Guia didàctica. Nou Llengua catalana 4t

nova edició

Llengua catalana

Llengua catalana 4 Educació Primària Cicle Mitjà

ISBN 978-84-9804-868-1

9

788498 048681

Telèfon d’atenció al professorat: 902 90 36 46 www.castellnoudigital.com

Direcció editorial: Dolors Rius Cap d’edicions: Oriol González Assessorament pedagògic: Marta Luna

Redacció: Alícia Cañellas Edició: Oriol de Bolós Correcció: Violant Juan Disseny de la coberta: BUM, Blasi, Urgell, Morales, S.L. Disseny gràfic interior: Imma Hernández Maquetació: Multiactiva Creación y Servicios Editoriales, S.L. Il·lustracions: Núria Coll i Carme Solà Fotografies interiors: Arxiu Hermes, Josep M. Barres, David Campos i AGE Fotostock Vocabulari interactiu: Mariona Barrera (redacció) i Rosa Estopà (supervisió), de l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona).

Primera edició: setembre de 2012 ISBN: 978-84-9804-868-1 Dipòsit legal: B-22.441-2012 Impressió: Impulso © Hermes Editora General, S. A. U. - Castellnou Edicions Castellnou Edicions Pau Claris, 184 08037 Barcelona www.castellnouedicions.com Prohibida la reproducció o la transmissió total o parcial d’aquest llibre sota cap forma ni per cap mitjà, electrònic ni mecànic (fotocòpia, enregistrament o qualsevol mena d’emmagatzematge d’informació o sistema de reproducció), sense el permís escrit dels titulars del copyright i de l’editorial. Hermes Editora General, S. A. U., ha fet una selecció acurada de les pàgines web, però no es pot fer responsable de cap reclamació derivada de la visualització o dels continguts de les pàgines web que no són de la seva propietat. Aquest llibre ha estat imprès en paper provinent d’una gestió forestal sostenible, i és fruit d’un procés productiu eficient i responsable amb el medi ambient.

Paper ecològic i 100 % reciclable

ÍNDEX PROJECTE

1. Presentació . .................................................................................................................. 6 2. Didàctica i metodologia de l’àrea ................................................................................. 8 3. Integració de les competències bàsiques en la programació d’aula ......................... 15 4. Atenció a la diversitat .................................................................................................. 21 5. Criteris per a l’avaluació . ............................................................................................ 22 6. Orientacions per a l’ús dels recursos digitals ............................................................. 23 7. Materials per a l’àrea de Llengua Catalana. Cicle Mitjà ............................................. 28

PROGRAMACIONS Programació d’àrea ............................................................................................................ 30 Programació d’aula ............................................................................................................ 44

ORIENTACIONS I SOLUCIONARI

Unitat 1: Una colla d’amics ................................................................................................ 60 Unitat 2: La fageda d’en Jordà . ......................................................................................... 67 Unitat 3: Avui anem a... ...................................................................................................... 74 Unitat 4: Una tarda de teatre . ............................................................................................ 81 Unitat 5: Quin fred que fa! .................................................................................................. 88 Unitat 6: Un lloc per viure . ................................................................................................. 95 Unitat 7: Investiguem . ...................................................................................................... 102 Unitat 8: La llum i la foscor .............................................................................................. 109 Unitat 9: De què està fet? ................................................................................................ 116 Unitat 10: Festes i tradicions . .......................................................................................... 123 Unitat 11: Salvem el nostre planeta! ................................................................................ 130 Unitat 12: Com ens comuniquem? .................................................................................. 137 Quadern de l’alumne. Solucionari .................................................................................... 144

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES Activitats complementàries .............................................................................................. 185 Solucionari ........................................................................................................................ 318

AVALUACIONS

Avaluació Avaluació Avaluació Avaluació Avaluació Avaluació

inicial ................................................................................................................ final . ................................................................................................................. contínua ........................................................................................................... inicial. Solucionari ............................................................................................ final. Solucionari . ............................................................................................. contínua. Solucionari .......................................................................................

355 359 363 387 391 395

RECURSOS DIGITALS Vocabulari interactiu ......................................................................................................... 421

ALTRES RECURSOS Dictats . ............................................................................................................................. 435

GUIA DIDÀCTICA PROJECTE

1 PRESENTACIÓ Els recursos didàctics que us presentem configuren un projecte educatiu per a l’Educació Primària dins el marc curricular oficial actual, Decret 142/2007, de 26 de juny, DOGC núm 4915, 29-06-2007, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Primària a Catalunya i Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’Educació Infantil, de l’Educació Primària i de l’Educació Secundària obligatòria per a les Illes Balears. El projecte Salvem la Balena Blanca és el fruit del treball d’un conjunt de professionals de l’educació i de l’edició. Hem tingut, també, especial cura en l’aspecte formal i gràfic del projecte, amb l’objectiu de fer-lo atractiu i de fàcil maneig, tant per als mestres com per als alumnes. La finalitat de l’educació en l’etapa de l’Educació Primària, tal com diu el decret, «és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent. En aquesta etapa es configuren les bases per tal que els alumnes d’avui siguin els futurs ciutadans capaços d’intervenir activament i críticament en la societat plural, diversa i en continu canvi on els ha tocat viure». «A més de desenvolupar els coneixements, les capacitats, les habilitats i les actituds (el saber, saber ser, saber estar) necessaris, els nois i les noies han d’aprendre a mobilitzar tots els recursos personals (saber actuar) per assolir la realització personal i esdevenir així persones responsables, autònomes i integrades socialment, que puguin excercir la ciutadania de forma activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i siguin capaços, al mateix temps, de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida». L’enfocament competencial del currículum per a l’Educació Primària pretén afavorir la integració dels diversos aprenentatges, posant en relació tots els tipus de continguts i utilitzar-los de manera efectiva en situacions i contextos diferents. Com a competències bàsiques s’entenen tots aquells coneixements, processos i habilitats que permeten a la persona fer un ús pràctic dels seus aprenentatges. En unes altres paraules, es pretén que els alumnes sàpiguen aplicar el que han après. Les competències bàsiques assenyalades per a l’ensenyament primari són les següents: Competències comunicatives 1. Comunicació lingüística i audiovisual 2. Competència artística i cultural Competències metodològiques 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d’aprendre a aprendre Competències personals 6. Autonomia i iniciativa personal Competències per conviure i habitar el món 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

6

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

Project

e

Aquest plantejament competencial afecta totes les àrees de forma específica i també de forma transversal. Lògicament, en cada àrea es treballaran més específicament les competències que li són pròpies, però en totes hem procurat fer propostes que permetin l’adquisició progressiva de les vuit competències bàsiques. El projecte Salvem la Balena Blanca ha estat elaborat amb l’objectiu d’oferir un ampli ventall de recursos que permetin facilitar al màxim el treball del docent, que ha de fer realitat els objectius competencials fixats per l’actual marc educatiu. El plantejament del projecte facilita la creació de situacions d’ensenyament-aprenentatge motivadores i alhora ben estructurades, de manera que, sense adonar-se’n, l’alumne pugui avançar curs rere curs fins al final de l’etapa i assolir el que ens hem proposat. Des del punt de vista pedagògic, hem partit d’una concepció globalitzadora dels aprenentatges. En el Cicle Inicial, aquesta s’ha concretat en una contextualització única dels continguts que es treballen en les diferents àrees, i en el Cicle Mitjà, en el plantejament d’uns treballs de recerca interdisciplinaris, un per a cada trimestre en forma de WebQuest. La programació de cada unitat didàctica ha prioritzat la definició dels objectius i de les competències bàsiques que cal aconseguir, després d’haver treballat amb activitats variades els diferents continguts. L’avaluació és una eina que ens permet controlar l’evolució en l’adquisició dels aprenentatges i l’assoliment de les competències bàsiques. L’atenció a la diversitat de ritmes d’aprenentatge està assegurada. Per una banda, la seqüenciació dels continguts s’ha fet d’una forma acurada, i per l’altra, oferim una gran varietat de recursos en format paper i en format digital, així com d’activitats, identificades segons el grau de dificultat.

Equip d’edicions Castellnou Edicions

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

7

2 DIDÀCTICA I METODOLOGIA DE L’ÀREA 2.1 Introducció Durant l’etapa de l’Educació Primària, els nens i nenes estan en ple procés d’adquisició i aprenentatges lingüístics per tal d’aconseguir, relacionar-se satisfactòriament amb els altres i amb l’entorn, aprendre, i jugar i crear amb el llenguatge. Relacionar-se amb l’entorn El llenguatge és una capacitat humana que necessitem desenvolupar al màxim per poder relacionar-nos amb els altres, tant oralment com per escrit, en diversitat de situacions i registres. La nostra societat ens presenta constantment situacions que un ciutadà normalment escolaritzat ha de ser capaç de resoldre sense dificultat i amb sentit crític. Interpretar una factura o un rebut, consultar els horaris de tren, d’un programa de televisió, una guia de cases rurals, la cartellera d’espectacles, un catàleg, o bé llegir amb sentit crític un fullet publicitari, una notícia, presentar una persona, un llibre, un acte, o participar activament en una revista d’una associació de veïns o d’un centre cívic, etc.; tots aquests són usos lingüístics que fa alguns anys no hauríem imaginat que formessin part d’un programa escolar, senzillament perquè no eren necessaris. Els aprenentatges escolars han d’atendre també aquestes necessitats i ajudar els nois i noies a ser autònoms en la seva vida de relació amb l’entorn més immediat i amb la societat en general. Aprendre Quan un aprenent llegeix l’enunciat d’un problema matemàtic, escolta les explicacions d’un professor, formula una pregunta en veu alta o respon per escrit un qüestionari, està fent ús del llenguatge, oralment o per escrit, i també està en situació de recepció o de producció lingüística. Aquest instrument que és el llenguatge, doncs, és el vehicle d’accés al coneixement. De la qualitat i la fun­ cionalitat d’aquest instrument dependrà, en una gran part, la qualitat dels aprenentatges que s’hi vehiculin. Els nois i noies que tenen una bona comprensió lectora són significativament millors en les tasques escolars; els nois i noies que tenen un discurs oral de qualitat, mostra inequívoca d’un pensament ordenat, són també millors en l’aprenentatge. La necessitat de dotar l’alumnat d’eines lingüístiques sòlides per a l’aprenentatge és també funció de l’àrea de llengua. Jugar i crear amb el llenguatge El llenguatge és un dels instruments de què disposem per expressar sentiments i emocions, per relatar el present, descobrir el passat o imaginar el futur. Amb el llenguatge hem viscut les històries de centenars de protagonistes de contes, faules i novel·les i, des de la nostra capacitat creativa, n’hi podem afegir més. Amb el llenguatge hem recollit la saviesa i la tradició populars expressades en dites, refranys, rondalles… I amb el llenguatge explorem també nous camins expressius. Explorar les diferents formes expressives del llenguatge literari i del llenguatge retòric és proveir els alumnes d’un vehicle d’expressió per al creixement i la creació personals, és preparar-los per fruir de les produccions literàries del seu temps i de les que generacions anteriors ens han deixat.

8

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

Project

e

2.2 Metodologia Organitzar l’aprenentatge per tal que desemboqui en l’adquisició de competència lingüística demana focalitzar l’atenció sobre la unitat bàsica de comunicació: el text. Textos orals i textos escrits, textos per a la recepció –escoltar, llegir i comprendre– i textos per a la producció –escriure i parlar. El text és el centre de l’activitat, el punt d’origen i el punt final de cada seqüència d’aprenentatge. Els textos orals i els textos escrits s’interrelacionen i es donen suport mútuament. Aprenem a parlar per escriure i llegir millor, usem un guió escrit per preparar una exposició oral, escrivim un conte per explicar-lo després en veu alta... Servir les necessitats lingüístiques variades que exposàvem en la introducció demana posar en contacte l’alumnat amb textos diferents, amb formats i propòsits distints, de manera que la suma d’anàlisis i d’experiències diferents d’oralitat, lectura i escriptura l’acosti cada vegada més a la competència plena. Per això, al llarg del projecte per a tota l’Educació Primària trobarem: • Textos que conten: reportatge, testimoniatge, anècdota, conte, novel·la... • Textos que descriuen: informe d’observacions, llistes, descripció d’un lloc, d’una situació, d’un personatge, d’un objecte, fullet informatiu... • Textos que expliquen: presentació d’un personatge, article de revista, llibre de text, notícia periodística... • Textos que organitzen informació o idees: taula, esquema, mapa conceptual, mural... • Textos que diuen com fer alguna cosa: recepta, instruccions de muntatge, consells o suggeriments, dossier de sortida, normes de joc, consignes... • Textos per convèncer o fer actuar: anuncis, cartells de promoció, debats, cartes al director... • Textos que impliquen interaccions verbals: entrevista, conversa, dramatització, còmic... • Textos que serveixen d’eines de referència: diccionari, atles, catàleg, banc de dades, glossari... Textos tots ells que, en un format o un altre, aniran apareixent al llarg de les diferents unitats de treball i permetran a l’alumnat familiaritzar-se amb funcions i formes de comunicació diverses. La Llengua i les altres àrees El projecte Salvem la Balena Blanca parteix d’uns nuclis temàtics comuns a totes les àrees. Això permet a l’alumnat veure un mateix tema des de diferents perspectives. Pot ser, per exemple, que s’estudiïn els tipus de vegetació i que en l’àrea de Llengua, recollint el tema, es parli dels arbres des de la perspectiva de la descripció literària, la descripció científica, la poesia, un conte, o un fullet explicatiu i de recomanacions de com cal anar pel bosc. Així doncs, l’alumne escoltarà, parlarà, llegirà i escriurà en cada unitat sobre el mateix tema, amb totes les ampliacions i derivacions possibles, que està treballant en altres àrees. La diversitat de situacions lingüístiques que se li proposaran permetran un treball equilibrat entre, com dèiem en la introducció, llenguatge per relacionar-se amb l’entorn, llenguatge per aprendre, i llenguatge per crear. La llengua oral Els darrers anys s’han produït grans canvis en la vida i l’estructura familiars. Hi ha molts nens que tenen poques oportunitats de fer veritable vida de família, de conversar amb els pares, de sentir com els pares parlen entre ells d’aspectes que afecten la vida adulta, d’estar amb altres adults, avis, oncles, amics, que els expli-

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

9

quin històries i vivències. Tot això té una relació directa amb el nivell de llenguatge que després haurà adquirit cada noi i noia. La falta de relació dels nens amb adults amb interaccions lingüístiques de qualitat ens ha dut a tenir uns nens mancats d’estructures de llenguatge i de vocabulari, problema que afecta després directament, a banda de la fluïdesa oral, la comprensió lectora i l’habilitat escrita. El llenguatge que una persona no té interioritzat no el pot llegir ni el pot escriure. Pot fer-ho mecànicament, però no d’una manera comprensiva. En conseqüència, per poder treballar, l’escola necessita més que mai fer una atenció clara a les habilitats orals. Assegurar-se que els nens i nenes escolten, comprenen el que senten i saben respondre de manera coherent i adequada. Progressivament, l’alumnat haurà d’anar adquirint les habilitats necessàries per fer les primeres incursions en el llenguatge més formal: presentar una persona, comentar un llibre, fer una petita exposició, intervenir en un debat a l’aula... En cada unitat es pot trobar treball específic adreçat a la millora de la comprensió i l’expressió oral: • Cicle Inicial: pronunciació i articulació correctes, posició del cos, gest i mirada, i empatia (saber escoltar, intervenir oportunament, demanar torn de paraula...). • Cicle Mitjà: necessitat de pensar primer què s’ha de dir i en quin ordre s’ha de dir, és a dir, estructura del discurs. • Cicle Superior: millora de la qualitat global del discurs, grau de formalitat superior, vocabulari general i específic usats amb rigor, relacions entre frases... El web de recursos digitals conté enregistraments de textos orals diversos per facilitar i estimular aquest treball. La llengua escrita De la mateixa manera que cada unitat ens presenta un tema, cada unitat ens presenta també un tipus de text. Una vegada serà una recepta de cuina, l’altra un conte i una altra una carta. Aquests textos seran la base del treball de lectura, d’escriptura o de totes dues coses. El procés de treball consisteix a reconèixer un text: parlem d’un fullet?, d’una felicitació?, d’un programa d’activitats?... I fer-ne primer de tot l’anàlisi de comunicació: qui l’escriu?, per què l’escriu?, a qui l’adreça?, amb quina finalitat? És a dir, els nens i nenes han de descobrir que s’escriu amb un propòsit: explicar, informar, narrar, descriure, convèncer..., que hi haurà una persona o un col·lectiu que serà el receptor d’aquest text, que aquest text ha de tenir un contingut coherent amb el propòsit i que, segons qui és el receptor, enfoquem les coses d’una manera o d’una altra, usem un vocabulari o un altre; és a dir, ens adeqüem a la situació de comunicació. Per tant, el treball a l’entorn de la lectura no és només l’oralització mecànica d’un text i les preguntes retòri­ques per comprovar-ne la comprensió; a més, la seqüència didàctica de les activitats que es proposen va adreçada a descobrir l’estructura del text, les parts que el formen i el vocabulari que s’hi utilitza. Per analitzar l’estructura del text, els alumnes hauran d’ordenar-lo, comprovar la certesa d’afirmacions, ordenar seqüències..., activitats orientades totes elles a fer que cada alumne desenvolupi estratègies de comprensió. En el cas del Cicle Inicial hi ha una natural incidència en els aspectes relacionats amb el codi de lectura perquè n’estan en ple aprenentatge, però sense perdre mai la visió de conjunt, la visió de text. Posteriorment trobarem una seqüència d’activitats destinades a exercitar aspectes diferents en relació amb l’estructura i format del text, de manera que l’activitat d’escriure un text sigui un procés en què cada un dels aspectes analitzats s’exerciti i permeti que l’alumne arribi a escriure el text complet amb garanties d’orga-

10

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

Project

e

nització prèvia. D’aquesta manera, els textos del nens i nenes esdevindran progressivament més adequats, coherents, cohesionats, variats i correctes. Des de la diversitat textual que ens hem proposat, cada alumne escriurà al llarg de l’Educació Primària textos de tota mena, amb especial incidència en aquells que formaran part de la seva vida de relació i d’aprenentatge: cartes, descripcions, desenvolupament de temes... En cada unitat, l’alumne trobarà, a més, recomanacions pràctiques sobre la lectura i l’escriptura, recomanacions que poden anar des de la necessitat d’adoptar una posició adequada a l’hora d’escriure o fer punta al llapis fins a la manera de preparar una lectura en veu alta. El treball sistemàtic de llengua Aquest bloc, que comprèn fonètica i ortografia, lèxic i gramàtica, intenta mantenir l’equilibri entre la necessària sistematització de tots aquests aspectes i la necessitat també d’integrar-los en la lectura i/o producció de textos. Per això en algunes ocasions, especialment en el cas del Cicle Inicial, al marge del treball sistemàtic s’ha fet especial atenció sobre paraules que presenten dificultats ortogràfiques o de pronúncia, tot i tenir una gran freqüència en l’ús. És evident, per exemple, que en aquest cicle no es pot explicar per què s’accentua la forma verbal és. En canvi és una paraula que s’usarà molt sovint i que s’ha d’escriure bé des del primer moment.

2.3 El treball sistemàtic de llengua Fonètica i ortografia Al llarg de la Primària convé fer un treball de sistematització en cada un dels àmbits del treball de llengua: fonètica, ortografia, lèxic i gramàtica, sense perdre mai de vista, però, la funcionalitat dels aprenentatges. És a dir, cal aprendre a pronunciar bé per comunicar-se millor; cal escriure bé perquè el text i la convenció social així ho requereixen, etc. En l’aspecte de la fonètica, hi ha dues línies de treball clares: la pronúncia correcta de tots els sons de la llengua i la lectura en veu alta de qualsevol mena de text. Pel que fa al primer aspecte, l’objectiu s’hauria d’assolir al final de l’Educació Infantil o, en casos excepcionals, al final del Cicle Inicial. Tanmateix, podem trobar alumnes amb dificultats especials que requeriran un treball específic d’alguns professionals (logopedes). En aquest punt, doncs, ens proposarem com a objectius per cicles els següents:

• Cicle Inicial: reconeixement de tots els sons i distinció en mots bàsics dels sons més conflictius per a l’ortografia (e oberta/tancada, o oberta/tancada, essa sorda i sonora...). Separació de síl·labes. • Cicle Mitjà: distinció sistemàtica dels sons més conflictius i pronúncia clara i expressiva de tots els sons. Reconeixement de síl·laba tònica i síl·laba àtona. • Cicle Superior: dicció correcta i adequada al context comunicatiu de tots els sons de la llengua. Evitar sons o pronúncies vulgars en paraules bàsiques. Per ajudar a treballar aquest aspecte, es poden utilitzar les lectures en veu alta, els embarbussaments, els poemes i rodolins, etc. Pel que fa a l’entonació, cal treballar-la des de bon principi i de manera sistemàtica fent-ne veure el lligam amb l’ortografia (signes de puntuació) i la sintaxi (tipus de frase). Així, ens proposarem que en cada cicle hi hagi un avenç progressiu en l’entonació de:

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

11

• frases enunciatives • frases exclamatives • frases interrogatives Deixarem per al Cicle Superior el treball sistemàtic d’entonació de les frases imperatives, així com el de frases inacabades i d’expressions iròniques. El treball d’ortografia requereix una sistematització constant des del Cicle Inicial fins al Cicle Superior. Els objectius que ens proposarem són els següents:

• Cicle Inicial: treball sistemàtic de totes les grafies. Domini dels dígrafs. Majúscules. • Cicle Mitjà: treball sistemàtic de les normes d’ortografia segures (plurals, apostrofació, contracció, finals -ava, j/g, x/ix, s/ss, accentuació, guionet en els numerals...) i fixació de normes ortogràfiques bàsiques. • Cicle Superior: treball sistemàtic de les diverses normes i coneixement de les principals excepcions. Accentuació diacrítica en paraules usuals. Recursos per verificar l’ortografia de manera autònoma i sistemàtica. Caldrà tenir en compte, a més, la memorització de grafies de paraules i d’estructures bàsiques o molt utilitzades (hi ha, vaig, hi havia…). Un recurs molt utilitzat, que també proposem, és el dictat preparat, que sistematitzem sobretot en el Cicle Superior. De totes maneres, podem seguir aquesta progressió:

• Cicle Inicial: paraules específiques, frases curtes, petits fragments prèviament treballats. • Cicle Mitjà: frases i textos prèviament llegits i amb observacions del mestre o la mestra. • Cicle Superior: textos llegits. És convenient, a més, ajudar els alumnes a conèixer la seva capacitat (més auditiva o més visual) i a actuar en conseqüència a l’hora de memoritzar la grafia de les paraules. En qualsevol cas, la tècnica del dictat preparat (amb les diverses variants de dictats) requereix sempre que l’alumne conegui què se li dictarà i què s’espera que faci, tant amb vista a memoritzar determinats mots, com a reproduir-los correctament. Lèxic A part de treballar de manera recursiva i d’acord amb l’edat l’ampliació de vocabulari bàsic (tenint en compte, però, que és en les altres àrees curriculars on el cabal lèxic augmentarà de manera significativa), cal deixar l’alumne en condicions per adquirir nous significats i noves paraules de manera autònoma. Per això, cal dotar-lo de dos tipus de coneixements: a) Maneig i ús dels repertoris lèxics. b) Establiment de relacions entre paraules, tant pel significant (derivació, composició) com pel significat (sinonímia, antonímia, polisèmia, usos figurats, etc.). Pel que fa al primer aspecte, cal tenir en compte que l’ús del diccionari s’inicia de manera sistemàtica i explícita a 3r curs (Cicle Mitjà), en què se’n fa la presentació i es proposen activitats específiques. Això no obstant, tant en el Cicle Inicial (aprenentatge de l’alfabet) com en el Cicle Superior (maneig constant i consulta de diferents classes de diccionaris) hi ha feina per fer, de manera que aquest aspecte (ús i maneig del diccionari) s’ha de treballar de manera continuada, sobretot a partir de Cicle Mitjà (i en totes les àrees, si pot ser). En el cas concret de la llengua, cal relacionar la consulta del diccionari amb les lectures dels diferents textos proposats.

12

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

Project

e

(Diguem també que els alumnes haurien d’aprendre que el diccionari és una gran eina que els pot ajudar no solament a trobar un significat o un sinònim desconegut, sinó també a resoldre dubtes ortogràfics, de morfologia...) Pel que fa al segon aspecte, cal partir del treball simple de la derivació (relació entre paraules per la forma) i anar progressant fins a atènyer els conceptes que regulen les relacions semàntiques. En concret, proposem que, per cicles, es fixin aquests objectius:

• Cicle Inicial: treball d’afixos bàsics i molt productius (des-, -et/-eta, -ic/-ica, -às/-assa, -er/-era, -ista, -ia…), ús de compostos habituals, treball pràctic amb sinònims i antònims més usuals, expressivitat (nexes de comparació, refranys, frases fetes, locucions), etc.

• Cicle Mitjà: treball d’afixos usuals (prefixos i afixos per indicar augment, disminució, menyspreu, procedència...) i compostos corrents. Treball més sistemàtic amb mots polisèmics, sinònims i antònims. Ús de recursos expressius (comparació, refranys, dites, frases fetes i locucions) en contextos adequats. Diferenciació entre sentit real i sentit figurat.

• Cicle Superior: ús i sistematització dels afixos més corrents (in-, re-, els dels gentilicis..., -at..., a més dels vistos en els cicles anteriors). Treball sistemàtic de la polisèmia, la sinonímia i antonímia en contextos diversos. Reconeixement explícit i ús de recursos expressius en contextos variats. Aplicació del sentits reals i figurat i reconeixement d’usos metafòrics. El treball de lèxic és un dels més importants al llarg de l’Educació Primària, a dins i a fora de l’àrea de Llengua. Cal que el mestre estigui atent a sistematitzar les noves adquisicions i a fer veure o establir relacions entre paraules en tot moment, tant si es treballa el coneixement de l’entorn, les matemàtiques, la llengua, etc. Gramàtica El treball sobre les estructures gramaticals és el que cal fer de manera més continuada, però sense explicitar elements teòrics que, fins ben enllà de l’etapa, es troben fora de l’abast de la comprensió dels alumnes. És a dir, el fet de no parlar de sintagmes ni de subjectes o complements no vol dir que no hàgim de fer un treball continuat amb l’objectiu que l’alumne adquireixi totes els estructures gramaticals i sàpiga utilitzar-les adequadament al context. En el Cicle Inicial farem un treball sistemàtic amb totes les classes de paraules. Vetllarem perquè els alumnes utilitzin noms, adjectius, verbs (en els principals temps de l’indicatiu), determinants, nexes... Procurarem que construeixin, per imitació, frases estructures variades i amb diversitat de complements. Relacionarem els signes de puntuació més bàsics (coma, punt, signes d’interrogació i d’admiració) amb l’entonació i el significat. En el Cicle Mitjà explicitarem les diferents categories morfològiques i distingirem entre determinants, noms (diferents classes), adjectius i verbs. En aquest darrer grup farem reconèixer els temps de present, passat (genèricament) i futur, i distingirem formes personals i no personals. Treballarem de manera explícita la concordança. Pel que fa als signes de puntuació, ampliarem les funcions dels més bàsics (comes en les enumeracions...) i n’augmentarem el repertori: dos punts, guions (diàlegs), punts suspensius i parèntesis. Finalment, en el Cicle Superior, a més de repassar els aspectes apuntats en el Cicle Mitjà, acabarem de veure i classificar els diferents elements morfològics (classes de noms, adjectius i verbs; conjugació verbal; classes de connectors: preposicions i conjuncions...). També treballarem explícitament el concepte i les parts del

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

13

sintagma (nucli i complement), els diferents tipus de sintagmes (SN, SAdj, SV, etc.) i els aspectes bàsics de les funcions gramaticals: subjecte, verb (com a nucli de l’oració), complements verbals... En aquest darrer punt, introduirem el treball de la substitució pronominal. Pel que fa a la puntuació, en farem un repàs sistemàtic i una explicitació dels usos i funcions. No cal dir que, per assolir tots aquests objectius (o simplement per treballar aquests continguts), cal disposar de textos variats i de contextos diversos. D’aquí ve la importància de la tipologia textual i de fer treballar els alumnes en situacions comunicatives diferents (orals, escrites, amb funcions i intencionalitats distintes). Veiem, doncs, que el treball de l’àrea de Llengua està estretament interrelacionat amb el de les altres àrees, de manera que s’ha de concebre com un tot global.

14

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

Project

e

3 INTEGRACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN LA

PROGRAMACIÓ D’AULA 3.1 Situació actual Des del 2006, any de publicació de l’actual llei d’educació (LOE), les competències bàsiques han entrat a l’aula. En alguns casos, la majoria, hi han entrat de forma virtual (només es troben en els documents de programació d’aula que s’entreguen al cap d’estudis a l’inici de curs); en altres casos, hi han entrat de forma puntual empeses per les proves d’avaluació general del sistema educatiu, que es fan a 4t i a 6è de l’Educació Primària i a 2n de l’ESO, i en altres casos, comptats, s’estan elaborant iniciatives amb la finalitat de treballar a l’aula amb un enfocament competencial. Hermes Editora General, mitjançant les seves publicacions, vol contribuir a la integració de les competències bàsiques en la pràctica educativa a l’aula amb propostes que facilitin un nou plantejament de treball en la praxis docent.

3.2 Les competències bàsiques La OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) defineix les competències bàsiques com la capacitat de posar en pràctica les habilitats, els coneixements i les actituds necessaris per resoldre una situació determinada en un context determinat. Les competències bàsiques són les que totes les persones necessiten per al seu desenvolupament personal, així com per poder participar de forma activa en la societat i en la vida laboral. Les competències s’han de treballar durant tot el període d’ensenyament obligatori i, com l’aprenentatge, s’han de desenvolupar, mantenir i actualitzar al llarg de tota la vida. En aquest sentit, el desenvolupament de les competències bàsiques ha de permetre als estudiants integrar els seus aprenentatges i relacionar-los amb continguts de diferents tipologies i àrees. Això facilitarà l’aplicació dels continguts en distintes situacions. Les vuit competències bàsiques que s’han d’haver assolit al final de l’educació obligatòria, i en les quals té un paper molt destacat l’Educació Primària, són les següents: Competència lingüística i audiovisual. Fa referència a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita; de representació, interpretació i comprensió de la realitat, i de construcció i comunicació del pensament, les emocions i la conducta, en qualsevol de les llengües oficials de la comunitat autònoma pròpia. Competència matemàtica. Es refereix a l’habilitat per utilitzar i relacionar els nombres, els conceptes matemàtics i les operacions, i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir com per interpretar diferents tipus d’informació i resoldre problemes relacionats amb la vida diària. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Recull l’habilitat per a la comprensió dels successos, la predicció de les conseqüències i la capacitat d’actuació sobre l’estat de salut de les persones i la sostenibilitat mediambiental.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

15

Tractament de la informació i competència digital. Comporta l’habilitat per fer servir les eines tecnològiques per buscar, obtenir, processar i comunicar la informació i transformar-la en coneixement, incloent-hi la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se i comunicar-se. Competència social i ciutadana. Permet viure en societat, comprendre la realitat social del món en què es viu i exercir la ciutadania democràtica. Competència artística i cultural. Suposa conèixer, apreciar, comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de gaudi i d’enriquiment personal, i considerar-les una part del patrimoni cultural dels pobles. Competència d’aprendre a aprendre. Implica conèixer les capacitats pròpies (intel·lectuals, emocionals i físiques) i tenir un sentiment positiu d’un mateix, de manera que es puguin plantejar nous reptes d’aprenentatge d’acord amb els objectius i les necessitats de cadascú. Competència per a l’autonomia i iniciativa personal. Permet dur a terme iniciatives personals que condueixin a la presa de decisions amb criteri propi, i imaginar i desenvolupar projectes individuals o col·lectius, tant en l’àmbit personal com en el social i el laboral, de forma responsable i autònoma. Les competències bàsiques es poden agrupar segons la seva transversalitat i la seva funció, tal com mostra la taula següent: Competències transversals

Competències comunicatives

Competències metodològiques

Competències específiques centrades en el fet de conviure i habitar el món

1. Competència lingüística i audiovisual 2. Competència artística i cultural

3. Tractament de la informació i competència digital

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

4. Competència matemàtica

8. Competència social i ciutadana

5. Competència d’aprendre a aprendre

Competències personals

6. Competència per a l’autonomia i iniciativa personal

Font: DECRET 142/2007, de 26 de juny. Generalitat de Catalunya.

Amb l’objectiu de consolidar les competències bàsiques, és necessari que totes les àrees contribueixin al seu desenvolupament. Només d’aquesta manera es podrà garantir l’eficàcia dels aprenentatges en aquest procés de consolidació. Per fer-ho, s’hauran d’integrar, tant com que sigui possible, en l’estructura de la programació didàctica de cada unitat.

16

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

Project

e

En aquest sentit, en el moment de fer la selecció de continguts s’ha de tenir en compte que facilitin l’adquisició de les competències bàsiques o que se’n puguin relacionar amb alguns aspectes determinats.

3.3 Què significa emprar un enfocament competencial? L’enfocament competencial i integrador dels aprenentatges ha de ser un principi orientador a l’hora de pensar i desenvolupar els continguts i les propostes didàctiques dels nostres llibres. Des de la perspectiva de les competències bàsiques, el desenvolupament del procés educatiu competencial ha de tenir en compte els punts següents: Cal prioritzar la reflexió i el pensament crític de l’alumnat per aconseguir el desenvolupament personal de cada alumne. Cal plantejar diferents situacions d’aprenentatge que afavoreixin la integració curricular de diferents matèries. Cal seleccionar els continguts, organitzar-los de forma prioritària i seqüenciar-los correctament, tant els de tipus conceptual (saber) com els actitudinals (voler) i de valors, i les destreses (fer) que s’han d’utilitzar en cada cas. Cal afavorir l’aplicació dels continguts en diferents contextos de la vida quotidiana. Cal desenvolupar diferents estratègies metodològiques, segons els interessos i les capacitats dels alumnes i les particularitats de cada àrea o matèria. Cal potenciar la lectura i el tractament de la informació com a estratègia d’aprenentatge. Cal integrar els recursos multimèdia i les TIC en l’activitat educativa. Cal integrar l’avaluació en els processos d’ensenyament-aprenentatge.

3.4 Avaluació de l’adquisició de les competències Per tal d’afavorir l’adquisició de competències i poder avaluar-ne l’assoliment, es plantejaran una sèrie de preguntes que facilitaran als alumnes l’assimilació de continguts nous i, al mateix temps, el desenvolupament de les diferents competències segons l’àrea i matèria. Aquestes preguntes es plantejaran tant en les activitats bàsiques de la unitat didàctica com en les que s’identifiquen com a activitats d’avaluació. Hi ha tres models de preguntes i d’activitats: Preguntes de resposta tancada, amb format d’elecció múltiple. Poden ser de resposta dicotòmica (només una resposta és correcta) o de resposta graduada (una resposta és correcta, algunes ho són en part i d’altres són incorrectes). Preguntes que exigeixen el desenvolupament de processos i l’obtenció de resultats. En aquest cas, els alumnes han de donar una resposta única, però també es valora el procés seguit per arribar-hi, que pot ser diferent per a cada alumne. Preguntes obertes que admeten respostes diverses. No hi ha una única resposta correcta, i es valora l’argumentació seguida a l’hora de plantejar la resposta.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

17

3.5 La competència de les competències: la competència comunicativa Diem que una persona té una competència plena en una llengua quan és capaç de desenvolupar-se totalment en aquesta llengua en els diferents usos i registres. És a dir, quan és capaç d’entendre-la, parlar-la, llegir-la i escriure-la sigui quina sigui la situació, des d’una conversa entre amics fins a escoltar o pronunciar una conferència, des d’una nota familiar fins a un informe professional, per posar-ne exemples. Per això, aquesta competència és la que té més importància en totes les àrees i matèries. Massa sovint hem pogut comprovar com, a persones que han estudiat una determinada llengua, a l’hora de la veritat, és a dir, a l’hora de resoldre situacions reals en aquesta llengua, els ha mancat competència. Probablement, aquelles mateixes persones haurien pogut respondre qüestions referides al coneixement d’aquesta llengua: com es formulen les preguntes, com es diu tal cosa o tal altra, quin és el present d’un verb… Però el seu coneixement no els ha permès fer ús de la llengua en una situació real. Aquesta constatació demana un gir metodològic en l’ensenyament-aprenentatge de la llengua que acosti els alumnes a l’ús del llenguatge en situacions reals o versemblants, i els faci assumir el rol d’usuaris lingüístics en lloc de limitar-se al rol d’aprenents passius. L’objectiu és comprendre i saber comunicar. Són sabers pràctics que han de recolzar en coneixements reflexius sobre el funcionament del llenguatge i les seves normes d’ús, i impliquen el desenvolupament de la capacitat per prendre el llenguatge com a objecte d’observació i anàlisi. Per això, aquesta competència requereix conèixer les regles de funcionament del sistema de la llengua i les estratègies necessàries per interactuar lingüísticament d’una manera adequada, i per expressar i interpretar diferents tipus de discurs d’acord amb la situació comunicativa en diversos contextos socials i culturals. Això suposa, en llengua oral, la utilització activa i efectiva d’habilitats lingüístiques i no lingüístiques i de les regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu en diferents situacions, per produir textos orals adequats a aquesta situació de comunicació. Per la seva banda, llegir i escriure inclou les habilitats que permeten, a partir de diferents tipus de textos, buscar, recopilar i processar informació i ser competent a l’hora de comprendre, compondre i utilitzar textos amb intencions comunicatives diverses. La contribució de la competència lingüística a la construcció personal de sabers és fonamental. El llenguatge és l’instrument per excel·lència d’aprenentatge, de construcció i de comunicació del coneixement; ajuda a representar la realitat, a organitzar el propi pensament i a aprendre. Tal com indica l’ordenació dels ensenyaments obligatoris, «l’objectiu fonamental del projecte educatiu és aconseguir que tot l’alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar l’educació obligatòria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits senzills en una llengua estrangera decidida pel centre». Això, més endavant, es concreta en aquesta formulació: «Per això, el currículum presenta: la dimensió comunicativa, que inclou parlar i conversar; escoltar i comprendre; llegir i comprendre; escriure; i els coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge, la dimensió literària i la dimensió plurilingüe i intercultural». Tant en l’Educació Primària com en la Secundària, la competència comunicativa es pot estructurar en dues grans destreses comunicatives, que seran les que permetran el desenvolupament d’aquesta competència; es tracta de la comprensió (oral i lectora) i l’expressió (oral i escrita). Totes dues destreses es divideixen en

18

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

Project

e

una sèrie de processos que s’hauran de treballar a l’aula i que impliquen diferents graus de dificultat que els alumnes hauran de superar. Aquestes destreses serviran per avaluar si l’alumne ha adquirit els objectius proposats en l’àrea. Les destreses comunicatives es mostren en la taula següent: Competència comunicativa

Adequació

Cohesió

Coherència

Planificació

Transferència i aplicació

Textualització

Revisió i presentació

Expressió

Reflexió i valoració

Integració i síntesi

Organització

Aproximació i identificació

Comprensió

Si ens centrem en la destresa de la comprensió en la competència lectora, la OCDE la defineix de la manera següent: «La competència lectora és comprendre, utilitzar, reflexionar i interessar-se pels textos escrits per assolir els objectius propis i el coneixement i el potencial personals, i participar en la societat». És fonamental que aquesta competència es comenci a desenvolupar en l’Educació Primària, però és en la Secundària que s’ha de consolidar i convertir en una competència clau. Per fer-ho, la OCDE, a través de les proves del Programa per a l’Avaluació Internacional dels Alumnes (PISA), proposa que s’hi incloguin textos de diferents tipus:

Mitjà

• Imprès • Digital

Entorn

• Lector receptiu • Lector participatiu

Tipus

• • • •

Continu Discontinu Mixt Múltiple

• • • • • •

Descriptu Narratiu Expositiu Argumentatiu Instructiu D’intercanvi d’informació (transaccions)

Format del text

Gènere

D’aproximació i obtenció d’informació Processos de lectura

Integrar i interpretar el que es llegeix Reflexionar i avaluar sobre el text i relacionar-lo amb l’experiència pròpia Personal

Àmbits d’ús

Públic Educatiu Laboral

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

19

Per tant, per desenvolupar la competència lectora és necessari que els alumnes es familiaritzin amb els diferents tipus de text i sàpiguen utilitzar els continguts del text que han llegit i, al mateix temps, incorporar-hi coneixements propis. Els processos cognitius que s’activen en la lectura són els següents: Competència lectora Utilització de coneixements externs al text

Utilització del contingut del text

Reflexionar i valorar la forma del text

Reflexionar i valorar el contingut del text

Reflexionar i valorar

Elaborar una interpretació

Integrar i interpretar Desenvolupar una comprensió global

Obtenir informació

Accedir i obtenir

Els nivells de rendiment en lectura, segons la OCDE, són els següents: 1b 1a

Localitzar una dada en un text simple i breu. Relacionar la informació del text amb coneixements previs i reconèixer el tema principal del text.

2

Reconèixer la idea principal d’un text i comprendre-la. Construir significats i fer deduccions a partir de la informació que ofereix el text.

3

Interpretar i relacionar parts del text diferents. Reflexionar i construir significat a partir del text.

4

Comprendre textos llargs i complexos sense saber quin és el seu context. Interpretar matisos del llenguatge.

5

Elaborar hipòtesis a partir del text. Comprendre textos amb continguts poc coneguts.

6

Elaborar hipòtesis a partir del text i de coneixements previs. Generar interpretacions a partir de conceptes abstractes.

20

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

Project

e

4 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT L’atenció a la diversitat constitueix un aspecte fonamental no tan sols del projecte educatiu del centre, sinó també de la tasca docent de cada mestre. Tal com diu la LOE: «L’atenció a la diversitat s’estableix com a principi fonamental que ha de regir tot l’ensenyament bàsic, amb l’objectiu de proporcionar a tot l’alumnat una educació adequada a les seves característiques i necessitats». De fet, la Llei Orgànica d’Educació destaca, en un dels seus principis, la conveniència de trobar «la flexibilitat per adequar l’educació a la diversitat d’aptituds, interessos, expectatives i necessitats de l’alumnat». L’objectiu és tenir en compte la diversitat de l’alumnat com a principi i no com una mesura. Per aquesta raó, el projecte educatiu Salvem la Balena Blanca ofereix, en la guia didàctica, activitats complementàries que se sumen a les que figuren en el llibre de l’alumne, amb la finalitat d’ajudar el mestre o la mestra a l’hora d’atendre la diversitat de ritmes d’aprenentatge que es pugui trobar a l’aula en un curs determinat. D’aquesta manera, els alumnes que necessiten una seqüenciació major en la presentació dels continguts disposaran de més activitats per reforçar i consolidar el seu aprenentatge. Al mateix temps, aquells amb més capacitat o amb un ritme d’aprenentatge més ràpid podran fer noves activitats que els ajudaran a ampliar els seus coneixements. A més de les activitats complementàries, el projecte ofereix tres tipus d’avaluació (inicial, formativa i final), per tal d’avaluar els progressos dels alumnes en diferents moments del curs i valorar quins aspectes o temes han de ser reforçats en cada cas.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

21

5 CRITERIS PER A L’AVALUACIÓ L’avaluació en l’Educació Primària consisteix en l’anàlisi contínua i global del procés d’ensenyamentaprenentatge. És un element integrat plenament en el procés educatiu i és, en si mateix, un instrument d’acció pedagògica que ha de contribuir a la millora de tot el procés. L’avaluació ha d’acomplir diverses funcions al llarg del procés educatiu. D’una banda, ha de permetre decidir la intervenció pedagògica que necessita cada alumne segons les seves característiques. De l’altra, ha de determinar en quin grau s’han aconseguit les intencions educatives. El mestre o la mestra haurà de crear unes condicions adequades que permetin l’activació dels esquemes de coneixement, i dirigir-los en la direcció adequada, segons el que s’hagi proposat en el currículum. No hi ha una fórmula única que permeti crear aquestes condicions, ja que l’entorn educatiu presenta una gran diversitat de situacions i necessitats. En qualsevol cas, és important comprendre que els alumnes no tan sols emmagatzemen informació nova, sinó que també desenvolupen noves competències i adquireixen nous coneixements, a partir dels seus coneixements previs. L’avaluació inicial permet determinar el punt de partida de l’alumnat i és la base per planificar el procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta guia didàctica inclou un model d’avaluació inicial que es pot fotocopiar o descarregar del web, amb activitats que recullen tant fets com conceptes, sistemes conceptuals o procediments. L’avaluació contínua té com a finalitat proporcionar a cada alumne el suport pedagògic més adequat en cada moment del curs. Alhora, ha estat dissenyada per avaluar el procés d’ensenyament i, fins i tot, la mateixa pràctica docent. En aquesta guia, l’avaluació formativa es concreta en una taula (inclosa en el web), en què el mestre o la mestra disposa d’un espai horitzontal per omplir amb els criteris d’avaluació del currículum oficial (que s’adjunta en un arxiu .doc) i d’unes caselles verticals per completar amb els noms dels alumnes de la classe. En les propostes de l’apartat d’avaluació contínua es treballen amb especial atenció els continguts tractats en cadascuna de les unitats del llibre, relacionats amb la ortografia, la gramàtica i l’expressió escrita. Per avaluar la lectura i la comprensió lectora proposem utilitzar els textos del llibre i del quadern. Això permet treballar els diferents àmbits de la llengua utilitzant els diversos recursos i materials de l’assignatura. En castellnoudigital.com oferim també fulls de seguiment per l’avaluació contínua. Per acabar, l’avaluació final ha de permetre determinar si s’han aconseguit o no, i fins a quin punt, les intencions educatives, tant curriculars com competencials. En aquesta guia s’ofereix un model d’avaluació final, també fotocopiable, amb activitats referides als coneixements més importants que s’han anat adquirint durant el curs. Les funcions de l’avaluació estan interrelacionades, i n’és un exemple el fet que les activitats de l’avaluació final que s’inclouen en aquesta guia siguin les mateixes que les de l’avaluació inicial del curs següent.

22

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

Project

e

6 ORIENTACIONS PER A L’ÚS DELS RECURSOS DIGITALS 6.1 ¿Quin objectiu ens fixem amb la inclusió, en cada unitat didàctica, de propostes de treball que utilitzen recursos digitals? El fet d’incloure l’ús de recursos digitals en el plantejament didàctic de cada unitat afavoreix el desenvolupament integrat de les competències bàsiques en general, i en especial de la competència digital i la competència d’aprendre a aprendre. Així doncs, aquestes propostes de treball tenen l’objectiu de complementar, reforçar i ampliar les que s’ofereixen en el llibre en paper. Com que es tracta d’una competència transversal, la competència digital s’ha d’incloure en la programació general del curs i de cada àrea. Dins d’un plantejament integrador de les competències, l’ús de les eines tecnològiques i de comunicació ha de formar part intrínseca del plantejament de cada unitat didàctica. Segons l’àrea, els recursos digitals tenen una funció determinada, tant els que estan associats al llibre de l’alumne com els que s’ofereixen per a l’ús del professor. Aquests recursos poden utilitzar-se a la pissarra digital interactiva (PDI) i també a l’ordinador personal. S’hi pot accedir a través d’Internet (accés en línia), i els recursos per al professor s’ofereixen a més en format CDROM (fora de línia), Així mateix, són compatibles amb totes les plataformes educatives existents en el mercat. Els diferents recursos es poden treballar a l’aula o a casa; el professor o la professora decidirà quan i com s’han d’usar. La nostra proposta editorial pretén facilitar l’ús de les tecnologies a l’aula, al mateix temps que s’enriqueixen i s’amplien les possibilitats de treball a l’aula i fora.

6.2 Quins recursos digitals ofereix el projecte educatiu Salvem la Balena Blanca? Els recursos digitals que ofereix el projecte Salvem la Balena Blanca estan pensats per facilitar l’ús dels programes informàtics i de les tecnologies de la comunicació a l’aula i fora. Aquests recursos, detallats per àrea, són els següents: Llengua catalana: Per a l’alumne: L’alumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a l’àrea de Llengua catalana tindrà accés als recursos següents: Audicions Aquest apartat inclou les audicions i els dictats locutats ordenats per unitat. Sons i lletres Apartat que permet practicar l’escriptura correcta dels sons i les lletres treballats en cada curs.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23

Vocabulari interactiu Apartat que recull el vocabulari treballat en cada unitat i diferents tipus d’activitats interactives per practicar-lo. Textos Apartat per poder treballar textos digitals del mateix tipus que els que apareixen en la unitat i així aprendre les funcionalitats bàsiques del processador de textos i el programa de dibuix.

En l’apartat corresponent de la unitat didàctica s’indica el moment en què es recomana practicar un recurs determinat. Per al mestre: El mestre usuari dels recursos digitals per a l’àrea de Llengua catalana tindrà accés als materials següents: Guia didàctica en format web Aquest apartat enllaça amb un lloc web estructurat per unitats des d’on es podran consultar la programació d’aula, les orientacions, el solucionari, les activitats de reforç i d’ampliació i les activitats d’avaluació. Per a l’aula Aquest apartat, organitzat també per unitats, conté tots aquells recursos pensats i elaborats per ser utilitzats amb la pissarra digital, com, per exemple, làmines, àudios, vídeos i activitats interactives. Per a l’alumne Aquest apartat dóna accés als recursos que tenen els alumnes. Llengua castellana: Per a l’alumne: L’alumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a l’àrea de Lengua castellana tindrà accés als recursos següents: Audicions Aquest apartat inclou les audicions i els dictats locutats ordenats per unitat. Sons i lletres Apartat que permet practicar l’escriptura correcta dels sons i les lletres treballats en cada curs. Vocabulari interactiu Apartat que recull el vocabulari treballat en cada unitat i diferents tipus d’activitats interactives per practicar-lo. Textos Apartat per poder treballar textos digitals del mateix tipus que els que apareixen en la unitat i així aprendre les funcionalitats bàsiques del processador de textos i el programa de dibuix.

En l’apartat corresponent de la unitat didàctica s’indica el moment en què es recomana practicar un recurs determinat. Per al mestre: El mestre usuari dels recursos digitals per a l’àrea de Lengua castellana tindrà accés als materials següents:

24

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

Project

e

Guia didàctica en format web Aquest apartat enllaça amb un lloc web estructurat per unitats des d’on es podran consultar la programació d’aula, les orientacions, el solucionari, les activitats de reforç i d’ampliació i les activitats d’avaluació. Per a l’aula Aquest apartat, organitzat també per unitats, conté tots aquells recursos pensats i elaborats per ser utilitzats amb la pissarra digital, com, per exemple, làmines, àudios, vídeos i activitats interactives. Per a l’alumne Aquest punt dóna accés als recursos que tenen els alumnes. Matemàtiques: Per a l’alumne: L’alumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a l’àrea de Matemàtiques tindrà accés als recursos següents: Calcula mentalment Aquest apartat inclou activitats de càlcul mental per practicar les sumes i les restes. Abans de començar, cal escollir el tipus d’operació, el valor màxim dels termes i el nombre d’operacions. Pensa i calcula Aquest apartat presenta una col·lecció de problemes per practicar el càlcul en contextos significatius. La dificultat dels problemes depèn de la unitat que s’hagi escollit. Juga amb les figures En aquest apartat es proposen activitats per aprendre geometria jugant amb les figures. També permet fer dibuixos, i imprimir-los.

Per al mestre: El mestre usuari dels recursos digitals per a l’àrea de Matemàtiques tindrà accés als materials següents: Guia didàctica en format web Aquest apartat enllaça amb un lloc web estructurat per unitats des d’on es podran consultar la programació d’aula, les orientacions, el solucionari, les activitats de reforç i d’ampliació i les activitats d’avaluació. Per a l’aula Aquest apartat, organitzat també per unitats, conté tots aquells recursos pensats i elaborats per ser utilitzats amb la pissarra digital, com, per exemple, làmines, àudios, vídeos, animacions de contingut i activitats interactives. Per a l’alumne Aquest punt dóna accés als recursos que tenen els alumnes. Coneixement del medi natural, social i cultural: L’alumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural tindrà accés als recursos següents:

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

25

Per a l’alumne: Vocabulari interactiu Aquest apartat recull el vocabulari distribuït per unitats i diversos tipus d’activitats interactives per practicar-lo. Taller d’activitats Apartat per saber com es poden fer alguns experiments científics pas a pas. Enllaços interessants Aquest apartat inclou enllaços per practicar els conceptes més importants de la unitat i ampliarlos amb altres de nous.

Per al mestre: El mestre usuari dels recursos digitals per a l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural tindrà accés als materials següents: Guia didàctica en format web Aquest apartat enllaça amb un lloc web estructurat per unitats des d’on es podran consultar la programació d’aula, les orientacions, el solucionari, les activitats de reforç i d’ampliació i les activitats d’avaluació. Per a l’aula Aquest apartat, organitzat també per unitats, conté tots aquells recursos pensats i elaborats per ser utilitzats amb la pissarra digital, com, per exemple, làmines, àudios, vídeos, animacions sobre el contingut i activitats interactives. Per a l’alumne Aquest punt dóna accés als recursos que tenen els alumnes.

6.3 Com s’accedeix a aquests recursos? Segons el tipus d’usuari, l’accés requereix un sistema d’identificació o un altre. Usuari alumne: Cada llibre de text del projecte Salvem la Balena Blanca de Castellnou Edicions té associat un codi d’accés als recursos digitals en línia. Per accedir-hi, l’alumne ha de seguir aquests passos: 1. Escriure l’adreça de la pàgina web, www.projecteSBB. com, en el navegador d’Internet.

2. Introduir el codi d’accés, que és el que figura a la pàgina de crèdits del llibre.

26

Telèfon d’atenció al professorat: 902 90 36 46 www.castellnoudigital.com

Codi d’accés als recursos digitals en línia: www.projectesbb.com

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària Direcció editorial: Dolors Rius

CPSB4011

Project

e

Codi per als recursos digitals D’aquesta manera, l’alumne accedeix al menú de recursos associats a l’assignatura i curs dels quals s’hagi introduït el codi. En aquest menú ha d’escollir l’apartat; en l’àrea de Lengua castellana, per exemple, Audicions, Sons i lletres, Vocabulari interactiu o Textos. Per acabar la sessió només ha de tancar el navegador. Usuari mestre: El mestre accedeix als recursos digitals associats a cada àrea i curs del projecte Salvem la Balena Blanca mitjançant un codi d’usuari. Ha de sol·licitar-lo prèviament al gestor comercial de la zona o posant-se en contacte amb l’editorial mitjançant el telèfon 902 90 36 46 o el correu electrònic [email protected]. Per introduir aquest codi ha d’estar registrat com a professor en www.castellnoudigital.com/professor.

6.4 Quins són els requisits tècnics? Els recursos digitals de Castellnou Edicions són compatibles amb diversos sistemes. Es poden utilitzar amb qualsevol d’aquests equips: - Ordinador de sobretaula, portàtil o Netbook, amb Windows (XP o superior) o Linux - Ordinador Mac OS X - Tablet amb Android (2.2 o superior) Els requisits són tenir accés a Internet i un navegador web. Per poder veure alguns materials determinats cal tenir Adobe Flash Player i PDF Reader. La resolució mínima de pantalla recomanada és de 1024 x 600 píxels.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

27

7 MATERIALS PER A L’ÀREA DE LLENGUA CATALANA.

CICLE MITJÀ Per a l’alumne/a: Llibre de text amb accés als recursos digitals.

Per al mestre/a: nova edició

Carpeta de la guia didàctica per al Cicle Inicial, perquè cada mestre/a se la pugui personalitzar.

Llengua catalana

Llengua catalana 4 Educació Primària Cicle Mitjà

ISBN 978-84-9804-868-1

9

ISBN: 978-84-9804-776-9

788498 048681

ISBN: 978-84-9804-868-1

Es pot consultar en: http://www.castellnouedicions.cat Recull toda la informació disponible en la guia impresa i la presenta, en forma de lloc web, ordenada per unitats didàctiques. La informació es pot consultar en línea o es pot obtenir des de l’àrea de descàrregues en format PDF o en format DOC, segons el cas.

28

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

Guia didàctica en paper de Llengua catalana 4, organitzada en set apartats: ✓ P  rojecte ✓ P  rogramacions ✓ O  rientacions i solucionari ✓ A  ctivitats complementàries ✓ A  valuacions ✓ R  ecursos digitals ✓ A  ltres recursos

GUIA DIDÀCTICA PROGRAMACIONS

PROGRAMACIÓ D’ÀREA DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Primària. Generalitat de Catalunya. Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’Educació Infantil, de l’Educació Primària i de l’Educació Secundària obligatòria per a les Illes Balears.

Consideracions generals L’objectiu central de l’educació és preparar l’alumnat per afrontar els reptes de la societat plural, multilingüe i multicultural del segle xxi, que significa facilitar que els nois i noies desenvolupin aquelles competències lingüístiques que mobilitzen coneixements, aptituds, actituds i representacions relacionades amb les llengües i les cultures perquè puguin desenvolupar-se tant en el terreny personal com en el social; actuar i reeixir en el seu entorn; comunicar-se amb les altres persones, i compartir els sabers i les referències culturals, és a dir, que puguin construir els fonaments de la ciutadania, del coneixement del que és la condició humana, de la comprensió d’altri. Per aconseguir-ho, en l’Educació Primària cal plantejar el desenvolupament integral i harmònic dels as­­pectes intel·lectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals l’educació lingüística ocupa un lloc preferent. Cal formar parlants plurilingües i interculturals; l’assoliment de la competència plena en català, la llengua pròpia de Catalunya, i en castellà és la garantia que l’escola proporciona als alumnes la competència que els cal per tenir les mateixes oportunitats. Aquesta competència plurilingüe i intercultural inclou el respecte per la diversitat lingüística i el desig d’aprendre altres llengües i d’aprendre de totes les llengües i cultures. D’aquesta manera l’alumnat esdevindrà capaç de dur a terme les tasques de comunicació que li permetin expressar la seva comprensió de la realitat, relacionar-se amb persones de la seva edat i adultes de tot arreu, integrar, comprendre, valorar i comunicar la seva cultura i sentiments amb la utilització del llenguatge oral i escrit i d’estratègies de comunicació, verbals i no verbals, amb la possibilitat d’emprar els mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informació i la comunicació. El desenvolupament d’aquesta competència comunicativa plurilingüe i intercultural no ha de ser un afer exclusiu de l’àrea de llengua. Atès que la llengua com a mitjà de comunicació és la base per a la captació, elaboració i comunicació del coneixement, totes les àrees esdevenen també responsables del desenvolupament de les capacitats comunicatives de l’alumnat. És a dir, totes les àrees s’han de comprometre des de la seva especificitat i des de les maneres peculiars d’explicar el món en la construcció de les competències de comunicació. L’àrea lingüística se centra, d’una manera específica, en el desenvolupament de la competència del lector literari.

El tractament de les llengües La finalitat de l’ensenyament de les llengües és el progressiu domini de llengües, essencial en la vivència de la cultura i l’obertura al món, i un dels factors que contribueixen més plenament a la identitat individual, social i personal. Per a les escoles de Catalunya, la primera referència que cal tenir en compte és la legislació, l’Estatut i la Llei de Política Lingüística, que estableix que la llengua pròpia de Catalunya és el català i que,

30

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

amacion gr

s

Aquesta obertura es reforça, a més, si considerem la nostra vinculació a Europa; es tracta del Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de llengües, elaborat pel Consell d’Europa que, com a fita, parla d’aprendre una o dues llengües estrangeres, en coherència amb la competència plurilingüe i intercultural: «la capacitat d’utilitzar les llengües amb finalitats comunicatives i de prendre part en la interacció intercultural que té una persona que domina, en graus diversos, distintes llengües i posseeix experiència de diverses cultures». És evident que així s’afavorirà la participació de l’alumnat en la vida escolar, acadèmica, afectiva i relacional, la transferència de coneixements entre llengües, les actituds obertes i de respecte envers la diversitat lingüística pròxima i llunyana, entesa com un dels patrimonis de la humanitat. A més, aquest coneixement de diverses llengües potencia el domini del català i la valoració de la pròpia cultura. Això vol dir que cal precisar que els nois i noies, en acabar l’etapa: a) han de dominar el català, llengua vehicular, de cohesió i d’aprenentatge; b) també han de dominar el castellà; c) han de conèixer una o dues llengües estrangeres per aconseguir que l’alumnat esdevingui usuari i aprenent per tal que siguin capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilingüe i pluricultural; d) han de comprendre informacions escrites bàsiques i saber transferir coneixements entre les llengües romàniques (tot i que no les coneguin), i, finalment, e) que tinguin una actitud oberta, respectin les llengües i cultures presents en l’entorn on viuen i s’hi interessin, i també ho facin respecte a d’altres de més llunyanes, de les quals poden aprendre i enriquir-se personalment, malgrat que no les aprenguin mai. L’objectiu d’aconseguir parlants plurilingües competents implica que cada escola, partint d’una anàlisi sociolingüística rigorosa del centre i del seu entorn, estableixi en el Projecte lingüístic del centre programes precisos de gestió de les llengües per determinar com la llengua vehicular de l’escola, el català, s’articula, en un programa coherent, amb l’ensenyament de les altres llengües i estableixi acords per relacionar les diferents estratègies didàctiques. En fer-ho, cal recordar que el català és una llengua que l’escola ha de tractar amb especial atenció, no només pel seu estatus oficial, sinó també i sobretot pel desconeixement que en té una part de l’alumnat pel que fa als seus usos col·loquials i informals. L’escola té, doncs, la missió de transmetre-la perquè tota la població pugui emprar-la en qualsevol situació comunicativa, fet que ha de garantir la cohesió de tota la societat i no la seva compartimentació en comunitats lingüístiques separades. Alhora, l’escola ha de garantir que el seu alumnat tingui també un domini ple del castellà, oferint-ne l’ensenyament d’aquelles formes d’ús menys conegudes pel seu alumnat. També cal, respecte a les llengües estrangeres, considerar que no tenen totes la mateixa presència social i, per tant, cal un tractament diferenciat. El Projecte lingüístic del centre pot ser també un instrument de reflexió sobre el perill que comporta, per al desenvolupament de competències lingüístiques i per a la integració social de les persones, la restricció del català als espais vinculats al currículum escolar i la seva desvinculació de les relacions interpersonals, afectives, lúdiques... En aquest sentit, el professorat no pot relativitzar la importància de la llengua ni desvincular-se d’un projecte que proporciona les eines fonamentals per a la formació dels nois i noies de les nostres escoles.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

31

Pro

com a tal, és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. A més, el català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. El reconeixement d‘haver d’aprendre dues llengües, a més, és una oportunitat que obre les portes a desenvolupar-se en una societat plural oberta a altres cultures.

Competències pròpies de l’àrea La primera competència que cal considerar, d’acord amb la finalitat de donar les eines perquè els nois i noies puguin afrontar els reptes de la societat, és la competència plurilingüe i intercultural que, en essència, és actuar adequadament en un món plural, multilingüe i multicultural. Això suposa que en l’ensenyament de les llengües, a més dels aprenentatges específics de cada una de les llengües, caldrà aprendre actituds i habilitats per afrontar llengües desconegudes (conèixer i valorar la diversitat de llengües, saber gestionar els problemes de les interaccions multilingües, respectar altres maneres de veure el món...), en resum, estar obert a l’altre. En relació directa amb aquesta competència més global hi ha una segona, la competència comunicativa, que en totes les àrees esdevé clau i que en la lingüística articula els aprenentatges que s’han de fer en totes les llengües. Aquesta competència ha de ser atesa des de totes les àrees curriculars i activitats educatives del centre si es vol el seu desenvolupament coherent i eficaç. Els aspectes parcials de la competència comunicativa són: la competència oral i la competència escrita. La competència oral facilita, a través dels intercanvis amb els altres, adults o no, elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, és a dir, la construcció del propi pensament. Cal considerar-la en totes les seves dimensions, la de la interacció, l’intercanvi de missatges, la de l’escolta i la producció, i la de la mediació, en gran grup o grups més petits, atenent tant els aspectes verbals com els no verbals i la possibilitat d’emprar diferents mitjans o les tecnologies de la informació i la comunicació. A més, l’ús reflexiu de la parla és l’eina més eficaç per a l’aprenentatge. L’alumnat ha d’assumir el paper d’interlocutor atent i cooperatiu en situacions de comunicació, fet que l’ajudarà a intervenir de forma competent en el seu entorn i a desenvolupar-se amb expressivitat i fluïdesa en una societat democràtica i participativa. Aquesta priorització de la llengua parlada és de gran importància quan es tracta de l’ensenyament d’una llengua nova per a l’alumnat. En aquesta situació, l’ús de diferents recursos didàctics, amb variats formats i suports i en diferents contextos (festes, representacions, projectes i activitats curriculars), és una de les claus per a un aprenentatge eficaç. També té una especial rellevància en l’aprenentatge de les llengües estrangeres, ja que el model lingüístic aportat per l’escola és la font bàsica de coneixement i aprenentatge d’aquesta llengua. Els discursos orals utilitzats a l’aula són al mateix temps vehicle i objecte d’aprenentatge, per la qual cosa el currículum ha d’atendre tant el coneixement dels elements lingüístics com la capacitat d’utilitzar-los en l’aprenentatge de diferents continguts curriculars i en les diferents situacions comunicatives; a més, el seu treball en aquesta etapa ha de ser el fonament del treball dels continguts de la competència escrita. La competència escrita s’ha de potenciar en totes les seves dimensions: receptives (lectura) i productives (escriptura), de comunicació i creació, i cal relacionar-la amb les interaccions orals que afavoriran un aprenentatge cada cop més conscient i eficaç. Els processos de lectura i escriptura són uns processos complexos i diversos segons quin sigui el tipus de text i el contingut que s’hi vehicula. Són processos que s’aprenen en la lectura i escriptura de textos a qualsevol àrea. Cal motivar qui llegeix i escriu perquè descobreixi en la llengua escrita una eina d’entendre’s a si mateix o a si mateixa i les altres persones, i els fenòmens del món i la ciència. En això té molta importància la potenciació de la biblioteca (i mediateca) i altres eines escolars com la ràdio o plataformes d’Internet, com a dinamitzadores de l’aprenentatge lector i escriptor. A més, cal aplicar-la progressivament a textos de nivells de complexitat cada vegada més gran i de tipologia i funcionalitat diversa, en diferents suports (paper, digital) i formats (text, gràfics i imatge).

32

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

amacion gr

s

Aportacions de l’àrea a les competències bàsiques El paper que té la llengua i la comunicació en els processos d’aprenentatge fa que el desenvolupament de les competències que estructuren aquesta àrea curricular (i el fet que la base del seus ensenyaments se situï en l’ús social de la llengua fa que els aprenentatges d’una àrea determinada, si hi ha una bona coordinació docent) s’apliquin a l’aprenentatge de les altres i, alhora, afavoreixin la competència plurilingüe i intercultural de l’alumnat. Les activitats de les àrees lingüístiques tenen, evidentment, una importància remarcable en el desenvolupament de la competència comunicativa. Cal, però, recordar que aquesta competència és transversal a totes les àrees i, per tant, totes les àrees n’han d’afavorir el desenvolupament. Alhora, les activitats relacionades amb aquesta competència també afavoreixen la millora de les com­ petències metodològiques. Els processos de la llengua escrita, en concret, són una de les claus en la competència del tractament de la informació i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l’elaboració de coneixement. La lectura i l’escriptura d’informacions presentades en diferents llengües, cosa facilitada amb l’ús de les TIC, aporta una nova dimensió als processos de tractament de la informació, la diversitat de punts de vista i de manera de presentar les informacions facilita la flexibilitat mental necessària per a un aprenentatge crític. A més, la verbalització i les interaccions resulten claus en el desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre, ja que regulen i orienten la pròpia activitat amb progressiva ­autonomia. La llengua, precisament pel paper que té en el desenvolupament de les competències metodològiques, ajuda a la comprensió dels processos de les competències centrades a conviure i habitar el món. D’una manera molt especial la competència plurilingüe i intercultural contribueix al desenvolupament de la competència social i ciutadana, enteses com a habilitats i destreses per a la convivència, el respecte i l’enteniment entre les persones. Aprendre llengües és, abans que altra cosa, aprendre a comunicar-se amb les altres persones, prendre contacte amb diferents realitats i assumir la pròpia expressió com a modalitat fonamental d’obertura als altres. A més de reconèixer les llengües com a element cultural de primer ordre, la lectura, comprensió i valoració de les obres literàries contribueix d’una manera clau al desenvolupament de la competència artística i cultural.

Estructura dels continguts La presentació unitària del currículum es fa per afavorir el desenvolupament de la competència plurilingüe i intercultural. Això ha de facilitar la necessària coordinació de les propostes de totes les llengües ensenyades

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

33

Pro

Finalment, la competència literària pren com a referència la competència escrita i fa que els nois i noies puguin comprendre millor el món que els envolta, les altres persones i a si mateixos a través de la lectura d’obres de qualitat i del contacte amb les construccions de la cultura tradicional. El contacte guiat amb aquestes obres facilita el desenvolupament de l’hàbit lector i escriptor i fa que els nois i noies descobreixin el plaer per la lectura, sapiguen identificar estètiques i recursos i apreciïn textos literaris de gèneres diversos (poètic, narratiu i teatral), i també altres formes estètiques de la cultura que ens envolta (cançons, refranys, dites i frases fetes, endevinalles, rodolins). Amb tot això, els nois i noies van interioritzant els senyals de la cultura que els aniran precisant els criteris per ser més rigorosos en les seves valoracions i gustos estètics, amb la qual cosa, a més d’estimular la seva creativitat, es desenvolupa el seu sentit crític.

a l’aula, i la priorització d’aquestes propostes derivades del diferent estatut que té cada llengua i el domini que en tenen els nois i noies. Els continguts de les àrees lingüístiques s’organitzen al voltant de les tres grans competències, citades abans, amb la finalitat d’atendre els diferents usos socials. Per això el currículum presenta: la dimensió comunicativa, que inclou parlar i conversar; escoltar i comprendre; llegir i comprendre; escriure, i els coneixements de la llengua i el seu aprenentatge; la dimensió literària, i la dimensió plurilingüe i intercultural. La dimensió comunicativa és la base dels aprenentatges de l’àrea, com ho és de tots els aprenentatges escolars, per la qual cosa els continguts són pròpiament els d’aquesta competència bàsica transversal i cal que s’atenguin en totes les activitats curriculars. En aquest apartat, a més dels continguts referits a la competència oral i l’escrita, apareixen els referits a la llengua i el seu aprenentatge, que cal introduir i exercitar amb la funció exclusiva de millorar la comunicació, defugint el tractament gramaticalista de l’ensenyament de les llengües. La dimensió literària planteja els continguts específics de l’àrea, de manera que els de la dimensió comunicativa es concreten en aquesta. En aquest apartat, cal posar atenció especial a la cultura tradicional i les obres de referència de la nostra cultura escrita que són adequades a l’edat. Cal no oblidar que la presència d’activitats d’escriptura és un bon instrument per a l’educació literària. Finalment, la dimensió plurilingüe i intercultural planteja continguts relacionats amb els usos socials en contextos multilingües. Cert que aquesta dimensió s’ha de tenir en compte en totes les accions docents, però en aquesta àrea cal fer una aproximació més reflexiva i organitzada per atendre totes les habilitats necessàries per a la comunicació en contextos plurals. Atesa la peculiaritat d’aquests continguts, plurilingües, es presenten unitàriament en un únic bloc al final de cada cicle i precedint els criteris d’avaluació. Serà funció de l’equip docent que en el Projecte lingüístic del centre, més que en cap altre contingut, articuli els ensenyaments d’aquest àmbit en els de les diferents llengües i activitats escolars.

Estructures lingüístiques comunes En relació directa amb els continguts plurilingües i interculturals, però tenint en compte molts dels continguts de la dimensió comunicativa, n’hi ha un conjunt que són comuns a totes les llengües ensenyades. No té sentit que cada llengua torni a plantejar-los des de l’inici com si en fossin específics; ben al contrari, cal introduir-los més sistemàticament i reflexivament en una llengua per ser aplicats en les altres, i facilitar, així, la transferència necessària d’aprenentatges entre llengües. Aquests continguts comuns són més freqüents entre la llengua catalana, la castellana, la francesa o qualsevol altra llengua romànica, però també n’hi ha, i força, que es donen respecte a l’anglès, l’alemany o altres llengües. Entre d’altres, a més dels que apareixen explícitament en la dimensió plurilingüe i intercultural, cal tenir presents la majoria dels recursos comunicatius, com les estratègies lectores o la redacció de resums i esquemes; aspectes més globals com els tipus de text o altres de més concrets com la puntuació o la terminologia gramatical. Cal que el professorat de llengües es posi d’acord, en primer lloc, en quins són els aspectes que es consideraran; també caldrà acord en com s’introdueix el treball d’aquests continguts de les estructures comunes, qui ho fa i com es farà en les altres llengües, per explicitar-ne les diferències i assegurar la interiorització dels recursos, i, com ja s’ha dit, la transferència a noves situacions comunicatives. Aquest plantejament posa l’accent en el desenvolupament de les competències i evita les repeticions inútils i reduir-ho tot a l’ensenyament gramaticalista.

34

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

amacion gr

s

Pro

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum Cada cop és més gran l’acord segons el qual les llengües, totes les llengües i en totes les seves dimensions, s’aprenen en l’ús social i que les necessitats pragmàtiques de comunicació són les que van orientant i afavorint l’assentament del codi. Per contra, s’ha demostrat a bastament que ni l’ensenyament directe i explícit de les formes i normes, o fer-ho component per component, com proposaven els enfocaments gramaticals, ni aïllar cada llengua que s’aprèn no en garanteix l’aprenentatge. Per tant, per ensenyar adequadament llengües cal dissenyar situacions d’aprenentatge globals en què l’ús motivat i reflexiu de les estratègies lingüístiques porti a la solució dels problemes que s’hi plantegen. Atesa la realitat social, lingüística i cultural de la nostra societat, cal un ensenyament integrat de les llengües, que coordini els continguts que s’aprenen i les metodologies en les diferents situacions d’aula, a fi que els nois i noies avancin cap a l’assoliment d’una competència plurilingüe i intercultural que els permeti comunicar-se amb els altres, compartir sabers i referències culturals i continuar aprenent, de forma autònoma, al llarg de tota la vida. Un aspecte que no es pot oblidar és que una part important de l’èxit dels programes d’immersió lingüística es relaciona amb la manera de tractar la llengua familiar de l’alumnat. Per això, cal tenir en compte la llengua de l’alumnat, en especial la de l’alumnat immigrat, tant des de l’aspecte simbòlic com en la pràctica educativa, cosa que, a més, afavorirà que el català esdevingui la llengua comuna i l’eina de cohesió social. L’adquisició de la llengua catalana caldrà atendre-la en la diversitat que planteja l’alumnat, i no es pot perdre de vista que, com a nova llengua, és un procés llarg. Per afavorir-lo, les propostes de la immersió lingüística adaptades a la noves situacions són d’una importància clau. A més, i en coherència amb la immersió, cal mesures organitzatives que facilitin treballar els continguts escolars de manera més transversal i menys parcel·lada, que contemplin l’heterogeneïtat real de les aules. Cal atendre la diversitat de l’aula amb la negociació permanent del que es fa i es diu a l’aula; l’activitat dialògica, la conversa entre els nois i noies i entre l’alumnat i el professorat ha d’impregnar totes les activitats d’ensenyament i aprenentatge. Això comporta una manera diferent d’actuar a l’aula i una organització diferent de l’alumnat. Cal potenciar espais de comunicació prou variats per fer possible la seva adequació a tots els estils i característiques d’aprenentatge, l’escola per a tothom que afavoreixi que cada alumne i alumna arribi a ser cada vegada més autònom en el seu aprenentatge i, alhora, aprengui a treballar cooperativament. Es tracta de l’enfocament comunicatiu, que se centra en la construcció social dels significats i, per tant, per donar sentit a tot el proposat cal organitzar el centre educatiu com a espai de comunicació amb institucions escolars com la biblioteca o mediateca del centre, la revista de l’escola, o la ràdio escolar que facilitin l’intercanvi dintre de l’escola i l’obertura del centre al seu entorn. Finalment, un darrer principi didàctic, relacionat amb els enfocaments didàctics que s’acaben de descriure, és l’educació en els valors i actituds respecte de la llengua. En primer lloc, perquè introduir l’obertura i sensibilitat envers la diversitat lingüística i cultural, present a l’aula o a l’entorn o bé aportant experiències externes, és una de les claus perquè es produeixi la necessària flexibilitat de pensament, perquè tothom aprengui a respectar la llengua i la cultura dels altres. En segon lloc, perquè cal que l’alumnat sigui conscient del perill que la llengua i els diferents llenguatges es puguin convertir en vehicles de transmissió de valors negatius d’etnofòbia, de sexisme, d’intolerància… A l’escola cal fer una aposta seriosa per la lluita contra l’etnocentrisme i totes les varietats d’intolerància.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

35

Cal abandonar la visió de l’avaluació exclusivament sancionadora dels resultats de l’alumnat per part del professorat, i passar a concebre-la fonamentalment com a activitat comunicativa que regula (i autoregula) els processos d’aprenentatge i ús de la llengua, a fi de potenciar el desenvolupament de la competència plurilingüe i l’assoliment de l’autonomia de l’aprenentatge. En aquesta visió, l’avaluació forma part indestriable de l’estructura de les tasques de l’ensenyament i aprenentatge de llengües. Cal preveure els dispositius d’avaluació com a activitat conjunta (interactiva) amb l’alumnat, com a reflexió sobre els processos i sobre els resultats de l’aprenentatge lingüístic, tot precisant les pautes i els criteris per regular el procés, per valorar els esculls que es presenten i per introduir-hi millores, o per a la valoració del resultat final. L’ús dels diferents tipus d’avaluació (autoavaluació, heteroavaluació, coavaluació, individual, col·lectiva…) i instruments (pautes d’avaluació, qüestionaris, portafolis, dossiers…) asseguraran l’eficàcia educativa. Atès, a més, que l’objectiu de l’ensenyament de la llengua és aconseguir que els nois i noies esdevinguin persones plurilingües, cal canviar l’avaluació (i la mentalitat del professorat) que podia tenir sentit en un marc monolingüe; cal partir de la idea que hi ha diferents graus de domini d’una llengua i que cal tenir altres capacitats, desconegudes en un monolingüe. En aquesta avaluació és molt important que l’alumnat sigui conscient de la seva situació plurilingüe. La consciència de la pròpia biografia lingüística és una eina que caldrà emprar en l’avaluació global de totes les llengües. Finalment, tot el procés d’avaluació, i encara més si es pensa en els passos finals del procés i la certificació, és una tasca col·laborativa i responsabilitat de tot l’equip de professorat. La gestió d’aquests procediments, decisions i implementacions, l’ha d’abordar conjuntament tot l’equip, el qual haurà de decidir les mesures que caldrà organitzar, també en conjunt, per facilitar la millora de l’aprenentatge del seu alumnat.

36

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

Valorar la realitat multilingüe i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa personal i col·lectiva. Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l’escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials. Desenvolupar la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l’expressió, i per a la seva participació en les creacions culturals. Expressar-se oralment adequant les formes i el contingut als diferents comunicatives, mostrant una actitud respectuosa i de col·laboració.

Objectius de l’àrea per al Cicle Mitjà

Àrea: Llengua Catalana

Comunicació lingüística i audiovisual (CLA) Competència per aprendre a aprendre (CAA) Competència d’autonomia i iniciativa personal (CAIP) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (CCIMF) Competència social i ciutadana (CSC)

Competències bàsiques Participació activa i col·laborativa en interacció amb el grup o mestre en qualsevol situació comunicativa de l’aula i l’escola, tant les referides a gestió, organització, discussió dels problemes que sorgeixen en el dia a dia, explicació de vivències personals, com les derivades de situacions d’ensenyament -aprenentatge, respectant per les normes que regeixen la interacció oral (torns de paraula, to de veu, ritme) Exposició de temes de manera ordenada i comprensible. Participació activa en els diàlegs o debats, aportant i defensant idees pròpies i defensant o contradient, si cal, les dels altres amb arguments raonats Producció de textos orals i audiovisuals (descripcions, explicacions, justificacions, presentacions de temes),amb preparació prèvia utilitzant recursos adequats (to de veu, gesticulació, suports visuals) Exposicions a partir d’un guió, esquema o imatge, amb la possibilitat de fer-ho davant d’una càmera de vídeo

Continguts Participar activament en les converses de classe i utilitzar un llenguatge comprensible per a les funcions bàsiques. Comprendre i extreure informació rellevant de produccions orals, presentades en qualsevol mitjà, distingint entre les idees principals i les secundàries. Exposar temes de manera ordenada i comprensible de totes les tipologies a partir d’un guió i utilitzant els recursos adequats (to de veu, gesticulació) i suports audiovisuals sempre que sigui convenient.

Criteris d’avaluació

Curs escolar:

Dimensió comunicativa. Parlar i conversar

Curs: 4t EP

Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a continguts d’altres àrees.

Connexions amb altres matèries

amacion gr

s

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

37

Pro

38

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en l’àmbit escolar i en el context social i cultural proper. Comprendre textos escrits que es donen en l’àmbit escolar i en el context social i cultural proper. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat i iniciar-se en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari.

Objectius de l’àrea per al Cicle Mitjà

Àrea: Llengua Catalana

Comunicació lingüística i audiovisual (CLA) Tractament de la informació i competència digital (CD) Competència per aprendre a aprendre (CAA) Competència d’autonomia i iniciativa personal (CAIP) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (CCIMF) Competència social i ciutadana (CSC)

Competències bàsiques

Criteris d’avaluació Comprendre i extreure informació rellevant de produccions orals, presentades en qualsevol mitjà, distingint entre les idees principals i les secundàries. Comprendre i extreure informació rellevant de textos presentats en qualsevol mitjà, distingint entre idees principals i secundàries. Llegir de manera autònoma i comprensiva, mostrant interès per llegir tot tipus de textos. Aplicar estratègies afavoridores del procés de comprensió abans, durant i després de la lectura (planificació, anticipació, idea principal, inferències, entre altres).

Identificació i comprensió de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i en qualsevol dels escenaris possibles: activitats d’aula, situacions d’aprenentatge en qualsevol àrea, i en la vida quotidiana Comprensió de textos orals de diferents mitjans de comunicació audiovisual i informàtics per obtenir-ne informació i per aprendre, i valoració guiada de la informació que aporten Reelaboració i explicació de manera sintètica d’exposicions que fa alguna persona o bé que s’han escoltat o mirat a través d’algun mitjà audiovisual, informàtic o dels mitjans de comunicació Interès, respecte i audició reflexiva davant les intervencions dels altres

Curs escolar:

Continguts

Escoltar i compendre

Curs: 4t EP

Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a continguts d’altres àrees.

Connexions amb altres matèries

Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l’escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials. Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en l’àmbit escolar i en el context social i cultural proper. Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se a obres de la tradició literària. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat i iniciar-se en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari.

Objectius de l’àrea per al Cicle Mitjà

Àrea: Llengua Catalana

Comunicació lingüística i audiovisual (CLA) Tractament de la informació i competència digital (CD) Competència per aprendre a aprendre (CAA) Competència d’autonomia i iniciativa personal (CAIP) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (CCIMF) Competència social i ciutadana (CSC)

Competències bàsiques Comprensió de les informacions escrites més habituals de classe, de la vida quotidiana i dels textos vinculats a continguts curriculars en qualsevol dels formats possibles i de forma conjunta a partir del text, imatges o esquemes que el componen Utilització d’estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora abans, durant i després de la lectura (planificació, anticipació, idea principal, identificació de mots, inferències, relació entre fragments, capacitat d’autocorrecció a partir del sentit global, identificació dels signes de tot tipus que formen part del text) Lectura, comprensió i anàlisi guiada d’informacions i relats procedents de documents audiovisuals i de mitjans de comunicació Resposta a preguntes a partir del text la resposta de les quals comporta reelaboració, relació amb els coneixements de cadascú o elaboració d’inferències

Continguts

Llegir i compendre

Curs: 4t EP

Comprendre i extreure informació rellevant de textos presentats en qualsevol mitjà, distingint entre idees principals i secundàries. Llegir de manera autònoma i comprensiva, mostrant interès per llegir tot tipus de textos. Aplicar estratègies afavoridores del procés de comprensió abans, durant i després de la lectura (planificació, anticipació, idea principal, inferències, entre altres). Tenir capacitat per observar el funcionament de la llengua: els canvis de significat quan s’hi fan transformacions, la formació de les paraules, la relació entre puntuació i sentit o el llenguatge literari.

Criteris d’avaluació

Curs escolar:

Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a continguts d’altres àrees.

Connexions amb altres matèries

amacion gr

s

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

39

Pro

40

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l’escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials. Desenvolupar la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l’expressió, i per a la seva participació en les creacions culturals. Utilitzar les llengües eficaçment en l’activitat escolar, tant per buscar, recollir i processar informació, com per escriure textos vinculats a les diferents àrees del currículum. Produir textos de diferent tipologia i suport (paper, digital), relacionats amb el context social i cultural, amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, d’acord amb l’edat.

Objectius de l’àrea per al Cicle Mitjà

Àrea: Llengua Catalana

Comunicació lingüística i audiovisual (CLA) Tractament de la informació i competència digital (CD) Competència per aprendre a aprendre (CAA) Competència d’autonomia i iniciativa personal (CAIP) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (CCIMF) Competència social i ciutadana (CSC)

Competències bàsiques Escriptura de textos escrits o audiovisuals senzills produïts en diferents situacions: per narrar, descriure, explicar fets o fenòmens, per fer coses com receptes, entre altres Organització del text per millorar la coherència i la cohesió amb l’ajuda de pautes i utilitzant els coneixements lèxics i morfosintàctics de l’edat Coneixement del programari de tractament de textos, d’edició gràfica i de presentació que els permeti escriure un text, inserir imatges, fer un esquema en ordinador Utilització de correus electrònics per comunicar-se Expressió d’idees de forma sintètica a través d’un esquema o imatge Aplicació d’un procés reflexiu en l’escriptura de textos: pensar, escriure i revisar Valoració dels avenços de cadascú en escriptura i consciència de les mancances Interès per la bona presentació dels textos escrits i per aplicarhi els coneixements ortogràfics apresos.Sentit estètic en la seva presentació formal

Continguts

Escriure

Curs: 4t EP

Escriure textos de diferent tipologia a mà i amb ordinador aplicant-hi els coneixements ortogràfics i textuals treballats. Revisar el text que s’ha escrit i millorar-ne la coherència i la cohesió, el lèxic i la puntuació. Valorar els avenços en escriptura i consciència de les mancances. Escriure poemes i textos narratius fent atenció a l’estructura i al llenguatge.

Criteris d’avaluació

Curs escolar:

Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a continguts d’altres àrees

Connexions amb altres matèries

Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l’escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials. Utilitzar els mitjans de comunicació social, de comunicació audiovisual i multimèdia i les tecnologies de la informació i la comunicació per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents. Produir textos de diferent tipologia i suport (paper, digital), relacionats amb el context social i cultural, amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, d’acord amb l’edat. Reflexionar sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic, a partir de situacions de comunicacióreflexiva, per escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta, i per comprendre textos orals i escrits.

Objectius de l’àrea per al Cicle Mitjà

Àrea: Llengua Catalana

Curs escolar:

Comunicació lingüística i audiovisual (CLA) Tractament de la informació i competència digital (CD) Competència per aprendre a aprendre (CAA) Competència d’autonomia i iniciativa personal (CAIP) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (CCIMF) Competència social i ciutadana (CSC)

Competències bàsiques Observació de les diferències entre llengua oral i escrita, a partir del seu ús en situacions comunicativesreals o simulades Coneixement de la manera d’organitzar un text segons si és una explicació, una notícia, una recepta, una instrucció o alguna altra tipologia. Pràctica amb totes les tipologies Coneixement de les diferents categories de textos audiovisuals segons la seva funció (notícia, anunci, reportatge, ficció) i introducció dels elements bàsics del llenguatge audiovisual Coneixement i ús de l’ortografia de base i de les regles treballades a cicle inicial. Coneixement i ús progressiu de les lleis ortogràfiques constants (que no tenen excepcions). Memorització de mots amb dificultat ortogràfica d’ús habitual Aplicació dels signes de puntuació més bàsics (punt final, coma, interrogant, admiració, dos punts, guió). Transformació de frases per comprovar la relació entre puntuació, entonació i significat

Continguts Conèixer el funcionament d’una biblioteca escolar i iniciar-se en l’ús de les virtuals. Escriure textos de diferent tipologia a mà i amb ordinador aplicant-hi els coneixements ortogràfics i textuals treballats. Revisar el text que s’ha escrit i millorar-ne la coherència i la cohesió, el lèxic i la puntuació. Valorar els avenços en escriptura i consciència de les mancances. Mostrar seguretat en l’ortografia de base i coneixement de les normes ortogràfiques que responen a lleis constants.

Criteris d’avaluació

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

Curs: 4t EP

Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a continguts d’altres àrees.

Connexions amb altres matèries

amacion gr

s

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

41

Pro

42

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l’escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials. Reflexionar sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic, a partir de situacions de comunicacióreflexiva, per escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta, i per comprendre textos orals i escrits Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se a obres de la tradició literària. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat i iniciar-se en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari.

Objectius de l’àrea per al Cicle Mitjà

Àrea: Llengua Catalana

Comunicació lingüística i audiovisual (CLA) Tractament de la informació i competència digital (CD) Competència per aprendre a aprendre (CAA) Competència d’autonomia i iniciativa personal (CAIP) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (CCIMF) Competència social i ciutadana (CSC)

Competències bàsiques Comunicació lingüística i audiovisual (CLA) Tractament de la informació i competència digital (CD) Competència per aprendre a aprendre (CAA) Competència d’autonomia i iniciativa personal (CAIP) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (CCIMF) Competència social i ciutadana (CSC)

Continguts

Dimensió literària

Curs: 4t EP

Participar activament en les converses de classe i utilitzar un llenguatge comprensible per a les funcions bàsiques. Exposar temes de manera ordenada i comprensible de totes les tipologies a partir d’un guió i utilitzant els recursos adequats (to de veu, gesticulació) i suports audiovisuals sempre que sigui convenient. Comprendre i extreure informació rellevant de textos presentats en qualsevol mitjà, distingint entre idees principals i secundàries. Llegir de manera autònoma i comprensiva, mostrant interès per llegir tot tipus de textos.

Criteris d’avaluació

Curs escolar:

Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a continguts d’altres àrees.

Connexions amb altres matèries

Valorar la realitat multilingüe i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa personal i col·lectiva. Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l’escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials. Desenvolupar la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l’expressió, i per a la seva participació en les creacions culturals. Expressar-se oralment adequant les formes i el contingut als diferents contextos i situacions comunicatives, mostrant una actitud respectuosa i de col·laboració.

Objectius de l’àrea per al Cicle Mitjà

Àrea: Llengua Catalana

Comunicació lingüística i audiovisual (CLA) Tractament de la informació i competència digital (CD) Competència per aprendre a aprendre (CAA) Competència d’autonomia i iniciativa personal (CAIP) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (CCIMF) Competència social i ciutadana (CSC)

Competències bàsiques Valoració de la llengua com a instrument de comunicació, d’aprenentatge i d’aproximació a d’altres cultures i obertura a la diversitat de llengües i cultures del món Valoració de la llengua i cultura catalanes, a partir del coneixement i valoració d’altres llengües i cultures presents a l’aula Valoració de conèixer altres llengües que la pròpia per poder comunicar-se amb més gent, buscar informació a Internet, llegir textos Valoració de la pròpia identitat lingüística i de la riquesa que representa poder parlar més d’una llengua Actitud positiva d’interès i de confiança davant de la diversitat de llengües i cultures Acceptació positiva de l’altre, del diferent, de la diversitat lingüística i cultural i actitud receptiva cap a persones que parlen altres llengües i tenen altres cultures diferents i interès per a comprendre-les

Continguts Tenir capacitat per observar el funcionament de la llengua: els canvis de significat quan s’hi fan transformacions, la formació de les paraules, la relació entre puntuació i sentit o el llenguatge literari. Conèixer i valorar la diversitat lingüística (entre llengües diferents o dintre d’una mateixa llengua) i cultural de l’entorn, amb actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llengües i tenir interès per comprendre-les. Comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències. Tenir una actitud crítica cap a els estereotips lingüístics i audiovisuals que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o sexistes.

Criteris d’avaluació

Curs escolar:

Dimensió plurilingüe i intercultural

Curs: 4t EP

Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a continguts d’altres àrees.

Connexions amb altres matèries

amacion gr

s

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

43

Pro

PROGRAMACIÓ D’AULA

Cicle Mitjà · Quart Curs DIMENSIÓ COMUNICATIVA

ESCOLTAR, PARLAR I CONVERSAR

1 Una colla d’amics

2 La fageda d’en Jordà

3

ESCOLTAR I COMPRENDRE

LLEGIR I COMPRENDRE

ESCRIURE

Descripció física de persones i deducció del seu caràcter

Audició d’un text descriptiu de personatges

Lectura i comprensió d’una descripció literària

Elaboració de textos descriptius diferenciant-hi aspectes físics i psicològics

Explicació dels elements que defineixen un bosc

Audició de poemes de plantes i arbres

Lectura i comprensió de poemes relacionats amb les plantes, les flors i els arbres

Elaboració de rodolins i d’un poema

Identificació de pobles i ciutats de Catalunya

Audició d’un text explicatiu sobre la Patum de Berga

Lectura i comprensió de cartes

Elaboració de notes i d’una carta

Com fer una representació teatral

Audició d’una representació teatral i identificació dels personatges que hi surten

Lectura i comprensió d’un text teatral i identificació de les seves parts

Elaboració d’un text teatral tenint en compte també les acotacions

Conversa sobre els sistemes de predicció del temps. Com cal actuar en casos d’emergència

Audició d’un text institucional sobre consells en cas de nevades

Lectura i comprensió d’un text científic

La predicció i els mapes del temps

Conversa sobre el civisme

Audició d’un text teatral sobre la gestió d’un poble

Lectura i comprensió d’un text explicatiu sobre els serveis municipals i d’un text instructiu

Elaboració de textos instructius

Conversa sobre les petjades de la Història

Audició d’una visita guiada en un museu

Lectura i comprensió d’un text biogràfic

Elaboració d’una biografia. Preparació d’una exposició oral

Conversa sobre l’energia solar i l’electricitat

Audició d’un text sobre com obtenir energia solar

Lectura i comprensió d’un conte

Elaboració d’un conte a partir de pautes predeterminades

Conversa sobre la publicitat i el reciclatge

Audició sobre els anuncis publicitaris i comprensió del seu ús

Lectura i comprensió d’un conte relacionat amb els llibres

Elaboració de diàlegs i d’un còmic a partir de textos preestablerts

Conversa sobre les festes i les tradicions

Audició i comprensió d’un pregó de festa major

Lectura i comprensió d’un reportatge sobre els castellers

Redacció de notícies i d’un reportatge breu

Conversa sobre els tipus de paisatges

Audició i comprensió d’un text explicatiu sobre el delta de l’Ebre

Lectura i comprensió d’un text mediambiental

Elaboració de cartes d’opinió

Identificació dels mitjans de comunicació i les tasques periodístiques

Audició i comprensió d’una entrevista radiofònica a un periodista

Lectura i comprensió d’una entrevista escrita

Elaboració d’una entrevista

Avui anem a…

4 Una tarda de teatre

5 Quin fred que fa!

6 Un lloc per viure

7 Investiguem

8 La llum i la foscor

9 De què està fet?

10 Festes i tradicions

11 Salvem el nostre planeta!

12 Com ens comuniquem?

44

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

amacion gr

s

Pro DIMENSIÓ LITERÀRIA LECTURA DE TEXTOS

LECTURA D’IMATGES

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA ORTOGRAFIA

LÈXIC

GRAMÀTICA

La descripció de persones

Identificació de personatges segons la seva descripció

La síl·laba tònica i àtona. L’accentuació

L’aspecte físic i la manera de ser. Frases fetes

Nom comú i nom propi. Nom individual i nom col·lectiu

El poema

Identificació d’arbres, flors i plantes

La grafia e. L’accentuació de la e. Plurals c/qu; g/gu

La natura

L’adjectiu. Concordança article-nom-adjectiu

La carta

Identificació de poblacions i tradicions catalanes

Els signes de puntuació

Paraules sinònimes i antònimes

Tipus d’oracions. Subjecte i predicat

El text teatral

Identificació d’objectes i imatges referents al teatre

La grafia o. L’accentuació de la o

Paraules polisèmiques. El teatre

Els demostratius. Els possessius

El text científic

Mapes del temps

L’accentuació. L’accent diacrític

Dites o refranys. Endevinalles

Els numerals

El text expositiu i el text instructiu

Identificació de serveis municipals

L’apostrofació. La contracció

Els prefixos

Els pronoms personals

El text biogràfic

Observació d’imatges vinculades amb la nostra història

Les grafies b i v

Els augmentatius

Persona i nombre verbals. Concordança del subjecte i el verb

El conte

Identificació d’imatges relacionades amb la llum

Els dígrafs. El so de r forta i r suau

Els diminutius. Endevinalles

Temps verbals

El conte divulgatiu

Identificació d’imatges relacionades amb el reciclatge

La s sorda i la s sonora

Famílies de paraules

Formes verbals. L’infinitiu

La notícia

Identificació de diferents tipus de tradicions

Les grafies j i g. La grafia h

Els gentilicis. Les tradicions

Els adverbis i les locucions adverbials

L’entrevista i les cartes d’opinió

Observació de paisatges. Identificació d’elements relacionats amb el medi ambient

Les grafies x i ix. Les grafies tx i ig

Les comparacions. Animals marins

Els nexes: les preposicions (1)

L’entrevista periodística

Identificació d’elements comunicatius

Les grafies m i n

Els mitjans de comunicació. Paraules compostes

Els nexes: les preposicions (2)

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

45

UNITAT 1 Una colla d’amics Objectius. Contribució al desenvolupament de les competències bàsiques 1. Llegir de manera expressiva descripcions de personatges. (CLA)

5. Classificar les paraules, segons la posició de la síl· laba tònica, en agudes, planes i esdrúixoles. (CLA)

2. Descriure oralment una persona mitjançant l’ús de recursos donats (adjectius i comparacions). (CLA)

6. Accentuar correctament les lletres a, i, u. (CLA)

3. Identificar i usar frases fetes i diferenciar sentit real i sentit figurat. (CLA)

8. Descriure, per escrit, una persona d’acord amb unes pautes prèvies. (CLA)

4. Distingir la síl·laba tònica de les àtones. (CLA)

9. Elaborar un treball amb el processador de textos. (CLA i CD)

7. Distingir diferents classes de noms: comú, propi, individual i col·lectiu. (CLA)

Continguts Llengua escrita

Gramàtica

Descripció escrita de persones

Distinció entre nom propi –nom comú i nom individual– i nom col·lectiu. Reconeixement i classificació de paraules agudes, planes i esdrúixoles

Lèxic Les frases fetes Fonètica i ortografia Diferenciació de síl·labes tòniques i àtones. Accentuació de les lletres a, i, u

Criteris d’avaluació 1. Descriure correctament i de forma oral persones, diferenciant-ne els aspectes físics i els psicològics. (Obj. 1 i 2) 2. Reconèixer, utilitzar i saber el significat de certes frases fetes. (Obj. 3) 3. Identificar i diferenciar les síl·labes tòniques i les àtones. (Obj. 4 i 6)

Descripció de les activitats Inicials Motivació inicial: escoltar i identificar la descripció d’una persona Desenvolupament Llegim (pàg. 10-12) Després de llegir (pàg. 13) Aprenem vocabulari (pàg. 14 i 15)

4. Reconèixer i saber classificar les paraules agudes, planes o esdrúixoles. (Obj. 5 i 6) 5. Distingir els noms propis i els noms comuns, així com els individuals i els col·lectius. (Obj. 7) 6. Fer una descripció escrita d’una persona a partir d’una pauta prèvia establerta. (Obj. 8) 7. Utilitzar el processador de textos per elaborar un treball seguint les indicacions donades. (Obj. 9)

Activitats d’avaluació

Temps

Fer la descripció d’un company: tema, vocabulari, etc

1h

Avaluació de les activitats proposades en el llibre de text Realització de les activitats complementàries de la guia didàctica

9h

Activitats que ajuden a valorar si s’han assolit els objectius de la unitat

3h

Practiquem l’ortografia (pàg. 16 i 17) Estudiem la llengua (pàg. 18 i 19) Finals Activitats de l’apartat Escrivim (pàg. 20 i 21)

Competència lingüística i audiovisual (CLA) - Competència artística i cultural (CAC) - Tractament de la informació i competència digital (CD) - Competència matemàtica (CM) - Competència per aprendre a aprendre (CAA) Competència d’autonomia i iniciativa personal (CAIP) - Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (CCIMF) - Competència social i ciutadana (CSC) 46

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

amacion gr

s

Pro

UNITAT 2 La fageda d’en Jordà Objectius. Contribució al desenvolupament de les competències bàsiques 1. Llegir expressivament poemes relacionats amb la natura. (CLA)

5. Aplicar correctament la regla dels plurals en -es amb les grafies c/qu i g/gu. (CLA)

2. Descriure oralment elements que defineixen un bosc. (CLA i CCIMF)

6. Reconèixer l’article, el nom i l’adjectiu i fer correctament la concordança article-nom-adjectiu. (CLA)

3. Conèixer i utilitzar vocabulari sobre elements de la natura i les famílies de paraules. (CLA i CCIMF) 4. Distingir els sons de la e i accentuar correctament aquesta grafia. (CLA)

7. Saber escriure rodolins i poemes seguint consells preestablerts i utilitzant recursos com la comparació. (CLA i CAIP)

Continguts Llengua oral

Fonètica i ortografia

Lectura de rodolins i poemes

Distinció dels sons de la e i accentuació correcta d’aquesta grafia

Llengua escrita

La regla dels plurals en -es utilitzant correctament les grafies c/qu i g/gu

Creació de rodolins i poemes El recurs de la comparació

Gramàtica

Lèxic Elements que defineixen un bosc i les famílies de paraules

Concordança entre article-nom-adjectiu Reconeixement de l’article, el nom i l’adjectiu

Criteris d’avaluació 1. Llegir de manera expressiva poemes sobre arbres, plantes i altres elements de la natura. (Obj. 1)

5. Aplicar correctament la regla dels plurals en -es en les grafies c/qu i g/gu. (Obj. 5)

2. Identificar i descriure elements que formen part d’un bosc. (Obj. 2)

6. Reconèixer i diferenciar l’article, el nom i l’adjectiu. (Obj. 6)

3. Ampliar i utilitzar correctament vocabulari sobre les famílies de paraules pertanyents al camp semàntic de la natura. (Obj. 3)

7. Establir la concordança entre article–nom–adjectiu en les frases. (Obj. 6)

4. Distingir el so obert, tancat i neutre de la e i accentuar correctament aquesta grafia. (Obj. 4)

Descripció de les activitats Inicials Motivació inicial: escoltar l’àudio de diferents poemes Desenvolupament Llegim (pàg. 24-26) Després de llegir (pàg. 27) Aprenem vocabulari (pàg. 28 i 29)

8. Creació de rodolins i poemes a partir de pautes orientatives. (Obj. 7) 9. Identificar i utilitzar el recurs de la comparació a l’hora de treballar creacions literàries. (Obj. 7)

Activitats d’avaluació

Temps

Reconèixer el tema de cada poema i respondre les preguntes

1h

Avaluació de les activitats proposades en el llibre de text Realització de les activitats complementàries de la guia didàctica

9h

Activitats que ajuden a valorar si s’han assolit els objectius de la unitat

3h

Practiquem l’ortografia (pàg. 30 i 31) Estudiem la llengua (pàg. 32 i 33) Finals Activitats de l’apartat Escrivim (pàg. 34 i 35)

Competència lingüística i audiovisual (CLA) - Competència artística i cultural (CAC) - Tractament de la informació i competència digital (CD) - Competència matemàtica (CM) - Competència per aprendre a aprendre (CAA) Competència d’autonomia i iniciativa personal (CAIP) - Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (CCIMF) - Competència social i ciutadana (CSC) Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

47

UNITAT 3 Avui anem a… Objectius. Contribució al desenvolupament de les competències bàsiques 1. Llegir de manera expressiva cartes personals. (CLA)

5. Aplicar les normes bàsiques dels signes de puntuació. (CLA)

2. Explicar oralment vivències personals, anècdotes, històries... (CLA)

6. Diferenciar oracions enunciatives, interrogatives, exclamatives i imperatives. (CLA)

3. Identificar pobles i ciutats de Catalunya. (CCIMF)

7. Reconèixer el subjecte i el predicat (i els nuclis) en oracions enunciatives senzilles. (CLA)

4. Entendre què són els antònims i els sinònims i utilitzar-los correctament. (CLA)

8. Saber escriure una carta personal, després de veure’n l’estructura i els elements. (CLA)

Continguts Llengua oral

Identificació de pobles i ciutats de Catalunya

Lectura expressiva de cartes personals i explicació oral de vivències personals

Fonètica i ortografia

Llengua escrita

Gramàtica

Redacció de cartes personals seguint un model d’estructura

Identificació del subjecte i del predicat (i els nuclis) en les oracions

Lèxic

Diferenciació d’oracions enunciatives, interrogatives, exclamatives i imperatives

Comprensió, identificació i utilització correcta de mots antònims i sinònims

Normes bàsiques dels signes de puntuació

Criteris d’avaluació 1. Llegir de forma expressiva cartes personals. (Obj. 1) 2. Explicar oralment vivències personals, anècdotes, històries... de manera clara i estructurada. (Obj. 2)

coma, punt final, interrogació, admiració i guió. (Obj.5)

3. Identificar pobles i ciutats de Catalunya. (Obj. 3)

6. Diferenciar oracions enunciatives, interrogatives, exclamatives i imperatives. (Obj. 6)

4. Comprendre, identificar i utilitzar correctament mots antònims i sinònims. (Obj. 4)

7. Identificar correctament el subjecte i el predicat (i els nuclis) d’oracions enunciatives senzilles. (Obj. 7)

5. Aplicar les normes bàsiques dels signes de puntuació en els diàlegs: punt i seguit, punt i a part,

8. Redactar cartes personals seguint un model d’estructura previ que inclogui tots els elements. (Obj. 8)

Descripció de les activitats Inicials Motivació inicial: conèixer la festa de la Patum Desenvolupament Llegim (pàg. 38-40) Després de llegir (pàg. 41) Aprenem vocabulari (pàg. 42 i 43)

Activitats d’avaluació

Temps

Conèixer la Patum i citar altres festes típiques de Catalunya

1h

Avaluació de les activitats proposades en el llibre de text Realització de les activitats complementàries de la guia didàctica

9h

Activitats que ajuden a valorar si s’han assolit els objectius de la unitat

3h

Practiquem l’ortografia (pàg. 44 i 45) Estudiem la llengua (pàg. 46 i 47) Finals Activitats de l’apartat Escrivim (pàg. 48 i 49)

Competència lingüística i audiovisual (CLA) - Competència artística i cultural (CAC) - Tractament de la informació i competència digital (CD) - Competència matemàtica (CM) - Competència per aprendre a aprendre (CAA) Competència d’autonomia i iniciativa personal (CAIP) - Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (CCIMF) - Competència social i ciutadana (CSC) 48

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

amacion gr

s

Pro

UNITAT 4 Una tarda de teatre Objectius. Contribució al desenvolupament de les competències bàsiques 1. Llegir de manera expressiva un text teatral. (CLA) 2. Identificar diferents elements del text teatral i de la representació teatral. (CLA) 3. Representar de manera col·lectiva un text teatral. (CLA i CAC) 4. Fer amb l’ordinador una presentació. (CD)

6. Distingir els sons de la lletra o i accentuar correctament aquesta grafia. (CLA) 7. Identificar i emprar els demostratius i els possessius. (CLA) 8. Escriure un text teatral dialogat per ser representat. (CLA)

5. Consultar en el diccionari mots polisèmics, saberlos reconèixer i utilitzar-los en el sentit adequat. (CLA i CAIP)

Continguts Llengua oral Lectura expressiva de textos teatrals

Reconeixement i utilització correcta de mots polisèmics

Representació col·lectiva d’un text teatral

Fonètica i ortografia

Llengua escrita

Distinció dels diferents sons de la o i accentuació correcta d’aquesta grafia

Redacció de textos teatrals dialogats per ser representats Elaboració de presentacions amb l’ordinador Lèxic

Gramàtica Identificació i ús correcte dels demostratius i dels possessius

Identificació dels elements d’un text teatral i dels que intervenen en una representació: acotacions, il·luminació, decorats, maquillatge, vestuari...

Criteris d’avaluació 1. Llegir de manera expressiva textos teatrals. (Obj. 1) 2. Identificar els elements d’un text teatral i de la seva representació: acotacions, il·luminació, decorats, maquillatge, vestuari... (Obj. 2) 3. Representar col·lectivament un text teatral. (Obj. 3) 4. Elaborar amb l’ordinador una presentació utilitzant el programari específic per a aquesta finalitat. (Obj. 4)

Descripció de les activitats Inicials Motivació inicial: identificar els personatges a partir d’un àudio Desenvolupament Llegim (pàg. 52-54) Després de llegir (pàg. 55) Aprenem vocabulari (pàg. 56 i 57)

5. Reconèixer mots polisèmics i utilitzar-los correctament segons el context. (Obj. 5) 6. Distingir els diferents sons de la o i accentuar correctament les paraules que contenen aquesta grafia. (Obj. 6) 7. Identificar els demostratius i possessius i formar frases correctes en què apareguin. (Obj. 7) 8. Redactar textos teatrals dialogats per representarlos a classe. (Obj. 2 i 8)

Activitats d’avaluació

Temps

Respondre les preguntes a partir d’un fragment teatral

1h

Avaluació de les activitats proposades en el llibre de text Realització de les activitats complementàries de la guia didàctica

9h

Activitats que ajuden a valorar si s’han assolit els objectius de la unitat

3h

Practiquem l’ortografia (pàg. 58 i 59) Estudiem la llengua (pàg. 60 i 61) Finals Activitats de l’apartat Escrivim (pàg. 62 i 63)

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

49

UNITAT 5 Quin fred que fa! Objectius. Contribució al desenvolupament de les competències bàsiques 1. Llegir expressivament i/o en silenci un text científic. (CLA)

5. Memoritzar els principals mots amb accent diacrític. (CLA)

2. Formular oralment instruccions amb claredat seguint un ordre seqüencial. (CLA)

6. Reconèixer i aplicar correctament els determinants numerals. (CLA)

3. Conèixer què és una dita i un refrany, saber-ne el sentit i utilitzar-ne alguns. (CLA i CSC)

7. Descriure i interpretar, oralment i per escrit, imatges i mapes del temps usant el lèxic propi d’aquest tipus de lectura d’imatges. (CLA i CCIMF)

4. Memoritzar i aplicar les regles d’accentuació. (CLA)

Continguts Llengua oral

Fonètica i ortografia

Lectura expressiva i/o en silenci d’un text científic

Memorització i aplicació correcta de les regles d’accentuació

Formulació oral d’instruccions de manera clara i ordenada seqüencialment Llengua escrita

Memorització i ús correcte de mots amb accent diacrític

Descripció i interpretació de mapes del temps

Gramàtica

Lèxic

Reconeixement i ús correcte dels determinants

Significat i utilització, segons el context, de certes dites i refranys.

Criteris d’avaluació 1. Llegir expressivament i/o en silenci un text científic. (Obj. 1)

5. Memoritzar i utilitzar de manera correcta mots amb accent diacrític. (Obj. 5)

2. Formular oralment instruccions de manera clara i ordenar-les seqüencialment. (Obj. 2)

6. Reconèixer i utilitzar correctament els determinants numerals (ordinals i cardinals). (Obj. 6)

3. Conèixer el significat de certes dites i refranys i utilitzar-los correctament segons el context. (Obj. 3)

7. Descriure i saber interpretar mapes del temps. (Obj. 7)

4. Memoritzar i aplicar correctament les regles d’accentuació. (Obj. 4)

Descripció de les activitats Inicials

Activitats d’avaluació

Temps

Respondre les preguntes

1h

Avaluació de les activitats proposades en el llibre de text Realització de les activitats complementàries de la guia didàctica

9h

Activitats que ajuden a valorar si s’han assolit els objectius de la unitat

3h

Motivació inicial: escoltar i explicar consells davant les nevades Desenvolupament Llegim (pàg. 66-68) Després de llegir (pàg. 69) Aprenem vocabulari (pàg. 70 i 71) Practiquem l’ortografia (pàg. 72 i 73) Estudiem la llengua (pàg. 74 i 75) Finals Activitats de l’apartat Escrivim (pàg. 76 i 77)

Competència lingüística i audiovisual (CLA) - Competència artística i cultural (CAC) - Tractament de la informació i competència digital (CD) - Competència matemàtica (CM) - Competència per aprendre a aprendre (CAA) Competència d’autonomia i iniciativa personal (CAIP) - Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (CCIMF) - Competència social i ciutadana (CSC) 50

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

amacion gr

s

Pro

UNITAT 6 Un lloc per viure Objectius. Contribució al desenvolupament de les competències bàsiques 1. Llegir expressivament un text explicatiu. (CLA) 2. Expressar oralment textos instructius. (CLA)

5. Aplicar correctament les regles de l’apostrofació i de la contracció. (CLA)

3. Reflexionar sobre l’ús responsable dels recursos naturals. (CCIMF i CSC)

6. Reconèixer els pronoms personals tònics i àtons i utilitzar-los correctament. (CLA)

4. Reconèixer prefixos i utilitzar-los en la formació de paraules derivades. (CLA)

7. Redactar un text instructiu, seguint una pauta determinada. (CLA)

Continguts Llengua oral

Lèxic

Lectura expressiva d’un text explicatiu sobre els serveis municipals

Reconeixement i utilització de prefixos en la formació de paraules

Formulació oral de textos instructius

Fonètica i ortografia

Llengua escrita

Aplicació correcta de les regles de la contracció

Redacció de textos instructius, seguint una pauta determinada

Gramàtica Reconeixement i utilització correcta dels pronoms personals tònics i àtons

Criteris d’avaluació 1. Llegir expressivament un text explicatiu sobre els serveis municipals. (Obj. 1) 2. Formular oralment textos instructius, de manera clara i ordenada seqüencialment. (Obj. 2) 3. Reflexionar sobre l’ús responsable dels recursos naturals. (Obj. 3) 4. Reconèixer prefixos i utilitzar-los en la formació de

Descripció de les activitats Inicials Motivació inicial: escoltar un àudio sobre les gestions d’un poble Desenvolupament Llegim (pàg. 80-82) Després de llegir (pàg. 83) Aprenem vocabulari (pàg. 84 i 85)

paraules derivades. (Obj. 4) 5. Conèixer les regles de la contracció i aplicar-les correctament. (Obj. 5) 6. Reconèixer i utilitzar correctament els pronoms personals tònics i àtons. (Obj. 6) 7. Redactar un text instructiu, seguint una pauta determinada. (Obj. 7)

Activitats d’avaluació

Temps

Respondre les preguntes a partir de l’àudio

1h

Avaluació de les activitats proposades en el llibre de text Realització de les activitats complementàries de la guia didàctica

9h

Activitats que ajuden a valorar si s’han assolit els objectius de la unitat

3h

Practiquem l’ortografia (pàg. 86 i 87) Estudiem la llengua (pàg. 88 i 89) Finals Activitats de l’apartat Escrivim (pàg. 90 i 91)

Competència lingüística i audiovisual (CLA) - Competència artística i cultural (CAC) - Tractament de la informació i competència digital (CD) - Competència matemàtica (CM) - Competència per aprendre a aprendre (CAA) Competència d’autonomia i iniciativa personal (CAIP) - Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (CCIMF) - Competència social i ciutadana (CSC) Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

51

UNITAT 7 Investiguem Objectius. Contribució al desenvolupament de les competències bàsiques 1. Llegir i comprendre una biografia. (CLA) 2. Reconèixer sufixos augmentatius i fer-los servir correctament. (CLA) 3. Aplicar correctament les regles ortogràfiques de b/v. (CLA)

5. Escriure la biografia d’una persona a partir d’una pauta. (CLA) 6. Identificar les parts d’una exposició. (CLA) 7. Fer una exposició oral d’un tema seguint una pauta prèvia. (CLA)

4. Identificar la persona verbal i la concordança entre subjecte i verb. (CLA)

Continguts Llengua oral

Fonètica i ortografia

Lectura i comprensió d’una biografia

Aplicació de les regles ortogràfiques de b/v

Realització d’una exposició oral d’un tema a partir d’una pauta

Gramàtica

Llengua escrita Redacció de biografies a partir d’una pauta Lèxic

Utilització i reconeixement dels sufixos augmentatius Identificació de la persona verbal i la concordança entre subjecte i verb

Identificació de les parts d’una exposició

Criteris d’avaluació 1. Comprendre i llegir expressivament un text expositiu sobre la vida d’un personatge. (Obj. 1)

4. Identificar la persona verbal i la concordança entre subjecte i verb. (Obj. 4)

2. Reconèixer sufixos augmentatius i fer-los servir correctament en la formació de mots. (Obj. 2)

5. Escriure la biografia d’una persona a partir d’una pauta. (Obj. 5)

3. Aplicar correctament les regles ortogràfiques de b/v. (Obj. 3)

6. Identificar les parts d’una exposició. (Obj. 6)

Descripció de les activitats Inicials Motivació inicial: escoltar l’àudio i identificar l’etapa històrica de què es tracta Desenvolupament Llegim (pàg. 94-96) Després de llegir (pàg. 97) Aprenem vocabulari (pàg. 98 i 99)

7. Fer una exposició oral en grup, a partir d’una pauta donada, sobre un tema concret. (Obj. 7)

Activitats d’avaluació

Temps

Respondre les preguntes segons les diferents etapes històriques

1h

Avaluació de les activitats proposades en el llibre de text Realització de les activitats complementàries de la guia didàctica

9h

Activitats que ajuden a valorar si s’han assolit els objectius de la unitat

3h

Practiquem l’ortografia (pàg. 100 i 101) Estudiem la llengua (pàg. 102 i 103) Finals Activitats de l’apartat Escrivim (pàg. 104 i 105)

Competència lingüística i audiovisual (CLA) - Competència artística i cultural (CAC) - Tractament de la informació i competència digital (CD) - Competència matemàtica (CM) - Competència per aprendre a aprendre (CAA) Competència d’autonomia i iniciativa personal (CAIP) - Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (CCIMF) - Competència social i ciutadana (CSC) 52

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

amacion gr

s

Pro

UNITAT 8 La llum i la foscor Objectius. Contribució al desenvolupament de les competències bàsiques 1. Llegir expressivament un text narratiu literari (conte). (CLA)

6. Reconèixer els verbs i classificar-los en present, passat i futur. (CLA)

2. Ampliar vocabulari del camp semàntic de les energies renovables. (CLA i CCIMF)

7. Explicar un conte seguint a partir d’una estructura: plantejament, nus i desenllaç. (CLA)

3. Identificar diminutius i usar-los correctament. (CLA)

8. Escriure un conte seguint les pautes donades. (CLA)

4. Reconèixer i separar dígrafs correctament. (CLA)

9. Tractar i modificar les propietats d’un text amb el processador de textos. (CLA i CD)

5. Aplicar correctament les regles per escriure la grafia r (forta i suau). (CLA)

Continguts Llengua oral

Vocabulari sobre energies renovables

Lectura expressiva d’un conte

Fonètica i ortografia

Llengua escrita

Reconeixement i separació correcta de dígrafs

Explicació i redacció de contes seguint una pauta Tractament de textos amb el processador de textos

Aplicació de les regles per escriure la grafia r (forta i suau)

Lèxic

Gramàtica

Identificació i utilització de diminutius

Classificació dels verbs en present, passat i futur

Criteris d’avaluació 1. Llegir expressivament un conte. (Obj. 1) 2. Ampliar vocabulari del camp semàntic de les energies renovables. (Obj. 2) 3. Identificar diminutius i usar-los adequadament. (Obj. 3) 4. Reconèixer el dígrafs i separar-los correctament a final de ratlla. (Obj. 4) 5. Aplicar les regles per escriure la grafia r (forta i suau) de manera correcta. (Obj. 5)

Descripció de les activitats Inicials Motivació inicial: escoltar l’àudio per saber com obtenir energia solar Desenvolupament Llegim (pàg. 108-110) Després de llegir (pàg. 111) Aprenem vocabulari (pàg. 112 i 113)

6. Reconèixer els verbs i saber classificar-los en present, passat i futur. (Obj. 6) 7. Explicar un conte que contingui plantejament, nus i desenllaç. (Obj. 7) 8. Escriure un conte inventat seguint unes pautes prèvies. (Obj. 8) 9. Tractar i modificar les propietats d’un text utilitzant el processador de textos. (Obj. 9)

Activitats d’avaluació

Temps

Respondre les preguntes i reflexionar sobre l’energia solar

1h

Avaluació de les activitats proposades en el llibre de text Realització de les activitats complementàries de la guia didàctica

9h

Activitats que ajuden a valorar si s’han assolit els objectius de la unitat

3h

Practiquem l’ortografia (pàg. 114 i 115) Estudiem la llengua (pàg. 116 i 117) Finals Activitats de l’apartat Escrivim (pàg. 118 i 119)

Competència lingüística i audiovisual (CLA) - Competència artística i cultural (CAC) - Tractament de la informació i competència digital (CD) - Competència matemàtica (CM) - Competència per aprendre a aprendre (CAA) Competència d’autonomia i iniciativa personal (CAIP) - Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (CCIMF) - Competència social i ciutadana (CSC) Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

53

UNITAT 9 De què està fet? Objectius. Contribució al desenvolupament de les competències bàsiques 1. Llegir expressivament un text narratiu (conte) amb diàlegs. (CLA)

6. Reconèixer i classificar formes verbals personals i infinitius. (CLA)

2. Analitzar i reproduir textos publicitaris i eslògans. (CLA)

7. Identificar els diversos elements d’un diàleg. (CLA)

3. Ampliar vocabulari pertanyent al camp semàntic de la recollida selectiva i el reciclatge. (CLA i CCIMF)

8. Escriure un diàleg utilitzant correctament els signes de puntuació. (CLA) 9. Crear còmics a partir d’una pauta prèvia. (CLA)

4. Classificar paraules segons la família lèxica. (CLA) 5. Aplicar correctament les regles de la s sorda i la s sonora. (CLA)

Continguts Llengua oral

Lèxic

Lectura expressiva d’un conte amb diàlegs

Classificació de paraules segons la seva família lèxica

Llengua escrita Anàlisi i reproducció de textos publicitaris i eslògans Creació de còmics a partir d’una pauta Identificació dels elements d’un diàleg i redacció d’un de propi

Ús de vocabulari pertanyent al camp semàntic de la recollida selectiva i el reciclatge Fonètica i ortografia Aplicació de les regles de la s sorda i la s sonora Gramàtica Reconeixement i classificació de formes verbals personals i d’infinitius

Criteris d’avaluació 1. Llegir expressivament un text narratiu (conte) amb fragments dialogats. (Obj. 1)

5. Aplicar correctament les regles de la s sorda i la s sonora. (Obj. 5)

2. Analitzar i reproduir textos publicitaris i eslògans, reflexionant sobre les seves finalitats. (Obj. 2)

6. Reconèixer i classificar formes verbals personals i no personals (infinitius). (Obj. 6)

3. Ampliar vocabulari pertanyent al camp semàntic de la recollida selectiva i el reciclatge. (Obj. 3)

7. Identificar els diversos elements d’un diàleg i escriure’n un utilitzant correctament els signes de puntuació. (Obj. 7 i 8)

4. Classificar paraules segons la seva família lèxica. (Obj. 4)

Descripció de les activitats Inicials

8. Crear còmics a partir d’una pauta prèvia. (Obj. 9)

Activitats d’avaluació

Temps

Respondre les preguntes

1h

Avaluació de les activitats proposades en el llibre de text Realització de les activitats complementàries de la guia didàctica

9h

Activitats que ajuden a valorar si s’han assolit els objectius de la unitat

3h

Motivació inicial: escoltar diferents anuncis publicitaris Desenvolupament Llegim (pàg. 122-124) Després de llegir (pàg. 125) Aprenem vocabulari (pàg. 126 i 127) Practiquem l’ortografia (pàg. 128 i 129) Estudiem la llengua (pàg. 130 i 131) Finals Activitats de l’apartat Escrivim (pàg. 132 i 133)

54

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

amacion gr

s

Pro

UNITAT 10 Festes i tradicions Objectius. Contribució al desenvolupament de les competències bàsiques 1. Llegir expressivament un reportatge periodístic. (CLA)

5. Aplicar correctament les normes ortogràfiques de les grafies g, j i h. (CLA)

2. Explicar vivències personals sobre les festes populars i altres expressions culturals. (CLA i CSC)

6. Reconèixer i classificar adverbis i locucions adverbials, i utilitzar-los adequadament. (CLA)

3. Ampliar vocabulari pertanyent al camp semàntic dels castellers i altres festes populars. (CLA)

7. Elaborar notícies i reportatges seguint una pauta prèvia. (CLA)

4. Reconèixer gentilicis i saber formar-ne utilitzant els sufixos adequats. (CLA)

Continguts Llengua oral Lectura expressiva d’un reportatge periodístic Conversa sobre vivències personals respecte a festes populars i altres expressions culturals

Vocabulari pertanyent al camp semàntic dels castellers i altres festes populars Fonètica i ortografia

Llengua escrita

Aplicació correcta de les normes ortogràfiques de les grafies g, j i h

Elaboració per escrit de notícies i reportatges

Gramàtica

Lèxic

Reconeixement, classificació i ús correcte d’adverbis i locucions adverbials

Reconeixement de gentilicis i utilització dels sufixos adequats per formar-ne d’altres.

Criteris d’avaluació 1. Llegir expressivament un reportatge periodístic sobre el tema dels castellers. (Obj. 1)

4. Reconèixer diferents gentilicis i utilitzar els sufixos adequats per formar-ne d’altres. (Obj. 4)

2. Conversar amb el grup classe sobre vivències personals respecte a festes populars i altres expressions culturals. (Obj. 2)

5. Aplicar correctament les normes ortogràfiques de les grafies g/j i h. (Obj. 5)

3. Ampliar vocabulari referent als castellers i altres festes populars. (Obj. 3)

Descripció de les activitats Inicials

6. Reconèixer, classificar i utilitzar correctament adverbis i locucions adverbials. (Obj. 6) 7. Elaborar per escrit notícies i reportatges seguint una pauta prèvia. (Obj. 7)

Activitats d’avaluació

Temps

Respondre les preguntes

1h

Avaluació de les activitats proposades en el llibre de text Realització de les activitats complementàries de la guia didàctica

9h

Activitats que ajuden a valorar si s’han assolit els objectius de la unitat

3h

Motivació inicial: escoltar el pregó d’una festa major Desenvolupament Llegim (pàg. 136-138) Després de llegir (pàg. 139) Aprenem vocabulari (pàg. 140 i 141) Practiquem l’ortografia (pàg. 142 i 143) Estudiem la llengua (pàg. 144 i 145) Finals Activitats de l’apartat Escrivim (pàg. 146 i 147)

Competència lingüística i audiovisual (CLA) - Competència artística i cultural (CAC) - Tractament de la informació i competència digital (CD) - Competència matemàtica (CM) - Competència per aprendre a aprendre (CAA) Competència d’autonomia i iniciativa personal (CAIP) - Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (CCIMF) - Competència social i ciutadana (CSC) Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

55

UNITAT 11 Salvem el nostre planeta! Objectius. Contribució al desenvolupament de les competències bàsiques 1. Descriure oralment paisatges i imatges de diferents ecosistemes. (CLA)

5. Reconèixer i fer servir correctament les preposicions àtones. (CLA)

2. Conèixer i ampliar vocabulari referent a l’ecologisme i els animals. (CLA i CCIMF)

6. Escriure un article d’opinió a partir d’una pauta. (CLA)

3. Reconèixer l’estructura d’una comparació, saberne crear i utilitzar-les dins un context. (CLA)

7. Redactar un reportatge sobre una catàstrofe mediambiental utilitzant el processador de textos i cercant informació a Internet. (CLA i CD)

4. Aplicar correctament les normes ortogràfiques de les grafies x/ix i tx/ig. (CLA)

Continguts Llengua oral

Lèxic

Lectura expressiva d’una entrevista periodística

Ús de vocabulari referent a l’ecologisme i els animals

Descripció de paisatges i imatges Reflexió sobre temes relacionats amb el medi ambient

Fonètica i ortografia

Llengua escrita

Aplicació de la norma ortogràfica de les grafies x/ix i tx/ig

Anàlisi i creació d’articles d’opinió

Gramàtica

Redacció d’un reportatge sobre una catàstrofe mediambiental utilitzant el processador de textos i cercant informació a Internet

Reconeixement, creació i utilització de l’estructura emprada per fer comparacions Reconeixement i ús correcte de les preposicions àtones

Criteris d’avaluació 1. Descriure oralment paisatges i imatges de diferents ecosistemes. (Obj. 1) 2. Conèixer i ampliar vocabulari pertanyent al camp semàntic sobre l’ecologisme i els animals. (Obj. 2)

5. Aplicar de manera correcta les normes ortogràfiques de les grafies x/ix i tx/ig a l’hora d’escriure paraules amb aquestes grafies. (Obj. 4) 6. Reconèixer i utilitzar correctament les preposicions àtones. (Obj. 5)

3. Reflexionar sobre temes relacionats amb el medi ambient. ( Obj. 7)

7. Analitzar i crear articles d’opinió mitjançant una pauta prèvia. (Obj. 6)

4. Reconèixer, crear i utilitzar correctament l’estructura emprada per fer comparacions. (Obj. 3)

8. Redactar un reportatge sobre una catàstrofe mediambiental utilitzant el processador de textos i cercant informació a Internet. (Obj. 7)

Descripció de les activitats Inicials

Activitats d’avaluació

Temps

Respondre les preguntes

1h

Avaluació de les activitats proposades en el llibre de text Realització de les activitats complementàries de la guia didàctica

9h

Activitats que ajuden a valorar si s’han assolit els objectius de la unitat

3h

Motivació inicial: escoltar la visita al Delta de l’Ebre Desenvolupament Llegim (pàg. 150-152) Després de llegir (pàg. 153) Aprenem vocabulari (pàg. 154 i 155) Practiquem l’ortografia (pàg. 156 i 157) Estudiem la llengua (pàg. 158 i 159) Finals Activitats de l’apartat Escrivim (pàg. 160 i 161)

56

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

amacion gr

s

Pro

UNITAT 12 Com ens comuniquem? Objectius. Contribució al desenvolupament de les competències bàsiques 1. Llegir de manera expressiva una entrevista periodística. (CLA)

5. Reconèixer i emprar correctament algunes preposicions. (CLA)

2. Ampliar i emprar vocabulari pertanyent al camp semàntic dels mitjans de comunicació. (CLA)

6. Analitzar els elements i les característiques d’una entrevista. (CLA)

3. Reflexionar sobre el paper de la comunicació i el llenguatge. (CLA)

7. Realitzar una entrevista oral a partir d’una pauta. (CLA)

4. Aplicar correctament les normes ortogràfiques de les grafies m, mm, mp i n. (CLA)

Continguts Llengua oral

Lèxic

Lectura expressiva d’una entrevista periodística

Vocabulari pertanyent al camp semàntic dels mitjans de comunicació i les tasques periodístiques

Reflexió sobre el paper de la comunicació i el llenguatge Llengua escrita Realització d’una entrevista oral a partir d’una pauta Anàlisi dels elements i les característiques d’una entrevista

Fonètica i ortografia Ús correcte de les normes ortogràfiques de m, mm, mp i n Gramàtica Reconeixement i utilització correcta de preposicions tòniques

Criteris d’avaluació 1. Llegir expressivament una entrevista periodística. (Obj. 1)

4. Aplicar correctament les normes ortogràfiques de m, mm, mp i n. (Obj. 4)

2. Ampliar i aplicar, en exposicions orals, vocabulari pertanyent al camp semàntic dels mitjans de comunicació i les tasques periodístiques. (Obj. 2)

5. Reconèixer i utilitzar correctament les preposi­ cions tòniques. (Obj. 5)

3. Reflexionar sobre el paper que té la comunicació i el llenguatge en el nostre entorn social. (Obj. 3)

Descripció de les activitats Inicials

6. Analitzar els elements i les característiques prò­ pies d’una entrevista. (Obj. 6) 7. Realitzar una entrevista oral a partir d’una pauta. (Obj. 7)

Activitats d’avaluació

Temps

Respondre les preguntes

1h

Avaluació de les activitats proposades en el llibre de text Realització de les activitats complementàries de la guia didàctica

9h

Activitats que ajuden a valorar si s’han assolit els objectius de la unitat

3h

Motivació inicial: escoltar una entrevista

Desenvolupament Llegim (pàg. 164-166) Després de llegir (pàg. 167) Aprenem vocabulari (pàg. 168 i 169) Practiquem l’ortografia (pàg. 170 i 171) Estudiem la llengua (pàg. 172 i 173) Finals Activitats de l’apartat Escrivim (pàg. 174 i 175)

Competència lingüística i audiovisual (CLA) - Competència artística i cultural (CAC) - Tractament de la informació i competència digital (CD) - Competència matemàtica (CM) - Competència per aprendre a aprendre (CAA) Competència d’autonomia i iniciativa personal (CAIP) - Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (CCIMF) - Competència social i ciutadana (CSC) Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

57

GUIA DIDÀCTICA ORIENTACIONS I SOLUCIONARI

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 1: UNA COLLA D’AMICS Demaneu que el nens i nenes descriguin en veu alta la il·lustració. Guieu les intervencions formulant preguntes complementàries com, per exemple: Què fan cadascun dels nens i nenes que apareixen a la imatge? Qui és l’adult que els acompanya? Estan tots contents? Qui no ho està? Per què? Què menges tu per esmorzar? Creus que tots els nens i nenes del dibuix fan un esmorzar saludable? Per què?

UNITAT

1

Una colla d’amics

àgil rialler amable menut divertit xerraire saludable diversitat

Podeu aprofitar per parlar de la integració entre companys i companyes, fent-los reflexionar sobre l’actitud del nen que està a la dreta del dibuix; pregunteu-los com creuen que es deu sentir i si ells hi farien alguna cosa. També podeu parlar sobre les necessitats especials que tenen certs nens i nenes i la importància d’ajudarlos perquè superin les seves dificultats físiques, a partir de l’observació de la nena amb cadira de rodes.

8

01_CAT_4EP_2012.indd 8

23/01/12 16:10

Pàgina 8

Llegiu en veu alta les paraules del vocabulari i, si en desconeixen alguna, demaneu-los que en busquin la definició en el vocabulari interactiu i la copiïn en la seva llibreta. Després, demaneu que cada nen i nena faci una frase amb cadascuna d’aquestes paraules.

ESCOLTEM, PARLEM, CONVERSEM

Escolteu l’audició de l’activitat 1 abans de proposarlos les activitats. No oblideu llegir en veu alta l’apunt «Recorda», ja que facilita informació rellevant que cal tenir en compte.

1 Escolta i identifica la persona de qui es parla:

Qui farà de mag?

2 En l’àudio has escoltat paraules o expressions que fan referència a l’aspecte físic o al caràcter; però també podem identificar les persones per la veu. Reconeixes la veu dels teus amics quan et truquen per telèfon? I la dels avis, oncles i cosins? Quines diferències hi trobes? 3 També convé tenir en compte que el nostre cos canvia constantment. Busqueu fotografies de quan éreu més petits, i feu grups de tres per explicar-vos els canvis que hi veieu: com éreu, què feieu, què us agradava, com sou, què feu ara, etc.

En l’activitat 3 podeu crear un mural amb les fotografies dels alumnes, demanant que enganxin en un full a part una foto de quan eran petit i una altra d’actual, i n’expliquin les diferències.

Recorda Sempre que facis una descripció d’una persona, destaca’n els aspectes positius: és alegre, simpàtica, li agrada fer esport...

4 A continuació, us proposem un joc per descriure companys i companyes de la classe. Decidiu qui comença. Aquesta persona dirà tres o quatre trets físics i de la manera de ser del company que hagi triat perquè la resta de la classe endevini qui és. Aquell qui ho encerti, triarà un altre nen o nena i el descriurà. A veure qui n’endevinarà més!

Per explicar com és una persona

✔ Pensa quins trets la identifiquen. ✔ Fes-ne una descripció positiva. ✔ Exposa les idees de manera ordenada i clara.

Una colla d’amics 9

01_CAT_4EP_2012.indd 9

Pàgina 9

60

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

02/02/12 11:39

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 1: UNA COLLA D’AMICS En la lectura treballem la descripció de persones. Abans de començar, plantegeu als alumnes les preguntes prèvies, amb la finalitat d’engrescar-los i potenciar el seu interès pel text que han de llegir. Un bon punt de partida podria ser demanar que indiquin què els suggereix el títol de la lectura, perquè formulin hipòtesis sobre el tema del que creuen que tractarà el text.

LLEGIM

Abans de llegir ■ ■ ■

Saps què vol dir capdavanter?

■ ■

■ ■ ■

Fixa’t en el nom dels personatges. Saps qui era Fleming? Per què creus que a un dels nens li diuen Manelitus? I per què a un altre li diuen Cigró? I en Baldufa? Té alguna cosa a veure amb el seu aspecte? Si és així, com deu ser? Saps què és una colla? Creus que formar part d’una colla és divertit? Observa les il·lustracions i descriu cada un dels personatges amb una paraula. A continuació, poseu les descripcions en comú.

En l’última pregunta prèvia a la lectura es demana que cada nen i nena faci una descripció de cada un dels personatges només amb una paraula. Apunteu a la pissarra les paraules que vagin indicant i, després de llegir el text, compareu-les amb les descripcions que ofereix la lectura sobre cada personatge, per valorarne si s’hi han apropat o no. Aprofiteu per recordar-los que, en descriure una persona, ens hem de centrar en els aspectes positius siguin físics o de personalitat.

La colla d’en Tanet La colla En un dels barris més antics de Barcelona hi ha, com en tots els barris, una colla. El capdavanter d’aquesta colla és un noi de deu anys que es diu Jordi, però a qui, ningú no sap per què, tothom diu Tanet. Tot seguit us explicaré com són un per un.

En Tanet polit: que va ben arreglat; que és endreçat i ordenat. virtut: característica o qualitat bona d’una persona.

El cap de colla és un noi molt espavilat, que sembla més gran del que és. Té molta cura de la seva higiene; sempre va net i polit: els seus companys no saben pas com s’ho fa. A l’escola sempre és dels millors, però, d’això, en Tanet no en presumeix. Té una gran virtut: sap manar. I quan ha de renyar, ho fa de tal manera que ningú no s’enfada. Les seves grans pensades són famoses entre els nens i nenes del barri.

10 Una colla d’amics

01_CAT_4EP_2012.indd 10

23/01/12 16:10

Pàgina 10

Reviseu el vocabulari de reforç de la lectura i demaneu que, paral·lelament, cada nen i nena vagi subratllant possibles paraules o expressions que no recull el vocabulari però que els comporten alguna dificultat de comprensió. En finalitzar la lectura, poseu-les en comú i intenteu explicar-les entre tots amb l’ajuda del diccionari.

UNITAT

1

En Fleming És el segon de la colla. També té deu anys i es diu Quim, però tothom li diu Fleming, el nom d’un savi molt conegut arreu del món. El sobrenom li ve de tenir la mà trencada a inven­ tar coses. No és gaire alt i porta ulleres, com tots els savis. És el primer de l’escola en matemàtiques i ciències... i gairebé el darrer en geografia i història. Ajudat per un altre de la colla, en Cigró, és capaç de mun­ tar tota una instal·lació elèctrica.

Què vol dir tenir la mà trencada? Saps alguna expressió semblant?

En Juli

Fixeu també l’atenció dels nens i nenes vers les pistes de lectura que es van oferint al llarg del text, per comentar-les en veu alta, ja que la seva finalitat és l’enriquiment del vessant expressiu de l’alumnat.

En Juli no té, ara, cap sobrenom. Quan era petit era molt baixet i li deien Baldufa. Però després, gràcies a una bona alimentació, va començar a créixer, i és clar, van deixar de dir­li­ho. Ara, tothom li diu Juli. És molt estudiós i li agrada molt escriure. Abans d’estudiar qualsevol lliçó, l’escriu sencera en una llibreta. Té nou anys, però és tan alt, que els seus germans el fan ser­ vir per abastar el pot de la mel o el de les conserves de confitura del rebost, que són molt amunt. A la seva mare no li agrada que en mengin perquè, si n’abusen, es fan malbé les dents.

En Manelitus Es diu Manel, però tothom, començant pels de casa seva, li diu Manelitus. És petitó i deixat com ell sol: sempre va pen­ gim­penjam... No para mai de moure’s i és, potser, el més va­ lent de la colla. Té, però, una gran desgràcia: tot ho esguerra. Ell prou que procura de fer­ho tot bé: és inútil. Quan menys s’ho esperen els de la colla, en Manelitus en fa una com un cove. És carn i ungla amb tots els gats i gossos del barri. Els seus més grans enemics són els vestits encarcarats.

savi: que sap moltes coses sobre una matèria determinada. abastar: arribar a una cosa que està molt alta o que està lluny. encarcarat: rígid, poc flexible.

Una colla d’amics 11

01_CAT_4EP_2012.indd 11

23/01/12 16:10

Pàgina 11

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

61

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 1: UNA COLLA D’AMICS En finalitzar la lectura seria interessant que demaneu a l’alumnat que identifiqui cada personatge amb el nom que li correspon. Podeu suggerir que escriguin a sota de cada dibuix com es diu cadascú, per facilitar-los l’activitat 3 de la pàgina següent.

LLEGIM

En Cigró En totes les colles sempre hi ha d’haver el noi grassonet que menja tothora, tot i que li caldria seguir una dieta equilibrada. El seu nom és Josep, però ja de molt petit tothom li va comen­ çar a dir Cigronet, i ara, que té onze anys, li diuen, encara, Cigró. És una mica poruc i qualsevol cosa li fa posar els ca­ bells de punta: els gossos massa grossos, els sorolls estranys, els cartells de cinema que anuncien pel·lícules terrorífiques, o d’extraterrestres… Però, per altra banda, és molt despert i té un gran enginy. Ja hem dit que és l’ajudant d’en Fleming. Junts fan grans coses.

Llegiu en veu alta l’apunt «Per llegir», ja que proporciona informació rellevant que els nens i nenes han de tenir en compte. Pot ser una bona idea crear en una de les parets de l’aula un petit mural on el mestre o la mestra recopili els consells «Per llegir» que anira sortit en cada lectura que anem fent. D’aquesta manera, l’alumnat els podrà tenir de referència en qualsevol moment, i en cada unitat nova els podreu repassar.

La Mariona La germana d’en Cigró, la Mariona, té nou anys i és molt assenyada. Totes les noies del barri l’admiren... encara que té una mica de mal geni. Per tractar els nens i nenes petits, no n’hi ha d’altra. Tothom, al barri, sap que si dibuixa un conill el fa tan ben fet que el gos que tenen comença a bordar.

En Pitus També es diu Josep, però com que és el més petit de la colla –té set anys acabats de fer– li diuen Pitus. És tan petit que, és clar, no arriba enlloc... i moltes vegades fa més nosa que servei. Però els de la colla se l’estimen molt, i en Pitus sent una gran admiració per ells. Tota la gent del barri el coneix perquè és molt amable amb tothom. És bon nano de debò.

enginy: facilitat per inventar o imaginar coses.

SebaStià SorribaS, El zoo d’en Pitus (fragment adaptat)

Per llegir

✔ Per llegir en veu alta, has de fer-ho fort i clar.

12 Una colla d’amics

01_CAT_4EP_2012.indd 12

23/01/12 16:10

Pàgina 12

En fer l’activitat 1 seria convenient que, a part de copiar les afirmacions certes (que fan referència a característiques pròpies de cada personatge), demaneu als nens i nenes que, en el cas de tractar-se d’una afirmació falsa indiquin, buscant-ho en la lectura si és necessari, quin és el personatge que realment té aquesta característica.

UNITAT

1

DESPRÉS DE LLEGIR

1 La lectura explica com són els nens i nenes de la colla d’en Tanet. Copia en la llibreta les afirmacions que siguin certes. a b c d e f g

La Mariona i en Pitus són germans. El més valent de la colla és en Manelitus. En Baldufa és el cap de la colla. En Fleming i en Cigró són els inventors. El que va sempre més net i polit és en Tanet. En Manelitus no és gaire alt i porta ulleres. En Pitus és tan petit que no arriba enlloc.

2 Per què creus que en Juli ha crescut tant i en Cigró s’ha tornat grassonet? L’alimentació hi deu tenir res a veure?

Reflexioneu sobre la importància d’una bona alimentació en fer l’activitat 2, intentant que cadascú expressi els seus raonaments en aquest sentit.

3 Recordes qui és cadascú?

a

b

e

1 2 3 4 5 6 7

De petit li deien Baldufa. Dóna ordres als de la colla. És grassonet i una mica poruc. Dibuixa molt bé. És molt amable amb tothom. No para mai de moure’s. És savi i capaç d’inventar qualsevol cosa.

c

d

En fer l’activitat 3, demaneu primer que cada nen i nena identifiqui cadascun dels personatges: a Fleming; b Tanet; c Mariona; d Pitus; e Juli; f Manelitus; g Cigró.

g

f

Sabies que... Algunes persones són conegudes amb un sobrenom, és a dir, amb un nom diferent o afegit al seu. De petit, a en Juli li deien Baldufa.

Solucionari: 1. b, d, e, g

Una colla d’amics 13

01_CAT_4EP_2012.indd 13

Pàgina 13

62

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23/01/12 16:10

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 1: UNA COLLA D’AMICS Repasseu amb els alumnes el concepte de descripció i demaneu-los que diguin alguns adjectius que serveixin per descriure persones.

APRENEM VOCABULARI

L’aspecte físic i la manera de ser Per descriure algú fem servir adjectius. N’hi ha que ens expliquen com és l’aspecte físic de la persona (baix, rossa…) i d’altres que ens parlen de la manera de ser, del caràcter (amable, llest…).

Tot seguit, feu una taula a la pissarra i, entre tots, classifiqueu-hi els adjectius de l’activitat 1, segons que facin referència al caràcter o a l’aspecte físic d’una persona.

1 Classifica els adjectius següents en dos grups, segons que es refereixin al caràcter o a l’aspecte físic d’una persona:

desperta grassonet valenta antipàtic rialler enginyosa

seriosa pèl-roig atrevit divertit menuda patidor prim atent esquerpa forçuda tímid pàl·lid xerraire pigada alta poruc baix silenciós

Les activitats 2 i 3, les han de resoldre individualment. Un cop fetes, proposeu que alguns alumnes llegeixin en veu alta les frases que han escrit i comenteu-les. Solucionari:

2 Relaciona, en la llibreta, cada adjectiu amb la seva definició: a distret

1 Net i ben arreglat.

b polit

2 Despert, viu, que fa les coses de pressa.

c espavilat

3 Que sempre es queixa.

d rondinaire

4 Que no es fixa en el que fa, que no hi para atenció.

e egoista

5 Que només es preocupa d’ell i no ajuda els altres.

1. caràcter: desperta, valenta, antipàtic, rialler, enginyosa, seriosa, divertit, xerraire, poruc, atent, tímid, atrevit, patidor, esquerpa, silenciós; aspecte físic: grassonet, prim, forçuda, pèl-roig, menuda, pigada, baix, pàl·lid, alta

3 Escriu, en la llibreta, una frase amb cadascun dels adjectius de l’activitat anterior. 14 Una colla d’amics

01_CAT_4EP_2012.indd 14

23/01/12 16:10

Pàgina 14

2. a 4; b 1; c 2; d 3; e 5 En aquestes pàgines l’alumnat treballem el lèxic, centrant-nos en la utilització de frases fetes. Llegiu prèviament la introducció teòrica que s’hi ofereix i amplieula, si cal, amb altres exemples que facilitin una millor comprensió a l’alumnat.

UNITAT

1

Frases fetes

En fer l’activitat 2, proposeu que cada nen i nena escrigui en la seva llibreta una frase amb cadascuna de les frases fetes.

En la història de la colla d’en Tanet apareixen unes frases fetes que ens diuen com és cada nen:

Tothom li diu Fleming, el nom d’un savi molt co­ negut arreu del món. El sobrenom li ve de tenir la mà trencada a inventar coses. Tanmateix, en Fleming no té cap mà trencada. És una frase feta. Tenir la mà trencada.

Solucionari:

Fer una cosa amb facilitat.

Les frases fetes són expressions que tenen un sentit figurat, imaginari, que no és real.

1 Busca frases fetes en la lectura i esbrina’n el significat. 2 Escriu, en la llibreta, cada frase feta amb el seu significat:

Pujar-li la mosca al nas.

Trencar el gel.

Ser fort com un roure.

Tenir molta força.

Perdre la paciència.

Iniciar la conversa.

Una colla d’amics 15

01_CAT_4EP_2012.indd 15

Pàgina 15

23/01/12 16:11

1. Algunes frases fetes que apareixen en la lectura i el seu significat: • Anar pengim-penjam: Anar de forma despreocupada. • Fer una com un cove: Fer inconscientment un disbarat. • Ser carn i ungla: Ser molt amic. • Fer posar els cabells de punta: Espantar. • Fer més nosa que servei: Dificultar més que no pas ajudar. • Pujar-li la mosca al nas: perdre la paciència. • Trencar el gel: iniciar la conversa. • Ser fort com un roure: tenir molta força.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

63

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 1: UNA COLLA D’AMICS Després de llegir i explicar la part teòrica d’aquesta pàgina, que se centra en la diferenciació de síl·labes i el reconeixement de les tòniques i les àtones, oferiu als nens i nenes altres exemples per ampliar la pràctica de separació sil·làbica, abans de passar a fer les activitats.

PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

La síl·laba tònica i la síl·laba àtona Quan pronunciem les paraules, fem cops de veu. Cada cop de veu és una síl·laba. Llegeix a poc a poc les paraules de sota i compta’n les síl·labes. Quantes en té cada paraula?

so-pa

en-tre-pà

Aprofiteu l’activitat 1 per explicar el fenomen del diftong, i assenyaleu-ne alguns exemples que hi apareixen.

mà-qui-na

Ara torna a llegir les paraules i observa com les dius. Fixa’t que en cada paraula has pronunciat una síl·laba més forta que la resta. És la síl·laba tònica.

Solucionari:

Una síl·laba és un grup de sons (vocals i consonants, o només vocals) que pronunciem d’un sol cop de veu. La síl·laba tònica és la que pronunciem més fort. Les altres síl·labes de la paraula són àtones.

1 Classifica aquestes paraules segons que tinguin una, dues, tres o més síl·labes: pollastre xocolata

ull noi

Juli sal gats baix gran pot maduixa

prou sucre

alt mà barri nas

2 Separa en síl·labes les paraules següents i encercla’n la tònica: olfacte Tanet

colla casa oli tomàquet

verdura llentia sopar cigró gerd Fleming galeta baldufa

16 Una colla d’amics

01_CAT_4EP_2012.indd 16

23/01/12 16:11

1. una síl·laba: ull, sal, gats, baix, prou, alt, mà, noi, gran, pot, nas dues síl·labes: Juli, sucre, barri tres síl·labes: pollastre, maduixa més de tres síl·labes: xocolata 2. ol-fac-te, co-lla, ca-sa, ver-du-ra, llen-ti-a, sopar, ci-gró, Ta-net, o-li, to-mà-quet, gerd, Fleming, ga-le-ta, bal-du-fa

Pàgina 16

En aquesta pàgina tractem de les paraules agudes, planes i esdrúixoles i les regles per a la seva accentuació. És important que llegiu en veu alta el «Recorda», ja que proporciona informació complementària rellevant que ajudarà els nens i nenes a ampliar i entendre millor la teoria. Complementeu les activitats 3 i 4 demanantlos que també escriguin en la llibreta la separació sil· làbica de cadascuna de les paraules.

UNITAT

1

Paraules agudes, planes i esdrúixoles Fixa’t on es troba la síl·laba tònica d’aquestes paraules: últim lloc

en-tre-pà, Ma-nel, po-ruc, Ta-net

penúltim lloc

Bar-ce-lo-na, so-pa, sa-lu-da-ble

paraula plana

antepenúltim lloc

mà-qui-na, ma-te-mà-ti-ques

paraula esdrúixola

paraula aguda

3 Fes una taula en la llibreta i classifica-hi aquestes paraules en agudes, planes i esdrúixoles: poma síl·laba aigua cafè camí octubre càmera tomàquet mercat confitura enciam pastanaga

Com hem d’accentuar les paraules? T’has fixat com accentuem la lletra a? Observa-ho: llàgrimes, pàgina, matemàtiques, fàcil, allà, demà... I les lletres i i u? Fixa-t’hi: bolígraf, camí, núvol, número... La a s’accentua amb accent greu o obert (`): à. La i i la u s’accentuen amb accent agut o tancat (´): í, ú.

Recorda Segons el lloc de la síl·laba tònica, les paraules són: • agudes: la síl·laba tònica és en l’últim lloc. • planes: la síl·laba tònica és en el penúltim lloc. • esdrúixoles: la síl·laba tònica és en l’antepenúltim lloc.

Solucionari: 3. agudes: cafè, camí, mercat, enciam; planes: poma, aigua, octubre, tomàquet, confitura, pastanaga; esdrúixoles: síl·laba, càmera 4. capità, llumí, túnel, simpàtic, germana, príncep, públic, difícil, violí, cosí, matalàs, únic, ningú

4 Totes aquestes paraules porten accent. Copia-les en la llibreta, busca’n la síl·laba tònica i accentua la vocal corresponent. capita public

llumi dificil

tunel violi

simpatic germa princep cosi matalas unic ningu Una colla d’amics 17

01_CAT_4EP_2012.indd 17

Pàgina 17

64

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23/01/12 16:11

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 1: UNA COLLA D’AMICS Llegiu en veu alta la teoria d’aquesta pàgina, referent a la diferenciació entre noms comuns i noms propis. Per facilitar-ne la comprensió, proporcioneune alguns exemples més, i amplieu les explicacions, comentant l’ús necessari de majúscula en escriure els noms propis.

ESTUDIEM LA LLENGUA

Nom comú i nom propi Observa aquestes fotografies:

muntanya

Montserrat

noi

Tanet

ciutat

Lleida

L’activitat 1, podeu complementar-lo demanant als nens i nenes que copiïn en la seva llibreta els noms comuns i afegeixin al davant l’article que convé en cada cas (segons el gènere i nombre de cada mot). Poseu després els resultats en comú.

Les persones, les muntanyes, els rius, els pobles, els animals i les coses tenen un nom que serveix per anomenar, en general, qualsevol element del conjunt. Aquest és el nom comú, com muntanya, noi o ciutat. Però, si fem servir un nom concret que distingeix un element de la resta, parlem de nom propi, com Montserrat, Tanet o Lleida.

Un nom és una paraula que es refereix a persones, animals o coses. Té gènere masculí quan porta al davant el o un i gènere femení quan hi porta la o una.

Solucionari:

1 Busca els noms que hi ha amagats entre aquestes paraules i classifica’ls en comuns i propis:

1. n  oms comuns: gat, flor, gos, planta, aigua, tija, fulla, test. noms propis: Bernat, Pitus, Fleming, Manelitus, Llobregat, Montseny, Juli.

Bernat collir de gat a Pitus flor tot gos Fleming abans Manelitus planta que i Llobregat aigua Montseny tija fulla test Juli 2 Escriu un nom propi inventat per a cadascuna de les frases: a En Pitus és bon nano. poda un arbre. b rega les flors. c

d e f

treballa de jardiner. escriu a l’ordinador. passeja pel parc.

18 Una colla d’amics

01_CAT_4EP_2012.indd 18

23/01/12 16:11

Pàgina 18

Després de llegir l’apartat teòric d’aquesta pàgina, i haver repassat l’apunt «Recorda» que figura a la dreta, proposeu als nens i nenes fer l’activitat 1, primer entre tots en veu alta i després individualment, perquè cadascú faci la classificació final en la seva llibreta.

UNITAT

1

Nom individual i nom col·lectiu Observa aquestes fotografies i les frases de sota:

L’ovella pastura per la muntanya.

En l’activitat 2, que els nens i nenes poden fer inicialment tot sols, demaneu-los que, a partir dels noms col·lectius que s’han treballat en l’activitat anterior, completin a la pissarra altres frases, que en aquest cas seran: Una colla és un conjunt de... nens i nenes; Un bosc és un conjunt... d’arbres; Una pineda és un conjunt... de pins; Un esbart és un conjunt... de persones o animals; Una roureda és un conjunt... de roures; Un exèrcit és un conjunt... de soldats.

El ramat pastura per la muntanya.

Fixa’t que, en la segona foto, també podem dir «Les ovelles pasturen per la muntanya». Això és perquè ramat significa ‘conjunt d’animals’. Ara bé, en un cas el verb és en singular, i en l’altre, en plural.

Quan un nom en singular es refereix a una sola cosa, és un nom individual. Quan es refereix a un conjunt de coses, és un nom col·lectiu.

Recorda Colla és un nom col·lectiu: significa un conjunt de persones.

1 Classifica els noms següents en individuals i col·lectius: colla nens mandarines roser braç pineda esbart

faig boscos roureda exèrcit

2 Completa aquestes frases en la llibreta: a Un eixam és un conjunt d’

b Un vol és un conjunt d’

c Un banc és un conjunt de

.

Solucionari:

.

. Una colla d’amics 19

01_CAT_4EP_2012.indd 19

Pàgina 19

En l’activitat 2, cada nen i nena pot crear les seves frases amb el nom propi que vulgui. De totes formes, haureu de revisar-les, per localitzar-ne possibles errors.

23/01/12 16:11

1. n  oms individuals: nens, mandarines, faig, roser, braç. noms col·lectius: colla, boscos, pineda, esbart, roureda, exèrcit 2. abelles, aus, peixos

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

65

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 1: UNA COLLA D’AMICS En aquestes dues pàgines treballem la descripció física de persones i la deducció del seu caràcter mitjançant l’elaboració de textos descriptius en els quals els nens i nenes hagin de diferenciar-ne aspectes físics i psicològics.

ESCRIVIM

Descrivim persones En la lectura has llegit com són i què fan els personatges de la colla d’en Tanet, és a dir, n’has llegit la descripció. Segur que, si ara te’ls trobessis pel carrer, sabries dir qui és cadascú. Però, com que són personatges imaginats, això no serà possible. Quan descrivim com és una persona, cal dir-ne els aspectes més destacats pel que fa al físic, el caràcter i les aficions.

Abans de demanar-los que facin la descripció de l’activitat 1, llegiu en veu alta els diferents adjectius que s’hi ofereixen. Serà interessant que recordeu què és un adjectiu, i que acompanya sempre el nom al qual fa referència. Si hi ha algun adjectiu que presenti dificultats per als alumnes, demaneu que consultin el diccionari per trobar-ne la definició corresponent. En la unitat 2 es tracta més exhaustivament de l’adjectiu.

1 Fixa’t en la foto i descriu la cara d’aquesta nena. Et serviran d’ajut aquests adjectius: cara rodona bonica alegre expressiva llarga simpàtica

ulls vius dolços ametllats alegres grossos rodons

nas recte petit xato arromangat allargat pigat

boca molsuda riallera petita rodona recta gran

2 De vegades, per descriure algú o alguna cosa, fem referència a elements semblants i els comparem. Completa les frases en la teva llibreta. És petit com una baldufa.

a És ros b És alt c És feliç d És valenta e És gran f És divertida g És forta

L’activitat 2 donarà lloc a tota una sèrie de frases comparatives que cada nen i nena haurà elaborat individualment. Reviseu les frases per verificar-ne la lògica i corregir-les en cas necessari.

. . . . . . .

20 Una colla d’amics

01_CAT_4EP_2012.indd 20

23/01/12 16:11

Pàgina 20

Abans de fer l’activitat 3, llegiu en veu alta les pautes i recomanacions que s’hi ofereixen. Per assegurar-vos que tothom tindrà una descripció de la seva persona, introduïu en una bossa paperets amb els noms dels nens i nenes de la classe. Demaneu que cadascú n’agafi un i faci la descripció de la persona que li hagi tocat.

UNITAT

1

3 Descriu un company o una companya de la classe. Recorda que pots utilitzar frases fetes i comparacions.

✔Primer de tot, has d’escollir la persona que descriuràs. És millor si ja la coneixes força.

✔Observa com és físicament el nen o la nena que has escollit, i omple una taula com aquesta:

Alçada (alt, baix, ni alt ni baix).

Forma de la cara (rodona, allargada).

Pes (prim, grassonet, com la majoria).

Algun detall que l’identifiqui.

Color, mida i forma dels cabells (castanys, rossos, roigs; curts, llargs; arrissats, llisos, ondulats, etc.).

Tipus de roba, manera com la porta.

Una vegada les hagin llegit davant la classe, podeu complementar l’activitat demanant que facin un dibuix sobre la persona que han descrit, i després elaboreu un mural amb totes les descripcions i dibuixos recopilats.

És net i polit, o descurat.

✔ A partir del que has escrit a la taula i de la manera de ser del nen o nena, fes-ne la descripció amb ordre: pots començar pels detalls físics, a partir de dalt o de baix. També pots començar per la manera de ser.

✔ Finalment, hauràs

de llegir la descrip ció davant els companys i companyes, sense dirne el nom. A veure si l’en devinen!

✔ Observa com és la persona que has de descriure.

Per fer una descripció

✔ Explica com és físicament i el seu caràcter. ✔ Fes servir adjectius i comparacions. ✔ Pots començar les frases amb expressions com ara: És …

És tan … com

És més … que

Té la …

Porta…

Una colla d’amics 21

01_CAT_4EP_2012.indd 21

Pàgina 21

66

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23/01/12 16:11

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 2: LA FAGEDA D’EN JORDÀ Comenteu en veu alta la imatge que il·lustra aquesta primera pàgina de la unitat. Intenteu que tots participin en la descripció dels elements que hi apareixen i formuleu-los preguntes concretes per guiar les seves intervencions i fer-los reflexionar, com, per exemple: Què fan les persones que apareixen a la il·lustració? Com és el paisatge? Què et suggereix el títol de la unitat? Quan anem d’excursió al bosc, quines normes hem de seguir? Per què és important tenir cura de l’entorn?

UNITAT

2

La fageda d’en Jordà

arbust arrel canya capçada fageda frondós llavor

Llegiu les paraules del vocabulari inicial i demaneu que les defineixin, amb la vostra ajuda i amb el diccionari virtual. En cas necessari, feu-los consultar el diccionari perquè copiïn cadascuna de les defini­cions i demaneu-los que formulin frases que continguin aquestes paraules.

22

02_CAT_4EP_2012.indd 22

23/01/12 16:12

Pàgina 22

En l’activitat 1, demaneu als nens i nenes que escoltin els poemes atentament i, després, comenteu-los tots plegats.

ESCOLTEM, PARLEM, CONVERSEM

1 Explica de què creus que tracta cadascun dels poemes que tot seguit escoltaràs:

En les activitats 2 i 3, és convenient que promogueu la participació de tots els alumnes en les intervencions. Recordeu-los la importància d’escoltar els altres, de demanar el torn de paraula i respectar-lo, de pensar abans de parlar i de fer un esforç per expressar les idees de manera clara i ordenada.

La ginesta i la fageda d’en Jordà 2 Els arbres serveixen de casa o de refugi per a molts animals. A més a més, a l’estiu fan ombra i ens protegeixen del sol. Què més en saps, dels arbres? 3 Has estat mai en un bosc? Formeu parelles i elaboreu dues llistes de coses que hi hàgiu vist i sentit. 4 Llegeix atentament aquests poemes i tria el que més t’hagi agradat. Després, copia’l en la llibreta i enganxa-hi una fotografia de la flor de què parla el text.

La rosella

Les roses franques

Muntanyes que produïu moltes plantes, moltes herbes i altres flors: la rosella és la més bella de les flors.

He vist unes roses d’un vermell pujat, d’un vermell negrós, d’un vermell morat.

Joan amades

Per a l’activitat 4, podeu organitzar una visita a l’aula d’informàtica perquè facin una cerca de fotografies sobre les flors de les quals parlen ambdós poemes.

Penjaven gronxant-se, del mur d’un jardí; ningú les pot treure, no es poden collir. Joan maragall

Per recitar poemes

✔ Vocalitza bé tots els sons. ✔ Fes pauses on t’indiquin els signes de puntuació. ✔ Llegeix expressant el sentit del poema.

La fageda d’en Jordà 23

02_CAT_4EP_2012.indd 23

02/02/12 11:42

Pàgina 23

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

67

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 2: LA FAGEDA D’EN JORDÀ La lectura d’aquesta unitat se centra en una recopilació de vuit poemes relacionats amb les plantes, les flors i els arbres.

LLEGIM

Abans de llegir ■ ■ ■ ■

■ ■

Per què creus que el poeta Joan Maragall diu que l’ametller és una bandera blanca?

Abans de llegir-les, formuleu en veu alta les preguntes prèvies per incentivar l’interès dels nens i nenes. Feu que primer només llegeixin els títols de cada poema, per poder respondre les primeres qüestions plantejades.

Quin és el tema de tots els poemes? Quin d’aquests arbres és fruiter? Saps algun poema de memòria? Com explicaries a un company o una companya què és un poema? T’agrada mirar els arbres? Quin arbre trobes que és més bonic?

Un arbre Vius entre l’aire. De nit, vas de la Terra a les estrelles; quan seràs mort, encara faràs créixer una flama.

Llegiu també les pistes que apareixen al llarg de la lectura, per comentar-les entre tots en veu alta. La primera fa referència al poema «L’ametller» i la segona al poema «Sota un noguer». La idea és que els alumnes raonin sobre aquestes preguntes i intentin respondre-les.

màrius Torres

L’ametller A mig aire de la serra veig un ametller florit. Déu te guard, bandera blanca, dies ha que t’he delit!

delit: desitjat, volgut.

Ets la pau, que s’anuncia entre el sol, núvols i vents... No ets encara el millor temps, però en tens tota l’alegria. Joan maragall

24 La fageda d’en Jordà

02_CAT_4EP_2012.indd 24

23/01/12 16:13

Pàgina 24

Com en cada lectura, en aquesta també oferim una bateria de paraules definides perquè els nens i nenes consultin aquelles que presenten certa dificultat. Paral· lelament recomanem que els indiqueu que, si troben alguna paraula o expressió que no figuri en el vocabulari de suport però que desconeixen, també la diguin; entre tots, poden anar descrivint la seva definició.

UNITAT

2

Alzina i roure L’alzina i el roure són dos bons germans. Tots dos esgarrapen, tots dos fan aglans. L’estiu els ajuda a ser bons companys. Quan glaça i venteja ja no són iguals. Les fulles del roure se’n van a l’hivern. L’alzina les guarda per no tenir fred.

Quan llegiu cadascun dels poemes, els nens i nenes poden anar descrivint la il·lustració que els acompanya, indicant-ne les característiques de l’arbre en qüestió: forma, color, tipus de fulla, allò que els inspira, fruit que dónan...

núria albó

El taronger

Sota un noguer

Sota la finestra n’hi ha un taronger en fa la flor blanca color de paper.

Sota un noguer, clara verdor, tot ho domina l’esplanada. Si el vent no troba aturador, bé dansa la fulla, animada! Lligada al cercle que descriu, dansa la fulla tot l’estiu.

Cançó popular CaTalana

venteja: fa vent. esplanada: tros de terreny ben pla. aturador: alguna cosa que fa de fre.

Podeu organitzar la lectura demanant que cadascú llegeixi en veu alta un dels versos, o bé que un mateix nen o nena el llegeixi sencer.

Josep sebasTià pons Què creus que vol dir dansa la fulla?

La fageda d’en Jordà 25

02_CAT_4EP_2012.indd 25

Pàgina 25

68

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23/01/12 16:13

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 2: LA FAGEDA D’EN JORDÀ Si opteu perquè la lectura en veu alta es faci entre tots, una manera d’assignar-ne cada part podria ser mitjançant paperets amb el títol de cada poema. Per als poemes que siguin curts, feu només dos paperets i, per als que siguin més llargs, feu-ne més. La idea és que cada alumne agafi un dels paperets, per saber quin poema li toca llegir. Apunteu a la pissarra el títol del poema i l’ordre dels nens i nenes que tenen el paperet corresponent. El primer poema el començarà a llegir el primer nen o nena de la llista i, quan ho indiqueu, haurà de continuar llegir el nen següent que hi figuri.

LLEGIM

Desmai L’arbre més dolç en cada primavera, únic que besa el front del pensatiu, el desmai de mil plomes, deixa caure fines llàgrimes blanques en el riu. Josep Carner

La cançó dels pins Tot enfonsant arrels en pedra, tot enlairant el tronc gentil, sense cuitar i sense pausa creixen els pins, creixen els pins. En els matins de primavera, quan fa un solet escoladís, tot bellugant la copa tendra riuen els pins, riuen els pins. FranCesC almela i ViVes

Una vegada finalitzada la lectura, proposeu-los que intentin crear un petit poema sobre algun dels arbres que han treballat o sobre un altre de diferent.

Cirerer vestit de sol Cirerer vestit de sol, ple de cireres corpreses, de nit i de dia enceses vora el cant del ventijol!

pensatiu: algú que té molts pensaments. gentil: ben fet, bonic.

Cireres que omplen cistells i boques breus de minyones! Oh, les cireres rodones, picades d’amor d’ocells!

cuitar: afanyar-se. escoladís: fluix, dèbil. ventijol: vent molt suau.

Jaume ageleT i garriga

26 La fageda d’en Jordà

02_CAT_4EP_2012.indd 26

23/01/12 16:13

Pàgina 26

Demaneu als nens i nenes que llegeixin el «Recorda», ja que proporciona informació rellevant d’interès que han de saber i aplicar en llegir poemes.

UNITAT

2

DESPRÉS DE LLEGIR

1 Cada ratlla d’un poema és un vers. Quants versos comptes en cada poema de la lectura? 2 Alguns poemes tenen els versos agrupats en estrofes. Dels poemes que has llegit, digues quins tenen dues estrofes i quins en tenen tres. 3 Relaciona, en la llibreta, el nom de cada arbre amb la característica corresponent: a b c d e f g h

ametller alzina roure taronger noguer desmai pi cirerer

1 2 3 4 5 6 7 8

Recorda En llegir un poema, fes pauses quan trobis punts i comes; així et serà més fàcil comprendre’l.

En l’activitat 2, fer que localitzin i subratllin en llapis, en el llibre, la part del text on es comenta cadascuna de les característiques dels diferents arbres.

Les seves fulles se’n van a l’hivern. En cauen fines llàgrimes blanques. Fa la flor blanca com el paper. El seu fruit omple cistelles de les noies. Enfonsa les arrels a terra i enlaira el tronc. Sembla una bandera blanca. Les seves fulles ballen animades. Guarda les fulles per no tenir fred.

A l’hora de buscar la fotografia que es demana en l’activitat 4, podeu organitzar una visita a l’aula d’informàtica perquè facin una cerca per Internet i imprimeixin les fotografies triades.

4 Quin arbre hi veus, a cada fotografia? Tria’n un i troba el poema que li correspon. Després, escriu-lo en la llibreta i busca una foto de l’arbre. Per acabar, aprèn-te el poema i recita’l davant dels companys i companyes.

Solucionari:

a

a c

a e

b

d

f

La fageda d’en Jordà 27

02_CAT_4EP_2012.indd 27

Pàgina 27

23/01/12 16:13

1. 5, 8, 12, 4, 6, 4, 8, 8 2. dues estrofes: L’ametller. La cançó dels pins. El cirerer vestit de sol tres estrofes: Alzina i roure 3. a 6; b 8; c 1; d 3; e 7; f 2; g 5; h 4 4. a cirerer; b ametller; c desmai; d taronger; e alzina; f roure.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

69

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 2: LA FAGEDA D’EN JORDÀ En aquesta pàgina aprendran vocabulari pertanyent al camp semàntic de la natura.

APRENEM VOCABULARI

La natura

En l’activitat 2, els nens i nenes han de llegir amb atenció l’apunt «Recorda». Feu que, tot seguit, subratllin, en les paraules amb les quals han completat les frases, aquelles terminacions a les quals es fa referència en l’apunt.

1 Digues quina imatge correspon a cada nom:

a flor

b arbust

c

arbre

d

espiga

2 Les paraules de colors tenen les síl·labes desordenades. Ordena-les i completa les definicions. ne da pi

rou da re da fa ge

En l’activitat 3 cal que els nens i nenes disposin d’un diccionari per fer consultes. És convenient que els recomaneu que comencin relacionant aquelles paraules de les quals ja coneixen la definició i que després facin ús del diccionari per relacionar-ne la resta. Poseu-ne en comú tots els resultats.

Recorda Per indicar el lloc on creixen molts arbres iguals, o de la mateixa família, afegim -ar o -eda al nom de l’arbre.

ve a tar zi nar al

a Un bosc de pins és una pineda. . b Un bosc d’alzines és un . c Un bosc de roures és una . d Un bosc de faigs és una . e Un bosc d’avets és un 3 Relaciona, en la llibreta, cada paraula amb la seva definició: a cim b vall c cingle d serralada e solell f gelera g obaga h estany i prat

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Terreny pla que hi ha entre dues muntanyes. Part més alta d’una muntanya. Conjunt de muntanyes. Llac petit. Lloc on la neu no es fon en tot l’any. Tros de terra amb herba per pasturar el bestiar. Roca molt alta que acaba en un precipici. Banda de la muntanya on hi toca més el sol. Banda més humida de la muntanya.

Solucionari: 1. a arbre; b espiga; c flor; d arbust 2. b alzinar; c roureda; d fageda; e avetar 3. a 2; b 1; c 7; d 3; e 8; f 5; g 9; h 4; i 6

28 La fageda d’en Jordà

02_CAT_4EP_2012.indd 28

23/01/12 16:13

Pàgina 28

En l’activitat 4, els nens i nenes han d’agrupar, mitjançant fletxes, les dues parts que formen cada refrany relacionat amb els arbres, i després copiar-los sencers en la seva llibreta.

UNITAT

2

4 A continuació trobaràs cinc refranys partits. Escriu-los sencers en la llibreta.

L’arbre vell

Llenya d’avellaner

Com més petita és la nou

1

fa més ombra que el novell.

4

Una vegada fet l’activitat, demaneu-los que intentin explicar amb les seves paraules el significat de cada refrany. Si hi mostren dificultats, ajudeu-los en les seves explicacions.

no fa foc ni fa braser. 2

Arbre molt trasplantat,

5

mai ben arrelat.

Llenya verda fa bon fum.

Llenya seca, bona llum.

En l’activitat 5, els alumnes han de relacionar els fruits amb els noms dels arbres. Quan hagin acabat, poseu alguns exemples més de fruits i demaneu-los que diguin el nom de l’arbre d’on procedeixen.

més remor mou.

3

5 Escriu, en la llibreta, el nom de cada arbre amb el del seu fruit:

arbres

fruits

a ametller

1 pinyó

b codonyer

2 codony

c cirerer

3 taronja

d llimoner

4 gla

e noguer

5 cirera

f roure

6 ametlla

g taronger

7 avellana

h pi

8 llimona

i avellaner

Solucionari:

9 nou

La fageda d’en Jordà 29

02_CAT_4EP_2012.indd 29

Pàgina 29

70

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23/01/12 16:13

4. 1 L’arbre vell fa més ombra que el novell. 2 Llenya d’avellaner no fa foc ni fa braser. 3 Llenya seca, bona llum. Llenya verda fa bon fum. 4 Com més petita és la nou més remor mou. 5 Arbre molt transplantat, mai ben arrelat.

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 2: LA FAGEDA D’EN JORDÀ Llegiu en veu alta la part teòrica que s’ofereix sobre la grafia e i la diferenciació entre e oberta, tancada i neutra. A continuació, proporcioneu a l’alumnat altres exemples que en facilitin la seva comprensió. És important que intenteu exagerar una mica la pronunciació en els exemples inicials que utilitzeu, per tal que els nens i nenes captin més ràpidament la idea.

PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

La grafia e Llegeix aquestes paraules que contenen la grafia e i fixa’t en la posició de la boca. En algunes zones de parla catalana, la lletra e pot representar tres sons:

nen

posició de la boca

gespa

síl·laba on es troba

roure exemple

e oberta

molt oberta

tònica

nen

e tancada

poc oberta

tònica

gespa

mitjanament oberta

àtona

roure

vocal neutra

1 Fixa’t com pronuncies cada paraula i, després, escriu-la al costat de la vocal corresponent en la llibreta: clavell

arrel

roser prunera

violetes menta

pera

castanyer

e oberta e tancada

2 Busca en aquest dibuix almenys deu noms que continguin el so de e oberta o de e tancada i escriu-los en la llibreta:

Llegiu també en veu alta l’apunt «Sabies que...», ja que proporciona informació complementària d’utilitat.

Sabies que...

En l’activitat 2, és convenient que feu a la pissarra dues columnes, una que indiqui «e oberta» i una altra que indiqui «e tancada», i hi aneu apuntant les paraules que vagin aportant els alumnes. Abans, però, repetiu la paraula (exagerant una mica el so de la e) perquè siguin ells mateixos els qui indiquin on ha d’anar cada paraula.

En singular, les paraules femenines s’acostumen a escriure amb -a i les masculines amb -e: la poma, el rellotge.

Solucionari: 30 La fageda d’en Jordà

02_CAT_4EP_2012.indd 30

23/01/12 16:13

Pàgina 30

La pàgina 31 es divideix en dos blocs. El primer està centrat en les regles d’accentuació de la e, segons la pronunciació. Després de llegir el contingut teòric, demaneu als nens i nenes que facin les activi­tats 3 i 4 de manera individual. Després, poseu-ne en comú els resultats per corregir possibles errors.

UNITAT

2

Com s’accentua la e?

Sabies que... Quan pronunciem la e oberta obrim més la boca que quan pronunciem la e tancada.

En català, la e pot portar dos tipus d’accent: • accent obert (è): cèntim, cafè. • accent tancat (é): només, adéu.

Heu de tenir en compte, en l’activitat 4, que en la lectura només apareixen quatre paraules amb e tancada accentuada: créixer, més, Déu, bé.

3 Completa, en la llibreta, les paraules següents amb è o é. Abans, pronuncia-les a poc a poc i fixa’t en el so d’aquesta vocal. gr vol tr vol

cr ixer rev s

regal ssia t cnic

c rvol tel fon

gaireb sat l·lit

4 Escriu, en la llibreta, cinc paraules amb è (accent obert) i cinc amb é (accent tancat).

El segon bloc d’aquesta pàgina se centra en la formulació dels plurals -ca/-ques, -ga /-gues. Llegiu en veu alta la part teòrica i l’apunt «Recorda» abans de demanar-los que facin l’activitat 5 de manera individual. Podeu complementar l’activitat amb altres paraules.

Plurals c/qu; g/gu El so de cactus s’escriu c davant de a, o, u, i qu davant de e, i. El so de regar s’escriu g davant de a, o, u, i gu davant de e, i.

5 Completa, en la llibreta, les parelles següents: a vaca b c alga

vaques roques

d música e llarga f

Recorda En el femení plural, la -ca del singular passa a -ques (soca soques) i la -ga passa a -gues (amiga amigues).

Solucionari:

grogues La fageda d’en Jordà 31

02_CAT_4EP_2012.indd 31

Pàgina 31

1. e oberta: arrel, pera, violetes / e tancada: clavell, roser, prunera, menta, castanyer 2. barret, esglèsia, paperera, telèfon, cafè, fleca, bicicleta, rètol, claveguera, cartell

23/01/12 16:13

3. grèvol, trèvol, créixer, revés, regalèssia, tècnic, cèrvol, telèfon, gairebé, satèl·lit 5. b roca; c algues; d músiques; e llargues; f groga

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

71

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 2: LA FAGEDA D’EN JORDÀ Després d’explicar la teoria referent a l’adjectiu, us recomanem que proposeu altres possibilitats perquè els nens i nenes en practiquin l’ús. Per exemple, podeu facilitar el nom d’alguns objectes de la classe i demanar-los que indiquin un adjectiu que el descrigui.

ESTUDIEM LA LLENGUA

L’adjectiu Llegeix aquesta frase:

Van néixer tres fulles verdes i allargades.

Les paraules verdes i allargades són adjectius perquè ens diuen com són les fulles, el nom que acompanyen. el roure

les fulles

vell i fort

marrons i seques

gran i esplendorós

grogues i marcides

Comenceu inicialment amb noms en singular, ja que han d’assimilar la idea que un adjectiu serveix per expressar alguna qualitat del nom que acompanya. Després podeu proposar exemples en plural, tant en masculí com en femení, perquè s’adonin també de la concordança existent, quant a gènere i nombre, entre un nom i el seu adjectiu.

L’adjectiu acompanya el nom i ens diu com és, n’expressa alguna qualitat.

L’article Acabes de veure l’adjectiu, una paraula que acompanya el nom. Ara te’n presentem una altra. Fixa’t en la paraula que va davant de cada nom:

el bolet

els bolets

l’ametlla

les ametlles

L’article va davant del nom i ens en diu el gènere (masculí o femení) i el nombre (singular o plural). Té les formes el, la, els, les i l’.

32 La fageda d’en Jordà

02_CAT_4EP_2012.indd 32

23/01/12 16:14

Pàgina 32

Llegiu i expliqueu la teoria referent a l’ús de l’article i la concordança article-nom-adjectiu, i procediu de la mateixa manera que proposàvem anteriorment, és a dir, indicant noms concrets d’objectes de l’aula o del vocabulari treballat fins ara, perquè els alumnes afegeixin oralment l’article i un adjectiu.

UNITAT

2

Concordança article-nom-adjectiu Fixa’t en aquestes expressions:

la flor preciosa

les flors precioses

l’ocell blau

Han de fer les activitats 1, 2, 3 i 4 individualment; després, poseu-ne els resultats en comú. En corregir-los, seria convenient que escrivíssiu a la pissarra algunes de les frases creades per l’alumnat, per verificar-hi la concordança article-nom-adjectiu.

els ocells blaus

Els articles i adjectius han de coincidir en gènere (masculí o femení) i nombre (singular o plural) amb el nom que acompanyen. Això és la concordança.

1 Copia aquestes expressions i subratlla’n el nom de blau i l’adjectiu de verd: a els gats grisos b la camisa moderna c la pel·lícula trista

d el noi simpàtic e el cotxe rovellat f l’ordinador espatllat

2 Escriu un adjectiu per a cada nom: fira

pantalons

poble

estació

ocell xocolata

Podeu complementar les activitats mostrant-los diferents fotografies i demanant que descriguin els objectes que hi apareixen, amb tres frases que facin referència a qualitats: forma, color, grandària...

Recorda L’adjectiu és una paraula que utilitzem per descriure persones, paisatges...

Solucionari:

3 Escriu un nom per a cada adjectiu: tranquils

valenta

llis

brillant

fredes suau

4 Escriu el o la (els o les) davant de les paraules següents: a nas b dents

c carrer d cama

e espinacs f xocolata La fageda d’en Jordà 33

02_CAT_4EP_2012.indd 33

Pàgina 33

72

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23/01/12 16:14

1. noms: gats, camisa, pel·lícula, noi, cotxe, ordinador; adjectius: grisos, moderna, trista, simpàtic, rovellat, espatllat 4. a el; b les; c el; d la; e els; f la.

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 2: LA FAGEDA D’EN JORDÀ En aquestes pàgines treballem els poemes i rodolins. ESCRIVIM

Poemes i rodolins El poema és un tipus de text que serveix per expressar sentiments (alegria, tristesa, amor, etc.) sobre tot allò que ens impressiona.

En les activitats 1 i 2, els nens i nenes (per parelles o en grups) han de crear els seus propis rodolins sobre les plantes i els arbres que han anat apareixent en aquesta unitat, i després fer-ne un mural que també inclogui els dibuixos. D’aquesta manera treballem el vocabulari d’una forma més lúdica.

A la tardor, ni fred ni calor.

A la pàgina 27, hem vist que un poema està format per versos (cada línia del poema) i per estrofes (conjunt de versos que expressen una idea). Ara fixa’t que un poema pot ser: •

amb rima: diversos versos acaben amb el mateix so.

•

sense rima: els versos acaben amb sons diferents.

Quan algú s’inventa dos versos rimats, és a dir que acaben amb el mateix so, però que no formen part de cap poema, diem que ha fet un rodolí.

Un rodolí és un conjunt de dos versos que rimen i que sovint tenen un sentit humorístic.

1 Per parelles, feu rodolins sobre les plantes i els arbres que han sortit en aquesta unitat. 2 En grups, construïu un mural amb els rodolins que us heu inventat i feu dibuixos per il·lustrar-los. Després, decidiu entre tots quin és el més enginyós.

Us recomanem que llegiu pautadament l’apartat «Per fer rodolins» de la pàgina següent, perquè els nens i nenes disposin d’informació addicional i, seguint aquests consells, els sigui molt més fàcil crear rodolins atractius i correctes.

Sabies que... Els rodolins són els textos que van a sota de cadascuna de les vinyetes d’una auca i que n’expliquen la història.

No hi ha res al món millor que de la rosa l’olor!

Sota un vell i bonic pi, un ocell vola al matí.

34 La fageda d’en Jordà

02_CAT_4EP_2012.indd 34

23/01/12 16:14

Pàgina 34

Les activitats 3 i 4 estan centrades a treballar el recurs de les comparacions. En la 4 és convenient un treball previ oral, una pluja d’idees sobre les característiques de cadascun dels elements que mostren les fotografies. Després, els nens i nenes han de formular les comparacions individualment en la llibreta. Finalment, poseu-les en comú per comprovar que s’han fet de manera coherent.

UNITAT

2

3 A l’hora d’escriure poemes, els poetes fan servir molts recursos per dir les coses tan bé com saben. Un d’aquests recursos són les comparacions. Per exemple: Té els cabells rossos

com

el blat.

Busca les comparacions que hi ha en els poemes de la lectura i esbrina’n el significat. 4 Observa aquests arbres i busca’n una característica que et permeti fer una comparació:

palmera

pi

llimoner

En fer l’activitat 5, demaneu que cada nen i nena acompanyi el seu poema amb un dibuix que l’il·lustri. Després de llegir-los tots en veu alta, pengeu-los en una de les parets de l’aula, com vau fer en l’activitat 2.

avet

La palmera ➞ és com ➞ uns cabells despentinats.

5 Provem d’escriure un poema? Tria el poema que t’hagi agradat més dels que has llegit i escriu-ne un de semblant. No cal que parli d’un arbre, pot ser sobre qualsevol altra cosa.

Per fer rodolins

Solucionari: 3. Exemples: L’alzina i el roure són com dos bons germans; El taronger fa la flor blanca com el color del paper...

✔ Fes parelles de paraules que rimin i que tinguin relació. ✔ Pensa frases breus i enginyoses sobre un tema. ✔ Escriu aquestes frases utilitzant les parelles que has fet abans i obtindràs els rodolins.

La fageda d’en Jordà 35

02_CAT_4EP_2012.indd 35

23/01/12 16:14

Pàgina 35

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

73

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 3: AVUI ANEM A… Comenteu tots plegats la il·lustració introductòria d’aquesta unitat, a partir de preguntes com: Què es mostra a la imatge? Què fan els nens i nenes de la il·lustració? A quina ciutat es troben? Què veuen?...

UNITAT

3

Avui anem a…

monument

Demaneu que els nens i nenes defineixin les paraules del vocabulari. Per fer-ho necessitaran l’ajuda del vocabulari interactiu. Tot seguit han de copiar les definicions en la seva llibreta. Per verificar-ne que n’han entès el significat, podeu proposar-los que formulin individualment una frase amb cadascuna de les paraules i les escriguin també en la llibreta. Després, poseu-les en comú.

paisatge comarca país mapa cultura tradició patrimoni

36

03_CAT_4EP_2012.indd 36

23/01/12 16:15

Pàgina 36

L’activitat 1 consisteix en una audició d’un text explicatiu sobre la Patum de Berga. Converseu sobre aquesta festa i pregunteu als nens i nenes si algun d’ells ha estat mai en aquesta celebració. Llegiu en veu alta l’apunt «Atenció!» i comenteu per què és important vestir d’aquesta manera en la Patum.

ESCOLTEM, PARLEM, CONVERSEM

1 Saps en què consisteix la festa de la Patum?

La Patum Atenció!

2 Les festes tradicionals de Catalunya són un element que configura la seva identitat i una de les mostres més vitals de la cultura popular. Quina d’aquestes festes coneixes? Per parelles, trieu una festa i expliqueu què s’hi celebra i quins actes es fan.

La roba més idònia per participar en la Patum és la de cotó, amb mànigues i pantalons llargs, un barret de roba i unes sabates esportives ben ajustades als peus.

En l’activitat 2, destineu una estona perquè cada grup es prepari la seva explicació. Pot ser interessant que, a partir d’un mapa de Catalunya, mostra als nens i nenes la ubicació de la ciutat de Berga (al Gironès). Alhora, podeu localitzar la ciutat on s’ubica la vostra escola i indicar-los l’àrea que emmarca cadascuna de les guatre províncies (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona). Aquest treball previ serà molt positiu per ajudar-los a fer l’activitat 3, en la qual es demana crear un mural col·lectiu amb el mapa de Catalunya.

3 En grups de tres, elaboreu una llista de llocs de Catalunya on hàgiu estat i penseu una imatge que els pugui identificar. Després, construïu un mural entre tots i col·loqueu en un mapa de Catalunya els indrets visitats, acompanyats de la imatge. Què us crida l’atenció?

✔ Pensa què vols explicar.

Per explicar vivències

✔ Comença dient quan i on va tenir lloc el fet. ✔ Descriu les persones i els objectes que hi van intervenir. ✔ Explica la història d’una manera ordenada.

Avui anem a… 37

03_CAT_4EP_2012.indd 37

Pàgina 37

74

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

02/02/12 11:44

Llegiu amb atenció l’apunt «Per explicar vivències».

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 3: AVUI ANEM A… La lectura d’aquesta unitat consta de tres cartes que s’han enviat dues amigues mentre estiuegen en diferents punts del territori català.

LLEGIM

Abans de llegir ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

El gat es diu Miola. Què et recorda aquest nom?

A l’inici de la pàgina s’ofereix una sèrie de preguntes prèvia a la lectura perquè els nens i nenes les contestin en veu alta i les comentin entre tots, de forma ordenada i demanant en cada ocasió el torn de paraula. Totes fan referència a aspectes del text que seguidament llegiran.

Què et suggereix el títol de la lectura? Has escrit mai una carta? De quines maneres saps començar una carta? Saps on és la vall de Boí? I Vic? En què et fa pensar la il·lustració de sota? Quina il·lustració fa referència a Vic? I a la vall de Boí? Has anat mai de càmping?

He rebut una carta! La vall de Boí, 8 de juliol de 2012 Estimada Txell!

Recordeu-los que, a banda de consultar el vocabulari de suport que s’ofereix en la lectura, per comprendre millor el text és important que indiquin, a l’hora de llegir, si hi ha alguna altra paraula o expressió que desconeixen. Així, entre tots, podreu donar resposta als seus dubtes.

Et vaig prometre que tan bon punt arribés al càmping t’escriuria... però he trigat cinc hores perquè el Miola, el meu gat, s’ha enfilat en un arbre i no volia baixar. El meu germà gran, l’Isaac, s’ha convertit en el meu heroi perquè ha pujat a l’arbre des de l’altra banda del tronc i l’ha pogut agafar. Uff! No sé qui ha passat més por: el gat, el meu germà o jo! Però ara ja està tot arreglat. Tots els nens i nenes del càmping han vingut a veure-ho i ja he fet nous amics: la Laia, la Gemma, en Jaume i en Carles. Crec que aquestes setmanetes seran molt divertides i, quan tornem, et podré explicar mil i una aventures. Un petó de part de tots (inclòs el Miola), Raquel 38 Avui anem a…

03_CAT_4EP_2012.indd 38

23/01/12 16:15

Pàgina 38

Aneu identificant les diferents parts de què consten les cartes de la lectura: lloc i data en què s’escriu, salutació inicial, explicació i desenvolupament de fets, acomiadament i signatura de la persona que l’escriu. Feu que els nens i nenes es fixin també en la posició que ocupen en el text, formant l’estructura pròpia d’una carta.

UNITAT

3

Vic, 14 de juliol de 2012 Hola, Raquel! Que contenta que estic de rebre la teva carta! Per la masia dels meus oncles les coses també es presenten divertides. Des que vam arribar, ara fa una setmana, ens despertem amb el cant del gall (encara és fosc!) i, sense fer soroll, ens llevem tots els cosins (ja els coneixes: l’Ernest, l’Eva, la Judit, la Lena i en Miquel) per veure com l’àvia recull els ous del galliner. Dimecres ens va dir que hi havia una lloca a punt de tenir pollets. Vam fer guàrdia tot el dia, per torns, fins que van néixer tres pollets grocs i esquifits. La seva mare no els deixava sols per res, però nosaltres, per si de cas, vam recollir alguns cucs i engrunes de pa per donar-los-els.

lloca: gallina que escalfa els ous perquè en surtin els pollets i que els cria quan ja han nascut. esquifits: prims i petits, que no arriben a la mida. estratègia: manera com actua algú per aconseguir un resultat.

Alhora podeu demanar-los que descriguin què passa a les il·lustracions d’aquestes pàgines, com a possible mitjà per detectar la capacitat de comprensió del text. En les preguntes inicials es demanava que indiquessin què pensaven que ocorria, però ara ja poden explicar què passa realment.

També veiem com munyen les vaques. Jo em pensava que ho feien amb les mans, com en els dibuixos de la tele, però es veu que així trigarien molt i ho fan amb màquines. L’oncle Martí ens ha explicat que, després, venen part d’aquesta llet a una indústria que en fa formatge. Tu sabies que el formatge, els iogurts, la nata i la mantega vénen de la llet? Em sembla que aquí aprendré moltes coses: ja et pots preparar, perquè en els treballs de medi arrasaré! Aquest matí hem fet una cabana. Primer l’hem planificat: hem decidit on la fèiem i amb quin material (tampoc no tenim gaires possibilitats, però ja ho diuen els adults: les grans obres no s’han d’improvisar...). En Miquel, que de gran vol ser paleta, ha dut la veu (bé, les mans) cantant. Jo he dit que preferia ser arquitecta (així només calia que manés...), però l’estratègia no m’ha funcionat: els altres m’han dit que, si no posava branques a la teulada, no hi podria entrar.

Avui anem a… 39

03_CAT_4EP_2012.indd 39

23/01/12 16:15

Pàgina 39

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

75

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 3: AVUI ANEM A… Llegiu en veu alta la pista de lectura d’aquesta pàgina i comenteu-la entre tots. Pot ser interessant organitzar una visita a l’aula d’informàtica perquè els nens i nenes busquin informació i fotografies d’esglésies romàniques. Tot seguit, comenteu les cerques fetes.

LLEGIM

I ara ja està acabada: hem aprofitat el racó que feien dues parets i hem lligat una corda, com si fos cordill d’estendre roba, entre la paret i un arbre. Llavors, hem tapat la corda amb branques seques. I així hem construït la teulada. Com que és estiu, hem decidit que no pagava la pena tenir ni finestres ni portes i que, per tant, tampoc no calien parets. Només una pedra per a cadascú, per seure i ja està: casa nostra!

jocs de cucanya: jocs populars (trencar l’olla, cursa de sacs, etc.).

Petons (i també al teu germà i al Miola!), Has visitat mai una església romànica? Quina?

Després de llegir, pregunteu als nens i nenes què els ha semblat la lectura i converseu una estona sobre el que s’expliquen la Txell i la Raquel. Es un bon moment perquè cadascú expliqui a la resta de la classe on sol estiuejar, què és el que més li agrada fer quan té vacances i altres vivències personals.

Txell

La vall de Boí, 20 de juliol de 2012 Hola, estimadíssima futura arquitecta Txell! Em pensava que de gran volies ser veterinària com jo... El Miola està molt content dels teus records. I l’Isaac, també (s’ha posat vermell quan li ho he dit...). Amb la Laia i en Carles ens hem fet molt col·legues i anem a tot arreu plegats. L’altre dia, juntament amb els pares, vam anar a visitar les esglésies romàniques que hi ha per aquesta vall. Són una passada i els meus pares m’han dit que tenen uns mil anys... La teva cabana resistirà tant? (ha! ha!). També hem fet una excursió fins al llac de Sant Maurici. És immens. Vam vorejar-lo una mica, però la Laia i jo ens vam cansar i vam decidir recollir insectes: en Carles en fa col·lecció i li volíem donar una sorpresa. Però resulta que la papallona i la marieta groga, els nostres tresors més preuats, ja les tenia. Però ens va convidar a un gelat! I es va passar la tarda contantnos acudits que s’inventa ell. Avui estem tots una mica esvalotats perquè demà és la festa major d’un dels pobles del voltant i farem una revetlla al càmping. Els nens som els encarregats de preparar alguns jocs de cucanya i altres jocs que ens hem inventat. I al vespre, karaoke. Estic tan nerviosa! Bé, un petó i fins aviat: el 30 de juliol ens veiem al poble! Raquel

40 Avui anem a…

03_CAT_4EP_2012.indd 40

23/01/12 16:15

Pàgina 40

Les activitats que es proposen a la pàgina fan referència directa a la lectura. Aneu comentant-los entre tots i demaneu als alumnes que vagin apuntant les respostes en la seva llibreta.

UNITAT

3

DESPRÉS DE LLEGIR

Podeu plantejar l’activitat 7 inicialment de manera oral, perquè cadascú expliqui la seva experiència, i, a partir d’aquesta mateixa activitat o a partir de la 8, demanar que escrigui una carta inventada amb els elements propis d’aquest tipus d’escrits. De totes formes, podeu reservar aquesta proposta, ja que al final de la unitat tornem a treballar el tema de las cartes i la seva estructura.

1 On estiueja la Raquel? I la Txell? 2 De quin tipus és cada una de les comarques on estiuegen la Raquel i la Txell: de costa, plana o muntanya?

3 Quines coses pot fer la Txell i quines pot fer la Raquel? Creus que el lloc on passen les vacances determina les activitats que hi poden fer?

4 Com es comuniquen les dues amigues? De quines altres ma­ neres pots comunicar­te amb la gent que viu lluny de tu?

5 On ha anat d’excursió la Raquel? 6 Digues quins d’aquests aliments provenen de la llet:

Solucionari:

c a

b

e

d

g

f

7 Has enviat mai una carta o un missatge electrònic a algú, durant un viatge, explicant­li com t’ho passaves? Què li deies?

8 Imagina’t que ets la Txell i vols respondre la segona carta de la Raquel. Com començaries la carta? Què li explicaries? Com l’acabaries?

h

Recorda El nom dels mesos s’escriu amb minúscula inicial.

Avui anem a… 41

03_CAT_4EP_2012.indd 41

Pàgina 41

76

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23/01/12 16:16

1 i 2.  La Raquel estiueja a la vall de Boí, a l’Alta Ribagorça, una comarca de muntanya. La Txell estiueja a la plana de Vic, a la comarca d’Osona. 3. Resposta oberta. 4. Per correu electrònic (e-mail), per telegrama i per telèfon. 5. Al llac de Sant Maurici 6. a, b, c, d, f

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 3: AVUI ANEM A… En aquesta pàgina, els nens i nenes estudien i practiquen els sinònims i antònims. Llegiu-ne pautadament els diferents exemples i la part teòrica, i amplieu les explicacions, si ho creieu convenient, amb altres exemples d’antònims i sinònims de diverses paraules.

APRENEM VOCABULARI

Paraules sinònimes i antònimes Fixa’t en aquestes parelles de paraules:

pujar

baixar

plorar

Com és el seu significat? igual

riure

entrar

Les paraules que tenen un significat contrari s’anomenen antònimes i les que tenen el mateix significat s’anomenen sinònimes.

1 Escriu, en la llibreta, paraules sinònimes i antònimes d’aquestes: a tapar b soroll c bonic

sortir

No oblideu demanar-los que també llegeixin l’apunt «Sabies que...», ja que proporciona informació complementària rellevant que els pot ser útil.

contrari

d dintre e fort f fosc

Sabies que... Per diferenciar persones, moltes vegades utilitzem sinònims i antònims. Exemple: En Toni és molt alt i la Maria molt baixa.

Una vegada fetes les activitats 1, 2 i 3, podeu complementar-les oferint als nens i nenes altres paraules perquè n’indiquin un sinònim i un antònim, o bé escriure a la pissarra sinònims i antònims de paraules barrejats, perquè els relacionin per parelles de paraules.

2 Indica la paraula sinònima i antònima de la primera: a gran: ample, llarg, petit b graciós: bromista, seriós, divertit 3 Troba tres paraules antònimes de fantàstic i busca­les, després, en el diccionari: penós horrible atractiu agradable desagradable

Solucionari:

fabulós esgarrifós

42 Avui anem a…

03_CAT_4EP_2012.indd 42

23/01/12 16:16

Pàgina 42

Demaneu-los que facin les activitats individualment, i després poseu-ne en comú els resultats.

UNITAT

3

Podeu complementar les activitats demanant als nens i nenes que escriguin, en la seva llibreta, una frase amb cadascuna de les paraules de les parelles d’antònims.

4 Escriu aquestes frases substituint­ne les paraules destacades pel sinònim corresponent: talent

espavilat

observes

antic

alegre

a El seu llibre és molt vell. b La Maria sempre està contenta. c Té un do especial per a la cançó. d En Pere és un noi molt despert. e Si mires bé el dibuix, hi trobaràs un error.

Solucionari:

5 Identifica l’intrús de cada sèrie i escriu en la llibreta les paraules que siguin sinònimes:

4. a antic; b alegre; c talent; d espavilat; e observes 5. a avorrit; b despistar; c elegant; d respirar 7. a 2; b 5; c 6; d 1; e 3; f 4; g 9; h 7; i 8

a entretingut, amè, avorrit, divertit b contemplar, despistar, mirar, observar c gran, elegant, enorme, gegant d respirar, menjar, endrapar, empassar 6 Escriu un antònim per a cadascuna d’aquestes paraules: a b c d e

començar comprar marxar parlar netejar

f g h i j

desordenar aparèixer tancar perdre tapar

1. a cobrir, destapar; b so, silenci; c maco, lleig; d dins, fora; e robust, dèbil; f obscur, clar 2. a sinònim: ample, antònim: petit; b sinònim: seriòs, antònim: divertit 3.  penós, horrible, desagradable, esgarrifós

Recorda Si no saps què vol dir alguna paraula, busca-la en el diccionari.

7 Forma parelles d’antònims en la llibreta: a b c d e f g h i

diferent ràpid baix content recte buit petit ample sec

1 2 3 4 5 6 7 8 9

trist semblant tort ple lent alt estret mullat gran Avui anem a… 43

03_CAT_4EP_2012.indd 43

23/01/12 16:16

Pàgina 43

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

77

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 3: AVUI ANEM A… En aquestes pàgines treballem els signes de puntuació. Comencem per la coma, el punt seguit, el punt i a part i el punt final, i després ens centrem en el signe d’admiració i l’interrogant. També pot ser convenient que expliqueu als nens i nenes la utilització del guió per als diàlegs, quan arribi el moment de fer l’activitat 3.

PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

Els signes de puntuació Quan parlem, fem pauses i canvis d’entonació que ens ajuden a explicar­nos; així, els altres ens entenen millor. De manera semblant, quan escrivim, per explicar­nos bé i perquè ens entenguin fem servir els signes de puntuació.

?

— !

.

Quins signes de puntuació hi ha i per a què serveix cada signe?

Utilitzem la coma per separar les paraules d’una llista de coses o, com aquí, per fer aclariments dins d’una oració. Utilitzem el punt i seguit per separar dues oracions del mateix paràgraf.

La festa de la Llana té lloc el cap de setmana posterior a la festa major, a finals del mes de maig, i ens fa reviure la vida dels pastors i els oficis que hi estaven vinculats. Amb gran destresa, els més grans de la població fan reviure tot un seguit d’oficis que ja estan en vies d’extinció. Els esquiladors que esquilen els xais, les filadores que carden la llana i la filen, el matalasser que pica la llana per netejar-la i fer-la més esponjosa. La festa de la Llana és una festa en què s’aplega molta gent.

Després de llegir la part teòrica inicial i per potenciar la identificació dels diferents signes de puntuació que s’acaben d’explicar, podeu demanar-los que encerclin en la lectura totes les comes que trobin en color verd, tots els punts i seguit en color blau, els punts i a part amb en vermell i els punts finals en taronja, per exemple.

Utilitzem el punt i a part per separar dos paràgrafs.

Utilitzem el punt final per acabar el text.

1 Completa el text amb els signes de puntuació anteriors:

Amb l’arribada de Tots Sants el poble de Sant Feliu Sasserra reviu un dels episodis més esgarrifosos de la seva història la caça de bruixes Tot comença la nit del 31 d’octubre amb la invocació de la festa i una cercavila pels carrers de la vila que continua durant tot el dia 1 de novembre

En fer l’activitat llegiu també en veu alta el «Recorda», ja que proporciona informació important que cal tenir en compte.

Recorda El punt i seguit, el punt i a part, el punt final (.) i la coma (,) són signes de puntuació.

Solucionari:

44 Avui anem a…

03_CAT_4EP_2012.indd 44

23/01/12 16:16

Pàgina 44

1. , , . , , .

UNITAT

3

2 Llegeix aquestes frases i fixa’t en els signes de puntuació. Quines diferències hi observes?

La teva cabana resistirà?

Reviseu amb els nens i nenes l’apunt «Atenció!», que ofereix informació complementària rellevant.

Atenció!

Darrere de punt i seguit i de punt i a part hem d’escriure majúscula.

Com anteriorment indicàvem, en l’activitat 3, expliqueu quan i com s’ha d’utilitzar el guió a l’hora d’escriure diàlegs. El mateix text d’aquesta activitat us servirà com a model per a les vostres explicacions.

Ens ha convidat a un gelat!

Quan fem una pregunta posem el signe d’interroga­ ció (?) i quan fem una exclamació posem el signe d’admiració (!).

3 Copia aquest text en la llibreta i completa’l amb els signes d’interrogació i admiració que hi falten:

Podeu complementar el treball d’aquesta pàgina proposant als nens i nenes que facin una redacció que contingui un diàleg, en la qual hagin d’aparèixer, obligatòriament, cadascun dels signes de puntuació que acabem de veure. Després, demaneu-los que facin un dibuix il·lustratiu i que llegeixin el seu escrit a la resta de la classe.

—Vas anar a Setcases —Sí, ahir al vespre en vam tornar. —Caram, sí que hi heu estat dies I us ha agradat —Molt El paisatge és preciós, però feia un fred —Sí, la meva germana petita ja m’ho va dir. Heu fet alguna excursió —I tant Vam anar a Ulldeter, a veure on neix el riu Ter, i també a Sant Joan de les Abadesses. Hi has anat mai —No, però m’han dit que hi ha un pont romànic a l’entrada del poble molt gran —Ostres , hi podríem anar, no —Sí, sí Però, com s’hi arriba —No ho sé de segur, però crec que és amb el tren de Puigcerdà. —Amb aquell tren que triga tant —Hi arribarem abans a peu

Avui anem a… 45

03_CAT_4EP_2012.indd 45

Pàgina 45

78

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

Solucionari:

23/01/12 16:16

3. ? ! ? ! ! ? ! ? ! ! ? ! ? ? !

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 3: AVUI ANEM A… Ara ens centrem en els diferents tipus d’oracions (enunciatives, interrogatives, exclamatives i imperatives). Llegiu la part teòrica d’aquesta pàgina i proporcioneu als vostres alumnes altres exemples d’oracions de cada tipus, perquè assimilin millor el contingut. Podeu apuntar-los a la pissarra i afegir més exemples oralment, exagerant una miqueta l’entonació per facilitar-ne als nens i nenes el reconeixement.

ESTUDIEM LA LLENGUA

Tipus d’oracions Quan parlem utilitzem oracions, és a dir, combinacions de paraules amb sentit. N’hi ha de diversos tipus i les fem servir segons el que volem dir. He anat a Tarragona.

Expliquem una cosa:

oració enunciativa

Que bonic que és!

Què has vist?

Fem una pregunta:

oració interrogativa

Demostrem un sentiment:

oració exclamativa

Vine i el veuràs!

Donem una ordre:

oració imperativa

Cada tipus d’oració s’acaba amb un signe de puntuació: • les enunciatives, amb un punt (.) • les interrogatives, amb un interrogant (?) • les exclamatives i imperatives, amb una admiració (!)

Per complementar les activitats 1 i 2, demaneu-los que escriguin en la seva llibreta una oració enunciativa, una d’interrogativa, una d’exclamativa i una d’imperativa. Després, feu que cadascú llegeixi les seves frases a la resta de companys.

1 Digues què expressa cada una d’aquestes oracions. Tot seguit, escriu­ne una de cada tipus. a b c d

Han comprat pomes. Us ha agradat l’amfiteatre? Apunta­ho en la llibreta! Hem anat d’excursió, visca!

Demostra un sentiment. Dóna una ordre. Fa una explicació. Fa una pregunta.

Solucionari:

2 Llegeix les oracions i digues de quin tipus són: a El Miola s’ha enfilat a l’arbre. b Que contenta que estic de rebre la teva carta! c Com m’agradaria que poguessis venir a la piscina! d Què volia saber, el pare? e M’agrada llegir llibres d’aventures.

1. a 3; b 4; c 2; d 1 2. a enunciativa; b exclamativa; c exclamativa; d interrogativa; e enunciativa

46 Avui anem a…

03_CAT_4EP_2012.indd 46

23/01/12 16:16

Pàgina 46

Llegiu en veu alta la introducció teòrica i, abans de passar a fer les activitats 3 i 4, proporcioneu en la pissarra més frases d’exemple, amb una estructura senzilla, perquè els nens i nenes (amb la vostra ajuda) intentin reconèixer-ne el subjecte i el predicat.

UNITAT

3

Subjecte i predicat Observa l’oració La Txell estudia molt. —Qui estudia molt?

La Txell estudia molt.

—Què fa la Txell?

La Txell estudia molt.

Les oracions estan formades per dues parts: • subjecte: ens diu qui fa alguna cosa. (la Txell) • predicat: ens diu què fa. (estudia molt)

Recorda En el subjecte i en el predicat hi ha una paraula més important que les altres: és el nucli. El nucli del subjecte és un nom: El nen juga. El nucli del predicat és un verb: El nen juga.

En l’activitat 5, han d’assenyalar el nucli del subjecte i del predicat de les frases que s’hi ofereixen. Llegiu abans l’apunt «Recorda», ja que és on s’explica la teoria referent als nuclis. Com en ocasions anteriors, oferiu-los més exemples que en facilitin la comprensió.

3 Escriu cada oració en la llibreta, amb un subjecte adequat: a b c d

balla una dansa del Marroc. explica una llegenda. menja pa amb tomàquet. condueix un cotxe gran.

Solucionari:

4 Subratlla de color blau el subjecte i de color groc el predicat: a La Carla toca la guitarra. b El Pedraforca és una muntanya. c L’Arnau viu a Berga. d Els meus amics vindran a la festa. 5 Escriu aquestes frases en la llibreta i encercla el nucli del subjecte i el del predicat en colors diferents: a La nena petita mira pel balcó. b El meu germà fa vaixells de paper. c El gos marró juga amb una pinya. d La mare d’en Jaume collia bolets. Avui anem a… 47

03_CAT_4EP_2012.indd 47

Amb aquesta pàgina aprendran a distingir el subjecte i el predicat de les oracions.

23/01/12 16:16

4. a  subjecte: La Carla / predicat: toca la guitarra; b subjecte: El Pedraforca / predicat: és una muntanya; c subjecte: L’Arnau / predicat: viu a Berga; d subjecte: Els meus amics / predicat: vindran a la festa 5. a subjecte: nena / predicat: mira; b subjecte: germà / predicat: fa; c subjecte: gos / predicat: juga; d subjecte: mare / predicat: collia

Pàgina 47

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

79

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 3: AVUI ANEM A… En aquesta pàgina s’explica l’estructura que han de tenir les cartes: lloc i data, salutació, cos de la carta (o desenvolupament), comiat, signatura i postdata; així com el lloc del sobre on s’han d’anotar les dades de qui envia la carta i de qui l’ha de rebre. Expliqueu tots aquests elements amb l’ajuda del llibre, a partir dels exemples que us hi oferim. Podeu ampliar les vostres explicacions a la pissarra.

ESCRIVIM

La carta Les cartes segueixen una estructura. Vegem­ho.

Ripoll, 10 de novembre de 2012

Lloc i data

Hola, Joana,

Salutació

Vam quedar que ens escriuríem per explicar-nos com són els nostres pobles. Ripoll és un petit poble de muntanya situat als voltants dels rius Ter i Freser. Hi ha un monestir molt gran i bonic. Tenim moltes places per poder anar-hi a jugar, però hi fa molt fred.

Cos

I a tu, com et va pel poble? Espero notícies teves. Una abraçada!

Signatura

PD: Contesta aviat!

Joana Costa

Destinatari

Carrer Migdia, núm. 12, 3r 2a 25300 Tàrrega

Quan feu referència als sobres i les adreces, expliqueu-los la necessitat d’incloure un segell. Pregunteulos si saben on es poden adquirir els segells i de què depèn posar-n’hi un o un altre. Ajudeu-los a extreure’n conclusions.

Comiat

Francesc

Francesc Pi C/ Perdut, 5, 4t 17500 Ripoll

4a

Postdata Lloc per posar alguna idea o recordatori que t’has oblidat d’escriure abans. Remitent

La carta s’envia en un sobre. Al davant s’hi escriu el nom i l’adreça de la persona a qui envies la carta, i al darrere, el teu nom i la teva adreça. 48 Avui anem a…

03_CAT_4EP_2012.indd 48

23/01/12 16:16

Pàgina 48 Demaneu que llegeixin atentament l’apunt «Atenció!», ja que assenyala un aspecte important que cal tenir en compte.

UNITAT

3

En l’activitat 2, treballeu també la forma en què s’escriuen les adreces postals, és a dir, primer el nom del carrer, seguit del número, pis, codi postal i població. Proporcioneu-ne alguns exemples a la pissarra, demanant a alguns nens i nenes la seva adreça. Després, feu que cadascú escrigui la seva adreça en un mateix full. Quan les tingueu totes recopilades, feu-ne fotocòpies perquè cada nen i nena tingui les adreces de tothom.

Atenció! 1 Digues quin fragment correspon a cada part de la carta: Hola, Maria,

Comiat

Un petó ben fort,

Salutació

Rosa

Signatura

Badalona, 3 de novembre de 2012

Lloc i data

No t’oblidis d’anotar el lloc des d’on escrius la carta i la data, i tampoc, de la salutació, el comiat i la teva signatura.

2 Escriu una carta a un company o companya de classe i explica­ li una excursió que hagis fet a algun lloc de la teva comarca. Recolliu les adreces de tots i anoteu­vos­les. Així us podreu escriure. 3 Imagina’t que has anat d’excursió a Tarragona i has visitat l’am­ fiteatre (p. 36). Explica­ho als avis o als oncles en una carta.

Saluda la persona.

Posa el lloc i la data.

L’esquema de l’activitat 3 s’ofereix a tall d’exemple per a l’alumnat. Recomanem que es faci en un full a part o bé en la llibreta, seguint el model de pauta donat.

Explica de forma estructurada el que vols dir. Acomiada’t de la persona.

Per escriure una carta

Signa la carta.

✔ Pensa a qui vols escriure i què li vols explicar.

Per finalitzar, demaneu que llegeixin l’apunt «Per escriure una carta».

✔ Redacta la carta a partir de l’estructura que has après. ✔ Posa­la en un sobre i escriu­hi les teves dades i les del des­ tinatari. Enganxa­hi un segell i tira’l a la bústia.

Avui anem a… 49

03_CAT_4EP_2012.indd 49

Pàgina 49

80

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

Solucionari:

23/01/12 16:16

1. salutació, comiat, signatura, lloc i data

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 4: UNA TARDA DE TEATRE A partir d’aquesta il·lustració inicial, on es mostra el Teatre Nacional de Catalunya, inicieu amb els nens i nenes una conversa entorn del teatre, formulant-los preguntes com, per exemple: Què és un teatre? Heu anat mai a veure una obra teatral? Quin és el teatre que apareix a la imatge? Com és per fora? L’heu vist mai per dins? Com són els teatres per dins? Quins elements hi podem trobar?

UNITAT

4

Una tarda de teatre

actor/actriu escenari galliner orquestra pati de butaques platea públic teatre

Paral·lelament, podeu anar treballant les paraules del vocabulari inicial. Demaneu als alumnes que les defineixin personatge amb les seves paraules. Si hi ha alguna de la vestuari maquillatge qual no coneixin el significat, feu que la busquin en el i pentinat material (attrezzo) vocabulari interactiu i apuntin la definició en la seva decorats llums llibreta.

teló tramoia

Poden fer una frase amb cadascuna de les paraules del vocabulari. 50

04_CAT_4EP_2012.indd 50

23/01/12 16:25

Pàgina 50

Llegiu en veu alta el text de l’activitat 2 i completeu entre tots la taula. Demaneu-los que imaginin els elements que necessitarien per representar en un teatre el text. Intenteu que cadascú digui la seva, sempre mantenint-se fidels a la informació que ofereix l’escena.

ESCOLTEM, PARLEM, CONVERSEM

1 Fixa’t en quins personatges pots identificar en l’àudio que es­ coltaràs:

En Massagran vol embarcar-se 2 Llegiu l’escena següent i, entre tots, completeu una taula com la de sota amb tots els elements que calen per representar­la:

En l’activitat 3 és interessant que l’alumnat disposi de material per poder crear els personatges: teles de colors, pintures... Recomanem que aquesta activitat es faci en un espai ampli, com pot ser el gimnàs de l’escola.

Una veU: Un home a l’aigua! Home de l’embUt (amb un embut que fa d’altaveu): El vaixell s’allunya cada cop més. (En massagran es queda sol. Les ones se l’enduen, el tornen i l’assoten amb força. En massagran ja no té salvació. Però ara el vent gira sobtadament.) massagran (amb un salvavides al coll): Estic salvat, estic salvat! (Uns homes ajuden en massagran, mullat com un peix, a pujar al vaixell. S’ha allunyat la tempesta. En massagran s’adorm a la coberta.) massagran (es desperta): Quina nit més estelada i quina gana que tinc! (Al timoner): Escolteu, mestre, tinc gana!

No oblideu llegir l’apunt «Per representar un diàleg», ja que conté informació important.

personatge vestuari maquillatge i pentinat material (attrezzo) decorats

Solucionari:

llums

3 Ara formeu parelles, repartiu­vos els dos papers i assageu la representació tenint en compte el que diuen els parèntesis.

Per representar un diàleg

✔ Parla quan t’ho indiqui el text. ✔ Digues les frases amb l’entonació adequada.

Una tarda de teatre 51

04_CAT_4EP_2012.indd 51

Pàgina 51

En l’activitat 1, els nens i nenes han d’identificar els diferents personatges que surten en la representació teatral de l’audició.

02/02/12 11:49

2. p  ersonatges: Mariner. Massagran; vestuari: Roba de mariner. Jaqueta, camisa, pantalons i botes; maquillatge i pentinat: Perruca i pintures. Perruca i pintures; material (attrezzo): Embutaltaveu. Salvavides; decorats: un vaixell i el mar; llums: llums intermitents que fan de llamp

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

81

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 4: UNA TARDA DE TEATRE La lectura d’aquesta unitat està centrada en un text teatral. La finalitat principal és que els nens i nenes el comprenguin i n’identifiquin les parts.

LLEGIM

Abans de llegir ■ ■ ■ ■ ■

Saps qui era Confuci? Busca’n informació a la biblioteca.

emperador: persona que governa un imperi. preceptors: persones que eduquen algú; mestres.

Abans, però, us oferim una sèrie de preguntes que us serviran per promoure l’interès per la lectura entre els nens i nenes. Podeu ampliar-les amb altres que considereu oportunes, en funció de la dinàmica que adquireixi la conversa i, també, de les aportacions que vagin fent amb les seves respostes.

Què et suggereix el títol de la lectura? Has jugat mai a fer teatre? En quines ocasions diem que algú fa teatre? Fixa’t en la fotografia. Quin país pot ser? Te’n donen alguna pista, les il·lustracions?

Juguem tot fent teatre narrador: Una vegada hi havia un príncep petit, de nom Xow-Xow, que era fill de l’emperador de la Xina. Era un nen força malaltís. Quan no li feia mal una cosa li’n feia mal una altra. Sovint havia d’estar-se al llit perquè el seu cos es recuperés i això li servia a vegades d’excusa. A en Xow-Xow, l’estudi no li agradava gens, el que es diu gens. Per aquest motiu, els seus preceptors l’havien de reptar un dia sí i l’altre també. Ja ho veureu amb els vostres propis ulls. Ara entra el professor Ton-Ki.

Pareu especial atenció a les pistes de lectura que ofereix el llibre i també al vocabulari de suport. És important que cada nen i nena vagi assenyalant paral· lelament en el text altres paraules o expressions que no acabi d’entendre bé, per després comentar-les entre tots i definir-ne el significat amb l’ajuda del grup classe i/o del diccionari.

Professor ton-Ki: Ara vinc a fer preguntes, honorable príncep. A veure si avui vostra altesa sap la lliçó. PrínceP Petit: No m’amoïnis. No veus que estic ocupat? Professor: Molt, molt! Fent ocellets de paperets. L’estudi és primer de tot. P. Petit: Ho serà per a tu... Jo no he estudiat la lliçó. Per tant, no en sé ni una lletra. Ja ho faré demà, quan em trobi millor. Em sembla que ara em fa mal... Professor: Que Confuci ens protegeixi! Aquest nen és un rebel, però molt rebel. P. Petit: Prou sermons! Ja n’estic tip! 52 Una tarda de teatre

04_CAT_4EP_2012.indd 52

23/01/12 16:25

Pàgina 52

A l’hora d’encetar una segona lectura, podeu repartir els personatges de cada text entre diferents nens i nenes, concretament entre cinc, de tal forma que un faci de narrador, un altre de professor, un altre de príncep petit, un altre de príncep gran i un altre de bobina del fil d’or.

UNITAT

4

Professor: Altesa, és molt desagradable per a mi haver d’advertir-vos que, si no poseu una mica més d’atenció, em veuré obligat a queixar-me al vostre pare, l’emperador. Saps què vol dir l’expressió saber-se la lliçó?

P. Petit: Si avui no em sé la lliçó, ja l’estudiaré demà. Professor: Demà. Sempre demà. P. Petit: No confies en mi? Professor: Si no estudieu els llibres escrits pels savis, quan sereu gran us en penedireu.

Recordeu-los que, tal com hem vist a la pàgina anterior, en representar el diàleg de la lectura és molt important que llegeixin només quan el text indiqui el seu personatge i que ho facin amb l’entonació adequada, segons el que s’ha d’expressar en cada cas.

P. Petit: Sóc un príncep. Tinc dret a divertir-me. Professor: Estudiar és molt important. I més per a vostra altesa si voleu arribar a ser un bon emperador. P. Petit: Bah! Professor: Oh! Ooooooh! Això no pot ser! No pot ser! Parlaré amb el vostre pare, l’emperador. P. Petit: N’estic tip! Tinc ganes de deixar aquesta edat en què tots em fastiguegen dient: «Fes això! Fes allò!». Quan sigui rei, ningú no em podrà obligar a res. Eh? D’on ha vingut aquesta bobina?

temor: por. do: qualitat o facilitat per fer alguna cosa.

bobina de fil d’or: Hola, príncep Xow-Xow! No has de tenir temor. Sóc jo, la bobina de fil d’or, qui et parla. P. Petit: És... és cert això? bobina: I tan cert. Ja pots agafar-me, ja. P. Petit: Es pot saber què és això? bobina: Maneja’m amb compte. El fil que tinc enrotllat són els dies de la teva vida. Amb tot el que hi hagi de bo i de dolent. A mesura que els dies passin, el fil s’anirà descaragolant. No desitges créixer amb molta rapidesa? Doncs bé, jo puc concedir-te aquest do. Una tarda de teatre 53

04_CAT_4EP_2012.indd 53

Pàgina 53

82

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23/01/12 16:25

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 4: UNA TARDA DE TEATRE Quan finalitzeu la lectura, seria interessant demanar als nens i nenes que expliquin què es representa a cadascun dels dibuixos que l’acompanyen. D’aquesta manera podeu verificar que han entès correctament el contingut del text.

LLEGIM

anhelava: desitjava. existència: vida.

P. Petit: Vols dir que si descaragolo aquest fil els dies de la meva vida passaran de pressa, de pressa...? bobina: Sí, però has d’anar amb compte... perquè, si bé desenrotllaràs fàcilment el fil, no podràs tornar-lo a enrotllar. P. Petit: He estirat el fil i no ha succeït res. bobina: Sí. Ha transcorregut un dia. No veus que ja és de nit?

Demaneu-los que llegeixin amb atenció l’apunt «Per llegir». Pregunteu-los per què creuen que és important respectar els signes de puntuació. Heu de fer que raonin sobre el tema i exposin les seves pròpies argumentacions.

P. Petit: Oh, sí! Ets una meravella, però un dia no és res. bobina: Si vols que passi més temps, no has de fer altra cosa que estirar més fil. P. Petit: Ah, sí! Doncs vull ser home i ho seré. PrínceP gran: Ja sóc el que anhelava ser. narrador: Ja ho heu vist! En un instant, puf! Han transcorregut molts dies, setmanes, anys... i el nen ja és tot un home. El príncep Xow-Xow ja és emperador. P. gran: És formidable ser l’amo d’un gran país! Què més puc desitjar? Potser una mica més de salut.

També podeu proposar-los que, en grups de cinc persones, es preparin una mica el text de la lectura o una part i en representin els diàlegs a la resta de la classe. Després, voteu el grup que ho hagi fet millor.

narrador: I així l’emperador va anar gastant el fil de la seva vida oblidant que, quan el temps passa, envellim i cada vegada tenim menys salut. bobina: Has malgastat per complet la teva existència. La teva vida és buida de bones accions. narrador: Així va acabar l’emperador Xow-Xow, l’home més poderós de la Xina, que va arribar al final de la seva vida sense haver fet res de profit. llUís coqUard, Juguem tot fent teatre (fragment adaptat)

Per llegir

✔ Quan llegeixis, respecta els signes de puntuació.

54 Una tarda de teatre

04_CAT_4EP_2012.indd 54

23/01/12 16:26

Pàgina 54

UNITAT

4

DESPRÉS DE LLEGIR

1 Completa les frases següents en la llibreta: El príncep era fill de i vivia a la . El príncep tenia salut. Al príncep no li agradava i volia ser . • Va aparèixer una de fil . • El príncep va descaragolar el de la bobina per fer de la seva vida. passar els • El príncep es va convertir en un . • Al final, l’emperador es va morir sense fer .

Presentem en aquesta pàgina una sèrie d’activitats destinades a comprovar el nivell de comprensió dels continguts de la lectura per part dels nens i nenes. En podeu fer algunes de manera conjunta, segons el vostre criteri, i seleccionar-ne algunes altres perquè les facin individualment i després posar els resultats en comú.

•

L’activitat 6 pretén que l’alumnat treballi determinats valors que ha d’assumir. Feu primer una reflexió sobre cada una de les accions i, a continuació, demaneu-los que responguin la pregunta, intentant crear un debat a partir dels seus comentaris i recordant-los en tot moment la importància de respectar el torn de paraula i l’opinió dels altres.

• •

2 Per què volia ser emperador, el príncep? 3 Fes una llista de les coses que t’agrada fer i que el príncep es va perdre. 4 Explica què vol dir aquesta frase: La teva vida és buida de bones accions. 5 Quin creus que és el missatge de la lectura, el que ens vol dir?

Solucionari:

6 Identifica aquelles accions que són bones per créixer com a per­ sona i digues per què:

Ajudar els altres.

Barallar­se amb els altres.

Regar les plantes.

Llegir molts llibres.

Una tarda de teatre 55

04_CAT_4EP_2012.indd 55

Pàgina 55

23/01/12 16:26

1. l’emperador, Xina; poca; estudiar, gran; bobina, d’or; fil, anys; emperador; res de profit 2. Per ser l’amo d’un gran país i que ningú li pugui obligar a fer res. 4. Que no realitzes accions que són bones per a créixer com a persona, ni cuides el teu entorn. 6. Ajudar els altres. Regar les plantes. Llegir molts llibres

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

83

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 4: UNA TARDA DE TEATRE Les activitats requereixen la utilització del diccionari, per la qual cosa haureu de preveure que cadascú en tingui un de disponible, per consultar-lo.

APRENEM VOCABULARI

Paraules polisèmiques

Solucionari:

Fixa’t que la paraula coll pot significar coses diferents:

Sabies que...

1. pom: Peça esfèrica o arrodonida posada com a ornament. / Ram petit de flors.

La paraula clau pot tenir significats diferents: la clau per obrir la porta, la clau de sol i la clau d’un enigma.

Les paraules que s’escriuen igual però tenen diversos significats s’anomenen polisèmiques.

fulla: Òrgan laminar que apareix lateralment a la tija o a les branques. / Làmina prima de metall d’una eina tallant. banc: Seient estret i llarg, generalment de fusta, on caben algunes persones. / Taula sòlida, proveïda dels dispositius per efectuar-hi treballs de fuster, de manyà...

1 Busca aquestes paraules en el diccionari i escriu­ne dos signifi­ cats. Després, fes una frase amb cada significat. pom

fulla

banc

ull

caragol

pota

2 Consulta el diccionari i escriu el significat que té la paraula copa en cada frase: a L’equip d’hoquei va guanyar tres copes. b M’he ficat la copa del barret fins als ulls. c Va treure un sis de copes. d La copa d’aquest arbre fa bona ombra. e Li van regalar sis copes de cristall.

ull: Òrgan fotoreceptor dels animals. / Ulleres, lentícules. caragol: Nom donat a tots els mol·luscos proveïts de closca. / Peça composta per una tija roscada i una extremitat que permet que penetri dins d’una altra peça.

3 Explica quins significats tenen aquestes paraules: a mitja b nou c botó

d cap e cua f estació

g ploma h braç i ratolí

56 Una tarda de teatre

04_CAT_4EP_2012.indd 56

23/01/12 16:26

Pàgina 56

pota: Cadascuna de les extremitats locomotores de qualsevol animal. / Objecte, eina... semblant a una pota d’animal. 2. a  Trofeu en forma de copa ornamental.

UNITAT

4

El teatre La lectura d’aquesta unitat és un text escrit per ser interpretat en un teatre. Has estat mai en un teatre?

1 En el teatre, cada part té un nom. Escriviu, en la llibreta, el nom corresponent a cada part numerada del dibuix. Busqueu en el diccionari les paraules que no sapigueu què volen dir. platea

públic

escotilló

teló galliner

orquestra

actor

fossa de l’orquestra

escenari

segon pis

1

2 4

3

5

6

7

9 8



c  Un dels quatre colls de les cartes de jugar.



d  Capçada d’un arbre.



e Vas de beure, de forma acampanada, sostingut per un peu.

10

11

Pàgina 57 Solucionari:

12 Una tarda de teatre 57

04_CAT_4EP_2012.indd 57

Pàgina 57

84

b  Part del capell en què entra el cap.

3. a  meitat d’alguna cosa, peça de roba; b fruit sec, número, ocorregut fa poc; c peça per cordar la roba, peça que quan es pitja acciona un mecanisme; d part superior del cos humà, res, persona que té a les seves ordres els altre; e part posterior del cos dels animals, conjunt de cabells lligats; f edifici, divisió de l’any; g estri que serveix per escriure, part d’un ocell; h part del cos, peça allargada d’algun mecanisme o objecte; i animal, part d’un ordinador

butaca

amfiteatre



Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23/01/12 16:26

1. 1 galliner; 2 escenari; 3 teló; 4 segon pis; 5 actor; 6 amfiteatre; 7 escotilló; 8 orquestra; 9 fossa de l’orquestra; 10 platea; 11 públic; 12 butaca

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 4: UNA TARDA DE TEATRE La finalitat d’aquestes pàgines, tant de la part teòrica com de les activitats proposades, està orientada, de manera gradual, perquè l’alumnat sàpiga distingir els diferents sons de la o i relacionar-los amb l’accent corresponent. Per tant, és convenient que cada nen i nena les intenti resoldre individualment i després les poseu en comú, per detectar qui té dificultats i qui no en té.

PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

La grafia o Llegeix aquestes paraules que con­ tenen la grafia o i fixa’t en la posició de la boca:

binocles

actor

cérvol

En algunes zones de parla catalana, la lletra o pot representar tres sons: síl·laba on es troba

exemple

o oberta

molt oberta

tònica

binocles

o tancada

posició de la boca poc oberta

tònica

actor

força tancada

àtona

cérvol

u

1 Classifica els noms dels animals dibuixats segons com soni la o senyalada:

Acompanyeu les vostres explicacions demanant-los que observin i experimentin les diferents posicions dels llavis en el moment de pronunciar els diversos sons.

colom esquirol

cérvol

ós

hipopòtam

rinoceront

llop

mussol granota

oca

o oberta

foca

Podeu introduir la noció de diftong de manera bàsica (sense parlar dels diversos tipus) i assegurar-vos que tot l’alumnat els sap reconèixer.

lleó

o tancada

u

2 Ara classifica aquestes paraules segons el so de la o:

Llegiu l’apunt «Recorda», ja que facilita informació complementària important que cal saber.

lliçó història escola moble porta calor excursió funció cotxe hola reformar hort roc orquestra decorat coll broma bomba sort llom moda teló 58 Una tarda de teatre

Solucionari:

04_CAT_4EP_2012.indd 58

23/01/12 16:26

Pàgina 58

1. o oberta: hipopòtam, esquirol, granota, oca, mussol o tancada: lleó, ós, colom, foca, llop, rinoceront. o que sona u: cérvol 2. o oberta: història, escola, moble, porta, hort, roc, coll, sort, moda, hola o tancada: lliçó, calor, excursió, funció, cotxe, broma, llom, teló 4. o que sona u: reformar, orquestra, decorat 5. o oberta: això, però, allò o tancada: lliçó, atenció, sóc 6. foc: fogós, fogositat, foguerada; tos: tossir, tossiguera, tossida; sopa: sopar, soper, ressopó; boca: boquejar, boquera, bocarrut; coll: collar, encollar, collet; gota: gotejar, gotejat, gotellim; poble: poblar, població, poblador; fum: fumada, fumador, fumaguera; títol: titular, titolet, titulació 3. síl·laba àtona: decorat, orquestra síl·laba tònica: fotògraf, poble, cor, teló 4. còpia, cinturó, cigró, dipòsit, cançó, cantó, avió, colònia, racó, filòleg, automòbil, opinió, afònic

UNITAT

4

Com s’accentua la o? En català, la o pot portar dos tipus d’accent: • accent obert (ò): ressò, fotògraf. • accent tancat (ó): córrer, teló.

3 Classifica aquestes paraules segons la posició de la o: decorat

cor

orquestra

síl·laba àtona

poble

retolador

teló

síl·laba tònica

Recorda 4 Completa, en la llibreta, les paraules següents amb ò o ó. Abans, pronuncia­les a poc a poc. c pia cant

cintur cigr avi col nia opini autom bil

dip sit canç rac fil leg af nic

5 Busca sis paraules de la lectura que tinguin la o accentuada. Copia­les en la llibreta i classifica­les en accent obert (ò) i accent tancat (ó).

Si no sabem quan hem d’escriure una o o una u en una síl·laba àtona, podem buscar una paraula de la mateixa família que tingui la o o la u en la sí·laba tònica.

6 Escriu, en cada cas, tres paraules de la mateixa família: exemple: doble ➞ duplicar, doblar, doblec

a foc b tos c sopa

d boca e coll f gota

g poble h fum i títol Una tarda de teatre 59

04_CAT_4EP_2012.indd 59

23/01/12 16:26

Pàgina 59

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

85

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 4: UNA TARDA DE TEATRE L’objectiu d’aquestes dues pàgines és que l’alumnat sàpiga reconèixer els demostratius i els possessius, per la qual cosa pot ser convenient que, en primer lloc, feu una explicació sobre aquest tipus de paraules i, després, les identifiqueu entre tots en algun text preparat prèviament (també podeu utilitzar la lectura d’aquesta unitat). Finalment, cada nen i nena, pel seu compte, pot resoldre les activitats proposades i després les podeu corregir entre tots, assegurant-vos que tothom sap identificar aquest tipus de mots.

ESTUDIEM LA LLENGUA

Els demostratius Aquell vaixell venia de la Xina.

Aquestes caixes són els tresors que duia.

Les paraules destacades (aquell, aquestes) acompanyen un nom i ens indiquen la proximitat o llunyania d’aquests objectes respecte de qui parla.

Els demostratius van davant del nom i indiquen la proximitat o llunyania dels objectes amb relació a qui parla. Concorden en gènere (masculí o femení) i nombre (singular o plural) amb el nom.

o oberta

masculí singular aquest aquell

proximitat llunyania

Atenció! Encara que no soni la s d’aquest, no t’oblidis d’escriure-la.

femení

plural aquests aquells

singular aquesta aquella

plural aquestes aquelles

aquell aquest

Proposeu als nens i nenes que busquin més determinants demostratius i possessius en altres textos del mateix llibre o en altres llibres. Aquesta activitat pot ser especialment indicada per als que tinguin més dificultats. En aquests casos, proposeu-los de fer activitats de reforç a casa, com ara identificar els demostratius i possessius d’unes frases determinades.

1 Escriu les frases següents en la llibreta i, després, encercla els demostratius de proximitat en verd i els de llunyania en vermell: a Aquest globus està lligat, però aquell no. b Llença aquests sobres i posa aquelles cartes al calaix. c Aquesta masia és molt vella. Aquelles cases són més noves. d Agafa aquelles joguines, aquests jocs d’aquí els guardaré jo. e Emporteu­vos a casa aquesta capsa, i aquelles també. 2 Copia les frases i completa­les amb el demostratiu que hi vagi bé: noi del meu costat es diu Lluc, i noi és l’Àlex. nena que seu allà es diu Roser. llibres d’aquí són els meus, i llibres d’allà són els teus.

a b c

60 Una tarda de teatre

Solucionari:

04_CAT_4EP_2012.indd 60

23/01/12 16:26

Pàgina 60

1. a proximitat: aquest / llunyania: aquell; b proximitat: aquests / llunyania: aquelles; c proximitat: aquesta / llunyania: aquelles; d proximitat: aquests / llunyania: aquelles; e proximitat: aquesta / llunyania: aquelles 2. a aquest, aquell; b aquella; c aquests, aquells

UNITAT

4

Els possessius El nostre mar és ple de tresors.

Ara són la meva joguina.

Eren dels vostres vaixells.

És important que els alumnes formin altres oracions amb els mots indicats per assegurar-vos que saben fer-les servir.

Les paraules destacades (meva, nostre, vostres) acompanyen un nom i ens indiquen de qui són les coses respecte de qui parla. Els possessius ens diuen a qui pertanyen les coses de què parlem. Concorden en gènere i nombre amb el nom que acompanyen.

un posseïdor masculí

Podeu complementar les activitats del llibre fent a la pissarra una rèplica de les taules explicatives (primer els demostratius i després els possessius), però deixant-hi alguns buits. Entre tota la classe podeu anar indicant en veu alta les paraules que hi falten, segons que es tracti de masculí o femení, singular o plural (proximitat o llunyania, quan us centreu en els demostratius, i un o molts posseïdors, quan parleu sobre els possessius).

molts posseïdors femení

masculí

femení

singular

plural

singular

plural

singular

plural

singular

plural

meu

meus

meva

meves

nostre

nostres

nostra

nostres

teu

teus

teva

teves

vostre

vostres

vostra

vostres

seu

seus

seva

seves

seu

seus

seva

seves

1 Completa, en la llibreta, les frases següents amb el possessiu més adequat: amigues se n’han anat i s’han endut el joc. a Les germana m’ha dit que tu tens el bolígraf. b La pares li han dit que arribaran demà. c Els pilota per jugar? d Eva, pots portar la 2 Identifica el possessiu en cada cas, i substitueix­lo per un altre per formar una frase diferent: a He vist els vostres companys quan anaven a la festa. b Cal saber triar els nostres amics. c El nostre poble està a la muntanya.

Solucionari: Una tarda de teatre 61

04_CAT_4EP_2012.indd 61

Pàgina 61

86

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23/01/12 16:26

1. a meves, meu; b teva, meu; c meus; d teva 2. a meus; b teus; c vostre

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 4: UNA TARDA DE TEATRE Ens centrem novament en els textos teatrals. Llegiu amb atenció la part teòrica i amplieu les vostres explicacions respecte d’aquells aspectes que considereu oportuns.

ESCRIVIM

El text teatral Les obres de teatre estan pensades perquè els actors i les actrius (persones que s’aprenen el paper d’un dels personat­ ges) les representin. En la lectura inicial no hi ha cap acotació perquè les hem eliminat per facilitar­te’n la lectura. En el frag­ ment següent de l’obra les hem mantingut, per tal de poder­lo representar.

A partir de les explicacions que s’ofereix en aquestes pàgines i de les que ja hem treballat en altres apartats, els nens i nenes han de fer una sèrie d’activitats centrades en l’elaboració d’un text teatral tenint en compte les acotacions que s’indiquin en cada cas.

Ara en veurem alguns aspectes:

Cada vegada que intervé un personatge, es marca escrivint­ne el nom al davant del que diu i es comença un paràgraf nou.

Recorda que el signe d’interrogació (?) s’escriu al final d’una pregunta, i el signe d’admiració (!), al final d’una exclamació.

Professor ton-Ki: Ara vinc a fer preguntes, honorable príncep. A veure si avui vostra altesa sap la lliçó. PrínceP Petit: No m’amoïnis (men­ tre fa ocellets de paper). No veus que estic molt ocupat? Professor: Molt, molt! Fent ocellets de paperets.

Les acotacions es posen entre el nom del personatge i allò que diu i van entre parèntesis. De vegades també són enmig del text. Informen dels gestos que han de fer els personatges, del lloc on es troben, de l’attrezzo que s’ha d’utilitzar en l’obra, etc.

És important, des de bon principi, consolidar els aspectes relacionats amb la puntuació, per la qual cosa convé que repasseu els usos dels signes de puntuació que han d’utilitzar.

En una representació teatral també s’ha de tenir en compte: •

La il·luminació. Permet aconseguir ambients tenebrosos, alegres, etc., segons la posició i intensitat dels focus.

•

Els decorats. Ens permeten situar­nos en el lloc on pas­ sen els fets (una casa, el camp, un carrer, etc.).

•

El maquillatge i el vestuari. Cada actor i actriu van pin­ tats i vestits d’una manera determinada, segons les carac­ terístiques físiques dels personatges que interpreten.

Ara ja pots escriure la teva obra de teatre... Intenta­ho!

62 Una tarda de teatre

04_CAT_4EP_2012.indd 62

23/01/12 16:26

Pàgina 62

Una vegada cada grup hagi creat el seu propi diàleg, voteu entre tots quins han estat els millors, perquè els representin davant de tota la classe. Podeu optar per filmar en vídeo aquestes representacions i destinar un altre dia per mostrar-les i comentar-les entre tots.

UNITAT

4

1 Per parelles, escolliu un d’aquests textos: a

PrínceP Petit (amb cara de preocupat, assegut al llit): M’agradaria ser gran per eliminar la pobresa que hi ha al meu país! Professor (s’apropa al príncep): I què faríeu, altesa?

Per fer més atractiva l’activitat, oferiu als nens i nenes alguns materials complementaris o doneu-los la opció que els puguin portar de casa: vestuari, pintures o maquillatge, attrezzo, les seves pròpies màscares o fins i tot escenaris o elements ornamentals per a la representació.

b

Professor (des de la porta): Altesa, hi ha dos homes que es barallen per un tros de terra. PrínceP Petit (tanca el llibre que està llegint): I què hi puc fer? 2 Escriviu una breu descripció de com ha de ser la il·luminació, els decorats, el maquillatge i el vestuari. 3 Després, escriviu la continuació de la història del text que heu escollit explicant la conversa entre el Príncep petit i el Professor. Tingueu en compte aquestes indicacions: • • • •

Penseu si hi intervindrà algun altre personatge. Expliqueu què hi haurà a l’escenari en cada una de les esce­ nes i per a cada personatge. Escriviu el diàleg indicant quin personatge diu cada text. Penseu en els gestos dels personatges i com es mouen en l’escena i descriviu­los en les acotacions.

Per escriure un text teatral

No oblideu llegir en veu alta l’apunt «Per escriure un text teatral», ja que aporta informació rellevant que han de tenir en compte en fer les activitats proposades.

✔ Primer, escriu l’escena que vols explicar. ✔ Imagina’t els personatges que hi intervenen: edat, aspecte, vestimenta i tots els detalls que et semblin interessants. ✔ Escriu el que diu cada personatge i el text de les acotacions.

Una tarda de teatre 63

04_CAT_4EP_2012.indd 63

23/01/12 16:26

Pàgina 63

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

87

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 5: QUIN FRED QUE FA! En aquesta primera làmina us oferim la possibilitat d’iniciar amb l’alumnat una conversa sobre els siste· mes de predicció del temps.

UNITAT

5

Quin fred que fa!

Demaneu que descriguin allò que observen a la il· lustració i que interpretin del mapa: què significa cada símbol, a quines zones farà bon temps…

baròmetre boira cicló clariana humitat

Repasseu entre tots el vocabulari inicial que hi ha a l’esquerra de la pàgina. Proposeu que intentin definir aquests mots amb les seves paraules i després dema· neu que en facin una cerca en el vocabuari interactiu per copiar-ne les definicions a la seva llibreta.

meteorologia pluviòmetre ràfega temporal termòmetre

En tractar del tema de la predicció del temps, pot ser oportú conversar també sobre què cal fer en casos d’emergència meteorològica. Demaneu que us expli· quin quan es pot donar aquest fet. 64

05_CAT_4EP_2012.indd 64

23/01/12 16:23

Pàgina 64

L’activitat 1 consisteix en l’audició d’un text institu­ cional sobre consells que s’han de seguir en cas de nevades. Escolteu-la tots atentament.

ESCOLTEM, PARLEM, CONVERSEM

1 Escolta i explica què es recomana fer si la nevada us agafa dins de casa. I si sou fora?

En l’activitat 2, comenteu als nens i nenes quin és aquest òrgan institucional i quina és la seva finalitat. Demaneu-los que responguin les preguntes oralment, i remarqueu en la importància de seguir un ordre a l’hora d’aportar cadascú els seus raonaments.

Consells davant les nevades 2 Has escoltat alguns consells sobre què cal fer en una nevada, recollits en el Pla d’emergències de la Generalitat de Catalunya. Saps què és un pla d’emergències? En quins casos s’activa? 3 La il·lustració fa referència a una estació meteorològica. Per parelles, expliqueu com funciona. Què es necessita per fer la predicció del temps?

a

b

4 Feu grups de tres o quatre i prepareu la predicció del temps a partir de la imatge de la pàgina anterior. Fixeu-vos bé en els símbols i on estan situats. Abans, intenteu esbrinar què vol dir cada un dels símbols del mapa. Perquè sigui més divertit, imagineu-vos que sou l’home o la dona del temps de la ràdio o la televisió.

Les activitats 3 i 4 s’han fer en grup. En la 4, podeu optar per utilitzar la il·lustració de la primera pàgina o bé demanar que cada grup elabori en un Din A3 un petit mapa de Catalunya per fer la seva pròpia predic· ció davant la classe.

c

Atenció! Per fer aquesta activitat, us pot ajudar la secció del temps del diari.

Llegiu l’apunt «Per donar instruccions».

✔ Les frases han de ser clares i precises.

Per donar instruccions

✔ És imprescindible deixar clar en quin ordre cal procedir. ✔ Recorda que pots fer servir mots d’enllaç per indicar l’ordre del procediment (primer, després, tot seguit, finalment, etc.).

Quin fred que fa! 65

05_CAT_4EP_2012.indd 65

Pàgina 65

88

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

02/02/12 11:51

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 5: QUIN FRED QUE FA! Com en les unitats anteriors, comenteu en veu alta amb els nens i nenes les preguntes abans d’encetar la lectura. La finalitat d’aquesta conversació prèvia és potenciar el seu interès pel text, amb qüestions que els portin a voler saber més sobre allò que llegirem. Podeu ampliar aquestes preguntes amb d’altres, en funció de les seves intervencions.

LLEGIM

Abans de llegir ■ ■ ■ ■ ■ ■

Saps què és la temperatura ambient? Busca-ho en el diccionari.

Què et suggereix el títol de la lectura? I les il·lustracions? Quan fa fred, què els passa als vidres? Coneixes algú que porti ulleres? Com t’imagines que és, portar ulleres? Què creus que vol dir l’expressió «l’alè sembla fum»? T’ha passat mai?

Podeu fer una lectura inicial, perquè l’alumnat s’adoni de les entonacions que requereix el text i el ritme ade· quat a seguir. Després, demaneu als alumnes que en facin una segona lectura, dividint el text en fragments, perquè cadascú pugui llegir-ne en veu alta una part. És convenient que aneu porteu un registre de lectura de cada nen i nena, per anar valorant i registrant les seves possibles dificultats i millores quant a l’hàbit lector.

Ulleres que s’entelen Noi, quin fred que fa avui! Me n’he adonat en sortir al carrer per anar a comprar el pa. Sort que el forn de la Núria no és gaire lluny de casa. En entrar al forn em quedo sense veure-hi res: les ulleres han quedat completament entelades. Ja m’ha passat altres vegades, sempre que fa fred. Entelar i canvi de temperatura van units. Com és que passa això?

entelades: amb els vidres recoberts d’una capa molt fina de gotetes d’aigua. temperatura: quantitat de calor que té un cos, que fa que el notem fred o calent. condensació: conversió d’un vapor en líquid.

La principal diferència entre l’interior de la botiga i el carrer és la temperatura. A fora, la temperatura és molt baixa, mentre que al forn, malgrat que sigui hivern, la temperatura és alta. La mateixa escalfor que dóna el forn escalfa tota la botiga encara que no hi hagi calefacció. La diferència de temperatures provoca l’entelament de les ulleres. Vegem-ho. Quan vaig pel carrer, la temperatura de les meves ulleres és igual a la temperatura ambient. En entrar al forn de pa, les ulleres en contacte amb l’aire més calent en provoquen la condensació, i les gotetes d’aigua es dipositen sobre els vidres.

66 Quin fred que fa!

05_CAT_4EP_2012.indd 66

23/01/12 16:23

Pàgina 66

Si opteu per una segona lectura individual i en silen· ci, per part dels alumnes, indiqueu prèviament alguns consells com, per exemple, no anar resseguint el text amb el dit i no moure els llavis mentre llegeixen. Ob· serveu atentament com posen en pràctica aquests consells.

UNITAT

5

Les molècules de vapor d’aigua que conté l’aire sempre estan en moviment. Es mouen ràpidament quan la temperatura és molt alta, i més a poc a poc quan la temperatura és més baixa. Per aquesta raó, les molècules de l’aire de la botiga s’alenteixen quan entren en contacte amb els vidres freds de les ulleres. Això fa que «s’enganxin» les unes amb les altres i es formin petites gotes d’aigua líquida.

Comenteu en veu alta la pista de la lectura i feu que els nens i nenes facin les seves aportacions i busquin en el diccionari l’expressió que s’hi assenyala.

Són les gotes que queden adherides sobre la superfície dels vidres. De fet, a qualsevol superfície quedarà adherida una mica d’aigua: sobre la pell, l’abric o la carpeta que portem. El procés és el mateix. El que passa és que la condensació del vapor d’aigua sobre les meves ulleres «es veu més», és més evident. Però, si us hi fixeu bé, veureu que els altres objectes també queden lleugerament humits. Aquest mateix fenomen el podem observar en altres situacions: per exemple, quan ens dutxem amb aigua calenta s’entela el mirall del bany; però, si ens hi fixem bé, veurem que també s’entelen les rajoles i els objectes metàl·lics.

molècules: agrupacions d’àtoms. vapor d’aigua: gas en què es converteix l’aigua quan s’escalfa molt.

Al cap d’una estona de ser dins del forn, les ulleres es desentelen, ja que assoleixen la mateixa temperatura de l’aire que les envolta. El que sí que pot passar és que se’ns entelin en sortir del forn un dia d’estiu de molta calor, si bé això no és gaire freqüent perquè la diferència de temperatura no sol ser gaire gran. També s’entelen quan sortim d’un local que disposa d’aire condicionat i a fora fa calor, perquè en aquest cas la diferència de temperatura de l’interior i l’exterior pot ser important. Quin fred que fa! 67

05_CAT_4EP_2012.indd 67

23/01/12 16:23

Pàgina 67

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

89

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 5: QUIN FRED QUE FA! Com en cada lectura que hem fet fins ara, us propor· cionem una sèrie de paraules definides com a voca· bulari de reforç. Aneu revisant-les mentre avanceu en la lectura i comenteu-les entre tots. D’aquesta manera us podreu assegurar que el nivell de comprensió del text per part de l’alumnat és l’adequat. Demaneu que, paral·lelament, assenyalin en el text altres expressions o paraules que desconeguin, per poder-les comentar entre tots i intentar definir-les.

LLEGIM

Si hi penseu, veureu que el fenomen és exactament el mateix que té lloc quan entrem al forn un dia d’hivern. Podem observar el mateix fenomen quan en respirar, també un dia fred d’hivern, l’alè sembla fum. Això té una explicació similar al que hem comentat. L’aire que surt dels pulmons està a una temperatura entre trenta-sis i trenta-set graus. En sortir de la boca, l’aire es troba un ambient molt fred, i la diferència entre la temperatura del vapor d’aigua expirat i la de l’exterior és molt gran: pot ser fins i tot de trenta graus! Aquesta diferència de temperatura provoca que les molècules de vapor d’aigua es condensin formant petites gotes d’aigua.

En finalitzar la lectura podeu revisar les il·lustracions que acompanyen el text perquè els nens i nenes, en funció d’allò que han llegit, us expliquin què representa cada imatge.

Gotes visibles que són el nostre alè, un alè que sembla fum. Xavier Bohigas, Cavall Fort (fragment adaptat)

Per llegir

Llegiu en veu alta l’apunt «Per llegir» i reflexioneu tots plegats sobre aquests dos punts, ja que aporten infor· mació complementària que és important que tinguin present.

✔ Com més llegeixis, més vocabulari aprendràs i et serà més fàcil expressar-te. ✔ Consulta el diccionari quan no entenguis alguna paraula.

68 Quin fred que fa!

05_CAT_4EP_2012.indd 68

23/01/12 16:23

Pàgina 68

Les activitats de l’apartat «Després de llegir» pretenen treballar la comprensió lectora del text. Podeu propo· sar que les facin de manera individual i després posarles en comú, o bé conjuntament en veu alta i anar fent les apreciacions que considereu oportunes.

UNITAT

5

DESPRÉS DE LLEGIR

1 Per què s’entelen les ulleres? 2 Copia en la llibreta les afirmacions que siguin certes: a Al forn i al carrer hi ha la mateixa temperatura. b L’aigua freda de la dutxa fa que el mirall del bany quedi entelat. c Les ulleres no es desentelen mentre el noi és al forn. d A l’hivern, l’aire que deixem anar per la boca és molt fred. e Al carrer, les ulleres estan a temperatura ambient. f Les ulleres i els miralls s’entelen perquè estan bruts. g L’alè es transforma en gotes visibles i sembla fum.

Atenció! Si no has entès alguna part del text, torna-la a llegir a poc a poc.

En l’activitat 3 cal que, abans de contestar, dema· neu als alumnes que indiquin el nom dels diferents elements que apareixen il·lustrats, així com les seves característiques.

3 A banda de les ulleres, quines altres coses creus que es poden entelar?

a

c

b

d

En les activitats 1, 2, 4 i 5 és important que pensin les seves respostes i exposin a la resta de la classe els seus raonaments, de manera clara, ordenada i en· tenedora. e

Solucionari:

4 Et sembla que hi ha alguna solució perquè no s’entelin les ulleres?

2. e, g.

5 Què hauries fet, tu, si t’hagués passat el mateix? Quin fred que fa! 69

05_CAT_4EP_2012.indd 69

Pàgina 69

90

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23/01/12 16:23

2. a, b, c, e.

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 5: QUIN FRED QUE FA! En aquesta pàgina treballem les dites i refranys, frases populars que revelen la saviesa del poble. És conveni· ent enfocar-les des d’aquesta perspectiva, fent veure als nens i nenes la importància que té el fet de tras· metre’s de generació en generació. Per aquest motiu, podeu proposar memoritzar-ne alguns per utilitzar-en en el moment adequat.

APRENEM VOCABULARI

Dites o refranys Sabies que...

Llegeix aquesta frase: A l’hivern boirina i neu per veïna. Què creus que vol dir? L’havies sentit abans? Aquesta frase sempre es diu de la mateixa manera i inclou un ensenyament o un consell. És una dita o refrany.

Una dita o refrany és una frase de caràcter popular que sol contenir un ensenyament.

La rima és un recurs que ajuda a recordar. Per això, la majoria de dites i refranys són rimats. Abans, la gent els aprenia de memòria i passaven de pares a fills.

Cal que es fixin en la rima com a recurs per recordar un refrany o una dita. Si cal, en podeu proposar més i sobre diversos temes. Podeu fer que, mitjançant una cerca a Internet o en un diccionari de la biblioteca re· cullin alguns refranys sobre temes en concret i, entre tots, extreure’n l’ensenyament per poder-los emprar quan sigui oportú.

1 Relaciona, en la llibreta, cada dita amb el seu significat: Parlant la gent s’entén.

Si hi ha malentesos, el millor és parlar-ne.

Qui espera es desespera.

Els dies de juny són molt llargs. Esperar-se fa posar nerviós.

Sempre plou sobre mullat.

Les desgràcies passen als qui ja són desgraciats.

El sol de juny estalvia llum.

Solucionari:

2 Digues quin significat tenen aquestes dites: a b c d

Qui té boca s’equivoca. A la tardor, ni fred ni calor. Abril plujós, maig ventós. Al mal temps, bona cara.

e f g h

Aigua de gener, tot l’any va bé. Any gelat, any de blat. Cel rogent, pluja o vent. Sol matiner, no dura dia sencer.

70 Quin fred que fa!

05_CAT_4EP_2012.indd 70

23/01/12 16:23

Pàgina 70

UNITAT

5

Endevinalles 1 Resol aquestes endevinalles:

Una capseta blanca, que s’obre i no es tanca.

2. a Tothom es pot equivocar. b A la tardor fa una temperatura ni gaire freda, ni gaire calorosa. c Si plou al mes d’abril, segurament al maig hi haurà dies de vent. d Encara que tinguem problemes, hem de man· tenir una actitud positiva. e La pluja de gener és bona per a tot a l’any. f Si a l’hivern fa molt fred, segurament hi haurà bona collita de blat. g Si el cel es posa de color vermellós, segura· ment plourà o farà vent. h El temps, com totes les coses, pot variar.

Corre molt i no el veus gens, i et molesta quan el tens.

A veure si sabeu què és el que us toca a la cara i no ho veieu.

A l’hivern, que és quan tinc vida, tota la gent m’avorreix. A l’estiu, que em quedo a casa, tothom em persegueix.

En fer l’activitat 1 de la pàgina, demaneu que cada nen i nena llegeixi en silenci cada endevinalla i intenti resoldre-la. Després, llegiu-les en veu alta i poseu-ne en comú els resultats.

Quan sóc primera faig xim-xi m. Si duro molt, mullo mass a. El meu nom no descobriu? A l’hivern, el fred em glaça .

Podeu crear un mural amb totes les endevinalles que hagin creat. Acompanyeu-les amb un dibuix o una fotografia on aparegui la solució, una vegada les hagi posat en comú.

Neix, creix i mor en un dia; rumia, rumia.

2 Formeu parelles i inventeu-vos dues endevinalles relacionades amb la meteorologia. Quin fred que fa! 71

05_CAT_4EP_2012.indd 71

Pàgina 71

23/01/12 16:23

Solucionari: 1. un ou, el fred, el vent, la pluja, el gel, el dia.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

91

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 5: QUIN FRED QUE FA! En aquesta pàgina es treballa els tipus d’accents (obert o tancat) i les regles d’accentuació de les pa· raules (agudes, planes i esdrúixoles), i es fa una apro· ximació a la noció d’accent diacrític.

PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

L’accentuació mitjó

xàfec

núvol

orquídia

Fixa’t que les quatre paraules anteriors porten accent. Ara bé, com i quan cal accentuar una paraula?

La regla general és que els mots d’una sola síl·laba no s’accentuen: bo, gos, pa…

Com hem d’accentuar? • •

accent obert (`): à (demà), è (inclemència) i ò (termòmetre). accent tancat (´): é (cantaré), ó (cicló), í (garbí) i ú (núvol).

Quan hem d’accentuar? • • •

A part de les activitats proposades, podeu demanar als nens i nenes que busquin les paraules amb accent gràfic que apareixen en la lectura d’aquesta unitat, les analitzin i expliquin per què porten accent. Aneu fent proves sobre com sonaria cadascuna d’aquestes pa· raules si no portés accent (per treballar novament la noció de síl·laba tònica).

Sabies que...

paraules agudes: si acaben en vocal, vocal + s (as, es, is, os, us), en i in. paraules planes: si no acaben en cap de les terminacions anteriors. paraules esdrúixoles: s’accentuen totes.

Les paraules agudes tenen la síl·laba tònica en l’última posició (mitjó); les paraules planes, en la penúltima posició (xàfec), i les paraules esdrúixoles, en l’antepenúltima (orquídia).

Recomanem treballar en a fons els mots que duen accent diacrític, atès que caldrà memoritzar-ne alguns, pel seu constant ús en la redacció.

1 Les paraules següents han de portar accent. Fixa’t en la vocal de la síl·laba tònica i escriu-les amb l’accent corresponent. Després, classifica-les en agudes, planes i esdrúixoles.

Solucionari:

cami manega huraca calid boligraf terratremol algu maritim climatic cumul tifo estacio turbulencia calefaccio remoli anticiclo ploura pluviometre termic precipitacio

72 Quin fred que fa!

05_CAT_4EP_2012.indd 72

23/01/12 16:23

Pàgina 72

UNITAT

5

L’accent diacrític Hi ha paraules que s’escriuen igual però, com que tenen significats diferents, una de les dues porta accent. És l’accent diacrític: mes (una de les dotze parts de l’any), més (adverbi de quantitat).

2 Completa les frases en la llibreta amb la paraula adequada: dona

dóna

deu déu

a b c d e f g h i j k l

son

són

venen vénen

os

Aquestes parelles de paraules s’han d’aprendre de memòria i cal recordar quina és la que porta l’accent diacrític.

ós

mon món

Neptú era el del mar per als romans. blanc i negre. Al zoo vam veure un sempre per vacances. Els meus cosins . Si dorms poques hores, després tindràs de Matemàtiques. Ningú no ha tret un per fer brou. He comprat un bombons. En aquesta pastisseria grans. Els avis fantàstica! És una aquest bolígraf al teu amic. pare és cuiner. . M’agradaria fer la volta al

Recorda

3 Busca en el diccionari aquestes paraules i fes-ne una frase amb cadascuna: be

bé

mora móra

sol

sòl

pel

us

ús

bota

net

nét

soc sóc

bóta

Recorda

pèl

Posem l’accent diacrític en mots monosíl·labs per distingir paraules que s’escriuen igual però es pronuncien diferent.

Quin fred que fa! 73

05_CAT_4EP_2012.indd 73

Pàgina 73

92

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23/01/12 16:23

1. agudes: camí, huracà, algú, tifó, estació, calefac· ció, remolí, anticicló, plourà, precipitació planes: càlid, bolígraf, terratrèmol, marítim, climà· tic, cúmul, tèrmic esdrúixoles: mànega, turbulència, pluviòmetre 2. a déu, b ós, c són, d son, e deu, f os, g venen, h són, i dona, j dóna, k mon, l món. 3. be: Animal. / bé: Correctament. mora: Retard en el compliment d’una obligació. / móra: Fruit de la morera. sol: Estel solar. / sòl: Superfície de la Terra. pel: Contracció de la preposició per i l’article el. / pèl: Apèndix de matèria còrnia que cobreix la pell dels mamífers. us: Acusatiu i datiu del pronom personal de sego· na persona del plural. / ús: Acció de fer servir una cosa. bota: Calçat. / bóta: Recipient destinat a contenir líquids. net: Sense taques ni brutícia. / nét: Fill d’un fill o d’una filla. soc: Soca, tros de soca, separat de l’arbre. / sóc: Primera persona del singular del present d’indicatiu del verb ser. Cal que expliqueu detalladament el significat d’aques· tes paraules, per tal que entenguin la diferència.

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 5: QUIN FRED QUE FA! Llegiu en veu alta la part teòrica que ofereix el text, referent als numerals, i amplieu les vostres explicaci· ons amb altres exemples.

ESTUDIEM LA LLENGUA

Els numerals Observa i llegeix:

Saps què vol dir d-u-c?

Estem a tres graus.

Si bé els numerals solen ser ben coneguts pels nens i nenes i fàcils d’identificar, potser presenta algunes dificultats la distinció entre cardinals i ordinals. Resol· dre aquestes dificultats és un dels propòsits d’aquesta pàgina, com també ho és, a partir d’algunes de les activitats que es proposen, saber escriure, utilitzant els guionets corresponents, les paraules que representen els nombres. Repasseu-ne la regla.

La Laia viu al tercer pis.

Els numerals acompanyen un nom i n’indiquen la quantitat, l’ordre, etc.

Tipus de numerals: • •

Si parlem de la quantitat, utilitzem els numerals cardinals: un, dos, tres, quatre… Si parlem de l’ordre, utilitzem els numerals ordinals: primer, segon, tercer, quart…

Quan escriguis els numerals cardinals, has de tenir en compte que es posa guionet (-) entre: • •

desenes (d) i unitats (u): quaranta-dos, trenta-sis (els nombres del 21 al 29 en porten dos: vint-i-un, vint-i-dos, vint-i-tres, etc.). unitats (u) i centenes (c): quatre-cents, sis-cents, nou-cents, etc.

Sabies que...

Llegiu, per complementar la teoria, els diferents apunts «Sabies que...», ja que proporcionen informació com· plementària, que és imprescindible que tinguin en compte.

Per recordar quins numerals cardinals porten guionet, pensa en la paraula d-u-c. Has de posar guionet entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes.

1 Escriu en xifres els numerals cardinals de cada frase: a b c d

En una fàbrica hi treballen tres-centes persones. A classe som vint-i-cinc alumnes. El termòmetre marca vint-i-nou graus. Aquesta nit han caigut a la ciutat noranta-tres litres per metre quadrat. e Les reformes han costat quatre mil setanta-set euros. f Aquest estiu hem fet mil cinc-cents trenta-dos quilòmetres.

Solucionari:

74 Quin fred que fa!

1. a 300, b 25, c 29, d 93, e 4.077, f 1.532

05_CAT_4EP_2012.indd 74

23/01/12 16:23

Pàgina 74

L’escriptura dels numerals és una tasca que consi· derem que s’ha de fer des de l’àrea de llengua i de matemàtiques, conjuntament. Podeu complementar aquestes activitats demanant als nens i nenes que es posin en filai que diguin quina posició ocupen. Demaneu-los que facin una altre fila i que reparteixin l’activitat amb la nova posició que ocupin en aquest moment.

UNITAT

5

2 Escriu en lletres la quantitat total representada en aquestes fotos:

a

b

c

d

Solucionari:

3 Escriu en lletres els numerals cardinals de cada frase: El dia té 24 hores. ➞ vint-i-quatre

a L’home del temps diu que a Tremp han caigut 105 litres per metre quadrat. b El meu avi té una col·lecció de 568 segells. c He col·locat 327 peces del puzle. d Hem gastat 672 folis del paquet.

Sabies que...

2. a noranta-sis b vint-i-vuit c sis-cents setanta-quatre d tres-cents cinquanta-set 3. a cent cinc b cinc-cents seixanta-vuit c tres-cents vint-i-set d sis-cents setanta-dos

La forma un es redueix a u quan indica ordre o es refereix al nombre: el quilòmetre u, el nombre u.

4 Compta objectes del teu voltant i expressa’n el nombre amb els numerals cardinals. Et donem unes quantes idees: a Quantes cadires, taules, finestres, etc. hi ha a la teva classe? b Quants llibres hi ha a les prestatgeries? c Quantes potes tenen totes les taules i cadires de la classe? d Quants llapis tens a l’estoig? 5 Ordena alfabèticament les nou paraules següents, i escriu-hi al costat l’ordinal corresponent: abric ➞ primera

tèrmic

solei eòlic

abric cicló pluja insolació estació pronòstic

Atenció! A partir de cinquè, l’ordinal s’obté afegint -è al cardinal masculí i -ena al femení: setè, setena.

En l’activitat 5, llegiu en veu alta l’apunt «Atenció!» perquè es fixin en la informació que conté.

Quin fred que fa! 75

05_CAT_4EP_2012.indd 75

Pàgina 75

23/01/12 16:24

Solucionari: 5. abric, primera; cicló, segona; eòlic, tercera; es· tació, cuarta; insolació, cinquena; pluja, sisena; pro· nòstic, setena; solei, vuitena; tèrmic, novena Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

93

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 5: QUIN FRED QUE FA! En aquestes pàgines abordem el tema de les predic­ cions meteorològiques i la lectura de mapes del temps. Demaneu que els alumnes facin una primera lectura en silenci de la informació de la pàgina i des· prés feu-ne tots plegats una segona lectura, atenent a possibles dubtes o comentaris que vulguin aportar. Seguidament, passeu a les activitats que proposem a la pàgina següent.

ESCRIVIM

Els mapes del temps Els mapes del temps són una de les maneres que tenen els meteoròlegs de representar el temps que fa o que farà. Observa:

Previsió del Servei Meteorològic de Catalunya AVUI Agafa el paraigua! Cel molt ennuvolat al vessant nord dels Pirineus i a la meitat nord de Catalunya, amb núvols en creixement. Possibles pluges al Barcelonès i al Maresme. A la resta del país, entre poc i mig ennuvolat.

assolellat

sol i núvol

estat del mar

tapat

pluja

calamarsa

força del vent

tempesta

boirina

neu

Sabies que... Sovint, el temps fa males passades als meteoròlegs perquè, com que la meteorologia no és una ciència exacta, les prediccions de vegades no es compleixen.

Demaneneu tambè que llegeixin l’apunt «Sabies que...», ja que aporta informació important.

Amb tot, els nous sistemes i instruments utilitzats fan que les prediccions cada cop siguin més encertades.

boira

DEMÀ S’esperen precipitacions al vessant nord dels Pirineus durant tota la jornada, i ruixats en altres punts de la serralada i de la meitat est. Cota de neu: 700 metres, però baixarà a darrera hora de la tarda. Temperatures mínimes lleugerament més baixes. Bufarà vent de tramuntana entre moderat i fort a l’Empordà i als cims dels Pirineus. A la resta del territori, vent entre fluix i moderat.

76 Quin fred que fa!

05_CAT_4EP_2012.indd 76

23/01/12 16:24

Pàgina 76

És interessant que cadascú pugui fer la seva pròpia predicció a la resta de la classe, per parelles. Per ferho, podeu dibuixar a la pissarra un mapa de Catalunya i anar-hi afegint per zones diferents símbols. En fina· litzar la seva exposició una de les parelles, esborreu els símbols del mapa i poseu-ne un de nous, repartits com cregueu oportú, perquè la propera parella pugui fer una nova predicció.

UNITAT

5

1 Fes la predicció del temps a partir d’aquests mapes:

dilluns

dimarts

2 Recorda quin temps va fer el cap de setmana passat i completa una taula com la següent: dissabte

diumenge

matí tarda

En l’activitat 2 podeu demanar-los indiquin a la taula, mitjançant símbols, el temps que va fer en cada mo· ment del dia i que ho expliquin verbalment, o bé ho descriguin en la seva llibreta. Demaneu també que facin una descripció redactada sobre el mapa del temps que hagin recollit en un diari de la seva co· marca.

Sabies que… Els pagesos sempre miren el cel per saber el temps que farà.

nit

A continuació, dibuixa el mapa del temps que va fer dissabte passat a la teva comarca.

Per fer prediccions

✔ El principal temps verbal per a l’expressió de les prediccions és el futur. ✔ Per treure certesa a les prediccions en futur s’usen adverbis com ara segurament, potser, tal vegada, etc.

Quin fred que fa! 77

05_CAT_4EP_2012.indd 77

Pàgina 77

94

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

En l’activitat 1, els alumnes, a partir de la informació que se’ls ha facilitat a la pàgina anterior, han de fer una possible predicció del temps que indica cadascun dels mapes.

23/01/12 16:24

Per finalitzar, llegiu l’apunt «Per fer prediccions», ja que aporta informació important.

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 6: UN LLOC PER VIURE Demaneu als nens i nenes que descriguin allò que observen en aquesta primera il·lustració de la unitat: què fa cada personatge, on són, què és un ajuntament, com és l’edifici d’aquest ajuntament en concret, diferències i similituds amb l’ajuntament del seu poble o ciutat…

UNITAT

6

Un lloc per viure

poble ciutat ajuntament batlle centre cívic

Podeu proposar-los que definieixen, amb les seves paraules, els mots del vocabulari inicial. En els que presentin més dificultat, feu-los que busquin en el vocabulari interactiu i en copiïn les respectives definicions a la seva llibreta.

civisme espai públic habitatge parc

Complementeu la tasca demanant que formulin una frase amb cadascuna d’aquestes paraules i que les acompanyin amb un dibuix il·lustratiu.

78

06_CAT_4EP_2012.indd 78

23/01/12 16:27

Pàgina 78

L’activitat 1 consisteix en l’audició d’un text teatral sobre la gestió d’un poble. Demaneu als alumnes que escoltin atentament la reproducció i plantegeu-los després l’activitat 2 i la pista de la dreta, tot comentant el contingut que acaben d’escoltar.

ESCOLTEM, PARLEM, CONVERSEM

1 Saps com es gestiona un poble? Escolta atentament:

L’últim tren de Vila-xica

Saps què vol dir l’expressió perdre l’últim tren?

Abans de fer les activitats 3 i 4 en grups, llegiu en veu alta i amb molta atenció les indicacions que s’ofereixen en l’apunt «Per mantenir una conversa». Tot seguit expliqueu als nens i nenes que, la conversa que mantindran, han d’intentar dur a terme aquests consells.

2 Quins personatges hi has identificat? 3 Vila-xica del Racó és un poble petit que gairebé té de tot. Feu grups de quatre i penseu els avantatges i inconvenients que té una població pel fet de disposar de més o menys mitjans de transport. vidre

4 Formeu grups de tres i discutiu com podem millorar el nostre civisme. Ho podeu fer a partir d’aquestes preguntes: a Cal separar les escombraries? b Podem portar els gossos a la platja? I als parcs infantils? c He de portar casc quan vaig amb bicicleta? d On hem de llençar l’oli usat?

Per mantenir una conversa

Les activitats 3 i 4 són de reflexió. És important que cada nen i nena raoni sobre els temes que s’hi plantegen, per poder-hi aportar els seus comentaris i apreciacions.

paper

envasos

✔ Dóna la teva opinió sobre els diversos temes. ✔ Raona el que dius. ✔ Escolta amb atenció per saber de què et parlen.

Un lloc per viure 79

06_CAT_4EP_2012.indd 79

02/02/12 11:55

Pàgina 79

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

95

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 6: UN LLOC PER VIURE La lectura d’aquesta unitat se centra en un text explicatiu sobre els serveis municipals i les ciutats sostenibles. Servirà com a punt de partida per tractar de diversos temes amb l’alumnat, tot reflexionant sobre els aspectes que es comenten dels serveis municipals que tenen per finalitat el manteniment del nostre poble o ciutat, la importància de tenir cura del nostre entorn immediat, comportaments que podem adoptar per aconseguir-ho, etc.

LLEGIM

Abans de llegir ■ ■

■

■ ■ ■ ■

Què et suggereix el títol de la lectura? Fixa’t en les il·lustracions de la lectura. Quina informació t’aporten? Estan nets els carrers de la teva població? Qui en fa la neteja? T’agrada que a les poblacions hi hagi parcs i jardins? Creus que estan ben cuidats? Què en milloraries? Quins serveis municipals coneixes? Com seria la teva ciutat ideal?

Ciutats verdes i sostenibles

Com en les unitats anteriors, abans de la lectura s’ofereix una sèrie de preguntes, perquè els nens i nenes les contestin en veu alta i les comentin entre tots, de forma ordenada i demanant en cada ocasió el torn de paraula. Totes fan referència a aspectes del text que llegiran i a aspectes relacionats amb el seu entorn i el medi ambient, perquè reflexionin quant a temes de sostenibilitat, serveis municipals, espais públics…

En la majoria d’ajuntaments de pobles i ciutats podem trobar persones que treballen en diversos serveis municipals per fer més agradable la vida dels ciutadans. Entre aquests hi ha el de Parcs i Jardins, el personal del qual té cura de les zones naturals i dels espais verds de la població. Una part important del patrimoni verd d’un poble o ciutat és l’arbrat viari. De fet, els arbres produeixen beneficis ambientals que generen una millor qualitat de vida per a tots els seus habitants. serveis municipals: jardiners, escombriaires, manteniment de semàfors... brigada: grup de treballadors.

La brigada de Parcs i Jardins s’ocupa del manteniment de l’arbrat: en substitueix els exemplars malalts o morts i recupera els arbres que han estat afectats per les obres. També s’encarrega de la conservació dels parcs, jardins i zones forestals: estanys, camins i paviments, instal·lacions de reg, mobiliari de les àrees per a gossos, zones de petanca, taules de ping-pong i la senyalització, entre d’altres.

80 Un lloc per viure

06_CAT_4EP_2012.indd 80

23/01/12 16:28

Pàgina 80

Recordeu als alumnes que, a banda d’anar consultant el vocabulari de suport que s’ofereix en la lectura, per comprendre millor el text és convenient que, paral· lelament, vagin indicant, mentre llegeixen, aquelles altres paraules o expressions que desconeixen per, entre tots, poder donar resposta als seus dubtes, definint-les o bé explicant-ne el significat.

UNITAT

6

Per poder gaudir d’uns espais verds públics sostenibles, és important que les espècies naturals que s’hi plantin no s’allunyin gaire dels ecosistemes propis, i que s’ajustin a les característiques del clima mediterrani. Cal seleccionar les espècies vegetals més adequades en aquest clima per tal d’estalviar aigua, afavorir la presència de la petita fauna o aprofitar, mitjançant el reciclatge, la matèria orgànica que genera. Avui dia, la jardineria intel·ligent preveu la trituració i l’aprofitament de la matèria orgànica provinent de la poda i la tala d’herbes i arbres, mitjançant un procés que intenta imitar la natura, per crear un adob que es diu compost i que substitueix els fertilitzants químics que les plantes necessiten.

sostenibles: que es poden mantenir indefinidament, sense afectar l’equilibri ecològic. fertilitzants: adobs. aigües freàtiques: aigües subterrànies.

Els jardins s’han de regar periòdicament per garantir el bon estat de les plantes que hi viuen. Com que l’aigua és un recurs escàs, els jardiners han d’establir mecanismes que en facin possible el màxim aprofitament i, alhora, en redueixin el consum al mínim necessari.

Saps què és la jardineria intel·ligent? Discutiu-ho entre tots.

Comenteu, també entre tots, la pista de la lectura que apareix a la pàgina. Podeu organitzar, una visita a l’aula d’informàtica perquè cerquin a Internet informació sobre la jardineria intel·ligent.

Contribueixen a la disminució del consum d’aigua potable una bona selecció de plantes i la instal·lació d’infraestructures favorables per millorar la utilització de les aigües freàtiques, que brollen de forma natural en forma de mines o fonts de sota terra. Tecnologies com el reg automàtic també permeten reduir aquest consum, perquè així es pot ajustar la freqüència i durada de l’aigua a les necessitats de cada espècie o programar els mecanismes a les hores en què l’evaporació de l’aigua és menor, en què hi ha menys sol, i, per tant, l’aprofitament de l’aigua és màxim.

Un lloc per viure 81

06_CAT_4EP_2012.indd 81

Pàgina 81

96

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23/01/12 16:28

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 6: UN LLOC PER VIURE Al final de la lectura es mostra una fitxa on s’assenyalen recomanacions que la població pot seguir per aconseguir reduir el consum d’aigua, a banda del reciclatge i l’estalvi que es fa des de l’Ajuntament. Demaneu que llegeixin en silenci aquests punts i després aneu comentant-los un per un.

LLEGIM

Per aconseguir aquesta reducció del consum no n’hi ha prou amb el reciclatge i l’estalvi d’aigua que es fa des de l’Ajuntament. La població també hi pot col·laborar. Fixa-t’hi:

•

Feu servir tan sols l’aigua que necessiteu.

•

Si hi ha una aixeta que degota, feu-la arreglar immediatament: pot arribar a perdre 30 litres cada dia.

•

Opteu per la dutxa en lloc del bany. Estalviareu més de la meitat d’aigua. Omplint la banyera consumireu de 200 a 300 litres, mentre que dutxant-vos en consumireu tan sols de 30 a 80 litres.

•

Col·loqueu a totes les aixetes dispositius reguladors del cabal d’aigua.

•

Si és possible, tots els vàters de casa o de l’escola han de tenir dispositius de doble pulsació.

•

Classifiqueu els vostres residus en els cubells específics: matèria orgànica, plàstic, vidre i paper.

•

Quan compreu electrodomèstics, trieu els que consumeixen menys electricitat i no contenen elements que malmetin el medi ambient.

•

Escolliu aliments saludables per al cos i que es venguin en recipients retornables o reciclables.

Per llegir

Podeu aprofitar perquè cada nen i nena expliqui els seus hàbits respecte a l’ús i estalvi d’aigua i, entre tots, podeu comentar si cadascun d’aquests punts que apareixen en la lectura es duen a terme o no.

✔ Llegeix en silenci per entendre la idea principal del text.

82 Un lloc per viure

06_CAT_4EP_2012.indd 82

23/01/12 16:28

Pàgina 82

En l’activitat 1, demaneu als nens i nenes que contrastin les seves respostes amb la informació que ofereix la lectura. Comenteu cadascun dels punts en veu alta, indicant en aquelles afirmacions que siguin falses quina seria l’opció correctament plantejada.

UNITAT

6

DESPRÉS DE LLEGIR

1 La lectura explica algunes tasques que duen a terme les brigades de Parcs i Jardins. Copia en la llibreta les afirmacions que siguin certes. a Aconseguir uns espais verds públics sostenibles és molt complicat. b Les espècies vegetals se seleccionen en funció del clima. c El compost és fruit de la jardineria intel·ligent. d Les aigües freàtiques no es poden utilitzar per regar. e El reg automàtic permet controlar la durada i freqüència de l’aigua. 2 Què vol dir arbrat viari? N’hi ha a la teva població? 3 Com s’aconsegueix el compost? 4 Quins consells pots aplicar per reduir el teu consum d’aigua? 5 En grups de tres, elaboreu una llista amb les coses que podria fer la brigada de Parcs i Jardins de la teva població.

Demaneu que proposin altres consells que creguin que poden comportar un estalvi i reducció de consum d’aigua, centrant-se en accions del seu dia a dia: a l’hora de rentar-se les dents, quan els pares posen el rentavaixelles, en tirar la brossa a les escombraries... Elaboreu un decàleg de consells i aneu apuntant a la pissarra els més significatius, per després fer un mural col·lectiu on s’exposin tots aquests consells amb il·lustracions.

Les activitats 5 i 6 estan pensades per fer-se en grup. Resposta oberta. Recorda

Solucionari:

Per fer els deures, pots anar a la biblioteca del centre o a la del teu barri.

1. a, b, c, e 2. L’arbrat viari és el conjunt d’arbres d’una població. 3. El compost és el producte resultant de la fermentació de substàncies orgàniques diverses, especialment escombraries, i s’empra per adobar la terra.

6 Digueu quines d’aquestes infraestructures hi ha a la vostra població i quina funció tenen. Després, expliqueu què fan les persones que hi treballen.

casal d’avis

hospital

biblioteca

escola

museu

centre cívic Un lloc per viure 83

06_CAT_4EP_2012.indd 83

23/01/12 16:28

Pàgina 83

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

97

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 6: UN LLOC PER VIURE

APRENEM VOCABULARI

Els prefixos

Portes les sabates descordades! descordar

cordar

Fixa’t que hem afegit la partícula des- al davant del verb cordar i hem obtingut una paraula nova, descordar, amb un altre significat. Aleshores diem que des- és un prefix.

Els prefixos (des-, im-, in-, etc.) s’afegeixen al davant d’algunes paraules per formar-ne de noves, amb un altre significat. Aquestes s’anomenen paraules derivades.

L’activitat 1 podeu complementar-la demanant que cada nen i nena encercli la paraula que en seria la derivada: impossible, desdir, desagraït, descuidar, desdoblar i desacord. Mostreu-los com, en aquests casos, les derivades actuen com a mots antònims de la paraula d’origen, ja que signifiquen el contrari.

Ara me les cordo.

1 Esbrina a partir de quines paraules s’han obtingut els mots derivats de la dreta i forma els derivats que falten. Utilitza un prefix. a impossible b c agraït

d e f acord

desdir

descuidar desdoblar

2 Completa, en la llibreta, les frases amb aquestes paraules: infeliç a b c d e

inhumà

incòmode

injust

impossible

incorrecte

El sofà que hi ha a l’ajuntament és molt . , res no el satisfà. Aquell home és un que tinguem sis mesos de festa major. És . El resultat de l’activitat era i Els pobles immigrants van rebre un tracte

.

3 Quin significat dóna el prefix im- o in- a les paraules a les quals s’afegeix? Té el mateix sentit que el prefix des-?

Sabies que...

Solucionari:

En la llengua col·loquial utilitzem prefixos per intensificar el significat d’un mot: supersimpàtic!

1. a possible; b dir; c desagraït; d cuidar; e doblar; f desacord.

84 Un lloc per viure

06_CAT_4EP_2012.indd 84

23/01/12 16:28

Pàgina 84

6

Solucionari:

4 Escriu en la llibreta un derivat d’aquestes paraules (fes servir els prefixos des-, im- o in-): d previst e ordenar f acceptable

g prudència h calculable i precís

Mitjançant l’activitat 6 es treballa el tractament de textos instructius, centrat en l’explicació de les instruccions d’un joc. Cal llegir atentament aquests passos, perquè al final de la unitat es demanarà (amb l’exemple d’una recepta de cuina) aquests tipus de textos sense cap entrebanc. Podeu proposar la creació d’un llenguatge inventat similar al de l’activitat 6.

5 Forma derivats a partir d’aquestes paraules i, després, escriu-los en la llibreta: insuper-

cicló

cobrir

antidespre-

història

conscient confiança

grup cuinat

dotat comptar

militarista cremat

heroi

virus

pentinat

sub6 Ai!, la Marta volia explicar un joc, però amb l’emoció del moment s’ha entrebancat i no hem entès algunes de les paraules que ha dit. Ens pots ajudar? Es tracta d’esbrinar quines són les paraules amagades i d’escriure-les allà on calgui.

La mòmia Nombre de : dues parelles. resistent. Material: paper

mopomipiapa

1. a desagradable; b insuportable; c desfer; d imprevist; e desordenar; f inacceptable; g imprudència; h incalculable; i imprecís.

paparepellespes

hipigièpienicpic papaperper

Regles del joc . Un component de la parella fa de : haurà d’es1 Feu mentre l’altre l’embolica tot amb el higiènic. tar-se 2 Comenceu totes les parelles alhora. 3 Guanya la primera parella que aconsegueix acabar d’ la mòmia.

jupugapadorspors impimòpobilpil empembopolipica

rpar

Un lloc per viure 85

06_CAT_4EP_2012.indd 85

Pàgina 85

98

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

2. a incòmode; b infeliç; c impossible; d incorrecte; e injust; f inhumà. 3. (segona part) El prefix im- o in- té un significat negatiu, i des- significa «el contrari de». En els casos tractats podem dir que tenen el mateix significat.

UNITAT

a agradable b suportable c fer

En aquesta pàgina ens centrem en l’estudi dels prefixos im-, in- i des- i les paraules derivades. Llegiu la part teòrica que ofereix el llibre i amplieu les vostres explicacions amb altres exemples que ajudin l’alumnat a entendre millor els continguts. Demaneu que llegeixin l’apunt «Sabies que...», ja que aporta informació important.

5. inconcient; supercicló, superdotat, superheroi; animilitarista, antivirus; descobrir, descomptar, desconfiança, descremat, despentinat; prehistòria, precuinat; subconscient, subgrup.

23/01/12 16:28

6. jugadors, higiènic, parelles, mòmia, immòbil, paper, embolicar.

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 6: UN LLOC PER VIURE En aquesta pàgina tractem del tema de l’apostrofació en l’article i en la preposició de. Cal que l’alumnat consolidi aquests aspectes mitjançant les activitats que es proposen en el llibre i organitzant algun exercici complementari.

PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

L’apostrofació Ja saps que els articles acompanyen els noms i hi concorden en gènere i nombre. Ara fixa’t en els dos darrers exemples:

el jardiner

la jardinera

l’ajuntament

Una altra manera de complementar activitats pot ser mitjançant el dictat de frases en què apareguin paraules amb apòstrof. Poseu en comú a la pissarra els resultats una vegada finalitzat el dictat.

l’aigua

Els articles el i la, quan acompanyen un nom començat per vocal o h, s’escriuen l’, és a dir, s’apostrofen.

Llegiu en veu alta l’apunt «Atenció!», ja que proporciona informació molt important que l’alumnat ha d’assimilar. Oferiu-los altres exemples que els mostrin aquesta regla referent a l’apostrofació de paraules que comencen per i, u (hi, hu) àtones.

1 En la llibreta, escriu el, la o l’ davant de cada paraula: escola alcalde casal arxiu

regidor fanal

esplai parc

església jardí

2 Completa aquestes frases amb el nom i l’article més adequats: herba aigua ull arbre pavelló escola any banc font a Ploro perquè m’ha entrat una brossa a . al parc. b El jardiner va plantar d’aquesta font no és potable. c és de color verd. d municipal. e A la sortida del poble hi ha és de fusta i de pedra. f passat anava a de la meva germana. g

Atenció! La forma femenina la no s’apostrofa mai davant de i, u (hi, hu) àtones: la idea, la humitat.

Solucionari:

86 Un lloc per viure

06_CAT_4EP_2012.indd 86

23/01/12 16:28

Pàgina 86

1. l’escola, l’alcalde, el regidor, l’espai, l’església, el casal, l’arxiu, el fanal, el parc, el jardí 2. a l’ull; b l’arbre; c l’aigua; d l’herba; e el pavelló; f el banc, la font; g l’any, l’escola.

UNITAT

6

En aquesta pàgina, els nens i nenes aprendran a identificar les contraccions. Cal incidir sobretot en la regla perquè quedi ben clar com s’ha d’aplicar.

La contracció Observa les paraules destacades:

El pont de la badia.

Llegiu l’apunt «Recorda» i demaneu-los que formi frases en què aparegui cadascuna d’aquestes contraccions.

El pont del riu.

Quan els articles el (masculí singular) i els (masculí plural) van darrere de les paraules a, de o per, s’hi ajunten. Són les contraccions.

Recorda a + el ➞ al a + els ➞ als

Solucionari:

de + el ➞ del de + els ➞ dels 1 Forma les contraccions indicades i escriu les frases: a b c d e f

per + el ➞ pel per + els ➞ pels

1. a desls; b pel; c al; d del; e als; f pel

Les fulles (de + els) dels arbres han caigut. La gent travessa els rius (per + els) ponts. Vivia (a + el) barri antic. El carter (de + el) poble reparteix les cartes. Va donar la notícia (a + els) seus pares. Anàvem (per + el) camí.

2. a al, dels; b pel; c del

2 Troba les contraccions que hi ha en aquestes frases i digues com s’han format: Juguem al pati del col·legi. ➞ al (a + el); del (de + el) a Demà aniré al cine per veure la pel·lícula dels nostres herois. b Pel camí de casa he comprat una revista de música. c He anat a visitar els avis de la residència del barri. Un lloc per viure 87

06_CAT_4EP_2012.indd 87

23/01/12 16:29

Pàgina 87

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

99

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 6: UN LLOC PER VIURE En aquestes pàgines treballem els pronoms personals. El concepte de pronom personal pot ser difícil, però l’objectiu, en aquesta unitat, és simplement saber reconèixer els pronoms i associar-los al concepte de persona gramatical. Els alumnes han de veure que existeixen pronoms personals forts i febles, i per això us proposem a continuació una sèrie d’activitats per practicar.

ESTUDIEM LA LLENGUA

Els pronoms personals Llegeix aquest text i fixa’t en les paraules destacades:

Quan nosaltres, els regidors i jo, anàvem a la inauguració del centre cívic, ells repassaven el discurs que jo havia de fer. Vosaltres, fills, no sabeu com de llarg n’era! Observa que les paraules en negreta substitueixen alguns noms de persona.

Les paraules que substitueixen els noms de persona s’anomenen pronoms personals. Hi ha pronoms personals forts i febles. Els forts són: primera persona segona persona • tercera persona •

➞

•

➞ ➞

En l’activitat 1, llegiu l’apunt «Atenció!», ja que, en aquest cas, per la similitud existent amb la llengua castellana, pot haver-hi confusions en utilitzar el pronom personal tu.

jo, nosaltres tu, vosaltres ell/ella, ells/elles

1 Copia el text en la llibreta i encercla’n els pronoms personals forts:

Tots els nens de l’escola estudien força. Ells volen ser alcalde i treballar a l’Ajuntament, igual que jo. Nosaltres, però, tenim molta feina. Vosaltres ho sabeu bé, especialment tu, amic meu!

Atenció!

Solucionari:

El pronom personal tu no porta accent.

1. ells, jo, nosaltres, vosaltres, tu

2 Substitueix les paraules en negreta per un pronom personal fort: a En Pol es diu Capdevila de cognom. b En Marc, en Saïd i jo anirem al parc. c L’alcalde i el tresorer de l’Ajuntament han anat a la cloenda. d El jardiner i tu porteu el mateix pentinat.

2. a ell; b nosaltres; c ells; d vosaltres

88 Un lloc per viure

06_CAT_4EP_2012.indd 88

23/01/12 16:29

Pàgina 88

UNITAT

6

3 Escriu una frase nova amb cada pronom personal de l’activitat 2. 4 Identifica el pronom personal d’aquestes frases i canvia’l per un altre de diferent: a Quan vosaltres arribeu, feu-nos un truc. b En Joan no vol caminar amb mi. c En Pere ha preguntat per tu. d Sense ella no pots fer res. e Tots estaven contra nosaltres. f Treballar amb ells és molt divertit.

En l’activitat 4, comenteu-ne en veu alta les posibles solucions, posant en comú els resultats que cada nen i nena hagi indicat. En llegir l’apunt «Sabies que...», que proporciona informació rellevant, oferiu altres exemples que mostrin l’aplicació d’aquesta regla.

Sabies que... Quan el pronom personal jo va darrere de a, amb, de, per o per a es canvia per mi: a mi, amb mi, de mi, per mi, per a mi.

Solucionari:

5 Fixa’t en aquestes expressions i digues a quin pronom personal fan referència: em pentino

a et vesteixes b ens escapem c es diverteixen

➞ jo

d es disfressa e us dutxeu f es cansa

Els pronoms febles substitueixen noms de persona i de cosa quan no fan de subjecte.

6 En les frases següents s’han destacat en negreta els pronoms, però s’hi han barrejat els pronoms forts i els febles. Classifica’ls. a Voleu les llibretes? Doncs, agafeu-les. b El seu germà té molts caragols de mar. Ell en té molts. c Demana-li els cromos (a ella). d Nosaltres ens la comprem (la revista). e El notari ho diu cada tarda. f A mi no m’agraden les pel·lícules de l’oest. g Jo el portaré demà a l’escola (el llibre). Un lloc per viure 89

06_CAT_4EP_2012.indd 89

Pàgina 89

100 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

A més de les activitats proposades, podeu demanar als nens i nenes que facin frases amb les diverses persones gramaticals. Per això, podeu fer-los portar a la classe fotografies en què apareguin ells amb altres persones, o bé utilitzar il·lustracions del llibre o d’alguna revista perquè les descriguin.

23/01/12 16:29

4. (Aquestes frases són a tall d’exemple. Les solucions poden variar, segons el criteri de cada alumne). a Quan tu arribis, fes-me un truc. b En Joan no vol caminar amb ella. c En Pere ha preguntat per mi. d Sense ells no pot fer res. e Tots estaven contra ella. f Treballar amb vosaltres és molt divertit. 5. a tu; b nosaltres; c ells/elles; d ell/ella; e vosaltres; f ell/ella 6. a feble: -les; b fort: ell / feble: en; c fort: ella; d fort: nosaltres / feble: ens, la; e feble: ho; f fort: mi / feble: m’; g fort: jo / feble: el

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 6: UN LLOC PER VIURE En l’activitat es demana escriure les instruccions d’un joc. Feu que primer llegeixin en silenci el text i doneulos les pautes per redactar-lo en la llibreta. Després, poseu-ne en comú els resultats.

ESCRIVIM

Les instruccions En la lectura es donen instruccions per a la reducció del consum d’aigua. Hi ha molts altres casos de textos instructius: receptes de cuina, manuals d’instruccions per fer funcionar un aparell, normes per jugar a un joc, etc. Ara, a partir de l’exemple, treballarem com hem d’escriure un text instructiu.

Les instruccions són un seguit de recomanacions ordenades que es donen per tal d’aconseguir un objectiu.

Recorda Hi ha una sèrie de mots d’enllaç que ajuden a indicar l’ordre d’un procediment: primer, després, finalment, etc.

Demaneu que llegeixin l’apunt «Recorda», ja que aporta informació important i útil a l’hora de fer l’activitat.

Per donar instruccions sobre un joc 1 Digues el material necessari per jugar-hi: cartes, paper i bolígraf, dau, etc. 2 Formeu equips, si cal. 3 Explica com comença el joc, el que s’ha de fer per començar la partida. 4 Explica com s’hi juga: la manera de fer punts, d’eliminar l’altre, etc.

5 Explica com i quan acaba el joc i de quina manera es guanya. 6 Especifica, si cal, les coses o els moviments que no estan permesos. 7 Comprova que tothom ha entès les normes del joc i hi està d’acord. I res més. Ara només falta jugar-hi!

1 Escolliu un dels jocs que us proposem a continuació i escriviune les instruccions. Un cop redactades, poseu-les en comú. Si voleu, jugueu-hi a l’hora del pati. Aah!

joc del cavall fort

Un, dos, tres, pica paret.

joc del pica paret

joc de l’estop

90 Un lloc per viure

06_CAT_4EP_2012.indd 90

23/01/12 16:29

Pàgina 90

En l’activitat 3 han de redactar la recepta de la truita de patates –com a exemple de text instructiu– després de consultar a casa com es fa.

UNITAT

6

Ara treballarem un text instructiu: una recepta de cuina. 2 Aquí tens una recepta de cuina, però amb els passos barrejats i sense els ingredients. Identifica’ls, escriu-los en una llista i ordena els passos de la recepta.

Podeu proposar-los d’elaborar altres textos instructius: de jocs, de funcionament d’aparells o de rutes per arribar a un cert lloc (a casa seva, a la biblioteca...) des de l’escola.

Un pastís de galetes (8 persones) Amb l’ajut d’un colador, adorna el pastís amb sucre en pols. Posa llet en un plat i remulla-hi les galetes. Vigila que no quedin massa toves. Un paquet de galetes rectangulars, 200 g de mantega, 25 g de cacau en pols, llet, un polsim de canyella, nata en esprai, sucre en pols. Posa una capa de galetes a la safata, i escampa-hi la crema per sobre.

És important que feu llegir als nens i nenes l’apunt «Per escriure una recepta de cuina»; i comenteu-los que han d’aplicar aquests consells a l’hora de dur a terme l’activitat 3.

Safata rectangular, plat, culleres, bol, colador, balança, batedor. Sobre la crema, posa-hi una capa de nata i, al damunt, una altra de galeta. Continua fent capes fins a acabar els ingredients. L’última capa ha de ser de galeta. Amb el batedor, mescla al bol la mantega amb el cacau fins a obtenir-ne una crema.

Ingredients:

3 Pregunta al pare o a la mare com es fa una truita de patates i escriu-ne la recepta. Abans que res, no t’oblidis d’anotar-ne els ingredients.

Per escriure una recepta de cuina

Solucionari:

✔ Pensa en la recepta que vols explicar i per a quantes persones vols que sigui. ✔ Fes una taula amb tot el que has de tenir en compte a l’hora d’explicar-la: ingredients, material i elaboració. ✔ Finalment, en la part de l’elaboració escriu els passos que s’han de seguir per preparar el plat.

Un lloc per viure 91

06_CAT_4EP_2012.indd 91

Pàgina 91

23/01/12 16:29

2. Un pastís de galetes (8 persones) Ingredients: Un paquet de galetes rectangulars, 200 g de mantega, 25 g de cacau en pols, llet, un polsim de canyella, nata en esprai, sucre en pols. Materials: Safata rectangular, plat, culleres, bol, colador, balança, batedor. 

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 101

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 7: INVESTIGUEM Comenteu en veu alta la imatge que il·lustra aquesta primera pàgina de la unitat. Intenteu que tots participin en la descripció dels elements que hi apareixen i formuleu-los preguntes concretes per guiar­les seves intervencions i fer-los reflexionar com, per exemple: Què fan els alumnes que apareixen a la il·lustració? On són? Quins materials utilitzen? Quins fenòmens estudien? Què són els preparats, les mostres i els líquids?

UNITAT

7

Investiguem

biblioteca virtual científic enciclopèdia laboratori manuscrit memòries museu proveta tub d’assaig

Després, llegiu les paraules del vocabulari inicial i demaneu que les defineixin, amb l’ajuda del diccionari i del vocabulari interactiu, i que en copiïn cadascuna de les definicions en la seva llibreta. Si el vostre centre disposa de laboratori, seria interessant poder fer una visita a les instal·lacions, per veure els materials que s’hi utilitzen. 92

07_CAT_4EP_2012.indd 92

23/01/12 16:31

Pàgina 92

ESCOLTEM, PARLEM, CONVERSEM

L’activitat 1 consisteix en una audició. Concretament, es tracta d’una visita guiada d’un museu. Demaneu que els nens i nenes l’escoltin amb atenció i que, seguidament, facin les activitats 2, 3 i 4. Les podeu fer tots alhora, en veu alta, o bé deixant un espai de temps perquè cadascú les faci individualment i després poseu-ne els resultats en comú.

1 Escolta atentament. Saps on ens trobem?

Un recorregut per la Història

En aquest museu…

Solucionari:

2 Quants i quins personatges hi has identificat? 3 Enumera aquestes sales segons l’ordre de la visita: a Els primers humans, les primeres eines. b La revolució neolítica. c El naixement de la ciència. d Els romans: enginyers i constructors. e L’edat mitjana: confluència de tecnologies. f La revolució científica. g El segle de les llums. h Cap a la societat industrial. 4 Quins d’aquests elements trobem a cada una de les sales?

a

b

c

d

5 En grups, escolliu una de les fotografies anteriors. Després, busqueu-ne informació a la biblioteca i elaboreu un mural amb les dades obtingudes.

Per explicar la Història

✔ Fes-ho de manera ordenada i detallada. ✔ Per fer més àgil l’exposició, pots ajudar-te amb esquemes i dibuixos.

Investiguem 93

07_CAT_4EP_2012.indd 93

Pàgina 93

102 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

02/02/12 11:58

2. Hi ha quatre personatges que participen en l’audició: dos noies joves (visitants del museu) un noi jove (treballador del museu) i l’àudio guia, que també es pot considerar un personatge ja que explica el que hi ha a cada sala. Els personatges històrics que s’hi mencionen són Heró d’Alexandria, Arquimedes i Leonardo da Vinci. Queda a criteri vostre quants i quins personatges s’han de considerar. 3. a 1; b 2; c 3; d 4; e 5; f 6; g 7; h 8 4. a Els primers humans, les primeres eines. Tot i això podeu relacionar aquestes eines amb l’època del neolític. b No s’hi menciona, però es pot relacionar amb l’edat mitjana: confluència de tecnologies. c Revolució científica. d Cap a la societat industrial.

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 7: INVESTIGUEM Establiu una conversa prèvia a la lectura amb tot el grup-classe, plantejant les preguntes de l’apartat «Abans de llegir», relacionades amb aspectes de la ciència, els descobriments i els científics. És important que cada nen i nena demani el seu torn de paraula i potenciar que tothom hi participi dient la seva.

LLEGIM

Abans de llegir ■ ■

■

Què vol dir l’expressió anar de bòlit? Busca’n el significat en el diccionari.

■ ■

■ ■ ■

institutriu: dona que s’encarrega de l’educació dels infants en cases particulars.

Saps què és una biografia? N’has llegit mai cap? Alguna vegada has sentit a parlar de Marie Curie? Què en saps? Per què ha passat a la Història? Coneixes el nom d’altres científics? Què van descobrir? Per què creus que són importants les investigacions científiques? Què passaria si no existissin els medicaments? Què et suggereix la fotografia de la lectura? I el títol, en què et fa pensar?

La finalitat d’aquestes preguntes és fer un primer apropament als temes que de la lectura, i intentar despertar l’interès de l’alumnat. Pot ser un tema ben estimulant, sobretot si partiu dels medicaments, de les malalties que curen i de quins van ser els seus descobridors. Mitjançant aquesta conversa prèvia, esbrinareu què saben els nens i nenes sobre aquests aspectes i podreu desvetllar-los la curiositat per la biografia d’aquests científics.

Els camins de la ciència Marie Curie (1867 – 1934) és el nom d’una de les científiques més importants de la història. De la seva vida, se n’ha parlat molt i se n’han fet pel·lícules, biografies i articles. Va néixer a Varsòvia, la capital de Polònia. Quan va fer vint-i-cinc anys, Marie va anar a París per continuar estudiant. Havia estalviat uns quants diners treballant d’institutriu, i el seu pare, tot i que eren una família molt pobra, li enviava una petita ajuda econòmica.

il·lustració

Marie parlava força bé el francès –i també l’anglès, el rus i l’alemany, a part del polonès, és clar–, però els primers temps anava de bòlit per prendre apunts a les classes de Física i Matemàtiques. Passada la novetat dels primers dies –era l’única noia que assistia a les classes–, els companys de curs van ajudar-la i li deixaven els apunts.

94 Investiguem

07_CAT_4EP_2012.indd 94

23/01/12 16:31

Pàgina 94

Pot ser interessant portar a la classe alguns llibres sobre grans descobriments i sobre la ciència, així com visitar algun laboratori o entrevistar persones que es dediquen professionalment a la recerca.

UNITAT

7

Aviat, però, se’n sortí sola. Al cap de dos anys, ja donava un cop de mà a algun professor en els treballs que aquest feia al seu laboratori. En una reunió a casa d’un professor va conèixer Pierre Curie, que era investigador. Es van casar al cap d’un any. Així va començar per a la parella una intensa vida de treball. A més d’investigar juntament amb el seu marit, Marie estudiava i es preparava per ser professora. De tant en tant es permetien un moment de repòs: algun diumenge agafaven cadascú la bicicleta i se n’anaven d’excursió als afores de París: als boscos, a les vores dels rius. El matrimoni era pobre en diners, però molt ric en afectes i ganes de treballar.

Saps quines feines fa un investigador? Explica-ho.

Podeu fer la lectura de la manera següent: primer llegint-la vosaltres, per mirar que tots els nens i nenes entenguin i vegin com es pronuncia cada paraula i l’entonació del text. Si cal, torneu a llegir-la per aclarir-ne el vocabulari i treballar aquells mots més difícils. Després, feu llegir en veu alta un fragment a cada alumne i alumna, per assegurar-vos que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement dels mots.

benefactor: persona que ajuda algú; que fa el bé.

Tots dos investigadors van continuar treballant plegats i, amb el pas del temps, van descobrir un element químic desconegut fins aleshores, el radi, un metall molt potent que emet una calor intensa de forma continuada. D’aquesta manera, el matrimoni Curie va començar a ser famós entre els científics. El descobriment del radi va representar un pas molt important per a la ciència, ja que es podia utilitzar per curar algunes malalties greus. El 1903, Pierre i Marie Curie van rebre el premi Nobel de Física. Els diaris els van qualificar de «benefactors de la humanitat». Eren molt populars. Però la fama els molestava, perquè no podien treballar com haurien volgut. Tothom volia visitar el seu laboratori i conèixer-los. Investiguem 95

07_CAT_4EP_2012.indd 95

23/01/12 16:31

Pàgina 95

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 103

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 7: INVESTIGUEM Aneu comentant també les diferents pistes de lectura que apareixen en aquestes pàgines.

LLEGIM

tenacitat: constància, fermesa. terrabastall: soroll molt fort produït per una cosa que cau a terra.

Saps què vol dir perdre el món de vista?

Recordeu que és molt positiu convidar els alumnes a mirar els termes, marcats en color, que es defineixen al marge, així com potenciar que ells mateixos indiquin altres expressions o mots dels quals desconeixen el significat, per poder comentar-los entre tots i aclarir dubtes.

El dia 19 d’abril de 1906, tres anys després de rebre el premi, Pierre Curie va morir atropellat per un vehicle quan sortia d’una reunió científica i tornava caminant a casa seva. Tot i que a Marie no li faltava la companyia de la família, sobretot de les dues filles, de moment es va quedar sola en les seves recerques. Però les va continuar amb la mateixa tenacitat d’abans. Repartia el seu temps entre les classes i el laboratori. Treballava incansablement. Tant, que l’any 1911 va rebre una altra vegada el premi Nobel, aquest cop el de Química. És l’única persona que l’ha obtingut en dues ocasions! Marie Curie reunia les condicions que acostumen a tenir tots els grans savis: intel·ligència, una enorme capacitat de treball i una gran voluntat. A més, tenia altres qualitats que la feien especial. Quan era petita llegia molt, i es concentrava tant que fins i tot perdia el món de vista.

Intenteu portar un registre de lectura per a cada nen i nena, a fi de comprovar els avanços que van fent i comentar-los a ells mateixos els aspectes que haurien de millorar. Si decidiu que facin una lectura silenciosa del text, doneu-los consells per fer-la correctament (no resseguir el text amb el dit, no moure la boca en llegir…).

En una ocasió, havent sopat, quan tota la família xerrava animadament, Marie estava asseguda de cap a la taula sobre un llibre obert. Les seves germanes s’hi van apropar. Van col·locar unes cadires a banda i banda i una altra de través, al damunt, arran del cap de Marie. Ella no se’n va adonar. Va acabar de llegir i es va aixecar. Aleshores, la cadira travessera va caure i va fer un terrabastall. Marie, sorpresa, no podia imaginar què havia passat. Joaquim Carbó, Els camins de la ciència (text adaptat)

Per llegir

✔ Respecta el torn de lectura dels teus companys.

96 Investiguem

07_CAT_4EP_2012.indd 96

23/01/12 16:31

Pàgina 96

UNITAT

7

DESPRÉS DE LLEGIR

En l’activitat 2, proposeu-los de buscar en quin punt de la lectura es troba la resposta de cada una de les preguntes plantejades, tant per justificar-la, com per repassar la lectura.

1 T’ha agradat aquesta lectura? Per què? 2 Ara respon aquestes preguntes: a Per què és famosa Marie Curie? b Quina va ser la seva primera feina? c On va anar a estudiar? d Quin va ser el descobriment més important del matrimoni Curie? e Per què va ser tan important? f Quin any va rebre Madame Curie, conjuntament amb el seu marit, el premi Nobel? I quan el va rebre per segona vegada? g Per què els van qualificar de «benefactors de la humanitat»? 3 Ordena aquestes frases sobre la vida de Madame Curie:

En l’activitat 3 han d’ordenar una sèrie d’afirmacions que resumeixen el text, i en la 4, ordenar les lletres de cada recipient, per trobar els idiomes que parlava Marie Curie.

Atenció!

a La Marie estudiava i es preparava per ser professora. b Ella i el seu marit van descobrir el radi. c L’any 1903 van rebre el premi Nobel. d Al cap de dos anys, ja ajudava alguns professors. e Quan la Marie va fer vint-i-cinc anys, anà a París per continuar estudiant. f Després de la mort del seu marit, va continuar investigant i va rebre el segon premi Nobel. g En una reunió a casa d’un professor va conèixer Pierre Curie, amb qui es va casar.

Quan estudies, sempre has de seure correctament a la cadira i procurar tenir llum natural.

Solucionari:

4 Ordena les lletres de cada un d’aquests recipients i obtindràs els idiomes que parlava Madame Curie:

S C N ÈA R F

a

G N LÈ A S

S R b

U

c

AA N LE Y M

d

P È S NO LO

e

Investiguem 97

07_CAT_4EP_2012.indd 97

Pàgina 97

104 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

Les qüestions de les activitats 1 i 2 van encaminades a la comprovació de la capacitat global de comprensió del text per part de l’alumnat. Mireu de fer-les entre tots, a fi que els nens i nenes puguin aprendre els uns dels altres.

23/01/12 16:32

2. a  Per les aportacions que ha fet al món de la cièn­ cia. Va rebre el premi Nobel en dues ocasions. b Va treballar com a institutriu. c A París. d El radi. e Perquè es podia utilitzar per curar algunes malalties. f Amb el seu marit el 1903 i per segona vegada l’any 1911. g Perquè amb els seus descobriments ajudaven la humanitat. 3. a 4; b 5;c 6; d 2; e 1; f 7; g 3 4. a francès; b anglès; c rus; d alemany; e polonès

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 7: INVESTIGUEM En aquesta pàgina es treballen els augmentatius i despectius. Un dels objectius és que els nens i nenes sàpiguen distingir els augmentatius d’altres paraules que acaben igual però que no ho són.

APRENEM VOCABULARI

Els augmentatius

Recorda

Observa aquests dibuixos:

mà

manassa

Quan afegim la terminació -às (als noms masculins) i -assa (als noms femenins), obtenim una paraula que significa ‘més gran’: és un augmentatiu. Així, manassa vol dir ‘mà gran’.

llibre

1 Digues quin augmentatiu correspon a cada frase: a peuàs

c ullassos d vidassa

Després de llegir la part teòrica que ofereix el llibre de text, i havent llegit en veu alta l’apunt «Recorda», que proporciona informació rellevant han de conèixer per entendre millor les explicacions fetes, proposeulos que facin l’activitat.

llibrot

Quan afegim la terminació -ot (als noms masculins) i -ota (als noms femenins), obtenim una paraula que significa ‘més gran’ però sovint en un sentit despectiu. Així, llibrot vol dir ‘llibre gran i, a més, vell’.

b casassa

Hi ha mots amb la terminació -às/-assa que ja tenen un sentit propi: barcassa (tipus de barca), paperassa (molta quantitat de paper que generalment no serveix per a res).

1 Des que els ha tocat la loteria fan vida de rei. 2 Els meus amics viuen en un habitatge molt gran. 3 El meu avi té l’extrem inferior de la cama molt gran. 4 El gos em mira amb una part de la cara que té molt gran.

Sabies que... La terminació -ot de vegades s’usa per formar el masculí d’algunes paraules. Així, abellot i perdigot són els noms de l’abella i la perdiu mascles. També s’usa per anomenar la cria d’alguns animals: lludrigot (petit de la llúdria).

Abans, però llegiu també l’apunt «Sabies que...». Intenteu aportar altres exemples que mostrin com algunes paraules que a primera vista poden semblar augmentatius, en realitat no ho són. Solucionari: 1. a 3; b 2; c 4; d 1

98 Investiguem

07_CAT_4EP_2012.indd 98

23/01/12 16:32

Pàgina 98 Aquesta pàgina se centra en exercicis per treballar els augmentatius i els despectius.

UNITAT

7

Demaneu que cada nen i nena faci les activitats individualment i n’apunti les solucions en la seva llibreta, i després poseu-les en comú i comenteu-les entre tots. És convenient que corregiu cadascuna de les activitats abans de passar a la següent.

2 Escriu l’augmentatiu de les paraules següents: a b c d e

cavall taula plat fusta jugador

f g h i j

viatge cadira partit núvol cullera

3 Escull dos augmentatius de l’activitat anterior i inventa’t una frase per a cada cas. 4 Copia aquestes frases en la llibreta i completa-les amb l’augmentatiu de la paraula que hi ha entre parèntesis: a Portava un

c És un

Podeu demanar als alumnes que intentin esbrinar el significat dels augmentatius i despectius de cadascuna de les activitats. Ho poden fer individualment o tots junts.

(jersei) que almenys devia tenir vint anys.

b En arribar al mas, va obrir la porta amb una

(clau).

(animal): tracta la gent de mala manera.

d De cop i volta es va girar un impressionant.

(vent) i va caure un xàfec

5 Llegeix aquest text i fixa’t en les paraules destacades. Després, respon les preguntes en la llibreta.

Solucionari:

Va ser una feinada preparar tota aquella història! Decorar la sala, col·locar les taules i cadires, portar el menjar i les begudes... Encara sort d’aquells homenots que ens van fer el favor d’ajudar-nos a descarregar la furgoneta.

2. a cavallot; b taulassa; c platàs; d fustota; e jugadoràs; f viatgàs; g cadirota; h partidàs; i nuvolot; j cullerot

Però va valdre la pena: la festassa va ser tot un èxit, d’aquelles que no s’obliden mai! a A què fa referència feinada, a una feina complicada o a molta feina? b Què és un homenot? c Una festassa és una festa gran o una festa pesada?

4. a jerseiot; b clauassa; c animalot; d ventot Investiguem 99

07_CAT_4EP_2012.indd 99

23/01/12 16:32

5. a molta feina; b un home gran; c una festa gran

Pàgina 99

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 105

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 7: INVESTIGUEM

PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

Les grafies b i v En molts llocs de parla catalana, les dues grafies b (be alta) i v (ve baixa) representen el mateix so. Per això, és important que tinguis presents les normes que veurem i que consultis el diccionari sempre que dubtis a l’hora d’escriure-les.

1 Completa aquestes paraules amb b o v en la llibreta: co ard aca ar la oratori apro ar arri ar No el

mò no cor co pro cer

il le a a eta ell

mo iment cal lla i cele rar possi le o lit

Varsò ia tre allar po re almí ar ha er erruga

En aquestes dues pàgines treballem les grafies b i v i les regles ortogràfiques corresponents. Primer de tot, llegiu en veu alta la part teòrica de l’inici de la pàgina i amplieu-la amb les aportacions o consideracions que us semblin oportunes.

Passa’m la bola!

Mira com vola!

Atès que aquestes grafies sovint plantegen dubtes i vacil·lacions, convé acostumar els alumnes a consultar el diccionari per comprovar l’ortografia dels mots dubtosos, per la qual cosa aconsellem que facin aquestes activitats de manera individual i amb l’ajuda del diccionari de l’escola. Convé que, la primera activitat, un cop finalitzada procediu a fer-ne la correcció, abans de passar a la següent, i així successivament.

Davant de l o r sempre escrivim b (be alta): poble, pobre.

2 Escriu el nom dels objectes numerats del dibuix:

Sabies que... 1

4

3

2

5 6

7

Escrivim b (be alta) darrere de m: embotit. Escrivim v (ve baixa) darrere de n: canvi.

Solucionari:

8

9 100 Investiguem

07_CAT_4EP_2012.indd 100

23/01/12 16:32

Pàgina 100

7

Alguns dels elements de l’activitat 2 poden comportar confusions, per la qual cosa recomanem que aquesta activitat la feu en veu alta entre tots. Els nens i nenes han d’apuntar el nom dels diferents elements en la llibreta.

3 Completa les paraules següents en la llibreta: can i e viar en estida en elat

rom e to ba vam a ca ra

om ra i ventora i vasió co vit

bo bó en eja con eni e bolic

Escrivim v (ve baixa) en les terminacions verbals -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven, que indiquen accions passades: estudiava, jugaves, miràvem.

Sabies que... Cal fer atenció a algunes excepcions, com ara tramvia, circumval·lació, etc.

Solucionari:

4 Copia en la llibreta els verbs de la lectura que acaben en les terminacions -ava, -aves...

3. bomba, ambició, embenar, conversa, canvi, enviar, envestida, envelat, rombe, tomba, vamba, cabra, ombra, inventora, invasió, convit, bombó, enveja, conveni, embolic

5 Posa a prova la teva memòria i completa, en la llibreta, les paraules de sota amb b o v. Recordes totes les normes que hem vist? ruixa ca ra laves

copia en can iar am ient

pinta es co la po le

escom ra con ent com at

6 Copia el text de sota i completa’l amb aquestes paraules: convenció rambla invitació tombarelles convidar gambes també investigador desembre

4. enviava, parlava, anava, deixaven, ajudava, estudiava, preparava, anaven, molestava, deixava, agafaven, tornava, faltava, treballava, concentrava, xerrava, estava

Ahir vaig anar a passejar per la amb el meu marit. és . El meu Vam trobar un amic seu que -lo a menjar , per recordar marit em va dir de per assistir a com s’havien conegut: va rebre una que organitzaven els científics el , i el va la pel passadís de l’hotel. sorprendre fent Marie

Investiguem 101

07_CAT_4EP_2012.indd 101

Pàgina 101

106 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

covard, acabar, laboratori, aprovar, arribar, Nobel, mòbil, noble, corba, cova, proveta, cervell, mo- viment, calb, llavi, celebrar, possible, oblit, Varsò- via, treballar, pobre, almívar, haver, berruga

2. 1. arbre; 2. llibre; 3. escombreta; 4. líquid blau; 5. sobre; 6. braç; 7. vidre; 8. bata bruta; 9. moble.

UNITAT

bom a am ició e benar con ersa

1.

23/01/12 16:32

5. bruixa, cabra, blaves, copiaven, canviar, ambient, pintaves, cobla, poble, escombra, convent, combat 6. rambla, també, investigador, convidar, gambes, invitació, convenció, desembre, tombarelles

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 7: INVESTIGUEM Aquestes pàgines se centren en el treball de la persona i nombres verbals, així com en la concordança entre subjecte i verb. Llegiu amb atenció la part teòrica de la primera pàgina, i faciliteu a l’alumnat altres exemples que complementin les vostres explicacions.

ESTUDIEM LA LLENGUA

Persona i nombre verbals Marie Curie

Marie i Pierre Curie

investiga al laboratori.

investiguen al laboratori.

Cal que sàpiguen identificar la persona i el nombre dels temps verbals amb la forma corresponent del verb. Això no presenta, aparentment, cap dificultat, però en la pràctica no sempre és fàcil recordar quines són les formes de cadascuna de les persones. Els nens i nenes hauran de tenir clar que, entre altres coses, cal que hi hagi concordança entre subjecte i verb per tal de construir les frases correctament.

Fixa’t en els mots investiga i investiguen. Són els verbs de les oracions i ens expliquen l’acció que fa la Marie i la que fan la Marie i en Pierre, els subjectes. primera persona segona persona

tercera persona

singular

jo parlo

tu parles

(ell) ella parla

plural

nosaltres parlem

vosaltres parleu

ells (elles) parlen

Cada persona té singular (jo, tu, ell/ella) i plural (nosaltres, vosaltres, ells/elles).

Concordança del subjecte i el verb Ella va amb bicicleta.

Ells van amb bicicleta.

En la primera oració, tant el subjecte com el verb estan en tercera persona del singular; en la segona, estan en tercera persona del plural.

Recorda • La primera persona és qui parla (jo, nosaltres). La segona persona és amb qui es parla (tu, vosaltres). • La tercera persona és de qui es parla (ell/ella, ells/elles).

Llegiu també l’apunt «Recorda», perquè proporciona informació rellevant.

El subjecte i el verb tenen la mateixa persona i el mateix nombre, és a dir, concorden en persona i nombre.

Perquè una oració estigui ben formada, el verb ha de concordar amb el subjecte en persona i nombre.

102 Investiguem

Solucionari:

07_CAT_4EP_2012.indd 102

23/01/12 16:32

Pàgina 102

1. Subratlla de color vermell el subjecte i de blau el predicat. Encercla el nucli de cada part.

a Marie Curie és una de les científiques més importants.



b El meu germà gran dibuixa uns paisatges molt macos.



c Els veïns del barri organitzaran una cursa de relleus.



d La Marie parlava força bé el francès.

UNITAT

7

1 Copia aquestes frases i subratlla’n de color vermell el subjecte i de blau el predicat. Encercla el nucli de cada part. a b c d

Marie Curie és una de les científiques més importants. El meu germà gran dibuixa uns paisatges molt macos. Els veïns del barri organitzaran una cursa de relleus. La Marie parlava força bé el francès.

2 Identifica els verbs de la lectura i digues si estan en singular o en plural. 3 Copia aquestes frases, encercla’n el verb i digues en quina persona està: a Treballava incansablement. b Marxarem aviat. c Eren populars. 4 Copia les frases, encercla’n el verb i digues en quina persona i en quin nombre està: Tu tens molta agilitat.

a b c d e

Recorda L’oració té dues parts: subjecte i predicat. El nom és el nucli del subjecte i el verb és el nucli del predicat.

tens: segona, singular

Ella té dues filles. Vosaltres aneu cap al laboratori. Jo tinc el llibre a casa. Nosaltres llegim una biografia de Marie Curie. Ells són coneguts arreu.

5 Els verbs d’aquestes oracions no concorden. Com les escriuries? a Totes les ciutats d’una comarca ets importants. b Si tu camino ràpid, arribaré al bosc en una hora. c Els dofins nedo molt a prop dels vaixells. Investiguem 103

07_CAT_4EP_2012.indd 103

Pàgina 103

23/01/12 16:32

2. Alguns exemples: va néixer, va fer, va anar, havia estalviat, ... (singular); eren, van ajudar-la, agafaven, anaven, ... (plural). 3. a treballava: tercera persona; b marxarem: primera persona; c eren: tercera persona 4. a té: tercera persona, singular; b aneu: segona persona, plural; c tinc: primera persona, singular; d llegim: primera persona, plural; e són: tercera persona, plural 5. a Totes les ciutats d’una comarca són importants; b Si tu camines ràpid, arribaràs al bosc en una hora. c Els dofins neden molt a prop dels vaixells.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 107

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 7: INVESTIGUEM A continuació es treballa el tema de les bibliografies. Repasseu amb l’alumnat la part teòrica que ofereix el llibre, llegint-ne atentament els continguts i ampliant les vostres explicacions amb allò que cregueu oportú.

ESCRIVIM

La biografia Tota la informació que apareix en la lectura sobre Marie Curie està extreta de la seva biografia. Una biografia és un escrit que parla de la vida d’una persona. S’hi expliquen fets personals, familiars, professionals i altres aspectes de la seva vida.

Recorda La biografia segueix un fil cronològic i generalment fa servir el temps passat.

Inicialment treballem a partir de la lectura d’aquesta unitat, centrant-nos en la biografia de Marie Curie. Els nens i nenes han d’extreure del text les dades biogràfiques i construir una taula com la de l’exemple.

Però, com s’escriu una biografia? Ara t’ho expliquem. Aquesta taula et pot ajudar a estructurar una biografia: Dades personals

• • • • • •

Nom i cognoms Data i lloc de naixement Nombre de germans i ordre que ocupa Ofici o professió del pare i de la mare Situació de quan era petit/a Situació familiar de gran (casat, solter, vidu; amics, fills, etc.)

Dades professionals

• • • • •

Estudis Feines en què ha treballat o treballa Premis i reconeixements Li agrada la feina que fa? Anècdotes relacionades amb la feina o els estudis

Altres dades

• • •

Aficions Mascotes Altres dades d’interès

Llegiu també l’apunt «Recorda», perquè proporciona informació rellevant.

Aquesta activitat és un exercici que es pot extrapolar i utilitzar per preparar qualsevol biografia, com, per exemple, la que es proposa en l’activitat 2 d’aquesta mateixa pàgina. Sens dubte, els ajudarà a posar ordre en les seves idees i a redactar la biografia de manera més ordenada.

1 Fes una taula com l’anterior amb les dades de Marie Curie que hi ha en la lectura. 2 Posa en pràctica el que t’acabem d’explicar i escriu la biografia d’algun familiar teu. 104 Investiguem

07_CAT_4EP_2012.indd 104

23/01/12 16:32

Pàgina 104

En aquesta pàgina es treballa la planificació i les estratègies que cal seguir per fer una exposició oral.

UNITAT

7

L’exposició oral d’un tema

L’activitat plantejada serveix, d’una banda, per assimilar i integrar les parts que ha de tenir una exposició oral i, de l’altra, per treballar les actituds que han de tenir tant la persona que parla com qui escolta.

Quan Marie Curie havia de fer exposicions orals, no podia improvisar; tu tampoc no ho pots fer quan exposes un treball. Has de saber què vols dir i com ho pots dir. Aquí tens algunes pistes per preparar-te l’exposició de la biografia que has escrit abans. Fes un guió del que vols explicar: introducció cos del treball

Presentació del treball. Explicació detallada de tots els apartats de què consta el treball i de la informació recollida.

conclusions

Explicació dels resultats obtinguts o resum argumentat de l’opinió defensada.

assaja el que diràs

Pronuncia diverses vegades les paraules que et costen més i assegura’t que en saps el significat de totes. Intenta parlar amb veu prou clara i forta perquè tothom et senti bé.

recursos visuals

Per complementar l’activitat, pot ser interessant anar a sentir alguna conferència que es faci a l’escola i després parlar entre tots de les característiques de l’exposició, per aprendre com es fa una exposició oral. Disposeu d’altres recursos, com mostrar al grupclasse algun vídeo d’una conferència o exposició oral. Aquesta altra opció també podria ser un bon punt de partida.

Pots fer un esquema a la pissarra, repartir fotocòpies, etc.

3 Feu grups de tres o quatre i escolliu un descobriment o un invent que considereu important (la roda, la televisió, els llapis de colors, la ràdio, etc.). Busqueu-ne informació (qui el va descobrir o inventar, què va significar aquest descobriment, per a què serveix…). Després, exposeu el tema seguint el guió anterior.

Per fer una exposició oral

✔ Has de parlar a poc a poc, fort i clar perquè tothom t’entengui. ✔ No et distreguis amb altres coses (menjant xiclet o jugant amb algun objecte).

Investiguem 105

07_CAT_4EP_2012.indd 105

Pàgina 105

108 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23/01/12 16:32

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 8: LA LLUM I LA FOSCOR Comenteu aquesta primera làmina, demaneu als alumnes que descriguin allò que hi observen. Formuleu-los preguntes per anar guiant la conversa, com, per exemple: Què fan les persones que apareixen a la imatge? Què assenyala el pare de la nena que surt al dibuix? Per a què serveix aquest aparell? Com és? De quins elements està format? Com s’anomena el tipus d’energia que produeix? Has vist algun panell solar de veritat? On?

UNITAT

8

La llum i la foscor

calefacció claror foscor electricitat energia renovable energia solar làmpada llàntia llum panell fotovoltaic

A partir de les paraules del vocabulari de referència, demaneu-los que defineixin, amb l’ajuda d’un diccionari i del vocabulari interactiu i formulin frases on apareguin aquests mots.

refrigeració

Podeu complementar la conversa fent una explicació entorn les energies renovables, i més concretament sobre l’energia solar i els seus beneficis. 106

08_CAT_4EP_2012.indd 106

23/01/12 16:33

Pàgina 106

L’activitat 1 està centrada en la audició d’un text relacionat amb l’obtenció de l’energia solar. Demaneu que els nens i nenes l’escoltin amb atenció i, seguidament, formuleu-los la pregunta que es planteja en l’activitat 2, la qual podeu complementar amb altres preguntes que considereu oportunes, sobre allò que acaben d’escoltar.

ESCOLTEM, PARLEM, CONVERSEM

1 Escolta amb atenció i digues com convertim els raigs del Sol en energia solar:

Com obtenir energia solar 2 En funció del que has escoltat, tria l’opció correcta: a L’energia del Sol es pot aprofitar per obtenir calor o produir electricitat a partir de dos processos diferents: el primer fa servir captadors tèrmics; el segon, panells fotovoltaics. b L’energia del Sol només es pot aprofitar per produir electricitat a les centrals tèrmiques.

Les activitats 3 i 4 són per fer en grups. Per documentar-se a l’hora de fer-les, podeu organitzar una visita a l’aula d’informàtica o a la biblioteca del centre.

3 Entre tots, expliqueu com podem aprofitar l’energia solar a casa. Si cal, busqueu-ne més informació. 4 Al llarg de la història, la humanitat ha inventat diversos sistemes que ens han proporcionat llum. Aquí en teniu uns quants exemples. Feu grups de tres i ordeneu-los de més antic a més modern. A continuació, trieu-ne un, busqueu informació i feu-ne una exposició davant la resta de la classe.

a

Abans que cada grup faci la seva exposició, llegiu entre tots amb molta atenció l’apunt «Per mantenir una conversa», perquè l’alumnat posi en pràctica aquests punts.

d

c b

Per mantenir una conversa

✔ Escolta els teus companys per respondre correctament i no repetir-te.

Solucionari:

✔ No siguis impacient i deixa pensar als altres. ✔ Parla a poc a poc i fent pauses perquè els altres t’entenguin.

2. a

La llum i la foscor 107

08_CAT_4EP_2012.indd 107

02/02/12 12:00

4. a 4; b 2; c 1; d 3

Pàgina 107

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 109

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 8: LA LLUM I LA FOSCOR Com en ocasions anteriors, abans d’encetar la lectura d’aquesta unitat us oferim una sèrie de preguntes per comentar amb el grup-classe. Aquestes qüestions centren en certs aspectes relacionats amb el text i també fan referència al tema dels contes.

LLEGIM

Abans de llegir rock: tipus de música moderna, amb molt de ritme, que es toca amb guitarres i altres instruments elèctrics. cotnes: trossets de pell de porc o de blat que es mengen fregits.

■ ■

■ ■ ■ ■ ■ ■

Què et suggereix el títol de la lectura? Fixa’t en les il·lustracions. Et donen alguna pista sobre la història? Creus en les bruixes? Has dormit mai amb el llum encès? Quina sensació et produeix la foscor? I la llum? T’agrada llegir contes? Creus que és important llegir-ne sovint? Saps quines són les parts d’un conte? Identifica-les en la lectura.

Pel que fa a les preguntes sobre els contes, converseu amb els nens i nenes per saber quins contes llegeixen, amb quina assiduïtat i com viuen aquestes lectures.

Saps qui és Peter Pan?

Una nit de bruixes

Es tracta valorar a la lectura de contes i mostrar que és una activitat ben interessant i que té un valor per si mateixa, independentment del que es faci o es digui a la classe de llengua.

La Mariona era una nena que ja no creia en les bruixes. No creia en les típiques bruixes lletges i velles que llegeixen els estels perquè creuen en les forces de l’Univers i els horòscops, i que volen en escombres i espanten els nens, tot i que està comprovat que n’hi ha. I tampoc no creia en les bruixes modernes, guapes i joves, que duen texans, fumen i ballen rock, que també n’hi ha, i a munts. La Mariona es pensava que ja era gran. No llegia contes de fades, prínceps encantats o granotes que parlen. De fet, ja no creia ni en Peter Pan. Un dia, a l’escola, la mestra va anunciar que dissabte farien una festa de disfresses. La Mariona es va posar molt contenta i va decidir disfressar-se de… bruixa. Aquell dissabte, la festa era animadíssima. Molts nois i noies reien, jugaven, menjaven cotnes i pastissos. Algunes 108 La llum i la foscor

08_CAT_4EP_2012.indd 108

23/01/12 16:33

Pàgina 108

Per complementar aquesta conversa, podeu portar a classe diferents tipus de contes per comentar-los davant tots els nens i nenes. Si n’hi ha a la biblioteca del centre, convindria fer-ne una selecció i posar-los damunt la taula per deixar que els fullegin. Seria interessant explicar-los alguns d’aquests contes per estimular-los a llegir, o fins i tot destinar un racó de l’aula com a racó de lectura setmanal, on expliqueu contes, i llegiu lectures en veu alta o en silenci.

UNITAT

8

disfresses eren esplèndides. N’hi havia de policies, de cantants famosos, de personatges com el Tarzan o la Heidi, i moltes altres d’indis, pallassos, futbolistes… Fins i tot una nena es va disfressar de vaca. Enmig de l’enrenou, la Mariona va descobrir una altra bruixa i va sentir enveja. L’altra bruixa anava perfecta: amb arrugues, ungles llarguíssimes, fastigosos ullals groguencs i un barret de cucurutxo. Semblava autèntica. La Mariona s’hi va acostar per l’esquena. Volia descobrir qui era la nena que s’havia disfressat tan bé. I li va estirar els cabells per arrencar-li la perruca… La Mariona es va quedar espaterrada. No era una perruca! Era una bruixa de debò!

espaterrada: molt sorpresa. bretolades: malifetes. beuratge: beguda desagradable.

La bruixa li va somriure malèvolament i li va dir amb una veu cavernosa: —Que n’ets, de ruca! Ara sabràs el que és bo!

A l’hora de fer la lectura, primer llegiu el text vosaltres perquè entenguin i vegin com es pronuncia cada mot. Si cal, torneu-lo a llegir per aclarir-ne el vocabulari i treballar les paraules més difícils, les quals s’ofereixen en el vocabulari de reforç i estan senyalades amb un color diferent al text. Aneu comentant també les pistes de lectura.

La pobra nena es va desmaiar de l’espant. Tothom va pensar que era a causa de la calor o per l’afartada de cotnes. Perquè ningú, excepte la Mariona, no havia vist en la festa la bruixa de debò: per als altres era invisible. Des d’aleshores, a la nit, la Mariona passava una por terrible i dormia amb el llum encès. A vegades se li apareixia en somnis la bruixa de la festa, amb altres bruixes, i li movien el llit, li ficaven un pèl per l’orella i li feien una pila de bretolades més.

Saps com és una veu cavernosa? Explica-ho.

Una nit, les bruixes la van obligar a prendre un beuratge marronós, dolç i escumós. Li van dir que, amb aquest beuratge, es convertiria en una bruixa quan fes tretze anys, com ja els havia passat a moltes nenes. A partir d’aleshores, la Mariona veia bruixes pertot arreu: la mestra, la llibretera, la venedora de pipes, La llum i la foscor 109

08_CAT_4EP_2012.indd 109

Pàgina 109

110 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23/01/12 16:33

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 8: LA LLUM I LA FOSCOR Després de la lectura inicial, feu llegir en veu alta un fragment a cada alumne i alumna per assegurar-vos que són capaços de fer-ho amb prou seguretat.

LLEGIM

encanteri: acció o paraules màgiques. feixos: piles, munts, grans quantitats. elixir: líquid que té altres efectes, a més dels medicinals. a discreció: en la quantitat que es vulgui.

la taquillera del metro… Totes li semblaven bruixes que havien estat nenes que no creien en les bruixes.

Si ho preferiu, podeu demanar que, abans de la lectura conjunta, cada nen i nena faci una lectura en silenci, i vagi marcant altres mots i expressions que desconegui. Després, poseu-ho en comú, i intenteu definir aquestes paraules o expressions entre tots. Porteu-ne el registre de lectura de cada alumne per anar valorant els avenços que vagi fent.

La Mariona va decidir deslliurar-se d’aquell terrible encanteri. I va tornar a llegir contes, feixos de contes, com quan era molt petita, perquè va entendre que la seva salvació es trobava en els contes. Van passar uns quants mesos, i la nena seguia devorant com una esperitada tots els contes de la biblioteca, fins que hi va trobar el que buscava… El conte explicava que els encanteris de les bruixes es trencaven de dues maneres: una, amb el primer petó d’un príncep blau; l’altra, amb un elixir màgic. I en portava la recepta! Era aquesta: Recepta de l’elixir màgic Mig got d’aigua de pluja amb una cullerada d’oli, un trèvol, una pota de saltamartí vidu, un musclo, el suc d’una llimona, un dit de llet, un dit de vi negre, un pèl amb tres nusos, all en pols i sucre a discreció.. Remeneu el beuratge abans de prendre’l. Beveu-ne només un glop mirant la lluna i crideu: escubidú! Després, raspalleu-vos les dents i mengeu-vos un caramel. La Mariona va preparar l’elixir, se’l va beure i, després de dir la paraula màgica i seguir les altres instruccions, es va adormir. Des d’aleshores, la Mariona no té malsons. Però ara creu en les bruixes. Hi creu tant, que està buscant el seu príncep blau, per si no li fa efecte l’elixir quan faci tretze anys. I, a més, ara, la Mariona llegeix molts, molts contes… Diversos autors, Conte per somiar (fragment adaptat)

Per llegir

✔ Fes una pausa després de cada punt.

110 La llum i la foscor

08_CAT_4EP_2012.indd 110

23/01/12 16:33

Pàgina 110

Pot ser molt interessant gravar amb un reproductor la lectura grupal i després fer-ne una audició, perquè cada nen i nena s’escolti i pugui comentar com creu que ha fet la seva part de la lectura, reflexionant sobre els aspectes que hauria de millorar. Intenteu que vegin aquesta activitat com una avaluació constructiva, sense remarcar massa les errades de cada nen i nena, perquè no tinguin por o vergonya de llegir en veu alta. Proposeu-ho com un repte, per intentar millorar l’hàbit i amb l’objectiu d’aconseguir fer-ho molt millor, en propers enregistraments que es puguin fer.

UNITAT

8

DESPRÉS DE LLEGIR

1 Escull les vinyetes que et serveixen per explicar el conte: Sí que és es­ trany: no hi ha ningú disfressat de vaca!

1

4

7

10

13

Ara sabràs el que és bo!

2

5

A tretze anys et convertiràs en bruixa!

8

11

14

Escubidú!

3

6

9

2 Digues quines vinyetes expliquen: a El que passa abans de la festa. b El que fa la Mariona a la festa. c Què li passa després de la festa. d Com s’acaba el conte. 3 Com es pot trencar l’encanteri de les bruixes? Com ho fa, la Mariona? 4 Què hauria passat si l’elixir no hagués funcionat?

12

15

Llegiu l’apunt «Atenció!», perquè proporciona informació rellevant que els nens i nenes han de conèixer per entendre millor la resolució de les activitats. Solucionari: 1. 2, 3, 4, 5, 9, 10, 11, 12, 14, 15 2. a 4; b 2, 5; c 11, 14, 3; d 9, 12, 15 3. Amb el primer petó d’un príncep blau o amb un elixir màgic. La Mariona va preparar l’elixir. 4. Que la Mariona encara tindria malsons.

Atenció! En un conte, és important no perdre el fil de la història. I, sobretot, no provis de fer l’elixir... t’haurien de dur directament a l’hospital!

5 Què hauríeu fet, vosaltres, si us hagués passat el mateix?

La llum i la foscor 111

08_CAT_4EP_2012.indd 111

23/01/12 16:33

Pàgina 111

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 111

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 8: LA LLUM I LA FOSCOR En aquesta pàgina treballem els diminutius, per mitjà dels sufixos corresponents. Si cal, plantegeu més activitats que complementin les del llibre, o més diminutius per assegurar-vos que l’alumnat en domina el reconeixement.

APRENEM VOCABULARI

Els diminutius Fixa’t en les bruixes dels dibuixos:

bruixa

En què es diferencien?

bruixeta

Un diminutiu és una paraula que es forma afegint la terminació -et, -eta a una altra paraula i que significa ‘més petit’. Així, bruixeta vol dir ‘bruixa petita’.

Insistiu en l’explicació de la terminació dels diminutius, per no confondre les paraules acabades en -et/-eta amb els diminutius, tal com s’explica en el 2 «Sabies que...».

1 Forma el diminutiu d’aquestes paraules. Fixa’t en l’exemple.

Sabies que...

porc ➞ porquet

festa berruga

ungles sol

perruca sabata

vaca raspall

llibre espelma

2 Digues a partir de quines paraules s’han format els diminutius: peixet formatget cadireta peuet rajoleta planteta musiqueta amiguet llitet caseta aneguet ampolleta

ullet ovelleta algueta

3 Observa aquestes paraules i respon: cacauet •

raqueta

Com acaben? Són diminutius d’una altra paraula?

4 A partir del que has vist, esbrina quines d’aquestes paraules són diminutius: moqueta sabateta

cotxet casset

persianeta croqueta

jaqueta barret

Per saber si una paraula acabada en -et/-eta és un diminutiu, treu-li aquesta terminació. Si obtens una altra paraula, la primera és un diminutiu. Ex.: gat(et) ➞ gat és diminutiu; però alfab(et) ➞ alfab no ho és perquè alfab no és cap paraula.

Solucionari: 1. festeta, ungletes, perruqueta, vaqueta, llibret, berrugueta, solet, raspallet, espelmeta 2. peix, formatge, cadira, peu, ull, rajola, planta, música, amic, ovella, llit, casa, ànec, ampolla, alga 3. Acaben en -et/-eta. / No són diminutius, perquè, si se separa la terminació, no tenim cap altra paraula.

cameta paperet

112 La llum i la foscor

08_CAT_4EP_2012.indd 112

23/01/12 16:33

Pàgina 112

Les activitats 5 i 6, que han de fer individualment, se centren en el treball dels diminutius de les paraules; en cas de dubte, poden utilitzar el diccionari.

UNITAT

8

5 Copia aquestes frases en la llibreta i completa-les amb el diminutiu de la paraula que hi ha entre parèntesis:

Solucionari:

(escala) per a la cuina. a La mare ha comprat una (peixos) de colors. b Omplirem l’aquari amb (papers) c Després de la festa, vam recollir tots els que havien quedat per terra. (formigues) feien una fila llarguíssima pel jardí. d Les

5. a escaleta; b peixets; c paperets; d formiguetes.

6 Llegeix aquest text i fixa’t en les paraules destacades. Després, digues si són diminutius o no (si cal, busca-les en el diccionari).

6. diminutius: petiteta, vestidet, collaret, parauletes

Quan era petiteta, la padrina li havia regalat una vareta. De vegades es disfressava de fada: treia de la maleta el vestidet blanc i es posava un collaret. Això sí, preferia posar-se les xancletes, perquè les sabates de ballet li feien mal. Mentre caminava pel passadís estret de casa, deia les parauletes màgiques que havia llegit en un conte. Potser faria un encanteri de veritat!

1. la neu, el raig de sol, la llum, el sol

Endevinalles 1 Què s’amaga rere aquestes endevinalles? (Una pista: pensa en la llum i la calor.)

Una cosa blanca, blanca, que s’agafa però no s’aguanta.

Quina és la cosa immensament grandiosa, que passa el forat d’una agulla entra al riu i no es mulla.

Una cosa com una gla que per tota la casa va. Diuen que sóc el rei però no governo; diuen que camino però no em bellugo; diuen que sóc ros i no tinc ni un pèl; faig anar rellotges i no sóc rellotger.

L’activitat 2 consisteix a resoldre les endevinalles proposades. Per complementar-la, sol·liciteu-los que inventin altres endevinalles.

La llum i la foscor 113

08_CAT_4EP_2012.indd 113

Pàgina 113

112 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23/01/12 16:33

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 8: LA LLUM I LA FOSCOR Per complementar la teoria, proporcioneu als nens i nenes un o dos exemples de paraules que continguin cadascun dels dígrafs que s’indiquen en el requadre explicatiu. Seguidament, demaneu-los que facin les activitats.

PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

Els dígrafs Llegeix aquestes paraules i fixa’t com se separen en síl·labes: telèfon

te-lè-fon

cullera

cu-lle-ra

tassa

tas-sa

Observa que en el cas de ll i de ss tenim un sol so representat per un grup de dues lletres. Són dígrafs.

Solucionari:

Un grup de dues lletres que representa un sol so és un dígraf. A final de ratlla, hi ha dígrafs que: • se separen: ss, rr, ix, l·l (pastis-ser, car-ro, bruixa, col-legi). • no se separen: ll, ny, qu, gu (co-lla, ca-nya, enquesta, se-guir).

1. tranquil·la, bruixa, lluminós, perruca, préssec, banya, cullera, til·la, esgarrar, esqueixada, canyella, esquena, col·lecció, rebaixes, arraconar, vellut, arxiu, guix

1 Copia aquestes paraules en la llibreta i encercla’n els dígrafs:

2. car-re-te-ra, en-ga-nyar, ca-ra-mel, pa-pa-llo-na, il-lu-si-ó, llu-na, ra-que-ta, im-pres-si-ó, ga-nyota, pas-sa-dís, bai-xar, pa-quet, gui-tar-ra, guàrdi-a, en-llu-me-nat, ga-lle-da, cai-xer

tranquil·la bruixa lluminós perruca préssec banya cullera til·la esgarrifar esqueixada canyella esquena col·lecció rebaixes arraconar vellut vinya guix 2 Separa en síl·labes aquestes paraules i encercla’n els dígrafs: carretera enganyar caramel papallona il·lusió lluna raqueta impressió ganyota passadís baixar paquet guitarra guàrdia enllumenat galleda caixer 3 Algunes paraules de la lectura han perdut el dígraf. Completa-les en la llibreta amb rr, ix, qu, ll, gu, ny o ss. es ena ba et

u als ca es

ore a a s

gro enc pe uca

pasti os pi ó

Atenció! Quan parteixis una paraula, no deixis mai una lletra sola a final de línia. Ex.: amis-tat i no a-mis-tat.

3. esquena, ullals, orella, groguenc, pastissos, barret, caixes, anys, perruca, pinyó

114 La llum i la foscor

08_CAT_4EP_2012.indd 114

23/01/12 16:34

Pàgina 114

En aquesta pàgina ens centrem en l’explicació de les regles per escriure correctament les grafies r i rr (i la grafia r muda). Llegiu amb atenció els exemples que proporciona la part teòrica del llibre i feu que els nens i nenes practiquin la pronunciació de totes aquestes paraules, perquè detectin les diferències.

UNITAT

8

El so de r forta i r suau Llegeix les paraules que acompanyen les fotografies: raspall

barret

mirall

clauer

El so de r forta es representa amb les grafies: • •

rr entre vocals: barret, carro, ferro, corretja... r en la resta de casos: raspall, riu, ratolí, enrenou...

Llegiu en veu alta l’apunt «Recorda», ja que proporciona informació complementària rellevant que l’alumnat ha de tenir present.

El so de r suau es representa amb la grafia: •

r entre vocals i en els grups pr, tr, cr, br, dr, gr: mirall, orella…

En la majoria de zones on es parla català, la r a final de paraula de vegades no es pronuncia: clauer, caminar, cosir. Diem que és una r muda.

1 Classifica les paraules en la llibreta segons el so de la r: r forta

ploure cuiro

raig carretó

r suau

arrel raïm

brillant graó

Recorda S’escriuen amb -r final els verbs en infinitiu (trobar, saber…) i alguns noms d’oficis com ara bomber, inventor…

Solucionari: 3. r forta: raig, arrel, carretó, raïm, arròs; r suau: pluore, brillant, pare, cuiro, graó

pare arròs

5. a Per esmorzar m’agrada fer servir la torradora; b La mare és a cal serraller a dur-li el pany trencat; c Moltes de les energies renovables provenen del Sol.

2 Copia les frases i completa’n les paraules amb r o rr: a Pe esmo za m’ag ada fe se vi la to ado a. a du -li el pany t encat. b La ma e és a cal se alle enovables p ovenen del Sol. c Moltes de les energies 3 Busca quinze paraules de la lectura amb la grafia r o el dígraf rr i classifica-les pel so (r forta, suau o muda). La llum i la foscor 115

08_CAT_4EP_2012.indd 115

23/01/12 16:34

6. Resposta oberta.

Pàgina 115

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 113

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 8: LA LLUM I LA FOSCOR En aquest apartat es presenten els temps verbals. Tanmateix, només arribem a la classificació entre present, passat i futur. La finalitat principal és que l’alumnat s’adoni que el verb, a més d’altres significats, expressa el moment en què té lloc l’acció: ara, abans o després.

ESTUDIEM LA LLENGUA

Temps verbals passat

present

futur

La flor naixia.

La flor creix.

La flor es pansirà.

Solucionari:

Què indica la paraula destacada de cada frase?

1. regar, llegir, escoltar, dibuixar, moure, caminar, riure, estendre.

El verb és la paraula que ens indica l’acció que fa el subjecte. Els diversos moments en què pot tenir lloc l’acció del verb s’anomenen temps verbals.

2. a arrossegar; b acompanyava; c saltaven; d cantàveu.

1 D’aquestes paraules, escriu en la llibreta les que siguin un verb: calor regar llegir mirall solar moure caminar

escoltar energia dibuixar riure alzinar estendre

Com en aquesta edat, ja no hi ha d’haver gaires problema en aquest punt, mireu de fixar-vos també en les grafies especials (formes com vaig, les acabades en -ava, etc.), per tal de lligar ortografia i morfologia. Llegiu, per això, l’apunt «Recorda».

2 Escriu aquestes frases amb el passat del verb entre parèntesis: a El vaixell de pesca la xarxa. (arrossegar) els clients a les taules. (acompanyar) b El cambrer entre el públic. (saltar) c Els pallassos cançons sobre la pau. (cantar) d Vosaltres 3 Escriu en la llibreta el que faràs demà des del matí fins al vespre. Recorda que són accions futures. 116 La llum i la foscor

08_CAT_4EP_2012.indd 116

23/01/12 16:34

Pàgina 116

UNITAT

8

4 Escriu les frases en present, seguint l’exemple:

Recorda

Ahir vaig beure aigua. Ara bec aigua.

Ahir vam llegir un conte.

Els avis arribaran demà.

Demà instal·lareu un panell solar.

Molts temps verbals de passat es formen amb les terminacions -ava, -aves.

També podeu proposar-los que redactin un petit text en un temps determinat, tal i com es demana en l’activitat 3. Per exemple, que expliquin que van fer ahir dels que van sortir de l’escola fins què van anar a dormir (perquè treballin el passat), o bé que centrin la seva redacció en activitats que fan a l’escola (per treballar el present).

Les formes verbals compostes per vaig, vas, va, vam, vau, van seguides d’un altre verb expressen temps de passat: Ahir vaig dibuixar un vaixell.

5 Completa les frases amb aquestes paraules: ahir

a b c

avui

vas fer els deures. passejo vora el mar. vaig al circ.

demà

d e f

Una de les activitats més interessants que us poden ajudar a complementar les proposades en el llibre, i treballar la teoria referent als temps verbals, és demanar a l’alumnat la reescriptura d’un text, canviant el temps de les formes verbals (de present a passat, per exemple). En aquest cas, cal estar atent perquè, generalment també cal canviar altres paraules (adverbis, demostratius, vetc.) perquè les frases i el text en tinguin sentit.

aniran d’excursió. vaig anar al cinema. vam jugar a futbol.

Solucionari:

6 Classifica aquests temps verbals: ballaré dormia cantava correm balleu canta dorms corrien miro escoltaves dormirem correré mirava passat

present

futur

La llum i la foscor 117

08_CAT_4EP_2012.indd 117

Pàgina 117

4. Ahir vam llegir un conte, Ara llegim un conte; Els avis arribaran demà, Els avis estan arribant; Demà instal·lareu un panell solar, Estem instal· lant un panell solar

23/01/12 16:34

5. a ahir; b avui; c avui; d demà; e ahir; f ahir 6. passat: dormia, cantava, corrien, escoltaves, mirava; present: correm, balleu, canta, dorms, miro; futur: ballaré, dormirem, correré.

114 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 8: LA LLUM I LA FOSCOR En aquestes pàgines ens centrem en el tema dels contes. Llegiu amb els nens i nenes l’explicació teòrica introductòria i mostreu-los les diferents parts en conte, tal com es mostra a l’exemple.

ESCRIVIM

El conte Fa molt de temps, quan no hi havia ni llibres ni televisió, la gent s’entretenia explicant i escoltant contes. La gent els aprenia de memòria, i d’aquesta manera passaven de pares a fills i, d’aquests, als néts. El conte és una narració breu. Com qualsevol narració, segueix l’esquema de plantejament, nus i desenllaç. El plantejament d’un conte és la part en què es presenten els personatges de la història, és a dir, qui són i com són. També s’hi explica on passa la història i quan succeeixen els fets, i finalment s’anuncia què passarà, és a dir, es presenta la situació d’allò que s’explicarà. S’hi poden barrejar elements reals i imaginaris.

qui on quan

El desenllaç recull el final del conte. S’hi explica com acaba la història, si s’ha resolt o no el problema i com.

Per escriure un conte

Mariona, les bruixes. En una ciutat o un poble qualsevol. Època actual.

què

La Mariona es pensa que ja és gran; no creu en les bruixes ni li agraden els contes de fades.

nus

La Mariona topa amb una bruixa de veritat en una festa i la fa enfadar. Com a revenja, unes bruixes li fan prendre un beuratge que la convertirà en bruixa quan faci tretze anys. Llavors, remena i llegeix tots els llibres de contes que troba per descobrir un antídot contra l’encanteri .

El nus és la part en què s’explica què els passa als personatges, quin canvi o problema es presenta, els motius que el produeixen i el que això provoca. desenllaç

En les activitats es proposa la elaboració d’un conte, seguint les pautes que s’han vist anteriorment; per tant, cal que l’alumnat s’adoni que els contes són textos per explicar històries, vivències i altres coses. En l’activitat 4, els nens i nenes han d’inventar un plantejament i un desenllaç per al conte que s’exposa. Una vegada hagin redactat els seus treballs, que faran en grup, els han de llegir a la resta de la classe, per veure les diferents versions que s’han creat d’una història inicialment igual.

La Mariona troba un antídot en un llibre, el prepara, se’l beu i així es desfà l’encanteri, però aleshores torna a creure en bruixes, en prínceps i en els contes.

✔ Pensa un tema. ✔ Defineix els personatges, l’ambient i la situació. ✔ Assegura’t que el text té tres parts ben definides: plantejament, nus i desenllaç.

118 La llum i la foscor

08_CAT_4EP_2012.indd 118

23/01/12 16:34

Pàgina 118

Per complementar aquestes activitats,podeu demanar que cada nen i nena , tenint en compte les pautes i els aspectes treballats en les activitats, escrigui individualment (o en grup, segons el vostre criteri) un conte inventat des de l’inici fins al final, el qual després haurà de llegir davant la classe. Podeu demanar que en facin un dibuix il·lustratiu del seu conte i penjar tots els treballs una de les parets de l’aula, com si es tractés d’una exposició. Fins i tot seria interessant organitzar un concurs de contes, on cada nen i nena hagi de votar el conte del company o companya que més li hagi agradat.

UNITAT

8

1 Tria una parella de paraules com a personatges d’un conte. Imagina’t com són, on viuen i en quina època passa la història. bomber - pastisser

Sol - Lluna

Feu-los llegir amb atenció l’apunt «Per escriure un conte», i comenteu-los que han de posar en pràctica tots aquests aspectes.

nen - peix

2 Segons la parella de mots que hagis triat, explica què passaria si: a Els bombers apaguessin el foc amb xocolata. b Sempre fos de nit. c Les escoles es construïssin al fons del mar. 3 Escriu el desenllaç de la situació plantejada en l’activitat 2. 4 Ara et presentem el nus d’un conte. Inventa’n el plantejament i el desenllaç. Per parelles, expliqueu-vos les vostres versions.

Van passar els tres dies i el sastre i l’hostaler van anar a veure el noble, i aquest els va preguntar si havien trobat resposta a les seves preguntes. El sastre va dir que la cosa més poderosa era el cavall, la més ràpida era l’àliga, i la més dolça, la mel. L’hostaler va dir que el més poderós era el pensament, el més ràpid era la llum, i la cosa més dolça, l’amor de la mare pel seu fill. El noble va considerar que les respostes de l’hostaler eren més sàvies i li va preguntar com se li havien acudit. I l’hostaler li va dir que era cosa de la seva filla. El noble, veient que la filla de l’hostaler era molt sàvia, la va voler posar a prova i li va donar una dotzena d’ous durs perquè els covés. Quan la noia va veure els ous, de seguida es va adonar de l’enganyifa del noble i li va dir al seu pare que bullís mongetes. El dia previst per tornar els ous al noble, l’hostaler li va portar les mongetes bullides i li va demanar permís per sembrar-les al jardí. El noble es va posar a riure i li va contestar que les mongeteres no sortien de les mongetes bullides. Aleshores, l’hostaler li va respondre que, igualment, dels ous durs no en podien sortir pollets. B. Lansky, La filla sàvia de l’hostaler (fragment adaptat)

La llum i la foscor 119

08_CAT_4EP_2012.indd 119

23/01/12 16:34

Pàgina 119

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 115

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 9: DE QUÈ ESTÀ FET? A partir d’aquesta plana inicial de la unitat, podeu establir amb l’alumnat una conversa sobre el reciclatge, la reutilització i la recollida selectiva de brossa. Per fer això, podeu plantejar preguntes com, per exemple: Què observes a la fotografia? Què fan els nens i nenes que hi apareixen? Quin tipus de contenidors hi ha? De quin color són? Per a quin tipus de brossa està destinat cadascun d’ells? Quins beneficis aporta la recollida selectiva? Fas selecció de brossa a casa? Per què?

UNITAT

9

De què està fet?

abocador deixalleria envàs matèria primera reciclar recollida selectiva residu restaurar reutilitzar

Comenteu també les paraules que es mostren en el vocabulari bàsic inicial i demaneu als nens i nenes que les defineixin. Proposeu-los que facin servir el diccionari i el vocabulari interactiu, i després poseu-ne en comú els resultats.

120

09_CAT_4EP_2012.indd 120

23/01/12 16:35

Pàgina 120 L’activitat 1 consisteix en una audició sobre anuncis publicitaris, perquè l’alumnat comprengui i analitzi el seu ús. ESCOLTEM, PARLEM, CONVERSEM

Una vegada hagin escoltat atentament l’audició, demaneu que, en veu alta, contestin les preguntes 2, 3 i 4 que es proposen. Intenteu que cada nen i nena faci la seva aportació, amb els raonaments i argumentacions oportuns.

1 Escolta amb atenció aquests anuncis:

Anuncis publicitaris

Sabies que...

2 Què anuncia cadascun dels textos publicitaris? 3 Com aconsegueix, cada anunci, atreure l’atenció? 4 A qui creus que va adreçat? 5 Entre tots, penseu un eslògan per a cada anunci que heu escoltat. 6 Expliqueu, amb paraules vostres, què vol dir la darrera frase de cada un dels anuncis.

L’eslògan és una frase breu que resumeix el més important del missatge de l’anunci. Exemple: Dóna una vida nova als envasos.

Solucionari:

7 En grups de quatre, busqueu un eslògan nou per a cada cas i expliqueu en què consisteix l’anunci corresponent:

a

Per mantenir un diàleg

b

c

✔ Respecta el torn de paraula. ✔ Pots expressar moltes coses a les persones que t’escolten si afegeixes gestos a les teves paraules.

De què està fet? 121

09_CAT_4EP_2012.indd 121

Pàgina 121

116 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

02/02/12 12:20

2. Reciclatge d’envasos. 3. Resposta oberta. 4. Resposta oberta. Després de llegir l’apunt «Sabies que...», han de realitzar l’activitat 5. Podeu demanar-los que ho facin per diferents grups o per parelles, per després posar en comú els eslògans creats. Les activitats 6 i 7 també s’han de fer de manera grupal. Aprofitant els grups creats, podeu complementar les activitats demanant que seleccionin un producte i creïn un eslògan apropiat. Seria convenient que estigués relacionat amb el tema del reciclatge.

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 9: DE QUÈ ESTÀ FET? Comenteu amb l’alumnat les preguntes prèvies a la lectura. La finalitat és que intenteu potenciar el seu interès perquè tinguin curiositat pel tema que es tractarà: la restauració de llibres.

LLEGIM

Abans de llegir ■ ■ ■ ■

Per què

■

molt important

està escrit en un tipus de lletra diferent? Esbrina­ho.

Què et suggereix el títol de la lectura? Creus que és important escoltar l’opinió dels altres? Com es pot restaurar un llibre? Saps què vol dir reciclar? Quan vas a alguna biblioteca, llegeixes llibres de lec­ tura o bé hi vas per consultar llibres i enciclopèdies?

És convenient que es potenciï la intervenció de cada nen i nena en la conversa, que expliquin la seva experiència, tant pel que fa als debats o qüestions com a l’ús de la biblioteca. Deixeu que s’expressin espontàniament, que es facin preguntes entre ells, que opinin lliurement sobre els temes i qëstions plantejats. Preneu nota de tot això i després mireu de fer una reflexió sobre el nivell del diàleg que tenen, les actituds que cal treballar en aquest sentit, les actituds que s’haurien d’intentar evitar...

Els restauradors de llibres discret: que passa desapercebut. solemne: seriós, majestuós, amb importància. escèptica: que dubta o desconfia dels altres o d’alguna cosa.

Quan per fi van sortir al pati, va cridar els seus companys més íntims. La Mònica, l’Helena, en Nicolau, en Palmir, l’Emília, la Clàudia, l’Amadeu i mitja dotzena més. Els va anunciar que els havia de dir i ensenyar una cosa molt important, i se’n van anar tots al racó més discret. Allà, de forma solemne, la Margarida va treure el llibre. —Què us sembla? –va dir, mostrant-lo tota orgullosa. Els altres no van entendre gaire bé de què anava la cosa. —Què és? –va preguntar en Nicolau. —Un llibre –va respondre la Margarida. —Ja ho sé, que és un llibre, però... —L’autora es diu igual que tu –va assenyalar la Clàudia. —És que sóc jo –va dir, encara amb més orgull, la Margarida. —Què vol dir que ets tu? –va dir l’Helena. —Doncs que l’he escrit jo. Bé, l’estic escrivint. No l’he acabat encara. —Apa! –va fer la Mònica, que sempre era la més escèptica. —I amb lletres d’impremta? –va preguntar l’Emília, que no s’ho creia.

122 De què està fet?

09_CAT_4EP_2012.indd 122

23/01/12 16:35

Pàgina 122

Els aspectes relacionats amb la conversa i el diàleg s’haurien de treballar bé des de bon començament. Per això, com hem indicat en anteriors ocasions, caldrà acostumar els alumnes a demanar la paraula, parlar per torns i no tots alhora, a escoltar-se i a respectar les opinions dels companys, prenent-les com a aportacions constructives per al grup. Aquests hàbits només s’adquireixen per mitjà de la pràctica i de la reflexió posterior, per la qual cosa recomanem que insistiu en aquest punt i perquè entenguin com cal comportar-se en un debat o conversa.

UNITAT

9

—Mireu, ho veieu? La Margarida va girar-ne les primeres pàgines. N’havia escrit exactament tres abans de marxar de la biblioteca i anar-se’n a dormir. La resta del llibre era en blanc. —Per què no té totes les lletres iguals? –va demanar en Palmir. —Perquè a la biblioteca hi ha tantes lletres que jo no podia pas buscar-les totes de la mateixa mena.

incrèduls: que no creuen el que els diuen. lliscaven: es movien suaument sobre una superfície llisa, sense cap impediment.

Ara sí que van mirar-la tots mig incrèduls, mig sorpresos. —Has anat a la biblioteca? —Quan? —Com hi has entrat? Ella va aturar l’allau de preguntes fent gestos i es va disposar a explicar-ho, abaixant encara més la veu:

Saps què vol dir l’expressió a la babalà? Busca­ho en el diccionari.

—Ahir vaig tenir una idea –va començar–. Segons el meu pare i els altres, als llibres els han caigut les lletres perquè ningú no els llegia. I quan van intentar posar-les una altra vegada, les lletres lliscaven i no quedaven enganxades a les pàgines ni amb cola. Això deu ser perquè volien col·locar-les a la babalà, i si una lletra no era del llibre se n’anava, em seguiu? —Sí. —Llavors se’m va acudir una altra cosa –va prosseguir la Margarida–. Els llibres de la nostra biblioteca no tornaran mai a ser el que eren, això segur. No és que s’hagin mort del tot, però, com que els han caigut les lletres, els que abans eren L’illa del tresor o Alícia en terra de meravelles, ara no són més que llibres en blanc. Però continuen sent llibres. De manera que vaig pensar: per què no escrivim noves històries en aquests llibres, aprofitant les lletres que han caigut? —I funciona? –es va sorprendre l’Anna. —Mira-ho tu mateixa. –La Margarida va aixecar una mica el llibre.– Ahir a la nit vaig anar a la biblioteca, vaig entrar-hi per la part del darrere amb una llanterna i vaig estar unes quantes

Podeu anar comentant les diferents pistes de lectura que s’indiquen al marge, una vegada l’hagueu finalitzat, o bé abans d’encetar-la també, les diferents imatges que acompanyen el text, perquè indiquin què els suggereixen. De què està fet? 123

09_CAT_4EP_2012.indd 123

23/01/12 16:35

Pàgina 123

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 117

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 9: DE QUÈ ESTÀ FET? Si ho creieu necessari, abans de la lectura podeu treballar el vocabulari més difícil fent que els alumnes llegeixin les paraules que hi ha als requadres del marge, en què es defineixen alguns termes d’aquest mots. A més (marcats en el text en color), pot ser convenient explicar altres paraules: això dependrà del grup classe.

LLEGIM

bocabadat: sorprès, meravellat, admirat.

hores escrivint el meu propi llibre. Quan vaig començar a posar-hi les lletres que formaven la nova història, van quedar immediatament enganxades, bé..., impreses, com si no s’haguessin separat mai d’aquella pàgina. Això demostra el que va dir el professor de ciències fa alguns dies, que l’energia no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma. L’energia de les lletres i la dels llibres es manté intacta... i només cal que amb aquelles velles lletres i aquells vells llibres s’escriguin històries noves. Aquest llibre –va acariciar la seva «obra»– potser era Pinotxo abans de la caiguda de les lletres, i en canvi ara és el meu conte: La sorprenent història de la nena invisible. —És... genial! –va exclamar la Petra. —Que fort! –va reconèixer, bocabadat, l’Isidre. —Hi tornaràs? –va dir, tota animada, la Mònica. —Aquesta nit. —Tu sola? –va vacil·lar la Justa. —Podeu venir, si voleu. Hi ha lletres per donar i per vendre. Us asseguro que no les acabarem. —Visca! –va cridar l’Amadeu. —Jo vindré! –va afirmar, decidida, l’Helena. —I jo! –va dir la Clàudia. —I jo! –s’hi va afegir la Lluïsa. —I jo! –van proclamar tots.

Podeu fer una lectura inicial o feu llegir en veu alta un fragment del text a cadascú. D’aquesta manera confirmeu que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement de les paraules. Pel que fa a la lectura individual, primer la poden fer una lectura en silenci abans de llegir-la en veu alta entre tots, perquè cada nen i nena assenyali altres possibles paraules o expressions que no entenguin, i poder-les comentar entre tots.

La Margarida va somriure, orgullosa i satisfeta. Fins i tot els qui passaven de les classes de llengua i presumien de no haver llegit cap llibre en sa vida, ara estaven disposats a convertir-se en escriptors i escriptores. Jugant, però escrivint, al capdavall. Jordi Sierra i Fabra, La biblioteca dels llibres buits (text adaptat)

Per llegir

✔ Per entendre la lectura cal conèixer el significat de totes les paraules.

124 De què està fet?

09_CAT_4EP_2012.indd 124

23/01/12 16:35

Pàgina 124 Les activitats després de la lectura estan pensades per comprovar el nivell de comprensió del text per part dels alumnes. Poden fer-les de manera individual, per després posar en comú els resultats, o bé tots alhora en gran grup.

UNITAT

9

DESPRÉS DE LLEGIR

1 Per què convoca tots els seus amics, la Margarida? 2 Quin problema tenen els llibres de la biblioteca? 3 Digues quines d’aquestes afirmacions són certes: a b c d e f g h

La Margarida vol convidar els seus amics a la Festa del Llibre. La Palmira és la millor amiga de la Margarida. La Margarida està escrivint un llibre. La colla de la Margarida es reuneixen a l’hora de català. La Mònica és la més escèptica. La Margarida va entrar a la biblioteca de nit. Per parlar del llibre, organitzen un debat. La Margarida creu que, per recuperar els llibres, cal escriure­hi històries, no col·locar les lletres sense solta ni volta. i Tota la colla decideix anar a la biblioteca a escriure llibres.

Atenció! Sempre que vulguis subratllar alguna cosa en un llibre, fes-ho amb llapis.

Solucionari: 1. Perquè els havia de dir i ensenyar una cosa molt important. 2. Els han caigut les lletres perquè ningú no els llegia.

4 Com es diu el llibre que escriu la Margarida? Per què creus que li ha posat aquest títol? Què et suggereix? a b c d

La La La La

sorprenent història del nen invisible. fantàstica història de la nena invisible. sorprenent història de la nena invisible. fantàstica història del nen invisible.

3. c, e, f, h, i 5. No té la mateixa forma; és una narració, mentre que el text de la lectura és un diàleg.

5 Busqueu en la lectura el fragment que es correspon amb el text següent. Té la mateixa forma? En què se’n diferencia?

Allà, de forma solemne, la Margarida va treure el llibre i els va preguntar l’opinió, mentre el mostrava amb orgull. Els altres no van entendre gaire bé de què anava la cosa i en Nicolau li va preguntar què era. La Margarida li va respondre que un llibre. Aleshores, la Clàudia es va adonar que l’autora del llibre es deia igual que la Margarida, i ella, encara amb més orgull, els va dir que aquell era el seu nom, perquè ella era l’autora del llibre. (fragment adaptat)

De què està fet? 125

09_CAT_4EP_2012.indd 125

Pàgina 125

118 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23/01/12 16:35

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 9: DE QUÈ ESTÀ FET? En aquesta pàgina, destinada a aprendre vocabulari, treballem el concepte de família lèxica. Per això, a partir de la part teòrica que ofereix el llibre, l’alumnat ha d’esbrinar la relació que hi ha entre diversos mots, observant la part que es repeteix en cada grup: l’arrel.

APRENEM VOCABULARI

Famílies de paraules Observa aquests grups: pastís

muntanya

pastisser

muntanyenc

paperera

pastisseria

muntanyeta

papereria

paper

pastisset

muntanyisme

empaperar

Podeu proporcionar altres exemples a la pissarra, per assegurar-vos que tots els nens i nenes entenen l’explicació.

Fixa’t que, en cada cas, hi ha tres paraules que s’han format a partir de la primera de totes.

Totes les paraules que es formen a partir d’una ma­ teixa paraula (afegint­hi una terminació o un prefix) pertanyen a una família lèxica (família de paraules).

Solucionari: 1. llibre, llibreter, llibreria; fuster, fusteria, fusta; tauleta, taula, entaular; café, cafetera, cafeteria

1 Agrupa els mots següents en famílies de paraules: llibre fuster cafetera entaular

tauleta fusteria

llibreter cafè taula cafeteria fusta llibreria

2 Combina les paraules de la segona columna amb les partícules de la primera o de la tercera (o una de cada) per formar paraules noves. Després, destria les que formen part de la mateixa família lèxica i escriu­les correctament. art

-dor

desresub-

2. despenjar, penjador / submarí, mariner / subart, artista / perruquer, perruqueria

marí

-er

penjar

-eria

perruca

-ista

126 De què està fet?

09_CAT_4EP_2012.indd 126

23/01/12 16:35

Pàgina 126

UNITAT

9

En l’activitat 5, els nens i nenes han de trobar les paraules amagades, les quals formen part de la família flor. Heu de tenir en compte la paraula floratge, que s’escriu amb g i no amb j. Una vegada les hagin trobat, seria interessant que les defineixin amb l’ajuda del diccionari. Podeu demanar-los que facin una frase amb cadascuna d’aquestes paraules i després posarles en comú.

3 Busca el mot intrús de cada família de paraules i anota’l en la llibreta: a vendre, venda, venerar, venedor, malvendre b ballet, ballar, ballarí, abella, ballaruga c savi, sabó, saviesa, saberut, saber d carn, carnisser, carnívor, cranial, carnós 4 Fes llistes de paraules de la mateixa família lèxica de cada una d’aquestes quatre: a verd

c terra

b riu

d sabata

5 Els amics de la Margarida s’han proposat escriure llibres amb les lletres de la biblioteca. Ajuda’ls a trobar paraules de la família de flor i anota­les en la llibreta.

F

L S

O

R E

T

I R A

Solucionari: 3. a venerar; b abella; c sabó; d craniat

I F

F

F E F L O R A G T

F

O R F I S L T A

5. floratge, floristeria, florista, floració, flor, florir

F

L

A R F C I Ó O

L O R F F

R

L

I R F

O

De què està fet? 127

09_CAT_4EP_2012.indd 127

23/01/12 16:35

Pàgina 127

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 119

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 9: DE QUÈ ESTÀ FET? En aquestes pàgines treballem els sons de s sorda i s sonora, tant pel que fa a la discriminació auditiva com a l’ortografia. Primer ens centrem en el treball de la s sorda amb els corresponents exercicis que complementen les explicacions teòriques introductòries a cada pàgina.

PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

La s sorda (s, ss, c, ç) reciclar

assecador

envàs

calçot

Com sonen les lletres destacades de cada paraula? Sonen igual?

En català, el so de la essa sorda es pot representar amb diverses grafies: s, ss, c i ç.

Demaneu que els nens i nenes llegeixin l’apunt «Recorda», ja que proporciona informació complementària i molt rellevant.

1 El nom dels elements marcats amb ✓ conté el so de la essa sorda. Classifica’ls segons la grafia en una taula com la de sota. ✓

✓ ✓

✓

✓

✓

✓

✓ ✓ ✓

a s

ss

Escrivim s: • A principi de paraula. • A final de paraula (s’usa per fer els plurals). • Entre consonant i vocal. • Entre vocal i consonant.

Per complementar les activitats del llibre, podeu fer buscar als nens i nenes paraules amb essa sorda o sonora en la lectura i, a partir d’aquí, demanar que les pronunciïn i classifiquin. També els podeu dictar paraules perquè les classifiquin i aprenguin a escriureles correctament. Finalment, feu-los relacionar cada paraula dictada o treballada amb la regla que segueix.

✓ b

✓

c

c

d

ç

Escrivim ss: • Entre vocals.

Escrivim c: • Davant de les vocals e, i. • A principi de paraula.

Escrivim ç: • Davant de les vocals a, o, u. • A final de paraula.

128 De què està fet?

09_CAT_4EP_2012.indd 128

23/01/12 16:36

Pàgina 128

1. s: sol, dansa; ss: carabassa, cassola, tassa; c: cirera, ocell, cistell, ceba; ç: llaç, estruç, eriçó 2. s entre vocals: riquesa, poesia, brusa, pesa, cosa, episodi z a principi de paraula: ziga-zaga, zero, zel z darrere de consonant: donzella, bronze, senzill, dotzena, alzina, botzina 3. dotze, zero, cent quinze, onze. Tenen el so de la essa sonora 4. (La paraula ro_a pot formular-se com: rossa o rosa) s sorda: plaça, concert, març, nassos, rossa, cicle, bassa s sonora: alzina, cosa, zona, horitzó, museu, diapasó, nosa, zebra, cosina, ase, rosa, camisa

UNITAT

9

La s sonora (s, z) zebra

camisa

Com sonen les lletres destacades de cada paraula? Sonen igual? En català, el so de la essa sonora es pot representar amb dues grafies: s i z. • Escrivim s entre vocals: camisa, residu. • Escrivim z a principi de paraula o darrere de con­ sonant: zero, esmorzar.

Recorda Quan demanes silenci imites el so de la essa sorda. El so de l’abella quan vola s’assembla al de la essa sonora.

2 Classifica aquestes paraules en una taula com la de sota: riquesa ziga-zaga donzella bronze poesia brusa senzill zero dotzena alzina zel botzina pesa cosa episodi s entre vocals

z a principi de paraula

darrere de consonant

3 Calcula aquestes operacions i fixa’t en el resultat. Quin so dels que hem treballat tenen en comú? 4+8

25 – 25

100 + 15

13 – 2

4 Completa, en la llibreta, les paraules amb s, ss, ç, c i z i classifica­ les segons que tinguin el so de la essa sorda o de la essa sonora: pla a ro a a e

con ert diapa ó horit ó

al ina cami a mu eu

mar icle no a

co a ba a ebra

na os ona co ina De què està fet? 129

09_CAT_4EP_2012.indd 129

Pàgina 129

120 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

Solucionari:

23/01/12 16:36

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 9: DE QUÈ ESTÀ FET? En aquesta pàgina es treballen diferents formes verbals per a cada temps i, també, l’infinitiu.

ESTUDIEM LA LLENGUA

Formes verbals Ja has vist que els diversos temps verbals indiquen si l’acció del verb té lloc en passat, present o futur. Ara veuràs que cada temps es pot expressar amb diferents formes verbals: • present: reciclo… • passat: reciclava, he reciclat, havia reciclat, vaig reciclar… • futur: reciclaré, hauré reciclat…

En les dues primeres activitats, els nens i nenes han de diferenciar les formes verbals en els diversos temps i, en la resta, identificar els infinitius i conèixerne les diferents terminacions segons de la conjugació.

Recorda Un verb és una paraula que expressa una acció, un esdeveniment, un estat, etc. amb relació a algú o alguna cosa.

Per complementar les activitats proposades, podeu fer alguns textos que considereu adients, canviantne els verbs en un temps determinat, o bé escrivint frases amb el verb en un temps concret, etc.

1 Digues quines formes indiquen temps en present, passat o futur: a b c d e

van riure recicles dormireu hauré obert prenien

f g h i j

havíem canviat dormen has omplert haureu reutilitzat llencen

2 Copia aquest text en la llibreta i encercla totes les formes verbals que hi trobis (en verd el present, en vermell el futur i en blau el passat):

Per assegurar-vos que saben distingir clarament els verbs segons la conjugació, podeu proposar-los que recullin formes verbals de textos (per exemple, de la lectura) o de les frases que anteriorment hàgiu treballat i que en classifiquin els infinitius segons la conjugació.

Ahir vaig tossir tot el dia. Per això, la meva mare ha trucat al metge; però, com que tenia la consulta plena, hi anirem demà. Per això, demà faltaré a escola. Tinc ganes d’anar-hi, perquè el doctor Joan és un metge molt simpàtic que m’explica el que em passa i la infermera sempre em dóna caramels. La meva mare m’ha dit que hauré de fer els deures igualment. Quan sortim del metge, el pare ens vindrà a buscar i berenarem al centre comercial. Després em provaré xandalls perquè el que tinc ja em va petit i comprarem un regal per a l’aniversari del meu cosí. Manel 130 De què està fet?

Solucionari:

09_CAT_4EP_2012.indd 130

23/01/12 16:36

Pàgina 130

1. a passat; b present; c futur; d futur; e passat; f passat; g present; h passat; i futur; j present 2.

UNITAT

9

L’infinitiu Quan busques un nom en el diccionari, només el trobes en singular. En el cas del verb, tampoc no hi trobaràs totes les formes verbals, només una: l’infinitiu. L’infinitiu és la forma verbal que fem servir per anome­ nar un verb. És una forma no personal.

Segons la terminació de l’infinitiu, els verbs es classifiquen en tres conjugacions: • primera conjugació: tenen l’infinitiu acabat en -ar, com cantar, saltar, nedar... • segona conjugació: tenen l’infinitiu acabat en -er o en -re, com córrer, témer, perdre, batre... (També hi pertanyen dir i dur.) • tercera conjugació: tenen l’infinitiu acabat en -ir, com servir, llegir, dormir...

Sabies que... A més de l’infinitiu, hi ha altres formes no personals: el gerundi (cantant, llegint, escrivint) i el participi (escrit, cantat, llegit).

Solucionari: 1. 1a conjugació: comprar, mirar, passejar, ­cantar 2a conjugació: fer, haver, rebre, escriure, ­moure 3a conjugació: dormir, decidir, fingir 2. creixes (créixer): 2a conjugació miro (mirar): 1a conjugació obrim (obrir): 3a conjugació nedo (nedar): 1a conjugació creia (creure): 2a conjugació jugaran (jugar): 1a conjugació llegeixes (llegir): 3a conjugació 3. a llegir; b estudiar; c escriure

1 Copia els infinitius en la llibreta i classifica’ls segons la conjugació a què pertanyen: creixes comprar miro obrim fer nedo haver dormir creia moure mirar jugaran rebre escriure llegeixes fingir decidir 2 Ara, troba l’infinitiu de les altres formes verbals de l’activitat an­ terior i digues, en cada cas, a quina conjugació pertany. 3 Escriu l’infinitiu de cada grup de formes verbals: a llegeixo, llegia, llegiré b estudiarem, estudiava, estudiaran c escriviu, escriuria, escriureu

present: tinc, és, m’explica, dóna, va; futur: anirem, faltaré, hauré, vindrà, berenarem, provaré, comprarem; passat: vaig tossir, ha trucat, tenia, ha dit

Recorda Els infinitius poden acabar en -ar, -er, -re o -ir.

De què està fet? 131

09_CAT_4EP_2012.indd 131

23/01/12 16:36

Pàgina 131

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 121

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 9: DE QUÈ ESTÀ FET? Ens centrem en el treball dels diàlegs i el tema dels còmics.

ESCRIVIM

El diàleg

A partir de les pautes donades en la part teòrica del llibre de text, demaneu als nens i nenes que escriguin un diàleg sobre una situació determinada. Podeu proposar-ne unes quantes perquè cadascú seleccioni la que més li agradi o el motivi. Per exemple: un amic o amiga vol organitzar amb tu una festa sorpresa per l’aniversari d’una companya de classe.

Observa aquestes situacions. En quins casos creus que algú parla amb una altra persona?

a

b

c

d

Quan parlem amb altres persones i aquestes ens escolten i respo­ nen, diem que hi tenim un diàleg. Si una persona parla sola o amb algú que no li respon, no hi ha diàleg.

Un diàleg és una conversa entre dues o més persones.

Han de tenir en compte, sobretot, l’ús correcte dels signes de puntuació.

Els protagonistes de la lectura han mantingut un diàleg. En un dià­ leg, hi intervenen diversos elements: missatge: el que diu emissor: qui parla

Doncs que l’he escrit jo. Bé, l’estic escrivint.

codi: la manera com ho transmet (oral, escrit, gestual)

Llegiu amb atenció l’apunt «Per escriure un diàleg», ja que els seran de gran utilitat els consells que s’hi exposen.

receptor: qui escolta

En un còmic, els diàlegs s’indiquen amb bafarades que surten de cada emissor i on s’escriu el missatge.

Per escriure un diàleg

✔ Pensa quants parlants han d’intervenir­hi i què han de dir. ✔ Escriu un guió llarg (—) davant del que diu cadascú i acaba la intervenció amb un punt i a part (.). ✔ Escriu un interrogant (?) al final d’una pregunta i una admiració (!) al final d’una exclamació.

132 De què està fet?

09_CAT_4EP_2012.indd 132

23/01/12 16:36

Pàgina 132

Les activitats 1, 2 i 3, centrades en el tema dels còmics, són de resposta oberta, per la qual cosa us recomanem que destineu una estona perquè els nens i les nenes puguin fer individualment, i després poseu en comú els resultats.

UNITAT

9

1 Com acaba aquesta història? Dibuixa en la llibreta la vinyeta que hi falta.

L’activitat 2 està pensada per fer-la inicialment de manera individual, i posteriorment en grups o per ­parelles, per poder-ho comentar. 2 Observeu aquestes vinyetes de còmic i, a partir del dibuix, in­ venteu­vos un diàleg que hi vagi bé. Després, en grups, expli­ queu­vos la versió de cadascú.

Recorda

Llegiu també l’apunt «Recorda», ja que proporciona informació complementària rellevant.

Un còmic és una història explicada en diferents vinyetes que contenen text i il·lustracions. Els diàlegs, en els còmics, s’escriuen a dins de les bafarades.

3 Inventa’t un còmic de quatre o cinc vinyetes sobre aquesta si­ tuació: vas a llençar la brossa i trobes uns veïns que no reciclen.

De què està fet? 133

09_CAT_4EP_2012.indd 133

Pàgina 133

122 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23/01/12 16:36

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 10: FESTES I TRADICIONS Comenteu la imatge amb l’alumnat, a partir de preguntes com, per exemple: Què fan les persones que apareixen a la il·lustració? En què consisteix aquesta tradició? Has vist mai una actuació de castellers en viu? A on? Et va agradar? Per què? Per què creus que porten casc?. Els nens i nenes han d’expressar les seves aportacions, vivències i reflexions i compartirles amb la resta de la classe.

UNITAT

10

Festes i tradicions

bastoner capgròs casteller diable enxaneta gegant graller orquestra

Pregunteu-los també si creuen que aquesta fotografia és de l’època actual o no, i per què ho creuen. Deixeu que argumentin els seus propis comentaris, per arribar a una conclusió tots plegats.

pregó pubilla trabucaire

Aneu comentant cadascuna de les paraules que s’indiquen en el vocabulari inicial i demaneu-los que, amb l’ajuda del diccionari i del vocabulari interactiu, les defineixin. 134

10_CAT_4EP_2012.indd 134

23/01/12 16:37

Pàgina 134

ESCOLTEM, PARLEM, CONVERSEM

Activitat 2: A Sant Roc.

1 Escolta amb atenció el pregoner de la festa major:

La festa major ja és aquí!

Activitat 3: El sentit de la festa major partint d’uns versos de Josep Maria Sala Valldaura.

2 On té lloc el pregó? 3 Què explica i com ho explica, el pregoner? 4 Per parelles, relacioneu en la llibreta els participants de la cercavila amb el seu nom i expliqueu com els heu identificat. Utilitzeu el diccionari, si cal.

L’activitat 4 és per fer-la per parelles. Els caldrà l’ajuda del diccionari, per la qual cosa seria convenient que cada alumne, o almenys cada parella, en disposi d’un. Una vegada feta, poseu-la en comú i comenteu la imatge.

1

bastoner capgròs castellers diable drac gegant graller trabucaire

3

2

4 5

6

Llegiu en veu alta els consells que s’assenyalen a l’apunt «Per mantenir una conversa» i intenteu recordar altres consells que s’han anat donant al llarg del llibre.

8 7

Per mantenir una conversa

✔ Abans de parlar, ordena els teus pensaments.

Solucionari:

✔ Argumenta les teves opinions. ✔ Participa-hi activament.

Festes i tradicions 135

10_CAT_4EP_2012.indd 135

L’activitat 1 consisteix en una audició d’un pregó de la festa major d’un poble. L’han d’escoltar amb atenció per poder contestar després les preguntes. Les poden contestar entre tots, proporcionant a cada nen i nena la possibilitat de dir-hi la seva.

02/02/12 12:25

4. 1 gegant; 2 trabucaire; 3 castellers; 4 drac; 5 cap gròs; 6 graller; 7 bastoner; 8 diable.

Pàgina 135

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 123

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 10: FESTES I TRADICIONS Comenceu amb una conversa sobre les festes i tradicions dels pobles catalans. Intenteu que els nens i nenes expliquin si les han viscut algun cop en primera persona, perquè en narrin l’experiència. Podeu tractar del tema en general, o bé centrar-vos en els castellers. És important que, abans de començar a llegir, s’hagi contextualitzat mínimament el text. Per altra banda, serà una bona manera d’anar treballant el vocabulari aparegut fins ara.

LLEGIM

Abans de llegir Saps on és el Poble-sec? Busca’n informació.

■ ■

■ ■ ■ ■

acotxadors: nens o nenes més petits de la colla que se situen, ajupits, sota l’enxaneta. enxanetes: nens o nenes que pugen a dalt de tot del castell. tradició: costum.

Has vist mai actuar una colla castellera? Per què creus que se’n diuen castells, de les construccions que aixequen? Coneixes algun casteller o castellera? Fixa’t com van vestits. Què et recorda? Hi ha castellers a la teva població? Hi participes? Quines tradicions catalanes coneixes?

El reportatge

Cultura i tradicions

APRENENTS DE CASTELLERS

Amb aquesta finalitat, en el llibre us oferim una sèrie de qüestions prèvies a la lectura heu d’exposar al grup classe, perquè els nens i nenes les vagin contestant i comentant entre tots, en una mena de debat. És important que posin en pràctica els consells que s’han anat perfilant al llarg de les unitats: demanar el torn de paraula, escoltar els altres, pensar abans de parlar…

Aprendre a pujar castells té el seu encant La canalla de la colla castellera del Poble-sec ens explica la seva experiència com a acotxadors i enxanetes Els assaigs. La Laia i la Maria tenen tres i quatre anys. Cada dimarts i divendres acompanyen els seus germans que fan de castellers del Poble-sec i, tot i que encara són petites, ja han començat a aprendre com es puja un pilar (estructura formada per pisos d’una sola persona). Segu­ rament, d’aquí a uns quants mesos ja seran castelleres ex­ pertes. Els castells, les torres humanes de gran tradició a Ca­ talunya, fa molt que existeixen. Arreu del territori hi ha prop de seixanta colles castelleres. La del Poble­sec és una de les més joves. Aquells qui mai no hagin vist com es fan els castells, es quedaran sorpresos si algun dia poden assistir a alguna

136 Festes i tradicions

10_CAT_4EP_2012.indd 136

23/01/12 16:37

Pàgina 136

Com en anteriors ocasions, primer poder fer la lectura, en veu alta, per mirar i comentar amb l’alumnat les paraules i expressions que poden comportar algun tipus de dificultat. Aclariu el vocabulari i després feu llegir fragments als nens i nenes, per confirmar que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement de les paraules.

UNITAT

10

actuació i, sobretot, quan vegin com la canalla puja, fins al capdamunt, de cinc a deu pisos! Això requereix molt d’entre­ nament i agilitat, i perdre la por. Pujar fins a dalt de tot. La Neus, cap de canalla dels castellers del Poble­sec, explica que generalment són els nens i nenes més àgils i lleugers els qui tenen més possibilitats de fer d’en­ xaneta o d’acotxador. En Marc té vuit anys i és un dels acotxadors, és petit i molt àgil pujant. Ell és qui es posa ajupit dalt de tot perquè l’enxaneta, l’Olga, de nou anys i més alta que ell, li pugui passar per sobre i coroni el castell. Com es corona un castell? Quan l’enxaneta passa per sobre l’acotxador i arriba a dalt de tot, ha d’aixecar la mà. Aquest és el senyal que permet saber que el castell està totalment cons­ truït. Després toca baixar ràpidament, però amb calma.

Què creus que vol dir pilar de cinc? Quins altres tipus de pilars coneixes?

desequilibrar: fer perdre l’equilibri.

Llegiu i comenteu també les diferents pistes de lectura que es proposen al llarg del text, i porteu-les a terme.

cap de colla: persona que dirigeix la construcció del castell.

Els més petits de les colles sempre són acotxadors i enxanetes, i, a mesura que es fan grans, baixen de pis. Tots expliquen que el més important a l’hora de pujar al castell és anar ràpids i segurs, però de forma reposada, perquè si pugen malament poden desequilibrar el castell i fer tremolar els pisos. Fins i tot poden arribar a caure.

La lectura, en tractar-se d’un reportatge, presenta unes característiques concretes que convè que comenteu als alumnes.

Perdre la por. En Marc i l’Olga no han caigut mai. L’Angie i en Dídac, sí. En Dídac té sis anys. Un dia va caure d’un pilar de cinc i va passar molta por. Li ha costat uns quants mesos tornar a pujar en un altre castell. L’Angie també va cau­ re, i ara la Neus i la resta de la colla assagen amb ella perquè s’acostumi a pujar a poc a poc un castell de sis pisos.

Cal que observin la disposició del text, els titulars, la capçalera i la col·locació de les fotografies.

En Benet, que és el cap de colla dels castellers del Poble­sec, explica que el més important per Festes i tradicions 137

10_CAT_4EP_2012.indd 137

Pàgina 137

124 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23/01/12 16:37

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 10: FESTES I TRADICIONS Podeu anar comentant també les fotografies reals que acompanyen el text, i demanar als nens i nenes que les descriguin. És possible que algun alumne o alumna formi part d’una colla de castellers, o bé hi tingui contacte més o menys directe (o, simplement, coneixença).

LLEGIM

ajudar la canalla a perdre la por és assajar tots els castells que després faran en les actuacions, que es concentren, sobretot, durant els mesos d’estiu.

Què vol dir l’expressió fer pinya? I en el cas dels castellers?

Totes les parts del castell són importants. La pinya, que és el punt de suport; el tronc, que amb resistència i equilibri evita que la torre faci llenya; l’acotxador i l’enxaneta, encarregats de coronar el castell. La canalla, però, ho explica molt bé: «Si el castell es mou molt, baixem». I és que els nens i nenes tenen l’última paraula a l’hora d’intentar fer un castell gran. Si veuen que el castell trontolla i tenen la sensació que caurà, els agafa por i baixen.

faci llenya: caigui. trontolla: tremola. descarregar: desfer el castell després d’haver-lo coronat.

Remarqueu la importància de l’ús del casc.

Una feina d’equip. Per entrenar i ensenyar els més petits a pujar un castell, primer assagen pilars al costat d’una paret. Se’ls ensenya els passos que un casteller ha de fer per pujar els pisos i com ha de funcionar cada peça de l’engranatge per tal que aquesta fascinant màquina humana aconsegueixi ser una construcció estable. En Benet explica com n’és, d’important, la companyia i la col·laboració entre tots els membres de la colla per sentir­se part d’un mateix equip.

Podeu enregistrar la lectura en un vídeo o només auditivament, per després comentar els hàbits lectors de cadascú. Alhora, podeu fer un registre escrit sobre les dificultats que presenta cada alumne o alumna, això facilitarà la tasca i serà enriquidor per poder parlar dels avenços que van fent.

Una colla castellera està formada, com a mínim, per seixan­ ta persones. Però solament hi ha lloc per a un enxaneta i un acotxador a cada castell. En el cas dels castellers del Poble­sec, la Neus i en Benet són els qui decideixen qui puja i intenten que tota la canalla pugi algun castell en les actuacions, però, de vegades, això no és possible i a alguns els costa d’acceptar­ ho. Tots tenen ganes de pujar perquè és el que més els agrada. Però han d’aprendre que el més important és la colla, el grup, i descarregar el castell. Mar Fernando, Cavall Fort (text adaptat)

Per llegir

✔ Quan llegeixis no corris, fes-ho a un bon ritme.

138 Festes i tradicions

10_CAT_4EP_2012.indd 138

23/01/12 16:37

Pàgina 138 En aquesta pàgina podreu comprovar, mitjançant les activitats proposades, el nivell de comprensió que els nens i nenes tenen de la lectura.

UNITAT

10

DESPRÉS DE LLEGIR

Abans, llegiu en veu alta l’apunt «Sabies que...», ja que proporciona informació complementària de gran utilitat, que l’alumnat ha de conèixer.

1 Copia en la llibreta la resposta correcta en cada cas:

Sabies que...

1 Com s’entrenen a pujar castells? a Pugen molts pisos per les escales. b No s’entrenen, només fan actuacions. c Assagen pilars al costat d’una paret. 2 Què fan els nens i nenes per perdre la por? a Assagen tots els castells que després faran. b Tanquen els ulls quan pugen. c Criden diverses vegades abans de començar. 3 Què fa l’acotxador? a Intenta acotxar, fer dormir, els qui aguanten el castell. b Puja fins a l’últim pis del castell i s’ajup. c Procura anar lent per no cansar-se.

La vestimenta tradicional del casteller és: camisa de color amb l’escut de la colla, pantaló blanc, faixa negra, espardenyes i mocador. L’acotxador i l’enxaneta duen un casc per raons de seguretat.

En l’activitat 1, podeu demanar-los que la facin de manera individual, consultant la lectura, en cas necessari, per trobar les opcions correctes. Després, poseu-ne en comú els resultats, per verificar-ne les solucions i detectar possibles errades comeses.

2 Digues l’opció encertada en cada cas: Què fan els castellers?

Quan es corona un castell?

Quan fa llenya un castell?

a

a

a

b

b

b

c

c

c Festes i tradicions 139

10_CAT_4EP_2012.indd 139

Procediu de la mateixa manera en l’activitat 2. Abans o després, però, és interessant que l’alumnat descrigui en veu alta el que mostra cadascun dels dibuixos. Solucionari: 1. 1 c; 2 a; 3 b. 2. b, c, a

23/01/12 16:37

Pàgina 139

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 125

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 10: FESTES I TRADICIONS En aquesta pàgina treballem el tema dels gentilicis. Llegiu la notícia que es mostra a l’inici i expliqueu als nens i nenes què són els gentilicis.

APRENEM VOCABULARI

Els gentilicis Fixa’t en les paraules en negreta d’aquesta notícia:

Els alellencs tornaran a passar una prova de foc, el proper cap de setmana , davant del Sant Cugat. Els vallesans necessiten vèncer aquest encontre per tal que els santcugatencs quedin contents... Les malgratenques són només a tres punts de les mataronines, líders del campio Per altra banda, les premia nat. nenques no tindran excessius problemes per conservar la categoria, malgrat la desfeta a la pista del Sagrada Família. L’equip va aconseguir una important victòria a la pista de Salt. Els gironin s són un dels rivals més importants de la categor ia.

Les paraules que ens diuen el lloc de procedència d’algú o d’alguna cosa són gentilicis. Es formen afegint una terminació al nom de la població.

És important que reviseu l’apunt «Recorda», ja que proporciona informació rellevant i complementària de la teoria que s’hi ofereix. Recorda

Solucionari:

Les terminacions més usuals són: -à/-ana, -enc/-enca, -í/-ina, -ès/-esa: manresà/-ana, reusenc/-enca, tortosí/-ina, ripollès/-esa.

1. Alella, Vallès, Sant Cugat, Malgrat, Mataró, Premià i Girona

1 Digues a quina localitat fa referència cada gentilici de la notícia. 2 Escriu el gentilici d’aquestes poblacions: Badalona Oliana Vic Vilafranca Sabadell Barcelona Mollerussa Tàrrega Lleida Besalú Tarragona Amposta Olot Viladrau Balaguer Girona 3 Quin nom reben els habitants de la teva població? I els de la teva comarca? 140 Festes i tradicions

10_CAT_4EP_2012.indd 140

23/01/12 16:37

Pàgina 140

UNITAT

10

Les tradicions 1 Imagina’t que treballes en un diari i que t’encarregues de la secció d’entreteniments. Inventa’t la definició que posaries en cada cas perquè el lector o lectora omplís aquests mots encreuats. Si et cal, fes servir el diccionari.

Mots encreuats

2 T R A G II N E R S 3 E S B A R T S 4 G E G A N T E R S 5 B A S T O N E R S

U L E R S

7 G R A L L E R S 8 S A R D A N I S T E S

En la primera activitat, un cop l’hagin resolt col· lectivament, pregunteu als nens i nenes sobre el tema en qüestió. Es tracta de tenir un coneixement aproximat del que saben i intentar fer-los veure la riquesa dels elements tradicionals i culturals.

9 A R M A T S 10 H A V A N E R E S

S

2 Relaciona, en la llibreta, cada localitat amb la festa o tradició corresponent: a b c d e f g

Berga Vilanova i la Geltrú Cervera Verges Ciutadella Balsareny Centelles

1 2 3 4 5 6 7

Badalona: badaloní, badalonina. Oliana: olianès, olianesa. Vic: vigatà, vigatana. Vilafranca: vilafranquí, vilafranquina. Sabadell: sabadellenc, sabadellenca. Barcelona: barceloní, barcelonina. Mollerussa: mollerussenc, mollerussenca. Tàrrega: targarí, targarina. Lleida: lleidatà, lleidatana. Besalú: besaluenc, besaluenca. Tarragona: tarragoní, tarragonina. Amposta: ampostí, ampostina. Olot: olotí, olotina. Viladrau: viladrauenc, viladrauenca. Balaguer: balaguerí, balaguerina. Girona: gironí, gironina.

L’activitat 1 proposa una activitat lúdica relacionada amb les festes i tradicions de Catalunya. Els nens i nenes han de trobar la definició dels personatges dels mots encreuats.

Les tradicions catalanes 1

6 C A S T E L

2.

el carnestoltes la Patum la festa del Pi la festa dels Traginers les festes de Sant Joan la dansa de la mort l’Aquelarre

Aquestes activitats han de servir per establir una conversa sobre aquest tema i veure si l’alumnat en sap prou per poder-ne parlar amb una certa seguretat.

3 Explica una de les festes o tradicions del lloc on vius. Festes i tradicions 141

10_CAT_4EP_2012.indd 141

Pàgina 141

126 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23/01/12 16:37

Solucionari: 2. a 2; b 1; c 7; d 6; e 5; f 4; g 3.

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 10: FESTES I TRADICIONS En aquesta pàgina es treballen les grafies j i g, dues de les més segures quant al seu ús, atès que les excepcions són ben poques i no les veurem encara aquest curs. Es tracta, doncs, que els nens i nenes sapiguen aplicar correctament cadascuna de les regles de j i g.

PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

Les grafies j i g gegant

menjar

gira-sol

joc

julivert

Totes les lletres destacades en vermell tenen el mateix so, que es representa amb una grafia o l’altra segons la vocal que la segueix.

Recorda

Escrivim j davant de a, o, u. Escrivim g davant de e, i.

Quan la g acompanya les vocals a, o, u té el so de got.

Per complementar les activitats que es proposen, podeu fer buscar a l’alumnat, en la lectura o en altres textos, paraules que continguin aquestes grafies. Escriviu-les a la pissarra i demaneu que cadascú redacti una frase que les contingui, per després poseules totes en comú. La finalitat és fer-les servir i que en consolidin la regla que regeix aquestes grafies.

1 Copia aquest text i completa’n les paraules amb j o g:

Quan arriba el uny, el diumen e m’agrada passe ar pel ardí que rode a el col·le i. Miro els eranis i saludo el ardiner que està segant la espa. 2 Completa aquestes paraules amb j o g en la llibreta: ove ermà mon eta

pu ar ornada ori inal

prote ir ma úscula polit a

imnàs assa ar ustícia

àn el espa ener

3 Copia el text i completa’n les paraules amb j o g per saber qui són els protagonistes d’aquesta història:

També podeu fer un dictat de paraules amb la grafia j i g. Després corregiu-lo, posant en comú el text dictat.

La úlia, la udit, la isela, en oan i en erard van anar a l’assaig dels castellers. Quan van arribar en osep i en il, van anar a berenar. Després van arribar en ordi, l’Eu ènia i en oaquim. S’ho van passar molt bé fins que la emma, la eor ina, en acint i en enís els van venir a buscar.

Solucionari:

142 Festes i tradicions

10_CAT_4EP_2012.indd 142

23/01/12 16:38

Pàgina 142

2. jove, germà, mongeta, pujar, jornada, original, protegir, majúscula, politja, gimnàs, assajar, justícia, àngel, gespa, gener

UNITAT

10

3. Júlia, Judit, Gisela, Joan, Gerard, Josep, Gil, Jordi, Eugènia, Joaquim, Gemma, Georgina, Jacint, Genís

La grafia h Llegeix aquestes paraules. A quin so correspon la lletra h? harmonia

herba

hora

humor

En aquesta pàgina es veureu la grafia h i s’estudien les principals paraules que poden interferir en aquesta grafia (ha, a, ho, o...). Es tracta de paraules usuals i convé que us s’assegureu que els nens i nenes saben escriure-les bé. Llegiu l’apunt «Recorda», que, tot i ser una informació molt òbvia, és important recordar-la a l’alumnat.

ahir

De vegades tenim parelles de paraules que, quan les escrivim, només es diferencien perquè una porta h i l’altra no. Fixa-t’hi: • • •

Hi ha cinc ampolles a dalt de la paret, i a terra, tres més. El seu pare volia que fos advocada o farmacèutica, però ella no ho volia ser. La Lluïsa ha regalat un llibre a la seva cosina.

1 El nom dels objectes numerats porta la grafia h a principi de paraula o intercalada (al mig). Escriu-los en la llibreta. 2

3

4

1. juny, diumenge, passejar, jardí, rodeja, col·legi, geranis, jardiner, gespa

Recorda La h és una lletra que no sona.

1 7

5

En aquesta part, l’alumnat hauria de memoritzar determinades paraules. Les més usuals. Una possible manera de fer-ho és que, mitjançant l’activitat 1, demaneu als nens i nenes que cadascú redacti en la seva llibreta una frase que les contingui.

9

6

10 8

2 Completa aquestes oracions amb les paraules de la dreta: a Al parc una exhibició d’estels, la plaça, de castells. truca-li. b Envia-li un missatge de mòbil quedat mut quan el presentador donat el c L’Oleguer s’ l’altre concursant. No s’ podia creure. premi

a

ho

hi ha

i a

ha o

Solucionari:

Festes i tradicions 143

10_CAT_4EP_2012.indd 143

Pàgina 143

23/01/12 16:38

1. 1 hotel; 2 hamburguesa; 3 prohibició; 4 homes; 5 vehicles; 6 herba; 7 hipopòtam; 8 hospital; 9 helicòpter; 10 herbolari. 2. a hi ha, i a; b o; c ha, ha, a, s’ho. Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 127

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 10: FESTES I TRADICIONS En aquest apartat es treballen els adverbis i locucions adverbials de lloc, temps i manera (o mode). Es tracta, en primer lloc, que els nens i nenes reconeguin els adverbis i locucions adverbials i els sàpiguen classificar en diferents categories. Després de conèixer el significat, hauran de saber aplicar-los en els textos i frases que escriguin.

ESTUDIEM LA LLENGUA

Els adverbis i les locucions adverbials Fixa’t en aquestes frases: • • • •

Demà ens trobarem allà. Els meus oncles viuen tranquil·lament aquí. Avui, la meva mestra ha menjat de pressa. Ahir, el corredor de ral·lis va arriscar-se perillosament.

Les paraules destacades ens diuen on passa un fet (lloc), quan passa (temps) i com passa (manera). Són adverbis.

Els adverbis són paraules que ajuden a completar-ne el sentit d’altres, especialment dels verbs. De vegades, aquesta funció la fan un conjunt de paraules: són les locucions adverbials.

Observa la frase He utilitzat l’ordinador amb diferents adverbis: • • •

He utilitzat l’ordinador aquí. (adverbi de lloc) Avui he utilitzat l’ordinador. (adverbi de temps) He utilitzat l’ordinador malament. (adverbi de manera)

Aquests adverbis donen informació sobre on, quan i com transcorre l’acció del verb: adverbis i locucions adverbials de lloc

on

Sabies que...

Feu-los llegir amb atenció l’apunt «Sabies que...», ja que proporciona informació complementària rellevant que han de conèixer, i que els ajudarà a assimilar millor la teoria treballada.

També hi ha adverbis que ens informen de quantitats (quant?). Són els adverbis de quantitat (molt, poc, etc.): Avui he rigut molt i he gastat poc.

aquí, allà, a dalt, a baix, a la dreta, a l’esquerra, davant, darrere, endavant, enrere, amunt, avall, dins, fora, lluny, a prop, sota, damunt, a la vora, etc.

adverbis i locucions adverbials de temps

abans, després, ahir, avui, demà, ara, encara, de seguida, quan mai, sempre, mentre, tard, d’hora, sovint, l’endemà, llavors, aleshores, etc.

adverbis i locucions adverbials de manera

bé, a poc a poc, de pressa, al revés, de sobte, així, millor, com pitjor, sols (quan equival a solament), gairebé, quasi, etc. I els acabats en -ment: fàcilment, malament, difícilment, etc.

144 Festes i tradicions

10_CAT_4EP_2012.indd 144

23/01/12 16:38

Pàgina 144

UNITAT

10

1 Identifica els adverbis i les locucions adverbials de lloc d’aquestes frases i substitueix-los, en la llibreta, pels seus contraris: a b c d e

Ho trobaràs a dalt de tot. Si vas endavant, ho veuràs. L’heu buscat dins de la casa? L’arbre de l’esquerra és més alt. El van veure lluny del poble.

Ho trobaràs a sota de tot.

2 Completa les frases amb un d’aquests adverbis de temps: mentre

demà

ara

ahir

després

Un altre recurs és agafar els titulars d’un diari (els nens i nenes n’han de portar algun exemplar a l’aula, o bé faciliteu-les) i veure quin ús se’n fa dels adverbis i locucions verbals, amb vista a situar o matisar notícies o a expressar determinades idees.

Recorda Afegint la terminació -ment a alguns adjectius (en femení) podem formar adverbis de manera: ràpidament, alegrement…

També podeu proposar-los que redactin diferents titulars possibles, utilitzant formes adverbials que prèviament els indiqueu, per exemple.

ens veurem a les 11. a no et vaig veure a l’esplai. b mateix, no ho deixis per . c Fes-ho vaig topar amb dos artistes ambulants. d de dinar baixarem a la fira. e esperàvem l’autocar, hem explicat acudits. f

Solucionari:

3 Substitueix les paraules en negreta per un adverbi o una locució adverbial de temps:

1. b endevant - enrere; c dins - fora; d esquerra dreta; e lluny - a prop.

a En aquesta vall plou sense parar. b Fes-ho en aquest moment! c El dia després, un llamp va partir l’arbre. 4 Identifica els adverbis i les locucions adverbials de manera d’aquestes frases. Després escriu, en la llibreta, una frase que digui el contrari. a b c d

2. a demà; b ahir; c ara, després; d ahir; e després; f mentre.

La capsa tanca correctament. La capsa tanca malament. Des del carrer se sentia molt bé la música. Difícilment se’n sortirà sense el vostre ajut. La tortuga avançava molt a poc a poc. Festes i tradicions 145

10_CAT_4EP_2012.indd 145

Pàgina 145

128 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

Com a recomanació, treballeu els principals grups d’adverbis sense cap pretensió de ser gaire exhaustius en aquest punt. L’alumnat ha de saber reconèixer i entendre cada forma (adverbi i locució adverbial). Si cal, podeu buscar-ne més en els textos treballats en sessions anteriors.

23/01/12 16:38

3. a ininterrompudament; b ara; c l’endemà. 4. b molt bé - molt malament; c difícilment - fàcil ment; d a poc a poc - de pressa

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 10: FESTES I TRADICIONS En aquesta unitat treballem, a partir d’aquestes últimes pàgines, l’anàlisi i la creació de notícies, tot centrant-nos també en el tema dels reportatges. La finalitat és que l’alumnat practiqui l’expressió escrita en les diferents tipologies textuals.

ESCRIVIM

La notícia

Fotografia

A l’hora de redactar una notícia, tant per ser escoltada a la ràdio o a la televisió, com per ser llegida en un diari o a Internet, s’han de tenir en compte alguns aspectes. Aquests són els elements principals que ha d’incloure el text: • • • • •

els personatges: qui intervé en la història (persones, animals, etc.). els fets: què ha passat, com ha passat. el lloc: on han passat els fets. el temps: quan ha passat. Titular el motiu: per què ha passat.

1 A classe, porteu un diari i escolliu una notícia entre tots. Després, resumiu-la, tenint en compte el guió de dalt. Heu d’indicarne ben clarament els elements principals (qui, què, com, on, quan i per què).

Llegiu en veu alta la introducció teòrica d’aquesta pàgina i feu l’activitat 1. Aniria bé que algunes de les activitats que es proposen, i aquesta en concret, es fessin en grup; d’aquesta manera aprenen els uns dels altres, gràcies als diferents punts de vista dels companys.

Cos

2 Redacta una notícia sobre cada una d’aquestes situacions:

a

b

En l’activitat 3, els nens i nenes poden recórrer a alguna publicació local, on puguin veure reflectides les notícies recents que han tingut lloc en el seu entorn immediat.

c

3 Elabora un noticiari a partir de notícies relacionades amb el teu barri o poble. Tingues en compte els elements que ha d’incloure. 146 Festes i tradicions

10_CAT_4EP_2012.indd 146

23/01/12 16:38

Pàgina 146

A l’hora de tractar del tema dels reportatges, llegiu en veu alta la introducció teòrica que us oferim, per situar els alumnes i feu-los analitzar l’exemple que es mostra, i d’altres que poden aportar els diaris reals que tingueu a l’aula. Recordeu-los que un exemple de reportatge és el que precisament també han vist en la lectura d’aquesta unitat.

UNITAT

10

El reportatge

Titular

Al principi de la unitat hem llegit un text que ens explicava com viuen l’experiència com a castellers els nens i nenes de la colla castellera del Poble-sec. Un reportatge és l’ampliació d’una notícia. Quan es produeix un fet important, el reporter ho investiga, va al lloc dels fets i pregunta als protagonistes i als testimonis més propers. Després, amb totes les dades que recull, redacta un text que acostuma a anar acompanyat d’imatges. El reportatge pot tenir un format audiovisual (ràdio, televisió) o bé escrit (premsa).

En l’activitat 1, engresqueu els nens i nenes perquè inventin les possibles preguntes per a una entrevista a realitzar a alguns protagonistes del seu reportatge.

Si tens curiositat per saber què passa en el teu entorn i sents la necessitat d’explicar-ho a la resta, de ben segur que t’agradarà convertir-te en reporter o reportera durant alguns dies. Cos

Fotografia

1 Escull algun esdeveniment de la teva població i escriu-ne un reportatge. Recorda que has d’acompanyar el text amb fotografies o il·lustracions. També has de descriure les teves sensacions i impressions i, finalment, algunes anècdotes. No t’oblidis de recollir l’opinió d’alguns dels protagonistes!

Per finalitzar, llegiu atentament l’apunt «Per escriure un reportatge», ja que conté aspectes que han de tenir en compte a l’hora de fer el seu treball.

✔ Vés a la biblioteca i consulta la informació necessària.

Per escriure un reportatge

✔ Fes un esborrany d’allò que vols explicar. ✔ Pensa un titular que sigui curt i original. ✔ El cos del reportatge ha de contenir allò que vols explicar. ✔ Cal acompanyar el text amb fotografies.

Festes i tradicions 147

10_CAT_4EP_2012.indd 147

23/01/12 16:38

Pàgina 147

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 129

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 11: SALVEM EL NOSTRE PLANETA! A partir de la il·lustració que s’ofereix a l’inici d’aquesta unitat, demaneu als nens i nenes que comentin el que hi veuen. És important que facin la seva aportació personal, referint-se tant als elements descriptius de la imatge com al que la idea general representa: la importància de l’aigua. Per això, heu d’anar guiant la conversa.

UNITAT

11

Salvem el nostre planeta!

capa d’ozó CRAM ecològic ecosistema nociu parc eòlic

Podeu formular-los preguntes, com ara: On es troba la persona que apareix a la il·lustració? Quin animal l’acompanya? Quins estris porta en el seu viatge? Què li passa ara mateix? Com s’ho farà? És important l’aigua?

pol·lució vehicle ecològic vessament

Després, aneu comentant cadascuna de les paraules del vocabulari inicial i demaneu als alumnes que defineixin, amb l’ajuda del diccionari i del vocabulari interactiu, i en facin una frase amb cadascuna d’elles. 148

11_CAT_4EP_2012.indd 148

23/01/12 16:39

Pàgina 148 L’activitat 1 consisteix en una audició d’una entrevista radiofònica a un periodista. En aquesta unitat, com podreu observar més endavant, treballem sobre les entrevistes periodístiques.

ESCOLTEM, PARLEM, CONVERSEM

1 Escolta l’explicació de la visita al Delta:

Visitem el Parc Natural del Delta de l’Ebre

Demaneu als alumnes que facin les activitat 2 i 3, primer de manera individual, i després poseu-ne els resultats en comú, propiciant una conversa sobre els temes de què tracten: els paisatges i ecosistemes que podem trobar en diferents parts del món, la seva importància per a la fauna que hi viu… Dialogueu i debatiu això.

2 Anota en la llibreta quins indrets han visitat. Després, explica com és el paisatge del delta de l’Ebre. 3 Observa amb atenció aquestes fotografies i relaciona cada pai­ satge amb el nom que li correspon:

sabana selva a

b

c

desert bosc delta

d

e

f

aiguamoll

Concretament a l’hora de fer les activitats 2, 4 i 5 feu que llegeixin l’apunt «Per descriure paisatges», ja que proporciona una sèrie de consells que els seran molt útils per fer els treballs demanats.

4 Feu grups de tres o quatre i expliqueu les diferències entre ca­ dascun dels paisatges. 5 Escolliu un d’aquests paisatges per grup i busqueu­ne informa­ ció. Després, exposeu­la davant la resta de companys.

Per descriure paisatges

✔ Observa el paisatge que vols descriure i fixa’t en tots els detalls. ✔ Destaca’n les característiques que més et criden l’atenció.

Solucionari:

✔ Explica­ho de manera ordenada: de les característiques gene­ rals (paisatge) a les més particulars (flors, arbres, aigua, etc.).

Salvem el nostre planeta! 149

11_CAT_4EP_2012.indd 149

Pàgina 149

130 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

02/02/12 12:27

3. a sabana; b bosc; c aiguamoll; d desert; e selva; f delta

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 11: SALVEM EL NOSTRE PLANETA! En aquesta unitat, la conversa inicial que proposem abans d’encetar la lectura tracta sobre els animals marins i, particularment, sobre aquells que avui dia es troben en perill d’extinció o amenaçats.

LLEGIM

Abans de llegir ■ ■ ■

■

■

Què vol dir l’entrevistada amb la frase es troba amenaçat, referida al medi ambient?

Què et suggereix el títol de la lectura? I les fotografies? Què en saps, del medi ambient? Saps què és el Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM)? Coneixes algun animal aquàtic? I animals marins en perill d’extinció? Què podem fer per salvar els animals amenaçats?

És un tema que pot interessar molt els alumnes, ja que es presenta com una manera de sensibilitzar-se amb la fauna amenaçada. Alhora, pot servir com a pretext per despertar-los l’interès vers la lectura que hauran de treballar a continuació.

El medi ambient no té fronteres

Abans de llegir, és convenient parlar entre tots i mirar assolir la sensibilització que comentàvem anteriorment. En aquest cas, semsibilitzar l’alumnat sobre la importància de preservar el medi ambient.

Entrevista amb l’Anna, voluntària del CRAM, el Centre de Recuperació d’Animals Marins. Per què és tan important tenir cura del medi ambient? AnnA: El medi ambient està format per tot el que ens envolta: l’aire, l’aigua... Sovint es troba amenaçat per diverses raons: el fum dels cotxes i d’algunes fàbriques embruta l’aire; els resi­ dus tòxics que es llencen als rius o al mar contaminen l’aigua... Fixa’t que, quan el mar està remogut, les platges porten plàstics i ampolles que, algun cop, algú deu haver­hi llençat. Aquesta contaminació del medi ambient té efec­ tes molt greus, sobretot per als animals. Així, si les aigües s’embruten, els peixos no hi poden viure i, de vegades, moren. Aquests problemes són la preocupació de molts investigadors, que, per aquest motiu, intenten buscar­hi solucions de tota mena. 150 Salvem el nostre planeta!

11_CAT_4EP_2012.indd 150

23/01/12 16:39

Pàgina 150

Cal aprofitar les experiències que hagi tingut cadascun dels nens i nenes amb, (per exemple, animals domèstics o visites al zoològic) per parlar una mica de les amenaces que planen sobre determinats animals a causa de la urbanització de l’entorn, la contaminació…

UNITAT

11

I quines són aquestes solucions? AnnA: A l’illa grega de Zakynthos s’ha creat el primer parc nacional de tortugues marines del Mediterrani. És l’àrea més important d’anidament de tortugues baba­ ues. D’altra banda, a Itàlia, concretament a Ligúria, s’ha creat el primer santuari de balenes i dofins del Mediter­ rani. Ligúria té com a objectiu reduir els tres factors que amenacen les balenes i els dofins: la pol·lució d’origen terrestre, industrial i domèstica; les activitats humanes, com el trànsit marítim i les competicions nàutiques, i la pesca amb xarxes. A Catalunya, cal destacar actuacions com les que fa el CRAM. Què és el CRAM? AnnA: El CRAM és el Centre de Recuperació d’Animals Ma­ rins. És una organització que va ser creada el 1990 per contro­ lar totes les activitats relacionades amb les captures accidentals d’animals marins al llarg de la costa catalana. Quines són les tasques més importants que feu? AnnA: Portem a terme programes de rescat i recuperació d’ani­ mals, sobretot de tortugues marines. Desenvolupem projectes d’investigació relacionats amb el medi i els animals marins i també fem activitats d’educació mediambiental.

Com en ocasions anteriors, us recomanem que a l’hora d’abordar el text feu una primera lectura en veu alta, per tal que tots els nens i nenes entenguin els continguts i vegin com es pronuncien cadascuna de les paraules.

anidament: lloc on els animals ponen els ous. santuari: lloc reservat. rescat: salvament. quitrà: líquid molt espès, de color negre i olor molt forta, que s’utilitza per fer el terra de les carreteres.

Si cal, feu-ne una segona lectura, per treballar-ne aquells mots difícils i aclarir-n’e el vocabulari de referència que hi ha al marge del text.

Quins són els problemes que pateixen les tortugues? AnnA: Cada estiu, una gran quantitat de tortugues marines (el 76,7%) són víctimes accidentals del palangre de superfí­ cie –la pesca amb hams grans–, dedicada principalment a la captura del peix espasa i de la tonyina. Pots explicar-nos algunes històries concretes? AnnA: La Regaliz és una tortuga que va tenir la mala sort de trobar­se amb una taca de quitrà. Quan la vam rescatar, estava totalment empastifada; a més, havia ingerit una gran quantitat de substàncies tòxiques. Primer vam netejar­li els ulls i els narius, i després li vam extreure tot el tòxic possible de la boca. Salvem el nostre planeta! 151

11_CAT_4EP_2012.indd 151

23/01/12 16:39

Pàgina 151

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 131

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 11: SALVEM EL NOSTRE PLANETA! Demaneu que, en veu alta, cada nen i nena llegeixi un fragment de la lectura; així us assegureu que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement de les paraules ja comentades.

LLEGIM

campanya: treballs i activitats que es duen a terme per aconseguir alguna cosa.

Finalment, la vam sotmetre a un tractament, i devia convertir­ se en la tortuga més neta de tot el Mediterrani! La Scar va ser atropellada per una embarcació. Tenia ferides a la closca i, a més, un ham clavat a l’esòfag. La vam operar per extreure­li l’ham i després va seguir un programa de cures diàries.

Recordeu que cal un registre de la lectura per a cadascú, i comenteune els avanços a l’hora de llegir: seguretat, bon ritme, vocalització correcta, entonació encertada…

Quines campanyes porteu a terme? AnnA: La campanya Ajudem-la és la més important que desenvolupem actualment. El nostre centre ha curat i ha retornat al mar un gran nombre de tortu­ gues, una xifra que comença a ser la més important del Mediterrani occidental. La campanya és anual i es duu a terme durant els mesos d’abril a novem­ bre. Finalitza amb un acte públic a la platja, ano­ menat Torna a casa, durant el qual s’alliberen les tortugues curades.

Cal que els feu observar la disposició del text, els títols, els subtítols, la col·locació de les fotografies, la negreta…

Teniu relació amb altres centres? AnnA: La fundació CRAM va assistir a la trobada sobre tortugues que té lloc cada any als Estats Units (el país més avançat en l’estudi de les tortugues ma­ rines). Florida és l’estat que té més espècies de tortugues de tot el país: la careta, la verda, la carei i la llaüt. Quins mitjans teniu per difondre la vostra feina? AnnA: La revista Ítaca, de divulgació científica, qua­ derns educatius, pòsters... I un web: www.cram.org. I així, amb una informació molt més completa sobre l’activitat del CRAM, ens acomiadem de l’Anna. Imma Nadal Cotet

Per llegir

✔ Per ampliar el teu vocabulari has de llegir sovint.

152 Salvem el nostre planeta!

11_CAT_4EP_2012.indd 152

23/01/12 16:40

Pàgina 152

Les activitats 2, 3 i 4 també són de resposta oberta poden ajudar a sensibilitzar l’alumnat en els temes de medi ambient.

UNITAT

11

DESPRÉS DE LLEGIR

Solucionari:

1 Respon aquestes preguntes: a b c d e f

On treballa l’Anna? Què hi ha a l’illa grega de Zakynthos? I a Ligúria? Quant de temps fa que funciona el CRAM? Quina feina fan? Què els va passar a la Regaliz i a la Scar? Què se’n fa, de les tortugues, un cop curades?

Quantes i qui­ nes espècies de tortugues coneixes? Investiga quines podem trobar al Mediterrani.

2 Per quins mitjans intenta, el CRAM, conscienciar la gent del fet que cal ser respectuós amb el medi ambient? 3 Explica per què aquestes accions són nocives per al medi am­ bient i com es podrien evitar:

a

d

L’apartat «Després de llegir» permet comprovar si l’alumnat n’ha entès el sentit. Demaneu que contestin les preguntes com si fos una conversa entre tots i, si cal, feu-ne més perquè hi intervinguin tots.

b

c

f

e

4 Coneixes el nom d’altres centres o organitzacions que vetllin pel medi ambient? Salvem el nostre planeta! 153

11_CAT_4EP_2012.indd 153

Pàgina 153

132 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23/01/12 16:40

1. a Al CRAM. b A Zakynthos hi ha el primer parc nacional de tortugues marines del Mediterrani. A Ligúria, el primer santuari de balenes i dofins del Mediterrani. c Des del 1990. d Porten a terme programes de rescat i de recuperació d’animals, desenvolupen projectes d’investigació i ofereixen activitats d’educació ambiental. e La Regaliz es va trobar una gran taca de quitrà. La Scar va ser atropellada per una embarcació. f Les tornen al mar. 2. A través de la revista Ítaca de divulgació científica; de quaderns educatius i pòsters; de la campanya Ajudem-la.

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 11: SALVEM EL NOSTRE PLANETA! En aquesta pàgina treballem el tema de les comparacions, una estructura que de vegades costa d’assimilar i d’entendre. El que importa és que els nens i nenes en coneguin el mecanisme i sàpiguen fer comparacions en tots els casos.

APRENEM VOCABULARI

Les comparacions Quan parlem d’una persona, un animal o un objecte, sovint trobem semblances i diferències amb altres elements i els comparem.

La comparació és un recurs per mitjà del qual rela­ cionem dos elements que tenen una característica comuna.

Llegiu pautadament la part teòrica que s’ofereix en el llibre i proporcioneu-los exemples on s’apliquin cadascuna de les estructures utilitzades en fer comparacions, d’inferioritat, d’ igualtat o de superioritat. Incentiveu els nens i nenes a construir també una frase per a cada cas, abans de fer els exercicis que es proposen.

tan ràpid com el vent

Per fer comparacions podem utilitzar aquestes expressions: inferioritat

igualtat

superioritat

menys … que | no tan … com

com | tan … com

més … que

1 Escriu comparacions amb elements de les dues columnes: com el del pare.

El meu nas és

com el cel. menys complicat que el d’ahir. més de pressa que el meu veí. tan gran com un autobús.

El camió del CRAM és La cinta és blava Aquest problema és El meu pare fa la feina

2 Completa les frases en la llibreta amb expressions comparatives: a Corria una tortuga. ample l’avinguda. b El carrer és interessant el meu. c El seu llibre no era quilòmetres el ciclista durant la cursa. d Hem corregut 3 A partir d’aquestes qualitats, compara el vaixell de la fotografia amb altres objectes: ràpid

antic

gran

elegant

154 Salvem el nostre planeta!

11_CAT_4EP_2012.indd 154

23/01/12 16:40

Pàgina 154

Una vegada estiguin submergits en les activitats, feulos veure que una comparació és possible aconseguir-la amb qualsevol adjectiu o qualsevol verb. Cal distingir les comparacions lexicalitzades de les comparacions lliures i destacar que, tant les unes com les altres, poden donar molta expressivitat als textos que hagin de redactar. Solucionari: 1. El camió del CRAM és tan gran com un autobús. / La cinta és blava com el cel. / Aquest problema és menys complicat que el d’ahir. / El meu pare fa la feina més de pressa que el meu veí. 2. a com; b menys, que; c tan, com; d més, que.

UNITAT

11

Animals marins 1 Ara et convidem a fer definicions d’animals originals i divertides. Llegeix els exemples que hi ha a continuació i fixa’t que hi fem servir comparacions. Després, posa en funcionament la teva imaginació, tria els animals que més t’agradin i defineix­los. El pingüí és com un ocell amb esmòquing.

El caragol és com un músic que va amb el seu trombó.

La zebra és com un ase en pijama.

La serp és com la muntanya russa de la selva.

En aquesta pàgina es proposen dues activitats. La primera activitat és més lliure, ja que hem d’inventar definicions d’animals utilitzant comparacions; és una manera de practicar aquesta estructura, que acaben de veure a la pàgina anterior.

2 Per parelles, trobeu la definició que correspon a cada animal: a

rajada

morena

És el més alegre del fons del mar. Té escates de molts colors.

dofí d

cavallet de mar

pop

Té 4 potes. És més ràpid a l’aigua que a la terra.

tortuga g

llenguado

tauró

llagosta

cranc

Sembla una manta. Canvia de color quan olora el perill.

e

f

No té ni espines ni ossos, però té antenes i és de color vermellós.

h

En la segona s’ofereix als nens i nenes la possibilitat de jugar a un dòmino aquàtic, l’objectiu del qual és que arribin a conèixer algunes característiques de determinats animals marins. Han de construir-ne les fitxes i jugar-hi per parelles. El joc consisteix a aparellar la descripció amb la fotografia corresponent.

És molt simpàtic i juganer. Sempre va al voltant dels vaixells.

i Té la closca dura. Té 10 cames, i dues són pinces.

Sembla una serp. Viu a les roques.

k Sembla un cavall. Amb la cua agafa algues.

peix pallasso

c

Canvia de color segons on és. Té els ulls a la part dorsal i és pla.

Té 5 braços i la boca al mig del cos. Si perd un braç, n’hi creix un altre.

j

estrella de mar

b

l

Té 8 potes. Llança un raig de tinta per despistar els enemics.

Té moltes dents. És el rei del mar.

Salvem el nostre planeta! 155

11_CAT_4EP_2012.indd 155

Pàgina 155

23/01/12 16:40

Solucionari: 2. a peix pallasso; b llenguado; c rajada; d tortuga; e llangosta; f dofí; g estrella de mar; h morena; i cranc; j cavallet de mar; k pop; l tauró.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 133

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 11: SALVEM EL NOSTRE PLANETA! En aquest apartat treballem les grafies x i ix. Per començar. Explicaque als nens i nenes les regles que regeixen grafies. Després, feu-los fer les activitats proposades, perquè les posin en pràctica. D’aquesta manera podreu veure qui les assimila més fàcilment i qui hi té més dificultats.

PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

Les grafies x i ix Llegeix els noms que acompanyen les fotografies. Les grafies desta­ cades sonen igual? Per representar el so de xop tenim dues grafies: x i ix. • Escrivim x a principi de paraula, darrere de con­ sonant i darrere de i: xocolata, anxova, guix. • Escrivim ix darrere de a, e, o, u: vaixell, coix.

ximpanzé

A la pàgina següent treballem els dígrafs tx i ig, els quals representen l’africada palatal sorda [ʧ]. Proporcioneu-ne als alumnes altres exemples que els ajudin a assimilar la teoria que acabeu d’exposar. Les activitats que hi ha a continuació els ajudaran a entendre i a memoritzar les regles ortogràfiques corresponents a aquestes dues pàgines. A més de les activitats proposades, en podeu suggerir d’altres que hi estiguin relacionades: construir frases o textos breus amb les paraules estudiades, buscar paraules en el diccionari o en altres textos.

peix

1 Completa les frases, en la llibreta, amb els noms que amaguen aquestes quatre fotografies:

abans de sopar. a Avui jugarem al a l’aquari. b He vist molts són una fruita de primavera. c Les desfeta. d S’han pres una tassa de

Sabies que... La i del grup ix es pronuncia en alguns llocs de parla catalana, però no en tots.

2 Escriu aquestes paraules en la llibreta i completa­les amb x o ix: uclar ivarri ca a

ru at plan a ut

urros cala era va ell

ofer clen a ba

co ba ada ic

3 Busca cinc paraules de la lectura que tinguin x o ix. Enxam­ pa­les! 156 Salvem el nostre planeta!

Solucionari:

11_CAT_4EP_2012.indd 156

23/01/12 16:40

Pàgina 156

1. a parxís; b peixos; c maduixes; d xocolata. 2. x uclar, xivarri, caixa, ruixat, planxa, xut, xurros, calaixera, vaixell, xofer, clenxa, baix, coix, baixada, xic UNITAT

11

3. c  otxes, tòxics, així, xarxes, explicar, tòxiques, extreure, xifra

Les grafies tx i ig Llegeix els noms que acompanyen aquestes fotografies:

cotxe

despatx

Cal tenir en compte la distinció auditiva entre la fricativa palatal sorda [x], representada per la xeix (x) i pel dígraf ix, i l’africada [ʧ].

passeig

Les grafies destacades sonen igual?

Recorda

• Escrivim tx a principi de paraula, a interior de pa­ raula i a final de paraula: txeca, cotxe, despatx. • Escrivim ig a final de paraula quan els mots de la seva família porten j, g, tj, tg: passeig (passejar); desig (desitjar).

El so tx a final de paraula es pot escriure de dues maneres: amb tx (empatx) i amb ig (passeig).

Feu dictats als nens i nenes on apareguin paraules amb alguns d’aquests dos sons i, després, demaneulos que les classifiquin.

1 Escriu el nom d’aquests objectes en la llibreta:

a

b

c

d

Llegiu amb atenció i en veu alta l’apunt «Recorda», ja que proporciona informació addicional que han de tenir en compte en estudiar aquest tema.

e

2 Copia aquestes frases i completa­les amb x, ix, tx o ig: a b c d

De a’m la tovallola per e ugar­me que estic opa. Al cala de ba hi ha un esto amb colors per dibu Treu­te el andall i du a’t abans de mar ar. Va veure com un co e esqui ava la pe atera.

ar.

Solucionari: 1. a dutxa; b estoig; c safareig; d fletxa; e raig.

3 Escriu, en la llibreta, el verb que deriva de cada nom: a passeig ➞ passejar b esquitx

c escabetx d mareig

e despatx f desig Salvem el nostre planeta! 157

11_CAT_4EP_2012.indd 157

Pàgina 157

23/01/12 16:41

2. a deixa’m, eixugar-me, xopa; b calaix, baix, estoig, dibuixar; c xandall, dutxa’t, marxar; d vaig, cotxe, esquitxava, peixatera. 3. b esquitxar; c escabetxar; d marejar; e despatxar; f desitjar

134 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 11: SALVEM EL NOSTRE PLANETA! En aquestes dues pàgines treballem les preposicions, és a dir, les partícules que enllacen els nuclis de sintagmes amb els seus complements. Així que n’hagi introduït el concepte, cal treballar-lo amb vista a dos objectius: saber reconèixer les preposicions en un sintagma, una frase o un text, i saber emprar-les. Amb aquesta finalitat es proposen les activitats que trobareu a continuació.

ESTUDIEM LA LLENGUA

Els nexes: les preposicions (1) Llegeix aquestes expressions: cafè llet

centre recuperació

interessat les tortugues

Entens el que diuen? Ara fixa’t en les paraules en vermell que hi hem afegit: cafè amb llet

centre de recuperació

Recorda Davant d’una paraula començada per vocal, la preposició de s’apostrofa: d’. Exemples: ampolla d’aigua, suc d’albercoc.

interessat en les tortugues

Entens millor el que signifiquen aquestes expressions?

Les paraules que hem afegit són nexes que serveixen per unir, per relacionar, paraules i precisar millor el que volem dir. Són preposicions.

Una vegada llegida en veu alta la introducció teòrica que ofereix el llibre, i havent donat als nens i nenes altres exemples per assimilar-la millor, reviseu amb ells l’apunt «Recorda», ja que proporciona informació rellevant.

1 Completa, en la llibreta, el text següent amb a, amb, de, en i per. Després, comprova en la lectura si ho has fet bé.

Aquests problemes són la preocupació molts investigadors, que, aquest motiu, intenten buscar solucions tota mena.

Solucionari:

l’illa grega Zakynthos s’ha creat el primer parc nacional tortugues marines del Mediterrani. És l’àrea més important anidament tortugues babaues. D’altra banda, Itàlia, concretament Ligúria, s’ha creat el primer santuari balenes i dofins del Mediterrani.

1. de, per, de, a, de, de, d’, de, a, a, de

158 Salvem el nostre planeta!

11_CAT_4EP_2012.indd 158

23/01/12 16:41

Pàgina 158

L’activitat 3 és de resposta oberta. Cada nen o nena, una vegada hagi creat les seves frases, ha de comentar-les en veu alta amb els companys i companyes, exposant-les i, si ho creieu convenient, apuntant-les a la pissarra per, després, assenyalar-hi les preposicions utilitzades. D’aquesta manera podreu comprovar més fàcilment possibles errors.

UNITAT

11

2 Uneix les paraules de les dues capses per mitjà d’una preposició i escriu les expressions resultants en la llibreta: anem conill olla

ull

menjar

dibuix arc bloc

amb de a

pisos Sant Martí pressió escala poll peu coix allioli ceba

Atenció! Les preposicions són mots invariables.

3 Escriu el que fan aquestes persones. Fixa’t en l’exemple i utilitza totes les preposicions que coneixes.

Per complementar les activitats, podeu buscar altres textos o frases per treballar l’ús de les preposicions. En la propera unitat tornarem a tractar aquest tema. Ara, en aquestes pàgines, veiem només les preposicions febles, que són les més usuals.

El carter porta una carta per a la senyora de la crossa.

Solucionari: 2. anem a peu coix, menjar amb sal, ull de poll, conill amb ceba, dibuix a escala, arc de Sant Martí, olla de pressió, bloc de pisos

4 Converteix les expressions en negreta en una sola paraula: un adjectiu. Fixa’t en l’exemple. eina de metall a tortuga d’aigua b cabells amb rínxols

eina metàl·lica c animal de mar d dia de pluja Salvem el nostre planeta! 159

11_CAT_4EP_2012.indd 159

4. a aquàtica; b rinxolat; c marí; d plujós

23/01/12 16:41

Pàgina 159

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 135

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 11: SALVEM EL NOSTRE PLANETA! La finalitat d’aquestes pàgines se centra en el fet de poder llegir i comentar alguns articles d’opinió i veure’n els aspectes interessants.

ESCRIVIM

Les cartes d’opinió Un diari és un mitjà de comunicació escrit que surt cada dia (d’aquí el seu nom) i publica les notícies més importants que han passat en les últimes hores. Sol organitzar­se en seccions, és a dir, en apartats en què s’apleguen les notícies d’un mateix tema. Una d’aquestes és la d’opinió, a la qual els lectors i les lectores envien cartes per expressar les seves opinions, queixes o felicitacions. Quan hagis d’exposar la teva opinió has de tenir en compte aquests aspectes:

Per complementar aquesta activitat, porteu un diari català a classe per poder-ne observar les cartes i els articles d’opinió.

• Explicar el motiu de l’escrit: què penso? què pretenc? • Proposar solucions, si cal: què faria? • Signar: qui sóc?

1 Llegeix les opinions d’aquests ciutadans i fixa’t en les expres­ sions destacades:

• Continuem utilitzant bosses de plàstic?

Sí a les bosses de plàstic! Les bosses de plàstic són molt útils perquè són molt lleugeres i resistents. No po­ dem renunciar a aquest tipus de nous materials. A mi em sembla que cal pensar una manera més efectiva per recollir aquest tipus de residus. El 2010, en altres països, com ara França, només es podran fer servir bosses fetes amb materials bio­ degradables, com blat de moro o patates. Des del meu punt de vista, cal potenciar la investigació per trobar nous materials per fabricar aquestes bosses de plàstic. No a les bosses de plàstic! Crec que quan anem a comprar hem de portar la bossa de roba, el cabàs o el carret, perquè així no contribuïm a la generació de residus. A mi em sembla que no costa tant posar els productes al carret o bé en una caixa de cartó. No oblidem que les bosses de plàstic estan fabricades a partir del petroli, i el plàstic tarda mil anys a descompondre’s. A més a més, considero que reciclar no és la solució perquè són poques les bosses recollides que es reciclen, i el procés és molt costós. 160 Salvem el nostre planeta!

11_CAT_4EP_2012.indd 160

23/01/12 16:41

Pàgina 160

Per complementar les activitats proposades, pot ser interessant que, entre tots, fullegeu la secció dedicada a les cartes al director d’alguna revista i comenteu les opinions que es plantegen. Hi haureu de trobar cartes adequades per a la seva edat. En la revista Cavall Fort n’apareixen sovint.

UNITAT

11

2 Quin dels dos textos anteriors defensa l’ús de les bosses de plàstic? Per què? 3 En el Racó del lector hem trobat aquesta carta d’opinió. Llegeix­ la i identifica­hi qui l’escriu, què pensa i què faria.

Sóc una lectora habitual del vostre diari i fa temps que crec que doneu massa im­ portància als fets negatius de la nostra societat. Les vostres pàgines són plenes d’accidents, problemes... i fets

Si ho considereu oportú, proposeu-los de redactar una carta al director i enviar-la. Si aconseguiu que la publiquin, teniu la motivació assegurada perquè l’alumnat n’escrigui més.

desagradables. És que no hi ha bons esdeveniments dig­ nes de ser explicats? Proba­ blement aquests no són tan fàcils de trobar, però segur que n’hi ha per omplir més d’una pàgina.

4 Avui has llegit les tres notícies que tens a continuació i vols do­ nar el teu parer sobre un dels temes. Fes­ne una carta d’opinió per enviar al diari.

Solucionari:

a El Zoo de Barcelona es tanca per manca de pressupost. b Les escoles funcionaran 12 hores diàries, 11 mesos l’any. c El planeta es queda sense aigua per la contaminació de mars i oceans.

a

Per expressar una opinió

c

b

✔ Argumenta les raons a favor i en contra sobre un tema. ✔ Exposa­ho de manera ordenada i respectuosa. ✔ Busca informació per reforçar la teva opinió. Salvem el nostre planeta! 161

11_CAT_4EP_2012.indd 161

Pàgina 161

136 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

Al final, en l’activitat 4, es demana als nens i nenes que redactin una carta al director amb la intenció que practiquin aquest tipus de text. Abans però, cal que llegeixin amb molta atenció els consells que al respecte s’assenyalen en l’apunt «Per expressar una opinió». Recordeu-los que aquests consells els han de posar en pràctica en fer el treball que se’ls demana.

23/01/12 16:41

2. El primer text defensa l’ús de les bosses de plàstic, perquè són molt útils per la seva lleugeresa i resistència. De totes maneres, qui fa aquesta opinió creu que les bosses de plàstic s’haurien de fabricar amb altres materials. 3. Qui l’escriu? Una lectora habitual del diari. Què pensa? Que es dóna massa importància als fets negatius de la nostra societat. Què faria? Publicaria esdeveniments positius, dignes de ser explicats.

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 12: COM ENS COMUNIQUEM? Aquesta unitat se centra, principalment, a treballar, identificar i analitzar els mitjans de comunicació i les tasques periodístiques.

UNITAT

12

Com ens comuniquem?

A partir d’aquesta primera làmina, és interessant que els nens i nenes descriguin allò que hi observen. Podeu proposar-los algunes preguntes que promoguin la conversa: On són els personatges que apareixen al dibuix? Què fan? Quin elements utilitzen? Escoltes sovint la ràdio? Per què? Has estat mai en una emissora de ràdio? Quins altres mitjans de comunicació coneixes?

càmera entrevista estudi de ràdio notícia plató premsa reportatge

Comenteu les paraules de vocabulari que s’assenyalen i demaneu-los que les defineixin amb l’ajuda del diccionari i del vocabulari interactiu. Han de crear frases on apareguin cadascuna d’elles.

162

12_CAT_4EP_2012.indd 162

23/01/12 16:43

Pàgina 162

L’activitat 1 consisteix en l’audició d’una entrevista radiofònica. Quan els nens i nenes l’hagin escoltat, llegiu en veu alta l’apunt «Per fer una entrevista», ja que proporciona consells importants que cal tenir en compte.

ESCOLTEM, PARLEM, CONVERSEM

1 Escolta atentament aquesta entrevista:

Com treballen els periodistes? 2 Explica en què consisteix la feina d’aquest periodista. 3 Què t’ha cridat més l’atenció de l’entrevista? Per què?

Seguidament, proposeu-los que contestin les preguntes 2 i 3, i procureu que cadascú aporti la seva argumentació.

4 Repartiu-vos en grups i busqueu informació sobre els mitjans de comunicació. Recopileu totes les dades i elaboreu, entre tots, un mural sobre els diversos mitjans de comunicació que hi ha i com funcionen. Acompanyeu els textos amb fotografies i dibuixos. 5 Fixeu-vos en les imatges de sota i en aquests titulars: Les platges estan contaminades, Menjar fruita és necessari i Cal portar casc per anar amb bicicleta. Expliqueu les tres notícies com si fóssiu uns presentadors d’informatius.

Per explicar una notícia

Les activitats 4 i 5 són per fer en grup. En la 4, podeu organitzar una visita a l’aula d’informàtica perquè l’alumnat cerqui a Internet la informació pertinent al seu treball. Podeu complementar les activitats, aprofitant els consells de l’apunt final, demanant que cadascú creï el guió d’una entrevista (4 o 6 preguntes) i que entrevisti algun familiar.

✔ Informa’t bé del tema de què vols parlar. ✔ Ordena la informació i explica-la de manera entenedora. ✔ Parla a poc a poc i amb veu clara.

Com ens comuniquem? 163

12_CAT_4EP_2012.indd 163

02/02/12 12:30

Pàgina 163

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 137

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 12: COM ENS COMUNIQUEM? La lectura d’aquesta unitat està centrada en una entrevista escrita feta a Sebastià Serrano. La finalitat principal és que els nens i nenes llegeixin i comprenguin aquest text, i n’identifiquin les parts i les característiques.

LLEGIM

Abans de llegir ■

■

■

Sebastià Serrano és professor d’universitat. Saps què és la universitat? Tu com creus que ens comuniquem les persones? T’agraden les persones que somriuen? Observa la fotografia de l’entrevistat i digues què et suggereix.

Abans, però, us oferim una sèrie de preguntes per comentar entre tots, i que us serviran per promoure l’interès per la lectura. Les podeu ampliar amb altres que considereu oportunes, en funció de la dinàmica que adquireixi la conversa i també, de les aportacions que vagin fent els nens i nenes amb cadascuna de les seves respostes.

Avui parlem amb… Sebastià Serrano Sebastià, el riure és una manera de comunicar-nos? I tant! El riure i el somriure són unes expressions que, evolutivament parlant, tenen una antiguitat extraordinària. Originalment és possible que el somriure fos un signe de neutralització de l’agressivitat: l’un veia l’altre rient i…

Saps la diferència que hi ha entre riure i somriure? Busca-ho en el diccionari.

incert: que no és segur.

I feien les paus. Quan riem ens ho passem bé. El riure és un regal de la naturalesa, un premi a la intel·ligència, a l’enginy. Per exemple, l’acudit què és? Un salt, un fet que no és lògic del tot, i la persona hi posa el seu enginy i li fa gràcia. Sí, riure està molt relacionat amb el joc, i amb la comunicació. Però ara m’han dit que els catalans riem poc. Potser perquè el nostre futur com a poble és incert? No ho sé. Però jo penso que no és un signe de salut. Jo crec que no fóra mala pràctica que tothom s’acostumés a riure una mica cada dia, encara que fos estant sol i davant del mirall. Ha!, ha!, ha! Abans la gent reia molt més. Avui hi ha indicis que en el món occidental la gent fa molta més cara d’emocions negatives que

164 Com ens comuniquem?

12_CAT_4EP_2012.indd 164

23/01/12 16:43

Pàgina 164

Pareu especial atenció a la disposició del text, i també a les pistes de lectura que ofereix el llibre i al vocabulari de reforç. És important que cada nen i nena vagi assenyalant, paral·lelament, paraules o expressions del text que no acabi d’entendre bé, per després poder comentar-les entre tots i definir-ne el significat.

UNITAT

12

no pas vint-i-cinc anys enrere, posem per cas. Jo conec persones que es fixen en si la gent riu, i una d’aquestes persones em deia l’altre dia que va venir a Barcelona, s’hi va fixar i va trobar que les persones no reien gaire. També ens comuniquem amb la mirada. Les cultures mediterrànies són molt de mirar als ulls, mentre que les cultures nòrdiques ho són una mica menys. En la mirada, les persones som hereus dels mamífers, dels primats, i estem gairebé programats per interactuar cara a cara. Tenim una certa fascinació per les cares. I les olors, formen part de la comunicació no verbal? Sí, sí, i nosaltres hi som molt sensibles. Així com en una gran part del món animal el comportament olfactiu és dominant –en el sentit que és a través d’aquest comportament que moltes bèsties obtenen el màxim d’informació–, nosaltres, com a animals –diguem-ho així–, som en aquests moments, per damunt de tot, visuals, i després, auditius i olfactius. I del llenguatge humà, de l’ús de la paraula com a forma de comunicació, què en podem dir, Sebastià? Que és una meravella, però que no nega els altres llenguatges. És clar que el llenguatge ordinari ens permet desplegar unes capacitats intel·lectuals, de processar informació; Déu me’n guard que nosaltres només poguéssim processar la informació que rebem per l’olfacte! Amb el llenguatge podem formular idees, pensaments… I podem transformar la informació i transportar-la en gran quantitat. I amb el llenguatge podem parlar fàcilment de tot. Ara, aquí, nosaltres podríem parlar tranquil·lament, doncs, de tot: de Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó; o bé anem a l’Alguer… o anem a la Lluna. No en som prou conscients, però és impressionant! Sí, i un sistema que permeti això és increïble. Perquè ara nosaltres podem treballar molt amb la imatge gràcies al fet que

Podeu fer una lectura inicial perquè els alumnes s’adonin de les entonacions i el ritme que cal seguir. Després, demaneu que ells mateixos facin una segona lectura, dividint el text per fragments, perquè cadascú pugui llegir-ne en veu alta una part. És convenient que porteu, com us hem anat recomanat en ocasions anteriors, un registre de lectura de cada nen i nena, per anar valorant i registrant les seves possibles dificultats i millores quant a l’hàbit lector.

primats: mamífers que tenen el cervell ben desenvolupat i poden agafar coses amb les mans. fascinació: atracció forta. processar: sotmetre a una sèrie d’operacions.

Què vol dir l’autor amb l’expressió de Salses a Guardamar? Busca’n informació.

Com ens comuniquem? 165

12_CAT_4EP_2012.indd 165

Pàgina 165

138 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23/01/12 16:43

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 12: COM ENS COMUNIQUEM? En finalitzar la lectura podeu revisar les fotografies i il·lustracions que acompanyen el text perquè els nens i nenes, en funció d’allò que han llegit, us expliquin què representa cada imatge.

LLEGIM

tenim llenguatge. El llenguatge ens ho ha permès tot. I ens permet reflexionar sobre l’olfacte; i un dels grans avantatges: amb el llenguatge podem inventar, podem crear i fins i tot podem enganyar. Ep! Sí, i en gran part la diferència que hi ha entre tants diaris es basa en això.

Fixeu-vos en les negretes i en la separació dels paràgrafs.

Que important que arriba a ser saber-nos comunicar i comunicar-nos bé! Cada vegada més, la gent haurà de desplegar unes bones habilitats comunicatives. Per això a tothom els dic: «Invertiu tant com pugueu en comunicació». De fet, tot ésser viu, quan ve al món, ja porta un imperatiu, que és «comunica’t!», perquè si no et comuniques no sobreviuràs. I una persona és hàbil quan és capaç de viure en molts contextos. Alguna vegada, t’he sentit dir que el llenguatge té algun punt feble. A veure, explica’t. Mira: les paraules, el vent se les endú. I aleshores, si hi ha alguna informació que és important, haurem de fer mans i mànigues per conservar-la. La manera més primitiva de fer-ho és gràcies a la memòria. Per això diria: la poesia comença a funcionar, només, perquè un poema és una capsuleta per conservar la informació. Un poema es memoritzava fàcilment; era per guardar informació. I un altre punt de feblesa del llenguatge és com lliurar la informació a distància. Cridant podem comunicar-nos estant separats uns quants metres, però no gaires.

Saps què vol dir l’expressió fer mans i mànigues? En quins casos la utilitzem?

imperatiu: obligació. capsuleta: capseta minúscula, de forma rodona o allargada, que serveix de protecció.

Per llegir

Carles riera, Cavall Fort (fragment adaptat)

✔ Llegeix a un ritme uniforme, sense córrer.

166 Com ens comuniquem?

12_CAT_4EP_2012.indd 166

23/01/12 16:43

Pàgina 166 Les activitats de l’apartat «Després de llegir» pretenen treballar la comprensió lectora dels alumnes sobre el text. Podeu proposar-los que les facin de manera individual per després posar-les en comú, o bé conjuntament en veu alta i anar fent les apreciacions que considereu oportunes, com si es tractés d’una conversa.

UNITAT

12

DESPRÉS DE LLEGIR

1 Segons l’entrevistat, de quines maneres ens podem comunicar els éssers humans? 2 Què va observar aquella persona que va venir a Barcelona? 3 Tenint en compte el text de la lectura, quins avantatges té l’ús de la parla? 4 Per què és important comunicar-nos i comunicar-nos bé?

Solucionari:

5 Segons Serrano, el llenguatge té febleses. En recordes alguna?

1. Mitjançant el riure, la mirada, les olors... 2. Que les persones no reien gaire. 3. Que podem formular idees, pensaments i transformar la informació. 4. Per saber interactuar amb la resta de persones i adaptar-nos així a molts contextos. 5. Que les paraules, i la informació que aquestes contenen, se les endú el vent. Hem d’esforçarnos per conservar-la, utilitzant la memòria.

6 Copia en la llibreta les afirmacions que siguin certes: a Els éssers humans som, sobretot, visuals. b Els éssers humans som, sobretot, olfactius. c Els éssers humans som, sobretot, comunicatius. d Els éssers humans som, sobretot, auditius. 7 En quina de les imatges següents està present la comunicació? És possible comunicar-nos sense el llenguatge?

a

b

c

d

e

f

6. c

Com ens comuniquem? 167

12_CAT_4EP_2012.indd 167

23/01/12 16:43

7. En totes. Sí

Pàgina 167

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 139

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 12: COM ENS COMUNIQUEM? En aquesta pàgina es tracta del vocabulari relacionat amb els mitjans de comunicació.

APRENEM VOCABULARI

Els mitjans de comunicació

Deixeu que els nens i nenes facin l’activitat indivi­ dualment, i amb l’ajuda del diccionari, si cal. Després, poseu-ne les respostes en comú, per detectar i corregir possibles errades. La idea és que coneguin aquestes paraules i les sàpiguen ubicar correctament. Proposeu-los que facin una frase amb cadascuna d’elles.

La lectura d’aquesta unitat és una entrevista publicada en un mitjà de comunicació. Ara veurem paraules relacionades amb alguns d’aquests mitjans.

1 Classifica aquestes paraules segons el mitjà de comunicació al qual pertanyin. Si et cal, consulta el diccionari. capçalera emissora micròfon dial titular MP3 càmera presentador auriculars locutor fotògraf gravadora monitor

ràdio

premsa

televisió

L’activitat 2 consisteix a relacionar les diferents paraules del requadre inicial amb la definició que correspongui.

2 Relaciona, en la llibreta, aquestes definicions amb les paraules del requadre, que corresponen a professions referents als diversos mitjans de comunicació.

Persona encarregada de manipular un projector, una càmera o un equip de so.

corresponsal crític redactor editor reporter operador

d

Periodista especialitzat en l’elaboració de reportatges.

Periodista que envia informació al seu diari des d’un altre lloc o país.

Solucionari:

e

a

Persona encarregada del procés d’edició i realització d’un programa de televisió.

Periodista que redacta les notícies. b

f

Persona que expressa la seva opinió raonada sobre una obra (literària, artística, cinematogràfica, etc.) jutjant-ne el valor, la qualitat, etc. c 168 Com ens comuniquem?

12_CAT_4EP_2012.indd 168

23/01/12 16:43

Pàgina 168

1. r àdio: capçalera, emissora, micròfon, auriculars, dial, locutor, MP3, gravadora premsa: titular, fotògraf televisió: capçalera, micròfon, presentador, càmera, monitor 2. a corresponsal; b redactor; c crític; d operador; e reporter; f editor.

UNITAT

12

Paraules compostes 1 Escriu els dos mots que formen cadascuna d’aquestes paraules compostes:

Algunes paraules compostes porten guionet i d’altres no. Quan no sàpigues com s’escriu una paraula composta, busca-la en el diccionari.

obrellaunes ➞ obre + llaunes

a escuradents b paracaigudes c espantaocells

d filferro e penya-segat f tallagespa

En aquesta pàgina les activitats 2 i 3 se centren en el treball de les paraules compostes. És convenient que els convideu a utilitzar el diccionari per si han de fer alguna consulta. Una vegada fets els exercicis, podeu demanar-los que escriguin la definició de cadascuna d’aquestes paraules en la seva llibreta.

Recorda

g portamonedes h para-xocs i passatemps

2 Escriu tres frases fent servir, en cada cas, alguna paraula composta de l’activitat anterior.

Solucionari:

3 Construeix paraules compostes amb un element de cada grup i escriu-les en la llibreta:

alta trenca

renta

visual

raons

busca

veu

plats nous

àudio

2 4 Identifica el dibuix que correspon a cada paraula composta. Després, escriu una frase amb cada paraula en la llibreta. a para-sol b pellroja c altaveu d trespeus e guardaagulles f gira-sol g camallarg

1

3. altaveu, rentaplats, trencanous, busca-raons, audiovisual

3 6 4

7

5

Com ens comuniquem? 169

12_CAT_4EP_2012.indd 169

Pàgina 169

140 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

1. a escura + dents; b para + caigudes; c espanta + ocells; d fil + ferro; e penya + segat; f talla + gespa; g porta + monedes; h para + xocs; i passa + temps.

23/01/12 16:43

4. a 6; b 3; c 2; d 7; e 1; f 4; g 5

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 12: COM ENS COMUNIQUEM? Les grafies que treballem en aquestes pàgines representen sons nasals; també hi ha algunes grafies mudes. Expliqueu la teoria referent a les grafies m i n, a partir de la part introductòria que s’ofereix en el llibre. Cal que feu observar als nens i nenes la relació entre so i grafia, de manera que s’entengui la importància de la bona pronúncia i, alhora, l’arbitrarietat de l’ortografia.

PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

Les grafies m i n

Atenció!

Escrivim m: • •

Escrivim m en les paraules que comencen per circum-: circumferència, circumscripció…

Davant de m, p, b: Gemma, exemple, ombra… Generalment, davant de f: amfiteatre, amfibi, simfonia… En són excepcions les paraules començades per con-, en-, in-: confort, enfilar, infantil…

Escrivim n: • •

Davant de v: canvi, enveja… Davant de n: Anna, innocent…

A l’hora de donar les solucions, pot anar bé escriure la forma correcta a la pissarra i, lletrejar-la, ja que això ajudarà els nens i nenes a retenir la forma de les paraules més difícils.

1 Completa aquestes paraules amb m o n en la llibreta: co prensió esti bar e vernissar e bolcall i migrant e mudiment

co pàs o plir ga ma xa frà lla pec i vent

co flicte ca bra e vestir co venir i vasió i mens

co vit ra bla i finitiu e bolic i mortal co vent

esco bra co fessió a ple i feliç ti bre i fant

2 Forma paraules noves afegint els prefixos im-, in-, com-, cona les paraules de sota i escriu-les en la llibreta:

a formar b possible c acabat d propi

e f g h

tacte promès moure fabular

Solucionari:

incòmode

còmode

i j k l

prendre m somni gelat n fondre cèntric o madur migració p passió

q r s t

vèncer mòbil cloure feliç



•

Digues quin significat dóna el prefix im- o in- a les paraules a les quals s’afegeix.



•

Explica en quins casos usem els prefixos im-, in-, com-, con-.

170 Com ens comuniquem?

12_CAT_4EP_2012.indd 170

23/01/12 16:43

Pàgina 170

2. a informar; b impossible; c inacabat; d impropi; e intacte; f compromès; g commoure; h confabular; i comprendre; j congelat; k concèntric; l immigració; m insomni; n confondre; o immadur; p compassió; q confondre; r immòbil; s concloure; t infeliç.

UNITAT

12

Llegeix aquestes paraules. La p sona? temps

assumpte

Recorda camp

Altres paraules amb p muda: temptació, Assumpta, símptoma, contratemps, sumptuós, etc.

Quan la p forma part del grup mp, no sona.

Ara llegeix aquestes paraules: tomb

dent

malalt

Quan una paraula acaba en mp, mb, nt o lt, l’última grafia no es llegeix, és muda. Per saber si la té i l’hem d’escriure, podem pensar en un derivat i la sentirem: Tremp ➞ trempolí.

Atenció! Procura no confondre conte (narració), comte (títol de noble) i compte (càlcul, quantitat a pagar…).

3 Completa els mots amb p o b en la llibreta i escriu-ne un derivat: a cam

b tem s

c llam

1. c  omprensió, estimbar, envernissar, embolcall, immigrant, emmudiment, compàs, omplir, gamma, xamfrà, llampec, invent, conflicte, cambra, envestir, convenir, invasió, immens, convit, rambla, infinitiu, embolic, immortal, convent, escombra, confessió, ample, infeliç, timbre, infant



• El significat contrari



• in- (im- davant de m, b, p; ir- davant de r; il· davant de l; i- davant de ll): expressa negació. con- (com- davant de m, b, p; col- davant de l; cor- davant de r), co-: expressen idea de companyia o concurrència.

En la part teòrica d’aquesta pàgina, insistiu en les diferències entre paraules que sonen de manera similar, del tipus conte/comte/compte. Us recomanem la lectura en veu alta de l’apunt «Atenció!», en què s’indica aquesta diferenciació.

d tom

4 Completa aquestes frases amb la lletra que calgui: a Fa molt de te ps que no es pesquen a xoves. b Al xa frà hi havia una ge tada. c Explica-li el co te de la pri cesa i el co te de Bell-lloc. 5 Completa els mots amb m, n o mp en la llibreta: a A la meva germana no li surten els co tes. b He llegit tres co tes seguits. c Saps la llegenda del co te Arnau? d Diu que ja sap co tar fins a mil.

Solucionari: Com ens comuniquem? 171

12_CAT_4EP_2012.indd 171

Pàgina 171

23/01/12 16:43

3. camp, temps, llamp, tomb 4. a  temps, anxoves; b xamfrà, gentada; c conte, princesa, comte. 5. a comptes; b contes; c comte; d comptar. Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 141

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 12: COM ENS COMUNIQUEM? En aquestes pàgines es continua l’estudi de les preposicions tòniques (en la unitat anterior es van les preposicions àtones). Per començar, però, recordeu-ne el caràcter de nexe i la funció que fan en enllaçar dos mots i establir una relació de subordinació del segon respecte del primer.

ESTUDIEM LA LLENGUA

Els nexes: les preposicions (2) Llegeix les frases que acompanyen les fotografies:

Vaig a la redacció.

El programa comença

El plató és

cap a les set.

vora la redacció.

Llegiu la part teòrica que ofereix el llibre i amplieu-la amb les aportacions que considereu adients, per tal de facilitar-ne la comprensió i l’assimilació per part de l’alumnat.

Les paraules en color són invariables (no tenen ni gènere ni nombre) i relacionen les paraules en negreta amb la resta de l’oració.

Atenció!

Les paraules invariables o nexes que relacionen paraules o expressions amb altres elements de l’oració s’anomenen preposicions, i ajuden a precisar el que volem dir.

Podem trobar preposicions simples (sense, amb…) i compostes (des de, cap a…).

Si algun nen o nena té dubtes o no sap reconèixer les preposicions, feu-los llegir un fragment de la lectura per, col·lectivament, trobar-hi les preposicions (del tipus que sigui), i esbrinar la funció que hi fan i com uneixen determinats elements de l’oració. Una altra alternativa és dictar un fragment i procedir a fer aquesta mateixa tasca.

1 Completa les frases en la llibreta amb aquestes preposicions: dalt a b c d e f g

des de

dins

entre

malgrat

sense

El gat va pujar la teulada de l’edifici. la redacció del diari puc veure el quiosc de notícies. Ens hem quedat tots els cosins hem fet un regal als avis. la capsa de cartó. Hem desat les càmeres que plovia. Vam anar a la platja, sal. El meu pare menja

sota .

172 Com ens comuniquem?

12_CAT_4EP_2012.indd 172

23/01/12 16:43

Pàgina 172

Llegiu l’apunt «Atenció!», que proporciona informació rellevant que els nens i nenes han de tenir en compte. Solucionari:

UNITAT

12

2 Observa els dibuixos i inventa’t una frase utilitzant la preposició indicada en cada cas:

1. a dalt; b des de, sota; c sense; d entre; e dins; f malgrat; g sense.

Sabies que... La preposició de forma part d’expressions com: gust de…, olor de…, no servir de res, no tenir temps de res, etc.

davant

dins

Llegiu també l’apunt «Sabies que...» i proposeu als alumnes construir una frase amb cadascuna de les expressions que s’hi indiquen.

vora

3 Descriu el que passa al dibuix de sota fent servir algunes de les preposicions següents: dalt damunt darrere davall davant des de dins durant entre fins a fora prop sense sobre sota

La darrera activitat és especialment interessant per comprovar si han entès el funcionament de les preposicions. En aquest cas, els nens i nenes han de descriure una escena de platja fent servir unes preposicions determinades. Copieu-ne algunes de les aportacions a la pissarra i analitzeu-ne les frases entre tots.

Com ens comuniquem? 173

12_CAT_4EP_2012.indd 173

Pàgina 173

142 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

23/01/12 16:44

LIBRE DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 12: COM ENS COMUNIQUEM? En aquestes pàgines treballem com es fa una entrevista. Llegiu la part teòrica i, a continuació, demaneu als nens i nenes que facin l’activitat, en la qual han d’assenyalar qui fa d’entrevistador/a.

ESCRIVIM

L’entrevista La lectura de la unitat és un text que reprodueix les respostes de Sebastià Serrano a les preguntes d’un periodista.

Aquest tipus de text és una entrevista. Per mitjà de les preguntes de l’entrevistador o entrevistadora, coneixem l’opinió de l’entrevistat o entrevistada. Es poden fer preguntes per conèixer aspectes personals, professionals i altres dades d’interès.

1 Identifica l’entrevistador o entrevistadora en cadascuna d’aquestes situacions:

a

b

c

Abans de fer les activitats següents, llegiu en veu alta l’apunt «Per fer una entrevista», ja que s’hi ofereixen alguns consells importants que han de tenir en compte.

✔ Prepara un conjunt de preguntes sobre aspectes personals, professionals i altres dades d’interès.

Per elaborar una entrevista

✔ Fes les preguntes i enregistra’n les respostes. ✔ Redacta el text. Hi has d’incloure: • Una presentació del tema i de la persona entrevistada. • Les preguntes i respostes de l’entrevista.

174 Com ens comuniquem?

12_CAT_4EP_2012.indd 174

23/01/12 16:44

Pàgina 174 D’acord amb la tipologia textual de la lectura d’aquesta unitat, us proposem que l’alumnat prepari una entrevista seguint una pauta. En primer lloc, en les activitats 2 i 3, cal tenir en compte la situació comunicativa i donar nom a cada una de les persones que intervenen en l’entrevista (per dramatitzar-la), així com classificar i aplicar els diferents tipus de pre­guntes.

UNITAT

12

2 Per parelles, feu d’entrevistador i entrevistat (per torns) i contesteu aquestes preguntes. Després, classifiqueu-les en personals, professionals i altres temes.

• • •



• • • •

Com et dius? Quan vas néixer? Quin curs fas? Què fas quan surts de l’escola? Quan eres més petit, t’agradava anar a l’escola? Què et va semblar l’últim partit del Barça? Què faràs aquest cap de setmana?

3 Tria un personatge i escriu en la llibreta cinc preguntes per fer-li:

a

b

Sabies que... Un resum és un text, escrit o oral, que explica de manera breu allò que es pot dir molt extensament. Per fer un resum, pot ser molt útil subratllar el text o fer-ne un esquema amb les idees més importants.

Seria bo poder enregistrar l’activitat oral 2, com moltes altres, per ajudar a sistematitzar les coses i a prendre consciència del que fa bé i del que és millorable. Després de l’enregistrament, cadascú s’ha de fixar en allò que podria fer millor. Serà una bona manera d’anar perfeccionant l’expressió oral, sempre dins uns límits i tenint en compte l’edat de l’alumnat i les exigències en un nivell de 4t de Primària.

c

4 Fes una entrevista a un familiar i enregistra-la o escriu-la. Primer, omple una taula com aquesta per preparar les preguntes que li faràs. Pensa què en saps i què més t’agradaria saber-ne. Nom de la persona entrevistada: Nom de l’entrevistador o entrevistadora: Motiu de l’entrevista: Preguntes personals i professionals: Altres preguntes d’interès:

5 Un cop feta l’entrevista, escriu un resum, tant del tema com de les dades de l’entrevistat o entrevistada. Com ens comuniquem? 175

12_CAT_4EP_2012.indd 175

Seguidament, en l’activitat 4, han d’emplenar una taula per preparar l’entrevista que hauran de fer a algun familiar, i fer-ne posteriorment un resum (activitat 5).

23/01/12 16:44

Pàgina 175

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 143

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 1: UNA COLLA D’AMICS Pàgina 5 1. 1 c; 2 b; 3 b. 2. Resposta oberta. Pàgina 6 3. Resposta oberta. 4. a Va néixer el 6 d’agost de 1881 a Lochfield (Escòcia). b A estudiar els bacteris. c La penicil·lina. 5. aliments que hem de menjar cada dia: amanida, pa, fruita, llet aliments que podem menjar de tant en tant: xuixo, xocolata, confitura, patates fregides Pàgina 7 1. E

S

T

U

D

I

O

S

I

G

A

G

X

U

E

I

T

G

U

R

D

O

E

J

S

R

I

E

E

A

A

M

A

T

P

B

T

T

G

S

Y

C

R

E

E

A

E

N

T

S

N

U

D

I

R

I

P

A

A

O

E

R

C

W

T

X

Ç

M

M

N

S

O

U

A

O

E

B

E

R

E

S

P

O

L

I

T

M

I

O

T

A

A

P

T

A

M

A

B

L

E

2. Mariona: nas ample, cabells llargs, vestit, cues, cabells marrons; Juli: pèl-roig, pigues, nas gros, jersei, cabells curts; Fleming: cabells negres, bata, ulleres, nas petit, cabells curts

144 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 1: UNA COLLA D’AMICS Pàgina 8 3.

Ser un capgròs. – Saber moltes coses. Tenir bona cama. – Ser una persona caminadora. Tenir un cervell de pardal. – Tenir poc enteniment. Tenir dos dits de front. – Tenir seny. Ser un sac d’ossos. – Ser una persona molt prima. Tenir una rosa a cada galta. – Tenir la cara vermella. Ser una boca de trons. – Ser una persona molt cridanera. Ser un panxacontent. – Ser una persona tranquil·la. Tenir la mà foradada. – Ser una persona malgastadora.

4. a Fer mala cara.; b Tenir gana.; c Estar atent a tot.; d Tenir habilitat. Pàgina 9 1. blan-cor, cla-vell, car-ro, ar-ma-ri, lli-çó, ca-di-ra, forn, ca-ma-mi-lla, sa-vi, se-gon, lli-bre-ta, ba-gul, espa-vi-lat, ma-re, con-fi-tu-ra, llit, har-mò-ni-ca, bo-let, ni-not, or-di-na-dor, un-gla, e-xa-men, pin-tar 2. a dibuix; b penyora; c estació; d màscara; e dàtil; f perímetre. agudes

planes

esdrúixoles

dibuix

penyora

màscara

estació

dàtil

perímetre

Pàgina 10 3. matí, pingüí, pròpia, pingüí, pingüí, pròpia, algú, però, pingüí, ningú, simpàtic, bonàs, més, pelicà, pingüí, s’haurà

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 145

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 1: UNA COLLA D’AMICS 4. separació en

nombre de

síl·labes

síl·labes

menú

me-nú

exàmens

síl·laba tònica

classificació

dues

nú

aguda

e-xà-mens

tres

xà

plana

cúspide

cús-pi-de

tres

cús

esdrúixola

càrrec

càr-rec

dues

càr

plana

cafè

ca-fè

dues

fè

aguda

única

ú-ni-ca

tres

ú

esdrúixola

tabú

ta-bú

dues

bú

aguda

múltiple

múl-ti-ple

tres

múl

esdrúixola

ombrívol

om-brí-vol

tres

brí

plana

crisàlide

cri-sà-li-de

quatre

sà

esdrúixola

agrícola

a-grí-co-la

quatre

grí

esdrúixola

Pàgina 11 1. gènere femení abella

x

ciutats

x

masculí

riu Mariona

nombre singular

plural

individual

x

x

x

x

x

x

x

x

barri

x

x

x

banc

x

x

x

x

x

plaça

x

Tanet colla

x x

amics

146 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

x

x

x

x x

col·lectiu

x x

x

nom comú

nom propi

x x

x

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 1: UNA COLLA D’AMICS 2. Resposta oberta. Pàgina 12 3.

a b c d

El cap de la colla és un noi molt espavilat. Les seves grans pensades són famoses entre els nens i nenes del barri. A la seva mare no li agrada que en Juli mengi molta confitura. Els gossos i gats del barri s’estimen en Manelitus.

4. Els nois van marxar dijous amb els monitors a fer la ruta del Pla de la Calma, i jo em vaig quedar al campament perquè era una tirada excessiva per al meu pobre cor. Per compensar-ho, vaig fer una excursió més curta, a la meva mida, en direcció al Brull. M’agraden les ombres que ballen als boscos de castanyers. A la ciutat no es pot veure aquesta llum que verdeja filtrada pel fullatge. M’agrada pensar que els fruits plens de punxes ens regalaran castanyes de pell suau i carn suculenta. Són camins solitaris, però aquest dijous hi vaig trobar un caçador assegut al costat d’una soca trencada, cremada pel llamp, menjant amb ganes un entrepà de fuet. X. Bertran, El vell caçador

noms propis: Pla, Calma, Brull

noms individuals: nois, dijous, monitors, ruta, campament, tirada, cor, excursió, mida, ombres, castanyers, ciutat, llum, fruits, punxes, castanyes, pell, carn, camins, caçador, soca, llamp, entrepà, fuet

noms col·lectius: bosc, fullatge

Pàgina 13 1. Resposta oberta. 2. Resposta oberta. Pàgina 14 3. Resposta oberta. 4. Resposta oberta. 5. Resposta oberta.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 147

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 2: LA FAGEDA D’EN JORDÀ Pàgina 15 1. V Un arbre viu entre altres arbres. Un arbre, de nit, sembla que toca les estrelles.

x x

Quan és viu, un arbre fa flama. Quan un arbre és mort pot cremar-se i fer créixer una flama.

2.

ametller – florit taronger – flor blanca alzina i roure – fan glans noguer – la dansa de les seves fulles desmai – les branques que cauen pins – riuen cirerer – els seus fruits omplen el cistell

3.

El moviment de les fulles dels pins és com les rialles. El color de la flor del taronger és com el color del paper. El moviment de les fulles és com una dansa. L’alzina i el roure són com dos germans. Les fulles del desmai són com les llàgrimes. L’ametller florit és com una bandera blanca. Les cireres són com el foc encès.

Pàgina 16 4. S’han de marcar les frases següents:

– Un arbre va de la Terra a les estrelles quan és de nit. – L’alzina i el roure fan glans. – El desmai deixa caure llàgrimes blanques al riu. – El tronc del pi és gentil.

5. taronja, cirera, pinyó, gla 6. Resposta oberta. Pàgina 17 1. 1 mandarina; 2 pera; 3 préssec; 4 cirera; 5 poma; 6 coco; 7 raïm; 8 albercoc; 9 ametlla.

148 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

F

x x

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 2: LA FAGEDA D’EN JORDÀ 2. G

E

D

R

R

F

T

H

P

A

R

T

A

I

O

A

G

I

E

S

T

U

Z

O

U

G

D

X

R

E

S

L

L

O

R

E

D

A

E

I

A

L

Ç

L

E

D

R

J

D

A

E

A

T

I

D

A

R

U

A

L

I

S

I

V

A

L

F

O

U

Z

O

T

R

A

T

T

Y

P

I

I

L

R

E

R

S

I

U

L

T

N

C

A

R

I

A

Q

Ç

J

R

A

A

R

B

R

E

D

A

A

F

R

Pàgina 18 3. a vall; b prat, flors; c cim; d flors; e faig. 4. ametller, pinya i pinyons, cirerer Pàgina 19 1. e oberta: esma, romesco, magnesi, banqueta, banyeta, escabetx, altaveu, cendra e tancada: llenya, herba, conserva, ballesta, protesta, nivell 2. He posat la galleda de la Bocamolla darrere d’una filera de pantalons, en part perquè el senyor Cos no la veiés si sortia del vestidor, i en part perquè la Bocamolla no hagués de sentir com la comparaven amb un gos. Però quan el senyor Cos m’ha vist s’ha posat nerviós, s’ha sentit un soroll de filferro trencat i, de sobte, la Bocamolla s’ha posat a volar i a xiular per tota la botiga, i el client, que sortia del vestidor, ha agafat el maletí i se l’ha posat al davant. La Bocamolla ha anat planejant i baixant i agafant mitjons i corbates i calçotets tèrmics, i els ha llançat al damunt de piles de jerseis i samarretes de rugbi. M. Gleitzman, Bocamolla (fragment adaptat)

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 149

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 2: LA FAGEDA D’EN JORDÀ Pàgina 20 3. a autèntic; b setè; c oboè; d congrés; e intrèpid; f progrés; g ximpanzé; h només; i isotèrmic; j molècula; k procés; l perquè; m cérvol; n préstec; o convivència. 4. benèfic, puré, acadèmia, succés, dèbil, comèdia, préssec, pèssim, obediència, mèdic, parèntesi, estrès, prémer, també, artèria, témer, espècie, dièresi, ètica, consomé 5. a goril·la; b escombra; c paquet; d quiosc; e foca; f caixa; g queixal; h espetec; i gos/cos; j galeta; k Raquel; l mica; m roca; n formiguer; o guia; p sac; q guineu; r amagatall; s petaca; t got; u botiguera; v angoixa; w cama; x guix; y guirigall; z mosquit; a’ pelleringa; b’ crema; c’ albercoc; d’ esgarrinxada. 6. a brisques; b avarques; c mètriques; d eugues; e nissagues; f fleques; g llagues; h butaques; i butxaques; j filòlogues. Pàgina 21 1. maduixes vermelles, corda llarga, moble decorat, cotxe ràpid, forquilla petita, arbres fruiters 2. a la nena; b el rellotge; c el préssec; d els pulmons; e la ràdio; f les llibretes; g les roses; h la planta; i les abelles; j els caragols.

Resposta oberta.

3. Però, de sobte, alguna cosa es va precipitar sorollosament des del cel serè i va aterrar fent una ombra gegantina. Va plegar unes ales que eren tan grans com les d’una avioneta i es va quedar mirant l’eruga amb el cap inclinat. Era un ocell groc i negre amb una taca blanca al voltant dels ulls. La Hanne el va reconèixer de seguida, perquè hi entenia molt, d’ocells. Es tractava d’una mallerenga carbonera. Però mai no hauria pensat que aquest petit ocell pogués tenir un bec tan gran i esmolat. F. Bauer i R. Mühlbauer, La pedra negra (fragment adaptat)

150 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 2: LA FAGEDA D’EN JORDÀ Pàgina 22 4.

5.

a b c d

article

nom

adjectiu

el

cel

serè

una

ombra

gegantina

unes

ales

grans

el

cap

inclinat

un

ocell

groc i negre

una

taca

blanca

un

bec

gran i esmolat

Els tarongers fan la flor blanca. Els núvols grisos amenacen pluja. L’alzina i el roure són dos bons germans. El vent fort bufa del nord.

6. Resposta oberta. Pàgina 23 1. Resposta oberta. 2. Resposta oberta. 3. Resposta oberta. Pàgina 24 4. Resposta oberta. 5. Resposta oberta.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 151

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 3: AVUI ANEM A… Pàgina 25 1. 1 c; 2 c; 3 a; 4 b. 2. a S’ha enfilat dalt d’un arbre i no volia baixar. b Laia, Gemma, Jaume i Carles. c Ernest, Eva, Judit, Lena i Miquel. d Insectes. e Són jocs populars (trencar l’olla, cursa de sacs, etc.). Pàgina 26 3. Resposta oberta. 4. Resposta oberta. 5. Resposta oberta. 6. Resposta oberta. Pàgina 27 1. Dues paraules són sinònimes quan tenen el mateix significat, i són antònimes quan el significat d’una és el contrari del de l’altra. 2. Resposta oberta. 3.

No n’hi ha d’altre. – No hi ha ningú millor. Fer posar els cabells de punta. – Fer molta por. Ser carn i ungla. – Ser molt amics. Fer-la com un cove. – Cometre una equivocació molt gran. Ser molt despert. – Ser espavilat. Tenir grans pensades. – Tenir bones idees. Tenir-hi la mà trencada. – Tenir habilitat a fer alguna cosa.

Pàgina 28 4. estava estès, ximplet, del beuratge, mostatxo, meravellada, fet efecte, algunes gotes, la resta, a dalt de tot, passejant-me, brogit, posar Pàgina 29 1. Dijous, 7 d’octubre de 1993 Estimada Mimmy, L’hivern s’acosta i no tenim res per escalfar-nos. Miro el calendari. Déu meu, dos anys perduts sentint bombardejos sense electricitat, aigua, menjar, i esperant la pau.

152 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 3: AVUI ANEM A… 2. Hola, Marta! Et convido a la meva festa d’aniversari. Farem una festa de disfresses a casa meva. T’espero dissabte 16 d’octubre a les 5 de la tarda. Podràs venir?

Miquel Serra c/ Monclús, 9, 3r 2a Per dir-nos que vindràs, 08001 Barcelona truca al telèfon 939 925 633

3.

coma – Separa les paraules d’una llista. punt i seguit – Separa dues oracions d’un mateix paràgraf. punt i a part – Separa dos paràgrafs. punt final – Acaba el text. signe d’interrogació – Indica que es tracta d’una pregunta. signe d’admiració – Indica que es tracta d’una exclamació.

Pàgina 30 4. Hola, Toni! Com estàs? La meva mare ja m’ha explicat que has canviat d’escola perquè on anaves abans era molt lluny de casa teva. Hauràs d’ensenyar-me-la quan vinguem a visitar-vos, que crec que serà per Nadal. La nostra vida a Barcelona segueix igual, però m’he apuntat a piscina perquè m’agrada fer esport. Què fas tu a les tardes? Jo també vaig a anglès i em quedo al menjador de l’escola gairebé cada migdia. 5.

Hola, mare! Ja he dinat. He anat a casa de la Mariona a fer un treball de Medi. El seu telèfon és 979 700 390. Tornaré a les 7. Petons!



Andreu

Pàgina 31 1.

enunciativa – Aquest matí hem fet una cabana. interrogativa – Tu sabies que el formatge ve de la llet? imperativa – Escriu-me una carta quan arribis a Roma! exclamativa – Estic tan nerviosa!

2. On vas de vacances? (i); Escriu-me! (imp); No puc més! (ex); Ha vingut d’algun lloc del món. (e); Vols anar a munyir vaques? (i); Posa branques a la teulada ara mateix! (imp); Hem construït una cabana! (ex); Em pensava que de gran volies ser veterinària com jo. (e) 3. (i) – Apropa’m el llibre!; (e) – La mare té el menjar fet?; (i) – Sopa!; (e) – Demà anirem d’excursió?; (i) – Vine!; (e) – Al vespre farem un karaoke?

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 153

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 3: AVUI ANEM A… Pàgina 32 4. Resposta oberta. 5. Resposta oberta. 6.

La castanyera ven moniatos i castanyes torrades. El dàtil és el fruit de la palmera. La mare ha deixat la teva motxilla a la meva habitació. La Txell escriu una carta a la Raquel. El documental sobre les vaques és molt interessant.

7.

Nosaltres anirem d’excursió a la muntanya. Les flors del camp tenen uns colors molt vius. La tomaquera ha crescut molt durant la primavera. El llibre del prestatge està a punt de caure.

Pàgina 33 1. Resposta oberta. 2.

salutació – Hola, Albert! comiat – Una abraçada i records a la teva família, lloc i data – La Seu d’Urgell, 29 d’octubre de 2009 signatura – Laura postdata – Espero rebre notícies teves aviat.

Pàgina 34 3. Resposta oberta. 4. Resposta oberta.

154 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 4: UNA TARDA DE TEATRE Pàgina 35 1. Príncep petit, professor Ton-Ki i bobina de fil d’or. 2. a De la Xina. b Professor Ton-Ki. c D’or. d Que van passant els dies de la vida del príncep petit. 3. 3, 4, 1, 2

Resposta oberta.

Pàgina 36 4. Resposta oberta. 5. Resposta oberta. Pàgina 37 1.

gravetat: b, i maqueta: c, h peu: d, f, k pinça: a, e, g, j

2. paraules polisèmiques: ceba, estudi, galliner, braç, ratolí, gat, pantalla, dent, goma, carta, guió Resposta oberta. Pàgina 38 3. a públic, actor; b butaques; c escenari; d galliner; e teló. 4. a llotja; b acomodador; c platea; d actriu; e públic. Pàgina 39 1. o oberta: cassola, esquirol, esclop, força, impost, arròs o tancada: torre, mosca, llom, glaçó, llavor u: ovella, telèfon, porteria, cobert, rínxol 2. mòbil, saltiró, salmó, però, melòdic, còdol, biòleg, punxó, saló, anatòmic, mòmia, electrònica, preciós, topònim, esbós, bidó, història, biberó, insòlit, discórrer ò (accent obert)

ó (accent tancat)

mòbil, però, melòdic, còdol, biòleg, anatòmic,

saltiró, salmó, punxó, saló, preciós, esbós, bidó,

mòmia, electrònica, topònim, història, insòlit

biberó, discórrer

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 155

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 4: UNA TARDA DE TEATRE Pàgina 40 3. òpera, opinió, escumós, canó, paó, capgròs, anònim, això, corcó, córrer, tòxic, estómac 4. S’aixeca el teló. L’escenari es va il·luminant lentament. Al fons hi ha un pòster on s’ha dibuixat una selva, exòtica, plena de vida i color: hi ha un arbre frondós, un arbust gegant i flors al cantó. De fons se senten els sorolls i la cridòria dels animals que viuen en aquesta selva.

Gall: Quiquiriquic! Cocorococ! Les cinc en punt del matí! Assemblea! Comença la reunió: tothom ha de donar la seva opinió.



Un gat i un ratolí arriben, mentre parlen amb molta animació.



Gat: Ja t’he dit que pots estar tranquil, et concedeixo un temps de pau i tranquil·litat.

Ratolí: Gràcies. És insòlit, però no podia sentir res millor. La pau és molt important en aquests moments per a la nostra família, necessitem repòs. 5. Només s’accentuen les vocals tòniques. La a només porta accent obert (à). La i i la u només porten accent tancat (í, ú). La e i la o porten accent obert quan es pronuncien obertes (è, ò) i accent tancat quan es pronuncien tancades (é, ó). Pàgina 41 1. a aquest/aquell; b aquest/aquell; c aquella; d aquell; e aquests/aquells; f aquesta; g aquesta/aquella; h aquests/aquells/aquestes/aquelles. 2. Resposta oberta. 3. Resposta oberta. Pàgina 42 4. Aquesta tarda, les meves amigues i jo hem anat a aquell cinema que hi ha a prop de l’escola. No sabíem quines pel·lícules feien i al final hem triat aquella que ja havíem vist totes molts cops, i que és la nostra pel·lícula preferida. 5. Resposta oberta. Pàgina 43 1. Resposta oberta. 2. Resposta oberta.

156 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 4: UNA TARDA DE TEATRE Pàgina 44 3. personatges (requadre vermell); acotacions (requadre blau) 4. Resposta oberta.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 157

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 5: QUIN FRED QUE FA! Pàgina 45 1. 1 c; 2 a. 2. Resposta oberta. Pàgina 46 3. Resposta oberta. 4. Resposta oberta. 5. Resposta oberta. Pàgina 47 1. Resposta oberta. 2. Resposta oberta. 3.

Cel empedrat, camp mullat. Marinada forta, pluja a la porta. Quan plou i fa sol, passeja el caragol. Si l’hivern trona, l’anyada serà bona. Sol matiner, no dura dia sencer.

Pàgina 48 4. el vent / l’arc de Sant Martí

158 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 5: QUIN FRED QUE FA! 5. O

T

M

A

N

I

C

T

S

O

L

I

R

T

E

B

O

I

R

A

S

L

E

T

R

A

N

G

O

F

A

D

L

T

U

G

A

R

M

I

O

F

L

A

S

P

E

F

R

I

O

R

J

U

P

L

U

J

A

I

I

C

U

E

V

L

I

O

N

T

I

G

E

N

D

S

A

R

S

E

C

A

L

V

I

E

N

T

O

S

C

L

T

L

A

I

N

A

B

L

O

J

E

U

N

L

O

A

B

L

O

A

R

N

U

V

O

L

T

E

U

R

N

A

T

R

O

S

D

I

U

M

P

R

V

M

S

U

C

L

O

F

E

P

L

A

Z

S

E

A

E

P

L

T

E

R

M

O

M

E

T

R

E

M

D

N

U

A

V

A

T

L

J

A

R

D

B

O

S

A

T

L

H

U

M

I

T

A

T

U

M

E

G

O

P

O

I

G

E

S

P

O

L

I

D

O

T

I

D

U

T

E

M

P

E

S

T

A

N

E

V

G

N

I

X

Pàgina 49 1. a Núria; b història; c príncep; d puré; e plàstic; f ciència. 2. agudes

planes

esdrúixoles

huracà

pastís

tímid

conèixer

única

algú

entén

biòleg

àrab

època

pingüí

dèbil

telèfon

càpsula

cafè

mèrit

sòlida

Berlín

exàmens

química

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 159

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 5: QUIN FRED QUE FA! 3.

Ni el mico, ni l’elefant, ni el colibrí, ni el tucà, ni la carpa, ni el tauró, ni la serp, ni l’eriçó no saben pas de llegir. El perquè te l’hem de dir?

Si com ells no vols pas ser, ja deus saber què has de fer: sempre un llibre a la mà, t’ajudarà a caminar, i la cara de babau quedarà per al gripau. Pere Martí i Bertran, Animal racional (fragment adaptat)

Pàgina 50 4. a néta; b neta; c sol; d sòl; e sé; f se; g te; h té; i meu; j mèu; k és; l es. 5.

be – ovella, mascle o femella véns – segona persona del singular del verb venir pels – contracció de per i els vens – segona persona del singular del verb vendre pèls – filaments que neixen a la pell i cobreixen el cos bé – perfecció, satisfacció, avantatge, benestar

Pàgina 51 1. Resposta oberta. 2. a noranta-vuit; b sis-cents cinquanta-quatre; c quatre-cents trenta-cinc; d set-centes cinquanta. 3. a sisè; b vint-i-cinquena; c tercer. Pàgina 52 4. Escrivim guionet entre les unitats i les centenes i entre les desenes i les unitats. Per recordar-ho, pensem en la paraula D-U-C.

160 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 5: QUIN FRED QUE FA! 5. nom

edat

posició

Martí

vuitanta-dos

primera

Joana

setanta-vuit

segona

David

quaranta

tercera

Joan

trenta-nou

quarta

Laia

trenta-nou

cinquena

Núria

trenta-set

sisena

Anna

vint-i-nou

setena

Lluna

catorze

vuitena

Aina

nou

novena

Joel

cinc

desena

Pàgina 53 1. Resposta oberta. 2. Resposta oberta. Pàgina 54 3. Resposta oberta.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 161

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 6: UN LLOC PER VIURE Pàgina 55 1. 1 b; 2 a; 3 c. 2. Resposta oberta. Pàgina 56 3. Resposta oberta. 4. Per poder gaudir d’uns espais verds públics sostenibles, és a dir que es mantindran indefinidament, sense afectar l’equilibri ecològic. 5. Resposta oberta. 6. Resposta oberta. Pàgina 57 1. a justícia; b abric; c fer; d ordre; e necessari; f feliç; g grat; h possible. 2. a imposar; b desenganyar; c immillorable; d improbable; e desenfadar; f immigrar; g descobrir; h descansat. 3. a submarí; b preescolar; c supermercat; d postdata; e multicolor; f antimosquits. 4. Resposta oberta. Pàgina 58 5.

Una senyora entra en una peixateria i pregunta: —Perdoni, tenen pops? —No, s’han acabat –respon la peixatera. —Ostres! –exclama la senyora. Aleshores, la peixatera li posa ostres i la senyora ha de pagar-les i emportar-se-les!



Resposta oberta.

162 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 6: UN LLOC PER VIURE Pàgina 59 1.

L’escola de la Maria té les parets de color groc. Les palmeres i els pins del pati són molt alts. Els peixos de l’estany són taronges. El canal porta l’aigua per regar l’hort. El contenidor de la brossa orgànica és de color marró. Els jardins de la ciutat tenen reg automàtic.



article + nom masculí: els pins, els peixos, l’estany, el canal, l’hort, el contenidor, Els jardins article + nom femení: l’escola, la Maria, les parets, les palmeres, l’aigua, la brossa, la ciutat

Pàgina 60 2. a L’, l’; b El, el, el, el; c El, la, la, l’; d L’. 3.

a b c d e

En la majoria dels ajuntaments podem trobar la brigada de Parcs i Jardins. És millor no optar pel bany, sinó per la dutxa, ja que així estalviarem molts litres d’aigua. Abans vivia al centre de la ciutat. Al costat de casa meva hi ha un parc molt gran. A la cantonada del carrer de casa meva hi ha cubells de reciclatge.

4. l’ (la); al (a+el) 5. del, l’, la, la, l’, l’, la, l’, la, l’, la, la, la, dels, l’, el, les, la, la, la, el, l’, l’, el, del, del, l’ Pàgina 61 1.

La mare li pregunta al seu fill: —Està content de tu, el professor? —I tant que sí! –respon el fill. —I tu d’ell? —Encara més! —Per què? –pregunta ella, estranyada. —Perquè m’ha dit que, si tots els nens fossin com jo, tancaria l’escola!

2. a Elles són germanes bessones. b Ell és infermer i treballa a l’Hospital de Sant Pau. c Nosaltres som els encarregats del reciclatge a casa nostra. d Vosaltres us assembleu molt. e Ells preparen junts el treball de Llengua catalana. f Ella juga a handbol a la platja amb les amigues. Pàgina 62 3. ells – es; jo – em; ella – es; nosaltres – ens; tu – et; vosaltres – us; elles – es 4. a tu; b vosaltres; c nosaltres; d jo; e jo; f ell o ella; g nosaltres; h ell o ella.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 163

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 6: UN LLOC PER VIURE 5.

a b c d e f

Ell em va preguntar com podia arribar a l’Ajuntament. Nosaltres no sabíem com estalviar aigua a casa i ens ho van explicar molt bé. No m’ho demanis a mi, és ella qui té els cromos! M’agrada molt el tennis, però a ell li agrada el futbol. Vosaltres sabeu què ens demanaran en l’examen? Ell ens ha encarregat una redacció per dimecres.

Pàgina 63 1. a Resposta oberta. b Un ratllador. c Una balança. Pàgina 64 2. Resposta oberta. 3. Resposta oberta.

164 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 7: INVESTIGUEM Pàgina 65 1. 1 c; 2 a; 3 c; 4 c. Pàgina 66 2.

a Marie Curie va néixer a Varsòvia l’any 1867. b Marie i Pierre es van conèixer a la Sorbona. c El matrimoni era pobre en diners, però molt ric en afectes i ganes de treballar. d El descobriment del radi va representar un pas molt important per a la ciència, ja que es podia utilitzar per curar algunes malalties greus. e El 19 d’abril de 1906 va morir Pierre Curie. f El 1911 va rebre el premi Nobel de Química.

3. En una ocasió, havent sopat, quan tota la família xerrava animadament, Marie estava asseguda de cap a la taula sobre un llibre obert. Les seves germanes s’hi van apropar. Van col·locar unes cadires a banda i banda i una altra de través, al damunt, arran del cap de Marie. Ella no se’n va adonar. Va acabar de llegir i es va aixecar. Aleshores, la cadira travessera va caure i va fer un terrabastall davant la sorpresa de la noia, que no podia imaginar què havia passat. 4. Resposta oberta. 5. Resposta oberta. Pàgina 67 1. a peuàs/peuot; b donassa; c amanidota; d llibretota; e germanàs; f personota. 2. Resposta oberta. 3. a paperassa; b ditot; c veuota; d gossot; e sabatotes; f cotxàs; g pisàs; h bruixota. Pàgina 68 5. a científic; b laboratori; c proveta; d microscopi; e investigar; f química. Pàgina 69 1. a acabar; b avorrir; c endívia; d corba; e sabó; f gavardina; g boina; h bitllet; i trobar; j baf; k vaixell; l oblidar; m avarca; n volta.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 165

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 7: INVESTIGUEM 2. jo

cantava

treballava

escoltava

tu

cantaves

treballaves

escoltaves

ell / ella

cantava

treballava

escoltava

nosaltres

cantàvem

treballàvem

escoltàvem

vosaltres

cantàveu

treballàveu

escoltàveu

ells / elles

cantaven

treballaven

escoltaven

3. albergínia, núvol, llavis Pàgina 70 4. Fa molt de temps, en un poble de la costa del Japó, hi havia un home vell i savi anomenat Hamagutxi. Havia estat el cap del poble durant molts anys i era molt respectat per tots. Casa seva era a dalt d’un turó des d’on es dominava la badia. Pel cantó que donava al mar, el turó estava cobert de terrasses dedicades al cultiu de l’arròs, entremig de les quals s’enfilava un caminet en ziga-zaga. Lafcadio Hearn, Espigolant els camps de Buda (fragment adaptat) 5.

a b c d e f

És probable que demà plogui; el cel està ennuvolat i ho ha dit l’home del temps. La data de l’examen és inamovible. He acompanyat la mare al mercat i hem comprat l’embotit que més m’agrada: el pernil serrà. Em sé de memòria el número del mòbil del meu pare. De gran vull ser inventora. El Tramvia Blau de Barcelona es va inaugurar el 1901, i avui encara funciona per pujar al Tibidabo.

Pàgina 71 1. Resposta oberta. 2.

a b c d e

Marie Curie va néixer a Varsòvia. Els companys de curs van ajudar-la amb els apunts. La parella va començar una intensa vida de treball. Les seves germanes van intentar desconcentrar-la. Pierre i Marie van rebre el premi Nobel de Física l’any 1903.

3.

a b c d

Estudien cada dia. (tercera persona del plural) Faig els deures. (primera persona del singular) Pintem un quadre. (primera persona del plural) Feu una redacció. (segona persona del plural)

166 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 7: INVESTIGUEM Pàgina 72 4. a descobriu; b descobreix; c descobreixo. 5.

a b c d

La família dina junta el dia de Nadal. La Marie estudia i es prepara per ser professora. Barcelona és la ciutat de Gaudí. Els veïns organitzen la festa del barri cada mes de juliol.

6. Resposta oberta. Pàgina 73 1. Resposta oberta. Pàgina 74 2. Resposta oberta. 3. Resposta oberta.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 167

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 8: LA LLUM I LA FOSCOR Pàgina 75 1. 1 b; 2 b; 3 a; 4 b. Pàgina 76 2. Resposta oberta. 3.

– mig got d’aigua de pluja – una cullerada d’oli – un trèvol – una pota de saltamartí vidu – un musclo – el suc d’una llimona

– un dit de llet – un dit de vi negre – un pèl amb tres nusos – all en pols – sucre

4. Resposta oberta. Pàgina 77 1. a peuet; b veueta; c panet; d vestidet; e animalet/animaló; f lluneta. 2.

a b c d

El meu veí té un gosset molt divertit i sempre m’hi deixa jugar! La mare ha comprat unes sabatetes per al meu cosí. La Mariona portava un barretet de bruixa molt autèntic i una berrugueta al nas. La perruqueta de la nena era de veritat i no de mentida, com es pensava la Mariona.

3. cavallet, agulleta, blanquet, aguileta, cabreta, cuquet, gotet, caseta Pàgina 78 4. a la llum; b el llum; c el llum; d la llum. 5.

Està com un llum. – És boig, no hi és tot. És una llumenera. – És molt intel·ligent. Fa un sol que esquerda les pedres. – Fa un sol molt fort. Ha donat a llum. – Ha tingut (una criatura). De sol a sol. – Des del matí fins a la nit.

6. a ha donat a llum; b està com un llum; c de sol a sol; d és una llumenera; e fa un sol que esquerda les pedres.

168 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 8: LA LLUM I LA FOSCOR Pàgina 79 1. dígrafs que se separen: ss, l·l, rr, ix dígrafs que no se separen: ll, ny, qu, gu 2. a síl-la-ba; b mar-ró; c sa-ba-ti-lla; d il-lu-si-ó; e crei-xe-ment; f al-cal-des-sa; g ad-qui-rir; h man-dongui-lla; i ros-si-nyol; j no-vel-la. 3. a senyor; b berruga; c metgessa; d abella; e aconseguir; f il·luminació; g adequat; h ambaixada; i llaminadura. Pàgina 80 4. r suau: atmosfera, pare, ambre, cadira, braç r forta: rosa, ramat, carro, rínxol, espàrrec, romaní, raça 5. En veure Tom tan decaigut, la tia Polly va començar a provar remeis. A ella li encantava provar-ho tot, però, com que mai no estava malalta, ho havia de fer amb els altres. Primer de tot feia que el seu nebot es dutxés amb aigua freda així que es llevava. Després, l’eixugava amb una tovallola molt aspra. M. Twain, Les aventures de Tom Sawyer (versió de M. Àngels Rubio) 6. a sabater; b rialla; c càrrega; d inventor; e carter; f aventura; g travessera; h abraçada; i arbre; j carretera; k esborrador; l treure. Pàgina 81 1.

b c d e f

tu surts, tu sorties, tu sortiràs ell fa, ell feia, ell farà nosaltres mengem, nosaltres menjàvem, nosaltres menjarem vosaltres aneu, vosaltres anàveu, vosaltres anireu elles llegeixen, elles llegien, elles llegiran

2. a ahir; b demà; c avui; d avui; e demà; f ahir. 3. a Fa dos mesos, nosaltres encara jugàvem a la plaça del poble, però ara no hi podem anar perquè està en obres. b Les bruixes se li apareixen en somnis i li donen beuratges màgics. c Quan la Mariona tindrà tretze anys, es convertirà en una bruixa. d Abans, ella llegia molts i molts contes i creia en les bruixes.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 169

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 8: LA LLUM I LA FOSCOR Pàgina 82 4. Resposta oberta. 5. Resposta oberta. 6. Resposta oberta. Pàgina 83 1.

a Una dama de Basora, Txelai (un visir famós per la seva saviesa) i un marxant. b A Basora. c Un dia qualsevol (no s’hi indica la data). d Un marxant ven un diamant fals a una dama. La dama demana al savi Txelai que condemni el marxant a mort. f El savi condemna el marxant a mort, però, finalment, només l’espanta i l’enganya, tal com havia fet ell amb la dama.

Pàgina 84 2. Resposta oberta.

170 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 9: DE QUÈ ESTÀ FET? Pàgina 85 1. 1 c; 2 c; 3 b; 4 a. Pàgina 86 2. Als llibres de la biblioteca els han caigut les lletres perquè ja no els llegia ningú. La Margarida ha proposat escriure noves històries en els llibres en blanc, aprofitant les lletres que els han caigut. 3.

La història interminable – Michael Ende El petit príncep – A. de Saint-Exupéry Harry Potter i la pedra filosofal – J. K. Rowling Les aventures de Tom Sawyer – Mark Twain L’illa del tresor – R. L. Stevenson Manolito Gafotas – Elvira Lindo El zoo d’en Pitus – Sebastià Sorribas

4. Resposta oberta. Pàgina 87 1. Resposta oberta. 2. oli: oliós, oliaire mar: marítim, submarí pedra: pedrera, pedreria 3. Resposta oberta. 4. Resposta oberta. Pàgina 88 5. er: jardiner, cuiner, galliner, paller, joier ada: martellada, cullerada, carretada, garrotada, ventada 6. a paper; b vidre; c reutilitzar; d envàs; e deixalleria; f plàstic; g restaurar. Pàgina 89 1. Resposta oberta. 2. Escrivim s quan és un so sord: a principi de paraula, entre consonant i vocal, entre vocal i consonant, a final de paraula. Escrivim s quan és un so sonor: entre vocals. 3. casament (essa sonora), rosa (essa sonora), pescador (essa sorda)

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 171

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 9: DE QUÈ ESTÀ FET? Pàgina 90 4. El cap de la bandada, sense cua, el seguia a una distància de cinc metres. Darrere d’ell corrien tots els altres gossos, furiosos i enrabiats. Com que ja era el vespre, el Poble Menut estava tranquil. Però, quan les passes de Mowgli van ressonar, es va començar a sentir un soroll, com si tota la terra brunzís. Eren milers i milers d’abelles que es llançaven contra els gossos. Rudyard Kipling, El llibre de la selva (versió de Núria Pradas) 5. massa, bronze, pissarra, casa/caça, pesa/peça, comissió, desembre, quinzena, nas, eriçó, vacances, ocell, sucre, professor, brunzit, metgessa, excessiu, operació, onze, presumit, masia, esforç, cistell, lliçó, president, discret, sobre, francès, residu, zona 6. essa sorda: massa, pissarra, (caça), (peça), comissió, nas, eriçó, vacances, ocell, sucre, professor, metgessa, excessiu, operació, esforç, cistell, lliçó, discret, sobre, francès essa sonora: bronze, (casa), (pesa), desembre, quinzena, brunzit, onze, presumit, masia, president, residu, zona Pàgina 91 1. a passat; b present; c futur; d passat; e futur; f passat; g futur; h passat; i passat; j present; k futur; l present. 2. Divendres, 11 d’agost Festa Major! Celebrem Santa Clara! Visca! Els focs d’artifici m’han emocionat. Quin esclat de colors! La música de les havaneres endolcia la càlida nit i els enamorats es feien petons sota la llum platejada de la lluna. Quina felicitat!

Divendres, 18 d’agost

He viatjat, he viatjat! Una tempesta típica d’estiu amb una forta ventada m’ha transportat molt lluny. Encara no sé a quina platja sóc. Els nous companys són grans de sorra molt més fins i blancs que jo. L’aigua del mar és nítida. És com un paradís! Preguntaré als altres grans de sorra com es diu aquest lloc i començaré un nou diari. Assumpta Mercader, Diari d’un gra de sorra del Maresme (fragment adaptat)

172 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 9: DE QUÈ ESTÀ FET? Pàgina 92 3.

4.

a b c d

1a conjugació

2a conjugació

3a conjugació

esperar

riure

escollir

saltar

estrènyer

fingir

comprar

caure

llegir

cuinar

seure

bullir

escoltar

fer

sentir

érem: ser, 2a conjugació havia estirat: estirar, 1a conjugació pintaríeu: pintar, 1a conjugació haureu gaudit: gaudir, 3a conjugació

5. Resposta oberta. 6. Resposta oberta. 7. Resposta oberta. Pàgina 93 1. Resposta oberta. 2 Resposta oberta. Pàgina 94 3. Resposta oberta.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 173

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 10: FESTES I TRADICIONS Pàgina 95 1. 1 a; 2 a; 3 c; 4 c; 5 a. Pàgina 96 2. pilar, pinya, fer llenya, enxaneta 3. Els castellers porten una camisa del color que distingeix la colla amb l’escut cosit al pit, uns pantalons blancs resistents a les estrebades, una faixa negra, un mocador lligat al cap, al canell o a la cama dreta i un casc de seguretat. Pàgina 97 1. a bisbalenc; b rosinc; c blanenc; d mataroní; e badaloní; f cadaquesenc; g ripollès. 2. Resposta oberta. 3. V

A

L

E

N

C

I

A

N

A

A

P

S

N

F

I

U

E

V

E

N

L

N

E

I

D

G

V

Q

R

B

B

V

A

E

N

U

O

I

I

G

V

E

M

D

C

G

E

Q

R

Ç

S

F

E

J

T

O

A

L

D

R

R

O

S

B

R

K

U

C

N

M

E

O

A

H

E

N

I

E

E

T

T

E

S

N

T

S

N

P

B

L

R

J

I

C

E

E

U

E

C

C

O

N

T

O

A

U

N

M

A

R

T

O

R

E

L

L

E

N

C

Pàgina 98 4. solsonina, solsonins; falsetans, falsetanes; tortosí, tortosina; reusenca, reusencs, reusenques; igualadenc, igualadenques; berguedà, berguedans

174 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 10: FESTES I TRADICIONS 5.

Hi ha un tigre i un cèrvol al balcó. Hi ha pinyes a sota del castell. Hi ha un rètol de rebaixes a l’altre balcó. L’enxaneta és un home gran. L’home aranya està pujant pel castell. Hi ha un casteller amb camisa groga en lloc de verda. Hi ha un casteller amb una jaqueta vermella. Un dels castellers porta botes. Hi ha un guitarrista en el grup de música.

Pàgina 99 1. La girafa Joana és la més jove del zoològic. Aquest mes de juny farà un any, però va arribar a Barcelona el gener de l’any passat, quan tot just tenia sis mesos. A la Joana li agrada molt menjar fulles de palmera, però encara no arriba a les més bones, que són les que estan més amunt, i per això és la seva mare qui l’ajuda a collir-les. 2. jaqueta, jersei, joguina, gerro, gel, rellotge, pijama, jardí, garatge, gira-sol 3. a gemec; b passejar; c objectiu; d genet; e metge; f rellotge; g joventut; h Joan; i corregir; j joc; k burgès; l justificant; m injecció; n jersei; o Josep; p garatge; q desitjar; r Judit; s Genís; t col·legi. Pàgina 100 4.

a b c d

Hi ha fruita a la nevera. Avui, a l’escola, hem celebrat l’aniversari d’en Manel i a la tarda anirem a la seva festa. L’Elena ha anat a jugar a casa de la seva cosina. A l’escola hi ha una biblioteca plena de llibres.

5. a Aquest any em disfressaré de pirata o de policia. b Els pares encara no ho havien dit a ningú, però tothom ja sabia que l’Andrea tindria un germanet. 6. harmònica; hamaca; helicòpter; handbol; cinta adhesiva; ham Pàgina 101 1. adverbis de lloc: sota, allà adverbis de temps: encara, de sobte, enguany, abans-d’ahir adverbis de manera: cordialment, a poc a poc, pitjor, alegrement

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 175

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 10: FESTES I TRADICIONS 2.

a b c d e f

Avui hem anat a visitar els avis a la casa d’estiu que tenen a prop de Castelló d’Empúries. M’ha dit que vindria de seguida, però ja fa mitja hora que l’espero. Malauradament no podrem anar a la platja demà, perquè han dit que plourà. Els castellers d’aquesta colla mai no havien aixecat un 3 de 9 amb folre fins avui. La fruita és dins la nevera, davant dels iogurts i a sota de l’embotit. Enrere queden els dies en què podíem jugar a futbol davant l’ajuntament.

Pàgina 102 3. Resposta oberta. 4.

a b c d e

El resultat d’aquesta multiplicació és incorrecte. Abans-d’ahir va ser el meu aniversari i ara tinc nou anys. El mestre em va contestar amablement quan li vaig demanar que tornés a explicar els temps verbals. Caminava tan lentament que li deien «el Tortuga». En Miquel és el millor de l’equip.

Pàgina 103 1. títol (requadre blau); subtítol (requadre taronja); fotografia (requadre lila); cos (requadre verd)

a b c d e

4.000 alumnes de 43 escoles terrassenques. Han participat en un concurs de punts de llibre de Sant Jordi. A Terrassa. La convocatòria es va iniciar a principis d’any. És una iniciativa per fomentar la lectura.

Pàgina 104 2. Resposta oberta.

176 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 11: SALVEM EL NOSTRE PLANETA! Pàgina 105 1. 1 c; 2 b; 3 b; 4 c; 5 b. Pàgina 106 2. Resposta oberta. 3. La Regaliz és una tortuga que va trobar-se amb una taca de quitrà i va quedar tota empastifada. Al CRAM li van netejar els ulls i els narius, i després li van extreure tot el tòxic possible de la boca. Finalment, la van sotmetre a un tractament per netejar-la i li van treure totes les substàncies tòxiques que havia ingerit. 4. El Vell Marí és un vaixell construït el 1980 i adquirit per la Fundació CRAM al final del 2004. És un dels pocs velers que existeixen destinats a l’exploració marina.

El centre de recuperació és al Prat de llobregat. Es va inaugurar l’any 1994.

Pàgina 107 1. Resposta oberta. Pàgina 108 2. a igualtat; b igualtat; c superioritat; d inferioritat; e superioritat. 3.

El núvols són com cotó fluix. El meu gos salta més que un cangur. La Laia canta com una sirena. Aquest torró és més dur que una pedra. El caragol és més lent que la llebre. La palla pesa menys que l’or.

Pàgina 109 1. a annex; b sintaxi; c maduixa; d caixa; e xurro; f excursió; g exercici; h xuixo; i peix; j taxi; k baix; l reixa; m rauxa; n Mèxic; o planxa. 2. Resposta oberta. 3.

a Aquest matí m’he llevat amb molta gana i m’he menjat un brioix. b He guardat tots els apunts i els llibres al calaix de l’escriptori. c El xèrif s’encarregava de fer complir la llei al comtat. d El mateix dia que va presentar la seva xicota als seus pares, els va anunciar que es volien casar a final d’estiu.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 177

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 11: SALVEM EL NOSTRE PLANETA!

Pàgina 110 4. a lleig; b roig; c balbuceig; d estoig; e assaig; f balanceig. 5. a safareig; b butxaca; c botxí; d sandvitx; e boig; f xiuxiueig; g assaig; h capritx; i cotxe; j acotxador; k parpelleig; l torneig; m petxina; n empatx; o sorteig. 6. La tortuga Esquitx anava de passeig pel mar Mediterrani quan, de sobte, es va veure envoltada de xarxes. L’havien enxampat! A la pobra tortuga li va entrar un gran mareig i va perdre el coneixement. Van passar dies i dies i la tortuga anava a la deriva, sense poder nedar, sense saber cap a on anava i què feia. Un bon dia, per fi, va notar uns esquitxos a la cara, que la van acabar de desvetllar. «On sóc? Què faig?», pensava la pobra tortuga, atemorida. Llavors va veure que unes persones vestides de blau la dutxaven i l’eixugaven amb molta cura. Pàgina 111 1. Wendy es passava setmanes senceres treballant per la casa, sense sortir gairebé mai a la superfície. Quan ja se n’havien anat tots al llit, ella es posava a cosir i a fer-los roba nova. Passaven els dies, i Wendy amb prou feines pensava en els seus pares. Estava convençuda que sempre tenien la finestra oberta per a quan tornessin volant. A Wendy l’amoïnaven dues coses: que John no es recordés que ja havia conegut els seus pares en una altra època, i que Michael estigués disposat a creure que ella era la seva mare de debò. Perquè els seus germans no oblidessin l’antiga vida, a vegades els feia preguntes per escrit, com els exercicis que ella solia fer a l’escola. James M. Barrie, Peter Pan (adaptació de David Fernández) 2. Resposta oberta. Pàgina 112 3. tortuga de mar, llibreta de quadres, capsa de sabates, viatjar per Escòcia, calaix de sastre, mandonguilles amb sípia, anar a córrer

Resposta oberta.

4. En Bernat i els seus amics van amb bicicleta cada tarda. El que més els agrada és passar per camins de terra, així poden córrer i pujar i baixar per les costes molt de pressa sense perill, perquè no hi passen cotxes. Quan estan cansats, deixen les bicicletes en un camp de flors i s’asseuen a l’herba per agafar forces.

178 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 11: SALVEM EL NOSTRE PLANETA! Pàgina 113 1. • U  n home minusvàlid es queixa que no va poder fer servir la seva entrada per a la final de Roma de la Lliga de Campions. • Pretén fer una crida al sentit comú i al sentit de la responsabilitat dels directius del Barça. • Proposa que el Barça es posi en contacte amb ell per solucionar el seu problema. • Raúl Gallart Gómez. Pàgina 114 2. Resposta oberta.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 179

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 12: COM ENS COMUNIQUEM? Pàgina 115 1. 1 a; 2 b; 3 b; 4 b; 5 c; 6 c. Pàgina 116 2.

• • • •

 l 8 de juliol de 1944. E A Bellvís. Va estudiar matemàtiques i filologia a la Universitat de Barcelona. Actualment imparteix classes de Teoria de la Comunicació i Lingüística.

3. Resposta oberta. Exemples: olfactiva, gestual, visual, tàctil, auditiva 4.

Un acudit és un salt, un fet que no és lògic del tot. • Resposta oberta. • Resposta oberta. • Resposta oberta.

Pàgina 117 1. Els tres mitjans de comunicació són la televisió, la ràdio i la premsa escrita. Exemples: resposta oberta. 2. Resposta oberta. 3. professió

eina

locutor de ràdio

micròfon

presentador de televisió

càmera

redactor d’esports d’un diari

gravadora

fotògraf d’una revista de moda

càmera de fotos

180 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 12: COM ENS COMUNIQUEM? Pàgina 118 4. A

T

R

E

N

C

A

C

L

O

S

Q

U

E

S

S

I

O

F

U

A

S

E

S

D

U

P

T

R

A

M

R

L

P

O

C

A

T

R

A

Ç

A

J

O

T

C

D

M

A

C

R

O

D

L

E

V

I

M

B

F

O

U

E

R

I

U

C

E

N

S

O

C

A

R

U

R

L

T

O

S

B

A

S

I

L

G

A

X

E

L

R

O

I

S

E

I

G

A

R

L

A

N

I

L

O

E

M

P

A

R

A

L

L

A

M

P

S

A

L

F

F

S

C

G

O

X

E

V

I

A

N

I

S

A

C

O

C

B

R

A

T

R

A

M

R

O

L

E

U

R

C

E

A

C

P

E

P

V

B

C

D

U

R

N

A

T

P

U

L

O

N

U

I

S

O

R

C

A

E

P

A

T

S

A

C

O

B

D

A

F

E

S

U

S

I

S

R

E

M

A

D

R

E

S

C

O

A

R

T

G

G

U

A

R

D

A

E

S

P

A

T

L

L

E

S

5. Resposta oberta. Pàgina 119 1. a embrutar; b inflamar; c tanmateix; d envàs; e tramvia; f complir; g informe; h comtal; i temple; j enmig; k compàs; l amfibi; m innocent; n embenar; o enfilar; p canvi; q contínua; r somiar; s Emma; t omplir. 2. compulsar, context, imbevible, infreqüent, comprovar, concedir, infructífer, immortal, infeliç 3. Resposta oberta.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 181

QUADERN DE L’ALUMNE SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 12: COM ENS COMUNIQUEM? Pàgina 120 4. a camp; b rumb; c amb; d passatemps; e Tremp; f llamp. 5. Resposta oberta. 6.

Escrivim m: • Davant de m, b i p. • Davant de f, excepte si la paraula comença per con-, en- o in-. Escrivim n: • Davant de v i n.

Pàgina 121 1.

a b c d e f

La redacció de l’informatiu és al costat del plató de televisió. A sota del llit havia guardat el seu tresor més preuat: el diari en què escrivia tot el que pensava. Les oficines de la ràdio són davant de l’Ajuntament. Aquell programa s’emetia des de temps immemorial. Hem desat la càmera dins l’armari de l’entrada. Entre tots els periodistes hem preparat una emissió especial per tancar la temporada.

2. Resposta oberta. 3. anar amb compte; no tenir temps de res; anar per feina; no servir per res; tenir ocasió de fer alguna cosa Pàgina 122 4. Resposta oberta. Pàgina 123 1.

Nom de la persona entrevistada: David Laín. Ofici de la persona entrevistada: titellaire. Nom de l’entrevistadora: Sílvia Bel. Motiu de l’entrevista: informar sobre la professió de titellaire.

Pàgina 124 2. Resposta oberta.

182 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

GUIA DIDÀCTICA ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U1

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Per parelles, feu una llista dels noms de les parts del cos que recor-

deu. Després, senyaleu aquestes parts al dibuix. cap

tronc

extremitats superiors

extremitats inferiors

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 185

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U1

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Completa les frases fetes següents amb aquestes paraules, extretes

del vocabulari sobre el cos que acabes de veure: peus panxa coll cella cabells mans braç galtes barbeta cames boca ulls 1 Tenir

7 Tenir fred als

de pa de ral.

2 Fer la

.

8 Donar el

a algú.

a tòrcer.

3 Gratar-se la

.

9 Posar entre

4 Estirar les

.

10 Posar-hi el

.

5 Arrencar-se els

.

11 Caure de les

.

6 Florir-se el pa a la

. 12 Obrir els

i

.

2 Relaciona les frases fetes anteriors amb el seu significat:

esforçar-se al màxim

afalagar-lo estalviar

estar sense fer res

ésser caragròs engelosir-se tenir una idea fixa

vigilar

deixar-se convèncer

ésser molt callat desesperar-se renyar-lo

3 Escriu un sinònim per a cinc dels significats de l’activitat 2:

Ex.: vigilar → vetllar

186 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U1

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Separa en síl·labes les paraules següents i subratlla’n la tònica:

butxaca camamilla llit blancor història harmònica clavell aire bolet aigua telefonia ninot armari ordinador bagul sorra simfonia guitarra missatge àvia cadira forn albergínia pintar 2 Troba les paraules definides i escriu-ne una lletra a cada casella.

Després, classifica-les a la taula de sota •  Representació d’una imatge de persona, paisatge, etc. en un paper.

D

•  Es paga quan perds un joc.

P

A

•  Lloc on s’aturen els trens, metros, etc.

E

Ó

•  Cara de cartó, roba, etc., per tapar la cara quan ens disfressem.

M

A

•  Fruit de la palmera.

D

•  Algú que ajuda a cometre un delicte.

C

agudes

planes

X

L E esdrúixoles

3 Accentua aquestes paraules:

agil algu decimetre compas violi automatic cubic esparrec anis embus ancia esqui familia bambu

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 187

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U1

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Llegeix bé aquest text. Fixa’t, sobretot, en les paraules accentuades.

La Serena havia trencat el glaç, però un cop el Lu va descobrir que la mà de la nena no representava cap perill, sinó que les seves carícies li agradaven, va buscar el contacte físic amb els altres de la família. De mica en mica, tots nosaltres el tocàvem quan el teníem a l’abast. Però si de vegades no ens adonàvem de la seva proximitat o bé no li prestàvem atenció perquè estàvem distrets amb altres coses, ell es feia notar refregant-se contra les nostres cames o es posava a córrer com un esperitat en ziga-zaga fins que t’hi fixaves, i aleshores estiraves la mà i ell s’apressava a buscar les carantoines. R. Saladrigas, Amic Lu 2 Ara escriu el text anterior, que el teu mestre o mestra et dictarà:

188 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U1

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Completa la taula segons l’exemple:

gènere

nom comú nom femení masculí singular plural propi individual col·lectiu rosella

X

nombre

X

X

ciutats canari Irene pineda banc plaça ramat Tanet colla 2 Allarga la llista anterior amb paraules que compleixin les característi-

ques proposades: gènere

nombre

nom comú nom femení masculí singular plural propi individual col·lectiu X

X X

X

X

X

X

X X

X X X X

X

X

X X

X

X

X X

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 189

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U1

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Recorda què cal tenir present per descriure un animal. Imagina’n un

i descriu-lo. Després, dibuixa’l.

190 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U1

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Escriu dos sinònims per a cada paraula. Si et cal, consulta el diccio-

nari. involuntari: ric: dubtós: colla: noi: donar: 2 Relaciona les paraules que són sinònimes:



maco •

• irritat



enrabiat •

• bonic



soroll •



amoïnat •



astut •



horrible •

• agradable



simpàtic •

• preocupat



setciències •

• horrorós • saberut • llest

• enrenou

3 Ara escriu les parelles de sinònims que has trobat en l’activitat 2:

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 191

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U1

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Classifica aquestes paraules segons el nombre de síl·labes i la posi-

ció de la síl·laba tònica: electrònica equipatge fàstic carrer taronja violoncel pastís llum palau vidre costaner àlgebra geometria editorial separació en síl·labes

nombre en síl·labes

posició de la tònica

classificació

car - bó

2

última

aguda

2 Posa l’accent que calgui (agut o greu) en les paraules següents:

cautxu desembus encis cantir fisica atic ombrivol caricia infancia justicia agricola anima tramus analisi tertulia diametre invalid tabu sandalia suplica tolerancia carrec multiple angunia menu divi crater

192 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U1

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Relaciona cada nom comú amb el nom propi corresponent:



muntanya •

• la Pedrera



nen •



mascota •



nena •



riu •



ciutat •

• Diable



edifici •

• Elena



pont •

• Banyoles



estany •

• Igualada

• Cuqui • Ter • Lluís • Moixeró

2 Analitza aquests noms segons l’exemple:

vaixells: nom comú, masculí, plural, individual faldilla: roca: pissarres: Míriam: roureda: Besòs: ramat: om:

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 193

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U1

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Per saber si dues paraules són sinònimes, en podem buscar una

en el diccionari de sinònims i comprovar si hi surt l’altra. En aquests exemples hi ha algunes errades. Encercla-les i escriu un altre sinònim per a cada cas. dolent: nociu, desastrós, saludable clar: lluminós, fosc, transparent alt: gegant, baix, llarg misteriós: secret, ocult, evident pobre: necessitat, pobrissó, ric enganxat: adherit, separat, unit 2 Una expressió també pot ser sinònima d’una altra. Relaciona les

frases i descobriràs que hi ha moltes expressions que ens ajuden a entendre com són les persones.

No n’hi ha d’altre. •

• Tot ho fa malbé.

Posar els pels de punta. •

• No hi ha ningú millor.



Tot ho esguerra. •

• Passar molta por.



Ser carn i ungla. •

• Estar pendent de tot.



Fer-la com un cove. •



Ser molt despert. •

• Ser molt amics. • Cometre una equivocació molt gran.

Tenir grans pensades. •

• Fer-ho amb facilitat.

Tenir-hi la mà trencada. •

• Tenir bones idees.

194 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U1

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 En aquest text, hi falten els accents de les paraules subratllades.

Col·loca’ls on calgui. El mati que van trobar a faltar el pingüi hi va haver un gran enrenou. Els animals sabien que no havia marxat per pròpia voluntat. El pingüi es trobava molt a gust a casa seva, una casa feta de pedra i aigua, on podia saludar les visites i capbussar-se dins l’estany, tot el cos estirat com un fuet i les aletes fent moviments suaus per avançar molt de pressa. Si el pingüi no havia marxat per iniciativa pròpia, algu se l’havia endut. Però, qui? I per què? El pingüi no feia mal a ningu, era simpatic i bonas. Va ser quan estaven més ansiosos, tot xerrotejant alhora, que va venir el pelica amb un tros de paper al bec. Era la nota d’un segrest. «El pingüi ha estat el primer. Altres animals desapareixeran. Teniu tres dies per complir les instruccions. El tercer dia tot s’haura acabat...» P. Gabancho, D. Febrés, Mongo-Bongo, l’inventor d’animals (text adaptat)

2 Torna a llegir el text anterior i classifica’n els noms segons que siguin

paraules agudes, planes o esdrúixoles: agudes

planes

esdrúixoles

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 195

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U1

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Observa bé les persones que surten a les fotografies de sota i escull-

ne una. Fixa’t en la roba que porta, l’edat que pot tenir, els seus trets físics, què fa, etc., i apunta aquestes característiques.

Trets de la persona que he escollit

•  edat: •  trets físics •  vestimenta •  què fa

2 Per parelles, i amb la foto amagada, cadascú ha de descriure el per-

sonatge que ha escollit i l’altre ha d’endevinar de qui es tracta.

196 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U2

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Mira aquests dibuixos i imagina’t que són fotos que vas fer en algun

viatge. Escull-ne una i explica a un company o una companya el que va passar.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 197

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U2

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Substitueix les paraules subratllades del text per antònims:

Amb molt de compte, l’unicorn es va alçar i, a poc a poc, va començar a córrer per l’estable per tal que la Lian s’acostumés al seu trot. Cada cop anava més de pressa. De sobte, l’unicorn va galopar a tota velocitat cap al mur. La Lian es va agafar fort i va tancar els ulls. L’animal es va enlairar i va sobrevolar el mur. Després d’una estona, que a la Lian li va semblar eterna, van aterrar corrent encara un tros, i després, lentament, es van anar aturant. Eren a l’altra banda. La Lian va pensar que es dirigien al bosc, però l’unicorn es va encaminar cap a la part de darrere del palau, on estaven els estables més petits i les gàbies que guardaven els animals capturats mentre li construïen el zoo al príncep. «És clar!», va pensar la Lian; «també els hem de rescatar.» B. Lansky, «La Lian i l’unicorn», Noies en acció

• Amb molt de compte ➞ Sense pensar-hi • • • • •

2 Escriu els antònims de les paraules següents:

• dret

• guanyar

• mentida

• càstig

• més

• igual

• oblidar

• negre

• ràpid

• just

198 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U2

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Subratlla la síl·laba tònica d’aquestes paraules i classifica-les so

de la e: pintoresc  gresca  honest  esma  romesco  magnesi  banqueta banyeta  escabetx  altaveu  ametlla  llenya  herba  conserva ballesta  protesta  llenca  cendra  illenc  silenci  llesca  bodega ocell  gespa  cobert e oberta

e tancada

2 Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents i accentua’n la vocal:

benefic  debil  obediencia  premer  especie  pure  comedia  medic tambe  dieresi  academia  pressec  parentesi  arteria  etica proces  pessim  oboe  perdua  temer  consome  espes  genere

3 Completa aquestes paraules amb c, g, qu o gu:

oril·la es

ombra

pi

mos

it

pa

boti

era

fo

ro

erra

ix

a

espete

et aleta

peta

ia

sa

an

Ra

el

aixa

mi

a

ama

a

es

irol

a

iri

eixal

ros

a

a

ineu atall

ulla

all

ot pellerin

oixa

a

rema

ama

alber

rossa

es

itarra

formi

o

arrinxada er

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 199

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U2

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Llegeix aquest text i encercla totes les e tòniques que hi hagi:

He posat la galleda de la Bocamolla darrere d’una filera de pantalons de pell de talp, en part perquè el senyor Cos no la veiés si sortia del vestidor, i en part perquè la Bocamolla no hagués de sentir com la comparaven amb un gos. Però quan el senyor Cos m’ha vist s’ha posat nerviós, s’ha sentit un soroll de filferro trencat i, de sobte, la Bo­ca­molla s’ha posat a volar i a xiular per tota la botiga, i el client, que sortia del vestidor, ha agafat el maletí i se l’ha posat davant. La Bocamolla ha anat planejant i baixant i agafant mitjons i corbates i calçotets tèrmics i llançant-los al damunt de piles de jerseis i samarretes de rugbi. M. Gleitzman, Bocamolla (text adaptat)

2 Escriu el text anterior, que el teu mestre o mestra et dictarà:

200 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U2

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Identifica el subjecte i el predicat de cada oració. Després, analitza els

elements que componen el subjecte i mira si concorden en gènere i nombre. Ex.: La nena petita menja xurros. N adj S

P

nena

➞

femení singular

petita

➞

femení singular

•  El fruiter amable pesa fruita.

•  Aquell noi ros té tres germanes.

•  Els gossos negres vigilen la casa.

2 Canvia el gènere i el nombre dels noms que fan de subjecte en

l’activitat 1 i escriu-ne una oracio amb cadascun. Després, identifica’n el subjecte i el predicat. •  •  •  • 

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 201

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U2

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Quan escriguis un correu electrònic, et trobaràs amb una pantalla

semblant a aquesta. Fixa-t’hi, perquè ara hauràs d’escriure un correu electrònic a un company o una companya.

1 Persona a qui vols enviar el missatge 2

De què vols parlar

3 S’escriu allò que vols dir a la persona a qui envies el missatge. Es comença amb una salutació, segueix l’explicació i s’acaba amb el comiat. Per en­viar-lo, tan bon punt l’has escrit, has de fer un clic el botó que posa Enviar.

202 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U2

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Completa:

Dues paraules són sinònimes. quan tenen el són

significat, i

quan el significat d’una és el contrari del de l’altra.

2 En cada sèrie de la segona columna hi ha una paraula antònima de

las paraulas de la primera columna. Encercla-les. Si et cal, utilitza el diccionari. callat

reservat, discret, xerraire, silenciós

calmar

excitar, tranquil·litzar, suavitzar, apaivagar

constant

obstinat, variable, ferm, tenaç

enganyar

entabanar, ensarronar, confessar

habilitat

enginy, destresa, manya, matusseria

netejar

embrutar, rentar, depurar, escurar

3 Escriu l’antònim sota cada dibuix:

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 203

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U2

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Escriu la paraula representada per cada dibuix i digues si té e ober-

ta, e tancada o vocal neutra.

e oberta

e tancada

vocal neutra esquena

2 Completa aquestes paraules amb les grafies g, gu, c o qu:

àli

ullera llar

a

re

a

ara

adora

imera

es

uma

ran

en

esta

orba

boti

a

ia

mar

a

asa

por

es

eria

olom

ami

a

uàrdia

ena

orra

alliner

rumoll

oma

illem

3 Escriu el plural d’aquestes paraules:

tasca

biblioteca

tortuga

estaca

comarca

mantega

barca

vaga

col·lega

conca

eruga

orenga

pica

sinagoga

plaga

204 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

onstipat

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U2

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Relaciona cada nom amb l’adjectiu amb què concorda i escriu-los:

maduixes •

• petita

corda •

• fruiters

moble •

• llarga

cotxe •

• decorat

forquilla • arbres •

• vermelles • ràpid

2 Col·loca l’article el, la, els o les davant de cada nom i complementa’l

amb un adjectiu: • 

nena

• 

rellotge

• 

roses

• 

pulmons

• 

abelles



• 

llibretes

• 

planta

• 

préssec

• 

ràdio

• 

cargols

3 Escriu tres oracions amb les paraules i adjectius de l’activitat anterior:

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 205

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U2

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Subratlla la síl·laba tònica d’aquets mots i accentua’n la vocal e, si cal:

clixe  lliure  autentic  congres  equivoc  ximpanze  molecula ministre  dentol  academia  arbre  convivencia  nomes  intrepid arteria  formatge  epica  proces  amen  gegant  prestec oboe  progres  isotermic  medul·la

2 Completa amb c, g, qu o gu:

bris fle avar lla

a a a a

/

bris

/

fle

/ avar /

lla

es es es es

eu

a

/

eu

es

butxa

a

/

butxa

es

nissa

a

/

nissa

es

filòlo

a

/

filòlo

es

/

filmote

/

se

mètri

a

/ mètri

es

filmote

buta

a

/ buta

es

se

a a

es es

3 Subratlla totes les consonants del text que sonen com la c de vaca:

Van començar a córrer, el cangur darrere de tot, fent voleiar les potes que semblaven els rems d’una barca, perquè caminava amb els peus oberts i de costat. Era com un pallasso, un pallasso amb sabatots de pallasso, però això no el preocupava gens perquè mai no havia vist un pallasso. Quan els corredors van començar la segona volta, el cangur encara estava a mig camí de la primera. El que anava davant de tot el va voler passar per l’esquerra i es va enganxar amb el peu esquerre del cangur, que sortia mig metre de costat. I el corredor que anava segon va ensopegar amb el peu dret, que sortia un altre mig metre de costat. I un per un, tots els corredors van anar topant amb els peus del cangur, ja fos per la dreta o per l’esquerra, que el cangur portava desplegats a ban­da i banda com les ales d’un avió. Però, com que no feia bots, no el van poder desqualificar. El cangur va guanyar la cursa, ell solet, perquè no hi quedava ningú. P. Gabancho, D. Febrés, Mongo-Bongo, l’inventor d’animals

206 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U2

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Subratlla els adjectius d’aquest text, digues quin nom acompanyen i

analitza’ls: Però, de sobte, alguna cosa es va precipitar sorollosament des del cel serè i va ater­rar fent una ombra gegantina. Va plegar unes ales que eren tan grans com les d’una avioneta i es va quedar mirant l’eruga amb el cap inclinat. Era un ocell groc i negre amb una taca blanca darrere els ulls. Malgrat la seva grandària colossal, la Hanne el va reconèixer de seguida. Hi entenia molt, d’ocells. Es tractava d’una mallerenga carbonera. Però mai no hauria pensat que aquest petit ocell pogués tenir un bec tan gran i esmolat. F. Bauer, R. Mühlbauer, La pedra negra

Ex.: serè ➞

cel serè (gènere masculí, nombre singular)

2 Escriu l’article el, la, els, les davant de cada nom i adjectiu de

l’activitat anterior i, després, canvia’n el nombre: Ex.: cel serè

➞ el cel serè

➞ els cels serens

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 207

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U2

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Mira el dibuix i escriu el títol de l’obra que creus que representa:

2 Per parelles, inventeu-vos el diàleg que hi pot haver entre la

Caputxeta i el llop. Escriviu també les acotacions corresponents per poder interpretar aquest fragment. Després, representeu-lo.

208 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U3

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Esbrina el codi que hem fet servir per xifrar aquest missatge:

L’4l4r d2 l2s fl4rs m’1gr1d1 m4lt, 2n c1nv3, n4 s5p4rt4 l’4l4r d2ls p2rf5ms.

1=

2=

3=

4=

5=

2 Inventa un altre codi i escriu-hi una frase perquè un company o una

companya el desxifri. 3 La parla és la manera com ens comuniquem específicament els

humans. Tanmateix, hi ha altres llenguatges, altres maneres de comunicar-nos: sons, gestos, olors, etc. Per mitjà de la mímica, dos vo­luntaris heu d’intentar que la resta de la classe endevini el títol d’una pel·lícula. Només podeu fer servir els gestos i els sons. 4 Els colors també poden transmetre sensacions. Tanca els ulls i

imagina’t que ets en una habitació pintada d’un d’aquests colors. Explica quina sensació et produeix.

ve

bla

gr oc

rm

u

bla

nc

ell

ve

rd

lila

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 209

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U3

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Formeu parelles. Mentre un cronometra el temps (un minut), l’altre

haurà d’escriure totes les paraules que se li acudin començades per la lletra p. Després, canvieu-vos els papers. Quan tots dos hàgiu escrit les paraules, poseu-les en comú, elimineu les repetides i ordeneu-les alfabèticament en una llista.

2 Ordena alfabèticament les paraules següents:

dàtil

diable

desnivell diari

dent

dormir

dèbil

doblatge

data

dofí

dutxa

duc decisió

directe

davall

dolç

disseny

clínica

cranc

dansa

3 Fes el mateix amb:

cadira

clau

cendra

closca

crossa

210 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

crisi

cirera cubeta

crear cruïlla

clenxa

cotxe

club

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U3

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Relaciona cada signe de puntuació amb el que creus que diu sobre

la seva funció: Quan faig de punt i seguit,

serveixo per acabar frases. • Faig de punt final quan s’acaba un text. • Sóc el més tafaner: m’agrada saber-ho tot i per això sempre • acompanyo les preguntes. Quan faig de punt i a part, acabo • paràgrafs. Em fan servir per separar les paraules d’una enumeració.

•

Sóc molt inquiet i acompanyo les exclamacions de sorpresa, • alegria, etc., i també dono ordres. Em fan servir per començar cada línia d’una llista de coses. • Serveixo per indicar pauses • curtes dins d’una frase. Hi sóc sempre que comença un diàleg.

•

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 211

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U3

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Llegeix bé el text següent i encercla’n els signes de puntuació.

Va fugir i, caminant caminant, va arribar al zoo i va descobrir un grup de llops. —Aquí mano jo. Què vols? —Busco feina de llop. He estat una temporada fent de gos i això no fa per a mi. —Doncs has vingut al lloc millor. Aquí som llops. Passegem. Els humans ens miren però fem la nostra. Ningú no ens molesta. —I teniu bona cacera? Hi ha conills? —No. Els humans ens porten el menjar cada dia. Carn de la bona. —Quina sort! Creus que podria col·locar-m’hi jo també? —A veure, ensenya’m les dents. Molt bé, correcte. Tens bona pinta. P. Gabancho, D. Febrés, Mongo-Bongo, l’inventor d’animals (text adaptat) 2 Ara escriu el text anterior, que et dictarà el teu mestre o mestra:

212 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U3

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Marca aquestes oracions segons que siguin enunciatives (E), interro-

gatives (I), exclamatives (Ex) o imperatives (Imp): On vas per aquest camí? Acosta’t! No puc més! Ha vingut d’algun lloc del món. Llença la llauna de benzina ara  mateix! Vols pujar a la màquina groga? Les dunes enganyen molt i és millor que no t’hi acostis. Gràcies, la llauna de benzina és la primera cosa totalment  meva! 2 Subratlla el subjecte (S) i el predicat (P) de cada oració:



La castanyera ven moniatos i castanyes torrades.



El dàtil és el fruit de la palmera.



La mare ha deixat la teva motxilla a la meva habitació.



El documental sobre el desert va ser molt interessant.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 213

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U3

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Fes memòria d’algun dia en què vas tenir una gran sorpresa i expli-

ca-la com si escrivissis una pàgina del teu diari personal.

214 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U3

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Ordena alfabèticament les paraules següents:

carrera • senyal • estranger • marca • llauna • soroll 1

4

2

5

3

6

2 Ara busca’n el significat en el diccionari:

• carrera:

• senyal:

• estranger:

• marca:

• llauna:

• soroll:

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 215

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U3

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Subratlla de colors diferents els signes de puntuació que trobaràs en

aquest text: la interrogació, l’admiració, la coma, el punt i seguit i el punt i a part: —Avi! Què fas? –va cridar horroritzada i li va subjectar el braç amb fermesa. —Que què faig? –va grunyir l’avi–. Matar-los. —Estàs boig, avi! –va cridar la Hanne–, no pots fer-los res, als ratolinets. —Ratolinets –va esbufegar enrabiat–. Són les maleïdes cries dels talpons! —Però els petits no en tenen cap culpa –va replicar la Hanne– indignada–. Això ho fan els grans. Els petits no podien fer-hi res de res. —No podien fer-hi res, què creus que faran els teus «ratolinets» quan es facin grans? Rosegaran el meu presseguer i les meves dàlies i les meves margarides. —Tant se me’n dóna!, tant se me’n dóna! –va cridar la Hanne, que, fermament decidida a salvar les cries, es va posar davant l’avi amb els braços estesos. F. Bauer, R. Mühlbauer, La pedra negra (text adaptat) 2 Escriu una oració interrogativa, una exclamativa i una enunciativa:

216 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U3

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Relaciona cada oració amb el rètol que li correspon:



exclamativa •

• Quina sort!



interrogativa •

• Ajuda’m a posar el combustible!



imperativa •

• Com serien les màquines dels

estrangers? 2 Relaciona cada subjecte amb el predicat corresponent i subratlla el

nucli de cada part:

Nosaltres •



Les flors del camp •



La tomaquera •



El llibre de •



• bufa del nord. • m’ha preparat l’entrepà. • canten quan es desperten. • ha crescut molt durant

la prestatgeria la primavera.



Els canaris •



de la gàbia a la muntanya.



El vent •

• anirem d’excursió

• està a punt de caure.

de tramuntana



La rajola de xocolata •



La mare •

• s’ha desfet de la calor. • tenen uns colors molt vius.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 217

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U3

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Busca en aquesta sopa de lletres quinze paraules que comencen

per m i, després, ordena-les alfabèticament: M O R T E R N G J N T E B E C D R M A Ç A O M E M L D E S U B M M R T R I

O G A T S H V E A J U

N H M E L C Q P C O P D A J O R M L N O A P A A M E S L X O A E N D S M U S C M S M A G

I

A N F

L L A R U M L M C S B U

2 Ordena alfabèticament les paraules de la llista següent:

competir • agenda • ensurt • oca • vinya • castell emblema • opinió • centcames • germà • hiena • sucre descalç • búlgar • imaginar • nét • música • central destacar • aspre • jonc • meta • bitlla • seient

218 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U3

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Converteix les oriacions enunciatives en interrogatives i les interroga-

tives en imperatives. Ex.: M’apropes el llibre? → Apropa’m el llibre!

•  La mare té el menjar fet.



•  Vols sopar?



•  Demà, anirem d’excursió.

•  Pots venir?

2 Escriu un subjecte per a les oracions següents:



• 

és la primera cosa propietat de l’Immaïl.



• 

volen anar amb camell.



• 

anirem de vacances al Marroc.



• 

s’ha parat perquè li faltava benzina.



• 

és un mineral que té forma de rosa.

3 Ara completa les oracions següents amb un predicat:



•  Les dunes del desert



•  L’estranger



•  L’oasi

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 219

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U4

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Busca aquestes paraules en el diccionari. Després, encercla les que

són polisèmiques i copia´n la definició. ceba • estudi • llapis • galliner • braç • ratolí • gat telèfon • gelosia • pantalla • dent • goma • pantalons grapa • carta • guió

2 Escull una de les paraules polisèmiques anteriors i dibuixa’n dos

significats en els espais següents. També pots enganxar-hi fotos.

220 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U4

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Escriu el nom del que mostra cada dibuix i relaciona’l amb el so que

representa:

o oberta

u

o tancada

2 Subratlla la síl·laba tònica d’aquestes paraules i accentua’n la vocal:

autograf abundos actuacio resso automobil parodia colonia allo repos amistos periodic arros microfon comode modul diapaso hipodrom gondola gracios arqueologic proleg simbolic termometre helicopter

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 221

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U4

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Llegeix aquest text i subratlla’n totes les o que hi hagi. Després,

marca amb un doble subratllat les que són àtones. No m’hi podia arriscar. Per això no he portat la Bocamolla a veure el pare, l’he portada al cobert vell. És lluny de casa si hi vas després d’un dia a l’hort, però no si busques un lloc per amagar una cacatua que té una visió agra del món. M’he esquitllat fins al cobert d’empaquetar on el pare guarda les eines i els trastos vells i hi he fet un cop d’ull. Amb tant de compte com he pogut, he agafat un rotlle de filferro i unes tisores per tallar-lo. Ho he hagut de carregar amb molt de compte, per no fer soroll. No havia construït mai una gàbia. Hi deu haver un mètode, però jo no l’he trobat. M. Gleitzman, Bocamolla (text adaptat)

2 Ara escriu el text anterior, que et dictarà el teu mestre o mestra:

222 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U4

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Completa aquestes oracions amb els demostratius adequats.

aquest aquelles aquella aquell aquesta aquests aquestes aquells

•

vaixells van a pescar.



•

pescador té molta experiència.



• Passa’m



• Anirem a pescar en



•



• He recollit



•

xarxa s’ha enganxat a la rocalla i s’ha foradat.



•

dones saben arreglar xarxes.

cistell que tens al costat. embarcació d’allà.

peixos són molt frescos. petxines del cove a la platja.

2 Escriu una oració amb cada determinant possessiu:

meu: nostre: seva: teves: meva: vostres:

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 223

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U4

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Relaciona cada paraula amb el significat corresponent.

llagosta

premsa

salsa

illa

2 Inventa una oració amb cadascun dels significats de les paraules poli-

sèmiques anteriors. Si et cal, consulta el diccionari.

224 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U4

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Relaciona cada paraula amb el so de la o:

• torre

• porteria

• força

• ovella

• mosca

• glaçó

• cassola

• cobert

• impost

• esquirol

• llom

• llavor

• telèfon

• rínxol

• esclop

sona o oberta

sona o tancada

sona u

2 Subratlla la síl·laba tònica de cada paraula i accentua-la:

mobil saltiro salmo pero melodic codol bioleg punxo salo anatomic momia electronica precios toponim esbos bido historia bibero insolit discorrer 3 Ara classifica les paraules anteriors segons l’accent que han de por-

tar: ó (o tancada)

ò (o oberta)

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 225

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U4

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Pinta de color vermell els determinants possessius i de color verd els

determinants demostratius: seus

aquells seu teus

aquests aquesta

vostres aquestes

meus aquest

aquelles meves

aquell

nostres seves

2 Ara escriu una oració amb cada determinant de l’activitat anterior.

226 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U4

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Relaciona cada definició amb la paraula corresponent:

Plec cosit que es fa en algunes peces de roba.

Estat de qui està greu, molt malalt o ferit. •

Reproducció en petit d’un edifici, vaixell, avió, etc.

•

Part final de la cama.

Instrument per agafar coses petites format per dues peces que es poden

•

• gravetat

•

•

• peu

tancar fent pressió amb els dits. Part baixa d’algun objecte (copa, estàtua, • etc.).

Estri que serveix per estendre la roba.

•

• maqueta

Prova d’unes quantes pàgines d’un llibre o revista amb el tipus de lletra, marges, • dibuixos i títols. Força d’atracció de la Terra sobre els cossos materials. Fa que les coses

•

• pinça

tinguin pes i que caiguin cap avall. Part final de les potes anteriors d’alguns crustacis (crancs, llamàntols, llagostes).

•

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 227

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U4

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Escriu tres paraules que es pronunciïn amb o oberta i tres amb o

tancada: o tancada

o oberta

2 Posa l’accent en aquestes paraules. Primer, busca’n la vocal tònica

i, després, comprova si l’accent ha de ser obert o tancat. rinxol opera enva lludria cervol pelica hamster escumos pao intesti intim llastima corco petal luxos manec mandari massis ningu opinio corbati cano pindola potencia pulmo quimica rafega coneixer rigid 3 A partir del que has fet en l’activitat anterior, completa:

Només s’accentuen les vocals

. La a sempre (à). La i i la u sempre porten accent

porta accent (í, ú). La e i la o porten accent obertes (è, ò) i accent

quan es pronuncien quan es pronuncien tan-

cades (é, ó). 4 Subratlla els diftongs de les paraules següents, si és el cas:

moure mainada laic juliol bisectriu inèrcia guineu graó gaita franqueig esquiar esclau escaire diari croada creació creixença coure peu causa caixa bungalou

228 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U4

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Substitueix els determinants subratllats pels demostratius i posses-

sius que convingui: En efecte, un bon matí, el veterinari pujà i va entrar dins la gàbia. Em va fer jeure de costat i em tragué les benes que em subjectaven la pota. Sentia una picor tan terrible per tota la cama, que amb prou feines em podia estar quieta. Després va treure’m els punts, i, un cop dreta, em va fer moure l’extremitat. Jo vaig suportar el dolor sense queixar-me, i el veterinari em va dir que tot havia anat molt bé gràcies al repòs. Tot seguit va fer mitja volta i va continuar examinant els altres animals. Un xic més tard, va pujar el senyor Antonio, que em deixà sortir de la gàbia i baixar les escales. J. Cunill, G. Rubio, El refugi 2 Escriu els demostratius i possessius especificats:



• demostratiu singular, masculí de proximitat 



• possessiu d’un posseïdor, singular, masculí de 3a persona



• demostratiu plural, femení de llunyania



• possessiu de molts posseïdors, singular, masculí de 1a persona



• possessiu d’un posseïdor, plural, femení de 3a persona



• demostratiu plural, femení de proximitat



• possessiu d’un posseïdor, plural, femení de 1a persona

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 229

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U5

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Observa aquestes fotografies: no tenen paraules, però ens transme-

ten informació. Escriu un cas per a cada i després comparteix el que has escrit amb els teus companys i companyes.

230 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U5

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Encercla en el mateix color les paraules que siguin de la mateixa

família lèxica i escriu-les seguint l’exemple de sota. N’hi ha que no puguis posar en cap grup? peix cullerer lluminós carrer cullera enllumenat llumenera peixater dibuix sabó admiració desdibuixat culleraire dibuixant dibuixar derivar llum admirar peixejar admirable cullereta peixateria lluna culler peixalla desdibuixar administrar lluminària peixera cullerot

Ex.: peix, peixejar,

2 Amb l’ajut del diccionari, escriu totes les paraules que se t’acudin de

la mateixa família lèxica que les paraules que no has pogut agrupar en l’activitat anterior.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 231

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U5

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Classifica aquestes paraules segons el lloc de la síl·laba tònica:

terrat àlgebra zebra ampolla esperit portàtil televisor estora ratolí autor infusió àmfora sofà

cultural paper

victòria fotosíntesi retolador síndria sobre meló naval préssec automàtic feréstec carpeta rentaplats enciam turó ventríloc atmosfera autòmat bisturí cabell desconsol ulleres agudes

planes

esdrúixoles

2 Relaciona cada paraula amb el significat corresponent:



és •

• pronom, acompanya el verb



es •

• adult de sexe femení



dona •

• divinitat



dóna •

• verb ser



deu •

• acció de regalar alguna cosa



déu •

• nombre després del 9

232 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U5

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Llegeix aquest text. Fixa’t sobretot en les paraules que porten

accent. —Mira Lu, quantes cireres. Les vols? Té aquesta. –La Serena encara va anar una mica més lluny. Va estendre el braç amb la mà plena de cireres–. Són totes teves... —He! Estàs llesta. No vindrà ni boig –va opinar en Salva. El Lu s’ho rumiava a consciència. Bellugava nerviosament el llavi superior. Ales­hores, amb el caparró una mica inclinat damunt l’espatlla dreta, va recórrer d’un salt la distància que el separava de la Serena. I així, mentre el Lu es cruspia les cireres de la manera més natural del món, la Serena li va passar la mà pel llom. R. Saladrigas, Amic Lu (text adaptat) Porten accent d’acord amb les regles d’accentuació:

Porten accent diacrític:

2 Ara escriu el text anterior, que el teu mestre o mestra et dictarà:

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 233

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U5

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Llegeix aquesta cançó. Després, explica com és el paisatge que s’hi

descriu. Cantem per saludar la neu Quina sorpresa ens ha dut la nit. Oh quin goig que fa el món tan blanc i polit. Totes les cases porten barret i el coixí de la neu colga el caminet. Enrivetats cada branquilló, avui la pomera fa Festa Major. Sortim a fora al màgic Palau, sota el vol encalmat de la neu que cau. Guaiteu aquí la petja d’un gat; i el reixat del jardí que sembla un brodat. Ah si la neu de sucre es tornés com gaudiríem tots els llaminers.

234 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U5

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Relaciona les paraules que formen part d’una mateixa família lèxica

i escriu-les a sota:

patinet •

• invenció



tambor •

• pintoresc



invent •

• recolzar



sabater •

• patí



pintura •

• sabatilla



colze •

• tamborí

2 Encercla la paraula que no forma part de la família lèxica correspo-

nent: • document: documentació, doctor, documental, documentalista. • descans: descansar, cansat, cansament, cansaladeria, cansar. • braç: abraçada, abraçar, braçalet, braçada, braçal, bracer. • ploma: plomada, plomall, plomar, plomatge, plomí, plomissol. • sec: secà, sequedat, secada, secall, secalló, sèquia, sequera.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 235

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U5

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Fixa’t en les paraules accentuades del text i encercla-les en colors

diferents segons que siguin agudes, planes, esdrúixoles o portin accent diacrític: La superfície d’aquesta pedra en forma de melic, que tenia una depressió al mig, també estava coberta de facetes, però aquestes no tenien forma de bresca sinó de trapezi. Si se les mirava amb més atenció, s’hi distingien nusos i clavilles. Del centre del melic sobresortia un cilindre gris que semblava el botó per encendre un llum. Tenia un diàmetre de vint centímetres i feia un efecte de feixuguesa que cridava l’atenció en comparació amb les altres parts de l’esfera. Sense dir res van fer una volta al cràter on hi havia l’esfera, i encara una més abans d’aturar-se davant de la protuberància en forma de melic. —És una nau espacial –va dir confós, en Ralf–. És una nau espacial, us ho dic, això és una nau espacial. L’avi es va posar les ulleres i va contemplar detalladament el botó cilíndric que sobresortia del melic. –Això és relatiu –va dir pensatiu. A velocitat rabent va tornar a desaparèixer a l’interior del forat. Va ser tan ràpid que no van poder veure-ho amb exactitud. Només van veure que el cilindre metàl·lic sortia regularment i silenciosament fins a recuperar la seva posició inicial. F. Bauer i R. Mühlbauer, La pedra negra (text adaptat)

236 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U5

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Completa aquest text amb totes les dades escrites en lletres

Jo vaig néixer el dia de l’any

del mes de . Vaig pesar

i mesurava

. Tenia els cabells de color

i els ulls

. Deien que semblava Ara tinc

.

anys. A casa som

germans.

Jo sóc el/la El meu pare té Se’n porten

anys i la .meva mare

.

.

2 Escriu en lletres els nombres cardinals que et proposem:



34 →



276 →



14 →



980 →



50 →



27 →



48 →



72 →

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 237

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U5

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Les paraules subratllades d’aquest text han perdut l’accent. Posa’ls-hi.

Les dones ja parlaven de bruixeria i recordaven les histories que els havien explicat les avies. El cas es que tot el poble estava esverat. Ningu no havia anat a treballar, excepte el cap d’estacio i la directora de la sucursal bancaria. Dins la biblioteca, en Benjami i uns quants regidors estudiaven el problema i hi buscaven solucions. En aquell moment, l’alcalde tenia un llibre a les mans. Un regidor va posar una lletra en una de les pagines del llibre i van esperar. La lletra va lliscar com si estigues encerada, i va caure a terra. —Segona opcio –va dir el regidor. Un altre va encolar una lletra per darrere i va premer la lletra. Aquesta es va desencolar sola, va perdre tota l’adherencia, i tambe va lliscar. J. Sierra, La biblioteca dels llibres buits (text adaptat) 2 Classifica les paraules anteriors i raona per què van accentuades:



històries → esdrúixola; s’accentuen sempre.

238 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U5

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Busca en aquesta sopa de lletres els numerals ordinals que corres-

ponen als cardinals següents. Escriu-los i, després, fes-ne una oració amb cadascun. V

I

N T

I

Q U A T R E



1



2



5

G H V N T S H U E E O



6

O O T E Q C V P R O D



8



9



12



24



33



90

S C C D R M A Ç A T Z E L

I

E S U E S

I

S T

N J O R M U N C A P A N O R A N T E E N D S U S Z M P R

I M E R N

T R E N T A T R E S E

• • • • • • • • •

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 239

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U6

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Pregunta a casa (als avis, als pares...) algun joc de carrer que

recordin de quan eren petits i emplena aquesta fitxa. Després, juga-hi amb els companys i companyes i decidiu quin us agrada més. Títol:

• Tipus de joc:

individual

• Lloc per jugar-hi:

• Nombre de jugadors: • Com s’hi juga:

• També es pot fer:

240 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

col·lectiu

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U6

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Relaciona les partícules de la primera columna amb les paraules de la

segona i escriu les paraules noves que has format: extra- •

• rèplica

anti- •

• endreçat

des- •

• racial

mal- •

• robatori

con- •

• fabricat

multi- •

• arrugar

contra- •

• ordinari

pre- •

• ciutadà

2 Ara busca en el diccionari les paraules que has format i escriu-ne la

definició:

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 241

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U6

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Els articles d’aquestes oracions han desaparegut. Escriu-los-hi.



• Em fa mal

panxa i no puc acabar-me albercocs.



• 

llibres eren a

esquerra del prestatge

de dalt.

• 

camins enfangats són millors per a aventura.



• 

casa de

té

meva veïna és molt gran i

finestres immenses.

• Digues a

Maria que vingui i a

Anna també.

• 

arbre del meu jardí té

fulles verdes.

2 Escriu la contracció corresponent en cada cas:



•  Hem vist el pont



•  El teu gat es passeja



•  Quan sigui gran, viatjaré



•  La notícia



•  Desa la roba

242 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

Diable des

cotxe.

jardins dels veïns. món. naufragi els va afectar molt. calaixos de baix.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U6

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Llegeix aquest text i encercla´n els articles (apostrofats o no) i les con-

traccions: A les sis de la tarda, la senyoreta Marta em va tancar dins de secretaria sense adonar-se que en Míster i un altre company eren dins. L’altre gat era en Totó, un siamès amb els ulls blaus. Jo em vaig estirar damunt la meva manta. Les hores passaven lentament i m’anava endormiscant. Però, de sobte, vaig sentir una escalforeta en el llom. Vaig girar el cap sigil·losament i vaig tenir una sorpresa agradable: era en Totó, que jeia al meu costat. L’endemà em vaig fer el propòsit de saludar en Quisso. Per això, un cop varen obrir la porta vaig enfilar escales amunt com un llamp, sense parar-me a saludar els meus germans grans, que sempre m’intimidaven. En veure les gàbies des de fora com el primer dia, vaig pensar que ja feia gairebé un mes que havia arribat al refugi. J. Cunill, G. Rubio, El refugi (text adaptat)

2 Ara escriu el text de dalt, que el teu mestre o mestra et dictarà:

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 243

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U6

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Encercla els pronoms personals que trobis en aquestes oracions:



•  Ella volia comprar el regal per a vosaltres a la tarda.



•  El divendre ells van a passejar amb bici mentre jo patino.



•  Tu deixa’m que ho provi. Segur que elles també vindran.



•  Nosaltres marxem ara. Vosaltres ja arribareu quan ell estigui llest. 2 Substitueix les paraules destacades en negreta per un pronom per-

sonal:

• Mentre en Pau i en Gerard resolen el problema, la Judit i l’Andrea el copiaran a la pissarra.



• Els companys i companyes de quart farem una festa per carnestoltes.



•  Joan, abaixa el volum de la tele!



•  La Carme i tu sereu els encarregats d’escriure les postals.

244 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U6

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Llegeix les instruccions següents, en què s’explica com s’utilitza una

sandvitxera. Detecta les paraules errònies que hi ha i substitueix-les per les següents. escalfar elèctric minuts sandvitxera

mans mans

desendolla fusta sandvitxos motlle l’embotit

1 Obre la sandvitxera i unta’n les conca vitats amb un tovalló impregnat amb vinagre.



2 Endolla la sandvitxera al corrent d’aire. Vigila de tenir les celles ben eixutes.



3 Gira la rodeta de la sandvitxera perquè es comenci a refredar.



4 Rega amb oli les cares externes del pa de pessic.



5 Farceix el sandvitx amb la llaminadura que vulguis.



6 Quan el llumet s’encén, la batedora està calenta. Llavors posa  un sandvitx a cada concavitat i tanca-la bé.



7 Espera tres o quatre hores, talla la sandvitxera i, amb compte, obre-la.



8 Amb una espàtula de metall, treu-ne els croissants. Bon profit!

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 245

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U6

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Subratlla el prefix amb què s’han format les paraules següents:

transportar prehistòria reedició asimètric expresident subtítol 2 Escriu cada prefix de l’activitat anterior davant del seu significat i, des-

prés, la paraula que han format:

a

: negació, que no ho és



: anterior, amb antelació



: que està per sota



: d’una banda a l’altra



: que ha deixat de ser-ho



: repetició

asimètric

3 Escriu oracions amb les paraules de l’activitat 1:

246 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U6

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Escriu l’article el, la, els, les o l’ davant d’aquestes paraules:



cognoms

humans



platges

eriçó



aire

quadre



calaix

ossos



escala

aram



treball

televisió



aviram

onada



punxes

heroi



ordinador

engrunes

2 Completa la taula amb les contraccions que coneixes:

preposició

article masculí singular

contracció

article masculí plural

contracció

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 247

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U6

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Encercla en verd els pronoms febles d’aquest text i en blau els pro-

noms forts: Els linxs són presumits. Se’ls reconeix fàcilment perquè tenen unes patilles molt llargues, a manera de barba, que els baixen esteses per la galta a banda i banda. A nosaltres ens recorda la màscara de la dona-gata. Els agrada que els mirin i mirar. Aquell dia, un linx se sentia majestuós. «Assegut, el cap ben amunt, semblo un rei», va dir. «I si jo semblo un rei, per què no ho puc ser?» És cert que Mongo-Bongo, o sigui el rei dels animals, havia convocat una vegada eleccions per designar el rei dels animals, però es va enfurismar amb el resultat i, sense pensar-s’ho, va nomenar rei el primer animal que tenia al davant, el lleó. Era hora d’acabar amb aquella injustícia. —A partir d’ara, jo seré rei, perquè tinc més majestat que tu –li va dir. El lleó es va quedar parat. Ell sempre havia estat rei i de petit l’havien educat per ser-ho. Per això es va sorprendre quan els animals van aplaudir el linx. Eren ells, els que cada dia s’estaven vora seu, l’afalagaven i li feien reverències. El linx estava assegut mirant-lo. Molt bé –va dir el lleó– vosaltres ho heu volgut. El linx serà el nou rei. Ja us penedireu d’això. Se’n va anar a veure la hiena i li va dir: –tu que sempre has estat la meva assessora, em pots ajudar? I la hiena li va dir que ho deixés tot en les seves mans. P. Gabancho, D. Febrés, Mongo-Bongo, l’inventor dels animals (text adaptat)

248 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U6

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Subratlla les contraccions d’aquest text:

Quan la Regina va descobrir que el llit del Pau era buit, va trucar a la Virgínia. El Benjamí, el seu marit, estava assegut davant del televisor, però com que el tenia apagat, només reflectia la seva mala cara. Era l’únic alcalde del món la ciutat del qual tenia una biblioteca amb tots els llibres marcits! La Virgínia dormia plàcidament quan el timbre del telèfon la va despertar de cop. Va mirar el rellotge lluminós del prestatge. La una de la matinada. —Sí? –va preguntar amb veu tremolosa. —Fes el favor de mirar si la teva filla hi és!, va cridar la Regina. —I on vols que sigui a aquesta hora? —Tu fes el que et dic. —Entesos. Va anar corrents a l’habitació de la seva filla. El petit cos de la Mònica era allà, ben tapadet pels llençols de colors que li havia regalat pel seu aniversari. Va tornar al menjador, ara, disposada a enfadar-se amb la seva amiga. —La meva filla dorm –va anunciar triomfalment. Es pot saber què...? —L’has vista de veritat? Li has vist la cara o només has passat pel costat de la porta? Comprova-ho! J. Sierra, La biblioteca dels llibres buits (text adaptat)

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 249

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U6

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Subratlla els pronoms personals d’aquestes oracions i substitueix-los

per les opcions que et proposem: En Joan, la Laura i jo • L’Enric • La Mariona La Júlia i la Sara • En Blai, l’Òscar i en Raül • Martí En Guillem, la Cristina i tu

• Ells  han fet els decorats per a l’obra de teatre.



• Ella porta una motxilla molt maca



• Nosaltres anirem d’excursió la setmana vinent 



• Quan ell vulgui, començarem la partida



• Vosaltres ja teniu les entrades per al concert 



• He jugat a la xarranca amb elles



• Tu, vine ara mateix 2 Substitueix les paraules en negreta per un pronom feble:

el

la

lo

li

els



• Vull comprar una carpeta.



• Envia els bombons a la Maria.



• L’avi explica un conte al nét.



• Dutxeu el nen quan torneu de la platja.

250 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

los

les

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U7

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Busca en el diccionari el significat d’aquestes paraules:



bordegàs



pilot



maregassa



cuixot



barcassa



clatellot



canemàs



cuirassa



unglot



pinassa 2 Escriu quatre oracions amb paraules de l’activitat anterior:

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 251

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U7

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Copia totes les paraules del text següent que portin b o v:

Si aquella nit algun veí o veïna del poble hagués tret el cap a l’habitació del fill o filla, hauria tingut un bon ensurt. Com a mínim si s’hagués acostat al llit per comprovar que la criatura dormia plàcidament, perquè hauria vist que, en comptes d’un cos humà, el que cobrien els llençols era el coixí. Pertot arreu es veien ombres furtives, i se sentien remors de passes esmorteïdes, respiracions ansioses i panteixants. I totes corrien cap al mateix lloc. La part del darrere de la biblioteca. Així doncs, a l’hora assenyalada, es podia dir que gairebé tots els nois i noies menors de catorze anys i majors de vuit o nou eren a la part de darrere de la biblioteca, amb la roba fosca, el jersei per al fred i la llanterna a punt, disposats a convertir-se en escriptors. Les noies duien els cabells lligats i en Fortunat, que de gran volia ser espia, anava vestit de camuflatge, amb la cara pintada de betum negre: els ulls semblava que li flotessin enmig del no-res. J. Sierra, La biblioteca dels llibres buits (text adaptat)



veí,

252 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U7

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Encercla totes les paraules del text que portin b o v:

—No pateixis –em va dir la fada–. Ets una persona molt receptiva. Estic segura que trobaràs la manera de solucionar qualsevol problema. A més, tornaré aviat. Si he de dir la veritat, aquella nit no vaig poder aclucar l’ull. L’endemà em vaig llevar aviat i em vaig dirigir a la cuina a fer-me una bona gerra de llimonada. Van trucar a la porta i, en obrir, vaig trobar al meu davant una noia amb la cara plena de llàgrimes i un vestit apedaçat. Vaig dir-li que la fada seria fora uns quants dies i que jo només era la seva ajudanta. Però semblava tan trista que la vaig voler animar oferint-li un got de llimonada. —Eixuga’t les llàgrimes i digues què et passa –vaig dir amb veu suau. B. Lansky, «L’ajudanta de fada», Noies en acció

2 Escriu el text anterior, que el teu mestre o mestra et dictarà:

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 253

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U7

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Subratlla els verbs de les oracions següents i classifica’ls segons el

temps verbal:

•  La  màquina de cosir que utilitzem ara funciona amb electricitat, però la que utilitzaven fa cinquanta anys encara funcionava amb pedal.



•  Diumenge  anirem d’excursió amb el cotxe. En Jaume conduirà i jo faré de copilot. T’hi animes? Si vols, ja et buscarem alguna cosa per fer tu.



•  Mentre  jugàvem pel parc, la Sílvia va trobar un rellotge que algú havia perdut feia poques hores.



•  Algú es va inventar una història sobre la casa de la muntanya i ara molta gent creu que hi viu una fada. Però jo no m’ho crec, perquè mai no se sent cap soroll i, a més, la porta està ben tancada. present

254 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

passat

futur

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U7

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Escull una d’aquestes persones i inventa’n la biografia. Has de tenir

en compte l’edat, els estudis, la professió, la família, les aficions, etc.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 255

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U7

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Ja has vist que, de vegades, afegim una terminació a una paraula

per formar-ne una altra que significa «més gran»: mà → manassa. Subratlla les terminacions d’aquests augmentatius i esbrina com s’han format.

xicotàs



donassa



ocellot



peuàs



sabatot



bossota



paperot



botigassa



jovenot



paperàs



pel·liculassa



vidassa

256 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U7

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Completa aquestes oracions amb b o v:



•  Di

endres, la

erònica

e

ia un

atut de

ainilla i al

ercoc.

•  En  Ga to



riel desa

a les

allons al calaix de

•  Hem 

isitat una

egudes a la ne

era de l’à

ia i els

aix.

otiga on

énen

ressols i altres mo

les

infantils.

•  Si 

usques el utxaca de l’a



•  Les ga a



•  Han  tro



at la

as deixar a la

en

aixell i les ici

ora l’em

arcador s’han posat

arques han arri

erda de la me

a

at al port.

eïna a l’om

ra de

re.

•  Quan  compra reser

uix, recorda que el

ric.

ines que espera

olar quan el

l’ar

ocí de di

a el

itllet d’a

ió he

ist que no ha

a correctament i he tingut alguns pro

ia fet la

lemes.

2 Ara escriu tres oracions que continguin les paraules següents:

barret

convit

corbata

vestit

betum

• • •

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 257

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U7

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Escriu els verbs següents en els temps i persones que et proposem:

ara (present)

haver ser fer

abans (passat)

després (futur)

jo nosaltres ell/ella ells/ellas tu vosaltres

2 Classifica aquestes formes verbals a la taula de sota:

bullia inventarem caminava parlaràs escrius culls estudiareu escoltava netejaves serveixen viatjaves olorem tallava formarà bevíem classifico alliberaven emmarcaràs gronxa pentinarem present

258 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

passat

futur

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U7

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 A més de la possibilitat de formar augmentatiu o diminutius afegint

als mots algunes terminacions, n’hi ha d’altres que canvien el sentit de la pa­raula a la qual s’afegeixen: sabata → sabateria (-eria aporta el sentit de «lloc on es venen les sabates»). Relaciona les paraules següents amb la terminació utilitzada i escriu la paraula a partir de la qual s’han format:

guitarrista •



penjador •



sabateria •



esportista •



assecador •

•

•



cirerer •



figuera •



ciclista •



pastisseria •

guitarra + ista

-ista



-eria



• -er, -a

• -dor, -a



rellotgeria •



prunera •



escalfador •

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 259

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U7

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Troba les paraules amagades rere aquestes definicions. Totes porten

b o v.

•  Segona persona singular del present del verb voler. → _ _ _ _ 



•  Dit d’una cosa que no està neta; que té taques; en femení plural. → _ _ _ _ _ _



•  Possessiu de primera persona singular; un posseïdor; en femení. → _ _ _ _



•  Mamífer gran, mascle de l’euga, que es cavalca; en plural. → _ _ _ _ _ _ _



•  Teixit cobert de pèls molt curts de tacte suau. → _ _ _ _ _ _



•  Sabata que tapa una part de la cama; en plural. → _ _ _ _ _



•  Situació difícil, complicada. → _ _ _ _ _ _ _ _



•  Conjunt de moviments que es fan seguint el ritme  de la música. → _ _ _ _



•  En  general, qualsevol calçat que tapa el peu fins al turmell; en plural. → _ _ _ _ _ _ _ 2 Ara, escriu tu una definició i demana a un company que trobi la

paraula amagada:

260 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U7

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Completa les oracions següents amb el verb indicat entre parèntesis i

escrit en el temps que convingui:

•  A  quina hora

(sopar) a casa vostra els caps de set-

mana?

•  Ara,  la Montse i l’Eduard Demà us

(ser) a classe de música. (portar) les partitures.



•  El  meu germà petit sempre



•  Et 

(llegir) còmics.

(tallar) una mica d’aquest formatge i així el (tastar) abans que s’acabi.



•  Fins  l’any passat, la família de l’Anna poble, però aquest any així



(viatjar) a Galícia, perquè

(visitar) els seus cosins.

•  Els  nostres tiets d’Holanda que

(estiuejar) al

(conrear) unes tulipes

(fer) una olor molt bona. Quan

(tenir) la idea, ningú

(creure) en l’èxit del projecte.

2 Corregeix els temps verbals de les oracions següents:



•  L’hivern  passat, la mare em compra



•  Els avis van arribar



•  Ahir,  mentre tu vas buscar

demà a la tarda. el diccionari a la bibliote-

ca, nosaltres situarem

•  Des de farà 

un sac de dormir.

alguns rius en un mapa físic. uns mesos, ella buscava

un pis de segona mà prop d’allà on va treballar

el

mes vinent, però no en trobarà cap

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 261

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U8

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Escull una d’aquestes fotografies i inventa un conte a partir de la que

hagis escollit. Recorda que ha de tenir presentació, nus i desenllaç.

262 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U8

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Forma el diminutiu de les paraules següents:

maneta



mà

poble



trena



capsa



dit



joc



arbre



àngel



taula



cotxe



ànec



barca

2 En aquesta sopa de lletres hi ha amagats quinze diminutius. Troba’ls

i esbrina a partir de quines paraules s’han format. E S P O N G E T A S L A M C T A N Q U E T A Z R P O R Q U E T U E V A M W S N F B A N Q U E T A F E T G E T

I

O G S E R

L T E S O B S L

I

Z A S O E S N F P

T U I

I

E E

T A S S E T A U B D V T N R O B A L Z

I

N E T A

J M C S A B O N E T B U

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 263

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U8

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Separa en síl·labes les paraules següents i encercla’n els dígrafs:



parella



gruixut





satèl·lit

llenya

guineu

corol·la

així

peixatera

sorollós



carretera





passeig





senyora

esquena

tomàquet

rebaixa

2 Completa:

Un grup de

lletres que representa un sol so

s’anomena A final de ratlla hi ha dígrafs que se separen: d’altres que no es poden separar:

264 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

i

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U8

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Llegeix aquest text i subratlla els dígrafs que hi ha:

La pantera i la girafa passejaven juntes, gairebé sense parlar perquè poques coses es podien dir en aquella llengua comuna que no dominaven, però amb la felicitat de fer-se companyia. La girafa sabia que la pantera havia començat a mastegar fulles –sense renunciar, però, a les cuixes de gasela–, però no li va dir res de la seva instància davant del déu Urú: seria una sorpresa. —Pren-te això a la mitjanit –li va dir l’ajudant de part del déu Urú– i seràs una pantera. I recorda que, passi el que passi, ja no podràs ser una girafa mai més. «Això rai», va pensar la girafa, i va marxar corrents. Va seguir les instruccions al detall i al cap de tres segons exactes va sentir un petit mareig i va veure com les potes se li engreixaven i se li feien peludes, amb una pell negra i brillant i unes urpes punxegudes a l’extrem de cada dit rodó. P. Gabancho, D. Febrés, Mongo-Bongo, l’inventor d’animals (text adaptat)

2 Ara escriu el text anterior, que el teu mestre o mestra et dictarà:

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 265

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U8

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Escriu un pronom personal per a cada forma verbal subratllada:

En aquell moment jo estava ajustant la corretja de la càmera de l’Amanda i quan el senyor Fowler m’ha vist amb una càmera a les mans, s’ha tornat blanc. Llavors, quan l’Amanda i jo hem pensat que podíem començar el nostre reportatge arriscat, el senyor Segal ha dit que primer havíem d’escriure’n els guions. I això és el que hem fet la resta del dia. Era complicat perquè no volíem que Darryn Peck sabés que escrivíem sobre ell i per això hem fet servir un codi: caniche. El senyor Segal es pensa que fem un reportatge d’investigació sobre els gossos que són dolents amb les cacatues. De fet, escriure el guió m’ha donat alguna cosa per ensenyar a la Bocamolla quan arribés a casa. No crec que hagués vist mai un guió perquè ha intentat menjar-se’l. —Bocamolla –li he dit–, para. No vols ser una estrella i fer pena perquè et deixin dormir a la meva habitació una altra vegada? M. Gleitzman, Bocamolla

266 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U8

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Inventa un conte a partir de les diverses opcions que et proposem.

Hauràs d’escollir un element de cada part i escriure la presentació i el nus. presentació lloc mar muntanya pol Nord bosc ciutat

personatge principal mariner/marinera colla excursionista pingüí pagès/pagesa nen/nena

personatges secundaris policia, cavall àguila, santbernat esquimal, foca porc senglar, boletaire fada, nau

nus canvi o problema El gel es comença a esquerdar... La brúixola s’ha trencat i s’han perdut... Hi ha tempesta i molt mala mar... El bosc està molt silenciós, com si no hi hagués cap animal... Se n’ha anat l’electricitat i els semàfors no funcionen...

2 Ara escriu com acaba el conte, és a dir, el desenllaç:

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 267

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U8

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Escriu el diminutiu de les paraules següents:



•  eruga:

•  camí:



•  ruc:



•  abella:



•  taló:



•  formiga:



•  quiosc:



•  plaça:





•  closca: •  música:

   

2 Llegeix el text següent i escriu les paraules en negreta de manera

que no siguin diminutius: He fet seure l’Amanda i li he donat un refresquet i mentre bevia li he tornat a ensenyar les fotetes a la Bocamolla per recordar-li que era molt important que no obrís el bequet. Després li he ensenyat quatre ditets per recordar-li que a la senyoreta Dunning només li queden quatre diets per tenir el bebè i no ens podem permetre perdre més temps. L’Amanda ha vingut i s’ha mirat els dibuixets. Ha estat molta estona amb la boqueta oberta, mirant-se la genteta que havia planejat abandonar les cacatues i els hàmsters però que s’ho havia repensat. Després m’ha mirat i he vist que tenia els ullets humits. M. Gleitzman, Bocamolla (text adaptat)

268 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U8

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Completa les paraules següents amb un dels dígrafs que et donem.

Després, separa-les en síl·labes. ny ll ss ix qu rr gu l·l



panta

a



ca

e



esque





es

inçar



enga



te

a



brio





carave



co

egi



ta

a



a



an

ila



en

esta



e

ample



guita

a



lí

id



a

egurar



a

ibar



te

a



e

orança



el

a

a

a

2 Escriu tres oracions amb paraules de l’activitat anterior:

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 269

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U8

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Subratlla de color vermell el subjecte i de blau el predicat d’aquestes

oracions i encercla’n els nuclis, com en l’exemple:

• Jo  espero els meus amics a la cantonada de casa.



• Les vambes d’en Lluís són molt cridaneres. 



• En  Gabriel i l’Agnès dissenyen joguines amb material reciclat.



• El  gat pren el sol dalt la teulada. 2 Completa amb un subjecte o un predicat, segons que calgui:



• 

pensa que nosaltres pujarem al poble.



• 

busques un llibre que s’ha esgotat.



• 

borda a tothom qui s’apropa a la casa.



• 

està plena de nens i nenes que juguen a la sorra.



• L’àvia 



• E  ls nens i nenes del barri



• El  zoològic



• Nosaltres 

270 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U8

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 En aquesta sopa de lletres hi ha amagades dotze paraules que por-

ten un dígraf. A veure si les trobes! P M U N T A N Y A G N Y U A A B A L L E T U P T N R L L E M A C L E A S R L L F L O

I

A O E

I

T G

Q Y S G E

I

I

X R S X

X E Z M R X S Z I

O A M

S N X U N F T R S T O F T Y

I

I

U D C R O S S A

O G U D J S L A E Z L S 2 Completa amb r o rr:

acó culle

a

cont

ol

fe cui

o assa

te

a

pe

sonal ínxol ona

co

ent

esó

esba

g

èvol

co

jo

nal

co

xa

millo

ze

all ector

a

co

p

ma

co

acada emolí

capa

ó

pi

ata

eu

b

aç

atge

c

istall

a

fè

til

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 271

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U8

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Subratlla de color vermell el subjecte i de blau el predicat d’aquestes

oracions i escriu-ne un nucli que hi pugui anar bé:

• El 



• El 



• Els  meus



• Els  millors

de mercaderies

al port ahir a la tarda.

d’aquest telèfon

molt soroll.

de viatge la setmana vinent. de classe

un article per a la revista.

2 Subratlla totes les formes verbals personals d’aquest text:

En la primera irrupció del Lu en els nostres àpats, la Serena va proposar que li donéssim una mica d’allò que menjàvem, no recordo exactament què. —Un esquirol no és un gos, Serena –digué la Clara. —Els esquirols també mengen, oi? —Sí, però tenen les dents esmolades i les barres fortes per poder rosegar coses dures, com ara les pinyes –vaig intervenir–. No crec pas que el fessis feliç amb un gelat. —I per què? —Doncs perquè cada una de les espècies animals menja el que li va bé i res més. Robert Saladrigas, Amic Lu (text adaptat)

272 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U9

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Aquests dibuixos fan referència a una llegenda catalana molt tradi-

cional. Quina és?

2 Feu grups i, a partir dels dibuixos, inventeu un diàleg breu per poder

representar aquesta llegenda a classe.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 273

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U9

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Busca paraules formades a partir de dos mots, és a dir, paraules

compostes. Digues com s’han format i, després, fes-ne una oració amb cadascuna.

eixugamans → eixuga + mans

2 Escriu dues paraules compostes a partir de la forma verbal para:

3 Combina paraules de les dues columnes per formar paraules com-

postes: neteja •

• robes

penja •

• boscos

escura •

• avions

guarda •

• vidres

porta • passa • netejavidres,

274 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

• mà • dents

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U9

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Ordena les síl·labes per esbrinar la paraula definida en cada cas:



• Estri que serveix per tallar: so ti res



• Opinió sobre el que ha de fer algú: sell con



• Allò que busquen els pirates: sor tre



• Combustible dels cotxes: zi ben na



• Últim mes de l’any: sem de



• Condiment de color groc i molt perfumat: frà sa



• Part del braç per on es pot doblegar: ze col



• Botiga on venen vetes i fils: ce mer 



• Roba interior d’home: ço cal

bre

a

ri

tets

2 Completa les paraules del text següent amb s, ss, c, ç o z:

—Aquest matí he e Com que

molat la teva e

é que no t’agrada utilit

pa

a gro

a.

ar-la per tallar el pernil,

t’he portat aquest ganivetet per a la mantega. Té. En Taro l’ob brillant al Una e

ervava. L’ogre e ol, hi havia l’e

pa

a de l’al

pa

tava bocabadat. Allà, a del

amurai.

ada d’un home. B. Lansky, «La Kimi topa amb l’ogre», Noies en acció (text adaptat)

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 275

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U9

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Llegeix aquest text i subratlla de vermell les grafies que representen

la essa sorda i de blau les que representen la essa sonora. No tinguis en compte la essa (s) a final de paraula. En una petita vila russa, un sastre i un hostaler conversaven però les seves paraules es van convertir en discussió. Cadascú deia que era qui sabia més coses sobre la vida, i van decidir consultar un home savi que, sovint, feia de jutge. —Qui respongui bé aquestes tres preguntes serà qui més coses sap de la vida: «Quina és la cosa més poderosa del món?», «I la més ràpida?», «I la més dolça?». Torneu amb les vostres respostes i resoldré la vostra discussió. De camí cap a casa, el sastre va trobar les solucions. Estava convençut que ho sabia. En canvi, l’hostaler, no sabia si seria capaç de trobar les respostes. Aleshores, la seva filla adolescent va voler saber què li passava. B. Lansky, «La filla sàvia de l’hostaler», Noies en acció (text adaptat)

2 Ara escriu el text anterior, que el teu mestre o mestra et dictarà:

276 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U9

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Ja has vist que els verbs en passat o en futur presenten diverses

formes. Classifica les formes verbals següents a la taula de sota. he estudiat pentina cuineu

vam visitar

caminaves

vaig passejar

va inventar van anar

formes de passat

haureu regalat escalfareu

han traslladat

havies encomanat

pensarem haurà pres

ha parlat regues

haurem vist

formes de present

formes de futur

2 Escull una forma verbal de cada columna i fes-hi una oració:

3 Copia aquesta frase transformant el verb en totes les formes de pas-

sat i de futur que coneixes:

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 277

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U9

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Llegeix aquest text i subratlla d’un color tot el que sigui diàleg i d’un

altre color el que sigui narració. Després, encercla els signes de puntuació que s’han utilitzat en el diàlegs. —Ah, ets aquí, germanet! –va dir la Kimi–. T’has oblidat el dinar. Com vols matar ogres amb l’estómac buit? Abans que en Taro pogués dir res, la Kimi va fer una reverència a l’ogre. —No m’havies dit que volies anar a la recerca de petits esperits dels boscos, Taro –va continuar la Kimi–. És un honor conèixer-te, petit esperit. —Petit? –va preguntar en Taro. —Petit esperit? –va preguntar l’ogre. —He de demanar que disculpis el meu groller germà –va dir la Kimi adreçant-se a l’ogre–. És un famós guerrer i li han demanat que mati l’ogre que viu en aquestes muntanyes, però primer ha de dinar. Estic segura que li agradaria compartir el seu menjar amb tu, però necessita tota la seva energia per lluitar amb l’enorme i fe­rotge ogre. —Un guerrer famós? –va preguntar en Taro. —Com de gran? –va preguntar l’ogre. —Oh, enorme! –va dir la Kimi–. I tu... –la Kimi es va mirar l’ogre– sembles un esperit tan agradable i educat! Més val que marxis d’aquesta muntanya; aquell ogre horrible et podria aixafar amb una sola cama. B. Lansky, «La Kimi topa amb l’ogre», Noies en acció

278 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U9

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Destria els mots a partir dels quals s’han format aquestes paraules

compostes.

espantaocells →



ferrocarril →



paracaigudes →



maldecap →



migdia →



llepafils →



reposapeus →



allioli →



gira-sol →



ploramiques →

espanta + ocells

2 Busca les paraules anteriors en el diccionari i escriu-ne una oració

amb algunes d’elles:

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 279

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U9

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Completa amb s, ss, c o ç:

fà il in ecte pe a mo egar grà ia per ona

llu oroll ma a

ereal

Fran a

can ó

pa ti er

ca ola

can alada

xori o

iència

erimònia

irc

e prémer

comen ar

abata

escor a

esfor

erra eri ó arago a

can ament

ardina

embu at

2 Completa amb s o z:

ti ora

mo aic

dot e

trape i

on è

fra e

pre umir

televi or

oca ió

corni a

il·lu ió

pe ar

al ina

mu eu

en e

pol e

co ina

turque a

tre or

tret e

3 Completa aquestes paraules amb les grafies de la essa sorda i de la

essa sonora. cal e

na et

fí ica

pen ió

esperan a

anestè ia

ma edònia

pa ièn ia

pa ió

flaque a

vi era

feli itat

con um

ca ador

rapide a

feli

a e

andàlia di abte avie a

280 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

opa

adre a

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U9

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Completa les oracions de més avall amb les formes verbals que et

proposem a continuació: hauràs tornat   he anat   vols   cantarà   havien fet deixaré   podrem   plovia   necessitaràs   van trobar arribes   haurem menjat   vaig rebre   vam deixar



• La setmana passada



• Aquest matí



• El nostre cantant preferit

una carta de l’Elisa. a la perruqueria del costat de casa. en el programa de la

tele.

• Dilluns vinent ja

del viatge i ens

veure.

• Per fer els exercicis de matemàtiques dora científica. Si



• Si



• Nosaltres

et tard, ja ens

una calculala meva. el flam.

les motxilles dins la cova perquè molt.



• Els ocells

el niu a la branca més alta de l’arbre,

però, tot i això, els nens el

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 281

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U9

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Observa com s’han format els mots compostos següents i

classifica’ls a la taula de sota: salvavides capgròs capficar agulla de cap escuradents bocamoll trencanous malson celobert parenostre nord-est gratacel ventafocs ratapinyada capicua maldecap ploramiques cobrellit parabrisa rodamón allioli eixugamà galtaplè trencapinyes voravia coliflor cama-roja somiatruites alatrencat palplantat

formació dels mots compostos verb + nom

nom + verb

nom + adjectiu

adjectiu + nom

nom + nom

comptagotes

capgirar

garratibat

migdia

figaflor

nom + de/i + nom

blat de moro

2 Els noms d’alguns pobles i ciutats són també mots compos-

tos: Aiguablava, Bellmunt, Masnou, Montblanc, Vila-rodona, Riudarenes, etc. Busca en un ma­pa cinc noms més de pobles o ciutats que siguin una paraula composta.

282 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U9

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Completa aquestes paraules amb les grafies que representen el so

de la essa sorda: ­ al­ itxa

fo­ a

ra­ a

irera

obre

dol os

comi­ ió

tro­ ejar

­ al­ a

pon­ ella

en­ iam

cal­ at

defen­ a

peda­

descal­

metge­ a

inta

palla o

to ut

comte a

expre­ ió

na­ os

es ena

pla­ a

emi­ ora

e­ pè­ ie

ven­ ut

dan­ a

pe­ a índria

cabe a eba pu­ a

compre or edi­ ió

2 Classifica les paraules anteriors segons la grafia que porten i raona

l’ús d’aquestes grafies:

• S’escriu s quan el so de la essa ­ de mot, a ­

va a de paraula i al costat

de consonant:



• S’escriu ss quan el so de la essa ­



• S’escriu c quan el so de la essa ­

va seguit de



• S’escriu ç quan el so de la essa ­

va a

va entre

de mot o seguit de les vocals

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 283

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U10

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Llegeix aquest article aparegut en el diari Avui el 9 de setembre de

2003 i pensa en el que hi diu. Desprès, escriu en un full la teva opinió sobre la notícia.

«M’agrada molt anar a l’escola» El Liceu va acollir ahir, Dia Internacional de l’Alfabetització, el lliurament de diplomes de la formació d’adults de la Generalitat Amb 71 anys, la Dolores ho té clar: «M’agrada molt anar a l’escola». La Dolores és una de les 6.024 persones –d’entre 18 i 80 anys– que aquest any han assistit a les classes d’alfabetització tradicional (llegir i escriure). I com ella, la majoria d’inscrits són do­nes d’edat avançada que no van poder anar gens o molt poc a l’escola quan eren petites. Amb la jubilació o fins i tot més enllà, decideixen dedicar-se una mica de temps a elles mateixes i apren­dre a llegir i a escriure. La consellera de Benestar Social, Irene Rigau, va destacar que el desig d’aprendre no té edat, ja que «és un procés que dura tota la vida». Però les classes més nombroses de la formació d’adults són les de llengua oral en català. Més de 15.707 persones de 144 països diferents d’entre 18 i 69

anys han après aquest curs l’idioma oficial del país. Alguns per curiositat, altres per integrar-se millor. Nfaly Fati, un senegalès de 40 anysque en fa un que és a Catalunya i que ha seguit el curs de català, diu: «Parlar una nova llengua és un regal per a mi, però també és molt important per a la meva integració a Catalunya». Pels cursos d’iniciació a la informàtica han passat aquest any 4.772 persones d’entre 30 i 82 anys. L’analfabetisme informàtic és un nou repte que afecta majoritàriament les persones d’edat avançada, però resulta més perjudicial per als qui no ho són tant ja que pot influir a l’hora de trobar una feina. Carme Melià, Avui, (9 - 9 - 2003)

2 En grups, doneu la vostra opinió sobre el que diu l’article i, després,

comenteu què és un analfabet informàtic i com es pot deixar de ser-ho.

284 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U10

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Classifica aquests jocs segons que siguin de taula o a l’aire lliure:

arrencar cebes ~ baldufa ~ bales ~ corda ~ escacs ~ fet i amagar gallina cega ~ io-io ~ monopoli ~ oca ~ parxís trencaclosques ~ xapes ~ xarranca

jocs de taula

jocs a l’aire lliure

2 Digues quin joc t’agrada més i explica com s’hi juga:

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 285

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U10

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Consulta el mapa i escriu el nom a què fan referència els gentilicis

de sota: F

R

A

N

Ç

A

CERDANYA

ALT EMPORDÀ

La Seu d’Urgell

Ó

Olot

BAGES

R

A

VALLÈS ORIENTAL Granollers

Manresa

VALLÈS OCCIDENTAL

Mataró

R

A

Lleida

La Bisbal d’Empordà

R

G A

Balaguer

Girona

N

OSONA

I

BAIX EMPORDÀ

Berga Solsona

Les Borges Blanques

E

Montblanc Valls

T

Vilanova i la Geltrú

I

D

Tarragona

E M M

A

R

Amposta

COMUNITAT VALENCIANA

Comarques Catalunya i capitals de comarca

bagenc -a 

lleidatà -ana 

balaguerí -ina 

montblanquí -ina 

berguedà -ana 

olotí -ina 

bisbalenc -a 

osonenc -a 

borgenc -a 

solsoní -ina 

cerdà -ana 

urgellenc -a 

empordanès -esa 

vallenc -a 

gironí -ina 

vallesà -ana 

granollerí -ina 

vilanoví -ina 

286 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U10

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Completa les paraules següents amb j o g:

ordi

garat e

erani

ra olí

bu ia

ermà

pen ar

plat a

àn el

ustícia

men ador

met e

onc

osep

írgola

aciment

deter ent

arqueolo ia

eperut

aume

ira-sol

de uni

emma

inesta

2 Completa aquest embarbussament amb les grafies que representen

el so de la j de joc. Memoritza’l i, després, recita’l tan ràpid com et sigui possible. Setze

ut es d’un

ut at,

men en fet e d’un pen at. Si el pen at caigués, pobres

utges del jut at,

no podran men ar fet e del pen at.

3 Escriu la lletra h en els casos que faci falta:

istòria

armonia

umit

ora

agradable

aire

iogurt

am

a ir

men ir

arracada

fil armònic

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 287

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U10

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Llegeix aquest text i encercla’n les paraules que contenen el so de la

j de joc: Era una bogeria pretendre entrar per la porta principal, les lletres no pesaven gens, però n’hi havia tantes que impedien accedir al recinte. En canvi, a la part del darrere hi havia vist una cosa molt millor ja que la Margarida era la més àgil del poble. A uns tres metres d’altura hi havia una finestra vertical i estreta. I des del carrer havia vist que no estava tancada, sinó ajustada. Les lletres arribaven fins a la finestra mateix, pujaven entre dues prestatgeries molt pròximes al lloc on era ella. Va mossegar-se el llavi de sota. Saltava i s’arriscava a quedar enterrada per les lletres o bé s’aferrava a les prestatgeries i buscava un lloc millor per baixar? Es va decidir per les prestatgeries. Va fer-ho a poc a poc, vigilant bé els moviments, on posava els peus i les mans. J. Sierra, La biblioteca dels llibres buits (text adaptat)

2 Escriu el text anterior, que el teu mestre o mestra et dictarà:

288 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U10

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Digues quina pregunta hem de fer per identificar:



•  un adverbi o una locució adverbial de temps



•  un adverbi o una locució adverbial de lloc



•  un adverbi o una locució adverbial de manera 2 Ara que ja saps com els pots identificar, classifica els adverbis i les

locucions adverbials següents a la taula de sota: a la babalà a l’instant

fora davant

a desgrat al fons

agradablement aleshores

abans-d’ahir

sense aturador

allà

de cop

amb freqüència

a la impensada

sense dificultat

tard

de mica en mica

inesperadament

mentrestant

antigament

ràpidament

a contracorrent

demà passat

prudentment

adverbis i loc. adv. temps

enmig

en sec

a corre-cuita

a consciència

a la desesperada

adverbis i loc. adv. lloc

adverbis i loc. adv. manera

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 289

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U10

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Porta un diari d’informació general i escriu el nom de totes les sec-

cions que conté:

2 Tria una notícia que t’hagi cridat l’atenció. Digues a quina secció

pertany i de què tracta.

3 Ara escriu un article d’opinió breu en què expressis el teu acord o

desacord amb el contingut de la notícia que has triat:

290 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U10

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Digues a quins pobles pertanyen aquests gentilicis i quina

d’aquestes terminacions s’ha emprat en cada cas. Si et cal, consulta el diccionari. -à, -ana • -enc, -enca • -ès, -esa • -í, -ina abrerenca

fragatí

alcoià

igualadina

alacantina

lleidatana

benasquès

maonesa

camarasí

palmesà

castellonenc

reusenc

cerverí

sitgetana

elxà

tortosina

figuerenc

vilanoví

2 Escriu el gentilici d’aquests països:



•  Itàlia



•  Alemanya



•  França



•  Argentina



•  Brasil

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 291

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U10

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Escriu el nom dels elements representats en les fotografies. Tingues

en compte que contenen les grafies que has estudiat en aquest apartat.

ardí

ent

ira-sol

urament

oies

plat

armònica

ivern

ivernacle

a

2 Escriu una oració amb cadascuna de les paraules anteriors.

292 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U10

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Completa el text següent amb un dels adverbis o locucions adver-

bials que et proposem: animadament ahir força massa finalment quan lluny

molt

primerament

allà

a prop

vaig anar a veure l’exposició del nostre veí amb la Sílvia.

havíem d’anar al cinema, però

vam tenir un petit entrebanc. Anàvem parlant i ens vam passar la parada.

ens en vam

adonar, ja érem

.

Vam haver de caminar

perquè per

no hi havia cap cinema. La Sílvia va proposar d’anar a veure l’exposició, que era

.

hi vam arribar i ens ho vam passar molt bé. 2 Classifica els adverbis i les locucions anteriors en aquesta taula:

temps

lloc

manera

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 293

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U10

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Escriu les paraules que falten en les oracions següents:

habilitat

heroi

himne

hèlice

horrible



• Vam veure un accident



• Fa una



• Abans de començar el partit canten l’



• Els meus pares paguen la



• Vam veure com funcionava l’



• Té una



• En la pel·lícula, l’

hora

. que t’esperem. . de la casa on vivim. del vaixell. especial per fer jocs de mans. sempre guanya els dolents.

2 En aquesta sopa de lletres hi ha quinze paraules amb h:

H H A B

I

T A C

A O R T

I

U R T A H O R A H A

B T D R E A F I

I

I

O H P S V N

T O L E G

I

I

E S R R D S M G M A V H S N

L L E T R N M U H E R B A T O I

H V

I

A A E H

I

V E R N O M

T E H T F L H U M O R N L R R A A R E H O R T O

I

hipoteca

I

T Z O

I M I

A

Y H H U R A C A U M A H

294 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U10

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Subratlla els adverbis i les locucions adverbials de les oracions

següents:

• Trobaràs el llibre damunt les caixes que hi ha darrere la taula. 



• Sempre que necessitis urgentment un missatger, truca a l’empresa que va venir ahir. Són molt ràpids.



• L’aigua del riu queia violentament perquè hi havia un desnivell força pronunciat. Probablement, aquest va ser el motiu de construir una central hidroelèctrica allà.



• El poble dels meus avis està situat una mica lluny d’aquí, dalt de la muntanya que podem veure al fons. Les condicions de vida són molt dures i la gent hi viu molt pobrament. Per això a hores d’ara està gairebé despoblat, i només ocasionalment s’omple de gent, per la festa major de l’hivern. 2 Utilitza deu dels adverbis i locucions que has identificat en l’activitat

anterior i escriu-ne una oració amb cada un.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 295

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U11

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Identifica les comparacions que hi ha en aquest text i classifica-les

segons que siguin d’inferioritat, d’igualtat o de superioritat: Per fer el pastís necessites tanta farina com sucre, menys llevat que llet i més mantega que per fer la beixamel. Ah, i no t’oblidis que hi van tants ous com els que et calen per fer el pa de pessic! Ara que ja tens tots els ingredients, només els has de barrejar, tan ràpidament com puguis perquè la pasta quedi tan homogènia com si la fessis amb batedora. Segur que et costa menys esforç del que et pensaves... Després et caldrà posar-lo en un motlle més fondo que el de la pizza però no tan gran com aquest, i poses el pastís al forn, a menys temperatura de la que s’utilitza per gratinar. L’has de coure més temps del que indica la recepta perquè de vegades queda tan cru com el massapà i, en aquest cas, no seria bo. Finalment, espera tant temps com puguis abans de col·locar-lo a la safata. Ja veuràs com als teus convidats els agrada més aquest pastís que els de la pastisseria! Bé, potser sóc exagerada: els agradarà tant com aquells!

• comparacions d’inferioritat: 

• comparacions d’igualtat: 

• comparacions de superioritat: 

296 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U11

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Completa aquestes paraules amb x o ix:

ar

a

ocar

gui ca

a

cala en

era ampar

pan

a

a

ovar

urreria

an

ova

por

o

uclamel

cu

bru

a

àfec

gre

a

ada

car

iulet

brio

mo

pon

ofa

por

inès

ocolata

a

fe

pe

ada ina

ofer

2 Completa aquestes paraules amb tx o ig:

ec

ma

fa

empa

esqui

pasti

trep

boli

desi

mane

alete

escle

capri

fle

sandvi

glope

llebe

lle

ra

fi

escabe

torne

bo

remola

assa

me

despa

ar

a a

a

a

enmi

a

3 Esbrina la paraula amagada en cada cas: G

1  Alegria M

2  Rodament de cap.

R

3  Ho és el sol quan surt o es pon. 4  Acció de caminar tranquil·lament.

P

5  Té quatre rodes i va per la carretera. 6  Dóna’m un

de la teva planta.

E

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 297

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U11

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Llegeix aquest text i encercla’n les paraules que contenen el so de la

x d’anxova o de la tx de cotxe: Volien calmar el papa d’en Paul, però ell ha continuat bramant que aquí tots són «llevantins» i que ell no es deixa «aixecar la camisa». En Paul ha començat a explicar-me el viatge, però a la segona frase s’ha adormit. S’ha trobat malament al vaixell. A mi, en canvi, em gronxa el son. Ara mateix el papa ha vingut a dir-me que havíem de baixar a esmorzar... Feia una cara! L’ha fet posar de mal humor que el papa d’en Paul s’hagi excitat d’aquella manera. És el mateix, ha dit, que a un francès dir-li gavatx. A mi, el papa d’en Paul tampoc no m’acaba de fer el pes, però en Paul, sí! Quan haurà dormit prou, li ensenyaré totes les petxines que he recollit. I també el vell del port. Apedaça xarxes i sempre canta. C. Nöstlinger, Estimada iaia, la teva Susi (text adaptat)

2 Escriu el text anterior, que el teu mestre o mestra et dictarà:

298 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U11

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Encercla les preposicions que hi ha en aquestes oracions:

• Els dofins són a la piscina gran de l’aquàrium i sempre neden en grup. • Porta les piles a la Teresa per poder engegar el lector de DVD des del comandament. • He menjat un entrepà de llonganissa amb tomàquet. • El tren de mercaderies transporta els paquets des de Bilbao fins a Barcelona. • Fins que no t’hagis recuperat, hauràs de seguir sota la vigilància del metge de l’hospital.

2 Completa les oracions amb les preposicions a, amb, de, en o per:

• 

la fotografia es veu un edifici que ja no existeix.

•  La Judit ha anat a França •  Cada dia vaig •  La mare va baixar •  Anirem a la vall

avió.

l’escola

autobús.

l’avió perquè tenia por. la carretera comarcal.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 299

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U11

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Seguint l’exemple del llibre i les pautes que t’hem donat, escriu una

carta d’opinió sobre el medi ambient:

300 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U11

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Relaciona les fotos i escriu una oració per comparar el que s’hi

representa:

•

•

•

•

•

•

• • •

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 301

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U11

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Llegeix aquest poema de Joan Salvat-Papasseit i completa’l amb les

grafies x, ix, tx i ig: Tot l’enyor de demà (a Marià Manent) Ara que estic al llit malalt estic força content. —Demà m’a ecaré i heus aquí el que m’espera:

I el carter: que si passa i no em de a cap lletra m’ango a perquè no sé el secret de les altres que porta.

Unes places lluentes de claror, i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre; i la noia que porta la llet que té un capet lleuger i duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de co í, i una rialla fresca.

I també l’aeroplà que em farà a ecar el cap el mate que em cridés una veu d’un terrat. [...] I tota la qui alla del veïnat qui mourà tanta fressa perquè serà dijous i no anirà a l’escola.

I encara aquell vailet que cridarà el diari, i qui puja als tramvies i els ba a tot corrent

I els cavalls assenyats i els carreters dormits sota la vela en pun a que dansa en el seguit de les roderes. [...] Tot a

ò m’espera si m’a eco demà.

2 Fes una oració amb sis de les paraules que has completat en

l’activitat anterior: • • • •

302 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U11

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Relaciona aquestes expressions amb la preposició (o preposició + arti-

cle) que els falta i escriu-les senceres. Si et cal, consulta el diccionari.

llum

emergència •

banda •



oficina

informació •

de

endavant •



regla general •



beure fer castells



del

galet • biaix •



al

l’aire •

calaix

sastre •

en

capdavant •



ulls clucs • amb



processador



eix

tenir una esponja

a

prevenció estacionament

text • món •

d’

clatell • incendis •

per

bateria •

2 Tria sis de les expressions anteriors i escriu-ne una oració amb cadascuna:

• • • • • •

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 303

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U11

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Completa el text amb les grafies que representen el so de la x de

xop o de la tx de cotxe: És per a ò que el que ha passat després ha estat tan estrany. El pare s’ha aclarit la gola i ha posat un genoll a terra de manera que els ulls li quedaven a l’altura de la pan a inflada de la senyoreta Dunning. L’alcalde mirava fixament el pare amb la boca oberta. Segurament no es troben gaire sovint amb pagesos que portin botes de pell de llangarda Com sempre, el pare ha cantat una cançó. Era aquella sobre el conductor de camions que, mentre condue , escolta cintes del seu fill de dos mesos que plora i a í no s’adorm. De sobte, m’han relliscat els peus i el pastís sorpresa volava pels aires. Ha anat a parar a la re a del gran ventilador i llavors tota la gent ha desaparegut en una mena de boira engan osa. M’he quedat palplantada mentre la gent isclava. He acabat aquí perquè el despa del director és on sempre porten la gent perquè l’esbronquin. La porta s’ha obert i ha entrat el senyor Fowler. S’ha abraonat damunt la taula i s’ha e ugat les mans. Esperava que truqués a l’inspector d’escoles i que li digués: «Tinc una nena que és muda des que va né er i que va venir d’una escola especial, i jo creia que s’adaptava bé però ara mate acaba de du ar dues-centes persones amb un pastís sorpresa». M. Gleitzman, Bocamolla (text adaptat)

2 Pensa dues paraules que continguin cada una de les grafies que has

vist en el llibre i escriu-ne una oració amb cadascuna: • • • • •

304 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U11

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Busca aquestes expressions en el diccionari i escriu les preposicions

que hi falten: la babalà sac

dormir

orella nedar

qualitat cul

sac

punt arc

Sant Martí

color rosa

l’abundància

parlar mestre

creu

rata

el nas escola

la lleugera llàgrimes

cocodril

rosa

memòria

desert

curs

quantitat les quaranta

sala

espera punt

2 Escriu dues oracions amb cada preposició:

• a

• •

amb

de

en

per

• • • • • • •

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 305

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U12

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Llegeix en veu alta aquests poemes.

Juliol

Agost

Aquest mes esclatant ens desespera així que un nuvolet li va al darrere,

Tant si fa bo com si no per l’agost són molts els pobles que estan de festa major. Un costum molt eixerit que permet passar uns quants dies amb l’ànim ben divertit,

perquè pel juliol tothom confia que tindrà sol a dojo cada dia. Comencen les vacances i també l’angúnia de saber què podem fer. On anirem, al mar o a la muntanya? Qui guanyarà, la sorra o la cabanya?

i quan surten els gegants si als més menuts els engresca també en gaudeixen els grans. N’hi ha que van molt mudats per tal de fer més presència quan vénen els convidats,

Tant se’ns en dóna, és clar, que l’important és poder passar els dies reposant i jugant a pleret sense la por de no dur ben apresa la lliçó.

i tothom està content perquè la festa és la festa i agrada molt a la gent. L’agost és un mes encès, encara tenim vacances i el temps passa com si res. Ni pensem en la calor, que per combatre-la amb força tenim la festa major.

Pel juliol tot és felicitat, per això l’estimem de veritat.

M. Martí i Pol

M. Martí i Pol

306 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

perquè és fan balls, curses, jocs, sardanes, concursos, fires, concerts i un castell de focs,

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U12

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Relaciona les dues parts de cada refrany:

Aigua de gener • Gota a gota • Lllevant, llevantó • El sol de març •

• porta refredats. • el mar s’esgota. • bo pel blat. • pluja o vent.

Sol matiner •

• a l’hivern dolent i a l’estiu, pitjor.

Abril mullat •

• i les figures per l’agost.

Cel rogent •

• omple bótes i graner.

Cada cosa pel seu temps •

• no dura dia sencer

2 Explica quin ensenyament volen transmetre aquests refranys:

• Qui oli remena, els dits s n’unta.

• Els infants i els orats escampen les veritats.

• Per l’octubre fuig de l’ombra i busca el sol.

• Cal saber nedar i guardar la roba.

• Amistat interessada, només dura una mesada.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 307

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U12

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Completa aquestes oracions amb m, n, mp o mm:

• Els meus co

panys de pis van anar al co

després de la co • El co

ferè

cia de pre

te explica que el co fa

t de Fra

ules van e

era hora de co

sa.

te estava e

arentat amb l’i

ça però cal anar a

provar si és cert o no • Quan les

cert que van fer

b co

és és una i alaltir, el ca

ve

te i co ció.

perol va decidir que

prar un tractor per fer les fei

es del ca

. • L’i cò

vestigador estudiava les e

pre

tes que el

plice del lladre havia deixat a la sorra de la ca

tonada.

2 Llegeix aquest text i subratlla’n les paraules que portin mb, mp o

mm i, també, tots els finals que emmudeixen (nt, lt i mb): En Ralf estava immòbil i observava el lluminós joc de l’aigua amb el sol, el vent i la rosada. Va veure una aranya rossa i atrafegada que, amb la seva desconcertant quantitat de potes, penjava com un acròbata d’un finíssim fil que es perdia molt més amunt, en les branques, altes com gratacels, d’un arbust. Va contemplar un borinot que, amb l’estrèpit d’un helicòpter, enfonsava la seva llarga trompa en les flors d’una campaneta. Un llimac petit, que brillava amb un color vermell marró, li va passar pel costat sense fer gens de soroll, lliscant damunt d’aquella mateixa bava irisada i relluent amb què en Ralf ja havia tingut una mala esperiència. Es va quedar completament rígid, gairebé sense gosar respirar. En Ralf va adonar-se amb gran alleujament que el gripau tombava el cap de manera que els ulls ja no fitaven tan expectants en la seva direcció. F. Bauer, R. Mühlbauer, La pedra negra

308 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U12

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

3 Escriu el text anterior, que el teu mestre o mestra et dictarà. Tingues

en compte les grafies que acabes de veure.

4 Ara fes deu oracions amb deu paraules de les que has subratllat en

l’activitat 2: • • • • • • • • • •

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 309

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U12

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Subratlla les preposicions que hi ha en aquestes oracions:

• El meu gos sempre vol passejar vora les roques. • Hem trobat aquests bolets tan grans sota un arbre. • Ells s’han mullat perquè han sortit de casa sense paraigua. • Dalt del terrat hi ha roba estesa des de fa molts dies. • He deixat el banyador dins la motxilla. • Deixa les claus prop del llibre i així t’ho emportaràs tot. • La fruita que hi ha damunt la taula és molt madura. • He d’acabar aquest treball entre avui i demà.

2 Escriu una oració amb cadascuna de les preposicions que has

subratllat en l’activitat anterior: • • • • • • • •

310 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U12

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Ja has vist que els rodolins s’utilitzen en les auques per explicar allò que

representen les vinyetes. Inventa’t rodolins per completar aquesta auca. Títol:

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 311

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U12

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Relaciona les dues parts de cada refrany. A continuació, escriu-los al

costat del significat corresponent. Caragols i peixos neixen •

• dos no es barallen.

amb aigua Quan un no vol, • Qui fuig de la feina • La veritat i l’oli • No hi ha bé ni mal • No et fiïs d’aigua que no •

• que duri cent anys. • sempre suren. • ni de gat que no miola. • i moren en vi. • s’acosta a la fam.

corre

Les baralles i discussions sempre són culpa de tots els que hi participen.

No hi ha mal ni bé que duri per sempre.

Els caragols i peixos surten o viuen a l’aigua i es cuinen amb vi.

L’aigua estancada sol ser dolenta i el gat que no miola està a punt per atacar.

Al final, tota mentida es descobreix i la veritat, com l’oli, es coneix.

Si no es treballa no es té diners per viure.

312 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U12

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Completa aquestes endevinalles amb les grafies m o n i, després,

esbrina què s’amaga rere seu. Les fotos et serviran de pista. E

gendrat en verda oliva,

em pre

sen al

sóc el rei de l’a se

E

olí; anida,

de ga

bades no en puc fer;

i quan em treuen de l’aigua, oro en arròs paeller.

blo a la col, i em se

bren;

m’asse

blo a la flor i em cullen;

em posen a l’escudella,

se mi, no es pot fregir.

cara que tinc moltes ca

M’asse

car no sóc cap flor per als

es,

uvis.

Faig fortor des que em cullen, serveixo de co

dime

sóc pla

b bona ve

ta a

i un aplec de bla

t;

ques de

tura, ts.

2 Llegeix aquests fragments d’un poema de Joan Maragall i encercla’n

les grafies que no sonen, que són mudes: Jo porto el teu pensament

Quan em desvetllo a la nit

com al front una corona

a tu va el meu pensament,

que m’ombreja bellament:

oh! criatura innocent

ningú sap l’encantament,

que em tens en tan gran oblit.

però tot lo món se n’adona.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 313

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U12

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Completa les oracions amb alguna de les preposicions que coneixes:

•

la terrassa de casa es veu el mar.

• Passejant, passejant vam arribar • Al forn de

de casa venen un pa molt bo.

• Va posar el cap •

la casa de l’Àngel.

el coixí perquè la claror el molestava.

les vacances farem una pila d’activitats.

• Trobaràs la capsa • La pilota havia caigut

la taula del menjador. la cadira plegable.

2 Han caigut algunes preposicions d’aquest text. Utilitza les que et

donem per refer-lo i escriu-les allà on calgui. Potser les hauràs d’utilitzar més d’un cop. cap a

fins

durant

davant

prop

sense

sota

damunt

—Són de les onze. A les onze en punt accionaré la clavilla petita. Llavors no sé el que passarà, però sigui el que sigui, vosaltres no us bellugueu. Aneu l fons del cràter i seieu l’esfera, allà estareu segurs. Després, espereu a les dotze. Si aleshores encara no he tornat, que la Hanne pitgi la clavilla por. I una hora més tard, que ho faci en Ralf. Tots van moure les busques dels seus rellotges per sincronitzar-los. Anem a provar sort –va dir l’avi-, i es va col·locar del melic. Quan el seu rellotge va marcar les onze, va pitjar la clavilla petita. sis segons no va passar res. Llavors, el cilindre de metall gros que hi havia es va començar a retreure lentament, fer el més mínim soroll, l’interior de l’esfera que va quedar a la vista una cavitat d’uns vint centímetres. F. Baer, R. Mühlbauer, La pedra negra (text adaptat)

314 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U12

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Completa aquests refranys. Si et cal, pregunta a casa o consulta un

diccionari de refranys o Internet. La roba bruta s’ha de rentar Lluna brillant,

per endavant.

Per l’obra es coneix D’on no n’hi ha, no en Les castanyes per Nadal

mal.

Qui no té memòria ha de tenir Seny

no ve tot a un temps.

2 Ara explica el significat dels refranys anteriors.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 315

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U12

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Completa aquestes paraules amb m, n, mm o mp:

ma e

para và

a

bre

e

e

veja

Ca

bra

Assu

ca

pana

a

tic

te

tació

còmode

e

bastar

co

binar

co

te

ca

co

fessió

i

e co i à

otllar grés flar fora

i

prodon

ca

i

ta

bús

vi

diume

validesa

trio

òbil

tria

ge

gle

fal

e

arcar

e

irallar

co

fiança

se

pre

pà

fila

ve

tre

assu

te

1 Classifica les paraules anteriors segons les grafies que has escrit i,

després, justifica’n l’ús segons les regles que has vist en el llibre: m

316 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

n

mm

mp

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART CURS

U12

Nom: ................................................................................. Data: .............................................................................

1 Observa aquesta fotografia i explica què representa:

2 En grups, penseu un personatge que us agradaria entrevistar i

escriviu les preguntes que li faríeu i el que creieu que respondria. Després, representeu l’entrevista a classe.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 317

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 1

Pàgina 185 1 Resposta oberta. Pàgina 186 1

Tenir galtes de pa de ral. Fer la barbeta a algú. Gratar-se la panxa. Estirar les cames. Arrencar-se els cabells. Florir-se el pa a la boca. Tenir fred als peus. Donar el braç a tòrcer. Posar entre cella i cella. Posar-hi el coll. Caure de les mans. Obrir els ulls.

2 1 ésser caragròs, 2 afalagar-lo, 3 estar sense fer res, 4 estalviar, 5 desesperar-se, 6 ésser molt callat, 7 engelosir-se, 8 deixar-se convèncer, 9 tenir una idea fixa, 10 esforçar-se al màxim, 11 renyar-lo, 12 vigilar 3 Resposta oberta. Pàgina 187 1 bu-txa-ca, ca-ma-mi-lla, llit, blan-cor, his-tò-ri-a, har-mò-ni-ca, cla-vell, ai-re, bo-let, ai-gua, te-le-fo-ni-a, ni-not, ar-ma-ri, or-di-na-dor, ba-gul, sor-ra, sim-fo-ni-a, gui-tar-ra, mis-sat-ge, à-vi-a, ca-di-ra, forn, al-bergí-ni-a, pin-tar 2

dibuix, penyora, estació, màscara, dàtil, còmplice agudes: dibuix, estació planes: penyora, dàtil esdrúixoles: màscara, còmplice

3 àgil, algú, decímetre, compàs, violí, automàtic, cúbic, espàrrec, anís, embús, ancià, esquí, família, bambú Pàgina 188 1 Resposta oberta. 2 Resposta oberta.

318 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 1

Pàgina 189 1 gènere femení rosella

X

ciutats

X

canari

nombre

masculí

singular X

X

X

pineda

X

X

plaça

X X

X

X

X

X

Tanet

X

X

X

X

X

X

X

col·lectiu

X

X

ramat

colla

individual

X

X

Irene

nom comú

X X

X

banc

plural

nom propi

X X X

2 Resposta oberta. Pàgina 190 1 Resposta oberta. Pàgina 191 1

involuntari: inconscient, instintiu ric: abundant, exuberant dubtós: insegur, incert colla: grup, gent noi: xicot, adolescent donar: regalar, obsequiar

2i3m  aco - bonic, enrabiat - irritat, soroll - enrenou, amoïnat - preocupat, astut - llest, horrible - horrorós, simpàtic - agradable, setciències - saberut

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 319

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 1

Pàgina 192 1

separació

nombre

posició

en síl·labes

en síl·labes

de la tònica

classificació

car - bó

2

última

aguda

e - lec - trò - ni - ca

5

antepenúltima

esdrúixola

e - qui - pat - ge

4

penúltima

plana

fàs - tic

2

penúltima

plana

car - rer

2

última

aguda

ta - ron - ja

3

penúltima

plana

vi - o - lon - cel

4

última

aguda

pas - tís

2

última

aguda

llum

1

última/monosílab

aguda/monosílab

pa - lau

2

última

aguda

vi - dre

2

penúltima

plana

cos - ta - ner

3

última

aguda

àl - ge - bra

3

antepenúltima

esdrúixola

ge - o - me - tri - a

5

penúltima

plana

e - di - to - ri - al

5

última

aguda

2 cautxú, desembús, encís, càntir, física, àtic, ombrívol, carícia, infància, justícia, agrícola, ànima, tramús, anàlisi, tertúlia, diàmetre, invàlid, tabú, sandàlia, súplica, tolerància, càrrec, múltiple, angúnia, menú, diví, cràter Pàgina 193 1 muntanya - Moixeró, nen - Lluís, mascota - Cuqui, nena - Elena, riu - Ter, ciutat - Igualada, edifici la Pedrera, pont - Diable, estany - Banyoles 2

faldilla: nom comú, femení, singular, individual roca: nom comú, femení, singular, individual pissarres: nom comú, femení, plural, individual Míriam: nom propi, femení, singular, individual roureda: nom comú, femení, singular, col·lectiu Besòs: nom propi, masculí, singular, individual ramat: nom comú, masculí, singular, col·lectiu om: nom comú, masculí, singular, individual

320 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 1

Pàgina 194 1 saludable, fosc, baix, evident, ric, separat. Resposta oberta. 2

No n’hi ha d’altre. - No hi ha ningú millor. Posar els cabells de punta. - Passar molta por. Tot ho esguerra. - Tot ho fa malbé. Ser carn i ungla. - Ser molt amics. Fer-la com un cove. - Cometre una equivocació molt gran. Ser molt despert. - Estar pendent de tot. Tenir grans pensades. - Tenir bones idees. Tenir-hi la mà trencada. - Fer-ho amb facilitat.

Pàgina 195 1 matí, pingüí, pingüí, pingüí, algú, pingüí, ningú, simpàtic, bonàs, pelicà, pingüí, haurà 2 agudes: matí, pingüí, algú, ningú, bonàs, pelicà, haurà planes: simpàtic Pàgina 196 1 Resposta oberta. 2 Resposta oberta.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 321

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 2

Pàgina 197 1 Resposta oberta. Pàgina 198 1 a poc a poc - de pressa, de pressa - a poc a poc, fort - fluix, tancar - obrir, es van anar aturant - s’anaven engegant, darrere - davant, petits - grans, rescatar - segrestar 2 dret - estirat, mentida - veritat, més - menys, oblidar - recordar, ràpid - lent, guanyar - perdre, càstig premi, igual - diferent, negre - blanc, just - injust Pàgina 199 1 e oberta: pintoresc, gresca, esma, romesco, magnesi, banqueta, banyeta, escabetx, altaveu, ametlla, llenca, cendra, illenc, silenci, llesca, bodega, cobert e tancada: honest, llenya, herba, conserva, ballesta, protesta, ocell, gespa 2 benèfic, dèbil, obediència, prémer, espècie, puré, comèdia, mèdic, també, dièresi, acadèmia, préssec, parèntesi, artèria, ètica, procés, pèssim, oboè, pèrdua, témer, consomé, espès, gènere 3 goril·la, escombra, mosquit, botiguera, foca, caixa, roca, gerra, pica, paquet, galeta, Raquel, mica, esquirol, guix, espetec, gros, sac, guineu, amagatall, agulla, petaca, queixal, guia, angoixa, cama, grossa, guitarra, guirigall, got, pelleringa, crema, albercoc, esgarrinxada, formiguer Pàgina 200 1 he, galleda, darrere, filera, pell, perquè, veiés, perquè, hagués, filferro, client, calçotets, tèrmics, jerseis, samarretes 2 Resposta oberta. Pàgina 201 1 El fruiter amable pesa fruita.  N Adj _________ ______________ S P

fruiter: masculí singular amable: masculí singular



Aquell noi ros té tres germanes.  N Adj ______________ ____________



S

P

noi: masculí singular ros: masculí singular

322 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 2



Els gossos negres vigilen la casa.  N Adj ___________ ________________ S



P

gossos: masculí plural negres: masculí plural

2 Resposta oberta. Pàgina 202 1 Resposta oberta. Pàgina 203 1 Dues paraules són sinònimes. quan tenen el mateix significat, i són antònimes quan el significat d’una és el contrari del de l’altra. 2 callat - xerrarire, calmar - excitar, constant - variable, enganyar - confessar, habilitat - matusseria, netejar embrutar 3 dia - nit, content - trist, alt - baix, vell - nou Pàgina 204 1

espelma, nena, esquena, bandera e oberta: esquena, espelma, nena e tancada: bandera vocal neutra: esquena, espelma, nena, bandera

2 cullera, llarga, corba, guia, casa, àliga, regadora, botiga, marca, porqueria, cara, c/quimera, gran, esquena, grumoll, colom, escuma, enquesta, gorra, c/goma, constipat, amiga, guàrdia, galliner, Guillem 3 tasques, estaques, barques, conques, piques, biblioteques, comarques, vagues, erugues, sinagogues, tortugues, mantegues, col·legues, orengues, plagues Pàgina 205 1 forquilla petita, arbres fruiters, corda llarga, moble decorat, maduixes vermelles, cotxe ràpid 2 la nena, el rellotge, les roses, els pulmons, les abelles, les llibretes, la planta, el préssec, la ràdio, els cargols. Resposta oberta. 3 Resposta oberta.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 323

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 2

Pàgina 206 1 clixé, lliure, autèntic, congrés, equívoc, ximpanzè, molècula, ministre, dentol, acadèmia, arbre, convivència, només, intrèpid, artèria, formatge, èpica, procés, amén, gegant, préstec, oboè, progrés, isotèrmic, medul· la 2 brisca / brisques, fleca / fleques, avarca / avarques, llaga / llagues, mètrica / mètriques, butaca / butaques, euga / eugues, butxaca / butxaques, nissaga / nissagues, filòloga / filòlogues, filmoteca / filmoteques, seca / seques 3 començar, córrer, cangur, que, barca, perquè, caminava, costat, com, preocupava, perquè, quan, corredors, començar, cangur, encara, camí, que, esquerra, esquerre, cangur, que, costat, corredor, que, que, costat, corredors, cangur, esquerra, que, cangur, com, com, que, desqualificar, cangur, cursa, perquè, quedava Pàgina 207 1

gegantina: ombra gegantina (gènere femení, nombre singular) grans: ales grans (gènere femení, nombre plural) inclinat: cap inclinat (gènere masculí, nombre singular) groc i negre: ocell groc i negre (gènere masculí, nombre singular) colossal: grandària colossal (gènere femení, nombre singular) carbonera: mallerenga carbonera (gènere femení, nombre singular) gran i esmolat: bec gran i esmolat (gènere masculí, nombre singular)

2 l’ombra gegantina - les ombres gegantines, les ales grans - l’ala gran, el cap inclinat - els caps inclinats, l’ocell groc i negre - els ocells grocs i negres, la grandària colossal - les grandàries colossals, la mallerenga carbonera - les mallerengues carboneres, el bec gran i esmolat - els becs grans i esmolats Pàgina 208 1 La caputxeta vermella 2 Resposta oberta.

324 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 3

Pàgina 209 1 1 = a, 2 = e, 3 = i, 4 = o, 5 = u 2 Resposta oberta. 3 Resposta oberta. 4 Resposta oberta. Pàgina 210 1 Resposta oberta. 2 dansa, data, dàtil, davall, dèbil, decisió, dent, desnivell, diable, diari, directe, disseny, doblatge, dormir, dofí, dolç, duc, dutxa 3 cadira, cendra, cirera, clau, clenxa, clínica, closca, club, cotxe, cranc, crear, crisi, crossa, cruïlla, cubeta Pàgina 211 1 punt: Quan faig de punt i seguit, serveixo per acabar frases. / Faig de punt final quan s’acaba un text. / Quan faig de punt i a part, acabo paràgrafs. coma: Em fan servir per separar les paraules d’una enumeració. / Serveixo per indicar pauses curtes dins d’una frase. interrogant: Sóc el més tafaner: m’agrada saber-ho tot i per això sempre acompanyo les preguntes. guionet: Em fan servir per començar cada línia d’una llista de coses. / Hi sóc sempre que comença un diàleg. exclamació: Sóc molt inquiet i acompanyo les exclamacions de sorpresa, alegria, etc., i també dono ordres. Pàgina 212 1 Resposta oberta. 2 Resposta oberta. Pàgina 213 1 I, Imp, Ex, E, Imp, I, E, Ex 2 La castanyera ven moniatos i castanyes torrades. S P

El dàtil és el fruit de la palmera. S P



La mare ha deixat la teva motxilla a la meva habitació. S P



El documental sobre el desert va ser molt interessant. S P

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 325

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 3

Pàgina 214 1 Resposta oberta. Pàgina 215 1 1 carrera, 2 estranger, 3 llauna, 4 marca, 5 senyal, 6 soroll 2 carrera: 1) Conjunt d’estudis que ha de fer una persona per ser metge, enginyer... 2) Quan es fa un forat en una mitja i els fils s’escapen al llarg d’una franja. senyal: 1) Marca que es fa en un objecte per a reconèixer-lo. 2) Gest o moviment que es fa per indicar alguna cosa. 3) Placa que indica alguna cosa al carrer. estranger: Que és d’un altre país. marca: 1) Senyal que es fa a alguna cosa per a reconèixer-la. 2) Nom d’una empresa que fabrica productes. 3) Senyal que deixa un cop o una ferida. llauna: Recipient petit de metall tancat hermèticament per guardar aliments en conserva. soroll: So que no és produit per persones ni animals ni instruments musicals. Acostuma a ser desagradable. Pàgina 216 1

—Avi! Què fas? –va cridar horroritzada i li va subjectar el braç amb fermesa. —Que què faig? –va grunyir l’avi–. Matar-los. —Estàs boig, avi! –va cridar la Hanne–, no pots fer-los res, als ratolinets. —Ratolinets –va esbufegar enrabiat–. Són les maleïdes cries dels talpons! —Però els petits no en tenen cap culpa –va replicar la Hanne indignada–. Això ho fan els grans. Els petits no podien fer-hi res de res. —No podien fer-hi res, què creus que faran els teus «ratolinets» quan es facin grans? Rosegaran el meu presseguer i les meves dàlies i les meves margarides. —Tant se me’n dóna!, tant se me’n dóna! –va cridar la Hanne, que, fermament decidida a salvar les cries, es va posar davant l’avi amb els braços estesos.

2 Resposta oberta. Pàgina 217 1 exclamativa: Quina sort! interrogativa: Com serien les màquines dels estrangers? imperativa: Ajuda’m a posar el combustible! 2

Nosaltres anirem d’excursió a la muntanya. Les flors del camp tenen uns colors molt vius. La tomaquera ha crescut molt durant la primavera. El llibre de la prestatgeria està a punt de caure. Els canaris de la gàbia canten quan es desperten. El vent de tramuntana bufa del nord. La rajola de xocolata s’ha desfet de la calor. La mare m’ha preparat l’entrepà.

326 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 3

Pàgina 218 1

M

O

R

T

E

R

N

G

J

N

T

E

B

E

C

D

R

M

A

Ç

A

O

M

E

M

L

D

E

S

U

B

M

M

R

T

R

I

O

G

A

T

S

H

V

E

A

J

U

N

H

M

E

L

C

Q

P

C

O

P

D

A

J

O

R

M

L

N

O

A

P

A

A

M

E

S

L

X

O

A

E

N

D

S

M

U

S

C

M

S

M

A

G

I

A

N

F

L

L

A

R

U

M

L

M

C

S

B

U

maça, madur, màgia, mapa, mar, mecànic, medalla, mel, mes, mida, mina, morter, mosca, mul, mural, musclo. 2 agenda, aspre, bitlla, búlgar, castell, centcames, central, competir, descalç, destacar, emblema, ensurt, germà, hiena, imaginar, jonc, meta, música, nét, oca, opinió, seient, sucre, vinya Pàgina 219 1

La mare té el menjar fet? Sopa! / Vols sopar! Anirem d’excursió demà? / Demà anirem d’excursió? Vine!

2 Resposta oberta. 3 Resposta oberta.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 327

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 4

Pàgina 220 1

estudi: 1) Treball sobre un tema concret. 2) Lloc de treball. 3) Lloc per a filmar escenes. galliner: 1) Lloc per tenir-hi gallines. 2) Part més alta i més allunyada d’un teatre o un cinema. braç: 1) Extremitat. 2) Barrots del costat d’una cadira. ratolí: 1) Rosegador semblant a una rata. 2) Mecanisme per fer moure el cursor a l’ordinador. gat: 1) Mamífer felí. 2) Eina per aixecar el cotxe quan està avariat. dent: 1) Peça blanca de la boca per mastegar. 2) Part sortint d’algún objecte. carta: 1) Paper escrit a algú. 2) Cartolina d’una baralla. 3) Llista de plats d’un restaurant.

2 Resposta oberta. Pàgina 221 1 o oberta: pilota, porta, got o tancada: pop, pastor, cigró, coca u: collaret, ovella, onada 2 autògraf, abundós, actuació, ressò, automòbil, paròdia, colònia, allò, repòs, amistós, periòdic, arròs, micròfon, còmode, mòdul, diapasó, hipòdrom, góndola, graciós, arqueològic, pròleg, simbòlic, termòmetre, helicòpter Pàgina 222 1 No m’hi podia arriscar. Per això no he portat la Bocamolla a veure el pare, l’he portada al cobert vell. És lluny de casa si hi vas després d’un dia a l’hort, però no si busques un lloc per amagar una cacatua que té una visió agra del món. M’he esquitllat fins al cobert d’empaquetar on el pare guarda les eines i els trastos vells i hi he fet un cop d’ull. Amb tant de compte com he pogut, he agafat un rotlle de filferro i unes tisores per tallar-lo. Ho he hagut de carregar amb molt de compte, per no fer soroll. No havia construït mai una gàbia. Hi deu haver un mètode, però jo no l’he trobat. Pàgina 223 1

Aquests/aquells vaixells van a pescar. Aquest/aquell pescador té molta experiència. Passa’m aquest cistell que tens al costat. Anirem a pescar en aquella embarcació d’allà. Aquests/aquells peixos són molt frescos. He recollit aquestes petxines del cove a la platja. Aquesta/aquella xarxa s’ha enganxat a la rocalla i s’ha foradat. Aquestes/aquelles dones saben arreglar xarxes.

2 Resposta oberta.

328 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 4

Pàgina 224 1

llagosta: 2, 3 premsa: 4, 7 salsa: 1, 6 illa: 5, 8

2 Resposta oberta. Pàgina 225 1 sona o oberta: cassola, esquirol, força, impost, esclop sona o tancada: torre, mosca, llom, glaçó, llavor sona u: ovella, telèfon, porteria, cobert, rinxol 2 m  òbil, saltiró, salmó, però, melòdic, còdol, biòleg, punxó, saló, anatòmic, mòmia, electrònica, preciós, topònim, esbós, bidó, història, biberó, insòlit, discórrer 3 ó (o tancada): saltiró, salmó, punxó, saló, preciós, esbós, bidó, biberó, discórrer ò (o oberta): mòbil, però, melòdic, còdol, biòleg, anatòmic, mòmia, electrònica, topònim, història, insòlit Pàgina 226 1 possessius: seus, meus, seu, teus, vostres, nostres, meves, seves demostratius: aquells, aquests, aquell, aquesta, aquest, aquelles, aquestes 2 Resposta oberta. Pàgina 227 1 gravetat: Estat de qui està greu, molt malalt o ferit. / Força d’atracció de la Terra sobre els cossos materials. Fa que les coses tinguin pes i que caiguin cap avall. peu: Part final de la cama. / Part baixa d’algun objecte (copa, estàtua, etc.). / Text que s’escriu al costat d’una foto en què s’explica el que s’hi representa. maqueta: Reproducció en petit d’un edifici, vaixell, avió, etc. / Prova d’unes quantes pàgines d’un llibre o revista amb el tipus de lletra, marges, dibuixos i títols. pinça: Plec cosit que es fa en algunes peces de roba. / Instrument per agafar coses petites format per dues peces que es poden tancar fent pressió amb els dits. / Part final de les potes anteriors d’alguns crustacis (crancs, llamàntols, llagostes). Pàgina 228 1 Resposta oberta. 2 rínxol, òpera, envà, llúdria, cèrvol, pelicà, hàmster, escumós, paó, intestí, íntim, llàstima, corcó, pètal, luxós, mànec, mandarí, massís, ningú, opinió, corbatí, canó, píndola, potència, pulmó, química, ràfega, conèixer, rígid

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 329

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 4

3 Només s’accentuen les vocals tòniques. La a sempre porta accent obert (à). La i i la u sempre porten accent tancat (í, ú). La e i la o porten accent obert quan es pronuncien obertes (è, ò) i duen accent tancat quan es pronuncien tancades (é, ó). 4 moure, mainada, laic, juliol, bisectriu, inèrcia, guineu, graó, gaita, franqueig, esquiar, esclau, escaire, diari, croada, creació, creixença, coure, peu, causa, caixa, bungalou Pàgina 229 1 En efecte, aquell matí, aquell veterinari pujà i va entrar dins la meva gàbia. Em va fer jeure de costat i em tragué aquelles benes que em subjectaven la meva pota. Sentia una picor tan terrible per tota aquesta cama, que amb prou feines em podia estar quieta. Després va treure’m aquells punts, i, un cop dreta, em va fer moure aquesta extremitat. Jo vaig suportar aquell dolor sense queixar-me, i aquell veterinari em va dir que tot havia anat molt bé gràcies al repòs. Tot seguit va fer mitja volta i va continuar examinant aquells animals. Un xic més tard, va pujar el senyor Antonio, que em deixà sortir de la meva gàbia i baixar aquestes escales. 2 aquest, seu, aquella, nostre, seves, aquestes, meves, vostres, aquell, vostra

330 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 5

Pàgina 230 1 Resposta oberta. Pàgina 231 1

peix, peixejar, peixater, peixalla, peixera, peixateria cullerer, cullera, culleraire, culler, cullereta, cullerot dibuix, dibuixar, dibuixant, desdibuixat, desdibuixar lluminós, enllumenat, llumenera, llum, lluminària admiració, admirar, admirador, admirable sense grup: sabó, derivar, carrer, lluna, administrar

2 Resposta oberta. Pàgina 232 1 agudes: terrat, esperit, televisor, ratolí, autor, infusió, sofà, cultural, paper, retolador, meló, naval, rentaplats, enciam, turó, bisturí, cabell, deconsol planes: zebra, ampolla, portátil, estora, sobre, prèssec, automàtic, ferèstec, carpeta, ventríloc, atmosfera, autòmat, ulleres esdrúixoles: àlgebra, àmfora, victòria, fotosíntesi, síndria 2 és - verb ser; es - pronom, acompanya el verb; dona - adult de sexe femení; dóna - acció de regalar alguna cosa; deu - nombre després del 9; déu - divinitat Pàgina 233 1 Porten accent d’acord amb les regles d’accentuació: estàs, vindrà, consciència, caparró, recórrer, distància, així Porten accent diacrític: té, més, mà, són, món 2 Resposta oberta. Pàgina 234 1 Resposta oberta. Pàgina 235 1 patinet-patí, tambor-tamborí, invent-invenció, sabater-sabatilla, pintura-pintoresc, colze-recolzar 2 doctor, cansaladeria, bracer, plomí, sèquia

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 331

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 5

Pàgina 236 1 agudes: depressió, també, però, sinó, atenció, botó, l’atenció, comparació, confós, això, botó, això, només, posició planes: cràter, cilíndric, desaparèixer, ràpid, metàl·lic esdrúixoles: superficie, diàmetre, centímetros, protuberància accent diacrític: més, és, és, és,és Pàgina 237 1 Resposta oberta. 2 trenta-quatre, dos-cents setanta-sis, catorze, nou-cents vuitanta, cinquanta, vint-i-set, quaranta-vuit, setanta-dos Pàgina 238 1 històries, àvies, és, ningú, estació, bancària, Benjamí, pàgines, estigués, opció, prémer, adherència, també 2

àvies: esdrúixola; s’accentuen sempre és: monosíl·lab; accent diacrític ningú: aguda; acaba en vocal estació: aguda; acaba en vocal bancària: esdrúixola; s’accentuen sempre Benjamí: aguda; acaba en vocal pàgines: esdrúixola; s’accentuen sempre estigués: aguda; acaba en vocal+s opció: aguda; acaba en vocal prémer: plana; no acaba en vocal, vocal+s, en, in adherència: esdrúixola; s’accentuen sempre també: aguda; acaba en vocal

Pàgina 239 1

V

I

N

T

I

Q

U

A

T

R

E

S

C

C

D

R

M

A

Ç

A

T

Z

E

L

I

E

S

U

E

S

I

S

T

G

H

V

N

T

S

H

U

E

E

O

O

O

T

E

Q

C

V

P

R

O

D

N

J

O

R

M

U

N

C

A

P

A

N

O

R

A

N

T

E

E

N

D

S

U

S

Z

M

P

R

I

M

E

R

N

T

R

E

N

T

A

T

R

E

S

E

Pàgina 240 1 Resposta oberta.

332 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

 - primer 1 2 - segon 5 - cinquè 6 - sisè 8 - vuitè 9 - novè 12 - dotzè 24 - vint-i-quatrè 33 - trenta-tresè 90 - norantè Resposta oberta.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 6

Pàgina 241 1 contrarèplica, malendreçat, multirracial, antirobatori, prefabricat, desarrugar, extraordinari, conciutadà 2

contrarèplica: que segueix la rèplica d’algú. malendreçat: que no està endreçat. multiracial: que conté moltes races. antirobatori: dispositiu per a impedir el robatori de vehicles. prefabricat: que ja està fabricat abans de montar-ho. desarrugar: fer desaparèixer les arrugues. extraordinari: que està fora del que és normal o habitual. conciutadà: persona que és de la mateixa ciutat que una altra.

Pàgina 242 1

Em fa mal la panxa i no puc acabar-me els albercocs. Els llibres eren a l’esquerra del prestatge de dalt. Els camins enfangats són millors per a l’aventura. La casa de la meva veïna és molt gran i té les finestres immenses. Em pensava que jugaries amb l’Enric. Digues a la Maria que vingui i a l’Anna també. L’arbre del meu jardí té les fulles verdes.

2

Hem vist el pont del Diable des del cotxe. El teu gat es passeja pels jardins dels veïns. Quan sigui gran, viatjaré pel món. La notícia del naufragi els va afectar molt. Desa la roba als calaixos de baix.

Pàgina 243 1 les, la, la, un, L’, un, els, la, Les, una, el, el, una, al, L’, el, un, la, un, els, les, el, un, al 2 Resposta oberta. Pàgina 244 1 Ella, vosaltres, ells, jo, Tu, elles, Nosaltres, Vosaltres, ell 2

Mentres ells resolen el problema, elles copiaran a la pissarra. Nosaltres farem una festa per carnestoltes. Tu, abaixa el volum de la tele! Vosaltres sereu els encarregats d’escriure les postals.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 333

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 6

Pàgina 245 1 1 Obre la sandvitxera i unta’n les concavitats amb un tovalló impregnat amb oli. 2 Endolla la sandvitxera al corrent elèctric. Vigila de tenir les mans ben eixutes. 3 Gira la rodeta de la sandvitxera perquè es comenci a escalfar. 4 Rega amb oli les cares externes del pa de motlle. 5 Farceix el sandvitx amb l’embotit que vulguis. 6 Quan el llumet s’encén, la sandvitxera està calenta. Llavors posa un sandvitx a cada concavitat i tanca-la bé. 7 Espera tres o quatre minuts, desendolla la sandvitxera i, amb compte, obre-la. 8 Amb una espàtula de fusta, treu-ne els sandvitxos. Bon profit! Pàgina 246 1 transportar, prehistòria, reedició, asimètric, expresident, subtítol 2

a: negació, que no ho és - asimètric pre: anterior, amb antelació - prehistòria sub: que està per sota - subtítol trans: d’una banda a l’altra - transportar ex: que ha deixat de ser-ho - expresident re: repetició - reedició

3 Resposta oberta. Pàgina 247 1 els cognoms, les platges, l’aire, el calaix, l’escala, el treball, l’aviram, les punxes, l’ordinador, els humans, l’eriçó, el quadre, els ossos, l’aram, la televisió, l’onada, l’heroi, les engrunes 2 preposició

article masculí singular

contracció

article masculí plural

contracció

a

el

al

els

als

de

el

del

els

dels

per

el

pel

els

pels

Pàgina 248 1 pronoms febles: ‘ls, els, ens, Els, els, se, ho, es, s’ho, li, es, ho, es, els, s’, l’, li, lo, ho, us, se’n, li, em, li, ho pronoms forts: nosaltres, jo, jo, tu, Ell, ells, vosaltres, tu

334 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 6

Pàgina 249 1 del televisor, del món, del qual, del telèfon, pels llençols, pel seu aniversari, pel costat, del Benjamí Pàgina 250 1

Ells han fet els decorats per a l’obra de teatre. - El Blai, l’Òscar i el Raúl Ella porta una motxilla molt maca. - La Mariona Nosaltres anirem d’excursió la setmana vinent. - En Joan, la Laura i jo Quan ell vulgui, començarem la partida.- L’Enric Vosaltres ja teniu les entrades per al concert. - En Guillem, la Cristina i tu He jugat a la xarranca amb elles. - La Júlia i la Sara Tu, vine ara mateix!. - Martí

2

La vull comprar. / Vull comprar-la. Els envia a la Maria. L’avi li explica un conte. Dutxeu-lo quan torneu de la platja.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 335

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 7

Pàgina 251 1

bordegàs: Xicot, noi. Es diu de manera informal. pilot: Un munt de coses en desordre. maregassa: Quan hi ha ones fortes al mar (entre 2, 5 i 4 metres). cuixot: Una cuixa de bou o de porc salada. barcassa: Barca grossa que es fa servir al port, generalment per carregar clatellot: Cop que es dóna al clatell. canemàs: Teixit amb fil de cànem. cuirassa: Peça de cuiro o metall que cobria el pit i l’esquena dels guerrers. unglot: Ungla dels porcs i altres animals que tenen el peu dividit en dos. pinassa: Fulles seques del pi.

2 Resposta oberta. Pàgina 252 1 veí, veïna, poble, habitació, bon, comprovar, vist, cobrien, veien, ombres, furtives, biblioteca, gairebé, vuit, biblioteca, roba, convertir-se, cabells, anava, vestit, amb, betum, semblava Pàgina 253 1 va, receptiva, trobaràs, qualsevol, problema, aviat, veritat, vaig, vaig, llevar, aviat, vaig, bona, Van, obrir, vaig, trobar, davant, vestit, Vaig, seva, semblava, vaig, voler, vaig, veu 2 Resposta oberta. Pàgina 254 1 La màquina de cosir que utilitzem ara funciona amb electricitat, però la que utilitzaven fa cinquanta anys encara funcionava amb pedal.

Diumenge anirem d’excursió amb el cotxe. En Jaume conduirà i jo faré de copilot. T’hi animes? Si vols, ja et busquem alguna cosa per fer tu.



Mentre jugàvem pel parc, la Sílvia va trobar un rellotge que algú havia perdut feia poques hores.



Algú es va inventar una història sobre la casa de la muntanya i ara molta gent pensa que hi viu una fada. Però jo no m’ho crec, perquè mai no se sent cap soroll i, a més, la porta està ben tancada.



present: utilitzem, funciona, animes, busquem, pensa, viu, crec, sent, està passat: utilitzaven, funcionava, jugàvem, va trobar, havia perdut, feia, va intentar futur: anirem, conduirà, faré

336 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 7

Pàgina 255 1 Resposta oberta. Pàgina 256 1 xicotàs - xicot+às, donassa - dona+assa, ocellot - ocell+ot, peuàs - peu+às, sabatot - sabata+ot, bossota - bossa+ota, paperot - paper+ot, botigassa - botiga+assa, jovenot - jove+not, paperàs - paper+às, pel·liculassa - pel·licula+assa, vidassa - vida+assa Pàgina 257 1 Divendres, la Verònica bevia un batut de vainilla i albercoc. En Gabriel desava les begudes a la nevera de l’àvia i els tovallons al calaix de baix. Hem visitat una botiga on vénen bressols i altres mobles infantils. Si busques el bocí de dibuix, recorda que el vas deixar a la butxaca de l’abric. Les gavines que esperaven vora l’embarcador s’han posat a volar quan el vaixell i les barques han arribat al port. Han trobat la bici verda de la meva veïna a l’ombra de l’arbre. Quan comprava el bitllet d’avió he vist que no havia fet la reserva correctament i he tingut alguns problemes. 2 Resposta oberta. Pàgina 258 1

haver

ser

fer

ara (present)

abans (passat)

després (futur)

he

havia

hauré

hem

havíem

haurem

ell/ella

és

era

serà

ells/ellas

són

eren

seran

tu

fas

feies

faràs

vosaltres

feu

feieu

fareu

jo nosaltres

2 present: escrius, culls, serveixen, olorem, classifico, gronxa passat: bullia, caminava, escoltava, netejaves, viatjaves, tallava, bevíem, alliberaven futur: inventarem, parlaràs, estudiareu, formarà, emmarcaràs, pentinarem

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 337

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 7

Pàgina 259 1 penja+dor, sabata+eria, esport+ista, asseca+dor, cirera+er, figa+era, cicle+ista, pastís+eria, rellotge+eria, pruna+era, escalfa+dor Pàgina 260 1 vols, brutes, meva, cavalls, vellut, botes, problema, ball, sabates 2 Resposta oberta. Pàgina 261 1 A quina hora sopeu a casa vostra els caps de setmana? Ara, la Montse i l’Eduard són a classe de música. Demà us portaran les partitures. El meu germà petit sempre llegeix còmics. Et tallaré una mica d’aquest formatge i així el tastaràs abans que s’acabi. Fins l’any passat, la família de l’Anna estiuejava al poble, però aquest any han viatjat a Galícia, perquè així han visitat els seus cosins. Els nostres tiets d’Holanda conreen unes tulipes que fan (fer) una olor molt bona. Quan van tenir la idea, ningú creia en l’èxit del projecte. 2 L’hivern passat, la mare em va comprar un sac de dormir. Els avis arribaran demà a la tarda. Ahir, mentre tu buscaves el diccionari a la biblioteca, nosaltres situàvem alguns rius en un mapa físic. Des de fa uns mesos, ella busca un pis de segona mà prop d’allà on treballarà el mes vinent, però no en troba cap.

338 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 8

Pàgina 262 1 Resposta oberta. Pàgina 263 1 treneta, ditet, arbret, tauleta, aneguet, poblet, capseta, joguet, angelet, cotxet, barqueta 2

E

S

P

O

N

G

E

T

A

S

L

A

M

C

T

A

N

Q

U

E

T

A

Z

R

P

O

R

Q

U

E

T

U

E

V

A

M

W

S

N

F

B

A

N

Q

U

E

T

A

F

E

T

G

E

T

I

O

G

S

E

R

L

T

E

S

O

B

S

L

I

T

U

I

Z

A

S

O

E

S

N

F

P

I

E

E

T

A

S

S

E

T

A

U

B

D

V

T

N

R

O

B

A

L

Z

I

N

E

T

A

J

M

C

S

A

B

O

N

E

T

B

U

Pàgina 264 1 pa-re-lla, grui-xut, lle-nya, co-rol-la, so-ro-llós, se-nyo-ra, sa-tèl-lit, gui-neu, pei-xa-te-ra, to-mà-quet, passeig, car-re-te-ra, ai-xí, es-que-na, re-bai-xa 2 Un grup de dues lletres que representa un sol so s’anomena dígraf.

A final de ratlla hi ha dígrafs que se separen: ix, l·l, rr, ss, i altres que no es poden separar: ll, ny, gu, qu, ig.

Pàgina 265 1 passejaven, perquè, poques, companyia, que, fulles, això, que, que, això, corrents, seguir, detall, mareig, engreixaven, pell, brillant 2 Resposta oberta. Pàgina 266 1 Per ordre: jo, ell, ell, nosaltres, nosaltres, ell, nosaltres, nosaltres, ell, nosaltres, nosaltres, nosaltres, ell, nosaltres, ell, el, jo, jo/ell, ell, jo, tu, tu

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 339

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 8

Pàgina 267 1 Resposta oberta. 2 Resposta oberta. Pàgina 268 1 erugueta, ruquet, talonet, quiosquet, placeta, caminet, abelleta, formigueta, closqueta, musiqueta 2 refresc, fotos, bec, dits, senyora, dies, dibuixos, boca, gent, ulls Pàgina 269 1 pantalla - pan-ta-lla, esqueix - es-queix, engany - en-gany, brioix - bri-oix, col·legi - col-le-gi, carrera - car-re-ra, enquesta - en-ques-ta, guitarra - gui-tar-ra, assegurar - as-se-gu-rar, terrassa - ter-ras-sa, canyella - ca-nye-lla, esquinçar - es-quin-çar, terra - ter-ra, caravella - ca-ra-vel-la, tall/ssa - ta-lla/tas-sa, anguila - an-gui-la, eixample - ei-xam-ple, líquid - lí-quid, arribar - ar-ri-bar, enyorança - e-nyo-ran-ça 2 Resposta oberta. Pàgina 270 1 Jo espero els meus amics a la cantonada de casa. N P

Les vambes del Lluís són molt cridaneres. N P



El Gabriel i l’Agnès dissenyen joguines amb material reciclat. N P



El gat pren el sol dalt la teulada. N P

2 Resposta oberta.

340 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 8

Pàgina 271 1



P

M

U

N

T

A

N

Y

A

G

N

Y

U

A

A

B

A

L

L

E

T

U

P

T

N

R

L

L

E

M

A

C

L

E

A

I

S

R

L

L

F

L

O

I

X

R

S

X

A

O

E

I

X

E

Z

M

R

X

S

Z

T

G

I

Q

Y

S

G

E

I

O

A

M

S

N

X

U

N

F

T

R

S

T

O

F

T

Y

I

I

U

D

C

R

O

S

S

A

O

G

U

D

J

S

L

A

E

Z

L

S

muntanya, ballet/ball, camell, crossa, marró, lleixiu, líquid, juny, guerxo, passa, olla, terra

2 racó, cullera, control, ferro, cuirassa, presó, grèvol, jornal, marxar, terra, personal, rínxol, corona, corrent, esbarzer, correu, coratge, millora, corall, rector, arracada, remolí, caparró, pirata, braç, cristall, fèrtil Pàgina 272 1 El … de mercaderies … al port ahir a la tarda. N P

El … d’aquest telèfon … molt soroll. N P



Els meus … … de viatge la setmana vinent. N P



Els millors … de classe … un article per a la revista. N P



Resposta oberta.

2 va propasar, donéssim, menjàvem, és, digué, mengen, tenen, vaig intervenir, crec, fessis, menja, vivia, enfilava, sabies

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 341

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 9

Pàgina 273 1 Sant Jordi 2 Resposta oberta. Pàgina 274 1 Resposta oberta. 2 Resposta oberta. 3 netejavidres, penjarobes, escuradents, guardaboscos, portavions, passamà Pàgina 275 1 tisores, consell, tresor, benzina, desembre, safrà, colze, merceria, calçotets 2 —Aquest matí he esmolat la teva espasa grossa. Com que sé que no t’agrada utilitzar-la per tallar el pernil, t’he portat aquest ganivetet per a la mantega. Té. En Taro l’observava. L’ogre estava bocabadat. Allà, brillant al sol, hi havia l’espasa del samurai. Una espasa de l’alçada d’un home. Pàgina 276 1 essa sonora: coses, coses, cosa, poderosa, resoldré, casa, aleshores essa sorda: russa, sastre, hostaler, conversaven, seves, discussió, cadascú, sabia, sobre, decidir, consultar, savi, sovint, aquestes, serà, sap, dolça, vostres, respostes, discussió, sastre, solucions, estava, sabia, hostaler, sabia, si, seria, capaç, respostes, seva, adolescent, saber, passava 2 Resposta oberta. Pàgina 277 1 formes de passat: he estudiat, vam visitar, havies encomanat, caminaves, van anar, vaig passejar, han traslladat, ha parlat, va intentar formes de present: sentina, cuineu, regues formes de futur: haureu regalat, pensarem, escalfareu, haurà pres, haurem vist 2 Resposta oberta. 3 Resposta oberta.

342 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 9

Pàgina 278 1 —Ah, ets aquí, germanet! –va dir la Kimi–. T’has oblidat el dinar. Com vols matar ogres amb l’estómac buit? Abans que en Taro pogués dir res, la Kimi va fer una reverència a l’ogre. —No m’havies dit que volies anar a la recerca de petits esperits dels boscos, Taro –va continuar la Kimi–. És un honor conèixer-te, petit esperit. Petit? –va preguntar en Taro. Petit esperit? –va preguntar l’ogre. —He de demanar que disculpis el meu groller germà –va dir la Kimi adreçant-se a l’ogre–. És un famós guerrer i li han demanat que mati l’ogre que viu en aquestes muntanyes, però primer ha de dinar. Estic segura que li agradaria compartir el seu menjar amb tu, però necessita tota la seva energia per lluitar amb l’enorme i ferotge ogre. —Un guerrer famós? –va preguntar en Taro. —Com de gran? –va preguntar l’ogre. —Oh, enorme! –va dir la Kimi–. I tu... –la Kimi es va mirar l’ogre– sembles un esperit tan agradable i educat! Més val que marxis d’aquesta muntanya; aquell ogre horrible et podria aixafar amb una sola cama. Pàgina 279 1 ferro + carril, para + caigudes, mal + de + cap, mig + dia, llepa + fils, reposa + peus, all + i + oli, gira + sol, plora + miques 2 Resposta oberta. Pàgina 280 1 fàcil, insecte, peça, mossegar, gràcia, persona, lluç, soroll, massa, serra, eriçó, saragossa, cereal, pastisser, xoriço, circ, sabata, cansament, França, cassola, ciència, esprémer, escorça, sardina, cançó, cansalada, cerimònia, començar, esforç, embussat 2 tisora, frase, il·lusió, polze, mosaic, presumir, pesar, cosina, dotze, televisor, alzina, turquesa, trapezi, ocasió, museu, tresor, onzè, cornisa, enze, tretze 3 calze, física, anestèsia, passió, sandàlia, dissabte, saviesa, nasset, sopa, pensió, macedònia, flaquesa, felicitat, caçador, feliç, adreça, esperança, paciència, visera, consum, rapidesa, ase Pàgina 281 1

La setmana passada vaig rebre una carta de l’Elisa. Aquest matí he anat a la perruqueria del costat de casa. El nostre cantant preferit cantarà en el programa de la tele. Dilluns vinent ja hauràs del viatge i ens podrem veure. Per fer els exercicis de matemàtiques necessitaràs una calculadora científica. Si vols et deixaré la meva. Si arribes tard, ja ens haurem menjat el flam. Nosaltres vam deixar les motxilles dins la cova perquè plovia molt. Els ocells havien fet el niu a la branca més alta de l’arbre, però tot i això, els nens el van trobar.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 343

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 9

Pàgina 282 1 verb + nom: salvavidas, escuradents, trencanous, gratacel, ventafocs, ploramiques, cobrellit, parabrisa, rodamón, eixugamà, trencapinyes, somiatruites nom + verb: capficar, celobert, alatrencat, palplantat nom + adjectiu: capgròs, bocamoll, ratapinyada, galtaplè, cama-roja adjectiu + nom: malson nom + nom: parenostre, nord-est, voravia nom + de/i + nom: agulla de cap, capicua, maldecap, allioli, coliflor 2 Resposta oberta. Pàgina 283 1 salsitxa, sobre, trossejar, enciam, pedaç, tossut, plaça, fossa, dolços, salsa, calçat, descalç, comtessa, emissora, raça, comissió, poncella, defensa, metgessa, expressió, espècie, cirera, peça, savi, síndria, compressor, cinta, nassos, vençut, cabeça, ceba, puça, edició, pallasso, escena, dansa 2 S’escriu s quan el so d’essa sorda va a inici de mot, a interior de paraula i al costat de consonant: salsitxa, sobre, salsa, defensa, espècie, savi, síndria, dansa S’escriu ss quan el so d’essa sorda va entre vocals: trossejar, tossut, fossa, comtessa, emissora, comissió, metgessa, expressió, compressor, nassos, pallasso S’escriu c quan el so d’essa sorda va seguida de vocals: enciam, poncella, espècie, cirera, cinta, ceba, edició, escena S’escriu ç quan el so d’essa sorda va a final de mot o seguida de les vocals a, o, u: pedaç, plaça, dolços, calçat, descalç, raça, peça, puça

344 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 10

Pàgina 284 1 Resposta oberta. 2 Resposta oberta. Pàgina 285 1 jocs de taula: escacs, monopoli, oca, parxís, trencaclosques jocs a l’aire lliure: arrencar cebes, baldufa, bales, corda, fet i amagar, gallina cega, io-io, xapes, xarranca 2 Resposta oberta. Pàgina 286 1 Bages, Balaguer, Berga, La Bisbal, Les Borges Blanques, La Cerdanya, L’Empordà, Girona, Granollers, Lleida, Montblanc, Olot, Osona, Solsona, La Seu d’Urgell, Valls, Vallès, Vilanova i la Geltrú Pàgina 287 1 Jordi, gerani, penjar, menjador, geperut, gira-sol, garatge, rajolí, platja, metge, Jaume, dejuni, Gemma, bugia, àngel, jonc, gírgola, detergent, ginesta, germà, justícia, Josep, jaciment, arqueologia 2 Setze jutges d’un jutjat, mengen fetge d’un penjat. Si un penjat caigués pobres jutges del jutjat no podran menjar fetge del penjat. 3 història, agradable, ahir, harmonia, aire, menhir, humit, iogurt, arracada, hora, ham, filharmònic Pàgina 288 1 bogeria, gens, ja, àgil, ajustada, pujaven, prestatgeries, prestatgeries, prestatgeries, vigilant 2 Resposta oberta. Pàgina 289 1 quan?, on?, com? 2 adverbis i loc. adv. temps: abans-d’ahir, a l’instant, aleshores, de cop, amb frequència, tard, mentrestant, antigament, en sec, demà passat

adverbis i loc. adv. lloc: fora, davant, al fons, allà, enmig

adverbis i loc. adv. manera: a la babalà, a desgrat, agradablement, sense aturador, a la impensada, sense dificultat, de mica en mica, inesperadament, ràpidament, a corre cuita, a contracorrent, a consciència, prudentment, a la desesperada

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 345

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 10

Pàgina 290 1 Resposta oberta. 2 Resposta oberta. 3 Resposta oberta Pàgina 291 1 Abrera, Alcoi, Alacant, Benasque, Camarasa, Castelló, Cervera, Elx, Figueres, Fraga, Igualada, Lleida, Maó, Palma, Reus, Sitges, Tortosa, Vilanova 2 italià, alemany, francès, argentí, brasileny Pàgina 292 1 jardí, jurament, harmònica, gent, joies, hivern, gira-sol, platja, hivernacle 2 Resposta oberta. Pàgina 293 1 Ahir vaig anar a veure l’exposició del nostre veí amb la Sílvia. Primerament havíem d’anar al cinema, però vam tenir un petit entrebanc. Anàvem parlant animadament i ens vam passar la parada. Quan ens en vam adonar, ja érem molt/força lluny. Vam haver de caminar molt/força perquè per allà no hi havia cap cinema. La Sílvia va proposar d’anar a veure l’exposició, que era a prop. Finalment hi vam arribar i ens ho vam passar molt bé. 2 temps: ahir, quan, primerament, finalment lloc: lluny, allà, a prop manera: animadament Pàgina 294 1 Vam veure un accident horrible. Fa una hora que t’esperem. Abans de començar el partit canten l’himne. Els meus pares paguen la hipoteca de la casa on vivim. Vam veure com funcionava l’hèlice del vaixell. Té una habilitat especial per fer jocs de mans. A la pel·lícula, l’heroi sempre guanya els dolents.

346 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 10

2

H

H

A

B

I

T

A

C

I

O

H

P

S

V

N

A

O

R

T

I

U

R

T

A

H

O

R

A

H

A

B

T

D

R

E

A

F

I

T

O

L

E

G

I

I

I

E

S

R

R

D

S

M

G

M

A

V

H

S

N

L

L

E

T

R

N

M

U

H

E

R

B

A

T

O

I

H

V

I

A

A

E

H

I

V

E

R

N

O

M

T

E

H

T

F

L

H

U

M

O

R

N

L

R

R

A

A

R

E

H

O

R

I

T

Z

O

I

M

I

A

T

O

I

Y

H

H

U

R

A

C

A

U

M

A

H

Pàgina 295 1 damunt, darrere, sempre, urgentment, ahir, ràpids, violentament, força, probablement, allà, una mica lluny, aquí, dalt, al fons, molt dures, molt pobrament, a hores d’ara, gairebé, només, ocasionalment, hivern. 2 Resposta oberta.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 347

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 11

Pàgina 296 1 comparacions d’inferioritat: menys llevat que llet; menys esforç del que et pensaves; no tan gran com aquest; menys temperatura de la que s’utilitzava per gratinar. comparacions d’igualtat: tanta farina com sucre; tants ous com els que et calen per fer el pa de pessic; tan ràpidament com puguis; tan homogènia com si la fessis amb batedora; tan cru com el massapà; tan temps com puguis; tant com aquells. comparacions de superioritat: més mantega que per fer la beixamel; més fons que el de la pizza; més temps del que indica la recepta; més aquest pastís que el de la pastisseria. Pàgina 297 1 xarxa, guix, caixa, calaixera, enxampar, panxa, xiulet, xocar, anxova, porxo, bruixa, aixada, carxofa, xocolata, aixovar, brioix, xuclamel, xàfec, ponx, xinès, peix, xurreria, moix, cuixa, greix, porxada, feixina, xofer 2 xec, esquitx, desig, despatxar, sandvitx, raig, boig, maig, pastitx, maneig, capritx, glopeig, fitxa, remolatxa, faig, trepig, aleteig, fletxa, llebeig, escabetx, assaig, empatx, bolitx, escletxa, enmig, lleig, torneig, metxa 3 1 goig, 2 mareig, 3 roig, 4 passeig, 5 cotxe, 6 esqueix Pàgina 298 1 deixa, aixecar, vaixell, gronxa, mateix, baixar, mateix, gavatx, petxines, xarxes 2 Resposta oberta. Pàgina 299 1 a, de, en, a per, de, des del, de, amb, de, des de, fins a, fins, de, del, de 2

A la fotografia es veu un edifici que ja no existeix. La Judit ha anat a França amb avió. Cada dia vaig a l’escola amb autobús. La mare va baixar de l’avió perquè tenia por. Anirem a la vall per la carretera comarcal.

Pàgina 300 1 Resposta oberta. Pàgina 301 1 guepard - cotxe, girafa - torre, menjar - lleó Pàgina 302 1 aixecaré, coixí, baixa, deixa, m’angoixa, aixecar, mateix, quitxalla, punxa, això, aixeco 2 Resposta oberta.

348 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 11

Pàgina 303 1 llum d’emergència, a banda, oficina d’informació, per endavant, per regla general, beure a galet, al biaix, fer castells a l’aire, calaix de sastre, al capdavant, a ulls clucs, processador de text, eix del món, tenir una esponja al clatell, prevenció d’incendis, estacionament en bateria 2 Resposta oberta. Pàgina 304 1 això, panxa, llangardaix, condueix, així, reixa, enganxosa, xisclava, despatx, eixugat, néixer, mateix, dutxar 2 Resposta oberta. Pàgina 305 1 a la babalà, sac de dormir, en qualitat de, cul de sac, punt de creu, arc de sant Martí, color de rosa, rosa del desert, en quantitat, a les quaranta, orella de rata, nedar en l’abundància, parlar amb el nas, mestre d’escola, a la lleugera, llàgrimes de cocodril, de memòria, en curs, sala d’espera, a punt 2 Resposta oberta. Pàgina 306 1 Resposta oberta.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 349

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 12

Pàgina 307 1

Aigua de gener no dura dia sencer. Gota a gota el mar s’esgota. Llevant, llevantó a l’hivern dolent i a l’estiu, pitjor. El sol de març porta refredats. Sol matiner omple bótes i graner. Abril mullat bo pel blat. Cel rogent pluja o vent. Cada cosa pel seu temps i les figues per l’agost.

2

Si algú toca molts diners, potser n’hi queda algun per a ell. Els bojos i els nens sempre diuen la veritat. A l’octubre ja comença a arribar el fred. Cal saber obrar amb precaució. Les amistats que no són de veritat, s’acaben de seguida.

Pàgina 308 1 Els meus companys de pis van anar al concert que van fer després de la conferència de premsa. El conte explica que el comte estava emparentat amb l’infant de França però cal anar amb compte i comprovar si és cert o només és una invenció. Quan les mules van emmalaltir, el camperol va decidir que era hora de comprar un tractor per fer les feines del camp. L’investigador estudiava les empremtes que el còmplice del lladre havia deixat a la sorra de la cantonada. 2 immòbil, amb, desconcertant, contemplar, trompa, campaneta, lliscant, damunt, relluent, amb, completament rígid, amb, alleujament, expectants Pàgina 309 3 Resposta oberta. 4 Resposta oberta. Pàgina 310 1 vora, sota, de, sense, dalt, del, des, dins, prop, del, damunt, d’, entre 2 Resposta oberta. Pàgina 311 1 Resposta oberta.

350 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 12

Pàgina 312 1 Quan un no vol, dos no es barallen. - Les baralles i discussions sempre són culpa de tots els que hi participen. No hi ha bé ni mal que duri cent anys. - No hi ha mal ni bé que duri per sempre. Cargols i peixos neixen amb l’aigua i moren en vi. - Els cargols i peixos surten o viuen a l’aigua i es cuinen amb vi. No et fiis d’aigua que no corre i de gat que no miola. - L’aigua estancada sol ser dolenta i el gat que no miola està a punt per atacar. La veritat i l’oli sempre suren. - Al final, tota mentida es descobreix i la veritat, com l’oli, es coneix. Qui fuig de la feina s’acosta a la fam. - Si no es treballa no es té diners per viure. Pàgina 313 1 Engendrat en verda oliva, em premsen al molí; sóc el rei de l’amanida, sense mi, no es pot fregir. L’oli Encara que tinc moltes cames, de gambades no en puc fer; i quan em treuen de l’aigua, moro en arròs paeller. La gamba M’assemblo a la col, i em sembren; m’assemblo a la flor i em cullen; em posen a l’escudella, car no sóc cap flor per als nuvis. La col-i-flor Faig fortor des que em cullen, serveixo de condiment; sóc planta amb bona ventura, i un aplec de blanques dents. La ceba 2 pensament, front, bellament, encantament, pensament, innocent Pàgina 314 1

Des de la terrassa de casa es veu el mar. Passejant, passejant vam arribar fins a la casa de l’Àngel. Al forn de davant de casa venen un pa molt bo. Va posar el cap sobre el coixí perquè la claror el molestava. Durant les vacances farem una pila d’activitats. Trobaràs la capsa damunt la taula del menjador. La pilota havia caigut sota la cadira plegable.

2 prop, cap al, damunt, fins, sense, davant, durant, damunt, sense, cap a, fins Pàgina 315 1

La roba bruta s’ha de rentar a casa. Lluna brillant, bon temps per endavant. Per l’obra es coneix el qui l’ha feta. D’on no n’hi ha, no en raja. Les castanyes per Nadal no fan mal. Qui no té memòria ha de tenir cames. Seny i jovent no ve tot a un temps.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 351

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES SOLUCIONARI

Quart Curs UNITAT 12

2 Els problemes d’han d’arreglar a casa. Si es veu la lluna indica que no hi ha núvols i farà bon temps. Les persones deixen una marca personal en tot el que fan. No es poden demanar coses imposibles. Les castanyes ja són bones per menjar al Nadal. El qui no se’n recorda de les coses, ha de còrrer després a fer-les. El seny es va agafant amb el pas dels anys i la joventut arriba molt de pressa. Per tant, quan s’és jove, encara no es té gaire seny. Pàgina 316 1 mampara, envà, cambra, campana, incòmode, comte, confessió, emmotllar, congrés, inflar, àmfora, ambre, enveja, Assumpta, antic, embastar, canvi, invalidesa, triomfal, emmirallar, sempre, ventre, embús, Camprodon, immòbil, temptació, combinar, diumenge, triangle, emmarcar, confiança, pàmfila, assumpte 2 m: mampara, cambra, campana, comte, ànfora, ambre, embastar, triomfal, sempre, embús, Camprodon, combinar, pàmfila n: envà, incòmode, confessió, congrés, inflar, enveja, antic, canvi, invalidesa, ventre, diumenge, triangle, confiança mm: emmotllar, emmirallar, immòbil, emmarcar mp: Assumpta, temptació, assumpte Pàgina 317 1 Una entrevista 2 Resposta oberta.

352 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

GUIA DIDÀCTICA AVALUACIONS

AVALUACIÓ INICIAL QUART CURS Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Per a cada paraula, escriu-ne una altra que vagi al davant i una altra



al darrere segons l’ordre alfabètic: Exemple: cap





cor

cos

estàtua oreneta pa príncep robí

oli

2 Quina és l’última cosa que t’han regalat? Explica a la resta de la classe

com era, quan t’ho van regalar, si et va agradar, si ja t’ho esperaves o va ser una sorpresa... 3 De quin animal et sembla que parla cada definició?

b

a

Animal mamífer molt gros, que té la pell gruixuda i sense pèl, el cap i la boca molt grossos i les potes gruixudes i curtes. Viu als rius i llacs d’Àfrica.

Animal mamífer, el més gros dels animals terrestres, que té el nas allargat en forma de trompa i dues dents molt punxegudes.

c

Animal amb banyes que men­ja herba, es cria en granges i produeix llet.



a b



d

c d



Animal molt petit, que viu dins d’una clos­ca, s’ali­menta d’herba i surt a pas­sejar quan plou.

4 Fes poemes. Amb les parelles de paraules que et donem, escriu dos

versos que siguin ben bonics. pi – matí

alzina – marina

avet – net

Sota un vell i bonic pi, un ocell vola al matí.

xiprer – fer

perera – cançonera faig – raig

morera – matinera castanyer – estranger

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 355

AVALUACIÓ INICIAL QUART CURS Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

5 Ara escriu una comparació per a cada un d’aquests noms:

palmera

avet

pi

plataner

arbret

xiprer

6 En el diccionari trobem força paraules derivades de vent. Relaciona-

les amb la seva definició:

ventall ventilar ventar ventada ventilador ventejar

• • • • • •

• Fer vent de manera artificial. • Aparell que serveix per remoure l’aire. • Cop de vent fort o sobtat. • Fer entrar aire net en una habitació. • Estri mogut amb la mà per fer aire. • Fer vent.

7 Escriu en lletres el preu de cada objecte:

57 €

19 € 26 €

356 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

843 €

AVALUACIÓ INICIAL QUART CURS Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

8 Com voleu viatjar? Endevina quin mitjà de transport farà servir cada un

d’aquests personatges: Mira que m’agrada pedalejar…

Si pogués, aniria a l’escola patinant.

Avui a la tarda he d’anar a cal mecànic.

moto • vaixell • patinet • metro • bicicleta tren • cotxe • autobús • avió 9 Coneixes aquests personatges? Si cal, busca’n informació i explica

als teus companys qui són, què fan, per què són famosos...

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 357

AVALUACIÓ INICIAL QUART CURS Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

10 Per parelles, prepareu una notícia per a la ràdio. Us en donem alguns

titulars. UNA BALENA AL PORT DE BARCELONA

HAN TROBAT UN TRESOR A MONTJUÏC

UN LLIBRE MOSSEGA UN NEN

DEMÀ SERÀ FESTA A LA NOSTRA ESCOLA

S’HA ACABAT EL SOROLL DE LES MOTOS

ELS COTXES NO FARAN MÉS FUM

11 De vegades fem servir un adjectiu per referir-nos a un temps determi-

nat. Digues a quant de temps es refereix cada adjectiu: diari



Exemple:

setmanal

quinzenal

mensual

anual

diari: un dia

12 Prepara una breu explicació per als teus companys i companyes so-

bre com celebreu, la teva família i tu: els aniversaris

el dia del sant



Digues:



a Us feu regals? Quins? b Mengeu alguna cosa especial? Quina? c Aneu a algun lloc fora de casa? On soleu anar? d Us trobeu amb altres parents (avis, oncles, cosins...)?

a b c d

358 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

AVALUACIÓ FINAL QUART CURS Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Classifica aquestes paraules segons si es refereixen a l’aspecte físic o

al caràcter: petitó • poruc • pèl-roig • alt • estudiós • baixet • valent • flexible deixat • espavilat • polit • assenyat • amable 2 Quan s’exposa un tema o una idea, cal comportar-se d’una manera

correcta. Quins d’aquests nens i nenes ho fan? He estructurat el tema dels animals en...

He estructurat el tema dels animals en...

He estructurat el tema dels anima ls en...

He estructurat el tema dels animals en...

3 Llegiu l’escena que ve a continuació i, entre tots, completeu la taula

de sota amb tots els elements que fan falta per representar-la: Professor (agafa una cadira i s’asseu al costat del príncep amb un llibre obert): Altesa... altesa..., és molt desagradable per a mi haver d’advertir-vos que, si no poseu una mica més d’atenció a estudiar, em veuré obligat a queixar-me al vostre pare, l’emperador. P. Petit (tancant el llibre que llegeix i fent un estirament de mandra): No cal posar-se així, professor. Si avui no em sé la lliçó, ja l’estudiaré demà. Professor (s’aixeca de la cadira, una mica impacient): Demà… P. Petit (amb posat seriós): No confies en mi? Professor (des de la porta de l’habitació, i amb tots els llibres a la mà, marxant): Són ja molts dies que dieu el mateix. Si no estudieu els llibres escrits pels savis, quan sereu gran us en penedireu.

personatge: vestuari: maquillatge i pentinat: material (attrezzo): decorats: llums:

príncep

llit, ocellets de paper…

personatge: vestuari: maquillatge i pentinat: material (attrezzo):

professor

cadira, llibres…

4 Ara que ja heu pensat els elements que fan falta per representar l’esce-

na, formeu parelles, repartiu-vos els dos papers i llegiu-los, cadascú el seu, fins que els tingueu memoritzats.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 359

AVALUACIÓ FINAL QUART CURS Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

5 Mira els dibuixos. Quin joc representen? Explica en veu alta les

instruccions per jugar-hi.

a

b

c

e

d

f

6 Relaciona les tres columnes per reconstruir alguns contes coneguts i

digues quins són:

1

2

3

4

Un noi ben afortunat

Amb una disfressa de vella,

A la fi, ben penedit,

una llàntia ha trobat;

una poma enverinada

a cal Geppetto ha tornat.

a la cova ha baixat,

aconsegueix que es mengi

El fuster l’ha perdonat.

tot obeint el malvat.

la molt innocent donzella.

En un nen s’ha convertit!

Geppeto, el bon fuster,

La frega sense parar.

Blancaneus, ha tingut sort.

un ninot ha fabricat.

–En un moment tu veuràs

El príncep l’ha despertat

Eixerit i espavilat,

que a l’acte ja tindràs

del seu somni enverinat

Pinotxo l’ha anomenat.

tot el que demanaràs.

amb un sol petó molt fort.

Hansel i Gretel, els fills del

Les seves dolenteries

Els nens arriben a casa del

llenyataire que no poden menjar

fan que li creixi el nas.

pare carregats amb el tresor

gaire han estat abandonats

–Vés amb compte, Pinotxo,

de la bruixa poderosa.

enmig d’un bosc pelat.

que te’n penediràs.

Ara sí que estan de sort.

La madrastra envejosa

Els nens es refugien a la casa

Així el pobre Aladí

voldria ser la més bella. Però

de caramel que és on la bruixa

el seu desig aconseguirà:

la nena que viu amb els nans

malvada empresona els nens

amb la filla del visir

és molt més bonica que ella.

rebels abans de fer la menjada.

aviat es casarà.

7 Demana a algun familiar que t’expliqui un conte o rondalla. Si et cal,

enregistra’l, però no pots escriure’l. Es tracta que el memoritzis per poder-lo explicar a classe.

360 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

AVALUACIÓ FINAL QUART CURS Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

8 Per parelles, escolliu una de les situacions següents i inventeu-vos

el diàleg que podrien tenir les persones que hi surten. Després, escenifiqueu-lo.



• La Margarida explica a la seva mare que ha començat a escriure un llibre de la biblioteca. • Tu creus que la Margarida s’ho ha inventat tot i en parles amb un amic. • La teva germana t’explica que anirà a la biblioteca, a escriure llibres. • L’Amadeu està entusiasmat amb la idea i intenta convèncer un company perquè s’afegeixi al grup d’escriptors. 9 Feu un debat sobre les notícies que es donen en diverses emissores:





1 El mestre o la mestra us proposarà un seguit d’emissores de ràdio. 2 En grups, cadascú de vosaltres haurà d’escollir una emissora i enregistrar-ne el butlletí de notícies d’una hora determinada. 3 En cada grup, comenteu quines notícies s’han repetit en les diverses emissores i quines no, si el contingut de la notícia ha estat el mateix, etc. 4 A partir de les conclusions de cada grup, organitzeu un debat. Comenteu l’ordre en què s’han donat les notícies, si això té relació amb la importància que se li dóna, quina notícia ha estat més clara i per què, etc.

10 Avui has llegit aquestes notícies i vols donar el teu parer sobre un

dels temes plantejats. Fes-ne un article d’opinió per enviar al diari.

El zoo de Barcelona es tanca per manca de pressupost.

Les escoles funcionaran 12 hores diàries, 11 mesos l’any.

A tot Europa se celebraran també les festes catalanes.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 361

AVALUACIÓ FINAL QUART CURS Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

11 Digues si aquestes preguntes són obertes o tancades:



• Aniràs al cinema? • Què vols ser de gran? • T’agraden les tortugues? • T’ha agradat aquest llibre? • Vols més sopa? • Què vas fer durant les vacances d’estiu?

12 Llegeix aquests textos i digues quin dels dos és un poema i per què:

Un bon dia, mentre contava una de les seves històries sobre l’ogre, un amic va preguntar-li com era pos­sible que en sabés tantes coses. Com que no volia reconèixer que tot era fruit de la seva imaginació, en Taro va contestar que havia estat a la muntanya i havia vist el monstre. Els infants van esclafir a riure. Sabien que en Taro no havia estat mai a la muntanya i, per això, no van tardar a anarse’n a jugar deixant-lo tot sol. B. Lansky, «La Kimi topa amb l’ogre», Noies en acció

Brava ortiga, virtut tens que salva, així com la malva que és tota bondat; quin bo fan en concòrdia amiga la malva i l’ortiga costat per costat! Flor de randes, suau castanyola, i tu, farigola, perfum del coster, trevolina que dorms de son fina la nit, flors d’espina, card i romaguer. M. Antònia Salvà, Lloança de les flors camperoles (selecció)

13 Llegeix aquest poema i digues de què parla. Fixa’t en els versos.

La ginesta La ginesta altra vegada la ginesta amb tanta olor, és la meva enamorada que ve al temps de la calor.

Per donar-li una abraçada, he pujat dalt del serrat. A la primera besada m’ha deixat tot perfumat.

Joan Maragall 14 Memoritza el poema de La ginesta i recita’l en veu alta.

362 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS

U1

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Separa en síl·labes les paraules següents i encercla’n la tònica:



ràpid

amable

química











màquina

germana

espavilat









tímid

silenciós

divertit

termòmetre

2 Separa en síl·labes les paraules següents i classifica-les a la taula:



inventor • matemàtiques • ulleres • gossos valent • rebost • mànega • escola • pel·lícules agudes

planes

esdrúixoles

3 Encercla la paraula correcte de cada parella. Des­prés, escull-ne

tres i escriu-ne una frase amb cadascuna: entrepà / entrepá • camí / camì • matalàs / matalás difìcil / difícil • nùvol / núvol • número / nùmero simpátic / simpàtic • demà / demá • tomàquet / tomáquet cámera / càmera • ningú / ningù • pùblic / públic

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 363

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

4 Accentua les paraules següents:



mecanica

facil

music

cosi



platan

telefon

carbo

gimnastica

5 Classifica els mots següents a la taula:



Marroc • peix • desert • Olga • ovella • muntanya Montserrat • amic • arbres • boscos • Pirineu Felip • Ascó • fàbrica • escola • planta noms propis

noms comuns

6 Què tenen en comú tots els noms propis?

7 Escriu quatre frases que continguin un nom propi:

364 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS

U2

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Pensa tres paraules que es pronunciïn amb e oberta, tres més

que es pronunciïn amb e tancada i tres que continguin vocal neutra. Després, classifica-les a la taula i comenteu-les amb la resta dels companys i companyes. e oberta

e tancada

vocal neutra

2 Posa el tipus d’accent que es demana en cada cas:

e oberta

e tancada

e

e

3 Subratlla la síl·laba tònica d’aquestes paraules i accentua’n la vocal:



gairebe adeu

parentesi cafe

pesol

pressec

ciencia

tambe

telefon

4 Escriu aquestes frases en plural:



a Aquesta roca marina està coberta per una alga.



b Pel camí tan llarg d’aquest bosc he vist una formiga.



c A la nena li agradava la llesca acabada de comprar a la fleca.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 365

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

5 Completa aquests mots amb c, qu, g o gu:



arra

ades

Mi

el

ama



es

imal

à

ila

es



àn

ora

gro

es

atall

olador

ala apa

ot brò

il

6 Relaciona, en cada cas, l’article, el nom i l’adjectiu que concorden:



la •

• oliva •

• francesos



els •

• pilota •

• espatllat



les •

• camió •

• dolces



el •

• còmics •

• verda



l’ •

• galetes •

• inflada

7 Escriu l’article i un adjectiu per a cada nom:



vaca



flor



arbres



serps



bolet

fulles

8 Encercla el nom més adequat per a cada adjectiu i escriu una frase

amb cada combinació:

ràpids



naturals



pensativa



divertit

cotxes/motos llacs/pantalons a nimal/persona acudits/conte

366 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS

U3

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Encercla l’opció correcta en cada cas:

Les paraules que tenen un significat contrari s’anomenen: antònimes

sinònimes

Les paraules que tenen el mateix s’anomenen: antònimes

sinònimes

2 Encercla el sinònim en cada cas:

mandrós

petit

bonic

fosc

marronós

ample

clar

negre

avorrit

fràgil

despert

dolent

gandul

suau

maco

lluminós

estrany

menut

brillant

espès

3 Escriu un antònim de cada mot:



nou:





callar:





tort:



acabar: trist: espatllar:

4 Pronuncia les frases següents amb l’entonació adequada, segons

el signe de puntuació que contenen: En Toni ha anat a buscar la Maria? En Toni ha anat a buscar la Maria! En Toni ha anat a buscar la Maria. Comprarà una casa al camp. Comprarà una casa al camp? Comprarà una casa al camp!

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 367

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

5 Classifica les frases de l’activitat anterior segons que siguin enuncia­

tives, interrogatives o exclamatives:

enunciatives:



interrogatives:



exclamatives:

6 Col·loca els signes de puntuació (., ,, ?, !) on calgui:

Hola

Clara

Vols venir aquest cap de setmana a Vallfogona Dissabte al matí farem una excursió molt maca i, a la tarda, festa a la plaça Saps qui hi vindrà Un grup d’animació que ensenya jocs, cançons i danses Digue’m aviat si pots venir T’hi espero Fins aviat Mariam PD: Per dir-me si vindràs o no electrònic Gràcies

contesta’m per correu

7 Subratlla de color blau el subjecte i de color vermell el predicat:



a Aquell noi tan alt és jugador de bàsquet. b La Mariona explica un conte molt interessant. c L’Ester viu a Barcelona. 8 De les oracions anteriors, encercla’n el nucli del subjecte en color blau

i el del predicat en color vermell.

368 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS

U4

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Indica a quins significats poden fer referència les paraules següents.

Si cal, con­sulta el diccionari. ploma

d’avió

d’animal

cua

pentinat

ala

d’escriure

interruptor

de persones

fruita

pera

2 Relaciona cada definició amb l’element del teatre que li correspon:



Tela gran que, abaixada, tapa tot l’escenari. •

• platea

Conjunt de seients de la planta baixa d’un teatre. •

• escenari

Lloc on es representa l’obra o l’espectacle. •

•

teló

3 Escriu a la taula tres paraules que es pronunciïn amb o oberta, tres

més amb o tancada i tres que es pronunciïn u: o oberta

o tancada

u

4 Posa el tipus d’accent que es demana en cada cas:

o oberta

o

o tancada

o

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 369

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

5 Completa les paraules següents amb ò o ó:



tel



m



m

bil

marr



taur



c

mia

arr

s

carb



hist

ria

excursi

mic

rep

s

soroll

s

6 Completa la taula amb els demostratius que hi falten:

masculí singular proximitat

femení plural

singular

aquest

plural aquestes

llunyania

aquells

aquella

7 Completa les frases següents amb els demostratius adequats:



a Passa’m



b



c Agafa



d Pujarem al capdamunt d’

llapis que tens al costat. dones que vaig veure l’altre dia eren angleses. bicicleta d’aquí, que jo ja agafaré l’altra. muntanya d’allà.

8 Completa les frases següents amb el possessiu adequat:



a El



b No sé perquè aquesta nena no vol deixar-me les



c Enric, digues a la



d Si nosaltres podem portar els podeu portar els .



e Fa dies que no sé res dels

pare em va dir que m’estimava molt.

370 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

joguines.

germana que també pot venir a la festa. gossos, vosaltres també amics. Els hauré de trucar.

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS

U5

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Relaciona les parts de cada refrany (tingues en compte que moltes

vegades rimen) i, per parelles, digueu què signifiquen: Abans de criticar a ningú, Feina feta Al mal feiner, Qui no té memòria El mal ve volant Tal faràs,

• • • • • •

• • • • • •

no fa destorb. i se’n va a peu coix. cap eina no li va bé. tal trobaràs. mira’t primer a tu. ha de tenir cames.

2 Accentua aquestes paraules i, després, classifica-les a la taula:

pagina numero diacritic excursio maritim previsio matematic huraca termometre meteoroleg pero magia telefon esqui fisica agudes

planes

esdrúixoles

3 Posa accent diacrític a les paraules que n’hagin de dur:



a Els turistes venen a Barcelona durant tot l’any.



b A la botiga nova venen roba de dona.



c Pel meu aniversari, m’han regalat una bola del mon.



d Mon avi és fuster.



e Tinc tanta son que m’adormiré de seguida.



f Els roures son arbres de fulla caduca.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 371

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

4 Fes una frase amb cadascuna de les paraules següents. Fixa’t en la

pista que t’oferim sobre el seu significat.

mes (de l’any)



més (quantitat)



net (contrari de brut)



nét (vincle familiar)



sol (astre)



sòl (terra)



te (herbes)



té (verb tenir) 5 Escriu en lletres les xifres següents. Fixa’t en el guionet.



85 :



604 :



38 :



229 : 6 Copia aquestes frases i escriu en lletres els numerals ordinals:



a És la 9a vegada que pujo al Pedraforca.



b La Jana va quedar 12a a la cursa popular del barri.



c Em va respondre la 5a vegada que li vaig telefonar.



d L’Eloi és el 1r alumne que ha arribat a classe.

372 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS

U6

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Escriu dues paraules que continguin cadascun dels prefixos

següents. Després, busca-les en el diccionari i anota’n la definició en la llibreta: des-

im-

in-

des- cordar

im- possible

in- còmode

2 Relaciona els prefixos de l’esquerra amb les paraules de la dreta i escriu

els derivats que has format:

extra- •

• virus

→



• correcte →



• visible →

anti- •

→



• radi



• fabricar →

pre- •



• estable →



• ordinari →

in- •

3 Subratlla les paraules apostrofades del text següent:

Un dia, després de travessar un bosc de faigs molt espès, va veure l’horitzó barrat per una carena altíssima de muntanyes plenes de neu. De l’altra banda de la carena, però, arribava una llum nítida i clara, i el cel s’hi endevinava blau i lluminós. Enric Larreula i Jesús Gabán, El cérvol que va anar a buscar la primavera (text adaptat)

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 373

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

4 Completa les frases següents amb la contracció adequada:

pel • del • dels • al

a El noi tenia por



b L’amic



c El camí que t’assenyalo amb el dit és cap



d Li agrada fer cas

fet de dormir sol a l’habitació

costat.

seu germà es diu Pere. cim.

seus pares, ja que li donen bons consells.

5 Completa les frases següents amb el pronom personal més adequat:



a



b Podeu venir a casa sempre que a



c Crec que



d

tinc dues cosines i

en tens tres. us vingui de gust.

és la nena que mereix el premi de poesia. sempre truquem a la porta abans d’entrar.

6 Fes una frase amb cadascun dels pronoms personals forts següents:



jo:

vosaltres:

ell:



elles: 7 Pensa un joc d’aire lliure que t’agradi molt i escriu com s’hi juga. Des-

prés, explica’l als companys i companyes. De tots els jocs, escolliu-ne un per posar en pràctica.

374 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS

U7

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Defineix les paraules següents i, després, fes-ne un dibuix:



manassa



avionàs



cullerassa .



portassa

2 Completa aquestes paraules amb b o v:

cer

ell

cele

mo

le

co

ert

any

am

ient

allarina

à

ia

con

it

com

at

ració

isitant em

olic

tre

all

so

re

pro

a

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 375

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

3 Completa aquest text amb b i v:

Aquella nit no aig parar de somiar Sant Elm. La Mary i jo anà em juntes a l’escola, amb aquells uniformes laus tan onics. Jo era en una sala molt gran, rebent un guardó el dia del lliurament de premis. Tothom aplaudia i em dona a la mà, i em va sem lar que queia adormida, però la gent no para a de donar-me la mà. Vaig o rir un ull. La cara prima de la Grunyilda era a tocar de la me a, i era ella qui em sacseja a l’espatlla. —Desperta’t, desperta’t –em deia. Per la finestra de les golfes es eien els primers raigs de claror damunt de les xemeneies. Devia estar de roma. —Però si és tot just de matinada! aig dir. —I què? –va fer–. Lle a’t. Les nenes desagraïdes com tu tenen molta feina. Potser no són deures de l’escola –va afegir fent una ganyota am el lla i superior–, però és una feina prou ona per a persones com tu. Marian Broderick, L’aprenenta de bruixa (fragment adaptat) 4 Escriu en plural les frases següents:



a La meva germana té el cabell molt llarg.



b Aquell noi és el més llest.

c L’arbre que es veu a dalt d’aquella muntanya és el més verd que he vist mai.



d La teva gata té una taca blanca.



e Jo aniré a córrer amb el meu millor amic.

376 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS

U8

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Defineix les paraules següents i, després, fes-ne un dibuix:



maneta



avioneta



cullereta



porteta

2 Classifica les paraules següents:

peixet • ampolleta • alfabet • jardinet • raqueta • osset • carnet són diminutius

no són diminutius

3 Completa les paraules següents amb els dígrafs: rr, ix, qu, ll, gu, ny,

ss

ca

era

que

als



có

er

compa



ba

etina

pi

ó

pa

entia

e

isat

mira

adís

ca

erit

er

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 377

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

4 Encercla les paraules que contenen el so de la r forta:

broma

ratolí

cantar

rialla

trencat

rosa

ferralla

5 Completa els mots de les frases següents amb r o rr:



a M’ag



b La Ma iona va decidi encante i.



c Les b uixes la van obliga ma onós.



d El gat d’en Ca



e Dimec

aden molt els llib

les esga

es em disfressa

es d’aventu deslliu ap

es.

ar-se d’aquell te end

e un beu

apa tothom que l’aca é amb un ba

ible atge ona.

et i una ca

eta.

6 Encercla els verbs d’aquestes frases i, després, classifica’ls a la taula de

sota:

a La Marta i la Valentina vindran d’excursió amb nosaltres.



b L’avi ens esperava a la sortida de l’escola.



c L’Albert i la Judit escolten la ràdio cada matí.



d En Marcel xiulava mentre passejava.



e A casa fem els iogurts amb una iogurtera.



f Us passarà volant, ja ho veureu! present

378 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

passat

futur

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS

U9

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 A partir de les paraules següents, escriu-ne d’altres que siguin de la

mateixa família. Comenta-les amb els teus companys i companyes per ampliar-ne la llista. llibre

fusta

somni

terra

2 Encercla la paraula de cada sèrie que no pertany a la mateixa família

lèxica que les altres: document, documentació, doctor, documental, documentalista descans, descansar, cansat, cansament, cansaladeria, cansar sec, secà, sequedat, secada, assecar, secció, sequera 3 Subratlla les paraules que tenen el so de la s sorda:



sostre

casa

camisa

catorze

gossa



zoològic

potser

rossa

ascensor

analitzar



sabata

forçut

empresa

societat

ase

4 Omple els buits dels mots següents amb s, ss, c, ç o z:



dan

a



no

a



pa

ar

llangoni col

a

tre

or

e

cal

otets

ilen

i

enfon

ar

ero re tra

epta a

5 Classifica les paraules de l’activitat anterior segons el so de la essa:



essa sorda:



essa sonora:

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 379

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

6 Escriu les frases següents en passat, present i futur canviant-ne

l’infinitiu:

a La Maria (cantar) molt bé.



b Els nostres cosins (beure) massa llet i poca aigua.



c En aquest conte els cavallers (sortir) del poble.



Present:



a



b



c



Passat:



a



b



c



Futur:



a



b



c

7 Escriu l’infinitiu d’aquestes formes verbals i indica a quina conjugació

pertanyen: infinitiu ventilarem pugeu reien passejo embrutes dormo

380 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

conjugació

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS

U10

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Completa la taula amb els gentilicis que hi falten:

singular masculí Andorra

andorrà

Cervera

cerverí

plural

femení

masculí

femení andorranes

cerverina

Eivissa

eivissenca

eivissenques

Martorell martorellenc

martorellenques

Sóller

sollerica

sollerics

2 Completa amb g o j:

a

e

i

o

u

3 Completa els mots de les frases següents amb g o j:



a La

úlia rega els



b En

erard s’ha fet mal al



c En

osep ha estudiat arqueolo



d El meu



e Voleu



f Demà anirem a la plat

eranis i la

ermà m’a ugar al

inesta del

ardí.

enoll i ha anat al met ia.

uda a preparar el men

oc del rellot

e.

ar.

e?

a amb en

oan i la

emma.

4 Completa les frases amb les paraules següents:

hi ha • i a • ha • a • ho • o

a A la dreta



b M’ tès?



c La Mariona



d Vols fruita

un forn

l’esquerra, una verduleria.

pots tornar a explicar, si us plau, que no anat d’excursió

he en-

la Mola.

formatge? Al congelador també

gelat.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 381

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

5 Subratlla els adverbis i les locucions adverbials que trobis en el text:

Sovint m’agrada anar molt arreglat a l’escola. Avui, per exemple, no ha estat així, perquè ahir vaig anar a dormir tard. Avui m’ha costat molt llevar-me i m’he hagut d’arreglar de pressa. Fins que no he estat a l’autobús, no m’he adonat que portava el jersei al revés. De sobte, m’he començat a posar vermell. Quina vergonya! Em sembla que hauria estat molt millor anar-me’n a dormir d’hora. Sempre recordaré aquesta aventura... 6 Classifica els adverbis i les locucions adverbials següents a la taula

de sota: malament • de seguida • aquí • a poc a poc • tard • amunt a la vora • gairebé • encara • de pressa • lluny • demà • enrere • millor de lloc

de temps

de manera

7 Escriu tres frases: la primera amb un adverbi de temps, la segona amb

un adverbi de lloc i la tercera amb un adverbi de manera, utilitzant les formes de l’activitat anterior.

382 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS

U11

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Classifica les comparacions següents segons que siguin expressions

d’in­ferioritat, d’igualtat o de superioritat:

a El cel és blau com l’aigua del mar.



b Jo sóc més alt que la meva germana petita.



c Aquest trencaclosques és tan complicat com el de l’altre dia.



d La senyora Eulàlia té els cabells més llargs que la senyora Josefina.



e Aquesta obra de teatre ha estat menys aplaudida que l’anterior.



f Sé que tens menys possibilitats de guanyar la cursa que jo. inferioritat

igualtat

superioritat

2 Escriu una comparació d’inferioritat, una d’igualtat i una altra de supe-

rioritat:

3 Completa els mots següents amb x, ix, tx o ig:



ba



passe





va



despa

ar



cui

a

car

ofa

fle

a

mate

àfec escle

a

torne a

pan

a

4 Escriu tres oracions amb paraules de l’activitat anterior:

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 383

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

5 Completa les frases següents amb la paraula adequada:

vaig

calaixos

xivarri

dutxa

cotxe

esquitxis



a En aquesta classe hi ha molt de



b A casa guardem la



c Un dia escoltar per la ràdio que un arribar a trencar un arbre.



d No

xocolata

.

en un dels

el terra amb l’aigua de la

de la cuina. va .

6 Encercla les preposicions del text següent:

Els nens passaven molts dies d’estiu a la llacuna de les sirenes, nedant i jugant. De totes maneres, no s’hi entenien gaire, amb elles. Wendy, per exemple, no havia pogut parlar amb cap sirena. Les veia sovint, estirades al sol a la Roca dels Abandonats, pentinant-se. Quan s’hi acostava, saltaven a l’aigua. La nena anava ben sovint a la llacuna quan sortia el sol després de la pluja, que era quan les sirenes jugaven amb les bombolles. Aquestes bombolles, de molts colors, estaven fetes amb l’aigua de l’arc de Sant Martí, i les sirenes se les passaven les unes a les altres amb la cua. James M. Barrie, Peter Pan (fragment adaptat) 7 Completa aquestes frases amb la preposició adequada:

de

a

per

amb



a El pa



b No hi vull anar



c Vaig anar

París fa molt de temps.



d Al museu

ceràmica hi ha objectes molt interessants.

384 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

tomàquet és molt fàcil de fer. dos motius ben clars.

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS

U12

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Relaciona les paraules de cada columna per formar mots compostos:

→



plora •

• robes



porta •

• closques →



roda •

• avions

→



penja •

• vidres

→



trenca •

• truites

→



somia •

• món

→



neteja •

• miques

→

2 Escriu tres frases en què apareguin alguns dels compostos de l’activi-

tat anterior:

3 Completa les paraules següents amb m o n:

i

formar i

mòbil

co

viar

ple

e

ca

E

ma

a ra

bla

bla

vertir botit ques

i

acabat

co o

lla

venient i bra

si

pec migrant fonia

4 Relaciona cada paraula amb la grafia adequada:

co

ent

•

tra

olí

•

tació

•

mp

•

•

mb

sa

•

•

nt

to

•

•

lt

te

e

ut

•

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 385

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

5 Forma paraules noves afegint els prefixos im-, in-, com-, con- i es-

criu-ni la definició al costat. (Consulta el diccionari si ho necessites.)

a

comprensible:



b

prometedor:



c

pertinent:



d

fabular:

6 Subratlla les preposicions d’aquestes frases:



a M’agrada molt passejar vora el mar.



b Els llibres que hi ha damunt la taula són teus.



c El gos s’ha amagat darrere de la palmera.



d He vist la posta de sol des de la finestra de dalt.



e L’ajuntament és ben a prop d’aquí. 7 Escriu una frase amb cadascuna de les preposicions següents:



a entre:



b sota:



c dins:



d amb:



e cap a:

386 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

AVALUACIÓ INICIAL QUART CURS SOLUCIONARI Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Per a cada paraula, escriu-ne una altra que vagi al davant i una altra



al darrere segons l’ordre alfabètic: (resposta oberta) Exemple: cap cor





cos

estàtua oreneta pa príncep robí

oli

2 Quina és l’última cosa que t’han regalat? Explica a la resta de la classe

com era, quan t’ho van regalar, si et va agradar, si ja t’ho esperaves o va ser una sorpresa... (resposta oberta) 3 De quin animal et sembla que parla cada definició?

b

a

Animal mamífer molt gros, que té la pell gruixuda i sense pèl, el cap i la boca molt grossos i les potes gruixudes i curtes. Viu als rius i llacs d’Àfrica.

Animal mamífer, el més gros dels animals terrestres, que té el nas allargat en forma de trompa i dues dents molt punxegudes.

c

Animal amb banyes que men­ja herba, es cria en granges i produeix llet.



a elefant b hipopòtam



d

c vaca d caragol



Animal molt petit, que viu dins d’una clos­ca, s’ali­menta d’herba i surt a pas­sejar quan plou.

4 Fes poemes. Amb les parelles de paraules que et donem, escriu dos

versos que siguin ben bonics. (resposta oberta) pi – matí

alzina – marina

avet – net

Sota un vell i bonic pi, un ocell vola al matí.

xiprer – fer

perera – cançonera faig – raig

morera – matinera castanyer – estranger

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 387

AVALUACIÓ INICIAL QUART CURS SOLUCIONARI Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

5 Ara escriu una comparació per a cada un d’aquests noms:

palmera

avet

pi

arbret

xiprer

(resposta oberta)

plataner

6 En el diccionari trobem força paraules derivades de vent. Relaciona-

les amb la seva definició:

ventall ventilar ventar ventada ventilador ventejar

• • • • • •

• Fer vent de manera artificial. • Aparell que serveix per remoure l’aire. • Cop de vent fort o sobtat. • Fer entrar aire net en una habitació. • Estri mogut amb la mà per fer aire. • Fer vent.

7 Escriu en lletres el preu de cada objecte:

dinou

26 € vint-i-sis

cinquanta-set

57 €

19 € 843 € vuit-cents quaranta-tres

388 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

AVALUACIÓ INICIAL QUART CURS SOLUCIONARI Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

8 Com voleu viatjar? Endevina quin mitjà de transport farà servir cada un

d’aquests personatges: Si pogués, aniria a l’escola patinant.

Mira que m’agrada pedalejar…

patinet

autobús

bicicleta Avui a la tarda he d’anar a cal mecànic.

metro

moto

cotxe

vaixell

avió

tren

moto • vaixell • patinet • metro • bicicleta tren • cotxe • autobús • avió 9 Coneixes aquests personatges? Si cal, busca’n informació i explica

als teus companys qui són, què fan, per què són famosos... (resposta oberta)

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 389

AVALUACIÓ INICIAL QUART CURS SOLUCIONARI Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

10 Per parelles, prepareu una notícia per a la ràdio. Us en donem alguns

titulars. (resposta oberta) UNA BALENA AL PORT DE BARCELONA

HAN TROBAT UN TRESOR A MONTJUÏC

UN LLIBRE MOSSEGA UN NEN

DEMÀ SERÀ FESTA A LA NOSTRA ESCOLA

S’HA ACABAT EL SOROLL DE LES MOTOS

ELS COTXES NO FARAN MÉS FUM

11 De vegades fem servir un adjectiu per referir-nos a un temps determi-

nat. Digues a quant de temps es refereix cada adjectiu:



diari

setmanal

quinzenal

mensual

anual

un dia

una setmana

dies quinze

un mes

un any

Exemple:

diari: un dia

12 Prepara una breu explicació per als teus companys i companyes so-

bre com celebreu, la teva família i tu: els aniversaris

el dia del sant



Digues: (resposta oberta)



a Us feu regals? Quins? b Mengeu alguna cosa especial? Quina? c Aneu a algun lloc fora de casa? On soleu anar? d Us trobeu amb altres parents (avis, oncles, cosins...)?

a b c d

390 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

AVALUACIÓ FINAL QUART CURS SOLUCIONARI Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Classifica aquestes paraules segons si es refereixen a l’aspecte físic o

al caràcter: petitó • poruc • pèl-roig • alt • estudiós • baixet • valent • flexible deixat • espavilat • polit • assenyat • amable 2 Quan s’exposa un tema o una idea, cal comportar-se d’una manera

correcta. Quins d’aquests nens i nenes ho fan? He estructurat el tema dels animals en...

He estructurat el tema dels animals en...

X

He estructurat el tema dels anima ls en...

He estructurat el tema dels animals en...

X

3 Llegiu l’escena que ve a continuació i, entre tots, completeu la taula

de sota amb tots els elements que fan falta per representar-la:

(resposta oberta)

Professor (agafa una cadira i s’asseu al costat del príncep amb un llibre obert): Altesa... altesa..., és molt desagradable per a mi haver d’advertir-vos que, si no poseu una mica més d’atenció a estudiar, em veuré obligat a queixar-me al vostre pare, l’emperador. P. Petit (tancant el llibre que llegeix i fent un estirament de mandra): No cal posar-se així, professor. Si avui no em sé la lliçó, ja l’estudiaré demà. Professor (s’aixeca de la cadira, una mica impacient): Demà… P. Petit (amb posat seriós): No confies en mi? Professor (des de la porta de l’habitació, i amb tots els llibres a la mà, marxant): Són ja molts dies que dieu el mateix. Si no estudieu els llibres escrits pels savis, quan sereu gran us en penedireu.

personatge: vestuari: maquillatge i pentinat: material (attrezzo): decorats: llums:

príncep

llit, ocellets de paper…

personatge: vestuari: maquillatge i pentinat: material (attrezzo):

professor

cadira, llibres…

4 Ara que ja heu pensat els elements que fan falta per representar l’esce-

na, formeu parelles, repartiu-vos els dos papers i llegiu-los, cadascú el seu, fins que els tingueu memoritzats. (resposta oberta)

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 391

AVALUACIÓ FINAL QUART CURS SOLUCIONARI Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

5 Mira els dibuixos. Quin joc representen? Explica en veu alta les

instruccions per jugar-hi. (resposta oberta)

c

a

b

e

d

f

6 Relaciona les tres columnes per reconstruir alguns contes coneguts i

digues quins són:

1

2

Un noi ben afortunat

4

4

2

A la fi, ben penedit,

una llàntia ha trobat;

una poma enverinada

a cal Geppetto ha tornat.

a la cova ha baixat,

aconsegueix que es mengi

El fuster l’ha perdonat.

tot obeint el malvat.

la molt innocent donzella.

En un nen s’ha convertit!

Geppeto, el bon fuster,

1

un ninot ha fabricat.

3

Amb una disfressa de vella,

La frega sense parar.

4

–En un moment tu veuràs

Blancaneus, ha tingut sort. El príncep l’ha despertat

Eixerit i espavilat,

que a l’acte ja tindràs

del seu somni enverinat

Pinotxo l’ha anomenat.

tot el que demanaràs.

amb un sol petó molt fort.

Hansel i Gretel, els fills del

2

Les seves dolenteries

3

Els nens arriben a casa del

llenyataire que no poden menjar

fan que li creixi el nas.

pare carregats amb el tresor

gaire han estat abandonats

–Vés amb compte, Pinotxo,

de la bruixa poderosa.

enmig d’un bosc pelat.

que te’n penediràs.

Ara sí que estan de sort.

La madrastra envejosa voldria ser la més bella. Però

3

Els nens es refugien a la casa

1

Així el pobre Aladí

de caramel que és on la bruixa

el seu desig aconseguirà:

la nena que viu amb els nans

malvada empresona els nens

amb la filla del visir

és molt més bonica que ella.

rebels abans de fer la menjada.

aviat es casarà.

7 Demana a algun familiar que t’expliqui un conte o rondalla. Si et cal,

enregistra’l, però no pots escriure’l. Es tracta que el memoritzis per poder-lo explicar a classe. (resposta oberta)

392 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

AVALUACIÓ FINAL QUART CURS SOLUCIONARI Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

8 Per parelles, escolliu una de les situacions següents i inventeu-vos

el diàleg que podrien tenir les persones que hi surten. Després, escenifiqueu-lo. (resposta oberta)



• La Margarida explica a la seva mare que ha començat a escriure un llibre de la biblioteca. • Tu creus que la Margarida s’ho ha inventat tot i en parles amb un amic. • La teva germana t’explica que anirà a la biblioteca, a escriure llibres. • L’Amadeu està entusiasmat amb la idea i intenta convèncer un company perquè s’afegeixi al grup d’escriptors. 9 Feu un debat sobre les notícies que es donen en diverses emissores:





(resposta oberta)

1 El mestre o la mestra us proposarà un seguit d’emissores de ràdio. 2 En grups, cadascú de vosaltres haurà d’escollir una emissora i enregistrar-ne el butlletí de notícies d’una hora determinada. 3 En cada grup, comenteu quines notícies s’han repetit en les diverses emissores i quines no, si el contingut de la notícia ha estat el mateix, etc. 4 A partir de les conclusions de cada grup, organitzeu un debat. Comenteu l’ordre en què s’han donat les notícies, si això té relació amb la importància que se li dóna, quina notícia ha estat més clara i per què, etc.

10 Avui has llegit aquestes notícies i vols donar el teu parer sobre un

dels temes plantejats. Fes-ne un article d’opinió per enviar al diari. (resposta oberta)

El zoo de Barcelona es tanca per manca de pressupost.

Les escoles funcionaran 12 hores diàries, 11 mesos l’any.

A tot Europa se celebraran també les festes catalanes.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 393

AVALUACIÓ FINAL QUART CURS SOLUCIONARI Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

11 Digues si aquestes preguntes són obertes o tancades:



• Aniràs al cinema? tancada • Què vols ser de gran? oberta • T’agraden les tortugues? tancada • T’ha agradat aquest llibre? tancada • Vols més sopa? tancada • Què vas fer durant les vacances d’estiu? oberta

12 Llegeix aquests textos i digues quin dels dos és un poema i per què:

Un bon dia, mentre contava una de les seves històries sobre l’ogre, un amic va preguntar-li com era pos­sible que en sabés tantes coses. Com que no volia reconèixer que tot era fruit de la seva imaginació, en Taro va contestar que havia estat a la muntanya i havia vist el monstre. Els infants van esclafir a riure. Sabien que en Taro no havia estat mai a la muntanya i, per això, no van tardar a anarse’n a jugar deixant-lo tot sol. B. Lansky, «La Kimi topa amb l’ogre», Noies en acció

Brava ortiga, virtut tens que salva, així com la malva que és tota bondat; quin bo fan en concòrdia amiga la malva i l’ortiga costat per costat! Flor de randes, suau castanyola, i tu, farigola, perfum del coster, trevolina que dorms de son fina la nit, flors d’espina, card i romaguer. M. Antònia Salvà, Lloança de les flors camperoles (selecció)

X 13 Llegeix aquest poema i digues de què parla. Fixa’t en els versos.

(resposta oberta) La ginesta La ginesta altra vegada la ginesta amb tanta olor, és la meva enamorada que ve al temps de la calor.

Per donar-li una abraçada, he pujat dalt del serrat. A la primera besada m’ha deixat tot perfumat.

Joan Maragall 14 Memoritza el poema de La ginesta i recita’l en veu alta. (resposta oberta)

394 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI

U1

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Separa en síl·labes les paraules següents i encercla’n la tònica:



ràpid

amable

química

tímid

silenciós



rà-pid

a-ma-ble

quí-mi-ca

tí-mid

si-len-ciós



màquina

germana

espavilat

divertit

termòmetre

es-pa-vi-lat

di-ver-tit

mà-qui-na ger-ma-na

ter-mò-me-tre

2 Separa en síl·labes les paraules següents i classifica-les a la taula:



inventor • matemàtiques • ulleres • gossos valent • rebost • mànega • escola • pel·lícules agudes

in-ven-tor va-lent es-pa-vi-lat di-ver-tit

planes

u-lle-res gos-sos ger-ma-na

esdrúixoles

ma-te-mà-ti-ques ter-mò-me-tre

3 Encercla la paraula correcte de cada parella. Des­prés, escull-ne

tres i escriu-ne una frase amb cadascuna: entrepà / entrepá • camí / camì • matalàs / matalás difìcil / difícil • nùvol / núvol • número / nùmero simpátic / simpàtic • demà / demá • tomàquet / tomáquet cámera / càmera • ningú / ningù • pùblic / públic (resposta oberta)

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 395

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

4 Accentua les paraules següents:



mecànica

fàcil

músic

cosí



plàtan

telèfon

carbó

gimnàstica

5 Classifica els mots següents a la taula:



Marroc • peix • desert • Olga • ovella • muntanya Montserrat • amic • arbres • boscos • Pirineu Felip • Ascó • fàbrica • escola • planta noms propis

Marroc, Olga, Montserrat, Pirineu, Felip, Ascó

noms comuns

peix, desert, ovella, muntanya, amic, arbres, boscos, fàbrica, escola, planta

6 Què tenen en comú tots els noms propis?



(resposta oberta) 7 Escriu quatre frases que continguin un nom propi:

(resposta oberta)

396 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI

U2

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Pensa tres paraules que es pronunciïn amb e oberta, tres més

que es pronunciïn amb e tancada i tres que continguin vocal neutra. Després, classifica-les a la taula i comenteu-les amb la resta dels companys i companyes. (resposta oberta) e oberta

e tancada

vocal neutra

2 Posa el tipus d’accent que es demana en cada cas:

e oberta

e tancada

è

é

e

e

3 Subratlla la síl·laba tònica d’aquestes paraules i accentua’n la vocal:



gairebé adéu

parèntesi cafè

pèsol

préssec

ciència

també

telèfon

4 Escriu aquestes frases en plural:



a Aquesta roca marina està coberta per una alga. Aquestes roques marines estan cobertes per unes algues.



b Pel camí tan llarg d’aquest bosc he vist una formiga. Pels camins tant llargs d’aquests boscos he vist unes formigues.



c A la nena li agradava la llesca acabada de comprar a la fleca. A les nenes els hi agradaven les llesques acabades de comprar a les fleques.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 397

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

5 Completa aquests mots amb c, qu, g o gu:



arra c ades

Mi qu el

ama g atall



es qu imal

à gu ila

es c ala

g ot



àn c ora

gro gu es

c apa

bròqu il

c olador

6 Relaciona, en cada cas, l’article, el nom i l’adjectiu que concorden:



la •

• oliva •

• francesos



els •

• pilota •

• espatllat



les •

• camió •

• dolces



el •

• còmics •

• verda



l’ •

• galetes •

• inflada

7 Escriu l’article i un adjectiu per a cada nom: (resposta oberta)



la vaca



la flor



els arbres

les serps



el bolet



les fulles

8 Encercla el nom més adequat per a cada adjectiu i escriu una frase

amb cada combinació: (resposta oberta)

ràpids



naturals



pensativa



divertit

cotxes/motos llacs/pantalons a nimal/persona acudits/conte

398 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI

U3

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Encercla l’opció correcta en cada cas:

Les paraules que tenen un significat contrari s’anomenen: antònimes

sinònimes

Les paraules que tenen el mateix s’anomenen: antònimes

sinònimes

2 Encercla el sinònim en cada cas:

mandrós

petit

bonic

fosc

marronós

ample

clar

negre

avorrit

fràgil

despert

dolent

gandul

suau

maco

lluminós

estrany

menut

brillant

espès

3 Escriu un antònim de cada mot: (resposta oberta)



nou:





callar:





tort:



acabar: trist: espatllar:

4 Pronuncia les frases següents amb l’entonació adequada, segons

el signe de puntuació que contenen: (resposta oberta) En Toni ha anat a buscar la Maria? En Toni ha anat a buscar la Maria! En Toni ha anat a buscar la Maria. Comprarà una casa al camp. Comprarà una casa al camp? Comprarà una casa al camp!

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 399

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

5 Classifica les frases de l’activitat anterior segons que siguin enuncia­

tives, interrogatives o exclamatives:

enunciatives: En Toni ha anat a buscar la Maria. /

Comprarà una casa al camp.

interrogatives: En Toni ha anat a buscar la Maria? /

Comprarà una casa al camp?

exclamatives: En Toni ha anat a buscar la Maria! /



Comprarà una casa al camp! 6 Col·loca els signes de puntuació (., ,, ?, !) on calgui:

Hola , Clara ! Vols venir aquest cap de setmana a Vallfogona ? Dissabte al matí farem una excursió molt maca i, a la tarda, festa a la plaça . Saps qui hi vindrà ? Un grup d’animació que ensenya jocs, cançons i danses . Digue’m aviat si pots venir . T’hi espero . Fins aviat ! Mariam PD: Per dir-me si vindràs o no , contesta’m per correu electrònic , Gràcies ! 7 Subratlla de color blau el subjecte i de color vermell el predicat:



a Aquell noi tan alt és jugador de bàsquet. b La Mariona explica un conte molt interessant. c L’Ester viu a Barcelona. 8 De les oracions anteriors, encercla’n el nucli del subjecte en color blau

i el del predicat en color vermell.

400 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI

U4

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Indica a quins significats poden fer referència les paraules següents.

Si cal, con­sulta el diccionari. ploma

d’avió

d’animal

cua

pentinat

ala

d’escriure

interruptor

de persones

fruita

pera

2 Relaciona cada definició amb l’element del teatre que li correspon:



Tela gran que, abaixada, tapa tot l’escenari. •

• platea

Conjunt de seients de la planta baixa d’un teatre. •

• escenari

Lloc on es representa l’obra o l’espectacle. •

•

teló

3 Escriu a la taula tres paraules que es pronunciïn amb o oberta, tres

més amb o tancada i tres que es pronunciïn u: (resposta oberta) o oberta

o tancada

u

4 Posa el tipus d’accent que es demana en cada cas:

o oberta ò

o

o tancada ó

o

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 401

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

5 Completa les paraules següents amb ò o ó:



tel ó

m ò mia

arr ò s

carb ó



m ò bil

marr ó

hist ò ria

excursi ó



taur ó

c ò mic

rep ò s

soroll ó s

6 Completa la taula amb els demostratius que hi falten:

masculí

femení

singular

plural

singular

plural

proximitat

aquest

aquests

aquesta

aquestes

llunyania

aquell

aquells

aquella

aquelles

7 Completa les frases següents amb els demostratius adequats:

aquest



a Passa’m



b



c Agafa



d Pujarem al capdamunt d’ aquella

Aquelles

llapis que tens al costat. dones que vaig veure l’altre dia eren angleses.

aquesta

bicicleta d’aquí, que jo ja agafaré l’altra. muntanya d’allà.

8 Completa les frases següents amb el possessiu adequat:



a El meu



b No sé perquè aquesta nena no vol deixar-me les seves



c Enric, digues a la teva



d Si nosaltres podem portar els nostres podeu portar els vostres .



e Fa dies que no sé res dels meus

pare em va dir que m’estimava molt.

402 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

joguines.

germana que també pot venir a la festa. gossos, vosaltres també

amics. Els hauré de trucar.

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI

U5

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Relaciona les parts de cada refrany (tingues en compte que moltes

vegades rimen) i, per parelles, digueu què signifiquen: Abans de criticar a ningú, Feina feta Al mal feiner, Qui no té memòria El mal ve volant Tal faràs,

• • • • • •

• • • • • •

no fa destorb. i se’n va a peu coix. cap eina no li va bé. tal trobaràs. mira’t primer a tu. ha de tenir cames.

2 Accentua aquestes paraules i, després, classifica-les a la taula:

pagina numero diacritic excursio maritim previsio matematic huraca termometre meteoroleg pero magia telefon esqui fisica agudes excursió previsió huracà però esquí

planes diacrític marítim matemàtic meteoròleg telèfon

esdrúixoles pàgina número termòmetre màgia física

3 Posa accent diacrític a les paraules que n’hagin de dur:



a Els turistes venen a Barcelona durant tot l’any. Els turistes vénen a Barcelona durant tot l’any. b A la botiga nova venen roba de dona.



c Pel meu aniversari, m’han regalat una bola del mon. Pel meu aniversari, m’han regalat una bola del món. d Mon avi és fuster.



e Tinc tanta son que m’adormiré de seguida.



f Els roures son arbres de fulla caduca. Els roures són arbres de fulla caduca.



Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 403

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

4 Fes una frase amb cadascuna de les paraules següents. Fixa’t en la

pista que t’oferim sobre el seu significat. (resposta oberta)

mes (de l’any)



més (quantitat)



net (contrari de brut)



nét (vincle familiar)



sol (astre)



sòl (terra)



te (herbes)



té (verb tenir) 5 Escriu en lletres les xifres següents. Fixa’t en el guionet.



85 :

vuitanta-cinc



604 :

sis-cents quatre



38 :

trenta-vuit



229 :

dos-cents vint-i-nou

6 Copia aquestes frases i escriu en lletres els numerals ordinals:



a És la 9a vegada que pujo al Pedraforca. És la novena vegada que pujo al Pedraforca.



b La Jana va quedar 12a a la cursa popular del barri. La Jana va quedar dotzena a la cursa popular del barri.



c Em va respondre la 5a vegada que li vaig telefonar. Em va respondre la cinquena vegada que li vaig telefonar.



d L’Eloi és el 1r alumne que ha arribat a classe. L’Eloi és el primer alumne que ha arribat a classe.

404 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI

U6

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Escriu dues paraules que continguin cadascun dels prefixos

següents. Després, busca-les en el diccionari i anota’n la definició en la llibreta: (resposta oberta) des-

im-

in-

des- cordar

im- possible

in- còmode

2 Relaciona els prefixos de l’esquerra amb les paraules de la dreta i escriu

els derivats que has format:

extra- •

• virus

→

antivirus



• correcte →

incorrecte



• visible →

previsible

anti- •

→



• radi



• fabricar →

prefabricar



• estable →

inestable



• ordinari →

extraordinari

pre- •

in- •

extraradi

3 Subratlla les paraules apostrofades del text següent:

Un dia, després de travessar un bosc de faigs molt espès, va veure l’horitzó barrat per una carena altíssima de muntanyes plenes de neu. De l’altra banda de la carena, però, arribava una llum nítida i clara, i el cel s’hi endevinava blau i lluminós. Enric Larreula i Jesús Gabán, El cérvol que va anar a buscar la primavera (text adaptat)

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 405

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

4 Completa les frases següents amb la contracció adequada:

pel • del • dels • al

a El noi tenia por del

fet de dormir sol a l’habitació del



b L’amic del



c El camí que t’assenyalo amb el dit és cap al



d Li agrada fer cas dels

costat.

seu germà es diu Pere. cim.

seus pares, ja que li donen bons consells.

5 Completa les frases següents amb el pronom personal més adequat:

tinc dues cosines i tu



a Jo



b Podeu venir a casa sempre que a vosaltres us vingui de gust.



c Crec que ella



d Nosaltres sempre truquem a la porta abans d’entrar.

en tens tres.

és la nena que mereix el premi de poesia.

6 Fes una frase amb cadascun dels pronoms personals forts següents:



jo:

(resposta oberta)

vosaltres:

ell:



elles: 7 Pensa un joc d’aire lliure que t’agradi molt i escriu com s’hi juga. Des-

prés, explica’l als companys i companyes. De tots els jocs, escolliu-ne un per posar en pràctica.

(resposta oberta)



406 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI

U7

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Defineix les paraules següents i, després, fes-ne un dibuix:



manassa (resposta oberta)



avionàs



cullerassa .



portassa

2 Completa aquestes paraules amb b o v:

cer v ell

cele b ració

mo b le

co b ert

b any

à v ia

am b ient

b allarina

con v it com b at

tre b all

v isitant

so b re

em b olic

pro v a

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 407

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

3 Completa aquest text amb b i v:

Aquella nit no v aig parar de somiar Sant Elm. La Mary i jo anà v em juntes a l’escola, amb aquells uniformes b laus tan b onics. Jo era en una sala molt gran, rebent un guardó el dia del lliurament de premis. Tothom aplaudia i em dona v a la mà, i em va sem b lar que queia adormida, però la gent no para v a de donar-me la mà. Vaig o b rir un ull. La cara prima de la Grunyilda era a tocar de la me v a, i era ella qui em sacseja v a l’espatlla. —Desperta’t, desperta’t –em deia. Per la finestra de les golfes es v eien els primers raigs de claror damunt de les xemeneies. Devia estar de b roma. —Però si és tot just de matinada! v aig dir. —I què? –va fer–. Lle v a’t. Les nenes desagraïdes com tu tenen molta feina. Potser no són deures de l’escola –va afegir fent una ganyota am b el lla v i superior–, però és una feina prou b ona per a persones com tu. Marian Broderick, L’aprenenta de bruixa (fragment adaptat) 4 Escriu en plural les frases següents:



a La meva germana té el cabell molt llarg. Les meves germanes tenen els cabells molt llargs.



b Aquell noi és el més llest. Aquells nois són els més llestos.

c L’arbre que es veu a dalt d’aquella muntanya és el més verd que he vist mai. Els arbres que es veuen a dalt d’aquelles muntanyes són els més verds que he vist mai.

d La teva gata té una taca blanca. Les teves gates tenen unes taques blanques.



e Jo aniré a córrer amb el meu millor amic. Nosaltres anirem a córrer amb els nostres millors amics.

408 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI

U8

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Defineix les paraules següents i, després, fes-ne un dibuix:



maneta



avioneta



cullereta



porteta

(resposta oberta)

2 Classifica les paraules següents:

peixet • ampolleta • alfabet • jardinet • raqueta • osset • carnet són diminutius

no són diminutius

alfabet raqueta carnet

peixet ampolleta jardinet osset

3 Completa les paraules següents amb els dígrafs: rr, ix, qu, ll, gu, ny,

ss

ca rr era

que ix als

ll entia

e ix erit



có rr er

compa ny

gu isat

mira ll



ba rr etina

pi ny ó

pa ss adís

ca rr/ ix er

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 409

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

4 Encercla les paraules que contenen el so de la r forta:

broma

ratolí

cantar

rialla

trencat

rosa

ferralla

5 Completa els mots de les frases següents amb r o rr:



a M’ag r aden molt els llib r es d’aventu r es.



b La Ma r iona va decidi r deslliu r ar-se d’aquell te rr ible encante r i.



c Les b r uixes la van obliga r a p r end r e un beu r atge ma onós.



d El gat d’en Ca r les esga rr apa tothom que l’aca r ona.



e Dimec r es em disfressa

é amb un ba rr et i una ca r eta.

6 Encercla els verbs d’aquestes frases i, després, classifica’ls a la taula de

sota:

a La Marta i la Valentina vindran d’excursió amb nosaltres.



b L’avi ens esperava a la sortida de l’escola.



c L’Albert i la Judit escolten la ràdio cada matí.



d En Marcel xiulava mentre passejava.



e A casa fem els iogurts amb una iogurtera.



f Us passarà volant, ja ho veureu! present escolten fem

410 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

passat esperava xiulava passejava

futur vindran passarà veureu

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI

U9

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 A partir de les paraules següents, escriu-ne d’altres que siguin de la

mateixa família. Comenta-les amb els teus companys i companyes per ampliar-ne la llista. (resposta oberta) llibre

fusta

somni

terra

2 Encercla la paraula de cada sèrie que no pertany a la mateixa família

lèxica que les altres: document, documentació, doctor, documental, documentalista descans, descansar, cansat, cansament, cansaladeria, cansar sec, secà, sequedat, secada, assecar, secció, sequera 3 Subratlla les paraules que tenen el so de la s sorda:



sostre

casa

camisa

catorze

gossa



zoològic

potser

rossa

ascensor

analitzar



sabata

forçut

empresa

societat

ase

4 Omple els buits dels mots següents amb s, ss, c, ç o z:



dan s a

llangoni ss a

tre s or

z ero



no s a

col z e

cal ç otets

re c epta



pa ss ar

s ilen c i

enfon s ar

tra ç a

5 Classifica les paraules de l’activitat anterior segons el so de la essa:



essa sorda: dansa, passar, llangonissa, silenci, calçotets, recepta, traça



essa sonora: nosa, colze, tresor, enfonsar, zero

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 411

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

6 Escriu les frases següents en passat, present i futur canviant-ne

l’infinitiu:

a La Maria (cantar) molt bé.



b Els nostres cosins (beure) massa llet i poca aigua.



c En aquest conte els cavallers (sortir) del poble.



Present:



a La Maria canta molt bé.



b Els nostres cosins beuen massa llet i poca aigua.



c En aquest conte els cavallers surten del poble.



Passat:



a La Maria cantava molt bé.



b Els nostres cosins bevien massa llet i poca aigua.



c En aquest conte els cavallers sortien del poble.



Futur:



a

La Maria cantarà molt bé.



b

Els nostres cosins beuran massa llet i poca aigua.



c

En aquest conte els cavallers sortiran del poble.

7 Escriu l’infinitiu d’aquestes formes verbals i indica a quina conjugació

pertanyen: infinitiu ventilarem pugeu reien passejo embrutes dormo

412 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

ventilar pujar riure passejar embrutar dormir

conjugació 1a conjugació 1a conjugació 2a conjugació 1a conjugació 1a conjugació 3a conjugació

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI

U10

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Completa la taula amb els gentilicis que hi falten:

singular

plural

masculí

femení

masculí

femení

Andorra

andorrà

andorrana

andorrans

andorranes

Cervera

cerverí

cerverina

cerverins

cerverines

Eivissa

eivissenc

eivissenca

eivissencs

eivissenques

Martorell

martorellenc

martorellenca

martorellencs

martorellenques

sollerí

sollerica

sollerics

solleriques

Sóller

2 Completa amb g o j:

j

a

g

e

g

i

j

o

j

u

3 Completa els mots de les frases següents amb g o j:



a La J úlia rega els g eranis i la g inesta del j ardí.



b En G erard s’ha fet mal al g enoll i ha anat al met g e.



c En J osep ha estudiat arqueolo g ia.



d El meu g ermà m’a j uda a preparar el men j ar.



e Voleu j ugar al j oc del rellot g e?



f Demà anirem a la plat j a amb en J oan i la G emma. 4 Completa les frases amb les paraules següents:

hi ha • i a • ha • a • ho • o

a A la dreta hi ha un forn



b M’ ho tès?



c La Mariona



d Vols fruita

ia

l’esquerra, una verduleria.

pots tornar a explicar, si us plau, que no ha o

anat d’excursió

a

ho

he en-

la Mola.

formatge? Al congelador també hi ha gelat.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 413

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

5 Subratlla els adverbis i les locucions adverbials que trobis en el text:



 ovint m’agrada anar molt arreglat a l’escola. Avui, per exemple, no S ha estat així, perquè ahir vaig anar a dormir tard. Avui m’ha costat molt llevar-me i m’he hagut d’arreglar de pressa. Fins que no he estat a l’autobús, no m’he adonat que portava el jersei al revés. De sobte, m’he començat a posar vermell. Quina vergonya! Em sembla que hauria estat molt millor anar-me’n a dormir d’hora. Sempre recordaré aquesta aventura... 6 Classifica els adverbis i les locucions adverbials següents a la taula

de sota: malament • de seguida • aquí • a poc a poc • tard • amunt a la vora • gairebé • encara • de pressa • lluny • demà • enrere • millor de lloc

aquí, amunt, a la vora, lluny, enrere

de temps

tard, ahir, de seguida, demà

de manera

malament, a poc a poc, gairebé, de pressa, millor

7 Escriu tres frases: la primera amb un adverbi de temps, la segona amb

un adverbi de lloc i la tercera amb un adverbi de manera, utilitzant les formes de l’activitat anterior. (resposta oberta)

414 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI

U11

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Classifica les comparacions següents segons que siguin expressions

d’in­ferioritat, d’igualtat o de superioritat:

a El cel és blau com l’aigua del mar.



b Jo sóc més alt que la meva germana petita.



c Aquest trencaclosques és tan complicat com el de l’altre dia.



d La senyora Eulàlia té els cabells més llargs que la senyora Josefina.



e Aquesta obra de teatre ha estat menys aplaudida que l’anterior.



f Sé que tens menys possibilitats de guanyar la cursa que jo. inferioritat

e, f

igualtat

superioritat

a, c

b, d

2 Escriu una comparació d’inferioritat, una d’igualtat i una altra de supe-

rioritat: (resposta oberta)

3 Completa els mots següents amb x, ix, tx o ig:



ba ix

passe ig



va ig

despa tx ar



cu ix a

car x ofa

fle tx a

mate ix a

x àfec

torne ig

escle tx a

pan x a

4 Escriu tres oracions amb paraules de l’activitat anterior:

(resposta oberta)

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 415

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

5 Completa les frases següents amb la paraula adequada:

vaig

calaixos

xivarri

dutxa

cotxe

esquitxis

xocolata



a En aquesta classe hi ha molt de xivarri



b A casa guardem la xocolata en un dels calaixos



c Un dia vaig escoltar per la ràdio que un cotxe arribar a trencar un arbre.



d No esquitxis el terra amb l’aigua de la dutxa

. de la cuina. va

.

6 Encercla les preposicions del text següent:

Els nens passaven molts dies d’estiu a la llacuna de les sirenes, nedant i jugant. De totes maneres, no s’hi entenien gaire, amb elles. Wendy, per exemple, no havia pogut parlar amb cap sirena. Les veia sovint, estirades al sol a la Roca dels Abandonats, pentinant-se. Quan s’hi acostava, saltaven a l’aigua. La nena anava ben sovint a la llacuna quan sortia el sol després de la pluja, que era quan les sirenes jugaven amb les bombolles. Aquestes bombolles, de molts colors, estaven fetes amb l’aigua de l’arc de Sant Martí, i les sirenes se les passaven les unes a les altres amb la cua. James M. Barrie, Peter Pan (fragment adaptat) 7 Completa aquestes frases amb la preposició adequada:

de

amb

a

per

amb



a El pa



b No hi vull anar per



c Vaig anar a

París fa molt de temps.



d Al museu de

ceràmica hi ha objectes molt interessants.

416 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

tomàquet és molt fàcil de fer. dos motius ben clars.

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI

U12

Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

1 Relaciona les paraules de cada columna per formar mots compostos:

→



plora •

• robes



porta •

• closques →



roda •

• avions

→

portaavions



penja •

• vidres

→

netejavidres



trenca •

• truites

→

somiatruites



somia •

• món

→

rodamon



neteja •

• miques

→

ploramiques

penja-robes trencaclosques

2 Escriu tres frases en què apareguin alguns dels compostos de l’activi-

tat anterior: (resposta oberta)

3 Completa les paraules següents amb m o n:



i n formar i m mòbil

co n vertir

i n acabat

lla m pec

ca n viar

a m ple

e m botit

co n venient i m migrant

E m ma

ra m bla

bla n ques

o m bra

si m fonia

4 Relaciona cada paraula amb la grafia adequada:

co

nt

ent

•

tra

mp olí

•

mp tació

•

mp

•

•

mb

nt

•

•

nt

to mb

•

e mb ut

•

•

lt

te

sa

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 417

AVALUACIÓ CONTÍNUA QUART CURS SOLUCIONARI Nom: ............................................................................... Data: ...............................................................................

5 Forma paraules noves afegint els prefixos im-, in-, com-, con- i es-

criu-ni la definició al costat. (Consulta el diccionari si ho necessites.) in comprensible:



a



b com prometedor:



c im pertinent:



d con fabular:

6 Subratlla les preposicions d’aquestes frases:



a M’agrada molt passejar vora el mar.



b Els llibres que hi ha damunt la taula són teus.



c El gos s’ha amagat darrere de la palmera.



d He vist la posta de sol des de la finestra de dalt.



e L’ajuntament és ben a prop d’aquí. 7 Escriu una frase amb cadascuna de les preposicions següents:



a entre:



b sota:



c dins:



d amb:



e cap a:

(resposta oberta)

418 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

GUIA DIDÀCTICA RECURSOS DIGITALS

ÍNDEX Vocabulari interactiu

recurso es

s

àgil, àgils adjectiu Que es mou amb facilitat i rapidesa.

amable, amables adjectiu Educat, agradable de tractar, afectuós i bondadós amb els altres.

diversitat, diversitats nom femení Qualitat d’allò que és divers, diferent.

divertit, divertida, divertits, divertides adjectiu Que entreté o distreu d’una manera agradable.

menut, menuda, menuts, menudes adjectiu Que és petit, poca cosa.

rialler, riallera, riallers, rialleres adjectiu Que riu fàcilment i sovint.

saludable, saludables adjectiu Que va bé per a la salut, que l’afavoreix.

xerraire, xerraires adjectiu Que xerra o parla molt.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 421

Altr

UNITAT 1: UNA COLLA D’AMICS • Vocabulari interactiu

UNITAT 2: LA FAGEDA D’EN JORDÀ • Vocabulari interactiu

arbust, arbustos nom masculí Planta de mida mitjana, amb diverses tiges que surten arran de terra i de les quals neixen branques que tenen fulles, i que pot donar fruits o no.

arrel, arrels nom femení Part de la planta, generalment enfonsada a terra i que creix en sentit oposat a la tija, que la sosté i l’alimenta mitjançant l’aigua i altres substàncies que absorbeix del sòl.

canya, canyes nom femení Planta perenne que creix als marges de rius i rieres, amb una tija alta i dura i unes fulles llargues.

422 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

capçada, capçades nom femení Conjunt de les branques d’un arbre.

fageda, fagedes nom femení Bosc de faigs.

frondós, frondosa, frondosos, frondoses adjectiu Abundós de branques i fulles.

llavor, llavors nom femení Part d’un fruit de la qual neix una altra planta.

recurso es

s

comarca, comarques nom femení Part petita del territori d’un país que comprèn diversos pobles i ciutats, una de les quals n’és la capital.

cultura, cultures nom femení Conjunt de tradicions, de formes de vida i d’obres científiques i literàries d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat.

mapa, mapes nom masculí Representació sobre paper dels elements d’un territori, un país, una comarca…

monument, monuments nom masculí Edifici, construcció o escultura important per motius històrics o artístics.

país, països nom masculí Territori d’una nació, d’un conjunt de persones que tenen una mateixa llengua i unes característiques comunes.

paisatge, paisatges nom masculí Tros de territori que podem veure i contemplar des d’un lloc.

patrimoni, patrimonis nom masculí Conjunt de béns, de coses preuades, que té una persona, una entitat o una població.

tradició, tradicions nom masculí Conjunt de béns, de coses preuades, que té una persona, una entitat o una població.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 423

Altr

UNITAT 3: AVUI ANEM A... • Vocabulari interactiu

UNITAT 4: UNA TARDA DE TEATRE • Vocabulari interactiu

actor, actriu, actors, actrius nom masculí i femení Persona que interpreta un paper en una obra de teatre, una pel·lícula, una sèrie de televisió, etc.

escenari, escenaris nom masculí Part d’un teatre, d’una sala de concerts…, on té lloc l’espectacle.

galliner, galliners nom masculí Part més alta d’un teatre, d’una sala d’espectacles…, des de la qual la visió de l’escenari no és gaire bona i les localitats de la qual solen ser més barates que la resta.

orquestra, orquestres nom femení Conjunt de músics, amb diferents instruments, que toquen plegats.

pati de butaques, patis de butaques nom masculí Part central d’un teatre, d’una sala d’espectacles…, on hi ha moltes butaques o cadires disposades en fileres paral·leles. També s’anomena platea.

424 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

platea, platees nom femení Pati de butaques.

públic, públics nom masculí Conjunt de persones que assisteixen a un espectacle.

teatre, teatres nom masculí Edifici on es representen obres de teatre o algun altre tipus d’espectacle.

teló, telons nom masculí Tela molt gran, enganxada al sostre d’un teatre i situada just davant de l’escenari, que s’aixeca per deixar veure el que hi succeeix i s’abaixa per amagar-ho.

tramoia, tramoies nom femení Mecanismes que hi ha rere l’escenari d’un teatre per canviar-ne els decorats o modificar altres recursos tècnics, com, per exemple, els llums.

recurso es

s

baròmetre, baròmetres nom masculí Aparell que s’utilitza per mesurar la pressió atmosfèrica.

boira, boires nom femení Espècie de núvol baix i dens que s’origina quan hi ha molta humitat i que impedeix veure bé les coses a una distància curta.

cicló, ciclons nom masculí Tempesta caracteritzada per vents molt forts que es desplacen formant un cercle.

clariana, clarianes nom femení Espai de cel clar que s’obre entre els núvols.

humitat, humitats nom femení Quantitat de vapor d’aigua que hi ha a l’aire.

meteorologia, meteorologies nom femení Ciència que estudia els fenòmens atmosfèrics, com, per exemple, la pluja, els núvols…

pluviòmetre, pluviòmetres nom masculí Aparell que s’utilitza per mesurar la quantitat de pluja que ha caigut en un punt.

ràfega, ràfegues nom femení Cop de vent fort.

temporal, temporals nom masculí Tempesta forta amb vent constant.

termòmetre, termòmetres nom masculí Aparell que s’utilitza per mesurar la temperatura de l’ambient o del cos.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 425

Altr

UNITAT 5: QUIN FRED QUE FA! • Vocabulari interactiu

UNITAT 6: UN LLOC PER VIURE • Vocabulari interactiu

ajuntament, ajuntaments nom masculí Edifici on treballen l’alcalde i els regidors, els quals, després de ser elegits per la ciutadania, dirigeixen una població.

batlle, batlles nom masculí Màxim responsable de l’ajuntament d’una població, que ha estat elegit per la ciutadania. També s’anomena alcalde.

centre cívic, centres cívics nom masculí Edifici d’una població on tenen lloc diferents activitats culturals, com, per exemple, cursos, xerrades, exposicions…

ciutat, ciutats nom femení Població amb molts habitans, que disposa de tot tipus de serveis: escoles, hospitals, transports públics...

civisme, civismes nom masculí Respecte pels interessos i el bé comú de tota la població.

426 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

espai públic, espais públics nom masculí Lloc d’una població, gestionat i mantingut per l’Ad­­­ministració local, que conté serveis oberts a tothom.

habitatge, habitatges nom masculí Casa o pis on es pot viure.

parc, parcs nom masculí Zona a l’aire lliure d’una població, amb diferents tipus de vegetació, gronxadors, fonts, bancs... per on la gent passeja i on els nens i nenes juguen.

poble, pobles nom masculí Població amb menys habitans i de dimensions més petites que una ciutat.

recurso es

s

biblioteca virtual, biblioteques virtuals nom femení Pàgina web que conté un conjunt de publicacions electròniques, classificades i ordenades, que es po­ den consultar i llegir a través d’Internet.

científic científica, científics científiques nom masculí i femení Persona que es dedica a la ciència.

enciclopèdia, enciclopèdies nom femení Llibre o sèrie de llibres que contenen informació sobre termes, que expliquen els coneixements humans o d’alguna ciència o art en particular, ordenats alfabèticament.

laboratori, laboratoris nom masculí Lloc on es poden fer experiments científics amb l’ajut dels estris necessaris.

memòries nom femení plural Llibre en què una persona explica la història de la seva vida, tot relacionant-la amb esdeveniments històrics.

museu, museus nom masculí Edifici on es conserven i s’exposen al públic diferents obres d’art o troballes científiques.

proveta, provetes nom femení Tub estret de vidre, amb un peu ample i un bec a la part superior, que serveix per recollir o mesurar líquids.

tub d’assaig, tubs d’assaig nom masculí Tub estret de vidre, amb un extrem tancat i arrodonit i l’altre obert, que serveix per conservar-hi líquids.

manuscrit, manuscrits nom masculí Document escrit a mà.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 427

Altr

UNITAT 7: INVESTIGUEM • Vocabulari interactiu

UNITAT 8: LA LLUM I LA FOSCOR • Vocabulari interactiu

calefacció, calefaccions nom femení Conjunt d’aparells que s’utilitzen per escalfar una casa o un local quan fa fred.

claror, clarors nom femení Llum que emet un objecte que està encès o que està cremant i que el fa visible.

electricitat, electricitats nom femení Energia que circula per uns fils i que ens permet tenir llum artificial i fer funcionar les màquines i aparells elèctrics.

energia renovable, energies renovables nom femení Energia obtinguda de fonts naturals que no es poden esgotar o que es poden renovar.

energia solar, energies solars nom femení Energia que s’obté de la radiació del Sol, mitjançant uns panells especials, i que s’utilitza, per exemple, per escalfar aigua en una casa o fer funcionar alguns senyals de trànsit.

foscor, foscors nom femení Falta de llum o de claror.

428 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

làmpada, làmpades nom femení Aparell que fa llum.

llàntia, llànties nom femení Aparell que fa una llum tènue gràcies a una metxa que crema amb oli o alcohol.

llum, llums nom femení Forma d’energia gràcies a la qual podem veure les coses. Pot ser natural, i llavors prové del Sol, o artificial, que s’obté amb l’electricitat.

panell fotovoltaic, panells fotovoltaics nom masculí Plafó que serveix per captar els raigs solars, els quals permetran després generar electricitat.

refrigeració, refrigeracions nom femení Aparell que serveix per refredar l’aire d’un espai tancat quan fa calor.

recurso es

s

abocador, abocadors nom masculí Lloc on es llencen escombraries, runa…

deixalleria, deixalleries nom femení Instal·lació que recull i tracta les deixalles que no es poden llençar a cap contenidor, com, per exemple, aparells electrònics, roba…

envàs, envasos nom masculí Recipient que pot tenir diferents volums, destinat a emmagatzemar coses o transportar-les.

matèria primera, matèries primeres nom femení Element que s’obté directament de la natura i que després es fa servir per fabricar o fer funcionar altres objectes. En són exemples la fusta i el carbó.

recollida selectiva, recollides selectives nom femení Activitat que consisteix a recollir residus, com ara vidre, plàstic, paper…, separadament, segons el material.

residu, residus nom masculí Material que resta després d’haver aprofitat, destruït o modificat un objecte.

restaurar verb Restablir el bon estat d’un objecte vell o espatllat.

reutilitzar verb Donar a un residu el mateix ús que tenia el material original, o un altre de diferent.

reciclar verb Transformar un objecte vell en un altre de nou que tingui la mateixa funció, o una altra.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 429

Altr

UNITAT 9: DE QUÈ ESTÀ FET? • Vocabulari interactiu

UNITAT 10: FESTES I TRADICIONS • Vocabulari interactiu

bastoner, bastonera, bastoners, bastoneres nom masculí i femení Persona que participa en el tradicional ball de bastons.

capgròs, capgrossos nom masculí Persona que, en una festa popular, es disfressa amb un cap de cartó buit molt gros, que representa algun personatge.

casteller, castellera, castellers, castelleres nom masculí i femení Membre d’una colla que aixeca castells humans.

diable, diables nom masculí Persona disfressada de dimoni que s’encarrega de tirar petards durant un correfoc.

enxaneta, enxanetes nom masculí i femení Nen o nena que puja a l’últim pis d’un castell.

gegant, geganta, gegants, gegantes nom masculí i femení Figura molt alta, de cartó o fusta, que desfila o balla durant la festa major d’una població moguda per una persona situada al seu interior.

430 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

graller, grallera, grallers, gralleres nom masculí i femení Persona que toca la gralla, generalment en una festa popular com ara una cercavila amb gegants.

orquestra, orquestres nom femení Conjunt de músics, amb diferents instruments, que toquen plegats.

pregó, pregons nom masculí Discurs que pronuncia una persona, generalment coneguda, per inaugurar la festa major d’una po­blació.

pubilla, pubilles nom femení Noia escollida com el personatge més important de la festa major d’una població.

trabucaire, trabucaires nom masculí Persona encarregada de disparar un trabuc per marcar l’inici de la festa major d’una població.

recurso es

s

capa d’ozó, capes d’ozó nom femení Capa de l’atmosfera que conté una gran concentració d’ozó i que impedeix l’entrada directa dels raigs ultraviolats.

ecològic, ecològica, ecològics, ecològiques adjectiu Relatiu a l’ecologia, és a dir, a les relacions entre els éssers vius i el seu medi.

ecosistema, ecosistemes nom masculí Sistema d’organització dels organismes de diverses espècies que interaccionen en el si d’un espai definit.

nociu, nociva, nocius, nocives adjectiu Que és perjudicial, que fa mal.

parc eòlic, parcs eòlics nom masculí Instal·lació destinada a recollir l’energia del vent, mitjançant uns aparells semblants a un molí de vent anomenats aerogeneradors, i a transformar-la en electricitat.

pol·lució, pol·lucions nom femení Brutícia que hi ha a l’aire, a l’aigua…, que és nociva per a la salut.

vehicle ecològic, vehicles ecològics nom masculí Vehicle que funciona amb un tipus d’energia més respectuosa amb el medi ambient que les energies tradicionals.

vessament, vessaments nom masculí Acció d’escapar-se un líquid d’un recipient, d’un espai tancat…, que el conté.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 431

Altr

UNITAT 11: SALVEM EL NOSTRE PLANETA! • Vocabulari interactiu

UNITAT 12: COM ENS COMUNIQUEM? • Vocabulari interactiu

càmera, càmeres nom femení Aparell per fer pel·lícules o fotografies. Hi ha càmeres de vídeo, de televisió, de cine i fotogràfiques.

entrevista, entrevistes nom femení Conversa entre un periodista i un personatge enregistrada i reproduïda en un mitjà de comunicació, sigui escrit o oral.

estudi de ràdio, estudis de ràdio nom masculí Lloc preparat amb tot tipus de màquines per fer-hi programes de ràdio.

notícia, notícies nom femení Informació sobre un fet, que s’explica en un mitjà de comunicació, sigui un diari, la ràdio o la televisió.

432 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

plató, platós nom masculí Espai cobert i clos, adequadament equipat i condicionat, que serveix d’escenari en els rodatges cinematogràfics o en els televisius.

premsa, premses nom femení Conjunt de diaris i revistes que es publiquen.

reportatge, reportatges nom masculí Informació sobre un fet concret que aconsegueix un periodista després de fer una investigació i que es publica en un mitjà de comunicació escrit o s’emet per ràdio o televisió.

GUIA DIDÀCTICA ALTRES RECURSOS

434 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

Altr

Dictats

recurso es

s

UNITAT 1 Em dic Òscar i visc al barri de l’església. Tinc una colla d’amics i sempre que puc surto amb ells a jugar. La més gran de la colla és la Mercè, que és simpàtica i decidida. Després ve en Martí, que sempre té gana i menja un entrepà. I la més petita és la Cèlia, que no para de fer fotos amb la càmera. Ens agrada inventar històries i imaginar aventures fantàstiques.

UNITAT 2 L’Emma ha comprat unes tulipes grogues per a la mare. Li agraden molt les flors. Troba que les violetes són molt maques. També els clavells i les roses. Però sobretot li agraden les plantes vives, les dels testos o els jardins. És bonic veure créixer un arbre des que és petit. A casa, reguen les plantes i en tenen cura entre tots.

UNITAT 3 Vols venir d’excursió? Anirem a visitar un poblet que té una església romànica molt bonica. Després agafarem un camí que puja entre un bosc de pi negre, travessarem una fageda i trobarem un rierol i una font. El paisatge t’agradarà molt, ja ho veuràs. Tot és tan verd!

UNITAT 4 Al teatre, puc veure els actors i les actrius de molt a prop. Quan s’aixeca el teló, sento molta emoció i el cor em batega fort. Com a l’òpera, quan sona la música de l’orquestra i se senten les veus dels cantants. Els artistes s’han de cuidar molt la veu per no estar afònics. Si al mig de la funció els agafa un atac de tos, pot ser horrorós!

UNITAT 5 La Mònica té ganes de fer la volta al món. És una dona decidida i no té por de res. Li és igual si fa núvol o fa sol, si cau un xàfec o si neva fort. Es corda bé les botes, menja un bon entrepà i comença el viatge. A l’estació, agafa un tren fins a l’aeroport mentre els amics li fan adéu amb la mà. Primer, anirà amb avió fins a Itàlia. Després, ja pensarà com continuar el camí.

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 435

UNITAT 6 Amb l’escola hem fet una descoberta del poble: hem visitat l’ajuntament i l’església, i ens hem aturat a la plaça Major i al pont vell. Ens han explicat la història del barri antic i el sistema que feien servir per portar l’aigua del riu. Quan ha arribat l’hora de dinar, hem anat al parc de la vila. Ens hem assegut sota l’arbre més vell de la comarca, un roure centenari.

UNITAT 7 Ahir vam anar a passejar pel port amb la Berta. Mentre caminàvem, miràvem les barques, el blau intens de l’aigua i les gavines que volaven ben a la vora. Vam arribar fins al final del moll. Bufava un ventet agradable, que ens feia pessigolles a la cara. Llavors em va sonar el mòbil i va trencar aquell ambient tan bucòlic!

UNITAT 8 M’agrada caminar i córrer per la muntanya, respirar l’aire pur i notar el sol a la cara. Se sent el so dels rierols i l’olor de l’herba dels prats. Hi ha tota mena d’animals, grans i petits: senglars, esquirols, ratolins, aranyes, papallones, formigues... Si et poses arran de terra, pots descobrir un món sorprenent. La natura és una meravella!

UNITAT 9 Després d’esmorzar, a la classe, la Teresa i l’Ignasi han explicat la visita a la biblioteca de Ca n’Alzina. S’ho havien preparat a casa i els ha sortit força bé. Han portat un mural amb dotze fotografies, un plànol de la biblioteca i les instruccions de com fer la cerca d’un llibre. Al final, han escrit l’adreça i un resum de la informació pràctica a la pissarra.

UNITAT 10 En Gerard, la Judit, la Gemma i en Jordi són al gimnàs. Tenen una hora per assajar l’obra Viatge a Júpiter. La representaran dijous que ve. Serà la festa major de l’escola! Aquell dia hi haurà teatre, una cercavila de gegants i capgrossos, jocs de cucanya i, a les cinc, un gran berenar.

UNITAT 11 A la Xènia li agrada la xocolata desfeta amb xurros. Avui n’ha fet ella mateixa i s’ha esquitxat el xandall. La mare li ha dit que a la calaixera n’hi havia un altre. Però ella ha preferit rentar les taques i tornar-se’l a posar. Quan el xandall s’ha eixugat, ha marxat cap al parc a fer uns quants xuts de pilota.

436 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

recurso es

s

Altr

UNITAT 12 Ahir a la nit vaig tenir un somni màgic. Feia mal temps i sortia de casa a fer un tomb amb el paraigua. Se sentien trons. De sobte, queia un llamp molt lluminós i un núvol baixava arran de terra. M’enfilava al núvol i pujàvem molt amunt. Jo estava immòbil. Des d’allà tot es veia minúscul i els camps semblaven un cobrellit gegant. Era com estar dins d’un conte!

Llengua catalana Cicle Mitjà Primària 437