La Literatura, La M Úsica I Els Mitjans de Comunicaci Ó de Masses

 

70. LA LITERATURA, LA MÚSICA I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES

 

70. LA LITERATURA, LA MÚSICA I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES

70.1. LA LITERATURA, LA MÚSICA I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES 70.1.1. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES

Entr En trat atss al se segl glee XX XXII pode podem m as asse segu gura rar, r, pren prenen entt pa para raul ules es de dell teòr teòric ic de la comunicació Marshall McLuhan, que els mitjans electrònics han trencat totes les barreres comunicacionals de temps i espai. Així, els mitjans de comunicació de masses han transformat el que abans s’anomenava públic (éssers aïllats, amb punts de vista diversos) en una massa (un grup d’éssers relacionats entre ells, obligats al compromís i a la participació). Actualment, ja no existeixen individus aïllats, sinó que tots vivim en un barri global, bombardejat contínuament amb nova informació. A El medio es el mensaje, a més, McLuhan i Quentin Fiore exposen que el missatge no és només la informació que es transmet a través dels mitjans de comunicació, ja que no es pot obviar el fet que el mitjà també pot ser el missatge. De fet, el mitjà té el poder d’emmotllar la informació com li convé més i, com a conseqüència, té la facultat d’emmotllar l’opinió de l’audiència massiva. En aquest fet s’han de buscar les raons per les quals un producte literari o musical esdevé un èxit, mentre que d’altres es queden en l’oblit. La Unesco apunta en la seva declaració sobre educació en els mitjans que aquests són omnipresents. Actualment, gairebé la totalitat de la població catalana escolta la rà ràdi dio o i mi mira ra la tele televi visi sió. ó. Hi ha du dues es op opin inio ions ns di diver verge gent ntss so sobre bre la infl influè uènc ncia ia socialitzadora dels mitjans de comunicació de masses. D’una banda, hi ha qui considera que els mitja considera mitjans ns recreen la socie societat tat i impos imposen en un estil de vida i una sèrie de valors socials. D’altra banda, hi ha qui pensa que els mitjans només difonen la realitat sense interpretar-la, i que es limiten a actuar com a reforçadors dels valors de la cultura actual. Sigui com sigui, el que és evident és que els mitjans de

 

comunicac comun icació ió són agent agentss socialit socialitzadors zadors de gran abas abastt i, per tant tant,, són cabdal cabdalss per a la difusió de la música i la literatura actual. 70.1.2. SITUACIÓ DELS NEGOCIS DEL LLIBRE I LA MÚSICA A CATALUNYA

A Catalunya, el del llibre és un dels sectors més dinàmics i amb una major tradició ex expo port rtad adora ora.. El nost nostre re país país és líde líderr en el co conj njun untt de la pr prod oduc ucci ció ó edi edito tori rial al espanyola, amb un 57% de les vendes de tot l’Estat. Hi ha una relativa fortalesa de l’edició en català, fet que s’explica, en bona mesura, per la importància de l’edició en castellà a Catalunya. La presència rellevant d’empreses multinacionals de l’edició té conseqüències positives en la posició de Catalunya en els mercats internacionals. El teixit empresarial del sector està liderat pel Grup Planeta, el més important de l’Esta l’Estatt Esp Espany anyol, ol, seg seguit uit per les emp empres reses es del grup grup Ber Berste stels lsman mann, n, Hac Hachet hette te i Océa Oc éano no.. Pe Pell qu quee fa a l’ed l’edic ició ió en ca cata talà là,, ca call des desta taca carr els els gr grup upss Edic Edicio ions ns 62 62,, Enciclopèdia Catalana i l’auge recent de Quaderns Crema. En canvi, el mercat de la música és bastant més feble a Catalunya, ja que hi ha una absència absènc ia de dis distri tribuc bució ió prò pròpia pia pot potent ent,, i les fil filial ialss de les gra grans ns mul multin tinaci aciona onals ls discogràfiques són a Madrid. A més, el canvi d’hàbits de consum i l’augment de la pirate pir ateria ria pos posen en en cri crisi, si, mal malgra gratt les rec recent entss mes mesure uress gov govern ername amenta ntals ls per tal d’abaratir a l’usuari ni que sigui una mica el cost dels discos, l’estructura tradicional de la indústria fono i discogràfica. 70.1.3. IMPORTÀNCIA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES

El Elss mi mitj tjan anss de comu comuni nica caci ció ó tene tenen n un pa pape perr ca cabd bdal al en la di difu fusi sió ó de tote totess les les manifestacions culturals. En el cas del llibre, el paper dels mitjans és, bàsicament, el de donar informació sobre l’oferta editorial existent i augmentar el prestigi de la lectura com a hàbit cultural. De fet, una major presència del llibre a la premsa, la ràdio i la televisió podria afavorir un increment del reconeixement del valor de la lectura per part de la població com a hàbit cultural de la majoria. En aquest sentit és co com m s’ s’ha han n d’enf d’enfoc ocar ar les les info inform rmac acio ions ns resp respec ecte te a ce cert rtàm àmen enss lite litera rari riss i le less entrevistes als escriptors, per tal de foragitar la imatge de la lectura com un hàbit elitista i no apte per al gran públic. No obstant, encara hi ha, en ràdio i sobretot televisió, una manca substancial d’espais dedicats exclusivament al llibre. En el cas de la música, hi ha un valor afegit: la televisió, i sobretot la ràdio, omplen hores dels seus continguts amb música. A més, la música és l’única disciplina que

 

és present a quasi tots els altres sectors culturals: en les arts escèniques, l’edició, l’audiovisual, etc. 70.1.4. COMPETÈNCIA I PROMOCIÓ ENTRE MITJANS

L’estat d’opinió general, des de fa uns quants anys, assenyala la televisió com la causa de la disminució de l’hàbit de lectura de la població. De fet, les vendes de llibres estan estancades, i això podria estar motivat per la pluralitat i diversificació de l’oferta cultural, en què la literatura només en forma una petita part. Internet també s’ha convertit en un gran competidor del llibre, ja que la gent hi dedica molt temps en detriment de la lectura. Així, per tal de potenciar la literatura, seria convenient que hi hagués una interacció major entre la indústria del llibre i la indústria televisiva, i no a força de programes elitistes, sinó a través de productes atractius que estimulin la curiositat a tota mena de gent. Call te Ca teni nirr en comp compte te,, però però,, qu quee els els mi mitj tjan anss de co comu muni nica caci ció ó de ma mass sses es só són n imprescindibles per promocionar adequadament les novetats literàries i musicals. A efectes de màrqueting, com més exemplars es venen d’un producte cultural, més compradors s’hi senten atrets. I el nombre de vendes de cada obra no es donaria a co conè nèix ixer er se sens nsee la inte interve rvenc nció ió dels dels mi mitj tjan anss de co comu muni nica caci ció, ó, els els ve veri rita tabl bles es responsables de l’èxit o del fracàs de les obres literàries i musicals. Un exercici molt interessant consistiria a veure si Javier Cercas, J. K. Rowling, David Bisbal o Rosa d’Operación Triunfo haurien esta d’Operación estatt capda capdavante vanters rs de les seves respec respectives tives llist llistes es de vend vendes es sen ense se la int inter erve venc nció ió de dels ls mit itja jans ns de com omun uniicac ació ió de ma mass sses es.. Independentment de les qualitats de les obres de cadascun d’aquests autors, cal tenir en compt comptee que els mitja mitjans ns de comu comunica nicació ció són els responsa responsables bles de vehic vehicular ular les característiques que fan excel·lir les obres en qüestió. En el cas de productes musicals, qualsevol que pretengui aconseguir uns bons resultats de vendes haurà d’aparèixer prèviament a la llista dels discos més venuts (l’elabora setmanalment l’Associació Fonogràfica i Videogràfica d’Espanya (AFYVE); i, si no, en alguna llista de les que recullen el millor del que s’ha publicat en les setmanes prèvies, i que són publicades per diversos mitjans escrits, radiofònics i audiovisuals. Des de la coneguda llista de “Los 40 Principales”, cap radiofórmula no es queda sense el seu propi rànquing d’èxits, i també n’hi ha a suplements i revistes musicals i a pàgines web diverses, entre e ntre altres mitjans.

 

Le Less llis lliste tess en qü qües esti tió ó ac acos ostu tume men n a esta estarr elab elabor orad ades es a pa part rtir ir de l’l’op opin inió ió d’especial d’espec ialist istes es o afi aficio cionat natss però però,, no obs obstan tantt això, això, la majori majoriaa de veg vegade adess són utilitzades com a instrument de màrqueting, destinades a promocionar un treball en concret. Tant en el món de la lite literatura ratura com en el de la música música,, cal tenir en compt comptee que hi ha diversos mitjans que pertanyen a grups mediàtics amb interessos en la indústria edito edi tori rial al i/ i/o o disc discog ogrà ràfi fica ca i, per per ta tant nt,, pr prom omoc ocio ione nen n am amb b més més vehe vehemè mènc ncia ia els els productes de la seva propietat. En el cas de la literatura, els mitjans de comunicació han creat els anomenats autors mediàtics mediàtics  que, després de fer-se famosos a la pantalla, s’han dedicat a

l’escriptura de llibres amb un gran èxit de vendes, tot sigui dit. És el cas, per exemple, d’Andreu Buenafuente a Catalunya o de María Teresa Campos a Espanya. Altres personatges com Judith Mascó o Lorena Berdún han fet incursions en el món de la literatur literaturaa (aque (aquesta sta dar darrera rera ja ha tret cinc obr obres) es).. Sen Sense se dubt dubtar ar de les capacitats literàries d’aquests autors, cal assenyalar que l’èxit de vendes ve donat principalment per l’activitat que desenvolupen en els mitjans de comunicació de masses. Un clar exemple el trobem en José María Aznar, que ha entrat per la porta gran de l’edició i ha passat d’expresident del Govern espanyol a autor d’un bestseller : Ocho años de gobierno: una visión personal. Apuntem aquí els fenòmens de literaturització i desliteraturització: la literaturització d’una obra cons consistei isteixx en consi considerarderar-la la com a liter literatura atura quan en èpoqu èpoques es anter anteriors iors no ho era. El fenomen contrari és la desliteraturització, que es dóna en obres que ja no produeixen respostes estètiques. És el cas, per exemple, dels Diàlegs de Plató, de gran valor filosòfic però amb poc valor literari. 70.1.5. CANVIS EN LA SOCIETAT DE MASSES

En el cas de l’obra editorial, el progrés de les noves tecnologies de la informació i la co comu muni nica caci ció ó comp comport ortaa un unaa pro profu fund ndaa tr tran ansf sform ormac ació ió del delss mi mitj tjan anss tècn tècnic icss de producció produc ció i dif difusi usió. ó. Com a con conseq seqüèn üènci ciaa d’a d’aque quest st proc procés, és, es preveu preveuen en can canvis vis importants en el sector, tant en relació a la producció d’obres com en la seva comercialització. Ta Tall co com m es posa posa de ma mani nife fest st en el Llib Llibre re Bl Blan ancc de la Indú Indúst stri riaa Cu Cult ltur ural al de Catalunya, elaborat el 2002, actualment hi ha un procés en marxa de convergència dels mercats de produc producció ció i difus difusió ió de cont continguts inguts d’inform d’informació ació,, en què conflueix conflueixen en

 

els diferents agents de les indústries culturals i, fins i tot, de la informàtica i de les telecomunicacions. Les tecnologies digitals permeten la difusió de l’obra editada a través de nous i múltiples canals. En el futur, l’objecte del negoci d’edició electrònica ja no consistirà només en el disseny d’un producte acabat (el llibre), sinó en la gestió d’uns continguts d’informació que s’oferiran als mercats per canals complementaris i amb sistemes de preus diferents. En el cas de la música, aquests processos ja s’estan donant, donan t, a causa d’Int d’Internet ernet principa principalment lment i, de fet, actu actualment alment hi ha obert un gran debat sobre les descàrregues de música gratuïtes a través de la xarxa i de la regulació que cal aplicar-hi. Una de les tendències més noves, i que va a contracorrent dels temps actu actuals, als, és la del copyleft , una alternativa radical al copyright , que consisteix en plantejar una via alternativa tant als drets d’autor com al model de producció cultural de la nostra època. Aquest moviment va néixer a finals dels anys vuitanta entre programadors informàtics del moviment de software lliure, i actualment s’ha estès a tots els àmbits de la cultura. A Catalunya, la Universitat de Barcelona aposta per una idea que consisteix en posar a lliure disposició gran part del material docent dels cursos. La modesta editorial “Traficante de Sueños” i el quartet funky “LaMundial.net” de Barcelona són alguns dels que s’han apuntat al copyleft. Pengen les obres a Internet i permeten que qualsevol les copiï, distribueixi o, fins i tot, en faci noves versio ver sions. ns. L’o L’objec bjectiu tiu d’a d’aque quests sts aut autors ors és que el maj major or nom nombre bre de pers persone oness els cone conegu gui. i. Altr Altres es enti entita tats ts qu quee opte opten n pel pel copy copyle left ft de dema mane nen n un unaa suma suma pe perr la descàrrega de l’obra, tot i que l’usuari després la pot tornar a copiar o manipular sense cap més cost.