Recursos Per a Aprendre UOC

Recursos per a aprendre a la UOC Enric Bruguera Payà Montse Guitert Catasús Teresa Romeu Fontanillas

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

3

Recursos per a aprendre a la UOC

Índex

1. Planificació de

1.1. Per què cal planificar l’estudi?

l’estudi

1.2. Com cal planificar l’estudi?

1.2.1. El pla docent i el calendari de les assignatures 1.2.2. El pla personal d’estudi 1.2.3. L’agenda del campus 1.2.4. L’avaluació continuada

2. Comunicació virtual

2.1. Com em comunico a la UOC?

2.1.1. L’estil dels missatges 2.1.2. La gestió de la bústia

2.2. Com em comunico a l’aula

2.2.1. Comunicació al tauler

virtual?

2.2.2. Comunicació al fòrum 2.2.3. Comunicació al debat 2.2.4. Comunicació al web de l’aula

3. Gestió d’informació

3.1. Com accedeixo a la informació?

digital

3.1.1. Els materials de l’assignatura 3.1.2. La biblioteca de la UOC 3.1.3. Internet

3.2. Com organitzo la informació?

3.2.1. Organització a la bústia 3.2.2. Organització al disc dur

3.3. Com he de tractar la informació?

3.3.1. Tipus i formats de la informació 3.3.2. Eines de tractament de la informació

3.4. Com he de presentar la informa-

3.4.1. Presentació general

ció?

3.4.2. Presentació de les PAC

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

4

Recursos per a aprendre a la UOC

Aprendre en l’entorn virtual de la UOC

Estudiar i aprendre en un entorn virtual d’aprenentatge com el de la UOC no només exigeix conèixer i utilitzar els elements tecnològics propis del campus virtual, sinó que també requereix saber aplicar tècniques i recursos d’estudi adaptats a les possibilitats i especificitats d’aquesta plataforma de treball. L’entorn virtual de la UOC permet aprendre en una dinàmica asincrònica, en la qual els estudiants i els professors no han de coincidir necessàriament al mateix temps ni en el mateix espai realitzant alhora les mateixes tasques d’estudi. Això facilita un aprenentatge obert, flexible i adaptable a les necessitats i circumstàncies de cada estudiant. I per això, el model pedagògic de la UOC situa l’estudiant en el centre del seu propi procés d’aprenentatge, i li dóna el màxim protagonisme a l’hora de dirigir i gestionar la seva dinàmica d’estudi. En aquest entorn virtual de la UOC estudiar implica posar en pràctica permanent un conglomerat d’accions de: o planificació, o comunicació, o gestió d’informació. El conjunt coordinat de totes aquestes accions és el que ens permetrà convertir l’esforç personal diari en un procés continuat d’aprenentatge actiu. Aquí presentem els principals recursos i consells per a aprendre a aprendre en l’entorn virtual de la UOC: 9 planificació de l’estudi, 9 comunicació virtual, 9 gestió d’informació digital. Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

5

Recursos per a aprendre a la UOC

1. Planificació de l’estudi

En què quedem? Això d’estudiar a la UOC no m’oferia la màxima flexibilitat? Aleshores per què del primer que em parlen és del fet que cal planificar detalladament l’estudi? Perquè flexibilitat i planificació no són conceptes antagònics, sinó complementaris. Si el model pedagògic de la UOC posa l’estudiant al capdavant del seu propi procés d’aprenentatge, és lògic que li atorgui un paper decisiu i decisori ja des de la mateixa planificació del seu procés d’estudi. A partir de les propostes generals de cada assignatura, és cada estudiant el qui s’ha de fer seu el procés d’aprenentatge, dissenyant un pla d’estudi a la mida dels seus interessos, disponibilitat i ritme de treball. L’estudiant té la màxima flexibilitat per a organitzar-se com vulgui i com pugui. I per això, serà precisament una planificació personal acurada i realista d’aquesta flexibilitat la que li permetrà rendibilitzar el treball de cada dia en un procés global d’aprenentatge eficaç. Estudiar en un entorn virtual d’aprenentatge requereix, d’entrada, entendre i assumir la resposta a les preguntes: o per què cal planificar? o com cal planificar?

Subratllem Convé no confondre flexibilitat amb improvisació. Estudiar implica necessàriament un esforç personal, i aquest esforç ha de ser acuradament planificat si volem transformar-lo en aprenentatge. L’absència d’un pla de treball no garanteix cap mena de flexibilitat. Al contrari: impedeix detectar els problemes a temps, i obliga sovint a improvisar solucions desesperades per a intentar resoldre dificultats perfectament previsibles.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

6

Recursos per a aprendre a la UOC

1.1. Per què cal planificar l’estudi? Estudiar en un entorn virtual ens ofereix una gran flexibilitat a l’hora de fixar quan i com treballarem els continguts concrets de les matèries del nostre aprenentatge. És precisament aquesta flexibilitat la que ens fa imprescindible vertebrar el nostre esforç i la nostra feina continuada d’estudi sobre una planificació prèvia que ens permeti: o establir un compromís diari de treball; o definir fites i objectius concrets que ens permetin mesurar de manera permanent els nostres progressos; o segmentar en etapes concretes l’elaboració d’exercicis d’avaluació continuada; o detectar ràpidament possibles desviacions en el procés d’aprenentatge que hem programat, i o dissenyar i aplicar alternatives per compensar els eventuals retards o entrebancs imprevistos que es puguin produir en la dinàmica d’estudi. Planificar l’estudi ens ha de servir per a saber en tot moment “quan hem de fer què” per a poder assolir amb èxit els nostres objectius d’aprenentatge i els requisits d’avaluació de cada assignatura. Sense una planificació prèvia, o com sabem si ahir vam fer el que havíem de fer per a superar amb èxit l’assignatura d’aquí a tres mesos? o com detectem que anem endarrerits en les tasques d’elaboració d’aquella prova d’avaluació continuada que hem de lliurar la setmana vinent?, i o si no hem detectat que ja anem tard, com podrem establir un temps suplementari de dedicació per a recuperar el ritme? La planificació personal és l’instrument bàsic i imprescindible per a organitzar el nostre esforç diari d’estudi, visualitzar els progressos del nostre aprenentatge i superar els imprevistos evitant que afectin de manera irreversible el nostre seguiment regular de cada assignatura.

La clau Sense fixar objectius concrets, mesurables i ben distribuïts en el temps és molt difícil progressar d’una manera sostinguda en qualsevol procés d’aprenentatge permanent. Convé ser molt minuciosos a l’hora de programar tasques en dies i hores concrets. Això ens permetrà fer un seguiment constant del nostre procés de treball. I ens facilitarà el fet de poder adoptar les variacions i actualitzacions que calgui amb la màxima flexibilitat.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

7

Recursos per a aprendre a la UOC

1.2. Com cal planificar l’estudi? Per a planificar el nostre temps d’estudi ens cal: o definir objectius concrets, o posar dates determinades a aquestes fites, o fer un seguiment de l’assoliment dels objectius, o establir els reajustaments i actualitzacions necessaris en casos de desviació o incompliment. I per a fer tot això tenim al nostre abast algunes eines i instruments, l’ús intensiu de les quals ens pot facilitar força la programació de la nostra feina i el seguiment diari de les tasques d’aprenentatge: o El pla docent i el calendari de cada assignatura. o El pla personal d’estudi. o L’agenda del campus. o L’avaluació continuada. Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

8

Recursos per a aprendre a la UOC

1.2.1. El pla docent i el calendari de l’assignatura En el pla docent i el calendari de cada assignatura tenim el primer instrument de planificació perquè ens proporcionen els objectius i les dates generals, dins dels quals haurem de programar les nostres tasques concretes d’estudi. El pla docent és el document de referència de cada assignatura perquè especifica o els grans objectius generals de l’assignatura, o la seva estructura, o la metodologia recomanada, o els principals continguts, i o el sistema d’avaluació. És, per tant, l’eina imprescindible per a conèixer els objectius globals dins dels quals haurem de fixar i organitzar les tasques concretes que ens hauran de permetre assolir-los. El calendari de l’assignatura estableix les dates que afecten tots els estudiants d’una aula, en les quals haurem de fer la planificació concreta del nostre estudi i la nostra feina: o les dates d’inici i final del curs, o les dates d’activitats col·lectives (debats, etc.), o els terminis recomanats de lliurament de les pràctiques d’avaluació continuada. Tant el pla docent com el calendari de l’assignatura ens donen la primera pauta global per a començar a definir la nostra pròpia planificació de treball. Conegut el marc general d’objectius i la temporalització de l’assignatura, ja podem concretar com ens hem d’organitzar per a poder assolir-los satisfactòriament.

El consell Sense el pla docent i el calendari general no és possible fer una planificació personal de l’estudi. Constitueixen el punt de partida fonamental. Però convé recordar sempre que és cada estudiant qui ha de concretar personalment quan i com farà les tasques que li hauran de permetre assolir els objectius generals en els terminis proposats.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

9

1.2.2. El pla personal d’estudi El pla personal d’estudi és l’eina i l’instrument pràctic amb el qual organitzarem el nostre procés d’aprenentatge al llarg de tot el semestre en cada assignatura i en el conjunt de totes elles. Com es fa un pla personal d’estudi? 1. Definint els nostres condicionants de treball: o Inventari de dedicació: hem d’establir de quin temps disposem per a estudiar i distingir-lo clarament del temps que hem de dedicar a les nostres altres obligacions (feina, família, lleure, etc.). o Inventari de coneixements: hem de fer una primera lectura ràpida dels programes i materials de cada assignatura per a poder preveure quin grau de dificultat presenten i fer una estimació aproximada de la dificultat i dedicació que poden implicar. 2. Temporalitzant l’estudi: sabent el temps de què disposem i fent una previsió aproximada de dedicació, hem d’assignar dies i hores concrets d’estudi a cada tema, buscant una relació equilibrada entre temps disponible i dificultat previsible de cada matèria. 3. Posant-ho per escrit: no hi ha una norma determinada per a fixar per escrit el nostre compromís de treball. El més pràctic, però, sol ser l’elaboració d’una taula en Word o Excel –per als qui dominin aquest programa–, de manera que puguem: o imprimir la nostra planificació, per a poder-la tenir sempre present. o fer variacions i actualitzacions sobre el document digital original sempre que sigui necessari. o traslladar a l’agenda del campus les fites, dates i anotacions que ens convingui consultar quan entrem a la UOC. 4. Actualitzant el pla segons les incidències sobrevingudes: un pla personal d’estudi és molt important, però no és una bíblia inamovible. La seva utilitat resideix precisament en el fet que és un instrument dinàmic: com més hàgim concretat inicialment dies, hores i tasques, més fàcil ens serà fer canvis, modificacions i actualitzacions depenent de les incidències imprevistes que vagin sorgint en la nostra dinàmica de treball i estudi. En definitiva, el pla personal d’estudi ha de reflectir: o el nostre compromís diari de feina i estudi. o les fites que ens hem marcat per anar verificant el progrés del nostre procés d’aprenentatge. o el detall de les etapes amb les quals pensem anar complint els requisits de cadascuna de les PAC.

Recursos per a aprendre a la UOC

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

10

Recursos per a aprendre a la UOC

I ens ha de servir en tot moment per a: o estimular-nos en la feina diària en un entorn virtual i asincrònic d’aprenentatge; o visualitzar a cada moment el retorn i el rendiment de la nostra inversió en coneixements, i o fer modificacions de plans i actualitzacions de previsions amb prou temps i flexibilitat per a poder adaptar el nostre procés d’aprenentatge als eventuals canvis de les nostres situacions objectives.

El consell Convé fer sempre un pla personal d’estudi i no tenir cap mena de por a posar dates i hores a les nostres previsions. En primer lloc, perquè el pla personal d’estudi ens obliga a reflexionar, quantificar i planificar la disponibilitat, fites i objectius del nostre aprenentatge, i ens facilita un compromís personal amb una determinada dinàmica de treball. I, en segon lloc, perquè la seva efectivitat s’allarga durant tot el temps d’aplicació en la mesura que ens facilitarà verificar el compliment i la consecució d’objectius, corregir desviacions provocades per imprevistos o errors inicials d’apreciació, i adaptar constantment la nostra dinàmica d’estudi a les circumstàncies canviants per poder fer front a les etapes d’estudi que tenim per endavant.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

11

Recursos per a aprendre a la UOC

1.2.3. L’agenda del campus L’agenda del campus és un instrument pràctic molt important de planificació, control i seguiment del nostre procés d’estudi. L’agenda ens proporciona: o informació global de les principals dates de treball de totes les assignatures en les quals estem matriculats, i o informació acadèmica general del curs a la UOC. I alhora ens permet: o afegir les dates que hem triat per fer determinades tasques concretes d’estudi, i o introduir notes i recordatoris de suport a la nostra planificació personal. Així, l’agenda ens ofereix una visió global del calendari de requisits del conjunt d’assignatures que tenim i, al mateix temps, ens ofereix la possibilitat de combinar-la amb el conjunt d’indicacions, recordatoris i tasques que cadascú de nosaltres ha definit per a poder superar amb èxit les fites acadèmiques i d’avaluació establertes en el conjunt de matèries que estem cursant.

El consell L’agenda no ens ofereix, per ella mateixa, la planificació d’estudi òptima per a avançar en el nostre aprenentatge i superar els requisits del conjunt d’assignatures. L’agenda és l’instrument òptim per a recordar-nos dia a dia els detalls de la planificació personal d’estudi que prèviament hem definit, enquadrar-la en els objectius temporalitzats del curs i mostrar-nos a cada moment què havíem decidit que havíem de fer, verificar si hem complert l’objectiu i, eventualment, facilitar-nos l’establiment d’alternatives per a assolir-lo.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

12

Recursos per a aprendre a la UOC

1.2.4. L’avaluació continuada L’avaluació continuada és un dels principals instruments que ens permet fer un seguiment acurat del progrés del nostre aprenentatge i de la planificació del nostre procés d’estudi. Per això, les proves d’avaluació continuada (PAC) vertebren el nostre procés d’aprenentatge a diversos nivells integrats entre ells: o Fixen el ritme de la planificació general del curs. o Determinen de manera progressiva les fites generals d’aprenentatge en cada assignatura. o Estableixen uns paràmetres de valoració i progrés de l’aprenentatge homogenis per a tots els estudiants d’un mateix curs. o Defineixen punts de referència generals, els quals faciliten a cada estudiant establir i definir els seus objectius personals d’aprenentatge i el seu pla personal d’estudi necessari i viable per a poder realitzar amb èxit cada PAC. Les pràctiques d’avaluació continuada (PAC) permeten l’avaluació i qualificació de cada estudiant en una determinada assignatura. Però són molt més que això: constitueixen els punts de referència dels objectius que han de permetre a cada estudiant mesurar el seu progrés en el seu procés d’aprenentatge.

El consell Entendre les PAC només com un simple sistema de qualificació sol ser doblement inútil. Primer, perquè ens priva d’utilitzar-les com el veritable instrument de gestió i dinamització de la planificació i el progrés del nostre aprenentatge. I, en segon lloc, perquè sense una feina constant, continuada i regular del dia a dia, una PAC improvisada dos dies abans del seu lliurament tampoc no ens servirà per a obtenir una qualificació suficient.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

13

Recursos per a aprendre a la UOC

2. Comunicació virtual

Sense parlar cara a cara, sense sentir-nos les veus, sense trobar-nos al passadís o al bar... intentar comunicar-nos des l’ordinador no sembla un succedani molt fred i impersonal d’una veritable comunicació personal? En un entorn virtual, les persones que mantenen contacte per mitjà d’ordinadors i xarxes telemàtiques estableixen processos de comunicació. Una comunicació entre persones que pot arribar a ser tan fluida i versàtil com la que puguin desenvolupar en altres àmbits presencials. Aquesta comunicació personal virtual, això sí, presenta unes particularitats pròpies que requereixen l’ús d’unes tècniques i recursos específics. Atès que la comunicació fa un paper fonamental en qualsevol procés d’aprenentatge, el campus de la UOC presenta un model concret d’entorn virtual, en el qual determinades eines i espais permeten i afavoreixen la comunicació entre els diversos agents d’un procés d’aprenentatge: estudiants, consultors, tutors, etc. Per això resulta fonamental dominar els recursos apropiats per a aconseguir els màxims nivells d’intercanvi d’informació, relació i cooperació en el procés d’aprenentatge, de manera que en tot moment tinguem a mà respostes clares davant de les preguntes: o com em comunico a la UOC?, o com em comunico a l’aula virtual?

Subratllem La comunicació en un entorn virtual no és un simple succedani de la comunicació presencial. És una forma de comunicació específica entre persones que utilitzen ordinadors i xarxes telemàtiques per a mantenir contacte personal entre elles. Això dota aquesta comunicació d’unes dinàmiques i uns instruments diferenciats, els quals poden facilitar la relació i l’intercanvi d’informació si els utilitzem amb els recursos apropiats.

Tornar a l’índex

14

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

Recursos per a aprendre a la UOC

2.1. Com em comunico a la UOC? La comunicació en l’entorn virtual d’aprenentatge de la UOC té en la bústia personal un dels seus instruments fonamentals. El mecanisme bàsic de la bústia personal és enviar i rebre missatges de correu electrònic. Però sobre aquesta funcionalitat tecnològica, la nostra bústia personal

ens

permet

intervenir

i

interactuar

en

l’entorn

virtual

d’aprenentatge de la UOC, gestionant els aspectes següents: o Informació: la majoria de missatges que enviem o rebem contenen dades importants per al nostre procés d’aprenentatge. o Identitat: en un entorn no presencial i asincrònic els nostres interlocutors saben qui som mitjançant els nostres missatges, i nosaltres els coneixem a ells per mitjà dels seus missatges. o Comunicació: l’intercanvi d’informació entre emissors i receptors correctament identificats acaba conformant habitualment processos de relació i comunicació. Atès que, avui per avui, la bústia personal canalitza la nostra interacció al campus sobre un gran volum de missatges textuals, convé que emprem els recursos adients per a aconseguir la millor comunicació personal optimitzant: o l’estil dels missatges. o la gestió de la bústia.

La clau La dinàmica d’enviar i rebre missatges no garanteix per si sola un procés de comunicació. Cal elaborar mínimament el contingut a transmetre, fer-ho amb els requisits formals que facilitin al màxim la comprensió del nostre interlocutor, i gestionar el flux comunicatiu d’una manera àgil i eficaç. Un missatge que no s’entén, o un missatge que no podem localitzar, són missatges de correu electrònic, però no tenen cap mena d’utilitat comunicativa en el nostre procés d’aprenentatge.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

15

2.1.1. L’estil dels missatges En un entorn virtual d’aprenentatge, el procés de comunicació bàsic exigeix a tot missatge de text uns requisits mínims d’estil, des del tema del missatge fins a la seva signatura: Tema: ƒ

És fonamental omplir el camp del tema de cada missatge amb la síntesi imprescindible del contingut i la importància sobre la informació que conté. Un missatge sense tema, o amb un tema confús, té moltes possibilitats de ser llegit amb retard (i respost amb retard), poc valorat o senzillament ignorat.

Redacció: ƒ

Els missatges han de ser curts i concisos. Els missatges clars i pensats per a ser entesos pel receptor faciliten el procés de comunicació i agiliten l’intercanvi d’informació.

ƒ

Cal delimitar els conceptes amb una redacció clara, senzilla i estructurada en paràgrafs prou diferenciats.

ƒ

Convé que cada missatge tingui sentit per si mateix. Si en un missatge fem referència a dades o continguts d’altres missatges anteriors, cal que reproduïm els fragments, frases o dades necessàries per a fer entenedor el nostre missatge.

ƒ

És convenient que plantegem i redactem els nostres missatges utilitzant l’espai mínim necessari i requerint al nostre interlocutor el temps mínim per a entendre el que volem transmetre-li.

Correcció personal: ƒ

En la redacció dels nostres missatges, la correcció personal és bàsica.

ƒ

En cap cas els nostres missatges poden contenir insults, grolleries ni bromes de mal gust. És convenient prescindir d’expressions que puguin ser susceptibles de ser mal interpretades o enteses de manera equívoca per part dels nostres interlocutors.

ƒ

És necessari que cuidem la correcció ortogràfica en tots els nostres missatges.

ƒ

Convé observar sempre les normes generals d’expressió pròpies d’entorns i missatges electrònics: •

L’ús de text en majúscula s’associa a l’intent de remarcar el to de veu: si enviem un missatge redactat íntegrament en majúscules el nostre interlocutor pot entendre fàcilment que li estem cridant.

•

Hem de cuidar l’ús d’emoticones –dibuixos fets amb signes del teclat–: un ús abusiu d’aquests elements gràfics pot ser entès com un excés de confiança per part del nostre interlocutor.

•

Cal evitar l’ús d’abreviatures i expressions pròpies d’altres mitjans electrònics, com els SMS telefònics: els missatges de correu electrònic admeten i requereixen una redacció normal, i això és el que espera el nostre interlocutor.

Recursos per a aprendre a la UOC

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

16

Recursos per a aprendre a la UOC

Mida del missatge: ƒ

És imprescindible sintetitzar el contingut dels missatges i no fer-los innecessàriament llargs.

ƒ

Un missatge curt i ben estructurat: •

estalvia molt de temps a l’emissor del missatge i, sobretot, al receptor,

•

garanteix la comprensió del contingut que volem transmetre,

•

ajuda a la posterior gestió del contingut i la informació del missatge.

Freqüència dels missatges: ƒ

A pesar de la facilitat i la immediatesa del correu electrònic (o precisament per aquestes característiques) cal valorar a cada missatge la necessitat i l’oportunitat de requerir al nostre interlocutor una despesa de temps per a obrir, llegir, entendre i, eventualment, respondre el nostre missatge. Una emissió de missatges innecessaris sovint tindrà com a efecte que els nostres interlocutors acabin ignorant-los, prescindint del seu contingut i interrompent el procés de comunicació amb nosaltres.

ƒ

Convé que les respostes a missatges que hem rebut siguin tan ràpides com sigui possible. Un retard injustificat en les nostres respostes dóna al nostre interlocutor una imatge descurada i de desinterès per part nostra.

Signatura: ƒ

Signar els missatges és un element d’identificació i de cortesia cap al nostre interlocutor. Un element, a més, que té una funcionalitat pràctica evident: indica que el missatge s’ha acabat i que, per tant, ha estat enviat amb tot el seu contingut íntegre.

El consell Convé no confondre la immediatesa que permet el correu electrònic amb la precipitació a l’hora d’escriure i enviar un missatge. És preferible escriure el que volem dir sobre un processador de textos com el Word, rellegir dues vegades el missatge que hem escrit, retocar el que calgui, aplicar-li el corrector ortogràfic, i, finalment, fer un COPIAR/ENGANXAR sobre el cos del missatge que volem enviar. Potser així trigarem deu minuts més a enviar un missatge, però serem molt més precisos en allò que volem dir i donarem una millor imatge de nosaltres mateixos.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

17

Recursos per a aprendre a la UOC

2.1.2. La gestió de la bústia La bústia personal és un element fonamental de gestió de comunicació i això ens obliga a establir criteris d’eficiència per a processar grans quantitats d’informació de la manera més ràpida, còmoda i eficaç. A reserva de les fórmules concretes i personals que cada estudiant pugui definir per a una millor gestió d’informació a la seva bústia, hi ha uns criteris generals bàsics que convé tenir presents: Freqüència: ƒ És imprescindible consultar la bústia sovint. Una acumulació de missatges per llegir té efectes nefastos en: • la despesa de temps per a posar-se al dia de lectura; • retards i pèrdua de terminis a l’hora de respondre missatges que requerien resposta urgent, i • atenció i assimilació de la informació que contenen els missatges acumulats. Ordre: ƒ També és imprescindible mantenir els missatges rebuts i enviats ordenats en carpetes de la bústia. Cal triar elements d’ordre i jerarquia que ens siguin fàcilment recordables, i fer un esforç de constància pensant que cada segon que invertim a ordenar un missatge en la carpeta corresponent ens pot estalviar hores per a cercar aquell mateix missatge en el moment que ens sigui urgent localitzar la informació que contenia. Prioritat: ƒ La bústia personal ens ofereix dispositius per a marcar els missatges. Un sistema personal de marques ben estructurat ens permetrà localitzar més ràpidament els missatges que necessitem recuperar a cada moment i ens ajudarà a estructurar i prioritzar la informació continguda en els missatges de la nostra bústia. ƒ El més pràctic és que triem diferents tipus de marques –boletes de colors– per a tenir a la vista quins missatges hem de respondre amb urgència, quins contenen informació que haurem de consultar sovint, quins guardem durant un temps per pura precaució...

El consell Per la nostra bústia personal passarà una part molt important del flux informatiu que genera el nostre procés d’aprenentatge. I la bústia, per tant, serà el reflex de la nostra capacitat per a processar grans quantitats d’informació. El que beneficiarà el nostre procés d’aprenentatge serà el treball diari d’ordre, tria, estructuració i assimilació de tota aquesta informació. L’acumulació indiscriminada d’informació només ens portarà problemes. I si ens limitem a imprimir els missatges i desar-los en una carpeta sense cap més element d’ordre, els problemes simplement seran dobles.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

18

Recursos per a aprendre a la UOC

2.2. Com em comunico a l’aula virtual? L’aula virtual és l’espai del campus virtual dedicat a construir entorns virtuals concrets d’aprenentatge sobre una determinada assignatura o matèria, coordinats per un consultor. L’existència d’una aula virtual, amb dinàmiques de comunicació, intercanvi i construcció de coneixement entre els diversos actors del procés d’aprenentatge, és precisament el que marca la diferència entre el model pedagògic de la UOC i altres fórmules d’autoaprenentatge assistit a distància. L’aula virtual canalitza una part molt important del procés d’aprenentatge per mitjà de la comunicació col·lectiva: o Entre el consultor i el conjunt dels estudiants. o Entre els estudiants entre ells, en totes les combinacions possibles entre grups variables d’estudiants. Per això, a més de les pautes generals de la comunicació personal al campus, la comunicació en els diversos espais de l’aula virtual requereix una utilització sistemàtica de recursos comunicatius específics per a cada espai d’aprenentatge i relació: o Comunicació al tauler. o Comunicació al fòrum. o Comunicació al debat. o Comunicació al web de l’aula.

La clau Els espais de l’aula virtual tenen unes dinàmiques pròpies de comunicació, segons les característiques i objectius de cadascun d’ells. En tots aquests espais convé fer servir les pautes bàsiques de la comunicació personal en entorns virtuals. Però, a més, cal tenir en compte l’especificitat de cada espai per a poder adequar la nostra interacció als requisits de relació i intercanvi d’informació que els nostres interlocutors esperen de nosaltres en cada circumstància.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

19

Recursos per a aprendre a la UOC

2.2.1. Comunicació al tauler El tauler és l’espai de l’aula virtual que canalitza la comunicació entre el consultor de cada assignatura i el conjunt d’estudiants que formen part d’aquella aula virtual. No és l’únic espai en què s’estableix comunicació entre el consultor i els estudiants: també es comuniquen per mitjà de missatges a la bústia personal i en els espais de fòrum i debat de l’aula virtual. Però el tauler és l’espai específic per mitjà del qual el consultor proporciona al conjunt d’estudiants de l’aula un guió pautat i progressiu del següent: o pràctiques concretes d’aprenentatge, o pautes i propostes d’acció, reflexió i seguiment de l’assignatura, o elements d’estímul personal per al conjunt d’estudiants, i o referències informatives i indicacions orientades a facilitar la comunicació, la relació i l’aprenentatge del conjunt dels estudiants de l’aula. El tauler, per tant, constitueix l’element fonamental que té cada estudiant per a conèixer: o com està organitzada una assignatura en el seu dia a dia, o quines són les prioritats a tenir en compte en el seu procés d’aprenentatge, o quines són la temporalització i els ritmes òptims de seguiment i treball per tal d’assolir els màxims nivells d’assimilació de les matèries de l’assignatura. És imprescindible un seguiment freqüent i regular del tauler, perquè és el que ens permetrà: o saber a cada moment què hauria d’estar fet i què resta pendent en la dinàmica general de l’assignatura; o tenir permanentment actualitzades les claus i consells necessaris per a facilitar el seguiment de l’aprenentatge en aquella assignatura, i o comunicar-nos directament amb el nostre consultor/a.

El consell Seguir amb regularitat el tauler és imprescindible quan es vol fer un seguiment constant de l’assignatura. El tauler és l’espai des d'on el consultor fa arribar regularment al conjunt d'estudiants les orientacions, indicacions i suggeriments necessaris per a facilitar el seu procés d’aprenentatge. Per això al tauler anirem trobant el guió de propostes actualitzades per a anar assimilant el conjunt de coneixements i pràctiques de l’assignatura, alhora que estarem al dia de les indicacions personalitzades que el consultor vagi introduint depenent de la dinàmica general de l’aula.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

20

2.2.2. Comunicació al fòrum de l’aula El fòrum de l’aula és l’espai que de manera específica canalitza la comunicació col·lectiva del conjunt d’estudiants de cada aula. L’espai de fòrum està obert a la participació i les aportacions de tots els membres d’una aula virtual –estudiants i consultor– i no presenta més restriccions temàtiques que l’àmbit de l’assignatura en sentit ampli i els interessos d’aquells que hi participen. El fòrum de l’aula és l’espai idoni per a: o plantejar dubtes sobre les diverses pràctiques de l’assignatura, o obrir qüestions sobre el dia a dia de les matèries a treballar, o intercanviar experiències i inquietuds sobre aspectes concrets del procés d’aprenentatge. I, per tant, és el lloc indicat per a: o comunicar-se amb la resta de companys de l’aula, o compartir preguntes i respostes d’interès comú, o exercitar les estratègies que faciliten la màxima fluïdesa en l’intercanvi d’informació. En la comunicació que s’estableix en el fòrum entre els estudiants d’una aula virtual és imprescindible observar les normes de comunicació personal en entorns virtuals. I, a més, cal aplicar estratègies de comunicació específiques que poden ajudar-nos a treure’n el màxim profit: o Les preguntes sobre l’assignatura convé plantejar-les en el fòrum. •

Una pregunta directa a la bústia del consultor provoca una resposta individual a la bústia de l’estudiant. Si la pregunta toca temes d’interès general i es planteja al fòrum, la resposta del consultor, també al fòrum, servirà per a aclarir de cop aquell dubte a tot el conjunt d’estudiants de l’aula, fins i tot a aquells que potser encara ni tan sols se l’havien plantejat.

o El seguiment i utilització regular del fòrum ens ajudarà de manera decisiva al seguiment permanent de l’assignatura. •

Abans de plantejar una pregunta al consultor és convenient esbrinar si ja s’ha plantejat i s’ha respost al fòrum. Això ajuda a estalviar temps i ens pot proporcionar respostes immediates en qualsevol moment del dia i de la nit.

o Hem d’utilitzar de manera habitual i normalitzada el fòrum per a relacionar-nos amb els companys d’assignatura, contribuir a la dinàmica

Recursos per a aprendre a la UOC

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

21

Recursos per a aprendre a la UOC

col·lectiva de l’aula virtual i aprofitar els elements d’informació i relació que aquesta ens proporciona. •

Plantejar dubtes i qüestions al fòrum facilita l’exposició de respostes i punts de vista per part dels companys d’aula. I això redunda en un millor nivell de comunicació interpersonal permanent entre tots els estudiants d’una mateixa aula virtual.

El consell És convenient assumir l’espai del fòrum de l’aula com un espai de treball, fonamental en el procés d’aprenentatge de cada estudiant. Les possibilitats de comunicació que ofereixen els entorns virtuals d’aprenentatge no són opcions optatives i complementàries de relació entre els estudiants. La comunicació canalitza elements i dinàmiques fonamentals per al procés d’aprenentatge. I, per tant, l’espai de fòrum és un escenari insubstituïble de comunicació i relació entre els companys d’una aula virtual.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

22

2.2.3. Comunicació al debat L’espai de debat és un entorn específic de treball en el qual el grup d’estudiants de l’aula, moderats pel consultor de l’assignatura, o reflexionen i discuteixen sobre un tema definit prèviament. o posen en pràctica les estratègies i metodologies pròpies dels entorns virtuals d’aprenentatge. o participen en un intercanvi de dades, coneixements i reflexions, amb un objectiu general de construcció de coneixement nou, aprofitant les condicions d’asincronia i relació que els proporciona l’entorn virtual d’aprenentatge. El debat genera una dinàmica pròpia d’informació i relació, en la qual són imprescindibles les normes bàsiques de comunicació personal al campus, però que presenta, a més, requisits específics: o Cal observar minuciosament els requisits i indicacions que es presenten prèviament com a marc de referència per a cada debat concret. o És necessari treballar els materials de referència –articles, materials didàctics, guies de debat, normes sobre el debat, etc.– que centren el plantejament i desenvolupament de cada debat. o Convé fer un esforç per cenyir-se al tema del debat i intentar aportar elements nous a cada intervenció. o Les aportacions al debat han de ser treballades prèviament: •

prenent notes de continguts i dades ja aportats al debat.

•

dissenyant aportacions amb elements nous de debat.

•

valorant en quin punt del debat és més convenient introduir la nostra aportació –responent a quin missatge, analitzant els fils de conversa oberts, i estudiant quan i com cal obrir nous temes de debat.

o És imprescindible fer un seguiment regular del debat durant els dies prefixats per a la seva celebració. Un seguiment esporàdic o insuficient provoca: •

acumulacions excessives de missatges i informació a analitzar.

•

la pèrdua de dades i fils argumentals que ens pot interessar retenir.

•

una participació apressada i compulsiva que, normalment, sol provocar continguts superficials, aportacions repetitives i intranscendents, i intervencions fora del seu fil lògic d’argumentació.

o Cal entendre la dinàmica del debat i fer les nostres intervencions en els espais corresponents: •

En la carpeta temàtica que pertoqui, si el debat ha estat organitzat en carpetes per part del moderador.

•

En el fil de conversa corresponent, analitzant sempre si ja hi ha fils de conversa oberts sobre un determinat tema per tal de respectar el decurs de discussions encetades prèviament per part dels nostres companys.

Recursos per a aprendre a la UOC

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

23

Recursos per a aprendre a la UOC

o Hem d’atendre en tot moment les indicacions que el moderador del debat ens faci arribar: •

per mitjà de missatges a la nostra bústia personal,

•

en missatges de resposta en el mateix debat,

•

en les indicacions públiques penjades en les notes o post-its del debat.

o Per tal d’ampliar i aprofundir el nostre coneixement de les característiques del debat, els seus objectius i els recursos per a treure’n el màxim profit és convenient que analitzem les “Indicacions sobre el debat virtual”.

El consell El debat en un entorn virtual no té com a objectiu la simple exposició de parers personals dels estudiants sobre un tema determinat. El debat pretén canalitzar dinàmiques en les quals el conjunt final de les aportacions de cada estudiant és alguna cosa més que la simple suma de dades i reflexions de cadascú. Cal prendre’s el debat com un veritable instrument de construcció de coneixement, amb el qual la nostra aportació esdevé un factor decisiu d’informació, de comunicació i de relació, i del qual podrem extreure elements imprescindibles per al nostre aprenentatge personal.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

24

Recursos per a aprendre a la UOC

2.2.4. Comunicació al web de l’aula El disc compartit del web de l’aula és l’espai que permet als membres d’una determinada aula no només intercanviar informació, sinó fins i tot poder treballar directament sobre els mateixos documents. En l’espai de disc compartit, els estudiants i el consultor de cada aula poden posar aquells continguts que: o interessa que tinguin un caràcter públic, o convé que estiguin a l’abast permanent de tots o, d’alguns, membres de l’aula, o pel seu format o mida resultin incòmodes d’enviar directament a cada interessat o adreçar-los-hi des dels espais de tauler, fòrum o debat o puguin anar essent modificats i actualitzats per part de diversos membres de l’aula. En aules, per exemple, els estudiants de les quals generen sovint informació en format web, l’espai de disc compartit permet allotjar els elements components de cada pàgina, de manera que la resta poden accedir a la informació i visualitzar-la d’una manera adient. O en aules en les quals els estudiants fan treball en grup, l’espai de disc compartit permet que cada vegada que un estudiant ha d’introduir o modificar elements d’un determinat document pugui accedir a la última versió –la que trobarà en aquest espai– i tornar a dipositar-hi una nova versió amb el seu treball: tots els estudiants del grup de treball utilitzen el mateix document de l’espai de disc compartit, s’estalvien haver d’enviar còpia a la resta de companys de cada nova versió del document. I, sobretot, eviten una possible proliferació de versions diferents del document en els discos durs de cadascun d’ells. I en totes les aules, en general, l’espai de disc compartit facilita fer arribar a tots els seus membres aquells fitxers el format, la mida o les característiques dels quals fan més ràpids i efectius l’enviament i la recepció de la informació per mitjà d’FTP.

El consell Com en la globalitat dels entorns virtuals d’aprenentatge, l’espai de disc compartit ofereix grans avantatges de treball, però només quan els utilitzem amb estratègies raonables d’informació i comunicació. Tota la rapidesa i versatilitat que pot proporcionar treballar amb fitxers d’un espai de disc compartit es poden perdre si no fem constar adequadament la versió del fitxer compartit que acabem de modificar, si no avisem la resta d’interessats que ja hem introduït aquella informació que ells estan esperant o si no alertem els altres membres del grup que estem treballant en un determinat fitxer i fem proliferar diverses versions paral·leles amb les quals finalment ningú no s’aclarirà. Compartir informació requereix establir unes estratègies clares i molt responsables de comunicació.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

25

Recursos per a aprendre a la UOC

3. Gestió d’informació digital

Si no vaig a classe... Si el professor no m’explica directament què és el que haig de saber... Si no prenc apunts del que ell va dient davant de la pissarra..., d’on se suposa que trec la informació que necessito per a estudiar? Com s’estudia d’aquesta manera? L’estudi i l’aprenentatge en un entorn virtual passen sempre per la gestió sistemàtica de grans quantitats d’informació digital. És precisament aquesta digitalització de la informació, la seva incalculable capacitat de reproducció i la seva facilitat per a circular ràpidament a través de xarxes interconnectades el fenomen que ens permet parlar d’entorns virtuals d’aprenentatge en la societat de la informació i el coneixement. Així, el procés bàsic sobre el qual se sustentarà tot el nostre aprenentatge, siguin quins siguin els continguts i matèries concretes sobre els quals estem treballant a cada moment, inclourà sempre: o la cerca i localització de la informació que necessitem; o l’organització d’aquesta informació, de manera que puguem utilitzarla quan ens calgui; o el seu tractament de la manera més adient segons els nostres objectius d’estudi i el seu format, i o la presentació de la informació depenent de les nostres necessitats en cada moment concret. Per això és imprescindible posar en pràctica de manera permanent les tècniques i recursos que ens han de permetre respondre les preguntes següents: o Com accedeixo a la informació? o Com organitzo la informació? o Com he de tractar la informació? o Com he de presentar la informació?

Subratllem Les noves tecnologies en general, i els entorns virtuals d’aprenentatge en particular, faciliten l’entrada al nou paradigma de la informació en la societat del coneixement: l’estudiant té al seu abast tota la informació digital del món, i els factors crítics d’aprenentatge són els criteris de localització, organització, tractament i presentació d’aquesta informació digital en equacions raonables d’atenció, interès, temps i objectius d’aprenentatge. La clau resideix a saber utilitzar els recursos més adients per a aconseguir-ho.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

26

Recursos per a aprendre a la UOC

3.1. Com accedeixo a la informació? La digitalització de la informació i la seva circulació a través de xarxes telemàtiques proporcionen un accés gairebé universal a quantitats enormes de dades i documents des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Amb un ordinador connectat a Internet tenim accés instantani a multitud de punts, distribuïts per tot el planeta, on estan dipositats físicament milers de milions de continguts i ítems informatius, de fonts molt variades i en formats molt diversos. L’accés a la informació avui ja no és un problema tècnic sobre com arribar a obtenir dades, sinó que ens planteja la qüestió d’establir a cada moment criteris efectius que ens permetin obtenir la informació que necessitem davant: o d’una quantitat pràcticament il·limitada d’informació; o d’una pluralitat de criteris de classificació i indexació de la informació, incloent-hi l’absència total de qualsevol criteri de classificació i indexació; o d’una barreja d’informació, dades i soroll, moltes vegades sense garanties explícites de qualitat i credibilitat, i o d’un gran desequilibri entre la quantitat d’informació disponible i el temps necessari per a validar-la depenent de les nostres necessitats a cada moment. En el nostre procés d’aprenentatge, l’entorn virtual de la UOC ens proporciona alguns ajuts molt valuosos per a facilitar-nos un accés més ràpid i directe a: o continguts específics de cada matèria, per mitjà dels materials de l’assignatura; o continguts especialitzats i recursos de cerca d’informació a bases de dades i eines de cerca a Internet, per mitjà de la biblioteca de la UOC, i o informació a Internet, per mitjà d’estratègies i consells de cerca d’informació a la xarxa. I per això, el nostre procés d’estudi, en qualsevol disciplina, passarà inevitablement per l’ús dels recursos més adients per a localitzar i gestionar informació utilitzant: o els materials de l’assignatura, o la biblioteca de la UOC, o Internet. La clau Si alguna cosa no ens faltarà mai en un entorn virtual d’aprenentatge és precisament l’accés a dades i documents. Una altra cosa és que, davant la seva quantitat i la seva facilitat de reproducció i de circulació, hàgim d’establir criteris molt estrictes de cerca i localització de la informació que necessitem. Per això és convenient aprofitar la selecció prèvia amb criteris qualificats que s’ha fet a l’hora d’elaborar els materials de l’assignatura, utilitzar a fons els recursos que ens proporciona la biblioteca de la UOC, i aplicar estratègies adients de cerca quan intentem obtenir informació mitjançant l’ús d’Internet.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

27

3.1.1. Els materials de l’assignatura Els materials de l’assignatura constitueixen la primera porta d’accés als continguts i informacions específiques per al nostre aprenentatge en una determinada matèria. En aquests, el professorat especialitzat ha integrat: o els coneixements bàsics imprescindibles sobre cada disciplina d’estudi. o les indicacions que ens han de permetre ampliar i aprofundir coneixements per mitjà d’un procés d’aprenentatge, en el qual serem cadascú de nosaltres els qui localitzarem nova informació per incorporar-la a la nostra dinàmica d’estudi. Els materials de l’assignatura, així, són el punt de partida del nostre estudi en un doble vessant: o Ens proporcionen el conjunt bàsic de continguts i conceptes per a començar a treballar una determinada matèria. o Ens ofereixen les primeres pautes d’estudi i tractament de la informació sobre suports digitals, ja que en molts casos se’ns presenten en formats específics per a aquest suport. Des d’aquesta última perspectiva, els materials de l’assignatura ofereixen el millor banc d’entrenament per a aprendre a optimitzar el suport web en el nostre estudi, aprofitant les possibilitats que l’hipertext i els enllaços ofereixen a l’hora de donar accés a d’altres continguts. Així, una utilització adient dels materials de l’assignatura passarà pels processos següents: o Una primera lectura general en format web. ƒ

Ens permetrà conèixer els ítems principals d’aquella matèria i preparar la nostra planificació, prenent algunes primeres notes i explorant alhora les opcions hipertextuals complementàries que contenen els materials.

o Desar el material al nostre disc dur. ƒ

Ens permetrà treballar-lo en format web sense connexió a la UOC. Només quan vulguem obrir els enllaços externs continguts en els materials haurem d’estar connectats.

o Depenent del nostre pla personal d’estudi anirem treballant sobre format web els diferents capítols i apartats de cada material – prèviament desats en disc dur: ƒ

Capturarem fragments i prendrem notes, els quals anirem traslladant al processador de textos (Word) per imprimir només allò que ens convingui tenir a la vista (sobre la taula de treball, a la feina, al tren, etc.).

Recursos per a aprendre a la UOC

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

ƒ

28

Recursos per a aprendre a la UOC

Revisarem en cada sessió d’estudi els enllaços i presentacions multimèdia de cada capítol del material que cal estudiar (segons el nostre pla personal d’estudi) abans de decidir què ens cal imprimir i què no.

ƒ

Eventualment, decidirem imprimir tot un capítol del material perquè haurem valorat que podem utilitzar la versió en paper per a preparar successives sessions de treball sobre suports electrònics.

o Al final del procés tornarem a revisar en format web cada capítol estudiat per assegurar-nos que no hem deixat d’explorar cap opció d’informació complementària o d’ampliació hipertextual d’informació.

El consell Una primera temptació, força general i força estesa, és aprofitar els primers dies de curs per a imprimir tots els materials de totes les assignatures. El propòsit inicial sol ser bo: guanyar temps en la tasca mecànica d’impressió. Però sovint acaba provocant que intentem treballar en un entorn virtual d’aprenentatge... exclusivament amb materials impresos! Si el que ens interessa és aprofitar tots els avantatges d’accés a la informació que ens ofereixen els materials de l’assignatura, convé que en fem una utilització regular i raonable en el format per al qual han estat concebuts originàriament: el format digital.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

29

Recursos per a aprendre a la UOC

3.1.2. La biblioteca de la UOC La biblioteca de la UOC és una altra de les grans portes d’accés a la informació que tenim com a estudiants i usuaris de l’entorn virtual d’aquesta universitat. La biblioteca és un espai qualificat de classificació i localització d’informació que ens pot agilitar i simplificar molt la nostra tasca de cerca i validació d’informació perquè ens ofereix: o informació sobre la bibliografia recomanada per a cada estudi i per a cada assignatura; o els catàlegs de les universitats catalanes i espanyoles, i els de les universitats de referència que més ens poden interessar en l’àmbit internacional; o recursos electrònics d’accés gratuït i de solvència acadèmica contrastada; o recursos i bases de dades de pagament, que podrem utilitzar de manera lliure gràcies als convenis que la UOC ha subscrit amb els titulars d’aquests recursos, i o serveis complementaris de cerca i comunicació. La biblioteca de la UOC no és l’únic punt de la xarxa que cerca, localitza, classifica i presenta informació d’utilitat. Però és el que: o tenim més a prop com a estudiants de la UOC; o ens serà més fàcil d’utilitzar perquè està pensat i desenvolupat depenent de les nostres necessitats com a estudiants de l’entorn virtual d’aprenentatge de la UOC; o presenta informació i recursos més adequats a les nostres necessitats i les dels nostres processos d’estudi; o ens donarà punts de referència per a utilitzar altres recursos d’encaminament qualificat d’informació, i o ens facilita l’accés a centres de dades validats prèviament, i sovint amb privilegis d’ús com a estudiants de la UOC. Convé, per tant, conèixer bé des del primer moment les opcions i possibilitats que ens ofereix la biblioteca de la UOC –La biblioteca en 5 minuts– i utilitzar-la de manera intensiva en el nostre procés d’estudi.

El consell La biblioteca de la UOC no és –ni vol ser– una alternativa excloent a la cerca lliure d’informació a Internet per part de cada estudiant. És una eina complementària d’una extraordinària efectivitat. I és un punt de partida qualificat que ens pot ser molt útil perquè ens permet aprofitar el criteri i la feina de professionals de la documentació en les primeres cerques i localitzacions d’informació, i en la validació de la seva credibilitat. En moltes cerques d’informació a la xarxa, partir d’un cercador generalista o de la biblioteca de la UOC pot representar substancials diferències de temps, tant en la fase de localització de recursos, com en la de validació de resultats.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

30

3.1.3. Internet En el nostre procés d’aprenentatge, la cerca i localització d’informació també passarà indefectiblement per l’ús de recursos i mitjans que aprofiten les xarxes d’Internet per a fer circular dades i documents. La multiplicitat d’usuaris i interessos, el dinamisme canviant d’Internet, el mateix concepte d’informació i l’accelerada multiplicació exponencial de la seva producció i circulació fan difícil establir metodologies tancades de cerca d’informació. El que sí que ens pot facilitar i agilitar notablement el procés de localització d’informació a la xarxa és que utilitzem unes estratègies de cerca sòlides i definides que ens permetin evitar la dispersió entre la múltiple informació que circula per Internet, focalitzar correctament els nostres processos de cerca, i concretar-los en equacions raonables de resultats vàlids i temps utilitzat en la cerca. Les estratègies de cerca i localització d’informació s’articulen en torn d’alguns punts fonamentals: o Definició clara de l’objectiu de cerca. ƒ

Saber què busquem és l’únic punt de partida raonable per a definir un procés de cerca i per a verificar la pertinència dels resultats que anem obtenint.

ƒ

Establir molt concretament quina informació necessitem ens permetrà: o triar els instruments de cerca més adequats, o utilitzar de manera adient les seves diverses opcions de cerca avançada, o discriminar els resultats pertinents dels que no ho són.

o Selecció dels instruments de cerca més adients. ƒ

Depenent de la definició que hàgim fet del nostre objectiu de cerca haurem de decidir: o si necessitem cercadors generalistes o especialitzats, o quin tipus d’especialització (temàtica, geogràfica, etc.), o en quin tipus de canals és millor cercar (web, blog, bases de dades, llistes de correus, fòrums de discussió...), o en quins formats necessitem la informació (text, imatges, bases de dades, animació multimèdia, localització d’informació impresa, etc.).

o Validació dels resultats. ƒ

Una vegada obtinguts els resultats de cerca, haurem de validar la fiabilitat de la informació: o assegurant-nos que prové d’una font solvent (qui signa i avala aquell web o aquell missatge de correu...);

Recursos per a aprendre a la UOC

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

31

Recursos per a aprendre a la UOC

o contrastant la informació en diverses fonts (si diversos webs ofereixen les mateixes dades, podrem considerar que tenen més fiabilitat que si trobem contradiccions en les dades ofertes per diverses fonts); o verificant que la informació localitzada està actualitzada (cal consultar sempre la data de l’última actualització de qualsevol web, i desconfiar en aquells casos en què aquesta data no s’ofereix), i o citant posteriorment la font d’on hem extret les dades i informacions que utilitzem en els nostres treballs.

El consell Una cerca d’informació no ha de ser necessàriament lineal. En molts casos, una primera cerca serveix per a obtenir uns resultats encara molt generals, però que poden orientar una segona cerca més concreta, i aquests una tercera, fins a arribar als resultats desitjats. És convenient no plantejar la cerca d’informació com una acció simple (“poso una paraula clau en un cercador i no em retorna cap entrada o me’n retorna poques o moltes”), sinó com un procés en diverses fases: primer, localitzar eines adients; després, cercar informació general de l’àmbit que ens interessa; i, a partir d’aquesta informació més general, anar localitzant informació més concreta en la línia de l’objectiu que ens havíem marcat.

Tornar a l’índex

32

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

Recursos per a aprendre a la UOC

3.2. Com organitzo la informació?

Si el treball amb mitjans electrònics en entorns virtuals ens dóna accés a grans quantitats d’informació digital, el nostre procés d’aprenentatge ens requerirà inevitablement que organitzem tota aquesta informació de manera que puguem utilitzar-la en el moment que ens convingui per a poder treballar-hi. I això només ho aconseguirem utilitzant fórmules que ens permetin: o emmagatzemar-la de la manera més ràpida i fàcil, o localitzar-la immediatament quan la necessitem. En el nostre procés d’estudi a la UOC, la nostra bústia personal del campus i el disc dur del nostre ordinador seran els dos principals entorns concrets on acumularem

físicament

informació

digital

i

on,

per

tant,

haurem

d’organitzar-la i classificar-la. I, així, el nostre treball diari en l’entorn virtual de la UOC ens requerirà l’ús intensiu de: o recursos d’organització a la bústia personal, o recursos d’organització al disc dur.

La clau La informació més valuosa ens serà totalment inútil si no hem establert criteris d’ordre que ens permetin localitzar-la ràpidament en el moment que la necessitem. Podem perdre hores –i dies!– buscant una informació important, que físicament està a menys d’un metre de nosaltres –en el disc dur de l’ordinador– si no l’hem desat amb criteris útils de gestió d’informació. Hem d’organitzar la nostra bústia personal del campus i el disc dur del nostre ordinador de manera que ens permetin recuperar amb rapidesa i facilitat la informació que prèviament hem localitzat al campus i a la Xarxa.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

33

3.2.1. Organització a la bústia La bústia personal, a més d’un element fonamental de gestió de la comunicació, és també una eina bàsica d’organització de la informació. A la nostra bústia arribaran missatges amb dades i documents que ens convé tenir organitzats i classificats de manera que puguem localitzar fàcilment aquella informació que necessitem a cada moment determinat. Per a mantenir ordenada de manera òptima la nostra bústia tenim diversos elements: o Organització en carpetes ƒ

La nostra bústia ens permet crear carpetes i subcarpetes.

ƒ

Hem de crear una carpeta per a cada assignatura, i dins d’aquesta, crear subcarpetes per anar traslladant els missatges que facin referència a “Qüestions acadèmiques”, “Missatges del consultor”, “Missatges relacionats amb cadascuna de les PAC”, “Indicacions complementàries”, “Altres qüestions”, etc.

ƒ

Quan necessitem una determinada informació sobre una assignatura concreta, anirem a la carpeta corresponent i ja haurem restringit força el camp de cerca.

o Marca de missatges ƒ

La bústia també ens dóna la possibilitat de marcar els missatges

ƒ

Hem d’establir una correspondència entre els colors i el significat

amb boletes de colors. que els vulguem donar per poder identificar al primer cop d’ull els missatges que per a nosaltres tenen una rellevància especial: si hem decidit marcar amb bola vermella els missatges del consultor, i amb bola groga els que fan referència a comentaris dels companys sobre aquella qüestió concreta, podrem distingir els uns dels altres sense necessitat d’obrir-los i llegir-los un per un. o Ordre de missatges ƒ

Dins de cada carpeta, a més, podem ordenar els missatges per emissors, data o tema.

ƒ

Això ens facilita la localització i agrupació d’informació quan volem localitzar amb rapidesa missatges dels quals recordem l’origen, la data o el contingut.

o Exportació de missatges al disc dur ƒ

La bústia, a més, ens permet desar al disc dur del nostre ordinador aquells missatges que, per la seva rellevància per a nosaltres, ens convé tenir a mà i localitzables sense necessitat de connectar-nos a Internet i accedir al campus virtual.

Recursos per a aprendre a la UOC

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

ƒ

34

Recursos per a aprendre a la UOC

Quan exportem missatges al disc dur convé mantenir també criteris molt estrictes d’ordenació i classificació, a fi de poder localitzar-los ràpidament quan els necessitem.

ƒ

Per a exportar missatges de la bústia personal al disc dur és recomanable tenir en compte les indicacions tècniques que proporciona l’apartat Ajuda del campus.

El consell La nostra bústia personal és un element fonamental d’organització de la informació. Tenir els missatges ben classificats en carpetes temàtiques, marcats segons la seva importància i característiques, i ordenats pels criteris que ens resulti més còmode recordar, ens estalviarà molt de temps a l’hora de localitzar informacions i evitarà que perdem dades i indicacions que poden ser importants en el nostre procés d’aprenentatge i en el seguiment acadèmic dels nostres estudis.

Tornar a l’índex

35

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

Recursos per a aprendre a la UOC

3.2.2. Organització al disc dur El disc dur del nostre ordinador personal serà on anirà a parar, procedent del campus de la UOC i d’Internet en general, la major part de la informació vinculada al nostre procés d’estudi i aprenentatge. Suposant que la informació digital ens arribarà en quantitats importants, necessitem criteris senzills, però eficaços, per tal d’emmagatzemar-la, organitzar-la i gestionar-la. Per a no convertir el disc dur del nostre ordinador en un caos ingestionable, convé que utilitzem alguns elements bàsics: o Organització en carpetes. ƒ

És recomanable establir un arbre de carpetes estructurat de manera lògica.

ƒ

Convé tenir una carpeta general UOC. •

Dins d’aquesta podem crear subcarpetes per a cadascun dels semestres. o Aquí hauríem d’obrir una subcarpeta per a cada assignatura. ƒ

En la subcarpeta de cada assignatura hauríem d’obrir subcarpetes temàtiques que ens permetin localitzar ràpidament la informació segons la seva tipologia:

ƒ

els missatges que hem importat del campus –de la nostra bústia personal i de les bústies col·lectives (tauler, debat, fòrum, etc.), agrupats en subcarpetes temàtiques,

ƒ

els materials de cada assignatura,

ƒ

les indicacions sobre les proves d’avaluació continuada (PAC), agrupades en subcarpetes per a cada PAC,

ƒ

etc.

o Noms de carpetes i arxius. ƒ

A l’hora de donar un nom a cada carpeta i a cada arxiu, convé que triem sistemàticament nomenclatures lògiques i fàcils de recordar (el nom de l’assignatura, el número de la PAC...).

ƒ

Si volem que les subcarpetes s’ordenin alfabèticament per cadascun dels termes del seu nom, cal que entre paraula i paraula hi posem un guió baix _. Així la subcarpeta “UOC_MiC”, ens quedarà per sota de la subcarpeta “UOC_Estadística”.

ƒ

Si preferim un altre tipus d’ordenació, només cal que posem número davant del nom de la subcarpeta. I així “01_MiC” ens quedarà per damunt de “02_Estadística”.

o Versions d’arxius. ƒ

Quan treballem sobre diferents versions d’arxius és convenient que

ƒ

Si ja hem fet part d’un exercici en un fitxer, i volem continuar ela-

diferenciem el seus noms per no confondre’ns. borant la segona part en un document nou, cal que, per exemple, anomenem

el

primer

“MiC_2005_PAC1_01”

i

el

segon

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

36

Recursos per a aprendre a la UOC

“MiC_2005_PAC1_02”. D’aquesta manera no tindrem dubtes sobre quina és la primera versió i quina la segona, i podrem treballar amb més seguretat i rapidesa que si els hem anomenat genèricament “exercici1” i “exercici2”. o Cerca d’arxius. ƒ

Una correcta nomenclatura d’arxius i carpetes ens permetrà una cerca més ràpida i fiable, sigui quin sigui el sistema de cerca que fem servir: •

Cerca pel directori de carpetes de l’Explorador de Windows.

•

Cerca utilitzant les opcions de “Cerca automàtica de Windows”. •

Des de l’opció “Buscar” del menú “Arxiu”.

•

Des de la barra de tasques de Windows.

•

Des del menú contextual.

El consell Qualsevol criteri bàsic d’organització d’informació pot ser inútil si cada estudiant i usuari no se’l fa seu i l’integra en una dinàmica personal de gestió de la informació. La lògica general sol marcar la pauta de classificació, però cal que cadascú de nosaltres estableixi un sistema propi i personalitzat d’organització de la seva pròpia informació, de manera que la seva localització i el seu ús li sigui fàcil, còmode i ràpid. Qualsevol fórmula d’organització pot ser vàlida, excepte l’absència total de criteris d’ordre.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

37

Recursos per a aprendre a la UOC

3.3. Com he de tractar la informació? Localitzar informació i organitzar-la adequadament en el disc dur del nostre ordinador sovint no són activitats que tinguin només una finalitat en si mateixes. Cerquem dades i classifiquem documents per poder treballar després amb la informació que ens proporcionen. El tractament de la informació és una fase molt important en el nostre procés d’estudi i aprenentatge perquè només si utilitzem adequadament les característiques de les diverses dades i documents podrem aprofitar al màxim les seves capacitats d’informació per al nostre procés d’aprenentatge. Distingir clarament entre els diversos tipus i formats de la informació ens permetrà: o adoptar dinàmiques d’estudi adequades a cada tipus d’informació, o triar les eines més adients per a treballar amb la informació segons el seu format i característiques. I per això, en posar-nos a treballar amb informació hem de conèixer i distingir: o tipus i formats de la informació, o eines de tractament.

La clau No identificar clarament el tipus d’una determinada informació, i no utilitzar, per tant, les eines adients per al seu tractament ens pot portar a situacions tan absurdes com intentar redactar un text amb un full de càlcul, provar de fer una base de dades amb un processador de textos o voler estudiar els continguts d’un web impresos sobre paper. El tractament eficient de la informació és fonamental a l’hora de facilitar, agilitar i fer viable el nostre procés d’aprenentatge.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

38

3.3.1. Tipus i formats de la informació Els suports digitals ens permetran treballar sovint amb informació de diversos tipus, integrada en múltiples formats. En termes generals, com a estudiants de la UOC ens trobarem amb informació: o textual, o numèrica, o icònica: •

D’imatge fixa (dibuixos, esquemes, fotografies, etc.).

•

D’imatge en moviment (vídeos, animacions multimèdia, etc.).

I, en moltes ocasions, informacions d’aquestes diverses tipologies se’ns presentaran integrades en documents i fitxers que combinen diferents opcions i possibilitats de tractament: o Textual. o Lectura, creació i edició de textos, amb possibilitats d’inserir imatges. o Numèric. o Ús de fórmules i funcions per a automatitzar operacions matemàtiques i lògiques sobre valors numèrics. o Gestió de dades. o Emmagatzematge de gran quantitat de dades i ítems d’informació per tal de poder localitzar i utilitzar en qualsevol moment el seu contingut. o Presentació multimèdia. o Transmissió i publicació de continguts, utilitzant de manera integrada text, valors numèrics, so, dades diverses i imatges, estàtiques o en moviment. Les diverses característiques de la informació i les diferents possibilitats de tractament determinaran els formats dels fitxers i documents amb els quals haurem de treballar. I així, haurem d’identificar i triar entre: o documents de tractament de textos, o fulls de càlcul, o fitxers de bases de dades, o arxius de presentació multimèdia, presencials o virtuals, i o documents en format web, accessibles i actualitzables en línia. Triar a cada moment el tipus de format més adient per al tractament que hem de fer de la informació serà el que ens permetrà utilitzar les eines més

Recursos per a aprendre a la UOC

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

39

Recursos per a aprendre a la UOC

adequades i optimitzar així els resultats del nostre procés d’estudi i aprenentatge.

El consell Conèixer i aplicar el tractament adient a cada tipus d’informació no substitueix el treball personal d’estudi. Però és un element fonamental a l’hora de facilitar, agilitar i fer més còmode i viable el procés d’aprenentatge. Comptant, a més, que pot arribar a ser un element d’exclusió insalvable: el procés d’estudi més intens pot estar condemnat al fracàs si es dilueix en un tractament ineficient de la informació que ens impedeixi aprofitar els elements que necessitem per al nostre aprenentatge.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

40

3.3.2. Eines de tractament de la informació Per a treballar amb els diferents tipus d’informació, les seves combinacions i les dels seus formats, en el nostre aprenentatge a la UOC utilitzarem sovint les següents eines i aplicacions, depenent del tractament més adient que a cada moment hàgim de donar a la informació: o Per al tractament de textos. ƒ

Funcionalitat: redacció, edició, revisió i manipulació d’elements informatius textuals. Suporta la inserció d’imatges i gràfics tractats prèviament amb altres programes.

ƒ

Aplicació: Microsoft Word.

ƒ

Tipus de fitxer: .doc

o Per a la lectura de documents ƒ

Funcionalitat: llegir i revisar documents de text sobre suport digital. Permet la captura de fragments de text i d’imatges, però no admet la inclusió d’elements per part del lector.

ƒ

Aplicació: Adobe Reader.

ƒ

Tipus de fitxer: .pdf

o Per al tractament de la informació numèrica ƒ

Funcionalitat: full de càlcul per a organitzar i classificar informació numèrica, i utilitzar fórmules i funcions per a automatitzar operacions matemàtiques i lògiques sobre valors numèrics. Facilita també l’elaboració de gràfics sobre informació numèrica prèviament introduïda i tractada.

ƒ

Aplicació: Microsoft Excel

ƒ

Tipus de fitxer: .xls

o Per a gestionar bases de dades ƒ

Funcionalitat: emmagatzematge i tractament de gran quantitat de dades i ítems d’informació de diversos tipus (textuals, numèrics, etc.) per tal de poder localitzar i utilitzar en qualsevol moment el seu contingut.

ƒ

Aplicació: Microsoft Acces.

ƒ

Extensió: .mdb

o Per a la presentació gràfica d’informació ƒ

Funcionalitat: publicació de continguts mitjançant la integració de text, valors numèrics, so i imatge, estàtica o en moviment. Pot ser utilitzat per a transmetre informació per canals virtuals, o com a suport informatiu de presentació d’informació davant d’un auditori col·lectiu presencial.

ƒ

Aplicació: Microsoft Power Point

ƒ

Extensió: .ppt

Recursos per a aprendre a la UOC

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

41

Recursos per a aprendre a la UOC

o Per a la presentació multimèdia en línia ƒ

Funcionalitat: captura i publicació de continguts mitjançant la integració d’elements multimèdia, enllaços hipertextuals, text, valors numèrics, so i imatge, estàtica o en moviment. S’utilitza preferentment per a transmetre informació per canals i xarxes virtuals.

ƒ

Aplicació: per a la lectura i captura d’informació els diversos navegadors d’Internet: Microsoft Internet Explorer, navegador Mozilla, navegador FireFox, etc. Per a la producció i difusió d’informació, tots els programes i aplicacions que serveixen per a l’edició d’informació en suport web.

ƒ

Extensió: atesa la multiplicitat de programes i sistemes de publicació en línia, pot presentar extensions diverses, però la més comuna i utilitzada és la que correspon al codi .html

o Per a la compressió d’arxius ƒ

Funcionalitat: reduir la dimensió física d’arxius i fitxers de cara a facilitar i agilitar la seva transmissió i enviament entre usuaris de canals virtuals de comunicació i d’intercanvi d’informació.

ƒ

Aplicació: WinZip

ƒ

Extensió: .zip

El consell En el nostre procés d’aprenentatge a la UOC haurem de treballar sovint amb algunes d’aquestes eines per tal de tractar adequadament la informació que ens requereix el nostre procés d’estudi. D’algunes de les aplicacions (tractament de textos, lectura de fitxers, compressió d’arxius, navegador web, etc.) en farem un ús més freqüent. Altres només les utilitzarem en casos molt determinats, sobre els quals ja ens orientaran els materials i consultors de les nostres assignatures. En qualsevol cas, convé que sempre siguem conscients dels diversos tipus d’informació per a poder triar en cada ocasió les eines de tractament que més poden facilitar-nos la feina i ajudar a optimitzar el nostre estudi.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

42

Recursos per a aprendre a la UOC

3.4. Com he de presentar la informació? Un cop hem localitzat la informació que necessitem, l’hem organitzada de manera òptima i l’hem treballat amb les eines adients segons la seva tipologia, el nostre procés d’estudi sovint requerirà que presentem el resultat del nostre treball, de manera que puguem transmetre’l als nostres companys, per tal que de poder continuar treballant conjuntament, o al nostre consultor, a fi que pugui valorar i qualificar els progressos del nostre aprenentatge. En tots els casos, la presentació de la informació és una etapa fonamental del procés de gestió digital de la informació, ja que d’aquesta depèn que puguem transmetre, o no, en tota la seva amplitud i profunditat el resultat del nostre treball i del nostre estudi. I per això cal tenir molt en compte l’ús dels recursos de presentació de la informació digital: o en qualsevol presentació, i o en les proves d’avaluació continuada.

La clau Quan parlem d’informació digital, la presentació formal no és cap anècdota. Serà el que evidenciarà, o amagarà, gran part de la feina que haurem fet en localitzar informació útil, organitzar-la convenientment i tractar-la de la manera més adient. De la presentació dels nostres treballs i informes dependrà que el nostre interlocutor en l’entorn virtual trigui més o menys a esbrinar la feina que hem fet i la dedicació que hem posat en el nostre procés d’estudi i aprenentatge. Una presentació òptima ens permetrà comunicar millor i més fàcilment els continguts que tant ens ha costat elaborar.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

43

3.4.1. Presentació general La presentació d’informació digital, en qualsevol dels formats que puguem utilitzar, ha de reunir uns requisits formals mínims de manera que: o sigui tan entenedora com sigui possible per al destinatari del document o fitxer, i o faciliti la lectura i comprensió del contingut. Per tal d’aconseguir una presentació òptima, caldrà que tinguem en compte tres elements fonamentals: o Triar el format més adient per a representar, expressar i transmetre la informació que hem treballat, amb un plantejament coherent i intel·ligible. o Utilitzar l’aplicació idònia per a treballar amb aquell tipus d’informació i format. o Aprofitar totes les opcions formals que l’aplicació corresponent ens ofereix per a plasmar correctament la informació que volem transmetre. Així, si ens cal elaborar un informe en el qual el gruix de la informació és de caràcter textual, ens caldrà plantejar-nos una seqüència de tres passes: o En quin format fem l’informe? ƒ

Si la informació és textual, potser el millor format serà el del tractament de textos.

o Quina aplicació fem servir? ƒ

Si hem de treballar sobre text, el millor serà que fem servir el programa Microsoft Word, que és el programa de tractament de textos que utilitza la resta d’estudiants i consultors de la UOC.

o Quines opcions formals mínimes utilitzem? ƒ

Amb un processador de textos com el Word, tenim molt fàcil elaborar: •

portada amb el títol de l’informe i el nom de l’autor/a,

•

índex i hipervinculació interna entre els seus apartats i les dife-

•

diversos estils de text i combinació de diferents recursos tipogrà-

rents parts dels documents, fics, depenent de les dades i informacions que vulguem destacar. •

numeració de les pàgines,

•

capçaleres i peus de pàgines, i

•

opcions de numeració i vinyetes, inserció d’imatges, llistes de dades, etc. per a subratllar i fer més evidents alguns dels ítems d’informació que volem destacar.

Recursos per a aprendre a la UOC

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

44

Recursos per a aprendre a la UOC

Si, en canvi, hem treballat amb informació numèrica, el procés serà similar, però haurem de prendre decisions diferents: o En quin format fem l’informe? ƒ

Amb informació numèrica sempre és més aconsellable utilitzar un format de full de càlcul.

o Quina aplicació fem servir? ƒ

Per a tractar i presentar dades numèriques, el millor serà que fem servir el programa Microsoft Excel, que és el full de càlcul que utilitza la resta d’estudiants i consultors de la UOC.

o Quines opcions utilitzem? ƒ

Amb un full de càlcul com l’Excel cal que aprofitem a fons: •

les fórmules i funcions més adients per a automatitzar els càlculs que volem realitzar sobre la informació utilitzada;

•

l’elaboració de gràfics, organigrames i esquemes per a subratllar i evidenciar la informació que volem destacar, i

•

els elements formals que ens faciliten fer més entenedora la informació: formats numèrics, alineacions de text, vores dels quadres, colors, trames, ombrejats, nom de cada full, etc.

En tots el casos es tracta de definir quina és la fórmula de presentació òptima per al tipus d’informació que volem transmetre, triar el format adequat i l’aplicació més indicada, i aprofitar els elements formals que ens permetran presentar de la millor manera els resultats del procés d’esforç personal.

El consell Una bona presentació no salva un treball mediocre i poc adequat als requisits de contingut. Però un bon treball pot passar desapercebut sota una presentació descurada i poc, o gens, adaptada al format i les possibilitats de l’aplicació digital que fem servir. Un títol, un índex, unes capçaleres, una numeració de les pàgines i un ús raonable dels diferents tipus de lletra i formats de text poden fer excel·lent un bon treball elaborat amb una eina de tractament de textos.

Tornar a l’índex

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

45

3.4.2. Presentació de les PAC En el nostre procés d’estudi i aprenentatge a la UOC ens trobarem sovint que hem de presentar informes i treballs corresponents a les proves d’avaluació continuada (PAC), necessàries per a la qualificació i superació de les diverses assignatures. A l’hora de presentar una PAC, els criteris generals de presentació d’informació digital són els mateixos que hem d’observar en la presentació general d’informació en qualsevol circumstància: o Coherència de contingut del document. o Tria adient del format i l’aplicació òptima per a tractar aquell tipus d’informació. o Aprofitament de les opcions formals del format i l’aplicació per a comunicar millor el contingut que volem transmetre. Però en el cas de les PAC, a més, convé tenir molt en compte els requisits específics de cada exercici. I per això, cal observar escrupolosament els requisits expressats en l’enunciat de cada PAC: o Format del fitxer a enviar. ƒ

Cada consultor, en cada assignatura i en cada exercici d’avaluació continuada, determinarà en quin format i amb quina aplicació cal elaborar aquella PAC com a fórmula més adient per a valorar el treball realitzat per cada estudiant.

ƒ

Cal cenyir-se al requisit de cada PAC, i no realitzar-la en un format i amb una aplicació diferents de les que explícitament es detallen en l’enunciat de la PAC corresponent.

o Mida del fitxer. ƒ

Si l’enunciat de la PAC determina explícitament una extensió i una mida, mínims i/o màxims, del fitxer d’aquella PAC, cal respectarlos.

ƒ

Convé no enviar una PAC amb la meitat de pàgines –o de fulls de càlcul, o de diapositives, etc.– del que estableix l’enunciat. Però tampoc amb el doble de la mida amb quilobytes del que l’enunciat estableix com a mida màxima.

o Nom del fitxer. ƒ

Cal enviar els fitxers de les PAC anomenats com es determina explícitament en el seu enunciat.

ƒ

Si l’enunciat d’una PAC estableix que cada estudiant ha d’anomenar el seu exercici com a “Cognom1Cognom2_PAC3.xls”, cal seguir escrupolosament aquesta indicació. Imagineu-vos només per un moment què pot passar amb el vostre exercici si molts estu-

Recursos per a aprendre a la UOC

© Universitat Oberta de Catalunya • Estudiar a la UOC

46

Recursos per a aprendre a la UOC

diants d’una aula l’heu anomenat simplement “PAC3” i el vostre consultor rep cinquanta exercicis anomenats com a “PAC3”. o Data d’enviament. ƒ

En l’enunciat de cada PAC, en el pla docent, en la planificació general de l’assignatura i en el tauler es determinaran les dates d’enviament de les PAC.

ƒ

Convé que es cenyim a aquestes dates per tal d’assegurar-nos el seguiment establert de l’avaluació continuada en aquella assignatura, i estalviar-nos embussos virtuals en el campus per la coincidència amb altres terminis d’enviaments d’altres treballs.

o Bústia d’enviament. ƒ

En l’enunciat de cada PAC i en el tauler de cada assignatura es determinarà a quina bústia de l’aula cal enviar el nostre exercici d’avaluació continuada.

ƒ

Convé que seguim acuradament les indicacions per a evitar d’enviar les nostres PAC a bústies del campus inadequades, cosa que pot provocar un retard en la recepció dels nostres treballs, que siguin rebuts fora de termini o que simplement figurin com a no presentats.

El consell El millor exercici d’avaluació continuada pot ser totalment ineficient si és presentat en un format inadequat, fora del termini establert o en una bústia no determinada a l’efecte. Cal cenyir qualsevol exercici d’avaluació continuada als requisits explícits dels enunciats de cada PAC com a fórmula idònia de poder expressar els progressos del nostre procés d’estudi i aprenentatge en aquella assignatura.

Tornar a l’índex