Arquitectura Rural - Ribera Del Mijares

L’ARQUITECTURA RURAL TRADICIONAL A LA RIBERA DEL MILLARS (CASTELLÓ)

L’ARQUITECTURA RURAL TRADICIONAL A LA RIBERA DEL MILLARS (CASTELLÓ)

DIPUTACIÓ D E CASTELLÓ

JOSÉ MANUEL MELCHOR MONSERRAT JOSEP BENEDITO I NUEZ JOSÉ L. FERRER CASTELLÓ

© Del text José Manuel Melchor Monserrat Josep Benedito i Nuez José Luis Ferrer Castelló Del disseny de la portada Álvaro Bautista Diseño De la present edició Servei de Publicacions. Diputació de Castelló, 2001 Edita Servei de Publicacions Diputació de Castelló. Rafalafena, 3 - 12003 Castelló. Imprimeix Imprenta Catedral S.L. Joaquín Costa, 13 37007 Salamanca I.S.B.N.: 84-89944-21-0 Depósit Legal: S.1068-2001

Presentació Conèixer i preservar el llegat arquitectònic que es troba en el medi rural és obligació que afecta a tothom i especialment a les diferents administracions. La Diputació Provincial ha desenvolupat, en aquest sentit, un projecte ambiciós que es concreta en la posada en marxa de la Fundació Blasco de Alagón, que treballa per la recuperació del patrimoni rural. Aquesta fundació opera inicialment en l´àmbit del Maestrat i dels Ports, però és voluntat política de l´equip de govern de la Diputació Provincial ampliar el seu camp d´acció a totes les comarques castellonenques. Per aquesta raó, hem recolzat de forma decidida l´edició d´aquest volum que suposa un estudi rigorós de l´arquitectura rural a la ribera del Millars. El seu autor, l´arqueòleg José Manuel Melchor, ens aporta amb el seu treball una valuosa eina, que ens ajudarà a conèixer millor el nostre patrimoni i el seu estat de conservació. Carlos Fabra Carreras President de l´Excma. Diputació Provincial de Castelló.

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars ÍNDEX GENERAL

I. INTRODUCCIÓ. PROPÒSIT DEL TREBALL ................................................................................

11

PRIMERA PART: II.1. DISTRIBUCIÓ I SITUACIÓ GEOGRÀFICA .............................................................................. II.2. DEMOGRAFIA I HISTÒRIA ......................................................................................................

15 15

III. CONCEPTES BÀSICS ................................................................................................................ III.1. DEFINICIÓ DELS TIPUS D’ARQUITECTURES I ESTRUCTURES ........................................ III.2. ANÀLISI DELS MATERIALS CONSTRUCTIUS ........................................................................ III.3. DESCRIPCIÓ ARQUITECTÒNICA ............................................................................................ - LA CIMENTACIÓ ...................................................................................................................... - L’ESTRUCTURA ........................................................................................................................ - LA COBERTA ............................................................................................................................ - ALTRES ELEMENTS ................................................................................................................ - LA HISTÒRIA CONSTRUCTIVA ..............................................................................................

21 21 22 23 23 23 26 26 27

IV. EVOLUCIÓ ARQUITECTÒNICA DELS TIPUS D’ESTRUCTURES: .......................................... - ALQUERIA/MAS SENZILL ........................................................................................................ - ALQUERIA/MAS SIMPLE .......................................................................................................... - ALQUERIA/MAS COMPLEX: .................................................................................................... AMB TORRE .................................................................................................................... D’ORIGEN HISTÒRIC .................................................................................................... - CASA D’OCI .............................................................................................................................. - POBLATS: .................................................................................................................................. CARRER CENTRAL ........................................................................................................ PLAÇA CENTRAL ............................................................................................................ TERRASSES O BANCALS ..............................................................................................

28 28 29 30 32 34 36 38 39 40 41

9

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars V. ANÀLISI DELS ELEMENTS ESTRUCTURALS BÀSICS ............................................................ A. PORXO O RÀFEC ...................................................................................................................... B. PATI .............................................................................................................................................. C. CORRAL/QUADRA ...................................................................................................................... D. TORRE ........................................................................................................................................ E. PALLISSA/GRANER .................................................................................................................... F. MATERIAL CONSTRUCTIU: LA TOVA ........................................................................................

42 42 42 44 44 45 45

VI. A. B. C. D. E. F.

CONDICIONANTS GEOGRÀFICS: ............................................................................................ ASSENTAMENT EN LA PLANÚRIA LITORAL ............................................................................ ASSENTAMENT EN MITJA MUNTANYA .................................................................................... ASSENTAMENT EN MUNTANYA ................................................................................................ ASSENTAMENT EN LA VALL DEL RIU ...................................................................................... ASSENTAMENT EN VESSANT MUNTANYOSA ........................................................................ ASSENTAMENT EN CIM ............................................................................................................

46 46 46 47 48 48 49

VII. ANÀLISI MACRO-ESPACIAL .................................................................................................... VII.1. LA INFLUÈNCIA DE LA GEOGRAFIA FÍSICA ........................................................................ VII.2. LA INFLUÈNCIA DE LA GEOGRAFIA HUMANA ....................................................................

50 50 51

VIII. CONCLUSIONS GENERALS ....................................................................................................

54

IX. BIBLIOGRAFIA ............................................................................................................................

56

SEGONA PART: APARTAT GRÀFIC ............................................................................................................................

63

10

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars I. INTRODUCCIÓ. PROPÒSIT DEL TREBALL Aquest treball és el resultat d’un estudi més complex realitzat l’any 1995, que inclou moltes parts diverses, aprovat en la convocatòria d’ajudes a estudis etnològics en la recuperació del patrimoni i cultura popular per part de la Diputació Provincial de Castelló. Es tractava del difícil paper d’elaborar les bases per a la creació d’un corpus d’arquitectura rural a la província de Castelló, el seu ús ens permetria inventariar, agrupar i classificar els diferents models d’hàbitat rural de les comarques castellonenques. Donar a conèixer la situació actual i característiques físiques de l’hàbitat rural tradicional a la província de Castelló és, sense dubte, una qüestió problemàtica sobretot després d’analitzar dos tipus de factors. Per una banda, l’escassesa i dificultat en la interpretació dels testimonis referits al moment històric en què s’edificaren; aquest tipus de poblament no va més enllà de l’anomenada societat tradicional que té cabuda pràcticament fins els anys quaranta del present segle. Des de llavors ençà, s’introduiren canvis en les tècniques constructives, aparegueren nous conceptes urbans, que en definitiva significaren un trencament amb l’hàbitat rural tradicional. Respecte al moment cronològic més antic aquest està situat en l’època medieval, puix a nivell documental algunes edificacions han pogut datar-se en el segle XIII. L’altre factor que ha contribuït a provocar aquest desencant, es relaciona amb la notable extensió territorial de la zona objecte d’aquest estudi. L’esforç d’elaborar les bases d’aquest corpus seria en la pràctica impossible si haguèrem intentat recollir una mostra totalitària de les arquitectures, atenent sobretot als límits temporal i econòmic marcats per a la realització del projecte. No obstant això, per tal d’anul·lar els efectes desfavorables que podien arribar a plantejar-se, optàrem per analitzar un espai geogràfic concret i ben delimitat que, en primer lloc, comprenia entre d’altres característiques essencials el fet que es tractava d’una àrea destacada a nivell d’abundància i varietat d’estructures d’hàbitat rural dins la geografia castellonenca; en segon termini, suficientment heterogènia com per englobar molts dels elements que donen diferents matisos a l’hàbitat de la província. I finalment, es tractava d’una regió verge pel que respecta a aquest tipus d’estudis. La recerca d’un indret capaç de reunir totes aquestes particularitats en un sol tot motivà que optàrem per seleccionar una zona que discorre perpendicular al litoral. Aquesta engloba diferents àmbits ocupats per unes condicions d’hàbitat relativament uniformes. Tanmateix, decidirem comptar amb la presència física d’un element que és sense dubte vertebrador de les condicions de poblament humà; l’opció més inequívoca l’ha propiciada l’anàlisi dels diversos tipus d’hàbitat rural que tenen cabuda en les immediacions d’un curs fluvial. Està demostrat que desenvolupa eixa funció des dels primers moments en què l’home decideix crear un assentament sedentari. Un riu ofereix, entre d’altres, la presència d’aigua per a la subsistència i el desenvolupament de l’agricultura, a més d’un ecosistema on pot haver-hi una abundant caça i pesca; també hem de comptar amb la possibilitat que els rius hagen estat utilitzats com a mitjans de comunicació. En definitiva, després d’haver analitzat els diferents elements d’arbitri, vam seleccionar el riu Millars, l’element fonamental en l’entramat geogràfic i econòmic dels terminis municipals situats a les riberes, com l’es-

11

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars pai per a la mostra poblacional del treball, englobant àmbits tan diversos com la Plana de Castelló i l’àrea muntanyosa de la comarca de l’Alt Millars. Així, els municipis analitzats podem dir que són els següents: LA PLANA ALTA:

LA PLANA BAIXA:

L’ALT MILLARS:

- Almassora

- Borriana

- Fanzara

- Les Alqueries

- Vallat

- Vila-real

- Espadilla

- Onda

- Torrechiva

- Ribesalbes

- Toga - Cirat - Arañuel - Montanejos - Puebla de Arenoso

El mètode que prenguèrem com a base per seleccionar les diferents arquitectures, consistí primer, en fixar tots els probables grups d’estructures d’hàbitat rural on es podien diferenciar l’existència d’unes característiques comunes o similars atenent a la funcionalitat, la tècnica constructiva i l’anàlisi macro-espacial. En cada tipus hem realitzat una anàlisi intensiva de la forma i estructura dels habitatges que han resultat més significatius, utilitzant-los com a models, per darrerament documentar mitjançant una fitxa específica de treball la resta d’arquitectures. D’altra banda, una vegada més els límits marcats per a l’elaboració del projecte (temporal i pressupostari) han fet que haguèrem de deixar a un costat l’estudi d’altres construccions rurals que sense dubte venen a enriquir el patrimoni etnològic de la província de Castelló, com són les ermites i ermitoris, els molins hidràulics i els refugis o cabanes de pastors, entre d’altres. Per últim, hem de recordar que aquest treball passà a disposició de la Diputació Provincial l’any 1995. Des de llavors ençà, s’han publicat diversos estudis monogràfics que tracten el tema de l’arquitectura rural tant a nivell local com regional, fent un gran esforç per elaborar una classificació de les cases rurals en el territori valencià a partir de diferents estudis de camp. Així, per exemple, Miguel del Rey Aynat (1998) realitzà un nou estudi que porta per títol Arquitectura rural valenciana. Tipos de casas dispersas y análisis de su arquitectura, editat per la Generalitat Valenciana. El 1999 l’ajuntament de Vila-real1 i posteriorment l’ajuntament de Castelló2 editaren dos nous treballs monogràfics que tracten el tema de l’arquitectura rural més a nivell local. 1 BENEDITO, J.; LÓPEZ, F.; MELCHOR, J.M. (1999), L’arquitectura rural tradicional a Vila-real, Temes vila-realencs, sèrie IV, número 26, Ajuntament de Vila-real, Vila-real. 2 BENEDITO, J.; LÓPEZ, F.; MELCHOR, J.M.; LLORENS, J.M. (2000), La arquitectura tradicional en el medio rural castellonense, Ayuntamiento de Castellón, Castellón.

12

PRIMERA PART

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars II.1 DISTRIBUCIÓ I SITUACIÓ GEOGRÀFICA Si estudiem primer l’aspecte geològic, trobem que hi ha alguns elements paleògens a la zona de Fuente la Reina, després fins a l’àrea costanera apareixen elements juràssics (calises), cretàcics i triàssics (majoritàriament arenisques i argiletes amb algunes dolomies margues); finalment, el neògen quaternari de La Plana. En tota la zona únicament apareixen algunes falles tectòniques, essent bastant escasses al territori de l’Espadà. La geomorfologia de la zona comprén elements de la planúria al·luvial de la costa, les serres i depressions pre-litorals, els altiplans interiors (a l’àrea de l’Alt Millars, on destaquen els relleus kàrstics i encaixonats, amb vessants abruptes i cims que tenen alçàries superiors als 1000 metres) i àrees de plegaments meridionals. Respecte al clima, xoca la diversitat entre el temperat de la costa, on les precipitacions són més regulars i les diferències tèrmiques menys acusades; i el clima de l’interior on el relleu muntanyós provoca unes majors diferències entre els límits de la temperatura, i les precipitacions són escasses; sempre dins d’unes característiques generals de tardor amb pluja i hiverns i estius secs. El Millars és l’únic veritable curs d’aigua en superfície de la província. Naix als penyals de Gúdar (Alcalà de la Selva - Terol) i té una conca de 4018 km2, corre profundament encaixonat fins a Fanzara, on s’obri pas per la planúria de la Plana. Destaca en línies generals l’escassesa de recursos hídrics, sumada a la relativa pobresa dels sòls de l’interior, sobre margues, arenisques i conglomerats, que són bàsicament regosòls, sòls pardos calcaris i de vegades litosòls (amb restes de terra rossa en zones de muntanya). D’altra banda, els sòls argilosos d’origen al·luvial de la costa condicionen bastant la vegetació de la zona. Un altre factor determinant és l’excesiva antropització de l’àrea costanera, on resten escassament alguns nuclis de fonoll (crihmum maritimum L.) llentiscla (pistacia lentiscus L.) i margalló (chamaerops humilis L.) que també apareixen a la zona de contacte amb els espais muntanyosos de l’interior. D’aquests darrers destaquen el pi (pinus halepensis miller), llorer (laurus nobilis L.) juntament amb altra vegetació com el romaní (rosmarinus officinalis L.), timó (thymus vulgaris L.), etcètera.

II. 2 DEMOGRAFIA I HISTÒRIA No hem trobat molts estudis rigorosos que tracten la demografia històrica. Sí està ben reflexada, en canvi, la data d’expulsió dels moriscs (1609) i la seva trascendència que en opinió de C. Domingo Pérez suposà un gran buit sobretot a les zones de l’Alt Millars, on estima que es pergueren aproximadament unes dues mil famílies. No podem fer-nos una idea exacta de la població existent en aquestes comarques abans de l’època censal (1857), per què fins aleshores els recomptes es realitzaven a través de focs o cases, la qual cosa ha fet que la informació es trobe molt dispersa i no siga massa fiable. S’han documentat diverses fluctuacions que s’enquadren dins la demografia de l’Antic Règim, és a dir, una alta mortalitat infantil i existència d’epidèmies cícliques, que poden ésser producte d’unes èpoques de fam degudes a collites pobres, per exemple. A més,

15

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars des dels primers moments s’ha confirmat un gran fluxe de població de l’interior de la província cap a la costa o en direcció Nord-Sud motivada per aquests fets calamitosos i cercant indrets bastant més favorables. Una data es molt important, l’expulsió dels moriscs en 1609, ja que sembla que es tractava de la principal mà d’obra en llocs com la Serra d’Espadà o l’Alt Millars, zones que com vorem després seran molt difícils de repoblar. No obstant el que hem dit fins ara, el desequilibri que trobem avui entre l’interior de la província i les zones costaneres no va existir de manera evident fins al segle XVIII; així per exemple, la comarca de l’Alt Millars en el cens de Floridablanca encara comptava amb 11.245 veïns, mentre que durant els anys noranta s’aproxima a escassament 4.309 habitants. A partir de l’època censal, 1857, s’hi dóna una xifra per a la província d’uns 260.919 habitants; essent aquest un moment en què l’augment de la població té una línia ascendent, encara que amb alguns anys de clara regressió com passa al decenni que discorre des de 1910 a 1920. Després d’aquest període es quan aquesta zona es converteix en una notable exportadora de fruits. A continuació, podem observar l’evolució de les diferents densitats de població ja dins d’aquest segle3: COMARCA

1900

1950

1981

Alt Millars Plana Baixa Plana Alta

28,2 112,3 73,3

24,0 145,2 105,9

7,0 224,1 180,6

És evident que ens trobem amb zones que presenten distints matisos respecte a l’evolució demogràfica. Així, la comarca de l’Alt Millars ha suportat durant la segona meitat de segle un gran despoblament a nivell general, a més d’un gran abandó dels masos que fins aleshores havien funcionat com a unitats de producció clarament de tendència autosuficient, en benefici dels pobles als que estaven adscrits, quan no en profit de la comarca de La Plana Baixa sumant-se a es corrents migratòries dels anys 50. En resum, d’una part tenim l’interior de la província amb unes densitats demogràfiques en un continu moviment regressiu, i d’altra, la banda costanera que està molt desenvolupada i que augmenta per migracions produïdes tant d’altres indrets de la península com de l’interior de les comarques castellonenques. La informació que exemplifica en gran part aquest fenomen la trobem en els censos del present segle. L’any 1950 el 81% de la població vivia en nuclis de menys de 10.000 habitants, dades que contrasten sobremanera amb l’exposada en el punt anterior. Aquest moviment ha provocat una conseqüència totalment des3

Segons Concha Domingo Pérez (1.983).

16

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars favorable pel que fa a les poblacions de l’interior, ja que desenvoluparen una economia d’autoconsum en masos aïllats o en poblats, que per l’evolució de l’economia l’èxode rural ha acabat per afectar a quasi tots els veïns. El contrari passa a les ciutats costaneres on creix el sector turístic, ja s’ha consolidat l’hortofrutícola, manifestant-se també un teixit industrial que ha tingut un augment força espectacular durant la segona meitat d’aquest segle. Des del punt de vista de l’anàlisi històric, a nivell paleontològic les restes són abundants a tota la província, hem de destacar els nivells del pleistocè documentats a la comarca de Els Ports, i del miocè com és el cas del jaciment anomenat Casablanca I d’Almenara. Durant els 400.000 als 350.000 anys s’han trobat al jaciment de Cau d’en Borràs, a Orpesa, una sèrie d’útils tallats sobre pedra, a l’interior d’una covatxa. Les restes humanes més antigues trobades responen a l’Homo Neanderthalensis aparegut al jaciment del Tossal de la Font, a Vilafamés. Al marge d’aquesta troballa, també podem citar abundants restes corresponents al paleolític inferior i mig com, per exemple, el Pinar d’Artana, el Tossal de la Font, Can Ballester, etcètera. Ja en el paleolític superior les troballes són més abundants i variades, és el cas de les pintures rupestres de la Valltorta (Tírig), o La Gasulla (Borriol); a més dels jaciments del Forat de Cantallops, etc. En aquest moment l’hàbitat té una ubicació preferencial en zones de l’interior i mitja muntanya, quasi sempre en abric. Un dels jaciment més important de Castelló és la Cova Matutano (Vilafamés), es tracta d’un assentament en cova que ha proporcionat una rica indústria de sílex a més d’un elaborat instrumental d’os, com per exemple arpons, puntes, varilles, i un art figuratiu representat sobre còdols, amb animals de gran qualitat artística. Altres testimonis d’aquesta etapa, encara que de menor importància, es documenten a la Cova dels Blaus de la Vall d’Uixó. Les coves i abrics, així com les terrasses dels rius, eren sense dubte llocs freqüentats per aquests grups humans. En les terrasses del riu Millars s’han documentat indústries pertanyents a aquest període Magdalenià, essent aquestes les evidències certes de l’existència d’una població paleolítica, que perdurarà fins als 10.000 anys abans de la nostra era. Fa uns 10.000 anys es produí un progressiu canvi climàtic i fins al 6.000 abans de la nostra era es succeiren una sèrie de transformacions culturals, que culminaren en el mesolític, quan els instruments de sílex es redueixen considerablement de tamany i es generalitzen els assentaments a l’aire lliure, encara que continua l’ocupació de coves i abrics. L’economia estava basada en la caça i la recol·lecció. En les comarques de l’interior de Castelló es troben els excepcionals documents gràfics que parlen de l’habilitat d’aquests grups humans, els conjunts de pintures rupestres de la Gasulla, la Valltorta i Morella la Vella. Altres dels jaciments són la Cova Negra (Borriol), l’Abric de l’Assut (Almassora), o el Racó de Raca (Borriol), etc. El canvi però més trascendental de la prehistòria en general està representat per l’etapa neolítica. En aquest període l’home domesticà plantes i animals, i en conseqüència es dediquen a la ramaderia i agricultura. Els jaciments que podem adscriure a aquest moment cultural són la Cova Fosca (Ares del Maestrat), dominant una vasta zona de barrancs on es localitzen importants conjunts de pintures rupestres com la

17

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars Gasulla. Altres exemples que podem citar són la platja del Pinar del Grau de Castelló, Salandró (Benicàssim), o El Tirao (Borriana), etc. Del neolític a l’Edat del Bronze, assistim a una localització del poblament humà en indrets elevats i quasi sempre fortificats, encara que en altres llocs del País Valencià també s’han documentat assentaments en pla. Del gran repertori de jaciments coneguts destaquem Cova Fosca (del neolític), Els Estanys a Almenara (calcolític), i la Cova de Les Bruixes de l’Edat del Bronze. El descobriment de la metal·lúrgia representà un majúscul pas endavant en la vida dels grups humans, en primer lloc va ser la metal·lúrgia del coure la que s’extenguè per la península ibèrica el 2.500 abans de la nostra era. Aquesta època es caracteritza per l’existència de centres poblacionals amb imponents fortificacions, constituïdes per bastions i grans recintes emmurallats. Durant aquest període continuen habitant l’actual província de Castelló grups humans molt arrelats en la manera de viure neolítica. La fragilitat constructiva dels assentaments humans a l’aire lliure ubicats en les planúries litorals i els enclaus de muntanya on també s’ocupa els abrics i cavitats, a mès de l’escassa demografia, en definitiva aquests elements no ens permeten aportar més dades sobre aquesta època. Els principals jaciments són entre d’altres: Vila Filomena (Vila-real), Cingle de l’Ermita (Albocàsser), Forat de Cantallops (Ares del Maestrat). El descobriment de la metal·lúrgia del bronze es remunta a uns 3.500 anys abans de Crist. Entre els 1600 i 1300 anys abans de la nostra era, el padró d’assentament sofrí un canvi radical, ja que a partir d’eixe moment s’inicià una notable abundància de petits poblats estructurats mitjançant una basta, però planificada organització de l’espai i una incipient aparició d’arquitectura domèstica. Els exemples que podem destacar són: Orpesa la Vella, el Torrelló d’Onda, l’Ereta del Castellar (Vilafranca del Cid), Torrelló del Boverot (Almassora), El Castellet (Fanzara), Vinarragell (Borriana), etcètera. Durant l’època ibèrica hi ha una ocupació puntual de la zona costanera com passa al jaciment de Vinarragell i Torre d’Onda a Borriana, a més de Torre la Sal a Cabanes, encara que les zones preferents de l’hàbitat continuaven essent els espais elevats i fortificats; així entre d’altres citem el Puig de la Nau a Benicarló, El Tossalet i l’Assut a Borriol, o el Castellet de Fanzara al poble de Fanzara. Cap a la meitat del segle VII a.C. els pobles pertanyents al bronze final suportaran un important canvi d’orientació en el seu desenvolupament, i aquest assolirà un major ritme per la influència d’un poble que procedent de l’altre extrem del Mediterrani entrarà en contacte amb els pobles costaners, es tracta dels fenicis que aportaren grans avanços tècnics. Al segle VI a.C. la iberització està consolidada a Castelló. Els grans assentaments amb habitatges de morfologia rectangular impliquen una concepció urbanística completament nova com també ho és el sistema constructiu, que consistia en una base de maçoneria sobre la que s’alçava una paret de tapial o toves. També apareixen nous rituals religiosos i s’introdueix la incineració dels morts. L’economia rep un gran impuls amb l’inici de l’acció de fondre el ferro, la base però continua essent l’agricultura i la ramaderia. La introducció del torn terrisser inicia una producció molt característica d’aquesta cultura de la que destaquem la decoració pintada com un element característic d’aquest poble, junt a l’aparició de la primera escriptura autòctona de la península.

18

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars El creixement demogràfic tingué com a conseqüència l’ampliació de la quantitat d’ocupacions al llarg del territori de Castelló, encara que l’indret escollit era sempre en alt, existeixen també alguns poblats en planúria. Podem destacar jaciments com Torre d’Onda, Vinarragell, El Tirao (Borriana), El Boverot (Almassora), El Castell (Onda), Castellet i l’Alcúdia (Fanzara), Montmirà (L´Alcora), etc. A partir del segle I a.C. s’inicia un llarg període de romanització que en línies generals perdurarà fins al segle V d.C., essent aquest un moment en què s’ocuparen sobretot les zones planes per a l’explotació agrària, com succeeix en Benicató a Nules, el Mas d’Aragó a Ares del Maestre, Les Carrasques a La Jana.o El Palau de Borriana Els primers contactes importants amb el món romà s´esdevenen després de la derrota de les tropes cartagineses en la segona Guerra Púnica al final del segle III a.C.; quan comença una lenta conquesta que culminarà en dos segles amb la total ocupació de la península. És a partir d’aquest moment quan els pobles ibers adopten completament els costums romans. L’aportació de la cultura romana a la península és sense dubte importantíssima; podem citar entre altres coses la fundació de ciutats, la implantació de xarxes de camins, construcció de conduccions d’aigua, així com la creació de lleis, monedes, obres literàries, noves tecnologies associades a la construcció, terrisseria, alimentació, medicina, etcètera. Amb el canvi d’era, Hispania passa a esser una part més de l’imperi romà, utilitzant els mateixos costums, tradicions, idioma, monedes, etcètera, que tot el Mediterrani. Aquest panorama continua sense modificacions importants fins als segles III i IV d.C. amb la irrupció del cristianisme que portarà importants canvis sobretot en la cultura i religió de l’època. En línies generals, en el territori de Castelló no hi ha cap nucli important d’hàbitat en època romana si exceptuem la pressumpta ciutat de Lesera a Forcall. El poblament es trobava disseminat al llarg de les vies de comunicació pròximes a la costa (la principal era la via Augusta que tallava de manera longitudinal l’actual província de Castelló) en el que es coneix com vil·les rústiques i ports. Les principals es troben molt disperses: El Palau i Torre d’Onda (Borriana), el Corral de Galindo (Vila-real), La Torrassa (Betxí), la necròpolis de Les Alqueries (Les Alqueries), etc. El període visigòtic o paleocristià manca de dades fiables en tota la província. Fent ús d’estudis més generals podem pressuposar una continuació en l’hàbitat, tal vegada ara és més restringit i fortificat aprofitant l’espai de les antigues vil·les romanes. A la província de Castelló són molt escasses les troballes d’aquest període, pràcticament ens trobem amb un buit entre els segles VI i IX d.C. Els únics assentaments que tal vegada es podrien incloure en aquest període són la Punta del Cid (Almenara) i el Mont Mollet (Sant Joan de Moró). Després d’aquest buit en el registre material se dóna l’inici de l’ocupació musulmana de la província. Hi ha una gran expansió de l’assentament humà en totes les zones en general, tant de la costa com de l’interior. És interessant citar els exemples d’alguns jaciments com el Castellet de Fanzara, on hi ha un hiatus d’ocupació des de l’Edat del Bronze fins a l’època musulmana. Bàsicament se produeix un creixement en l’economia i la cultura de l’antiga Hispania una vegada que els musulmans reutilitzen i amplien les vies de comuni-

19

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars cació, els canals de regadiu, les fortificacions, ciutats, etcètera, que en molts casos es trobaven ja en franca decadència des de la caiguda de l’imperi romà. La diferència més important és que a banda de revitalitzar l’assentament en planúria amb les ciutats (madines) i alqueries, també ampliaren de manera important les fortificacions de poblats de muntanya i castells (husun), que en les etapes anteriors eren totalment absents. La península adopta una altra vegada un nou idioma i una nova cultura així com un sistema administratiu i legislatiu que marcaran la història al llarg de més de set-cents anys. Alguns dels principals jaciments són les alqueries de Beniham o Vinarragell (Borriana) Seca (Vila-real), els assentaments fortificats del Castell (Onda), Espadilla, l’Alcúdia (Fanzara), Argelita, etcètera. Amb la conquesta islàmica s’han documentat una més gran quantitat de restes, des de castells i torres fortificades a la part més elevada dels cims fins a petites poblacions, alqueries i ciutats com Borriana, Artana, etc. A més, s’ha constatat una ocupació molt més completa en l’àmbit comprés entre la costa i l’interior de la nostra província. La conquesta cristiana, en un primer moment fins a aproximadament el segle XIV, suposa una suplantació sobre l’antiga ocupació musulmana, iniciant-se posteriorment una més gran ocupació de la zona costanera. Respecte a l’interior de la província es perllonga la repoblació fins a les darreries del segle XVI. Les transformacions són puntuals, la creació de nous nuclis de població disseminada com Bonretorn (Les Alqueries), Carabona (Borriana) o noves ciutats com Nules o Vila-real i en casos més particulars el trasllat a la planúria d’assentaments de muntanya com és el cas de Castelló. Els habitatges també canvien ben poc, pràcticament podem dir que els canvis més importants són de tipus religiós, cultural i administratiu. Amb l’expulsió dels moriscs (1609) sembla que s’inicia un procés de decadència per part de les unitats d’hàbitat de l’interior de la província que no es recuperarà a nivell de població fins bastants anys després. Des d’aleshores, aquestes comarques únicament s’ocupen amb certa importància en períodes d’inestabilitat com la Guerra de Succesió, la Guerra de la Independència, les Guerres Carlines, etc. Amb la qual cosa el litoral manté un major desenvolupament fins a l’actualitat.

20

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars III. ELS CONCEPTES BÀSICS Abans d’entrar en l’anàlisi del treball de camp es fa necessari acotar i puntualitzar les definicions dels vocables que anem a d’utilitzar, amb l’objectiu d’unificar criteris, a més de facilitar i millorar la qualitat de les dades a obtindre. El primer de tot consisteix en explicar com hem agrupat la documentació sobre l’hàbitat rural, sia temporal o permanent en la zona, sia analitzant els elements o estructures complementàries. Per aquest motiu és important concretar, com ja s’ha esmentat abans, algunes de les referències que utilitzarem de directriu al llarg de l’estudi.

III.1.a. - DEFINICIÓ DELS TIPUS D’ARQUITECTURES: -

-

MAS o MASIA: Explotació agrària tradicional preferentment de secà, que es centra en un habitatge bastit en funció d’aquesta explotació. ALQUERIA: Mitjana o gran explotació agrària, generalment de regadiu. Normalment té un pis i l’andana o espècie de graner, però hi pot haver també dos pisos, el primer dels quals es destinava antigament al sojorn dels senyors evolucionant després cap a una estètica de caràcter palatí. CASA D’OCI: Vil·la de recreu, al camp, més o menys luxosa. VENTES: Cases situades a la vora dels camins, que unien els pobles per donar allotjament als viatgers, llauradors i carreters. CORRAL: Pati destinat al bestiar, on l’hàbitat humà és estacional, i l’habitatge ocupa, gairebé sempre, un espai mínim. POBLATS: Nuclis o agrupacions de diferents unitats d’hàbitat rural que es troben units tant dins un mateix concepte arquitectònic com funcional. Està formada pels habitatges, amples quadres i corrals. En algunes ocasions tenen església o capella separada de la casa principal.

III.1.b. - DEFINICIÓ DELS TIPUS D’ESTRUCTURES: PORXO: Cobert de teules, fustes, palla, canyís, etc., sostingut per pals o pilars d’obra. CORRAL: Pati clos immediat a la casa, destinat al bestiar. PALLISSA: Entresòl utilitzat per a disposar els estris de llaurança. QUADRA: Lloc tancat a peu pla destinat al bestiar. Estable de cavalls o muls. PATI: Espai clos i descobert a l’interior de la casa o al costat d’un edifici. GRANER: Lloc on es guarda el gra.

21

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars TERRASSA: Espai de terreny pla i elevat per prendre el sol o la fresca. TORRE: Construcció més alta que ampla, aïllada o sobresortint d’una edificació, amb funcions de vigilància o de comunicació visual. ORATORI: Capella privada destinada a fer-hi oració. L’anàlisi dels dissemblants tipus d’hàbitat rural reuneix els següents conceptes: espai geogràfic, evolució històrica, tècnica constructiva i funcionalitat. Pel que respecta al marc geogràfic, aquest ja ha estat definit. És important matisar ara que el marge cronològic d’aquest treball arriba fins als primers anys del present segle, puix tant pel que fa a l’evolució urbana, pels importants canvis en les tècniques constructives en la utilització masiva del ciment, forjats, etcètera, com pels nous conceptes urbanístics que s’han introduït, tots aquests elements marquen una ruptura molt forta amb l’hàbitat rural tradicional, allunyant-se en conseqüència dels objectius del present treball.

III.2.-ANÀLISI DELS MATERIALS CONSTRUCTIUS:

1 - Arquitectura de terra: 1.1.- Tova 1.2.- Tàpia o tapial 1.3.- Rajola 2 - De composició pètria: 2.1.- Maçoneria 2.2.- En sec 2.3.- Amb morter (argamassa) 2.4.- Pedra treballada (carreus) 2.5.- Mixta (amb qualsevol d’aquests components) 3 - Fustes 4 - Components metàl·lics 5 - Components mixtos, canyissos, etc.

22

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars III.3.- DESCRIPCIÓ ARQUITECTÒNICA: - LA CIMENTACIÓ4 1.- Tipus de sòl on s’assenta l’edificació: - Roca - Graves - Argila - Fangs - Terreny orgànic 2.- La cimentació: - Contínua o correguda - Discontínua. Sabates aïllades per a bigues i pilars - Pous - Pilots - Llosa de cimentació - L’ESTRUCTURA I.- Elements verticals - Murs - Sòcols 1.- Parament - Intradós - Extradós 2.- Coronament - Cornisa - Cavalló d’un mur - Escopidor - Gotassa 4

Es tracta d’un extracte de la norma bàsica Mv-101/1962. AE-88.

23

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars 3.- Tipus de mur (segons l’organització constructiva) - Homogenis: Caravista, aparellat, en palomar. - Mixtos 4.- Tipus de mur (atenent a la forma geomètrica) - Recte - En talús - Esglaonat - Decorat - Mixt (diferents tipus) 5.- Tipus de mur (per la seua funció) - De cerca - De subsòl - De cimentació - De façana - Mitjaner - De càrrega - De sustentament - De contenció o de pressa - De revestiment - Tallafoc - De sanejament - Cortina - Contrafort 6.- Com a elements de distribució - Barandats - Paredons 7.- Buits en els murs - Finestres o finestrons - Portes

24

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars - Balconades i balcons - Sageteres II.- Elements horitzontals: 1.- Bigues 2.- Sòls - Tipologia (segons la disposició) Soga Espina Geomètric (circular, el·lipsoïdal, rectilini) Irregular (a base de fragments) - Materials Pedra: lloses, còdols, grava Rajoles Terra Taulell - Paviments Regulars Irregulars Decoratius: Mosaic figurat, abstracte o colors III.- Elements amb inclinació: 1.- Rampes 2.- Escales - Esglaons i replans - Nombre - Materials - Disposició 3.- Estructures sustentants

25

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars - LA COBERTA - No resta coberta - Fragments (especificar) - Tipologies: - Simples (una o dues aigües) - A quatre aigües - Polièdrics - Compostos - En forma de volta - Cúpula - Materials de cobriment - Teules (planes o corbes) - Canyís - Terra - Taulell - Fusta - Canalons - Terrats - ALTRES ELEMENTS - Arcs - Forma - Superfície - Funció - Voltes - Forma - Superfície

26

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars - Elements ornamentals - Situació - Descripció - Elements exempts - Pous - Desaigües - Séquies - Basses - Llars de foc - Altres elements específics (dipòsits, cellers, etc.) - HISTÒRIA CONSTRUCTIVA - Elements originals: - Estructurals - Decoratius - Elements afegits: - Estructurals - Decoratius

27

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars IV. EVOLUCIÓ ARQUITECTÒNICA DELS TIPUS D’ESTRUCTURES ❑ ❑

TIPUS – ALQUERIA/MAS SENZILL FUNCIÓ - HABITATGE AUXILIAR DEL TREBALL AGRÍCOLA

Una única crugia5 és l’element arquitectònic bàsic de construcció sobre la qual s’alça tota l’arquitectura. Es tracta d’una construcció utilitzada generalment com a habitatge auxiliar del treball agrícola i com a indret ocasional d’habitació. El tipus bàsic és una construcció quadrada o rectangular que té els murs portants de maçoneria. Aquests murs defineixen la façana principal i la posterior i el cos d’una sola planta, tractant-se majoritàriament d’unes arquitectures relativament senzilles. La porta d’accés principal s’obri generalment centrada en la façana. Comprén un sol espai global format per l’habitació amb la llar (racó del foc), que es relaciona directament amb l’estable. Entre les diferents possibilitats pot disposar d’una entreplanta amb la funció de pallissa on s’arriba per una escala de fusta, i que pot utilitzar-se com a dormitori ocasional o magatzem. Una altra possibilitat és existència d’un espai intermedi entre l’interior i l’exterior de l’edifici; així, davant de la façana principal poden aparèixer porxos o ràfecs amb coberta vegetal (emparrats), porxos de pedra vista o d’obra, o porxos amb pilars on l’estructura descansa sobre bigues de fusta damunt dels pilars o cobertes de teulada. En general presenten dues maneres de coberta: simple a una aiguavessant a la façana posterior i majoritàriament coberta a dues vessants amb frontó a la façana. L’estructura portant és de biguetes de fusta. El canyís de vegades s’utilitza per construir el pla de la coberta i de vegades també en la subdivisió dels espais interiors. Aquest tipus presenta una pobre varietat d’elements tipològics, normalment es tracta de construccions senzilles que responen a una absència en la planificació. En canvi, sí tenen un clar lligam amb les necessitats purament funcionals que són les que darrerament ocasionen l’adopció en la pràctica d’aquest model únic. Són unitats de tamany reduït que també responen com a testimoni de la transformació produïda en l’economia, especialment el canvi del secà al regadiu, passant a obeir a una ocupació purament temporal. És difícil establir una data absoluta per a aquestes construccions, però en canvi podem parlar d’una cronologia relativa de desenvolupament que aniria des del final del segle XIX fins a l’inici del XX. L’absència d’àmbits concrets i especialitzats per al corral, el graner o la residència secundària, per un costat; juntament amb la brutal disminució de l’espai destinat a l’habitatge, semblen assenyalar la pèrdua de les funcions de residència permanent. 5 La crugia és definida com l’espai que està construït entre dos murs de càrrega paral·lels sobre els quals descansa un forjat (REY AYNAT, 1990).

28

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars ❑ ❑

TIPUS – ALQUERIA/MAS SIMPLE FUNCIÓ - HABITATGE AUXILIAR DEL TREBALL AGRÍCOLA

El primer pas en l’evolució de l’alqueria o el mas senzill és l’eliminació de la cohabitació entre les persones i els animals en comú. L’estable està fora de l’espai de l’habitatge i se situa generalment al seu costat adossant-se a una de les façanes laterals o a la façana posterior, amb un accés independent. La planta baixa, que és generalment quadrada o rectangular, és l’espai principal de l’arquitectura. També se substitueix l’entreplanta o pallissa per una estructura més complexa a partir de la creació d’una segona planta, que pot passar a ser el dormitori principal. S’especialitzen les estances: menjador, dormitori, cuina, quadra, corral, etcètera. La façana principal es valora més sobre la resta de façanes, presentant de vegades una profusa decoració pintada o algunes motllures estucades. Quant a les possibilitats que ofereix aquest tipus, l’espai interior se soluciona amb una o dues plantes. La primera pot correspondre a l’espai d’habitació i la segona es dedica a l’emmagatzematge, i eventualment de dormitori o a la inversa. El tractament del porxo o ràfec com espai filtrant i com un element d’articulació amb el conjunt està millor representat en aquest exemple que en el tipus senzill. La porta es manté centrada en la façana i respecte a la coberta de l’edifici la forma més usada és la teulada simple a doble vessant, de vegades amb un remat en forma de frontó. A partir d’aquest tipus també es troben solucions a quatre aigües, emfasitzant així la volumetria de l’edifici. El creixement lateral és el que se produeix en un gran nombre de casos i de manera més espontània. S’adopta aquesta solució en pretendre ampliar la superfície de la casa destinada als estables i magatzems. Aquest tipus d’ampliació consisteix en afegir al cos de l’edifici principal una crugia paral·lela a la ja existent. La coberta d’aquestes ampliacions generalment continua la línia de teulada de l’edifici principal. El creixement per la part posterior de l’arquitectura té lloc afegint una nau en sentit perpendicular a les crugies principals. Aquesta ampliació serà destinada també als estables, als corrals o als magatzems. La façana és la part de l’edifici que experimenta menys canvis. Aquestes reformes acostumen a ser de caràcter ornamental més que de tipus funcional: ampliació de les finestres o transformació en balcons. D’altra banda, està l’addicció opcional d’un nou cos senzill, la cuina. Els elements constructius tenen relació amb estructures contemporànies, més concretament de finals del segle XIX o inici del XX. L’edifici és de mitjanes dimensions i, sense dubte, conformaven un nucli autosuficient. Amb el canvi produït en l’explotació agrària tradicional ha suportat una sèrie de modificacions estructurals, essent les principals documentades les següents: - Obertura de noves finestres en els cossos superiors de la façana davantera (algunes amb enreixats). - Utilització de la planta inferior com a espai funcional: cuina, racó del foc, indret per al pou, etc.

29

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars -

Compartimentació de la segona planta, reservada normalment per a les habitacions. - A l’interior de l’edifici té lloc l’aplicació de decoració mural senzilla: sanefes pintades amb motius geomètrics o florals, sòcols pintats, etc., o la presència de petits oratoris en les façanes: pannells ceràmics amb la imatge del sant pintada sobre manisetes. Als elements que modifiquen l’obra ja existent, sumem els departaments que s’adossen a l’estructura principal. Aquests estan construïts amb cantals de riu, restes de rajoles i pedres travades amb fang o morter d’escassa consistència. Les estances corresponen principalment a: - El corral. - Els magatzems i dipòsits dels estris. - L’indret reservat al pou. - EXEMPLES: ALQUERIES DE TADEO (BORRIANA) Són abundants els exemples representats al llarg de la comarca de la Plana, ens limitarem però a citar aquesta construcció edificada en les proximitats de la Torre de Tadeo, en el mateix municipi de Borriana. La planta baixa correspon a un espai global, en aquest cas el pou es troba en el seu interior (i no en l’àmbit exterior immediat com altra opció) junt a la cuina; possiblement aquesta estança s’utilitzara com a vestíbul i menjador. Aquest plantejament implicava que els animals i els estris per a llaurar tindrien cabuda en una habitació adossada, però independent de l’anterior. El primer pis, que apareix compartimentat en dos o tres departaments més, està relacionat funcionalment amb les habitacions dels propietaris. ❑ ❑

TIPUS - ALQUERIA/MAS COMPLEX FUNCIÓ - GRAN EXPLOTACIÓ AGRÍCOLA

- CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Es tracta bàsicament d’una arquitectura d’hàbitat permanent. Aquest tipus es fonamenta en una estructura de murs de càrrega que generalment són paral·lels a la façana amb un eix transversal. Sobre el tipus bàsic poden aparèixer notables variacions. La coberta se soluciona a dues aiguavessants i arriba a conformar de vegades una façana rectangular apaïsada. L’edifici és valorat com un volum exempt, amb el tractament de les quatre façanes. - ASPECTES FUNCIONALS En aquestes construccions la planta baixa pot allotjar d’una banda l’habitatge dels masovers i un espai deambulatori o de recepció, mentre el primer pis està ocupat per la dels propietaris, presentant de vegades

30

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars una profusa i rica decoració parietal, llars de foc, sostres elaborats amb fustes nobles i la introducció d’elements com rajoles per al sòl d’excel·lent qualitat. El segon pis ja sol correspondre a edificis situats en explotacions agràries de certa importància. Les estructures dels corrals també mantenen unes formes canòniques. Algunes cases disposen de capella en una habitació ben diferenciada i situada a prop de l’entrada principal. Entre les possibilitats que ofereixen, les més complexes augmenten el nombre d’obertures en totes les plantes, el pla de la façana pot estar coronat pels buits del graner i pel ràfec de la teulada. La primera planta pot adoptar el balcó enrasat o amb voladís. En ocasions apareixen solucions amb pati per a la construcció de la casa. Aquests edificis solen ser posteriors a 1850 i s’hi observa la influència d’arquitectures suburbanes, aproximant-se més a la idea de casa d’oci o vil·la d’estiueig. En aquests tipus la construcció de la torre, en el cas que es tracte d’un element de composició d’una alqueria, representa una altra evolució important. La torre es manté centrada, solucionant el problema de la coberta, que passa a construir-se composta o a quatre aigües, els murs portants passen a situar-se paral·lels o perpendiculars a la façana. En aquest edifici podem observar la incorporació d’un nou element, la terrassa, molt pròxima també a les cases d’oci i en la línia de les transformacions que tenen lloc a principis de segle en l’arquitectura tradicional. Pel que fa als elements adossats, en gran part corresponen a àrees funcionals, com és el cas de la cuina, el magatzem i/o els corrals; únicament en comptades ocassions hem trobat habitatges annexes. Aquest model té unes variants bàsiques, que descriurem a continuació. EXEMPLES: ALQUERIA DE SANT ALBERT (VILA-REAL) Es troba a la partida de Carinyena del terme municipal de Vila-real aquesta alqueria anomenada també dels Frares. Quant a la procedència és ben poc el que es coneix exceptuant algunes referències. J. D. Bautista, basant-se en l’estudi del topònim dels Frares i en el fet que l’església tenia en aquesta partida nombroses propietats, indica que aquesta circumstància podria parlar de la primera possesió per part de l’ordre carmelita, puix Sant Albert portà els hàbits d’aquesta ordre religiosa. Pel que fa a les característiques estructurals de l’alqueria té una façana de grans dimensions. Dalt de la porta principal, realitzada amb pedres treballades, hi ha la data de construcció: 1749. Destaca també una gran balconada rectangular que apareix tancada per un forjat de ferro. Una segona porta situada a l’esquerra dóna a l’habitatge dels masovers també amb el seu corresponent balcó i forjat de ferro. Ambdós costats de la balconada central estan ocupats per sengles rellotges de sol (Bautista Garcia, 1984). L’alqueria apareix conformada per dues plantes amb coberta a doble vessant; a l’exterior per un ampli corral i un pati amb pessebre, en l’actualitat totalment destrossat. A l’interior de la planta baixa hi trobem les següents estances: primer el vestíbul amb el sostre de cabirons de fusta i parets pintades en groc i formant una decoració geomètrica, vegetal i a base de plaques de marbre negre. A través d’una porta de mig punt es pot accedir a l’habitació que s’utilitzà com oratori dedicat a Sant Albert del qual només es conserva part de la profusa decoració

31

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars mural amb la part corresponent al sòcol que imita plaques de marbre. Molt deteriorat trobàrem també l’altar destinat a la realització de la missa. A l’altra part d’aquesta planta baixa està l’espai reservat per als masovers amb vestíbul (que presenta un sòl realitzat amb xicotets còdols de riu), la cuina i una habitació tancada. També s’hi troben quatre habitacions funcionals una de les quals està reservada al pou. En la primera planta trobem tres dependències més, la d’enmig dóna pas a les sales més luxoses i al comú; a l’esquerra un xicotet sojorn per a les visites amb les parets i sostre amb pintures murals. Unes representaven cortines blanques llistades en blau que penjaven d’una barnilla. El motiu més bell corresponia al del mur que dóna a l’escala, una marina amb motius venezians i colonials amb personatges vestits segons la moda de la meitat del segle XIX (Bautista, 1984). A les altres habitacions els motius decoratius representen perfils de marcs pintats a les parets amb els angles reblerts de diferents cal·ligrafies. Per finalitzar amb el primer pis, la darrera estança correspon a la cuina i les habitacions dels criats. Finalment, la planta superior amb la reforma corresponent a aproximadament mitjans del segle XIX l’utilitzaren els darrers propietaris com a espai per emmagatzemar el conreu, a més de fer ús com a criader de petits animals (Bautista, 1.984). L’ALQUERIA DE BOU (VILA-REAL) Situada en la partida de Carinyena al mateix terme municipal de Vila-real, el seu origen també ens resulta desconegut, però podria relacionar-se amb el gran propietari en Fernando Bou Gascó, autor en 1879 del llibre Estudio sobre el naranjo, limonero y cidro. Segons E. Obiol (1987) la delimitació de tota la finca per palmeres en tots els vèrtex i la gran quantitat de frutals que hi havia a partir del segle XX recolzen la hipòtesi. Poc després, en 1927, Luis Oliag Miranda propietari de València i amb vàries possesions rústiques a Vila-real vengué la finca per parcel·les de tres a sis fanecades a diversos colons arrendataris. Posteriorment, l’alqueria va esser un lloc de refugi durant la Guerra Civil de 1936 per a un grup religiós de Vinaròs. Després recollí una de les primeres granges de porcs del municipi (OBIOL MENERO, 1987). Estructuralment es tracta d’un edifici de notables dimensions, amb capella i nombrosos pous i basses per al reg. El fet més destacable és junt a la gran abundància d’habitacions i estances, la presència de dos comuns, dues cuines, nombroses dependències funcionals, rics models de rajoles per al sòl de les quals totes les pintades a mà han desaparegut i la presència d’una torre centrada que permet controlar visualment la planúria immediata. A més, les habitacions presenten unes riques decoracions pintades a base de diversos perfils de marcs i cal·ligrafies. ❑ ❑

SUBTIPUS –ALQUERIA/MAS COMPLEX AMB TORRE FUNCIÓ – GRAN EXPLOTACIÓ AGRÍCOLA

Correspon a una estructura defensiva de forma turriforme d’origen baixmedieval (Torre de guaita), on l’alçària de vora les tres plantes destaca sobre la resta d’obres adossades, que únicament en casos excepcio-

32

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars nals superen les dues alçades. Els elements històrics estan vinculats amb torres d’època medieval (segles XIII-XV), i fins ara no hem documentat en les torres defensives contruïdes en moments posteriors adossaments que parlen d’un hàbitat relacionat. Aquest tipus de reutilització és sobretot exclusiu de l’hinterland de la franja costanera, ja que les torres responien a una data en què la pirateria estava augmentant, la qual cosa provocava la necessitat de disposar d’un veritable indret d’observació en les planúries. Les transformacions suportades per aquests elements històrics són notables, en la majoria dels casos es tractava d’estructures que disposaven d’una tercera planta desteulada i practicable, amb parapet i alguns merlets del tipus clarament defensiu. Ara les cobertes es construeixen a una, dues o quatre aigües. Juntament amb aquesta, les principals modificacions documentades són les següents: - Encegament de sageteres i petites finestres en els cossos superiors, però mantenint els elements monumentals: carreus en la porta, cornises de pedra, pedres esquadrades en el sòcol, etcètera. - Obertura de grans finestrons i balconades en els cossos superiors, tancades amb forjats, especialment en la planta intermèdia. - Utilització de la planta inferior, l’antiga quadra amb menjadora, com espai deambulatori o de recepció. - Compartimentació de la segona planta i construcció d’escales de morter de calç i rajola, per tal d’accedir a la darrera planta, i de vegades per a l’accés de la primera a la segona. Recordem que en els elements defensius turriformes és molt habitual l’existència d’escales de fusta mòbils utilitzades com a mesura estratègica i de seguretat. - Ús d’una profusa decoració mural, construcció de llars de foc i la introducció d’elements nous com baldoses, taulells o rajoles pintades a mà per al sòl. - Adopció d’enreixats de forja a les finestres a més d’altres elements decoratius a l’exterior. Per exemple: rellotges de sol, cornises de pedra, portes amb fustes nobles, escuts nobiliaris o la data de construcció sobre la porta principal. Quant a les diferents possibilitats que ofereix aquest subtipus, la primera planta pot correspondre a l’espai d’habitació i la segona es dedica a l’emmagatzematge i eventualment de dormitori o a la inversa. Als elements que modifiquen l’obra ja existent, que sense dubte fan que siga considerat com a nucli principal d’hàbitat, hem de sumar els que s’adossaren a l’estructura principal. Són sobretot estructures d’una planta i construïdes amb cantals de riu, restes de rajoles i pedres fragmentades, totes travades amb fang o morter d’escassa consistència. Les estances corresponen principalment a:

33

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

-

La cuina. El corral. Els magatzems (de gra i altres productes) i els dipòsits per als estris. Les estances secundàries d’hàbitat i pallisses. L’indret per al pou.

EXEMPLES: LA TORRE DE TADEO (BORRIANA) Estructura turriforme que apareix en el terme municipal de Borriana, al noroest de la població. Les característiques de la torre són les següents: presenta una planta quadrada de 6,40 metres de costat. L’alçària dels murs és de 9,60 metres. El portal està orientat al sudoest. Els paraments exteriors tenen elements de pedrapiqueria, que reforcen sobretot les cantonades i el portal, acompanyats d’una fàbrica de maçoneria. No obstant això, l’element de l’obra de reforma que presenta major interés és la coberta piramidal a quatre aigües i amb teula corba. A l’interior trobem a la planta baixa una volta de canó. El sostre de la segona planta està fet amb cabirons per finalitzar amb l’esmentada coberta piramidal. Aquesta és l’estructura que es conserva en l’actualitat, encara que podem descriure uns petits vestigis que indiquen que adossades a la torre hi havia altres construccions. S’obrí a la planta baixa una segona porta, al parament nord de la torre, que connectava amb l’espai reservat per a la cuina, encara es pot constatar la presència de la xemeneia; a més de dos grans balconades que es tanquen amb els corresponents enreixats de forja a la primera planta. En l’àmbit més immediat a la torre, a uns tres metres de la porta principal, hi havia un pou d’aigua del qual ja no hem pogut apreciar cap vestigi. Alguns autors afirmen que l’antiguitat, atenent a la fàbrica de la torre, no pot esser anterior al segle XVI i fonamenten la seva existència, que està localitzada a més de dos quilòmetres de la costa, a la inestabilitat que es produia en les terres litorals motivada per la pirateria i les guerres intestines (Mesado, 1991). Altres estructures similars a aquesta les tenim dins el mateix terme municipal de Borriana en la torre i alqueria de Calatrava, la torre del Castellano, la torre de Vinarragell o la torre de La Regenta. ❑ ❑

SUBTIPUS –ALQUERIA/MAS COMPLEX D’ORIGEN HISTÒRIC FUNCIÓ – GRAN EXPLOTACIÓ AGRÍCOLA

Es tracta d’un element d’hàbitat d’origen històric, on l’alçària de vora les tres plantes destaca sobre la resta d’estructures adossades que normalment no superen les dues altures. Els elements històrics corresponen a arquitectures d’època medieval i/o moderna (segles XV/XVIII) de grans dimensions, amb sostre a doble aiguavessant i pedres treballades, alguna d’elles esquadrades, en els sòcols, portes, finestres i en les cantonades de les estructures principals, configurant totes les dependències un nucli autàrquic.

34

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars Quant a les arquitectures més antigues (d’origen medieval), entre les principals característiques trobem que al llarg dels anys se van modificant total o parcialment les estances i l’organització interna, conservant però l’estructura exterior. Aquesta s’encarrega de suportar els adossaments d’altres estructures funcionals. En un gran nombre d’exemples, les estructures que s’afegeixen en dates posteriors intenten mantenir l’estètica de la primera obra, sia en el perllongament de les línies de façanes sia en la utilització dels materials constructius: essencialment carreus, rajoles, teules, cants de riu i pedres travades en sec o amb escàs morter de calç. Les principals modificacions documentades són: - Encegament de les finestres en els cossos superiors i en les façanes laterals, però mantenint els elements monumentals en la planta baixa: carreus a la porta, les cornises, les pedres treballades en el sòcol, etc. - Obertura de grans finestrons en els cossos superiors; els forjats sobretot apareixen a la planta intermèdia. - Utilització de la planta inferior com a zona de pas o vestíbul. - Compartimentació de la segona planta, utilitzada com dormitori; mentre la planta superior té un ús com a pallissa o graner. L’habitatge principal es concentra en la part més antiga de l’edifici essent, de manera general, més alta però menys espaiosa que la resta de dependències adossades. Dins aquesta hi ha un espai deambulatori en la planta baixa, amb amplis àmbits o amb un únic lloc de pas o vestíbul. També pot servir com a dipòsit de materials d’ús continuat. La segona planta és la de les habitacions, amb una profusa decoració parietal i amb bastants habitacions que tenen una utilització major en l’estació freda amb presència de llars de foc. Finalment, existeix la planta superior que és utilitzada com a graner o dipòsit del conjunt d’eines per a llaurar; consta de finestres de tamany més reduït i està configurada per un gran espai per sota de la coberta. A les estructures que modifiquen l’obra prèvia, que sense dubte s’ha de confirmar com a nucli principal d’hàbitat, hem d’afegir les que s’adossaren a la casa principal, com succeeix en el model anterior. Són normalment d’una planta i estan construïdes amb cantals de riu, restes de rajoles i pedres fragmentades, totes travades amb fang o morter d’escassa consistència. Les estances corresponen principalment a: - La cuina. - El corral. - Els magatzems i dipòsits d’estris. - Les estances secundàries d’hàbitat. - L’indret per al pou. La diferència entre ambdós cossos d’aquesta unitat d’hàbitat també és molt destacada i fàcilment identi-

35

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars ficable. Es tracta d’arquitectures utilitzades com a centres de grans explotacions agràries, que deixaren d’utilitzar-se aproximadament durant la meitat del segle XX amb el creixement dels nuclis urbans. - EXEMPLES: L’ALQUERIA DEL BATLE (BORRIANA) Es tracta d’una alqueria edificada el 1689 (Mesado, 1991) a la partida nord del terme municipal de Borriana. L’habitatge consta de planta baixa i dos pisos amb una coberta a dues aigües, a més d’un espai reservat per als corrals que estan disposats en direcció est, actualment enderrocats fins arran de terra. La façana principal està orientada cap a l’oest. La porta principal se situa a la meitat de la façana i està feta amb pedres ben treballades, encara de la primera construcció. Dalt d’aquesta porta hi ha una gran balconada rectangular amb una barana de fusta que sembla pertànyer a les reformes posteriors realitzades a l’habitatge. A més, cada cantonada de la façana principal consta de dues mènsules de les quals únicament es conserva una al marge esquerre. La planta baixa està conformada per un vestíbul a l’entrada amb dues habitacions a cada banda; a continuació a mà esquerra es disposa l’escala realitzada amb rajola, morter i llistons de fusta, que dóna accés al primer pis. Finalment, dues habitacions més, que originàriament funcionarien com a dipòsits per als estris. Després, la primera planta estava destinada a les habitacions dels senyors, consta de tres grans departaments i un xicotet sojorn. A la part més alta de la casa apareix el graner, un àmbit quadrangular destinat a emmagatzemar el producte agrari. Altres arquitectures similars en el terme de Borriana són l’alqueria del Madrileño, el mas de El Baró i l’alqueria del Masquemao o L´.alqueria de Caraboma ❑ ❑

TIPUS - CASA D’OCI FUNCIÓ – VIL·LA ESTIUENCA

En línies generals, aquestes construccions estan formades per una estructura de dues plantes i planta baixa totes elles amb una disposició simètrica dels diferents buits de la façana, buits que generalment estan remarcats per motllures geomètriques (rectangulars o circulars). L’edifici se situa en l’interior d’una parcel·la que s’utilitza com a jardí i que sol presentar una frondosa vegetació. El pati és un element fonamental per a la construcció de la casa. Els edificis d’aquestes característiques solen ser posteriors a 1850 i en ells s’observa la notable influència de les arquitectures suburbanes. En aquests tipus la construcció de la torre representa també un element bàsic en la composició de la casa, que es manté centrada solucionant el problema de la coberta que passa a construir-se composta o a quatre aigües. Els murs portants poden situar-se paral·lels o perpendiculars a la façana. En el repertori arquitectònic d’aquest edifici s’incorpora la terrassa amb una rica balustrada generalment de ceràmica, en la línia de les transformacions que tenen lloc a principis de segle. Alguns dels trets peculiars són els següents:

36

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars -

-

Abundància d’elements decoratius en la planta baixa: la porta, les cornises, les pedres treballades, el sòcol, etc. Nombroses obertures i grans finestrons i balconades rectangulars en els cossos superiors de la façana davantera. Dignificació de l’interior mitjançant una notable decoració mural (geomètrica, figurativa, floral, etc.), llars de foc, sostres amb fustes nobles i la introducció d’elements com baldoses, mosaics o rajoles per al sòl d’excel·lent qualitat. Tractament de l’exterior a través de l’aplicació d’elements a les quatre façanes i mitjançant una decoració a base de pilastres, baldoses i mosaics de pedra o rajoles per al sòl.

Les estructures adossades són normalment d’una planta i estan construïdes amb cantals de riu, restes de rajoles i pedres fragmentades, totes travades amb fang o argamassa d’escassa consistència. A diferència dels tipus anteriors, disposen d’espais oberts immediats a la façana principal, amb coberta en alguns casos. Les estances corresponen principalment a: - La cuina. - El corral. - Els magatzems i dipòsits d’estris - L’indret per al pou o caseta al marge. Aquestes es construiren durant una de les èpoques de major enriquiment econòmic de la comarca, per donar fi mostrant els primers signes de decadència i abandó possiblement amb la crisi provocada per la Guerra Civil. EXEMPLES: L’ALQUERIA DE MEDRANO (VILA-REAL) Arquitectura representativa pel que fa a la qualitat constructiva i seguiment de les normes generals de l’art neoclàssic de la comarca, es localitza en la partida de Carinyena del terme municipal de Vila-real. Va ser propietat de Luis Medrano, gran terratinent de València. L’habitatge principal presenta una composició genuïnament neoclàssica en l’ordre en les zonificacions de les plantes, la simetria de les façanes, consta d’una façana exterior amb un frontó triangular d’estil neoclàssic, una torre que es manté centrada i una coberta a quatre aigües. El pati està format per tres edificacions: la casa senyorial, la cotxera i l’habitatge dels criats. La façana principal mirava al pati.

37

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars Quant a la decoració, aquesta era molt rica: motius figurats que representaven déus mítics pintats al fresc i decoració vegetal policroma en els barandats de l’interior de l’edifici. La façana exterior presentava abundants motius estucats i posteriorment pintats. ❑ ❑

TIPUS - POBLATS FUNCIÓ – GRAN EXPLOTACIONS AGRÍCOLES

Quan parlem d’aquest tipus és necessari establir amb molta cura les característiques que el determinen, ja que els poblats poden portar a un marge de confusió amb altres unitats d’hàbitat ja semiurbanes, com passa en els llogarets o pobles, per exemple. En línies generals, són grans explotacions agràries, generalment de nova planta, que estan formades per l’edifici de l’habitatge principal amb estructura de planta baixa i dos pisos, unes poques cases amb amples quadres i corrals i algun exemple amb església o capella separada de la casa principal. Aquests elements solen ser comuns a tots els poblats, no obstant això, la seva disposició sobre el terreny com la varietat tipològica de cadascuna de les arquitectures canvien segons la comarca, documentant en alguns exemples esquemes que presenten una manca total de traçat original. Les unitats d’hàbitat no responen a un nombre predefinit, però generalment solen ser bastant nombroses, perquè com ja s’ha observat qualsevol altre nucli rural pot contenir almenys dues parts molt diferenciades: la casa dels masovers i les dependències secundàries. Són clarament identificables, estiguen aïllades o adossades, i tenen elements propis com el dormitori, la cuina, el corral, l’hort i les habitacions dels dormitoris, entre d’altres. No hi ha constància documental del possible origen de tots els tipus de poblats, si provenen d’un nucli familiar o tal vegada surgeixen per necessitats socials o administratives. En alguns exemples, són masos construïts en un moment en què el conreu del raïm era la major font de riquesa econòmica de les comarques de l’interior, al llarg del segle XIX i principis del XX. D’altra banda, en la zona de Castelló s’edificaren alguns poblats de nova planta com gran explotacions agrícoles de secà, com és el cas de la colònia de Benadressa. De fet en el moment d’interpretar algun dels poblats hi ha una carència d’elements estratègics o altres d’infraestructura específica que obliguen a configurar aquesta peculiar distribució agrupada. Tampoc existeix un marge cronològic precís, però les dates utilitzades podem mantenir-les entre els segles XVII/XVIII i principis del XX. - EXEMPLES: MAS DEL ACEITE (MONTANEJOS) Poblat que es troba al terme municipal de Montanejos, al nord de la província, en una xicoteta lloma amessetada. Els camps immediats estaven dedicats al conreu del raïm. Les arquitectures donaren allotjament a una trentena de veïns que s’especialitzaren en la manufactura d’aquest producte agrari. Són masos construïts en un moment en què el conreu del raïm era la major font de riquesa econòmica de les comarques de l’interior, al llarg del segle XIX i principis del XX. L’espai està format per arquitectures destinades a l’habi-

38

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars tatge dels vinyaters; són normalment d’una planta, conformant un gran espai longitudinal on es concentra la cuina amb la xemeneia (racó del foc) i les habitacions. D’altra banda, la resta de la superfície edificada, aproximadament un terç, es destina a la transformació del producte agrari que ve definit per xicotets departaments cadascun amb una funció concreta en el procés de treball: el raïm després de trepitjat restava uns dies als pous circulars o cups (de dos a tres metres de profunditat per dos de diàmetre), per tal d’afavorir el procés de fermentació del vi; immediatament el vi passava a una pileta o llac d’on es recollia per al seu transport, en botes i tonells; departaments amb premses de vi (gàbies) comunicats amb un espai situat sota terra on hi ha diferents models de basses de pedra, etcètera. Cada casa es troba perfectament individualitzada, amb cuina i habitacions. Està realitzada a base de pedra travada en sec i una capa de revestiment de calç. Les estructures apareixen ordenades seguint un eix longitudinal que creua pel marge esquerre l’agrupació, a més d’un altre eix perpendicular que el creua pel centre. Cadascuna de les unitats d’hàbitat no és totalment autosuficient sinó que hi ha una sèrie d’activitats comunitàries, com en el cas dels forns de pa. ❑

SUBTIPUS - AGRUPACIÓ EN CARRER CENTRAL

Les cases presenten planta baixa i primer pis, sembla que manquen de mas central o casa principal i poden estar adossades o aïllades de sa respectiva estructura veïna. Són cases modernes o contemporànies (segles XVII/XVIII a XIX), de mitjanes a xicotetes dimensions, amb coberta generalment a doble aiguavessant i obra de maçoneria. Es construeixen, segons la ubicació geogràfica, amb cantals de riu, restes de rajoles i pedres fragmentades, totes travades amb argamassa d’escassa consistència, a més d’altres realitzades en pedra seca. La principal característica és que les cases es troben al llarg d’un eix longitudinal corresponent a un camí o carrer i s’orienten en relació a aquest. - EXEMPLES: PUEBLA DE ARENOSO Són aquestes unes arquitectures vinculades a l’actual nucli poblacional, composades d’unes dotze cases. L’aspecte constructiu més interessant es relaciona amb el fet que els habitatges s’adapten a la pendent molt pronunciada del terreny. Als elements descrits s’han pogut observar tres cellers excavats sobre el propi terreny amb sostre en forma de volta de canó seguit i elaborats amb pedres esquadrades i carreus. Són de mitjanes dimensions. Cadascun dels habitatges consten de planta baixa i primer pis, essent minoritaris els de tres alçàries. Tenen una coberta a una o doble aiguavessant. Totes disposen d’un xicotet corral a la part posterior de la casa, essent aquest l’àmbit on s’obri una porta secundària que dóna accés a petites parcel·les destinades a conrear hortalisses o arbres fruiters. No totes les estructures disposen de balconades o finestres, la qual cosa no trenca amb la idea què ens trobem amb uns masos configurats atenent a una estructura oberta de distribució de l’espai, eliminant tot aquell llenç corregut que pot donar sensació de tanca.

39

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars Els materials de construcció bàsics han estat la pedra sense desbastar i la fusta. Blocs que apareixen travats amb fang, no havent rebut les façanes un posterior emblanquinat. La fusta és utilitzada per a l’estructura portant, cabirons que han fet la funció de bigues per al sostre. ALQUERIES DE FERRER (BORRIANA) El nom d’alqueries de Ferrer fa referència al topònim d’una partida rural situada en el terme municipal de Borriana, al sud de la població. Configura un xicotet hàbitat amb una ermita coneguda amb el nom Ermita de la Sagrada Família. Al principi, totes les cases presenten una coberta a dues aigües i estan realitzades a base de pedres sense desbastar travades amb argamassa d’escassa consistència. Com a conseqüència d’obres de reforma s’edificaren altres construccions, generalment d’una planta, que es recolzen sobre les primitives estructures. ❑

SUBTIPUS - AGRUPACIÓ AMB PLAÇA CENTRAL

Es tracta de cases que tenen planta baixa i primer pis. No hi ha constància de cap construcció principal i presenten la façana davantera orientada cap a un punt cèntric per conformar una plaça (com és el cas de Los Molares a la localitat de Montanejos). Són edificis construïts en època moderna o contemporània (segles XVII/XVIII a XIX), de mitjanes a xicotetes dimensions, amb coberta a una o dues vessants. El material constructiu més utilitzat és la pedra: còdols de riu combinats amb fragments de rajoles i pedres sense desbastar, totes travades amb morter d’escassa consistència. El tret més característic és que cadascuna de les unitats d’hàbitat envolten un espai central i s’orienten en relació a la plaça. Altres elements interessants són els següents: - Hi ha escasses obertures (finestres o portes) en la façana principal. - Absència absoluta d’obertures en la façana posterior de les arquitectures, configurant un pany de paret continuada, amb la clara intenció de crear un aïllament de l’espai interior respecte de l’exterior. - L’espai central pot correspondre, d’una banda, a feines comunitàries i d’altra a una major presència de la ramaderia. - EXEMPLES: ALQUERIES DEL PALASÍ (ONDA) Arquitectures realitzades de maçoneria que es troben en mal estat de conservació, puix han estat afectades de manera notable pel ràpid creixement del nucli urbà d’Onda. Els primers edificis es relacionen amb departaments d’una sola planta possiblement destinada a dipositar els útils de treball o a emmagatzemar el producte agrari. Als extrems d’aquest àmbit hem pogut diferenciar els diversos habitatges.

40

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars A nivell constructiu, en la façana posterior dels edificis s’obrin molt poques obertures (en general petites finestres en els cossos superiors) que tendeixen a representar un llenç de tanca totalment corregut. També acostumen a aprofitar els desnivells del terreny per tal d’orientar els accesos cap a l’interior de l’espai central. Finalment, encara que molt arrassat per obres de reforma posteriors, hem trobat un mur exterior sobre el qual es recolzen probablement els corralets per a la cria d’animals petits. ❑

SUBTIPUS - AGRUPACIÓ EN TERRASSES O BANCALS

Les edificacions estan orientades al migjorn (sud) i presenten una distribució en terrasses amb planta baixa i primer pis, encara que poden disposar d’una habitació semi-subterrània, aprofitant l’orografia del terreny. Poden estar adossades o aïllades. Són cases construïdes en època moderna o contemporània (segles XVII/XVIII a XIX), de mitjanes a xicotetes dimensions, amb coberta a una o doble vessant. Els murs i barandats han estat construïts de maçoneria i de pedra en sec. Altres elements interessants són: - La primera planta pot adoptar el balcó enrasat o amb voladís. - El pla de la façana pot estar coronat pels buits del graner. - El creixement per la part posterior de l’arquitectura està limitat per la vessant muntanyosa. - EXEMPLES: LA ARTEJUELA (ARAÑUEL) Agrupació de cases edificada al terme municipal d’Arañuel, en una de les vessants més pròximes a la població. Durant l’època de major enriquiment econòmic de la comarca aquest nucli allotjà a una població de 32 veïns, que estaven distribuïts en vora quinze unitats d’hàbitat perfectament individualitzables. Aquestes estructures gairebé totes tenen planta baixa i primer pis, reservant la segona per a les habitacions. Són pocs els elements de multiusuari que presenten, únicament vam poder diferenciar una font d’aigua, un forn comunitari, a més de l’església que en l’actualitat es troba totalment destrossada (només resta l’altar central i les parets laterals). La tècnica constructiva emprada és la maçoneria, amb alguna de les parets que conserva una lleugera capa de revestiment de calç. Hi ha també un gran edifici amb nombroses finestres i sòl de fusta utilitzat com a col·legi, essent aquest el moment en què l’indret centralitzà l’activitat econòmica i religiosa de la zona, departaments similars no s’han trobat en els nuclis ubicats en les immediacions.

41

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars V. ANÀLISI DELS ELEMENTS ESTRUCTURALS BÀSICS A – PORXO O RÀFEC Es tracta d’un cobert que pot ser de teules, fustes, canyís, etc., sostingut generalment per pilars, que surt més enllà de la façana principal i que apareix documentat normalment en les arquitectures més senzilles. Poden aparèixer porxos o ràfecs amb coberta vegetal (emparrats), porxos de pedravista o d’obra o amb pilars on l’estructura descansa sobre bigues grosses de fusta damunt de pilars o cobertes de teulada. En les arquitectures un poc més evolucionades el tractament del cobert com espai filtrant entre l’exterior i interior de l’arquitectura i com un element d’articulació amb el conjunt estructural està millor representat que en les edificacions més senzilles. Aquesta solució s’adopta en pretendre ampliar la superfície de la casa destinada a l’habitatge dels propietaris. En el moment en què s’adopta la construcció del cobert la façana principal experimenta menys canvis que altres solucions arquitectòniques. Aquest nou àmbit obert correspon a una etapa on la necessitat de controlar l’accés immediat a l’arquitectura desapareix, puix la coberta disminueix la capacitat de visualització dels cossos superiors de la mateixa casa. No podem parlar però d’una adscripció cronològica ben definida, ja que encara que el gros de les construccions que adopten el cobert es situa al final del segle XIX i principi del XX, també ha estat documentat en arquitectures més antigues com és el cas de l’alqueria de Peiró a Vila-real. Les tècniques constructives i els materials són molt variats i per tant difícils de classificar. - EXEMPLES: VILAMONCARRO (ALMASSORA) Està localitzada al terme municipal d’Almassora. El cobert o porxo és d’una sola planta i està recolzat sobre uns pilars quadrangulars de rajola. Constitueix un àmbit que descongestiona la planta baixa, els apers de llaurar i els animals continuen aïllats en un departament annex, una vegada que s’ha construït una xicoteta cuina en el mateix cobert, desplaçant les activitats cap a l’interior de l’edifici.

B - PATI Es tracta d’un espai clos i descobert que pot presentar-se a l’interior o al costat d’un edifici. En ocasions apareix en les arquitectures complexes que funcionen com grans explotacions agrícoles. Quan s’adopta aquesta solució com element de composició dels edificis, solen ser posteriors a l’any 1850, moment en què s’observa la influència de les arquitectures suburbanes i s’aproxima ja a la idea de casa d’oci. En la vil·la estiuenca el pati és un element fonamental per a la construcció. Destaca sobre la resta d’elements adossats l’existència del pati, les parets del qual no solen superar la

42

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars única alçària. Els elements constructius tenen relació amb les arquitectures contemporànies de finals del segle XIX. Les principals característiques detectades són les següents: - Presenta un accés exterior a través d’una porta destacada pel seu tamany i un altre accés directe des de la casa. - Obertura de finestres en els cossos superiors en relació amb la part interior que dóna al pati. - Utilització de la planta inferior com a espai funcional directament en contacte amb la zona de pati. - EXEMPLES: ALQUERIA AL CAMÍ ALMALAFA (ALMASSORA) Es troba al terme municipal d’Almassora, al nord del nucli poblacional. Pel que fa als propietaris i a l’origen d’aquesta alqueria ens resulta totalment desconeguda, puix no ha estat possible trobar cap notícia en els arxius municipals. Quant a les característiques estructurals, consta de dues plantes i una coberta a dues aigües. L’exterior està delimitat per l’existència d’un pati amb pou i el corral, utilitzat com a criader de petits animals. Sobre la façana principal es recolza un cobert realitzat amb quatre pilastres de rajola, revestides amb morter d’arena i calç, que venen unides per cabirons de fusta. Sobre la porta principal està construïda una balconada tancada per un enreixat de ferro, i als dos màrgens dues finestres més. La planta baixa consta d’un espai deambulatori amb el sòl, elaborat amb cantals de riu, i quatre estances: la primera amb xemeneia que faria la funció d’un xicotet sojorn, dues habitacions destinades als masovers, i finalment una quadra amb una porta que després convertiren en finestra. Aquesta estança en un principi estava comunicada amb el pati. La primera planta ve configurada per les habitacions dels senyors, un gran saló que dóna accés a la balconada, i a l’altre extrem la cuina. Totes aquestes habitacions presenten una rica decoració pintada, amb els sòcols imitant pedres de marbre de tonalitat negra i les parets amb pintures que representen perfils de marcs pintats amb cal·ligrafies en els angles. Respecte al pati, situat a la part posterior de la casa, està composat de tres cossos ben diferenciats: - Part coberta adossada a l’arquitectura, on es construiren bancs correguts i xicotets armaris; posteriorment aquest àmbit es tanca i passa a formar part de l’estructura principal. - Cos adossat a la façana posterior separat de la resta del pati per un mur d’uns tres metres d’alçària, amb el pou i un petit espai obert, possiblement per a complementar l’àmbit funcional ja citat. - Espai que en un primer moment disposa d’un accés a través d’una porta d’arc de mig punt que després es cega i es redueix a un passadís lateral.

43

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars C - CORRAL Aquest element es relaciona amb un pati clos immediat a la casa, destinat al bestiar. Es tracta també de construccions generalment realitzades de pedra en sec o de pedra travada amb escàs morter de calç, construïdes sobre parets de planta rectangular. El corral comença a desenvolupar-se a partir d’una caseta de pastor (refugi), majoritàriament de planta rectangular. A aquesta estructura s’afegeixen les parets de tanca que s’utilitzen per replegar i organitzar el ramat. La planta del corral té també forma quadrada o rectangular. Els murs de tanca tenen una alçària variable i es construeixen de pedra en sec ben ajustada. Les parets de les àrees cobertes estan realitzades amb pedres travades amb fang o morter de calç. El corral està format per vàries dependències amb diferents divisions i subdivisions. Les casetes del pastor mai no arriben a tenir dues plantes i el més habitual és que la coberta siga d’una sola vessant inclinada cap a l’interior. No obstant això, també hi ha exemples amb la coberta en forma de canó seguit i amb un traçat semicircular, com el corral de Galindo a la localitat de Vila-real. Degut a la transhumància total o parcial, aquests corrals únicament s’ocupaven en la gran majoria d’exemples durant moments molt concrets de temps. L’habitatge té una escassa compartimentació interior, amb total absència d’obertures i respon a un únic espai global amb racó del foc. - EXEMPLES: LA ALCUDIA (FANZARA) Corral edificat al terme municipal de Fanzara, en realitat forma part d’un conjunt de dos corrals de característiques similars que arriba a reaprofitar elements anteriors associats a un jaciment musulmà pròxim i les restes d’altra edificació totalment arrassada. Estan construïts amb la tècnica de la pedra en sec combinada amb l’ús de cabirons de fusta sense desbastar. Les rajoles i el morter s’utilitzen però molt escassament. Presenta grans espais rectangulars dividits per llargues arcades de mig punt i una menjadora coberta, situada al parament nord de l’estructura i perpendicular als arcs. En una segona fase s’obri un accés lateral i s’edifica sobre l’espai de la menjadora una zona amb habitacions i llar a la qual s’accedeix per una escala de maçoneria, indicant l’existència d’un hàbitat temporal.

D – TORRE Construcció que manté unes formes canòniques, més alta que ampla, aïllada o sobresortint d’una edificació, amb funcions de vigilància o de comunicació visual. Sol correspondre a edificis situats en explotacions agràries de certa importància. En aquests tipus la construcció de la torre com a element de composició, es manté centrada, representa una evolució important. Soluciona el problema de la coberta, que passa a construir-se a quatre aigües o composta. En la casa d’oci la construcció de la torre representa un element bàsic, en la línia de les transformacions de principis de segle.

44

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars E – PALLISSA I/O GRANER La pallissa és un entresòl utilitzat per a dipositar els estris de llaurança on s’arriba a través d’una escala de fusta i que pot utilitzar-se com a dormitori ocasional o magatzem. És una de les escasses possibilitats de què poden disposar les arquitectures més senzilles. En les arquitectures més complexes se substitueix aquesta entreplanta per una estructura més complexa amb la creació d’una segona planta. Aquest segon pis fa les funcions de graner i sol correspondre a edificis situats en explotacions agrícoles de certa importància.

F – MATERIAL CONSTRUCTIU: LA TOVA Bloc de fang o argila de forma quadrada o rectangular, sovint pastat amb palla i assecat al sol. Emprat per a fer parets en les arquitectures més senzilles utilitzades com habitatges auxiliars del treball agrícola, l’ús de la tova fa menys perdurable l’obra, la qual cosa explica el fet que siguen molt escasses les troballes que ha estat possible documentar en la planúria litoral. D’altra banda, la tova també limita el desenvolupament de l’estructura, produint-se una disminució de la compartimentació interior i reduint el nombre d’obertures. Les cobertes presenten una construcció a una o doble aiguavessant. Tant a la part exterior com a l’interior de l’edifici es dóna un revestiment de les parets amb morter de calç i arena, per tal de fer-los més perdurables. Com és habitual en aquestes construccions, l’erosió i l’abandonament propicia el seu arrassament en un major grau que les que han estat realitzades amb la tècnica de maçoneria.

45

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars VI. CONDICIONANTS GEOGRÀFICS A – ASSENTAMENT A LA PLANÚRIA LITORAL L’evolució històrica en l’ocupació i organització del litoral, entés com la línia de costa i l’espai més immediat, juntament amb la configuració geogràfica d’aquest mateix espai han estat uns condicionants decisius en la disposició del conjunt d’arquitectures rurals des de l’ocupació més antiga de la zona, especialment a partir de la conquesta cristiana de la comarca de la Plana per part de la Corona d’Aragó. D’altra banda, la clara divisió entre la marjal, l’horta i el secà, no és més que el fidel reflex de la pròpia orografia del terreny, que presenta una pendent de la muntanya a la costa. Així, entre d’altres circumstàncies el dessecament de la marjal va permetre ampliar l’espai disponible per a l’edificació. En primer termini, cal destacar que les transformacions que tenen lloc en l’agricultura entre el final del segle XIX i principis del XX estan emmarcades dins d’una estratègia global per a tota la comarca de la Plana. Així, per exemple hi ha notícies de la transformació del secà a Vila-real amb la perforació d’un centenar de pous entre els anys 1890 i 1920, o el dessecament de la marjal de Borriana entre 1880 i 1910. Un canvi d’aquestes característiques en l’esquema d’assentament rural no s’havia produït des de la conquesta per part de Jaume I. Així, l’emplaçament de les unitats de població ja estiguè condicionat des de llavors ençà pel notable interés dels treballs agrícoles. L’ocupació històrica de la zona depenia de la veïna Borriana en època medieval. La documentació parla de l’existència de nuclis d’assentament concentrat com les alqueries d’Almalafa, Vinamargo, Vinatxell o Benirabe a Castelló, les alqueries de Bellaguarda, Bonastre o Bonretorn a Vila-real i les Alqueries o Llombai i Vinarragell a Borriana, entre d’altres.

B – ASSENTAMENT A MITJA MUNTANYA Les arquitectures es troben en una zona intermèdia entre les comarques naturals de la Plana i la del Millars, amb una orografia totalment accidentada i montuosa. El paisatge de l’agricultura tradicional on encara podem observar camps sembrats d’oliveres, està donant pas a conreus d’horta que aprofiten els escassos al·luvions del riu Millars. Es tracta d’un tipus d’arquitectura que assoleix una alçària de dues o tres plantes. La casa principal destaca sobre la resta d’estructures que estan adossades, les quals normalment no superen una planta, essent aquest l’indret on es disposa per norma la caseta del pou. Els elements que s’utilitzen estan relacionats amb cases contemporànies i modernes, dels segles XVII a l’inici del XX. L’estructura principal és de mitjanes dimensions i en algun cas conforma un nucli parcialment autosuficient. Representa generalment el canvi en l’explotació agrària d’un espai abans dedicat parcialment a la ramaderia. Les principals característiques observades són les següents: - Hi ha escasses obertures en les façanes. De vegades hi ha balconades poc destacades.

46

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars -

Utilització de la planta baixa com a espai funcional: cuina, racó del foc, magatzems, dipòsits per als estris, etc. El primer pis es reserva per als dormitoris. La segona planta (quan existeix) s’utilitza com a graner.

Junt a aquests elements hem trobat els que s’adossen a la casa principal. Aquests són normalment d’una planta i estan edificats amb cantals de riu, restes de rajoles i pedres fragmentades i travades amb fang o morter d’escassa consistència. Les altres estances corresponen principalment al corral, l’indret reservat al pou i, quan cal, la bassa de reg. - EXEMPLES: MASIA DEL PRAT (ONDA) Edificació realitzada al terme municipal d’Onda. En la planta baixa únicament apareix la boca deixada per la porta en la façana principal (zona d’emmagatzematge i processament); mentre que a la planta superior (hàbitat i lloc al mateix temps funcional) s’obri un gran finestró damunt de la porta d’entrada, a més de dues finestres en els extrems de la façana. En aquest exemple el pou es cegà fa escassament una dècada (segons informació de l’actual propietari), mantenint una gran bassa de reg que s’adossa a la casa principal. Tot l’edifici està construït amb còdols de riu travats amb argamassa, cabirons de fusta per al sostre i coberta a dues aigües amb el pla de la coberta feta de canyís.

C. ASSENTAMENT EN MUNTANYA El paisatge d’aquesta zona està marcat per les valls excavades pels rius Millars i Villahermosa. A l’Alt Millars fins al segle XVIII la ramaderia era molt més important que l’agricultura, com testimonien els abundants corrals i assagadors que es poden trobar al llarg de la comarca. L’espai conreat no supera el 10 % de les terres cadastrades; hi trobem garroferes, oliveres i ametllers i petites hortes en les terrasses fluvials. El mas de muntanya és una unitat d’habitatge on es dóna una interacció molt forta i estreta entre la muntanya i el treball de l’home. Així, la interdependència física entre la construcció, l’horta (de reduït tamany), els camps conreats de secà (amb bancals de cereals i oliveres), un poc de ramat i d’animals domèstics i el bosc és molt important. L’aprofitament del bosc i de la muntanya per part de les famílies que viuen al mas ha de ser determinant. S’aprofita tota mena de llenya baixa, branques i argelagues que puguen tenir utilitat com a combustible, especialment per als forns de pa; s’aprofita també la cacera, es produeix a algunes localitats mel i en altres calç per a la construcció, com passava fa uns anys a Fanzara. En línies generals, podem establir diferents subtipus bàsics de masos de muntanya, atenent a l’espai que ocupen i a la seva funcionalitat. En totes les arquitectures augmenta l’ús de parets de cantals de riu i pedres travades amb fang en detriment de la rajola i la pedra treballada. Predomina l’ús del canyís per als barandats

47

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars interiors. El sòl es caracteritza per una constant necessitat d’anivellament realitzat amb reblits de terra i lloses de pedra molt compactades. Bona part del sòl de les plantes superiors es realitza amb rajoles i els sostres amb troncs de fusta (generalment sense treballar) travats amb morter i amb una capa de terra. Les escales d’accés a la resta de plantes, per norma, utilitzen materials similars. D. ASSENTAMENT A LA VALL DEL RIU Apareixen arquitectures enclavades en el fons de les valls fluvials, possiblement en un intent d’explotar les petites hortes que permeten les limitades terrasses. Les característiques tipològiques són semblants a les de mitja muntanya o de planúria, amb la diferència que el corral adossat és major que en aquestes. Resumidament les característiques principals són: -

Hi ha escasses obertures en les façanes. En alguns exemples s’han trobat balconades poc destacades. Utilització de la planta inferior com espai funcional de l’habitatge: cuina, recepció, etc. Compartimentació de la segona planta, utilitzada com a indret reservat per als dormitoris. La tercera planta (quan existeix) s’utilitza com a dipòsit de gran part del producte agrari. Departaments annexos: corrals, dependència per als estris i d’altres elements agrícoles.

- EXEMPLES: CASETA DEL PANAL (CIRAT) Mas ubicat al terme municipal de Cirat, que aprofita l’escàs conreu de regadiu possible en el seu entorn més immediat.

E. ASSENTAMENT EN LA VESSANT MUNTANYOSA Són arquitectures ubicades en les vessants de la muntanya, com passa en el cas del poblat de Los Catalanes a Aranyuel. Són cases de tamany menut possiblement per la dificultat de construcció en el moment del tragí dels materials i per la difícil accesibilitat. Resulta molt difícil interpretar la funcionalitat, puix manca d’unes característiques definitòries, així quasi sempre hi ha una absència de grans espais destinats a l’emmagatzematge dels productes agrícoles o ramaders. Les principals característiques són: - Té lloc un aprofitament de la pròpia vessant de la muntanya com façana posterior de l’edifici.

48

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars -

L’habitatge la majoria de les vegades té planta baixa i primer pis, amb escassa compartimentació a l’interior i una absència d’obertures. El corral configura un espai compartimentat molt reduït. Escassa decoració, tant exterior com interior, quan existeix està molt limitada a certs elements de la porta i la cuina.

- EXEMPLES: MAS DE BALADRE (FANZARA) Mas situat al sud de la població de Fanzara. Presenta planta baixa amb corral adossat, cobert per a l’utillatge agrari al marge esquerre i un xicotet ràfec a la banda contrària. L’habitatge es concentra en la primera planta, amb una única habitació per al sojorn, llar de foc i escudeller d’obra junt a l’escala. La façana posterior de l’arquitectura correspon a la roca mare de la muntanya, utilitzada parcialment per a recolzar el pis de la primera planta i l’escala interior. El sòl sobre el qual s’assenta, tant com l’espai immediat correspon a un aterrassament artificial. L’edifici està fet a base de pedra travada amb argamassa i presenta també un revestiment del mateix material. Sobre la porta d’entrada a la casa hi ha un balcó i dues obertures.

F. ASSENTAMENT EN CIM Es troba a la part més elevada d’un cim o xicotet tossal, la qual cosa permet una major ocupació de la superfície. És interessant assenyalar que en casos puntuals reaprofiten altres elements constructius associats a moments culturals anteriors que ocupaven el mateix indret: des de jaciments ibèrics, estructures islàmiques fins a fortificacions posteriors. Les principals característiques són: -

-

Utilització de la planta inferior com a espai deambulatori o de recepció. Les estructures que s’adossen a la casa principal són sobretot d’una planta i corresponen principalment al corral, els magatzems i dipòsits d’estris, a més d’altres estances secundàries d’hàbitat i pallisses. Característica estratègica de control del territori fent ús de la gran visibilitat de què disposa i del seu accés restringit.

- EXEMPLES: MASIES DE VALLAT Correspon al nucli primitiu de l’actual poble de Vallat, i es situa al cim de l’elevació (vora els 276 metres sobre el nivell del mar). Es tracta d’una masia de grans dimensions, amb els corrals i les quadres ubicats en les immediacions. La tècnica utilitzada és la pedra en sec i en algun punt maçoneria. Té indicis de monumentalitat per la presència de pedres esquadrades en les cantonades i grans arcs interiors amb carreus.

49

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars VII. ANÀLISI MACRO-ESPACIAL Després d’haver definit els grups genèrics, a continuació anem a fer una anàlisi de la localització dels grups d’arquitectures sobre l’àmbit geogràfic corresponent. Cal que considerar, però, que la manera com l’home ha ocupat el territori objecte d’aquest estudi, es caracteritza per un ampli i variat grup de particularitats, la qual cosa sense dubte s’ha vist reflexat en la morfologia de les construccions. Hem de fer cas també a les variables generades pel propi home, com per exemple el tipus d’economia, demografia, etc. Tots aquests elements configuren un complex sistema funcional que intentarem descriure d’una manera genèrica. Amb tot açò, volem afegir que d’altres factors que creiem de menor magnitud, com és el cas de les característiques constructives segons els criteris subjectius del propietari, constructor o habitant del nucli rural, poden haver coincidit poderosament en el resultat final de l’ocupació de l’espai. És evident que aquests elements responen a uns vectors molt difícils d’enquadrar per la gran varietat i peculiaritat, ens hem trobat que moltes vegades són diferents segons cada alqueria o mas, com distints són també els seus propietaris i constructors. Així, pensem que aquests exemples haurien de ser objecte d’un altre treball a banda d’aquest, més a nivell local. D’aquesta manera, com ja fonamentarem en les bases del projecte, volem establir unes pautes amples i genèriques fàcilment extrapolables a altres espais geogràfics, raó per la qual hem de cenyir-nos a elements macro-indicadors.

VII.1. LA INFLUÈNCIA DE LA GEOGRAFIA FÍSICA En línies generals, són tres les zones diferenciades des del punt de vista geogràfic: la planúria litoral, la mitja muntanya i la muntanya; cadascuna amb unes qualitats físiques molt definides que apareixen reflectides clarament en les característiques dels assentaments humans. Aquestes són de manera sintètica les següents: La planúria litoral Zona d’ampla visibilitat compresa entre la línia de costa i l’espai immediat, amb abundants marjals i contacte directe amb la mar. No existeixen problemes d’accesibilitat, però manca de punts elevats d’observació. Respecte a l’aprofitament del terreny, compta amb grans facilitats per a la pràctica de l’agricultura, sobretot per la notable disponibilitat de sòl per al conreu de regadiu. L’intensa roturació dels camps ha provocat notables canvis físics i en les necessitats humanes, l’emplaçament de les arquitectures s’ha fet generalment sobre sòls argilosos, que presenten una gran capacitat d’aprofitament agrícola. L’interés per l’agricultura derivà en la construcció d’una gran varietat d’arquitectures com instal·lacions auxiliars dels conreus agrícoles, servint la majoria com habitació o residència únicament durant el procés de transformació agrícola.

50

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars La mitja muntanya Zona amb bona visibilitat i contacte relativament pròxim amb la mar. Els punts elevats d’observació són pocs. Respecte a l’aprofitament del terreny té evidents dificultats per a la pràctica de l’agricultura, sobretot per la qualitat del sòl destinat al conreu de regadiu des de les poques corrents naturals d’aigua que encara presenten un petit encaixament. Apareixen altres elements constructius addicionals com són els corrals, alguns dels quals ja són especialitzats com a indici que és possible l’economia mixta agricultura/ramaderia a petita escala. Hi ha una evident necessitat de disposar d’un gran pou o bassa de reg, gairebé sempre adossada a la unitat principal. La muntanya Tradicionalment la cria del bestiar en aquesta zona ha estat important, les condicions geogràfiques però no són les més òptimes per a desenvolupar un sector ramader nombrós. Les precipitacions escasses i irregulars, les altes temperatures i una configuració física basada en una muntanya discontínua i amb elevades pendents no són les ideals per a la ramaderia extensiva. No obstant això, es localitza en aquesta zona l’anomenat Assagador del Millars que va de Terol a la Plana de Castelló; continua en quasi tot el recorregut la mateixa ruta que el riu Millars, el llit del qual s’utilitza generalment com a camí. Penetra a la província de Castelló per la Puebla de Arenoso i Montanejos, seguint el Millars fins als municipis de Vila-real i Almassora, on s’uneix amb l’Assagador de Barcelona. Té greus problemes d’accesibilitat per ser molt abrupte el terreny; els punts elevats d’observació són abundants. Respecte a l’aprofitament del terreny són grans les dificultats per a la pràctica de l’agricultura, tant per l’escassesa de sòl per al conreu com per la pronunciada pendent de les muntanyes. La poca quantitat d’aigua presenta un elevat encaixonament, circumstància que condiciona l’accés a la mateixa. Són molt abundants els indrets destinats per al bestiar, ja especialitzats.

VII.2. LA INFLUÈNCIA DE LA GEOGRAFIA HUMANA Mantenint la divisió anterior, intentarem definir els condicionants que són producte de la pròpia actuació de l’home; ens basarem fonamentalment en l’anàlisi dels indicadors econòmics i històrics. Quant a algunes arquitectures d’època baixmedieval, és important tenir en compte el factor defensiu, sobretot en la zona costanera on al segle XVI, entre d’altres èpoques belicoses, el perill procedia especialment en forma de pirateria, la qual cosa creà la necessitat d’edificar elements turriformes defensius. Amb l’evolució cap a etapes de relativa tranquilitat es modificaren els trets defensius inicials. Per exemple, es realitzaren obres de reforma consistents en l’encegament dels merlets, sageteres o finestres, per contra s’obriren grans balconades, es trencaren els llenços correguts del parament exterior amb noves portes i finestres, i es construí una coberta a la darrera planta. També s’edificaren nous elements constructius en àrees obertes i per tant menys protegides, com ràfecs o corrals exteriors; les habitacions començaren a estendre’s horitzontalment en

51

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars lloc de concentrar-se i superposar-se per a una millor estratègia defensiva i s’eliminaren els elements mòbils d’accés entre les plantes en favor d’escales fixes. Més tard, les construccions de seguretat van passar a ser menys aparatoses, com per exemple l’existència d’una segona planta per a permetre un millor control visual de la propietat en planúria, vallats, accesos controlats mitjançant passadisos estrets, etc. Encara que en l’actualitat molts d’ells han desaparegut en favor del progrés de l’economia. Aquesta evolució també està condicionada pel territori, ja que les mesures defensives o de control s’abandonaren abans a la zona de planúria, tal vegada per la condició de regió de pas habitual, que a la zona de muntanya on la pèrdua demogràfica i l’aïllament van permetre que es mantinguera la sensació de perill. Un segon factor molt important és l’econòmic, ja que implica l’enfrontament de dos elements que en un principi són antagònics: la riquesa de certes etapes constructives en oposició a d’altres de gran expansió amb la coneguda destrucció de les estructures anteriors. És difícil donar unes dates fixes, per aquest motiu parlarem d’una divisió de fases de creixement diferentciant-les d’altres períodes de decadència o estancament. Fase medieval: Amb la conquesta cristiana del territori comença un període de creixement constructiu al litoral, en un intent de desplaçar als cristians de l’interior cap a la zona costanera. Es crea una dualitat entre les alqueries de la costa, algunes amb elements turriformes destacats dedicades al conreu extensiu, i els masos o poblats de les comarques de l’interior de majoria musulmana o morisca, dedicats al conreu de l’horta i principalment a la ramaderia. Aquest primer període de riquesa constructiva a la zona perduraria fins a la crisi del segle XIV/XV. Fase Moderna I: El pròxim període de crisi vindria amb l’expulsió dels moriscs l’any 1609. La puixant activitat ramadera de l’interior de la província es va veure afectada notablement per l’expulsió de la població morisca, ja que una de les principals zones de concentració del ramat era la muntanya. L’interior de la província ja no es recuperaria del cop rebut fins bastants anys després, essent aquest un període d’abandonament general de les arquitectures. Al litoral, poc després, comença el conreu de l’arròs a les marjals juntament amb l’agricultura de secà, la qual cosa va permetre una important recuperació econòmica. Fase Moderna II: Amb la guerra de Successió i l’absolutisme borbó se dóna una major competència dels productes americans en l’antiga Corona d’Aragó, fet que provocà una impor-

52

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars tant depressió econòmica en la zona.L’interior continuava pràcticament abandonat, fins al punt de donar-se la circumstància que els Borbons hagueren de procurar noves cartes de població. La decadència s’observa en un reaprofitament de les estructures anteriors. A la costa comença a decaure la darrera explotació rural en favor de les poblacions urbanes. Fase Contemporània I: Una altra etapa de riquesa se dóna amb el conreu intensiu del raïm al llarg del segle XIX. Aquesta producció permet uns ingressos que apareixen reflexats en la construcció “ex novo” de noves arquitectures que portaren en alguns casos a la destrucció o transformació de part de les estructures edificades, quan passaren per períodes de menor explotació o moments de pressió demogràfica, la qual cosa havia permés la fossilització d’aquests elements. La vall del riu Millars mai no s’havia distingit per la dedicació al conreu del raïm, únicament podem parlar de casos aïllats com l’Alcora, Onda, Nules i Vila-real. Fins al segle XVIII la producció havia estat escassa, en la segona meitat de segle la vinya començà a estendre’s en alguns punts. Cavanilles l’any 1794 comenta l’expansió per terres d’Arenós, Montan i Montanejos. Durant la segona meitat del XIX el raïm assoleix la màxima difusió6. La profusió de masos sobre aquests terrenys indica la importància d’aquest sistema d’explotació agrícola en el procés de roturació. Un efecte secundari provocat per l’impuls de la costa es relaciona amb el desplaçament en direcció a les zones muntanyoses d’altres conreus de secà, com el garrofer o l’olivera, que significaren la utilització de terrenys abans no conreats, a més d’una explotació destacada de la ramaderia. Fase Contemporània II: Amb el segle XX arriba un canvi brutal en l’explotació del terreny, es passa en la planúria del secà al regadiu i al conreu dels cítrics. La riquesa produïda crea uns importants punts d’atracció en direcció a la costa, iniciant un lent procés d’abandó dels masos a les comarques interiors. En la construcció se dóna un procés similar encara que aquesta deixa de ser un hàbitat rural permanent per a passar a tractarse més bé d’un habitatge temporal auxiliar del treball agrícola. D’altra banda, el procés històric de modernització de l’economia va afavorir el desenvolupament agrícola d’exportació en perjudici del ramader, acabant ara amb la importància que la ramaderia havia tingut. 6 Entre 1912 i 1922 en la conca del Millars el raïm havia passat de 8.701 Ha. a 1.228 Ha. Per tant, podem considerar que al 1922 el raïm de la província estava pràcticament abandonat (PIQUERAS, 1981).

53

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars VIII. CONCLUSIONS GENERALS Després d’haver fet una anàlisi dels diferents factors relacionats amb l’ocupació de l’espai rural (factors naturals, factors històrics i socials, factors econòmics i relatius a l’organització de les explotacions) podem arribar a fer-nos una idea de la complexitat que implica l’elaboració d’un treball d’aquestes característiques. A hores d’ara es fa necessària la realització d’un inventari general de les arquitectures, nosaltres al llarg de l’estudi hem proposat alguns paràmetres per a mateix Existeixen conceptes que arriben a encobrir-se o complementar-se, i d’altres que són clarament diferenciadors, per tant, és convenient elaborar un quadre de relacions. D’aquest quadre es dedueix que les característiques més importants per a la concepció d’un assentament rural són les condicions econòmiques i geogràfiques, directament influenciades pels esdevenirs històrics. D’aquestes condicions es deriva una funcionalitat que acaba per reflectir-se en l’estructura definitiva de l’hàbitat. La suma de tots els determinants, sense dubte, ha de donar peu a estudis molt interessants, sia per a la divulgació, com per a la posterior restauració, si cal, d’algun dels elements constructius singulars. Quan aquest corpus estiga complet, podrem tenir una idea global de la riquesa del nostre patrimoni etnològic rural. Nosaltres hem pogut comprovar de primera mà que ens trobem amb vertaders tresors arquitectònics, alguns d’aquests en risc immediat de desaparèixer per a sempre.

54

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

55

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars IX. BIBLIOGRAFIA AA.VV. (1984), Rutes d’aproximació al patrimoni cultural valencià, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Diputacions d’Alacant, Castelló i València, València. AA.VV. (1991), Rituales y proceso social. Estudio comparativo en cinco zonas españolas, Ministerio de Cultura, Dirección General de Bellas Artes y Archivos, Instituto de Conservación y Restauración de Bienes Culturales, Madrid. ALONSO PONGA, J.L. (1989), La arquitectura del barro, 2ª edición, Junta de Castilla y León, Consejería de Cultura y Bienestar Social. ANABITARTE URRUTIA, O.; TIMÓN, Mª.P. (1980), “Otros aspectos de la arquitectura popular: casetes, norias y bancales”, Revista Narria. Estudios de artes y costumbres populares, núm. 17, Provincia de Castellón, Universidad Autónoma de Madrid, Madrid, pp. 7-8. ANDRÉS RIOFRÍO, J. (1980), “La alquería y el maset”, Revista Narria, Estudios de artes y costumbres populares, Provincia de Castellón, núm. 17, Universidad Autónoma de Madrid, Madrid, pp. 5-6. ARAZO, Mº. A.; JARQUE, F. (1979), Nuestras fiestas. Nostres festes, Vicent García Editores, València. ARDIT LUCAS, M. (1987), “Expulsió dels moriscs i creixement agrari al País Valencià”, Revista Afers, València. ARROYAS SERRANO, M. (1989), El Consell de Castellón en el siglo XVII, Castelló. BALBÁS, J. A. (1987), El libro de la provincia de Castellón. 1892, imp. Armengot, Castelló. BARDOU, P.; ARZOUMANIAN, V. (1986), Arquitecturas de adobe. Tecnología y Arquitectura. Construcción alternativa, 3ª edición, Ediciones G. Gili S.A., Méxic. BAUTISTA I GARCÍA, J.D. (1984), “L’alqueria de Sant Albert. Una interesant construcció rural”, Revista Cadafal, setembre, Vila-real, s/p. - (1985), “L’alqueria de la Mayorazga”, Revista Cadafal, setembre, Vila-real, s/p. - (1995), “Arquitectura en perill”, Revista Poble, núm. 1, Vila-real, 34. BAZZANA, A.; GUICHARD, P. (1982), “Habitats et sites defensifs d’èpoque medievale: elements d’une recherche dans la région valencienne”, Estudis Castellonencs, 1, Castelló.

56

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars CARNERO ARBAT, T. (1983), “La modernització de l’agricultura valenciana (1860-1900)”, En Història de l’Economia Valenciana, Generalitat Valenciana, Diputació Provincial de València, pp. 97-105, València. CAVANILLES, A.J. (1991), Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reyno de Valencia, 1795, Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, reimp. 1795. CEA GUTIÉRREZ, A.; FERNÁNDEZ MONTES, M.; SÁNCHEZ GÓMEZ, L.Á. (1990), Arquitectura Popular en España. Biblioteca de Dialectología y Tradiciones Populares, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid. CHINER GIMENO, J.I. !1994), “La plana de Castellón y la Casa de Oliva: documentos de la familia Centelles”, En III Congrés d’Història i Filologia de la Plana, Homenatge en Josep Trechs Odena, Nules, pp. 87-102. DOMINGO PÉREZ, C. (1983), La Plana de Castellón. Formación de un paisaje agrario mediterráneo, Castelló. - (1985), “Toponimia y agricultura”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló. - (1988), “La plana de Castelló: organización humana”, en I Congrés d’història i filologia de la Plana, Castelló. DOÑATE SEBASTIÁ, J.M. (1991), “Molinería y molinos en la Plana de Castellón”, Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, núm. LXVI, pp. 99-123, Castelló. FEDUCHI, L. (1974), Itinerarios de arquitectura popular española, Editorial Labor, Barcelona. FELIP SEMPERE, V. (1989), “Revoltes populars a la Plana durant la segona meitat del s. XIV. Aproximació a l’actitut de Vila-real i Castelló en ser separades de la Corona”, B.S.C.C., LXV, Castelló, pp. 51-87. FELIU. G. (1987), “El sueño de El Mercader”, Castelló Festa Plena, Exmo. Ayto de Castellón, Castelló. FLORES, C. (1973), Arquitectura popular española, Ed. Aguilar, Colección Imagen de España, vol. IV, Madrid. FORCADA MARTÍ, V. (1992), Torres y castillos de la provincia de Castellón. Síntesis histórico-estructural, Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló. FURIÓ, A. (1992), La Baixa edat mitjana (segles XIV i XV), Edicions 3 i 4, Papers Bàsics, València, ps. 83134. GARCÍA LISÓN, M.; ZARAGOZÁ CATALÁN, A. (1983), “Arquitectura rural primitiva en secà”, En Poblament, arquitectura, condicions de la vida domèstica. Temes d’Etnografia Valenciana, vol. I, Institució Alfons el Magnànim, Diputació de València, València.

57

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars GARCÍA-OLIVER, F. (1991), Terra de feudals. El País Valencià en la tardor de l’Edat Mitjana, Edicions Alfons el Magnànim, IVEI, València. GEORGE, P. (1982), Geografia rural, Col. Ariel Geografía, Barcelona. GINÉS SAMIT, V.; VICENT PARADELLS, V. (s.e.), El riu Millars. L’aprofitament de les seves aigües a Vilareal, Ajuntament de Vila-real, Vila-real. GLICK, TH.F. (1993), “Sobre la tipologia convencional dels molins hidràulics”, Afers, Fulls de Recerca i Pensament, núm. 15, Catarroja, ps. 53-55. GUINOT RODRÍGUEZ, E. (1991), Cartes de poblament medievals valencianes, Generalitat Valenciana, València. JIMÉNEZ BALLESTA, R.; t. BaDorrey peracho (1985), “Biogeografía. 1. Suelos”, La Provincia de Castellón de la Plana. Tierras y gentes, Confederación Española de Cajas de Ahorros, Castelló, ps. 87-96. LÓPEZ GÓMEZ, A. (1966), La huerta de Castellón, Homenaje al Exmo. Sr. D. Amando Melón,C.S.I.C., Madrid. - (1972), “Los masets de Castellón”, Cuadernos de Geografía, 11, Madrid, ps. 1-6. - (1988), Geografia de les terres valencianes, Papers Bàsics 3 i 4, València, 2ª ed., 236 pp. LLOP, E (1983), “Estudio gráfico de la villa neoclásica del Sr. Luis Medrano”, Revista Cimal en col·laboració amb el C.O.A.V., Delegació de Castelló, pp. 27-32, València. MARTÍ DE VICIANA, R. (1986), Historia del Reino de Valencia, 1564, ediciones facsímil, València. MARTÍNEZ SERRANO, J.A. (1983), “L’economia valenciana a principis del segle XX”, En Història de l’Economia Valenciana, Generalitat Valenciana, Diputació Provincial de València, ps. 123-132, València. MARTÍNEZ, F.; PALANCA, F. (1991), Utillatge agrícola i ramaderia. Temes d’Etnografia Valenciana (vol. II), Edicions Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, Col·lecció Politècnica, 19, València. MERCADO, S. (1983), Temes d’Etnografia Valenciana, Vol. I, Ed. Alfons El Magnànim, València. - (1983), “Poblament, arquitectura, condicions de la vida domèstica”, En Temes d’Etnografia Valenciana, Vol. I, Institut Alfons el Magnànim, Diputació de València, València. MESADO OLIVER, N (dir) (1991), Borriana en su historia II, Ajuntament de Borriana, Borriana.

58

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars MULET, J.M. (1985): “Biogeografía, 1, Vegetación”, La Provincia de Castellón de la Plana. Tierras y gentes, Confederación Española de Cajas de Ahorros, Castelló, pp. 97-106. MUNDINA MILALLAVE, B. (1988), Historia, geografía y estadística de la provincia de Castellón, Madrid, Confederación Española de Cajas de Ahorros, Reimp, 1873. NEBOT CALPE, N. (1991), Toponimia del Alto Mijares y del Alto Palancia. Estudio etimológico, Col·lecció Universitària, Diputació de Castelló, Castelló. OBIOL MENERO, E.M. (1984), “La dualidad espacio rural-espacio urbano en la Plana de Castelló”, Estudis Castellonencs, núm. 2, Diputació de Castelló, pp. 379-398, Castelló. - (1988), “El cultivo del cáñamo en Castellón de la Plana, durante el siglo XVIII”, en I Congrés d’Història i Filologia de la Plana, Castelló. ORTELLS CHABRERA, V.M. (1987), “Estructura demográfica en la Plana”. Castelló Festa Plena. Verano 87. Castelló, ps.13-16. PÉREZ CUEVA, A.J. (1984), “El marco geográfico de la Plana”, I Congrés d’Història i Filologia de la Plana, Nules, 77-89. PEZEU-MASSABUAU, J. (1988), “La vivienda como espacio social”, Fondo de Cultura Económica, Sección de Obras de Sociología, Méxic. PIQUERAS, J. (1981), La vid y el vino en el Pais Valenciano, Institució Alfons el Magnànim, Diputació Provincial de València, Estudis Universitaris, Sèrie Major, núm. 1, València. PIQUERAS HABA, J.; SANCHIS DEUSA, C. (1992), L’organització històrica del territori valencià, Sèrie Publicacions de Divulgació Tècnica, Col·lecció Territori núm. 2, Generalitat Valenciana, València. QUEREDA SALA, J. (1985), “Relieve. Geomorfología”, La Provincia de Castellón de la Plana. Tierras y gentes, Confederación Española de Cajas de Ahorros, Castelló, pp. 37-54. QUEREDA SALA, J. (1985), “Clima e hidrografía”, La Provincia de Castellón de la Plana. Tierras y gentes, Confederación Española de Cajas de Ahorros, Castelló, pp. 55-86. REY AYNAT, M. DEL (1984-85), “Colección de arquitecturas rurales de La Plana”, Estudis Castellonecs, Diputación de Castellón, Castelló. - (1985), “La colonia de Benadressa. Una alternativa colonizadora en el dieciocho castellonense”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXI, Castelló, pp. 379-391.

59

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars - (1986), Aproximación a los tipos de casas rurales en la comarca de La Marina. Comentarios sobre distintos ejemplos y un estudio de sus arquitecturas en el siglo XIX, Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, Delegación de Alicante, Instituto de Estudios Juan Gil-Albert, Alacant. - (1990), “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, En Arquitectura Popular en España, Biblioteca de Dialectología y Tradiciones Populares, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, ps. 525-540. ROCA, P.; PUIG, I. (1987), La indumentària tradicional a les comarques del nord del País Valencià, Diputació de Castelló, Castelló. ROSSELLÓ I VERGER, V.M. (1993), “Molins fariners d’aigua. Reflexions no polèmiques d’un geògraf”, Afers, Fulls de Recerca i Pensament, núm. 15, Catarroja, pp. 45-51. - (1995), Geografia del País Valencià. Alfons el Magnànim, València, 640 pp. SÁNCHEZ ADELL, J. (1952), “Las murallas medievales de Castellón”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló. - (1982), “Castellón de la Plana en la Baja Edad Media”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló. - (1990), “De la molinería medieval castellonense”, Castelló Festa Plena, Exmo. Ayto de Castellón. - (1991), “Sobre el sas de Castellón”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló. - (1991): “Nuevos datos para la demografía de Castellón de la Plana en el siglo XV”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXVII. Cuad. III, Castelló, pp. 431-445. - (1992): “Almazaras medievales en tierras de Castellón”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXVIII, Cuad.I-II, Castelló, pp. 131-145. - (1994): “Toponímia rural de Castellón de la Plana en la Edad Media”. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXX. Cuad. VI. Castelló, ps. 517-600. SÁNCHEZ ADELL, J.; OLUCHA, F.; SÁNCHEZ ALMELA, E. (1993), Elenco de fechas para la historia urbana de Castellón, Castelló. SANCHIS GUARNER, M. (1962), “Tipos estructurales de poblaciones valencianas”, Feriario, XL, València. - (1982), Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector Septentrional, Edicions 3 i 4, Obra Completa,

60

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars vol. 2, Sèrie La Unitat, núm. 66, València. - (1979), Arquitectura rústica en la región valenciana, Ediciones Seijo, Monografías Regionales, Alacant. SANFELIU MONTOLÍO, T. (1985), “Relieve. Estructura y litología”, La Provincia de Castellón de la Plana. Tierras y gentes, Confederación Española de Cajas de Ahorros, Castelló, pp. 13-36. SARTHOU CARRERES, C. (h. 1914), Geografía general del Reino de Valencia, Provincia de Castellón, edita Alberto Martín, Barcelona. SEGURA, F. (1992), “El relieve y las aguas”, Historia de Castellón, Prensa Valenciana, Castelló, pp1-20. SEIJO ALONSO, F.G. (1975), Arquitectura alicantina. El “riu-rau”, la masía, la alquería, etc. La vivienda popular, Tom II, Ediciones Biblioteca Alicantina, V, Arte y Artesanía, Alacant. - (1979), La vivienda popular rural alicantina, vol. I y II, Ediciones Seijo Alicante, Monografías Regionales, Alacant. TORRES BALBÁS, L. (1946), La vivienda popular en España. Folklore y costumbres populares, vol. III, Barcelona. TORRÓ, J. (1990), Poblament i espai rural. Transformacions històriques, Edicions Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, València. TRAVER TOMÁS, V. (1981), Antigüedades de Castellón de la Plana, Castelló. TRAVER, R. (1922), “Unos ejemplos de arquitectura en la Plana de Castellón”,. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló.

61

SEGONA PART APARTAT GRÀFIC

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars


TORRE

DE

TADEO


BORRIANA

65

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars


ALQUERIA DE TADEO
BORRIANA

66

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars


ALQUERIA DEL BATLE
BORRIANA

67

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars


ALQUERIA CATLI LLOMBAI
BORRIANA

68

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars


ALQUERIA CAMÍ ALMALAFA
ALMASSORA

69

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars


CAMÍ

LES

VOLTES


VILA-REAL

70

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars


BALADRE
FANZARA

71

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars


ALCUDIA DE FANZARA
FANZARA

72

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars


PALASI
ONDA (CROQUIS TOPOGRÀFIC)

73

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars


TORRECHIVA
(CROQUIS TOPOGRÀFIC )

74

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars


PUEBLA DE ARENOSO
(CROQUIS TOPOGRÀFIC)

75

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

ALQUERIA DE

BOU (VILA REAL)

ALQUERIA DELS

76

FRARES (VILA REAL)

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

ALQUERÍA DEL BATLE (BORRIANA)

ALQUERÍA DE TADEO (BORRIANA)

77

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

TORRE

DE TADEO (BORRIANA)

ALQUERIES

78

DE FERRER (BORRIANA)

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

ALQUERIA DE L´ONDÍ (LES ALQUERIES)

ALQUERIA DE

79

TOVA (LES ALQUERIES)

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

ALQUERIA DE L´ONDÍ (LES ALQUERIES)

ALQUERIA DE L´ONDÍ

80

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

ALQUERA DE MORA (LES ALQUERIES)

ALQUERIA DE MORA (LES ALQUERIES)

81

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

CAMÍ ALMALAFA (ALMASSORA)

CAMÍ ALMALAFA (ALMASSORA)

82

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

MAS D´AGUILAR (ONDA)

PLA DE

LA

MARQUESA (ONDA)

83

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

ALQUERIA DE MEDRANO (VILA REAL)

EL PRAT (ONDA)

84

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

LA ALCUDIA (FANZARA)

EL BALADRE (FANZARA)

85

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

CASETA DEL

PANAL (CIRAT)

LOS CATALANES

86

ARAÑUEL (DETALL DE LA CAPELLA)

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

LA ARTEJUELA (ESGLÉSIA), ARAÑUEL

LA ARTEJUELA (AULARI), ARAÑUEL

87

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

MAS

DEL ACEITE (MONTANEJOS)

LA ARTEJUELA (ARAÑUEL)

88

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

MAS

DEL OBRERO

MAS

DEL

ACEITE (MONTANEJOS)

89

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

LA ALCUDIA (FANZARA)

PUEBLA DE ARENOSO (BODEGA)

90

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

PUEBLA DE ARENOSO

MASOS

DE VALLAT

91

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

PLANO BAJO (ARAÑUEL)

EL PALASÍ (ONDA)

92

LÀMINES

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

95

L´arquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

96