el consol de la filosofia

Nom: Catalina Ferriol Florit Curs: 1Batx A

Treball llibre de lectura : El consol de la filosofia 1.Quin era el mètode que utilitzava en Sòcrates per dialogar? És un mètode habitual o no? Per què? El metode de socrates era un metode en so cual tu podies decidir per tu mateix la millor opció . Socrates utilitzava un metode per dialogar , es cual es deia el metode socràtic s'examinar el sentit comú ,per que cuant una afirmació es certa ha de ser igual el suport i la gent important l'hagui seguida . Aquest métode si va ser un métode habitual , perque segueix pasos molt fàcils i amb el cual tu pots explicar cualsevol cosa que et damanin. 2.Què significa la tasca de fer-se savi gràcies a la filosofia? La tasca de fer-se savi gràcies a la filosofia , significa que a pesar de que molts de filosofs no pensin el mateix , els cuals antes eren pensadors, era possible difernciar els grups separts per segles però que aquests tendrien en comú el supor de la etimologia del mon grec , però tots tenen un interés comú que es el de oferir idees cosoladores i práticques sobre les coses que tenen més discusions entre la gent. 3.Com era la societat grega (en concret, la d'Atenes a l'epoca d'en Sòcrates)? En què es diferencia de la nostra? La societat grega , concretament la de Atenes en l'epoca de Sócrates era una societar en la cual havia comunicació entre la gent dins la societat , però que a vull en dia no passa , ja que la gent es més egoista i només mira per ell mateix . Un altre factor que ha influit en que la gent de la societat actual ja no es comuniqui tant es l'avanç de la tecnologia , perque la gent are el que fa xerrar mitjançant les tecnologies i no a la cara , cosa que el l'época de Sócrates no passava , però també no havia aquesta llibertat d'expressió que hi ha actualment . 4.Quins són els tipus de coneixement que podem obtenir segons en Sòcrates? Quina consideració li mereixia cada tipus? Com podem aconseguir el coneixement? Els tipus de coneixament que podem obtenir segons en Sócrates , es l'anomenada opinió variable , la cual consisteix en aquella opinió que sense haver de cuestionar si es certa o no perque no es cuetiona racionalment i el que fa es oposarse al coneixament implica que perque aquesta afirmació sigui falsa , el que s'ha de fer es demostrar les altres alternatives 5. Resumeix el judici d'en Sòcrates. La situació va ser justa o no? Justifica la teva resposta. Què era la justícia segons en Sòcrates? I què és la justícia avui en dia? El dia del judici ,havia 500 ciutadans de Atenes els cuals formaven el jurat .El fiscal , el cual presidia el judici , damanà al jurat que condenesin el que per ell havia fet Sócrates , el cual va dir que era un home deshonet , hertja ,la cual cosa , Sócrates es va defesar i va posar com exemple que si hagues volgut corrompre algú hauria estat sense fer mal . Del jurat 220 el van cosiderar inocent però 280 culpable , a n'aquest moment Sócrates esva donar per vensut i va suposar que no havia res més a fer , però sempre defensant la seva postura ,perque sabia que els ciutadans estaven en

contra de la decisió , i si moria els ciutadans acabarien pasant com ell .En Sócrates , no va voler resunciar a la seva postura a canvi de la seva vida ,per aixó el sen van a dur cap a la pressó i no va executat tot duna perque va coincidir amb el pelegrinatge de ciutadants de Atenes .Tothom plorava la seva mort, però ell era l'unic que estava tranquil , perque havia defensat el que volia fins als seus derrers moments. Un guarda li va donar una tassa de veri , després es va moure perque aquest anigués per tot el cos , i aixi es morir , després el seu millor amic li tancà els ulls . La percepciño de la seva percepció de la justicia es basava amb els dialegs de Plató i defensa que hiha coses que encara que siguin obvies i naturals , no son justes , i diu que els altres si no defensen aquestes coses van errats i perque un no pensi igual qu ela resta no vol dir que la resta estigui equivocada . Avui en dia la justicia , està molt difuminada a n'el món , perque encara que es pensi que la justicia es igual per a tothom , jo crec que en realitat no es així , perque hiha molts de politic corruptes que al final , en ves de tornar tots els diners que han robat , no ho fan . A més crec que la justicia el que fa es jutjar segons l'estatus social el cual te la persona jutjada , perque no es condena de la mateixa manera a un pobre que a un ric .A més la justicia , s'ha convertit en una cosa molt lenta , amb aixó de la corrupció i el que fan es judicis que es poden resoldre fàcilment , es prolonguen durant mesos perque hiha casos que a la vista de la justicia són més importants que altres . 6.Segons Epicur, quina és la tasca del filòsof? Per tant, quina és la tasca de la filosofia? Segons Epicur la tasca de un filosof es la de interpretar les nostres engoixes i desitjors i així evitar camins amb els cuals no aconseguim la nostra felicitat . Però també defensa que no ens podem deixar guiar per els instints i el que hauriem de fer es investigar la racionalitat dels nostres desitjos .Per aixó la tasca de la filosofia es cerca remeis superiors per la reserca de la felicitat . 7 .Quins serien els ingredients bàsics de la felicitat segons Epicur? Per què? Epicur defemsaria que malgrat que tenguem diners però no tenim una llibertat , ni una vida de reflexions no podem obtenir la felicitat completa , però si tenim amics i no riqueses , no serem mai infeliços . Per això Epicur dividir la societat en tres categories , i aquests son els ingredients per la felicitat : En la primera va posar coses que per ell son naturals i necessaris com la llibertatr , la reflexions , els amics , la morta ,la pobresa , l'aliment i la roba . En la segona va posar coses que son naturals però no necessaris com una casa gran , un bany privat , banquets , servent i peix. Dins la terca va posar coses que per ell no son ni naturals ni necessaris com el poder i la fama .Epicur defensa que la felicitat s'aconsegueix si no hi ha dolor efectiu com la manca de aliment , però segons Epcur , hiha una relació directa entre el preu del producte il a felicitat , es a dir si tu et compres una cosa de molt de valor tu seràs feliç però et falta l'amistad tu no seràs feliç del tot , i per exemple si tu estas dins un lloc però no tens llibertat tampoc ets feliç del tot . Per aixó Epicur diu que no es necesita moltes coses per aconseguir ser feliços . Aquesta felicitat només depen de un mateix ,i si amb la gent que et companya es la gent que realmemt estimes.Per aixó he de dir que un altre ingredients son la llibertat , l'amistad. Però la riquesa no ho garenteix a la llibertat , es a dir els diners no fan la felicitat . 8.Comenta els fragments següents de n'Epicur: "La necesidad es un mal, pero no hay necesidad alguna de vivir con necesidad". Aixó vol dir que la necesitat es un mal ja que ens limita a n'els nostres desitjos , però que en relitat aquesta necesitat no ens a de limitar la nostra felicitat . "Nadie, al ver el mal, lo elige, sino que se deja engañar por él, como si fuera un bien respecto a

un mal peor". Aquesta afirmació vol dir que cuant les persones veim el mal , en ves de lluitar contra de ell el que feim es deixarnos enganyar per la por i el que feim es fer un mal per gros , perque ens enganyam a noltros mateixos.

"Nada es suficiente para quien lo suficiente es poco" .Aquesta afirmació vol dir que mai ens conformam , sempre volem més . "Lo insaciable no es la panza, como el vulgo afirma, sino la falsa creencia de que la panza necesita hartura infinita". Aquesta afirmació vol dir no hi ha res que no es pugui aconseguir si no que nosaltres penam que perque es molt dificil ja no es possible . "Todo el mundo se va de la vida como si acabara de nacer". Aquesta afirmació vol dir que nostra vida es tan curta que cuant ens morim pareix que era ahir que varem neixer "Quien un día se olvida de lo bien que lo ha pasado se ha hecho viejo ese mismo día". Aquesta afirmació vol dir que cuant la nostra vida pasa , només ens queden el records per aixó el que hem de fer es guarda tots aquest records que els duràs fins als teus derrers dies ,però aquest records amb el pas del temps es van fent cada vegada més petits per aixó si olvides alguna cosa que has viscut , vol dir que et fas cada vegada més vell. "El que menos necesita del mañana es el que avanza con más gusto hacia él". El que menys necesita per seguir en davant es el avansa amb més gust cap al futur. "También en la moderación hay un término medio, y quien no da con él es víctima de un error parecido al de quien se excede por desenfreno". Aquesta afirmació vol dir que no hi ha un terme mitj entre la moderació , perque qui el que es modera a n'els seus actes , cau amb un error , perque sempre segueix al que no ho fa 9.Quina relació hi ha entre frustració i felicitat segons en Sèneca? Com s'aconsegueix la felicitat? En Seneca diu que hiha una relació entre frustació i felicitat , la cual consiteix en que la reserca de la felicitat el que fa es provocar la frutació , perque cuant cercam la felicitat ens trobam obtacles que fan que aquest camí cap a la felicitat sigui més complicat del que al principi pareixia . Aquesta felicitat només s'aconsegueix si deixam de que les frustacions no es impedesquin seguir endavant , peque si no deixam que aixó pasi no trobariem la felicitat . 10. Què pot influir en la vida d'un ésser humà segons en Sèneca? I en la vida d'un savi? En Séneca defensa que hiha coses que poden influir en la vida d'un ésser humà com : la angoixa , el xoc , el sentit de injusticia i el sentit de sentir-se ridiculitzat , en canvi en la vida d'un savi no influeixen aquestes coses si no que influeix només la raó.

11. Quin és el paper del savi a la societat segons en Sèneca? Segons Séneca el paper del savi dins de la societat es fer més digna sa societat , ja que ells només pensen amb la raó.

12. L'ésser humà és un ésser racional segons Montaigne? Per què? Això com es relació amb el concepte de felicitat? Segons Montaigne , l'esser humà no es un ésser racional , perque es deixa dur per el que diuen o pensen els altres de ell , i això provoca que no aconseguesquin arribar a ser feliços , ja que si tu et deixes dut per el que pensen els damés mai seràs feliç del tot , perque la teva felicitar anirà lligada a la dels altres . 13. Quina és la relació de l'ésser humà amb el seu propi cos segons Montaigne? Per què és així? Com hauria de ser en realitat? Avui en dia com és aquesta relació? Segons Montaigne existeix una relació directa entre l'ésser humà i el seu propi cos , la cual es que l'ésser humà te tendencia a tenir vergonya del seu cos perque el cos i les seves activitats no es poden parlar en cercles socilals ja que no son considerats temes apropiats . Però segons Montaigne no tocaria ser així perque el nostre cos es natural , forma part de noltros mateixos , per aixó es necessari i correcta parla sobre aquest tema . 14. Què significa la divisió del món en coses morals i amorals segons Montaigne? Posa exemples del propi Montaigne i altres teus. Segons Montaigne el món està dividit en coses morals i a morals , això signifcica que a n'el món hiha moltes societats difents , les cuals tenen les seves creenses i normes es a dir , tenen la seva pròpia cultura .Per exemple el fet de menjar amb les mans a paisos musulmans es una cosa que per ells es moral , ja que per ells forma part de la seva pròpia cultura , encanvi en la nostra pròpia cultura trobariem aquest fet amoral . Un altre exemple el fet de tenir per els homes més de una dona , a algunes cultures es moral , en canvi n'hiha daltres que trobarien que aquest fet es adulteri. Un derrer exemple , es el de que serts països troben moral que els nins de 6-7 anys no vagin a la escola i es posin a treballar sobretot a països subdesenvolupats , aixó en països del primer món es amoral . L'exemple que posa en Montaigne es el de que troba amoral el fet de els alemanys tenguin estufes per encalentir les cases , perque per ell el que es normal i a més , més aficàs es fer un foc a terra . 15. Què és l'erudició segons Montaigne? I la saviesa? Segons Montaigne l'erudició consiteix sebre moltes coses , es a dir tenir conexement de molts de temes, en canvi la saviesa serveix per la resolució de problemes més quotidians del dia a dia .Peró la erudició segons Montaigne no va be si no es utilitzable per la resolució de problemes . 16. Com s'ha de comportar un filòsof segons Montaigne? Quins temes ha de tractar? Quin llenguatge ha d'utilitzar? Per què? D'on ha de treure les seves idees?

Un filosof segons Montaige , havien de ser o mostrar-se miteriosos i elisius , també han de sebre utilitzar un llenguatge apropiat i formal, per acoseguir que ningú els pugui considerar inferiors , per utilitzar un altre llenguatge . Els filosofs segons Montaigne haurien de tractar temes morals , sobre els pensadors de la antiguatat com per exemple en Plató o l'ètica de Ciceró , traguent de les seves reflexions idees , les cuals ocupen les branques més importants de la saviesa . 17. Què és l'amor segons Schopenhauer? És lliure l'amor? Per què? Quines expectatives hem de tenir en relació a l'amor per no patir? Segons Schopenhauer l'amor , es un dels temes més importants per l'esser humà , però també es un dels més oblidats per molts de filosofs. Segons Schopenhauer l'amor interomp les ocupacions mes serioses i de vegades deixa perlexes durant temps fins i tot les ments més grans. No dubta en interfarir en les negociacions dels homes d'estat i les investigacions dels erudits. L'amor avegades demana sacrificar-te per els altres . També defensa que no som lliures de enamorarnos de qualsevol , perquè no podem fer fills sans amb tothom . La nostra voluntat de viure ens condueix capa gent que pugui augmentar les nostres possibilitats de produir descendència maca i intel·ligent 18.Quina és la gent que més s'estima Nietzsche? Per què? En Nietzsche estimava a molts de filosofs entre els cuals havia en Abbé Galiani, Henri Beyle, Montaigne o Johann Wolfgang von goethe . Estimava a n'aquests pensadors per qeu eren les fonts més valuoses pert tot el que enrevoltava la maduresa den Nietzsche que entendria com a vida plena , aquests tenien en comú que eren curiosos , estaven dotats artísticament i vigrosos sexualment 19.Què significa que per arribar al màxim potencial humà primer s'ha de ser miserable segons en Nietzsche? Per què Nietzsche admirava als grecs? En Nietzsche defensa que per acoseguir l'exit , el cual anomena el màxim potencial , no es un camí fàcil si no que s'ha de sofrir i s'han de supertar moltes dificultats . Però encara que hagui moltes dificultats no ens hem de rentir i el que hem de fer es seguir en davant,només fent aixó podrem acoseguir el que realment volem . En Nietzsche fa una comparació entre el camí de l'exit amb el camí de una muntanya per arribar al seu cim , perque per acoseguiro , en trobarem moltes dificultats i només podrem arribari si no ens rendim .Per tot això en Nietzsche admirava als grecs , ja que els considerava una gent motl equilibrada perque estaven d'acord amb mètode que en Nietzsche utilitzava, en el cual proposava que no s'havien de rendir al davant de les dificultats i el que havien de fer es tallar tot lo negatiu perque surti lo positiu.Ell afirmava que la cultura grega era una civització que estaba plena de frustaciosn i que estaba plena de pasions i que lluitaven per el que voliem . 20.Relaciona entre si les visions de la filosofia i de la vida humana d'en Sòcrates, de n'Epicur, d'en Sèneca, d'en Montaigne, d'en Schopenhauer i d'en Nietzsche. Segons Epicur la tasca de un filosof es la de interpretar les nostres engoixes i desitjors i així evitar camins amb els cuals no aconseguim la nostra felicitat . Però també defensa que no ens podem deixar guiar per els instints i el que hauriem de fer es investigar la racionalitat dels nostres desitjos .Per aixó la tasca de la filosofia es cerca remeis superiors per la reserca de la felicitat . En Sócrates , defensa que la majoria de éssers vius són alguna cosa però esser humà es l'unic que pot arribar a ser important , i pot arribar a millor amb l'hambit de la l'etica, es a dir amb com ens hem de comportar , i que si milloren amb aixó es poden convertir en una persona virtuosa . En

Sócrates també te una visió de la filosofia en la cual defensa que la tasca de la filosofia es el de sebre com ens de comportat ell diu que cualsevol persona es pot comportar be . En Séneca defensa que la filosofia te una utilitat concreta que es la de sebre com ens de comporar per així ser millor persones En Montaige , defensa que l'esser humà es l'unic esser que s'ha de realitzae de un mateix i que per aconseguir-ro necesita lluitar contra la tortura que es el contrari de allò contrari de l'objectiu i per coseguir cada esser te la seva virtud que es la suma de totes les nostres capacitats i el que hem de aprendre es utilitzar-la de manera correcta . En Nietzche defensa que l'esser humà te dues carres , la primera es la que ens agrada mostrar , que es la part racional, la segona es la part instistiva. Però això es un error perque el que ens fa realment vius es es la segona , perque es allò que costitueix la nostra verdadera naturaleza. ·Si relacionam en Sócrates i em Séneca tots dos defensen que la filosofia te la tasca de sebre com ens hem de comportar per ser millors persones .També he de afegir que en Montaige diu que l'esser humà es pot realitzar per ser millors persones , aixó també estaria d'acord amb en Sócrates i en Séneca . Peró en Nietzche estaria encontra per que diu que l'esser humà te dues carres , però que en realitat només mostram una , però es la cara equivocada . I en Epicur diu que el que realment cercam es la felicitat .