Examen Mill

1.Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. Mill diu que les persones tenim desigs sensuals i intel·lectuals per contemplar la felicitat. Segons el principi d’utilitat, hi ha plaers que són més desitjables que d’altres perquè es mesuren en qualitat i, per tant, és inqüestionable que es prioritzi una forma de vida en què només es practiquin les capacitats superiors. Ara bé, quasi cap humà cediria a obtenir tots els plaers a canvi de la màxima satisfacció dels desitjos ja que no acceptaria ser un ximple, un babau o un porc satisfet. Els ignorants només comparteixen una opinió, en canvi l’altre extrem coneix totes dues bandes. 2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots o les expressions següents: a) «apetits animals»: desig relacionat amb els plaer físic i sensual. b) «felicitat»: “bé” que cal desitjar; plaer, absència de dolor. 3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Stuart Mill, de la frase següent del text: «És totalment compatible amb el principi d’utilitat reconèixer que alguns tipus de plaer són més desitjables i més valuosos que altres.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) Mill utilitza el criteri de la felicitat o benestar per explicar el principi d’utilitat. Molts cops l’utilitarisme de Mill se’l denomina altruista perquè relaciona la felicitat amb la qualitat del plaer, és a dir, els plaers espirituals són intrínsecament superiors que els sensuals, per tant, hi haurà desigs que seran més desitjables i valuosos que els altres. Així mateix, creu que els plaers desitjables ens proporcionen felicitat mentre el que no desitgem ens provocar dolor. A partir d’això, Mill articula el seu primer axioma i l’objectiu principal de l’utilitarisme: la maximització del plaer i la minimització del dolor. Hem de cercar la felicitat, que és la finalitat de la filosofia de Mill, dins d’una bona conducta ètica i moral ja que l’humà és un ser social i polític per naturalesa. Mill creu que ha d’haver un equilibri entre la felicitat d’un individu i la de la societat perquè vol aconseguir “la major felicitat del major nombre”. Tanmateix, l’atzar de la vida pot provocar poca o molta felicitat i satisfacció. Per això, Mill no creu que la vida sigui justa i organitza mesures polítiques i socials per fer-la més justa, on parla del tema de la llibertat. Mill la relaciona amb la felicitat perquè és la idea moral que regeix les accions de l’individu. Els drets de l’individu (o la llibertat individual) és el més important dins d’una democràcia a nivell social, de manera que la felicitat d’una persona es veurà incrementada en la felicitats global. Això no obstant, la llibertat civil està restringida per una coacció de l’Estat i de la opinió pública, pel que molts dels plaers que desitgem acaben restringits per autoritats. Així doncs, Mill proposa unes restriccions de la llibertat perquè hi hagi equilibri entre la felicitat individual i col·lectiva: el principi paternalista, que limita la llibertat d’un individu pel bé propi; el principi de moralitat, que limita la llibertat per realitzar actes immorals; i el principi del dany, que limita la llibertat d’una persona en cas de que hi

hagi una conseqüència o perjudici en algú altre. Les persones han d’actuar segons si creuen que les seves accions són moralment bones: si vols prendre alcohol i fer-te tatuatges, pots fer-ho ja que no estàs provocant dolor a ningú ni l’Estat ha d’intervenir. L’Estat és el representant de l’individu de la societat i intervé per fer petites reformes polítiques i fer créixer la felicitat en el conjunt. Mill també creu que acabar amb el patiment de les persones és una finalitat de la llibertat, pel que veu amb bons ulls l’eutanàsia. 4. Compareu la concepció de Mill sobre com hem d’actuar amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. Mill defensa que s’ha d’actuar en base un eudemonisme de l’hedonisme moral per poder ser feliços individualment i col·lectivament (“la major felicitat del major nombres de persones”). La felicitat és un plaer que cal aconseguir i un dolor que s’ha d’evitar, és a dir, hem de prendre decisions per a la maximització del plaer i la minimització del dolor perquè la felicitat creixi en l’individu i en la societat. Així mateix, Mill parla d’un home “virtuós” per a tenir una bona conducta i poder ser més feliços. En canvi, Epicur diu que s’ha d’actuar en base un hedonisme més egoista, és a dir, com que l’ésser humà no és social ni polític per naturalesa, cal trobar la felicitat només a partir de l’individu ja que tot ha de ser beneficiós per l’agent de l’acció; la societat no ens ajudarà a tenir plaers més grans ni en un col·lectiu de persones. Així doncs, la virtut per Epicur és un mitjà per assolir el màxim plaer i contemplar la felicitat. 5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «És millor ser Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet.» Responeu d’una manera raonada.