La plaça del Diamant.doc

LA PLAÇA DEL DIAMANT

AUTORA: MERCÈ RODOREDA

MARC FERRER ROS 1R BATXILLERAT

1.

FITXA TÉCNICA DEL LLIBRE

TÍTOL: La plaça del Diamant AUTOR: Mercè Rodoreda PÀGINES: 285 EDITORIAL: Bromera CIUTAT D’EDICIÓ: Alzira ANY D’EDICIÓ: 1ª edició: 1997 18ª edició: 2010

TEMA: Les múltiples barreres que impedeixen a la Colometa tenir una vida tranquil·la i sense escarments.

2. FITXA LITERÀRIA PERSONATGES: •

La Colometa: És l’encarregada de narrar la història. Conta totes les seues desgràcies del dia a dia, com per exemple, la mort d’un dels seus marits o la fam que han de passar els seus fills a causa de la falta de recursos durant l’època de guerra. És una dona molt treballadora, lluitadora i valenta. El nom de ‘’Colometa’’ li’l posa el seu primer marit en Quimet.

•

Quimet: És el marit de Natàlia, la Colometa. El seu ofici és el de restaurador d’objectes de fusta, però, també li encanta i estima la cria i reproducció dels coloms. El seu caràcter és fort, ell és molt possessiu i no li agrada gens que ningú s’aprope a la seua dona. En la

2

novel·la el seu personatge representa el masclisme habitual de l’època. Mor durant la guerra. •

Antoni: És l’home de les veces, a qui la Colometa compra les veces per als coloms. És una persona molt generosa i bondadosa, però, li faltava una família. Per això demana matrimoni a la Colometa que treballava a la seua tenda. Ell s’encarrega d’alimentar a la Colometa i als seus fills, Toni i Rita.

ARGUMENT: La història comença a la plaça del Diamant, on la principal protagonista de la novel·la, Natàlia ‘’la Colometa’’, coneix al Quimet. Ella en eixe moment tenia nuvi, el Pere. Però, el Quimet té la idea desgavellada de demanar matrimoni a la Colometa sense conèixer-la. Ella accepta encara que tenia nuvi, li havia encantat la proposta del Quimet. Molt prompte comencen a viure junts en un pis que estava per reformar. Els ajuden a reformar el nou pis dos grans amics del Quimet, el Mateu i en Cintet. Poc després de la boda del Quimet i la Colometa va nàixer el primer fill al qual van anomenar Antoni. Un dia després de la caiguda d’un colom al terrat del pis, Quimet va començar a sentir gran curiositat i amor per aquestes aus tan comuns al nostre territori. Van construir un colomar al terrat de la seua casa per curar el colom ferit. Més tard van comprar més coloms per a poder formar parelles i que es pogueren reproduir. Amb la proclamació de la Primera República, la qual en Quimet donava suport, va arribar un gran canvi en la vida laboral del Quimet que es dedicava a l’ebenisteria. Molts dels seus clients ja no restauraven els seus objectes de fusta, la gent havia de racionalitzar els seus estalvis per a poder sobreviure. En aquesta època va nàixer la Rita, la segona filla de Quimet i la Colometa. A l’Antoni no li va agradar gens el naixement de la seua germana, perquè els seus pares ja no es dedicaven únicament a ell. Ara prestaven més atenció a la Rita que era més menuda. Antoni intentava fer mal a la seua germana, cosa que li va costar alguna bofetada de part del seu pare. Tot açò va coincidir amb una situació económica deficient per a la família, la qual cosa

3

va obligar la incorporació al duríssim món laboral a la Colometa, que es va dedicar a la neteja de cases, i a la necessitat de vendre el Quimet a les cries dels coloms que tenia al terrat. En el moment en el qual va esclatar la guerra a Espanya, el Quimet va ser reclutat a l’exèrcit a la força, encara que ell odiava la idea d’haver d’abandonar la seua família durant tant de temps i amb el gran perill de mort al qual s’enfrontava. L’abandonament familiar per part de Quimet va causar un déficit enorme a l’economia familiar, la família començava a patir fam i no tots els dies podien dinar i sopar. El menjar a casa s’havia d’aprofitar al màxim i calia menjar només allò que era necessari. Aquesta situació va afectar molt la Colometa, que en un atac de ràbia, ansietat i, sobretot, desesperació va destrossar el colomar que tan estimava el Quimet. I a més la Colometa va perdre el seu treball, es dedicava a netejar la casa a una família retrograda i adinerada. Però, aquests es queden sense diners per poder pagar-li i es veuen en l’obligació de expulsar del seu treball a la Colometa. Però, tot no eren males notícies i la senyora Enriqueta troba de seguida un treball per a la Colometa. Ella comença a treballar l’ajuntament netejant cases, portals i allò que li manaven. Al cap d’unes setamanes torna a aparéixer per casa el Quimet. Li comenta a la Colometa que al front el menjar és molt preciat ja que no en tenen en excés, però que no es moriria de fam. També la informa de com està la guerra i la situació de els seus companys a l’exèrcit. Després de la benvinguda i l’intercanvi de les primeres paraules Quimet li comenta a la Colometa que necesita un matalàs o, fins i tot, algun més. Ella li’l entrega i ell abandona la casa de seguida ja que ha de seguir defensat els seus interessos a la guerra, però no sense abans acomiadar-se de la seua dona i dels seus dos fills que l’enyoraven mentre ell estava a la guerra, sobretot, l’Antoni. Als pocs dies de la sortida del Quimet cap a la guerra apareix pel pis on viuen la Colometa i els seus dos fills en Cintet, el qual també estava a la guerra amb Quimet. La Colometa el convida a un café mentre ell conta les nombroses històries que els esdevenen. Conta quasi el mateix que el Quimet respecte a la situació al front. Al poc temps abandona el pis per tornar a la guerra. Uns dies després la Colometa es troba per casualitat amb la Julieta, una antiga amiga. Ella conta el romanç d’una nit que va tindre amb un noi a la

4

torre, on potser treballava abans la Colometa. Julieta també la informa de que el xic del qual s’ha enamorat està a la guerra, com el Quimet i en Cintet. De sobté, l’arribada del Quimet per segona volta en poc temps comença a preocupar a la Colometa. Ell tenia un mala notícia, tenia tuberculosi, una enfermetat molt contagiosa i torna a casa per tal de no expandir-la per l’exèrcit. Però a la mínima millora havia de retornar de seguida a la guerra. Va estar uns quatre dies a casa i va tornar al front. La situació econòmica a casa ja no podia ser més desesperant, no tenien suficient menjar per als tres. La Julieta va aportar una idea molt efectiva però, al mateix temps, dura. Proposa dur a l’Antoni a una colònia de nens orfes, on podria alimentar-se perfectament sense causar despeses econòmiques a la seua família. Ell amb resignació accepta ja que no té altre remei. A sa mare li costa moltíssim deixar-lo marxar, però la situació era límit i no podia evitar-ho. A partir de la sortida de l’Antoni, la Colometa i la seua filla Rita, ja poden menjar prou però no el suficient. Començaven a no patir fam i les coses començaven a anar molt bé. Però la vida de la Colometa no podia anar mai bé, un dia van arribar un soldats a sa casa anunciant la mort del Quimet i en Cintet. Ella en un principi no ho creia però quan un soldat li va ensenyar el rellotge que portava a sovint el seu marit es va quedar de pedra, sense paraules, havia mort el seu marit i el seu millor amic. Quantes desgràcies vivia la pobra Colometa. La Colometa era més trista que mai, això la fa vendre tot allò de valor que tenia, fins i tot, unes monedes que mossèn Joan li havia donat. Tenia menys recursos que mai per seguir endavant i a més a més no tenia ganes de viure ja que el seu marit havia mort a la guerra. Als pocs dies de la mort del Quimet i en Cintet, va tornar a casa l’Antoni que estava a la colònia per a nens orfes. La seua germana menuda, la Rita, li va contar la mort del seu pare. Ell no va poder evitar plorar, s’havia quedat sense pare. De sobte, una idea desgavellada recorre la ment de la Colemeta, vol matar els seus fills per a que no sofrisquen més. Vol comprar algun producte tòxic per a enverinar-los i que no paresca una mort intencionada. Quan surt al carrer per tal de comprar el producte tòxic comença a perseguir a una dona major que va amb un paraigua. Eixa dona es dirigia a l’església, ella la persegueix fins entrar a l’església. Dins d’aquesta la Colometa comença a veure unes bombolles vermelles que representen tots els mort que hi ha hagut durant la guerra. Ella recorda al seu marit.

5

La Colometa decideix anar a la tenda per a comprar algun producte tòxic. Però l’amo de la tenda li ofereix treball i ella pensa que ja no era necessari matar els seus fills ja que ara tindria un sou fix i els podria alimentar. L’Antoni l’adroguer es comporta molt bé amb la Colometa. Li ensenya la seva casa i li dóna menjar a diari per a que els seus fills puguen alimentar-se correctament. Ell la cita per a parlar amb ella i comença dient que està molt sol i que ell l’únic que necessita es tenir una família. Ell demana a la Colometa matrimoni argumentant que ella necessita un marit i ell una família. La Colometa dubta en acceptar, ja que no sap com reaccionaran els seus fills, però finalment accepta. Les coses canvien en la vida de la Colometa, ella surt de la misèria ja que el seu nou marit té molts diners i compra tot allò que necessiten. La Colometa ja no s’encarrega ni de les feines de casa. L’Antoni contracta una dona per a fer les feines de casa. Però a pesar de tindre la Colometa tant de temps lliure no l’aprofita eixint al carrer, ja que l’atemoreix sortir al carrer. Els dos fills de la Colometa fan la primera comunió. L’Antoni els paga una festa molt bona i tots disfruten i ballen. Quan la festa acaba la Rita li conta a la seua mare que a una amiga seua també li havien comunicat la mort de son pare però que als pocs dies havia aparegut per casa. La Colometa comença a patir perquè si succeeix el mateix a ella no sabria que fer. Ella no sabria com reaccionaria el Quimet si la veu casada amb l’Antoni. La Colometa comença a embogir. A partir d’aquest moment la Colometa sortia a passejar pels parcs com una boja, pareixia que estava somiant. Poc després, un jove anomenat Vicenç demana matrimoni a la filla de la Colometa, la Rita. Ella es nega ja que no coneix al jove Vicenç. Ell insisteix molt, intenta convèncer la seua mare per a que ella puga convèncer la seua filla. Finalment, gràcies a la insistència del jove la Rita accepta. En el sopar on es fa oficial el dia de la boda l’Antoni i Toni el fill de la Colometa parlen sobre el servei militar que ha de fer a Barcelona. A les poques setmanes es celebra el casament de Rita i Vicenç. És un dia molt especial per a ambdós. Celebren el casament al bar del Vicenç, on mengen, ballen i gaudeixen molt.

6

La nit de boda de la Rita, la Colometa s’alça del llit amb un ganivet i surt cap al seu antic pis on en la porta escriu ‘’COLOMETA’’ . Ella segueix caminant fins arribar a la Plaça del Diamant, on se n’adona que ha d’oblidar tots els records del Quimet, de la guerra i del sofriment viscut i ha de centrar-se en la seua nova vida que li aportaria moltes més alegries i benestar.

ESPAIS: •

La plaça del Diamant: Dóna nom a la novel·la. No apareix molt durant tota la història però els fets més importants d’aquesta ocorren ací. En aquesta plaça es coneixen el Quimet i la Colometa i és en aquesta plaça on la Colometa pensa que deu oblidar el passat.

•

El pis del Quimet i la Colometa: Compren aquest pis poc després de casar-se i el reformen completament, fins a deixar-lo perfectament. Allí crien coloms i es durant l’època que viven en aquest pis quan naixen l’Antonia i la Rita.

TEMPS: Tot ocorre durant la primera meitat del segle XX, més o menys. Trobem una estructura lineal dels fets. La història dura més o menys uns 30 anys, ja que comenta més o menys amb el naixement dels fills de la Colometa i acaba amb la boda d’un d’ells.

VALORACIÓ: És un llibre que al principi no m’agradava perquè no tenia massa aventures i coses interessants, però, a la fi m’ha acabat agradant molt i més encara quan m’he documentat de tot el context històric que envolta la novel·la i la perfecta representació per part de la magnífica autora, Mercè Rodoreda, del sofriment de la societat de l’època. Per a mi aquest llibre mereix un 8.

7

3. VOCABULARI 1. Abeurador: Pica o recipient a on beuen o abeuren els animals. Lloc a on els animals tenen costum d’anar a beure, especialment les aus. 2. Adroguer: Fabricant cosmètiques.

o

venedor

de

drogues

industrials

o

3. Aigüera: Conducte, generalment subterràneu, per a on discorren les aigües fecals, residuals o de pluja en una ciutat: La ciutat creix i s’ha d’ampliar i millorar la ret d’aigüeres. 4. Aixecar: Moure una cosa cap amunt. Posar-se dret o en peu. 5. Alcova: Part d’una habitació separada d’alguna manera i destinada a posar el llit. 6. Anàbantids: Família de peixos de l'ordre dels perciformes integrada per individus de forma allargada amb el cos comprimit lateralment i recoberts d'escata grossa. 7. Apilotar: Reunir o agrupar coses en un montó o pilot, apinyar: Té tots els llibres apilotats uns damunt d’atres i sense orde. 8. Arrenglada: Disposar (una colla o una munió de persones) en rengles. 9. Atabalar: Atordir, generalment per un gran soroll o un soroll continu i molest. 10. Baldufa: Eina per a foradar emprada antigament pels adobacossis i en altres oficis. 11. Barrina: Ferramenta en forma de T que té una barra vertical de ferro o acer en una punta en espiral i en un mànec horisontal; servix per a foradar cossos durs i les hi ha de diversos tamanys i grossàries.

8

12. Bufó: Persona que antigament es dedicava a divertir a la cort, nobles i reis fent bromes o gràcies, joglar. 13. Cabridet: Petit de la cabra. 14. Caoba: Arbre de l’espècie Swietenia Mahagoni, propi d’Amèrica tropical d’uns vint metros d’altària en tronc gros i recte, fulles compostes i flors chicotetes i blanques en penjolls i fruit capsular. 15. Caparró: Persona eixelebrada, de conducta lleugera. 16. Cargolar: Disposar en forma de canó o rotlle (un paper, una tela, etc.) envoltant una tija cilíndrica o com si l'envoltés. 17. Cascall: Planta de la família de les papaveràcees (Papaver somniferum). El tronc pot aplegar a un metro d’alçària. Té les fulles grans i dentades, en flors roges i en llavors dins de càpsules redones. 18. Cretona: Tela de cotó grossa, blanca o estampada, que s’utilisa per a la decoració. 19. Corriola: Utensili que consta d’una roda acanalada en la seua circumferència i que roda al voltant d’un eix. Per la superfície acanalada passa una corda, els extrems de la qual van a funcionar respectivament de potència i de resistència. 20. Dematí: Aglutinació de de matí. 21. Embussat: Obstruir (un conducte) un obstacle qualsevol. 22. Empaitar: Encalçar, perseguir. 23. Empastifar: Embrutar amb una substància pastosa, viscosa, amb tint. 24. Empipar: Creure lo que li diuen, engolir-s’ho. 25. Enagos: Combinació generalment blanca i sense cos.

9

26. Encaparrar: Causar mal de cap; marejar. 27. Engelosir: Fer agafar gelosia. 28. Engrescar: Incitar, excitar, a fer alguna cosa. 29. Engrós: Deixant de banda els detalls. 30. Ensopit: Que no s'adona bé de les sensacions ni de les idees. 31. Esbullar: Destriar, escampar, especialment els cabells, o un doll. 32. Escarpa: Talús, especialment el que hom dóna a una muralla o a un terraplè. 33. Escórpora: Gènere de peixos de l'ordre dels perciformes, de la família dels escorpènids (Scorpaena sp), que tenen el cap voluminós, amb unes crestes espinoses, i que posseeixen glàndules verinoses en relació amb els radis de les aletes pectorals i ventrals. 34. Espinada: Columna vertebral. 35. Estabeig: Moviment agitat i combinat amb paraules pronunciades amb gran excitació. 36. Estrapada: Salt violent que fa un cavall o un altre animal per llançar el qui el munta.

37. Fiblada: Dolor agut i breu que sobrevé en alguna part del cos. 38. Forquilla: Peça o conjunt de peces d'una bicicleta o d'una motocicleta que uneixen les rodes al quadre. 39. Galleda: Recipient de forma troncocònica invertida o cilíndrica, de metall, de fusta ferrada, etc., amb una nansa semicircular que la subjecta, el qual serveix per a guardar, transportar, trafegar, pouar, etc., líquids.

10

40. Gatzara: Cridòria, brogit, amb què una colla de gent manifesta la seva alegria. 41. Glaçat: Convertit en glaç. 42. Golfa: Espai comprès entre la teulada i el sostre més alt d'una casa, destinat a protegir-la del fred i de la calor del sol, el qual hom aprofita per als mals endreços, per a guardar-hi patates, fruita, etc. 43. Graó: Pla que ve a certa altura sobre un altre pla, de manera que fent una passa es pot pujar d'aquest a aquell o baixar del primer al segon. 44. Grúmol: Mol·lusc lamel·libranqui marí de la subclasse dels eulamel·libranquis (Tapes decussatus), de valves ovals amb unes fines estries radials que s'entrecreuen amb unes altres de concèntriques, molt apreciat com a aliment. 45. Guardapols: Allò que hom posa sobre una cosa per preservar-la de la pols. 46. Hospici: Institució assistencial de caràcter benèfic destinada a asil de persones desvalgudes. 47. Hule: Tela impermeabilitzada materials diversos.

mitjançant

un

recobriment

de

48. Jonquilla: Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies (Ranunculus pyrenaeus), d'arrel fibrosa, fulles linears graminiformes i flors blanques. 49. Llustre: Preparació a què se sotmet un objecte perquè brilli. 50. Maco: Dit de la persona que, per les seves qualitats, pel seu caràcter, etc., hom troba agradable, simpàtica, etc. 51. Malura: Mal o malaltia en sentit general, especialment qualsevol malaltia epidèmica.

11

52. Manobre: Obrer que ajuda el paleta en totes les feines que no necessiten gaires coneixements de l'ofici. 53. Mossèn: Tractament que hom dóna actualment als sacerdots. 54. Murrí: Fet d'una romans murra.

pedra

o

d'un

material

anomenat

pels

55. Nanset: Forat d'una nansa per on hom treu el peix. 56. Nyap: Cosa mal feta, no gens reeixida; bunyol. 57. Níquel: Element metàl·lic pertanyent al grup VIII de la taula periòdica de pes atòmic 58,71. 58. Ortiga: Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Lamium album), de fulles ovades, molt semblants a les de l'ortiga, i flors blanques i grosses. 59. Palmó: Fulla de palmera que, lligada amb altres de manera que no rebi l'acció de la llum i esdevingui groga, és beneïda per a la processó del diumenge de Rams. 60. Paperina: Peça de paper cargolada o plegada de manera que constitueix un cilindre proveït de fons o bé un con, i destinada a contenir caramels, llegums, farina, sucre, etc. 61. Pastanaga: Planta herbàcia biennal de la família de les umbel·líferes (Daucus carota), de fulles bipinnatisectes, flors blanques o roses, fruits en diaqueni i d'arrel gruixuda i taronja, mengívola i molt nutritiva. 62. Poncellar: Treure poncelles una planta. 63. Pop: Nom genèric dels mol·luscs octòpodes de la família dels octopòdids, bentònics, lleugers, amb vuit braços caçadors i ambulatoris, que canvien de color i expulsen núvols de tinta com a defensa, comestibles i molt apreciats per la seva carn.

12

64. Pòrtland: Ciment hidràulic compost de calç, sílice i alúmina. 65. Ral: Unitat de compte corresponent a una quarta part de pesseta. 66. Rebregar: Fer perdre la tesor a una cosa flexible tocant-la matusserament, prement-la, copejant-la, etc. 67. Rondinar: Murmurar manifestant desgrat, malcontentament, disconformitat amb allò que és constret a fer, que observa, etc. 68. Rotllana: Cèrcol que serveix de capçana, de suport. 69. Safareig: Receptacle generalment de parets d'obra i de forma rectangular o circular, utilitzat per a omplir-lo d'aigua que serveix ordinàriament per a regar. 70. Sutge: Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum. 71. Tendrum: Qualsevol de les peces formades per teixit cartilaginós. 72. Tibant: Qualsevol de les peces formades per teixit cartilaginós. 73. Tirabuixó: Rull de cabells llarg i en espiral. 74. Toia: Ram de flors. 75. Trinxat: Partit en trossos. 76. Tripa: Estómac dels animals remugadors. 77. Vironer: Dit de l'insecte que diposita els ous en les viandes. 78. Voltar: Apartar-se del camí recte, fer volta. 79. Xancarella: Mussola jove.

13

80. Xicranda: Arbre de la família de les bignoniàcies (Jacaranda semiserrata), de fulles bipinnades, flors tubulars de color blau i fruits en càpsula, d'interès ornamental i en fusteria.

14