Intervencion Psicologica Documento

July 13, 2022 | Author: Anonymous | Category: N/A
Share Embed Donate


Short Description

Download Intervencion Psicologica Documento...

Description

 

INTEVSEN@IAN RPI@AGAOI@J Eg jutska, junque in`urjfge en jgounas `jsas na ikpide que eg niúa supere ku`mjs gikij`ianes y jdquierj un sinnükera de mjfigidjdes. Gjs erjpijs kadernjs perkien un jvjn`e mjsj deg 52%, enre kês prana kelar, na se defe perder eg tekpa. Ninounj erjpij cun`ianj en adas gas `jsas par ga oenerjg se ekpgejn diversas rjjkienas que fus`jn par unj pjre jgenjr un `akparjkiena sa`ijg y `akuni`jtva kês narkjg y par arj desjgenjr gj miperj`tvidjd, gjs repet`ianes afsesivjs, gj juajoresivjd. Jgounas niúas jutsjs pueden jprender j mjfgjr, geer y es`rifir, gas rjjkienas defen ser individujges, `ansisenes e ineorjges8 es de`ir defen esjr en `an`ardjn`ij `an gjs `jrj`erëst`js persanjges deg niúa, sus mjfigidjdes e inmjfigidjdes mjn de in`guir adjs gjs êrejs de su vidj< cjkigij, `akunidjd y es`uegj a invagu`rjr j gjs persanjs que gas rjjn< pjdres, cjkigijres, erjpeujs, pracesares, jkioas y defen rejgizjrse en sesianes fien esru`urjdjs `an marjrias y jrejs espe`ë`js. Gj prikerj re`akendj`iðn es ekpezjr de inkedija en `jsj, jnes de gj edjd es`agjr, gj pjrt`ipj`iðn j`tvj de gj cjkigij es ikparjne. En `ujna kelarj gj `jpj`idjd de `akuni`j`iðn de un niúa, gas prafgekjs de `andu`j diskinuyen, pues eg niúa yj dispane de un kedia pjrj expresjr ga que ge kagesjs sin re`urrir jg `akparjkiena neojtva. En gj j`ujgidjd eg rjjkiena deg niúa jutsj in`guye eg ekpgea de gjs earëjs deg desjrragga de gj `andu`j y gj `aoni`iðn, eg jprendizjle y desjrragga deg niúa se prakueve kelar j rjvés de un `urri`uguk de enseújnzj espe`ijg enca`jda jg desjrragga de mjfigidjdes sa`ijges y de sisekjs espe`ijges de `akuni`j`iðn (@jgderðn, :99=). Pe mjn inenjda dicerenes rjjkienas rjdi`ianjges y jgernjtvas pjrj redu`ir gj `andu`j jutsj `aka<

- Trjtjkienta kédi`a - Trjtjkienta pedjoðoi`a -Terjpijs markanjges.  - Inkunaterjpij.

 

 ‐ Terjpij kusi`jg.  ‐ Jnticünoi`j a jntiki`ðti`j.  ‐ Entrenjkienta vestëfuga-`erefega.  ‐ Terjpij de `agares.  ‐ Entrenjkienta neurakatar.  ‐ Axioenjdares `erefrjges.  ‐ Terjpij de inteorj`iðn juditivj (Ketada Ferjrd).  ‐ Entrenjkienta es`u`mj (Kétada Takjtis).  ‐ @akuni`j`iðn cj`igitjdj (@raasney).  ‐ Pe`retinj Intrjvenasj.  ‐ Trepjnj`iðn @rjnejg Ege`tivj.  ‐ Dietj de Ceinoagd.  ‐ Terjpij Artakage`ugjr.  ‐ Keojvitjkinjs.  ‐ Jkinaê`idas `erefrjges.  ‐ Enzikaterjpij.  ‐ Terjpij jntijgéroi`j.  ‐ Terjpij de Tj`ta (Tau`m Tmerjpy). - Trjtjkienta psi`agðoi`a  -Kadici`j`iðn de `andu`tj En ese `jsa mjfgjrekas safre rjjkiena psi`agðoi`a y kadi`j`iðn de `andu`j. Eg rjjkiena psi`agðoi`a Gjs esrjeoijs psi`agðoi`js priarizjn eg diseúa de praorjkjs kuy esru`urjdjs dirioidjs jg desjrragga de desrezjs de juavjgikena (mjfigidjd

pjrj desekpeújr j`tividjdes de gj vidj

dijrij san jgounjs de gjs `jpj`idjdes kês ikpartjntes que gas niúas jprenden a jg`jnzjn j kedidj que vjn `re`ienda, es `anstjnte es`u`mjrgas de`ir< "ya pueda", "ya saga", "ya ga mjoa".) sa`ijges y de genoujle. Gjs eviden`ijs suoieren que unj interven`iðn tekprjnj tiene fuenjs pasifigidjdes de incguen`ijr cjvarjfgekente eg desjrragga persanjg, j`jdéki`a y sa`ijg de gas niúas `an jutiska.

 

En ga que respe`tj j gj cjkigij ga que se fus`j es gaorjr que tadas gas kiekfras `akprendjn y encrenten gjs dici`ugtjdes deg niúa `an eg cin de prapi`ijr que eg jkfiente de jprendizjle sej pasitiva. Gas pjdres ne`esitjn jsesarjkienta y jpaya, j kenuda es pre`isa `anven`ergas de que na san respansjfges de gj jce``iðn deg niúa. Tjkfién ne`esitjn incarkj`iðn safre gjs es`uegjs a institu`ianes j gas que pueden re`urrir. r e`urrir. (Fustinzj Cégix Lê`afa, 62:0) Desjrragga persanjg Gj edu`j`iðn y eg desjrragga `antinujda se regj`ianjn dire`tjkente `an eg `re`ikienta y ekpaderjkienta de gjs persanjs, `an gj `jpj`idjd de kelarjr su vidj y `an discrutjr de pasifigidjdes pjrj pjrti`ipjr pgenjkente en gj sa`iedjd. Gj eviden`ij `ientëci`j, en regj`iðn jg desjrragga persanjg, mj `antrjstjda que gj edu`j`iðn espe`ijgizjdj y eg jpaya `akunitjria san, en gj j`tujgidjd, gas üni`as kedias de interven`iðn que se mjn kastrjda eci`j`es pjrj prakaver eg desjrragga de gjs persanjs `an Trjstarnas deg Espe`tra Jutistj (Cuentes et jg., 6223). Eg jpaya que requieren gjs persanjs `an TEJ defe cj`igitjrse desde unj perspe`tivj inteorjg, espe`ijgizjdj e individujgizjdj, que se fjse en gas resugtjdas de gj eviden`ij `ientëci`j y eg `ansensa pracesianjg experta, y que in`arpare gjs preceren`ijs e intereses deg prapia `age`tiva. Estjs kedidjs de jpaya defen arientjrse j prakaver eg desjrragga persanjg y gj `jgidjd de vidj de gj persanj, sienda trjsversjges j tadas gas `antextas en gas que se requierjn, y tener `antinuidjd j ga gjroa de tadjs gjs etjpjs de gj vidj de gj persanj. Gj edu`j`iðn y eg desjrragga `antinujda se regj`ianjn dire`tjkente `an eg `re`ikienta y ekpaderjkienta de gjs persanjs, `an gj `jpj`idjd de kelarjr su vidj y `an discrutjr de pasifigidjdes pjrj pjrti`ipjr pgenjkente en gj sa`iedjd. (Sidrijges Cernêndez, Vutm Mernêndez Gjynj, @ristinj8 Rgjzj Pjnz, Kjrtj8 Outiérrez Vuiz, @ristinj8 @uestj Oðkez, Lasé Guis, 62:?) (p. 69) Rjternidjd< @jgidjd de vidj @ujnda eg niúa nj`e y durjnte sus prikeras keses de vidj perkite j gas pjdres saújr en un cutura prakisaria, eg `ujg gjs expe`tjtivjs san kuy distjntes j gj rejgidjd j`tujg. Esj nati`ij que se re`ife jgrededar de gas das júas de vidj ges `je `aka un fjgde de jouj

 

crëj y `jkfij tada de un saga oagpe. Vesugtj que na serê tada jquegga que se esperjfj, jyer erj un niúa y may es un ‗jutistj‛. ±J`eptjr a egeoir1 Gj j`eptj`iðn de un niúa espe`ijg na sionici`j ne`esjrijkente que gas pjdres estén sjtisce`mas `an su destina, kês de unj a`jsiðn gas es`u`mjkas de`ir que ggevjn su `ruz a se estên ojnjnda su fageta jg `iega. Sen j su mila `aka un `jgvjria y na `aka un ser que vina j djr unj sekfgjnzj nuevj en sus vidjs. Una puede ‗j`eptjr‛ jg niúa `aka es y en su interiar saújr en ga que puda ser que nu`j serê. Este pensjkienta kerkj pa`a j pa`a eg espëritu de gas pjdres pues ga que rejgkente estên mj`ienda es `ancarkêndase `an su situj`iðn y mj`ienda ga kelar pasifge que sus vjgares karjges, éti`as y jce`tivas indiquen. Atrj ap`iðn es egeoir jg niúa dande eg pjdre desee j su mila tjg `aka es, sin pensjr en `ðka serëj si cuese ‗narkjg‛ ni `akpjrjrga `an gas milas de sus seres `er`jnas. Pus cuerzjs estên en`jkinjdjs j sj`jr j su mila jdegjnte jg ioujg que j `ujgquier niúa. Eg pjdre defe jprender j en`antrjr j su mila y j trjvés de ég, en`antrjse j së kiska. ±@ðka serëj ki mila si na cuese jutistj1 Na padrëj `antestjr esj preountj dele de pensjr  en egga mj`e kês de 3 júas. May na padrëj ikjoinjr j ki mila dicerente, serëj atra niúa kenas ki mila. Gas kiserjfges Un térkina jgoa joresiva, pera en esa se `anvierten gas pjdres que `anstjkente dedi`jn su kente j pensjr en tadas gas desorj`ijdas que san, fus`jn prava`jr gjstikj en gas dekês e in`gusa jgounas mjstj kjgdi`en ‗su suerte‛. Mj`en eggas de su vidj su prapij prisiðn y jrrjstrjn j sus seres queridas j este jfiska. Eg `jkina kês cê`ig es ser un kiserjfge y ggarjr par gjs desdi`mjs de tener un mila que na prakete un cutura. Gj neoj`iðn es atrj carkj de ser kiserfjge, jpjrentjnda unj cjgsj cegi`idjd y vivir dëj j dëj sin ninounj ketj j seouir. @ujnda se es kiserfjge eg pjdre se en`ierrj en su `jsj y se j`jfj tadj gj vidj sa`ijg, siekpre en`antrjrj unj y kig ex`usjs pjrj na ir j ciestjs a dëjs de `jkpa. Gas niúas ne`esitjn j sus pjdres sjnas, cegi`es, unidas y `anvivienda en pjrelj `aka `ujnda se lurjran jkar eterna crente jg jgtjr.

 

De`ida j ser cegiz @aka se ken`ianð jnteriarkente `ujnda eg pjdre egioe j su mila, jprende j oazjr de esas pequeúas detjgges y `jdj dëj ve unj apartunidjd de ser kelar. Gj cegi`idjd na se dj par së sagj, se defe desejr y gu`mj par eggj Eg pjdre cegiz jkj j su mila y se enarougge`e de ég na se ouëj par gjs expe`tjtivjs de gas dekês y se rëe de gjs `jrjs de jsakfra de atrjs persanjs jnte gjs dicerentes situj`ianes que j`jrrej j su mila. En unj de tjntjs a`jsianes que ki mila y ya cuikas jg `ine, en gj dug`erëj gj laven ge preountjfj jg niúa que dug`e desejfj, par supuesta ki mila saga jpuntjfj `an gj kjna y ya, entre risjs ge dile< ‗si gaorjs que mjfge, estjs `antrjtjdj… ég es jutistj‛. Eggj se quedð pjrjgizjdj par ki `akentjria (un pjdre que mj`e furgj de su mila) y na entendëj que, pjrj kë, ser jutistj es `aka si cuese oardita, cgjquita jgta, `mjpjrra tjrtjkuda, et`. Gj pjgjfrj jutiska na es tjfü, jsë san eggas y defekas enseújr j gj sa`iedjd j na sentirges gjstikj, kês fien j`eptjrgas `aka ga mjrëjn `an `ujgquier atra niúa. Rersanjgkente ya, jdara j ki mila y ke sienta kuy arouggasa de ég. Na existe dëj que na presukj j jgouien gjs trjvesurjs que mj`e, sus a`urren`ijs `aka ügtikjkente ge mj djda par usjr gentes as`uras (`gjra que gas rakpe `jdj 6 a 0 sekjnjs y ge `akpra atras) y takj pases pjrj que ga vejkas Kês de unj vez oente `er`jnj j kë ke mj `akentjda que tenoa un jkar encerkiza par ki mila. ±Rar qué se `ansiderj encerkiza1 ±si eg niúa cuese ‗narkjg‛, entan`es si estjrëj  lustici`jda1 Eg kunda ekpezjrj j ser kelar kelar `ujnda se puedj `akprender que es kês ikpartjnte eler`er unj pjternidjd pjrj una kiska que unj ‗pjternidjd respansjfge‛. Gj seoundj na ikpgi`j ne`esjrijkente gj prikerj, pera de gj prikerj siekpre se derivj carzasjkente gj seoundj. May es eg dëj que puedes de`idir ser cegiz. INTVADU@@IÐN J GJ TEVJRIJ @ANDU@TUJG  JFJ san gjs siogjs de ‗Jppgied Femjviarjg Jnjgysis‛ (Jnêgisis @andu`tujg Jpgi`jda) a, indist ind istint intjke jkente nte,, Ké Kétad tada a de Kad Kadici ici`j` `j`iðn iðn de @an @andu` du`tjs tjs.. Tie Tiene ne su ari arioen oen `ie `ientë ntëci` ci`a a en Tmarndihe, en gas estudias que `akenzjran en :9:0 safre jprendizjle par ‗`jusj y ece`ta‛ en gas Estjdas Unidas, que `antinuð gueoa eg cigðsaca rusa Ivên Rjvgav, en :96? `an sus cjkasas experikentas en perras. Atra jnte`edente ga en`antrjkas en Lamn F. _jtsan y eg jprendizjle

 

en niúas y en Furrmus Crederi` Phinner, quien rejgizð vjgiasjs jpartj`ianes de investioj`ianes individujges safre ‗praorjkjs de recarzjkienta‛ en gj dé`jdj de gas ”52 (:952-:954). Gj rjzðn par gj `ujg gj kadici`j`iðn de `andu`tj na se utigizð jnteriarkente en niúas `an jutiska es sikpge, `aka sastiene Vikfgjd (:99=)< eg jfrukjdar y dakinjnte daokj de que gas niúas `an jutiska erjn lðvenes narkjges que egudëjn eg `antj`ta mukjna defida j supuestas kjgas kjnelas psi`agðoi`as de pjrte de kjdres crëjs. Eggas erjn vistas `aka eka`ianjgkente perturfjdas y `an ne`esidjd dire`tj de psi`aterjpij y rejseouras, si es que se re`uperjfjn. Gjs das üni`js ap`ianes de trjtjkienta erjn gj psi`aterjpij y gjs draojs. Gj eviden`ij `ientëci`j dekastrð que estj cðrkugj erj y es inütig, `antrjpradu`ente y en eg ügtika de gas `jsas, kuy perludi`ijg. Gas pianeras en gj jrti`ugj`iðn de gj terjpij `andu`tujg en gjs persanjs `an jutiska cueran gas prapias pjdres, `jnsjdas de ser j`usjdas de na mjfer tenida sentikientas jce`tuasas, de mjfer despre`ijda j sus milas `an jutiska y de ser saketidas j tada tipa de mukiggj`ianes. Eggas gaorjran dekastrjr que esas di`mas `jre`ëjn de eviden`ij `ientëci`j y entan`es se `akenzð j saspe`mjr deg arioen oenéti`a deg trjstarna. En unas pa`as júas y en tada eg kunda, gj kadici`j`iðn de `andu`tj se ikpusa j gj psi`aterjpij `aka eg trjtjkienta egeoida pjrj niúas `an jutiska. Gj enarke evagu`iðn deg kétada JFJ, `aka sastienen Ojre y Rejr (:99=), se mj expjndida de tjg carkj en tada eg kunda desjrraggjda `aka sus êrejs de jpgi`j`iðn, y seoün Kjrijm Ppjnoget, Ppjno get, gj Kadi Kadici`j` ci`j`iðn iðn de @andu`tj @andu`tjss es en tada eg kunda kunda,, eg kês exita exitasa sa trjtjkien trjtjkienta ta deg jutiska par tres rjzanes< :. Mj dekastrjda ser ece`tiva en orjn vjriedjd de sitias, desde maspitjges psiquiêtri`as, es`uegjs y en gjs j`tividjdes de gj `akunidjd en oenerjg. 6. Pe mj veni venida da dj djnd nda a or orjd jduj ujgk gken ente te un ‗d ‗des esen en`j `jnt nta‛ a‛ par par gas gas prao praorj rjkj kjss edu` edu`jt jtiv ivas as existentes y sistekjs trjdi`ianjges. 0. Mj dekastrjda, `an eg egekenta kês ikpartjnte que `jrj`terizj j gj terjpij `andu`tujg< gj afletividjd, gj pasifigidjd de ser repgi`jdj, ga que ge ataroj `ancijfigidjd y vjgidez. Gj tenden`ij en gj kadici`j`iðn de `andu`tjs estê dirioidj mj`ij `antrages pasitivas de gj `andu`tj, pera defida j que ku`mas pracesianjges mj`en kjg usa de gjs té`ni`js, cjgtjnda j gas `ðdioas éti`as y geojges j gas que tiene dere`ma eg pj`iente, se tiene -j ve`es- un

 

`an`epta

distarsianjda

de

gj

Terjpij @andu`tujg.

Kétadas oenerjges de kjnela  J kjnerj que eg niúa ini`ie y jvjn`e en gjs terjpijs `andu`tujges, gas pjdres padrên ir ikpgekentjnda en `jsj jgounjs de gjs mjfigidjdes jdquiridjs y dis`rikinjdjs pjrj ece`tas de oenerjgizjrgjs. Kientrjs tjnta, pjrj evitjr "envi`ijr" eg kétada, se puede `andu`ir `an eg niúa fjla gjs siouientes pjutjs< :. Jnti`ipj`iðn< Este kétada pgjntej gj "jnti`ipj`iðn" j gjs ne`esidjdes e intereses deg niúa, par ga que eg pjdre ne`esitj tener `ana`ikientas safre `re`ikienta y desjrragga deg niúa pjrj ser `jpjz de prever sus ne`esidjdes y de estj kjnerj evitjr `andu`tjs prafgekj. Rar elekpga< si eg niúa se juta estikugj `an `intas a `uerdjs, unj carkj de jnti`ipjrse serëj quitêrsegas de su vistj jntes que gas vej. 6. Desvij`iðn< Es eg pra`esa de ggevjr jgoün egekenta ð j`tividjd jorjdjfge pjrj eg niúa en eg kakenta en que gj `andu`tj injde`ujdj vj j presentjrse, es de`ir, `ujnda jpenjs ini`ij gj `andu`tj que querekas evitjr y na jg`jnzjkas j jnti`ipjrnas. Rar elekpga< si eg niúa yj via gjs `uerdjs y quiere jojrrjrgjs, padrëjkas panerge unj pegë`ugj de _jgt Disney a luojr `an ég. 0. 0. Pustitu`iðn< @ansiste en dirioir gj jten`iðn deg niúa de unj j`tividjd j atrj jorjdjfge `ujnda esté rejgizjnda atrj j`tividjd a `andu`tj injde`ujdj. @aka di`e su nakfre, si eg niúa yj presentð gj `andu`tj, gj sustituirekas par atrj que sej jde`ujdj. Estj es kuy pjre`idj j gj jnteriar, `an gj vjrijfge que eg niúa yj presentj gj `andu`tj par ga que eg egekenta a j`tividjd sustitutj deferê ser de kjyar pesa e interés pjrj eg niúa. Rar elekpga< si eg niúa yj via gjs `uerdjs, yj gas jojrrð y se estê juta estikugjnda `an eggjs, se ge acre`erê unj pjgetj a ggevjrga j luojr jg pjrque. 4. Vestri``iðn< es eg pra`esa de estjfge`er gëkites en gj `andu`tj de kjnerj que este na se djúe cësi`jkente a joredj j atras. @ansiste en suletjr jg niúa e inkavigizjrga mjstj que se `jgke a ggevjrga j un êrej que ge mjoj ikpasifge gj `andu`tj fgjn`a. Este kétada se expgi`j `jsi ex`gusivjkente `ujnda eg niúa jorede, se juta jorede a este dekjsijda inquieta y na mjy carkj de `jgkjrga. Pe defe tener espe`ijg `uidjda de que fjla ninounj `ir`unstjn`ij se djúe a gjstikj jg niúa, cësi`j a eka`ianjgkente. Jg jpgi`jrga tenoj en `uentj que na estê jpgi`jnda un `jstioa, eg cin de este pra`edikienta es trjnquigizjr jg

 

niúa y se ge deferê sagtjr tjn pranta este quieta y que gjs pjgpitj`ianes de su `arjzðn sejn narkjges. TÉ@NI@JP RJVJ KADICI@JV GJ @ANDU@TJ Gjs té`ni`js pjrj kadici`jr a ikpgekentjr `andu`tjs, san pra`edikientas que defen ser jpgi`jdas de j`uerda j gj `andu`tj fgjn`a a desejdj. Existen das tipas de té`ni`js< Té`ni`js pjrj in`rekentjr `andu`tjs desejdjs (mjfigidjdes). 



Té`ni`js pjrj de`rekentjr `andu`tjs injde`ujdjs a disruptivjs.

Estjs té`ni`js se jpgi`jn jg niúa de j`uerda j sus ne`esidjdes y jg tipa de `andu`tj. Ninounj té`ni`j es kelar que atrj, tada depende de que cun`iane `an eg niúa y en eg `jsa de `andu`tjs injde`ujdjs, eg resugtjda que mjyjkas aftenida deg jnêgisis cun`ianjg. Rar ga oenerjg, se fus`j jpgi`jr gjs té`ni`js kenas invjsivjs deljnda gjs kês jversivjs `aka re`ursa extrj `ujnda na se gaorjn gas resugtjdas. Té`ni`js pjrj diskinuir `andu`tjs Gjs té`ni`js pjrj diskinuir unj `andu`tj injde`ujdj defen jpgi`jrse en eg pre`isa kakenta en que jpjre`e gj `andu`tj fgjn`a que se desej egikinjr. Gjs diez té`ni`js kês `akunes de usa pjrj de`rekentjr `andu`tjs san< :. @arre``iðn verfjg  6. @arre``iðn cësi`j 0. Interrup`iðn de respuestj  4. Extin`iðn  5. Tiekpa cuerj 3. Pj`iedjd a Inundj`iðn  ?. Pafre `arre``iðn  =. Vecarzjkienta de `andu`tjs in`akpjtifges 9. Desensifigizj`iðn  :2. @asta de respuestj ::. @jstioa

 

@arre``iðn verfjg

@ansiste en repetir  jg   jg niúa gj instru``iðn  instru``iðn djdj `an un ¡Na! ¡Na! jnt jntepu epuest esta. a. Éste Éste puede puede ser  sujvee a cuer sujv cuerte, te, depen dependie dienda nda de `ðka `ðka mjyj sida praorjkjda. praorjkjda. Eg NA sujve sujve se jpg jpgi`j i`j  fjljnda eg tana de vaz kedij a`tjvj a`tjvj deg  deg tana narkjg narkjg de  de vaz deg terjpeutj8 kientrjs que kientrjs que eg NA cuerte cuertees es exmjgjnda en vaguken vaguken jgta  jgta y jpayjnda eg estðkjoa, `jsi `aka un orita pera sin ggeojr   jj este niveg. Rjrj su jpgi`j`iðn jpgi`j`iðn se  se defen respetjr gjs siouientes reogjs< 

Jpgi`jr inkedijtjkente después de gj gjten`ij estjfg gjten`ij estjfge`idj, e`idj, es de`ir, deg tiekpa que tiekpa que se ge dj jg niúa pjrj afede`er. Rar ga oenerjg, san de 6 j 5 seoundas.









Jpgi`jr `an tana de vaz orjve, junjda `an gj expresiðn expresiðn  cj`ijg serij cj`ijg serij de enala.  Na recarzjr   nun`j nun`j después de unj `arre``iðn. Vespetjr gj kiskj instru``iðn instru``iðn mj`ienda  mj`ienda éncjsis en éncjsis en gj pranun`ij`iðn de gj kiskj. Vespetjr eg ¡Na! praorjkjda, yj sej sujve a cuerte.

Elekpga< ‗Rêrjte‛... ‗¡Na, pêrjte!‛ Unj vjrijnte de estj té`ni`j té`ni`j   es suprikir gj gj pjgjfrj  pjgjfrj  ¡Na! ¡Na! mj`ienda mj`ienda un kjyar kjyar éncjsis en éncjsis en gj instru``iðn instru``iðn   jpgi`jnda un tana distinta de vaz (kjs orjve) y kjr`jnda gjs sëgjfjs. Jkfjs carkjs san `arre`tjs y su jpgi`j`iðn jpgi`j`iðn depende  depende de gj jpre`ij`iðn que tenojn gas  pjdres deg niúa y gas pracesianjges que ga jtienden. Elekpga< ‗Rêrjte‛... ‗¡RÊ-VJ-TE!‛ Jün `ujnda de`idj `ujnda de`idj suprikir eg ¡Na! jntepuesta, gas tiekpas de esperj (gjten`ij) jsë `aka gas gas oest oestas as defe defenn de resp respet etjr jrse se y defe deferê rê ser ser `a `ans nsis iste tent ntee en su jp jpgi gi`j `j`i `iðn ðn.. Na es vêgida vêgida suprikirga  suprikirga en jgounas `jsas y en atras jpgi`jrgas, pues eg niúa se padrê `ancundir. @arre``iðn Cësi`j Gj `arre``iðn `arre``iðn  cësi`j cësi`j es  es ggevjr   jg jg niúa j rejgizjr   gj gj mjfigidjd esperjdj, mjfigidjd esperjdj, na djdj par eg niúa después de unj instru``iðn instru``iðn a  a `arre``iðn `arre``iðn  verfjg. Es Esggevjr  ggevjr  jg   jg niúa cësi`jkente j rejgizjr   gj gj `andu`tj, defe de ir j`akpjújda `an `iertj cuerzj cuerzj a  a estrulðn que `akunique desjorjda, tenienda espe`ijg espe`ijg  `uidjda `uidjda de  de na `jusjr   dagar dagar ni gjstikjr  jg  jg niúa.

 

Rjrj ser jpgi`jdj defen respetjrse gjs siouientes reogjs< 

Jpgi`jr inkedijtjkente después de gj gjten`ij gjten`ij estjfge`idj.  estjfge`idj.



Jpgi`jr `an tana de vaz orjve, junjda `an gj expresiðn expresiðn  cj`ijg serij cj`ijg serij de enala.







 Na recarzjr   nun`j nun`j después de unj `arre``iðn. Vespetjr gj kiskj instru``iðn, jg repetirgj en gj `arre``iðn, mj`ienda éncjsis en éncjsis en gj  pranun`ij`iðn. Jpgi`jr eg ¡Na! praorjkjda, yj sej sujve a cuerte.

  Interrup`iðn de respuestj Estj té`ni`j  té`ni`j `andu `andu`t `tujg ujg `a `ansi nsist stee en `artjr  gj pr pres esen entj tj`i `iðn ðn de gj `andu`tjinjde`ujdj `andu`tjinjde`ujdj inkedijtjkente j su jpjri`iðn, kedijnte kedijnte unj  unj instru``iðn y instru``iðn y j`akpjújda en a`jsianes de unj `arre``iðn `arre``iðn  cë cësi si`j `j.. @aka @aka ta tadj djss gj gjss té té`n `ni` i`js js,, de defe fenn se serr re resp spet etjd jdjs js `a `ann ta tada dass gas egekentas egekentas `an  `an que mjyj sida praorjkjdj, jsë `aka rejgizjrse `an `anstjn`ij. Elekpga< Elekp ga< Eg niúa ekpiezj ekpiezj j joitjr  sus   sus kjnas y se ge ardenj< ‗Ran tus kjnas quietjs‛  pudienda ap`ianjgkente suletjrge sus kjnas. Elekpga< Elekp ga< Eg niúa mj`e rui ruidas das `an gj fa`j, par ggaa que `an gjs yekjs yekjs de gas dedas se ge suletjn sujvekente sus gjfias pjrj luntjrgas y se ge di`e< ‗Kjntén tu fa`j `errjdj‛. Extin`iðn Extin`iðn es gj egikinj`iðn `akpgetj a dis`antinuj`iðn deg recarzjdar de unj `andu`tj injde` inj de`ujdj ujdj que jnt jnteri eriark arkent entee cue recarzj recarzjdj. dj. Pe defe ionarjr   tatjg tatjg y `ansistentekente gj`andu`tj gj`andu`tj  inj injde` de`ujd ujdj, j, `aka `aka si ni siquie siquierj rj nas dié diérjk rjkas as `uentj. `uentj. Estj Estj té`ni`j  té`ni`j se us usjj `akünkente `ujnda `ujnda eg  eg niúa intentj kjnipugjr   `an `an rjfietjs (eg niúa se pane j oritjr  a  a se tirj jg pisa), in`gusa in`gusa `an  `an juta joresiðn. Es ikpartjnte ikpartjnte mj`er  mj`er j`gjrjr   que que si se jpgi`j estj té`ni`j, mjfrê de tener estri`tj afservjn`ij,  pues de ga `antrjria, gelas de jyudjr ekpearjrê ekpearjrê gj situj`iðn. @ujnda @ujnda na  na se ggeoj j tener  `ansisten`ij, eg niúa jprende que ggarjnda kjs cuerte a cuerte a peoêndase peoêndase `antrj gj `antrj gj pjred gaorjrê gj jten`iðn jten`iðn  de sus pjd pjdres. res. Unj vez ini`ij ini`ijdj dj gj extin`iðn, extin`iðn, se defe defe ser cirke cirke y j`eptjr  que  que  pasifgekente eg niúa se gjstike un pa`a j së kiska.

 

En eg pra`esa eg pra`esa de  de extin`iðn se pueden presentjr unj de gjs das etjpjs de respuestj, que jpjre`en inkedijtjkente después de gjjpgi`j`iðn gjjpgi`j`iðn de  de gj té`ni`j pera té`ni`j pera jg cinjg siekpre tiende siekpre tiende j diskinuir< 

Inke Inkedi dijt jtjk jken ente te de desp spué uéss de qu quee se eg egik ikiinj eg re reca carz rzjd jdar ar qu quee kjnt kjntiien enee



gj `andu`tj injde`ujdj, `andu`tj injde`ujdj, éstj jukentj a diskinuye drêsti`jkente. Inke Inkedi dijt jtjk jken ente te de desp spué uéss de qu quee se eg egik ikiinj eg re reca carz rzjd jdar ar qu quee kjnt kjntiien enee gj `andu`tj injde`ujdj, `andu`tj injde`ujdj, éstj jukentj a diskinuye sistekêti`jkente, pa`a j pa`a.

Elekpga< Elekp ga< Eg niúa se tirj jg pisa gga ggarjnda rjnda y oritjnda, oritjnda, una ga ionarj ttatjgk atjgkente, ente, j`tujnda j`tujnda `aka que na nas mekas djda `uentj `uentj evitjnda  evitjnda `ujgquier  `antj`ta  `antj`ta visujg a visujg a de pjgjfrj de pjgjfrj `an  `an eg niúa. Tiekpa cuerj @ansiste en retirjr   jg jg niúa deg jkfiente jkfiente recarzjnt  recarzjntee pjrj `aga`j `aga`jrga rga en atra que na ga sej, par  un perëada un perëada de  de tiekpa tiekpa  gikitjda gikitjda  y espe`ëci`a espe`ëci`a.. Gj iidej dej de este kétada es kétada es retirjr  jg  jg niúa tada estëkuga pjrj errjdi`jr   jsë jsë gj `andu`tj injde`ujdj. `andu`tj injde`ujdj. Existen 0 tipas de tiekpa tiekpa cuerj<  cuerj< :. Afservj`ianjg< Pe quitjn tadas gas estëkugas que tenoj j su jg`jn`e y jg`jn`e y se suspende tadj gj j`tividjd j`tividjd  kientrjs kientrjs se  se afservj inkðvig y en ensigen`ia sigen`ia jg  jg niúa mjstj que dele de presentjr  gj `andu`tj `andu`tj  injde`ujdj. Rar elekpga< jg kakenta kakenta de  de estjr djnda terjpij en terjpij en kesj, eg niúa se inqu nquietj etj ku`m `maa, se retirjn tadas gas afletas de su jg`jn`e  jg`jn`e y en si sige gen` n`iia, sin ninounj ninounj  expresiðn expresiðn  cj`i cj`ijg, jg, se afserv afservjj jg niú niúaa mjstj que este se `jgke. `jgke. Ra` Ra`js js ve`es es ece`tiva ece`tiva este  este tipa de tiekpa tiekpa cuerj.  cuerj. 6. Ex`gusiðn< Es pjre`ida Es pjre`ida jg  jg tiekpa cuerj tiekpa cuerj afservj`ianjg, `an gj vjrijnte de que se vagtej eg terjpeutj terjpeutj mj`ij  mj`ij atra gjda pjrj na tener `antj`ta  `antj`ta visujg visujg  jgouna `an jgouna `an eg niúa, ionarêndaga inten`ianjgkente. Piouienda eg kiska elekpga elekpga jnteri  jnteriar, ar, eg terjpeutj retirj terjpeutj retirj gas afletas de gj kesj, vagtej su siggj y ge dj gj espjgdj espjgdj  jg niúa. Este kétada na kétada na es `akün, pues pa`as niúas rej``ianjn cjvarjfgekente. 0. Jisgj Jisgjkienta kienta
View more...

Comments

Copyright ©2017 KUPDF Inc.
SUPPORT KUPDF