Errors Típics de Coherència, Cohesió i Adequació

ERRORS DE COHERÈNCIA, COHESIÓ I ADEQUACIÓ

Errors típics de coherència Paràgrafs massa llargs o massa curts Recordeu que els paràgrafs són principalment una unitat visual. És a dir, el que importa quan estem escrivint un paràgraf és com es veu aquest paràgraf en el mitjà on està plasmat (una pantalla, un full, una cartolina, etc.). Això sí, cada paràgraf hauria de desenvolupar una única idea: si veiem que el nostre paràgraf s’està fent massa llarg perquè estem intentant desenvolupar dues idees, potser la millor solució serà fer dos paràgrafs separats.

Idees expressades sense ordre Un error molt comú quan estem escrivint. En el llenguatge oral, molt sovint posem al principi els elements més importants de l’oració per tal de donarlos un lloc privilegiat i a més els acompanyem de canvis en el to o la intensitat de la veu. No obstant això, en el llenguatge escrit aquestes estructures ens dificulten la comprensió perquè no disposem de les modulacions en la veu. Per exemple: Un pacte entre tres coalicions polítiques és el que cal perquè Espanya tinga un govern.

Ací veiem com subjecte i atribut tenen les seues posicions intercanviades. L’ordre més natural de la frase seria l’invers: El que cal perquè Espanya tinga un govern és un pacte entre tres coalicions polítiques.

Excés d’informació El que primer ens hem de preguntar sempre és si la informació que estem donant és rellevant per a l’escrit que volem construir o si bé en podem prescindir per tal de millorar la comprensió dels elements més importants.

Errors típics de cohesió Estil massa fragmentat En alguns casos, un estil massa fragmentat (sense connectors i amb massa pauses) pot fer que la lectura del nostre text siga massa feixuga i cansada. Hi ha casos en què l’estil fragmentat pot ser utilitzat a propòsit per a

aconseguir una finalitat concreta, però el més habitual, sobretot en els textos que nosaltres estem escrivint, és combinar l’estil fragmentat i l’estil cohesionat. Mirem el següent exemple: Dins de cent anys, tot haurà canviat pel desenvolupament de noves tecnologies. Els mitjans de transport utilitzaran energies netes i renovables. La societat serà més informatitzada. Dependrem d’ordinadors i màquines. Desapareixeran professions i n’apareixeran altres noves.

En aquest fragment, trobem cinc frases simples sense cap interconnexió entre si. Seria molt més convenient adaptar el text amb alguns connectors. Però compte! Tampoc volem convertir tot aquest paràgraf en una sola frase, la qual cosa també resultaria complicat d’entendre i llegir. Com sempre, hem de saber trobar el punt mitjà: Dins de cent anys, tot haurà canviat pel desenvolupament de les noves tecnologies. Els mitjans de transport utilitzaran energies netes i renovables i la societat serà més informatitzada. Dependrem d’ordinadors i màquines i per aquest motiu desapareixeran professions i n’apareixeran altres noves.

Estil massa cohesionat L’absència de punts, comes i pauses en general ens provoca que les idees siguen difícils de captar en una primera lectura i que en necessitem més. Vegem alguns exemples: Les seues places i els empinats i estrets carrers conviden a fer un recorregut urbà i a detenir-se en el seu cèntric carrer per als vianants de la Puríssima, pulmó de l’activitat comercial de la localitat, passant pel Parc Municipal, on el vianant pot fer un alt i gaudir de la vegetació i la frescor, i els xiquets poden divertir-se amb el parc infantil.

Veiem que tot aquest paràgraf és una única frase, sense punts. Per tant, convindria tallar per algun costat. Novament, compte de no tallar massa i acabar fent moltes frases massa curtes. Una possible solució seria aquesta: Les seues places i els empinats i estrets carrers conviden a fer un recorregut urbà i a detenir-se en el seu cèntric carrer per als vianants de la Puríssima. Aquest carrer és el pulmó de l’activitat comercial de la localitat, i passa pel Parc Municipal, on el vianant pot fer un alt i gaudir de la vegetació i la frescor. Els xiquets també poden divertir-se amb el parc infantil.

Com hem vist, no ens podem limitar únicament a tallar les oracions amb un punt, sinó que moltes vegades hem de recórrer a nous connectors i a anàfores per tal de facilitar-ne la comprensió. Podem veure un altre exemple: Rojals és un municipi de la Comunitat Valenciana, situat a la província d’Alacant, en la comarca de la Vega Baixa del Segura, a ribes del riu

Segura, que travessa el nucli tradicional al llarg de dos kilòmetres en el seu últim recorregut abans de desembocar en el Mediterrani, fet que justifica l’existència d’un bell pont construït en temps del rei Carles III, en el segle XVIII, magníficament conservat i totalment en ús.

De nou, aquest paràgraf és tot una frase i a més està ple d’oracions de relatiu que sempre carreguen molt el nostre text d’informació (“a ribes del riu Segura, que travessa...”, “abans de desembocar en el Mediterrani, fet que justifica...”). Tenim tantes opcions com vulguem per canviar el paràgraf; en proposem una: Rojals és un municipi de la Comunitat Valenciana, situat a la província d’Alacant, en la comarca de la Vega Baixa del Segura. Està situat a ribes del riu Segura, que travessa el nucli tradicional al llarg de dos kilòmetres en el seu últim recorregut abans de desembocar en el Mediterrani. Això justifica l’existència d’un bell pont construït en temps del rei Carles III, en el segle XVIII, magníficament conservat i totalment en ús.

Errors en signes de puntuació Un error molt freqüent és associar els signes de puntuació únicament a les pauses que fem de manera oral. Hem d’anar amb compte, perquè els signes de puntuació no són només una marca de com s’ha de llegir un text, sinó que ens ordenen els diferents nivells de l’oració. A continuació, veurem uns quants exemples de mala puntuació d’un text.

o

Coma que separa el subjecte del verb

Com que la coma s’utilitza per a separar nivells diferents de l’oració, no podem posar una coma que separa el subjecte del verb, ja que aquests dos elements estan al mateix nivell. De vegades, quan el subjecte és massa llarg, tendim a fer una pausa de manera oral; però aquesta pausa no es pot correspondre amb una coma: 1.

L’altre edifici rellevant a nivell cultural, és el castell de santa Bàrbera

2.

I tot això, és degut al descobriment de l’elixir de la vida eterna

En la primera oració, una coma separa el subjecte “l’altre edifici rellevant” del verb “és”. Probablement, aquesta coma apareix perquè el que hi ha enmig (“a nivell cultural”) pot sonar com un incís. Els incisos són elements que aporten informació extra, normalment no necessària, a la frase. Però si volem fer un incís, hauríem de posar una coma també quan comença l’incís L’altre edifici rellevant, a nivell cultural, és el castell de santa Bàrbera.

En la segona oració, el subjecte “tot això” està separat del verb “és degut” per una coma, i en aquest cas no tenim cap incís. Per tant, l’única solució és eliminar la coma.

I tot això és degut al descobriment de l’elixir de la vida eterna.

o

No posar coma darrere de marcador textual

Els marcadors textuals són elements que ens ajuden a ordenar les frases dins d’un text. Per tant, són un element supraoracional, i com a tals estan en un nivell superior a l’oració. Hem de marcar aquesta diferència de nivell amb una coma. Vegem els exemples incorrectes següents: D’altra banda he de dir que la gent del poble… A més a més el poble té un santuari molt bonic Finalment he de dir que el poble…

En aquestes oracions, “d’altra banda”, “a més a més” i “finalment” són marcadors textuals, i han d’anar seguits de coma: D’altra banda, he de dir que la gent del poble... A més a més, el poble té un santuari molt bonic Finalment, he de dir que el poble...

Frase sense verb principal En castellà, és molt freqüent trobar-nos amb oracions que comencen amb un infinitiu, especialment quan van darrere de marcador textual i coma. No obstant això, tant en valencià com en castellà això es considera incorrecte i per tant hem d’afegir algun verb conjugat al principi de l’oració. Fixem-nos en les incorreccions següents: Per últim, dir alguna cosa sobre la gastronomia En primer lloc, agrair la presència de les autoritats…

Els verbs “dir” i “agrair” són infinitius, i per això mateix no són el verb principal de l’oració. En aquestos casos, hem d’introduir els infinitius amb algun verb: Per últim, cal dir alguna cosa sobre la gastronomia En primer lloc, m’agradaria agrair la presència de les autoritats...

Errors típics d’adequació Expressions no adequades al nivell de formalitat Si estem escrivint un text formal, hi ha expressions no formals que no hi tenen cabuda. Cal evitar utilitzar expressions de caràcter col·loquial en un

text que no ho és, així com cal evitar utilitzar expressions formals en un ambient que no ho requereix. En l’exemple següent, trobem tres expressions que no són adequades en una descripció d’una reunió (una acta, per exemple): La presentació del nostre projecte va deixar bocabadats els directors de l’empresa. Només acabar l’exposició, de seguida van donar l’OK i ens vam posar mans a l’obra.

Les tres expressions són: “deixar bocabadats”, “donar l’OK” i posar-se “mans a l’obra”. En una situació formal, cal que canviem aquestes expressions per altres més adequades al nivell de formalitat: La presentació del nostre projecte va deixar sorpresos els directors de l’empresa. Només acabar l’exposició, de seguida van donar el vistiplau i ens vam començar a preparar el projecte.

Canviar el tractament en la carta formal (de “vosté” a “tu”) Tot i que no és molt freqüent en textos curts, quan estem escrivint textos més llargs de vegades se’ns oblida el tractament que estem utilitzant en un primer moment. En àmbits formals, i sobretot en la carta, caldria utilitzar el tractament de “vosté”, amb els verbs utilitzats en tercera persona del singular en comptes de la segona persona, pròpia del tractament de “tu”. En aquesta curta frase, hi trobem un exemple: Senyor X, ens agradaria comunicar-li que has de fer una sol·licitud.

El text comença utilitzant el tractament formal de tercera persona (“senyor”, “comunicar-li”), però en canvi el verb següent apareix en segona persona del singular, cosa que s’hauria de canviar per una tercera singular: Senyor X, ens agradaria comunicar-li que ha de fer una sol·licitud.