Quadern. Normàtiva bàsica de la llengua catalana. Amb exercicis autocorrectius.

Jose;J A. Cestellanos i Vila

-Amb exercicis autocorrectius-

Institut de Ciències de l'Educació

PRESEN1:\CIÓ

Lnb.icctin

ws nt;::.;

ei··;nert: :::-;de la

H~:n~ua

e;;

Jl[ponent a cada mot i, després, les dues formes tòniques corresponents.

racó, ;nalenconia, psiquiatre, orgue (instrument musical), òrgan (part d'un cos), orfe.

1. El nen n.ixerà a l'estiu : ell ..

Exercicis

2. El gos j.urà aqu{: ell

10. Escriu la lletra que correspongui a cada buit deis mots següents.

3. No el distr.gueu : ell es

1. Noms i

insolubles i incòmodes.

i verbals, i també le;:; excepcions CJrientals del català -excepte el .mallorquí- , tota o tònica, oberta o tancada, sona u quan passa a ocupar una po~,\ció àtona. En canvi, e!s parlars occiòentals -i el mallorquí- mantenen el so. ¡cmb un únic canv1 : la o oberta passa a sonar o tancada en posició àtona.

8. Són uns joves periodistes. 9. Concorren a les oposicions. 10. Ep! Obriu-me la porta.

Exercicis

16. Omple els buits amb la lletra a o bé e.

1. Fixa't en els mots del quadre : ets tres sons vocàlics tònics passen a un sol so àton en el català oriental, anomenat so de u feble, quan l'accent ,_;s desplaça cap al sufix de derivació.

1. Tots ells vivi.n molt pobr.ment. 2. Sembl. que té una .fecció a l'estóm.c.

3. Vin. a l'ass.mblea per discutir l'augment salarial.

1. Afegeix el .sufix -et· o bé -eta als mots tònics del quadïc els derivats que en resulten.

4. Cal.valuar els danys de l'av.ria.

~:wglicnt 1

es-5sat, '"[es-me'n" cinc cèntÍJYI-S.

1. La intensitat del so era irrcsistibh:. 1.0.

E!':Uill

guioneL, il.junta o manté .,;eparats els moLs de les fraes següents:

2. A et.

:rr com un poca vergonya.

3. Ta! c:>m t'f comportes, estàs [et,

Ull

caga dubtes.

2. Dura;¡¿ dos anys va ser vi ce president de la institució.

4. En Joan [a una [esta per a els amics.

3 Va acwêl.f com un autèntic poca \'ergon;va.

5. El temible pirata barba roja.

4. Ei ncrJ l'a fer xip xap dins el bassal.

6. Va veure la Lluïsa abans d'ahir.

5. El pintor es va fer molts auto retrats.

7. Has dc anar a ca el barber.

6. S'ha creat una associació jordana palestina.

8. El interès del tema és relatiu.

7. Aba:Js d'ahir vaig portar a arreglar el para xocs del cotxe.

9. Era vicepresident del Senat.

8..-i. h :\úria, li van robar el porta rrionedes.

10. Passa e.11 el trenca nous, si us plau.

9. i...'c:x secretari ha dit, avui, adéu siau als seus companys.

11. Acosteu me ei penja robes.

lG. Cal distingir diversos sab grups en aquesta espècie.

12. Es ven el pis de el à. tic per vint i cinc milions.

13. A.quell noi és barba ros.

11. [sc-iu d guionet. o l'apòstrof als mots entre parèntesis.

l. (Se) (en) \'an ...

a Ja universitat dia si, dia no.

molt alegres. quan pugws.

5. Fona (me) (el) ..

demà, cap a Londres.

6. (Se) (en) aniran ..

de sobre.

7. lfol treure (se) (els)

8. (Te) (ho) dic.

1/a

de grat, el cotxe.

3. (Me) (el) ofereix ... >'eu .

15. En Pere

demà, els llibres.

2 (Me) (els) deixarà

4. (S :e') (us)

14. Hem de dur un para sol si no ens volem torrar.

avuí cap a Roma.

de debò. .., la lliçó.

9. (.1\Ie) (la) intentaré aprendre.

d'aquÍ.

10. (Te) (els) has (de) emportar

25

I I \

27

5

/;,_CCENTU ACIÓ

5.2

Norn1es de l'accentuació

En general, els mots rnonosíl.labs no s'accentuen, P.xcept~ a)guns que duen accent per distingir-se d'altres que s'escriuen igu;d_ En canvi, e!;;; poiisi!.!ab~~ s'accent.•¡en SJ reu:~cixen les condicions segii~nts

5.1

Classes de mots

l. Els ·nats aguts s'accentuen sí acaben en vocal. vocal s, .;:·n ¡'

Per aplicar a ema p:tré rc(Otl>H. 1. En català s'escriuen amb h, eni.re d'altres, els mots

ham, hissar, harmonia, harmonitzar, subhasta, ahir, }¡ivcrn, hivernacle. També en e! cas dels prefixos començats per hexa., hepta, hcnr!eca. 2. En català s'escriuen sense h, entre d'altres, els mots :

orfe, orfeiinat, orxata, coet, cacauet, benaurat, malaurat. 3. T2-nt poden anar amb "h" com sense els mots A.nn/bal o JJ:wn{bal, Elena o IIelena, Asdrúbal o Hasdrúba/.

El mot aniquilar també es pot escriure anihilar.

És aconsellable, en aqnests casos, triar la grn.fia sense "h". 4. Algunes interjeccions van amb hi d'altres, sense. Així, ah!, oh!, eh?, hala, ehem; en canvi ui!, oi?, ai!, apa.'

Exercicis

• Català b - castellà v

Àla.a, .asc, .iga, .olcar, re.olcar, com.oi, desim.olt, re.entar, sa.a, Sèr.ia, automò.il, .aró (masculi i titol nobiliari), una .ema, una .ena, em.enar.

5. Completa les frases següents, omplint els buits amb el mot adequat.

1. El nen tirava ........................ als micos.

e Català b- francès v

2. Bevien

arn.ar, tre.all, tro.ar.

3. A

r

.... de xufla. .............. es glaça el riu i no es desgela fins a la primavera.

4. Pescava en aquelJ riu amb un

Exercicis 4. Omple els buits de les fra..ses següents amb b o

~·.

1. tVo tro. a. a per enlloc un recan.i per al meu automò.il; 2. Arri.a.en del viatge íorp re.entats, però gens a.orrits;

3. El qui ha.ia d'inter.cnir era un ad.ocat que tre.alla a la Conselleria de Tre.all del go.ern de la Generalitat.:

4. De.ia molts diners, pe:-ò no mo.ia ní un dit per solucionar-ho;

60

l "

n:

molt resistent.

5. Ha acabat d'estudiar el solíeig í aviat començarà l'.

6. La festa va acabar amb el llançament de ................ . 7. A l'entrada del port, el vaLYell ha ................. .

8. A. les cinc faran la. 9. Aquells nois

ha~·icn

la bandera.

de peix al Pòsit dels pescadors. quedat

a causa dc la guerra.

10. Cal conrear en un

aquestes plantes.

61

11

LES LLETRES P-T-C, B-D-G

1

Q

3. gallega ............. .. 4. profunda ..

.; neboda

.. .... ,

.... ;covarda ......

. ...... ; vàlida .

.. ...,

. .... ;lloba .

........ ;sòlida ................... ; tipa .. .

11.1

Les terminacions P-T-C, B-D-G

6. certa .

A fi de rm>i, o de síl.laba, Ics consonants sonores b, d, g (anomenades amb ei mot "bo-dc-grt'') sonen com les sordes corresponents p, t, e (anomenades ''pe-ta-ca"). Les n;)rtncs qnc hem d'apl:r:a.r en .:Itli1a.rentat amb un Jels que hi

... ........... ;llum : .......... ............. ;fallar: .. .. ....... ;metall: .

........... ;flagell:

11. D'acord amb les parelles de mots esmentades, omple els buits de les frases següents :

il.l/cit,. il.lcgal, il.lugic, il.legltim. 3. Parelles de significat diferent segons duguin "Ll" o no:

3. Almenys hi havia un mi .. er de joves: a tothom se'l veia molt a .. egre.

li

¡

1. En aquella vi .a, lli havia una vi .. a modernista. molt famcsa.

2. El conferenciant va demostrar en la seva a .. ocució posseir una gran e .. ocució. 3. El po/ític entrevistat ha. e .. u dit respondre sobre l'afer al qaal havia a .. u dit el periodista.

4. Mots corrents que duen 1.1 :

al.legar, a.l.lucinar, al.lèrgia., aqua.rel.la., pa.rcel.la., cel.la, mortadel.la, Compostel.la, novel.la, til.lJ.¡ tranquil.la, goril.la, cavil.Iar, oscil.lar, insta.I.1ar, apd.lar, sol.licitar, rebel.lar-se, Brussel.les, bèl.lic, cèl.lula, idil.li, intel.ligència, fal.lera. pàl.lid, poUen, paral.Jel, penicil.lina, pol.lució, sa.tèl.lit, pusil.lànime, putxinel.Ji.

5. Mots que no duen 1.1 : Entre d'altres, religió, celebrar, celebració, alegre, solució, solucionar.

t

5. Ha a.nu .. a.t totes les visites previstes.

l!

6. S'ha {et mal al dit a.nu .. ar.

¡:

1

Pel que fa als números, alguns que comencen per "mil", van amb 1.1 míl.lèsím, mil.lenari, mil.limetre, mil.lígram.

En canvi, d'altres van amb una sola "l"

4. Era una nit tota es te .ada. quan llançaren el coet cap a l'espai este .. ar.

i j !¡

12. Completa els buits de les frases

següent~

amb 'T' o "l.l".

1. L'i .. ustre conferenciant va fer una. a .. usió a aquest tema.

2. El conductor, que sortí i.. ès, e.. u dí ima responsabilitat. 3. Han insta .. at uns sa.tè .. its bè .. ícs a l'espai este .. ar.

milè, miler, milenar, milió.

4. Els subreto .. ats de la pe . .ícula eren del tot i .. egibles. Exercicis

i

8. Escriu el contrari dels mots següents, fent servir el prefix negatiu "i1". 1. llegible:

2. lògic:

........... ;limitat: ....... .. ... ; licitud :

... ;lícit: ..... ; legal:

¡/

5. IIi ha un mi .. er de so .. icituds d'anu .. ació de matrimoni.

¡I

6. La. reunió de caps d'estat tindrà lloc a Brusse .. es.

¡•

7. Va actuar en tot moment amb molta inte . .igència i tranqui .. ítat.

l

8. El mi .. enari va ser ce .. ebra.t amb tota so .. emnitat .

i

~I

74

li ~I

;:

75

DD

r vruVlAl'Ll' .t;;~~A

DE PLURAL

13.2

Terminacions de masculí singular en U o en I

Es tracta d'un tipus de mots que presenten aigunes dificultats addicionals

·· 13.1

• Els femenins s'han d'acccntua.r perquè els mots passen a ser esdrúixols, excepte quan el masculí a.caba en gu o en c.

Terminacions de masculí singular en E i en O

Així, vidu : vídua, vídues; aeri aèria, aèries; però ambigt1 ambigües; oblic : obliqua, obliqües.

Els noms i adjectius acabats en e o bé en o, en singular masculí, i en a, el femení, fan el plural afegint s al masculí i canviant la" a" per es en femení.

Completa, segons el model, la sèrie

o Sovint trobem que molts escriuen la terminació "u" en ducs "u" en lloc de fer-ho aJ:tb una sob "u", corn t.r;1duir::. •..!! ca..'> te llit" uo".

~cgüent:

Taula-I o· e monJO

Així, continu, assidu, contigu. a monJa

s monJcs

es monges

• També, a vegades, alguns no encerten a donar la terminació catalana "i" en mots on el caste1là escriu "eo".

mestra

Així, idoni, homogeni, corpori.

tendre esquerra

Completa, segons el model, la sèrie següent :

fondes

agres sogres

Taula-I! u -

guerxa

i

vidu aeri

minso

ua- ia vídua aèna

Comentari Els mots minso i guerxo també poden ser minse i guerx.

us - is vidus aens ingenus simultanis

ues -

leS

~·Ídues

aèries

supèrflues

Exercicis 1. D'acord amb el model de flexió vist a la Taula-1, reescriu cada frase amb el mot que hi ha entre parèntesis, fent els canvis necessaris en les terminacions. 1. Un altre cop (vegada) compra't els pantalons (faldilla) més amples i còmodes.

2. Amb els ingressos (ingrés) tan minsos, aquells obrers (gent) eren molt pobres. 3. Són persones (un home) molt cultes, els meus sogres.

L

instantani exigu

'I

lii ¡

I ¡

espontània

ambigus idònies assidu

homogenis

contínua·

4. He comprat una flassada (coixí) molt flonja. 5. Ells (ella) van ser deixehles d'aquell gran mestre.

6. Sobre aquest fet tinc unes idees (coneixement) molt vagues.

76

-•

ambigua,

77

Exercicis

Exercicis

2. D'aconl amb el model de flexió de la Taula-II, reescriu cada frase amb el mot que hi ha. ··ntre parèntesis, fent els canvis necessaris en les terminacions.

3. Reescriu cada fra&~ amb el mol que hi ha entre parèntesis, fent els canvis nece:-:;;aris en les terminacions.

1. L'idioma (ilengua.) hebreu és propi del poble (gent) jueu.

1. Autors (autora) contemporanis:

2. Traços (línies) continus:

2. L'aspiració dels estats (comunitat) europeus units.

3. Caràcter (personalitat) sanguini:

4. Persone.·.: (homes) ingènues:

5. Judicis (solucions) erronis:

4. El professor (professores) d'anglès és nadiu.

6. Homes (dones) ventrílocs:

Ter1ninacions de masculí singular agut

7. Llibre (solució) idoni:

13.4

8. Exposició (contingut) vàcua:

En català oriental no se sol pronunciar la "r" final, per la qual cosa alguns mots acabats eu vocal tònica es confonen arnb els acabats en "r" muda. Cal distiHgir, donçs, dos casos :

9. Gn1p (colla) homogeni: 10. Aspecte (aparença) corpori:

13.3

e Terminació del masculí singular en r muda.

En aquest cas, la "r" es pronuncia en el femení, com cuiner, cuinera.

Terminacions en diftong del masculí singular e

C::1.l distingir els casos dels mots acabats en au, iu, ou, que fan el femení en ava, iva, ava, dels casos en eu, la majoria dels quals fan el femení en ea. Aixi, flexionen com blau, blava, blaus, blaves, entre altres, els mots esportiu, nou, natiu, tou. En canvi, flexionen com europeu, europea, europeus, europees, entre altres, els mots reu, ateu, hebreu.

En aquest cas, apareix una "n" en la forma del femení, com germà, germana; genuí, gen uifla. Cal tenir en compte que els mots acabats en vocal més "i" tònica, cal escriure dièresi tant al íemení com als plurals. Així, flexionen com cuiner, cuinera 1 cuiners, wineres, entre altres, els mots feiner 1 clar, forner. En canvi, flexionen com germà, germana, germans, germanes, entre altres, els mots cosí, veí, genuÍ, comú.

Comeniari

• Els possessius meu, teu, seu mantenen, en el femení, la" u" en la variant valenciana ("meua, teua, seua"), però canvien a "v" a la resta àel domini lingüístic ("meva, teva, seva").

Casos especials

• El mot "jueu" canvia a "v" en el femení ("jueva"), i el mot "hereu" pot fer el femení en "u" o en "v" ("hereua" o "hereva").

• Acaben en r i no en vocal els mo!fluid", com a nom, va escrit en "d", però no pas com a participi del verb "fluir", que va en "t".

Així, El fluid elèctric, però El trànsif. h?.. f!1út molt bé, avuJ Exercicis

Exercicis 4. Tenint en compte, sobretot, els casos especials, completa els buits de les fn-""'s scglient.s amh el mot apropi::ü..

5. Reescriu cada frase amb el mot que hi ha entre parèntesis, fent els canvls necessaris en l··s terminacions. 1. Habitació (aire)

1. Aquella nena va quedar .

gèlid.~:

des dc molt petita. 2. Elecció (joc) vàlida:

2. Es tracta d'una.recepta molt corrent o ............. .

de fer ous ..

3. Terrassa (terra) humida: 3. Van sortejar, entre els caçadors, a parells o

........ , els llocs de

caça dels porcs .

de la sala d'espera del cinirgià, hi havia 4. Damunt dels ... dins d'una vitrina una coJ.lccció de antics.

5. Aquell edifici s'aguantava damunt de quatre armat.

13.5

dc ciment

Problemes ortogràfics en la flexió

La flexió nominal produeix uns canvis ortogràfics estudiats a l'apartat corresponent. Repassem els casos més importants :

• Si el femení acaba en un grup de consonants, el masculí s'escriu amb la mateixa lletra. Així! segueixen el model de covard, covarda, covards, covardes! entre altres, els mots verd, president, llarg, profund, ronc, esquerp, superb. • Si el femení és un mot esdrúixol acabat en ida, el masculi acabarà en id; si no és així, acabarà en it.

e

4. Casa (nen) polida:

.5. La seva (el seu) neboda: 6. Acció (serveí) ràpida: 7. Pista (indici) seguida:

8. Tarda (matí) plàcida: 6. Canvia el gènere dels mots següents :

.; psicòlegs

1. arqueòloga

2. sociòleg:

.... ; biòloga:

1. 1:.1 monestir data de l'antigor: és molt 2. Era al cor de l'hivern : feia molt de ......... 3. Avuilacirculacióha ....................... . perfectament; s'observa un continu de cotxes. 4. En Lluís estudia pedagogia i biologia: vol ser.

En canvi, segueixen el model de humit, humida, humits, humides, entre

5. Ella és cega d'un accident, però ell és .. ..

altres, els mots buit, mut, bullit, florit.

6. Fa molta demagògia; parla com un ..... ..

AL.,d, demagog, demagoga; pròfug, pròfuga; psicòleg, psicòloga.

so

..... ; zoòlogues :

7. Omple els buits amb el mot adequat.

Així, segueixen el model de càlid, càlida, càlids, càlides, entre altres, els mots pàl.lid, àcid, sòlid, càndid.

Els femenins aCabats en goga, fuga i Ioga es corresponen amb els masculins acabats en gog, fug, òleg.

........ ; anàlogues

.. .... ,

7. Es tracta d'una persona feréstega; té un caràcter molt

8. Una màquina centrifugadora es ba..'>a en un moviment .

Sl

.. ... 1 .•

de naixement.

14

EL FORMANT -OS DE PLURAL

3. Un interès confús : 4. Un progrés escà.c; :

5. Un a \'is concis:

14.1

Noms i adjectius que fan el plural en -OS

Generalment, els mots aguts que tenen el masculí singular acabat en consonant afegeixen -os a la forma del plural, -a al femenÍ singular i ~es al femení plural. Et Cèi. J 'acabar en consonant conH ·lrtc. que eu i a formació del femení i dels plurals es produeixin alguns canvis ortogràfics. Així, a més d'alguns mots que dupliquen la "s" final si aquesta passa a sonar sorda 1 els mots acabats en ç, j, sc passen a escriure' s e, g, qu, respectivament, en el femení plural. Completa la sèrie següent, segons el model: consonant pagès

a

pagesa malaltissa

os pagesos

6. Un excés de compromís : 7. Un accés permès :

8. Un gm· fracàs : 2. Els mots següents se sokn pronunciar, a vegades, sords, quan són sonors i

van escrits amb una sola s. cas, país, gas, g1mnàs, mas. Completa.amb aquests mots Ics frases següents :

es

pageses dolces

perplexos

1. Compte! Emanació de .

tòxics.

2. Són molt rics els 3. Són uns

del Nord.

difícils de

resold~e.

4. Aquell poble està format per molts

COIXa

bascos roges trista

5. Hi ha. pocs ci u tat.

.......... disseminats.

i altres instal.laóons esportives en aquella

mixtos

14.2

Comentari

Noms i adjectius que fan el plural en "s"

En aquest cas, si acaben en "s'', aquesta sol ser muda.

Hi ha uns pocs mots que col.loquialment prenem com si tinguessin el plural acabat en os quan el tenen en s. Són els següents : nu, nus; cru, crus; dur, durs; senar, senars. Aixi, el nu o els nus d'un quadre. diferent del "nus" o els "nusos" d'una corda; aliment cru o aliments crus, i no pas "crusos"; seient duro seients durs, i no pas "dusos·''; nombre senar o nombres senars, i no pas "senassos".

En català central són considerades més planeres les formes acabades en "os" i, per tant, més literàries, les que acaben en "s" muda.

Exercicis

Els quatre darrers mots del model, o sigui, les paraules acabades en sc, ig, st, xt, poden formar el plural afegint -s o bé ~os. Així, bascos o bascs, rajos o raigs, tristos o trists, mixtos o mixts.

3. Amb els mots citats a les normes. completa les frases següents :

Exercicis 1. Escriu el plural dels mots següents, en s o ss, segons que la essa soni sonora o sorda en el plural.

.. .... magnífics.

1. A.quell pintor dibuixa uns .. 2. lvf'agraden els bistecs força .

1. Un tapis gris :

3. El diamant és un dels minera.ls més

2. Un congrés submis:

4. S'ho han j11gat tot a parells o ................ ..

82

83

14.3

5. Sufix -ós, -osa, -osos, -oses. Amb aquest sufix forma un adjectiu amb cada un dels mots s8gijents que completi les frases.

Sufixos de derivació acabats en "s"

Ca1 anar amb compte a l'bora d'escriure els plurals dels mots que acaben en s en singular, ja que a vegades la pronúncia errònia ens mena a escriure incorrectament la "s" o "ss'' dels pl11rrtls. En aquest sentit, ens pot servir d'ajuda la regularitat que presenta la derivació nominal.

vàlua, greix, espai, avantatge, sabor, e:=:gn.rrifar, verd, vermell, hlau, groc. 1. La casa és gran i amb força espai. És una casa molt ..... .

• Sufixos -ès, -ós sonors.

2. EII duia els cabells bruts i amb greix. Els duia ...

En els mots que ill(liqucn ,_1rit,(·n i acaben