el seu origen, doncs, la paraula nació volia dir ‘el lloc o territori on s’ha nascut’. El primer en utilitzar aquest mot en català, amb el sentit de ‘país’ o ‘poble’, va ser Ramon Llull al segle XIII. La sensació estable, doncs, de pertinença a una terra concreta, s’hi hagi nascut o no físicament, constituirà una de les característiques del sentiment nacional.

Perquè un grup humà es pugui considerar nacional cal l’existència de tres condicions bàsiques formades al llarg del temps: a) Un espai geogràfic concret i delimitat on habiti aquesta comunitat de persones. b) Unes diferències o senyals d’identitat, com ara la llengua, algunes institucions, algunes tradicions i lleis, algun element físic (una muntanya, un paisatge, etc.) que es pugui considerar emblemàtic, i, fins i tot, determinades maneres de ser col·lectives marcades per una cultura comuna. c) Una consciència de grup, també anomenada consciència nacional, que vol dir posseir de manera permanent el sentiment i la voluntat de pertànyer a un grup de persones, a una col·lectivitat concreta.

Font 7. Mont Fuji (3 776 m). 7.7. A quin país es troba aquesta muntanya? Per què et sembla que aquesta muntanya és un senyal d’identitat?

165

Unitat 7 2.2. Què és un estat? Una nació és un fet vital, és a dir, sentit i cregut per part d’un grup humà. L’estat, en canvi, és un fet administratiu. Un estat és un conjunt de persones i d’institucions que controlen, organitzen i satisfan una part de les necessitats comunes de tots els habitants d’un territori clarament delimitat per fronteres. Les persones que treballen al servei d’un estat s’anomenen funcionaris o funcionàries. Són funcionaris, per exemple, els ministres, els militars, els policies, els jutges i les jutgesses, i un gran nombre de treballadors i treballadores de diversos serveis (professorat de l’escola pública, metges i metgesses dels hospitals de la Seguretat Social, etc.). Són institucions importants de l’estat, per exemple, els parlaments i els tribunals de justícia. Entre les finalitats bàsiques de l’estat destaquen les següents: impartir justícia, oferir seguretat i ordre públic, defensar el territori i les persones que hi viuen de les agressions externes, i establir relacions exteriors, és a dir, amb altres estats, mitjançant les ambaixades.

PARAULES CLAU estat

SABIES QUE...? La majoria dels estats actuals tenen poc més de 50 anys d’existència. Només n’hi ha 22 que en tenen més de 200. L’últim estat que s’ha constituït és Montenegro i data de l’any 2006.

2.3. El territori de la nació i el territori de l’estat

M

A

DE

R M

AR

B

M

A

L

RD

DINAMARCA

CA

NO

LT I

CA

DINAMARCA

Font 8. Alemanya el 1947 (esquerra) i actualment (dreta). Una nació com Alemanya, durant bona part de la segona meitat del segle XX va ser organitzada per dos estats.

À

L

RD

LT I

DE

NO

À

166

El territori organitzat i administrat per un estat pot coincidir amb una sola nació, amb una part d’una nació o amb més d’una nació. A Europa, per exemple, del 1945 al 1990 van existir dos estats que administraven dues parts d’una sola nació: Alemanya. Aquests dos estats es deien República Federal d’Alemanya –que tenia la capital a Bonn– i República Democràtica Alemanya –que tenia la capital a Pankow. Actualment, l’Estat alemany coincideix amb una sola nació i té la capital a Berlín.

R M

AR

B

Hamburg Bremen

PAÏSOS BAIXOS

PAÏSOS BAIXOS Pankow Berlín

República Democràtica Alemanya

BÈLGICA

Hannover

POLÒNIA Duisburg Essen Düsseldorf Colònia Bonn

BÈLGICA

Bonn

LUX.

LUX.

República Federal d’Alemanya

ALEMANYA

Berlín

POLÒNIA

Leipzig

Frankfurt del Main

REPÚBLICA TXECA

TXECOSLOVÀQUIA Stuttgart

FRANÇA

FRANÇA

Munic

ÀUSTRIA

ÀUSTRIA SUÏSSA

0

200 km

SUÏSSA

0

200 km

També hi ha estats que administren diverses nacions. Així, per exemple, el Regne Unit de la Gran Bretanya és un sol estat que inclou més d’una nació: Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord. Els estats l’àmbit territorial dels quals coincideix amb una nació s’anomenen estats nacionals. En són exemples Portugal i Islàndia. Els que n’inclouen més d’una s’anomenen estats plurinacionals. El més habitual al món d’avui és que els estats siguin plurinacionals. En aquest tipus d’estats els qui dirigeixen el govern i l’administració solen pertànyer a la nació que té més població o més poder dins de l’estat. Les nacions d’un estat que difereixen de la nació dominant (pel que fa a la llengua, a la religió, etc.) s’anomenen minories nacionals.

LT I

C

MAR DEL NORD

I C

BÀ

Escòcia

MA

Frísia

AT L À N

T

País de Gal·les

R

Flandes

O C E À

Bretanya

SABIES QUE...? – Els cinc estats més grans del món són Rússia, la Xina, el Canadà, els EUA i Brasil. – Els cinc estats més petits del món són Ciutat del Vaticà, Mònaco, Nauru, Tuvalu i San Marino.

Font 9. A l’Europa occidental, igual que a tots els altres continents, hi ha un seguit de pobles que no tenen un estat propi. Entre aquests pobles n’hi ha que reclamen l’exercici del dret a l’autodeterminació, perquè es consideren nacions, i d’altres que demanen únicament alguna mena de reconeixement cultural per part de l’estat al qual pertanyen. 7.8. A quins estats pertanyen actualment

les nacions europees que figuren en aquest mapa? Savoia

Galícia Occitània

Vall d’Aosta

Friül

País Basc

Països Catalans Còrsega

Sardenya

MAR 0

MEDITERRÀNIA

200 km

A C T I V I T A T S 7.9. Defineix, de manera diferent de la utilitzada en el text, què és una nació. Posa’n exemples. Localitza en un mapa d’Europa les nacions esmentades en el text. 7.10. Quines són les finalitats bà-

2.4. Els estats segons el règim polític Els estats segons el grau de llibertat del seus membres es divideixen en dictadures o règims autoritaris i democràcies. En una democràcia les persones gaudeixen de les llibertats fonamentals (expressió, associació i manifestació) i elegeixen els seus governants en eleccions periòdiques i lliures. Quan es limiten aquestes llibertats o el procés de la tria dels governants, parlem de dictadures o règims autoritaris. Segons la figura del cap de l’estat, els estats es divideixen en monarquies o repúbliques. En les primeres, el cap de l’estat ho és de manera permanent i per herència, sigui quin sigui el títol que ostenti (gran duc com a Luxemburg, príncep com a Mònaco o rei com a Suècia). En les repúbliques, el cap de l’estat, conegut habitualment amb el nom de president, és elegit directament o indirectament per a un període limitat.

siques d’un estat? Posa exemples del tipus de funcionaris i funcionàries que treballen al servei d’aquestes finalitats. 7.11. Busca informació sobre

Bèlgica. Quantes nacions constitueixen l’estat belga? 7.12. Busca informació sobre

Txèquia i Eslovàquia. Quin estat els incloïa durant bona part del segle XX? 7.13. Quina diferència hi ha en-

tre nació i estat?

167

Unitat 7 3. Per damunt dels estats: les organitzacions interestatals

SABIES QUE...?

En els últims cent anys, la necessitat d’afrontar problemes comuns ha portat als estats a crear institucions supraestatals: són les anomenades organitzacions internacionals. Però com que no apleguen nacions sinó estats és millor qualificar-les d’interestatals. Aquestes organitzacions, fundades i constituïdes pels estats, tenen institucions permanents i independents dels seus membres. El seu àmbit d’actuació pot abastar tot el món (ONU) o aspectes més regionals (OTAN, OPEP, etc.). L’ONU (Organització de les Nacions Unides) és la més important de totes les organitzacions interestatals. Les altres organitzacions interestatals tenen àmbits més limitats.

Les primeres organitzacions interestatals es van crear per respondre a necessitats tècniques. El primer exemple va ser la Comissió Central per a la Navegació del Rin i data de l’any 1815. El 1865 va néixer la Unió Telegràfica Internacional i el 1878 la Unió Postal Universal.

3.1. L’ONU

168

L’Organització de les Nacions Unides va ser fundada a San Francisco (EUA) l’any 1945. És l’única organització d’àmbit mundial i hi pertanyen gairebé tots els estats del món. Té la seva seu a la ciutat de Nova York. Les principals finalitats de l’ONU són les següents: • Mantenir la pau i la seguretat internacional. • Desenvolupar les relacions d’amistat entre les nacions. • Cooperar per solucionar els problemes econòmics, socials, culturals i humanitaris. • Fomentar el respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals. Els estats membres es comprometen a complir els compromisos assolits i a resoldre les disputes internacionals per mitjans pacífics. Agències i programes

INSTITUCIONS BÀSIQUES

Tribunal Internacional de Justícia

Consell Econòmic i Social

Font 10. L’organigrama de l’ONU. Agències especialitzades

Consell de Seguretat

OIT (Organització Internacional del Treball) FAO (Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura)

ASSEMBLEA GENERAL

PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament)

Secretariat

UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) OMS (Organització Mundial de la Salut)

PAM (Programa Alimentari Mundial)

Altres…

Només quatre estats no pertanyen a l’ONU: el Vaticà, Taiwan, Timor Oriental i Montenegro.

OMC (Organització Mundial del Comerç)

UNICEF (Fons de les Nacions Unides per a la Infància)

ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats)

SABIES QUE...?

Consell de Tutela

FMI (Fons Monetari Internacional) Altres…

Les institucions bàsiques de l’ONU en són sis: l’Assemblea General, el Consell de Seguretat, el Consell Econòmic i Social, el Consell de Tutela, el Tribunal Internacional de Justícia i el Secretariat. L’Assemblea General és la institució central de caràcter deliberatiu, on cada estat té un vot. Es reuneix un cop a l’any, i pot establir agències i programes per dur a terme els seus acords. El Consell de Seguretat està reunit de manera permanent i compta amb 15 membres dels quals cinc són fixos: la Xina, Rússia, els EUA, França i el Regne Unit. Els altres membres són elegits per a dos anys per l’Assemblea General. Té per finalitat arbitrar els conflictes d’amenaça bèl·lica entre els estats. El Consell Econòmic i Social és una institució de la qual depenen les agències especialitzades per actuar sobre els diversos problemes socioeconòmics mundials. El Consell de Tutela té com a funció supervisar l’administració dels territoris confiats a l’ONU. El Tribunal Internacional de Justícia té en la seva jurisdicció la interpretació de tractats i acords, i els conflictes i les qüestions de dret internacional. El Secretariat és encapçalat pel secretari general, nomenat per l’Assemblea General, segons una proposta del Consell de Seguretat. És el màxim responsable administratiu i té unes funcions polítiques importants, entre les quals cal subratllar la facultat de presentar a l’organització qualsevol qüestió que amenaci la pau i la seguretat mundials i la iniciativa de promoure acords internacionals.

Font 11. Assemblea general de l’ONU.

169

3.2. Altres organitzacions interestatals Existeixen altres organitzacions internacionals que no formen part de l’ONU. Es poden classificar en funció de la seva finalitat principal.

A C T I V I T A T S Organitzacions econòmiques Finalitat: afavorir les relacions econòmiques i els intercanvis comercials. Exemples: OCDE, OPEP. Organitzacions de seguretat Finalitat: assegurar la defensa davant d’agressions externes a través de pactes militars. Exemples: OTAN, UEO, ANZUS. Organitzacions polítiques Finalitat: millorar les relacions i la cooperació entre estats. Exemples: Commonwealth, OUA. Organitzacions ideològiques i culturals Finalitat: intensificar relacions entre estats de cultura comuna. Exemples: Lliga Àrab, Moviment de Països No Alineats.

Font 12. Altres organitzacions interestatals. 7.14. Esbrina a quines organitzacions fan referència les sigles que surten en aquesta font

i els països que formen part de cada una d’aquestes organitzacions.

Per quines raons penses que es fa cada dia més necessària la col·laboració entre estats? Posa’n algun exemple. 7.16. Què és una organització interestatal? 7.17. Què és l’ONU? Quants estats agrupa en l’actualitat? 7.18. Enumera els principals objectius de l’ONU. 7.19. Segons les seves finalitats, quins quatre tipus d’organització interestatal trobem al món actual? 7.15.

Unitat 7 4. La divisió territorial dels estats PARAULES CLAU

El territori dels estats està dividit a tot arreu en unitats més petites. Segons el grau de poder que tenen les persones que administren aquestes unitats, el estats es divideixen en tres grans grups: els federals, els unitaris i els descentralitzats.

estat federal estat unitari

4.1. Els estats federals Els estats federals neixen o s’organitzen a través d’un pacte entre diversos estats independents. En virtut d’aquest pacte els estats decideixen crear una administració comuna, a la qual deleguen una part de les seves antigues funcions (relacions exteriors, defensa, comerç exterior, etc.). Els estats membres de l’estat federal continuen mantenint els seus propis òrgans de govern i, fins i tot, una constitució* pròpia. Aquesta capacitat d’autogovern és tan alta que fins i tot es pot donar el cas, com als EUA, que dins del país determinats estats tenen pena de mort i d’altres no. Els estats federals també participen directament en la legislació de l’estat comú, mitjançant un parlament federal en el qual són representats tots els estats. Són exemples d’estats federals els Estats Units d’Amèrica, Suïssa, Àustria i Alemanya, entre d’altres. 170

4.2. Els estats unitaris En els estats unitaris només existeix un únic estat i una única constitució. L’estat unitari distribueix territorialment el seu poder per mitjà de delegats que depenen directament d’un centre (la capital). L’exemple més clar d’estat unitari a Europa és França.

SABIES QUE...? La paraula federal deriva del llatí foedus que vol dir ‘pacte’.

VOCABULA

RI

Constitució. Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i deures del ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i les seves formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells. Té el caràcter de norma programàtica i correspon a les disposicions de rang inferior de fer-la operativa i aplicable.

ESTATS FEDERALS

SABIES QUE...? Constitució de l’estat membre 1

Constitució de l’estat membre 2

Constitució de l’estat membre 3

PARLAMENT FEDERAL (representació de cada estat)

La majoria de constitucions són escrites. En canvi la d’Anglaterra no està escrita i es regeix per tradició oral i els costums. Per això es diu que és «consuetudinària», que es funda en el costum.

ESTATS UNITARIS*

ESTAT UNITARI, CONSTITUCIÓ ÚNICA

Delegat de l’estat, província o departament 1

Delegat de l’estat, província o departament 2

Delegat de l’estat, província o departament 3

*Cada província, departament o comunitat autònoma té més o menys autonomia segons les característiques de l’estat unitari.

Font 13. Esquema d’estat federal i d’estat unitari. 7.20. Descriu i explica el contingut d’aquest esquema.

Font 14. El Capitoli de Washington. Seu del Congrés dels Estats Units.

4.3. Els estats descentralitzats En els estats descentralitzats, les comunitats territorials que els integren són autònomes. Això vol dir que aquestes comunitats gaudeixen de dos tipus de competències: unes són de la mateixa comunitat autònoma i permeten que en alguns aspectes s’autogovernin, i d’altres són del govern central de l’estat. L’Estat espanyol pertany a aquesta categoria. L’Estat espanyol: un estat plurinacional L’Estat espanyol, d’acord amb la seva constitució vigent, es divideix en comunitats autònomes: les regions i les nacionalitats. El reconeixement de les nacionalitats suposa el reconeixement de les velles aspiracions autonòmiques de tres nacions històriques de l’Estat: Catalunya, País Basc i Galícia. Així doncs, el fet que la Constitució espanyola, que també qualifica Espanya com a nació, estableixi l’existència de nacionalitats (concepte sinònim de nació) permet afirmar que l’Estat espanyol és plurinacional.

A C T I V I T A T S 7.22. Digues les diferències que hi ha entre un estat unitari i un estat fe-

deral. 7.23. D’on procedeix la paraula federal? 7.24. Com es pot qualificar l’Estat espanyol? Per què? 7.25. Per què es pot afirmar que Espanya és un estat plurinacional?

Font 15. Article 2 de la Constitució espanyola

L

a Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

7.21. Respon les preguntes següents:

a) Què és la Constitució? Explica-ho breument amb paraules teves. b) Quin dret es reconeix en l’article 2 de la Constitució espanyola?

171

Unitat 7 5. L’Estat espanyol: un model d’estat descentralitzat

172

Dins la península Ibèrica hi ha tres territoris administrats per tres estats diferents: l’Estat espanyol (492 463 km2), l’Estat portuguès (88 419 km2) i l’Estat andorrà (465 km2). A més, hi ha un territori de sobirania britànica de 6 km2 administrat per l’Estat del Regne Unit. L’Estat espanyol és el més extens de la península Ibèrica. En el territori que administra, hi viuen més de 40 milions de persones. A més del territori peninsular, l’Estat espanyol abasta les illes Balears, les illes Canàries, el penyal de Vélez de la Gomera, i les ciutats de Ceuta i Melilla al nord d’Àfrica. L’Estat espanyol és un regne. Això vol dir que el cap de l’Estat és un rei o una reina, i que el seu càrrec passa de pares a fills i no depèn de l’elecció periòdica de la ciutadania. El territori de l’Estat espanyol es caracteritza per una extrema diversitat física –relleu i clima– i humana. Com a exemple de diversitat humana podem assenyalar el fet següent: gairebé el 40 % de la població espanyola viu en comunitats autònomes que tenen, a més del castellà, una altra llengua oficial. Espanya, des de l’any 1978 –any en què es va aprovar la Constitució vigent actualment–, és una democràcia parlamentària i té com a forma de govern una monarquia constitucional. L’organització política i administrativa del seu territori correspon al model d’estat descentralitzat, a mig camí entre el model d’estat federal unitari. Aquesta organització territorial està formada per municipis, províncies i comunitats autònomes. Cada una d’aquestes divisions territorials té unes funcions determinades que estan definides en la Constitució.

5.1. Els municipis Els municipis són la divisió territorial més antiga, ja que tenen el seu origen en l’època romana. La institució responsable de la seva gestió és l’ajuntament, que està format per l’alcalde o alcaldessa i els regidors i regidores, elegits per sufragi universal. L’ajuntament és el nivell de l’administració més proper a la ciutadania i gestiona serveis bàsics, com els transports urbans, els mercats, l’urbanisme i les activitats culturals de caràcter local, entre d’altres.

Font 16. Una sessió del Ple de l’Ajuntament de Sabadell (Vallès Occidental).

PARAULES CLAU municipi província comunitat autonoma

RECORDA Les comunitats autònomes espanyoles estan formades per províncies limítrofes, que tenen característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, per territoris insulars, i també per províncies amb una entitat històrica. A Espanya hi ha 17 comunitats i dues ciutats autònomes, Ceuta i Melilla, situades dins del territori del Marroc.

SABIES QUE...? La primera persona que va utilitzar la paraula província en català va ser Ramon Llull al segle XIII referint-se a ‘lloc’ a ‘zona’. En la crònica de Ramon Muntaner s’utilitza el terme província com a sinòmim de regne: «…no hi ha dues províncies millors que el regne de València i el de Múrcia».

5.2. Les províncies La divisió provincial d’Espanya va ser creada l’any 1833 seguint el model francès. L’Estat central utilitza la província com a unitat bàsica de la seva administració per a determinades funcions com, per exemple, les fiscals i les electorals. La institució responsable de la gestió de la província és la diputació provincial, formada per representants dels diversos municipis i de l’Estat central.

5.3. Les comunitats autònomes La Constitució espanyola de l’any 1978 reconeix l’existència dins de l’Estat de territoris amb entitat pròpia, les nacionalitats i les regions, que es denominen comunitats autònomes. Aquestes poden ser uniprovincials –com La Rioja– o pluriprovincials –com Andalusia–. Les comunitats que consten com a nacionalitats en els seus respectius estatuts d’autonomia són el País Basc, Catalunya i Galícia. Les comunitats autònomes són territoris amb entitat pròpia i tenen una determinada capacitat d’autogovern o de competències que estan establertes en els corresponents estatuts d’autonomia. Alguns exemples de competències són els següents: educació, sanitat, medi ambient, gestió del patrimoni històric i artístic, i habitatge. Si es produeixen desacords entre les comunitats autònomes i l’Estat central pel que fa a les competències, intervé, en tant que àrbitre, la institució denominada Tribunal Constitucional. A més d’estatut d’autonomia, cada comunitat té les seves institucions de govern. Per exemple, en el cas de Catalunya són el Parlament –elegit pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya mitjançant sufragi universal–, el Govern de la Generalitat i el Tribunal Superior de Justícia.

A C T I V I T A T S 7.27. Localitza en un mapa mut totes

les províncies espanyoles. 7.28. Quin any va ser aprovat l’estatut

d’autonomia vigent actualment a Catalunya? 7.29. Explica amb paraules teves els

conceptes constitució i sufragi universal.

Font 17. Diputació provincial d’Albacete (Castella-la Manxa).

Font 18. Mapa de les comunitats autònomes espanyoles. 7.26. Indica quines comunitats autònomes

tenen llengua pròpia.

173

Unitat 7 6. L’organització territorial de Catalunya Catalunya és una comunitat autònoma d’Espanya. Pel que fa a l’administració pública, el seu territori es divideix, com a la resta de l’Estat, en dues unitats: el municipi i la província. A més, d’acord amb el que diu l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, entre el municipi i la província s’estableixen dues escales més: les vegueries i les comarques. De moment, però, mentre el Parlament no legisli sobre aquesta qüestió, el territori de Catalunya està organitzat en comarques.

SABIES QUE...? Tremp, al Pallars Jussà, és el municipi més gran de Catalunya amb 302,6 km2. Caldes d’Estrac és el més petit (0,9 km2).

6.1. Els municipis

174

El municipi és la primera cèl·lula territorial de l’administració catalana. Està integrada per la població que hi viu i per una organització administrativa que li presta serveis. L’administració dels serveis és gestionada per l’ajuntament i l’alcalde n’és el cap visible. A Catalunya hi ha 940 municipis d’extensió molt desigual. El problema més greu per dur a terme amb eficiència els serveis municipals és el desequilibri demogràfic. El 87 % dels municipis catalans no supera els 5 000 habitants. Només un 1,62 % dels municipis tenen 50 000 habitants o més. Els geògrafs i els urbanistes afirmen que per realitzar eficaçment els serveis municipals, els municipis han de tenir una població d’entre 10 000 i 25 000 habitants. Per assegurar que aquests serveis s’atenen correctament en tots els municipis, cal redistribuir diners dels impostos procedents d’altres indrets del país.

Font 19. Article 137 de la Constitució espanyola

L

’Estat s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en les Comunitats Autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius.

7.30. Escriu el nom d’una província i d’un

municipi de Catalunya.

Font 20. Article 83 de l’Estatut d’autonomia (aprovat el 18 de juny de 2006) 1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries. 2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament. [...] 7.31. Compara els textos de les fonts 19 i 20. Quina diferència hi ha?

Font 21. Porrera (Priorat) té 467 habitants. El 87 % dels municipis catalans no supera els 5 000 habitants. Aquest fet constitueix un problema per finançar uns serveis municipals de qualitat que arribin a tothom.

F R A N Ç A

VAL D’ARAN

ANDORRA

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

CERDANYA

ALT EMPORDÀ RIPOLLÈS

ALT URGELL

GARROTXA

BERGUEDÀ

PLA DE L’ESTANY

PALLARS JUSSÀ

ARAGÓ

SOLSONÈS

GIRONÈS

OSONA

BAIX EMPORDÀ

SELVA

NOGUERA BAGES VALLÈS ORIENTAL

SEGARRA PLA D’URGELL URGELL SEGRIÀ

CONCA DE BARBERÀ GARRIGUES ALT CAMP

ALT PENEDÈS

BAIX PENEDÈS PRIORAT RIBERA D’EBRE

BAIX CAMP

VALLÈS OCCIDENTAL

ANOIA

MARESME

BARCELONÈS

BAIX LLOBREGAT

GARRAF

TARRAGONÈS

TERRA ALTA

BAIX EBRE

MA

R

D ME

I

TE

MONTSIÀ

C O M U N I TAT VA L E N C I A N A

6.2. Les províncies Catalunya està dividia en quatre províncies des de l’any 1833. Va ser una divisió artificiosa ja que no responia ni a criteris històrics ni a criteris humans ni econòmics. En alguns casos, fins i tot, va dividir comunitats naturals i això va representar greus contrasentits per a la població. L’exemple més conegut va ser la divisió de la Cerdanya –que ja estava partida entre els estats francès i espanyol– entre les províncies de Girona i de Lleida. També el Penedès va quedar mig partit entre l’administració de Tarragona i la de Barcelona. La divisió provincial de Catalunya és avui encara un motiu de debat polític. Si Catalunya s’organitza territorialment en comarques, queda bastant clar que el manteniment de les províncies multiplica les administracions i pot arribar a duplicar serveis i encarir els recursos per pagar-los. És per això que hi ha persones partidàries de suprimir les províncies. Però com que la supressió de les províncies és anticonstitucional (va contra l’article 137 de la Constitució espanyola), caldria primer que el Parlament de Madrid anul·lés la divisió actual i considerés Catalunya sencera com una província única. A continuació es podria procedir a organitzar unitats supracomarcals o vegueries.

R

R

0

À

N

IA

40 km

Font 22. Mapa municipal i comarcal de Catalunya.

175

Unitat 7 6.3. La divisió comarcal PARAULES CLAU

Una comarca és una extensió de territori que té una certa unitat gràcies a les característiques humanes, històriques, geogràfiques i econòmiques següents: • Les relacions de veïnatge entre els llocs que la formen. • El record d’antigues demarcacions històriques (comtats, bisbats, etc.). • Les condicions físiques (relleu, hidrografia, etc.). • Les relacions de mercat (existència de poblacions on es desplacen els habitants d’un territori per comprar i vendre).

comarca

SABIES QUE...?

El fet comarcal a Catalunya deriva de la consciència popular. La primera vegada que es registra el nom de comarca, en el sentit actual, és en l’obra de Pere Gil, l’any 1600, el qual va recollir el mot del llenguatge viu. Font 23. El primer esment de la paraula comarca

P 176

Un comtat era una circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un comte. El seu origen es remunta a l’Edat Mitjana. Eren comtats catalans, entre d’altres, Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Urgell i Cerdanya.

ot, doncs, dividir-se tota Catalunya en vint-i-set comarques. La primera se nomena Salanca, […] la segona Rosselló, […], la tercera Aspres

[…], la quarta, a la part mediterrània que confina amb França, es diu Conflent […], la cinquena, a la part marítima i costa marina, és Empordà […], la sisena […] és la comarca de Girona […], la setena és la Selva, […] la vuitena és nomenada Osona, ara lo Pla de Vic, ara lo Pla d’Osona […], a la novena envers els Pirineus es nomena comarca de Ripoll […]. PERE GIL: Libre primer de la Història Cathalana en lo qual se tracta de història o descripció natural, ço és de cosas naturals de Cathalunya, (1600), capítol 2 bis. Font: AGUSTÍ ALCOBERRO: Identitat i territori. Textos geogràfics del Renaixement. Eumo Editorial.

La divisió comarcal actual de Catalunya es basa en la divisió territorial que va emprendre la Generalitat republicana (1932-1939). Va sorgir dels estudis que van fer un grup de geògrafs catalans. La Generalitat va crear un equip de treball perquè fixés les delimitacions de les comarques. Les tres condicions bàsiques per definir l’àmbit comarcal van ser les següents: • Els factors físics. • La facilitat de comunicacions. • La zona d’extensió del mercat. Es va procurar també que els espais que havia d’ocupar cada comarca fossin d’extensió similar. Per establir la capital es va buscar un municipi al qual els habitants de la resta de municipis de la comarca poguessin anar i tornar-ne en un sol dia des del seu poble respectiu. Finalment van enviar una enquesta als alcaldes de tots els municipis on se’ls feia tres preguntes i se’ls demanava si havien de fer alguna observació sobre la demarcació de la comarca.

7.32. Respon les preguntes següents amb relació a la font 23: a) Què et sembla que pot provar aquesta font? b) Quines comarques es diuen igual actualment i quines tenen un nom diferent?

Font 24. Les preguntes de la ponència de la Generalitat adreçades als alcaldes 1. A quina comarca penseu que pertany el vostre poble? 2. Quan aneu a mercat, a quin indret aneu principalment? 3. Aneu a algun altre mercat? 7.33. Per què podem afirmar que la mane-

ra de procedir de la ponència tenia esperit democràtic?

Gràcies a tota la informació que es derivà d’aquests principis, dels estudis i dels resultats de les enquestes es va veure que el mapa de mercats era una bona base per fer la divisió comarcal. El fet que sorgissin més divisions comarcals de les que s’havien previst va fer que el Parlament es decidís finalment per fer dos graons d’organització del govern de Catalunya. El primer, format finalment per 38 comarques, i un de segon, integrat per 9 conjunts de comarques que aleshores es van anomenar regions. Les capitals regionals eren les següents: Regió I: Barcelona Regió IV: Reus Regió VII: Manresa Regió II: Girona Regió V: Tortosa Regió VIII: Lleida Regió III: Tarragona Regió VI: Vic Regió IX: Tremp

A C T I V I T A T S 7.35. Enumera els espais d’orga-

nització territorial de Catalunya. 7.36. Vés a www.espaibarcano va.cat (enllaç 1), consulta el web

indicat i esbrina l’extensió del teu municipi en km2. 7.37. Defineix amb paraules te-

ves què és una comarca. 7.38. Enumera els elements que

caracteritzen una comarca. 7.39. A partir de quina època po-

Malauradament, la guerra civil espanyola (1936–1939) i el triomf dem afirmar que la comarca és un fet tan real com l’actual? Per què? final del franquisme van interrompre el procés. Franco va tornar a imposar la divisió provincial de l’any 1833. 7.40. Quins van ser els criteris En acabar el franquisme i un cop recuperades les institucions deutilitzats per la ponència de la Generalitat republicana per delimocràtiques, el Parlament de Catalunya, sobre la base de la divisió de mitar les comarques? 1936, va dissenyar l’actual mapa comarcal (1988). Es van crear tres comarques més (el Pla d’Urgell, l’Alta Ribagorça i el Pla de l’Estany) i es van modificar les delimitacions d’algunes altres (les Garrigues, el Gironès, la Noguera, el Pallars Jussà, el Segrià i l’Urgell). En la divisió actual, la comarca té unes funcions políF R A N Ç A VAL D’ARAN tiques i administratives que PALLARS ANDORRA són exercides pels Consells SOBIRÀ Comarcals. Queda encara penCERDANYA ALT EMPORDÀ RIPOLLÈS dent, a començaments del segle ALT URGELL GARROTXA PALLARS BERGUEDÀ XXI, la creació d’entitats supraJUSSÀ Tremp comarcals o regions diferents de GIRONÈS ARAGÓ SOLSONÈS Girona OSONA BAIX la província. EMPORDÀ Vic SELVA

NOGUERA BAGES VALLÈS ORIENTAL

Manresa

SEGARRA URGELL Lleida

CONCA DE BARBERÀ GARRIGUES ALT CAMP

Reus

TERRA ALTA RIBERA D’EBRE

7.34. Compara aquest mapa amb el de

la divisió comarcal actual. Assenyala-hi les diferències més importants.

BAIX CAMP

TARRAGONÈS

Regions I BARCELONA II GIRONA

GARRAF

III TARRAGONA IV REUS

Tarragona

Tortosa

MONTSIÀ

Barcelona

BAIX LLOBREGAT

BAIX EBRE

C O M U N I TAT VA L E N C I A N A

MARESME

BARCELONÈS

ALT PENEDÈS

BAIX PENEDÈS

PRIORAT

Font 25. Mapa comarcal del 1936 dividit en comarques i regions.

VALLÈS OCCIDENTAL

ANOIA

SEGRIÀ

R MA

ME

T DI

E

R

R

À

N

V TORTOSA

IA

VI VIC VII MANRESA VIII LLEIDA IX TREMP

0

40 km

177

Unitat 7 Proce

dimen

ts

7. Els mapes conceptuals 7.1. Què és un mapa conceptual? Un mapa conceptual és un tipus d’esquema que resumeix i representa el contingut bàsic d’un text o d’un tema. S’anomena conceptual perquè es munta a partir d’idees o conceptes, els quals es col·loquen dins de rectangles o d’el·lipses i es relacionen entre ells amb línies i enunciats. Un mapa conceptual consta, doncs, de tres elements: a) Els conceptes o idees. S’escriuen dins de rectangles o el·lipses. Exemples de conceptes: estat, nació, territori català, comunitat autònoma, comarca costanera, etc. Els conceptes o idees es corresponen a un sintagma nominal, que pot tenir una o més paraules, però mai un verb. b) Les línies. Relacionen els conceptes indicant algun tipus de connexió, sigui causal, temporal, espacial, etc. c) Les paraules d’enllaç. Indiquen el tipus de relació entre conceptes. Exemple d’enllaços: és, està integrat per, es divideix en, per exemple, dins de, etc. Els enllaços, tot i que no sempre, poden expressar-se amb verbs. Font 26. Elements bàsics d’un mapa conceptual 178

el territori català enllaç conceptes línia

està dividit en línia

províncies

comarques

municipis

conceptes

7.2. Elaborar un mapa conceptual Si el mapa conceptual el fas a partir d’un text, convé que primer llegeixis el text i després en subratllis les idees o conceptes principals. En acabat fes una llista d’aquests conceptes i els ordenes de més general a més particular. A continuació situa a dalt de tot d’un full el concepte o la idea més general i després estableix relacions mitjançant línies i enllaços entre la resta de conceptes. A baix de tot del mapa conceptual, s’hi han de situar les idees o els conceptes més concrets i particulars. Fixa’t en l’exemple que et proposem en la pàgina següent:

Text Els noms de les comarques catalanes tenen el seu origen en factors físics, històrics i econòmics. Els factors físics han donat el nom, entre d’altres, a la Val d’Aran, a la Terra Alta, al Maresme, a la Ribera d’Ebre, al Segrià o a les Garrigues. Els factors històrics també es veuen reflectits en l’origen del nom de moltes comarques. Així, per exemple, els pobles ibèrics preromans van donar el nom al Berguedà (territori ocupat pels bergistans) o a la Cerdanya (territori dels ceretans). A l’Edat Mitjana, les antigues demarcacions senyorials foren l’origen de l’espai i també del nom de comarques com el Priorat (territori que depenia de l’administració eclesiàstica d’un monestir) o l’Empordà (comtat medieval que, al seu torn, rebé el nom de la fundació grega d’Empòrion, que volia dir ‘mercat’). També l’existència d’un centre econòmic queda plasmat en l’origen del nom de comarques com ara el Solsonès o el Ripollès.

Mapa conceptual Els noms de les comarques catalanes tenen l’origen en 179

factors físics

factors històrics

per exemple

per exemple

la Val d’Aran, la Terra Alta

de l’època ibèrica

de l’època medieval

el Berguedà

el Priorat

factors econòmics

per exemple

el Solsonès, el Ripollès

A C T I V I T A T S 7.41. Elabora el mapa conceptual dels apartats 3 i 4 d’aquesta unitat.

El racó d’Internet Arxiu

Edició

Visualització

Preferits

Eines Cerca

Endarrere Adreça

Ajuda Preferits Vincles

http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCIÓ Tal com hem dit en el decurs de la unitat, en la majoria dels casos els estats i les nacions no es corresponen, sobretot fora del continent europeu. Aquest fet sol ser motiu de tensió política dins dels estats, ja que algunes nacions no se senten prou representades dins l’estat que les administra o bé volen, ras i curt, plantejar la seva independència. Si coneixem aquest fenomen, podrem comprendre algunes de les claus de les tensions o dels conflictes oberts de què parlen els mitjans de comunicació. TASCA

180

Us proposem que feu un informe sobre algunes de les nacions sense estat que hi ha al planeta. Aquest treball el podeu fer individualment o en grup. Penseu que els mapes són, en aquest cas, tan importants com el text. El treball no ha de tenir més de deu pàgines, i cal que l’elaboreu en format Word. També podeu presentar el resultat a classe en format PowerPoint. PROCÉS Trieu una nombre determinat de nacions sense estat. Us proposem que com a mínim estudieu el Tibet, Txetxènia i el Kurdistan. Tanmateix podeu afegir-ne o triar-ne d’altres, com ara Corea, el Quebec, Armènia, Flandes, Escòcia, Frísia o el País Basc. Us proposem l’índex següent:

1. Nom de la nació 1.1. Situació geogràfica amb indicació de la capital, bandera i el nombre d’habitants 1.2. Estat o estats on es troba integrada 2. Elements d’identitat de la nació 2.1. Llengua (si és pertinent) 2.2. Religió 2.3. Organització social amb relació a l’estat 3. Els conflictes entre la nació i l’estat on ara es troba integrada 3.1. Resum històric de la nació 3.2. Raons dels conflictes 3.3. Episodis més importants en els darrers 50 anys 3.4. Possibles vies de solució del conflicte (si n’hi ha)

UN PARELL D’ADVERTIMENTS – No escriviu mai cap paraula de la qual no conegueu el significat. – No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu. RECURSOS Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaços 2–16). Internet

Esquema de la unitat EL PODER POLÍTIC

s’exerceix sobre

escales o àmbits territorials el més gran dels quals és

l’estat

que no sempre coincideix amb

per damunt del qual hi ha

la nació

organitzacions supraestatals que es pot classificar segons

el grau de llibertat – dictadura – democràcia la figura del cap d’estat

en el cas de l’Estat espanyol aquest es divideix en

– nacional – plurinacional el poder de les unitats territorials – unitari – federal – descentralitzat

ONU OCDE OPEP …

comunitats autònomes

– monarquia – república les nacions que conté

com ara

moltes de les quals es divideixen en

a Catalunya el territori, a més, es divideix en

províncies

comarques

que al seu torn es divideixen en

les quals inclouen

municipis

181

estat 2.2.

D

M

Resum gràfic

A

CA

DINAMARCA

RD

LT I

NO

EL

À

Unitat 7 R

MA

B

R

Hamburg Bremen

PAÏSOS BAIXOS Hannover Duisburg Essen Düsseldorf Colònia Bonn

BÈLGICA

poder polític 1.1.

Berlín

POLÒNIA

Leipzig

ALEMANYA Frankfurt del Main

LUX.

REPÚBLICA TXECA Stuttgart

FRANÇA

Munic

ÀUSTRIA 0

SUÏSSA

200 km

estat federal 4.1. Canadà MAINE

El poder polític és el poder d’una persona o petit grup sobre totes les persones que viuen en un espai clarament delimitat. Actualment, el poder polític a Europa no solament és una força de control, sinó també la delegació de la voluntat popular expressada periòdicament mitjançant les eleccions democràtiques.

WASHINGTON

DAKOTA DEL NORD

MONTANA

MICHIGAN

WISCONSIN

OREGON

DAKOTA DEL SUD

IDAHO WYOMING

PENNSILVÀNIA NOVA JERSEY

ILLINOIS

NEVADA

INDIANA UTAH

COLORADO

KANSAS

DELAWARE MARYLAND VIRGINIA DE L’OEST VIRGÍNIA

OHIO

IOWA NEBRASKA

MISSOURI

KENTUCKY TENNESSEE

CALIFÒRNIA

ARKANSAS OKLAHOMA

ARIZONA

MISSISSIPPI

NOU MÈXIC

CAROLINA DEL NORD CAROLINA DEL SUD

GEÒRGIA

OCEÀ AT L À N T I C

ALABAMA FLORIDA TEXAS

182 nació 2.1.

MINNESOTA

VERMONT NOU HAMPSHIRE MASSACHUSETTS NOVA YORK RHODE ISLAND CONNECTICUT

OCEÀ PA C Í F I C

LOUISIANA

0

Mèxic

300 km

Un estat federal s’organitza a través d’un pacte entre diversos estats independents. Té una administració comuna, un parlament federal, però cada estat continua mantenint els seus propis òrgans de govern i, fins i tot, una constitució pròpia. Exemples: els Estats Units, Suïssa, Àustria, Alemanya, etc. OCEÀ PA C Í F I C

ALASKA

ILLES HAWAII

OCEÀ PA C Í F I C

estat unitari 4.2.

Una nació es constitueix quan un grup de persones ocupa un espai geogràfic delimitat –gran o petit– i es distingeix dels altres grups veïns d’una manera prou clara. Una nació té els seus senyals d’identitat i alguns elements emblemàtics com, per exemple, el mont Fuji al Japó.

Un estat unitari és un únic estat amb una única constitució. Distribueix territorialment el seu poder per mitjà de delegats que depenen directament d’un centre (la capital). L’exemple més clar d’estat unitari a Europa és França.

Un estat és un conjunt de persones i d’institucions que controlen, organitzen i satisfan una part de les necessitats comunes de tots els habitants d’un territori clarament delimitat per fronteres.

comunitat autònoma 5.3. C ATA L U N YA

municipi 5.1. ARAGÓ

ALT URGELL

AR AG Ó

PALLARS JUSSÀ

À R

Tiurana Les Avellanes i Santa Linya

Alòs de Balaguer

NOGUERA Ivars de Noguera

Artesa de Segre

Foradada

T

E

C O M U N I TAT VA L E N C I A N A

Os de Balaguer

Algerri

La Baronia de Rialb

R

Vilanova de Meià Camarasa

N

IA

Camarasa Àger

València

M Ponts

Vilanova de l’Aguda

M

CASTELLALA MANXA

Oliola

E

D

I

AR

Camarasa Castelló de Farfanya

Os de Balaguer La Sentiu de Sió

Balaguer Albesa Menàrguens Torrelameu

Cubells

Montgai

Bellmunt Vallfogona Bellcaire d’Urgell de Balaguer d’Urgell

Térmens

Cabanabona

Balaguer Preixens

ILLES BALEARS

SEGARRA URGELL

Penelles

SEGRIÀ PLA D’URGELL

0

15 km

El municipi és la divisió territorial més antiga, ja que té el seu origen en l’època romana. La institució responsable de la seva gestió és l’ajuntament.

MÚRCIA

0

75 km

Una comunitat autònoma, segons la Constitució espanyola de l’any 1978, és un territori amb entitat pròpia que té una determinada capacitat d’autogovern i de competències que estan establertes en el seu estatut d’autonomia. 183 comarca 6.3. F R A N Ç A

VAL D’ARAN

província 5.2.

ALTA RIBAGORÇA

ANDORRA

PALLARS SOBIRÀ

CERDANYA RIPOLLÈS ALT URGELL BERGUEDÀ PALLARS JUSSÀ

ARAGÓ

SOLSONÈS OSONA

NOGUERA BAGES SEGARRA

La província és la unitat bàsica de l’administració espanyola per a determinades funcions com, per exemple, les fiscals i les electorals. La institució responsable de la gestió de la província és la diputació provincial.

VAL ORIEN

PLA D’URGELL VALLÈS ANOIA que té una Una comarca és URGELL una extensió de territori certa OCCIDENTAL SEGRIÀ unitat gràcies a unes característiques humanes, històriques, CONCA DE BARBERÀ geogràfiques i econòmiques concretes. ALT BARCE GARRIGUES PENEDÈS ALT CAMP BAIX LLOBREGAT BAIX PENEDÈS GARRAF PRIORAT

AC T I V I TAT S

Unitat 7

184

7.42.

Relaciona cada concepte amb una definició:

1. estat

2. nació

3. comarca

Copia el text següent en el teu quadern i completa els espais buits amb aquestes paraules: fronteres, habitants, senyals, geogràfic, institucions, estat i veïns. 7.44.

El poder polític i el territori

4. municipi

a) Extensió de territori a la qual confereixen una certa unitat les relacions de veïnatge entre els llocs que la formen, el record d’antigues demarcacions històriques (comtats, bisbats, etc.), les condicions físiques (relleu, hidrografia, etc.) i les relacions de mercat (existència de poblacions on es desplacen els habitants d’un territori per comprar i vendre). b) Conjunt de persones i d’institucions que controlen, organitzen i satisfan una part de les necessitats comunes de tots els habitants d’un territori clarament delimitat per fronteres. c) Grup de persones que ocupa un espai geogràfic delimitat, sigui gran o petit, que té un sentiment de pertinença estable a una comunitat, i es distingeix dels altres grups veïns d’una manera prou clara a través de diversos senyals d’identitat. d) La primera cèl·lula territorial integrada per la població que hi viu i per una organització administrativa que li presta serveis.

Una nació ocupa un espai … concret. Els seus … tenen unes diferències clares amb els seus … , diferències que s’anomenen … d’identitat, i unes … que administren i satisfan les necessitats comunes de les persones dins d’un espai concret, amb … clares i precises. Pot haver-hi nacions que disposen d’un … propi. També pot haver-hi estats que incloguin en el seu territori diverses nacions.

De les professions següents indica quines corresponen a un funcionari o a una funcionària de l’estat: a) empleat d’uns grans magatzems b) militar c) professora d’un institut d) policia municipal e) mecànic d’un taller de reparació d’automòbils f ) ministre g) administratiu d’un banc h) conserge del Departament d’Ensenyament i) conserge d’una caixa d’estalvis j) metgessa de la Seguretat Social 7.45.

La nació i l’estat 7.43. Llegeix atentament el diàleg següent i digues a quina nació pertany cada un dels personatges. Després esbrina dins de quins estats estan englobades les diverses nacions. Si et cal, consulta una enciclopèdia. —Benvinguts a aquesta reunió d’estudi sobre la sostenibilitat del medi ambient. Abans de començar les diverses exposicions ens presentarem. Millor que ho faci cadascú. Comencem per la noia de l’esquerra: —Em dic Martine Daumier i sóc francesa. —Em dic Sean Gold i sóc escocès. —Jo em dic Jo˜ao Santarem i sóc portuguès. —Em dic Milton Joyce i sóc irlandès. —Em dic Jeanine Tropez i sóc quebequesa. —Em dic Eva Schmidt i sóc alemanya. —Em dic Pere Martínez i sóc català.

Ara explica amb paraules teves què és un funcionari o una funcionària de l’estat. Posa’n exemples. Digues quines de les afirmacions següents són certes i quines són falses, i explica quins són els errors de les afirmacions falses: a) Una monarquia és un estat al capdamunt del qual hi ha una persona triada periòdicament mitjançant eleccions. b) Una república es caracteritza perquè el seu màxim representant és un rei o una reina. c) Espanya és un regne. d) Portugal és un regne. e) França és una república. f ) Una dictadura es caracteritza per la freqüència de les seves eleccions periòdiques i lliures per elegir-ne els governants. 7.46.

Llegeix l’apartat corresponent d’aquesta unitat sobre la divisió territorial dels estats. Un cop llegit, copia el mapa conceptual següent en el teu quadern i completa’l. Després exposa per escrit el contingut del mapa conceptual. 7.47.

estats federals

estats unitaris

L’Estat espanyol és federal o unitari? Raona la teva resposta.

7.48.

En un mapa mut d’Espanya amb la divisió per comunitats autònomes, assenyala amb un color les comunitats autònomes que són nacionalitats i amb un altre color les que són regions. 7.49.

7.50. Explica quina diferència hi ha entre nacionalitat i regió.

L’organització territorial de Catalunya Llegeix el text de la columna de la dreta. Després fes les activitats i respon les preguntes que hi ha més avall:

7.51.

N

i els Reis Catòlics ni cap dels seus successors, inclòs Felip V (1701-1746), no van crear institucionalment la unitat d’Espanya, almenys fins a les Corts de Cadis (1808). A finals del segle XVIII, la titulació oficial dels sobirans que per comoditat anomenem espanyols era encara plural. Carles III (1759-1788) es titulava rei d’una trentena de territoris diversos […]. El Principat sols apareixia en avantpenúltim lloc, després del comtat del Tirol i abans que la senyoria de Biscaia. Sota l’Antic Règim polític, la monarquia dels Àustries i dels Borbons mai no va ser unificada formalment. […] En el cas de la nostra península, hi va haver un seguit d’incorporacions militars (Granada, 1492; Navarra, 1512; Portugal, 1580) amb promeses de conservar la condició de vida dels súbdits, en el primer cas, o de mantenir tot el sistema institucional dels regnes incorporats, en els altres. […] Les dues corones fundacionals, la de Castella i la d’Aragó, tenien estructures territorials diferents. La Corona d’Aragó era una confederació, o millor una juxtaposició de regnes formalment constituïts, amb la seva administració pròpia, més o menys desenvolupada. […] En canvi la Corona de Castella era organitzada en termes unitaris […]. A la Corona d’Aragó un català era en principi jurídicament estranger a València, i viceversa, però un gallec o un basc no ho eren pas a Sevilla. Una conseqüència d’aquesta diversitat la trobem a la diferent tradició del règim provincial. Tots sabem que a la Corona d’Aragó les actuals províncies són fruit de les reformes administratives dels liberals –i abans dels afrancesats– a partir de 1833. En canvi, moltes de les actuals províncies de la Corona de Castella ja existien en el segle XVI i sobretot durant el XVII. PERE MOLAS I RIBALTA: Catalunya i la Casa d’Àustria. Curial.

a) Posa un títol al text. b) Indica’n les idees principals. c) Segons aquest historiador, ¿es pot parlar d’unitat de l’Estat espanyol a partir del segle xv? Per què? d) Explica la frase «a la Corona d’Aragó un català era en principi jurídicament estranger a València, i viceversa, però un gallec o un basc no ho eren pas a Sevilla». e) Quines diferències hi havia entre l’organització territorial castellana i la de la Corona d’Aragó?

AC T I V I TAT S

La divisió territorial dels estats

185

A C T I V I T A T S d ’ a va l u a c i ó

Unitat 7 1. Defineix el concepte d’estat i el concepte de nació.

Classifica segons que siguin nacions, estats plurinacionals i estats nacionals: Escòcia, Islàndia, Occitània, França, Bretanya, Portugal, Gal·les, Flandes, Bèlgica, Montenegro. Consulta, si et cal, una enciclopèdia.

2.

3. Indica quina escala territorial governen les persones que treballen en aquests edificis:

Palau de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona (Barcelonès).

Palau de la Moncloa, a Madrid (Madrid).

Ajuntament de Vic (Osona).

Consell General de la Val d’Aran.

186

4. Digues les diferències que hi ha entre estat, comunitat autònoma, comarca (a Catalunya) i municipi. 5. Explica què és una província. 6. Esmenta una comunitat autònoma d’Espanya uniprovincial i una altra pluriprovincial. 7. Indica algunes de les funcions bàsiques de l’ONU. A

8. Digues quin és el nom de les comarques de Catalunya que es-

tan marcades amb una lletra majúscula en el mapa de la dreta.

G

F H E

9. Exposa el tema «La divisió comarcal de Catalunya» seguint

l’esquema següent: a) Què és una comarca; b) Què recorden històricament els noms de les comarques; c) Quan es va produir la primera divisió política comarcal i quins criteris es van seguir per fer-la; d) Quan es va produir l’última divisió comarcal i quines modificacions s’hi van introduir respecte de l’anterior.

D C

B

0

40 km

Dossier

Unitat 7

De la tribu a i c à r c o m e d a al

La política és la manera de reglamentar la vida d’una societat.Tota societat té unes lleis o normes que són les regles del joc de les relacions públiques entre les persones. Els homes i les dones que tenen poder polític són els qui elaboren i apliquen aquestes normes. El poder polític es pot exercir d’una manera despòtica o d’una manera democràtica. En el primer cas, el poder és al servei d’uns pocs. En el segon cas, el poder polític respecta el desig majoritari de la comunitat. Al llarg de la Història, el poder polític, generalment, ha estat despòtic. Ha costat molt d’esforç i una llarga lluita per assolir els drets humans i les formes democràtiques de govern.

Les primeres formes d’organització de la societat van ser les tribus. En l’organització tribal no hi havia gaire diferències econòmiques entre els seus membres. Tanmateix, aviat van sorgir líders o cabdills que es van distingir de la resta. Els cabdills organitzaven la producció de la tribu –distribuint pastures o camps per llaurar– i també dirigien la guerra contra les tribus veïnes.

Poble de la regió de Thiès (Senegal).

Amb el temps els cabdills van esdevenir petits monarques que deixaven el càrrec als seus fills o nomenaven els seus successors. En indrets o llocs on les societats van gaudir de grans excedents agraris –com a l’antiga Mesopotàmia o a l’antic Egipte–, les monarquies es van convertir en grans imperis. Aleshores, els monarques van passar a ser els dirigents d’un estat, és a dir, d’un grup important de funcionaris i militars que cobraven impostos i mantenien l’ordre. Sovint el caràcter religiós de les monarquies ajudava a mantenir el seu prestigi. Fragment d’un baix relleu de Thutmose III del temple Dayr al-Bahri (1479 – 1425 aC).

Dossier

Unitat 7

La primera vegada que s’utilitzà la paraula democràcia* va ser al segle V aC, a Grècia. La introducció de la democràcia a la política grega va significar un avenç important. De fet, no era una autèntica democràcia perquè les dones no votaven i tampoc ho podien fer els nombrosos esclaus. Però, per primera vegada, es va dir que el poder polític per ser legítim depenia de la voluntat popular. Democràcia. Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants.

Còpia romana d’una escultura grega de Pèricles del segle V aC. Pèricles fou un polític atenès. Féu aprovar un seguit de refor-

-cràcia vol dir ‘poder’, demo- vol dir ‘del

mes que van accentuar el caràcter democràtic de l’estat atenès.

A l’antiga Roma, als mateixos anys, es va emprar per primera vegada el terme república. La república era un sistema de poder polític que no depenia d’un monarca sinó de dos cònsols triats per manar només durant un any (mig any cada un). Durant l’Edat Mitjana (476–1492), a Europa, el poder polític s’esmicolà. I encara que hi havia regnes i monarquies, els nobles es convertien, a la pràctica, en petits reis dels seus dominis.

Escultura romana de Brutus (300 aC). Brutus alçà el poble romà en armes, enderrocà la monarquia i fou el primer cònsol de la República.

Durant l’Edat Moderna (1492–1789), els reis van anar recuperant el poder sobre els nobles. Van passar a residir de manera permanent en una capital on construïen grans palaus per demostrar el seu poder. El poder d’aquests monarques va esdevenir absolut. El rei dictava les lleis, nomenava els jutges i s’encarregava de governar. A Europa es van constituir grans dinasties absolutistes com els Borbó francesos o els Habsburg austríacs.

Retrat de Lluís XIV. Jacint Rigau i Ros (1659–1734).

Al llarg dels segles XIX i XX, coincidint amb la revolució industrial, les monarquies absolutes van anar desapareixent, o bé a través de reformes –com a Anglaterra– o bé a través de revolucions –com la de França l’any 1789–. El primer país del món que es va regir d’acord amb els principis democràtics de la divisió de poders –executiu, legislatiu i judicial– va ser els Estats Units d’Amèrica del Nord, d’acord amb el que va establir la seva constitució (1787). D’aleshores ençà, la democràcia ha anat triomfant progressivament a molts països del món. Perquè un poder polític sigui democràtic aquest ha de ser el resultat d’unes eleccions lliures d’acord amb una constitució que reconegui i s’inspiri en la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU. Tanmateix encara hi ha molts països que són governats de manera despòtica. La lluita per la llibertat continua.

Facsímil de la Declaració de la independència de l’Amèrica del Nord, firmada el 14 de juliol de 1776.

Oli de John Trumbull. Declaració de la independència de l’Amèrica del Nord. Acta adoptada a la ciutat de Filadèlfia per representants de les tretze colònies britàniques de l’Amèrica del Nord, que proclamaven la seva separació de Gran Bretanya i es constituïen el 4 de juliol de 1776 com a Estats Units.

Els habitants d’un poble als afores de Minsk voten durant les eleccions presidencials de Bielorússia, el 19 de març de 2006.

Unitat 7

Dossier

8 t a Unit

SUÈC

La Unió Europea i Espanya

Estoc

190

A mitjan segle passat, alguns estats europeus van iniciar un procés d’integració econòmica, política i social que ha culminat en l’actual Unió Europea (UE). La UE és una organització supraestatal formada, actualment, Dublín per 27 països i constitueix una de les principalsIRLANDA potències econòmiques del món. La integració econòmica és la que més ha avançat. Ara, el gran repte és reduir els desequilibris econòmics que hi ha entre els estats i assolir la unitat política i social, tot respectant la diversitat dels estats membres. Espanya es va integrar a la UE l’1 de gener de 1986. Aquesta integració va impulsar la modernització de l’economia i de la societat espanyola.

MAR DEL NORD

DINAMARCA Copenhaguen

REGNE UNIT

M PAÏSOS BAIXOS

Londres

Amsterdam Berlín

BÈLGICA Brussel·les París

A L E M A N YA

Luxemburg

P Praga

LUXEMBURG

REP. TXEC Viena

MA

R

FRANÇA CA

NT

ÀB

RI

CA

ÀUSTRIA Ljubljana

ESLOVÈNIA

PARAULES CLAU

PORTUGAL Lisboa

Unió Europea euro Parlament Europeu Comissió Europea Madrid regió europea política agrària Fons Estructurals Fons de Cohesió

E S PA N YA

Roma

ITÀLIA

Br

CIA

FINLÀNDIA

Hèlsinki

BÀ LT I C A

colm Tallinn

ESTÒNIA

Bandera de la Unió Europea.

Riga

LETÒNIA LITUÀNIA

AR

Vilnius

191 Varsòvia

POLÒNIA

Matrícula d’Itàlia, país que pertany a la UE.

CA ESLOVÀQUIA

Moned

es i bit

llets d’e

uro.

ratislava OBJECTIUS DIDÀCTICS

Budapest

1. Localitzar els països que integren la Unió Europea.

HONGRIA

2. Indicar la funció, la composició i la seu de les principals institucions de la Unió Europea.

ROMANIA

3. Resumir les característiques socioeconòmiques dels països de la Unió Europea.

4. Identificar les unitats de l’organització territorial europea.

Bucarest

G R A E N 6. Exposar les característiques de l’economia espanyola 5. Situar Catalunya dins el context europeu.

Sofia

BULGÀRIA

M

A R

en el context europeu.

7. Descriure els principals desequilibris que hi ha entre les regions europees i les mesures que es prenen per tal de corregir-los.

Unitat 8 1. La Unió Europea Després de la segona guerra mundial (1939–1945), alguns estats europeus van iniciar un procés de cooperació econòmica i política amb l’objectiu d’evitar nous enfrontaments bèl·lics i poder competir econòmicament en un context internacional marcat per l’hegemonia dels Estats Units, de la URSS i del Japó. Ara fa cinquanta anys, sis països europeus (la República Federal d’Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos) van signar el Tractat de Roma (1957) que va donar origen a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Els seus principals objectius eren els següents: • Establir un mercat comú per a tots els productes dels estats membres. • Avançar cap a la unió política a través de la creació d’institucions de caràcter supranacional.

192

El febrer del 1992 es va signar a Maastricht el Tractat de la Unió Europea, i la CEE va passar a denominar-se Unió Europea (UE). L’objectiu d’aquest tractat era el d’aconseguir la unió econòmica i política dels estats membres. A més, aquest tractat fixava la unió monetària (euro), la ciutadania europea (un únic passaport per als ciutadans i ciutadanes de la Unió), una política exterior i de seguretat comuna (PESC), etc. Als sis estats fundadors, s’hi han afegit d’altres, a través dels processos d’ampliació que es poden observar en els mapes de la pàgina següent.

Font 2. Els presidents de la nova Europa durant la cerimònia oficial d’ampliació de la Unió Europea celebrada a Dublín l’1 de maig de 2004.

SABIES QUE...? Per tal que un estat pugui integrar-se a la UE ha de tenir un govern democràtic, una economia competitiva i una administració capaç d’aplicar les normes i les polítiques de la UE.

Font 1. Signatura del Tractat de Roma, el 25 de març de 1957, al Capitoli de Roma.

PARAULES CLAU Unió Europea euro

Font 3. Un llarg camí cap a la unitat europea 1973

1957

Irlanda

1981

Dinamarca Regne Unit

Països Baixos Bèlgica Alemanya* Luxemburg França Itàlia

Grècia 0

900 km

0

900 km

0

900 km

*Alemanya (antiga RFA)

1986

2004

1995

Suècia

Finlàndia Estònia Letònia Lituània Polònia

Alemanya*

República Txeca Eslovàquia

Àustria

Hongria Eslovènia

Portugal Espanya

0 0

0

900 km

900 km

900 km

*Alemanya unificada l’any 1990.

Malta

Xipre

2007

SABIES QUE...? 8.1. Observa els mapes de la font 3 i res-

Romania Bulgària

0

Països candidats: Turquia i Croàcia.

900 km

pon les preguntes següents: a) Quins països van iniciar el procés de construcció europea? b) Quin any va ingressar Espanya a la UE? c) Quins són els països europeus que encara no són membres de la UE?

RECORDA La Unió Europea té els seus propis símbols: • La bandera de la Unió Europea és un cercle de 12 estrelles daurades sobre un fons blau. • L’himne europeu és un fragment de la Novena simfonia, de Beethoven. • El Dia d’Europa és el 9 de maig, aquest dia se celebra que aquest mateix dia de l’any 1950 es va fer la Declaració de Robert Schuman, l’origen de l’actual UE. • El lema «Unida en la diversitat» vol dir que els estats europeus treballen junts per la pau i la prosperitat, tot respectant les cultures, les tradicions i les llengües de cada estat membre. • L’euro és la moneda que han adoptat alguns estats de la UE.

La Unió Europea – Superfície: 4 324 782 km2 – Població: 486 642 177 hab. – Estats: 27

A C T I V I T A T S 8.2. Elabora una llista dels països que formen part de la UE. Ordena’ls tenint en compte la data d’ingrés en aquesta organització. 8.3. Quins objectius fixava el Tractat de Roma? Quins països el van signar? 8.4. Quin tractat va fixar la unió monetària? 8.5. ¿Un estat amb un règim dic-

tatorial pot formar part de la UE?

193

Unitat 8 2. Les institucions de la Unió Europea

Parlament Europeu Comissió Europea

VOCABULA

RI

Sobirania. Font o fonament que fa legítim que una persona o grup de persones tinguin poder sobre les altres. La sobirania, o fonament que legitima un govern, resideix en el conjunt de ciutadans i ciutadanes d’un país.

Font 4. Un bitllet de 50 euros per les dues cares. U

E

G

A

À L T I C A

A

T

L

À

M

N

A

R

T

I

D

C

E

N

O

R

MAR

À

DEL

E

B

NORD

C

M

A

R

O

194

Des dels seus orígens, la Unió Europea s’ha anat dotant d’unes institucions que estan per damunt dels estats membres. Aquests han cedit a la Unió Europea part de la seva sobirania*. Les institucions més importants són el Parlament Europeu, el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea. El Parlament Europeu està format per 732 diputats que s’elegeixen per sufragi universal directe. Les eleccions es realitzen cada cinc anys, des de l’any 1979. Cada estat elegeix els seus eurodiputats, és a dir, els seus representants al Parlament Europeu. L’Estat espanyol, per exemple, té 54 diputats que el representen. Els diputats s’organitzen en grups polítics. El Parlament Europeu exerceix la funció legislativa, és a dir, col·labora en l’elaboració de les lleis, aprova els pressupostos, etc. El Consell de la Unió Europea està format per ministres dels governs dels estats membres. Comparteix la funció legislativa amb el Parlament, elabora el pressupost comunitari i és el principal òrgan de decisió. S’anomena Consell Europeu quan reuneix els caps d’estat o de govern dels països de la UE. En les reunions del Consell Europeu es defineixen orientacions i polítiques generals. La Comissió Europea està formada per un president i els seus ministres (comissaris i comissàries) designats pels governs dels estats membres i pel Parlament Europeu. La Comissió Europea exerceix la funció executiva, és a dir, administra la política de la UE, executa el pressupost i vetlla pel compliment de les normes comunitàries. Altres institucions de la Unió Europea són el Tribunal de Justícia Europeu, que vetlla pel compliment i per una correcta interpretació de les lleis i dels tractats; el Tribunal de Comptes, que controla la gestió del pressupost de la Unió Europea; el Banc Europeu d’Inversions, que proporciona ajut financer als sectors econòmics que ho necessiten, el Defensor del Poble, etc. Les normes i procediments que han de seguir aquestes institucions les fixen els tractats. Aquests són negociats pels ministres i pels caps de govern dels estats membres i ratificats pels seus parlaments.

PARAULES CLAU

SABIES QUE...? El Tractat de Maastricht (1992) va fixar, entre altres coses, la unió monetària (euro) entre els estats membres de la Unió Europea. L’euro circula des de l’1 de gener de 2002. Actualment, tretze països ja han adoptat l’euro com a moneda. En una cara dels bitllets d’euro hi ha finestres i portes, que representen l’esperit d’obertura de la UE. En l’altra cara hi ha un pont, que simbolitza la cooperació entre els estats que integren la UE i la resta del món.

M

M

A

R

M E D

I

T E

0

500 km

A R

R

R

À

N

I

A

Font 5. Zona euro. 8.6. Enumera els tretze països de la zona euro.

A N E G R

Font 6. El funcionament de la Unió Europea

Consell Europeu

Consell de la Unió Europea (Seu: Brussel·les)

proposa supervisa comparteixen funcions legislatives i pressupostàries

que executa la Comissió Europea (Seu: Brussel·les) controla i suggereix

proposa i consulta

Parlament Europeu (Seu: Estrasburg)

envia recursos

controla el pressupost

dicta sentències

195

Tribunal de Justícia (Seu: Luxemburg)

elegeixen

Òrgans de decisió

Tribunal de Comptes (Seu: Luxemburg)

ciutadans i ciutadanes

Òrgans de control

Òrgans executius

A C T I V I T A T S 8.7. En quina institució de la UE participen directa-

8.9. Quina és la principal funció de la Comissió Europea?

ment els ciutadans? Quan i com es duu a terme aquesta participació?

Per qui està formada?

8.8. Quina diferència hi ha entre el Consell de la Unió

guin òrgans de decisió, d’execució o de control.

Europea i el Consell Europeu?

8.10. Classifica les institucions de la UE segons que si-

Unitat 8 3. La Unió Europea, un territori de contrastos i de desigualtats La Unió Europea no constitueix un espai homogeni. En destaca la seva diversitat geogràfica i cultural, així com també la seva desigualtat social i econòmica.

3.1. El territori i la ciutadania

196

Font 8. Espanya, Itàlia, el Regne Unit, França i Alemanya són els països que reben més immigrants. Pel contrari, Romania i Polònia tenen un saldo migratori negatiu.

Font 7. Procedència dels estrangers empadronats a Espanya (2005) Marroc Equador Romania Colòmbia Regne Unit Argentina Alemanya Bolívia Itàlia Bulgària Xina

511 294 497 799 317 366 271 239 227 187 152 975 133 588 97 947 95 377 93 037 87 731

8.11. Descriu la informació que proporciona aquesta taula de dades.

Font: El País, desembre 2006.

La UE abasta una gran part del territori del continent europeu i té gairebé 500 milions d’habitants. Tot i que es tracta d’un dels territoris més densament poblats del planeta, la seva població no està distribuïda de forma homogènia. Algunes zones tenen més de 300 hab./km2, com ara les grans ciutats o la conca del Rin, mentre que d’altres no arriben als 50 hab./km2, com ara Castella-la Manxa a l’Estat espanyol o gran part de Finlàndia. La UE és una de les zones més urbanitzades del món. En aquest sentit també es detecten algunes diferències: mentre el Regne Unit i Bèlgica tenen un 90 % de població urbana, Eslovènia només en té el 50 %. El creixement demogràfic europeu és baix. En la major part dels estats, les taxes de natalitat i de mortalitat són baixes i l’esperança de vida és alta. Per això la població europea s’està envellint. Des de fa uns anys, en alguns estats aquesta tendència es compensa per la població jove que arriba a través dels moviments migratoris. D’una banda, arriben immigrants d’altres continents, i de l’altra, hi ha fluxos migratoris entre els països comunitaris, especialment dels països de renda més baixa cap als que tenen una economia més desenvolupada. La diversitat lingüística és una característica de la UE: hi ha 23 llengües oficials. A més, per dirigirse a les institucions europees també es poden utilitzar el català, el basc i el gallec. Tots els estats de la UE tenen governs democràtics. Alguns països tenen una llarga tradició democràtica i d’altres es troben en fase de consolidació. Dins la UE hi ha 7 monarquies i 18 repúbliques.

3.2. L’activitat econòmica La UE, junt amb els EUA i el Japó, és una de les principals potències econòmiques del món. Concentra al voltant del 28 % de la riquesa mundial. Molts dels estats de la UE tenen un sector primari molt productiu, una indústria potent i altament mecanitzada, i un sector terciari molt desenvolupat, que ocupa la major part de la població. La UE és una gran potència comercial, controla aproximadament la cinquena part del comerç mundial. Un dels seus objectius ha estat, des del principi, la creació d’un mercat únic en què els béns, els capitals i els serveis circulin lliurement.

8.12. Observa el gràfic i respon:

a) Quins són els països de la UE que tenen el PIB per sobre de la mitjana? b) Quina diferència hi ha entre el PIB dels quatre països que el tenen més alt amb el dels quatre països que el tenen més baix? c) Quina posició, pel que fa al PIB, ocupen els països que es van integrar a la UE l’any 2004 i l’any 2007?

Font 9. PIB per habitant dels estats de la UE–27 Índex, UE–27 = 100 200

150

Mitjana UE–27 100

197 50

Quant a nivell de renda hi ha, però, importants diferències entre els estats membres i, també, entre les diferents regions de cada estat. Les regions amb un nivell de vida més alt es localitzen a Alemanya, França, Suècia, Luxemburg i al Regne Unit. Abans de l’ampliació de l’any 2004, els estats menys desenvolupats se situaven a l’Europa mediterrània, com ara Espanya, Grècia o Portugal. Després d’aquella ampliació els territoris amb un nivell de renda més baix corresponen als estats que es van incorporar entre el 2004 i el 2007, com ara les repúbliques bàltiques, Bulgària i Romania. Amb aquestes dues últimes ampliacions, la UE ha augmentat força la seva població, però l’increment de la riquesa ha estat molt baix. L’entrada d’aquests països, molt més pobres que els que formaven la UE–15, ha aguditzat les disparitats econòmiques i socials en el si de la UE.

A C T I V I T A T S 8.13. Enumera alguns dels con-

trastos i de les desigualtats que hi ha a la UE. 8.14. Quins tipus de moviments

migratoris es donen a Europa? 8.15. Per què diem que la UE és

una de les principals potències econòmiques del món? 8.16. A quins països de la UE es

localitzen les regions amb un nivell de renda més baix?

Font: Eurostat.

Lu xe m bu Irl rg D a Pa ina nda ïs ma os r Ba ca ix Àu os st Bè ria Fi lgic nl a à Al nd em ia an Fr ya an ça Ità lia Re Suè c gn ia e Es Uni pa t ny a X Es ip lo re vè Po nia r tu g Gr al è Tx cia èq ui M a a H lta Es ong lo ria và q Es uia tò Po nia lò Li nia tu à Le nia tò Bu nia lg Ro àri m a an ia

0

Francesa

Barthélémy

Unitat 8 4. L’organització del territori: estats i regions La Unió Europea, com ja hem dit, és una organització formada per estats. Però tenint en compte les diferències i les desigualtats que hi ha dins de cada estat, les institucions comunitàries han donat gran importància a una unitat territorial més petita i més propera als ciutadans: la regió europea. A partir de les regions es poden dissenyar i aplicar de manera més equilibrada i eficaç les polítiques comunitàries, ja que permeten apropar-se més a la realitat de cada territori.

Pohjois-Suomi

PARAULES CLAU regió europeaÖvre Norrland

Itä-Suomi Mellersta Norrland

F I N L À N D I A

S U È C I A

Väli-Suomi

Norra Mellansverige

Etelä-Suomi Åland

MAR

SABIES QUE...? Stockholm

Escòcia Ulster

Uusimaa

Östra El Comitè de les Regions de la Mellansverige Västsverige

DEL

Unió Europea és un òrgan de Småland de la Unió Europea. consulta Connacht med Öarna NORD Nord Està format per representants IRLANDA Sydsverige Leinster de les autoritats regionals i loDINAMARCA Yorkshire and NordMunster oest Humberside cals que aporten les seves opiSlesvigPaís de Midlands Midlands nions sobre les activitats de la Holstein Gal·les OccidentalsOrientals Mecklenburg- UE en l’àmbit de la política reAnglaterra Hamburg Pomerània de l’Est PAÏSOS Bremen gional, del medi ambient, de Sud-est Sud-oest Baixa BAIXOS Brandenburg l’educació, del transport, etc. Saxònia OCEÀ Alta Berlín Rin del NordNord-Pas- Brussel·les Saxònia Té la seva seu a Brussel·les. Westfàlia de-Calais Flandes A L E M A N YA La Generalitat de Catalunya hi Alta BÈLGICA AT L À N T I C Saxònia Hessen Turíngia Valònia RenàniaBaixa Normandia Picardia participa a través del seu preLUXEMBURG Palatinat Bretanya Normandia Illa de sident. Saarland

198

Irlanda R E G N E U N I T del Nord

País del Loira

França

Centre

Lorena XampanyaArdenes Alsàcia

Borgonya

Poitou- F R A N Ç A Charentes Llemosí

Baviera Baixa Alta Àustria Àustria Viena

Franc Comtat Vorarlberg

Tirol

ÀUSTRIA

SalzburgEstíria Caríntia FriülVenèciaJúlia

Nord Centre

PORTUGAL

Lisboa e Vale do Tejo

Còrsega

E S P A N Y A Extremadura

Laci

Castellala Manxa

Sardenya

Andalusia

Campània

Macedònia Orienta i Tràcia

Macedònia Macedònia Central Occidental

G R È C I A

MAR

MEDITERRÀNIA

Melilla Sicília 500 km

Pulla Basilicata

Balears

Múrcia Ceuta

Abruços Molise

Comunitat Valenciana

Algarve

0

Burgenland

TrentinoVall Alto Adige Astúries Alvèrnia Aquitània Roine-Alps d’Aosta Cantàbria Llombardia País Vèneto MigdiaPiemont Basc Pirineus Emília-Romanya Navarra Ligúria Castella i La Rioja Llenguadoc- Provença-Alps ITÀLIA Costa Blava Lleó Rosselló Toscana Marques Aragó Madrid Catalunya Úmbria

Galícia

Alentejo

BadenWüttemberg

Epir Tessàlia Egea 10. Algunes regions de la UE. Septentrional FontCalàbria Grècia Illes Jòniques Central Grècia 8.17. Observa el mapa i digues, pel Àtica Occidental

que fa a Espanya, amb quina unitat Peloponès territorial coincideixen les regions europees, amb les províncies o amb les comunitats autònomes?

Eg Merid

Creta

4.1. Catalunya, una regió d’Europa La situació geogràfica, l’estructura productiva i comercial i la històrica vocació europeista de Catalunya van facilitar la seva integració a la Unió Europea. L’actual Estatut d’Autonomia de Catalunya reconeix la pertinença i la participació d’aquesta regió a la Unió Europea. Catalunya està situada a l’arc mediterrani. L’arc mediterrani és un important eix de desenvolupament econòmic dins la Unió Europea que s’estén des de Múrcia fins al centre d’Itàlia. Catalunya participa en l’associació Quatre Motors per a Europa, formada per quatre de les regions més dinàmiques de la Unió Europea: Catalunya, Llombardia (Itàlia), Roine-Alps (França) i Baden-Wüttemberg (Alemanya). Sense ser capitals dels seus respectius estats, en són «motors» de l’economia. Font 11. Dades comparatives de Catalunya, Espanya i la UE–25 (2001) PIB/hab. Ocupació Ocupació Ocupació (en PPA) sector primari sector secundari sector terciari (en %) (en %) (en %)

Catalunya Espanya UE

109,7 90,6 100

2,5 6,5 5,5

39,2 31,6 29,4

58,3 61,9 65,1

Taxa d’atur (en %)

Taxa Nivell Nivell Nivell d’ocupació d’educació* d’educació d’educació (en %) baix (en %) mitjà (en %) alt (en %)

8,8 13,1 8,7

*El nivell d’educació fa referència a la població de 25 a 59 anys.

Catalunya també forma part de l’Euroregió Pirineus–Mediterrani, una associació de regions formada per Catalunya, Aragó, Illes Balears, Llenguadoc–Rosselló i Migdia–Pirineus (França) que té com a objectiu principal la creació d’una gran regió competitiva amb les regions més desenvolupades d’Europa. A més a més, Catalunya va ser una de les regions fundadores de l’Assemblea de les Regions d’Europa, i l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, en va ostentar la presidència des del 1992 fins al 1996.

71,6 60,6 63,1

55,1 57,6 30,7

18,7 17,6 48,7

26,3 24,9 20,6

8.18. Observa la taula i respon:

a) El PIB de Catalunya és inferior o superior al de la mitjana de la UE? b) Quina diferència hi ha entre el PIB de Catalunya i el d’Espanya amb relació al de la mitjana de la UE? c) Ara observa el gràfic de la font 9 de la pàgina 197 i indica quins estats tenen un PIB similar al de Catalunya. d) Compara l’ocupació, per sectors productius, de Catalunya i de la UE. e) Tenint en compte els indicadors de la taula, quin territori té un nivell de desenvolupament més alt? Argumenta la teva resposta.

A C T I V I T A T S 8.19. Per quina raó la Unió Euro-

pea ha donat tanta importància a les regions en la seva organització territorial? 8.20. Quins territoris formen

Font 12. Reunió de l’Assemblea de les Regions d’Europa (ARE), celebrada a Barcelona el 1990.

l’Euroregió Pirineus–Mediterrani?

199

Unitat 8 5. L’economia espanyola en el context europeu L’evolució de les activitats econòmiques a Espanya en els últims temps ha estat marcada principalment per la influència de dos processos: d’una banda, la integració a la Unió Europea (1986) i, d’altra banda, l’impacte que suposa la generalització de les noves tecnologies en un món globalitzat. Pel que fa al primer procés, les conseqüències han estat favorables, ja que l’ajut rebut de la Unió Europea ha permès la modernització de diversos sectors productius i la reducció d’alguns desequilibris regionals. Quant al segon procés, hi ha dificultats remarcables per situar Espanya a un nivell adequat ja que són necessàries fortes inversions en recerca i desenvolupament que, de moment, no s’estan realitzant.

SABIES QUE...? Els principals caladors on pesquen els vaixells espanyols són el nord de l’oceà Atlàntic, costes de Terranova, costes gallegues i cantàbriques, golf de Cadis i Illes Canàries.

5.1. L’agricultura, la ramaderia i la pesca RECORDA

5.2. Les activitats industrials Malgrat els canvis produïts en els darrers vint anys, la indústria espanyola no ha aconseguit encara situar-se en la mitjana de països europeus, sobretot, pel que fa a la seva competitivitat. Els principals factors que expliquen aquesta situació són els següents: l’elevada proporció d’empreses petites amb poc capital, els escassos grups industrials de dimensions importants i la insuficient renovació tecnològica.

Calador és el nom que rep una zona on la pesca és molt abundant.

Font 13. Inversió en recerca i desenvolupament (en milions d’euros). 8.21. Compara la situació de l’única empresa espanyola que hi ha en la taula amb la de la resta d’empreses. Sector

Inversió (2004)

3 Ford motor 4 Toyota motor 5 Siemens 6 General Motors 7 Microsoft 8 Matsushita Electric 9 IBM 10 Volkswagen 11 Glaxo Smith Kline 12 Sanofi Aventis 13 Nokia 14 Johnson & Johnson 15 Sony

Alemanya Estats Units Estats Units Japó Alemanya Estats Units Estats Units Japó Estats Units Alemanya Regne Unit França Finlàndia Estats Units Japó

automoció farmacèutic automoció automoció indústria automoció informàtica elèctric informàtica automoció farmacèutic farmacèutic telefonia químic electrònica

5 658 5 653 5 444 5 421 5 063 4 782 4 549 4 419 4 167 4 164 4 010 3 961 3 834 3 827 3 604

129 Telefónica

Espanya

telefonia

3 095

País

Font: El Periódico, desembre 2005.

200

Tant l’agricultura com la ramaderia han realitzat un procés de modernització fonamentat en la tecnificació i l’especialització. Aquest procés ha comportat una dràstica disminució de la població ocupada (6 % sobre el total), així com la reducció del nombre d’explotacions. Amb la incorporació a la UE, Espanya va haver d’adaptar la producció de l’agricultura i la ramaderia a les indicacions d’aquesta organització supraestatal, la qual va fixar quotes en la producció d’alguns productes (llet, oli, sucre, etc.). Pel que fa a la pesca, tot i que Espanya continua sent una de les principals potències pesqueres mundials, aquesta activitat passa una època d’importants dificultats. D’una banda, la crisi de la pesca costanera de caràcter artesanal i, d’altra banda, la disminució del nombre de llicències concedides per la Unió Europea per pescar en Empresa aigües comunitàries i de tercers països. Aquestes dificultats han comportat el desenvolupament 1 DaimlerChrysler de l’aqüicultura com alternativa. 2 Pfizer

Tot plegat, fa que la indústria espanyola no tingui prou capacitat per competir amb la indústria estrangera, especialment, en el camp de les noves tecnologies, el qual està dominat per les grans multinacionals. Segons l’informe presentat per la UE el desembre del 2005, les empreses espanyoles es troben a la cua dels països de la UE i del món quant a inversions en recerca i desenvolupament. Els principals sectors industrials per ordre d’importància són els següents: alimentació, begudes i tabac, material de transport, metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics i química. I els principals centres de producció industrial són Barcelona, Madrid, Bilbao i València. A Espanya, la població ocupada en la indústria representa el 31 % del total.

SABIES QUE...? Durant l’any 2006 van visitar Espanya més de 55 milions de turistes i això va suposar uns ingressos de 46 000 milions d’euros.

5.3. Els serveis: motor de l’economia El sector dels serveis és el sector econòmic més important a Espanya, tant pel que fa al PIB com en relació amb la creació de llocs de treball: representa el 50,8 % del PIB espanyol i ocupa el 62 % de la població. Dins d’aquest sector destaquen les activitats vinculades al comerç i al turisme. El turisme és l’activitat que proporciona un marge més elevat de beneficis. Espanya va rebre més de 55 milions de turistes l’any 2005 i aquests van generar uns ingressos de 46 000 milions d’euros. La majoria dels turistes procedien del Regne Unit, Alemanya i França. Les comunitats autònomes més visitades van ser per aquest ordre: Catalunya, Illes Balears, Illes Canàries i Andalusia. Cal remarcar que encara hi ha aspectes del turisme sobre els quals cal actuar. D’una banda, cal continuar millorant la qualitat de l’oferta i la diversificació d’activitats per reduir més el pes del turisme de masses, que comporta una excessiva estacionalitat i concentració espacial i, d’altra banda, cal aplicar polítiques dirigides a reduir l’impacte ambiental, sobretot, a les costes. Malgrat que en les últimes dècades l’economia espanyola ha registrat un important creixement, encara persisteixen bastants desequilibris entre les diferents regions de l’Estat.

201

Font 14. Turisme de masses i turisme

A C T I V I T A T S 8.23. Quines conseqüències han tingut per l’economia espanyola la in-

tegració a la Unió Europea i la generalització de les noves tecnologies? 8.24. Explica els canvis que s’han produït en l’agricultura i la ramaderia

espanyola en els darrers anys i quines conseqüències han comportat. 8.25. Com es denomina l’activitat alternativa a la pesca convencional? 8.26. Quin és el principal problema de la indústria espanyola en l’actualitat? 8.27. Indica tres exemples d’impactes en el medi ambient causats pel tu-

risme.

rural. A dalt, Benidorm (Comunitat Valenciana). A baix, Púbol, al Baix Empordà (Catalunya). 8.22. Observa les fotografies i indica les principals diferències entre el turisme de masses i el turisme rural pel que fa a l’impacte sobre el medi natural.

Unitat 8 6. Els desequilibris regionals i les polítiques comunes a la Unió Europea Els principals objectius de la Unió Europea són l’establiment d’un mercat únic, el progrés econòmic i social de tota la Unió i la reducció de les desigualtats entre les regions dels estats membres. Per assolir aquests objectius s’han desenvolupat una sèrie de polítiques comunes, entre les quals destaquen l’agrària, la pesquera, la industrial i la regional, amb les finalitats següents: Política agrària

Política pesquera

PIB per habitant en paritat de poder adquisitiu és la suma de la riquesa produïda en un país durant un any i repartida entre la seva població. Valora igual els preus del mateix producte i així permet la comparació entre regions o països.

– Assegurar el proveïment. – Incrementar la productivitat. – Modernitzar les explotacions. – Millorar el nivell de vida dels agricultors. – Estabilitzar els mercats.

Ingressos (2005) 1%

– Assegurar una indústria competitiva. – Reconvertir sectors en crisi. – Subvencionar sectors moderns.

Política regional i social

– Reduir desequilibris socials i econòmics. – Finançar projectes per a les regions més desfavorides. – Fomentar el desenvolupament. – Crear cohesió entre els estats membres.

La política regional i social transfereix recursos de les regions més riques a les més pobres. És un instrument de solidaritat i una eina d’integració econòmica. Es desenvolupa a través dels Fons Estructurals i dels Fons de Cohesió. Els Fons Estructurals es destinen a tots els estats segons les seves necessitats i amb la finalitat de promoure el desenvolupament, la reconversió econòmica i social, i l’adaptació i modernització dels sistemes d’educació, formació i ocupació. Els més importants són el Fons Europeu de Desenvolupament Regional, el Fons Social Europeu, el Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrícola, i l’Instrument Financer d’Orientació de la Pesca. Els Fons de Cohesió es destinen als estats que tenen una renda molt baixa (PNB per càpita inferior al 90 % de la mitjana comunitària); pretenen enfortir les economies menys pròsperes i afavorir la cohesió econòmica i social de tot el territori; financen projectes de millora de les xarxes de transport transeuropees i projectes mediambientals. La Unió Europea té uns recursos propis per finançar el seu funcionament i les polítiques comunitàries que desenvolupa (vegeu font 15).

1,5% 10,1% 14,4%

– Assegurar el proveïment. – Fixar zones de pesca. – Protegir algunes espècies contra la pesca abusiva. – Incentivar la reconversió de flotes. – Acords amb tercers països per utilitzar els seus caladors.

Política industrial

202

RECORDA

73%

Drets agraris i sucre Drets de duana IVA

PNB de cada estat Altres

Despeses (2005) 4,5%

5,4%

2,1%

8% 43,6% 36,4%

Política agrària Accions estructurals Accions exteriors

Polítiques internes Despeses administratives Altres

Font 15. El pressupost de la Unió Europea: ingressos i despeses (2005). 8.28. Observa els gràfics i respon les preguntes següents: a) D’on obté la Unió Europea la major part dels seus ingressos? b) Quin percentatge del pressupost de la UE es dedica a la política agrària? I a la política regional?

PARAULES CLAU política agrària Fons Estructurals Fons de Cohesió

Territori portuguès Açores

OC

EÀ

ATL

ÀNTIC

Madeira

Territori espanyol TIC ATLÀN

O

À CE

Canàries

Territori francès Guadeloupe Martinica

PIB per habitant en paritat de poder adquisitiu respecte de la mitjana de la UE–27 (UE–27=100*) (2007)

OCEÀ ATLÀNTIC

Guaiana NDIC Francesa OCEÀ Í Reunió

=125 *El valor 100 representa la mitjana europea.

Font: Eurostat.

203

0

115

230 km

Font 16. Les regions europees i el seu PIB per habitant en paritat de poder adquisitiu respecte de la mitjana de la UE–27 (2007). 8.29. Observa el mapa i respon les preguntes següents: a) Quins estats tenen més regions amb el PIB superior a la mitjana europea? b) Quins estats tenen més regions amb el PIB inferior a la meitat de la mitjana europea? c) Quines regions podran rebre ajuts dels Fons de Cohesió? Per què?

A C T I V I T A T S 8.30. Quins són els principals objectius de la Unió Europea? ¿A través de

quines polítiques pretén assolir-los? 8.31. Enumera els principals objectius de la política regional de la UE. 8.32. Quin objectiu tenen els Fons Estructurals? 8.33. A quin tipus d’estats van dirigits els Fons de Cohesió?

El racó d’Internet Arxiu

Edició

Visualització

Preferits

Endarrere Adreça

Eines Cerca

Ajuda Preferits Vincles

http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCIÓ Com heu pogut comprovar al llarg d’aquesta unitat, la Unió Europea està formada per països molt diferents. A més, aquesta diversitat ha anat augmentant a mesura que l’organització s’ha anat ampliant amb la incorporació de nous estats. Ara és un bon moment perquè amplieu els vostres coneixements sobre aquells països europeus que coneixeu menys, especialment, sobre aquells que s’han incorporat a la Unió Europea entre l’any 2004 i el 2007. Aprofiteu els recursos que us ofereix la Xarxa. Animeu-vos i trieu el país que vulgueu conèixer.

TASCA Formeu grups de tres alumnes i redacteu un treball sobre un país de la Unió Europea. Cal que acompanyeu el text amb totes aquelles imatges que siguin necessàries. El treball, incloent-hi les imatges, no ha de tenir més de deu pàgines, i cal que l’elaboreu en format Word. Posteriorment, podríeu exposar el treball a classe per als vostres companys i companyes i presentar les imatges en format PowerPoint. PROCÉS

204

El treball ha de constar d’una introducció, de cinc apartats i d’unes conclusions. El primer apartat serà comú a tots els treballs, però la resta d’apartats no, perquè dependrà del país que triï cada grup. A continuació us en suggerim un guió. Els subapartats us poden facilitar la feina, però mai limitar-la. Per tant, podeu modificar aquest guió amb d’altres aspectes.

1. Introducció (presentació del treball) 2. Localització i dades generals del país escollit 2.1. Espai geogràfic concret 2.2. Extensió, població, etc. 3. El medi físic del país escollit 4. La població del país escollit 5. L’economia del país escollit 6. La cultura del país escollit 7. Conclusions

UN PARELL D’ADVERTIMENTS – No escriviu mai cap paraula de la qual no conegueu el significat. – No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu.

RECURSOS Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaços 1–7).

Internet

Esquema de la unitat és membre de

ESPANYA

LA UNIÓ EUROPEA

té una economia basada en

– l’agricultura – la ramaderia – la pesca

que té

la indústria

els serveis

que presenta

unes

un

una

desequilibris regionals

institucions

territori

política regional 205

– Comissió Europea – Parlament Europeu – Consell de la Unió Europea – Tribunal de Justícia Europeu

organitzat en

estats

fonamentada en

regions

Fons Estructurals

Fons de Cohesió

que intenten resoldre

Unitat 8

Parlament Europeu 2.

Resum gràfic Unió Europea 1.

El Parlament Europeu és una de les institucions més importants de la UE. Està format per 732 diputats que s’elegeixen per sufragi universal directe. Les eleccions es realitzen cada cinc anys, des de l’any 1979. Cada estat elegeix els seus eurodiputats, és a dir, els seus representants al Parlament Europeu. Els diputats s’organitzen en grups polítics. El Parlament Europeu exerceix la funció legislativa, és a dir, col·labora en l’elaboració de les lleis, aprova els pressupostos, etc.

206

La Unió Europea és una organització supraestatal formada per 27 països i establerta pel Tractat de Maastricht (1992). La Comunitat Econòmica Europea, creada l’any 1957 per 6 estats europeus, és l’origen de la Unió Europea.

Comissió Europea 2.

euro 1.

La Comissió Europea és una de les institucions més importants de la UE. Està formada per un president i els seus ministres (comissaris i comissàries) designats pels governs dels estats membres i pel Parlament Europeu. La Comissió Europea exerceix la funció executiva, és a dir, administra la política de la UE, executa el pressupost i vetlla pel compliment de les normes comunitàries.

L’euro és la moneda que han adoptat alguns estats de la UE. L’euro circula des de l’1 de gener del 2002.

Escòcia Ulster Connacht

Nord

IRLANDA Leinster

regió europea 4.

Västsverige

DEL Irlanda R E G N E U N I T del Nord

País de Midlands Midlands Gal·les OccidentalsOrientals Anglaterra de l’Est Sud-est Sud-oest

OCEÀ

Småland med Öarna

N ORD

Sydsverige

DINAMARCA

Nord- Yorkshire and oest Humberside

Munster

Östra Mellansverige

SlesvigHolstein MecklenburgHamburg Pomerània Bremen Baixa Brandenburg Saxònia Alta Berlín Rin del NordSaxònia Westfàlia

PAÏSOS BAIXOS

Nord-Pas- Brussel·les de-Calais Flandes A L E M A N YA Alta BÈLGICA Saxònia Hessen Turíngia Normandia Valònia RenàniaBaixa Picardia LUXEMBURG Palatinat Bretanya Normandia Illa de Saarland Lorena França XampanyaPaís del Baviera Ardenes Alsàcia BadenLoira Wüttemberg Baixa Centre Alta Borgonya Franc Àustria Àustria Viena Poitou- F R A N Ç A Comtat À U S T R IA Charentes Vorarlberg Tirol SalzburgEstíria Burgenland Llemosí TrentinoCaríntia Vall Alto Adige Astúries Alvèrnia Aquitània FriülRoine-Alps d’Aosta Cantàbria Llombardia VenèciaPaís Vèneto MigdiaJúlia Piemont Basc Pirineus Emília-Romanya Navarra Ligúria Castella i La Rioja Llenguadoc- Provença-Alps ITÀLIA Costa Blava Lleó Rosselló Toscana Marques Aragó Madrid Catalunya Úmbria

ATLÀNTIC

Galícia Nord Centre

PORTUGAL

Lisboa e Vale do Tejo

Còrsega

E S P A N Y A Alentejo

Extremadura

Laci

Castellala Manxa

Sardenya

Andalusia

Campània

MAR

Calàbria

MEDITERRÀNIA

Melilla Sicília 0

500 km

Una regió europea és una unitat territorial més petita que l’estat europeu i més propera als ciutadans. A partir de les regions es poden dissenyar i aplicar de manera més equilibrada i eficaç les polítiques comunitàries, ja que permeten apropar-se més a la realitat de cada territori.

política agrària 6.

Macedònia Oriental i Tràcia

Pulla Basilicata

Balears

Múrcia Ceuta

Abruços Molise

Comunitat Valenciana

Algarve

Fons Estructurals 6.

Macedònia Occidental

Macedònia Central

Epir Tessàlia

G R È C I A

Egea Septentrional Grècia Illes Jòniques Central Grècia Àtica Occidental Peloponès

Egea Meridional

Creta

Els Fons Estructurals es destinen a tots els estats segons les seves necessitats i amb la finalitat de promoure el desenvolupament, la reconversió econòmica i social, i l’adaptació i modernització dels sistemes d’educació, formació i ocupació. Els més importants són el Fons Europeu de Desenvolupament Regional, el Fons Social Europeu, el Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrícola, i l’Instrument Financer d’Orientació de la Pesca.

Fons de Cohesió 6.

La política agrària és una de les polítiques comunes que s’han desenvolupat a la Unió Europea per tal d’aconseguir l’establiment d’un mercat comú, d’un progrés econòmic i social de tota la Unió, i la reducció de les desigualtats entre les regions dels estats membres.

Els Fons de Cohesió es destinen als estats que tenen una renda molt baixa (PNB per càpita inferior al 90 % de la mitjana comunitària); pretenen enfortir les economies menys pròsperes i afavorir la cohesió econòmica i social de tot el territori; financen projectes de millora de les xarxes de transport transeuropees i projectes mediambientals.

207

AC T I V I TAT S

Unitat 8

208

Observa el gràfic següent i respon les preguntes que trobaràs a continuació:

8.36.

La Unió Europea Llegeix amb atenció el text, fes les activitats i respon les preguntes que trobaràs a continuació: 8.34.

La Unió té com a objectius: – Promoure un progrés econòmic i social equilibrat i durador, principalment mitjançant la creació d’un espai sense fronteres interiors, el reforçament de la cohesió econòmica i social, i l’establiment d’una unió econòmica i monetària que comporti al final una moneda única, conforme a les disposicions d’aquest tractat. – Afirmar la seva identitat en l’escena internacional, especialment per la realització d’una política exterior i de seguretat comuna, que comprèn també la definició d’una política de defensa comuna, que podria conduir, en el seu moment, a una defensa comuna. – Reforçar la protecció dels drets i dels interessos de les jurisdiccions dels estats membres mitjançant la creació de la ciutadania de la Unió. – Desenvolupar una cooperació estreta en el domini de la justícia i dels afers interiors. – Mantenir integralment les adquisicions comunitàries i desenvolupar-les a fi d’examinar […] en quina mesura les polítiques i formes de cooperació instaurades pel present tractat haurien de ser revisades amb vista a assegurar l’eficàcia dels mecanismes i de les institucions comunitàries. Maastricht, 7 de febrer de 1992

a) Aquest text és un fragment d’un tractat de la Unió Europea. De quin? Quan es va signar? b) Resumeix els objectius de la Unió Europea que es fixen en aquest text. c) Indica quin o quins objectius ja s’han assolit, si no en la seva totalitat, sí parcialment.

Les institucions de la Unió Europea

Liberals 66

Abstenció: 55,8 %

Verds 39 IU 37

PSE 199

UEN 26

PPE 270

EDD 20 Total 732

No inscrits 75

PPE: Partit Popular Europeu – Demòcrates Europeus (Inclou Unió i CC) PSE: Partit Socialista Europeu Liberals (ELDR): Partit Europeu dels Liberals Demòcrates i Reformistes (Inclou Convergència) Verds (Verds-ALE): Verds – Aliança Lliure Europea (Inclou ERC, PNB, BNG i Andalusistes) IU (GUE-NGL): Esquerra Unitària Europea – Esquerra Verda Nòrdica UEN: Unió per l’Europa de les Nacions EDD: Europa de les Democràcies i les Diferències

a) Quin va ser el percentatge de participació en les eleccions del Parlament Europeu de l’any 2004? b) Quins són els tres grups polítics que tenen més força al Parlament Europeu? Justifica la teva resposta. c) ¿Hi ha algun partit que tingui la majoria absoluta dins el Parlament Europeu? Justifica la teva resposta. Observa les dades següents sobre els resultats a Catalunya de les eleccions al Parlament Europeu l’any 2004 i enumera les diferències que detectes amb relació als resultats a Europa, especialment pel que fa a percentatge de participació, percentatge de formacions polítiques més votades, etc. 8.37.

Eleccions al Parlament Europeu (2004) (Resultats a Catalunya)

8.35. Copia la taula següent en el teu quadern i indica la seu de cada institució i el país on es localitza: Institució Consell de la Unió Europea

Eleccions al Parlament Europeu (2004) (Resultats a Europa en nombre de diputats)

Seu …

País …

Comissió Europea

…

…

Parlament Europeu

…

…

Tribunal de Justícia Europeu

…

…

Tribunal de Comptes

…

…

Abstenció: 59,7 % Partit Socialista de Catalunya: 42,78 % dels vots Partit Popular: 17,76 % dels vots Convergència i Unió: 17,42 % Esquerra Republicana de Catalunya: 11,82 % Iniciativa per Catalunya–Verds: 7,19 % Resta: 3,03 %

8.38. TREBALL COOPERATIU. Elaboreu entre tots els alum-

nes de la classe una fitxa de cada país de la UE, utilitzant el model que us presentem a continuació. Després feu una posada en comú i enumereu els principals desequilibris socioeconòmics que detecteu entre els països de la UE. Com a eines de consulta us proposem d’entrar en el web www.espaibarcanova.cat (enllaç 8).

AC T I V I TAT S

Des de l’any 2006 es pot utilitzar la llengua catalana per dirigir-se a les institucions europees, però encara no és una llengua oficial de la UE. Escriu una carta al Parlament Europeu sol·licitant que el català sigui llengua oficial de la Unió tot argumentant la teva demanda. També pots enviar un correu electrònic fent una reclamació al Defensor del Poble Europeu. Les pautes per adreçar-te al Defensor del Poble Europeu les trobaràs en el web www.espai barcanova.cat (enllaç 9). 8.40.

La Unió Europea, un territori de contrastos i de desigualtats

L’economia espanyola en el context europeu Extensió: Capital: Ciutats principals:

Indicadors demogràfics

Observa les dades de la taula següent i, tenint en compte el contingut de la unitat sobre l’economia espanyola, elabora un breu comentari.

8.41.

Població: Població rural: Població urbana: Taxa de natalitat: Taxa de mortalitat: Mortalitat infantil: Esperança de vida:

Indicadors socioeconòmics

Taxa d’atur d’alguns països de la UE (2003) País Taxa d’atur (en %) Alemanya Àustria Bèlgica França Espanya Itàlia Regne Unit Suècia Holanda Finlàndia

Sector primari: Sector secundari: Sector terciari: PIB per habitant: Usuaris d’Internet (per cada 1 000 habitants): Mòbils (per cada 1 000 habitants):

9,6 4,3 8,0 9,4 11,3 8,6 4,9 5,6 3,8 9,0

209

Font: Eurostat.

País

L’organització del territori: estats i regions Observa la taula i digues quines diferències hi ha quant al nombre d’abonats a la telefonia mòbil entre els diferents països de la UE. I quant a la mortalitat infantil? 8.39.

País

Telefonia mòbil

Mortalitat infantil

País

(per cada 1 000 habitants)

Alemanya Àustria Bèlgica Bulgària Dinamarca Eslovàquia Eslovènia Espanya Estònia

785 879 793 380 883 684 871 916 777

8.42. Enumera les principals regions industrials d’Espanya i indica quin sector industrial predomina en cada una.

Telefonia mòbil

Mortalitat infantil

País

(per cada 1 000 habitants)

4,1 4,5 4,3 11,6 4,4 6,8 3,7 3,5 6,3

Finlàndia França Grècia Hongria Irlanda Itàlia Letònia Lituània Luxemburg

Fonts: Informe sobre el desenvolupament humà (2005) i Eurostat.

910 696 902 769 880 1 018 526 630 1 194

Telefonia mòbil

Mortalitat infantil

(per cada 1 000 habitants)

3,3 3,9 3,9 6,6 4,9 4,1 9,4 7,9 3,9

Malta Països Baixos Polònia Portugal Regne Unit Romania Suècia Txeca, R. Xipre

725 768 451 898 912 324 980 965 544

5,9 4,1 6,8 4,0 5,1 16,8 3,1 3,7 3,5

AC T I V I TAT S

Unitat 8 Observa les dades de la taula i justifica la distribució actual de la població ocupada a Espanya.

8.43.

Població espanyola ocupada per sectors productius (2003) Sector Població ocupada productiu (en %) 6 32 62

Font: INE.

Primari Secundari Terciari

8.46. ACTIVITAT COL·LECTIVA. Us proposem que us orga-

8.44. Descriu la informació que proporciona el mapa següent seguint les pautes que t’hem proporcionat en l’apartat «8. Interpretar un mapa temàtic», de les pàgines 94 i 95. Localització d’activitats industrials per comunitats autònomes 130 km

0

a) Quina és la comunitat autònoma més visitada pels turistes espanyols? b) Quina és la comunitat més visitada pels turistes estrangers? c) Indica alguns dels atractius –naturals, històrics i artístics– que ofereixen aquestes comunitats a les persones que les visiten.

MAR CANTÀBRICA

nitzeu en grups i que elaboreu, amb tot el material necessari, un itinerari per poder fer un viatge per Espanya. Podeu dissenyar un itinerari històric i artístic o bé un itinerari vinculat amb el medi natural. Heu de presentar a la resta de la classe la vostra proposta en format PowerPoint.

Els desequilibris regionals i les polítiques comunes a la Unió Europea

FRANÇA ANDORRA

8.47. IA

OCEÀ

PORTUG

AL

ATLÀNTIC

210

R MA

ME

DI

R TE

R

À

N

Illes Balears

Indústria química Alimentació, begudes i tabac Paper, edició, arts gràfiques Productes minerals no metàl·lics Metal·lúrgica i fabricació de productes metàl·lics

Ceuta

Canàries

Material de transport

Melilla

Energia i aigua

Observa els gràfics i respon les preguntes de la pàgina següent:

8.45.

Comunitats més visitades pels turistes espanyols

Resta de comunitats 29%

Catalunya 26%

Comunitat Valenciana 17%

Castella i Lleó 4%

Andalusia 13%

Font: España en cifras (2006). INE.

Illes Canàries 11%

Comunitats més visitades pels turistes estrangers

Resta de comunitats 12% Comunitat Valenciana 11%

Illes Balears 14% Catalunya 16%

Illes Canàries 47%

Llegeix el text i respon les preguntes:

Objectius dels Fons Estructurals: Objectiu 1: promoure el desenvolupament i l’ajustament estructural de les regions menys desenvolupades (les que tenen un PIB per càpita inferior al 75 % de la mitjana comunitària). Objectiu 2: promoure la reconversió econòmica i social de les zones amb dificultats estructurals en els sectors de la indústria i els serveis, de les zones rurals en declivi, de les àrees urbanes en dificultat i de les zones dependents de la pesca en situació de crisi. Objectiu 3: promoure l’adaptació de les polítiques i dels sistemes d’educació, formació i ocupació. Donar suport a l’adaptació i a la modernització dels sistemes i de les polítiques esmentades en tot el territori.

a) Tenint en compte l’objectiu 1 i observant el mapa de la font 16 de la pàgina 203, a quins estats hi ha regions que poden rebre ajuts dels Fons Estructurals? b) Quines comunitats autònomes de l’Estat espanyol estan incloses en aquest objectiu 1? c) Pot rebre ajut dels Fons Estructurals una regió amb una forta tradició industrial, però on les fàbriques han anat tancant durant els últims anys, ja que els productes no troben sortida en el mercat, i on l’atur ha augmentat molt? Justifica la teva resposta tot fent referència als objectius bàsics dels Fons Estructurals.

ja utilitzen aquesta moneda. 2. Copia aquesta taula en el teu quadern i completa-la indicant la funció de les institucions europees se-

güents: Institució Parlament Europeu Consell de la Unió Europea Comissió Europea Tribunal de Comptes

Funció … … … …

3. Indica en quines unitats territorials està organitzada la Unió Europea. Posa exemples de cada unitat

territorial. 4. Cita els estats més desenvolupats de la UE. Quines característiques tenen els tres sectors productius

d’aquests països? 5. Quins són els estats menys desenvolupats de la UE? El fet de pertànyer a la UE, ¿pot afavorir el seu

A C T I V I T A T S d ’ a va l u a c i ó

1. Situa en un mapa mut els països de la UE. Després escriu el símbol de l’euro (€) sobre els estats que

desenvolupament econòmic i social? Argumenta la teva resposta. 6. Situa Catalunya en el context de la UE: participació en institucions i associacions, nivell econòmic,

ús de la llengua en les relacions amb la UE, etc. 7. Digues si és certa o falsa cada una de les afirmacions següents. Després torna a escriure correctament

les afirmacions falses: a) La integració a la Unió Europea ha estat molt negativa per a l’economia espanyola. b) A Espanya, encara hi persisteixen desequilibris regionals. c) El turisme és una de les principals activitats econòmiques d’Espanya. d) Dins la UE, l’Estat espanyol ocupa una posició molt destacada pel que fa al desenvolupament de les noves tecnologies. e) Les comunitats autònomes que reben més turistes són Catalunya, Illes Balears, Illes Canàries i Andalusia. 8. Exposa quina és la finalitat de la política regional i social europea, i indica a través de quins mecanis-

mes es desenvolupa. 9. Quin tractat fixà la ciutadania europea? Si som ciutadans europeus, ¿deixem de ser ciutadans espa-

nyols o italians? Argumenta la teva resposta. 10. Defineix els conceptes següents: Unió Europea, Parlament Europeu, euro i política agrària.

211

Dossier

Unitat 8

La ciutadania a e u ro p e No fem coalicions d’estats, unim persones. Jean Monnet (1952).

La ciutadania de la Unió serà complementària i no substituirà la ciutadania nacional. Tractat d’Amsterdam (1997). Es crea una ciutadania de la Unió. Serà ciutadà de la Unió Europea qualsevol persona que tingui la nacionalitat d’un estat membre. Tractat de Maastricht (1992). Les ciutadanes i els ciutadans europeus tenen dret a viatjar, a viure, a estudiar, a treballar o a contractar béns i serveis en qualsevol dels estats de la Unió. El Tractat de Maastricht va concedir el dret a vot i l’elegibilitat en les eleccions municipals i en les eleccions europees a tots els ciutadans de la Unió que visquin en un dels seus estats. L’any 2000 les principals institucions europees (el Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Consell Europeu) van aprovar la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. Aquest document conté 54 articles en els quals es defineixen els valors fonamentals de la Unió Europea, així com els drets civils, polítics, econòmics i socials dels ciutadans europeus. Aquests articles estan agrupats en sis capítols: «Dignitat», «Llibertats», «Igualtat», «Solidaritat», «Ciutadania» i «Justícia». Si aquests drets fonamentals no són respectats per una institució comunitària, per un estat membre, etc. les persones afectades poden reclamar de les maneres següents: • Presentant una petició al Parlament Europeu. • Reclamant davant el Defensor del Poble Europeu o ombudsman. • Reclamant a la Comissió Europea.

Els pobles europeus han establert entre si una unió cada cop més estreta i han decidit compartir un futur pacífic basat en valors comuns. La Unió està fundada sobre els principis indivisibles i universals de dignitat d’homes i dones, llibertat, igualtat i solidaritat; reposa en els principis de democràcia i de l’Estat de Dret. La Unió contribueix a fomentar aquests valors comuns dins del respecte a la diversitat de cultures i tradicions dels pobles europeus, així com la identitat nacional dels estats membres i l’organització dels seus poders públics a escala nacional, regional i local; intenta promoure un desenvolupament equilibrat i sostenible i garanteix la lliure circulació de persones, béns, capitals i serveis. Preàmbul de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.

Tots els ciutadans i ciutadanes de la UE tenen dret a formar-se en qualsevol altre país de la Unió que no sigui el seu. Des de fa anys, la UE promou un programa d’acció comunitària en matèria d’educació i formació (Sòcrates) que afavoreix la mobilitat dels estudiants. Milions d’alumnes dels estats membres hi participen i ho continuaran fent durant els pròxims anys. Darrerament s’ha elaborat una nova proposta de programa integrat per a l’educació i la formació que consta de quatre programes específics: Programa

Destinació/objectiu

Previsió participació

COMENIUS

Educació Primària i Secundària

1 de cada 20 alumnes (2007–2013)

ERASMUS

Formació Superior

3 000 000 (2007–2011)

LEONARDO DA VINCI

Formació Professional

150 000 estades (2007–2013)

GRUNDTVIG

Formació d’Adults

25 000 accions (2007–2013)

Estudiants d’Erasmus a la Universitat de Barcelona (Barcelonès).

Jornada de professors d’Espanya, Alemanya, França, Itàlia, Polònia i Romània, integrats en el grup de treball del programa europeu Comenius, el 5 de maig de 2006. Unitat 8

Dossier

9 t a Unit La regió geogràfica

214

L’espai geogràfic es pot dividir de diverses maneres. Sovint utilitzem el terme regió per referirnos a una part d’aquest espai. Però, com ja veurem, no sempre resulta fàcil identificar una zona com a regió, perquè a l’hora de definir-la intervenen diversos factors. En el context de l’espai geogràfic mundial podem trobar diverses zones considerades regions. En aquesta unitat parlarem de quatre d’aquestes regions mundials, cosa que ens servirà d’exemple per conèixer alguns factors que influeixen en la determinació d’una regió geogràfica. Amm¯an (Jordània).

PARAULES CLAU regió Magrib Pròxim Orient diversitat cultural Índia creixement econòmic desigualtats socials Xina Tamerza (Tunísia).

Xangai (Xina).

215

Jaipur, a R¯ajast

h¯ an (Índia).

OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Definir el concepte de regió en l’àmbit de la Geografia. 2. Identificar els factors que influeixen en la determinació de les regions geogràfiques. 3. Resumir algunes de les característiques del Magrib, el Pròxim Orient, l’Índia i la Xina.

4. Localitzar els països i les capitals de cada una de les regions treballades en la unitat. 5. Analitzar i comentar mapes, gràfics i taules estadístiques de manera adequada.

Unitat 9 1. Regió i conjunts regionals En l’àmbit de la Geografia es considera regió qualsevol zona o part de l’espai geogràfic dotada de característiques homogènies o especials de tipus natural, social, econòmic, cultural o polític que la diferencien de la resta d’espais. Les regions poden tenir dimensions i escales diverses com passa, per exemple, amb les diferents regions administratives que existeixen (comarca, província, etc.).

1.1. La diversitat de conjunts regionals

El fet regional és tan important que la Geografia, en tant que ciència, té una branca dedicada al seu estudi que es denomina Geografia regional.

Regions i conjunts regionals

factors polítics (conjunts d’estats, la Unió Europea, les comunitats autònomes espanyoles divisions administratives, etc.)

216

regió

SABIES QUE...?

En l’espai geogràfic mundial es poden distingir moltes regions de diferents característiques, que sovint s’apleguen en conjunts regionals. Aquests conjunts regionals s’agrupen en funció de diversos factors. En la taula que hi ha a continuació es poden observar exemples de regions que s’han establert en funció d’un tipus concret de factor. Tipus de factors

PARAULES CLAU

factors econòmics (diferències en països desenvolupats, països perifèrics el grau de desenvolupament econòmic, etc.) factors culturals (en funció de la llengua, la religió, etc.)

Amèrica Llatina, països àrabs

factors naturals (des del punt de vista del medi físic, etc.)

països escandinaus, Àfrica subsahariana

factors històrics (espais vinculats Països de l’Est o excomunistes, Sud-est asiàtic en el passat, etc.)

Cal remarcar que una regió o un conjunt regional no sempre es defineix a partir de la influència d’un sol factor, sinó que, sovint, hi influeixen diversos factors a la vegada. Per exemple, Catalunya és una regió de l’Estat espanyol i de la Unió Europea des del punt de vista econòmic, i també forma part dels Països Catalans, però en aquest cas des de la perspectiva cultural. En conseqüència, trobar la definició exacta del fet regional és força complex. Al llarg d’aquesta unitat treballarem alguns exemples de regions que són una mostra de la complexitat que representa el fet regional en l’àmbit de la Geografia.

Font 1. La diversitat religiosa és un factor cultural que influeix en la diversitat de regions. Catedral de Santa Maria del Fiore, a Florència (Itàlia).

Mesquita, a Kuantan (Malàisia).

Temple budista, a Bangkok (Tailàndia).

Sinagoga, a Djerba (Tunísia).

Övre Norrland

Itä-Suomi Mellersta Norrland

F I N L À N D I A

S U È C I A

Väli-Suomi

Norra Mellansverige

Etelä-Suomi Åland

MAR Escòcia Ulster Connacht

Västsverige

DEL Irlanda R E G N E U N I T del Nord

IRLANDA Leinster

DINAMARCA

Nord- Yorkshire and oest Humberside

Munster

Östra Mellansverige

MAR CANTÀBRICA

Småland med Öarna

NORD

Nord

Uusimaa

Stockholm

FRANÇA Santander

Sydsverige

Principat Oviedo d’Astúries Cantàbria País Basc

Santiago de Compostel·la

País de Midlands Midlands Gal·les OccidentalsOrientals Anglaterra de l’Est Sud-est Sud-oest

Vitòria

Pamplona

ANDORRA

E

R

R

À

N

I

A

P O R T U G A L

Comunitat SlesvigGalícia Logronyo Foral de Holstein La Rioja Navarra MecklenburgCastella i Lleó Hamburg Catalunya Pomerània PAÏSOS Bremen Saragossa Valladolid Baixa BAIXOS Brandenburg Barcelona Saxònia Aragó OCEÀ OCEÀ Alta Berlín Rin del NordNord-Pas- Brussel·les Saxònia Westfàlia Comunitat de-Calais ATLÀNTIC Flandes de Madrid A L E M A N YA Alta BÈLGICA ATLÀNTIC Saxònia Hessen Turíngia Normandia RenàniaMadrid Valònia Baixa Picardia LUXEMBURG Palatinat Bretanya Normandia Illa de Palma de Mallorca Saarland Comunitat Lorena França Toledo Valenciana XampanyaPaís del Illes Balears Baviera Extremadura BadenValència Alsàcia Ardenes Loira Castella-la Manxa Wüttemberg Baixa Centre Alta Mèrida Borgonya Franc Àustria Àustria Viena Poitou- F R A N Ç A Comtat À U S T R I A Charentes Llemosí Vorarlberg Tirol SalzburgEstíria Burgenland Regió de Múrcia Múrcia TrentinoCaríntia Vall Alto Adige Astúries Galícia Aquitània Alvèrnia Friüld’Aosta Roine-Alps Andalusia Cantàbria Llombardia VenèciaT Sevilla País Vèneto I MigdiaJúlia Piemont Basc D Pirineus Nord E Emília-Romanya Navarra Ligúria M Castella i La Rioja Llenguadoc- Provença-Alps ITÀLIA Centre Costa Blava Lleó Rosselló R PORTUGAL Toscana A Marques Aragó M Lisboa e Madrid Ceuta Catalunya Úmbria Vale do Tejo Canàries Còrsega E S P A N Y A Melilla Santa Cruz de Tenerife Laci Abruços 125 km 0 CastellaAlentejo Extremadura Las Palmas de Gran Canaria la Manxa Molise MARROC Comunitat Macedònia Oriental Valenciana i Tràcia Algarve Pulla Macedònia Campània Macedònia Central Sardenya Andalusia Basilicata Balears Occidental Múrcia G R È C I A Epir Tessàlia Egea Calàbria Ceuta Septentrional MAR MEDITERRÀNIA Grècia Illes Jòniques Grècia Central Melilla Àtica Occidental Sicília Egea Peloponès 0 500 km Meridional

217

Font 2. Catalunya, exemple de regió que Cretad’un grup regional. pertany a més

CATALUNYA

A C T I V I T A T S

Valencià

Fran ja

de P o n en t

Catalunya Nord

M

País

M

A

E

D

IT

E

R

R

ÀN

9.1. Escriu en el teu quadern quin

IA

tipus de regió és cada un dels espais geogràfics següents: Múrcia, Catalunya i Europa alpina. a) regió històrica, b) regió natural, c) regió administrativa

R

9.2. Indica quin tipus de factor ha influït en la consideració dels espais següents com a conjunts regionals: Amèrica andina, món àrab, Països Catalans i Tercer Món.

Illes Balears

9.3. Explica amb paraules teves el concepte regió. 0

60 km

Unitat 9 2. El Magrib O C E À AT L À N T I C MAR

ME

Tunis Alger

DI

T

TUNÍSIA

Rabat

El-Aaiún

ER RÀN IA

Trípoli

MARROC

A L G È R I A

L Í B I A

SÀHARA OCCIDENTAL

M A R

MAURITÀNIA R

Nouakchott

O J A

Amb aquest nom es coneix la zona del nord d’Àfrica formada pels països següents: Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia i Mauritània. El Magrib està considerada una regió natural i els països esmentats presenten trets geogràfics, demogràfics, econòmics i culturals semblants. A més, també tenen en comú el seu passat colonial, ja que el Marroc, Algèria, Tunísia i Mauritània van ser colònies franceses, i Líbia va ser colònia italiana. Tots aquests països van deixar de ser colònies europees durant la segona meitat del segle XX.

O C E À

O C E À

A T L À N T I C

Í N D I C 0

1 000 km

Font 3. La regió del Magrib.

2.1. El medi físic 218

El relleu del Magrib està constituït per les planes costaneres del Mediterrani i per la serralada de l’Atles. Al sud, es troba el desert del Sàhara. Pel que fa al clima, al nord, hi predomina el clima mediterrani, i al sud, el subtropical desèrtic. A Mauritània el clima, en conjunt, és desèrtic.

PARAULES CLAU Magrib

Font 4. Dades sobre els països del Magrib

2.2. La població

Països

Índex sintètic de fecunditat* (en %)

Mortalitat infantil (en ‰)

Esperança de vida (en anys)

IDH (en %)

PIB per habitant (en $)

37 19 38 22 97

71 73 70 73 53

0,7 0,8 0,6 0,7 0,5

6 722 10 769 4 227 7 732 2 187

Pel que fa a la població del Magrib, una de les característiques més reAlgèria 2,5 marcables és l’alta fecunditat que, Líbia 3,0 juntament amb el feble desenvoMarroc 2,8 Tunísia 2,0 lupament econòmic, és la princiMauritània 5,8 pal causa d’importants processos Font: El estado del mundo. Ed. Akal (2006). de migració cap al continent europeu. Al Magrib, hi predomina la població rural per sobre de la urbana, fet que està relacionat amb el tipus d’activitats econòmiques que es duen a terme en aquesta regió.

9.4. Compara els indicadors de la taula i

explica a quines conclusions es pot arribar.

2.3. Les activitats econòmiques Al Marroc, el turisme té un paper molt important. D’altra banda, s’està intentant de desenvolupar la indústria a partir d’inversions estrangeres, de manera que aquest país s’està constituint actualment com una àrea de deslocalització per algunes empreses europees.

VOCABULA

RI

Índex sintètic de fecunditat. És el nombre mitjà de fills que sol tenir una dona al llarg de la seva vida fèrtil.

Font 5. Activitats econòmiques del Magrib. D’esquerra a dreta: Sidi Bou Saïd (Tunísia), pastor (Mauritània), explotació de petroli (Líbia). 9.5. Descriu cada una de les fotografies i relaciona-les amb les activitats econòmiques predominants en cada país.

La base de l’economia de Líbia i d’Algèria és l’explotació de gas natural i de petroli. Per la seva banda, Tunísia té la principal font d’ingressos en el turisme. Mauritània és el país menys desenvolupat de la regió, depèn fonamentalment de l’agricultura de subsistència i de la ramaderia practicada de forma tradicional. Cal remarcar, però, que el sector primari continua sent molt important en tots cinc països.

RECORDA Durant el ramadà, els creients musulmans només poden menjar, beure i divertir-se des que el sol s’amaga fins que torna a sortir.

2.4. Els aspectes culturals

219

Els elements culturals més característics i comuns dels països del Magrib són la llengua àrab i la religió islàmica. La llengua àrab és la llengua més parlada entre els pobles d’aquesta regió, tot i que no és l’única. La religió islàmica va néixer cap als voltants de l’any 622 a la península Aràbiga. Ràpidament es va estendre per Àsia i pel nord d’Àfrica, i va arribar fins a la península Ibèrica. És la religió majoritària en els països que formen el Magrib i també rep el nom de religió musulmana. Les tradicions més significatives d’aquesta cultura són el ramadà i la festa d’Ansara, totes dues de caire religiós.

SABIES QUE...? – Moltes paraules del català provenen de l’àrab com, per exemple, rambla, arròs, aixeta, alcohol, raval… – La festa d’Ansara se celebra al final de la primavera i commemora el naixement de Mahoma, el profeta de l’islam. És la festa del foc: la gent encén fogueres als patis, als carrers i als camps, i tothom crema herbes aromàtiques.

2.5. La política A C T I V I T A T S Finalment, quant als aspectes polítics, cal destacar que en aquesta regió predominen els règims autoritaris. Aquests s’han reforçat des dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, ja que els governants utilitzen la lluita contra el terrorisme com una estratègia per reprimir tot tipus d’oposició i frenar les reformes que reclama bona part de la població.

9.6. Enumera quatre aspectes que tinguin en comú els països del Magrib. 9.7. Elabora una fitxa per a cada un dels països magribins amb la infor-

mació següent: superfície, població total, llengües, moneda i sistema de govern. Busca la informació en una enciclopèdia o a Internet. 9.8. En grups busqueu informació sobre l’evolució històrica al llarg del

segle XX del Sàhara Occidental i elaboreu-ne un informe. Acompanyeu l’informe amb mapes i fotografies. Per aconseguir informació recent podeu posar-vos en contacte amb l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí (ACAPS).

Unitat 9 3. El Pròxim Orient Aquesta regió, al llarg del temps, no sempre ha tingut els mateixos límits i encara avui no hi ha consens absolut sobre la seva delimitació. A grans trets, el Pròxim Orient es pot considerar com una cruïlla entre el món mediterrani i l’Àsia Central. Quant a països que en formen part, podem parlar dels següents: Autonomia Palestina, Israel, Líban, Jordània, Síria, Iraq, Aràbia Saudita i els estats del Golf Pèrsic.

PARAULES CLAU Pròxim Orient diversitat cultural

OCE À

R MA

MAR NEGRA

IA SP CÀ

MA R

MEDITERRÀ NIA

LÍBAN Beirut

ISRAEL Jerusalem

Teheran

SÍRIA Damasc

IRAQ Bagdad

IRAN

Amman

JORDÀNIA AUTONOMIA PALESTINA

KUWAIT Kuwait

GO

LF

BAHRAIN al-Manama

MA

ar-Riyad

PÈ RS UNIÓ DELS IC

QATAR

R

Doha EMIRATS ÀRABS Abu Dhabi Masqat

ARÀBIA SAUDITA

OCEÀ ÍNDIC

0

Font 6. El Pròxim Orient.

SABIES QUE...? Jerusalem està considerada ciutat santa i lloc de peregrinació pels cristians i pels jueus.

Font 7. Grans diferències dins d’una mateixa regió. A l’esquerra, Tel-Aviv (Israel). A la dreta, desert d’Aràbia. 9.9. Descriu aquestes fotografies tot destacant les dife-

rències que s’hi poden observar entre elles.

OMAN

A

J RO

220

El predomini de la religió musulmana i de la llengua àrab, així com determinats aspectes de l’evolució històrica d’aquesta regió, podrien conduir-nos a considerar-la homogènia; però seria un error, perquè en realitat la diversitat cultural (ètnica, religiosa i lingüística) és molt destacable. Només cal recordar que va ser en aquesta regió on van sorgir tres de les grans religions monoteistes: el cristianisme, el judaisme i l’islamisme. D’altra banda, també el medi físic presenta una diversitat notable: la costa mediterrània, les muntanyes de l’interior i una gran extensió de desert.

ATL ÀN T

IC

3.1. Semblances aparents

1 000 km

3.2. Petroli i conflictivitat El Pròxim Orient és una regió estratègica ja que les seves reserves Reserves provades en milions de tones Pròxim Orient i de petroli i gas natural són abunEstats del Golf Pèrsic 93,4 dants i fàcils d’explotar. Només l’Aràbia Saudita posseeix la quarta Amèrica del Nord Europa part de les reserves de tot el planeAntiga Unió Soviètica 3 6,4 10,3 ta. I entre tots els països de la zona concentren al voltant de dos terços Àfrica Àsia i Pacífic 10,3 del total de les reserves mundials 5,2 Amèrica Llatina 14,1 de petroli conegudes fins a l’actualitat i el 40 % de les de gas natural. Malauradament, el fet de posseir uns recursos naturals tan valoFont: Cil and Gas Journal (2005). Font 8. Reserves mundials de petroli. rats en l’actualitat, no va acom9.10. Descriu la informació que proporciopanyat ni pel benestar social del conjunt de la població ni per l’estabina aquest mapa i estableix-ne les teves conlitat política. D’una banda, en la majoria dels països de la regió les desclusions. igualtats socials són molt destacables i, d’altra banda, s’hi continuen desenvolupant conflictes molt greus. Dos exemples de conflictes són el que hi ha entre Palestina i Israel, del qual aviat es complirà el seixantè aniversari de l’inici, i el d’Iraq, que es va iniciar l’any 2003 quan fou envaït per part d’una força multinacional encapçalada pels Estats Units. Ara com ara, cap dels dos conflictes sembla que es pugui resoldre a curt termini. AZERBAIDJAN ARMÈNIA

TURKMENISTAN

MAR CÀSPIA

TURQUIA

XIPRE

SÍRIA

A C T I V I T A T S

LÍBAN IRAN

IRAQ

9.11. Busca informació sobre qui-

nes són les llengües oficials i les religions majoritàries en cada un dels països següents: Autonomia Palestina, Israel, Iraq, Líban, Síria, Jordània i Aràbia Saudita.

ISRAEL PALESTINA JORDÀNIA KUWAIT

LF

O

G

EGIPTE

MA

UNIÓ DELS EMIRATS ÀRABS

9.12. Digues quins són els princi-

pals recursos naturals de la regió del Pròxim Orient.

ARÀBIA SAUDITA

R JA

RO

Font: El Atlas de Le Monde diplomatique (2005).

C

I RS

PÈ BAHRAIN QATAR

OMAN

9.13. Explica amb paraules teves

Grans conflictes oberts Presència militar nordamericana i britànica: Bases militars Vaixells de guerra i portaavions Recursos energètics: Reserves i explotació de petroli i gas Principals oleoductes i gasoductes

el significat del concepte religió monoteista. IEMEN

MAR D’ARÀBIA

0

500 km

Font 9. Bases militars i oleoductes.

9.14. Comenta per què la regió

del Pròxim Orient està considerada una regió estratègica.

221

Unitat 9 4. L’Índia i la Xina: noves regions econòmiques L’Índia i la Xina protagonitzen en l’actualitat un procés de creixement econòmic que pot modificar l’equilibri geoeconòmic actual. Des de l’inici del segle XIX, l’economia mundial ha estat concentrada a Occident. Posteriorment, durant la segona meitat del segle XX, es va desenvolupar el centre econòmic d’Àsia–Pacífic, amb el Japó al capdavant. Avui, a l’inici del segle XXI, l’Índia i la Xina, amb unes taxes anuals de creixement del PIB del 7 % i el 8 % respectivament, representen l’aparició d’un nou centre de l’economia mundial.

PARAULES CLAU Índia creixement econòmic desigualtats socials

222

Font 10. Bombai l’any 1962 (Índia).

Font 11. Bombai l’any 2006 (Índia).

Font 12. Pequín l’any 1981 (Xina).

Font 13. Pequín l’any 2005 (Xina).

4.1. L’Índia L’Índia és un país immens, amb una extensió que equival a set vegades Espanya. També és un país molt poblat, amb gairebé mil milions d’habitants. Cal recordar que algunes de les seves ciutats, com Calcuta, Bombai o Nova Delhi, es troben entre les metròpolis més poblades del planeta. Des del punt de vista social i econòmic, es tracta d’un país amb grans contrastos. D’una banda, la pluralitat ètnica, religiosa i lingüística és extraordinària i, d’altra banda, les desigualtats socials també són molt rellevants; hi ha sectors de la població amb un nivell econòmic alt, una part molt important de la població que viu en la més absoluta pobresa i una classe mitjana que està augmentant ràpidament a conseqüència dels canvis econòmics. En l’actualitat, l’economia índia basa el seu creixement en la indústria tèxtil, la farmacèutica –especialitzada en la producció de medicaments genèrics– i, sobretot, en la producció de programes informàtics. En aquest sentit, cal destacar que l’Índia genera una cinquena part de les exportacions de software de tot el món. De tota manera, el creixement PAKISTAN econòmic de l’Índia es considerarà desenvolupat en el moment que el Jaipur sector agrícola produeixi la riquesa suficient per cobrir les necessitats del conjunt de la població.

SABIES QUE...? – Darrerament s’han establert a Occident multinacionals índies del sector de la informàtica. – L’Índia és un dels primers productors mundials de te, cafè, cotó, blat de moro i arròs.

Font 14. Mapa polític de l’Índia amb els límits territorials dels estats.

XINA

Amristar

Delhi

223

Nova Delhi

NEPAL

Jodhpur

Gwalior

BHUTAN

Lucknow Patna

Benarés

BANGLA DESH

Ahmadabad

Jabalpur Jamshedpur

Surat

Font 15. Projecció de l’evolució comparada dels PIB

Calcuta

Bombai Poona

ÍNDIA

Cuttack

Hyderabad

Dòlars

Vishakhapatnam

PIB per càpita

Hubli

Estats Units

80 000

Bangalore

Font: FRANÇOISE LEMOINE: L’Économie indienne: changements structurels (2005).

Japó 60 000

Madràs

Calicut Coimbatore Madurai Trivandrum

40 000

SRI LANKA

Xina 20 000

0 2000

Índia

2010

2020

2030

9.15. Observa la informació del gràfic i ex-

posa’n les teves conclusions.

2040

OCEÀ

ÍNDIC

2050

0

150

300 km

Unitat 9 4.2. La Xina PARAULES CLAU

La Xina comparteix amb l’Índia les característiques següents: la gran extensió de territori que ocupa (l’extensió de la Xina equival a divuit vegades Espanya) i també el fet de ser un país molt poblat, té gairebé més de mil milions d’habitants. Pel que fa als aspectes socials i econòmics, aquest país també ens recorda força l’Índia, ja que, sota una aparent homogeneïtat, hi ha una notable diversitat ètnica i lingüística, així com importants desequilibris entre el món rural –que representa el 60 % de la població total– i les ciutats. Per exemple, l’any 2005, el salari mitjà a les zones urbanes triplicava el corresponent a les zones rurals.

Xina

SABIES QUE...? La Xina era coneguda a l’Edat Mitjana amb el nom de Catai i actualment la població xinesa l’anomena Zhonghua, que vol dir ‘Terra del Mig florit’.

Font 16. Mapa polític de la Xina amb els límits territorials dels estats.

RÚSSIA

Qiqijar Harbin

224

Changchun

KAZAKHSTAN MONGÒLIA

Jilin

Fushun Shenyang

Urumchi

Anshan

Pequín

KIRGUIZISTAN

COREA DEL SUD

Dairen

Tianjin Shijiazhuang Qingdao

Jinan

Taiyuan

AFGANISTAN Zhengzhou

Lanzhou

PAKISTAN

Xangai

Xi’an

XINA

Hangzhou Wuhan

Chengdu

Nanchang Chongqing

Changsha

NEPAL Guiyang

BHUTAN

Kunming

ÍNDIA

Canton

Xianggang

MYANMAR VIETNAM LAOS 0

320

640 km

0

1400 km

A C T I V I T A T S 9.17. Enumera els trets que tenen en comú l’Índia i la Xina des del punt

de vista geogràfic, social i econòmic. 9.18. Indica quines són les principals activitats econòmiques a l’Índia. 9.19. Busca informació sobre les principals religions de l’Índia i de la

Xina, i elabora’n un breu informe. Aquest informe pot anar acompanyat de fotografies i de gràfics. 9.20. Resumeix quins són els principals reptes que han d’afrontar l’Índia

i la Xina en els pròxims anys. 9.21. Explica amb paraules teves perquè l’Índia i la Xina es poden consi-

derar dues noves regions econòmiques. 9.22. Quin impacte pot tenir per al medi ambient del planeta el creixement econòmic d’aquests països? Justifica’n la teva resposta.

SABIES QUE...? La Xina és el país del món amb més accidents laborals. Per exemple, els anys 2000 i 2005 van haver-hi un total de 6 476 accidents.

Font: El Atlas de Le Monde diplomatique (2005).

Actualment, la Xina és considerada el «Taller del món» a causa de la seva producció manufacturera. És Amèrica la setena economia mundial sedel nord gons el seu PIB, ocupa el tercer Àsia lloc en el comerç internacional per XINA volum d’intercanvis i és el primer Antiga Unió Europa Soviètica receptor mundial d’inversió inoccidental dustrial estrangera. Pròxim Orient i estats del Golf Pèrsic Amèrica Però l’espectacular creixement del sud econòmic xinès també presenta Àfrica aspectes negatius, com ara les condicions de treball caracteritzades pels baixos salaris, les llargues jornades i la prohibició d’afiliar-se als sindicats; la dependència de les inLes fletxes són proporcionals al valor de l’intercanvi del comerç de mercaderies. versions estrangeres, així com la dependència energètica i l’augment sostingut de les emissions de CO2. Font 17. Exportacions xineses en milers de milions de dòlars (2004). Finalment, cal recordar que la Xina ha d’afrontar el repte de solucionar els desequilibris interns entre el camp i la ciutat; per tant, és 9.16. Descriu la informació que proporcionecessari que apliqui polítiques adequades abans que no es vegi afecna aquest mapa seguint les pautes que t’hem proporcionat en l’apartat «8. Interpretar un tada per un procés de conflictivitat creixent en els pròxims anys. mapa temàtic», de les pàgines 94 i 95. En aquest sentit, cal destacar que l’any 2005 la mitjana dels ingressos anuals de les llars urbanes xineses era superior, en gairebé 700 dòlars, a la corresponent a les llars rurals. Un altre aspecte important és que actualment la pagesia xinesa s’està organitzant en diversos moviments de protesta contra la forta pressió fiscal que rep de les autoritats locals, així com per la confiscació de terres sense rebre compensacions equitatives.

225

El racó d’Internet Arxiu

Edició

Visualització

Preferits

Endarrere Adreça

Eines Cerca

Ajuda Preferits Vincles

http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCIÓ Al llarg d’aquesta unitat heu pogut comprovar que a la Terra hi ha molts tipus diferents de regions geogràfiques. Nosaltres us hem parlat només de quatre regions del nostre planeta, però ara vosaltres, a través dels recursos que us ofereix la Xarxa, podríeu ampliar-ne aquesta llista. Animeu-vos i trieu les regions que vulgueu conèixer. TASCA Formeu grups de tres alumnes i redacteu un treball sobre una regió geogràfica. Cal que acompanyeu el text amb totes aquelles imatges que siguin necessàries. El treball, incloent-hi les imatges, no ha de tenir més de deu pàgines, i cal que l’elaboreu en format Word. També podeu exposar-lo a classe, per als vostres companys i companyes, en format PowerPoint. PROCÉS El treball ha de constar d’una introducció, de quatre apartats i d’unes conclusions. La introducció serà igual en tots els treballs, però la resta d’apartats seran diferents, ja que cada grup haurà triat una regió geogràfica diferent. A continuació us en suggerim un guió. Els subapartats us poden facilitar la feina, però mai limitar-la. Per tant, podeu modificar aquest guió amb d’altres aspectes.

226

1. Introducció (presentació del treball) 2. Localització i dades generals 2.1. Espai geogràfic concret 2.2. Extensió, població, etc. 3. Medi físic 4. Població 5. Economia 6. Cultura 7. Conclusions

També us suggerim alguns exemples de regions, però podeu triar-ne una que no sigui cap d’aquests exemples i que us interessi més: Amèrica temperada, Europa balcànica, Països Catalans i arc mediterrani. Veliko Târnovo (Bulgària). UN PARELL D’ADVERTIMENTS – No escriviu mai cap paraula de la qual no conegueu el significat. – No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu. RECURSOS Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaços 1–7).

Esquema de la unitat REGIÓ

es defineix per

hi ha diversos

factors

exemples

– polítics – econòmics – naturals – culturals – històrics

227

el Magrib

el Pròxim Orient

l’Índia

la Xina

és una

és una

són

regió natural

regió econòmica

regions econòmiques noves

Unitat 9

Resum gràfic Regió 1.

Magrib 2.

228 En l’àmbit de la Geografia es considera regió qualsevol zona o part de l’espai geogràfic dotada de característiques homogènies o especials de tipus natural, social, econòmic, cultural o polític que la diferencien de la resta d’espais.

Pròxim Orient 3.

El Magrib és la zona del nord d’Àfrica formada pels països següents: Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia i Mauritània. El Magrib està considerada una regió natural i els països esmentats presenten trets geogràfics, demogràfics, econòmics i culturals semblants. A més, també tenen en comú el seu passat colonial.

La regió del Pròxim Orient no sempre ha tingut els mateixos límits i encara avui no hi ha consens absolut sobre la seva delimitació. A grans trets, el Pròxim Orient es pot considerar una cruïlla entre el món mediterrani i l’Àsia Central. Quant a països que en formen part, podem parlar dels següents: Autonomia Palestina, Israel, Líban, Jordània, Síria, Iraq, Aràbia Saudita i els estats del Golf Pèrsic.

Índia 4.1.

Xina 4.2.

L’Índia és una nova regió econòmica i alhora un país immens, amb una extensió que equival a set vegades Espanya. També és un país molt poblat, amb gairebé mil milions d’habitants. Cal recordar que algunes de les seves ciutats, com Calcuta, Bombai o Nova Delhi, es troben entre les metròpolis més poblades del planeta. Des del punt de vista social i econòmic, es tracta d’un país amb grans contrastos.

diversitat cultural 3.1.

La Xina és una altra nova regió econòmica i comparteix amb l’Índia les característiques següents: la gran extensió de territori que ocupa, el fet de ser un país molt poblat, té gairebé més de mil milions d’habitants. Sota una aparent homogeneïtat, a la Xina hi ha una notable diversitat ètnica i lingüística, així com importants desequilibris entre el món rural i les ciutats. creixement econòmic 4.

229

El creixement econòmic és l’expansió de l’economia d’un país.

desigualtats socials 4.1.

La diversitat cultural és una qualitat o característica de la cultura humana que està relacionada amb el fet que existeixen diferents societats i cada una d’elles té la seva pròpia cultura. Aquesta diversitat es manifesta bàsicament en la llengua, la religió i els costums.

Les desigualtats socials són aquelles diferències entre les classes socials pel que fa a l’accés als recursos i, per tant, a un grau de benestar adequat.

AC T I V I TAT S

Unitat 9 Explica breument les característiques culturals comunes dels països del Magrib. 9.27.

Regió i conjunts regionals Copia i completa en el teu quadern la taula següent indicant el principal factor que ha influït en la determinació de cada una de les regions que hi ha en la columna de l’esquerra: 9.23.

El Pròxim Orient 9.28.

Situa en un mapa mut els països del Pròxim

Orient. Exemples de regions

Tipus de factor

Amèrica temperada Països Catalans Europa balcànica Castella-la Manxa

En grups de tres o quatre persones busqueu informació sobre el conflicte entre Palestina i Israel, i elaboreu-ne un informe. Podeu estructurar la informació cronològicament i cal que il·lustreu el treball amb mapes per facilitar-ne la comprensió. Posteriorment, podeu exposar-lo a classe davant dels vostres companys i companyes.

… … … …

9.29. TREBALL

El Magrib

COOPERATIU.

9.24.TREBALL COOPERATIU. En grups de tres o quatre per-

sones busqueu informació i prepareu una ruta turística pel Marroc o per Tunísia. Cal que indiqueu els aspectes següents: itinerari, poblacions que voleu visitar, tipus d’allotjament i de transport. Acompanyeu la informació escrita amb fotografies i mapes. 230

A l’Estat espanyol, concretament a Andalusia, s’hi troben la Mesquita de Còrdova, l’Alhambra de Granada i la Giralda de Sevilla. Tots tres monuments són una mostra important de l’art musulmà. Elabora un tríptic amb una breu descripció de cada monument i amb fotografies que acompanyin el text. 9.25.

Observa la taula que hi ha a continuació i fes un comentari seguint els punts següents: descripció, explicació i conclusions. 9.26.

Països

Algèria Líbia Marroc Espanya Mauritània Tunísia Suècia

Analfabetisme en les dones (%) 40,4 29,3 61,7 0 68,7 36,9 0

Font: El estado del mundo. Ed. Akal (2006).

Accés a Nombre de Internet metges (per cada (per cada 1 000 hab.) 1 000 hab.) 16 29 26 239 4 64 573

1,0 1,29 0,48 2,90 0,14 0,70 3

Valora la possible relació entre l’existència d’importants reserves de petroli i gas natural i la conflictivitat al Pròxim Orient. Escriu-ne les teves conclusions. 9.30.

9.31. Situa en un mapa mut del Pròxim Orient els principals accidents geogràfics d’aquesta regió.

Penses que l’existència de conflictes armats pot influir sobre el desenvolupament de l’economia d’un país? Justifica la teva resposta. 9.32.

Observa la taula següent. Després classifica els països segons la situació que presenten els indicadors socioeconòmics i, finalment, redacta les conclusions a les quals has arribat.

9.33.

Països

Mortalitat infantil (‰)

Auton. Palestina Iraq Israel Jordània Líban Síria Aràbia Saudita

21 94 5 23 22 18 22

Font: El estado del mundo. Ed. Akal (2006).

Nombre de metges (per cada 1 000 hab.) 0,8 0,5 4 2 3 1,4 1,4

PIB per habitant ($) 726 3 500 22 077 4 383 5 930 3 724 12 680

Escriu si les afirmacions següents són certes o falses. Les afirmacions que són falses reescriu-les correctament: a) L’Índia i la Xina podrien constituir un nou centre de l’economia mundial. b) Actualment, la Xina ha eliminat les desigualtats entre el món rural i el món urbà. c) La informàtica és un sector poc desenvolupat a l’Índia.

Llegeix el text següent i respon les preguntes que hi ha continuació:

9.37.

9.34.

Què en sabeu de l’art de l’Índia i la Xina? En grups de tres o quatre persones busqueu informació i elaboreu una síntesi informativa sobre les principals característiques de l’art d’aquests països. Il·lustreu el treball amb fotografies.

9.35. TREBALL

COOPERATIU.

Observa el mapa i respon les preguntes: a) Quina informació proporciona el mapa? b) Quins són els països que presenten un creixement econòmic més elevat? c) Quines activitats econòmiques protagonitzen el creixement econòmic de l’Índia i la Xina?

9.36.

D

es d’Intermón Oxfam, continuem amb els nostres projectes a l’Estat de Mah¯ar¯ashtra (Índia), on treballem amb les comunitats agrícoles oferint assessorament sobre els assentaments de terres i la millora dels ingressos. També duem a terme programes educatius i sanitaris en un país on predomina l’analfabetisme i on la manca de salubritat és el problema més important. En l’àmbit del Comerç Just, col·laborem amb nombroses organitzacions del país, ja que l’Índia és el principal proveïdor de les nostres botigues. Memòria, resum d’activitats d’Intermón Oxfam (2004–2005)

a) Quines són les idees principals del text? b) Com es pot explicar el fet que en un país com l’Índia, que creix econòmicament, sigui necessària la intervenció d’una ONG com Intermón Oxfam? Justifica’n la teva resposta. c) Què és el Comerç Just? Recorda que ho hem treballat en una unitat anterior.

Creixement econòmic mundial

OCEÀ

OCEÀ

ATLÀNTIC

PACÍFIC

OCEÀ Equador

Equador

PACÍFIC Mitjana de taxes d’evolució anual de la RNB1 entre 1990 i 2003 4,8 a 15 %

O C E À Í N D I C

3 a 4,8 % 1,5 a 3 % 0 a 1,5 % -2 a 0 % -6 a -2 % Dades no disponibles 1

Renda Nacional Bruta

0

Font: Base de dades en línia del Banc Mundial.

AC T I V I TAT S

L’Índia i la Xina: noves regions econòmiques

2 500

5 000 km

231

A C T I V I T A T S d ’ a va l u a c i ó

Unitat 9 1. Enumera els principals factors que influeixen en la determinació d’una regió i posa un exemple con-

cret per a cada un d’ells. 2. Defineix amb paraules teves el concepte de regió. 3. Situa en un mapa mut els països que formen la regió del Magrib. 4. Explica quines són les causes que justifiquen l’emigració de la població magribina cap a Europa. 5. Enumera les principals activitats econòmiques que es desenvolupen als països del Magrib tot citant

exemples concrets. 6. Escriu si les afirmacions següents són certes o falses. Les afirmacions que són falses reescriu-les cor-

rectament: a) Les reserves de petroli i gas natural del Pròxim Orient són abundants però difícils d’explotar. b) No hi ha un consens clar pel que fa als límits de la regió del Pròxim Orient. c) L’any 2003 es va iniciar el conflicte entre Palestina i Israel. d) La diversitat lingüística i religiosa al Pròxim Orient és força important. 7. Indica quins són els països implicats en els conflictes ar-

mats que encara s’estan desenvolupant al Pròxim Orient. 232

Justifica la següent afirmació: «L’Índia i la Xina poden modificar l’actual distribució dels centres de l’economia mundial».

Balança comercial de la Xina amb… (en milers de milions de dòlars) …el món

8.

…l’ASEAN

100 90 80

Observa la taula següent i comenta-la d’acord amb els punts següents: descripció, explicació i conclusions. 9.

70 60

Evolució d’alguns indicadors a l’Índia Indicador Mortalitat infantil (en ‰) Esperança de vida (en anys) PIB per habitant (en $) Aparells de televisió (per cada 1000 hab.)

50

1980

1990

2003

117

89

76

54

58

61

643

1.382

2.829

3

32

83

40 30 20 10 0

1995 1995

2000

2000

2005

2005

-10

Font: El estado del mundo. Ed. Akal (2006).

10. Observa el gràfic que hi ha a la dreta i comenta’l d’acord

amb els punts següents: descripció, explicació i conclusions.

La balança comercial de la Xina,àmpliament favorable en relació amb la majoria de les grans regions mundials, continua essent deficitària amb l’Associació de les Nacions del Sud-est asiàtic (ASEAN), el seu principal proveïdor de recanvis i peces per acoblar. Fonts: The Economist (19 de novembre de 2005), China Statistical Yearbook (2005), China Statistical Press, Aduanes xineses, Banc Asiàtic de Desenvolupament.

Unitat 9

Dossier

ó i g e r a n u : n El Kurdista t a t s e n u r e s a que podri El territori anomenat Kurdistan té una extensió aproximada de 500 000 km2 i forma una mena de mitja lluna que va des d’Anatòlia (Turquia) fins a l’Iran i el golf Pèrsic. Però aquest territori no constitueix una unitat des del punt de vista polític, sinó que està dividit entre quatre estats diferents: Iraq, Iran, Turquia i Síria. A principis del segle XX, el Kurdistan era una regió de l’Imperi turc. Quan aquest va desaparèixer en el context dels canvis territorials produïts a conseqüència de la primera guerra mundial, les expectatives dels seus habitants, els kurds, d’aconseguir la seva independència, van ser frustrades pel Tracte de Lausana de 1923, que va ratificar la divisió del territori kurd. Rú

G e ò r g i a Bat’omi

N e g r a

M a l u y

K a v k a

Kackar Dag 3 931

Tbilisi

ss

ia

r M a

M a r

z

Armènia Se rra la da

n t Po

del

i a m è n A r

Erzurum Sivas

Mercan Dag 3 462

u

q

u

i

Ararat 5 165

a

G. Kapydzik 3 904

Suphan Dag 4 058

Llac Van Golu

es

Orumiyeh

E

Tabriz Haram Dãgh 3 772

hKu

r

4 821

a

n

al ad

As Sulaymaniyah

e

a

s d

l

ris

p

Tãq-e Bostan 3 350

Bakhtaran

o

Al Qa’im

Eu

fra

à m

a

a

q

g

Borujerd

ro

s

Bagdad Territori kurd

i

r

Z

Khorramãbãd

Akãshãt

I

Kuh-e Dalakhãni 3 280

t

te s

Hamadãn

e

g Ti

o

S í r i a

a

Síria

Zanjãn

rr

M

Deir ez Zõr

de

Rasht

Se

Arbil

Mossul Eufrates

Kirkuk

Desert

s h Ardabil

Mahabad Al Hasakah

Alep

e

qu

h

I

Urfa

z Bo

Ta l e s

Tigris

l ã nArdabil

e

Llac Urmia

at ufr

Ganziantep

Saba

Kuhhã-ye

uh -Y

slar Tor o

K

Tendurek Dag 3 533

ha

u Malatya og yd e n Gü

Bakú

Palandoken Dag 3 124

r

Elâzig

Azerbaidjan

Erevan

s p i a C à

T

Llac Ozero Sevan

G. Aragac 4 090

0

150 km

Dezful

Dossier

Unitat 9

Al llarg del segle XX, el poble kurd ha viscut enmig d’una conflictivitat gairebé constant, enfrontat amb els estats que el dominen i, a la vegada, durament reprimit per aquests, especialment per Turquia i Iraq. A més, els kurds s’han vist involucrats en tots els conflictes que s’han desenvolupat a la zona: guerres entre l’Iran i l’Iraq, i les guerres del Golf, tant la de 1991 com la de 2003. Una de les conseqüències més dramàtiques d’aquesta situació ha estat l’èxode constant d’una part important del poble kurd, que ha hagut d’abandonar el seu territori davant el perill d’un autèntic intent de genocidi. En l’actualitat, sembla que la creació d’una regió autònoma kurda a Iraq es pot consolidar. Aquest fet provoca una intensa inquietud als governs d’Iran, Turquia i Síria, que temen que la població kurda dels seus territoris vulgui seguir l’exemple iraquià.

Finlàndia Suècia Noruega Dinamarca Països e gn s Re Baixo Unit

n Kazakhsta

Alemanya Bèlgica

Kirguizistan

Àustria

Geòrgia

Suïssa França Canadà

Turquia

Itàlia Grècia

an

Turkmenist

Afganista

Síria Líban

Estats Un

an

Azerbaidj

Armènia

Iraq

Iran

its

Eritrea

Iemen

Somàlia

es onòmiqu

ns Migracio

iques o ec ons polít nts per ra

ce kurdes re 600000

120000 50 000 10 000

s ica kurda portacion Llar històr udes de de rdes nasc ts ku en Colònies m desplaça o d’antics

5000 km 2500 0

n

Aspectes socioeconòmics del Kurdistan La població kurda formada per gairebé 30 milions de persones té una llengua pròpia, el kurd, que presenta nombroses variants dialectals segons les zones. La religió majoritària és la musulmana, tot i que hi ha minories d’altres religions com la cristiana. Pel que fa a l’economia, el territori kurd és ric en recursos, sobretot en petroli, gas natural, carbó, ferro i altres minerals. Però aquests recursos no beneficien la població kurda, ja que són explotats pels estats que en controlen el territori. En conseqüència, la majoria de la població es dedica a l’agricultura i en general, el nivell de vida és baix. En conclusió, ara com ara, la regió del Kurdistan continua fragmentada i sota el domini de diversos estats sense que la seva població tingui, a mitjà termini, una expectativa clara de millorar-ne la situació.

Mossul. En aquesta ciutat hi ha jaciments de petroli; és un centre comercial i nus de comunicacions. Objecte de litigi entre l’Iraq i Turquia, el territori de Mossul fou atribuït el 1925 a l’Iraq per la Societat de les Nacions.

Mont Ararat (5 165 m), situat al Kurdist an turc.

Unitat 9

Dossier

0 1 t a t i n U Viure en un món divers Totes les persones neixen iguals en drets i en deures. Però els grups humans mostren aspectes físics força diferents: el color de la pell, la forma dels ulls, els cabells, etc. També tenen creences i religions distintes, parlen llengües diferents i escolten músiques diverses. Per això diem que tenen «cultures diferents». En aquesta unitat analitzarem algunes de les diversitats físiques i culturals del món d’avui. 236

Índies guaranís de la tribu Pai Tavytera (entre Paraguai i Brasil.)

PARAULES CLAU mestissatge racisme genocidi identitat cultural xenofòbia diversitat lingüística diversitat religiosa

Escola de Primària, a Florida (Estats Units).

Infants d’una escola (Corea).

Infants kenyans jugant.

237

Nens jugant al criquet al costat del Ganges (Índia).

OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Resumir les explicacions sobre les diferències físiques. 2. Argumentar l’absurd científic de les posicions racistes. 3. Definir cultura i enunciar els elements de què es compon. 4. Situar geogràficament les grans àrees lingüístiques. 5. Indicar alguns elements bàsics de les principals religions i situar geogràficament les més importants segons el nombre d’adeptes.

Infant amerindi ballant.

0 1 t a t i Un 1. Les diferències físiques Totes les persones del món, sense excepció, pertanyen a la mateixa espècie: l’Homo sapiens. Aquesta espècie té una antiguitat d’uns 250 000 anys. El seu origen es troba al cor de l’Àfrica. Sembla que va ser a la zona tropical o equatorial d’aquest continent on, després d’una llarga evolució, van viure els primers exemplars. Gràcies a la seva intel·ligència i a la seva capacitat d’adaptació, l’Homo sapiens s’ha anat estenent per tots els indrets de la Terra. Encara que avui totes les persones pertanyem a la mateixa espècie, presentem trets físics molt diferents. Això va fer que al segle XIX es classifiquessin els humans en tres «races» segons el color de la pell: blanca, groga i negra. Tanmateix, dins de cada «raça» hi havia tants matisos i diferències que, al final, podien arribar a aparèixer més d’11 000 variants. Aquest excés de variants fa que la classificació sigui inútil. Per tant, no té sentit parlar de races en l’espècie humana.

PARAULES CLAU mestissatge

238

Nena originària de Finlàndia (Europa).

Nena originària de Zàmbia (Àfrica).

Font 1. Les diferències físiques. 10.1. Com t’expliques que si totes les persones pertanyem a la mateixa espècie existeixin entre nosaltres tantes diferències físiques?

Nen originari de Mongòlia (Àsia).

En els últims anys, la genètica de poblacions* ha demostrat que les diferències físiques de l’espècie humana no constitueixen races, sinó que s’expliquen sobretot per l’adaptació al medi que han hagut de fer les persones al llarg de la seva existència. Així, per exemple, a la zona equatorial les persones tenen la pell negra per protegir-se de la radiació solar. A mesura que ens allunyem de l’equador i els rajos de sol arriben a la Terra de manera més obliqua, la pell dels individus ja no cal que sigui tan fosca.

VOCABULA

RI

Genètica de poblacions. Branca de la genètica que investiga com s’expandeixen els gens a través de les poblacions d’organismes. La genètica és l’estudi científic de la transmissió dels caràcters físics, bioquímics i de comportament entre pares i fills.

L

a idea de raça aplicada als humans és totalment arbitrària. […] Cap grup humà no correspon a un tipus biològicament pur, com pot ser-ho una soca de rates de laboratori. Si agafem un parell de rates i fem que els seus descendents es reprodueixin entre germans i germanes durant vint generacions, el resultat és una «raça pura». Això no existeix en l’ésser humà. Sempre es produeix un grau de barreja. Fins i tot les poblacions que s’han vist aïllades durant milers d’anys no han tingut temps de produir una raça. […] Per curiós que pugui semblar, els blancs, els negres i els grocs no formen races. […] En els llocs on el sol és fort trobem poblacions de pell negra; és així de senzill. En realitat, el color de la pell conta la història dels climes i no la dels pobles. LUIGI LUCA CAVALLI-SFORZA (genetista italià).

Actualment, els científics classifiquen els humans per famílies genètiques. Se’n compten set, que no coincideixen necessàriament amb el color de la pell, és a dir, amb les «races» tradicionals (blanca, negra i groga). Hi ha persones de pell negra a l’Àfrica i a les illes del Pacífic, per exemple, que pertanyen a dues famílies genètiques molt allunyades entre si. Amb tot, cal tenir en compte que els humans ens hem barrejat molt i, poc o molt, presentem arreu un grau de mestissatge. La paraula mestissatge, aplicada als humans, es refereix a l’encreuament de persones de trets físics molt diferents. Per tot plegat, ja no té sentit parlar avui dia de «raça negra», de «raça groga» o de «raça blanca». A més, genèticament no hi ha cap motiu per defensar que una família genètica o un grup humà sigui superior a un altre. Físicament, doncs, som el resultat de l’adaptació al medi i, sobretot, al clima.

Font 2. La idea de raça. 10.2. Respon les preguntes següents:

a) Què vol dir «la pell conta la història dels climes i no la dels pobles»? b) Per què cap grup humà forma una «raça pura»?

239 Font 3. La classificació dels humans segons Luigi Luca Cavalli-Sforza Família genètica africana caucàsica nord-asiàtica sud-asiàtica ameríndia insular del Pacífic aborígena australiana

Zona Àfrica Europa i oest d’Àsia nord d’Àsia sud d’Àsia Amèrica Oceania Austràlia

SABIES QUE...?

A C T I V I T A T S 10.3. Posa exemples de la diversitat física de les persones. 10.4. Per què la classificació en races és inútil? 10.5. Indica les causes que expliquen la diversitat física de les persones. 10.6. Les famílies genètiques coincideixen amb les «races» amb les quals

s’havien classificat els humans en temps anteriors? Per què?

Aborigen és una paraula derivada del llatí (d’ab, ‘des de’, i d’origo, ‘origen’) que es refereix a les persones que poblen una zona des de molts segles enrere. Així, per exemple, a Austràlia conviuen avui els descendents dels britànics que la van colonitzar el segle XVII i els aborígens d’Austràlia, que són els habitants que els colonitzadors hi van trobar i que ja hi vivien des de feia molts segles.

0 1 t a t i Un 2. El racisme Hi ha gent que davant la presència d’algú que és diferent (per l’aspecte físic, per la manera de vestir, etc.) té una sensació d’incomoditat. Això no és del tot estrany perquè durant molts milers d’anys, al llarg de la Prehistòria, va ser una manera d’adaptar-se als possibles perills procedents d’una altra tribu. Això ja no té sentit en les societats modernes. I per tant aquestes sensacions, si es tenen, s’han de superar.

2.1. Què és el racisme?

240

El racisme és una teoria que defensa la desigualtat entre els grups humans pel fet de tenir aspectes físics o culturals diferents. Les persones racistes es consideren membres d’una «raça» superior. En conseqüència, defensen que les persones d’altres «races» han de ser separades, marginades o, fins i tot, explotades econòmicament. De vegades la persona racista arriba a l’extrem de creure que un determinat grup humà ha de ser exterminat. L’extermini d’un poble de característiques físiques o culturals diferents per part d’un altre és un genocidi. El racisme és una autèntica malaltia social. Al llarg del segle XX s’han produït casos dramàtics d’esclat de racisme, com l’extermini de jueus per part dels nazis, la segregació social dels nord-americans de pell negra als Estats Units o l’extermini dels armenis per part dels turcs als primers anys del segle XX. Actualment es donen brots de racisme a diversos llocs d’Europa i també a Catalunya.

Font 4. Antic camp de concentració nazi d’Auschwitz (Polònia). El genocidi nazi va provocar a la vora de sis milions de morts en forns crematoris i camps de concentració entre el 1941 i el 1945.

PARAULES CLAU racisme genocidi

Font 6. Protesta de l’any 1968 a Memphis contra la segregació racial (EUA).

2.2. Racisme i ciència

Font 5. El primer exemple de genocidi massiu conegut al segle XX va ser el que va dur a terme el govern turc sobre la població armènia entre el 1915 i el 1923.

Si des d’un punt de vista científic no es pot parlar de races humanes, per què, doncs, hi ha gent racista? Un racista és una persona ignorant, que desconeix el que diu la ciència sobre la diversitat física dels humans. Aquesta ignorància activa la seva por, la qual combinada amb la possible infelicitat personal, li fa descarregar el seu malestar en persones immigrants, més pobres i més incapaces de defensar-se. És prou sabut que, quan les persones tenim por i ens sentim insegures, tendim a carregar les culpes als altres. No hi ha res més fàcil, i alhora més fals, que atribuir la inseguretat ciutadana o les raons dels mals econòmics (atur, sous baixos, etc.) a un grup humà pobre i marginat. El racisme no és només una malaltia pròpia dels europeus o occidentals. Malauradament s’ha donat i es dóna en pobles i cultures molt diferents. En els darrers anys, malauradament, han estat notícia el genocidi de Cambodja (1975-1979), el de Rwanda entre hutus i tutsis (1994) o la dels albanesos a Kosovo a mans dels serbis (1999). Per lluitar contra el genocidi i els crims contra la humanitat s’ha creat el Tribunal Penal Internacional (1998).

SABIES QUE...? – Entre el 1975 i el 1979, la política genocida de Pol Pot va causar a Cambodja més de 2 milions de víctimes entre una població que no arribava als 9 milions d’habitants. – Es calcula que l’any 1994, prop d’un milió de tutsis van morir assassinats a mans dels hutus. Aquesta xifra equival a les 4/5 parts del total de la població tutsi de Rwanda.

A C T I V I T A T S 10.7. Explica en el teu quadern què és el racisme. 10.8. Posa exemples d’actituds racistes que coneguis. 10.9. Per quins motius la teoria racista no té sentit? 10.10. Busca informació sobre algun genocidi històric i Font 7. Manifestació contra el racisme (Premià de Mar, maig del 2002).

digues quines són les raons que van adduir els qui el van cometre. Critica’n els arguments.

241

0 1 t a t i Un 3. La diversitat cultural Els humans naixem indeterminats genèticament. Això vol dir que, en néixer, no sabem fer res llevat de xuclar. Si de petits no som atesos, ens morim. En canvi hi ha animals que, instintivament, saben nedar, alimentarse o construir un niu sense que ningú els ho ensenyi. Els humans, doncs, per cobrir les nostres necessitats ens calen coneixements, eines i símbols*. És a dir, necessitem obtenir una cultura. Els aspectes físics s’hereten dels progenitors. La cultura no s’hereta: s’ha d’aprendre.

3.1. Què és la cultura?

242

La cultura és el conjunt organitzat de coneixements, eines i símbols compartits per un grup humà amb els quals, al llarg de la història, aquest ha anat cobrint les seves necessitats i ha pogut sobreviure. Per sobreviure, les persones han fabricat eines (llances, aixades, estris per escriure, ordinadors, etc.). Amb aquestes eines han pogut, per exemple, obtenir aliments, defensar-se o comunicar-se. És a dir, han determinat formes de vida* concretes. Els humans necessitem, també, símbols. El més important és la llengua, constituïda per sons i signes que permeten expressar sentiments i idees. Dins dels símbols hi tenen una importància especial les creences i les religions. Aquestes proporcionen als grups humans una manera de veure el món que justifica l’organització social, els sistemes de parentiu i les pautes de comportament. Les formes artístiques (pintura, música, dansa, etc.), així com les tradicions, també formen part del món simbòlic d’una cultura. El conjunt de valors, creences, religió i tradicions en constitueixen l’imaginari. Totes les persones i grups humans tenen les mateixes necessitats bàsiques, però la seva resposta per resoldre-les és diferent. Per això en el món existeixen moltes cultures distintes.

Font 8. Formes de vida i símbols. Actuació dels castellers de la Colla Jove dels Xiquets de Valls a Catalunya i una dona munyint una vaca a Kenya. 10.11. Observa les dues fotografies i comenta-les. Després indica altres exemples de formes de vida i de símbols (llengües, creences o religions i tradicions).

3.2. Identitat cultural, etnocentrisme i xenofòbia La cultura d’un poble proporciona a les persones que la comparteixen un sentiment de pertinença al seu grup, ètnia* o nació. Aquest sentiment de pertinença és el que s’anomena identitat cultural. Cal estimar la pròpia identitat cultural i respectar la dels altres. Mai no s’ha d’imposar una cultura per la força. Quan algun grup creu que la seva identitat és superior a la dels altres sosté una doctrina similar al racisme: l’etnocentrisme. L’únic límit a les pràctiques d’una cultura concreta és el respecte dels drets humans. Una altra manifestació col·lectiva que convé eliminar és la xenofòbia (paraula derivada del mot grec xenós, que vol dir ‘estrany o estranger’, i de phóbos, que significa ‘por, terror’. Així doncs, xenofòbia vol dir ‘terror o por a l’estranger’). La persona que és xenòfoba experimenta un sentiment d’odi a un grup cultural o estranger diferent del seu.

VOCABULARI Símbol. Senyal, signe o acció que representa o revela alguna cosa que no es pot percebre directament pels sentits. Així, per exemple, una bufanda amb els colors de la samarreta d’un equip portada per algú revela que la persona que la porta n’és simpatitzant. Una paraula escrita et revela un significat. Formes de vida. Les maneres de treballar de les persones i d’obtenir i distribuir els recursos per viure dins d’un grup humà. Ètnia. Paraula derivada del mot grec éthnos, que vol dir ‘poble, raça’.

243

A C T I V I T A T S 10.12. Explica amb paraules teves què s’entén per cultura i posa’n exemples.

Font 9. Manifestació d’immigrants per reivindicar els seus drets i lluitar contra la xenofòbia (Barcelona, maig del 2002).

10.13. Posa exemples de necessitats comunes resoltes de maneres diferents. 10.14. Enumera alguns elements similars de cultures diferents (formes

de vida, creences o religions, llengües, formes artístiques, tradicions, etc.) 10.15. Quina similitud i quines diferències hi ha entre racisme, etnocen-

trisme i xenofòbia? Posa’n exemples. 10.16. Esmenta exemples d’identitats culturals diferents. 10.17. Explica què vol dir l’afirmació següent: «La cultura no s’hereta ge-

nèticament, sinó que s’aprèn».

PARAULES CLAU identitat cultural xenofòbia

0 1 t a t i Un 4. La diversitat lingüística PARAULES CLAU

En el món es parlen al voltant de 6 000 llengües diferents. Malgrat l’enorme diferència de sons i paraules entre totes aquestes llengües, l’existència de la llengua, entesa com a sistema de comunicació, mostra la unitat de l’espècie humana. Totes les llengües vives es poden traduir entre si, la qual cosa indica que totes tenen un fons comú que s’anomena estructura profunda.

diversitat lingüística

4.1. Les famílies lingüístiques Les llengües de territoris relativament propers presenten característiques comunes. Això ha permès classificar-les per famílies. Així, per exemple, la família indoeuropea s’estén per gairebé tot Europa fins al sud d’Àsia i aplega un munt de llengües (des de l’anglès fins al tàmil de l’Índia passant pel català, el castellà, l’alemany, el rus i el grec, entre moltes d’altres).

SABIES QUE...? El país del món que té més llengües és Indonèsia. Hi viuen 190,5 milions de persones i s’hi parlen 660 llengües.

244

llengües aïllades

família uraloiukaguira

família nigerocongolesa

família australiana

família txucotiana

família esquimoaleuta

família indoeuropea

família altaica

família afroasiàtica

família dravídica

família àustrica

família ameríndia

família caucàsica

família sinotibetana

família nilosahariana

família khoisan

família indopacífica

família na-dene

Font 10. Les famílies lingüístiques del món segons el lloc del seu origen. Algunes llengües, com el coreà o el japonès, no pertanyen clarament a una família concreta. El mateix passa amb algunes llengües aïllades, com ara el basc. La família indoeuropea conté actualment el 70 % de tots els parlants del món. Ha estat la família que més s’ha expandit al llarg dels últims segles i ha desplaçat o ha substituït moltes altres llengües. Això explica que l’espanyol sigui dominant a l’Amèrica del Sud o que l’anglès ho sigui a l’Amèrica del Nord, a Austràlia o a Nova Zelanda.

Distribució de llengües per àrea d’origen Àrea

Llengües vives Total 2 092 1 002 2 269 239 1 310 6 912

Àfrica Amèrica Àsia Europa Pacífic Totals

Nombre de parlants

Percentatge 30,2 14,5 32,8 3,5 19,0 100,0

Total

Percentatge

675 887 158 46 559 381 3 489 897 147 1 504 393 183 6 124 341 5 722 861 210

11,8 0,8 61,0 26,3 0,1 100,0

Les 10 primeres llengües per nombre de parlants Llengua xinès mandarí anglès espanyol àrab bengalí hindi portuguès rus japonès alemany

Nombre de parlants (en milions)

País amb més nombre de parlants

1 223 403 341 320 340 738 215 000 189 000 182 000 176 000 167 000 125 000 113 641

Xina Estats Units Mèxic Egipte Bangladesh Índia Brasil Rússia Japó Alemanya

Font 11. Les llengües del món. 10.18. Observa aquestes dues taules i el

mapa de la font 10 i respon les preguntes següents: a) A quin continent hi ha més llengües vives? b) A quina família pertany la llengua que té més parlants del món? c) Quines de les 10 llengües més parlades del món pertanyen a la família indoeuropea?

4.2. La dignitat de totes les llengües S’ha arribat a dir que determinats pobles de l’Amazònia, com ara els tupís, tenen una llengua inferior perquè no posseeixen, per exemple, una paraula per designar lloro. Però és que en canvi, tenen una paraula diferent per a cada una de les més de cinquanta espècies de lloro de la zona. Hi ha societats caçadores i recol·lectores que utilitzen la paraula molts per referir-se a aquelles quantitats més enllà del cinc perquè no tenen més nombres, ja que en el medi on viuen no ho necessiten. També podríem esmentar la llengua aka, parlada pels pigmeus, que no ha desenvolupat cap escriptura, però la seva sintaxi és més complexa que la de l’anglès. Tot plegat mostra que les llengües del món són diferents, però no hi ha llengües superiors ni inferiors.

4.3. L’ecolingüística Tota llengua parlada per una comunitat no és únicament un mitjà de comunicació, sinó que és també el reflex d’una manera d’entendre el món, és a dir, d’una cultura. Per tant, la desaparició d’una llengua comporta també la desaparició d’una cultura. Actualment hi ha llengües arreu del món que estan en perill d’extinció. De les gairebé 7 000 llengües del món només unes 25 tenen difusió oral i escrita important, i gairebé la meitat no s’ensenyen. Si no protegim les llengües, es calcula que la globalització farà que a final del segle XXI només en quedin unes 200.

245

A C T I V I T A T S 10.19. Què vol dir «les llengües

del món són diferents, però no hi ha llengües superiors ni inferiors»? Posa’n algun exemple. 10.20. Busca la veu llengua a di-

verses enciclopèdies o a Internet i esbrina quines llengües són les més parlades a cada continent. Després elabora un mapa per a cada continent i plasma-hi la informació que has trobat prèviament.

0 1 t a t i Un 5. La diversitat de creences i religions

PARAULES CLAU diversitat religiosa

Segons les creences que professen, les persones es classifiquen en dos grans grups: els teistes i els ateus. Els ateus són les persones que no creuen en l’existència de cap ésser superior. Tampoc no creuen en cap mena de vida després de la mort. En aquest grup cal incloure-hi, també, els agnòstics*. Els teistes són les persones que creuen en l’existència d’un ésser suprem. Generalment, les persones teistes, tant si creuen en un sol déu (monoteistes) com si creuen en diversos déus (politeistes), solen practicar una religió*.

VOCABULA

RI

Agnòstic. Persona que no nega ni afirma que existeixin déus; es limita a pensar que el més correcte és dubtar-ho, perquè amb la raó humana no es pot arribar a saber.

5.1. Els elements bàsics d’una religió

246

Una religió gairebé sempre parteix de l’existència d’un o més déus amb els quals un grup o poble estableix relacions, ordinàriament a través d’uns intermediaris especials: els sacerdots. Les religions solen tenir un fundador que diu haver rebut directament de Déu la revelació de les veritats a les quals no podem arribar només amb la raó. Per conèixer bé una religió cal analitzar-ne tres elements bàsics: el dogma (allò que s’ha de creure, revelat per Déu al fundador), la moral (la manera de comportar-se correctament d’acord amb el dogma) i la litúrgia (conjunt de ritus i pregàries individuals o col·lectives amb les quals els creients s’adrecen a Déu). Pertànyer a una religió, canviar-la, practicar-la en públic o en privat, o bé no pertànyer a cap religió o no practicar-ne cap constitueixen drets humans que cal respectar. També cal tenir en compte que les religions no es poden imposar i que les seves pràctiques han de respectar la llibertat individual i els altres drets humans.

Religió. Paraula que prové del mot llatí religio que, segons unes opinions, significa ‘relligar’ (relacionar la persona amb Déu) i, segons unes altres, vol dir ‘delicadesa’. Si ens basem en el segon significat, podem entendre la religió com un sentiment interior caracteritzat per l’amor intens a la natura i a les altres persones.

Font 12. Els principals fundadors de religions Fundador

Religió

SABIES QUE...? Judaisme Budisme Confucianisme Taoisme Cristianisme Islamisme

Abraham (segle XX aC) Siddharta Gautama (Buda) (563 aC – 483 aC) Confuci (551 aC – 479 aC) Lao Tsé (segle VII aC – segle VI aC) Jesús de Natzaret (1 dC – 33 dC) Mahoma (570 dC – 632 dC)

– El judaisme i el cristianisme sumen 2 150 milions de fidels. – L’islamisme té 1 300 milions de fidels. – Les religions orientals (budisme, hinduisme, confucianisme i taoisme)

5.2. Les religions més difoses De les religions actuals amb més influència al món, la més antiga és el judaisme i la més moderna, l’islamisme. En el món occidental predomina el cristianisme, amb les seves tres variants: catòlica, ortodoxa i protestant. En el món oriental, en canvi, hi predominen el budisme, l’hinduisme i el confucianisme.

tenen 1 276 milions de fidels.

cristianisme ortodox cristianisme catòlic cristianisme protestant islamisme xiïta islamisme sunnita budisme hinduisme judaisme taoisme i confucianisme

Font 13. Les grans religions i les seves

5.3. Religió i territori

àrees d’influència.

Les religions han influït en l’organització del territori. Per exemple, la utilització del pa i el vi en les cerimònies cristianes ha fet que la difusió del cristianisme comportés l’extensió dels cultius del blat i de la vinya. El judaisme i l’islam, en prohibir el consum de carn de porc, han afavorit el desenvolupament de la ramaderia ovina i caprina. El vegetarianisme hindú, que prohibeix el consum d’animals a causa de la creença de la transmigració de les ànimes, ha potenciat el conreu de l’arròs, que és incompatible amb l’existència de la ramaderia. També el paisatge humanitzat registra la petjada del fenomen religiós. Els temples, els cementiris, els llocs de pelegrinatge o les ciutats considerades santes, com ara la Meca o Jerusalem, han deixat marques visibles en el territori.

10.21. Busca informació en una enciclopè-

dia o a través d’Internet i resol les qüestions següents: a) Descriu les principals característiques d’algunes religions i analitza’n les diferències. b) Dins la religió islàmica, quina diferència hi ha entre sunnites i xiïtes? c) Dins el cristianisme, quina diferència hi ha entre ortodoxos i catòlics? Qui són els protestants? d) Quina és la diferència entre jueus i cristians?

A C T I V I T A T S 10.22. Explica la diferència entre un ateu, un teista i un agnòstic. 10.23. Busca informació en una enciclopèdia o a través

d’Internet i compara alguns aspectes de dogma, moral i litúrgia de diverses religions. Posa’n exemples. 10.24. Elabora un dossier de premsa sobre aspectes re-

ligiosos. Comenta’n la informació tot identificant si es refereixen al dogma, a la moral o a la litúrgia.

10.25. ¿S’ha de tolerar que la pràctica ritual d’una reli-

gió obligui les persones que no són creients a no menjar un determinat aliment contra la seva voluntat o els qui són creients a mutilar alguna part del seu cos? Per què? 10.26. Digues si a la vora del centre on estudies o a la

vora de casa teva hi ha algun tipus de petjada religiosa (una creu, una imatge, una església…). Esbrina a quina religió pertany i quin és el seu significat o el seu ús.

247

El racó d’Internet Arxiu

Edició

Visualització

Preferits

Endarrere Adreça

Eines

Ajuda

Cerca

Preferits Vincles

http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCIÓ Un dels problemes més greus que ha patit la humanitat ha estat l’odi racial. Aquestes actituds d’odi o desqualificació d’altres grups humans, ètnies o nacions han justificat horribles genocidis. Encara avui, a començament del segle XXI, no estem exempts de córrer aquest perill. Per tal de tenir-ne consciència, us proposem de fer un treball sobre un dels tres genocidis més recents: el de Cambodja, el de Rwanda o el de Bòsnia. TASCA Us proposem la redacció d’un treball sobre un d’aquests genocidis. Aquest treball el podeu fer individualment o en grup. Cal que acompanyeu el text amb totes aquelles imatges, quadres estadístics i gràfics que considereu oportuns. El treball no ha de tenir més de deu pàgines, i cal que l’elaboreu en format Word. També podeu presentar el resul- Dones plorant davant les tombes dels seus éssers estimats, morts durant la tat a classe en format PowerPoint. massacre d’Sbrenica el 1995 (Bòsnia i Hercegovina). PROCÉS

248

El treball ha de respondre a l’esquema següent (hi podeu afegir més entrades): 1. Lloc on s’ha produït el genocidi 1.1. Àrea geogràfica: límits i característiques físiques 1.2. Aspectes culturals: formes de vida, llengua, creences i religions 2. El genocidi de… (posa-hi el títol que et convingui) 2.1. Els fets: àmbit cronològic 2.2. Els dirigents 2.3. Els actes genocides i el nombre de persones afectades 3. Causes i conseqüències 3.1. Raons dels actes genocides 3.2. Justificacions oficials dels agressors 3.3. Conseqüències

UN PARELL D’ADVERTIMENTS – No escriviu mai cap paraula de la qual no conegueu el significat. – No copieu mai frases senceres de les fonts que consulteu. RECURSOS Per poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaços 1–16).

Internet

Esquema de la unitat TOTES LES PERSONES DEL MÓN

procedim d’un

sol grup humà

els descendents es van estendre arreu del món i es van anar diferenciant a partir de

originari

de l’Àfrica

la cultura

l’aspecte físic 249

que es caracteritza per diferents

formes de vida

llengües

formen

tradicions

creences i religions

es classifiquen en

teistes

18 famílies

judaisme cristianisme islamisme hinduisme budisme taoisme confucianisme

set famílies genètiques

ateus

la noció de raça aplicada a l’espècie humana és

arbitrària

0 1 t a t i Un genocidi 2.1.

Resum gràfic mestissatge 1.

El genocidi és un acte criminal que tendeix a exterminar un grup nacional, ètnic o religiós.

El mestissatge, aplicat als humans, es refereix a l’encreuament de persones de trets físics molt diferents.

identitat cultural 3.2.

250

racisme 2.1.

El racisme és una teoria que defensa la desigualtat entre els grups humans pel fet de tenir aspectes físics o culturals diferents.

La identitat cultural és el sentiment que té un poble de pertànyer a un grup, ètnia o nació.

xenofòbia 3.2.

diversitat lingüística 4.

La xenofòbia és un sentiment d’odi cap a un grup cultural diferent.

251 La diversitat lingüística al món es fa palesa pel fet que s’hi parlen al voltant de 6 000 llengües diferents. diversitat religiosa 5.

La diversitat religiosa al món es fa palesa pel fet que actualment hi ha sis grans religions que apleguen milers de milions de creients. També hi ha moltes persones que no creuen en cap ésser superior.

AC T I V I TAT S

0 1 t a t i Un Les diferències físiques Observa les fotografies i respon les preguntes que hi ha a continuació: 10.27.

A

B

Els habitants del planeta presenten una gran … física i … . Les diferències del fenotip que criden més l’atenció són el … de la pell i dels … i la forma del … . Tanmateix es tracta només d’uns pocs … hereditaris. Agafats tots els caràcters hereditaris en el seu conjunt, les … entre les anomenades «races» humanes són realment molt … . Això fa que la idea de … , avui, sigui considerada científicament … i inútil aplicada a l’espècie … .

El racisme C

D

10.30. Relaciona cada concepte amb la definició que li correspon:

racisme

252

a) Quin tipus de diversitat presenten aquestes persones? b) Pertanyen a races diferents? Raona la resposta. c) Quina d’aquestes persones pertany a un grup que, originàriament, habitava més a la vora de l’equador? Raona la resposta. 10.28. Digues quines de les característiques següents es refereixen a una diversitat física i quines fan al·lusió a una diferència cultural: a) El color dels ulls. b) La primera comunió. c) Vestir un quimono. d) Creure en diversos déus. e) La forma del crani. f ) La grandària del cos. g) El folklore. h) La dansa.

Copia el text de la columna de la dreta i completa els espais en blanc amb les paraules següents: ulls, arbitrària, caràcters, diversitat, cultural, color, crani, raça, humana, diferències, poques. Després posa un títol al text i indica quina n’és la idea principal.

10.29.

genocidi

estereotip

xenofòbia

a) Extermini conscient d’un grup ètnic, religiós o nacional. b) Creença segons la qual un grup humà és biològicament superior a un altre. c) Sentiment d’odi cap a la persona estrangera o, més en general, cap a la persona diferent per ofici, posició social, aparença física, opció personal o cultura. d) Afirmació general i simplista referida a tot un grup humà, sigui cultural, nacional o d’una aparença física determinada, amb caràcter insultant o de menyspreu. Argumenta per què el contingut d’aquest grafit és una manifestació de xenofòbia i resulta moralment inacceptable.

10.31.

A

P

odríem parlar d’africans i no africans, de negres i no negres; podríem parlar també d’africans del nord, del centre o del sud; fins i tot d’asiàtics, indis, del Pròxim Orient o d’altres. En cap cas les classificacions no són vàlides, perquè hi ha massa trets comuns entre tots ells i massa pocs de diferents perquè en un sentit biològic estricte es puguin considerar races diferents. Sí que és cert, però, que hi ha diversitat de caràcters que sovint es manifesten morfològicament i que s’accentuen amb la distància a la qual es troben dues poblacions: hi ha més diferències entre els barcelonins i els bascos, que entre els primers i els gironins, però no per això són dues races diferents. I el mateix es pot dir en dos casos oposats com els lapons, per exemple, i els pigmeus. B

Llegeix el text següent i resol les qüestions que hi ha més avall: 10.34.

E

l matí del 25 d’abril, els hutus es van presentar a la parròquia armats amb ganivets, martells i bastons. Jo tenia el local ple de refugiats tutsis. —Venim a buscar-los —em van dir. Vaig intentar dialogar amb ells, però aquella gent semblava haver embogit. Aleshores vaig anar a la sagristia, em vaig vestir amb la casulla, vaig agafar l’estàtua de la Verge i em vaig plantar a la porta per barrar-los el pas mentre aguantava enlaire la imatge de la Mare de Déu. —Déu ha creat l’home a la seva pròpia imatge i semblança. En nom de Déu —els vaig implorar— no vesseu la sang d’aquesta gent innocent. Mateu-me a mi si això és el que voleu. D’un cop de mà els hutus em van tirar a terra i es van abraonar sobre els tutsis que eren a dins. Vaig quedar estès a terra aguantant impotent la imatge de la Mare de Déu. Els van matar tots.

S

i dos grups d’origen comú se separen i resten sense contacte de cap tipus durant un temps extremadament llarg, acabaran diferenciant-se prou per formar races i fins i tot espècies diferents. Això no ha passat en la història de l’home modern perquè cap poble no s’ha vist aïllat durant tant de temps.

a) Per què no són vàlides les classificacions dels éssers humans en races? Argumenta la resposta a partir dels dos textos. b) Què vol dir «hi ha diversitat de caràcters que sovint es manifesten morfològicament i que s’accentuen amb la distància a la qual es troben dues poblacions»? Posa’n alguns exemples que no siguin en el text. A continuació tens dues llistes d’expressions anomenades respectivament caps i cues. Relaciona-les de manera que n’obtinguis frases amb sentit: Caps 1. A Rwanda, el 1994, hi va haver un greu conflicte… 2. A Cambodja, entre els anys 1975 i 1979,… 3. A Kosovo, l’any 1999,… Cues a) …es van exterminar més de dos milions de persones. b) …entre hutus i tutsis. c) …els albanesos van patir la persecució dels serbis. 10.33.

AC T I V I TAT S

Llegeix aquests dos textos, extrets de dues entrevistes al genetista italià Luigi Luca Cavalli-Sforza. Després respon les preguntes que hi ha més avall:

10.32.

BRU ROVIRA: Áfricas. RBA.

253

a) Posa un títol al text. b) Per què el capellà es va posar la casulla i va agafar una imatge de la Verge? Per què et sembla que creia que això podria tenir algun efecte? c) Argumenta per què el text reflecteix un moment d’un genocidi.

La diversitat cultural Explica com creus que resoldries les necessitats concretes següents en el teu entorn cultural habitual: a) Com puc saber si quan faig una determinada acció està bé o malament? b) Com he de desenvolupar la meva capacitat de coneixement? c) Què he de fer si no em trobo bé? d) Què he de fer quan tinc gana? e) Per què dormo tranquil i sé que no em passarà res? f ) Com he de reaccionar si veig que algú roba alguna cosa? g) Què puc aprofitar per fer quan tinc vacances?

10.35.

AC T I V I TAT S

0 1 t a t i Un

254

Llegeix aquestes dues històries imaginàries sobre fets culturals reals i després fes les activitats que trobaràs al final: 10.36.

L

a Saba és la petita de sis germans. Ara està aprenent a trencar un ou d’estruç per posarhi l’aigua. Aquests dies d’estiu està vivint en una cabana feta de branques i fulles resseques al voltant d’un arbre solitari gairebé al costat del riu Nossob, a Botswana. Hi ha cinc cabanes més. Són cinc famílies: vint-i-vuit persones en total. Al matí, amb les altres dones, la Saba ja va a buscar arrels i sobretot mongongo, una fruita que li agrada molt. Aviat aprendrà també a usar el kivi, el bastó amb què la mare desenganxa arrels de sota terra amb molta traça. L’acompanyen el seus germans, en Vasi i en Neguemba. El gran, en Noso, ja va a caçar amb els homes. I fa un mes va practicar per primer cop els gestos màgics adreçats a les forces de la malesa (al geni del bush) per tenir bona caça. El moment que li agrada més del dia és el capvespre, quan arriben els homes de caçar. Si algun d’ells ha tingut sort, es reparteixen el que han caçat. Després de menjar una mica, tots es posen a xerrar asseguts a la vora de les cabanes. Al mes de gener, quan al desert Kalahari és el moment de més calor, han d’anar a la vora d’un llac. A la Saba no li agrada gaire l’estiu perquè les famílies s’han de desplaçar i han de caminar molt i construir noves cabanes. Ara, però, aquí al costat del Nossob, hi està força a gust. Si hi ha hagut bona cacera i tenen aigua i prou mongongo, ningú no surt a caçar ni a buscar arrels. La Saba, aleshores, s’ho passa d’allò més bé perquè totes les famílies es passen el dia jugant o pintant-se. Els homes tenen molta traça a fer-se collarets de pedres de colors. Els agrada molt, també, pintar-se ratlles blanques sobre la seva pell tan fosca. I a la nit, ballen a la vora del foc. De vegades, fins i tot, hi invoquen els esperits dels morts.

E

n John Brown és el petit de tres germans. Ja va a l’escola pública de Secundària del seu barri, a Nova Orleans, una ciutat de Louisiana, als Estats Units. El seu germà gran, en Milton, treballa de músic en una banda de jazz al Slow Club, un dels més prestigiosos de la ciutat. La germana gran, la Bessie, ha aconseguit una beca a Harvard, on fa el primer curs per obtenir el màster en Ciències Econòmiques. El seu pare treballa en una sucursal del Bank of America, a la mateixa ciutat de Nova Orleans, i la seva mare és mestra. En John pertany a l’Església baptista i cada diumenge assisteix als oficis religiosos de la seva parròquia amb els seus pares. En John fa 1,89 metres d’alçada i juga al primer equip de bàsquet de la seva escola. Els diumenges a la tarda no es perd cap partit de beisbol, la seva gran passió. En John vol fer els tres anys de servei militar voluntari a l’aviació dels Estats Units perquè vol esdevenir pilot d’aviació, el somni de la seva vida. A més, li fa molta il·lusió vestir l’uniforme de soldat de la seva pàtria. Fa poc va morir el seu avi i l’enyora molt. Recorda sobretot quan era petit i li explicava històries de quan els americans de pell negra, com ells, treballaven d’esclaus a les plantacions de cotó.

a) Busca en un atles els llocs on viuen la Saba i en John. Per què la Saba diu que al gener és quan fa més calor? b) La Saba i en John tenen la pell del mateix color. Pertanyen a la mateixa cultura? Raona la resposta. c) Què diferencia més la Saba d’en John, el color de la pell o la cultura? Per què? d) Busca informació en una enciclopèdia o a través d’Internet i compara la cultura de la Saba i la d’en John. Pots utilitzar una taula com la que hi ha a continuació: Cultura boiximana

Medi (com és el seu paisatge?) Hàbitat (són nòmades o sedentaris?, tenen escoles?) Economia (com es guanyen la vida?, com són les formes de treball i d’oci?) Estructura social i política (qui mana?, hi ha diferències socials?) Creences o religions (creuen en algun déu?, quins ritus practiquen?) Llengua (quina llengua parlen?, saben escriure?)

… … … … … …

Cultura afroamericana … … … … … …

Consulta el mapa de la pàgina 244 i digues a quines famílies lingüístiques pertanyen els idiomes següents: català, xinès mandarí, rus, australià, àrab, la llengua dels pigmeus a l’Àfrica central, la llengua dels tupís a l’Amazones, l’anglès.

10.37.

La diversitat de creences i religions Llegeix les afirmacions següents i digues quines es refereixen a dogma, quines a litúrgia i quines a moral. Argumenta’n la decisió. a) Els musulmans preguen cinc vegades al dia en direcció a la Meca. b) Els cristians anglicans deixen a la consciència de cada creient la decisió de fer servir els diversos mètodes anticonceptius. c) Els catòlics afirmen que Jesús de Natzaret és fill de Déu. d) Els budistes consideren que, per respecte a la vida, no s’ha de menjar cap animal. e) Els catòlics bategen els nadons per tal que siguin acceptats per la comunitat i perquè rebin la gràcia santificant de Déu. f ) Els jueus afirmen que només hi ha un déu, Jahvè, i que ells són el poble escollit. g) Els musulmans autoritzen la poligàmia, però no la poliàndria. h) Els hindús afirmen la reencarnació de l’ànima després de la mort en altres persones o animals.

10.38.

Copia i completa les frases següents en el teu quadern: a) El fundador del judaisme va ser … (segle …). b) Mahoma va ser el fundador de la religió … (segle …). c) Siddharta Gautama va ser el fundador de la religió … (segle …). d) Lao-Tsé va ser el fundador del … (segle …). e) La religió principal de la Xina és … … fundada per … al segle … . 10.39.

Llegeix els tres textos de la columna de la dreta i respon les preguntes que hi ha més avall:

10.40.

H

eus ací, monjos, la veritat santa sobre el dolor: la naixença és dolor; la vellesa és dolor; la malaltia és dolor; la unió amb allò que un no estima és dolor; la separació d’allò que s’estima és dolor; no obtenir el propi desig és dolor. Mireu, monjos, la veritat santa sobre l’origen del dolor: és la set de plaer, la set d’existència, la que duu al dolor. Mireu monjos, la veritat santa sobre la supressió del dolor: l’extinció d’aquesta set per la liquidació completa del desig, en renúncia al desig, deslliurant-se’n, no li deixeu lloc dins de vosaltres.

AC T I V I TAT S

La diversitat lingüística

SIDDHARTA GAUTAMA (Buda), Sermó de Benarés.

T

enint dons diferents, segons la gràcia que ens ha estat donada, si és el de profecia, exerciu-lo d’acord amb la fe; si és el de servei, servint; el mestre, ensenyant; el qui exhorta, exhortant; el qui dóna, que ho faci amb generositat; el qui presideix, amb diligència; el qui practica la misericòrdia, amb alegria […]. Alegreu-vos amb els qui estan alegres; ploreu amb els qui ploren. Tingueu tots uns mateixos sentiments; no aspireu a grandeses, sinó adapteu-vos als humils […]. No estigueu massa satisfets de vosaltres mateixos. No torneu a ningú mal per mal […]. Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom. SANT PAU, Carta als cristians de Roma.

A

lça la pregària des del declinar del sol fins a les primeres tenebres de la nit i fes la recitació prescrita a l’alba, perquè la recitació de l’alba és testimoniada pels àngels. MAHOMA, Alcorà (17, 80.82).

a) Quin seria el principal problema de l’existència, segons Buda? b) Segons el budisme, el món és bo o dolent? Per què? Com creus que es pot anul·lar el desig? c) Compara els principis que es poden deduir del text de Buda amb el que s’extreu del text cristià de sant Pau. Quines diferències hi observes? d) A quin aspecte de la religió es refereix cada un dels textos, a la moral, a la litúrgia o al dogma? Per què?

255

A C T I V I T A T S d ’ a va l u a c i ó

0 1 t a t i Un 1. Enumera de manera resumida les raons que expliquen les diferències físiques dels grups humans. 2. Si alguna persona defensa posicions racistes, quins serien els arguments que utilitzaries per contra-

dir-la? 3. Defineix què s’entén per cultura. 4. Digues a quina àrea aproximada del món estan situades les famílies lingüístiques següents: amerín-

dia, indoeuropea, caucàsica, sinotibetana, dravídica, khoisan, afroasiàtica. 5. Enumera alguns elements bàsics de les tres principals religions monoteistes (judaisme, cristianisme i

islamisme) i explica’ls. 6. Identifica a quin element de la cultura pertany cada una de les manifestacions de les imatges, tot in-

dicant quina d’aquestes manifestacions entraria dins del que anomenem imaginari. A

B

256

HIBIDA ENTRADA PRO RESSO VIETATO L’ING NO ENTRY OTEN ZUTRITT VERB ENTRADA A L A ID IB H O PR NDUE ENTRÉE DEFE

C

D o s s i e r Unitat 10 s e g t a u t a t s El No existeix cap cultura en el món que no modifiqui o ornamenti d’alguna manera el cos humà. A través de la forma d’ornamentació corporal es pot arribar a distingir la pertinença a una cultura determinada. No sempre les ornamentacions, però, tenen el seu origen en una funció estètica. És el que passa, per exemple, amb els tatuatges.

La paraula tatuatge procedeix d’un mot que els anglesos van adoptar de la parla dels maoris de Nova Zelanda: ta Atouas. La paraula ta significa ‘dibuix’ i Atouas vol dir ‘àngel guardià‘. Així doncs, per als maoris els tatuatges eren símbols que indicaven que la persona tatuada estava protegida per alguna forma de divinitat.

Un tatuatge consisteix en la introducció de pigments colorants a la capa inferior de la pell per realitzar un dibuix mitjançant puncions, tot seguint, normalment, un disseny previ pintat a la superfície. Últimament, alguns sectors de la joventut occidental han posat de moda aquesta pràctica d’ornamentar el cos. Els tatuatges, com a forma genuïna de l’ornamentació del cos, són freqüents en àrees tan allunyades entre si com Nova Zelanda, la Polinèsia, Borneo, Sumatra, Java, el Japó, Cambodja i algunes zones del continent americà. No sempre, però, els tatuatges han tingut una funció decorativa. Dins la cultura occidental, els antics grecs només tatuaven els esclaus per tal que no es poguessin escapar. En grec clàssic, tatuatge es deia stígma (d’on deriva la paraula estigma, que vol dir Guerrer maori amb un tatuatge tipus ‘allò que separa una persona o un grup de la resta de la societat’). Ta moko que li cobreix la cara i el cos. Potser per aquesta raó, en la nostra cultura occidental, anys enrere, només duien tatuatges com a ornament els presidiaris, les prostitutes i els mariners, gent habitualment marginada dins la societat. Antigament, a la Xina només es tatuaven els qui havien comès alguna falta. En canvi al Japó era un senyal de distinció perquè només es tatuaven els samurais, és a dir, els aristòcrates. Entre les formes d’ornamentar el cos, cal destacar també les escarificacions. Una escarificació consisteix a produir petits talls sobre la pell i introduir-hi una substància. Quan les ferides cicatritzen es forma un relleu amb un dibuix que, normalment, és geomètric. Aquest tipus d’ornamentació se sol efectuar en les cultures africanes en els ritus de pas, és a dir, quan les persones passen d’una fase de la vida a una altra (de nen a adolescent, d’adolescent a adult, etc.). Braç de dona amb escarificacions (Sudan).

c i t è b a f l a x e d Ín A abastament, 43 activitat econòmica, 58 activitat industrial, 84 aglomeració urbana, 41 agnòstic, 246 agricultura, 60, 61, 200 aiguat, 21 Algèria, 218 aqüicultura, 66, 67, 200 Aràbia Saudita, 220 àrea central terciària, 39 àrea metropolitana, 41 àrea residencial, 39 àrea urbana, 39 Assemblea de les Regions d’Europa, 199 ateu, 246 atmosfera, 8

B balança comercial, 114 Banc Europeu d’Inversions, 194 Banc Mundial, 139 bioma, 9 biosfera, 8 bossa de pobresa, 44 boví, 61

C cabrum, 61 canvi climàtic, 17 capa d’ozó, 17 capital, 84 capital de comarca, 40 capitalisme, 138 carbó, 12, 13 Central Bussiness District, 39 centre mundial, 40 centre nacional, 40 CFC, 17 ciutat, 35-43 clavegueram, 43 comarca, 176, 177 combustible fòssil, 12, 13 combustible nuclear, 12, 13 comerç, 113-115, 201 Comissió Europea, 194 Comitè de les Regions de la Unió Europea, 198 comunicacions, 117 Comunitat Econòmica Europea, 192

conreu, 62, 63 Consell de la Unió Europea, 194 contaminació atmosfèrica, 16 conurbació, 41 cooperació, 148 creences, 242 cultura, 242, 243

granja, 61 grau de desenvolupament, 59 guaret, 61

H hàbitat rural, 62, 63 herbicida, 68 hidrosfera, 8

D desastre natural, 20, 21 desboscament, 68 desenvolupament, 142 desforestació, 18 desigualtats socioeconòmiques, 44 deslocalització industrial, 87 deute extern, 147 diversitat lingüística, 244

E ecolingüística, 245 ecologia, 9 economia global, 138 ecosistema, 9 efecte hivernacle, 16 eliminació de residus, 43 energia solar, 8 estat, 162, 164, 166, 167, 170, 171 Estat de benestar, 112 estats del Golf Pèrsic, 220 etnocentrisme, 243 explotació forestal, 18 exportacions, 114

F fàbrica, 84 famílies lingüístiques, 244 fertilitzant químic, 68 fluxos comercials, 114 Fons de Cohesió, 202 Fons Estructurals, 202 Fons Monetari Internacional, 139 forma artística, 242 forma de vida, 242 funcions urbanes, 38

G G-8, 139 gas natural, 12, 13, 221 gasos clorofluorocarburs, 17 genocidi, 240 globalització, 139 gran superfície, 113

I identitat cultural, 243 imaginari, 242 importacions, 114 incendi forestal, 21 Índex de Desenvolupament Humà, 142 Índia, 223 indicador socioeconòmic, 142 indústria, 84, 85 indústria sostenible, 93 informàtica, 117 intercanvi desigual, 115, 146 Iraq, 220 Israel, 220

J jerarquia urbana, 40 Jordània, 220

L latifundi, 62 Líban, 220 Líbia, 218 litosfera, 8 lliure competència, 114 localització industrial, 86

M Maastricht, 192 Magrib, 218, 219 maquila, 91 Marroc, 218 matèries primeres, 84 Mauritània, 218 medi natural, 14 megalòpolis, 41 mercat comú, 192 mestissatge, 239 mineral no energètic, 12, 13 minifundi, 62 mitjans de comunicació, 117 multinacional, 90

c i t è b a f l a x e d Ín municipi, 174

religió, 242, 246-247 renda per habitant, 142

N nació, 165 Nacions Unides, 148, 168, 169

O Organització Mundial del Comerç, 114, 139 Organització Mundial del Turisme, 118 Organitzacions no Governamentals, 149 oví, 61

P paisatge, 14, 15 paisatge agrari, 62-64, 70-71 països desenvolupats, 142 països en via de desenvolupament, 142 Palestina, 220 parc tecnològic, 86 Parlament Europeu, 194 pesca, 65-66, 200 petroli, 12-13, 221 PIB, 142 piscifactoria, 67 plaguicida, 68 planta depuradora d’aigua, 43 pluja àcida, 18 PNB, 58 població, 34, 58 poblament, 34 pobresa, 144 policonreu, 62 polígon industrial, 86 porcí, 61 Primer Món, 142 producte nacional brut, 59 província, 175 Pròxim Orient, 220-221 purins, 68

Q Quart Món, 44

R racisme, 240-241 ramaderia, 61, 200 reciclatge, 43 recursos, 10-11 regió, 198, 216

S sector primari, 58, 69 sector secundari, 58 sector terciari, 59, 110 segona ciutat, 44 serveis, 110 serveis de neteja, 43 serveis públics, 111 serveis socials, 112 Síria, 220 sistema de conreu, 62-63 societat postindustrial, 111 sostenibilitat, 19 subdesenvolupament, 142

T taxa d’atur, 58 teista, 246 telemàtica, 117 Tercer Món, 142 Tractat de la Unió Europea, 192 Tractat de Roma, 192 tradició, 242 transport, 43, 116 Tribunal de Comptes, 194 Tribunal de Justícia Europeu, 194 Tunísia, 218 turisme, 118-119, 201

U Unió Europea, 192

X xarxa urbana, 40 xenofòbia, 243 Xina, 224-225

Z zona franca, 91

Aquest llibre correspon al tercer curs d’Educació Secundària Obligatòria, matèria de Ciències socials, i ha estat elaborat d’acord amb l’ordenació curricular establerta pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Coordinació editorial: Agnès Bergua Coordinació tècnica: Marcel Planas Disseny de la coberta: Esther Lecina Disseny d’interiors: Mariona Ribó Edició: Berta Ferrer Equip tècnic: Miquel Castells, Montse Cascales, Margarida Cifré, Cristina Montero i Ninel Sagaute Il·lustracions: Xavier Bou i Esteve Polls Fotografia de la coberta: Corbis/Cover Fotografies: AGE–Fotostock, Aisa, Ajuntament d’Agramunt (cortesia), Ajuntament de Sabadell (cortesia), Album, Alfa–Omega, J.M. Barres, M. Castells, Contacto, Corbis/Cover, Cordon Press, E. Costa, M. Costas, EFE, B. Ferrer, Firo–Foto, Flaix FM (cortesia), Fotononstop, Fototeca.cat – J. Todó, Gerda, Getty Images, P. Herrero, HighRes Press Stock, Iberimage, Illustration Stock, Index, Latin Stock Photos, À. Lázaro, Magnum, Martínez. AIEMB de la Diputació de Girona, Mercabarna (cortesia), Obac, Panos, C. Pérez, J.M. Pineda, Josep M. Rue – Edicions i Publicacions UB, L. Sogas, Tavisa, Ll. Valcàrcel, E. Vallés, P. Cosano / S. Padura / M. Steel / Arxiu Anaya, Arxiu Barcanova © 2007, Trepat S.C.P., Margarida Cirach i Elvira Fernández © 2007, Xavier Bou i Esteve Polls per les il·lustracions © 2007, d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Mallorca, 45, 4a planta. 08029 Barcelona Telèfon 932 172 054. Fax 932 373 469 e-mail: [email protected] / www.barcanova.cat Primera edició: maig de 2007 Dipòsit legal: B-24042-2007 ISBN: 978-84-489-2048-7 Printed in Spain Imprès a EGEDSA Roís de Corella, 12-16. 08205 Sabadell Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.