Dia a Dia Biologia 1eso Voramar

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT

Dia a dia a l’aula Recursos didàctics

Biologia i Geologia ESO

Dia a dia a l’aula per a 1r ESO és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua elaboració ha participat l’equip següent: Jesús María Bárcena Rodríguez Josep Furió Egea Leonor Carrillo Vigil María Ángeles García Papí Mariano García Gregorio Ximo Gregori Montesinos TRADUCCIONS Romanés: Catalina Iliescu Gheorghiu Àrab: Mohamed El-Madkouri Maatoui i Imad Elkhadiri Xinés: Fundación General de la UAM i Trades Servicios, S.L. Alemany i anglés: Pilar de Luis Villota Francés: Imad Elkhadiri i Anne-Sophie Lesplulier EDICIÓ Ana Piqueres Fernández Belén Álvarez Garrido Daniel Masciarelli García Julia Manso Prieto EDICIÓ EXECUTIVA Begoña Barroso Nombela DIRECCIÓ DEL PROJECTE Antonio Brandi Fernández

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 1

25/11/2015 15:32:46

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 2

25/11/2015 15:32:46

Índex

Per què SABER FER? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Les claus del projecte SABER FER. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 En què es concreta el projecte SABER FER . . . . . . . . . . . . . 8 Relació d’unitats per comunitats autònomes . . . . . . . . . . 10

Recursos didàctics i Atenció a la diversitat L’univers i el nostre planeta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 La geosfera. Minerals i roques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 L’atmosfera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 La hidrosfera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150 La biosfera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192 El regne animal. Els animals vertebrats. . . . . . . . . . . . . . . . 238 Els animals invertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 284 Les funcions vitals en els animals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 330 El regne de les plantes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 372 Els regnes dels fongs, els protoctists i les moneres. . . . . . 422 El relleu i els processos geològics externs . . . . . . . . . . . . . . 470 Els processos geològics interns. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 516

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 3

25/11/2015 15:32:47

D

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 4

25/11/2015 15:32:47

Per què SABER FER? Tots tenim una passió. Des de la seua fundació, fa més de 50 anys, Santillana no ha deixat de treballar, investigar, realitzar productes i serveis i buscar innovacions que milloren l’educació, com una manera de construir un món millor per a tots. El fruit d’aquest compromís ha sigut una llarga història de grans projectes educatius. Projectes concebuts des de la realitat social i acadèmica de cada moment, nascuts amb vocació d’acompanyar els alumnes en la seua aventura d’aprendre i de dotar el professorat de totes les eines i recursos necessaris per a dur a terme la tasca d’educar. Així, el nostre nou projecte, SABER FER, sorgeix com a resposta a una nova llei educativa, la LOMQE, i als intensos canvis que s’estan donant en tots els aspectes de la nostra vida. Hui, més que mai, en la societat de la informació, en un món cada vegada més global, regit per un canvi ràpid i constant, l’educació marca la diferència. Vivim un present de grans interrogants que mereixen grans respostes. Cal educar hui els ciutadans d’un demà que està per construir. L’educació s’ha centrat tradicionalment en l’ensenyament de continguts, es tractava de saber. Hui, la comunitat educativa és conscient que cal fer un pas endavant: a més de saber cal SABER FER. L’aprenentatge per competències és el model triat per aconseguir amb èxit els nous objectius que la societat reconeix com a necessaris en l’educació d’infants i adolescents. Saber comunicar, interpretar, deduir, formular, valorar, seleccionar, triar, decidir, comprometre’s, assumir, etc. és hui tan important com conéixer els continguts tradicionals de les nostres matèries. Necessitem treballar amb idees, ser capaços de resoldre problemes i prendre decisions en contextos canviants. Necessitem ser flexibles, versàtils, creatius… Però el nom de la sèrie té un segon significat. Per superar el repte que tenim per davant, Santillana aportarà tot el seu SABER FER, estarà al costat de professors i alumnes, oferint materials, serveis, experiència… per garantir aquest èxit.

L’IMPULS QUE NECESSITA EL SEU FUTUR

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 5

5

25/11/2015 15:32:49

Les claus del projecte SABER FER L’OBJECTIU: QUE ELS ALUMNES ADQUIRISQUEN LES COMPETÈNCIES QUE NECESSITA UN CIUTADÀ DEL SEGLE XXI Tots som conscients que la societat actual requereix unes capacitats molt diferents de les que es demanaven fins fa poc de temps. Necessitem persones capaces de: •  Fer-se preguntes pertinents. •  Informar-se a través de fonts diverses, textuals o gràfiques, la qual cosa implica: – Buscar informació. –  Interpretar aquesta informació de forma coherent amb el tipus de font. •  Pensar d’una manera reflexiva, crítica i creativa. •  Crear-se una opinió, un judici i prendre decisions adequades. •  Comunicar-se oralment i per escrit. •  Fer connexions: connectar el que s’ha aprés amb la vida real (pròxima o llunyana) i connectar els sabers de les diferents matèries entre si. •  Participar i comprometre’s, donar servei a la comunitat. •  Treballar cooperativament amb altres. •  Tindre sempre present la perspectiva ètica, tindre intel·ligència emocional i ètica. •  Aprendre al llarg de la vida. Aquest objectiu es materialitza en l’estructura de les unitats didàctiques del material de l’alumne i en els diferents projectes que conformen la Biblioteca del Professorat.

UNA METODOLOGIA CENTRADA EN L’ALUMNE, PERQUÈ AQUEST ASSOLISCA UNA VERTADERA COMPRENSIÓ I ES CONVERTISCA EN UNA PERSONA COMPETENT El projecte SABER FER combina el millor de la tradició escolar i les aportacions de les noves metodologies. L’escola ha de ser capaç de desenvolupar sabers sòlids, ja que solament és possible pensar i actuar sobre allò que coneixem amb profunditat, però també d’educar persones que convertisquen el coneixement en acció i amb sòlides habilitats socials i morals. En el projecte SABER FER: •  L’alumne és el centre del seu propi aprenentatge: es fa preguntes, busca informació i s’informa, participa, aprén a controlar el seu aprenentatge, emprén projectes… •  Es combinen activitats senzilles i tasques de més complexitat, excel·lents per a desenvolupar les competències, ensenyar a pensar als alumnes, resoldre problemes i situacions reals, desenvolupar el pensament creatiu… •  S’incorpora l’aprenentatge cooperatiu com a element destacat, tant en activitats en el llibre de l’alumne com en projectes específics de la Biblioteca del Professorat. •  Es desenvolupa l’aprenentatge per projectes, tant en el material de l’alumne com en projectes específics de la Biblioteca del Professorat. •  Es busca una educació que vaja més enllà dels aspectes acadèmics, que plantege situacions que fomenten la participació dels alumnes, l’actitud emprenedora i que l’alumne s’involucre en la seua realitat quotidiana, en els problemes i realitats del centre escolar, del seu barri, però també a escala global i planetària. En definitiva, relacionar aprenentatge i servei a la comunitat, aprenentatge i compromís social. Aquesta varietat de plantejaments del projecte SABER FER converteix l’aula en un escenari d’experiències diverses i enriquidores per a l’alumne.

6

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 6

25/11/2015 15:32:50

D

UNA ESCOLA INCLUSIVA, EN QUÈ TOTS DESENVOLUPEN LES SEUES CAPACITATS I TALENTS Amb aquesta finalitat, els llibres de l’alumne disposen de seccions d’ampliació i reforç, i la Biblioteca del Professorat de plans de suport i reforç per als alumnes amb dificultats i un programa d’aprofundiment per als que poden anar més enllà.

e

UN POTENT SISTEMA D’AVALUACIÓ COM A GARANTIA D’ÈXIT L’avaluació sempre ha tingut un paper destacat en l’escola. Al llarg de les últimes dècades s’ha anat imposant una concepció de l’avaluació contínua i formativa, amb l’objectiu de detectar les dificultats dels alumnes per decidir mecanismes que els permeten superar-les. El paper de l’avaluació es veurà reforçat amb la LOMQE, que entre altres innovacions introdueix avaluacions externes que tots els alumnes han de passar en determinats moments de la vida escolar. El projecte SABER FER inclou:

r

•  Proves d’avaluació de continguts i proves d’avaluació per competències per a totes les matèries, relacionades amb els estàndards d’aprenentatge. •  Rúbriques d’avaluació. •  Diferents eines informàtiques: – Deures, per al seguiment diari dels alumnes

-

s s n

– Generador de proves – Informes i estadístiques – Biblioteca de proves externes nacionals i internacionals

L’ATENCIÓ ESPECIAL A LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ En els llibres de l’alumne i la Biblioteca del Professorat són recurrents les activitats i tasques que requereixen l’ús de les TIC. L’ensenyament digital es veu potenciat pels nostres productes digitals, LlibreMèdia i LlibreNet, i per l’Aula Virtual, un entorn digital amb productes, aplicacions i serveis per a alumnes i professors.

i

s

-

-

s e , a

i

.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 7

7

25/11/2015 15:32:54

En què es concreta el projecte SABER FER NOUS LLIBRES PER A UNS NOUS TEMPS Llibres amb una seqüència didàctica centrada en el mateix alumne, en l’adquisició de competències i en els pressupòsits del pensament creatiu: •  E l punt de partida de les unitats didàctiques és enganxar els alumnes mitjançant el desafiament, el repte, la curiositat, l’enigma… A partir d’una situació problemàtica: – Ens fem preguntes. Es diu que el secret de la creativitat i de l’aprenentatge és provocar el pensament, provocar que els alumnes es facen preguntes, no donar solament respostes… En aquesta secció s’anima els alumnes a plantejar-se els seus propis interrogants sobre una qüestió. – Busquem informació i opinem amb la resta del grup per a la resolució entre tots dels interrogants plantejats. •  A continuació, es desenvolupen els continguts de la unitat didàctica. Amb el contingut conceptual s’inclouen una sèrie de programes innovadors: – SABER FER recull l’aprenentatge dels procediments i destreses que es relacionen directament amb els continguts de la pàgina. Saber i SABER FER formen, per tant, una unitat d’aprenentatge, no es presenten deslligats. – Descobreix planteja propostes perquè els alumnes exploren coneixements. En aquestes propostes és fonamental l’ús de les TIC. – Interpreta la imatge (el mapa, el gràfic, el dibuix, la fotografia…) ensenya als alumnes a «aprendre a veure», a observar. Una destresa molt útil en un món com el nostre, en què l’aspecte visual té un paper cada vegada més gran. – Compromesos proposa situacions perquè l’alumne s’involucre i es comprometa amb la societat. – Claus per a estudiar proporciona als alumnes una guia perquè aprenguen a aprendre, per recordar i reflexionar sobre el que han estudiat. •  En les activitats finals l’alumne repassa els continguts principals de la unitat i es verifica si ha aconseguit els estàndards d’aprenentatge determinats per l’administració educativa. •  Les pàgines finals de la unitat permeten realitzar tasques en què s’integren tots els continguts estudiats i, per tant, plantegen situacions molt potents des del punt de vista didàctic. – Tasques per a desenvolupar diferents formes de pensament: 1.  Anàlisi científica. 2.  Raonament matemàtic. 3.  Anàlisi ètica. 4.  Pensament creatiu. – Tasques per a desenvolupar les competències dels alumnes, en què s’aplica el que han aprés a situacions reals, de l’àmbit acadèmic, de la vida quotidiana o de la societat. L’alumne utilitzarà tècniques en nous contextos i resoldrà casos pràctics i quotidians. – Treball cooperatiu. I, com sempre, llibres amb el tradicional rigor i cura editorial de Voramar/Santillana: textos clars i adaptats a l’edat; il·lustracions de gran qualitat i amb un alt valor formatiu, capaces de desencadenar activitats d’anàlisi, observació, relació amb els continguts…; activitats variades, organitzades per nivell de dificultat, amb diferents objectius…

8

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 8

25/11/2015 15:32:55

D

e

UNA BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT QUE ATÉN TOTES LES NECESSITATS DELS DOCENTS Per al seu dia a dia a l’aula:

t

•  Programació didàctica. •  Recursos didàctics per a cada unitat:

l … a

– Introducció i recursos complementaris. – Fitxes de reforç i suport. – Fitxes d’aprofundiment.

s

– Solucionari del llibre de l’alumne. •  Tutoria, 22 sessions per curs per a donar-vos suport en aquesta tasca.

-

Competències per al segle XXI. Projectes i tasques per a desenvolupar-les

t

•  Competència lectora: El racó de la lectura i Curiositats de la ciència. •  Competència en el coneixement històric: Grans biografies.

s

•  Tractament de la informació: Premsa i llenguatge científic i La ciència en el cine. •  Competència científica: activitats.

s è

•  Projectes de treball cooperatiu i interdisciplinari. •  Projecte social.

a

•  Intel·ligència emocional i ètica. •  La premsa a l’aula (més eina digital).

r Sistema d’avaluació

i

•  Proves d’avaluació de continguts. •  Proves d’avaluació per competències.

-

n -

•  Rúbriques. •  Generador de proves (eina digital). •  Deures digitals. •  Biblioteca de proves d’avaluació externa nacionals i internacionals (biblioteca digital).

UNA OFERTA DIGITAL POTENT •  Aula Virtual Santillana, un entorn de serveis educatius. •  LlibreNet, un autèntic llibre digital, que permet traure el màxim partit de les noves tecnologies de la informació.

s e ,

.

Té un útil complement en paper, el Quadern d’estudi, que facilita l’estudi dels alumnes. •  LlibreMèdia, el llibre en paper enriquit amb recursos digitals i eines potents.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 9

9

25/11/2015 15:32:56

Relació d’unitats per comunitats autònomes

Comun Fora de Nav

Aragó

Cantàbria

Castella-la Manxa

Castella i Lleó

Ceuta i Melilla

Comunitat de Madrid

L’univers i el nostre planeta

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

La geosfera. Minerals i roques

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

L’atmosfera

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

La hidrosfera

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

La biosfera

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

El regne animal. Els animals vertebrats

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

Els animals invertebrats

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

Les funcions vitals en els animals

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

El regne de les plantes

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

Els regnes dels fongs, els protoctists i les moneres

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

L’ecosfera

✗

✗

✗

La dinàmica dels ecosistemes

✗

✗

✗

Unitats

El relleu i els processos geològics externs

✗

✗

Els processos geològics interns

✗

✗

10

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 10

25/11/2015 15:32:57

D

.

Comunitat Foral de Navarra

Comunitat Valenciana

Extremadura

Galícia

Illes Balears

La Rioja

País Basc

Principat d’Astúries

Regió de Múrcia

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

✗

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 11

11

25/11/2015 15:32:59

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA

Introducció i recursos Introducció i continguts de la unitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Previsió de dificultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Esquema conceptual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Ensenyament individualitzat Reforç i suport • Continguts fonamentals Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 • Repàs acumulatiu Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 • Esquemes muts Fitxa 3. Estructura del sistema solar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Fitxa 4. El moviment de rotació. Les estacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Fitxa 5. Les fases de la Lluna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Fitxa 6. Els eclipsis i les marees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 • Més competent Fitxa 7. Instruments per a observar els cossos celestes . . . . . . . . . . . . . 26 • Fitxes multilingües Fitxa 8. Moviment de rotació de la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 Fitxa 9. Estacions a l’hemisferi nord. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

Aprofundiment • Projectes d’investigació Fitxa 10. Els misteris de la superfície de la Lluna . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Fitxa 11. La petjada humana a la Lluna. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

12

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 12

25/11/2015 15:33:00

D

.

• Treballs d’aula Fitxa 12. Orientació al cel nocturn (I). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Fitxa 13. Orientació al cel nocturn (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 Fitxa 14. Construcció d’un model Terra-Lluna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Avaluació de continguts • Controls   Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42   Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

Avaluació per competències • Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 13

13

25/11/2015 15:33:00

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 14

25/11/2015 15:33:01

Introducció i recursos

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 15

25/11/2015 15:33:02

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA INTRODUCCIÓ DE LA UNITAT Durant centúries la humanitat va pensar que era el centre de l’univers, i més tard vam creure que havíem perdut aquest privilegi en favor del Sol. Hui som conscients que vivim sobre un món diminut i fràgil, perdut en la immensitat i en l’eternitat del cosmos. Per a comprendre les característiques del nostre planeta (cicle de l’aigua, temperatura, vida, evolució geològica o marees, entre d’altres), cal conéixer la relació i les interaccions amb la nostra estrella, el Sol, i la resta dels planetes del sistema solar. Però, actualment, aquesta frontera de coneixement s’ha ampliat i ens ha revelat que la nostra existència està lligada a llunyans esdeveniments còsmics i cicles de matèria i energia en l’univers. Des del telescopi de Galileu fins als moderns i potents radiotelescopis i telescopis orbitals, la tecnologia

P ha fet progressivament possible l’exploració de regions cada vegada més llunyanes. Aquest és un tema molt atractiu per als estudiants, sobre el qual tenen coneixements previs adquirits en cursos anteriors (educació primària i fins i tot infantil) o a través de pel·lícules de divulgació científica, ciència-ficció, horòscops, mites, contes, còmics, noticiaris o imatges de satèl·lit, entre d’altres, que exciten la fantasia i, en conseqüència, la seua motivació per observar el cel. D’altra banda, els continguts són idonis per a començar a introduir l’alumnat en els mètodes amb què treballa la ciència, que comprenguen que a vegades els nostres sentits ens enganyen i que les observacions poden ser interpretades d’acord amb diferents teories. Per això la importància de l’elaboració de models explicatius dels fets naturals.

L e a q i n c

I v

E

CONTINGUTS SABER

•  L’univers. •  El sistema solar. •  Els planetes. •  La Terra, un planeta singular. •  Els moviments de la Terra. •  Les estacions. •  La Lluna.

SABER FER

•  Observar i descriure les constel·lacions. •  Realitzar càlculs matemàtics senzills sobre distàncies i objectes de l’univers. •  Representar els planetes del sistema solar a escala. •  Localitzar els punts cardinals a partir de la posició del Sol a diverses hores del dia.

SABER SER

•  G  audir de l’observació del cel diürn i nocturn.

•  Valorar l’existència de concepcions contraposades sobre la Terra i el Sol en l’univers i la influència que han tingut en el pensament científic, social, polític i religiós al llarg de la història. •  Diferenciar la ciència de l’astronomia de l’astrologia, relacionada amb passatemps o supersticions acientífiques.

16

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 16

25/11/2015 15:33:02

D

.

PREVISIÓ DE DIFICULTATS La complexitat conceptual que es deriva de les enormes escales de temps i espai implicades en els continguts astronòmics és absolutament aliena a l’experiència quotidiana dels estudiants. S’hi afig també la dificultat instrumental, és a dir, els coneixements matemàtics necessaris per a manejar aquestes escales, fer càlculs, conversions, etc. Igualment important és el fet que la major part dels conceptes van lligats a models tridimensionals, per això el docent hauria

de procurar explorar tots els recursos al seu abast perquè els estudiants puguen experimentar i desenvolupar la visió espacial necessària per a una comprensió adequada d’aquests conceptes. D’altra banda, coneixements previs de tipus esotèric, com els horòscops, o errors conceptuals transmesos per determinades pel·lícules de ciència-ficció o altres mitjans, dificulten l’adquisició d’una actitud crítica enfront de coneixements acientífics.

ESQUEMA CONCEPTUAL Galàxies L’univers

Components

Cúmuls galàctics

Estrelles

El Sol Interiors

• Mercuri • Venus • Terra • Mart

Exteriors

• Júpiter • Saturn • Urà • Neptú

Planetes

El sistema solar

Components Satèl·lits

Asteroides

Cinturó d’asteroides Cinturó de Kuiper

Cometes

Núvol d’Oort

Rotació

Dies i nits

Translació

Estacions

Moviments

La Terra Rotació Un satèl·lit: la Lluna

Moviment Translació

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 17

• Fases lunars • Eclipsis • Marees

17

25/11/2015 15:33:03

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA

ET RECOMANEM EN LA XARXA

LLIBRES

PÀGINES WEB

El origen del sistema solar J.M. Trigo Rodriguez. Ed. Complutense, 2001.

NASA (Agència Espacial Nord-americana) en espanyol. Missions en directe, notícies de la NASA, vídeos, galeries de fotografies i multitud d’enllaços interactius. Paraules clau: nasa, español. Instituto Astrofísico de Canarias. Centre d’investigació espanyol amb informació dels observatoris del Teide (Tenerife) i Roque de los Muchachos (Gran Canària). Disposa d’una entrada orientativa per a estudiants que desitgen estudiar astrofísica. Paraules clau: iac, canarias. ASTRORED (Astronomía y Ciencias del Cosmos). Vista de la història, la mitologia i els coneixements científics actuals de cada un dels planetes i les llunes del nostre sistema solar. Cada pàgina conté textos, imatges, pel·lícules i enllaços addicionals. Paraules clau: nueve planetas, astrored. Solarviews. Vívida aventura multimèdia del sistema solar i els seus components i de la història de l’exploració de l’espai. Té una part dedicada a «Recursos» didàctics amb propostes de pràctiques interessants (apartat en anglés). Paraules clau: solarviews. GLORIA. Significa «GLObal Robotic-telescopes Intelligent Array». És la primera xarxa de telescopis robòtics del món d’accés lliure. En un entorn Web 2.0., els usuaris poden fer investigació en astronomia mitjançant l’observació amb telescopis robòtics, i/o anàlisis de les dades que altres usuaris han adquirit amb GLORIA, o des d’altres bases de dades de lliure accés, com l’Observatori Virtual Europeu. Paraules clau: GLORIA, Project. APPS PER A TAULETES I TELÈFONS INTEL·LIGENTS Google Sky Map (Android). Mapa estel·lar amb informació sobre planetes, estrelles, constel·lacions i objectes de cel profund. Serveix com a identificador i com a instrument per a orientar-se. Star Walk (IOS). Mapa estel·lar amb informació de planetes, estrelles, constel·lacions i objectes de cel profund. Explorador del sistema solar (Neil Burlock). Per a explorar dotzenes de planetes, llunes i asteroides, amb gràfics d’alta definició i música atmosfèrica.

Aquest autor, del qual es poden trobar nombroses publicacions en la xarxa, mostra en aquest llibre una visió assequible del naixement i l’evolució del nostre sistema planetari. Cosmos Carl Sagan. Ed. Planeta, 2004. Cosmos tracta del desenvolupament conjunt d’astronomia, ciència i civilització d’una manera amena i assequible. Atlas de estrellas Serge Brunier. Ed. VOX, 2004. Hi ha nombrosos atles d’estrelles. Aquest es considera un dels millors per a localitzar fàcilment les 30 constel·lacions més belles. Conté 150 magnífiques fotografies, plànols de les diferents constel·lacions amb el nom i la localització de les estrelles que les componen, i també la història i les característiques físiques de cada una (mida, lluminositat, etc.). Descubrir la Luna. Más de 300 localizaciones lunares Jean Lacroux i Christian Legrand. Ed. Larousse, 2007. Obra concebuda com una guia turística per a descobrir la geografia lunar. Presenta 14 sessions guiades d’observació, de la lluna nova a la lluna plena. Nit rere nit el lector coneix amb exactitud quins són els mars, cràters i muntanyes de cada observació. Inclou un mapa mòbil de la Lluna.

DVD Cosmos. Midas Home Video. Sèrie de 13 episodis dirigits per Carl Sagan i basats en el llibre homònim. Aborden temes com els orígens de la vida, la composició d’estrelles i galàxies, els viatges interestel·lars o la cerca de vida extraterrestre, entre d’altres. La Lluna en directe. Warner Home Video. Director: Rob Sitch (Austràlia). Prenent com a base un fet real, aquesta pel·lícula narra les emocions, el drama i l’humor presents en la missió de l’Apollo 11 al juliol de 1969, així com el paper que hi tingué Austràlia en emetre per televisió l’històric aterratge lunar.

Fases de la Luna Lite (Omphalos Software). Calculadora d’Eclipsis (Serviastro-Universitat de Barcelona). Aplicació de càlcul i simulació d’esdeveniments astronòmics (predicció d’eclipsis, com es veuran des del nostre punt d’observació, etc.). NASA. App en anglés, amb les últimes imatges, vídeos, notícies, tuits, etc.

18

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 18

25/11/2015 15:33:04

Ensenyament individualitzat Reforç i suport Aprofundiment

.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 19

25/11/2015 15:33:05

FITXA 1

REFORÇ I SUPORT

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA

Continguts fonamentals RESUM •  Components: –  Cúmuls de galàxies. Formats per agrupacions de galàxies. –  Galàxies. Formades per milers de milions d’estrelles.

L’univers

–  Estrelles. Masses de gasos incandescents. Algunes posseeixen sistemes planetaris, formats per planetes, satèl·lits, asteroides i cometes. •  Unitats de mesura: –  Any llum. Distància que recorre la llum en un any,   uns 9,5 bilions de quilòmetres –  Unitat astronòmica (UA). Distància de la Terra al Sol, uns 150 milions de quilòmetres.

El sistema solar

Sistema planetari de l’estrella Sol. Format pel Sol, els planetes interiors (Mercuri, Venus, Terra i Mart) i exteriors (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú), satèl·lits, asteroides i cometes.

•  Característiques especials: intens camp magnètic, atmosfera respirable, temperatura mitjana de 15 °C, aigua que circula realitzant el cicle de l’aigua, intensa activitat geològica, existència d’éssers vius i presència d’un gran satèl·lit, la Lluna. La Terra

•  Components: geosfera, part rocosa; hidrosfera, part aquosa; atmosfera, part gasosa (aire), i biosfera, éssers vius del planeta. Poden viure en el medi aquàtic i terrestre. • Moviments: –  Rotació sobre el seu eix: origen dels dies i les nits. –  Translació al voltant del Sol: responsable de la successió   de les estacions de l’any.

La Lluna

Únic satèl·lit de la Terra. Els seus moviments de rotació i translació duren 28 dies, per això sempre mostra la mateixa cara. Presenta quatre fases: lluna nova, quart creixent, lluna plena i quart minvant. Per atracció gravitatòria produeix les marees. El seu moviment de translació origina eclipsis.

ACTIVITATS 1

20

Amb l’ajuda de les dades subministrades pel llibre de text i de cerques en Internet, fes una taula amb les característiques principals de cada un dels planetes del sistema solar: distància mitjana al Sol en UA, massa (Terra = 1), mida (radi o diàmetre), duració del dia (període de rotació),

duració de l’any (període orbital o de translació), components majoritaris de la seua atmosfera, temperatura superficial mitjana i nombre de satèl·lits. 2

A partir de la taula anterior, raona en què es basa la divisió en planetes interiors i exteriors.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 20

25/11/2015 15:33:09

D

.

REFORÇ I SUPORT

FITXA 2

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA

Repàs acumulatiu 1

Copia aquesta taula en el quadern i completa-la. Astres i conjunt d’astres

6

Respon a aquestes preguntes. a. Si ens posem mirant al Sol a l’alba, cap a quin punt cardinal assenyalarà la nostra ombra?

Què són i com són

b. En quin moment del dia és més curta la nostra ombra?   I més llarga? Explica per què en cada cas. c. Per què canvia de posició l’ombra?

Galàxies Nebuloses

7

Estrelles

Indica quines de les frases següents són vertaderes (V) o falses (F), i raona la resposta. a. Si visqueres en un lloc amb clima fred a l’hemisferi   nord i volgueres construir una casa que a l’hivern aprofitara la major quantitat de llum i calor solar possibles, hauries d’orientar les finestres cap al   sud.

Planetes Satèl·lits Cometes

b. Per orientar-te a la nit a l’hemisferi nord t’has de fixar   en la posició de Mart.

Asteroides

2

c. Quan veiem una estrella que es troba a 5 milions d’anys llum, la imatge que percebem correspon al moment actual.

Copia aquesta taula en el quadern i completa-la. 8

La teua «adreça galàctica»

Relaciona en el quadern les dues columnes. Lluna  •

Planeta on vius Sistema d’astres a què pertany el teu planeta

Estrella  •

9

a. La Terra té dos moviments, que són i  .

 

i s’amaga per  



Explica què és un equinocci. Indica en quines dates aproximades de l’any tenen lloc.

10

Completa aquestes frases en el quadern.

b. El Sol ix per l’ l’  .

•  Reflecteix la llum d’un altre astre

Planeta  •

Galàxia on està el sistema d’astres

3

•  Té llum pròpia

Sol  •

El joc dels errors. Una de les dues vinyetes està equivocada, sabries assenyalar quina és? Justifica la resposta. A

c. Els cossos que giren al voltant del Sol   s’anomenen . d. Quan la Lluna està tota il·luminada   s’anomena . e. L’estrella polar sempre marca el punt   cardinal . 4

B

Ordena de major a menor aquests astres. Terra – Júpiter – Lluna – Saturn – Sol – Mart

5

Explica aquest fet: al llarg del dia el Sol entra per diferents finestres de casa.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 21

21

25/11/2015 15:33:12

FITXA 3

REFORÇ I SUPORT

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

ESTRUCTURA DEL SISTEMA SOLAR

E

L

22

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 22

25/11/2015 15:33:19

D

.

FITXA 4

REFORÇ I SUPORT

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

EL MOVIMENT DE ROTACIÓ

LES ESTACIONS

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 23

23

25/11/2015 15:33:26

FITXA 5

REFORÇ I SUPORT

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

LES FASES DE LA LLUNA

24

E

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 24

25/11/2015 15:33:29

D

.

FITXA 6

REFORÇ I SUPORT

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

ELS ECLIPSIS I LES MAREES

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 25

25

25/11/2015 15:33:31

FITXA 7

REFORÇ I SUPORT

Més competent

Instruments per a observar els cossos celestes Des del començament de la humanitat, el cosmos ha sigut objecte d’observació i de registre. Fins al naixe· ment dels primers telescopis, els ulls van ser els únics instruments d’observació i registre. A partir del segle

el cel va començar a ser observat mitjançant ins· truments que es van anar perfeccionant progressiva· ment fins a assolir la tecnologia suficient per a instal· lar-los en naus espacials. xvii

Manual pràctic d’instruments d’observació astronòmica

1. L’ull humà. És un bon instrument per a l’observa· ció astronòmica. Gràcies a l’ull, la humanitat va des· cobrir el Sol, la Lluna i les seues fases, els eclipsis, la nostra Terra, cinc planetes (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn), les estrelles, les estrelles fugaces, els cometes i la nostra galàxia. 2. Els prismàtics. Permeten observar els satèl·lits de Júpiter, els accidents lunars, moltes nebuloses i cúmuls estel·lars, la galàxia d’Andròmeda i molts cometes no perceptibles a ull nu. En la coberta dels prismàtics hi ha dos nombres separats per una x. El primer repre· senta l’augment; el segon, el diàmetre de les lents objectius en mil·límetres. 3. Els telescopis. N’hi ha de lents (refractors), d’espill (reflectors) i de lents i espills (catadiòptrics). Els més assequibles són els reflectors, que a més poden ser A

26

B

construïts amb relativa facilitat. Un refractor de 20 centímetres de diàmetre permet veure objectes de cel profund (cúmuls estel·lars, nebuloses i algunes galàxies), detalls de la superfície lunar i d’alguns pla· netes. 4. La càmera fotogràfica. Permet el registre d’imat· ges astronòmiques molt tènues ja que, en exposició, rep grans quantitats de llum. Són ideals per a fotogra· fiar constel·lacions (exposició de 15 a 20 segons) o moviments estel·lars (exposició superior a 20 segons). 5. Els instruments d’observació sobre satèl·lits. Igual que passa amb els grans telescopis terrestres, són instruments d’investigació. Gràcies a la xarxa, po· dem observar-ne les imatges en les pàgines dels ob· servatoris i institucions responsables.

C

D

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 26

25/11/2015 15:33:38

D

.

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA

ACTIVITATS 1

Respon.

5

C  ONSCIÈNCIA I EXPRESSIÓ CULTURAL. Busca en la xarxa una imatge del quadre Nit estrellada de Van Gogh. Comenta la visió del genial artista sobre com apareixen les estrelles al cel nocturn.

6

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA. Llig i respon.

a. Quin tipus d’objecte o fenomen representen les fotografies anteriors? b. Amb quin instrument han sigut realitzades? c. Quina diferència hi ha entre la imatge B i totes les altres? d. Et sembla fàcil obtindre la fotografia C? Per què? 2

Dels prismàtics següents: Peta, 20 × 80; Ganon, 8 × 30; Cegex, 10 × 20, i Fujixi, 7 × 50. Indica: el de més augment, el de menys augment, el més gran i el més xicotet.

3

Indica quin instrument utilitzaries per a veure: anells de Saturn, una nebulosa, un cúmul estel·lar, el conjunt de les constel·lacions, el moviment de la volta celeste, els cràters de la Lluna, una pluja d’estrelles, una galàxia, un cometa llunyà i un eclipsi de Sol.

4

 Per a calcular la relació que hi ha entre la llum que reben dos instruments d’observació, es divideix el radi al quadrat de l’objectiu (lent o espill) d’un dels instruments pel radi al quadrat de l’altre.

Ja fa uns 10 mesos que ens arribà la notícia que un cert belga havia fabricat una ullera de llarga vista mitjançant la qual els objectes visibles molt allunyats de l’ull de l’observador es discernien molt clarament com si es trobaren pròxims […], circumstància que em va induir a l’elaboració d’un instrument semblant […], abans de tot em vaig procurar un tub de plom als extrems del qual vaig adaptar dues lents de vidre, totes dues planes per una cara mentre que per l’altra eren convexa l’una i còncava l’altra… Galileu, El missatge i el missatger sideral

a. A quin instrument es refereix Galileu?

a. Calcula quantes vegades és més lluminós el gran telescopi de Canàries que altres instruments famosos, tenint en compte que té un radi de 500 centímetres.

b. Posa en un cercador d’Internet «ullera de Galileu» i dibuixa l’instrument de què parlem basant-te en la informació obtinguda.

b. Copia aquesta taula en el quadern i completa-la. Si el resultat et sorprén, busca’n una explicació.

c. Escriu el significat dels termes còncau i convex.

Instruments

Telescopi espacial Hubble

Telescopi M. Palomar

Ull humà

Radi: 210 cm

Radi: 250 cm

Radi: 0,2 cm

Relació

TREBALL COOPERATIU

Compra d’un telescopi per al centre escolar El director del departament de Biologia i Geologia encarrega a un grup de 1r d’ESO l’adquisició d’un telescopi que ha de posseir les característiques següents: 1. Entre totes les opcions possibles, s’ha de triar la de preu més baix. El preu no ha d’excedir els 1 000 euros, que inclouran el transport fins al centre escolar.

2. La qualitat òptica dels diferents instruments ha de ser semblant. 3. El telescopi (lent o espill objectiu) ha de tindre entre 15 i 20 cm de diàmetre. 4. La distància focal ha de ser com a mínim de 100 cm. 5. Es valorarà que el telescopi tinga muntura equatorial, encara que no és condició necessària. Formeu grups de cinc alumnes i presenteu les propostes de compra al grup classe.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 27

27

25/11/2015 15:33:40

FITXA 8

REFORÇ I SUPORT

Fitxes multilingües MOVIMENT DE ROTACIÓ DE LA TERRA

2. Sentit de gir 1. Equador

7. Dia

3. Hemisferi nord 8. Nit

4. P  la equatorial

6. Eix de rotació

Romanés

28

5. Hemisferi sud

Àrab

Xinés

1.

1

1.

2.

2

2.

3.

3

3.

4.

4

4.

5.

5

5.

6.

6

6.

7.

7

7.

8.

8

8.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 28

25/11/2015 15:33:41

D

.

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA

MOVIMENT DE ROTACIÓ DE LA TERRA EARTH’S ROTATION MOVEMENT LE MOUVEMENT DE ROTATION DE LA TERRE ERDROTATION 2. Sentit de gir 1. Equador

7. Dia

3. Hemisferi nord 8. Nit

4. P  la equatorial

6. Eix de rotació

5. Hemisferi sud

Anglés

Francés

Alemany

1. Equator

1. Équateur

1. Äquator

2. Direction of turn

2. Sens de rotation

2. Drehrichtung

3. Northern hemisphere

3. Hémisphère nord

3. Nördliche Erdhalbkugel

4. Equatorial plane

4. Plan équatorial

4. Äquatore Ebene

5. Southern hemisphere

5. Hémisphère sud

5. Südliche Erdhalbkugel

6. Rotational axis

6. Axe de rotation

6. Drehachse

7. Day

7. Jour

7. Tag

8. Night

8. Nuit

8. Nacht

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 29

29

25/11/2015 15:33:42

1 1

FITXA 9

REFUERZO Y APOYO REFUERZO Y APOYO REFORÇ I SUPORT REFUERZO Y APOYO

Fichas multilingües Fichas multilingües Fichas multilingües Fitxes multilingües ESTACIONES EN EL HEMISFERIO NORTE ESTACIONES EN EL HEMISFERIO NORTE ESTACIONES ENAEL HEMISFERIO NORTE ESTACIONS L’HEMISFERI NORD ANOTIMpuRILE îN EMISFERA NORdICA˘ ANOTIMpuRILE îN EMISFERA NORdICA˘˘ ANOTIMpuRILE îN EMISFERA NORdICA

北半球的季节 北半球的季节 北半球的季节

1. Primavera 8. 21 de junio. 1. Primavera Primavera 21 de junio. Primavera Solsticio de verano 1. 1. 8.8. juny. 8.2121dede junio. Solsticio de verano Solstici d’estiu Solsticio de verano

7. Verano Verano 7. 7. Estiu 7. Verano

Rumano Rumano Romanés Rumano 1. Prima˘vara 1. Prima˘vara 1. Prima˘vara 2. 21 martie. Echinoct¸iul 2. 21 martie. Echinoct ¸iul ˘vara ˘ 2. de 21 prima martie. Echinoct ¸iul de prima˘vara˘ de prima˘vara˘ 3. Iarna 3. Iarna 3. Iarna 4. 22 decembrie. Solstit¸iul 4. 22 decembrie. Solstit¸iul ˘ 4. de 22 iarna decembrie. Solstit¸iul de iarna˘ de iarna˘ 5. Toamna 5. Toamna 5. Toamna 6. 22 septembrie. Echinoct¸iul 6. 22 septembrie. Echinoct¸iul ˘ 6. de 22 toamna septembrie. Echinoct¸iul de toamna˘ de toamna˘ 7. Vara 7. Vara 7. Vara 8. 21 iunie. Solstit¸iul de vara˘ 8. 21 iunie. Solstit¸iul de vara˘ 8. 21 iunie. Solstit¸iul de vara˘

40 40 40 30

2. 21 de marzo. 21dede marzo. Equinoccio de primavera 2.2. març. 2.21 21 de marzo. Equinoccio de primavera Equinocci dede primavera Equinoccio primavera

3. Invierno Invierno 3. 3. Hivern 3. Invierno

4. 22 de diciembre. diciembre. Solsticio de invierno 4.4. 2222 dede desembre. 4. 22 de diciembre. Solsticio de invierno Solstici d’hivern Solsticio de invierno

5. Otoño 6. 22 de septiembre. 5. Otoño 5. Tardor 6. 22 de septiembre. 5. Otoño Equinoccio de otoño 6. 22 6. 22de desetembre. septiembre. Equinoccio de otoño Equinocci de de tardor Equinoccio otoño

Árabe Árabe Àrab Árabe 1 1 1 2 2 2 3 3 3 4 4 4 5 5 5 6 6 6 7 7 7 8 8 8

Chino Chino Xinés Chino 1. 春天 1. 春天 1. 春天 2. 3月 21日。春分 2. 3月 21日。春分 2. 3月 21日。春分 3. 冬天 3. 冬天 3. 冬天 4. 12月 22日。冬至 4. 12月 22日。冬至 4. 12月 22日。冬至 5. 秋天 5. 秋天 5. 秋天 6. 9月 22日。秋分 6. 9月 22日。秋分 6. 9月 22日。秋分 7. 夏天 7. 夏天 7. 夏天 8. 6月 21日。夏至 8. 6月 21日。夏至 8. 6月 21日。夏至

DÍA A DÍA EN EL AULA BIOLOGÍA Y GEOLOGÍA 1.° ESO Material fotocopiable © Santillana Educación, S. L. DÍA A DÍA EN EL AULA BIOLOGÍA Y GEOLOGÍA 1.° ESO Material fotocopiable © Santillana Educación, S. L. A DÍA EN IELGEOLOGIA AULA BIOLOGÍA GEOLOGÍA 1.° ESO ©Material © Santillana Educación, S. L. DIA A DIA A L’AULADÍA BIOLOGIA 1r ESO YMaterial fotocopiable Edicionsfotocopiable Voramar, S. A./Santillana

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 30

25/11/2015 15:33:44

D

. . .

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA

ESTACIONS A L’HEMISFERI NORD SEASONS OF THE YEAR IN THE NORTHERN HEMISPHERE LES SAISONS DANS L’HÉMISPHÈRE NORD JAHRESZEITEN IN DER NÖRDLICHEN ERDHALBKUGEL

1. Primavera

8. 21 de juny. Solstici d’estiu

2. 21 de març. Equinocci de primavera

3. Hivern 4. 22 de desembre. Solstici d’hivern

7. Estiu

6. 22 de setembre. Equinocci de tardor

5. Tardor

Anglés

Francés

Alemany

1. Spring

1. Printemps

1. Frühling

2. March 21. Vernal equinox

2. 21 Mars. Équinoxe de printemps

2. 21. März. Frühlingsäquinoktium

3. Winter

3. Hiver

3. Winter

4. December 22. Winter solstice

4. 22 décembre. Solstice d’hiver

4. 22. Dezember. Wintersonnenwende

5. Autumn

5. Automne

5. Herbst

6. September 22. Autumn equinox

6. 22 Septembre. Équinoxe d’automne

6. 22. September. Herbstäquinoktium

7. Summer

7. Été

7. Sommer

8. June 21. Summer solstice

8. 21 Juin. Solstice d’été

8. 21. Juni. Sommersonnenwende

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 31

31

25/11/2015 15:33:46

FITXA 10

APROFUNDIMENT

PROJECTES D’INVESTIGACIÓ

Els misteris de la superfície de la Lluna B

A

A la superfície de la Lluna es diferencien planures fosques, anomenades «mars» pels antics astrònoms, i regions elevades de colors més clars i lluents amb una alta densitat de cràters i de cadenes muntanyoses anomenades «terres».

FULL DE RUTA Objectiu: realitzar una investigació sobre l’origen de les diferents regions lunars.

•  Grans diferències entre la superfície terrestre i la superfície lunar.

Investigacions suggerides:

Fonts d’investigació:

•  Explicar les grans diferències entre els mars i les terres lunars.

•  El verdadero color de la Luna (foto de Chang'e 3). Paraules clau: color, luna, Francis, Naukas.

•  Com s’han originat els cràters lunars?

•  Asociación Astronómica Andrómeda. Los colores de la Luna. Paraules clau: asociación, Andrómeda. Poseu en el cercador del blog: colores, Luna.

•  Quin significat tenen les superfícies cristal·lines brillants, visibles des de la Terra, que irradien des del centre d’alguns cràters com el de Tycho? Altres investigacions suggerides: •  Diferenciar cràters d’impacte meteorític de cràters d’origen volcànic. •  Semblances i diferències entre les roques de la Lluna i la Terra (edat i composició). •  Quins cràters es formaren abans i quins després en la imatge B? •  Per què hi ha tan poca varietat de colors a la Lluna? •  Per què hi ha tants cràters a la superfície de la Lluna?

•  Cosmos, Carl Sagan. Ed. Planeta. •  Los amantes de la Astronomía, Colin A. Ronan. Ed. Blume. •  Guía para observar la Luna, Gerald North. Omega, 2008. •  Astronomía general: teoría y práctica, David Galadi. Omega, 2001. Presentació: informe escrit i presentació digital. Duració de l’elaboració: una setmana. Realització: equips de 3 a 5 persones.

•  Per què els cràters de la Lluna es troben arran de terra i no als cims de les muntanyes? Continuen formant-se cràters a la Lluna actualment?

32

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 32

25/11/2015 15:33:50

D

.

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA

TINGUES EN COMPTE QUE

•  La Lluna no posseeix atmosfera ni aigua superficial que forme una hidrosfera, per aquesta raó no hi ha a la superfície lunar fenòmens de meteorització semblants als que tenen lloc a la Terra. •  És important per a aquesta investigació observar la relació que hi ha entre els diferents cràters: superposicions, contactes, etc. •  Els mars lunars són extenses planures que no contenen ni una sola gota d’aigua. •  Les oscil·lacions tèrmiques de la superfície lunar són molt àmplies segons que reben o no la llum solar.

EL QUE HAS DE SABER

•  Meteorit: fragment rocós o metàl·lic procedent de l’espai que assoleix la superfície de la Terra, la Lluna o altres planetes del sistema solar. •  Cràter: depressió circular o el·líptica, a manera de con invertit, limitada per una vora abrupta. •  Cràter volcànic: obertures o boques d’erupció dels volcans (per on ixen els gasos, laves, etc.). •  Cràter d’impacte meteorític: depressions originades sobre la superfície sòlida d’un cos planetari per l’impacte d’un meteorit. •  Magma: líquid a alta temperatura (per damunt de 600 °C) que origina roques per solidificació deguda a refredament. •  Basalt: roca magmàtica volcànica de color fosc procedent de la solidificació de lava molt fluida. •  Albedo: percentatge de radiació que reflecteix una superfície en relació amb la radiació que incideix sobre aquesta. La neu, per exemple, té una albedo alta, perquè reflecteix el 86 % de la llum que rep, mentre que l’albedo dels oceans és de 5 a 10 %. L’albedo de la Lluna és igual a 7 %.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 33

33

25/11/2015 15:33:52

FITXA 11

APROFUNDIMENT

PROJECTES D’INVESTIGACIÓ

La petjada humana a la Lluna PRECEDENTS HISTÒRICS

Apollo 11 va ser la missió espacial que per primera vegada portà persones a la Lluna; precisament, Neil Armstrong i Buzz Aldrin (dels Estats Units), el  20 de juliol de 1969, a les 20:18 UTC. Els dos junts van recollir 21,5 quilograms de material lunar que portaren a la Terra.

La primera «passejada lunar» va ser transmesa en temps real per la televisió a tot el món. Neil Armstrong, quan posà el peu sobre la superfície lunar, descrigué l’esdeveniment amb aquestes paraules: «Aquest és un petit pas per a un home, però un salt de gegant per a la humanitat».

Un tercer membre de la missió, Michael Collins, es va quedar en òrbita, conduint el mòdul de comandament que va fer tornar els astronautes. La missió finalitzà el 24 de juliol, amb l’amaratge a l’oceà Pacífic.

FULL DE RUTA Objectiu: realitzar una investigació sobre la petjada humana a la Lluna.

•  La carrera espacial (breve historia de...). Alberto Martos. Nowtilus, 2009.

Investigacions suggerides:

•  La carrera espacial: del Sputnik al Apollo 11. Ricardo Artola. Alianza, 2009.

•  Per què quedaren tan marcades les primeres petjades dels astronautes de l’Apollo 11 sobre la Lluna?

•  Exploración planetaria (¿qué sabemos de?). Rafael Rodrigo. La catarata, 2012.

•  Quant de temps tardaren a desaparéixer i per què? Altres investigacions suggerides: •  Són falses, les fotografies de la missió Apollo 11? •  Problemes per a un viatge d’anada i tornada a la Lluna: mitjans de transport, maniobres d’envol terrestre, allunatge, envol lunar i aterratge. •  Què hauries de fer si volgueres ser astronauta? Fonts d’investigació:

Duració de l’elaboració: 4-5 sessions. Realització: equips de 3 a 5 persones. Presentació: informe. En el cas del debat sobre la veracitat de les fotografies de l’Apollo 11, una guia per a un debat de 30 minuts entre partidaris de la versió científica oficial i les teories que posen en dubte l’arribada a la Lluna l’any 1969, amb participació del grup classe.

•  La polémica sobre la llegada del hombre a la Luna (I). Web oficial de Valeria Ardante. Paraules clau: llegada, hombre, Luna, Valeria, Ardante.

34

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 34

25/11/2015 15:33:58

D

.

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA

TINGUES EN COMPTE QUE

Has de considerar diversos factors, com ara: •  La intensitat gravitatòria de la Lluna és la sisena part de la gravetat terrestre. •  El tipus de sòl lunar: va des de textura rocosa fins a una regolita pulverulenta. •  La Lluna no posseeix atmosfera ni aigua superficial que forme una hidrosfera, per això no es donen a la superfície lunar fenòmens de meteorització semblants als que tenen lloc a la Terra.

EL QUE HAS DE SABER •  UTC: sigles de temps universal coordinat (en anglés, Universal Time Coordinated). És el principal estàndard de temps pel qual el món regula els rellotges i el temps. •  Allunatge: descens controlat d’un vehicle sobre la superfície de la Lluna. •  Amaratge: impacte controlat d’una aeronau sobre una superfície aquàtica. •  Regolita lunar: part més superficial de l’escorça lunar formada per partícules de mida reduïda, moltes de les quals es comporten mecànicament com a cendra. •  Apollo: nom mitològic que la NASA va aplicar a les missions espacials tripulades cada una per tres astronautes, dels quals dos allunaven. Es van realitzar 7 missions, de l’Apollo 11 a l’Apollo 17, que van permetre l’allunatge de 12 astronautes. La missió Apollo 13 hagué de ser avortada a causa d’una explosió al mòdul de comandament.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 35

35

25/11/2015 15:34:02

FITXA 12

APROFUNDIMENT

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA

TREBALLS D’AULA

Orientació al cel nocturn (I)

O

PER A COMENÇAR

El més important és que hi haja un cel clar i sense contaminació lluminosa. Com a guia necessitem un mapa celeste. També necessitem localitzar el nord, per a la qual cosa ens pot servir una brúixola.

LOCALITZACIÓ DE L’ESTRELLA POLAR Podem trobar el nord sense utilitzar una brúixola. Identifiquem l’Óssa Major i, a partir d’aquesta, l’Óssa Menor. L’estrella polar forma part d’aquesta constel·lació i està situada exactament al nord.

A continuació, t’ensenyarem com localitzar algunes de les constel·lacions i estrelles més importants. Tingues en compte que algunes són visibles només en determinades èpoques de l’any.

LOCALITZACIÓ DE L’ESTRELLA POLAR (tardor-hivern) Si ens trobem a la tardor o a l’hivern, podem utilitzar també la constel·lació de Cassiopea, que té forma de W. Està oposada simètricament a l’Óssa Major respecte de la polar.

Estrella polar

Óssa Major Estrella polar Óssa Major

Cassiopea

Óssa Menor

Óssa Menor

A e h c o c

LOCALITZACIÓ DE CEFEU ACTIVITATS

Estrella polar Cefeu

1

USA LES TIC. Si observes amb atenció el carro de l’Óssa Major, podràs arribar a distingir que, de les tres estrelles que formen la llança del carro (o cua de l’óssa), la del mig és un sistema format per dues estrelles, una de més brillant i una altra de més tènue. Investiga quins són els noms d’aquestes estrelles.

2

En cas que no arribes a distingir-les a simple vista o si encara veient-les volgueres arribar a veure-les separadament, quins instruments d’observació utilitzaries?

3

La distància entre Alcor i Mizar és d’un quart d’any llum. Calcula aquesta magnitud en quilòmetres.

4

USA LES TIC. Entre les constel·lacions proposades en la fitxa es troba Lleó, que és visible al cel de l’hemisferi nord des del desembre fins al maig. Localitza quina és l’estrella més brillant d’aquesta constel·lació, esbrina’n el nom i indaga sobre què representa dins de la figura mitològica del lleó.

Óssa Menor Óssa Major

LOCALITZACIÓ DEL LLEÓ

Lleó

Óssa Major

36

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 36

25/11/2015 15:34:03

D

FITXA 13

APROFUNDIMENT

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA

TREBALLS D’AULA

Orientació al cel nocturn (II) PER A CONTINUAR

Per a continuar la nostra exploració del cel nocturn, necessitem localitzar altres constel·lacions, com ara Orió. A partir d’aquestes podem identificar-ne moltes més.

L  OCALITZACIÓ DE CA MAJOR I CA MENOR

ASPECTE D’ORIÓ

Orió

Ca Menor

Orió

Localitzarem aquestes dues constel·lacions a partir d’Orió. Sírius

Betelgeuse Ca Major

Cinturó d’Orió

A l’hemisferi nord, la constel·lació d’Orió només és visible entre els mesos de novembre i febrer. Per a trobar-la ens hem de fixar en les tres estrelles seguides que formen el característic cinturó d’Orió, també anomenat les Tres Maries o els Reis Mags. Altres estrelles que destaquen de la constel·lació són Betelgeuse i Rigel.

LOCALITZACIÓ DE TAURE I BESSONS Aquestes dues constel·lacions també es poden identificar fàcilment, una vegada trobat Orió.

Taure Bessons

Orió

ACTIVITATS

g

.

1

Orió (el caçador) és una de les constel·lacions més prominents al cel nocturn d’hivern, ja que les seues estrelles són visibles des d’ambdós hemisferis. Segons la mitologia grega, el caçador va morir per la picada d’un escorpí i al cel es representa la seua fugida, de manera que desapareix per l’oest just abans que l’Escorpió aparega per l’est. Pots explicar aquest moviment tenint en compte els coneixements actuals?

2

L’estrella més brillant de tot el cel nocturn vista des de la Terra és Sírius, i per això es troba present des de temps prehistòrics en la mitologia, les religions i els costums de nombroses cultures. En quina constel·lació es troba aquesta estrella?

3

Els antics astrònoms i matemàtics egipcis determinaren la duració de l’any en 365,25 dies, comptant el temps

que transcorria entre dues posicions idèntiques de Sírius, coincident amb el solstici d’estiu i l’inici de les inundacions del Nil. Quina és la causa que aquesta estrella fóra visible durant alguns mesos de l’any i s’anara desplaçant fins a desaparéixer al cel per ocupar la mateixa posició 365 dies més tard? 4

A partir de la constel·lació d’Orió pots localitzar les de Taure i Bessons. L’estrella més brillant de Taure s’anomena Aldebaran, una estrella gegant roja, amb un radi 44 vegades més gran que el radi solar. Quan representem a escala el sistema solar, si al diàmetre de la Terra li donem un valor de 0,9 mm (per arredonir l’assimilem a 1 cm), el Sol l’hauríem de representar per una esfera d’1 m de diàmetre. Al pati del teu centre educatiu, mesura i marca mitjançant punts el diàmetre d’Aldebaran per a fer-te una idea de la seua mida comparada amb la del Sol.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 37

37

25/11/2015 15:34:05

APROFUNDIMENT

FITXA 14

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA

TREBALLS D’AULA

Construcció d’un model Terra-Lluna Material

OBJECTIU Construir una maqueta d’un sistema Terra-Lluna, per poder observar com es formen els eclipsis.

•  Dues boles de fusta, suro blanc o plastilina. Una de les boles ha de ser   d’1 cm de diàmetre. El diàmetre de l’altra l’hauràs de calcular tu, segons aquestes indicacions. •  Un llistó de fusta, claus, caragols o cola.

PROCEDIMENT Realitzar els càlculs necessaris

Construeix la maqueta

1

 El diàmetre de la Lluna i el de la Terra guarden   una relació 1:4. És a dir, la Terra té un diàmetre  4 vegades superior al de la Lluna.

1

 Agafa les dues boles, una d’1 cm i l’altra del diàmetre que has calculat. Pots pintar de blau la bola que representa la Terra.

2

 La distància entre la Terra i la Lluna   és de 30 vegades el diàmetre de la Terra.

2

3

 Si tens una bola d’1 cm de diàmetre que representa   la Lluna, calcula quin serà el diàmetre de la bola que representa la Terra i quina serà la longitud del llistó   que necessites per a situar ambdós astres a la distància oportuna.

 Marca en el llistó dos punts, separats per   la distància que has calculat. Subjecta les boles   en aquests punts. Subjecta en cada un una de les   boles. Les pots subjectar amb claus o caragols que travessen el llistó, o bé apegant-les amb cola.   Et recomanem una cola forta, a base de cianoacrilat,   o bé cola de contacte.

Bola d’1 cm de diàmetre,   que representa la Lluna

Bola que representa   la Terra

Llistó   de fusta

G FG 5 cm

FG

F

ACTIVITATS 1

Calcula el diàmetre de la bola gran i la distància entre les boles.

2

Una vegada construïda la nostra maqueta, la podem utilitzar per a simular eclipsis de Sol i de Lluna. Per fer-ho, eixirem al carrer amb la maqueta un dia assolellat. La primera cosa serà situar el llistó en direcció al Sol. Per a aconseguir-ho, cal observar l’ombra de la maqueta a terra: les ombres de les dues boles han de coincidir. •  Per a reproduir un eclipsi de Sol cal fer coincidir l’ombra de la Lluna sobre la de la Terra, aquesta ombra produeix

38

una taca fosca xicoteta sobre la bola de la Terra,   on s’està produint l’eclipsi. •  Per a reproduir un eclipsi de Lluna hem de capgirar   el llistó i fer entrar la bola de la Lluna dins de l’ombra   de la bola de la Terra. 3

Pensa en altres fenòmens que podries reproduir amb la maqueta, utilitzant una llanterna per a canviar amb més facilitat la direcció de la llum del Sol. Per exemple, tracta de reproduir les fases lunars.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 38

25/11/2015 15:34:06

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació Avaluació de continguts Avaluació per competències

.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 39

25/11/2015 15:34:06

D

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 40

25/11/2015 15:34:07

AUTOAVALUACIÓ

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA Nom:

1

Què és una unitat astronòmica?

Curs:

7

Assenyala l’opció vertadera:

a. El conjunt format pel Sol i els planetes.

a. El Sol ix sempre pel mateix punt de l’horitzó situat a l’est.

b. El conjunt Terra-Lluna.

b. El Sol ix exactament per l’est només dos dies l’any (equinoccis).

c. La distància de la Terra al Sol. d. El conjunt de satèl·lits del planeta. 2

3

c. El Sol ix sempre per l’oest. d. El Sol només ix per l’est durant el solstici d’estiu.

Què mesura l’any llum? a. El temps que tarda la llum a recórrer una distància determinada.

Data:

8

Els eclipsis de Sol tenen lloc:

b. La velocitat de la llum en un any viatjant a 300 000 km/s.

a. Al mateix temps a tota la Terra.

c. La distància que recorre la llum en un any.

c. En l’equinocci de primavera o prop d’aquest.

d. No és una unitat de mesura.

d. Quan la Lluna s’interposa entre el Sol i la Terra.

Com s’anomena la teoria que considera que el Sol és el centre de l’univers?

b. Quan el planeta Mart tapa el disc del Sol.

9

Quan hi ha lluna nova no la veiem perquè: a. La llum del Sol ens impedeix veure-la.

a. Big bang.

b. Passa per darrere del Sol i aquest l’oculta.

b. Heliocèntrica.

c. La Lluna mostra la cara que no està il·luminada.

c. Orbital.

d. La Terra es troba entre el Sol i la Lluna.

d. Geocèntrica. 10 4

5

Els planetes gegants gasosos són:

Les marees són desplaçaments de l’aigua del mar deguts:

a. Mercuri, Venus, Júpiter i Saturn.

a. Al moviment de rotació de la Terra.

b. Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

b. Al moviment de translació de la Terra.

c. Mart, Júpiter, Urà i Neptú.

c. A l’acció dels cometes.

d. Mercuri, Júpiter, Saturn i Urà.

d. A l’atracció conjunta del Sol i de la Lluna.

Els cometes es formen: a. Als confins del sistema solar, en una regió anomenada núvol d’Oort. b. Entre les òrbites de Júpiter i Saturn. c. Prop de la superfície solar. d. Al centre de la nostra galàxia.

6

El solstici d’hivern té lloc: a. Quan els rajos del Sol incideixen amb més inclinació sobre l’hemisferi nord. b. Immediatament després de l’equinocci de primavera. c. Quan la Terra es troba més lluny del Sol. d. Quan els rajos del Sol incideixen més perpendicularment sobre l’hemisferi nord. 1 c; 2 c; 3 b; 4 b; 5 a; 6 a; 7 b; 8 d; 9 c; 10 d. SOLUCIONS

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 41

41

25/11/2015 15:34:08

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA Nom:

1

Curs:

Data:

Antigament els astrònoms observaven el cel a simple vista. Quins aparells s’utilitzen en l’actualitat per a observar les estrelles i altres astres?  

2

Quins astres podem veure a simple vista al cel nocturn? I durant el dia? On es troben durant el dia els objectes que observem a la nit?  

3

Betelgeuse és una estrella que es troba a una distància de 500 anys llum de la Terra. Imagina que aquesta nit, mentre l’observes amb un telescopi, presenciares la seua explosió. En quin any s’hauria produït realment aquesta explosió?  

4

Elabora un dibuix esquemàtic de la Terra en què s’indique el seu eix de rotació, el sentit de gir de la rotació, els hemisferis i l’equador. Assenyala el temps que tarda a realitzar una rotació i quins fenòmens naturals provoca.

  5

Quins planetes del sistema solar són gasosos? Quins són els planetes rocosos? Quins són els dos planetes més grans? Quins són els dos més menuts? Quins dos planetes són els «veïns» de la Terra?  

6

Completa el text següent. Els asteroides són cossos         de diverses mides. Es troben formant dos cinturons al voltant del Sol. El cinturó d’asteroides es troba entre les òrbites de         i        . Allí els asteroides tenen uns pocs metres de diàmetre. Més enllà de l’òrbita de Neptú es troba el cinturó de         en què els asteroides són de mida molt més gran. Els cometes són cossos celestes formats per         i        . Tenen mides molt variades i formen un tercer cinturó, anomenat         d’       

42

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 42

25/11/2015 15:34:09

D

.

CONTROL B

7

Respon a les preguntes. a. Quines teories sobre l’univers es corresponen amb cada un d’aquests esquemes?

       b. Actualment, en quina posició sabem que es troba el Sol?   8

Quines són les fases de la Lluna? Fes un dibuix esquemàtic de cada fase.     

9

Indica quines d’aquestes afirmacions són falses i per què. a. Els planetes del sistema solar tenen una estructura i una composició semblants. b. El Sol realitza un moviment de translació al voltant del centre de la Via Làctia. c. La teoria heliocèntrica de l’univers considerava la Terra el centre de l’univers. d. La unitat astronòmica (UA) és la distància de la Terra al Sol, és a dir, 150 milions de quilòmetres. e. Júpiter i Mercuri són els planetes més menuts del sistema solar.    

10

Sabem que el radi de la Terra és 6 370 km, mentre que el del Sol és de 686 000 km. Si representàrem la Terra com una pilota de ping-pong de 3 cm de radi, de quina mida hauríem de representar el Sol?   

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 43

43

25/11/2015 15:34:10

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA Nom:

1

Curs:

Data:

Identifica els astres que hi ha en aquest esquema. Tria el planeta que està situat entre Saturn i Mart i esmenta’n les característiques més destacades.      

2



Quins dos tipus de moviment presenten tots els planetes i quins fenòmens naturals genera cada un?   

3

Què és un cometa? D’on procedeixen els cometes? Tots els cometes tenen cua?   

4

Indica quin planeta correspon a cada frase. a. Té el major nombre de satèl·lits.   b. La superfície està plena de cràters d’impacte.   c. Té éssers vius.   d. En un passat llunyà tingué oceans.   e. Gira sobre si mateix en sentit contrari a com ho fan els altres.  

5

Indica quines d’aquestes afirmacions són falses i per què. a. La Terra gira al voltant del Sol seguint el pla de l’eclíptica. b. Venus i Neptú són dos dels planetes anomenats gasosos. c. Els equinoccis són les dates en què la duració del dia i de la nit són iguals (dotze hores). d. El cinturó de Kuiper està format principalment per asteroides. e. L’astrònom Hubble desenvolupà la teoria heliocèntrica de l’univers.    

44

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 44

25/11/2015 15:34:12

D

.

CONTROL A

6

Respon. a. Per què els antics grecs arribaren a la conclusió que la Terra era el centre de l’univers?  b. L’observació directa ens mostra que el Sol ix per l’est i es pon per l’oest. Aleshores com expliques que el Sol es trobe al centre del sistema solar?  

7

El dia 3 de juliol, és de dia o de nit al pol nord? I al pol sud? Per què als pols la nit i el dia duren sis mesos? 

8

Observa els dibuixos. Indica quin correspon a un eclipsi de Sol i quin a un eclipsi de Lluna. A. 

B. 

             9

Si hagueres de representar el sistema solar en una maqueta, quina mida tindria Mart si la Terra fóra una bola de 5 cm de radi? Dades: radi de la Terra = 6 370 km, radi de Mart = 3 397 km. 

10 Respon.

a. Què són les constel·lacions?   b. Quins significats donaven a les constel·lacions algunes cultures de l’antiguitat?   c. Com s’anomena el conjunt de sistemes que basen l’estudi de la personalitat i l’endevinació en les estrelles?   d. Per què creus que hui dia no es consideren científiques les prediccions realitzades per aquesta pseudociència?  

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 45

45

25/11/2015 15:34:13

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA

Criteris d’avaluació*

Estàndards d’aprenentatge*

Activitats Control B

Control A

B2-1. Reconéixer les idees principals sobre l’origen de l’univers i la formació i l’evolució de les galàxies.

B2-1.1. Identifica les idees principals sobre l’origen de l’univers.

1, 2, 3, 6 i 9

3, 5 i 10

B2-2. Exposar l’organització del sistema solar, així com algunes de les concepcions que sobre aquest sistema planetari s’han tingut al llarg de la història.

B2-2.1. Reconeix els components del sistema solar i en descriu les característiques generals.

5, 7, 9 i 10

1, 2, 3, 5, 6 i 9

B2-4. Localitzar la posició de la Terra en el sistema solar.

B2-4.1. Identifica la posició de la Terra en el sistema solar.

5

B2-5. Establir els moviments de la Terra, la Lluna i el Sol i relacionar-los amb l’existència del dia i la nit, les estacions, les marees i els eclipsis.

B2-5.1. Categoritza els fenòmens principals relacionats amb el moviment i la posició dels astres, i dedueix la importància que tenen per a la vida.

4

5i7

B2-5.2. Interpreta correctament, en gràfics i esquemes, fenòmens com les fases lunars i els eclipsis, i estableix la relació que hi ha amb la posició relativa de la Terra, la Lluna i el Sol.

8

8

*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària. Control B 1

2

Galileu va introduir l’ús del telescopi (instrument òptic) l’any 1610 per observar la Lluna. Actualment s’utilitzen telescopis terrestres, radiotelescopis (grans antenes situades a la Terra que recullen radiació procedent de l’espai) i telescopis orbitals (en òrbita al voltant de la Terra) com el Hubble, que permeten arribar a zones més allunyades estudiant l’espectre electromagnètic (colors visibles, infrarojos, ultraviolats i altres radiacions). Depenent de l’agudesa visual, a simple vista (ull nu) poden arribar a observar-se galàxies (la més evident és la Via Làctia; des de l’hemisferi nord també es pot veure Andròmeda), nebuloses (per exemple, la d’Orió); estrelles; planetes (de Mercuri a Júpiter); satèl·lits (la Lluna); cometes i meteorits (estrelles fugaces). A vegades observem satèl·lits espacials i avions, objectes artificials que no s’han de confondre amb els anteriors. Teòricament poden arribar a veure’s Urà, les llunes més grans de Júpiter, altres nebuloses i galàxies menys conegudes, o pluges de meteors com les Perseides, entre d’altres.



Durant el dia, el Sol i la Lluna. Excepcionalment, meteorits molt lluminosos.



Durant el dia, la llum del Sol, l’estrella del nostre sistema solar, impedeix veure la llum de les estrelles llunyanes i de la resta d’astres (excepte la Lluna a vegades), que només podem observar a la nit, quan no arriba llum solar a la part de la Terra que es troba en la foscor.

46

3

500 anys abans de la data actual.

4

R. G. (Resposta gràfica) La rotació terrestre tarda 24 hores, que corresponen a un dia (independentment de les hores de llum i foscor).

5

Els planetes gasosos són Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Els planetes rocosos són Mercuri, Venus, Terra i Mart. Els dos més grans són els gegants Júpiter i Saturn. Els més menuts són Mercuri i Mart. Els veïns de la Terra són Venus i Mart.

6

Els asteroides són cossos rocosos de diverses mides. Es troben formant dos cinturons al voltant del Sol. El cinturó d’asteroides es troba entre les òrbites de Mart i Júpiter. Allí els asteroides tenen uns pocs metres de diàmetre. Més enllà de l’òrbita de Neptú es troba el cinturó de Kuiper en què els asteroides són de mida molt més gran. Els cometes són cossos celestes formats per gel i fragments rocosos. Tenen mides molt variades i formen un tercer cinturó, anomenat núvol d’Oort.

7

a. El primer esquema es correspon amb la visió d’un univers geocèntric introduït pels antics grecs i que estigué vigent fins al segle XVI. En general, s’admet que l’univers heliocèntric (esquema 2) va ser proposat per Nicolau Copèrnic. b. Actualment sabem que el Sol es troba en un braç de la galàxia anomenada Via Làctia i que, per tant, no és el centre de l’univers.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 46

25/11/2015 15:34:14

D

.

8

R. G. Les fases de la Lluna són: lluna nova, quart creixent, lluna plena i quart minvant.

9

a. Fals. En una primera aproximació es classifiquen en rocosos i exteriors gasosos.

6

b. Vertader. c. Fals. La teoria heliocèntrica considerava el Sol el centre de l’univers.

a. Els antics grecs arribaren a la conclusió que la Terra era el centre de l’univers perquè observaren que els astres es movien al cel: així, el Sol i la Lluna ixen per l’est i recorren el cel fins que s’oculten per l’oest. D’altra banda, al llarg de la nit les estrelles fan una volta completa entorn de l’estrella polar, que es troba en direcció al nord geogràfic. En canvi, la Terra, des d’on observaven el cel, aparentment es mantenia quieta.

d. Vertader.

b. Nosaltres continuem tenint la percepció que la Terra es manté quieta i que el Sol es mou al voltant de la Terra. Tanmateix, el Sol es troba al centre del sistema solar i la percepció de moviment que tenim del Sol és deguda al mateix moviment de rotació terrestre.

e. Fals. Mercuri és el planeta més xicotet, però Júpiter és el més gran del sistema solar. 10

Per calcular-ho, es realitza una proporció: Radi del Sol =

686 000 km × 3 cm 6 370 km

= 323 cm

7

El 3 de juliol és de dia al pol nord i de nit al pol sud. A causa de la inclinació de l’eix de gir i en funció de les estacions en cada hemisferi, un dels pols es manté constantment il·luminat (el Sol gira sobre l’horitzó sense amagar-se), mentre l’oposat es manté en la foscor. Així, durant la primavera i l’estiu de l’hemisferi nord, el pol nord està il·luminat i el pol sud es manté en la foscor.

Es representaria mitjançant una esfera de 323 cm de radi.

Control A 1

2

3

D’esquerra a dreta: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Entre Saturn i Mart es troba Júpiter, planeta gasós, el més gran del sistema solar. Els planetes presenten dos tipus de moviments: rotació sobre si mateixos i translació al voltant del Sol. La rotació genera el «dia» (amb una duració que varia d’uns planetes a altres), mentre la translació genera l’«any» o període orbital, amb una duració progressivament més gran a mesura que ens allunyem del Sol.

8

La figura A correspon a un eclipsi de Sol; aquest té lloc durant la lluna nova perquè la Lluna s’interposa entre la Terra i el Sol i des de la Terra es veu la part de la Lluna que està en ombra. La figura B correspon a un eclipsi de Lluna, durant el qual la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna, que és la posició de la lluna plena, i des del nostre planeta es veu la part il·luminada fins que s’enfosqueix per l’ombra de la Terra.

9

Radi de Mart =

Els cometes són masses de gel i fragments rocosos.

4

a. Júpiter, amb 63, és el que té més satèl·lits (seguit de Saturn, que en té 61). b. Mercuri. c. La Terra. d. A més de la Terra, probablement Mart. e. Venus.

5

a. Vertader. b. Fals. Venus és un planeta rocós. Neptú sí que és un planeta gasós. c. Vertader. d. Vertader. e. Fals. Va ser Nicolau Copèrnic, en el segle XVI (E. Hubble és un astrònom del segle XX).

6 370 km

10

a. Les constel·lacions són conjunts d’estrelles que vistes des de la Terra sembla que formen figures capricioses. Tanmateix, actualment sabem que es tracta d’estrelles que en la majoria dels casos estan a grans distàncies entre si, és a dir, no tenen cap relació. Semblen associades si s’observen totes sobre el mateix pla (volta celeste). b. Algunes civilitzacions antigues consideraven que les constel·lacions eren símbols de déus, mites, animals i objectes. En altres hi havia la creença que la vida de les persones estava regida pels astres (destí). c. Astrologia. d. Actualment sabem que l’astrologia és una pseudociència perquè no utilitza els mètodes d’investigació i indagació de les ciències, i les seues prediccions no són contrastables ni concretes.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 47

= 2,6 cm

Es podria representar amb una bola de 2,6 cm de radi.

Procedeixen del núvol d’Oort. La cua es forma en acostar-se al Sol, per sublimació, afavorida pel vent solar.

3 397 km × 5 cm

47

25/11/2015 15:34:16

AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA Nom:

Curs:

Data:

Segons la Bíblia, Josué era un lloctinent de Moisés que, durant una de les batalles lliurades contra els enemics del poble hebreu, demanà a Déu que aturara el moviment del Sol i de la Lluna per facilitar el moviment de les seues tropes: Josué s’adreçà al Senyor i exclamà, en presència d’Israel: «Atura’t, Sol, a Gabaon, i tu, Lluna, a la vall d’Aialon». I el Sol s’aturà, i la Lluna es mantingué immòbil, fins que el poble es venjà dels enemics. El text narra el moment en què Josué ordenà al Sol d’aturar-se; la imatge reprodueix aquest passatge de la Bíblia.

1

Sens dubte, Josué, respecte a les diferents teories sobre l’estructura de l’univers, era un fervent defensor: a. Del model heliocèntric. b. De Copèrnic. c. Del model geocèntric. d. De Moisés.

2

Si Josué visquera hui dia i tinguera els coneixements que tens tu sobre els moviments relatius entre la Terra i el Sol, quina creus que seria la frase que hauria d’haver cridat al cel? a. «Atura’t, Terra, perquè el Sol il·lumine Gabaon…». b. «Atureu-vos, Sol i Lluna, perquè les ombres es queden a Aialon…». c. «Atura’t, Sol, a Gabaon, i tu, Lluna, a la vall d’Aialon…». d. «Que cesse el moviment de translació perquè el Sol il·lumine Gabaon…».

3

Josué també va demanar a Déu que la Lluna s’aturara. La Lluna és un satèl·lit bastant peculiar. Assenyala quines d’aquestes frases són vertaderes (V) i quines falses (F) quan parlem de la Lluna. V/F És l’únic satèl·lit rocós de tot el sistema solar. El seu diàmetre és quasi igual que el del planeta Mercuri. Tarda tant a fer una volta entorn de la Terra com sobre ella mateixa. La seua mida, en relació amb la mida del planeta sobre el qual orbita, és la més gran de tot el sistema solar.

4

D’altra banda, la Terra, per la situació que ocupa en el sistema solar, és un planeta molt peculiar. Quina d’aquestes afirmacions és la correcta? a. És el planeta rocós més gran. b. És l’únic que té satèl·lits rocosos. c. És l’únic que té atmosfera. d. Tarda un sol dia a fer la volta entorn del Sol.

48

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 48

25/11/2015 15:34:18

D

.

5

Quasi amb tota seguretat, Josué no sabia que tant al pol nord com al pol sud es passen quasi quatre mesos l’any sense veure el Sol i quatre mesos més amb el Sol contínuament sobre els seus caps, sense la foscor de la nit. Per què es dóna aquest fet? a. Per l’alternança de les estacions. b. Perquè els pols magnètics no coincideixen amb els geogràfics. c. Perquè l’eix de rotació no és perpendicular al pla de l’eclíptica. d. Pel moviment de rotació de la Terra.

6

Irene i Ayla són dues alumnes de primer d’ESO que viuen a València. La família del seu company Xavier les ha invitades a una eixida nocturna a la serra Calderona per escapar així de la contaminació lluminosa i poder observar el cel i identificar alguns cossos celestes. Xavier és l’encarregat de triar el dia més favorable. Haurà de tindre en compte fonamentalment que el cel estiga clar i que no hi haja lluna plena, perquè amb la seua lluentor impediria observar algunes estrelles. Xavier consulta en Internet el pronòstic del temps i les fases de la Lluna i troba aquesta informació. •  Quina seria la data més aconsellable per a l’observació?

dl.

dt.

dc.

dj.

dv.

ds.

HORA 03 06 09 12

 •  Irene i Ayla tenen un problema que les preocupa. Eixiran de València cap al nord dissabte al matí i és que, quan els pega el sol, es maregen terriblement. On han de seure a l’autocar perquè els pegue el sol tan poc com siga possible? a. A les últimes files de l’autocar. b. A les primeres files de l’autocar.

15 18 21 24

c. A les files de la dreta. d. A les files de l’esquerra. 7

Xavier va anar a un campament l’estiu passat i quedà enlluernat de veure el cel poblat per milers d’estrelles i fins i tot pogué observar estrelles fugaces. Què són exactament les estrelles fugaces? a. Petits trossos de roques interplanetàries i runes que s’incendien quan entren a l’atmosfera. b. Estrelles molt antigues que podem observar en el moment de la seua mort. c. Estrelles que estan esgotant el seu combustible i s’apaguen intermitentment.

8

En un dels tallers en què va participar aprengué a distingir les estrelles dels planetes. Quan observem el cel en una nit clara, podem distingir els planetes de les estrelles? a. Sí, perquè la llum d’un planeta parpelleja i la de l’estrella no. b. Sí, perquè la llum d’una estrella parpelleja i la del planeta no. c. Només quan la Lluna està en la fase de lluna nova.

9

Una de les conseqüències de l’atracció mútua entre la Terra i la Lluna a causa de la força de gravetat són les marees. Quan en una zona determinada de la Terra la marea està alta, què passa a la zona oposada? 

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 49

49

25/11/2015 15:34:20

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA Competències que s’avaluen

Criteris d’avaluació*

Estàndards d’aprenentatge*

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

B2-1. Reconéixer les idees principals sobre l’origen de l’univers i la formació i l’evolució de les galàxies.

B2-1.1. Identifica les idees principals sobre l’origen de l’univers.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

B2-2. Exposar l’organització del sistema solar, així com algunes de les concepcions que sobre aquest sistema planetari s’han tingut al llarg de la història.

B2-2.1. Reconeix els components del sistema solar i en descriu les característiques generals.

B2-3. Relacionar comparativament la posició d’un planeta en el sistema solar amb les seues característiques.

B2-3.1. Precisa quines característiques es donen al planeta Terra, i no es donen als altres planetes, que hi permeten el desenvolupament de la vida.

Comunicació lingüística

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia Comunicació lingüística

Activitats

1

2, 3, 7 i 8

4

Competència social i cívica B2-4. Localitzar la posició de la Terra en el sistema solar.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

B2-4.1. Identifica la posició de la Terra en el sistema solar. 2

B2-5. Establir els moviments de la Terra, la Lluna i el Sol i relacionar-los amb l’existència del dia i la nit, les estacions, les marees i els eclipsis.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia Competència social i cívica

B2-5.1. Categoritza els fenòmens principals relacionats amb el moviment i la posició dels astres, i dedueix la importància que tenen per a la vida.

5i9

Sentit d’iniciativa i actitud emprenedora B2-5.2. Interpreta correctament, en gràfics i esquemes, fenòmens com les fases lunars i els eclipsis, establint la relació que hi ha amb la posició relativa de la Terra, la Lluna i el Sol.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

6

*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària.

50

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 50

25/11/2015 15:34:22

D

.

1

c.  Del model geocèntric.

2

a.  «Atura’t Terra, perquè el Sol il·lumine Gabaon...»

3



V/F És l’únic satèl·lit rocós de tot el sistema solar.

F

El seu diàmetre és quasi igual que el del planeta Mercuri.

F

Tarda tant a fer una volta entorn de la Terra com sobre ella mateixa.

V

La seua mida, en relació amb la mida del planeta sobre el qual orbita, és la més gran de tot el sistema solar.

V

4

a.  És el planeta rocós més gran.

5

c. Perquè l’eix de rotació no és perpendicular al pla de l’eclíptica.

6

•  Data: Dissabte. •  d.  A les files de l’esquerra.

7

a. Petits trossos de roques interplanetàries i runes que s’incendien quan entren a l’atmosfera.

8

b. Sí, perquè la llum d’una estrella parpelleja i la del planeta no.

9

També hi haurà marea alta.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 51

51

25/11/2015 15:34:23

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 52

25/11/2015 15:34:24

Solucionari

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 53

25/11/2015 15:34:25

SOLUCIONARI

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA Interpreta la imatge

4

Interpreta la imatge. Hi falten Urà i Neptú i, per descomptat, el planeta nan Plutó. Els planetes presents en els dos models són els que es coneixen des de l’antiguitat, per ser brillants i visibles a primera vista (sense binoculars ni telescopi). Aquests són: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Urà va ser descobert per William Herschel en 1781, molt de temps després que el model heliocèntric fóra postulat per Copèrnic (inicis del segle xvi). Paga la pena buscar informació sobre el descobriment de Neptú, en 1846, com a exemple de la capacitat predictiva de la ciència.

5

Hui en dia es considera que no hi ha cap punt que puguem anomenar centre de l’univers. Per comprendre l’univers en expansió se sol recórrer a l’analogia d’un globus que s’unfla: les galàxies serien punts dibuixats sobre la goma del globus, que representaria l’espai. A mesura que l’unflem, els punts es fan més grans i s’allunyen els uns dels altres, sense que n’hi haja cap que puguem considerar el centre.

6

Els sentits ens enganyen i solem pensar que les coses són com les veiem o les sentim i per això diem que «el Sol ix i es pon» i parlem de la volta celeste com si fóra un «sostre». El moviment de translació terrestre no és perceptible per observació directa i, a més, l’observació del moviment dels astres al firmament (Sol, Lluna i estrelles) sembla indicar que són aquests els que es mouen al voltant del nostre planeta. Aquestes idees, coherents amb els escrits bíblics, van ser molt difícils de desterrar. Així, amb l’excepció d’Aristarc de Samos (segle iii aC), el model heliocèntric no va ser postulat fins a 1543, per Nicolau Copèrnic, com a model matemàtic per a explicar moltes de les dades conegudes fins al moment.

7

Tots aquells que tinguen un eix de rotació desplaçat de la vertical, especialment Urà, perquè el seu eix de rotació és quasi horitzontal.

8

Interpreta la imatge. Els diferents animals vertebrats (rèptils, ocells i mamífers) i invertebrats (l’estrella de mar que picoteja l’ocell davall de la roca), les plantes terrestres que colonitzen les roques i les algues procedents del mar.

9

A Venus hi ha una temperatura superficial de 465 °C, per la qual cosa no pot existir aigua sòlida o líquida superficial. En cas que a Mart hi haguera aigua, la temperatura de –55 °C la mantindria congelada.

•  El telescopi Hubble és un telescopi reflector (del tipus Ritchey-Chrétien) situat en una òrbita a 600 km sobre el nivell del mar. D’aspecte cilíndric, està dotat de dos sistemes de bateries solars que mantenen actius els seus mecanismes d’orientació i estabilització, i també la refrigeració i el funcionament de les diferents càmeres. Disposa de sensors i càmeres que detecten la radiació visible infraroja, ultraviolada i rajos còsmics. A l’extrem anterior té un deflector que permet tancar el tub òptic.   Els radiotelescopis situats a la Terra són grans antenes parabòliques que recullen fonamentalment ones de ràdio emeses pels astres. Molts d’aquests es disposen formant un conjunt de diverses unitats (array) que poden observar conjuntament. •  Els objectes distants es presenten molt distorsionats quan s’observen amb els telescopis terrestres. Això és degut al fet que les imatges es registren com a fotografies de llarga exposició i l’atmosfera pertorba el procés. Aquest efecte s’ha aconseguit corregir mitjançant l’òptica activa i l’òptica adaptativa. Claus per a començar •  R. L. (Resposta lliure)   En la imatge hi ha dos astres: el planeta Terra i la nebulosa del Carranc, que és el residu d’una explosió estel·lar. •  La Terra és un planeta, el Sol és una estrella i la Lluna és un satèl·lit.   R. L. 1

Interpreta la imatge. No, com s’indica en el primer paràgraf sobre l’origen de l’univers. Des de l’any 1965 es considera que l’univers s’expandeix a una velocitat creixent, fenomen anomenat «expansió accelerada».

2

Per arribar al Sol. A 1 000 km/h tardaria 150 000 hores a fer els 150 000 000 de km que separen la Terra del Sol. 150 000 hores/24 h = 6 250 dies. 6 250 dies/365 = 17,12 anys; és a dir, 17 anys i 1 mes.  er arribar a Pròxima del Centaure. Si la llum recorre P 9,5 bilions de km en un any, en 4 anys llum fins a Pròxima del Centaure recorreria 38 bilions de km = 38 ? 1012 km A 1 000 km/h l’avió tardaria 1 000 hores a recórrer 1 milió de km. T ardaria 1 000 000 000; és a dir, 1 000 milions d’hores a recórrer 1 bilió de km.

10

Tardaria 1  000 ? 38 = 38 000 milions d’hores a recórrer els 38 ? 1012 km.

Mart és més menut que la Terra, de manera que la força de la gravetat a la seua superfície només hauria pogut retindre una atmosfera tènue de diòxid de carboni (molt més dens que l’oxigen i el vapor d’aigua).

Si un dia té 24 hores, en un any (365 dies) hi haurà 8 760 hores. Per tant, l’avió tardaria 4 337 900 anys a arribar a Pròxima del Centaure. 3

Suposant que l’asteroide i la Terra estigueren alineats i que la Terra estiguera entre l’asteroide i el Sol, es trobarien a una distància de 2 UA = 300 000 000 km (atés que la Terra es troba a una distància d’1 UA del Sol). A 20 000 km/h tardaria 15 000 hores a arribar a la Terra; és  a dir, 625 dies o 1,71 anys.

54

Mercuri és molt menut i està molt pròxim al Sol, de manera que no hauria tingut prou gravetat per a retindre una atmosfera gasosa i la temperatura superficial tan elevada hauria afavorit la pèrdua dels gasos atmosfèrics.

11

Interpreta la imatge. Es fa de nit. Sabem que «el Sol ix per l’est i es pon per l’oest», és a dir, que el moviment de rotació es realitza cap a l’est, de manera que la foscor de la nit avança d’est a oest al capvespre. Aquest coneixement, aplicat a la imatge, ens mostra que a l’est de la Península ja es fa de nit i, a la part corresponent d’Europa s’observen

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 54

25/11/2015 15:34:26

D

encesos els llums nocturns, mentre que el centre i l’oest de la Península encara estan il·luminats. 12

.

t

13

RESUM. •  El model geocèntric suposava que la Terra ocupava el centre de l’univers. El model heliocèntric suposava que el Sol estava immòbil al centre de l’univers.

El pla de l’eclíptica funciona virtualment com un pla de simetria, és a dir, que a un costat i a l’altre d’aquest, els objectes es veuen iguals però en sentit contrari, com passa amb la imatge reflectida en un espill. Per tant, si per damunt del pla de l’eclíptica (visió des del pol nord) observem que el moviment de translació terrestre té un sentit antihorari, des de davall d’aquest pla (visió des del pol sud), la veurem al contrari, és a dir, en sentit horari.

•  Actualment pensem que l’univers es va originar en una gran explosió anomenada Big Bang. •  La distància mitjana de la Terra al Sol és d’uns 150 milions de quilòmetres i equival a una unitat astronòmica. Un any llum són uns 9,5 bilions de quilòmetres. •  L’univers està format per galàxies, que s’agrupen en cúmuls, i aquests en supercúmuls. La nostra galàxia s’anomena Via Làctia.

El model més semblant al de l’òrbita terrestre és el B, ja que és quasi circular. En canvi, conté un error, atés  que el sentit de la translació que indica és contrari al real. R. G.

•  El sistema solar intern conté els planetes rocosos Mercuri, Venus, Terra i Mart; el cinturó d’asteroides; i els planetes gasosos Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. •  Els components de la Terra són: geosfera, atmosfera, hidrosfera i biosfera.

14

Tindran la mateixa durada.

15

Interpreta la imatge. Lògicament, l’ombra serà més allargada com més baix estiga el Sol. La situació de la variació de l’ombra a l’hivern i a l’estiu plantejada en l’activitat pot comprendre’s comparant amb el que passa al llarg del dia, en què l’ombra és molt més allargada a la vesprada. Per tant, l’ombra és més allargada al migdia a l’hivern.

•  La Terra, com els altres planetes, té dos moviments: un de rotació sobre ella mateixa, que es completa en 24 hores, i un altre de translació al voltant del Sol, que es completa en 365 dies.

A l’hemisferi sud, el sol entrarà per la finestra orientada al nord tots els mesos de l’any (quan el cel estiga ras). A l’hemisferi nord, durant l’hivern, no entrarà el sol per aquesta finestra. A partir de l’equinocci de març, que al nostre hemisferi assenyala l’inici oficial de la primavera, anirà entrant a primera hora del matí (eixida del Sol per l’est) cada dia un poc més, desapareixerà al llarg del dia i després tornarà a entrar per la finestra a última hora de la vesprada (posta de Sol) fins al solstici de juny. A partir d’aquesta data començarà a entrar-hi progressivament menys, fins a arribar al solstici de tardor en què deixarà d’entrar-hi fins a l’inici de la primavera següent.

•  En un eclipsi de Sol, la Lluna s’interposa entre el Sol i la Terra.

16

17

C

.

20

La diferència més acusada de les hores de llum entre hivern i estiu es dóna en latituds altes i és màxima als pols. A l’equador, els rajos de sol, al migdia, cauen perpendiculars en els equinoccis i la separació màxima de la vertical només arribarà a 23° 27’, de manera que la variació és mínima. En canvi, en latituds altes la durada del dia i de la nit varia enormement, depenent de la posició de la Terra respecte al Sol i de l’hemisferi considerat. Així, a l’estiu de l’hemisferi nord, la seua zona circumpolar està permanentment il·luminada i els dies en països com Islàndia, Grenlàndia, nord de Suècia, etc., són molt llargs, amb només 2-3 hores de foscor. Durant el nostre hivern passa el contrari, el pol més il·luminat és el sud, i als països citats és de nit quasi tot el temps.

•  La Lluna tarda 28 dies a fer la volta sobre ella mateixa, i 28 dies a fer una volta al voltant de la Terra. •  Quan la Lluna té forma de lletra D està en la fase creixent.

•  Als equinoccis la durada del dia i la nit és la mateixa. Als dos solsticis la diferència entre el dia i la nit és màxima. 21

Objecte

Descripció o exemples

Planetes rocosos

Formats per roques i un nucli metàl·lic.

Planetes gegants

Formats per gasos, amb nucli sòlid.

Asteroides

Roques de mides diverses que orbiten al voltant del Sol. La majoria al cinturó d’asteroides.

Planetes nans

Objectes esfèrics que comparteixen la seua òrbita amb altres objectes.

Cometes

Masses de gel i fragments rocosos que segueixen una òrbita molt el·líptica.

22

CONCEPTES CLAU.



Eclipsi. Quan un astre oculta totalment o parcialment un altre.



Marea. Desplaçament de grans masses d’aigua oceànica a conseqüència de l’atracció que hi exerceix la Lluna.

18

Les marees altes i baixes s’alternen en un cicle continu al llarg del dia lunar (24 h, 50’, 28’’) i produeixen 2 marees altes i 2 marees baixes.

Solstici. El dia en què la diferència en la durada entre el dia i la nit és màxima. Aquest dia comença l’hivern o l’estiu.

19

Interpreta la imatge. El dibuix mostra clarament que la marea puja més a les zones de l’equador, coincidint amb l’eix Terra-Lluna.



Equinocci. El dia en què la durada del dia i de la nit és igual (dotze hores). És el dia que dóna pas a la tardor o a la primavera.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 55

55

25/11/2015 15:34:27

SOLUCIONARI

L’UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA 23

Sistema solar

intern

planetes rocosos

extern

planetes gegants gasosos

cinturó d’asteroides

cinturó de Kuiper

planetes nans

El recorregut A correspon als pols i el B correspon a la zona de l’equador, els dos durant els dies dels equinoccis.

30

Si la casa està a l’hemisferi nord, a l’hivern el Sol tocaria tot el dia a la façana sud i no tocaria a l’orientada el nord.

31

R. G. La gràfica indica que s’ha realitzat a l’hemisferi sud, on les hores de llum cada dia augmenten de setembre a desembre. Al desembre comencen a disminuir fins a assolir valors mínims els mesos de juny i juliol. El solstici d’estiu, en aquest lloc, serà cap al 21 de desembre, mentre que el d’hivern serà cap al 21 de juny. Els equinoccis es produiran pròxims a la línia de les 12 h: cap al 20 de març, començarà la tardor en aquest hemisferi i cap al 20 de setembre es produirà l’inici de la primavera austral.

núvol d’Oort

24

R. G. De més menut a més gran, l’ordre per mides seria: Mercuri, Mart, Venus, Terra, Neptú, Urà, Saturn i Júpiter. A més, es poden citar diverses característiques, com ara sentit de rotació, la temperatura superficial, l’existència d’atmosfera, etc.

25

R. G. El dibuix de la pàgina 14 del llibre conté la resposta a aquesta pregunta.

26

29

Maneres de pensar. Anàlisi científica 32

COMPRENSIÓ LECTORA. La forma esfèrica inicial és deguda al fet que després de l’explosió inicial el material es distribueix homogèniament a l’espai. Les més antigues són les que han perdut la forma esfèrica, com la d’Orió.

33

USA LES TIC. R. L.

34

EXPRESSIÓ ESCRITA. R. L.

35

COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL. R. L.

Equinocci primavera

Els dies són més llargs

Els dies són més llargs

Solstici estiu

Solstici hivern

Els dies són més curts

Saber fer

Els dies són més curts

36

R. L.

37

R. L.

38

Les estrelles que formen part d’una constel·lació no tenen cap relació real entre si. De fet, la major part de les vegades es troben a distàncies enormes, com s’indica en l’exemple de l’Óssa Major citat en el text, se situen entre 60 i 110 milions d’anys llum de la Terra. En canvi, nosaltres les percebem totes projectades sobre l’anomenada «volta celeste». Per comprendre aquest fenomen i l’origen de les figures que podem traçar unint algunes d’aquestes, podem imaginar diferents bombetes o espelmes disperses en una gran sala, que es projecten totes en una pantalla, i es perceben totes juntes en un mateix pla. Aquest fet té utilitat per a orientar-se durant la nit en llocs on no hi ha altres punts de referència, com al mar o al desert.

39

USA LES TIC. R. L.

Equinocci tardor Núvol d’Oort

27

Terra

Júpiter

28

Cinturó de Kuiper

1 UA = 150 000 000 km 1 155 000 000 : 150 000 000 = 7,7 UA Radi de NML Cygni = 7,7 UA Els planetes que quedarien inclosos en aquest radi serien des de Mercuri fins a Júpiter inclòs. Júpiter es troba a 5,20 UA. Saturn, a 9,54 UA, ja no hi quedaria inclòs.

56

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 56

25/11/2015 15:34:29

.

ES0000000007461 575469-Unidad 01-Unidad 01_41265.indd 57

25/11/2015 15:34:30

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES

Introducció i recursos Introducció i continguts de la unitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 Previsió de dificultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Esquema conceptual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

Ensenyament individualitzat Reforç i suport • Continguts fonamentals Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 • Repàs acumulatiu Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 • Esquemes muts Fitxa 3. Els components de la geosfera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 Fitxa 4. Els relleus de la superfície terrestre. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 Fitxa 5. L’escala de Mohs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 Fitxa 6. Tipus de roques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 • Més competent Fitxa 7. Segueix la pista dels minerals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 • Fitxes multilingües Fitxa 8. Elements més abundants de l’escorça terrestre. . . . . . . . . . . . . 74 Fitxa 9. Escala de Mohs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

Aprofundiment • Projectes d’investigació Fitxa 10. Què fa un metall com aquest en una casa com la meua?. . . . . . 78 Fitxa 11. Minerals a la motxilla. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

58

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 58

25/11/2015 15:28:37

D

.

• Treballs d’aula Fitxa 12. Clau simplificada de minerals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82 Fitxa 13. Les roques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 Avaluació de continguts • Controls   Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88   Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92

Avaluació per competències • Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98

Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 59

59

25/11/2015 15:28:38

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 60

25/11/2015 15:28:39

Introducció i recursos

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 61

25/11/2015 15:28:40

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES INTRODUCCIÓ DE LA UNITAT

P

Vivim sobre la geosfera, una gran esfera de roca coberta de forma discontínua per aigua en els diferents estats (hidrosfera) i, envoltant totes dues, la capa gasosa anomenada atmosfera. Aquestes capes interaccionen l’una amb l’altra i amb el conjunt d’éssers vius que poblen la Terra (biosfera), i generen multitud de processos que fan de la Terra un planeta singular dins del sistema solar. La geosfera es coneix a través de mitjans sobretot indirectes que presenten un model d’estructura en capes ordenades per densitat decreixent: escorça, mantell i nucli. L’escorça terrestre és la part externa i visible, suport de la majoria dels processos i materials geològics observables, del sòl i dels éssers vius,

i d’on extraiem els recursos minerals necessaris per al desenvolupament de les civilitzacions. Hi ha una gran varietat de roques i minerals amb característiques que permeten diferenciar-los entre si i els fan idonis per a certs fins o usos. Espanya està constituïda per un mosaic de paisatges en què roques i relleus de diferent naturalesa, a més d’una gran bellesa, posseeixen un interés geològic elevat; així mateix, ha sigut una potència minera al llarg de la història. Això no obstant, l’explotació no sostenible de roques i minerals comporta l’esgotament d’aquests recursos no renovables, a més de causar impactes ambientals negatius, conseqüències que els estudiants han de conéixer per a desenvolupar actituds de consum més responsables i respectuoses amb el medi ambient.

L a l p e d l A ( t i s

E

CONTINGUTS SABER

•  Els components de la geosfera. •  Els relleus de la superfície terrestre: escorça continental i escorça oceànica. •  Minerals i roques. •  Propietats dels minerals. •  Classificació dels minerals. •  Les roques. •  Utilitat dels minerals i les roques. •  Explotació de minerals i roques i el seu impacte ambiental.

SABER FER

•  Classificar minerals per la duresa. •  Descriure i reconéixer roques. •  Conéixer el tipus de roques d’una regió.

SABER SER

•  V  alorar la importància de la ciència i la tècnica en el coneixement

de l’estructura profunda de la Terra. •  Interés per conéixer i diferenciar els minerals i les roques més comuns. •  C  uriositat per saber de què estan fets els objectes del seu àmbit quotidià. •  R  econéixer la importància de l’ús responsable i la gestió sostenible

dels recursos minerals.

62

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 62

25/11/2015 15:28:42

D

.

PREVISIÓ DE DIFICULTATS En el reconeixement de roques i minerals, els estudiants tendeixen a descriure les mostres mitjançant analogies amb materials coneguts (per exemple, «s’assembla a la mortadel·la»), a memoritzar l’exemplar concret amb què han treballat («té el cantell trencat») o a posar-hi «marques». Per aquesta raó, és important que aprenguen a observar determinades característiques i a descriure-les amb paraules adequades per a poder fer generalitzables les observacions. Precisament, l’extens i específic vocabulari que cal utilitzar-hi constitueix una dificultat afegida als continguts propis del tema.

Les enormes dimensions de la geosfera la fan inassequible a observacions directes, per aquesta raó els estudiants tenen l’oportunitat d’iniciar-se en la importància de l’ús de models per a la representació i comprensió de determinats fenòmens en geologia. Per a familiaritzar-se amb el model de la geosfera, es recomana introduir la representació de l’estructura de la Terra mitjançant una escala gràfica senzilla. Apreciar les dimensions de les capes superficials més subtils (escorça, hidrosfera i atmosfera) en comparació del volum total del planeta, hauria de contribuir a valorar-ne els límits i la fragilitat enfront d’una explotació incontrolada o de la seua utilització com a abocadors de residus.

ESQUEMA CONCEPTUAL Nucli La geosfera

Mantell

Components

Continental Escorça

Relleus de la superfície terrestre

• Planes abissals • Dorsals oceàniques • Fosses oceàniques • Illes volcàniques • Arcs d’illes • Guyots

Interiors

Components

• Escuts o cratons • Serralades • Canyons i rifts • Relleus residuals • Plataforma continental • Talús continental • Canyons submarins

Elements de l’escorça terrestre

Cristal·litzats

Color Lluïssor

Minerals

Propietats Amorfs

Duresa Silicats

Classificació

Utilitats

Exfoliació

No silicats Mines Components Roques

Minerals

Explotació

Roques sedimentàries Classificació

Roques metamòrfiques

Utilitats

Roques magmàtiques

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 63

Impactes ambientals Graveres Pedreres

63

25/11/2015 15:28:44

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES

ET RECOMANEM EN LA XARXA

Geology Quiz. Dirk. Google Play.

PÀGINES WEB

Endevinar noms de més de 130 roques i minerals de forma divertida i eficient.

Minerales de España. Web dirigida a neòfits interessats en el col·leccionisme de minerals i a conéixer els jaciments minerals a les províncies espanyoles; conté alguns plànols d’ubicació de jaciments i fotos dels seus minerals.

LLIBRES

Paraules clau: minerales, España.

Guía de rocas y minerales Walter Schuman. Ed. Omega, 2004.

Rocas y minerales industriales de España. Conté dades i estadístiques sobre la producció española de roques i minerals.

Recomanable per a la determinació de més de 600 minerals, roques, gemmes i meteorits.

Paraules clau: minerales, rocas industriales, España. Servidor web de minerales. Pàgina preparada pel departament de Física de la Matèria Condensada, Cristal·lografia i Mineralogia de la Universitat de Valladolid. Conté 500 imatges i informació sobre 3 000 espècies amb moltes localitzacions geogràfiques. Paraules clau: servidor, web, minerales, Universidad Valladolid. Minerals, roques i fòssils. Pàgina en castellà, català i anglés sobre el col·leccionisme de minerals i fòssils (particulars, clubs, institucions, equipament, etc.), amb nombrosos continguts educatius, notícies i enllaços a llibres (extensa bibliografia), revistes, fotografies, programari i directoris de minerals i fòssils (aquests últims generalment en anglés). Paraules clau: minerals, roques, fòssils, col·leccionisme, mineraltown. Museo Nacional de Ciencias Naturales. Informació sobre exposicions, col·leccions, visites virtuals, investigació i altres serveis del museu, així com una selecció de notícies d’actualitat científica.

Minerales y rocas Leonor Carrillo Vigil, Ed. ECIR, 2006. Quadern de treball per a estudiants de 12-14 anys amb propostes d’activitats pràctiques i petites investigacions en el context de la mineria a Espanya (conté mapa). El oro. La maravillosa historia del general Johan August Suter Blaise Cendras. Ed. Alianza, 2006. Aquesta novel·la és un retrat de l’Amèrica dels pioners, plena d’oportunitats, cap a 1848, època de l’anomenada «febre de l’or». El tío Tungsteno Oliver Sacks. Ed. Anagrama, 2003. L’autor evoca la seua infància a Anglaterra i com supera l’experiència del dur internat on va ser confinat durant la Segona Guerra Mundial gràcies a la ciència. El seu oncle Dave, el «tio Tungsté», l’inicia en el fabulós món de la física i la química a la seua fàbrica de bombetes elèctriques. És possible descarregar-lo en format PDF.

Paraules clau: Museo Nacional Ciencias Naturales, Madrid, MNCN.

Viatge al centre de la Terra Jules Verne. Ed. Eumo, 2006.

Recursos multimèdia. El MNCN, en col·laboració amb el CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) ofereix una plataforma per a divulgar i acostar als ciutadans l’activitat científica i tècnica. Ofereix la possibilitat de visionar i compartir a través d’Internet vídeos documentals, fotografies i sons de caràcter cientificotècnic d’ús públic amb fins educatius. Enllaça amb una mediateca científica que inclou tots els camps de la ciència.

Un grup d’exploradors viatja a l’interior del planeta.

Paraules clau: mediateca, geologia, MNCN, CSIC. APPS PER A TAULETES I TELÈFONS INTEL·LIGENTS Geology-Mineral ID. Jeff Cailteux. Google Play. ID d’aplicació mineral. Permet introduir fins a 12 característiques amb la finalitat d’identificar una mostra. Els cinc millors resultats es mostren a l’usuari mitjançant imatges detallades. També es pot navegar per la llista completa de minerals per a una descripció completa de cada un. Aplicació interessant per a estudiants i professionals en els treballs de camp i de laboratori.

64

DVD/PEL·LÍCULES El misterio de los cristales gigantes. Madrid Scientific Films i Triana Sci & Tech. Director: Javier Trueba. Documental de divulgació de 55 minuts de duració basat en la investigació científica de cristalls gegants de guix en diverses mines d’Espanya i Mèxic. Es pot veure gratuïtament entrant en la pàgina de Triana Sci & Tech, que també conté una guia amb suggeriments didàctics. Reglas del terreno: minería adecuada para un futuro sustentable. Documental educatiu en DVD que es pot sol·licitar gratuïtament o visionar-se en línia. A més de la pel·lícula, Caterpillar ha finançat un projecte educatiu (75 plans de classes adequades per a edats d’11-13, 13-15 i 15-18 anys) sobre geologia, mineria o minerals i la vida quotidiana, relacionats amb els continguts de la pel·lícula.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 64

25/11/2015 15:28:45

Ensenyament individualitzat Reforç i suport Aprofundiment

.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 65

25/11/2015 15:28:46

FITXA 1

REFORÇ I SUPORT

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES

Continguts fonamentals RESUM •  Components:

La geosfera

Escorça: capa més superficial, la de menys densitat. Composició variada amb tot tipus de roques i sediments. N’hi ha dos tipus: oceànica i continental. Mantell: situat davall de l’escorça, arriba fins a 2 900 km de profunditat. Sòlid   i homogeni. Nucli: situat davall del mantell, abraça fins al centre de la Terra. Té dues parts: nucli extern, líquid, i nucli intern, sòlid.

Els relleus de la superfície terrestre

Els minerals

•  De l’escorça continental: serralades, escuts o cratons, relleus residuals, canyons i rifts, plataformes continentals, talussos continentals i canyons submarins. •  De l’escorça oceànica: planes abissals, dorsals oceàniques, fosses oceàniques, illes volcàniques, arcs d’illes, guyots. •  Què són: – Substàncies naturals pures, sòlides d’origen inorgànic. – Són els constituents de les roques. – Compostos per combinacions d’elements químics com oxigen, ferro, silici, clor, magnesi, calci, alumini i altres. – Alguns estan cristal·litzats i presenten cares planes   o formes geomètriques. Els no cristal·litzats s’anomenen amorfs. •  Propietats: color, lluïssor, duresa i exfoliació. •  Classificació: –  Silicats. Compostos per oxigen i silici, com el quars. –  No silicats. Per la composició química es classifiquen en òxids, sulfurs, sulfats, carbonats i halurs. S’anomenen elements natius si estan formats per un únic element. •  Què són: Formades per agregats de minerals que es poden trobar en diferents proporcions.

Les roques

Utilitat i usos

•  Classificació: Segons el procés de formació, es classifiquen en: –  Sedimentàries: formades per acumulació i compactació de sediments. –  Metamòrfiques: formades per l’exposició a elevades pressions   i temperatures. –  Magmàtiques: originades a partir del refredament d’un magma.

•  Minerals: obtenció de metalls i altres materials. Joieria. •  Roques: construcció (ciment, rajoles, àrids, roques ornamentals, etc.).

ACTIVITATS 1

66

Indica en quin component de la geosfera es localitzen i descriu el tipus de relleu a què corresponen: Sierra Morena, els Pirineus, el canyó del riu Lobos, el Teide i les illes Canàries.

2

Escriu una llista amb 10 objectes de la teua classe o que portes a la cartera i estiguen elaborats a partir de minerals. Esbrina quins són els principals elements de què estan formats i de quins minerals s’obté cada un.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 66

25/11/2015 15:28:51

D

.

REFORÇ I SUPORT

FITXA 2

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES

Repàs acumulatiu 1

2

Fes un esquema de l’estructura de la geosfera i retola’n les parts. Et pots servir d’un compàs o de qualsevol objecte circular, com un got, etc.

7

a. Què són els fòssils? b. Quin tipus de roques poden contindre fòssils?

Completa l’esquema.

c. Per què el granit no pot contindre fòssils? EL PLANETA TERRA

Biosfera

Hidrosfera

Mantell 3

Respon.

8

Explica de quina manera un volcà pot originar una illa.

9

Les pedres precioses com el diamant, són minerals? Raona la resposta.

10

Completa la taula següent.

Gruix

Composició

Estat

Escorça oceànica

Copia en el quadern i uneix mitjançant fletxes els termes de les dues columnes. 1) Roques argiloses

a) Ciment

2) Quars

b) Escaiola

3) Guix

c) Rajoles

4) Granit

d) Vidre

5) Calcària

e) Placa de focs

Escorça continental Mantell Nucli extern Nucli intern

4

5

Indica les formes del relleu terrestre que es troben per davall del nivell del mar: •  Dorsal oceànica

•  Escuts o cratons

•  Fossa oceànica

•  Guyots

•  Talús continental

•  Planes abissals

Indica quines d’aquestes frases són vertaderes (V) o falses (F) i raona la resposta. a. Els minerals es componen de roques. b. El petroli és una roca líquida. c. Els elements químics més abundants   a l’escorça terrestre són l’oxigen i el silici. d. L’escorça continental pot arribar a profunditats   d’uns 700 km.

6

Com es classifiquen les roques en funció del seu origen?

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 67

67

25/11/2015 15:28:53

REFORÇ I SUPORT

FITXA 3

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

70 km 68

E

10 km

ELS COMPONENTS DE LA GEOSFERA

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 68

25/11/2015 15:28:55

D

.

FITXA 4

REFORÇ I SUPORT

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

ELS RELLEUS DE LA SUPERFÍCIE TERRESTRE

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 69

69

25/11/2015 15:28:58

REFORÇ I SUPORT

FITXA 5

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

L’ESCALA DE MOHS

T

G

F

G

F

G

F

1. 

2. 

3. 

4. 

G

7. 

70

5. 

6. 

F

8. 

9. 

10. 

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 70

25/11/2015 15:29:02

D

.

FITXA 6

REFORÇ I SUPORT

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

TIPUS DE ROQUES

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 71

71

25/11/2015 15:29:06

FITXA 7

REFORÇ I SUPORT

Més competent

Segueix la pista dels minerals Des de la prehistòria fins a l’actualitat, l’evolució en el domini dels recursos minerals (roques i minerals) ha sigut la mesura del progrés de les civilitzacions. Els noms d’algunes etapes de la història humana po· sen en evidència aquest fet. Des d’aleshores, la llista de materials que extraiem, processem i utilitzem ha crescut enormement i hui dia quasi tots tenen aplica· cions com a matèria primera en la indústria (metal· lúrgica, electrònica, química, farmacèutica, cosmètica, etc.), la construcció (formigó, ciment, guix, etc.) i tam·

A

bé com a fonts d’energia (carbó, petroli o urani, entre d’altres). La geologia ens ensenya que els depòsits de minerals, roques i combustibles fòssils s’han format molt a poc a poc al llarg de milions d’anys. La velocitat amb què els consumim és molt major que la velocitat a què es formen, per això es consideren finits i no renovables. Afortunadament, pel que fa a la majoria dels metalls, al contrari que els combustibles fòssils, són reciclables.

B

Edat de pedra (800 000 a 6 000 aC)

C

Edat del bronze (6 000 a 1 500 aC)

Edat del ferro (1 500 a 500 aC)

ACTIVITATS 1

2

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA. Nombroses paraules del nostre vocabulari tenen l’origen en els recursos minerals. Esbrina el d’aquestes, busca sinònims, posa exemples quan siga possible i aconsegueix fotografies per il·lustrar el teu treball: salari, or negre, or blanc, or líquid, febre de l’or, aigua mineral, sals minerals, pedres precioses, metalls preciosos, calç, aliatge, porcellana, pisa, mena i ganga. CONSCIÈNCIA I EXPRESSIÓ CULTURAL. Respon a les preguntes. a. En l’edat de pedra, abans del descobriment dels metalls, les ferramentes s’elaboraven amb roques dures compostes per sílice, com la quarsita i l’obsidiana, i per minerals de sílice, com el sílex o pedra foguera i un altre mineral de silici present en l’escala de Mohs. De quin mineral es tracta i quina duresa té? b. Què s’anomena edat del bronze? Què és el bronze i quines propietats tenen els metalls amb els quals es fabrica perquè s’utilitzaren en metal·lúrgia abans que el ferro a pesar de ser aquest molt més abundant que els primers?

72

3

Els noms dels minerals solen atendre diversos criteris que s’indiquen a continuació. Agrupa els minerals següents pel criteri utilitzat i realitza les activitats complementàries que s’indiquen en cada cas, tenint en compte que entre els noms donats n’hi ha d’alguns minerals o substàncies fictícies, propis de creacions literàries, còmics o pel·lícules de ciència-ficció. •  Composició (indica el principal component químic). •  Color. •  Procedència geogràfica (dedueix el lloc i situa’l en un mapa del món o un globus terraqüi). •  Descobridor o algun personatge famós a qui es dedica el nom. •  Altres característiques (indica quines). •  Minerals de ficció. Moscovita – fluorita – magnetita – kriptonita – granat – aragonita – sofre – atzurita – mozarita – wolframita – goethita – adamanti – albita – unobtainium – calcita – olivina – terolita – limonita – andalusita – hematites

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 72

25/11/2015 15:29:10

D

.

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES

4

USA LES TIC. El guix és un mineral o una roca monomineral composta de sulfat de calci hidratat que es forma com a conseqüència de l’evaporació d’aigües carregades en sals en mars o llacs de poca fondària. El guix té nombroses aplicacions, especialment en construcció. Espanya és el segon productor del món de guix, darrere dels Estats Units. Observant el mapa litològic de la pàgina 42 del teu llibre, subministra una explicació a aquests fets. a. No hi ha explotacions de guix a Galícia o a Canàries.

5

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA, CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA. Quant val el meu anell? Caminant pel carrer de qualsevol gran ciutat és habitual veure el titular «Compre or». Segons un estudi realitzat per l’OCU, les diferències entre uns punts de compravenda i altres poden oscil·lar fins a un 400 %. Com evitar ser estafat? Per a conéixer el valor de venda d’una peça d’or cal fixar-se en el pes, la puresa i la cotització que té en el mercat. Quins passos hauries de seguir en cas de voler vendre una peça d’or de la teua propietat? La llei o puresa de l’or es veu en la marca amb tres nombres de l’interior de les joies. Coneguda aquesta i amb la informació de la taula següent, suposant que tens un anell d’or de 18 de quirats que pesa 8,2 grams, calcula’n el preu de venda, descomptant un 20 % d’aquest preu, que és el marge de benefici del comprador.

b. En quines comunitats autònomes esperes que la producció de guix siga més gran? c. Comprova les teues hipòtesis mitjançant una cerca en Internet.

quirats (kt)

mil·lèsimes

puresa o llei

cotització teòrica per gram

Or pur

24

999

99,9 %

llei

Or alt o de primera llei

18

750

75 %

llei

Or mitjà

12

500

50 %

llei

Nom

TREBALL COOPERATIU

Valorar la nostra actitud envers el consum de roques i minerals L’ús sostenible dels recursos minerals es regeix per la regla de les tres erres: •  Reduir el consum de materials d’un sol ús. •  Reutilitzar els objectes o materials sempre que siga possible. •  Reciclar al màxim per estalviar matèries primeres, consumir menys quantitat d’energia en l’elaboració dels productes, minimitzar els impactes derivats de la mineria i disminuir la quantitat de residus sòlids urbans (RSU) que s’envien als abocadors de fem. •  F eu grups de tres a cinc estudiants. Tenint en compte la informació anterior i la del llibre de text, cada grup estudiarà un d’aquests problemes i rea-

litzarà un pòster per a presentar a la resta de la classe les seues conclusions. Finalment, s’obrirà un debat que integrarà el que s’ha aprés i entre tots en traureu conclusions. •  Per què hem de reciclar els pots de refresc i els brics? •  El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient pretén eliminar el 100 % de les bosses de plàstic d’un sol ús per a l’any 2018. Segons la vostra opinió, quins són els fonaments d’aquesta mesura? Hi esteu d’acord? •  Com contribueix el reciclatge del vidre a la qualitat del medi ambient? •  Quins materials recicles? Enumereu el tipus de contenidors existents per a reciclatge. Quins materials es depositen als ecoparcs? Quins productes es recuperen en cada cas?

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 73

73

25/11/2015 15:29:12

FITXA 8

REFORÇ I SUPORT

Fitxes multilingües ELEMENTS MÉS ABUNDANTS A L’ESCORÇA TERRESTRE ELEMENTE MAI DES ÎNTÂLNITE ÎN SCOART¸A TERESTRA˘

1. Elements

2. Percentatge en nombre total d’àtoms

  3. Oxigen (O)

47

  4. Silici (Si)

28

  5. Alumini (Al)

7,9

  6. Ferro (Fe)

4,5

  7. Calci (Ca)

3,5

  8. Sodi (Na)

2,5

  9. Potassi (K)

2,5

10. Magnesi (Mg)

2,2

11. Hidrogen (H)

0,22

12. Carboni (C)

0,19

Romanés

74

Xinés  1.

(%)

 2.

 7.

(Ca)

 8.

(Na) (K)

 3.

(O)

 9.

 4.

(Si)

10.

 5.

(Al)

11.

(H)

 6.

(Fe)

12.

(C)

(Mg)

Àrab

 1. Elemente

1

 2. Procentaj din numa˘rul total de atomi %

2

 3. Oxigen (O)

3

 4. Siliciu (Si)

4

 5. Aluminiu (Al)

5

 6. Fier (Fe)

6

 7. Calciu (Ca)

7

 8. Sodiu/Natriu (Na)

8

 9. Potasiu/Kaliu (K)

9

10. Magneziu (Mg)

10

11. Hidrogen (H)

11

12. Carbon (C)

12

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 74

25/11/2015 15:29:14

D

.

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES

ELEMENTS MÉS ABUNDANTS A L’ESCORÇA TERRESTRE MOST ABUNDANT ELEMENTS IN THE EARTH’S CRUST ÉLÉMENTS LES PLUS ABONDANTS DANS LA CROÛTE TERRESTRE AM HÄUFIGSTEN VORKOMMENDEN ELEMENTE IN DER ERDKRUSTE

1. Elements

2. Percentatge en nombre total d’àtoms

  3. Oxigen (O)

47

  4. Silici (Si)

28

  5. Alumini (Al)

7,9

  6. Ferro (Fe)

4,5

  7. Calci (Ca)

3,5

  8. Sodi (Na)

2,5

  9. Potassi (K)

2,5

10. Magnesi (Mg)

2,2

11. Hidrogen (H)

0,22

12. Carboni (C)

0,19

Anglés

Francés

Alemany

 1. Elements

 1. Eléments

 1. Elemente

 2. Percentage in total amount of atoms

 2. Pourcentage du nom total d’atomes

 2. Prozentsatz in der Atomsgesamtsumme

 3. Oxygen (O)

 3. L’oxygène (O)

 3. Sauerstoff (O)

 4. Silicon (Si)

 4. Silicium (Si)

 4. Silizium (Si)

 5. Aluminium (Al)

 5. Aluminium (Al)

 5. Aluminium (Al)

 6. Iron (Fe)

 6. Fer (Fe)

 6. Eisen (Fe)

 7. Calcium (Ca)

 7. Calcium (Ca)

 7. Calcium (Ca)

 8. Sodium (Na)

 8. Sodium (Na)

 8. Natrium (Na)

 9. Potassium (K)

 9. Potassium (K)

 9. Kalium (K)

10. Magnesium (Mg)

10. Magnésium (Mg)

10. Magnesium (Mg)

11. Hydrogen (H)

11. Hydrogène (H)

11. Wasserstoff (H)

12. Carbon (C)

12. Carbone (C)

12. Kohlenstoff (C)

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 75

75

25/11/2015 15:29:15

FITXA 9

REFORÇ I SUPORT

Fitxes multilingües ESCALA DE MOHS

1. Talc

2. Guix

6. Ortosa

7. Quars

Romanés

8. Topazi

Àrab

4. Fluorita

5. Apatita

9. Corindó

10. Diamant

Xinés

 1.

1

1.

 2.

2

2.

 3.

3

3.

 4.

4

4.

 5.

5

5.

 6.

6

6.

 7.

7

7.

 8.

8

8.

 9.

9

9.

10

10.

10.

76

3. Calcita

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 76

25/11/2015 15:29:20

D

.

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES

ESCALA DE MOHS MOHS SCALE L’ÈCHELLE DE MOHS HÄRTESKALA NACH MOHS

1. Talc

6. Ortosa

2. Guix

3. Calcita

7. Quars

8. Topazi

4. Fluorita

5. Apatita

9. Corindó

10. Diamant

Anglés

Francés

Alemany

 1. Talc

  1. Talc

 1. Talk

 2. Gypsum

  2. Gypse

 2. Gips

 3. Calcite

  3. Calcite

 3. Kalkspat

 4. Fluorite

  4. Fluorite

 4. Fluorit

 5. Apatite

  5. Apatite

 5. Apatit

 6. Orthoclase

  6. Orthose

 6. Ortose

 7. Quartz

  7. Quartz

 7. Quarz

 8. Topaz

  8. Topaze

 8. Topas

 9. Corundum

  9. Corindon

 9. Korund

10. Diamond

10. Diamant

10. Diamant

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 77

77

25/11/2015 15:29:25

FITXA 10

APROFUNDIMENT

PROJECTES D’INVESTIGACIÓ

Què fa un metall com aquest en una casa com la meua? El coure natiu, com el de la fotografia, va ser el primer metall utilitzat per l’ésser humà, fa uns 10 000 anys. En l’edat del bronze s’utilitzava per a elaborar utensilis, ferramentes, armes, joieria, escultures, instruments quirúrgics, canonades o monedes. Alguns d’aquells usos es mantenen actualment, però va ser a partir de la invenció del generador elèctric per Faraday (1831) que es va convertir en un mineral estratègic, per això la seua demanda mundial va augmentar exponencialment. El principal país productor de coure és Xile, amb més d’un terç del total, seguit del Perú i la Xina. A Europa, el projecte d’extracció més rellevant és la mina de coure de Las Cruces (Sevilla, Espanya).

FULL DE RUTA Objectiu: realitzar una investigació sobre les aplicacions i els usos del coure en la vida quotidiana. Investigacions suggerides: • El coure: des de la mina fins a casa. • Usos del coure a través de la història. • M  inerals estratègics. Quin paper tinc jo com a consumidor?

sobre l’ús i el consum de matèries primeres i el seu reciclatge. Paraules clau: ciclo, vida, teléfono celular. • Copper. More than a metal. PDF descarregable en anglés per a estudiants de 9-12 anys amb proposta didàctica amena que aborda diversos aspectes des de l’ús fins a la mineria del coure, les seues conseqüències i altres curiositats. Paraules clau: Cooper, more, metal.

Fonts d’investigació:

• Minerals education coalition.

• M  inerales y la vida cotidiana. PDF amb activitats didàctiques i tallers de curta duració per a estudiants d’11 a 13 anys, sobre les propietats i l’ús dels minerals en la vida quotidiana.

Paraules clau: minerals, education, coalition.

Paraules clau: minerales, vida cotidiana Caterpillar, mining.

• De què estan fetes les monedes d’euro i successives?

• Minerals estratègics.

En la web de quimitube.com pots trobar resposta a aquesta pregunta.

Diferents webs que aborden la definició, els usos i la problemàtica associada a l’explotació d’aquests minerals. Paraules clau: minerals, estratègics. • El ciclo de vida de un teléfono celular. L’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA) publica aquest PDF amb el qual pots familiaritzar-te amb nombrosos continguts

78

Web que inclou, entre altres coses, una base de dades de minerals, activitats, presentacions i vídeos i informació sobre l’ús de minerals en la vida diària, com el coure i el ferro en l’electricitat.

Paraules clau: quimitube, monedas, euro. Presentació: informe escrit, pòster o presentació digital. Duració de l’elaboració: tres o quatre sessions. Realització: equip o equips de 3 a 5 persones.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 78

25/11/2015 15:29:29

D

.

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES

TINGUES EN COMPTE QUE

•  El coure és un dels pocs metalls que es poden trobar en la natura en estat natiu, encara que també s’extrau de minerals com l’atzurita i la malaquita (carbonats de coure), de la calcopirita (sulfur de coure) i d’un elevat nombre de minerals rars amb un contingut en coure (llei dels minerals) que és molt pobre. •  Un jove nascut com tu en el segle xxi en un país com Espanya «consumeix» aproximadament 6 kg de coure cada any (consum per capita). •  Les reserves de coure i altres minerals estratègics al món són limitades, per això reciclar-los és absolutament necessari. •  La mineria del coure es realitza a cel obert i provoca importants impactes ambientals negatius.

EL QUE HAS DE SABER •  Coure: el símbol químic és «Cu» (en llatí cuprum), metall que es troba present de forma natural en alguns minerals i en una proporció molt baixa al sòl, en plantes, insectes o caragols. •  Propietats físiques del coure: condueix l’electricitat millor que cap altre metall, tret de la plata; la seua ductilitat el fa idoni per a estirar-se i formar fils, i la seua mal·leabilitat el fa apte per a obtindre fines làmines. És el metall més utilitzat per a fabricar cables elèctrics i altres components elèctrics i electrònics. Per aquesta raó, està present en la majoria de les nostres accions quotidianes: encendre o apagar un llum, veure la televisió o telefonar. Es pot reciclar un nombre quasi il·limitat de vegades sense perdre les propietats. •  Aliatges: amb altres elements adquireix propietats mecàniques superiors (encara que disminueix la seua conductivitat elèctrica) que s’utilitzen amb diversos fins, com passa amb el bronze, el llautó, l’alpaca, etc. •  Micronutrient essencial: en la dieta humana, el coure ajuda el ferro en la fabricació dels glòbuls rojos de la sang, cèl·lules del sistema nerviós, sistema immunològic i ossos, per això la seua falta pot originar malalties. Està present en nombrosos aliments, especialment en fruites seques i llavors, fetge i ostres. L’excés de coure en l’organisme resulta tòxic.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 79

79

25/11/2015 15:29:31

FITXA 11

APROFUNDIMENT

PROJECTES D’INVESTIGACIÓ

Minerals a la motxilla Encara que no ho sàpies, cada dia transportes gran quantitat de minerals a la motxilla.

FULL DE RUTA Objectius: • R  elacionar els minerals amb el seu ús en la vida quotidiana. • F  amiliaritzar-se amb el nom dels elements químics més utilitzats en la indústria.

Paraules clau: minerales, vida cotidiana, Caterpillar Mining. • La gent se sulfuraria sense minerals.

• V  alorar les conseqüències dels nostres hàbits de consum.

Aborda diversos usos dels minerals en múltiples aspectes de la vida humana.

Investigacions suggerides:

• Minerals estratègics.

• Q  uin tipus de minerals han sigut necessaris per a construir…? Un cotxe, una casa, l’aula, etc. • Minerals a la bossa de la compra: supermercat, perfumeria, farmàcia, etc. • S  eguir la vida d’un telèfon mòbil des de l’origen: recursos utilitzats, el procés de fabricació i què passa quan es rebutja. • D  issenyar un joc en què calga emparellar determinats productes amb els minerals amb què s’elaboren. Fonts d’investigació: • A  ctividades didácticas con minerales y rocas industriales. Diversos autors. Enseñanza de las Ciencias de la Tierra, 2008 (16.3), pàg. 295-308. • M  inerales y la vida cotidiana. Document amb activitats didàctiques i tallers de curta duració per a estudiants d’11 a 13 anys,

80

sobre les propietats i l’ús dels minerals en la vida quotidiana.

Paraules clau: mineraltown. Diferents webs que aborden la definició, els usos i la problemàtica associada a l’explotació d’aquests minerals. Paraules clau: minerals, estratègics. • El ciclo de vida de un teléfono celular. L’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA) publica aquest PDF amb el qual et podràs familiaritzar amb nombrosos continguts sobre l’ús i el consum de matèries primeres i el seu reciclatge. Paraules clau: ciclo, vida, teléfono celular. Duració de la investigació: dues o tres sessions de classe. Realització: per parelles. Presentació: aportar físicament objectes fabricats amb minerals, pòster o presentació digital (diapositives).

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 80

25/11/2015 15:29:34

D

.

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES

TINGUES EN COMPTE QUE

•  Un jove nascut com tu en l’Europa del segle xxi «consumeix» aproximadament de 5 a 20 tones mètriques de recursos minerals cada any (consum anual de minerals per capita). Als països en via de desenvolupament aquesta quantitat és normalment inferior a una tona. •  La majoria dels objectes estan fabricats amb un elevat nombre de materials, fonamentalment metalls, molts dels quals són rars, que es troben en proporcions mínimes a l’escorça (parts per milió o ppm). •  Alguns països concentren enormes reserves d’algun mineral determinat, fet que els en permet regular el preu en el mercat. Això no obstant, cap país del món és autosuficient i tots depenen del comerç internacional. •  Al llarg de la història, com en l’actualitat, moltes guerres han tingut l’origen en la lluita pels recursos naturals.

EL QUE HAS DE SABER •  Recursos minerals: minerals o roques que s’obtenen normalment del subsòl a través d’activitats mineres. Cada recurs té propietats específiques que guarden una estreta relació amb la utilitat que tenen i la tecnologia amb què es treballen. La velocitat amb què es generen (milions d’anys) és infinitament menor que la velocitat a què són consumits, per tant són finits i no renovables. •  Minerals estratègics: són fonamentalment metalls, utilitzats en la indústria per les seues característiques intrínseques, i les seues reserves són molt cobejades pels països industrialitzats. •  Jaciments minerals: els elements químics i els minerals que formen no es troben uniformement distribuïts a l’escorça terrestre, sinó concentrats en llocs on els processos geològics han produït un enriquiment anormal de materials útils. •  Mines: formes d’explotar els jaciments minerals. Generen impactes negatius sobre el medi ambient. •  Taula periòdica dels elements: és la classificació, organització i distribució dels diferents elements químics que hi ha (quasi 120) segons les seues propietats i característiques.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 81

81

25/11/2015 15:29:35

FITXA 12

APROFUNDIMENT

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES

TREBALLS D’AULA

Clau simplificada de minerals

L

Material

OBJECTIU Aprendre a manejar una clau senzilla de minerals per conéixer el nom de l’espècie mineral.

•  Col·lecció de minerals amb les espècies següents: galena, pirita,   biotita, ortosa, quars, calcita, halita, fluorita, guix i talc. •  Claus d’acer. •  Àcid clorhídric diluït al 10 %.

PROCEDIMENT

OBSERVACIONS

Es dividirà la classe en grups reduïts d’alumnes, que prendran un exemplar de la xicoteta col·lecció de minerals que farem servir per a la pràctica. Observaran la mostra i practicaran una sèrie de proves senzilles, indicades en la clau, per arribar a determinar el nom del mineral. Els exemplars es poden intercanviar entre els grups d’alumnes.

L’àcid clorhídric és corrosiu. Convé afegir-ne sobre l’exemplar una sola gota. Per a més seguretat, cal   tindre l’àcid en un flascó degotador i el mineral s’ha   de col·locar sobre paper assecant, que absorbirà qualsevol possible esguit. Després de l’experiència cal rentar l’exemplar amb abundant aigua davall de l’aixeta   i assecar-lo perfectament amb paper assecant.

Clau simplificada de minerals

82

1.A.  Minerals amb lluïssor metàl·lica........................................................................................................................

2

  B.  Minerals amb lluïssor no metàl·lica...................................................................................................................

3

2.A.  Color gris acerat. Mineral pesant. Exfoliació cúbica........................................................................................

Galena

  B.  Color daurat. Sol presentar cristalls ben formats.............................................................................................

Pirita

3.A.  Mineral de color fosc. Es pot separar fàcilment en làmines...........................................................................

Biotita

  B.  Mineral de color clar..........................................................................................................................................

4

4.A.  Mineral més dur que l’acer...............................................................................................................................

5

  B.  Mineral menys dur que l’acer............................................................................................................................

6

5.A.  Presenta exfoliació. Aspecte en prismes curts. Color blanc o rosat..............................................................

Ortosa

  B.  No presenta exfoliació. Aspecte en prismes hexagonals acabats en punta.  Pot ser massiu. Diferents colors segons la varietat.........................................................................................

Quars

6.A.  Reacciona amb l’àcid clorhídric produint efervescència.................................................................................

Calcita

  B.  No reacciona amb l’àcid clorhídric....................................................................................................................

7

7.A.  Mineral salat. En cubs o massiu. Color blanc o incolor...................................................................................

Halita

  B.  Mineral no salat..................................................................................................................................................

8

8.A.  Mineral que es ratlla amb l’ungla......................................................................................................................

9

  B.  Mineral que no es ratlla amb l’ungla. Color violeta, incolor, blanc, verd........................................................

Fluorita

9.A.  Cristalls amb exfoliació perfecta o en masses. Incolor, blanc, gris o roig......................................................

Guix

  B.  Tacte sabonós. Blanc o gris (amb pàtina d’oxidació).......................................................................................

Talc

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 82

25/11/2015 15:29:37

D

.

APROFUNDIMENT

FITXA 13

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES

TREBALLS D’AULA

Les roques RECORDA QUE...

Les roques són els materials que formen la part sòlida del nostre planeta, és a dir, l’escorça terrestre. Estan formades per minerals. Les roques tenen una composició heterogènia. Estan formades per diverses substàncies, amb una proporció que varia dins de certs marges. Fins i tot les roques que estan formades per un sol mineral presenten certes variacions en la composició.

ACTIVITATS 1

Llig les descripcions de les roques. A continuació, classifica-les en el quadre, segons l’origen.

Granit. Es forma per la solidificació d’un magma a gran profunditat.

Quarsita. Es forma a partir d’altres roques, en condicions de pressió i temperatura elevades.

Basalt. Es forma per la solidificació de la lava que ix d’un volcà.

Calcària. Es forma per acumulació de materials rocosos, que es compacten.

Gres. Es forma per acumulació de materials rocosos, que es compacten.

Marbre. Es forma a partir d’altres roques, en condicions de temperatura i pressió elevades.

Classificació de les roques Sedimentàries

Ígnies

Metamòrfiques

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 83

83

25/11/2015 15:29:40

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 84

25/11/2015 15:29:41

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació Avaluació de continguts Avaluació per competències

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 85

25/11/2015 15:29:42

D

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 86

25/11/2015 15:29:43

AUTOAVALUACIÓ

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES Nom:

1

La geosfera està formada per capes en l’ordre següent des de fora cap a dins:

6

a. Guix.

b. Escorça oceànica – Escorça continental – Mantell – Nucli intern – Nucli extern.

c. Marga.

d. Escorça continental – Escorça oceànica – Mantell – Nucli extern – Nucli intern.

b. Granit. d. Conglomerat. 7

D’aquestes mesures per a evitar, minimitzar o corregir els impactes ambientals derivats de la mineria, indica quines són de tipus preventiu. a. Habilitació de zones protegides per a la fauna desplaçada per l’explotació.

Les dorsals oceàniques: a. Són serralades submergides.

b. Ompliment de cavitats, sobretot les que afecten el nivell freàtic.

b. Tenen desenes de quilòmetres de longitud. c. Formen part de l’escorça continental.

c. Habilitació de basses per a recollida i tractament de líquids (fangs).

d. La seua composició és de granit. 3

d. Establiment de pantalles de vegetació per a ocultar els desmunts.

Els minerals: a. Estan formats per combinacions d’elements. b. L’alumini és un tipus de mineral.

8

Quina d’aquestes correspondències és vertadera? a. L’halita és un clorur.

c. Poden ser d’origen natural o artificial.

b. L’hematites és un sulfur de ferro.

d. Són substàncies impures. 4

c. La pirita és un òxid de ferro. d. El diamant és un carbonat.

D’aquestes seqüències de duresa, de menor a major, quina és correcta segons l’escala de Mohs? a. Quars – Corindó – Topazi. b. Apatita – Guix – Topazi.

9

D’aquestes modalitats d’explotació de minerals i roques indica quina no és correcta: a. Minerals: mines a cel obert.

c. Calcita – Ortosa – Corindó.

b. Roques: mines subterrànies.

d. Guix – Talc – Calcita. 5

c. Arena: graveres. d. Minerals: pedreres.

Quina de les roques següents no és sedimentària? a. Conglomerat. b. Pedra tosca.

Data:

És una roca formada per fragments de minerals mesclats amb fragments de roques (arenes i còdols).

a. Escorça continental – Escorça oceànica – Nucli extern – Mantell – Nucli intern.

c. Nucli extern – Nucli intern – Mantell – Escorça oceànica – Escorça continental.

2

Curs:

10

Les roques que hi ha majoritàriament a les illes Canàries són:

c. Calcària.

a. Roques metamòrfiques i granítiques.

d. Argila.

b. Roques silícies volcàniques. c. Calcàries, margues i argiles. d. Guixos, argiles i gresos.

1 d; 2 a; 3 a; 4 c; 5 b; 6 d; 7 c; 8 a; 9 d; 10 b. SOLUCIONS DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 87

87

25/11/2015 15:29:44

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES Nom:

1

Curs:

Data:

Identifica les diferents capes internes de la Terra en aquest esquema. Explica quines capes es distingeixen a l’escorça terrestre i quines característiques tenen.      

2

Indica quines afirmacions són falses i per què. a. Les dorsals oceàniques són serralades submergides formades majoritàriament per volcans. b. La Meseta a Espanya és una gran plataforma continental. c. Les fosses oceàniques són planes molt extenses situades en zones poc profundes dels oceans. d. Els volcans submarins són enormes relleus aïllats que en alguns casos sobreïxen de la superfície de l’oceà.   

3

Respon a aquestes preguntes. a. Quina diferència hi ha entre un mineral i una roca?  b. El petroli, és una roca o un mineral? Per què?  c. Explica la diferència entre els minerals cristal·litzats i els amorfs. 

4

És el mateix calcària que calcita? Per què? Cita un exemple de roca monomineral i un altre de roca formada per diversos minerals.  

5

Què és la duresa? Com es mesura? Explica com es realitza l’anàlisi per a conéixer la duresa d’un mineral.   

88

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 88

25/11/2015 15:29:47

D

.

CONTROL B

6

De les substàncies següents indica quines són minerals i quines no ho són, i explica en aquest cas les causes per les quals no es consideren minerals. guix – sucre – ferro – sal comuna – aigua – plàstics – alumini – plata  

7

Completa aquest quadre. Mineral

Grup

Utilitat o aplicacions

Quars Calcita Or  8

Halita

Indica quines d’aquestes afirmacions són falses i per què. a. El metamorfisme és el conjunt de canvis que experimenta una roca sotmesa a altes pressions i temperatures sense arribar a fondre’s. b. Les roques magmàtiques procedeixen del refredament del magma. c. La lava procedent dels volcans constitueix un tipus de roca magmàtica. d. Les roques sedimentàries no poden contindre fòssils.   

9

Defineix mineral amorf i exfoliació.    

10

Quin tipus d’excavació s’observa en la imatge adjunta? Cita dos tipus d’impactes ambientals que pot originar una explotació d’aquest tipus.     

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 89

89

25/11/2015 15:29:50

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES Nom:

1

Curs:

Data:

Realitza un dibuix esquemàtic de les capes de la geosfera i les seues divisions internes. Descriu el nucli.       

2

Completa la taula següent sobre les característiques i diferències de l’escorça oceànica i continental. Gruix

Composició

Estat

Escorça oceànica Escorça continental

3

Realitza un esquema del perfil dels fons oceànics des de la línia de costa fins a les zones més profundes.

4

Respon a aquestes preguntes. a. En què es diferencien fonamentalment uns minerals d’altres? b. Explica com s’elabora una taula amb propietats dels minerals. Quines propietats hi inclouries perquè la informació et resulte útil?    

5

Les escultures més famoses de la història estan tallades en marbre o en granit. Assenyala la composició de cada una d’aquestes roques i indica quina de les dues es treballa més fàcilment i per què.   

90

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 90

25/11/2015 15:29:52

D

.

CONTROL A

6

Indica quines d’aquestes afirmacions són falses i per què. a. Les roques metamòrfiques es caracteritzen per la presència de fòssils. b. Les roques magmàtiques són dures i compactes i presenten cristalls visibles a simple vista. c. Les margues són roques sedimentàries compostes de calcita i argila. d. Les roques metamòrfiques han estat sotmeses a temperatures i pressions tan altes que arribaren a fondre’s.  

7

Quina és la roca més abundant de l’escorça continental? A quin grup de roques pertany? Com es va formar? Quins són els minerals que la componen?  

8

Completa aquest quadre. Mineral

Aplicacions

Font d’on s’obté

Ciment Microxips Plàstic Pisa sanitària Acer Pigments rojos Alumini Sal comuna Escaiola Formigó

9

Identifica la roca que té les característiques següents i indica a quin grup pertany: se separa en làmines, de color variable però la seua varietat més coneguda és negra, a vegades conté fòssils de plantes. 

10

Per a la construcció de l’aqüeducte de Segòvia s’utilitzaren roques del seu entorn. Quin tipus de roca és i de què està composta? Cita dos tipus més de roques que poden utilitzar-se en la construcció.    

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 91

91

25/11/2015 15:29:54

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES

Criteris d’avaluació*

B2-6. Identificar els materials terrestres segons l’abundància i la distribució amb què es presenten en les grans capes de la Terra.

B2-7. Reconéixer les propietats i característiques dels minerals i de les roques, distingir les seues aplicacions més freqüents i destacar la importància econòmica que tenen i la seua gestió sostenible.

Estàndards d’aprenentatge*

Activitats Control B

Control A

B2-6.1. Descriu les característiques generals dels materials més freqüents a les zones externes del planeta i justifica la seua distribució en capes en funció de la densitat.

1i2

1i2

B2-6.2. Descriu les característiques generals de l’escorça, el mantell i el nucli terrestre i els materials que els componen, i relaciona aquestes característiques amb la seua localització.

1i2

1, 2 i 3

3, 4, 5, 6, 7, 8i9

4, 5, 6, 7 i 9

B2-7.2. Descriu algunes de les aplicacions més freqüents dels minerals i roques en l’àmbit de la vida quotidiana.

7

5i8

B2-7.3. Reconeix la importància de l’ús responsable i la gestió sostenible dels recursos minerals.

10

10

B2-7.1. Identifica minerals i roques utilitzant criteris que permeten diferenciar-los.

*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària.

2

Control B 1

b. Fals. La Meseta és una zona elevada que es troba al centre de la península Ibèrica.

L’escorça terrestre és la capa més externa de la Terra i està formada per roques. S’hi diferencien les capes següents:

c. Fals. Les fosses oceàniques són trinxeres molt estretes situades a les zones més profundes dels oceans.

•  L’escorça continental té un gruix de 70 km, forma els continents i la roca més abundant és el granit. •  L’escorça oceànica té un gruix de 10 km, forma els fons oceànics i la roca més abundant és el basalt. S’origina per l’activitat volcànica dels fons oceànics.

d. Vertader. 3

Escorça Escorça oceànica continental

a.  Un mineral és una substància pura, sòlida, natural i d’origen inorgànic. Les roques són mescles heterogènies de minerals, encara que a vegades hi ha roques monominerals constituïdes per un sol mineral com el guix o l’halita. A més, les roques es poden haver format a partir d’éssers vius, com el carbó o el petroli. b. El petroli és una roca perquè és una mescla de diferents minerals, té origen natural, orgànic i és líquida.

Mantell

c. Els minerals cristal·litzats presenten de forma natural cares planes que originen formes geomètriques, com cubs, prismes o altres. Aquestes formes s’anomenen cristalls. Els minerals amorfs no estan cristal·litzats, per això no presenten cares planes de forma natural. Mai no formen cristalls sinó masses de forma irregular.

Nucli extern

92

a. Vertader

Nucli intern

4

La calcària és una roca formada majoritàriament pel mineral calcita, que pertany al grup dels carbonats. Generalment, la calcària presenta impureses en forma

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 92

25/11/2015 15:29:56

D

.

d’argiles amb proporció variable. Una calcària pura seria un exemple de roca monomineral; un altre exemple és el guix. Exemples de roques formades per diversos minerals són la marga, els conglomerats, el granit o el basalt. 5

6

La duresa és una propietat dels minerals que expressa la resistència que presenten a ser ratllats. Es mesura utilitzant l’escala de Mohs, composta per deu minerals de diferent duresa. Per a conéixer la duresa d’un mineral, si no disposem de mostres dels deu minerals de l’escala de Mohs, s’utilitzen elements senzills. Per fer-ho es comença intentant ratllar el mineral amb l’ungla; si no es ratlla, passem a utilitzar un objecte més dur, com una moneda de coure. Si tampoc no es ratlla, anirem utilitzant objectes progressivament de més duresa, com una clau de ferro, una navalla, un vidre o un tros de porcellana. Si aquest últim no ratlla el mineral, intentem fer-ho a la inversa, és a dir, ratllar la porcellana amb el mineral.

9

Mineral amorf. Mineral amb els components desordenats i que no forma cristalls. Exfoliació. És una de les propietats d’alguns minerals de fracturar‑se o trencar‑se al llarg de plans, i els fragments conserven cares planes. Per exemple, alguns s’exfolien en làmines i altres en prismes com ara cubs, etc.

10

• Salvant que el guix i la sal comuna es poden considerar roques o minerals, són minerals: guix, sal comuna i plata. El ferro natiu també és un mineral, però rar.

Control A 1

R. G.

• El sucre no es considera mineral perquè el produeixen les plantes (remolatxa, canya de sucre, etc.).

El nucli és la capa més interna de la geosfera i es troba per davall del mantell, al centre de la Terra. Està compost fonamentalment de ferro (80 %) i níquel (20 %). Està dividit en un nucli extern líquid i un d’intern sòlid. La temperatura i la densitat augmenten cap a l’interior. La del nucli extern varia de 3 000 a 5 000 °C, i la del nucli intern de 5 000 a 6 000 °C.

• El ferro i l’alumini són elements químics components d’alguns minerals combinats amb altres elements, com oxigen, sofre, silici, etc. • L’aigua no es considera mineral perquè és líquida. • Els plàstics són un material sintètic que s’obté a partir del petroli. 7



Mineral

Silicats

Elaboració del vidre

Calcita

Carbonat

Producció de calç

Elements natius

Joieria, subministraments industrials especials

Clorurs

Alimentació

Halita

2



Gruix

Composició

Estat

Escorça oceànica

fins a 10 km

granit

sòlid

Escorça continental

fins a 70 km

basalt

sòlid

Utilitat o aplicacions

Quars

Or

8

Grup

En la fotografia adjunta s’observen terrasses o talls escalonats, realitzats a cel obert mitjançant excavació del sòl. Aquest tipus d’explotació implica grans moviments de terra, fet que provoca greus impactes mediambientals. Aquests comencen amb la destrucció de la coberta vegetal (paisatge, sòl fèrtil), seguits de sorolls produïts per la maquinària pesant (excavadores, camions i altres), la contaminació de l’aire, del sòl i de l’aigua per pols, runes o acumulació de residus en basses. Aquestes accions donen com a resultat aquests terrenys desolats, nus i mancats de recursos vius.

3

R. G.

1 2

3

4

3

5

a. Vertader b. Vertader. c. Vertader. d. Fals. Atés que les roques sedimentàries es formen a la superfície terrestre, són les més idònies per a contindre fòssils. L’origen d’aquests està en l’enterrament dels éssers vius o les seues restes entre capes de sediments. Durant la litificació, les pressions i temperatures no són tan elevades com en el cas de les roques metamòrfiques, per això aquestes restes solen conservar‑se molt bé.

1.  Plataforma continental. 2. Talús. 3.  Plana abissal. 4.  Dorsal oceànica. 5.  Fossa oceànica. 4

a. Els minerals es diferencien els uns dels altres per la composició química. Aquesta determina algunes de les propietats que podem observar, com el color, la lluïssor, la duresa o l’exfoliació.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 93

93

25/11/2015 15:29:58

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES b. Una taula amb propietats de minerals s’elabora de la manera següent:

8

Mineral

• Decidim quins minerals inclourem en la taula, com també les propietats que analitzarem; per exemple, el color, la lluïssor, la duresa, el color de la ratlla, i reservem un apartat per a altres observacions dignes d’esment.

• A continuació es realitza l’observació i l’anàlisi de cada mineral i s’anota el que hem determinat en cada cas en les caselles corresponents de la taula. 5

6

Microxips

Ordinadors, targetes electròniques, etc.

Silici

Plàstic

Múltiples aplicacions.

Petroli

Pisa sanitària

Lavabos, inodors, etc.

Caolinita (mineral de l’argila)

Acer

Bigues, xapes, piques, etc.

Ferro + carboni

Pintures.

Òxids de ferro, com hematites

Mineral bauxita

Pigments rojos

Alumini

Aeronaus, automòbils, construcció, envasos, etc.

a. Fals. Algunes roques metamòrfiques, com ara les pissarres, poden conservar els fòssils perquè la seua transformació des de la roca argilosa de la qual procedeixen no ha sigut molt elevada. Amb aquesta excepció, la resta de les roques metamòrfiques no contenen fòssils ja que les altes pressions i/o temperatures han provocat tals canvis en la roca original que els ha fet desaparéixer.

Sal comuna

Alimentació, conserves i indústria química.

Halita (mines) i de l’aigua del mar (salines)

Escaiola

Construcció i medicina (immobilització de fractures).

Guix

Formigó

Construcció.

Ciment + arenes + graves (àrids)

c. Vertader. d. Fals. Les transformacions del metamorfisme sempre són en estat sòlid, com les que tenen lloc en una argila que introduïm a coure en un forn.

94

Calcària + argiles

El marbre procedeix de la calcària, per això el mineral que el compon és la calcita. El granit està format per quars, feldspat i mica. Com sabem per l’escala de Mohs, la calcita té una duresa de 3, mentre que el feldspat (ortosa) té una duresa de 6 i el quars de 7. En conseqüència, el marbre és una roca més tova que el granit i pot ser esculpida més fàcilment que aquell.

b. Aquesta afirmació és vertadera per a algunes roques magmàtiques com el granit; tanmateix, les roques volcàniques també tenen origen magmàtic però els seus cristalls no són generalment visibles a simple vista (laves de diferent composició), o no contenen cristalls, sinó que estan formades per una massa vítria, com l’obsidiana.

7

Font d’on s’obté

En la construcció com a aglomerant.

Ciment

• Elaborem la taula posant en la vertical una columna amb els minerals que observarem, i a la part superior les propietats i característiques que anotarem de cada mineral.

Aplicacions

És el granit. Pertany al grup de les roques magmàtiques. Es va formar per refredament i consolidació d’un magma. Està compost per quars, feldspats i miques.

9

Pissarra.

10

Com es pot deduir de correlacionar el mapa litològic de la pàgina 42 del llibre de l’alumne amb un mapa polític, Segòvia es troba en el domini de les roques antigues, metamòrfiques i granítiques. L’aqüeducte, en concret, és una construcció de carreus de granit compost per quars, feldspat (ortosa) i miques. Pràcticament totes les roques es poden utilitzar en la construcció amb diversos fins i/o presentacions. Com a carreus s’utilitzen també la calcària i el gres.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 94

25/11/2015 15:30:00

.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 95

25/11/2015 15:30:01

AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES Nom:

Curs:

Data:

La meua cosina Irene vol ser geòloga; té una gran afició per tot tipus de pedres i una col·lecció de roques i minerals que cada dia creix amb exemplars nous. Viu en un poble pròxim a la meua ciutat i el cap de setmana passat vam anar a veurela. Després de dinar vam eixir a fer una volta perquè jo recollira algunes «pedres» en una muntanya que hi ha prop de sa casa. En tornar em va ensenyar la seua col·lecció de roques i minerals perquè, per comparació, jo poguera classificar els exemplars que havia recollit. Així vaig saber que havia agafat pissarra, gres i una altra pedra que Irene creia que era calcària, però com que no n’estava segura, va decidir fer la prova de l’àcid. La calcària és una roca carbonatada, composta de carbonat càlcic, que en contacte amb un àcid reacciona produint diòxid de carboni (CO2) i bicarbonat de calci. Per tant, si en depositar unes quantes gotes d’àcid sobre la pedra es desprenen bombolles, és que es tracta de calcària; però si no es desprenen, possiblement la pedra és alguna roca que conté sílice. Baixàrem corrents a la cuina a buscar vinagre (àcid acètic), deixàrem caure quatre gotes sobre la meua roca i començaren a eixir bombolles.

1

A què són degudes les bombolles que ixen de la calcària quan hi aboquem vinagre? a. El vinagre bull quan toca la roca. b. L’àcid s’evapora. c. El diòxid de carboni (CO2) que es produeix és un gas. d. El bicarbonat càlcic que es produeix té bombolles.

2

Quan el carbonat càlcic es troba cristal·litzat ja no és una roca, és un mineral que en la seua forma més freqüent anomenem calcita. La calcita quasi sempre és blanca, a vegades fins i tot transparent, i a simple vista es pot confondre amb el quars. Però Irene sap un truc molt fàcil que li permet diferenciar ambdós minerals: la calcita ratlla el quars, mentre que el quars no ratlla la calcita. En quina propietat dels minerals es basa el truc de la meua cosina per a diferenciar la calcita del quars?



a. Ratlla. b. Duresa. c. Exfoliació. d. Color. 3

El meu pis a la ciutat també està construït en part amb calcària, encara que aquesta roca no es puga veure a simple vista. Quin d’aquests materials de construcció es fabrica utilitzant calcària com a matèria primera? a. Rajola. b. Acer. c. Ciment. d. Vidre.

96

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 96

25/11/2015 15:30:04

D

.

4

En una de les calcàries de la col·lecció d’Irene es poden observar un grapat de fòssils. Molts invertebrats marins formen les closques i petxines amb carbonat càlcic. Quan aquests invertebrats moren, cauen al fons i les parts toves es descomponen, però les closques s’acumulen i amb el temps, després de llargs processos de consolidació, es transformen en grans depòsits de calcària orgànica. Quin nom reben les roques que com la calcària es formen per acumulació de depòsit? a. Metamòrfiques. b. Magmàtiques. c. Sedimentàries.

5

Quan en condicions naturals la calcària pateix processos d’enterrament a gran profunditat, es veu sotmesa a grans pressions i es torna inestable. El mateix passa quan es veu sotmesa a un augment considerable de la temperatura, a causa del veïnatge de roques o de magma molt calent. En ambdós casos, sense perdre l’estat sòlid, experimenta grans canvis i es transforma en marbre. Químicament, el marbre també és carbonat càlcic, però mai no presenta fòssils en la seua estructura. Quin nom reben les roques que s’han format mitjançant processos semblants als que han originat marbres? a. Sedimentàries. b. Magmàtiques. c. Metamòrfiques.

6

En el nostre cos i en el cos de molts altres animals també trobem carbonat càlcic De quines estructures forma part el carbonat càlcic? a. Les dents i l’estómac. b. Les dents i els ossos. c. Els músculs i els ossos. d. Els músculs i l’estómac.

7



Les cariàtides del temple Erectèon a l’acròpolis atenesa estan esculpides en marbre i, com que estan a l’aire lliure, han patit el flagell de la pluja durant molts segles. Aquest temple, com molts altres edificis i monuments construïts amb calcària o marbre, pateix un deteriorament degut a les pluges àcides. Quan la pluja, en la seua caiguda cap a la superfície terrestre, travessa zones d’aire contaminat amb gasos de sofre, nitrogen o carboni, reacciona amb aquests i es formen àcids, que quan incideixen sobre marbre o calcària reaccionen amb el carbonat càlcic i el desgasten a poc a poc. Com s’anomena aquest procés? a. Erosió. b. Meteorització física. c. Meteorització química. d. Criofractura.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 97

97

25/11/2015 15:30:06

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES Competències que s’avaluen

Criteris d’avaluació* B2-7. Reconéixer i categoritzar les propietats i característiques dels minerals i de les roques, distingir les seues aplicacions més freqüents i destacar la importància econòmica que tenen i la seua gestió sostenible.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia Sentit d’iniciativa i actitud emprenedora

Estàndards d’aprenentatge* B2-7.1. Identifica minerals i roques utilitzant criteris que permeten diferenciar-los.

1, 2, 4 i 5

B2-7.2. Distingeix algunes de les aplicacions més freqüents dels minerals i roques en l’àmbit de la vida quotidiana.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

Activitats

3, 6 i 7

Competència social i cívica

*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària. 1

c.  El diòxid de carboni (CO2) que es produeix és un gas.

2

b. Duresa.

3

c. Ciment.

4

c. Sedimentàries.

5

c. Metamòrfiques.

6

b.  Les dents i els ossos.

7

c.  Meteorització química.

98

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 98

25/11/2015 15:30:07

Solucionari

.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 99

25/11/2015 15:30:08

SOLUCIONARI

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES Interpreta la imatge

7

•  S’hi observen relleus de diferents colors en què s’aprecia una certa alineació. •  Els més profunds, de color blau, es corresponen amb zones més o menys planes que són les planes abissals i sobre aquestes s’eleven relleus més accidentats de colors que passen del verd al groc i al roig, a mesura que la profunditat és menor, és a dir, que s’eleven més des del fons marí.     Entre els relleus de color roig, destaca una alineació recta a la part superior de la imatge; es tracta d’un fragment d’una dorsal oceànica, al centre de la qual arriba a apreciar-se una línia de color més fosc, corresponent a l’escletxa formada pel rift oceànic. Als dos costats de la dorsal, podem observar una simetria en els colors i també que el relleu va descendint cap al fons marí. En primer pla destaquen muntanyes més o menys punxegudes. Algunes d’aquestes muntanyes submergides mostren la morfologia clarament cònica dels volcans submarins, mentre que les que tenen colors més clars en superfície corresponen a illes més grans, constituïdes per edificis volcànics més complexos que els volcans aïllats. Finalment, s’observen elevacions reduïdes de color groc de cim pla, que es corresponen amb els guyots. Claus per a començar •  L’escorça, el mantell i el nucli. •  Les plataformes continentals són la part d’un continent que es troba davall del mar; per consegüent, aquestes plataformes pertanyen als continents. •  Els minerals estan constituïts per substàncies pures, mentre que les roques estan formades per minerals. Algunes roques contenen un sol tipus de mineral i s’anomenen roques monominerals, però la majoria estan formades per diversos minerals i fins i tot per altres roques. 1

2

Saber més •  A causa de la presència o absència d’impureses i de les diferents condicions de formació. 8

USA LES TIC. R. M. (Resposta moldel) L’alumne podria contestar alguna cosa semblant al que presentem a continuació: •  Xapa: làmina prima de metall utilitzada en construccions mecàniques com carrosseries d’automòbils. Pot tindre diferents composicions (ferro, acer, llautó, coure, alumini, bronze, etc.). La xapa de llauna conté ferro i estany. •  Botella de vidre: vidre artificial que s’obté en fondre arenes silícies, carbonat de sodi i calcària o reciclant altres vidres. •  Aigua (H2O): hidrogen i oxigen.

9

Equival a una roca perquè és una mescla de materials.

10

R. L.

11

No es considera mineral perquè té origen orgànic, és a dir, fabricat per éssers vius.

12

Saber fer. Un objecte de duresa 6,5 pot ratllar els minerals amb duresa d’1 a 6 de l’escala de Mohs, des del talc fins a l’ortosa. No podria ratllar el quars perquè la seua duresa és 7, és a dir, que el quars és més dur que la navalla.

13

•  C té una duresa superior a 7 i inferior a 8. •  D, com que no es ratlla amb la moneda de coure, té una duresa superior a 3, i com que es ratlla amb el vidre, té una duresa inferior a 6.

Interpreta la imatge. Pertany al nucli extern, el seu estat serà líquid i estarà compost per ferro i níquel. Interpreta la imatge. Al mantell inferior. A una profunditat d’uns 2 000 km.

4

Perquè l’escorça continental és més gruixuda i rígida que l’oceànica.

5

Poden provindre d’una zona situada entre la base de l’escorça i el límit superior del mantell. A una profunditat entre 10 i 70 km. La zona limítrofa entre el mantell i l’escorça no està a una profunditat uniforme, sinó que fluctua entre aquestes mesures. Perquè en descendir el nivell del mar, part del que ara és plataforma continental va quedar a l’aire i el riu, en comptes de desembocar al punt en què ho fa actualment, tenia un recorregut més llarg, ja que excavava el solc a l’antiga plataforma continental fins a arribar al mar.

100

Saber fer. •  Si A es ratlla amb el quars (duresa 7) i amb una moneda de coure (duresa 3) la seua duresa és 3 o menor. •  B ratlla el diamant, de manera que té una duresa similar; és a dir, de 10.

Interpreta la imatge. És una dada correcta, sempre que es tinga en compte que el talús continental i la plataforma continental, tot i que estan submergits, no es consideren fons oceànic.

3

6

El Japó i les Filipines són arxipèlags que formen arcs d’illes, caracteritzats per tindre la forma de línia arquejada (d’ací ve el nom) davant del continent asiàtic. En altres arxipèlags, com les Canàries, les illes no es disposen linealment. Les illes Hawaii, enmig de l’oceà Pacífic, sí que tenen una disposició lineal però un origen diferent (punt calent).

•  E és el més tou, té una duresa d’1. •  L’ordre de duresa d’aquests minerals, de menor a major, serà: E – A – D – C – B. 14

Saber fer. És ratllat pel topazi, el corindó i el diamant. Ratlla els que tenen duresa d’1 a 7, és a dir, des del talc fins al quars. Sí, ratlla el vidre, ja que la duresa estimada d’aquest és de 5,5. No és ratllat pel quars, que té una duresa de 7, lleugerament inferior.

15

Els silicats contenen sempre oxigen i silici, als quals poden afegir-se altres elements. En els no silicats, com el seu nom indica, no hi ha silici.

16

Elements natius.

17

No, perquè les roques argiloses estan compostes per una varietat de minerals mesclats.

18

USA LES TIC. R. L.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 100

25/11/2015 15:30:09

D

19

26

El granit és una roca magmàtica, i la calcària, sedimentària. 20

21

Tipus de roca

Origen Sediments acumulats, compactats i cementats a gran profunditat.

Calcària i marga.

Metamòrfica

Roques exposades a temperatures elevades i pressions que han produït canvis en els minerals, sense arribar a fondre’s.

Pissarra i gneis.

Magmàtica

Refredament i consolidació d’una massa de roca fosa o magma.

Granit i basalt.

Saber fer. Murs: granits (magmàtica) o calcàries (sedimentàries). Teulades: pissarres (metamòrfiques). Podria trobar fòssils en les calcàries i en les pissarres metamòrfiques. No trobaria en absolut fòssils en les roques magmàtiques.

22

R. L.

23

USA LES TIC. R. L.

24

RESUM

27

•  Els components de la geosfera són l’escorça, el mantell i el nucli. Minerals

•  Les plataformes continentals són la part del continent situada davall del mar.

Z ] ] ] [ ] ] ] \

Silicats

No silicats

•  Els conglomerats són un tipus de roques formats per minerals mesclats amb fragments de roques, com els còdols. •  Els minerals, com la calcita, són els components de les roques, com la calcària. Si aquesta té un sol tipus de mineral, com passa amb el marbre, s’anomena roca monomineral.

29

•  L’extracció de minerals i roques es fa en mines, que poden ser subterrànies o a cel obert. Si s’obtenen àrids, s’anomenen graveres.

continental

nucli

extern

Clorurs

Halita

Sulfats (o altres)

Guix (etc.)

oc

D. Plana abissal. F. Fossa oceànica. 30

Tipus d’escorça

intern

Forma els

Característiques Formada per Prima (pot arribar a 10 km de profunditat), poc rígida i densa.

Oceànica

Fons oceànics

Continental

Gruixuda (pot arribar a 70 km de Continents profunditat), i més rígida que l’oceànica.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 101

Or

C. Arcs d’illes.

Geosfera

oceànica

Elements natius

A. Illa volcànica.

•  Les roques, segons l’origen, poden ser: sedimentàries, metamòrfiques i magmàtiques.

mantell

Òxid de silici

E. Dorsal oceànica.

•  Els minerals poden classificar-se en dos grans grups: silicats i no silicats. Un exemple del primer tipus és el quars (feldspats, miques), i del segon, calcita (halita, anhidrita, etc.).

escorça

Z ] ] ] [ ] ] ] \

Quars

B. Guyot.

•  Algunes propietats dels minerals que permeten reconéixer-los són color, lluïssor, duresa i exfoliació.

25

pla roc

R. G.-R. L.

28

•  Els escuts o cratons són extenses superfícies pràcticament horitzontals.

Exemples

Sedimentària

Saber fer. A. S’hi observen fòssils de nummulits de diferents mides, de manera que es tracta d’una roca sedimentària (calcària). B. S’hi aprecien grans minerals de diferents colors (rosa, blancs i negres) i no s’hi aprecien fòssils. Es tracta d’una roca magmàtica (granit alcalí).

a

.

Una roca silicatada, com el granit, està composta per diferents silicats com quars, feldspat o miques. Una roca carbonatada, com la calcària, està composta per minerals del grup dels carbonats com la calcita.

Basalt

Granit

101

25/11/2015 15:30:10

SOLUCIONARI

LA GEOSFERA. MINERALS I ROQUES 31

32

• Aigua 2-Font D, amb contingut elevat en sulfats i carbonats típics de conques terciàries amb guixos, argiles, gresos i calcàries.

Forma part d’un edifici volcànic gran i complex que s’origina des del fons de l’oceà Atlàntic a partir d’erupcions successives superposades. Des del fons de l’oceà fins al cim del Teide hi ha més de 7 000 metres d’altura. • La sal comuna o sal de roca procedeix de l’halita (clorur de sodi o NaCl). Pertany, per tant, al grup dels halurs (no silicats). Pot ser considerada mineral o roca monomineral; en els dos casos es forma per evaporació d’aigua salada (com la del mar) i, per tant, el seu origen és sedimentari. Cristal·litza en el sistema cúbic. El seu ús més comú és l’alimentació de persones i el bestiar, però també s’utilitza en la indústria per a fabricar sosa, àcid clorhídric o lleixiu. A l’hivern s’utilitza com a anticongelant a les carreteres.

• Aigua 3-Font B, amb quantitats relativament elevades de sulfats, sodi, calci i magnesi corresponent a materials terciaris en zona costanera. • Aigua 4-Font A, amb un baix contingut en sulfats però un contingut elevat en calci, com correspon a un sistema fonamentalment calcari (Bètiques). 41

La qualitat teòrica més bona de l’aigua subterrània seria la d’Ourense, ja que procedeix de roques metamòrfiques i granítiques més insolubles. L’aigua subterrània de Saragossa contindrà una concentració elevada de sulfats i calci en dissolució (aigua molt dura) perquè circula a través de guixos, calcàries, etc., de la seua conca terciària (tot i que l’aigua que es beu a Saragossa no procedeix de les aigües subterrànies d’aquesta localitat). Sobre el mapa, Alacant i Múrcia tindrien una aigua de qualitat semblant; en canvi, tenint en compte les altres variables citades en el text i explicacions complementàries del professorat, els estudiants poden arribar a deduir que les aigües subterrànies de Múrcia serien de pitjor qualitat que les d’Alacant per les raons següents: poden estar més contaminades per les zones d’explotacions mineres (lixiviats) i pels cultius (sulfats i fosfats).

• El sucre no es considera mineral perquè té origen orgànic. Per exemple, la sacarosa que utilitzem normalment és fabricada per plantes com la remolatxa o la canya de sucre. • El vidre no es considera mineral perquè es tracta d’una roca formada per una massa de matèria que no presenta estructura cristal·lina. 33

USA LES TIC. • Ametista: varietat morada/violeta de quars (òxid de silici, SiO2) que adquireix aquest color per la presència d’impureses de ferro. És, per tant, un silicat que cristal·litza en el sistema trigonal. Té aplicacions com a gemma en joieria. • Cinabri: sulfur de mercuri (HgS), rep també el nom de vermelló, pel color roig brillant que té. Pertany, per tant, al grup dels no silicats. Cristal·litza en el sistema hexagonal. És la font principal del mercuri per a instrumental científic (com termòmetres), aparells elèctrics, ortodòncia, etc.

34

La composició bàsica és oxigen combinat amb silici, com el quars (SiO2). Excepte en el cas del quars, els minerals d’aquest grup contenen, a més, altres elements, com el sodi, l’alumini o l’hidrogen. El grup més variat és el de les argiles.

35

La calcària és una roca sedimentària. Quan la seua composició s’aproxima al 100 % de calcita, pot considerar-se monomineral, però generalment conté proporcions variables d’argila com les indicades en l’exemple. Quan s’assoleix una proporció similar de calcita i argila (prop del 50 % de cada una d’aquestes), parlem d’una marga.

L’ordre seria: Ourense – Alacant – Saragossa – Múrcia.

42

A. S’hi observa una vegetació frondosa, tipus bosc de fulla caduca, de manera que, segons el text, s’haurà desenvolupat sobre un substrat silici. B. En aquesta fotografia s’observen dunes en un primer pla (arenes) i un relleu residual al fons que correspondria a zones de guixos salins per l’escassa vegetació arbustiva.

Maneres de pensar. Anàlisi científica LECTORA. Perquè en excavar el terreny podem assolir el nivell freàtic de la zona i d’aquesta manera afloren les aigües subterrànies. Una mina subterrània també pot inundar-se a causa de filtracions naturals o provocades per les mateixes obres d’explotació.

36 COMPRENSIÓ

37

PREN LA INICIATIVA. R. L.

38

USA LES TIC. R. L.

39

COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL. R.L.

Saber fer 40

102

• Aigua 1-Font C, caracteritzada per un baix contingut en sals com correspon a les aigües de zones principalment metamòrfiques i granítiques.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 102

25/11/2015 15:30:11

.

ES0000000007461 575469-Unidad 02-Unidad 02_41257.indd 103

25/11/2015 15:30:12

L’ATMOSFERA

Introducció i recursos Introducció i continguts de la unitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 Previsió de dificultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109 Esquema conceptual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109 Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110

Ensenyament individualitzat Reforç i suport • Continguts fonamentals Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 • Repàs acumulatiu Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113 • Esquemes muts Fitxa 3. L’estructura de l’atmosfera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 Fitxa 4. Les funcions de l’atmosfera. Tipus de núvols . . . . . . . . . . . . . . . 115 Fitxa 5. L’aire es mou. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 Fitxa 6. El temps meteorològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117 • Més competent Fitxa 7. Els núvols i el temps meteorològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 • Fitxes multilingües Fitxa 8. Instruments meteorològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120 Fitxa 9. Formes bàsiques dels núvols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122

Aprofundiment • Projectes d’investigació Fitxa 10. Pluja de peixos. Fantasia o realitat?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124 Fitxa 11. Fa cada vegada més calor? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126

104

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 104

25/11/2015 15:28:43

D

.

• Treballs d’aula Fitxa 12. La radiació solar que arriba a la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128 Fitxa 13. La concentració de CO2 a l’atmosfera al llarg de la història. . . . . . 129 Fitxa 14. L’aire i l’atmosfera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 Fitxa 15. Construcció d’un baròmetre. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135 Avaluació de continguts • Controls   Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136   Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140

Avaluació per competències • Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144

Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 105

105

25/11/2015 15:28:44

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 106

25/11/2015 15:28:44

Introducció i recursos

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 107

25/11/2015 15:28:45

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

L’ATMOSFERA INTRODUCCIÓ DE LA UNITAT L’atmosfera constitueix junt amb la hidrosfera l’embolcall fluid del nostre planeta. La seua importància i influència sobre persones i animals, com també sobre els cultius, les comunicacions, la història, etc., fan del seu estudi un objectiu important que hem de cuidar. Iniciem aquesta unitat plantejant alguns interrogants apassionants sobre l’origen de l’atmosfera, tan vinculat a l’origen de la vida sobre el planeta. La seua composició canviant al llarg del temps s’estabilitza fa uns 2 500 Ma, quan la fotosíntesi es generalitza. Ens referim a continuació a la composició de l’atmosfera actual, amb una referència especial a l’ozó, pel paper protector que exerceix. L’estudi de la distribució en capes amb diferents propietats reserva un espai a l’ozonosfera. També a la troposfera, on es desenvolupen la vida i els fenòmens atmosfèrics que coneixem. Sense deixar de destacar la funció protectora de l’atmosfera, ens referim també al paper que exerceix en la distribució de l’energia solar, l’acció geològica i els intercanvis energètics

P amb la hidrosfera. Alguns conceptes relacionats amb la pressió atmosfèrica i els instruments per a mesurar-la s’introdueixen d’una manera senzilla però operativa.

A p a v m a i d

La dinàmica atmosfèrica es desenvolupa analitzant les diferències entre anticiclons i borrasques i la forma en què les masses d’aire es mouen entorn dels uns i de les altres. El concepte de front, d’ús tan freqüent en els mitjans de comunicació, es presenta de forma conceptual i gràfica. Distingim tot seguit entre temps i clima, i treballem un diagrama ombrotèrmic com a model bàsic de climograma. També es fan operatius alguns conceptes mitjançant la interpretació de mapes del temps. L’última part de la unitat està dedicada a la contaminació atmosfèrica i als problemes atmosfèrics a escala global. A més d’aquests impactes negatius, s’analitzen alguns mecanismes d’autoneteja i d’altres d’artificials que propicien la producció d’impactes positius sobre l’atmosfera.

L n f c d o

E

CONTINGUTS SABER

•  L’origen de l’atmosfera. •  La composició de l’atmosfera actual. •  L’estructura de l’atmosfera. •  Les funcions de l’atmosfera. •  La pressió atmosfèrica. •  L’aire es mou. •  Els núvols i les precipitacions. •  El temps i el clima. •  La contaminació atmosfèrica.

SABER FER

•  Interpretar un climograma. •  Interpretar mapes del temps.

•  A  doptar mesures per a reduir els efectes de la contaminació.

SABER SER

•  R  ealitzar un consum d’energia responsable. •  U  tilitzar el transport públic. •  S  er conscient de la necessitat de reciclar.

108

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 108

25/11/2015 15:28:46

D

.

PREVISIÓ DE DIFICULTATS A aquest nivell, el desenvolupament d’aquesta unitat no presenta dificultats especials. No obstant això, cal esmenar alguns errors conceptuals senzills, com la identificació del vapor d’aigua, que és aigua en estat gasós i invisible, i les masses de gotes d’aigua líquida que formen els núvols. Un altre error freqüent és la confusió de temps meteorològic   i clima. Convé remarcar la diferent escala temporal que determina la definició d’ambdós fenòmens.

a algun museu científic sol resoldre aquestes dificultats   amb muntatges difícils d’obtindre per altres mitjans. Recomanem una cura especial a l’hora de treballar   amb climogrames, ja que la doble escala en ordenades (temperatura i precipitacions enfront de temps)   és probablement la primera vegada que s’aplica   en representacions gràfiques. La visita a portals d’observatoris meteorològics ens pot proporcionar una ajuda inestimable si sabem combinar   les fotografies de masses d’aire realitzades en temps real amb els diagrames numèrics d’isòbares (superfície, per exemple) de la mateixa escala temporal. Es facilitaria així notablement la lectura i la interpretació de mapes del temps.

La breu presentació de la dinàmica atmosfèrica tampoc  no permet, ni per nivell ni per extensió, explicar-ne els fonaments, bastant complexos d’altra banda. Podem   completar l’explicació d’aquests fenòmens amb l’observació dirigida del moviment de l’aigua en lavabos i banyeres o amb observacions semblants realitzades al laboratori. La visita  

ESQUEMA CONCEPTUAL

L’atmosfera

Origen

Erupcions volcàniques

Atmosfera primitiva

CO2, òxids de S i Cl,   N2 i argó

Atmosfera actual

N2, O2 i altres gasos   (argó, CO2…)

Composició

•  Troposfera: fenòmens meteorològics Estructura

•  Estratosfera: capa d’ozó •  Mesosfera •  Termosfera o ionosfera

•  Actua com un filtre protector Funcions

•  Regula la temperatura gràcies a l’efecte d’hivernacle

•  Pressió atmosfèrica, vent i núvols Dinàmica

•  El temps atmosfèric i el clima. •  Representació: climogrames   i mapes del temps

•  Problemes a escala global: Contaminació

–  El calfament global –  El forat de la capa d’ozó •  Impactes positius

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 109

109

25/11/2015 15:28:47

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

L’ATMOSFERA

ET RECOMANEM EN LA XARXA

LLIBRES

PÀGINES WEB

Meteorología

El tiempo AEMET. Pàgina oficial de l’Agència Estatal de Meteorologia. En l’apartat d’observació proporciona dades en temps real de la xarxa convencional i de sistemes de teledetecció. En l’apartat de prediccions meteorològiques dóna informació a diferents escales espacials i temporals, tant d’interés general per als ciutadans com d’específiques per a una determinada activitat.

Gunter D. Roth. Ed. Omega, 2003.

Paraules clau: AEMET, tiempo.

Manual amb molta informació per a poder realitzar observacions meteorològiques. Exposa amb precisió els mapes meteorològics i tot el que està relacionat amb les forces que intervenen en el clima, a més de nombroses il·lustracions. Finalment, dedica un espai als dos problemes ambientals globals: el forat d’ozó i l’efecte d’hivernacle. Introducción a la meteorología

El tiempo en España y en el mundo. Pàgina de meteorologia que també ofereix la predicció del temps per comunitats, províncies i localitats, així com mapes de pluja, temperatura, pressió, núvols, vent, satèl·lit i radar, que es poden veure a diferents hores del dia.

José Miguel Viñas. Ed. Books4pocket, 2011.

Paraules clau: tiempo, mundo.

Manuel Toharia. Ed. Crítica, 2013.

Atles climàtic de la península Ibèrica (Universitat Autònoma de Barcelona). Presenta «un conjunt de mapes climàtics digitals de temperatura mitjana de l’aire (mínimes, mitjanes i màximes), precipitació i radiació solar». Es poden consultar les dades per al total de l’any o bé per a qualsevol mes en concret.

L’autor realitza un tractament rigorós de la polèmica sobre les activitats humanes i la possible influència d’aquestes en les alteracions del temps atmosfèric i del clima, des d’una òptica científica allunyada de militàncies i idees preconcebudes.

Paraules clau: atles climàtic, península ibèrica.

PEL·LÍCULES I DOCUMENTALS

Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. Pàgina oficial de l’INTEF Proyecto Biosfera. Possibilitats de seleccionar diferents cursos del currículum. Presenta un ampli conjunt d’activitats sobre aquest i altres continguts. Paraules clau: INTEF, 1 ESO, atmosfera. El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Pàgina oficial de l’IPCC que recull el major conjunt de dades i informes sobre el calfament global i el canvi climàtic. Conté recomanacions per als polítics. L’IPCC elabora un informe anual sobre l’estat del canvi climàtic. Paraules clau: IPCC.

El libro del tiempo

La tormenta del siglo. National Geographic, 2002. Relata en directe la tempestat que tingué lloc en 1993 a la franja oriental dels Estats Units. Col·lecció: Fascinación por la Naturaleza. BBC, 2004. Concebidos para destruir: los relámpagos. National Geographic, 2002. Sèrie documental sobre fenòmens atmosfèrics de capacitat destructiva, filmada amb les més modernes tècniques de producció. Cambio climático. National Geographic, 2002.

APPS PER A TAULETES I TELÈFONS INTEL·LIGENTS Perfil ambiental 2013 (Android). Aplicació oficial del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Presenta la situació ambiental d’Espanya l’any 2013, construint sèries temporals d’indicadors que permeten observar l’evolució per àrees i sectors d’activitat, i també per comunitats autònomes. El Tiempo de AEMET (Android i iOS). Aplicació oficial de l’Agència Estatal de Meteorologia. Identifica el lloc on està localitzat el dispositiu i mostra les previsions per a aquesta localitat. A més, es pot obtindre la predicció del temps en qualsevol lloc d’Espanya. Barómetro exacto libre (Android). Aplicació que dóna la pressió i l’altitud segons la localització.

110

Aquest llibre tracta de forma rigorosa i amena molts dubtes i incògnites sobre la ciència del temps.

Seis grados que podrían cambiar el mundo. National Geographic, 2002. Documentals de National Geographic sobre el canvi climàtic. Canal Wegener Tesla de YouTube. En aquest canal es poden visualitzar documentals científics de diferents camps de la ciència: educació, ciències, química, física, astronomia, geologia, biologia, cos humà, medicina, malalties, etc. També té enllaços que duen a altres canals de documentals. Relacionats amb l’atmosfera destaquen aquests: •  Meteorología sencilla para niños. •  Huracanes y tifones. Paraules clau: YouTube, Wegener, Tesla, meteorologia.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 110

25/11/2015 15:28:48

Ensenyament individualitzat Reforç i suport Aprofundiment

.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 111

25/11/2015 15:28:49

FITXA 1

REFORÇ I SUPORT

L’ATMOSFERA

Continguts fonamentals RESUM Fa més de 4 400 milions d’anys la Terra tenia un embolcall o atmosfera inicial d’hidrogen i heli que escaparen a l’espai.

Origen

Posteriorment es formà l’atmosfera primitiva a partir de gasos volcànics procedents de l’interior de la Terra. Aquesta atmosfera tenia una composició semblant a la de les emanacions volcàniques, però va experimentar els canvis següents: •  Fa 3 500 milions d’anys els bacteris fotosintètics començaren a aportar oxigen a l’atmosfera. •  Des de fa 2 500 milions d’anys, l’atmosfera té una composició semblant a l’actual.

Composició i estructura

L’atmosfera està composta per una mescla de gasos que anomenem aire: 78 % de nitrogen, 21 % d’oxigen i 1 % d’altres gasos.

Termosfera

Està estructurada en capes: termosfera o ionosfera, mesosfera, estratosfera i troposfera.

Mesosfera Estratosfera Troposfera

•  La pressió atmosfèrica és el pes que exerceix l’aire sobre la superfície terrestre. Varia en funció de l’altitud i la temperatura de l’aire. •  L’aire es desplaça des de les zones de més pressió atmosfèrica 103 2 (anticiclons) cap a les de menys pressió atmosfèrica (borrasques). •  Els núvols estan formats per gotetes d’aigua que es mantenen en suspensió perquè tenen poc pes. Si augmenten de mida, poden caure en forma de pluja i formar una precipitació. 1033

Temps i clima

•  El clima és una síntesi del temps meteorològic al llarg d’un període determinat. Són els valors mitjans de temperatura i pluviositat d’una zona al llarg d’un any. •  Es representa mitjançant climogrames.

01

6

30

508619_p58_ Isobaras_mapa1

20

Precipitacions (mm)

•  El temps meteorològic és l’estat de l’atmosfera en un moment i un lloc determinats.

4 102

1

•  És l’objecte d’estudi de la meteorologia, que pren dades sobre temperatura, pressió, humitat, precipitacions i vents. Amb aquestes dades es realitzen prediccions meteorològiques, que es representen mitjançant mapes meteorològics.

1027

Temperatura (°C)

Dinàmica

10

Les activitats humanes emeten substàncies a l’atmosfera que generen problemes a escala global: Contaminació i impactes ambientals

•  El calfament global degut a l’augment de CO2, que és un gas que produeix efecte d’hivernacle.

positius

Mesures positives que es poden prendre: instal·lar filtres, desenvolupar les fonts d’energia renovables, realitzar un consum d’energia responsable i reciclar.

•  El forat de la capa d’ozó degut a les emissions de gasos CFC.

ACTIVITATS 1

Fes un esquema de la composició i l’estructura de l’atmosfera.

3

Què estudia la meteorologia? És el mateix el temps meteorològic que el clima?

2

Defineix què és i com varia la pressió atmosfèrica.

4

Esmenta activitats humanes que contaminen l’atmosfera i indica els efectes que provoquen.

112

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 112

25/11/2015 15:28:52

D

.

FITXA 2

REFORÇ I SUPORT

L’ATMOSFERA

Repàs acumulatiu 1

Indica si aquestes frases són vertaderes o falses.

7

Si les prediccions del temps anuncien una borrasca sobre el lloc on penses anar d’excursió amb els amics, hauries de canviar els plans? I si anuncien un anticicló?

8

Cita dues substàncies que contaminen l’atmosfera. Quin efecte produeixen?

9

De la llista següent, esmenta els que són fenòmens atmosfèrics: pluja, erosió, pressió atmosfèrica, tornado, tro, insolació, arc iris, humitat de l’aire, gebre, miratge, inundació, condensació i contaminació atmosfèrica.

a. El nitrogen és el gas més abundant de l’atmosfera. b. Els gasos constituents de l’atmosfera són hidrogen, oxigen i nitrogen. c. L’emissió de CO2 a l’atmosfera és una de les causes de l’efecte d’hivernacle. d. Els núvols de pluja es formen a l’estratosfera. 2

Relaciona en el quadern els elements de les dues columnes. Estratosfera

S’hi forma el granís durant les tempestats d’estiu.

Troposfera

Estat inestable de l’atmosfera que produeix pluja i vent.

Anticicló

Capa de l’atmosfera que presenta abundància del gas ozó.

Ozonosfera

Borrasca

10

Respon a aquestes preguntes. a. Què és el canvi climàtic? b. Com es manifesta?

Mai no hi ha núvols. Alguns avions hi volen. Hi tenen lloc els fenòmens atmosfèrics. Estat estable de l’atmosfera que origina dies assolellats.

Cumulonimbus

3

Respon a aquestes preguntes. a. Has sentit a parlar del forat d’ozó? b. En què consisteix? c. On es troba?

4

Què vol dir que l’atmosfera és un filtre protector? De què ens protegeix?

5

Indica què mesuren aquests aparells: baròmetre, termòmetre, higròmetre i pluviòmetre.

6

A

E

Indica quins dels components següents formen els núvols.

C

•  gotetes microscòpiques d’aigua

A

•  gotes grans d’aigua (com un cigró)

E

•  cristalls microscòpics de gel

E

•  volves de pols •  partícules molt xicotetes d’arena •  cristalls de sal

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 113

113

25/11/2015 15:28:53

FITXA 3

REFORÇ I SUPORT

L’ATMOSFERA

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

L’ESTRUCTURA DE L’ATMOSFERA

L

La 1 és la capa externa. No té un límit superior definit. Cada vegada hi ha menys aire, fins que, a uns 500 km d’altitud, ja es troba el buit de l’espai. Les radiacions solars calfen la part superior, per això a mesura que s’ascendeix, la temperatura és més alta.

10

7

Des de la zona més interna de la 2 cap a la més externa, la temperatura va descendint fins a menys de 100 °C davall zero. 8

A la 3 no es produeix mescla vertical de l’aire ni nuvolositat, però sí forts vents horitzontals. La 4 , que protegeix els éssers vius de les radiacions ultraviolades, es troba a la part superior de l’estratosfera.

T

9

La 5 és la capa que està en contacte amb el sòl. S’hi troba aproximadament el 90 % de l’aire de l’atmosfera. A mesura que s’ascendeix, la temperatura baixa fins als –55 °C. Ací tenen lloc tots els 6 , com els núvols i les precipitacions.

1.

 6.

2.

 7.

3.

 8.

4.

 9.

5.

10.

114

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 114

25/11/2015 15:28:57

D

.

FITXA 4

REFORÇ I SUPORT

L’ATMOSFERA

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

LES FUNCIONS DE L’ATMOSFERA

TIPUS DE NÚVOLS

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 115

115

25/11/2015 15:29:01

FITXA 5

REFORÇ I SUPORT

L’ATMOSFERA

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

L’AIRE ES MOU

E

 

 

 

 

 

 

  A

 

B

 

116

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 116

25/11/2015 15:29:02

D

.

FITXA 6

REFORÇ I SUPORT

L’ATMOSFERA

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

EL TEMPS METEOROLÒGIC

 1.

10.

 2.

11.

 3.

12.

 4.

13.

 5.

14.

 6.

15.

 7.

16.

 8.

17.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

 9.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 117

117

25/11/2015 15:29:04

FITXA 7

REFORÇ I SUPORT

Més competent

Els núvols i el temps meteorològic Cirrus. Són núvols blanquinosos amb aspecte filamentós, com si el cel estiguera pintat a pinzellades blanques sobre un fons blau. Si a poc a poc van cobrint el cel, solen indicar que està a punt d’haver-hi un canvi del temps en les pròximes 48 hores. Per si mateixos no originen pluja.

Cirrus

Cirrostratus

Cirrocúmulus

Cirrocúmulus. Formen l’anomenat cel a borreguets, expressió molt il·lustrativa de l’aspecte d’aquests núvols. A vegades es poden veure associats als cirrus. Solen indicar que està a punt d’haver-hi un canvi del temps en les pròximes 24 hores. De fet, hi ha una dita que diu: «cel a borreguets, aigua a canterets». Per si mateixos no donen lloc a pluja.

Altostratus

Cirrostratus. Formen vels blanquinosos al cel. Se situen a gran altitud, per damunt de les muntanyes. Poden originar halos irisats al voltant del Sol o de la Lluna. Precedeixen els núvols de pluja. Els cirrostratus per si mateixos no originen pluges.

Altocúmulus Estratocúmulus

Altocúmulus. Tenen forma molt variable. Donen lloc a núvols fragmentats de mida diversa que formen fileres. A vegades originen núvols amb formes de lent o ametla que se solen apilar en capes. Ben sovint precedeixen els períodes de xàfecs moderats o fins i tot tempestuosos. Altostratus. Originen un cel dèbilment cobert pel qual es filtren de manera tènue els rajos del sol. El cel sol presentar-se grisenc, encara que a vegades originen formacions disperses que cobreixen el cel tan sols en part. Sovint apareixen abans d’un descens de temperatures i de pluges. Nimbostratus. Típics núvols de pluja. Originen precipitacions generalitzades i constants. Entapissen el cel de color gris. A l’hivern són els núvols que porten nevades a les zones planes. Estratocúmulus. Originen cels completament ennuvolats, però amb diferents tonalitats de grisos. Presenten ondulacions i rugositats arredonides. No solen aportar pluges de consideració. Estratus. Cobreixen el cel d’una boirina grisenca molt homogènia. Poden arribar a produir precipitacions febles. Encara que és freqüent que els dies d’hivern originen cels coberts sense que hi haja cap tipus de precipitació, però donant un aspecte plomís al cel.

118

Cúmulus

Nimbostratus

Cumulonimbus Estratus

Cúmulus. Són visibles en les hores de més calor. Són blancs i arredonits. Apareixen a uns 800 m de terra i tenen uns 300 m de gruix. El seu aspecte pot recordar una coliflor. Solen indicar bon oratge, excepte quan evolucionen cap a cumulonimbus. Cumulonimbus. Es formen per ascens ràpid d’una massa d’aire calent, a mesura que ascendeix es condensa el vapor d’aigua però continua una pujada vertiginosa i origina un impressionant núvol desenvolupat verticalment. Adopta aspecte de torre. La part alta del núvol es pot expandir cap als costats, en aquest cas tindrà aspecte de fong o d’enclusa. La base del núvol és fosca. Sol produir tempestats, i fins i tot violentíssimes precipitacions, amb llamps, trons i granís.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 118

25/11/2015 15:29:08

D

.

L’ATMOSFERA

ACTIVITATS 1

altres zones del nord-oest peninsular, Melilla i, a primeres hores, en punts del litoral mediterrani. Poc nuvolós o clar a la resta, encara que amb nuvolositat d’evolució diürna a la meitat oriental i zona centre de la Península, que originarà ruixats o tempestats als Pirineus, Albacete i entorn de les serres de l’extrem est peninsular, on podrien ser localment forts i acompanyats de granís, sense descartar-ne en altres punts de l’interior est peninsular.

Molts núvols estan formats per microgotes d’aigua. Altres estan formats per microcristalls de gel. a. Fixa’t en la figura adjunta i assenyala quins pertanyen a cada classe. b. Per damunt de quina altitud es formen núvols amb gotetes de gel? c. Quina classe de núvols tenen gotetes d’aigua o cristalls i partícules de gel?

2

3

4

La zona inferior dels núvols baixos i mitjans acaba en un pla que sol aparéixer més fosc i que s’anomena pla de condensació. Per què és pla? Què passa en aquesta zona? Basant-te en la informació prèvia, indica el pla de condensació dels estratus, dels cúmuls i dels cumulonimbus. Comenta aquests refranys. •  Cércol de Lluna, no ompli llacuna. •  Cel a borreguets, aigua a canterets. •  Cel rogent, pluja o vent. •  Núvols barbats, camps mullats.

5

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA. «A l’àrea cantàbrica, nuvolós o cobert amb pluges, que remetran i disminuiran al llarg del dia, sense descartar-ne al nord de Galícia i extrem nord de Castella i Lleó. Nuvolós al nord de Canàries, amb baixa probabilitat de pluges dèbils i ocasionals, i intervals nuvolosos en



Temperatures en descens a Canàries. Al Cantàbric i l’alt Ebre, nocturnes en ascens, diürnes en descens. Pocs canvis a la resta.



Vent de component nord a Canàries, Galícia, Cantàbric i l’alt Ebre, i de component est a l’àrea mediterrània, amb intervals de fort a Canàries. Fluix a la resta».



AEMET, previsió meteorològica per al dia 1 de juny de 2015.

a. Llig el text anterior i explica el significat de les paraules següents: ruixat, núvol d’evolució diürna, component (del vent), interval i remetre. b. Indica el temps segons la previsió a les ciutats següents: Santander, Palència, nord de Tenerife, Madrid, Jaca, Albacete, Terol i València. c. Indica en quines zones hi hagué menys diferència de temperatura. d. Explica en quines zones va ser més complicada la navegació a vela. e. Si hagueres estat aquest dia als Pirineus, hauries planejat les excursions al matí o a la vesprada?

TREBALL COOPERATIU

Observació dels núvols i previsió del temps Mitjançant aquest treball tractarem d’establir la relació que hi ha entre la presència de determinats núvols al cel i la previsió del temps. Amb aquesta finalitat, realitzarem durant un mes dos tipus de registre: 1. Equips A, B i C. Anotaran en un quadern destinat a aquest efecte l’absència o la presència de núvols al llarg de tres hores del dia: en arribar al centre, durant l’hora del pati i en finalitzar les classes. Indicaran la classe de núvols de què es tracta i dibuixaran un esquema d’aquests núvols, si és possible.

2. Equips D, E i F. Anotaran en una altra columna la temperatura, la presència o l’absència de vent (nul, fluix, moderat o fort), la presència o l’absència de precipitacions, la humitat ambient i la pressió atmosfèrica. 3. Una vegada recollides totes les dades, establirem una relació entre el tipus de núvols registrats cada dia i el temps que va fer aquell dia i els dos dies següents. 4. Elaboració d’un informe amb les conclusions obtingudes.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 119

119

25/11/2015 15:29:10

FITXA 8

REFORÇ I SUPORT

Fitxes multilingües INSTRUMENTS METEOROLÒGICS

2.  Baròmetre

1.  Termòmetre

3.  Higròmetre

4.  Pluviòmetre

5.  Anemòmetre 6.  Penell

Romanés

120

Àrab

Xinés

1.

1

1.

2.

2

2.

3.

3

3.

4.

4

4.

5.

5

5.

6.

6

6.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 120

25/11/2015 15:29:16

D

.

L’ATMOSFERA

INSTRUMENTS METEOROLÒGICS METEOROLOGICAL INSTRUMENTS LES INSTRUMENTS MÉTÉOROLOGIQUES WETTERKUNDESINSTRUMENTN

1.  Termòmetre

2.  Baròmetre

3.  Higròmetre

4.  Pluviòmetre

5.  Anemòmetre 6.  Penell

Anglés

Francés

Alemany

1. Thermometer

1. Thermomètre

1. Thermometer

2. Barometer

2. Baromètre

2. Barometer

3. Higrometer

3. Hygromètre

3. Feuchtigkeitsmesser

4. Rain recorder

4. Pluviomètre

4. Regemmesser

5. Anemometer

5. Anémomètre

5. Windmesser

6. Weather vane

6. Girouette

6. Windfahne

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 121

121

25/11/2015 15:29:22

FITXA 9

REFORÇ I SUPORT

Fitxes multilingües FORMES BÀSIQUES DELS NÚVOLS TIPURI PRINCIPALE DE NORI

1.  Cirrus

2.  Altostratus

3.  Cúmulus

4.  Nimbostratus

Romanés

122

Àrab

Xinés

1. Cirus (var. Cirrus)

1

1.

2. Altostratus

2

2.

3. Cumulus

3

3.

4. Nimbostratus

4

4.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 122

25/11/2015 15:29:26

D

.

L’ATMOSFERA

FORMES BÀSIQUES DELS NÚVOLS BASIC FORMS OF CLOUDS LES FORMES BASIQUES DES NUAGES GRUNDKÖRPERFORM DER WOLKEN

1.  Cirrus

2.  Altostratus

3.  Cúmulus

4.  Nimbostratus

Anglés

Francés

Alemany

1. Cirrus

1. Cirrus

1. Zirruswolken

2. Altostratus

2. Altostratus

2. Hohe Schichtwolken

3. Cumulus

3. Cumulus

3. Haufenwolken

4. Nimbostratus

4. Nimbostratus

4. Nimbostratus

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 123

123

25/11/2015 15:29:30

FITXA 10

APROFUNDIMENT

PROJECTES D’INVESTIGACIÓ

Pluja de peixos. Fantasia o realitat?

FULL DE RUTA Objectiu: investigar el fenomen de la pluja d’animals. Investigacions suggerides: •  Com es forma la pluja «normal». •  Tornados i mànegues de mar.

Paraules clau: Eroski, consumer, lluvia animales. •  YouTube. Paraules clau: YouTube, vídeos, pluja animals. •  Diari La Prensa.

•  Pluja de granotes.

Paraules clau: lluvia, peces, diario, La Prensa, Honduras.

•  Pluja de peixos.

•  Pel·lícula Sharknat, dirigida per A. Ferrante.

•  Pluja de ratpenats.

•  Tormentas: el asombroso poder de los fenómenos meteorológicos. Mike Graf, Ed. Oniro, 2011.

•  Pluja de serps. •  Pluja de guatles.

Presentació: elaboració d’una presentació digital amb diapositives.

•  Pluja de sang. Fonts d’investigació:

Duració de l’elaboració: una setmana.

•  El País Paraules clau: País, actualidad, lluvias extrañas.

124

•  Revista Eroski Consumer.

Realització: un grup de cinc alumnes.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 124

25/11/2015 15:29:32

D

.

L’ATMOSFERA

TINGUES EN COMPTE QUE

•  Les pluges d’animals estan descrites en cròniques i notícies fiables i es tracta d’un fenomen real i perfectament contrastat. •  Algunes de les pluges que hi ha hagut són (dades d’El País, referència citada):     – Granotes, a Frías de Albarracín, a la província de Terol, l’any 1988.     – Carrancs, a Austràlia, l’any 1978.     – Serps a Memphis, EUA, 1877.     – Ratolins grocs a Bergen, Noruega, l’any 1578. •  Les pluges d’animals tenen una explicació científica. •  A vegades, els animals que cauen en la pluja estan vius. Altres vegades estan embolicats en gel.

EL QUE HAS DE SABER •  Tromba marina: també anomenada mànega d’aigua, és un vòrtex amb gran capacitat d’absorció. Generalment, les trombes marines són degudes a tornados, tot i que a vegades són independents d’aquests. •  Cumulonimbus: núvols d’enorme desenvolupament vertical que s’estenen des de pocs centenars de metres fins a uns 9 000 m. La temperatura a les capes altes d’aquests núvols pot baixar diverses desenes de graus davall zero, fet que explica la formació de gel (granís) en les tempestats que ocasionen. •  Troposfera: capa inferior de l’atmosfera on es desenvolupen els núvols i on tenen lloc els fenòmens meteorològics coneguts com a meteors: pluja, vent, neu, granís, etc. •  Pluja no aquosa: denominació poc freqüent de la pluja d’animals.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 125

125

25/11/2015 15:29:33

FITXA 11

APROFUNDIMENT

PROJECTES D’INVESTIGACIÓ

Fa cada vegada més calor?

El País, Madrid, 30 nov. 2014 - 14:19 CET Impacte de les emissions en el calfament global.

FULL DE RUTA Objectiu: investigar el calfament global i les causes que el provoquen. Investigacions suggerides: •  Efecte d’hivernacle. Gasos que el produeixen.

•  Pàgina web de la National Oceanic and Atmospheric Administration. Paraula clau: NOAA.

•  Pujada del nivell del mar.

•  Cambio climático, Carlos M. Duarte. Ed. La catarata, 2011.

•  Desgel de les glaceres.

•  Cambio climático: causas, consecuencias y soluciones. Carlos González Armada. Editor Antonio Madrid Vicente, 2010.

•  Augment de la temperatura de l’atmosfera i de l’aigua del mar. •  Avanç de la floració de les plantes. •  Canvis en les èpoques de desplaçament d’animals migratoris. •  Colonització i abandó d’hàbitats. •  Alteracions en el règim de pluges. Fonts d’investigació: •  Pàgina web de l’oficina internacional sobre el canvi climàtic, IPCC. Paraules clau: panel, intergovernamental, canvi climàtic.

126

•  Pàgina web de l’Organització Meteorològica Mundial OMM- WMO. Paraules clau: organització meteorològica, mundial.

•  El cambio climático explicado a mi hija. Jean-Marc Jancovici. Ed. Fondo de Cultura Económica de España, 2010. Presentació: elaboració d’un dossier amb ponències de tipus congrés. Duració de l’elaboració: dues setmanes. Realització: distribuir el grup classe en equips cada un dels quals elaborarà una ponència que defensarà en una de les dues sessions de classe que s’ocuparan amb l’exposició del tema.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 126

25/11/2015 15:29:34

D

.

L’ATMOSFERA

TINGUES EN COMPTE QUE

•  El calfament global és degut amb una alta probabilitat a l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle i a altres activitats humanes. •  Segons l’últim informe de l’IPCC, la temperatura global en el pròxim segle pujarà entre 1 °C i 3,6 °C. •  Algunes conseqüències d’aquesta elevació tèrmica que ja han pogut ser constatades són: – L’avanç de la floració d’algunes espècies vegetals. – El desgel de les glaceres, com als Pirineus i a més escala a Gren­làndia i a l’Antàrtida. – La pujada del nivell del mar a causa de la dilatació tèrmica de l’aigua marina. – El desplaçament de l’àrea de distribució de les plantes en cerca de zones més favorables. – L’alteració del règim de pluges. •  A pesar de les abundants proves que demostren el calfament global, alguns pocs científics de prestigi ho neguen.

EL QUE HAS DE SABER •  Efecte d’hivernacle: absorció de radiació infraroja per gasos atmosfèrics que provoca un increment de la seua temperatura. Es distingeix un efecte d’hivernacle natural produït pel vapor d’aigua i els gasos volcànics, i un altre d’antropogènic causat per gasos emesos per l’ésser humà. •  Gasos amb efecte d’hivernacle: gasos atmosfèrics capaços d’absorbir radiació infraroja. Els principals són l’aigua (H2O), el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4) i els clorofluorocarbonis (CFC). •  Radiació infraroja: banda de l’espectre solar, invisible, l’absorció i emissió de la qual es lliga amb el transvasament d’energia tèrmica. •  Espectre solar: conjunt de radiació electromagnètica emesa pel Sol.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 127

127

25/11/2015 15:29:36

APROFUNDIMENT

FITXA 12

L’ATMOSFERA

TREBALLS D’AULA

La radiació solar que arriba a la Terra

L h

LA RADIACIÓ SOLAR

0,0004 mm és la radiació ultraviolada, invisible per a nosaltres però perillosa, ja que pot provocar càncer de pell en cas d’una exposició excessiva. La radiació que té més de 0,0007 mm és la infraroja, també invisible, que transmet calor.

El Sol emet moltíssima energia, part de la qual arriba a la Terra. Es tracta de radiació electromagnètica, un tipus d’ona. Les ones transporten més quantitat d’energia com menor és la seua longitud d’ona. La llum visible té una longitud d’ona compresa entre 0,0004 mm i 0,0007 mm. La radiació de menys de

  RADIACIÓ SOLAR QUE ARRIBA A LA TERRA

Ultraviolada

3

00

0,0

Visible

4

00

0,0

Infrarojos

5

00

0,0

6

00

0,0

7

00

0,0

8 9 00 00 01 0,0 0,0 0,0

5

01

0,0

02

0,0

04 1 0,0 0,0

Longitud d’ona en mm

F

RADIACIÓ SOLAR

Radiació extraterrestre

Llum solar a nivell del mar

Amb núvols

Davall vegetació

ACTIVITATS 1

Quins tres tipus de radiacions solars arriben a la Terra?

2

Quin és l’efecte dels núvols sobre la radiació solar que arriba a la Terra?

3

Les plantes deixen passar millor que els núvols un tipus de radiació, a quin ens referim?

128

4

Quins efectes pot tindre per a la nostra salut l’exposició excessiva a la llum del sol? Quina és la radiació responsable d’això?

5

Quina radiació de les tres que arriben a la Terra és la responsable de l’elevació de la temperatura?

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 128

25/11/2015 15:29:37

D

.

FITXA 13

APROFUNDIMENT

L’ATMOSFERA

TREBALLS D’AULA

La concentració de CO2 a l’atmosfera al llarg de la història LA RADIACIÓ SOLAR

La composició de l’atmosfera ha variat al llarg de la història, des que es va formar el nostre planeta fins a l’actualitat. Un dels gasos que més rellevància té per a la vida a la Terra, per l’efecte d’hivernacle que provoca, és el diòxid de carboni (CO2).

A continuació, s’exposen unes gràfiques amb les concentracions de CO2 en períodes anteriors als actuals. Aquestes dades s’han pogut obtindre en estudiar la composició dels gels de l’Antàrtida, que ens revela la composició de l’atmosfera en temps passats.

 CONCENTRACIÓ DE CO2 I TEMPERATURA TERRESTRE ELS ÚLTIMS MILERS D’ANYS

 CONCENTRACIÓ DE CO2 ELS ÚLTIMS CENTENARS D’ANYS 350

350 Concentració de CO2 (parts per milió)

Concentració de CO2 (parts per milió)

300 250 200 2

330

310

290

Canvi de temperatura (°C)

0

270 1720

22

1760

1800

1840

1880

1920

1960

2000

Any

24 26 2160

2120

280

240

0

Milers d’anys

ACTIVITATS 1

Explica què es representa en la primera de les dues gràfiques. Quin espai de temps comprén?

2

3

4

Basant-te en aquesta segona gràfica, què podries dir sobre les variacions previsibles de temperatura els pròxims 50 anys?

En la mateixa gràfica, es pot correlacionar la variació de temperatura amb la variació de la concentració de CO2?

5

A partir de quins anys s’incrementa considerablement la concentració de CO2 a l’atmosfera?

Explica què es representa en la segona gràfica.

6

Què va passar en aquella època que puga explicar aquest augment?

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 129

129

25/11/2015 15:29:38

FITXA 14

APROFUNDIMENT

L’ATMOSFERA

TREBALLS D’AULA

L’aire i l’atmosfera

C

PROCEDIMENT •  Ompli d’aigua un got fins a la vora. •  Tapa’l amb un full de paper. •  Col·loca el palmell de la mà sobre el full de paper, de manera que pugues invertir el got. Fes-ho ràpidament. •  Retira la mà i observa que ni l’aigua ni el paper cauen. Quina força actua sobre el paper i és capaç de sostindre l’aigua?

PROCEDIMENT •  Neteja bé les parets del recipient i afig un poc d’aigua perquè quede depositada al fons del recipient, però vigila de no mullar les parets. •  Introdueix un poc de fum procedent d’algun paper xicotet que cremes o d’un misto. •  Ajusta bé un guant de goma a la boca del recipient de manera que pugues introduir-hi la mà. Al voltant del guant, ajustat a l’entrada, enrotlla una corda perquè no puga passar l’aire a l’interior del pot. •  Introdueix la mà al guant. Ara trau la mà a poc a poc amb el guant posat. Repeteix el procés diverses vegades observant com es forma el nostre núvol in vitro.

PROCEDIMENT •  Infla a mitges un globus. Pesa’l i anota el resultat d’aquesta mesura. Infla’l més. Pesa’l en una balança precisa i torna a anotar el resultat. Com pots comprovar, l’aire pesa. •  Ara, introdueix aquest mateix globus, amb poc d’aire, al congelador (sobre un tros de cartó perquè no s’apegue a les parets). Tracta de recordar la seua consistència i el seu volum. Passades algunes hores, trau-lo i prem-lo. Mantín-lo a la temperatura del laboratori o entre les mans durant un quant temps. Observaràs que el globus s’infla un poc. L’aire s’ha dilatat per efecte de la calor.

ACTIVITATS 1

Si col·loques malament el paper, o es mulla massa, o el paper no està horitzontal, pot penetrar una bombolleta d’aire i llavors el paper cau. Per què?

2

Explica el fenomen que té lloc en el segon experiment.

c. Quin paper hi té la corda que lliguem al voltant del guant? 3

a. Quin paper hi té el fum? b. Quan es formen núvols, en ficar la mà o en traure-la? Per què?

130

En el tercer experiment, quan pesa més el globus? a. Abans de posar-lo dins del congelador. b. Immediatament després de traure’l del congelador. c. Mitja hora després de traure’l del congelador.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 130

25/11/2015 15:29:39

D

.

APROFUNDIMENT

FITXA 15

L’ATMOSFERA

TREBALLS D’AULA

Construcció d’un baròmetre OBJECTIU Construir un instrument per a mesurar les variacions de la pressió atmosfèrica.

Material •  Proveta graduada. •  Cubeta. •  Oli molt colorat (com l’oli d’oliva verge). •  Comptagotes. •  Paper mil·limetrat i cola o retolador per a vidre de punta fina.

PROCEDIMENT Apega en un got llarg una tira de paper mil·limetrat, o bé fes-hi marques amb un retolador fi per a vidre. Ompli parcialment la cubeta d’aigua. Inverteix amb cura el got, que també està mig ple d’aigua, de manera   que el nivell de l’aigua que hi ha dins de la proveta quede més alt que el nivell de la cubeta. Alça un poc la proveta, evitant que isca l’aigua de l’interior, i afig-hi per la boca unes gotes d’oli,   que pujaran ràpidament per l’interior de la proveta. Finalment, deixa la proveta vertical. Anota l’altura que assoleix l’oli en aquest instant perquè ens servisca de referència. Els mesuraments els expressarem   en mil·límetres d’aigua. Continua realitzant anotacions en dies successius indicant el temps atmosfèric que observes   (pluja, núvols, parcialment nuvolós, assolellat, etc.). Representa gràficament els resultats sobre un full de paper mil·limetrat. Observes alguna correlació entre el temps atmosfèric i els mesuraments de pressió que has fet?

ACTIVITATS 1

On es col·loca l’oli que s’afig a la boca de la proveta?

3

El nivell de la proveta serà més alt quan la pressió atmosfèrica és alta o baixa?

2

Per què és necessari afegir-hi oli? Què passaria si no ho férem?

4

Sobre quina part del muntatge s’exerceix la pressió atmosfèrica?

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 131

131

25/11/2015 15:29:41

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 132

25/11/2015 15:29:42

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació Avaluació de continguts Avaluació per competències

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 133

25/11/2015 15:29:42

D

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 134

25/11/2015 15:29:43

AUTOAVALUACIÓ

L’ATMOSFERA Nom:

1

L’atmosfera està formada principalment per:

Curs:

6

Data:

Un anticicló és una zona:

a. Oxigen, 80 %, i diòxid de carboni, 19 %.

a. D’alta pressió atmosfèrica.

b. Nitrogen, 80 %; oxigen, 10 %, i diòxid de carboni, 10 %.

b. De forts vents.

c. Oxigen, 78 %; nitrogen, 19 %, i diòxid de carboni, 3 %.

d. On l’aire convergeix des de totes direccions i ascendeix.

c. De baixa pressió atmosfèrica.

d. Nitrogen, 78 %, i oxigen, 21 %. 7 2

Els núvols:

La troposfera és la capa: a. Més externa de l’atmosfera.

a. Estan formats per vapor d’aigua que quan es condensa origina una precipitació.

b. On tenen lloc els fenòmens meteorològics.

b. S’originen a les capes altes de l’atmosfera.

c. Situada sobre l’estratosfera.

c. Estan formats per gotetes d’aigua que es mantenen en suspensió en l’aire.

d. De més gruix de l’atmosfera. 3

a. Absorbeix els rajos gamma. b. Es troba a la part superior de la troposfera.

4

8

El vent es desplaça a causa de diferències: a. De temperatura entre unes zones i altres.

c. Protegeix els éssers vius de les radiacions ultraviolades.

b. De pressió atmosfèrica.

d. Produeix gasos CFC.

d. Del grau d’humitat de l’aire.

L’efecte d’hivernacle: a. El produeixen gasos situats a la troposfera.

5

d. Actuen com a filtre protector contra les radiacions solars.

La capa d’ozó o ozonosfera:

c. D’altitud.

9

El calfament global és causat per emissions a l’atmosfera:

b. Té l’origen a la capa d’ozó.

a. De monòxid de carboni.

c. Distribueix l’energia solar per la superfície terrestre.

b. D’òxids de sofre i de nitrogen.

d. Fa que la temperatura terrestre siga més baixa.

d. De partícules sòlides.

La pressió atmosfèrica depén de:

c. De diòxid de carboni.

10

Els gasos CFC produïts industrialment originen:

a. La latitud i la temperatura.

a. Un forat a la capa d’ozó.

b. La presència o l’absència de núvols.

b. La pluja àcida.

c. La temperatura i el vent.

c. L’efecte d’hivernacle.

d. La temperatura i l’altitud.

d. La contaminació a les ciutats.

1 d; 2 b; 3 c; 4 a; 5 d; 6 a; 7 c; 8 b; 9 c; 10 a. SOLUCIONS DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 135

135

25/11/2015 15:29:44

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

L’ATMOSFERA Nom:

1

Curs:

Data:

Què anomenem aire? Indica les característiques dels gasos que formen part de l’atmosfera.   

2

Retola en l’esquema següent les capes de l’atmosfera i la superfície de separació entre aquestes.

3

Què és la troposfera? Quines característiques té?  

4

On es localitza l’ozonosfera i quina funció té? Quina importància té per als éssers vius la presència d’aquesta capa a l’atmosfera?  

5

Explica què passa en l’esquema següent i assenyala-hi: anticicló, borrasca i direcció en què es desplaça el vent.        

136

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 136

25/11/2015 15:29:46

D

.

CONTROL B

6

Què és la pressió atmosfèrica? Explica de quins factors depén.   

7

Explica com estan formats els núvols i què ha de passar perquè hi haja una precipitació.    Interpreta aquest climograma i indica: 90

Temperatura mitjana (° C)

50

80 70

40

60 30

50 40

20

30

Precipitacions (mm)

8

20 10 G

F

M

A

M

J

J

A

S

O

N

D

10

a. Quines han sigut les temperatures màximes i mínimes i quins mesos s’han assolit?  b. Quins mesos són els més plujosos? I els més secs?  9

Quins gasos atmosfèrics causen efecte d’hivernacle? Explica en què consisteix aquest efecte i com influeix en la temperatura de la Terra.   

10

Esmenta accions que tu pugues i hages de realitzar per a evitar el canvi climàtic.   

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 137

137

25/11/2015 15:29:47

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

L’ATMOSFERA Nom:

1

Curs:

Data:

Quina diferència hi ha entre l’atmosfera primitiva i l’actual? A què és deguda? Des de quan la composició de l’atmosfera és semblant a l’actual?   

2

Completa aquesta taula i numera les capes de l’1 al 4 (1 per a la més interna i 4 per a l’externa). Ordre

Capes de l’atmosfera

Característiques

3 Les molècules (O2 i N2) es trenquen en ions. A mesura que s’ascendeix la temperatura és S’hi troba el 90 % de l’aire de l’atmosfera, té un gruix d’uns i Estratosfera

3

Observa l’esquema següent i explica quina funció realitza l’atmosfera en aquesta situació.       

4

On és més alta la pressió atmosfèrica, a nivell del mar o al cim d’una muntanya? Raona-ho.   

5

Explica què passa quan la pressió atmosfèrica augmenta en una zona. Quin temps hi farà? I si baixa la pressió atmosfèrica, quin temps hi haurà?    

138

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 138

25/11/2015 15:29:50

D

.

CONTROL A

6

Observa l’esquema següent i explica què passa en una zona d’anticicló i en una de borrasca. Com gira a l’hemisferi nord el vent en els anticiclons i en les borrasques? Per què l’aire tendeix a anar dels anticiclons a les borrasques?      

7

Assenyala les diferències entre temps meteorològic i clima. Quines dades s’estudien per definir el clima d’una regió? Què és un climograma?   

8

Realitza un climograma amb les dades de la taula següent i calcula la temperatura mitjana anual i la pluviositat total al llarg de l’any. Mes

G

F

M

A

M

J

J

A

S

O

N

D

Temperatura (°C) 10

12

15

16

18

22

28

27

24

20

15

11

Pluviositat (mm)

45

50

60

40

20

0

10

30 130 80

50

40

      9

Esmenta els principals contaminants atmosfèrics i indica els efectes que causen.  

10

Què són els gasos CFC? Quin dany provoquen? Es podria evitar?  

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 139

139

25/11/2015 15:29:52

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

L’ATMOSFERA

Criteris d’avaluació*

Estàndards d’aprenentatge*

Activitats Control B

Control A

1, 2, 3, 4, 5, 6i8

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7i8

B2-8.2. Reconeix la composició de l’aire, identifica els contaminants principals i els relaciona amb el seu origen.

1i6

9

B2-8.3. Identifica i justifica, amb argumentacions senzilles, les causes que sustenten el paper protector de l’atmosfera per als éssers vius.

4

B2-9. Investigar i recopilar informació sobre els problemes de contaminació ambiental actuals i les repercussions que tenen, i desenvolupar actituds que contribuïsquen a resoldre’ls.

B2-9.1. Relaciona la contaminació ambiental amb la degradació del medi ambient i proposa accions i hàbits que contribuïsquen a resoldre-la.

9

10

B2-10. Reconéixer la importància del paper protector de l’atmosfera per als éssers vius i considerar les repercussions que hi té l’activitat humana.

B2-10.1. Relaciona situacions en què l’activitat humana interfereix amb l’acció protectora de l’atmosfera.

9 i 10

10

B2-8.1. Reconeix l’estructura i la composició de l’atmosfera. B2-8. Analitzar les característiques i la composició de l’atmosfera i les propietats de l’aire.

*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària.

en què l’aire fred descendeix i, en arribar a terra, s’allunya en totes direccions. Les borrasques són zones de baixa pressió atmosfèrica en què l’aire convergeix des de totes direccions i tendeix a ascendir (aire càlid i humit).

Control B 1

L’aire és la mescla de gasos que forma l’atmosfera. Els principals gasos que el formen són: •  Nitrogen, 78 %, és un gas que no reacciona químicament amb altres substàncies. El produeixen els bacteris descomponedors.

6

La pressió atmosfèrica és el pes que exerceix l’aire sobre la superfície terrestre. Depén de l’altitud (com més altitud menys pressió atmosfèrica) i de la temperatura (l’aire fred és més dens que el càlid, per això tendeix a descendir i això fa que la pressió sobre la superfície terrestre siga més elevada).

7

Els núvols estan formats per un aerosol de gotes d’aigua que es mantenen en suspensió en l’aire perquè pesen poc i perquè els corrents d’aire no les deixen caure. Quan les gotes d’aigua augmenten de diàmetre, cauen en forma de pluja i formen una precipitació.

8

a.  La temperatura màxima és de 30 °C i s’assoleix durant els mesos de juliol i agost. La temperatura mínima és d’uns 15 °C i s’assoleix al gener.

•  Oxigen, 21 %, és un gas molt reactiu i oxida amb facilitat altres compostos. El produeixen els bacteris, les algues i les plantes fotosintètiques. •  Argó, gas emés pels volcans. •  Diòxid de carboni, el produeixen els éssers vius i l’emeten els volcans. Les plantes l’utilitzen per a fabricar matèria orgànica mitjançant la fotosíntesi. 2

R. G. Vegeu la figura de la pàgina 48 del llibre de l’alumne.

3

La troposfera és la capa inferior de l’atmosfera i conté el 90 % de l’aire atmosfèric. Té un gruix de 10 km i la temperatura disminueix, dins de la troposfera, amb l’altitud fins als –55 °C a la tropopausa (superfície de separació amb l’estratosfera). Hi tenen lloc els fenòmens meteorològics.

4

L’ozonosfera és una capa formada per ozó (O3) que es troba a la part superior de l’estratosfera. Aquesta capa absorbeix les radiacions ultraviolades d’alta energia que si arribaren a la superfície terrestre causarien greus danys als éssers vius.

5

R. G. Vegeu la figura en la pàgina 51 del llibre de l’alumne. Els anticiclons són zones d’alta pressió atmosfèrica

140

b. Els mesos més plujosos són octubre i abril, i els més secs, juliol i agost. 9

Els gasos amb efecte d’hivernacle (CO2, vapor d’aigua, ozó, metà, etc.) absorbeixen les radiacions infraroges que emet el sòl de la Terra quan es calfa. En calfar-se aquests gasos, part de la seua calor torna a la superfície terrestre i provoca un augment de temperatura. L’efecte d’hivernacle natural és beneficiós, ja que, si no existira, la temperatura mitjana de la Terra seria d’uns –15 °C, uns 30 °C inferior a l’actual (15 °C).

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 140

25/11/2015 15:29:53

D

.

10

R. M. Entre les mesures que es poden dur a terme per a evitar el canvi climàtic hi ha: utilitzar mitjans de transport públics, realitzar un consum d’energia responsable, aïllar habitatges i reciclar.

5

Quan en una zona la pressió atmosfèrica augmenta, l’aire fred descendeix i tendeix a escapar-ne en totes direccions, per tant serà una zona anticiclònica i farà bon temps. Per contra, si en una zona la pressió atmosfèrica descendeix, l’aire tendeix a acudir-hi des de totes direccions i ascendeix, i aleshores es formen núvols i una borrasca, per això el temps serà plujós.

6

Vegeu la figura de la pàgina 51 del llibre de l’alumne. S’observa una zona anticiclònica (d’alta pressió atmosfèrica) a l’esquerra i una borrasca (zona de baixa pressió) a la dreta de la imatge. En els anticiclons l’aire fred descendeix i, en arribar a terra, s’allunya en totes direccions. En les borrasques, a l’aire càlid convergeix des de totes direccions i ascendeix.

Control A 1

2

Es diferencien en la composició. L’atmosfera primitiva es va formar a partir de gasos que es van alliberar de l’interior de la Terra. Fins que no es desenvolupà el camp magnètic terrestre, que protegeix la Terra del vent solar, no es pogueren acumular aquests gasos d’origen volcànic i formar l’atmosfera primitiva. Aquesta contenia diòxid de carboni, òxids de sofre i de clor i quantitats xicotetes de nitrogen i argó. Fa 3 500 milions d’anys es formaren les primeres comunitats de bacteris fotosintètics que començaren a aportar oxigen a l’atmosfera. Des de fa 2 500 milions d’anys, l’atmosfera té una composició semblant a l’actual, composta per una mescla de nitrogen, oxigen, argó, diòxid de carboni i altres.

Ordre

3

4

Capes de l’atmosfera

Mesosfera

A l’hemisferi nord el vent gira en els anticiclons en el sentit de les agulles del rellotge i en les borrasques gira en sentit contrari. El vent va des dels anticiclons cap a les borrasques perquè es desplaça des de les zones d’alta pressió (anticiclons) cap a les de baixa pressió atmosfèrica (borrasques). 7

Característiques A mesura que s’ascendeix la temperatura baixa fins a menys de 100 °C davall zero.

Termosfera o ionosfera

Les molècules (O2 i N2) es trenquen en ions. A mesura que s’ascendeix la temperatura és més alta.

Troposfera

S’hi troba el 90 % de l’aire de l’atmosfera, té un gruix d’uns 12 km i hi tenen lloc els fenòmens meteorològics.

Estratosfera

No hi té lloc mescla vertical de l’aire ni nuvolositat. A la part superior hi ha l’ozonosfera o capa d’ozó.

El temps meteorològic és l’estat de l’atmosfera en un moment i lloc determinats. Tanmateix, el clima és una síntesi del temps meteorològic al llarg d’un període de temps. Per definir el clima s’estudien els valors de la temperatura, la pressió atmosfèrica, la humitat, els vents i les precipitacions. Un climograma és una representació gràfica de les temperatures mitjanes i les precipitacions totals de cada mes, que es donen en una zona determinada al llarg d’un any.

8

La temperatura mitjana és de 18 °C. La pluviositat total és de 555 mm. R. G.

9



Contaminant Monòxid

1

2

3

4

Vegeu la figura de la pàgina 49 del llibre de l’alumne. La funció que realitza l’atmosfera en aquest esquema és regular la temperatura de la Terra gràcies a l’efecte d’hivernacle. El CO2 i altres gasos presents a la troposfera absorbeixen les radiacions infraroges que el sòl terrestre en calfar-se torna a l’espai. En calfar-se aquests gasos, part de la seua calor pot ser cedida a altres gasos, fet que es tradueix en un augment global de la temperatura atmosfèrica. La pressió atmosfèrica és més alta a nivell del mar que al cim d’una muntanya, ja que la capa d’aire que hi ha sobre la platja és major que la que hi ha sobre una muntanya i exerceix una pressió més elevada.

de carboni

10

Característiques o efectes Molt verinós. Impedeix l’oxigenació de la sang i provoca asfíxia. Perillós fins i tot en concentracions molt baixes.

Òxids de sofre i de nitrogen

Gasos irritants. Produeixen pluja àcida que deteriora els monuments i perjudica les plantes i els animals.

Ozó

Irritant i verinós. Origina una boira grisenca a les ciutats, causant de problemes respiratoris.

Sutge (partícules sòlides)

Les partícules més menudes poden passar als bronquis i fins i tot a la sang.

Els gasos CFC (clorofluorocarbonis) produïts industrialment s’han utilitzat molt en aerosols, congeladors, aparells d’aire condicionat, extintors, etc., però, actualment, estan prohibits a la UE i en molts altres països. Quan aquests compostos es dispersen a l’atmosfera i arriben a l’estratosfera, interfereixen en el procés de formació d’ozó disminuint la concentració d’aquest gas a l’ozonosfera, fet que afavoreix que una part de les radiacions ultraviolades d’alta energia arriben a la superfície terrestre. Aquestes radiacions provoquen greus danys als éssers vius.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 141

141

25/11/2015 15:29:55

AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES

L’ATMOSFERA Nom:

Curs:

Data:

El 24 d’octubre de 2014 Alan Eus­ tace, un dels vicepresidents del ge­ gant de la tecnologia Google, va superar el rècord mundial de salt estratosfèric que l’austríac Felix Baumgartner havia establit el 14 d’octubre de 2012. Eustace va pujar a una altitud de 41 150 metres sobre el desert de Nou Mèxic, Estats Units, ancorat a un enorme globus d’heli, prescin­ dint d’aquesta manera de la càpsu­ la que havia utilitzat Felix Baum­ gertner. Des d’aquests 41 150 metres es va llançar al buit. En els primers minuts del trajecte va assolir una velocitat màxima de 1 322 quilòmetres per hora, trencant la barrera del so i superant la marca establida per l’austríac dos anys abans (1 173 quilòmetres per hora). Eustace va tardar poc més de dues hores a ascendir els més de 41 quilòmetres i va descendir en tan sols 15 minuts, dels quals els 4,5 primers van ser en caiguda lliure i la resta amb paracaigudes. L’executiu de 57 anys saltà dins d’un vestit pressuritzat semblant al dels astronautes, dissenyat especialment per a suportar altituds, velocitats i temperatures extremes. El salt forma part d’un projecte de la corporació Paragon Space Development dedicat a l’exploració de l’estratos­ fera, amb l’objectiu de desenvolupar un vestit espacial comercial autònom que permeta a la gent explorar l’estra­ tosfera. Encara que Eustace afirma no haver sentit res, els assistents a l’esdeveniment han assegurat escoltar el «boom» que es genera en trencar la barrera del so. En les seues declaracions en exclusiva per al New York Times va dir: «Fou increïble. Fou meravellós. Podia veure la foscor de l’espai i les capes de l’atmosfera, que mai no havia vist abans».

1

2

Clara, que vol ser astronauta, ha llegit aquesta notícia amb els ulls com a taronges. Ella saltaria des de més amunt, està segura que podria saltar almenys des dels 80 km. Des de quina capa de l’atmosfera està Clara segura que podria saltar? a. Ionosfera.

c. Estratosfera.

b. Mesosfera.

d. Troposfera.

Per què Eustace no pogué sentir el soroll que generà en trencar la barrera del so? a. Perquè no viatjà més ràpid que el so en cap moment. b. Perquè aquest soroll viatjà a la Terra davant d’ell. c. Per culpa de l’escafandre del vestit pressuritzat. d. Perquè viatjà més ràpid que aquest soroll, que es va quedar darrere seu.

3

Quines capes de l’atmosfera travessà Eustace en la caiguda?

142

a. Estratosfera i troposfera.

c. Estratosfera i exosfera.

b. Estratosfera i termosfera.

d. Estratosfera i mesosfera.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 142

25/11/2015 15:29:57

D

.

4

L’estratosfera se situa entre els 15 i els 50 km de la superfície terrestre i, segons que s’ha assabentat Clara, el seu estudi és un objectiu prioritari per a companyies com la Paragon Space Development. Per què és tan important l’estratosfera per al desenvolupament de la vida a la Terra? a. Perquè ens protegeix de la caiguda de meteorits. b. Perquè hi volen els avions militars i comercials. c. Perquè hi tenen lloc els fenòmens meteorològics. d. Perquè s’hi troba la capa d’ozó que ens protegeix de radiacions nocives.

5

Es calcula que l’atmosfera terrestre té un gruix d’uns 500 km. Eustace «només» recorregué poc més de 41 km. Quin nom rep la capa atmosfèrica superior a la que ell ha visitat? a. Ionosfera. b. Ozonosfera. c. Mesosfera. d. Termosfera.

6

La concentració actual d’oxigen a la capa atmosfèrica més pròxima a la Terra és del 21 %, però Clara ha estudiat que al principi dels temps a l’atmosfera no hi havia oxigen. D’on prové l’oxigen que hui forma part importantíssima dels primers quilòmetres d’atmosfera? a. Dels gasos alliberats pels volcans. b. De la fotosíntesi que fan alguns éssers vius. c. De l’evaporació de l’aigua del mar. d. De la descomposició de l’ozó estratosfèric.

7

Clara ha estudiat que la pressió atmosfèrica és el pes de l’aire sobre la superfície terrestre i que el seu valor depén principalment de la temperatura i de l’altitud. Això és a causa del gruix de la columna d’aire sobre una determinada zona i perquè l’aire fred pesa més que el calent. Per què l’aire fred pesa més que l’aire calent? a. Perquè és més dens, ja que les molècules que formen els seus gasos estan més juntes. b. Perquè és menys dens, ja que les molècules que formen els seus gasos estan més separades. c. Perquè és més dens, ja que les molècules que formen els seus gasos estan més separades. d. Perquè és menys dens, ja que les molècules que formen els seus gasos estan més juntes.

8

Clara és una muntanyenca experimentada. A vegades dorm en refugis de muntanya situats per damunt dels 2 000 metres d’altitud i, en aquests casos, s’ha adonat que fer uns espaguetis en una cuina de gas tarda més temps que en un càmping al costat de la platja. La mare li ha explicat que era perquè la quantitat d’oxigen disminueix amb l’altitud i, per tant, la flama de la cuina és menys calòrica a 2 000 metres que a 0 metres i perquè a aquestes altituds l’aigua bull a menys de 100 °C i els aliments tarden més temps a coure. Per què tarda més temps a coure uns espaguetis en un refugi d’alta muntanya que a la platja? a. Perquè a les muntanyes l’aire té menys oxigen i la pressió atmosfèrica és més alta. b. Perquè a les muntanyes l’aire té més oxigen i la pressió atmosfèrica és més baixa. c. Perquè a les platges l’aire té més oxigen i la pressió atmosfèrica és més alta. d. Perquè a les platges l’aire té menys oxigen i la pressió atmosfèrica és més baixa.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 143

143

25/11/2015 15:29:58

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

L’ATMOSFERA Competències que s’avaluen

Criteris d’avaluació* B2-8. Analitzar les característiques i la composició de l’atmosfera i les propietats de l’aire.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

Estàndards d’aprenentatge* B2-8.1. Reconeix l’estructura i la composició de l’atmosfera.

B2-8.2. Reconeix la composició de l’aire, identifica els contaminants principals i els relaciona amb el seu origen.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

B2-8.3. Identifica i justifica, amb argumentacions senzilles, les causes que sustenten el paper protector de l’atmosfera per als éssers vius.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia Competència social i cívica

Activitats

1,2, 3 i 5

6, 7 i 8

4

*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària.

1

a. Ionosfera.

2

d.  Perquè viatjà més ràpid que aquest soroll, que es va quedar darrere seu.

3

a.  Estratosfera i troposfera.

4

d.  Perquè s’hi troba la capa d’ozó que ens protegeix de radiacions nocives.

5

c. Mesosfera.

6

b.  De la fotosíntesi que fan alguns éssers vius.

7

a.  Perquè és més dens, ja que les molècules que formen els seus gasos estan més juntes.

8

c.  Perquè a les platges l’aire té més oxigen i la pressió atmosfèrica és més alta.

144

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 144

25/11/2015 15:29:59

Solucionari

.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 145

25/11/2015 15:30:00

SOLUCIONARI

L’ATMOSFERA Interpreta la imatge

augmentarà el diòxid de carboni de l’atmosfera i s’agreujarà el problema del calfament global.

•  Les masses blanques són núvols. •  Es concentren sobre l’oceà Atlàntic.

8

L’ozó estratosfèric absorbeix radiació solar ultraviolada d’alta energia i és per això que exerceix una funció protectora (ja que aquestes radiacions no arriben a la superfície terrestre) i una altra de reguladora, de control de la temperatura de l’estratosfera, atés que el seu cicle (formació i destrucció) genera calor. Com que l’ozonosfera està pròxima a l’estratopausa, en aquesta última la temperatura és de 0 °C mentre que a la tropopausa és d’uns –55 °C.

9

Interpreta la imatge. Té lloc a la troposfera, que és on s’acumulen els gasos d’efecte d’hivernacle.

•  A Espanya l’oratge serà bo i assolellat, ja que no s’observen núvols sobre la península Ibèrica. Claus per a començar •  Les capes de l’atmosfera són troposfera, estratosfera, mesosfera i termosfera. La capa d’ozó es troba a l’estratosfera. •  El temps atmosfèric és l’estat de l’atmosfera en un moment i un lloc determinats. En canvi, el clima és una síntesi del temps meteorològic al llarg d’un període de temps. 1

Interpreta la imatge. La primera imatge d’un volcà en erupció és la que podria correspondre a fa 4 000 milions d’anys, però no la segona, ja que els primers bacteris fotosintètics van aparéixer a la Terra fa uns 3 500 milions d’anys.

2

Podríem viatjar al passat sense equips per a respirar fins a uns 2 500 milions d’anys, perquè des d’aquest moment l’atmosfera ha mantingut una composició similar a l’actual.

3

Les plantes, a causa de l’activitat fotosintètica, prenen diòxid de carboni de l’atmosfera i expulsen oxigen, igual que la resta d’organismes fotosintètics, algues i bacteris fotosintètics. Però en l’evolució de l’atmosfera els bacteris fotosintètics i les algues han sigut molt més importants que les plantes. Els primers bacteris fotosintètics van aparéixer a la Terra fa uns 3 500 milions d’anys i a causa de la seua activitat començà a acumular-se l’oxigen a l’atmosfera. Les algues, organismes eucariotes fotosintètics, van aparéixer posteriorment i les primeres plantes terrestres colonitzaren la Terra fa uns 510 milions d’anys, quan ja existia la capa d’ozó.

10

Els gasos amb efecte d’hivernacle absorbeixen les radiacions infraroges que emet el sòl de la Terra quan es calfa. En calfar-se aquests gasos, part de la calor torna a la superfície terrestre i provoca un augment de temperatura. L’efecte d’hivernacle natural (a causa fonamentalment del vapor d’aigua) és beneficiós, ja que si no existira, la temperatura mitjana de la Terra seria d’uns –15 °C, uns 30 °C inferior a l’actual (15 °C).

11

L’atmosfera intercanvia calor i moviment amb la hidrosfera, i influeix en les ones i els corrents marins.

Saber més •  Entre les 10 i les 12 hores la pressió atmosfèrica ha ascendit i això pot interpretar-se com un símptoma de bon temps. 12

La pressió atmosfèrica és més elevada a la platja (a nivell del mar) que al cim de l’Everest, ja que la capa d’aire que hi ha sobre la platja és més gran que la que hi ha sobre una muntanya i la pressió atmosfèrica és el pes que exerceix aquesta capa d’aire sobre una determinada superfície de la Terra.

13

La relació entre la temperatura de l’aire i la pressió atmosfèrica és la següent: com més alta és la temperatura de l’aire (aire menys dens), aquest pesa menys i la pressió és menor. Al contrari, com més baixa és la temperatura de l’aire (aire més dens), pesa més i la pressió atmosfèrica és més elevada.

14

En un dia assolellat, com que la temperatura de l’aire és més elevada, la pressió és menor i l’aire ascendeix i facilita fer volar les milotxes.

15

A l’hemisferi sud el vent gira en els anticiclons i les borrasques en sentit contrari a com ho fa a l’hemisferi nord.

Es creu que fa uns 2 500 milions d’anys l’atmosfera ja tenia una composició similar a l’actual. 4

Si no hagueren sorgit els bacteris fotosintètics, l’atmosfera actual no tindria oxigen, ja que pràcticament tot l’oxigen atmosfèric procedeix de l’activitat dels organismes fotosintètics, i tampoc existiria la capa d’ozó. Aquesta última es formà fa uns 600 milions d’anys quan l’alta concentració d’oxigen atmosfèric va propiciar la formació d’ozó (gas format per tres àtoms d’oxigen), ja que aquest compost es forma per l’acció fotolítica de la radiació solar sobre la molècula d’oxigen.

5

Interpreta la imatge. El nitrogen i l’oxigen representen el 99 % de la composició total de l’atmosfera.

6

Interpreta la imatge. La proporció de diòxid de carboni a l’atmosfera és inferior al 0,04 %.

7

En fer la fotosíntesi, les plantes prenen diòxid de carboni de l’atmosfera, per això si es destrueixen els boscos,

146

El vent és una massa d’aire que es desplaça des de les zones de més pressió (anticiclons) fins a les de menys pressió (borrasques). En canvi, el gir de la Terra desvia el seu moviment cap a la dreta a l’hemisferi nord i cap a l’esquerra a l’hemisferi sud. Aquesta desviació és deguda a la força de Coriolis. 16

Interpreta la imatge. Es tractaria d’un núvol cumulonimbus, que es forma per ascens ràpid d’una massa d’aire calent al si d’una massa d’aire fred i que té molt de recorregut en vertical.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 146

25/11/2015 15:30:01

D

17

18

Els cirrus són núvols alts, com filaments, formats per cristalls de gel, que solen indicar aire fred i generalment canvi a temps plujós.

19

Les condicions de temperatura que es donen al núvol són les que determinen que les precipitacions siguen en forma de pluja (més de 0 °C), o neu i granís (menys de 0 °C).

20

Saber fer. Els mesos més freds són novembre, desembre, gener, febrer i març. Els més calorosos són juliol i agost. La diferència de temperatura entre els mesos freds i els calorosos és d’uns 10 °C. És una diferència de temperatura moderada.

21

Saber fer. El mes més plujós és gener i el més sec, juliol. La pluviositat anual és de 1 290 mm.

22

Saber fer. La temperatura mitjana anual és de 14,3 °C.

23

Saber fer. Sí. Als mesos freds és quan hi ha més precipitacions i els mesos més calorosos són secs.

24

La primera oració correcta seria: «hui fa mal temps per a banyar-se a la platja». No es pot dir clima perquè parlem del temps que fa un dia concret.

s

a

, i

.

•  L’oxigen és el segon gas més abundant de l’atmosfera. És produït per bacteris fotosintètics, algues i plantes a través de la fotosíntesi.

Els núvols estan formats d’un aerosol de gotes d’aigua, sovint microscòpiques, altres vegades de diversos mil·límetres de diàmetre, que es mantenen en suspensió a l’aire perquè pesen poc i els corrents d’aire no les deixen caure. Si aquestes gotes s’evaporen, el núvol desapareix i, si augmenten de mida, cauen en forma de pluja i donen lloc a una precipitació.

•  Les quatre capes de l’atmosfera, des del sòl cap a l’espai, són: troposfera, estratosfera, mesosfera i termosfera. •  Els rajos gamma del Sol són absorbits a la termosfera; els rajos ultraviolats s’absorbeixen a la capa d’ozó, situada a l’estratosfera. Fins al sòl arriba la llum visible, una part de la qual s’absorbeix i l’altra part es reflecteix. •  El sòl calent emet radiació infraroja. Part d’aquesta radiació s’escapa a l’espai i part queda retinguda a l’atmosfera pels gasos amb efecte d’hivernacle, cosa que produeix l’efecte d’hivernacle. •  El pes de l’aire origina la pressió atmosfèrica. •  Les zones on la pressió atmosfèrica és més elevada s’anomenen anticiclons, i les de pressió atmosfèrica menor, borrasques. L’aire tendeix a anar des dels anticiclons a les borrasques. •  Els núvols estan formats per un aerosol de gotes d’aigua, que es mantenen en suspensió perquè pesen poc i pels corrents d’aire. •  El clima és la síntesi del temps meteorològic al llarg de molts anys. •  Els contaminants són substàncies que disminueixen la qualitat de l’aire i que poden constituir un risc per a la salut. 30

•  El nitrogen és un gas inert produït per bacteris, que s’acumula.

La segona oració correcta seria: «el nord d’Espanya té un clima molt plujós». La meteorologia és la ciència que estudia el clima i l’oració fa referència a com és en general el clima en una zona d’Espanya. 25

R. G.

26

PREN LA INICIATIVA. R. M. En reduir el consum d’electricitat, contribuïm a disminuir la contaminació atmosfèrica perquè l’energia elèctrica que consumim procedeix en gran part de centrals tèrmiques que emeten contaminants.

27

28

Perquè un autobús és un mitjà de transport col·lectiu en què van moltes persones al mateix temps i el cotxe és individual i com a màxim transporta quatre o cinc persones. Interpreta la imatge. Algunes mesures per a reduir la contaminació a les ciutats són: •  Utilitzar el transport públic. •  Disminuir el consum d’energia a casa, a l’escola, al treball, etc. •  Instal·lar filtres als fumerals. •  Reciclar. •  Desenvolupar les fonts d’energia renovables.

29

•  L’oxigen és un gas molt reactiu produït en la fotosíntesi.

•  L’argó és un gas inert, emés pels volcans. •  El diòxid de carboni es consumeix en la fotosíntesi i el produeixen els animals. •  El metà és produït per bacteris. 31

R. G. Dibuix similar al de la figura dreta de la pàgina 49 del llibre de l’alumne.

32

R. G. Vegeu les figures de les pàgines 48 i 49 del llibre de l’alumne.

33

Contaminant Monòxid de carboni

Molt verinós. Impedeix l’oxigenació de la sang i produeix asfíxia. Perillós fins i tot en concentracions molt baixes.

Òxids de sofre i de nitrogen

Gasos irritants. Produeixen pluja àcida que deteriora els monuments i perjudica les plantes i els animals.

Ozó

Irritant i verinós. Origina una boira grisenca a les ciutats, causant de problemes respiratoris.

RESUM •  L’atmosfera és la capa d’aire que envolta la Terra. Es va començar a formar fa 4 400 milions d’anys a partir dels gasos que van escapar de l’interior de la Terra.

Característiques o efectes

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 147

147

25/11/2015 15:30:01

SOLUCIONARI

L’ATMOSFERA

Contaminant Sutge (partícules sòlides)

34

Dues mesures amb efecte semblant, perquè suposen un estalvi d’energia, són utilitzar el transport públic i reduir el consum d’electricitat a casa (per exemple, posant el termòstat de la calefacció a 21 °C, apagant els llums en eixir de l’habitació, etc.).

Característiques o efectes Les partícules més xicotetes poden passar als bronquis i fins i tot a la sang.

R. G. Vegeu en el llibre de l’alumne les figures centrals de la pàgina 51. L’anticicló és el que marca la isòbara 1 020, i la borrasca, la que marca la isòbara 996. El vent anirà de l’anticicló a la borrasca.

35

Les gotes d’aigua que formen els núvols es mantenen en suspensió a l’aire perquè pesen poc i perquè els corrents d’aire no les deixen caure.

36

a. Temperatura màxima: 26 °C. Temperatura mínima: 12,5 °C.

41

Exemple d’impactes ambientals negatius sobre l’atmosfera són: •  La pluja àcida produïda pels òxids de sofre i de nitrogen que emeten a l’atmosfera les centrals tèrmiques que cremen sobretot carbó. Aquesta pluja deteriora els monuments i fa mal als animals i a les plantes.

b. Els mesos més plujosos són octubre i novembre.

•  El forat d’ozó produït pels gasos CFC; si disminueix la concentració d’ozó a l’estratosfera, part de la radiació ultraviolada d’alta energia arribarà a la superfície terrestre i causarà danys greus als éssers vius.

c. La relació és que els mesos més calorosos (juliol i agost) són també els més secs. 37

38

39

El baròmetre mesura la pressió atmosfèrica i pot utilitzar diferents tipus d’unitats com mil·libars (mb) i mil·límetres de mercuri (mm de Hg). La pressió és en condicions normals al nivell del mar de 1 013 mb o 760 mm de Hg. Quan la pressió augmenta, significa que l’aire fred cau sobre la superfície. Això s’interpreta com a símptoma de bon temps. Si, per contra, la pressió baixa, l’aire calent i humit puja i poden formar-se núvols, de manera que és probable que el temps empitjore i ploga. Per damunt de 10 000 metres està l’estratosfera, en què la temperatura augmenta a mesura que ascendim i en què no hi ha aigua (el 99 % de l’aigua atmosfèrica es troba a la troposfera, concentrada en els primers 5 km). Per això, a l’estratosfera no es formen núvols ni es produeixen corrents ascensionals. EDUCACIÓ CÍVICA. Entre les mesures que es poden prendre per a reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera hi ha les següents: utilitzar el transport públic, reciclar i reduir el consum d’energia a casa. Actualment, les activitats humanes, sobretot aquelles que utilitzen combustibles fòssils com a font d’energia, emeten CO2 a un ritme molt més gran del que poden absorbir els sistemes naturals, de manera que s’acumula a l’atmosfera i la seua concentració és cada vegada més elevada. El CO2 i altres gasos presents a l’atmosfera absorbeixen les radiacions infraroges que el sòl terrestre emet cap a l’exterior. En calfar-se aquests gasos, part de la calor es transmet a altres gasos i l’altra part torna a la superfície terrestre. El resultat total és una captura neta d’energia que produeix un augment de temperatura a l’atmosfera. L’efecte d’hivernacle natural és beneficiós, però la contínua acumulació artificial de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera incrementa el calfament global.

40

148

EDUCACIÓ CÍVICA. Reciclar el vidre és un impacte positiu sobre l’atmosfera perquè es redueix el consum de matèries primeres i de residus; a més, el vidre reciclat és més econòmic i usar-ne ajuda a estalviar energia.

Un impacte ambiental és l’efecte que produeix l’activitat humana sobre el medi ambient.

Maneres de pensar. Anàlisi científica 42

COMPRENSIÓ LECTORA. R. M. Un huracà és una borrasca forta amb vents i pluges intensos i constants. Es desenvolupa sobre els oceans de les zones tropicals. L’aigua càlida s’evapora en gran quantitat, la humitat de l’aire augmenta molt i origina tempestes fortes.

43

USA LES TIC. R. L.

Saber fer 44

a.  Des de les Balears fins a l’oest d’Anglaterra. 1004, 1012, 1020, 1028, 1036, 1044, 1052. b. X és un anticicló i Y és una borrasca. c. Els vents aniran des de les zones d’alta pressió X fins a les de baixa pressió Y. d. En X el temps estarà ras i en Y, ennuvolat a la zona de Còrsega i a les Balears, i ras al sud (Líbia).

45

a.  Una zona de baixes pressions. b. Les isòbares estan molt juntes, de manera que es produiran vents forts i al mar Cantàbric hi haurà ones fortes. c. Els vents a la zona centre de la Península bufaran en direcció sud‑nord. Serien forts. d. R. G. El mapa significatiu ha de reflectir: xàfecs a Galícia, Portugal i Andalusia occidental. Cels rasos a la zona centre, Pirineus, est de la Península i Andalusia oriental. Vents molt forts al terç nord‑oest peninsular i de forts a moderats al sud‑oest i centre. Temperatures elevades a Aragó, Catalunya i la Comunitat Valenciana.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 148

25/11/2015 15:30:02

a

.

ES0000000007461 575469-Unidad 03-Unidad 03_41259.indd 149

25/11/2015 15:30:03

LA HIDROSFERA

Introducció i recursos Introducció i continguts de la unitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154 Previsió de dificultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155 Esquema conceptual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155 Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156

Ensenyament individualitzat Reforç i suport • Continguts fonamentals Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158 • Repàs acumulatiu Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159 • Esquemes muts Fitxa 3. Cicle de l’aigua. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160 Fitxa 4. Planta potabilitzadora. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161 • Més competent Fitxa 5. Els oceans: abocadors de la humanitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162 • Fitxes multilingües Fitxa 6. Cicle de l’aigua. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164 Fitxa 7. Distribució de l’aigua a la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166

Aprofundiment • Projectes d’investigació Fitxa 8. El tractament de les aigües residuals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 168 • Treballs d’aula Fitxa 9. El consum d’aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170 Fitxa 10. Els problemes de l’aigua. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171 Fitxa 11. Tots hi podem col·laborar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172 Fitxa 12. Diari de la ciència. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173

150

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 150

25/11/2015 15:28:21

D

.

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177 Avaluació de continguts • Controls   Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178   Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182

Avaluació per competències • Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186

Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 151

151

25/11/2015 15:28:21

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 152

25/11/2015 15:28:22

Introducció i recursos

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 153

25/11/2015 15:28:23

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

LA HIDROSFERA INTRODUCCIÓ DE LA UNITAT L’aigua és imprescindible per a la vida tal com la coneixem. Són diverses les propietats que la caracteritzen i que la fan tan important. Tan imprescindible és l’aigua per a la vida, que un dels objectius primordials d’algunes sondes espacials, com la Mars Express enviada a Mart l’any 2003, és esbrinar si hi ha aigua, ja que sense la presència d’aigua no hi ha vida. Tanmateix, la major part de l’aigua present a la Terra es troba als oceans i té una salinitat tan elevada que només la fa assequible per als organismes marins. La resta dels éssers vius ha d’utilitzar l’aigua superficial provinent directament de la pluja, del desgel, de les aigües subterrànies o de la que es troba a l’atmosfera mitjançant criptoprecipitacions.

P Encara que els alumnes són conscients de la importància que té l’aigua per a nosaltres i la resta dels éssers vius, és convenient incidir-hi. És important que sàpien l’ús que els éssers humans fem de l’aigua, domèstic, agrícola, industrial…, i que coneguen els impactes ambientals que causen les activitats humanes sobre la hidrosfera. D’aquesta manera podrem aconseguir una conscienciació adequada de l’alumnat perquè faça un ús correcte de l’aigua. Ells, que en la rutina diària estan en contacte amb l’aigua contínuament, per a assaciar la set, per a llavar-se les mans, dutxar-se…, han de posar-hi el seu gra d’arena i contribuir a no malgastar un bé tan necessari.

L d h m d

L e p s s v

L t

E

CONTINGUTS SABER

•  L’aigua a la Terra. •  Les propietats de l’aigua. •  Importància de l’aigua per a la vida. •  El cicle de l’aigua. •  Usos de l’aigua. •  Impactes ambientals sobre la hidrosfera.

SABER FER

•  Experimentar amb les propietats de l’aigua. •  Gestionar el consum d’aigua. •  V  alorar el consum racional de l’aigua.

SABER SER

•  G  audir de l’aigua com un component important del paisatge.

154

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 154

25/11/2015 15:28:24

D

.

PREVISIÓ DE DIFICULTATS L’aigua és una substància amb què l’alumnat està en contacte diàriament, per tant en principi els continguts del tema no haurien de presentar grans dificultats. Potser els problemes   més grans deriven de les característiques físiques i químiques de l’aigua. L’aigua és l’única substància inorgànica líquida que trobem   en la natura. La seua dilatació tèrmica és anòmala, ja que presenta la màxima densitat a 4 °C, fet que permet que l’aigua sòlida (gel) sure als rius, mars i llacs. Aquesta qüestió, lluny de ser intranscendent, és fonamental per al manteniment de la vida en el si d’aquest medi: mai no s’acumula gel al fons. L’alta constant dielèctrica de l’aigua i l’elevat moment dipolar   tenen una conseqüència que cal que els alumnes coneguen  

i utilitzen operativament: és el dissolvent universal, fet   que enclou dos vessants de diferent signe per a la vida.   D’una banda, constitueix el substrat de la major part   de les reaccions bioquímiques dels organismes i això fa   que la presència d’aigua s’identifique amb la presència   de la vida. D’altra banda, és susceptible de transportar en dissolució substàncies tòxiques produïdes per l’activitat   de l’ésser humà que són vehiculitzades cap a ecosistemes que resulten així contaminats. Aquest últim aspecte ha de ser utilitzat en sessions de classe teòriques i pràctiques per a introduir la dualitat d’aquest recurs (potent i fràgil) en el tractament dels impactes ambientals.

ESQUEMA CONCEPTUAL Oceans Formada Aigua dolça

•  Gel i neu •  Aigües subterrànies •  Aigües superficials

•  Dissolvent Propietats

•  Alta absorció de la calor •  Dilatació anòmala •  Adhesió eficaç

•  Reaccions químiques Importància Hidrosfera

•  Transport de substàncies •  Amortiment dels canvis  de temperatura

•  Evaporació •  Condensació El cicle

•  Precipitació •  Escolament superficial •  Escolament subterrani

Usos

•  Potabilització •  Depuració

•  Agrícola i ramader •  Domèstic i urbà •  Industrial

•  Contaminació Impactes ambientals

•  Sobreexplotació •  Alteració dels rius •  Salinització aqüífers

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 155

155

25/11/2015 15:28:26

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

LA HIDROSFERA

ET RECOMANEM EN LA XARXA

LLIBRES

PÀGINES WEB

Río Ebro. Los caudales de una cuenca Joaquín Araujo. Ed. Lunwerg, Barcelona, 2008.

Proyecto Biosfera. Conjunt de recursos diversos del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, organitzats per matèries i on es poden trobar continguts i activitats interactives amb solucionari. Paraules clau: biosfera, proyecto, 1 ESO, hidrosfera. Aguas de Madrid/Aigües de València. Portals sobre depuració i potabilització de l’aigua. Contenen recursos sobre el cicle integral de l’aigua i sobre els impactes que suporta. El Canal d’Isabel II inclou el portal Canaleduca, amb activitats adreçades als diferents cicles educatius.

En aquesta obra es tracta la dinàmica dels diferents cabals de la conca de l’Ebre i es relaciona amb aspectes mediambientals. El reto ético de la nueva cultura del agua: funciones, valores y derechos en juego Pedro Arrojo. Ed. Paidós ibérica, 2006. La utilització racional de l’aigua des d’un punt de vista ètic.

Paraules clau: aguas Madrid/aigües València.

Agua, un derecho y no una mercancía: propuestas de la sociedad civil para un model público de agua Jaume Delclos. Ed. Icaria, 2009.

The USGS Water Science School. Pàgina molt completa del servei geològic dels Estats Units en anglés, encara que es pot traduir a l’espanyol.

La utilització de l’aigua com un bé públic, que s’ha de racionalitzar. Són moltes les necessitats d’aigua que té la nostra societat i que, per tant, cal regular.

Paraules clau: USGS Water Science School.

The water atles Laureano Pietro. Ed. L’arc de Berà, S. A., 2005. Atles complet sobre diferents aspectes de la hidrosfera. El agua, recurso limitado: sequía, desertificación y otros problemas Diversos autors. Ed. Biblioteca nueva, 2005. Tracta els problemes generats en el consum d’aigua que, com a recurs limitat, cal controlar i racionalitzar.

156

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 156

25/11/2015 15:28:27

Ensenyament individualitzat Reforç i suport Aprofundiment

.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 157

25/11/2015 15:28:28

FITXA 1

REFORÇ I SUPORT

LA HIDROSFERA

Continguts fonamentals RESUM Mars i oceans, el 97 %. Distribució de l’aigua

Aigua dolça, el 3 %, de la qual: •  Gel de les glaceres: 79 %. •  Aigües subterrànies: 20 %. •  Aigües superficials: 1 %. •  Bon dissolvent. És el mitjà de transport a l’interior dels organismes.

Propietats de l’aigua

•  Absorbeix gran quantitat de calor. Atenua les diferències de temperatura en el clima. •  La seua dilatació quan es congela és anòmala. El gel sura. •  És adherent. Amera les roques, queda retinguda al sòl i ascendeix pels vasos conductors dels vegetals. •  És el medi on tenen lloc les reaccions químiques.

Importància de l’aigua

•  És el mitjà de transport de les substàncies en els organismes. •  Amorteix els canvis de temperatura. •  És el vehicle per a eliminar les substàncies de rebuig.

El cicle de l’aigua

És el conjunt de passos i processos que experimenta l’aigua de la hidrosfera per la superfície terrestre i l’atmosfera. Els processos que tenen lloc en aquest cicle són: evaporació, condensació, precipitació, transpiració, infiltració i escolament. Els principals usos de l’aigua són: agrícola, ramader, domèstic, urbà i industrial. L’aigua potabilitzada se sotmet als processos següents: •  Eliminació d’objectes de gran mida. •  Eliminació de partícules i substàncies dissoltes.

L’ús de l’aigua

•  Cloració. •  Distribució. L’activitat humana genera impactes ambientals sobre l’aigua, com ara: •  Contaminació. •  Sobreexplotació. •  Alteració del règim dels rius. •  Salinització d’aqüífers.

ACTIVITATS 1

Explica què s’anomena aigua salada i aigua dolça. Quina proporció de cada una hi ha a la hidrosfera? En quines formes podem trobar l’aigua dolça? Per què s’anomena aigua dolça si no té sabor dolç?

158

2

Busca informació sobre la depuració de les aigües residuals i descriu-ne el procés.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 158

25/11/2015 15:28:33

D

.

FITXA 2

REFORÇ I SUPORT

LA HIDROSFERA

Repàs acumulatiu 1

Completa en el quadern les frases següents.

7

En la fotografia s’observa un corrent d’aigua subterrani. Explica com s’ha originat.

8

Indica si són vertaderes o falses aquestes afirmacions.

a. El conjunt de tota l’aigua que hi ha a la Terra s’anomena . b. La major part de l’aigua que hi ha al nostre planeta es troba als . c. El conjunt de tots els éssers vius que hi ha a la Terra s’anomena . d. La capa d’aire que envolta la Terra

s’anomena

.

2

Indica les diferents formes en què podem trobar l’aigua a la Terra.

3

Dels següents components dels éssers vius, assenyala en el quadern quin és el més abundant. •  Glúcids o sucres. •  Aigua.

a. Els núvols es formen com a conseqüència de l’evaporació de l’aigua dels oceans i llacs.

•  Proteïnes.

b. La precipitació de l’aigua als núvols té lloc quan l’aire en què estan es refreda.

•  Greixos. 4

On va a parar l’aigua que porten els rius?

c. L’aire que ens envolta no presenta vapor d’aigua.

5

D’on procedeix l’aigua que porten els núvols?

d. Les precipitacions poden ser en forma de pluja, neu o granís.

6

En el cicle de l’aigua tenen lloc aquests processos: evaporació, condensació, precipitació, escolament superficial i escolament subterrani. En la figura es representa el cicle de l’aigua. Explica’l i situa-hi els processos esmentats adés.

9

Relaciona en el quadern les dues columnes. 1)  Aigua dolça 2)  Aigua salada 3)  Aigua subterrània

10

b)  Llacunes de Ruidera c)  Mar Mediterrani d)  Mar Cantàbric

On va a parar l’aigua que consumim a les cases quan ix per la pica de la cuina, la dutxa o el vàter?

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 159

a)  Riu Ebre

159

25/11/2015 15:28:36

FITXA 3

REFORÇ I SUPORT

LA HIDROSFERA

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

CICLE DE L’AIGUA

160

P

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 160

25/11/2015 15:28:41

D

.

FITXA 4

REFORÇ I SUPORT

LA HIDROSFERA

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

PLANTA POTABILITZADORA

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 161

161

25/11/2015 15:28:45

FITXA 5

REFORÇ I SUPORT

Més competent

Els oceans: abocadors de la humanitat Durant segles, l’ésser humà ha abocat residus al mar amb el convenciment que per les grans dimensions que té era un abocador inesgotable. Això podria haver sigut així fins fa més d’un segle, però en les últimes dècades la quantitat de residus sòlids i líquids abocats als oceans és tan elevada que es compromet seriosament la viabilitat d’aquest ecosistema. Els rius transporten al mar molts dels contaminants urbans, agrícoles i industrials que recullen al llarg del seu recorregut. El progressiu augment de la població a les zones litorals ha agreujat el problema. Una menció especial mereixen els residus abocats per les embarcacions turístiques i esportives, cada vegada més en auge. O els problemes generats pels accidents d’embarcacions o plataformes petrolieres. Les marees negres són el resultat del vessament accidental de petroli degut al naufragi d’un vaixell petrolier o a un accident en una plataforma petroliera. L’abocament de petroli al mar porta conseqüències ambientals catastròfiques per a la fauna i la pesca.

162

Aquestes conseqüències es veuen agreujades si el petroli arriba a la costa, ja que la neteja és pràcticament manual i els efectes perduren anys. Una altra contaminació molt important és l’abocament i l’acumulació de plàstics de tota índole i mida als oceans. Fa menys d’un segle que es van començar a utilitzar, però en l’actualitat l’ús s’ha generalitzat de tal manera que entren en la composició de la majoria dels objectes que ens envolten. Difícils de degradar per processos naturals (poden durar més de 100 anys), la seua acumulació als oceans s’ha convertit en un problema greu. Són molts els peixos, ocells i mamífers marins que els ingereixen confonent-los amb aliment. A vegades queden lligats al voltant del seu cos i els impedeix menjar o desplaçar-se, fet que els pot causar la mort. L’any 2010, l’expedició Malaespina va localitzar cinc grans acumulacions de plàstic als oceans, alguna, com la del Pacífic nord, més extensa que la península Ibèrica.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 162

25/11/2015 15:28:51

D

.

LA HIDROSFERA

ACTIVITATS 1

Per què la contaminació de mars i oceans no era un problema mediambiental en l’època de Felip II?

2

La població humana ha crescut molt, per això les aigües residuals de les ciutats que s’aboquen als rius arriben al mar i generen greus problemes de contaminació. Quina solució ha ideat l’ésser humà per a evitar que aquestes aigües residuals arriben al mar tal com s’han abocat als rius?

3

La contaminació química dels oceans afecta directament els animals que hi viuen (peixos, ocells, mamífers marins…). Ens arribarà a afectar també a nosaltres? Explica com.

4

COMPRENSIÓ LECTORA. Per què la contaminació per plàstics és tan perillosa? De quina manera afecta la fauna? Quin espai ocupen a l’oceà? Quina expedició localitzà acumulacions d’aquests materials? En quin oceà?

5

USA LES TIC. Busca informació sobre els problemes mediambientals que generen les marees negres.

6

En les imatges s’indica el temps de degradació d’alguns materials. Segons això, quins deuen ser els que s’acumularan amb més freqüència als oceans?

Diari 6 setmanes

Punta de cigarret 1 a 5 anys

Bossa de plàstic 10 a 20 anys

Llanda de conserva 50 anys

Joguet plàstic 150 anys

Pot d’alumini 200 anys

Botella de plàstic 450 anys

Fil de pescar 600 anys

Botella de vidre indeterminat

TREBALL COOPERATIU

Una campanya de protecció dels mars Es tracta que els alumnes siguen conscients dels problemes que poden generar les activitats humanes quan no es té en compte el medi ambient i la seua conservació. En aquest cas, la presa de consciència es focalitza sobre l’impacte ambiental que suposa l’abocament indiscriminat als oceans de materials procedents de l’activitat industrial, agrícola, ramadera, recreativa i domèstica. Organitzarem els alumnes per grups, perquè a través de cartells, conferències, vídeos… es cride l’atenció a tots els membres de la comunitat escolar sobre la necessitat de preservar els nostres mars i oceans en bones condicions.

Grup A: dissenyaran un cartell sobre els beneficis que ens proporcionen els mars i oceans. Grup B: dissenyaran un cartell sobre la gran diversitat de substàncies químiques residuals abocades al mar com a conseqüència de l’activitat industrial, agrícola, ramadera i urbana. Grup C: dissenyaran un cartell sobre les marees negres, les seues conseqüències i com evitar-les. Grup D: dissenyaran un cartell sobre el problema que generen els residus sòlids abocats al mar i proposaran mesures per a reduir-los. Grup E: dissenyaran un cartell sobre el tractament de les aigües residuals que realitzen les estacions depuradores i indicaran els beneficis i els usos d’aquestes aigües.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 163

163

25/11/2015 15:28:56

REFORÇ I SUPORT

FITXA 6

Fitxes multilingües CICLE DE L’AIGUA

3. Precipitació

2. Condensació

3. Precipitació 3. Precipitació

1. Evaporació 4. Escolament

1. Evaporació

6. Infiltració

5. Transpiració 7.  Aigua subterrània

Romanés

164

Àrab

Xinés

1.

1

1.

2.

2

2.

3.

3

3.

4.

4

4.

5.

5

5.

6.

6

6.

7.

7

7.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 164

25/11/2015 15:28:58

D

.

LA HIDROSFERA

CICLE DE L’AIGUA WATER CYCLE LE CYCLE DE L’EAU KREISLAUF DES WASSERS

3. Precipitació

2. Condensació

3. Precipitació 3. Precipitació

1. Evaporació 1. Evaporació

4. Escolament 6. Infiltració

5. Transpiració 7.  Aigua subterrània

Anglés

Francés

Alemany

1. Evaporation

1. Évaporation

1. Verflüchtigung

2. Condensation

2. Condensation

2. Verdichtung

3. Precipitation

3. Précipitations

3. Niederschläge

4. Surface runoff

4. Ruissellement

4. Oberflächenabfluss

5. Transpiration

5. Transpiration

5. Transpiration

6. Infiltration

6. Infiltration

6. Sickerwasser

7. Groundwater

7. Nappes phréatiques

7. Grundwasser

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 165

165

25/11/2015 15:29:00

FITXA 7

REFORÇ I SUPORT

Fitxes multilingües DISTRIBUCIÓ DE L’AIGUA A LA TERRA DISTRIBUT¸IA APEI PE PA˘MÂNT

1. Total d’aigua al planeta

Xinés

2. Aigua marina: 97%

 1.

3. Aigua dolça: 3%

 2.  3.

4. Total d’aigua dolça

 5.  6.

6. Aigües subterrànies: 20%

 7.

7. Aigua dolça superficial: 1%

 8.

8. Total d’aigua dolça superficial

 9.

 9. Als llacs: 50%

10.

10. Al sòl: 38%

11.

11. A l’atmosfera: 10%

12.

13. En els éssers vius: 1%

Romanés

166

 4.

5. Gel: 79%

12. Als rius: 1%

97% 3%

13.

79% 20% 1% 50% 38% 10% 1% 1%

Àrab

 1. Totalul apei pe planeta˘

1

 2. Apa˘ marina˘ 97%

2

 3. Apa˘ dulce 3%

3

 4. Totalul apei dulci

4

 5. Gheat¸a˘ 79%

5

 6. Ape subterane 20%

6

 7. Apa˘ dulce de suprafat¸a˘ 1%

7

 8. Totalul apei dulci de suprafat¸a˘

8

 9. În lacuri 50%

9

10. În sol 38%

10

11. În atmosfera˘ 10%

11

12. În râuri 1%

12

13. În fiint¸ele vii 1%

13

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 166

25/11/2015 15:29:01

D

.

LA HIDROSFERA

DISTRIBUCIÓ DE L’AIGUA A LA TERRA DISTRIBUTION OF WATER ON EARTH LA DISTRIBUTION DE L’EAU SUR TERRE WASSERVERTEILUNG DER ERDE

1. Total d’aigua al planeta

Alemany  1. Wassergesamtsumme auf der Erde

2. Aigua marina: 97%

 2. Meerwasser 97%

3. Aigua dolça: 3%

 3. Süsswasser 3%  4. Süsswassergesamtsumme

4. Total d’aigua dolça

 5. Eis 79%  6. Grundwasser 20%

5. Gel: 79% 6. Aigües subterrànies: 20% 7. Aigua dolça superficial: 1% 8. Total d’aigua dolça superficial  9. Als llacs: 50%

 7. Süssoberflächenwasser 1%  8. Süssoberflächenwassergesamtsumme  9. In den Seen 50% 10. Im Boden 38% 11. In der Atmosphäre 10%

10. Al sòl: 38% 11. A l’atmosfera: 10%

12. In den Flüsse 1%

12. Als rius: 1%

13. In den Lebewesen 1%

13. En els éssers vius: 1%

Anglés

Francés

 1. Total water on the Earth

 1. Total de l’eau sur la planète

 2. Salt water 97%

 2. 97% d’eau de mer

 3. Fresh water 3%

 3. 3% d’eau douce

 4. Total fresh water

 4. Total d’eau douce

 5. Ice 79%

 5. Glace 79%

 6. Groundwater 20%

 6. Nappes phréatiques 20%

 7. Fresh surfacewater 1%

 7. Eau douce de surface 1%

 8. Total fresh surfacewater

 8. Total d’eau douce superficielle

 9. In the lakes 50%

 9. Dans les lacs 50%

10. In the ground 38%

10. Dans le sol 38%

11. In the atmosphere 10%

11. Dans l’atmosphère 10%

12. In the rivers 1%

12. Dans les rivières 1%

13. In the living creatures 1%

13. Chez les êtres vivants 1%

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 167

167

25/11/2015 15:29:03

FITXA 8

APROFUNDIMENT

PROJECTES D’INVESTIGACIÓ

El tractament de les aigües residuals El creixement desmesurat de la població al llarg de l’últim segle i l’actual ha fet que a les ciutats hi haja ingents quantitats d’aigües residuals generades a les cases, els bars, els comerços, els tallers… El creixement industrial i el desenvolupament cada vegada més intensiu de l’agricultura i de la ramaderia necessiten grans quantitats d’aigua que és sistemàticament contaminada amb productes derivats d’aquestes activitats. Un procés necessari per a la recuperació d’alguns usos d’aquestes aigües contaminades és la depuració, que consisteix en una sèrie de processos químics i físics que eliminen els contaminants més perjudicials, fet que permet reutilitzar-les com a aigües de reg en espais verds o abocar-les directament als rius amb una càrrega mínima de contaminants.

FULL DE RUTA Objectiu: conéixer els processos físics, químics i biològics utilitzats a les depuradores per a tractar les aigües residuals. Investigacions suggerides: •  Com es generen les aigües residuals? •  Esbrinar els components tòxics que porten les aigües residuals que arriben a les depuradores. •  Com se separen els objectes de diferent mida que transporten aquestes aigües? •  Quines tècniques fan servir per a separar les partícules més denses que l’aigua? •  De quina manera eliminen les substàncies tòxiques dissoltes en l’aigua? •  Per a què serveixen els microorganismes que s’utilitzen en el procés de depuració?

Fonts d’investigació: •  Informació en la xarxa. •  Depuración de aguas residuales, Manuel Gil Rodríguez. CSIC, 2006. •  Depuración de aguas residuales urbanas, Arturo Trapote. Ed. Universitat d’Alacant, 2011. •  Procesos fisicoquímicos en depuración de aguas. Teoría, práctica y problemas resueltos, Rafael Marín Galvín. Ed. Díaz de Santos. Presentació: pòster d’1,50 × 2 metres amb imatges de les diferents parts d’una depuradora i els processos que hi tenen lloc. Duració: una o dues setmanes. Realització: equips de 4 o 5 alumnes.

•  Utilitzen substàncies desinfectants com el clor? •  Què es fa amb l’aigua depurada? Se n’obté algun benefici? •  Què es fa amb els fangs residuals del procés de depuració?

168

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 168

25/11/2015 15:29:05

D

.

LA HIDROSFERA

TINGUES EN COMPTE QUE

•  En l’últim segle la població ha augmentat exponencialment, per tant els seus residus domèstics, industrials i agrícoles també ho han fet. •  Els objectes i partícules presents en l’aigua es poden separar per la seua densitat. •  Els microorganismes poden consumir i eliminar substàncies orgàniques no desitjables. •  Les aigües residuals depurades de les quals s’han eliminat alguns components, com els metalls pesants, poden ser utilitzades amb garantia com a aigua de reg. •  Alguns subproductes del procés de depuració, com els llims de decantació, es poden fer servir com a adobs.

EL QUE HAS DE SABER •  Sedimentació: és el depòsit al fons de partícules sòlides amb més densitat que l’aigua quan aquesta s’embassa. •  Decantació: és la separació d’un sòlid o líquid més dens d’un altre fluid menys dens i que, per tant, ocupa la part superior de la mescla. •  Tamisatge: mètode físic per a separar mescles, en el qual se separen les partícules sòlides de mida diferent. •  Desbast: eliminació d’objectes grans no solubles, com draps, botes, compreses… •  Desarenament: eliminació d’arenes o altres residus sòlids no orgànics de mida xicoteta i més densos que l’aigua. •  Deshidratació: pèrdua d’aigua en una dissolució o material hidratat.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 169

169

25/11/2015 15:29:08

APROFUNDIMENT

FITXA 9

LA HIDROSFERA

TREBALLS D’AULA

El consum d’aigua

E

PER A COMENÇAR

El consum d’aigua varia molt d’uns països a altres. Per posar-ne un exemple: la despesa mitjana d’aigua d’un estatunidenc és d’uns 300 L/dia, mentre que la d’un europeu és aproximadament de 200 L/dia. A molta distància, la despesa diària d’un africà se situa en uns 40 L/dia.

Com més gran és el desenvolupament d’un país, més elevat és el consum d’aigua per capita. Com més pobre és un país, més gran és l’esforç que han d’invertir els habitants a buscar aigua per a sobreviure i menys temps poden dedicar per a produir altres recursos.

És molt interessant analitzar en què es consumeix l’aigua diàriament i per què el seu consum determina en gran part la qualitat de vida d’un país i la disponibilitat dels seus recursos.

Així, es pot observar que països amb poca disponibilitat d’aigua en són grans consumidors malgrat aquest dèficit. Una raó és que l’agricultura consumeix grans quantitats d’aigua i té nombroses pèrdues, especialment per evaporació.

  EN QUÈ GASTEM AIGUA ELS ESPANYOLS DIÀRIAMENT?

3 %

15 %

ACTIVITATS 1

Segons el text, ens podríem basar en el consum d’aigua per determinar el grau de desenvolupament d’un país?

2

Per què els països desenvolupats són els que tenen un consum més elevat d’aigua? Es pot extrapolar aquest fet a altres consums com és ara el de menjar, gasolina, peces de roba, ordinadors...?

3

Segons el que s’ha exposat anteriorment, com més desenvolupat és un país, més consum realitza. Què penses sobre desenvolupament i medi ambient?

4

En quina activitat consumeix més aigua l’ésser humà? Investiga com es podria disminuir el consum d’aigua en aquesta activitat.

5

En el consum d’aigua per a ús domèstic, el 38 % és per a la higiene personal. Se t’acuden algunes mesures per a disminuir aquest consum?

Beguda i cuina

38 %

Neteja i bugada 11 %

Casa Vàter Higiene personal

33 %

16 % Ús domèstic 8 %

Ús industrial Ús agrícola

76 %

170

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 170

25/11/2015 15:29:10

D

.

FITXA 10

APROFUNDIMENT

LA HIDROSFERA

TREBALLS D’AULA

Els problemes de l’aigua GRANS PROBLEMES MEDIAMBIENTALS DE L’AIGUA

gents, fertilitzants…) que desemboca en l’augment massiu de microorganismes que acaben «descomponent l’aigua». Aquesta adquireix el típic color verd negrós i fa mala olor.

Els grans medis aquàtics estan patint greus problemes mediambientals que es poden sintetitzar en els que segueixen: 1.  Contaminació hídrica. Produïda per l’abocament de qualsevol tipus de substància, matèria o tipus d’energia, i que pot afectar les aigües marines, superficials, subterrànies, etc. 2.  Sobreexplotació d’aqüífers subterranis. Extracció de volums d’aigua superiors a les recàrregues naturals dels aqüífers, fet que en disminueix el nivell i afecta la vegetació natural, modifica el moviment de nutrients als sòls, altera l’estabilitat del terreny, etc. 3.  Salinització d’aqüífers. Consisteix en l’augment de la concentració de sals produït pel descens del nivell d’aigua per sobreexplotació (aqüífers normals) o per l’entrada del mar als aqüífers costaners (intrusió marina), la qual cosa en provoca la inutilització. 4.  Eutrofització. Procés generat per l’excés de nutrients abocats a les aigües superficials (deter-

5.  Contaminació tèrmica. Produïda per l’abocament d’aigua a elevades temperatures procedent dels sistemes de refrigeració de grans complexos industrials, centrals tèrmiques, centrals nuclears, etc. 6.  Marees negres. Generades pels accidents, de grans superpetroliers o d’oleoductes, que aboquen grandíssimes quantitats de productes derivats del petroli. Causen un gran impacte, fonamentalment sobre les costes, els fons i els organismes marins. 7.  Neteja de vaixells i activitats de transport marítim. Constitueixen el 90 % de la contaminació dels mars i oceans. Es produeix quan els vaixells netegen les sentines i depòsits en alta mar de qualsevol tipus de residu, tant del combustible com de la càrrega transportada.

ELS RECURSOS HÍDRICS A ESPANYA

L’aigua és un recurs problemàtic a Espanya i la seua gestió constituirà un gran repte que han de resoldre les autoritats en un futur. És problemàtica perquè: •  L’aigua es reparteix a la Península de forma molt desigual geogràficament. L’Espanya humida ocupa l’11 % de la superfície i presenta el 40 % del volum d’aigua total, mentre que l’Espanya seca ocupa el 89 % i només disposa del 60 % de l’aigua, i a més, també desigualment repartida. •  L’aigua presenta una desigual distribució temporal, ja que el règim de precipitacions és variable en el temps, de manera que s’alternen períodes de sequeres i d’inundacions.

•  La demanda creix sense parar i a vegades supera la precipitació en algunes regions. Així, l’escolament mitjà a Espanya és de 110 000 hm3, procedents de les precipitacions i el desgel, i per als 504 750 quilòmetres quadrats de superfície espanyola representen uns 218 mm/any. •  El cicle hidrològic s’altera contínuament per causa de l’acció humana, en desforestar, erosionar, desertitzar els sòls, contaminar l’aigua i l’aire, etc. •  Moltes vegades no es fa un ús racional de l’aigua, i es malgasta en l’àmbit domèstic, industrial i agrícola. Cal posar en pràctica mesures d’estalvi.

ACTIVITATS 1

Al llarg dels últims 60 anys, Espanya s’ha convertit en una potència turística mundial. El turisme ha incrementat enormement el nombre d’habitants al litoral espanyol a l’estiu, fet que ha causat, en alguns casos, la salinització dels aqüífers en algunes d’aquestes zones. Per quina raó?

2

Investiga sobre els problemes mediambientals que generen les marees negres. Fes una relació de sis accidents que hagen provocat marees negres els últims anys. N’hi ha alguna que haja afectat les costes espanyoles?

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 171

171

25/11/2015 15:29:13

FITXA 11

APROFUNDIMENT

LA HIDROSFERA

TREBALLS D’AULA

Tots hi podem col·laborar

D

PER A COMENÇAR

Ací es presenten algunes mesures personals que, si es portaren a la pràctica, reduirien ostensiblement el consum domèstic d’aigua. No solament és important dur aquestes mesures a la pràctica, també ho és difondre-les i implicar-hi altres persones.

L i

A la cuina •  No rentes la fruita i la verdura al raig; utilitza un recipient amb aigua i una o dues gotes de lleixiu. •  Usa aquesta aigua per a regar les plantes de la ­casa.

Aquesta llista només presenta alguns suggeriments. De segur que tu pots trobar-ne més.

•  No escures els estris de cuina amb l’aixeta oberta; utilitza recipients o les piques del lavabo, una per a llavar i l’altra per a rentar.

Al bany

•  No encengues el rentaplats o la rentadora sense completar-ne la capacitat o càrrega.

•  Dutxa’t, no et banyes.

•  Compra electrodomèstics de baix consum.

•  Quan et dutxes, usa només l’aigua i el temps imprescindibles.

•  No tires els greixos de cuina a la pica; acumula’ls i usa’ls per a fabricar sabó casolà.

•  No t’ensabones amb l’aixeta oberta.

Al jardí

•  Utilitza capçals de dutxa que siguen de «baix consum» (10 L/min).

•  No regues les plantes més del que cal.

•  Quan et llaves les mans, la cara o les dents, no deixes l’aixeta oberta. Ompli el lavabo només amb la quantitat d’aigua que necessites. •  Usa vàters d’«ultrabaix consum d’aigua»; utilitzen només dos litres d’aigua a pressió. •  Als vàters tradicionals, redueix la capacitat del depòsit col·locant-hi una o dues botelles amb arena o doblegant la vareta de la boia perquè tanque abans. •  No estires la cadena si no és imprescindible.

•  No plantes gespa si vius en una regió àrida o semiàrida; consumeix molta aigua. •  Planta al jardí espècies autòctones, perquè resisteixen millor la sequedat ambiental i consumeixen menys aigua. •  Rega a la nit i reduiràs l’evaporació.

F d E

P e

F l d p S

•  Utilitza reg gota a gota al jardí o hort. •  Cuida sempre l’estat de les conduccions i canonades; el goteig causa pèrdues del 20 al 40 % de l’aigua que condueixen.

•  No uses el vàter per a tirar-hi fem o oli.

Amb el cotxe

•  Quan es reforme o dissenye un nou bany, s’han de comprar sanitaris de «baix consum»; gasten molta menys aigua.

•  No llaves el cotxe amb mànega, gastaràs molta aigua. Fes-ho en un túnel de llavatge o amb un poal d’aigua i una esponja.

L a

D a a c

A l l

ACTIVITATS 1

El 38 % de l’aigua que consumim a les cases va destinada a la higiene personal. Indica quines de les recomanacions per a l’estalvi de l’aigua al bany compleixes i quines no. Podries millorar? Indica com.

2

Al lavabo es consumeix el 33 % de l’aigua que utilitzem a les cases. Quines mesures penses que ajudarien a disminuir aquest consum?

172

U R d l e a

3

Investiga si la utilització d’electrodomèstics com la rentadora i el rentaplats generen un malbaratament d’aigua o no. En funció del que esbrines i altres aspectes com l’estalvi de temps per a les persones, la comoditat, el consum de detergent, etc. , és convenient la utilització d’aquests electrodomèstics? Justifica la resposta.

4

Com es consumeix més aigua, llavant el cotxe en un túnel de llavatge o amb una mànega? Raona la resposta.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 172

25/11/2015 15:29:14

D

.

FITXA 12

APROFUNDIMENT

LA HIDROSFERA

TREBALLS D’AULA

Diari de la ciència DESCOBREIXEN EL MECANISME QUE ORIGINÀ EL GEL DEL POL NORD La investigació ajuda a comprendre el paper que tenen els oceans en el canvi climàtic i permet predir com canviarà el clima en el futur. Un equip de científics internacional liderat per Antoni Rosell, investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha descobert el mecanisme que originà l’acumulació de gel a l’Àrtic. Els investigadors han elaborat les seues interpretacions a partir de les anàlisis realitzades sobre restes d’organismes marins.

A causa d’això, durant els mesos d’estiu s’evaporava més aigua del mar cap a l’atmosfera, fet que es traduí en un increment de la humitat i precipitacions en forma de neu. A l’hivern, el fort descens de les temperatures va facilitar l’acumulació de gel al pol nord, que s’ha mantingut així fins ara.

Fa uns 2,7 milions d’anys hi hagué un descens sobtat de les temperatures del planeta i l’oceà Àrtic es gelà. Els estius es van fer més càlids i els hiverns més freds.

Per a Antoni Rosell, «aquesta investigació permet entendre millor per què canvia el clima, i més concretament el paper de l’oceà com a agent en el canvi climàtic».

AL DESERT DEL SÀHARA VIVIEN HIPOPÒTAMS Pintures prehistòriques demostren que fa 6 000 anys el Sàhara, el desert més extens del món, era una terra habitable on vivien hipopòtams. Fa uns 5 000 anys hi hagué un canvi climàtic que desplaçà les pluges i provocà que la Terra s’assecara, la vegetació desaparegué i el sòl perdé la capacitat per a retindre l’aigua, per això es va formar el desert que hui coneixem com a Sàhara.

Segons Jennifer Smith, geòloga de la Universitat de Washington, a St. Louis, el desert del Sàhara era un lloc verd i fèrtil on convivien éssers humans i animals que necessitaven aigua tot l’any. Hui dia és una terra àrida on hi ha llocs en què només plou una vegada cada cent anys.

EL NIVELL DEL MAR AUGMENTA RÀPIDAMENT CADA ANY Les dades han sigut obtingudes gràcies a observacions realitzades des de terra i aire amb els instruments d’avions i satèl·lits que controlen els canvis als oceans. Des de 1993 fins a 2005 el nivell del mar experimentà un augment d’uns tres mil·límetres per any, una pujada que afecta milions d’éssers humans que viuen en poblacions costaneres arreu del nostre planeta. Aquests canvis són deguts amb tota probabilitat al fet que les masses de gel com la de Grenlàndia o les glaceres de l’Antàrtida s’estan fonent a causa d’un calfament dels oceans.

Els resultats de la investigació del doctor Eric Rignot, del laboratori Jet Propulsió de la NASA, demostren que aquests canvis s’estan donant més ràpidament del que es pensava. Els científics tracten d’esbrinar quins són els factors responsables d’aquest augment per a poder controlar futurs canvis en el nivell del mar.

ACTIVITATS 1

Escriu cinc línies sobre l’origen del gel al pol nord.

2

Investiga sobre el pol nord. Per què no es considera un continent i el pol sud (Antàrtida) sí?

3

Com és possible que fa 6 000 anys el Sàhara fóra un lloc humit on vivien hipopòtams?

4

Segons els últims estudis científics, el nivell del mar augmenta uns tres mil·límetres per any. A què pot ser degut aquest augment?

5

Si aquesta mitjana de pujada del nivell del mar es mantinguera durant els pròxims 100 anys, quant augmentaria el nivell? Quines conseqüències tindria aquest fet per a la població humana?

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 173

173

25/11/2015 15:29:16

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 174

25/11/2015 15:29:17

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació Avaluació de continguts Avaluació per competències

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 175

25/11/2015 15:29:18

D

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 176

25/11/2015 15:29:19

AUTOAVALUACIÓ

LA HIDROSFERA Nom:

1

El conjunt de tota l’aigua que hi ha a la Terra s’anomena:

Curs:

6

Data:

El compost més abundant dels éssers vius és: a. La proteïna.

a. Litosfera.

b. L’aigua.

b. Atmosfera.

c. El sucre.

c. Hidrosfera.

d. Les sals minerals.

d. Aquanosfera. 7 2

El motor del cicle de l’aigua és:

Les aigües subterrànies són:

a. L’energia solar.

a. Les aigües dels rius.

b. La precipitació.

b. Les aigües dolces que circulen davall terra.

c. L’evaporació.

c. Les aigües oceàniques que circulen davall terra.

d. L’escolament superficial.

d. Les aigües dels llacs. 8 3

4

5

El principal depòsit d’aigua a la Terra són:

Un dels processos següents no forma part del cicle de l’aigua:

a. Els oceans.

a. Evapotranspiració.

b. Els llacs.

b. Coagulació.

c. Les aigües subterrànies.

c. Infiltració.

d. Els rius.

d. Precipitació.

La major part de l’aigua dolça de la Terra està en aquesta forma:

9

Mesures per a estalviar aigua poden ser:

a. Aigua en llacs.

a. Tancar l’aixeta del lavabo mentre ens raspallem les dents.

b. Aigua atmosfèrica.

b. Banyar-nos en comptes de dutxar-nos.

c. Aigua subterrània.

c. Usar el rentaplats quan estiga mig ple.

d. Aigua en forma de gel i neu.

d. Regar les plantes en hores de màxima calor.

Indica quina d’aquestes propietats no la té l’aigua. a. Absorbeix gran quantitat de calor.

10

Quin d’aquests processos no es realitza en la potabilització de l’aigua?

b. És una substància inodora.

a. S’eliminen objectes de gran mida.

c. En estat sòlid és més densa que líquida.

b. S’eliminen partícules mitjançant filtració i decantació.

d. És un dissolvent molt bo.

c. S’hi afig clor. d. S’oxigena l’aigua.

1 c; 2 b; 3 a; 4 d; 5 c; 6 b; 7 a; 8 b; 9 a; 10 d. SOLUCIONS DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 177

177

25/11/2015 15:29:21

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

LA HIDROSFERA Nom:

1

Curs:

Data:

Què és la hidrosfera?  

2

De quines maneres podem trobar l’aigua als continents?   

3

Explica dues propietats de l’aigua.   

4

Descriu la importància de l’aigua per als éssers vius.    

5

Indica en la figura del cicle de l’aigua on tenen lloc aquests processos: evaporació, condensació, escolament superficial, infiltració i precipitació.

178

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 178

25/11/2015 15:29:22

D

.

CONTROL B

6

Explica com s’originen les aigües subterrànies.   

7

Indica tres usos de l’aigua que realitzem els éssers humans.   

8

Explica el procés que té lloc en l’esquema adjunt i indica quin nom rep.

   9

Indica tres maneres mitjançant les quals els éssers humans contaminem l’aigua.   

10

Com es depuren les aigües residuals generades a les poblacions?   

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 179

179

25/11/2015 15:29:24

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

LA HIDROSFERA Nom:

1

Curs:

Data:

Per què l’aigua que està a més profunditat al mar té una temperatura d’uns 4 °C?   

2

Explica la distribució de les aigües continentals i indica la proporció de cada una.   

3

Canvia l’aigua de temperatura amb facilitat? Com ajuda aquesta propietat els éssers vius?   

4

Justifica la importància de l’aigua per a la vida.   

5

Basant-te en la figura, explica el cicle de l’aigua.              

180

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 180

25/11/2015 15:29:26

D

.

CONTROL A

6

Quins impactes ambientals negatius produeixen l’agricultura i la indústria sobre l’aigua?     

7

Indica quatre mesures que tu pots adoptar per a estalviar aigua.     

8

Descriu breument els processos que tenen lloc en una planta potabilitzadora d’aigua.     

9

Explica els tipus de contaminants que poden afectar l’aigua.     

10

La sobreexplotació dels aqüífers a les zones litorals n’ha provocat la salinització. Com s’ha produït això?     

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 181

181

25/11/2015 15:29:28

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

LA HIDROSFERA

Criteris d’avaluació*

Estàndards d’aprenentatge*

B2-11. Descriure les propietats de l’aigua i la importància que tenen per a l’existència de la vida.

B2-11.1. Reconeix algunes propietats de l’aigua i les relaciona amb les conseqüències que tenen per al manteniment de la vida a la Terra.

B2-12. Interpretar la distribució de l’aigua a la Terra, així com el cicle de l’aigua i l’ús que en fa l’ésser humà.

B2-12.1. Interpreta la distribució de l’aigua a la Terra, així com el cicle de l’aigua i l’ús que en fa l’ésser humà.

B2-13. Valorar la necessitat d’una gestió sostenible de l’aigua i d’actuacions personals i col·lectives, que potencien reduir-ne el consum i reutilitzar-la.

B2-13.1. Comprén el significat de gestió sostenible de l’aigua dolça i enumera mesures concretes que col·laboren en aquesta gestió.

B2-14. Justificar i argumentar la importància de preservar i no contaminar les aigües dolces i salades.

B2-13.1. Reconeix els problemes de contaminació d’aigües dolces i salades i els relaciona amb les activitats humanes.

Activitats Control B

Control A

3i4

1, 3 i 4

1, 2, 5, 6 i 7

2i5

4

6, 7, 8 i 10

8, 9 i 10

6, 8, 9 i 10

*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària.

Control B 1

La hidrosfera és el conjunt de tota l’aigua present a la Terra, tant per davall com per damunt de la superfície terrestre. Es pot trobar en estat sòlid, líquid i gasós.

2

Als continents, l’aigua es pot trobar en forma sòlida (gel o neu) en muntanyes elevades (Pirineus, Sierra Nevada, els Alps…) i en latituds pròximes als pols (Islàndia, Grenlàndia, l’Antàrtida…). També es pot trobar en forma líquida sobre la superfície (rius, llacs…) o per davall de la superfície, com ara les aigües subterrànies. També la podem trobar formant part dels éssers vius.

3

4

L’aigua és el principal component dels éssers vius. Serveix com a mitjà de transport de substàncies i cèl·lules; amorteix els canvis de temperatura del cos; permet la vida aquàtica davall de la superfície gelada de rius, llacs i mars; en les plantes, ajuda a pujar les sals minerals des de les arrels fins a les fulles per uns fins vasos conductors.

5

R. G. Vegeu la figura del cicle de l’aigua en les pàgines 66 i 67 del llibre de l’alumne.

6

Les aigües subterrànies s’originen a partir de la pluja, que flueix per la superfície del terreny es va introduint en les capes de roca inferiors pels seus porus i escletxes.

7

Són molts els usos que l’ésser humà fa de l’aigua. En general, s’agrupen en aquests quatre tipus:

Pot triar-ne dues d’aquestes quatre: •  Bon dissolvent. L’aigua té la capacitat de dissoldre bona part dels materials terrestres i dels components dels éssers vius, cosa que la fa ser un bon mitjà de transport.

•  Ús agrícola i ramader.

•  Absorbeix gran quantitat de calor. Gràcies a aquesta propietat l’aigua és un bon termoregulador del clima i de l’interior dels éssers vius. •  Dilatació anòmala. L’aigua quan es congela augmenta de volum, per tant, disminueix la seua densitat. Això fa que el gel sure sobre l’aigua i permeta la vida aquàtica en mars i llacs congelats en superfície. •  És una substància adherent. L’aigua s’adhereix eficaçment a la majoria de les superfícies, i gràcies a aquesta propietat els sòls poden retindre aigua, i en el cas de les plantes, els permet l’ascensió de la saba bruta per l’interior dels fins vasos conductors.

182

•  Ús domèstic. •  Ús urbà. •  Ús industrial. 8

En el procés de potabilització de l’aigua intervenen els processos següents: •  Eliminació d’objectes sòlids de més mida. •  Eliminació de substàncies dissoltes i de partícules sòlides de mida xicoteta. Per facilitar aquest procés es fa bombollejar aire en l’aigua perquè les bombolles s’adherisquen a les petites partícules en suspensió i les arrosseguen a la superfície.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 182

25/11/2015 15:29:29

D

,

.

•  Eliminació dels microorganismes que puga contindre l’aigua mitjançant la cloració. 9

5

L’aigua s’evapora dels mars, llacs i de la superfície terrestre i passa a formar part dels núvols, junt amb l’aigua que els éssers vius perden per transpiració. En disminuir la temperatura, es condensa formant núvols i pot precipitar sobre els continents en forma líquida (pluja) o sòlida (neu i granís). Per la superfície baixa en escolament superficial formant torrents i rius. També es dóna la infiltració d’una bona part de l’aigua d’escolament. Tant per escolament superficial com per escolament subterrani, l’aigua descendeix fins que va a parar al mar i torna a començar el cicle.

6

•  Contaminació de les aigües subterrànies per nitrats en adobar en excés els camps de cultiu.

L’ésser humà pot contaminar l’aigua de moltes maneres: •  Aigües residuals de les ciutats que s’aboquen sense depurar a rius, llacs i mars. •  Aigües d’indústries que s’aboquen sense depurar. •  Excés d’adobs en agricultura, que pot elevar la concentració de nitrats de l’aigua subterrània i fer-la no potable. •  Plàstics, botelles, papers i altres residus sòlids que llancem als rius o al mar. •  Lixiviats dels abocadors que contaminen les aigües subterrànies.

•  Contaminació dels rius com a conseqüència d’abocaments incontrolats.

•  Residus de l’activitat minera que poden contaminar els rius. •  Contaminació tèrmica de l’aigua dels rius com a conseqüència de la refrigeració a les centrals nuclears. 10

Gràcies a les estacions depuradores de les aigües residuals, que recuperen la qualitat d’aquestes aigües abans de retornar-les al medi natural.

•  Consum excessiu d’aigua amb fins agrícoles, fet que pot disminuir la capacitat dels aqüífers. 7

Diverses són les maneres que tenen els alumnes per a reduir el consum d’aigua. •  Tancar l’aixeta a l’hora d’ensabonar-se. •  Dutxar-se en comptes de banyar-se. •  Tancar l’aixeta mentre es raspallen les dents. •  Posar una botella plena d’aigua a la cisterna del vàter per reduir la quantitat d’aigua que expulsa després d’utilitzar‑lo.

Control A 1

2

Perquè l’aigua que està a més profunditat és la més densa i la temperatura a què l’aigua presenta més densitat és a 4 graus centígrads. Les aigües continentals es distribueixen de la manera següent:

•  Obrir l’aixeta moderadament en rentar-se. •  Regar les plantes quan no faça sol. 8

En el procés de potabilització de l’aigua intervenen aquests processos:

•  79 % en forma de gel i neu, principalment a les glaceres i als pols.

•  Eliminació d’objectes sòlids de més mida. •  Eliminació de substàncies dissoltes i de partícules sòlides de mida reduïda. Per facilitar aquest procés es fa bombollejar aire en l’aigua perquè les bombolles s’adherisquen a les petites partícules en suspensió i les arrosseguen a la superfície.

•  20 % són aigües subterrànies. •  1 % es troba als llacs, sòl, atmosfera, rius i éssers vius. 3

4

L’aigua presenta una gran capacitat d’absorció de la calor i això la fa un bon termoregulador. Aquesta propietat va bé als éssers vius, perquè com que estan formats majoritàriament d’aigua, aquesta amorteix els canvis bruscos de temperatura. •  Dins dels éssers vius l’aigua és el medi en què tenen lloc les reaccions químiques, serveix de mitjà de transport per a la distribució de substàncies, impedeix canvis bruscos de temperatura i és un vehicle molt eficaç per a eliminar les substàncies de rebuig.

•  Eliminació dels microorganismes que puga contindre l’aigua mitjançant la cloració. 9

Els tipus de contaminants que poden afectar l’aigua són molts, com per exemple: •  Partícules sòlides, com argiles, sutge, etc. •  Líquids, com ara olis, pesticides, lixiviats, fertilitzants, abocaments sense depurar, etc. •  Contaminants biològics, com els bacteris i altres organismes.

•  A més, l’aigua quan es congela augmenta de volum, per tant, disminueix la seua densitat. Això fa que el gel sure sobre l’aigua i permeta la vida aquàtica en mars i llacs congelats en superfície. •  L’aigua s’adhereix eficaçment a la majoria de les superfícies i aquesta propietat ajuda les plantes a fer que la saba bruta puge per l’interior dels fins vasos conductors.

•  Gasos, com el diòxid de carboni, metà, etc. •  Formes d’energia, com ara calor, radioactivitat o sons. 10

Si se sobreexploten els aqüífers, aquests disminueixen de capacitat. Si això passa en aqüífers situats prop de la costa, aleshores l’aigua del mar entra pel subsòl cap a l’interior de la costa i s’omplin d’aigua salada.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 183

183

25/11/2015 15:29:31

AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES

LA HIDROSFERA Nom:

Curs:

Data:

Al costat de la casa on viu la meua cosina Núria hi ha un pou antic que, no fa massa anys, s’utilitzava per a traure l’aigua que es consumia en tota la casa. El cap de setmana passat vaig anar a visitar-la i li vaig preguntar per què no s’usava ja l’aigua del pou. Ella lligà un poal a la corriola, el va tirar al pou, en tragué un poc d’aigua i me’n donà perquè la tastara. L’aigua estava salada, feia un gust repugnant. Aleshores em va dir que no usaven aquesta aigua perquè el mar havia envaït els aqüífers de la zona i s’havien omplit d’aigua salobre que no servia ni per a regar l’horta. Tant per a Núria com per a la seua cosina, el comportament de l’aigua en la natura és un misteri i juntes intentaren recordar les propietats que la fan tan especial i insubstituïble per a la vida.

1

Què és un aqüífer? a. És el lloc on s’emmagatzema l’aigua subterrània. b. És l’aigua en forma de gel present a les glaceres. c. És l’espai comprés entre la superfície i el lloc on es troba l’aigua subterrània. d. És un corrent d’aigua continu i superficial, com per exemple un riu.

2

3

4

Núria i la seua cosina saben que l’aigua que hi ha en la natura és sempre la mateixa, que segueix un determinat cicle durant el qual, gràcies a certs processos naturals, passa pels tres estats físics: gas, sòlid i líquid. També saben que el cicle de l’aigua és molt dinàmic i que els canvis d’estat i de lloc pels quals passa consumeixen energia. Quin és l’origen d’aquesta energia? a. El mar on s’emmagatzema.

c. El Sol que ens calfa.

b. Les muntanyes, on plou i neva.

d. La calor interna de la Terra.

Quin procés del cicle de l’aigua afavoreix l’acumulació d’aigua als aqüífers? a. L’evaporació.

c. L’escolament superficial.

b. La infiltració.

d. L’absorció per les plantes.



L’acumulació d’aigua a les roques que estan enterrades depén no solament de com són aquestes roques, sinó també de com són les roques que hi ha davall i les que hi ha damunt. Quina de les possibilitats següents compleix les condicions necessàries perquè l’aigua s’acumule formant un aqüífer?



a. Roques impermeables sobre roques poroses o permeables. b. Roques permeables i poroses sobre roques impermeables. c. Roques permeables sobre roques també permeables. d. Roques impermeables sobre roques també impermeables.

184

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 184

25/11/2015 15:29:33

D

.

5

Els aqüífers són delicats i el volum i la qualitat de l’aigua que se n’extrau es pot veure afectada per causes naturals, com les sequeres prolongades, o per la intervenció de les persones. Quina o quines de les actuacions següents dutes a terme pels éssers humans poden perjudicar els aqüífers? V/F La construcció de molts pous sobre el mateix aqüífer. L’ús d’adobs per a fertilitzar la terra. L’emissió de gasos contaminants per part de les indústries i els cotxes. La construcció de pàrquings, carreteres, túnels o urbanitzacions als terrenys d’un aqüífer.

6

La tia de Núria els diu que no es pot usar l’aigua del pou perquè, a més de sal, conté molts compostos de nitrogen per l’abús d’adobs per a augmentar la producció als camps de cultiu de l’àrea. Quina propietat de l’aigua permet que els adobs siguen absorbits per les arrels de les plantes però que, desgraciadament, contribueix a contaminar els aqüífers? a. La capacitat per a acumular la calor. b. En estat sòlid ocupa més espai que en estat líquid. c. És molt bon dissolvent. d. És molt adherent.

7

L’aigua és una substància que, gràcies a les seues extraordinàries propietats, és imprescindible per al desenvolupament de la vida. Quina d’aquestes propietats està directament relacionada amb l’amortiment dels canvis bruscos de temperatura a l’interior dels organismes? a. En estat sòlid és menys densa que en estat líquid. b. És una substància adherent. c. És molt bon dissolvent. d. Absorbeix gran quantitat de calor.

8

Les dues xiques són unes emprenedores nates i volen desenvolupar una idea alternativa per a aconseguir aigua dolça.



Una de les seues idees és cobrir amb film de plàstic transparent un gran recipient amb aigua salobre, posar-n’hi al mig un altre de més menut i, a continuació, col·locar un pes sobre el film, just a la zona central, en la vertical del bol més menut. Tot l’artefacte estaria col·locat al lloc on més incidira el sol.



Escriu una frase que explique ordenadament tot el procés que ha tingut lloc perquè l’aigua salobre del pou s’haja transformat en aigua dolça.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 185

185

25/11/2015 15:29:35

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

LA HIDROSFERA Competències que s’avaluen

Criteris d’avaluació*

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

B2-11. Descriure les propietats de l’aigua i la importància que té per a l’existència de la vida.

B2-11.1. Reconeix les propietats anòmales de l’aigua i les relaciona amb les conseqüències que tenen per al manteniment de la vida a la Terra.

B2-12. Interpretar la distribució de l’aigua a la Terra, i també el cicle de l’aigua i l’ús que en fa l’ésser humà.

B2-13.1. Descriu el cicle de l’aigua i el relaciona amb els canvis d’estat d’agregació d’aquesta.

B2-13. Valorar la necessitat d’una gestió sostenible de l’aigua i d’actuacions personals, així com col·lectives, que en potencien la reducció en el consum i la reutilització.

B2-14.1. Comprén el significat de gestió sostenible de l’aigua dolça i enumera mesures concretes que col·laboren en aquesta gestió.

B2-14. Justificar i argumentar la importància de preservar i no contaminar les aigües dolces i salades.

B2-14.1. Reconeix els problemes de contaminació d’aigües dolces i salades i els relaciona amb les activitats humanes.

Competència social i cívica Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia Comunicació lingüística Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia Comunicació lingüística Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia Comunicació lingüística

Estàndards d’aprenentatge*

Competència social i cívica

Activitats

6i7

1, 2, 3 i 4

8

5

*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària.

1

a.  És el lloc on s’emmagatzema l’aigua subterrània.

2

c.  El Sol que ens calfa.

3

b.  La infiltració.

4

b.  Roques permeables i poroses sobre roques impermeables.

5



La construcció de molts pous sobre el mateix aqüífer.

V

L’ús d’adobs per a fertilitzar la terra.

V

L’emissió de gasos contaminants per part de les indústries i els cotxes.

F

La construcció de pàrquings, carreteres, túnels o urbanitzacions als terrenys d’un aqüífer.

V

6

c.  És molt bon dissolvent.

7

d.  Absorbeix gran quantitat de calor.

8

L’aigua s’evapora amb el sol i deixa la sal en el recipient gran. En arribar al plàstic, es condensa i cau al recipient xicotet. Així se separa l’aigua de la sal i es transforma l’aigua salobre en aigua dolça.

186

V/F

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 186

25/11/2015 15:29:36

Solucionari

.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 187

25/11/2015 15:29:38

SOLUCIONARI

LA HIDROSFERA Interpreta la imatge

11

•  S’hi veuen dos fongs i molsa. S’hi veu també una teranyina que suggereix que hi ha una aranya prop.

•  Les fletxes ondulades representen l’aigua que s’evapora al mar, als llacs…, i l’aigua que també passa a l’atmosfera per l’evapotranspiració dels éssers vius.

•  El cel està cobert de núvols, de manera que és possible que ploga.

•  Sí, perquè quan hi ha molt de vent, aquest accelera el procés d’evaporació de l’aigua en una superfície humida i això passa fins i tot amb la neu i el gel de les glaceres.

Claus per a començar •  L’aigua es pot trobar a la Terra en els tres estats: sòlida, líquida i gasosa. •  La major part de l’aigua es troba als oceans.

12

Els núvols estan formats per gotes microscòpiques d’aigua suspeses a l’atmosfera. Els núvols es veuen blancs perquè dispersen la llum visible. Quan els núvols són molt grans, la llum no els pot travessar i es fan grisos o fins i tot negres.

13

L’eixugador, sobretot si és d’aire calent, eixuga més ràpidament els cabells perquè accelera l’evaporació de l’aigua. A l’aire lliure també s’evapora l’aigua dels cabells però més lentament. La tovallola eixuga els cabells per contacte, per tant, és difícil que finalment els eixugue totalment.

14

Els éssers vius participen en el cicle hidrològic mitjançant la ingestió de l’aigua i l’evapotranspiració. En el cas de les plantes, l’excedent d’aigua absorbit per les arrels es transpira per les fulles. També els animals transpiren mitjançant la suor.

15

Hi haurà més evaporació si la temperatura és alta, hi ha poca humitat de l’aire i més vent.

16

La condensació és el pas d’aigua en forma de vapor a aigua líquida. Aquest fenomen es produeix quan disminueix la temperatura o quan la humitat ambiental és del 100 %. És molt típica la condensació d’aigua en els vidres de les finestres a l’hivern o la condensació d’aigua en els vidres de les ulleres. En els dos casos, els vidres estan a menys temperatura, fet que produeix la condensació.

17

Interpreta la imatge

•  Un aqüífer és un depòsit subterrani d’aigua dolça que amera les roques del subsòl. Saber més •  Les conseqüències serien que en evaporar-se l’aigua cada volta els oceans se salinitzarien més i arribaria un moment en què cristal·litzarien les sals components. 1

Es tracta d’aigua dolça que podem trobar en forma de vapor com a humitat ambiental o concentrada als núvols en forma de gotetes.

2

L’alumne dibuixarà una gràfica semblant a la que hi ha en la pàgina 63 del llibre de l’alumne, on representarà 100 gotes d’aigua però amb els percentatges següents: •  50 gotes llacs (50 %). •  38 gotes sòl (38 %). •  10 gotes atmosfera (10 %). •  1 gota rius (1 %). •  1 gota éssers vius (1 %). Cada percentatge de gotes serà d’un color.

3

Els rius, durant el seu recorregut pels continents, dissolen sals minerals que portaran als oceans. Ací, l’aigua s’evapora i deixa les sals, amb la qual cosa anirà augmentant a poc a poc la salinitat. L’aigua evaporada sense sals formarà núvols, caurà sobre els continents i donarà lloc als rius. Les sals provenen, per tant, dels continents.

4

R. L.

5

Saber fer. Pesaria tres quantitats iguals de sal i l’afegiria a l’aigua bullent a poc a poc alhora que remene. Pararia en cada cas quan ja no poguera dissoldre més sal. Pesaria la sal que em queda i així esbrinaria el resultat demanat.

Interpreta la imatge

Aquesta tècnica s’aplicarà als tancs, on s’eliminen les partícules sòlides menudes mitjançant filtració i decantació. 18

Si l’aigua no es potabilitzara, correríem el risc de beure substàncies tòxiques o microorganismes perjudicials per a la salut.

19

USA LES TIC. R. M. Dues maneres senzilles per a potabilitzar l’aigua són:

6

El 65 % de 45 kg és 29,25 kg, per tant, 29,25 L.

7

Quan suem, l’aigua de la superfície del cos s’evapora i baixa la temperatura.

a. Bullir‑la durant uns quants minuts.

8

Perdem aigua principalment per l’orina, la suor, tot i que també perdem pels excrements, les llàgrimes i la mucositat nasal.

9

Perquè l’aigua és capaç de dissoldre gran quantitat de substàncies, que transporta i distribueix per tot l’organisme. A més, gràcies a aquesta propietat, és el medi en què es produeixen les reaccions químiques.

No obstant això, no és convenient que utilitzem aquests mètodes per a potabilitzar l’aigua, excepte en situacions extremes que impedisquen disposar d’aigua potable per altres mitjans.

10

188

Interpreta la imatge. Els volcans emeten moltes substàncies, entre les quals hi ha el vapor d’aigua procedent de l’interior de la Terra, que s’incorporen a l’atmosfera i formen part del cicle de l’aigua.

b. Afegir unes gotes de lleixiu a l’aigua.

Saber més •  Que podrien incorporar-se al cicle de l’aigua i afegir-hi substàncies contaminants. 20

PREN LA INICIATIVA. Amb aquesta acció netegem els residus flotants del mar i el fem abocat al camp. A banda de millorar el medi ambient, evitem que alguns animals muiren

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 188

25/11/2015 15:29:39

D

.

quan s’ennueguen amb cordes, xarxes o altres objectes. A més, també impedim que ingerisquen alguns fragments de plàstic que confonen amb aliment, fet que pot tindre conseqüències greus. 21

22

Si no es depurara l’aigua contaminada abans d’abocar-la als rius, incorporaríem contaminants al cicle de l’aigua. Això tindria conseqüències per als éssers vius que viuen en aquests medis i per als que beuen aquestes aigües. Impactes ambientals negatius

Contaminació de les aigües

Sobreexplotació de les aigües superficials i subterrànies Alteració del règim dels rius

Salinització dels aqüífers

23

•  Un dels principals impactes negatius sobre l’aigua és la contaminació, que en deteriora la qualitat i la fa menys apta per al consum. 24

Usos principals de l’aigua

agrícola

domèstic

i ramader

Activitats que els produeixen Abocaments sense depurar de les ciutats, les indústries, les explotacions mineres…

urbà

Reg de cultius

Reg de jardins

Subministrament de granges

Neteja viària

Fonts

Higiene personal

Ús excessiu d’adobs químics que poden carregar de nitrats les aigües subterrànies.

Neteja de casa Cuinar

Reg excessiu dels cultius agrícoles. Massificació turística de les costes. La construcció d’embassaments pot provocar que riu avall no hi haja prou cabal per a permetre el manteniment dels ecosistemes.

25

A: aigua continguda en els éssers vius.



B: aigua de l’atmosfera.



C: aigua dels pous (aigua subterrània).

26

•  Els gasos es dissolen en l’aigua dels oceans de dues formes: per l’onatge i per l’activitat dels éssers vius aquàtics. •  Les aigües continentals estan formades per les aigües superficials, el gel de les glaceres i les aigües subterrànies.

•  El cicle de l’aigua és el conjunt de processos que experimenta l’aigua a la superfície terrestre. •  L’energia solar impulsa el cicle hidrològic i provoca un augment de la temperatura de l’aigua, la minva de la humitat de l’aire i la producció de vents i brises. •  La potabilització és el procés que permet obtindre aigua apta per al consum humà.

Processos en els éssers vius

És molt bon dissolvent.

Dissol minerals i porta sals al mar.

Transporta substàncies en els organismes.

La seua dilatació és anòmala.

L’aigua gelada es dilata i disminueix de densitat.

El gel flota. Davall d’aquest, l’aigua queda líquida.

És una substància adherent.

Queda retinguda al sòl fèrtil.

Permet l’ascens de la saba en les plantes.

27

R. G.

28

R. G. Vegeu la figura de les pàgines 66 i 67 del llibre.

29

L’aigua tindrà més gasos dissolts en una zona d’onatge fort, ja que d’aquesta forma s’augmenta la superfície de l’aigua en contacte amb l’aire i podrà captar més gasos.

30

És una simple proporció. Si un litre d’aigua té aproximadament 17,5 grams de sal de taula, farem el que segueix: 1 000 g/L: 1,75 g = 57,14 litres d’aigua s’haurien d’evaporar.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 189

Refrigeració i calefacció

Processos a la superfície terrestre

Propietats

RESUM

•  L’aigua és molt important per als éssers vius, ja que és el medi on tenen lloc les reaccions químiques, serveix de mitjà de transport per a distribuir substàncies, impedeix els canvis bruscos de temperatura i és útil per a eliminar substàncies de rebuig.

Elaboració de productes

Producció d’energia

L’extracció abusiva de les aigües subterrànies a les zones costaneres turístiques buida els aqüífers, que són envaïts per aigua salada.

•  Els rius duen sals dissoltes en l’aigua. L’evaporació de l’oceà és l’aigua sense sals; per tant, els rius aporten constantment sals al mar.

industrial

189

25/11/2015 15:29:41

SOLUCIONARI

LA HIDROSFERA 31

32

La hidrosfera començà a formar-se fa més de 4 400 milions d’anys a partir dels gasos procedents de l’activitat volcànica, que aleshores era molt elevada. A mesura que la Terra es va anar refredant, el vapor d’aigua començà a condensar-se i va donar lloc a les aigües que formen la hidrosfera. En l’actualitat, aquest procés en menor escala es produeix en les erupcions volcàniques, en les quals també ix vapor d’aigua. L’aigua adquireix la densitat més elevada a 4 graus centígrads, de manera que a les zones més profundes aquesta serà la temperatura de l’aigua, excepte en fenòmens de vulcanisme, dorsals, etc.

33

Per la salinitat de les aigües, que és fins i tot superior a la de mars i oceans, sobretot al mar Mort.

34

La que es trencarà serà la que estiga plena d’aigua, perquè l’aigua quan es congela augmenta de volum i pressionarà sobre les parets de la botella. L’augment del volum de l’aigua quan es congela es considera un fenomen anòmal.

35

36

37

38

Sí, fins al límit de solubilitat de les diferents sals; una vegada assolit el límit, precipiten. En mars amb zones de subducció el procés es complica, perquè part de les sals són retirades de la conca oceànica junt amb el material que subdueix. L’aigua d’escolament superficial és la que corre sobre la superfície del terreny. La velocitat és important, amb la qual cosa pot generar fenòmens erosius grans. L’aigua subterrània corre per davall de la superfície del terreny entre porus i escletxes de les roques. Corre generalment a molta menys velocitat. Són molts els usos que donem a l’aigua. En tots aquells que estiguen destinats al consum humà o animal, l’aigua ha de ser potable. En canvi, en altres usos, com la neteja o el reg, no cal que estiga potabilitzada. • Separació dels objectes sòlids de mida més gran. • Eliminació de substàncies dissoltes i partícules sòlides menudes mitjançant filtració i decantació. • Eliminació de microorganismes mitjançant la cloració.

39

40

190

PREN LA INICIATIVA. Hi ha diverses mesures que poden prendre i sobre les quals cal fer-los pensar i reflexionar, com per exemple: dutxar-se en comptes de banyar-se; tancar l’aixeta quan estiguen ensabonant-se o raspallant-se les dents, regar les plantes quan no hi haja sol, usar la rentadora o el rentaplats quan estiguen plens, instal·lar dispositius reguladors d’aigua a la cisterna del vàter, etc. D’impactes ambientals negatius, n’hi ha molts, la majoria relacionats amb la contaminació i l’abús en el consum.

Pel que fa als impactes positius, la majoria estan relacionats amb mesures que eviten o solucionen la contaminació i que potencien l’ús racional. 41

Les EDAR tenen importància perquè si no es depuraren les aigües residuals de les poblacions i de les indústries, quan s’incorporaren al cicle de l’aigua per abocar-la als rius, els contaminarien. Els llots són els contaminants sòlids que s’extrauen de les aigües residuals. Es depositen en abocadors o s’usen per a produir adobs o biogàs.

Maneres de pensar. Anàlisi científica 42

COMPRENSIÓ LECTORA. Al fons es quedarà l’aigua salada i freda, ja que té més densitat que l’aigua temperada i menys salada.

43

COMPRENSIÓ LECTORA. Un correntòmetre és un aparell que s’utilitza per a mesurar la velocitat i la direcció del desplaçament de les partícules d’un corrent d’aigua.

44

EXPRESSIÓ ESCRITA. R. L.

Saber fer 45

Per reduir la despesa d’aigua podem fer el que segueix: • Tindre l’aixeta tancada mentre ens ensabonem les mans i la cara. •  Encendre el rentaplats quan estiga ple. • No posar les peces al rentaplats molt brutes, amb la qual cosa podem utilitzar un programa que economitze més. •  Encendre la rentadora quan estiga plena.

46

Amb això s’aconsegueix reduir el consum d’aigua quan es tira l’aigua de la cisterna, ja que la botella que s’hi introdueix dins ocupa un volum, que és equivalent a l’aigua que s’estalvia.

47

Consum d’aigua derivat d’un mal ús: 410 litres.



Consum d’aigua derivat d’un ús correcte amb dispositius d’estalvi: 46 litres.



En un dia estalviaríem: 364 litres d’aigua.

48

Lògicament, arreglar l’aixeta perquè no perda aigua. Fins que l’aixeta s’arregle s’ha de tancar la clau parcial de pas.

49

R. L.

50

R. G. Si la mitjana del consum d’aigua potable per habitant i dia a Espanya és de 142 litres, les comunitats que necessiten més implantació de mesures d’estalvi són aquelles que superen aquesta quantitat: Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Ceuta i Melilla, Comunitat Valenciana, Extremadura, Principat d’Astúries i Regió de Múrcia.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 190

25/11/2015 15:29:42

.

ES0000000007461 575469-Unidad 04-Unidad 04_41258.indd 191

25/11/2015 15:29:43

LA BIOSFERA

Introducció i recursos Introducció i continguts de la unitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196 Previsió de dificultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197 Esquema conceptual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197 Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198

Ensenyament individualitzat Reforç i suport • Continguts fonamentals Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200 • Repàs acumulatiu Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201 • Esquemes muts Fitxa 3. Tipus de cèl·lules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202 Fitxa 4. Nivells d’organització. Cicle vital. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203 Fitxa 5. Els cinc regnes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204 Fitxa 6. El microscopi òptic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 205 • Més competent Fitxa 7. Construir un aparell a partir dels òrgans . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206 • Fitxes multilingües Fitxa 8. Cèl·lula animal. Cèl·lula vegetal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208 Fitxa 9. Aparell locomotor. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 210

Aprofundiment • Projectes d’investigació Fitxa 10. Les cèl·lules procariotes dominen la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . 212 Fitxa 11. Quina importància té l’ADN per a la vida de la cèl·lula? . . . . . . . 214

192

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 192

25/11/2015 15:33:20

D

.

• Treballs d’aula Fitxa 12. Observació de cèl·lules vegetals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 216 Fitxa 13. Els xicotets éssers vius del jardí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217 Fitxa 14. Els éssers vius i el medi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 218

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 221 Avaluació de continguts • Controls   Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 222   Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 224 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 226

Avaluació per competències • Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 228 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 230

Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 233

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 193

193

25/11/2015 15:33:21

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 194

25/11/2015 15:33:22

Introducció i recursos

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 195

25/11/2015 15:33:22

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

LA BIOSFERA INTRODUCCIÓ DE LA UNITAT Comença la unitat amb la definició de biosfera com a ‘conjunt dels éssers vius que habiten el planeta’. Si en les unitats anteriors hem presentat els éssers vius com a components peculiars de la superfície del nostre planeta, arriba el moment, en aquesta unitat, d’abordar l’estudi dels organismes. Ens preguntem en primer lloc què són, per a passar a descriure’ls en les unitats següents. No és fàcil definir la vida, però sí que ho és diferenciar els éssers vius dels que no ho són, els que anomenem éssers inerts. La unitat comença analitzant i descrivint les característiques que diferencien els éssers vius dels éssers inerts, tant per com estan fets com per les funcions que són capaços de realitzar, que els són pròpies i exclusives. Quan s’analitza la composició i l’estructura dels organismes, es desemboca de seguida en el concepte de cèl·lula i en la descripció dels principals models cel·lulars, així com en la seua organització interna: els orgànuls cel·lulars. Això dóna peu al desig d’observar cèl·lules, i per això en l’apartat «Saber fer» s’inclouen nocions sobre l’ús del microscopi. Per davall de l’organització cel·lular hi ha simplement molècules. Però les cèl·lules estan fetes d’un tipus concret de molècules; algunes d’exclusives, que anomenem molècules orgàniques, i altres que també són comunes al medi que les envolta, que anomenem molècules inorgàniques. Però aquestes molècules, tant les orgàniques

P com les inorgàniques, són incapaces d’exercir les funcions pròpies dels éssers vius. Aquestes funcions són exclusives de l’organització cel·lular, o de l’organització pluricel·lular, quan l’organisme està format per moltes cèl·lules. Les cèl·lules no viuen aïllades i hi ha organismes fets per moltes cèl·lules. Per facilitar l’estudi i comprensió dels pluricel·lulars, han sorgit els conceptes de teixit, òrgan, aparell i sistema. Convé explicar-los perquè l’alumnat no prenga la idea falsa que un organisme pluricel·lular és simplement el resultat de l’acumulació de moltes cèl·lules.

P q l i v a l i

E

Després de conéixer les funcions, la composició i l’estructura dels organismes, ens adonem que en la biosfera s’han donat diverses solucions als problemes d’organització i funcionament d’aquests, mitjançant les adaptacions que afecten l’anatomia, el funcionament i la conducta, i podem utilitzar aquesta diversitat de solucions per a intentar una classificació de la rica varietat d’éssers vius que habiten el planeta. Els grups més amplis, caracteritzats segons els models d’organització i funcionament dels organismes, són els regnes. En l’actualitat es consideren cinc regnes diferents, es fa una descripció senzilla de les característiques de cada un, acompanyada d’una profusió d’exemples que faciliten la comprensió dels conceptes. Per aprofundir en la comprensió de la classificació dels organismes, s’ofereix també en l’apartat «Saber fer» l’ús de les claus dicotòmiques de classificació.

CONTINGUTS SABER

•  Què és un ésser viu? •  Les funcions vitals. •  Què és una cèl·lula? •  La cèl·lula eucariota. •  Els nivells d’organització. •  La biodiversitat i les adaptacions. •  La classificació dels éssers vius. •  Els cinc regnes.

SABER FER

•  Usar un microscopi òptic. •  Identificar éssers vius amb una clau dicotòmica. •  Utilitzar unitats de mesura. •  R  igorosos en l’ús de la nomenclatura de les ciències biològiques.

SABER SER

•  C  uriosos per conéixer nous detalls de l’organització dels éssers vius.

196

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 196

25/11/2015 15:33:23

D

.

PREVISIÓ DE DIFICULTATS Per a una millor comprensió de la peculiar composició química de la matèria viva, l’alumnat ha de recordar la composició de l’escorça terrestre, de l’atmosfera i de la hidrosfera. Així mateix, la presència dels éssers vius en aquests medis anteriorment estudiats, l’ajudarà a comprendre, en temes futurs, la importància que tenen les relacions dels éssers vius amb el seu ambient, i la necessitat de buscar un equilibri per al planeta.

Encara que es fa una presentació de les tres funcions vitals bàsiques (nutrició, relació i reproducció), després tan sols es fa esment de les modalitats de nutrició per a la classificació dels cinc regnes. Convé deixar oberta la idea que les futures classificacions, dins dels diferents regnes, s’han de basar també en les diferents formes de dur a terme les funcions vitals.

ESQUEMA CONCEPTUAL

Composició

Matèria orgànica i inorgànica Autòtrofa Funció de nutrició Heteròtrofa

Funcions

Funció de relació

Funció de reproducció Cèl·lula procariota Cel·lular Els éssers vius

Cèl·lula eucariota Estructura Unicel·lular •  Teixit

Organització Pluricel·lular

•  Òrgan •  Aparell •  Sistema

Criteris

Adaptacions

Naturals i artificials

Biodiversitat

•  Concepte de categories taxonòmiques •  Nomenclatura binomial

•  Animals

Classificació Els cinc regnes

•  Plantes •  Fongs •  Protoctists •  Moneres

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 197

197

25/11/2015 15:33:25

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

LA BIOSFERA

ET RECOMANEM EN LA XARXA

LLIBRES

PÀGINES WEB

Esta horrible ciencia: Estos microscópicos monstruos Nick Arnold. Ed. Molino.

Atlas de histología vegetal y animal. Descobriment de la cèl·lula. Web de la Universitat de Vigo que descriu les fites principals que van portar a la teoria cel·lular i mostra imatges de la cèl·lula aconseguides amb diversos tipus de microscopi.

Introducció al diminut món dels microbis i les cèl·lules, amb dades curioses, tests i il·lustracions divertides. Forma part d’una col·lecció de divulgació científica per a infants.

Paraules clau: atlas, célula, descubrimiento.

Atlas color de citología e histología Wolfgang Kühnel. Ed. Médica Panamericana, 2005.

Los cinco reinos. Diverses presentacions que descriuen els components dels cinc regnes i els criteris de classificació.

Atles pràctic que permet comprendre les estructures elementals de l’organisme. Conté textos breus i fotografies en color de preparacions microscòpiques.

Paraules clau: cinco reinos, presentaciones.

Qué es el metabolismo Antonio Peña. Fondo de Cultura Económica de España, S. L. 2010.

Proyecto Biosfera. La classificació dels éssers vius. Web de recursos d’educació adreçada a alumnes de 1r d’ESO. A més d’un quadre explicatiu dels cinc regnes, ofereix un recurs didàctic animat sobre l’ús de la lupa i el microscopi. Paraules clau: proyecto biosfera, 1 ESO, cinco reinos, clasificación de seres vivos.

Llibre de divulgació sobre conceptes bàsics del metabolisme referit a diversos tipus de cèl·lules, però també a l’organisme humà i les seues activitats més corrents, com el treball o l’esport. El huevo y la gallina: manual de instrucciones para construir un animal Gabriel Gellon. La Ciencia que Ladra, 2004. Llibre de divulgació que aborda la qüestió de la biologia del desenvolupament i pot ajudar a comprendre la naturalesa dels organismes pluricel·lulars i la relació entre les cèl·lules. Adreçat a un públic amb poca formació científica. ¿Por qué mi hijo se parece a su abuela? Marcos Isamat, Ines García-Albi. Ed. Debate, 2010. Edició digital. Llibre de divulgació que ajudarà a comprendre el paper de l’ADN i de les estructures cel·lulars en la transmissió dels caràcters dels organismes a la descendència. Es fixa en caràcters que criden l’atenció a persones de tota condició, com la calvície o la longevitat. Y Darwin se hizo granjero Antonio Rodero Franganell. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Córdoba, 2009. Llibre de curiositats sobre les aportacions de la ramaderia dels temps de Darwin als conceptes que ell desenvolupa en el seu llibre sobre l’origen de les espècies. S’hi aporten publicacions de l’època sobre la cria d’animals i es relacionen amb les observacions naturals de Darwin.

198

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 198

25/11/2015 15:33:26

Ensenyament individualitzat Reforç i suport Aprofundiment

.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 199

25/11/2015 15:33:26

FITXA 1

REFORÇ I SUPORT

LA BIOSFERA

Continguts fonamentals RESUM

Característiques comunes dels éssers vius

•  Estan constituïts principalment per substàncies orgàniques, a diferència de la matèria inerta, en què predominen les inorgàniques.     – Substàncies orgàniques: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.     – Substàncies inorgàniques: aigua i sals minerals. •  Realitzen tres funcions vitals: nutrició, relació i reproducció. •  La forma més bàsica de vida és la cèl·lula. Estan formades per: •  Membrana plasmàtica: envolta la cèl·lula. •  Citoplasma: contingut intern. Conté orgànuls. •  Material genètic: controla les funcions cel·lulars. N’hi ha de diversos tipus:

Les cèl·lules

•  Procariota. Sense nucli, són les cèl·lules d’organització més senzilla. •  Eucariota. Amb nucli i diferents orgànuls al citoplasma. Hi ha dos tipus de cèl·lules eucariotes: les animals i les vegetals. Segons el nombre de cèl·lules, els organismes poden ser: •  Unicel·lulars. Formats per una sola cèl·lula. •  Pluricel·lulars. Formats per moltes cèl·lules, que s’agrupen en teixits, òrgans, sistemes i aparells. Es classifiquen en tàxons, que són: regne, tipus, classe, ordre, família, gènere i espècie. Hi ha cinc regnes: •  Moneres. Unicel·lulars, procariotes i amb nutrició autòtrofa o heteròtrofa.

Classificació

•  Protoctists. Unicel·lulars o pluricel·lulars, eucariotes, sense teixits i amb nutrició autòtrofa o heteròtrofa. •  Fongs. Unicel·lulars o pluricel·lulars, eucariotes, sense teixits i amb nutrició heteròtrofa. •  Plantes. Pluricel·lulars, eucariotes, amb teixits i amb nutrició autòtrofa. •  Animals. Pluricel·lulars, eucariotes, amb teixits i amb nutrició heteròtrofa.

Biodiversitat i adaptacions

La biodiversitat és el conjunt de totes les formes de vida diferents; és una conseqüència de les diferents adaptacions que presenten els éssers vius. Les adaptacions permeten que els éssers vius habiten medis molt diferents; consisteixen en modificacions estructurals, canvis en processos fisiològics o fins i tot variacions de les pautes de conducta.

ACTIVITATS 1

Què són les adaptacions? Per a què serveixen?

3

Defineix biodiversitat i explica la importància que té.

2

Elabora en el quadern una taula en què figuren els orgànuls comuns i els característics dels diferents tipus de cèl·lules.

4

Realitza una classificació dels éssers vius segons el tipus de nutrició.

200

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 200

25/11/2015 15:33:32

D

.

FITXA 2

REFORÇ I SUPORT

LA BIOSFERA

Repàs acumulatiu 1

Indica quines de les característiques següents són comunes a tots els éssers vius.

5

Indica quin d’aquests conjunts de paraules representa la composició d’una cèl·lula.

a. Tenen ales.

a. Cap, cos i extremitats.

b. Mengen.

b. Membrana, citoplasma i nucli.

c. Arrelen.

c. Procariota, vegetal i animal.

d. Alleten les cries.

d. Teixit, òrgan i aparell.

e. Es reprodueixen. f. Tenen pell.

6

Què és l’ADN? Quina funció té en les cèl·lules? En quina part de la cèl·lula es troba?

7

Què és un microscopi? Indica quins d’aquests objectes formen part d’un microscopi.

g. Respiren. h. Es desplacen per terra. i. Ponen ous. j. Tenen òrgans dels sentits.

a. Lents.

k. Es relacionen amb el medi que els envolta.

b. Antena.

l. Es nodreixen.

c Combustible. d. Font d’il·luminació.

2

3

Hi ha aigua dins dels éssers vius? Quines altres substàncies tenen els éssers vius que també estan presents fora d’aquests? Quin nom reben aquestes substàncies? Què són les substàncies orgàniques? Indica quines d’aquestes substàncies són orgàniques. a. Glucosa. b. Colesterol. c. Àcid desoxiribonucleic. d. Sílice. e. Diamant. f. Clorur sòdic. g. Àcid sulfúric.

8

Què són els éssers pluricel·lulars? En què es diferencia un ésser pluricel·lular de cent cèl·lules d’una agrupació de cent éssers unicel·lulars?

9

Què és una espècie? Quines categories de classificació d’éssers vius coneixes per damunt de l’espècie? Ordena-les de més a menys amplitud (la de menys amplitud seria l’espècie).

10

Els éssers vius es classifiquen en cinc regnes. Indica el nom dels regnes, escriu alguna característica comuna a totes les espècies d’un mateix regne, i escriu també algun exemple d’organisme de cada regne.

h. Midó. i. Proteïna. j. Vitamina. 4

Què és una cèl·lula? Digues quins dels éssers següents contenen cèl·lules. a. Gos. b. Arbre. c. Taula. d. Balena. e. Raqueta. f. Cotxe. g. Bolet. h. Microbi. i. Pilota. j. Flor.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 201

201

25/11/2015 15:33:33

FITXA 3

REFORÇ I SUPORT

LA BIOSFERA

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

TIPUS DE CÈL·LULES

N

C

202

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 202

25/11/2015 15:33:35

D

.

FITXA 4

REFORÇ I SUPORT

LA BIOSFERA

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

NIVELLS D’ORGANITZACIÓ

CICLE VITAL

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 203

203

25/11/2015 15:33:37

FITXA 5

REFORÇ I SUPORT

LA BIOSFERA

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

ELS CINC REGNES

E

Regne 

Regne 

Regne 

204

Regne 

Regne 

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 204

25/11/2015 15:33:50

D

.

FITXA 6

REFORÇ I SUPORT

LA BIOSFERA

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

EL MICROSCOPI ÒPTIC

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 205

205

25/11/2015 15:33:53

FITXA 7

REFORÇ I SUPORT

Més competent

Construir un aparell a partir dels òrgans En l’estudi dels nivells d’organització d’un organisme pluricel·lular, has vist que els aparells estan formats

per la unió de diversos òrgans. Prenguem ara l’exemple de l’aparell digestiu.



Faringe

Boca

Esòfag

Fetge Estómac

Intestí prim

Pàncrees

Intestí gros

206

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 206

25/11/2015 15:33:55

D

.

LA BIOSFERA

ACTIVITATS 1



 USA LES TIC. Busca informació sobre cada un dels òrgans que componen l’aparell digestiu: la forma, les dimensions i la funció principal. Amb les dades obtingudes, elabora un resum breu per a cada òrgan que puga donar una informació succinta en una figura semblant a la que encapçala aquesta activitat.

2

3

 COMPETÈNCIA MATEMÀTICA. Has de construir un model d’aparell digestiu que càpia en un full doble. Calcula l’escala que has d’utilitzar perquè els òrgans que representes siguen proporcionals a les dimensions reals dels òrgans, que has esbrinat en l’apartat anterior. Per exemple, si has esbrinat que l’esòfag té de 25 a 30 cm de longitud i saps que un full doble (format A3) té 42 cm de longitud, hauràs de dividir les dimensions dels òrgans per 4 perquè la representació et càpia de sobres en el full on has de representar-los.  CONSCIÈNCIA I EXPRESSIÓ CULTURAL. Has de cuidar la presentació del model d’aparell digestiu, pintant-lo adequadament i utilitzant materials apropiats.



Se’t proposa un model realitzat amb cartolines. Dibuixa en una cartolina blanca cada òrgan separadament; retalla els òrgans; dibuixa en el full doble que recull el model una silueta humana semblant a la figura que encapçala l’activitat.



Dins de la silueta, vés apegant els diferents òrgans en l’ordre adequat. No apegues els òrgans totalment sobre el full, sinó simplement per un extrem, de manera que si un òrgan queda per damunt d’un altre (com, per exemple, l’estómac sobre el pàncrees), pugues alçar l’òrgan superior per observar l’inferior i tindre així una idea més aproximada a la visió tridimensional de l’aparell digestiu. 4

 APRENDRE A APRENDRE. Amb la construcció del model, tenint en compte la col·locació dels òrgans i la funció de cada un, pots descriure ara el camí que segueixen els aliments des que entren per la boca fins que són transformats en nutrients, són absorbits cap a la sang i els residus no digerits són expulsats a l’exterior.

TREBALL COOPERATIU

Presentació de la maqueta de l’aparell digestiu Pots realitzar el treball en equips de dues o tres persones, distribuint la faena de buscar informació sobre l’anatomia i les funcions dels òrgans, repartint les tasques de construcció de la maqueta segons les habilitats de cada un: dibuixar, pintar, retolar… Una vegada construïda la maqueta, l’equip pot presentar-la a la classe, distribuint també les tasques de presentació dels diferents òrgans i de la funció global de tot l’aparell digestiu.

Haureu d’estar pendents de les possibles preguntes que puguen sorgir de la classe que observa la presentació. Aquestes preguntes, segurament, seran sobre problemes de salut de l’aparell digestiu. Per això, hauríeu de recollir alguna informació mínima sobre les indisposicions i malalties més comunes en aquest aparell: l’acidesa d’estómac, la gastroenteritis, el restrenyiment, la gastritis, l’hepatitis...

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 207

207

25/11/2015 15:33:57

FITXA 8

REFORÇ I SUPORT

Fitxes multilingües CÈL·LULA ANIMAL

CÈL·LULA VEGETAL

1. Membrana plasmàtica 2. Nucli 3. Citoplasma

4. Vacúols

5. Mitocondri

7. Cloroplast

6. Paret cel·lular

Romanés

208

Àrab

Xinés

1.

1

1.

2.

2

2.

3.

3

3.

4.

4

4.

5.

5

5.

6.

6

6.

7.

7

7.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 208

25/11/2015 15:33:59

D

.

LA BIOSFERA

CÈL·LULA ANIMAL

CÈL·LULA VEGETAL

ANIMAL CELL

PLANT CELL

LA CELLULE ANIMALE

LA CELLULE VÉGÉTALE

TIERZELLE

PFLANZENZELLE

1. Membrana plasmàtica 2. Nucli 3. Citoplasma

4. Vacúol

5. Mitocondri

7. Cloroplast

6. Paret cel·lular

Anglés

Francés

Alemany

1. Plasme membrane

1. Membrane plasmatique

1. Zellmembran

2. Nucleus

2. Noyau

2. Zellkern

3. Cytoplasm

3. Cytoplasme

3. Cytoplasma

4. Vacuole

4. Vacuole

4. Vakuole

5. Mitochondria

5. Mitochondrie

5. Mitochondrium

6. Cell wall

6. Paroi cellulaire

6. Zellwand

7. Chloroplast

7. Chloroplaste

7. Chloroplast

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 209

209

25/11/2015 15:34:00

FITXA 9

REFORÇ I SUPORT

Fitxes multilingües APARELL LOCOMOTOR APARAT LOCOMOTOR

1. Cèl·lula òssia 8. Cèl·lules musculars

7. Teixit muscular

2. Teixit ossi

3. Òrgan: os

6. Òrgan: múscul 4. Sistema esquelètic

Romanés

210

5. Sistema muscular

Àrab

Xinés

1. Celula˘ osoasa˘

1

1.

2. T¸esut osos

2

2.

3. Organ: osul

3

3.

4. Sistemul osos

4

4.

5. Sistemul muscular

5

5.

6. Organ: mus¸chiul

6

6.

7. T¸esut muscular

7

7.

8. Celule musculare

8

8.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 210

25/11/2015 15:34:01

D

.

LA BIOSFERA

APARELL LOCOMOTOR LOCOMOTION SYSTEM L’APPAREIL LOCOMOTEUR BEWEGUNGSAPPARAT

1. Cèl·lula òssia 8. Cèl·lules musculars

7. Teixit muscular

2. Teixit ossi

3. Òrgan: os

6. Òrgan: múscul 4. Sistema esquelètic

5. Sistema muscular

Anglés

Francés

Alemany

1. Bone cell

1. Cellule osseuse

1. Knochenzelle

2. Bone tissue

2. Tissu osseux

2. Knochengewebe

3. Organ: bone

3. Organe: os

3. Organ: Knoche

4. Esqueletic system

4. Système squelettique

4. Knochen

5. Muscular system

5. Système musculaire

5. Muskulatur

6. Organ: muscle

6. Organe: muscle

6. Organ: Muskeln

7. Muscle tissue

7. Tissu musculaire

7. Muskelgewebe

8. Muscle cell

8. Cellules musculaires

8. Muskelzelle

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 211

211

25/11/2015 15:34:03

FITXA 10

APROFUNDIMENT

PROJECTES D’INVESTIGACIÓ

Les cèl·lules procariotes dominen la Terra

FULL DE RUTA Objectiu: conéixer els llocs on poden viure els bacteris. Investigacions suggerides: •  Descobriment dels bacteris. •  Conservació dels aliments. •  Mesures d’higiene contra els bacteris. •  Bacteris productors d’antibiòtics. •  Aliments probiòtics.

•  La alimentación en la educación secundaria obligatoria, guia didàctica. AESAN.   Paraules clau: alimentación, aesan, secundaria. •  Historia de la Medicina, José Manuel Sánchez Ron i Antonio Mingote. Crítica, 2013. •  Cazadores de microbios, Paul de Kruif. Porrua, 2006. Presentació: pòster d’1,50 3 2 m.

•  El cicle de la matèria en els ecosistemes. •  Vida a Mart. •  Vida en altres llocs de l’univers.

212

Fonts d’investigació:

Duració de l’elaboració: una setmana. Realització: equip de 5 alumnes.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 212

25/11/2015 15:34:09

D

.

LA BIOSFERA

TINGUES EN COMPTE QUE

•  L’any 1683, Leeuwenhoek observa bacteris en la llet en descomposició. •  Louis Pasteur (1822-1895) relaciona la presència de bacteris amb l’alteració dels aliments i inventa la pasteurització com una manera de preservar els aliments. També aquest científic relacionà la presència de bacteris amb nombroses malalties. •  Robert Koch (1843-1910) demostrà que la tuberculosi era provocada per un bacteri i va compondre un protocol per a relacionar les malalties amb l’actuació dels bacteris. •  Joseph Lister (1827-1912) va ser un cirurgià britànic que col·laborà amb Pasteur en l’estudi dels bacteris i inventà l’antisèpsia per a evitar les infeccions que es produïen en les intervencions quirúrgiques. •  Listeria és un bacteri descobert per Lister, que és capaç de créixer sobre aliments refrigerats. •  L’any 1996 es descobriren bacteris a les glaceres de l’Antàrtida. •  L’any 1996, científics de la NASA asseguraren haver observat bacteris en meteorits procedents de Mart. •  Recentment, en alguns restaurants de la Gran Bretanya es descobriren bacteris vius als glaçons que se servien amb les begudes.

EL QUE HAS DE SABER •  Els organismes més abundants amb cèl·lula procariota són els bacteris. •  Hi ha bacteris beneficiosos que produeixen aliments, com el iogurt. •  Hi ha bacteris beneficiosos que produeixen antibiòtics, com l’Streptomyces. •  Hi ha bacteris que descomponen els cadàvers reciclant la matèria. •  Hi ha bacteris perjudicials que causen malalties. •  Hi ha bacteris perjudicials que creixen sobre els aliments i els fan malbé.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 213

213

25/11/2015 15:34:11

FITXA 11

APROFUNDIMENT

PROJECTES D’INVESTIGACIÓ

Quina importància té l’ADN en la vida de la cèl·lula?

FULL DE RUTA Objectiu: conéixer el paper de l’ADN en la transmissió de caràcters d’una generació a una altra. Investigacions suggerides: •  Presència de l’ADN en tots els tipus cel·lulars. •  Composició química i estructura de l’ADN. •  Duplicació de l’ADN. •  Què és el codi genètic.

•  50 cosas que hay que saber sobre la Genética. Mark Henderson. Ariel, 2010. Presentació: pòster d’1,50 3 2 m o presentació digital.

Fonts d’investigació: •  La genética al alcance de todos. Paraules clau: genética, alcance, todos.

214

•  Genes, chicas y laboratorios: después de la doble hélice. James Watson. Tusquets Editores, 2006.

Duració de l’elaboració: una setmana. Realització: equip de 5 alumnes.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 214

25/11/2015 15:34:13

D

.

LA BIOSFERA

TINGUES EN COMPTE QUE

•  L’any 1928, Fred Griffith demostrà, amb un experiment amb bacteris, que la transmissió de caràcters d’una cèl·lula a les filles era deguda a una substància química que es transmetia en la divisió cel·lular. •  L’any 1944, Avery i els seus col·laboradors demostraren que aquesta substància era l’ADN, que descrivien com una substància fibrosa present al nucli de la cèl·lula. •  L’any 1953, James Watson i Francis Crick, ajudats per Rosalind Franklin, descobriren l’estructura molecular de l’ADN. •  L’any 1958, Meselson i Stahl descobriren les característiques del mecanisme pel qual l’ADN era capaç de fer còpies de si mateix. •  L’any 1966, després de cinc anys d’investigació, es va descobrir la correspondència que hi havia entre les molècules d’ADN i les de proteïnes, és el que es coneix com a codi genètic. •  A mesura que avancem en el temps, la investigació és més complexa i participen científics d’arreu del món. •  L’any 1990 es creà l’Organització Genoma Humà, d’àmbit internacional, per iniciar l’estudi del mapa complet de gens de l’espècie humana. •  L’any 2001 es dóna a conéixer una versió fiable en el 99 % del genoma humà.

EL QUE HAS DE SABER •  L’ADN és la substància portadora del missatge genètic. •  El missatge genètic és el conjunt d’ordres que dicten com ha de ser una cèl·lula i un organisme. •  L’ADN dicta aquestes ordres per produir proteïnes. Quasi tots els caràcters de l’organisme són deguts a l’acció de les proteïnes. •  L’ADN és capaç de produir còpies de si mateix amb l’ajuda de proteïnes. •  Un gen és un fragment d’ADN capaç de produir proteïnes. •  Els gens poden passar de generació en generació sense modificar-se.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 215

215

25/11/2015 15:34:14

APROFUNDIMENT

FITXA 12

LA BIOSFERA

TREBALLS D’AULA

Observació de cèl·lules vegetals

E

Material

OBJECTIU Observar cèl·lules vegetals al microscopi. Aprendre a realitzar preparacions microscòpiques.

•  Bulb de ceba. •  Microscopi, portaobjectes i cobreobjectes. •  Pinces i bisturí. •  Colorant verd de metil. •  Comptagotes i paper de filtre. •  Quadern de treball i llapis de colors.

PROCEDIMENT 1

 Talla el bulb de ceba en diverses parts. Agafa una de les capes i, a la part   interna, marca amb el bisturí, fent-hi xicotetes incisions, quadrats   d’1 cm de costat aproximadament.

2

 Extrau amb les pinces una pelleta, tan fina com pugues, d’una de les   seccions anteriors.

3

 Col·loca la mostra estesa al centre d’un portaobjectes. Repeteix l’operació   si la mostra presenta doblecs.

4

 Afig a la mostra unes gotes de verd de metil i espera fins que s’impregne.   Després d’uns cinc minuts, renta la preparació per retirar l’excés   de colorant amb l’aigua d’un comptagotes. Amb unes pinces, subjecta  la mostra al portaobjectes perquè no siga arrossegada per l’aigua.

5

 Posa una gota d’aigua sobre la mostra i tapa-la amb el cobreobjectes,   procurant que no queden bombolles d’aire en la preparació. Asseca   el portaobjectes amb paper de filtre.

6

 Col·loca la preparació al microscopi. Enfoca primerament amb l’objectiu   de menys augment i observa per l’ocular.

ACTIVITATS 1

Realitza un dibuix a 100 augments del que observes pel microscopi. Quin tipus de cèl·lula has observat? Quins orgànuls cel·lulars hi veus?

2

Col·loca, mitjançant un comptagotes, una gota d’aigua destil·lada al portaobjectes per davall del trosset d’epidermis. Observa atentament i descriu què els passa a les cèl·lules.

216

3

Elimina l’aigua sobrant amb un trosset de paper de filtre. Col·loca ara al portaobjectes, per davall de l’epidermis, una gota d’aigua molt salada. Observa atentament i descriu què els passa a les cèl·lules.

4

Busca en la xarxa el significat i l’explicació del terme plasmòlisi.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 216

25/11/2015 15:34:17

D

.

APROFUNDIMENT

FITXA 13

LA BIOSFERA

TREBALLS D’AULA

Els xicotets éssers vius del jardí OBJECTIU Estudiar els éssers vius de petites dimensions que viuen entre la fullaraca i al sòl d’un jardí. Iniciar-se en la utilització de la lupa binocular.

Material •  Terra del jardí.

•  Quadern de treball.

•  Un grapat de fullaraca humida.

•  Embut.

•  Lupa binocular.

•  Reixeta (com a tamís).

•  Guants de jardí.

•  Pot de vidre.

•  Paleta de jardí.

•  Cartolina de color fosc.

•  Dos recipients blancs.

•  Llum.

•  Dues bosses de paper. PROCEDIMENT 1

 Agafa un grapat de fulles humides de terra (és convenient que utilitzes els guants) i posa-les dins d’una  bossa de paper airejada. Amb la paleta, realitza unes perforacions a terra per recollir-ne una mostra   i posa la terra dins de l’altra bossa de paper, que no has de tancar. L’obtenció de mostres pot ser d’un jardí   amb bastant vegetació del teu centre d’estudis.

2

 Al laboratori, revist el pot de vidre amb la cartolina. Col·loca l’embut a la boca del pot i posa les fulles recollides   a la part ampla de l’embut. Projecta sobre aquests objectes una font de llum i calor (llum) perquè els organismes  de les fulles baixen fins a la base del pot.

3

 Tamisa per la reixeta la terra extreta i recull en un dels recipients blancs els éssers vius que contenia.

4

 Aboca al segon recipient blanc els animalets del pot. Perquè no s’escapen, tapa els recipients   amb un paper.

5

 Observa els éssers vius amb la lupa binocular.

ACTIVITATS 1

Realitza en el quadern una fitxa de cada ésser viu amb aquestes dades.

Nom comú

2

•  nom científic

…………

•  classe

…………

•  regne

…………

•  característiques

…………

•  hàbitat

…………

Entre els nombrosos mètodes per a estimar l’efectiu d’una població (X) hi ha la tècnica que s’anomena de marcatge i captura. Consisteix a marcar, per exemple amb una taca roja, un nombre d’individus (x) i amollar-los perquè es mesclen lliurement amb la resta de la població. Al cap d’un quant temps capturarem un nombre (A) d’individus i comptarem quants (a) tenen la taca. Per saber la grandària real de la població aplicarem el càlcul següent: x/X = a/A. Aplica aquest procediment a alguns dels animalets que trobes.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 217

217

25/11/2015 15:34:19

FITXA 13

APROFUNDIMENT

LA BIOSFERA

TREBALLS D’AULA

Els éssers vius i el medi ANÀLISI DE LA VIDA QUE ENS ENVOLTA Plantegem un treball en equip, per part de tot l’alumnat, per recopilar informació sobre les espècies de plantes i animals que conviuen en el nostre entorn. Cada un ha de fer una relació dels éssers vius que habiten a casa seua o en l’entorn més immediat. Al final, elaboraran entre tots un quadre en què figuren tots els animals i les plantes. Segurament, la llista serà sorprenent.

LA LLUM I LES PLANTES Aquest experiment serveix per a demostrar com és d’important l’energia del Sol per a la vida a la Terra. Agafarem tres plantes semblants i les sotmetrem a diferents exposicions de llum. Una, que serà la testimoni, es tractarà d’una manera normal, com fins al moment de l’experiència. Una altra es cobrirà d’una bossa de color negre, encara que es podrà regar amb la mateixa freqüència que la planta testimoni. I l’última la taparem amb algun teixit o material que no siga totalment opac. El pas d’una setmana serà, probablement, més que suficient per a veure la importància que té la llum per a la vida. L’objectiu de la pràctica consisteix a comparar l’estat de cada una de les plantes i la coloració que presenten. Si la pràctica es du a terme durant més temps, es podran observar diferències clares de creixement.

EFECTE DE LA SALINITAT EN ELS ÉSSERS VIUS Aquest experiment pretén mostrar l’efecte perjudicial de certes concentracions de sals en l’aigua per a algunes plantes. Per a fer-lo, s’utilitzaran cinc plantes de fesols o cigrons germinades amb anterioritat, i es posaran cada una en un gotet de plàstic numerat per a poder identificar-les. Així mateix, es disposaran cinc botelles d’aigua d’un litre que s’identificaran de la mateixa manera. En la primera botella es posa aigua destil·lada; en la segona, aigua destil·lada amb una culleradeta de sal; en la tercera, amb dues; en la quarta, amb tres, i en la cinquena, amb cinc. Regarem cada planta amb l’aigua de cada una de les botelles, sempre totes les plantes amb la mateixa quantitat d’aigua i a la mateixa hora. Només ens resta observar quant de temps tarda cada planta a marcir-se.

ACTIVITATS 1

A més de la llum i de la concentració de sal, quins altres factors del medi creus que poden influir en la salut de les plantes?

2

Redacta algun experiment per a comprovar la influència de la llum i de la concentració salina de l’aigua en la salut dels animals.

218

3

En la primera part de la fitxa has elaborat una llista d’éssers vius que hi ha al teu entorn. Descriu ara els factors del teu entorn que poden influir en la salut d’aquestes plantes i animals.

4

Quins dels factors que has enumerat en el punt anterior depenen de l’activitat dels humans?

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 218

25/11/2015 15:34:21

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació Avaluació de continguts Avaluació per competències

.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 219

25/11/2015 15:34:22

D

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 220

25/11/2015 15:34:23

AUTOAVALUACIÓ

LA BIOSFERA Nom:

1

Quin dels trios següents es considera que representa les funcions vitals?

Curs:

7

Les cèl·lules vegetals es diferencien de les animals perquè tenen:

a. Nutrició, moviment i reproducció.

a. Un gran vacúol central, lisosomes i cloroplasts.

b. Nutrició, relació i reproducció.

b. Paret cel·lular, lisosomes i cloroplasts.

c. Respiració, relació i reproducció.

c. Cloroplasts, un gran vacúol central i centrosoma.

d. Nutrició, creixement i reproducció. 2

Data:

d. Un gran vacúol central, paret cel·lular i cloroplasts.

Què és la biosfera? a. El conjunt dels éssers vius i la matèria inerta. b. El conjunt dels éssers vius.

8

Els teixits són: a. Agrupacions de cèl·lules.

c. El conjunt de la matèria inerta.

b. Agrupacions d’òrgans.

d. Els éssers vius que tenen la capacitat per a moure’s.

c. Els components dels aparells. d. Les cèl·lules eucariotes.

3

Quin element té una funció important en els éssers vius i és escàs en la matèria inerta? a. Silici. b. Oxigen.

9

Si usem un ocular de 5 augments i observem una preparació amb 250 augments, de quants augments és el nostre objectiu? a. 25 augments.

c. Carboni.

b. 50 augments.

d. Calci. 4

d. 100 augments.

La substància més abundant en els éssers vius és… a. Les sals minerals. b. Les proteïnes. c. Els greixos. d. L’aigua.

5

c. 75 augments.

Els éssers vius que són capaços de fabricar les seues pròpies substàncies orgàniques s’anomenen…

10

Els llevats i les floridures formen part del regne… a. Protoctists. b. Fongs. c. Moneres. d. Plantes.

a. Heteròtrofs. b. Autòtrofs. c. Protoctists. d. Cloroplasts. 6

Les cèl·lules eucariotes… a. Són més primitives que les procariotes. b. Són més xicotetes que les procariotes. c. Són més grans que les procariotes. d. No tenen orgànuls.

1 b; 2 b; 3 c; 4 d; 5 b; 6 c; 7 d; 8 a; 9 b; 10 b. SOLUCIONS DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 221

221

25/11/2015 15:34:24

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

LA BIOSFERA Nom:

1

Curs:

Data:

Els éssers vius es consideren com a tal perquè realitzen tres funcions. Enumera i explica quines són.    

2

Quines són les substàncies orgàniques més importants? Posa un exemple de cada grup.    

3

Tenen material genètic les cèl·lules procariotes? On es troba?  

4

Hi ha un orgànul que és comú al citoplasma de les cèl·lules eucariotes i de les cèl·lules procariotes. Quin és?  

5

Relaciona cada característica amb l’adaptació que afavoreix. Fulles transformades en espines  • Capa de greix davall de la pell  •

•  Protecció contra la calor

Hibernació  •

•  Protecció contra la sequera

Migracions  •

•  Desplaçament per l’aire

Sudoració  • Extremitats en forma d’ales  • 6

•  Protecció contra el fred

•  Cerca d’aliment en diferents estacions •  Estalvi d’energia en estacions adverses

Ordena aquests nivells d’organització cel·lular de menys a més complexitat: teixit – sistemes i aparells – cèl·lula – òrgan. A continuació, defineix breument cada un.      

222

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 222

25/11/2015 15:34:25

D

.

CONTROL B

7

Escriu els noms dels orgànuls cel·lulars assenyalats en el dibuix següent i justifica de quin tipus de cèl·lula es tracta.

8

Què és la nutrició autòtrofa? Quin tipus d’éssers vius utilitzen aquesta forma de nutrició?    

9

L’òbila té com a nom científic Tyto alba. Quina paraula fa referència al gènere? I a l’espècie? Com s’anomena aquesta nomenclatura?    

10

Quins són els cinc regnes? Posa un exemple d’organisme pertanyent a cada un.     

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 223

223

25/11/2015 15:34:26

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

LA BIOSFERA Nom:

1

Curs:

Data:

En què es diferencien els éssers vius de la matèria inerta? Podríem considerar un organisme com a viu si no té funció de relació? Per què?   

2

Per què és important l’aigua en els éssers vius? I les sals minerals?   

3

En quina forma i on es troba el material genètic en les cèl·lules procariotes? I en les eucariotes?    

4

De la llista següent, què podem trobar en una cèl·lula procariota? Encercla les correctes. gran vacúol central – ribosomes – nucli – membrana plasmàtica – càpsula bacteriana – paret cel·lular material genètic dispers – flagel – mitocondris – cloroplasts – reticle endoplasmàtic

5

Quina funció tenen la membrana plasmàtica, el nucli i el flagel? En quin tipus de cèl·lula podem trobar cada un?   

6

Com es calculen els augments amb què s’observen les mostres en un microscopi? Quines peces del microscopi cal moure per a variar els augments?   

7

Què és la nutrició heteròtrofa? Quin tipus d’organismes utilitzen aquesta forma de nutrició? Posa un exemple d’espècie de cada tipus.   

224

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 224

25/11/2015 15:34:27

D

.

CONTROL A

8

Indica el nom dels orgànuls assenyalats en aquest dibuix de la cèl·lula; justifica de quin tipus de cèl·lula es tracta.

9

Quan es diu que una classificació d’éssers vius segueix criteris naturals? Té això algun avantatge sobre la utilització de criteris artificials? Explica-ho.  

10

Utilitza la clau dicotòmica per a classificar aquests organismes. calamar, petúnia, xampinyó, bacteri Escherichia coli i ameba

1. a) Tenen cèl·lules procariotes.............................................................

Regne de les moneres



b) Tenen cèl·lules eucariotes................................................................

Aneu a 2

2. a) No posseeixen teixits............................................................................

Aneu a 3



Aneu a 4

b) Sí que posseeixen teixits...................................................................

3. a) Nutrició autòtrofa o heteròtrofa...............................................

Regne dels protoctists



Regne dels fongs

b) Nutrició heteròtrofa...............................................................................

4. a) Nutrició autòtrofa.....................................................................................

Regne de les plantes



Regne dels animals

b) Nutrició heteròtrofa...............................................................................

    

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 225

225

25/11/2015 15:34:28

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

LA BIOSFERA

Criteris d’avaluació*

B3-1. Reconéixer que els éssers vius estan constituïts per cèl·lules i determinar les característiques que els diferencien de la matèria inerta.

Estàndards d’aprenentatge* B3-1.1. Diferencia la matèria viva de la inerta partint de les característiques particulars de totes dues. B3-1.2. Estableix comparativament les analogies i diferències entre cèl·lula procariota i eucariota, i entre cèl·lula animal i vegetal.

B3-2. Descriure les funcions comunes a tots els éssers vius i diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.

B3-2.2. Contrasta el procés de nutrició autòtrofa i nutrició heteròtrofa, i dedueix la relació que hi ha entre aquestes.

B3-3. Reconéixer les característiques morfològiques principals dels diferents grups taxonòmics.

B3-3.1. Aplica criteris de classificació dels éssers vius, relacionant els animals i les plantes més comuns amb el seu grup taxonòmic.

B3-7. Determinar a partir de l’observació les adaptacions que permeten als animals i a les plantes sobreviure en determinats ecosistemes.

B3-7.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els animals i plantes més comuns amb la seua adaptació al medi.

B3-8. Utilitzar claus dicotòmiques o altres mitjans per a la identificació i classificació d’animals i plantes.

B3-8.1. Classifica animals i plantes a partir de claus d’identificació.

Activitats Control B

Control A

1i2

1

3, 4, 6 i 7

8

8

9 i 10

5

7, 9 i 10

*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària.

Control B 1

Nutrició: incorporació de substàncies a l’organisme a fi d’obtindre energia per al seu funcionament i per a mantindre el propi cos. Relació: interacció amb el medi que els envolta, o siga, producció de respostes davant estímuls externs: moviment, secreció...

Sudoració – Protecció contra la calor. Extremitats en forma d’ales – Desplaçament per l’aire. 6

Cèl·lula: unitat estructural i fisiològica de l’ésser viu. Teixit: conjunt de cèl·lules semblants que realitzen la mateixa funció.

Reproducció: producció d’organismes idèntics als progenitors. 2

Òrgan: conjunt de teixits que s’agrupen per exercir una funció concreta.

Glúcids com la glucosa i polisacàrids com el midó.

Aparell o sistema: conjunt d’òrgans que es coordinen per exercir una funció àmplia en l’organisme.

Lípids, com els greixos o el colesterol. Proteïnes, com l’albúmina de l’ou o l’hemoglobina de la sang. Àcids nucleics, com l’ADN. 3

Sí, està dispers al citoplasma.

4

Els ribosomes.

5

Fulles transformades en espines – Protecció contra la sequera. Capa de greix davall de la pell – Protecció contra el fred. Hibernació – Estalvi d’energia en estacions adverses. Migracions – Cerca d’aliment en diferents estacions.

226

Cèl·lula – teixit – òrgan – sistema o aparell.

7

En la figura, de dalt a baix: membrana plasmàtica, nucli, citoplasma, lisosoma i mitocondri. Es tracta d’una cèl·lula eucariota, perquè conté nucli i orgànuls complexos al citoplasma. És d’una cèl·lula animal perquè no té paret cel·lular ni cloroplasts.

8

És la modalitat de nutrició en què l’organisme ingereix substàncies inorgàniques i fabrica les seues pròpies substàncies orgàniques. La realitzen les plantes, les algues i alguns bacteris.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 226

25/11/2015 15:34:29

D

.

9

Tyto fa referència al gènere, i alba, a l’espècie en concret. Aquesta forma de posar els noms es coneix com a nomenclatura binomial.

10

L’aigua realitza moltes funcions importants en els organismes, com la funció de regulació tèrmica; de dissolvent quasi universal, de manera que les reaccions químiques dels organismes tenen lloc entre substàncies dissoltes en aigua; funció mecànica, que atorga a les cèl·lules la turgència i la viscositat convenients, i gràcies als fenòmens de capil·laritat, les plantes poden elevar la saba bruta; funció transportadora, pròpia de la sang i la saba, gràcies al fet que els nutrients estan dissolts en aigua. Les sals minerals també són importants per les seues funcions reguladores: mantenen l’equilibri hídric entre la cèl·lula i l’entorn; regulen el pH del medi aquós de l’organisme, i actuen de catalitzadors en algunes reaccions. Finalment, les sals precipitades poden formar l’esquelet de plantes i animals: carbonat càlcic dels ossos i les closques de mol·luscos; fosfat càlcic dels ossos; òxid de silici (sílice) de les plantes gramínies i de la closca de les algues diatomees.

3

5

La membrana plasmàtica regula el pas de substàncies entre l’exterior i l’interior. Es troba en tot tipus de cèl·lules. El nucli conté el material genètic. Es troba només en les cèl·lules eucariotes. El flagel serveix per a desplaçar-se. Es troba en alguns bacteris i en algunes cèl·lules eucariotes animals.

6

Es diferencien en el fet que presenten les tres funcions vitals: nutrició, relació i reproducció; també en la composició química, ja que l’ésser viu presenta biomolècules orgàniques; també en l’estructura, ja que l’ésser viu està fet de cèl·lules. Si no presenta funció de relació, no és un ésser viu, perquè les tres funcions vitals són les que caracteritzen els éssers vius. De totes maneres, és possible que el professor o professora haja introduït el concepte de virus com a éssers en la frontera entre el viu i l’inert, ja que presenten només la funció de reproducció.

2

Ribosomes, membrana plasmàtica, càpsula bacteriana, paret cel·lular, material genètic dispers, flagel.

Regne de les plantes: falgueres; regne dels animals: fardatxos; regne dels fongs: llevats; regne dels protoctists: algues, i regne de les moneres: bacteris.

Control A 1

4

L’ADN de les procariotes es troba en una sola molècula dispersa pel citoplasma de la cèl·lula. L’ADN de les eucariotes es troba en diverses molècules, anomenades cromosomes, i es concentra al nucli de la cèl·lula.

Es multipliquen els augments que hi ha indicats en la lent objectiu amb què es fa l’observació i els que hi ha indicats en la lent ocular. Per a variar els augments s’ha de moure el revòlver que situa les diferents lents objectiu en la posició apta per a observar a través seu. També s’han de moure els caragols macromètric i micromètric per a enfocar la visió en passar d’un objectiu al següent.

7

És la nutrició pròpia dels organismes que necessiten ingerir substàncies orgàniques per a obtindre energia per a les seues funcions vitals i matèria per a constituir el seu cos, perquè són incapaços de produir-les per si mateixos. Presenten aquest tipus de nutrició els animals, els fongs i molts tipus de microbis.

8

En la figura, de dalt a baix: nucli, citoplasma, vacúol, mitocondri, paret cel·lular, membrana plasmàtica i cloroplast. Es tracta d’una cèl·lula eucariota, perquè presenta nucli i orgànuls complexos al citoplasma. És d’una cèl·lula vegetal perquè presenta vacúol, cloroplasts i paret cel·lular.

9

Es diu que els criteris de classificació són naturals quan es basen en les relacions de parentiu que es dedueixen tant dels caràcters externs com de la composició química i la constitució genètica. L’avantatge sobre els criteris artificials és que la classificació obtinguda és un reflex de l’arbre genealògic de les espècies: observant la proximitat de les espècies en el sistema de classificació, es coneix el grau de parentiu entre les espècies.

10

Calamar: 1b, 2b, 4b. Regne dels animals. Petúnia: 1b, 2b, 4a. Regne de les plantes. Xampinyó: 1b, 2a, 3b. Regne dels fongs. E. coli: 1a. Regne de les moneres. Ameba: 1b, 2a, 3a. Regne dels protoctists.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 227

227

25/11/2015 15:34:31

AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES

LA BIOSFERA Nom:

Curs:

Data:

El gripau comú (Bufo bufo) és un anur (amfibi sense cua) molt habitual a tot Europa continental tret de l’interior de Noruega; no el trobem tampoc a Irlanda ni en algunes illes mediterrànies. Les seues larves (cullerots) són més resistents a les aigües insalubres que altres espècies d’amfibis i això li permet viure en llocs amb un cert grau de contaminació, com ara basses de reg, safarejos, etc. Es distingeix d’altres gripaus pel color roig ataronjat de coure de l’iris dels ulls. És robust, rodanxó i de color variat, que pot ser uniforme (més habitual en els mascles) o amb taques (especialment les femelles): groguenc, marró, castany, rogenc, quasi negre, verd… L’ època de cria abraça des del final de l’hivern fins al començament de la primavera. En aquests mesos i sempre que haja plogut abundantment, els gripaus acudeixen a tolls grans i profunds, aiguamolls, llacunes i llacs, i les femelles ponen fins a 12 000 ous en cordons gelatinosos de diversos metres, que queden al fons del toll o enredats entre la vegetació aquàtica i són fecundats pel mascle.

1

D’acord amb la descripció que acabes de llegir i els teus coneixements anteriors, quines d’aquestes frases són vertaderes i quines són falses? L’espècie Bufo bufo ….

V/F

Pertany al regne animal. És vivípara. És de nutrició autòtrofa. Té organització unicel·lular. Té larves molt poc resistents a la contaminació.

2

El Bufo bufo, com tots els éssers vius, està format per matèria, la mateixa matèria que constitueix les roques i els minerals, però la proporció en què es troben en ambdós casos cada un dels elements químics és diferent. L’element químic més abundant en la matèria inerta, després de l’oxigen, és el silici, que, en canvi, és escàs entre els éssers vius. Quins són els elements químics més abundants en els éssers vius? a. Carboni, oxigen, nitrogen i aigua. b. Carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen. c. Carboni, aigua, glúcids i proteïnes. d. Àcids nucleics, aigua, sals minerals i proteïnes.

3

Quant a la composició química, les plantes i els animals són semblants. Els individus d’ambdós regnes, encara que en proporcions diferents, estan formats per aigua, sals minerals, glúcids, lípids i proteïnes. Una clara diferència entre animals i plantes consisteix en el fet que: a. Les plantes no tenen cèl·lules i els animals sí. b. Les plantes són autòtrofes, i els animals, heteròtrofs. c. Els animals tenen teixits i les plantes no. d. Els animals tenen cèl·lules eucariotes, i les plantes, cèl·lules procariotes.

228

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 228

25/11/2015 15:34:33

D

.

4

Classifiquem les substàncies que formen part dels éssers vius en orgàniques i inorgàniques. Quina és la diferència fonamental entre ambdós tipus de substàncies? a. L’element químic bàsic de les substàncies orgàniques és el carboni i el de les substàncies inorgàniques és el silici. b. Les substàncies orgàniques es troben exclusivament en els éssers vius i les inorgàniques en la matèria inerta. c. El carboni mai no està present en la composició de les substàncies inorgàniques. d. En les substàncies orgàniques mai no trobarem l’hidrogen formant part de la seua composició.

5

Les cèl·lules procariotes, les animals i les vegetals realitzen les funcions vitals de nutrició, relació i reproducció però no tenen els mateixos orgànuls. Completa la taula següent escrivint sí o no, segons corresgonga. Orgànul

Cèl·lula vegetal

Cèl·lula animal

Cèl·lula procariota

Nucli Mitocondris Cloroplasts Ribosomes Aparell de Golgi Reticle endoplasmàtic Membrana plasmàtica Paret cel·lular Centrosoma

6

Els bacteris són cèl·lules procariotes i, per tant, no tenen nucli. Una conseqüència d’aquest fet és que: a. No tenen material genètic. b. No poden produir proteïnes. c. El seu material genètic està lliure al citoplasma. d. Necessiten protegir-se amb una càpsula.

7

Saps que les tres funcions vitals característiques dels éssers vius són la nutrició, la relació i la reproducció, però a vegades resulta complicat associar un determinat procés amb la seua funció vital específica. Relaciona cada un d’aquests processos amb la funció que li correspon. Procés

Nutrició

Relació

Reproducció

L’arrel d’una planta creix cap a la foscor. Quan fa calor o fas exercici, sues. Quan necessites un extra d’oxigen als músculs, augmentes la freqüència respiratòria. Els cloroplasts de les plantes fan la fotosíntesi. Mitjançant la mitosi, a partir d’una cèl·lula eucariota se’n formen dues.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 229

229

25/11/2015 15:34:34

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

LA BIOSFERA Competències que s’avaluen

Criteris d’avaluació*

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

Estàndards d’aprenentatge*

Activitats

B3-3. Reconéixer les característiques morfològiques principals dels diferents grups taxonòmics.

B3-3.1. Aplica criteris de classificació dels éssers vius, relacionant els animals i les plantes més comuns amb el seu grup taxonòmic.

1

B3-1. Reconéixer que els éssers vius estan constituïts per cèl·lules i determinar les característiques que els diferencien de la matèria inerta.

B3-1.1. Diferencia la matèria viva de la inerta partint de les característiques particulars d’ambdues.

2i4

B3-1.2. Estableix comparativament les analogies i diferències entre cèl·lula procariota i eucariota, i entre cèl·lula animal i vegetal.

5i6

B3-2. Descriure les funcions comunes a tots els éssers vius i diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

B3-2.1. Comprén i diferencia la importància de cada funció per al manteniment de la vida.

7

Sentit d’iniciativa i actitud emprenedora B3-2.2. Contrasta el procés de nutrició autòtrofa i nutrició heteròtrofa, i dedueix la relació que hi ha entre aquestes.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

3

*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària.

1



L’espècie Bufo bufo …. Pertany al regne animal.

V

És vivípara.

F

És de nutrició autòtrofa.

F

Té organització unicel·lular.

F

Té larves molt poc resistents a la contaminació.

F

2

b.  Carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen.

3

b.  Les plantes són autòtrofes, i els animals, heteròtrofs.

4

b. Les substàncies orgàniques es troben exclusivament en els éssers vius i les inorgàniques en la matèria inerta.

230

V/F

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 230

25/11/2015 15:34:36

D

.

5



Orgànul

Cèl·lula vegetal

Cèl·lula animal

Cèl·lula procariota

Nucli

Sí

Sí

No

Mitocondris

Sí

Sí

No

Cloroplasts

Sí

No

No

Ribosomes

Sí

Sí

Sí

Aparell de Golgi

Sí

Sí

No

Reticle endoplasmàtic

Sí

Sí

No

Membrana plasmàtica

Sí

Sí

Sí

Paret cel·lular

Sí

No

Sí

Centrosoma

No

Sí

No

6

c. El seu material genètic està lliure al citoplasma.

7



Procés

Nutrició

Relació

L’arrel d’una planta creix cap a la foscor.

X

Quan fa calor o fas exercici, sues.

X

Quan necessites un extra d’oxigen als músculs, augmentes la freqüència respiratòria.

X

Els cloroplasts de les plantes fan la fotosíntesi.

X

Mitjançant la mitosi, a partir d’una cèl·lula eucariota se’n formen dues.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 231

Reproducció

X

231

25/11/2015 15:34:37

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 232

25/11/2015 15:34:38

Solucionari

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 233

25/11/2015 15:34:39

SOLUCIONARI

LA BIOSFERA Interpreta la imatge

Saber més

S

•  El tití és un mamífer i la granota és un amfibi. Els dos tenen nutrició heteròtrofa i reproducció sexual. La diferència   és que els micos donen a llum a les cries i els amfibis ponen ous, a més que necessiten un ambient en què hi haja aigua   per a humidificar la pell.

•  Els animals són més rics que les plantes en lípids   i en proteïnes, mentre que les plantes són més riques   en aigua i glúcids.

•

•  Són arbres, amb arrels, tiges i fulles. Les tiges estan endurides   i formen troncs, fet que els permet elevar les fulles a la cerca de llum per a fer la fotosíntesi. Així mateix, les branques   i fulles creen un ambient més obscur a les parts baixes   del bosc i més humit, perquè és difícil l’evaporació   de l’aigua.

7

Els organismes heteròtrofs necessiten alimentar-se   de la matèria orgànica d’altres éssers vius, com per exemple, la que produeixen els organismes autòtrofs. Si no existiren autòtrofs, els heteròtrofs s’extingirien.

8

És la funció que permet que els éssers vius cooperen   o competisquen entre ells, com per exemple els llops   en una cacera, cooperen entre els membres de la bandada per capturar les preses. També és la funció que permet rebre informació del medi, com ara notar si fa fred o calor, o veure si hi ha menjar,   i moure’s buscant les condicions més favorables.

Claus per a començar •  El gos de veritat té les funcions de nutrició, relació   i reproducció, i aquestes funcions les realitza per si mateix,   sense dependre de l’acció humana. •  Un bacteri té només una cèl·lula, atés que són éssers unicel·lulars. Una flor té un nombre molt elevat, variable,   de cèl·lules, ja que es tracta d’un organisme pluricel·lular. •  Significa que té unes característiques molt concretes,   que en encreuar dos gats domèstics entre si naixen gats   nous amb aquestes mateixes característiques.

9

La majoria d’animals presenta un tipus de reproducció sexual.

Saber més •  S’anomena metamorfosi. Per exemple, el cuc de seda: es transforma en un capoll, del qual ix una papallona, que després d’apariar-se pon ous, dels quals ixen els cucs de seda. 10

Interpreta la imatge. El color blau que envolta la cèl·lula correspon a la membrana plasmàtica, el citoplasma està representat per un color marró, i el color rosaci i blau del mig correspon al nucli de la cèl·lula, en què es recull el material genètic. No és una coloració real, sinó una tinció.

11

Interpreta la imatge. En verd està representada la càpsula bacteriana, que és la coberta més externa del bacteri. La coberta intermèdia, en blau, correspon a la paret cel·lular   i la més interna, a la membrana plasmàtica, en color marró. En color violeta estan representats els ribosomes, i en blau fosc, el material genètic, el qual es troba dispers al citoplasma.

12

No eren vertaderes cèl·lules, sinó els buits que aquestes   van deixar en morir, perquè el suro és un teixit vegetal format de cèl·lules mortes.

13

Perquè són les estructures més menudes capaces   de fer totes les funcions vitals.

14

Les funcions de la membrana plasmàtica són les   de reconeixement cel·lular, és una barrera selectiva per a l’intercanvi de matèria amb l’exterior de la cèl·lula, manté el medi intern separat de l’extern, té receptors químics que produeixen una resposta específica davant d’un senyal.

15

A la cèl·lula procariota es troba dispers al citoplasma   i a l’eucariota es troba dins del nucli.

16

La membrana plasmàtica és fina i deformable; la paret cel·lular és rígida i resistent al trencament per pressió, té la funció de proporcionar la forma de la cèl·lula i atorgar-li una protecció mecànica. Alguns bacteris poden tindre una altra coberta denominada càpsula bacteriana, la funció de la qual és fer de protecció enfront de la fagocitosi o enfront de condicions adverses.

•  R. L. 1

2

Interpreta la imatge. L’element més abundant   en els éssers vius és l’oxigen i el menys abundant   és el calci. Interpreta la imatge. L’oxigen continua sent l’element predominant, tot i que el segon en els éssers vius és   el carboni i a l’escorça terrestre és el silici. Quant als   menys predominants, tant en els éssers vius com a   l’escorça terrestre és el calci. Silici, alumini i ferro,   que es consideren abundants a l’escorça terrestre,   entrarien en la categoria d’«altres», és a dir, molt poc abundants, en els éssers vius; en canvi, el carboni,   l’hidrogen i el nitrogen, que es presenten com a abundants   en els éssers vius, entrarien en la categoria d’«altres»,   poc abundants, a l’escorça terrestre.

3

Els éssers vius es diferencien de la matèria inerta perquè   fan almenys tres funcions vitals: es relacionen, es reprodueixen i es nodreixen. Exemples: un animal que es mou, una planta que produeix plantes noves, un animal   que menja.

4

El bioelement propi de les substàncies orgàniques és   el carboni.

5

Les substàncies inorgàniques són importants, ja que realitzen funcions específiques en els éssers vius com   a reguladores de reaccions químiques, transport de substàncies, atés que formen part dels fluids interns   o formen part d’estructures sòlides.

6

Els glúcids s’utilitzen com a primera font d’energia   i els lípids s’acumulen al cos com una reserva energètica.

234

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 234

25/11/2015 15:34:40

D

.

Saber més

29

•  Perquè el material genètic garanteix que els fills tinguen els mateixos caràcters biològics que els pares, és a dir, que les característiques biològiques de l’espècie es transmeten de generació en generació.

L’espècie és marcada pel nom dactilifera. El gènere pel nom Phoenix. Estan escrits en llatí.

30

Saber fer. Calamar: 1b, 2b, 4b, regne animals. Petúnia: 1b, 2b, 4a, regne plantes.

17

Interpreta la imatge. Comunes: nucli, ribosomes, mitocondris, reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi, citoplasma i membrana plasmàtica.

Xampinyó: 1b, 2a, 3b, regne fongs. E. coli: 1a, regne moneres. Ameba: 1b, 2a, 3a, regne protoctists. 31

•  Les característiques que permeten diferenciar els éssers vius de la matèria inerta són la constitució per substàncies orgàniques i la realització de les funcions vitals.

Exclusives cèl·lula animal: centrosomes i lisosomes. Exclusives cèl·lula vegetal: vacúol, cloroplasts i paret cel·lular. 18

Saber fer. a) L’objectiu serà de 20 augments.   b) S’observarà a 200 augments.

19

Les cèl·lules dels organismes unicel·lulars són independents   i fan les funcions pròpies de cada individu, mentre que les dels organismes pluricel·lulars són cèl·lules més especialitzades i depenen les unes de les altres per a sobreviure.

20

21

•  Les substàncies orgàniques són aquelles exclusives   dels éssers vius; seran els glúcids, lípids, proteïnes   i àcids nucleics. •  Les tres funcions vitals són la de relació, reproducció   i nutrició. •  Segons la nutrició es distingeixen dos tipus d’éssers vius: els autòtrofs i els heteròtrofs. •  La cèl·lula és l’estructura més menuda que constitueix   els éssers vius i té vida pròpia.

Es troben en totes les plantes pluricel·lulars, tenen teixits de subjecció i farciment, de revestiment i conductors. No s’hi troben pròpiament òrgans i aparells, però, per analogia amb els òrgans animals, es parla en les plantes terrestres d’òrgans: les fulles, que capten la llum solar i fan la fotosíntesi; les arrels, que capten nutrients i aigua del sòl; les tiges, que sostenen les parts aèries de la planta i transporten la saba; les flors, que són l’òrgan encarregat de la reproducció. Es pot considerar un canvi en els processos fisiològics, ja que han de sintetitzar substàncies noves que altres plantes no sintetitzen.

23

Els ratpenats, a més de les adaptacions necessàries per a l’ecolocalització (producció del so i grans orelles per a captar el so), presenten adaptacions estructurals per al vol, perquè han de desenvolupar una membrana entre els dits, els braços i el cos per a constituir unes ales, i presenten també variacions en les pautes de conducta, perquè fan hibernació quan baixen les temperatures.

24

Interpreta la imatge. Animal – cordat – mamífer – carnívor – fèlid – Panthera – Panthera tigris.

25

Interpreta la imatge. La densitat és diferent; el felí A (lleopard) té més taques i distribuïdes més regularment.

26

Interpreta la imatge. El guepard (imatge B).

27

La taxonomia és la ciència que s’encarrega de classificar   els éssers vius de forma jeràrquica segons les característiques comunes que comparteixen. Utilitza dos tipus de criteris diferents: els artificials i els naturals.   Els primers són aquells que només consideren alguna característica externa dels éssers vius; els segons   són els que busquen relacions de parentiu a partir   de semblances existents, és a dir, en la genètica   a més de les aparences externes.

28

•  Les substàncies inorgàniques són les que poden estar també fora dels éssers vius, com l’aigua i les sals minerals.

Els teixits són agrupacions de cèl·lules que realitzen   la mateixa activitat, mentre que els òrgans estan constituïts per diverses classes de teixits (diverses activitats) per a portar a terme una funció en l’organisme.

22

USA LES TIC. R. L.

RESUM

•  Les parts més importants d’una cèl·lula són la membrana plasmàtica, el citoplasma i el material genètic. •  Les cèl·lules procariotes són les que tenen el material genètic dispers al citoplasma. •  Les cèl·lules eucariotes es caracteritzen per tindre el material genètic dins del nucli. •  Els nivells d’organització cel·lular són els teixits, òrgans, sistemes i aparells. •  Les adaptacions són modificacions estructurals, canvis   en els processos fisiològics i variacions en les pautes de conducta que permeten que els éssers vius habiten medis molt distints. •  Anomenem espècie el conjunt d’individus   que comparteixen les mateixes característiques, es reprodueixen entre si i tenen una descendència fèrtil. •  En l’actualitat, els éssers vius es classifiquen en cinc regnes: animals, plantes, fongs, protoctists i moneres. 32

33

Bioelement

Ossos

Sals minerals

Greix

Glúcid

Glucosa

Lípid

ADN

Àcid nucleic

Carboni

a.  Els ribosomes són els únics orgànuls de les cèl·lules procariotes. b.  L’ADN és el portador de la informació genètica que   es transmet als descendents. c.  Les cèl·lules procariotes estan envoltades per membrana plasmàtica, càpsula i paret cel·lular.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 235

235

25/11/2015 15:34:41

SOLUCIONARI

LA BIOSFERA 34

Cèl·lules vegetals

2.  – Són unicel·lulars: A.

Cèl·lules animals

– Són pluricel·lulars – 3. 3.  – Presenten nutrició heteròtrofa: B.

Ribosomes

Ribosomes

Reticle endoplasmàtic llis

Reticle endoplasmàtic llis

– Presenten nutrició autòtrofa: C. 41

a. No, són espècies diferents (tenen noms científics diferents).

Reticle endoplasmàtic rugós

Reticle endoplasmàtic rugós

Aparell de Golgi

Aparell de Golgi

b. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Picus, Dryocopus, Dendrocopos i Dendrocopos.

Mitocondri

Mitocondri

Cloroplast

Centrosoma

c. El nom comú és el que figura en la part superior, i el científic, en la inferior, escrit en llatí.

Nucli

Nucli

Maneres de pensar. Anàlisi científica 42

Vacúol central

COMPRENSIÓ LECTORA. a. S’alimentaven unes cèl·lules d’altres.

35

36

b. Va obtindre protecció enfront d’altres cèl·lules heteròtrofes.

A) nucli; B) cloroplast; C) vacúol central; D) mitocondri; E) ribosoma; F) citoplasma; G) aparell de Golgi; H) reticle endoplasmàtic; I) paret cel·lular.

c. Que les eucariotes eren més grans, tenien el material genètic a l’interior d’un nucli i van desenvolupar altres orgànuls cel·lulars.

Individu: organisme que realitza totes les funcions vitals. Sistemes i aparells: conjunt d’òrgans que actuen de forma coordinada. Si aquests són semblants, formaran sistemes com l’ossi i, si són diferents, formaran aparells, com el locomotor. Òrgans: estructures constituïdes per diversos teixits que porten a terme una funció determinada. Teixits: agrupacions de cèl·lules semblants que fan la mateixa activitat. Cèl·lules: estructura més menuda capaç de realitzar totes les funcions vitals.

37

Regne

Nombre de cèl·lules

Tipus de cèl·lula

Tipus de nutrició

Moneres

Unicel·lular

Procariota

Autòtrofa o heteròtrofa

Protoctists

Unicel·lular o pluricel·lular

Eucariota

Autòtrofa o heteròtrofa

Fongs

Pluricel·lular

Eucariota

Heteròtrofa

Plantes

Pluricel·lular

Eucariota

Autòtrofa

Animals

Pluricel·lular

Eucariota

Heteròtrofa

38

a) Eucariota animal; b) Procariota i eucariota vegetal; c) Eucariota vegetal; d) Eucariota vegetal.

39

Vegeu la figura en la pàgina 85 del llibre de l’alumne.

40

a. Són unicel·lulars els éssers vius de les imatges A i D, i pluricel·lulars els de les imatges B i C.

43

EXPRESSIÓ ESCRITA. R. L.

Saber fer 44

100 nm = 0,000000001 m; 100 nm = 0,0000001 cm; 100 nm = 0,00001 mm.

45

5 μm = 0,000005 m; 5 μm = 0,0005 cm; 5 μm = 0,005 mm

46

R. G.

47

R. G.

48

Un ribosoma mesura uns 30 nm de diàmetre, de manera que caldria pintar un total de 30 quadrats.

b. A, B i C presenten cèl·lules eucariotes, mentre que la imatge D és d’una procariota. c. Presenta nutrició autòtrofa C; presenten nutrició heteròtrofa A i B; D pot presentar l’una o l’altra. d. 1.  – Presenten cèl·lules procariotes: D. – Presenten cèl·lules eucariotes – 2.

236

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 236

25/11/2015 15:34:42

.

ES0000000007461 575469-Unidad 05-Unidad 05_41269.indd 237

25/11/2015 15:34:43

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS

Introducció i recursos Introducció i continguts de la unitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 242 Previsió de dificultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 243 Esquema conceptual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 243 Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 244

Ensenyament individualitzat Reforç i suport • Continguts fonamentals Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 246 • Repàs acumulatiu Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247 • Esquemes muts Fitxa 3. Característiques dels vertebrats. Tipus d’extremitats. Sistema nerviós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 248 Fitxa 4. Grups de vertebrats. Grups de peixos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 249 Fitxa 5. Grups d’amfibis. Grups de rèptils. Grups de mamífers . . . . . . . . . . 250 Fitxa 6. Grups d’ocells . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 251 • Més competent Fitxa 7. Els ocells cantadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 252 • Fitxes multilingües Fitxa 8. Peix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 254 Fitxa 9. Els ocells. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 256

Aprofundiment • Projectes d’investigació Fitxa 10. Biologia dels taurons. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 258 Fitxa 11. Les plagues de rosegadors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 260 • Treballs d’aula Fitxa 12. Observació d’animals en diferents contextos . . . . . . . . . . . . . . 262 Fitxa 13. Aspectes essencials de rèptils, ocells i mamífers. . . . . . . . . . . . 264

238

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 238

25/11/2015 15:32:30

D

.

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 267 Avaluació de continguts • Controls   Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 268   Control A. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 270 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 272

Avaluació per competències • Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 276 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 278

Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 279

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 239

239

25/11/2015 15:32:31

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 240

25/11/2015 15:32:31

Introducció i recursos

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 241

25/11/2015 15:32:32

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS INTRODUCCIÓ DE LA UNITAT Comença el tema amb l’estudi de les característiques generals dels animals i se’n citen algunes que són comunes, com ara la sensibilitat, el moviment, l’esquelet i la simetria, i que permeten caracteritzar diferents grups d’animals. El grup dels animals vertebrats és bastant homogeni, ja que es correspon molt bé amb un grup caracteritzat per la columna vertebral, els tipus d’extremitats, les característiques de la pell, el medi en què viuen, el tipus de respiració, etc. Dins de cada grup es desenvolupen alguns dels trets que han servit per a caracteritzar-los com a grup, i s’introdueixen modalitats que serveixen per a generar subgrups. Es facilita així tant el coneixement dels caràcters generals dels

P diferents tipus d’animals, com l’aprenentatge de l’observació dels animals amb discerniment dels detalls més significatius. Es presenta també l’espècie humana com una espècie destacada en el grup dels mamífers, amb característiques molt peculiars. L’estudi dels aspectes comuns i específics ajudarà a valorar la singularitat de la nostra espècie, alhora que s’aprén a veure en els altres animals criatures que ens són familiars i que convé respectar. Un últim apartat destaca la importància de molts animals vertebrats en les activitats humanes: alimentació, producció, companyia... Aquest estudi contribueix també a motivar l’alumnat en l’estudi de la zoologia i a desenvolupar hàbits de protecció i respecte pel món animal.

E s L s d t ò

E t d

E CONTINGUTS SABER

• El regne animal. • Les característiques dels animals vertebrats. • Els peixos. • Els amfibis. • Els rèptils. • Els ocells. • Els mamífers. • L’ésser humà. • La importància dels vertebrats per a les persones.

SABER FER

• Realitzar un dibuix científic. • Esbrinar què menja un mamífer per la dentadura.

SABER SER

• Observar i estudiar els animals amb rigor. • Respectar els animals del nostre entorn.

242

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 242

25/11/2015 15:32:33

D

ó

.

PREVISIÓ DE DIFICULTATS El repàs dels conceptes apresos en la unitat de la biosfera sobre les funcions vitals pot facilitar la comprensió del tema. Les modalitats de funcions de nutrició i reproducció solen ser preses com a criteris per a diferenciar els principals grups d’animals, però en els vertebrats són de gran importància també els detalls en les funcions de relació: locomoció, òrgans dels sentits, etc. El repàs dels nivells d’organització (teixits, òrgans, aparells...) també pot ajudar a comprendre millor els criteris de diferenciació dels grups estudiats.

El recurs als criteris de classificació del regne animal pot ajudar a donar unitat a un grup amb espècies tan variades com el dels animals vertebrats. Els conceptes de simetria radial i bilateral, que es desenvolupen en aquest mateix tema, també poden ajudar a diferenciar els grups d’invertebrats. No obstant això, com que es tracta de conceptes abstractes, pot resultar interessant fer un breu exercici d’aplicació o una pràctica amb objectes de la vida quotidiana que posseïsquen aquests tipus de simetria. Això permetrà aplicar-los als organismes vius amb més propietat.

ESQUEMA CONCEPTUAL Eucariotes, pluricel·lulars

Característiques generals

Nutrició heteròtrofa Sensibilitat i moviment

•  Carnívors •  Herbívors •  Omnívors

Simetria radial i bilateral El regne animal. Els animals vertebrats

• Cap, tronc i cua

Invertebrats

•  Simetria bilateral •  Esquelet intern Característiques generals

•  Columna vertebral •  Extremitats articulades • Sistema nerviós (encèfal, medul·la espinal i nervis)

Classificació

Peixos (cartilaginosos i ossis) Amfibis (anurs i urodels) Vertebrats

Rèptils (fardatxos, tortugues, etc.)

Classificació

Ocells (corredors, voladors) Mamífers (monotremes, marsupials i placentaris)

•  Ramaderia Importància

•  Plagues •  Grans depredadors •  Investigació

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 243

243

25/11/2015 15:32:35

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

EL REGNE ANIMAL. ANIMALS VERTEBRATS

ET RECOMANEM EN LA XARXA

LLIBRES

PÀGINES WEB

La Gran Enciclopedia de los anfibios y reptiles Diversos autors. Ed. Libsa. 2006.

Atlas Portalpez.com. Web d’aquaròfils que presenta seccions per a peixos d’aigua dolça i marina, calenta i freda, i seccions per a terraris d’amfibis i rèptils, i també per a mascotes ocells i mamífers. Paraules clau: atlas, peces, mascotas, acuarios, terrarios. Recursos del Ministeri d’Educació. Web amb nombrosos exercicis i recursos multimèdia. Paraules clau: recursos, tic, biología, geología, secundaria, vertebrados. Recursos de l’INTEF. Web del Ministeri d’Educació amb nombrosos recursos per a professors i per a alumnes.

Descripcions acompanyades de fotografies de nombroses espècies de rèptils i amfibis del món, amb referències a les relacions evolutives. Conocer las aves JAUME SAÑE. Ed. Lectio. 2009. Descripcions sobre la biologia i la cria de nombroses espècies d’ocells. L’autor és fotògraf i divulgador de la natura; les seues informacions abracen més de 70 països. Atlas de los mamíferos Diversos autors. Ed. Parramon. 2011.

Paraules clau: recursos, intef, biosfera, alumno, reino animal, vertebrados.

Llibre descriptiu que no es limita al reconeixement de les espècies, sinó que explica gràficament molts detalls de la seua biologia.

APPS PER A TAULETES I TELÈFONS INTEL·LIGENTS

Los peces Diversos autors. Ed. Parramon. 2009.

Vertebrados. Aplicació per a Android amb nombroses làmines explicatives de l’anatomia i morfologia dels diversos grups d’animals vertebrats. És d’origen brasiler i els textos estan en portugués. Autor: Positivo Informática. Categoria: Educació.

244

Guia de les principals espècies de peixos i d’altres vertebrats aquàtics, amb descripcions amenes sobre la seua relació amb les activitats humanes.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 244

25/11/2015 15:32:36

D

.

Ensenyament individualitzat Reforç i suport Aprofundiment

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 245

25/11/2015 15:32:37

FITXA 1

REFORÇ I SUPORT

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS

Continguts fonamentals RESUM

Característiques generals dels animals

Organismes pluricel·lulars, de cèl·lules eucariotes, de nutrició heteròtrofa, amb sensibilitat i moviment. Es classifiquen en: •  Vertebrats, amb columna vertebral i esquelet intern. • Invertebrats, sense columna vertebral; poden tindre esquelet o no tindre’n; l’esquelet pot ser intern o extern. •  Peixos. Cos fusiforme, extremitats en forma d’aletes, pell coberta d’escates, poiquiloterms, respiren per brànquies, ovípars. Dos grups principals segons l’esquelet: cartilaginosos (esquelet de cartílag) i ossis (esquelet d’ossos).

•  Amfibis. Extremitats en forma de potes, poiquiloterms, respiren per pulmons i per la pell, que no presenta cap coberta protectora, ovípars, presenten metamorfosi. Dos grups principals: urodels (amb cua) i anurs (sense cua).

•  Rèptils. Extremitats en forma de potes o sense potes, pell coberta per escates, poiquiloterms, respiren per pulmons, ovípars. Quatre grups principals: sargantanes i fardatxos, tortugues, cocodrils i serps. Vertebrats •  Ocells. Extremitats anteriors transformades en ales, pell coberta de plomes, homeoterms, respiren per pulmons, sense dents, amb bec corni, ovípars. Dos grups principals: corredors (potes molt fortes i ales poc desenvolupades) i voladors (ales molt desenvolupades).

•  Mamífers. Extremitats en forma de potes, o d’aletes, o d’ales, segons el medi on es desplacen, pell coberta de pèls, homeoterms, respiren per pulmons, dents molt especialitzades segons la forma d’alimentar-se, les femelles desenvolupen glàndules mamàries. Tres grups principals: monotremes (ovípars), marsupials (vivípars però completen el desenvolupament al marsupi) i placentaris (vivípars, amb placenta desenvolupada).

ACTIVITATS 1

Per a comprendre el quadre resum, has de buscar el significat d’aquestes paraules: fusiforme, poiquiloterm, homeoterm, metamorfosi, marsupi i placenta.

246

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 246

25/11/2015 15:32:41

D

.

REFORÇ I SUPORT

FITXA 2

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS

Repàs acumulatiu 1

Indica quines d’aquestes característiques són comunes a tots els vertebrats.

6

Escriu, al costat del nom dels animals de l’activitat 3, les paraules «poiquiloterms» (de sang freda) o «homeoterms» (de sang calenta), segons corresponga.

7

Escriu ara el nom de tots els animals de les qüestions 3, 4 i 6 que hages assenyalat «amb potes», «amb dents» i «homeoterms» i indica si pertanyen tots al mateix grup de vertebrats i quin és aquest grup.

8

Indica quins dels vertebrats següents es poden considerar beneficiosos per als ecosistemes o per a l’ésser humà i explica per què.

•  Tenen ales •  Tenen ossos •  Es mouen •  Alleten les cries •  Tenen columna vertebral •  Tenen pell •  Respiren •  Es desplacen per terra •  Ponen ous

2

3

•  Tenen òrgans dels sentits

•  Vaques

•  Taurons

•  Tenen pèls

•  Cavalls

•  Teuladins

•  Tenen dents

•  Ovelles

•  Cocodrils

•  Serps

•  Rates

•  Gossos

•  Granotes

En què es diferencien els animals carnívors, els herbívors i els omnívors? Escriu tres exemples d’animals de cada tipus.

9

Indica quins d’aquests vertebrats poden ser perillosos per a les persones.

Escriu, al costat del nom d’aquests grups d’animals, les paraules «amb potes» o «sense potes»: •  Serps

•  Tritons

•  Tortugues

•  Ocells

•  Taurons

•  Fardatxos

•  Marsupials

•  Gripaus

•  Cetacis

•  Monotremes 10

4

Escriu, al costat del nom dels animals de l’activitat 3, les paraules «amb dents» o «sense dents», segons corresponga.

5

Indica quins dels següents conjunts d’animals pertanyen al mateix grup de vertebrats i quins estan formats per animals de grups diferents.

•  Coloms

•  Tigres

•  Bous

•  Gats

•  Porcs

•  Ratolins

•  Conills

•  Truites

•  Vampirs

•  Gavines

Escriu almenys tres exemples de vertebrats beneficiosos que no isquen en la qüestió 8 i tres exemples de vertebrats perjudicials que no siguen verinosos.

•  Truita, polp, tauró. •  Granota, gripau, tritó. •  Serp, tortuga, cocodril. •  Ratpenat, colom, gallina. •  Dofí, tigre, cabra.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 247

247

25/11/2015 15:32:43

FITXA 3

REFORÇ I SUPORT

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

CARACTERÍSTIQUES DELS VERTEBRATS

G

TIPUS D’EXTREMITATS ARTICULADES

G

SISTEMA NERVIÓS

248

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 248

25/11/2015 15:32:45

D

.

FITXA 4

REFORÇ I SUPORT

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

GRUPS DE VERTEBRATS

GRUPS DE PEIXOS

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 249

249

25/11/2015 15:32:52

FITXA 5

REFORÇ I SUPORT

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

GRUPS D’AMFIBIS

G

GRUPS DE RÈPTILS

GRUPS DE MAMÍFERS

P

250

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 250

25/11/2015 15:32:59

D

.

FITXA 6

REFORÇ I SUPORT

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

GRUPS D’OCELLS

PARTS D’UNA PLOMA

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 251

251

25/11/2015 15:33:03

FITXA 7

REFORÇ I SUPORT

Més competent

Els ocells cantadors Els ocells cantadors produeixen sons harmoniosos que competeixen en qualitat amb les produccions musicals humanes; no debades quan un cantant canta molt bé, es diu que «canta com un rossinyol». Els ocells tenen un aparell fonador que rep el nom de siringe, format per una membrana situada a la base de la tràquea, on es bifurca en els dos bronquis. Unes fibres musculars fan vibrar la membrana aprofitant l’eixida de l’aire i produeixen un so que és modulat gràcies a diversos músculs de la tràquea que són capaços d’allargar-la, estrényer-la, acurtar-la i eixamplar-la, segons les necessitats, per produir les diferents notes del cant.

El cant dels ocells no és innat; sí que ho és la producció de so, i així, un pollet nounat piula, o gralla, segons l’espècie, sense que ningú li ho ensenye (fins i tot si el pollet ha nascut en una incubadora, en absència de la mare). Però la producció dels sons harmònics ha d’aprendre-la dels pares, fins al punt que si un ocell cantador és criat per ocells d’una altra espècie, canta com l’altra espècie. És el cas dels passerells, que canten com les aloses quan són criats als nius d’aquestes, o els pit-rojos, que poden imitar el cant dels rossinyols si els poden escoltar durant la criança. El món dels ocells cantadors és complex i variat. Els criadors d’aquests ocells procuren les millors condicions perquè el cant dels seus ocells siga de la millor qualitat, i s’organitzen certàmens i competicions.

Tràquea

Siringe



Pulmons

Sacs aeris



252

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 252

25/11/2015 15:33:06

D

.

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS

Nom comú: Rossinyol (en anglés nightingale). Nom científic: Luscinia megarhynchos Descripció: Ocell de 15 cm de longitud, amb el dors de color castany i ventre marró clar, que s’alimenta d’insectes i altres invertebrats i d’algunes baies d’arbustos. Encara que no hi ha diferències aparents entre els mascles i les femelles, són els mascles els que canten, més sovint al maig, en l’època d’apariament, ja que el mascle usa el cant per a atraure la femella. El cant és preferentment nocturn, encara que també poden cantar de dia. Són molt difícils d’observar i són coneguts principalment pel cant.

ACTIVITATS 1



3



Obtindràs informació en diverses pàgines web dedicades a aquests ocells, com la de la Sociedad de Aves Canoras de Santander (www.avescanoras.org), o en altres pàgines d’ornitologia, com la de la Sociedad Española de Ornitologia (www.seo.org). 2



 SENTIT D’INICIATIVA I ACTITUD EMPRENEDORA. Elabora fitxes descriptives d’unes quantes espècies d’ocells cantadors, com la merla, el pinsà, el canari o la cadernera. Pren com a model la fitxa descriptiva del rossinyol mostrada anteriorment, amb una fotografia o dibuix, el nom comú, el nom científic, el nom en anglés i altres característiques peculiars.

APRENDRE A APRENDRE. Obtín registres sonors gravant els cants emesos per les espècies que has descrit en les fitxes. Per a fer-ho pots acudir amb el teu aparell registrador de so a algun paratge natural on siga coneguda la presència d’alguna de les espècies que has descrit. També pots recórrer a persones que crien aquestes espècies en captivitat o demanar registres sonors que poden col·leccionar les societats d’ornitòlegs, canaricultors i altres aficionats als ocells cantadors.

Si has elaborat les fitxes en paper o cartolina, pots escriure un enllaç a una pàgina web on es puguen escoltar els sons de l’espècie descrita. 4



USA LES TIC. Afig els registres sonors a les fitxes. Si has elaborat les fitxes en suport informàtic, pots afegir-hi un enllaç als fitxers de so que has aconseguit, per a escoltar-los quan vulgues.

COMPETÈNCIES SOCIALS I CÍVIQUES. Elabora una presentació d’espècies sonores amb els seus registres sonors. Es pot plantejar el treball amb un equip de dues o tres persones. Amb les fitxes elaborades en suport informàtic i amb enllaços a registres sonors, elaboreu una presentació d’un bon nombre d’espècies. Es pot mostrar la presentació a classe, activitat que resultarà amena per la varietat d’imatges, l’aportació dels sons i les múltiples anècdotes que poden sorgir en les gestions per a obtindre informació o registres sonors, i que enriquiran la presentació de la informació.

En la pàgina web Pajaricos, per exemple, s’ofereixen registres sonors de nombroses espècies.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 253

253

25/11/2015 15:33:09

FITXA 8

REFORÇ I SUPORT

Fitxes multilingües PEIX

4. Escates 3. Aleta dorsal 2. Línia lateral 1. Aleta caudal

7. Columna vertebral 5. Opercle

6. Aleta ventral

Romanés

254

Àrab

Xinés

1.

1

1.

2.

2

2.

3.

3

3.

4.

4

4.

5.

5

5.

6.

6

6.

7.

7

7.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 254

25/11/2015 15:33:10

D

.

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS

PEIX FISH LE POISSON FISCH 4. Escates 3. Aleta dorsal 2. Línia lateral 1. Aleta caudal

7. Columna vertebral 5. Opercle

6. Aleta ventral

Anglés

Francés

Alemany

1. Caudal (Tail) Fin

1. Nageoire caudale

1. Schwanzflosse

2. Lateral line

2. Ligne latérale

2. Seitenlinie

3. Soft Dorsal Fin

3. Nageoire dorsale

3. Rückenflossenstrahl

4. Scales

4. Écailles

4. Schuppen

5. Operculum (Gill cover)

5. Opercule

5. Vorkiemendeckel

6. Pelvis Fin

6. Nageoire ventrale

6. Brustflossenstrahl

7. Spinal Cord

7. Colonne vertébrale

7. Wirbel Säule

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 255

255

25/11/2015 15:33:11

FITXA 9

REFORÇ I SUPORT

Fitxes multilingües ELS OCELLS PA˘SA˘RILE

1. Ala 2. Columna vertebral

6. Barbes

7. Raquis

4. Coll 3. Quilla

5. Bec 8. Canó

Romanés

256

Àrab

1. Aripa˘

1

2. Coloana˘ vertebrala˘

2

3. Carena˘

3

4. Gât

4

5. Cioc

5

6. Barba˘

6

7. Rahis

7

8. Calamus

8

Xinés

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 256

25/11/2015 15:33:13

D

.

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS

ELS OCELLS THE BIRDS LES OISEAUX DIE VÖGEL

1. Ala 2. Columna vertebral

6. Barbes

7. Raquis

4. Coll 3. Quilla

5. Bec 8. Canó

Anglés

Francés

Alemany

1. Wing

1. Aile

1. Flügel

2. Spinal column

2. Colonne vertébrale

2. Rückgrat

3. Keel

3. Bréchet

3. Brustbein

4. Neck

4. Cou

4. Kehle

5. Bill

5. Bec

5. Schnabel

6. Barbs

6. Barbules

6. Federfahne

7. Shaft

7. Rachis

7. Schaft

8. Calamus

8. Calamus

8. Spule

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 257

257

25/11/2015 15:33:15

FITXA 10

APROFUNDIMENT

PROJECTES D’INVESTIGACIÓ

Biologia dels taurons

Tauró balena.

Tauró blanc.

Taurons gat.

Solraig.

FULL DE RUTA Objectiu: conéixer les causes de l’èxit ecològic dels taurons i del perill de desaparició que corren algunes espècies actualment.

Fonts d’investigació:

Investigacions suggerides:

• Tiburones-National Geographic. Pàgina web de la prestigiosa revista National Geographic. Paraules clau: peces, tiburones, national, geographic.

•  Anatomia dels taurons. •  Hàbits alimentaris dels taurons i els conflictes amb els interessos humans: pesca, turisme, etc. •  Cicle biològic dels taurons: llocs d’apariament, independència de les cries, taxa de reproducció, etc. •  Efectes de la contaminació i del calfament global sobre els taurons.

258

• Tiburonpedia. Pàgina web de curiositats sobre els taurons.

Presentació: pòster d’1,50 ◊ 2 m. Duració de l’elaboració: una setmana. Realització: equip de quatre membres.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 258

25/11/2015 15:33:18

D

.

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS

TINGUES EN COMPTE QUE

•  Els taurons existeixen sobre la Terra des de fa 450 milions d’anys. •  Encara que les espècies actuals són diferents dels primitius taurons, el tipus modern de tauró existeix des de fa 100 milions d’anys, per tant, va ser contemporani de molts dinosaures (que s’extingiren fa 70 milions d’anys). •  Actualment hi ha 465 espècies de taurons. Es tracta majoritàriament d’espècies àpex en els seus ecosistemes, o siga, depredadors de depredadors. La seua desaparició posaria en perill l’equilibri dels ecosistemes marins. •  Són animals molt actius; viuen en oceans oberts i recorren grans distàncies buscant aliment i llocs aptes per a la reproducció. Hi ha espècies de taurons especialitzades en zones costaneres, altres de grans fons marins, i algunes, com el solraig clapejat, pot viure també en aigües salobres. •  Totes aquestes dades ens fan pensar en un gran èxit ecològic de les espècies de taurons. Les explicacions principals per a aquest èxit cal buscar-les en les peculiaritats de la seua anatomia.

EL QUE HAS DE SABER •  L’esquelet dels taurons no és de peces òssies, sinó de peces cartilaginoses. Això els confereix més lleugeresa i flexibilitat en el moviment. •  Les dents dels taurons estan col·locades en diverses fileres. Es van renovant amb el temps; les dents noves desplacen les velles o substitueixen les que van perdent. Les dents sí que són de teixit ossi, dur i tallant. •  La pell dels taurons es compon de diminutes plaques molt dures i gruixudes amb una protuberància externa que li dóna una consistència com si fóra de paper de vidre. Això els suposa una protecció contra depredadors, i a més ofereix poca resistència al lliscament per l’aigua. Internament, les plaques s’uneixen als músculs del cos per mitjà de plaques de col·lagen i així la pell actua d’esquelet extern que facilita els moviments. •  Entre els òrgans dels sentits dels taurons destaca la línia lateral, comuna  a la majoria dels peixos, que és una depressió en forma de línia que allotja nombroses cèl·lules sensitives que informen l’animal de la direcció i la intensitat del moviment de l’aigua, provocat pel seu propi moviment o pel moviment d’altres objectes pròxims. Destaquen també les ampul·les de Lorenzini, òrgans específics dels taurons, que detecten les variacions d’intensitat d’un camp elèctric, per això detecten la presència pròxima d’altres éssers vius.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 259

259

25/11/2015 15:33:20

FITXA 11

APROFUNDIMENT

PROJECTES D’INVESTIGACIÓ

Les plagues de rosegadors

FULL DE RUTA Objectius: •  Conéixer els danys provocats pels rosegadors al camp, a les activitats agroalimentàries i als habitatges. •  Relacionar la presència de rosegadors amb la transmissió d’algunes malalties infeccioses. •  Mostrar els procediments de lluita contra les plagues de rosegadors i les mesures de prevenció contra la invasió de rosegadors als habitatges.

•  Efectes perjudicials per a la salut de la presència de rosegadors als habitatges. •  Malalties transmeses pel contacte amb els rosegadors, per la mossegada o pel contacte amb els seus excrements. •  Mesures per a previndre la invasió de rosegadors als habitatges.

Investigacions suggerides:

Fonts d’investigació:

•  Reconeixement de les principals espècies de rosegadors i la seua distinció d’espècies de micromamífers beneficiosos.

• FAO. Pàgina web de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, dedicada a problemes d’alimentació, que en la secció agrícola fa recomanacions per a previndre diverses plagues.

•  Descripció de la biologia dels rosegadors i de les raons per les quals són espècies tan prolífiques. •  Descripció d’algunes plagues conegudes de rosegadors subterranis i els efectes que produeixen en els cultius. •  Mesures de prevenció ecològiques que es poden prendre per a previndre l’augment de les poblacions de rosegadors en el medi rural.

260

•  Procediments de lluita, químics i biològics, per a reduir les poblacions de rosegadors.

• Butlletí web de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Presentació: presentació digital amb alguna aplicació informàtica. Duració de l’elaboració: una setmana. Realització: equip de tres membres.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 260

25/11/2015 15:33:25

D

.

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS

TINGUES EN COMPTE QUE

•  Els rosegadors (rates, ratolins, rates talperes i talpons) tenen una taxa de reproducció molt elevada i s’alimenten de productes agrícoles d’interés alimentari i econòmic per a l’ésser humà. •  Les rates i els ratolins solen constituir una amenaça contra els magatzems de productes agrícoles: sitges de cereals, magatzems de fruites i hortalisses. Mentre que les rates talperes i els talpons malmeten les plantacions agrícoles, especialment de fruiters, perquè són subterranis i s’alimenten de les arrels de les plantes. •  A aquests problemes cal afegir el fet que rates i ratolins, com que habiten als mateixos llocs que les persones, poden ser vehicles de transmissió de malalties infeccioses. •  No s’han de confondre els rosegadors amb els petits insectívors: musaranyes i talps. Aquests últims són micromamífers beneficiosos que s’alimenten d’insectes i altres invertebrats perjudicials per a les plantacions agrícoles. Es diferencien dels rosegadors pel seu musell llarg i estret i una dentició més semblant a un carnívor, amb ullals i queixals punxeguts.

EL QUE HAS DE SABER •  Reproducció. Els rosegadors són molt prolífics. S’aparien durant tot l’any, adquireixen la maduresa sexual als quatre o cinc mesos de vida, completen el desenvolupament embrionari entre dos i tres mesos, i tenen unes cinc cries cada vegada. •  Hostatgers. Rates i ratolins allotgen nombrosos paràsits (puces, polls, àcars...); quan l’animal mor, els paràsits abandonen el cadàver i busquen un nou hostatger, que poden ser els habitants de la casa on habita el rosegador. •  Infeccions. La mossegada d’aquests animals també pot transmetre malalties infeccioses. •  Hàbitat. Rates i ratolins tendeixen a fer els caus a les cases o prop de les cases habitades, per l’oportunitat d’aconseguir aliment i per buscar recer contra el fred a l’hivern.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 261

261

25/11/2015 15:33:27

FITXA 12

APROFUNDIMENT

TREBALLS D’AULA

Observació d’animals en diferents contextos L’ENTORN URBÀ

Una passejada per qualsevol ciutat ens permet observar bastants animals, i en especial, ocells. Els teuladins, els coloms i els estornells són ocells molt freqüents a totes les ciutats. En zones marines i també en algunes ciutats d’interior en què hi ha rius, es troben gavines. Són animals que viuen de les deixalles, fàcils de trobar en l’entorn urbà. En zones concretes es poden trobar també ocells ­com la garsa, la merla i el tudó (una varietat silvestre de colom). Tots aquests són més propis dels camps, però, a poc a poc, s’han anat instal·lant a les zones perifèriques de les ciutats. Entre els mamífers, a banda de rates i ratolins, és fàcil observar també ratpenats volant al capvespre en zones on hi ha parcs i jardins.

TOLLES I LLACUNES

En els entorns lacustres es poden observar, sobretot, peixos, amfibis i ocells. És fàcil trobar-hi peixos com la gambúsia (un petit animal introduït), el gatet, la perca, la carpa... En algunes vores cobertes de vegetació aquàtica viuen els cullerots i es pot veure alguna granota adulta. Quant als ocells, els més abundants a les tolles i llacunes són els anàtids: ànecs collverd, xibecs, ànecs cullerot, xarxets, morells cap-roig i altres. A més d’aquests, és fàcil trobar-hi cabussons, polles d’aigua i fotges. L’arpella vulgar és l’ocell rapaç més important d’aquest ecosistema i se sol trobar sobrevolant-lo en cerca d’aliment.

ANIMALS DE LES MUNTANYES

•  Unes bones botes i uns prismàtics és tot el que ens fa falta per a passar un dia a la muntanya i observar una bona quantitat d’espècies d’animals. Això sí, si volem veure mamífers, és imprescindible eixir abans que isca el sol, buscar informació de quins animals hi ha i on es troben, dins de la zona on anem, i amagar-se bé. Recorda que cal posar-se en contra del vent, ja que, si el vent ­està a esquena nostra, qualsevol animal que observem ens olorarà immediatament i fugirà. •  Entre els animals de muntanya més impressionants hi ha les cabres salvatges. No són animals fàcils de trobar, però abunden en algunes serres. L’isard també és relativament comú. Tots viuen a les zones més altes. •  Un animal molt fàcil de veure en algunes muntanyes és el voltor, que fa niu als penyals. Amb una mica de sort, trobaràs un conjunt de nius habitat per una població d’aquests grans ocells. •  Recorda que mai no s’ha de fer una excursió d’aquest tipus sense companyia i sense tindre un guia o un acompanyant expert.

262

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 262

25/11/2015 15:33:29

D

.

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS

PROCEDIMENT Cerca i observació d’animals 1

 Busca informació sobre els llocs pròxims a casa teua en què es puguen observar animals amb facilitat. Intenta trobar itineraris i informació a l’ajuntament de la teua localitat.

2

 Busca un lloc adequat per a l’observació.

3

 Observa l’entorn primerament a simple vista. Busca els ocells que puga haver-hi al cel o posats en terra, als arbres o a l’aigua. Altres animals que és fàcil trobar són mamífers, com ara gats i rosegadors, i rèptils, com les sargantanes.

4

Suggeriments per a l’observació 1

 No és fàcil utilitzar els prismàtics ràpidament, així és que procura tindre’ls més o menys enfocats per a la distància a què es troben els animals que observaràs. Amb aquesta finalitat, una vegada instal·lat al teu lloc, enfoca algun arbre llunyà i assegura’t que el veus bé.

2

 Quan veges un animal a simple vista, fixa’t també en la seua posició respecte a algun punt de referència clar: un arbre, una casa, un tossal, etc.

3

 Si observes un animal en moviment, recorda que has de girar la roda d’enfocament dels prismàtics a mesura que s’allunya o s’acosta. Això requereix una certa pràctica.

3

Si vius en una ciutat costanera, pots fer una descripció semblant a la realitzada per a les tolles i llacunes, però referida a les espècies que es troben al litoral.

4

En quin dels tres entorns descrits en la fitxa és més probable observar espècies en perill d’extinció? Indica alguna raó de per què es concentren més en aquest medi les espècies amenaçades. Fes una llista breu d’espècies en perill d’extinció típiques del país on vius.

 Una vegada localitzat un exemplar, observa’l amb els prismàtics i fixa’t en les característiques més importants: color, mida, forma del cos, etc.

ACTIVITATS 1

2

Pots ampliar la llista d’animals que figuren en la descripció de l’entorn urbà afegint-hi noms d’espècies d’animals que sols trobar en els itineraris normals que fas per la localitat on vius: rèptils, ocells i mamífers. Dels tres grups, el d’ocells pot ser el més nombrós, per la facilitat que tenen de traslladar-se del medi rural al medi urbà. Confecciona una llista amb els animals que has pogut observar. Un entorn on pots observar molts animals a la ciutat són les pescateries. Vés a una pescateria i fes una llista de les diferents espècies que hi observes. Fes la llista diferenciant els animals vertebrats dels invertebrats.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 263

263

25/11/2015 15:33:31

FITXA 13

APROFUNDIMENT

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS

TREBALLS D’AULA

Aspectes essencials de rèptils, ocells i mamífers Grup: Pell coberta de: Extremitats: Respiració: Alimentació:

Altres característiques:

Grup: Pell coberta de: Extremitats: Respiració: Alimentació:

Altres característiques:

Grup: Pell coberta de: Extremitats: Respiració: Alimentació:

Altres característiques:

ACTIVITATS 1

Què tenen en comú els tres grups de vertebrats d’aquesta fitxa?

3

Atenent la temperatura corporal, quins dos grups es podrien diferenciar?

2

Atenent la forma de reproducció, es podrien diferenciar dos grups d’animals entre els que  hi ha representats en aquesta fitxa. Quins grups serien?

4

Hi ha un grup de mamífers que es reprodueix per mitjà d’ous, quin és? Per què penses que se’ls classifica entre els mamífers i no entre els rèptils o els ocells?

264

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 264

25/11/2015 15:33:34

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació Avaluació de continguts Avaluació per competències

.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 265

25/11/2015 15:33:35

D

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 266

25/11/2015 15:33:36

AUTOAVALUACIÓ

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS Nom:

1

2

Els animals es classifiquen segons que tinguen o no:

Curs:

7

Data:

Què és un anur?

a. Potes.

a. Una espècie de rèptil.

b. Columna vertebral.

b. Un tipus de peix.

c. Orelles.

c. Un grup d’amfibis.

d. Cèl·lules eucariotes.

d. Una classe de salamandra.

Si un animal es divideix en dues parts simètriques per mitjà d’un pla imaginari:

8

Quin és l’eix central d’una ploma? a. L’opercle.

a. Presenta simetria radial.

b. Les barbes.

b. Presenta simetria lineal.

c. El canó.

c. Presenta simetria bilateral.

d. El raquis.

d. No és una simetria real. 9 3

Quina classe d’ocells tenen quilla?

Els voltors i les hienes són animals:

a. Els ocells voladors.

a. Depredadors.

b. Els ocells corredors.

b. Paràsits.

c. Totes els ocells en tenen.

c. Omnívors.

d. La quilla no és dels ocells, sinó dels peixos.

d. Carronyers. 10 4

Quina característica és comuna a tots els vertebrats?

Un mamífer que pon ous, com s’anomena? a. Marsupial.

a. Tenen pèl.

b. Ovomamífer.

b. Tenen esquelet intern.

c. Monotrema.

c. Són poiquiloterms.

d. Placentari.

d. El cos té forma fusiforme. 5

Què significa tindre el cos fusiforme? a. Que a les extremitats tenen aletes. b. Que té el cos recobert d’escates. c. Que té més estretes les parts de davant i de darrere que el centre. d. Que no poden regular la temperatura corporal.

6

Què tenen els peixos ossis que no tinguen els cartilaginosos? a. Brànquies. b. Opercle. c. Línia lateral. d. Denticles.

1 b; 2 c; 3 d; 4 b; 5 c; 6 b; 7 c; 8 d; 9 a; 10 c. SOLUCIONS DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 267

267

25/11/2015 15:33:38

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS Nom:

1

Curs:

Data:

Enumera les característiques comunes dels animals. A continuació, indica quines característiques serveixen per a classificar-los.   

2

Completa aquesta taula. GRUP

FORMA D’ALIMENTAR-SE

Sedimentívors

ANIMALS Cuc de terra, holotúria

S’alimenten a costa d’altres éssers vius, sense arribar a matar-los. Carronyers S’alimenten de les partícules orgàniques xicotetes presents en l’aigua, que porten cap a la boca. Llops, tigres

3

Completa el text amb aquestes paraules. esquelet intern – nerviós – vèrtebres – medul·la espinal – columna vertebral – encèfal – nervis Els animals vertebrats posseeixen un sistema              molt desenvolupat, situat en posició dorsal. Està format per l’             , que es troba al cap, la                   , protegida per la columna vertebral, i els             , que es ramifiquen per tot el cos. Tenen un              que els permet el moviment, protegeix els òrgans i sosté el cos. L’eix principal és la                    , formada per una sèrie de peces articulades, les        .

4

Enumera les classes de vertebrats que hi ha i posa dos exemples de cada un.   

5

Quines són les diferències entre un anur i un urodel? Quins animals pertanyen a aquests grups?   

268

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 268

25/11/2015 15:33:39

D

.

CONTROL B

6

Relaciona cada tipus de rèptil amb la seua descripció. caiman – tortuga d’estany – sargantana – boa – camaleó – cobra – cocodril – tortuga El cos és allargat i la majoria presenta una cua de la qual es poden desprendre. El cos és curt i ample, protegit per un closca. Tenen un llarg musell amb nombroses dents. El tronc és robust i usen la cua per a nadar. Es desplacen reptant mitjançant un moviment ondulatori.

7

Fes un dibuix esquemàtic d’una ploma i assenyala’n les parts.

8

En què es diferencien els ocells corredors dels voladors?    

9

Escriu tres característiques de l’ésser humà i comenta-les.    

10

Quin tipus de benefici creus que ens proporciona cada un d’aquests vertebrats?



















DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 269

269

25/11/2015 15:33:42

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS Nom:

1

Curs:

Data:

Com classifiquem els animals segons la procedència de l’aliment? De què s’alimenta cada grup? En quin grup es trobaria l’ésser humà? Justifica la resposta.   

2

Quines característiques són comunes a tots els animals vertebrats?     

3

Retola aquest dibuix.

4

Què és la bufeta natatòria i per a què serveix? Quina classe de peixos en tenen?    

5

Quines són les característiques més importants dels amfibis? Què vol dir que hibernen?     

270

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 270

25/11/2015 15:33:44

D

.

CONTROL A

6

Per què els rèptils reben aquest nom? Quines altres característiques són comunes a quasi tots els rèptils?     

7

Per què els ossos dels ocells són prims i molts estan buits? Què vol dir que tenen el cos fusiforme? Amb quins altres vertebrats comparteixen aquesta última característica?     

8

Què tenen els mamífers que no tinguen la resta de vertebrats? Com s’anomenen els mamífers que no disposen de placenta, sinó que completen el desenvolupament en una bossa externa?     

9

Completa aquestes descripcions de l’ésser humà. Les extremitats anteriors són els           que acaben en les mans amb el dit                     , que facilita la manipulació d’objectes. Som          , ja que utilitzem les extremitats posteriors, les          , per a desplaçar-nos i ho fem amb una postura dreta.

10

Per què cal protegir els animals vertebrats? Posa exemples de vertebrats que aporten un benefici, altres que siguen perjudicials i comenta’n algun que siga tant beneficiós com perjudicial.      

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 271

271

25/11/2015 15:33:45

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS

Criteris d’avaluació*

Estàndards d’aprenentatge*

B3-2. Descriure les funcions comunes a tots els éssers vius i diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.

B3-2.1. Comprén i diferencia la importància de cada funció per al manteniment de la vida.

B3-3. Reconéixer les característiques morfològiques principals dels diferents grups taxonòmics.

B3-3.1. Aplica criteris de classificació dels éssers vius i relaciona els animals i les plantes més comuns amb el seu grup taxonòmic.

B3-4. Categoritzar els criteris que serveixen per a classificar els éssers vius i identificar els principals models taxonòmics a què pertanyen els animals i les plantes més comuns.

B3-4.1. Identifica i reconeix exemplars característics de cada un d’aquests grups, i destaca la importància biològica que tenen.

B3-5. Descriure les característiques generals dels grans grups taxonòmics i explicar la importància que tenen en el conjunt dels éssers vius.

B3-5.1. Discrimina les característiques generals i singulars de cada grup taxonòmic.

B3-6. Caracteritzar els principals grups d’invertebrats i vertebrats.

B3-7. Determinar a partir de l’observació les adaptacions que permeten als animals i a les plantes sobreviure en determinats ecosistemes.

B3-6.1. Associa invertebrats comuns amb el grup taxonòmic a què pertanyen. B3-6.2. Reconeix diferents exemplars de vertebrats i els assigna a la classe a què pertanyen. B3-7.2. Relaciona la presència de determinades estructures en els animals i les plantes més comuns amb la seua adaptació al medi.

Activitats Control B

Control A

1

1i2

10

10



1, 2, 5, 6, 7, 8 i 9

3, 4, 5, 6, 8 i 9

2

2, 4, 5 i 6

3

7i8

4i7



*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària.

Control B 1

Són éssers pluricel·lulars, formats per cèl·lules eucariotes; tenen nutrició heteròtrofa, amb capacitat per a moure’s i desplaçar-se; posseeixen gran sensibilitat als canvis produïts en l’entorn i la gran majoria posseeixen esquelet, intern o extern.

2



272

GRUP



Els animals es poden classificar principalment atenent el tipus d’esquelet (amb columna vertebral o sense); també atenent el tipus de moviment (amb extremitats tipus pota, tipus aleta, tipus ala o sense extremitats), la forma de reproducció (ovípars o vivípars), la modalitat de respiració (per pulmons, per brànquies o per tràquees).

FORMA D’ALIMENTAR-SE

ANIMALS

Sedimentívors

Prenen la matèria orgànica del sediment que ingereixen.

Cuc de terra, holotúria

Paràsits

S’alimenten a costa d’altres éssers vius, sense arribar a matar-los.

Sangonera, mosquit

Carronyers

Consumeixen cadàvers d’altres animals.

Voltors, hienes

Filtradors

S’alimenten de les partícules orgàniques xicotetes presents en l’aigua, que porten cap a la boca.

Esponges, balenes

Depredadors

Són animals que trien i capturen les preses.

Llops, tigres

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 272

25/11/2015 15:33:47

D

.

3

Els animals vertebrats posseeixen un sistema nerviós molt desenvolupat, situat en posició dorsal. Està format per l’encèfal, que es troba al cap, la medul·la espinal, protegida per la columna vertebral, i els nervis, que es ramifiquen per tot el cos.

Control A 1

Tenen un esquelet intern que els permet el moviment, protegeix els òrgans i sosté el cos. L’eix principal és la columna vertebral, formada per una sèrie de peces articulades, les vèrtebres. 4

5

L’ésser humà és omnívor, ja que s’alimenta tant de productes d’origen animal com vegetal. 2

Peixos: tauró, peix espasa; Amfibis: gripau, salamandra; Rèptils: serp, cocodril; Ocells: falcó, gavina; Mamífers: rabosa, gat.

– Presenten simetria bilateral. – Posseeixen extremitats articulades en forma de pota, aleta o ala. – Presenten un sistema nerviós molt desenvolupat, les parts principals del qual són l’encèfal, al cap, protegit pel crani, i la medul·la espinal, al dors, protegida per la columna vertebral.

Els urodels, en canvi, són els amfibis amb cua. A aquest grup pertanyen les salamandres i els tritons. Tenen el cos allargat i quatre extremitats que són de la mateixa longitud. 6

– El cos es troba organitzat en cap, tronc i cua, i del tronc sorgeixen les extremitats.

•  El cos és allargat i la majoria presenta una cua de la qual es poden desprendre. Camaleó, sargantana. • El cos és curt i ample, protegit per un closca. Tortuga d’estany, tortuga. • Tenen un llarg musell amb nombroses dents. El tronc és robust i utilitzen la cua per a nadar. Caiman, cocodril. • Es desplacen reptant mitjançant un moviment ondulatori. Cobra, boa.

7

R. G. Parts de la ploma: raquis, eix central; barbes, branques laterals; canó, peça d’inserció a la pell.

8

Els ocells voladors posseeixen quilla, que subjecta els músculs de les ales, les quals estan molt desenvolupades. Les potes són curtes i estan poc desenvolupades.



Els ocells corredors no tenen quilla i les ales són curtes i no els permeten volar. Per contra, les potes són més llargues i estan més desenvolupades. 9

3

Cal assenyalar el cap, la columna vertebral, el tronc, la cua i les potes, amb els ossos de l’esquelet intern.

4

La bufeta natatòria és un òrgan en forma de sac que es pot omplir de gas o buidar-se per a ascendir o descendir en l’aigua. En tenen els peixos ossis.

5

Són animals terrestres, encara que no poden abandonar l’aigua completament perquè es reprodueixen i es desenvolupen en l’aigua, i la majoria són carnívors. Tenen una pell molt fina i nua, amb quatre extremitats en forma de pota. Són animals poiquiloterms i un gran nombre hiberna, la qual cosa vol dir que es mantenen inactius i en repòs absolut enterrats a terra o davall d’alguna roca durant l’hivern.

6

Reben aquest nom perquè es desplacen reptant, és a dir, arrossegant el ventre per terra. A més d’aquesta característica, tenen en comú:

R. M. Es poden considerar tres característiques d’aquestes: – Mans i peus amb cinc dits. A les mans, el polze és oposable.

– Tindre el cos cobert d’escates, a vegades molt dures, en forma de closca.

– Locomoció bípeda, o siga, amb les extremitats inferiors, facilitada pel fet de tindre els ulls en posició frontal.

– Excepte les serps, tots posseeixen quatre potes.

– Mamelles només al pit.

– Són poiquiloterms, per això a baixes temperatures són lents i a l’hivern solen hibernar.

– Tenen cua llarga i acabada en punta.

– Poc de pèl a la pell, només abundant al cap, axil·les i pubis. – Pell amb nombroses glàndules sudorípares que permeten refrigerar el cos en situacions de molta calor.

7

Són prims i buits perquè d’aquesta manera el cos és més lleuger i així es facilita el vol. El cos fusiforme és quan tenen el cos més estret a la part de davant i la part de darrere que al centre. Comparteixen aquesta característica amb els peixos.

8

La majoria són vivípars, les cries es desenvolupen a l’interior del cos matern. Tenen el cos cobert de pèls. Al cap destaquen les orelles. Són homeoterms.

– Els nounats estan poc desenvolupats i s’alimenten de llet materna durant molt de temps. – El cervell està molt desenvolupat i es desenvolupa un llenguatge complex de veus i signes gràfics. 10

– Tenen un esquelet intern, d’ossos i cartílags, que protegeix els òrgans interns i permet un moviment equilibrat. – L’esquelet s’organitza entorn de la columna vertebral.

Els anurs són amfibis que no tenen cua; pertanyen a aquest grup les granotes i els gripaus. Tenen el cos curt i les potes posteriors estan més desenvolupades que les anteriors.



Carnívors: s’alimenten d’altres animals; herbívors: s’alimenten de plantes; omnívors: s’alimenten tant d’aliments d’origen animal com vegetal.

– El besuc serveix d’aliment. – Els llops són grans depredadors i mantenen l’equilibri de les poblacions d’herbívors. – El gat és un animal de companyia; al camp és també molt útil com a depredador de rosegadors.



Els marsupials no completen el desenvolupament a l’interior de la mare, sinó que naixen poc desenvolupats i completen el desenvolupament en una bossa externa o marsupi. 9

Braços; polze oposable; bípedes; cames.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 273

273

25/11/2015 15:33:48

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS 10

Cal protegir els animals vertebrats perquè compleixen una funció important en els ecosistemes que els envolten, fins i tot molts aporten beneficis a l’ésser humà. Aporten un benefici: vaques, cavalls, gossos, mules, animals insectívors, conillets d’Índies… Són perjudicials: els rosegadors (rates, ratolins), les serps verinoses i, eventualment, els grans depredadors.

274

Tots els que hem citat com a perjudicials poden ser també beneficiosos: – Rates i ratolins ens serveixen com a animals per a l’experimentació científica i en algunes cultures també com a aliment. – Les serps verinoses i els grans depredadors mantenen l’equilibri en les poblacions d’herbívors, dels quals s’alimenten.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 274

25/11/2015 15:33:49

.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 275

25/11/2015 15:33:50

AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS Nom:

Curs:

Data:

Clara i Anna passejaven per un prat verd i humit quan van veure una cosa que es movia reptant entre l’herba. Anna, amb una tremenda fòbia a les serps, va quedar aterrida. Però Clara li va dir que no s’espantara, que a pesar que era un rèptil, no es tractava d’una serp, que aquest animaló era un vidriol o llisona (Anguis fragilis) i que no era gens perillós. De fet, ni tan sols pertany al grup de les serps. En realitat, el vidriol és un fardatxo que no té potes i que rep diversos noms vulgars en diferents llengües: escáncer en gallec, zirauna en èuscar, lución en castellà… Els adults tenen el cos cobert d’escates grosses i brillants i fan de 30 a 40 centímetres de longitud. És fàcil diferenciar el vidriol d’una serp, ja que els seus ulls tenen parpelles mòbils, mentre que els ulls de les serps estan coberts d’una escata transparent i fixa. Quan l’agafem per la cua, el vidriol mateix la secciona igual que les sargantanes i fardatxos; aquest fenomen s’anomena autotomia. Igual que els altres rèptils, el vidriol cau en letargia entre els mesos d’octubre i març. A la primavera s’aparia i els ous (de 6 a 24) es coven a l’interior de la femella durant tres a cinc mesos. Cada nou vidriol acabat de nàixer mesura uns 10 centímetres i viu uns 50 anys. Al contrari que els altres fardatxos, als quals els agrada d’estirar-se al sol, el vidriol s’estima més les tenebres i la frescor; és més aviat nocturn i, sobretot, crepuscular. El seu aliment preferit són els cucs de terra, els llimacs o bavoses i les larves d’insectes.

1

Anna vol saber més coses del vidriol i ha decidit construir una taula on figuren les seues característiques més importants. Ratlla les que no li corresponguen. Anguis fragilis

2

Respiració

pulmonar / branquial / traqueal / per la pell

Reproducció

vivípara / ovípara / ovovivípara / sexual / asexual

Nutrició

autòtrofa / heteròtrofa

Temperatura

homeoterma / poiquiloterma

Pell

escates / plomes / pèls

Esquelet

cartilaginós / ossi / intern / extern / amb vèrtebres / sense vèrtebres

Ulls

amb parpelles / sense parpelles

Alimentació

carnívor / herbívor / omnívor

Què significa que el vidriol cau en letargia? Explica què significa i escriu un sinònim que puga substituir aquesta paraula en el text que acabes de llegir. Significat:    Sinònim: 

276

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 276

25/11/2015 15:33:55

D

.

3

L’Anguis fragilis és un rèptil i sabem que els ocells i els mamífers aparegueren a la superfície terrestre per evolució a partir de certs rèptils. Com a conseqüència d’aquest fet, aquestes tres classes de vertebrats posseeixen moltes característiques comunes. Tanmateix, també són moltes les característiques que les diferencien. Quina d’aquestes característiques no és comuna a aquestes tres classes de vertebrats? a. La pell mai no està nua, està protegida per escates, plomes o pèl. b. Les tres classes poden regular la temperatura corporal. c. Tenen un sistema nerviós complet amb encèfal, medul·la espinal i nervis. d. Tots tenen respiració pulmonar.

4

Tot i que ocells i mamífers evolucionaren a partir de certs rèptils, ho van fer de forma paral·lela i podem dir que no tenen un avantpassat comú perquè les seues línies evolutives se separaren ja en els primers rèptils, fa més de 350 milions d’anys. Malgrat això, tenen moltes característiques comunes. Quines d’aquestes característiques són comunes a ocells i mamífers? Característica

Sí

No

Tots són homeoterms. A la pell tenen glàndules sudorípares. Ambdues classes han conquistat tant el medi terrestre com l’aeri i l’aquàtic. Tots són ovovivípars. Tenen quatre extremitats. Tots tenen dues orelles.

5

En aquestes fotografies pots veure dos vertebrats més: a l’esquerra una salamandra (Salamandra salamandra) i a la dreta un dragó (Tarentola mauritànica). Molta gent els confon, però en realitat només s’assemblen en l’aspecte exterior, perquè la salamandra és un amfibi i el dragó és un rèptil. Descriu-los completant la taula.

Respiració:

Reproducció:

traqueal, pulmonar, branquial

vivípars, ovípars, ovovivípars

Pell: nua, escatosa

Hàbitat: sec, humit

Esquelet: ossi, cartilaginós

Salamandra Dragó

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 277

277

25/11/2015 15:33:59

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS Competències que s’avaluen

Criteris d’avaluació*

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

Estàndards d’aprenentatge*

B3-5. Descriure les característiques generals dels grans grups taxonòmics i explicar la importància que tenen en el conjunt dels éssers vius.

B3-5.1. Discrimina les característiques generals i singulars de cada grup taxonòmic.

B3-6. Caracteritzar els principals grups d’invertebrats i vertebrats.

B3-6.2. Reconeix diferents exemplars de vertebrats i els assigna a la classe a què pertanyen.

Activitats

1, 2, 3, 4 i 5

5

*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària.

1

2



Anguis fragilis Respiració

pulmonar

Reproducció

ovípara / sexual

Nutrició

heteròtrofa

Temperatura

poiquiloterma

Pell

escates

Esquelet

ossi / intern / amb vèrtebres

Ulls

amb parpelles

Alimentació

carnívor

Significat: a l’hivern, amb temperatures baixes, són lents i estan molt poc actius. Sinònim: hibernar.

3

b. Les tres classes poden regular la temperatura corporal.

4



Característica

Sí

Tots són homeoterms.

No

X

A la pell tenen glàndules sudorípares.

X

Ambdues classes han conquistat tant el medi terrestre com l’aeri i l’aquàtic.

X

Tots són ovovivípars.

X

Tenen quatre extremitats.

X

Tots tenen dues orelles. 5

X



278

Respiració:

Reproducció:

traqueal, pulmonar, branquial

vivípars, ovípars, ovovivípars

nua, escatosa

sec, humit

ossi, cartilaginós

Salamandra

Pulmonar

Ovípars

Nua

Humit

Ossi

Dragó

Pulmonar

Ovípars

Escatosa

Sec

Ossi

Pell:

Hàbitat:

Esquelet:

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 278

25/11/2015 15:34:00

Solucionari

.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 279

25/11/2015 15:34:01

SOLUCIONARI

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS Interpreta la imatge •  Semblances: Tant la musaranya com el robot utilitzen bigots o filaments sensibles per a reconéixer l’entorn. Diferències: El robot és un ésser inert i no té una coberta protectora, mentre que la musaranya és un ésser viu i està protegit per la pell amb abundants pèls. •  Són una espècie de dents que sobreïxen de les peces que constitueixen la pell del tauró. Aquestes peces són planes   però presenten ondulacions que disminueixen el fregament   de l’aigua sobre la pell.

10

No, alguns amfibis, com ara granotes i gripaus,   no tenen coll ni cua. Els humans tampoc no tenim   cua.

11

Que l’extremitat es divideix en diversos segments   que es poden moure l’un sobre l’altre.

12

Són simètriques, no iguals perquè no són   superposables. El mateix passa amb els peus,   les orelles, els ulls…

13

Es pot trobar simetria interna en l’esquelet i en la   distribució d’alguns òrgans interns, com els renyons,   per tant no seria correcte.

14

Interpreta la imatge. Els peixos presenten   extremitats en forma d’aletes i la resta en forma de potes.   Els ocells presenten les extremitats anteriors en forma   d’ales i la resta no (només alguns mamífers: els ratpenats). Els peixos i els amfibis no tenen coll i la resta presenta   un coll entre el cap i el tronc. Els peixos tenen el cos   cobert d’escates dèrmiques; els amfibis tenen la pell   nua; els rèptils presenten escates epidèrmiques;   els ocells presenten plomes i els mamífers estan coberts   de pèls.

Claus per a començar •  Vertebrat fa referència als animals que tenen columna vertebral. Els principals grups de vertebrats són: peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers. •  Els éssers humans som mamífers, ja que tenim pèl,   quatre extremitats, una boca amb llavis i dents, orelles   i som homeoterms… •  Beneficiosos poden ser els animals de granja   i els animals domèstics. Perjudicials poden ser alguns   amfibis, per l’alliberament de toxines de la pell, i els grans depredadors. 1

Interpreta la imatge. L’estrella de mar presenta cinc   plans de simetria.

15

Són adaptacions la forma fusiforme, les aletes i la línia   lateral.

2

Interpreta la imatge. Són simètriques, no iguals,   ja que no es poden superposar, perquè parteixen   de l’eix del cos en sentits oposats.

16

Els peixos ossis posseeixen esquelet ossi, una pell formada per escates i la gran majoria posseeixen una bufeta natatòria i opercle.

3

Els animals són organismes amb cèl·lules eucariotes, pluricel·lulars i presenten teixits, òrgans i aparells i sistemes. Quant a la nutrició són heteròtrofs, ja que són incapaços   de produir el seu propi aliment.

4

No, no tenen columna vertebral. Alguns poden   presentar esquelet intern i altres, d’extern   o exosquelet.

5

L’avantatge principal és la locomoció, però també   permet una major organització estructural.

6

Segons la procedència de l’aliment és carnívor, segons   la forma d’alimentar-se és carronyer.

7

Interpreta la imatge. L’esquelet està format per   ossos, que protegeixen òrgans importants,   com el cervell o el cor, que s’articulen per produir   moviments i que actua de sosteniment del cos. Els ossos s’organitzen entorn de la columna vertebral, que està formada per unes peces articulades anomenades   vèrtebres.

8

9

Interpreta la imatge. Les potes serveixen com a   sosteniment del cos i permeten la mobilitat per terra   de l’animal. Les aletes es mouen cap avant i arrere,   de manera que permeten el moviment dels peixos en   ambients aquàtics, i les ales permeten volar als ocells;   en resum, les extremitats realitzen la funció de permetre moure’s a l’animal. L’esquelet té una funció estructural, protegeix els òrgans, sosté el cos i permet el moviment.

280

Els peixos cartilaginosos posseeixen un esquelet   cartilaginós, una pell recoberta per denticles i no tenen bufeta natatòria ni opercle, per això les brànquies   es comuniquen a l’exterior mitjançant fenedures   branquials. Saber més •  A. Camuflar-se. B. Cridar l’atenció. C. Utilitzar colors   d’animals verinosos sense ser-ho. 17

Són membranes que uneixen els dits de les extremitats   que faciliten el moviment aquàtic.

18

Significa que resten en repòs inactiu i latent durant   l’hivern, enterrats o davall de pedres, ja que no poden regular la temperatura corporal i depenen de la temperatura  de l’ambient.

19

USA LES TIC. R. L.

20

Per la forma de moure’s reptant, és a dir, arrossegant   la part inferior del cos per terra. A més, els rèptils posseeixen característiques comunes, com és ara una pell coberta d’escates o closca, quatre extremitats en forma de pota,   cua i la impossibilitat de regular la temperatura corporal.

21

Semblances: pell recoberta d’escates, quatre potes i cua. Diferències: els fardatxos muden la pell, la mida dels cocodrils és molt major, amb una boca més gran. Els fardatxos es poden desprendre de la cua per fugir   dels depredadors.

22

Saber fer. R. L.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 280

25/11/2015 15:34:02

D

.

23

Saber fer. R. G.

24

Interpreta la imatge. El xatrac posseeix quilla, amb unes ales molt desenvolupades i potes molt curtes. L’estruç posseeix unes potes llargues molt desenvolupades, unes ales reduïdes que no li permeten volar i no té quilla.

25

El cos fusiforme dóna més aerodinamisme, els ossos prims i buits redueixen el pes de l’animal i sobretot les ales, per a donar-se impuls i permetre’ls volar o planejar.

26

27

28

El cos cobert de pèls, les glàndules mamàries, amb les quals les femelles alimenten les cries, els llavis, amb els quals les cries succionen la llet, les dents especialitzades en diverses funcions i, al cap, les orelles.

•  El cos està cobert de pèl, tenen quatre extremitats, la pell posseeix nombroses glàndules (sudorípares, sebàcies, mamàries), la boca posseeix llavis i dents, són homeoterms i són els únics vertebrats amb orelles. •  Placentaris, marsupials i monotremes. •  Tindre poc de pèl, el bipedisme, el polze oposable, un cervell molt desenvolupat que ens permet comunicar-nos mitjançant diferents llenguatges… 32

•  Sedimentívors. Aquells animals que prenen la matèria orgànica de les partícules depositades al sòl o al fons marí.

USA LES TIC. R. M. A manera d’orientació: utilitzen el llenguatge per senyes, el llenguatge de signes i gestos, l’escriptura, els dibuixos... Perquè formen part dels ecosistemes, on realitzen una funció important.

30

Un exemple poden ser els grans depredadors (lleons, llops, taurons...): són beneficiosos perquè mantenen l’equilibri ecològic dels ecosistemes, limitant les poblacions d’herbívors, però poden ser perjudicials per als humans perquè els disminueixen els recursos (mengen bestiar, o peixos) i poden ser perillosos atacant les persones. RESUM. R. M.

CONCEPTES CLAU. •  Simetria. El cos es pot dividir mitjançant plans en parts equivalents, encara que desenvolupades en diferent direcció.

Perquè malgrat tindre quatre extremitats, només utilitzem les posteriors per a la locomoció, i mantenim una posició dreta en desplaçar-nos. Els ocells.

29

31

corredors tenen les potes més desenvolupades en detriment de les ales i tenen l’estern sense quilla.

•  Paràsits. Éssers vius que s’alimenten d’un altre però sense arribar a matar-lo. •  Filtradors. Animals que s’alimenten de les partícules xicotetes que hi ha a l’aigua. •  Poiquiloterms. Aquells animals que no poden regular la temperatura corporal pròpia i adopten la del medi. •  Homeoterms. Aquells animals que són capaços de regular la temperatura corporal pròpia i la mantenen en un valor més o menys constant. 33

•  Són pluricel·lulars, eucariotes, heteròtrofs, quasi tots posseeixen esquelet i sensibilitat al medi i es poden moure.

R. M. Els exemples poden ser aquests: •  Peixos ossis: sardina, truita. •  Peixos cartilaginosos: tauró, peix manta.

•  Els peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers.

•  Anurs: granota, gripau.

•  El cos fusiforme, les aletes, la línia lateral i que són poiquiloterms.

•  Urodels: tritó, salamandra.

•  Els peixos ossis i els cartilaginosos.

•  Fardatxos: sargantana, dragó.

•  Pell nua i molt fina, tenen quatre extremitats, són poiquiloterms i hibernen la gran majoria.

•  Tortugues: tortuga d’estany, tortuga. •  Cocodrils: cocodril, caiman.

•  Anurs: no presenten cua, tenen el cos curt i les potes de darrere són les més desenvolupades.

•  Serps: colobra, escurçó.

  U  rodels: presenten cua, tenen el cos allargat i les quatre potes són curtes i de la mateixa longitud.

•  Ocells voladors: àguila, colom.

•  Es mouen per reptació, pell coberta d’escates o closca, presència de quatre extremitats (excepte serps) i cua, són poiquiloterms.

•  Placentaris: gat, gos.

•  Ocells corredors: estruç, kiwi.

•  Marsupials: cangur, opòssum.

•  Sargantanes i fardatxos; tortugues; cocodrils i serps. •  Tenen el cos fusiforme i cobert de plomes, quatre extremitats de les quals les dues anteriors són ales, una boca sense dents proveïda de bec, ossos prims i buits, i són homeoterms. •  La diferència entre els ocells voladors i corredors és que els voladors tenen les ales més desenvolupades, unes potes curtes i quilla a l’estern, mentre que els

•  Monotremes: ornitorinc, equidna. 34

Medi

Adaptacions

Aquàtic

Aletes, cos fusiforme, la línia lateral

Terrestre

Potes, cos allargat

Aeri

ales, cos fusiforme, ossos buits

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 281

281

25/11/2015 15:34:04

SOLUCIONARI

EL REGNE ANIMAL. ELS ANIMALS VERTEBRATS 35

Grups principals de vertebrats

Peixos

Amfibis

Rèptils

Ocells

Mamífers

Pell

Escates o denticles

Fina i nua

Escates o closca

Plomatge i les potes posteriors cobertes d’escates

Pèls

Extremitats

Aletes

Quatre, dues d’anteriors i dues de posteriors

Quatre o cap en el cas de les serps

Quatre, les dues anteriors són les ales

Quatre adaptades al medi: potes, ales o aletes

Temperatura corporal

Poiquiloterms

Poiquiloterms

Poiquiloterms

Homeoterms

Homeoterms

Desplaçament

Amb l’ajuda de les aletes

Amb les potes

Reptant o amb potes

Volant o corrent

Caminant, volant o nadant

36

• Escates – Peixos o rèptils: serveixen per a protegir i aïllar el peix del medi que l’envolta.

40

Són tetràpodes els rèptils (excepte les serps), mamífers i amfibis.

• Quilla – Ocells voladors: subjecta els músculs de les ales.

41

R. L.

42

A. a) Caça preses i esgarra la carn, gràcies a la curvatura del bec.

• Línia lateral – Peixos: detecta moviment i vibracions de l’aigua.

B. f) P  esca peixos en aigües poc profundes, té el bec allargat perquè li càpia el peix sencer a la boca.

• Canó - Ocells: part buida de la ploma que s’insereix a la pell de l’ocell.

C. b) Captura insectes al vol, ja que té el bec curt.

• Bufeta natatòria - Peixos ossis: s’ompli o buida de gas per ascendir o descendir.

D. c) P  arteix les llavors de les quals s’alimenta, té un bec curt i molt dur.

• Glàndula sudorípara – Mamífers: refrigerar el cos quan augmenta la temperatura. 37

38

Les nostres extremitats acaben en mans i peus amb cinc dits; els nostres ulls estan en posició frontal, convenient per a caminar drets; les mamelles es troben al pit però no al ventre; caminem amb les extremitats posteriors i les anteriors ens permeten agafar objectes; posseïm poc de pèl al cos, concentrat en algunes regions, com ara cap, axil·les i pubis; la pell presenta nombroses glàndules sudorípares; els nounats estan desenvolupats però són molt indefensos; el nostre cervell està molt desenvolupat i el nostre comportament és molt complex. Som mamífers perquè les cries es desenvolupen al si de la mare (vivípars) i els nounats mamen de les glàndules mamàries de la mare; perquè el nostre cos està cobert de pèl encara que siga parcialment; perquè tenim llavis i dents especialitzades a tallar, esgarrar i triturar; perquè posseïm orelles per a facilitar la captació dels sons; perquè som homeoterms.

39

282

E. d) Filtra el fang i reté l’aliment, per això té un bec allargat i pla.

A. cap. B. tronc. C. cua. D. aleta dorsal. E. columna vertebral. F. aleta caudal. G. fenedures branquials. H. aletes pectorals. I. aletes ventrals. J. aleta anal.

A. Peixos, ossis. B. Peixos, cartilaginosos. C. Rèptils, serps. D. Ocells, corredors. E. Mamífers, marsupials; F. Amfibis, sense cua.

F. e) Busca insectes perforant la fusta, gràcies al bec en forma de punta. 43

R. G.

Maneres de pensar. Anàlisi científica i ètica 44

COMPRENSIÓ LECTORA. a) La biodiversitat actual s’ha originat durant uns 4 mil milions d’anys d’evolució. b) La desaparició d’espècies completes. c) És important conservar la biodiversitat perquè ens garanteix l’alimentació, la regulació dels ecosistemes i com a recurs cultural i de gaudi.

45

EXPRESSIÓ ESCRITA. R. L.

46

USA LES TIC. R. L.

47

EDUCACIÓ CÍVICA. R. L.

Saber fer 48

La dentadura dels herbívors té unes incisives allargades i planes per a tallar l’herba, i unes molars i premolars planes però grosses per a poder triturar l’aliment. Quant als

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 282

25/11/2015 15:34:05

D

.

carnívors, les incisives són esmolades i serveixen per a perforar i tallar la carn, mentre que les molars i premolars tenen crestes punxegudes i tallants que serveixen per a tallar carn i mossegar ossos de gran mida. 49

Perquè per a la fórmula dentària només es compten les dents de la meitat de la mandíbula superior i inferior.

50

Conill: 28, gos: 42.

51

USA LES TIC. R. L.

52

USA LES TIC. R. L.

53

a) En groc tenim les molars, en taronja les premolars, en rosa les incisives i en verd les canines. A) 3/3 incisives, 1/1 canines, 3/2 premolars, 1/1 molars " 30 B) 0/2 incisives, 1/0 canines, 3/3 premolars, 3/3 molars " 30 b) El de la imatge A és un carnívor i el de la imatge B, un herbívor.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_06-Unidad 06_41266.indd 283

283

25/11/2015 15:34:06

ELS ANIMALS INVERTEBRATS

Introducció i recursos Introducció i continguts de la unitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 288 Previsió de dificultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 289 Esquema conceptual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 289 Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 290

Ensenyament individualitzat Reforç i suport • Continguts fonamentals Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 292 • Repàs acumulatiu Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 293 • Esquemes muts Fitxa 3. Mol·luscos, aràcnids i equinoderms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 294 Fitxa 4. Insectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 295 Fitxa 5. Porífers, cnidaris i crustacis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 296 Fitxa 6. Anèl·lids i platihelmints . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 297 • Més competent Fitxa 7. Elaboració d’una clau dicotòmica de mol·luscos a partir de les closques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 298 • Fitxes multilingües Fitxa 8. Vespa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 300 Fitxa 9. Porífers. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 302 Fitxa 10. Aparells bucals d’insectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 304

Aprofundiment • Projectes d’investigació Fitxa 11. Les plagues de llagostes: Què són? N’hi ha encara?. . . . . . . . . . 306 Fitxa 12. Els cucs intestinals, són perillosos per a la salut?. . . . . . . . . . . . 308

284

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 284

25/11/2015 15:28:50

D

.

• Treballs d’aula Fitxa 13. Espècies d’invertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 310 Fitxa 14. Observació d’invertebrats. On trobar-ne. . . . . . . . . . . . . . . . . . 311 Fitxa 15. Identificació d’insectes mitjançant una clau dicotòmica . . . . . . . 312

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 315 Avaluació de continguts • Controls   Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 316   Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 318 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 320

Avaluació per competències • Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 322 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 324

Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 325

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 285

285

25/11/2015 15:28:51

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 286

25/11/2015 15:28:52

Introducció i recursos

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 287

25/11/2015 15:28:53

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

ELS ANIMALS INVERTEBRATS INTRODUCCIÓ DE LA UNITAT L’estudi dels animals en aquest nivell presenta com a principal dificultat el tractament dels caràcters comuns. És a dir, si bé és fàcil fer grups d’invertebrats buscant diferències anatòmiques entre els diferents animals, resulta més difícil descobrir característiques comunes a tots els components dels diferents grups. Atés que no s’han adquirit conceptes relatius al desenvolupament embrionari dels animals, que permetrien diferenciar molts dels grups entre si, cal recórrer a les descripcions de caràcters externs que siguen identificables pels alumnes. Es tracta, doncs, d’escollir les característiques externes que ens puguen permetre crear grups admesos per la ciència zoològica, sabent que quasi sempre haurem d’advertir de la presència d’excepcions; però si les excepcions es refereixen a espècies poc conegudes o poc nombroses, al final es podrà dibuixar un quadre del regne animal en què s’identifiquen els grups principals, que ajuden a posar un poc d’ordre en la gran diversitat del món animal. El grup dels invertebrats no és un grup zoològic natural, sinó d’ordre pràctic: agrupem en aquesta denominació tots els

P animals que no són vertebrats, o siga, sense columna vertebral. Per això, més que forçar el reconeixement dels caràcters comuns a totes les espècies del grup, caldrà potenciar la cerca de diferències entre els principals grups d’invertebrats. Com que es faciliten quatre criteris diferents per a establir els grups (mida, forma de desplaçament, tipus d’esquelet i hàbitat), convindrà deixar clars aquests quatre caràcters en cada un dels grups en què es subdivideixen els invertebrats.

P a m p

E t d

E

És cert que els interessos dels alumnes es poden dirigir més a l’estudi dels vertebrats, perquè són animals que ens són més pròxims quant a organització i comportament, perquè són més abundants entre els animals de companyia i en les activitats agropecuàries que mouen l’economia. Per això és important l’apartat d’aquest tema en què es pretén que l’alumnat prenga consciència de la incidència de molts invertebrats en les activitats econòmiques (l’apicultura, les espècies de mol·luscos i crustacis comestibles...) i en els problemes sanitaris de la societat (els platihelmints i els insectes paràsits i el paper d’aquests últims en la transmissió de malalties infeccioses).

CONTINGUTS SABER

•  Els animals invertebrats. •  Porífers i cnidaris. •  Platihelmints, nematodes i anèl·lids. •  Mol·luscos. •  Artròpodes. •  Equinoderms. •  Importància dels animals invertebrats.

SABER FER

•  Identificar apèndixs bucals amb una lupa binocular. •  Observar i descriure invertebrats del sòl.

SABER SER

•  Observar i estudiar els animals amb rigor. •  Respectar els animals del nostre entorn.

288

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 288

25/11/2015 15:28:54

D

.

PREVISIÓ DE DIFICULTATS Pot facilitar la comprensió del tema el repàs dels conceptes apresos sobre les funcions vitals, especialment sobre les modalitats de funcions de nutrició i reproducció, ja que solen prendre’s com a criteris per a diferenciar els grups d’animals.

El record de les característiques generals del regne animal pot ajudar a donar unitat a un grup aparentment tan heterogeni com els animals invertebrats. Els conceptes de simetria radial i bilateral també poden ajudar a diferenciar els grups d’invertebrats.

El repàs dels nivells d’organització (teixits, òrgans, aparells...), també pot ajudar a comprendre millor els criteris de diferenciació dels grups estudiats.

ESQUEMA CONCEPTUAL

Grups principals

Porífers

Porus a les parets

Cnidaris

Cos en forma de sac

Anèl·lids

Cos anellat

Platihelmints

Cos cilíndric

Nematodes

Cos pla

Mol·luscos

Gastròpodes

Closca d’una peça

Bivalves

Closca de dues peces

Cefalòpodes

Tentacles al cap

Miriàpodes

Moltes potes, amb antenes

Aràcnids

8 potes, sense antenes

Crustacis

10 potes, amb antenes

Insectes

6 potes, amb antenes i boques especialitzades

Artròpodes

Invertebrats

Equinoderms

Simetria radial, plaques o espines a la pell

•  Alimentació •  Matèries primeres Importància per a les persones

•  Manteniment d’ecosistemes •  Transmissió de malalties •  Plagues agrícoles •  Destrucció de fusta

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 289

289

25/11/2015 15:28:55

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

ELS ANIMALS INVERTEBRATS

ET RECOMANEM EN LA XARXA

Guía de bolsillo de las conchas del mundo Kenneth R. Wye. Ed. Omega. 1993.

Invertebrados de agua dulce. Atlas Portalpez. Web d’aquaròfils que presenta una secció per a invertebrats d’aigua dolça, com obtindre’ls i mantindre’ls a l’aquari.

Col·lecció de 700 fotografies de closques de bivalves i gastròpodes que despertaran l’interés dels amants de les col·leccions naturals.

Paraules clau: atlas portalpez, invertebrados, agua dulce. Animales invertebrados-Recursos. Pàgina web del Ministeri d’Educació. Col·lecció de recursos educatius i interactius de ciències naturals adreçats a alumnes de secundària. Paraules clau: recursostic, animales, invertebrados. Vertebrados e invertebrados - Proyecto Biosfera. Pàgina web del Ministeri d’Educació. Col·lecció de recursos educatius i interactius adreçats a alumnes de secundària. Paraules clau: proyecto biosfera, animales invertebrados.

Guía de los insectos de Europa Michael Chinery. Ed. Omega, 1988. Guia amb nombroses il·lustracions que abraça les principals famílies d’insectes europeus. Guía de los crustáceos decápodos de Europa Falciai L. i Minervini R. Ed. Omega. 1995. Descripció il·lustrada de les espècies més aprofitades en gastronomia. Guía de crustáceos del mundo Helmut Debelius. M@G Difusión. 1999. Guia amb nombroses il·lustracions que ajudarà a conéixer la diversitat d’aquest grup d’invertebrats.

LLIBRES Larouse Insectos y arañas Diversos autors. Ed. Larouse. 2009.

VÍDEOS

Llibre de divulgació amb il·lustracions abundants, que aborda característiques generals i curiositats. Pertany a una col·lecció àmplia de divulgació científica per a públic juvenil.

Animales invertebrados (EA). De Wegener Tesla. En Youtube.es. 12:41 minuts.

La metamorfosis de los insectos Xavier Belles. Ed. La Catarata. 2013. Llibre de divulgació sobre la metamorfosi dels insectes que abraça aspectes d’història de la ciència: com s’anà arribant al coneixement del procés de la metamorfosi i de la influència que hi tenen les hormones.

290

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 290

25/11/2015 15:28:57

Ensenyament individualitzat Reforç i suport Aprofundiment

.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 291

25/11/2015 15:28:58

FITXA 1

REFORÇ I SUPORT

ELS ANIMALS INVERTEBRATS

Continguts fonamentals RESUM Porífers

Anèl·lids

Estructura molt senzilla. Cos cobert de porus.

Cos tou en forma de cuc dividit en anells.

Viuen fixos al fons del mar.

Per exemple, els cucs de terra.

Són les esponges. Cnidaris

Mol·luscos

Cos en forma de sac, generalment marins.

Cos tou, moltes vegades protegit per una closca.

Són les hidres, els pòlips i les meduses.

Per exemple, els caragols i les clòtxines.

Platihelmints

Artròpodes

Cos tou en forma de cuc pla. Molts són paràsits, com la tènia.

Cos dividit en regions, protegit per un closca, amb potes articulades i altres apèndixs.

Altres són aquàtics, com la planària.

Per exemple, els insectes i els carrancs.

Nematodes

Equinoderms

Cos tou en forma de cuc cilíndric. Molts són paràsits, com els cucs intestinals.

Animals marins sense cap i amb el cos cobert de plaques dures o d’espines. Per exemple, les estrelles i els eriçons de mar.

ACTIVITATS 1

Observa els dibuixos dels artròpodes i completa la taula amb les característiques que defineixen cada grup. Grup

Antenes (sí/no)

Nre. de potes

Aquàtics / terrestres

MIRIÀPODES

ARÀCNIDS

CRUSTACIS

INSECTES

292

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 292

25/11/2015 15:29:02

D

.

FITXA 2

REFORÇ I SUPORT

ELS ANIMALS INVERTEBRATS

Repàs acumulatiu 1

Indica quines de les característiques següents són comunes a tots els animals.

6

a. Tenen ales

Copia i escriu, al costat del nom d’aquests animals, les paraules «amb potes» o «sense potes», segons corresponga. •  caragol

b. Mengen

•  pòlip

c. Es mouen

•  escarabat

d. Alleten les cries

•  papallona

e. Es reprodueixen

•  esponja

f. Tenen pell

•  clòtxina •  carranc

g. Respiren

•  escorpí

h. Es desplacen per terra

•  eriçó de mar

i. Ponen ous

•  sangonera

j. Tenen òrgans dels sentits k. Es relacionen amb el medi que els envolta

7

Escriu el nom de tots els animals de les qüestions 4 i 6 que hages assenyalat «amb cap» i «amb potes», i indica si pertanyen tots al mateix grup d’invertebrats i quin és aquest grup.

8

Indica quins d’aquests invertebrats es poden considerar beneficiosos per als ecosistemes o per a l’ésser humà i explica per què.

l. Es nodreixen 2

En què es diferencien els animals vertebrats dels invertebrats? Escriu tres exemples d’animals vertebrats i tres exemples d’invertebrats.

•  cucs de terra 3

Classifica aquests animals en vertebrats i invertebrats.

•  estrelles de mar •  abelles

•  caragols

•  amfibis

•  formigues

•  meduses

•  ocells

•  aranyes

•  insectes

•  aranyes

•  caragols terrestres

•  serps

•  estrelles de mar

•  escarabats piloters

•  cetacis

•  cucs de terra

•  cucs de la seda •  saltamartins

4

5

Copia i escriu, al costat dels noms dels animals següents, les paraules «amb cap» o «sense cap», segons corresponga.

•  carranc 9

Indica quins d’aquests invertebrats són paràsits perjudicials per a les persones.

•  caragol

•  clòtxina

•  pòlip

•  carranc

•  vespa

•  escarabat

•  escorpí

•  mosquit

•  papallona

•  eriçó de mar

•  esponja

•  sangonera

•  triquina •  caragol •  sangonera •  clòtxina

Indica quins dels conjunts d’animals següents pertanyen al mateix grup d’invertebrats i quins estan formats per animals de grups diferents.

•  puça •  paparra •  escorpí •  medusa

•  sépia, polp i calamar •  centpeus, cuc de terra i llimac •  esponja, pòlip i medusa •  carranc, aranya i escarabat •  papallona, mosca i abella

10

Escriu almenys tres exemples d’invertebrats beneficiosos que no figuren en la qüestió 8 i tres exemples d’invertebrats perjudicials que no siguen paràsits.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 293

293

25/11/2015 15:29:07

FITXA 3

REFORÇ I SUPORT

ELS ANIMALS INVERTEBRATS

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

MOL·LUSCOS

I

ARÀCNIDS

A

EQUINODERMS

294

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 294

25/11/2015 15:29:10

D

.

FITXA 4

REFORÇ I SUPORT

ELS ANIMALS INVERTEBRATS

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

INSECTES

Aparells bucals dels insectes

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 295

295

25/11/2015 15:29:11

FITXA 5

REFORÇ I SUPORT

ELS ANIMALS INVERTEBRATS

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

PORÍFERS I CNIDARIS

A FASE

FASE

P

CRUSTACIS

296

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 296

25/11/2015 15:29:13

D

.

FITXA 6

REFORÇ I SUPORT

ELS ANIMALS INVERTEBRATS

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

ANÈL·LIDS

PLATIHELMINTS

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 297

297

25/11/2015 15:29:16

FITXA 7

REFORÇ I SUPORT

Més competent

Elaboració d’una clau dicotòmica de mol·luscos a partir de les closques



MOL·LUSCOS BIVALVES PETXINA DE PELEGRÍ

NAVALLA

Pecten jacobaeus Comuna en algunes costes arenoses.  Espècies semblants: vieira (Pecten maximus).

Ensis ensis Molt comuna en costes arenoses. N’hi ha diverses espècies.

PETXINA VARIADA Chlamys varia No massa comuna. Costes arenoses.

CLOÏSSA

COPINYA

TELLINA

CATXEL

Venerupis decussatus Molt comuna en costes arenoses. N’hi ha moltes espècies semblants.

Venus gallina Molt comuna en costes arenoses.

Donax trunculus Extremadament comuna en costes arenoses. N’hi ha espècies semblants.

Cerastoderma edule Molt comú en costes arenoses. N’hi ha diverses espècies semblants.

PEU DE CABRIT Arca noae No molt abundant, en costes arenoses. Espècie protegida.

OSTRA Ostrea edulis Abunda a les roques.

ANÒMIA Anomia ephippium Molt abundant. Pròpia de costes rocoses.



CLÒTXINA Mytilus galloprovincialis Molt abundant. Viu en grups a les roques.

MOL·LUSCOS GASTRÒPODES CARAGOL DE PUNXES Bolinus brandaris Abundant.

ORELLA DE MAR Haliotis sp. En costes arenoses i rocoses, molt escassa.

298

BARRETET

CERITIUM

BARRINA

Cerithium vulgatum Abundant.

Turritella communis Abundant.

Patella caerulea PEU DE PELICÀ Aporrhais Molt abundant sobre les roques. pespelicani Comú.

CARAGOLÍ Littorina littorea Abundant a les roques.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 298

25/11/2015 15:29:18

D

.

ELS ANIMALS INVERTEBRATS

ACTIVITATS 1



PREN LA INICIATIVA. Elabora una clau dicotòmica de bivalves i una altra de gastròpodes. Per a fer-les t’hauràs de fixar en algun caràcter concret que presenten unes closques sí i altres no, i dins de cada categoria, altres dues possibilitats, i així successivament. Tu tries els criteris i després has de ser coherent amb aquests.



3



Busca en llibres de la biblioteca del centre escolar o en pàgines web l’origen de la nomenclatura binomial: qui va ser Linné, per què els noms estan en llatí, per què s’usen dues paraules, etc.

Exemple per als bivalves: 1. Closca més de quatre vegades més llarga que ampla – Navalla 1. Closca menys de quatre vegades més llarga que ampla – 2 2.  Closca sense línies – Cloïssa 2.  Closca amb línies – 3 3.  Línies de la closca molt irregulars – 4 3.  Línies de la closca regulars – 5

4

A partir de l’exemple, elabora les dues guies que se’t demanen. 2

Pren unes mostres de closques i classifica-les seguint la teua pròpia clau. Si vius prop de la costa, podràs acostar-t’hi i recol·lectar unes poques espècies de closques. Si vius a l’interior, deus tindre accés a mercats on s’oferisquen closques o a fotografies sobre mol·luscos o sobre les costes. Tracta de posar nom a les mostres.

EDUCACIÓ CÍVICA. Organitza una investigació en equip sobre les espècies en perill d’extinció. En la làmina figuren algunes espècies catalogades com a «espècie protegida» o «espècie molt escassa».



Si vius en zones costaneres, inicia amb els amics una enquesta entre les persones majors del lloc sobre aquestes espècies esmentades en la làmina i sobre altres espècies en perill d’extinció que et poden comentar.



Si vius a l’interior, pots fer aquesta mateixa enquesta en museus, mercats i botigues de col·leccionistes.



Tracta d’esbrinar des de quina època es considera que l’espècie està en perill de desaparéixer i les raons que han portat a aquesta situació.

4.  Closca de més de 3 cm de longitud – Ostra 4.  Closca de menys de 3 cm de longitud – Anòmia 5. … 5. …

USA LES TIC. Investiga els orígens de la nomenclatura científica. Veuràs que els noms de la làmina tenen dues versions: un nom vulgar i un nom en llatí compost de dues paraules. És el que s’anomena nomenclatura binomial o nomenclatura científica.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 299

299

25/11/2015 15:29:20

FITXA 8

REFORÇ I SUPORT

Fitxes multilingües VESPA

1. Ales

2. Tòrax

3. Cap 4. Antenes 7. Ocels

8. Ull compost

6. Abdomen 5. Potes

9. Peces bucals

Romanés

300

Àrab

Xinés

1.

1

1.

2.

2

2.

3.

3

3.

4.

4

4.

5.

5

5.

6.

6

6.

7.

7

7.

8.

8

8.

9.

9

9.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 300

25/11/2015 15:29:22

D

.

ELS ANIMALS INVERTEBRATS

VESPA WASP LA GUÊPE WESPE 1. Ales

2. Tòrax

3. Cap 4. Antenes 7. Ocels

8. Ull compost

6. Abdomen 5. Potes

9. Peces bucals

Anglés

Francés

Alemany

1. Wings

1. Ailes

1. Flügeln

2. Thorax

2. Thorax

2. Brust

3. Head

3. Tête

3. Kopf

4. Antenna

4. Antenne

4. Antenne

5. Legs

5. Pattes

5. Beine

6. Abdomen

6. Abdomen

6. Hinterleib

7. Ocelli

7. Ocelles

7. Facettenauge

8. Compound eye

8. Œil composé

8. Punktaugen

9. Mouthparts

9. Mandibules

9. Mundwerkzeuge

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 301

301

25/11/2015 15:29:23

FITXA 9

REFORÇ I SUPORT

Fitxes multilingües PORÍFERS PORIFERI

1. Òscul 2. Cavitat gastral

3. Canals 4. Porus

302

Romanés

Àrab

1. Oscul

1

2. Cavitate atriala˘

2

3. Canale

3

4. Pori

4

Xinés

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 302

25/11/2015 15:29:25

D

.

ELS ANIMALS INVERTEBRATS

PORÍFERS SPONGE LES PORIFÈRES SCHWÄMME

1. Òscul 2. Cavitat gastral

3. Canals 4. Porus

Anglés

Francés

Alemany

1. Osculum

1. Oscule

1. Osculum

2. Spongocoel

2. Atrium

2. Hohlräumen

3. Channels

3. Canaux

3. Kanäle

4. Pores

4. Pores

4. Poren

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 303

303

25/11/2015 15:29:27

FITXA 10

REFORÇ I SUPORT

Fitxes multilingües APARELLS BUCALS D’INSECTES APARATUL BUCAL A L’INSECTELOR

1. Boca mastegadora. Formiga

2. Boca xupladora. Papallona

Àrab

Romanés 1. Gura˘ pentru mus¸cat. Furnica˘

1

2. Gura˘ pentru supt. Fluture

2

3. Gura˘ pentru mus¸cat-lins. Albina˘

3

4. Gura˘ pentru înt¸epat-supt. T¸ânt¸ar

304

3. Boca mastegadorallepadora. Abella.

4. Boca picadoraxupladora. Mosquit

Xinés

4

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 304

25/11/2015 15:29:30

D

.

ELS ANIMALS INVERTEBRATS

APARELLS BUCALS D’INSECTES INSECT MOUTH TYPES L’APPAREIL BUCCAL DES INSECTES MUNDWERKZEUGE DER INSEKTEN

1. Boca mastegadora. Formiga

2. Boca xupladora. Papallona

3. Boca mastegadorallepadora. Abella.

4. Boca picadoraxupladora. Mosquit

Anglés

Francés

Alemany

1. Biting mouth. Ant

1. Bouche qui mâche. Fourmi

1. Beissender Mund. Ameisen

2. Bouche qui absorbe. Papillon

2. Saugender Mund. Schmetterling

3. Bouche qui mâche et lèche. Abeille

3. Beissend-leckender Mund. Biene

4. Bouche qui hache et absorbe. Moustique

4. Stechend-saugender Mund. Stechmücke

2. Tubular mouth. Butterfly 3. Biting-sucking mouth. Bee 4. Piercing-sucking mouth. Mosquito

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 305

305

25/11/2015 15:29:33

FITXA 11

APROFUNDIMENT

PROJECTES D’INVESTIGACIÓ

Les plagues de llagostes: Què són? N’hi ha encara?

FULL DE RUTA Objectiu: conéixer els efectes de les plagues de llagostes i els mitjans per a previndre-les i combatre-les. Investigacions suggerides: •  Biologia de les llagostes. •  Efectes de plagues de llagostes al nord ‘Àfrica i a Espanya. •  Mesures de prevenció contra les plagues de llagostes. •  Mitjans per a combatre les plagues de llagostes. Fonts d’investigació:

•  Cuenca 1887 – Villar de Cañas. Pàgina web de Villar de Cañas en què es narra una història de les plagues de llagostes en PDF. Paraules clau: Cuenca, 1887, plaga, langosta. •  Langosta – National Geographic. Paraules clau: langosta, national geographic. Presentació: pòster d’1,50 ◊ 2 metres. Duració de l’elaboració: una setmana. Realització: equip de cinc membres.

•  La plaga de llagosta. Paraules clau: plagues de llagostes, universitat, Barcelona.

306

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 306

25/11/2015 15:29:35

D

.

ELS ANIMALS INVERTEBRATS

TINGUES EN COMPTE QUE

•  L’espècie més comuna de llagosta és Locusta migratoria; n’hi ha una forma que no produeix plagues i una forma que sí que en produeix. •  La primera plaga de llagosta esmentada en literatura és la huitena plaga d’Egipte descrita per la Bíblia, aproximadament 1500 anys aC. •  Més recentment, l’any 1881 i anys successius es descrigueren plagues a Veneçuela. Al nord d’Àfrica van ser famoses les de 1985 i 1987, amb núvols de llagostes d’una tona. •  En 2005 i 2006 hi hagué plagues devastadores a l’est d’Àfrica, coincidint amb períodes posteriors a pluges abundants. •  A Espanya hi ha plagues habituals i limitades de llagostes marroquines a les províncies de Ciudad Real, Badajoz i a la comarca de Los Monegros (Aragó). Però l’any 2006 n’hi hagué una plaga important a Catalunya que va requerir una campanya de tractament amb insecticides molt potents. •  L’entomòleg rus Boris Petróvitx Uvarov va ser el pare de la ciència de la prevenció i tractament de les plagues de llagostes (1921). •  Els llançaflames, insecticides específics, la prevenció de les condicions idònies per al desenvolupament de la forma gregària de llagosta i la vigilància aèria dels núvols de llagostes són els mitjans més utilitzats contra aquestes plagues. •  Les plagues de llagostes són mítiques perquè ja figuren en llibres de l’antiguitat, com en la Bíblia. •  A Espanya també hi ha plagues de llagostes procedents d’Àfrica. •  Produeixen fam als llocs per on passen: un núvol de llagostes pot consumir tant de menjar com 2 500 persones.

EL QUE HAS DE SABER •  Llagostes. Denominació de saltamartins que periòdicament augmenten moltíssims la població i es desplacen devorant els cultius per on passen. En un altre context es refereix a un crustaci comestible molt apreciat. •  Plaga. Antigament s’anomenava plaga qualsevol ésser viu capaç de fer mal a l’home o als seus animals i plantes. Modernament entenem per plaga la circumstància, generalment unida a un augment de la població, que canvia la conducta i fins i tot l’aspecte de determinades espècies animals que es converteixen en invasores i arrasen collites i propietats humanes. Es parla de plaga de llagostes, de ratolins, de talpons, etc. A vegades s’aplica també a determinades plantes invasores, com el jacint d’aigua, eicòrnia, etc. •  Efecte de grup. S’anomenen així els canvis de conducta que experimenta una espècie animal quan l’efectiu de la població augmenta considerablement i que és notablement diferent de la conducta que presenta en poblacions reduïdes o individualment. •  Fam. Situació d’extrema necessitat alimentària que es pot generar per plagues o per un altre tipus de desastres naturals.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 307

307

25/11/2015 15:29:37

FITXA 12

APROFUNDIMENT

PROJECTES D’INVESTIGACIÓ

Els cucs intestinals, són perillosos per a la salut?

Enterobius vermicularis

Ascaris lumbricoides

FULL DE RUTA Objectiu: conéixer espècies de paràsits del grup dels nematodes. Estudiar els cicles vitals d’aquests animals i observar que la higiene pot interrompre’n el cicle vital i ajudar a eradicar aquests paràsits. Conéixer les complicacions de salut que es poden derivar de la presència d’aquests paràsits a l’intestí de les persones. Conéixer també tècniques de diagnòstic de la presència de paràsits. Investigacions suggerides: •  Cicle vital d’Ascaris lumbricoides. Trastorns provocats pels adults d’Ascaris. Trastorns produïts per la presència d’ous a les mucoses de les vies respiratòries. •  Cicle vital d’Enterobius vermicularis. Trastorns provocats pels adults d’Enterobius. Trastorns causats pels ous d’Enterobius.

Fonts de la investigació: •  Lombrices intestinales - Botanical Online. Paraules clau: lombrices intestinales, botanical. •  Paràsits intestinals - Institut Català de la Salut. Paraules clau: paràsits intestinals, intitut català. •  Atlas de Parasitología Humana. Lawrence Ash; Thomas Orihel. Editorial Panamericana, 2010. Llibre de 550 pàgines que recull informació molt completa sobre les espècies de paràsits, les tècniques de diagnòstic i observació. Presentació: diapositives (presentació digital). Duració de l’elaboració: una setmana. Realització: equip de tres membres.

•  Mesures higièniques per a previndre la propagació dels paràsits intestinals. •  Medecines antiparasitàries. Anàlisi de femta.

308

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 308

25/11/2015 15:29:39

D

.

ELS ANIMALS INVERTEBRATS

TINGUES EN COMPTE QUE

•  Els cucs intestinals són nematodes que poden viure a l’intestí gros de les persones i els seus ous ixen a l’exterior amb els excrements. •  La causa més comuna de propagació d’aquests paràsits és la falta d’higiene corporal. Convé mantindre el bon costum de llavar-se les mans abans de menjar i dutxar-se tots els dies. •  Ascaris provoca importants problemes de salut als països subdesenvolupats amb escassetat de mesures higièniques i falta d’aigua corrent. L’espècie més temuda és Ascaris lumbricoides, que fa entre 15 i 35 cm de longitud. •  Enterobius es troba més estesa entre tot tipus de famílies. Són els temuts cucs dels infants, que es manifesten per picor a l’anus, produïda pels ous de l’animal; l’infant s’autoinfecta en rascar-se i xuplar-se després els dits. •  Una altra espècie que produeix afeccions més benignes és Enterobius vermicularis, també anomenada «oxiür», de tan sols uns quants mil·límetres de longitud (entre 2 i 15). •  Encara que la mesura preventiva més important és la higiene, hi ha també medicaments antiparasitaris. •  Per diagnosticar la malaltia, se sol recórrer a l’anàlisi d’excrements per a descobrir la presència d’ous. •  Les malalties parasitàries són d’actualitat també als països desenvolupats, ja que, atesa la mobilitat de les poblacions, s’hi poden introduir paràsits portats per persones procedents de països subdesenvolupats.

EL QUE HAS DE SABER •  Parasitisme. Relació entre dues espècies biològiques una de les quals   obté benefici perjudicant l’altra. •  Hoste o paràsit. Organisme que obté beneficis en la relació de parasitisme. •  Hostatger. Organisme que és espoliat per l’hoste. •  Ectoparàsit. Es diu d’aquell organisme hoste que viu a la part exterior de l’hostatger, com, per exemple, els polls. •  Endoparàsit. Es diu d’aquell organisme o hoste que viu a l’interior de l’hostatger, com, per exemple, el Plasmodium de la malària. •  Parasitologia. Ciència que estudia els paràsits.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 309

309

25/11/2015 15:29:41

FITXA 13

APROFUNDIMENT

ELS ANIMALS INVERTEBRATS

TREBALLS D’AULA

Espècies d’invertebrats

O

Es manegen nombroses estimacions (més o menys optimistes) de la diversitat de la vida a la Terra. Es parla, així, de la possibilitat que hi haja ­entre 4 i 30 milions d’insectes, per exemple. El nombre d’espècies descrites científicament és molt més modest. A continuació, es detalla el nombre d’espècies descrites dels principals grups d’invertebrats. LA DIVERSITAT DELS INVERTEBRATS Grup

Nombre d’espècies descrites

Porífers (esponges)

  5 000

Celenterats (meduses, coralls)

  9 000

Platihelmints (cucs plans)

  12 200

Nematodes (cucs cilíndrics)

  12 000

Anèl·lids (cucs anellats)

  12 000 Total de cucs

  36 200

Mol·luscos

  50 000

Artròpodes no insectes

123 151

Insectes

751 000 Total d’artròpodes

Equinoderms

874 151   6 100

Total d’invertebrats

980 041 Font: World Resources Institute (www.wri.org).

Es calcula que queden moltes espècies per descobrir. Aquesta afirmació és vàlida per a tots els grups d’animals, però és més rellevant en el cas dels animals xicotets o difícils de distingir.

ACTIVITATS 1

Reparteix els grups d’invertebrats esmentats més amunt en les dues categories de la taula següent. Alguns grups els hauràs de col·locar en les dues caselles. Espècies terrestres

Espècies aquàtiques

2

Suma el nombre d’espècies terrestres i aquàtiques conegudes. Quina explicació trobes que té el fet que hi haja més espècies conegudes terrestres que aquàtiques?

3

Indica algunes dificultats que poden tindre els científics per a descobrir espècies noves.

310

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 310

25/11/2015 15:29:42

D

.

FITXA 14

APROFUNDIMENT

ELS ANIMALS INVERTEBRATS

TREBALLS D’AULA

Observació d’invertebrats. On trobar-ne COSTA ROCOSA

COSTA ARENOSA

A la superfície de les roques podem observar barretets (gastròpodes) i ostres (bivalves). A les escletxes és freqüent trobar cargolins i altres gastròpodes. Als tolls que deixa la marea, carrancs i gambetes xicotetes (crustacis) i actínies (celenterats). En algunes roques submergides pot haver-hi polps (cefalòpodes).

A la vora, mol·luscos bivalves com la cloïssa, el catxel, la vieira, la petxina variada, el peu de cabrit, la tellina, la navalla, etc. Són menys freqüents els gastròpodes. A les zones de dunes podem trobar escarabats de molts tipus i papallones específiques d’aquestes zones.

RIUS

LLACUNES I MARESMES

Només a les zones de corrent dèbil, riques en sediments i en vegetació, abunden els mateixos animals que a les llacunes. En zones de corrent més fort a penes hi ha plàncton. A les vores habiten insectes lligats a l’aigua, com les libèl·lules. La vegetació de ribera atrau nombroses papallones.

En aquestes zones la fauna d’artròpodes és molt abundant. Destaquen les larves de mosquit, frigània, efímera, libèl·lula i mosca de les pedres. Sol haver-hi escarabats nadadors i xinxes (la «nadadora d’esquena» i el sabater, que sura a la superfície). També hi són freqüents els crustacis i els mol·luscos.

PRATS

BOSCOS

Hi predominen els artròpodes: aranyes que tixen la xarxa entre les herbes, miriàpodes com l’escolopendra, que s’amaguen davall de les pedres, i multitud d’insectes, com el saltamartí, el pregadéu, papallones, etcètera. Si hi ha bestiar, abundaran els insectes que s’alimenten d’excrements, com les mosques i l’escarabat piloter.

El ric sòl del bosc serveix de refugi a milers d’espècies d’artròpodes. Un dels més cridaners és l’escanyapolls o cérvol volant, l’escarabat més gran de la nostra fauna, que viu en boscos de roures. En zones humides també trobem mol·luscos, com els caragols i els llimacs.

BARDISSES

MUNTANYA

Es esbarzers de les vores de camins i finques acullen nombrosos insectes. Hi ha papallones específiques dels esbarzers. També és freqüent observar-hi abelles, borinots i mosques que els imiten. A més, a les flors se solen trobar xicotets escarabats de colors vius, els crisomèlids.

A mesura que ascendim, l’altitud fa que desapareguen molts dels invertebrats. Els que resisteixen en zones altes són alguns escarabats, com la rosalia (el nom científic del qual, Rosalia alpina, fa referència al seu hàbitat), i determinades papallones.

ACTIVITATS 1

Després de llegir les descripcions, indica on són més nombrosos els invertebrats: en llocs amb molta aigua o en llocs secs? En llocs càlids o en llocs freds?

2

Quan es descriu el bosc, es parla d’invertebrats del sòl. Coneixes algun invertebrat que habite als troncs o les branques dels arbres? Esmenta’n alguns.

3

Quan es descriuen els rius, es diu que la fauna abunda més a les vores i als rabejos d’aigua. Sabries explicar algunes raons per les quals hi ha menys invertebrats en llocs amb corrent i lluny de la vora?

4

En les descripcions de les costes rocoses i de les costes arenoses hi ha diferències en les espècies animals trobades. Podries assenyalar almenys tres diferències entre les condicions ambientals d’aquests dos hàbitats?

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 311

311

25/11/2015 15:29:46

APROFUNDIMENT

FITXA 15

ELS ANIMALS INVERTEBRATS

TREBALLS D’AULA

Identificació d’insectes mitjançant una clau dicotòmica Material

OBJECTIU Usar una clau dicotòmica.

•  Clau dicotòmica (a continuació). •  Fotos d’insectes, o bé algun exemplar viu.

PROCEDIMENT Clau dels ordres d’insectes 1.  Insectes amb només dues ales �������������������������������������������������������������������������������������   Ordre DÍPTERS (mosques i mosquits) 1.  Insectes amb més de dues ales, transparents o bé dures i opaques ������������������������������������������������������������������������������������  2 1.  Insectes sense ales, almenys aparentment������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������  7 2.  Insectes amb quatre ales transparents ������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������  4 2.  Insectes amb dues ales opaques o semiopaques, que tapen el segon parell d’ales ������������������������������������������������������������  3 3.  Insectes amb dues ales totalment opaques i dures ������������������������������������������������������������   Ordre COLEÒPTERS (escarabats) 3.  Insectes amb dues ales només parcialment endurides i acolorides, de manera   que les altres dues ales transparents ixen per davall de les anteriors�������������������������������������������  Ordre HEMÍPTERS (xinxes) 4.  Insectes amb quatre ales iguals, disposades en forma de X ������������������������������������������������������   Ordre ODONATS (libèl·lules) 4.  Insectes amb ales no completament iguals o no disposades com una X������������������������������������������������������������������������������  5 5.  Ales escatoses, amples, acolorides i amb aspecte fràgil. Alguns tenen, aparentment,   només quatre potes. Trompa amb forma d’espiral ��������������������������������������������������������������  Ordre LEPIDÒPTERS (papallones) 5.  Ales d’una altra forma����������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������  6 6. Potes posteriors més grans que les quatre anteriors, i clarament adaptades al salt. Ales plegades   horitzontalment als costats del cos quan l’insecte està en repòs����������������������������������������   Ordre ORTÒPTERS (saltamartins) 6. Potes iguals, cos amb abdomen freqüentment ratllat, cintura molt estreta   entre tòrax i abdomen, ales que queden plegades cap arrere en repòs, però no   a ambdós costats del cos ��������������������������������������������������������������������������������������������  Ordre HIMENÒPTERS (abelles i vespes) 7. Sense ales de cap tipus, potes iguals, cintura molt estreta entre tòrax i abdomen,   antenes amb forma colzada �������������������������������������������������������������������������������������������������   Ordre HIMENÒPTERS (formigues) 7. Sense ales, cos aplanat, antenes molt llargues, cues allargades que parteixen de l’extrem de l’abdomen,  aspecte d’estar coberts per escates brillants���������������������������������������������������������������������   Ordre TISANURS (peixets de plata) 7. Amb algun vestigi d’ales, normalment ocultes davall d’uns èlitres (ales anteriors endurides)   molt xicotets��������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������  8 8. Pinça a la part final de l’abdomen���������������������������������������������������������������������������������������������   Ordre DERMÀPTERS (tisoretes) 8. Sense pinces abdominals, èlitres xicotets però visibles�����������������������������������������������������������������������������   Ordre COLEÒPTERS

ACTIVITATS 1

Atenent les dades de la taula dicotòmica, quins trets principals caracteritzen l’ordre odonats?

2

En què s’assemblen els coleòpters i els hemípters? En què es diferencien?

312

3

Les formigues pertanyen als himenòpters; seguint la taula dicotòmica, els himenòpters hi figuren dues vegades, una com a animals amb ales i l’altra com a animals sense ales. Com s’explica això? A quin tipus responen les formigues que observes normalment?

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 312

25/11/2015 15:29:47

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació Avaluació de continguts Avaluació per competències

.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 313

25/11/2015 15:29:48

D

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 314

25/11/2015 15:29:50

AUTOAVALUACIÓ

ELS ANIMALS INVERTEBRATS Nom:

1

La funció de la cavitat gastrovascular dels cnidaris és:

Curs:

6

Data:

Una característica dels artròpodes és que:

a. Atrapar les preses.

a. Tenen simetria bilateral.

b. Ajudar al moviment.

b. El cos es divideix en cap, tòrax i abdomen.

c. Filtrar l’oxigen.

c. Estan recoberts per un esquelet extern o exosquelet.

d. Digerir el menjar.

d. Totes són característiques dels artròpodes. 2

Una característica dels platihelmints és que: a. Tenen el cos aplanat.

7

El tronc dels miriàpodes està format:

b. Tenen el cos cilíndric.

a. Pel cap.

c. Tenen sis potes.

b. Per la fusió de tòrax i cap.

d. Són quasi tots depredadors.

c. Per la fusió de tòrax i abdomen. d. Per la fusió de cap i abdomen.

3

Els nematodes: a. Tenen el cos aplanat.

8

b. Tenen el cos cilíndric.

Els insectes han tingut un gran èxit biològic perquè s’han adaptat a molts ambients, a quin no? a. Desert.

c. Són animals aquàtics.

b. Llocs molt humits, com ara aiguamolls.

d. El cos té un acabament ample. 4

c. Mar obert. d. Muntanyes.

La metameria dels anèl·lids: a. Ajuda en el moviment. b. Són potes que utilitzen per a ancorar-se.

9

Un exemple d’insecte ortòpter és: a. El saltamartí.

c. És la divisió del cos en segments.

b. L’escarabat.

d. La metameria no és característica dels anèl·lids. 5

c. La libèl·lula. d. La formiga.

Els mol·luscos que presenten espècies terrestres són: a. Gastròpodes. b. Bivalves. c. Cefalòpodes. d. Cap, tots els mol·luscos són aquàtics.

10

Quina característica dóna nom als equinoderms? a. La simetria radial. b. El fet de no tindre el cos segmentat. c. Esquelet intern format per plaques calcàries. d. L’aparell ambulacral.

1 d; 2 a; 3 b; 4 c; 5 a; 6 d; 7 c; 8 c; 9 a; 10 c. SOLUCIONS DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 315

315

25/11/2015 15:29:51

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

ELS ANIMALS INVERTEBRATS Nom:

1

Curs:

Data:

Quins són més nombrosos en la natura, els vertebrats o els invertebrats? Escriu alguna xifra comparativa entre els dos tipus d’espècies animals. 

2

A continuació s’indiquen cinc grups de característiques pròpies d’animals invertebrats. Escriu, al costat de cada col·lecció de característiques, el nom del grup a què corresponen. Cos tou, allargat, cilíndric, dividit en anells. No tenen potes. N’hi ha espècies terrestres i aquàtiques.

   

Cos tou, protegit a vegades per una closca, sense anells. N’hi ha espècies terrestres i aquàtiques.     Cos tou en forma de sac, amb la boca voltada de tentacles. Espècies generalment marines.

Animals sense cap, amb el cos cobert d’espines o plaques dures. Espècies marines.

Cos tou, allargat i pla. Moltes espècies són paràsites i algunes són aquàtiques.

3

   

   

   

Els cnidaris poden presentar dues formes principals: pòlip i medusa. Descriu-les i assenyala quines semblances i diferències tenen totes dues.     

4

Completa la taula següent. Cos aplanat Nematodes

Principalment vida lliure

Cos cilíndric i dividit en anells

316

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 316

25/11/2015 15:29:52

D

.

CONTROL B

5

Explica com és l’organització general dels equinoderms.    

6

Completa les frases. La massa visceral dels           està protegida per dues peces o          , que donen nom al grup. Actuen a manera de frontissa i es tanquen per acció d’uns potents músculs. El cap dels           està molt desenvolupat i sol presentar dos parells de tentacles, un té funció           i l’altre allotja els          . El peu dels           es troba transformat en tentacles amb           que ixen del cap.

7

Quantes potes tenen els miriàpodes, els aràcnids, els crustacis i els insectes?  

8

Hi ha algun grup d’insectes que no tinga ales? Quins? Recorda esmentar a quina classe pertanyen.   

9

Relaciona aquests apèndixs dels insectes amb la regió del cos on es troben, escrivint els noms en la casella corresponent: potes, antenes, ulls, ales i apèndixs de la boca. Cap Tòrax Abdomen

10

Indica quines són les característiques comunes a tots els grups d’artròpodes.      

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 317

317

25/11/2015 15:29:53

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

ELS ANIMALS INVERTEBRATS Nom:

1

Curs:

Data:

Quins són els dos grups principals en què es classifiquen els animals? Posa algun exemple de cada grup.   

2

Enumera els principals grups d’animals invertebrats. Posa un exemple de cada un.   

3

Digues a quins grups pertanyen els animals d’aquests dibuixos i assenyala les característiques comunes als dos grups i les diferències principals.              

4

Els platihelmints, nematodes i anèl·lids són tres grups d’invertebrats que comparteixen algunes característiques, quines són?   

5

Es diu que el cos dels artròpodes està dividit en anells i també que està dividit en regions. Què signifiquen aquestes dues afirmacions? Quines són les regions del cos dels artròpodes?   

318

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 318

25/11/2015 15:29:55

D

.

CONTROL A

6

Escriu el nom de les parts que s’assenyalen en el caragol i explica’n la funció.

7

Per què es diu que els insectes són els animals que més èxit biològic tenen? A quin ambient no han aconseguit adaptar-se?   

8

Escriu dos exemples d’ortòpters, d’himenòpters i de dípters.   

9

Què és un equinoderm? D’on prové aquest nom? Per a què serveix l’aparell ambulacral?    

10

Anomena tres beneficis i dos perjudicis que ocasionen els insectes.    

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 319

319

25/11/2015 15:29:56

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

ELS ANIMALS INVERTEBRATS

Criteris d’avaluació*

Activitats

Estàndards d’aprenentatge*

B3-5. Descriure les característiques generals dels grans grups taxonòmics i explicar la importància que tenen en el conjunt dels éssers vius.

B3-5.1. Discrimina les característiques generals i singulars de cada grup taxonòmic.

B3-6. Caracteritzar els principals grups d’invertebrats i vertebrats.

B3-6.1. Associa invertebrats comuns amb el grup taxonòmic a què pertanyen.

Control B

Control A

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10

1, 2, 4, 5, 6, 7, 9 i 10

3i8

*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària.

El peu dels cefalòpodes es troba transformat en tentacles amb ventoses que ixen del cap.

Control B 1

Els invertebrats són el grup d’animals més nombrós del nostre planeta; de cada 100 espècies, més de 95 són invertebrats.

7

Els miriàpodes poden tindre un o dos parells de potes per segment. Els aràcnids tenen quatre parells de potes.

2

De dalt a baix: anèl·lids, mol·luscos, cnidaris, equinoderms i platihelmints.

Els crustacis tenen cinc parells de potes, les dues primeres en forma de pinça.

3

Els pòlips tenen forma de sac, amb l’obertura a l’extrem superior del cos. Viuen fixos al fons del mar i moltes vegades s’agrupen en colònies, s’envolten d’un esquelet calcari i formen els coralls.

Els insectes tenen tres parells de potes.

Les meduses tenen forma d’ombrel·la, amb l’obertura a l’extrem inferior del cos. Es mouen mitjançant contraccions del cos o suren i es deixen arrossegar pels corrents marins. Els dos grups d’animals tenen en comú que no tenen òrgans interns, tenen una sola obertura com a boca i anus, una sola cavitat interna per a digerir els aliments i presenten tentacles amb cèl·lules urticants per a capturar les preses. 4

5

6

8

No tenen ales les formigues obreres (himenòpters) ni algunes espècies de pugons, xinxes i cigales (hemípters).

9



Tòrax Abdomen 10

Cos aplanat

Principalment paràsits

Nematodes

Cos cilíndric i prim

Principalment vida lliure

Anèl·lids

Cos cilíndric i dividit en anells

N’hi ha de vida lliure i paràsits

Els equinoderms tenen simetria radial. El cos no està segmentat, no tenen cap i la boca es troba a la part inferior del cos. Presenten un esquelet intern de plaques calcàries, a vegades amb espines recobertes per la pell. Posseeixen l’aparell ambulacral, que és una sèrie de tubs plens d’aigua que els serveixen per a desplaçar-se.

320

Potes i ales No té apèndixs

El cos dels artròpodes: •  Es troba segmentat en anells diferents entre si que constitueixen tres regions: cap, tòrax i abdomen. •  Està recobert per un esquelet extern o exosquelet, format per una substància dura i resistent, la quitina. La presència de l’exosquelet dificulta el creixement, per això se n’han de desprendre periòdicament i fabricar-ne un de més gran. Aquest procés es coneix com a muda. •  Posseeix apèndixs articulats, i per tant mòbils, com ara potes, ales, antenes i mandíbules. A aquesta característica es deu el nom del grup.

Control A 1

La massa visceral dels bivalves està protegida per dues peces o valves, que donen nom al grup. Actuen a manera de frontissa i es tanquen per acció d’uns potents músculs. El cap dels gastròpodes està molt desenvolupat i sol presentar dos parells de tentacles, un té funció tàctil i l’altre allotja els ulls.

Antenes, ulls i apèndixs de la boca

•  Té simetria bilateral.



Platihelmints

Cap

Els animals es poden classificar segons que tinguen columna vertebral o no. Els primers els anomenem vertebrats i els segons, invertebrats. Entre els vertebrats tenim els gossos i els gats i en els invertebrats, les aranyes i les papallones.

2

Porífers, cnidaris, platihelmints, nematodes, anèl·lids, mol·luscos, artròpodes i equinoderms. R. L.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 320

25/11/2015 15:29:58

D

s

.

3

El primer animal és una esponja, del grup dels porífers. El segon animal és un pòlip, del grup dels cnidaris. Els dos grups estan formats per animals d’estructura senzilla, sense òrgans interns, i totes les espècies són aquàtiques. Les principals diferències són que els porífers tenen un esquelet intern format de xicotetes espines dures o flexibles, mentre que els cnidaris no tenen esquelet. Els porífers tenen el cos perforat per nombrosos porus a través dels quals filtren l’aigua i obtenen l’aliment, mentre que els cnidaris atrapen les preses amb els tentacles, que tenen a la superfície cèl·lules urticants per a paralitzar les preses. Tots els porífers viuen fixos al fons, mentre que entre els cnidaris hi ha formes fixes, anomenades pòlips, i formes mòbils, anomenades meduses.

4

La simetria bilateral, el cos tou i allargat («cucs») i que no tenen potes, per tant es desplacen arrossegant-se.

5

El cos dels artròpodes està dividit en anells, però aquests s’agrupen en regions on els anells tenen característiques semblants i que inclouen diferents òrgans. Les regions del cos dels artròpodes són cap, tòrax i abdomen, encara que en alguns, com aràcnids i crustacis, fusionen el cap i el tòrax en una sola peça anomenada cefalotòrax, i en els miriàpodes es perd la distinció entre el tòrax i l’abdomen.

6

Dalt: tentacles, closca. Baix: boca, peu. •  Al cap destaquen els tentacles, uns amb ulls i altres amb funció de tacte. •  La closca cobreix la massa visceral, que conté la major part dels òrgans interns; també pot allotjar el cos sencer en cas de perill.

•  La boca conté una llengua per a triturar l’aliment que s’anomena ràdula. •  El peu és voluminós, ja que allotja l’estómac; li serveix per a desplaçar-se. 7

Els insectes són el grup d’animals amb més èxit, ja que han aconseguit adaptar-se a la majoria d’ambients, per adversos que siguen, excepte al mar obert, el qual és l’únic ambient en què no han aconseguit sobreviure.

8

Ortòpters: saltamartins i grills. Himenòpters: abelles i vespes. Dípters: mosques i mosquits.

9

Els equinoderms són animals que viuen en les profunditats del mar o a les vores costaneres. Pertanyen als equinoderms les estrelles, eriçons i lliris de mar. El nom d’equinoderm prové de l’esquelet intern que tenen format per plaques calcàries, a vegades amb espines, recobertes per la pell. L’aparell ambulacral són uns tubs interns plens d’aigua que utilitza l’equinoderm per a desplaçar-se.

10

Beneficis: poden fabricar aliment, com la mel de les abelles, o matèria primera, com la cera de les abelles i la seda dels cucs de seda. Realitzen el reciclatge del sòl, airejant-lo i enriquint-lo en matèria orgànica, com les formigues i molts escarabats, i alguns són usats en investigació científica. Inconvenients: poden ser transmissors de malalties, com els mosquits, les puces, els polls i les paparres, o poden créixer de forma incontrolada i actuar com a plagues, com les llagostes; també poden ser verinosos i fer picades molestes, com les abelles i les vespes.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 321

321

25/11/2015 15:29:59

AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES

ELS ANIMALS INVERTEBRATS Nom:

Curs:

Data:

Andreu i la seua família solen passar les vacances d’estiu en una preciosa platja d’un poble de Menorca. I, encara que a Andreu li encanta la platja, no li fa gens de gràcia haver de compartir-la amb uns animals per a ell indesitjables, les meduses, que any rere any arriben en grans quantitats a la costa. Fins i tot hi ha dies en què n’hi ha tantes que, per seguretat, arriba a estar prohibit el bany. Les meduses són animals marins que pertanyen al grup dels cnidaris (també anomenats celenterats); viuen nadant i surant als mars terrestres des de fa més de 500 milions d’anys. Del seu cos, que és tou i amb forma de campana, pengen una espècie de tub on es troba la boca i una sèrie de tentacles recoberts de cèl·lules urticants anomenades cnidòcits o cnidoblasts.

1

Aquests cnidòcits són el problema d’Andreu, perquè, tan bon punt els frega, disparen una espècie d’arpó que es clava a la pell i injecta un líquid tòxic urticant que causa una important irritació i forts dolors. En vista de l’esquema d’un cnidòcit, amb quina de les tres funcions vitals estarà compromés el cnidocili que forma part de la seua estructura? a. De relació. b. De nutrició. c. De reproducció.

2

Els pares d’Andreu sempre intenten tranquil·litzar-lo i li expliquen que el que a una persona la pique una medusa sempre és un accident, que les persones no són el seu objectiu o presa. Com s’alimenten les meduses? a. Són herbívores i mengen algues. b. Són carnívores, capturen les preses i les digereixen. c. Filtren l’aigua del mar retenint la matèria orgànica. d. Injecten a les preses líquid urticant i els absorbeixen la sang alhora.

3

També li parlen de l’existència d’altres animals que pertanyen al mateix grup que les meduses. En quina d’aquestes opcions tots els animals pertanyen al mateix tipus que les meduses? a. Esponges, coralls i anemones. b. Anemones, anèl·lids i calamars. c. Coralls, anemones i hidres. d. Hidres, anemones i eriçons de mar.

4

Quan Andreu pensava en animals invertebrats, sempre se’ls imaginava blanets com les meduses o articulats com els insectes i les aranyes. Ara ja sap que hi ha molts tipus d’invertebrats i, naturalment, no tots són blanets o articulats. Alguns estan dotats d’algun tipus d’esquelet intern.



322

Quin dels grups següents està dotat d’un esquelet que podem considerar intern perquè està recobert de pell? a. Els equinoderms.

c. Els insectes.

b. Els anèl·lids.

d. Les aranyes.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 322

25/11/2015 15:30:02

D

.

5

6

La immensa varietat d’animals invertebrats i el fet que els seus avantpassats fòssils siguen molt escassos fa molt difícil classificar-los. Relaciona cada animal amb el grup a què pertany posant la lletra que li corresponga. 1

Estrella de mar

A

Porífers

2

Mosquit

B

Cnidaris

3

Sangonera

C

Mol·luscos

4

Esponja

D

Anèl·lids

5

Calamar

E

Artròpodes

6

Anemone

F

Equinoderms

    

Cada un dels diferents grups d’invertebrats té un òrgan, un aparell o una característica exclusius, que no està present en cap dels altres grups. Completa la taula escrivint al costat de l’òrgan, aparell o característica, de quin grup d’invertebrats és exclusiu. Òrgan, aparell o característica exclusiu

Invertebrats que el posseeixen

Aparell ambulacral Quelícers Cavitat gastrovascular Quatre parells de potes Exosquelet de quitina 7

Els platihelmints, nematodes i anèl·lids tenen aspecte de cuc i moltes altres característiques en comú; tanmateix, són molt diferents. Completa la taula escrivint sí o no per deixar ben clares algunes diferències i semblances entre els tres grups. Cilíndrics

Plans

Cos tou

Simetria bilateral

Metàmers

Anèl·lids Nematodes Platihelmints 8

9

Altres animals extraordinaris són els caragols, mol·luscos que pertanyen al grup dels gastròpodes i que tenen una estructura que no trobem en cap altre mol·lusc. Quina de les estructures següents és exclusiva dels gastròpodes? a. Closca externa.

c. Esquelet de quitina.

b. Sistema ambulacral.

d. Ràdula.

Alguns anèl·lids, sobretot els marins, posseeixen una característica molt especial que consisteix en una espècie de filaments rígids que els ajuden en els desplaçaments. Amb quin nom es coneixen aquests filaments? a. Pedipalps.

10

b. Quelícers.

c. Quetes.

d. Èlitres.

La majoria dels insectes estan dotats de dos parells d’ales que els permeten volar, però en alguns un d’aquests dos parells d’ales s’ha transformat en uns xicotets òrgans que anomenem balancins, la finalitat dels quals és facilitar l’equilibri i la direcció durant el vol. Quin d’aquests grups d’insectes posseeix balancins per a l’equilibri i un únic parell d’ales? a. Coleòpters.

b. Dípters.

c. Hemípters.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 323

d. Lepidòpters.

323

25/11/2015 15:30:03

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

ELS ANIMALS INVERTEBRATS Competències que s’avaluen

Criteris d’avaluació*

Estàndards d’aprenentatge*

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

B3-2. Descriure les funcions comunes a tots els éssers vius i diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.

B3-2.1. Comprén i diferencia la importància de cada funció per al manteniment de la vida.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

B3-5. Descriure les característiques generals dels grans grups taxonòmics i explicar la importància que tenen en el conjunt dels éssers vius.

B3-5.1. Discrimina les característiques generals i singulars de cada grup taxonòmic.

B3-6. Caracteritzar els principals grups d’invertebrats i vertebrats.

B3-6.1. Associa invertebrats comuns amb el grup taxonòmic a què pertanyen.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

Activitats

1

2, 4, 6, 7, 8, 9, 10

3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària.

1

a. De relació.

2

b. Són carnívores, capturen les preses i les digereixen.

3

c. Coralls, anemones i hidres.

4

a. Els equinoderms.

5



6

7

1

Estrella de mar

F Equinoderms

2

Mosquit

E Artròpodes

3

Sangonera

D Anèl·lids

4

Esponja

A Porífers

5

Calamar

C Mol·luscos

6

Anemone

B Cnidaris



Òrgan, aparell o característica exclusius

Equinoderms

Quelícers

Aràcnids

Cavitat gastrovascular

Cnidaris

Quatre parells de potes

Aràcnids

Exosquelet de quitina

Artròpodes



Cilíndrics

Plans

Cos tou

Simetria bilateral

Metàmers

Anèl·lids

Sí

No

Sí

Sí

Sí

Nematodes

Sí

No

Sí

Sí

No

Platihelmints

No

Sí

Sí

Sí

No

8

d. Ràdula.

9

c. Quetes.

10

324

Invertebrats que el posseeixen

Aparell ambulacral

b. Dípters.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 324

25/11/2015 15:30:05

Solucionari

.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 325

25/11/2015 15:30:06

SOLUCIONARI

ELS ANIMALS INVERTEBRATS Interpreta la imatge •  La reina és l’única femella fèrtil de les abelles, es diferencia perquè té l’abdomen més llarg. Els abellots són les abelles mascle i tenen unes taques al cap que els diferencia de les femelles, que són les obreres, totes estèrils; els abellots   tenen també l’abdomen més estret que les femelles. La reina té l’abdomen més llarg perquè ha d’allotjar-hi   els ous quan siga fecundada per un abellot i ha d’introduir l’abdomen a les cel·les de l’arna per depositar els ous.

8

Molts anèl·lids, com els cucs marins, presenten uns filaments rígids anomenats quetes, que utilitzen per a desplaçar-se.

9

El cos dels platihelmints es diferencia del cos dels nematodes perquè els primers tenen el cos aplanat i els segons cilíndric. Els nematodes es diferencien dels anèl·lids en el fet que els segons tenen metameria, és a dir, el cos es troba dividit en anells i en cada anell es repeteixen molts òrgans interns.

10

R. M. De vida lliure trobem els cucs de terra (terrestres) i els cucs marins (aquàtics), mentre que de vida paràsita trobem les sangoneres.

11

No es pot considerar un esquelet perquè no representa una funció locomotora, com el nostre esquelet, sinó solament una funció protectora enfront d’amenaces externes.

12

Els gastròpodes presenten un gran peu en què allotgen l’estómac i la massa visceral està protegida per una closca;   a més, el cap està molt desenvolupat i és clarament diferenciable. En els bivalves, el cap no s’aprecia clarament, posseeixen un peu xicotet en forma de destral que els permet xicotets moviments i accions, i la massa visceral   està protegida per dues closques.

13

En els gastròpodes el peu és molt voluminós i la seua funció és el desplaçament.

•  Les abelles obreres porten el pol·len a les potes de darrere. •  S’hi observen tres tipus de cel·les, unes que estan buides, altres que estan plenes de mel i unes terceres que semblen segellades amb algun tipus de cera, probablement hi ha les larves dins. Claus per a començar •  R. M. Medusa (cnidaris); cucs intestinals (nematodes); cucs   de terra (anèl·lids); llimacs, polp i caragol (mol·luscos);   libèl·lules, aranyes i papallones (artròpodes) i eriçons de mar (equinoderms). •  El grup més nombrós d’animals invertebrats és el dels   insectes (artròpodes). •  No, perquè també hi ha animals invertebrats que ens provoquen un benefici tant als humans com a un altre tipus d’animals: poden servir d’aliment, produeixen matèries primeres o poden enriquir el sòl mitjançant el reciclatge   de residus orgànics. 1

Els artròpodes, alguns mol·luscos i els equinoderms.

2

Interpreta la imatge. En la fase de pòlip tenen forma de sac amb una obertura a l’extrem superior i en la fase   de medusa tenen forma d’ombrel·la, amb una obertura   a l’extrem inferior. Els dos presenten tentacles entorn   de l’únic orifici que serveix de boca i anus. Els pòlips   són formes fixes subjectes al substrat i les meduses són formes mòbils que es poden traslladar mitjançant contraccions del cos o surar deixant-se dur pels corrents.

3

En els bivalves el peu és xicotet i entre les seues funcions hi ha aportar una xicoteta mobilitat o fixar-se a les roques o a l’arena. Finalment, els cefalòpodes tenen el peu transformat en tentacles que ixen del cap i utilitzen per a atrapar les preses. 14

Interpreta la imatge. R. G. Es tracta d’un centpeus, ja que en cada segment tan sols hi ha un parell de potes.

15

S’han de desprendre de l’exosquelet perquè els dificulta el creixement atesa la seua rigidesa, així és que de forma periòdica se n’han de desprendre i fabricar-ne un de més gran.

16

Diferències: els aràcnids tenen el cos dividit en dues regions (cefalotòrax i abdomen), mentre que els crustacis el tenen dividit en tres regions. Al tòrax els primers tenen quatre parells de potes i els segons en tenen cinc parells; i, finalment, els aràcnids no tenen l’abdomen segmentat i els crustacis sí. Els aràcnids són terrestres i els crustacis són aquàtics majoritàriament.

Semblances: ambdós posseeixen un sol orifici i una sola cavitat a l’interior, no tenen òrgans ni aparells, i viuen en ecosistemes aquàtics. Diferències: els porífers no tenen simetria, tenen esquelet intern, s’alimenten per filtració de l’aigua; i els cnidaris posseeixen simetria radial, tenen el cos tou i s’alimenten gràcies a l’atracció de les preses mitjançant els tentacles.

4

Urticant: que produeix picor o coïssor. Les meduses   tenen cèl·lules urticants en tota la superfície, especialment als tentacles, i provoquen picor amb el contacte.

5

Interpreta la imatge. Com que són paràsits, l’usen per a adherir-se a la paret intestinal.

6

Interpreta la imatge. R. G.

7

Interpreta la imatge. Els tres tenen simetria bilateral,   cos llarg i tou i es desplacen arrossegant-se. Els platihelmints tenen el cos pla; els nematodes tenen   el cos cilíndric sense anells i els anèl·lids també tenen el cos cilíndric, però presenten el cos dividit en segments   o metàmers.

326

Semblances: alguns crustacis també poden presentar cefalotòrax com els aràcnids. Tenen també en comú la presència d’exosquelet i les potes articulades. 17

Es diu que tenen més èxit biològic perquè s’han adaptat   a una gran varietat d’ambients, tret del mar obert.

Saber fer 18

Proporcionen una imatge tridimensional perquè observem amb els dos ulls la superfície dels objectes.

19

L’estructura s’anomena platina.

20

Els escarabats es nodreixen d’aliments sòlids, ja que els seus apèndixs bucals són de tipus mastegador. Les abelles poden menjar cossos sòlids, com el pol·len, o absorbir líquids gràcies al fet que els seus apèndixs bucals són de tipus mastegador i llepador.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 326

25/11/2015 15:30:08

D

s

.

21

22 23

24

25

26

•  Ràdula: llengua dentada dels mol·luscos que s’utilitza per a triturar l’aliment.

Són diferents perquè els mosquits introdueixen l’estilet i succionen, mentre que els tàvecs fan un tall per provocar una ferida des de la qual succionen la sang. Perquè els adults presenten espines (=echinos) cobertes per la pell (=derma); és un nom d’arrel grega. L’aparell ambulacral en les estrelles i en els eriçons de mar té la funció de permetre el moviment mitjançant els peus ambulacrals. USA LES TIC. R. L. Els alumnes han de contestar que les estrelles de mar capturen les preses o l’aliment envoltant-los amb els braços. És important preservar-los, ja que molts ens serveixen d’aliment, ens proporcionen matèries primeres, formen hàbitats de gran biodiversitat, controlen la població d’altres insectes que poden ser perjudicials, s’utilitzen en la investigació i altres reciclen matèria orgànica enriquint el sòl. RESUM. R. M. •  Les característiques més importants dels invertebrats són: poden tindre el cos cobert per un exosquelet o no tindre’n. Estan presents tant en el medi aquàtic com en el terrestre. •  Els principals grups d’invertebrats són: porífers, cnidaris, anèl·lids, platihelmints, nematodes, mol·luscos, artròpodes i equinoderms. •  Les característiques comunes dels porífers i els cnidaris són: no tenen òrgans i aparells, tenen una cavitat digestiva amb un sol orifici i viuen en el medi aquàtic.

•  Muda: renovació dels teguments (recobriments del cos). 28

a) Equinoderms.

d) Cnidaris.

b) Mol·luscos.

e) Artròpodes.

c) Porífers. 29

A. Aràcnids. Simetria bilateral. B. Equinoderms. Simetria radial.

30

R. G. A. Mol·lusc bibalve. Les parts que han de retolar són: peu, massa visceral i valves. B. Anèl·lid. Les parts que han de retolar són: metàmers i boca. Poden retolar també, si el coneixen, el clitel.

31

Artròpodes

Parts en què es divideix el cos

Nombre de potes

Exemples

Miriàpodes

Cap i tronc (el tronc és la fusió d’abdomen i tòrax)

Un o dos parells per cada segment

Centpeus, milpeus, escolopendra

Aràcnids

Cefalotòrax (fusió de cap i tòrax) i abdomen

Quatre parells

Paparra, aranyes, escorpí, opilió

Crustacis

Cefalotòrax i abdomen

Cinc parells

Carrancs, cigales, gambes, llagostins

Tres parells

Saltamartins, escarabats, papallones, libèl·lules, puces, pugons

•  Les semblances i les diferències entre anèl·lids i platihelmints són: – Semblances: els dos grups tenen el cos tou en forma de cuc. – Diferències: els anèl·lids tenen el cos anellat i els òrgans interns es repeteixen en cada anell, i els platihelmints tenen el cos pla. •  Els mol·luscos es caracteritzen per tindre simetria bilateral, el cos tou no segmentat i presentar tres regions: cap, massa visceral i peu. A més, s’agrupen en diverses classes, entre les quals destaquen els gastròpodes, els bivalves i els cefalòpodes. •  Els artròpodes tenen unes característiques comunes, que són: simetria bilateral, cos segmentat en anells que constitueixen el cap, el tòrax i l’abdomen, exosquelet de quitina i apèndixs articulats com ara potes, ales, antenes i mandíbules.

Insectes

32

•  Coleòpters, com els escarabats. •  Lepidòpters, com les papallones. •  Dípters, com les mosques. •  Odonats, com les libèl·lules. •  Himenòpters, com les vespes. •  Dermàpters, com les tisoretes.

CONCEPTES CLAU. •  Metàmer: cada un dels segments o anells que es repeteixen i que són capaços de realitzar totes les funcions vitals de l’animal. •  Exosquelet: esquelet extern que recobreix, protegeix i suporta el cos d’un animal.

Els insectes més importants i representatius del nostre entorn es classifiquen en aquests huit grups: •  Ortòpters, com els saltamartins.

•  Els cossos de tots els equinoderms es caracteritzen per no tindre un cap diferenciat i tindre el cos recobert de plaques dures amb espines i amb un aparell ambulacral, de tubs plens d’aigua, que els serveixen per a desplaçar-se. 27

Cap, tòrax i abdomen

•  Hemípters, com el pugó. 33

R. L.

34

A. Porífers. B. Cnidaris. Ambdós no tenen òrgans i aparells i són habitants marins, a més de tindre un sol orifici central que comunica amb una

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 327

327

25/11/2015 15:30:09

SOLUCIONARI

ELS ANIMALS INVERTEBRATS cavitat interna. Els porífers no tenen tentacles i no tenen cap tipus de simetria, a més de posseir un esquelet intern; d’altra banda, els celenterats sí que tenen tentacles, així com simetria radial, i poden presentar un esquelet calcari o absència d’aquest. 35

USA LES TIC. R. L.

36

a) Crustacis.

c) Un bioindicador és una espècie d’organisme molt sensible a un determinat contaminant, de manera que si en un medi natural no hi ha aquesta espècie d’organisme, es pot assegurar que el medi conté aquest contaminant. 42

Saber fer 43

b) Aràcnids. c) Insectes. d) Miriàpodes. 37

Del grup A sobra l’aranya, ja que és un aràcnid, no un insecte.

44

a) Insecte (artròpode). b) Anèl·lid. d) Crustaci.

45

Hi estan tots representats.

A. Escorpí.

46

R. M. Per exemple, les formes allargades de cucs de terra, escolopendres, llimacs, erugues, peixets de plata i porquets de sant Antoni els faciliten el desplaçament entre les partícules del sòl.

47

Remouen el sòl, l’airegen i el redueixen a partícules més menudes, i així faciliten el creixement de les plantes i el desplaçament d’altres animals del sòl.

48

USA LES TIC. R. L.

a) Filtració de fitoplàncton.

49

EDUCACIÓ CÍVICA. R. L.

b) És propi dels crustacis la closca, els dos parells d’antenes i les potes per a nadar i agarrar‑se. És característic de la Daphnia que el cap es trobe fora de la closca i que les antenes siguen locomotores.

50

EXPRESSIÓ ESCRITA. R. L.

B. Escolopendra. C. Clòtxina. D. Cogombre de mar. 40

USA LES TIC. R. L.

Maneres de pensar. Anàlisi científica 41

328

a) Cuc de terra - anèl·lids; porquet de sant Antoni - crustacis; llimac - gastròpodes; escarabat - insectes, coleòpters; caragol - mol·lusc, gastròpodes; mosca - insecte, dípters; escolopendra - miriàpodes; àcar - aràcnids; paparra aràcnids, hemípters; aranya - aràcnids; formiga - insecte, himenòpters; eruga - insectes; peixet de plata - insectes. b) R. L.

c) Platihelmint. 39

Els animals del sòl fugen de la llum i se senten atrets per la humitat; la botella enfosquida impedeix que entre llum pels laterals, que podria fer fugir els animals. R. L.

Del grup B sobra l’estrella de mar, ja que no és un mol·lusc sinó un equinoderm. 38

USA LES TIC. R. L.

COMPRENSIÓ LECTORA.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 328

25/11/2015 15:30:10

;

.

ES0000000007461 575469_Tema_07-Unidad 07_41260.indd 329

25/11/2015 15:30:11

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS

Introducció i recursos Introducció i continguts de la unitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 334 Previsió de dificultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 335 Esquema conceptual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 335 Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 336

Ensenyament individualitzat Reforç i suport • Continguts fonamentals Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 338 • Repàs acumulatiu Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 339 • Esquemes muts Fitxa 3. Processos digestius en invertebrats / Processos digestius en vertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 340 Fitxa 4. Aparell circulatori obert / Aparell circulatori tancat . . . . . . . . . . . 341 Fitxa 5. Respiració branquial / Respiració traqueal / Respiració pulmonar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 342 Fitxa 6. El sistema nerviós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 343 • Més competent Fitxa 7. La metamorfosi dels insectes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 344 • Fitxes multilingües Fitxa 8. Aparell digestiu dels vertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 346 Fitxa 9. El sistema nerviós. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 348

Aprofundiment • Projectes d’investigació Fitxa 10. Sentits especials: supersentits? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 350 • Treballs d’aula Fitxa 11. El comportament social de les abelles. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 352 Fitxa 12. Modalitats de la reproducció sexual. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 354

330

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 330

25/11/2015 15:37:45

D

.

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 357 Avaluació de continguts • Controls   Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 358   Control A. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 360 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 362

Avaluació per competències • Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 364 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 366

Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 367

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 331

331

25/11/2015 15:37:46

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 332

25/11/2015 15:37:47

Introducció i recursos

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 333

25/11/2015 15:37:52

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS INTRODUCCIÓ DE LA UNITAT Si en les unitats anteriors s’havia posat una atenció especial a la diversitat del món animal, per remarcar els caràcters que diferenciaven els grups d’animals i facilitar-ne la classificació, en aquesta unitat ens centrem més en les característiques comunes a tots els grups,  és a dir, en les funcions vitals que han de dur a terme per a sobreviure. Les funcions de nutrició, relació i reproducció són comunes a tots els éssers vius, però la gran varietat de formes de vida dels animals genera moltes diferències en la forma de dur a terme aquestes funcions. La diversitat en les solucions als problemes vitals no està determinada únicament per l’adaptació als diferents medis on habiten els animals. Recordem que la diversitat dels éssers vius respon a un procés d’evolució biològica. Els éssers vius, al llarg de la història evolutiva, han anat presentant

P diferents respostes a les pressions de l’ambient, fet que ha determinat una evolució divergent i una gran diversitat biològica. Convé fer referències a la manera com els humans exercim les diferents funcions en comparació de com ho fan els altres animals. Aquesta comprensió que l’ésser humà és un habitant més de la biosfera contribueix a reforçar el respecte per la diversitat biològica i desperta en molts xics i xiques el desig d’esforçar-se per conservar aquesta diversitat. El tema pot servir també d’introducció a la curiositat pel coneixement de l’anatomia i la fisiologia humanes, d’aquesta manera contribuirà a forjar futurs professionals de la sanitat. Així, després de l’exposició de les diferents solucions a l’exercici de les funcions vitals, s’han de centrar en com els éssers humans exercim aquestes funcions.

E v C g r

P v r f d

E

CONTINGUTS SABER

•  La funció de nutrició. El procés digestiu. •  La respiració. •  La circulació. •  L’excreció. •  La funció de relació. Els receptors. •  Els sistemes de coordinació. •  El sistema nerviós. •  L’aparell locomotor. •  La funció de reproducció. •  La fecundació. El desenvolupament embrionari i postembrionari.

SABER FER

•  Elaborar un esquema funcional sobre la circulació.

SABER SER

•  Observar i estudiar els animals amb rigor. •  Respectar els animals del nostre entorn.

334

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 334

25/11/2015 15:37:56

D

.

PREVISIÓ DE DIFICULTATS En l’exposició de les diferents maneres d’exercir les funcions vitals, se citaran contínuament diferents grups d’animals. Convé mantindre actualitzat el coneixement dels diferents grups d’animals per a facilitar la comprensió de la matèria, recorrent a exemples d’espècies conegudes de cada grup.

La gran diversitat d’estructures anatòmiques i funcions comporta una dificultat per a l’aprenentatge que pot ser assuavida si s’utilitzen, sense referir-s’hi específicament, criteris evolutius, que permetran al mateix temps entendre que la progressiva divisió del treball implica la complexitat.

Per a reforçar la visió d’unitat en l’exercici de les funcions vitals, convindrà recordar la manera en què les cèl·lules resolen les funcions vitals, tornant a exposar que el funcionament dels organismes resulta de la coordinació de les cèl·lules que els componen.

La terminologia nova pot ser un problema afegit. Suggerim l’ús de glossaris, activitats en què es relacionen dibuixos i text, activitats d’exposició oral i altres que permeten a l’alumnat familiaritzar-se amb els termes nous.

ESQUEMA CONCEPTUAL

Digestió

Intracel·lular, mixta o extracel·lular (tub digestiu i glàndules digestives)

Respiració

Cutània, branquial, traqueal i pulmonar Amb aparell circulatori (obert o tancat) i sense

Tipus Nutrició

Circulació

Líquid: hidrolimfa, hemolimfa, sang Vasos: artèries, venes, capil·lars Cor

Components

Metabolisme

Transformació de nutrients a l’interior de les cèl·lules

Excreció

En invertebrats: glàndules verdes, tubs de Malpighi i en vertebrats: sistemes urinaris

Receptors sensorials Funcions vitals Relació

Tèrmics, mecànics, químics i lluminosos

Sistema nerviós Coordinació

En invertebrats: xarxa de neurones, sistema ganglionar i anell nerviós En vertebrats: encèfal, medul·la espinal i nervis

Sistema endocrí Aparell locomotor

Sistema esquelètic (intern, extern o hidrosquelet), i sistema muscular

Asexual

Bipartició, gemmació, escissió i regeneració

Reproducció

Sexes separats, hermafrodites o reproducció alternant Sexual

Desenvolupament embrionari (ovípars, vivípars i ovovivípars) i postembrionari (directe i metamorfosis simples i complexes)

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 335

Glàndules i hormones

335

25/11/2015 15:38:04

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS

ET RECOMANEM EN LA XARXA

LLIBRES

PÀGINES WEB

¿Qué es el metabolismo? Antonio Peña. Fondo de Cultura Económica de España S. L. 2010.

Museo Nacional de Ciencias Naturales. CSIC. Web oficial del Museo Nacional de Ciencias Naturales. S’hi poden consultar les col·leccions, les exposicions permanents i temporals i realitzar visites virtuals. Paraules clau: museo, ciencias, naturales. Enciclopedia virtual de los vertebrados españoles. Portal d’informació en línia sobre la història natural dels vertebrats espanyols. Amb el suport de l’Asociación de Amigos del Museo Nacional de Ciencias Naturales i el CSIC. Proporciona moltíssima informació de tots els vertebrats ibèrics: identificació, estat de conservació, distribució, hàbitat, ecologia tròfica, reproducció, comportament, etc. Paraules clau: vertebrados españoles. Las funciones vitales en los animales. Recursos.tic. Educacion.es. Pàgina web de recursos educatius de nivell adequat a secundària, publicada pel Ministeri d’Educació. Paraules clau: recursos.tic. educacion.es; secundaria; nutrición, reproducción, relación en los animales.

Llibre de divulgació sobre conceptes bàsics del metabolisme referit a diversos tipus de cèl·lules, però també a l’organisme humà i les activitats més corrents, com el treball o l’esport. El huevo y la gallina: manual de instrucciones para construir un animal Gabriel Gellon. La Ciencia que Ladra. 2004. Llibre de divulgació que, com que aborda la qüestió de la biologia del desenvolupament, pot ajudar a comprendre la naturalesa dels organismes pluricel·lulars i la relació entre les cèl·lules. Adreçat a un públic amb poca formació científica. La metamorfosis de los insectos Xavier Belles. Ed. La Catarata. 2013. Llibre de divulgació sobre la metamorfosi dels insectes que abraça aspectes d’història de la ciència: com es va anar arribant al coneixement del procés de la metamorfosi i de la influència que hi tenen les hormones.

Proyecto Biosfera. Las funciones de los seres vivos. Pàgina web de recursos educatius publicada pel Ministeri d’Educació per a alumnes de secundària. Paraules clau: recursos.intef.mec.es. APPS PER A TAULETES I TELÈFONS INTEL·LIGENTS Museo Nacional de Ciencias Naturales. APP del Museo de Ciencias Naturales – CSIC, que permet l’accés a les col·leccions i a notícies i investigacions relacionades amb la fauna, els fòssils i els minerals.

336

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 336

25/11/2015 15:38:06

Ensenyament individualitzat Reforç i suport Aprofundiment

.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 337

25/11/2015 15:38:09

FITXA 1

REFORÇ I SUPORT

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS

Continguts fonamentals RESUM •  Digestió. Es realitza a l’aparell digestiu, que transforma els aliments en nutrients assimilables per les cèl·lules. Comprén aquestes accions: ingestió, digestió, absorció i egestió. •  Respiració. S’intercanvien oxigen i diòxid de carboni entre el medi i l’organisme. Quatre modalitats principals de respiració: cutània, branquial, traqueal i pulmonar.

Nutrició animal

•  Transport. Nutrients, gasos i productes de rebuig són repartits per l’organisme mitjançant l’aparell circulatori, que pot ser obert o tancat, segons que la sang isca o no dels vasos sanguinis. •  Metabolisme. Transformació dels nutrients a l’interior de les cèl·lules. •  Excreció. Eliminació dels residus produïts en el metabolisme cel·lular mitjançant òrgans especialitzats, com els tubs de Malpighi, les glàndules verdes o els renyons.

•  Estímuls. Són canvis en el medi capaços de provocar una resposta en els éssers vius. Poden ser físics, químics o alteracions de l’organisme. •  Receptors. Estructures que transformen els estímuls en impulsos nerviosos. Poden ser mecànics, químics, tèrmics o lluminosos, segons el tipus d’estímul que perceben. Coordinació i relació animal

•  Centres nerviosos. Reben informació dels receptors i elaboren respostes, que transmeten als òrgans efectors mitjançant impulsos nerviosos. •  Efectors. Òrgans encarregats de realitzar les respostes als estímuls, que poden ser motores (moviments dels músculs) o glandulars (secreció de substàncies per les glàndules.

•  Asexual. Un sol progenitor produeix descendents idèntics a si mateix. Reproducció animal

•  Sexual. A partir de dos progenitors de diferent sexe es desenvolupen individus diferents respecte als seus progenitors i entre si.

ACTIVITATS 1

Quines diferències hi ha entre els receptors i els efectors?

3

Defineix què són: ingestió, digestió, absorció i egestió.

2

Quina és la diferència principal entre la reproducció sexual i asexual?

4

Realitza un esquema amb les diferències en la nutrició entre vertebrats i invertebrats.

338

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 338

25/11/2015 15:38:14

D

.

FITXA 2

REFORÇ I SUPORT

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS

Repàs acumulatiu 1

Ordena aquestes activitats dels animals en les tres columnes corresponents a les funcions vitals. acostar-se a l’ombra – ingerir un mos – metamorfosi d’un insecte – fugir d’un depredador – inspirar aire – digerir el menjar – covar els ous – alletar la cria – eliminar orina – apariament – eliminar excrements – olorar el menjar

Nutrició

Relació

5

En què es diferencia la respiració cel·lular de la respiració dels animals?

6

Escriu els noms dels animals en la columna corresponent segons el tipus de respiració que presenten. gos – truita – gripau – escarabat – tauró – cavall – sardina – granota –saltamartí – gallina – carranc – cuc de terra – sargantana – clòtxina

Reproducció

Cutània 2

Ordena aquests aparells dels animals en les tres columnes anteriors. 7

aparell digestiu – aparell reproductor – sistema endocrí – sistema nerviós – aparell respiratori – aparell locomotor – aparell excretor – aparell circulatori

Ordena aquests òrgans dels animals en les tres columnes anteriors.

Relaciona els òrgans següents amb els sentits que perceben. ull  • orella  • pell  • mucosa nasal  • llengua  •

a) Què són les glàndules digestives? Per què s’anomenen així? b) Relaciona aquestes glàndules digestives amb el suc que produeixen. glàndules salivals  • fetge  • pàncrees  •

• bilis •  suc pancreàtic

9

• tacte • canvi de temperatura • audició • vista • gust • olfacte

Defineix breument: neurona, nervi, hormona, glàndula endocrina.

10

Explica les diferències principals entre la reproducció asexual i la reproducció sexual.

• saliva

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 339

Pulmonar

a) Com s’anomena el líquid que circula per l’aparell circulatori?

ull – estómac – testicle – glàndula tiroide – cervell – pulmó – os – renyó – cor – orella – intestí – ovari – medul·la espinal – brànquia – múscul – fetge – vena

4

Traqueal

b) Com s’anomenen els diferents tipus de vasos per on circula aquest líquid de l’aparell circulatori? 8

3

Branquial

339

25/11/2015 15:38:16

FITXA 3

REFORÇ I SUPORT

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

PROCESSOS DIGESTIUS EN INVERTEBRATS

A

A PROCESSOS DIGESTIUS EN VERTEBRATS

340

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 340

25/11/2015 15:38:18

D

.

FITXA 4

REFORÇ I SUPORT

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

APARELL CIRCULATORI OBERT

Hemolimfa

APARELL CIRCULATORI TANCAT

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 341

341

25/11/2015 15:38:20

FITXA 5

REFORÇ I SUPORT

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

RESPIRACIÓ BRANQUIAL

E

RESPIRACIÓ TRAQUEAL

RESPIRACIÓ PULMONAR

342

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 342

25/11/2015 15:38:23

D

.

FITXA 6

REFORÇ I SUPORT

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

EL SISTEMA NERVIÓS

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 343

343

25/11/2015 15:38:24

FITXA 7

REFORÇ I SUPORT

Més competent

La metamorfosi dels insectes Encara que els insectes tenen molts enemics pels danys que poden provocar a les collites, al bestiar o a les persones, són animals que tenen molts seguidors i destaquen per una gran varietat de colors, de formes, de maneres d’alimentar-se i maneres de reproduir-se. Per aquesta raó, no és estrany que hi haja molts aficionats que col·leccionen insectes i els crien en terraris. Un dels aspectes que més sorprén els alumnes és la metamorfosi.

Ous

Els qui han començat amb la cria de grills, per exemple, han passat per la sorpresa de veure un dia una pell buida més gran, que rep el nom de muda. Això passa perquè les nimfes es desprenen de la pell per créixer, ja que aquesta els impedeix el creixement. Altres aficionats que capturen erugues al camp es troben amb la sorpresa que un dia aquestes es converteixen en una forma immòbil, el capoll o pupa, del qual poc després sorgeix una papallona.

Larva

Adult

Ous Larva

Adult

344

Pupa

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 344

25/11/2015 15:38:27

D

.

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS

ACTIVITATS 1

PREN LA INICIATIVA. Elabora fitxes descriptives de la metamorfosi de diferents espècies d’insectes. Pots recórrer a la informació que ofereixen moltes pàgines web, com ara Botanical-online.com, Infojardin.com, o la pàgina web de l’Associació Espanyola d’Entomologia. En cada fitxa, pots col·locar una imatge de la larva, una de la crisàlide i una de l’adult, o si es tracta d’insectes amb metamorfosi simple, una imatge de la nimfa i una altra de l’adult. Al costat de cada imatge, pots escriure informació útil: les mides més grans a què poden arribar, els dies que tarden a mudar, els dies que es mantenen amb vida (en el cas dels adults), de què s’alimenta la larva i de què s’alimenta l’adult. La fitxa ha d’anar encapçalada pel nom de l’insecte: el nom vulgar i el nom científic en llatí, i potser també el nom en algun altre idioma modern. Procura que entre les espècies buscades hi haja representants dels diferents grups d’insectes: espècies de papallones, d’escarabats, de saltamartins i de libèl·lules, per exemple. Així podràs aprendre a diferenciar els diferents models de larves, crisàlides, nimfes i el diferent grau de semblança entre la fase larvària i l’adult.

2

3

CONSCIÈNCIA I EXPRESSIÓ CULTURAL. La seda és un producte tèxtil d’origen natural, produït pel famós cuc de la seda, fase larvària de la papallona de la seda. Quan la larva passa a la fase de pupa o crisàlide, fabrica un capoll amb un fil que secreta una glàndula del cos, que és el fil de la seda. Els cultivadors d’aquest cuc, bullen els capolls abans que la papallona n’isca corroint els fils del capoll. La indústria de la seda va ser molt important a la Xina i en moltes ciutats europees, com Florència, Pàdua i Lió, i espanyoles, com València, Múrcia, Toledo i Barcelona. De la importància econòmica d’aquesta indústria dóna idea el fet que una de les vacunes inventades per Louis Pasteur en el segle xix va ser per a evitar una malaltia infecciosa que assolava els criadors de cucs de seda. Redacta un informe sobre la indústria tradicional de la seda en algun dels llocs esmentats que et puguen resultar més pròxims, en què descrigues la manera de criar els cucs, les formes d’extraure i emmagatzemar la seda, la importància del comerç de la seda, etc.

USA LES TIC. Busca informació sobre els mecanismes que regulen la metamorfosi dels insectes. El creixement de les larves i el pas a la fase adulta són deguts a una acció combinada entre dues hormones dels insectes: l’hormona de la muda, que impulsa al desenvolupament de la larva fins a la fase d’adult, i l’hormona juvenil, que retarda l’aparició dels caràcters de la fase adulta. Busca informació sobre aquestes dues hormones, el lloc de l’animal on se secreten i l’equilibri que hi ha entre les dues. Per a combatre les plagues d’insectes, un estratagema és aportar als insectes hormona juvenil, de manera que no arriben mai a la fase adulta i no es puguen reproduir. Busca informació sobre alguna plaga que es combata amb hormona juvenil i explica què els passa a les larves que reben aquest tractament.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 345

345

25/11/2015 15:38:29

FITXA 8

REFORÇ I SUPORT

Fitxes multilingües APARELL DIGESTIU DELS VERTEBRATS

9.  Glàndula salival

8.  Pàncrees

7.  Estómac

6.  Intestí prim

2.  Faringe

1.  Boca

5.  Intestí gros 3.  Esòfag

Romanés

346

4.  Fetge

Àrab

1.  Gura˘

1

2.  Faringe

2

3.  Esofag

3

4.  Ficat

4

5.  Intestinul gros

5

6.  Intestinul slab

6

7.  Stomac

7

8.  Pancreas

8

9.  Gland˘a salivara˘

9

Xinés

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 346

25/11/2015 15:38:30

D

.

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS

APARELL DIGESTIU DELS VERTEBRATS DIGESTIVE SYSTEM IN A VERTEBRATE VERDAUUNGSSYSTEM IN EINEM WIRBELTIE DIGESTION DES VERTÉBRÉS

9.  Glàndula salival

8.  Pàncrees

7.  Estómac

6.  Intestí prim

1.  Boca

2.  Faringe

5.  Intestí gros 3.  Esòfag

4.  Fetge

Anglés

Francés

1.  Mouth

1.  Bouche

1.  Mund

2.  Pharynx

2.  Pharynx

2.  Rachenhöhle

3.  Esophagus

3.  Œsophage

3.  Speiseröhre

4.  Liver

4.  Foie

4.  Leber

5.  Large intestine

5.  Gros intestin

5.  Dickdarm

6.  Small intestine

6.  Intestin grêle

6.  Dünndarm

7.  Stomach

7.  Estomac

7.  Magen

8.  Pancreas

8.  Pancréas

8.  Bauchspeicheldrüse

9.  Salivary glands

9.  Glande salivaire

9.  Speicheldrüse

Alemany

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 347

347

25/11/2015 15:38:32

FITXA 9

REFORÇ I SUPORT

Fitxes multilingües EL SISTEMA NERVIÓS

Sistema nerviós de vertebrats

Sistema ganglionar

2.  Encèfal 1.  Medul·la espinal

5.  Cordó nerviós 3.  Nervis 4.  Cervell 6.  Ganglis

Romanés

348

Àrab

1.  Maduva ˘ spinarii ˘

1

2.  Encefal

2

3.  Nervi

3

4.  Creier

4

5.  Cordon nervos

5

6.  Ganglioni

6

Xinés

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 348

25/11/2015 15:38:34

D

.

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS

EL SISTEMA NERVIÓS NERVOUS SYSTEM NERVENSYSTEM SYSTÈME NERVEUX

Sistema nerviós de vertebrats

Sistema ganglionar

2.  Encèfal 1.  Medul·la espinal

5.  Cordó nerviós 3.  Nervis 4.  Cervell 6.  Ganglis

Anglés

Francés

1.  Spinal cord

1.  Moelle épinière

1.  Wirbelkanal

2.  Encephalon

2.  Encéphale

2.  Gehirn

3.  Nerve

3.  Nerfs

3.  Nerven

4.  Brain

4.  Cerveau

4.  Grosshirn

5.  Nerve cord

5.  Cordon nerveux

5.  Nervenstrang

6.  Ganglia

6.  Ganglions

6.  Ganglien

Alemany

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 349

349

25/11/2015 15:38:36

FITXA 10

APROFUNDIMENT

PROJECTES D’INVESTIGACIÓ

Sentits especials: supersentits?

FULL DE RUTA Objectiu: conéixer la naturalesa d’alguns sentits animals que ens poden resultar sorprenents perquè no encaixen en la tradicional classificació dels cinc sentits (vista, oïda, olfacte, gust i tacte). Investigacions suggerides: •  La percepció del camp magnètic que mostren moltes espècies d’ocells migratoris i els coloms missatgers. •  La percepció dels cossos calents per part d’alguns depredadors, com les serps caçadores de rosegadors o els felins.

Fonts d’investigació: •  Tomemos en cuenta los sentidos. HYEON-SUK KIM. Ed. Aguilar. L’autor, assessorat per experts de conducta animal, va comparant les experiències sensorials humanes, i la seua repercussió en la conducta, amb les dels animals. Llibre per a públic juvenil amb nombroses il·lustracions. •  Enciclopedia virtual de los vertebrados españoles. Paraules claus: vertebrados españoles. •  Pàgina Web del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Paraules clau: MNCN.

•  L’ecolocalització o «sonar» dels ratpenats i dels cetacis, que emeten un so i capten el rebot d’aquest so en els cossos sòlids, i localitzen així les preses o els perills.

Presentació: presentació digital de diapositives.

•  La percepció dels ultrasons i de la llum ultraviolada, que els humans no podem percebre, i que formen part dels estímuls habituals per a moltes espècies animals.

Realització: equip de tres membres.

350

Duració de l’elaboració: una setmana.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 350

25/11/2015 15:38:43

D

.

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS

TINGUES EN COMPTE QUE

•  Els ocells tenen una agudesa visual superior als mamífers, en general, perquè presenten una concentració més elevada de cons a la retina. També presenten una percepció especialment rica dels colors, ja que tenen més varietat de pigments per a percebre els colors, i a més poden percebre la llum ultraviolada. •  La percepció del camp magnètic pels ocells és generalment atribuïda a la seua agudesa visual: els ocells serien capaços de «veure» els camps magnètics, potser per petits canvis en la qualitat de la llum del medi. •  Molts felins, com els gats i els linxs, tenen a les retines cons sensibles a la radiació infraroja. Això els permet caçar animals de sang calenta en la foscor. •  Una família d’escurçons, anomenats «crotàlids» o «de fosseta», tenen unes fossetes laterals entre els ulls i els orificis nasals, amb unes membranes que reaccionen en percebre radiacions infraroges. Són espècies especialitzades a caçar rosegadors de sang calenta. •  L’ecolocalització consisteix a emetre sons que, en rebotar sobre cossos sòlids, són percebuts per l’animal, que obté informació sobre possibles preses o sobre obstacles en els seus desplaçaments. L’ecolocalització està present en molts ratpenats i cetacis. Els sons que emeten són generalment imperceptibles per a l’orella humana.

EL QUE HAS DE SABER •  Cons i bastons: són les cèl·lules fotoreceptores de la retina. Els bastons perceben baixes intensitats de llum i donen una visió en blanc i negre, mentre que els cons mostren més varietat de pigments receptors de la llum i poden percebre gran varietat de colors. Les diferents espècies poden captar rangs de color diferent depenent de la naturalesa dels pigments dels cons. Hi ha espècies que poden percebre radiacions infraroges i radiacions ultraviolades que l’ull humà no pot percebre. •  Emissió de rajos infrarojos: els cossos calents emeten radiacions infraroges. Alguns animals poden captar aquestes radiacions als cons o en altres òrgans especialitzats, la qual cosa és una ajuda per a la visió nocturna, sobretot quan són caçadors d’animals de sang calenta. •  Ultrasons: les cèl·lules receptores dels sons, que es troben al «caragol», a l’orella interna, capten vibracions dins d’un determinat rang. En l’espècie humana percebem sons amb una freqüència compresa entre els 20 i els 20 000 Hz, per damunt d’aquesta freqüència parlem d’ultrasons, però hi ha animals que presenten una altra gamma de freqüències perceptibles i poden emetre sons perceptibles per a ells però no per a nosaltres.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 351

351

25/11/2015 15:38:45

FITXA 11

APROFUNDIMENT

TREBALLS D’AULA

El comportament social de les abelles PER A COMENÇAR El comportament d’un ésser viu comprén el conjunt d’activitats que realitza en resposta als estímuls que rep del medi on habita. El comportament en els animals pot tindre finalitats alimentàries, migratòries, per a marcar el territori on es desenvolupen, per a la reproducció i també pot ser un comportament social.

En aquesta fitxa et proposem que conegues alguns aspectes del comportament social de les abelles, és a dir, els diferents membres que componen una arna o rusc, i quina és la funció que té cada un dins de la comunitat.

LES ABELLES

Les abelles són una de les quasi 20 000 espècies d’himenòpters que hi ha. Són una espècie marcadament social, ja que viuen agrupades en colònies de fins a 50 000 individus. Aquests grups formen arnes molt organitzades en què cada membre realitza una tasca concreta i posseeix també uns caràcters físics especials. Així, poden ser femelles reproductores (reines), mascles reproductors (abellots) o femelles estèrils (obreres). Poden viure tant en arnes fabricades per elles mateixes com a les arnes creades pels apicultors. L’arna, com hem vist, està constituïda per diversos tipus d’abelles: una reina, obreres i abellots.

Arna.

 L’ABELLA REINA. Pot viure uns quants anys, a diferència de la resta de membres de l’arna, que tenen cicles vitals molt més breus. L’única funció que té dins de la comunitat és també la més important per a la seua supervivència: pondre ous, més de 1 000 diàriament. D’aquests ous, uns es convertiran en mascles o abellots, i els altres, en femelles. Les larves femelles es converteixen majoritàriament en abelles obreres, tret de cinc o sis. Aquestes seran alimentades exclusivament amb gelea reial i poden arribar a convertir-se en abelles reines.  ELS ABELLOTS. Són abelles mascle que no treballen. Són alimentats per les obreres i l’única funció que tenen dins de la comunitat és fecundar la reina. Quan han realitzat aquesta faena, són expulsats de l’arna, fet que, com que no són capaços d’alimentar-se per si mateixos, els comporta la mort.

Abella reina.

Abellot.

352

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 352

25/11/2015 15:38:48

D

.

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS

LES ABELLES

 LES OBRERES. Són abelles femelles estèrils (no poden pondre ous). Al llarg de la seua vida, que dura només uns quants mesos, realitzen diverses funcions molt importants. Quan són joves, resten a l’arna realitzant activitats domèstiques, com és ara netejar les cel·les, alimentar la reina i els abellots de la comunitat o protegir l’entrada de l’arna dels possibles enemics; també fabriquen cera per a la construcció en equip de noves cel·les que augmentaran la mida de la bresca. Obrera.

Al cap de vint dies són obreres adultes i poden treballar fora de l’arna, recollint nèctar, pol·len i aigua. Quan ixen en cerca d’aliment, s’orienten tenint en compte la po­sició del Sol i les característiques de l’entorn, per no perdre’s i poder tornar de nou a l’arna. Realitzen uns curiosos moviments anomenats «danses» per informar la resta de les abelles que han trobat aliment, i fins i tot són capaces d’indicar amb els balls a quina distància i en quina direcció es troba l’aliment. En l’època de plena floració, en finalitzar la prima­vera, l’arna conté moltes abelles adultes. Aleshores, part dels membres de la comunitat emigren i funden una colònia nova. Perquè això ­passe és necessari que hi haja una nova reina, que serà acompanyada d’uns quants centenars d’obreres. Aquesta nova reina ix de les femelles alimentades amb gelea. Es creu que en aquest aliment hi ha una substància que provoca la maduració sexual de l’abella, i que aquesta és l’única diferència entre les reines i les obreres: l’alimentació.

ACTIVITATS 1

Seguint l’esquema «estímul – òrgan receptor – òrgan coordinador – òrgan efector», que has estudiat en la funció de relació dels animals, indica quins són aquests estímuls i òrgans en el cas de l’orientació de les abelles quan busquen aliment, i en el cas de la transmissió de la informació a les companyes d’arna.

2

Quina relació de parentiu tenen totes les obreres d’una arna?

3

Busca informació sobre alguna altra espècie d’insecte social i descriu breument els tipus d’individus que hi ha en les seues societats i alguns costums socials del mateix tipus que els descrits per a les abelles.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 353

353

25/11/2015 15:38:50

FITXA 12

APROFUNDIMENT

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS

TREBALLS D’AULA

Modalitats de reproducció sexual LA REPRODUCCIÓ DE L’ERIÇÓ DE MAR

Aquests animals són dioics, és a dir, hi ha mascles i femelles. Pots observar-ne les gònades fent una dissecció: estan situades al voltant de la closca, per dins, i comuniquen amb l’exterior a través d’uns orificis situats a la regió dorsal o superior, prop del centre, on es troba l’anus. Es poden extraure masses d’un ovari i masses de testicles amb les tisores. Feslos a miques amb cura en dos plats o plaques de Petri, molt nets i sempre dins d’aigua de mar. Pren una xicoteta mostra de cada un, posa-la entre el portaobjectes i el cobreobjectes i observa-la al microscopi. Comprovaràs que hi ha multitud d’òvuls grans i espermatozoides mòbils. Ajunta una porció d’ovari esmicolat amb una massa més gran de ­testicle (aproximadament, 1:5), també en aigua marina. Espera 24-48 hores i torna a investigar al microscopi. Podràs trobar ja algun embrió amb poques cèl·lules. Mantenint la temperatura entre 23-28 °C durant més d ­ ies és fàcil trobar alguna fase larvària més desenvolupada.

ACTIVITATS 1

La descripció de la reproducció de l’eriçó de mar comença dient que es tracta d’animals dioics, perquè hi ha mascles i femelles. Entre les fotografies següents trobaràs animals hermafrodites, és a dir, que el mateix animal posseeix òrgans masculins i òrgans femenins. Indica quins són.

354

2

La descripció de la reproducció de l’eriçó de mar indica que si deixem en aigua marina una porció d’ovari i una de testicle, es produeixen fecundacions i, a les 48 hores, es poden observar embrions. Es tracta d’una fecundació interna o externa? Raona-ho.

3

Es pot donar la fecundació externa en animals terrestres? Per què?

4

Es pot donar la fecundació interna en animals aquàtics? Posa’n alguns exemples.

5

Poden ser vivípars, els eriçons de mar? Pot haver-hi animals vivípars amb fecundació externa? Raona les respostes.

6

Hi ha algun animal vivípar entre les fotografies de l’activitat 1? Quin? Escriu quatre exemples d’animals vivípars.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 354

25/11/2015 15:38:54

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació Avaluació de continguts Avaluació per competències

.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 355

25/11/2015 15:38:56

D

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 356

25/11/2015 15:38:57

AUTOAVALUACIÓ

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS Nom:

1

2

3

L’ordre dels processos digestius és:

Curs:

6

Quins són els dos sistemes de coordinació i regulació?

a. Ingestió, digestió, egestió i absorció.

a. Nerviós i endocrí.

b. Absorció, ingestió, digestió i egestió.

b. Nerviós i locomotor.

c. Ingestió, digestió, absorció i egestió.

c. Locomotor i endocrí.

d. Absorció, digestió, egestió i ingestió.

d. Circulatori i nerviós.

Els pulmons septats són típics dels:

7

Les hormones són característiques del sistema:

a. Mamífers.

a. Nerviós.

b. Rèptils.

b. Circulatori.

c. Amfibis.

c. Endocrí.

d. Ocells.

d. Respiratori.

El líquid circulatori dels mol·luscos i artròpodes s’anomena:

8

Data:

El sistema nerviós dels cnidaris es coneix com a: a. Sistema ganglionar.

a. Sang.

b. Anell nerviós.

b. Hemolimfa.

c. Sistema nerviós central.

c. Hidrolimfa.

d. Xarxa de neurones.

d. Hemoglobina. 9 4

L’esquelet propi de cnidaris, platihelmints i anèl·lids és:

La funció principal dels renyons és:

a. Hidrosquelet.

a. Filtrar la sang.

b. Exosquelet.

b. Acolorir la sang.

c. Endosquelet.

c. Descolorir la sang.

d. No posseeixen cap tipus d’esquelet.

d. Refrigerar la sang. 10 5

Les glàndules verdes són pròpies:

Les gònades en les femelles són: a. Els ovaris.

a. Dels rèptils.

b. Els òvuls.

b. Dels peixos.

c. Els espermatozoides.

c. Dels insectes.

d. Les glàndules mamàries.

d. Dels crustacis.

1 c; 2 b; 3 b; 4 a; 5 d; 6 a; 7 c; 8 d; 9 a; 10 a. SOLUCIONS DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 357

357

25/11/2015 15:38:58

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS Nom:

1

Curs:

Relaciona cada concepte amb la seua descripció. Egestió  •

•  Consisteix en la incorporació dels aliments.

Digestió  •

•  És la transformació de l’aliment en nutrients solubles.

Absorció  •

•  És l’expulsió a l’exterior de les substàncies no digerides.

Ingestió  • 2

Data:

•  Els nutrients obtinguts de la digestió passen al sistema circulatori.

a)  Quants tipus de respiració hi ha? Anomena’ls.     b) Quina és la respiració pròpia dels amfibis? I la dels insectes?    

3

4

Quin tipus de pulmons té cada animal?

















A més del cor, quins altres components constitueixen l’aparell circulatori?    

5

Quin tipus de receptors sensorials s’agrupen als ulls? I als ocels? Quins animals en presenten?     

358

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 358

25/11/2015 15:39:00

D

.

CONTROL B

6

Per a què serveixen les glàndules endocrines? A quin sistema pertanyen?       

7

Relaciona cada concepte amb la seua descripció. Encèfal  •

•  Cordó nerviós que recorre l’esquena de l’animal i que es troba protegit per les vèrtebres.

Nervis sensitius  •

•  Transmeten la informació des dels centres nerviosos fins als òrgans efectors.

Medul·la espinal  •

•  Centre nerviós situat al cap.

Nervis motors  • 8

•  Transmeten informació des dels receptors fins als centres nerviosos.

Relaciona aquests tipus d’animals amb el tipus d’esquelet que presenten. Anèl·lids, platihelmints i equinoderms  • Vertebrats  • Artròpodes i mol·luscos  •

9

•  Esquelet intern •  Esquelet extern o exosquelet •  Hidrosquelet

Quan un organisme es divideix en dos o més fragments, cada un dels quals és capaç de convertir-se en un animal complet en acabar el desenvolupament, de quin tipus de reproducció parlem? Escriu algun exemple d’animal que presenta aquest tipus de reproducció.       

10

Comenta les diferències que hi ha entre fecundació externa i fecundació interna.      

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 359

359

25/11/2015 15:39:01

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

ELS ANIMALS INVERTEBRATS Nom:

1

Curs:

Data:

Per a realitzar la funció de nutrició completa, quines cinc funcions són necessàries? Comenta breument en què consisteix cada una.      

2

Completa aquest text. Els animals realitzen l’intercanvi d’oxigen i diòxid de carboni amb el medi que els envolta a través de l’               , en un procés anomenat                              o              . Així, els animals presenten diferents modalitats de respiració:             ,             ,               o              .

3

Quina diferència hi ha entre venes i artèries?   

4

Quin tipus d’aparell excretor tenen aquests animals?

 5







Quin tipus de receptors sensorials hi ha? Descriu-los breument i posa un exemple de cada un.       

360

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 360

25/11/2015 15:39:04

D

.

CONTROL A

6

Quines diferències hi ha entre el sistema endocrí dels vertebrats i el dels invertebrats? Quines funcions compleixen les hormones en cada un d’aquests tipus d’animals?    

7

Indica quines funcions presenten les següents parts del sistema nerviós dels vertebrats: sistema nerviós central, nervis sensitius i nervis motors.    

8

Quin tipus d’animals presenten exosquelet? Com resolen aquests animals el problema del creixement o augment de mida del cos?   

9

Digues de quin tipus de reproducció es tracta i descriu-la breument.       

10

Completa la taula següent. Peixos Tipus de reproducció

Amfibis

Rèptils

Ocells

Mamífers

Insectes

Sexual

Tipus de fecundació Desenvolupament embrionari Desenvolupament postembrionari

Externa Ovípars, ovovivípars Directe

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 361

361

25/11/2015 15:39:07

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS

Criteris d’avaluació*

Estàndards d’aprenentatge*

Activitats Control B

Control A

1, 2, 6, 7, 9 i 10

1, 2, 3, 5, 6, 7, 8i9

B3-2. Descriure les funcions comunes a tots els éssers vius i diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.

B3-2.1. Comprén i diferencia la importància de cada funció per al manteniment de la vida.

B3-3. Reconéixer les característiques morfològiques principals dels diferents grups taxonòmics.

B3-3.1. Aplica criteris de classificació dels éssers vius i relaciona els animals i les plantes més comuns amb el seu grup taxonòmic.

8

B3-4. Categoritzar els criteris que serveixen per a classificar els éssers vius i identificar els principals models taxonòmics a què pertanyen els animals i les plantes més comuns.

B3-4.1. Identifica i reconeix exemplars característics de cada un d’aquests grups i en destaca la importància biològica.

5

10

B3-5. Descriure les característiques generals dels grans grups taxonòmics i explicar la importància que tenen en el conjunt dels éssers vius.

B3-5.1. Discrimina les característiques generals i singulars de cada grup taxonòmic.

2, 3, 4, 5, 8 i 9

4, 6, 8, 9 i 10



*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària.

aspectes del desenvolupament de l’organisme. Glàndules i hormones pertanyen al sistema endocrí.

Control B 1

Egestió – És l’expulsió a l’exterior de les substàncies no digerides.

7

Encèfal – Centre nerviós situat al cap. Nervis sensitius – Transmeten informació des dels receptors fins als centres nerviosos.

Digestió – És la transformació de l’aliment en nutrients solubles.

Medul·la espinal – Cordó nerviós que recorre l’esquena de l’animal i que es troba protegit per les vèrtebres.

Absorció – Els nutrients obtinguts de la digestió passen al sistema circulatori.

Nervis motors – Transmeten la informació des dels centres nerviosos fins als òrgans efectors.

Ingestió – Consisteix en la incorporació dels aliments. 2

a) N’hi ha quatre tipus: cutània, branquial, traqueal i pulmonar. b) Els amfibis presenten respiració cutània i pulmonar en els adults, i en la fase larvària, branquial. Els insectes presenten respiració traqueal.

3

8

Vertebrats - Esquelet intern. Artròpodes i mol·luscos - Esquelet extern o exosquelet. 9

Granota – pulmons amb paret llisa. Conill – pulmons amb alvèols. Tortuga – pulmons septats. Ànecs – pulmons amb sacs aeris.

4

6

El líquid circulatori: sang, hemolimfa i hidrolimfa. Ulls i ocels són òrgans que agrupen receptors lluminosos, o siga, que capten la llum. Els ulls constitueixen l’òrgan de la vista més comú en els animals, i els ocels són els ulls simples dels artròpodes. Les glàndules endocrines produeixen i secreten hormones, que són abocades al líquid de l’aparell circulatori en quantitats xicotetes. Les hormones són substàncies químiques que actuen sobre cèl·lules i òrgans de l’animal, i produeixen respostes lentes i duradores que regulen molts

362

Reproducció asexual per escissió o fragmentació. Presenten aquest tipus de reproducció de forma habitual els cnidaris, com l’anemone de mar, i de forma accidental, platihelmints com la planària, o equinoderms com l’estrella de mar. Quan l’escissió té lloc de forma accidental, es parla de regeneració.

10

Els vasos conductors: artèries, venes i capil·lars. 5

Anèl·lids, platihelmints i equinoderms - Hidrosquelet.

La fecundació externa es produeix fora de l’organisme matern, generalment en l’aigua, on són expulsats els gàmetes. La fecundació interna té lloc a l’interior de l’aparell reproductor femení i perquè siga possible hi deu haver un apariament o còpula entre mascle i femella.

Control A 1

– Funció digestiva: consisteix a transformar els aliments en nutrients. – Respiració: es pren oxigen del medi i s’expulsa diòxid de carboni de l’organisme.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 362

25/11/2015 15:39:08

D

.

.

– Transport: els nutrients i l’oxigen es distribueixen per tot l’organisme fins a arribar a les cèl·lules.

2



Sistema nerviós central – Processa la informació que rep dels nervis sensitius i elabora una resposta.

– Metabolisme: conjunt de processos químics que experimenten els nutrients dins de les cèl·lules.

Nervis sensitius – Transmeten informació des dels receptors sensorials fins al sistema nerviós central.

– Excreció: el diòxid de carboni i la resta de substàncies químiques de rebuig produïdes per les cèl·lules en el metabolisme són expulsats a l’exterior.

Nervis motors – Transmeten informació des del sistema nerviós central fins als òrgans efectors.

Els animals realitzen l’intercanvi d’oxigen i diòxid de carboni amb el medi que els envolta a través de l’aparell respiratori, en un procés anomenat respiració externa o ventilació. Així, els animals presenten diferents modalitats de respiració: cutània, branquial, traqueal o pulmonar.

3

Els dos són vasos conductors pels quals circulen els líquids circulatoris. Per les artèries ix el líquid del cor cap a la resta del cos i per les venes entra el líquid al cor.

4

Conill – aparell urinari; carranc – glàndules verdes; pòlip – no tenen aparell excretor; saltamartí – tubs de Malpighi.

5

– Tèrmics, perceben els canvis de temperatura del medi. Exemple, les fossetes de les serps i els receptors de fred i calor de la pell dels mamífers. – Mecànics, perceben el moviment, o el contacte, o la pressió, o la vibració del so. Exemple, la línia lateral dels peixos, els corpuscles de contacte i pressió de la pell dels mamífers, els pèls tàctils dels insectes i els receptors de l’orella interna dels mamífers. – Químics, capten substàncies químiques del medi. Poden ser olfactius o gustatius. Els primers es troben a les fosses nasals dels vertebrats i a les antenes dels invertebrats. Els segons es troben a la llengua dels mamífers i a les peces bucals i potes davanteres dels insectes. – Lluminosos, capten la llum. Es localitzen als ulls, que poden ser simples, en la majoria d’animals, o compostos, en la majoria d’artròpodes. Els ulls simples dels artròpodes reben el nom d’ocels.

6

7

En els animals invertebrats el sistema endocrí està format per neurones especialitzades a fabricar hormones. El sistema endocrí participa en la reproducció, en la metamorfosi o en la muda de l’exosquelet. En els animals vertebrats està format per glàndules distribuïdes per tot el cos que alliberen hormones encarregades de controlar certes funcions de l’organisme, com el creixement del cos i el desenvolupament dels caràcters sexuals.

8

Presenten exosquelet els mol·luscos i els artròpodes. En els mol·luscos és rígid i creix amb l’animal. En els artròpodes és articulat i l’animal se’n desprén per créixer per mitjà de les mudes.

9

Es tracta de la gemmació, que és un tipus de reproducció asexual en què a la superfície del cos es forma una protuberància o gemma per la multiplicació d’algunes cèl·lules. La gemma es pot desprendre i originar un nou individu o quedar-se unida a l’organisme progenitor per formar una colònia.

10

Peixos

Rèptils

Tipus de reproducció

Sexual

Sexual

Sexual

Tipus de fecundació

Externa, interna

Externa

Interna

Desenvolup. embrionari

Ovípars, ovovivípars

Ovípars

Ovípars, ovovivípars

Desenvolup. postembrionari

Metamorfosi simple, directe

Metamorfosi Directe simple

Ocells

Mamífers

Insectes

Tipus de reproducció

Sexual

Sexual

Sexual

Tipus de fecundació

Interna

Interna

Interna

Desenvolup. embrionari

Ovípars

Vivípars

Ovípars

Directe

Metamorfosi simple, metamorfosi complexa

Desenvolup. postembrionari

Directe

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 363

Amfibis

363

25/11/2015 15:39:10

AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS Nom:

Curs:

Data:

Josep acaba de tindre una germaneta, Anna, i com que vol aprendre a cuidar-la, ajuda els pares sempre que pot. Una de les coses que més l’ha sorprés ha sigut l’esponja que usen per a banyar-la. Preguntà per què era tan estranya i per què la utilitzaven amb la germana. Li van dir que era una esponja natural, que en realitat és l’esquelet tou d’uns animals que viuen al fons dels mars, i que la utilitzen perquè és suau i evita lesions en la delicada pell del bebé. Josep no es podia creure que allò havia sigut part d’un animal i va entrar en Internet per saber més coses sobre les esponges. Així es va assabentar que, per la seua aparent immobilitat i l’aspecte que presenten, durant algun temps van ser considerades plantes aquàtiques. Però en realitat no posseeixen ni una sola característica d’aquestes. Les esponges són els únics representants del grup dels porífers i són tan antigues que ja habitaven la Terra fa uns 600 milions d’anys.

1

Assenyala quines frases són vertaderes i quines falses quan parlem de les característiques exclusives que podem trobar en tots els animals i que els diferencien de les plantes. Característica

V/F

La nutrició és heteròtrofa. Mai no viuen apegats al sòl. Tenen aparell digestiu. Realitzen la respiració cel·lular.

2

Algunes de les característiques més curioses de les esponges és que no posseeixen cap òrgan, no tenen teixits especialitzats, ni sistema nerviós, aparell digestiu, circulatori o excretor. Simplement són un conjunt de cèl·lules que actuen amb una coordinació relativa. Les seues cèl·lules són molt poc variades i cada una es pot transformar en qualsevol dels altres tipus de cèl·lules segons la necessitat del moment. S’alimenten filtrant l’aigua per capturar les xicotetes partícules orgàniques que s’hi troben en suspensió i que els serveixen d’aliment. Quin nom reben les cèl·lules de les esponges que es dediquen a filtrar l’aigua per capturar les partícules orgàniques en suspensió de les quals s’alimenten?

3

a. Cnidòcits.

c. Coanòcits.

b. Gàmetes.

d. Ocels.

Les esponges no tenen aparell respiratori perquè: a. No necessiten oxigen en el seu metabolisme. b. Absorbeixen per difusió l’oxigen que està dissolt en l’aigua. c. Respiren per brànquies. d. Respiren per tràquees.

364

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 364

25/11/2015 15:39:14

D

.

4

5

6

7

Però les esponges no són els únics animals que no tenen aparell circulatori. N’hi ha uns altres que no en necessiten perquè són tan simples que la distribució de nutrients i la retirada dels productes de rebuig es pot fer per difusió a través de les cèl·lules. A més de les esponges, quins d’aquests tipus d’animals no tenen aparell circulatori? a. Artròpodes i cnidaris.

c. Artròpodes i nematohelmints

b. Nematohelmints i platihelmints.

d. Cnidaris i platihelmints.

Josep té molt clar com obtenen l’oxigen que necessiten per al metabolisme els animals vertebrats, però li costa treball reconéixer que els invertebrats, fins i tot els que coneix bé, necessiten aquest gas tant com els vertebrats. Relaciona cada invertebrat de la taula amb el seu tipus d’aparell respiratori. Els invertebrats més senzills, com ara les esponges, no tenen aparell circulatori, però la majoria dels invertebrats i tots els vertebrats posseeixen aquest aparell que s’encarrega de distribuir nutrients i recollir substàncies de rebuig. Alguns tenen cor i altres no; en alguns és tancat i el líquid mai no ix dels tubs que el contenen, mentre que en altres és obert i el líquid ix dels tubs i embassa els teixits. Com és l’aparell circulatori de cada un dels animals següents?

Cutani

Caragol terrestre Caragol marí Cuc de terra Panderola Carranc Animal

No en tenen

Obert

Tancat

Medusa Calamar Sardina Abella Clòtxina

b. Gemmació.

c. Alternant.

d. Fragmentació.

No se sap ben bé com es coordinen entre si les diferents cèl·lules d’una esponja per dur a terme les funcions vitals, però en la resta dels animals les encarregades de fer aquest treball són les neurones, unes cèl·lules especialitzades a rebre informació i elaborar respostes adequades. Quin nom donem als òrgans que reben aquestes respostes i actuen en conseqüència? a. Hormones.

9

Branquial Pulmonar Traqueal

Josep també s’ha assabentat de com es reprodueixen aquests estranys animals: a la superfície del cos, algunes cèl·lules es divideixen molt activament i formen una protuberància que després es desprén, es fixa al sòl i origina un nou individu. Quin nom rep aquest tipus de reproducció asexual? a. Escissió.

8

Invertebrat

b. Nervis.

c. Efectors.

d. Coordinadors.

Tant els animals vertebrats com els invertebrats necessiten estar informats del que passa en cada una de les seues cèl·lules i en l’entorn en què viuen, i per això posseeixen certs òrgans receptors que recullen aquesta informació en forma d’estímuls, i a través de neurones normalment la fan arribar a altres òrgans que s’encarreguen d’elaborar la resposta adequada. Relaciona cada òrgan amb el tipus d’estímul. Òrgans receptors

Tèrmic

Lluminós

Mecànic

Químic

Línia lateral dels peixos Corpuscles sensibles a la calor Oïda Gust Olfacte Ulls

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 365

365

25/11/2015 15:39:19

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS Competències que s’avaluen

Criteris d’avaluació*

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

B3-5. Descriure les característiques generals dels grans grups taxonòmics i explicar la importància que tenen en el conjunt dels éssers vius.

B3-5.1. Discrimina les característiques generals i singulars de cada grup taxonòmic.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

B3-6. Caracteritzar els grups d’invertebrats i vertebrats més importants.

B3-6.1. Associa invertebrats comuns amb el grup taxonòmic a què pertanyen.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

B3-2. Descriure les funcions comunes a tots els éssers vius i diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.

B3-2.1. Comprén i diferencia la importància de cada funció per al manteniment de la vida.

Estàndards d’aprenentatge*

Activitats

1, 2, 3, 4, 5 i 7

4, 5 i 6

8i9

*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària.

1



Característica

V/F

La nutrició és heteròtrofa.

V

Mai no viuen apegats al sòl.

F

Tenen aparell digestiu.

F

Realitzen la respiració cel·lular.

V

8

c.  Efectors.

9



Òrgans receptors

Tèrmic Lluminós

Línia lateral dels peixos Corpuscles sensibles a la calor

Mecànic

Químic

X

X

2

c.  Coanòcits.

3

b.  Absorbeixen per difusió l’oxigen que està dissolt en l’aigua.

Oïda Gust

X

4

d.  Cnidaris i platihelmints.

Olfacte

X

5



Ulls

Invertebrat

Branquial Pulmonar Traqueal Cutani

Caragol terrestre Caragol marí

X X

Panderola

6



Animal Medusa

7

X

X

Cuc de terra

Carranc

X

X X No en tenen

Obert

Tancat

X

Calamar

X

Sardina

X

Abella

X

Clòtxina

X

b.  Gemmació.

366

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 366

25/11/2015 15:39:21

Solucionari

.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 367

25/11/2015 15:39:23

SOLUCIONARI

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS Interpreta la imatge •  El mascle té més plomatge que la femella, de colors més vius   a la zona del pit i bigots més llargs a la zona del coll. •  Els dos mascles s’estan pegant bequerades i s’enfronten per saber qui és el mascle dominant que pot tindre accés a les femelles.

11

Són exclusives dels animals terrestres la respiració traqueal   i la pulmonar, i dels aquàtics la branquial.

12

Com que tenen els pulmons septats, augmenta la superfície d’intercanvi de gasos.

13

Interpreta la imatge. L’artròpode té un sistema circulatori obert i el d’un anèl·lid és un sistema circulatori tancat. En l’aparell circulatori obert, la sang és impulsada des del cor fins als vasos sanguinis, però aquests tenen un extrem obert i la sang ix dels vasos sanguinis i es distribueix entre les cèl·lules de l’organisme constituint l’hemolimfa. L’hemolimfa   és absorbida cap al cor pels moviments d’aquest a través d’uns porus laterals. En l’aparell circulatori tancat dels anèl·lids, el cor impulsa la sang cap als vasos sanguinis davanters, aquests es ramifiquen i es distribueixen pel cos,   i en passar per la pell, la sang cedeix el diòxid de carboni i pren oxigen, i es dirigeix cap als vasos sanguinis posteriors, que van concentrant el flux i desembocant al cor; la sang   no ix dels vasos sanguinis.

Claus per a començar •  No, l’alimentació és el fet de prendre aliments i la nutrició és   la forma en què s’incorporen els nutrients presents en els aliments al nostre organisme. •  L’oxigen és necessari per a la producció d’energia en les cèl·lules, ja que aquesta s’obté per l’oxidació dels nutrients. •  L’aparell circulatori és el sistema encarregat de transportar gasos i nutrients a totes les cèl·lules de l’organisme. Transportar oxigen i nutrients a les cèl·lules i retirar el diòxid de carboni   i les substàncies de rebuig. •  El sistema nerviós és l’encarregat de coordinar les diferents accions del nostre organisme mitjançant la transmissió d’impulsos nerviosos, ràpids i de curta duració.

14

Interpreta la imatge. En els insectes, els òrgans excretors estan situats a la part anterior de l’intestí, on aboquen els seus productes els tubs de Malpighi, que són els òrgans encarregats de l’excreció. En els crustacis, els òrgans d’excreció es troben al cap, a la base de les antenes, són   les glàndules verdes, que aboquen els seus productes directament a l’exterior del cos.

15

Està constituït pel líquid circulatori (sang, hemolimfa   o hidrolimfa), vasos conductors (artèries, venes i capil·lars) i el cor, que és l’òrgan impulsor de la circulació.

16

L’aparell respiratori elimina el diòxid de carboni; les altres substàncies són eliminades per òrgans especialitzats, com els tubs de Malpighi dels insectes, les glàndules verdes dels crustacis i l’aparell urinari dels vertebrats.

17

No, l’egestió té lloc quan s’expulsen a l’exterior les substàncies no digerides dels aliments, i l’excreció és l’expulsió del diòxid de carboni i substàncies de rebuig produïdes durant el metabolisme cel·lular.

18

Interpreta la imatge. USA LES TIC. R. L.

19

L’animal rep un estímul (la imatge, l’olor...), els receptors sensitius transformen l’estímul en impulsos nerviosos, els impulsos nerviosos arriben al sistema nerviós central, on s’elabora una resposta; altres impulsos nerviosos parteixen del sistema nerviós central cap als òrgans que han de realitzar les respostes: músculs o glàndules, per a atrapar la presa.

20

Pels òrgans dels sentits. Les respostes les duen a terme els músculs i les glàndules.

21

El sistema nerviós està constituït per neurones que es transmeten la informació de les unes a les altres a través d’impulsos nerviosos. Actua elaborant respostes ràpides   i poc duradores.

•  La reproducció és la funció vital que assegura la perpetuïtat   de l’espècie: producció de nous individus amb les mateixes característiques que els progenitors. 1

Interpreta la imatge. Les serps ingereixen les preses,   en aquest cas ous, senceres engolint-les completament.   Els mosquits succionen sang d’altres animals, que es mantenen vius, i les balenes s’alimenten del plàncton   que hi ha dispers pel mar, engolint-lo sencer.

2

Hi intervenen el sistema digestiu, el respiratori, el circulatori   i el muscular.

3

Perquè l’aliment ingerit no és aprofitable per a les cèl·lules; aquest ha de ser descompost en molècules solubles en aigua que seran transportades a les cèl·lules.

4

Que en la digestió intracel·lular les cèl·lules obtenen directament els nutrients que necessiten, sense necessitat d’un sistema de transport.

5

Interpreta la imatge. L’aigua entra per la boca i ix pels opercles branquials travessant les brànquies, que estan recorregudes per nombrosos capil·lars sanguinis, on es realitza l’intercanvi de gasos entre l’aigua i la sang: la sang obté oxigen dissolt en l’aigua i cedeix a l’aigua el diòxid de carboni que porta dissolt.

6

Interpreta la imatge. Són prolongacions en forma de làmines fines superposades recorregudes interiorment per capil·lars sanguinis. L’aigua passa a pressió pels espais entre les làmines.

7

Interpreta la imatge. Que és una sang rica en oxigen.

8

Interpreta la imatge. Es van ramificant en tubs cada vegada més fins i prims.

9

La respiració externa serveix per a l’entrada i l’intercanvi de gasos entre l’organisme i el medi, i la respiració cel·lular és l’oxidació dels nutrients orgànics per a l’obtenció d’energia.

10

368

Els cucs de terra presenten respiració cutània.

El sistema endocrí està constituït per un conjunt d’òrgans coneguts com a glàndules endocrines, que produeixen hormones, que són substàncies que viatgen dissoltes en la sang, i actuen sobre determinades cèl·lules i òrgans de l’animal. Aquest tipus d’estímuls provoca respostes lentes   i duradores.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 368

S •

25/11/2015 15:39:24

D

.

22

Interpreta la imatge. USA LES TIC. R. L.

23

Interpreta la imatge. Al cap hi ha l’encèfal, en el qual es connecta la medul·la espinal que recorre el tronc. Dels dos sorgeixen nervis que es van ramificant per tot el cos. Uns nervis, els sensitius, porten els impulsos nerviosos des dels receptors sensorials cap als centres nerviosos, i els altres, els motors, porten els impulsos des dels centres nerviosos cap als òrgans efectors: músculs i glàndules.

24

Aranya: sistema ganglionar; Pòlip: xarxa de neurones; Eriçó de mar: anell nerviós; Esquirol: sistema nerviós central (cerebrospinal) i perifèric.

25

Desprenent-se de l’exosquelet antic i formant-ne un de nou, que al principi és tou i elàstic i permet el creixement; és el fenomen de les mudes.

•  Ingestió, digestió, absorció i egestió. •  Intracel·lular, mixt o extracel·lular. •  Tub digestiu i glàndules digestives. •  Cutània, branquial, traqueal i pulmonar. •  Líquid circulatori, vasos conductors i cor. •  Els tubs de Malpighi, les glàndules verdes i els renyons. •  Els receptors, els coordinadors i els efectors. •  Tèrmics, mecànics, químics i lluminosos. •  El sistema nerviós està format per cèl·lules anomenades neurones, transmeten informació mitjançant impulsos nerviosos, que viatgen a través dels nervis i elaboren respostes ràpides i poc duradores. El sistema endocrí està format per òrgans anomenats glàndules endocrines, transmeten informació mitjançant substàncies anomenades hormones, que viatgen pel sistema circulatori i elaboren respostes lentes i duradores.

Saber més •  La regeneració és un fenomen que es dóna quan l’animal, ocasionalment, pateix un accident i es fragmenta en trossos; però no és un fenomen programat en la vida de l’animal, que no es fragmenta de forma espontània, i a més té mecanismes per a la reproducció sexual. 26

Interpreta la imatge. El cos del gall és més ample, amb plomatge més vistós. Té una cresta roja i una papada més pronunciada que la femella, i a les potes, a més dels dits que li serveixen per al desplaçament, té uns esperons que fa servir com a arma defensiva i ofensiva.

27

Interpreta la imatge. Els espermatozoides són de mida xicoteta i es desplacen mitjançant un flagel, a diferència dels òvuls, que són grans i immòbils, de forma esfèrica.

28

La funció de reproducció és necessària per a assegurar la perpetuïtat de l’espècie.

29

En l’escissió o fragmentació és el cos de l’individu el que es divideix en dues o més parts, i en la gemmació, a partir d’una protuberància de la superfície del cos es va formant un nou individu, que pot quedar enganxat al progenitor i constituir una colònia. Tenen en comú que tan sols intervé un progenitor en aquest tipus de reproducció i es produeixen descendents idèntics al progenitor.

30

Són exemples d’animals amb clar dimorfisme sexual: gallsgallines, ànecs, lleons, cabres, aranyes... Són exemples d’animals sense clar dimorfisme sexual: coloms, tórtores, gossos, gats, carpes...

31

32

33

El zigot és una sola cèl·lula resultat de la fecundació entre l’espermatozoide i l’òvul. Quan aquest es divideix successivament, dóna lloc a l’embrió, que està format per moltes cèl·lules. Els ocells i alguns insectes, com la papallona, són ovípars, mentre que els mamífers són vivípars. La diferència entre els ocells i els insectes és que els insectes presenten desenvolupament indirecte, amb metamorfosi simple o amb metamorfosi complexa, i els ocells presenten desenvolupament directe. RESUM. R. M. •  El procés digestiu, la respiració, el transport, el metabolisme i l’excreció.

•  L’esquelet i els músculs esquelètics. •  La reproducció sexual i la reproducció asexual. •  La fecundació pot ser interna o externa; el desenvolupament embrionari pot ser a l’interior d’un ou (ovípars), a l’interior del cos de la mare i nodrir-se d’aquesta (vivípars) o a l’interior d’un ou que es desenvolupa dins del cos de la mare (ovovivípars), i el desenvolupament postembrionari pot ser amb desenvolupament directe (sense metamorfosi) o indirecte (amb metamorfosi). 34

CONCEPTES CLAU. •  Cavitat gastral. Buit interior que posseeixen els porífers, relacionat amb la funció de nutrició (digestió). •  Tub digestiu. Està conformat per la boca, la faringe, l’esòfag, l’estómac i els intestins. Relacionat amb la funció de nutrició (digestió). •  Tràquees. Són uns tubs impermeables ramificats que arriben a totes les cèl·lules de l’animal. Participen en la funció de nutrició (respiració). •  Hidrolimfa. És el líquid circulatori dels equinoderms, amb una composició semblant a la de l’aigua. De la funció de nutrició (transport). •  Glàndules verdes. Són els òrgans especialitzats de l’excreció en els crustacis. Relacionades amb la funció de nutrició (excreció). •  Nervis. És una agrupació de prolongacions de les neurones que forma llargs cordons per on viatgen els impulsos nerviosos. Relacionat amb la funció de relació. •  Hormones. Són substàncies químiques alliberades per les glàndules endocrines. Amb la funció de relació. •  Exosquelet. És l’esquelet extern que té la funció de protegir i desplaçar l’animal. Pot ser rígid o articulat. Relacionat amb la funció de relació (locomoció). •  Gònada. Són els òrgans que es troben a l’aparell reproductor i que produeixen els gàmetes. Amb la funció de reproducció. •  Crisàlide. És una fase de la metamorfosi complexa dels insectes, entre la fase de larva i la fase d’adult, caracteritzada per la seua inactivitat. Relacionat amb la reproducció (desenvolupament postembrionari).

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 369

369

25/11/2015 15:39:26

SOLUCIONARI

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS 35

36

El cuc de terra té un hidrosquelet. Li permet canviar de forma i produir moviments per a cavar o nadar. El carranc posseeix un exosquelet, amb funcions de protecció i desplaçament. a) La papallona presenta un aparell respiratori del tipus traqueal i un aparell circulatori del tipus obert.

b) Perquè l’arena ajuda a triturar els aliments al pedrer. 41

USA LES TIC. R. L.

42

Han de ser fines i humides per a facilitar la difusió dels gasos, i envoltades de vasos sanguinis perquè l’intercanvi de gasos es realitza entre el medi i la sang. Aquesta transporta l’oxigen fins a les cèl·lules, recull el diòxid de carboni de les cèl·lules i el transporta a les superfícies respiratòries.

43

El sistema nerviós és el sistema de coordinació que permet moure’s al lleó, mentre que el seu creixement és regulat pel sistema endocrí.

44

R. G. Les meduses tenen xarxa de neurones, les estrelles de mar anell nerviós, els saltamartins sistema nerviós ganglionar, i l’esquirol, sistema nerviós central (encèfal i medul·la espinal) i perifèric.

45

No, perquè els òvuls dels animals vivípars es guarden a l’interior del cos i, encara que els espermatozoides s’aboquen a l’exterior, la fecundació pròpiament dita és interna.

b) El cavall presenta un aparell respiratori del tipus pulmonar i un de circulatori del tipus tancat. c) El peix presenta un aparell respiratori del tipus branquial i un de circulatori del tipus tancat. d) El caragol presenta un aparell respiratori del tipus cutani i un de circulatori del tipus obert. 37

R. G. A. L’animal A (gat) pertany al grup dels vertebrats, subgrup mamífers. 1. boca, aparell digestiu; 2. encèfal, sistema nerviós; 3. medul·la espinal, sistema nerviós; 4. renyó, aparell excretor; 5. intestí gros, aparell digestiu; 6. uretra, aparell excretor; 7. estómac, aparell digestiu; 8. fetge, aparell digestiu; 9. pulmons, aparell respiratori; 10. tràquea, aparell respiratori. L’animal B (saltamartí) pertany als invertebrats, subgrup artròpodes i, dins d’aquests, als insectes.

b) És una proteïna que es troba majoritàriament a les cèl·lules musculars i que té la funció d’acumular oxigen.

1. gangli cerebral, sistema nerviós; 2. vas anterior, aparell circulatori; 3. tràquees, aparell respiratori; 4. cor tubular, aparell circulatori; 5. intestí, aparell digestiu; 6. tubs de Malpighi, aparell excretor; 7. cecs gàstrics, aparell digestiu; 8. espiracle, aparell respiratori; 9. gangli, sistema nerviós; 10. boca, aparell digestiu.

c) Els animals marins tenen més sang que els terrestres, amb una proporció més elevada de glòbuls rojos, a més de tindre més mioglobina.

Peixos

Amfibis

Sexual

Sexual

Fecundació

Externa/Interna

Externa

Desenvolupament embrionari

Ovípars, ovovivípars

Ovípars

Rèptils

Ocells

47 USA 48

Sexual

Sexual

Sexual

Fecundació

Interna

Interna

Interna

Desenvolup. embrionari

Ovípars, ovovivípars

Ovípars

Vivípars

49

a) Al pap té lloc un ablaniment dels aliments i després els passen al pedrer on es trituren; per tant, no necessiten les dents per a triturar els aliments.

USA LES TIC. R. L.

a) Es diu que és doble perquè la sang descriu un circuit doble, ja que des que ix dels pulmons, per exemple, passa dues vegades pel cor abans de tornar als pulmons. El circuit menor va dels pulmons al cor i tornada, i el circuit major va dels òrgans al cor i tornada. Es diu que és completa perquè la sang oxigenada que procedeix dels pulmons no es mescla amb la desoxigenada que procedeix dels òrgans, i així als pulmons sempre arriba sang desoxigenada i als òrgans sempre arriba sang oxigenada. b) No, les artèries pulmonars transporten sang desoxigenada i les altres sang oxigenada; les venes pulmonars transporten sang oxigenada i les altres sang desoxigenada. El que caracteritza l’artèria o la vena no és la qualitat de la sang que transporta, sinó la direcció de transport de la sang.

a) Amb els cnidòcits paralitzen les preses, les ingereixen senceres per la boca i les digereixen a la cavitat gàstrica en part i en part a l’interior de les cèl·lules. b) Perquè les seues cèl·lules prenen l’oxigen directament de l’aigua i aboquen directament a l’aigua les substàncies de rebuig.

LES TIC. R. L.

Saber fer

Mamífers

Reproducció

370

COMPRENSIÓ LECTORA. a) Els glòbuls rojos.

Reproducció

40

46

B.

38

39

Maneres de pensar. Anàlisi científica.

c) Als pulmons la sang es carrega d’oxigen i perd diòxid de carboni, i als capil·lars de la resta de l’organisme la sang cedeix l’oxigen a les cèl·lules i recull el diòxid de carboni. 50

USA LES TIC. a) La circulació dels peixos és senzilla perquè descriu un circuit senzill, de manera que des que ix de les brànquies fins que torna a les brànquies passa una sola

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 370

25/11/2015 15:39:27

D

vegada pel cor. El cor sempre recull sang desoxigenada procedent dels òrgans i l’espenta a les brànquies, i de les brànquies es distribueix oxigenada per tot l’organisme sense passar pel cor.

,

n

b) R. L. 51

R. G.

a

.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_08-Unidad 08_41264.indd 371

371

25/11/2015 15:39:29

EL REGNE DE LES PLANTES

Introducció i recursos Introducció i continguts de la unitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 376 Previsió de dificultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 377 Esquema conceptual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 377 Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 378

Ensenyament individualitzat Reforç i suport • Continguts fonamentals Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 380 • Repàs acumulatiu Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 381 • Esquemes muts Fitxa 3. Molses. Falgueres. Plantes amb llavors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 382 Fitxa 4. Parts d’una planta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 383 Fitxa 5. La nutrició de les plantes (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 384 Fitxa 6. La nutrició de les plantes (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 385 • Més competent Fitxa 7. Guia d’arbres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 386 • Fitxes multilingües Fitxa 8. Cicle vital d’una planta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 392 Fitxa 9. Parts de la planta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 394

Aprofundiment • Projectes d’investigació Fitxa 10. Però hi ha flors al mar? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 396 Fitxa 11. El món al revés: plantes que mengen animals. . . . . . . . . . . . . . 398 • Treballs d’aula Fitxa 12. L’escorça dels arbres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 400 Fitxa 13. Observacions i experiències simples. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 401

372

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 372

25/11/2015 15:31:36

D

.

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 405 Avaluació de continguts • Controls   Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 406   Control A. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 408 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 410

Avaluació per competències • Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 414 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 416

Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 417

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 373

373

25/11/2015 15:31:37

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 374

25/11/2015 15:31:38

Introducció i recursos

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 375

25/11/2015 15:31:39

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

EL REGNE DE LES PLANTES INTRODUCCIÓ DE LA UNITAT Una vegada conegudes les funcions vitals dels animals, centrarem l’atenció sobre aquestes funcions en el regne de les plantes. Amb aquesta finalitat, abordem les característiques generals que defineixen aquest regne i immediatament diferenciem els grans grups en què clàssicament es divideix: molses i hepàtiques, falgueres, gimnospermes i angiospermes. Passem després a estudiar els òrgans vegetals treballant sobre plantes amb teixits ben diferenciats. Desenvolupem l’estudi de l’arrel, la tija i les fulles. Establida l’estructura, analitzarem el capítol essencial de la nutrició en les plantes, diferenciant fotosíntesi i respiració, i insistint en el transport. Això ens permet diferenciar els conceptes de saba bruta i de saba elaborada i de relacionar-les amb el tipus de teixit que les transporta.

P Després d’abordar breument la relació en el món vegetal (tropismes i nàsties), desenvolupem la reproducció. Considerem en primer lloc la reproducció asexual mitjançant estolons, tubercles, bulbs i rizomes, i després passem a la reproducció sexual. Per fer-ho, seguint un criteri evolutiu, partim de les plantes sense llavors (molses i falgueres) als aspectes més complexos de la reproducció asexual en els espermatòfits.

U q d e g t i d

Dins de les activitats iniciem breument la classificació de les plantes utilitzant les fulles, que són els òrgans més assequibles i senzills, fet que ens permet familiaritzar-nos amb aquests òrgans i amb la metodologia de les claus dicotòmiques, eina bàsica en totes les taxonomies vegetals.

P e b

L’aspecte experimental ens permet investigar la influència d’una variable essencial, la llum, de les plàntules en les primeres etapes de desenvolupament.

E

CONTINGUTS SABER

•  El regne de les plantes. •  Els òrgans vegetals. •  La nutrició en les plantes. •  La funció de relació de les plantes. •  La reproducció de les plantes. •  Reproducció sexual de plantes amb llavors.

SABER FER

•  Utilitzar una clau per a identificar fulles. •  Dissenyar un experiment per a estudiar la influència de la llum en el creixement de llavors de llentilles.

SABER SER

•  Opinar sobre els processos d’hibridació de dues o més plantes diferents que es realitzen al laboratori per a l’obtenció de fruites noves. •  Valorar els efectes de les activitats humanes sobre el medi ambient, tant els negatius (un incendi forestal), com els positius (la utilització ornamental de les plantes).

376

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 376

25/11/2015 15:31:40

D

.

PREVISIÓ DE DIFICULTATS i el de la fotosíntesi, reservat a les plantes i a alguns organismes d’altres regnes. Cal fugir de la fal·làcia de presentar un procés com a oposat a l’altre, ja que el fet que els substrats d’un siguen els productes de l’altre no implica de cap manera que es tracte d’un procés bioquímic de doble direcció.

Un problema inicial que ha de ser resolt és la tipificació de què és una planta. En determinats textos, encara s’inclouen dins d’aquest concepte les algues pluricel·lulars i fins i tot els fongs. Convé matisar i insistir sobre les característiques generals, sobretot els aspectes referits a la diversificació tissular, progressió evolutiva dels mecanismes reproductors i la colonització (no única) del medi terrestre com a elements definitoris del regne.

Finalment, els criteris morfològics dels òrgans o reproductors poden ser útils com a elements taxonòmics, però no impliquen en absolut relació de parentiu. Si es planteja algun dubte relacionat amb aquesta qüestió, és útil iniciar una aproximació a la morfologia de les flors com a element més fiable a l’hora de determinar el parentiu.

Per a evitar futurs errors conceptuals cal diferenciar, tenint en compte el nivell de coneixements de l’alumnat, el paper biològic de la respiració (general per a tots els éssers vius)

ESQUEMA CONCEPTUAL

•  Pluricel·lulars

•  Autòtrofes

•  Eucariotes

•  No es desplacen

Sense llavors

•  Molses

•  Falgueres

Amb llavors

•  Gimnospermes

•  Angiospermes

Característiques

LES PLANTES

Classificació

•  Arrel: fixa la planta al sòl i absorbeix aigua i sals minerals.

Òrgans vegetals

•  Tija: serveix de suport a la resta de la planta i la manté dreta. •  Fulles: realitzen la fotosíntesi.

•  Absorció d’aigua i sals minerals

•  Respiració

•  Transport i distribució de la saba •  Intercanvi de gasos

Nutrició

•  Fotosíntesi

Relació

Respostes

•  Canvis permanents: tropismes •  Temporals: nàsties

Funcions Asexual o vegetativa

Reproducció Flors

•  Bulbs

•  Rizomes

•  Estolons

•  Tubercles

•  Òrgans masculins: estams •  Òrgans femenins: pistils

Sexual •  Pol·linització Processos

•  Fecundació i formació del fruit •  Dispersió •  Germinació de la llavor

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 377

377

25/11/2015 15:31:41

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

EL REGNE DE LES PLANTES

ET RECOMANEM EN LA XARXA

LLIBRES

PÀGINES WEB

La vida privada de las plantas David Attenborough. Ed. Planeta, 1995.

Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. Pàgina de la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Barcelona i la Universitat de València que recull informació i una àmplia galeria d’imatges de les plantes vasculars de les terres de la conca mediterrània occidental. Paraules clau: herbari virtual, mediterrani occidental. Botánica. Universidad de Extremadura. Pàgina de la Universitat d’Extremadura que conté diversos apartats interessants, entre els quals destaca l’herbari, al qual s’accedeix a partir del bloc dedicat a plantes i fongs, amb moltíssimes il·lustracions. Paraules clau: botánica, Extremadura. Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. Pàgina oficial de l’INTEF Proyecto Biosfera. Presenta un ampli conjunt d’activitats sobre aquest i altres continguts. Paraules clau: intef, 1 ESO, plantas, el reino vegetal. Photographic Atles of Plant Anatomy. Pàgina en què tres professors posen a la disposició d’altres professors i estudiants totes les imatges dels seus treballs. Hi estan representades totes les estructures de les plantes. Paraules clau: photographic, atles, plant, anatomy.

L’autor és un conegut divulgador científic, a qui va ser concedit el premi Príncep d’Astúries en 2009. En aquest fascinant llibre proporciona informació molt interessant i fins i tot sorprenent del regne de les plantes. Guía de campo de las flores de España, Portugal y suroeste de Francia Oleg Polunin. Ed. Omega, 2004. És la primera guia de flors que cobreix tota la península Ibèrica amb detall. Té dues parts: en la primera es descriuen 23 regions d’interés botànic i la segona és una guia d’identificació.

VÍDEOS La vida privada de les plantes David Attenborough. BBC, 1995. En aquesta sèrie de la BBC, igual que en el llibre del mateix nom, David Attenborough descriu els reptes a què han de fer front les plantes en tot el planeta: viatjar, florir, conviure, créixer, la lluita social i sobreviure.

APPS PER A TAULETES I TELÈFONS INTEL·LIGENTS ARBOLAPP. App del CSIC. És una guia per a la identificació d’arbres silvestres de la península Ibèrica i les illes Balears. Inclou 118 espècies d’arbres; 2 tipus de cerca, una de guiada i una altra d’oberta; un glossari de més de 80 termes; nombroses il·lustracions i fotografies. Aquesta aplicació pot funcionar sense connexió a Internet, cosa que pot ser útil en excursions. Guia d’arbres. De característiques semblants a l’anterior. Està dissenyada especialment per a Catalunya, València i les illes Balears, que òbviament comparteixen un elevat percentatge de la flora arbòria.

378

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 378

25/11/2015 15:31:42

Ensenyament individualitzat Reforç i suport Aprofundiment

.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 379

25/11/2015 15:31:43

FITXA 1

REFORÇ I SUPORT

EL REGNE DE LES PLANTES

Continguts fonamentals RESUM •  Nutrició. Comprén aquestes etapes: absorció de nutrients, transport, fotosíntesi, respiració i intercanvi. •  Relació. Respostes a canvis del medi. Les respostes en forma de moviment poden ser: permanents, com els tropismes,   o temporals, com les nàsties. Funcions

•  Reproducció. Pot ser: –  Asexual o vegetativa (hi intervé un sol individu): per estolons, rizomes, bulbs o tubercles. –  Sexual (hi intervenen dos gàmetes): les plantes sense llavors presenten també espores i les plantes amb llavors presenten els òrgans reproductors a les flors. Presenten reproducció sexual i per espores. Viuen en ambients molt humits.

Plantes sense llavors

•  Molses i hepàtiques. Plantes xicotetes sense vasos conductors. No tenen arrel, tija ni fulles. En canvi, posseeixen rizoides, cauloides i fil·loides. •  Falgueres. Posseeixen vasos conductors. Tenen arrel, tija (rizoma) i fulles (frondes).

•  Gimnospermes. Tenen llavors que no estan protegides   en un fruit. Posseeixen flors xicotetes i poc cridaneres. Les llavors es troben en unes estructures anomenades   cons o pinyes. •  Angiospermes. Tenen llavors protegides en un fruit. Posseeixen flors de vius colors formades per calze, corol·la, estams (òrgans reproductors masculins) i pistil (òrgan reproductor femení).

Plantes amb llavors

ACTIVITATS 1

Quines diferències hi ha entre les plantes amb llavors i les plantes sense llavors?

2

En què es diferencien les molses i les falgueres?

380

3

Quines diferències hi ha entre una planta gimnosperma, com, per exemple, un pi, i una d’angiosperma, com, per exemple, un cirerer?

4

Fes una taula amb les característiques principals dels quatre tipus de plantes.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 380

25/11/2015 15:31:45

D

.

FITXA 2

REFORÇ I SUPORT

EL REGNE DE LES PLANTES

Repàs acumulatiu 1

Dels processos següents, indica els que són exclusius de les plantes, exclusius dels animals i comuns a tots dos.

6

Completa aquestes frases. La part superior del limbe d’una fulla s’anomena            

•  Reproducció

El transport del pol·len d’una flor a una altra el realitzen:  

•  Germinació •  Nutrició autòtrofa

         

•  Circulació de la sang

Els fruits contenen dins seu           .

•  Nutrició heteròtrofa

i           .

•  Transport de saba

Quan la          

•  Fecundació

una nova           .

•  Pol·linització •  Respiració

7

Pot una planta reproduir-se i originar una altra planta idèntica a si mateixa? Com s’anomena aquest tipus de reproducció? Posa’n exemples.

8

Copia el dibuix en el quadern i posa el nom a les diferents parts de la flor.

9

Relaciona en el quadern els termes de les dues columnes següents.

•  Fotosíntesi i moviment.

Copia i completa la taula següent. Parts d’una planta

germina origina  

La fotosíntesi té lloc als           .

•  Floració

2

i la inferior           .

Funcions

Arrel Tija Fulles 3

Copia i completa la taula següent amb les característiques dels principals grups de plantes. Principals grups de plantes

Característiques

Molses Falgueres Gimnospermes, per ex., un pi Angiospermes, per ex., un roser 4

5

Què necessita una planta per a viure? Com fabriquen les plantes l’aliment i quin nom rep aquest procés? Per a què és necessària la respiració? Respiren, les plantes?

10

Fotosíntesi

Arrel

Pol·linització

Fulla

Absorció d’aigua i sals

Fruit

Germinació

Flor

Fecundació

Llavor

En què es diferencien el fruit i la llavor? Cita exemples d’ambdós.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 381

381

25/11/2015 15:31:47

FITXA 3

REFORÇ I SUPORT

EL REGNE DE LES PLANTES

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

MOLSES

P

FALGUERES

PLANTES AMB LLAVORS

382

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 382

25/11/2015 15:31:51

D

.

FITXA 4

REFORÇ I SUPORT

EL REGNE DE LES PLANTES

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

PARTS D’UNA PLANTA

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 383

383

25/11/2015 15:31:53

FITXA 5

REFORÇ I SUPORT

EL REGNE DE LES PLANTES

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES (I)

L

Funció:

Funció:

384

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 384

25/11/2015 15:31:56

D

.

FITXA 6

REFORÇ I SUPORT

EL REGNE DE LES PLANTES

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES (II) Funció: Funció:

Funció:

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 385

385

25/11/2015 15:31:57

FITXA 7

REFORÇ I SUPORT

Més competent

Guia d’arbres (I) És molt recomanable conéixer les característiques dels arbres més comuns que pots trobar al camp o a les ciutats. Alguns no són autòctons, però s’han portat per a jardineria. Altres es cultiven per obtindre’n els fruits. Amb aquesta guia breu podràs identificar la major part d’aquests arbres.

NOMS COMÚ I CIENTÍFIC

ALÇADA MITJANA

CARACTERÍSTIQUES

FOTOGRAFIES

Agulles planes, de color verd fosc, esteses a ambdós costats del brot. Cons alts i drets, amb bràctees visibles. S’obrin i alliberen les llavors al principi de la tardor. Avet Abies alba

Cedre del Líban Cedrus libanii

40 m

30 m

És un arbre propi de zones fredes i muntanyoses. A la península Ibèrica es troba, fonamentalment, als Pirineus, on pot formar boscos mixtos (d’avets i fajos o roures). A Andalusia hi ha un avet especial, el pinsap (Abies pinsapo), molt escàs, que viu només en certes serres de Cadis. Agulles de color verd fosc o blavoses, branques horitzontals. Cons molt arredonits sense extrem afonat. La capçada és de color verd intens, quasi negre. Quan l’arbre és adult, sol perdre la branca guia (la més alta), que es doblega o es bifurca. Per això l’aspecte de l’arbre és aixafat, no piramidal com el de l’avet. Es tracta d’una espècie que, com indica el seu nom, és originària de l’Àsia Menor. És molt abundant als jardins.

Avet roig Picea abies

Pi roig Pinus sylvestris

30 m

Agulles afilades i xicotetes. Cons llargs i penjants, amb esquames arredonides. Arbre triangular, amb branques regulars i el més usat com a arbre de Nadal. Escorça marró ataronjada. És un arbre introduït. Es cultiva en jardins i parcs, encara que n’hi ha alguns exemplars que s’han instal·lat als nostres boscos.

35 m

Agulles curtes, verdes blavoses, per parells. Arbres joves cònics, els vells tenen la capçada aplanada i aspecte de para-sol. L’espècie es distingeix molt bé perquè l’escorça té color roig ataronjat a la part més alta i a les branques de la capçada. Forma grans boscos en terrenys muntanyosos. Productor de fusta. És un dels nostres pins més abundants i el característic dels grans pinars del centre peninsular.

Pinassa Pinus nigra

386

36 m

Agulles fines verdes grisenques. Branques en verticils anuals. Gemmes grans en forma de ceba. Flors femenines xicotetes i roges, per parells, als extrems dels brots. És un pi menys abundant que l’anterior, encara que també és molt important en la nostra flora.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 386

25/11/2015 15:32:01

D

.

EL REGNE DE LES PLANTES

NOMS COMÚ I CIENTÍFIC

ALÇADA MITJANA

Ginebre Juniperus communis

FOTOGRAFIES

Fulles com escates, xicotetes, de color verd fosc, sense punta, molt pròximes a la tija. Cons grans, arredonits.

Xiprer comú Cupressus sempervirens

CARACTERÍSTIQUES

15 m

25 m

Es tracta del xiprer típic de la regió mediterrània, i és característic per la seua forma allargada. Al nostre país podem trobar molts altres arbres i arbustos semblants, procedents en la majoria dels casos de repoblació i jardineria. Fulles grans, gruixudes, rígides, amb puntes esmolades, de color verd fosc, creixen al voltant de tot el brot. Branques en diferents verticils anuals. Escorça grisa i rugosa per les bases de les fulles. Els cons femenins són globus grans, daurats i brillants. A pesar de ser una gimnosperma, no produeix pinyes ni estructures semblants. Els seus falsos fruits són semblants a baies dures i s’anomenen gàlbuls. Les fulles són agulles llargues i esmolades, de color verd fosc per l’anvers i pàl·lides pel revers. Molt ramificat, amb rebrots a la base i capçada ampla i estesa d’adult.

Teix Taxus baccata

Palmera excelsa Trachycarpus fortunei

Àlber Populus alba

15 m

11 m

20 m

Els fruits són molt cridaners i consten d’una part verda dura central, envoltada per una cúpula (l’aril) de color roig intens. El teix és un arbre verinós, ja que conté una substància tòxica. L’única part no verinosa és l’aril dels fruits.

Fulles dividides en uns 30 segments en ventall amb llargs pecíols. És una palmera típica als jardins, que es cultiva per la seua espectacularitat.

Fulles de color verd blavós, caduques, en rosetes i separades. Branquetes de color taronja. Flors femenines crema o verdoses. Cons redons amb esquames girades cap a fora. Branques horitzontals. Arbre típic de zones humides, sol formar part dels boscos de galeria de la vora dels rius.

Salze blanc Salix alba

20 m

Fulles alternes, lobulades, verd fosc per l’anvers, blanc pel revers. Gemmes blanques i velloses. Escorça blanca amb grans marques en forma de diamant. Capçada oberta i arredonida. És un arbre que necessita molta humitat i és típic del bosc de galeria que s’instal·la a la vora dels rius.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 387

387

25/11/2015 15:32:04

FITXA 7

REFORÇ I SUPORT

Més competent

Guia d’arbres (II) NOMS COMÚ I CIENTÍFIC

Avellaner Corylus avellana

Bedoll Betula pendula

Faig Fagus sylvatica

Castanyer Castanea sativa

Alzina Quercus ilex

Roure pènol Quercus robur

Surera Quercus suber

388

ALÇADA MITJANA

12 m

15 m

CARACTERÍSTIQUES

FOTOGRAFIES

Fulles alternes, arredonides, amb pèls rígids. Llavors (avellanes) cobertes per una bràctea verda. Sol ser un arbust amb moltes tiges, per això té un aspecte irregular. Les branques solen ser llargues i caigudes.

Fulles alternes, triangulars, amb dents dobles, fines. Escorça brillant i marró quan és jove, es torna blanca i després fosca. Branques pèndules. És un arbre xicotet, que a més no sol viure molt de temps (només uns 70 anys, poc per a un arbre).

25 m

Fulles alternes, ovalades, amb vores ondulades. Verd clar que s’enfosqueix a l’estiu. Escorça llisa, grisa, que només s’esquerda lleugerament. Fruit espinós. És un arbre propi del bosc atlàntic i, per aquesta raó, no és massa abundant al nostre país. A pesar d’això, està àmpliament distribuït al nord. Fulles alternes, llargues, dentades, nervis prominents i paral·lels. Llavor (castanya) envoltada d’un fruit espinós.

25 m

20 m

23 m

Els troncs solen ser de color gris quan són joves. Els castanyers vells tenen un tronc de color fosc, quasi negre, i generalment buit, del qual ixen diversos troncs grisencs, molt rectes. Fulles perennes, alternes, estretes, de color verd fosc per l’anvers, color clar pel revers. La bellota o gla està tancada en una cúpula de color marró gris clar. Es tracta d’un arbre amb aspecte de para-sol, que fa molta ombra. Encara que al nostre país es troba habitualment en deveses (arbres separats, en un pastiu), els alzinars naturals són boscos molt densos. Fulles alternes, lòbuls arredonits. Nervis que van cap als lòbuls i les fenedures. Bellotes sobre llargs peduncles, cilíndriques i llargues. Capçada arredonida, tronc curt, branques prop de terra. Aquest és el roure típic de la regió atlàntica i cantàbrica del nostre país. A la resta del territori ibèric viu una altra espècie, Quercus pyrenaica, l’anomenat roure martinenc.

16 m

Fulles alternes, perennes, amb vores ondulades i lòbuls poc profunds acabats en un punxó. Verd fosc l’anvers, gris pel revers. Capçada baixa i estesa, tronc i branques retorts. Escorça grisa, gruixuda i suberosa, que s’arranca per aprofitar-la (és el suro).  Quan l’arbre és pelat, el tronc té un intens color taronja.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 388

25/11/2015 15:32:12

D

.

EL REGNE DE LES PLANTES

NOMS COMÚ I CIENTÍFIC

Erable Acer platanoides

ALÇADA MITJANA

15 m

CARACTERÍSTIQUES

FOTOGRAFIES

Fulles oposades, en forma de ventall, amb cinc lòbuls punxeguts. Fines, brillants, de color verd clar. Gemma amb esquames marrons. Llavors per parells amb expansions en forma d’ales. Els fruits (a la dreta) s’anomenen sàmares i són característics de les espècies del gènere Acer.

Tell de fulla petita Tilia cordata

20 m

Fulla cordiforme quasi redona, amb pèls taronja a les axil·les dels nervis, a la cara inferior. Gemma ovoïdal i llisa. Utilitzat a les avingudes de ciutats, pel seu aspecte, molt frondós i espectacular, i pel bell color groc que pren a la tardor. Les fulles s’utilitzen per a fer una infusió tranquil·litzant (la famosa til·la).

Freixe de fulla grossa Fraxinus excelsior

Noguera Juglans regia

Pomera borda Malus sylvestris

Fulles oposades dividides en 9-13 folíols dentats, el terminal més llarg, pecíol curt. Flors porpres en pomells penjants. Gemmes grans i negres. Escorça grisa esquerdada. 25 m

25 m

10 m

Projecta poca ombra. És un arbre comú, encara que no se sol trobar formant boscos. Al nostre país només hi ha algunes freixenedes extenses. És més habitual que estiga mesclat amb altres arbres, a les zones humides dels boscos, o en prats del nord d’Espanya.

Fulles alternes amb 7-9 folíols, el terminal més llarg, pecíol curt, color bronze que passa a verd clar. És un arbre molt alt i bastant elegant, propi del bosc atlàntic, però cultivat en molts llocs per les llavors. Produeix uns fruits de color verd, carnosos però bastant durs, que tenen dins una sola llavor, la nou. Aquesta té la closca dura i l’interior presenta rugositats.

Fulles alternes, ovalades, dentades, amb pèls blancs al revers. Flors grans, blanques o rosades. Poma verda, quan madura és parcialment roja. Té un sabor bastant àcid. La pomera borda és la menys comuna de les pomeres, ja que són molt més abundants les varietats cultivades, moltes de les quals no són autòctones.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 389

389

25/11/2015 15:32:15

FITXA 7

REFORÇ I SUPORT

Més competent

Guia d’arbres (III) NOMS COMÚ I CIENTÍFIC

ALÇADA MITJANA

Ametler

5m

Prunus dulcis

CARACTERÍSTIQUES

FOTOGRAFIES

Fulles alternes, llargues, punxegudes i finament dentades, plegades en V prop de la base. Flors blanques, primerenques. Sovint, l’arbre floreix abans que isquen les fulles, i aquesta floració és de les més primerenques del bosc mediterrani. El fruit és de color verd groguenc. A l’interior del fruit es troba la llavor, l’ametla. L’arbre es cultiva a tota la regió mediterrània.

Fulles alternes, penjants, amb dents dirigides cap avant, llargues, de color verd apagat, que es fan roges a la tardor. Escorça brillant, marró rogenca, amb porus grocs; es desprén en tires. Gemmes agrupades. Flors blanques. El fruit és la cirera. Cirerer Prunus avium

15 m

Taronger

8m

Citrus sinensis

N’hi ha diferents varietats, que es distingeixen, fonamentalment, pel fruit. El cirerer «salvatge», silvestre i sovint cultivat als jardins, té fruits xicotets, amb molt poca polpa, però molt saborosos. El cirerer comú, cultivat, produeix fruits grans que, en desprendre’s de l’arbre, conserven el peduncle o «cua». N’hi ha una altra varietat cultivada que produeix les picotes, fruits una mica més grans que, en desprendre’s de la branca, perden el peduncle.

Fulles lanceolades, pecíols estretament alats. Verd brillant. Tronc curt. Capçada arredonida. Fruit esfèric i gran (taronja). Hi ha diverses varietats de taronges: de suc, de taula... Hi ha també un taronger que produeix fruits amargs, i s’utilitza, fonamentalment, en jardineria. És el taronger que adorna els carrers de València, Sevilla, Còrdova...

Fulles oposades, lanceolades i punxegudes, pecíol molt curt. Verd fosc mat per l’anvers, pèls blancs pel revers. Vora recorbada. Tronc i branques velles molt retortes. Olivera Olea europaea

390

13 m

L’arbre pot ser molt alt, però moltes de les varietats d’olivera assoleixen només 2 o 3 metres d’alçada. Flors molt menudes. Fruits d’1 a 3 cm (olives). Hi ha diversos tipus d’olives, que corresponen a varietats diferents d’olivera: picual (Jaén), arbequina (Catalunya), etc. Premsant les olives en fred s’obté l’oli verge d’oliva. Mitjançant tractaments posteriors es produeix oli refinat.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 390

25/11/2015 15:32:17

D

.

EL REGNE DE LES PLANTES

ACTIVITATS 1

Dels arbres que podràs estudiar als carrers, parcs i jardins, n’hi ha alguns que tenen flors i altres que tenen pinyes o cons de forma i mida variables.

N’hi ha diferents varietats, que es distingeixen, fonamentalment, pel fruit. El cirerer «salvatge», silvestre i sovint cultivat als jardins, té fruits xicotets, amb molt poca polpa, però molt saborosos. El cirerer comú, cultivat, produeix fruits grans que, en desprendre’s de l’arbre, conserven el peduncle o «cua». N’hi ha una altra varietat cultivada que produeix les picotes, fruits una mica més grans que, en desprendre’s de la branca, perden el peduncle».

a) Indica quines són les característiques de cada grup i com s’anomenen. b) Inclou en el grup corresponent les següents espècies d’arbres: àlber salze, pi de Canàries, roure, pinsap, xiprer, pi pinyer, tell, lledoner, olivera, cedre i teix. 2

Busca les utilitats dels arbres següents que figuren en la guia de les pàgines anteriors: freixe, noguera, cirerer, faig, salze, ginebre, pinassa, surera i tell de fulla petita.

3

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA. Llig les característiques d’aquests dos arbres, preses de la guia d’arbres de les pàgines anteriors. A. «Fulles alternes, penjants, amb dents dirigides cap avant, llargues, de color verd apagat, que es fan roges a la tardor. Escorça brillant, marró rogenca, amb porus grocs; es desprén en tires. Gemmes agrupades. Flors blanques. El fruit és la cirera.

B. «Agulles afilades i xicotetes. Cons llargs i penjants, amb esquames arredonides. Arbre triangular, amb branques regulars i el més usat com a arbre de Nadal. Escorça marró ataronjada. És un arbre introduït. Es cultiva en jardins i parcs, encara que n’hi ha alguns exemplars que s’han instal·lat als nostres boscos». Respon a les qüestions següents. a) Identifica els arbres A i B. b) Explica el significat d’aquests termes botànics: fulles alternes, gemmes, polpa, peduncle, agulles, arbre introduït, cons i esquames. 4

CONSCIÈNCIA I EXPRESSIÓ CULTURAL. Busca tres refranys que facen referència a arbres i explica’ls.

TREBALL COOPERATIU

Realització d’una guia virtual dels arbres del nostre entorn. Aquesta activitat implica tot el grup classe, que ha d’utilitzar telèfons mòbils o tauletes que tinguen una aplicació adequada. Recomanem Arbolapp (CSIC) i Guía de Árboles (Forestalia). 1. Seleccioneu la zona de la qual es vol fer la guia virtual: pati del centre, parc pròxim a l’institut o escola, via pública, etc. 2. Amb l’ajuda de les aplicacions, identifiqueu diverses espècies d’arbres. 3. Feu diverses fotografies de l’arbre, tant si s’ha identificat in situ com si no. 4. A classe comproveu o realitzeu, si és el cas, la identificació de l’arbre, amb les fotografies obtingudes i amb l’ajuda de les aplicacions, de guies d’arbres i del professor, així com d’altres companys i de serveis municipals de parcs i jardins.

5. Realitzeu breus fitxes descriptives de l’arbre identificat. Hi heu de fer constar la data de la identificació, el lloc on es troba, les característiques de les fulles, de la tija i, si és el cas, de flors i fruits. També l’alçada estimada de l’arbre i altres peculiaritats (olor, color, ramificació, estat de salut…). 6. Compartiu amb els altres equips les fotografies dels arbres degudament identificats i també les fitxes. Elaboreu una guia conjunta amb totes les aportacions. 7. Guardeu la informació en un sistema d’emmagatzematge, disc dur, memòria USB o un altre. Difoneu-la en la comunitat escolar (pares, professorat, ajuntament…).

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 391

391

25/11/2015 15:32:19

REFORÇ I SUPORT

FITXA 8

Fitxes multilingües CICLE VITAL D’UNA PLANTA

2. Pol·linització 1. Arbre en flor

3. Gra de pol·len

9. G  erminació

7. Llavor

4. Tub pol·línic

8. Fruit

5. Òvul

6. Fecundació

Romanés

392

Àrab

Xinés

1.

1

1.

2.

2

2.

3.

3

3.

4.

4

4.

5.

5

5.

6.

6

6.

7.

7

7.

8.

8

8.

9.

9

9.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 392

25/11/2015 15:32:21

D

.

EL REGNE DE LES PLANTES

CICLE VITAL D’UNA PLANTA LIFE CYCLE OF A PLANT LE CYCLE DE VIE D’UNE PLANTE DER LEBENSKREISLAUF DER PFLANZEN

2. Pol·linització 1. Arbre en flor

3. Gra de pol·len

7. Llavor

9. Germinació

8. Fruit

4. Tub pol·línic

5. Òvul

6. Fecundació

Anglés

Francés

Alemany

1. Flowered tree

1. Arbre en fleur

1. Blühender Baum

2. Pollinitation

2. Pollinisation

2. Bestäubung

3. Pollen grain

3. Grain de pollen

3. Pollen Körner

4. Pollen tube

4. Tube pollinique

4. Pollenschlauch

5. Ovule

5. Ovule

5. Ovum

6. Fertilisation

6. Fécondation

6. Befructung

7. Seed

7. Graine

7. Samen

8. Fruit

8. Fruit

8. Frucht

9. Germination

9. Germination

9. Keimung

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 393

393

25/11/2015 15:32:22

REFORÇ I SUPORT

FITXA 9

Fitxes multilingües PARTS DE LA PLANTA PA˘RT¸ILE PLANTEI

1. Anvers 2. Revers 4. Pecíol

3. Limbe

5. Gemma apical

8. Nus 7. Fulles

6. Estomes

9. Tija

11. Pèls absorbents

12. Còfia

10. Arrel

Romanés

394

Àrab

 1. Fat¸ a frunzei

1

 2. Reversul frunzei

2

 3. Limb

3

 4. Pet¸iol

4

 5. Mugur apical

5

 6. Stomate

6

 7. Frunze

7

 8. Nod

8

 9. Tulpina˘

9

10. Ra˘da˘cina˘

10

11. Peris¸ori absorbant¸i

11

12. Piloritza (var. caliptra˘; scufie)

12

Xinés

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 394

25/11/2015 15:32:26

D

.

EL REGNE DE LES PLANTES

PARTS DE LA PLANTA EXTERNAL PLANT PARTS LES PARTIES DE LA PLANTE AUFBAU VON PFLANZEN 1. Anvers 2. Revers 4. Pecíol

3. Limbe

5. Gemma apical

8. Nus 7. Fulles

6. Estomes

9. Tija

11. Pèls absorbents

12. Còfia

10. Arrel

Anglés

Francés

Alemany

 1. Overleaf

 1. Endroit

 1. Oberblatt

 2. Underleaf

 2. Envers

 2. Unterblatt

 3. Lamina

 3. Limbe

 3. Limbo

 4. Petiole

 4. Pétiole

 4. Blattstiel

 5. Terminal bud

 5. Bourgeon

 5. Blattknospe

 6. Stoma

 6. Estomates

 6. Spalt

 7. Leaves

 7. Fevilles

 7. Blätter

 8. Node

 8. Noend

 8. Knoten

 9. Stem

 9. Tige

 9. Achse

10. Root

10. Racine

10. Wurzel

11. Roothair

11. Radicelles

11. Wurzelhaare

12. Rootcap

12. Coiffe

12. Wurzelhaube

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 395

395

25/11/2015 15:32:28

FITXA 10

APROFUNDIMENT

PROJECTES D’INVESTIGACIÓ

Però hi ha flors al mar?

FULL DE RUTA Objectiu: investigar les característiques de Posidonia oceanica. Investigacions suggerides: •  Adaptacions a la vida submarina. •  Pol·linització hidròfila. •  Dispersió de fruits al mar. •  Praderies de posidònia: importància ecològica. •  Altres plantes semblants. •  Adaptacions a la vida submarina per les plantes amb llavors.

•  Universitats Illes Balears, Barcelona i València. Paraules clau: herbari, virtual, mediterrani, occidental. •  Las praderas de Posidonia. Rebeca Osorio. Ed. Universitat de València. •  Biología de las plantas. Raven, Evert, Raicchorn. Editorial Reverté, tom II, 1991. •  Tratado de Botánica. Strasburger. Editorial Omega, 2004. Presentació: elaboració d’un mural amb abundant material fotogràfic sobre protecció de praderies de posidònia i de plantes afins.

•  Origen evolutiu de les adaptacions a la vida submarina.

Duració de l’elaboració: una setmana.

Fonts d’investigació:

Realització: un o diversos equips de 5 membres.

•  Conselleria de Medi Ambient de la Junta d’Andalusia.

396

Paraules clau: life, posidonia, Andalucia.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 396

25/11/2015 15:32:30

D

.

EL REGNE DE LES PLANTES

TINGUES EN COMPTE QUE

•  Les praderies de posidònia són essencials per a la vida al Mediterrani. •  Algunes modalitats de pesca, com l’arrossegament, destrossen les praderies de posidònia i trenquen la cadena de la vida al Mediterrani. •  Encara que s’han realitzat nombroses campanyes de protecció, cal mantindre’s alerta per a preservar un recurs natural tan valuós. •  Nombroses espècies marines apareixen directament i necessàriament associades a les praderies de posidònia.

EL QUE HAS DE SABER • Pol·linització: transport del pol·len des de les anteres fins a l’estigma perquè puga tindre lloc la fecundació. •  Pol·linització hidròfila: Tipus de pol·linització en què el vehicle de transport del pol·len és l’aigua. •  Praderies submarines: formacions vegetals sobre fons arenós de Posidonia i, menys sovint, d’altres plantes com ara Zostera. •  Bioindicador: organisme que indica la qualitat ambiental. Posidònia és un bioindicador d’aigües netes.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 397

397

25/11/2015 15:32:31

FITXA 11

APROFUNDIMENT

PROJECTES D’INVESTIGACIÓ

El món al revés: plantes que mengen animals

Dionaea.

Drosera.

FULL DE RUTA Objectiu: investigar les característiques de les plantes carnívores. Investigacions suggerides: •  Mite i realitat de les plantes carnívores. •  Principals espècies i hàbitats. On trobar-ne. •  Plantes carnívores d’Espanya. •  Adaptacions i trampes de captura.

•  Tratado de Botánica. Strasburger. Ed. Omega, 2004. •  Plantas carnívoras. Charles Darwin. Ed. Laetoli, 2008. •  Plantas carnívoras. Diversos autors. Ed. Susaeta, 2012. •  El día de los trífidos. John Wyndham. Ed. Minotauro, 2003.

•  Les plantes carnívores en el cine i la literatura.

Presentació: elaboració d’un mural amb abundant material fotogràfic sobre espècies espanyoles de plantes carnívores, la seua ecologia, cultiu i requeriments. Algun membre de l’equip pot dur un o diversos cossiols amb plantes carnívores per completar la presentació.

Fonts d’investigació:

Duració de l’elaboració: una setmana.

•  La dieta de les plantes carnívores. •  Origen evolutiu. Plantes protocarnívores. •  El cultiu de plantes carnívores.

•  Infojardín. Paraules clau: infojardín, plantas carnívoras.

398

•  Biología de las plantas. Raven, Evert, Raicchorn. Ed. Reverté, tom II, 1991.

Realització: un o diversos equips de 5 membres.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 398

25/11/2015 15:32:34

D

.

EL REGNE DE LES PLANTES

TINGUES EN COMPTE QUE

•  Les plantes carnívores són una realitat científicament estudiada. N’hi ha unes 630 espècies arreu del món. •  El primer tractat sobre plantes carnívores va ser escrit l’any 1875 pel gran biòleg evolucionista Charles Darwin. •  Són plantes fonamentalment insectívores, encara que també poden atrapar i digerir altres artròpodes i alguns vertebrats de mida molt xicoteta. No tenen fonament les informacions sobre atacs a persones o animals de mida mitjana o gran. •  Viuen en sòls pobres en nitrogen, com torberes i altres zones humides. Algunes són aquàtiques i viuen submergides. Unes poques requereixen ambients secs. Es pensa amb fonament que l’adaptació d’aquestes plantes al règim carnívor sorgeix per la necessitat de nutrients nitrogenats.

EL QUE HAS DE SABER • Plantes protocarnívores: plantes que posseeixen mecanismes per a capturar insectes o altres artròpodes i matar-los, però no disposen de mecanismes per a absorbir les substàncies resultants de la seua descomposició. •  Dionaea, Pinguicola, Nepenthes, Drosera, Sarracenia: alguns gèneres de plantes carnívores. •  Calcífugues: es diu d’aquelles plantes, com les carnívores, que necessiten sòls amb poc o gens de contingut de sals càlciques. •  Trampes, pinces i pèls: diversos mecanismes de captura de les plantes carnívores. Les trampes poden ser mecàniques, de caiguda i químiques.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 399

399

25/11/2015 15:32:36

APROFUNDIMENT

FITXA 12

EL REGNE DE LES PLANTES

TREBALLS D’AULA

L’escorça dels arbres

O Material

OBJECTIU Fer una col·lecció de calcs d’escorces dels arbres de l’entorn (centre d’estudis, un parc pròxim o els voltants del barri).

•  Fulles de paper fort de mida A3. •  Corda o xinxetes. •  Llapis de cera. •  Cartolines. •  Tisores. •  Cola.

PROCEDIMENT 1

 Busca una part de l’escorça en què el disseny siga clar, sense molses o líquens. Si cal, neteja-la amb un raspall.

2

 Fixa un full de paper al voltant d’un tronc mitjançant unes xinxetes o una corda. Pots subjectar el full amb la mà, però tingues en compte que no es pot moure durant el procés de calc.

3

 Frega les ceres per la part ampla sobre el paper. Els relleus ixents es marcaran fortament, mentre que els clevills ho faran dèbilment o no es marcaran. Pots utilitzar ceres negres o de diversos colors, també pots usar papers de colors diferents.

4

 Una vegada realitzat el calc, separa’l de l’arbre i retalla’l a un mida apropiada perquè siga presentable. El pots apegar a una cartolina amb una fitxa que continga les dades de l’arbre a què pertany.

ACTIVITATS 1

Com s’anomena el teixit del qual estàs fent una «còpia»? És un teixit viu? Quina funció realitza?

2

Gràcies als clevills i trencaments resulta més fàcil obtindre la rèplica d’un tronc. Per què es trenca l’escorça dels arbres?

400

3

Coneixes algun arbre al qual periòdicament se li arranque l’escorça per utilitzar-la amb finalitats industrials? Com s’anomena? Com s’anomena el producte que s’obté d’aquesta escorça?

4

Coneixes algun arbre al qual periòdicament se li arranque l’escorça per utilitzar-la amb finalitats medicinals? Com s’anomena? Quina malaltia es pot curar amb aquesta escorça?

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 400

25/11/2015 15:32:38

D

.

FITXA 13

APROFUNDIMENT

EL REGNE DE LES PLANTES

TREBALLS D’AULA

Observacions i experiències simples JARDÍ DE MOLSES

Es pot realitzar una xicoteta plantació de molses en un recipient com una cubeta. Si es recol·lecten molses, poden semblar totes iguals però, quan creixen i produ· eixen els esporangis, veiem que són diferents. Es necessita una mescla de terres vegetals per a cobrir el fons del recipient amb 4 cm. El recipient el taparem amb un vidre recolzat en unes fustetes perquè deixe un badall. Al recipient hi farem foradets de 2 mm perquè drene. Si no s’hi poden fer forats (perquè és de vidre), hi posarem primerament 2 cm de graveta i després la terra. Col·locarem el cultiu a l’ampit d’una finestra perquè hi toque la llum. A l’estiu evitarem la llum directa del sol, la resta de l’any pot estar al descobert. Les molses solen viure en zones humides i ombrívoles, algunes viuen sobre roques calcàries. No hem d’omplir tota la superfície de molses sinó àrees poc extenses. Caldrà regar el jardí de tant en tant amb un polvoritzador.

HERBARI

Es pot fabricar una xicoteta col·lecció de plantes premsades (recol· lectades en solars, camps abandonats, etc.). Les plantes recollides s’han de netejar de terra. Es posarà cada planta entre dos fulls de paper de diari (absorbent) i davall del pes d’uns quants llibres o en una premsa, si en tenim. És important canviar sovint els papers, ja que aquests prenen l’aigua de la planta i es poden florir. L’objectiu és aconseguir que la planta s’asseque i quede tan plana com siga possible per a poder arxivar-la. Tindrem en compte el gruix de les plantes, ja que com més gruixudes, més aigua tenen i necessitaran més canvis de papers i més temps. Procurarem que les fulles mostren algunes l’anvers i altres el revers. Si la planta és molt llarga, podem doblegar-la en zig-zag. Els canvis de papers els farem amb compte de no trencar les fulles que hi puguen quedar apegades. Una vega· da finalitzat el procés, apegarem la planta amb tires de paper engomat a una cartolina, amb la fitxa corresponent a les dades i la recol·lecció.

ACTIVITATS 1

Descriu les característiques de les molses i indica en quins llocs se’n poden recol·lectar.

2

Com es reprodueixen les molses? Per què si en fem una plantació xicoteta no s’ha d’omplir tota la superfície de molses sinó només àrees xicotetes?

3

Per fer el jardí de molses, per què es cobreix el recipient amb un vidre recolzat en unes fustetes que deixen un badall?

4

Un herbari és una col·lecció de plantes dissecades. Descriu els passos que cal seguir per a fer-lo i indica quins problemes hi poden sorgir.

5

Cada planta de l’herbari ha d’anar acompanyada d’una fitxa amb les seues dades, incloent-hi les dades de la recol·lecció. Indica quin tipus de dades cal incloure en la fitxa i elabora una fitxa model.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 401

401

25/11/2015 15:32:40

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 402

25/11/2015 15:32:40

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació Avaluació de continguts Avaluació per competències

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 403

25/11/2015 15:32:41

D

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 404

25/11/2015 15:32:42

AUTOAVALUACIÓ

EL REGNE DE LES PLANTES Nom:

1

2

3

Les falgueres són plantes que tenen:

Curs:

7

En les plantes, després de la fecundació es forma:

a. Vasos conductors.

a. El tub pol·línic.

b. Rizoides, cauloides i fil·loides.

b. El fruit i la llavor.

c. Llavors.

c. La flor.

d. Pinyes.

d. Estams i pistils.

Les plantes que tenen flors i fruits són:

8

Data:

L’arrel d’una planta:

a. Les molses.

a. Absorbeix gasos de l’atmosfera.

b. Els espermatòfits.

b. Intercanvia gasos a través dels estomes.

c. Les angiospermes.

c. Absorbeix aigua i sals minerals.

d. Les gimnospermes.

d. Produeix la saba elaborada.

El fruit es forma a partir:

9

La fotosíntesi:

a. De la llavor. b. Dels estams.

a. Es realitza als cloroplasts de les cèl·lules de les fulles.

c. De l’òvul de la flor.

b. Es realitza a totes les cèl·lules de la planta.

d. De l’ovari de la flor.

c. Té lloc a les arrels. d. Té lloc quan la planta no respira.

4

Les llavors contenen: a. Espores reproductores. b. Vasos conductors. c. El tub pol·línic. d. L’embrió d’una planta.

5

La respiració es realitza: a. Als cloroplasts de les cèl·lules de les fulles. b. Tant de dia com de nit. c. Només durant la nit.

10

La seqüència correcta de les fases del cicle vital d’una planta és: a. Pol·linització, fecundació, germinació i formació de fruits i llavors b. Pol·linització, fecundació, formació de fruits i llavors i germinació c. Germinació, pol·linització, formació de fruits i llavors i fecundació d. Fecundació, pol·linització, germinació i formació de fruits i llavors

d. Només durant el dia. 6

La pol·linització de les flors es realitza mitjançant: a. Només pel vent. b. Tot tipus d’animals. c. El vent i alguns animals. d. La pluja.

1 a; 2 c; 3 d; 4 d; 5 b; 6 c; 7 b; 8 c; 9 a; 10 b. SOLUCIONS DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 405

405

25/11/2015 15:32:43

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

EL REGNE DE LES PLANTES Nom:

1

Curs:

Data:

Quines són les característiques del regne de les plantes? En què es diferencien dels animals?    

2

Identifica aquestes plantes i indica a quin grup pertanyen. Què tenen en comú i en què es diferencien? B

A

          3

Assenyala en la imatge les parts de la tija i indica’n les funcions.        

4

Esmenta els processos que duen a terme les plantes per realitzar la funció de nutrició. En què consisteix la fotosíntesi? On i quan es realitza?     

406

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 406

25/11/2015 15:32:45

D

.

CONTROL B

5

Algunes plantes tanquen les fulles al més petit fregament. Posa’n un exemple i explica de quin tipus de resposta es tracta. Quins altres tipus de resposta semblants de les plantes coneixes?   

6

Assenyala en la imatge les parts de la flor i indica’n les característiques.        

7

Què és i com es realitza la pol·linització?   

8

Què passa quan el gra de pol·len arriba a l’estigma de la flor? Quines parts de la flor es desenvolupen i què originen?   

9

Cita la seqüència de processos que tenen lloc durant el cicle vital de les plantes amb llavors.   

10

Indica a quin grup pertanyen aquestes plantes i descriu les característiques d’aquests grups: pi, roser, palmera, avet, tulipa, rosella, sequoia, eucaliptus, xiprer i cirerer.    

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 407

407

25/11/2015 15:32:47

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

EL REGNE DE LES PLANTES Nom:

1

Curs:

Data:

Per què són tan importants les plantes per al manteniment de la vida a la Terra?   

2

A quin tipus de plantes corresponen aquestes estructures? A quin grup pertanyen aquestes plantes? En què es diferencien? A

3

B













Quines funcions realitza la tija? Com es formen i en quina direcció circulen la saba bruta i l’elaborada?   

4

Identifica aquests orgànuls, completa les imatges i descriu la funció que es realitza en cada un.

   

5









Per què es torç la tija d’una planta quan rep la llum només per un costat? En quina direcció creix la tija? Com s’anomenen aquests canvis en el creixement de les plantes? Explica-ho i posa’n dos exemples més.    

408

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 408

25/11/2015 15:32:49

D

.

CONTROL A

6

Si tingueres a casa una planta de gerani i volgueres reproduir-la, com ho faries? Quin tipus de reproducció seria? Esmenta’n altres exemples.  

7

Quines característiques tenen les flors que són pol·linitzades pel vent? I les que són pol·linitzades per insectes?  

8

En les angiospermes les llavors estan protegides a l’interior dels fruits. Per què? Què passaria si totes les llavors caigueren i començaren a germinar al costat de la planta mare?  

9

Completa la imatge i explica el cicle vital d’una planta amb llavors.            

10

Utilitza aquesta clau dicotòmica per a classificar la planta de la fotografia. 1. Plantes sense flors…………………. aneu a 2

Plantes amb flors………………… aneu a 3

2. Plantes sense vasos conductors……….…… grup A

Planta amb vasos conductors……….…… grup B

3. Llavors tancades en un fruit…….……. grup C

Llavors no protegides per un fruit………. grup D

Grup A: molses i hepàtiques

Grup C: angiospermes

Grup B: falgueres

Grup D: gimnospermes



DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 409

409

25/11/2015 15:32:55

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

EL REGNE DE LES PLANTES

Criteris d’avaluació*

Estàndards d’aprenentatge*

B3-2. Descriure les funcions comunes a tots els éssers vius i diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.

B3-2.1. Comprén i diferencia la importància de cada funció per al manteniment de la vida.

B3-3. Reconéixer les característiques morfològiques principals dels diferents grups taxonòmics.

B3-3.1. Aplica criteris de classificació dels éssers vius, relacionant els animals i les plantes més comuns amb el seu grup taxonòmic.

B3-4. Categoritzar els criteris que serveixen per a classificar els éssers vius i identificar els principals models taxonòmics a què pertanyen els animals i les plantes més comuns.

B3-4.1. Identifica i reconeix exemplars característics de cada un d’aquests grups i destaca la importància biològica que tenen.

B3-8. Utilitzar claus dicotòmiques o altres mitjans per a la identificació i classificació d’animals i plantes.

B3-8.1. Classifica animals i plantes a partir de claus d’identificació.

B3-9. Conéixer les funcions vitals de les plantes i reconéixer la importància d’aquestes per a la vida.

B3-9.1. Detalla el procés de la nutrició autòtrofa i el relaciona amb la importància que té per al conjunt de tots els éssers vius.

Activitats Control B

Control A

3, 5, 7, 8 i 9

1, 3, 4, 5 i 6

1

2, 6 i 10

2, 7, 8 i 9

10

4

*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària.

4

Control B 1

Les característiques del regne de les plantes són:

La fotosíntesi és el procés mitjançant el qual les plantes fabriquen la seua pròpia matèria orgànica a partir d’aigua, diòxid de carboni i l’energia de la llum solar. Perquè es realitze la fotosíntesi es requereix l’energia de la llum solar; per tant, aquest procés es realitza de dia i als cloroplasts de les cèl·lules de les parts verdes de la planta, on es troba la clorofil·la, molècula que absorbeix l’energia de la llum.

– Organismes pluricel·lulars, encara que presenten una gran varietat de nivells de complexitat estructural. – Formats per cèl·lules eucariòtiques vegetals que tenen paret cel·lular i cloroplasts. – La nutrició és autòtrofa, fabriquen matèria orgànica a partir de la inorgànica i l’energia de la llum solar. – Viuen fixos al sòl. Les plantes es diferencien dels animals pel tipus de cèl·lules eucariòtiques, el tipus de nutrició i perquè són incapaces de desplaçar-se per si mateixes. 2

3

La planta A és un molsa i la B és una falguera. Totes dues pertanyen al regne de les plantes i dins d’aquestes són plantes sense llavors que viuen en ambients molt humits. Es diferencien en el fet que les molses són les plantes més senzilles, no tenen teixits conductors i són xicotetes, mentre que les falgueres presenten teixits conductors i estructures més complexes, per això també assoleixen una mida més gran. Les parts de la tija que s’observen en la figura (pàgina 156 del llibre de l’alumne) són: gemma terminal o apical, gemma axil·lar, nus i entrenús. La gemma apical és responsable del creixement en longitud de la tija i les gemmes axil·lars són responsables del creixement lateral de la tija, i d’aquestes broten noves branques i fulles. Als nusos hi ha les gemmes axil·lars, i l’entrenús és la distància entre dos nusos.

410

La funció de nutrició en les plantes comprén els processos següents: absorció d’aigua i sals minerals, transport i distribució de la saba, fotosíntesi, respiració cel·lular i intercanvi de gasos.

5

La Mimosa pudica és una planta les fulles de la qual es tanquen per una lleugera fricció, cosa que constitueix una defensa enfront dels depredadors. És resposta temporal davant un estímul tàctil (sismonàstia) i, quan cessa l’estímul, les fulles tornen a l’estat anterior i recuperen la forma. Altres tipus de nàsties són: fotonàsties o moviments transitoris de la planta cap a la llum, quimionàsties o moviments temporals en resposta a substàncies químiques, i termonàsties o moviments produïts per canvis de temperatura.

6

Les parts de la flor que l’alumne ha d’assenyalar en la figura (pàgina 164 del llibre) són: peduncle, calze, corol·la, estams i pistil. El calze està format pels sèpals, fulles de color verd que protegeixen la flor abans que s’òbriga. La corol·la està formada pels pètals, fulles generalment de colors vistosos, que atrauen els animals pol·linitzadors. L’estam està format per un filament que a la part superior té l’antera on hi ha els grans de pol·len que contenen els gàmetes masculins.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 410

25/11/2015 15:32:56

D

.

El pistil té forma de botella; la part superior és l’estigma, a continuació hi ha l’estil i la seua base és l’ovari, que conté els òvuls o gàmetes femenins. 7

8

9

La pol·linització consisteix en el transport dels grans de pol·len des de les anteres d’una flor fins a l’estigma d’una altra. Es pot realitzar de dues maneres: pel vent, que dispersa el pol·len a l’atzar, i per animals, que transporten el pol·len d’una flor enganxat al cos i el depositen en la següent. Els principals animals pol·linitzadors són els insectes, però també hi ha ocells com el colibrí i mamífers com els ratpenats.

– Eviten l’erosió del sòl, ja que el retenen amb les arrels. 2

La imatge A són pinyes, corresponen a un pi, que és una planta gimnosperma. La imatge B són bellotes, fruits d’una alzina, que és una planta angiosperma. La principal diferència entre les plantes gimnospermes i les angiospermes és que les primeres tenen les llavors en  unes estructures anomenades pinyes i les segones tenen les llavors protegides a l’interior dels fruits.

3

La tija és la part de la planta que li serveix de suport i la manté dreta, transporta la saba i també pot acumular substàncies de reserva. Al llarg de la tija s’observen unes protuberàncies anomenades nusos, on es troben les gemmes axil·lars de les quals broten noves branques o fulles. El creixement en longitud de la tija es dóna a les gemmes terminals, localitzades als extrems.

Quan el gra de pol·len arriba a l’estigma de la flor, es desenvolupa el tub pol·línic a través de l’estil, i arriba fins a un dels seus òvuls. El gàmeta masculí es desplaça per l’interior del tub i, quan s’uneix amb l’òvul, té lloc la fecundació. L’òvul fecundat es transforma en la llavor que conté l’embrió d’una planta, substàncies nutritives i una coberta protectora. Alhora que l’òvul es transforma en la llavor, l’ovari creix i es transforma en el fruit que protegeix les llavors i col·labora a dispersar-les. Una part important del cicle vital de les plantes amb llavors es realitza a la flor, que és l’estructura en què es troben els òrgans reproductors. Comença amb la pol·linització, que consisteix en el transport dels grans de pol·len des de les anteres (part masculina) fins als estigmes (part femenina). A continuació té lloc la fecundació, seguida de la formació del fruit i les llavors. Quan la llavor cau a terra i troba les condicions adequades, germina i dóna lloc a una nova planta.

10

L’aigua i les sals minerals necessàries per a la fotosíntesi constitueixen la saba bruta, que s’absorbeix per les arrels i es distribueix pels vasos llenyosos fins a les fulles. La saba elaborada conté les substàncies orgàniques elaborades per la fotosíntesi, i aquesta saba es distribueix a través dels vasos liberians des de les fulles fins a tots els òrgans de la planta. 4

Els orgànuls són el cloroplast i el mitocondri (vegeu-ne les figures en la pàgina 159 del llibre de l’alumne). Als cloroplasts es realitza la fotosíntesi, procés mitjançant el qual les plantes fabriquen la seua pròpia matèria orgànica a partir de matèria inorgànica i l’energia de la llum solar. Als mitocondris es realitza la respiració, que és el procés d’oxidació de la matèria orgànica que allibera energia. Els éssers vius utilitzen aquesta energia per a realitzar totes les funcions vitals.

Són plantes gimnospermes: pi, avet, sequoia, eucaliptus i xiprer. Són plantes angiospermes: roser, palmera, tulipa, rosella i cirerer. Les gimnospermes i les angiospermes són plantes amb llavors, també anomenades espermatòfits. Les gimnospermes es caracteritzen perquè les llavors es troben en unes estructures anomenades pinyes, que en obrir-se deixen les llavors en contacte amb l’exterior; a aquest grup pertanyen molts dels grans arbres que formen extensos boscos a l’hemisferi nord, les més conegudes són les coníferes, com els avets, els pins i els xiprers.

Es realitza als mitocondris de totes les cèl·lules vegetals.

Respiració

És un procés d’oxidació de la matèria orgànica, que es descompon en substàncies senzilles. Allibera energia. Requereix oxigen i allibera CO2.

Les angiospermes són aquelles plantes en què les llavors es troben protegides a l’interior dels fruits. Són el grup de plantes dominants en l’actualitat (té amb diferència un nombre més gran d’espècies que la resta de grups). Entre les angiospermes hi ha plantes amb mides molt diferents i capaces de viure en ambients molt diferents.

Es realitza als cloroplasts de les cèl·lules vegetals de les parts verdes de la planta.

Fotosíntesi

És un procés en què es fabrica matèria orgànica a partir de la inorgànica. Requereix l’energia de la llum solar. Requereix CO2 i allibera oxigen.

Control A 1

Entre les funcions de les plantes es poden destacar:

5

– Són les principals productores de l’oxigen de l’aire que respirem.

Els canvis permanents en el creixement de les plantes en resposta a un estímul s’anomenen tropismes. En funció del tipus d’estímul, els tropismes poden ser de diferents tipus: fototropisme, geotropisme, hidrotropisme i tigmotropisme.

– Absorbeixen CO2 de l’aire per fabricar la seua pròpia matèria orgànica. Les plantes intervenen en la regulació d’aquest gas a l’atmosfera. – Constitueixen el primer pas de totes les cadenes alimentàries dels ecosistemes terrestres, ja que mitjançant la fotosíntesi fabriquen matèria orgànica per a elles i per a la resta d’organismes de l’ecosistema (fongs i animals).

Les tiges de les plantes tenen fototropisme positiu i creixen cap a la llum; per això, si la planta rep la llum només per un costat, la tija s’inclina en direcció a la llum.

6

Per a reproduir una planta de gerani a casa n’hi ha prou de plantar un tros de tija que tinga diversos nusos en què hi haja gemmes, que són zones responsables del creixement.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 411

411

25/11/2015 15:32:57

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

EL REGNE DE LES PLANTES És un tipus de reproducció asexual. Entre els tipus de reproducció asexual utilitzats en jardineria i agricultura hi ha aquests: estolons, rizomes, tubercles i bulbs. 7

Les flors pol·linitzades pel vent són xicotetes però molt abundants i amb llargs estams per a facilitar que el vent transporte els grans de pol·len. Les flors pol·linitzades per insectes són més grans i vistoses per a atraure els pol·linitzadors.

8

Les llavors contenen l’embrió d’una planta i en les plantes més evolucionades, les angiospermes, aquestes llavors estan protegides a l’interior del fruit. El fruit, a més de protegir les llavors, contribueix a dispersar-les. La dispersió de fruits i llavors és necessària perquè les plantes s’allunyen les unes de les altres i colonitzen nous terrenys.

412



Si totes les llavors germinaren al costat de la planta mare, competirien entre si i amb la planta mare per l’espai, els nutrients i la llum. 9

L’alumne completarà la figura (vegeu la pàgina 165 del llibre de l’alumne). La reproducció sexual en les plantes amb llavors es realitza a la flor, que és l’estructura en què es troben els òrgans reproductors. Comença amb la pol·linització, que consisteix en el transport dels grans de pol·len des de les anteres (part masculina) fins als estigmes (part femenina). A continuació té lloc la fecundació, seguida de la formació del fruit i les llavors. Quan la llavor cau a terra i troba les condicions adequades, germina i dóna lloc a una planta nova.

10

És una planta gimnosperma. Planta amb flor i llavors no protegides per un fruit.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 412

25/11/2015 15:32:58

e

413

.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 413

25/11/2015 15:32:59

AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES

EL REGNE DE LES PLANTES Nom:

Curs:

Data:

Qui va dir que les plantes no es mouen? Ermínia us pot assegurar que les plantes sí que es mouen. Els seus moviments són lents i sempre són conseqüència d’algun estímul exterior com la llum, la humitat o la gravetat. Ella es va adonar d’aquesta realitat quan era a casa dels avis, que viuen en un poble. El seu avi és molt aficionat a cultivar plantes amb flors vistoses i una d’aquestes és la flor de nit, Mirabilis jalapa. Ermínia es va fixar que, quan feia sol, les flors de la flor de nit estaven tancades i, quan arribava la vesprada i es ponia el sol, les flors s’obrien i mostraven uns colors esplèndids. En la mateixa planta algunes eren grogues, altres eren roges, fúcsia, ataronjades… fins i tot la mateixa flor podia ser de dos colors diferents. Definitivament, la flor de nit era la planta favorita d’Ermínia.

1

Com s’anomena aquest tipus de moviment mitjançant el qual Mirabilis jalapa obri i tanca les flors? a. Fotonàstia.

2

b. Fototropisme.

c. Termonàstia.

d. Tigmotropisme.

Un dia que passejava amb l’avi per una zona ombrívola i humida, li van cridar l’atenció unes plantes xicotetes amb unes fulles que estaven plenes de petits insectes «secs». L’avi li va explicar que era una Pinguicula, una planta carnívora que, quan un insecte es posa sobre les seues fulles, queda immobilitzat per la multitud de pelets apegalosos que l’entapissen. Immediatament és digerit per uns sucs que secreta la planteta que, a continuació, absorbeix els nutrients resultants. Ermínia va obrir els ulls tota sorpresa i preguntà: però aquesta planta és autòtrofa o heteròtrofa?



En què consisteixen l’autotrofisme i l’heterotrofisme?  

3

Què podries dir de la Pinguicola en vista de la fotografia? Assenyala vertader o fals, segons corresponga. Sobre Pinguicola

V

F

Es tracta d’una angiosperma. No produirà llavors. És un espermatòfit. No té arrels. 4

La Pinguicula, per a la seua nutrició, a més d’insectes necessita altres coses: aigua, sals minerals, llum, diòxid de carboni, etc. D’on obté aquesta planta l’aigua i les sals minerals? a. Del medi ambient humit en què viu, a través de les fulles. b. Del sòl en què està fixada. c. De les gotes de pluja que queden retingudes a les fulles. d. De la sang dels insectes digerits.

414

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 414

25/11/2015 15:33:02

D

5

La Pinguicula és una planta molt xicoteta, però hi ha altres plantes que poden arribar a mesurar més de 100 metres i Ermínia es pregunta com és possible que, sense un cor que la impulse, la saba bruta puga viatjar des de terra fins a les fulles més altes. Com s’anomena el teixit vegetal especialitzat a conduir la saba bruta des de les arrels fins a les fulles? a. Vasos liberians.

6

a. Nutrició vegetal. 7

c. Xilema.

d. Teixit conductor.

La saba bruta arriba a les fulles i ací es transforma en saba elaborada, que serà distribuïda per totes les cèl·lules del vegetal. Quin nom rep el procés que aconsegueix aquesta transformació? b. Absorció.

La Pinguicula, com totes les plantes, és un ésser pluricel·lular format per cèl·lules eucariotes vegetals. Ermínia recorda que hi ha altres tipus de cèl·lules, ja ho estudià fa algun temps. Quines són les diferències bàsiques entre els diferents tipus de cèl·lules? Completa la taula posant «SÍ» en la cel·la que corresponga.

c. Fotosíntesi.

Orgànul cel·lular

Procariota

d. Respiració cel·lular. Eucariota vegetal

Eucariota animal

Nucli Mitocondris Cloroplasts Paret cel·lular Centrosoma Citoplasma

8

A l’habitació on dorm Ermínia a casa dels avis hi ha una gran planta que l’àvia trau al corredor totes les nits perquè diu que competeix amb Ermínia per l’oxigen de l’habitació. És cert el que diu l’àvia? Consumeixen oxigen les plantes? Assenyala quines frases són vertaderes i quines frases són falses. V/F Les plantes no consumeixen oxigen, en desprenen perquè fan la fotosíntesi. Les plantes consumeixen oxigen, però només a la nit. Les plantes consumeixen oxigen constantment, però de dia en produeixen molt més del que consumeixen. Les plantes desprenen oxigen de nit i de dia.

9

Quin procés duen a terme les plantes que puga ser la causa de que disminuïsca l’oxigen a l’habitació d’Ermínia mentre ella dorm? a. La fotosíntesi.

10

b. L’hidrotropisme.

c. L’absorció.

d. La respiració cel·lular.

Hi ha dos gasos que formen part de l’atmosfera i que són molt importants per a les plantes: l’oxigen i el diòxid de carboni. En quin orgànul cel·lular s’utilitza cada un d’aquests gasos per a dur a terme el metabolisme vegetal? a. Tant l’oxigen com el diòxid de carboni s’utilitzen als cloroplasts. b. Tant l’oxigen com el diòxid de carboni s’utilitzen als mitocondris.

.

.

b. Floema.

c. L’oxigen s’utilitza als mitocondris i el diòxid de carboni als cloroplasts. d. L’oxigen s’utilitza als cloroplasts i el diòxid de carboni als mitocondris. 11

En quina d’aquestes estructures de les plantes es troben els orgànuls cel·lulars que realitzen la fotosíntesi? a. A l’arrel i a les tiges verdes.

c. A les flors i als fruits.

b. A les tiges verdes i a les flors.

d. A les fulles i a les tiges verdes.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 415

415

25/11/2015 15:33:04

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

LES FUNCIONS VITALS EN ELS ANIMALS Competències que s’avaluen

Criteris d’avaluació*

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

B3-2. Descriure les funcions comunes a tots els éssers vius i diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.

Estàndards d’aprenentatge* B3-2.1. Comprén i diferencia la importància de cada funció per al manteniment de la vida.

Sentit d’iniciativa i actitud emprenedora

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

1, 2, 8, 9 i 10

B3-2.2. Contrasta el procés de nutrició autòtrofa i nutrició heteròtrofa, i dedueix la relació que hi ha entre totes dues.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

Comunicació lingüística

Activitats

2, 4 i 6

B3-9. Conéixer les funcions vitals de les plantes i reconéixer la importància que tenen per a la vida.

B3-9.1. Detalla el procés de la nutrició autòtrofa i el relaciona amb la importància que té per al conjunt de tots els éssers vius.

B3-3. Reconéixer les característiques morfològiques principals dels diferents grups taxonòmics.

B3-3.1. Aplica criteris de classificació dels éssers vius i relaciona els animals i les plantes més comuns amb el seu grup taxonòmic.

3, 5 i 7

B3-1. Reconéixer que els éssers vius estan constituïts per cèl·lules i determinar les característiques que els diferencien de la matèria inerta.

B3-1.2. Estableix comparativament les analogies i diferències entre cèl·lula procariota i eucariota, i entre cèl·lula animal i vegetal.

7

2, 4, 6, 8, 10 i 11

*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària. 1

a. Fotonàstia.

5

c. Xilema.

2

L’autotrofisme consisteix en la fabricació de nutrients orgànics a partir de substàncies inorgàniques i de la llum solar.

6

c. Fotosíntesi.

7



L’heterotrofisme consisteix en la necessitat d’alimentar-se a partir de nutrients orgànics. 3



Sobre Pinguicula Es tracta d’una angiosperma.

V

F

X

No produirà llavors.

X

És un espermatòfit.

X

No té arrels.

X

4

b. Del sòl en què està fixada.

8



416

Orgànul cel·lular

V/F Les plantes no consumeixen oxigen, en desprenen perquè fan la fotosíntesi.

F

Les plantes consumeixen oxigen, però només a la nit.

F

Les plantes consumeixen oxigen constantment, però de dia en produeixen molt més del que consumeixen.

V

Les plantes desprenen oxigen de nit i de dia.

F

9

Procariota

Eucariota vegetal

Eucariota animal

Nucli

No

Sí

Sí

Mitocondris

No

Sí

Sí

Cloroplasts

No

Sí

No

Paret cel·lular

Sí

Sí

No

Centrosoma

No

No

Sí

Citoplasma

Sí

Sí

Sí

d. La respiració cel·lular.

10

c. L’oxigen s’utilitza als mitocondris i el diòxid de carboni als cloroplasts.

11

d. A les fulles i a les tiges verdes.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 416

25/11/2015 15:33:05

Solucionari

.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 417

25/11/2015 15:33:07

SOLUCIONARI

EL REGNE DE LES PLANTES Interpreta la imatge

5

Saber fer. La fulla A és composta i té un nombre senar de folíols, per això pertany al grup F. La fulla B és simple i la seua vora no és llisa, per tant pertany al grup D.

6

Interpreta la imatge. Els vasos conductors de la tija que estan més pròxims a l’exterior són els vasos liberians (floema), que condueixen la saba elaborada. La saba elaborada circula en sentit descendent, des de les fulles   fins a la resta de parts de la planta.

7

És cert. Les plantes, com que són éssers vius, realitzen la respiració cel·lular a l’interior dels mitocondris de totes   i cada una de les cèl·lules, i aquest procés es realitza tant   de dia com de nit.

•  El fruit que forma part de l’híbrid que origina tant l’aranja   o pomelo com la clementina és la taronja. R. L. •  R. M. Quan es realitzen encreuaments per aconseguir varietats noves, no es pot anticipar quines característiques tindran els híbrids. En el cas del pluot, híbrid de pruna i albercoc, per l’aspecte exterior, la forma i la pell, s’assembla més a la pruna, encara que el pluot té la pell més llisa i forta. Les seues característiques internes (textura) recorden més la pruna que l’albercoc, però sembla que és més dolç que ambdós. Claus per a començar •  Les parts d’una planta són: l’arrel, la tija i les fulles.

Per a la fotosíntesi fa falta l’energia solar i, per tant, només es realitza de dia, a l’interior dels cloroplasts   de les cèl·lules de les parts verdes de la planta.

•  R. M. Els principals grups de plantes són: molses, hepàtiques, falgueres, gimnospermes i angiospermes. •  Les plantes són autòtrofes i elaboren la seua pròpia matèria orgànica a partir del CO2, aigua i sals minerals que prenen del medi (matèria inorgànica). Per a aconseguir-ho usen l’energia de la llum solar que absorbeix la clorofil·la. •  Les parts principals d’una flor són les que segueixen: el peduncle que la uneix a la tija, el calze format pels sèpals,   la corol·la formada pels pètals, els estams o part masculina   i el pistil o part femenina.

Per tant, de nit les plantes prenen l’oxigen necessari per   a la respiració cel·lular i expulsen el diòxid de carboni que   es genera en aquest procés. 8

La fotosíntesi es realitza als cloroplasts i és el procés mitjançant el qual les plantes elaboren la seua pròpia matèria orgànica a partir d’aigua, sals minerals, CO2   i l’energia de la llum solar. L’aigua i les sals minerals necessàries per a la fotosíntesi constitueixen la saba bruta, que s’absorbeix per les arrels   i es distribueix pels vasos llenyosos fins a les fulles. La saba elaborada conté les substàncies orgàniques elaborades per la fotosíntesi i aquesta saba es distribueix a través   dels vasos liberians des de les fulles fins a tots els òrgans   de la planta.

•  No és el mateix el fruit que la llavor. El fruit és l’ovari de la flor fecundat i madur, mentre que la llavor és l’òvul de la flor fecundat i madur. Els fruits contenen les llavors i les protegeixen, i la llavor conté l’embrió d’una planta. 1

2

3

4

Tant les molses com les falgueres pertanyen al regne de les plantes i, dins d’aquestes, són plantes sense llavors que viuen en ambients molt humits. Es diferencien en el fet que les molses són les plantes més senzilles, no tenen teixits conductors i són de mida xicoteta, mentre que les falgueres ja presenten teixits conductors i estructures més complexes, i per això també assoleixen una mida més gran. Els pins tenen en comú amb les molses i les falgueres que pertanyen al regne de les plantes, però es diferencien en el fet que els pins són plantes amb llavors. Un avet i una tulipa tenen en comú que són plantes amb llavors; es diferencien en el fet que l’avet és una planta gimnosperma, que es caracteritza perquè les seues llavors es troben a les pinyes, i la tulipa és una planta angiosperma, les llavors de la qual estan protegides a l’interior dels fruits. Les plantes realitzen funcions bàsiques per al manteniment de la vida a la Terra. En primer lloc, produeixen matèria orgànica, són autòtrofes i, juntament amb les algues i alguns bacteris, són el primer pas de totes les cadenes alimentàries. Per consegüent, la desaparició de les plantes tindria com   a conseqüència la desaparició de tots els animals terrestres   i d’alguns de marins. Altres conseqüències serien la disminució de l’oxigen i l’augment del diòxid de carboni   de l’atmosfera. Interpreta la imatge. En la imatge hi ha 5 fulles i, per tant, hi haurà 5 gemmes axil·lars (una a l’axil·la de cada fulla o zona d’intersecció del pecíol de la fulla amb la tija). Pel mateix motiu hi ha 5 nusos o protuberàncies de la tija a les mateixes zones i 4 entrenusos.

418

Matèria inorgànica + Energia de la llum " matèria orgànica + O2 CO2

aigua i sals minerals

Aire

Saba bruta (aigua i sals minerals necessàries per a la fotosíntesi) absorbida per les arrels, que es distribueix pels vasos llenyosos a les fulles

9

Saba elaborada (matèria orgànica produïda en la fotosíntesi) distribuïda pels vasos liberians des de les fulles fins a tots els òrgans de la planta

Interpreta la imatge. El tigmotropisme que presenten les plantes enfiladisses. Aquestes plantes han desenvolupat mecanismes, com els circells (tiges, fulles o pecíols especialitzats), que els permeten enrotllar-se entorn d’objectes o fins i tot d’altres plantes. Gràcies a aquesta estratègia, les plantes enfiladisses creixen sobre altres plantes, que utilitzen únicament com a suport perquè les seues tiges arriben a les zones altes i troben la llum.

10

Sí. Les plantes, com que són éssers vius, reben informació o estímuls de l’exterior i reaccionen davant aquests mitjançant diferents tipus de respostes. Moltes d’aquestes respostes són moviments que poden generar canvis permanents en el creixement de la planta o ser temporals si la planta recupera la posició inicial quan cessa l’estímul.

11

És una resposta temporal anomenada sismonàstia. Es tracta d’un moviment ràpid que es produeix a les fulles de la mimosa davant un estímul tàctil.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 418

25/11/2015 15:33:08

D

12

Les plantes tanquen els estomes per evitar la pèrdua d’aigua. Es tracta d’una resposta temporal anomenada quimionàstia.

13

Hi haurà el creixement permanent de la tija cap a la llum; per tant, seria un fototropisme positiu.

14

No és el mateix espora que gàmeta. Les espores són cèl·lules reproductores que intervenen en la reproducció asexual, ja que una sola espora dóna lloc a un organisme que és genèticament igual al que l’ha produït. En canvi, els gàmetes són cèl·lules reproductores que intervenen en la reproducció sexual, i es necessiten dos gàmetes, un de masculí i un altre de femení, per a originar un nou individu.

a

15

Les fulles de les falgueres s’anomenen frondes i al seu revers tenen uns engruiximents de color marró anomenats sorus, que són agrupacions d’esporangis. En aquests es produeixen les espores.

17

Interpreta la imatge. La primera imatge correspon a les flors d’una alzina, que presenta pol·linització pel vent; per aquesta raó les seues flors són xicotetes, però molt abundants i amb llargs estams per tal de facilitar que el vent transporte els grans de pol·len. La segona imatge és la flor d’una orquídia, que és gran i vistosa per a atraure els insectes pol·linitzadors. Per tant, les diferències entre els dos tipus de flors són degudes al tipus de pol·linització que presenten.

.

18

Els animals i el vent participen en dos processos que estan relacionats amb la reproducció de les plantes: la pol·linització i la dispersió de fruits i llavors. La pol·linització és un procés necessari perquè tinga lloc la fecundació en les plantes, i per això els animals o el vent realitzen el transport dels grans de pol·len des de la part masculina (estams) d’una flor fins a la femenina (pistil) d’una altra flor.

•  La fotosíntesi es realitza als cloroplasts de les cèl·lules de les parts verdes de la planta i és el procés mitjançant el qual les plantes fabriquen la seua pròpia matèria orgànica a partir d’aigua, diòxid de carboni i l’energia de la llum solar. La respiració es realitza als mitocondris de totes les cèl·lules de les plantes i és un procés d’oxidació de la matèria orgànica que allibera energia. •  Les respostes de les plantes davant el seu entorn poden ser de dos tipus: tropismes, que són canvis permanents en el creixement de la planta, i nàsties, que són moviments temporals. •  Les principals formes de reproducció asexual de les plantes són mitjançant estolons, rizomes, bulbs i tubercles. •  La reproducció sexual en les plantes amb llavors es du a terme a la flor, que és l’estructura en què es troben els òrgans reproductors. Comença amb la pol·linització, que consisteix en el transport dels grans de pol·len des de les anteres (part masculina) fins als estigmes (part femenina). A continuació té lloc la fecundació, seguida de la formació del fruit i les llavors. Quan la llavor cau a terra i troba les condicions adequades, germina i dóna lloc a una nova planta. 20

Classificació de les plantes

Plantes sense llavors

Molses 21

Falgueres

Plantes amb llavors

Gimnospermes

Angiospermes

Tipus de planta – MOLSES

Tipus de planta – FALGUERES

Teixits conductors – No en tenen

Teixits conductors – Sí que en tenen

Principals òrgans vegetals – Rizoides, cauloides i fil·loides

Principals òrgans vegetals – Arrel, rizoma (tija) i frondes

Tipus de reproducció – Sexual i asexual

Tipus de reproducció – Sexual i asexual

•  Les característiques comunes a totes les plantes són: organismes pluricel·lulars, eucariotes, que presenten nutrició autòtrofa i són incapaços de desplaçar-se per si mateixos.

Tipus de planta – GIMNOSPERMES

Tipus de planta – ANGIOSPERMES

Teixits conductors – Xilema i floema

Teixits conductors – Xilema i floema

•  Es classifiquen en plantes amb llavors i plantes sense llavors.

Principals òrgans vegetals – Arrel, tija i fulles

Principals òrgans vegetals – Arrel, tija i fulles

•  Les parts d’una planta són: arrel, tija i fulles. L’arrel fixa la planta al sòl, absorbeix aigua i sals minerals i pot acumular substàncies de reserva. La tija serveix de suport i manté la planta dreta, transporta la saba i també pot acumular substàncies de reserva. Les fulles realitzen la fotosíntesi

Tipus de reproducció – Sexual i asexual

Tipus de reproducció – Sexual i asexual

Denominació dels òrgans reproductors – Flors, pinyes i llavors.

Denominació dels òrgans reproductors – Flors, fruits i llavors.

La dispersió de fruits i llavors és necessària perquè les plantes s’allunyen les unes de les altres i colonitzen nous terrenys. En aquest cas, també els animals o el vent transporten els fruits i les llavors per allunyar-los de la planta mare, i així eviten que competisquen per l’espai, els nutrients i la llum. 19

•  La funció de nutrició en les plantes comprén aquests processos: absorció d’aigua i sals minerals, transport i distribució de la saba, fotosíntesi, respiració cel·lular i intercanvi de gasos.

USA LES TIC. R. M. Entre les modalitats de reproducció asexual de les plantes hi ha els rizomes i els estolons. Tots dos són tiges que creixen horitzontalment, però els estolons són tiges reptants que creixen enganxades a terra i els rizomes són tiges subterrànies, generalment engruixides, que emmagatzemen substàncies nutritives. En ambdós, les gemmes van arrelant de tret en tret i formen tiges aèries. L’alumnat buscarà exemples de plantes dels dos tipus.

16

2

als cloroplasts i l’intercanvi de gasos gràcies a uns orificis anomenats estomes.

RESUM. R. M.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 419

419

25/11/2015 15:33:09

SOLUCIONARI

EL REGNE DE LES PLANTES 22

R. G. La fulla A, grup D (simple i vora no llisa), i la fulla B, grup C (simple i vora llisa).

23

R. G. Figura semblant a la del cloroplast, el mitocondri i els estomes de la pàgina 159.

24

R. G. Figura semblant a les de les pàgines 154 i 163.

25

R. G. Figura semblant a la de la pàgina 164.

26

Maneres de pensar. Anàlisi científica 30

COMPRENSIÓ LECTORA. Les bandes clares són més amples que les fosques perquè es formen a la primavera, quan la planta creix, i a la tardor la banda és més fosca perquè hi ha menys creixement. El factor que més influeix en l’amplària de la banda clara és la pluja.

31

EXPRESSIÓ ESCRITA. La dendrocronologia permet reconstruir el clima d’una zona estudiant els anells del tronc dels arbres d’aquesta zona. En les èpoques plujoses, les bandes o anells clars dels troncs són més amples perquè l’arbre creix més, i en les èpoques de sequera aquestes bandes clares són més fines o estretes. Aleshores, si en una zona es comparen els patrons de creixement (anells) de diferents arbres i tots aquests coincideixen en les bandes amples i estretes, es poden traure conclusions sobre el clima d’aquesta zona durant un temps determinat.

32

USA LES TIC. R. M. En les plantes podem distingir dos tipus de creixement de la tija: primari o en longitud, que el presenten totes les plantes, i secundari o en grossària, que només el presenten algunes, com les plantes llenyoses. Per tant, les plantes herbàcies que només presenten creixement primari no tenen anells de creixement a la tija. En les plantes llenyoses, que presenten creixement secundari en grossària, tenen anells de creixement les dicotiledònies, però no les monocotiledònies, com ara la palmera, ja que en aquestes últimes els vasos conductors estan desordenats a la tija i no formen anells.

2. Desenvolupament del tub pol·línic 3. Fecundació de l’òvul

1. Pol·linització

7. Germinació de la llavor

4. Formació del fruit

6. Dispersió de la llavor 27

positiu, ja que la tija creix en direcció a la llum. En D és un cas de tigmotropisme, que consisteix en el fet que la planta s’enrotlla davant un contacte físic.

5. Formació de la llavor

CONCEPTES CLAU. Rizoma. Tija subterrània que emmagatzema nutrients i mitjançant el qual les plantes es reprodueixen asexualment. Pecíol. Part de la fulla que uneix el limbe amb la tija. Gemma axil·lar. Es localitzen als nusos de la tija de les plantes i en broten noves branques o fulles. Estoma. Orificis que es troben a les fulles i a través dels quals té lloc l’intercanvi de gasos. Fruit. És l’ovari de la flor fecundat i madur. Al seu interior es formen les llavors.

Saber fer 33

En primer lloc, per a observar el creixement de les plàntules caldrà obrir els pots. Recomanem que això es faça quan s’observen els primers signes de germinació (visibles almenys en els pots 1, 3 i 4). La planta que germinarà abans podria ser la del pot 2, ja que sovint la llum actua inhibint la germinació. Una vegada que les tigetes eixiran dels pots el creixement serà igual per a tots.

34

Perquè si modificàrem dues variables al mateix temps, ja no sabríem a quina respondria el resultat final, o el que és el mateix, no sabríem com influiria cada variable en el resultat final. Es controlen mantenint-les a un valor constant en tots els experiments.

35

a) A. L’objectiu de l’experiment és esbrinar com influeix la temperatura en la germinació de les llavors de llentilles. La variable independent és la temperatura; la variable dependent és la longitud de la planta; i variables controlades, totes les altres.

Fronda. Fulla de les falgueres. Caliptra. Espècie de caputxó que protegeix l’extrem final de l’arrel. Nus. Prominència de la tija on es troben les gemmes axil·lars, zones responsables del creixement lateral de la tija. Sorus. Protuberàncies de color marró en què es produeixen les espores. 28

29

420

R. G. 1. Les plantes absorbeixen l’energia de la llum solar; aquest procés es realitza als cloroplasts, on es troba la clorofil·la, de les cèl·lules de les parts verdes de la planta. 2. Entrada del diòxid de carboni de l’atmosfera als cloroplasts, on es du a terme la fotosíntesi. 3. Eixida d’oxigen produït als cloroplasts com a subproducte de la fotosíntesi. 4. Transport de la saba elaborada des de les fulles fins a la resta de les cèl·lules de la planta. 5. Absorció d’aigua i sals minerals per les arrels de la planta i formació de la saba bruta. En els quatre casos es tracta de tropismes. En A, l’arrel és un cas de geotropisme positiu, creix cap a l’interior de la terra, i les tiges tenen geotropisme negatiu, ja que creixen en direcció contrària. En B és un cas d’hidrotropisme, ja que l’arrel creix cap on hi ha aigua. En C és un fototropisme

B. L’objectiu de l’experiment és esbrinar com influeix la humitat del sòl en la germinació de les llavors de llentilles. La variable independent és la humitat; la variable dependent és la longitud de la planta; i variables controlades, totes les altres. b) R. L. En A l’alumne ha de disposar de 4 pots iguals, en les mateixes condicions d’il·luminació i amb les llavors col·locades en cotó en pèl amerat en aigua. En B

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 420

25/11/2015 15:33:10

D

inicial de la plàntula, fins que aquesta siga capaç de fabricar el seu propi aliment mitjançant la fotosíntesi. Per això, si es donen les condicions adequades (humitat, temperatura, oxigen, etc.) perquè germine la llavor, comença a desenvolupar-se l’embrió encara que estiga en la foscor; però una vegada que s’esgoten les substàncies nutritives de la llavor, si no hi ha llum, la nova planta no pot créixer.

disposaria de 4 pots iguals a la mateixa temperatura, amb la mateixa il·luminació i col·locaria una quantitat d’aigua diferent dins de cada un dels pots que contenen les llavors. c) D’acord amb els resultats obtinguts, les condicions òptimes per a la germinació de les llavors de llentilles serien posar la plantació a 35 °C i amb el sòl molt humit. 36

Les llavors contenen substàncies nutritives de reserva perquè puguen ser utilitzades durant el desenvolupament

37

R. L. L’alumne ha de tindre en compte els experiments plantejats en el text per a dissenyar la seua investigació.

,

.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_09-Unidad 09_41263.indd 421

421

25/11/2015 15:33:11

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES

Introducció i recursos Introducció i continguts de la unitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 426 Previsió de dificultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 427 Esquema conceptual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 427 Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 428

Ensenyament individualitzat Reforç i suport • Continguts fonamentals Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 430 • Repàs acumulatiu Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 431 • Esquemes muts Fitxa 3. Fongs: classificació i reproducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 432 Fitxa 4. Protozous: tipus i classificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 433 Fitxa 5. Algues: tipus i classificació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 434 Fitxa 6. Bacteris: tipus i reproducció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 435 • Més competent Fitxa 7. Bacteris i ésser humà: relacions complicades. . . . . . . . . . . . . . . 436 • Fitxes multilingües Fitxa 8. Els fongs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 438 Fitxa 9. Tipus de bacteris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 440

Aprofundiment • Projectes d’investigació Fitxa 10. Les verdures del mar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 442 Fitxa 11. Paludisme o malària, dos noms per a un assassí de masses. . . . 444 • Treballs d’aula Fitxa 12. Els líquens.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 446 Fitxa 13. Els protozous. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 447 Fitxa 14. Materials de laboratori. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 448 Fitxa 15. Protoctists. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 449 Fitxa 16. Guia de camp de les algues marines. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 450

422

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 422

25/11/2015 15:32:11

D

.

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 453 Avaluació de continguts • Controls   Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 454   Control A. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 456 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 458

Avaluació per competències • Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 460 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 462

Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 463

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 423

423

25/11/2015 15:32:12

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 424

25/11/2015 15:32:13

Introducció i recursos

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 425

25/11/2015 15:32:14

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES INTRODUCCIÓ DE LA UNITAT Després d’haver estudiat els animals i les plantes, abordem ací el tractament de tres regnes amb una importància excepcional en la història de la vida al nostre planeta. El regne dels fongs inclou una gran diversitat d’organismes eucariotes, tant unicel·lulars com pluricel·lulars. El seu estudi es realitzava dins del regne de les plantes, però l’absència de clorofil·la i la nutrició heteròtrofa han conduït a establir un regne independent amb característiques pròpies. El seu paper en els ecosistemes és fonamentalment el de biodegradadors, sense oblidar la seua associació amb algues per a formar líquens i el paper que tenen en les fermentacions. Els protoctists inclouen grups biològics molt diferents: els protozous, unicel·lulars i heteròtrofs, i les algues, que poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars i que tenen nutrició autòtrofa. Tot el grup està integrat per organismes eucariotes.

P El regne de les moneres està format per organismes unicel·lulars procariotes. És un grup omnipresent en tots els ecosistemes i els seus representants van ser els primers pobladors del planeta. Presenten quasi totes les modalitats de nutrició conegudes. La major part dels bacteris són heteròtrofs: sapròfits, paràsits o simbionts, i fins i tot n’hi ha un grup, els cianobacteris, que són fotosintètics. Les relacions dels bacteris amb els éssers humans són ambivalents: alguns són agents de nombroses malalties, però altres es troben entre els majors productors d’oxigen, els fixadors de nitrogen i els transformadors de matèries primeres que permeten obtindre aliments.

E l f a i m d l

T a b

E

CONTINGUTS SABER

•  El regne dels fongs •  El paper dels fongs en la biosfera •  El regne dels protoctists. Els protozous •  El regne dels protoctists. Les algues •  El paper dels protoctists en la biosfera •  El regne de les moneres •  La importància dels bacteris

SABER FER

•  Recollir bolets adequadament •  Observar protozous i algues microscòpiques •  Fer iogurt a casa •  Analitzar mètodes per a desinfectar l’aigua

SABER SER

•  Valorar la importància dels organismes que constitueixen el fitoplàncton i el zooplàncton, ja que són els dos primers elements de totes les cadenes alimentàries aquàtiques. •  Reconéixer el paper dels organismes descomponedors en els ecosistemes terrestres. •  Dur a terme les mesures higièniques adequades per a previndre les malalties causades pels agents patògens.

426

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 426

25/11/2015 15:32:15

D

.

PREVISIÓ DE DIFICULTATS Els tres regnes que estudiem ací presenten a l’estudiant la dificultat d’una enorme variabilitat, que en molts casos fa pensar que es tracta de grups «calaix de sastre». Aquesta aprensió es pot evitar en el regne dels fongs (tots heteròtrofs) i de les moneres (tots unicel·lulars procariotes), però resulta més difícil en el grup dels protoctists. Una possible línia d’aproximació seria facilitada per la consideració que totes les cèl·lules de qualsevol espècie d’aquest grup són iguals.

mortífers. Això no obstant, també són extraordinaris col·laboradors fins a l’extrem de la simbiosi. Sense algunes de les seues funcions la vida no seria o seria molt diferent. Aquest dualisme és característic, si no de tota la biologia, almenys de les relacions de la nostra espècie amb la resta de la biosfera. La grandària d’alguns dels organismes d’aquests grups ens ha de portar a repassar i a realitzar exercicis d’unitats divisores del sistema mètric decimal. Els estudiants s’han de familiaritzar amb mesures realitzades en micres i les corresponents unitats de superfície i volum.

Té interés abordar les relacions de la nostra espècie amb alguns dels grups que estudiem ací, particularment amb els bacteris. És cert que han constituït i constitueixen enemics

ESQUEMA CONCEPTUAL

•  Eucariotes

REGNES Característiques

•  Unicel·lulars o pluricel·lulars •  Nutrició heteròtrofa •  Llevats – Unicel·lulars

Fongs

Sense llavors

•  Floridures – Pluricel·lulars •  Fongs que formen bolets •  Biodegradadors

Amb llavors

•  Formen els líquens •  Elaboració d’aliments •  Eucariotes

Característiques

•  Unicel·lulars, colonials o pluricel·lulars •  No presenten teixits ni òrgans •  Unicel·lulars amb nutrició heteròtrofa

Protoctists

•  Locomoció per flagels, cilis i pseudòpodes

Protozous

•  Formen part del zooplàncton Classificació •  Unicel·lulars, colonials i pluricel·lulars Algues

•  Nutrició autòtrofa. Constitueixen el fitoplàncton •  Es classifiquen en: algues verdes, algues roges i algues brunes

•  Procariotes unicel·lulars. Els bacteris Característiques Moneres

•  Nutrició autòtrofa •  Nutrició heteròtrofa: sapròfits, simbionts i paràsits

•  Bacteris fotosintètics •  Bacteris descomponedors •  Bacteris simbionts, flora intestinal

Importància

•  Fabricació d’aliments

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 427

427

25/11/2015 15:32:17

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES

ET RECOMANEM EN LA XARXA

LLIBRES

PÀGINES WEB

Ni contigo ni sin ti (Guía para entender los microbios) Miguel Vicente, Marta Garcia Ovalle i Javier Medina. Editorial Grand Guignol, 2010.

El podcast del microbio. Pàgina del grup especialitzat en docència i difusió de la Sociedad Española de Microbiología (D+D SEM). Conté diversos apartats amb informació variada: la microbiologia en la web, curiositats de la microbiologia, la microbiologia en els mitjans, Microbiologia – SEM (recopilatori de notícies de microbiologia publicades en diferents mitjans de comunicació), notícies de microbiologia i vídeos de microbiologia. Paraules clau: Podcast, microbio. MicroBio. Notícies i curiositats de virus, bacteris i microbiologia. Blog de divulgació científica dirigit per Ignacio López Goñi, catedràtic de microbiologia de la Universitat de Navarra. Conté informació molt variada relacionada amb la microbiologia i la ciència, preguntes molt curioses amb resposta i imatges de microorganismes, entre altres recursos. Paraules clau: MicroBio, blog. Esos pequeños bichitos. Blogs madri+d. Blog dirigit per Miguel Vicente, professor del CSIC i divulgador científic. Conté 113 articles i uns 500 comentaris sobre el món dels microorganismes. Funcionà des de 2007 fins a 2010, encara que ara està inactiu per haver finalitzat el programa COMBACT, que va finançar la Comunitat de Madrid. Paraules clau: Esos pequeños bichitos, madri+d. Microbichitos. Blog d’El País dirigit per Miguel Vicente que va estar actiu tres anys, des de 2011 fins a 2014, i en què es poden consultar tots els articles publicats durant aquest temps. Paraules clau: Microbichitos, Miguel Vicente. El mundo de los microbios. Podcasts i vídeos sobre el món dels microorganismes. És un programa educatiu setmanal que tracta de promoure la microbiologia i destacar el paper vital que tenen els microorganismes al nostre planeta.

Miguel Vicente és professor d’investigació del CSIC i treballa al Centro Nacional de Biotecnología. Aquest llibre és una guia breu, amena i actualitzada de la microbiologia, que permet entendre com viuen i ens afecten aquests xicotets éssers vius. Segons els autors: «Els necessitem per a viure sans, per a produir molts aliments i descontaminar els sòls, però a vegades es rebel·len i ens produeixen infeccions perilloses». Brock. Biología de los microorganismos John Martinko. Editorial Addison-Wesley, 2009. En la dotzena edició, aquest llibre és ja un clàssic que presenta els principis bàsics de la microbiologia de forma clara però detallada. Genes, microbios y células Javier Novo Goitia. Editorial RBA (Colección divulgación), 2011. És un llibre de divulgació que recull els principals avanços científics de les últimes dècades, entre d’altres: les cèl·lules mare, virus, bacteris i paràsits, l’evolució dels homínids, l’envelliment, etc. Investigación y Ciencia. Virus y bacterias Tema 48. Monogràfic sobre virus i bacteris, 2007.

VÍDEOS Historia documental, El sorprendente mundo de los microorganismos. Paraules clau: Amira Kerry, sorprendente mundo microorganismos. La vida en nosotros. Nuestra biodiversidad particular. És el capítol 1 de la sèrie «La vida en nosotros». Paraules clau: La vida en nosotros. Nuestra biodiversidad particular.

Paraules clau: Mundo, microorganismos, podcast. Investigación y Ciencia. El rincón de Pasteur. SciLogs (acrònim de science i blogs) és un projecte per al debat científic de la revista Investigación y Ciencia, en què participen diversos països europeus (Alemanya, Bèlgica, França i Espanya). Hi ha també un portal europeu en anglés.  Paraules clau: SciLogs, rincón, Pasteur.

428

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 428

25/11/2015 15:32:18

Ensenyament individualitzat Reforç i suport Aprofundiment

.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 429

25/11/2015 15:32:19

FITXA 1

REFORÇ I SUPORT

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES

Continguts fonamentals RESUM Són organismes unicel·lulars o pluricel·lulars, amb cèl·lules eucariotes. La nutrició és heteròtrofa. El cos està format per filaments microscòpics, hifes, que s’agrupen per originar el miceli. Es classifiquen en: Fongs

•  Llevats. Unicel·lulars. Alguns s’usen per a elaborar certs aliments. Es reprodueixen per gemmació. •  Floridures. Pluricel·lulars. Solen aparéixer sobre els aliments en mal estat. Es reprodueixen per espores. •  Fongs que formen bolets. Pluricel·lulars. Alguns són comestibles i altres, verinosos. Es reprodueixen per espores. Inclou una gran varietat d’organismes eucariotes. Unicel·lulars, colonials o pluricel·lulars. No presenten teixits ni òrgans. Generalment són de mida xicoteta. Inclouen:

Protoctists

•  Protozous. Unicel·lulars de nutrició heteròtrofa. Viuen en medis aquàtics, alguns són de vida lliure i altres paràsits. Es classifiquen en flagel·lats, ciliats, rizòpodes i esporozous. La majoria són mòbils i es desplacen per mitjà de flagels, cilis o pseudòpodes. •  Algues. Unicel·lulars o pluricel·lulars, a vegades formen colònies. Tenen nutrició autòtrofa. Viuen en medis aquàtics. Es classifiquen en algues verdes, brunes i roges. La majoria suren en l’aigua, on formen part del plàncton. Procariotes, unicel·lulars i microscòpics. Els bacteris pertanyen a aquest regne. Hi ha bacteris arreu del planeta.

Moneres

La majoria té nutrició heteròtrofa i poden ser sapròfits, paràsits o simbionts. Hi ha també bacteris autòtrofs, com els cianobacteris. Segons la forma, es classifiquen en: cocs (arredonida), bacils (allargada), vibrions (forma de coma) i espirils (espiral).

•  Descomponedors: fongs i bacteris. •  Formen el plàncton: protoctists i bacteris. Paper en la biosfera

•  Constitueixen la flora intestinal: bacteris. •  Intervenen en la fabricació d’aliments: bacteris i llevats. •  S’utilitzen en la indústria farmacèutica: algues. •  Formen líquens i micorizes: fongs.

ACTIVITATS 1

Fes una taula en què indiques les característiques cel·lulars i el tipus de nutrició de cada regne.

2

Com es classifiquen els fongs? Indica les característiques de cada grup.

3

Els protozous i les algues pertanyen al mateix regne, què tenen en comú i en què es diferencien?

430

4

Indica els criteris de classificació dels protozous i de les algues, i enumera els grups que es distingeixen de cada un.

5

Esmenta les funcions que realitzen els bacteris en la biosfera i indica si, considerades en conjunt, són beneficioses o perjudicials.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 430

25/11/2015 15:32:24

D

.

FITXA 2

REFORÇ I SUPORT

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES

Repàs acumulatiu 1

Completa aquestes frases.

4

Indica en què s’assemblen i en què es diferencien les plantes i les algues.

5

Quin tipus d’organisme és una floridura? Què necessita per a viure? Per què es floreixen els aliments?

Les i les algues utilitzen l’energia de la per a realitzar la .

6

La nutrició heteròtrofa consisteix a alimentar-se de matèria d’altres éssers . Els , els fongs, els protozous i la majoria dels  són heteròtrofs.

Són comestibles, tots els bolets? Raona-ho. I les algues, s’utilitzen en l’alimentació humana?

7

Són abundants, els bacteris? En quins llocs del planeta podem trobar-ne? I nosaltres, tenim bacteris al nostre cos?

8

Indica quin tipus d’éssers vius intervenen en els processos d’elaboració del pa, del vi, del iogurt i del formatge.

9

Quines són les principals vies d’entrada dels microorganismes al nostre cos?

La nutrició autòtrofa consisteix a fabricar matèria a partir de matèria senzilla. Aquest procés requereix . Les , les i alguns bacteris són organismes autòtrofs.

2

Indica si són vertaderes o falses aquestes frases. Els llevats són fongs unicel·lulars que realitzen la fermentació alcohòlica. Tots els bacteris són perjudicials, ja que ens causen malalties. Els fongs són perjudicials perquè descomponen la matèria orgànica del sòl. Els líquens estan formats per una alga i un fong que s’associen i es beneficien mútuament.

3

10

Cita malalties provocades per bacteris que hages contret. Indica algun tractament adequat per a aquestes malalties i mesures per a previndre-les.

Observa els organismes següents i indica quins deuen ser autòtrofs i quins heteròtrofs. A quin grup d’éssers vius pertanyen?

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 431

431

25/11/2015 15:32:26

FITXA 3

REFORÇ I SUPORT

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

FONGS

P

Classificació

T

C

Reproducció

432

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 432

25/11/2015 15:32:30

D

.

FITXA 4

REFORÇ I SUPORT

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

PROTOZOUS Tipus

Classificació

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 433

433

25/11/2015 15:32:36

FITXA 5

REFORÇ I SUPORT

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

ALGUES

B

Tipus

T

Classificació

R

434

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 434

25/11/2015 15:32:44

D

.

FITXA 6

REFORÇ I SUPORT

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

BACTERIS Tipus

Reproducció

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 435

435

25/11/2015 15:32:49

FITXA 7

REFORÇ I SUPORT

Més competent

Bacteris i ésser humà: relacions complicades Tot i que és cert que entre els bacteris es troben algunes espècies que han mort més éssers humans que qualsevol altre ésser viu, també ho és que sense la seua presència la vida no seria o seria molt diferent al nostre planeta. Vegem algunes relacions amb aquests apassionants organismes. BACTERIS BENEFICIOSOS Cianobacteris. Constitueixen un complex i antic grup gràcies al qual la nostra atmosfera es va enriquir en oxigen que va permetre la vida al planeta. Actualment continuen subministrant un elevat percentatge d’aquest gas. Bacteris fixadors del nitrogen i bacteris mineralitzants. Uns dels components essencials del nostre cos són les proteïnes i l’ADN, molècules en la composició elemental de les quals entra el nitrogen. En darrer terme, el nitrogen procedeix de les plantes. Però d’on el prenen aquestes? El nitrogen és un gas molt inert i no és fàcil fixar-lo. Tanmateix, gràcies a l’acció d’alguns bacteris, el nitrogen gasós es transforma en nitrat assimilable per les plantes. Altres bacteris, els mineralitzants, transformen els cadàvers, les restes i excrements en substàncies senzilles assimilables per les plantes. Simbionts. Viuen amb nosaltres i ens fem favors mutus. Escherichia coli viu al còlon humà i rep aigua i aliments, i ens dóna a canvi vitamina K i ens facilita la digestió d’alguns glúcids. Un altre exemple és el bacil de Doderlain, que viu a la vagina humana. Col·laboradors industrials. Un conjunt divers de processos basats en les fermentacions bacterianes obté beneficis i productes industrials. Entre aquests citarem les fermentacions làcties, que produeixen el iogurt, el formatge i el quefir. També, la producció de vinagre.

A. Escherichia coli.

436

B. Lactobacillus acidophilus

Treballadors del medi ambient. Hi ha bacteris que descomponen el plàstic i el petroli. Altres apliquen el seu metabolisme a la descomposició de substàncies residuals en depuradores i potabilitzadores. Eines en la investigació microbiològica i en l’enginyeria genètica. Moltes de les coses que sabem de biologia molecular i de bioquímica s’han investigat en bacteris. La seua facilitat de cultiu, la senzillesa relativa de la seua estructura i metabolisme i l’elevada taxa de reproducció que presenten, han fet dels bacteris eines imprescindibles en la investigació biomèdica. La facilitat amb què poden acceptar material genètic exogen ha permés utilitzar-los per a expressar gens d’insulina humana i fabricar-la. BACTERIS PERJUDICIALS Bacteris patògens. Tots els òrgans i teixits del cos humà són susceptibles de l’atac d’alguna espècie bacteriana. Els causants de la tuberculosi, la pesta, el còlera, la diftèria,… han produït grans mortaldats en els éssers humans. Altres com la lepra i la sífilis han estigmatitzat generacions. Els antibiòtics i les vacunes han sigut les armes d’èxit quasi definitives en l’eradicació d’aquestes malalties. Els animals domèstics i la ramaderia són també víctimes de patògens bacterians. Descomposicions i putrefaccions. L’acció descomponedora bacteriana es pot exercir sobre aliments domèstics o emmagatzemats, i provoca pèrdues econòmiques que poden ser considerables.

C. Treponema pallidum

D. Mycobacterium tuberculosis

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 436

25/11/2015 15:32:53

D

.

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES

ACTIVITATS 1

USA LES TIC. Les quatre fotografies de la pàgina anterior representen quatre espècies de bacteris, dues de les quals són beneficioses i altres dues perjudicials. Esbrina la funció de cada una.

2

USA LES TIC. De les malalties següents indica quines són bacterianes i quines no ho són: tuberculosi, peu d’atleta, grip, meningitis meningocòccica, varicel·la, tifus, diftèria, candidiasi i Alzheimer.

3

USA LES TIC. Què fa el bacil de Doderlain a la vagina humana? Com definiries la relació que manté amb la nostra espècie?

4

5

En la pàgina anterior s’afirma que «els antibiòtics i les vacunes han sigut les armes d’èxit quasi definitives en l’eradicació d’aquestes malalties». Podries explicar el significat de quasi? COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA. Llig i respon. Però al migdia la febre va pujar de sobte a quaranta. El malalt delirava sense parar i els vòmits tornaren

a començar. Els ganglis del coll estaven adolorits i el porter volia tindre el cap tan lluny com fóra possible del cos. La dona estava asseguda al peu del llit i per damunt del cobertor subjectava amb les mans els peus del malalt. De la seua boca entapissada de fungositats s’escapaven fragments de paraules: «Les rates!», deia. Verdós, els llavis cerulis, les parpelles caigudes, l’alé irregular i feble, tot clavetejat pels ganglis, fet un bolic al fons de la llitera, com si volguera que es tancara sobre ell o com si alguna cosa el cridara sense treva des del fons de la terra, el porter s’ofegava sota una pressió invisible. La dona plorava. La pesta. Albert Camus.

a) Explica el significat de: delirar, gangli, fungositat, ceruli, clavetejat, bolic i sense treva. b) L’autor descriu amb mestria literària els símptomes d’un malalt de pesta. Busca l’agent causal d’aquesta malaltia i els seus símptomes. Què tenen a veure les rates amb tot això? c) Han tingut conseqüències històriques, les grans epidèmies de pesta?

TREBALL COOPERATIU

Disseny d’una campanya per a reivindicar els beneficis de la vacunació Esdeveniments recents han posat de manifest que hi ha arreu del món un corrent que nega els beneficis de les vacunacions o els contraposa als suposats perjudicis a què es veurien exposades les persones vacunades.

gi és cada vegada més alt. Així ho demostra l’analítica de persones, pròximes als afectats, que, malgrat no haver manifestat la malaltia, presenten anticossos contra aquesta.

Aquest corrent no té fonament científic ni cap altre fonament.

Es proposa el disseny i la realització d’una campanya a favor de la vacunació mitjançant:

Les conseqüències s’han manifestat per la mort de persones joves que no havien sigut vacunades contra malalties molt severes, però perfectament controlades per les campanyes de vacunació.

•  Producció d’una presentació audiovisual amb participació del grup classe.

A més d’aquests lamentables i tristos successos individuals, sorgeix un problema social: malalties de què era extremadament improbable contagiar-se perquè estaven controlades i quasi eradicades per les campanyes de vacunació, ressorgeixen i el risc de conta-

•  Xarrades de responsables sanitaris locals per explicar què són i per què es fan les campanyes de vacunació. A aquestes xarrades i a la presentació han de ser convidats els pares dels alumnes.

•  Realització de cartells per a exposar-los als corredors i llocs comuns del centre.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 437

437

25/11/2015 15:32:55

FITXA 8

REFORÇ I SUPORT

Fitxes multilingües ELS FONGS CIUPERCILE

1. Bolet

2. Espores 3. Miceli

4. Hifes

Romanés

438

Àrab

1. Ciuperca˘

1

2. Spori

2

3. Miceliu

3

4. Hife

4

Xinés

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 438

25/11/2015 15:32:57

D

.

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES

ELS FONGS THE MUSHROOMS LES CHAMPIGNONS DIE PILZE

1. Bolet

2. Espores 3. Miceli

4. Hifes

Anglés

Francés

Alemany

1. Stipe

1. Anneau

1. Stiel

2. Spores

2. Spores

2. Sporen

3. Mycelium

3. Mycélium

3. Myzel

4. Hyphae

4. Hyphes

4. Hyphe

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 439

439

25/11/2015 15:32:58

FITXA 9

REFORÇ I SUPORT

Fitxes multilingües TIPUS DE BACTERIS TIPURI DE BACTERII

1. Coc. Forma arredonida.

2. Bacil. Forma allargada.

Romanés

440

3. Vibrió. Forma de coma.

Àrab

1. Coc. Forma˘ rotunjita˘

1

2. Bacil. Forma˘ de bastonas¸

2

3. Vibrion. Forma˘ de virgula˘

3

4. Spiril. Forma˘ spiralata˘

4

4. Espiril. Forma espiral.

Xinés

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 440

25/11/2015 15:33:02

D

.

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES

TIPUS DE BACTERIS TYPES OF BACTERI LES TYPES DE BACTÈRIES BAKTERIENARTEN

1. Coc. Forma arredonida.

2. Bacil. Forma allargada.

3. Vibrió. Forma de coma.

4. Espiril. Forma espiral.

Anglés

Francés

Alemany

1. Coccus. Sphere shaped

1. Coccus. Forme arrondie

1. Kokke. Kreisrundförmige

2. Bacillus. Rod shaped

2. Bacille. Forme allongée

2. Bazillus. Stäbchenförmige

3. Vibrio. Comma shaped

3. Vibrion. Forme de virgule

3. Vibrio. Kommaförmige

4. Spirillum. Spiral shaped

4. Spirille. Forme de spirale

4. Spirillen. Spiralförmige

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 441

441

25/11/2015 15:33:05

FITXA 10

APROFUNDIMENT

PROJECTES D’INVESTIGACIÓ

Les verdures del mar

Wakame.

Kombu.

FULL DE RUTA Objectiu: investigar l’ús de les algues marines i la seua aqüicultura. Investigacions suggerides: •  Les algues comestibles. Propietats nutritives i gastronòmiques. •  Les algues com a fonts de fertilitzants i de farratge. •  Els alginats. Aplicacions en microbiologia. Altres aplicacions industrials.

•  Planta d’investigació en aqüicultura d’algues. Instituto Español de Oceanografía. Paraules clau: ieo, acuicultura, algas. •  Uso y cultivo de laminarias, las grandes algas marinas. Investigación y Ciencia. C. Peteiro, M. García Tasende. •  Guía de las algas del Atlántico y del Mediterráneo. C. F. Boudouresque, Jacqueline Cabioc'h. Ed Omega, 2007.

•  Biocombustibles a partir d’algues.

Presentació: diversos cartells amb temàtiques diverses: aqüicultura, gastronomia, biocombustibles, indústria farmacèutica i cosmètica.

•  Aqüicultura de laminàries a Espanya.

Duració de l’elaboració: de dues a tres setmanes.

Fonts d’investigació:

Realització: diversos equips de tres alumnes, que treballaran: un en investigació sobre aqüicultura i els altres desenvoluparan, cada un, diferents aspectes de la utilització de les algues.

•  Aqüicultura de les algues. Beneficis ambientals i econòmics.

•  Perspectives per a la producció d’algues marines als països en via de desenvolupament. FAO. Paraules clau: FAO, perspectivas producción, algas marinas, países desarrollo. •  Desenvolupament sostenible de l’aqüicultura. Paraules clau: ministerio agricultura, acuicultura multitrófica integrada.

442

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 442

25/11/2015 15:33:09

D

.

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES

TINGUES EN COMPTE QUE

•  L’aqüicultura d’algues marines és un procés desenvolupat en molts països del món i recomanat per organismes internacionals com la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura). Inclou tant les macroalgues (algues grans, visibles i manejables) com les microalgues unicel· lulars. Aquest cultiu està donant beneficis econòmics i ambientals. •  L’aqüicultura es fa necessària perquè la simple recol·lecció d’algues exhauriria els mars i en faria incert el subministrament per al consum i la indústria. D’altra banda, l’aqüicultura permet seleccionar l’espècie desitjada i obtindrela lliure de contaminacions. •  Les algues marines tenen molta demanda i són consumides en molts camps de l’activitat humana: gastronomia, indústria farmacèutica i cosmètica, agricultura, combustibles i microbiologia. •  A Espanya són diverses les empreses que es dediquen a l’aqüicultura d’algues marines. Altres països, com el Japó o Xile, fa molt de temps que es beneficien amb els productes derivats de les algues.

EL QUE HAS DE SABER •  Laminaria: gènere d’alga bruna algunes espècies de la qual són objecte d’aqüicultura. •  Aqüicultura: procés pel qual l’ésser humà afavoreix el creixement i desenvolupament en l’aigua d’espècies aquàtiques que en condicions naturals creixerien menys. •  Aqüicultura multitròfica integrada: aqüicultura simultània de diversos nivells tròfics (algues → clòtxines → peixos → detritívors) que interactuen entre si intercanviant productes i residus. •  Biocombustibles: combustibles (alcohols) produïts per fermentacions biològiques que s’usen en automoció. •  Bioreactor: recipient on es produeix un procés fermentatiu el producte final del qual es busca amb usos industrials.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 443

443

25/11/2015 15:33:11

FITXA 11

APROFUNDIMENT

PROJECTES D’INVESTIGACIÓ

Paludisme o malària, dos noms per a un assassí de masses

FULL DE RUTA Objectiu: investigar la transmissió i el desenvolupament del paludisme. Investigacions suggerides:

•  Paludisme. Organització Mundial de la Salut. Paraules clau: OMS, paludismo.

•  Característiques del protozou Plasmodium. Espècies més freqüents.

•  Malària.

•  El mosquit Anopheles. Principals espècies vectores de la malaltia.

•  Recomanació de vacunes i antipalúdics. Ministeri  de Sanitat d’Espanya.

•  Cicle biològic del Plasmodium en l’Anopheles i en l’ésser humà. •  Símptomes i desenvolupament de la malaltia. Febres terçanes i quartanes. •  El paludisme al món: dades epidemiològiques. •  El paludisme a Espanya. Llocs endèmics. La malaltia en la literatura. •  Medicaments antipalúdics. De l’escorça de quinina als últims avanços. Les vacunes contra la malària. •  Estudi d’un cas: la duquessa de Chinchón i el tractament de la malària. •  Viatges a països endèmics i mesures preventives.

444

Fonts d’investigació:

Paraules clau: Medlineplus, malaria.

Paraules clau: ministerio sanidad, viaje, malaria. •  Atlas de Parasitología. J. Gállego Berenguer. Ed. Jover,1980. •  Manual de Parasitología. J. Gállego Berenguer. Ed. Universitat de Barcelona, 2013. Presentació: mural amb elements de la investigació (aspectes epidemiològics i biològics) i un tríptic explicatiu. Duració de l’elaboració: una o dues setmanes. Realització: un equip de cinc alumnes.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 444

25/11/2015 15:33:13

D

.

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES

TINGUES EN COMPTE QUE

•  La meitat de la població mundial està en risc de contraure aquesta malaltia. Això suposa 3 300 milions de persones en 97 països, de les quals 1 200 milions tenen un risc elevat. •  Segons estimacions de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), l’any 2013 hi hagué 198 milions de casos de paludisme i 584 000 morts per aquesta malaltia arreu del món. No obstant això, s’estima que les taxes mundials d’incidència del paludisme han disminuït en un 30 % entre 2000 i 2013, i les de mortalitat en un 47 %. Els països amb transmissió de paludisme l’any 2000 s’han reduït a la meitat, fet que suposa complir un dels Objectius del Mil·lenni. •  Un dels problemes més greus a què hem de fer front en la lluita contra el paludisme és que Anopheles ha desenvolupat resistència enfront d’alguns insecticides que es feien servir per a combatre’l. •  Encara que ha augmentat considerablement, el finançament mundial dedicat a la lluita contra el paludisme és el 53 % del que s’estima necessari.

EL QUE HAS DE SABER •  Plasmodium: gènere d’un protozou paràsit que pertany al grup dels esporozous i és causant del paludisme o malària. •  Anopheles: gènere de mosquit hematòfag que és vector del Plasmodium. •  Hematòfag: que s’alimenta de sang. •  Vector: ací es refereix a l’organisme que és portador d’un altre, el qual introdueix en un tercer. •  Quinina: component de l’escorça de l’arbre tropical Cinchona succirubra (arbre de la quina), que va ser el primer remei contra el paludisme. •  Febres terçanes i quartanes: febres que cursen amb pics de temperatura cada tres o quatre dies, respectivament. •  Cañas y barro: magnífica novel·la de Vicent Blasco Ibáñez que transcorre a l’Albufera, que era aleshores una zona endèmica de paludisme, com descriu l’autor.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 445

445

25/11/2015 15:33:15

FITXA 12

APROFUNDIMENT

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES

TREBALLS D’AULA

Els líquens

E

NI ALGUES NI FONGS, SINÓ TOT ALHORA

Els líquens estan formats per l’associació d’una alga unicel·lular i un fong. El fong protegeix l’alga de la dessecació i l’alga subministra al fong els nutrients obtinguts amb la fotosíntesi. Els líquens poden viure en qualsevol clima sense contaminació atmosfèrica. Es desenvolupen sobre escorces d’arbres, murs, roques o sobre el sòl. Segons la morfologia que presenten, es poden dividir en tres tipus: •  Líquens crustacis: formen una espècie de costra que s’adhereix al substrat. •  Líquens foliacis: tenen aspecte laminar, s’uneixen al substrat per un grup d’hifes (filaments propis del fong). •  Líquens fruticulosos: tenen forma d’arbust xicotet. Es fixen al substrat mitjançant uns cordons d’hifes. Els líquens exerceixen un important paper en la natura, ja que intervenen en la formació del sòl: creen una fina capa de matèria orgànica sobre la qual es desenvolupen les plantes. Es consideren indicadors naturals de la contaminació atmosfèrica, ja que són sensibles als gasos sulfurosos produïts per les indústries i al monòxid de carboni (CO) dels vehicles.

Liquen

Cèl·lules de l’alga Filaments (hifes) del fong

Detall d’un liquen. Les parts amb forma de «cràter» són estructures per a la reproducció.

ACTIVITATS 1

2

3

Realitza un dibuix esquemàtic d’un tall transversal d’un liquen i indica’n els components. Fixa’t en la fotografia microscòpica d’aquesta fitxa.

4

Com intervenen els líquens en la formació de sòl?

5

Quines condicions (climàtiques, nutricionals, etc.) requereixen els líquens per a viure? Sobre quin tipus de superfícies podem trobar-ne?

6

Com poden viure els líquens en llocs inhòspits on no viurien les algues i els fongs que el formen?

7

Indica la importància i la utilitat dels líquens.

Classifica els líquens de les fotografies segons la morfologia. De quins materials estarà construïda una casa si als murs creixen líquens del gènere Leca­nora?

446

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 446

25/11/2015 15:33:17

D

.

FITXA 13

APROFUNDIMENT

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES

TREBALLS D’AULA

Els protozous EL PARAMECI (gènere Paramoecium)

Els paramecis són protozous ben coneguts que mesuren fins a 0,1 mm (100 µm) de longitud: es poden veure a simple vista com «taques» en les mostres d’aigua. Són éssers unicel·lulars, però molt complexos. Observant-los al microscopi, s’aprecia que tenen dos vacúols pulsatius, un a cada costat del cos. S’anomenen pulsatius perquè es mouen rítmicament: quan un està contret, l’altre es dilata. Sembla que s’ocupen de la circulació d’aigua per la cèl·lula. El parameci té una espècie de boca que s’anomena citostoma, que continua amb un tub anomenat citofaringe. La citofaringe desemboca en un vacúol que s’ocupa de realitzar la digestió de l’aliment (partícules de matèria orgànica i protozous i algues xicotetes). Els paramecis es desplacen gràcies a cilis, una espècie de «pèls mòbils» que cobreixen tot l’exterior de la cèl·lula.

L’AMEBA (gènere Amoeba)

Les amebes són protozous grans, però difícils de trobar als tolls. La seua forma és molt irregular, ja que es desplacen mitjançant pseudòpodes, prolongacions de la cèl·lula que actuen com a falsos peus. Els pseudòpodes li serveixen també per a capturar l’aliment: l’ameba emet dues d’aquestes prolongacions i envolta altres protozous menuts, englobant-los al seu interior. Dins de la cèl·lula, al microscopi es pot observar l’existència d’un nucli i nombrosos grànuls, que corresponen als vacúols i altres orgànuls. Just a la zona del citoplasma més pròxima a la membrana, s’aprecia una banda més «neta», que es pensa que és més fluida. Això podria tindre relació amb la flexibilitat del protozou.

ACTIVITATS 1

A quin regne pertanyen els protozous? Descriu-ne les característiques.

3

Per què els pseudòpodes s’anomenen falsos peus? Quina altra funció duen a terme els pseudòpodes?

2

Explica les diferències entre el tipus de desplaçament del parameci i de l’ameba.

4

Explica com capturen l’aliment el parameci i l’ameba. De què s’alimenten? Tenen alguna estructura cel·lular per a digerir l’aliment?

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 447

447

25/11/2015 15:33:20

FITXA 14

APROFUNDIMENT

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES

TREBALLS D’AULA

Materials de laboratori

P

Observacions i experiències simples LA LUPA BINOCULAR I EL MICROSCOPI ÒPTIC

En aquest full es mostra un dibuix esquemàtic de la lupa binocular i un altre del microscopi òptic, instruments que els nostres alumnes utilitzaran per a la realització de les pràctiques següents. És convenient que els alumnes coneguen els components i el maneig de cada un d’aquests aparells; per això podem utilitzar didàcticament aquestes figures de dues maneres:

•  Elaborant unes «transparències» per projectar i explicar a tot el grup d’alumnes el funcionament dels instruments. •  Fotocopiant les imatges perquè els estudiants hi realitzen un resum del maneig dels instruments (de forma individual), després d’explicar-ho en grup.

Oculars

Tub

Ocular

Columna Revòlver Cossos d’oculars

Control de bloqueig

Cossos d’objectius

Control d’enfocament

Caragol d’enfocament (macromètric)

Objectius

Caragol d’enfocament (micromètric)

Platina

Anell de subjecció

Pinça

Braç

Diafragma

Base Base

Pinces

Platina

Font d’il·luminació

ACTIVITATS 1

2

Cita les parts que tenen en comú la lupa binocular i el microscopi, i indica la funció que tenen. Cita les parts en què es diferencien i indica’n la funció.

448

3

Explica breument com es manegen la lupa i el microscopi.

4

Indica què utilitzaries per a observar: bacteris, l’ala d’una mosca, un pèl, el pol·len d’una flor, protozous i algues, un insecte xicotet, un liquen, un estam amb pol·len i la fulla d’una planta.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 448

25/11/2015 15:33:22

D

FITXA 15

APROFUNDIMENT

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES

TREBALLS D’AULA

Protoctists CLASSIFICACIÓ DELS PROTOCTISTS

El quadre següent presenta algunes de les característiques dels principals grups de protozous i exemples. FÍLUM Sarcomastigophora

CARACTERÍSTIQUES

GÈNERES D’INTERÉS

Els que pertanyen al subfílum Mastigophora es desplacen mitjançant flagels. La majoria són paràsits.

Tripanosoma, Leishmania, Trychomonas

Els del subfílum rizòpodes es desplacen per pseudòpodes. Viuen en aigua dolça o marina. Alguns són paràsits.

Amoeba, Globigerina,

Apicomplexa o esporozous

Es desplacen mitjançant moviments del cos. Formen espores. Són paràsits interns, causants d’epidèmies.

Plasmodium

Microsporidis

Es desplacen per pseudòpodes. Formen espores. Són paràsits interns.

Nosema

Ciliophora

Són els protozous més complexos. Es desplacen mitjançant cilis. Presenten macronucli, micronucli, citostoma i citofaringe. Es reprodueixen per conjugació. Habiten en diversos medis aquàtics.

Didinium, Paramoecium,

Nummulites (fòssil)

Vorticella, Stentor

La taula següent representa els principals grups d’algues amb les seues característiques i exemples. FÍLUM

CARACTERÍSTIQUES

EXEMPLES

Pirròfits o dinoflagel·lats

Algues unicel·lulars flagel·lades. Contenen els pigments clorofil·la a i c, carotens i dinoxantina. Posseeixen midó com a substància de reserva.

Genodium, Ceratium

Euglenòfits

Algues unicel·lulars amb un flagel. Contenen clorofil·la, neoxantina i zeaxantina. El paramil és la seua substància de reserva.

Euglena viridis, Noctiluca splendens

Crisòfits

Algues unicel·lulars que poden aparéixer agrupades. Són les diatomees, algues que tenen frústuls («closques») de silici. Contenen clorofil·la b, carotens i dinoxantina. Tenen crisolaminarina com a substància de reserva.

Navicula, Diatoma, Pinnularia

Feòfits o algues brunes

Algues pluricel·lulars filamentoses. Contenen clorofil·la a i c, carotens i ficoxantina. Presenten laminarina com a substància de reserva. En aquest grup hi ha algues molt grans, com els sargassos.

Padina pavonia, Laminaria digitata, Fucus vesiculosus

Rodòfits o algues roges

Algues amb tal·lus filamentós, molt semblants a les plantes superiors, per l’aspecte i la mida. Contenen clorofil·la a i d, ficoeritrina i ficocianina. Posseeixen midó de florídies com a substància de reserva. Poden viure a gran profunditat.

Chondrus crispus, Corallina mediterranea, Lithophyllum incrustans, Ceramium rubrum

Cloròfits o algues verdes

Algues unicel·lulars o pluricel·lulars. Contenen clorofil·la a i b, carotens i neoxantina. Presenten midó com a substància de reserva. Viuen en una gran varietat d’hàbitats, però són especialment abundants a les costes, en aigües lluminoses.

Volvox, Spyrogira (unicel·lulars), Ulva lactuca, Enteromorpha, Codium tomentsum, Acetabularia acetabulum

. ACTIVITATS

a

.

1

Indica les característiques que tenen en comú i les diferències entre els protozous i les algues.

2

Quines algues s’assemblen més a les plantes? Descriu-ne les característiques.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 449

449

25/11/2015 15:33:24

FITXA 16

APROFUNDIMENT

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES

TREBALLS D’AULA

Guia de camp de les algues marines ALGUES ROGES

ALGUES BRUNES •  Padina pavonia. Presenta una forma en ventall. Fa uns 10 cm d’alçada. Es desenvolupa sobre roques en aigües tranquil· les poc profundes de zones mediterrànies i atlàntiques. •  Fucus vesiculosus. El fucus vesiculós és una alga de color verd fosc d’uns 30 a 100 cm de longitud. Es caracteritza perquè presenta als extrems de les bifurcacions del tal·lus unes vesícules plenes d’aire. Creix a les costes de l’Atlàntic i mar del Nord. D’aquesta alga s’extrauen substàncies que s’utilitzen amb diversos fins, com la tonificació de l’intestí i com a laxant, entre altres usos.

•  L ithophyllum incrustans. Es caracteritza pel seu aspecte de pedra. Es troba revestint roques de les àrees meridionals del Mediterrani i de l’Atlàntic. •  Ceramium rubrum. Es caracteritza per tindre els apèndixs finals dels tal·lus amb forma de tenalles. Es fa servir ­per a fabricar gels, utilitzada en l’elaboració de productes alimentaris i també per a cultivar microorganismes al laboratori.

ALGUES VERDES •  Ulva lactuca. Coneguda amb el nom comú d’encisam de mar. Es troba a les zones costaneres a poca profunditat. S’utilitza en l’alimentació humana.

•  Acetabularia acetabulum. Viu al Mediterrani sobre restes de petxines o roques. S’utilitza en investigació.

•  Codium vermilara. Alga mediterrània amb tal·lus molt bifurcat  i esponjós. L’espècie Codium bursa té forma de bossa, a vegades és arrossegada fins a la vora per les ones del mar.

•  Enteromorpha intestinalis. És una de les algues més freqüents a les zones costaneres. El tal·lus pot superar els 50 cm de longitud.

ACTIVITATS 1

Explica el tipus de nutrició que tenen les algues. Què necessiten per a dur-la a terme?

3

Cita les utilitats de les algues i indica el tipus d’alga corresponent.

2

Què tenen en comú amb les plantes? Per què no són verdes totes les algues igual que les plantes terrestres? En funció de què es classifiquen les algues?

4

L’alga bruna Fucus vesiculosus es caracteritza perquè presenta unes vesícules plenes d’aire. Quina funció tenen?

450

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 450

25/11/2015 15:33:26

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació Avaluació de continguts Avaluació per competències

.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 451

25/11/2015 15:33:28

D

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 452

25/11/2015 15:33:29

AUTOAVALUACIÓ

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES Nom:

1

El miceli d’un fong està format per:

Curs:

6

a. Llevats.

Data:

Els rizòpodes són protozous que es desplacen mitjançant:

b. Filaments microscòpics anomenats hifes.

a. Flagels.

c. Filaments que constitueixen el bolet.

b. Cilis.

d. Esporangis.

c. Pseudòpodes. d. Cilis i flagels.

2

Els llevats es reprodueixen: a. Per espores.

7

El fitoplàncton està format:

b. Sexualment.

a. Per les algues i els protozous.

c. Per bipartició.

b. Per les plantes i les algues.

d. Per gemmació.

c. Pels protozous i els bacteris. d. Per les algues i els cianobacteris.

3

Els organismes biodegradadors: a. Són sapròfits.

8

Els bacils són:

b. Fixen el nitrogen.

a. Bacteris de forma allargada.

c. S’alimenten de matèria inorgànica.

b. Bacteris de forma arredonida.

d. Són paràsits.

c. Bacteris autòtrofs. d. Bacteris eucariotes.

4

Els líquens són una associació simbiòtica: a. Entre una planta i un fong.

5

9

La flora intestinal està formada per:

b. Entre una alga i un protozou.

a. Bacteris perjudicials.

c. Entre un fong i una alga.

b. Bacteris simbiòtics.

d. En què un organisme viu a costa d’un altre i el perjudica.

c. Bacteris, algues i fongs.

Pertanyen al regne dels protoctists: a. Els llevats i les floridures.

d. Algues i llevats. 10

La presència inicial d’oxigen a l’atmosfera és deguda:

b. Les moneres.

a. A les plantes.

c. Les algues i les plantes.

b. A les algues.

d. Els protozous i les algues.

c. Als bacteris fotosintètics. d. Als bacteris descomponedors.

1 b; 2 d; 3 a; 4 c; 5 d; 6 c; 7 d; 8 a; 9 b; 10 c. SOLUCIONS DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 453

453

25/11/2015 15:33:30

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES Nom:

1

Curs:

Data:

Escriu el nom de les parts assenyalades i indica les característiques del regne a què pertany. A

 

B

 

C

  

2

Què significa que els fongs són biodegradadors? És important aquesta funció per a l’ecosistema? En quin sentit?  

3

Completa aquest quadre. Protozous

Algues

Regne Tipus de cèl·lules Unicel·lulars i/o pluricel·lulars Nutrició Classificació Importància

4

Identifica els microorganismes següents i indica el regne i el grup a què pertanyen. Descriu-ne la forma de vida i la locomoció. A

5

B

C



















Tenen clorofil·la totes les algues? Com es classifiquen?  

454

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 454

25/11/2015 15:33:34

D

.

CONTROL B

6

Cita les característiques del regne de les moneres. Quins éssers vius pertanyen a aquest regne? En quins llocs podem trobar-ne?   

7

Identifica aquests organismes, indica com es classifiquen i descriu-los. A

B

   

C

D

   

8

Completa aquestes frases. Els bacteris             fabriquen la seua pròpia matèria             i entre aquests es troben els            . Els bacteris sapròfits viuen sobre la matèria orgànica en             i acompleixen un paper molt important en la biosfera perquè la degraden en compostos            . Els bacteris             s’alimenten a costa dels nutrients d’altres éssers vius, als quals             i els provoquen            .

9

Quin tipus de nutrició presenten els bacteris? Explica un exemple de cada tipus.   

10

Cita 4 mesures per a previndre les malalties causades pels agents patògens.      

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 455

455

25/11/2015 15:33:37

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES Nom:

1

Curs:

Data:

Identifica l’organisme de la fotografia, indica a quin regne pertany i descriu-ne les característiques. Com es reprodueixen? On és fàcil trobar-ne?       

2

Defineix: hifes, miceli, bolet i sapròfit.  

3

Explica el tipus d’associació que constitueixen els líquens. Com poden viure en llocs inhòspits com roques o teulades?   

4

Identifica els organismes de les fotografies i indica les característiques que tenen en comú i les que els diferencien. A

5

B













a) Quin tipus de cèl·lules tenen les algues? A quines s’assemblen? Quins orgànuls presenten i quina funció s’hi realitza?   b) Per què no es classifiquen en el mateix grup que les plantes? Com es classifiquen les algues?  

456

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 456

25/11/2015 15:33:41

D

.

CONTROL A

6

Què és el fitoplàncton? I el zooplàncton? Quina importància tenen en els ecosistemes aquàtics?     

7

Explica com viuen els bacteris sapròfits i els simbionts. Són autòtrofs o heteròtrofs? Posa’n exemples.     

8

Explica la importància que han tingut els bacteris fotosintètics per al desenvolupament de la vida tal com la coneixem a la Terra. Quins altres bacteris duen a terme accions beneficioses per als ecosistemes en general i per a alguns organismes en particular?     

9

Completa la taula següent. Protozous

Algues

Bacteris

Regne Tipus de cèl·lules Unicel·lulars i/o pluricel·lulars Nutrició Classificació 10

Una de les condicions perquè l’aigua siga potable és que no ha de contindre contaminants biològics. Indica quin tipus d’éssers vius poden contaminar l’aigua.    

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 457

457

25/11/2015 15:33:44

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES

Criteris d’avaluació*

Estàndards d’aprenentatge*

B3-5. Descriure les característiques generals dels grans grups taxonòmics i explicar la importància que tenen en el conjunt dels éssers vius.

B3-5.1. Discrimina les característiques generals i singulars de cada grup taxonòmic.

B3-2. Descriure les funcions comunes a tots els éssers vius i diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.

B3-2.1. Comprén i diferencia la importància de cada funció per al manteniment de la vida.

Activitats Control B

Control A

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 10

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10

9

*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària.

B: és un protozou ciliat de vida lliure que es mou mitjançant el moviment coordinat dels cilis, que envolten tota la superfície de la cèl·lula. C: és un rizòpode, que pot ser de vida lliure o paràsit, i es desplaça mitjançant pseudòpodes, anomenats falsos peus, que són prolongacions del seu citoplasma.

Control B 1

2

3

A: barret, B: làmines i C: peu. Les característiques del regne dels fongs són: les cèl·lules són eucariotes, poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars encara que no presenten teixits diferenciats, tenen nutrició heteròtrofa i poden ser de vida lliure, paràsits o simbionts. En els pluricel·lulars, les cèl·lules formen filaments microscòpics anomenats hifes, que s’agrupen per originar el cos o miceli del fong. Els unicel·lulars es reprodueixen per gemmació i els pluricel·lulars, per espores. Els fongs s’alimenten de les restes de matèria orgànica del sòl i la descomponen en compostos senzills que poden ser utilitzats per les plantes. El paper dels organismes biodegradadors o descomponedors de la matèria orgànica del sòl és molt important, ja que reciclen la matèria i gràcies a aquests es tanca el cicle de la matèria en els ecosistemes. Sense els fongs, les restes d’éssers vius, la matèria orgànica, no desapareixeria i s’acumularia en el sòl.

Totes les algues són autòtrofes i tenen clorofil·la i altres pigments fotosintètics. Es classifiquen en funció dels pigments predominants: a) algues verdes, en les quals predomina la clorofil·la; b) algues roges, en què predominen pigments rogencs; i c) algues brunes, amb predomini de pigments grocs que amb la clorofil·la donen coloració marró.

6

El regne de les moneres agrupa els organismes unicel·lulars amb cèl·lules procariotes. A aquest regne pertanyen els bacteris i els podem trobar en tots els llocs del planeta.

7

Són bacteris que pertanyen al regne de les moneres i es classifiquen per la forma que tenen en: A: Cocs, tenen forma esfèrica. B: Bacils, tenen forma de bastonet allargat. C: Espirils, tenen forma de tirabuixó helicoïdal. D: Vibrions, de forma lleugerament corbada, forma de coma.

Protozous

4

5

Algues

Regne

Protoctists

Protoctists

Tipus de cèl·lules

Eucariotes

Eucariotes

Unicel·lulars i/o pluricel·lulars

Unicel·lulars

Unicel·lulars i pluricel·lulars

Nutrició

Heteròtrofa

Autòtrofa

Classificació

Flagel·lats, ciliats, rizòpodes i esporozous

Algues verdes, roges i brunes

Importància

Formen part del zooplàncton

Formen part del fitoplàncton

Pertanyen al regne dels protoctists i dins d’aquest als protozous. A: és un protozou flagel·lat, pot ser de vida lliure o paràsit, i es desplaça agitant el flagel a manera de fuet.

458

8

Els bacteris autòtrofs fabriquen la seua pròpia matèria orgànica i entre aquests es troben els cianobacteris. Els bacteris sapròfits viuen sobre la matèria orgànica en descomposició i acompleixen un paper molt important  en la biosfera perquè la degraden en compostos senzills. Els bacteris paràsits s’alimenten a costa dels nutrients d’altres éssers vius, als quals perjudiquen i els provoquen malalties.

9

Els organismes del regne de les moneres presenten dos tipus de nutrició: autòtrofa i heteròtrofa. Els bacteris autòtrofs fabriquen la seua pròpia matèria orgànica a partir de la inorgànica i entre aquests hi ha els cianobacteris. Els bacteris heteròtrofs obtenen els nutrients de la matèria orgànica produïda per altres éssers vius, com, per exemple, els bacteris paràsits que causen malalties.

10

Rentar, manipular i conservar els aliments de forma adequada. Llavar-se sovint les mans. Raspallar-se les dents de forma regular. Mantindre neta la casa.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 458

25/11/2015 15:33:45

D

.

Control A 1

2

6

És una floridura que pertany al regne dels fongs. Les floridures són fongs pluricel·lulars, molts microscòpics, amb hifes que formen filaments solts. Poden ser sapròfits o paràsits que causen infeccions. Es reprodueixen per espores i en produeixen tantes que és molt fàcil trobar-les sobre el pa, taronges, formatge i altres aliments. Requereixen matèria orgànica, poca llum i humitat.

La importància del plàncton, tant el fitoplàncton com el zooplàncton, és que constitueix els dos primers passos de totes les cadenes alimentàries del medi aquàtic i, per tant, serveix d’aliment a molts organismes aquàtics.

Les hifes són filaments microscòpics que formen les cèl·lules dels fongs pluricel·lulars. El miceli és el cos del fong format per agrupacions d’hifes que pot assolir grans superfícies.

7

El bolet és la part reproductora de molts fongs pluricel·lulars. Consta d’un barret a la part inferior del qual es localitzen els esporangis i un peu. Sapròfit és un organisme que viu sobre les restes de matèria orgànica del sòl i les descompon en compostos més senzills que poden ser utilitzats per les plantes. 3

Els líquens són una associació simbiòtica entre una alga i un fong. Ambdós es beneficien mútuament: l’alga fabrica matèria orgànica de la qual s’alimenta el fong, i aquest proporciona a l’alga l’aigua i la matèria inorgànica que necessita per a realitzar la fotosíntesi. Això els permet viure en llocs inhòspits.

4

A és un protozou i B és una alga. Pertanyen al regne dels protoctists i tenen en comú aquestes característiques: les cèl·lules són eucariotes, poden ser unicel·lulars, colonials o pluricel·lulars, i no presenten teixits ni òrgans. Es diferencien pel tipus de nutrició, els protozous són heteròtrofs i les algues autòtrofes, i perquè els protozous són sempre unicel·lulars i les algues poden ser unicel·lulars, colonials o pluricel·lulars.

5

El fitoplàncton està format per les algues i els bacteris cianoficis, organismes autòtrofs, que suren en l’aigua tant dolça com salada. Constitueix el primer pas de totes les cadenes alimentàries del medi aquàtic. El zooplàncton està format per xicotets organismes heteròtrofs, protozous i invertebrats menuts, que suren en l’aigua i s’alimenten del fitoplàncton.

a) Les algues tenen cèl·lules eucariotes semblants a les vegetals, cobertes, en general, per una paret cel·lular. Tenen cloroplasts on es realitza la fotosíntesi. b) Les algues no es classifiquen en el mateix grup que les plantes perquè poden ser unicel·lulars, colonials o pluricel·lulars, i aquestes últimes no presenten teixits ni òrgans. Totes les plantes són pluricel·lulars i presenten teixits. Les algues es classifiquen en funció dels pigments predominants en algues roges, algues verdes i algues brunes.

Els bacteris sapròfits viuen sobre la matèria orgànica morta o en descomposició. Són exemples d’aquests bacteris els que viuen sobre fulles que s’acumulen al sòl del bosc, sobre els animals morts o sobre els aliments. Els bacteris simbionts viuen en íntima associació amb  altres organismes i es beneficien mútuament, com ara els bacteris de la flora intestinal. Són heteròtrofs.

8

Els bacteris fotosintètics que habitaren als oceans primitius alliberaren grans quantitats d’oxigen a l’atmosfera i així van canviar-ne la composició. Gràcies a la seua activitat, pot existir la vida tal com la coneixem hui. Altres bacteris que duen a terme accions beneficioses són els descomponedors, els de la flora intestinal i els que intervenen en l’elaboració d’aliments.

9

Protozous

Bacteris

Regne

Protoctists

Protoctists

Moneres

Tipus cèl·lules

Eucariotes

Eucariotes

Procariotes

Unicel·lulars i/o pluricel·lulars

Unicel·lulars

Unicel·lulars i pluricel·lulars

Unicel·lulars

Nutrició

Heteròtrofa

Autòtrofa

Heteròtrofa

Classificació

Flagel·lats, ciliats, rizòpodes i esporozous

Algues roges, verdes i brunes

Cocs, bacils, espirils i vibrions

10

L’aigua contaminada pot contindre diversos tipus de protozous i bacteris.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 459

Algues

459

25/11/2015 15:33:47

AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES Nom:

Curs:

Data:

Els líquens es formen per l’associació d’una alga i un fong. En la relació que estableixen l’alga realitza la fotosíntesi i proporciona la matèria orgànica necessària per a ella i per al fong, mentre que el fong captura del medi on viu l’aigua i les sals minerals necessàries, i dóna protecció a l’alga enfront de la dessecació. El creixement dels líquens és lent, però poden viure en els ambients més hostils del planeta. Són els primers éssers vius a colonitzar noves terres, com les que resulten d’una erupció volcànica. Alguns són excel·lents bioindicadors de la puresa de l’aire. Els líquens són molt sensibles a la presència de contaminants a l’atmosfera i desapareixen quan en l’ambient hi ha gasos com el diòxid de sofre (SO2). La presència de líquens com usnea, ramalina o evèrnia formant llargues «barbes» sobre els arbres ens indica l’absència de contaminació atmosfèrica.

1

Quin tipus de nutrició tenen els líquens? a. Segons les circumstàncies, poden ser autòtrofs o heteròtrofs. b. Autòtrofa, perquè el liquen obté la matèria orgànica a partir de la fotosíntesi que fa l’alga. c. Heteròtrofa, perquè el fong proporciona l’aigua necessària per a la nutrició. d. Ni autòtrofa ni heteròtrofa, són paràsits dels arbres sobre els quals viuen.

2

Quin tipus de relació s’estableix entre l’alga i el fong per originar un liquen? a. Depredació del fong sobre l’alga. b. Parasitisme, l’alga es nodreix de la matèria orgànica del fong i el debilita. c. Simbiosi, ambdós es beneficien i viuen en íntima relació. d. Aprofitament, el fong s’aprofita de l’alga sense donar res a canvi.

3

A la zona sud-occidental d’Astúries es troba el bosc de Muniellos, un vertader paradís per als líquens. Aquest bosc està catalogat com a reserva integral de la biosfera des de l’any 2000, comprén les muntanyes de Muniellos, Valdebois i la Viliella i és un magnífic exemple de bosc atlàntic, en el qual abunden roures, fajos i bedolls. Sobre els arbres creixen més de quatre-centes espècies de líquens diferents que li donen un aspecte fantasmagòric durant els mesos de tardor i hivern. Quina d’aquestes afirmacions sobre Muniellos és correcta? a. Que Muniellos té una atmosfera molt rica en oxigen, fet que incrementa el creixement dels líquens. b. Que el sòl sobre el qual es desenvolupa el bosc és molt ric en nutrients, matèria orgànica i metalls pesants, fet que produeix un fort creixement de líquens. c. Que és un bosc malalt, ja que els líquens ofeguen els arbres impedint-los el creixement. d. Que la qualitat de l’aire a Muniellos és excel·lent i no hi ha contaminació atmosfèrica.

4

Els bolets no són un individu complet, només són l’òrgan reproductor d’un cert tipus de fongs pluricel·lulars. Quin nom rep la resta del cos d’aquest tipus de fongs, que no es veu a simple vista i creix al subsòl? a. Miceli. b. Hifa. c. Peu. d. Volva.

460

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 460

25/11/2015 15:33:50

D

.

5

Si parlem dels fongs, quines d’aquestes frases són vertaderes i quines són falses?

V/F

Els fongs… Són plantes. Són heteròtrofs. Les seues cèl·lules no tenen nucli perquè són procariotes. Alguns s’utilitzen industrialment per a fabricar productes útils per a les persones. Són molt importants per a descompondre la matèria orgànica en compostos inorgànics més senzills. Alguns ocasionen malalties, com la disenteria. 6

7

Algunes moneres que viuen a Muniellos són bacteris que viuen sobre la matèria orgànica en descomposició, altres són autòtrofs i no depenen d’altres éssers vius per a nodrir-se, altres s’associen amb altres cèl·lules i aconsegueixen beneficis mutus, altres són paràsits, etc. Quin nom reben els que viuen sobre restes d’altres éssers vius i els descomponen en matèria inorgànica? a. Paràsits.

c. Simbionts.

b. Sapròfits.

d. Cianobacteris.

Escriu en la taula el nom d’un representant de cada regne i alguna de les seues característiques. Regne

Exemple

Nutrició

Embolcall nuclear

Cloroplasts

Mitocondris

Ribosomes

Plantes Animals Fongs Moneres Protoctists 8

A les tolles i aiguamolls de Muniellos viuen molts animals i també diverses espècies d’algues i nombrosos protozous de totes les classes: rizòpodes, flagel·lats, ciliats i esporozous. Quina de les frases següents, referides als protoctists, és l’única correcta? a. Tots els rizòpodes són paràsits. b. Tots els ciliats es desplacen pel medi aquàtic amb cilis. c. Les algues, encara que ho semblen, no són plantes. d. Les algues roges, en comptes de clorofil·la, tenen un pigment de color roig.

9

També hi ha bacteris a Muniellos. Es troben pertot arreu: al sòl, parasitant altres organismes, en associació amb altres éssers vius, a l’aigua de les tolles, sobre els animals o les plantes mortes, etc. Quina d’aquestes frases és la correcta? a. Els cianobacteris són autòtrofs perquè fan la fotosíntesi. b. La salmonel·losi es transmet utilitzant la mosca tse-tse com a portadora. c. Els bacils són bacteris de forma esfèrica. d. La majoria dels bacteris són patògens per a les persones.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 461

461

25/11/2015 15:33:52

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES Competències que s’avaluen

Criteris d’avaluació*

Estàndards d’aprenentatge*

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

B3-2. Descriure les funcions comunes a tots els éssers vius i diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.

B3-2.1. Comprén i diferencia la importància de cada funció per al manteniment de la vida.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

B3-5. Descriure les característiques generals dels grans grups taxonòmics i explicar la importància que tenen en el conjunt dels éssers vius.

B3-5.1. Discrimina les característiques generals i singulars de cada grup taxonòmic.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

B3-1. Reconéixer que els éssers vius estan constituïts per cèl·lules i determinar les característiques que els diferencien de la matèria inerta.

B3-1.2. Estableix comparativament les analogies i diferències entre cèl·lula procariota i eucariota, i entre cèl·lula animal i vegetal.

Activitats

1, 6, 7 i 9

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9

7

*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària. 1

a. Segons les circumstàncies, poden ser autòtrofs o heteròtrofs.

2

c. Simbiosi, ambdós es beneficien i viuen en íntima relació.

3

d. Que la qualitat de l’aire a Muniellos és excel·lent i no hi ha contaminació atmosfèrica.

4

a. Miceli.

5



Els fongs… Són plantes.

F

Són heteròtrofs.

V

Les cèl·lules no tenen nucli perquè són procariotes.

F

Alguns s’utilitzen industrialment per a fabricar productes útils per a les persones.

V

Són molt importants per a descompondre la matèria orgànica en compostos inorgànics més senzills.

V

Alguns ocasionen malalties, com la disenteria.

F

6

d. Sapròfits.

7

Exemple

Nutrició

Embolcall nuclear

Cloroplasts

Mitocondris

Ribosomes

Plantes

R. L.

Autòtrofa

Sí

Sí

Sí

Sí

Animals

R. L.

Heteròtrofa

Sí

No

Sí

Sí

Fongs

R. L.

Heteròtrofa

Sí

No

Sí

Sí

Moneres

R. L.

Autòtrofa o heteròtrofa

No

No

No

Sí

Protoctists

R. L.

Autòtrofa o heteròtrofa

Sí

Sí, en les algues.

Sí

Sí

Regne

8

c. Les algues, encara que ho semblen, no són plantes.

9

a. Els cianobacteris són autòtrofs perquè fan la fotosíntesi.

462

V/F

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 462

25/11/2015 15:33:54

Solucionari

.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 463

25/11/2015 15:33:55

SOLUCIONARI

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES Interpreta la imatge

tant, una funció ecològica importantíssima, ja que reciclen la matèria orgànica. La desaparició dels fongs seria fatal per al ecosistema, perquè, si no es degradara la matèria orgànica del sòl, ja no podria ser de nou reutilitzada aquesta matèria pels productors, i la seua acumulació dificultaria la vida en l’ecosistema.

•  El contingut dels bioreactors és verd perquè conté algues que realitzen la fotosíntesi. •  La llum solar arriba a les algues a través del plàstic transparent de què està fet tot el sistema de canonades. Els bioreactors de la imatge, situats a l’exterior, utilitzen com a font d’energia la llum solar, però hi ha bioreactors que poden utilitzar diferents fonts lluminoses, com llums halògens, fluorescents, LED, fibra òptica i làser. Per tant, es pot fer la instal·lació davall de terra, però s’encariria moltíssim el projecte. Claus per a començar

9

USA LES TIC. R. M. Els llevats realitzen la fermentació alcohòlica i en aquest procés es produeix etanol (alcohol   que s’elimina durant la cocció) i CO2, que és el responsable de l’aspecte esponjós característic de la massa de pa.

10

PREN LA INICIATIVA. R. M. L’alumne ha de citar entre altres mesures les que segueixen: eixir a fer bolets només amb persones experimentades per no confondre els bolets comestibles amb d’altres de verinosos; evitar el contacte mantingut de la pell amb superfícies humides, incloent-hi el calçat, i no caminar descalços en llocs públics com ara gimnasos o piscines, etc.

11

Interpreta la imatge. El flagel és una llarga prolongació mòbil que a manera de fuet permet el desplaçament de la cèl·lula i es presenta en nombre reduït, un o dos per cèl·lula. Els cilis són prolongacions mòbils, curtes i nombroses, que envolten tota la cèl·lula. Els pseudòpodes o falsos peus són prolongacions del citoplasma que s’estenen i contrauen.

12

Els protoctists són eucariotes, perquè les seues cèl·lules tenen nucli.

13

Els protozous són organismes amb cèl·lules eucariotes,   o siga que tenen nucli definit i nombrosos orgànuls al citoplasma. Es diferencien dels bacteris perquè aquests últims són cèl·lules procariotes, sense nucli definit.

14

Presenten les formes de vida següents: la majoria dels protozous són de vida lliure que habiten medis terrestres molt humits o medis aquàtics, com per exemple el parameci, que és del grup dels ciliats; altres viuen a l’interior d’altres organismes sense causar cap dany, com per exemple algunes amebes, del grup dels rizòpodes, i altres són paràsits, com ara el Plasmodium, del grup dels esporozous.

15

Interpreta la imatge. Les cèl·lules de l’alga pluricel·lular són cilíndriques i formen filaments. Són de color verd perquè tenen cloroplasts al citoplasma, on es troba la clorofil·la.

16

Les algues són autòtrofes i es diferencien dels protozous   pel tipus de nutrició, ja que aquests són heteròtrofs.

•  Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes que tenen nutrició heteròtrofa. Tenen en comú amb les algues   que les seues cèl·lules són eucariotes i ambdós pertanyen   al regne dels protoctists. •  Una malaltia causada per protozous del gènere Plasmodium   és la malària. •  Els bolets, les floridures i els llevats pertanyen al regne dels fongs. Tenen en comú que estan constituïts per cèl·lules eucariotes i són heteròtrofs. 1

2

Els fongs no pertanyen al regne de les plantes perquè són heteròtrofs, mentre que les plantes són autòtrofes. Tampoc no pertanyen al regne dels animals per diversos motius: els fongs poden ser unicel·lulars i pluricel·lulars, mai no presenten teixits diferenciats i les cèl·lules s’organitzen de forma molt diferent de les cèl·lules animals, es reprodueixen per espores i no es desplacen. Només formen hifes els fongs pluricel·lulars. Les hifes són filaments microscòpics que s’agrupen per formar el miceli   o cos del fong, que a vegades pot assolir grans superfícies.

3

Els llevats són fongs unicel·lulars, la majoria són organismes de vida lliure i només un grup reduït són paràsits. Les floridures són fongs pluricel·lulars, moltes microscòpiques, i per la seua forma de vida poden ser paràsites o sapròfites. Els fongs que formen bolets són organismes sapròfits, de vida lliure, que viuen en zones fosques i humides.

4

El bolet és només una part d’alguns fongs que el formen   en l’època reproductora. Al bolet es localitzen els esporangis,  on es formen les espores; per tant, la funció que realitzen   els bolets és la reproducció.

5

Interpreta la imatge. No es veu la volva perquè és la base del bolet (espècie de sac o caputxó que allotja la base del peu), sol ser bastant fràgil i està enterrada. A més, no tots els fongs en tenen.

Les algues no tenen teixits i es diferencien de les plantes perquè aquestes últimes sí que en tenen. 17

Totes les algues tenen clorofil·la i altres pigments fotosintètics. En les algues verdes predomina la clorofil·la, per això tenen aquest color i d’ací ve la seua denominació.   Les algues brunes i roges tenen clorofil·la, però en aquestes predominen altres pigments i per això no són verdes. En les algues brunes predominen pigments grocs sobre la clorofil·la i els donen una coloració entre beix i marró. En les algues roges predominen pigments rogencs, que emmascaren la clorofil·la i els donen una coloració entre rosa i violeta fosc.

18

Als fons oceànics profunds no hi ha algues perquè no hi arriba la llum. Les algues roges són les que es poden trobar   a més profunditat, però no als fons oceànics.

Saber més •  No és habitual, ja que els líquens són molt sensibles a la contaminació atmosfèrica. 6

Saber fer. Els bolets no s’han d’arrancar, sinó tallar pel peu perquè el fong continue viu.

7

Saber fer. USA LES TIC. R. L.

8

Els fongs són biodegradadors de la matèria orgànica als sòls, converteixen les restes orgàniques en compostos senzills que poden ser utilitzats per les plantes. Acompleixen, per

464

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 464

25/11/2015 15:33:56

D

.

19

El zooplàncton ocupa el segon pas en totes les cadenes alimentàries de les aigües dolces i marines; s’alimenta del fitoplàncton i serveix d’aliment a molts peixos menuts. Per tant, si desapareguera el zooplàncton, el fitoplàncton augmentaria i els peixos xicotets disminuirien i també ho farien els elements següents de la cadena tròfica.

20

Les algues són organismes productors que formen part del fitoplàncton i, per tant, constitueixen el primer pas de totes les cadenes alimentàries dels ecosistemes aquàtics. Per això són tan importants.

21

Saber fer. R. G. i R. L.

22

Saber fer. Les algues són verdoses i en moltes es poden observar els cloroplasts verds que no posseeixen els protozous.

23

Saber fer. R. L. L’alumne podria observar algunes algues unicel·lulars, com el vòlvox, que forma colònies.

24

Interpreta la imatge. Els cocs tenen forma esfèrica, els bacils tenen forma de bastonets allargats, els vibrions són lleugerament corbats, amb forma de coma, i els espirils tenen forma de tirabuixó, helicoïdal.

25

Els bacteris viuen en tots els llocs del planeta, al sòl, a l’aigua, a l’aire, a l’interior d’altres éssers vius, en els aliments, a grans profunditats, etc.

26

Les colònies són agrupacions de milions d’individus que s’han format a partir d’un de sol. En aquestes colònies cada individu conserva la independència.

27

Els organismes del regne de les moneres presenten dos tipus principals de nutrició: autòtrofa i heteròtrofa. Els bacteris autòtrofs fabriquen la seua pròpia matèria orgànica a partir de la inorgànica i entre aquests hi ha els cianobacteris. Els bacteris heteròtrofs obtenen els nutrients de la matèria orgànica produïda per altres éssers vius, com, per exemple, els bacteris paràsits que causen malalties.

31

Saber fer. S’han de conservar els iogurts al frigorífic per a evitar el desenvolupament d’altres microorganismes.

32

Interpreta la imatge. La substància que es necessita en totes les mesures d’higiene esmentades és l’aigua, que arrossega la brutícia i també els possibles bacteris, si n’hi ha.

33

La majoria dels bacteris no són perjudicials, sinó que acompleixen funcions molt importants en la biosfera. Entre els bacteris beneficiosos hi ha: els bacteris fotosintètics, els descomponedors, que reciclen la matèria, els que intervenen en la fabricació d’aliments i els bacteris de la flora intestinal, que viuen a l’interior del tub digestiu dels animals.

34

USA LES TIC. La salmonel·losi la causen bacteris del gènere Salmonella i la seua via d’entrada és la digestiva, a través d’aliments contaminats. El tètanus el provoca el bacteri Clostridium tetani i la seua via d’entrada són les ferides obertes en contacte amb terra. La meningitis la produeix entre altres el bacteri Neisseria meningitidis (meningococ).

35

PREN LA INICIATIVA. R. L.

36

RESUM. R. M. •  Les característiques principals del regne dels fongs són: estan constituïts per cèl·lules eucariotes, poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars (les cèl·lules formen filaments anomenats hifes), encara que mai no presenten teixits diferenciats, i la nutrició és heteròtrofa. •  Els fongs es classifiquen en llevats, floridures i fongs que formen bolets. •  Els fongs són biodegradadors de la matèria orgànica dels sòls. Associats a algues formen els líquens, que intervenen en la formació del sòl, s’associen a les arrels d’algunes plantes i fixen el nitrogen de l’atmosfera.

28

La majoria dels bacteris es reprodueixen asexualment per bipartició. Un bacteri es divideix en dues parts iguals i genera dues cèl·lules filles i, si les condicions ambientals són favorables, poden produir en poc de temps nombrosos descendents.

•  Els protozous pertanyen al regne dels protoctists i són organismes unicel·lulars eucariotes que presenten nutrició heteròtrofa. Les seues característiques són: es reprodueixen asexualment per bipartició, mida microscòpica i formes cel·lulars molt variades, la majoria són organismes de vida lliure que habiten medis terrestres molt humits o medis aquàtics, alguns viuen a l’interior d’altres organismes sense causar cap dany i altres són paràsits.

29

Saber fer. La llet ha experimentat un procés de fermentació làctica produït pels bacteris que hi ha en el iogurt.

•  Els protozous es classifiquen en quatre grups: flagel·lats, ciliats, rizòpodes i esporozous.

Els bacteris que fan possible aquest procés es troben en el mateix iogurt.

•  Les algues pertanyen al regne dels protoctists i són organismes eucariotes amb cèl·lules semblants a les vegetals, tenen cloroplasts i, en general, paret cel·lular, la seua nutrició és autòtrofa i poden ser unicel·lulars i pluricel·lulars. Altres característiques són: les unicel·lulars tenen formes molt variades i les pluricel·lulars formen filaments, presenten reproducció sexual i asexual, la majoria de les unicel·lulars suren en l’aigua i algunes es desplacen mitjançant flagels. Les més grans són sèssils.

30

Saber fer. En primer lloc es calfa la llet fins a uns 85 °C per si estiguera contaminada, per eliminar microorganismes patògens i d’altres de no patògens però que puguen afectar el procés de fermentació posterior competint amb els bacteris lactis. A continuació, es deixa refredar la llet fins a uns 43 °C i s’hi afig una cullerada de iogurt (els bacteris), mantenint el cultiu al bany maria perquè els bacteris es desenvolupen i porten a terme la fermentació làctia que donarà lloc al iogurt. Passades 6 hores es posen els pots al frigorífic per aturar el procés de fermentació i conservar‑los fins que els consumim.

•  Les algues es classifiquen en funció dels pigments fotosintètics predominants en: algues verdes, algues brunes i algues roges.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 465

465

25/11/2015 15:33:58

SOLUCIONARI

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES •  El paper dels protoctists en la biosfera és molt important, tant per a les persones com per a la resta dels éssers   vius. Serveixen d’aliment, produeixen oxigen, depuren les aigües, etc. Però també alguns ens provoquen malalties greus. •  La característica del regne de les moneres és que són organismes unicel·lulars amb cèl·lules procariotes.   A aquest regne pertanyen els bacteris, que estan presents en tots els llocs del planeta i van ser els primers éssers vius que habitaren la Terra fa més de 3 500 milions   d’anys. •  Els bacteris duen a terme funcions molt importants en la biosfera. Podem citar els bacteris fotosintètics primitius, que alliberaren grans quantitats d’oxigen a l’atmosfera;   els bacteris descomponedors, que reciclen la matèria; alguns bacteris intervenen en l’elaboració d’aliments;   i els bacteris de la flora intestinal, que viuen al tub digestiu dels animals i ajuden a la digestió dels aliments i a l’absorció dels animals. 37

                      Fongs                

38

40

•  Es reprodueixen asexualment per gemmació

Llevats

•  Pluricel·lulars •  Es reprodueixen per espores

Floridures

•  Algunes són descomponedores   i altres són paràsites

Molt variades

Mida

Microscòpica

Les unicel·lulars microscòpiques   i les pluricel·lulars poden arribar a mesurar 100 m

Nutrició

Heteròtrofa

Autòtrofa

Medi on viuen

Terrestres   molt humits   o aquàtics d’aigua salada   i dolça

Aquàtic d’aigua dolça i salada

Forma

Reproducció

Asexual per bipartició

Les pluricel·lulars,   per fragmentació

Algues verdes Algues brunes Algues roges Organització cel·lular

Unicel·lulars i pluricel·lulars

Pluricel·lulars

Pluricel·lulars

Pigments fotosintètics

Predomina   la clorofil·la

Predominen els groguencs

Predominen els rogencs

Hàbitat

Viuen en aigües   dolces,   en l’aigua del mar i en superfícies humides   com troncs  d’arbres,   murs o   roques

Totes són marines i viuen fixes   al fons

La majoria són marines   i viuen fixes al fons

•  Són descomponedors •  El miceli forma el bolet   en l’època reproductora

R. G. 1. Miceli. 2. Anell. 3. Barret. 4. Peu.

Les unicel·lulars, asexual per   bipartició

42

•  Pluricel·lulars Fongs que formen bolets

Algues Les unicel·lulars   molt variades   i les pluricel·lulars filamentoses

•  Alguns útils a l’home   i altres són paràsits

43

R. G. A. Són cocs i tenen forma esfèrica. B. Són bacils i tenen forma de bastonet allargat. C. Són espirils i tenen forma de tirabuixó, helicoïdal. D. Són vibrions i de forma lleugerament corbada, forma de coma.

44

La majoria dels bacteris presenten nutrició heteròtrofa i obtenen els nutrients de la matèria orgànica produïda per altres éssers vius. Poden ser: sapròfits, si viuen sobre la matèria orgànica morta o en descomposició; paràsits, si viuen a costa d’altres éssers vius, als quals causen malalties;   i simbionts, quan s’associen amb altres organismes amb un benefici mutu per a ambdós, com els bacteris de la flora

R. G. L’alumne farà un dibuix semblant al de la pàgina 172. R. G. L’alumne farà un dibuix semblant al de la pàgina 176. Els protozous presenten tres tipus de locomoció: a) Mitjançant flagels, que són estructures en forma de fuet que en agitar-se provoquen el desplaçament; només n’hi ha un o dos per cèl·lula. b) Mitjançant el moviment coordinat dels cilis, que són estructures que envolten tota la superfície de la cèl·lula. c) Mitjançant pseudòpodes o falsos peus,   que són prolongacions del citoplasma i s’estenen i es contrauen.

466

Protozous

•  Unicel·lulars

El miceli o cos del fong està format per hifes i s’ocupa de la nutrició. L’anell és una resta del vel o fina membrana que cobreix el bolet en formació i que es trenca quan aquest augmenta de grandària; pot ser important per a la identificació del fong. El barret té a la part inferior les làmines on es localitzen els esporangis formadors d’espores; la seua funció és per tant reproductora. El peu sosté el barret. 39

41

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 466

25/11/2015 15:34:00

D

.

El cos o miceli dels fongs que formen bolets està format per hifes, que constitueixen una xarxa subterrània i per això no el veiem.

intestinal. També hi ha bacteris autòtrofs que són capaços de fabricar la seua pròpia matèria orgànica, com els cianobacteris, que fan la fotosíntesi.

Les floridures apareixen sobre qualsevol resta de matèria orgànica que estiga exposada a l’aire i a la humitat (pa, taronges, etc.). Les seues hifes formen un miceli visible. La facilitat amb què apareixen aquests fongs és deguda a la gran quantitat d’espores que produeixen. Els llevats són fongs unicel·lulars i no formen hifes.

45

Fongs

Protozous

Malalties

Prevenció

Al·lèrgies, intoxicacions per consum de bolets i infeccions o micosi.

Evitar el contacte mantingut de la pell amb superfícies humides, incloent-hi el calçat, i no caminar descalços en llocs públics com gimnasos o piscines.

Infeccions, entre les quals destaquen la disenteria, la malària i la malaltia del son.

49

A. És una alga unicel·lular flagel·lada. B. És una alga pluricel·lular. C. És una alga unicel·lular del gènere Volvox, que forma colònies.

50

Mesures preventives: a) a l’hora de fer una ensalada, rentar i manipular de forma adequada les verdures; b) en arribar del gimnàs i per evitar el contacte mantingut de la pell amb superfícies humides, dutxar-se i canviar-se de roba i calçat; i c) després de menjar, raspallar-se les dents.

51

Diferències. La bipartició és un tipus de reproducció cel·lular mitjançant el qual la cèl·lula mare divideix el citoplasma en dues meitats iguals per generar dues cèl·lules filles de la mateixa mida. Tanmateix, en la gemmació la cèl·lula mare divideix el citoplasma desigualment entre les dues cèl·lules filles, que seran de diferent mida.

No beure aigua sense estar segurs de la seua qualitat sanitària. Usar mosquiteres i insecticides davant el risc de picades d’insectes que puguen portar paràsits. Rentar fruites i verdures abans de consumir-les.

Bacteris

46

Infeccions, com és ara la salmonel·losi, la meningitis i el tètanus.

Higiene personal, rentar i manipular de forma adequada els aliments, mantindre neta la casa, llavar-se sovint les mans, raspallar-se les dents de forma regular i desinfectar les ferides.

Maneres de pensar. Anàlisi científica. 52

b) Els bacteris simbiòtics humans fermenten els aliments que no hem pogut digerir i ens aporten nutrients necessaris, com ara vitamines i minerals. c) Els bacteris obtenen del nostre organisme els nutrients que necessiten i un hàbitat adequat. 53

A

B

Organització cel·lular

Eucariotes pluricel·lulars

Eucariotes pluricel·lulars

Tipus de nutrició

Autòtrofa

Heteròtrofa

Classificació organisme

Alga verda

Bolet

Forma de vida

Són aquàtiques, generalment d’aigües dolces, encara que algunes habiten en zones poc profundes del mar.

Són organismes de vida lliure, sapròfits que viuen sobre matèria orgànica en descomposició.

Es pot veure a simple vista el miceli d’alguns fongs, però les hifes que els constitueixen són filaments microscòpics.

COMPRENSIÓ LECTORA. a) Simbiont és un organisme que s’associa a un altre i ambdós es beneficien mútuament.

USA LES TIC. R. L. L’alumne buscarà informació sobre la fabricació del iogurt, el formatge, etc.

47

48

Semblances. En els dos casos, la cèl·lula mare divideix el nucli per igual entre les cèl·lules filles i en ambdós casos es formen dues cèl·lules filles genèticament iguals entre si i iguals a la cèl·lula mare.

EXPRESSIÓ ESCRITA. R. L. L’alumne s’ha de referir als éssers vius que han trobat un hàbitat idoni a l’interior del nostre organisme.

Saber fer 54

Materials

Agent o agents desinfectants

Temps

Desinfecció per calor

Desinfecció química

Desinfecció solar

Cassola neta i cuina o foc

Recipient net

Botelles de plàstic transparent

Temperatura per damunt del punt d’ebullició de l’aigua

Lleixiu

Calor i rajos ultraviolats

Bullir l’aigua durant 10 minuts

30 minuts en repòs

Un dia o dos

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 467

467

25/11/2015 15:34:01

SOLUCIONARI

ELS REGNES DELS FONGS, ELS PROTOCTISTS I LES MONERES 55

USA LES TIC. R. L. L’alumne ha de citar protozous dels gèneres Balantidium, Entamoeba i Giardia, que produeixen disenteria, i bacteris dels gèneres Shigela, Salmonella, Escherichia i Vibrio entre d’altres, que provoquen diferents malalties.

56

Desinfecció per calor

Desinfecció química

Desinfecció solar

Avantatges

Rapidesa i facilitat de mitjans

Rapidesa i facilitat de mitjans si es té lleixiu

Facilitat de mitjans

Inconvenients

Cap

Cap si tenim lleixiu

Temps necessari

468

57

Depenent del material, és més adequada la desinfecció per calor (coberts) o química, aigua amb unes gotetes de lleixiu (joguets de goma). En general, n’hi ha prou de llavar-los amb aigua i sabó.

58

Desinfecció química. Afegir dues gotes de lleixiu per litre.

59

EXPRESSIÓ ESCRITA. R. L.

60

EDUCACIÓ CÍVICA. R. L.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 468

25/11/2015 15:34:03

.

ES0000000007461 575469_Tema_10-Unidad 10_41267.indd 469

25/11/2015 15:34:04

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS

Introducció i recursos Introducció i continguts de la unitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 474 Previsió de dificultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 475 Esquema conceptual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 475 Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 476

Ensenyament individualitzat Reforç i suport • Continguts fonamentals Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 478 • Repàs acumulatiu Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 479 • Esquemes muts Fitxa 3. El vent i les glaceres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 480 Fitxa 4. Les aigües superficials i les formes de modelat fluvial . . . . . . . . . 481 Fitxa 5. Les aigües subterrànies i la relació de l’aigua subterrània amb les aigües superficials. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 482 Fitxa 6. El mar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 483 • Més competent Fitxa 7. Influència humana sobre el litoral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 484 • Fitxes multilingües Fitxa 8. Les aigües salvatges. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 486 Fitxa 9. Les glaceres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 488

Aprofundiment • Projectes d’investigació Fitxa 10. Com es formà l’albufera de València? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 490 • Treballs d’aula Fitxa 11. Guia de formes geològiques (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 492 Fitxa 12. Guia de formes geològiques (II). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 493 Fitxa 13. Com modelen el paisatge l’aigua i el gel. . . . . . . . . . . . . . . . . . 494 Fitxa 14. Formacions geològiques a Espanya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 495

470

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 470

25/11/2015 15:28:40

D

.

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 499 Avaluació de continguts • Controls   Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 500   Control A. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 502 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 504

Avaluació per competències • Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 506 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 508

Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 509

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 471

471

25/11/2015 15:28:41

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 472

25/11/2015 15:28:41

Introducció i recursos

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 473

25/11/2015 15:28:42

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS INTRODUCCIÓ DE LA UNITAT La superfície terrestre és el resultat de l’acció de processos geològics externs i interns. En aquest tema analitzarem els externs. Encara que la nostra percepció sensorial sembla indicar-nos que el relleu és una cosa constant en la vida d’una persona, no ho és si utilitzem elements d’indagació que ens permeten plantejar els canvis a escala geològica. Això ens permet deduir que al llarg del temps geològic el relleu ha canviat progressivament. Aquestes alteracions de les roques tenen com a protagonistes l’atmosfera, la hidrosfera i els éssers vius, els anomenats agents geològics externs. Tots aquests actuen amb l’energia que la Terra rep del Sol i exerceixen la seua acció mitjançant els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació.

P A continuació, veurem detalladament quins són aquests agents geològics externs i com desenvolupen les seues accions. Una constant d’aquestes és el desgast del relleu, que comporta el transport dels materials des de zones elevades fins a zones de menys altitud, on els depositaran. Podem afirmar que l’aigua, líquida o sòlida –les glaceres, les aigües de torrentada, els rius, les aigües subterrànies i les aigües marines–, constitueix el principal agent modelador del relleu. A l’aigua s’uneix, sobretot en climes àrids, l’acció modeladora del vent. Els éssers vius, i en especial les persones, constitueixen agents geològics de primera magnitud. Fenòmens com l’aparició de l’oxigen a l’atmosfera planetària, causada pels bacteris fotosintètics, o l’actual calfament global, probablement d’origen antropogènic, han tingut i poden tindre efectes geològics determinants.

L t t e a c d H q l s d

S e r a P i

CONTINGUTS

E SABER

•  El relleu i els agents geològics. •  Factors que influeixen en el relleu terrestre. •  La meteorització. •  Erosió, transport i sedimentació. •  El vent. •  Les glaceres. •  Les aigües superficials. •  Les aigües subterrànies. •  El mar. •  L’acció geològica dels éssers vius. •  L’acció geològica de l’ésser humà.

SABER FER

•  Interpretar com influeix l’estructura de les roques en el relleu. •  Identificar formes de modelat.

SABER SER

•  Entendre el relleu com una cosa canviant al llarg de la història de la Terra. •  Valorar l’energia solar com la responsable de posar en funcionament els agents geològics externs. •  Gaudir del relleu i del paisatge.

474

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 474

25/11/2015 15:28:43

D

n

.

PREVISIÓ DE DIFICULTATS L’alumnat està familiaritzat amb algun dels aspectes que es tracten en el tema, sobretot aquells que, com les aigües de torrentada, els torrents i els rius desbordats, provoquen efectes dramàtics en poc de temps. Tanmateix, aquestes apreciacions poden portar a una interpretació catastrofista contrària a la interpretació científica que sustenta la geologia des de fa un segle i mig: ens referim a l’uniformitarisme. Hem d’utilitzar tots els nostres recursos per a fer-los entendre que accidents com el Gran Canyon, el desenvolupament de les nostres planes litorals, la formació de valls glacials, etc., són deguts a processos semblants als que es desenvolupen davant els nostres ulls de forma lenta i contínua. Sorgeix d’ací un camp conceptual, el temps geològic, d’una escala tan radicalment diferent de la del temps humà que requerirà activitats, exercicis, comparacions numèriques i altres estratègies perquè l’alumnat el puga integrar i aprendre. Per citar-ne un exemple, quan estudiem el paisatge càrstic i la seua evolució, que paradoxalment presenta un

desenvolupament geològic bastant ràpid, podrem relacionar la formació d’una estalactita amb la dissolució i posterior precipitació de la calcita al llarg de desenes i centenars de milers d’anys. L’alumnat ha de considerar la diferència entre l’observació que les roques calcàries no es dissolen quan plou, com es pot veure, i el fet més real que ho fan a una velocitat extraordinàriament lenta. Fet imperceptible per als sentits, però perfectament determinable amb una balança de precisió com les que hi ha en un laboratori d’un centre d’ESO. Una altra acció que els pot resultar difícil de comprendre és la de les glaceres, que té lloc com a conseqüència del seu desplaçament i deformació. No els resultarà fàcil entendre que el gel es desplaça pendent avall com un riu, encara que moltíssim més lentament. Per a facilitar aquest aprenentatge hi ha nombrosos experiments que posen de manifest que el gel és un sòlid deformable i que, per tant, pot fluir.

ESQUEMA CONCEPTUAL

Vent

Reg, erg, loess

Glaceres

Circs glacials, valls en U, morenes

Aigües de torrentada

Xaragalls, barrancs, pilars coronats

Torrents

Conca de recepció, canal de desguàs, con de dejecció

Rius

Meandres, valls en V, deltes

Aigües subterrànies

Dolines, galeries, simes

El mar

Penya-segats, platges, tómbols

Clima Tipus roques Hidrosfera Erosió Convecció Fluids ENERGIA SOLAR

Atmosfera

Agents geològics externs

Transport Sedimentació

Relleu Química Meteorització

Física Biològica

Detrits o regolita

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 475

475

25/11/2015 15:28:44

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS

ET RECOMANEM EN LA XARXA Proyecto Biosfera. Conjunt de recursos diversos del Ministeri d’Educació, organitzats per matèries, en què es poden trobar continguts i activitats interactives amb solucionari. Paraules clau: biosfera, proyecto, ESO. Geomorphology from space. Pàgina de la NASA dedicada específicament a la geomorfologia a partir d’imatges preses des de l’espai. Paraules clau: NASA, Geomorphology from space. Earth as Art. Pàgina de la NASA amb una col·lecció d’imatges de satèl·lit sobre la Terra. Es pot descarregar gratuïtament en versió PDF. Paraules clau: earth as art. The National Geographic Society. Pàgina en què hi ha un gran nombre de fotografies de paisatges espectaculars de tots els llocs del planeta. Paraules clau: paisajes, National Geographic.

Erosión y degradación del suelo agrícola en España Artemi Cerdá Bolinches. Universitat de València, Servei de Publicacions. 2008. En aquesta obra podem veure que els processos de degradació del sòl no afecten solament el sòl de muntanya i els camps no cultivats. Podem comprovar que la degradació del sòl també afecta els camps de cultiu, amb les repercussions econòmiques que això comporta.

DVD/PEL·LÍCULES Los más bellos paisajes. Europa. Teleconcept, 2000. Viatge al cor d’Europa per a gaudir del seu patrimoni natural: rius, planes, valls, planures, cadenes muntanyoses, etc. Grand Canyon-The wold’s grat wonder. Questar, 2001. Descriu les 2 000 milles quadrades que dominen aquest parc natural dels Estats Units i la història de la seua formació. Procesos geológicos externos. MEC. Els vídeos d’aquesta col·lecció editada pel Ministeri d’Educació són un referent per a conéixer i repassar els processos de la superfície terrestre.

LLIBRES Restauración de ríos Diversos autors. Centro de Publicaciones del Ministerio de Medio Ambiente Rural y Marino. 2010. Estratègies per a la restauració dels rius, que fomenten la integració dels sistemes fluvials amb criteris de sostenibilitat. Geomorfología Mateo Gutiérrez Elorza. Prentice-Hall. 2008. Proporciona a l’alumne les claus per a la comprensió de la gènesi del relleu, de la seua organització i tipologia segons les condicions bioclimàtiques. Geomorfología: principios, métodos y aplicaciones Javier Pedraza Gil Sanz. Rueda. 1996. Fonaments i mètodes de la geomorfologia: evolució dels coneixements en geomorfologia i l’anàlisi geomorfològica. Anàlisi de les diferents formacions del terreny. El relieve de la Tierra y otras sorpresas José Lugo Hubp. Fondo de Cultura Económica (FCE). 2004. Tracta els temes fonamentals vinculats amb la superfície terrestre, i altres, com ara l’idioma geomòrfic o l’activitat sísmica i volcànica. El lector hi trobarà definicions, mapes, esquemes i fotografies que l’acostaran a la comprensió del seu propi entorn i posició a la Terra.

476

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 476

25/11/2015 15:28:45

Ensenyament individualitzat Reforç i suport Aprofundiment

.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 477

25/11/2015 15:28:46

FITXA 1

REFORÇ I SUPORT

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS

Continguts fonamentals RESUM •  Produeix la disgregació i la dissolució de les roques. La meteorització

•  Física: deguda a canvis de temperatura. •  Química: deguda a l’oxidació o carbonatació de les roques. •  Biològica: produïda per l’acció dels éssers vius. •  Té els majors efectes en zones àrides sense vegetació.

El vent

•  La seua acció erosiva forma roques en bolet i extensions pedregoses anomenades reg. •  Quan el vent perd velocitat, les partícules que arrossega es depositen   i formen deserts de dunes o depòsits de loess. •  N’hi ha dos tipus, els casquets glacials i les de vall o alpines.

Les glaceres

•  Les alpines estan formades pel circ glacial i la llengua glacial. •  Per erosió formen circs i valls amb perfil en U •  Per sedimentació formen els depòsits anomenats morenes.

Les aigües de torrentada

•  Tenen una gran capacitat erosiva, especialment en zones de climes àrids, amb poca vegetació i pluges torrencials. •  Les formes erosives són xaragalls, barrancs i pilars coronats. •  Quan les aigües de torrentada conflueixen en un llit únic, es forma el torrent. •  Es caracteritzen perquè són corrents d’aigua permanents amb llit fix.

Els rius

•  L’erosió dels rius deixa valls en V, meandres i valls d’obi. •  Formen estructures sedimentàries com ara planes d’inundació, peneplans i deltes a les desembocadures. •  Es formen quan les aigües superficials s’infiltren al terreny.

Les aigües subterrànies

•  Originen la dissolució dels massissos muntanyosos calcaris i generen   el modelat càrstic, amb estructures erosives com ara dolines, lapiaz  o rascler, coves, galeries i simes. •  Quan les sals dissoltes precipiten, formen estalactites i estalagmites. •  La principal acció erosiva del mar la realitzen les ones. Els corrents marins  i les marees participen en el transport i la sedimentació.

El mar

•  Les formes erosives donen lloc a penya-segats i plataformes d’abrasió. •  Les formes sedimentàries donen lloc a platges d’arena o pedres, maresmes, barres, fletxes i tómbols.

L’acció dels éssers vius i de l’ésser humà

•  Els éssers vius, a petita escala, també influeixen sobre el relleu, excavant galeries al terreny, formant esculls coral·lins, acumulant petxines i closques marines… •  L’ésser humà en les últimes dècades influeix sobre el relleu modificant llits fluvials, amb la construcció de vies de comunicació, explotacions mineres…

ACTIVITATS 1

Redacta un informe en què expliques com influeix l’energia solar i la gravetat en la dinàmica de l’atmosfera i la hidrosfera.

2

Anomena dues estructures erosives i dues de sedimentàries de cada agent geològic.

478

3

Per què l’acció de l’ésser humà sobre el relleu és important en les últimes dècades?

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 478

25/11/2015 15:28:54

D

.

FITXA 2

REFORÇ I SUPORT

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS

Repàs acumulatiu 1

Completa aquestes frases en el quadern.

7

•  El conjunt de tota l’aigua que hi ha a la Terra s’anomena .

Indica com s’anomena la destrucció de les roques per acció de l’atmosfera. a) Erosió. b) Meteorització.

•  La major part de l’aigua que hi ha al nostre planeta   es troba als . •  La superfície dels continents amb les seues planes, muntanyes, valls i penya-segats s’anomena

c) Meteorologia.

•  La capa d’aire que envolta la Terra s’anomena 2

d) Sedimentació.

.

Explica el cicle de l’aigua basant-te en aquesta imatge. Utilitza, entre altres conceptes, aquests: evaporació, condensació, pluja, neu, escolament superficial, rius i aigua subterrània.

.

8

Com influeix la vegetació en l’erosió eòlica?

9

Quins agents geològics actuen a les zones assenyalades en la imatge? Raona la resposta. A

B

C 3

Copia la imatge anterior i assenyala-hi els processos geològics següents: erosió, transport i sedimentació.

4

Quina és l’energia que posa en moviment els agents geològics externs?

5

Què és el relleu? Posa’n alguns exemples.

6

Assenyala quina afirmació de les dues que es proposen és certa. Raona la resposta.

10

És el mateix tipus de paisatge el que veus en el Tour de França (etapes de muntanya) que en el ral·li ParísDakar? Per què hi ha aquesta diferència? Quin és el factor que la causa?

a) El relleu dels continents, amb els seus accidents geogràfics, planes, valls, muntanyes, ha sigut sempre igual des que es formà la Terra. b) El relleu dels continents, amb els seus accidents geogràfics, planes, valls, muntanyes, ha anat variant com a conseqüència dels agents geològics externs: torrents, rius, glaceres, vent…

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 479

479

25/11/2015 15:28:58

FITXA 3

REFORÇ I SUPORT

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

EL VENT

L

LES GLACERES

480

L

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 480

25/11/2015 15:29:06

D

.

FITXA 4

REFORÇ I SUPORT

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

LES AIGÜES SUPERFICIALS

LES FORMES DE MODELAT FLUVIAL

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 481

481

25/11/2015 15:29:10

FITXA 5

REFORÇ I SUPORT

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

LES AIGÜES SUBTERRÀNIES

E

F

F

LA RELACIÓ DE L’AIGUA SUBTERRÀNIA AMB LES AIGÜES SUPERFICIALS

482

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 482

25/11/2015 15:29:18

D

.

FITXA 6

REFORÇ I SUPORT

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

EL MAR Formes d’erosió marines

Formes de sedimentació marines

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 483

483

25/11/2015 15:29:23

FITXA 7

REFORÇ I SUPORT

Més competent

Influència humana sobre el litoral Des de les albors de la seua existència, l’espècie humana ha interaccionat amb el paisatge i l’ha anat modificant. Fins a temps relativament recents, aquests canvis eren de poca importància i no permetien considerar l’ésser humà com un agent geològic important. Amb l’adveniment de la societat industrial i el desenvolupament de màquines, les accions de les persones sobre el paisatge es van fer més extenses i profundes, per no esmentar l’emissió progressiva a l’atmosfera de gasos i partícules. La remoció de grans masses de roques, la perforació del subsòl, la retenció d’aigua en preses i embassaments, el trencament del subsòl profund per a extraure hidrocarburs i tantes altres intervencions humanes, configuren l’ésser humà com un agent geològic d’influència creixent, per damunt de qualsevol altra espècie animal del planeta.

Aquesta influència també ha arribat a la línia de costa. Són moltes les infraestructures que s’hi han construït i que interfereixen amb la dinàmica del mar. Així, els ports comercials i esportius constitueixen barreres artificials per als corrents litorals que transporten arenes i còdols. Un exemple clar d’aquests efectes el tenim al litoral mediterrani espanyol, que té un corrent de deriva de nord a sud. Quan el corrent assoleix el port, es frena a la cara nord i hi deposita els materials que transporta. En canvi, a la cara sud del port, com que el corrent no porta materials, l’únic procés que realitza és l’erosiu. La conseqüència és que a la zona nord del port predomina la sedimentació i la platja avança, i a la cara sud predomina l’erosió i, per consegüent, la platja recula.

Això ha generat greus inconvenients per a les platges situades a la zona sud dels ports, ja que en pocs anys han vist retrocedir la línia de costa. Fins al punt que, en algunes platges, el mar ha arribat a envair la primera línia de cases. La solució aplicada per a evitar el desastre ha sigut construir en aquestes platges espigons perpendiculars a la línia de costa (a vegades paral·lels) per evitar la pèrdua d’arena. Per aquesta raó, són moltes les platges del litoral mediterrani que presenten aquestes estructures.

484

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 484

25/11/2015 15:29:26

D

.

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS

ACTIVITATS 1

COMPRENSIÓ LECTORA. Llig atentament el text i respon. a) Per què té lloc la sedimentació a la zona nord dels ports al litoral mediterrani espanyol?

5

Fixa’t en la fotografia. Quina actuació ha realitzat l’ésser humà en aquesta zona? Com pot afectar el paisatge i el relleu?

b) Per què es produeix l’erosió a la zona sud? 2

COMPRENSIÓ LECTORA. Encara que l’ésser humà fa milers d’anys que pobla la Terra, per què és en els últims 150 anys i, sobretot, en les últimes dècades, que més està influint sobre el paisatge i el relleu terrestre?

3

EDUCACIÓ CÍVICA. El Mediterrani espanyol és una zona molt turística. Com pot afectar aquest problema el turisme?

4

USA LES TIC. Busca informació sobre les zones del litoral espanyol en què s’ha presentat aquesta situació problemàtica, les conseqüències que ha tingut i com s’ha intentat resoldre el problema.

TREBALL COOPERATIU

Accions de l’ésser humà que han modificat el relleu Es tracta d’analitzar les diferents actuacions (en general, construcció d’infraestructures o extracció de recursos) que han realitzat els éssers humans sobre el paisatge i el relleu. D’aquesta manera es poden veure els avantatges que presenten i els problemes que poden generar.

•  Comentar breument com han sigut aquestes construccions o explotacions al llarg de la història de la humanitat, quan han començat a fer-se i com han evolucionat amb el temps.

Primerament es posarà en comú una llista d’aquestes accions, moltes de les quals ja estan indicades en el llibre de text. A continuació, s’organitzarà la classe en grups de manera que cada grup en trie una.

•  Reflexionar sobre com afecten aquestes construccions el medi ambient.

Cada grup haurà de realitzar una presentació digital sobre l’acció triada, en què tracte aquests aspectes: •  Explicar en què consisteix la construcció realitzada. •  Explicar els motius pels quals es realitza aquesta construcció i quins avantatges comporta per a l’ésser humà.

•  Analitzar com afecten aquestes construccions el relleu.

•  Esbrinar què es pot fer perquè aquestes actuacions humanes no tinguen conseqüències negatives. En finalitzar els treballs, els diversos grups en faran una exposició, que hauria d’anar seguida d’un debat sobre els beneficis i les conseqüències negatives que presenten aquestes actuacions sobre el relleu i el medi ambient.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 485

485

25/11/2015 15:29:28

FITXA 8

REFORÇ I SUPORT

Fitxes multilingües LES AIGÜES SALVATGES APELE CURGA˘TOARE

1. X  aragalls

2. C  onca de recepció

3. P  ilars coronats

6. C  anal de desguàs

5. C  on al·luvial

Romanés

486

4. C  on de dejecció

Àrab

Xinés

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 486

25/11/2015 15:29:33

D

.

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS

LES AIGÜES SALVATGES WILDWATER EAUX VIUS WILDWASSER

1. X  aragalls

2. C  onca de recepció

3. P  ilars coronats

Xinés 6. C  anal de desguàs

5. C  on al·luvial

4. C  on de dejecció

Anglés

Francés

Alemany

1. Gullies

1. Ravines

1. Schlucht

2. Alluvial cone

2. Bassin de réception

2. Aufnahmebecken

3. Fairy chimneys

3. Cheminées de fées

3. Feenkamine

4. Alluvial fan

4. Cône de déjection

4. Auswurfskegel

5. Fluvial fan

5. Terrasse alluviale

5. Angeschwemmter Fächer

6. Ravine

6. Chenal d‘écoulement

6. Abflusskanal

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 487

487

25/11/2015 15:29:36

FITXA 9

REFORÇ I SUPORT

Fitxes multilingües LES GLACERES

1. Relleus escarpats.

2. Circ.

3. Vall en U. 7. Morena lateral.

5. Morena central. 6. Llengua.

Romanés

4. Morena frontal.

Àrab

Xinés

1 2 3 4 5 6 7

488

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 488

25/11/2015 15:29:40

D

.

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS

LES GLACERES GLACIERS LES GLACIERS GLETSCHER

1. Relleus escarpats.

2. Circ.

3. Vall en U. 7. Morena lateral.

5. Morena central. 6. Llengua.

4. Morena frontal.

Anglés

Francés

Alemany

1.  Steep relief

1.  Reliefs escarpés

1.  Steilrelief

2.  Glacial cirque

2.  Cirque

2.  Kar

3.  U-shaped valley

3.  Vallée en U

3.  U-Tal

4.  Terminal moraine

4.  Moraine frontale

4.  Endmoräne

5.  Medial moraine

5.  Moraine centrale

5.  Mittelmoräne

6.  Glacial tongue

6.  Langue

6.  Gletscherzunge

7.  Lateral moraine

7.  Moraine latérale

7.  Seitemmoräne

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 489

489

25/11/2015 15:29:43

FITXA 10

APROFUNDIMENT

PROJECTES D’INVESTIGACIÓ

Com es formà l’Albufera de València? L’Albufera de València és un llac d’aigua dolça situat a pocs quilòmetres de València i separat del mar per una barra arenosa (restinga) d’aproximadament un quilòmetre d’amplària. Encara que quan es va formar ocupava una extensió de 30 000 hectàrees, en l’actualitat el llac abraça 2 837 hectàrees, de les quals 2 500 corresponen a l’aigua i la resta a canyissars situats a les vores o en xicotetes illes interiors anomenades mates. Tant el llac i el seu entorn humit (dedicat al cultiu de l’arròs) com la barra litoral, a l’est, constitueixen un dels espais naturals més emblemàtics de la Comunitat Valenciana i tenen un paper rellevant en la migració dels ocells. El seu interés ecològic és alt: són vora 250 espècies d’ocells les que utilitzen aquest espai i aproximadament 90 les que hi nidifiquen. D’altra banda, la fauna aquàtica també hi té importància, ja que l’Albufera acull alguns endemismes valencians com és ara un petit peix, el samaruc (Valencia hispanica). Pel seu interés ecològic i mediambiental, l’Albufera i el seu entorn van ser declarats parc natural l’any 1986.

FULL DE RUTA Objectiu: conéixer els processos que formaren l’Albufera de València i la seua evolució posterior fins a l’actualitat.

•  Quina és la importància de la conscienciació ecologista per a la conservació de l’Albufera?

Investigacions suggerides:

Fonts d’investigació:

•  Què passa amb els materials (arenes i argiles) que depositen els rius al mar?

•  Informació en la xarxa.

•  Com influeixen els corrents litorals en el transport i la sedimentació d’aquests materials? •  Quin és el procés pel qual es formen les barres i les fletxes? •  Com es transforma un llac salat pròxim al mar en un llac d’aigua dolça? •  Quina importància té l’aportació de les séquies en aquesta transformació? •  Per què ha disminuït tan dràsticament la superfície del llac des que es formà fins a l’actualitat? •  Com ha influït el creixement dels arrossars en la disminució del llac? •  Com ha pogut afectar el turisme al llac i al seu entorn?

490

•  Guía de la naturaleza de la Comunidad Valenciana. Diversos autors. Edicions Alfons el Magnànim. Diputació de València. 1988. •  Historia de la Albufera de Valencia. Francisco Momblanch y Gonzálbez. Ajuntament de València. 2003. •  La Albufera. José Ramón Hinojosa Montalvo. Ajuntament de València. 2011. •  El Parque Natural de la Albufera. M.ª Ángeles Arazo i Francesc Jarque. Ed. Maior. Consell Valencià de Cultura. 2005. Presentació: informe escrit i presentació digital. Duració: dues setmanes. Realització: equips de 4 o 5 membres.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 490

25/11/2015 15:29:46

D

.

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS

TINGUES EN COMPTE QUE

•  Abans de ser una albufera o llac tancat, era un entrant del mar a la costa o golf. •  L’Albufera de València es va formar fa 6 000 anys i ocupava una extensió de 30 000 hectàrees. •  Al final de l’època musulmana ocupava 20 000 hectàrees. •  En el segle xviii, l’extensió es va reduir a 14 000 hectàrees. •  A mitjan segle xix, l’àrea era de 8 000 hectàrees. •  Al final del segle xix, ocupava una extensió de 5 000 hectàrees. •  L’any 1927, quan Alfons XIII va vendre l’Albufera a l’ajuntament de València, ocupava unes 3 000 hectàrees. •  En l’actualitat s’ha vist reduïda a 2 837 hectàrees.

EL QUE HAS DE SABER •  Corrents litorals: corrents marins paral·lels a la costa que transporten els materials aportats pels rius. •  Golf: entrant del mar a la costa. •  Barres: depòsits d’arena pròxims a la línia de costa i paral·lels a aquesta. •  Fletxes: barres d’arena unides al continent. •  Restinga: barres d’arena que comuniquen un ixent de la costa amb un altre i deixen un llac de mar aïllat. •  Rebliment: acumulació de sediments al llac aportats per les séquies, que per la seua abundància arriben a emergir. •  Aterraments: abocament de terra als límits del llac, a fi de guanyar-li terreny per dedicar-lo, en aquest cas, al cultiu de l’arròs. •  Ecologisme: moviment de defensa de la natura que té com a finalitat la conservació i l’ús racional dels recursos naturals.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 491

491

25/11/2015 15:29:49

FITXA 11

APROFUNDIMENT

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS

TREBALLS D’AULA

Guia de formes geològiques (I)

G

  FLUVIAL: •  Còdols: a les vores del curs alt d’un riu. •  Sediments arenosos: arena solta al curs mitjà dels rius. •  Sediments argilosos: al curs baix dels r­ ius, prop de la desembocadura. •  Roques sedimentàries detrítiques: conglomerats, bretxes, gresos i argiles, als estrats de les terrasses fluvials. En zones de roca calcària trobem roques sedimentàries químiques carbonatades de formes molt diferents: toves calcàries, travertins, estalactites i estalagmites.

Còdols.

 Glacera: a les nostres glaceres de muntanya podem observar:

 LACUSTRE: a les vores dels llacs i al fons podem trobar sediments detrítics (graves, arenes, llims i argiles) i en alguns llacs, segons el clima, matèria orgànica, restes d’éssers vius en descomposició.

•  Roques polides i estriades: al fons i a les parets d’una vall glacial. •  Roques moltonades: a les valls glacials. •  Blocs erràtics: a les valls glacials. •  Morenes: molt abundants en zones glacials.

Estries d’erosió glacial.

Llengua d’una glacera alpina.

ACTIVITATS 1

Si observem el tall d’un talús en una carretera de muntanya i veiem que els sediments presenten còdols, què podem dir sobre l’agent geològic que els hi ha depositat?

2

Caminant per una zona dels Pirineus observem roques polides que presenten estries. Quina explicació tenen aquestes estries? Com es deuen haver format?

492

3

Si entre els sediments detrítics d’una zona trobem restes de matèria orgànica, en quin medi es deuen haver format, fluvial, lacustre o glacial?

4

Què són els blocs erràtics? Explica quin agent geològic ha intervingut en la seua formació i com s’originen.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 492

25/11/2015 15:29:51

D

.

FITXA 12

APROFUNDIMENT

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS

TREBALLS D’AULA

Guia de formes geològiques (II) MEDIS DE TRANSICIÓ

  PLATGES: •  Còdols aplanats: de diferent procedència segons les roques de la costa (magmàtiques, metamòrfiques o sedimentàries). •  Sediments detrítics: arena solta de diferent mida i color, segons les roques costaneres. Mesclats amb aquests trobem fragments d’éssers vius (petxines de diferents tipus, closques d’equinoderms…).

Lumaquel·la.

 DELTES: sediments detrítics de gra fi d’origen fluviomarí, mesclats amb restes orgàniques, que originen zones fangoses.   ALBUFERES: •  Sediments detrítics de gra fi.

Grava.

•  Roques químiques, salines o evaporites.

MEDI MARÍ

A la plataforma continental trobem roques sedimentàries detrítiques i calcàries.

Calcària. Pedrera de roca calcària.

ACTIVITATS 1

Si al vessant d’una muntanya trobes roques que presenten closques de mol·luscos, en quin medi es deuen haver format?

2

El guix és un mineral que forma part de les roques evaporites. Explica’n breument el procés de formació.

3

Busca informació sobre el procés i les condicions de la seua formació. 4

Quina diferència hi ha entre els còdols de la platja i els còdols dels rius? Raona-ho.

5

Com afecten les preses construïdes al riu Ebre la sedimentació al delta?

Les roques calcàries són abundants a la península Ibèrica. En quin ambient sedimentari s’han format?

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 493

493

25/11/2015 15:29:54

FITXA 13

APROFUNDIMENT

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS

TREBALLS D’AULA

Com modelen el paisatge l’aigua i el gel AGENT

MECANISMES D’EROSIÓ

CLIMA

RESULTATS DE L’EROSIÓ

FORMA DE TRANSPORT

F DEPÒSITS

Meteorització química atmosfèrica

Humit i càlid.

Dissolució, hidratació, hidròlisi, carbonatació i oxidació.

Disgregació de roques per alteració de minerals.

Lliscament per pendents.

Diversos tipus de sòls.

Meteorització mecànica atmosfèrica

Sec i temperatura molt canviant.

Gelifracció.

Trencament de les roques i dels seus fragments.

Lliscament per pendents.

Tarteres, codolars, pedreguers de muntanya i deserts.

Aigües salvatges

Indefinit.

Arrancada de partícules. Dissolució.

Xaragalls, pilars coronats i barrancs.

Arrossegament per vessants, dissolució i lliscaments.

Col·luvions.

Torrents

Indefinit.

Espenta de materials arrossegats per aigua, cavitació.

Canal de desguàs.

Suspensió, dissolució, Cons de dejecció, arrossegament, peus de mont, redolament. cons al·luvials i ranyes.

Rius

Humit, a la conca alta almenys.

Espenta de l’aigua i materials transportats.

Cascades, cadolles, gorges, eixamplament de la vall, erosió regressiva.

Suspensió, dissolució, Al·luvions (còdols, arrossegament graves, arenes i redolament. i argiles), deltes.

Aigües subterrànies

Indefinit.

Dissolució de calcàries.

Carst: rasclers, lapiaz, coves, galeries, simes, bòfies, dolines.

Dissolució.

Travertins, estalactites, estalagmites i toves.

Allaus de neu i gel

Fred i precipitació abundant.

Arrancada i aire a pressió.

Canals d’erosió.

Arrossegament.

Cons de dejecció d’allau.

Glaceres

Fred i precipitació abundant.

Arrancada de blocs, desgast per materials.

Circs, valls en U, pics piramidals, roques moltonades, estries, còdols angulosos.

Arrossegament.

Morenes laterals, de fons i frontals.

Aigües marines

Indefinit.

Colp d’ona i de materials, cavitació, dissolució, soscavació de penya-segats.

Penya-segats, coves, farallons, plataforma d’abrasió, promontoris, anses i canyons submarins.

Dissolució, suspensió Platges, tómbols, i arrossegament. barres, fletxes litorals.

ACTIVITATS 1

Indica les diferències entre l’acció de l’aigua salvatge i la dels rius.

2

Si ens trobem en un clima càlid i humit, quin tipus de meteorització serà més important, la química o la mecànica? Raona la resposta.

3

Si ens trobem en un paisatge en què observem sediments en forma de morenes laterals i frontals, en quin tipus de clima s’han format, fred o càlid?

494

4

Els espeleòlegs són persones que es dediquen a analitzar i investigar les grutes i galeries subterrànies. Quin agent geològic ha possibilitat la seua activitat? Com ho ha fet?

5

Indica les estructures d’erosió i de sedimentació que es formen per l’acció de l’aigua marina.

6

Indica les formes d’erosió i de sedimentació originades per les glaceres.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 494

25/11/2015 15:29:56

D

.

FITXA 14

APROFUNDIMENT

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS

TREBALLS D’AULA

Formacions geològiques a Espanya a) Tarteres, codolars i pedreguers.

e) Delta de l’Ebre.

Una de les millors zones d’Espanya per a observar-ne són els Pirineus, la serralada Cantàbrica, els Picos de Europa, la serra de Gredos i la Sierra de Francia.



També a les serralades Bètiques, la serralada Ibèrica i les muntanyes de Toledo. b) Xaragalls i pilars coronats. Hi ha molts paisatges on trobar-ne: a les províncies de Madrid, Guadalajara, Saragossa i Terol, en totes les zones de transició entre el pla i la mitja muntanya. A Osca i Navarra, als contraforts dels Pirineus. A Almeria i Múrcia, als contraforts muntanyosos cap al mar. c) Cons de dejecció, peus de mont i ranyes. Molt comuns els primers al vessant sud dels Pirineus; de peus de mont, per exemple, n’hi ha prop de Madrid i al nord de Guadalajara. Ranyes, en grans extensions de la Meseta Central. d) Cascades, cadolles, congostos, eixamplament de valls i erosió regressiva. En qualsevol zona muntanyosa (Gredos és un bon lloc), els tres primers; valls eixamplades, als grans rius, i erosió regressiva, al Tiétar i l’Alberche (Àvila) o al Segura (Múrcia).

Sud de Tarragona.

f) Formacions càrstiques. Són moltes, com, per exemple, els complexos del Drac, a Mallorca; al llarg de la serralada Cantàbrica, a Lleó, Astúries i Cantàbria; formacions locals calcàries, com a Arenas de San Pedro (Àvila); serra de Conca i sud-est de Terol. g) Formacions glacials de muntanya. Fàcils d’observar a les valls dels Pirineu, Sierra Nevada i serra de Gredos. h) Penya-segats, coves, farallons, plataforma d’abrasió, promontoris, anses i canyons subma­rins. Per tota la costa del mar Cantàbric. Per exemple, a la zona de Las Catedrales, entre Lugo i Astúries, o a la Costa Brava (Girona), plataforma de Sant Sebastià, canyons submarins d’Eivissa i Menorca... i) Platges, tómbols, barres i fletxes litorals. Per tot l’est i sud peninsular (Calp, per exemple, i Algesires); també a Guipúscoa.

Platja de Camposoto, Cadis.

Canyó d’Añisclo, Osca.

ACTIVITATS 1

Si volem veure i gaudir del paisatge d’un delta, a quin lloc d’Espanya haurem d’anar?

2

A la península Ibèrica són freqüents les coves, les galeries i les voltes subterrànies, com les del complex del Drac a Mallorca. Per què?

3

Busca informació sobre el tipus d’estructura geològica en què està assentada Peníscola i com s’ha format aquesta estructura.

4

Indica tres estructures erosives produïdes pel mar. A quines zones d’Espanya podem anar per veure-les?

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 495

495

25/11/2015 15:29:59

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 496

25/11/2015 15:30:00

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació Avaluació de continguts Avaluació per competències

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 497

25/11/2015 15:30:01

D

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 498

25/11/2015 15:30:01

AUTOAVALUACIÓ

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS Nom:

1

La superfície dels continents, amb les seues planes, muntanyes, valls i altres accidents geomorfològics, s’anomena:

Curs:

6

Data:

Les morenes són: a. Sediments originats per les glaceres. b. Sediments originats pel mar a les plataformes d’abrasió.

a. Agents geològics. b. Relleu.

c. Roques erosionades per les glaceres.

c. Paisatge.

d. Roques erosionades pel vent.

d. Escolament superficial. 7 2

3

4

L’erosió és:

Els meandres, les simes i els xaragalls són estructures erosives formades, respectivament:

a. El desplaçament dels materials des del lloc d’origen fins al lloc on es depositen.

a. Per les aigües subterrànies, els rius i les aigües de torrentada.

b. La recollida dels detrits o l’arrancada dels materials i l’evacuació des del lloc d’origen.

b. Pels rius, les aigües de torrentada i les aigües subterrànies.

c. L’alteració de les roques a causa de processos físics, químics i biològics.

c. Per les aigües de torrentada, els rius i les aigües subterrànies.

d. L’acumulació dels materials després de ser transportats.

d. Pels rius, les aigües subterrànies i les aigües de torrentada.

Quan l’agent que transporta els detrits perd energia i els materials es depositen, s’anomena:

8

L’aigua subterrània acumulada al subsòl i que amera els porus de les roques forma un:

a. Meteorització.

a. Brollador.

b. Desgast.

b. Riu subterrani.

c. Transport.

c. Aqüífer.

d. Sedimentació.

d. Llac subterrani.

Els factors que influeixen en la formació del relleu terrestre són:

9

Quines d’aquestes estructures són formacions de sedimentació marina?

a. El tipus de roques i la radiació solar. b. El tipus de roques i l’ésser humà.

a. Platges d’arena, plataformes d’abrasió i barres litorals.

c. El tipus de roques i el clima.

b. Platges de còdols, plataformes d’abrasió i fletxes.

d. El clima i el temps.

c. Barres litorals, tómbols i penya-segats. d. Platges d’arena, tómbols i fletxes.

5

Els deserts arenosos s’anomenen: a. Erg. b. Reg. c. Loess. d. Deflació.

10

Indica quina de les accions següents que afecten el relleu no la realitzen els éssers humans: a. La construcció d’esculls coral·lins. b. La construcció de pantans. c. La construcció d’espigons a les platges. d. La fixació artificial de dunes mòbils mitjançant la colonització de vegetació.

1 b; 2 b; 3 d; 4 c; 5 a; 6 a; 7 d; 8 c; 9 d; 10 a. SOLUCIONS DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 499

499

25/11/2015 15:30:02

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS Nom:

1

Curs:

Data:

Què és el relleu? Posa alguns exemples de relleus.    

2

Què és la meteorització? Explica’n un exemple.     

3

Descriu els processos d’erosió, transport i sedimentació.     

4

Explica la influència del tipus de roques sobre el modelat del relleu.     

5

Observa la imatge. Quines estructures s’hi aprecien? Explica com s’han format i quin agent geològic hi ha intervingut.       

500

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 500

25/11/2015 15:30:04

D

.

CONTROL B

6

Respon a aquestes preguntes sobre les glaceres. a) On haurem de viatjar per a trobar casquets glacials?  b) Explica les parts d’una glacera alpina.  

7

Com s’anomenen les revoltes sinuoses molt pronunciades d’un corrent fluvial? En quin tram del riu es troben? Explica com s’han format.      

8

A partir de les imatges, explica com es forma la plataforma d’abrasió alhora que retrocedeixen els penya-segats.

9

Explica dues actuacions de l’ésser humà que poden afectar el relleu.   

10

Defineix aquests conceptes: aqüífer, duna, sima i deflació.    

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 501

501

25/11/2015 15:30:06

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS Nom:

1

Curs:

Data:

Respon a aquestes qüestions. a) Quina és l’energia que posa en funcionament els agents geològics externs?  b) Explica com s’origina el vent.    

2

Explica la influència del clima sobre el modelat del relleu.    

3

Explica el tipus de meteorització que mostra la imatge.       

4

Per què té lloc la sedimentació dels materials que transporta un riu? On sol passar?   

5

Què és la deflació? Relaciona amb aquest fenomen la formació del desert d’arena anomenat erg i els depòsits anomenats loess.     

502

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 502

25/11/2015 15:30:08

D

.

CONTROL A

6

Contesta a les preguntes. a) Quin tipus de glacera ix en la fotografia?  b) Quin tipus de morena s’aprecia clarament en aquesta glacera? Explica com es formen aquestes morenes.   

7

Què és un delta? Quines condicions ha d’haver-hi perquè es forme aquesta estructura?   

8

Anomena dues formes del modelat càrstic superficial i tres del modelat càrstic subterrani. Tria una forma de cada tipus de modelat i explica com s’ha originat.   

9

Respon a les preguntes. a) Què són els aqüífers? Per a què els utilitza l’ésser humà?   b) Quins problemes es poden originar d’un ús inadequat dels aqüífers?  

10

Resol aquestes qüestions. a) Assenyala en la imatge les estructures de sedimentació marina que hi trobes. b) Explica com es forma un tómbol.      

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 503

503

25/11/2015 15:30:10

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS

Criteris d’avaluació*

Estàndards d’aprenentatge*

B5-1. Identificar algunes de les causes que el relleu difereix d’uns llocs a altres.

B5-1.1. Identifica la influència del clima i de les característiques de les roques que condicionen i afecten en els diferents tipus de relleu.

B5-2. Relacionar els processos geològics externs amb l’energia que  els activa i diferenciar-los dels processos interns.

Activitats Control B

Control A

1i4

2

B5-2.1. Relaciona l’energia solar amb els processos externs i justifica el paper de la gravetat en la seua dinàmica.

1

B5-2.2. Diferencia els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació i els seus efectes en el relleu.

2i3

3i4

B5-3. Analitzar i predir l’acció de les aigües superficials i identificar les formes d’erosió i depòsits més característics.

B5-3.1. Analitza l’activitat d’erosió, transport i sedimentació causada per les aigües superficials i reconeix algun dels seus efectes en el relleu.

5i7

4i7

B5-4. Valorar la importància de les aigües subterrànies, justificar la seua dinàmica i la relació que tenen amb les aigües superficials.

B5-4.1. Valora la importància de les aigües subterrànies i els riscos de la seua sobreexplotació.

10

8i9

B5-5. Analitzar la dinàmica marina i la influència que té en el modelat litoral.

B5-5.1. Relaciona els moviments de l’aigua del mar amb l’erosió, el transport i la sedimentació al litoral, i identifica algunes formes resultants característiques.

8

10

B5-6. Relacionar l’acció eòlica amb les condicions que la fan possible i identificar algunes formes resultants.

B5-6.1. Associa l’activitat eòlica amb els ambients en què aquesta activitat geològica pot ser rellevant.

10

5

B5-7. Analitzar l’acció geològica de les glaceres i justificar les característiques de les formes d’erosió i depòsit resultants.

B5-7.1. Analitza la dinàmica glacial i identifica els seus efectes sobre el relleu.

6

6

B5-9. Reconéixer l’activitat geològica dels éssers vius i valorar la importància de l’espècie humana com a agent geològic extern.

B5-9.1. Identifica la intervenció d’éssers vius en processos de meteorització, erosió i sedimentació. B5-9.2. Valora la importància d’activitats humanes en la transformació de la superfície terrestre.

3

9

*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària.

3

Control B 1

El relleu és la forma de la superfície dels continents amb tots els seus accidents geogràfics. Com a exemples hi ha les planes, les muntanyes, les valls…

2

La meteorització és l’alteració de les roques deguda a processos físics, químics i biològics, que porta com a resultat la seua disgregació. R. L. Pot explicar qualsevol dels tres tipus que es descriuen en el llibre de l’alumne.

504

L’erosió és l’arrancada dels fragments rocosos i la seua evacuació des del lloc d’origen. El transport és el desplaçament dels materials des del lloc on han sigut arrancats fins al lloc on són depositats. La sedimentació és la deposició dels materials com a conseqüència de la pèrdua d’energia de l’agent geològic que els transportava.

4

El tipus de roques condiciona el relleu, ja que hi ha roques més toves que s’erosionen més fàcilment que les que són més dures. La disposició o estructura de les roques fa

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 504

25/11/2015 15:30:12

D

.

que per a una mateixa roca la possibilitat de ser erosionada varie. 5

En la fotografia s’aprecien xaragalls. L’agent que els ha format són les aigües de torrentada. Els xaragalls es formen en zones de fort pendent, on aquestes aigües originen uns solcs profunds entre els quals queden crestes i columnes sense erosionar.

6

a) Per a trobar els casquets glacials haurem de viatjar a l’Antàrtida o a Grenlàndia.

2

El clima influeix sobre la meteorització i sobre els agents geològics que actuaran sobre una zona. Si el clima és càlid i humit, la meteorització química es veurà facilitada. Si és molt plujós, les aigües superficials, els torrents i els rius modelaran el relleu. Si és molt fred, les glaceres tindran molta influència sobre el relleu. Si és molt àrid, com el desert, l’acció del vent serà predominant.

3

En la fotografia es pot veure que el creixement de les arrels de l’arbre ha fracturat les roques del sòl. Es tracta, per tant, de meteorització biològica.

4

Els materials transportats pels rius es depositen quan el corrent perd energia i no pot desplaçar-los. Això sol passar al curs baix dels rius i també a la part convexa dels meandres.

5

La deflació és el fenomen mitjançant el qual el vent s’emporta les partícules poc pesants (argila i arena), i deixa les que més pesen (graves de diferent mida).

b) Una glacera alpina està formada per aquests elements: •  El circ glacial, que és la zona on s’acumula la neu i es transforma en gel. •  La llengua glacial, que és el corrent de gel que parteix del circ glacial i descendeix per la vall glacial en forma de U. 7

8

9

Aquestes revoltes s’anomenen meandres. És habitual trobar‑ne al curs baix del riu, encara que també se’n poden veure al curs mitjà. Es formen quan el pendent del llit s’assuaveix fins a fer-se quasi horitzontal. D’aquesta manera el corrent del riu tendeix a zigzaguejar. En la imatge es pot veure que l’onatge xoca amb la zona baixa del penya-segat i genera buits i depressions. Amb el pas del temps, aquestes cavitats es fan més grans i la part superior del penya-segat es desploma. Tots aquests materials de diferent grandària s’acumulen a la base del penya-segat i donen lloc a la plataforma d’abrasió. R. M. Són moltes i diverses les actuacions de l’ésser humà que poden afectar en major o menor mesura el relleu: la construcció de vies de comunicació, les explotacions mineres, la construcció de preses, la construcció d’espigons, de ports, la fixació de dunes…

10



Les partícules que s’emporta el vent acabaran depositant-se segons el pes; de primer es depositarà l’arena, que origina l’erg; més lluny es depositarà l’argila, que forma el loess. 6

a) És una glacera alpina. b) La morena que es pot veure és central, formada a partir de la confluència de dues morenes laterals, en ajuntar‑se dues llengües glacials.

7

Un delta és l’acumulació dels sediments que porta un riu a la desembocadura. Perquè es forme el delta, a la desembocadura del riu ha de ser major la sedimentació que l’erosió que puguen exercir els corrents litorals paral·lels a la costa.

8

R. M. Són diverses les estructures que poden anomenar i explicar, entre les quals hi ha aquestes: •  Com a modelat càrstic superficial: les dolines i el lapiaz.

Aqüífer: és l’aigua del subsòl que impregna la porositat de les roques.

•  Com a modelat càrstic subterrani: les simes, les galeries, les grutes, les sales, les estalactites, les estalagmites i els brolladors.

Duna: és l’acumulació d’arena en deserts o platges arenoses, que es desplaça a mesura que els grans són arrossegats en la direcció del vent. Sima: conductes més o menys verticals que solen comunicar amb la superfície. Són típiques del modelat càrstic. Deflació: moviment dels materials lleugers (grans d’arena i argila) pel vent, que deixa els materials més pesants.

1

R. L. 9

a) Els aqüífers estan formats per l’aigua subterrània que s’acumula entre els porus de les roques del subsòl. L’ésser humà els utilitza per a extraure aigua mitjançant pous i abastar les ciutats, l’agricultura o la indústria. b) L’ús inadequat pot originar problemes de:

Control A

•  Contaminació, a causa de les explotacions agrícoles, ramaderes o mineres.

a) L’energia solar.

•  Sobreexplotació, que acaba amb l’aqüífer o el salinitza si aquest es troba prop de la costa.

b) A l’atmosfera es formen corrents de convecció que mouen l’aire, gràcies a l’energia solar. El Sol calfa la superfície de la Terra de manera desigual. Quan una zona de la Terra es calfa més, l’aire que es troba sobre aquesta zona es calfa i ascendeix. A mesura que puja, es va refredant, es desplaça horitzontalment i després descendeix. Quan es troba sobre la superfície del terreny, es desplaça horitzontalment fins a arribar a ocupar la posició inicial i així origina el corrent d’aire anomenat vent.

10

a) R. G. Les estructures que han d’assenyalar en la figura són: fletxes, llacunes litorals, platges, maresmes i tómbol. b) El tómbol es forma quan una fletxa litoral connecta amb una illa pròxima a la costa.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 505

505

25/11/2015 15:30:13

AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS Nom:

Curs:

Data:

L’Ebre, tant pel cabal com per la seua longitud, és un dels rius més importants d’Espanya. Recorre l’extrem nord-oriental de la península Ibèrica seguint una direcció nord-oest-sud-est. Passa per una gran depressió envoltada de cadenes muntanyoses: els Pirineus i les muntanyes basques i cantàbriques al nord, la serralada Ibèrica al sud i la Sistema Mediterrani Català a l’est. Naix a Cantàbria i, després de travessar les comunitats autònomes de Castella i Lleó (Burgos), País Basc (Àlaba), la Rioja, Navarra, Aragó (Saragossa) i Catalunya (Tarragona), desemboca al Mediterrani. Durant els seus 930 km de longitud modela nombrosos paisatges, forma congostos, valls amples, dóna lloc a diversos pantans i fins i tot, al final del recorregut, forma un dels deltes més importants del Mediterrani.

1

Joan i els seus companys realitzaren el viatge d’estudis a través de la gran depressió per on s’estén la seua vall. A la dreta pots veure un dels paratges més espectaculars que captà Joan amb la càmera. Quin nom rep aquesta formació geològica?

2

a. Vall d’obi.

c. Vall en V.

b. Meandre.

d. Canyó.

Quina secció o zona del perfil de l’Ebre visitaren aquell dia Joan i els seus companys? a. El curs alt.

3

b. El curs mitjà.

c. La desembocadura.

d. El curs baix.

També visitaren Orbaneja del Castillo i van veure que en una cova brollava l’aigua d’un rierol que corria en xicotetes cascades fins a desembocar a l’Ebre. Joan va preguntar per què l’aigua passava per aquesta espècie d’estanys naturals escalonats. Li van dir que l’aigua que eixia de la cova tenia una gran quantitat de sals en dissolució, que se solidificaven i precipitaven sobre la vegetació, i originaven aquestes formacions rocoses tan característiques. Quin nom reben aquestes roques formades per la precipitació de carbonats sobre les plantes?

4

 a. Estalactites.

 b. Estalagmites.      

 c. Toves o travertins.

 d. Lapiaz.

L’Ebre és una gran font de riquesa, ja que la seua aigua rega importants zones de cultiu, com les hortes de la Rioja i Navarra, i són embassades diverses vegades, per alimentar importants centrals hidroelèctriques, com les del pantà de l’Ebre i el de Mequinensa. Quin tipus d’energia es produeix en aquests pantans?

506

a. No contaminant i no renovable.

c. Contaminant i no renovable.

b. No contaminant i renovable.

d. Contaminant i renovable.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 506

25/11/2015 15:30:17

D

.

5

La construcció de pantans per a emmagatzemar aigua o per a produir energia elèctrica té nombrosos avantatges, però també alguns inconvenients. Digues quines d’aquestes frases es refereixen a un avantatge o a un inconvenient dels pantans. Frase

Avantatge

Inconvenient

Permeten el proveïment d’aigua per al consum humà i donen lloc a noves zones d’oci. Una vegada construïts, l’energia que produeixen és molt barata. Impedeixen el transport normal dels sediments fluvials. Provoquen la desaparició de pobles sencers i obliguen els seus habitants a traslladar-se a altres llocs. 6

Quan per fi arriba al mar, l’Ebre forma un dels deltes més extensos del Mediterrani. Què és un delta? a. Una acumulació dels sediments més fins que arrossega un riu i que creixen mar endins. b. Una acumulació de sediments d’origen mixt, del riu i del mar, que avancen mar endins. c. Zones on el mar s’introdueix cap a l’interior aprofitant la desembocadura d’un riu. d. Grans platges d’origen marí que es formen a la desembocadura d’alguns rius.

7

8

A molt pocs quilòmetres de les vores de l’Ebre al seu pas per Navarra es troben Las Bárdenas Reales, amb paisatges semidesèrtics com els que pots veure en la fotografia que va fer Joan durant el seu viatge. Quin agent o agents hi han actuat principalment per crear les formacions de Las Bárdenas Reales, que pots veure en la fotografia? a. El vent i el gel.

 c. El gel i l’aigua.

b. L’aigua i el vent.

 d. Les aigües de torrentada.

L’Ebre, durant el seu llarg recorregut, erosiona, transporta i deposita sediments. Però no fa les tres coses alhora durant els 930 quilòmetres. En cada zona del curs el riu està especialitzat en un treball geològic diferent. La professora de Joan els va demanar que completaren la taula següent per comprovar si tenien ben clares les idees sobre el treball que realitza el riu al llarg del seu perfil.

Zona

Principal treball que realitza el riu Erosiona

Transporta

Sedimenta

Curs alt Curs mitjà Curs baix 9

La major part de l’aigua que porta l’Ebre fins a la desembocadura procedeix dels afluents que li arriben per l’esquerra. Són aigües que baixen des dels cims dels Pirineus, on s’acumula en grans quantitats en forma de neu que, amb el desgel, es fon per acabar al llit de l’Ebre. En la fotografia pots veure l’Aneto i part de la glacera que s’ha de travessar per a arribar al cim i que conserva el gel durant tot l’any. Quin nom reben els pics piramidals que, com l’Aneto, han sigut modelats per les glaceres? a. Morena.   

 b. Relleu escarpat (horn).   

 c. Circ.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 507

507

25/11/2015 15:30:22

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS Competències que s’avaluen

Criteris d’avaluació*

Estàndards d’aprenentatge*

Activitats

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

B5-3. Analitzar i predir l’acció de les aigües superficials i identificar les formes d’erosió i depòsits més característics.

B5-3.1. Analitza l’activitat d’erosió, transport i sedimentació produïda per  les aigües superficials i reconeix algun dels seus efectes en el relleu.

1, 2, 6, 7 i 8

B5-4.1. Valora la importància de les aigües subterrànies i els riscos de la seua sobreexplotació.

3

Sentit d’iniciativa i actitud emprenedora

B5-4. Valorar la importància de les aigües subterrànies, justificar la seua dinàmica i la relació que tenen amb les aigües superficials.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia Competència social i cívica

B5-9. Reconéixer l’activitat geològica dels éssers vius i valorar la importància de l’espècie humana com a agent geològic extern.

B5-9.2. Valora la importància de les activitats humanes en la transformació de la superfície terrestre.

4i5

B5-7. Analitzar l’acció geològica de les glaceres i justificar les característiques de les formes d’erosió i depòsit resultants.

B5-7.1. Analitza la dinàmica glacial i identifica els efectes que té sobre el relleu.

9

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia Aprendre a aprendre Sentit d’iniciativa i actitud emprenedora

*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària.

1

d. Canyó.

3

c. Toves o travertins.

2

a. El curs alt.

4

b. No contaminant i renovable.

5



Frase

Avantatge

Permeten el proveïment d’aigua per al consum humà i donen lloc a noves zones d’oci.

X

Una vegada construïts, l’energia que produeixen és molt barata.

X

Inconvenient

Impedeixen el transport normal dels sediments fluvials.

X

Provoquen la desaparició de pobles sencers i obliguen els seus habitants a traslladar-se a altres llocs.

X

6

a.  Una acumulació dels sediments més fins que arrossega un riu i que creixen mar endins.

7

d. Les aigües de torrentada.

8



Principal treball que realitza el riu Zona Erosiona Curs alt

Sedimenta

X

Curs mitjà

X

Curs baix 9

Transporta

X

Relleu escarpat (horn).

508

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 508

25/11/2015 15:30:23

Solucionari

.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 509

25/11/2015 15:30:25

SOLUCIONARI

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS Interpreta la imatge

homogènia. La segona imatge està formada per roques que presenten una disposició en estrats inclinats, que condicionen la seua morfologia.

•  S’hi pot observar que és una zona d’aigües tranquil·les. •  La vegetació abundant i aquest modelat càrstic en torrasses són típics de climes tropicals. •  El relleu que s’hi observa és molt abrupte, amb pendents molt inclinats, i fins i tot verticals, i a la base es pot veure l’efecte erosiu de les ones.

11

Saber fer. Sí, perquè el vessant forma un relleu en pendent que coincideix amb la superfície inclinada dels estrats.

12

Saber fer. Aparentment, el penya-segat format per roques volcàniques dures i homogènies ofereix més resistència   a l’erosió. El penya-segat format per estrats presenta una alternança de capes dures i resistents amb d’altres de menys resistents i més fàcilment erosionables.

13

Com que són climes secs, la vegetació no hi sol abundar,   per tant el sòl es queda desprotegit. D’altra banda, les argiles s’erosionen amb facilitat i originen xaragalls com els que mostra la fotografia. Quan plou, l’aigua d’escolament s’endú el sòl amb molta facilitat.

14

a) Es tracta de meteorització mecànica o física. Els fragments acumulats constitueixen la regolita.

•  Sí, es pot veure sobretot a la base de les torrasses. Claus per a començar •  El relleu és tota varietat de formes i accidents de la superfície de la Terra. •  L’erosió és l’arrancada dels fragments rocosos i la seua evacuació des del lloc d’origen. El transport és el desplaçament dels materials des del lloc on han sigut arrancats fins al lloc on són depositats. La sedimentació és la deposició dels materials com a conseqüència de la pèrdua d’energia de l’agent geològic que els transportava.

b) Els fragments seran angulosos, ja que per a prendre forma arredonida haurien d’haver sigut transportats   per un riu durant molt de temps i d’aquesta manera   els còdols s’haurien erosionat.

•  R. M. Són moltes les roques que es troben a la superfície;   les més conegudes són el marbre, el granit, la calcària… •  Com indica el concepte, les aigües superficials corren per   la superfície del terreny i les aigües subterrànies corren pel subsòl. 1

Perquè l’existència d’atmosfera i hidrosfera a la Terra ha originat la presència d’agents geològics que modifiquen   el relleu, erosionen els cràters i els omplin de sediments.

2

Si es trobaven dalt del penya-segat i ara estan a la base,   és clar que han experimentat un desplaçament com a conseqüència de la força de gravetat.

3

Interpreta la imatge. La imatge representa la situació de   la Terra el dia del solstici d’estiu. Els rajos solars incideixen perpendicularment sobre la zona tropical. Això és així perquè l’eix de rotació de la Terra està inclinat respecte al pla de translació de la Terra al voltant del Sol.

4

Interpreta la imatge. A la zona tropical, on els rajos incideixen perpendicularment, per això el calfament de la superfície serà més intens.

5

A les zones on els rajos incideixen oblíquament sobre la Terra han de travessar més gruix d’atmosfera; com a conseqüència, els rajos arriben amb menys intensitat a la superfície. Això passa a les zones polars, per aquesta raó són tan fredes.

6

Si tota la superfície terrestre tinguera la mateixa temperatura, no es generarien els corrents de convecció, que són els responsables del vent i dels corrents marins.

7

Interpreta la imatge. El material que hi predomina és l’arena. L’agent geològic que l’ha acumulada és el vent.

8

Interpreta la imatge. El clima és bastant sec, perquè   si fóra plujós, hi hauria vegetació.

9

Interpreta la imatge. Perquè el cúmul de les arenes s’enfonsa quan els vessants arriben a tindre un pendent   molt pronunciat.

10

510

Saber fer. En la primera imatge, els pendents són verticals perquè les roques tenen una consistència i disposició

15

a) Es tractaria de sediments, ja que han sigut transportats per un agent geològic. b) L’aigua de torrentada o d’una revinguda serien el fluid   que els transportà i els deposità. No són sediments fluvials, perquè aquests solen ser de mida i forma semblants. c) R. G. La línia que separa el material més clar del fosc   és el perfil transversal del llit, i el rebliment és el material més fosc.

16

Interpreta la imatge. R. G. El costat esquerre, que és per on ve el vent, és sobrevent, i el costat dret, sotavent  (la cara oposada al vent).

17

En un circ glacial es produeix l’acumulació (sedimentació)   de la neu, que, en transformar-se en gel i desplaçar-se, erosiona el fons rocós. En una morena frontal té lloc la sedimentació dels materials que arrossega al front la llengua glacial.

18

Interpreta la imatge. Pilars coronats.

19

a) Sí que hi té relació, ja que es donen en climes àrids amb poca pluviositat. b) Perquè en aquests climes la vegetació és escassa (sòl desprotegit) i com que plou torrencialment es desplaça gran quantitat d’aigua, que arrossega una càrrega elevada, responsable d’una erosió forta.

20

a) Perquè al curs baix el pendent és molt suau, i si el riu   es desborda, inundarà una zona àmplia. b) Al curs baix pot causar més dany a cultius i habitatges,   ja que l’àrea d’inundació és més extensa.

21

És perillós perquè quan hi ha pluges intenses, hi ha moltes infiltracions d’aigua que poden inundar grutes i galeries. També l’elevació del nivell de l’aigua pot originar sifons que donen lloc a corrents violents.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 510

25/11/2015 15:30:25

D

s

.

22

Si es disminuïra el ritme d’extracció d’aigües subterrànies, els aqüífers es recarregarien i, doncs, experimentarien un augment del nivell freàtic.

23

Interpreta la imatge. Sí, perquè s’hi pot veure una plataforma d’abrasió al peu del penya-segat, fet que indica que els materials d’aquesta plataforma procedeixen del penya-segat que s’ha desplomat com a conseqüència de l’erosió de l’onatge. Per tant, està reculant.

24

Perquè les fletxes i els tómbols són estructures formades com a conseqüència de la sedimentació, típica de les platges. En canvi, als penya-segats el fenomen predominant és l’erosió, raó per la qual hi pot haver sedimentació d’arena.

25

26

27

•  Modelat eòlic. Realitzat pel vent, que actua en climes àrids i amb poca vegetació. Com a conseqüència de l’acció de deflació, es formen deserts de pedres (reg) i d’arena amb les típiques dunes (erg). •  Modelat glacial. L’agent modelador són les glaceres, que són corrents de gel que baixen dels cims gelats a una velocitat molt lenta. Hi ha casquets glacials i glaceres alpines. Aquestes últimes estan formades per un circ glacial i una llengua glacial, que erosiona les valls i els dóna un perfil en forma de U. •  Modelat de les aigües de torrentada. Són el producte de les aigües de pluges torrencials en zones àrides i amb poca vegetació. Formen estructures típiques, com els xaragalls i els barrancs.

Sí, perquè el carbó es forma per l’activitat biològica de microorganismes sobre restes vegetals, sotmeses a uns processos geològics d’inundació d’aigües continentals i el posterior enterrament i enfonsament a l’escorça terrestre.

•  Modelat fluvial. Generat per l’acció dels rius. Forma les típiques valls amb un perfil en V al curs alt, mentre que  al curs mitjà o baix forma meandres i valls d’obi. A la desembocadura es poden formar deltes.

Les petxines es depositaren al fons marí quan els animals van morir. Al mateix temps tingué lloc la precipitació de carbonat càlcic sobre les petxines i aleshores es va formar una roca calcària de color rosaci amb restes de petxines blanques.

•  Modelat de les aigües subterrànies. Donen lloc al típic modelat càrstic amb aquestes estructures: dolines, simes, galeries, grutes, estalactites, estalagmites, rius subterranis… Es produeix com a conseqüència de la dissolució de les roques calcàries per l’aigua que s’infiltra entre les roques. Les aigües subterrànies tenen molta importància per a l’ésser humà, ja que abasten moltes poblacions i molts cultius, com també indústries.

A. L’ésser humà ha construït un port a la costa, amb l’impacte paisatgístic consegüent. Però, a més, segons quin siga el sentit del corrent litoral, en una part del port es depositaran arena i pedres (com es pot veure a l’esquerra de la imatge) i a l’altra part s’erosionarà la costa, i el corrent s’emportarà l’arena i pedres. Aquesta diferent erosió i sedimentació modificarà la línia de costa.

•  Modelat marí. El produeix l’acció del mar sobre la costa. Genera estructures d’erosió, com els penya-segats i les plataformes d’abrasió, i estructures de sedimentació, com per exemple les platges, les fletxes, les barres o els tómbols.

B.  Es tracta d’una pedrera que permet obtindre materials per a la construcció. A més de modificar el paisatge, la pedrera va devorant la muntanya.

•  A banda dels agents geològics físics, els éssers vius són també agents geològics. En són exemples els esculls coral·lins o l’acumulació de closques d’animals marins que originen roques sedimentàries.

C.  En aquest cas s’ha construït un canal per a la conducció d’aigua, possiblement des d’un pantà, per proveir aigua a ciutats, camps, indústries… La construcció del canal modifica el vessant per on passa. 28

•  L’ésser humà també realitza una acció geològica sobre el relleu. En tenim molts exemples, com la construcció de preses, de vies de comunicació, de pedreres, la desviació de llits fluvials…

RESUM. R. M. La diversitat del relleu terrestre és conseqüència de l’acció dels agents geològics, que es du a terme mitjançant els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació. L’energia que posa en funcionament els agents geològics és l’energia solar. La Terra rep energia del Sol, però la distribució d’aquesta energia sobre la superfície terrestre és irregular. Aquesta és la causa que tant a l’atmosfera com a la hidrosfera s’originen corrents de convecció, que formen els corrents marins i el vent. Com a conseqüència de la meteorització, les roques es trenquen i disgreguen, i donen lloc a un cúmul de materials de diferent mida al peu de les roques de les quals procedeixen, anomenat regolita.

29

El treball dels agents geològics consisteix, principalment, a desgastar el relleu mitjançant les seues accions d’erosió i transport dels materials. En darrer terme, els materials transportats se sedimentaran al mar. Els agents geològics desplacen els materials meteoritzats des de zones elevades fins a zones de poca altitud, on es depositaran, conduïts per la força de la gravetat i ajudats per l’energia solar.

30

L’energia que posa en funcionament els agents geològics és la solar. Aquesta energia és la que generarà els corrents de convecció, tant a l’atmosfera com a la hidrosfera. A més, també és la responsable de l’evaporació de l’aigua als oceans i continents, que inicia així el cicle de l’aigua, i la formació de les aigües de torrentada, torrents, rius, aigües subterrànies i glaceres.

Els factors que influeixen en el modelat del relleu són el tipus de roques i el clima. Els agents geològics, mitjançant les accions que duen a terme, són els responsables de modelar el relleu. Com a conseqüència d’aquesta acció, es generen diversos modelats:

31

•  Regolita o detrits. •  Sediment. •  Sediment.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 511

511

25/11/2015 15:30:26

SOLUCIONARI

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS

M

•  Regolita o detrits. Agent geològic

•  Sediment. •  Regolita o detrits. 32

Meteorització

33

Causa

Exemple

Mecànica

Esforços

Trencament de roques

Química

Reaccions químiques

Oxidació dels minerals

Biològica

Els éssers vius

Arrels dels arbres

36

Aigües subterrànies

Dolina, sima i gruta

Mar

Plataforma d’abrasió

En el reg predomina l’erosió. El vent s’emporta els materials fins i deixa un desert de pedres. En l’erg predomina la sedimentació, ja que el vent perd energia, deposita l’arena que transporta i forma un desert d’arena. Formes de modelat fluvial

•  Delta: és una prolongació de la costa cap al mar a la desembocadura d’un riu, com a conseqüència de la sedimentació de materials a la desembocadura. Perquè   es forme el delta, la sedimentació ha de ser superior a l’erosió que produeixen els corrents litorals.

Procés

Erosió

Transport

Sedimentació

Consisteix en

El desgast de les zones elevades que transforma   els detrits acumulats per processos gravitatoris   en sediments.

El desplaçament dels sediments des del lloc on   es produeix l’erosió fins al lloc on es depositen.

Els materials experimenten canvis en l’aspecte,   la mida i la mineralogia.

És el depòsit   dels materials transportats per l’agent geològic com a conseqüència   de la pèrdua d’energia.

L’acumulació de sediments a les conques sedimentàries.

Agent geològic

Curs mitjà

Curs baix

Vall en V

Meandres

Meandres

Cascades

Valls d’obi

Valls d’obi

Ràpids

Planes d’inundació

Planes d’inundació

38

Són moltes les accions de l’ésser humà que poden afectar els agents geològics: la construcció de vies de comunicació   i de pedreres, la rectificació de llits dels rius, la construcció de preses, espigons i ports, la fixació artificial de dunes, etc.

39

La contaminació de la llacuna pot ser deguda a les aigües subterrànies. L’aigua de pluja que cau sobre la granja s’infiltra arrossegant substàncies contaminants i passa a formar part de les aigües subterrànies. Aquestes es desplacen pel subsòl   i poden arribar fins a la llacuna situada a alguns quilòmetres de la granja i sense aparent connexió.

El resultat és

La recollida   dels detrits o l’arrancada dels fragments rocosos i la seua evacuació des del lloc d’origen.

Curs alt

Deltes

•  Barra: és un depòsit d’arena pròxim a la línia de costa  i paral·lel a aquesta.

512

Vall en U i circ glacial

CONCEPTES CLAU.

•  Morena: és el resultat de la sedimentació dels materials transportats per les glaceres. Poden ser frontals, laterals   o centrals.

35

Glaceres

37

•  Clastos: són fragments de roca de mides molt diverses,   com és ara partícules microscòpiques d’argila, grans   d’arena, còdols o grans blocs de roques generats com   a conseqüència de la meteorització.

34

Formes erosives

R. G. El dibuix realitzat pels alumnes ha de reflectir aquesta situació. 40

En la imatge A, l’agent responsable són les aigües de torrentada. S’hi aprecien uns xaragalls. En la imatge B,   l’agent responsable és el vent i s’hi aprecien unes dunes costaneres.

41

La Terra ha passat per diversos períodes glacials i interglacials. En cada període interglacial la llengua haurà retrocedit i deixat una morena frontal. El llac es forma quan una morena frontal reté l’aigua de desgel que baixa per la vall.

42

L’ordre de les vinyetes és aquest: B, D, A, C. En la seqüència de vinyetes es pot veure que l’onatge erosiona la zona baixa del penya-segat i genera buits i depressions. Amb el pas del temps, aquestes cavitats es faran més grans i la part superior del penya-segat es desplomarà. Tots aquests materials de diferent grandària s’acumularan a la base del penya-segat i formaran la plataforma d’abrasió. L’agent és el mar, que donarà lloc a la formació d’una plataforma d’abrasió, al mateix temps que el penya-segat recula.

Formes erosives

Aigües de torrentada

Xaragall i barranc

Vent

Reg

43

R. G. En el dibuix que realitze, l’alumne ha d’indicar: la conca de recepció, en la qual predomina l’erosió; el canal de desguàs, on predomina el transport, i el con de dejecció,   on predomina la sedimentació.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 512

25/11/2015 15:30:28

D

.

Maneres de pensar. Anàlisi científica 44

USA LES TIC. Després de la catàstrofe del 6 d’agost de 1996, les administracions competents s’afanyaren a realitzar una sèrie d’actuacions sobre el torrent d’Arás, al con de dejecció del qual es trobava el càmping. Cal remarcar que, tant aquest torrent com el de Yosa o Betes que hi conflueixen, així com el con de dejecció on estava el càmping, ja tenien determinades construccions per a controlar el cabal i reconduir-lo pel con de dejecció. Però la tempestat superà totes les previsions i finalment desbordà aquestes construccions i arrasà el càmping, que estava situat en una zona perillosa.

Saber fer 49

R. M. Les fitxes podrien quedar de la manera següent: A. LLACUNA GLACIAL

Descripció de l’estructura geològica

És una llacuna d’alta muntanya on queda retinguda l’aigua en una depressió formada en un antic circ glacial. L’aigua procedeix del desgel d’una glacera.

Agent geològic que l’origina

L’origina una glacera.

Procés que intervé en la formació

La depressió que genera la llacuna és deguda a la pressió de la glacera sobre el terreny a les zones d’acumulació de neu. Després, en l’època interglacial, la glacera retrocedeix i es va fonent, l’aigua baixa pendent avall i s’acumula a la depressió.

Resultat

Un llac d’origen glacial.

Les actuacions posteriors al desastre van ser les que segueixen: •  Al con de dejecció repararen la canalització del llit antic i li assignaren una capacitat de desguàs més gran. També s’hi van construir canalitzacions auxiliars amb la finalitat de desguassar revingudes més intenses. •  Al tram de transició entre el con de dejecció i el canal de desguàs es va construir una placeta de depòsit, amb l’objectiu fonamental de retindre els materials sòlids arrossegats per la torrentera. •  Al canal de desguàs es repararen alguns dels dics existents i es van construir-ne de nous a fi de controlar la velocitat de les aigües. Aquests dics es van construir tant al canal principal, el del torrent d’Arás, com als canals dels torrents de Betes i de Yosa, que hi desguassen. Tot això es pot veure molt detallat, amb fotografies incloses, en la publicació realitzada en el 4t Congrés Forestal Espanyol Obras de corrección hidrológica y de aludes de Canfranc y torrente de Arás (Biescas). (Govern d’Aragó. Departament de Medi Ambient). 45

46

47

48

COMPRENSIÓ LECTORA. La forta tempestat descarregada sobre la conca de recepció provocà la captació d’una enorme quantitat d’aigua que va erosionar i transportar molts materials. Com que tot això va desembocar a gran velocitat sobre el con de dejecció on estava situat el càmping, es va produir el fatídic desastre. Si la tempestat haguera caigut sobre el mateix con de dejecció, no s’hauria donat l’enorme captació d’aigua a la conca de recepció i, per tant, no hauria desembocat al con de dejecció. EXPRESSIÓ ESCRITA. El con al·luvial és com un con de dejecció, però ocupa una superfície molt més extensa. Quan hi ha pluges torrencials a la zona superior, el ventall o con al·luvial recull gran quantitat d’aigua carregada amb materials de diferent grandària. Això el fa molt perillós per a l’ocupació humana. COMPRENSIÓ LECTORA. El «corrent impetuós» fa referència als processos d’erosió, principalment a la conca de recepció, i de transport pel canal de desguàs, cap al con de dejecció, on va arrasar el càmping. Els cons al·luvials són principalment zones de sedimentació. Però quan hi ha grans revingudes d’aigua, també es produeix transport de materials i fins i tot es poden donar fenòmens d’erosió, sobretot a la primera part.

B. PENYA-SEGAT Descripció de l’estructura geològica

És una costa rocosa que presenta un pendent vertical.

Agent geològic que l’origina

El mar.

Procés que intervé en la formació

El continu embat de les ones sobre la costa rocosa en soscava la base, i això fa que es desplome i recule. Amb el pas de milers d’anys es construeix una costa vertical, a la base de la qual s’ha format una plataforma d’abrasió amb els materials despresos del penya-segat.

Resultat

Una costa vertical anomenada penya-segat. C. XARAGALLS

Descripció de l’estructura geològica

Són solcs profunds excavats en terrenys tous desprotegits de vegetació. Entre els solcs queden crestes i columnes sense erosionar.

Agent geològic que l’origina

Les aigües de torrentada.

Procés que intervé en la formació

El procés que genera aquest modelat és la gran erosió que hi ha en climes àrids amb pluges torrencials sobre terrenys argilosos sense vegetació. L’aigua de pluja corre a gran velocitat i l’erosió és molt important.

Resultat

La formació de grans solcs per on correrà veloçment l’aigua de pluja.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 513

513

25/11/2015 15:30:29

SOLUCIONARI

EL RELLEU I ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS D. MEANDRES

Descripció de l’estructura geològica

Són corbes que descriu el riu quan el pendent s’assuaveix fins a fer-se quasi horitzontal. Es formen, sobretot, al curs baix del riu, encara que també es poden formar al curs mitjà. El terreny ha de ser tou i poc coherent.

Agent geològic que l’origina

Els rius.

Procés que intervé en la formació

En disminuir el pendent del riu, aquest tendeix a zigzaguejar. Els processos que tenen lloc són l’erosió a la zona còncava del meandre i la sedimentació a la zona convexa. A causa d’aquesta erosió i sedimentació, els meandres no són estructures estables, més aviat evolucionen amb el temps.

Resultat

Una sèrie de corbes excavades al terreny. E. DELTA

Descripció de l’estructura geològica

És la sedimentació dels materials que transporta un riu a la desembocadura, principalment arenes i argiles.

Agent geològic que l’origina

El riu amb la col·laboració del mar.

Procés que intervé en la formació

El procés que formarà un delta és la sedimentació dels materials transportats pel riu fins a la desembocadura. Perquè es forme el delta, la sedimentació dels detrits a la desembocadura ha de ser superior a la quantitat de sediments que s’enduguen els corrents litorals.

Resultat

La sedimentació dels materials que transporta el riu va guanyant terreny al mar i va formant el delta. F. VALL EN V

G. VALL EN U Descripció de l’estructura geològica

Són valls amb una estructura típica en U, en què fa temps hi havia una glacera. Potser en l’actualitat el llit està ocupat per un riu.

Agent geològic que l’origina

La glacera.

Procés que intervé en la formació

Aquestes valls s’originen per la intensa erosió que exerceixen les glaceres a les valls per on passen. Aquesta erosió és tan important al fons com als laterals del llit, per això la vall adquireix una forma menys aguda i més arredonida.

Resultat

Les típiques valls en forma de U. H. DUNES

Descripció de l’estructura geològica

Són acumulacions d’arena en forma de monticles que es formen en zones àrides amb poca pluviositat i vegetació escassa.

Agent geològic que l’origina

El vent.

Procés que intervé en la formació

El vent, a les zones àrides amb poca pluviositat i vegetació escassa, exerceix un paper molt important. La seua acció per deflació arrossega les partícules fines (arena i argila) i quan perd energia les deposita. Les primeres a depositar-se són les més pesants, les arenes, que donen lloc a les típiques formacions dunars dels deserts (erg) o del litoral.

Resultat

La formació de monticles arenosos, anomenats dunes. I. GRUTA CÀRSTICA

Descripció de l’estructura geològica

És una galeria que es presenta sobretot als massissos calcaris.

Agent geològic que l’origina

L’aigua subterrània.

Descripció de l’estructura geològica

Són valls, amb l’estructura típica en V, per les quals sol córrer un riu o rierol.

Agent geològic que l’origina

El riu.

Procés que intervé en la formació

Es formen com a conseqüència de l’erosió d’un riu quan passa entre les muntanyes. Aquesta erosió es realitza principalment a la base del llit del riu, encara que els laterals també es van erosionant i solsint a poc a poc.

Procés que intervé en la formació

És un procés erosiu per dissolució de la roca calcària formada per carbonat càlcic. L’aigua de pluja, com que conté diòxid de carboni, s’acidifica, i això ajuda a dissoldre la roca. Aquesta aigua, en infiltrar-se per les escletxes del massís, va dissolent les parets i eixamplant-les. Amb el pas de milers d’anys, on hi havia una escletxa es formarà una galeria o gruta.

Resultat

La típica vall en forma de V.

Resultat

Una gruta càrstica.

514

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 514

25/11/2015 15:30:30

D

.

50

EXPRESSIÓ ESCRITA. R. L.

51

EDUCACIÓ CÍVICA.

dificulta la comunicació de les poblacions animals entre les dues parts de la calçada. Si a més l’autovia passa per un paisatge de gran valor geològic, pot destruir estructures d’interés geològic importants, com plecs, falles, terrasses fluvials, jaciments fòssils, etc.

a) Les raons a favor de la construcció de l’autovia són evidents: la millora de la comunicació entre les ciutats i les regions. No obstant això, aquestes construccions tenen repercussions negatives sobre el medi ambient, especialment sobre els éssers vius de la zona i, en menor grau, el relleu. Una autovia afecta el paisatge per on passa, ja que és una construcció artificial que comporta talar arbres, tallar muntanyes, construir ponts, túnels, etc. Pot ser una barrera perquè les aigües torrencials desguassen pels seus llits naturals. És una barrera per als animals, ja que poden morir atropellats en travessar-les, a banda del fet que moltes autovies estan tancades, circumstància que

b) R. L. 52

Si l’arena s’ha format com a conseqüència de la meteorització de les roques i s’ha acumulat a la base, és un detrit. Si l’arena s’ha format per la deposició d’un riu al final del trajecte o pels corrents litorals, és un sediment, ja que haurà sigut transportada i depositada en un lloc diferent del lloc d’origen per un agent geològic.

53

a) Clarament, és una vall en V. b) La vall en V indica que hi ha gran capacitat erosiva, perquè el pendent sembla que és més gran.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_11-Unidad 11_41256.indd 515

515

25/11/2015 15:30:32

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS

Introducció i recursos Introducció i continguts de la unitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 520 Previsió de dificultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 521 Esquema conceptual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 521 Et recomanem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 522

Ensenyament individualitzat Reforç i suport • Continguts fonamentals Fitxa 1. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 524 • Repàs acumulatiu Fitxa 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 525 • Esquemes muts Fitxa 3. La litosfera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 526 Fitxa 4. Plaques litosfèriques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 527 Fitxa 5. El vulcanisme / Terratrémols i ones sísmiques . . . . . . . . . . . . . . 528 Fitxa 6. Tipus d’activitat volcànica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 529 • Més competent Fitxa 7. La humanitat i els riscos naturals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 530 • Fitxes multilingües Fitxa 8. Capes de la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 532 Fitxa 9. El vulcanisme. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 534

Aprofundiment • Projectes d’investigació Fitxa 10. Origen i evolució dels continents. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 536 • Treballs d’aula Fitxa 11. El món en xifres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 538 Fitxa 12. Els terratrémols i els volcans més destructius. . . . . . . . . . . . . . 539 Fitxa 13. Una ceba amb cor de foc. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 540

516

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 516

25/11/2015 15:28:07

D

.

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 543 Avaluació de continguts • Controls   Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 544   Control A. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 546 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 548

Avaluació per competències • Prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 550 • Estàndards d’aprenentatge i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 552

Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 553

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 517

517

25/11/2015 15:28:07

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 518

25/11/2015 15:28:08

Introducció i recursos

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 519

25/11/2015 15:28:08

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS INTRODUCCIÓ DE LA UNITAT Fa 4 500 milions d’anys, el nostre planeta era una enorme esfera fosa com a conseqüència dels processos de creació que la formaren. A partir d’aquest moment, la Terra va anar solidificant-se progressivament i perdent temperatura i materials gasosos fins a arribar a l’estructura i la composició actuals. Fruit de la temperatura inicial i la descomposició de materials radioactius, el nostre planeta manté una considerable quantitat d’energia tèrmica, que és responsable de l’activitat geològica, atés que desencadena un conjunt de processos que anomenem geodinàmica interna o processos geològics d’origen intern. Ningú no ha aconseguit arribar a l’interior de la Terra, ni tan sols les perforacions més profundes han passat de les capes més superficials. Tot el que sabem de l’interior terrestre és gràcies a proves indirectes, fonamentalment aportades pels terratrémols, els volcans, la irradiació tèrmica, el geomagnetisme, la geoquímica i les proves geofísiques de diferent naturalesa.

P Gràcies a aquests estudis tenim un coneixement fonamentat que la Terra està estructurada en capes: algunes rígides, com la litosfera; la majoria sòlides, com el mantell i el nucli intern, i una altra capa líquida, com el nucli extern. L’aspecte més directament constatable és la dinàmica de les plaques litosfèriques, que tantes proves té a favor. Aquesta dinàmica és la responsable de tots els processos geològics d’origen intern: l’obertura i tancament de conques oceàniques, l’alçament de serralades, els terratrémols i el vulcanisme. El motor d’aquesta dinàmica és l’energia del nucli, que es trasllada a la superfície a través del mantell. Un dels camps en què més intensament s’investiga és la manera en què l’energia es transmet per mitjà d’aquesta capa.

L d n l a t

T e x a C

E

Una conseqüència dels processos geològics interns són els riscos associats, que de moment es prediuen de forma imprecisa, si bé alguns d’aquests processos poden ser pal·liats i minoritzats.

CONTINGUTS SABER

•  L’energia interna de la Terra. •  La creació i la destrucció del relleu. •  La litosfera i les plaques litosfèriques. •  El vulcanisme. •  Tipus d’activitat volcànica. •  Terratrémols i ones sísmiques. •  Fenòmens associats al moviment de les plaques. •  Riscos volcànic i sísmic.

SABER FER

•  Interpretar un sismograma i elaborar una predicció sísmica.

SABER SER

•  Entendre que la dinàmica interna de la Terra afecta en gran part la seua superfície. •  Valorar la importància de la investigació científica per a poder predir activitat volcànica i terratrémols. •  Gaudir de l’espectacularitat d’aquests fenòmens.

520

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 520

25/11/2015 15:28:09

D

.

PREVISIÓ DE DIFICULTATS L’estudi de l’estructura interna de la Terra i de la seua dinàmica no és fàcil que l’assimile l’alumnat, ja que l’interior no s’ha observat directament. No és fàcil entendre per què les roques de l’interior tenen un comportament plàstic que arriba a generar corrents de convecció per diferència de temperatura i densitat.

per satèl·lits artificials que mostren moviments de continents d’uns quants centímetres cada any.

També és de ciència-ficció imaginar que els continents es mouen, que uns se separen i altres s’acosten i fins i tot xoquen. Per a ells, els continents són estàtics, inamovibles; això almenys és el que ens diu la lògica i la coherència. Cal insistir en el fet que hi ha mesuraments directes realitzats

El concepte de risc volcànic i sísmic té sentit en la mesura que aquests processos poden afectar l’ésser humà i les seues propietats, i també els animals i les plantes relacionats amb les persones. És interessant plantejar que el concepte de risc va sempre associat a la presència humana.

Aquestes teories, pel seu poder unificador, faciliten molt l’aprenentatge, ja que, perquè aquest tinga lloc, els conceptes s’han d’enllaçar els uns amb els altres, amb relacions de causaefecte, és a dir, s’han de presentar de manera significativa.

ESQUEMA CONCEPTUAL

LA TERRA Estructura Continental

Extern Escorça

Mantell

Nucli

Oceànica

Intern Litosfera (escorça + part superior del mantell)

Plaques litosfèriques Moviments

Corrents ascendents i descendents del mantell

Vores divergents

Vores convergents

Vores de cisallament

Rift

Zona de subducció Cadenes muntanyoses

Falles de transformació

Hawaians

Manifestacions

Estrombolians Vulcanians Plinians

Volcans

Riscos

Colades de lava, núvols ardents, emanacions tòxiques, explosions…

Terratrémols

Riscos

Caiguda de construccions, corriments de terra, tsunamis…

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 521

Ones sísmiques P, S i superficials

521

25/11/2015 15:28:10

INTRODUCCIÓ I RECURSOS

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS

ET RECOMANEM EN LA XARXA

LLIBRES I REVISTES

PÀGINES WEB

Ciencias de la Tierra. Una introducción a la geología física Edward J. Tarbuck i Frederick K. Lutgens. Pearson. 2013. Llibre complet sobre els aspectes generals de la geologia, en què es descriu la tectònica de plaques, els processos del vulcanisme i els moviments sísmics.

Proyecto Biosfera. Conjunt de recursos diversos del Ministeri d’Educació, organitzats per matèries, en què es poden trobar continguts i activitats interactives amb solucionari. Paraules clau: biosfera, proyecto 3 ESO, placas litosféricas. Instituto Geográfico Nacional. Aquest organisme estatal proporciona informació sobre sismicitat i vulcanisme, entre altres temes. S’hi poden obtindre dades sobre terratrémols i volcans recents o històrics i sobre els riscos que comporten. També s’hi poden veure fotografies d’aquests fenòmens i material didàctic. Paraules clau: volcanes, terremotos, Instituto Geográfico Nacional. Websismo-CSIC. Presenta informació, animacions sobre les plaques tectòniques i els seus moviments, els volcans i les seues conseqüències, els moviments sísmics, els tsunamis i les ones sísmiques. Explica els efectes d’aquests fenòmens mitjançant una col·lecció de fotografies espectaculars. Conté informació sobre la predicció, sobre què fer en cas d’haver-hi un terratrémol… Paraules clau: terremotos, volcanes, riesgo sísmico. Riesgo volcánico. Ministeri de Foment. Presenta un programa per a centres escolars sobre el risc volcànic, amb una guia didàctica per a professors. S’informa sobre aspectes generals dels volcans, el seu origen i localització, així com els seus riscos i prediccions. Amb el suport de nombroses fotos i dibuixos explicatius.

Riesgos naturales: procesos de la Tierra como riesgos, desastres y catástrofes Edward A. Keller i Robert H. Blodgett. Prentice-Hall. Madrid. 2004. S’hi ofereix informació sobre diversos desastres naturals entre els quals destaquen els originats per volcans i terratrémols. Los procesos geológicos internos Emilio Pedrinaci. Síntesis, S. A. 2001. Síntesi actualitzada que aborda qüestions sobre la dinàmica terrestre i proposa activitats de camp. Esta horrible Geografía: Estos violentos volcanes Anita Ganeri. Molino. 2008. Per a aventurar-se en el ferotge món dels volcans i ampliar coneixements sobre roques volcàniques, guèisers o erupcions. Esta horrible Geografía: Estos destructores terremotos Anita Ganeri. Molino. 2008. Descobreix tot el que cal per a convertir-te en un expert en sismologia i aprendre a sobreviure a un terratrémol.

Paraules clau: riesgo volcánico.

522

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 522

25/11/2015 15:28:11

Ensenyament individualitzat Reforç i suport Aprofundiment

e

.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 523

25/11/2015 15:28:12

FITXA 1

REFORÇ I SUPORT

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS

Continguts fonamentals RESUM L’energia interna de la Terra

El seu origen és majoritàriament de l’època en què es formà el planeta. Es manifesta de diferents maneres: volcans, terratrémols, moviment dels continents, presència de roques molt calentes i alçament de les muntanyes.

La creació i la destrucció del relleu

Les forces internes són les causants de la construcció del relleu, mentre que els agents externs disposen de prou energia per a desgastar el relleu, sobretot de zones elevades. El conjunt d’aquests processos d’origen intern i d’origen extern constitueix el cicle geològic.

La litosfera i les plaques litosfèriques

La litosfera està dividida en plaques que es mouen gràcies als corrents del mantell. El seu moviment origina fenòmens sísmics i volcànics i genera tres tipus de vores: •  Vores convergents, que donen lloc a zones de subducció i cadenes muntanyoses. •  Vores divergents, que originen rifts. •  Vores de cisallament, que formen falles de transformació.

Vulcanisme

Terratrémols i ones sísmiques

És l’expulsió de roques foses (lava), fragments de roca sòlida (bombes volcàniques i lapil·li), gasos i cendra a l’atmosfera provinents del mantell. Hi ha quatre tipus d’activitat volcànica: hawaiana, estromboliana, vulcaniana i pliniana. Són vibracions i sotragades del terreny produïdes per moviments o trencaments de l’escorça terrestre. S’originen a l’interior, en una zona anomenada hipocentre, d’on es transmeten les ones P i S. La zona de la superfície situada verticalment sobre l’hipocentre s’anomena epicentre i ací es formen les ones superficials, que són les que causen més danys. Els riscos són situacions en què els interessos i les vides humanes estan amenaçats per algun procés destructiu.

Riscos volcànic i sísmic

•  Riscos volcànics, produïts per l’activitat volcànica. Els més importants són: les colades de lava, els núvols ardents, les emanacions tòxiques, els lahars, les explosions i els col·lapses gravitatoris. •  Riscos sísmics, produïts per l’activitat sísmica. Els més importants són: la caiguda de construccions, el corriment de terres, el col·lapse d’infraestructures i els tsunamis.

ACTIVITATS 1

Fes un dibuix sobre els terratrémols i les ones sísmiques, situa-hi l’hipocentre, l’epicentre i les ones sísmiques superficials, P i S.

2

Què fa moure les plaques litosfèriques?

3

Indica diversos exemples que demostren que a l’interior terrestre hi ha una font d’energia important.

524

4

Explica les diferències que hi ha entre l’activitat hawaiana i la pliniana.

5

Què és una zona de subducció? En quin tipus de vores de les plaques litosfèriques es formen?

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 524

25/11/2015 15:28:13

D

.

FITXA 2

REFORÇ I SUPORT

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS

Repàs acumulatiu 1

Completa aquestes frases en el quadern.

8

a. L’estructura de la Terra està formada per aquestes tres capes: escorça, i . b. El lloc on s’origina un terratrémol s’anomena

Indica si són vertaderes o falses les afirmacions següents. a.  L’activitat hawaiana es refereix a un tipus d’activitat volcànica.

.

b. Les dorsals oceàniques són estructures que es troben al fons oceànic i presenten abundant activitat volcànica i sísmica.

c. La roca fosa que expulsen els volcans a l’exterior es diu . d. La roca fosa que es manté a l’interior dels volcans s’anomena . 2

Què és el relleu? Indica alguns agents externs o interns que el puguen modelar.

3

Explica les manifestacions de l’energia interna terrestre que conegues.

c. La zona on s’origina un terratrémol es troba a l’interior i s’anomena hipocentre. d. Un tsunami és el despreniment del vessant d’una muntanya com a conseqüència d’un terratrémol. 9

Relaciona en el quadern aquests riscos naturals amb un origen sísmic o volcànic. •  Colades de lava

4

5

Explica quin tipus de vores pot haver-hi entre les plaques litosfèriques.

•  Núvols ardents •  Corriments de terra •  Emanacions tòxiques

Assenyala en la figura les estructures següents: con volcànic, cràter, cambra magmàtica, xemeneia volcànica i gasos.

•  Tsunamis •  Caiguda de construccions 10

Copia en el quadern el mapa amb les plaques litosfèriques i escriu el nom de cada placa on corresponga. placa Sud-americana – placa Eurasiàtica – placa Pacífica – placa de Nazca – placa Africana – placa Nord-americana – placa Antàrtica i placa Indoaustraliana

6

Quins són els productes que expulsa un volcà?

7

Defineix terratrémol. Quin tipus d’ones es generen mentre hi ha un terratrémol?

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 525

525

25/11/2015 15:28:16

FITXA 3

REFORÇ I SUPORT

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

LA LITOSFERA

526

L

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 526

25/11/2015 15:28:18

D

.

FITXA 4

REFORÇ I SUPORT

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

LES PLAQUES LITOSFÈRIQUES

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 527

527

25/11/2015 15:28:19

FITXA 5

REFORÇ I SUPORT

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

EL VULCANISME

T

TERRATRÉMOLS I ONES SÍSMIQUES

528

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 528

25/11/2015 15:28:20

D

.

FITXA 6

REFORÇ I SUPORT

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS

Esquemes muts Nom:

Curs:

Data:

TIPUS D’ACTIVITAT VOLCÀNICA

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 529

529

25/11/2015 15:28:23

FITXA 7

REFORÇ I SUPORT

Més competent

La humanitat i els riscos naturals Són moltes les poblacions que des de fa centenars o milers d’anys han sigut devastades per inundacions, terratrémols o volcans. No obstant això, l’ésser humà ha continuat conservant, en la majoria de casos, aquests assentaments. En el cas dels desastres originats pels volcans o terra· trémols és especialment significatiu, ja que aquests fenòmens solen tindre lloc sempre a les mateixes zones. Encara que és veritat que entre una catàstrofe i la se· güent poden passar anys, dècades i fins i tot segles, sembla que l’ésser humà no ho té en compte. Amb el temps, les catàstrofes naturals han tingut cada vegada pitjors conseqüències a causa de l’augment de la població, tot i que les construccions són molt més segures que les de fa algunes dècades. Els efectes devastadors provocats com a conseqüència de fenòmens volcànics són deguts, principalment, als núvols incandescents. Aquests núvols de gasos ar· dents mesclats amb cendra es poden desplaçar a gran velocitat i arribar a poblacions pròximes, que finalment són arrasades.

Això és el que va passar l’any 79 quan el Vesuvi arrasà les ciutats de Pompeia i Herculà; o quan l’any 1902 el Mont Pelée arrasà l’illa caribenya de la Martinica, on van morir 2 900 persones. Altres efectes devastadors d’origen volcànic poden ser produïts per les colades de lava, els lahars, els col· lapses gravitatoris o les emanacions tòxiques, encara que la repercussió que tenen sobre les vides humanes és menor. Pel que fa als efectes devastadors dels terratrémols, entre els més importants hi ha l’esfondrament de les construccions a les ciutats, pel risc que suposa per a les persones. Altres conseqüències devastadores es poden derivar de corriments de terres o col·lapse d’infraestructures. Cal destacar l’acció destructora dels tsunamis originats com a conseqüència d’un terratrémol, com el que tin· gué lloc a l’oceà Índic l’any 2004, o més recentment al Japó en 2011.

La ciutat de Pompeia va ser arrasada l’any 79 aC per un núvol de gas ardent procedent de l’erupció del Vesuvi.

530

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 530

25/11/2015 15:28:25

D

.

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS

ACTIVITATS 1

2

COMPETÈNCIES SOCIALS I CÍVIQUES. Per què la humanitat continua tenint assentaments (ciutats) en zones que al llarg de la història han estat sotmeses a riscos naturals (terratrémols, volcans, inundacions) de manera periòdica? COMPETÈNCIES SOCIALS I CÍVIQUES. Les catàstrofes naturals solen provocar més víctimes en l’actualitat que les mateixes catàstrofes fa un segle, i més que fa cinc segles, i més que fa 2 000 anys. Per què les catàstrofes naturals d’una intensitat semblant solen causar més víctimes hui que fa anys?

3

Els núvols ardents generats als volcans causen més víctimes a les poblacions pròximes que les colades de lava. Explica per què.

4

USA LES TIC. Busca informació sobre la destrucció de les ciutats de Pompeia i Herculà com a conseqüència de l’erupció del Vesuvi.

5

Quina és la causa principal de mortaldat provocada pels terratrémols?

6

Què és un tsunami? Per què és tan devastador i causa tantes morts?

TREBALL COOPERATIU

Els riscos volcànics i sísmics a Espanya Els terratrémols devastadors no són freqüents a Espanya, ni hi ha un risc important d’erupcions volcàniques, excepte a l’arxipèlag canari. No obstant això, al llarg de la nostra història, algunes poblacions espanyoles han patit efectes devastadors a causa de fenòmens sísmics o volcànics. Per tal de conéixer aquests successos organitzarem l’alumnat per grups, i per mitjà de cartells, conferències o vídeos es donaran a conéixer a altres persones. El treball dels grups es pot repartir de la manera següent: •  Grup A: buscaran informació sobre els moviments sísmics registrats a Espanya i prepararan una presentació amb un mapa en què indiquen la seua situació, freqüència i perillositat.

•  Grup B: buscaran informació sobre el vulcanisme a Espanya i prepararan una presentació amb un mapa en què indiquen la seua posició, freqüència i perillositat. •  Grup C: elaboraran una llista amb els terratrémols més importants a Espanya, amb indicació de l’any o la localització cronològica. S’hi poden adjuntar fotografies. •  Grup D: elaboraran una llista amb les erupcions volcàniques més importants d’Espanya, amb indicació de l’any o la localització cronològica. S’hi poden adjuntar fotografies. Tots els materials s’exposaran al centre.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 531

531

25/11/2015 15:28:26

FITXA 8

REFORÇ I SUPORT

Fitxes multilingües CAPES DE LA TERRA PAMÂNTULUI STRATURI

5. E  ls magmes s’acumulen a l’escorça i formen cambres magmàtiques.

1. E  scorça. 1. E  scorça. 2. M  antell. 2. M  antell.

3. N  ucli extern. 4. N  ucli intern.

6. Z  ona de formació de magmes.

Romanés

532

Àrab

Xinés

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 532

25/11/2015 15:28:27

D

.

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS

CAPES DE LA TERRA LAYERS OF THE EARTH COUCHES DE LA TERRE SCHICHTEN DER ERDE

5. E  ls magmes s’acumulen a l’escorça i formen cambres magmàtiques.

1. E  scorça. 1. E  scorça. 2. M  antell. 2. M  antell.

3. N  ucli extern. 4. N  ucli intern.

6. Z  ona de formació de magmes.

Anglés

Francés

Alemany

1.  Crust

1.  Croûte

1.  Erdkruste

2.  Mantle

2.  Manteau

2.  Mantel

3.  Outer core

3.  Noyau externe

3.  Äußere Erdkern

4.  Inner core

4.  Noyau interne

4.  Innere Erdkern

5.  Magmas accumulate in the crust forming magma chambers

5.  Les magmas s’accumulent dans la croûte pour former des chambres magmatiques

5.  Magmas reichern sich in der Kruste und bilden die Magmakammern

6.  Zone of magma formation

6.  Zone de formation de magmas

6.  Zone zur Bildung eines Magmas

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 533

533

25/11/2015 15:28:29

FITXA 9

REFORÇ I SUPORT

Fitxes multilingües EL VULCANISME VULCANISMUL

3. G  asos

2. C  ràter

4. P  iroclastos

1. C  on volcànic

7. C  ambra magmàtica

Romanés

534

6. M  agma

Àrab

5. C  olades de lava

Xinés

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 534

25/11/2015 15:28:30

D

.

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS

EL VULCANISME THE VOLCANISM LE VOLCANISME DER VULKANISMUS

3. G  asos

2. C  ràter

4. P  iroclastos

1. C  on volcànic

7. C  ambra magmàtica

6. M  agma

Anglés

Francés

Alemany

1.  Volcanic cone

1.  Cône volcanique

1.  Vulkankegel

2.  Crater

2.  Cratère

2.  Krater

3.  Gasos

3.  Gaz

3.  Gase

4.  Pyroclastic

4.  Éjectas

4.  Pyroklastika

5.  Lava flow

5.  Coulées de lave

5.  Lavastrom

6.  Magma

6.  Magma

6.  Magma

7.  Magma Chamber

7.  Chambre magmatique

7.  Magmakammer

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 535

5. C  olades de lava

535

25/11/2015 15:28:31

FITXA 10

APROFUNDIMENT

PROJECTES D’INVESTIGACIÓ

Origen i evolució dels continents Segons la teoria de la tectònica de plaques, la litosfera està fracturada en blocs anomenats plaques litosfèriques. Aquestes plaques es mouen com a conseqüència de corrents ascendents i descendents del mantell. Atés que els continents formen part de les plaques, es mouen amb aquestes. Segons la comunitat científica, fa 200 milions d’anys totes les terres emergides formaven un únic continent, anomenat Pangea, envoltat per un oceà, anomenat Panthalasa. El primer a plantejar una hipòtesi seriosa sobre l’origen i l’evolució dels continents va ser Albert Wegener l’any 1912, amb la seua proposta de la deriva dels continents.

FULL DE RUTA Objectiu: esbrinar l’evolució dels continents des que constituïen una única terra emergida, Pangea, fins a prendre la forma actual. Investigacions suggerides: •  Qui va ser Albert Wegener? •  Quins arguments exposà Wegener per a fonamentar la seua hipòtesi sobre la deriva dels continents? •  Quins problemes exposaren els científics de l’època a aquesta hipòtesi? •  Què és la dorsal oceànica? •  Què és la inversió del camp magnètic? •  Com ajuda l’expansió del fons oceànic a aquesta hipòtesi?

Fonts d’investigació: •  Informació en la xarxa. •  La deriva continental: la teoría de la tectónica de placas. Diversos autors. Editorial Áncora Audiovisual. Barcelona 2006. DVD. •  ¿Qué es la Tierra? El problema de la deriva continental. H. Takeuchi, S. Uyeda i H. Kanamori. Orbis, S. A. Barcelona 1986. Presentació: informe escrit i presentació. Duració: dues setmanes. Realització: equips de 4 o 5 membres.

•  Com ajuda l’edat de les roques del fons oceànic de l’Atlàntic a aquesta hipòtesi? •  Com s’ha pogut comprovar que el continent europeu s’està separant de l’americà? •  Quin és el motor capaç de moure els continents?

536

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 536

25/11/2015 15:28:32

D

.

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS

TINGUES EN COMPTE QUE •  La hipòtesi de la deriva dels continents era molt innovadora per a l’època en

què es va publicar. •  El fons oceànic va començar a cartografiar-se a partir dels anys cinquanta del

segle passat. •  Posteriorment es va descobrir la dorsal i els fenòmens associats a aquesta. •  Al començament dels anys seixanta, es van descobrir les bandes magnètiques

a ambdós costats de la dorsal. •  En la mateixa època, es va esbrinar l’edat de les roques del fons oceànic. •  Al final del segle passat, ja hi havia una explicació sobre el mecanisme que

permet el moviment de les plaques. •  Per fi, la deriva dels continents es pogué mesurar mitjançant satèl·lits i làser.

EL QUE HAS DE SABER

•  Pangea. És el supercontinent, format fa 300 milions d’anys, que abraçava totes les terres emergides i que començà a fracturar-se fa uns 200 milions d’anys. •  Paleoclimatologia. És la ciència que estudia el clima de fa milers i milions d’anys basant-se en les roques i els fòssils. •  Paleontologia. És la ciència que estudia els éssers vius que habitaren a la Terra en el passat a partir de les seues restes fossilitzades. •  Biogeografia. És la ciència que estudia la distribució dels éssers vius a la Terra. •  Fons oceànic. És la superfície del sòl oceànic, amb totes les estructures i accidents. •  Dorsal oceànica. És una doble serralada submarina que recorre tots els oceans i que a la zona central presenta una vall anomenada rift. Hi tenen lloc nombrosos fenòmens sísmics i volcànics. •  Rift oceànic. És la vall que acompanya la dorsal i en travessa la zona central. Presenta gran activitat volcànica. •  Fossa oceànica. Depressió allargada del fons oceànic com a conseqüència de la subducció al límit de dues plaques convergents. •  Inversió del camp magnètic. Canvi en la polaritat del camp magnètic al llarg de la història de la Terra entre el pol nord i el pol sud. •  Bandes magnètiques. Apareixen a ambdós costats de la dorsal de manera simètrica i reflecteixen les inversions magnètiques que han tingut lloc a la Terra. •  Corrents de convecció del mantell. Són corrents cíclics ascendents i descendents de les roques del mantell, a conseqüència de la diferència de temperatura que hi ha en diferents zones de l’interior. La variació de temperatura determina canvis en la densitat de les roques, fet que genera aquests corrents.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 537

537

25/11/2015 15:28:33

FITXA 11

APROFUNDIMENT

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS

TREBALLS D’AULA

El món en xifres

E CONTINENTS

Nom

Superfície (km2)

Terra emergida

Costa (km)

Àfrica

30 335 000

20,2 %

  30 500

Amèrica del Sud

17 835 000

11,9 %

25 432

Amèrica del Nord i Central

24 238 000

16,2 %

154 497

Àsia

44 681 000

29,8 %

  70 600

Europa

10 498 000

  7,0 %

113 725

Oceania (només Austràlia)

  8 508 000

  5,7 %

  36 735

Antàrtida

13 900 000

  9,3 %

  52 030

OCEANS Nom

Superfície (km2)

Percentatge superfície mundial

Fosses marines

Profunditat màxima (m)

Pacífic

166 241 000

46,0 %

Fossa de les Mariannes

10 915

Atlàntic

  86 557 000

23,9 %

Fossa de Puerto Rico

  8 648

Índic

  73 247 000

20,3 %

Fossa de Java

  7 125

Àrtic

   9 485 000

  2,6 %

Fossa d’Euràsia

  5 122

GRANS CADENES MUNTANYOSES Nom

Longitud (km)

Amplària (km)

Alps

1 200

Andes

Altitud màxima (m)

Extrems de la serralada

200

4 807  Mont Blanc

Costes del Mediterrani – Viena (Àustria)

8 900

160-650

6 959  Aconcagua

Costes del Carib – Terra del Foc

Apalatxes

1 800

480

2 037  Mont Michell

Quebec (Canadà) – Centre d’Alabama (EUA)

Apenins

1 400

125

2 914  Mont Corno

Colle di Cabidona – Sicília (Itàlia)

Atles

2 000

4 165  Toubkal

Costa del Marroc – Costa de Tunísia

Carpats

1 450

290

2 655  Gerlachovsky

Sud-oest de la República Txeca – Est de Romania

Caucas

1 207

161-200

5 642  El’brus

Mar Negre – Mar Caspi

Himàlaia

2 500

400-500

8 850  Everest

Oest de l’Índia – Frontera indoxinesa

Kunlun

2 696

604

7 724  Muztag

Pamir – Altures sinotibetanes

Munt. Rocalloses

6 400

650

4 399  Mont Elbert

Mèxic – Illes Aleutianes

ACTIVITATS 1

Fes una llista dels continents ordenant-los de major a menor extensió.

4

Fes una llista dels cims muntanyosos en què els ordenes de més a menys altitud.

2

Fes una llista dels oceans ordenant-los de major a menor extensió.

5

Quina és la cadena muntanyosa més llarga? En quin continent està situada?

3

Què són les fosses oceàniques? A quin oceà haurem d’anar per a estar sobre la més profunda?

6

Quina és la cadena muntanyosa que posseeix el cim més alt? En quin continent es troba?

538

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 538

25/11/2015 15:28:35

D

.

APROFUNDIMENT

FITXA 12

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS

TREBALLS D’AULA

Els terratrémols i els volcans més destructius ELS 10 TERRATRÉMOLS CONEGUTS MÉS DESTRUCTIUS Data

Localització

Morts

23/01/1556

Shansi, Xina

830 000

27/07/1976

Tangshan, Xina

255 000

09/08/1138

Alep, Síria

230 000

22/05/1927

Xining, Xina

200 000

22/12/856

Damghan, Iran

200 000

16/12/1920

Gansu, Xina

200 000

23/03/893

Ardabil, Iran

150 000

01/09/1923

Kwanto, Japó

143 000

05/10/1948

Ashgabat, Turkmenistan

110 000

28/12/1908

Messina, Itàlia

70 000–100 000

ELS VOLCANS MÉS MORTÍFERS DEL MÓN DURANT EL SEGLE XX Ordre

Volcà

Altitud (m)

País

Any

Morts

 1

Montagne Pelée

1 397

França (Martinica)

1902

29 025

 2

Nevado del Ruiz

5 321

Colòmbia

1985

23 080

 3

Kelut

1 731

Indonèsia (Java)

1919

5 110

 4

Lamington

1 680

Papua Nova Guinea

1951

2 942

 5

El Chichón

1 060

Mèxic

1982

1 879

 6

Llac Nyos (camp volcànic d’Oku)

1080

Camerun

1986

1 700

 7

Soufriére

1178

Saint Vincent i les Grenadines

1902

1 680

 8

Santa María

3772

Guatemala

1902

1 500

 9

Merapi

2911

Indonèsia (Java)

1930

1 369

10

Taal

1400

Filipines (Luzon)

1911

1 335

11

Agung

3142

Indonèsia (Bali)

1963

1 184

ACTIVITATS 1

Observa les dues taules. Quin fenomen sol provocar més morts, els terratrémols o els volcans?

2

En el cas dels terratrémols, quines són les causes de tantes víctimes?

3

En el cas dels volcans, quines són les causes de tantes víctimes?

4

Busca informació sobre dos terratrémols que han tingut lloc en aquest segle i que han originat sengles tsunamis

molt destructius. Indica on van ser, quin any i el nombre de víctimes. 5

El 17 de gener de 1995 la ciutat japonesa de Kobe va ser sacsejada per un terratrémol de grau 7,2 en l’escala de magnitud, que va provocar més de 5 000 morts. L’any 1999 les ciutats turques de Gölcük i Istanbul van patir un terratrémol de grau 7,4 que va provocar més de 40 000 víctimes. Per què si tots dos tingueren una magnitud semblant, el de Turquia fou més devastador que el del Japó? Considera el grau de desenvolupament de cada país.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 539

539

25/11/2015 15:28:36

FITXA 13

APROFUNDIMENT

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS

TREBALLS D’AULA

Una ceba amb cor de foc L’evidència del que va passar durant els primers temps de la Terra es té a les àrees precambrianes més antigues que encara queden a la superfície terrestre. Aquestes zones s’anomenen cratons, són regions de baix relleu i posseeixen estabilitat des del punt de vista geològic, és a dir, tenen un baix nivell de sismicitat i vulcanisme. Representen els fragments residuals d’un supercontinent anomenat pels geòlegs Pangea. En l’actualitat estan envoltats per regions tectònicament actives, caracteritzades per l’activitat volcànica, aparició de falles actives, sismicitat i moviments ascensionals. Els cratons estan constituïts per les primeres i més enigmàtiques formacions rocoses del nostre planeta. Tanmateix, en un període tan prolongat de temps, el relleu ha experimentat transformacions substancials i les roques antigues han sigut cobertes, en gran part, per d’altres de més joves, que han fet disminuir així la capacitat de poder estudiar detalladament aquests terrenys. Tots els continents, tret de les regions muntanyoses actuals, són grans cratons: l’Amèrica del Nord i del Sud, l’Europa central i el nord d’Àsia, el sud-est d’Àsia, Àfrica, Austràlia i l’Índia. […] La forma més habitual per la qual un planeta usa la calor interna per a generar roques noves és el vulcanisme. Les colades de lava i les erupcions han tingut un paper molt important en la història de la Terra des que es va formar fa 4 500 milions d’anys. Durant el precambrià, el vulcanisme va ser un procés més actiu que en l’actualitat, ja que es registrava molta més energia tèrmica que ara. Com a conseqüència natural, les temperatures del mantell eren elevades i un major grau de fusió parcial donà pas a la producció de laves amb composicions pròximes a la que té la massa del

mantell. Aquest vulcanisme primitiu va produir unes roques molt denses i singulars, anomenades komatiïtes, riques en silicats de ferro i magnesi. A Sud-àfrica hi ha un riu anomenat Komati, a les muntanyes de Barbeton del territori de Swazilàndia, que travessa grans superfícies komatiïtes. Allí van ser descrites per primera vegada al final dels anys seixanta pels geòlegs Morris i Richard Viljoen, i és la raó per la qual el riu sud-africà ha donat nom a aquestes roques. Aquesta zona es manté encara com una de les més ben preservades i menys alterades del món respecte a les primeres formacions rocoses arcaiques de fa 3 500 milions d’anys. […] Si tornem als primers moments de la història de la Terra, trobem un temps en què no existien ni els mars ni els continents i la superfície terrestre era massa calenta per a mantindre cap tipus de vida. Aquesta bola de foc es va refredar de forma lenta però progressiva, i una escorça terrestre oceànica començà a desenvolupar-se. Els gasos que s’escapaven de l’interior començaren a formar la primera atmosfera, que posteriorment es va refredar i originà les pluges. Aquesta aigua es va anar acumulant a les zones deprimides de l’escorça i sorgiren així els oceans, que arribaren a adoptar les dimensions que han ocupat en l’actualitat, uns 150 milions d’anys després de la seua formació. Cap als 4 400 milions d’anys es va formar la primera escorça oceànica de naturalesa volcànica. Els corrents de convecció la van fragmentar i enfonsar amb la consegüent fusió parcial, que va produir magmes granítics. José Luis Barrera, «Historia de la Tierra», Muy Especial, núm. 69. Primavera 2005 (Adaptació)

ACTIVITATS 1

Què són els cratons?

2

Fa 4 000 milions d’anys, els fenòmens volcànics eren molt més freqüents que en l’actualitat. Per quina raó?

3

Com es formà l’atmosfera primitiva?

540

4

A quin continent haurem d’anar si volem trobar un vulcanisme molt primitiu, que va produir unes roques molt denses? Com s’anomenen aquestes roques? Quina informació ens proporcionen?

5

Explica com es formaren els oceans.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 540

25/11/2015 15:28:37

Recursos per a l’avaluació Autoavaluació Avaluació de continguts Avaluació per competències

.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 541

25/11/2015 15:28:38

D

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 542

25/11/2015 15:28:39

AUTOAVALUACIÓ

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS Nom:

1

De les manifestacions següents, assenyala la que no és deguda a l’energia interna de la Terra.

Curs:

7

a. Els terratrémols. b. Els rius subterranis.

Quan l’activitat volcànica consisteix a emetre colades de lava molt fluida i sense a penes expulsar piroclastos, i es forma un edifici volcànic extens i poc alt, parlem d’activitat: a. Pliniana.

c. La formació de cadenes muntanyoses.

b. Hawaiana.

d. El vulcanisme. 2

c. Estromboliana. d. Vulcaniana.

La litosfera està formada per: a. L’escorça i la part inferior del mantell. b. La part superior del mantell.

8

L’hipocentre d’un terratrémol és: a. El punt situat a la superfície del terreny, en la vertical a l’epicentre.

c. L’escorça continental i l’escorça oceànica. d. L’escorça i la part superior del mantell. 3

Data:

b. El punt a partir del qual s’originen les ones superficials.

El conjunt de l’acció dels agents geològics d’origen intern i els d’origen extern, que són els responsables de la creació i de la destrucció del relleu, s’anomena:

c. El punt situat a l’interior on té lloc la fracturació de les roques i s’allibera de forma brusca energia acumulada durant anys.

a. Cicle biològic.

d. El punt situat a la superfície del terreny on s’originen les ones P i S.

b. Cicle morfològic. c. Cicle geològic. d. Cicle antropològic. 4

Les plaques litosfèriques es desplacen les unes respecte de les altres i formen als seus límits tres tipus de vores:

9

Els fluxos de fang i roques, causats pel desbordament d’un llac, la invasió d’un llit fluvial per una colada o la fusió d’una glacera s’anomenen: a. Lahars. b. Col·lapses gravitatoris.

a. Convergents, divergents i paral·leles.

c. Colades de lava.

b. Convergents, divergents i de cisallament.

d. Fluxos piroclàstics.

c. Convergents, discontínues i de cisallament. d. Divergents, de cisallament i coincidents. 5

Els límits on dues plaques xoquen i originen una zona de subducció s’anomenen:

10

La pèrdua de coherència dels materials al pas de les ones sísmiques, que pot produir la solsida de vessants i talussos, és un risc sísmic anomenat: a. Col·lapse d’infraestructures.

a. Límits divergents.

b. Caiguda de construccions.

b. Límits convergents.

c. Tsunamis.

c. Límits paral·lels.

d. Corriment de terres.

d. Límits de cisallament. 6

Com a conseqüència de la fusió total o parcial de les roques del mantell, s’origina: a. La lava. b. La dorsal oceànica. c. El magma. d. Les bombes volcàniques. 1 b; 2 d; 3 c; 4 b; 5 b; 6 c; 7 b; 8 c; 9 a; 10 d. SOLUCIONS

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 543

543

25/11/2015 15:28:39

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS Nom:

1

Curs:

Data:

Indica dues manifestacions de l’energia interna terrestre i explica-les.    

2

Assenyala en la figura aquestes estructures: escorça continental, escorça oceànica, litosfera continental, litosfera oceànica, mantell litosfèric i mantell sublitosfèric.

3

Què són les plaques litosfèriques? Cita el nom de quatre plaques.   

4

Anomena les tres vores que es generen als límits de les plaques litosfèriques com a conseqüència del seu moviment. En quina es produeix el fenomen de la subducció?   

5

Assenyala en la figura aquests termes: xemeneia volcànica, cràter, con volcànic, columna eruptiva, cambra magmàtica i piroclastos.

544

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 544

25/11/2015 15:28:40

D

.

CONTROL B

6

Els productes que emeten els volcans poden ser sòlids, líquids o gasosos. Descriu com són aquests productes.    

7

Anomena els quatre tipus d’activitat volcànica que pot presentar el vulcanisme. Quin tipus d’activitat serà la d’un volcà que emet una lava molt fluida i sense a penes expulsió de piroclastos?    

8

a.  Assenyala en la figura aquests termes: epicentre, ones sísmiques P i S, hipocentre. b. Defineix epicentre i hipocentre.          

9

Què són els riscos naturals? Cita tres riscos naturals d’origen volcànic.    

10

Explica en què consisteix el risc sísmic ocasionat per esfondrament de construccions i per corriments de terres.    

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 545

545

25/11/2015 15:28:41

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS Nom:

1

Curs:

Data:

Descriu aquestes manifestacions de l’energia interna terrestre: vulcanisme i alçament de muntanyes.    

2

Què és la litosfera? Descriu els dos tipus de litosfera que hi ha.    

3

Explica quin és el motor capaç de desplaçar les plaques litosfèriques.    

4

Fixa’t en la figura. Quin tipus de vora entre plaques litosfèriques representa? Explica què passa en aquesta vora.           

5

Explica la diferència entre magma i lava.    

546

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 546

25/11/2015 15:28:42

D

.

CONTROL A

6

Quin volcà emetrà una lava més viscosa, el hawaià o l’estrombolià? Segons això, quin volcà tindrà un con volcànic més elevat? Raona la resposta.   

7

Descriu com són els productes que expulsen els volcans.   

8

Cita els tipus d’ones que es creen com a conseqüència dels terratrémols. Quines s’originen a l’hipocentre i quines ho fan a l’epicentre? D’aquestes, quines són les que generen els efectes catastròfics?    

9

Observa el mapa de les plaques litosfèriques i indica on hi haurà terratrémols i volcans. Raona la resposta.           

10

Què són els riscos naturals? Explica els riscos que poden ocasionar sobre una població els núvols ardents i l’esfondrament de construccions.    

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 547

547

25/11/2015 15:28:43

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS

Criteris d’avaluació*

Estàndards d’aprenentatge*

Control B

Control A

2, 3 i 4

2, 3 i 4

8

8

B-5.11.2 Relaciona els tipus d’erupció volcànica amb el magma que els origina i els associa amb la seua perillositat.

5, 6 i 7

1, 5, 6 i 7

B5-13.1. Valora el risc sísmic i, si és el cas, volcànic que hi ha a la zona en què habita i coneix les mesures de prevenció que ha d’adoptar.

1, 9 i 10

9 i 10

B2-6. Identificar els materials terrestres segons la seua abundància i distribució a les grans capes de la Terra.

B2-6.2 Descriu les característiques generals de l’escorça, el mantell i el nucli terrestre i els materials que  els componen, i relaciona aquestes característiques amb la seua ubicació.

B5-11. Analitzar les activitats sísmica i volcànica, les característiques que tenen i els efectes que generen.

B-5.11.1. Coneix i descriu com s’originen els sismes i els efectes que generen.

B5-13. Valorar la importància de conéixer els riscos sísmic i volcànic i les maneres de previndre’ls.

Activitats

*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària.

•  Cendra volcànica. De la mida de l’arena grossa.

Control B 1

Els productes líquids corresponen a les roques foses a elevada temperatura, que formen la lava.

Les manifestacions de l’energia interna són aquestes (l’alumnat ha d’explicar-ne dues): El vulcanisme, que consisteix en l’expulsió de materials de l’interior terrestre, en forma de sòlids, roques foses o gasos com el vapor d’aigua o el diòxid de carboni.

Els productes gasosos més abundants són el diòxid de carboni i el vapor d’aigua, encara que també s’expulsen gasos de sofre, nitrogen… 7

Els quatre tipus d’activitat volcànica són: hawaiana, estromboliana, vulcaniana i pliniana. L’activitat hawaiana és la que emet una lava molt fluida i sense a penes expulsió de piroclastos.

8

a) R. G. D’esquerra a dreta i de dalt a baix. Ones sísmiques, epicentre i hipocentre.

La presència de roques molt calentes davall de la superfície d’alguns llocs com a conseqüència de l’elevada temperatura. Els terratrémols, que són sotragades violentes i breus de l’escorça terrestre, com a conseqüència de l’alliberament de tensions acumulades lentament a l’interior. Els moviments dels continents com a conseqüència del desplaçament de les plaques litosfèriques.

b) Epicentre: punt de la superfície on el terratrémol té més poder destructiu. Està situat sobre l’hipocentre. Hipocentre o focus sísmic: zona on es produeix la fracturació de les roques.

L’alçament de les muntanyes originat pel plegament dels materials de l’escorça terrestre i per l’activitat volcànica. 2

R. G. Vegeu la pàgina 216 del llibre de text.

3

Les plaques litosfèriques són blocs en què està fragmentada la litosfera. Ha d’anomenar-ne quatre de les que segueixen: Eurasiàtica, Indoaustraliana, Pacífica, Nord-americana, Sudamericana, Africana, Antàrtica, de Nazca, Filipina, Aràbiga, del Carib, Scotia, Cocos o Juan de Fuca.

4

Vora convergent, vora divergent i vora de cisallament. La subducció es dóna a la vora convergent.

5

R. G. Vegeu la pàgina 218 del llibre de text.

6

Els productes sòlids reben el nom de piroclastos i es classifiquen segons la mida en: •  Bombes volcàniques. Són de gran mida, des d’uns centímetres fins a un metre de diàmetre. •  Lapil·li. De la mida de grava fina.

548

9

Els riscos naturals són processos destructius (vulcanisme, sismicitat, inundacions…) que poden causar danys als interessos i les vides humanes. Estan lligats a processos naturals. D’origen volcànic, es poden generar aquests riscos: colades de lava, lahars, núvols ardents, emanacions tòxiques, col·lapses gravitatoris i explosions.

10

En desplomar-se les construccions com a conseqüència d’un moviment sísmic, es produeixen gran quantitat de víctimes, ja que les activitats habituals de les persones se solen realitzar dins de construccions a les ciutats. Els corriments de terres com a conseqüència de terratrémols poden ser molt greus si l’allau de terra i roques arriba als pobles i ciutats i destrueixen les infraestructures que troben per allà on passen.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 548

25/11/2015 15:28:44

D

Control A 1

7

Els productes que expulsen els volcans poden ser sòlids, líquids o gasosos.

El vulcanisme és el fenomen mitjançant el qual s’expulsen a l’exterior materials sòlids, líquids i gasosos a temperatura elevada, provinents de l’interior terrestre.

Els productes sòlids reben el nom de piroclastos i es classifiquen segons la mida en: •  Bombes volcàniques. Són de gran mida, des d’uns centímetres fins a un metre de diàmetre.

L’alçament de les muntanyes s’origina pel plegament dels materials de l’escorça terrestre i per l’activitat volcànica. 2

•  Lapil·li. De la mida de grava fina.

La litosfera és la capa terrestre formada per l’escorça i la part superior del mantell. Té comportament rígid i arriba fins a una profunditat de 70 a 300 quilòmetres.

•  Cendra volcànica. De la mida de l’arena grossa. Els productes líquids corresponen a les roques foses a temperatura elevada que formen la lava.

Hi ha dos tipus de litosfera: la continental, formada per la part superior del mantell i l’escorça continental; i l’oceànica, formada per la part superior del mantell i l’escorça oceànica. 3

4

El motor que és capaç de desplaçar les plaques litosfèriques són els corrents ascendents i descendents del mantell. Aquests corrents es posen en marxa per la diferència de temperatura entre les diferents zones del mantell. A les zones de la base del mantell que es calfen es generen uns plomalls tèrmics de roca que ascendeix. La litosfera oceànica freda que s’enfonsa al mantell genera els corrents descendents. En la figura es representa una vora convergent. En aquesta, la placa oceànica xoca contra la continental i s’introdueix per davall seu. Aquest fet, anomenat subducció, comporta la formació d’una cadena muntanyosa sobre la placa continental, a més de fenòmens sísmics i volcànics associats.

5

El magma està format per les roques foses, totalment o parcialment, a l’interior. En canvi, la lava està formada  pel magma quan ix a la superfície en estat líquid i perd els gasos, com a conseqüència de la desgasificació.

6

L’estrombolià emetrà una lava més viscosa i a menys temperatura. El volcà estrombolià tindrà un con volcànic més elevat, ja que la lava que ix pel cràter, com que és més viscosa, descendirà més lentament pel vessant i solidificarà més prop del cim. Si la lava és més fluida, baixarà més ràpidament i solidificarà més lluny del cim, per tant donarà lloc a un con volcànic més suau.

Els productes gasosos més abundants són de diòxid de carboni i el vapor d’aigua, encara que també s’expulsen gasos de sofre, nitrogen… 8

Les ones que es generen en els terratrémols són: les ones P o longitudinals, les ones S o transversals i les ones superficials. Les ones P i S s’originen a l’hipocentre. Les ones superficials s’originen a l’epicentre i són les que provoquen els efectes catastròfics.

9

R. G. Els llocs on hi haurà terratrémols i volcans són les vores entre les plaques, ja que en desplaçar-se aquestes, generen tensions als límits que donen lloc als moviments sísmics i als volcans.

10

Els riscos naturals són processos destructius (vulcanisme, sismicitat, inundacions…) que poden causar danys a les persones i als seus interessos. Estan lligats a processos naturals. Els núvols ardents es formen a conseqüència del col·lapse de la columna eruptiva durant l’activitat vulcaniana. Si aquests núvols ardents, que estan a temperatura elevada, arriben a una població, cremen tot el que troben. En desplomar-se les construccions com a conseqüència d’un moviment sísmic, es produeix un gran nombre de víctimes, ja que les activitats habituals de les persones se solen realitzar dins de construccions a les ciutats.

n

s

.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 549

549

25/11/2015 15:28:45

AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS Nom:

Curs:

El dia 27 de desembre de 2013, divendres, es va registrar a l’illa de Hierro un terratrémol de magnitud 5,1 en l’escala de Richter. Segons les dades de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), el lloc on les ones sísmiques van arribar més ràpidament i amb més energia va ser a l’oest del municipi de Frontera. L’IGN també ens informà que aquest va ser el major terratrémol registrat a l’illa des del juliol de 2011, data en què va començar l’actual procés sismovolcànic en què està involucrada l’illa. Tingué lloc a les 17:46 hores i el seu origen es va localitzar a una profunditat de 15 quilòmetres i, segons les telefonades que va registrar el servei del 112 del govern de Canàries, el sisme es va sentir en bona part dels municipis de les quatre illes de la província de Santa Cruz de Tenerife. Aquest sisme és el més fort, fins ara, de l’actual repuntada sísmica, seguit del que hi hagué el 31 de març de 2013, que va assolir una magnitud de 4,9. Cinc minuts després es van registrar dos sismes més que, encara que no van ser sentits per la població, eren de magnitud 2,9 i 2,7.

1

Data:

L’Instituto Volcanológico de Canarias (Involcán) ha informat que les estacions GPS PINA i FRON registraren, des del diumenge 22 de desembre de 2013 i durant els quatre primers dies d’aquest període d’activitat sísmica, elevacions verticals anòmales de 5,3 a 5,7 cm a causa dels desplaçaments horitzontals i verticals relacionats amb el procés de reactivació magmàtica que s’està donant lloc davall de l’illa.

Llegint aquest text, Àngela, que acaba d’estudiar els terratrémols, no s’explica per què els periodistes no són més clars i comença a fer-se preguntes per intentar relacionar el que ha estudiat a classe amb el contingut d’aquest text. On s’han situat, respectivament, l’hipocentre i l’epicentre d’aquest terratrémol?    

2

Què és el magma? a. La lava solidificada dels volcans. b. Una massa líquida de roques foses a l’interior de la Terra. c. El granit en estat líquid. d. L’origen de les roques metamòrfiques.

3

Les dades facilitades per Involcán ens diuen que Hierro s’ha elevat durant els dies previs al terratrémol uns 5,7-5,3 cm. Segons la informació que acaba de llegir Àngela, quina creus que ha sigut la causa d’aquesta elevació? a. La intrusió de magma davall de l’illa. b. L’acumulació de materials expulsats pel volcà. c. La baixada del nivell de l’aigua del mar pel canvi climàtic. d. Que el focus del terratrémol estiguera situat davall de l’illa.

550

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 550

25/11/2015 15:28:47

D

.

4

Segons l’escala de Richter, quines han pogut ser les conseqüències d’aquest terratrémol? Escala de magnitud

Possibles efectes

Menys de 3,5

Generalment no el sent la població.

3,5-5,4

La població el sent i pot ocasionar danys menors a les àrees pròximes a l’epicentre.

5,5-6,0

Ocasiona danys lleugers en edificis.

6,1-6,9

Sol ocasionar greus danys a les zones molt poblades.

7,0-7,9

Terratrémol major; causa greus danys.

Més de 8

Gran terratrémol; destrucció total a les comunitats pròximes.

  5

Els terratrémols de Hierro estan íntimament relacionats amb l’origen volcànic de les illes Canàries. Concretament, els d’aquesta última crisi començaren el mes de juny de 2011 com una espècie d’avanç de l’erupció submarina que tingué lloc el 10 d’octubre de 2011 i que es pogué observar en un lloc molt pròxim a La Restinga, al sud de l’illa. Quins materials expulsa un volcà quan està en erupció? a. Roques sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques foses. b. Gasos, laves i piroclastos. c. Gasos, laves i tot tipus de roques semifoses. d. Laves en els tres estats físics: gasoses, líquides i sòlides.

6

Àngela també sap que l’activitat de les plaques tectòniques és la responsable de la majoria de terratrémols i volcans. En quina placa tectònica estan situades les illes Canàries? a. A la vora de les plaques Sud-americana i Africana. b. A la placa Atlàntica. c. A la placa Eurasiàtica. d. A la placa Africana.

7

8

L’illa de Fogo pertany a l’arxipèlag de Cap Verd i està formada per un gran con volcànic que, després de  mantindre’s inactiu des de l’any 1995, va entrar en erupció al final de novembre de 2014, amb fortes explosions, seguides de certs períodes de calma, que provocaren la destrucció del parc natural de Fogo i l’evacuació de diversos pobles. Malgrat això, l’erupció es va catalogar de baix nivell. A quin tipus de vulcanisme correspon l’erupció de 2014? a. Pliniana.

c. Vulcaniana.

b. Hawaiana.

d. Estromboliana.

Quines plaques interactuen en la formació de l’arxipèlag japonés i són les responsables dels terratrémols i tsunamis que l’assolen sovint? a. Pacífica i Nord-americana.

c. Eurasiàtica i Filipina.

b. Pacífica i Eurasiàtica.

d. Pacífica i Filipina.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 551

551

25/11/2015 15:28:48

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS Competències que s’avaluen

Criteris d’avaluació* B5-11. Analitzar les activitats sísmica i volcànica, les seues característiques i els efectes que generen.

Comunicació lingüística Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

Estàndards d’aprenentatge* B5-11.1. Coneix i descriu com s’originen els sismes i els efectes que generen.

B5-11.2. Relaciona els tipus d’erupció volcànica amb el magma que els origina i els associa amb la seua perillositat.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia B5-12. Relacionar l’activitat sísmica i volcànica amb la dinàmica de l’interior terrestre i justificar-ne la distribució planetària.

Comunicació lingüística Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

B5-12.1. Justifica l’existència de zones on els terratrémols són més freqüents i de més magnitud.

Activitats

1, 2, 3, 4, 5 i 9

9

6, 7, 8 i 10

*  Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge del currículum oficial del Ministeri per a l’etapa de secundària.

1

Hipocentre: a una profunditat de 15 quilòmetres; epicentre: a l’oest del municipi de Frontera a l’illa de Hierro.

2

b. Una massa líquida de roques foses a l’interior de la Terra.

3

a. La intrusió de magma davall de l’illa.

4

Com que és de magnitud 5,1, la població el sent i pot ocasionar danys menors a les àrees pròximes a l’epicentre.

5

b. Gasos, laves i piroclastos.

6

d. A la placa Africana.

7

a. Pliniana.

8

c. Eurasiàtica i Filipina.

552

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 552

25/11/2015 15:28:49

Solucionari

.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 553

25/11/2015 15:28:49

SOLUCIONARI

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS Interpreta la imatge

separen i donen lloc a un rift. En el dibuix de la dreta les plaques llisquen en horitzontal, lateralment, i produeixen   una falla de transformació.

•  Estan exposats als riscos d’origen volcànic: colades de lava, núvols ardents, emanacions tòxiques… •  Pel que es veu en la imatge, pot afectar el trànsit aeri. •  Les zones de color blanc són neu, això indica que el con  volcànic té bastant altitud. Claus per a començar •  Hi ha diverses dades que demostren que l’interior de la Terra   té gran quantitat d’energia. Les més perceptibles per als alumnes són els volcans i els terratrémols, fenòmens d’origen intern en què s’allibera molta energia.

9

Interpreta la imatge. Sí. En la figura de l’esquerra s’observa la placa oceànica subduint per davall de la continental. En les altres dues figures no hi ha subducció.

10

Interpreta la imatge. Hi ha vulcanisme a la placa continental de la zona de subducció de la vora convergent   i al rift que es crea a la zona de divergència entre dues plaques oceàniques.

11

Interpreta la imatge. Les diferents capes corresponen a diferents episodis eruptius. L’alternança entre emissions   de lava i emissions de piroclastos produeix alternança   en la deposició de materials volcànics; per això mateix  les capes.

12

Interpreta la imatge. El de la dreta; el del puré és clarament més viscós.

13

Interpreta la imatge. El cassó del puré bullirà amb més suavitat, ja que com que és més viscós flueix de manera més lenta.

•  Les capes que formen la Terra són l’escorça, el mantell i el nucli. •  Els volcans expulsen productes sòlids (bombes volcàniques, lapil·li i cendra), líquids (lava) i gasosos (principalment diòxid   de carboni i vapor d’aigua). •  Els terratrémols són deguts a la vibració produïda per moviments o trencaments de l’escorça terrestre. En aquests moviments s’allibera de forma brusca la tensió acumulada lentament a les roques. 1

Interpreta la imatge. L’aigua abocada al tub, en arribar a una certa profunditat, es calfa bruscament perquè la temperatura de l’interior és elevada i ix disparada, impulsada pel vapor d’aigua que s’ha format.

14

Interpreta la imatge. L’ebullició del puré s’assembla més a l’activitat explosiva d’un volcà, ja que, a pesar de tindre una ebullició lenta, com que és més viscós, expulsa amb més facilitat i més lluny restes del puré fora del cassó.

2

Els volcans, la presència de roques molt calentes   per davall de la superfície i els guèisers.

15

3

Quan es formà la Terra fa 4 500 milions d’anys, era una massa de roca incandescent a temperatura elevada.   El nostres planeta s’ha anat refredant a poc a poc, però encara conserva bona part d’aquesta energia inicial.

La pedra tosca es produeix per un refredament ràpid de la lava. És tan ràpid que el gas que es desprén de la lava, quan ix a la superfície, no té prou temps per a escapar-se i queda retingut en la mateixa lava solidificada. Això dóna lloc a una roca amb nombroses bombolles d’aire atrapat a l’interior, fet que li dóna l’aspecte d’una esponja, encara que rígida.

4

R. L. El cicle geològic és una concatenació de successos geològics que intervenen de forma cíclica i afecten la formació i destrucció del relleu i el cicle de les roques.   En el cicle geològic té lloc l’elevació dels relleus terrestres, causada per forces d’origen intern, que porten com a conseqüència el plegament de les roques i l’activitat volcànica. Al mateix temps, els agents geològics externs s’encarregaran de desgastar el relleu, que tendeixen a assuavir-lo.

16

La viscositat és la propietat que canvia amb la temperatura. A mesura que augmenta la temperatura, la mantega es fa menys viscosa i s’unta amb més facilitat.

17

Interpreta la imatge. En la fotografia superior, la lava flueix amb facilitat pel vessant del volcà, sense grans explosions. En la fotografia inferior, la lava ix de manera violenta, expulsada per una gran pressió interna.

5

6

a) L’activitat estromboliana sembla més perillosa, ja que   la lava ix expulsada del cràter amb gran violència, mentre que en l’activitat hawaiana la lava flueix amb més suavitat.

Els agents geològics tendeixen a desgastar i assuavir el relleu com a conseqüència de les accions d’erosió, transport i sedimentació que du a terme.

b) En la primera fotografia la lava flueix amb més suavitat. En el segon cas, com que és més viscosa, la lava és expulsada amb més dificultat i ix amb més violència.

Interpreta la imatge. Les plaques més grans són l’Eurasiàtica, la Indoaustraliana, la Pacífica, la Nordamericana, la Sud-americana, l’Africana i l’Antàrtica. També n’hi ha d’altres de menys menudes, entre les quals es pot destacar la de Nazca.

7

Les plaques continentals tenen més gruix i menys densitat que les plaques oceàniques, cosa que dificulta la seua subducció.

8

Interpreta la imatge. En el dibuix de l’esquerra s’observa un vora convergent perquè la placa oceànica està subduint per davall de la continental. En el dibuix del centre s’aprecia un límit divergent entre les plaques, ja que aquestes se

554

c) L’activitat estromboliana emet més quantitat de piroclastos. Són fragments de roques, en estat sòlid   o líquid, llançats a l’aire pel volcà. Els que ixen en estat líquid solen solidificar en l’aire i prenen forma oblonga. 18

Si un volcà emetera la lava a 2 100 °C, continuaria sense haver-hi perill per explosions, formació de núvols ardents, col·lapses de la caldera, igual que en l’activitat hawaiana. Però com que la temperatura de la lava és tan elevada, seria més fluida i les colades de lava descendirien més ràpidament i tardarien més temps a solidificar-se, i per això arribarien més lluny. S’hi generaria més perill.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 554

25/11/2015 15:28:50

D

L’activitat vulcaniana és més perillosa per al trànsit aeri, perquè se solen expulsar una gran quantitat de cendra i gasos que formen una columna eruptiva, la qual pot assolir els deu quilòmetres, i fins i tot arribar a l’estratosfera.

20

Interpreta la imatge. En la imatge s’observen les restes d’un volcà que, en col·lapsar, solament ha deixat a la vista la caldera de col·lapse de forma més o menys circular.

26

Interpreta la imatge. Les dorsals són un exemple de vulcanisme a les vores divergents. Un exemple terrestre és Islàndia, situada al mig de la dorsal Atlàntica.

21

La barra de guix acumula energia elàstica fins que es trenca bruscament. Per contra, la barra de plastilina es deforma sense acumular energia. La barra de guix representa més bé el que passa a l’hipocentre d’un terratrémol.

27

Interpreta la imatge. Les Aleutianes són un conjunt d’illes situades al nord de l’oceà Pacífic, entre Rússia i Alaska. La seua situació es correspon amb una vora convergent en què la placa Pacífica s’enfonsa davall de la Nord-americana.

22

Serà més segur construir l’edifici en una zona granítica, ja que les roques rígides transmeten bé les ones superficials, que són les que causen els danys. En canvi, la zona arenosa, com que és poc coherent, absorbeix gran part de l’energia que reben i es deforma amb més facilitat al pas de les ones superficials, fet que provoca l’enfonsament dels edificis.

28

Les proves que figuren en el mapa són els nombrosos sismes que es generen en aquesta zona. Aquestes proves són importants perquè els fenòmens sísmics tenen lloc a les vores de cisallament entre plaques litosfèriques.

29

La falla de San Andrés està situada al sud-oest dels Estats Units, a la costa pacífica. És una zona que presenta un risc sísmic elevat, ja que hi tenen lloc nombrosos terratrémols, tal com es pot veure en el mapa.

30

El Japó és una zona d’alt risc sísmic. Aquest risc és lògic, ja que el Japó està situat en un punt de confluència de plaques: Pacífica, Filipina, Nord-americana i Eurasiàtica. La Pacífica subdueix davall de la Filipina i la Nord-americana, i la Filipina, al seu torn, subdueix davall de la placa Eurasiàtica. Això genera nombroses tensions i, com a conseqüència, nombrosos sismes i un vulcanisme intens.

23

s

t

.

està subduint per davall de la Sud-americana perquè en aquest límit apareixen nombrosos volcans sobre la vora de la placa Sud-americana, tal com passa a la placa continental a les zones de subducció.

19

La diferència és que el tsunami s’origina per un terratrémol que té lloc a la litosfera oceànica. En aquest cas, els danys no són provocats per les ones superficials, sinó per un tren d’ones marines que, quan arriba a la costa, es converteixen en murs d’aigua que penetren terra endins.

24

Interpreta la imatge. Clarament es pot veure en el mapa que aquestes zones de subducció es corresponen amb la presència de volcans.

25

Interpreta la imatge. Es pot deduir que la placa de Nazca

31

Interpreta la imatge. Risc volcànic

Causes

Conseqüències

Fotografia A

Emanacions tòxiques

Monòxid de carboni i àcid clorhídric.

Asfíxia, abrasions a les vies respiratòries i a les mucoses.

Fotografia B

Núvol ardent

Núvols de gasos i cendra a temperatura elevada, que llisquen a gran velocitat pel pendent del volcà.

Asfíxia i incineració.

Fotografia C

Colada de lava

Roques foses a gran temperatura que baixen des del cràter.

Arrasen tot el que troben per davant.

Fotografia D

Fluxos de cendra

L’emissió de fluxos piroclàstics, en aquest cas de cendra.

Cobreixen diversos centímetres tota la zona en què es depositen i generen així nombrosos problemes.

Lahars

Fluxos de fang i roques, causats pel desbordament d’un llac, la invasió d’un llit fluvial per una colada, la fusió d’una glacera, etc.

Els fluxos de fang poden sepultar habitatges i edificis que troben per allà on passen.

Fotografia E

32

Els que quedaren sepultats per colades de lava experimentaren més danys, ja que són irreversibles. En canvi, la cendra es pot llevar a poc a poc de les teulades, els patis, els carrers… i els pobles tornen a estar com abans.

34

Perquè els edificis al Japó estan preparats per a resistir terratrémols de magnitud 6,6. En canvi, en una zona pobra de Turquia els habitatges no estan preparats per a resistir terratrémols d’aquesta magnitud.

33

Si entra en activitat un «nevado», es pot produir el desgel ràpid de les glaceres i provocar inundacions en pobles i ciutats situats pendent avall. També es poden generar colades de fang i cendra (lahars) que cobrisquen les poblacions afectades.

35

Es podria esperar un tsunami. Per a minimitzar els danys a les persones, el millor és avisar les poblacions costaneres abans que el tren d’ones arribe a la costa.

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 555

555

25/11/2015 15:28:51

SOLUCIONARI

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS 36

Les ones superficials es generen a la superfície quan arriben les anteriors, i són les que causen els danys.

RESUM. •  L’energia interna de la Terra és, en gran part, un residu de l’època en què es va formar el planeta. Les manifestacions de l’energia interna són el vulcanisme, la presència de roques molt calentes, els terratrémols, els moviments dels continents i l’alçament de muntanyes.

•  El moviment de les plaques genera tensions als seus límits, fet que provoca fenòmens sísmics i volcànics. –  A les vores divergents s’origina vulcanisme. –  A les vores convergents es produeixen moviments sísmics i vulcanisme causats per fenòmens de subducció.

•  Les forces de l’interior terrestre són les causants de la construcció del relleu, mentre que els agents externs desgasten el relleu. El conjunt d’aquests processos constitueix el cicle geològic.

–  A les vores de cisallament es produeix la fricció d’una placa amb l’altra, cosa que origina fenòmens sísmics. •  Els riscos naturals són situacions en què es veuen amenaçats els interessos i les vides humanes per algun procés destructiu d’origen natural.

•  La litosfera està fracturada en blocs, anomenats plaques litosfèriques. Aquestes es mouen per originar tres tipus de vores: vora convergent, on les plaques xoquen; vora divergent, on se separen, i vora de cisallament, en què una placa llisca horitzontalment respecte a l’altra. El moviment de les plaques és degut als corrents del mantell. •  Els volcans són una manifestació de la calor interna terrestre. Poden llançar a la superfície roques foses, fragments de roca sòlida i gasos. La roca fosa a l’interior terrestre s’anomena magma. Quan el magma ix a la superfície i es desgasa s’anomena lava. Els productes que expulsen els volcans són: sòlids (bombes volcàniques, lapil·li i cendra), líquids (laves) i gasosos (diòxid de carboni, vapor d’aigua, etc.). •  Segons la temperatura del magma, el tipus d’erupció i la seua perillositat, podem distingir els següents tipus d’activitat volcànica: –  Activitat hawaiana. El volcà emet laves a més de 1 000 °C, molt fluides i sense a penes piroclastos. Genera volcans en escut, molt més extensos que alts.

–  Els riscos volcànics poden ser deguts a colades de lava, lahars, núvols ardents, emanacions tòxiques, col·lapses gravitatoris i explosions. –  Els riscos sísmics poden ser deguts a esfondraments de construccions, col·lapse d’infraestructures, corriments de terres i tsunamis. 37

La fletxa que s’estén sobre la superfície del terreny representa els agents geològics externs, que amb les seues accions d’erosió, transport i sedimentació desgasten les cadenes muntanyoses i redueixen el relleu. La fletxa vertical es deu a l’energia interna del planeta, que, a causa dels plegaments de les roques i els fenòmens volcànics, generarà cadenes muntanyoses i elevarà el relleu.

38

1. Mantell sublitosfèric. 2. Mantell litosfèric. 3. Escorça. 4. Litosfera. 5. Mantell superior.

39

–  Activitat estromboliana. S’emeten colades de lava a menys de 1 000 °C, molt viscoses i amb gran quantitat de piroclastos. Es construeixen edificis volcànics anomenats estratovolcans, que estan formats per capes de piroclastos i lava.

Composició de l’escorça/gruix

–  Activitat vulcaniana. La lava, també molt viscosa, s’emet a temperatures inferiors a 800 °C. S’expulsa gran quantitat de cendra i gasos, en molts casos amb fortes explosions. Es construeix un estratovolcà, al cràter del qual es pot formar un dom. –  Activitat pliniana. Aquests volcans es caracteritzen per una forta explosivitat. S’emeten nombrosos gasos i piroclastos que poden formar una columna eruptiva de més de 20 quilòmetres d’altitud. La seua elevada explosivitat pot donar lloc a la destrucció de l’edifici volcànic i formar una caldera de col·lapse. •  Els terratrémols són deguts a la vibració produïda per moviments o trencaments de l’escorça terrestre, en què s’allibera de forma brusca la tensió acumulada lentament a les roques. –  Hipocentre: lloc on es produeix la fracturació de les roques, fet que donarà origen al sisme. –  Epicentre: punt situat a la superfície del terreny, en la vertical de l’hipocentre. –  Les ones sísmiques: s’originen com a conseqüència del terratrémol. Les ones P i S es generen a l’hipocentre.

556

Característiques

40

Litosfera continental

Litosfera oceànica

La principal roca és el granit.

La principal roca és el basalt.

Presenta un gruix de 35 a 70 km.

Presenta un gruix mitjà de 10 km.

Situació

Als continents.

Als oceans.

Densitat i possibilitat de subduir

Té menys densitat i, per tant, poques possibilitats de subduir.

És més densa i, per tant, les possibilitats de subduir són més grans.

CONCEPTES CLAU. •  Magmatisme. És el fenomen mitjançant el qual les roques de l’interior terrestre es fonen com a conseqüència de l’elevada temperatura a què estan sotmeses. •  Subducció. És la introducció cap al mantell de la placa litosfèrica oceànica com a conseqüència del xoc contra una altra placa litosfèrica, continental o bé oceànica. •  Sismicitat. És el fenomen en què es produeix la vibració del terreny com a conseqüència de moviments o trencaments de l’escorça terrestre, en què s’allibera de forma brusca gran quantitat d’energia. •  Tsunami. És un tren d’ones de gran energia, transmesa a la massa d’aigua per un sisme al fons oceànic. Quan

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 556

25/11/2015 15:28:52

D

,

.

arriben a la costa es converteixen en murs d’aigua que penetren terra endins.

48

El nucli està representat per les dues capes internes: la groga representaria el nucli intern i la següent, que té un color més ataronjat, seria el nucli extern. El mantell estaria format per la tercera capa (de l’interior a l’exterior) de color taronja, amb la capa següent més estreta, de color marró.

41

Tipus de moviment

Què passa entre les plaques?

Estructura que es forma

De cisallament

Desplaçament horitzontal

Falles de transformació

Divergent

Separació de les plaques

Dorsal oceànica i el rift

Xoc entre plaques

Cadenes muntanyoses, fosses oceàniques

Convergent

42

L’estructura de color taronja assenyalada amb la lletra B representa el corrent ascendent del mantell. L’estructura de color gris indicada amb la lletra A representa el corrent descendent del mantell. Aquests són els corrents del mantell capaços de desplaçar les plaques litosfèriques. 49

Els productes que expulsen els volcans són: •  Sòlids: bombes volcàniques (des d’uns quants centímetres fins a més d’un metre de diàmetre), lapil·li (de la grandària de grava fina) i cendra (de la mida d’arena grossa).

50

COMPRENSIÓ LECTORA. Aquest procés és molt més perillós que les colades de lava fluida, ja que la velocitat a què descendeix el núvol incandescent és molt més gran que la velocitat de descens de la lava. A més, el núvol ardent té un front de diversos quilòmetres, mentre que la lava corre per llits molt més estrets.

51

EXPRESSIÓ ESCRITA. Resposta lliure, basant-se en el text del llibre i la imaginació de l’alumne.

52

USA LES TIC I COMUNICACIÓ VISUAL. Són moltes les imatges de fluxos piroclàstics que es poden trobar en Internet. En el llibre de l’alumne, la fotografia B de la pàgina 226 mostra un flux piroclàstic format per un núvol incandescent de gasos i cendra a temperatura elevada, que descendeix a gran velocitat pel vessant del volcà. Els alumnes poden fer un dibuix esquemàtic d’un flux piroclàstic semblant al que figura en el llibre o trobat en la xarxa. En el dibuix haurien de situar el volcà, el núvol ardent baixant pel vessant i, al peu del volcà, la ciutat de Pompeia.

53

PREN LA INICIATIVA. El treball que ha d’elaborar l’alumnat hauria de tractar els aspectes següents:

•  Gasosos: diòxid de carboni, vapor d’aigua… Vegeu la taula inferior.

44

R. G. A la vora divergent hi ha vulcanisme com a conseqüència de la separació de les dues plaques litosfèriques. A la vora convergent hi ha vulcanisme com a conseqüència del xoc i la subducció de la litosfera oceànica per davall de la continental.

45

R. G. A: Ones sísmiques. B: Epicentre. C: Hipocentre.

46

A. El moviment és de separació entre les dues plaques i dóna lloc a una vora o límit divergent en què hi ha vulcanisme. B.  El moviment que es produeix és el de xoc entre les dues plaques, una d’oceànica que subdueix per davall de la continental, fet que origina una vora convergent en què hi ha vulcanisme i sismicitat. C.  El moviment que es produeix entre les dues plaques és el de lliscament horitzontal o cisallament, que origina una falla de transformació amb molta sismicitat.

47

Perquè els oceans actuals començaren a formar-se a partir de la fragmentació d’un supercontinent anomenat Pangea fa 200 milions d’anys. Algunes terres continentals actuals es formaren molt abans; per això es poden trobar roques de fins a 4 000 milions d’anys.

Activitat volcànica

Productes que emeten

La gràfica correcta seria la B, ja que a mesura que augmenta la temperatura, la lava es fa més fluida i, per tant, hi ha menys explosivitat. En canvi, a mesura que disminueix la temperatura del magma, aquest es fa més viscós i, doncs, augmenta l’explosivitat de l’activitat volcànica.

Maneres de pensar. Anàlisi científica

•  Líquids: laves, formades per roca fosa que es desgasa en eixir a l’exterior. 43

La figura representa el motor que és capaç de moure les plaques litosfèriques.

Temperatura de la lava

•  Composició dels fluxos piroclàstics. •  Quin tipus de vulcanisme els origina. •  Com es produeixen. •  Tipus de fluxos piroclàstics. •  Conseqüències d’aquests fenòmens.

Grau d’explosivitat i perillositat

Edifici volcànic resultant

Hawaiana

Colades de lava molt fluida

Superior a 1 000 °C

Baix

Volcà en escut (més extens que alt)

Estromboliana

Lava viscosa i piroclastos

Inferior a 1 000 °C

Mitjà

Estratovolcà format per capes

Vulcaniana

Gran quantitat de cendra i gasos

Inferior a 800 °C

Alt. El risc principal són els núvols ardents

Estratovolcà al cràter del qual es pot formar un dom

Pliniana

Gran quantitat de cendra i gasos

Inferior a 800 °C

Extrem

Caldera de col·lapse

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 557

557

25/11/2015 15:28:53

SOLUCIONARI

ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS •  Per què són tan destructius?

•  Com que l’activitat vulcaniana es caracteritza pels núvols ardents o fluxos piroclàstics, seria molt important evacuar   la població a temps per evitar una gran pèrdua de vides humanes, com va passar en l’erupció del Vesuvi.

•  Breu descripció històrica de les catàstrofes provocades per fluxos piroclàstics. Tot això amb l’aportació de nombroses imatges i vídeos   on es puguen observar què són i el seu poder destructiu. 54

EDUCACIÓ CÍVICA. R. M. Aquests són alguns consells sobre com caldria actuar si es viu prop d’un volcà que puga tindre activitat volcànica vulcaniana. •  El més convenient seria mantindre’s allunyat de volcans actius. •  En cas d’activitat volcànica pròxima, és convenient conservar la calma. •  Si es viu prop d’un volcà actiu, cal preparar un equip d’emergència que continga ulleres de seguretat, caretes, llanternes i una ràdio en bon estat que funcione amb piles. També és important dur el telèfon mòbil amb el carregador.

Saber fer 55

Primerament es registraren les ones P, ja que són les més ràpides.

56

En segon lloc, es registraren les ones S.

57

Aproximadament 7 minuts.

58

El sismograma registra les ones superficials, amb molta més amplitud que les ones P o les ones S, ja que la vibració del terreny és molt més gran. Això dóna idea de la capacitat destructiva de les ones superficials.

59

L’interval de temps és breu. Són 7 els minuts que es tenen per a adoptar mesures preventives, des que es reben les primeres ones, les P, fins que arriben les ones destructives, les superficials.

60

En el cas B hi haurà més temps de reacció per a establir   les mesures preventives, ja que l’hipocentre es troba a més profunditat i l’epicentre està situat a més distància de la població. Per tant, l’interval de temps que hi haurà des que arriben les ones P fins que arriben les ones superficials serà més gran.

61

a) Si s’observa un retard de 3 minuts, l’epicentre deu estar aproximadament a 80 quilòmetres del laboratori sismològic. b) Les ones P i S procedeixen de l’hipocentre del terratrémol. Les ones superficials procedeixen de l’epicentre.

62

Si la ciutat es troba a 100 km de l’epicentre, les ones superficials tardaran, aproximadament, tres minuts i mig (segons la gràfica), després d’haver-se registrat les ones P.   Si l’avís a la ciutat es produeix 45 segons després de l’arribada de les ones P, quedaran uns 2 minuts i 45 segons per a adoptar mesures d’emergència abans que hi arriben les ones superficials.

•  És convenient elaborar una ruta d’evacuació. •  Cal prestar atenció als mitjans de comunicació per a conéixer l’evolució de l’activitat volcànica i els consells que indiquen els especialistes i les autoritats. •  Si les autoritats competents han elaborat un pla d’evacuació, caldrà seguir-lo, si arriba el moment. •  Si s’ha d’abandonar la casa, cal protegir-se amb roba   que cobrisca tot el cos, camises o jerseis de mànega   llarga i pantalons llargs. •  En cas d’apreciar-se fum o gasos, és convenient utilitzar una màscara d’emergència o, si no, cobrir-se la cara amb un drap humit. •  Si per algun motiu no es pot evacuar, cal tancar portes   i finestres, i segellar els punts de ventilació per evitar que la cendra o els gasos entren a la casa. Es poden utilitzar tovalles humides per a bloquejar els badalls i orificis. •  Si l’erupció volcànica ha emés gran quantitat de cendra,   cal tindre en compte que pot sobrecarregar la teulada   i, per tant, caldrà retirar-se.

558

DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 558

25/11/2015 15:28:54

.

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 559

25/11/2015 15:28:55

Direcció d’art: José Crespo. Projecte gràfic: Estudi Pep Carrió. Fotografia de portada: Leila Méndez. Cap de projecte: Rosa Marín. Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera. Il·lustració: Alademosca il·lustració, Gustavo Otero, Marcelo Pérez, Digitalartis i Eduardo Leal. Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda. Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés, Rosa Barriga, Olga de Dios, Jorge Gómez i Julia Ortega. Direcció tècnica: Jorge Mira. Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco. Coordinació tècnica: Jesús Muela i Laura Gil de Tejada. Confecció i muntatge: Marisa Valbuena i Eva Hernández. Correcció: Clàudia de Val i Josep Lluís Navarro. Documentació i selecció fotogràfica: Neus Marinas. Fotografia: ARXIU SANTILLANA

© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. C/ València, 44 46210 Picanya, València Printed in Spain ISBN: 978-84-9058-283-1 CP: 575469 Depòsit legal: M-36037-2015

ES0000000007461 575469_Tema_12-Unidad 12_41262.indd 560

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat intel· lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només es· tan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aque· lla que tinga finalitats comercials.

25/11/2015 15:28:55