Completo Manual de Traduccion Frances Castellano

April 27, 2017 | Author: Dulce Hernandez | Category: N/A
Share Embed Donate


Short Description

Download Completo Manual de Traduccion Frances Castellano...

Description

t=-:i

1

l

.

r I

l

i

{

F rancés l Castellan

Manua$-rle traducción Mereedes Trieás Preeklcr

Manual de traducción F r aneés ./ C as tel l ano

MercedesTricás Preclcler

Prác

O i r r a - .p t r l r l i c a t l a sp o r ' l l t l i t o r i a l G e c l i s a

Manuales de traduceión F r a n cé s / C a ste l l a n o ¡ r r l r M e rr:t:rl e sT ri r.á s P r-e clrasde R. Etiemble: La traduction des oeuvreslittéraires ne se rédtLirajorr,ois..¡edis jamaís, d ElIe nc peut Atr" ttutluéequ'en fonc' une opérationlinguistíco-scientifique. tion des normes littéraires et doit étre étudíeecomtnc une manifestation littéraire." Sigue siendo la traducción más altamcnte cu¡rlificrrla, la que exige el verdadero tour de force por parte del tradr"rctor, pt'ro ocupa sin embargo a muy pocos profesionales. Las mayores necesidades del mercado se centran en un traductor ágil y polifacético, con una buena cultura general, que maneje tipos distintos de textos y que conozca bien las distintas técnicas de aproximación a cada uno de ellos. Es 1o que el mercado corroce por traductor generalista. A él y a su preparación se dirigen, en estos momentos, todos los centros unive¡sitafundamentalmente, rios dc formación de Traductores e Intérpretes y a ellos se orientan esf qc

n4dneq

22

E L contexto p rofesional

M a n u o l r t t ' T ' r a r l t L c c i ó nF r a n c é s - C a s t e l l a n o

1.3. fipos de textos Torlos los manuales de traducción coi'rrden en ra conveniencia de u t i l i z a r , e n e s t e a p r e n d r z a . i e t, e x t o s d e t r p o g e n e r a l , c a r a c t e r i z a d o s p o r e l . a n o n r r n ¿ t t o "d e l a u t o r y p o r u n e s t i l o d i | c c t o y p o c o s u b j e t i v o , q u e c o r r t ' s ¡ o n d e n g ¡ o s , s on t o d o a l t i p o d e I e n g u r i r e u t i l i z a d o p o r l o s m e d i o s d e c o m u n i c a c i i r n ,r e v i s t a s n o e s p e c t a l i z a d ¡ r so . b r a s e n s a ¡ r í s t i c a sd e t e m a s o c i o - p o J í t i c oe, c o n ó m i c o ,a d m i n i s t r a t i v o . p u b l i c i t a r i o , e t c . , p u e s c o n s t i I t r - v e nc l n a t e r i a l m á s a d e c u a d o p a r a f a c i l i t a r l a i n t r o d u c c i ó n e n t o d o e l nrleslr.-o dc problentas de transferencia. f ' ¿ i r ¡ rl a d i ' , ' i s i ó nd e l o s t e x t o s a p a r t i r c l e s r r s c a r a c t e r í s t i c a s f u n c i o n ¿ 1 l c sN, c L r b t ' r t o e s t a b l e c c l o s t i p o s s i r a u i c n t e s :

.

a) El texto está drrigido explícitamente a los receptores de la l e r r g u ao r i g i n a l . b) El texto, si bien dirigrdo a los receptorcs de la lengrra original, puede ser descodiñcado por los lectores de otras lenguas sin graves problemas. c) El texto no está dirigrdo especíScamente a ningún público l e c t o r e n r a i z a d o t : n u n m a r c o s o c i o - c r r l t u r a ld c t e r m i n a d o . dl El texto escritc en una lengua Liene presente, desde el mom c n t o d e s u e l a b o r a c r ó n ,e l p ú b ) i c o d e I a t r a d u c c i ó n .

Para ilustrarlo co;r algún eiemplo. ir-rciuiríamos. en el primer grupo I . , r t c r t . s j . r í d i c o s , c n e l s e g u n d o b r r t ' . a ¡ ; , a r t cd c l a p r o d u c c i ó n l i t e r a ria, en el tercero los textos científico-técnrcos y, en el cuarto, los folletos t u n s t . i c o s ,l o s t e x t o s d e s t i n a d o s a l a p u b l i c i d a d e n e l e x t r a n j e r o , e t c . La progresión didáctica exige siemprc sistematicidad. Un texlo con e . x c e s i v o sp r o b l e m a s q u e i n t e n t a n a t a c a r s e a l m i s m o t i e m p o n o p u e d e ser nunca productivo desde el punto de 'ista dei aprendizaje. pero tampoco es i¿icil encontrar unidades textuales que sirvan para analizar una sola diñcultad translatoria. Se trata entonces de adecuar los objetivos, s e l e c c i o n a n d oc i e r t a s d r f i c u l t a d e s ,a f i n d e r e s o l v e r , e n c a d a u n i d a d t e x tual, un número limitado -v progresi'o de problemas relativos a cada unl ,le estas categorías, aún a riesgo de dejar de lado algunos aspectos d e l t . r ¡ x i oe n c u e s l i ó n . E s t a e s l a t é c n i c a q u e p a r e c e m á s p r o d u c t i v a , p o r l o r ¡ r t . n ¡ r sc n l a s p r i m c r a s f a s e s d e l a p r c n d i z a ¡ e . F l ' t . o i i o s l o s c a s o s ,s e p r e t e n d e q u e e i a n á l i s i s r n t e r p r e t a t i v o , p r e v i o r l a l r a d r r c c i ó n ,e x a m i n t - ' d e t e n i d a m e n t el a f u n c i ó n t e x t u a l d e l o r - o d u c to que se debetransferir, con el convencimiento de que dicha función es dete¡rrrinante en la elección de los medios lingriísticos que deben utilizarse en ia traducción, pues es evidenle qr-ie:

23

para que Ia tipolo¡1ía cumpla sus fines, es preciso que on(riicc la función com u n i c a t i u a d e l o s t c x t o s e n s i t u a c i o n e s y p r e s t e e s p t , c t o le t e n c i ó n a l a s i n t e n c i o n e s d e l h a b l a n t e y a / , a se r p e c t a t i u a s d e l o . , , e n t t , : -a l o s c o r r e l a t o s e n tre ellas e¡t las estrt¿cturos textuales (señalizadores tt'rr.rtales ínternos) que permiten al reccptor reconocer qué tipo de texto quicrt' proclucir el hablante 6

I.4.

Otradocumentación

Las posibilidades de explotación de textos sir'cn (itl apo-voa muchas otras técnicas útiles para un tradüctor, además cle la transierencia propiamente dicha. Entre esta utilizaciones se cucntan las sigrrientes: . Textos documentales. De ellos se extrae cl conl,cniclo informativo para elaborar el conocimiento necesariodel tema y para familiarizarse col) su léxico. Es un instnrmento de ayuda parÍi coml)render mejor el tcxto qrrc va a traducirsr:. . l'extos paralelos. Se trala de textos parecidos e e r c ,c n l a l e n g u a d c llegada, indican al traductor el tipo de lengua¡e -sus norrnas y convenciones- que debe utilizar y le grrían en la rc'-escrit.ura dei texto que debe traducirse. '

Traducciones ya elrboradas. Sirven para contrastar, a todos los niveles, las dos versiones, original y traducción, a ñn de analizar retrospectivamente el proceso de traducción y aprender a valorar las pérdidas y ganancias de estos textos respecto al origin;ll. El objetivo dL este cjercicio comparativo es proceder a una crítica del resultado obtenido a fin de determinar cuáles son las técnicas traductoras que predominan en la elaboracióndel texto de )legada. Todos estosinstrumentos están encaminados a un único objetivo: el aprendizaje de unas técnicas. La reflexión acerca clr: alrunos fenómenos son meros estímulos para contribuir a un esfu..r;rr-,personal y, en cierto modo, introspectivo mediante el cual cada aprendiz de traductor debe encontrar su propio modo de hacer y sus propios recursos.

Capítuio segunc{.o

La reflexión teórica

27

La reflexión teórica

2.0. De la práctica a la teoría La traduction deuicnt lraductologiequand le traducteur qui réfiéclrit su.rsa pratique, en fait ---ou tente cl'enfatre- le discours. Et la traductologie est n.écessairepour bien comprcrfdre I'opération tra¡lu isante et mieux traduire. Comme toule or:ut,rcItumaine, il s'établ.it un rapport d.ütleciiqlc cntre pratique et th.éorie.Tout traductt,urdoit étre un peu.traductologue,s'il ucut l:eftlt'r suffisamment de distance par rapport a son texte.II apprend d réfléchir, d analyscr^.

L a p r á c t i c a d e l a t r a d u c c i ó n h a p r e c e d i d o a t o c l o sl o s i n t e n t o s d e t e orización. La mayoría de los traductores que, a lo largo de los siglos, se han dedicado a la tarea de reproducir un mensaje cn una lengua distint.a de aquella en la que fue escrito, han realizado su actividad desde una postura totalmente pragmática. Cuando el traductor pretende reflexionar sobre su trabajo,justificar las lazones que le llevan a resolver Ios problemas de un modo determirrado, es decir, cuando intenta convertir en postttlados teóricos su práctica cotidiana, topa con dificultades de diversa Í'ndole. Los mecanismos que entran en juego en la traducción no son nada simpies y la diversidad de soluciones ante un problema concreto es una demostración de que, en esta actividad, no existen los esquemas precisosni las sistematizacionesrigrrrosas.' Y , s i n e m b a r g o , n u m e r o s o s t r a d u c t o r e s , d e l , r c l ¡ r , l, n s é p o c a s , h a n sentido la tentación de dejar por escrito cier:tas norlnas;,,lsS¡i¡¿s" que les han servido de guía en sus trabajos. J.C. Santoyo, en un libro titulado Teoría y críticcLrJe La traducción: una antología,t recoge bastantes de estas reflexiones aparecidas en España desde el siglo Xw hasra nuestros días. Pero todas ellas pucden resumirse en este breve texto del siglo xrlt

28

ManuaLde TraducciónFrancés-Castellano

cu.y) autor, el escritor árabe Saláh al-Din al-Safadi, resume la filosofia de la Ciencia Traductoiógica posterior: .. n'.irancada pttlabra griega t lo c¡uesi,intftca.Busconun.término eqtti. t ' o t e n t ee, n c u o n t oa l s e n t i d o ,¿ ' nó r a b , , , . r1 r ¡p s c r ¿ 6 ¿ n T .o m o n L u e g ol a p a l a 5 . a s i g u i e n t e p r o c e d e rc, . s ¿s ¿ ¡ c r , sernrl e n l p ,h a s t aq t t et e r m u L L tln, >q u c "l a n r l t 't r a d u c L rE . s t en t e t o d oe s ¡ r ¡ n 1l,)ro r q u (,,. . . )l a s i n t a x i st , l a e s t r u c l u ra de las,frosc.s no siemprese corrt'sponclen en uno t' otro idioma. (..) EL segundcrútodo es el empleadopor Hunayn b. Isháq-al-Yau'harí1, otros.Consisteen leer Lafrase y entendtrla.A continuaciónla trasuasad otra f;ase, tanto si LaspaLabrassrtrL t:tlttitalentescomosi no. Estemétodo es el mejor.^ L a p r o l i f e r a c i ó n ,e n l o s ú l t i m o s ' , e i n t i c i n c o a r i o s , d e t r a l a d o s s o b r e t r a d u c c i ó n y s u s r e l a c i o n e sc o n l a s t c o r í r r sl i n g r i í s t i c a s ,h a d a d o l u g a r a e r i t r , r u e v a d i s c i p l i n a : l a T r a d u c t o l o g r : r .c u v a f i n a l i d a d , r e c o g i c n d o l a s p a l a b r a s d e R . L a r o s e , c o n s i s t ee n :

.

.q151r¡¡¿¿li5nr 1cprocc.s.sus de tradur'ltrt¡tlui ¡¡té¡:to et fournir des principes e t , l e s r é g l e sd e c o n d u t t eq u i g u i d e n t1 ¡ : sc A o ¡ .dr e t r a d u c l i o n . q

Finalrdad que no está exenta de problemas.Las formulacionesteor i c a s r i o b r el a t r a d u c c r ó n n o p o d r á n n u n c a p r e s c r r t a r r e g l a s i n a p e l a b l e s -;"^ libles.La basepuramente práciica deesta actividády Ia multiplicidad de funciones cornunicativasimpiden que cualquier ciencia estab l e z c a u n o s l í m i t e s e x c e s i v a m e n t er í g i d o s . T a r r p o c o h a s i d o n u n c a é s t e el objctivo real de la ciencia traductorl .r'muchosautores son conscient e s d e l a s l i m i t a c i o n e s q u e p l a n t e a e l t c ' 1 . i p od c c i c n c i a . D e t o d o s m o d o s ,p e s e a l a s d i ñ c u l t a d e s d e u n a d i s c i p l i n a d e e s t a n a tul'ale'z¡r,parece que nadie pone en duda qLreuna cierta reflexión sobre t ' s t d c o n r p l e j o" a r t e . , p r o d u c e r e s u l t a d o s i n d u d a b l e s y a s í l o a f i r m a n I T r L l C J l OaSl r l o f e S : o n p a u L e t r ' ¡ ¡ dt o i t a r l ¡ n e l t r e q r z ' r l c r t s / c d e s l r a d u c t e u r . s c a p a b l e s d e r é s o u . Cre Jes probLémes de traduction sons se reparter délibérement d un ens e m h L ed e p r í n c i p e s . M c i s n o u s s o / n r ¡ c s a u n e é p o q u e o ü I o d e m a n d e d é p a s s e I ' o f f r e e t o ü I a n é c e s s i t és e f a i t d e p l u s e n p l u s s e n t i r d e f o r m e r d e s trcducteurs plutót qtrc de comptcr sur leur compréhension intuitiue des I a n g u e s q u ' i l s u t i l i s er t t . l o Así pues, la Ciencia de la Traducción de formulaciones teóricas que establccen

se concibe como un conjunto el ntarco para una metodolo-

g t a v á l i d ay ú t i l . E s t o sp o s t u l a d o s i n ' c n i n d i s c u t i b l e m e n tdee a y u d aa l

La reflexión teórica

29

l r a d u c t o r p e r o s o n i n c a p a c e s d c r e s o l v e r t o d o e l p r . o b l c m ad e l a t r a d u c ción. Peter Newmark está rcirlrrr.nte en lo cierto r.cspc,r:r ) a la teoría de la t.aducción cuando insistc cn que la utilidad real rle cicha teoría radica en: . ' ¡ .

i.lentificar y definir el problema de traduccirjn. indicar los factores qne dcben tcnerse en cu{.ltír ¡rara solventarlo. e s t a b l e c e ru n a l i s t a d e l o s p o s i b l e s p r o c e d i m i c r n t o sd e t r . a d u c c i ó n y, ñnalmente, mostrar cuál es el'inás adecuado.

En la misma línea, Gambier " reduce a tres los olrjctivos de dicha teona: . l'élaborationd'outils conceplttclspottr sotisf,air'!,(rt\t,).r.t:?nces de l,ob1ectit'ítéet d u¡t certain degréde formal.isaliort. . Ia définition d'¿tnccrt¿i¡t nit,eaud'al¡stractian. rtfin rrLtc !.a s1,stématisation ne s'entienne¡:as d une descriptionsuperficicllcc\lpendantede tel ou tel genre de texte. . I'explication desprésupposóesde départ. Muchos expertos han puesto de relieve la importancr.a de combinar la teoría con la práctica. V. García Yebra nos dice: La teoría sola es estéril t Ia prríctica sin teoría rutinario .t ciega. EI cstudio de la traducción es una rama de la lingüística aplicada y con toda razón.sepuedeadoptar en él Ia pcsturd que B. Pottie: propugna para Ia lingiiística general:Nous refusonsla théorie sans cxemp)cset leg exemples s a n st h é o r i e s . 1 2 No es mi intención presentar aquí un extenso pÍlnor;rma de la Ciencia Traductológica. Pero es obligado hacer una breve mcnción de los postulados teóricos en que se asienta la metodología de la práctica traductora. Y, antes de proceder a esta presentación, es necesario indicar cuáles ¡ .,;-.ts sonjas relaciones entre Lingüística y Traducción, para poder situar la l-- I . ' t* disciplina que nos ocupa en el panorama general dr¡ las Ciencias del Lenguaje. Sin perder de vista sin embargo que la dif'erencia entre una y otras es sustancial: mientras que la Lingüística tiene como objeto de estudio fundamental analiznr, fragmentar, catalogar., los hechos de lengr,raje,los traductólogos ¡.r"etcndencompl.crl(lcr los ¡;,r,orrnismosintelectuales que sirven para hacer realidad la o¡re,raciórrde comunicación inter-1ingüística.

30

Monual de Traducción Francés-Castellano

La reflexión teórica

ó1

Como, E. Dolet, también NIartín Lutero, en s. gr.;rir.ltr-a, la traduc_ c i ó n d e l N u e u o y , a c o n t i n u a c j ó n , e l A n t i g u o T , e s t c t ¡ ¡ ¡ t , ¡ t t r( .ñ¡n a l i z a d o en 1534), establece unos principios de la técnica cle trlc:ucir.clue R. L¿rrose resume así:

2.L. El concepto de traducción Aprender a hablar es aprender a traducir; cuando el ni.ño pregunta a su madre pcr eI signi.ficadode esta o aquella palabra, lo que realmente le pide es que traduzca a su lenguaje el término desconocido,t3 Tal ccmo R. Larose indica," el término trad.uire no aparece en francés hasta 1539, cuando Robert Estienne, en vez de utirizar el habitual término translater (procedente de un verbo latino irregular cr,yo inñni_ tivrr e.a transferre y su participio translatus), lo introáuce en sus pági'nas' AJgo más tarde, en 1540, Etienne Dolet dará origen a los dos derivad,os tradt¿cteur y traducúion. Asimismo, dicho autor, en La maniére cle bien traduire d'une langue en aultre, enuncia por vez primera los principios básicos de esta operación que J.C. Margot sintetiza así: f . il faut que Ie traducteur entendeparfaitement uLesenset la matiire, d,e I'auteur qu'il traduit. 2. Il faut que Ie traducteur ait une parfaite connatssance de la langue de I'auteur qu'il traduit et, de méme, unc parfaite connaissance de Ia langue dans laquelle il traduit. J. En traduisont, il ne fau! pos asseruir au mot a mot. ceut qui commettent cetteerreur .d,éprauent souuentIe sensde I'auteur qu'ils traduisent, et n'exprirnentlo grd.ceet perftction tle I'une et I'autre langue,'.4. Le traducteur d.oit utiliser lestournures qui sont naturelles dans Ia langue réceptrice (et non pas traduire dazs sa traduction des formes calquéessur la langue origínale). s. Le traducteur doit ueiller d l'équilibre de la ph.rase,d l'harmonie de la constructto¡L dlL:!!!,lL-Auti'ement dit, il ne suffit pas de choisir des mots appro_ priés, mais encoreccrnuient-ilde les dísposer dans un ord.requi ne rebute pas l'oreiLleou I'esprit du lecteur.ts El concepto recubierto por el término traducción, ha sufrido diver$as mo'lificaciones a lo largo del tiempo. Aunque no es el objetivo de estas páginas recorrer los caminos de la historia, no podemos eütar el aludir brevemente a breves destellos de la misma rélacionados con el arte de transferir textos de una lengua a otra.

1 ) l a m o d i f i c a t i o n d e I ' o r d r e r 1 ¿ sr n o l s , 2 ) I ' e n t p l r L r 1 i ¡ r , , , ; , r r r- ¿ s t,oclarr:iJ) I ' u t i l i s a t i o n d e s c o ¡ t t t e c t eu r s ; 1 1 i a s t t p p r ( . s s t o t t( l ( , . . 1l t , rn t t , \ {recs t¡1 hób r e u x s a n s é q u i u a l e n t s c o n t , e n a b l t : e- sn a l l c n t o n t l, , 5 ) l t , t t , ( . o r l r s d d e sp h r a s e sl d o ü c ' é t a i t n é c e s s a t r e¡ ! ¿ l ¡ f a t r o a f i n c l e i e ¡ t r l r t ,¡ 1 , , .¡s¡ r o fs . i r , , p i o r , i n n . L ' o r i g i n a l; 6 ) l e p a s s a g e d e n t ó t a p h o r e sc d ¿ s n r ¡ n . t ¡ t ¿ l . L t , l t t , t e s e/ lrcer,cr.so; e t 7 ) l e s o i n d p c t r t e r a l ' e r o c t i t u c r a e x c g é t i q u e ¿ f . , ' r , ' r,.. ¡ . / 1 1 ¡ 1 ( , , \ rat(ueyes.,n

E l s i g l o x v r , p o r s u p ¿ r r r e ,r ' s t e s t i g o c i c c ó n r o i , r . c i i c , r r i u r e n c s p r e clel c i o s i s m oo b l i g a n a e l i m i n a r d e I a s t r a d u c c i o n c . s. . c r . r r r l r r . l l oq u e no se a d e c ú e a l a s c o s t u m b r e s - r ' g u s t o sd e - e s t a r e l l n a r l r r ó ¡ : r , c , r.'\.s í r - r n . " r , unn serie de textos que pretenden ser traducciones p.fo trr. rrlcjacras y expurgadas de los contenidos originales que cia. i r i . a l r r p t , l r r t i v od e ó c 1 l c . s infidéles." E l s i g l o x v i l l c o n t i n u a r ¿ i e s t a c o r r i e n t c c l e t r ¿ r , j t r c c .ni ol t b r e , m á s cercana de la adaptación. El siglo xrx, en cambio, rcpr.es(,.tirra una vuerta a l c o n c e p t o d e t r a d u c c i ó n l i t e r a l , c o n s i d e r a d a c o n r , ,c l n r ( ] n o r atentado posible al contenido original porque en realidad se I)ir.t(.de la convlcc i ó n d e q u e " r i e n q u i v a i l l e é t r e t r a d u i t n e p e u t é t r . et r . c l u i t , , . ' , El pro_ pio R. Larose cita, para corroborarlo, rii tiad't'ciri' .f.l .gráfica" que N e r v a l h a c e d e l F a u s t o d e G o e t h e , l a d e l p o r a ¿ ' . s . I ' t t . t / t r l rd¡ . lvlilton, llev a d a a c a b o p o r c h a t e a u b r i a n d , o r a I r í a r r a l a o r l r s t , r rr r e H o m e r o , r,er¡, tidas al francés por Leconte de Lisle. Y c i e r t a m e n t e e n t r e e s t r r s¡ . 1 e ¡5r o l o so p u e s t o s : l r r t . r r t i u c c i ó n libre _ a l a q u e M o u n i n I t d e s r g i r a c o m o l e s t e r r a , sc r , ! , , , - r ;-s, r l , t r . a c l u c c i ó n irteral --que Mounin percibe como de.s uerres trensp(r'entsse mueve e s t e a m p l i o c o n c e p t o d e t r a d u c c i ó n . A u n q u e n o s r r . n r p r . es e utilizan los mrsmos términos: catford, por ejemplo, de.ornirra ,'.rcr-for-uord. lo q u e a q u í a c a b a m o s d e d e n o m i n a r t r a d u c c i ó n l i t c r . . r l ,l . i . n t r a s reserva e l t é ¡ m i n o . d e l i t e r a l p a r a d e s i g n a r a q u e l l a ' e r s i r i n r - ' n) a q u e fragment o s d e t r a d u c c i ó n p a l a b r a p o r p a l a b r c ¡ s c c o n r b i . l t . c { i r . , , - , , , . , " ¡ . , . ir ^ , ^ n e s f o r z a d a s p o r l a s n e c e s i d a d e sd e l a l e n g u a d e l i e g l < i a . , ' , M u y p o c o s t r a d u c t ó l o g o sd e f i e n d e n a c t u a r n r . n t o i . n . . t . r a l i t e r o l o s o u r c i é r ed e s a g r a d o r c s p c t o a l a f u c n t e o r i g i n a l , , ¡ L r , . , r , , i , . , t r . l r s l r ¡ c r r s e fielmente a través del nuevo texto y cu)'a flnalidad NIcsclrr,'.ic resunre asl: L e ss o u r c i e r ss e r a i e n td t ' s l j t . . r r i e l r s t ers, , l i I , ¡ u t l : . , . . ,,. ,it, ¡ q i t t , l q r ¿ ¿ sorte q u . ' o n p t t t l i r a L a f o r r , r c n t t l t t ) t t t ' ,I ,( t l o t r ¿ : r t ( , - s t ) u t t t , t ! , r , \ t t . t ) t - t ( ¡ 1 1 [c o m n l c

e n f i l i g r a n ed c s a t r a d u c t i o n . r r

M anual de.Tradu cció n t- ra ncés - C astell ano La reflexión teórica

i. R. Jakobson,en un artículo titulado Aspectslínguistiquesde ra traducticn,22 establecetres formas distintas de traducción: l.) Lo trad.ucctón intralingüística o reformuLación (reuording), que consiste en Ia interpretoción de los signos lingiitlsticosmediante r¡tros signos¿e la misma lenpua. 2) La traduceión interlingüística o trad.ucción propiamente dicha, que 1úrtlfsl;-e en la inlerpretación de /,os si.grLoslingüísticos por medio de otra lengua. 3) La troduccion intersemiótica o transmutación, '\r/

|r \, j,' ),,j ' 'j) " \ L : !

Lr'

que consiste en la inter-

güísticos.

El los tres niveles, recalca Jakobson, el objetivo es buscar equiualen_ r ' i o s n o e n t r e p r r l a b r a s s i n o e n t r r ' ¿ ¿ ¡ ¡ i d a d adsc l c ó d i g o o m e n s a j e s e n teros: I* plus souuent,en traduisant d'une langue d l,autre, on substituedes messagesdans I'une des langues, non a des unités séparées,mais d d.es messagesentiers de l'autre langue.2r La definición de Nida y Taber, siguiendo una línea similar, se expresa en estos términos: Traducir consísteen reproducir, en la lengua de ilegada, la equiualencrc mós próxima aI tnensajede lo lengua de partida, en primer lugar en eL aspecto semónticoj, en segundolu.gar,en el aspecto estílístico.2a También Catford insiste en este aspecto de sustitución de un mensaje por otro con un enfoque equivalentista: La traducción es una operación que tiene lugar entre lertguas, esto es,un procesode substitución de un texto en una lengua por un textoen otra distinta-zs Al aspecto lingüístico de la definición anterior, Ch. Nord añade Ia vertiente funcional. es decir, el objetivo para el cual se traduce: La trad.ucciónes la producción i, un textod.ellegada funcional que man-

F n r e s u m e n ,c l t é r m i n o 7 r ¿ 1 1 1 t ¡ r . p¡ ¡Li r¡ ri ¡: ¡i . , , f, 1 \ ' , ¡ . ¡ t C i n C i U i r o p c r a c i o n e sb a s t a n t e sd i s t a n t t , s .l , l .A . G u l t , t . r .i(, : - r i ,r i , L i . , . l r . c f c r e n c i ad ¡ K r i n g s l l e g a a d e s c r i b i r .t o d a s ó s t á s : . traducción intr.alinguística u e r s ¿ ¿isn t e r i i n g t i r s t

rt.r. . t r a d u c c i ó nd e p a l a b r a s o ñ . l r r ; ca s t s l ¿ r r l ais, r , / . ¡ 1 t1r,.i, , l i r L . e i r ci rl ie textos au t é n t i c o s . '

t r a d u c c i ó nL ' e r . s ¿i n1tsr , l . p l . r , t : ¡ t ,1i (r ,l rl tl t s l r r ) l t \ . r , r . . i : i t L t l l l i r . l o l r l .

t t r a d u c c i ó nc o m o p r o c ( ' s or ' ( ' / ' s ¡ /ts' a c r r c a i r i a( . o ' r o

J,r.(r(rllcto. t t r a d u c c i ó nd e u r a r r - ' . g r r l * i i t l l r { . , . ¡ . s ¿t r¿. .¿sr r r r r r . r , ir,(.,1 r . r . ' g u : r . i cn a t u r a l a o t r o s l s t e m a c l c s i g r t o sl c o r l i g o ] l o r s t ¡ . l ) ( ) i( , J ( , l r l r l ( ) l ' traducción uersus t r a n s l i t c r ¿ r c i r i n( t l ¡ d ¡ c c r r j . r r . t r . r rs i s l e n r ¿ r c l ec , s c r i t u r a , p o r e 3 e m p l oe l p a s o c l el ¿ rc s c r l t . r a c i r . i l i c ,,r,i ] , , , , , , r , , , , , ^ ) . t traducción humana ¿ r a r , s ¿t l1. .¿sr d u c c i ó n autonllrt clr ' traducción desdc (una l c , n g u a c x t r a n . j c r l r) ¿ , r , / . s ¿trls. l < l u t : c i ó n hacra (una lengr.raextranjera ). . traducción uersus l i b r e p a r á f r . : r s i so i m i t ¡ c i o n . E s f - ad i s p e r s i ó n t e r n r i n r . r i t . r g i cníol p r ( ¡ o c L r l ) r l sr,r..rl'r.go cir,,r;r.srecro . a l t r a d u c t o r p r o f e s i o n a l - q u r :c o n c i b c . * t " , , ¡ r , 1 , . , , . , , r . ( , (r i l ( )r r . ¿ r c t od c c r _ ¡ _ m u n l c a c i ó n , r e s u l t a d o .d c . u n a i n t e r p r c t a c i ó l t l r , n . r r i sl . ; r r s t a c l ap " r i i r f . del original, cuya finalidad c,' ,cp.nd.',crr, ' .cornl t."t , ,. , , j,, ,; i ; r l r i i r r . i rys p a r a o t r o destinatario, lo más fielmente pósible, el c l ¡ , 1n r i s n t o . R e c o g i e n d oe s t o s e l e m e n t o s , s e a . l i - i t " c n r , s t ¿ tr , I c r a c t ó n l a d o b l e vertrente ya aludida: .n.análisis/interpretaciri, r l , . l r , , ' r t no r i ¡ , . , " t 1 o . n d i l u c i d a r l o s e l e m e n t o s c r a v e sc r e lm i s m o oe nd , iantc ¡ i - r o , . " , , n , . , . . . , . 1 r c c Im u n a e l e c c i ó nd e l o s e l e m e n t o sa p r o p i a d o i er r, rr.g.rr, i" rl"g^i^, a"l m l s m o e s p a c i ot e x t u a l e n u n n u e v o s i s t e m a " I i n g r i í - s t i r, . Resumiendo pues, la traducción consistc r,str.rr:t:rirt.^te , en un acto de comunicación que oretende reproducir sc.rtr¿o clr-.r,rnmcnsaje, mediante la creación, en otra lengua, a" rrn "i -",r.,r.i. ecrii'alente, con una función comunicativa similar,.-expresado 0..,-1,lfir,.,,r,,rr,ás ¡¡l¿s¡¡¡.1¿pr)_ s i b l e , p a r a q u e p u e d a s e . c n t ¿ n c r i d op o r . n n L r e ' r ,r.r c t ( ) ] . o n. n . n u c \ . ¡ r situación.

La relTexiónteónca

35

Manual de Traduccíón Francés'Castellano

34

Lo cual, representado muy esquenráLicamente, nos daría esta traa: yecLoD

co _____|.

I

LN2

LN]

II

El- Ml- D1

I

E2-}lT'-D2

endóndeMleselmensajedeltextooriginal,expresadoporunemlsor (E1) y dingido a un destinalario (D1). Este acto primitivo de comunrca.ió" ;" tra"nsmitemediante un envollorio verbal y textual determinado (LN1). Un segundosujeto hablante (82)' acLúacomo receptordel mensa¡e y Ml, para"luego,dlspués de haber aprehendido su carga semántica comuy finalidad L-á.io"^t, ad-ecuarlóa una misma conceptualización con los signos de otro sistema lingüístico nicativa (óO), envlccer tes,pues, conrola propia noción t/c equivalencia,son dinánticosy estdtt históricos,es decir, su realizaciónes distinta sujetosa condicionamientos en cada procesode transferencia,en cada binomio textualy en cada estadio diacronico.'" J. Darbelnet ya había señalado que las equivalencias traductoras se desarrollan a tres niveles: Iingüístico, textual y cultural, aunque no siempre su tratamiento sea homógeneo: La traduction est une opérationqui consisted faire passer d'une langue dans une autre tous les éIémentsde sensd'un terte et ríen que ces éLé'

m e n t s ,e n s ' o s s ¿ : r o ¡r¿¡ tj t ' i l sc o n s c nr , ¡ Lrt l o ¡ t . .f ¡ r l ¡ i r ¡ r . , , t ! t t r r t t . é cl c u r t n t p o r t a n c er e L a t i u ea i n s i q u c l e u r t o n a l i t t ,t . l ! , n ! t . t ¡ ( ! i \,,, , t , , p t ec l e sc l i f t ' c r e n _ c e sq u ep r é s e n t e net n t r e¿ 1 / e1s c sc u l l u r e so r r . r r ¡ i r , , / '(lt')sr r t ' \ p o n ( ! ? nr re s p ( , c I' ttuementles rJeuxlanguescn pnjscncr,. -Si,-e r m b a r g o ,1 a u t i l i z ¡ r c i t i nl a x a y a r l b i l l L r : r l r , r , , . . t, , o n c e p t oc l c e q t r i v a l e n c i a h a d a d o p i e a u n a r n p l i o a b a n i c o r i r ¡n r , , r l ¿ r l j r r : r rilrt r' sr d u c t o r a s q u e s e e x t i e n d e n , c o n l o h e l n o s i n r i i c a d o , c l t s r l t ,l ¡ n r r i s t ' s t r i c t a literalidad hasta la adaptación más o mqnos librcric''r'r;r 'lisrna fuente origrnat. c o n e l c o n c e p t o d e e q u i u a l e n c i o s e a b r r : v í ¿ rl i b . c a l a a p l i c a c i ó n d e u n a s e r i e . d e e s t r a t e g i a s q u e , m e d i a n t e r c c u l ) ( . r , 1 ( , i o n ,r,.. c o m p e n s a c i o _ nes, dan lugar a una nueva producción +-extual. I,.cstl q.r" iu sinonimia total entre una lengua v otra es imposiblt:,cl rcsrrltaáode la utilización de dichas estrategias es ine'itablenlcntt' ,listi.to al original, p e r o d e b e i n t e n t a r m a n t e n e r , p c s e a l ¿ r sc i i l b r . r ' n c i . , s. .r ) ¡ i b u e n a larle d - ' l a f u n c i ó n c o m u n i c a t i v a d e a q u é 1 . R e d i s t ¡ . i r r u i r .l . s e l e m e n t o s linguísticospero sin perder los matices connotatir.Lrs 1t inter.rcionalidacl 1 d e l a u t o r e s l a e x i g e n c i a a l a q u c t o d o t r a d u c t o r . r l t , l r . - ' t c n d e rc, o n s c r e n t e s i r r e m b a r g o d e l a u t o p í a q u e r e p r e s e n t a l ¿ rc . r r s ¡ c L r c i ó nt o t a l d e d i cho objetivo. N o o b s t a n t e , a m c d i d a q u c l a L i n g r i í s t i uleuers"ment L'humanité.

i i n d e p o d e r a b a l c a r t o r l r t sl i t . f i l ( ' ( . ti i : r n t c f l ) l d e s t a c a c l a r a m e n t e 1 a ( - l i c n c t ¡ rL r n g u Í s t i c a .

Lt i

L a i n t e r p r e t a c i ó n n o i r u e d e s e r l ¿ rr n i s m a s i l a c o n c l u s i ó n e s : A.

de La dégradoti,¡n de l'enuLronnement Ctt ils sont coupabLes

c por el contrario: B.

Rien qu'ils soientcoupablesde Ia dó¿¡radationde L'enuíronnement.

¿Por qué Íazón?. Porque, interpretando las instrucciones argumentativas, es fácil comprender que, en el primer caso, el enunciado proviene de un locutor ecologista y, en el seg-undo,de un partidario del desarrollo capitalista. Y la traducción no puede ser indiferente a dicha caracLerización. Aparecen pues dos lor¡nas de traducir el mismo segmento subordinadas a Ias características pragmáLicas del acto comunicativo. Y no puede entonceshablarse dc una única equivalencia. En el primer caso -si el enunci¿rdo r:orresponde a un ecoiog-ista-, ei traductor puede construir el siguiente texto equivalente: Desotollo, productiuidad, crecíntiento..'. Estos son los problemas cruciales de nuestra ciuilizaciótt y los culpables de un gran trastorr.to en la colidad d.e vido de la humonidad. Pero si la frase corresponde a un discurso productivista, inmediatarnente la conclusión del mismo impregna cada uno de los segmentos que lo conforman y términos como boul-euersemento enjeu se orientan en 1a dirección opucsta. Podemos enlonces re-crear una traducción bastante distinta:

.:

2.4. Lingüística y traducción C u a n d o F e r d i n a n d d c S a u s s u r e i n t r o d t r c ct ' l r t ' l t l t ' i r r r l tt - e o r i c oa c e r c a d e l a c o n t p o s i c i ó r 'dr c l s r g n o l i n g r . i í s t i c oc l b i r t , i t t r t os i g l t i ñ c a n t c i s i g n i f l c a d o , e s t á a s e n t a n d o l ¿ i sb a s e s d e l a rl r n g u í s t i c i t t l l o t l t ' r t l a p e ' r o ,a l m i s r n o t i e m p o , l o s l u n C a n t e n L O sd r ¡ t l r i a t c o r í a < l c l i r l r ' ¿ r c l u t r c i i nrsé u s s i ,p l u s (J¡'JsaI I lr:¡;'.s ou ¡noinsso¿thoitó, r18repcro.qa , r¿,r¡rc¡ole¿.¿rs.e2 r¿,r ¿t'r,¡t.r L a L i n g u Í s t i c a P r a g m á t i c : r n r o p o r c i o n a J o sp r - o e i r l i n t r e n t o sp a r a p e n e t r a r e n e s t c s f a c t o r c s , e x t c l ' n o s l l o s p r o p i o s s i ¡ ¡ r r r , sv v i n c u l a d o s a l a u n i d a d t e x t u a l p r o p i a m c n t c d i c h a g r a c i i r s ¿ r lf t , n , r , r r r , rdr oc c o h e r e n c i a .

Tiv.[a nual de T ro ducctón F ra ncés - C aste I Lan o

72

3.1.1.

La coherencia

et'terna e ínterna EL conceptode cohesiónme ha parecido siemprt, eI concaptomtis productíuo,en su apLicación a Ia traducción, de todos cuantos han siclo acuñados por el anólisis del discurso t LaLingüístícatextual.o3

P. Newmark define la cohesión como la propiedad que poseen las frases para anexionarse entre sí desde un punto de vista léxico y gramatical. Por su paúe ¿a coherencia da forma a los valores lógicos y nocronales de la unidad textual globai. Mientras la cohesión depende de leyes morfológicas, los encadenanrientos arg-umentativos constituyen cl s o p o r t e d e l a c o h e r e n c i a t c x t L r ¿ r lL. a c o h e s i ó n e s u n f e n ó m e n o i n t c r n o d e l d i s c u r s o . L a c o h e r e n c i a ,e n c a m b i o , r e l a c i o n a i a t e x t u a l i d a d d i s c u r siva con elementos extra-lingüísticoso, como indica O. Ducrot, con un marco intelectual concreto: par colúrencel'absencede contradiction Nous n'entendonspas seulente¡¿t logique,mais l'obligation,pour tous les énoncés,de se situer dans un cadre intellectuelrelatiuemenlconstant,faute duqueLIe discourssc disso¿¿1 en coq d |dne."' La coherencia discursiva no es interpletable más que en relación a la situación cultural en la que se produce el texto y se asienta fundamentalmente en ciertos elementos textuales: conectores, anáforas, t,:mporalidad... que deflnen un encadenamiento lineal y una progrcsión textual participando dc una estrategia argumentativa. Pero además, por encima del sentido literal, existe una serie de nrvel€s extra-textua.les que contribuyen a este proceso de coherencia. _Los participanles del discurso, sus correspondientes situaciones eulturales, sociales, etc., son elementos que contribuyen a tejer un entramado de relaciones que otorgan sentido a ias producciones lingüísbicas. Por lo Que aprehender dicho sentido implica no sólo recurrir a la competencra lingüística sino a leyes lógicas y psicológicas más generales.

LrL t nta rp re tació ¡t de ! a cor¡1o st,r,r ri n ( t t:o-¡t ra g rn rt l : t Lr

3.1.2.

El marco rcferettciol ' ( - l t c . ¡ t r ,t f l " ,\ ¿¡tsl¡¿¿(/¡,)¡rs " o d ' ¡ , s . s r i ¿ , s¡ r ¡ ¿ 1 , ' . ' , . ' , , , t ptrrtaltent de s ' r i r r c ¡ ¡ 1 ¿ ' ¡ ( / a r ¡ 1 , ,, , , r ) r ' ,, ' 1 r ; i t ! t r r t O n t l t ' t ¡ t t t p ropose I c I iL rt .'

L o s s u j e t o s a c t o r e s d e ' ld i s c u r s o h ¿ r nc r t a r l o r r n i i s l l i r , r l c r c p r c s e n t a c i < . r n edse s í m i s m o s , d e l a s c i r c u n s i a n c i a s i, l l l r r t r r l t u . r , , r rl ¡ l q u e r ' i v e n e t c . , q u e , f o r z o s a m e n t e ,- s cr c f l e j a n e n e l l c n f l l r r . j r ' .F l . ,r l t , c r r .c i l c i al o c r J t o r s u s c r i b e s u s e n u n c i a c i o r r e se n u n o s r n { l r c o sl e h , r ' r , n c i r r sl ec o n c r e t o sy e s t a b l e s y l o s c o n t e n i d o s l i n g u i s t i c o s r c f ' l r J a n ,i r u r ( l L r . i r \ ' o c c s d e m o d o \ ' n g o - \ ' p o c op r e c i s o , e s t o s u n i v e r s c s . L a r e a l i d a d e x t r a - l i n g i i í s t i c l , e l c o n l t ' x t o , l ¡ ; ¡ , / , ' . . r i.i,r r ' ¿ ó r it n v o c i t d l t p o r C o s c r i u ,e l m u n d o r c f ' c r c n c i ¿ ¡ 1s.o. .n L ó r ' nj rr r l s r i i : : ' , rl:t r s p a r a r c f c r i r s c a l m a r c o c u l t u r a l y s o c i a ' el n c l q u c c ' l l e n g r u i . j ls ( , r r r u r v c , va l q u c c l lcnguaje hace referencra. E s u n h e c h o e v i d e n t e q u e l a f r a s c o l o g í at c r t i r ; r l , l r , s m c t á f o r a s l e x i c a l i z a d a sd e l a l e n g u a , l a s m e t o n i m i ¿ r sl l ¡ i r i t u r r l i : , .r , r r , j l n u n a b u c n a dosis del imaginario colectivo que la lengua tlirlrsrritr' El léxico asim i s m o e s t á m a r c a d o p o r c r e e n c i a s p r o f u n d l r m c n L ¡ rl r r r u i z a d a s e n e l c o l e c t i v o d e u n a c o m u n i d a d l i n g ü í s t i c a . T o d o c s t ¡ n r í rr ' (o r c f c r c n c i a l a p e r e c e i m p l í c i t a m e n t e e n l a s r e a l i z a c i o n e sd i s c u r ' - r v r r . E n m u y e s c a s o sr n o n t c n t o se ' lr c f c r c n t c c l r l r l r s C L r'r 'i,' ( , 1 r ' , . ' s l ) o na( r] cr ' ¿ l i d a d e s i n c u e s t i o n a b l e s .I , l n u n c i a d o sc l e l t i p o ' El agua

e g u n c o m p . r e s t o d e h i < l r r i g c n o - r '( , . ! r l l ( / ¡ ( ,

( l u e p o s c c n l a p r o p i e d a d c l c s c r v c r c l ¡ d t ' r o st ' l r 1 , r r i , , . l , r ;l n u n d < ) sp ( , s i b l e s , p u e d r : nt r a n s f ' e r i r s e¿ l o L r o ss i s t c m ¿ r sl i n g r r Í s t i ( , r s i n d em ¿ r s i a < i a s diñcultades. P e r o l a m a y o r í a d e a c t o sd i s c l r r s i v o st i e n d r ¡ n: , r - r , l r r t i v i z al ar v e r d a d , a p r e s e n t a r l a d e s d e l a v i s i ó n d c u n i n d i v i d u o r , r . r r ' , : r ' u p od e e l l o s . E l d i s c u r s o c o n s t r u y e t o d a s s u s r e l e c i o n e s A r g t i n i o l r t r t r , , ' a sa p a r t i r d e e s t a v e r d a d r e l a t i v a , a c e p t a n d o u n a s c o r r e l a c i { ) n r , sr.i i ' s c e r t a n d o o t l a s y construyendo su propia visión del mundo. R . M a r t i n , p a r a a n a l i z a r e s o s e l c n r e n t o s r r ' l i , r ' c r r ' r , r ' l cqsu e e l l o c u t o r a c t i v a e n l a e n u n c i a c i ó n , h a a c u ñ a d o e l c o n c c l ' . o < l t ': ¿ ¡ ¿ ¿ " ¿ ' r . , : l l , { l . s ¡ j ¡ r . ¡p 6r, o n o cs feliz,' '

o bien, redefinenel lno'imicnto argrnrr r,lrii, ¡ ,, .irr rlrodificar b á - q i c a m e n t el a t r a y e c t o r i a c l i :A , c o n s t i t u v c , l r r l ,u . r r l r . , . . , , c c l o r ieag u r r - , a l e n t e d e l t i p o A = B : " E s r i c o , e s d e c i r , n o l e f a l t a . r r r r r rn r , c c s a r i o " . E s t a d i s t i n t a s t r a y e c t o . i a s d c ñ ¡ r c n d i ' r ¡ r . : , r r si r r t r . r - f ] . ( ' t a c i o n e sc l c l e n u n c i a d o" e s r i c o " . Y , c o r n o t o d o s l o s c n u n i i i r ( l ( r ss . l . r , l r r c i o n a n mcdiante movimientos de este tipo, lqinterpret:rci.r ci. .n¡¡ unidad text u a l n o p u e d e r e a l i z a r s es i n a n t e s p r o c . r l c ' rl . n r n ; r l j s i s c l c s u n - r a q u i n a n a a r g u m e n t a t i v a e n r . ' i s t a sa d i l u c i d a r : . cuáles son los argumentos utilizados. . de qué forma se utilizrrn . como se construyen. '

c u á l e s e l p a p e l d e I o s c o r r r c t o l ' c (sl i l c l o s , , r 'l rl z , r . En palabras de J. Delisler: Traduire est une opérotion intt,llcctuellcq¿1ri. ,/?{., . .: , ;\.t).luire I'articu. lation d'unepenséedans ¿z¡l11¿sr.o¿zr.s.r':

e , i n s i s t i e n d o e n l a i m p o r t a n c i a d c l o s m r ' c l l n i r : n ) o cs ; L : r , e n l a z a nl a s i d e a s e n l a o p e r a c i ó n d e t . r r r n s l e r e n c i a p, r o s i ¡ I u c :

2. Los factores informaLivos del enunciado dependen directamente dc los factores argumentativos.

L ' h a b i l e t éd .d t i c e l e rp, a r n t i | e si c l é e sc l ' u nr , , t r a , , , i r ( s t r t t t s o r t rl e s p o i r t t s d'appuidu déueloppempn e tl , n c g r c t n r l t ,.. , . / ¡ i , ,;, t t . , t , . , t ¡ i p u l e! er s c o ¡ t " c c p t se ¡ 1l e s u n r s s a npt a r d o sl i r : n sI o g i t ¡ L t ti, s, l ¡ / ( r , , . 1 / i :; ,' \ ¡ ¡ ¡ o i l r ¿ . s sd¿¿s, s b o n sl r a d u c t e u r s . t ' '

La argumentación podría deñnirse co^no un tipo particuiar de relación discursiva que consiste en presentar un enunciado como punto de partida de una serie de relaciones inferenciales que llevan el discurso hacia una conclusión. De esle modo se introduce en el texto una progresión temática con diversas posibilidades:

E s t a i n t e r c o n c x i ó nd c t r ; l l , s l . s e n u n c i ' i r r . r r r , ( , , o , r , ) l r r i nr a r r n i d a d t e x t u a l g r a c i a s a l a r m a z ó n : r r . g u n t e n t n t i \ ' r )r : j ) r . i , : ; i ) , : : c , l l c a r a c t r r _ r Í s t i c a e s e n c i a l d e u n t e x t o v g r a c i a s a e l l a e _ qp o s i l r i , ,r , u i n t c r p r e L a c i ó n . Ducrot llega a añrmar que p.cgisamcnte cn . strr i,'l,r . rle intcrconexión se asienta el sentido:

94

Manual de Traducció..,. Frances-Castellano

Un énoncé,pour moi, est composéde mots auxquelson ne peut assigner aucune ualeur intrinséque stabie, c'est-d-díreaucune correspond.ance o.uec un quelconqueensemble tl'objets de Ia réalité; sa ualeur sémantioue ne saurail donc résideren lui-ménte, mais seulementdans les rapporisqu'il a cuec d'at¿tresénoncés,les é¡to¡tcésqu'il est destiné d faire ad.mettre,ou ceuxqtti sont censéscapablesde le faire admettre.t3a un operación traductora que no tuviera en cuenta esta estruct,ura argumentativa ca.eríaconstantemente en contra-sentidos y no sería capaz de resolver las frecuentes ambigüedades que el enlacé de enunciados presenta cuando no se sitúan en un trayectoria concreta. Por ejemplo, un segmento como el siguiente, que constituye el títuio de un texto: Plusdecertttudes a I'Ouest en función del contenido del r'ismo, puede traducirse oo.,.rnu u.*r n e n t a c i ó na ñ r m a t i v a : En Occitlente

hay mas certezas

o una argumentación negativa: En Occidente

ya no hay certezas

IJel mismo modo que este enunciado interrogativo: Alors, chérement payés, quelques gages de stabilíté?

alejado de las conciusiones a las qur: et locutor pretende llegar, admite esta interpretación: ¿Eristen pues ciertas posibiridades de estabilidod dunque pagad.oea un alto precio? y también ésta: ¿Deberánser pagados a un alto precío las poeibitidades de estabilidad? En la primera frase se está interrogando acerca de Ia existencia de una cierta estabilidad, mientras que en la segunda se hace hincapié en el precio de ésta. Todos est.s problemas son dc orden interfrástico y de naturaleza argumentativa, entendida como lo hacen O. Ducrot y sus seguidores, es

L a i n t e r p r e t a c i ó ¡ t d e l a c a r g , a s e m á n t i c o - p r a g n t á t i c o r t L , L! r : : t t ,

95

d e c i r , a m p l i a n d o e l t é r m i n o a r g u n t e r t t o c i ó n p a r . l j . c j u i r . t , r c l o sl o s f c n ó menos de naturaleza pragmático-intencional dt,l ii:n¡rrrrjc: Le terme d'argumentalion que nol.s at,o/¡.s ado¡;lt; rti,r, .irr¡¡.s cloute ¡tt tres h e u r e u x ,n i t r i s a d é q u a t .C e c h ¡ ¡ t .pt r o t , i e n tr l t , t . , . , r ¡ L1; ,, , . ,p r e n i e r sp h é . n o m e n e sq u L n o u s S o n to p p a r u s t ; l a i c ¡ t te x p l t ti l , . , r ,)ttr! L l , n , rtture rhetortq u e L a d 1 ' r t a m i q u e c l o n t n o u s p o r l r ¡ n s í c i , s ( , r rr 't r) ru¡i1. t, r ¡ . ¡ , ¡ 1 1 7 . e ¿ ; ¿ d o n . s / e . s relations argumentotil'cslriir .st'n.1lro nctltlu. tLt t¡t, r¡rlr.si,,/i,rdtiborde Iarg e n t e n t c e s p h é n o m i nIel s, .- a , d a n s n o t r c t h ó l ¡ r t t ' t i i ' l r r t . L ¡ r r r r t t , t t t a t í o n , b i e n a u t r e c h o s eq u e I a r h ó t o r i q t t eh a b i t u c l l c . , , ) t L a t r a d u c c i ó n d e u n t e x t o c s t . ¿iin t r í n s e c a n t u n l r , r . , r n ( l i c i o ¡ ¡ 1 ¡pl o ¡ rr e s t a r e l a c i ó n q u e s e e s t a b l c c ee n t r e l o s e l e m t ' n t o s ; l l t r . t r c t p a n t ecsn l a u n i d a d t e x t u a l y l a s i n t e n c i o n e sd c s u s e n u n c l ¿ l o o r . ( , s . P a r a c o n e c t a r l o s d i v e r s o se n u n c - i a d o se n i : l i l r t . r . i , r ' r l t , . n a e s t r u c t u r a a r g u m e n t a t i v a l ' s l e n g r - r a sp o s e e . c r c r t a s r r i i r . c i r - . 1 1 . e o . ] ) ' c r o t r l e n o m i n a m o t s c l t t 1 1 ¡ s c o ¿ ¡ ¡S' sc . t r a t a r l e m o r f i ' ¡ l r i s g r . : L r r r ' r r t i c ¡ l(ec so n . j u n c i o n e s ,a d v e r b i o s y l o c u c i o n es a d v c r b i a l c s r ( l u ( ,r s { . l l r .rr. r r nl o s e n c a c l e . _ n a r r r i e n t o si n t e r f r á s t i c o s a l t i c ' m p o q u c r e c o g c n c l c r r . r t , n t o p sragmáticos t a l e s c o m o p r e s u p o s i c i o n e s ,s e b r e - e n L e n c l i d o - cqr, . t , t ' ¡ )i rcl s r l c l a u c l i t o ' o , h e t e r o g e n e i d a d d e e ' u n c i a d o r e s y , f u n c i a m e . t ¿ r l r r r ¡ . t t , . r ' ¿ r l o r e sa r g ' mentativos que delimitan el valor discursivo. L o s m o l s d u d i s c o u r s s o n e l e m e n t o s r e s p o n s a r r r e sr l e l , o r i e n t a c i ó n argumentativa. N o e s n e c e s a r i o e f e c t u a r u n r e c o r r i d o m u , \ .e x t t n s ( , p o r . I a s p á g i n a s de la Teoría de la T¡aducción para constatar hasta q'tr ptrr-rtose h.,apus a d o p o r a l t o e l v a l o r d e e - q t o sm o r f c m a s . E s t a c i t a c l c D o n a l d F r a m e , r e f e r i d a a l l e n g u a ¡ e p o é t i c o ,e s q u i z á u n c a s o . x t r . r . r r r , p e r o d e n r u e s t r a u n a a c t i t u d b a s t a n t e g e n e r a l i z a d a . D o n a l d F r r r r r t ' : i ( rn r L r c s t l . ap a r t i d a r i o d e l a s u p r e s i ó n d c a l g u n o s c o n c c t o r c , sp o t . s { , 1 . r ; , . t o sd.l c e , p ¿ r r . t c s " p o c o n e c e s a r i a s "e n e l d i s c u r s o : La traclucción d a I u . q o rc . n f r e t ' u c r t c i a , n . t ( r r o r r r r r isr r r . g ,pr ,a r c e l i n g l e s e s n o r m a L m e n t en t ó sc o , : í s o q u c e l f r a n c t i s r. \ 1 g , ,r l t , l x , , r r t , ,ssu f r i r s u p r t t n t r s e o: u n a p a l a b r a c L a t ' e r ¡ u n r ¡ d t ' l r ¡ s¡ n L ¿ c h ro¡st , r l , g , , n t , r otl, n p o s t c t ó n i n i c í a l ) e t , m a i s o d o n cr T r r ca b u ¡ t < l a ¡et n M o l t t , r , : . \p ( ¡ / i , ( , r ,¡rn?e n o si n d i ¡ - _ p e n s a b l e ss. l s e s , p r l n r c u n a p a l a b r a c l a u ee l s t , r r i ( r o , i ,t.r , r l aL a l í n e a s q resiente p e r o s i s es u p r i m eu n a c o n j u n c i ó ¡rt. u ¡ ¡ ¡ r t t l L¿ r b t , ., ! , , , t , , r a l m e n teel, sentidoqueda menosafectado.tj') Y s i n e m b a r g o ,e s f á c i l d r n r o s t r l r l r l r r cI r r sp r ' , r ¡ r ,i rl r r , : r , r. r r . g r n r e n t a t i ' a s d e l o s c o n e c t o r e si n c i d c n s u s t a n c i a l m c l r t ot ' . r I s r . r r i i r l oc l c l r n a f r : r se y, por lo tanto, en la opcración tradLrctor¿r.

96

Mant¿aI de Traducc,ón Francés-CasteLLa¡ttt

Tomaremos

como ejeinplo estos versos del poema de veriaine

uGreen,

Sur uotrejeune seinlaissezrouler m z téte Toute sonoreencor de uos derniers baisers; lnissez-la s'apaiserde la bonne tempéle E t q u ej e d o r m e u n p e u p u i s q u et , o u sr e p o s e z . r t ; Y estas traducciones españolasr,rn: Cuando en mia sienes calme la diuina tormenta reclinaré, jugando con tue bucles espesos, Bobre tu núbil eeno mi frente soñoliento, tonora con el ritmo de tue úUi¡nos óesos.,."

2) Permite que en tu seno reclin( nú cabezo, De tue últimos besot de amor aonora aún; Dqja que ella d¿ecanse de la feliz lormento" t\

Y que duerma yo un poco míentras reposas tú.).0 Dejod

que mi aabeza

diafrute

la delicia

eh uuestrojouen

que en uuestros

Beno

besoa dais,

dejadla apaciguar Ia diuína tormenta y qüe clescanse un poco, mit:¡rtr¿rs uos descansáis.tal 4) DQa que mi cabeza ae recline aún aíéhte aquelloc que gozó del amor Déjala

mlentraa

ócculot mós dulce

dura

úllimo

día

y tnós sereno

esta fatíga

Dqja aobre tu aeno rodar que tue úItimoc

en tu teno;

dc aquel

han

osl loc furiao d,e la naturaleza t, ye que tú repoeoo, que yo duerma a tu lado.ra3

6) toda aonora permitid

seno anulle

oún

mí cabeza

de loe poetreros

besos;

que descanee

que me duerma

de Ia fe!iz tormenla, un poco aiguiendo uuestro ejemplo.tta

7) Dejad

que mi cabeza

uueEtroa besoe, -

en uuestro

dejadla

ti, | ,,,,.¡tl

c o m o p o d r á o b s e r v a r s c ,d e c s t a s s i e t c 1 r ' ^ , r i L r r i j . . , , ,- i. r r i c a m e n t ee n 5 y 7 - e l a u t o r d e e s t a ú r t i . r ¿ rc ' s) I a n u e r . \ . i r r , . . i r , r , i .. . , , i r " ' . " r i " t " a " l a i n t e n c i o n p r a g m á t i c a ' e l r i c r ¡ l r r dpa. , , . n i . , n , , . . , t .: . . t . . . t t trt..c c u D e r n . 'iola en el texto. D i c h o e l e m e n t o ¡ l a c u e n l r c j r ¡u n a o p e l . i t , , i r j r . i r . ! r i r r t i ' ¡ t ¡ t t j v ldr c t i p o J u : i t , i f i c a t i v oe x p r e s a d a n l l t n r , l r , s t a l l . l c n t r , ¡ ri rr i r , . , , ,,,, .,,;.;"rlrnrla., al esquema: puisq,e 8", erl rl.ndc "A i , j r p . , , . , , t I r 1, , r , r . p o r . p a r t e c l . l L ' n . u n c i a d odr e r e p o s a r e n e l s a ¡ t t ¡c r t l a o t r t i t t ! ¡ ¡ ,r r ) ,r i . r r i j r r , s t ¡ l ¿ i n t c n crón de conpartir ra propio .,ct¡tL/cr r r e r a - ¡ t . s . r , / r , , r , r r ¡ ,p r . c s c n t á n d o r a como unaJus:ificacjón: puesto qve la r , , r , c , c l d/ ¿ ( )i . ( ; r t r . t , t ¡ r i t r i r s ¿s¿o 1 ¿ c l _ t u c l p o r q u e t a ¡ ¡ t b i c ¡ te l l a e . c t c ct l c s c . c t t t s c t ¡ ¡ t l o , l ) i / r , , l r , , , , , i ,i , , . * u t , l r c ¡ t o s o . Pero solamcntelos fregr¡cntos rlc l¡s r . c f i , ¡ . r , l .lrrs. ¡ c l r r c c i o n ersc c o _ g e n l a m i s m a i n t . e n c i ó nc r c ro r i g r n r l , m r t ' n t . r l at,, r r .,,. 1 . i r . r r i c i ' l r .l a r e r ¿ r _ c r ó n a r g u m e n t a t i v a N i s i q L r i c r : ap r - r c d c c o r r - s i , r . r ' : r . sr., f i r r ' r u n a d aI ¡ r s o l L r c i ó nd e r c c u p c r a r l a n t r , c l i l r n t cei c o n c c . t o r . n t i t , t , t ; i , . .r r l r . , t a l c o n t o p r e _ t t ' l l t . l e nl a s t r . a d u c c i o n c 2 s , - l lr . . l ) ¡ t r r c , s tto¡ u t ,r , l i r r l , r rr l t , r r r ¡ . ¡ ¡ 1 1 ¡ ¡ ¡ ¡ . , ; , 1 . , , ¡ . e c o g i d op o r é s t e d i f i e r c d c r ' . r . r ' . i r r s t i r i c a t i ' . ¡ i , , r , , , , , i, . , r ; ; ' ; r ; ; ;. , / , r , , p r 0 s c n t ce n e l o r i s i n a l . B l e j e m p l od e n t u e s t r ¿ r ^ r ¿ r i ' r p . r ' t a a c ' r ( r ¡l.c'a i r ; . r ( ) si r . r r r r r ¡ c t . r ecso n c c d e n a e s t c t i p o d e m o r ' f t ¡ r . r , -- , r c ] ] . t , s r . , ] i r r ,, o i r r i , , , , . t , , , , l , " ' p , , . , , t r a d u c c i o n e sp o é t i c a ss i n o p ¡ r a c L i a l q u i c r t i p o c i r ,l t : _ \ l i ) . .I_. s i r v e p a r a s t b r ' ¿ , ' ¿ ¡d e q u é m o d o l o s c o . c c t o l c s , a h i c r r , , ' , i r r r ( , . ( . r r , l . sr r c r, o sc n u n t i a t - l o r e si n, r p l i c d n d o l ocsn l o s h c c l r o s f. , , , r . o l .l . , . . 1 , , - , n . n t o s ,., u,,._,t e n a n a l i z a r u n a s p e c t oh a s t a a h o r ¿ r i n a l t o r r l , r l , l ,, ,, , , , i , , , , ' , , , r r r i . i ' i " ,f " . s u t i l e s r e l a c i o n e se ' t r e r o _ c x p r í c i t o r ' r o i r . ¡ r ) r tr t , ( , . r i r i ( r L l (r,.,¿ r r l i cuan a gran parte de la dificultaddc dcsentt.¿rn;lr cl s0nlrrlo.

:1.2.2.

dejado;

que olaide

Que en uuestro

tle lct (:argo s(ntanltt,o-¡trrt,qnttili,.rt

mta,ta2

esta s t o , .n, r ¡ h u t , ¡ ¡ t r t s tlu(, un

(tzu( (rr(,t-(,ttt,ubtt dt, l,oso.

Otra, strstrtuir la refc¡r.cncia: I)c o)tL a c,t¡ttluLt qut

S'il es/ une question d. propos cle laquelle on ne peut pas imaginer que l'Elyséeertitfatignon s'entre-déchircnt publiquement, c'estbien celle des

I ) ( l l l .

mlrar

(t)n t\ta

a r¿rde ra nob]eza

rusa

tbrt)g1t.tt)ti lr¡ s¡,/l,,i,l ,,, ;,,r. tras

le Rc'.ruciór:

,,!¡!,t

rt { )' i¡ir,t., ,o

ttzztarerc¡ ¿s strl¿r. ,¡¡i5 g¡¿,.¡1¡¡

POsl).

otage s.265

o esta otra referente a las personalidades de pierre Mendés-France y Charles de Gaulle:

L i n a t , e r c e r ap o s i b i l i d a d s e r í a d c s h a c e r l ¡ r ¡ ¡ r I t , r n r n . i l r r : De uhí a concluir

tlut: con estct abrrtgación

t o < l < ¡ ss u c p r i v i l c g i o s .

Au retour de son uoyaged Beyrouth,ntendésienpo r la surprisequ,il a susclld, gaullien par les concrusions qu'il a tirées,FranqoisMitterrand a fixé le point fort de sa politique étrangére. Los juegos metalóricos,las metonimias, las comparaciones, clanpre a introducir en el discurso elementos muy enraizados en una cultura concreta. La distancia cultural en la que se sitúa la traducción muy frec*entemente no acepta el mismo tipo de formuraciones. Nuevamenie hav que reconocer que las reglas generares no existen. Er tipo de

er '.r¡¡r¡r¡t . ttzu( (rr(r() hir ¡;t rciiirsir_C)rrl;.,", ntaaná, lSSl. de Diego, vicentc: D i c c i o n a r i á e t i n t o r j g t c o e s ¡ t a t l o !t : h i s p a n i c o ( i n t r . $a1cía d e R a f a e l L a p e s a ) , 3 a e d . , E s p a s a - C a l p e ,M a a ¡ ¿ , tS,9g Grarn diccionarío de sinónimosy antónimos (1gglt, -1.r c d . . I . l - s p a s a _ C a l p et r, f a _ drld.luill_gld,Afnhonse y E, Chang Rodríguez: Frt,nr¡rt,,,tt.t I)icitionary o/S¡o. nish Words, Mouton, La Haya, 1964. Lapedes, Daniel (dir.): Dicc¿onario de térmi¡tos r z t , r r l r , r l c o1s, t é c n í c o sJ I c _ G r a u -H i l l B o i ¡ a r e u , 5 v o l s . , I f a r c o n d o - B o i x a r e u , B ¿ , r r c e l o n ¡ , I 9é1. r'ázaro carreter, Fernando: I)iccit¡¡tario de tt:r¡¡tt¡;t¡s itr¡rógicos, Gredos, Madrid. M a r s á , F r a n c i s c o : D i c c i o n a r t o n o r m a t i . t , o g u í a p r á r , t L r : o, 1 , , irt lengua ecpaño. ¡lo, Ariel, Barcelona, 1ggO, Martínez Amado:., Emilio, Nl' Diccio¡tario grantttttt.a!, Sopena, Barcelona, Martínez de Sousa, José: Dtccionano cle ortografia létn¡r.r, Funclación Germán Sánchez Ruipérez, Nfadrid, 1gg?. ortega cavero, David: Thesaqrus. Gran soperta d c s ¿ / ? . ) , r ¿ , ? ¿t ,o sa s o c t a c r ó ¡ t de ideas,2 vols.,Sopena,Barcelona. 1g91.

260

M a n ua I d e T radu ccíón Frar,cés-C astellano

Real Academia de ciencias Exactas, Físicas y Naturales: vocaburarto c i e n t í f i . c yo t é c n i c o ( j 9 9 0 ) , 2 a e d . , E s p a s a _ C a l p e ,N { a d r i d . s¡iinz de Rubles, Federico carloi: Di.t^,¡LrLrio c s p a n o rd e s i n ó n i ¡ ¡ L oys a r t t ó n ¿ ¡ n { ) . 8s a , ed., AguiJar,l\ladrid, 1gg1. Santamaría, Francisco, J,: Diccionarto tlttnlcjicar,srrt.s,l:tcd., porrLr¿r, \fóxicc.1983. seco, tr.fa:ruel: Diccionario de dudas t dificurtacres d e r a r e n g u a e s ¡ t a r i o r a ,g a c c l . ,A g u i l a r , M a d r i d , 1 g 8 1 . S t a h a l , F r g f A . y G a r y E . .A . . S c a v n i c k y : r l l l e r .e r s e D L c t i o n a r y o f t h e S p a n L s h Longuoge, Universrty of IIlinojs, Urbana. lgZ3. Tamames, R^amón: Diccionario de econontta,5a ed., Alianza, \ladrid, 1991. Z a n i q u i , J o s é M a r í a : D i c c i . o n a r i or a z o n a d o d e s i n o n t m o sy c o n t r a r t o s , d e v e c ch;, Ilarcelona, 1g91.

Diccionarios

Nolos

261

Notas s (. 1 , ( 1 ¿. 1 1 s ( o ¿ l (/ -r s) / ,¡i , r i , . , . 1 / : , . , l t r 0 ( 1 I l ( ' t I a n . 1 . J . D c l i s l e 1 1 9 8 0. l ' . . 1 ¡ ¡ r ; 1 C : r h i e r sd e t r a d u c t o l o g i e , 2 , U n i " c r s i t e d ' O t t r ¡ x a , ( ) 1 r . r . , .. l . i 1 2 , . E s t a d e s c r i p c i ó nc o r r c s p o n c l u 6 ' r : J . rtnn o r l o s i r r ¡ r . r , s l n t r r r l rpr o r , I D e s ) i l e ( L S B 0t , L ' A n a l J ' s ed u d i s c o u r s . . . 3 . R . E t i e m b l e ( 1 9 6 6 ) , , , 1 , at r a d u c t r o n c s t - r ¡ l l e u n , r . 1 o i r L u l c s c t c n c c ' . ' 'I I r a d u t r t ' , S f , n . 5 5 . p . 5 . C r t a d o p o r I l L a r o s c r 1 ! i s \ (.t i ' l ' , , i, . , ,\ ( o t t l t n l l ) o r e t

n c s . . p. .. 3 7 . . 1 . G . N e u b c r tr 1 9 8 6 r",. D i t ' . \ u s b i l d L tvnogn F ¡ c h l r l ' , . , r . : ( , 1 i;n, (c. rl e. nrD D R , , B a b ¿ 2l . 1 9 , 9 6p, 1 2 . 1 - 1 2 5

enciclopédicos españoles

enciclopétlico Esposc (1989r, t 2 vols. ,r,I apóndice,Espasa_Calpc, ?::.,.,t:,,.:nrro rYlJ¡Jfld. Gran L)nciclopedia LarousseQgg6t, 12 vols., planeta, 19g6_lgg0, Barcelona. I ¿ x i s 2 2 . D i c c i o n a r i o E n c i c t . o p é d i c o( i g z & , 2 á v o l s . , Bibliogr"i, gn..ulo,.,o.

5 . S . J . S c h m i d t ( 1 9 7 8 1 , , S o n r tp r o i ¡ l e n r so f c o n r r r : n r c r r \ ( ' I r . x L t l r c o r l e s ' c n C ' u ¡ r ¿ ¡ ¡ 1t r c r t d s o f t a x t l l l ¡ l ¿ 1 l s 1s¿.( I ) c ( ] r u y t q r , N r t r , rr . r ' , , rl i l r i i ; O i t a d o p o r ' I i . B c ¡ r n ¿ l r d o z I. 9t B 2 t I n l n ¡ r l u c t t , , ¡ t a l a [ , i n g t t t s t t r , : , t , , / i , , . I ) s ¡ r a s ;(i l a l p r , , p 2 lir. 6 . . J . I , ' l a n r a n dt 1 f ) t i l il . I i r , ¡ r ¡ r ,t t l r u r ! L t i ¡ . c s u r l l ' r ¡ , . t t ' r du ";r¡1¿r.ur.Ilri. Vcrmillon, Ottarva, p. 40-11. 7 . J . C . S a n t o v o ( 1 9 8 7 ) , " ' l ' c o r . Í av c r í t i c l c l c l l 1 : , t t lr r ' rt , , r l , Q ¿ r o r / ¡ ' r nOfVI, nlt, p. tS. 3 1 . M . W a n d r u s z k a I, " N o s l a . , g u c s . . . "p.. i 5 . 32. I* Canard ench¿iné.15-3-99. 33' P Newmark (rg82), Approacrtcsro Transration,pergamon , Institute o f E n g l i s h ,E x e t c r ,p . 9 ? , 34' E V. clark & T.R,carrson o9g1), "context for comprehension..Artenticn anci PerformanceIX. Long & Badle.yeditores,Hillsdalá, N "r.,f . ZS. ?q G- Flaubert, Madame Bouary, Gailimard, 1961,p. 330. :16 Madame Bouary.Traducciónde carmen Martín^Gaite, Edicionesor_ bis, Barcelona,1982. 37. G. Flaubert, Madame Bouary...p. 6g. 38. Madome Bouaty, Fl.diciones Planeta, Madrid, 1gg4,p. bg. 39. L'Express,22Janüer 19gg. 4C. J. Delisle (1981),¿Z¿seignementd. I'interprétatton et de Ia traduc_ l¿on.Editions de I'Universitéd,Ottáwa,Ottawa, p. 1SZ. ,1L P. Newmark (1991),1óo¿l Translatio,i, Multilingual Matters, p. 27. 42. R. Rabadán (lqgl), Equiualenc,ia Traducción."proUlr^.At¿"o7" 1t tu cqu.itoIenc:6-r-[-nshimicainglés-español.Seivicio de publicacion.. áu iu uni_ velsidad de l,eón, p. S1. 4 3 . R . R a b a d á n( f 9 9 1 ) ,E q u i u a l e n c í a . .p.. 5 4 4 4 . J . D a r b e l n e to g R 4 ) , " D e r a c o n c c r r t i . na | e n s e i g n e m e n t de la traduction". 1,o traductíon.I'uniuersitaireet le piaticien Ed. u:otta;;, citlr*i'cr-' nada, p. 272.8e una cita a un artículo suyo aparecidoen Babel,iili. !5_ E.A. Gutt (1991), ?ronslation and. Rileuance, Blackweil, p. 16. (I977), Los problemas tzórícosde la TraduiciJr, ó."ao., 1 \ r e o n c_G..Mounin . .bb. D ",,^,t, '! 47 C. Catford (1965),A linguistic¿.. p. I (1980), 18-' M.Pergnier "Le triangre linguistique", Langue Frangaise, vor. )0WII, p.327.

Nb¡os

263

4 9 . R . J a k o b s o n( 1 9 6 3 ) ,E . s s o ¿dsr ' I í n g t t i s t i r ¡ L t¿t 1 , ,t' -: r, t \ l i n u i t , P a r i s , p 7 9 , . s s a i rs1 c . .p. . t l O . 5 0 . R . J a k o b s o n( 1 9 6 3 ) E 5 1 . J . B . G r i z e i 1 9 9 0 ) ,l , o g i g r t er ; t L o n ¿ 1 c t ¡ (1Ct ,' .o 1 ' r ( , : i l r ( r l Ap¡ust"in en Las Confesioncs), Opirr¡'s,p. 9L l¡2. Vt r A. Ribns Prr¡¡,ectr¡ tlr¡rcnlcrl¿ ttt¿ltxlolouíttt L I r r l , r l r kpr . 2 l ) . 5il.

[ i . I ] t ' r l v o n i s t t , ( l i ) ( i 0 t , I ' ¡ r , ! t l t ' t ¡ ¡ u ..,l r L r t u 1 t , t . . t r . ,

Uclilures, \lcjrco,

p. 6tl.

5 4 . O . I ) u c r o t ( 1 9 7 ? l , . , N o l cs u r l u p r ó s u p p o s i f i u r r r .. r : r r : H e n r y , L e r n a t ¿ u a i so u t i l , L a n g u a , S u . ¡ e e t t / ) i s c r ; r ¡ ¡ ' . s[ (, ] i r ; r ' f : s i , . r ' 1 "

5 5 . O . D u c r o t1 1 9 7 7 r",N o t es. u r . . .p . 2 0 1 5 6 . O . D u c r o t( I 9 i 7 ) , " N o t es u r . . .p . 1 9 9 . , l ó n t e n t sc l el i n g u i s t i q u t t' ¡ t : t ' , / 1 , ' . , l r u ' c l a g ep ,. l ) 0 . 5 ' 7. J . N f. A d a m ( 1 9 9 0 )E 5 8 . J . C . A n s c o m b r e( 1 9 7 5 1",l l ó t a i t u n e f o i s u r r c1 , r i n c r . : s r ' r r u sbsei l l c q u t : b o r n c , , S é n n n t i k o s ,v . 1 , n . l , p . l - 2 . 5 9 . E . B e n v e n i s t e( 1 9 7 7 ) P . r o ó l c ¡ ¡ ¡ ¡ ¡r .l sc . . .p . ( i S . 6 C . E . C o s e r i u( 1 9 7 7 ) E , l l t o n t b r cl s u L e n g u a J t( ,l : 1 r . . l - 1 2 1 . 6 1 . E . C o s e r i u( I 9 7 7 ) ,E l h o n t b r e . .p. . . 2 2 1 . , l h o n t b r e . .p. . 2 2 7 . 6 2 . E . C o s e r i u( 1 9 7 7 ) E 'l'cxlr¡, 6 3 . E . B e r n á r d e z( 1 9 8 2 ) I, n t r o t l u c c i r j na l a L i n q t r t s t r t ' o t!,'l Espasap . C a l p c ,M a d r i d , 8 5 . 6 4 . R . G o l I n ( 1 9 8 6 ) ," L a s c i e n c cd c l a t r a d u c t i o r rl ! l i ) - l f ) i 1 5 .U n e t t : n t a t r v e d e b i l a n p r o v i s o i r e "C . o n t n t u r t i q u eert 7 ' r c t d u i r e , l i d i t i r , nrsl l l ' U n i v e r s i t éd e B r u x e l l e s ,p . 3 2 . 6 5 . E . B e r n á r d e z , l n t r o d u c c i ó n .p 2 9 6 6 . E . B e r n á r d c z ,I n t r o d u c c i ó ¡ t . .p. . 4 0 . 6 7 . Z . S . H a r r i s ( 1 9 5 2 ) ," D i s c o u r s eA n a l v s i s , ,L. o n ! u r t , -,, t , . ' 2 84, i 4 - 4 9 4 . 63. D. J\{aingtreneaN u ,o : z u c l 1 e/ s¡ : n r / o ¡ r c t¿' s, ¡ ¡¿ r r r , l l r s r ' ( . r( /l ¿ . s c o ¡ r rH. sl -. c h e t t e ,1 9 8 7 ,p á g . 1 1 4 . 6 9 . J . C . C a t f o r d( 1 9 6 5 )A , l i n g u i s t i c . .p . .20. 7 0 . J . P . \ ' i n a v ,J . D a r b c l n e rt 1 9 7 it , S h f t s l l q r r r ' ( ' , , ' ¡ ; r ¡ , , , , ' F , 1r ra n g r r r s , l de L'An¿1lais. Méthodc de trarluctLon,Didicr, I'aris, p. I 7 I . J . D e l i s l e ,L ' A n a l y s ed u / ) i . s c o u r s . . . . p . 8 8 . 7 2 . V é a s el a d e f i n i c i ó nd e t , s t r t st ó c n i c a se n t : 1r ' r r l r i t . i i iol L , t l j t l r dao) ¡ r r o , , ' so de restitución. ( 1 9 8 4 t ,I n t e r p r i t e r p a u r 7 ' r t d u l t - r ,I, . 1 , . - . ¡ , i o , , . .1 . 1 . . 73. D. Seleskovitch S c ¡ r b o n n eD,i d i e r E r u d i t i o n , p .1 0 . 7 4 . V e r p o r e j c m p l o P . N e w n r a r k , A p p r o a c l t t , st t t i t t r : ;r,l ¡ r 1 t l r ¡ ( 1 9 f ] 1.r..1 t e ú b o o ho f t r a n s L a t i o n1(9 8 8 ). v A b r ¡ t i ltr a n s l a t i o t ¡1' ! ) :I)t . 7 5 . J . D e l i s l e( 1 9 8 0 i ,L ' A n a L y s de r zD r s c o u r s . . . p1 f i , ' A n a L y s de u D t s c o u r s . . . p2.3 - 2 . 1 7 6 . J . D e l i s l e( 1 9 8 0 ) L 7 7. J . D e l i s l e( 1 9 8 0 ) L, ' A n a l y s ed u D t s c o u r s . . . p6.6 - 6 1 7 8 . J . D e l i s l e( 1 9 8 0 ) L, ' A n a l y s ed r r I ) l s c o u r s . . . p9 fi , p p r o a c h e sl o ? ' r a n s l n ! t , , , It',i , : L l r n l o n I n s t i t u t c 7 9 . P . N e w m a r k ( 1 9 8 1 )A ofEnglish, Exeter. , T t ' . r th o o ho f t r o n . ; l a l t t, ¡ . I ) r ' i , n t i c cH a l l , L o n 8 0 . P . N e r v m a r k( 1 9 8 8 ) A dres.

26'1

llÍa¡tual de Traduccíón Ft ¡'ncés-CasteILanct

61. G. Vázquez-Ayora(1g72), Intrctrl.cció. a Ia traclttctologro,Geo,gc. l o w n U n i v c r s i t yp r e s s ,\ \ ' a s h i n g t o np, . ir0. S2 Ch Nord t1gg1l, TexiAnali'sis L¡t Transratio¡t.Theory,, ,ethoaotogr,, tL¡t:lDirlactíc Appricaiiott of a Mode'r lrtr Tran'.starion or¡rni.á'lrrt',,rrin¡r,. Ar^rsterdam,/Atlanta, RoCopi,p. 147. t 3 . T h e s p e c t a t o r 2, 4 s e p t i e m b r c 1 9 ? 7 , c r t a c i oe n A . D u f f f 1 9 8 r r . 7 ) ¡ ¿ tlt'rd lanSluage-Recurrcnr próbror^ ,l rr.ansrcttiort irtto Er,giisrt, pcrgamon I ) r ' c s ;O , x f o r d ,p . L 8 1 F G K ó n r e s ." . c c h e r c h e sc n ' f . a d u c t o r o * , e e n R e p u b l r q ' eF ó d é r a r c d ' A l l e m a g n e "M. e t l , y o t . X X X I , n . , , ; i ; . i - - - " ' 8 5 . J . D e l i s l e' g g 2 ) , " L e s M a n u e l sc i et r a d u c t i o n e: s s a id e c l a s s i f i c a t i o n , , l'TR, VolumeV, numéro 7, p. 22. J M A d a m ' l g s j o r ' E I ó n t t ' , ; s, 1 , ! i n g t t i s t i q t ¿ e t (r t r t t , i l L , . . \ r a r d a g a . p 3:0: ST Conceptoextraídode R. Laro-sc(IgBg\, Théoriescont?mporai¡tes c!¿ln traductton. El c,oncepto es de R. Larosc cn la obra va crtada. ll 8 9 . M . S n e l l _ H o r n b,vg g g ) , , I , r a , r l r r t i o t t " ¿ r ¿ , " . An | xtclt, J o h n l l e r j a m i n s p u b l i s h i n g .A m s t c r d a m j i , n i i " ¿ " l p f r i r , i r t t t-g r"a' !t\e' r!alt¡/ tr¡)t'\n p t 90. H.P. Gricc (1975) "Logic on,l ,,,,nr....n-tion,,, en L. Cole y J.L. tr,forgtrn (,:ds.),SJ'nto: and Sentantic-s: Sp,zsc¡;.¿r, q.aá".ic press, ñ";" V".L,'p +S 9 1 . A . C u l i o l i( 1 9 7 3 ) , " S u r q u e l q u c s. o n t * J , . t , o n , e n l i n g u i s t i q ue . , C o m . m t n ü ' a t i o n s ,n . 2 0 ,S e u i l ,u . g ? . J 2 . A . C u l i o l i . S u r q u c l q u e s . . .p. ,. ,s ; . 93. P. Newmark (1gg7i " T h e , , . i , , , 1s. v s t e ¡ n i cI i n g u r s t i ci n t r a n s l a t r o n analysis and criticrsm,,.in R. Steele,v1.. ffr."olgold ("d-.),;;;,rá.i)"í"r¡rr. )jssals^íy_Honour of Michael Haltidil,, Jt,h;'B;;"_,ns, Amsterdam, Filadel{ \ a ,p . 2 9 5 . 9 4 . O . D u c r o t( 1 g 7 2 )D , i r e e t n ep a s , ! i r e ; p r i n c i p eds e s é m a n t i q u el i n g u i s l l g u : , H e r m a n n ,p a r i s , p . g ? . 9 5 . H . W e i n r i c h( i g g g l , . p o u r u n c h i s t o i r e I i t t é r a i r ed u l e c t c u r , ,e. n L r : I.'ranqaisdans le r'4onde,nulnéro spóurrrr fir'rier/mars, Hachette,paris. p. 2g. 96. R. Martin (Igp,7),-Langág" r,r,r,:nnrl., , " " , , u n r L , e r cs l t , c r r ¡ y e ¡ t t a , , ' l o n sl a l l t ó o r ¡ r , , , , n , , t t q u ,I ,I .r r j a g " . " t I,.,,.,. r r . " v c r t s :t o u t c n n u a n c c s ,L, e I , O i ¡ t tn,; ." ; , . 1 0 0 2 3, N o v e m b r e1 9 9 1 . 9 8 . C . K e r b r a t - O r c c c h i o n( 1i g g 0 ) ,L , ó n o n c i " a t t r , , n , Armand Colin,p. 162. 9 9 . V é a s eM . T r i c á s( 1 9 9 1 ) , " p o l i f o n Í aá l * u . r , u u y t r a d u c c r ó np: r o p u e s _ tas de tratamiento de ros,enunciado.".qu" .".up"."n otro universo sociolingr':ístico". Traducciónt adaptacióncultu)rtl: nipáno.f ronrio, Universidad de O v i e d op , . 5tB-b28. 100. T. Todorov(Iggl), Mihhatl Bal;htine. Le prtnctpedialogique suiuide Ee;its du Cerclede Bahhtine,paris, Seuil, i igl101 J' Authier-Rev¡z (rgg2), "Hot".ugénuité montrée et hétórogóneité c o n s t i t u t i v eé: l é m e n t sp o u r u n e a p p r o c . c d c I ' a u t r c d a n s I e d i s c o u r s "p. o r o l c mu.lt,iple. Aspect rhétoriquc,togiqi), o,,,,,,rintif dialogique, DRLAV. n. 26. p. 140. "r l02 L l a m a r e m o sL a l r o c u t o ri n i c i a r L ' a r l o c u t o r / t r a d u c t o r , .v m i e n t r a sp cro¡respo¡de al-cspaciodiscursivoque clcbct rasJ)onerse.

.Vo1as

265

1 0 3 . l l . Y o u r c c n a r . Q u o t i L E t c r l ¿ ¡ / i ;p, a r i s . ( l r l l r l , r r . r i i r i j r J 1 0 4 . I f . Y o u r c e n a r .r ( ) u t ; ! L a r : l t , r n t d o r lt.r a c l L r t t i , , l , L r , r r l ¡ i t r n . u d . Al fuguara. p. 32. ' ] 105 . r i c i ' c c i ó nc r e G . S i m e n o n , ' l [ o t g r e t , r r ' ¡ c r ¡ r . . v o ¿ , e 1 a¿s1 ¡ . \ / . ¡ r , r ,, L He¡nández Alonso, Tomo X, Aguilar, llacirid. p. 2,1 i06. L ' E x p r e s s , 2 0J u i l l e t 1 f 1 9 0 . 1 0 7 . L ' E r p r c s s , 2 2 . J i r n v r c lr f ) 8 S . 1 0 8 . A . D u h a n t e l 1 1 9 8 5 1l , e c r r n l ¡ ; 1 t , . r r , r / , - \ s 1(riir¡ri i.ir ,r . r , l . p 7 f ) 109. L'Express,31 Aoút 1990. 1 1 0 . L ' E x ¡ t r e s s , 2 2J a n v i e r 1 9 8 8 . 1 1 1 . L ' E x p r e s s , 2 2J a n v i e r 1 g S E . L'Express,9 Juin 1989. .II2. 1 1 3 . L ' E r ¡ t r e s s , 3 1 . . \ o i ¡ t1 ! l f ) 0 . 1 1 4 . l V I .Y o u r c e n a r ,( ) t t o t ! L ' [ i / r , r n t t t , 1 t .l ' 2 1. 1 1 5 . X I . \ ' o u r c e n ¿ r r¿ , ( ) u , ; l I t t t , t t r n t t l o r l ' ] ' t . l i r l L r ,,. r r , . i . ( ' l t l r rt ¡ rv u d

p.129. 11 6 . I l . Y o u r c c n a r Q , u o ir L ' l . , t t r r t t t t .y t .I l . 117.

11. \'ourccna¡.,

p 2 0 118.

p.206.

,,Qrtcl, ],rt cltrnttlrttl .'l'I-irLriri

,,) Lj( J.. (lal¡ta.t'url.

I { . j \ f o u r a d ( 1 9 8 7 ) , D c I a p a r t c l t l a p r i n t . r , . t s,,t t , , r ¡ , I t o b c ' r t I - a f f o n t ,

I19. K i\fou¡ad, Dc partc da la prinr'tso ,ltrerr(r, (.rrrrrit.rri.csp:.rño)a de ] I a u r i c i o \ \ ' a c q u e z ( 1 9 B f l t ,M u c h n i k E c l r t o r c s ,p . l . { r r20 v e r M . T r i c á s ( 1 9 g l l , " L o s I m p l Í c i t o sA r ' ¡ { r r r ( , . r r i r r ' r s ' r ¿ r T r ¡ c r r r c ción", Quaclerns de Filologia, Linrvcrsitat de \'¿rldntr.i r2r' o . D u c r o t ( 1 9 7 7 ) ," N o t c s u r r a p r ó s r r p p o s r r i . rr ¡' 1 r r .: r , . s r i t t . ó r a r . e ,' p H e n r v , L c ¡ n a , u a i s o L : t i l . l , c t n ¡ 1 t t es,u . i e t e t 1 ) ¿ , . r . r ¡ ¿ ¡ .I si l .' t k s i c c k , i)arls, p 174. I 2 2 . C . I { e r b r a t - O r e c c h ¡ o ¡ir1i g E 3 r l , I n t ¡ t l i c i t r . . . . \ , i n r n r{ i. , , 1 i n p . aris. 1 2 3 . O . l ) u c r o t r l 9 7 i r , , , N o t c s 1 r r . . . .p, . 1 7 3 . l2l G T h o n r s o nt 1 9 9 0 r . , \ \ ' h r r t s o r t o f r r r e r r l r r r ¡: - l , r r - : . \ r ' ( r¡ r t r r r ¡ s l r t r o n . ) , 'N . r r l c s r ¡ n ' l ' r a ¡ t s l o l t o ¡ ¿\ ,' o l . . 1 n . l , p . 2 2 . 'f I 2 i r . C ] . h o m s o n ( 1 9 9 0r , . , \ \ ' h ¡ r s o r t r ) f . , . .p j j 1 ) 1 2 6 . 1 , ' 1 i r p r c s . s1, 1 S e p t c n r b r . ct ! ) 8 7 . 1 2 7 . J . C . A n s c o m b r e , " D , r . n a r ¡ t i q u cd u s e n - .c t s c ; r l l r r . r t t , ¡r 125. 1 2 8 . J . c . A n s c o n r b r cr 1 g 7 5 ) , . , 1 1ó t ¡ i t u n c f . i s . . . r ) r . i . r : r , { s . . ' a , s bs e i lle q u e b o n n e ' , . S é n t a n t i k o s ,\ ' o l . 1 , n . 1 . p . 2 . L29. O. Ducrot, "Opérateurs argumentatifs r I r r:r,r .r.{.mcntati'e", C a h i e - r sd e I , i n g u i s t i q t z en . 5 , U n r ' e r s i t é d c G e n é r . ¿ :G , i ¡ r . 1 , r . .I l S l l , p 1 5 7 1 3 0 . J . M . A d a m i . I g g 0 ) ,E t e m e n t s d e l i n g u i s t i q ¿ l { 1 , ( , . r r r r , , i ,) 'l ¡a, i d a g a . p . 4 6 . 131. J.c Anscombre r1965r, "Granrmaire t¡urritr...r'ili, g.a-.nra,.e a r g ' u m e n t a t i v e d e l a c o n c e s s i o n , ,R. c ¿ ' ¿ ¡ Ic¡ t t c r n c t t i o t ¡ c t i t , , l , , / , i r ; ,"rt , , s o / r Á i c . N.155,

p.337-338.

132. J. I)clisle, L'Analysc rlu dtsr:r¡urs.., ..1,1 ¡r 1 3 3 . J . D e l i s l e ,L ' A n c . L l y sr /ei r r / i s c o r r r s . . .p. ., 2 . 1 1 3 4 . O . D u c r o t t 1 9 8 2 t , , , N o t c s u r I ' A r g l n t e n t a t i ( j l t ( , i i r r r , l t r, t . i r r . g r i n t o n t o r " . C o n c e s s ¿ o ¡c¡t c o n s ó c L t t i o nc l a ¡ t sl . r J ¿ s c r ¿ ¡ ¡ s( ). o r t i t , r st i L i , , , , , : t , t , : : L ¡ t t t , f r c t r t q a t s a , n.4, p, 157-158.

ll

Manual de Traducción Fr. ncés-Castellano

1 3 5 . J . C . A n s c o m b r e( 1 9 9 1 ) , " D y n a m i r l u ed u s e n s et scalarité",L'Argumentúion. Colloque de Cérisy. Textes édités par A. L,empereur, Mardaga, n 1ea 13Éi. D. Frame (1984),-Pleasures and problems of translation,, en The Crafi ol"Translation,Ed_it.ed by John Biguenci and Rainer Shulte, ih"'ün,ue. sit,vof ChicagoPress,Chicago,pág.76. 1?7 P. Vcrlaine, "Green,. Rc¡¡nctnr.¿:s sans parr.;les.Oeuvres poétiques conpldtes.Gallimard, parrs, r962, p. 205. (Iir subrayado aut .1,-,u.toip-,r,.rqu" e sm l o ) . 138 Recopilaciónde traduccionesefectuadapor T. sáez Hermosiila. 139. V. M. Londoño(1954),La poesía francesad.elromanticirii oi-Sup, rreal ismo, BuenosAires 140. (1912),Las cien n.Lejores poesíaslíricas d.ela lengua . _F. Maristany francesa,Barcelona. 141 E. Azcoaga0964). Verlaíne. poesías.Madrid, Buenos Aires, Edaf. 142. F. Dosal,Paul Verlaine.Antología, Santander, 1952. 143 A. Holguín (1954),poesíaFraniesa, Madrid. 144' T. saéz Hermosilra (19g4),paur verlaine Antorogía poétíca. Bosch, col.Erasmo, Barcelona. 145. M. Ma¡hado r1908),PauI Verlo.ine.AntoLogía, Versión en prosa poé_ ! ; - I ^n p r--n ta Fon t a n et, Li b re n p".n unito"f o,"lf ua.i ¿. 146' Ejemplossacadosde p." y. Raccah(1gg9),.Signification, senset conneissance:una approchc topique". Cahú,rs rtc Lin¿.¡ttiitique Frartqaise.Mar. quagelinguistique, inférenceet interprt;trttir¡ntlans le dis'cours, université de Genéve,Ginebra, p. 180. 1 4 1. J . C . A n s c o m b r e( l 9 9 1 ) , d u s c n s . . . ,p . 1 3 9 . "Dynanriqr¡e "Les exploits de Ia sonde atomiriue",l* Uouiei Obselruateur,Nov. ,^"lrt. Lval ,/.

t49.

J.M. Adam (1990),ELémentspottr une linguistique....,p. 25. D. Maingueneau (1984), Genésed.e dislours,'lú".argu, B.uselas,

150 p. 15-1. 151 c' Rubattel (1982), "De la syntaxe des connecreurspragmatiques", cahitrs d¿ l,inguistique Frarryaise. coicession et consécution d.ansle d.iscours. Université de Genéve,p. BZ. I52. G. Simenon,Mgigret d.Vichy, pressesde la Cité, parís, p. 1g2. 153. G. Simenon,Maigret en Vichy, p. l7g. 71t4. G. Simenon, Maigret d Vicfu, p. lB3. 155. G. Simcnon,Maigret en Víchy, p. I34. , t alii.(1982). _ 1 5 6 . S . B r u x e l l e se " J u s t e m e n t :I ' i n v e r s i o na r g u m e n t a t i v e " . Iexique I. 157. Ejemplo extraído de la definición d,ejustemenr en el diccionario petrt - , Kobert. 158. A. Camus, Caligula, Gallimard, Acte fV, scéneX. 159. A. Camus. Calígula, Narrativa y Teatro, Seix Barral, Barcelona, p. 475. 190 G. Simenon, Maigret d Vichy, p. 50. f61. G. Simenon,Maigret enVichy,p. 50. L62. A. Camus, La peste,Gallimard, p. 1lb.

Notos

267

f 6 3 . A . C a m u s ,L a p e s t c N , a r r a t i v . r¡ ' T c l ! r ' o , p . - r ! 164. L'Etpress, 22-7.88. 1 6 5 . K . M o u r a d , D e p a r t e d e l a p r i n c c s o . . .P r i g s 1 1 , 1 r , - i . l l - . 1 . 1 - 5 4 - 6 4 - 9 ? 1 0 4 - 1 1 1 - 1 1 4 - 1 1 7I--I274 8 - 2 5 3 - 2 9 6 - 2 9 9 - 3 1 7 - 3 1 8 - 3 1 i ) i. ri i r, il lrt 8 l --: 3j 7 9 - 1 2 3 . 4 1r - 5 4 ' , 2 - 5 5 5 - 5 1 8 . I 6 6 . I ( . N l o u r a d ,D t , l a p a r t r 1 t r, o p r r r r c t , s s rp,.. . 1 \ . i 167. K. trfouradD , t ' p a r t t ' t l , , l c :t ¡ r i n c t s c t .p. .. l ) ; 1 i 1 . 1 6 8 . D e I a p a r t r / r : . .p . ..161 : f 6 9 . D e p a r t ed e . . . p , 3 1 9 170. Dela part r1e...p.793 1 7 1 . D e p a r t ed c . . . p . 5 4 2 l i 2 . A . C a m u s ,C a l i g u l a . .p . 5 1. 1 7 3 . A . C a m u s ,C a l t g u . l ap,. . 1 . 1 6l e, n a m b o sc l t s < , . , '.lr r ' t ' r ' i r v acdso ¡ n í o ) . 1 1 4 . A . C a m u s ,l c s J ¿ ¿ . s f tG , sa, l l i m a r d ,p . 1 5 8 . 1 ? 5 . A . C a m u s , L t ¡ sJ L t s t o s . , s ¿ fi J¡ ¡ ¡ ¡ ¡ 1 , p . g ! , : r . 1 7 6 . A . C a m u s ,L e sJ u s l c r , p . 1 . 1 . -1 . 7i1-. A. Camus, l¿rsJ¿¡.slt's, p 8.1 1 7 8 . A C a m u s ,C a l i g u l a p , .63 i 7 9 . A . C a m u s ,C a l i g u l a ,p . 1 . 1 3 . 1 8 0 . A . C a m u s ,l e s J i r s / c - sp,. . 1 7 . 1 8 1 . A . C a m u s ,L o sJ u s t o s p , .601. 1 8 2 . A . C a m u s ,L o s J L t s l o sA, l i a n z a I i d i t o r i : r l .¡ r l i 1 8 3 , A . C a m r ¡ sL, c s, l t t s l r s p, . 2 i , . 1 8 4 . A . C a m u s ,L < ¡ sJ u s t o s A , l i a n z a[ i d i t o r i r r )¡., .7 1 . 1 8 5 . A . C a m u s ,C a l i g u l a ,p . 3 5 . 1 E 6 . A . C a m u s ,C o L í ¡ ; u l ap, . 4 3 8 . I 8 7 . M . W i l m e t , ( 1 9 8 6 )I,o d ó t e r n t i n c t t i onno ¡ ¡ t i n c t ! ,f''.t - ' l : .I ) a r i s ,p . 1 6 . 1 . 1 8 8 . C i t a d o p o r P . S é r i o t ( 1 9 8 8 ) ," L ' A n a p h o r cc t l r ¡ ñ l r l u d i s c o , : r s( s u r l'interprétation des nominalisations en frangais et t'n lusst' ,,, t.n OpératerLr,: syntadques et cohésiondl.sc¿¿rsi¿,e. FL Nolke cd. Nlt \orrlrsk I¡orlag Arnold B u s c k ,p . 1 5 0 . f 8 9 . L ' E x p r e s s , 2N f ¿ r1i 9 3 ( j . 1 9 0 . A . J . G r e i m a s J, . C r i u ¡ ' , i r1s1 9 7 9 )S. é ¡ n r ¡ r i i r r ¡ , , d t L at h é o r t ed u l a n g a g e ,H a c h e t t eu n i v c r s i t é ,P u n s . r r 1 9 1 . L e M o t t d e , 5 m a ¡ ' o1 9 9 2 . I 9 2 . A . M a l b l a n c ( 1 9 6 8 ) ,S t y l t s t ü ¡ u eC o n p a r L t tr' l r i ¡ i r r r : 5 ' r r rest d e I ' a l l ¿ . n r o ¡ ¡ d .D i d i e r , P a r i s .C i t a d op o r ( ] ¿ r ¡ c í a Y c . b r a( 1 9 3 2 7 i , , , ¡ i o. . ,p r r i c t i c a . . . p . 2 5 7 f 93. H. Weinrich(197.11 E,s t r u c l u r ay f u r t c i ó n¿ 1 ,l , r / ¿ ,r : ¡ r o sc l c ll e n g u c t . j c , G r e d o s ,N I a d r i d ,p . 1 , 1 1 , 1 9 4 . L ' E x p r e s sS , Déce¡rbrc1 , 935. 195. L'Express,Juin, 1986. 1 9 6 . L ' E x p r e s s , 2 0 N o v e m ' ¡ r ei 9, 8 4 . 1 9 ? . Y . d e l ' E c o t a i sI ,Z r 7 . , r t , r ."' L , e s c x t r l t l r ' r ' , : l r , , I . : , ,1 i l 8 l l . 1 9 8 . A . D u h a m e l ( 1 9 8 5 ) L, e c o n t p l e r cd ' A s t é r f t ,G a J l . n r r n ' d p, 1 2 9 . 1 9 9 . A . G o r z , t r { . B o s q u c t( 1 9 7 8 ) ,E c o l o g i ee t P r i i t i t ¡ u t ' .S t . rj¡l . I ) o i n t s ,P n r r s ,p . 4 4 . 2 C 0 . L ' E r p r e s s , 5 , Á - v ; "1i 1 f ],¡ 5 . 2 0 1 . L ' E x n r e s s .D 4 ó c o r ¡ l r l tl .{ i S 7 .

268

Ma n ual de Traducción Francés-Castellano

Nolos

269

'202.

L ' E x p r e s s , l bJ u i l l e t 1 9 g 8 . 203. R. Seco (1978),Manual de (]rctntatica española,Aguilar, Madrid, p 73. 2 0 4 . L e M o n d e .D o s s l ¿ r se t D o c u ¡ ¡ t , t ¡ t sD, ó c e n t b r e1, 9 g 6 . 2 0 t , L ' E x p r e s s , 2 6A o ú r 1 9 9 8 . 2 0 6 . M . Y o u r c e n a rM . é ¡ n o i r e sd ' I I c t r l r L e ¡Gt ,a l ) i m a r d ,p . 1 ? '¿07. Yourcenar, MernoriascreAcrriano.Traducciónde J. cortázar. M,n a s ? . - _M. n.1b. 2 O - 8 . L . D a b é n c( 1 g 8 b ) ,* e u e l q u e sr . e m a r q u essu r l e s v e r b e s météororogrquesen espagnol".Autour de I'impersonnel. Eliug, p. 11g. 2 0 9 . M . Y o u r c e n a rM , émoirás..p . .. 7 0 . : 1 1 0 . M . Y o u r c e n a rM , e n , o r i a s . .p. . g . '.1L1. M , Y o u r c e n e rM , é m o i r e s . .t.) . , ¿ 3 g 2 I 2 . M . Y o u r c c n a rM , e m o r i a s . .p. . l g 6 . 2 1 3 . M . Y o u r c e n a rM , ó t n t t i r c s . .p. ,. ' ) i l 4 2 1 1 . M . Y o u r c e n a rM , e m o r t a s . . .p, . l g , 2 2 1 5 . M , Y o u r c c n a rM , ó ¡ ¡ t c , i r e s .D . . . .I 6 2 . '¿16. M . Y o u r c c n a r , l , l e n t t , r i a s .u. ... .1 3 0 . p. Maurel ,9g5), . ? 1 7 F . L e t o u b l o n J, " p a s s i fe t i m p e r s o n n e l , ,A u t o r r de I'impersonnel.Ellug, p. 15. 2 1 8 . L e M o n d e .D o s s l c r sc l D o c u n t ( , t t t D s ,ó c o r n b r cl ,g g 6 . 219 G. Molinié (rg86),EIénte¡rlsrlc s1-v/r.srrq p.u.F., peris, p. LtcfrarLgaise, 21. of translattrtg. ^ . ? 2 9 _ E .N i d a y C h . T a b e r ( 1 g 7 4 , 1 , , 1 ' tl tl tec o r l , c t r t cplr a c t i c e B n l l , L e i d e n ,p . 1 2 , 22\' J.-R Ladmiral og79), Trarlrire: théorémespour la traduction, pay o L ,p . 1 7 2 . 2 2 2 . J . R . L a d m i r a l, T r a d u i r e . . p . . t7'2. 2 2 3 . J . D u b o i s e t a l ( 1 g Z 3 l ,D i i , ! i , ¡ t n ¡ t t i rtcl t L i n g u i s t i q r . z e , L a r o u s s e ,p . 139. ' 2 2 1. J . - R .L a d m j : a l ( 1 9 2 9 ) ,T r , a d u r r (.. .p . J 5 3 - i 5 1 . ')25.' i. -f.-Ladmiral ( I gZ9),T, ad t,t r,:. ¡t. li5. 2 2 6 J . D e l i s l eL , ' A n a L y sdeu D i s c t s u r s . .p. . 1 1 3 . 2 2 7 . C . S a r r a u t e ," G a l o p i n s "L, e I l o n c l c ,i ¿ - ¡ - t g S i . 2 2 E . T o m a m o sl a f r a s ed e G . M o l i n j ó ,E l ó m e n t s . . . p . 5 6 . 2 2 9 . L ' E x p r e s s , 1 l0\ { a i 1 9 8 5 . 230. E.A Nida Trnnsratingrtreantn¡|.citac]opor w. wirss en "Rhetoricar ano stylistic issucs in translation pedago¡Jy". Méta. Journal d.estrarlucteurs V o l .X ) X , r r .3 , S e p t i e m b r e1 9 8 J ,p . 2 B I . 2 3 L P . M a c i l h a y ,- D é b i l e s "t,¿ M o n l e . 3 _ 7 _ 8 r . 232. P. Newmark (lg8D, Approachesto...,p. I77. 2?3' Ejemplo citado por M. coyaud (rg72i, Linguistique et Documentc. l l o n , L a r o u s s eP , a n s ,p , 1 1 0 . 234. M. Baker (1992),In other u,crd.s.A courseon translation,p. 202. 235. B. Malinowski (ry?4), .Théorie ethnographiquedu la.,gafe,. Z"s jardins du corail, Nfaspero,parís, p. 246. 233' B. Pottier (1g68), Introductioná r'etude cresstructuresgrammatrcalesfontlamentoles.Publicationslingurstiqrresde la Faculté de L"ettreset des

S c i e n c e sd e N a n c l ' , n . 1 , p . 1 . 2 3 7 . B . P o t t i e r ( 1 9 6 6r , I n t r o c l u tt t o r t . . . p . 2 . 238. B. Pottier (1966r,Introduction ...p.6. 2 3 9 . \ I i n a ¡ 1 ' D a r b e l n e t c n s t i S l - y / ¿ sq/ ¡u t , ( ' t , ' : . , : r , , r i , l ' r o r r g a r s e / 1 1 , ' I ' . \ n g l a t s l l e g a n a d i s t r n g u i r L . n t r c c u ¿ t t r ot i p o s d t , u n r i r , l r , - ( i ( , t r a d r . r c c i ó n l L a s u n i d a < 1 e sf u n c i o n a l e s c u v o s e l c m c n t r s I r , . r ' l t ,(i ) . l n e n L l n a m l s ¡ r a f,,^^i^-

-

-^-^+i^^l ¡i¡ d"¡dL¡!d'.

l a s u n i c l o d e ss e ¡ ¡ ¿ c . i ¡ l l ¿ cqar ,sl ep r e s e n t a n r u l L l l r , r l l r l r l , s ¡ ¡ n t i d o . L a su ¡ t i d a c l e rs1 ¿ o 1 c c 1 ¡ cqausc ¡ \ ( t i c u l a n u n l i r i , , j i i r ' l r ' 1 , 1 i , L A su n i d a d e s p r o s ó c l t c a sc u , \ ' O -esl e n t c n t o : .p i r r ' t r l i , . { 1 rI l t u n í l n I S n ) t i t n tonación. También se refierenal tema, J.R. Ladmrral ll95i ,.,l,our une sémiotiquc d e - su n i t é s d e t r a d u c t r o n " , e n \ \ ' . K u h l * ' e i n , G . ' l ' h r , , : ; ' . , \ \ ' \ \ ' i l s s ( e d s . ) , K o ¡ ¡ . t r a s t i t e L i n g u t s t L h u n d U b l r s e t z u n s g c r t i s s c n s c h t l ' t . . \ i : l ,t t ! , , s l n l a r ¡ t o t i o n a l e ¡ t Kolloquiurns TrttrlSaarbrLttl¡L:¡¡.,\[u¡ttt'h,2E0j,\; .\s:]rrsrnoCi. \'ázquez, A v o r a l 1 ! 1 8 2 1 , , , O tnh c N o t . i o no f i t n A n a l i t r c n l l - ' n r t , , 1t ¡ r r r s l r t r o n . . / J o ó r ' 1r,' o l . XXVIII, n 2. 70-81. 210 R . L a r r , s et 1 9 8 9r . 7 ' l r ¡ r ¡ t r s t ¡ n t t , r n ¡ t o r t ; ii r . , tr ll; 24L E l t e x t o a l c u a l c o r r e s p o n d ee m p i e z a a s , . A h i q u e l ' e u t o m n e c s t j o l i p o u r l c s ¡ ' r a n d s J o u n t ¡ r t \ . L r u { . n . . l l n ds t , l a c ó t . c s t ' L c u r s é d i t o r i a u x s o n t p l a c é s s o r . r sl e s i g n c d c l a j u i l l r r t r o n 1 i ' u L r ó eo u d e I ' i r o n i c c o n d c s c e n d a n t cL. ' o c c a s i o ne s t b e l l e , p o u r c u x . r l l s , c l r i c i r , r i n r ,cr o n t r e c e R o n a l d R e a g a n q u ' i l s n ' o n t j a n t ¿ r i sa i m é . F o r n t i d a b l e r e n t ) a r s e t n c ndl ¿ ,l o s t l u a t i o ¡ ¿ .i , c ( i r ; r r r l ( l l r . r r n r ¡ n i c a t e u r e s t e n p a n n e d e c o m m u n i c a t j o n .S o n ó q u i p e s e c h a n t ¿ r i l l (I,-. r , s , \ r : r c r j c l i n si,n c r ó d u l c s mais sévéres,commencent á se dcmander si lcs doLrr lr,rnicrcs années clu m a n d a t d e I ' h o m m e q u i l e u r a v a i t r e n d u l ¿ iñ c r t r r n r , \ r ) l t l p l s m a l s e l e r m i n . r ( [ , ' F ) t p r e s s , 5 - D ó c c m h r e - 19 , 8 6) . '¿12. ,J. l ' l a u L r c r t .t r f a d a t n e / ] r r u a n , p . 2 l ] . 2 1 3 . S . U l l m a n t 1 9 5 7 . 7 ' h c p r í r L c t p l c so / S t ' 1 , : l : i . l l l ¡ r k * ' c . l l . O x ñ r r r l . 2 , 1 1 . B . P o t t i e r r 1 9 7 ? r . L i n g u í s t i c aG t ' t t , ; r r t iV i : . r , , 1 1 . -j r : i n ( ) l ¿d tt \ ¡ l c t o r l r r C a t a l i n a . G r e d o - sl .I a d r i d , p . 9 6 2 1 5 . L S p i l k e l 1 9 8 1 l . , , A n r b r n r r t óe t t r a c l u c i r , , n. 1 1 ,r r . \ I V l , n . - 1 ,p 3 1 3 ; ] '246. \ ' . G a r c í a Y e b r a , l f l 8 3 r . E ¡ ¡ l o r t r o a 1 ¡ rt ¡ , ¡ , : ¡ 'r ; ' r , r , ( . i r e c l o s] .f a d r r t l , p 8 9 24i. L'Etprcss,Oct.19E5 2 1 8 . J . P . V i n a y , J . D a r b c l n e ¡ ,S h l r s f r r T t r (co t ¡ t l ) u t , . ! . .p . : t . 219. Texto deñnitivo del ,\]\14e Ropport G{'lr,/ci'. 1!ll)1.sob¡t trfedio.{nr, brente. 2 5 0 . T r a d u c c i ó n o ñ c i a l d c ] X X V I I n f o r m e ( l c n t ' r i L j s o l ) r ' cl l e d i o A m b j e n t c . 25L )O(VIe Bopport généra\,7992. 252. )O(VI Informe General... 2 5 3 , C i t a d o p o r F . N e u ' m a r k ( 1 9 8 8 ) ,A t e x t h t ¡ , t l ' , ¡ r . 2 3 { ) , 2 5 4 . L . G u i l b e r t ( 1 9 7 5 ) . L a c r é a t : u i t é l e x i c a i ¿ . 1 -r ' o u s i t ' . P a r í s , p . 1 2 2 . 255. P, Newmark (1988), A textbooh oi 7'rt:n,iatittn, Prentice Hall, p 140. 2 5 6 . P . N e r v m a r k ( 1 9 8 8 ) , - At e x t b o o h . . . p , . 15t1. 257, XXVIe Rapport général.

270

Manual de Traducción Francés-Castellano

258. )OfVl Informe General. 259. P. Newmark (1988),A textbook....,p, I04. 260. L'Express,Awil 1984. 261. .La Guerre des gaules",L,Express,Oct.19g5. 262. ll-. ^cr t1992), I¡t other words A courseon translation, p. 7g. :j63. J. Klein (1969),,,Latraduction de l'image,.Mémoíres iiblirlotron, de Lasociété d.essciences,des Arts et des Lettreslu Hainaut. Volume-s2, "t fasci c u t e2 , p . 1 5 6 . 264. I-'Express,20-2-1987. 265. Le Monde, 14-3-198?. 266. L'Express, 8-1-1988. 297. H. Chuquet, M. Paillard, (1997),A,cprochelinguistique d.esprobléme:¡rlc traduction, Ophrys, p.22. ?99 J.P. Vinay, J. -Darbelnet(L977), St:,listiquecomparée...p. 6. 269. J. Delisle (1980),L'Analysedu Díscours...p. l6i. 270. D. Seleskovitch (f981), "L'Enseignement de l,Interprétation,, L,En_ se.ignementde I'Interprétation et de la Troduc¿ion, Editions de I'université d'Ottawa,p.35. 27L M. Yourcenar,Mémoires...p. 2Ig 272. M. You¡cenar,Memorias...'p.gB2i3. l,f . Yourcenar,M¿moires...i. l7S. 274. M. Yourcenar, Memorias...p. 139. 275. I¿ Monde.Dossierset DocuÁentst19g6), "L'Afghanistanen guerre,, Décembre. 276. G. Galichet, Psychologiede La langue frangaise.p.U.F., pans, p.118. 277. J. Dubois, (1969),Grammaire structurale d.u frangais:la phraseet sestrunsformaúions,Larousse, paús, 196g, p. 58. 278, Le Monde. Dossie¡set Documents. (Igg4),Décembre. 279. M. Yowcenar, Mémoires...o. 172. 280 M. Yourcenar, Memorias...,p. l3g. 291 I\f. Yourcenar, Souuenirs pieux , Gallimard, p. 96. 282. M. Yourcenar,Reco¡d.atoríns, Tladucción de E. ialatayud, Edhasa, p. gg. 2U-3_ G Vá'quez-Ayora (L977), Introducción a ta Tradíctálogta, i[orge_ . town flniversity Press,p. 26I-262. 284. M. Yourcenar,Mémoires...,o. 2Ig. 285. \f . Yourcenar,Memorias...,'9.225. 2 8 6 . M . Y o u r c e n a rM , é n , o i r e s . .i..,2 b 0 . 287. M. Yourcenar,Memorias...,p. 196. 288. M. Yourcenar,euoi? L'EtertLité,D. 12.4. 289. Iv{.Yourcenar,¿QuetLa Eternid.a
View more...

Comments

Copyright ©2017 KUPDF Inc.
SUPPORT KUPDF