Astronomia i mitologia

“No els era possible als fills de Zeus ser partícips de l’honor del cel a no ser que algun d’ells mamés del pit d’Hera. I diuen que per això Hermes va prendre Hèracles acabat de néixer, el va apropar al pit d’Hera, i Hèracles va mamar. Però Hera,quan se n’adonà, el va fer fora d’una empenta i, vessant-se així la llet sobrant, s obrant, es formà el cercle anomenat Galàxia”. Eratòstenes de Cirene, Catasterismes 34

“Aleshores Alcmena donà a llum i, temorosa t emorosa de la gelosia d’Hera, va exposar  l’infant en un lloc anomenat actualment “Plana d’Hèracles". Atena, apropant-se al lloc acompanyada d’Hera i meravellada per la naturalesa de l’infant, va persuadir  Hera perquè li donés donés el pit; però, tirant el nen del pit amb una força força superior a la que per edat li corresponia, corresponia, Hera no va poder resistir resistir l’intens dolor i es va treure treure del damunt el nounat...” Diodor de Sicília, Biblioteca Històrica IV, 6-7

La Via Làctea de Rubens, 1637

Peça de ceràmica, segle IV aC

Origen de la Via Làctea de Tintoretto, 1577/78

“(Calisto) va poder mantenir els homes a ratlla, però el delicte li vingué de J úpiter. Febe (...) va dir: ‘Banyem-nos aquí...”. Calisto va ser agafada in fraganti amb la inflor del ventre. La deessa Diana en veure-la li ordena abandonar la reunió apta només per a verges (...). Passat un temps la que havia passat per verge era mare. Juno, molesta, s’enfurismà i va canviar la figura de la noia. I així vagava per les muntanyes la que poc abans havia estat estimada per Júpiter Suprem”. Ovidi, Fastos II 

“I vet aquí que arriba el fill de Calisto, Arcas, ja a punt de fer els quinze anys, que ignorava qui era la seva mare. Seguia el rastre d’animals salvatges (...)quan es va trobar amb ella, que en veure’l es va detenir i sembla reconèixer-lo. reconèixer-lo. Ell va fer un pas enrere, espantat, i en veure que l’óssa volia apropar-se, es disposà a disparar una fletxa al seu pit. Júpiter ho impedí, elevant-los al cel, transformant-los en dues constel·lacions veïnes”. Ovidi, Metamorfosis II (text adaptat)

Júpiter i Calisto, de Rubens(1682-1752)

Júpiter i Calisto, de Giacomo Amigoni (1682-1752)

Júpiter i Calisto, de François Boucher, 1744

Diana i Calisto, de Rubens,1636/38

Júpiter i Europa de Moureau,1869

Rubens,(1577-1640) El rapte d’Europa, de Rubens,(1577-1640)

El rapte de Ganímedes, de Rubens, 1611/12

Escultura romana de Zeus i Ganímedes, Museo del Prado

El rapte de Ganímedes, de Correggio

Ío i Zeus, de Correggio

Mercuri i Argos, d’ Abraham Danielsz Hondius (1625- 1695)

Mercuri i Argos, de Rubens