Ref y Ampl CCSS 4 SH Voramar

 

   A    I    R     À    M    I    R    P    T    A    R    O    S    S    E    F    O    R    P    L    E    D    A    C    E    T    O    I    L    B    I    B

Ensenyament individualitzat

Pla de millora Programa d’ampliació Ciències Socials 4 El quadern Ensenyament individualitzat, Ciències Socials, per a quart curs de primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./ Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila. TEXT I EDICIÓ Montserrat Herrero González María Rosa López Pérez

IL·LUSTRACIÓ

 Jordi Baeza Albalate

EDICIÓ EXECUTIVA Aurora Moral Santa-Olalla

DIRECCIÓ DEL PROJECTE Lourdes Etxebarria Orella

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

 

Direcció d’art: José Crespo González. Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió. Cap de projecte: Rosa Marín González. Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Sevillano. Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle. Góme z Tobar Tobar i Julia Ortega Peralejo Peralejo.. Desenvolupament Desenvolupa ment gràfic: Raúl de Andrés González, Jorge Gómez Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández. Subdirecció Subdirecc ió tècnica: José Luis Verdasco Romero. Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte.  Raquel Sánchez Mayo i Marisa Valbuena Rodríguez. Confecció i muntatge: Elaboració cartogràfica: Tania López González. Correcció: Gemma Avellan Bisbal i Àngels Campos González. Documentació i selecció de fotografies: Marilé Rodrigálvarez Martín. Documentació Fotografies: ARXIU SANTILLANA.

© 2015 by Edicions Voramar, Voramar, S. A./S A./Santillana antillana Educación, S. L. C/ València, 44 46210 Picanya, València Printed in Spain CP: 671616

 Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’auto r i la seua propietat intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.

 

Presentació

L’ensenya ensenyament ment individualitzat individualitzat L’ensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la consecució dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i destreses. Per això, és important establir un pla que els ajude a superar les dificultats, així com a desenvolupar i potenciar les habilitats.  Aquest tipus tipus d’ensenyament d’ensenyament se centra, don doncs, cs, en l’ús d’una metodologia metodologia flexib flexible le i de les tècniques i els recursos educatius que s’adapten millor a les necessitats particulars dels alumnes. Entre altres coses, requereix disposar de materials didàctics específics que puguen ser utilitzats en funció de les condicions concretes d’aprenentatge de cada xiquet o xiqueta, així com dels objectius de millora que es plantegen en cada cas. Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber Fer ofereix una sèrie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre aquests hi ha:  Aprenentatge atge eficaç , • La sèrie  Aprenent

que en els primers cursos de Primària està destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– i les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l’entrenament en les tècniques d’estudi.

• El recull recull de material denominat Recursos complementaris, que conté secci-

ons variades per a cada una de les àrees del currículum, amb la finalitat que el professor seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients. que inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats:

• I, finalment, finalment, aquest quadern, quadern, denominat Ensenyament individualitzat,

– Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alumnes que requereixen un reforç més gran per a consolidar els continguts principals i per a desenvolupar les competències. – Un Programa d’ampliació, compost també per fitxes, l’objectiu del qual és que els alumnes aprofundisquen en determinats continguts, amplien els seus coneixements i posen en joc les competències adquirides.

Ciències Socials 4

3

 

FITXES DE CONTINGUTS PLA DE MILLORA. PROGRAMA D’

Bloc BLOC 2:  2:  EL MÓN EN QUÈ VIVIM

BLOC 3: VIVIM 3: VIVIM EN SOCIETA S OCIETAT T

BLOC 4: LES EMPREMTES DEL TEMPS

ANDALUSIA

ARAGÓ

CANÀRIES

CANTÀBRIA

CASTELLALA MANXA

CASTELLA I LLEÓ

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

El relleu d’Espanya

X

X

X

X

X

X

L’atmosfera i l’oratge

X

X

X

X

X

X

Els climes

X

X

X

X

X

X

La hidrosfera i les aigües

X

X

X

X

X

X

Els rius d’Espanya

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

La població

X

X

X

X

X

X

Les activitats econòmiques

X

X

X

X

X

X

El temps històric

X

X

X

X

X

X

La prehistòria

X

X

X

X

X

X

Els pobles preromans

X

X

X

X

X

X

L’època romana

X

X

X

X

X

X

Continguts La Terra i l’univers La representació de la Terra La geosfera, les roques i els minerals

Els elements del paisatge Els paisatges d’Espanya El territori i les institucions

Les edats de la història

Els aborígens canaris

X

4

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.  

 

MPLIACIÓ – 4t CIÈNCIES SOCIALS COMUNITAT COMUNITA T AUTÒNOMA AUTÒNOM A COMUNITAT DE MADRID

COMUNITAT FORAL DE NAVARRA

X

X

X

X

X

X

LA RI RIOJA

PRINCIPAT D’ASTÚRIES

REGIÓ DE MÚRCIA

CEUTA I MELILLA

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

COMUNITAT EXTREMADURA VALENCIANA

X X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.  

 

Índex PLA DE MILLORA  Bloc 2 Fitxa 1. El sistema solar ......................... 10 Fitxa 2. El planeta Terra i la Lluna .......... 11 Fitxa 3. La representació de la Terra i l’orientació .............................. 12 Fitxa 4. La geosfera .............................. 14 Fitxa 5. Les roques i els minerals ........... 15 Fitxa 6. El relleu d’Espanya ................... 16 Fitxa 7. L’atmosfera ............................... 18 Fitxa 8. El temps atmosfèric .................. 19 Fitxa 9. Els climes ................................. 20 Fitxa 10. Els climes d’Espanya ................ 21 Fitxa 11. La hidrosfera i eell cicle de l’aigua .................................. 22 Fitxa 12. Les aigües de la Terra ......... ............... ...... 23 Fitxa 13. Els rius d’Espanya .................... ........ ............ 24 Fitxa 14. Els eleme elements nts del p paisatge aisatge .......... 26 Fitxa 15. Els p paisatges aisatges d’Espanya ........... 28 Bloc 3 Fitxa 16. El territori d’Espanya ................. 30 Fitxa 17. Les institucions d’Espanya ....... 31 Fitxa 18. El govern de la UE .............. .................... ...... 32

Fitxa 19. La població .............................. 34 Fitxa 20. Els ccanvis anvis de població ........ .............. ...... 35 Fitxa 21. 21. Les acti activitats vitats eeconòmiques conòmiques ....... 36 Bloc 4 Fitxa 22. Fitxa 23. Fitxa 24. Fitxa 25. Fitxa 26. Fitxa 27.

El temps històric ....................... 38 Les eta etapes pes de la història ........... 39 Com vi vivien vien en la prehistòria ...... 40 L’art d dee llaa pr prehistòria ehistòria ................ 41 Els celtes i els ibers .................. 42 Els p pobles obles colonitzad colonitzadors ors ........... 43

Fitxa 28. Roma i la conquista d’Hispània ................................ 44 Fitxa 29. La romanitza romanització ció ........................ 45 Fitxa 30. Els aaborígens borígens canaris ................ 46

5

6

Ciències Socials 4

 

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ Bloc 2

Fitxa 1. Un repte, conéixer l’univers ....... 50 Fitxa 2. Representa Representarr el nostre planeta .... ....52 52 Fitxa 3. Els fòssils, roques que ens parlen del passat .......................54 Fitxa 4. Les nostres costes ..................... 56 Fitxa 5. El temps atmosfèric ................... 58 Fitxa 6. Els climes del món .................... 60 Fitxa 7. Els rius ...................................... 62 Fitxa 8. Els rius espanyols ..................... 64 Fitxa 9. Els paisatges ............................. 66 Fitxa 10. 10. Els paisatges transformats ........ 68 Bloc 3

Fitxa 11. El nostre territori ........................70 Fitxa 12. La població espanyola ...............72 Fitxa 13. L’economia ................................74 Bloc 4

Fitxa 14. El temps històric ........................76 Fitxa 15. Les edats de la història ..............78 Fitxa 16. La prehistòria ............................ 80 Fitxa 17. Els pobles preromans ................82 Fitxa 18. 18. LL’època ’època romana ........................ 84 Fitxa 19. Els aborígens canaris ................ 86 Solucionari ........................................ 89

Ciències Socials 4

7

 

2 Pla de millora

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

PLA DE MILLORA. Fitxa

El sistema solar 

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. El sistema solar  està  està format pel Sol, huit planetes i altres astres. Cada planeta segueix una òrbita. Els planetes del sistema solar es classifiquen en dos grups: els pròxims al Sol i els allunyats del Sol.

1

  Defineix els termes següents. • Estrella:

• Planeta:

• Satèl·lit:

2

  Escriu el nom de dels ls planetes que forme formen n part del sistema solar. solar.

1

10

Ciències Socials 4

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, Educación , S. L.

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

PLA DE MILLORA. Fitxa

2

El planeta Terra i la Lluna

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. La Terra fa dos moviments: el moviment de rotació i el moviment de translació. El nostre planeta té un satèl·lit, la  Lluna.

1

  Indica si le less afirmacions següents següents corresponen al moviment de rotació (R) o al moviment de translació (T).   El fa la TTerra erra sobre si mateixa.   El fa la TTerra erra al voltant del Sol.   Tarda a fer-lo un any. any.   Dóna lloc als dies i les nits.   Dóna lloc a les estacions de l’any: primavera, estiu, tar tardor dor i hivern.

2

  Explica qu quèè són les fases de la Lluna.

3

  Identifica quin moviment de la T Terra erra representa cada dibuix. 21 d e j u ny

2 1 d e ma rç

21 de desembre eix de rotació SOL SOL

22 de setembre

  • Afig en el dibuix que corr corresponga esponga cada estació de l’any l’any..

 en el lloc que corresponga. • Escriu dia  i i nit  en Ciències Socials 4

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

11

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

PLA DE MILLORA. Fitxa

La representació de la Terra i l’orientació

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. Els globus terraqüis i els mapes són representacions del nostre planeta. Els mapes i els plànols informen del territori que representen mitjançant diversos elements. Hi ha diferents tipus de mapes: físics, polítics i temàtics. Per a poder orientar orientar-se -se en un lloc, és imprescindible localitzar els punts cardinals: nord, sud, est i oest.

1

  Explica les difer diferències ències entre un globus terraqüi i un mapa.

2

  Indica eels ls elements elements del globus terraqüi. terraqüi.  A. Eix de rotació

   

B. Pol nord

 

C. Pol sud

D. Equador

 

E. Hemisferi nord

 

F. Hemisferi sud

  3

  Indica a quin element del mapa mapa o plànol es refereix refereix cada oració. • Serveix per a orientar orientar-nos -nos en el mapa o en el plànol: • Són els tex textos tos del mapa o del pl plànol: ànol: • Explica els símb símbols ols i els color colors s utilitzats:

3

• Indica quantes vegades s’hi ha reduït el territori: 12

Ciències Socials 4

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, Educación , S. L.

 

4

  Contesta les preguntes. • Quins són els punts car cardinals? dinals?

• Per quin punt cardinal ix el Sol Sol? ? • Per qui quin n es pon? 5

  Si estem en un bosc, com podríem localitzar el nord?

6

  Escriu el nom de dell relleu o el riu a què fa referència referència cada cada número.

7 5

8 6

1 3 4

2

1.

5.

2. 3.

6. 7.

4.

8. Ciències Socials 4

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

13

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

PLA DE MILLORA. Fitxa

La geosfera

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. La geosfera és la capa sòlida sòlid a de la Terra Terra i té tres parts: escorça, e scorça, mantell i nucli. L’escorça és la part exterior i més estreta de la geosfera. S’hi distingeixen l’escorça dels continents i l’escorça dels oceans.

1

  Indica quines són les tres cape capess del planeta Terra Terra i de què està composta cada una.

2

  Assenyala lles es parts de la geosfera.  

3

  Què és el relleu? Assenyala’n Assenyala’n algunes de les formes.

4

  Explica les difer diferències ències que hi ha entre l’er l’erosió osió i la sedimentació. sedimentació.

4

14

Ciències Socials 4

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, Educación , S. L.

 

BLOC

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

2

PLA DE MILLORA. Fitxa

Les roques i els minerals

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. Les roques estan formades per minerals. Les roques poden ser sedimentàries, metamòrfiques o magmàtiques. Les propietats dels minerals són: duresa, lluïssor lluïssor,, forma i color.

1

  Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents. següents. Després, escriu correctament les oracions falses. Les roques estan formades per minerals.   Totes les roques són líqui líquides. des.   La sienita és una roca formada per un sol mineral.

2

  Completa la ta taula ula següent sobre sobre els tipus de roques roques segons l’origen. Tipus de roca

Com es formen

Exemples Granit

Sedimentàries Es formen a partir d’altres roques, però es transformen per pressió o temperatura. 3

  Escriu amb cada una de les paraul paraules es següents una orac oració ió que tinga relació amb els minerals. Inclou algun exemple de mineral en cada cas. • Dur: • Brilla:

5

• Color: • Forma: Ciències Socials 4

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

15

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

PLA DE MILLORA. Fitxa

El relleu d’Espanya

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. El relleu d’Espanya és molt variat. Al centre de la península Ibèrica hi ha la Meseta, que té dues serralades a l’interior i quatre que la voregen. Hi ha cinc serralades exteriors a la Meseta i dues depressions. A més, al territori d’Espanya hi ha dos arxipèlags.  A les costes espanyoles alternen entrants i ixents.

1

  Escriu on corresponga en el dibuix el número d’aquestes d’aquestes unitats del relleu d’Espanya. 1. Sistema Central

2. Muntanyes de Toledo

3. Serralada Cantàbrica

4. Sierra Morena

5. Serralada Ibèrica

6. Massís Galaic

7. Pirineus

8. Serralades Bètiques

9. Muntanyes Basques

6

16

Ciències Socials 4

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, Educación , S. L.

 

2

  Quins mars i oceans banyen Espanya? Enumera’ls i després situa’ls en el mapa anterior anterior..

3

  Escriu en els espa espais is que han quedat quedat buits en el mapa els noms de la depressió de l’Ebre i de la depressió del Guadalquivir.

4

  Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions. Després, escriu correctament les oracions falses.   La Meseta central és una gran serralada. El Sistema Central és una gran plana.  Al centre de la península Ibèrica hi ha la Meseta.

Les muntanyes de Toledo Toledo són unes muntanyes interiors de la Meseta. Les muntanyes interiors de la Meseta són els Pirineus i les muntanyes de Lleó.

5

  Indica si aquests sist sistemes emes muntanyosos vor voregen egen la Meseta (V) o són exteriors a la Meseta (E).  Serralades Bètiques

 Sierra Morena

  Serralada Cantàbrica

  Massís Galaic

  Serralada Ibèrica Pirineus

6

  Quina és l’altitud màxima màxima d’Espanya? On està situada?

7

  En quin mar o oceà es troben les illes Canàries? I les illes Balears?

8

  Esmenta el nom de dos caps i dos golfs d’Espanya.

Ciències Socials 4

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

17

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

PLA DE MILLORA. Fitxa

L’atmosfera

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. L’atmosfera és la capa de gasos de la Terra. Està dividida en diverses capes.

1

  Explica què és ll’atmosfera ’atmosfera i per què és important per a la vida.

2

  Situa correctament les capes capes que formen l’atmosfera.

 A. Troposfera Troposfera

 

B. Estratosfera

 

C. Capes exteriors

 

3

  Completa el text. La es produeixen els  A l’

és la capa més pròxima a la Terra. En aquesta atmosfèrics.

hi ha la capa d’

,

7

un gas que ens protegeix dels rajos solars perjudicials per als

.

Més enllà dels 50 km d’altitud, hi ha altres capes fins a arribar a l’ 18

.

Ciències Socials 4

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, Educación , S. L.

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

PLA DE MILLORA. Fitxa

L’oratge

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. Per a saber l’oratge o temps atmosfèric d’un lloc cal saber com són

les temperatures, les precipitacions i el vent.

1

  Identifica en la fotografia els els fenòmens at atmosfèrics mosfèrics representats. representats.

2

  Què és el temps atmosfèric? 

3

  Completa les oracions. El termòmetre…

 

L’anemòmetre…

   

… indica la direcció del vent. … mesura les precipitacions.

 

8

El pluviòmetre… El penell…

 

… mesura la velocitat del vent.

 

… mesura la temperatura de l’aire.

 

19

Ciències Socials 4

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

PLA DE MILLORA. Fitxa

Els climes

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. La Terra té climes molt diferents segons la proximitat a l’equador l’equador,, l’altitud i la distància al mar. Els climes de la Terra Terra es poden classificar en tres grups: càlids, temperats  i freds.

1

  Què és el clima?

2

  Quins factors fan que a la T Terra erra hi haja distints tipus de climes? climes?

3

  Relaciona les dues columnes. Climes càlids

 

Climes freds

 

Climes temperats 4

     

 Al voltant dels pols nord i sud Entre la zona càlida i les dues fredes

 Al voltant de l’equador

  Indica les característiques i el tipu tipuss de vegetació dels climes de la T Terra. erra. Característiques Climes càlids

Tipus de vegetació

 

9

Climes freds Climes temperats 20

Ciències Socials 4

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, Educación , S. L.

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

PLA DE MILLORA. Fitxa

10

Els climes d’Espanya

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. La major part d’Espanya està situada a la zona temperada. A Espanya hi ha quatre tipus de climes: oceànic, mediterrani, subtropical i de muntanya.

1

2

  Pinta el mapa segons la llegenda.

 Verd  Ver d

Oceànic

Groc

Mediterrani

Roig

Subtropical

Morat

De muntanya

  Completa la taula sobre els climes d’Espanya. Temperatures Clima oceànic Clima mediterrani

Precipitacions

Clima subtropical Clima de muntanya

Ciències Socials 4

21

PLA DE MILLORA. Fitxa

11

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

La hidrosfera i el cicle de l’aigua

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. La hidrosfera és la capa d’aigua d’a igua de la Terra. Terra. Està formada per aigua salada i aigua  dolça. L’aigua L’aigua està en moviment continu.

1

  Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents. següents. Després, escriu correctament les oracions falses.   La major part de l’aigua de la hidrosfera és dolça. L’aigua dolça es troba als rius, llacs, aigües subterràni subterrànies… es… Les marees són pujades i baixades del nivell dels rius.   Els corrents m marins arins són desplaçaments de grans masses d’aigua per diferències de temperatura.

2

  Completa el dibuix del cicle de l’aigua.

22

Ciències Socials 4

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, Educación , S. L.

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

PLA DE MILLORA. Fitxa

12

Les aigües de la Terra

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. Les aigües continentals s’agrupen en superficials i subterrànies.

1

  Explica les diferències entre aquests termes. termes. • Aigües superfi superficials cials i aigü aigües es subterrànies:

• Llit i cabal:

2

  Completa. Les glaceres són una capa gruixuda de d’

. E ls

Els aqüífers són depòsits 3

que es forma per l’acumulació són corrents continus d’aigua. d’aigua.

  Observa el dibu dibuix ix i completa’l completa’l amb el número corresponent. corresponent.

1. Curs alt 2. Curs mitjà 3. Curs baix 4. Afluent

5. Desembocadura      R      A      M

Ciències Socials 4

23

PLA DE MILLORA. Fitxa

13

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

Els rius d’Espanya

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. Els rius d’Espanya són molt variats perquè per les zones per les quals corren tenen relleus i climes molt distints.  A Espanya hi ha tres vessants: el cantàbric, l’atlàntic i el mediterrani.

1

  Completa aquest text. Els rius són

quan naixen en muntanyes allunyades del mar

on desemboquen; si hi estan pròximes, són

. Quan els rius

de cabal; si travessen

passen per zones amb clima sec, tenen zones amb clima plujós, tenen un cabal 2

.

  Què és un vessant?

3

  A quins m mars ars i oceans aboquen les aigües els rius d’Espanya?

4

  Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents. següents. Després, escriu correctament les oracions falses.   El cabal dels rius del vess vessant ant cantàbric és irregular i escàs.   Els rius del vessant atlàntic són curts.   Els rius del vess vessant ant mediterrani són llarg llargs s perquè naixen en muntanyes

molt allunyades del mar.

24

Ciències Socials 4

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, Educación , S. L.

 

5

  Quin és el riu més cabalós d’Espanya? Raona la resposta.

6

  Pinta el mapa segons s’indica en la llegenda.

 Verd  Ver d

 

 Taronja  Taronja

  7

   

 Vessant  Vess ant cantàbric

 

Rosa

 Vessant atlàntic

  Relaciona cada riu amb el vessant a què pertany pertany..

 

 Vessant mediterrani

 Tajo  Tajo

Cantàbric

 

  Nerbion

 

Ebre

 

   

Guadiana

   Atlàntic Mediterrani

Segura

 

Eo

 

Ciències Socials 4

25

PLA DE MILLORA. Fitxa

14

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

Els elements del paisatge

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. El paisatge és l’aspecte de la superfície terrestre. Els paisatges tenen elements naturals i elements fets per les persones, és a dir dir,, poden ser naturals  o transformats.

1

  Què és el paisatge?

2

  Explica les difer diferències ències entre un paisatge natural natural i un paisatge transformat.

3

  Escriu els eelements lements naturals naturals que observes en aquesta fotografia.

26

Ciències Socials 4

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, Educación , S. L.

 

4

  Localitza en aquesta fotografia els elements elements realitz realitzats ats per les persones.

habitatges

 

 

carretera

 

cultius

 

5

  Indica quines activitats humanes humanes poden deteriorar el paisatge. paisatge.

6

  Enumera tres formes de deteriorament del paisatge.

pont

7

  Escriu dues mesur mesures es que es poden prendre prendre per a conservar un paisatge.

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Ciències Socials 4

27

PLA DE MILLORA. Fitxa

15

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

Els paisatges d’Espanya

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ.  A Espanya hi ha paisatges diferents perquè el relleu, les aigües i la vegetació són distints. A més, s’hi desenvolupen diferents activitats humanes.  A Espanya es distingeixen distingeixen paisatges d’interior , mediterranis, atlàntics i canaris.

1

  Descriu com és el relleu de cada cada paisatge i quina quina activitat hum humana ana l’ha transformat.

28

Ciències Socials 4

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, Educación , S. L.

 

2

  Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents. següents. Després, copia correctament les oracions falses. En els paisatges d’interior el clima és oceànic. El relleu dels paisatges canaris és volcànic.   Les ciutats que destaquen en els paisatges d’interior só sónn Madrid,  Valladolid i Saragossa.   A Canàries s’han fet terrasses per a cultivar als vessants de les muntanyes.

3

  Observa aquest paisatge i respon respon a les preguntes.

• Quins elements naturals hi ha?

• Indica quins elements han transformat aquest paisatge.

4

  Contesta a les preguntes preguntes sobre els paisatges mediterranis. mediterranis. • Com és el clima en els paisatges mediterrani mediterranis? s?

• On viu la pobl població? ació?

• A quines activitats es dedica la pobl població ació dels paisatges med mediterranis? iterranis?

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Ciències Socials 4

29

PLA DE MILLORA. Fitxa

16

 

BLOC

3

 VIURE EN SOCIETA SOCIETAT 

El territori d’Espanya

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. El nostre país està organitzat en dèsset

comunitats autònomes i dues ciutats

autònomes. Cada comunitat autònoma està formada per una o diverses províncies, i cada província està dividida en municipis.

1

  Observa el mapa i fes les activitats. • Pinta de roig les comunitats

autònomes formades per illes. • Pinta de verd lles es comunitats

autònomes amb una sola província. • Pinta de blau les comunitats

autònomes formades per diverses províncies. • Encercla de groc lles es ciutats

autònomes.

2

 

  Completa aquestes oracions. alcalde – diputacions – capital – ajuntaments – regidors Cada província té una

provincial.

Les

provincials s’encarreguen d’administrar

el territori de cada província. Els municipis estan governats pels

.

L’ajuntament està format per l’ i els 30

.

Ciències Socials 4

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, Educación , S. L.

 

BLOC

3

 VIURE EN SOCIETA SOCIETAT 

PLA DE MILLORA. Fitxa

Les institucions d’Espanya

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. Espanya és un estat democràtic. En la Constitució es recullen els drets i els deures dels ciutadans i les principals institucions de l’estat.

1

  Explica per què Espanya és un estat democràtic.

2

  Quina és la llei més més important d’Espanya? d’Espanya? Quan es va aprovar? Què s’hi recull?

3

  Completa la taula. Funcions Cap de l’estat

Corts Generals

Membres

17

Govern  Tribunals  Tribunals de Justícia

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Ciències Socials 4

31

PLA DE MILLORA. Fitxa

18

 

BLOC

3

 VIURE EN SOCIETA SOCIETAT 

El govern de la UE

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. La Unió Europea (UE) és una organització política i econòmica que agrupa diversos països europeus.

1

  Defineix els termes següents. • Ciutadania europea:

• Euro:

2

  Pinta els països que formen part de la UE.

32

Ciències Socials 4

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, Educación , S. L.

 

3

  Quins objectiu objectiuss comuns tenen tenen els països països de la Unió Unió Europea?

4

  Completa aquesta taula. Funcions Parlament Europeu Consell de la Unió Europea Comissió Europea Tribunal de Justícia

5

 

  Relaciona les in institucions stitucions de la UE UE amb els membres membres corresponents. Parlament Europeu

 

Consell de la Unió Europea

 

Comissió Europea

 

 Tribunal  Tribunal de Justícia

  6

S’ocupa que es respecten les lleis de la UE.

       

Jutges Ministres Eurodiputats Comissaris

  Escriu el nom de tres països que tinguen l’euro com a moneda.

 

7

  Per qu quèè és important l’euro?

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Ciències Socials 4

33

PLA DE MILLORA. Fitxa

19

 

BLOC

3

 VIURE EN SOCIETA SOCIETAT 

La població

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. La població són les persones que viuen en un territori. La població s’estudia amb el padró i el cens. La població es pot classificar de diferents maneres.

1

  Defineix els termes següents. • Immigrant:

• Natalitat:

• Mortalitat:

• Emigrant:

2

  Completa aquest esquema. Per sexe

Classificació de la població

Per edat

Per activitat

34

Ciències Socials 4

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, Educación , S. L.

 

BLOC

3

 VIURE EN SOCIETA SOCIETAT 

PLA DE MILLORA. Fitxa

Els canvis de població

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. La població canvia, ja que augmenta amb la natalitat i la immigració, i disminueix amb la mortalitat i l’emigració. Els habitants solen estar repartits de manera desigual pel territori.

1

  Observa les dades de pobla població ció de la Pobla i rrespon espon a les pre preguntes. guntes. Bebés nascuts

Defuncions de persones

Immigrants

Emigrants

240

37

17

3

• Quina va ser la natalitat que va tindre? I la mortalitat?

• Quants immigrants i emigrants vva a haver haver-hi? -hi?

• La població de la Pobla, va augmentar o va disminuir? Per q què uè ho saps?

2

  Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents. següents. Després, copia correctament les oracions falses.

20

  A Espanya la població no està repartida de manera desigual.   Les zones molt poblades es tro troben ben a l’interior l’interior..   Les zones poc pob poblades lades tenen àrees rurals extenses.  A les zones de costa arriba un gran nombre d’immigrants. d’immigrants.

Ciències Socials 4

35

PLA DE MILLORA. Fitxa

21

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

BLOC

3

 VIURE EN SOCIETA SOCIETAT 

Les activitats econòmiques

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. Els treballs s’agrupen en tres sectors: primari, secundari i terciari.

1

  Defineix els termes següents. • Sector primari:

• Sector secundari:

• Sector terciari:

2

  Indica a q quin uin sector correspon correspon cada una una de les imatges.

 

3

  Defineix aqu aquestes estes activitats i digues a quin sector pertanyen. • Agricultura:

• Pesca:

36

Ciències Socials 4

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, Educación , S. L.

 

4

  Observa el procés d’elaboració del formatge i contesta.

• Quina és la matèria pri primera mera que es necessita per a elaborar formatge?

• Què és el que es fa a la fàbrica?

• Una vegada elaborat el fformatge, ormatge, què es fa amb aq aquest uest producte?

5

  Què vol dir que el procés industrial es fa amb un treball en cadena? cadena?

6

  Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents. següents. Després, copia correctament les oracions falses.

  El sector terciari és el que ocupa més persones.   El turisme agrupa les activitats relacionades relacionades amb els desplaçaments de les persones per a descansar i divertir-se.   A Espanya, el turisme és el servei en què tr treballen eballen més persones.

  El transport és el trasllat de productes i passatgers.

Ciències Socials 4

37

PLA DE MILLORA. Fitxa

22

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

BLOC

4

LES EMPREMTES DEL TEMPS

El temps històric

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. La història és la ciència que estudia el passat de les persones. Les fonts històriques són les empremtes del passat que han perviscut al llarg del temps; les fonts poden ser escrites i no escrites. Les unitats de temps més usades en història són l’any i el segle. La data de referència és l’any de naixement de Jesucrist, que és l’ any 1.

1

  Qui són els historiadors? Quins altres cie científics ntífics treballen treballen amb els historiadors per analitzar el passat?

 

2

  Què és una fon fontt històrica? Posa’n dos exe exemples mples i digues de qu quin in tipus de font històrica es tracta.

3

  Ordena cronològicament aquests anys. 51 dC – 450 dC – 3250 aC – 21 aC – 1 aC – 1 dC

4

  iExplica difer diferències ències que hi ha entre eels ls fets successius els fetsles simultanis.

38

Ciències Socials 4

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, Educación , S. L.

 

BLOC

4

LES EMPREMTES DEL TEMPS

PLA DE MILLORA. Fitxa

Les etapes de la història

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. Els historiadors han dividit la història en cinc etapes.

1

  Ordena les et etapes apes de la història de de més antiga a més recent. Escriu 1, 2, 3, 4 i 5. edat antiga   edat contemporània   edat mitjana   prehistòria   edat moderna

2

  Quin és el període més llarg de la història? I el més curt?

3

  Escriu en aquest aquestaa línia del tem temps ps el nom de les edats edats de la història.

23

edat contemporània

• Afig-hi l’esdeveniment que va iniciar cada una d d’aquestes ’aquestes etapes. Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Ciències Socials 4

39

PLA DE MILLORA. Fitxa

24

 

BLOC

4

LES EMPREMTES DEL TEMPS

Com vivien en la prehistòria

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. La prehistòria és l’etapa més llarga del passat. Es divideix en: paleolític, neolític  i edat dels metalls. En cada un d’aquests períodes les persones van fer descobriments i invents.

1

  Completa la taula següent. Com estaven On vivien

 

De què s’alimentaven

organitzats

Paleolític

Neolític

Edat dels metalls

2

  Escriu si va ser un invent o un descobriment. descobriment. Després afig si va començar a usar-se usar-se en el paleolític, en el neolític o en l’edat dels metalls.

• Molí de mà: • Foc: • Arada: 3

  Quan va apar aparéixer éixer la ceràmica? Per què va ser tan iimportant? mportant?

40

Ciències Socials 4

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, Educación , S. L.

 

BLOC

4

LES EMPREMTES DEL TEMPS

PLA DE MILLORA. Fitxa

L’art de la prehistòria

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. De la prehistòria es conserven distintes manifestacions artístiques, com pintures  rupestres i monuments megalítics.

1

  Què significa el terme pintura rupestre?

2

  Indica si aaquestes questes afirmacions corresponen a les pintures pintures rupestres de la zona cantàbrica (C) o de la zona llevantina (L).   Representen animals com mamuts, cavalls…   Representen persones dansant, caçant o recol·lectant.

  Són esquemàtiques i d’un sol color. color.   Estan fetes amb gran rrealisme ealisme i utilitzen d diversos iversos colors. 3

  Què ééss un monument megalític?

4

  Observa les ima imatges tges i escriu a què correspon correspon cada una.

25

menhir – dolmen - cromlec

 

Ciències Socials 4

41

PLA DE MILLORA. Fitxa

26

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

BLOC

4

LES EMPREMTES DEL TEMPS

Els celtes i els ibers

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ.  Abans de l’arribada dels romans, romans, la península Ibèrica estava ocupada per dos dos pobles:

els celtes i els ibers.

1

  Pinta el mapa segons s’indica en la llegenda.

Groc

 Àrea

d’inuència

celta  Àrea  T  Taronja aronja

d’inuència

ibera

2

  Observa la fotografia d’aquest poblat i marca l’opció correcta. • Les cases són:

rectangulars.   circulars. • Les cases estan disposades de forma:

  ordenada.   desordenada. • Es tracta d’un poblat:

  celta.   iber. 42

Ciències Socials 4

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, Educación , S. L.

 

BLOC

4

LES EMPREMTES DEL TEMPS

PLA DE MILLORA. Fitxa

Els pobles colonitzadors

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. Els grecs, els fenicis i els cartaginesos habitaven a la vora del mar Mediterrani i van fundar colònies a la Península.

1

 

  Localitza aquests elements elements de la polis grega. muralla – acròpolis – temple – teatre – àgora

 

27

2

  Contesta les preguntes. • Per a què van arribar els fenicis a la P Península? enínsula?

• Quins pr productes oductes intercanviaven els fenicis? 

• On es van instal·lar els cartaginesos quan van arribar a la península Ibèri Ibèrica? ca?

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Ciències Socials 4

43

PLA DE MILLORA. Fitxa

28

 

BLOC

4

LES EMPREMTES DEL TEMPS

Roma i la conquista d’Hispània

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. En l’any 753 aC les tribus que vivien a la península Itàlica es van unir i van arribar a formar un gran imperi que va durar fins l’any 476 dC. Els romans van conquistar la península Ibèrica entre els anys 218 aC i 19 aC, i la van anomenar Hispània.

1

  Pinta en el m mapa apa el territori d’origen de Roma i situa-hi la ciutat de Roma. Roma.

2

  Ordena cr cronològicament onològicament les fases de la conquista romana romana

de la península Ibèrica. Escriu 1, 2 i 3.   Interior de la Penínsul Península a

  Costa mediterrània  Nord peninsular 3

  Com eestava stava organitzat organitzat el territori d’Hispània? d’Hispània?

44

Ciències Socials 4

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, Educación , S. L.

 

BLOC

4

LES EMPREMTES DEL TEMPS

PLA DE MILLORA. Fitxa

La romanització

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ.  A Hispània els romans van fundar moltes ciutats, encara que la majoria de la població vivia al camp. La població estava dividida en grups.

1

  Completa aqu aquest est text sobre sobre la societat societat romana. La societat romana estava composta per Entre les persones lliures hi havia

2

i persones lliures. i

  Indica a quin tipus d’habitatge correspon correspon cada imatge i qui vivia en cada una.

.

29

  Hi vivien: 3

Hi vivien:

  Escriu el nom de l’edifici en què es feien les activit activitats ats següents. • Se celebraven lluites d de e gladiadors i feres: • S’organitzaven carrer carreres es de quadr quadrigues igues de cavalls cavalls:: • Es retia culte als déus romans:

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Ciències Socials 4

45

PLA DE MILLORA. Fitxa

30

 

BLOC

4

LES EMPREMTES DEL TEMPS

Els aborígens canaris

Nom

Data

  REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. INFORMA CIÓ. Els primers pobladors de Canàries van arribar fa uns 2.000 anys. Els aborígens vivien en coves o poblats i es dedicaven principalment a la ramaderia.  Tenien  Tenien una cultura molt rica i molts dels seus costums han arribat fins a l’actualitat.

1

  D’on proven provenien ien els primers pobladors de Canàries?

2

  Respon a les preguntes. • On estaven situades les coves dels aborígens canaris?

• Què es va trobar dins de les coves coves? ?

• Quins motius pintaven a les coves?

3

  Observa la imatge i marca l opció correcta. •

Els poblats se situaven en:

llocs plans. zones escarpades.

  •

Les cases eren de:

  •

Habitatge del poblat de Gáldar (Gran Canària). 46

Ciències Socials 4

pedra. fang. El sostre es feia amb:

 

pedra.

 

vares, lloses, palla i terra.

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, Educación , S. L.

 

4

  Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents. següents. Després, escriu correctament les oracions falses.  T  Tenien enien ramats de cabres, ovelles de pèl i por porcs cs amb ullals.

  Amb els grans de blat i ordi elaboraven el gofio.   Recol·lectaven arrels i fr fruits uits silvestres i recollien ffusta. usta.   Per a treballar lla a terra utilitzaven ferramentes de metall.

5

  Qui eren els guanartemes i els menceys?

6

  Coneixien el elss aborígens canaris l’escriptura? Raona la resposta.

7

  Indica q què uè representa representa cada imatge. imatge.

  8

  Posa tres exemples de costums costums dels aborígens aborígens canaris que han arribat fins a l’actualitat.

Material fotocopiable fotocopia ble © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Ciències Socials 4

47

 

2

Programa d’ampliació

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

Un repte, conéixer l’univers

Nom

Data

La Via Làctia L’univers està format per milers de milions de galàxies. Una galàxia és una gran concentració d’estrelles, planetes, gasos, pols… S’hi distingeixen diversos tipus de galàxies segons la grandària, la forma (espiral, el·líptica o irregular), la llum, etc. Les galàxies estan en moviment continu i se separen les unes de les altres a gran velocitat. La galàxia en què està el sistema solar és la  Via Làctia. El terme Via Làctia vol dir ‘camí de llet’. S’anomena així perquè si es mira al cel durant la nit s’hi pot vore una banda ampla de color blanc formada per milers d’estrelles, com si fóra un camí. També es va anomenar Camí de Sant Jaume, ja que orientava els peregrins que viatjaven a Santiago de Compostel·la Compostel·la.. La Via Làctia és una galàxia gran en forma d’espiral amb diversos braços. Té més de 200.000 milions d’estrelles. d’estrelles. Les estrelles més antigues estan situades al centre de la galàxia i les més joves, als braços. La nostra galàxia tarda més de 200 milions d’anys a rotar sobre si mateixa. I, si volguérem travessar-la, tardaríem 100.000 anys.

El sistema solar es troba al Braç d Orió.

1

  Llig el text text i contesta. • Què és una galàxia? • Per què la nostra galàxia s’anomena Via Làctia?

• Quina forma té? • Per quantes estrelles està formada? • On està situat el sistema solar dins de la Via Làctia?

50

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 1

2

  El sistema solar està a la Via Làct Làctia. ia. Quins astres astres formen part del sistema solar?  

3

  Els planetes són ccossos ossos que giren al voltant d’una estrella. estrella. Classifica els planetes del sistema solar, segons la posició respecte al Sol. Planetes pròxims al Sol

4

Planetes allunyats del Sol

  Quins moviments realitzen els planetes? Indica en què consisteix cada un.  

5

  Alguns planetes ttenen enen satèl·lits. Com s’anomena el satèl·lit del nostre planeta?

6

  Busca informació en Int Internet ernet sobre una altra galàxia galàxia (Andròmeda, del Triangle…) Triangle…) i respon a les preguntes. • On està situada respecte a la Via Làctia?

• Quina forma forma té: espiral, el·líptica…?

• Quins colors hi predominen? predominen?

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

Representar el nostre planeta

Nom

Data

Les projeccions cartogràfiques Les projeccions cartogràfiques s’utilitzen per a representar la Terra, que és una esfera, en un pla. Això provoca certes distor distorsions sions en la grandària, la forma o les distàncies de l’espai representat.  Algunes de les projeccions més conegudes són la de Mercator Mercator i la de Peters. Peters. Cada projecció representa més bé unes zones del planeta que altres.

Projecció cilíndrica

La Terra es projecta sobre un méscilindre. usada És perlaaprojecció representar tot el planeta (planisferis).

Projecció cònica

 

Projecció azimutal

La Terra es projecta sobre un con. És la projecció més usada per a representar les zones entre els tròpics i els pols. La Terra es projecta sobre un pla tangent a un dels

51

un pla tangent a un dels plans. És la projecció més usada per a representar les zones polars.

1

  Llig el text text i contesta. • Què és una projecció projecció cartogràfica? • Quin tipus de projeccions hi ha? • Quina projecció empraries per a repres representar entar les zones polars?  

52

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 2

2

  Escriu on corresponga els elements elements del plànol.

A

B

C

D

E

F

N

1

Hotel Bon Son

E

O

S

H

      t      n      e         V          l      e       d       r      e      r      r      a       C

 o r

   l  l ’A m

 d  d e   e r  r  r  C a

2

C       a     r      r      e     r       d        e      l        ’        A     

   m

   u      l     L      a      l      e

l      b    

a    

Hotel Descans

Museu de la Ciència

H

   d     e   r    r    r    a    C

Església de Sant Pere

3

Museus

Esglésies

Hotels

Parcs i jardins

Escala 0

50

4 metres

3

C a r  rr   re    r  e    d  e ll  Q 

H

a d d rr     aa tt    

u u  

  Observa les pr projeccions ojeccions de Mercator Mercator i de Peters Peters en cada planisferi. planisferi.

 

Projecció de Mercator

Projecció de Peters

• Compara Europa i Àfrica en les dues projeccions. Quines diferències hi observes observes??

• En quina projecció s’exagera s’exagera la grandària dels continents de l’hemisferi nord en perjudici dels continents del sud?

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

Els fòssils, roques que ens parlen del passat

Nom

Data

Els dinosaures que van viure a Espanya  T’has parat a mirar mirar alguna vegada vegada una pedra amb restes restes fòs fòssils? sils? V Voràs oràs que en aquestes s’han quedat restes d’animals, ossos, esquelets i plantes. Se sap que molts d’aquests són d’éssers vius que habitaven a la Terra fa milions d’anys. Els fòssils es troben a les roques sedimentàries i són estudiats pels paleontòlegs. Són documents molt importants per ambientals a conéixer, d’una per exemple, les condicions època remota. Si en una zona es troben roques amb restes d’animals marins, es podrà deduir que aquest lloc va estar alguna vegada cobert per les aigües dels mars.  A Espanya, en concret, en diverses localitats de la comunitat autònoma de La Rioja i de les províncies de Terol Terol i Sòria, a Aragó i Castella i Lleó, respectivament, s’han trobat uns fòssils molt especials. S’anomenen icnites i són roques en què han quedat impreses les petjades dels

53

dinosaures.

1

  Llig el text text i contesta. • Què és un fòssil? fòssil?

• Qui estudien els fòssils? Què els indiquen?

• Què són les icnites?

• On s’han trobat icnites a Espanya?

54

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 3

2

  Els fòssils es formen en roques sedim AlgunesRelaciona roques metamòrfiques es creen a partirsedimentàries. de lesentàries. sedimentàries. a partir de quines roques s’han generat aquestes roques metamòrfiques. Pissarra Marbre Quarsita

3

Gres

 

 Argila

 

Calcària

 

  El carbó i el petroli són també també tipus de roques roques sedimentàries. Busca informació i completa la fitxa. Roca

Nom

Com es forma

Per a què s’empra

4

  Com cr creus eus que es formen les icnites? Llig, observa els dibuixos i numera’ls en ordre. a. L’animal xafa amb força força sobre el terreny. b. La xafada de l’animal queda impresa sobre el terreny. c. Sobre la petjada, al llarg del temps, es van depositant altres materials. d. Amb el temps, l’erosió o l’acció de l’ésser humà fan que la petjada aparega de nou i siga visible.

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

Les nostres costes

Nom

Data

Les ries Les costes espanyoles són molt variades. Tenen un gran nombre d’entrants i ixents, amb platges, cales, penya-segats, deltes, ries… Les ries són valls fluvials situades a la costa i que estan inundades per l’aigua del mar. Al nostre país es localitzen al llarg de la costa cantàbrica i a la costa atlàntica de Galícia. Destaquen les Rías Altas i les Rías Baixas. Les Rías Altas van des de la ria de l’Eo fins a la de la Corunya, a la costa nord de Galícia. Les Rías Baixas s’estenen des de la ria de Corme i Laxe fins a la frontera amb Portugal, a la costa oest de Galícia.

55

Ria de Cedeira.

1

  Llig el text text i contesta. • Què és una ria?

• En quines costes costes espanyoles podem trobar ries?

• Descriu la ria de Cedeira, Cedeira, situada a les Rías Altas. Altas.

56

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 4

2

  Situa en el dibuix el el nom d’aquests d’aquests accidents costaners.  A. Cap B. Golf  C. Platja D. Illa E. Delta F. Arxipèlag G. Badia

3

  Explica quina d diferència iferència h hii ha entre entre els termes següents. següents. • Un cap i un golf:

• Una illa i un arxipèlag:

4

  Indica en quina costa se situen cada un d’aquests accidents. accidents. • Cap de Finisterre: • Cap de Gata: • Cap de la Nau: • Golf de Cadis: • Golf de València: València:

5

  Busca informaci informació ó en Internet i assen assenyala yala en quins altres altres llocs d’Eur d’Europa opa es poden trobar ries.  

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

El temps atmosfèric

Nom

Data

Un temporal inesperat Des que era menut, Xavier observava com es movien els núvols i jugava a trobar-los una semblança amb diversos objectes. Li encantaven els dies de tronada. Es quedava a les fosques a la seua habitació, sentint com retrunyien els trons i esperant la llum dels llamps. Després, començava el tamborineig de les gotes de pluja als vidres i li arribava una agradable olor de terra banyada. Per això, va tindre clar que volia estudiar l’oratge. I va descobrir que la professió era la de meteoròleg.  Ara treballa en l’Institut Valencià de Meteorologia, on elabora informes sobre l’oratge que farà cada dia. L’any passat es va produir una cosa molt important en llaa vida de X Xavier avier.. Era el mes de setembre i feia alguns mesos que la calor era intensa i les pluges molt escasses. Xavier revisava les dades per fer l’informe diari. En analitzar-les, es va adonar que els pròxims dies s’aproximava un temporal per al qual ningú estava

57

preparat.  Xavier va reaccionar amb rapidesa i va comunicar aquella aquel la informació als seus caps i a les l es autoritats. Aleshores van prendre les mesures necessàries perquè el temporal no ocasionara una catàstrofe.  Al cap de poc de temps va començar a ploure p loure intensament. I va continuar plovent durant cinc dies! Sort que Xavier ho havia advertit a temps. 1

  Llig el text text i contesta. • Què és un meteoròleg? meteoròleg? • En què creus que es fixa fixa un meteoròleg per predir predir l’oratge?

• Com era l’oratge al mes de setembre?   • Per què es va evitar una catàstrofe? 58

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 5

2

  Què és el temps atmosfèric?

3

  Què mesura un termòmetre? I un pluviòmetre? pluviò metre?

4

  Observa el mapa amb la previsi previsió ó del temps i rrespon espon a les preguntes. preguntes. Mar Cantàbric

F R  R A    NÇ A 

 Andorr  And orraa

  c    i    t   n    à    l    t    A    à   e   c    O

     L      A      G      U      T      R      O      P

sol

tronada

Illes Balears

vent fluix

n úv o l s

neu vent moderat

p lu ja

núvols i clarianes vent fort

Mar Mediterrani  N

Illes Canàries

O

E S

• En quines zones zones d’Espanya farà sol?

• On es preveu que plourà?

• Quin temps farà farà a les illes Balears?

• Com seran els vents a la costa cantàbrica?

• I a la costa mediterrània? Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

Els climes del món

Nom

Data

El desert florit  A l’Amèrica del Sud es troba el desert d’Atacama, que és el més sec del món. Encara que parega mentida… poden passar 5, 20 o 400 anys sense ploure! I com et pots imaginar i maginar,, la falta d’aigua fa quasi impossible imp ossible la vida dels animals i les plantes. Però, curiosament, si plou en aquest mateix lloc, es produeix un fenomen extraordinari, que s’anomena desert florit. Las llavors deleslesllavors plantes, quevelocitat porten anys enterrades, germinen, floreixen i reparteixen a una increïble. Tot Tot seguit, el desert es cobreix d’una catifa de flors.

59

1

  Llig el text text i contesta. • On es troba el desert d’Atacama?

• Quant de temps pot estar sense ploure ploure en aquest desert?   • Què passa quan plou?

• Creus que la vida al desert d’Atacama deu ser fàcil? Per què?

60

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 6

2

  Què és el clima?  

3

  A la T Terra erra hi ha climes molt diferents. De quins factors depenen aquestes diferències?

4

  Observa el dibuix i fes les activitats.

  P A    R  O   U   E

 AMÈRICA 

OCEÀ

 ÀFRICA 

e  q u  u a a d  d    o  r  

 ATLÀNTIC

• Situa en el dibuix les zones climàtiques de la TTerra. erra. • Com són les temperatures en els climes pròxims a l’equador?

• Quins climes tenen les temperatures més baixes? On es localitzen?   • En quins climes es dóna una vegetació fformada ormada per praderies i boscos boscos??

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

Els rius

Nom

Data

El naixement del riu Cuervo El riu Cuervo naix al nord-oest de la província de Conca (Castella-la Manxa). El naixement d’aquest riu està situat en una zona composta de roques molt permeables. Per aquest motiu, cada vegada que plou l’aigua es filtra a l’interior de la terra. A l’interior l’aigua circula i s’acumula, i torna a eixir a la superfície a través de molts brolladors. El brollador més destacat és el del naixement del riu Cuervo. Quan l’aigua arriba a l’exterior, l’exterior, corre uns metres per una zona plana, per a caure després en forma de cascades.  A causa d’una reacció química, un dels components de l’aigua no es dissol, i en caure l’aigua sobre les roques i les plantes pròximes crea formes molt variades de gran fragilitat. Gràcies a això es crea un paisatge singular i de gran bellesa. Per aquest motiu, en 1999 el naixement del riu Cuervo va ser declarat Monument Natural. Si alguna vegada decideixes visitar-lo has de

61

tindre en compte que el cabal del riu Cuervo varia amb les estacions e stacions de l’any l’any.. A l’estiu, i en els anys amb una sequera molt prolongada, el naixement d’aquest riu sol estar sec.

1

  Llig el text text i contesta. • On es troba troba el naixement del riu Cuervo?

• Què és el que passa amb l’aigua de pluja en aquesta zona?   • De quina manera ix a l’exterior l’aigua del riu C Cuervo? uervo?   • Per què el naixement del riu Cuervo a vegades està sec?   62

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 7

2

  Què és la hidrosfera?  

3

  Ordena el cicle de l’aigua. Escriu Escriu 1, 2, 3, 4 i indica el nom de cada una de les fases.   L’aigua del delss rius acaba al mar. mar. En augmentar el pes de les gotes d’aigua, cauen dels núvols a l’escorça terrestre i arriben als rius. L’aigua passa d’estat líquid lí quid a estat gasós (vapor) a causa de la calor del Sol.   El vapor es refreda en ascendir per la troposfera. En refredar-se refredar-se es condensa en gotes d’aigua que formen els núvols.

4

  Escriu on trobem aigua en la la naturalesa.

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

Els rius espanyols

Nom

Data

Es pot navegar pels rius ri us d’Espanya? És interessant observar que barcasses que transporten mercaderies o vaixells de diferents mides solquen grans rius com el Rin, a Alemanya, el Nil, a Egipte, o el Mississippí, als Estats Units. Podem vore imatges semblants a Espanya? Són navegables els rius espanyols? En general, els rius espanyols no són navegables, encara que en algun tram del curs baix d’alguns d ’alguns es puga navegar. navegar. A què és degut? Hi ha diverses explicacions. Gran part dels rius ri us espanyols corren entre muntanyes o encaixats entre valls. En aquestes zones els rius són estrets, amb moltes revoltes i les aigües corren a gran velocitat. Per altra banda, el cabal dels rius espanyols és molt irregular, irregular, disminueix molt a l’estiu. No obstant això, a Espanya al llarg del temps s’han construït alguns canals amb la intenció

63

d’utilitzar-los com a vies de comunicació. Per exemple, el canal de Castella, projectat per a unir el nord de la Meseta amb el port de Santander, o el canal de Sevilla-Bonanza, que permetia la navegació des de Sevilla fins a l’oceà Atlàntic.

1

Canal de Castella.

  Llig el text text i contesta. • Què significa que els rius espanyols tenen uunn cabal irregular?

• Per què els rius espanyols no són navegables?  

• Amb quin motiu s’han construït alguns canals a Espanya?

64

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 8

2

  Observa el mapa i contesta contesta a les preguntes.    o

     E  

      u                          i

       R

M a r   C a n tà b r i c

   a      i     v    a

R i  u   N  a   l  ó   n  

     N  

     u      i

e     

r            b    i      o  n

       R     O      Ñ  I     l R i u  S i M  

      a

     U    R   I

      g          r

     e

     a        l      s        E       u        i        R

    u

    i s     P      u     i E R      R  R I U DU E  RO        O

R  i  u   T  o  r  m e   

ANDORRA

R I IU        U  E    B  R   E   

  e    r   g     e

   S      u     i     R   n

  ó   l  ó

s       

 J a  u J  R i u

   a     m

OCEÀ AT L À N TI C

FRANÇA

N    

       a

     L     A     G      U      T      R     O      P

           r

       a

    n

    ó     a   g       l

 A    i  u    R

R i  iu     T   u   T  

             J

 ú   r  

     u

             i

      R

 O

RIU T A J

 i         

 a      

    l    a   ü  e

  g      i

     C     i     u

  NA    I  A   D  GU A R i i   RIU  G u  u 

   R

R   R  I U  X Ú Q UE R  

Z         ú  

  j      r   a

IV I  IR      R  L Q U

 DA   UA  G G   R   i    u    R I  U

 G   

e  

 SEG  U    U S R  A    R  I U

   R  S    E  A    L    L    B     A    E  S    L    L    I

  i  a n  r  r   i t e  d  e  r   M  a  M

ni l  l 

VESSANTS D’ESPANYA atlàntic

ILLES CANÀRIES

mediterrani Ceuta

cantàbric

rius

MARROC

Melilla

barrancs o rambles

• Com són els rius del vessant cantàbric, llargs o curts, amb molt de cabal o amb poc? Raona la resposta.

• I els del vessant atlàntic? Per què?  

3

  Busca informaci informació ó sobre el riu Ebre i indica indica on naix, on dese desemboca, mboca, quins són els afluents principals i quines comunitats autònomes travessa.  

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

Els paisatges

Nom

Data

La platja del Silenci En les vacances d’estiu, la meua família i jo sempre passem uns quants dies en un poble que es diu Castañeras, al concejo de Cudillero (Astúries). Molt prop d’allí hi ha la platja del Silenci, que forma part del paisatge protegit de la Costa Occidental. La platja del Silenci és increïble. Per a apreciar-ne la bellesa, el millor és pujar al penya-segat. Cal pujar-hi a peu ja que no hi ha carreteres ni camins. És un lloc molt poc transformat per les persones. Des del lloc més alt es pot contemplar la platja, que té forma d’arc, i els illots rocosos que hi ha enfront, dispersos al mar mar.. Des d’aquest punt, els colors de cada element del paisatge es fonen en un de sol: el blanc de l’arena de la platja, el blau del mar i el verd de les plantes.  Amb sort, fins i tot s’hi pot vore algun corb

65

marí emplomallat prenent el sol sobre les pedres dels illots. 1

  Llig el text text i contesta. • On es troba la platja del Silenci? • Observa la fotografia. Quins elements naturals del paisatge hi veus? Descriu-los.

• És un lloc poc o molt transformat transformat per les persones? Per què?

• Per què creus que està protegit aquest lloc?

66

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 9

2

  Què és un paisatge?

3

  Com poden ser els paisatges? paisatges?  

4

  Observa aquesta fotografia i contesta a les preguntes. preguntes.

• Quin tipus de paisatge és? • On es localitza, a l’interior o a la costa?

• Com és el relleu? • Quin tipus de vegetació hi distingeixes? • Hi veus algun riu, llac…? En cas d’afirmativa, on on és?   • Hi ha algun element fet per les persones? persones? Quin?  

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

Els paisatges transformats

Nom

Data

Una cascada en un poble! Orbaneja del Castillo és un poble de muntanya que està situat al nord de la província de Burgos, prop del riu Ebre. El paisatge que l’envolta, els carrers costeruts i les cases amb balcons atrauen molts turistes, sobretot durant la primavera i l’estiu, per la qual cosa té restaurants i hotels.  V  Vaa ser declarat declarat conjunt conjunt histò històric ric art artístic ístic en 1993. Però el que més sorprén d’aquest lloc és que… pel mig del poble cau una gran cascada! L’aigua ve d’un rierol que naix en una cova situada a la part alta d’Orbaneja.

67

I cau, relliscant a tota velocitat, com si fóra una font natural immensa que alegra el so dels carrers. 1

  Llig el text text i contesta. • On està situat el poble d’Orbaneja del Castillo?   • D’on ve l’aigua que forma la cascada a Orbaneja?

• Quins elements naturals té aquest paisatge? • I quins són els elements realitzats per persones?

• A quin paisatge d’Espanya correspon: interior o mediterrani?   68

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 10

2

  Quins elemen elements ts naturals tenen els paisatges d’interior? d’interior?

3

  Quines són les ac activitats tivitats humanes que destaquen més més en els paisatges d’interior?  

4

  Observa aquestes fotografies i ccontesta ontesta a les les preguntes. preguntes.

• Quina fotografia es correspon amb un paisatge mediterrani? I amb un paisatge atlàntic?

• Quins elements naturals naturals veus en el paisatge atlàntic?

• Quins elements realitzats per les persones es veuen en el paisatge mediterrani?   5

  Quins altr altres es paisatges hi ha a Espanya? On es localitzen?   Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

BLOC

3

VIURE EN SOCIETAT SOCIETAT

El nostre territori

Nom

Data

Un món de fronteres El món està dividit en estats que tenen sobirania pròpia, és a dir, dir, que disposen d’un territori i d’un govern que regula la vida dels ciutadans mitjançant lleis i s’encarrega de les relacions amb els governs d’altres estats. El riu Miño és la frontera natural Els límits entre els estats s’anomenen entre Espanya i Portugal. fronteres i s’estableixen per acords. Les fronteres poden ser naturals, si coincideixen amb una barrera muntanyosa o un riu, o bé línies de delimitació que hi ha en els mapes però no en el terreny terreny.. En el passat, les l es fronteres eren un barrera important entre els països i resultava difícil traspassar-les. En l’actualitat, són més permeables: les mercaderies, els treballadors, els turistes, els diners… circulen cada vegada

69

amb més llibertat entre els estats. Per exemple, la ciutadania europea permet als habitants dels països membres de la Unió Europea residir, estudiar o treballar en qualsevol país de la UE. En canvi, en el món actual hi ha fronteres d’un altre tipus: aquelles que diferencien els països pobres dels països pa ïsos rics i que constitueixen barreres, moltes vegades infranquejables, per a les persones que pretenguen millorar la qualitat de vida.

1

  Llig el text text i contesta. • Què és una frontera? frontera? • Com poden ser les fronteres?

• És fàcil passar hui hui dia d’un país a un altre? I fa anys?  

• Quin altre tipus de fronteres hi ha actualment?

70

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 11

2

  Quins tterritoris erritoris formen part d’Espanya?

3

  Quines són les fronteres fronteres naturals naturals i polítiques polítiques del país?  

4

  Observa el mapa i respon respon a les preguntes. N

Mar Cantàbric

Santander LA CORUNYA E Santiago LUGO de Compostel·la GALÍCIA PONTEVEDRA

O

S

OURENSE

Oviedo PRINCIPAT D’ASTÚRIES LLEÓ

F R A N Ç A

BISCAIA   GUIPÚSCOA CANTÀBRIA PAÍS BASC Pamplona ÀLABA Vitòria COMUNITAT PALÈNCIA FORAL DE Logronyo BURGOS L A R I O J A NAVARRA OSCA

ANDORRA

 

LLEIDA

GIRONA

CASTELLA I LLEÓ ZAMORA VALLADOLID

OCEÀ

SALAMANCA

     A

P

Madrid

     U      T      R      O

CASTELLÓ

Toledo  CONCA TOLEDO CASTELLA-LA MANXA

CÀCERES

VALÈNCIA

EXTREMADURA

ALACANT Múrcia REGIÓ DE MÚRCIA

JAÉN

CÒRDOVA SEVILLA

A N D A L U S I A

Sevilla

ALMERIA

GRANADA MÀLAGA

CADIS O C E À AT L À N T I C C A N À R I E S

Santa Cruz de Tenerife

Ceuta

 M

LAS PALMAS Las Palmas de Gran Canaria

ILLES BALEARS

ALBACETE

BADAJOZ

HUELVA

Palma València

COMUNITAT VALENCIANA

CIUDAD REAL

Mèrida

     P

SANTA CRUZ DE TENERIFE

TARRAGONA

COMUNITAT GUADALAJARA TEROL ÀVILA DE MADRID

    G

ATLÀNTIC

Saragossa SARAGOSSA

SEGÒVIA

     L

CATALUNYA BARCELONA Barcelona

ARAGÓ

SÒRIA

  a   r

  M

 e d

 i

  t

 e

  r

  r

  a

  n

Melilla

   i

P

Capital d’estat Capital de comunitat autònoma Ciutat autònoma Límit d’estats Límit de comunitats Límit de províncies

MARROC

• Quantes comunitats autònomes té Espanya? • Quines són les comunitats formades per una sola província?

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

BLOC

3

Nom

VIURE EN SOCIETAT SOCIETAT

La població espanyola Data

Quan es va fer el primer cens de població? Fins al segle XVI no hi havia bons mètodes per a saber la població que habitava un lloc, per això només es coneixia el nombre d’habitants de forma aproximada.  Va ser l’any 1594 quan es va fer el primer cens amb un mètode rigorós. Els reis necessitaven conéixer exactament quants súbdits tenien i, sobretot, quants d’ells havien de pagar els impostos amb els quals havien de costejar les despeses de l’estat. Gràcies als censos sabem que en aquell temps a Espanya vivien 9 milions de persones i que la població augmentava poc. Els censos i els padrons no sols serveixen per a conéixer la població absoluta d’un territori. Recullen també informació del nombre de persones de cada edat, quantes són homes i quantes són dones, el lloc de naixement

71

de cada persona i el seu nivell d’estudis.  Amb les xifres que proporciona el cens, els governants, tant locals com estatals, poden fer molts càlculs, per exemple, la població augmenta o disminueix, quines sinecessitats hi haurà en aquell territori, si hi ha molts ancians o molts xiquets, conéixer quines persones tenen l’edat per a treballar i quines persones han de pagar impostos...

1

  Llig el text text i contesta. • Què és un cens?

• Quan es va fer el primer cens a Espanya? • Per a què es volia saber el nombre nombre de persones que vivien a Espanya?   • Quina informació es recull en un cens?

72

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 12

2

  Els censos s’utilitzen per a fer projeccions de població, és a dir dir,, saber com serà d’ací a uns anys la natalitat, la mortalitat, l’emigració… Observa la projecció de població per a Espanya i respon a les preguntes.

Natalitat Mortalitat

 

Any 2014

Any 2028

Any 2063

408.901

299.279

229.434

395.196

411.392

559.857

Immigrants

 

332.522

332.522

332.522

Emigrants

 

4 17.191 41

288.152

245.903

• Com va ser la natalitat en 2014? Com serà en 2028? I en 2063? Augmentarà o disminuirà?

• Passarà el mateix amb la mortalitat? Raona la rresposta. esposta.  

• El nombre d’immigrants en 2063, augmentarà o disminuirà respecte  respecte  als anys 2014 i 2028?

• I el d’emigrants? • En 2063, la població espanyola augmentarà o disminuirà? Per què?

3

  Tenint en compte les dades de l’activitat l’activ itat anterior. anterior. Quin tipus d’infraestructures d’infraestructu res o serveis s’hauran de crear? Raona la resposta.  

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

BLOC

3

VIURE EN SOCIETAT SOCIETAT

L’economia

Nom

Data

La fàbrica de joguets Les mans del meu iaio eren prodigioses. De menuda, em quedava hores mirant com convertia un tros de fusta en un tren amb diversos vagons o en un cotxe amb rodes que giraven de veritat. El taller del meu iaio era màgic per a mi. Recorde les seues ferramentes penjades en ordre, la serradura escampada per terra i l’olor de fusta. En notar el meu entusiasme pels joguets del iaio, a mon pare se li va ocórrer la idea de muntar un petit negoci. Va començar fabricant joguets de fusta que enviava a les ciutats pròximes. Després van arribar els encàrrecs des de tots els racons del país. De joguets de fusta, va passar a la fabricació de construccions de metall. Més tard van vindre les nines de plàstic, els joguets amb piles, els cotxes teledirigits… La fàbrica va augmentar de mida i les vendes van créixer.

73

Però, al cap dels anys, el negoci va començar a decaure. Els gustos dels xiquets havien canviat i ja no es venien els mateixos joguets. Mon pare va creure aleshores que havia de ser jo qui s’encarregara de l’empresa. I va decidir apostar per uns jocs nous que encara no tenien molt d’èxit i… així vam començar a vendre videojocs i consoles de joc! Gràcies a aquella decisió, el negoci es va recuperar i hui tenim una gran empresa amb molts treballadors. Però al meu despatx, junt amb els catàlegs de videojocs, conserve alguns joguets del meu iaio.

1

  Llig el text text i contesta. • En què s’assemblen els treballs del iaio, del fill i de la néta?

• I en què es diferencien?

• Quines activitats econòmiques ixen en el text? A quins sectors econòmics corresponen?   74

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 13

2

  Quina és l’activit l’activitat at del sector secu secundari ndari que ocupa més quantitat de treballadors?

3

  Què ééss el procés industrial?

4

  Busca informaci informació ó sobre el tr treball eball artesanal i respon a les preguntes. preguntes. • Quantes persones treballen treballen en un taller artesanal, poques o moltes?

• Cada treballador està especialitzat especialitzat en una part del procés procés productiu?

Raona la resposta.

• Quines ferramentes utilitzen per a elaborar els productes? productes?

• Hi ha moltes màquines? Per què?

• Elaboren molts productes productes o pocs? Justifica la resposta.   5

  Què ééss el sector terciari? terciari?  

6

  Quines activitats econòmiques del sector sector terciari terciari estan molt relacionades relacionades amb el sector secundari? Per què?  

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

BLOC

4

LES EMPREMTES DEL TEMPS

El temps històric

Nom

Data

Champollion i la pedra Rosetta Fa més de 200 anys, en una localitat egípcia anomenada Rosetta, uns soldats de l’exèrcit francés trobaren una pedra molt especial. Era de basalt de color negre intens i hi tenia teni a impresos tres textos: un en grec, un altre en una llengua egípcia molt antiga i el tercer estava compost de jeroglífics. El francés Jean-François Champollion va dedicar deu anys de la seua vida a desxifrar el misteri de la pedra. Ell va ser qui va descobrir el significat de cada un

75

dels símbols que constituïen l’escriptura  jeroglífica. El seu descobriment va ser molt important, perquè gràcies a ell es va aconseguir la clau que obria les portes del fascinant món de l’antic Egipte.

1

  Llig el text text i contesta. • Què és la pedra Rosetta?

• Com és?

• Qui la va trobar? trobar? • Qui la va desxifrar? • Què va significar aquest descobriment?

76

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 14

2

  Busca informació sobr sobree la pedra Rosetta. Tria Tria les dates que són correctes. correctes.   La pedra Rosetta es va trobar en 1799.   La pedra Rosetta es va trobar en 2002.   La pedra Rosetta conté un text de l’any 1525.   La pedra Rosetta conté un text de l’any 196 aC.

3

  Observa aque aquesta sta línia del temps i contesta.

 Anys

  20 2006

➞

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Naix Eva.

Comença a caminar.

 Va a la platja.

Se li cau una dent.

 Va a l’escola.

 Viatja en tren.

 Toca  Toca el piano.

Guanya un concurs de lectura.

• De què ens informa aquesta línia del temps?

• Quina direcció direcció té la línia?   • Què representa cada tram de la línia del temps?   • En quin any comença? • En quin acaba? • On se situa l’esdeveniment més antic?

• I el més recent? recent? • A quina edat va començar Eva a tocar el piano? Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

BLOC

4

LES EMPREMTES DEL TEMPS

Les edats de la història

Nom

Data

Mitjans de comunicació antics Que curiosos eren els mitjans de comunicació del passat! Les tribus d’Àfrica transmetien missatges a distància a través del tam-tam, és a dir, amb colps de tambor. Fa uns 2.500 anys els grecs tenien emissaris. El soldat Filípides és l’emissari grec més famós. Va córrer sense descansar 42 quilòmetres per anunciar als atenesos la victòria de la seua armada en la batalla de Marató. Després de donar el seu missatge va morir a causa de tan gran esforç.  També  També s’utilitzaven senyals de fum  o coloms missatgers. Fa 800 anys el soldà de Bagdad va ser el

77

primer a entrenar coloms perquè volaren d’una estació de correus a la següent amb un missatge lligat a la pota.

1

  Llig el text text i contesta. • Quins mitjans podries usar per a enviar un missatge fa milers d’anys?

• Amb quin dels mitjans anteriors creus que podries comunicar-te amb terres més llunyanes?

• En quina edat de la història es va desenvo desenvolupar lupar la civilització grega?

• En quin segle es van començar a utilitzar els coloms missatgers?   78

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 15

2

  Observa aquestes fotogr fotografies afies i orden ordena-les a-les de més antiga a més rec recent. ent.

Edat contemporània.

Prehistòria.

Edat mitjana.

Edat antiga. 3

Edat moderna.

  Completa una línia del temps sobre les etapes del passat. Dibuixa en cada requadre l’habitatge o construcció corresponent.

Edat antiga 4

  Descriu br breument eument com era era una de les construccions o habitatges habitatges representats repr esentats en l’activitat 2.  

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.  

BLOC

4

LES EMPREMTES DEL TEMPS

La prehistòria

Nom

Data

L’invent més important de la història Fa mig milió d’anys, els nostres avantpassats coneixien el foc com un fenomen terrible de la naturalesa. Quan un llamp partia el cel o prenia foc als boscos, les persones es refugiaven atemorides al fons de les seues coves, fugint de la desgràcia igual que els animals. Però un dia la curiositat els va portar a acostar-s’hi, acostar-s ’hi, a agafar una branca encesa i a portar-la a la cova; d’aquesta manera van aprendre per primera vegada a evadir-se de la foscor,, del fred i d foscor dee la por de la nit. El gran

79

descobriment dels éssers éssers humans va ser arribar a produir ells mateixos aquest foc, i ho aconseguiren fregant dues pedres de sílex i encenent amb les espurnes unes branquetes seques. Ja no era necessari vigilar constantment el foc perquè no s’apagara. El descobriment del es focprotegien va canviar rumb de lalas supervivència humana. Amb el foc delper fredcomplet de la nit,elespantaven grans feres dels poblats, la carn de la caça era més saborosa i saludable passada pel foc, i també es va aprendre a cauteritzar les ferides amb foc. Finalment, el foc era el lloc al voltant del qual es reunien les persones al final de la jornada, on es contaven les històries i el coneixement passava dels uns als altres, i on l’ésser humà va continuar l’aprenentatge com a ésser social.

1

  Llig el text text i contesta. • Quants anys fa que l’ésser humà coneix el foc?

• Com va aconseguir aconseguir l’ésser humà fer foc per si mateix?

• Quins avantatges ha suposat el descobriment del ffoc oc per a la humanitat? humanitat?  

80

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 16

2

  Observa aquesta fotografia i contesta a les preguntes. preguntes.

• On estan les persones persones que ixen en la fotografia?   • Què fan? • Quina professió professió creus que tenen? • Per què? • Quines restes restes del passat observen?

3

  Busca en ta casa dos objectes semblants semblants als que s’usaven fa milers d’anys i explica en què s’assemblen i en què es diferencien. Exemple: Un ganivet fa milers d’anys i en l’actualitat s’assemblen en el fet que s’utilitzen per a tallar, i es diferencien en el fet que fa milers d’anys es fabricaven amb pedra i en l’actualitat es fabriquen amb acer ace r.  

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Ciències Socials 4

 

BLOC

4

LES EMPREMTES DEL TEMPS

Els pobles preromans preromans

Nom

Data

 Visita a un museu museu arqueològic arqueològic En un museu arqueològic s’exposen, conserven i classifiquen objectes i materials del passat, rescatats pels arqueòlegs o guardats al llarg dels segles. El seu objectiu és documentar el passat d’una comunitat o un país i pot contindre tant objectes de temps prehistòrics com altres del segle passat, des d’una col·lecció de peces de vestir fins a restes de gerros de fang que tenen milers d’anys d’antiguitat. El nostre país té una

81

història molt llarga i plena d’esdeveniments. Nombrosos pobles i cultures han passat per Espanya i hi han deixat la seua empremta, per la qual cosa hi ha molts museus arqueològics. Museu Arqueològic de Lorca, Múrcia. 1

  Llig el text text i contesta. • Què hi ha en un museu museu arqueològic?

• Per a què serveix serveix estudiar els objectes de temps passats?  

• Has visitat algun museu? • Com hem de comportar-n comportar-nos os en un museu?  

82

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 17

2

  Llig el text text i contesta. Fa més de 5.000 anys es va inventar l’escriptura. Al principi, s’utilitzaven jeroglífics, que són dibuixos que representen paraules o idees. Més tard, es va inventar l’alfabet, que és un conjunt de lletres que combinades entre si formen les paraules. La invenció de l’escriptura és tan important que marca els inicis de la història. • Per què és important l’aparició de l’escriptura?

• Què va aparéixer de primer, primer, els jeroglífics o l’alfabet?   • Quina diferència hi ha entre els jer jeroglífics oglífics i l’alfabet?  

3

  Observa aquesta m maqueta aqueta d’un habitatge habitatge celta i esc escriu riu com t’imagine t’imaginess que devia ser la vida d’un xiquet d’aquella època a Espanya.

 

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Ciències Socials 4

 

BLOC

4

LES EMPREMTES DEL TEMPS

L’època romana Nom

Data

Els mosaics romans Una de les manifestacions de l’art romà que s’ha conservat més bé fins a l’actualitat són els mosaics. Els mosaics eren quadres o murals que podien recobrir i decorar tant sostres com terres o parets. Les imatges ima tges es componien ajuntant peces xicotetes quadrades de colors, anomenades tessel·les. Les tessel·les podien estar fetes de materials diferents, com el vidre, la ceràmica o la pedra de diversos colors. Per a fer-les, de primer calia tallar el material en làmines fines, després en tires i després en quadradets.  També  També s’usaven

83

excepcionalment tessel·les de metalls preciosos, com l’or i la plata.  Amb els mosaics representaven escenes de caça, de lluita de gladiadors, de carreres de carros, figures geomètriques...

1

  Llig el text text i contesta. • Què és un mosaic? mosaic?

• Com es fan els mosaics?

• Per a què serveixen els mosaics?

• Has vist un mosaic alguna vegada? On? Què representava?   84

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 18

2

  Observa aquestes imatges i escri escriu u quin creus que cor correspon respon a un pont romà. romà. Després, contesta.

• Quines diferències observes entre un pont pont i l’altre?

• Coneixes altres altres monuments romans?

3

  Busca informaci informació ó en Internet sobr sobree els romans romans a Espanya i assenyala assenyala quins monuments són romans.   La Universitat de Salamanca

El circ de Tarragona

  El temple de Diana (Mèrida)

El monestir d’El Escorial (Madrid)

  El teatre de Sagunt (València) (València)

Les muralles de Lugo

  La catedral de Burgos

L’Alhambra (Granada)

  L’arc de Medinacel·li (Sòria)

El pont d’Alcántara (Càceres) Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

BLOC

4

LES EMPREMTES DEL TEMPS

Els aborígens canaris Nom

Data

La història del gofio La història del gofio va començar fa molts milers d’anys, molt abans de l’arribada dels conquistadors a les illes, encara que en aquella època només es coneixia l’ordi. Posteriorment, s’hi van anar afegint nous ingredients, com el blat, l’avena, el cigró

85

i el mill. Per a preparar-lo s’usaven pedres sobre les quals es col·locava el test o torrador de fang. Una vegada torrat el gra, es triturava als molins de pedra. Aquests molins consistien en dues pedres redones, planes en la part corresponent a la superfície de fregament, i convexes a la part superior, superior, on hi havia un forat, per on s’introduïen els grans torrats del cereal. Posteriorment, la fabricació d’alguns molins de vent o d’aigua va facilitar-ne la mòlta. La majoria dels molins han desaparegut amb el pas del temps i han donat pas als molins elèctrics. El gofio és un aliment ric en vitamines, com les B1, B2, B3 i C; proteïnes, fibra, magnesi, ferro, calci i sodi.

1

  Llig el text text i contesta. • Des de quan elaboraven gofio els aborígens?

• Què és el gofio?

• Com es prepara el gofio?

86

Ciències Socials 4

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 19 2

  Consulta un atles, localitza-hi localitza-hi les illes Canàries i contesta. • En quin oceà es troben les illes Canàries?

• Quantes illes componen l’arxipèlag canari?   • Com s’anomenen les dues províncies canàries? I les capitals?

3

  Llig el text segü següent. ent. Busca en el diccionari els termes termes que no cconegues. onegues. Després completa la taula. Els símbols de les illes Canàries La comunitat canària i cada una de les illes que la formen tenen com a símbols un animal i un vegetal. Els de la comunitat són la palmera i l’ocell canaris. Els de les illes són els següents: Fuerteventura, el cardó de Jandía i la hubara; Gomera, la Persea indica i la xixella canària; Gran Canària, el cardó i el gos de presa canari; Hierro, la savina i el fardatxo gegant; Lanzarote, la tabaiba dolça i l’aliguenya; La Palma, el pi canari i la graula; i Tenerife, el drago i el pinsà.

Territori

Comunitat canària

Animal

Ocell canari

Vegetal

 

Palmera canària

Fuerteventura Gomera Gran Canària Hierro Lanzarote La Palma  Tenerife  Tenerife Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Ciències Socials 4

87

 

2

Solucionari

 

Solucions. Pla de millora Bloc 2 Fitxa 1 1. • Estrella: astre que emet llum i calor contínuament.

• Planeta: cos esfèric que gira al voltant d’una estrella. • Satèl·lit: astre que gira al voltant d’un planeta. 2. RG. D’esquerra a dreta i seguint la direcció de les

agulles del rellotge: Júpiter, Venus, Mercuri, Terra, Urà, Mart, Saturn i Neptú.

Fitxa 4 1. Les capes són: l’atmosfera, que és la capa

gasosa; la hidrosfera, que és la capa líquida; i la geosfera, que és la capa sòlida. 2. RG. De dalt a baix: escorça, mantell i nucli. 3. El relleu és el conjunt de formes que tenen

els continents i els oceans. Algunes formes són les muntanyes i les planes. 4. L’erosió és el desgast de les roques, mentre que

la sedimentació és l’acumulació dels materials erosionats.

Fitxa 2 1. El fa la Terra sobre si mateixa. Rotació.

El fa la Terra al voltant del Sol. Translació.

Fitxa 5 1. Les roques estan formades per minerals. Verdadera

Tarda a fer-lo un any. any. Translació. Dóna lloc als dies i les nits. n its. Rotació. Dóna lloc a les estacions de l’any: primavera, estiu, tardor i hivern. Translació. 2. Són les diferents formes que presenta la Lluna. 3. El dibuix de l’esquerra representa el moviment

de translació i el de la dreta, el de rotació. • RG. En el dibuix de l’esquerra l’alumne afegirà dalt, primavera; a la dreta, hivern; baix, tardor, i a l’esquerra, estiu. • RG. En el dibuix de la dreta, l’alumne escriurà en la cartel·la que assenyala la zona amb més llum, dia, i nit , en la cartel·la que marca la zona menys il·luminada.

Fitxa 3 1. Un globus terraqüi és una representació

tridimensional, de manera que reprodueix la Terra Terra sense distorsionar. d istorsionar. És com una miniatura de la Terra. Terra. En un mapa la forma, la grandària i les distàncies es distorsionen. 2. RG. De dalt a baix l’alumne marcarà: B. Pol nord.

 A. Eix de rotació. E. Pol Hemisferi F. Hemisferi sud. C. sud. nord. D. Equador. 3. • La rosa dels vents.

• La retolació. • La llegenda. • L’escala. 4. • Nord, sud, est i oest. • Per l’est. • Per l’oest. 5. RL. 6. 1. Muntanyes Rocalloses. 2. Serralada dels

 Andes. 3. Desert del Sàhara. 4. Riu Nil. 5. Gran plana europea. 6. Himàlaia. 7. Monts Urals. 8. Arxipèlag del Japó.

90

Ciències Socials 4

Totes les roques són líquides. Falsa. La sienita és una roca formada per un sol mineral. Falsa. Les oracions correctes serien: Les roques poden ser dures, toves o líquides. La sienita està formada per diversos minerals. 2. Roques magmàtiques. Algunes es formen

a l’interior de la Terra i altres procedeixen de la lava dels volcans. Exemples: granit i basalt. Roques sedimentàries. Es formen a partir de

restes d’altres roques, de restes d’éssers vius, o a partir de substàncies dissoltes en l’aigua. Exemples: argila, carbó, petroli i calcària.  Roques metamòrfiques. Es formen a partir d’altres roques, però es transformen per pressió o temperatura. Exemples: pissarra i marbre. é s el mineral més dur. 3. RM. • El diamant és • L’anell d’or de ma tia brilla molt. • El quars de color rosa és el que més m’agrada. • La malaquita és un mineral de forma irregular.

Fitxa 6 1. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix:

6. Massís Galaic. 3. Serralada Cantàbrica. 9. Muntanyes Basques. 7. Pirineus. 1. Sistema Central. 5. Serralada Ibèrica. 2. Muntanyes de Toledo. 4. Sierra Morena. 8. Serralades Bètiques. Me diterrani i oceà Atlàntic. 2. Mar Cantàbric, mar Mediterrani RG. Cal situar el mar Cantàbric, al nord; el mar Mediterrani, a l’est, i l’oceà Atlàntic, a l’oest. 3. RG. Els alumnes escriuran en la cartel·la que està

més al nord ‘depressió de l’Ebre’ i en la que està mes al sud, ‘depressió del Guadalquivir’.

Material fotocopi able © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación , S. L.

 

4. La Meseta central és una gran serralada. Falsa.

El Sistema Central és una gran plana. Falsa.  Al centre de la península Ibèrica hi ha la Meseta. Verdadera. Les muntanyes de Toledo són unes muntanyes interiors de la Meseta. Verdadera. Les muntanyes interiors de la Meseta són els Pirineus i les muntanyes de Lleó. Falsa. Les oracions correctes serien: La Meseta central és una gran plana. El Sistema Central és una gran serralada. Les muntanyes interiors de la Meseta són el Sistema Central i les muntanyes de Toledo.

5. Serralades Bètiques. Exteriors a la Meseta.

Serralada Cantàbrica. Envolten la Meseta.

2. El temps atmosfèric és l’estat de l’atmosfera

en un lloc i un moment determinats. 3. El termòmetre mesura la temperatura de l’aire. L’anemòmetre mesura la velocitat del vent. El pluviòmetre mesura les precipitacions. El penell indica la direcció del vent.

Fitxa 9 1. El clima és el conjunt de condicions de l’atmosfera

que es donen en una regió durant molts anys. 2. Els factors són la proximitat a l’equador, l’altitud

de les terres i la distància o llunyania al mar. 3. Climes càlids: al voltant de l’equador.

Climes freds: al voltant dels pols nord i sud.

Sierra Morena. Envolten la Meseta. Massís Galaic. Exteriors a la Meseta. Serralada Ibèrica. Envolten la Meseta. Pirineus. Exteriors a la Meseta. 6. La màxima altitud és el Teide. Es troba a les illes

Canàries. 7. Les illes Canàries estan a l’oceà Atlàntic

i les illes Balears, al mar Mediterrani. 8. RM. Els alumnes podrien esmentar els golfs

de Cadis i València, i els caps de Finisterre i de la Nau.

Fitxa 7 Terra. 1. L’atmosfera és la capa d’aire que envolta la Terra. És important perquè filtra els rajos del Sol perjudicials per als éssers vius, reté part de la calor del Sol i impedeix que les temperatures siguen massa altes o massa baixes. 2. RG. De dalt a baix: C. Capes exteriors.

B. Estratosfera. A. Troposfera. 3. La troposfera  és la capa més pròxima a la Terra.

En aquesta es produeixen els fenòmens  atmosfèrics.  A l’estratosfera hi ha la capa d’ozó, un gas que ens protegeix dels rajos solars perjudicials per als éssers vius.

Més enllà dels 50 km d’altitud, hi ha altres capes fins a arribar a l’espai.

Climes temperats: entre la zona càlida i les dues fredes. 4. Climes càlids. Alguns tenen temperatures altes

i pluges freqüents, en aquesta zona creixen selves. Quan ens allunyem de l’equador les pluges només es produeixen en una estació, per la qual cosa hi ha sabanes. En d’altres a penes plou i només hi creixen palmeres i cactus. Climes freds. Fa molt de fred tot l’any i plou poc. Hi creix la tundra (molses i herbes). Climes temperats. En uns llocs plou molt, en

d’altres, poc… i les temperatures no són ni molt altes ni molt baixes, tots tenen les quatre estacions. Hi creixen praderies i boscos.

Fitxa 10 1. RG.

 Temperatures: emperatures: suaus. 2. Clima oceànic. T Precipitacions: freqüents tot l’any. l’any. Clima mediterrani. mediterrani. T  Temperatures: emperatures: a la costa, suaus tot l’any; a l’interior, baixes a l’hivern i altes a l’estiu. Precipitacions: escasses, sobretot a l’estiu.

Clima subtropical. T  Temperatures: emperatures: suaus tot

l’any.. Precipitacions: escasses. l’any Clima de muntanya. Temperatures: baixes a l’hivern i fresques a l’estiu. Precipitacions: abundants.

Fitxa 11 Fitxa 8 1. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta. Pluja (pel

paraigua), núvols (estan al cel) i vent (que impedeix caminar a la persona de la fotografia).

1. La major part de l’aigua de la hidrosfera és dolça.

Falsa. L’aigua dolça es troba als rius, llacs, aigües subterrànies… Verdadera. Ciències Socials 4

Material fotocopi able © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

91

 

Les marees són pujades i baixades del nivell dels rius. Falsa. Els corrents marins són desplaçaments de grans masses d’aigua per diferències de temperatura. Verdadera. Les oracions correctes serien: La major part de l’aigua de la hidrosfera és salada. Les marees són pujades i baixades del nivell del mar. 2. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: evaporació,

condensació, precipitació i retorn.

Fitxa 12 1. • Les aigües superficials es troben a la superfície

de la Terra i les subterrànies són els corrents

5. El riu més cabalós d’Espanya és el riu Ebre

perquè en el seu curs alt travessa zones en què plou i neva molt. 6. RG. 7. Cantàbric: Nerbion, Eo.

 Atlàntic: Tajo, Tajo, Guadiana. Mediterrani: Ebre, Túria.

Fitxa 14 1. El paisatge és l’aspecte de la superfície terrestre

que observem des d’un lloc. 2. En els paisatges naturals no hi ha elements fets

per les persones i en els transformats, sí.

i depòsits naturals d aigua de l interior de l’escorça terrestre • El llit és el terreny per on corre l’aigua d’un riu i el cabal és la quantitat d’aigua que porta un riu.  2. Les glaceres són una capa gruixuda de gel que es forma per l’acumulació de neu. Els rius són

corrents continus d’aigua. Els aqüífers són depòsits subterranis  d’aigua. 3. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta. 1. Curs alt.

2. Curs mitjà. 4. Afluent. 3. Curs baix. 5. Desembocadura.

Fitxa 13 1. Els rius són llargs quan naixen en muntanyes

allunyades del mar on desemboquen; si hi estan pròximes, són curts. Quan els rius passen per zones amb clima sec, tenen poc de cabal; si travessen zones amb clima plujós, tenen un cabal abundant. 2. Un vessant és el terreny format per diverses

conques, els rius del qual desemboquen en un mateix mar o oceà. 3. Mar Cantàbric, mar Mediterrani i oceà Atlàntic. 4. El cabal dels rius del vessant cantàbric és irregular

i escàs. Falsa. Els rius del vessant atlàntic són curts. Falsa. Els rius del vessant mediterrani són llargs, perquè naixen en muntanyes molt allunyades del mar. Falsa. Les oracions correctes serien: El cabal dels rius del vessant cantàbric és regular i abundant. Els rius del vessant atlàntic són llargs. Els rius del vessant mediterrani són curts, perquè naixen en muntanyes pròximes al mar.

92

Ciències Socials 4

3. RM. L’alumne hauria de destacar les muntanyes,

la vegetació, l’animal (ant) i el riu o llac pel qual passa l’animal. 4. RG. De dalt a baix i seguint la direcció de les

agulles del rellotge. Carretera, habitatges, cultius i pont. 5. RM. L’alumne podria assenyalar l’agricultura,

la indústria, els transports… 6. RM. L’alumnat hauria de destacar la desforestació,

la contaminació i la construcció excessiva. 7. RM. Entre les mesures per a conservar un

paisatge hi ha establir lleis i normes que obliguen a utilitzar depuradores o filtres, i declarar espais protegits.

Fitxa 15 1. En el paisatge superior, el relleu és pla i està

transformat per l’agricultura i la ramaderia. En el paisatge inferior el relleu és pla i costaner; està transformat per l’activitat turística. 2. En els paisatges d’interior el clima és oceànic.

Falsa. El relleu dels paisatges canaris és volcànic. Verdadera. Les ciutats que destaquen en els paisatges d’interior són Madrid, Valladolid i Saragossa. Verdadera.  A Canàries s’han fet terrasses per a cultivar als vessants de les muntanyes. Verdadera. L’oració correcta seria: En els paisatges d’interior el clima és mediterrani. 3. • Els elements naturals són els penya-segats,

el mar i la vegetació.

Material fotocopi able © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación , S. L.

 

• Els elements que han transformat el paisatge van ser els habitatges, la carretera, els camins i el port. 4. • El clima és el mediterrani de costa. • La població viu en ciutats de la costa. • La població es dedica a la indústria i al turisme. 

Fitxa 18 1. • Ciutadania europea: permet als habitants

dels països de la Unió Europea viure, estudiar o treballar en qualsevol país de la UE. • Euro: moneda que comparteixen molts països de la UE. 2. RG. 3. Els països de la Unió Europea tenen per objectiu

Bloc 3

millorar l’economia i la societat. 4. Parlament Europeu. Representa els ciutadans

Fitxa 16

de la UE i aprova les lleis.

1. RG. • De roig pintaran les illes Balears i les

Consell de la Unió Europea. la UE i decideix les lleis. Comissió Europea. Governa  Aprova

Canàries.

• De verd: Principat d’Astúries, Cantàbria, Comunitat Foral de Navarra, La Rioja, Comunitat de Madrid, Regió de Múrcia i les Illes Balears. • De blau Galícia, Castella i Lleó, País Basc,  Aragó, Catalunya, Extremadura, Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana, Andalusia i Canàries. • Encerclaran de groc Ceuta i Melilla.  2. Cada província té una capital provincial. Les diputacions  provincials s’encarreguen

d’administrar el territori de cada província. Els municipis estan governats pels ajuntaments. L’ajuntament està format per l’alcalde i els regidors .

Fitxa 17 1. Espanya és un estat democràtic perquè tots

els ciutadans tenen els mateixos drets i deures, i perquè les persones poden elegir lliurement els governants en les eleccions. 2. La llei més important d’Espanya és la Constitució.

Va ser aprovada en 1978. S’hi recullen els drets i deures dels ciutadans, i les institucions de l’estat. 3. Cap de l’estat. Representa Espanya i és el Rei. Corts Generals. Elaboren i aproven les lleis, controlen l’actuació del govern i aproven els pressupostos. Estan formades pels diputats i senadors. Govern. Dirigeix l’estat i s’ocupa de les relacions entre Espanya i altres països. El componen el president i els ministres. Tribunals de Justícia. S’ocupen que es respecten les lleis. Els seus membres són els jutges i magistrats.

en què es gastarà els diners de la Unió. Tribunal de Justícia. S’ocupa que es respecten les lleis de la UE. 5. Parlament Europeu: eurodiputats.

Consell de la Unió Europea: ministres. Comissió Europea: comissaris. Tribunal de Justícia: jutges. 6. RM. Els alumnes podrien assenyalar Espanya,

Portugal i Itàlia, entre altres. 7. L’euro és important perquè entre els països

que l’utilitzen no s’ha de canviar de moneda, cosa que facilita els intercanvis.

Fitxa 19 1. • Immigrant:  persona que arriba a un lloc a viure.

• Natalitat: nombre de bebés que naixen en un any. • Mortalitat:  nombre de persones que moren al llarg d’un any. any. • Emigrant: persona que se’n va d’un lloc per viure en un altre. 2. Classificació de la població. Per sexe: dones

i homes. Per edat: joves, adults i ancians. Per activitat: població activa i població inactiva; i dins de l’activa, ocupada i desocupada.

Fitxa 20 La natalitat va ser de 240 bebés i la mortalitat de 37 persones. • Va haver-hi 17 immigrants i 3 emigrants. • La població de la Pobla va augmentar ja que hi van nàixer més bebés que persones hi van morir, i van arribar més persones que les que se n’anaren.

1. •

Ciències Socials 4

Material fotocopi able © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

93

 

2. A Espanya la població no està repartida

de manera desigual. Falsa. Les zones molt poblades es troben a l’interior. Falsa. Les zones poc poblades tenen àrees rurals extenses. Verdadera.  A les zones de costa arriba un gran nombre d’immigrants. Verdadera. Les oracions correctes serien: A Espanya la població està repartida de manera desigual. Les zones molt poblades es troben a la costa.

Bloc 4 Fitxa 22 1. Els historiadors són les persones que investiguen

els esdeveniments ocorreguts en el passat. Treballen amb ells científics com els geògrafs i els arqueòlegs. 2. És una empremta del passat que ha perviscut

al llarg del temps. RM. Un llibre (font escrita) i un quadre (font gràfica). 3. 3250 aC, 21 aC, 1 aC, 1 dC, 51 dC

Fitxa 21

i 450 dC.

1. • Sector primari: agrupa les activitats

que obtinguen productes que puguen utilitzar-se directament o que s’utilitzen com a matèries primeres per a la indústria. • Sector secundari: agrupa els treballs que transformen les matèries primeres en productes elaborats. • Sector terciari: agrupa els treballs que no produeixen objectes sinó que ofereixen serveis a les persones. 2. RG. D’esquerra a dreta: secundari, terciari,

primari. 3. • Agricultura: cultiu de la terra per a obtindre productes vegetals. Sector primari. • Pesca: captura de peixos i mol·luscos de les aigües superficials i marines. Sector primari. 4. • La matèria primera necessària per a elaborar

formatge és la llet. • A les fàbriques es transforma la llet en formatge. • Es du als establiments comercials perquè es venga.

4. Els fets successius són els que tenen lloc un

darrere d’un altre i els fets simultanis són els que es produeixen al mateix temps.

Fitxa 23 1. (2) edat antiga.

(5) edat contemporània. (3) edat mitjana. (1) prehistòria. (4) edat moderna. 2. El període llarg va ser la prehistòria i el més curt, l’edat més contemporània. 3. RG. Seguint la línia del temps: prehistòria, edat

antiga, edat mitjana, edat moderna i edat contemporània. • RG. Prehistòria, aparició de l’ésser humà; edat antiga, invenció de l’escriptura; edat mitjana, fi de l’Imperi romà; edat moderna, descobriment d’Amèrica; edat contemporània, Revolució Francesa.

Fitxa 24

5. El treball en cadena significa que cada treballador

s’especialitza en una part del procés industrial. 6. El sector terciari és el que ocupa més persones. Verdadera. El turisme agrupa les activitats relacionades amb els desplaçaments de les persones per a descansar i divertir-se. Verdadera.  A Espanya, Espanya, el turisme és el servei en què treballen més persones. Falsa. El transport és el trasllat de productes i passatgers. Verdadera. L’oració correcta seria: A Espanya, el comerç és el servei en què treballen més persones.

94

Ciències Socials 4

1. Paleolític. Vivien a l’aire lliure, en coves o en

cabanes. S’alimentaven de la caça, la pesca i la recol·lecció de fruites silvestres. Estaven organitzats en tribus i es repartien les tasques. Neolític. Vivien en aldees. S’alimentaven dels productes que cultivaven i dels animals que criaven. Els homes i dones s’anaren especialitzant en un treball. Edat dels metalls. Vivien en aldees, que es van convertir en poblats i més tard en ciutats. S’alimentaven de l’agricultura i la ramaderia. Les ciutats tenien un cap i guerrers, també van aparéixer nous oficis, com l’artesania.

Material fotocopi able © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación , S. L.

 

2. • Molí de mà: invent. Neolític.

• Foc: descobriment. Paleolític. • Arada: invent. Edat dels metalls. 3. La ceràmica va aparéixer en el neolític i va ser molt important ja que en els gerros es guardava i es conservava la collita, en les olles es cuinava, i en els plats i bols es menjava i es bevia.

Fitxa 25 1. Pintura rupestre significa ‘pintura a les roques’. 2. Representen animals com mamuts, cavalls…

Zona cantàbrica. Representen persones dansant, caçant

Fitxa 29 1. La societat romana estava composta per esclaus 

i persones lliures. Entre les persones lliures hi havia patricis i plebeus. 2. La imatge de l’esquerra és una insula. Hi vivien

les persones pobres. La imatge de la dreta és una domus. Hi vivien les persones riques. 3. • Amfiteatre.

• Circ. • Temple. 

o recol·lectant. Zona llevantina. Són esquemàtiques i d’un sol color. Zona llevantina. Estan fetes amb gran realisme i utilitzen diversos colors. Zona cantàbrica.

Fitxa 30 1. Els primers pobladors de Canàries van arribar

des del nord-est d’Àfrica. 2. • Les coves estaven situades als penya-segats

de la costa o als barrancs. • Dins de les coves es van trobar molins de pedra, d’oli, agulles d’os, grinyols de ceràmica, sarrons de pell… • Hi pintaven animals, figures humanes i formes geomètriques.

3. Un monument megalític és un monument construït amb grans pedres anomenades megàlits. 4. RG. D’esquerra a dreta: cromlec, menhir i dolmen.

Fitxa 26 1. RG.

3. • Els poblats se situaven en llocs plans.

2. • Les cases són circulars.

• Les cases estan disposades de forma desordenada. • Es tracta d’un poblat celta.

• Les cases eren de pedra. • El sostre es feia amb vares, lloses, palla i terra. 4. Tenien ramats de cabres, ovelles de pèl

comerciar amb els pobles que la poblaven. • Els fenicis intercanviaven adorns d’or i plata, ceràmica, ivori o seda.

i porcs amb ullals. Verdadera.  Amb els grans de blat i ordi elaboraven el gofio. Verdadera. Recol·lectaven arrels i fruites silvestres i recollien fusta. Verdadera. Per a treballar la terra utilitzaven ferramentes de metall. Falsa. L’oració correcta seria: Per a treballar la terra

• colònies Els cartaginesos fenícies.es van instal·lar a les antigues

no utilitzaven de metall, ja que a Canàries noferramentes hi havia metalls.

Fitxa 27 1. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: temple,

teatre, muralla, acròpolis, àgora. 2. • Els fenicis van arribar a la Península per

5. Els guanartemes  i els menceys era com

Fitxa 28

s’anomenaven els caps de territoris extensos a Gran Canària i a Tenerife.

1. RG. 2. (2) Interior de la Península.

6. Els aborígens canaris coneixien l’escriptura,

se sap perquè a Lanzarote, Gran Canària i Hierro es conserven textos gravats en pedra.

(1) Costa mediterrània. (3) Nord peninsular. 3. Els romans van organitzar el territori d’Hispània

en cinc províncies: Bètica, T Tarraconense, arraconense, Gal·lècia i Cartaginense. Al front de cada una hi havia un governador.

7. La imatge de l’esquerra és un gravat

i la de la dreta, una ceràmica aborigen. 8. RM. Els alumnes poden esmentar la lluita canària,

el pasturatge de cabres i el xiulet gomer. Ciències Socials 4

Material fotocopi able © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

95

 

Solucions. Programa d’ampliació Bloc 2 Fitxa 1 1. • Una galàxia és una concentració d’estrelles,

planetes, gasos, pols… • Perquè si es mira al cel a la nit es pot vore una banda ampla de color blanc, com si fóra un camí de llet. • Forma d’espiral amb diversos braços. • Està formada per més de 200.000 milions d’estrelles.

• Les icnites són roques en les quals han quedat impreses les petjades dels dinosaures. • A La Rioja, Terol i Sòria. 2. Pissarra: argila. Marbre: calcària. Quarsita: gres. 3. Carbó. Roca sedimentària. De restes d’éssers

vius. S’empra per a obtindre energia. Petroli. Roca sedimentària. De restes d’éssers vius. S’empra per a obtindre energia. 4. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix

els dibuixos corresponen a: c, b, a i d.

• Al Braç d’Orió. 2. Sol, Lluna, Terra, Terra, Venus, Mart, Mercuri, Urà,

Júpiter, Saturn i Neptú. 3. Planetes pròxims al Sol: Mercuri, Venus, Terra

i Mart. Planetes allunyats del Sol: Júpiter, Saturn, Urà

i Neptú. 4. Moviment de rotació: el planeta gira sobre

si mateix. Moviment de translació: el planeta es trasllada al voltant del Sol. 5. La Lluna. 6. RL. Els alumnes poden escriure sobre Lleó,

 Andròmeda, el Triangle, el Drac, etc.

1. • Una ria és una vall fluvial inundada per l’aigua

del mar. • Al llarg de la costa cantàbrica i a la costa atlàntica de Galícia. • RM. L’alumne pot fer referència a l’extensió de la ria i al fet que està envoltada de penya-segats. 2. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: arxipèlag,

badia, delta, golf, cap, platja, illa. 3. • Un cap és un ixent de terra al mar i un golf és

un entrant de mar a la terra. • iUna illa és un és trosundeconjunt terra envoltada un arxipèlag d’illes. d’aigua 4. • Costa atlàntica • costa mediterrània • costa

mediterrània • costa atlàntica • costa mediterrània. 5. RL. L’alumne pot anomenar les ries de Formosa

Fitxa 2

i d’Aveiro a Portugal.

1. • Una projecció cartogràfica és la representació

de la Terra en un pla. • Cilíndrica, cònica i azimutal. • La projecció azimutal. 2. RG. Dalt a l’esquerra, la rosa dels vents;

a l’esquerra baix, l’escala; a la dreta dalt, la retolació i a la dreta baix, la llegenda.

3. • En la projecció de Peters, Àfrica apareix més

gran que Europa. En canvi, en la projecció de Mercator, Europa i Àfrica tenen una grandària molt semblant. • En la projecció de Mercator.

Fitxa 5 1. • La persona que estudia el temps.

• RM. Revisa i analitza les dades atmosfèriques. • Feia calor intensa i les pluges eren molt escasses. • Perquè Xavier va advertir que s’aproximava un temporal i s’hi van prendre les mesures necessàries a temps. 2. És l’estat de l’atmosfera en un lloc i un moment

determinats. 3. Un termòmetre mesura la temperatura de l’aire.

Un pluviòmetre mesura les precipitacions que cauen cada dia al depòsit.

Fitxa 3 1. • Un fòssil es forma per les restes d’un organisme

viu que s’ha petrificat. • Els paleontòlegs. Indiquen com eren les condicions ambientals d’una zona.

96

Fitxa 4

Ciències Socials 4

4. • Al sud, Ceuta, Melilla i Canàries.

• A Galícia, País Basc, Castella i Lleó, sud d’Aragó i Catalunya. • Estarà núvol.

Material fotocopi able © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación , S. L.

 

• Moderats. • Moderats al nord i fluixos al sud.

Fitxa 6 1. • A l’Amèrica del Sud.

• Poden passar 5, 20 o 400 anys. • Les llavors de les plantes germinen, floreixen i estenen les llavors per formar el desert florit. • No, la vida hi deu ser molt difícil per la falta d’aigua.

2. • Són curts i tenen bastant pendent perquè naixen

en muntanyes pròximes al mar i amb molt de cabal perquè hi plou molt en totes les estacions. • Són llargs perquè naixen en muntanyes allunyades de l’oceà i tenen més cabal en els mesos de primavera i tardor. 3. RM. El riu Ebre naix a Reinosa, desemboca al mar

Mediterrani, els seus afluents principals són el Segre i el Jalón. Travessa Cantàbria, Castella i Lleó, La Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya.

2. El clima és el conjunt de condicions de

l’atmosfera que es donen en una regió durant molts anys.

l’equa dor, del relleu i de la 3. De la proximitat a l’equador, distància al mar. 4. • RG. Partint de la cartel·la superior esquerra

i seguint el moviment de les agulles del rellotge: zona temperada, zona freda, zona temperada, zona càlida, zona temperada, zona freda, zona temperada i zona càlida. • Les temperatures són altes. • Els climes freds. Es localitzen al voltant dels pols nord i sud, i a les altes muntanyes. • En els climes temperats.

Fitxa 7 1. • Al nord-est de la província de Conca,

Castella-la Manxa. • L’aigua es filtra a l’interior de la terra, ter ra, circula i s’acumula. • Ix a través de molts brolladors. • Per les sequeres molt prolongades. 2. La hidrosfera és la capa de la Terra que està

composta d’aigua. 3. 4. Retorn; 3. Precipitació; 1. Evaporació;

2. Condensació.

4. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: glacera, afluent,

riu, torrent o barranc, brollador, aqüífer.

Fitxa 9 1. • A Cudillero, Astúries.

• RM. És una platja prop d’un gran penya-segat, amb vegetació. • És un lloc poc transformat per les persones perquè està protegit. • RM. Per a mantindre la bellesa que té. 2. És l’aspecte que té la superfície terrestre des

d’un lloc. 3. Naturals o transformats. 4. • És un paisatge transformat.

• És un paisatge d’interior. • El relleu és muntanyós. • Arbres. • No es veu l’aigua, però sembla que hi ha un riu a la part dreta de la foto. • Les carreteres i els edificis.

Fitxa 10 1. • A Burgos.

• D’un rierol que naix en una cova situada a la part alta del poble. • La muntanya, el riu i la vegetació. • Les cases i el camí. • Paisatge interior. 2. Les planes de la Meseta central i de la depressió

de l’Ebre, tenen poca vegetació. 3. L’agricultura i la ramaderia.

Fitxa 8 1. • Que no porten el mateix cabal al llarg de l’any,

a l’estiu disminueix molt. • Perquè gran part dels rius corren entre muntanyes o encaixats en valls i tenen un cabal molt irregular. • Per a utilitzar-los com a vies de comunicació.

4. • La fotografia de la dreta. Paisatge atlàntic

és la fotografia de l’esquerra. • Muntanyes, prats i arbres. • Els edificis. 5. Els paisatges d’interior i els paisatges canaris.

 Al centre de la península Ibèrica i a l’arxipèlag canari. Ciències Socials 4

Material fotocopi able © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

97

 

Bloc 3 Fitxa 11 1. • El límit entre dos estats.

• Naturals, com les muntanyes o els rius, o línies de delimitació que hi ha en els mapes, però no en el terreny. • Sí, en l’actualitat és fàcil circular entre els estats. Fa anys les fronteres eren una barrera important entre els països.

• La forma de fer els joguets és diferent: el iaio els feia de fusta; el fill, de metall, i la néta, digitals. • El text tracta de la fabricació de joguets, és a dir, correspon al sector secundari. 2. La indústria. 3. El procés industrial és la transformació

de les matèries primeres en productes elaborats. 4. • En un taller artesanal solen treballar poques

persones.

• Les que diferencien els països pobres dels països rics. 2. La major part de la península Ibèrica, les illes

Balears, les illes Canàries, Ceuta i Melilla. 3. Fronteres naturals: mar Cantàbric, Pirineus, oceà

 Atlàntic i mar Mediterrani. Fronteres polítiques: França, Andorra, Portugal i el Marroc. 4. • Dèsset comunitats autònomes i dues ciutats

autònomes. • Astúries, Cantàbria, La Rioja, Comunitat Foral de Navarra, C. de Madrid, Illes Balears i Regió de Múrcia.

Fitxa 12 1. • El cens és una relació de població d’un territori.

• En 1594. • Per conéixer amb exactitud quants súbdits havien de pagar els impostos. • El nombre de persones de cada grup d’edat, quantes són homes i dones, lloc de naixement de cada persona i el nivell d’estudis. 2. • 2014: 408.901. 2028: 299.279. 2063: 229.434.

Disminuirà. • La mortalitat anirà augmentant. • Aquesta xifra no canvia. • El nombre d’emigrants anirà disminuint. • La població disminuirà perquè la natalitat es reduirà i augmentarà la mortalitat i hi haurà més emigrants que immigrants. 3. RM. L’alumnat ha de reflexionar sobre les

necessitats d’una població cada vegada més envellida: més hospitals, geriàtrics, residències, etc.

Fitxa 13 1. • Els tres es dedicaven a fabricar joguets.

98

Ciències Socials 4

• No, cada treballador fa el producte des del començament fins al final. • Les ferramentes són senzilles. • No, és un treball manual. • Elaboren pocs productes perquè no és una fabricació en cadena. 5. El sector terciari agrupa els treballs que

no produeixen objectes sinó que ofereixen serveis a les persones. 6. El comerç i el transport perquè posen en contacte

els productes amb els consumidors.

Bloc 4 Fitxa 14 1. • És una pedra molt especial que conté tres textos:

un en grec, un altre en una llengua egípcia molt antiga i el tercer estava compost per jeroglífics. • És una pedra de basalt de color negre intens. • Uns soldats de l’exèrcit francés. • Jean-François Champollion. • Va servir per a descobrir el significat de cada un dels símbols que constituïen l’escriptura  jeroglífica, i així conéixer el fascinant món de l’antic Egipte. 2. Són correctes les dates 1 i 4. 3. • De diferents esdeveniments en la vida

d’una xiqueta que es diu Eva. • D’esquerra a dreta. • Cada tram representa un any en la vida d’Eva. • En 2006 • En 2015. • Al principi de la línia del temps. • Al final de la línia del temps. • Als 8 anys.

Material fotocopi able © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación , S. L.

 

Fitxa 15

Fitxa 18

1. • El tam-tam, emissaris, senyals de fum

1. • És un quadre o mural fet amb tessel·les.

o coloms missatgers. • Amb els coloms missatgers o emissaris. • En l’edat antiga. • En el segle XIII. 2. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 5, 1, 3, 2

i 4. 3. RG.

• Es componen imatges ajuntant peces menudes quadrades de colors, anomenades tessel·les. • Per a recobrir i decorar sostres, terres o parets. • RL. 2. El pont de l’esquerra és renaixentista i el de

la dreta, romà. • RM. Els alumnes faran referència a les característiques estètiques, els materials

4. RL. L’alumne ha de fer referència a l’aparença

externa dels edificis.

de construcció, la grandària, etc. • RL. 3. El temple de Diana (Mèrida), el teatre de Sagunt

Fitxa 16 1. • Fa mig milió d’anys.

• Fregant dues pedres i encenent amb les espurnes unes branquetes seques. • Protegir-se del fred de la nit, espantar les grans feres dels poblats, guisar la carn i cauteritzar les ferides. 2. • En un jaciment arqueològic.

• Busquen restes del passat. • Arqueòlegs. • RM. Perquè treballen en un jaciment. • RM. Les restes humanes que hi estan enterrades i el lloc. 3. RM. Els alumnes poden parlar d’una agulla

de cosir, un arpó, una peça de roba...

Fitxa 17 1. • Objectes i materials del passat, des de peces

de vestir fins a restes de gerres de fang. • Per a comprendre com vivien els nostres avantpassats. • RL. • RL. Els alumnes han de comprendre que s’ha de respectar el lloc i el que hi ha, no córrer ni cridar, no molestar els altres visitants, etc.

(V (València), alència), l’arc de Medinacel·li (Sòria), el circ de Tarragona, les muralles de Lugo i el pont d’Alcántara (Càceres).

Fitxa 19 1. • Des d’abans de l’arribada dels conquistadors

a les illes. • És un aliment ric en vitamines, proteïnes, fibres, magnesi, ferro, calci i sodi. • Es torra el gra d’ordi, blat, avena, cigró o mill i es tritura als molins. 2. • A l’oceà Atlàntic.

• Set illes. • Província de Santa Cruz de Tenerife, capital Santa Cruz de Tenerife, i província de Las Palmas de Gran Canaria, capital Las Palmas de Gran Canaria. 3. Fuerteventura: hubara i cardó de Jandía; Gomera: xixella canària i Persea indica; Gran Canària: gos

de presa canari i cardó; Hierro: fardatxo gegant i savina; Lanzarote: aliguenya i tabaiba dolça; La Palma: graula i pi canari; Tenerife: pinsà i drago.

2. • Perquè marca el començament de la història.

• Els jeroglífics. • Els jeroglífics són figures i símbols que representen les paraules i l’alfabet es compon de lletres que formen les paraules. 3. RL.

Material fotocopi able © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 

NOTES

 

Ciències Socials 4

99

 

NOTES

 

 

NOTES

 

 

NOTES

 

 

NOTES