GEOGRAFIA DE GRÈCIA

ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΓΛΩΣΣΑ

Η ΤΗΣ ΕΛΛΑΔΟΣ ΓΕΩΓΡΑΦΙΑ

Η ΤΗΣ ΕΛΛΑΔΟΣ ΓΕΩΓΡΑΦΙΑ GEOGRAFIA DE GRÈCIA El nom que donam a Grècia i als grecs és el que els hi van donar els romans: Graecia i Graecī. Per als grecs era Ἑλλάς i els seus habitants, Ἑλλήνες. El nom d’Ἑλλάς o Grècia ha de donar-se al conjunt de llocs on hi va haver ciutats i colònies gregues, i no només a la Grècia peninsular europea.

GRÈCIA SEPTENTRIONAL La Grècia septentrional està esmitjada pel massís muntanyós del Pindos, els contraforts del qual cobreixen gran part del territori. Al llevant les muntanyes són discontínues; destaca l'Olimp (2.981 m), morada de Zeus i el déus olímpics. Xavier Botella

ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΓΛΩΣΣΑ α᾿

ΕΙΣΑΓΩΓΗ ΕΙΣ ΤΗΝ ΕΛΛΑΔΑ

Macedònia, que els grecs no consideraven pròpiament hel·lènica, cobreix tot el nord de la península i històricament abasta, al llevant, la Península Calcídica; la més oriental de les seves tres potes acaba en el Mont Athos (1.935 m). Ciutats calcídiques són Tessalònica, Olint i Potidea. La capital de Macedònia, bressol d'Alexandre el Gran, era Pel·la. Al sud de Macedònia estan Epir i Tessàlia, separades pel Pindos. Epir era una regió rural, rica en bestiar, amb pocs nuclis urbans. La seva ciutat més famosa va ser Dodona, seu d'un oracle de Zeus. Tessàlia és la major plana de Grècia, solcada pel riu Peneu. Regió de pas obligat des del nord cap al sud, era famosa per la producció de blat i pels seus cavalls. Les seves ciutats principals són Larissa, Feras i Farsàlia. GRÈCIA CENTRAL

Situada entre la línia que formen el golf de Ambràcia i les Termòpiles, pel nord, i l'istme de Corint pel sud. La part més occidental, Acarnània, arriba fins el riu Aqueloos i la seva fèrtil plana. La ciutat més important és Stratos. Cap al llevant, Etòlia, franja litoral amb la ciutat de Thermos, al costat del llac Triconis. La Dòride és una petita comarca dòrica, al sud del Mont Eta. Al llevant, la Fòcide, sota el Parnàs (2.460 m), seu de les Muses. Les seues ciutats principals van ser Elatea i, sobretot, Delfos, amb el seu santuari panhel·lènic consagrat a Apol·lo, famosíssim a tota la Hèl·lade pel seu oracle i per la celebració dels Jocs Pítics. Ben al costat, cap al ponent, trobam la Lòcride Ozòlia, entre Delfos i Naupacte, i al nord, cap a les Termòpiles, la Lòcride Opòntica, anomenada així per la seua capital, Opunt. Beòcia és la regió limítrofa a l'Àtica pel ponent. Va tenir una població abundant, dedicada principalment a la ramaderia i a l'agricultura. Les seues ciutats principals són la famosa Tebes i l'oriental Platea, ciutat rival i motiu de disputes territorials amb Atenes. A prop de Leuctra es va lliurar, l'any 371 ae., la batalla decisiva entre tebans i espartans, que va suposar el començament de l'hegemonia tebana que durarà fins el 338 ae., quan a prop 2

ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΓΛΩΣΣΑ α᾿

ΕΙΣΑΓΩΓΗ ΕΙΣ ΤΗΝ ΕΛΛΑΔΑ

de Queronea, al costat del riu Cefís, els exèrcits aliats grecs van sucumbir definitivament davant les tropes macedònies de Filip II, pare d'Alexandre. L'illa de Eubea, la major illa grega després de Creta, era famosa per la seva riquesa agropecuària. Al costat de la vall del riu Lèlantos, estaven les seves principals polis, Calcis i Erètria, sovint hostils. Euripos és l'estret que la separa de Grècia, perillós pels seus corrents. L'Àtica, regió d'Atenes, separada de Beòcia pel mont Parnés (1.413 m) i el Citeró (1.411 m). La plana principal, l'atenesa, és regada pels rius Cefís i Ilisos i està envoltada de muntanyes com el Pentèlic (1.100 m), famós per les pedreres de marbre i l’Himet (1.027 m). En tota la regió només hi ha una polis, Atenes. Al nord trobam la plana de Marató, famosa per la victòria dels atenesos i platencs contra les tropes del Gran Rei persa, Dàrius II. Més al sud trobam la zona de Laurion, famosa per les seues mines de plata. Front de la costa sud de l'Àtica trobam el golf Sarònic, amb les illes de Salamina i Ègina. Ben davant Salamina, al continent, hi trobam Eleusis, ciutat sagrada pels seus misteris en honor a Deméter. ISTME DE CORINT I PENÍNSULA DEL PELOPONÈS

L'istme de Corint és de vital importància. Uneix la Grècia central amb la península del Peloponès, i treu el cap per dos mars, al ponent el Jònic, i al llevant, l'Egeu. La major ciutat és Corint, protegida per una fortalesa elevada de 500 m d'altitud, que dóna nom a la Coríntide. Corint mira al ponent, situada al fons del golf al qual dóna nom. En la riba oposada, mirant al llevant i ben davant l'illa de Salamina, està Mègara, ciutat dòrica com l'anterior i eterna rival, centre de la Megàride. 3

ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΓΛΩΣΣΑ α᾿

ΕΙΣΑΓΩΓΗ ΕΙΣ ΤΗΝ ΕΛΛΑΔΑ

L'«illa de Pèlops» és una península muntanyenca històricament dividida en sis regions. La seva franja septentrional, entre el mar i Arcàdia, és Acaia. La seva ciutat principal és Patràs. Com Etòlia, va ocupar un paper irrellevant en l’època clàssica, però va ser llar d'una gran lliga en època hel·lenística. Al nord-est, l'Èlide, amb Elis com a ciutat principal. El seu nucli més famós va ser Olímpia, on es celebraven els famosos jocs dedicats a Zeus, que van originar el sistema panhel·lènic de còmput anual: una olimpíada és el període de temps entre Jocs Olímpics, és a dir, quatre anys. Arcàdia, paradigma literari de la vida natural i pastoral, ocupa el centre de la península. Boscosa, aïllada i escarpada compta amb les valls dels rius Alfeu i Ladó. Al nord-est, l’Argòlide, immediata a Corint i regada pel riu Inac. Pren nom de la ciutat d’Argos i va albergar els centres micènics de Micenes i Tirint. Allà s'hi troba el santuari de Epidaure, dedicat a Asclepi, divinitat sanadora, on arribaven grecs de tots els indrets per solucionar els seus problemes de salut. També hi ha la ciutat de Nemea, on Hèracles va vèncer al lleó. Messènia ocupa la prolongació sud-oriental del Peloponès. És fèrtil i va estar sotmesa pels lacedemonis fins entrat el segle IV ae. Al seu territori es troben el centre micènic de Pilos i l’illa de Esfactèria. Lacònia és el nom de la regió dominada per la polis d'Esparta. S'estén al llarga de la vall del riu Eurotas, envoltada pels massissos del Taíget i del Parnó. A l'extrem meridional, ben davant les costes de Lacònia, s'hi troba l'illa de Citera. ILLES JÒNIQUES La més gran és Corcira, al nord, homònima de la seua capital, rica i amb dos ports. Més al sud Lèucade, davant d’Acarnània, a la qual originàriament estava unida per un tòmbol que va ser excavat per a donar pas a les naus. Seguint en direcció cap al migjorn, Ítaca, regne d'Odisseu, i Cefalònia, dominada pel mont Enos. La més meridional és Zacint, amb capital d'igual nom. 4

ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΓΛΩΣΣΑ α᾿

ΕΙΣΑΓΩΓΗ ΕΙΣ ΤΗΝ ΕΛΛΑΔΑ

LES ILLES DE L’EGEU

Creta, la major de les illes gregues, solcada de muntanyes amb valls fèrtils, seu del poder minoic i després d'un munt de polis dòriques. Cnosos i Gortina són les seves ciutats històriques principals. Les illes Cíclades uneixen la Grècia meridional amb Àsia Menor. Les Cíclades septentrionals inclouen Andros, Tenos, Míconos i Delos, molt petita però molt important pel santuari panhel·lènic dedicat a Apol·lo. Les meridionals, Ceos, Citnos, Sèrifos i Sifnos. Al bell mig, les dues illes majors, Paros, famosa pel seu marbre, i Naxos, la més gran de totes. En la vora meridional de l'arxipèlag, Melos, on es va trobar la famosa estàtua d'Afrodita, coneguda com la Venus de Milos.

5

ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΓΛΩΣΣΑ α᾿

ΕΙΣΑΓΩΓΗ ΕΙΣ ΤΗΝ ΕΛΛΑΔΑ

Les Espòrades formen un arxipèlag al nord de l'illa d'Eubea, amb les illes d'Alónnisos, Skíathos, Esciros i Skópelos. A la part septentrional de l'Egeu, coneguda com mar de Tràcia, hi ha les illes de Tasos, Samotràcia, Imbros i Lemnos. A l'Egeu oriental, ben davant les costes d'Àsia Menor, al nord hi trobam l'illa de Lesbos, que pertany, juntament amb territoris asiàtics, a la regió coneguda com Eòlia. Seguint cap al sud, hi trobam Quios, Icària i Samos, que pertànyen a la regió asiàtica de Jònia. A l'Egeu sud-oriental hi trobam el Dodecanès, format per més de cent illes, entre les quals Patmos, Leros, Càlimnos, Cos, Tilos, Rodes, la més gran de l'arxipèlag, Càrpatos, Casos i així fins a les dotze illes principals que ens anuncia el seu nom, totes elles incloses en la regió asiàtica de Dòria. GRÈCIA ASIÀTICA El litoral occidental d'Anatòlia va ser de llengua i cultura gregues des d'antic. De nord a sud es divideix en tres regions: Eòlia, Jònia i Dòride, d'acord amb els dialectes grecs parlats en elles. El nord d'Eòlia és la Tròade, la comarca de Troia, amb el Mont Ida. Són eòlies les illes de Lesbos i Ténedos. Les costa central o jònica va albergar veritables potències gregues com Focea, Efes i Milet. Allà hi són Clazòmenes, Teos, Magnèsia i Colofó. Entre Efes i Milet corre el riu Meandre. Són jòniques les grans illes de Quios, Samos i Icària. Els dòrics van ocupar el litoral meridional, amb les ciutats d'Halicarnàs i Cnidos.

6

ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΓΛΩΣΣΑ α᾿

ΕΙΣΑΓΩΓΗ ΕΙΣ ΤΗΝ ΕΛΛΑΔΑ

MAGNA GRÈCIA Es diu així la Grècia itàlica i siciliota, on hi va haver ciutats de primer ordre econòmic i polític. A Sicília, Siracusa, Mègara Hiblea, Leontinos, Naxos, Selinunt i Hímera, entre d’altres. A la costa itàlica, Cumas, Neàpolis, Tàrent, Regio, Locris, Síbaris, Crotona, Heraclea i Metapont, entre d'altres. Va ser una zona de gran interès estratègic, al bell mig de les rutes comercials d'importància cabdal per a l'economia de tota la Mediterrània. També va tenir una gran influència cultural, no només sobre la resta del món grec, sinó sobre els pobles itàlics, ja que va ser la porta d'entrada de la cultura grega a la península itàlica. De fet, l'alfabet etrusc, del qual se'n derivarà el romà, va ser una adaptació de l'alfabet grec introduït pels colons de Calcis a les seues colònies de la Magna Grècia. A Sicília, amb el temps, els grecs van entrar en conflicte amb una potència emergent, Cartago, que finalment acabaria dominant l'illa fins que els romans els van expulsar. XIPRE Hom sol datar la primera presència grega a l'illa a l'època micènica, als voltants del s. XV ae. Tot i així hi ha qui planteja que és possible que la població grega de Xipre sigui autòctona. Tot i les successives dominacions hitita, assíria, egípcia i persa, les ciutats gregues de Xipre s'hi van unir a la revolta jònica contra el Gran Rei persa. Entre elles podem destacar Salamina, Lapithos i Pafos, lloc on els grecs deien que havia nascut la deessa Afrodita. L'Olimp (no confondre amb el de Tessàlia, seu dels déus immortals) és la muntanya més alta. El que és clar és que la presència grega a Xipre arriba fins els nostres dies. 7

ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΓΛΩΣΣΑ α᾿

ΕΙΣΑΓΩΓΗ ΕΙΣ ΤΗΝ ΕΛΛΑΔΑ

PROPÒNTIDE I PONT EUXÍ

A la riba esquerra de l'Hel·lespont, coneguda com el Quersonès Traci, trobam la colònia lèsbia de Sestos. A la costa de l'altra banda està la colònia milèsia d'Abidos. El Bòsfor, que és el pas de la Propòntide cap al Pont Euxí, estava guardat per Bizanzi i Calcedònia, colònies de Mègara. Cap al nord, a la riba occidental del Pont Euxí, els milesis van establir les colònies de Mesembria, Apol·lònia, Odessos, Ístria, Tiras, Borístenes i Òlbia. Al Quersonès Tàuric, l'actual península de Crimea, colons d'origen dòric van fundar Eupatòria, antigament anomenada Kerkinitis. A la part oriental de la península els milesis van fundar, entre d'altres, la colònia de Teodòsia. Seguint cap al llevan podem trobar Fanagòria, colònia de Teos. A la riba oriental, a la regió de la Còlquide, trobam les colònies milèsies de Dioscurias, Fasis i Àpsaros. També els milesis, a la riba meridional del Pont van fundar Sínope, que al seu torn va colonitzar les ciutats indígenes de Tràpezos, Cèrasos, Cítoros i Sèsamos. Seguint cap a occident, trobam Tios i Heraclea, colònies de Mègara.

8

ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΓΛΩΣΣΑ α᾿

ΕΙΣΑΓΩΓΗ ΕΙΣ ΤΗΝ ΕΛΛΑΔΑ

EL NORD D'ÀFRICA A la segona meitat del s. VII ae. una expedició de l'illa de Tera va fundar Cirene, a l'actual Líbia, des d'on van establir relacions comercials amb l'occident de la Mediterrània, com ara amb Tartessos, a Ibèria. Quant a la presència de grecs a Egipte, inicialment estaven fonamentades en l'activitat militar, ja que eren molts els grecs que servien com a mercenaris als exèrcits dels faraons. Tot i així, al s. VII ae., una expedició comercial de grecs procedents de Milet, amb el permís del faraó, va fundar Nàucratis, al delta del Nil, que era utilitzada com a plataforma comercial entre Egipte i Grècia. MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL Els foceus van fundar la colònia d'Alàlia, a la costa oriental de Còrsega, i més tard els siracusans en van fundar una al sud, que els historiadors romans anomenen Portus Siracusanus, a l'actual Porto Vechju. En qualsevol cas, la presència grega no va ser molt duradora a l'illa, ja que van ser desplaçats pels cartaginesos. La presència grega a Sardenya va ser obstaculitzada per l'existència de colònies fenícies anteriors. Tret de la mítica fundació d'Òlbia per Hèracles, no hi ha gaire més notícia de grecs a l'illa. Al sud de la Gàl·lia els foceus van fundar Massalia, a l'actual Marsella, que al seu torn va establir factories comercials a Ibèria, com ara Emporion, a l'actual Empúries, Rhode, a l'actual Roses, Hemeroskopeion, a prop de l'actual Dénia, i Mainake, a prop de l'actual Màlaga.

9

ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΓΛΩΣΣΑ α᾿

ΕΙΣΑΓΩΓΗ ΕΙΣ ΤΗΝ ΕΛΛΑΔΑ

LA GRÈCIA HEL·LENÍSTICA Les conquestes d'Alexandre el Gran van suposar la màxima extensió territorial dels dominis grecs, la qual cosa no va suposar l'aculturació dels pobles indígenes i la imposició de la llengua i la cultura gregues a tots els territoris. Desprès de la mort d'Alexandre, els seus generals es van repartir l'imperi, donant lloc als anomenats regnes hel·lenístics. Allà on la dominació grega es va mantenir més temps, com ara a Egipte, la cultura grega es va mantenir fins i tot durant la dominació romana, amb la ciutat d'Alexandria com a focus cultural de primer ordre, gràcies a la tasca duta a terme per la seua biblioteca.

10

ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΓΛΩΣΣΑ α᾿

ΕΙΣΑΓΩΓΗ ΕΙΣ ΤΗΝ ΕΛΛΑΔΑ

Més informació a:

● P a l l a d i u m , «G e o g r a f í a d e G r e c i a » http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/griego/esg141ca1.php ● Wikipedia, «Regions of ancient Greece» http://en.wikipedia.org/wiki/Regions_of_ancient_Greece ● Histórico digital, «La colonización griega» http://historicodigital.com/la-colonizacion-griega.html ● HIDALGO DE LA VEGA, M.J. et alii (1998) Historia de la Grecia antigua http://books.google.es/books?id=lw8XTUFXelkC&printsec=frontcover&hl=ca#v =onepage

11

ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΓΛΩΣΣΑ α᾿

ΕΙΣΑΓΩΓΗ ΕΙΣ ΤΗΝ ΕΛΛΑΔΑ

BIBLIOGRAFIA • Gran part del text és la traducció al català del document GEOGRAFÍA DE LA GRECIA ANTIGUA publicat per Matian a http://es.scribd.com/doc/28213399/GEOGRAFIA-DE-LAGRECIA-ANTIGUA BIBLIOGRAFIA D'IMATGES

• «Cyprus topo» [en línia] Wikimedia Commons [data de consulta: 14 d'agost de 2014]

• «Γεωμορφολογικός χάρτης Ελλάδας» [en línia] ΔΙΑΔΡΑΣΤΙΚΑ ΣΧΟΛΙΑ ΒΙΒΛΙΑ [ d a t a d e c o n s u l t a : 1 3 d ' a g o s t d e 2 0 1 4 ] • «Eastern Mediterranean Desktop Wallpaper Color» [en línia] Euratlas [data de consulta: 13 d'agost de 2014]

• «European Union relief laea location map» [en línia] Wikimedia Commons [data de consulta: 13 d'agost de 2014] • «Macedon Empire» [en línia] Wikimedia Commons [data de consulta: 13 d'agost de 2014]

• «Ο Ελληνισμός του Καυκάσου και η μεγάλη πρόκληση» [en línia] Ποντιακά Θέματα [data de consulta: 13 d'agost post_7864.html>

de

2014]