LA PERVIVÈNCIA DELS MITES GRECS

LA PERVIVÈNCIA i SUPERVIVÈNCIA DELS MITES GRECS

Els mites grecs de Maria Angelidou és un recull que revisa i adapta les grans històries de la

mitologia grega protagonitzades per déus, deesses, herois i animals fabulosos. A l’antiguitat clàssica, els mites i les seves representacions simbòliques ajudaven a expl icar per què el món era com era. Gràcies als mites, les antigues civilitzacions grega i llati na van crear tot un sistema religiós i moral que ajudava a donar cohesió social i sentiment de pertanyença a una determinada societat i territori. Però qui llegeixi aquesta obra no només s’està endinsant dins el misteriós passat i ampliant els seus coneixements, sinó que també està fent un viatge a través del temps fins arribar al present. Cal tenir molt en compte que que un dels trets més més característics de la mitologia mitologia clàssica és la seva supervivència i pervivència temporal. Només cal donar una ullada a les manifestacions culturals de totes les èpoques: sirenes i grius en els capitells de monestirs medievals; pintures i escultures renaixentistes renaixentistes descrivint els somnis d’Ícar o les desventures de Dafne; escriptors del Romanticisme  –Shelley,  –Shelley, Byron o Goethe- cantant les gestes de Prometeu; Prometeu; o el viatge d’Ulisses esdevingut un cant a la llibertat per l’adaptació realitzada per Lluís Llach d’un poema de Kavafis. Però i ara? Creieu realment que a vosaltres els mites grecs us són aliens? Us penseu que en el que veieu o llegiu no hi ha referències a la mitologia grega o llatina ? És evident que el món clàssic està de moda perquè la indústria del cinema ha realitzat pel·lícules amb força èxit de taquilles: Gladiator , Troia,  Alexandre Magne o Àgora. Però vull destacar-ne dos casos més: El primer fa referència a les obres de Harry Potter . En aquestes novel·les, la mitologia clàssica hi és molt present , ja sigui mitjançant els antropònims d’alguns personatges, com per exemple el de Minerva, com amb la inclusió d’elements d’ elements extrets dels mites: Aragog ens remet al mite d’Aracne; d’Aracne; o Fluffy, el gos de tres caps, equival a Cerber, el guardià de les portes de l’Infern, que és vençut per Orfeu amb un encanteri músical, igual que succeeix en en la primera novel·la de Harry Potter . El segon cas es refereix a l’apassionant l’ apassionant món del manga. Per exemple, tenim la sèrie Ulises 31 on se’ns relata amb una una estètica futurista futurista el viatge realitzat per l’heroi d’Homer. També la sèrie Sailor Moon de la mangaka Naoko Takeuchi, conté elements de la mitologia clàssica, com ara la descripció dels seus personatges femenins com a amazones, o la incorporació i adaptació del mite Selene i Endimión. Masami Kuramada va triomfar amb l’obra Saint Seiya (coneguda en aquestes terres com Els cavallers del Zodiac) que revisa la mitologia grega i n’extreu d’ella els protagonistes i les l es històries. I el propi Son Goku de Bola de Drac, tot i sorgir de la mitologia japonesa, concretament del llibre sagrat Viatge a l’Oest , es pot comparar amb Hèrcules, ja que tots dos han de lluitar contra temibles adversaris i realitzar grans proeses abans de convertir-se en déus.