LLIBRE VALENCIA GES II, 2N[1].pdf

Valencià CICLE II, NIVELL 2 FORMACIÓ BÀSICA DE PERSONES ADULTES (GRADUAT EN EDUCACIÓ SECUNDÀRIA) Adequat per a la preparació de les Proves Lliures per a l’Obtenció del Graduat en Secundària i per al Grau Elemental de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià

Josep Vicent Mas Estela

 —1—

�

ÍNDEX UNITAT 1 Textos El canvi d’hora Morfosintaxi El gènere Ortografia Les lletres i els dígrafs Expressió oral i escrita UNITAT 2 Textos El comerç just Morfosintaxi El nombre Ortografia La síl·laba Expressió oral i escrita UNITAT 3 Textos Un hort en el balcó Morfosintaxi Articles, demostratius i possessius Ortografia L’accent Expressió oral i escr ita ita UNITAT 4 Textos Biar es disposa a viure les festes f estes de Moros i Cristians Morfosintaxi Els numerals, els quantificadors i els indefinits Ortografia L’accent diacrític Expressió oral i escrita UNITAT 5 Textos Tombatossals Morfosintaxi Pronoms personals forts i pronoms febles (I) Ortografia La dièresi Expressió oral i escrita

—2—

UNITAT 6 Textos Normes per als visitants del parc natural Morfosintaxi Pronoms personals forts i pronoms febles (II) Ortografia Les lletres b / v Expressió oral i escrita UNITAT 7 Textos Penyagolosa Morfosintaxi Els verbs (I) Ortografia Les lletres m / n. El dígraf ny Expressió oral i escrita UNITAT 8 Textos Arròs melós amb bolets i llagostins Morfosintaxi Els verbs (II) Ortografia Les consonants l i r. La lletra l letra h. Expressió oral i escrita UNITAT 9 Textos Meduses Morfosintaxi Els verbs (III) Ortografia Les lletres p, b; d, t; c, g (i q, qu, k, ch) Expressió oral i escrita UNITAT 10 Textos La Tomatina Morfosintaxi Els adverbis Ortografia Les lletres x / ix, x / tx / ig, j / g Expressió oral i escrita

 —3—

�

UNITAT 11 Textos El nostre pa de cada dia Morfosintaxi Les preposicions Ortografia La s sorda: les lletres s,ss, c, ç Expressió oral i escrita UNITAT 12 Textos Consultori legal Morfosintaxi Les conjuncions i el pronom relatiu que Ortografia La s sonora: les lletres s, z. Repàs de s sorda i sonora Expressió oral i escrita SOLUCIONS

—4—

PRESENTACIÓ Aquest llibre va dirigit a l’alumnat del Nivell 2 del Mòdul de Valencià del Cicle II de Formació Bàsica de Persones Adultes , que possibilita l’obtenció del Graduat en Educació Secundària (GES). El llibre s’ha elaborat a partir del nou Currículum de la FBPA de la Comunitat Valenciana. El manual combina aspectes teòrics i pràctics de la llengua,  però incideix més en aquests darrers. darrers. Amb el llibre pretenem que es troben còmodes tant les persones que assisteixen a cursos guiats per professors com les persones que aprendran de forma autodidàctica i que es presentaran a les Proves Lliures per a l’Obtenció del Graduat en Secundària . Així hem optat per posar les solucions de les activitats perquè faciliten la tasca no tan sols als qui treballen el curs a casa, sinó als que assisteixen a classes, ja que els permet comprovar immediatament si estan treballant bé o no han entés la teoria. També és adequat per a les persones que volen aprendre valencià de forma  pràctica, sobretot si volen presentar-se a les Proves de la Junta qualificadora de Coneixements de Valencià   (JQCV) per a obtenir-ne el Certificat de Grau Elemental . En les unitats es treballen els aspectes fonamentals de la llengua: textos i comprensió lectora, lèxic, morfosintaxi, ortografia, expressió oral i escrita. Moltes de les activitas les hem extretes de proves anteriors de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (Grau Elemental) de la Generalitat Valenciana. En les proves lliures per a l’obtenció del GES solen incloure alguna pregunta de literatura que es pot estudiar en qualsevol llibre de text de tercer o quatr d’ESO. La normativa lingüística que hem seguit es basa sobretot en la Gramàtica Normativa Valenciana  aprovada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. I el lèxic s’ha consultat en el diccionari del programa SALT  de la Generalitat Valenciana. Les activitats de Textos i LÈXIC I SEMÀNTICA s’han extret de proves anterios de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.

 —5—

�

UNITAT 1 EL CANVI D’HORA

—6—

TEXTOS Llig el text següent i posa una creu en la casella corresponent a cada enunciat, segons que siga verdader (V) o fals (F). El canvi d’hora

Busqueu en el text les expressions que signifiquen: Per eixa raó. D'esta manera. Es realitza. En un temps anterior De bon matí.

En la matinada del diumenge 30 d’octubre acabà l’horari d’estiu en tots els  països membres de la Unió Europea, per això haguérem de retardar els rellotges una hora (a les 03.00 eren les 02.00 h), i complir així amb la directiva comunitària que regix el denominat canvi d’hora. El canvi horari, que té lloc dos vegades a l’any, a la primavera i a la tardor, és una mesura amb més d’un segle de vida. Se li atribuïxen diversos impulsors. Un d’ells és Benjamin Franklin, el qual va proposar, quan vivia a París, que els francesos s’alçaren abans per a aprofitar millor la llum del sol. També se n’emporta el mèrit el constructor anglés William Willet. Diuen que un dia de 1905, passejant a cavall ben enjorn al matí, es va adonar que la major part de la gent encara dormia. Des de llavors es va proposar impulsar l’horari d’estiu: avançar els rellotges 80 minuts. Això faria que les vesprades tingueren llum durant més temps, –un fet que li permetria tornar de les seues partides de golf a la vesprada quan el sol encara estava en l’horitzó– i també t ambé que s’estalviara en il·luminació. L’esclat de la Primera Guerra Mundial va motivar que es parlara més del canvi horari a causa de la necessitat d’estalviar carbó. En 1974 es va recuperar la idea per a fer front a la primera crisi del petroli, en una situació d’estalvi energètic semblant a l’actual. Des de llavors, el canvi horari s’ha anat aplicant en molts altres països, tot i que no és una mesura que s’aplique a tot el planeta: una gran part de l’hemisferi sud no canvia l’hora dels rellotges. Com no ho fan tampoc algunes zones dels Estats Units i del Canadà. 1VF

El canvi canvi horari ha fet possible que que el dia 30 d’octubre tinguera 25 hores. 2 V F William Willet es es proposà proposà impulsar impulsar l’horari d’estiu a partir de les conclusions d’un estudi científic. 3 V F Durant la Primera Guerra Mundial Mundial el canvi horari horari es va veure veure com una mesura per a no malgastar carbó. 4 V F En 1974 1974 es reprén el canvi canvi horari horari per a evitar evitar una una crisi del petroli. 5 V F Per a fer front a l’actual crisi energètica, tot el món ha adoptat adoptat el canvi horari.

 —7—

�

LÈXIC I SEMÀNTICA 1. Busqueu en el text anterior paraules o expressions sinònimes d’aquestes: Endarrerir Dirigix Mida Promotors Prompte Aleshores Economitzar Paregut A pesar que

____________________________________ ____________________________________ ____________________________________ ____________________________________ ____________________________________ ____________________________________ ____________________________________ ____________________________________ ___________________________ _____________ _______________________ _________

2. Marqueu en cada qüestió l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar la l a pregunta. 1. __________: Allò que es deu a un altre. a) deute b) dubte

c) dada

2. Què significa l'expressió "on va la corda va el poal"?12. a) Fa referència a utensilis necessaris necessaris per a la neteja.  b) Al·ludix a la necessitat necessitat de nugar bé tots els assumptes. assumptes. c) Definix dos persones persones que són pràcticament inseparables. inseparables. 3. No sabia nadar i es va morir __________ en el riu. a) afluixat b) ofegat c) folgat 4. Tot li fa por. No havia conegut mai una persona tan __________. a) porosa b) esporgada c) poregosa 5. Quin verb significa el mateix que "portar"? a) traure b) dur

c) llevar

6. M'han __________ que llija atentament la lletra menuda del  ___________ de treball. a) recomanat / contrat b) recomenat / contrat c) recomanat / contracte

—8—

MORFOSINTAXI: EL GÈNERE Els procediments per a obtenir les formes marcades ( femení ) són els mateixos per als substantius i per als adjectius.

Femenins amb - a

•

Són masculins costum, deute, dubte, senyal …

•

Són femenins anàlisi, dent, (les)  postres…

El masculí sol ser la forma no marcada, en contraposició contraposició al femení que té la la vocal -a: company / company a, director / director a, vell / vell a... Si el nom masculí acaba en - e, -o àtones, el femení sol acabar en - a: alumne / alumna, sogr e / sogr a; monjo / monja, viudo / viuda... La majoria de noms masculins acabats en vocal tònica en femení acaben en na:  – na campi ó / campiona, guardià / guardiana, ser é / serena...

1. Col·loqueu les paraules següents a la columna que els corresponga i escriviu a la dreta la forma corresponent del masculí: alumna, cosina, covarda, estudiante, fadrina, germana, mestra, mora,  perruquera, senyora, senyora, serena, sogra S’HI AFEGEIX - A: FEMENÍ MASCULÍ covarda

CANVI DE E /O PER - A: S’HI AFEGEIX - NA: FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ alumna cosina

 —9—

��

Modificacions ortogràfiques Algunes paraules modifiquen la consonant final quan canvien de gènere:  p t  c u

ba da  ga va

llop / lloba... cansat / cansada... amic / amiga... esclau / esclava...

Moltes paraules que acaben en  s en masculí, la doblen en femení quan es troba entre vocals, si es pronuncia sorda [s]: gos / gossa, espés / espessa, rus / russa... Però altres no la doblen, si es pronuncia sonora [z]: francés / francesa, espòs / esposa, precís / precisa... Cal remarcar que els masculins cultes acabats en - leg , acaben en - loga en femení: dermatòleg / dermatòloga, podòleg / podòloga,  psicòleg / psicòloga...

2. Escriviu els masculins corresponents a aquests femenins, fent atenció als canvis de consonants: antiga arqueòloga  biòloga  blava  buida escassa estimada grega iugoslava neboda  postissa races roja tranquil·la

 

______________________ ______________________ ______________________ ______________________ ______________________ ______________________ ______________________ ______________________ ______________________ ______________________ ______________________ ______________________ ______________________ ______________________ ______________________ ______________________ ______________________ ______________________

—10—

El gènere dels substantius Hi ha substantius amb una forma distinta per a cada gènere: home / dona, cavall / egua, ase / somera... •

Fixa’t que els femenins de marqués i príncep fan marquesa i  princesa.

Hi ha alguns substantius que tenen la forma femenina fixada en - essa: abat / abad essa, alcalde / alcald essa, hoste / host essa, essa.  jutge / jutgessa, metge / metg essa, sastre / sastr essa Els noms acabats en - ista només admeten variació de gènere en la llengua  parlada [-iste], però no en l’escrita: [un / una] art ista, tax ista... 3. Escriviu els femenins dels substantius següents:  ballarí

_______________ _______________

 bomber

_______________ _______________

conegut

_______________

estudiant

_______________

infermer

_______________

mestre

_______________

metge

_______________

secretari

_______________

El gènere dels adjectius Cal anar alerta amb alguns adjectius que se solen usar en masculí només, encara que tenen dos terminacions. Per exemple: calent / calenta, client / clienta, còmode / cómoda, covard / covarda, culte / culta, gris / grisa, marroquí / marroquina, pediatre / pediatra,  psiquiatre / psiquiatra, psiquiatra, roí / roïna

 —11—

��

En canvi hi ha adjectius d’ una sola terminació  (invariables). En proposem una classificació, segons l’acabament, i uns exemples: -a  -e -ble -al   -el  -il   -ant  -ent 

hipòcrita, indígena, agrícola... jove, lliur e, mediocr e, rude, salvatge, verge... amable, noble, temible... cordial... fidel... hostil... pedant... decent...

Alguns adjectius tenen una sola terminació per al singular, però dos per al plural: ACABATS EN: -aç -iç -oç

SINGULAR  PLURAL [un home / una dona] loqu aç... loquaços i loquaces... [un home / una dona] fel iç  feliços i felices [un cotxe / una moto] vel oç... veloços i veloces...

4. Completeu les frases amb els femenins o els masculins de les paraules en negreta: a) Uns hòmens audaços i unes dones _______________. _______________.  b) Un llit còmode  i una cadira _______________. _______________. c) Un home culte i una dona _______________. d) Un hotel decent  i una pensió _______________. e) Uns veïns feliços i unes veïnes _______________. _______________. f) Un amic fidel i una amiga _______________. g) Una dona hipòcrita i un home _______________. h) Un xic jove i una xica _______________. i) La psiquiatra i el _______________. _______________.

 

—12—

ORTOGRAFIA: LES LLETRES I ELS DÍGRAFS Observacions sobre les lletres

a. La lletra ç és una variant de la c que representa el so de la essa sorda [s], i s’escriu davant de a, o, u i en posició final de paraula: for ça, açò, vençut, feliç...

b. Les lletres k  i i w només apareixen en certs noms procedents d’altres •

•

•

La paraula quilo i les paraules formades amb aquest prefix tambe es poden escriure amb k . Vàter s’escriu amb v de València. Les paraules com iaiao, iogurt sempre s’escriuen amb i llatina.

llengües: k arate, arate, k urd, urd, western, co w boy…

c. La lletra y acompanya la n format el dígraf ny:  bany, llenya, bony… 1. Relacioneu les sigles amb els significats corresponents: a) JQCV  b) FBPA c) AVL d) DOGV e) UEFA

 ____ Acadèmia Acadèmia Valenciana de la Llengua  ____ Diari Oficial de la Generalitat Valenciana Valenciana  ____ Formació Bàsica Bàsica de Persones Persones Adultes  ____ Junta Qualificadora Qualificadora de Coneixements Coneixements de Valencià  ____ Union of European European Football Association Association (Unió d’Associacions Europees de Futbol )

2. Completeu les paraules següents amb les lletres corresponents: aleman___: campan___a: campan___a: desvergon___it: desvergon___it:  judo___a:  ___art:  ___i___i: men___spreu: vin___a: vod___a:  ___indsurf:

Natural d’Alemanya. Operació militar, per exemple. Que no té vergonya. Persona que practica el judo. Tipus d’automòbil monoplaça. monoplaça. Fruit de color verd. Sentiment pel qual es considera indigna d’estima. Planta de la qual és fet el vi. Beguda espirituosa neutra. Surf de vela.

 —13—

��

Lletres compostes i dígrafs combinacions de lletres següents: següents: a. Són dígrafs i lletres compostes les combinacions DÍGRAFS  gu qu ig ix tx l·l (ela geminada) ll (ella) ny rr (erra doble)  ss (essa doble)

LLETRES COMPOSTES tg tj tl tll tm tn tz ch

Els dígrafs són dos lletres que representen un sol so, mentres que lles lletres compostes en representen dos.

EXEMPLES guitarra, or gu gue química, aquell lleig, roig caixa, peix  pitxer, despa tx excel·lent, il·legal llanda, papa llona, rovell muntanya, pany terrat, corredor  passatge, missió

Alguns cognoms valencians acaben amb ch: March, Benlloch…

EXEMPLES metge, massa tgista  platja, pitjor guatla, motle enrotllar, butlleta setmanari cotna, ètnic tretze, horitzó ch, Benlloch Mar ch

3. Agrupeu les paraules següents segons les lletres destacades en negreta: bou callar dutxa for ça

peix quaranta química riure

guanyar guitarra gruix ignorar

LLETRES SIMPLES

 

ungüent vague veig veniu LLETRES COMPOSTES O DÍGRAFS

—14—

EXPRESSIÓ Expressió oral

-Treballes? -Des de quan treballes? -Què fas cada dia? -Quin horari tens? -T’agradaria canviar de faena? -Tens temps per a fer les coses que t’agraden?

Expliqueu a què vos dediqueu. Podeu inventar-vos-ho i els altres que intenten endevinar sí és veritat o mentira. Podeu usar les expressiuns de l’esquerra.

Expressió escrita Hui t ha passat un fet imprevist que t’impedirà t ’impedirà acudir demà a la faena. Escriu una nota o un correu electrònic al teu company de treball per a comunicar-li-ho i contar-li què t’ha t ’ha passat.

 —15—

��

UNITAT 2 EL COMERÇ JUST

 

—16—

TEXTOS Llegiu el text següent i marqueu la resposta més adequada per a cada enunciat.

Busqueu en el text expressions sinònimes d’aquestes:  petits dissenyen sabers conservar  perjudicial

 A Uganda s’ha creat l’Ankole Coffee Producers Producers Cooperative Union (ACPCU), que representa més de 6.000 xicotets llauradors de 13 cooperatives agrupades i que s’ha constituït com a grup productor de comerç just. N’entrevistem un dels responsables.

Què ha comportat comercialitzar a través d’una cooperativa el seu café al mercat del comerç just? El comerç just ha donat la possibilitat que els llauradors ll auradors de la comunitat es  projecten al mercat mercat internacional. Unix productors productors amb compradors. compradors. Ha fet que els cooperativistes hagen pogut ascendir en la cadena de valor, eliminar els innecessaris intermediaris i assegurar-se, pel seu café, un preu pr eu mínim amb què cobrir el cost de producció. Com ha millorat el comerç just la vida dels productors, i especialment la de les dones productores? Ha sigut molt important per a les dones. Els estatuts de l’ACPCU l ’ACPCU preveuen que almenys un terç dels seus membres han de ser dones i jóvens, i hui tenim 1.681 llauradores. A més, les dones poden ser membres de la cooperativa a títol individual i no a través dels seus marits, com és el fet més habitual en la comunitat. L’ACPCU fa alguna cosa per a formar els seus membres? Sí, per descomptat. Perquè els cooperativistes incrementen la productivitat de les plantacions, han de millorar els seus coneixements d'agronomia. És important saber, per exemple, si estan plantant la varietat correcta o no. Sabem que treballeu per a aconseguir el certificat orgànic per al vostre café. Quins motius vos han portat a prendre esta decisió? Com va el procés? La raó principal per a aconseguir el certificat or gànic ha sigut preservar el nostre entorn per a les l es pròximes generacions, eliminar l'efecte nociu que tenen les substàncies químiques en els llauradors i també reduir costos de  producció. Cada Cada vegada són més els consumidors consumidors que rebutgen rebutgen els  productes que han sigut tractats amb amb substàncies químiques. químiques.

 —17—

��

1 Amb el comerç just, els intermediaris innecessaris... a) participen menys en el procés productiu.  b) desapareixen. desapareixen. 2 Per a ser membres de la cooperativa, les dones... a) necessiten que el seu marit també ho siga.  b) ho poden ser ser sense que ho siga el seu marit. 3 La formació dels llauradors... l lauradors... a) és important perquè augmente la productivitat.  b) és secundària secundària perquè la cooperativa cooperativa decidix quines quines varietats s’han s’han de  plantar. 4 Amb la producció orgànica... a) s’eviten les substàncies nocives però augmenten els costos.  b) es reduïxen els els costos i s’eviten les substàncies substàncies nocives. 5 En este text s’entrevista a... a) algú que no és responsable de l’ACPCU.  b) un dels responsables responsables de l’ACPCU. l’ACPCU.

LÈXIC I SEMÀNTICA 1. Els __________ de comunicació han informat sobre el robatori d'un  __________ antic antic que presidia l'entrada al castell. castell. a) mitjans / canyó b) mitjans / canó c) mitjos / canyó 2. Què és un endoll? a) Un dispositiu que servix per a connectar connectar un aparell aparell a la xarxa elèctrica.  b) Una formació vegetal vegetal constituïda per mates mates i arbustos baixos. baixos. c) Una inspiració bucal bucal profunda, llarga i involuntària, amb separació separació de les mandíbules. 3. L'ajuntament ha publicat una guia de drets i __________ dels _________. _________. a) deures / ciutadans b) devers / ciutatans c) deures / ciudatans 4. Durant la tronada, va caure un __________ prop de casa i el __________ ens va despertar a tots. a) llamp / tro b) raig / tro c) llamp / tron 5. El xiquet ha passat la vesprada fent __________ en la llibreta: té ànima d'artista! a) esgarabats b) garballons c) gargots

 —18—

Marqueu en cada qüestió de l’esquerra l'opció més adequada per a completar la frase o per a

MORFOSINTAXI: EL NOMBRE La llengua disposa d’uns mecanismes morfològics per a crear la forma del  plural a partir del singular, singular, que sol ser la forma no marcada. marcada.

Plurals amb - s La majoria dels noms formen el plural afegint una - s al singular:  pare / pares, pati / pati s, fort / fort s, vell / vell s... Els noms no aguts acabats en - a la canvien per una e: la / les, casa / cas cas es, tenda / tend es... Algunes paraules acabats en - e àtona tenen dos formes  possibles per al plural, amb – ns ns o amb -s: hòmens / homes) , ,  jóvens / joves) , , màrgens / marges) , , òrfens / orfes), vèrgens / verges

El canvi de - a en -e provoca alguns canvis ortogràfics: qu c taca / taques, bonica / boniques...  g ga / amar gues gues...  gu arruga / arrugues, amar ga c ç  plaça / places, dolça / dolces...  j ges, ro ja / roges...  g for  ja / for ges qu  pasqua / pasqües, obliqua / obliqües... qü  gü  gu aigua / aigües, ambigua / ambigües... 1. Col·loqueu les paraules següents a la columna que els corresponga, i escriviu a la dreta la forma corresponent del singular : alegres, comerços, coses, festes, fracassos, mapes, mares, plens, raons, troncs, cosí

S’HI AFEGEIX -S : CANVI DE - A/O PER - E : S’HI AFEGEIXEN SONS: PLURAL SINGULAR  PLURAL SINGULAR  PLURAL SINGULAR  companys dies cosins

 —19—

��

Incorporació Incorporació d’altres sons La major part de noms acabats en vocal tònica fan el plural afegint - ns al singular: camí / cami ns, germà / germans, redó / redo ns, robí / robi ns, oportú / oportuns...  x, -ix, -tx formen el plural afegint –  Els noms masculins aguts acabats en - ç, - x os: -ç  balanç / balanços, feliç / feliços (i felices)...  x  - x complex / complex os, fix / fixos ... -ix  calaix / calaix os, baix / baixos... -tx  despatx / despatx os, empatx / empatxos...

Els noms aguts acabats en –  s també fan el plural afegint – os: cur s / cursos, ver s / versos; gas / gasos, anglés / anglesos, avís / avisos...  st , - xt   xt  i Els noms acabats en - sc, - st   i -ig  tenen  tenen dos formes per al masculí plural, amb -s o amb - os:  sc disc / discs (o discos)... - sc  st  trist / trists (o tristos)... - st   xt  text / text s (o textos)... - xt  -ig  boig / boigs(o bojos)

2. Escriviu els plurals de les paraules següents, fent atenció als canvis ortogràfics: adreça:  biga:  boja: confiança: gramàtica: llengua:  pasqua:  platja: vaga:

_______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________

 —20—

Però molts noms mantenen la  s sorda al  plural afegint – sos sos: escàs / escassos, ingrés / ingressos,  pastís / pastissos, arròs / arrossos...

3. Escriviu els singulars corresponents a aquests plurals: Alerta amb els accents gràfics a conseqüencia del canvi de nombre!

accents acordions agulles àlbums arrossos assassins avions  botons calaixos llibretes

________________________ ________________________ ________________________ ________________________ ________________________ ________________________ ________________________ ______________________ ________________________ __ ________________________ ________________________

4. Escriviu el plural de les paraules següents:

Cal remarcar que els adjectius acabats en -ç tenen una única terminació  per al singular, però dos  per al plural: feliç, feliç; felices

feliços,

autobús avís  bosc nas ós  pastís rus text

________________________ ________________________ ______________________ ________________________ __ ________________________ ________________________ ______________________ ________________________ __ ________________________ ________________________

5. Passeu al plural les expressions següents: Hi ha una sèrie de substantius acabats en - s que només tenen una forma, tant per al singular com per al plural: •

•

Els dies de la setmana acabats en –  s en singular: el/els dilluns... Altres mots: el/els globus, el/els llapis...

El dilluns, el dimarts i el dijous __________________________ __________________________________ ________ El pastís dolç ______________________ ________________________________ ____________ __ El peix blau ______________________ ________________________________ ____________ __ El permís del mestre _____________________ ________________________________ _____________ __ El vostre barnús _____________________ ________________________________ _____________ __ Un bosc ple __________________________ _____________ _____________________ ________ Un gos blanc __________________________ _____________ _____________________ ________ Un home serè __________________________ _____________ _____________________ ________ Un llapis de color ______________________ ________________________________ ____________ __ Un text curt _____________________ ________________________________ _____________ __ Una condició ambigua _____________________ _______________________________ _____________ ___

 —21—

��

6. Ompliu els buits del text amb els adjectius següents, però poseu-los en la forma adequada (masculí, femení, singular o plural) de cada un. 1 2 3 4 5 6 7 8 9

noble musulmà cristià excel·lent flamejant marcial decidit esplendorós lluent

10 11 12 13 14 15 16 17 18

imponent respectiu alt prim aguilenc nerviüt agilíssim bon petit

Margarita de Bell-Puig, (1) noble mestressa, va tirar l’ase per la finestra com se sol dir: la festa, les menjades a estil (2)_______________ i (3)  _______________  _______________ i els saraus que s’organitzaren en el castell i els seus voltants a gust de tothom, van ser cosa de meravella. I després de tres dies de jocs i entreteniments, arribà el moment de la veritat: Muhammad, amb la seua (4) _______________ estatura, sols ulls (5)  _______________  _______________ rere la visera alçada i el seu aire (6)  _______________  _______________ i (7) _______________, _______________, isqué del castell en un matí (8) _______________, cavaller del seu cavall, folrat de ferro (9)  _______________  _______________ i amb rodella al braç i llança (10) _______________ _______________ en la seua mà dreta. Se li incorporaren, des dels seus (11)  _______________  _______________ campaments, Hayran, que no era tan (12)  _______________  _______________ com Muhammad Muhammad però que palesava palesava una gran energia energia als seus quaranta-tants anys, i Mudjàhid, més (13) _______________ que Muhammad, alt, de cara (14) _______________ i cos (15)  _______________  _______________ i (16) _______________, _______________, que també era un (17)  _______________  _______________ contrincant. Al seu darrere s’aplegaren els seguicis i molts dels súbdits de Muhammad, que volien presenciar aquella justa en què es decidia la sort del (18) _______________ reialme i la d’ells mateixos per tant.

 

—22—

ORTOGRAFIA: LA SÍL·LABA La síl·laba La síl·laba és el conjunt de sons d’una sola emissió fònica. En general, una  paraula té tantes síl·labes com vocals. vocals. Són paraules monosíl·labes les que tenen una sola síl·laba: any, mà, prim... Són polisíl·labes  les paraules que tenen més d’una síl·laba. Es diuen bisíl·labes si en tenen dos (ca-sa, se-gle...), trisíl·labes si en tenen tres ( esca-la, ma-jes-tat...), etc.

Els diftongs De vegades trobem en una sola síl·laba dos vocals que formen un diftong. Així són diftongs decreixents  els formats per una vocal seguida d’una i o una u: ai-re ai  au pau eu ei   eu  re-mei he-r eu oi he-r oi cou-re oi   ou iu uu viu-re lluu Són diftongs creixents  els formats per una u precedida per una  g  o  o una q, i seguida d’una altra vocal:  g  o  o q +

ua üe 

gua-nyar, qua-tre un-güent, qües-tions

üi   uo

lin-güis-ta, o-bli-qüi-tat aiguós, quo-ta

Observacions Les lletres i  i i u poden ser consonants quan es troben entre vocals, i quan la i  va a començament de paraula davant d’una altra vocal: diuen, joia...; iode, iaia... Si la i  o  o la u es troben entre consonant i vocal no formen diftong: en-vi-ar, ci-èn-ci-es, rà-di-o; ac-tu-ar, du-es, su-or...

 —23—

��

1. Separeu les paraules següents per síl·labes:  boira caòtic creuen cuinar Dénia Europa farmàcia freqüent història lingüista

boi - ra _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________

2. Subratlleu, en les formes següents del verb caure, les unions de vocals en una síl·laba, i separeu-les per síl·labes: PRESENT

PRETÈRIT IMPERFET

FUTUR

queia queies queia quéiem quéieu queien

cauré cauràs caurà caurem caureu cauran

IMPERFET

caic caus cau caiem caieu cauen

3. Separeu les paraules de les frases següents per síl·labes i subratlleu els diftongs que hi trobareu. a) Es constitueix l’Agència de Qualitat d’Internet  b) Un total de díhuit persones resulten ferides en un accident d’avió per causa d’una turbulència. c) La línia Quatre del Metro serà reoberta després de la inauguració de la nova estació. d) Seül estava al corrent ja del programa nuclear el 1999. e) Comença la Setmana de benvinguda de la Universitat de València. f) ‘Un nou món és possible’, títol de la Setmana Cultural Antoni Llidó de Xàbia.

 

—24—

Els dígrafs se separen generalment, però no s’han de separar aquests:  gu ig   ll  ny u

gui-ar as-sa-ig co-lla ca-nya va- ues

EXPRESSIÓ Expressió oral Imagineu que heu vist al carrer un personatge famós, el nom del qual no recordeu. Descriviu-lo a la classe fins que endevinen el seu nom.

Expressió escrita Uns amics teus visitaran durant les festes de Nadal un lloc on has estat ja. Escriu-los una carta o un correu electrònic per a aconsellar-los què poden fer i visitar en aquell lloc.

 —25—

��

UNITAT 3 UN HORT EN EL BALCÓ

 

—26—

TEXTOS Llig el text següent i posa una creu en la casella corresponent corresponent a cada enunciat, segons que siga verdader (V) o fals f als (F). Un hort en el balcó

Busqueu en el text sinònims d’aquestes expressions: instal·lar conrear gaudi fertilitzants lleus recol·lecció

T'oferim la possibilitat de muntar un hort. Només et fa falta una terrassa,  balcó o pati amb sol i una aixeta d'aigua. d'aigua. Podràs cultivar tota classe de verdures: encisams, tomaques, pimentons, albergines, cebes, alls, cols, espinacs... El que t’oferim és la possibilitat de dedicar-te, des de ta casa, a un dels oficis més antics del món, l’agricultura. Estos horts urbans de xicotetes dimensions no estan pensats per a obtindre grans produccions comercialitzables, comercialitzables, sinó per a produir quantitats reduïdes de verdures variades, per a l’autoconsum. D’esta manera s’aprén més, és més divertit i s’aprofita més. Vols disfrutar del plaer de menjar-te una ensalada amb encisam, tomaca,  pimentó, ceba...? ceba...? I menjar-te’ls uns instants instants després de collir-los i amb la seguretat que no porten cap residu de producte químic? La producció en un hort d’estes característiques és ecològica, sense la utilització d’adobs químics ni insecticides, amb la qual cosa la verdura collida serà de la màxima qualitat. Estos horts urbans estan formats per tres elements bàsics: - Una o diverses taules de cultiu de 140 × 70 cm. Són taules d’acer galvanitzat, lleugeres, fàcilment muntables (en menys de 20 minuts), resistents a la humitat, que permeten arreplegar l’aigua procedent del seu drenatge. És molt còmode treballar en estes taules, ja que tenen una altura de 80 cm, ideal per a gent major i per a persones discapacitades. discapacitades. - Un sistema de reg gota a gota d’alta tecnologia, t ecnologia, per a gastar el mínim d’aigua, amb un programador que regarà l’hort automàticament. - Un substrat especial a base de compost que garantix una bona collita sense necessitat d’afegir adobs químics durant mesos.

 —27—

��

1VF 2VF 3VF 4VF 5VF

Esta és una proposta per a plantar horts en els solars abandonats abandonats de les ciutats. Amb este hort s’obtindran verdures per a consumir-les a casa, no  per a vendre-les. vendre-les. Encara que la producció és ecològica, no tindrem la seguretat absoluta que les verdures no porten cap residu químic. S’ha de tindre en compte que la taula de cultiu de l’hort urbà no està pensada per a persones d’edat avançada ni amb discapacitat. El sistema de reg gota a gota ens permet estalviar aigua.

LÈXIC I SEMÀNTICA Marqueu en cada qüestió qüestió de l’esquerra l'opció més més adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta. 1. Què és un xiprer? a) Un animal.

b) L'habitant de Xipre.

2. Què significa el verb "moldre"? a) Reduir a trossos. b) Fer mala olor.

c) Un arbre.

c) Eximir d'una pena.

3. En la carnisseria del barri tenen la carn de _________ i __________ de  pollastre d'oferta. a) vedella / els pits  b) ternera / les petxugues petxugues c) vedella / les petxugues 4. Els equips d'emergència sobrevolaren el lloc dels fets amb un  __________.  __________. a) aeroplan b) aeroplà c) aeroplànol 5. __________: Vent que ve de l'oest. l 'oest. a) tramuntana b) ponent c) llevant 6. Què significa l'expressió "tindre la mà trencada"? a) Tindre impediments per a actuar d'una determinada manera.  b) Tindre la butxaca butxaca sempre oberta. oberta. c) Tindre molta pràctica en una activitat. .

 

—28—

MORFOSINTAXI: ARTICLES, DEMOSTRATIUS I POSSESSIUS L’article és un categoritzador del substantiu (al qual sol precedir), en qualitat de morfema flexiu de gènere (masculí / femení) i nombre (singular /  plural).

L'article *lo amb valor neutre no és correcte normativament; en general es pot substituir per el : Li agrada més el (*lo) dolç que el (*lo) salat.  No tornes a repetir el (*lo) mateix d'abans.

Les formes de l’article singular si ngular són el  i i la per al masculí i per al femení respectivament: el dia, el cotxe; la nit, la bicicleta... Les formes de l’article plural són els i les per al masculí i per al femení respectivament: els dies, els amics; les setmanes, les amigues...

1. Ompliu els buits de les oracions amb l’article adequat: a)  b) c) d)

 ____ dia 9 d’octubre d’octubre és festa a ____ Comunitat Valenciana. Valenciana. Totes ____ botigues tancaran ____ dies festius.  ____ pomes naturals tenen ____ ____ sabor més bo.  ____ causa causa de ____ seues seues desgràcies desgràcies és ____ pobresa. pobresa.

L’apostrofació de l’article

Cal observar que els articles el  i i la no s’apostrofen davant de  paraules que comencen amb i o u consonàntiques: el iode, la hiena...

S’apostrofen els articles el  i i la davant de paraules que comencen per vocal o h: l’amic, l’home; l’amiga, l’hostessa...  No s'apostrofa l'article la seguit de paraules que comencen amb i o u àtones: la idea, la universitat, la història...

2. Escriviu en singular els grups següents fent atenció a l’apostrofació: els animals els estudiants els insectes els iogurts els ulls

____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________

les escoles les humitats les iaies les il·lusions les ungles

 —29—

____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________ ____________  ____________  ____________

��

Contraccions Les formes masculines dels articles el  i i els es contrauen precedides de les  preposicions a, de i per : a + el a + els de + el de + els  per + el  per + els

al als del dels pel pels

Vaig al cine. Vaig als boscos. Vinc del cine. Vinc dels boscos. Vinc pel camí. Vaig pels pobles.

Però no es contrau la forma apostrofada ( l’ ) de l’article masculí: a + l’  de + l’   per  +  + l’ 

a l’ de l’  per l’

Vaig a l’hotel. Vinc de l’hospital. Ho faré per l’amic.

3. Reescriviu les oracions substituint els substantius subratllats pels que hi ha entre parèntesis: a) Vaig cap a la ciutat (poble).

_____________________ ________________________________ ________________ _____

 b) Ens trobarem a la l a primavera (estiu)._____________________ (estiu).________________________________ ________________ _____ c) Em trobe a l’estació (tren).

_____________________ ________________________________ ________________ _____

d) Ho veig des de la finestra (balcó).__________________ (balcó)._____________________________ ___________________ ________ e) Viatge cap a Dénia (el Verger). ______________________ _________________________________ _______________ ____ f) Passejarem a la vesprada (matí). _____________________ ________________________________ ________________ _____ g) Es dedicava al futbol (atletisme).___________________ (atletisme).______________________________ __________________ _______ h) Ho duré per al cosí (amic).

 

_____________________ ________________________________ ________________ _____

—30—

4. Poseu l’article, la preposició i l’article o la contracció corresponents als buits de les frases següents: a)  ______ última cosa cosa que em passaria passaria ______ cap seria anar amb amb tu.  b) Per culpa ______ humitat, la casa donava ______ imatge de ser vella. c) Has de presentar-li els papers ______ interventor ______ banc. d) Ahir vaig anar ______ consulta ______ podòleg i em va curar ______ ungla. e)  ______ influència influència que tenia Maria Maria sobre Marta era molta, perquè perquè era  ______ íntima amiga amiga seua. f) Vam fer una caseta d’uralita ______ hivern passat ______ gos. g) Heu demanat pressupost ______ instal·lació ______ calefacció ______ vostra casa?

Els demostratius  Normalment els demostratius van davant dels substantius que determinen, però van darrere si els substantiu ja el  precedeix un altre determinant: Aquesta teoria no m’agrada. La teoria aquesta no m’agrada.

Els demostratius indiquen la proximitat o llunyania espacial o temporal entre algú (o alguna cosa) i el nom que acompanyen o que substitueixen.

Proximitat

Llunyania

Masculí Singular Plural

Femení Singular Plural

aquest / este aqueix / eixe aquell

aquesta / esta aqueixa / eixa aquella

aquests / estos aqueixos / eixos aquells

 —31—

aquestes / estes aqueixes / eixes aquelles

Neutre açò això allò

��

Els possessius Els possessius indiquen la pertinença, possessió, etc. d’alguna cosa respecte al nom que determinen. Masculí Singular Plural Un sol  posseïdor Diversos  posseïdors

[el] meu [el] teu [el] seu [el] nostre [el] vostre [el] seu

[els] meus [els] teus [els] seus [el] nostres [el] vostres [el] seus

Femení Singular

Plural

[la] meua [la] teua [la] seua [la] nostra [la] vostra [la] seua

[les] meues [les] teues [les] seues [les] nostres [les] vostres [les] seues

Els possessius àtons ( mon, ton, son; ma, ta, sa ...) només s’usen davant de certs noms de parentiu i en algunes frases fetes:  Mon pare no ho sap. En ma vida no ho tornaré a fer.

5. Poseu els demostratius i els possessius que convinga en les frases següents: a) Joan, has vist _____________ ulleres? (DE MI).  b) El mapa el tenim t enim penjat en _____________ habitació (DE  NOSALTRES). c) He agarrat _____________ coses (DE VOSALTRES) i les tinc ti nc ací. d) Si mires per _____________ finestra (DE TU) em voràs. e) Acabem de comprar _____________ casa (DE VOSTÉ). f) M’agrada més _____________ casa d’ací que _____________ casa d’Andorra. g) Recorde amb nostàlgia _____________ dies que vam passar.

 

—32—

Els possessius van, generalment, davant del substantius  precedits per l’article,  però no el necessiten si hi van darrere (un cosí meu).

El meu cosí  vindrà demà. Un cosí meu vindrà demà

ORTOGRAFIA: L’ACCENT Les paraules agudes  tenen l’accent en la vocal de l’última síl·laba, les planes en la penúltima i les esdrúixoles en l’antepenúltima: AGUDESS: PLANES: ESDRÚIXOELS:

animal (a-ni-mal), bou (bou)... aní mic mic (a-ní-mic), banya (ba-nya)... ànima (à-ni-ma), sem àntica (se-màn-ti-ca)

1. Classifiqueu les paraules següents segons que siguen agudes, planes o esdrúixoles:  àguila, cocodril, nàixer, quasi, àlbum, dèbil, boira¸ europeu, jersei, gàbia, gràcia, sòlids¸ camió, examen AGUDES

PLANES

ESDRÚIXOLES

Tipus d’accents gràfics Si cal accentuar una paraula, posarem l’accent agut o tancat (‘) sobre les vocal i (í ) i u (ú) sempre: cam í , cí nic, nic, f í í sica; sica; comú, música... I sobre les vocals e (é ) i o (ó) tancades (que solen anar en les paraules agudes): anir é, caf és, ent én... En canvi, posarem l’accent greu o obert (`) sobre la l a vocal a (à) sempre: germà, matemàtic, f à brica... I sobre les vocals e (è) i o (ò) obertes (que solen anar en paraules planes i esdrúixoles): t ècnic, ci ència, mò bil, història... QUADRE DE TIPUS D’ACCENTS Accent agut  o tancat ( í, ú, í , ú sempre camí , música... é , ó  tancades (paraules agudes anir é, caf és... é, ó) generalment) Accent greu  o obert (à, è, à sempre matemàtic, è, ò  obertes (paraules no agudes f à brica... ò) generalment) ciència, mò bil...

 —33—

��

2. Poseu accent agut o greu a les paraules següents: AGUDES

PLANES

ESDRÚIXOLES

 pate  japones ordenacio  pavello

nectar regim vomit condor

anecdota bestia embolia isosceles

Regles d’accentuació gràfica S’accentuen les paraules agudes  acabades en a, e, i , o, u; as, es, is, os, us; en, in: germà, caf é perquè, fadr í í , camió, això, comú, matalàs, encés, pastí s, s, famós, barnús, compr én, Berlí n... n... S’accentuen les paraules planes no acabades en a, e, i, o, u; as, es, is, os, us; en, in: f àcil, tècnic, cérvol, pr í í nceps, nceps, hòmens, tel èfon, túnel... I s’accentuen totes les paraules esdrúixoles: llàgrima, església, paci ència, lí nia, nia, f órmula, història, música...

3. Accentueu, si cal, les paraules següents: AGUDES germa cafe cami camio tabu matalas angles  pastis angulos reclus caiman encen Berlin segon algun alguns

PLANES aixeta aprendre estadi gaiato perspicu abraxas nosaltres bilis quartos globus platan platans fenomen trigemin heptagon heptagons

ESDRÚIXOLES arbitre astucia delicia luxuria maquina memories orquidia quimica tecniques memoria comica musica fisica Denia Valencia

 —34—

EXPRESSIÓ Expressió oral Imagina que que eres el responsable d’una. Dóna les instruccions que cregues opurtunes als treballadors, i la resta de d e la classe que endevine de quina empresa es tracta.

Expressió escrita Te n’aniràs de viatge durant una setmana. Deixa una nota amb instruccions a la persona que s’encarregara de mantindre la casa mentres seràs fora.

Per a donar instruccions  podem usar les formes haver de o caldre que:

 N. al E. Potser una una imatge d’una pàgina pàgina de e-mail

Has de donar menjar… Has de regar… Cal que vigiles… Cal que tanques…

 —35—

��

UNITAT 4 BIAR ES DISPOSA A VIURE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS

 

—36—

TEXTOS Llig el text següent i posa una creu en la casella corresponent corresponent a cada enunciat, segons que siga verdader (V) o fals f als (F). Biar es disposa a viure les festes de Moros i Cristians

Busqueu en el text sinònims d’aquestes expressions:  peculiar informació succeït mescla afront

La localitat de Biar es disposa a viure, entre el 9 i el 13 de maig, les festes de Moros i Cristians, una de les més antigues i singulars de les que se celebren a la Comunitat Valenciana. La dada més remota que existix sobre les festes de Biar apareix en una acta de l'any 1613 guardada en el Museu Municipal. En l’acta s'afirma que estos festejos ja se celebraven des de temps molt antics, sembla que des dels primers anys després de la conquesta de Jaume I, i rememoren este esdeveniment que a Biar tingué lloc en 1245. Com a actes singulars i característics de la festa, cal destacar la Baixada de la Mare de Déu. La nit del 10 de maig, els biaruts porten la figura en andes des del seu santuari fins al poble i s’encenen fogueres en les muntanyes que envolten la vila. El Ball dels Espies és un altre acte significatiu significatiu d'estes festes. Es du a terme la vesprada de l'11 de maig, després de la conquesta mora del castell, i es pot considerar una barreja de representació i folklore, amb dosis d'escarni i ironia. L'acte rememora l’intent de les tropes mores, camuflades amb disfresses, de recuperar la fortalesa. Després de la conquesta, s’imposa la benvolguda imatge de la Mahoma, una figura de grans dimensions que representa el bàndol moro. També cal destacar l'Entrada de Moros i Cristians, primer acte de participació massiva, que se celebra la vesprada del 10 de maig. 1. La festa de Moros i Cristians Cri stians de Biar... a) és una de les més importants de la Comunitat Valenciana, tot i que és  prou recent.  b) destaca per per la seua particularitat i antiguitat. antiguitat. c) és igual d’important que la resta de festes de Moros i Cristians de la Comunitat Valenciana, però és una de les més antigues. 2. En l’acta de 1613... a) es diu l’any exacte en què va començar la festa de Moros i Cristians.  b) es fa constar constar que aquell any fou el primer en què es es va celebrar esta esta festa. c) es destaca l’antiguitat d’esta festa.

 —37—

��

3. La Baixada de la Mare de Déu... a) se celebra el mateix dia que comencen les festes de Moros i Cristians de Biar.  b) és la celebració celebració en la qual els habitants de Biar Biar fan ells mateixos el trasllat de la figura de la Mare de Déu. c) és una celebració en la qual es retorna la figura de la Mare de Déu al seu santuari. 4. En el Ball dels Espies... a) es recorda la conquesta del castell per part del bàndol moro.  b) es commemora, commemora, amb seriositat i gran solemnitat, solemnitat, la derrota dels musulmans. c) els participants van armats per a destruir la fortalesa.

LÈXIC I SEMÀNTICA Marqueu en cada qüestió l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta. 1. La pilota va pegar contra el __________ de la porteria. a) travesser b) travessany c) llarguer 2. Què significa l'expressió "traure de polleguera"? a) Recordar coses de fa molt de temps.  b) Irritar fins a fer perdre la paciència. paciència. c) Llevar la pols. 3. Porta camisetes curtes perquè vol anar mostrant el pírcing que s'ha fet  __________.  __________. a) a l'ombrígol b) al melic c) al maluc 4. Vicenta diu que, si no ens queda __________, en comprem 20. en  __________.  __________. a) llevat llevat / el forn forn b) llevadura llevadura / el forn c) llevat llevat / la panaderia panaderia 5. A casa tenim un __________ únic per a tots els aparells electrònics. a) comanament b) comandament comandament c) mando 6. __________: No gastar-se els diners que es tenen i guardar-ne una part. a) folrar b) estalviar c) escurar

 

—38—

MORFOSINTAXI: ELS NUMERALS, ELS QUANTIFICADORS I ELS INDEFINITS Els numerals Els numerals són els noms amb què designem els nombres, i poden funcionar com a determinatius adjunts (adjectius anteposats al substantiu generalment) o com a independents (en ús pronominal). Els numerals cardinals indiquen una quantitat exacta. Els únics cardinals que  presenten flexió són un / una, dos / dos (o dos), i els  plurals de cent  (  (cents / centes): Té un germà i una germana, i dos nebots i dos (o dues) nebodes. He rebut dos-centes dos (o dues-centes dues) visites.

0 zero 1 un / una 2 dos / dues 3 tres 4 quatre 5 cinc 6 sis 7 set 8 huit (o vuit) 9 nou 10deu

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

onze dotze tretze catorze quinze setze dèsset / disset díhuit / divuit dènou / dinou vint

21 22 32 43 54 65 76 87 98 100

vint-i-un / una vint-i-dos / dues trenta-dos quaranta-tres cinquanta-quatre seixanta-cinc setanta-sis huitanta-set / vuitanta-set noranta-huit / noranta-vuit cent

101 102 200 1000 1100 3525 1.000.000 1.400.000 ...

cent un / una cent dos / dues dos-cents... mil mil cent tres mil... un milió un milió quatre... ...

Cal remarcar que es posa un guionet en els compostos de desenes i unitats, i en els compostos de centenes (D-U-C): vint-i-un, vint-i-dos...; trenta-un, trenta-dos...; dos-cents / dues centes, tres -cents / tres -centes...

1. Escriviu amb lletres les quantitats següents d’euros: 25

____________________________________________

52

____________________________________________

99

_____________________________________________

108

_____________________________________________

122

_____________________________________________

3974

_____________________________________________

 —39—

AUTORES DEL LIBRO

��

Els ordinals indiquen l'ordre d’aparició, de successió o de prioritat. Tenen flexió de gènere i nombre: 1r primer 2n segon 3r tercer 4t quart 5é cinqué / quint 6é sisé / sext

1a primera 2a segona 3a tercera 4a quarta 5a cinquena / quinta 6a sisena / sexta

Els quatre ordinals primers tenen forma pròpia:  primer / primers i primera / primeres; primeres; segon / segons segons i segona / segones... A partir de 5 es formen afegint els sufixos - é , -ens, -ena, -enes al cardinal corresponent: cinqué / cinquens i cinquena / cinquenes, sisé...

2. Escriu amb abreviatures tots els ordinals: Segon pis, quarta porta

2n pis, 4a porta

Volum tercer

______________________ __________________________________ ______________

 Novena posició posició

______________________ __________________________________ ______________

Sisena fitxa

______________________ __________________________________ ______________

Huitena setmana

_______________________ __________________________________ _____________

Quart carrer

______________________ __________________________________ ______________

Primera via

______________________ __________________________________ ______________

Seté dia

______________________ __________________________________ ______________

Desé participant

_______________________ __________________________________ _____________

 —40—

Les abreviautres dels ordinals es fan amb el número seguit de l’última lletra en minúscula: 1r / 1a 2n / 2a 3r / 3a 4t / 4a 5é / 5a

Els quantificadors i els indefinits Els quantificadors expressen la quantitat d’un conjunt de persones o coses de manera imprecisa. quant (de) quants quanta quantes

tant (de) tants tanta tantes

molt (de) molts molta moltes

 poc (de)  pocs  poca  poques

bastant (de) més, menys, prou, bastants  força, massa, gens

3. Ompli els buits de les frases següents posant la forma correcta de les que hi ha entre parèntesis: a)  No té _______________ _______________ faena faena com diuen. (tant / tanta)  b) Em sembla que té _______________ _______________ diners. (gens / massa) c) Aquest llibre té _______________ activitats d’ortografia. (moltes / masses) d) Has posat _______________ d’oli a l’ensalada. (poc / més) e)  __________ en en serem demà, al al sopar? En serem serem set. (molts / quants) f) Hi ha vi encara? Sí, però no n’hi ha __________. En demanaré demanaré una altra  botella. (més / prou) g) T’ha agradat la pel·lícula? Sí, Sí , és una pel·lícula amb __________ intriga. (molta / prou) Els indefinits es refereixen als substantius sense precisar-ne dades que els definisquen. ADJUNTS: ADJECTIUS I PRONOMS

PRONOMS

un / uns / una / unes un / una, hom  o un hom algun / alguns / alguna / algunes algú, alguna cosa, quelcom, res ningun / ninguns / ninguna / ningunes ningú tot / tots / tota / totes tot, tothom mateix / mateixos / mateixa / mateixes cert / certs / certa / certes altre / altra / altres altri qualsevol / qualssevol  qualsevol diversos / diverses o uns quants / unes quantes cada, cada un / cada una  o cadascun / cadascuna... cada u  o cadascú cap res

 —41—

��

4. Ompliu els buits de les frases següents posant una de les opcions que hi ha entre parèntesis: a)  b) c) d) e)

Ja m’acompanyarà ____________ ____________ (algú / algun), no patisques. Em va assegurar que vindria ____________ (algú / algun) dia.  No ha vingut vingut ____________ (ningú / ningun) a buscar-te. Aquesta és és ____________ ____________ (altra / l’altra) germana. germana. Vindré ____________ ____________ (un altre / altre) dia. di a.

Observacions Hi ha unes formes incorrectes i ncorrectes que cal corregir adequadament: I NCORRECTES CORRECTES

EXEMPLES

*algo

Hi ha alguna cosa que no m’agrada. No et conformes amb qualsevol resposta. Ningú no li ho havia dit. El solista tocava i els altres llegien la partitura.

*consevol  *dingú *demés

alguna cosa, res qualsevol  ningú altres

5. Ompli els buits de les frases següents posant una de les opcions que hi ha entre parèntesis: a) T’ho contaré tot ____________ (consivol / qualsevol) dia.  b)  No fa ____________ ____________ (algo / res) res) si no guanya diners. c) Vaig trobar ____________ (algo / una cosa) i no recorde què és. d) Jo ja he vingut. On estan els ____________ (altres / demés)? e)  No tinc ____________ ____________ (cap / ningú ningú / res) intenció de contar-ho. contar-ho. f) Ho ha fet sense consultar amb ____________ (cap (cap / ningú / res). g) Mai no fa ____________ (cap / ningú / res) del que li l i convé. h)  No puc posar-te posar-te aigua, perquè no en queda ____________ (res (res / gens).

 

—42—

Cap significa 'ningun' o

‘algun’, no acompanya cap substantiu i es refereix a elements comptables (camisa, cotxe, amic, fantasia...): No tinc cap dubte.  Ningú equival a 'cap  persona' o 'algú’, acompanya un substantiu: No ho pot desmentir ningú.  Res significa 'cap cosa' o

'alguna cosa', no acompanya cap substantiu: Res no els atrau. Gens indica quantitat mínima imaginada, no existent, i es refereix a elements no comptables (pa, sol, alegria...): No tinc  gens de fam.

ORTOGRAFIA: L’ACCENT DIACRÍTIC L'accent diacrític s'utilitza per a distingir algunes paraules que s'escriuen de la mateixa manera, però que tenen significats distints. Els més utilitzats són els següents:

Les paraules compostes formades amb alguna  paraula que té accent diacrític també mantenen aquest accent: adéu, rodamón,  besnét, contrapèl, subsòl...

AMB ACCENT DIACRÍTIC

SENSE ACCENT DIACRÍTIC

bé (adverbi, de bona manera): Ho fa molt bé.

be (ovella)

bóta, botes (recipient per al vi): Has d’omplir la bóta .

bota (calçat alt)

déu, déus (i adéu) (divinitat): Prega a molts déus.

deu, deus (numeral; deure)

dóna, dónes (del verb donar): No li dóna mai res.

dona, dones (persona de)

és (verb ser): Ella és alta.

es (pronom)

fóra (forma del verb ser): Si fóra bo, me’l menjaria.

fora (adverbi)

mà (part del cos): Agafa'l de la mà, que no caiga.

ma (possessiu)

més (quantitatiu): Sempre en vol més.

mes (període de l'any; però)

mèu, mèus (crit del gat): Em va despertar el mèu del gat .

meu (possessiu)

mòlt, mòlta, mòlts, mòltes (participi del verb moldre): He mòlt café.

molt, molta... (quantitatiu)

món (univers): El món es gran .

mon (possessiu)

móra, móres (fruita): Ara anirem a buscar móres.

mora, mores (musulmana)

nét, néta, néts, nétes (fill de fill): El seu nét és simpàtic .

net, neta... (no té brutícia)

ós, óssa, óssos. ósses (animal): Un reportatge sobre óssos .

os, ossos (de l’esquelet)

pèl, pèls (filament que creix a la pell): Un animal de pèl blanc .

pel, pels (contracció)

què (interrogatiu): Què dius?

que (conjunció;)

què (relatiu precedit de preposició): La casa de què et parle .

que (relatiu)

sé (verb saber): No ho sé de segur.

se (pronom)

sí , sís (afirmació): Va dir que sí.

si (condicional; nota musical)

sóc (del verb ser): Jo sóc calb.

soc ( calçat, mercat àrab)

sòl, sòls (pis, terra): Modificarem el sòl urbà.

sol, sols (astre; adjectiu)

són (verb ser): Ells en són tres.

son (de dormir; possessiu)

té (verb tenir): Té molta gana.

te (infusió; lletra; pronom)

ús (acció d'usar): Feu ús del trellat.

us (pronom feble)

véns, vénen (verb venir): Els amics vénen a poc a poc.

vens, venen (verb vendre)

vés (verb anar): Vés a comprar.

ves (verb veure)

 —43—

��

1. Ompliu els buits amb la paraula que corresponga en cada cas :

 / be bé  /

món / mon

 No és el mateix una ovella que un M’han dit que _______ pare ha  _______. vingut. Sap fer això molt _______. El _______ esta boig. bóta / bota

ós / os

Hem d’omplir la _______ de vi. Posa’t les _______ que plou.

Li fa mal l’_______. És un _______ polar.

dóna / dona

 / pel   pèl  /

És una _______ molt bonica. Ella no _______ res.

Passarem _______ nou túnel. Té el _______ negre.

és / es

 / si  sí  /

Això _______ diu molt prompte. Ara _______ tan hàbil com jo.

 _______ vols comprar-ho, corre. corre.  _______ que vull comprar-ho.

 fóra / fora

sóc / soc

Si _______ honrat no faria això. El gos està _______, al jardí.

Jo _______ mestre. Va comprar en un _______.

mà / ma

 / sol  sòl  /

Agarra-li la _______, que vol creuar. La meua casa té pocs metres de Hui vindrà _______ mare a veure’m.  _______. Hui estaré a casa _______. més / mes

 / te té  /

 / molt  mòlt  /

ús / us

Compraré el café _______. Hui tinc _______ de fred.

 No _______ compliqueu! L’_______ del valencià important.

Viatja _______ que tu.  _______ molts diners. diners. Al _______ de novembre acabarà la  No m’agrada el el _______. faena.

 

—44—

és

EXPRESSIÓ Expressió oral -El / la puc ajudar? -Sí. Tinc un problema amb… -Voldria fer una reclamació. -Vosté dirà.

Has de demanar informació al teu banc perquè has observat unes càrrecs que no has ordenat, i potser, fer una reclamació.

Expressió escrita Pertanys a una associació que vol fer una festa al poble o al barri perquè se la conega més. Redacta una invitació per a convidar als habitants de l’entorn.

 —45—

��

UNITAT 5 TOMBATOSSALS

 

—46—

TEXTOS Llig el text següent i posa una creu en la casella corresponent corresponent a cada enunciat, segons que siga verdader (V) o fals f als (F).

Busca en el text expressions sinònimes d’aquestes: alçària  principal tempestat desarranjada arruixada conquista

Tombatossals Tombatossals ocupa un lloc d’honor dins de la cultura popular i tradicional valenciana. Segons conten les llegendes, va ser un gegant de bona ànima i de 153 pams d’alçada que, amb l’ajuda de les l es seues amistats, va fer possible la fundació de la ciutat de Castelló i de bona part de la comarca de la Plana. Este personatge s’ha convertit en un referent cabdal de la mitologia castellonenca i està present en molts esdeveniments, entre els quals destaquen els de les festes de la capital de la Plana. Conta la delitosa i molt antiga llegenda que Tombatossals va nàixer de l’amor entre la gentil i graciosa Penyeta Roja i el seriós Tossal Gros, arran d’una forta tempesta causada per Bufanúvols, el pare de Tossal Gros que tot ho sabia i res entenia. En aquella tempesta tots els vents, excepte la Tramuntana per atrotinada i perillosa, van ser convocats en el cel de Castelló perquè descarregaren un gran xàfec. El ruixat va ser tan intens que va arrossegar un muntó de roques de mides diferents cap a la vall que els separava. Del muntó de pedres que es van acumular en el pla, es va alçar, amb els primers raigs del Sol, el seu benvolgut fill Tombatossals que tenia força suficient per a afonar qualsevol muntanya. També es conta que este galifant i una bona colla d’amics, tots gegants, es van establir a la cova de les Meravelles. Així Tombatossals, Cagueme (un gegant apocat i voluntariós) i Arrancapins (un gegant fort i  poderós) van viure com a bons germans durant molt de temps, fins que els fills del rei Barbut van sol·licitar-los ajuda perquè arreglaren alguns assumptes pendents entre els llauradors del regne. I, d’eixa manera, estos herois de llegenda foren protagonistes de moltes aventures, entre les quals destaca la conquesta de les illes Columbretes. 1 V F El fill fi ll de Tossal Gros feia cent cinquanta-tres pams d’alt i no tenia amics. 2 V F Bufanúvols era el iaio de Tombatossals, i Penyeta Roja, sa mare. 3 V F Tombatossals va nàixer després d’una ploguda molt forta. 4 V F Uns quants gegants vivien com si foren germans en la cova de les Meravelles.

 —47—

��

5 V F Els fills del rei Barbut van demanar ajuda a Tombatossals per a lluitar contra els llauradors del regne en la l a conquesta de les illes Columbretes.

LÈXIC I SEMÀNTICA Marqueu en cada qüestió l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta. 1. Què és un esborrador? a) Un utensili que servix per a eliminar el que s'ha escrit en la pissarra.  b) La pols que hi ha davall dels mobles mobles quan fa temps temps que no s'hi s'hi fa neteja. c) Un escrit que no està acabat. 2. Què és una sargantana? a) Una arma.  b) Un animal. c) Una joia. 3. __________: Boleta de metall buida que té dins un tros de ferro que la fa fa sonar quan se sacsa, i que sol posar-se al coll d'alguns animals. a) plateret b) cascavell cascavell c) maraca 4. Per a sopar he h e fregit __________. a) bargina i carabasseta carabasseta  b) albergina i carabassí carabassí c) albergina i carabasseta 5. Quin dels tres tipus de vent bufa amb més intensitat? a) La ventada.  b) La brisa. c) El ventijol. 6. Què significa la paraula "gemecós"? a) Que es queixa molt.  b) Que canta molt molt fort. c) Que és molt generós.

 

—48—

MORFOSINTAXI: PRONOMS PERSONALS FORTS I PRONOMS FEBLES (I) Els pronoms personals es refereixen a les persones del discurs, i es classifiquen en forts i febles.

Pronoms personals forts Els pronoms personals forts són tònics, t ònics, es refereixen a persones: Les formes vosté  i i vostés impliquen una distinció de respecte, i concerten en tercera persona del singular i del plural respectivament:

Vosté entrarà davant, i vostés passaran a continuació.

1A PERSONA

2A PERSONA

3A PERSONA REFLEXIU

 jo, mi tu, vosté nosaltres vosaltres, vostés

ell, ella ells, elles

si (ell, ella) si (ells, elles)

S’usa mi  (i  (i no jo) darrere de la majoria de preposicions:  mi? Ho faries per  mi Parlen de mi.

1. Completeu els buits amb els pronoms forts correspone corresponents: nts: a)  b) c) d) e) f) g)

Ho va saber perquè __________ (qui parla) li ho vaig dir. Que parlen de __________ (de qui parla), encara que siga bé.  __________ (Maria (Maria i jo) no sabíem res res de tot això.  __________ (Joana (Joana i tu) sabeu sabeu què ha passat? passat?  __________ vindran vindran a sopar (Joan i Dolors). Pepa sempre parla de __________ si / ella mateixa (ella mateixa). Senyora alcaldessa, a __________ vosté també li ho han dit (amb respecte)?

Pronoms febles Els pronoms febles són àtons, i generalment funcionen com a complements dels verbs que acompanyen. Els pronoms febles se situen davant o darrere del verb que recolzen, amb el qual constitueixen una unitat fònica. Aquests pronoms es poden classificar a  partir de distincions relacionades relacionades amb la persona (primera, segona o tercera), el nombre (singular o plural) i, en alguns casos, el gènere (masculí o femení).

 —49—

��

1A PERS. 2A PERS.

DARRERE DE

DARRERE

DAVANT DE

DAVANT

CONSONANT

DE VOCAL

CONSONANT

DE VOCAL

-Me Nos Te Vos Se Lo La Li Los Les Ho Ne Hi

‘m ‘ns ‘t us / vos ‘s ‘l --‘ls --‘n --

em ens et -es el --els --en --

m’ -t’ -s’ l’ l’ ----n’ --

SING. PL. SING. PL. SING.

3A PERS.

PL.  NEUTRE ADVERBIALS

Davant dels verbs En general, els pronoms febles van DAVANT DEL VERB: Em van dir  la  la veritat? L’estimaré sempre! Davant del verb començat per consonant s’utilitzen les formes reforçades em, et , es, el , la, etc., separades del verb: em diu, et conta, es pensa, el troba, la porta... Quan el verb comença per vocal o h, s’utilitzen les formes elidies dels  pronoms em, et , es, el , la i en (m’ , t’ , s’ , l’  i i n’ ): ): m’avisa, t’espera, s’ha acabat, l’escolta, n’escriu...

Darrere dels verbs Els pronoms febles se situen DARRERE DELS VERBS en imperatiu, infinitiu i gerundi: -te dius? No sé per què.  Espera'm demà.  Esperar -te Darrere del verb acabat en consonant consonant o diftong s’utilitzen les formes plenes unides amb un guionet (- me, -te, -se, -lo, -la, etc.): -te, portar -se -se, dur -lo -lo, cantar -la -la... digueu -me, dir -te Si el verb acaba en vocal plena s’utilitzen les formes reduïdes delspronoms em, et , es, el , en, els i ens (‘m, ‘t , ‘s, ‘l , ‘n, ‘ls i ‘ns):

 —50—

diga’m, porta’t, espere’s, espera’l, compra’n, avisa’ls, escolta’ns...

2. Ompliu els buits de les frases següents amb la forma del pronom que calga ( et  / / t’  / / -te / ‘t ): ): a)  b) c) d)

Queda ____ l’encenedor.  ____ vaig dir que que no vindria.  No ____ obligaran obligaran a cantar. Contar ____ el fet m’animarà.

3. Ompliu els buits de les frases següents amb la forma del pronom que calga ( es / s’  / / -se / ‘s): a)  b) c) d)

 ____ cansa molt prompte. Recorde ____ d’ella.  No ____ atreveix a contestar. Prefereix no recordar ____ de tu.

4. Ompliu els buits de les frases següents amb la forma del pronom que calga ( el  / / l’  / / -lo / ‘l ): ): a)  b) c) d) e)

 No ____ has trobat? trobat? Jo no ____ trobe a faltar. Mira ____, que està prop. Cremant ____, faràs desaparéixer el document? Porteu ____ a dinar a un bon restaurant.

5. Ompliu els buits de les frases següents amb la forma del pronom que calga (- la / la / l’ ): ): a)  b) c) d) e) f) g) h) i)

 No podem trobar ____ en cap lloc, la veïna. Porta ____ a casa, la samarreta.  ____ sabrem reparar, reparar, la bicicleta. Jo ____ entenc entenc molt bé, la pel·lícula.  ____ hipnotitzava, a ella, mentre li feia preguntes. Ell ____ humilia constantment, a ella. La bandera, ____ hissen cada mes.  ____ identificaràs de seguida, la teua teua veïna.  ____ usa sovint, sovint, la bicicleta.

 —51—

��

6. Poseu el pronom feble corresponent als buits de les frases següents, triant la forma adequada de les que hi ha entre parèntesis: a) Això que hi ha a la caixa, ____ podeu donar a algú (eu / ho / -ho).  b) Volia dir ____ [a ells] que es portaren bé. Vigila ____ _ ___ tu (-los / ‘ls / els). c) El pollastre, prepara ____ com t’he dit dit (-lo / ‘l / el / l’). d) Si no voleu que se’n vaja el gos, tanqueu____ a casa (-lo / ‘l / el / l’). e) Els clients tenen presa i demanen que ____ portes el compte  prompte (-los / ‘ls / els). f) Acontenta els teus fills i compra ____ el que et demanen (-los / ‘ls / els). g)  No ____ han dit res encara, a nosaltres (mos / -nos / ‘ns / ens). h) Diga ____ què hem de fer, nosaltres (mos / -nos / ‘ns / ens). i) Vol contar ____ una cosa (mos / -nos / ‘ns / ens).

7. Poseu les formes adequades dels pronoms febles en els espais buits:

Remarques El pronom la (igual que l’article femení la) no s'apostrofa seguit de i, u àtones:

la utilitza, la insultava...  No és acceptable la forma col·loquial *mos, i cal usar les formes ens, -nos o ‘ns:  No ens  escoltaran.No vol escoltar -nos -nos.Escolte’ns,  per favor. S'ha d'evitar l'ús de la forma  se, en comptes dels pronoms ens i us / vos:

Us / Vos comprareu un cotxe? Endueu -vos un llibre. Els pronoms el  i i els s'han de

a) (a mi) Em demanaran una promesa. Volen demanar____ una reduir a 'l  i i ‘ls (i no -lo i los)  promesa. Demana____ Demana____ una cosa. cosa. darrere de verb acabat en vocal:  b) (a nosaltres) No ens pressiones més! Volen pressionar____ més. El treball, acaba' l ja. Els Pressiona____ Pressiona____ més! treballs, acaba' ls ja. c) (a tu) T’esperaré fins a les huit. He d’esperar____ fins a les huit? d) (a vosaltres) No us / vos puc dir això. No puc dir____ això. e) (el xiquet) Es vesteix ja tot sol. Vol vestir____ tot sol. L’estimaràs molt! Estima____ un poc! No vull estimar____! f) (a ell) g) (la ràdio) L’escoltes bé? Escolta____! Estic escoltant____ tota la vesprada! h) (la notícia) La imprimisc? Impremeix____. i) (a ell) Ja li he comprat la bicicleta. He de comprar____ la bicicleta.  j) (a ells) Els compraré un regal? Vull comparar____ un regal. k) (a elles) Els compraré un regal? Compra____ un regal.

 

—52—

ORTOGRAFIA: LA DIÈRESI La dièresi indica que la u dels grups  güe, güí , qüe, qüi no és muda, sinó que s’ha de pronunciar:  plurilingüe, lingüista, aq üeducte; aq üífer... També indica que la i  o  o la u no formen diftong amb la vocal anterior, i que  pertanyen a una una altra síl·laba: ve ï na na (ve-ï-na), incre ï  ble (in-cre-ï-ble); Raül (Ra-ül)... I indica que la i  (o  (o la u) que va entre vocals forma síl·laba per si sola:  ï -a,  ï -a... a-gra- ï  -a, se-du- ï  -a... QUADRE RESUM D’USOS DE LA DIÈRESI SENSE DIÈRESI: AMB DIÈRESI:  gue gui Grups que, qui, gue gui algues, antiguitat... aig ües, lingüista... Vocals i, u  en posició de aire (ai-re), feina (fei-na)... ra ï m (ra-ïm), bene ï t (be-neformar diftong decreixent ït)... Vocal i entre dos vocals treien (tre-ien), boia (bo- obe ï en en (o-be-ï-en), agra ï a (aia)... gra-ï-a)...

1. Formeu el plural de les paraules següents: aigua llengua  pasqua  paraigua obliqua  piragua

_______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________

 No s’ha de posar posar dièresi si la vocal vocal pot portar accent accent gràfic: veí , conduí em... em...

2. Escriviu els femenins corresponents a aquests masculins, fent atenció les dièresis: genuí suís veí

__________________ __________________ __________________

 —53—

��

3. Poseu els accents i les dièresis di èresis que calguen a les paraules següents:  pais  paisos  peuc raim reull

 No s’ha de posar en l'acabament dels infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals dels verbs:

ruina ruinos vei veina veins

 produir, produint,  produiré,  produiria...

4. Completeu els presents i els pretèrits imperfets dels verbs següents amb dièresis: conduisc conduixes conduix conduim conduiu conduixen

conduia conduies conduia conduíem conduíeu conduien

produisc produixes produix produim produiu produixen

produia produies produia produíem produíeu produien

5. Completeu les formes no personals dels verbs següents amb dièresis, si hi calen: I NFINITIU agrair  beneir conduir  produir traduir

PARTICIPIS agraint agrait agraida beneint beneit beneida conduint conduit conduida produint produit produida traduint traduit traduida GERUNDI

agraits beneits conduits produits traduits

agraides agraides beneides conduides conduides produides traduides traduides

6. Poseu accents o dièresis a les paraules de les frases següents que ho necessiten: a)  b) c) d) e)

Tinc un questionari que va molt bé per a aprendre llengues l lengues estrangeres. Pere conduia nerviosament perquè perseguia uns delinquents. Abans traduia gratuitament però he promés que no traduiré mai més. La meua veina és suissa, però el vei és espanyol. L’heroisme a la carretera es demostra conduint amb paciència.

 

—54—

Tampoc es posa dièresi en les paraules que acaben en les terminacions – isme isme, ista: egoisme, europeista...  Ni es posa dièresi amb  paraules formades amb  prefixos com ara re-, co-, contra-, anti-, etc.: reincidència, coincidir,  preinscripció...

EXPRESSIÓ Expressió oral Imagineu que volleu rellançar un producte que ha caigut en desús: una  boina, una botija, botija, una màquina d’escriure... d’escriure... Prepareu un anunci per a la ràdio local i “radieu-lo”.

Expressió escrita Com a periodista d’un diari local, has de redactar una notícia que acaba de succeir: ha tocat la grossa en l’administració de loteria de la teua població.

 —55—

��

UNITAT 6 NORMES PER ALS VISITATS DEL PARC NA NATUR TURAL AL

 

—56—

TEXTOS Llig el text següent i marca la resposta més adequada per a cada enunciat. Normes per als visitants del parc natural Els visitants han d’atendre, durant la visita al parc natural de la Serra Calderona, totes aquelles recomanacions publicitades per mitjà de cartells, fullets i altres recursos d’informació del parc. Així: a) No estan permeses activitats o comportaments que impliquen perill o deteriorament per a la conservació del parc natural ni les que alteren la quietud i la tranquil·litat de l’espai natural.  b) No està permesa l’arrancada, la recollida o la tallada de les plantes, ni tampoc la recol·lecció dels seus fruits, flors o llavors. Tampoc està  permesa la molèstia, persecució, captura o mort de fauna, dels seus ous, cries o larves, ni la recol·lecció d’elements geològics, excepte autorització de la conselleria competent en Medi Ambient per a fins científics, docents o de conservació. c) No està permés acampar en l’interior del parc natural, excepte autorització expressa de l’administració competent en Medi Ambient per motius de força major. d) En les àrees d’especial protecció (AEP), està permés el trànsit en els camins o sendes de pas autoritzat, com també per les sendes tradicionals i veïnals, llevat que es tracte de zones d’accés temporalment restringit  per motius de conservació conservació i de gestió. gestió. e) No està permés fumar en el parc, en particular en els terrenys en què vegeten espècies arbòries, arbustives, de matoll o herbàcies. f) Excepte en situacions d’emergència, s’ha de mantindre un volum de veu discret que no pertorbe la quietud de l’espai natural. No es poden usar aparells de so, xiulets, ràdios o altres instruments. g) Excepte en situacions d’emergència, no estan permeses les emissions de llum o llampades enlluernadores que alteren la tranquil·litat de la nit, per mitjà de l’ús de punters làser o de torxes de vídeo, amb l’excepció de l’ús de llanternes individuals. h) No es permet abandonar fem, deixalles o qualsevol altre tipus de residus orgànics o inorgànics, excepte en les infraestructures destinades a l’efecte.

 —57—

��

i) No es permet el bany ni en les fonts ni en cap altre curs d’aigua. Igualment, no s’hi poden llavar utensilis ni abocar productes contaminants com ara detergents o sabons.  j) No es permet fer inscripcions, senyals ni dibuixos en pedres, arbres o en qualsevol bé moble o immoble, excepte els que es facen en quaderns  personals o per per motius de gestió gestió del parc. 1. Els visitants del parc... a) han de comunicar la seua presència a l’autoritat local.  b) han de llegir totes totes les recomanacions recomanacions abans de visitar el parc. c) han de seguir les l es recomanacions expressades expressades en la informació que es fa pública. 2. No es permet... a) la recol·lecció d’elements geològics, excepte quan la conselleria ho autoritze.  b) arrancar plantes, plantes, però sí que se’n poden arreplegar arreplegar les flors o els fruits. c) acampar en el parc, excepte si fa molt mal oratge. 3. En les àrees AEP... a) no es permet el trànsit en general.  b) només es permet permet l’accés als veïns. veïns. c) es permet el recorregut per les vies autoritzades. 4. Si no es tracta d’una situació d’emergència... a) durant la nit es permet l’ús l ’ús de tota classe de llums.  b) es poden dur enceses llanternes llanternes d’ús individual. individual. c) s’han d’usar altaveus. 5. Dins del parc... a) no podem dur bosses, excepte per al fem i les deixalles.  b) en les fonts podem podem rentar-nos la cara cara i les mans, sempre sempre que no usem sabó. c) No podem anotar res en cap lloc.

LÈXIC I SEMÀNTICA Busqueu en el text expressions amb els significats que hi ha al requadre de la dreta.

 —58—

a) Expressió que introduïx la  persona o cosa de què algú es val per a arribar a un fi.  b) No comprés, no inclòs en un nombre o un tot, com no pertanyenthi. c) De la mateixa manera, igualment. d) A menys que, fora que. e) Particularment.

MORFOSINTAXI: PRONOMS PERSONALS FORTS I PRONOMS FEBLES (II) Usos dels pronoms de 1a i 2a persones Els pronoms de 1a i 2a persones presenten les mateixes formes per als sentits de complement directe (CD)i per als sentits de complement indirecte (CI): Em (o ens; et, us) van fotografiar per sorpresa (CD). Em (o ens; et, us / vos) van enviar les fotos l’endemà (CI).

1A PERSONA 2A PERSONA

QUADRE DELS PRONOMS FEBLES DE 1A I 2A PERSONES ‘m em m’ SING. me nos ‘ns ens -PL. ‘t et SING. te vos us -- -PL.

1. Marca amb una X si la la funció que fa el el pronom és de complement directe (CD) o complement indirecte (CI): CD CI a) M’HA DIT que vindrà demà. ____ ____  b) Em VEUS cada dia. ____ ____ c) Ens SEMBLA que odieu la vostra mestra. ____ ____ d) MIRA’ns amb bons ulls, que no t’hem fet res. ____ ____ e) T’HE COPIAT el treball. ____ ____ f) Voldria ESCOLTAR -te atentament. ____ ____ Usos dels pronoms de 3a persona Els pronoms febles de CD Els pronoms el , la, els i les representen un complement directe (CD) determinat (precedit d'article, demostratiu o possessiu):  Les seues explicacions, les escoltarem atentament. El pronom en representa un substantiu indeterminat (no precedit d’article, demostratiu o possessiu): Tens tabac? No, no en tinc [tabac]. El pronom ho representa un complement directe (no determinat) en forma de pronom neutre ( açò, això, allò) o en forma d’oració: Ho diu sovint [que vol treballar].  No, no ho he vist [això].

 —59—

��

QUADRE DELS RONOMS FEBLES DE CD SINGULAR  PLURAL  NEUTRE ADVERBIAL

se lo la los les ho ne

‘s ‘l -‘ls --‘n

es el -els ---en

s’ l’ l’ ---n’

]

2. Poseu el pronom feble corresponent als buits de les frases següents, tenint en compte que tenen funció de CD. a)  b) c) d) e) f)

Tot això que t’he dit, pots contar ____ a qui vullgues.  No sé com és és el seu amic, perquè perquè encara no no ____ he vist. Buscava els meus companys, però encara no ____ he trobats. tr obats. Si hi ha pomes al mercat, compra____ dos quilos. Els espaguetis, prepara____ com diu la recepta. He vist que hi ha taronges a l’arbre. Cull____ unes quantes.

Els pronoms febles de CI Cal remarcar que el femení plural de li  és  és els, i no les: He regalat un disc a la meua cosina. Li he regalat un disc. Vull regalar-li un disc. He regalat un disc a les meues cosines. Els he regalat un disc. Vull regalar- los un disc. QUADRE DELS PRONOMS FEBLES DE CI SINGULAR  se ‘s li --PLURAL los ‘ls els

es ---

s’

3. Poseu el pronom feble corresponent als buits de les frases següents, tenint en compte que tenen funció de CI: a)  b) c) d) e)

 

Després de la boda, ____ vam desitjar (a ella) sort. Volia dir____ (als fills) que tornaren prompte a casa. Digues a les teues amigues que ____ aconseguirem les flors. Fes cas als xiquets i compra____ el que et demanen. Porta____, a la xiqueta, una nina de la fira.

—60—

S'ha d'evitar l'ús de la forma se, en comptes dels pronoms li  i i els:

Li / Els ho diré demà.[No: *S’ho diré demà ]?

4. Substituïu els complements subratllats per el  (o  (o l’ ) si fan funció de CD, o per li , si fan funció de CI. a)  b) c) d) e) f)

Ara tots lamenten el seu abandó. Ara tots ____ llamenten. amenten. Ella cull el raïm per al xiquet. Ella ____ cull per al xiquet. x iquet. Em sembla que odieu el vostre mestre. Em sembla que ____ odieu. Ha fet una comanda a la seua filla. ____ ha fet una comanda. He copiat el treball a un alumne molt sabut. ____ he copiat el treball. Veuré aquesta setmana el documental de la natura. ____ veuré aquesta setmana. g) El Govern ha aprovat el nou decret sobre formació. El Govern ____ ha aprovat. h) Digues que canvien el pneumàtic de la moto. Digues que ____ canvien.

El pronom neutre ho El pronom ho es  pronuncia [u] o [ew] davant de verb començat per consonant: ho ([u] o [ew]) diré...

I es pronuncia [w] seguit o precedit de vocal: no ho ([now]) diré, ho escoltaràs

([wescoltaràs]) massa vegades...

El pronom ho representa també un atribut (expressat per mitjà d’un adjectiu o un substantiu indeterminat) en oracions amb verbs com c om ser , estar , semblar :  No sé si és intel·ligent, però ho sembla [intel·ligent].  No és metge encara, però vol ser -ho [metge].

Els pronoms adverbials en i hi  El pronom hi  representa  representa un complement de lloc introduït per una preposició que no siga de: Volíem anar a Àfrica, però finalment no hi vam anar [a Àfrica].

Mentre que eI pronom en representa un complement de lloc introduït per de: Quan ella entrava a l’habitació, els altres n'eixien [eixien de l’habitació].

 —61—

��

5. Poseu el pronom feble corresponent als buits de les frases següents: a)  b) c) d) e) f) g)

L’any passat anàrem a l’estranger, però enguany no ____ anirem. És una persona interessant, però a primera vista no ____ pareix. Té la taula desordenada, no ____ trobarà res. Després de netejar l’armari, ____ guardaran la roba. Ella anava cap a casa i jo ____ tornava. Han entrat a casa de bon matí i encara no ____ han eixit. eixit . L’un és músic, l’altre també ____ és.

6. Torneu a escriure les frases, f rases, substituint les expressions subratllades pels pronoms febles corresponents: corresponents: a)  b) c) d) e) f) g)

Llegiré la carta amb interés. Comunicaré la notícia notícia a les alumnes. alumnes.  No puc repetir el el que em van dir. Enviaré felicitacions. És escriptor. Aniré al teu poble. Tornarà demà de Barcelona.

_____________________ __________________________ _____ _____________________ __________________________ _____ _____________________ __________________________ _____ _____________________ __________________________ _____ _____________________ __________________________ _____ _____________________ __________________________ _____ _____________________ __________________________ _____

7. Poseu el pronom feble corresponent als buits de les frases següents: a)  No ____ destorbes, destorbes, la xiqueta ara ara estudia; ja ____ ____ diré jo que has telefonat.  b) Em pareix que ____ posaran un deu als tres que heu estudiat. c) Jo no volia ser mestre. Si ____ sóc és gràcies a mon pare. d) Per favor, aquests temes estudia ____ amb més atenció. e) Si voleu estar ben informats, haureu de comprar ____ la revista. f) Hi havia molta pols i tots els assistents ____ respiràvem. g) Abans de tornar les jaquetes, porta ____ a la tintoreria.

 

—62—

ORTOGRAFIA: LES LLETRES B  / / V . Les lletres b / v La majoria de valencianoparlants distingeixen els sons de les lletres b (pronunciat amb els llavis en contacte) i v (pronunciat amb el contacte d’un llavi amb les dents).  baga / vaga  ball / vall  beure / veure  botar / votar

bena / vena bell / vell, bola / vola buit / vuit

Consonant b La lletra b alterna amb  p en paraules de la mateixa família: cabre (cap) lloba (llop) saber (sap)

S'escriu b davant de l  i i r  sempre:  sempre: oblidar, problema; bressol, po bresa... I darrere de m generalment: ambient, símbol, tomba...

Consonant v La v alterna amb u en  paraules de la mateixa família:  blava (blau) escriviu (escriure)  plovia (ploure)...

S’escriu v darrere de n: canvi, conveni... I s’escriu v  en les desinències de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la conjugació I - ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven: cantava, cantaves, canta va, cantà vem, cantàveu, cantaven; ballava,  ballaves...

 —63—

��

1. Completeu les frases següents amb paraules que tinguen b o v: a)  No m’han tornat bé el ____________ ____________ ( DINERS QUE ES RETORNEN QUAN S’HA PAGAT AMB UN BITLLET SUPERIOR AL PREU).  b)  ____________’t  ____________’t ( VEURE SI LI ESTÀ BÉ UNA PEÇA DE ROBA) la camisa. c) A la taula, hi sobra un ____________ ( INSTRUMENT QUE SERVEIX PER A TALLAR ). ). d) Anava a ____________ ( MUNTAT SOBRE) d’una moto. e) Va ____________ ( OBRIR -SE, ESCLATAR ) una roda del cotxe. f) Hem ____________ ( TROBAR -SE EN UN LLOC) a la cima. g) El cinema estava ____________ ( ESPAI QUE NO ÉS OCUPAT) encara.

2. Escriviu paraules de la mateixa família d’aquestes que tinguen b o v:: atractiu cap escriure neu

________________ ________________ ________________ ______________ _____________ _ ______________ _____________ _

nou rep (ell) sap (ell) suau

_______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _____________ __ _______________ _____________ __

3. Ompliu els buits de les paraules següents posant la grafies nv, mb o mv: a____igu a____ulància  be____olgut  be____olgut ca____iar circu____al·lació co____inar co____ersar dese____arcar e____arcar e____enar

e____eja i____erbe incu____ència incu____ència interca____i i____asió i____ersió i____oluntari me____re no____rós se____rar

 —64—

EXPRESSIÓ Expressió oral Imagineu-vos que sou un grup d’amics que voleu eixir de viatge uns quants dies. Hui feu la primera reunió i heu de fer propostes: llocs de destinació, mitjans de transport, allotjaments...

Expressió escrita T’ha tocat la loteria, has deixat la faena i te n’has anat de vacances ben lluny. Escriu un e-mail  als  als excompanys excompanys de faena per a explicar-los on eres, què fas, com estàs…

 —65—

��

UNITAT 7 PENYAGOLOSA

 

—66—

TEXTOS Llig el text següent i marca la resposta més adequada per a cada enunciat segons que siga verdader o fals:

Busca en el text  paraules sinponimes d’aquestes: centre cima edificat  peregrins

Penyagolosa El Parc Natural del Penyagolosa és un nucli muntanyós elevat i ben conservat, enclavat en el Sistema Ibèric, que s’ha constituït en un referent cultural molt arrelat en la tradició t radició valenciana. valenciana. Culmina als 1.813 m en el cim del Penyagolosa, des d’on es domina una bona part de les terres de les comarques veïnes. Ubicat en els últims contraforts del Sistema Ibèric, en el massís del Penyagolosa confluïxen i s’encreuen diversos ambients geològics, biològics, culturals i socials. Esta terra de transició entre els pobles d’interior i els del litoral impregna el caràcter dels pobladors, acostumats a un clima difícil. Hi ha abundància de vestigis dels pobles que l’han habitat, com ara restes de  poblaments ibèrics o calçades romanes. romanes. El santuari de Sant Joan J oan de Penyagolosa mereix una visita imprescindible. És un antic convent, integrat per un conjunt arquitectònic d’estil neoclàssic del segle XVIII, construït sobre unes ruïnes anteriors. Cada any és l’escenari de diverses celebracions, com per exemple la romeria dels pelegrins de les Useres, o les d’altres poblacions situades al voltant del massís. També s’ha de destacar, pel seu interés històric i cultural, el  patrimoni vinculat al medi medi rural tradicional, conformat conformat pels masos i les edificacions relacionades relacionades amb estos (pallers, eres, corrals, etc.). Així mateix, cal destacar les construccions fetes de pedra seca, com ara els marges i les  parets, que formen formen part del paisatge habitual d’este espai espai natural. La gran biodiversitat que podem trobar al Penyagolosa té fonamentalment el seu origen en la combinació dels climes continental i mediterrani. La vegetació del parc natural varia en funció de l’altitud i del tipus de terreny; és freqüent trobar pins de diverses espècies, roures i teixos. Entre la fauna destaquen les grans aus rapinyaires diürnes i nocturnes, com l’àguila reial i el duc; i mamífers com el gat salvatge, el teixó, la cabra salvatge i el cabirol. Menció a banda mereixen la rata penada de cova i la sargantana de paret, que mantenen al Penyagolosa una de les més importants i mportants  poblacions del del territori valencià.

 —67—

��

1 V F Amb 1.813 m, el punt p unt més alt del Parc Natural del Penyagolosa és el Sistema Ibèric. 2 V F En este territori no hi ha evidències de presència humana fins al segle XVIII. 3 V F En el santuari neoclàssic de Sant Joan de Penyagolosa tenen lloc diferents celebracions al llarg de l’any. 4 V F Les construccions de pedra seca són un element paisatgístic característic d’este espai natural. 5 V F La fauna està formada per aus rapaces com ara el teixó, el cabirol, el duc i l’àguila reial.

LÈXIC I SEMÀNTICA Marca en cada qüestió l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta. 1. He de comprar piles per al __________ a distància del televisor. t elevisor. a) comando b) comandament comandament c) mànec 2. Poden permetre's fer un __________ llarg a la platja: des de juny fins a setembre. a) estiueig b) veraneig c) estament 3. Què significa la paraula "vinent"? a) Que ve.  b) Que viu. c) Que s'hi veu. 4. L'altre dia hi hagué una tronada i també va __________. a) apedregar b) empedregar c) granissar 5. Podeu connectar l'aire __________? __________? a) encondicionat encondicionat b) acondicionat acondicionat

c) condicionat

6. __________. En el basquetbol, cércol cércol i xarxa en què cal fer f er entrar la  pilota. a) basquet b) cistella c) cove.

 

—68—

MORFOSINTAXI: ELS VERBS (I) El verb és el nucli del predicat verbal, i expressa existència, acció, estat...

Les tres conjugacions FORMES NO PERSONALS SIMPLES COMPOSTES Infinitiu Gerundi Participi

cantar haver cantat cantant havent cantat cantat, cantats, cantada, cantades MODE INDICATIU TEMPS SIMPLES TEMPS COMPOSTOS Present cante... Perfet he cantat... Imperfet cantava... Plusquamperfet havia cantat... Passat simple cantí... Passat anterior haguí cantat... haver Passat perifràstic vaig cantar... Passat anterior vaig  perifràstic cantat... Futur cantaré... Futur perfet hauré cantat... Condicional cantaria... Condicional perfet hauria cantat... MODE SUBJUNTIU

TEMPS SIMPLES Present cante... Imperfet cantara

TEMPS COMPOSTOS Perfet haja cantat... / Plusquamperfet haguera

(cantés)... MODE IMPERATIU Present canta...

hagués cantat...

Els verbs es distribueixen en tres t res conjugacions, que tenen els seus verb models corresponents: Conjugació I: verbs acabats en - ar : Conjugació II: verbs acabats en - re: Conjugació III: verbs acabats en - ir :

cantar  batre (o -er  àtona:  àtona: témer , -er  tònica:  tònica: voler )  (model incoatiu), dormir  (model  (model pur)  servir  (model

La major part dels verbs de la conjugació II són velaritzats ja que en algunes persones i temps trauen una consonant velar ( c / qu, g  / / gu). ure: Aquests verbs acaben en – er , -dre o – ure córrer: córrec, córrega...; encendre: encen c, encen ga...; escriure: escri c, escriga...

 —69—

��

La majoria de verbs de la conjugació III són incoatius (presenten un increment del radical en les persones 1, 2, 3 i 6), i es conjuguen com  servir : PRESENT D'INDICATIU: servisc, serveixes  / servixes, serveix  / servix, servim, serviu, serveixen / servixen PRESENT DE SUBJUNTIU: servisca, servisques, servisca, servim, serviu, serv isquen IMPERATIU: serveix  / / servix, servisca, servim, serviu, servisquen

Alguns verbs de la conjugació I presenten pr esenten alternances segons segons la vocal de la desinència a / e: -çar  ç/c (començar) comence, comences, comen ça, comencem, comenceu, comencen - jar  jar  j/g (pen jar) penge, penges, pen ja, pengem, pengeu, pengen -car c/qu (trencar) trenque, trenques, trenca, trenquem, trenqueu, trenquen  gar  g/gu (navegar) navegue, navegues, nave ga, naveguem, navegueu, naveguen - gar

1. Ompliu els buits dels verbs amb les grafies adequades, segons la vocal que les segueix a / e: a)  b) c) d)

Ell no vol passe___ar, però si jo passe___e em trobe millor.  Nosaltres fre___arem fre___arem el pis, mentrestant, ella que es fre___e fre___e les mans. Jo hui no avan___e gens gens la faena, però ahir sí que l’avan___ava. Jo em tren___aré el cap pensant una solució, però tu no et tren___es de riure quan m’escoltes.

L'infinitiu, el gerundi i el participi Els gerundis acaben en - ant , -ent  o  o -int  segons  segons que siguen de la conjugació I, II o III respectivament respectivament (llevat de escriure i viure que fan escrivint  i i vivint  respectivament): CANTAR : cantant, batre: bat ent, dormir: dormint... Cal remarcar que són incorrectes les formes de gerundi acabades en - guent  o  o en -quent : corrent (*correguent ), ), coneixent (* coneguent ), ), eixint (*isquent ), ),  plovent (* ploguent ), ), vivint (*visquent )... )... I que alguns gerundis perden la - d - de l’infinitiu: ABSOLDRE: absolent, moldre, molent...

 

—70—

2. Ratlleu les formes incorrectes dels verbs que hi ha entre parèntesis: a)  b) c) d)

Continuen combatint  / / combatent  (  (COMBATRE) els dos exercits. Estant debatent  / / debatint  (  (DEBATRE) la proposta tota la setmana. Estic veient  / / vegent  / / veguent  (  (VEURE) la televisió tota la vesprada.  No t’estigues moguent  / / movent  (  (MOURE) amunt i avall que em marejaràs. e) Si segueixes corrent  / / correguent , (CÓRRER ) arribaràs esgotat. f) Van passar les festes beguent  / / bevent  (  (BEURE) sense parar.

3. Completeu els buits amb els gerundis dels verbs: absoldre caure creure defendre entendre escriure moure voler

____________________ ____________________ ____________________ ____________________ ____________________ ____________________ ____________________ ____________________

Els participis regulars acaben en - at , -ut  o  o -it , i presenten flexió de gènere i nombre: CANTAR : cantat, cantats, cantada, cantades; BATRE: batut, batuts,  batuda, batudes; batudes; SERVIR : servit, servits, servida, servides Però hi ha molts molt s participis irregulars, sobretot de la segona conjugació: escrit, escrita; admés, admesa; resolt, resolta; vist, vista...

4. Ompliu els buits de les frases següents amb els participis adequats: a) Hui he ____________ ( BATRE) uns ous i m’he ____________ ( MENJAR ) una truita.  b) Elles han ____________ (poder) fer l’examen aquest matí. c) Ha ____________ ( APARÉIXER ) un dofí mort a la platja. d) L’arbre ha ____________ ( CRÉIXER ) molt i no hem ____________ (PODER ) podar-lo. e) He ____________ ( DORMIR ) profundament i m’he m’h e ____________ (ALÇAR -SE) de bon humor.

 —71—

��

El present El present d’indicatiu  és el temps verbal que utilitzem per a expressar accions que coincideixen en el moment en què s’enuncien ( Ara plou), per a expressar accions que no tenen temporalitat o fets habituals ( Ací l’oratge  sempre és bo), i per a actualitzar passats o futurs ( La setmana que ve anem a  Irlanda). El present de subjuntiu  expressa els fets subjectius irreals ( Quan vaja a Irlanda et portaré una cosa ). Acaben en - c la 1a persona del present d'indicatiu dels verbs estar, córrer , dir , dur , poder , tenir ; i la 1a persona del present d'indicatiu dels verbs acabats en - ndre, -ldre (o -ler ), ), -éixer , -ure: (jo) estic, córrec, dic, duc, tinc...; (jo) apren c, atenc; absolc, dissol c, La majoria dels verbs del punt anterior fan el present de subjuntiu acabat en la consonant –  g -: -: estiga, córrega, diga, aprenga, atenga, absolga, dissol ga...

5. Ompliu els buits de les frases següents amb els presents d’indicatiu o de subjuntiu adequats. a) Si ella ____________ ( BALLAR , indicatiu), és possible que ell  ____________  ____________ ( BALLAR , subjuntiu) també.  b) Quan ____________ ( TREBALLAR , subjuntiu) demà ho farà amb interés, que ara també ____________ ( TREBALLAR , indicatiu) bé. c) Si jo ____________ ____________ ( VIURE, indicatiu) ara en un poble, és possible que, en un futur, també hi ____________ ( VIURE, subjuntiu). d)  No ____________ ____________ ( EIXIR , subjuntiu) tu tant de casa que jo no  ____________  ____________ ( EIXIR , indicatiu) quasi mai. e) És necessari que ella ____________ ( PATIR , subjuntiu) les conseqüències conseqüències de la decisió perquè jo també les ____________ ( PATIR , indicatiu).

 

—72—

Remarquem que no s'ha d'usar, en els escrits, el grup * xc, sinó sc (o squ): cresc, isc, visc... cresca; isca..

ORTOGRAFIA: LES LLETRES M  / / N . EL DÍGRAF NY La lletra m S’escriu m davant de  p, b: am bició, irrom pre... S’escriu m davant d’una altra m: commoure, i mmigrar, immòbil... I s’escriu m davant de f , generalment: amfiteatre, àmfora, circumferència, ni mfa, triomf... Però es manté la n en els prefixos següents: con- confecció, co nfederació, co nfiar... en- enfocar, enfront, enfundar... in- inflar, infinit, infern... S’escriu mp en algunes paraules en què la  p no es pronuncia: assumpte, atemptar, compte, presumpció, prompte, símptoma, temps, temptar...

La lletra n S’escriu n davant de v: canvi, conveni, envestir... I s’escriu n davant de les altres consonant, en general, llevat de  p, b, m i f : dansa, enraonar... Recordeu que el dígraf ny sona igual que la lletra ñ del castellà: alemany (no llegiu *alemani), any (no llegiu *ani)...

Hi ha unes paraules que poden causar confusió per la seua semblança:

conte: comte: compte:

narració breu persona que posseeix un títol nobiliari acció de calcular

 —73—

��

4. Ompliu els buits de les paraules amb les lletres m o n. aco__plexar a__fibi à__fora  be__volgut ca__pionat circu__ferència co__prar co__venció è__fasi

ferrame__ta i__portant i__stal·lar i__tromissió i__ventari i__vident mi__vant pà__fil sí__bol

5. Formeu verbs derivats de les paraules destacades en negreta: a)  b) c) d) e) f) g) h) i)  j)

Cobrir-se de núvols el cel: Donar noblesa: Fer passar un fil per un forat: Fer tornar negre: Posar dins d’un marc: Posar dins del fang: Posar en un magatzem: Posar-se malalt: Tornar-se mut: Tornar-se o fer tornar boig:

_______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________

6. Formeu significat contrari de les paraules següents amb el prefix adequat: madur mediat merescut migrar

_______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________

millorable mòbil moble mortal

_______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ ______________ ______________

7. Ompliu els buits de les paraules amb les lletres que corresponga: a) És i___egable que ell juga amb desim___oltura.  b) Ahir canta___a sense moure a penes els lla___is. c)  No sa___ què què fer: o___lidar el pro___lema pro___lema o resoldre’l.

 

—74—

EXPRESSIÓ Expressió oral Comenteu a la classe si creieu que esteu al dia amb les noves tecnologies, i comenteu també quines utilitzeu habitualment. Creieu que tot el món pot estar al dia en tecnologia?

Expressió escrita Penja al teu mur de Facebook què estudies, perquè, com et va… I anima els teus companys a fer-ho.

 —75—

��

UNITAT 8 ARRÒS MELÓS AMB BOLETS I LLAGOSTINS

 

—76—

TEXTOS Llig el text següent i marca la resposta més adequada per a cada enunciat. Arròs melós amb bolets i llagostins Ingredients per a 4 comensals 400 g d’arròs bomba, 2 tomaques grans, 1 ceba, 2 grans d’all, bolets (100 g de fredolics i 1 cullerada de trompetes de la mort en pols o, si en teniu de fresques, millor encara), 1 fulla de llorer, 1 l d’aigua, safrà en bri, pebre negre acabat de moldre, 1 brot de romer, 1 pessic de sucre, oli d’oliva i sal.

Busqueu en el text expressions sinònimes d’aquestes: netegeu una volta similar aporteu una mica

Preparació Renteu els llagostins, peleu-los i conserveu-ne la molla. Els caps i les pells els usarem per a preparar el caldo: per a fer-lo, poseu-los en una cassola amb l’aigua, mitja ceba pelada partida en dos o tres trossos, la fulla de llorer, un poc de pebre i sal. Una vegada que trenque el bull, abaixeu el foc i deixeu-ho coure cosa de 20 o 30 minuts. Retireu la fulla de llorer, coleu el caldo i reserveu-lo. Piqueu la resta de la ceba, peleu i piqueu els grans d’all, ratlleu les tomaques, netegeu els bolets i comenceu a fer el sofregit. Si teniu una cassola de test serà ideal; si no, useu-ne una de semblant amb vores un  poc altes. Aboqueu Aboqueu a la cassola cassola un bon raig raig d’oli i sofregiu la ceba. ceba. Quan comence a enrossir-se, incorporeu incorporeu l’all i, al cap d’uns minuts, la tomaca. Per a acabar el sofregit, afegiu pebre acabat de moldre, un pessic de sucre i sal. Quan la tomaca es reduïsca un poc, incorporeu els bolets, ofegueu-los un  parell de minuts i incorporeu incorporeu l’arròs. El sofregiu un parell de minuts mentres el remeneu amb una cullera de fusta perquè absorbisca tots els sabors, i aboqueu el caldo, incorporeu el romer i el safrà en bri. Deixeu-ho coure uns 8 o 10 minuts i incorporeu els llagostins pelats. Quan passen passen tres minuts més, l’arròs ha d’estar al punt i quedar encara un miqueta de caldo. Apagueu el foc i serviu el plat immediatament. 1. Pel que fa als bolets d’este plat... a) se n’han de posar de tres classes diferents.  b) cal posar una cullerada de fredolics i 100 g de trompetes de la mort. mort. c) val més posar les trompetes de la mort fresques f resques que en pols.

 —77—

��

2. Per a preparar el caldo... a) cal deixar-lo al foc uns 20 o 30 minuts.  b) s’han d’usar tots tots els llagostins sencers. sencers. c) hem d’esperar a afegir l’arròs. 3. Entre els ingredients del sofregit hi ha... a) oli d’oliva, ceba, una fulla de llorer, tomaca.  b) ceba, oli, all, all, tomaca, pebre, sucre sucre i sal. c) tomaca, oli, ceba, romer i safrà. 4. Quan incorporem l’arròs al sofregit... a) el menegem amb una cullera de fusta, ja que este utensili absorbix els sabors.  b) de seguida s’ha d’afegir el caldo. caldo. c) al cap de dos minuts, abocarem el caldo i incorporarem el safrà. 5. L’arròs s’ha de servir... a) quan estiga al punt i ja no quede gens de caldo.  b) tan bon punt com com s’apague el el foc. c) quan encara hi ha molt de caldo.

LÈXIC I SEMÀNTICA Marca en cada qüestió l'opció més adequada: 1. Els semàfors regulen el __________ del carrer. a) tràfic b) tràfec c) trànsit 2. Encara recorde la __________ de matemàtiques de la meua escola! a) mestra b) majordoma c) mestressa 3. Què significa l'expressió "tallar l'abadejo"? l 'abadejo"? a) Netejar el peix. b) Ser el qui porta la iniciativa. 4. He contractat __________ de vida. a) una assegurança b) un segur

c) una assegurada

5. __________. Cantar les notes d'una partitura musical. a) lletrejar b) dissenyar c) solfejar

 

—78—

MORFOSINTAXI: ELS VERBS (II) L’imperfet Les terminacions d’imperfet d’indicatiu de la conjugació I tenen sempre -v-: cantava, ballava..

En l’imperfet de subjuntiu són acceptables les desinències en - r - i en -s(o ss): cantara / cantés... batera / batés...  servira / servís...

Aquest verb té un caràcter duratiu o reiteratiu ( L’any passat plovia més). . cantava  cantaves  cantava  cantàvem  cantàveu  cantaven 

cantara cantares cantara cantàrem cantàreu cantaren

IMPERFET D’INDICATIU batia batera baties bateres  batia batera  batíem batérem   batíeu batéreu  batien bateren

servia  servies  servia  servíem  servíeu  servien 

servira servires servira servírem servíreu serviren

En l’imperfet d’indicatiu  els verbs velaritzats que acaben en – dre  perden la d : encendre: encenia, encenies, encenia, enceníem, enceníeu, encenien Els imperfets d’indicatiu de verbs acabats en – ure com beure, deure, escriure, moure, viure transformen la u en v:  bevia, bevies, bevia, bevíem, bevíeu, bevien

En verbs com fer , dur , creure, seure, veure la i  de  de l’acabament es torna consonàntica: feia, feies, feia, féiem, féieu, feien

Alguns altres verbs com cloure, coure, plaure i derivats perden la u i  porten dièresi o accent: accent: clo ï a, a, clo ï es, es, clo ï a, a, cloí em, em, cloí eu, eu, clo ï en en

1. Completeu els buits amb lles es formes adequades dels verbs entre parèntesis: a) Ahir, mentre Joan _______________ _______________ ( MENJAR , imperfet d’indicatiu) jo  _______________  _______________ ( DORMIR , imperfet d’indicatiu) la sesta.  b) Ella em va preguntar si Maria i jo encara _______________ _______________ ( EIXIR , imperfet d’indicatiu) junts quan va acabar el curs. c) Jo sempre _______________ ( TREBALLAR , imperfet d’indicatiu) durant el mes de juny, perquè p erquè al juliol _______________ _______________ ( AGAFAR , imperfet d’indicatiu) vacances. d) Que ell _______________ _______________ ( PARLAR , imperfet de subjuntiu) mentre tu  _______________  _______________ ( DORMIR , imperfet d’indicatiu) no està bé. e) Tu no _______________ ( VOLER , imperfet d’indicatiu) que ell es  _______________  _______________ ( CREURE’S, imperfet subjuntiu) la nostra versió dels fets.

 —79—

��

El passat simple i el perifràstic El passat perifràstic  (equivalent al simple) es forma amb l’infinitiu del verb que aporta el significat precedit de l’auxiliar de passat anar : Ahir  (o parlí   ) amb el teu amic. Aquest temps expressa les accions vaig parlar  (o acabades completament.

El futur i el condicional Les terminacions del futur i del condicional són les mateixes per a les tres conjugacions. El futur expressa bàsicament una acció que encara s’ha de realitzar:  Ella arribarà demà. El condicional expressa una hipòtesi vinculada a una condició: Si vinguera demà aniríem a sopar . cantar é às cantar às cantar à em cantar em eu  cantar eu an cantar an

FUTUR D’INDICATIU  batr é servir é às às  batr às servir às  batr à servir à em em  batr em servir em eu  eu  batr eu servir eu an an  batr an servir an

CONDICIONAL ia ia ia cantar ia  batr ia servir ia ies  batr ies ies ies cantar ies servir ies ia ia ia cantar ia  batr ia servir ia íem  batr íem íem íem cantar íem servir íem íeu  batr íeu íeu  íeu cantar íeu servir íeu ien  batr ien ien ien cantar ien servir ien

2. Completeu els buits amb les formes adequades dels verbs entre parèntesis: a) Si _______________ ( FER , present d’indicatiu) bona pel·lícula hui, jo jo  _______________  _______________ ( ANAR , futur) al cine quan acabe la faena.  b) Jo _______________ ( ANAR , condicional) al cine si _______________ (SABER , imperfet de subjuntiu) quina pel·lícula fan. c) Quan _______________ ( GUANYAR , present d’indicatiu) més diners  _______________  _______________ ( GASTAR , futur) el que vulgues en roba. d) Si jo _______________ _______________ ( CONTAR , imperfet de subjuntiu) tot el que sé,  _______________  _______________ ( ANAR , condicional) a la presó. e) M’agradaria que Josep i tu _______________ _______________ ( VIURE, imperfet de subjuntiu) prop de ma casa, així ens _______________ _______________ ( VEURE / VORE, condicional) cada dia.

 

—80—

Cal remarcar que s’ha d’evitar confondre el  passat perifràstic ( Ahir va ploure) amb la construcció semblant que s’usa en castellà  per a indicar una acció futura (* Demà va a  ploure).

L'imperatiu L’imperatiu expressa un desig amb més intensitat que el subjuntiu. Així en les ordres afirmatives fem servir l’imperatiu: Vine cap ací !, !, mentre que en les prohibicions utilitzem el subjuntiu:  No vingues! Cal remarcar que, en general, la segona persona del plural tindrà la  gu si la té la consonant  g / gu l a segona del singular: estigueu (estigues), sigueu (sigues), pugueu (pugues)... apreneu (aprén), caieu (cau), responeu (respon), viviu (viu)... CANTAR  --canta (que) cant e cantem canteu (que) cant en

BATRE -- bat (que) bata  batem bateu  (que) baten

IMPERATIU SERVIR  serveix / servix (que) servisca servim serviu (que) servisquen

3. Completeu els buits amb lles es formes adequades dels verbs entre parèntesis: a)  _______________  _______________ ( CAMINAR , imperatiu) de pressa que arribaràs tard a la cita.  b)  _______________  _______________ ( CAMINAR , imperatiu, de vosté) de pressa que arribarà tard a la cita. c)  _______________  _______________ ( PRÉMER , imperatiu) les llimes fort i els traurem tot el suc. d)  _______________  _______________ ( PROCEDIR , imperatiu) a l’elecció dels representants si heu acabat els parlaments. e) Que _______________ ( CANTAR , present de subjuntiu) ell ja, que estem impacients. f) Que _______________ ( PROCEDIR , present de subjuntiu) a l’elecció si han acabat els debats. g)  No _______________ _______________ ( CAMINAR , present de subjuntiu) tan de pressa, que cauràs un bac. h)  No _______________ _______________ ( BATRE, present de subjuntiu) l’ou, Pep, que no tinc fam. i)  No _______________ _______________ ( SERVIR , present de subjuntiu) el té; Núria, que no estem tots encara.

 —81—

��

El verb irregular ser  El verb ser  s’usa  s’usa com a intransitiu:  La festa serà demà, com a verb copulatiu: Ginés és feliç, i com a auxiliar seguit de participi:  Els teus amics  sempre són benvinguts . PRES IMP

INDICATIU PER  FUT

COND

SUBJUNTIU PRES IMP

sóc eres és som sou són

fui fores fou fórem fóreu foren

seria series seria seríem seríem seríeu serien

siga sigues siga siguem sigueu siguen

era eres era érem éreu eren

seré seràs serà serem sereu seran seran

fóra fores fóra fórem fórem fóreu foren foren

IMPERATIU  NO PERS PRES INFINITIU

ser sigues siga siguem sigueu siguen

GERUNDI

sent PARTICIPI

sigut, siguda...

4. Completeu els buits amb les formes adequades del verb ser : a)  b) c) d) e) f) g)

És una pena que aquest home _______________ un boig. La presidenta havia _______________ companya de la meua germana.  No m’imaginava que que _______________ _______________ tan difícil trobar trobar un taxi. La bicicleta va acabar _______________ utilitzada pels seus fills.  _______________  _______________ diumenge, diumenge, no hem d’anar d’anar a treballar.  No crec que _______________ _______________ aquest el el moment més oportú. Us mirava com si _______________ _______________ un parell de desconeguts.

5. Poseu la forma corresponent dels verbs que hi ha entre parèntesis als buits de les frases següents: a) Ella ha _______________ ( CÓRRER ) massa de pressa, i ara està  _______________  _______________ ( ESGOTAR ). ).  b) Joana i tu encara _______________ ( SER ) tan amigues? c) L’any passat el tren _______________ ( ARRIBAR ) cada dia amb retard. d) Quan éreu menuts _______________ ( TENIR ) un tren elèctric preciós. e) Si demà t’__________ t ’_______________ _____ ( ALÇAR -SE) tard, no t’esperarem. f) Si puc, el _______________ _______________ ( TRAURE) d’ací ara mateix. g) Tu calla, que no _______________ ( SABER ) de què va.

 —82—

ORTOGRAFIA: LES CONSONANTS L I R. LA LLETRA H  La consonant l  La consonant l , quan és geminada, es pot representar per mitjà de tl  i i de l·l : atlàntic, motle, guatla, ametla, vetlar; goril·la, aquarel·la... En paraules cultes, la l  geminada  geminada es representa generalment per l·l , sobretot en paraules que comencen amb: al ·-: ·-: al·legar, al·leluia, al·lèrgia, al·licient... col·l -: -: col·laborar, col·lecció, co l·lecta... il·l -: -: il·legal, il·legible, il·legítim, il·lès, il·lícit... mil·l -: -: mil·lenari, mil·lenni, mil·lèsim... I també s’escriu l·l  en  en molts relacionats amb paraules populars escrites amb ll : axil·la (aixella) cristal·lí (cristall) cancel·lar (cancell) metàl·lic (metall) capil·lar (cabell) pel·lícula (pell)...

1

Torneu a escriure les frases següents utilitzant el contrari de la paraula subratllada: a)  b) c) d) e)

2

El contracte és legal: _____________________ _____________________________ ________ El text és llegible: _____________________ _____________________________ ________ És una filla legítima: _____________________ _____________________________ ________ La seua paciència és limitada: ______________________ ________________________ La sentència és lògica: ______________________ ________________________

Digueu quina és la paraula que correspon a cada definició.

a) Arreplega de coses d’una classe determinada que fan un conjunt coherent. _______________ _______________  b) Comentari, làmina, etc. amb què és il·lustrat un text. ________ c) De metall, pertanyent a un metall o als metalls. ____________ d) Equivalent a la mil·lèsima part d’un gram. ________________

 —83—

��

Les consonants r  i i rr S’escriu r  en  en la terminació dels infinitius infiniti us aguts, i en la dels no aguts que no continguen una altra r  a  a la darrera síl·laba: cantar, saber, sentir, dir; témer, córrer... S’escriu r  a  a principi de paraula, i després de consonant: riu, roba; Enric, som riure... S’escriu rr  entre  entre vocals, generalment: arròs, narració , terra...

3

Escriviu els infinitius corresponents a les formes verbals següents:  bat  bec malvenc  perd  prescric

batre _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________ _______________

La lletra h La lletra h no representa cap so, llevat d’algunes onomatopeies que tenen un so aspirat: ha, ha, ha!, aha!... Divergències amb el castellà: ahir, hivern harmonia, subhasta...; coet, cacauet, orfe, orxata, ou... 4

Ompliu els buits de les frases següents posant, si cal, la grafia o grafies corresponents :

d) Va presentar a___egacions contra la reso___ució perquè li ho va recomanar un co___ega. e) Va cance___ar la ___oda de premsa per por de d e caure___ en un e___or. f)  No sol som___iure si no es t___oba t___oba en ___armonia ___armonia amb ell mateix. g) L’amic que treballa a la l a sub___asta del peix és ___orfe.

 

—84—

 No s’escriu r  al  al final dels infinitius que ja tenen una r  en  en la darrera síl·laba:  prendre  prendrer

EXPRESSIÓ Expressió oral Menjar sa fora de casa és fàcil o difícil? Busqueu informació informació sobre aquest tema i comenteu-ho a classe.

Expressió escrita Escriu una carta o un correu electrònic a un familiar que viu lluny i conta-li coses interessants que has fet durant l’última setmana.

 —85—

��

UNITAT 9 MEDUSES

 —86—

TEXTOS Llig el text següent i marca la resposta més adequada per a cada enunciat segons que siga verdader o fals:

Busca en el text  paraules sinònimes d’aquestes: tempestes reescalfat  perill aliments  perjudicials

Meduses Qui sembra vents, recull tempestats... t empestats... o meduses. Els danys causats al medi ambient passen factura més prompte o més tard, i estos animals, que només de tocar-los ja ens irriten la pell, invadixen les platges del nostre litoral des de fa uns quants anys, i cada dia amb més freqüència. Al Mediterrani, un mar recalfat pel canvi climàtic, cli màtic, i sense els seus depredadors naturals, desapareguts a causa de la sobreexplotació pesquera, la proliferació d’estos invertebrats és cada vegada més gran. Les platges disposen de diverses mesures que tracten de minimitzar el risc dels banyistes, però els científics es queixen de la falta de mitjans per a investigar i nvestigar este problema i poder així aportar-hi solucions. L’any passat desenes de milers de persones van experimentar l’urticant contacte de les meduses, sobretot en la costa mediterrània, encara que convé recordar que el Cantàbric, més fred fr ed i en principi menys favorable  per a estos organismes, organismes, tampoc es troba del tot fora de perill. Les meduses meduses es multipliquen no sols al Mediterrani sinó en tots els oceans del món. La sobrepesca, és a dir, l’explotació abusiva dels recursos pesquers, se’n perfila com una de les causes principals, a més de l’augment de nutrients a l’aigua del mar o el calfament progressiu de l’aigua a causa del canvi climàtic. El cas de les meduses és un exemple clar de desequilibri ecològic a escala mundial causat pels humans: sense enemics naturals, amb menjar abundant i una temperatura idònia, el seu creixement és imparable. i mparable. Per sort, la majoria de meduses que arriben a les nostres costes no són massa danyoses. El que sí que han assenyalat els científics és que la pujada de les temperatures  podria afavorir l’arribada d’espècies d’espècies més perilloses, com per per exemple el  borm de vela procedent procedent d’Àfrica. No obstant això, en estos moments és és impossible que es produïsca una "sopa de meduses" que s’estenga per tot el Mediterrani. Estos animals es concentren en àrees delimitades, encara que en alguns casos ocupen alguns quilòmetres d’extensió, i són desplaçats pels corrents cap a la costa. Tan sols en àrees tancades, com ara el mar Menor,  podria produir-se este este fenomen.

 —87—

��

1 V F El canvi climàtic i l’augment dels seus peixos depredadors estan afavorint la desaparició de meduses. 2 V F La proliferació de meduses no es dóna exclusivament al Mediterrani. 3 V F La sobreexplotació pesquera pesquera afavorix la desaparició de les meduses. 4 V F L’inofensiu borm de vela és originari d’Àfrica. d’Àfr ica. 5 V F El mar Menor presenta les condicions idònies perquè es produïsca una “sopa de meduses”.

LÈXIC I SEMÀNTICA Marca en cada qüestió l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta. 1. Els treballadors s’han declarat en __________ per demanar una millora mill ora salarial. a) vaga b) boga c) huelga 2. Què significa l’expressió “traure foc pels queixals”. a) Manifestar una gran indignació  b) Fer molt de mal els queixals. c) Malparlar d’algú. 3. En la costa, una ____________ és més gran que una cala i més xicoteta que un golf. a) badia. b) baia. c) abadia. 4. __________: Estació de l’any entre l’estiu i l’hivern. a) octubre i novembre b) entretemps c) tardor 5. Què significa l’expressió “ser carn i ungla”? a) Ser dos coses diferents  b) Pertànyer a una una mateixa associació. associació. c) Ser dos persones inseparables.

 

—88—

MORFOSINTAXI: ELS VERBS (III) Els temps compostos L’ús del verb haver  com  com a auxiliar és indispensable per a obtenir els temps compostos dels verbs: Hui he cantat. Demà hauré acabat. També es pot utilitzar el verb haver  per  per a expressar l’obligació: He de cantar. Hauràs d’anar allà. A més, el verb haver , acompanyat del pronom hi (haver-hi) designa existència o situació de fets, coses, etc. Hi ha entrades. No hi havia lloc.

1. Completeu les frases amb les formes adequades del verb haver , i amb els participis que hi falten. a)  Nosaltres ja ___________ ___________ entés la lliçó hui, vosaltres vosaltres també l’___________.  b) El treball l’___________ acabat demà, tu també l’__________ l’ ___________. _. c)  ___________ d’anar a comprar comprar vosaltres, no vos vos queda res. res. d) Fa dos estius hi ___________ més turistes que enguany. e) L’any que ve hi ___________ ___________ més habitants en el poble, perquè es construeix molt.

Els temps compostos d’indicatiu i subjuntiu El perfet d’indicatiu indica una acció passada i acabada que encara té una relació amb el present. Es construeix amb el present d’indicatiu del verb haver  i  i el participi del verb conjugat: Ella ha arribat aquest matí. El plusquamperfet d’indicatiu indica una acció durativa d urativa anterior a una acció passada. Es construeix amb l’imperfet d’indicatiu del verb haver  i i el  participi corresponent: corresponent: La veïna em va preguntar si ella havia arribat .

 —89—

��

El futur perfet indica una acció anterior a un moment futur. Es construeix amb el futur del verb haver  i i el participi corresponent: Quan ella vindrà tu ja hauràs acabat  el treball. El condicional perfet  (es construeix amb el condicional del verb haver  i i el  participi corresponent) corresponent) indica una acció acció anterior respecte al condicional,  però posterior respecte respecte a un passat: passat: Va dir que vindria prompte perquè ja hauria agafat les vacances. vacances. I s’usa també per a indicar condicions en passat: Si ho haguera sabut no hauria/haguera vingut .

2. Completeu les frases amb les formes adequades dels verbs entre parèntesis per a indicar accions passades. Repasseu, si cal, les formes de participi dels verbs. a)  b) c) d)

Enguany nosaltres _______________ _______________ (vendre) la casa de la tia. Encara no t’_______________ (prendre) el desdejuni? Hui no _______________ (estudiar) gens en tot el dia.  No sé perquè el vas votar si t’_______________ t’_______________ (dir) abans que no guanyaria les eleccions. e) Quan es va produir l’accident, el conductor ja _______________ (morir). f) Jo no volia saber res del partit on _______________ (militar) durant tants anys. g) Quan _______________ _______________ (dormir) prou, m’alçaré del d el llit. h) Quan el tornaràs a veure ja _______________ _______________ (créixer) deu centímetres més. i) Demà t’assegure que ja ho _______________ (acabar).  j) Va dir que em pagaria perquè ja _______________ (cobrar). k) Si t’haguera dit la veritat no m’_______________ (creure). l) Si haguéreu estudiat més _______________ _______________ (aprovar) l’examen. m)  No crec que l’_______________ l’_______________ (conéixer) abans abans d’ara. n) Comprenc que li _______________ _______________ (comprar) un bon regal regal al teu germà. o) Lamentava que no l’_______________ l’_______________ (triar) primer p rimer a ell.

 —90—

El perfet de subjuntiu indica una acció anterior i ja acabada respecte al verb principal. Es construeix amb el  present de subjuntiu del verb haver  i i el participi corresponent: Lamente que no m’ho haja dit abans.

El plusquamperfet de subjuntiu indica una acció anterior i ja acabada respecte al verb principal. Es construeix amb el l’imperfet de subjuntiu del verb haver  i i el participi corresponent: Lamentava que no li ho haguera dit abans.

Les perífrasis verbals Les perífrasis són formes verbals compostes que expressen una sola idea.

L’obligació s’expressa generalment generalment per mitjà de la perífrasis “ haver de + infinitiu”. També per mitja de caldre de + infinitiu. Hem de / Cal parlar amb l’alcalde, l’alcalde, és necessari. necessari. La probabilitat s’expressa per mitjà de la perífrasis “ deure + infinitiu”: Deuen ser les tres ara. Devien ser  les dotze quan... En cap cas no és acceptable l’ús de la preposició de entre el verb auxiliar i el  principal per a expressar expressar la probabilitat: probabilitat: Deuen de ser  les tres ara. Devien de ser  les dotze quan...

3. Transformeu les frases expressant obligació per mitjà de la perífrasis “haver de + infinitiu, en comptes de l’expressió que hi ha en negreta.  No és són acceptables les construccins * hi ha que o *tenir que per a expressar l’obligació: Hi ha que parlar / Tenim que parlar amb l’alcalde.

a) Camina de pressa que arribaràs tard a la cita. Has de caminar  de pressa, que arribaràs tard a la cita.  b) Camine vosté de pressa que arribarà tard a la cita.  ______________________  _________________________________ ______________________ ______________________ ______________ ___ c) Cal que espremem les llimes fort i els traurem tot el suc.  ______________________  _________________________________ ______________________ ______________________ ______________ ___ d) És necessari que procediu  a l’elecció dels representants r epresentants si heu acabat els parlaments.  ______________________  _________________________________ ______________________ ______________________ ______________ ___ e)  No camines tan de pressa, que cauràs un bac.  ______________________  _________________________________ ______________________ ______________________ ______________ ___ f)  No és menester que bates  l’ou, Pep, que no tinc fam.  ______________________  _________________________________ ______________________ ______________________ ______________ ___

 —91—

��

4. Transformeu les frases expressant expressant probabilitat per mitjà de la perífrasis “deure + infinitiu”, en comptes de l’expressió l ’expressió que hi ha en negreta. a) Segurament  és de nit ara a Irlanda.  _____________________  ________________________________ ______________________ ______________________ _______________ ____  b) Probablement estudiàveu poc.  _____________________  ________________________________ ______________________ ______________________ _______________ ____ c) Tal vegada resultarà elegit en les l es pròximes eleccions.  _____________________  ________________________________ ______________________ ______________________ _______________ ____ d) Tal volta va escapar de la justícia.  _____________________  ________________________________ ______________________ ______________________ _______________ ____

5. Corregiu les frases escrivint les perífrasis adequades, en comptes de les expressions incorrectes incorrectes que hi ha en negreta. a) Teniu que planificar  bé el que voleu escriure.  _____________________  ________________________________ ______________________ ______________________ _______________ ____  b) En acabar la redacció teniu que revisar  tots els aspectes de l’escrit.  _____________________  ________________________________ ______________________ ______________________ _______________ ____ c) Si heu seguit els consells, l’escrit l ’escrit deu de ser fàcil de llegir.  _____________________  ________________________________ ______________________ ______________________ _______________ ____ d) L’esborrany seria més espontani, però el text definitiu és millor. mi llor.  _____________________  ________________________________ ______________________ ______________________ _______________ ____ e) El text de la notícia serà curt, però els fets ocorreguts no estan ben explicats.  _____________________  ________________________________ ______________________ ______________________ _______________ ____

 —92—

 No és acceptable l’ús del futur o del condicional per a expressar la  probabilitat: Seran les tres ara. Serien les tres quan va ploure.

ORTOGRAFIA. LES LLETRES P , B; D, T ; C , G  (I  (I Q, QU , K , CH ) Consonant k 

Però s’escriu c quan la vocal u no forma diftong: cua [cu-a], evacuar [e-va-cuar]...

S’escriu q generalment (i no c) davant de la vocal u quan forma diftong amb la vocal que la segueix: equador, quadro, qüestió... S’escriuen amb k  alguns  alguns noms provinents de l’estranger: k arate, arate, k urd... urd...

1. Classifiqueu les paraules següents en dos grups segons si hi ha diftong o no n’hi ha: atac cridar evacuar obliqüitat  pasqües

quatre quilòmetre quota taca vaques AMB DIFTONG

SENSE DIFTONG

2. Feu els plural de les paraules següents fent atenció als canvis ortogràfics següents - ca / -ques, -qua / -qües: capicua: carrasca: cua:  judoka: òptica:  pasqua:

______________ _____________ _ ______________ ______________ ______________ ______________ ______________ ______________ ______________ ______________ ______________ ______________

placa: polèmica: recerca: rosca: tàctica: tomaca:

 —93—

______________ ______________ ______________ ______________ ______________ ______________ ______________ ______________ ______________ ______________ ______________

��

Les lletres c / g, p / b i t  / / d  a  a final de paraula T ,   G / C  C  A FINAL FINAL DE PARAULA QUADRE D’ÚS GENERAL DE B /  P  , D / T  Paraules agudes Consonant sorda ( p, t , c) llop, comprat, groc...  precedides de de vocal Paraules agudes Consonant sorda ( p, t , c) sor t (sor teig), bàsi c  precedides de de (bàsica)... consonant, o paraules no agudes (segons els Consonant sonora ( b, d , ver b (ver bal), per d derivats i els femenins)  g ) (per dre), llar g (llar ga)... CASOS ESPECIALS  P , T , C   B, D, G Persona 1 d’alguns aprenc, Paraules acabades  pedagog...  gog  verbs entenc, amb - gog   pretenc... Paraules femenines quietud, acabades en - etud  i i - sol·licitud...

itud 

3. Ompliu els buits de les frases següents posant: c o g :

a)  b) c) d)

Podíem oir els bate__s del seu cor. És un demago__: sap atraure’s la multitud per al seu profit personal. Cal tenir estóma__ per a poder suportar aquests insults.  No compren__ compren__ encara per què vinc a veure’t cada cada dia.

 p o b

a) Pot anar amb el ca__ ben alt: no té res de què avergonyir-se.  b) La cartera reparteix el correu com un llam__: és rapidíssima. c) S’ha quedat cal__, en poc temps ha perdut tot el cabell. t  o  o d 

a)  b) c) d)

 

Es cura en salu__: encara no ha vist el perill i ja s’amaga. Has omplit la sol·licitu__ d’inscripció als exàmens?  No vaig arribar a temps per mala sor__. sor__. Està sor__ d’una orella: no vol escoltar consells.

—94—

Expressió oral Comenteu a la classe si esteu d’acord que en alguns locals es restringisca l’entrada segons la vestimenta o l’aparença personal.

Expressió escrita  Narreu algun cas cas que vos haja passat referit a la vostra vostra aparença o vestimenta o expliqueu la vostra opinió sobre aquest tema. t ema.

 —95—

��

UNITAT 10 LA TOMATINA TOMATINA

 —96—

TEXTOS

Busqueu en el text les expressions que es corresponen a aquestes definicions: a) Es posa dins d'un marc.  b) Que servix per a representar. c) Que fa poc que ha ocorregut. d) Conjunt de persones que s'han reunit deliberadament. e) Sense pietat. f) Que consta d'un gran nombre de coses o de  persones.

Llig el text següent i marca la resposta més adequada per a cada enunciat. La Tomatina La Tomatina s’emmarca dins de les festes majors de Bunyol que es fan l’última setmana d’agost en honor dels sants patrons del poble i, amb el pas dels anys, s’ha anat consolidant com l’acte més representatiu d’estes festes. La Tomatina és una autèntica batalla campal a tomacades. El seu origen és bastant recent, té poc més de cinquanta anys. Ara bé, amb només mig segle d’existència n’hi ha hagut prou perquè els orígens de la l a celebració es mitificaren. Una versió molt popular vol fer començar la Tomatina quan una colla d’amics, veient un músic cantant i tocant pèssimament en la plaça del poble, van agarrar la primera cosa que trobaren a mà, unes tomaques d’una botiga de verdures pròxima, i li les van llançar despietadament. La gent que hi havia pels voltants se sumà també a aquell llançament. Una altra versió més probable diu que, en 1945, uns jóvens van començar a espentar la desfilada de gegants i nans en el moment que feia l’entrada a la plaça. Per un fet de mala sort algú va caure i va començar a barallar-se amb tots, i aquells jóvens agarraren un grapat de tomaques d’una parada de verdures v erdures que hi havia prop i començaren a tirar-se-les els uns als altres. La cosa es va embolicar tant que hi van intervindre les forces de l’orde públic i s’hagué de suspendre la desfilada. Però l’any següent aquells jóvens tornaren a dirigirdiri girse a la plaça, ara carregats de tomaques, i tornaren a presentar batalla. La concentració es va haver de suspendre una vegada més però la Tomatina ja havia nascut. De la popularitat de la Tomatina, no se’n pot dubtar: ja és coneguda arreu del món. En dóna fe la presència, com més va més gran, de turistes alemanys, britànics, francesos, nord-americans..., atrets per un espectacle desenfrenat i impossible de reproduir a sa casa. El cas és que la Tomatina té un públic cada vegada més divers, com ho prova el fet que nombroses  pàgines web se n’hagen fet ressò ressò en internet. 1 La Tomatina se celebra... a) en honor als majors de Bunyol.  b) durant dos setmanes setmanes d’agost, d’agost, a Bunyol. c) durant les festes majors de Bunyol, al final del mes d’agost.

 —97—

��

2 El possible origen de la Tomatina... a) només coneix una versió.  b) té dos versions, versions, però coincidixen en en els destinataris destinataris d’aquelles  primeres. c) se situa en una desfilada festiva. 3 En la desfilada de gegants i nans de 1945 s’inicià una baralla perquè... a) algú va caure a causa d’una espenta provocada per uns jóvens.  b) un músic que no sabia cantar cantar va ser l’objectiu de les tomacades. c) hi van intervindre l’amo de la parada de verdura i les forces de l’autoritat. 4 Una mostra de la popularitat de la Tomatina és... a) que ja se celebra també a Alemanya, Gran Bretanya o França.  b) la presència de turistes procedents procedents de molts països. països. c) la disminució progressiva de turistes que es registra cada any. 5 Què significa l’expressió  fer-se n ressò (“...nombroses pàgines web se n’hagen fet ressò en internet.”)? a) Fer de divulgadors de la festa.  b) Censurar-la severament. severament. c) Facilitar l’assistència a la Tomatina. ’ 

LÈXIC I SEMÀNTICA Marca en cada qüestió l'opció més adequada: 1. El __________ de les pel·lícules sol ser bo, però les preferisc en versió original. a) muntatge b) rodatge c) doblatge 2. Què significa “surar”? a) Flotar. b) Tapar amb suro. 3. __________: Fer Fer dolç. a) adolcir b) endolçar

c) Pegar a algú.

c) endolcir

4. __________ assitia complaent a la representació operística. a) L’auditori b) L’auditoria c) El repertori 5. L’avió __________ a l’hora prevista. a) salpa b) atraca c) s’enlaira

 

—98—

MORFOSINTAXI: ELS ADVERBIS Els adverbis (i les locucions adverbials) poden modificar els verbs i els adjectius (i un altre adverbi), i poden fer de complement circumstancial de lloc, de temps, de manera:

DE LLOC DE TEMPS DE MANERA

ALGUNES FORMES ADVERBIALS ADVERBIS LOCUCIONS ADVERBIALS ací, aquí, allí, allà, amunt, avall... a l'entorn, al capdamunt... abans, adés, ara, després... a cada moment, a deshora... així, alhora / ensems... a bastament, a cau d'orella...

Adverbis de lloc S’usen els adverbis ací  (o  (o aquí ) i allí  (o  (o allà) per a expressar una referència pròxima o llunyana respectivament. La forma * ahí  no  no és acceptable en els usos formals: Trobarem més exemples ací  (o  (o aquí ), ), en aquest article. Ens trobarem allí  (o  (o allà), en aquella ciutat. Els adverbis amunt  i i avall  denoten  denoten direcció: Puja escales amunt. Mentre que els adverbis dalt  i i baix  tenen  tenen caràcter situacional: Joana viu baix. La forma *alrededor  és  és un castellanisme que cal substituir per la locució adverbial al voltant : La parcel·la té una tanca t anca al voltant (*alrededor ). ). 1.

La forma rere (i arrere , darrere) es  pronuncien i s’escriuen amb - e final i no amb - a: El policia anava darrer e del lladre.

Trieu l’opció correcta per a completar les frases següents:

a) Puja carrer __________ (amunt / dalt) i voràs el poble des de  __________ (amunt / dalt).  b) Parla __________ (baix / avall) i ves-te'n cap __________ (baix / avall) a poc a poc. c) Jo em quedaré ací, però tu t’estaràs _________ (allí / ahí). d) Portava el regal amagat _________ (darrera / darrere). d arrere).

 —99—

���

Adverbis de temps Ens referim al dia en què parlem amb les formes hui  (o  (o avui ): ): Hui (o avui) acabaré el treball. Amb les formes despús -ahir  i i despús -demà ens referim al dia anterior a ahir  i  i al posterior de demà respectivament: Despús-ahir vaig acabar el treball. En la llengua col·loquial se senten formes no admissibles: I NCORRECTES *entonces *antes *después *a menut  *de quan en quan

CORRECTES llavors  Abans  Després  Sovint  de tant en tant

EXEMPLES El problema no es va resoldre llavors . Continue pensant com abans. Després van caviar d’opinió. Ens veiem sovint Ve a visitar-la de tant en tant.

Les paraules llavors i aleshores són sinònimes.

2. Trieu l’opció correcta per a completar les frases f rases següents: a)  b) c) d)

Hui acabaré més __________ (prompte / abans) que ahir. Ja ho havia dit ella _________ (antes / abans). Ara no tinc temps, t emps, t’ho contaré __________ (després / después). Encara ens veiem __________ __________ (de tant en tant / de quant en quant).

Adverbis de manera Molts adverbis es formen afegint el sufix - ment  a  a la forma femenina dels adjectius. Quan dos (o més) adverbis en - ment  van  van seguits es mantenen tots sencers, o se suprimeix el sufix a partir del segon: S’expressa humil ment i dolça ment (o dolça). Els adverbis bé  i i malament  fan  fan de complement del verb: Ho van fer bé / malament. Però es converteixen en ben i mal   quan precedeixen una altra paraula, modificant-la: Això està ben / mal fet.

 —100—

Cal evitar l’ús de les deformacions de l'adverbi així , com ara *aixina, *aixins, *aixís: Es fa així  (*  (*aixina).

3. Feu el mateix que a les activitats anteriors: a)  b) c) d) e) f)

Ho discutirem __________ (cordial / cordialment) i civilitzadament. Es porta __________ (malament / mal) amb els mestres. Això està __________ (malament / mal) expressat. Tot li ho troben __________ (bé / ben) fet. Sap cantar __________ (bé / ben).  No parles __________ __________ (així / aixina).

4. Col·loqueu aquestes expressions en els espais buits adequats: abans, aleshores, alhora, enlloc, pertot 

a)  b) c) d) e)

Sempre arribaven els tres __________, ningú no s’avançava.  No hi ha cap cap contenidor __________. __________. On traurem traurem el fem?  No canvia, pensa com __________: __________: no s’ha modernitzat. Això va ocórrer fa temps: tu no havies nascut __________, però jo sí. Hi ha restaurants __________: aquest és un poble turístic.

Hi ha algunes locucions adverbials genuïnes que cal preservar: LOCUCIONS a boqueta de nit, a  poqueta de nit a la curta a hora horada a hores d’ara a la llarga a mitjan matí / vesprada / nit... a tothora al ple del migdia de bon matí en acabant, en acabat a bondó a cau d’orella, a l’orelleta a contracor, de mal grat a la babalà a corre-cuita a les palpentes, a les  palpes

SIGNIFICATS ‘en començar a fer-se de nit’ ‘passat poc de temps’ ‘en l’últim moment’

EXEMPLES Torna a casa a boqueta de nit.

A la curta, sabran que hem mentit. Sempre arriba a hora horada i l’hem d’esperar. ‘actualment’ A hores d’ara, no sabem els resultats. ‘passat molt de temps’ A la llarga, sabran que els hem enganyat. ‘cap a la meitat d’un A mitjan vesprada cal berenar. període’ ‘sempre, contínuament’ Està menjant a tothora. ‘al mig, a la part més Van tocar a la porta al ple del migdia. intensa’ ‘ a les primeres hores del S’alça de bon matí i se’n va a córrer. matí’ ’més tard, després’ En acabant, vos contaré què hem acordat. ‘en quantitat suficient’ Ha plogut a bondó. ‘en veu molt baixa’ Li ho va dir a cau d’orella. ‘sense voler’ Et va mentir a contracor. ‘desorganitzadament, Fa les coses a la babalà i ixen malament. sense posar atenció’ ‘ràpidament’ Se’n va anar de la reunió a corre-cuita. ‘sense veure-hi, ajudant- No hi ha llum, entrarem a les palpentes. se de les mans’

 —101—

���

LOCUCIONS a poc a poc, a espai a tort i a dret a ulls clucs amb prou faenes / feines d’amagat d’arrapa-fuig de bat a bat de bestreta de cap a peus de gaidó, de gairó de gom a gom de retruc, de retop de sobte, de colp de veres, de debò

SIGNIFICATS EXEMPLES ‘lentament’ A poc a poc arribarem al lloc. ‘sense reflexió’ Ho vas dir a tort i a dret, i t’has equivocat. ‘sense qüestionar-ne la El seguiria a ulls clucs. veritat’ ‘amb dificultat’ Amb prou faenes ha superat l’examen. ‘ocultament’ El segueix veient d’amagat. ‘amb presses’ M’ha visitat d’arrapa-fuig. ‘completament obert’ La porta s’obri de bat a bat. ‘per endavant’ Pagaràs de bestreta. ‘completament’ Venia mullat de cap a peus. ‘obliquament’ L’espiava mirant-lo de gaidó. ‘completament ple’ El teatre estava ple de gom a gom. ‘com a conseqüència’ La bala el va ferir de retruc. ‘repentinament’ Es van presentar al ple de sobte. ‘realment’ Ho dic de veres, creu-t’ho.

5. Digueu quin verb posaríeu davant de cada locució: caminar, mirar, obrir, omplir a)  __________ de de bat a bat (ben (ben bé).  b)  __________ de de gaidó o de gairell gairell (obliquament, de costat) c)  __________ de de gom a gom (ple completament) d)  __________ a recules o de recules recules (cap arrere) 6. Col·loqueu aquestes locucions adverbials als buits adequats: a bastament a corre-cuita a rebolcons de reüll de sobte

a)  b) c) d) e) f) g) h) i)  j)

a contracor a deshora a trompicons de seguida d'una revolada

A un ritme irregular: Amb un moviment ràpid o violent: De cua d’ull o amb recel: De mala gana: De pressa i corrents: Donant tombs per terra: En una quantitat suficient: Fora d’hora: Sense tardar: Sobtadament, d’improvís:

__________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ _____________ _____ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________ __________________

 —102—

ORTOGRAFIA: LES LLETRES X  / / IX , X  / / TX  / / IG , J / G

S'escriu tx  en  en posició final de paraula de vocal si els derivats també s'escriuen amb tx. Si no, s’escriu ig. I s’escriu g darrere de i: desig, mig...

S’escriu j  davant  davant de e en mots que contenen els grups -ecc- i -ect -, -, i els seus derivats: in jecció, ob jecte... I en alguns mots comuns o propis: Jersei, Jeroni...

QUADRE RESUM CONSONANT X (XEIX) CONTÍNUA Principi de paraula x Interior o final de paraula ix CONSONANT X (ICS) INTERRUPTA Principi de paraula i després d esprés de consonant x Interior de paraula entre vocals i final de tx  paraula (segons (segons els derivats) Final de paraula (segons els derivats) ig  j / tj Davant de a, o, u g / tg Davant de e, i

1.

Xàbia, xarop... caixa, peix... xoc; anxova, Xina... dutxa; cartutx (cartutxera) Bate ig (bate jar)...  jaqueta; cali tja... gel, avanta tge...

Classifiqueu les paraules següents segons els sons que representen les lletres en negreta de les l es paraules que fan d’exemples:

àgil aixeta assaig   bateig capritx 

clòtxina coixí dibuix Elx escabe tx Xàtiva

formatge heretge  jove jutge mengem xurro

 —103—

passe jar punxa Xaló Xeresa xiquet dej dejuni

���

2.

Escriviu la paraula primitiva d’aquestes següents: boig :

boja, boigs o bojos, boges a)  _______________:  _______________: bombardeigs bombardeigs o bombardejos  b)  _______________:  _______________: empatxos c)  _______________:  _______________: escabetxos escabetxos d)  _______________:  _______________: estiueigs estiueigs o estiuejos e)  _______________:  _______________: formigueigs formigueigs o formiguejos f)  _______________:  _______________: maneigs maneigs o manejos g)  _______________:  _______________: mareigs o marejos h)  _______________:  _______________: passeigs passeigs o passejos passejos i)  _______________:  _______________: piloteigs o pilotejos  j)  _______________:  _______________: raigs o rajos rajos k)  _______________:  _______________: rebuigs o rebutjos l)  _______________:  _______________: roja, roigs o rojos, roges m)  _______________:  _______________: sondeigs sondeigs o sondejos n)  _______________:  _______________: sorteigs o sortejos o)  _______________:  _______________: torneigs o tornejos  p)  _______________:  _______________: vaja, vagen vagen

3.

Escriviu el plural de les paraules següents.

corretja: _______________ _______________ esponja: _______________ _______________ llotja: _______________ _______________

4.

enveja: _______________ _______________ granja: _______________ _______________ mitja: _______________ _______________

Poseu les grafies que falten als buits de les frases següents:

a) El paisa___e era tan ori___inal perquè els taron___ers estaven ___opats  per la plu___a. plu___a.  b) Els avanta___es dels ___udicis ràpids solen exa___erar-se. exa___erar-se. c) L’aprenenta___e L’aprenenta___e es consolidarà si fas uns e___ercics d’ortografia per mi___à d’unes bones fi___es. d) Hem organitzat un via___e en co___e de quinze dies a la ___ina. e) El periodista va fer un reporta___e després de via___ar al ___apó amb un ___esuïta.

 

—104—

EXPRESSIÓ Expressió oral Comenteu a la classe si coneixeu què és el comerç just. Quins productes s’hi  poden comprar? On s’elaboren? Quin és el perfil del consumidor consumidor habitual? habitual?

Expressió escrita  No pots assistir a una una celebració celebració a què t’ha convidat convidat un amic. Escriu-li Escriu-li unacarta o email per a dir-li que no hi podràs anar, disculpar-te i donar-li explicacions.

 —105—

���

UNITAT 11 EL NOSTRE PA DE CADA DIA

 —106—

TEXTOS Llig el text següent i marca la resposta més adequada per a cada enunciat segons que siga verdader o fals: El nostre pa de cada dia És unmoviment internacional del qual no hi ha estudis, discret i difícilment mesurable, que té lloc en la intimitat de la llar. Però existeis i això es nota en l’ambient. El fornar domèstic –aquell que decidix fer-se el pa a casa- és una figura cada vegada més estesa. És revelador el fet que en les botigues d’electrodomèstics les panificadores es venguen com a xurros i que les entitats bancàries les oferisquen com a regals promocionals. I un últim agraïment: un manual de referència sobre l’elaboració artesana del pa, The handmade loaf  de   de Dan Lepard, ja ha venut vora 100.000 exemplars. I tots estos forners coincidixen en una cosa: fer pa és una activitat que “enganxa”. Atrau per la seua senzillesa, pel fet de ser una cosa que fas amb les mans, a la qual dediques algunes hores per gust. En definitiva, constituïx una espècie de teràpia que acaba repercutint positivament en la salut. Cal agrair que hi haja tants professionals i aficionats que compartixen les seues receptes de pa através de llibres, Internet o el boca orella. Són molts els factors que poden fer que una mateixa recepta isca un dia bé i l’altre regular. Només cal que la temperatura de l’aigua no siga la mateixa; que s’haja modificat lleugerament la quantitat de sal; que canvie la qualitat de la farina; que s’haja pastat de manera més o menys intensa durant més o menys temps; que el forn no estiga a la mateixa temperatura, o que haja variat el temps de repòs. La combinació bàsica exigix quatre elements: farina, rent, aigua i sal. La farina és el més decisiu: ha de ser de força, la qual es caracteritza per la seua gran resistència quan s’estira. La més comuna és la de blat, encara que també pot procedir d’altres cereals com l’espelta, el kamut o el ségol. Després s’ha de considerar el rent, l’ingredient que fa que la massa fermente i unfle; el rent fres és un organisme viu –generalment un fong- que es pot comprar en tots els forns. A banda d’estos quatre components bàsics, les receptes es poden complicar tant com es vullga amb altres elements com ara llet, sucre, mel, oli d’oliva o altres matèries grasses (mantega, margarina o sagí de porc), fruita seca (anous, panses, figues, fi gues, ametles, avellanes, pinyons, dàtils, orellanes, etc.), olives oli ves o tomaques deshidratades.

 —107—

���

1 V F La venda de panificadores augmenta dia a dia; fins a l’actualitat se n’han venut vora 100.000. 2 V F El forner domèstic ha decidit fer-se el pa a casa per a estalviar un poc davant de la crisi.. 3 V F Actualment trobem en Internet llocs web en què els forners  professionals i aficionats aficionats comparteixen comparteixen les receptes per per a fer pa. 4 V F Les farines d’espelta, kamut, ségol o blat són farines alternatives a la de força. 5 V F El pa es fa amb quatre productes bàsics (farina, rent, aigua i sal), als quals es poden afegir molts altres ingredients.

LÈXIC I SEMÀNTICA Marca en cada qüestió l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta. 1. Els correctors han entregat els __________ en el termini acordat. a) exams b) exàmens c) eixams 2. Quan ixen a navegar, navegar, ella s’encarrega de dirigir __________ __________ del veler. a) el timó b) el volant c) l’àncora. 3. ____________: Part lateral d’un carrer destinada al pas de la gent que va a peu. a) costera. b) vorera. c) carreró. 4. Al més de setambre jo menge molta fruita, sobretot __________ i raïm. a) bressols b) bresquilles c) brescalons 5. Què significa la paraula “patidor”? a) Relatiu al lloc on s’executa la pena de mort.  b) Que té lloc durant durant l’hora del pati. c) Propens a patir per tot.

 

—108—

MORFOSINTAXI: LES PREPOSICIONS Les preposicions són paraules invariables que enllacen elements amb el seu complement. FEBLES FORTES LOCUCIONS

ALGUNES PREPOSICIONS D’ÚS FREQÜENT a, amb, de, en, per i per a contra, des de, entre, fins, segons, sense ( o sens), sobre... a causa de, a través de, abans de, dins de, en contra de, llevat de, no obstant...

Les preposició amb i en

 No hem de fer servir la  preposició en  amb el significat de ‘amb’: Aniré amb ell.

La reposició amb denota acompanyament, contacte, instrument, mitjà, concurrència d’una acció: Deu estar amb la teua germana. Ha tallat el pa amb un ganivet. La preposició en expressa el lloc on es troba una cosa i és exigida per verbs com confiar , creure, pensar , etc.: En aquell lloc t’espere. Pensa en tu sovint.

1. Ompliu els buits de les frases següents amb en o amb: a)  b) c) d) e) f) g)

El menjar no està _____ bones condicions. Faig els escrits _____ ordinador. L’alcalde és llicenciat _____ pedagogia. Pensa _____ l’examen de matemàtiques. Quan farem una excursió viatjarem _____ autobús. Solem passejar _____ els amics. Solen posar alguna cosa _____ la beguda.

Les preposicions  per  i i  per a I també introdueix la  persona o cosa que realitza l’acció en oracions  passives: El text serà traduït per la responsable de normalització lingüística.

La preposició  per  introdueix  introdueix una paraula que indica la causa o el motiu, el mitjà o l’instrument, la manera: L’han suspés per copiar. Ho faré per tu. La preposició  per a introdueix la paraula que indica la finalitat, la destinació, l’objecte: El criden per a tota classe de feines. Ho faré per a tu.

 —109—

���

2. Ompliu els buits de les frases següents amb  per  (o per a): a)  b) c) d) e)

Ha sigut denunciat _____ la seua veïna. Arribaran _____ l’autopista. Ho faré _____ tu, perquè t’estime. La carta que ha arribat és _____ tu. M’ho han comunicat _____ e-mail .

Les preposicions a / en en complements de lloc La preposició a s’usa per a indicar la destinació d’un moviment: Aniré a l’Ajuntament. Tornaré a València demà. Per a indicar la localització purament, s’usen a o en: El trobaràs en / a l’Ajuntament. Però davant de topònims (noms de lloc) cal usar sempre la preposició a: Visc a Dénia. El trobaràs a la Font d’en Carròs. I davant d’indefinits ( un, algun...), demostratius ( aquest , aquell ...) ...) i quantitatius (molt , poc...) s’usa la preposició en: Viu en una ciutat gran.

L’han vist en aquest poble.

L’ús de les preposicions en les expressions de temps Les parts del dia reclamen la preposició a seguida d’article, o la preposició de: Vindré a la vesprada. Treballa de matí només. Els mesos  s’introdueixen per mitjà de les preposicions  per  o a  seguides d’article: Les vacances començaran a l’agost. Pel gener fa molt de fred. Les estacions s’introdueixen per mitjà de a seguida d’article A l'estiu, tota cuca viu. Els anys, en canvi, s’introdueixen sense preposicions, amb l’article: El 1983, el PSPV va guanyar les eleccions autonòmiques.

 —110—

Les preposició a o en no han de prendre les formes col·loquials *ad  o  o *an: Volen oferir-li el treball, a ella (*an / *ad ) ella. Pense molt en (*an) ell.

3. Ompliu els buits de les frases següents amb a (o al ), ), en o amb: a)  b) c) d) e) f)

 _____ matí vaig a l’Ajuntament, i _____ la vesprada faig classes. Aniria _____ Dénia si tinguera el cotxe. Em matricularé al curs d’anglés _____ setembre. Faré les pràctiques _____ una escola d’adults. Farem el treball _____ tres mesos. Sempre el trobaràs _____ bar en hores de faena.

Aspectes formals Les contraccions al ,  i pel  no  no es fan del  i servir si l’article el  ha  ha d’anar apostrofat: Anirem a l’hotel. Venim de l’hospital. Passegen per l’avinguda.

Quan a la locució des de s’afegeix que, perd la de i es converteix en des que:

Des (*de) que va guanyar el premi, viu en un núvol.

La preposició de elideix la e davant d’una paraula començat per vocal o h-, i s’escriu amb apòstrof ( d’ ): ): D’ara endavant ho farem així. Les preposicions a, de i per ; davant dels articles el / els donen lloc a les contraccions al  / / als, del  / / dels i pel  / / pels: Anirem al cinema. Venim del teatre. Passegem pel carrer.  Normativament, cal cal suprimir les preposicions a, amb, de i en davant de la conjunció que: S’ha trobat amb un problema. S’ha trobat ( amb) que té un problema. Les preposicions a, amb, de i en es redueixen a de i a davant d'infinitiu: Estem d’acord amb la proposta. Estem d'acord a (o de) fer la  proposta.

4. Ompliu els buits de les frases següents posant les preposicions corresponents: a)  b) c) d) e) f) g) h) i)

Accediran finalment _____ la nostra petició Crec que hauríeu de confiar més _____ ella. Em vaig oblidar _____ tots els problemes. En deu haver-hi prou _____ cinc euros. Ens vam adonar _____ les dificultats. Estudia _____ una universitat d’Irlanda. M’agradaria anar a viure _____ la platja. M’he entretingut massa _____ la tercera qüestió.  No m’agradaria viure viure _____ un poble.

 —111—

���

5. Ompliu els buits de les frases següents posant les preposicions corresponents, corresponents, acompanyades, si cal d’articles, fent atenció als apòstrofs i contraccions: contraccions: a)  b) c) d) e) f) g) h)

Accediran finalment _____ nostres desigs. Em vaig oblidar _____ anar al teatre. Ens vam adonar _____ canvis. M’agradaria anar a viure _____ poble. M’agradaria anar _____ hotel. Vinc _____ cine. Vinc _____ hospital.  _____ maig ens ens va visitar.

6. Completeu, amb preposicions (o amb Ø si no n’hi va cap) la frase de baix de cada parella, fent atenció al canvi i caiguda de preposicions: a) Crec en l'amistat. Crec ___ que l'amistat és bona.  b) Es conformaria si li parlares de tant en tant. t ant. Es conformaria ___ que li parlares de tant en tant. c) Estic d'acord amb la proposta. Estic d'acord ___ fer la proposta. d) L'he motivat a parlar valencià L'he motivat ___ que parle valencià e)  No m'alegre de les les derrotes del teu equip equip  No m'alegre ___ que derroten el teu equip. f) Pensa en el teu benefici. Pensa ___ beneficiar-te. g) Des de l’accident no l’he vist. Des _____ es va accidentar, no l’he vist. h)  No he sabut res res d’ella des de la seua dimissió.  No he sabut sabut res d’ella des _____ _____ va dimitir.

 —112—

ORTOGRAFIA. LA S SORDA: LES LLETRES S ,SS , C , Ç El so de la consonant [ z   z ] és sonor, i es pot representar per mitjà de  z  i i  s ( ca casa, colze...). L’estudiarem en el tema següent.

El so de la consonant [ s] és sord, i es pot representar per mitja de  s, ss, c i ç: salut, passar, cel, for ça...

1. Classifiqueu les paraules següents segons el so de la grafia en negreta:  brusa cosina esmor zar

camisa comen çar estació

carabassa difícil feliç

[S] SORDA

[Z] SONORA

Les lletres s, ss, c, ç (s sorda) Les lletres s / ss S’escriu s en les posicions inicial o final de paraula: sol, portes... I a l’interior l’i nterior seguida o precedida de consonant: fuster, as pre... S’escriu ss entre vocals: altíssim, bassa, mostassa, passar...

 —113—

confusió dissabte german s

���

Les lletres c / ç S’escriu c davant de les vocals e, i: cel, decebre, cinc, bicicleta... S’escriu ç davant de a, o, u:  plaça, açò, tor çut... I en posició final de paraula:  braç, feliç...

2. Classifiqueu les paraules del quadre de l’activitat 1 segons la posició que ocupa en la paraula la s sorda: A PRINCIPI DE PARAULA

E NTRE VOCALS

DESPRÉS DE CONS.

A FINAL DE PARAULA

3. Ompliu els buits de les frases amb les grafies corresponents: corresponents: Gata: informa ___ ió, ió, cultura i comer___ Tot el que es pot imaginar en comunica___ió, di___eny i publi___itat Campanyes publi___itàries, ca___a i pe___ca, decora___ió, etc.  ___entre d’e___tètica d’e___tètica ‘Carme’ a la vostra vostra di___posi___ió Espasa i Mulet, companyia d’a___eguran___e___ d’a___eguran___e___

4. Poseu les grafies que falten en els buits del text següent. Ja tornem a estar a___í, a l’aba___t de tot el poble. Estem content___ i agraït___. Content___ per poder continuar oferint-los un altre mes una revi___ta del poble i per al poble, i agraït___ per la re___po___ta de la gent que ha volgut expre___ar-se a través d’aquesta publica___ió. Cada vegada en són més els que estan intere___ats a e___criure o a enviar-nos informa___ion___. informa___ion___. També hem de repetir l’agraïment al comer___ de Gata  ja que sen___e sen___e vosaltres no som som re___.

 

—114—

EXPRESSIÓ

Expressió oral Comenteu a la classe què se sabeu sobre l’ús d’Internet per part dels menor, i què n’opineu. Creieu que se citen amb gent desconeguda? Els pares saben què hi fan?

Expressió escrita Escriu una carta o un e-mail  al  al teu tutor o tutora per a comentar-li perquè no has anat a classe els últims dies.

 —115—

���

UNITAT 12 CONSULTORI LEGAL

 

—116—

TEXTOS Llig el text següent i marca la resposta més adequada per a cada enunciat. Consultori legal

Busca en el text  paraules sinònomes d’aquestes: terme legal falta debades im ort

Vaig firmar un contracte de permanència amb una operadora de telefonia mòbil, però, a causa del meu baix consum, vaig decidir canviar de modalitat de pagament i optar per una targeta de prepagament. I ara, en la factura, he vist que m’han cobrat per incomplir el termini de permanència i pel canvi de portabilitat. Puc reclamar?  No es pot parlar de portabilitat peruè no s’ha registrat un canvi d’operador, sinó de contracte a prepagament, de manera que s’han incomplit les condicions contractuals que vinculen el titular amb la companyia en les condicions i el termini pactats. Per això, és lícit que l’operadora facture les quantitats pertinents per esta infracció. No obstant això, sempre es pot recórrer al servici d’atenció al client perquè aclarisca si la quantitat cobrada és adequada. Quant al canvi del sistema de cobrament –que no de portabilitat-, l’única irregularitat és que, en el moment en què es va fer la sol·licitud d’informació i la de canvi de modalitat, l’operadora no va informar del cost d’esta gestió de canvi. Davant d’esta situació, es pot reclamar al servici d’atenció al client la devolució de les quantitats pagades en l’última factura. Quan això es faça, cal sol·licitar el número de referència de la reclamació i deixar constància expressa que no van informar sobre el cost del canvi, i per eixà raó es va deduir que era gratuït. Ara bé, si en el termini d’un mes no es rep una resposta satisfatòria, es pot acudir a l’Oficina Municipal de Consum. Però si el que es vol és canviar d’operadora i mantindre el mateix número, cal dirigir-se a la nova operadora seleccionada. Esta s’encarregarà de tramitar totes les gestions i podrà passar de contracte a prepagament o al revés sense cap cost addicional. 1 El client havia decidit... a) canviar d’operadora, encara que havia firmat un contracte de  permanència amb amb la que tenia.  b) passar a un un contracte en què què cada més li facturen el consum consum que haja fet. c) canviar la facturació mensual per una tarjeta que s’ha de recarregar a mesura que s’usa el mòbil.

 —117—

���

2 L’operadora ha factural al client... a) per no respectar el termini establit i pel canvi de portabilitat.  b) perquè s’ha canviat d’operadora. d’operadora. c) perquè no ha arribat al consum mínim. 3 El client pot reclamar la quantitat cobrada perquè... a) en el moment de la gestió no va ser informat del seu cost.  b) la quantitat cobrada cobrada és excessiva. excessiva. c) Li van dir que el canvi era gratuït. 4 L’usuari ha d’anar a l’oficina municipal de consum… a) quan vullga canviar de número en la mateixa operadora.  b) si en el termini d’un mes no rep una resposta resposta convincent convincent de la companyia. c) quan el que vol és canviar d’operadora, però mantindre la portabilitat. 5 Este text... a) es tracta d’una reclamació legal feta contra una operadora de telefonia mòbil.  b) és el contracte contracte que ha firmat un client client amb una companyia companyia telefònica. telefònica. c) pretén orientar legalment un lector sobre un fet que li ha passat amb una operadora de telefonia mòbil.

LÈXIC I SEMÀNTICA Marca en cada qüestió l'opció més adequada: 1. En l’Oceanogràfic visitàrem l’aquàrium dels __________. a) delfins i balenes b) dofins i balenes c) dofins i ballenes 2. Què és un albelló? a) un conducte que dóna eixida a les aigües brutes.  b) Una abella mascle. mascle. c) Un home jove molt bell. 3. Saps quan serà __________ de la pel·lícula que acaben de rodar? a) l’estré b) l’entrena c) l’estrena 4. En la tronada d’anit, es comptabilitzaren 1.400 __________ en la comarca. a) rais b) rajos c) llamps

 

—118—

MORFOSINTAXI: LES CONJUNCIONS I EL PRONOM RELATIU QUE  Les oracions que integren una oració composta solen enllaçar-se per mitjà de conjuncions bàsicament, i d’altres elements d’enllaç, com ara adverbis, locucions...

Conjuncions de coordinació coordinació Les conjuncions de coordinació relacionen oracions coordinades , amb idèntica jerarquia i, per tant, t ant, funcionalment independents. CONJUNCIONS TÍPIQUES

ALGUNS ALTRES NEXES COORDINANTS

COPULATIVES i, ni tant... com DISJUNTIVES o, o bé o siga, és a dir; bé... bé, ara... ara... ADVERSATIVES  però, sinó (que) així i tot, a part (de), fora (de), a pesar (de) Un altre nexe de coordinació copulativa és tant ... ... com:

La conjunció copulativa i  manté  manté aquesta forma, encara que les paraules que la segueixen comencen també per i: Visitarem França i Itàlia.

Solc llegir tant novel·la com  poesia.

La conjunció disjuntiva o manté aquesta forma, encara que les paraules que la segueixen comencen també per o: Deu haver complit deu  o onze anys.

La coordinació disjuntiva també s’expressa per mitjà de locucions com és a dir , o siga, etc.: El fill de la meua filla, és a dir, el meu nét, vindrà a veure’m.

La conjunció adversativa sinó introdueix una afirmació en oposició a alguna cosa que s’havia negat abans:  No és Francesc, sinó Joan. Així cal, distingir-la del grup  si no format per la conjunció condicional si  i la negació no: Aproveu-ho, si no s’enfadaran. L'expressió *sin embargo és un castellanisme que cal substituir generalment  per amb tot , així i tot : El turisme no està en crisi, així i tot / amb tot (* sin embargo) han minvat els ingressos. i ngressos.

 —119—

���

1. Enllaceu les oracions amb les conjuncions i , o, ni , però: Exemple:

Tots van arrimar el muscle. La faena es va acabar de seguida. Tots van arrimar el muscle i la l a faena es va acabar de seguida.

a)  No vull anar a sopar. No vull veure cap pel·lícula.  _____________________  ________________________________ ______________________ ______________________ __________________ _______  b) M’agrada aquest quadre. Em pareix que és car.  _____________________  ________________________________ ______________________ ______________________ __________________ _______ c) Ella s’ha presentat en la modalitat de poesia? Ella s’ha presentat en la modalitat de prosa?  _____________________  ________________________________ ______________________ ______________________ __________________ _______ d) Fa un sol esplèndid. Bufa un vent molt gelat.  _____________________  ________________________________ ______________________ ______________________ __________________ _______ e) Primer llegiré un conte. Després llegiré una novel·la.  _____________________  ________________________________ ______________________ ______________________ __________________ _______

2. Col·loqueu aquestes conjuncions en els espais buits més adequats i, ni, o, però, sinó : a)  b) c) d) e)

Cal que anem a la manifestació ________ ho deixem córrer?  No és tracta d’un d’un article d’opinió ________ ________ d’una notícia.  No ho ha fet fet ________ ho vol vol fer!  No volia anar a votar, ________ finalment hi va anar. anar. Tu dictaràs ________ Isabel ho escriurà.

3. Ompliu els buits de les frases següents amb les formes sinó o si no: a) Aquesta paraula no és un adjectiu ________ un adverbi.  b) Haurem d’entrar a l’hora, ________, ens perdrem el començament de la  pel·lícula. c)  No acabaré el el treball a temps ________ ________ m’ajudeu. d)  No en begues begues més ________ ________ t’agrada. e)  No ho ha dit Mireia ________ Immaculada. Immaculada. f)  No ho sap sols sols ella, ________ les les seues amigues. amigues. g)  ________ ho trobes bo, no t’ho menges.

 —120—

Les conjuncions de subordinació Les conjuncions de subordinació relacionen oracions subordinades , de diferent rang sintàctic: l’oració subordinada depén formalment de l’oració  principal (encara que que semànticament semànticament siguen independents). independents). CONJUNCIONS DE SUBORDINACIÓ SUBSTANTIVES que, si TEMPORALS mentres que DE MANERA  segons, que CAUSALS  perquè COMPARATIVES com, que CONDICIONALS  si, mentres CONCESSIVES CONSECUTIVES que FINALS  perquè, que

Cal tenir en compte que la conjunció que no es pot ometre amb verbs de voluntat o desig: Desitge que aproves les oposicions.

LOCUCIONS CONJUNTIVES DE SUBORDINACIÓ a penes, penes, abans abans que, que, així que, després que, des que... segons que, com si... ja que, vist que, puix que, per tal com... mentre / mentres que, només que, sols que... a pesar que, encara que, per molt que, tot i que... a fi que, per tal que...

La conjunció que és àtona sempre, i per tant, no du accent gràfic: Estic segur que han comprat un cotxe.  Perquè és la conjunció bàsica de les oracions causals i finals, i no la  per a què): construcció per a més interrogatiu què ( per

He redactat l’escrit perquè m’ho has demanat. Tinc l’escrit preparat perquè el traduïsques. I cal anar alerta a usar doncs (ni menys encara el castellanisme * pues) per a expressar la causa: El poble està content perquè (*doncs) hi arribarà el tren. 4. Enllaceu les oracions amb les conjuncions que, quan, tal com, per tal que (o perquè) ,  , ja que (o perquè) ,  , si, encara que que: a)  b) c) d) e) f) g)

Encara pots lliurar el treball a temps, _________ t’afanyes. És important _________ expressem expressem les nostres opinions. Ho hauràs de fer, _________ no t’agrade. Ho sabràs _________ ho preguntaràs. Les dificultat s’han de prendre pr endre _________ arriben.  No he vingut abans abans _________ _________ plovia. T’ho duc, _________ ho faces saber.

 —121—

���

5. a)  b) c) d) e)

Trieu l’opció correcta per a completar les frases següents: És important _________ (que / de que) tots opinem sobre aquest tema.  No sé què dir d’això ________ (que (que / què) m’han contat! contat! Estic convençut (que / de que) vindrà a casa. T’he comprat un llibre ________ (perquè / per a què) el lliges. ll iges.  No ho pot fer ________ ________ (perquè / doncs / pues) pues) no sap fer-ho.

El pronom relatiu que Els pronom relatiu que introdueix oracions subordinades que equivalen a un adjectiu i, alhora, reprodueix un element ja conegut de l’oració principal. Les oracions subordinades que introdueix el relatiu que poden ser especificatives si aporten una informació que no es desprén de l’oració  principal, o explicatives si reiteren la informació de l’oració principal, sense restringir-ne al significat: Els alumnes que estudien aprovaran [especificativa]. Els alumnes, que estudien molt, aprovaran [explicativa]. 6. Completeu les frases amb les formes que o què: a)  b) c) d) e) f)

Aquest és el cotxe amb _____ _ ____ he vingut. El pis de _____ et vaig parlar s’ha venut. Ja conec els avantatges _____ té una democràcia. L’alcalde, _____ és molt sensat, ha rectificat finalment. fi nalment. La situació a _____ s’ha arribat és complicada.  No ha vingut, vingut, _____ és el _____ _____ volies.

7. Ompliu els buits de les frases següents posant les conjuncions o els relatius adequats: a) Hi ha un dilema plantejat: plantegem una altra proposta _____ oblidem l’assumpte?  b) L’obra de _____ parles ja s’ha estrenat? c) M’agradaria anar de viatge, _____ no tinc diners. d) M’han dit _____ tu ja ho sabies. e)  No és un llibre de de viatges, _____ una novel·la. novel·la. f)  No vaig voler polemitzar polemitzar _____ vaig comprendre comprendre que no tenia la raó. g) Vull que ho reconeguen: ho diré _____ insistiré tant com calga.

 —122—

El relatiu que adopta la forma què (accentuada) quan va  precedida de  preposició (a, de, amb, ): en i per ): La finca a què em referia és aquesta. Té molts diners, amb què es comprara un cotxe nou.

ORTOGRAFIA: LA S SONORA: LES LLETRES S , Z . REPÀS DE S SORDA SORD A I SONORA La s nonora Recorda que el so de la consonant [ s] és sord, i es pot representar per mitja de s, ss, c i ç: salut, passar, cel, for ça...

El so de la consonant [ z ] és sonor, i es pot representar per mitjà de  z  i i s: casa, col ze...

1.

Classifiqueu les paraules següents segons el so de la grafia en negreta:

interessant  posar sala

passeig possible zebra

pensar quinze zero

[S] SORDA

plaça rosegar [Z] SONORA

Les lletres s, z  (  (z sonora) S’escriu z  en  en posició inicial de paraula: zero, zona... I entre consonant i vocal: colze, quinze... S’escriu s entre vocals:  bellesa, casa, visita...

2.

Classifiqueu les paraules del quadre de la s sonora, segons la posició que ocupa en la paraula: A PRINCIPI DE PARAULA

E NTRE VOCALS

DESPRÉS DE CONS.

 —123—

A FINAL DE PARAULA

���

3.

Ompliu els buits de les frases amb les grafies corresponents: corresponents: Revista de de___embre de 2002. Horari d’autobu___os, de les on___e a les set___e hores ‘Co___es de ca___a’, els millors regals Una gran ___ona d’oci i un mu___eu permanent

Repàs de s sorda i sonora S sorda [s] S sonora [z]

QUADRE D’USOS GENERALS ss entre vocals s en la resta de casos s entre vocals  z  en   en posició inicial o precedida de consonant

discussió, passar ... ...  sal, festa, pols... casa, cosir, desembre...  zero, zona; colze, quinze...

4.

Ompliu els buits de les frases següents amb les grafies corresponents:

a)  b) c) d)

La dure___a amb què l’atacava era grandí___ima. L’alcalde___a va presentar un pla contra la pobre___a. La poete___a va sofrir una agre___ió d’un desconegut. La seua expre___ió era dificulto___a a causa de la timide sa.

5.

Poseu les grafies que falten en els buits de les l es frases següents.

a) Tinc un mi___atge al mòbil en què se’m tracta amb esce___iva confian___a.  b) La pasti___era france___a fa una coca dol___a boní___ima. c) Cal pa___aport si voleu anar de viatge durant quin___e dies a Israel. d) El profe___or li ha posat un ___ero al meu co___í perquè no ha fet bé la la divi___ió.

 —124—

S’escriuen amb s les paraules amb esa que el sufix – esa indica qualitats físiques o morals: duresa, pobresa, timidesa...

EXPRESSIÓ Expressió oral Comenteu a la classe quins tipus de manies coneixeu; per exemple: mossegar-se les ungles. Per què creieu que les tenim? t enim? Quan comencen? Són fàcils d’eradicar?

Expressió escrita Conta l’argument de l’últim llibre que ha llegit o de l’última pel·lícula que ha vist. Digues també si et va agradar o no, i explica per què.

 —125—

���

SOLUCIONS UNITAT 1 TEXTOS 1. V, 2. F, 3. V, 4. F, 5. V

Activitat al marge  per això: Per eixa raó així: D'esta manera té lloc: Es realitza. Abans: En un temps anterior Enjorn: De bon matí

LÈXIC I SEMÀNTICA 1. Endarrerir: retardar Dirigix: regix Mida: mesura Promotors: impulsors Prompte: enjorn Aleshores: llavors Economitzar: estalviar Paregut: paregut A pesar que: tot i que 2. 1. a, 2. c, 3. b, 4. c, 5. b, 6. c MORFOSINTAXI 1. S’HI AFEGEIX - A: FEMENÍ MASCULÍ covarda covard estudianta estudiant  perruquera  perruquer senyora senyor 2. antiga arqueòloga  biòloga  blava  buida escassa estimada

 

CANVI DE E /O PER - A: FEMENÍ MASCULÍ alumna alumne mestra mestre mora moro sogra sogre

antic arqueòleg biòleg blau buit escàs estimat

—126—

S’HI AFEGEIX - NA: FEMENÍ MASCULÍ cosina cosí fadrina fadrí germana germà serena seré

grega iugoslava neboda  postissa races roja tranquil·la

grec iugoslau nebot postís raça roig tranquil

3.  ballarí i ballarina  bomber i bombera conegut i coneguda estudiant i estudianta infermer i infermera mestre i mestra metge i metgessa secretari i secretària 4. Uns hòmens audaços i unes dones audaces. Un llit còmode i una cadira còmoda. Un home culte i una dona culta. Un hotel decent  i i una pensió decent. Uns veïns  feliços i unes veïnes felices. Un amic fidel  i i una amiga fidel. Una dona hipòcrita i un home hipòcrita. Un xic jove i una xica  jove. La psiquiatra i el psiquiatre. ORTOGRAFIA 1. a)  b) c) d) e)

JQCV (jota, cu, ce, ve): Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià FBPA (efa, be, pe, a): Formació Bàsica de Persones Adultes AVL (a, ve, ela): Acadèmia Valenciana de la Llengua DOGV (de, o, ge, ve): Diari Oficial de la Generalitat Valenciana UEFA (u, e, efa, a): Union of European Europ ean Football Association ( Unió d’Associacions  Europees de Futbol 

2. alemany, campanya, desvergon yit, judok a, a, k art, art, k iwi, menyspreu, vinya, vodk a, a, windsurf 3. LLETRES SIMPLES bou veniu riure for ça

LLETRES COMPOSTES O DÍGRAFS quaranta, guanyar ungüent gruix ignorar química

 —127—

���

guitarra vague veig  peix callar dutxa UNITAT 2 TEXTOS 1. b, 2. b, 3. a, 4. b, b , 5. b Activitat al marge  petits: xicotets dissenyen: projecten sabers: coneixements conservar: preservar  perjudicial: nociu

LÈXIC I SEMÀNTICA 1. B, 2. A, 3. A, 4. A, 5. C MORFOSINTAXI 1. S’HI AFEGEIX -S : PLURAL companys alegres mares troncs

SINGULAR  company alegre mare tronc

CANVI DE - A/O PER - E : PLURAL dies coses festes mapes

S’HI AFEGEIXEN ALTRES SONS: SINGULAR  PLURAL SINGULAR  dia cosins cosí cosa comerços comerç festa fracassos fracàs mapa  plens  ple raons raó

2. adreça: adreces  biga: bigues  boja: boges confiança: confiances gramàtica: gramàtiques llengua: llengües  pasqua: pasqües  platja: platges vaga: vagues

 

—128—

3. accents acordions agulles àlbums arrossos assassins avions  botons calaixos llibretes

accent acordió agulla àlbum arròs assassí avió botó calaix llibreta

4. autobús avís  bosc nas ós  pastís rus text

autobusos avisos boscs / boscos nassos óssos pastissos russos texts / textos

5. El dilluns, el dimarts i el dijous El pastís dolç El peix blau El permís del mestre El vostre barnús Un bosc ple Un gos blanc Un home serè Un llapis de color Un text curt Una condició ambigua

Els dilluns, els dimarts i els dijous Els pastissos dolços Els peixos blaus Els permisos dels mestres Els vostres barnussos Uns boscs / boscos plens Uns gossos blancs Uns homes / hòmens serens Uns llapis de colors Uns textos / texts curts Unes condicions ambigües

 —129—

���

6. Margarita de Bell-Puig, (1) noble mestressa, va tirar l’ase per la finestra com se sol dir: la festa, les menjades a estil (2) musulmà  i (3) cristià i els saraus que s’organitzaren en el castell i els seus voltants a gust de tothom, van ser cosa de meravella. I després de tres dies de jocs i entreteniments, arribà el moment de la veritat: Muhammad, amb la seua (4) excel·lent estatura, sols ulls (5) flamejants rere la visera alçada i el seu aire (6) marcial i (7) decidit isqué del castell en un matí (8) esplendorós, cavaller del seu cavall, folrat de ferro (9) lluent  i amb rodella al braç i llança (10) imponent  en la seua mà dreta. Se li incorporaren, des dels seus (11) respectius campaments, Hayran, que no era tan (12) alt com Muhammad però que palesava una gran energia als seus quaranta-tants anys, i Mudjàhid, més (13) prim que Muhammad, alt, de cara (14) aguilenca i cos (15) nerviüt i (16) agilíssim  que també era un (17) bon  contrincant. Al seu darrere s’aplegaren els seguicis i molts dels súbdits de Muhammad, que volien presenciar aquella justa en què es decidia la sort del (18) petit reialme i la d’ells mateixos per tant. ORTOGRAFIA 1.  boi-ra ca-ò-tic cre-uen cui-nar Dé-ni-a Eu-ro-pa far-mà-ci-a fre-qüent his-tò-ri-a lin-güis-ta 2. PRESENT caic caus cau ca-iem ca-ieu ca-uen

PRETÈRIT IMPERFET que-ia que-ies que-ia qué-iem qué-ieu que-ien

FUTUR IMPERFET cau-ré cau-ràs cau-rà cau-rem cau-reu cau-ran

3. Es cons-ti-tu-eix l’A-gèn-ci-a de Qua-li-tat d’In-ter-net Un to-tal de dí-huit per-so-nes re-sul-ten fe-ri-des en un ac-ci-dent d’a-vi-ó per c au-sa d’una tur-bu-lèn-ci-a. La lí-ni-a Qua-tre del Me-tro se-rà re-o-ber-ta des-prés de la i-nau-gu-ra-ci-ó de la no-va esta-ci-ó. Se-ül es-ta-va al cor-rent ja del pro-gra-ma nu-cle-ar el 1999. Co-men-ça la Set-ma-na de ben-vin-gu-da de la U-ni-ver-si-tat de Va-lèn-ci-a. ‘Un nou món és pos-si-ble’, tí-tol de la Set-ma-na Cul-tu-ral An-to-ni Lli-dó de Xà-bi-a.

 

—130—

UNITAT 3 TEXTOS 1. F, 2. V, 3. F, 4. F, 5. V Activitat al marge instal·lar: muntar conrear: cultivar gaudi: plaer fertilitzants: adobs lleus: lleugeres recol·lecció: collita

LÈXIC I SEMÀNTICA 1. c, 2. a, 3. a, 4. b, 5. b, 6. c MORFOSINTAXI 1. a)  b) c) d)

El dia 9 d’octubre és festa a la Comunitat Valenciana. Totes les botigues tancaran els dies festius. Les pomes naturals tenen el sabor més bo. La causa de les seues desgràcies és la pobresa.

2. els animals els estudiants els insectes els iogurts els ulls 3. a)  b) c) d) e) f) g) h)

l’animal l’estudiant l’insecte el iogurt l’ull

les escoles les humitats les iaies les il·lusions les ungles

l’escola la humitat la iaia la il·lusió l’ungla

Vaig cap al poble. Ens trobarem a l’estiu. Em trobe al tren. Ho veig des del balcó. Viatge cap al Verger. Passejarem al matí. Es dedicava a l’atletisme. Ho duré per a l’amic.

4. a)  b) c) d)

L’última cosa que em passaria pel cap seria anar amb tu. Per culpa de la humitat, la casa donava la imatge de ser vella. Has de presentar-li els papers a l’interventor del banc. Ahir vaig anar a la consulta del podòleg i em va curar l’ungla.

 —131—

���

e) La influència que tenia Maria sobre Marta era molta, perquè era l’íntima amiga seua. f) Vam fer una caseta d’uralita (a) l’hivern passat per al gos. g) Heu demanat pressupost per a la instal·lació de la calefacció a la vostra casa? 5. a)  b) c) d) e) f) g)

Joan, has vist les meues ulleres? ( DE MI). El mapa el tenim penjat en la nostra habitació ( DE NOSALTRES). He agarrat les vostres coses ( DE VOSALTRES) i les tinc ací. Si mires per la teua finestra ( DE TU) em voràs. Acabem de comprar la seua casa ( DE VOSTÉ). M’agrada més aquesta / esta casa d’ací que aquella casa d’Andorra. Recorde amb nostàlgia aquells dies que vam passar.

ORTOGRAFIA 4. AGUDES

cocodril, europeu, jer sei sei, camió

 

PLANES

ESDRÚIXOLES

 bum, dè bil, àguila, gà bia, gràcia nàixer, quasi, àl bum, boira, sòlids, examen

—132—

5. AGUDES  paté (o patè)  japonés (o japonès) ordenació  pavelló 6. Agudes germà caf é (o caf è) camí  camió tabú matalàs anglés (o anglés)  pastí s angulós reclús caiman encén (o encèn) Berlí n segon algun alguns

PLANES nèctar r ègim vòmit còndor Planes aixeta aprendre estadi gaiato  perspicu abraxas nosaltres  bilis quartos globus  plàtan  plàtans fenomen trigemin heptàgon heptàgons

UNITAT 4 TEXTOS 1. b, 2. c, 3. b, 4. 4. a Activitat al marge: Peculiar: singular Informació: dada Succeït: esdeveniment Mescla: barreja Afront: escarni

LÈXIC I SEMÀNTICA 1. a, 2. b, 3. b, 4. a, 5. b, 6. b MORFOSINTAXI 1. 25 vint-i-cinc 52 cinquanta-dos

 —133—

ESDRÚIXOLES anècdota bèstia embòlia isòsceles Esdrúixoles àrbitre astúcia delí cia cia luxúria màquina memòries orquí dia dia quí mica mica tècniques memòria còmica música f í ísica s  ica Dénia València

���

108 cent vuit / cent huit 122 cent vint-i-dos 3974 tres mil nou-cents setanta-quatre 2. Segon pis, quarta porta Volum tercer  Novena posició Sisena fitxa Huitena setmana Quart carrer Primera via Seté dia Desé participant

2n pis, 4a porta Volum 3r 9a posició 6a fitxa 8a setmana 4t carrer 1a via 7é dia 10é participant

3. a)  No té tanta faena com diuen.  b) Em sembla que té massa diners. c) Aquest llibre té moltes activitats d’ortografia. d) Has posat poc d’oli a l’ensalada. e) Quants en serem demà, al sopar? En serem set. f) Hi ha vi encara? Sí, però no n’hi ha prou. En demanaré una altra botella. g) T’ha agradat la pel·lícula? Sí, és una pel·lícula amb molta intriga. 4. a) Ja m’acompanyarà algú (algú / algun), no patisques.  b)  No ha vingut ningú (cap / ningú / ningun) a buscar-te. c)  No ha vingut ningú (ningú / ningun) a buscar-te. d) Aquesta és l’altra (altra / l’altra) germana. e) Vindré un altre (un altre / altre) dia. 5. a)  b) c) d) e) f) g) h)

T’ho contaré tot qualsevol (consivol / qualsevol) dia.  No fa res (algo / res) si no guanya diners. Vaig trobar una cosa (algo / una cosa) i no recorde què és. Jo ja he vingut. On estan els altres (altres / demés)?  No tinc cap (cap / ningú / res) intenció de contar-ho. Ho ha fet sense consultar amb ningú (cap / ningú /res). Mai no fa res (cap / ningú / res) del que li convé.  No puc posar-te aigua, perquè no en queda queda gens (res / gens).

ORTOGRAFIA 1. bé  /  / be  No és el mateix una ovella que un be. Sap fer això molt bé . bóta / bota Hem d’omplir la bóta de vi. Posa’t les botes que plou.

món / mon M’han dit que mon pare ha vingut. El món esta boig. ós / os Li fa mal l’ os. És un ós polar.

 

—134—

dóna / dona És una dona molt bonica. Ella no dóna res. és / es Això es diu molt prompte. Ara és tan hàbil com jo.  fóra / fora Si fóra honrat no faria això. El gos està  fora, al jardí. mà / ma Agarra-li la mà, que vol creuar. Hui vindrà ma mare a veure’m. més / mes Viatja més que tu. Al mes de novembre acabarà la faena. mòlt  /  / Compraré el café mòlt . Hui tinc molt  de  de fred.

 pèl  /  / pel 

Passarem pel  nou  nou túnel. Té el pèl negre. sí  /  / si   vols comprar-ho, corre.  Si  vols  Sí que vull comprar-ho. sóc / soc Jo sóc mestre. Va comprar en un soc. sòl  /  / sol  La meua casa té pocs metres de sòl . Hui estaré a casa sol . té  /  / te  molts diners. Té  molts  No m’agrada el te ús / us  No us compliqueu! L’ ús del valencià és important.

UNITAT 5 TEXTOS 1. F, 2. V, 3. V, 4. V, 5. F Activitat al marge: alçària: alçada  principal: cabdal tempestat: tempesta desarranjada: atrotinada arruixada: xàfec, ruixat conquista: conquesta

LÈXIC I SEMÀNTICA 1. a, 2. b, 3. b, 4. c, 5. a, 6. a MORFOSINTAXI 1. a)  b) c) d) e) f) g)

Ho va saber perquè  jo (qui parla) li ho vaig dir. Que parlen de mi (de qui parla), encara que siga bé. Nosaltres (Maria i jo) no sabíem res de tot això. Vosaltres (Joana i tu) sabeu què ha passat? Ells vindran a sopar (Joan i Dolors). Pepa sempre parla de si / ella mateixa (ella mateixa). Senyora alcaldessa, a vosté també li ho han dit (amb respecte)?

2. a.

Queda’t l’encenedor.

 —135—

���

 b. Et vaig dir que no vindria. c.  No t’obligaran a cantar. d. Contar -te -te el fet m’animarà. 3. a. Es cansa molt prompte.  b. Recorde’s d’ella. c.  No s’atreveix a contestar. d. Prefereix no recordar -se -se de tu. 4. a.  No l’has trobat?  b. Jo no el trobe a faltar. c. Mira’l, que està prop. d. Cremant-lo, faràs desaparéixer el document? e. Porteu-lo a dinar a un bon restaurant. 5. a.  No podem trobar -la -la en cap lloc, la veïna.  b. Porta-la a casa, la samarreta. c. La sabrem reparar, la bicicleta. d. Jo l’entenc molt bé, la pel·lícula. e. La hipnotitzava, a ella, mentre li feia preguntes. f. Ell la humilia constantment, a ella. g. La bandera, l’hissen cada mes. h. La identificaràs de seguida, la teua veïna. i. L’usa sovint, la bicicleta.

 —136—

6. a. Això que hi ha a la caixa, ho podeu donar a algú (eu / ho / -ho).  b. Volia dir-los [a ells] que es portaren bé. Vigila ‘ls tu (-los / ‘ls / els). c. El pollastre, prepara ’l com t’he dit (-lo / ‘l / el / l’). d. Si no voleu que se’n vaja el gos, tanqueu -lo a casa (-lo / ‘l / el / l’). e. Els clients tenen presa i demanen que els portes el compte prompte (-los / ‘ls / els). f. Acontenta els teus fills i compra ’ls el que et demanen (-los / ‘ls / els). g.  No ens han dit res encara, a nosaltres (mos / -nos / ‘ns ‘ ns / ens). h. Diga’ns què hem de fer, nosaltres (mos / -nos / ‘ns / ens). i. Vol contar -nos -nos una cosa (mos / nos / ‘ns / ens). 7. a)

(a mi)

 b)

(a nosaltres)

c)

(a tu)

d)

(a vosaltres)

e)

(el xiquet)

f)

(a ell)

g)

(la ràdio)

h)

(la notícia)

i)

(a ell)

 j)

(a ells)

k)

(a elles)

Em demanaran una promesa. Volen demanar -me -me una promesa. Demana ’m una cosa. No ens pressiones més! Volen pressionar -nos -nos més. Pressiona ’ns més! T’esperaré fins a les huit. He d’esperar -te -te fins a les huit? No us / vos puc dir això.  No puc dir -vos -vos això. Es vesteix ja tot sol. Vol vestir -se -se tot sol. L’estimaràs molt! Estima’l un poc! No vull estimar -lo -lo. L’escoltes bé? Escolta’l! Estic escoltant -lo tota la vesprada! La imprimisc? Imprimeix-la. Ja li he comprat la bicicleta. He de comprar -li -li la bicicleta. Els compraré un regal? Vull comparar -los -los un regal. Els compraré un regal? Compra’ls un regal.

ORTOGRAFIA 1. aigües llengües  pasqües  paraigües obliqües  piragües

 —137—

���

2. genuí suís veí

genu ï na na su ï ssa ssa ve ï na na

3.  paí s  pa ï sos sos  peüc ra ï m reüll

ru ï na na ru ï nós nós veí  ve ï na na ve ï ns ns

4. CONDUIR  condu ï sc sc condu ï xes xes condu ï x condu ï m condu ï u condu ï xen xen 5. I NFINITIU agrair  beneir conduir  produir traduir 6. f) g) h) i)  j)

PRODUIR  condu ï a condu ï es es condu ï a conduíem conduíeu condu ï en en

GERUNDI

agraint beneint conduint produint traduint

produ ï sc sc produ ï xes xes produ ï x produ ï m produ ï u produ ï xen xen

PARTICIPIS agra ï t agra ï da da bene ï t bene ï da da condu ï t condu ï da da produ ï t produ ï da da tradu ï t tradu ï da da

agra ï ts ts bene ï ts ts condu ï ts ts produ ï ts ts tradu ï ts ts

produ ï a produ ï es es produ ï a produíem produíeu produ ï en en

agra ï des des bene ï des des condu ï des des produ ï des des tradu ï des des

Tinc un qüestionari que va molt bé per a aprendre lleng ües estrangeres. Pere condu ï a nerviosament perquè perseguia uns delinq üents. Abans tradu ï a gratu ï tament tament però he promés que no traduiré mai més. La meua ve ï na na és su ï ssa, ssa, però el ve í  és  és espanyol. L’heroisme a la carretera es demostra conduint amb paciència.

UNITAT 6 TEXTOS 1. c, 2. a, 3. c, 4. b, 5. b

LÈXIC I SEMÀNTICA Activitat al marge: a) per mitjà de Expressió que introduïx la persona o cosa de què algú es val per a arribar a un fi.  b) amb l'excepció de: No comprendrés, no inclòs en un nombre o un tot, com no  pertanyent-hi. c) com també: De la mateixa manera, igualment.

 

—138—

d) llevat que A menys que, fora que. e) en particular Particularment. 1. a, 2. b, 3. b, 4. c, 5. a, 6. a MORFOSINTAXI 1. CD CI a) M’ha dit que vindrà demà.  b) Em veus cada dia.

X

c) d)

X Ens sembla que odieu la vostra mestra. Mira’ns amb bons ulls, que no t’hem fet res.

X

e) f)

X T’he copiat el treball. Voldria escoltar- te atentament.

X

X 2. a) Tot això que t’he dit, pots contar- ho a qui vulgues.  b)  No sé com és el seu amic, amic, perquè encara no l’he vist. c) Buscava els meus companys, però encara no els he trobats. d) Si hi ha pomes al mercat, compra ’n dos quilos. e) Els espaguetis, prepara ’ls com diu la recepta. f) He vist que hi ha taronges a l’arbre. Cull- ne unes quantes. 3. a)  b) c) d) e)

Després de la boda, li vam desitjar (a ella) sort. Volia dir-los (als fills) que tornaren prompte a casa. Digues a les teues amigues que els aconseguirem les flors. Fes cas als xiquets i compra ’ls el que et demanen. Porta-li, a la xiqueta, una nina de la fira.

4. a)  b) c) d) e) f) g) h)

Ara tots lamenten el seu abandó. Ara tots el lamenten. Ella cull el raïm per al xiquet. Ella el cull per al xiquet. Em sembla que odieu el vostre mestre. Em sembla que l’odieu. Ha fet una comanda a la seua filla. Li ha fet una comanda. He copiat el treball a un alumne molt sabut. Li he copiat el treball. Veuré aquesta setmana el documental de la natura. El veuré aquesta setmana. El Govern ha aprovat el nou decret sobre formació. El Govern l’ha aprovat. Digues al taller que canvien el pneumàtic de la moto. Digues al taller que el canvien.

 —139—

���

5. a)  b) c) d) e) f) g)

L’any passat anàrem a l’estranger, però enguany no hi anirem. És una persona interessant, però a primera vista no ho pareix. Té la taula desordenada, no hi trobarà res. Després de netejar l’armari, hi guardaran la roba. Ella anava cap a casa i jo en tornava. Han entrat a casa de bon matí i encara no n’han eixit. L’un és músic, l’altre també ho és.

6. a) Llegiré la carta amb interés.  b) Comunicaré la notícia a les alumnes. c)  No puc repetir el que em van dir. d) Enviaré felicitacions. e) És escriptor. f) Aniré al teu poble. g) Tornarà demà de Barcelona.

La llegiré amb interés. Els comunicarem la notícia. No puc repetir- ho. N’enviaré. Ho és. Hi aniré. En tornarà demà.

7. a)  No la destorbes, la xiqueta ara estudia; ja li diré jo que has telefonat.  b) Em pareix que us / vos posaran un deu als tres que heu estudiat. c) Jo no volia ser mestre. Si ho sóc és gràcies a mon pare. d) Per favor, aquests temes estudia ’ls amb més atenció. e) Si voleu estar ben informats, haureu de comprar -vos la revista. f) Hi havia molta pols i tots els assistents en respiràvem. g) Abans de tornar les jaquetes, porta- les a la tintoreria. ORTOGRAFIA 1. a)  No m’han tornat bé el can vi (DINERS QUE ES RETORNEN QUAN S’HA PAGAT AMB N BITLLET SUPERIOR AL PREU).  b) Emprova’t (VEURE SI LI ESTÀ BÉ UNA PEÇA DE ROBA) la camisa. c) A la taula, hi sobra un gani vet ( INSTRUMENT QUE SERVEIX PER A TALLAR ). ). d) Anava a ca vall (MUNTAT SOBRE) d’una moto. e) Va rebentar (OBRIR -SE, ESCLATAR ) una roda del cotxe. f) Hem arribat (TROBAR -SE EN UN LLOC) a la cima. g) El cinema estava buit (ESPAI QUE NO ÉS OCUPAT) encara.

 —140—

2. atractiu: atracti va, atractives... cap: cabut, cabota... escriure: escri vim, escriviu... neu: nevera, nevar... nou: nova, noves... rep (ell): rebre, rebia... sap (ell): sa ber, sabia... suau: sua vitat, suavitzar... 3. ambigu ambulància  benvolgut canviar circumval·lació combinar conversar desembarcar embarcar embenar

enveja imberbe incumbència intercanvi invasió inversió involuntari membre nombrós se mbrar

UNITAT 7 TEXTOS 1. F, 2. F, 3. V, 4. V, 5. F Activitat al marge: centre: nucli cima: cim edificat: construït  peregrins: pelegrins

LÈXIC I SEMÀNTICA 1. b, 2. a, 3. a, 4. c, 5. c, 6. b MORFOSINTAXI 1. a) Ell no vol passe jar, però si jo passe ge em trobe millor.  b)  Nosaltres fregarem el pis, mentrestant, ella que es fre gue les mans. c) Jo hui no avan ce gens la faena, però ahir sí que l’avan çava. d) Jo em trencaré el cap pensant una solució, però tu no et tren ques de riure quan m’escoltes. 2. a)

Continuen combatint  / / combatent  (  (COMBATRE) els dos exercits.

 —141—

���

 b) Estant debatent  / / debatint  (  (DEBATRE) la proposta tota la setmana. c) Estic veient  / / vegent  / / veguent  (  (VEURE) la televisió tota la vesprada. d)  No t’estigues moguent  / / movent  (  (MOURE) amunt i avall que em marejaràs. e) Si segueixes corrent  / / correguent , (CÓRRER ) arribaràs esgotat. f) Van passar les festes beguent  / / bevent  (  (BEURE) sense parar. 3. absoldre caure creure defendre entendre escriure moure voler 4. a)  b) c) d) e)

absolent caient creient defenent entenent escrivint movent volent

Hui he batut (BATRE) uns ous i m’he menjat (MENJAR ) una truita. Elles han pogut (poder) fer l’examen aquest matí. Ha aparegut (APARÉIXER ) un dofí mort a la platja. L’arbre ha crescut (CRÉIXER ) molt i no hem pogut (PODER ) podar-lo. He dormit (DORMIR ) profundament i m’he alçat (ALÇAR -SE) de bon humor.

5. a)  b)

Si ella balla (BALLAR , indicatiu), és possible que ell balle (BALLAR , subjuntiu) també. Quan treballe (TREBALLAR , subjuntiu) demà ho farà amb interés, que ara també treballa (TREBALLAR , indicatiu) bé. c) Si jo visc (VIURE, indicatiu) ara en un poble, és possible que, en un futur, també hi visca (VIURE, subjuntiu). d)  No isques (EIXIR , subjuntiu) tu tant de casa que jo no isc (EIXIR , indicatiu) quasi mai. e) És necessari que ella patisca (PATIR , subjuntiu) les conseqüències de la decisió perquè  jo també les patisc (PATIR , indicatiu).

ORTOGRAFIA 4. acom plexar amfibi àmfora  benvolgut campionat circumferència comprar convenció èmfasi 5. a)  b) c)

 

ferramenta important instal·lar intromissió inventari invident minvant pàmfil símbol

ennuvolar ennoblir enfilar

—142—

d) e) f) g) h) i)  j)

ennegrir emmarcar enfangar emmagatzemar emmalaltir emmudir embogir

6. immadur immediat immerescut immigrar immillorable immòbil immoble immortal 7. a) És innegable que ell juga amb desim boltura.  b) Ahir cantava sense moure a penes els lla vis. c)  No sap què fer: o blidar el pro blema o resoldre’l.

UNITAT 8 TEXTOS 1. c, 2. a, 3. b, 4. c, 5. b Activitat al marge: netegeu: renteu una volta: una vegada similar: semblant aporteu: incorporeu una mica: una miqueta

LÈXIC I SEMÀNTICA 1. c, 2. a, 3. b, 4. a, 5. c MORFOSINTAXI 1. a)  b) c)

Ahir, mentre Joan menjava (MENJAR , imperfet d’indicatiu) jo dormia (DORMIR , imperfet d’indicatiu) la sesta. Ella em va preguntar si Maria i jo encara eixíem (EIXIR , imperfet d’indicatiu) junts quan va acabar el curs. Jo sempre treballava (TREBALLAR , imperfet d’indicatiu) durant el mes de juny, perquè al juliol agafava (AGAFAR , imperfet d’indicatiu) vacances.

 —143—

���

d) e) 2. a)  b) c) d) e) 3. a)  b) c) d) e) f) g) h) i)

Que ell parlara (PARLAR , imperfet de subjuntiu) mentre tu dormies (DORMIR , imperfet d’indicatiu) no està bé. Tu no volies (voler, imperfet d’indicatiu) que ell es creguera (CREURE’S, imperfet subjuntiu) la nostra versió dels fets. Si fan (FER , present d’indicatiu) bona pel·lícula hui, jo aniré (ANAR , futur) al cine quan acabe la faena. Jo aniria (ANAR , condicional) al cine si sabera / sabés (SABER , imperfet de subjuntiu) quina pel·lícula fan. Quan guanyes (GUANYAR , present d’indicatiu) més diners gastaràs (GASTAR , futur) el que vullgues en roba. Si jo contara / contés (CONTAR , imperfet de subjuntiu) tot el que sé, aniria (ANAR , condicional) a la presó. M’agradaria que Josep i tu visquéreu (VIURE, imperfet de subjuntiu) prop de ma casa, així ens veuríem / voríem (VEURE / VORE, condicional) cada dia.

Camina (CAMINAR , imperatiu) de pressa que arribaràs tard a la cita. Camine (CAMINAR , imperatiu, de vosté) de pressa que arribarà tard a la cita. Espremem (PRÉMER , imperatiu) les llimes i els traurem tot el suc. Procediu (PROCEDIR , imperatiu) a l’elecció dels representants si heu acabat els  parlaments. Que cante (CANTAR , present de subjuntiu) ja, que estem impacients. Que procedisquen (PROCEDIR , present de subjuntiu) a l’elecció si han acabat els debats.  No camines (CAMINAR , present de subjuntiu)tan de pressa, que cauràs un bac.  No bates (BATRE, present de subjuntiu) l’ou, Pep, que no tinc fam.  No servisques (SERVIR , present de subjuntiu) el té; Núria, que no estem tots encara.

4. a) És una pena que aquest home siga un boig.  b) La presidenta havia sigut companya de la meua germana. c)  No m’imaginava que fóra tan difícil trobar un taxi. d) La bicicleta va acabar sent utilitzada pels seus fills. e) És diumenge, no hem d’anar a treballar. f)  No crec que siga aquest el moment més oportú. g) Us mirava com si fóreu un parell de desconeguts. 5. a)  b) c) d) e) f) g)

Ella ha corregut (CÓRRER ) massa de pressa, i ara està esgotada (ESGOTAR ). ). Joana i tu encara sou (SER ) tan amigues? L’any passat el tren arribava (ARRIBAR ) cada dia amb retard. Quan éreu menuts teníeu (TENIR ) un tren elèctric preciós. Si demà t’alces (ALÇAR -SE) tard, no t’esperarem. Si puc, el trauré (TRAURE) d’ací ara mateix. Tu calla, que no saps (SABER ) de què va.

ORTOGRAFIA

 

—144—

1. a)  b) c) d) e)

El contracte és il·legal. El text és il·legible. És una filla il·legítima. La seua paciència és il·limitada. La sentència és il·lògica.

2. a)  b) c) d) e)

col·lecció il·lustració metàl·lic mil·ligram al·lèrgia

3.  batre  beure malvendre  perdre  prescriure 4. a)  b) c) d)

Va presentar al·legacions contra la reso lució perquè li ho va recomanar un co l·lega. Va cance l·lar la roda de premsa per por de caure en un e rror.  No sol somriure si no es t roba en harmonia amb ell mateix. L’amic que treballa a la sub hasta del peix és orfe.

UNITAT 9 TEXTOS 1. F 2. V 3. F 4. F 5. V Activitat al marge tempestes: tempestats reescalfat: recalfat  perill: risc aliments: nutrients  perjudicials: danyoses

LÈXIC I SEMÀNTICA 1. a, 2. a, 3. a, 4. c, 5. c

 —145—

���

MORFOSINTAXI 1. a)  Nosaltres ja havíem entés la lliçó ahir, vosaltres també l’ havíeu entesa .  b) El treball l’hauré acabat demà, tu també l’ hauràs acabat. c) Haureu d’anar a comprar vosaltres, no vos queda res. d) Fa dos estius hi havia més turistes que enguany. e) L’any que ve hi haurà més habitants en el poble, perquè es construeix molt. 2. a)  b) c) d) e) f) g) h) i)  j) k) l) m) n) o)

Enguany nosaltres hem venut (vendre) la casa de la tia. Encara no t’has pres (prendre) el desdejuni? Jo hui no he estudiat gens en tot el dia.  No sé perquè el vas votar si t’ havia dit (dir) abans que no guanyaria les eleccions. Quan es va produir l’accident, el conductor ja havia mort (morir). Jo no volia saber res del partit on havia militat (militar) durant tants anys. Quan haja/hauré dormit (dormir) prou, m’alçaré del llit. Quan el tornaràs a veure ja haurà crescut (créixer) deu centímetres més. Demà t’asseguré que ja ho hauré acabat. Va dir que em pagaria perquè ja hauria cobrat (cobrar) abans. Si t’haguera dit la veritat no m’ hauries cregut  (creure). Si haguéreu estudiat més hauríeu aprovat (aprovar) l’examen.  No crec que l’hagueres conegut (conéixer) abans d’ara. Comprenc que li hages comprat (comprar) un bon regal al teu germà. Lamentava que no l’ hagueres triat (triar) primer a ell.

3. a)  b) c) d) e) f)

Has de caminar de pressa, que arribaràs tard a la cita. Ha de caminar de pressa, que arribarà tard a la cita. Hem de prémer les llimes fort i els traurem tot el suc. Heu de procedir a l’elecció dels representants si heu acabat els parlaments. No has de caminar  tan de pressa, que cauràs un bac. No has de batre  l’ou, Pep, que no tinc fam.

4. a)  b) c) d)

Deu ser de nit ara a Irlanda. Devíeu estudiar poc. Deurà resultar  elegit en les pròximes eleccions. Degué escapar de la justícia.

5. a)  b) c) d) e)

Heu de planificar bé el que voleu escriure. En acabar la redacció heu de revisar  tots els aspectes de l’escrit. Si heu seguit els consells, l’escrit deu ser fàcil de llegir. L’esborrany devia ser més espontani, però el text definitiu és millor. El text de la notícia deu ser curt, però els fets ocorreguts no estan ben explicats.

ORTOGRAFIA

 

—146—

1. AMB DIFTONG obliqüitat  pasqües quatre quota

SENSE DIFTONG atac cridar evacuar quilòmetre taca vaques

2. capicua: capicues carrasca: carrasques cua: cues  judoka: judokes òptica: òptiques  pasqua: pasqües 3.

placa: plaques polèmica: polèmiques recerca: recerques rosca: rosques tàctica: tàctiques tomaca: tomaques

c o g

a) Podíem oir els bate cs del seu cor.  b) És un demago g: sap atraure’s la multitud per al seu profit personal. p ersonal. c) Cal tenir estóma c per a poder suportar aquests insults. d)  No comprenc encara per què vinc a veure’t cada dia.  p o b

a)  b) c)

Pot anar amb el ca p ben alt: no té res de què avergonyir-se. La cartera reparteix el correu com un llam p: és rapidíssima. S’ha quedat cal b, en poc temps ha perdut tot el cabell.

 o d  t  o a) Es cura en salu t: encara no ha vist el perill i ja s’amaga.  b) Has omplit la sol·licitu d d’inscripció als exàmens? c)  No vaig arribar a temps per mala sor t. d) Està sor d d’una orella: no vol escoltar consells.

UNITAT 10 TEXTOS 1. c, 2. c, 3. a, 4. b, 5. a Activitat al marge: a)  b) c) d) e)

Es posa dins d'un marc: s'emmarca: Que servix per a representar: representatiu Que fa poc que ha que ha ocorregut: recent Conjunt de persones que s'han reunit r eunit deliberadament: colla Sense pietat: despietadament

 —147—

���

f)

Que consta d'un gran nombre de coses o de persones: nombroses

LÈXIC I SEMÀNTICA 1. c, 2. a, 3. c, 4. a, 5. c MORFOSINTAXI 1. a)  b) c) d)

Puja carrer amunt (amunt / dalt) i voràs el poble des de dalt (amunt / dalt). Parla baix (baix / avall) i ves-te'n cap avall (baix / avall) a poc a poc. Jo em quedaré ací, però tu t’estaràs allí  (allí  (allí / ahí). Portava el regal amagat darrere (darrera / darrere).

2. a)  b) c) d)

Hui acabaré més prompte (prompte / abans) que ahir. Ja ho havia dit ella abans (antes / abans). Ara no tinc temps, t’ho contaré després (després / después). Encara ens veiem de tant en tant (de tant en tant / de quant en quant).

3. a)  b) c) d) e) f)

Ho discutirem cordialment (cordial / cordialment) i civilitzadament. Es porta malament (malament / mal) amb els mestres. Això està mal (malament / mal) expressat. Tot li ho troben ben (bé / ben) fet. Sap cantar bé (bé / ben).  No parles així  (així  (així / aixina).

4. a)  b) c) d) e)

Sempre arribaven els tres alhora, ningú no s’avançava.  No hi ha cap contenidor enlloc. On traurem el fem?  No canvia, pensa com abans: no s’ha modernitzat. Això va ocórrer fa temps: tu no havies nascut aleshores, però jo sí. Hi ha restaurants pertot: aquest és un poble turístic.

5. a)  b) c) d)

obrir de bat a bat (ben bé). mirar de gaidó o de gairell (obliquament, de costat) omplir de gom a gom (ple completament) caminar a recules o de recules (cap arrere)

6. a)  b) c) d) e) f) g) h)

A un ritme irregular: a trompicons Amb un moviment ràpid o violent: d'una revolada De cua d’ull o amb recel: de reüll De mala gana: a contracor De pressa i corrents: a corre-cuita Donant tombs per terra: a rebolcons En una quantitat suficient: a bastament Fora d’hora: a deshora

 

—148—

i)  j)

Sense tardar: de seguida Sobtadament, d’improvís: de sobte

ORTOGRAFIA 1. Xàtiva Xeresa Xaló aixeta coixí dibuix

xurro xiquet clòtxina  punxa capritx escabetx assaig  bateig Elx

de juni  passejar  jove àgil mengem  jutge heretge formatge

2. a)  b) c) d) e) f) g) h) i)  j) k) l) m) n) o)  p)

 boig: boja, boigs o bojos, boges  bombardeig: bombardeigs o bombardejos empatx: empatxos escabetx: escabetxos estiueig: estiueigs o estiuejos formigueig: formigueigs o formiguejos maneig: maneigs o manejos mareig: mareigs o marejos  passeig: passeigs o passejos passejos  piloteig: piloteigs o pilotejos raig: raigs o rajos rebuig: rebuigs o rebutjos roig: roja, roigs o rojos, roges sondeig: sondeigs o sondejos sorteig: sorteigs o sortejos torneig: torneigs o tornejos vaig: vaja, vagen

3. Les lletres  j, g . Escriviu el plural de les paraules següents. corretja: corretges enveja: enveges esponja: esponges granja: granges llotja: llotges mitja: mitges 4. a)  b) c) d) e)

El paisatge era tan ori ginal perquè els taron gers estaven xopats per la plu ja. Els avantatges dels judicis ràpids solen exa gerar-se. L’aprenentatge es consolidarà si fas uns e xercicis d’ortografia per mi tjà d’unes bones fitxes. Hem organitzat un via tge en co txe de quinze dies a la Xina. El periodista va fer un reporta tge després de via tjar al Japó amb un  jesuïta.

UNITAT 11

 —149—

���

TEXTOS 1. F, 2. F, 3. V, 4. F, 5. V

LÈXIC I SEMÀNTICA 1. b, 2. a, 3. c, 4. b, 5. c MORFOSINTAXI 1. a)  b) c) d) e) f) g)

El menjar no està en bones condicions. Faig els escrits amb ordinador. L’alcalde és llicenciat en pedagogia. Pensa en l’examen de matemàtiques. Quan farem una excursió viatjarem amb / en autobús. Solem passejar amb els amics. Solen posar alguna cosa en la beguda.

2. a)  b) c) d) e)

Ha sigut denunciat per la seua veïna. Arribaran per l’autopista. Ho faré per tu, perquè t’estime. La carta que ha arribat és per a tu. M’ho han comunicat per e-mail .

3. a)  b) c) d) e) f)

Al matí vaig a l’Ajuntament, i a la vesprada faig classes. Aniria a Dénia si tinguera el cotxe. Em matricularé al curs d’anglés al setembre. Faré les pràctiques en una escola d’adults. Farem el treball en tres mesos. Sempre el trobaràs al / en el  bar en hores de faena.

4. a)  b) c) d) e) f) g) h) i)

Accediran finalment a la nostra petició Crec que hauríeu de confiar més en ella. Em vaig oblidar de tots els problemes. En deu haver-hi prou amb cinc euros. Ens vam adonar de les dificultats. Estudia en una universitat d’Irlanda. M’agradaria anar a viure a la platja. M’he entretingut massa en la tercera qüestió.  No m’agradaria viure en un poble.

5. a)  b) c)

Accediran finalment als nostres desigs. Em vaig oblidar d’anar al teatre. Ens vam adonar dels canvis.

 —150—

d) e) f) g) h)

M’agradaria anar a viure al poble. M’agradaria anar a l’hotel. Vinc del cine. Vinc de l’hospital. Pel / Al maig ens va visitar.

6. a) Crec Ø que l'amistat és bona.  b) Es conformaria Ø que li parlares de tant en tant. c) Estic d'acord de / a fer la proposta. d) L'he motivat Ø que parle valencià e)  No m'alegre Ø que derroten el teu equip f) Pensa de / a beneficiar-te. g) Des que es va accidentar, no l’he vist. h)  No he sabut res d’ella des que va dimitir. ORTOGRAFIA 1. [S] SORDA

[Z] SONORA

carabassa començar difícil dissabte estació feliç germans

 brusa camisa confusió cosina esmor zar

2. A PRINCIPI DE

E NTRE VOCALS

DESPRÉS DE CONS.

A FINAL DE PARAULA

PARAULA

carabassa dissabte esta ció difícil

germans començar

feliç germans

3. Gata: informació, cultura i comer ç Tot el que es pot imaginar en comunica ció, disseny i publi citat Campanyes publi citàries, ca ça i pesca, decoració, etc. Centre d’estètica ‘Carme’ a la vostra di s posició Espasa i Mulet, companyia d’a ssegurances 4. Ja tornem a estar a cí, a l’aba st de tot el poble. Estem content s i agraït s. Contents per poder continuar oferint-los un altre mes una revi sta del poble i per al poble, i agraït s per la res posta de la gent que ha volgut expre ssar-se a través d’aquesta publica ció. Cada vegada en són més els que estan intere ssats a e scriure o a enviar-nos informa cions. També hem de repetir l’agraïment al comer ç de Gata ja que sen se vosaltres no som re s.

 —151—

���

UNITAT 12 TEXTOS 1. c, 2. a, 3. a, 4. b, 5. c Activitat al marge: terme: termini legal: lícit falta: infracció debades: gratuït import: cost

LÈXIC I SEMÀNTICA 1. b, 2. a, 3. c, 4. c MORFOSINTAXI 1. a)  No vull anar a sopar ni vull veure cap pel·lícula.  b) M’agrada aquest quadre, però em pareix que és car. c) Ella s’ha presentat en la modalitat de poesia o s’ha presentat en la modalitat de prosa? d) Fa un sol esplèndid, però bufa un vent molt gelat. e) Primer llegiré un conte i després llegiré una novel·la. 2. a) Cal que anem a la manifestació o ho deixem córrer?  b)  No és tracta d’un article d’opinió sinó d’una notícia. c)  No ho ha fet ni ho vol fer! d)  No volia anar a votar, però finalment hi va anar. e) Tu dictaràs i Isabel ho escriurà. 3. a)  b) c) d) e) f) g)

Aquesta paraula no és un adjectiu adj ectiu sinó un adverbi. Haurem d’entrar a l’hora, si no, ens perdrem el començament de la pel·lícula.  No acabaré el treball a temps si no m’ajudeu.  No en begues més si no t’agrada.  No ho ha dit Mireia sinó Immaculada.  No ho sap sols ella, sinó les seua amigues. Si no ho trobes bo, no t’ho menges.

4. a) Encara pots lliurar el treball a tems, si t’afanyes.  b) És important que expressem les nostres opinions. c) Ho hauràs de fer, encara que no t’agrade. d) Ho sabràs quan ho preguntaràs. e) Les dificultat s’han de prendre tal com arriben. f)  No he vingut abans ja que (o perquè) plovia.

 

—152—

g)

T’ho duc, per tal que (o perquè) ho faces saber.

5. a) És important que tots opinem sobre aquest tema.  b)  No sé què dir d’això que m’han contat! c) Estic convençut que vindrà a casa. d) T’he comprat un llibre perquè el lliges. e)  No ho pot fer perquè no sap fer-ho. 6. a) Aquest és el cotxe amb què he vingut.  b) El pis de què et vaig parlar s’ha venut. c) Ja conec els avantatges que té una democràcia. d) L’alcalde, que és molt sensat, ha rectificat finalment. e) La situació a què s’ha arribat és complicada. f)  No ha vingut, que és el que volies. 7. a) Hi ha un dilema plantejat: plantegem una altra proposta o oblidem l’assumpte?  b) L’obra de què parles ja s’ha estrenat? c) M’agradaria anar de viatge, però no tinc diners. d) M’han dit que tu ja ho sabies. e)  No és un llibre de viatges, sinó una novel·la. f)  No vaig voler polemitzar perquè vaig comprendre que no tenia la raó. g) Vull que ho reconeguen: ho diré i insistiré tant com calga. ORTOGRAFIA 5. [S] SORDA

[Z] SONORA

interessant  passeig  pensar  plaça  possible sala

 posar quinze rosegar zebra zero

6. A PRINCIPI DE

E NTRE VOCALS

DESPRÉS DE CONS.

PARAULA

zebra zero

 posar rosegar

quinze

7. Revista de de sembre de 2002. Horari d’autobusos, de les on ze a les set ze hores ‘Coses de casa’, els millors regals Una gran zona d’oci i un mu seu permanent 8.

 —153—

A FINAL DE PARAULA

���

a)  b) c) d)

La duresa amb què l’atacava era grandí ssima. L’alcaldessa va presentar un pla contra la pobre sa. La poetessa va sofrir una agre ssió d’un desconegut. La seua expressió era dificulto sa a causa de la timide sa.

9. a)  b) c) d)

Tinc un missatge al mòbil en què se’m tracta amb exce ssiva confiança. La pasti ssera francesa fa una coca dol ça boníssima. Cal passaport si voleu anar de viatge durant quin ze dies a Israel. El professor li ha posat un zero al meu co sí perquè no ha fet bé la divi sió.

 

—154—