Literatura Classica

 

Homer Es diu que no va existir; no les obres sinó aquest nom y fins i tot, la persona anomenada com escriptor d’aquestes. d’aquestes. Les boques parlen de la desmesurada originalitat i imaginació per a un sol cap. Podria ser una recopilació d’historietes transmeses de boca en boca? O un grup de persones signades per un únic nom? Pot ser se r una època trobadoresca dins del segle VIII a.C?

L’Odissea  Cant XXIII, v. 209-284 Penélope demana una proba de veracitat en les paraules del seu suposat marit. Doncs, com es normal, ella sospita d’aquell foraster qui assegura ser Ulisses; des de aleshores, presoner vint anys dels déus.

Preguntes 1.  Qui és Atenea, Posidó, Helena i Tirèsies?

Atenea és la filla de Zeus, nascuda del cap d’aquest com un simple dolor. És principalment la deessa de la saviesa, de les arts i l’artesania, l’ artesania, sent representada amb la llança, el casc i la ègida* ègi da* pel seu caràcter guerrer. El paper en aquest fragment del cant és d’amulet i guardaespatlles d’Ulisses. d’Ulisses. Entre altres coses, ajudant-lo en la seva tornada a Ítaca. Sent el desencadenant de l’alliberació d’Ulisses en l’illa de Calipso, de Calipso, par aules aules que es diuen al fragment de mans de l’heroi.

Posidó és el fill de Crono i Rea, a més; déu del mar i les tempestes. Representat sempre amb am b el trident, símbol d’arma de pesca. En aquest fragment del cantdede Posidó actua comterra focus de .l’historia, sent el protagonista del problema lal’Odissea, tornada d’Ulisses a la seva natal natal. És a dir, Posidó exerceix com enemic d’aquest guerrer, l’home l’home amb més seny; Ulisses. Utilitzant el mar per provocar el naufragi d’aquest.  d’aquest. 

*Una mena de cuirassa de pell de cabra.

Ulisses, el protegit i l’enemic d’Atenea i Posidó respectivament. Com a l’obra, a la mitologia, mitologia, aquests dos déus també es van disputar entre ells la superioritat, símbol que sembla estar present a l’Odissea i l’Odissea i al fragment llegit.

1

 

Helena va ser el motiu de l’esclat de l’inici de la guerra de Troia. Troia . Condemnada pel seu amor amb Paris, príncep de Troia, i ella, suposada enemiga dels Troians. Ja que la seva sang era grega, almenys per part del seu marit fins aleshores. Al fragment del penúltim cant de l’epopeia l ’epopeia llegida, Helena només es e s anomenada per Ulisses com motiu de la seva anada a la guerra de Troia, i amb això, la causa dels vint anys de trigada a Ítaca.

Tirèsies com diu aquest fragment, és un vident que va visitar visi tar Ulisses per voluntat d’Hades. Aquest va fer saber a l’heroi la situació actual de la seva vida a causa dels anys de naufragi i, amb això, el retorn a la seva terra, assegurant quin era el camí enginyós per aconseguir-ho.

2.  Qui són els argius? I els d’Acaia?  d’Acaia?  

Els grecs, ells mateixos no es distingien amb aquesta denominació, sinó per hel·lens. Argius és un gentilici grec de la regió d’Argòlida. Tant com els d’Acaia, nomenats amb el gentilici d’aqueus. d’aqueus. Totes dues regions estaven situades al nord de la península del Peloponès.

3.  Quin sentit pot tenir el manament que encara ha de complir co mplir Ulisses, el d’anar amb un rem a l’espatlla fins que trobi algú que confongui el rem amb una ventadora?

El sentit del rem és el descans, més bé la seva resposta. Ja que Ulisses ha passat gairebé la meitat de la seva vida a la mar, i si aquest fenomen ha estat la seva vida, el seu descans l’ha de trobar a terra. Això, és el simbolisme del rem.  rem.  Per trobar aquesta pau ha de posar-se posar-se un rem a l’espatlla i caminar, preguntant a cada mortal el que té a les seves mans. Fins que algú confongui aquest rem amb una pala de forn, amb algú que veritablement no sàpiga res referit amb el mar. Només allà, en aquell lloc, Ulisses pot trobar el seu descans; tocant veritablement terra i allunyant-se del que ha estat la seva vida a la mar.

2

 

Safo de Lesbos No es sap gaire d’ella, però si que era dona, dona , i a més poetessa. L’interès per les seves poesies s’ha anat perdent de mica en mica, ja que el seu dialecte utilitzat ja resultava estrany fins a l’època de Sòcrates. Al 1973 es va publicar una traducció dels poemes d’ d’aquesta aquesta grega.

Cant a Afrodita La mateixa poetessa; Safo, demana a Afrodita, Afrodita, deessa de l’amor , que l’ajudi en un romanç que no es fa realitat, per sorpresa aquesta persona estimada, és també una dona. La poesia, continua continua amb una dita d’una ocasió anterior en la que la deessa va ajudar a Safo. Segueix amb Afrodita prometent-la un amor correspost amb la seva estimada i Safo, acaba dient en uns versos que l’amor es una batalla.

Preguntes 1.  Per què es deu adreçar a la deessa com a trenadora de fraus, d’enganys, si vol aconseguir-ne un do?

Safo li esta demanant que l’ajudi en un amor no correspost. Afrodita si acompleix el que mana Safo, aquesta d’alguna manera força a la dona don a estimada a enamorar-se de la poetessa, de manera artificial, en no mans de la naturalesa. Per part de la dona estimada, és un engany a la seva persona i als seus sentiments reals.

2.  A què es refereix ?  pare>?  

Es refereix en el moment m oment en que Afrodita apareix sobre un carro d’or deixant al seu pare Zeus per anar a socórrer a Safo en el seu mal d’amors.

3.  No sembla una gosadia remarcable que la poetessa faci parlar la divina Afrodita? I, encara més, que la faci parlar com si fos una ben terrenal alcavota?

Per aquella època potser que una deessa dees sa representada amb paraules fossi estrictament prohibida sense necessitat necessi tat d’utilitzar un acord oral; tot tot per la importància dels déus en l’antiga Grècia. Ja que un déu equival a un ésser diferent, superior. I si a sobre de fer -la fer -la dialogar, afegeixes que parli col·loquialment com si fos una per persona sona qualsevol, comporta a ser una situació mal vista per el poc respecte que es representa a algú superior a tots els humans.

4.  Reprodueix aquest ritme sàfic la versió catalana de l’himne a Afrodita?

Sí, ja que el seu ritme és molt marcat.  3

 

Horaci  Horaci és el poeta líric de la literatura llatina de tots els temps. La seva producció literària ha estat molt complexa a més d’alternativa. Formava part d’ell l’art sofisticat sobre l’escriptura, sent sent impossible de continuar aquest estil després de la seva mort. Fins a dia d’avui, ningú ha pogut traduir a prosa els seus versos, la qual cosa es anomenada un secret d’antiguitat grega.  grega. 

Paraules d’Alfi  Aquest fragment no representa més que el famós tòpic literari: Beatus ille. On en mans d’Alfi, un usurer, s’explica de forma detallada el que és l’estil de vida de camp; cam p; el que és una vida de camperol, aïllat del bullici de la ciutat, on el so de la natura, és el teu millor aliat.

Preguntes 1.  Creieu que això vol dir que Horaci mateix no ho pensava? O pot ser més aviat una pudorosa manera de velar el seu entusiasme per una vida retirada dels tràfecs civils de l’agitada Roma del seu temps?  temps? 

Sembla que les paraules paraules i pensaments de l’Alfi no són altres que els d’Horaci. Aquest pseudònim pot ser una tapadora sobre el que realment desitja l’autor; una vida a la perifèria de la ciutat romana on el camp és el model de vida i on ser un camperol, es trobar la tranquil·litat junt amb la llibertat.

Bernart de Ventadorn Les seves poesies van estar condicionades pel seu amor impossible a la seva senyora. Expulsat de la seva terra per aquests sentiments, on es va tornar a enamorar, i les seves cançons no van deixar un forat, sinó que van seguir tenint el seu lloc a la literatura posterior, als nostres dies.

No és meravella si el meu cant Cançó trobadoresca popularitzada a la seva època, on amb un inici de fatxenderia, acaba alliberant-se uns sentiments melòdics per una dama.

4

 

Preguntes 1.  Creieu que és una fórmula fàcil de mantenir?

Com en totes les traduccions, les rimes són una part difícil de conservar, ja que ha més de fer rimar els versos, tenen que tenir sentit amb el significat de la poesia original. El que significa, un repte d’aconseguir en un diferent difere nt idioma al escrit inicialment una poesia que transmeti el mateix, pràcticament en comptes d’un repte, es pot anomenar, un obstacle d’idiomes d’idiomes..

2.  Per què es deu servir del masculí?

Perquè no es refereix a l’amada, sinó a l’amor l’amor per aquesta. La paraula amor és masculina i al poema l’ha substituït altra del seu mateix gènere, Cortès. 3.  Trobeu que hi ha una contradicció, en això? O contribueix més aviat a accentuar la veritat de la seva afirmació?

No crec que hagi cap contradicció, ja que com amb els sentiments brollen emocions que no es poden controlar, amb la poesia aquestes emocions agafen forma de paraula, fent sense ser prioritat, una obra d’art, sent el apassionat sentiment, la vertadera font de riquesa de la poesia. 4.  Creieu que és aquest el to de la poesia?

Als dos primers versos es troba un lleu to de superioritat, no corresponent amb l’idea que tenim sobre una poesia, ja que en comptes de començar a fer sortir els sentiments, n’hi ha com una barrera que bloqueja aquest fet propi de la poesia. Als versos següents, es dona la volta al sentit de la poesia on els pensaments amorosos terminen envaint la situació juntament amb les emocions. 5.  Es pot dir que la cançó sigui una declaració de submissió a la dama? En aquests cas, seria una simple aplicació de les convencions de l’amor cortès, basat en el vassallatge feudal? Xocaria això amb la vinculació del sentiment expressada pel poeta?

Es podria dir que és una submissió a la dama, ja que per ella seria el seu servidor, acceptant ordres i deixant en mans de la seva estimada la llibertat, pràcticament, la seva vida. El vassallatge feudal tindria com a recompensa l’amor de la seva estimada, és un amor aplicat com un estil de vida, en el que el poeta està dispost a qualsevol cosa, inclòs a la pèrdua d’una vida pròpia, tant així ho explica com a desig escrit en aquests versos.

5

 

Dante Alighieri És reconegut com un dels millors poetes italians i de la literatura europea. La seva inventiva verbal semblava no tenir límits, però a l’hora, Dante demostrava Dante  demostrava ser realment savi; cosa que en la època viscuda, no es e s va apreciar. Amb el pas dels segles, el seu nom s’ha valorat encara més junt amb l’originalitat. Era comunament dit, un geni de la poesia.

Preguntes 1.  De que deu plorar?

Pel turment de la insaciable passió que senten encara morts. morts. És l’amor un pecat? Si Déu representa amor, perquè està en contra dels amants? Aquí és on es troba la contradicció, Déu és amor, no adulteri; encara que q ue per sobre de tot, l’amor formés part d’aquesta aventura. I es aquí quan Paolo sent l’inevitablement   amor per Francesca, però al seu cap, desvetlla que en la passió, també n’hi ha una traïció; traïció ; aquesta per la que està a l’infern, plorant pel seu amor impossible de parar. pa rar.

Francesco Petrarca S’ha definit com el primer intel·lectual modern, on la influença de les seves seve s obres segueix perdurant avui dia. Es divideix com una ànima entre la passió amorosa, l’ambició l’ambició de glòria literària i l’anhel cristià de perfecció moral; valors destacats en la seva obra.

Cançoner Es divideix en dos blocs: In vita de Laura i In morte de Laura. Poemes dedicats a la seva estimada encara ella morta. On Petrarca obre els seu cor per exposar els seus sentiments, ja que aquest amor perdura fins al final dels seus dies.

Preguntes 1.  Què deu voler dir que el poeta demani pietat, tant com disculpa, pel seu juvenil error?

Petrarca s’avergonyeix pel sentiment creat cap a Laura, un amor platònic considerat un error. Doncs, de jove els sentiments es troben més a flor de pèl i el cap juga un segon plànol envers amb el cor.

6

 

Madurar forma part de la vida, però ser jove, innocent i deixar- se portar per l’emoció, forma part d’una mateixa persona, encara que el temps hagi passat i el teu pensament hagi canviat.

2.  A qui es refereix el “vosaltres” del vers 9? Per què, al vers següent, els diu “vostre he estat”?  estat”? 

Es refereix a Laura, la seva amada ja es morta. En aquesta paraula, Petrarca li dedica la seva vida en prosa a Laura, dient que tota ella va ser i serà part d’ell.   Al vers següent apareix “vostre he estat” referint-se re ferint-se a la mort de Laura, ja que des del primer sentiment envers ella, Petrarca la va senyalar com símbol de la seva vida i senyora d’aquesta.   d’aquesta.

3.  Què pot voler dir que l’ànima de Laura arribés al món massa tard? Massa tard, potser, perquè un món digne de tal nom la reconegués com es mereixia?

Podria voler dir; massa tard per demostrar al món la vertadera cara de la perfecció, de la dolçor i les conseqüències del amor profund. Que com ell, havia viscut en les seves pròpies carns, el sentiment creat per un amor inaccessible però igual de sentit que un de realitzat. On el món s’adonés, que la felicitat pot estar conduïda per una persona.  

4.  Que pot voler dir “M’emplenàreu d’anhel i d’esperança en jo partir del summe plaer viu”?  viu”? 

Amb la cruel partida de Laura, l’autor, només  només   sent esperança, enyorança i desig d’aquest amor, doncs, la seva persona estava viva en el record d’aquest poeta enamorat.

5.  Quines paraules es devia emportar el vent?

Les paraules que deriven del profund sentiment de qui Petrarca és presoner. El t’estimo sense decoració, mai plasmat a les poesies.

Ausiàs March És el poeta més important de la seva generació. La seva obra, acaba amb una tradició trobadoresca, abandonant abandonant el convencionalisme de l’amor i fent un estil propi; explicant de manera obsessionada els temes que el turmenten i/o preocupen amb un llenguatge deslligat del provençal.

Veles i vents bé m’hauran d’obeir

 

Poesia on amb l’àmbit de la mar, el poeta p oeta es refereix a l’amor de manera naufragada. naufragada.   7

 

Preguntes 1.  Quin hi faltaria per completar-la?

El vent Llebeig, famó famóss per portar sempre a sobr sobre e pluja.

Conclusió Al llarg dels segles s’ha pogut observar amb deteniment que la poesia diu molt més que les seves paraules, que aquestes, paraules es queden. Però, el que realment fa una poesia admirable, és el sentiment sent iment plasmat per l’autor, la tendresa i la sinceritat sin ceritat amb que explica i exposa els seus sentiments, una part de si mateix, plasmat en vers, on passin els anys que passin, aquest sentiment provocat al lector mai desapareixerà. És clar que m’ha costat les meves mil vegades a llegir el mateix vers, ja que la meva comprensió poètica no és exactament elevada. Però, amb cada llegida, podries veure que a mida que l’entenies millor, et semblava un vers ple d’emocions. No puc deixar de costat l’internet, perquè vulguis o no, aquesta eina sempre està present, proporcionant enteniment a un nus de cap del que no pots sortir encara que ho intentis. N’és l’exemple; amb les poesies en català feudal.  feudal.   M’he adonat que l’historia del rem al fragment de l’Odissea, autors posteriors, van reflectir aquesta qüestió. Va ser el cas amb el Quixot; on el rem passava a ser una “bacia” o un “yelmo”, segons la persona enquestada.

8