Resum Plaça Del Diamant

I.- La narració comença el dia que la protagonista, Natàlia coneix Quimet, el seu futur marit, a la Plaça del Diamant (plaça del barri de Gràcia a Barcelona). La seua amiga, Julieta, havia anata a buscar-la a la pastisseria on treballava per anar a ballar.Quimet li demana ballar amb ella, i ella li diu que té nuvi, però ell insisteix i li diu que abans d’un any es casaria amb ella i seria la seua senyora i la seua reina.Quimet li cambia el nom de Natàlia pel de Colometa, després de ballar amb l'orquestra i després la Colometa va arrencar a córrer fins a casa seva perquè sentia vergonya. Recorda constanment la seva mare morta, soterrada al cementiri de S.Gervasi i el seu pare novament casat. Colometa treballava en una pastisseria. II .-Havien quedat al Parc Güell per primera vegada, i mentre Colometa esperava, un noi atrevit des d'una finestra va demanar-li sexe però ella va continuar esperant en Quimet, el qual va tardar una hora, i va ser una cita misteriosa en la qual ell parlava dels plans de futur que tindrien i els drets de l'home sobre la dona. Després la va besar i va dir un parell de vegades “pobra Maria”. Colometa acabava de tallar amb el seu promès Pere i sentia pena perquè l'havia enfonsat. Quimet era ebanista (Persona que

treballa amb fustes fines i construeix mobles de qualitat).Li promet fer-li uns mobles que “cauria de cul” i un armari de 2 cossos amb fusta d’arbre ampolla. III.- La parella es baralla, perquè en Quimet l’obliga a no treballar més per a aquell pastisser perquè s’ha assabentat que va darrere les dependentes. Estan 3 setmanes sense vore’s en les quals, Natàlia se’n recorda del seu exnuvi, Pere, amb el qual no s’havi disgutat mai. Quimet li presenta a sa mare, que queda fascinada amb la núvia del seu fill.Tenia la casa plena de llaços, i la mare li regala uns rosaris de boleta negra.Quimet li diu a Natàlia que es comprarà una moto i quan es casaren voltarien per tot i ella aniria darrere, fill. Van al BAR MONUMENTAL, a fer el vermut i menjar popets i es troben a En Cintet,( tenia els ulls grossos, com de vaca i la boca un poc torta) amic d'en Quimet, els informa de l'existència d'un pis, al carrer Montseny sota terrat que incloïa el terrat, i aquest tot emocionat el desitja sense abans haver-lo vist. Natàlia no estava acostumada a parlar, perquè en sa casa son pare i sa mare s’havien passat mitja vida barallant-se i l’altra mitja sense parlar-se. IV.- L'Enriqueta, una venedora ambulant del barri ( venia castanyes i moniatos, a l’hivern; cacahuets i xufles a l’estiu i confident de Colometa ( sempre li donava molts consells, ja que Colometa no tenia mare) li diu que fa bé casant-se jove, perquè necesita un marit i un sostre (casa).També li aconsella que fa bé casant-se amb en Quimet en lloc de amb Pere, perque Quimet té establiment i en Pere és una persona enamorada.L’acompanya a comprar-se la roba per fer-se el joc de núvia. Quan veuen el pis en Quimet ( era ebanista, feia mobles, i també els restaurava)decideix la seva decoració i també canviar la cuina.En Mateu, que n’és obrer, farà la cuina., així que l'enderroquen i tots junts; en Cintet, en Mateu i la parella, treuen el paper de les parets del pis. En Quimet posa a prova a Colometa dient-li que l'ha vist passejar amb en Pere, quan és mentida. V.- És el dia de rams i tot el poble surt a beneïr el seu. Cada diumenge anaven al BAR MONUMENTAL. A fer-se el vermut i menjar popets.Després van a dinar a casa la mare d'en Quimet, on aquest no para de queixar-se perque el menjar no porta sal. El diumenge següent van a dinar a casa la Colometa amb el seu pare i la seva dona.Quimet li regala un puro al pare de Natàlia, i ella porta un “BRAÇ DE GITANO DE CREMA”. Després van a rascar paper al seu projecte de pis. Quan van empaperar el menjadors els hi va sortir una taca, i el propietari antic del pis i el veí del costat no volien saber res. Així que ho solucionen posant un aparador al davant. A Natàlia li agradava passejar pel Carrer Gran, que era el carrer de les tendes, i sempre s’aparava a la casa dels hules, per vore l’aparador de les nines.

VI.- En Quimet porta a la seva promesa al mossèn Joan per decidir com anirà la cerimònia. En Quimet vol que sigui curta, com abans acabe, millor. Però el mossèn diu que el amtrimoni és com un gran diumenge, que necssita cerimònia, perque amb el casament es decideix amb qui passar la resta de la teva vida.Natàlia sols s’endu de casa el seu llit de llautó.En Cintet, els regala el llum del menjador . Es van ajuntar una bona colla a l'església, i al sortirvan anar a fer-se fotos a Montjuici després el dinar i el ball, on Colometa mostrava una gran alegria per aquell dia, en canvi, en Quimet no mostrava cap sentiment amorós. VII.-La mare d’en Quimet li havia regalat el matalàs i la Sª Enriqueta el cobrellit I després de dos mesos de casats, ja tenien el pis llest.Natàlia es posa un vestit nou que s’havia fet ella mateixa per doonarli una sorpresa a Quimet, però ell passa d’ella i a més li gasta una broma pesada: dur-la a sota del llit i saltar-hi a sobre, dient “castigada, castigada”. Va restaurar uns mobles d’un senyor del carrer Bertran i amb els guanys, es va comprar la moto de segona mà, d’un senyor que havia mort d’accident. Natàlia compra 6 “xicres de xocolata” (tasses) i Quimet s’enfada, perquè no els agrada la xocolata desfeta. El primer viatge amb la moto, van a dinar a Badalona, i a Colometa, comença a eixir-li sang del nas, i intenta parar-la, COm?: posant-se 10 càntims entre cella, i cella, posant-se la clau del la porta darrera del coll.El mosso del café l’ajuda a tirar-se aigua al cap i Quimet el deixa sense propina, i torna a dir “pobra Maria”.Quan anaven a casa de la seva mare, aquesta feia la mateixa pregunta sempre insinuant si estava embarassada i se la va endur a l'habitació per comprobar-ho però veié que no. Els diumenges, segons en Quimet, eren els dies de fer un nen. VIII.- La Sª Enriqueta li aconsella que havia de fer veure a Quimet qu estimava a sa mare per tal de tindre’l content.Descriu a Quimet (pag.104)En Quimet, amb els seus aires de bon fuster, fa una cadira només per homes; és a dir, només s'hi pot asseure ell. A la senyora Enruiqueta li hagués agradat que Colometa li expliqués la seva nit de nuvis amb detall, però més que una nit, va ser una setmana sencera tancats a l'habitació i per ella fer un nen els diumenges és fer-se mal a si mateixa, perquè tenia por de morir partida, ja que li havien contat el cas de la reina Bustamante ( el seu marit la va fer partir per un cavall i va morir).La Sª Enriqueta li conta que pitjor era el que feia el seu marit, que la lligava al llit crucificada, perquè ella sempre volia fugir. IX.- En Quimet es deixa la clau de la porta d'entrada del pis i després no poden entrar i acusa a Colometa d'haver-la perdut. Es pasa tot l'hivern queixant-se del mal de cama, però es veu que aquest dolor només es presenta a la nit, quan la Colometa l'ha de cuidar i el fregava amb esperit de vi. Aquesta, un dia passejantper la rambla de les Flors,, es trova en Pere, el xic que va deixar per casar-se amb en Quimet, i va notar que Colometa duia una gran pena dins, al igual que ell que es sentia sol. X.- La mare d’en Quimet li conta una travessura que havien fet ell i en Cintet quan eren menuts amb unes flors que havia plantat.La Colometa està embarassada i sent com si l'haguéssin buidat a ella i omplit d'alguna cosa. Tenía la mania de netejar.Va parlar amb la senyora Enriqueta dels desigs que et vénen ganes de menjar i aquesta li diu que el pitjor desig és el de cap de cabridet perquè després se’n feia una taca en la cara del xiquet. La mare d’En Quimet li regala cossets de quan ell era menut i la Sª Enriqueta benes pel melic. El pare de Colometa volia posar-li Lluís si era xiquet i Margarida si era xiqueta., però en Quimet va dir que no, que el nom del fill el posava el pare d'aquest. I anàvem a la platja amb la moto perquè li convenia aire lliure i banys de mar. En Quimet no parava de queixar-se de malsons i de mal de cama, quan la que patia de veritat era la dona embarassada.Li recomanen flor de sofre i glopejar amb aigua de cascalls.

XI.- Colometa té contraccions i ja és la hora del part. De fer tanta força per parir, trenca la columna del llit.La rosa de Jericó que li havia portat la mare d’en Quimet estava tota oberta (Hi havia la creença de que durant el part es posava una Rosa de Jericó dins de l’aigua i va poc a poc obrint-se i quan s’obri del tot, la criatura ha nascut sense problemes) .El xiquet era molt nerviós, no parava de plorari hi ha rumors de que són uns mals pares perquè deixen al nen sol i tancat en una habitació perquè no para de plorar. De pesar 4 quilos al néixer pasa a pesar 2 i mig perquè no vol mamar i s'estava desnutrint. La Julieta va a veure a la Colometa i li regala bombons, i un mocador per al coll de seda blanc amb marietes escampades.La llevadora (comadrona) li diu que el melic és la part més important de la persona. XII.-La Sª Enriqueta agafava al nen que es deia Antoni al coll i cridava “la castanya, la castanyeta” i ell reiaLa Colometa moltes tardes anava a passejar amb el nen, que es deia Antoni, a coll a veure les nines. En Quimet va comprar l’embut, el dia abans d’haver vingut un colom ferit en l’ala que va entrar pels finestrons del menjador.L’embut el volien per abocar el vi de la garrafa a l’ampolla.Era tot blanc amb la vora blau marí.. Decidiren quedar-se amb el colom i li posaren de nom CAFÉ perquè tenia una lluneta d’aquest color baix de l’ala.. Com que volien fer-li un colomar, el van aparellar amb un altre colom, la MARINGA. Però només feien ous, sense coloms i la gent deia que els hi havia de donar de menjar ortigues. XIII.- Van fer el colomar (Quimet, Cintet, i en Mateu)a la golfa(desván, buhardilla) i Colometa el va pintar de blau. Primer va sortir el colom blanc, amb ullets i potes vermelles; després el colom negre, ulls grisos i pote negres.En Quimet va portar una nova parella de coloms monja, i els va dir “EL MONJO I LA MONJA”els quals s'hi van acabar adaptant i més tard va portar una parella de cua de gall d'indi. XIV.- Es comença descrivint la plaça del mercat. Va venir un aire fresc al poble per la proclamació de la República, però els mals de caps de Colometa augmenten. En Mateu cada vegada està més enamorat i feliç amb la seva dona ( La Griselda). En Cintet decideix obrir les finestres de la golfa perquè els coloms no estaven per a viure reixats i en Quimet temia que no tornessin, però no va ser així, doncs a partir d'aquell moment Colometa no podia estendre la roba al terrat perquè l'embrutaven tota.El Café havia tingut els primers fills tots coberts de llunetes fosques i amb les potes grises.En Quimet deia que els coloms eren com les persones, a l’hora de fer fills i alimentar-los . XV.- En Quimet va fer una mena de bressol enganxat a la moto i duia al nen, amb pocs mesos, a fer voltes en moto perquè deia que necessitava aire i carretera. Després d'un any i mig del primer embaràs, va venir el segon, el qual va fer que ho passés malament. Va ser nena i l'anomenà Rita. El nen agafà molta gelosía i es portava malament.Per distraure’l, Quimet li va comprar un revòlver i una porra de fusta.Quimet estava enfadat amb sa mare perquè ensenyava a l’Antoni a dir que estaba marejadet i no volia anar en moto. XVI.- En Quimet sentia angúnia després de dinar i el van diagnosticar un cuc solitari que estava a l'intestí, de llargària d'alguns metres que pot infectar-se depenent el que mengis. Es pren un remei i quan va cagar el cuc el van guardar en un pot de confitura de vidre i sempre parlava del mateix. Era del color de la pasta de sopa sense ou.El nen el va treure del pot i jugant li va posar a la nena, per damunt XVII.- El treball a Quimet no li anava bé i falten diners a casa per menjar, així que Colometa decideix treballar els matins en una casa netejant. I així va a presentar-se i l'agafen.El preu era de 3 rals l’hora i la contractaven per 4 hores, és a dir, serien 12 rals, però l’amo li va dir que com sa casa era una casa de feina segura i per tot l’any i a més eren bons pagadors, li pdeu rals (2 rals menys). XVIII.-Colometa fa una extensa descripció de la casa i les seves parts perquè la troba com un trencaclosques. Tenien una banyera que li deien la banyera de Nerón, quadrada i feta de rajola de València molt vella.Sols es banyaven a l’estiu i amb dutxa.Al rebedor tenien una caixa de fusta amb relleus amb un noi i una noia que representaven l’amor.Tenien un sortidor d’aigua amb un peix vermell que es deia Baltasar, pq li’l van regalr el dia de Reis.La família de la casa està formada per dos parelles; la dels joves i el seu fill i la dels gendres de l'home. XIX.- El seu primer dia de treball i va haver de deixar els nens tancats al menjador ja que eren molt petits per quedar-se al carrer amb l'Enriqueta i amb el seu pare no podien. XX.- Els amos de Colometa eren rics i tenien cases de lloguer. Però quan venien parelles que en volien llogar i tenien fills, Colometa els havia de despatxar, ja que els amos no volien. Va deixar els nens uns dies

al carrer amb l'Enriqueta,fins que l'Antoni es va cansar, doncs volia estar a casa. Finalment, Colometa presenta el seu marit a la senyora de la casa perquè la ve a buscar. XXI.- Colometa va descobrir que els seus fills amagaven alguna cosa i un dia els va trobar envoltats dels coloms i així era com havien après a estar quiets, doncs els matins els coloms es feien els amos del pis. A en Quimet li va semblar una bona idea i va obrir una trapa i hi va afegir covadors per a què i anessin i així tindrien més coloms. Segons ell es farien rics perquè els aniria venent i la vida ja estaria solucionada. XXII.- Colometa expressa la seva impotencia davant de la seva situació amb el pis, els coloms i la vida familiar. Està farta perquè el pis s'ha tornat un caos i només sent coloms per tot arreu. La mare d'en Quimet va a visitar-los i pensa que tot allò és una bogeria. XXIII.- Al cap d'una setmana la mare d'en Quimet mor i van a veure-la a casa seva, on estava estirada al llit amb les tres amigues veïnes al voltant. Tenia els peus descalços i una corona de fulles, perquè segons ella les flors eren per a les noies. XXIV.- Tan en Cintet com en Mateu no paraven de parlar d'escamots i que haurien de tornar a fer de soldats i en Cintet es va enfadar amb la Colometa perquèella no volia que en Quimet fós escamot. En Mateu va a visitar la Colometa, i així explicant-li les seves penes es va posar a plorar i li digué que la veia com una germana. XXV.- La Colometa està molt cansada de treballar i portar la casa alhora i ningú l'ajuda, sembla que no existeix, durant mesos, com no s'atreveix a dir-li a en Quimet que ja prou de coloms, va a molestar-los i a fer malbé les cries sacsejant els ous; els mata. XXVI.- La revolució està a punt d'esclatar i en Quimet es vesteix com un milicia. Als amos de Colometa els va denunciar una parella que deia que la casa era de la seva propietat i els milicians ja el volien matar perque ho negava, fins que els revolucionaris van donar-li la raó. A casa es queden sense gas i els coloms van marxant. XXVII.- En Quimet i en Cintet s'en van a combatre al front d'Aragó i Colometa es queda sola amb els nens. Els amos la fan fora de la casa perquè no la poden pagar, però el mossèn els hi ha donat dues monedes d'or. Un dia en Mateu, el qual ha sigut abandonat per la seva dona i filla, va a visitar a Colometa i li diu que vol un record seu perquè és l'única persona que li queda, però ha de tornar a lluitar al front. L'Enriqueta troba una feina de netejar a l'ajuntament per Colometa.XXVIII En Quimet va tornar amb menjar i els fills l'adoraven quan explicava les seves batalletes. Va dir que s'enduria matalassos perquè allà al front en faltaven. Va anar a parlar amb l'adroguer el qual li diugé que li agradava com feien la guerra els joves d'aquella època i van venir dos milicians a dir que no trobaven en Cintet, però era una falsa alarma perquè estaba bé. XXIX.- Després de tres dies en Cintet va a visitar la Colometa i aquesta el va trobar canviat, com si la guerra canviés als homes i li va explicar que va anar a Cartagena en avioneta a buscar bitllets. Li va portar menjar pels nens i van recordar moments de quan estaven en pau i harmonia. Ja no quedaven gaire coloms i Colometa havia anat tirant els covadors. XXX.- Un dia la Colometa es va trobar a la Julieta i aquesta li va dir que l'aniria a veure ja que s'havien d'explicar moltes coses. Ella també tenia el promès al front d'Aragó amb el qual va viure una nit d'amor en una casa requisada i no va passar res però ells s'estimaven. XXXI.- Amb el primer bombardeig a Barcelona al mar, el pare de Colometa es mor, però ella ja no sentia cap sentiment vers ell, doncs sent com si ja estigués mort quan va morir la seva mare. En Quimet torna amb set milicians i ambmenjar i es queda tres dies i diu que com estar a casa no hi ha res, que aviat s'acabaria la guerra i viurien feliços. La Julieta torna a visitar a la Colometa i suggereix que posi el seu fill en una colònia de nens refugiats on treballa ella perquè no té prou menjar per alimentar els dos fills. I ho fa. XXXII.- El porten a la colònia encara que ell no vol, però Colometa el convenç i el deixa allà amb un comiat trist, i la Rita no es volia quedar sense el seu germà però a partir d'aquell moment va poder menjar millor. L'Enriqueta va a visitar l'Antoni els diumenges i diu que està bé. Un milicià trucà a la porta i portà la noticia de la mort d'en Quimet i en Cintet a la guerra. I la Colometa es queda mirant al balcó l'unic colom que

encara queda, i l'entra dins la casa. XXXIII.- La Colometa no volia pensar que en Quimet s'havia mort però es va vestir de dol. La Griselda la va anar a visitar, més guapa que mai, i va donar-li el condol. Quan l'Antoni va tornar de la colònia pensava que li havien canviat el nen o no li va dirigir paraula a la seva mare. Després, la Rita li diu que el seu pare és mort. Colometa s'entera que han afusellat en Mateu enmig d'una plaça i s'ensorra i quan ja no té res acudeix als seus antics amos. XXXIV.- El seuantic amo la rebutja i diu que no vol gent pobra que netegi la casa i que si el marit ha mort vol dir que ella es roja. L'Enriqueta li troba una altra petita feina de netejar però la Colometa es veu més pobra que mai, i ella i els seus fills están massa prims i decideix que els matarà amb un embut i abocarà sal fumant de nit i després a ella. Doncs ella pensa que ningú els estima i per viure en aquelles condicions, millor no viure. XXXV.- La Colometa no té valor de comprar la sal fumant, es trobà un home que s'havia quedat sense cama a causa de la guerra i li donà el seu condol, peró no és fins després que s'adonà que era l'ajudant d'en Quimet. Després segueix una senyora i va a parar a l'església, i al sortir, tota sola i aclaparada per la situaió d'afrontar la inmediata postguerra, s'imagina pujant al pis-colomar com si s'estigués tranformant en un colom. XXXVI.- La Colometa està decidida per anar a comprar la salfumant a l'adroguer al qual li comprava les veces per als coloms. Quan està allà treu el moneder i fa veure que s'havia deixat els cèntims a casa i ell diu que ja li ho pagarà. Però quan s'en va, l'adroguer surt corrents demanant-li si pot ser la dona de fer feines de casa seva, i ella dubta perquè estava decidida a matarels seus fills i a si mateixa, però acaba aceptant. XXXVIII.- La Colometa, difícilment, a pogut sortir de la pobresa en què estaba, gràcies al sou i les paperines de menjar de l'adroguer. Aquest li diu que des del primer moment que la va veure es va fixar en ella i el seu marit i que li va donar la feina perquè el dia que va anar a comprar sal fumant va pensar que li pasaba alguna cosa greu. XXXIX.- L'adroguer li demana a la Colometa que el vagi a veure el diumenge, que no treballa. Hi ha una situació de tensió perquè no sap com dir-li que vol casar-se i fundar una familia. I li demana que es casi amb ell, que és un bon home, i que vol tenir fills però no pot a causa de que la guerra el va incapacitar o el va mutilar. I per primera vegada des de fa temps l'anomenen Natàlia. XL.- La Natàlia decideix dir-li que si i al cap de tres mesos es casen i els nens no diuen res, doncs amb la guerra s'havien fet més grans del que eren i l'Antoni arregla la casa i ho compra tot nou per la Natalia. XLI.- Els nens tornen a estudiar i l'Antoni contracta una dona de fer feines perquè no vol que la Natàlia netegi, doncs ell el que vol és una familia i les coses els hi van molt bé. El nen li agafa molt d'apreci a l'Antoni al igual que l'Enriqueta.XLII LA Natàlia no surt de casa i es queda tancada perquè té por a la vida de carrer i la Rita la fa creure's que es pot donar el cas de que en Quimet segueixi viu i s'espanta molt de la idea. Surt a passejar amb la Rita i es desmaia. XLIII.- La Natàlia troba a faltar els coloms; els recorda nets, alliberadors,etc. Un dia, al parc, explica a una senyora que tenia una torre plena de coloms i des d'aleshores tothom la coneix com a la senyora dels coloms que els enyora. I es passa els dies passejant i es torna més sensible. XLIV.- L'Antoni va cridar a en Toni per parlar amb ell sobre els seus plans de futur i ell els va dir que no volia seguir estudiant i volia seguir el negoci de l'Antoni; aquest va dir-li que es podia aspirar a més, però ell ja ho tenia decidit. XLV.- Va venir el noi del bar de la cantonada, un noi ben plantat i educat, a demanar el casament amb la Rita, encara que no havien parlat mai, però ell deia que esperaria el que fós encara que fós joveneta. Quan l'Antoni i la Natàlia li van dir, aquesta va riure molt i va dir que no, que ella volia veure món. XLVI.- Com que ells volien que es casés amb en Vicenç, aquest va dir que faria el posible per enamorar-la; li enviava flors, els convidava a menjar al bar, però escansava d'esperar perquè un dia sentia que la Rita li feia cas i a l'eltre no. En Toni es va acabar posant de la seva part i l'Antoni digué a la Rita que aviat el

veurien vestit de militar. XLVII.- La Rita va aceptar en Vicenç per no fer-lo patir més i van començar amb la preparació del casament. I sempre que la Natàlia tornava de passejar els trovaba a tots divertits enraonant i cosint el vestit de núvia. XLVIII.- I van fer el casament amb la celebració del casament de l'Antoni i ella. I tot va anar molt bé i en Toni va venir al dinar vestit de militar i la Rita li digué a la seva mare que des del primer dia es va enamorar d'en Vicenç. XLIX.- Colometa s'adreça al piset on va viure amb en Quimet, i amb un ganivet a la mà, com si volgués matar a algú, escriu a la porta, ben ratita endintre, el nom que la representa: Colometa. La novel·la es colu, doncs, amb la mort metafórica de Colometa, que no és altra cosa que la mort de la seva joventut i l'entrada de Natàlia a l'edat adulta. El crit alliberador de la protagonista ha d'interpretar-se com una catarsi del personatge. De tornada de la seva mort del pasta, entra a casa se seva i abraça el seu segon marit, l'home que la salvada de totes les misèries de la vida i és una escena d'amor profund.