Enric Valor - La Flexio Verbal

c

 

 

Vl

X. V

C D

I

 

D

I

~ 1

 

A

~

  V ~ XVl O

 

 

¡

I

@ En Enri ricc Va Valo lorr Vi Viv ves 1 19 983 199 1990 Elise Eli seu u Cli Climen mentt

eedit ditor or

Av. Baró de Carc rceer 40. 46001 Valencia Coberta: Josep Hortola Primera edició: mar~ de 1983 Segona edició: setembre de 1984 Tercera edició: setembre de 1985 Quarta edició: mar~ de 1986 Cinquena edició: octubre de 1986 Sisena edició: juliol de 1987 Setena edició: agost de 1988 Vuitena edició: novembre de 1988 Novena edició: setembre de 1989 Desena edició: octubre de 1989 Onzena edició: agost de 1990 Dotzena edició: novembre de 1990 Tretzena edició: setembre de 1991 Catorzena edició: desembre de 1991 Quinzena edició: abril de 1992 Setzena edició: juliol de 1992 IS ISBN BN:: 84 75 7502 02 08 083 36 Depo De posi sitt lega legal: l: V 2 029 1992

Impr pres es a Ti Tip p. Art rtís ísti tica ca Puer Puerte tess S. L. Calix Ca lixtt IlI 21 21.. 460 46008Valen 08Valencia cia

 

 

PROL

NOCI NO CION ONS S GENE GENERA RALS LS

En els nostres verbs, convé distingir dues parts, que apareixen en l infinitiu i a quasi totes les formes de la seua flexió: el radical o arrel, que és generalment invariable, i una altra part, variable, que constitueix propiament la flexió i que s anomena terminació o desin mc~a. Per exemple, en el verb tornar, torn és el radical o arrel, i   ar la terminació o desinencia. En el present d in indicatiu d aaq quest verb, com ara, tenim: nosaltres tornem vosaltres torneu tornen ells

jo torne tu tornes ell torna

I

j

I

J

on veiem el radical torn invariable, i la desinencia, canviant, en   e es a em eu 1  en. Tanmateix, cal advertir que aquesta regla regeix la major part deIs verbs, pero no tots, puix n hi ha un ampli grup que tenen alteracions o bé en els radicals o bé en les desinencies o en totes dues formes alhora. Per aixo hi ha verbs regulars i irregulars. La flex flexió ió ve verb rbal al es di divi vide deix ix en tr tres es co conj njug ugac acio ions ns:: 1.a La deIs verbs terminats en -ar, com cantar, cercar, eixugar, inflar, jug jugar, ar, lIau lIaura rar, r, mira rar, r, ne neg gar, ar, opin inar ar,, pr preg egar ar,, etc. etc. 2.a La deIs verbs terminats en -er, -re i -r. Exemples: haver, témer, batre, vend ve ndre re,, du dur. r. 3.a La deIs verbs terminats en -ir, com dormir, cosir, lIegir, patir. Aquesta darrera es divideix en dues subconjugacions: l anomenada pura, semblant a la 1.ai 2.a, i la dita incoativa, que inclou l increment -eix o -ese) o -ix o -isc), bé en posició final, bé entre el radical i la terminació, en certs te temp mpss i pe pers rson ones es.. PLA D AQ AQUEST MANUAL

~

La Taula o llista de tots els verbs estudiats en l obra present, ha estat treta Dicc ccio iona nari ri Cata Catala la Vale Valenc ncia ia Bale Balear ar vertader inventari de la llengua, i del Di

5

 

1 ¡

inclou pn lc lcticament tots els d úúss normal en la llengua viva o en la llengua literaria. No s hi han inclos aquells verbs extremadament dialectals o absolutament locals i no documentats; tampoc els verbs totalment obsolets. Aquesta massa de verbs prop de 8.000) han estat rigorosament classificats i han donat lloc a 102 models de flexió que cobreixen perfectament tota la nost no stra ra casu casuís ísti tica ca verb verbal al.. El criteri seguit per a l es establiment deis modeIs té en compte fins i tot les diferencies que, dins i tot d un mateix tipus de flexió particular, afecten solament l ortog ogrrafia i no la fonetica o la morfologia deIs verbs. OBSERVACIONS SOBRE LA l.a CONJUGACIÓ

Per als verbs regulars d aaqquesta conjugació, tenim com a model general parlar núm. 64), el qual és seguit per tots aquells que terminen en -ar els més nombrosos), llevat deis verbs que tenen particularitats que exigeixen models propis pis, i són: ón: a) Els terminats en vocal + iar, com acomboiar núm. 3). b) Els terminats en -quar, com adequar núm. 4). ncúom. c6a)n. viar núm. 14). dc) Els terminats en -c~oanrs,ocnoamnta+l~iar, nú e) El verb donar núm. 38) per les raons expressades a peu de pagina en el model mateix. eix. f) Els terminats en consonant + uar, com evacuar núm. 44). g) Els terminats en -gar, comjugar núm. 53). h) Els terminats en -jar o -tjar), com passejar núm. 65). i) Els terminats en -goar, com sotaigoar núm. 85). j) Els terminats en -car, com trencar núm. 94). k) Els verbs anar núm. 7) i estar núm. 43), que tenen flexió propia per ser irregul irregulars ars.. 1) El verb dar núm. 33) que també té flexió propia per ser defectiu.

.

OBSERVACIONSSOBRELA OBSERV ACIONSSOBRELA 2. a CO CONJ NJUG UGAC ACIÓ IÓ

Els verbs regula ulars d aqu queesta conjugac aciió tene nenn do doss models: batre núm. úm. 11) i témer núm. 87). Els del primer tipus, amb desinencia -re, perden la   en el futur i el condicional simples que es formen, com se sap, damunt l infinitiu): batré, batras..., batríem, batríeu...). Els deI segon tipus, en el mateix cas, ca s, afig afigen en les les de desi sine nenc ncie iess no norm rmal alme ment nt a l infi infini niti tiuu se senc ncer er:: teme temeré ré,, teme temera ras. s.....,, temerí tem eríem, em, tem temerí eríeu. eu..... Perdre té model propi a banda malgrat ser un verb regular que es conjuga com batre 11), per perque hem considerat necessari de don onaar la seua flexió com6  

pleta per les raons exposades a peu de página en el model matei eixx núm. 68).

t

També consignem el model de prendre núm. 72) pel motiu així mateix expressat a peu de pagina en la seua flexió. La major part deIs verbs de la 2.a conjugació són irregulars, generalment amb alteracions del radical o del participi o de les desinencies, o tot plegat. Exemple d un verb que reuneix totes estes alteracions és absoldre model núm 1), que perd la   del radi diccal en mo mollts deIs eIs seus temps abso sollent nt,, abs bsoolia, etcetera), té el participi en -oIt absoIt) i no en -ut com elS regulars, i no  seagbusoeilxc) lensi deensinelenpcrieetserditelpm erofedteld riengduiclartiubatraelsonliguení, eltcp.)rensienetn deilndpirceasteinut de su subj bjun unti tiuu ab abso sollga ga,, et etc. c.)) ni en l im impe pera rati tiuu ab abso solg lgue uem, m, et etc. c.). ). Del verb pertimyer núms. 69 i 70) hem posat tots dos models perque té una flexió regular i una d irregular als temps composts i als presents i altres te temps mps si simpl mples. es. Darrerament, hi ha verbs d irregularitat propia com cabre, coure aquest verb pels dos participis altematius amb que es conjuga: cuit i cogut) núms. 28 i 29), dar, haure, haver, noure, péixer, poder, romandre, saber, ser o ésser, etc. Tots tenen el seu propi model, els números deIs quals no expressem per no caure en prolixitat. Naturalment, cap d aquests verbs no té corresponents en la Taula General, excepte el núm. 28. OBSE BSERVA RVACIO CIONS SOBR SOBRE E LA 3.a 3.a CON CONJUG JUGACI CIÓ Ó

1

En els verbs d aquesta conjugació, per a la flexió pura donem el model sentir núm. 81), que afecta tots els purs regulars, com brumir, bullir, consentir, dormir, esmunyir, munyir, etc. Per als incoatius regulars, donem el model patir núm. 66). Per als irregulars en general, donem un model per irregularitat. Són molts: abstenir-se, argüir, cobrir, collir, cosir, eixir, llegir, etcétera, tots numerats com a tals models. No manquen els d irregularitat especial com engolir, morir, pudir, sofrir, tenir o tindre, tossir i venir o vindre, etc., que figuren com a models d eellls mateixos. termEilnaveernb -idrirsinfióguerna -renctorem edlusr.de la 2.a conjugació, perque en reaJitat no NOTES SOBRE LES DOBLES FORMES

 1

Les que figuren en primer lloc en tots els verbs models, són les més recomanables per ser les de la llengua literaria i en general les que usaven elS nostres classics. Així, com ara, pateix és preferible a patix que no té tradició literaria, teniu a tingueu, parlasses a parlares, etc., etc. En la 3.a conjugació i en els seu s verbs incoatius, existeixen com en castella, per a l imperfet de subjuntiu, dos ti ppuus de flexió: un amb   i un altre

7  

amb r (parlas/parlara, vinguesses/vingueres, patíssem/patírem, etc.). Doncs bé: les formes amb s eren les que usaven els autors valencians de I epoca chlssica i les que usen tots els bons escriptors actuals; a més, ten en l avantatge

de no poder confondre s amb quatre de les persones del preterit perfet simple d in indicatiu com ocorre amb les formes amb r. Vegem, com ara, en el verb parlar: Preterit perfet simple Preterit imperfet de d indicatiu subjuntiu amb r

partí

parlara

parlares

parlares

parla

parlara

parlarem parlareu parlaren

parlarem parlareu parlaren

on veiem que quatre formes iguals tant poden significar una acció real preterita com una acció irreal (suposada, desitjada, imaginada, etc.), confusió que el context no sempre pot esclarir. Les formes amb s: pa pari rias as,, pa parl rlas asse ses, s, etce et cete tera ra,, no pr pres esen ente tenn aq aque uest st inco inconv nven enie ient nt.. MANEIG D AQUEST MANUAL

És sumament senzill: el verb la flexió del qual es desitja saber correctament, es busca en la llista alfabetica o Taula General deis Verbs que va tot seguit deIs verbs models; una vegada trobat, es consulta el model assenyalat pel número que figura al costat del verb, i a aquest se li aplica l estructura de conjugació del model. Exemples: cerquem el verb resoldre, que duu el número 1 indicador del model absoldre; en el present d indicatiu, com ara, trobem: absolc, absols, absol, absolem, absoleu, absolen, i, per tant, la flexió de resoldre sera: resolc, resols, resol, resolem, resoleu, resolen. Hem donat un tractament a tots dos radicals -absold- i resold- - exactament igual amb la perdua de la d eufonica, i hem aplicat al segon les desinencies que assenyala el model. Els verbs que expressen fenomens naturals, com ploure, gelar, pedregar, rellampegar, nevar, etc., es conjuguen normalment soIs en singular i en tercera persona. En sentit figurat poden usar-se n altres persones. Ex.: Plo gueren

desgracies

sobre el poble d Israel.

Quan el lector necessite conjugar un verb en forma reflexiva, a part de sotmetre l al seu model corresponent, per a la forma i coHocació deIs pronoms reflexius podra consultar el model núm. 2 abstenir-se. L AuTOR  

 

T

T

UL

DE VER S MODELS

  úm

Abso1dre ....... Abso1dre .............. .............. ............... ............... .............. ......... Abstenir-se Acomboia Acom boiarr ....... .............. .............. .............. .............. .............. ....... Adequ Ade quar ar ....... ........... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ..... .. Admetre .  

,.

. ..

A1