Comprensió Lectora (5) (Cruïlla)

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 1

CICLE SUPERIOR EDUCACIÓ PRIMÀRIA

5è

LLENGUA CATALANA

Llegir

Recursos fotocopiables

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 2

Edició: Elisabet Grimal Col·laboracions: Per al text: Bet Barceló, Loli Giménez, Susanna Esquerdo i Elisabet Grimal Per a la correcció: Esther Lluís i Elvira Navarro Per a la maquetació: Xavier Nicolau © 2009 Editorial Cruïlla sobre l’edició.

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 3

ÍNDEX El quadern de recursos fotocopiables és un recull d’activitats complementàries a les del llibre de l’alumne. Per a cada unitat didàctica presenta una proposta de lectura i unes activitats de comprensió lectora sobre el text.

UNITAT 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6

UNITAT 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 UNITAT 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 UNITAT 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 UNITAT 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 UNITAT 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 UNITAT 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 UNITAT 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 UNITAT 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 UNITAT 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 UNITAT 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 UNITAT 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 SOLUCIONARI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 4

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 5

Unitats didàctiques

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 6

UNITAT

Lectura

1

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

DOCTOR RUS El gat brut Ha vingut un gat ratllat, gris i blanc. Diu que ha perdut la sensibilitat als bigotis. —No detecto bé els ratolins —diu. Li arrenco un pèl dels bigotis i l'observo atentament amb el microscopi. El pèl dels bigotis del gat està tot ple de caspa. Així, tan brut, no pot captar sensacions. Li recepto xampú i una pinta. El gat se'n va. Ha tornat el gat dels bigotis. Li fa mal la panxa i, quan miola, li surten bombolles de sabó per la boca. —Però..., què has fet? —li pregunto. —L'he pres. He pres tot el xarop —em diu. —No era cap medecina! Era xampú! He ficat el gat a la rentadora per practicar-li un rentat d'estómac i de bigotis. No el centrifugo, perquè podria perdre alguna vida. Deixo que s'assequi al sol. El gat ha quedat ben lluent, amb els bigotis com un fil d'or. L'ovella peluda Em visita una ovella peluda. Té ofecs i cremor d'estómac. —M'estic morint? —pregunta. Li miro la llengua: la té vermella. Li miro les orelles: les té molt brutes. —Quant temps fa que no et tallen la llana? —li pregunto. —Ja en fa molt. A mi m'agrada dur-la així. —Doncs aquest és precisament el teu problema. Vas massa abrigada. Estem a l'agost. —M'hauré de tallar la llana? —em diu. —Sí, o et moriràs deshidratada. —Me la tallarà vostè? —Jo sóc doctor, no perruquer. —Si ho fa, li regalaré la llana. Es podrà fer un bon jersei per a l'hivern. Accepto el tracte. Li faig una tallada moderna, amb una cresta estil punk al llom. L'ovella se'n va, tota fresca. L'endemà, arriben a la meva consulta seixanta ovelles. Volen que les rapi com la seva

6

LLEGIR 5è

UNITAT 1

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 7

UNITAT

Lectura

1

col·lega. He posat una perruqueria al cobert del jardí. M'han pagat la llana a bon preu. Crec que ha estat una bona idea. Atenent bestioles pobres no em faria mai ric. Els eriçons no volen punxes Estic amb els eriçons. M'he posat la bata de llauna i els guants d'acer. L'Eriçó i l'Eriçona estaven promesos. Quan s'abraçaven, es clavaven les punxes. Ara ja no estan promesos. No paren d'insultar-se. Els he tret totes les punxes perquè no prenguin mal. Semblen ratolinets roses. Han fet les paus. Es besen i s'acaricien tendrament. Els altres eriçons també volen que els operi i els deixi la pell llisa; però són massa. Els he dit que vinguin a la consulta de dos en dos. L'Eriçó i l'Eriçona han vingut a fer-me una visita. S'han casat i tenen tot de petits eriçons rosats i sense punxes. Són catorze eriçons. Ells encara no em coneixen. —Tenim un problema —em diu la mare—. La guineu ens va al darrere. Abans, amb les punxes, no gosava acostar-se perquè es punxava el morro, però ara... Aquella tros de golafre va cantant una cançó per la muntanya: «Eriçons pelats, eriçons menjats. D'aquesta guineu no us escapareu.» —I així tot el dia —afegeix l'Eriçó—. No gosem treure el nas del nostre forat. —D'avui per demà miraré de trobar una solució —els he dit—. Ara em cal pensar... Ja hi he pensat: He carregat un remolc amb tot de llaunes buides i m'he endinsat al bosc. He donat una armadura de llauna a cada eriçó despullat. Ara estan contents. La guineu no els molesta i ells es poden treure la llauna quan volen. No els he cobrat res, perquè he agafat les llaunes de les escombraries. Ells m'han regalat un grapat de castanyes. Els eriçons estan contents; ara porten vestits de colors amb dibuixos de fruites. GLÒRIA SÁNCHEZ-GARCÍA: Doctor Rus (adaptació)

UNITAT 1

LLEGIR 5è

7

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 8

UNITAT

Comprensió lectora

1

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 1

Contesta aquestes preguntes: a) Quina professió té el Doctor Rus? b) Quins animals el van a veure?

c) Et sembla que aquestes històries són contes o fets reals? Per què?

2

Omple el quadre contestant les preguntes sobre cada història: El gat brut

L’ovella peluda

Els eriçons

Quin problema tenen? Quina solució els dóna el Doctor Rus? 3

Pensa en les solucions que dóna el Doctor Rus als animals. Creus que són encertades en tots els casos? Explica per què.

Explica quina solució hauries donat tu en cada cas.

8

LLEGIR 5è

UNITAT 1

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 9

Comprensió lectora

UNITAT

1

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 4

Divideix el conte del gat en tres parts i explica què passa en cadascuna: • Plantejament: • Nus:

• Desenllaç:

5

Fixa’t que aquesta cançó està formada per dos rodolins: Eriçons pelats, eriçons menjats. D’aquesta guineu no us escapareu.

6

• Subratlla les paraules que rimen de cada rodolí. • Afegeix un rodolí a la cançó.

Fixa’t que l’ericó i l’eriçona han fet les paus gràcies al Doctor Rus: • Explica què vol dir l’expressió «fer les paus»:

• Escriu exemples de moments en què tu has fet les paus amb algú:

UNITAT 1

LLEGIR 5è

9

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 10

Lectura

UNITAT

2

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

EMBRUIXOS EMBOLICATS La Júlia Diamant es va assabentar que era bruixa el dia que feia deu anys. Va començar de seguida a fer lliçons de vol amb la senyoreta Pirula, una cèlebre ensinistradora de bruixetes, i al cap de poc temps va aprovar l’examen de vol. Ara estava a punt de començar les lliçons d’embruixos. La botiga de la senyoreta Pirula, Can Plou i Fa Sol, no tenia res a veure amb les botigues elegants del seu costat. Era una ferreteria antiquada, situada entre el quiosc dels diaris i la botiga de joguines. Per començar no hi havia uns grans aparadors de vidre amb joguines, ni vambes, ni llibres. A les tardes d’hivern, quan els llums il·luminaven les altres botigues del carrer Major, Can Plou i Fa Sol es perdia entre les ombres. Si algú guaitava per la vitrina, de seguida veia el munt de rampoines que s’hi venien: llums de ganxo, rateres i atrapamosques; una pila de cassoles de ferro; cabdells de cordill mig desfets que s’enredaven entre les escombres i els espantaocells... Però gairebé mai ningú no hi entrava, i si mai ho feia algú, la vella senyoreta Pirula sortia disparada de darrere el taulell i més o menys els engegava cap al carrer. —Ja tancava —els deia—. Torni demà. Quan la Júlia hi va passar aquella tarda, sortint de l’escola, va descobrir que la ferreteria encara estava més enredada que de costum. Hi havia una estesa de calderes, caixes de fusta plenes de teranyines i tamborets de tres potes tombats per terra. Hi havia un munt de llibres polsegosos escampats damunt el taulell, sota una pila de cascs de volar. I la senyoreta Pirula semblava que hagués anat a parar d’una revolada a l’armariet de sota l’escala, perquè va aparèixer de cop embolicada de cap a peus amb capes de bruixa. —Què dimonis ha passat? —va preguntar la Júlia, baixant de l’escombra i corrent a desenredar la senyoreta Pirula—. Que han entrat a robar? —No, i ara, coqueta ensucrada! —va exclamar la senyoreta Pirula—. Senzillament, em dedico a fer una bona endreça. Mentrestant podem veure com van les teves habilitats rebatejadores. —Les meves habilitats rebatejadores? —la Júlia va arrufar el front. La senyoreta Pirula va apartar amb una empenta la Felissa, la seva gata rossa tigrada i rodanxona, fent-la baixar del tamboret on seia, i hi va deixar una pila de capes que duia a les mans. —Com ja saps, Júlia —va dir, posant-se un dit a la punta del seu nas llarg—, sóc la botiguera oficial dels membres de les Magues de Mig Món, la Triple M. La meva botiga ha de ser una operació encoberta secretíssima, per això procuro que la botiga sigui ben poc acollidora per a la gent corrent. Però fins i tot així, de tant en tant algun despistat es despenja demanant-me una podadora de jardí, o un paquet de llavors de pastanaga, i per això... —Ah, ja ho sé! —va fer la Júlia—, posa noms diferents a les coses perquè realment es pensin que han entrat a una ferreteria abans que els pugui enviar al carrer. Com quan posa les bavoses joves en un calaix que porta l’etiqueta de «Baietes toves».

10

LLEGIR 5è

UNITAT 21

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 11

UNITAT

Lectura

2

—Exactament —va afirmar la senyoreta Pirula—. Es poden fer servir dos programes d’escriptura diferents, el NOBEAN o bé el SOUMI. La Júlia va fer uns ulls com unes taronges. —NOBEAN es basa en les inicials de «No ben bé un anagrama». I SOUMI en les de «Sona una mica igual». Aviat dominaràs aquests programes. Puja a l’escombra i segueix-me. La paret de darrere de la botiga era coberta de dalt a baix de calaixets de fusta amb agafadors de llautó i etiquetes escrites amb cal·ligrafia tremolosa. —Mira aquesta, per exemple —va dir, tot assenyalant una etiqueta on hi deia «Llavors de pastanaga»—. Què et sembla que hi guardo de debò, en aquest calaix? La Júlia es va gratar el front. —És en clau de SOUMI? Vapors de pasterada? No, això no té ni cap ni peus. La senyoreta Pirula es va gratar la barbeta, que tenia molt llarga. —Prova-ho amb NOBEAN. És a dir, canvia d’ordre les lletres i posa-hi una mica d’imaginació. La Júlia va deixar ballar les lletres dins la seva ment. —Podria ser «pastilles de sopor»? Unes pastilles que fan endormiscar a qui se les pren? —Veig que hi tindràs la mà trencada, amb el NOBEAN —la senyoreta Pirula es va clavar a riure—. I què me’n dius de les femelles de rosca? —Ah, sí, d’aquest me’n recordo d’abans. Són parpelles de mosca. —I els tubs de canya? —Baves d’aranya. —I els pots d’aerosol? —Ecs! —va fer la Júlia quan en va haver tret l’entrellat—. Deuen ser mocs de caragol. —Esplèndid! Ara ho farem del revés. On posaries les punxes de drac? —Al calaix de les puntes de tac? —Molt rebé. I l’essència de somni feliç? —Amb l’esmeril del sis? —Cues de mofeta? —Pues i pintetes —va respondre la Júlia, somrient. —Molt bé —va dir la senyoreta Pirula—, i ara prepararé una poció reconfortant mentre tu endreces tot aquest escampall. Estic segura que no tindràs cap dificultat per trobar on va cada cosa. Mentre la senyoreta Pirula remenava la poció, la Júlia va endreçar la botiga. Era una bona aprenent i volia conèixer tots els secrets de la bruixeria. MAEVE FRIEL: Potingues i encanteris. Embruixos embolicats

UNITAT 21

LLEGIR 5è

11

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 12

UNITAT

Comprensió lectora

2

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 1

Contesta aquestes preguntes: a) Qui és la Júlia Diamant?

b) Què és aparentment, la botiga de la senyoreta Pirula?

c) Per què és una botiga tan poc acollidora per a la gent corrent?

d) Què van a buscar-hi, a Can Plou i Fa Sol, les Magues de Mig Món?

e) Per què la senyoreta Pirula no escriu el nom real a les etiquetes dels calaixos?

2

Explica per què creus que la botiga de la senyoreta Pirula es diu CAN PLOU I FA SOL. Inventa’t un altre nom adient per a la botiga:

3

Explica què vol dir l’expressió “tenir-hi la mà trencada”. Després, explica en quines coses tu hi tens la mà trencada.

12

LLEGIR 5è

UNITAT 2

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 13

Comprensió lectora

UNITAT

2

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 4

Torna a llegir el primer paràgraf de la lectura i contesta: a) Com està escrita la narració, en primera o en tercera persona? ____________________________________________________________ b) Per què? ____________________________________________________________ c) Qui explica la història?

5

Pensa i opina: a) Les bruixes acostumen a tenir mala fama. Creus que la senyoreta Pirula és una d’aquestes bruixes? Per què? ____________________________________________________________ b) Què faries tu si un dia descobrissis que tens poders màgics? ____________________________________________________________

6

Combina lletres de la paraula ESCOMBRA de maneres diferents i forma’n de noves per completar aquestes definicions: BR—SC—

Estructura de cera construïda per les abelles, amb petites cel·les en forma d'hexàgon.

C—RB—

Matèria sòlida, negra, que pesa poc i és fàcil de cremar.

M—C—R

Netejar el nas amb un mocador.

BR—M—

Allò que es fa o es diu per fer que algú rigui, sense mala idea.

UNITAT 2

LLEGIR 5è

13

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

Lectura

21/7/09

09:52

Página 14

UNITAT

3

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

FET D’ARMES Un dia, fent guerra, vaig trobar-me separat de la meva gent, sense armes, sol i desemparat com mai. Em sentia una mica humiliat, perquè tot feia preveure que la meva participació no devia ésser decisiva i la batalla feia via, amb un soroll i una quantitat de morts que esgarrifava. Vaig asseure'm a la vora d'un camí per fer determinades reflexions sobre aquest estat de coses, i vet aquí que, de sobte, un paracaigudista vestit d'una manera estranya va prendre terra a prop meu. Sota la capa que portava, s'hi veia una metralladora i una bicicleta plegable, tot això dissimulat, és clar. Va acostar-se'm i amb un accent estranger molt marcat em preguntà: —Que em podríeu dir si vaig bé per a anar a l'Ajuntament d'aquest poblet? (Per allí, la setmana passada, hi havia un poble.) —No sigueu ase —vaig dir-li—. Se us veu de seguida que sou un enemic, i si aneu cap allí us agafaran. Això el va desconcertar, i després de fer un soroll amb els dits que denotava la seva ràbia replicà: —Ja m'ho semblava, que no ho havien previst tot —respongué—. Què em fa falta? Quin és el detall que m'acusa? —Aquest uniforme que porteu és caducat. Fa més de dos anys que el nostre general el va suprimir, donant a entendre que els temps havien canviat. Aneu mal informats, vosaltres. —L'hem tret d'un diccionari —va dir-me amb tristesa. Es va asseure al meu costat, aguantant-se el cap amb les mans, segons sembla per pensar amb més garanties. Jo me'l mirava i de cop li vaig dir: —Vós i jo el que hauríem de fer és barallar-nos. Si portés armes com vós ja us ho diria d'una altra manera... —No —digué—, no valdria. De fet estem fora del camp de batalla i els resultats que obtinguéssim no serien reconeguts oficialment. El que hem de fer és mirar d'entrar al camp, i allí, si ens toca, passarem comptes. Provàrem fins a deu vegades d'entrar a la batalla, però una paret de bales i de fum ho impedia. Per mirar de descobrir una escletxa, pujàrem en un petit turó que dominava l'espectacle. Des d'allí es veia que la guerra seguia amb una gran empenta i que hi havia tot el que podien demanar els generals.

14

LLEGIR 5è

UNITAT 3

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

Lectura

21/7/09

09:52

Página 15

UNITAT

3

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ L'enemic em digué: —Vist des d'aquí fa l'efecte que, segons com hi entréssim, més aviat faríem nosa... (Vaig fer que sí amb el cap.) —...I, això no obstant, entre vós i jo hi ha una qüestió pendent —acabà. Jo trobava que tenia tota la raó, i per tal d'ajudar-lo vaig suggerir. —I si anéssim a cops de puny? —No, tampoc. Devem un cert respecte al progrés, pel prestigi del vostre país i del meu. És difícil —digué—, és positivament difícil. Pensant, vaig trobar una solució: —Ja ho sé! Ens ho podem jugar a la ratlleta. Si guanyeu vós podeu usar el meu uniforme correcte i fer-me presoner; si guanyo jo, el presoner sereu vós i el material de guerra que porteu passarà a les nostres mans. Fet? S'hi avingué, jugàrem i vaig guanyar jo. Aquella mateixa tarda, entrava al campament, portant el meu botí, i quan el general, ple de satisfacció pel meu treball, em va preguntar quina recompensa volia, li vaig dir que, si no li feia res, em quedaria la bicicleta. PERE CALDERS: Tria personal

UNITAT 3

LLEGIR 5è

15

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 16

UNITAT

Comprensió lectora

3

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 1

Contesta aquestes preguntes: a) Per què s'adona que el paracaigudista és un enemic?

b) D'on havien tret la informació, els enemics, per elaborar l’uniforme?

c) Per què no es volen barallar fora del camp de batalla?

d) Quantes vegades proven d'entrar-hi?

e) Quina recompensa li demana al general pel seu treball?

2

16

Digues de què tracta la història que has llegit. Explica-ho seguint aquest esquema:

Plantejament

a) b) c) d)

Qui és el protagonista? Com és? On passa aquesta història? Quan passa?

Nus

e) Hi ha més personatges? f) Què passa?

Desenllaç

g) Com es resol? h) Com acaba la història?

LLEGIR 5è

UNITAT 3

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 17

UNITAT

Comprensió lectora

3

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 3

Tria i subratlla els adjectius d’aquesta llista que al teu parer defineixin millor aquesta història i explica per què els has triat: dramàtica  realista  absurda  humorística  pessimista  insòlita  sentimental  esgarrifosa desconcertant  divertida  tendra

4



Pensa i opina: Creus que el que explica aquesta història va passar realment? Per què?

Creus que l'actitud dels dos soldats és encertada? Justifica la resposta.

Creus que en una batalla es poden presentar situacions absurdes? Justifica la resposta.

5

Inventa't un altre final per a la història.

UNITAT 3

LLEGIR 5è

17

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 18

UNITAT

Lectura

4

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

EL CUC TELL Una vegada hi havia un cuc. Era un cuc molt original. Tenia més de cent anys i més de cent peus. El que més li agradava era prendre el sol al porxo de la seva poma. Si, sí, ho heu llegit bé, de la seva poma. Perquè el cuc vivia dins d'una poma rodona i vermella com el sol quan decideix anar-se'n a dormir. La poma que li feia de casa servia per anunciar una paradeta de fruita en un mercat suís. Abans no hi havia televisió i els venedors se les empescaven totes per fer propaganda del bo i millor dels seus productes. Ja sabeu on va passar aquesta història: a Suïssa, un país petit ple de muntanyes. L'amo de la botiga poc s'ho pensava, que la seva poma tenia un hoste. I el cuc, que era molt espavilat, tenia bona cura de no treure ni una de les seves potes quan l'amo rondava per allà a prop. Un bell matí de primavera, després d'haver-se cruspit un bon esmorzar, el cuc estava mig endormiscat. Quan li venia el son profund, aquell que el feia roncar i somiar en pomeres, un terrabastall que feia por el va fer caure del llit. Encara no sabia ben bé què havia passat —era una mica lent de reflexos— quan un vent estrany el va deixar ben despentinat. Semblava com si casa seva hagués estat travessada per una fletxa. I va ser ben certa aquesta primera impressió, perquè la seva poma estava partida pel bell mig —dues mitges llunes perfectes— damunt del cap d'un xicotet de cabells daurats, amb uns ulls blaus ben oberts i amb una mirada espantada. A una certa distància —un parell d'hores ben bones, a pas de cuc— hi havia un home, ros també, que lluïa una barba menuda. Tenia una expressió valenta als ulls i amb gest decidit aguantava un arc. Aquest home —que es deia Guillem i era el pare del noi de la poma al cap— estava rodejat de soldats que el tenien subjecte amb les seves manasses de ferro. I davant seu, damunt d'un cavall abillat amb ornaments de guerra, hi havia el governador. Era un home gros i llefiscós, amb una barba que semblava un fregall d'espart, amb uns ulls petits, negres i arrugats com dues panses. Tenia un somriure sinistre, que no presagiava res de bo per al pobre Guillem. El nostre cuc, ben astorat i amb la casa partida, va veure com s'emportaven en Guillem i el seu fill i, cosa insòlita en ell, que era més aviat lent de decisions, va fer un salt i es va enfilar a la cua del cavall d'un dels guardians per saber què passava. Els soldats mig arrossegaven en Guillem i el seu fill mentre explicaven què havia succeït:

18

LLEGIR 5è

UNITAT 4

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 19

UNITAT

Lectura

4

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ —Què s'ha pensat, aquest galifardeu, no voler treure's el barret davant del capell del nostre governador —deia el que semblava portar la veu cantant de l'escamot. —I quina idea més encertada ha tingut el nostre governador. Posar una poma al cap del fill del rebel, perquè aquest l'encertés amb una fletxa —explicava un altre, que semblava una pilota de formatge, de tan gras com era. —Però aquest atrevit l'ha partida pel bell mig sense tocar ni un cabell del cap del seu fill i ha gosat reptar el nostre amo i senyor dient-li que, si el fill hagués pres mal, tenia una altra fletxa preparada per travessar el cor del governador. —Quin poc senderi, aquest Guillem! —deia un tercer, molt esquifit. —Una bona temporada a la presó li farà abaixar els fums, en aquest pocapena —va dir el que muntava el cavall on anava aferrat el nostre heroi. Quan el cuc va haver sentit el que havia passat, va pensar que havia de fer alguna cosa per ajudar en Guillem i el seu fill a escapolir-se. I, sense pensar-s'hi dues vegades, va clavar una bona queixalada al cul rodó del cavall. El cavall, sorprès per la mossegada, va llançar-se cap endavant en una carrera boja i, amb els seus renills, va esverar la resta de la comitiva. Cavalls i cavallers van començar a embolicar-se els uns amb els altres. Mentre uns corrien, uns altres queien a tombs per terra. Tot eren renills i crits, paraulotes i insults. Quin desori va organitzar el cuc amb la seva queixalada! En Guillem i el seu fill van aprofitar el desgavell per fugir, cames ajudeu-me. El cuc estava ben content del que havia aconseguit. Era la mossegada més ben clavada de totes les històries de mossegades. Quan va arribar al castell, el governador treia foc pels queixals. Tot era cridar i donar cops de gorra als seus soldats perquè havien deixat escapolir-se els presoners. El cuc es va dirigir amb passa segura cap al rebost de la fortalesa. Quin bé de Déu de fruites hi havia en caixes i paneres! Ell, ben decidit, les va anar foradant i deixant-hi una cagaradeta perquè es podrissin i el governador no les pogués ni tastar. Un cop feta la feina, se'n va anar a buscar un nou habitatge. Més endavant es va assabentar del final de tota aquella història. En un bosc espès, en Guillem va partir, amb una fletxa precisa, el cor del tirà i va alliberar el seu poble d'aquest mal home. I diuen que encara ara, en un mercat d'un poble suís, hi ha un venedor de fruita que anuncia la seva mercaderia amb una poma vermella i rodona com el sol quan decideix anar-se'n a dormir i que a dins hi viu el nostre cuc, cofoi i orgullós de la seva gesta. I ben preparat per si alguna altra vegada ha de tornar a clavar les dents a algun dèspota d'aquest món. JAUME CELA: Va de cucs (adaptació) UNITAT 4

LLEGIR 5è

19

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 20

UNITAT

Comprensió lectora

4

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 1

Contesta aquestes preguntes sobre la història del Cuc Tell:

a) Qui és el protagonista? b) Com és? Plantejament c) On passa aquesta història? d) Quan passa?

e) Què passa? Nus

f) Com reacciona el protagonista? g) Hi ha més personatges?

h) Com es resol? Desenllaç i) Com acaba la història?

2

Ordena aquestes frases que resumeixen la història de Guillem Tell: En Guillem i el seu fill s’escapen. El governador vol tancar en Guillem a la presó. En Guillem Tell no vol treure's el barret davant del capell del governador. El governador posa una poma al cap del fill d’en Guillem perquè aquest l'encerti amb una fletxa. En Guillem parteix, amb una fletxa, el cor del tirà i allibera el seu poble d'aquell mal home. Guillem parteix la poma pel bell mig sense tocar ni un cabell del seu fill.

20

LLEGIR 5è

UNITAT 4

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 21

Comprensió lectora

UNITAT

4

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 3

Subratlla amb color blau els adjectius d'aquesta llista que s'adiuen més amb Guillem Tell i amb color vermell els que són més apropiats per descriure el governador: gros  valent  atrevit  decidit  sinistre  manaire rabiós  agosarat  tirà  rebel  ros  llefiscós

4



El cuc vivia dins d'una poma rodona i vermella com el sol quan decideix anar-se'n a dormir. Fixa't en aquests nous habitatges del cuc i completa les frases: • El cuc vivia dins d'un plàtan groc i corbat com ___________________ ____________________________________________________________ • El cuc vivia dins d'una pera verda i rugosa com ___________________ ____________________________________________________________ • El cuc vivia dins d'una pansa negra i arrugada com ________________ ____________________________________________________________ • El cuc vivia dins ______________________________________________ ____________________________________________________________

5

Pensa i opina: Per què creus que el governador obligava a treure's el capell a qui passés per davant del seu barret? Et sembla correcte?

UNITAT 4

LLEGIR 5è

21

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

Lectura

09:52

Página 22

UNITAT

5

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

PARÍS-DAKAR Immaïl havia estat tota la tarda caminant cap allà on el sol es pon. Amed i Onair li havien dit que si caminava tota la tarda acabaria trobant les marques que els estrangers deixaven a la sorra. Ells els havien vistos, els estrangers. Anaven amb unes màquines de ferro que feien molt de soroll i molta pols. N'hi havia de molt grosses amb quatre rodes, i n'hi havia d'altres de més primes que només tenien dues rodes. Ell, al matí, ho havia preguntat al seu pare: —Pare, és cert això que diuen Amed i Onair, que hi ha uns estrangers que van dalt d'unes màquines grogues i que fan molt de soroll? —I el pare li havia respost: —Sí, però és igual, no els podem vendre res, perquè nosaltres no tenim res per vendre. Immaïl va continuar caminant fins que va descobrir al lluny les marques d'unes roderes entre les dunes. Es va posar molt content, ho havia trobat, els estrangers que corrien pel desert passaven per allà. Hi va anar. Es va estar molta estona agenollat mirant i passant el dit per aquells estranys senyals. Com serien les màquines dels estrangers? Després es va esperar assegut enmig d'aquelles onades de sorra fins que tot el desert va agafar el to vermell de la posta. Tot d'una es va posar dret. Li havia semblat sentir un soroll molt llunyà que s'acostava. Va córrer a enfilar-se en una de les dunes i des d'allà va veure que una màquina quadrada s'acostava com un llampec. El seu primer instint va ser amagar-se, però no ho va fer. Amed i Onair havien vist els estrangers i deien que no feien cap mal, al contrari, encara regalaven coses. La màquina groga anava seguint les roderes que altres màquines havien deixat abans, i va passar a uns vint metres d'on Immaïl la mirava bocabadat. De cop aquella cosa es va aturar. Des de dintre, un home va treure el cap per la finestra i va mirar l'Immaïl. Llavors va recular fins a prop del nen i es va aturar de nou. En va baixar un home alt, vestit amb una roba blanca molt estranya, i que duia els cabells llargs i del color de la sorra. Va mirar-se l'Immaïl, li va somriure, després va assenyalar cap endavant i va dir una cosa. L'Immaïl, però, no va entendre res del que deia aquell estranger i va callar. L'home dels cabells com la sorra va tornar a insistir, aquest cop parlant molt a poc a poc i assenyalant diverses vegades cap endavant, cap a la dreta i cap a l'esquerra. Però Immaïl no l'entenia de res. Què volia saber l'estranger? On tenien ells instal·lades les tendes? On hi havia el pou d'aigua d'Al Oün? On es trobaven les roses del desert més boniques? On feia el cau el fennec? O on va morir de set el seu camellet petit?

22

LLEGIR 5è

UNITAT 5

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

Lectura

21/7/09

09:52

Página 23

UNITAT

5

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ Finalment l'home estranger, veient que no s'entenien, va deixar de preguntar-li coses, i sense parar de parlar va tornar a la seva màquina. Aleshores se la va mirar, després li va obrir una tapa grossa que tenia al davant i va fer una exclamació. A continuació va treure una caixa de ferro que brillava i la va abocar en un forat de la màquina. Immaïl va veure que en sortia un líquid negre i espès. Quan a dins de la caixa que brillava ja no quedava ni una sola gota d'aquell líquid, l'estranger va llençar la caixa enmig de la sorra i va pujar altre cop a la màquina. Immaïl va mirar la caixa que brillava entre la sorra i no va comprendre per què l'estranger no la recollia. Aquella caixa metàl·lica, ben neta, podia servir per a moltes coses: per portar aigua, o per guardar la llet de la cabra, o els dàtils... ¿Com era possible que la llencés si era tan útil?... No podia ser. Va córrer a recollir-la i la va portar a l'estranger perquè no se l'oblidés. Però aquest va riure, i, ajudant-se amb signes fets amb les mans, li va fer entendre que ja no la volia, que se la podia quedar ell. Després va saludar-lo amb la mà i va desaparèixer, entre el soroll i la pols, a dins de la seva màquina groga. Immaïl es va quedar dret mirant l'horitzó, per allà on havia desaparegut aquell home dels cabells de color de la sorra. En acabat va abraçar ben fort aquella llauna buida. Era seva, l'estranger la hi havia donada. Era seva. Immaïl mai no havia tingut res que fos seu, i ara ja tenia una cosa, la primera. Estava contentíssim... Però també Immaïl havia començat a comprendre les coses que encara no tenia i que gairebé segur que no tindria mai. Aquell dia Immaïl, havia començat a ser un dels nens més pobres de la terra. ENRIC LARREULA: Contes per a un món millor

UNITAT 5

LLEGIR 5è

23

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 24

Comprensió lectora

UNITAT

5

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 1

Contesta aquestes preguntes: a) On passa l'acció?

b) Què són les màquines de ferro?

c) Què és la caixa de ferro que brilla? Què conté?

d) Per a quines coses creu l'Immaïl que pot servir la caixa metàl·lica buida?

2

Explica el que creus que està preguntant l'home estranger a l'Immaïl. Raona la teva resposta.

3

Descriu l’Immaïl tal i com te l’imagines:

24

LLEGIR 5è

UNITAT 5

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

Comprensió lectora

09:52

Página 25

UNITAT

5

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 4

Pensa i opina: Creus que l'Immaïl sense tenir res se sentia pobre abans de conèixer els homes estrangers? Per què?

Per què creus que el text diu que l'Immaïl comença a ser un dels nens més pobres de la terra? Hi estàs d'acord?

5

Aquestes frases resumeixen la història de l'Immaïl, però hi ha alguns errors. Corregeix el que calgui: a) Immaïl havia caminat tot el matí cap on el sol es lleva, per veure els estrangers.

b) La màquina vermella es va aturar i en va baixar un home alt que duia els cabells curts i del color del carbó.

c) L'home estranger va treure una caixa de fusta que brillava i, després d'abocar-la en un forat de la màquina, va llençar-la enmig del mar.

d) L'Immaïl va abraçar aquella llauna plena que ara era seva i va comprendre que era un dels nens més rics de la terra.

UNITAT 5

LLEGIR 5è

25

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 26

Lectura

UNITAT

6

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

HISTÒRIA D'UNA CALIPÀNDRIA L'altre dia me'n va passar una de bona. Quan passejava tranquil·lament pel carrer, vaig ensopegar amb un corrent d'aire. No ens coneixíem de res, però jo, que sóc molt polit, el vaig saludar. El corrent d'aire, per tota resposta, em va bufar una orella i se'n va anar carrer avall. Quan ja se n'anava, vaig pescar una calipàndria pel ganyot. Era com un peix llargarut que nedava enmig de l'aire del corrent. Me la vaig posar a la butxaca, i me'n vaig anar cap a casa. Quan hi vaig ser, em vaig adonar que la calipàndria, que era freda com el gel, s'havia desfet i m'havia mullat els pantalons. Em va venir fred: era un fred llarg i prim que es deia Xindasvint o Xindastrenta, no ho recordo bé. El Xindastants em va fer una reverència i em va presentar la febre dient-me que era una amiga seva. La febre era un animaló petit i vermell com una brasa encesa. Es veu que era bona escaladora, perquè va començar al dit gros del peu dret i va anar pujant, entre esbufecs, cama amunt, fins a l'engonal i d'allà al ventre i al pit i al muscle. Pujava sense cordes ni claus d'escalada ni mosquetons, a pèl. Del muscle es va enfilar coll amunt fins que em va arribar al nas. Allà, es va asseure, bufant, tota enrojolada. Li vaig dir que no s'hi podia pas quedar, allà, que havia de pujar a dalt de tot. Em va respondre que estava molt cansada, que el meu cos era difícil d'escalar, però jo vaig ser inflexible: havia d'arribar al cim del cap. –A més –li vaig dir–, et falta ben poc; fes un esforç, dona! Em va fer cas i va acabar-hi de pujar. Quan va ser damunt el cap em va demanar que quant havia pujat. Em vaig posar el termòmetre: –Trenta-vuit i mig –vaig respondre– està prou bé. –Oi que sí? –va fer ella satisfeta d'allò més. Amb aquestes que em van començar a xiular les orelles. Si totes dues haguessin xiulat alhora encara hauria estat prou divertit, però l'una xiulava Cançó d'amor i de guerra i l'altra Els segadors, i em van posar el cap com un timbal. Però no un timbal corrent, no; un timbal simfònic que, bim-bam, bim-bam, bim-bam, ressona molt. No hi havia res a fer: em vaig haver de ficar al llit ben atabalat. Amb la música de les meves orelles i del timbal del cap, les ombres que hi havia a la paret dels peus del llit van començar a ballar un ball pla marejador: amunt i avall, a la dreta i a l'esquerra, tot girava, saltava, es removia. Vaig cridar la son. –Què? –va contestar ella des del seu cau. –Vine! –I va venir. –Què vols?

26

LLEGIR 5è

UNITAT 6

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

Lectura

21/7/09

09:52

Página 27

UNITAT

6

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ –Dormir! –vaig fer jo. –Doncs jo no –va respondre la son, i es va posar a ballar damunt la gira del llençol, seguint el ritme de les ombres de la paret. Veient que la son no em feia cas i no podia dormir, vaig agafar un llibre que hi havia damunt la tauleta per llegir una estona. El vaig obrir i, a l'acte, de dins del llibre, BROAAAMMM!!!, va sortir un brogit eixordador. El vaig tancar de cop, esmaperdut. Vaig mirar el títol: «Les mil i una batalles perdudes de Laliro». deia. Vaig tornar a obrir, una miqueta, el llibre, i el soroll de batalles, cops, crits, batallades i canonades em va tornar a eixordar. Era un llibre sorollós, amb tantes batalles. El vaig deixar estar. Com que no tenia res a fer, em vaig entretenir a caçar la son amb la mà, com si fos una mosca. Després de moltes provatures ho vaig aconseguir. Amb la son dintre el puny ben tancat, em vaig adormir. Es veu que la son i la febre tan aviat són amigues com no ho són. Aquest cop els tocava no ser-ne. Mentre jo dormia es van estar barallant acarnissadament, insultant-se i tot. A la fi, es veu que va guanyar la son. I l'endemà, quan la son em va deixar per tornar a ca seva, ja no em xiulaven les orelles, ni tenia el cap com un timbal, ni la febre m'escalava el cos. Em vaig despertar fresc com una rosa. I me'n vaig anar a treballar jurant-me que si mai més ensopegava amb un corrent d'aire, passaria pel seu costat com si no el veiés, més tibat que un ciri. Au! JOLES SENNELL: Història d’una calipàndria

UNITAT 6

LLEGIR 5è

27

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 28

UNITAT

Comprensió lectora

6

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 1

Contesta aquestes preguntes: a) Amb qui s'ensopega el protagonista de la història mentre passeja tranquil·lament?

b) Què fa amb la calipàndria que pesca?

c) Quina temperatura marca el termòmetre?

d) Quines cançons li xiulen les orelles?

e) Com aconsegueix dormir, finalment, el protagonista?

2

3

28

Ordena els personatges que surten a la història que has llegit segons l'ordre d'aparició: Fred

Corrent d’aire

Orelles

Son

Febre

Calipàndria

Escriu el camí que fa la febre per pujar fins al cap:

LLEGIR 5è

UNITAT 6

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 29

UNITAT

Comprensió lectora

6

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 4

Completa aquesta graella amb el nom de cada personatge: Personatge

5

Què en sabem?

1.

Li bufa l'orella i se'n va carrer avall.

2.

Xiulen diferents cançons i li posen el cap com un timbal.

3.

Animaló petit i vermell amiga del fred i bona escaladora.

4.

Amic llarg i prim de la febre que es diu Xindastants.

5.

No vol dormir i es posa a ballar. Guanya a la febre.

6.

Peix llargarut i fred com el gel que li mulla els pantalons.

Busca a la lectura una frase feta relacionada amb cada un d’aquests personatges. Fixa’t que totes s’utilitzen normalment per parlar dels símptomes d'un refredat. a) Calipàndria

b) Febre

c) Orelles

d) Son

UNITAT 6

LLEGIR 5è

29

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

Lectura

09:52

Página 30

UNITAT

7

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

EL REI DE LA MUNTANYA Feia un parell d'hores que havia deixat l'últim camp base. Caminava tot sol cap al cim. Darrere seu, dins la tenda en forma d'iglú, a prova de vents i tempestes, hi havia els dos companys que l'havien guiat i ajudat a portar el material. També hi havia deixat el Quisso, un gos petaner sense amo ni raça que s'havia afegit a l'expedició perquè, de tant en tant, li donaven una galeta, un rosegó de pa o un tall de cansalada. Després del segon coll va arribar a una vall suau i fàcil de travessar fins que va trobar la gelera, com un trapezi de gel negre, dur i trencadís, que va haver de superar amb els grampons i el piolet. Va continuar cap al massís rocós, s'hi va introduir per una escletxa i es va enfilar per una xemeneia amb els peus contra la paret del davant i repenjant l'esquena contra la del darrere. Va clavar uns quants pitons a les parets: si tornava per la mateixa via, hi podria passar una corda per evitar relliscades perilloses. En passar per l'aresta, va aguantar la respiració per mantenir l'equilibri i evitar la relliscada cap a unes fondalades d'on no hauria pogut sortir mai més. Per sort, tenia a l'abast tot el que necessitava. En realitat, no es pot parlar de sort sinó de previsió. En una aventura com aquella no es podia deixar res a l'atzar. Havia omplert l'armari –la motxilla– amb tot el que podia necessitar, i més. Si per arribar al camp base no s'havien descuidat de carregar un bon assortiment d'aliments ni estris lleugers per escalfar-los, ara, per a la sortida en solitari s'havia preocupat de tenir a mà, també, vitamines, analgèsics, benes i desinfectants. I, pel que feia a l'equip, no hi faltava res del necessari per practicar muntanyisme, a part del casc, les ulleres fosques, roba interior gruixuda capaç de mantenir l'escalfor del cos, jerseis, les botes i l'anorac. I, per no perdre el control del temps, un cronòmetre; una mascareta d'oxigen, per si les mosques; una tenda minúscula per si algun imprevist l'obligava a passar una nit al ras fora de programa, i... Feia hores que jugava a fet i amagar amb el cim. No es volia aturar per evitar de trencar el ritme de la marxa. Seria perillós descansar perquè després li costaria molt reprendre el camí. El cim l'atreia amb una força que anava més enllà de la seva voluntat fins a convertir-lo en un autòmat que només tenia la dèria d'arribar-hi. El desafiava. Era com un xuclador que l'atreia i li robava tota la iniciativa que hauria pogut tenir per pensar o fer qualsevol altra cosa, i que l'introduïa en un món nou i diferent, com si el fes caminar per damunt els núvols sense preocupar-se que en un moment donat podia posar un peu en fals i ensorrar-se per sempre més. Tot això li produïa una sensació de somnolència, d'abandó, com si tenir el cim tan a la vora l'ajudés a ser feliç, rodejat d'una blancor total, perfecta, absoluta... Havia començat a perdre el món de vista i el cim, com un fantasma acollidor, li obria els braços i l'atreia de manera que les cames no paraven de moure's per portar-lo en aquella direcció. No podia abandonar-se al somni per més que li pesessin les parpelles perquè el proper pas seria deixar-se anar i plegar, seure i, després, jeure i permetre que el fred, tan confortable,

30

LLEGIR 5è

UNITAT 7

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 31

Lectura

UNITAT

7

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ s'apoderés dels seus membres fins a gelar-li el cor, que era el pas definitiu per a una mort que el trobaria somrient i feliç. De sobte, una terrible ventada va aixecar un remolí amb la neu més nova que acabava de caure al seu voltant i va passar uns minuts caminant sense saber cap on es dirigia, encara que l'atzar el va fer avançar un cop més en el bon sentit. En arribar a la meta, va ensopegar i va caure. Per sort, no es va fer gens de mal, amb tot el seu voltant convertit en un dolcíssim matalàs de neu. Va quedar ben estès per terra i s'hi va trobar bé perquè descansava i reprenia el somni que havia iniciat poc abans, quan volava entre uns núvols que es vestien de cotó fluix. Però es va refer quan va sentir un dolor molt fort en un turmell, com si hagués ficat el peu en un enorme cep que li clavava les pues més punxegudes, o com si la mort s'hagués tret la careta d'amabilitat que adoptava en el somni i hagués començat a segar-li la vida amb la dalla que sempre l'acompanyava. Aquell dolor, però, volia dir que encara era viu. I gràcies al mal tan intens que sentia al turmell va ser capaç de reaccionar, va moure la cama i es va aixecar. En tornar-se a fregar les ulleres, va veure aquell gosset, el Quisso, que tenia a les dents un tros de roba dels seus pantalons. En aquell precís instant va veure clar què havia passat. Després d'ensopegar havia caigut per terra i en aquella posició tan còmoda com fatal, havia abandonat la lluita. I quan la mort ja es fregava les mans disposada a emportar-se'l, el Quisso, que l'havia seguit o que havia arribat al cim per alguna drecera inèdita, li havia clavat les dents al turmell, per sobre la roba, per avisar-lo, per fer-lo reaccionar. I se n'havia sortit! Agraït, es va ajupir per acariciar-lo, va escorcollar el sarró i li va oferir una ració de galetes que el gos va acceptar de gust. I ell es va posar la mascareta per oxigenar-se i recuperar l'alè. Ben conscient d'on era, de què li havia estat a punt de passar i de què havia de fer, va iniciar el descens. Ell i el gos van fer plegats el camí de tornada i quan després de penes i treballs, aquí caic, aquí m'aixeco, van arribar al camp base, va frenar les felicitacions dels companys que volien proclamar-lo rei de la muntanya. Més tard, quan ja s'havia recuperat de l'esforç i sentia que la sang tornava a circular per tot el cos, va treure el cap fora de la tenda i va veure el Quisso a cobert, que remenava la cua al costat d'unes bombones de l'equipatge. I l'home, que encara no comprenia com el gos havia fet el cim sense cap protecció, no es va poder estar de cridar-lo per llançar-li un tall de carn: –Té, Quisso! I gràcies! Tu sí que ets el rei de la muntanya! JOAQUIM CARBÓ: El rei de la muntanya

UNITAT 7

LLEGIR 5è

31

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 32

UNITAT

Comprensió lectora

7

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 1

Contesta aquestes preguntes: a) Qui es queda al camp base, dins la tenda d'iglú? ___________________________________________________________ b) A què es refereix quan diu que havia omplert l'armari? ____________________________________________________________ c) Què és el fantasma acollidor? Per què creus que l’anomenen així? ____________________________________________________________ d) Què li passa quan arriba a la meta? ___________________________________________________________ e) Per què no pot parar i descansar un cop ha fet el cim? ___________________________________________________________ f) Per què el Quisso li clava una mossegada al turmell? ___________________________________________________________ g) Qui és, en realitat, el rei de la muntanya? ___________________________________________________________

2

32

Explica el significat de l’expressió «passar una nit al ras».

LLEGIR 5è

UNITAT 7

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 33

Comprensió lectora

UNITAT

7

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 3

Ordena les frases següents que descriuen l'aventura: El Quisso li clava una mossegada al turmell. Arriba al cim i cau a terra i queda estès. El protagonista puja tot sol la muntanya i deixa el camp base enrere. S’acosta escalant cap al cim, al límit de les seves forces. El protagonista i el gos arriben al camp base i els companys l'aclamen. El protagonista dóna un tall de carn al Quisso i l'acarona.

4

Pensa i opina: Creus que és important anar acompanyat en situacions de risc? Per què?

Per què creus que el protagonista no vol que els seus companys el proclamin rei de la muntanya?

Què creus que ha après el protagonista d’aquesta aventura?

5

De les paraules següents, n’hi ha vuit que surten a la lectura. Sense tornar-la a llegir, subratlla les que són. cotxe  camí  onada  cim  fàbrica  veler  carpeta  marxa  tecla  expedició  vall  tractor  aresta  ciment  grampons  calefacció  fondalada  aventura  caravana  foguera  para-sol

UNITAT 7

LLEGIR 5è

33

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 34

Lectura

UNITAT

8

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

EL COMERÇ JUST: L'ALTERNATIVA El Comerç Just és un moviment internacional que reclama i promou unes relacions econòmiques més equitatives entre el nord i el sud, i informa els ciutadans sobre les condicions en què s'han fabricat els productes, per impulsar un consum responsable. Les tendes de Comerç Just, més de 2.500 a tota Europa, ofereixen productes provinents del Tercer Món que respecten les persones i el medi ambient, fan possible que milers de petits productors venguin els seus productes a preus justos i aconsegueixin el seu propi desenvolupament. Comerç injust Cada dia consumim productes procedents dels racons més diversos del nostre planeta. A primera vista tots formem part d'un mercat global, però els seus beneficis no arriben a tots igual, hi ha guanyadors i perdedors. A molts països del sud, els ingressos de milions de persones depenen de l’exportació del cotó, cacau, cafè, etc. que produeixen, però els preus que els paguen per aquests productes es decideixen molt lluny, en els despatxos de les grans empreses multinacionals que dirigeixen el comerç mundial. La competitivitat i el màxim benefici econòmic són la norma, sense importar el cost social ni ecològic: pobresa, augment de les desigualtats i de l'exclusió, esgotament dels recursos naturals, contaminació... Esglaons de justícia En el comerç just intervenen quatre agents: els productors, els importadors, les botigues i els consumidors. Els productors són famílies, cooperatives grans i petites, grups de dones o tallers per a minusvàlids. Són grups de població que, per raons econòmiques, geogràfiques, manca d'experiència o de recursos, no tenen accés directe al mercat o, en cas de tenir-lo, no obtenen un preu suficient per mantenir-se. La majoria d'articles provenen de les zones més pobres d'Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. Els importadors són les organitzacions que compren directament als productors, són l'esglaó entre el productor i la botiga: garanteixen la procedència dels articles i les condicions de pagament als productors; assessoren els productors sobre el desenvolupament de nous productes, què han de fer per adaptar-se al gust dels consumidors i les legislacions dels diferents països; i proporcionen a les botigues informació sobre els productors i els seus productes.

34

LLEGIR 5è

UNITAT 8

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

Lectura

09:52

Página 35

UNITAT

8

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ Les botigues, a més de ser els punts de venda, promouen activitats de sensibilització per denunciar les situacions d'injustícia; de difusió per donar a conèixer el comerç just; i campanyes de pressió per promoure els canvis necessaris als polítics i empresaris per posar fi a les condicions d'explotació. Els consumidors són l'esglaó final dins la cadena de producció i comercialització. El fet de triar uns productes i refusar-ne uns altres, el fet de mostrar interès per les condicions en què s'han elaborat, contribueix a un consum responsable. Principis de justícia del Comerç Just 1. Condicions de treball i salaris justos. 2. No al treball infantil. 3. Igualtat home-dona. 4. Organitzacions democràtiques. 5. Beneficis destinats a millores socials. 6. Compromís comercial a llarg termini. 7. Producció ecològica. Productes a preu just La varietat d'articles en el Comerç Just és cada vegada més gran: cafè, xocolata, te, sucre, melmelades, galetes, rom, mel, bijuteria, marroquineria, articles per a la llar, per a la cuina, cistells, joguines, pilotes de futbol, mòbils, jocs de taula, bosses, objectes decoratius, espelmes, material de papereria, roba... Un preu just ha de cobrir tots els costos de producció, permetre als productors tenir una vida digna i reservar un marge per a fins socials: educació, salut, habitatge. Campanyes Roba neta Es tracta d'una iniciativa internacional destinada a conscienciar els consumidors sobre les propostes del Comerç Just i el consum responsable, i reclamar que les empreses tèxtils i de material esportiu que confeccionen els seus productes al Tercer Món respectin els drets humans i laborals dels treballadors d'aquests països. El bon cafè és bo per a tothom Aquesta campanya busca aconseguir que els diferents cafès produïts, importats i venuts sota els principis del Comerç Just estiguin presents a les màquines dispensadores, botigues i supermercats de Catalunya. 3xl.net (adaptació)

UNITAT 8

LLEGIR 5è

35

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 36

UNITAT

Comprensió lectora

8

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 1

Contesta les preguntes següents: a) Què reclama i promou el Comerç Just?

b) Quins productes es troben a les botigues de Comerç Just?

c) Què són els productors?

d) Què proporcionen els importadors a les botigues?

e) En quins tres aspectes es destinen els beneficis per a fins socials?

2

Pensa bé el significat de cada concepte i situa’l en el lloc que li correspon: desenvolupament  beneficis per a fins socials  treball infantil  salari suficient  contaminació  esgotament dels recursos naturals  condicions de treball dignes  competitivitat  igualtat home/dona  producció ecològica

Comerç just

36

Comerç injust

LLEGIR 5è

UNITAT 8

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

Comprensió lectora

09:52

Página 37

UNITAT

8

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 3

Explica qui creus que són els perdedors i qui els guanyadors a què es refereix la lectura.

4

Pensa i contesta: Et sembla que realment hi ha comerç injust tal i com es diu en la lectura? Per què?

Creus que som prou responsables en el consum? Què podries fer tu per ser un consumidor més responsable?

5

Has pensat mai d’on vénen els productes que compres i com s’han fet? Explica en què consisteix la campanya “Roba neta” i si et sembla una bona idea.

UNITAT 8

LLEGIR 5è

37

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 38

UNITAT

Lectura

9

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

EL SARAU DELS TELÈFONS Feia molt temps que els números de telèfon s’enyoraven. Els uns i els altres vivien arreu de la ciutat, des dels ravals més solitaris a les avingudes més elegants. Entre les trucades urgents i les de llarga distància, no trobaven mai el moment de trobar-se per enraonar, fer broma i prendre’s el número. Si mai coincidien en alguna centraleta, els números de telèfon es deien atrafegats: –Truca’m un dia d’aquests i ens veurem una estona. Conec una cabina telefònica molt tranquil·la que t’agradarà. Al cap d’un temps, es trucaven i se citaven per a tal dia o tal altre, però després no acudien a la cita, perquè a l’últim moment els retenia una trucada imprevista, que els obligava a quedarse a casa penjats del telèfon. En canvi, el desig més gran dels números de telèfon era trobar-se per enraonar de tot i de res, mentre s’anaven menjant croquetes de pollastre i bunyols d’interferències. Així, els números de telèfon s’enyoraven sense remei. A la ciutat tothom trucava dia i nit i ells no aconseguien veure’s. Una nit, el número del servei d’avaries va trucar molt trasbalsat a una carnisseria amiga seva: –Hola, tu! He tingut una idea extraordinària! Per què no ens trobem tots els números de la ciutat? Eh? Tots alhora! Fa? Una nit d’aquestes, tots els telèfons ens podríem reunir en alguna banda i muntar un bon número! El número de la carnisseria va badallar amb totes les xifres i va rondinar endormiscat: –D’això, hmm, i on ens trobaríem tots els números de telèfon de la ciutat sense aixecar sospites? Llavors, el número d’avaries va somriure satisfet i va deixar anar com si res: –En una guia telefònica. L’altre va haver d’admetre que es tractava d’una idea extraordinària: es trobarien tots en una guia telefònica molt agradable, situada en un prestatge discret i retirat. Abans de penjar, el número d’avaries va afegir amb entusiasme: –Serà un èxit! Vindran tots els números i menjarem calamars a la romana! Els dies següents, van avisar tots els números de la ciutat, un per un, des dels Ababol als Zuckerman. Van citar-se en una guia telefònica d’un entresòl, un pis gran i tenebrós on només hi vivia, tota sola, una dona gran. Era una anciana una mica sorda, que només enraonava amb el seu paraigua. Feia anys que no trucava per telèfon, i tampoc ningú no li trucava mai. Per tant, no hi havia cap perill que es llevés a mitjanit i els descobrís fent el número.

38

LLEGIR 5è

UNITAT 9

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

Lectura

09:52

Página 39

UNITAT

9

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ El dia assenyalat, tots els números de telèfon hi van acudir, ara l’un, ara l’altre. El número de la informació horària va arribar a l’hora exacta, amb una capsa de galetes de xocolata. Després, el número dels bombers va dur el xampany i el de l’hospital central, l’aigua oxigenada. A continuació, va arribar el número de la presó, ben custodiat per dos números de la guàrdia civil. També hi van anar tots els Comes, els Torres i els Vives, els Sales, els Ribes i els Güell, sense comptar els Pérez, que van venir amb els Martínez i un Deulofeu que no se sabia el camí. Al moment, van arribar totes les vídues Casacuberta, que s’havien citat al portal, seguides d’un Mamonelles que ningú no coneixia. Després, els seguien tres Vilallongues molt animats. A continuació, un Cabrer, un Salicrú i un Pelegrí, que acabava d’arribar de Santiago de Compostel·la. Al cap de poc, hi va haver tots els números de telèfon de la ciutat, molt alegres de tornar a veure’s el número després de tant temps. De seguida, es van escampar per totes les pàgines de la guia i van començar a beure i a enraonar molt engrescats. Les agències de viatges ballaven amb el número de la policia, i les clíniques veterinàries, amb el número de la informació esportiva. En un racó, les biblioteques municipals s’explicaven acudits per ordre alfabètic. A la festa, només hi faltava un sol número de telèfon: el número equivocat. Una vegada més, el número equivocat es va confondre i va anar a parar a una altra guia. Atabalat com de costum, va badar i va entrar a la guia blava de carrers. L’última vegada que el van veure, s’allunyava caminant per la Gran Via de les Corts Catalanes. Mentrestant, la festa s’animava més i més. Així, tota la nit van estar de gresca, fins que la son els va vèncer i, d’un a un, van anar tancant les xifres suaument. A l’alba, tots els números dormien a la guia telefònica, amuntegats els uns damunt dels altres, en desordre: els Guinovart al costat dels Massana, els Aiguader arran dels Rataflutis, els Torregrossa amb els Casadevall i els Casademunt. En un racó, una botiga de mobles dormia amb els peus damunt la taula. A l’altra banda, una farmàcia de guàrdia no aconseguia trencar el son. Encara una mica més amunt, una acadèmia d’idiomes roncava en alemany. El número del servei d’avaries havia tingut una bona pensada: quina reunió tan extraordinària! ENRIC GOMÀ El sarau dels telèfons

UNITAT 9

LLEGIR 5è

39

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 40

UNITAT

Comprensió lectora

9

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 1

Contesta aquestes preguntes: a) Quin és el desig més gran dels números de telèfon?

b) Per què no aconseguien veure’s?

c) Quina idea extraordinària té el número del servei d’avaries?

d) On es troben tots els números per no aixecar sospites?

e) Quin número no va a la festa? Per què?

2

L’autor juga amb el significat dels noms dels números. Inventa un altre número i explica què podria fer seguint aquest mateix joc:

El número d’en Pelegrí acabava d’arribar de Santiago de Compostel·la (lloc de pelegrinatge).

3

40

Escriu els cognoms que surten a la lectura ordenats alfabèticament:

LLEGIR 5è

UNITAT 9

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 41

UNITAT

Comprensió lectora

9

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 4

Relaciona què fan els números a la reunió extraordinària: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

5

informació horària agències de viatges hospital central acadèmia d’idiomes Deulofeu Mamonelles biblioteques botiga de mobles

a) b) c) d) e) f) g) h)

Explicaven acudits per ordre alfabètic. No el coneixia ningú. Ballaven amb el número de la policia. Va portar l’aigua oxigenada. Va portar una capsa de galetes. Ronca en alemany. No se sabia el camí. Dormia amb els peus damunt la taula.

Completa la invitació que fa el número d’avaries per convocar a tothom: No faltis a Dia:

Hora:

Lloc: Has de portar Confirma l'assistència al telèfon

6

Explica què volen dir aquestes frases fetes: a) Prendre’s el número. b) Muntar un bon número. c) Fer el número.

UNITAT 9

LLEGIR 5è

41

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 42

UNITAT

Lectura

10

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

EN JANÓ LA MANDRA De rondalles i follies us en contaré un grapat: les unes són mentida, i les altres, veritat. Heus ací que una vegada hi havia un home que es deia Janó i que era tan mandrós, tan gandul i tan manta, que molts asseguraven que era la mandra personificada. I per això, de malnom, li deien la Mandra. Perquè, mireu si n'era, de gandul, que gairebé no parlava per no cansar-se. Només de tant en tant deixava anar una frase mirant cap al cel com una pregària: –Feina, fuig; mandra, no em deixis. Però resulta que a en Janó, si bé no li agradava treballar, en canvi sí que li agradava viure bé. I per viure bé, és clar, necessitava diners. I per això no parava de demanar-ne prestats a l'un i a l'altre, i no els tornava mai. I és que a l'hora de demanar sí que se li curava la ganduleria; però, a l'hora de tornar els diners prestats, que pel que es veu ja havien volat per sempre més, llavors li venia una altra vegada aquella calma tan dolça i tan enganxosa que el feia estar tot el dia de panxa enlaire sense moure un dit. I vet aquí que un dia que en Janó no tenia ni un cèntim ni per menjar, com que tothom estava escaldat dels tractes tinguts amb ell i ningú no li volia deixar ni un ral, se'n va anar desesperat i mort de fam a veure en Menjafaves, l'ermità de Sant Josep, una bellíssima persona que tenia fama de generós i de donar-ho tot als altres. Perquè heu de saber i entendre que en Janó sabia des de ben petit com un gran secret que allà a l'ermita hi havia un eco fenomenal si parlaves des d'un racó determinat. I el seu enginyós pla era fer creure a en Menjafaves que les paraules d'aquell eco tan clar les deia sant Josep. I va pensar que, com que l'ermità tenia tanta fe en el sant, es deixaria ensarronar i li prestaria cèntims. I va dir a l'ermità: –Ei, Menjafaves. Avui he tingut un somni fenomenal: se m'apareixia sant Josep i em deia que vingués a demanar-te diners a tu, que ets tan bona persona, que de segur que me'n deixaràs, a mi, al pobre Janó que no té ni un cèntim per menjar. –Ai, Janó. Em sap molt greu, però ja saps que si menjo faves i arrels és perquè sóc més pobre que una rata de bosc. I t'asseguro que dels diners ja no me'n recordo ni de la forma que tenen. –Au, va, Menjafaves, no siguis exagerat, que tothom sap que tens un munt de cèntims amagats aquí a l'ermita. Vinga, no et facis el ronsa i paga, que sant Josep ho vol: deixa'm diners prestats, home; que tard o d'hora ja te'ls tornaré. –Mira, Janó: a mi sant Josep no me n'ha dit res, de tot això. Ho sento molt. Si vols una mica de menjar...

42

LLEGIR 5è

UNITAT 10

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 43

UNITAT

Lectura

10

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ –Ah, no? No te n'ha dit res, dels diners? Doncs vine, que li ho preguntarem i ell mateix t'ho dirà. Ara ho veuràs. I en Janó va portar l'ermità, que no entenia ben bé què maquinava aquell gandul tan malvat, al punt exacte des d'on se sentia aquell eco tan clar que només ell coneixia, i va fer veure que dialogava amb sant Josep: –Oi que trobaré els diners ací? –Sí! –Oi que l'ermità en té molts? –Molts! –Oi que, si me'n deixa, anirà al Cel? –Al Cel! –I els hi haig de tornar de seguida, jo, el pobre Janó? –No! Aleshores es va girar cap a l'ermità i li va dir amablement: –Ermità, bon ermità: sant Josep ha parlat. Li has de fer cas i deixar-me els diners, vinga. –Ei, para el carro, Janó; que em penso que sant Josep no t'ha entès bé el que li preguntaves. Deixa'm que em posi aquí en aquest punt clau on t'has posat tu, que sant Josep em sembla que encara no ha dit l'última paraula. I en Menjafaves es va plantar al punt exacte on es feia l'eco i, tot mirant cap a la imatge del sant, li va preguntar: –Que em puc fiar de la paraula d'en Janó? –No! –Que m'ho tornaria mai? –Mai! –Així doncs, li haig de deixar res? –Res! –I què li puc oferir, jo, el pobre ermità Menjafaves? –Faves! I d'aquesta manera en Janó la Mandra va caure a la ratera en què havia volgut fer caure el bon jan d'en Menjafaves, que de tot cor el va convidar a un bon plat de faves i arrels ben amanides... amb les riallades de tots tres, tres!: comptant-hi, és clar, les de sant Josep. I... la rondalla és acabada i, si no és dolça, doncs deu ser salada. Conte popular. Versió de RICARD BONMATÍ I GUIDONET UNITAT 10

LLEGIR 5è

43

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 44

Comprensió lectora

UNITAT

10

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 1

Contesta les preguntes següents: a) Per què en Janó gairebé no parlava?

b) Què necessita per viure bé?

c) Què feia amb els diners que demanava prestats?

d) Per què va a veure l'ermità Menjafaves?

e) Qui cau finalment al parany?

f) De qui són les tres rialles que sonen al final?

2

44

Imagina que vols convèncer un amic teu perquè et deixi alguna cosa i el portes a l'ermita de la lectura. Inventa un diàleg que et serveixi per ensarronar-lo tot aprofitant l'eco.

LLEGIR 5è

UNITAT 10

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 45

UNITAT

Comprensió lectora

10

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 3

En Janó la Mandra cau a la ratera. Què vol dir aquesta expressió? Tria la resposta correcta: Que a en Janó li agrada atrapar rates dins el cau. Que l'ermità li fa un encanteri per convertir-lo en rata. Que la idea d'utilitzar l'eco fa que es quedi sense res. Que, amb l'eco, s'entrebanca amb una ratera i cau a terra.

4

Tria els adjectius que servirien per descriure com és en Janó la Mandra, segons la lectura, i els que servirien per descriure l’ermità: mandrós  treballador  dropo  compassiu  morós  bon jan  gandul  manta  generós  calmat  responsable  dormilega

Janó La Mandra

5

Ermità Menjafaves

Pensa i opina: Creus que en Menjafaves fa bé de convidar en Janó a un bon plat de faves? Per què?

Quina creus que és la lliçó que ha après en Janó la Mandra, després d'haver caigut al seu propi parany?

UNITAT 10

LLEGIR 5è

45

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

Lectura

09:52

Página 46

UNITAT

11

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

EL FERRERET MALLORQUÍ A la serra de Tramuntana, de l'illa de Mallorca, hi viu un parent del tòtil (una mena de gripau), conegut amb el nom de ferreret (nom científic: Alytes muletensis). Va ser descrit gràcies a material fòssil trobat a la cova de Muleta, de Sóller, i descobert o identificat, posteriorment, en un barranc de difícil accés. Els pagesos mallorquins ja coneixien el soroll, com el que fa un ferrer, d'un animaló tan difícil de veure. Per això, segurament, el batejaren amb el nom de ferreret. Fa de trenta a trenta-cinc mil·límetres de longitud, té un cap gros, un xic més llarg que ample, amb uns ulls també ben grossos. És de color groc daurat, amb taques negres o verd oliva brillants.

Des de l’any 1991, el ferreret és objecte d’un pla de recuperació per assegurar la supervivència de l’espècie bo i incrementant-ne el nombre. Actualment, sis centres zoològics, en diferents països d’Europa, crien ferrerets en captivitat per alliberar-los, després, a la serra de Tramuntana.

És un grimpador nat. Després de la posta, el ferreret mascle tragina els ous al voltant de les potes posteriors fins al moment de la desclosa dels capgrossos, que surten quan es banya. Es tracta d'una espècie endèmica d'aquella illa, cosa que vol dir que viu exclusivament en una àrea geogràfica determinada (concretament, com diem, als torrents més abruptes d'aquella serra mallorquina). S'alimenta de larves d'insectes o d'exemplars adults o d'insectes aquàtics que arreplega en gorgs i basses. Encara que faci més de cinc milions d'anys que viu a Mallorca, el ferreret és considerat un dels amfibis més amenaçats d'Europa. Les mosteles (o mostels) i, especialment, les serps d'aigua i alguns escarabats aquàtics són uns grans depredadors d'aquesta espècie. La sequera dels torrents és una de les causes més importants de la reducció de les poblacions de ferrerets. Amfibis tots dos, el tòtil i el ferreret s'assemblen molt, si bé es diferencien, per exemple, en el fet que el tòtil té les extremitats curtes i rabassudes, fa una forta olor d'all quan és molestat, pon entre quaranta i noranta ous –quina feina a transportar-los!–, i es refugia sota pedres i arrels, al sòl; mentre que el ferreret té les extremitats més esveltes, no té defenses oloroses, pon de deu a quinze ous i s'amaga a les escletxes de les roques, bon escalador com és. Allà pel març, el ferreret ja comença a cantar des del seu refugi estant. El mascle crida i la femella respon. Ells s'ho saben! El reclam del ferreret és aflautat, com el del tòtil, però un poc més martellejat. Després vindrà l'aparellament.

46

LLEGIR 5è

UNITAT 11

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

Lectura

21/7/09

09:52

Página 47

UNITAT

11

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ Per tal que el delicat cant de l'habitant més vell de la serralada de Mallorca pugui continuar essent escoltat durant segles, convenen estrictes mesures de protecció i conservació de l'entorn d'aquest amfibi, com ara no embrutar els torrents. Els amfibis ja siguin amb cua (tritons i salamandres), com sense cua (granotes i gripaus) van decidir, un bon dia ja molt llunyà, que es viu millor fora de l'aigua que no pas a dintre, i van optar per córrer per terra; ara, però, han de lluitar per sobreviure en el món dels humans. Diuen els estudiosos que el ferreret és l’únic supervivent d'entre les espècies de vertebrats no voladors que resten a les Illes Balears des de l'arribada de l'home. Són, com si diguéssim, relíquies del passat. Podran, pobres animalons, viure encara durant molt de temps? CARLES RIERA, dins Cavall Fort, núm. 864, juliol 1998 (adaptació)

UNITAT 11

LLEGIR 5è

UNITAT 11 47

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 48

UNITAT

Comprensió lectora

11

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 1

Contesta aquestes preguntes: a) On va ser descobert el primer fòssil d’un ferreret?

b) Per què van batejar aquell gripau amb el nom de ferreret?

c) Per què diem que es tracta d’una espècie endèmica?

d) Què vol dir que és un “grimpador nat”?

e) A quina època de l’any s’aparellen el mascle i la femella?

2

Completa aquesta fitxa del ferreret:

Nom: ___________________________________________________ Hàbitat: _________________________________________________ Nom científic: ___________________________________________ Mida: ___________________________________________________ Color de la pell: __________________________________________ Alimentació: _____________________________________________ Depredadors: ____________________________________________

48

LLEGIR 5è

UNITAT 11

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

14:58

Página 49

UNITAT

Comprensió lectora

11

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 3

Compara les característiques de dos amfibis molt semblants: el tòtil i el ferreret. Completa el quadre amb les diferències entre tots dos animals: Ferreret

Tòtil

Extremitats Defensa Posta Tipus de refugi

4

Pensa i opina: Què podem fer perquè el ferreret mallorquí no s’extingeixi?

Per què creus que és important protegir les espècies amenaçades d’extingir-se?

5

Escriu el nom de tres animals del nostre entorn que són espècies protegides pel fet d’estar en perill d’extinció.

UNITAT 11

LLEGIR 5è

49

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Lectura

Página 50

UNITAT

12

Nom i cognoms: ____________________________________________________________

PÀNIC AL MUSEU DE ZOOLOGIA Era carnestoltes quan l'Isidre va anar al Museu de Zoologia amb l'escola. Al nen no li va agradar veure tots aquells animals dissecats. Feien tristesa i, fins i tot, un pèl de por. Acostumat a veure els animals córrer, saltar, empaitar-se en els documentals de la tele, aquell museu li va semblar una cosa tronada. L'Isidre va començar a badallar davant uns mussols immòbils sobre unes branques. Tot seguit, va contemplar un peix esgarrifós. Però portava tanta son endarrerida que va tornar a badallar. Ahir havia tingut un examen, havia dormit poc i ara pesava figues. Així que, en un moment que el profe badava, va anar al lavabo i es va asseure en un vàter a fer una becaina. Va passar el temps i, de cop, l'Isidre es va despertar. Tot era fosc. Es va apropar el rellotge i es va adonar que eren les vuit. Va fer un bot i, a poc a poc, va sortir del lavabo. Fora, la llum de la lluna produïa ombres allargassades per les galeries del museu. Una esgarrifança el va sacsejar. Lentament va avançar i les seves passes ressonaven tètricament. A la fi, es va plantar a la gran sala dels animals dissecats. La sortida era a la planta baixa i havia de creuar tot l'edifici. Estava una mica espantat. Ara, totes aquelles bestioles li semblaven vives i amenaçadores. La imaginació li jugava males passades. Es pensava que els felins, les aus, les fures el seguien amb la mirada esperant un descuit per saltar-li al damunt. Va continuar caminant fins que, tot d'una, es va espantar en veure l'ombra d'un ocell reflectida en una paret. Poc li va faltar per cridar. Pertot arreu veia ombres que es movien. Va arribar a la vitrina del tigre, i la seva expressió paorosa, amb la boca oberta ensenyant els ullals, el va fer fugir d'allí precipitadament. En arribar a l'escala, però, es va quedar glaçat. Un bram horrorós va ressonar a tota la sala. L'Isidre va quedar garratibat. Aleshores, va veure com pujava per les escales una taca grossa i densa que esbufegava. Els pèls se li posaren de punta. I va engegar a córrer fins que es va poder amagar rere una vitrina. Tremolant, va mirar llavors cap a les escales. La lluna l'ocultaven els núvols i gairebé no es veia res. L'Isidre es maleïa per haver-se adormit. Sobtadament, va sentir una respiració feixuga que s'apropava. El noi es bellugava com un flam. Uns segons després, va veure'l. Es va fregar els ulls, però no era cap al·lucinació. Va tornar a mirar i va veure un gran goril·la. L'Isidre va retrocedir amb tan mala fortuna que va tombar una paperera. El goril·la, immediatament, es va aixecar sobre les potes del darrere i va deixar anar un temible gruny, alhora que es colpejava el pit amb els punys tancats. El noi no ho va poder resistir i va co-

50

LLEGIR 5è

UNITAT 12

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

14:58

Página 51

UNITAT

Lectura

12

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ mençar a córrer. Va arribar a les escales i les va baixar precipitadament. A la planta baixa va passar per sota l'esquelet de balena i, de cop, va cridar en veure un formidable bisó de les prades americanes dissecat. Va respirar fondo i es va dirigir cap a l'entrada. La porta, malauradament, estava tancada. Desesperat, va pensar on amagar-se. Girava cua per enfilar-se a l'esquelet de balena, quan es va topar de cara amb el goril·la, que el guaitava amb rostre ferotge. Les dents de l'Isidre van espetegar sorollosament. Llavors, però, la lluna va tornar a sortir de rere els núvols, i va veure una cosa rara. El simi, tot d'una, es va tornar a aixecar sobre les potes del darrere i l'Isidre va descobrir-li una cremallera a la panxa. Una manota del simi la va descordar i dins d'aquella pell va aparèixer el vigilant del museu. —Què fas aquí a aquestes hores? —li va preguntar el vigilant. —I què... què fa vostè disfressat de goril·la? —va contestar el nen, que encara no s'havia recuperat de l'ensurt. L'home va acabar de treure's la disfressa i li va contestar amablement. —Saps, fer de vigilant és avorrit, les hores no passen mai. —I per això es disfressa de simi? —No estic boig. Però som a carnestoltes i demà vaig a un ball de disfresses. Tot el dia me'l passo entre animals i se'm va acudir de comprar-me una disfressa de goril·la. Per matar l'estona, me l'he emprovada... I veig que és prou convincent. Estaves ben espantat! Aleshores algú va trucar a la porta del museu. El vigilant va amagar a corre-cuita la disfressa i va obrir. Eren el professor i els pares de l'Isidre. —Què fas aquí!? —li van dir enfadats. —No es preocupin —va respondre el vigilant—. Estava interessat en la col·lecció de papallones. Jo la hi he ensenyada i, quan ens n'hem adonat, tothom havia marxat. Després d'una esbroncada, l'Isidre va tornar amb els pares a casa. Mentre caminaven, el noi va mirar enrere, cap al museu. En una finestra va veure el goril·la que el saludava amb la manota. I el nen va fer un gran somriure. JOAN DE DÉU PRATS: Setze contes divertits i un parell de seriosos

UNITAT 12

LLEGIR 5è

51

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

14:58

Página 52

UNITAT

Comprensió lectora

12

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 1

Contesta aquestes preguntes: a) Quines coses no li agradaven a l'Isidre del Museu de Zoologia?

b) Com és que tenia tanta son?

c) On s'adorm? A quina hora es desperta?

d) Quin animal empaitava l'Isidre per tot el Museu?

e) Per què el vigilant anava disfressat de simi?

2

Ordena les frases que resumeixen què passa a la història que has llegit: Una taca grossa i densa que esbufega empaita l'Isidre per tot el museu. El professor i els pares de l'Isidre el troben i el vigilant explica que li estava ensenyant papallones. Quan es desperta és tot fosc i el museu ha tancat les portes. L'Isidre, per carnestoltes, visita el Museu de Zoologia. El goril·la, que és el vigilant disfressat, li diu que estava avorrit i s'emprovava la disfressa. Com que no li agraden els animals dissecats i té molta son s'adorm assegut en un vàter.

52

LLEGIR 5è

UNITAT 12

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:52

Página 53

Comprensió lectora

UNITAT

12

Nom i cognoms: ____________________________________________________________ 3

L'Isidre portava son endarrerida, i al museu pesava figues. Què vol dir aquesta expressió? Que l'Isidre portava figues per berenar i tenia gana. Que havia menjat figues i tenia ganes d'anar al vàter. Que tenia son i s'estava endormiscant. Que tenia son i comptava figues per adormir-se.

4

5

Explica què es diu a la lectura de cadascun d’aquests animals: a) bisó

_________________________________________________

b) peix

_________________________________________________

c) balena

_________________________________________________

d) mussol

_________________________________________________

e) goril·la

_________________________________________________

f) tigre

_________________________________________________

Pensa i opina: Per què creus que el vigilant explica als pares i al professor que estaven mirant la col·lecció de papallones?

Creus que el vigilant ha actuat correctament? Per què?

UNITAT 12

LLEGIR 5è

53

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:53

Página 54

Comprensió Solucionari lectora

UNITAT 1 1. a) És veterinari. b) Un gat, una ovella i una parella d’eriçons. c) Són contes. Resposta oberta. 2. El gat brut Quin problema tenen?

Ha perdut la sensibilitat als bigotis.

Quina solució els dóna el Doctor Rus?

Xampú i una pinta.

L’ovella peluda

Els eriçons

Quan s’abracen, Té ofecs i crees claven les mor d’estómac. punxes.

Tallar-li la llana.

Treure’ls les punxes.

3. Resposta oberta. 4. Plantejament: el gat va a veure el doctor Rus perquè ha perdut la sensibilitat dels bigotis. Nus: el doctor li recepta un xampú i el gat es confon i se’l pren perquè creu que és un xarop. Torna a la consulta amb mal de panxa. Desenllaç: el doctor fica el gat a la rentadora i després d’assecar-se al sol queda net i lluent. 5. Paraules que rimen: pelats i menjats; guineu i escapareu. Resposta oberta. 6. Reconciliar-se. Resposta oberta.

UNITAT 2 1. a) Una aprenent de bruixa. b) Una ferreteria. c) No té grans aparadors, ni llums, només hi ha rampoines i està molt desendreçada. d) És la botiguera oficial. Hi van a buscar els productes per fer els seus encanteris: bavoses joves, pastilles de sopor, parpelles de mosca, baves d’aranya, mocs de caragol, punxes de drac... e) Per despistar les persones normals que entrin a la botiga i es pensin que realment és una ferreteria. 2. Per la cançó “Plou i fa sol, les bruixes es pentinen...”. Resposta oberta. 3. Ser molt hàbil o expert en alguna cosa. Resposta oberta. 4. a) En tercera persona. b) El subjecte de les frases és la Júlia

54

Diamant i per això els verbs estan en tercera persona del singular. c) Un narrador. 5. Resposta oberta. 6. bresca, carbó, mocar, broma.

UNITAT 3 1. a) Perquè porta un uniforme antic i té un accent estranger molt marcat. b) Del diccionari. c) Perquè els resultats que obtinguessin no serien reconeguts oficialment. d) Deu vegades. e) La bicicleta. 2. El protagonista és un soldat que ha quedat separat dels seus companys i fora del camp de batalla. Arriba un soldat enemic, que té un accent estranger i porta un uniforme antiquat. Proven d’entrar novament al camp de batalla, però no ho aconsegueixen i al final decideixen jugar-s’ho a la ratlleta. Guanya el protagonista, que fa presoner l’altre soldat i obté la seva bicicleta com a recompensa. 3. Resposta model: absurda, humorística, insòlita, divertida 4. Resposta oberta. 5. Resposta oberta.

UNITAT 4 1. a) El cuc Tell. b) Molt original. Tenia més de 100 anys i més de 100 peus. c) A Suïssa. d) Fa molts anys, abans que hi hagués televisió. e) Mentre dormia, la poma on vivia va ser travessada per una fletxa. f) S’enfila dalt d’un cavall per assabentar-se de què ha passat. g) En Guillem i el seu fill, el governador i els guàrdies. h) El cuc Tell clava una mossegada al cul del cavall on anava i es forma un gran desori que permet en Guillem fugir.

LLEGIR 5è

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:53

Página 55

Solucionari Comprensió lectora

2. 3.

4. 5.

i) En Guillem finalment mata el governador i allibera el seu poble d’aquest mal home. 5, 4, 1, 2. 6 i 3. Guillem: valent, atrevit, decidit, agosarat, rebel, ros Governador: gros, sinistre, manaire, rabiós, tirà, llefiscós. Resposta oberta. Resposta oberta.

UNITAT 5

Del muscle, coll amunt, fins al nas. Del nas fins al cim del cap. 4. 1: corrent d’aire; 2: orelles; 3: febre; 4: fred; 5: Son; 6: calipàndria. 5. a) Pescar una calipàndria. b) Pujar la febre. c) Xiular les orelles. d) Venir la son.

UNITAT 7

1. a) Al desert. b) Els automòbils que participen a la cursa de ral·lis. c) Una llauna de benzina. d) Per portar aigua, per guardar la llet de cabra o els dàtils... 2. Resposta oberta. 3. Resposta oberta. 4. a) Immaïl havia caminat tota la tarda cap on el sol es pon, per veure els estrangers. b) La màquina groga es va aturar i en va baixar un home alt que duia els cabells llargs i del color de la sorra. c) L'home estranger va treure una caixa de ferro que brillava i, després d'abocar-la en un forat de la màquina, va llençar-la enmig de la sorra. d) L'Immaïl va abraçar aquella llauna buida que ara era seva i va comprendre que era un dels nens més pobres de la terra. 5. Resposta oberta.

UNITAT 6 1. a) Amb un corrent d’aire. b) Se la va endur cap a casa, a la butxaca. c) Trenta-vuit i mig. d) Cançó d’amor i de guerra i Els segadors. e) Caçant la son amb la mà. 2. Corrent d’aire, calipàndria, fred, febre, orelles, son. 3. Del dit gros del peu dret , cama amunt, fins a l’engonal. D’allà al ventre i al pit i al muscle.

LLEGIR 5è

1. a) Dos companys i el Quisso, el gos. b) La motxilla. c) El cim. Perquè l’atrau cap al perill. d) Ensopega i cau. e) Perquè si es queda adormit es morirà de fred. f) Per despertar-lo. g) El Quisso. 2. Dormir a l’exterior, al camp, sense cobert. 3. 4, 3, 1, 2, 5 i 6. 4. Resposta oberta. 5. camí • cim • marxa • expedició • vall • aresta • grampons • fondalada • aventura

UNITAT 8 1. a) Unes relacions econòmiques més equitatives entre el nord i el sud. b) Cafè, xocolata, te, sucre, melmelades, galetes, rom, mel, bijuteria, marroquineria, articles per a la llar, per a la cuina, cistells, joguines, pilotes de futbol, mòbils, jocs de taula, bosses, objectes decoratius, espelmes, material de papereria, roba... c) Grups de població que no tenen accés directe al mercat o que no n’obtenen un preu suficient per mantenir-se. d) Els proporcionen informació sobre els productors i els seus productes. e) Educació, salut i habitatge.

55

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:53

Página 56

Solucionari

2. Comerç just • • • • • •

desenvolupament beneficis per a fins socials salari suficient condicions de treball dignes igualtat home/dona producció ecològica

Comerç injust • treball infantil • contaminació • esgotament dels recursos naturals • competitivitat

3. Resposta oberta. 4. Resposta oberta. 5. Resposta oberta.

UNITAT 9 1. a) Trobar-se per enraonar. b) Perquè sempre els retenia una trucada imprevista. c) Trobar-se tots els números de la ciutat per fer una festa. d) En una guia telefònica. e) El número equivocat, perquè es va confondre de guia. 2. Resposta oberta. 3. Ababol, Aiguader, Cabrer, Casacuberta, Casademunt, Casadevall, Comes, Deulofeu, Güell, Guinovart, Mamonelles, Martínez, Massana, Pelegrí, Pérez, Rataflutis, Ribes, Sales, Salicrú, Torregrossa, Torres, Vilallongues, Vives, Zuckerman. 4. 1-e, 2-c, 3-d, 4-g, 5-g, 6-b, 7-a, 8-h. 5. Resposta oberta. 6. a) Burlar-se. b) Fer gresca. c) Fer el pallasso.

UNITAT 10 1. a) Per no cansar-se. b) Diners. c) No els tornava mai. d) Perquè té fama de generós i de donar-ho tot als altres. e) En Janó. f) D’en Janó, en Menjafaves i l’eco.

56

2. Resposta oberta. 3. Que la idea d’utilitzar l’eco fa que es quedi sense res. 4. Janó La Mandra

Ermità Menjafaves

mandrós dropo morós gandul manta dormilega

treballador compassiu bon jan generós calmat responsable

5. Resposta oberta.

UNITAT 11 1. a) A la cova de Muleta, a Sóller. b) Perquè fa un soroll com el d’un ferrer. c) Perquè viu exclusivament a la serra de Tramuntana de Mallorca. d) Que s’enfila fàcilment. e) A la primavera, pel març. 2. Nom: Ferreret. Hàbitat: Serra de Tramuntana (Mallorca). Nom científic: Alytes muletensis. Mida: 30-35 mm Color de la pell: Groc daurat, amb taques negres o verd oliva brillants. Alimentació: larves, insectes, insectes aquàtics. Depredadors: Mosteles, serps d’aigua, escarabats aquàtics. 3. Ferreret

Tòtil

Extremitats

Esveltes

Curtes i rabassudes

Defensa

No té defenses oloroses

Forta olor d’all

Posta

10 - 15 ous

40-90 ous

Tipus de refugi

Escletxes de les roques

Al sòl, sota pedres i arrels

4. Resposta oberta. 5. Resposta model: ós bru, tortuga, voltor, falcó, llúdriga, gat fer, linx, sargantana balear, llop...

LLEGIR 5è

121036/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables

21/7/09

09:53

Página 57

Solucionari

UNITAT 12 1. a) Veure els animals dissecats. b) Portava son endarrerida perquè la nit abans havia dormit poc. c) Al lavabo del museu. A les vuit. d) Un goril·la. e) Perquè s’avorria i perquè es volia emprovar la disfressa que s’havia de posar per carnestoltes. 2. 4, 6, 3, 1, 5 i 2. 3. Que tenia son i s’estava endormiscant. 4. a) L’Isidre crida quan el veu. b) El troba esgarrifós. c) L’Isidre passa per sota l’esquelet i intenta enfilar-s’hi. d) L’Isidre badalla quan els veu. e) Persegueix l’Isidre per tot el museu. f) La seva expressió paorosa, amb la boca oberta ensenyant els ullals, fa fugir l’Isidre precipitadament. 5. Resposta oberta.

LLEGIR 5è

57