SOCI (1).pdf

índex ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Atenció a la diversitat en el projecte Saba............................................................................................... 3 Repàs unitat 0. La Terra en l’univers........................................................................................................ 4 Repàs unitat 1. Els paisatges d’Espanya .................................................................................................. 6 Repàs unitat 1. El relleu d’Espanya ......................................................................................................... 8 Reforç unitat 1. El clima d’Espanya ....................................................................................................... 10 Ampliació unitat 1. Un parc natural especial.......................................................................................... 11 Repàs unitat 2. Els paisatges d’Europa .................................................................................................. 12 Reforç unitat 2. El clima ........................................................................................................................ 14 Ampliació unitat 2. Protecció del medi ambient..................................................................................... 16 Ampliació unitat 2. Els paisatges .......................................................................................................... 17 Repàs unitat 3. Els inicis de l’edat contemporània.................................................................................. 18 Reforç unitat 3. L’inici de l’edat contemporània ..................................................................................... 20 Reforç unitat 3. Espanya en el segle xix................................................................................................. 21 Reforç unitat 3. La vida a Espanya durant el segle xix ........................................................................... 22 Ampliació unitat 3. La vida a Espanya durant el segle xix ...................................................................... 23 Repàs unitat 4. La nostra història recent ............................................................................................... 24 Reforç unitat 4. El procés de Transició ................................................................................................... 26 Reforç unitat 4. L’Espanya actual........................................................................................................... 27 Reforç unitat 4. Espanya i la Unió Europea............................................................................................. 28 Ampliació unitat 4. La població espanyola ............................................................................................. 29 Repàs unitat 5. Els sectors econòmics ................................................................................................... 30 Reforç unitat 5. El sector primari a Espanya i a Europa .......................................................................... 32 Reforç unitat 5. El sector secundari........................................................................................................ 33 Ampliació unitat 5. El sector terciari...................................................................................................... 34 Ampliació unitat 5. El turisme, un pilar del sector terciari a Espanya...................................................... 35 Repàs unitat 6. Els diners i el consum ................................................................................................... 36 Reforç unitat 6. Què són els diners? ...................................................................................................... 38 Reforç unitat 6. L’organització de les empreses..................................................................................... 39 Reforç unitat 6. El consum..................................................................................................................... 40 Ampliació unitat 6. La despesa i l’estalvi................................................................................................ 41

Atenció a la diversitat en el projecte Saba En Saba donem resposta als diferents ritmes i estils d’aprenentatge dels alumnes. Per això, el quadern d’Atenció a la diversitat presenta fitxes de treball fotocopiables per a cobrir les diferents necessitats: Repàs

• Les fitxes de repàs inclouen activitats que recorren els continguts fonamentals de tota la unitat.

• Poden utilitzar-se per a consolidar definitivament aquests continguts una

vegada acabat l’estudi de la unitat. Per exemple, es poden repartir entre els alumnes com a pas previ a l’examen.

Reforç

• Les fitxes de reforç estan focalitzades en els aspectes de més dificultat de cada una de les unitats didàctiques.

• Inclouen activitats que aborden els continguts bàsics des de diferents punts de vista, i així, es fan accessibles a un nombre més gran d’alumnes.

Ampliació

• Les fitxes d’ampliació proposen activitats que van un pas més enllà del que s’ha vist a classe.

• Estan plantejades amb un cert caràcter lúdic, de manera que l’alumne que de veritat puga fer més, es motive per a fer aquest tipus d’activitats.

• Permeten aprofundir en continguts ja treballats. Totes aquestes fitxes i els solucionaris corresponents estan disponibles en Sabadigital. Si vol, el mestre podrà assignar-los des d’allí directament als alumnes que considere oportú.

Atenció a la diversitat en el projecte Saba

3

unitat

REPÀS

0

La Terra a l’univers

Nom: 

Data: 

Curs: 

 1 Defineix els següents conceptes sobre l’univers i el sistema solar. univers

 planeta

 estrela galàxia

 

 2 Escriu sobre la imatge les paraules següents en el lloc que correspon. mantell

Via Làctia

planeta



estrela







 3 Observa la imatge i explica què representa.



Ciències socials 6é EP. Unitat 0

MATERIAL FOTOCOPIABLE

4

unitat

0

REPÀS

La Terra a l’univers

Nom: 

Data: 

Curs: 

 4 Explica quines són les diferències entre els següents cossos de l’espai: a) Un asteroide i un meteorit.



b) Un satèl·lit i un planeta.



 5 Observa la imatge i escriu els principals paral·lels i meridians on correspon.











  6 Uneix les dues columnes i completa l’oració final amb la informació que has relacionat prèviament. ● globus 

●

planisferi  ●

●



●

mapes i plànols  ●

  Representació de la Terra sobre una superfície plana i a escala.  Representació plana d’una porció de la Terra, fins i tot de vegades d’un lloc molt xicotet i precís.   Esfera que representa la Terra a menor escala i de manera precisa.

La Terra es pot representar a través del

 Ciències socials 6é EP. Unitat 0

MATERIAL FOTOCOPIABLE

5

unitat

REPÀS

1

Els paisatges d’Espanya

Nom: 

Data: 

Curs: 

 1 Escriu el concepte al qual es refereixen les definicions següents. ●●

Quantitat d’aigua que porta un riu: 

●●

Lloc on es forma un riu: 

●●

Línia imaginària que separa les conques de dos rius: 

●●

Part inicial d’un riu on l’aigua flueix més ràpid: 

●●

Distància entre el naixement i la desembocadura d’un riu: 

●●

Part del riu en la qual flueix lentament i deposita roques: 

●●

Variació del cabal que pateix un riu al llarg de l’any: 

 2 Identifica cada una d’aquestes fotografies amb la part del curs d’un riu que corresponga.







 3 Esmenta quatre elements que contribueixen a modelar el relleu terrestre. 1.  2.  3.  4.   4 Defineix aquests conceptes. Conca hidrogràfica Vessant hidrogràfic





Ciències socials 6é EP. Unitat 1

MATERIAL FOTOCOPIABLE

6

unitat

REPÀS

1

Els paisatges d’Espanya

Nom: 

Data: 

Curs: 

 5 Localitza en aquesta sopa de lletres huit rius espanyols i després fes les activitats.





A

J

S

X

M

Ñ

G

W

O

K

T

C

D

U

E

R

O

X

O

h

t

C

A

R

E

B

B

Q

U

A

I

Z

S

f

J

G

M

I

R

B

I

D

A

S

O

A

O

P

R

Ñ

E

W

E

A

I

E

X

K

E

Z

D

L

R

M

I

Ñ

O

G

Q

T

N

Q

G

U

A

D

A

L

Q

U

I

V

I

R

H

V

x

Ú

q

u

E

R

Z

J

Y

F

D

N

T

U

H

P

V

A

U

A

L

B

A. Escriu els rius que has trobat en el vessant corresponent. ●●

Vessant cantàbric: 

●●

Vessant mediterrani: 

●●

Vessant atlàntic: 

B. Localitza els vessants en el mapa i pinta’n cada un d’un color. Mar Galícia Costa

pa

n

F R A N Ç A

ya ANDORRA

O C E À

Conques Interiors de Catalunya

Tajo es

Xúquer

le

ar

s

Guadiana

Segura Guadalquivir

Sud Illes Canàries

r M a

M A R R O C

Ciències socials 6é EP. Unitat 1

Ba

Il l



Ebre

Duero

P O R T U G A L

A T L À N T I C

No

rd

d’

Es

Cantàbric

M

A

e

d

i t

e

r

r

à

n

i

R G È L I A

MATERIAL FOTOCOPIABLE

7

unitat unidad

1

REFORÇ

El relleu d’Espanya

Nom: 

Data: 

Curs: 

 1 Anota aquestes unitats del relleu en la casella adequada. Muntanyes Basques - Sierra Morena - Sistema Central - serralades Bètiques serra de Tramuntana - muntanyes de Lleó - Pirineus - serralada Cantàbrica - serralada Ibèrica submeseta Nord - Massís Galaic - Serralada Litoral Catalana Meseta Central

Serralades que envolten la Meseta



Serralades exteriors



Muntanyes dels arxipèlags





 2 Ordena de més a menys altitud. Després, indica en quina unitat del relleu es localitza cada cim. Mar Cantàbric

Teleno (2.188 m)

S

eta nord Submes

rr

Eb re

a

al

Duero

e

r r Se dar a Gu

Tajo

O C E À

Guadiana

Subme na More rra alquivir Sie d a u G Ge nil

I l l es Ca nà r i es

La Gomera

seta

a lad

Su

su

X úque

d

Teide (3.715 m)

r

Menorca

Mallorca

M

e

d

i t

e

r

r

a

i

n

Gran Canària

El Hierro

Ordre

Unitat de relleu

Cim

Ordre

Unitat de relleu

Teleno





Aneto





Torre Cerredo





Mulhacén





Teide





Moncayo





Ciències socials 6é EP. Unitat 1

rs

tica

ètica rra enib Se lada P Mulhacén a r Ser (3.479 m)

r M a

ea

Formentera

Segura bbè

es

l Ba

Eivissa

Lanzarote

Fuerteventura

Moncayo

l a (2.313 m) d a Ib è ri ca

Ill

em

tr e nde a C a a r am

eus

Aneto (3.404 m)

a nc Co de

Sist

Serra de Gredos

Tenerife

Cim

es

Pirin

anyes Basques Munt

ó Lle de

a rr Se

La Palma

S il

Mu nt an y

A T L À N T I C

iño M

Torre de Cerredo (2.648 m) tàbrica ada Can Serral

MATERIAL FOTOCOPIABLE

8

unidad unitat

1

REFORÇ

El relleu d’Espanya

Nom: 

Data: 

Curs: 

 3 Indica si les oracions següents són verdaderes (V) o falses (F) i corregeix les falses.   Espanya es caracteritza per ser un país pla on pràcticament no hi ha rius.

   Al litoral de la península Ibèrica es pot diferenciar la costa mediterrània, l’atlàntica i la cantàbrica.

   Espanya es troba situada en una península i està envoltada d’aigua.

   Els arxipèlags espanyols són les illes Comores i les illes Malvines.

   Les Muntanyes Basques i els Pirineus es localitzen al sud-est de la Península.

   Les illes Canàries són d’origen volcànic.

  4 Uneix amb fletxes.   En general és rectilínia, amb la formació d’algunes ries.

●

  Baixa i sorrenca a la costa valenciana i murciana.

●

Costa atlàntica  ●   Recta, baixa, arenosa i plana, amb platges, aiguamolls i dunes.

●

Costa mediterrània  ●   Alta, rocosa i molt retallada, amb formació de ries.

●

Costa cantàbrica  ●   Alterna zones altes i rocoses amb d’altres baixes i arenoses.

●

  Alta, rocosa i amb molts penya-segats.

●

 5 Llig i completa aquestes oracions. a) El riu que discorre per la submeseta Nord és el  b) La submeseta Sud queda travessada pels rius  c) La vall del             es troba a Sierra Morena. d) La vall de l’Ebre es troba entre  Ciències socials 6é EP. Unitat 1

MATERIAL FOTOCOPIABLE

9

unitat

1

REFORÇ

El clima d’Espanya

Nom: 

Data: 

Curs: 

 1 Ratlla els factors que no intervenen en el clima. La distància o proximitat al mar - La tectònica de plaques - L’altitud La força de la gravetat - La situació respecte de les zones climàtiques L’existència o no de barreres naturals, com les muntanyes - El règim dels rius  2 Analitza aquests dos climogrames i després respon. Climograma de Santander

Temperatures (ºC) Precipitacions (mm)

mm

mm

140

ºC

60

120

60

120

50

100

50

100

40

80

40

80

30

60

30

60

20

40

20

40

10

20

10

20

0

0

0

70

Climograma A

Climograma de Saragossa

Temperatures (ºC) Precipitacions (mm)

ºC

G

F

M

A

M

J

J

A

S

O

N

Climograma B

0 G

D

F

M

A

M

J

J

A

S

O

N

D

Precipitació anual: 318 mm Temperatura mitjana anual: 15 °C

Precipitació anual: 1.246 mm Temperatura mitjana anual: 14 °C

a) Amb quin clima relacionaries el climograma A? I el B?

 b) Quines diferències aprecies entre un climograma i l’altre?

  3 Completa la taula. Clima

De muntanya



Localització

Boscos







Arbres de fulla caduca, com roures i fajos. Planes amb arbustos i prats d’herba.



 Centre, sud, sud-est i est de la península i illes Balears



Ciències socials 6é EP. Unitat 1

Illes Canàries



MATERIAL FOTOCOPIABLE

10

unitat

AMPLIACIÓ

1

Un parc natural especial

Nom: 

Data: 

Curs: 

 1 Llig el text següent i respon a les preguntes.

«D’aquesta illa, en va destruir quasi la meitat un furiós volcà que va esclatar el primer divendres de setembre de l’any mil set-cents trenta, a les deu de la nit al llogaret de Chimanfaya, a tres llegües de la vila capital Teguise, el qual va repetir, va obrir diverses boques durant quatre anys, en què va devorar molts llogarets i va alçar grans muntanyes on no n’hi havia, i fins i tot l’arena d’aquestes va arribar a més de sis llegües de distància». Carmen Romero Ruiz, 1991. Las Manifestaciones Volcánicas del Archipiélago Canario http://www.magrama.gob.es/

a) Què és el que va ocórrer segons el text?

 b) Quan va succeir? Durant quant de temps va ocórrer?

 c) Quins canvis en el paisatge van comportar les erupcions?

 d) Investiga on es localitza el volcà Timanfaya i a quina illa va afectar aquesta erupció volcànica.

 e) Quin tipus de protecció té aquest espai protegit?

 f) Per què creus que aquesta zona té un alt valor paisatgístic?



 2 Amb quin paisatge identificaries aquesta imatge? Explica per què.



Ciències socials 6é EP. Unitat 1

MATERIAL FOTOCOPIABLE

11

unitat

2

REPÀS

Els paisatges d’Europa

Nom: 

Data: 

Curs: 

 1 Observa aquest mapa físic d’Europa i completa les preguntes. Mar de Barentsz

e

Mar

Sardenya

e

d

Balc

ans Península Balcànica

ià

t Península i c Itàlica

Tirré

M

Mar d’Azov Península de Crimea

Dan ub i

dr

i t Sicília e r r Malta

Mar Jònic

a n i

R iu

Península del Peloponés

Mar

Negre

Estret de Bòsfor

es

D

lg a

si

ó

de

l Casp

Mar d’Aral

Cauc as

Mar Caspi

Elbrus (5.642 m)

r r a lada de l Po n t li to na d’ A la Penínsu

Se

a

Ri u R o i ne

M a r

e

Vo

on

i

sB

A

ns

Teide (3.715 m)

i en

I l l es Ca nàri e s

I l le

rs

i èp

ts

R iu

Ap

r

Còrsega

a ale

pa

s

ar

s

Ibèrica Serr alada ica Penibét Estret d e Gibra ltar

Alp

Mont Blanc (4.807 m)

M

eu

Riu

Dn

r

a

rin

e

Ri u

en

Car

Massís Central

Eb

o

ís

la

u

u

Ri u Ta j

a

tu

Ri

Ri

Península

pe

M e s e t a P o l a c a

Mar

Pi

ro

pr

uV

eu

Alt u r e

na

s de l Vo l g a

c

ti àl B

ar

a ba G r a n p l Ri

S

Cantà bric

Llac Peipus

De

E

es rra lad Se àn

El

in Riu R

M

M u

R iu Od e r

eg

a

Ri

s

Gran Bretanya

a Canal de l

Llac Onega Llac Làdoga

al

Jutlàndia

Ur

del Nord

P l a n a d e l’E u r o p a o r i e n t a l

s

Mar Irlanda

Mar Blanc

a ni

4.000 m 3.000 m 2.000 m 1.000 m 500 m 200 m

El

A T L À N T I C

La p ò n ia

t

Noruega

O C E A À

Altitud en metros

de

Bò

Mar

sc d’E P e n an ín di sc an su na di le ve na s s G ol va f d

Islàndia

Mar Egeu Creta

Xipre

a) Escriu el nom de les fronteres naturals d’Europa i subratlla les que apareixen en el mapa.



b) Encercla aquests elements del relleu: Plana de l’Europa Central, altiplà de Finlàndia, Alps, Balcans, golf de Gènova, estret de Gibraltar, península de Crimea. c) Pinta aquestes illes: Còrsega, Sardenya i Sicília, Gran Bretanya i Irlanda.  2 Assenyala si les afirmacions següents són verdaderes (V) o falses (F). Corregeix les que siguen falses.   Europa és un continent muntanyenc, l’altura mitjana del qual és de 600 metres.

   Els altiplans se situen principalment al sud i al centre.

   Els sistemes muntanyencs es caracteritzen per ser elevats i escarpats.

   A Europa no hi ha sistemes muntanyosos importants.

   El relleu litoral és molt retallat, amb nombrosos entrants i ixents.

 Ciències socials 6é EP. Unitat 2

MATERIAL FOTOCOPIABLE

12

unitat

2

REPÀS

Els paisatges d’Europa

Nom: 

Data: 

Curs: 

 3 Classifica aquests rius segons el vessant al qual pertanyen.

Vessant àrtic



Petxora

Rin

Dvina Septentrional

Elba

Roine

Volga

Tajo

Danubi

Ebre

Vessant del mar Caspi



Vessant del mar Negre



Vessant atlàntic



Vessant mediterrani



 4 Pinta les característiques de cada riu segons el vessant al qual pertanyen. Petxora curt

llarg

cabalós

irregular

curt

llarg

cabalós

irregular

curt

llarg

cabalós

irregular

Roine

Rin

 5 Completa aquests mots encreuats sobre els llacs d’Europa. 1. És un llac d’origen glacial. 2. És un llac valencià.

1 2

L

3

M

3. És el llac més gran de Finlàndia. Comença per S i acaba amb A. 4. És un llac francés i mediterrani.

4

5. És un llac alpí el nom del qual acaba amb N. 5 Ciències socials 6é EP. Unitat 2

A MATERIAL FOTOCOPIABLE

13

unitat

2

REFORÇ

El clima

Nom: 

Data: 

Curs: 

 1 Observa els paisatges. Estàs d’acord amb els peus de les fotografies? Rectifica si hi ha errors i explica per què.

Paisatge subtropical

Paisatge polar





Paisatge d’alta muntanya



Paisatge mediterrani



 2 Uneix els tipus de clima amb les característiques corresponents. Clima Oceànic  ●

Temperatures   Hiverns suaus i estius càlids  ●

●

Polar  ●

●

  Baixes tot l’any  ●

Precipitacions   Escasses a la tardor i l’hivern

●

  Constants tot l’any

●

 Escasses

●

Continental  ● Subtropical  ●

  Hiverns freds i estius freds  ●

●

●

  Hiverns i estius molt extrems  ●

 Escasses, en general en forma de neu

●

  En forma de neu a l’hivern i de pluja a l’estiu

●

Mediterrani  ●

  Suaus tot l’any  ●

●

 Escasses i irregulars. De vegades torrencials

●

Alta muntanya  ● Ciències socials 6é EP. Unitat 2

●

  Hiverns i estius suaus  ●

MATERIAL FOTOCOPIABLE

14

unitat

2

REFORÇ

El clima

Nom: 

Data: 

Curs: 

 3 Pinta les zones marcades sobre el mapa segons els climes europeus i trasllada els colors a la llegenda. Després, fes les activitats.







Tipos de climas Polar De alta montaña Continental Oceánico Mediterráneo Estepario Subtropical

Tipus de climes Polar D’alta muntanya Continental Oceànic Mediterrani Subtropical







a) Descriu en els requadres que corresponguen el tipus de vegetació associat a cada paisatge. b) A quin tipus de clima pertanyen aquests països? Anglaterra:  Itàlia:  Rússia:  Islàndia:  Ciències socials 6é EP. Unitat 2

MATERIAL FOTOCOPIABLE

15

unitat

2

AMPLIACIÓ

Protecció del medi ambient

Nom: 

Data: 

Curs: 

 1 Llig el text i respon a les preguntes.

[...] La comunitat internacional aspira a establir en la reunió de París les bases d’una eixida cooperativa al formidable desafiament del canvi climàtic. [...] Hi ha raons per a un moderat optimisme ja que el camí cap a París ha modificat la política climàtica internacional. Les tres economies més potents del món (la Unió Europea, els Estats Units i la Xina) han fet un pas al capdavant. Els Estats Units s’ha proposat reduir les emissions un 26-28 % el 2025 respecte a l’any 2005. La Xina s’ha fixat l’objectiu de disminuir-les en xifres absolutes a partir de 2030; i si és possible, abans. La Unió Europea ha adoptat la decisió vinculant de reduir-les un 40 % el 2030. Entre els tres són responsables del 46 % de les emissions totals, per la qual cosa aquestes decisions són substancials. Si països com la Índia, Rússia, Indonèsia, el Brasil i el Japó adopten objectius significatius de mitigació, es podria eixir de la cimera amb una esperança raonable en la reconducció de la crisi del clima. De fet, aquests huit actors són responsables conjuntament de les dues terceres parts de les emissions mundials. Antxon Olabe Egaña, 1955: Homo sapiens y Biosfera (Fragment) El País, 30 de desembre de 2014

a) Quin és el tema del qual parla el text?

 b) Per què pot ser una cimera decisiva?



c) Qui són els responsables del 46 % de les emissions totals del món?

 d) Quin seria el compromís de la Unió Europea?

  2 Fes una llista amb cinc mesures individuals que pots seguir tu com a ciutadà per a un desenvolupament sostenible. Raona la teua resposta. 1.  2.  3.  4.  5.  Ciències socials 6é EP. Unitat 2

MATERIAL FOTOCOPIABLE

16

unitat

AMPLIACIÓ

2

Els paisatges

Nom: 

Data: 

Curs: 

 1 Busca en una enciclopèdia o en internet la longitud dels rius següents i elabora-hi un gràfic de barres, col·locant els rius de menys a més longitud. Rin

Riu Longitud (km)



Vístula 

Danubi 

Petxora 

Volga 

Roine 

Ebre 

Elba 

a) Formeu grups de treball i escolliu un riu dels que s’ha esmentat anteriorment. Investigueu els països pels quals passen i els reptes mediambientals als quals s’enfronten. Per exemple, si se’n sobreexploten les aigües, si hi ha fàbriques a les rodalies, si estan contaminats, si han patit abocaments de residus o si, per contra, hi ha mesures per a netejar-ne o regenerar-ne els llits. Escriviu les vostres conclusions i compartiu-les amb la classe.  2 Observa les fotografies i digues si són accions que contribueixen al canvi climàtic. Raona les respostes. a

b

c



Ciències socials 6é EP. Unitat 2

MATERIAL FOTOCOPIABLE

17

unitat

REPÀS

3

Els inicis de l’edat contemporània

Nom:

Data:

Curs:

 1 Ets un historiador i et trobes amb aquests objectes. Quin tipus de fonts històriques poden ser? Escriu la resposta adequada.







 2 Marca la resposta correcta, tenint en compte que n’hi pot haver més d’una. a) En el paleolític, els éssers humans eren...

Nòmades



Sedentaris



Vivien de la caça i de la recol·lecció

b) En l’edat dels metalls, els éssers humans...

Van aprendre a controlar l’agricultura i la ramaderia



Van dominar el foc



Van estendre el comerç entre ciutats

c) En l’edat antiga, es van desenvolupar...

Les primeres civilitzacions



El regne visigot de Toledo



L’imperi romà

d) Algunes característiques de l’edat mitjana van ser...

El sistema feudal



La fundació de l’al-Àndalus



L’inici de la Reconquesta a la península Ibèrica

e) Alguns fets rellevants de l’edat moderna van ser...

El descobriment d’Amèrica



L’edat dels metalls



La invenció de la impremta

Ciències socials 6é EP. Unitat 3

MATERIAL FOTOCOPIABLE

18

unitat

3

REPÀS Nom:

Els inicis de l’edat contemporània Data:

Curs:

 3 Explica quins tres esdeveniments van donar lloc a l’edat contemporània i en què van consistir. 1. 







2. 







3. 







 4 Relaciona el fet amb l’any en què va tindre lloc. Inici de la Guerra del Francés

1874

Corts de Cadis

1808

Mort de Ferran VII

1873

Començament del regnat d’Isabel II

1833

Primera República espanyola

1812

Restauració de la monarquia

1843

 5 Completa les frases sobre l’edat contemporània a Espanya. a) Durant                es van celebrar                . b) Després de la mort de          la reina Maria Cristina de Borbó va exercir de        c) La Constitució de 1869 va establir una              , al cap de la qual es va situar

         .

d) Durant la regència de               es van perdre les últimes colònies espanyoles:               Ciències socials 6é EP. Unitat 3

MATERIAL FOTOCOPIABLE

19

uniTAT

3

REFORÇ

L’inici de l’edat contemporània

Nom: 

Data: 

Curs: 

 1 Amb quins fets estan relacionades aquestes imatges?

a) Explica com es va iniciar cada una de les revolucions que van donar lloc a l’edat contemporània. 

b) Escriu dues conseqüències de la Revolució Francesa. 

2

En el segle xix van aparéixer les classes socials. Completa aquesta piràmide.

Classe

composta

per

Classe per

composta i

composta

Classe per Ciències socials 6é EP. Unitat 3

i MATERIAL FOTOCOPIABLE

20

uniTAT

3

REFORÇ

Espanya en el segle xix

Nom: 

Data: 

Curs: 

 1 Observa les imatges.

2

1

4

5

3

7

6

Assenyala a quins fets es refereixen. Per a fer-ho, busca la informació en el teu llibre. 1. 1808: 



2. 1812: 



3. 1814: 



4. 1833:



5. 1843:



6. 1873: 



7. 1875:







Ciències socials 6é EP. Unitat 3

MATERIAL FOTOCOPIABLE

21

uniTAT

REFORÇ

3

La vida a Espanya durant el segle xix

Nom: 

Data: 

Curs: 

 1 Completa aquest quadre amb les característiques de la societat espanyola en el segle xix. Classes altes

Classes baixes

 2 Escriu V si és verdadera i F si és falsa. Corregeix les oracions que siguen falses. a) La industrialització espanyola va ser ràpida i molt forta.  b) Durant molt de temps, el camp va seguir utilitzant maquinària i tècniques molt endarrerides.  c) Els transports moderns no van arribar fins a la meitat del segle xix.  d) La major part de la població espanyola d’aquesta època tenia estudis superiors.  e) La primera línia de ferrocarril que hi va haver a Espanya va unir Barcelona amb Madrid.  f) La industrialització va arribar a zones com el País Basc i Catalunya, i a les grans ciutats.   3 Uneix cada període amb el corrent artístic i amb els seus principals representants o característiques. Principis del segle xix ● A mitjan segle xix ●

●

●

Impressionistes ●

Ciències socials 6é EP. Unitat 3

Van reflectir la realitat i la societat industrial.

Generació del 98 ●

Finals del segle xix ● En el canvi de segle ●

●

●

●

Realisme ●

Romanticisme ●

●

●

Darío de Regoyos, Joaquim Sorolla.

Ambient revolucionari en llocs llunyans. ●

Machado, Unamuno, Baroja. MATERIAL FOTOCOPIABLE

22

unitat

3

AMPLIACIÓ

La vida a Espanya durant el segle xix

Nom: 

Data: 

Curs: 

 1 Llig el text i respon a les preguntes.

Discurs sobre la classe Los dos partidos que se han concordado para alternarse pacíficamente en el Poder son dos manadas de hombres que no aspiran más que a pastar en el presupuesto. Carecen de ideales, ningún fin elevado los mueve; no mejorarán en lo más mínimo las condiciones de vida de esta infeliz raza, pobrísima y analfabeta. No acometerán ni el problema religioso, ni el económico, ni el educativo; no harán más que burocracia pura, caciquismo, estéril trabajo de recomendaciones, favores a los amigotes, legislar sin ninguna eficacia práctica, y adelante con los farolitos... Tendremos que esperar como mínimo 100 años más para que en este tiempo, si hay mucha suerte, nazcan personas más sabias y menos chorizos de los que tenemos actualmente.

Fragment d’un discurs de Benito PÉREZ GALDÓS. «La fe nacional y otros escritos» (1912). Editat per Rey Lear editores.

a) Qui dóna la seua opinió en el text? En quin any va ser escrit?  c) Què és el que transmet el text?  d) Què pensa sobre la classe política?  e) Quins problemes s’haurien de solucionar segons l’autor? 

 2 Busca informació sobre Benito Pérez Galdós i completa aquesta fitxa. Benito Pérez Galdós va ser Va nàixer a

el

i va morir a 

el Algunes de les seues publicacions són:

Ciències socials 6é EP. Unitat 3

MATERIAL FOTOCOPIABLE

23

unitat

REPÀS

4

La nostra història recent

Nom: 

Data: 

Curs: 

 1 Indica a quins fets de la primera meitat del segle xx es refereixen aquestes imatges.







 2 Completa aquestes frases relacionades amb els drets humans. a) El 1948 es va signar la  b) L’esclavitud atenta contra el dret  c) El sufragi universal va ser un gran avanç per al dret  d) Les guerres mundials van atemptar contra el dret   3 Ordena aquests fets de manera cronològica. Escriu, al costat de cada fet, les dates que hi falten. a) Es proclama la Segona República  b) Colp d’estat de Primo de Rivera  c) Crisi de 1917  d) S’inicia el regnat d’Alfons XIII de Borbó  e) Abdica Alfons XIII  f) Renúncia de Primo de Rivera  Completa els cartells amb les paraules adequades.

4

Rei Poder  President del  

Poder 



les lleis

Ciències socials 6é EP. Unitat 4

Congrés

Poder 



     i      les lleis

     el compliment de les     MATERIAL FOTOCOPIABLE

24

unitat

4

5

REPÀS Nom: 

La nostra història recent Data: 

Curs: 

Completa la taula amb els esdeveniments que es van produir en aquestes dates.     Joan Carles I, rei.     Adolfo Suárez, president del Govern.     Primeres eleccions democràtiques després de la mort de Franco.     Aprovació de la Constitució actual.     Primer govern del PSOE.     Espanya accedeix a la Comunitat Econòmica Europea (CEE).     S’inaugura la primera línia d’AVE per a l’Exposició Universal de Sevilla. Barcelona acull els Jocs Olímpics.     Primer govern del PP.     Es posa en circulació l’euro.     Segon govern del PSOE, amb José Luis Rodríguez Zapatero.     Inici de la crisi econòmica.     Segon govern del PP, amb Mariano Rajoy.     Felip VI, nou rei.

6

Defineix amb les teues paraules els termes següents. Creixement natural: 

Residu migratori: 

Creixement real: 

Ciències socials 6é EP. Unitat 4

MATERIAL FOTOCOPIABLE

25

unitat

4

REFORÇ

El procés de Transició

Nom: 

Data: 

Curs: 

 1 Encercla quins d’aquests conceptes estan relacionats amb la Constitució de 1978. Monarquia parlamentària

Estat de les autonomies

Estat centralista

Govern dictatorial

Separació de poders

Sufragi universal

 2 Pinta les comunitats i ciutats autònomes espanyoles i escriu el nom de cada una. 1 

13 

2 

14 

3 

15 

4 

16 

5 

17 

6 

18 

7 

19 

8  9  10  11  12 

3

Digues quines províncies formen les següents comunitats autònomes pluriprovincials. Galícia:  País Basc:  Castella i Lleó:  Aragó:  Extremadura:  Castella-la Manxa:  Comunitat Valenciana:  Catalunya:  Andalusia: 

Ciències socials 6é EP. Unitat 4

MATERIAL FOTOCOPIABLE

26

unitat

4

REFORÇ

L’Espanya actual

Nom: 

Data: 

Curs: 

 1 Encercla les característiques de la Constitució de 1978.

Joan Carles I ●

●

Rei des de 2014.



Adolfo Suárez ●

●

Segon govern del PSOE.



Felipe González ●

●

Primer president democràtic.



José María Aznar ●

●

Segon govern del PP.



José Luís Rodríguez Zapatero ●

●

Primer govern del PP.



Mariano Rajoy ●

●

Primer govern del PSOE.



Felip VI ●

●

Rei des de 1975.

 2 Escriu V si l’afirmació és verdadera i F si és falsa. Corregeix les afirmacions falses. a) Hui en dia, els jóvens tenen més llibertats i l’educació és obligatòria fins als 16 anys.

b) La població espanyola és cada dia més jove.

c) Fins a l’actualitat, s’han alternat en el poder socialistes i populars.

d) La societat és més oberta i intercultural gràcies a l’arribada d’immigrants.

e) El cens és el registre municipal de naixements i de morts que es fa cada any.

f) La ciència que analitza la població s’anomena cens.

 3 Llig i completa. a) Si ets de Múrcia i te’n vas a viure a Madrid ets un  b) Quan arribes a Madrid, et converteixes en un  c) Quan parles del nombre de persones que viu en un determinat lloc (en km2) et refereixes a la seua



Ciències socials 6é EP. Unitat 4

MATERIAL FOTOCOPIABLE

27

unitat

4

REFORÇ Nom: 

Espanya i la Unió Europea Data: 

Curs: 

 1 Completa cada frase amb els països correctes i pinta el mapa d’acord amb aquestes indicacions. a) De color blau, els països que van formar la CEE el 1957 



b) De roig, els Estats que van entrar el 1973  c) De marró, l’ampliació de 1981  d) De verd, els països que van ingressar el 1986  e) De taronja, els que es van incorporar el 1995  f) De rosa, els nous països de 2004 



g) De groc, les incorporacions de 2007  h) De morat, el país que es va afegir a la UE el 2013 

 2 Respon a aquestes preguntes. a) Quina moneda comuna tenen gran part dels països de la UE?  b) Amb quin nom es coneix la CEE a partir de 1992?  c) Com s’anomena el tractat amb el qual va començar la història de la Unió Europea?  d) Quants països formen part de la Unió Europea en l’actualitat?  Ciències socials 6é EP. Unitat 4

MATERIAL FOTOCOPIABLE

28

unitat

4

AMPLIACIÓ Nom: 

La població espanyola Data: 

Curs: 

 1 Llig i fes les activitats.

L’ altra amenaça d’Espanya: la reducció i l’envelliment de la població Si la progressió de la població es manté com fins ara, Espanya perdrà 1.022.852 habitants en els pròxims 15 anys i més de 5,6 milions en 50 anys, segons consta en la projecció de la població d’Espanya 2014-2064 elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). En concret, la població a Espanya es reduiria fins als 45,8 milions l’any 2024 i als 40,9 milions en 2064. L’esperança de vida en nàixer arribaria als 84 anys en els hòmens i als 88,7 en les dones en 2029. Si es manté la tendència actual, en 2064 l’esperança de vida dels hòmens superaria els 91 anys i la de les dones quasi arribaria als 95. La reducció de la població es produeix, principalment, pel progressiu augment de les defuncions i per la disminució dels naixements, fenomen que serà especialment acusat a partir de 2040. Si es manté la situació demogràfica de l’actualitat, la pèrdua de població es concentraria en el tram d’edat entre 30 i 49 anys, que es reduiria en 1,1 milions de persones en els pròxims 15 anys i en 6,8 milions menys en els pròxims 50 anys. A més, el descens de la natalitat provocaria que en 2029 hi haguera uns 1.576.000 xiquets menors de 10 anys menys que en l’actualitat (un 32,8%) i 2,3 milions menys en 50 anys (un 48,9% inferior). Per contra, tots els grups d’edat a partir dels 70 anys experimentarien un creixement. El Economista, 28 d’octubre de 2014

a) Marca amb una creu quin diries que és el tema de la notícia.

Espanya envelleix i perd població.



Espanya serà més jove el 2064.



Hi haurà més jubilats el 2024.

b) Indica a quina font d’informació es refereix la notícia.

c) Quines conseqüències pot tindre el fet que cada vegada hi haja més ancians i que siga menor el nombre de xiquets, de jóvens i d’adults?

Ciències socials 6é EP. Unitat 4

MATERIAL FOTOCOPIABLE

29

unitat

REPÀS

5

Els sectors econòmics

Nom:

Data:

Curs:

 1 Defineix aquests conceptes i dóna un exemple de cada un. a) Activitat econòmica.

b) Recursos naturals.

c) Treball.

d) Capital.

2

Observa les fotografies i escriu aquestes paraules sobre activitats en el lloc que corresponga. pesca

ramaderia

agricultura de regadiu

mineria

silvicultura

agricultura de secà













Ciències socials 6é EP. Unitat 5

MATERIAL FOTOCOPIABLE

30

unitat

5

REPÀS Nom:

Els sectors econòmics Data:

Curs:

 3 Relaciona cada explicació amb la zona agrícola d’Europa a la qual es refereix. Es combinen les plantes farratgeres amb la ramaderia. També hi ha grans zones d’explotació forestal. S’alterna el cultiu de secà (cereal, vinya i olivera) amb el de regadiu. El regadiu se centra en els fruiters (taronger, llimoner, perera) i en les hortalisses. Destaquen els cultius dedicats a un sol cereal (blat, ségol o dacsa) en els quals es treballa de forma molt mecanitzada i es produeixen grans quantitats.

Costa mediterrània

Zona continental

Zona oceànica

 4 Indica algun tipus d’indústria segons per a cada nivell de desenvolupament tecnològic. a) Desenvolupament tecnològic alt

b) Desenvolupament tecnològic mitjà

c) Desenvolupament tecnològic baix

 5 Marca amb una V les oracions que siguen verdaderes i amb una F les que siguen falses. Després, corregeix les oracions falses. a) En el sector terciari els treballadors ofereixen serveis a canvi de diners.

b) A Espanya és el sector que menys treballadors ocupa, només un 10%.

c) El petit comerç se situa en la perifèria de les grans ciutats.

Ciències socials 6é EP. Unitat 5

MATERIAL FOTOCOPIABLE

31

unitat

5

REFORÇ

El sector primari a Espanya i Europa

Nom: 

Data: 

Curs: 

 1 Respon a les preguntes següents. a) Què és el sector primari?

b) Per què és important la mecanització en l’agricultura?

c) Quins tipus de pesca hi ha?

d) Quins tipus de ramaderia hi ha?

e) Quin percentatge de la població activa d’Espanya treballa en el sector primari?

f) Per quina raó podem aconseguir els mateixos productes en algunes zones d’Espanya i en altres zones d’Europa?

 2 Classifica aquests productes segons la zona agrícola on es conreen. Hortalisses

Taronja

Vinya

Explotació forestal

Cereal

Cotó

Ramaderia

Plantes farratgeres

Plàtan

Ségol

Dacsa

Pera

Canya de sucre

Llimona

Olivera

Blat

Costa mediterrània

Zona continental

Zona oceànica

Ciències socials 6é EP. Unitat 5

Subtropical i zona muntanyenca de Canàries

MATERIAL FOTOCOPIABLE

32

unitat

5

REFORÇ

El sector secundari

Nom: 

Data: 

Curs: 

 1 Escriu V si és verdader i F si és fals. Corregeix les afirmacions falses. a) El sector secundari ocupa el 10% de la població a Espanya.

b) A Espanya, l’interior del país acumula la majoria d’indústries.

c) Part del sector secundari s’ha deslocalitzat buscant costos més baixos i menys controls.

d) La construcció està en plena expansió a la Unió Europea.

e) En general, les empreses de desenvolupament tecnològic no s’han deslocalitzat de la Unió Europea.

 2 Pensa que ets un empresari que vol obrir una fàbrica a la Unió Europea. De tots els termes que hi ha, encercla els que són avantatges que tindries en compte. Mà d’obra especialitzada

Seguretat

Xarxa de transports

Baix cost en la mà d’obra

Pocs controls

Mercat ampli

Baixa demanda

Inversors

Poca competència

 3 Pinta en aquest mapa polític mut d’Espanya les comunitats autònomes amb més percentatge de població activa empleada en el sector industrial. Escriu el nom d’aquestes comunitats.

Ciències socials 6é EP. Unitat 5

MATERIAL FOTOCOPIABLE

33

unitat

5

REFORÇ

El sector terciari

Nom: 

Data: 

Curs: 

 1 Completa les afirmacions. a) En el sector terciari els treballadors ofereixen  b) El comerç és  c) La distribució és  d) L’administració pública ofereix 



 2 Busca en aquesta sopa de lletres els tipus de comerços que hi ha.



X

Q

R

T

R

A

N

S

P

O

R

T

E

C

I

I

X

W

Q

R

T

S

A

B

A

P

E

T

I

T

C

O

M

E

R

Ç

R

C

I

O

S

W

C

Q

O

C

I

O

G

R

A

N

S

S

U

P

E

R

F

I

C

I

E

S

E

S

S

A

V

I

A

I

N

T

E

R

N

A

C

I

O

N

A

L

T

E

C

L

T

O

R

I

S

M

O

I

N

T

E

R

I

O

R

R

E

P

A

R

R

E

Dóna un exemple de petit comerç al qual acostumes a anar i d’una gran superfície.

 3 Marca els professionals que treballen en el sector terciari.



Camperol

Carnisser

Agranador

Jardiner

Agricultor

Infermera

Llibreter

Bomber

Pastor

Terrisser

Carter

Miner

Metge

Torner

Veterinari

Pallasso

Mestre

Camioner

Botiguer

Perruquer

Cantant

Periodista

Policia

Banquer

Sastre

Ferrer

Músic

Pescador

Fuster

Cambrer

Cisteller

Jutge

Electricista

Ramader

Granger

Obrer

Obrer

Advocat

Fontaner

Pilot

Classifica la resta de professions en sector primari i secundari. Primari:  Secundari: 

Ciències socials 6é EP. Unitat 5

MATERIAL FOTOCOPIABLE

34

unitat

5

AMPLIACIÓ

ElElturismo, turisme,un unpilar pilardel delsector sectorterciario terciari en a Espanya España

Nom: 

Data: 

Curs: 

 1 Llig el text i respon a les preguntes.

Espanya registra un nou rècord de turistes estrangers fins al febrer Espanya va rebre 6,5 milions de turistes estrangers fins al febrer, xifra que marca un nou rècord històric i que suposa un augment del 4,5% pel que fa al mateix mes el 2014, segons l’Enquesta de Moviments Turístics en Frontera (Frontur), difosa aquest dilluns pel Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme. De gener a febrer, el Regne Unit, el principal mercat emissor de turistes cap a Espanya, va registrar un repunt del 2,7%, fins als 1,2 milions de visitants. El va seguir França, que va experimentar un creixement del 2,1%, fins a superar el milió de visitants. Alemanya, va ocupar la tercera posició d’emissió de viatgers. De la resta de mercats, Itàlia va incrementar un 20,4% el nombre de turistes que van visitar Espanya. L’ús de l’habitatge llogat continua creixent entre els turistes estrangers, ja que ha registrat un repunt del 24,5% fins al febrer [...] No obstant això, 4,1 milions de turistes estrangers (el 64,1%) es va decantar per allotjar-se en un hotel durant l’estada a Espanya... Segons la via d’accés, va augmentar tant el nombre de turistes que van arribar a Espanya amb avió, opció que va triar el 82,5% de viatgers, com per carretera, amb una pujada del 4,3%. El Mundo, 23 de febrer de 2015

a) Quin és el tema del text?

b) Quants turistes hi han arribat fins al febrer de 2015?

c) De quina zona del món són principalment els turistes que arriben a Espanya?

d) En quin transport arriben majoritàriament els turistes a Espanya?

e) Quina és l’opció d’allotjament preferida d’aquests turistes?

2

Ordena els països de major a menor en funció de la quantitat de turistes que arriben a Espanya. 1r

4t

2n



Ciències socials 6é EP. Unitat 5

3r MATERIAL FOTOCOPIABLE

35

unitat

6

1

REPÀS

Els diners i el consum

Nom:

Data:

Completa aquesta línia de temps amb l’evolució dels diners. petxines, sal, gra barata 1r 

monedes d’or i de plata diners fiduciaris

bitllets

3r 

5é 

2n 2

Curs:

4t 

Resol els mots encreuats. a) Persones que compren accions d’una empresa.  b) Mitjà d’intercanvi acceptat per les societats per a comprar béns i pagar serveis.  c) Intercanvi de béns entre les persones per a cobrir les seues necessitats.  d) Funció dels diners en la qual es canvien diners per un producte.  e) És una de les funcions dels diners i comença amb la lletra e.  f) Espai on les empreses es posen a la venda per a recaptar diners per a ampliar el seu negoci.

 R

T

R

D

I

N

E

R

S

L

A

V

X

Q

A

P

E

Q

N

M

E

C

O

L

X

O

A

B

I

O

G

R

V

A

V

E

K

A

T

E

O

C

V

T

R

O

E

S

T

A

L

V

I

R

S

A

C

O

M

P

R

A

V

E

R

O

Ñ

O

T

P

S

I

S

M

S

N

I

Q

O

M

C

T

N

A

P

Z

A

H

O

R

R

O

C

E

X

T

C

U

R

I

B

A

R

A

T

A

Q

S

M

W

L

F

R

B

O

R

S

A

D

E

V

A

L

O

R

S

K

O

S

O

S

I

N

E

R

T

A

M

S

O

Ciències socials 6é EP. Unitat 6

MATERIAL FOTOCOPIABLE

36

unitat

6

3

REPÀS

Els diners i el consum

Nom:

Curs:

Uneix amb fletxes. Lloguer  ● Roba  ● Llum  ● Reparacions  ● Cine  ● Aigua  ● Hospitalització  ● Teatre  ● Transport  ● Vacances  ● Gasolina  ● Supermercat  ●

4

Data:

  Despeses fixes

●

  Despeses variables

●

  Despeses inesperades

●

Llig aquestes definicions i digues a quin tipus d’empresa es refereixen. ●●

Som una empresa familiar. Fabriquem espardenyes que venem per tota Espanya. Tenim 100 treballadors. 

●●

Treballe per a una empresa espanyola que ven roba i que té seus a més de 60 països del món. Som al voltant de 7.000 treballadors. 

●●

Som una cooperativa de productors de llet que ens ajuntem per a obrir una fàbrica de iogurts i formatges. 

●●

Som una empresa de serveis de publicitat i màrqueting. Tenim seus a Londres, Madrid, París i Roma. Tenim aproximadament 300 treballadors. 

5

Observa la imatge i indica qui representa l’oferta i qui la demanda.

Ciències socials 6é EP. Unitat 6

MATERIAL FOTOCOPIABLE

37

unitat

6

1

2

REFORÇ Nom: 

Què són els diners? Data: 

Curs: 

Relaciona cada una de les funcions dels diners amb els usos següents: VALOR DE CANVI

Calcule quant val una bicicleta antiga.

MÈTODE D’ESTALVI

Pague un refresc al bar.

INDICADOR DE VALOR

Guarde els meus diners en una vidriola per a comprar una cosa més endavant.

Assenyala si les afirmacions següents són verdaderes (V) o falses (F). Corregeix les afirmacions falses perquè tinguen sentit. a) Els diners són el mitjà d’intercanvi de béns i serveis. b) L’interés és la quantitat que hem de pagar al banc per tindre els diners guardats allí. c) El consum excessiu provoca l’esgotament de molts recursos. d) Les pimes són empreses amb més de 250 treballadors.

   3

Imagina un món on no hi haguera diners. Com es produirien els intercanvis?

   Quins problemes podrien sorgir?    Ciències socials 6é EP. Unitat 6

MATERIAL FOTOCOPIABLE

38

unitat

6

1

REFORÇ

L’organització de les empreses

Nom: 

Data: 

Situa al costat de cada fotografia els següents departaments que formen part d’una empresa: R+D

2

Curs: 

Fabricació

Màrqueting

Finançament

Contesta les preguntes següents: Per què és tan important el departament de R+D en una empresa?

   Quin objectiu principal té el departament de màrqueting d’una empresa?    Ciències socials 6é EP. Unitat 6

MATERIAL FOTOCOPIABLE

39

unitat

6

REFORÇ

El consum

Nom: 

Data: 

Curs: 

1

Explica, amb les teues paraules, què és l’oferta i la demanda i com afecta el preu de les coses.

2

Observa la taula següent, que mostra com ha pujat el preu d’alguns productes des de l’any 2000 fins ara. Com s’anomena el procés pel qual els preus augmenten?

Pujada de preus 2000

Producte

2015

0,5 euros

0,75 euros

1 euro

1,5 euros

Quins productes de la taula han augmentat més de preu durant aquest període? En quin percentatge?

Explica per què ha pogut baixar el preu dels ordinadors.

120 euros

150 euros

Si els salaris s’han mantingut estables durant aquest període. Com afecta la pujada de preus a l’estalvi de les persones? 1.200 euros

Ciències socials 6é EP. Unitat 6

800 euros

MATERIAL FOTOCOPIABLE

40

unitat

6

1

AMPLIACIÓ Nom: 

La despesa i l’estalvi Data: 

Curs: 

Imagina que ets l’amo d’un restaurant. Els clients et proporcionen uns ingressos mensuals de 12.000 euros. El local no és teu i has de pagar un lloguer de 1.500 euros. A més, tens empleats dos cuiners i un cambrer, i els has de pagar el sou de 1.200 euros cada mes. Has decidit elaborar un pressupost per a gestionar millor el teu negoci. a) Quines despeses fixes té el restaurant?

b) Quines són les despeses variables?

c) Quin altre tipus de despeses poden sorgir? Com podries afrontar-les?

d) Quin benefici quedaria per a tu una vegada descomptades les despeses?

e) Vols que els diners estalviats et generen uns interessos. Què podries fer perquè fóra així?

Ciències socials 6é EP. Unitat 6

MATERIAL FOTOCOPIABLE

41

NotEs

42

NotEs

43

NotEs

44

NotEs

45

NotEs

46

NotEs

47

El quadern d’Atenció a la diversitat de Ciències socials de 6é de Primària forma part del Projecte Editorial d’Educació Primària d’SM Arrels. En la seua realització ha participat l’equip següent:

Autoria Iñaki Gómez-Moreno Azcue Edició Miguel García del Río, Mario Soria de Francisco Coordinació i assessorament lingüístics Natàlia Espert Gràcia, Jaume Sellés Lloret / I més. Serveis Lingüístics i Editorials Il·lustració Arxiu SM, Ricardo Salas Loizaga, GlezBros, CORBIS, Estudio artefacto (Artefactum), El Bello Quebrado / Pelorroto, Luis Doyague, David Sierra Listón, Guillermo Berdugo Garvía, José Ángel Labari Coberta: Jesús Gabán (del llibre Los niños del aire, SM, 2008) Fotografia Sonsoles Prada, José Manuel Navia / Arxiu SM; Ablestock / KEYSTONE; CONTACTO; EFE; FOTOTECA 9x12; ORONOZ; PAISAJES ESPAÑOLES; G TRES ON LINE; CORBIS; ALINARI 24 ORE; PHOVOIR; THINKSTOCK; 123RF; SHUTTERSTOCK; iStock; MUSEO DEL PRADO; AGE FOTOSTOCK; ALBUM Edició gràfica Fidel Puerta Flores Disseny de la coberta i dels interiors Estudi SM Maquetació Equip SM; Equip I més Responsable del projecte Vanesa Blanco Alonso Coordinació de continguts digitals Mara Mañas Martínez Coordinació editorial d’Humanitats Javier Rambaud Cabello Coordinació editorial de Primària Nuria Corredera Arana, Nuria Vallina Fernández-Montes Direcció d’Art del projecte Mario Dequel Losa Direcció editorial Aída Moya Librero

© SM Imprés a la UE / Printed in EU

Aquest llibre està imprés en paper procedent de boscos gestionats de manera sostenible.