DEAN, J. 2008. Ensenyar Història a Primària. Zenobita Edicions, Manresa, pp. 15-44

--

AGRAIMENTS

QUESTIONS PREVIES Notes de l'editor

Volem ex pressa r eI nostre ag rai mc nt a:

1. L'equip d e mes tres i l'a lum naL d e Ce ntra l Firs t Scho o l d'E xet er; 51. Peter's Ch urch of E ngland Prima ry Scho o l d'Ha rrogaie i Ban ks ide Primary School de Leed s, per la seva rndulgen cta. 2. Jon Nicho l, John Fines i Ray Verr ier d e la Nu ffield Prima ry History Proj ect, les idees dels qu als han esta t util s per a la red accio d e molts a parta ts d'a-

Euscnyc r histbria (I primaria es la lrad ucci6 del IIibre angles Teachillg History Key Stage 2. Co m va rn fer en el ve lu m prim er d'aq uesta se rie, Ensenyar hisLoria uls mes petit s, creie m q ue es necessari fer un a breu intro d ucc io so bre eI co ntex t ed ucatiu ang les perq ue e) Ilibre hi fa co ntin ues refer en cres i per tarn pot [acilitar la lectu ra i l'adaptacio del co ntingul a la nostra realitat esc o lar. a l.

q ues Lllibre. En p ri me r 1I0c , ca l ava nca r qu e a Angjate r ra el National CWTicuhm! (NC) ,I 0 ed ucac i6 o bligato ria, va des dels 5 als 16 an ys i es di vid eix ell q ua tre cicles , an o rnena ts Key Stage, q ue co m prene n de 2 a 4 cu rsos cada un (a la figu ra Al hi ha un esq ue ma co mpa rau u am b el c urr ic ulu m de Cata lun ya) . Pr evia rn ent, hi ha una etapa qu e podne m co ns ide ra r de preescolar, la fowulat.i otl Stage, de do s cursos que no es o bligato ria, a excepci6 del s nen s i nenes amb necessit ats ed ucatives es pecia ls.

En sego n 1I0c , s'ha d e ressa lta r q ue e l c urr icu lu m a ng les inclou un a area amb el nom cspcctfic d'Hrsrory, ind ividual itzad a i d ifere nci ada d e la Geography i la Science. q ue en al tres reali tat s ed ucatives la so len aco mpa nyar. Per ultirn , eI tercer aspect e a co rne nt a r es q ue el NC, qu e es va impl antar el 199 1, de seg uid a va passa r per una im portant revisio el1 996 quan es va a pra var la lIei EclucatiOlI Act. Els ca nvis, pel q ue fa a l'a rea d'h isto rta. van co ns istir principalme nt a ret.all ar la llista de co ntingu ts , oferir rnes flexibilitat als ce ntres esc o la rs a l'h or a d'ad ap iar les presc ripcio ns ad rni nis tra tives a la realitat sociocu ltu ral de cada escola i a pri oritzar els co ntingu ts mes proced imentals enve rs els Iets i co nce ptes. I EI NC va en tra r en vigor nom es it Anglaterra i Gal-les. Escocia te co mpe tenc ies propies en cI ca mp ed uca tiu i pe r aixo es tnva exclosa d'tncorpo rar la llei , peri> en Iinies generals se segueix l'esrructura cur ric ular an glesa. Irlanda del No rd La mbe te competencies pr opies peru l'Asscm blea Nacional va prom ulga r I'Ecluw /ioll Reform (Non hem Ireland ) Order que, am b algun es pentes modtli cacio ns segueix le, di recrrtus d'Ang latcrra i Gal-les. (N. de l'e.)

12

I:NSENYAR 1-l 1 ~1 6 RI A A PRIMA Rli\

ENSENVAR Hl ~ TORIA A PRIMARIA

13

Curriculum calalil Infantil

Pr im ar ia

Edal 3 4

I

5

I

I

Cicle

Cicle inicia l 1r I 2n

2n dcle

7

6

I

I

Secun dar ia

Cicle s upe rior

rnitia 3r I 41

8

9

I

I

se 10

I

I

11

I

1r

2n

3r

4t

1. QUESTIONS BAsIQUES

Be

12

I

13 I

14

I

15

I

16

I

17

I

Year 1 I Year 2 Year 3 I Year 41 Year 51Year 6 Year 71Year 81 Year 9 Year 10 I Year 11 Foundation Sta ge

Key Stage 1

Key Stage 2

Primary

Key Sta ge 3

Key Slag e 4

Secondary

Curricu lum angles Figur a A I Compa racic de l'orgauuzacio c urricula r a Angla terra i a Ca talunya.

Eis ca nv is formals es va n co nc reta r en s us bs tit uir els obj ectius generals, qu e se mpre so len ser mo lt g rand iloq uerus pero poe "practics", per cine co nceptes clau (Key elements): cro n o log ia, co neixement i comprcns io histori ca, int erpretatio ns de la histo ria , in ves uga ci o h is to rica i co rnun icacio i o rga nitzaci 6 del co ne ixe rn e nt. Aqu ests co nce ptes s' han de tre bal lar a cada cicle per o no cal qu e s iguin presen ts en to tes les unitat s, sino q ue es prescriu que en finali tzar l'ei apa s 'hag in tra ci at lots amb la inten sitat qu e co ns ide r! cada ce ntre. Laltre co m po ne nt principa l del cu rric ulum revisat es (a in cl usi6 d'u na llista d'unuats 0 co nting uts ternari es que s' ha n de ireballa r a cada cicle. A l'ann ex 1 es pOL lIegir eI curr iculu m de l'ar ea d'hi si oria d el segon cicle ( K ey Stage 2) , eI qu e va dels 7 als 11 anys. A partir de la revis io de 1996 es va donal' mes im ponan c ia a l'aval uacio del progres de l'alurn nat . Pe r aixo, el docum en t gov e rna me rua l- presents vuit niveils i especilica quins s'ha n d'assolir a cada cicle: al sego n cid e ( K ey SLage 2) Ii co rres po ne n els ni vell s 2 al 5, tot i qu e en fin alitzar -Io la majoria ha d'haver arr ibat al ni vell 4, co m a m inim . Vegeu a l'a nnex 2 la Ilist a dels vuit ni vells. 2 La nova estructu ra curric ula r, pel qu e fa a l'area d'h ist crta , cs pal consuha r a DEPART MENT O F EDU CAT ION AND EM PLOYMEN T/QU A LI FICATIO N S AN D CURRI CULUM AU TH ORITY ( DfEElQCA) (999 ) . His/my. The Nelfiolla / ClIITir ulum Jo r ElIglwul. Londo n .

14

ENSENYAR III:::.TORIA A I'IUMA RIA

Introduccio EI Currf culu m Nacio na l d'h isi ori a (C H) origina ri o feria a ls mes tres d'educacio pr imaria un a mate ria estra nya per a la majoria , ja qu e segons cis lnformes del s insp ect or s, en aq ues t ni vell , d'lus tor ia se n'ensenyava poca, i la major part de la q ue s'e nse nyava era su per ficial i mancad a ran t de p lanifi cacio com de base e n la historia com a d iscip lina ( DES, 19 78). EI primer c urriculum va planteja r un repte a l'ensenyam eru pri ma ri majorua ri, tradi cion alrnen t basal en un a serie d e te mes , perq ue deter minava q ue s' ha vien d'ad q uir ir un es habilita ts historiques rigo roses co uc retades en els ires o bjecu us gene rals (AT) i perqu e els co ruing uts prescrus e ren poe rea lis tes. El pro grama d'a valuac io de 10 nivells no s' havia pro va t, i els tres o bjec tius ge ne ra ls coru en ien 44 obj ecti us te rm ina ls se pa rats . Els rn es tres bat allaven per ada pta r-se a l'ensen yamen t sego ns els req uis its del s 1l 0 U S o bjecu us genera ls, qu e es basaven en les hab ilitats (Knight, 199 1) . Si es vo lien co brir e1s co nting uLs presents dels Lem es s ugge rits , qu e eren Imm ensos. lIavo rs cis obj ecri us generals, qu e ex igien un a CO I11pre nsio profu nd a, no es podi en fer rea luat . Am b la revis io del Curricu lum Nac io na l d 'hist oria qu e va pro mo u re "in forme Dear ing,' el progr am a ha passat de ser una ca rn isa de [o rca a se r un a pec;a d e roba folgada que penn et la lliber tat de rnovirnen t. Despres de Dear ing, Len im un curr iculu m minim. EI nou c urriculum d'his to ria ens diu en lmies gen era ls q ue ense nya r, per o no co m en sen ya r-ho , ni per qu e. EI q ue teni rn es un curriculum d'historia marc, qu e do na la maxi ma llibertat de tria i se ce ntra en cis elements cla u. AI K ey Stag e 2 (e1 sego n cicle d e prima ria q ue co rnpren de 2n

I L'1 Secretan a d'Est ar per a l'Ed ucacio va dema na r a Ron Dearing un a revts io del NC. Aq uest ex pert va recornanar qu e es reduts i simplifi ques cI c urr iculum , especialm ent el de les e tapcs I a 3 (alumu es de 5 a 14 UIl Y::;) , per tal d'allibcrar un 20% del tcm ps d'cn sc nyamcru . Lcs escolcs tind ricn aq uest temps de Jliurc dis posic lo per dedica r-lo a reforca r les matenes Iona mcn tals. ( N. de Id

ENSENYAR IIIS I ORIi\ 1\ PRIMi\ RIA

15

a Se de l curr iculum ca tala): nornes s'ha n d'ensenyar sis unit ats didactiqu es bast ant redutdes. Aixo pen neL al pro fessoraLtriar el co ntingut que h i ha d 'ha ver so ra tuols gen erals CO Ill ara " La vida de Is homes i les dones co rrcnts". Hi ha moltes possibilitats a l'h ora d e tria r e n q ue ce ru ra r-se , de quins homes i d on es s'ha de par lar, d e qui ns aspcctes de la seva vida. Ara no hi ha un a guia establerta per llei , ni un sistema d'ava luacio esianda rd , ni proves ni ins peccion s exte rnes, exc ep te les visites ocasio na ls de I'OFSTED (Office for Sta nda rds in Edu ca tion , l'org anis me d'insp ecci6 esco lar) . El C urric ulu m Nacio na l d'historia es basa en cinc eleme nts clau :

1. C rono logia. 2_ Co ne ixe men t i com pre nsi6 historica 3. Int erpretacion s de Ia his toria 4 . l nvesugacio histo rica

5 . Organitzaci6 i co m unicaci6 del coneixemern

C O I11 a

proces de recerea , la his toria com pon a exa mina r i q ues tiona r 0 irue rrogar les fon ts. Des de sern prc, la in terrogaci6 es el q ue fa avanca r el proces, ja qu e Ia res posta a cad a preg un ta en planteja d'a ltres (Collingwoo d , 194 6). La hist ori a co ns isteix e n la inves tigacio , l'a rgumen taci6 i el debar, no pas en un bloc d e co ne ixe me nts rebuts, ni en un a qu estio de respostes co rrectes. Pen) I'argumentacio i el deba t esta n lligats a m b eI relat del passat, eI marc d'in for macio q ue forma Ia base pe r a la in terpretacio ( Kitson-C lark, ] 967). Hexter (19 72) ha fet nota r que els fe ts hist ories es pad en veure com a moments unl d imen siona ls desco nn ectats. Lhist ori ado r teixeix una xa rxa d'int erp retaci6 entre aques ts mom ents per don ar- Ios forma i senu r. Aq uesta xa rxa (e l patr6 qu e es d ibu ixa entre els Iets nu s) la construe ix l'hi storiador utiluzant les seves ha bilitats i co rnprensio hi ston ques la intuicio , la perspi cacia, el pen sa rne ru critic i la imaginaci 6. La imagin aci6 histori ca no es la imaginaci6 d e la fa ntasia, perqu e ha d 'op erar d ins els limits del s indicis so bre a) la si tuacio de l'epoca i b) la versemb lanca inher ent.

Els concepies de canvi/co tu in ui tat i ca usa/co nseq uencia encara hi s6n presents, incl osos a l'elem en t clau 2 (Co ne ixeme nt i co mpre nsio h istorica) . Eis elem en ts clau hauri en de se r el foname nt de la plan ificaci6 i la va lo racio; so n la rnesura per a l'avaluucio i la base pe r man ejar el cur riculum d 'historia (H ug hes, 1995) . Son un a dcscri pcio excel-lent del que co m po rta fer hist oria. Co m q ue la vos tra man era d'ensen yar depend ra del vos tre p unt de vista sobre el caracte r i el proposu de la hist oria , a co ntin uaei6 pa rla rem d'aquests e lemen ts essencials.

Hexter d'a ixo en d iu "fer his tor ia". Lhisto riador cons true ix una visio del passa t, qu e es basa en una com plexa iru eraccio e ntre dos "re lais": el pr imer relat es el re lat del passa t, to t el qu e ha d eixat eI passat perq ue I'h ist ori ad or hi treballi; el sega ll relai co rnpre n tots e ls am burs men ia ls i l'experiencia q ue l'hi sioriad or te en com pte q uan treballa am b eI pri mer relat. EI segon relat de la gen Linclou les seves ex perienc ics vitals, el que han llegit, el que saben , la seva co m prens i6 dels ma tius i de les relacio ns , les seves percep cions , la curiosit at i la capaci tat per imaginar.

Questio 1. QUe es la historta?

Si els a lum nes han de "fer h istoria", han de tenir acces a! pr imer re lat, J com q ue el se u segon relat es necessar iamenr rest ringu per I'edat i I'experien cia la fun ci6 de l pro lessora i es proporcion ar un segon relat s ubs u tuu u.

Per a ls antics grecs eI mot hisUwia significava tan L"reTOIUA A PRIMARIA

27

alu m nes (mes u ns qua nts par es) van co me ncar a circular pel "forum" amb els seu s diners ro ma ns. EI mercat va adqu irir un a din am ica propia i va prend re vida . I'aprenerua tge sorgia de la ideutificacio amb la sttuac io i l'acalorarn ern de la imaginaci6 del s esco lars. Dur anL un a hora i mitja , la soc ialitzacio i el co rnerc sorolloso s van presid ir l'escena: eI petit carn isser esg ril1l ia amb [or ca el ga nivet, eI rn estre ba iallava arnb els alum nes rebecs, els esclaus feien encarrecs , els ca nv istes de diner s no do naven I'aba st amb les cues , eI batan er baston ejava tossudam eut una toga b ru ta , les mesr resses de casa omplie n la ciste lla d'oqucs , gan ivets nous be n afilats, verdu res i pa , i els soldats. to lalme n t per iniciat iva prop ia, de tenien un ciutada crida ner que havia insultat I'emperador, mentre un s altres dos ciuiadans o rganitzave n un a s ubhasta d'escla us celtes.

L'aprenentatge iconic: Utilitzar imatges i l'entorn ~e~

imatges no so n names il-lust racion s sino recursos per a I'aprenen ta tge hisd e pie dr et . Si volern que cis escolars a preng uin cases de les irnatges , cis hem d 'en senyar ha bilitat s visuals. Aixo vol e1ir p lan tejar p reguntes que fan qu e es mirin les imatges ate ntame nt per buscar-h i una in formacio cs pec ifica. Hi ha mol tes ma neres de fer aixo, des d e com para r les d iler en c ies e ntre du es imat gcs fins a com pia r el nombre de nens 0 d e par aigu es en una imatgc; des d'im agina r les co nver ses qu e devia Lenir la gent que a pa reix en una imatge fins a a nalitza r-ne el lleng uaige co rpo ral, els objectes i e1s sirnbo ls. LOne

En aques l exern ple, la c1asse de segoll de prirn aria invcst igava la histori a del riu i el canal d'Exeter, Vam d ibuixar una quadricula damuntla part qu e ens in teressava del map a il-lu strat d'Hoggen berg de la ciuta i (vege u la Figura 1.6) i vam ler

Q uan la mestr a [malment va cridar: "S'ha aca bat el rnercat! " , cs va alca r un gra n gemec de deccpci6 i la bombolla rom an a va csclatar. Un cOl~~n.Lari d'u~ alum ne de p rimer ja ho va dir LOt: "Tant de bo ja res segoll, atxt JO Lambe

qu e juguessin a "observern" amb un compa ny, Lot un litza nt les refer encies de la grae lla. Per exernp le, "o bserve rn a veure si trobern una cosa qu e CO IllCll\,- 3 per C i es a la case lla 0 2". Els vam don ar lupes per est im ular la recerca ,

podr ia ser un rorna".

AI [ina l de la c1asse els alum nes ja teni cn u na idea [orca bo na del s p rin cipals elements i la dis tribuc io de la zo na. A co ruinu acio d'aques t apre ne n Lalge

Pallas l'esd au es enviat at mercat a comprar menjar i beure per at seu amo Gaius, la familia i ets servents. Al seu portamonedes hi ha

4 denaris 7 sestercis 8 asos

64 asos

Aqui temm la Hista de la compra i els preus que troba at mercat: 1 peca gran de vedeua 1 denari 10 barres de pa 6 cots

1 as cada una 1 as cada una

1 gerra de vi

2 denaris

16 asos := :=

1 barril de cervesa celta3 sestercis 50 ostres

5 sestercis

1 fiascO d'oli d'ojiva

1 sesterci

Figura 1.5b Prcus roman s (The ROIllClIl SAct i vily Dooll , p . 9 , British Museu m Press, 1993).

28

ENSENYAR HI~ r O R I A A PRIMARIA

Figura 1.6 Seccio del mapa d'E xcrer d'H oggen bcrg, l5B7.

E N ~I::: NYA R I\lSH ) RIA A PRIMARIA

29

visual bid imens io nal, va m ana r a passejar per la zona q ue haviem est ud iat al mapa , i a ix f ells van passar a l reconeixem ent tr idi men sio nal. Tot i q ue una gra n part de l'ant ic Exeter ha desaparegu t, hi ha una part de l'anuc po nt qu e encara s'ag uan la d reta (e nvo ltada d'una roto nda plena de tra nsit) , co m tambe un g ran fragm ent de rnur, St. Ma ry Steppe , di verses preses d'aigua i la resclo sa de Leonard . Amb el map a illustra t ben p rese nt al cap , LO ts van SCI' capacos de veure-h i mes enlla del transit i del s ed ihc is moder ns, i cada vega da q ue reconeixien un eleme nt de l'epoca Tud or l'assenyalaven fent c rits . A St. Ma ry Ste p pe ( un ca rrer empedraL de la mat eixa epoc a) es van fer imp ro visa cion s Leatrals, els alum nes van io rnar en rere en e) temps i van d ir qu e ve ien, tocaven , o lo raven i se n uen. Q ua n passavcm per I'antiga com po rta d e l'aig ua , ['atzar va fer Ull co p d'efect e: la j an e va trobar un a peca de terrissa tren cad a qu e l'endern a eI museu va id cn ufi ca r co m un fragm ent d'un a iassa Tudor. A part ir d'aqu el l mom ent, ja teniem la c1asse plen a de futurs hi sto riado rs i arq ueo legs.

Con struir un relat •• Ai·Xi es sde el cont e de~ pei~ del mercat de John Hooker va ser n enstor ma t an un rela t per narrar-io a

nens a segon de primana.

Escen ari Me rcer del pelx d'Exefer, 1309. Casa dels Frares Negres de ra ci utat, mea lard , el maleix any. Personatges Hugh Courtenay, comte de Devon. Bisbe de Cred ilion. Servents del comle. Servenls del bisbe. Roger Beymym , alcalde d'Exele r i vassal! del cornie Hugh . Amics de l'alcalde. Ciuladanslplebeus. Probl ema 1 Names tres ctsteues dispooibles at meres t -et bisbe vol peix , er comte de Devon vet peix, ta genl vet peix. Soluci6 1 Una cist ella per a! bisbe . una pel comte Hug i una per ars ctutaoans.

l:aprenentatge simb olic: explicar co nies

ccnsequencta 1 EI comte Hug furies -havia volgul lotes tee cistelles de peix . aixi que va jurar veniance. La sequent vegada que ~a anar a Exeter, a les seves .habHacions amb els Frares Negres, va exigir una expucec o a ratcald~ . l alcalde oreocupat es va reumr amb eis seus ames i ets plebeus at GuildhaU (seta del 'j expucar et seu problema. grem. per

Les narraeio ns so n un vehicle imm ensamen t eficac per ens enyar hist bria als

Problema 2 Com es va escapar l'alcalde Roger de ta cetera del comte Hugh?

infan ts.

Solu cio 2 A la reuni6 lois van eSla.r d'acord o'ane r amb Roger ats alloljaments del comte. Si no en sortien en un ·6 b lemps.raonable, es vecne n rorcats a rescatar-ios. Ara s'ha o'exo jcar que va passer a contin molt dlaleg. uac , am

U na bona histo ria tran sm et info rmaci6, c rea un co ntex t per com prend rc el passat, cs tim u la la imaginaci6 (i fa q ue s'assum l! la mfo nnacio) . pe r-m et als infants moure's amb segurelal per un ier reny emotio nal 0 mo ral perillos i fa q ue s'iden tifiq uin amb cis problem es i els temes qu e a fectaven la gen t del passat . ( Fines, 199 2)

c onseque ncta 2 la ~~U~~I~'aleshores el comte va odiar ra ciutat i els seus cluteoans i va bloquejar el cc merc del riu cap a

Figura 1.7 Co m con s truir un relet historic.

Des pres d'expli car la histori a , vam ler q ue ells mateixos rep rese ntess in el paper del s rnembres del co nsell d'E xeter i deba ressin co rn o po sa r-se a l bloq ue.lg del seu .co me r