Aristòfanes · Acarnesos (1-664), traducció de Marco Pagano

ARISTÒFANES

ACARNESOS

ACARNESOS DICEÒPOLIS En quantes coses he estat mortificat pel meu propi cor1!; en canvi, he estat plagut per poques, per ben poques: per quatre. Allò pel qual fui afligit, emperò, multitut-tant-com-arena, alça que ho sé! Però per quina cosa digne de joia fui complagut? Jo sé allò pel qual m’he confortat molt l’esperit quan ho vegí: els cinc talents que Cleó vomità. Com fui exultat per això! I estimo els Cavallers per aquesta gesta, ja que fou escaient per a l’Hèl·lade2. No obstant, fui afligit per un altre cosa, tràgica, altrament: just quan estava bocabadat esperant Èsquil, ell emperò proclamà: «Condueix, oh Teognis, el cor!». Com creus que això sacsejà el meu interior? Però per un altre cosa fui complagut, quan per un marrec certa vegada Dexiti es presentà per cantar un beoci3.

1

1

5

10

S’entén com a veu passiva δέδηγμαι, i, per tant, τὴν καρδίαν com a Acusatiu Agent o Relatiu i ὅσα com a Acusatiu Final o Agent. No obstant, segons alguns el verb δέδηγμαι estaria en veu reflexiva i, per tant, l’acusatiu τὴν καρδίαν només podria ser Acusatiu ‘de Relació’, traduint-se l’oració així: “Per quantes coses m‟he rossegat el meu propi cor”; però resulta estrany dir ‘m’he rossegat en relació al cor’ (que és el que es deriva del valor relatiu): no sembla pas que aquest acusatiu tingui un valor de relació, malgrat molts, de manera sistemàtica, categoritzin com a Acusatiu ‘de Relació’ tot acusatiu sense preposició regit per un verb en veu mitja-reflexiva. Aquest passatge (vv.1-13) és de molt valuós per a verificar l’existència de l’Acusatiu Agent, fenomen sintàctic habitualment omès. 2 No se sap del cert a quina circumstància remet aquest passatge, però bé podria referir-se a un procés de Cleó (de família adinerada comerciant, líder de la facció democràtica després de la mort de Pèricles) contra Aristòfanes, qui a la fi hauria estat exculpat per la classe aristocràtica. Cf. nota 58.

4

Aristòfanes

Ara bé, enguany vaig morir i fui trastocat veient quan Cairi declinà fins la tonal4; en canvi, jamai jo m’he rentat per qualsevulla ―fins al punt que les celles em piquen pel lleixiu― com ara5, quan, tot i havent-hi assemblea ordinària matinal, la Pnix6 aquesta es troba deserta. Ells emperò xerren a l’àgora i amunt i avall esquiven el cordill envermellonat. Ni els pritans no venen sinó a deshora, quan venen…, però après s’empenyeran per què creus?, per haver d’anar uns entremig d’altres al primer escó, precipitant-se apilotats. Però, de que la pau sia no prendran cura en absolut. Oh polis, polis! De fet, jo sempre sec el primer quan torno a l’assemblea, i après, tan bon punt estic sol, gemego, em quedo bocabadat, badallo, em llufo, desespero, gargotejo, em depilo, medito tornant la vista al camp, desitjant la pau, avorrint la ciutat i enyorant el meu dem, el qual jamai digué «has de comprar carbó», ni «vinagre», ni «oli»: no sabia pas què és «has de comprar», sinó que ell mateix ho fornia tot i el comprador era lluny. 3

15

20

25

30

35

Aquesta referència també és dubtosa. És de suposar que el xai o ‘marrec’ seria el premi del certamen, però potser el sintagma περὶ μόσχῳ signifiqui ‘per culpa de’, en tant que el tal Dexiti fou castigat havent de cantar beoci perquè devia un xai a algú, o perquè un infant parent seu cometé algun greuge a algú i aquest acceptà el perdó sota condició que Dexiti cantés beoci: això explicaria que el succés resultés graciós, ja que Dexiti se suposa avorria el cant beoci. Altres emperò tradueixen ‘després de Mosco’, però no se sap perquè Aristòfanes hauria de citar després de qui cantà Dexiti, el qual no sembla tenir cap interès. 4 Altres tradueixen ‘quan Cairi declinà [per tocar] el ortió’, entenent ὄρθιον sota l’accepció del mode musical. No obstant, entendre-ho així treu la gràcia consistent en que Cairi, music que no encertava la melodia correcte i sempre divagava amb aguts fora de to, excepcionalment toqués en la tonal, sense desafinar, doncs. 5 El que vol dir aquesta oració és que Diceòpolis està més net que mai. Altres tradueixen ‘mai d’ençà que em rento m’ha picat les celles el lleixiu com ara’, però planteja problemes sintàctics, ja que per traduir així el passatge s’hauria d’ometre la conjunció final οὕτως, el qual és aberrant. 6 Turó on se celebraven les assemblees.

Acarnesos

Altrament, ara vinc sens artifici, preparat per a cridar, interrompre, insultar els oradors…, si és que algun enraona altre cosa fora del relatiu a la pau. Però els pritans, per cert, aquests d’aquí, (arriben) de migdia. No ho deia? Això deia jo allí: tot baró s’empenta cap a la proedria7.

5

40

HERALD Passeu cap endavant! Passeu fins que estigueu dins del perímetre purificat! AMFITEÓ Algú ja parla! HERALD Qui vol enraonar!?

45

AMFITEÓ Jo. HERALD Essent qui!? AMFITEÓ Amfiteó HERALD No un humà? AMFITEÓ No, ans immortal, car fou l’Amfiteó el de Demèter i Triptòlem, i d’aquest naixé Celeó. Celeó tanmateix desposà Fenareta, la meva àvia, 7

La ‘proedria’ o ‘primera fila de seients’ era en realitat un privilegi molt restringit, de manera que això d’empentar-se per obtenir un seient de la primera fila no devia de passar realment. Sembla, en canvi, que Aristòfanes aquí al·ludeix a la competència present en la societat atenesa per obtenir aquests privilegis: cal notar com el vers està compost com si fos una màxima, εἰς τὴν προεδρίαν πᾶς ἀνὴρ ὠστίζεται.

6

Aristòfanes

de la qual nasqué Licini; per això doncs jo sóc immortal, i a mi els déus m’encomanaren de fer pactes amb els Lacedemonis, a mi sol, però tot i essent immortal, barons, no tinc recursos, ja que els pritans no em paguen.

50

HERALD Els arquers! AMFITEÓ Oh, Triptòlem i Celeó, em deixareu de banda!?

55

DICEÒPOLIS Oh, barons pritans!, perjudiqueu l’assemblea expulsant a aquest baró, com a qualsevulla que per a nosaltres vulgui instaurar pactes i penjar els escuts! HERALD Seu! Calla! DICEÒPOLIS Per Apol·lo! Jo no pas, si no em sou pritans tan sols per a la pau!

60

HERALD Els ambaixadors de part del Rei! DICEÒPOLIS De què Rei? Jo avorreixo als ambaixadors i als pavons8 i les seves bravates! HERALD Calla! DICEÒPOLIS Vatua l’olla! Oh, Ecbatana del fantotxe9! 8

S’adopta la lectura ταῶσι per comptes de ταὧσι. Referint-se pejorativament al Rei, o bé “Oh, Ecbatana de la faramalla”, blasmant l’imperi persa en general (cf. Greek-english lexicon LIDDELL & SCOTT 9

Acarnesos

AMBAIXADOR Ens despatxareu cap al Rei cobrant el gran import de dos dracmes per dia10 quan Eutimenes feia d’arcont.

7

65

DICEÒPOLIS Ai las!, per culpa dels dracmes! AMBAIXADOR I prou que ens consumíem vagarejant pel camí de les planures càustries11 entendats, damunt d’un carruatge, tovament ajaçats…, defallint.

70

DICEÒPOLIS Molt ben del cert jo em mantenia estalvi junt a la muralla ajaçat damunt la brossa12. AMBAIXADOR A més, quan érem hospedats, bevíem per força de vitris i aurífics calzes vi dolç no mesclat. DICEÒPOLIS Oh, ciutat roquissa13!, que captes la befa dels ambaixadors?14

75

s.v. σχῆμα, -ατος, τὸ, I 2 i 3). O bé, “Oh, Ecbatana, quina fila!”, entenent τοῦ σχήματος com un genitiu exclamatiu (categoria sintàctica de la qual sembla raonable discutir la seva existència). Cf. nota 16. 10 En efecte, és Genitiu Distributiu, Cíclic o Seqüencial. 11 Planures que reben el nom de la ciutat frígia-lídia de Caustre o bé del seu riu, anomenat també Caustre, actual Küçük Menderes (cf. XENOFONT Anàbasis I 2,11: ἐξελαύνει εἰς Καΰστρου πεδίον, πόλιν οἰκουμένην). 12 Segurament perquè era l’època de la guerra arquidàmica (principi de la guerra del Peloponès), quan sota les directrius de Pèricles els pagesos i el bestiar del camp havia de replegar-se dins de les muralles de la ciutat d’Atenes. 13 O bé “ciutat crànea”, en referència a Cranau, un dels reis d’Atenes. 14 La mofa dels ambaixadors rau en què per una banda presenten el viatge com a penós, però alhora no tenen escrúpol en assegurar que anaven

8

Aristòfanes

AMBAIXADOR És que els bàrbars consideren barons als únics capaços d’endrapar i de beure el major nombre de coses. DICEÒPOLIS I nosaltres als més putes i enculats. AMBAIXADOR Al quart any arribarem al reialme, però partia cap a la caganera un cop aplegat l’exèrcit, atès defecava vuit mesos per muntanyes d’or.

80

DICEÒPOLIS Però en quant de temps tancà l’anus? Fins al pleniluni?15 AMBAIXADOR I aprés marxà a casa. A continuació ens hospedà i ens oferí un bou sencer en un fornell.

85

DICEÒPOLIS I qui veié mai, d’entre les fanfàrries16, un bou rostit!? AMBAIXADOR I sí, per Zeus!, un gall tres vegades Cleònim ens oferí; el seu nom era ‘Furt’. còmodament ajaçats i bevien bon vi allà on eren acollits. En tot aquest passatge Diceòpolis no es dirigeix als ambaixadors, sinó al públic, de manera que hi han dues al·locucions paral·leles: els ambaixadors parlen a l’assemblea, Diceòpolis als espectadors. Aquest recurs es repeteix sovint més endavant (cf. nota 60). 15 La imatge còmica consisteix en que l’anus s’aniria tancant a mesura que la lluna anés creixent, com si hi hagués una sincronia entre el forat de la lluna (la part fosca) i l’anus del gran Rei. En tot el passatge Diceòpolis parla als espectadors, de manera que se situa entre l’escenari i la platea. 16 Un altre cop, aquí la majoria entén el genitiu τῶν ἀλαζονευμάτων com a Genitiu Exclamatiu, si bé no sembla haver inconvenient en interpretar-lo com a Genitiu Partitiu. Cf. nota 9.

Acarnesos

DICEÒPOLIS De fet, tu furtaves tals coses tot i portar dos dracmes.

9

90

AMBAIXADOR I ara hem arribat acompanyant Pseudartabas, l’Ull del Rei. DICEÒPOLIS Prou que te’l llevarà un corb havent-te’l picotejat, el teu d’ambaixador. HERALD L’Ull del Rei! DICEÒPOLIS Oh, Hèracles sobirà! pels déus!, oh xato!, aguaites a un batiportat17 o doblant entorn el promontori inspecciones la drassana? Que potser tens una escalemera18 girientorn l’ull19 de sota?20 17

95

‘Batiportat’, o sia, ‘navili amb els projectils llestos per disparar’. Cf. v.254. Aquesta podria ser una definició aproximada de ἄσχωμα, -ατος (τὸ). 1) nàut. escalemera, braçola, escobenc, escàlem (noms que al·ludeixen al reforç dels forats pels rems d’una embarcació, que aleshores solien ser de cuir, de manera que la fricció del rem no els malmetés). 2) estuf, estufament, tumescència, embotornament (en efecte, una escalemera de cuir devia de resultar a la vista un estufament del forat del rem, com si el forat patís una inflor o esponjament, el qual, en paral·lel a la presumpte figuració, si fos al voltant del forat d’abaix [περὶ τὸν ὀφθαλμὸν κάτω] potser seria quelcom molt agradable per a un homosexual). 3) mugró. 4) manxa de pell per a la forja (aquesta accepció del mot no sembla interessant per al passatge que ens ocupa). Segons Juli Pòl·lux (s.II d.C.) hi ha dos tipus de ἄσκωμα, un referit a l’escalemera de la nau (ἄσκωμα νεώς) i un altre un referit al mugró de la mama femenina (ἄσκωμα μαστοῦ). Així a Onomasticon I 88 diu τὸ δὲ πρὸς αὐτῷ τῷ σκαλμῷ δέρμα· ἄσκωμα (el cuir per al propi escàlem: escalemera), mentre que a Onomasticon II 164 diu τὸ δὲ ὑποπιμπλάμενον τοῦ γάλακτος· κόλπος καὶ ἄσκωμα (allò que gairebé s‟omple de llet: pit i mugró). 19 El mot ὀφθαλμός també pot significar “el forat per on passa el rem d‟una embarcació”, o sia ‘ull de rem’. Així consta segons un escoli. 20 El passatge sembla amagar un sentit obscè, en tant que Diceòpolis se sentiria atret sexualment per Pseudartabas, potser un jovenot, i li preguntaria 18

10

Aristòfanes

AMBAIXADOR Au!, ara tu anunciaràs allò que el Rei t’encomanà dir als Atenesos, oh Pseudartabas! PSEUDARTABAS Iarta name xarxana pisona satra!

100

AMBAIXADOR Compreneu ho que diu? DICEÒPOLIS Per en Apol·lo, jo no pas! AMBAIXADOR Diu que el Rei us enviarà or. Explica tu ben bé, més per extens i amb claredat, ho de l’or. PSEUDARTABAS No reberareu l’oru, culs-de-paner Ionius! DICEÒPOLIS Ai las, desgraciat! Què clarament! AMBAIXADOR Què diastre diu?21

105

indirectament si en l’acte sexual és passiu (‘aguaites a un fornit de naus’), o bé actiu (‘doblant el promontori inspecciones les drassanes’), per acabar demanantli un lloc còmode en el seu anus (‘que potser tens un escàlem girientorn l’ull de sota?’). El mot ναύφαρκτος, -ον (ναύφρακτος, -ον) és un adjectiu de dues terminacions, aquí segurament substantivat, que fa d’Objecte Directe del verb βλέπεις, declinat en acusatiu singular. Està compost de dues paraules: ναῦς (nau, navili) i φρακτός (fornit, fortificat), de manera que literalment significaria ‘proveït de nau’, ‘fornit de nau’, ‘navili-fornit’, però que pot traduir-se per ‘batiportat’, o sia, ‘trincat amb els canons del vaixell de guerra contra l’amurada, de manera que amb les boques besin el batiport alt de la portella’, és a dir, llest per entrar en batalla. Resulta feixuc entendre ναύφαρκτον com a adjectiu en funció de Predicatiu del Subjecte, ja que apareix en Acusatiu i no en Nominatiu. Cf. v.553 i nota. 21 En cas d’adoptar-se la lectura δ’αὖ seria “però què diu de nou?”.

Acarnesos

11

DICEÒPOLIS Per què? Diu que els Jonis són uns culs-de-paner si esperen or de part dels bàrbars. AMBAIXADOR No, sinó que diu això exactament: ‘paneres d’or’. DICEÒPOLIS Quines paneres? Tu ets un molt gran bocamoll! Però ves!: que jo sol el posaré a prova. 110 Au!, tu prou m’ho explicaràs clarament, avant aquest d’aquí, a fi que no t’enfonsi la crema sàrdica22. El gran Rei ens enviarà or? Per contra, que potser estem essent enganyats pels ambaixadors?… Aquests barons han assentit ben bé a la hel·lènica23: 115 no és possible que no siguin d’aquí mateix; i dels dos eunucs, aquest segon jo sé qui és: Clístenes el de Sibirtis. Oh, luxuriós anus rasurat24!, oh mico!, duent la barba de tal faisó25 120 ens arribes com a eunuc26 disfressat? I qui és per casualitat aquest? No és Estrató, segur? 22

Sembla una expressió feta, com en castellà és diu ‘dar jarabe de palo’. En aquesta ocasió quan Diceòpolis diu ‘avant aquest d’aquí’ sembla que estaria assenyalant un bastó o fins i tot un ganivet o navalla. Un altre opció seria interpretar que ‘avant aquest d’aquí’ es refereix al seu membre, i que ‘endinsar l’ungüent sàrdic’ seria aplicar una mena de lubricant a l’anus, abans de perforarlo (resulta versemblant atès vv.94-97 i la construcció en acusatiu ἵνα μή σε βάψω βάμμα Σαρδιανικόν). En un altre sentit, cf. ARISTÒFANES Pau 1174. 23 Es de suposar que gesticularen per contestar afirmativament la pregunta. 24 La forma ἐξυρημένε és un participi de perfet passiu en cas Vocatiu, de manera que la ἐ- no és un augment, sinó una reduplicació de perfet, i per això es conserva en el participi. Per a un participi en Vocatiu en llatí, cf. VIRGILI Eneida V 725: “nate Iliacis exercite fati”. 25 Resulta que aquest tal Clístenes era objecte de mofa per ser imberbe i efeminat. 26 El mot εὐνοῦχος fa de Predicatiu de ἦλθες o bé de ἐσκευασμένος, que alhora és predicatiu de ἦλθες. És molt normal que l’Atribut Predicatiu grec tingui un valor modal-representatiu.

12

Aristòfanes

HERALD Calla! Seu! La Boulé convoca a l’Ull del Rei al Pritaneu. DICEÒPOLIS Això no és, de fet, un dogal? Tanmateix, tot seguit jo, de fet, quedo relegat27 aquí, mentre que la porta jamai reté els que són estrangers. Ara bé, obraré un fet astorador i grandiós. On m’és Amfiteó, emperò?

125

AMFITEÓ Aquest d’aquí està present28! DICEÒPOLIS Tu, havent agafat aquests vuit dracmes has de fer pactes amb els Lacedemonis, per a mi sol, per als meu fills i per a la meva consort. Vosaltres emperò féu d’ambaixadors i resteu bocabadats.

130

HERALD Endavant Teoró el vingut des de Sitalces! TEORÓ Jo mateix! DICEÒPOLIS Aquest que s’anuncia és un altre trafolla.

135

TEORÓ No haguérem estat tant llarg temps a Tràcia…

27

O bé ‘posposat’. El subjecte és el pronom díctic amb valor personal οὑτοσὶ, i el verb és πάρα, forma alternativa de la 3a p.sg. del verb πάρειμι. No sembla possible que sigui la forma amb accent canviat de l’adverbi παρὰ, ja que l’adverbi no du règim, i, a diferència de la preposició, no canvia de lloc l’accent per estar en un lloc o en un altre. 28

Acarnesos

13

DICEÒPOLIS Per Zeus!, no hagueren si no cobressis un sou tan quantiós! TEORÓ … si no hagués nevat amb glaç per tota Tràcia ni s’haguessin gelat els rius. DICEÒPOLIS Durant el mateix moment en què Teognis competia just aquí29. TEORÓ En aquell temps bevia sovint amb Sitalces, i del cert que es mostrava filo-atenès a dojo, i tant veritablement enamorat de vosaltres que inclús en les parets escrigué ‘Atenesos macos’. I son fill, al qual el varem inscriure com a Atenès, delerava menjar botifarres en ocasió de les Apatúries, i suplicava a son pare auxiliar a la pàtria. Així, ell jurà fent una libació que seria auxiliada prenent un exèrcit tan nombrós que els Atenesos dirien: ‘Quina mole de llagostes avança!’.

140

145

150

DICEÒPOLIS Que em matin de mala manera si em crec quelcom d’això que has dit tu ara mateix, llevat d’això de les llagostes. TEORÓ I ara, precisament la més bel·licosa tribu del Tracis us ha enviat. DICEÒPOLIS Això ja és força més clar. HERALD Veniu aquí els Tracis que Teoró portà!

29

155

Teognis era un tragediògraf al qual se li atribuïa un estil compositiu fred.

14

Aristòfanes

DICEÒPOLIS Què és la malifeta aquesta! TEORÓ Una tropa d’Odomantis! DICEÒPOLIS Què carall d’Odomantis!? Explica’m què és això! Qui ha espellotat la cigala dels Odomantis!? TEORÓ Si algú els concedís dos dracmes per sou assaltarien tota la Beòcia.

160

DICEÒPOLIS Dos dracmes per aquests circumcidats d’aquí!? De segur ho blasmaria el poble vogador30, que salva la pàtria. Ai infortunat de mi, que pereixo assolat sota els calçots31 dels Odomantis! No soltareu els calçots!? TEORÓ Oh tu, desgraciat! No t’apropis a aquests quan estan encalçotats! DICEÒPOLIS Els pritans aquests m’ometen tot i patir dins la meva pàtria, i, això, per barons bàrbars! No obstant, cedeixo a no celebrar una assemblea sobre el sou dels Tracis, però us asseguro que hi ha un senyal de Zeus, perquè una gota m’ha encertat32. 30

165

170

El vogador (θρανίτης) era el remer de la fila superior de la trirrem, la més important per a governar el navili. 31 S’interpreta que els Odomantis s’han molestat pel menyspreu de Diceòpolis i corren a atacar-lo amb els grans fal·lus que duen penjant. El sintagma ὑπὸ τὰ σκόροδα es pot interpretar com a Acusatiu Agent del participi πορθούμενος. 32 Que d’un cel sense núvols caigués una gota del cel sobre algú era considerat un senyal diví.

Acarnesos

15

HERALD Que els Tracis marxin, però que es presentin demà passat, que els pritans dissolen l’assemblea. DICEÒPOLIS Ai desgraciat de mi!, quina calçotada m’he perdut! Però fet i fet l’Amfiteó aquest ha vingut de Lacedemon. Salut, Amfiteó!

175

AMFITEÓ No pas encara. Prou que hagués parat de córrer abans, però cal que jo, tot fugint, defugi els Acarnesos!33 DICEÒPOLIS Però què passa? AMFITEÓ Jo, tot duent fins aquí els pactes per a tu m’afanyava, però ells, uns ancians Acarnesos, s’ho ensumaren…, vells talossos!, soques!, cruels!, maratonòmacs llenys d’auró!, … aleshores tots exclamaren ‘oh, més que pèrfid!, dus pactes tenint mutilada la vinya?’34, i es proveïen de pedres per al seu mantell; jo vaig fugir, emperò, i ells em perseguien cridant fins i tot.

180

185

DICEÒPOLIS Doncs que cridin35, però dus els pactes?

33

O també, segons altres, “no pas encara, abans que m‟aturi de córrer. És que cal que jo, tot fugint, defugi els Acarnesos!”, el qual omet el temps aorist de στῶ i els dos adverbis d’intensitat γέ, … γ’(ε). A més, l’escenificació resultaria difícil, ja que obligaria a que Amfiteó no s’aturés de córrer durant el temps en què parla amb Diceòpolis. Les dues opcions, emperò, poden ser vàlides. 34 Referència als malvestats als camps atenesos durant la guerra arquidàmica, quan els espartans s’enduien les collites de l’àtica. Difícil es mantenir en la traducció el doble sentit del mot σπονδαὶ (pactes/libacions), potser podria provar-se usant la paraula ‘brindis’. 35 El terme βοώντων és imperatiu 3a p.pl. de βοάω.

16

Aristòfanes

AMFITEÓ Jo t’ho explico, si més no. Només tres tastets: aquests són de cinc anys. Agafa’ls per tastar-los. DICEÒPOLIS Alça! AMFITEÓ Què passa? DICEÒPOLIS No em satisfan perquè fan olor de resina i de dispositiu d’estols.

190

AMFITEÓ No obstant, tu agafa per provar aquests de déu anys. DICEÒPOLIS Aquests inclús fan olor d’ambaixadors cap a les polis, És amargantíssim, talment com un estira-i-arronsa dels aliats. AMFITEÓ Aquests pactes, emperò, són de trenta anys per terra i per mar. DICEÒPOLIS Oh Dionísies!, aquests ben bé fan olor d’ambrosia i nèctar, i no d’haver d’esguardar queviures per tres dies, i dins36 la boca diuen ‘ves per on vulguis’. Aquests els accepto, els hi faig libació i els escuro per acomiadar els Acarnesos engegant-los a dida!

195

200

AMFITEÓ Jo emperò prou que evitaré els Acarnesos.

203

DICEÒPOLIS I jo, exempt de la guerra i dels seus malvestats,

201

36

La cràsi κἀν correspon a καὶ ἐν.

Acarnesos

17

celebraré les Dionísies rurals tantost marxi.

202

CORIFEU DELS ACARNESOS Per aquí tothom! Segueix-me! Persegueix-lo i inquireix pel baró a tots els vianants! Que és convenient per a la polis prendre el baró aquest! Però m’indicareu si hom sap a on de la terra s’ha fugat el qui du els pactes.

205

COR Ha escapat! Ha marxat! Desaparegut! Ai las, desgraciat sóc per culpa dels meus anys! No durant la meva bona joventut, quan jo bo i carregant un sac de carbons encalçava a Fauló corrent, així, senzillament, el porta-pactes aquest, per mi essent perseguit aleshores, hauria escapat ni s‟hauria esmunyit a la lleugera. CORIFEU Ara, emperò, com que ja la meva tíbia no és ferma i a l’antic Lacràtides son esquelet el pesa, ha marxat. Ha de perseguir-se, tanmateix. Que no es venti mai, ni encara que siguem vells, d’haver defugit els Acarnesos. COR És el que, oh Zeus Pare i déus, amb els enemics féu pactes, contra els quals de part meva la guerra hostil s‟exaltarà per mor de mos camps. I no afluixaré abans que com una canya m‟endinsi contra ells, o com una estaca punxeguda, punyent, fins al pom, perquè mai més trepitgin ja

210

215

220

225

230

18

Aristòfanes

les meues vinyes. CORIFEU Cal cercar emperò el baró, examinar Bal·lene37 i perseguir-lo terra a terra fins que algun dia sigui trobat, perquè jo no m’hauria carregat de pedres per disparar-les-hi38.

235

DICEÒPOLIS Comediu-vos! Comediu-vos! CORIFEU Que calli tothom! Per cas heu escoltat, barons, el del comediment? Aquest és aquell que busquem! Però aquí tothom és a fora perquè el baró, segons crec, es disposa a sacrificar.

240

DICEÒPOLIS Comediu-vos! Comediu-vos! Que avanci un xic cap endavant, la canèfora! En Xàntias, que alci el fal·lus erecte! Lliure el cistell, oh filla, per tal que ho inaugurem39! FILLA Oh mare! Atansa’m la cullera aquí per tal que vessi el puré del guia aquest40. DICEÒPOLIS I que almenys passi quelcom ben bonic!41 Oh patró Dionís, per a tu és que jo graciosament, aquesta processó havent conduit i ofrenat juntament amb els familiars, he celebrat per sort les Dionísies rurals, havent quedat exemptes d’exèrcits, i els pactes per a mi 37

245

250

‘Bal·lene’ és un mot inventat a partir dels mots βαλλεῖν (disparar) i Παλήνη (Palene) un dem de l’Àtica. 38 O sia, ‘ja que m’he carregat de pedres volent-lo lapidar, em cal compensar l’esforç ―extraordinari per a la meva edat― i enxampar-lo’. 39 Probable sentit obscè del passatge. 40 El terme ἐλατῆρος aquí potser al·ludeix al guia o director del cerimonial, o sia, Diceòpolis mateix. 41 Potser aquesta era una fórmula ritual per iniciar el cerimonial.

Acarnesos

decentment he forçat per trenta anys. Ves, oh filla, de manera que el cistell, bella, amb bellor el portis, mentre aguaites un empassa-poliols42. Quant ditxós aquell que et desposi i et doni mixetes, no pas inferiors a tu en llufar quan és l’albada! Avança, i a la munió hauries de vigilar-la molt, que hom, d’amagat teu, no t’escuri els joiells. Oh Xànties, i per als dos, ha d’estar erecte el fal·lus, darrera de la canèfora. Jo, doncs, mentre us segueixo cantaré el fal·licó43, i tu, oh dona, contempla’m des del terrat. Endavant! Fales, company de Bacus! Festaire! Noctàmbul! Adúlter! Paiderasta! Al sisè any m‟adreço a tu havent marxat joiós cap al dem, un cop he arranjat pactes per a mi, dels afers de les batalles i també dels Làmacs44 eximit. I és que serà desitjable en molt, oh Fales, Fales!, havent-la enxampada45 rapinyant amb llenya, a la saó, la Tratta, d‟Estrimodor46, des del pedregar47 arrambada a mitges48, havent-la excitat49, 42

19

255

260

265

270

Aquest mot (θυμβροφάγον) fa referència a una persona seriosa, el tipus d’individu que Diceòpolis desitjaria per a la seva filla. Cf. v.95. 43 Segons Aristòtil (Poètica 1449a), la comèdia té origen en els cants fàl·lics, talment com la tragèdia el té en els cants ditiràmbics, quan en un i altre cas els conductors (ἐξάρχοντες) del cor decidiren recitar parts del cant mantenint un diàleg amb el cor. Èsquil introduí aleshores el segon actor i Sòfocles, el tercer, donant origen a la tragèdia clàssica. 44 Làmac era un general atenès del s.V a.C. (c.470 – 414 a.C.), favorable a la guerra contra els espartans. El seu nom significa ‘el lluitador del poble’. 45 El participi εὑρόντ(α) es troba en Acusatiu i perquè està dins de l’oració d’infinitiu, però es refereix al subjecte, que és el propi Diceòpolis. 46 El nom parla i diu ‘regal de l’Estrimodor’, que era un riu traci. 47 El mot ὁ φελλεύς refereix a un ‘terreny pedregós’, però alguns l’editen en majúscula entenent que era un pedregar molt conegut vora Atenes. 48 O sia ‘a mig camí’. Traduït així perquè l’adjectiu μέσην concorda amb la dona Θρᾷτταν. Per construccions similars en llatí, cf. VERGILI Eneida II 240:

20

trabucant-la, poder-la desflorar! Fales, Fales! Si beguessis amb nosaltres fins la borratxera, a l‟aurora engoliràs un plat de pau50, i l‟escut penjarà prop la guspira51. COR Aquest és ell, aquest! Dispareu, dispareu, dispareu, dispareu! Colpegeu-lo, colpegeu al podrit! Que no li disparareu!? No li disparareu!?

Aristòfanes

275

280

DICEÒPOLIS Hèracles! Què és això? Trencareu la cassola52! COR De ben segur que et lapidarem, oh testa podrida!

285

DICEÒPOLIS Per quina causa, oh, més ancians dels Acarnesos? COR Això preguntes? Ets un illa mediae inlabitur urbi (aquella llisca a mitja ciutat) i Idem V I 2: medium Aeneas tenebat iter (Eneas tenia a mitges el recorregut). En aquest cas, emperò, la majoria tradueix ‘arrambada per la cintura’. 49 Aquí també el participi ἄραντα es troba en Acusatiu, dins de l’oració d’infinitiu, referit al subjecte, que és la ‘persona locuens’ Diceòpolis. Molts tradueixen ἄραντα com ‘havent-la aixecat’ i καταβαλόντα com ‘llençant-la a terra’, si bé aquests dos moviments ja hi són inclosos en el terme καταβαλόντα (‘trabucant-la’, o sia, ‘llençant-la d’amunt a avall’). No diu que arramba a la noia i la desflora sense més ni més, sinó que abans l’excita, segurament grapantli els pits i l’entrecuix mentres la petoneja. 50 No s’adopta la lectura ῥοφήσει (engolirà [un plat de pau]) referit a la noia, que té un sentit molt pornogràfic però injustificat. El ‘plat de pau’ al·ludeix a un àpat familiar que se celebrava el dia després de la processó, del qual un plat era ofrenat al déu Fales-Dionís. 51 O sia, a un costat de la llar de foc, dins de la casa. 52 La cassola on estava preparat l’àpat de l’endemà, que en efecte es portava durant la processó del vespre (cf. nota 51).

Acarnesos

impúdic i un fastigós! Oh, traïdor a la pàtria! Un que és dels nostres, per sí sol havent pactat, després ets capaç de mirar-me!

21

290

DICEÒPOLIS De fet, no sabeu en nom de què he fet treves, però ho escoltareu. COR Que t’escoltarem prou!? Moriràs! Et cobrirem sota les pedres53!

295

DICEÒPOLIS De cap manera abans que no m’escolteu! Us heu de contenir, oh, bonjans! COR No ens contendrem! I tu no em profereixis pas un discurs, que t‟odio àdhuc més que a Cleó, al qual retallaré a plantilles54 per als cavallers.

300

CORIFEU Però jo no escoltaré de tu els teus extensos discursos, a tu que has pactat amb els Laconis, ans et castigaré! DICEÒPOLIS Oh, bonjans! Deixeu estar els Laconis a part, i pareu esment de mos pactes, de si amb decència els vaig pactar.

305

CORIFEU Però com encara pots dir ‘amb decència’, només que hagueres 53

O bé identificant com a tmesi κατά- σε -χώσομεν, i aleshores traduint “et recobrirem de pedres!”. 54 La construcció grega obliga a entendre καττύματα com a Acusatiu Modal.

22

Aristòfanes

pactat una sola vegada amb aquells per als que no roman ni altar ni fe ni jurament? DICEÒPOLIS Jo sé a més que els Laconis, als quals sotgem en excés, no ens són la causa de tots els problemes.

310

CORIFEU De tots no, oh insolent? Fins i tot gosses dir això en públic ja, avant nostre? Encara t’hauré de servar, jo? DICEÒPOLIS De tots no, de tots no, ans jo, aquest que parla, exposaria moltes coses per les quals ells àdhuc també són injuriats55. CORIFEU Aquest discurs és ja aterridor i trasbalsador, si tu gosses parlar-nos en nom dels enemics.

315

DICEÒPOLIS I per si no dic pas coses justes ni sóc plausible a la massa, voldria parlar tenint la testa damunt d’un piló. CORIFEU Digues-me, per què ens abstenim de les pedres, oh paisans, i de no cardar el baró aquest per a la franel·la? DICEÒPOLIS Quina mena de negre tió us escalda de nou? No escoltareu? No escoltareu ho vertader, oh Acàrnides? CORIFEU No t’escoltarem pas! DICEÒPOLIS Em ben resignaré doncs a ho aterridor.

55

S’entén ἔσθ’ com a ἔστε adverbi (àdhuc).

320

Acarnesos

23

CORIFEU Periria, si t’escoltés. DICEÒPOLIS En absolut, oh Acarnesos! CORIFEU Que estàs a punt de morir, sàpigues-ho ara mateix! DICEÒPOLIS Doncs jo us mossegaré! Perquè a canvi occiré els més estimats d’entre els vostres estimats. Que tinc ostatges vostres que, un cop els arreplegui, els degollaré. CORIFEU Digues-me, en què amenaça aquest mot, barons paisans, a nosaltres, els Acarnesos? Que potser té algun fill dels que estem presents tancat a ca seua? O amb què s’envaneix?

325

330

DICEÒPOLIS Dispareu, si voleu, que jo destruiré aquest d’aquí i ràpid sabré qui de vosaltres pren alguna cura dels carbons. CORIFEU Que ens extermina! El sarrió56 aquest és paisà meu! Però no facis ho que pretens, de cap manera, de cap manera! DICEÒPOLIS Que el mato! Crideu, que jo no us escoltaré! COR És que occiràs aquest coetani, amic dels carboners? DICEÒPOLIS Tampoc quan jo parlava, fa poc, escoltareu vosaltres! COR Doncs digues ara mateix allò que 56

En castellà ‘pasiego’ (sac per transportar carbó).

335

24

Aristòfanes

et sembli respecte del Lacedemoni, aquí mateix; en quin sentit és amic teu? Que al sarrionet aquest no el trairé mai.

340

DICEÒPOLIS Les pedres, ara mateix, a terra me les bolcareu primer. COR Aquestes et són a terra, i tu per consegüent abaixa l’espasa. DICEÒPOLIS Però féu-ho fins que les pedres no restin pas dins els mantells. COR S‟han sacsejat a terra. No ho veus sacsejant-se? Però no em donis una excusa, ans abaixa l‟arma, que aquest mantell sacsejívol ben al ritme de l‟estrofa esdevé57. DICEÒPOLIS De segur tots us disposàveu a alçar un crit, i de poc no han mort els carbons Parnasis, i això per la excentricitat de sos paisans. Però pel seu temor una reguitzada de carbonissa el sarrió m’ha excretat, com una sípia. I és que ha engendrat tanta acritud el tremend demble d’aquests hòmens, que disparar i cridar volen, però no pas escoltar ho equitatiu conduent a ho equitatiu de mi, que damunt un piló voldria enraonar tot allò que puc dir en nom dels Lacedemonis; i això que estimo prou la meva vida, jo.

57

345

350

355

Se suposa que els integrants del Cor aquí movien sos mantells al ritme de la música sobre la qual cantaven.

Acarnesos

COR Per què, doncs, no enraones, un cop treguis a fora un piló, allò que potser, oh cruel!, tens d’important quant a això? És que em posseeix un molt fort delit quant a allò que penses. CORIFEU Però tal com tu mateix determinares el procés, un cop situat a aquí el piló, et posaràs a enraonar! DICEÒPOLIS Heu-lo ací! Guaita el piló aquest!, i el baró que ha de parlar, tan diminut…!58 No et preocupis, per Zeus, que no m’escudaré, ans diré sobre els Lacedemonis allò que a mi em sembli, encara que moltes coses em temo, perquè els tarannàs dels camperols els conec, quan gaudeixen molt si hom els elogia a ells i a la polis, un baró trafolla, quant al que és just i injust, i aleshores descuren que estan essent venuts. I altrament conec els impulsos dels ancians, perquè no miren per altre cosa fora de mossegar amb el seu vot. I jo mateix, quan a mi, el que vaig patir a mans de Cleó ho sé, per causa de la comèdia de l’any passat59. 58

25

360

365

370

375

A Diceòpolis li entra la por i es veu petitó avant el piló amenaçant. Es manté la dislocació per notar l’ambigüitat present en el text grec: en efecte, διὰ τὴν πέρυσι κωμῳδίαν pot ser complement de ἅπαθον o bé de ἐπίσταμαι. El fet d’escollir una o un altre opció canvia no poc el sentit de la oració, ja que no és el mateix “sé gràcies a la comèdia de l‟any passat el que vaig patir a mans de Cleó” que “sé el que vaig patir, a mans de Cleó, per causa de la comèdia de l‟any passat”. La comèdia de l’any passat, emperò, fou Babilonis, i en ella no apareix Diceòpolis; és per això que la majoria, seguint el que diu un antic escoli, interpreten que és Aristòfanes que usa el protagonista per denunciar el fet davant els espectadors. L’escoli exegeta que en Babilonis (comèdia de la qual resten només fragments) es feia una dura crítica dels polítics atenesos, entre els quals de Cleó, essent aquest el que presentà una denúncia (γραφή) contra Aristòfanes per corrompre la polis. Segons el propi Aristòfanes, foren la casta dels Cavallers els que amb el seu vot dictaminaren la innocència d’Aristòfanes (cf.7-8) i l’obligació a Cleó de pagar una indemnització a Aristòfanes de cinc talents (cf.6), que vindrien a ser uns 1.600 euros. 59

26

Aristòfanes

I és que aprés d’arrossegar-me fins al Consell, em difamava i acerava sa llengua amb mentides sobre mi, i brogia entorn i m’injuriava, de manera que de ben poc que no morí essent deturpat amb tripijocs. Així doncs ara, permeteu-me primer, abans de parlar, que em posi quelcom més llastimós60. COR Per què t’entretens en això61? Trampeges i facilites dilacions? Quant a mi i prou, emperò, agafa de Hierònim algun tufut-pèl-ombrívol casc d’Hades.

380

385 390

CORIFEU Després desplega les maquinacions de Sísif, que l’encontre aquest no admetrà demora. DICEÒPOLIS És moment de prendre ja un fort impuls, és precís doncs que em dirigeixi a Eurípides. Minyó! Minyó! SERVENT Qui és aquest? DICEÒPOLIS És dins, Eurípides?

395

SERVENT No és a dins ben bé, si tens senderi. DICEÒPOLIS Com pot ser a dins, i alhora no ser-hi a dins?

60

Aquest enraonament el fa Diceòpolis cap als espectadors. Cf. nota 14. S’entén στρέφει com a 2a p.sg. de la veu mitja, tot i que coincideix amb la forma passiva (“per què ets trasbalsat per això?”) i amb la 3a p.sg. de la veu activa (“per què remou aquestes coses”), interpretació vàlida si el Cor es dirigís als espectadors. En la primera opció, la adoptada en la traducció, ταῦτα seria Acusatiu Relatiu, mentre que en la segona seria potser un Acusatiu Agent. 61

Acarnesos

27

SERVENT Correctament, oh ancià! La seva ment és fora, recopilant versicles, no a dins, però ell és a dins, a la golfa62, component una tragèdia. DICEÒPOLIS Oh, tri-ditxós Eurípides perquè ton serf aquest respon sàviament. Fes-lo sortir!

400

SERVENT És que és impossible. DICEÒPOLIS Però que m’és igual! Que no hagués vingut si no truco a la porta! Eurípides! Euripidet! Atén, si és que mai ho feres a algú d’entre els hòmens! Et demano jo, Diceòpolis el de Còl·lides!

405

EURÍPIDES És que no tinc lleure. DICEÒPOLIS Però presenta’t en escena! EURÍPIDES Però si és impossible! 62

O bé ‘mansarda’ (pis sota una coberta inclinada). Traducció a partir d’un escoli que explica el significat de l’adverbi ἀναβάδην. Altres, emperò, tradueixen ‘amb els peus enlairats’. Cf. nota 61. El propòsit d’aquest adverbi és fer notar que Eurípides composava amb un estil elevat (a les golfes o cadamunts de la tragèdia), d’aquí que Diceòpolis (potser emmascarant Aristòfanes) li digui més endavant “composes a la golfa essent possible fer-ho abaix?” (v.410), com dient ‘per què composes en un estil elevat podent-ho fer senzill?’. Per la seva banda, Eurípides al·lega que no pot baixar perquè no te prou lleure (v.408).

28

Aristòfanes

DICEÒPOLIS Però que m’és igual! EURÍPIDES Em presentaré, ja que no tinc lleure per baixar63. DICEÒPOLIS Eurípides!64 EURÍPIDES Per què m’has cridat! DICEÒPOLIS Compons a la golfa, essent possible fer-ho abaix? No debades els fas esguerrats!65 63

410

En efecte, aquest vers dóna crèdit a la interpretació adoptada en aquesta traducció de l’adverbi ἀναβάδην. La manera en què Eurípides es presenta a escena és mitjançant un ecciclem (ἐκκύκλημα): aparell que facilitava el gir de 180º de tot o d’una part de l’escenari. En aquest cas el gir afectaria a una part de l’escenari on restaria Eurípides, primer ocult al darrera i aprés apareixent alhora que la plataforma i l’envà rotava. Cf. nota 60 i 63. 64 És de suposar que aquí els espectadors aclamarien l’aparició d’Eurípides. 65 Aquest vers també acredita que l’adverbi ἀναβάδην es refereix a la golfa o mansarda de la casa, ja que el tipus més habitual de casa atenesa tenia el terrat inclinat només cap a un cantó, de manera que el sostre quedava coix, tort o esguerrat. Tanmateix, no sembla tenir cap relació lògica el que Eurípides treballi ajaçat amb els peus enlaire i que per això composi els seus personatges coixos. De fet, aquesta part d’adalt de la casa estava reservada per a les estances de les dones (el gineceu), i que un baró passés temps al pis de dalt i no a l’andron era força insòlit. Així, allí on els comentaristes interpreten ἀναβάδην amb el significat ‘reclinat de peus enlaire’, potser senzillament hi diu ‘al pis (-βάδην, de βαίνω = caminar) d’adalt (ἀνὰ-)’. En efecte, sota aquesta interpretació a ARISTÒFANES Pluto 1123, Hermes diria “però ara, famejant, al pis d‟adalt m‟ajaço”, potser referint-se a la seva estança olímpica (adalt) ―tot i que aquí realment sembla que ἀναβάδην significa ‘amb els peus aixecats’―, i a PLUTARC Moralia 336c es refereix que “Sardanàpal, tot i haver nascut baró, cardava tela porpra a casa, al pis d‟adalt, assegut amb les concubines”: sembla difícil seure, cardar llana i tenir els peus aixecats al mateix temps. Per últim, no

Acarnesos

I doncs!, per què dus els parracs d’una tragèdia? Lamentable vestimenta… No debades els fas tronats. Però t’ho suplico per tos genolls, Eurípides, do’m un pedaç d’un antic drama teu. És que em cal per paraular al Cor una llarga peroració66, ja que aquesta, si parlo malament, segur em du a la mort.

29

415

EURÍPIDES Quina mena de pedaços? Potser amb els quals Eneu, aquest desgraciat ancià, competí?67 DICEÒPOLIS Els d’Eneu no eren, ans uns encara més mísers.

420

EURÍPIDES Els del cec Fènix? DICEÒPOLIS No, els de Fènix, no, ans eren uns diferents dels de Fènix, més mísers. EURÍPIDES Quin carai d’estripall d’entre els vestits sol·licita el baró? Amb tot, et refereixes doncs als del tronat Filoctetes? DICEÒPOLIS No, ans els d’un molt i molt més tronat que aquest.

425

s’ha d’oblidar que Juli Pòl·lux, al s.II d.C., deia a Onomasticon III 90 que (romanent adalt, retirant-se pas a pas i encamellat [a horcajadas] és l‟haver modificat en la posició els peus, però no seria el fet de seure, segons nosaltres), el qual denota la greu dificultat que els propis antics tenien per interpretar el sentit de ἀναβάδην. Per aquest adverbi, usat per explicar expressions περὶ τῶν ὁμοίων τῷ σχήματι (sobre allò similar a „la classe‟), cf. Pòl·lux Onomasticon VI 175: … πλουτίνδην καταλέγειν, ἀναβάδην καθίζειν (enumerar per ordre de riquesa, fer seure d‟abaix a dalt). 66 O bé ‘recital’. 67 Eurípides es refereix a Eneu tal com si aquest pròpiament hagués competit, i no un actor. L’actor, en efecte, era tan sols un mitjancer entre el personatge i els espectadors.

30

Aristòfanes

EURÍPIDES Amb tot, sens dubte vols la bruta indumentària que Belerefont duia, el coix aquest. DICEÒPOLIS Belerefont no, ans aquell era, a més de també força coix, mendicaire, xerraire, tremend a l’enraonar. EURÍPIDES Conec el baró! El Misi Tèlef! DICEÒPOLIS Sí! Tèlef! do’m els panys d’aquest, t’ho suplico!

430

EURÍPIDES Eh noi! Da-li els parracams de Tèlef, que reposen damunt dels parracs de Tiestes, després dels d’Ino68! SERVENT Heu-los! Agafa’ls! DICEÒPOLIS Oh Zeus, inspector i espia de per tot arreu! [He de vestir-me així de miserable!]69 Eurípides, en tant que em complagueres en això, do’m també aquells escapçalls dels parracs: el caperó Misi al voltant del cap, puix cal que jo avui aparenti ser un captaire. 68

435

440

O bé “entre els d‟Ino”. Se suposa que aquests no els tindria a la vista, com els altres esmentats dícticament, els quals tal vegada Eurípides els tindria exposats amb uns maniquís: de fet, l’escenografia resultaria força efectista. 69 No sembla necessari atetitzar aquest vers (idèntic al vers 384), ja que és perfectament coherent amb el vers anterior. En efecte, Diceòpolis invoca a Zeus que tot ho veu perquè està usant la disfressa per causar compassió, i s’excusa vers el déu recordant-li que aquesta enganyifa li és del tot necessària.

Acarnesos

‘He de ser aquell qui sóc, però no m’he de descobrir’. Em cal que els espectadors sàpiguen qui sóc jo, però em cal, en canvi, als babaus coreutes tenir-los entabanats per tal que, amb mos arguments, els ensarroni.

31

444

EURÍPIDES T’ho daré, car ‘per mor d’una argúcia parles delicat, amb atapit budell’. DICEÒPOLIS Series un benaurat! Jo, emperò, enraono com Tèlef. Molt bé! Tal com ell, ja m’acurullo d’arguments! Ara bé, freturo d’un bastonet de captaire.

446

EURÍPIDES Pren aquest! ‘Marxa dels petris muntants!’. DICEÒPOLIS Oh ànim! Que veus com sóc desallotjat de les estances, freturós de múltiples atuells? Però ara sigues pegallós, suplica i insisteix! Eurípides, do’m una cistelleta que ja hagi estat ablamada amb una torxa.

450

EURÍPIDES Però per què, oh desgraciat!, tens necessitat del vímet aquest? DICEÒPOLIS No tinc pas cap necessitat, però el vull prendre igualment. EURÍPIDES Sàpigues que ets un pesat i allunyat de mos estatges! DICEÒPOLIS Au! Series un benaurat, tal com ta mare antanyasses. EURÍPIDES Allunya’t de mi ara! DICEÒPOLIS No!, ans do’m una sola cosa:

455

32

Aristòfanes

una escudelleta descantellada pel llavi.

459

EURÍPIDES Podreix-te un cop ho prenguis! Sàpigues ets molest per a mos estatges! DICEÒPOLIS Per Zeus! No saps prou quin mal tu mateix provoques!70 Però oh, dolcíssim Eurípides!, do’m tan sols aqueixa cassoleta taponada amb un esponjó.

461

EURÍPIDES Home!, te’m llevaràs la tragèdia!71 Allunya’t tantost prenguis això! DICEÒPOLIS Me’n vaig! 465 Què faré, emperò?72 És que em cal una sola cosa, de la qual no participant-ne estic mort. Escolta, oh dolcíssim Eurípides, tantost agafi açò marxo i no m’apropo més: do’m fullam dessecat per a la cistelleta. EURÍPIDES Em mataràs! Heu-te’l ací! Tinc mos drames desvalisats! DICEÒPOLIS Però que no…, però que marxo, que del cert sóc massa molest al no veure que els sobirans m’avorreixen. Ai dissortat de mi!, com estic mort! M’he descuidat just allò en el qual per a mi rauen tots els projectes. Euripidet, oh dolcíssim i estimadíssim, que em morís molt malament si et sol·licités quelcom encara, llevat d’una sola cosa, només això, només això: 70

470

475

Potser, satíricament, referit a la pesantor de les tragèdies d’Eurípides. Entenent ἀφαιρήσει com a segona persona del Futur mig-passiu. També es pot entendre, emperò, que és la tercera persona del Futur actiu, com si Eurípides ho denunciés als espectadors o parlés amb sí mateix: “Home!, em llevarà la tragèdia!”. 72 La pregunta reflexiva τί δράσω? és molt recurrent en la tragèdia, fins al punt de ser representativa d’aquest gènere. 71

Acarnesos

33

do’m cerfull tantost l’hagis recollit de ta mare. EURÍPIDES El tipus es propassa. Barrota els batents de les estances!73 DICEÒPOLIS Oh, esma!, sens cerfull has de fer via! Saps doncs quin és el combat que enfrontaràs en breu, estant disposat a enraonar en nom de barons Lacedemonis? Avança ara, oh esma!; de fet, aquesta és la teua meta! T’has aturat? No vas, malgrat haver engolit Eurípides? L’he d’animar: ves, ara, oh míser cor! Has de partir cap a allà, i de seguit la teua testa allí posa, aprés d’haver dit tot quant et semblí amb ella. has d’arriscar, au!, fes via! (m’enorgulleixo de mon cor!). COR Què faràs? Què diràs? Sàpigues be ara que ets un baró desvergonyit i ferri, que oferint el teu coll a la polis pretens que un de sol enraoni el que és contrari a tots. El baró no tremola amb la situació. Au ara, (atès que ell mateix ho escull), parla! DICEÒPOLIS No us indigneu per culpa meua, barons espectadors, si malgrat ser un captaire tot seguit amb els Atenesos enraonar pretenc sobre la polis, bo i fent feçèdia74, car la feçèdia sap també el que és just. Jo enraonaré coses tremendes, però justes. 73

480

485

490

495

500

Eurípides, exasperat, demana al minyó que tanqui i afermi amb barres totes les possibles entrades a la casa. 74 El mot que es tradueix per ‘feçèdia’ (τρυγῳδία) prové del mot τρύξ, que vol dir feç o pòsit del vi. El sentit d’aquest mot és el d’equiparar via fonètica la comèdia (τρυγῳδία) amb la tragèdia (τραγῳδία) tot indicant que si aquesta és la sang viva que brolla en la degolla del boc (τράγος), en canvi aquella és el vi sedimentat (τρύξ) i que no ha de ser begut, com assumint que la comèdia no és transcendental, ans tot el contrari (potser alguns usaven aquest mot per menystenir la comèdia, i aquí Aristòfanes l’empra sarcàsticament). Cf. v.628.

34

Aristòfanes

I és que ara Cleó no em difamarà en tan que essent presents estrangers enraono malament vers la ciutat, perquè estem nosaltres, i el certamen és a les Lenees, i ja no hi ha estrangers; en efecte, ni impostos arriben ni els aliats, des de les polis75, sinó que ara nosaltres estem ben bé espellegats, perquè d’entre els vilatans considero pellofa als metecs. I jo odio molt als Lacedemonis, del cert; i el Posidó que està per ells, el déu de damunt el Tenaró, hauria de precipitar-los a tots havent sotraga’t ses cases. De fet, també jo tinc la vinya espellegada. Ara bé, atès que els presents en el discurs són amics, per què responsabilitzem als Laconis respecte d’això? Perquè d’entre nos uns barons ―no dic pas la polis, recordeu això: que no dic pas la polis, sinó uns nyicris corromputs, tarats, deshonestos, falsos i quasi-estrangers― confiscaren aquelles capellines megareses. Així, si alguna vegada hom veia un cogombre o un llebretó o un porquet o un ceballot o sal de cartílag, això era de Megara i es ven76 al mateix dia. I si bé aquestes coses són ben petites i provincianes, en canvi a la prostituta Simaïta, anant a Megara uns joves la raptaren ebris pel cótab. Per contra, els Megaresos, esperonats com galls pels dolors, raptaren a canvi dues prostitutes d’Aspàsia, i així és que l’origen de la guerra esclatà en tota l’Hèl·lade per causa de tres meretrius. I així és que amb irritació Pèricles Olímpic llampeguejà ―retronava, contorbava77 l’Hèl·lade―: establí unes lleis (que s’han escrit com si fossin escolis) en tant que cal que els Megaris ni a la terra, ni en l’àgora, 75

505

510

515

520

525

530

Cosa que sí ocorria durant les Grans Dionísies, quan se celebraven els certàmens tràgics. Les Leneas se celebraven al mes de Gamelió (Gener-Febrer), mentre que les Grans Dionísies durant el mes d’Elafebolió (Març-Abril). Les condicions climàtiques d’una i altre estació incidien en la presència d’estrangers. 76 S’entén la forma ἀπέπρατε com a aorist actiu del verb ἀποπρατίζω. 77 Les formes ἐβρόντα i ξυνεκύκα són terceres persones singulars del Pretèrit Imperfet de βροντάω i ξυν-κυκάω respectivament.

Acarnesos

ni en la mar ni en el continent romanguin. Aleshores els de Megara, quan ja poc a poc famejaven, demanaren la resolució dels Lacedemonis per tal de que el cas fos resolt mitjançant les meretrius78. Nosaltres emperò no volguérem tot i que ens ho demanaven sovint. I aleshores ja apareixien el patacs dels escuts. Algú dirà: ‘no calia’, però què calia? Digueu-ho! Ves!, si algun dels Lacedemonis en recalar a port amb una pastera s’hagués venut un cadell de Serifos, essent ell denunciat79, haguéreu restat dins les cases? Certament, i tant que cal de molt80! I prou que de segur haguéreu amarinat tres-centes naus, i la polis estaria plena d’enrenou de generals, de cridòria girientorn del trierarca81, de sou que es retribueix, de pal·ladis que es dauran, d’arsenal que brama, de queviures que es racionen, d’odres, d’estrops, de compres relatives als gerros, d’alls, d’oliveres, de cebes en xarxes, de llaceres, d’anxoves, de flautistes, de morats. I la drassana, al seu torn, de fustams que es llavoren, de claus que dringuen, d’escàlems que es foraden82, d’embornals, de compassos de pifres83, de xiulets. Sé que faríeu aquestes coses, però a en Tèlef no el creiem84? Del cert que en nos no hi ha seny!

35

535

540

545

550

555

SEMICOR SEGON És veritat, oh tronat i molt rebel!

78

Se suposa, fent un intercanvi, com si fossin hostatges. Atès el participi es troba en veu activa s’hauria de traduir “denunciant ell”, així que el més segur és que digui “exposant ell (al cadell)”, com correspon a la veu activa del participi concertat amb el subjecte φήνας. 80 O bé ‘de sobra’ (πολλοῦ). 81 S’ha d’entendre per les ganes d’acudir a les trirrems a lluitar. 82 Segurament aquest passatge conté un sentit obscè. Cf. vv. 95-97 i notes ad locum. 83 Els pifres eren els encarregats de marcar el ritme de voga dels remers amb els seus xiulets. 84 La forma οἰόμεσθα és arcaica i equival a οἰόμεθα (1a p.pl. veu migpassiva del verb οἴω). No és necessari entendre la oració com a interrogativa. 79

36

Aristòfanes

SEMICOR PRIMER Goses tu, malgrat ser un captaire, enraonar-nos això, i malgrat haver-nos reprotxat si algú era un fals delator? SEMICOR SEGON Sí per Posidó!, i enraona tant que tot allò que enraona és just i en res d’això menteix!

560

SEMICOR PRIMER Encara que sigui just, calia que ell digués això? Ara bé, no s’atrevirà a enraonar aquestes coses gratuïtament! SEMICOR SEGON Ei, tu!, a on corres?, no esperaràs? Mira que si fereixes a aquest baró, tu mateix seràs destruït al moment! SEMICOR PRIMER Ah, Làmac! Oh, que aguaites com un llampec!85 Ajuda’ns, oh plomall-gorgonat! Mostra’t, Ah, Làmac! Oh amic! Oh congènere! Si hi ha un taxiarca86 o un estrateg o un baró reservista, que sigui cridat algú que s’apressi, car jo estic a meitat!87

565

570

LÀMAC Des d’on he fet escolta d’un clam bèl·lic? On cal socórrer? On s’ha d’entrar a la batussa? Qui despertà a la Gorgona del seu escriny88? DICEÒPOLIS Oh Làmac!, heroi dels plomalls i de les emboscades!

85

575

Construcció molt similar a v.95. Vegis notes ad locum. Soldat encarregat de comandar una taxis (unitat hoplítica nombre de soldats de la qual variava segons l’exèrcit fos més o menys nombrós). 87 En efecte, es refereix a que el Cor s’ha escindit en dos parers. 88 Es refereix a l’estoig on es guardava el broquer. També es pot referir a la ‘cassoleta’ (peça central de l’escut, on precisament es llavoraven les efigies) 86

Acarnesos

37

SEMICOR PRIMER Oh Làmac! Que l’home aquest de fa estona no ultratja a tota la nostra ciutat? LÀMAC Ei, tu! Tu goses, malgrat ser un captaire, enraonar aquestes coses? DICEÒPOLIS Oh Làmac!, heroi! Tingues clemència si essent un captaire vaig parlar o garlar quelcom! LÀMAC Però què ens digueres? No parlaràs? DICEÒPOLIS No ho sé encara…, és que testavirejo per culpa del temor de les teves armes. Però t’ho prego: aparta de mi la carassa!

580

LÀMAC Heus. DICEÒPOLIS Ara me l’has de col·locar capgirada. LÀMAC Hi jeu. DICEÒPOLIS Ara dóna’m la ploma del teu elm. LÀMAC Aquest plomissol és per a tu. DICEÒPOLIS Ara agafa’m del cap

585

38

Aristòfanes

per tal que regurgiti. És que basquejo per efecte dels plomalls89. LÀMAC Ei tu!, què faràs? Pretens vomitar amb el plomissol? DICEÒPOLIS Ja què és un plomissol, diguem, de quin carai d’au és? Per cas d’un fanfarró? LÀMAC Ai de tu, com moriràs! DICEÒPOLIS De cap manera, oh Làmac!, perquè no és cosa relativa a la força; però, si ets fort perquè no em descapullares90, ja que estàs ben armat?

590

LÀMAC Enraones això a l’estrateg, tot i essent un captaire? DICEÒPOLIS Que jo sóc un captaire? LÀMAC Si no, qui ets, doncs? DICEÒPOLIS Aquell que és un ciutadà de profit: no un arribista, ans des del moment que la guerra fou, un bon soldat; tu en canvi, des del moment que la guerra fou, un archi-asalariat!

595

LÀMAC Perquè m’escolliren!

89

O sia, ‘és que els plomalls em provoquen basques’. En efecte, τοὺς λόφους és Acusatiu Agent de la forma passiva βδελύττομαι. En català el normal seria dir ‘és que em repugnen els plomalls’. 90 O sia, ‘per què no em feres trempar?’.

Acarnesos

DICEÒPOLIS Sols tres cucuts!91 En efecte, fastiguejat per això vaig pactar, perquè veig a barons canuts entre els batallons mentre joves com tu es troben escapolits92: uns per Tràcia, rebent el sou de tres dracmes ―Tisamenostentacavalls, Desvergonyamuntacàrregs―, altres amb els Caris, aquells entre els Caonis ―Honoratambofrenes, Fanfarrodediomeu―, i aquells a Camarina, o a Gela o a Melapela.

39

600

605

LÀMAC Perquè foren votats! DICEÒPOLIS Però per quina causa vosaltres d’una manera o altre sempre rebeu un sou, mentre que d’aquests, ningú? De debò, oh Cruany!, ja has estat ambaixador, tu que ets un canut des d’antuvi93? Ho ha negat! Malgrat tot, és ben prudent i emprenedor. I què, Antraciti, o Bonfardell, o Aglaner?, algú de vosaltres conegué els afers ecbatanis o als Caons? ‘No’, diuen. Però sí el de Cosira, i Làmac, als que poc temps abans, per culpa dels escots i dels deutes, tal com vessant l’aigua bruta del vespre tots els seus amics els hi advertien ‘aparteu-vos!’94.

610

615

LÀMAC Oh democràcia!, de debò s’ha de suportar això!? DICEÒPOLIS De debò no, si almenys Làmac no rebés un sou. 91

Fent referència a que hi havia poca gent a l’assemblea. El mot κόκκυξ també vol dir ‘llibertí’ o ‘adúlter’. 92 La forma διαδεδρακότας és participi de perfet del verb διαδιδράσκω. 93 S’adopta la lectura de BEK. ἕνῃ, entenent aquesta forma àtica de ἔνος com a datiu en funció adverbial. 94 ‘Aparteu-vos!’ perquè ve la guerra. Així els cridaven, diu, com quan hom crida als vianants al vessar l’aigua bruta del dia per la finestra.

40

Aristòfanes

LÀMAC A canvi jo a tots els Peloponesis els faré la guerra i els pertorbaré arreu, tant amb estols com amb tropes, mitjançant el meu potencial. DICEÒPOLIS I jo anuncio als Peloponesis tots i als Megaresos i als Beocis que venguin, que comprin amb mi, però no amb Làmac.

620

625

CORIFEU El baró ha vençut amb els seus arguments, i el dem canvia d’opinió al voltant dels pactes. Desemmascarant-nos emperò per mor dels anapestos, avancem! Des que el nostre entrenador95 s’adherí als cors feçòdics96, mai aprofità per dir davant el teatre quant destre ell és; essent difamat per sos enemics, emperò, entre Atenesos volubles, 630 en tant que paròdia la nostre ciutat i insulta el poble, és precís respondre ara mateix avant Atenesos mudables. Us diu, doncs, que és mereixedor de molts béns, per haver-vos estalviat no ser massa enganyats per discursos estrangers, i no ésser complaguts per vanitosos97, ni ser uns patrioters. 635 Abans, per cert, els emissaris de les ciutats de fora que us enganyaven primer us denominaven ‘coronats de violes’, i tantost algú us ho digués, de sobte, gràcies a les ‘corones’, damunt les natges del cul us assèieu. Si algú altrament adulant-vos haguera denominat ‘esponerosa’ a Atenes, hagués trobat tot gràcies al ‘esponerosa’, comprant el vostre honor com a anxoves98. Havent fet aquestes coses, causa de molts béns us ha resultat, 641 inclús ensenyant a les gents dins altres ciutats com poden ser democratitzats. Per això ara els que s’enduguin l’impost des d’altres polis per a vosaltres, 95

O bé ‘instructor’, ‘monitor’, etc. (ὁ διδάσκαλος ἡμῶν), o sia, Aristòfanes mateix. De fet, en principi l’autor de la comèdia era també qui dirigia els assajos del cor i dels actors. 96 Cf. v.500 i nota ad locum. 97 Aquí θωπευομένους és Acusatiu Agent de ἥδεσθαι, i en aparèixer en veu mig-passiva no ha de traduir-se ‘per aduladors’, el qual seria correcte si el participi estigués en veu activa, sinó ‘per aquells que s’adulen a sí mateixos’, o sia, ‘per vanitosos’, ja que el participi apareix en veu mitjana. 98 O sia, ‘comprant el vostre honor com qui compra anxoves’.

Acarnesos

41

arribaran delitosos de conèixer aquest poeta excel·lent, el qual aventurà a dir entre Atenesos el que és just. 645 Així de lluny ja ha arribat sa fama respecte de la seva audàcia que àdhuc el rei dels Lacedemonis, perquirint a l’ambaixada, li preguntà en primera instància quina d’ambdues parts destaca en estols, i després a quina d’ambdues parts aquest poeta profereix grans maleses, car digué que aquests hòmens han esdevingut molt millors 650 i molt prestos a vèncer a l’enemic, tenint aquest conseller. Per això els Lacedemonis us proposen la pau i reclamen la Egina, si bé de l’illa aquella no posen cura ans per haver de prendre-la a aquest poeta. 654 Però vosaltres, per cert, no us hauríeu de desprendre’n mai, perquè parodiarà ho just. I afirma que us ensenyarà totes les bondats, de manera que sou benaurats, no adulant-vos ni rebent sota ma uns honoraris ni ensarronant-vos, ni enredant-vos ni exalçant-vos, sinó ensenyant-vos ho que és millor. Després d’això, que Cleó també ho trami i ho afaiçoni tot contra mi, 660 car el bé i ho just amb mi estarà com a aliat; i que mai se’m condemni essent-ho en nom de la ciutat com aquell canalla i enculat! 664