671185_Guia Llengua 4-2 SH Voramar

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

GUIA DIDÀCTICA La guia didàctica Llengua 4, per a quart curs de Primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./ Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua elaboració ha participat l’equip següent: TEXT I EDICIÓ Josep Lluís Navarro Peiró EDICIÓ EXECUTIVA Empar Tortosa Sanz DIRECCIÓ DEL PROJECTE Immaculada Gregori Soldevila DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

PRIMÀRIA

Llengua

Índex Guions didàctics Mapa de continguts...................................................... 6 Unitat 6. La festa de Sant Antoni.................................. 8 Unitat 7. Cap on anem?.............................................. 22 Unitat 8. De viatge pel món......................................... 38 Unitat 9. Una fira de la tecnologia............................... 52 Unitat 10. Marxa del Dia de la Bicicleta...................... 68 Audicions del segon trimestre..................................... 82

3

El llibre Llengua 4, per a quart curs de Primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el Departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua elaboració ha participat l’equip següent: Àngela Carril Caldelas Llum Cures Vázquez Lluïsa March Soler Alfons Toimil Castro IL·LUSTRACIÓ Tatio Viana Miguel del Cerro EDICIÓ EXECUTIVA Lluïsa March Soler Alfons Toimil Castro DIRECCIÓ DEL PROJECTE Immaculada Gregori Soldevila DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

Les activitats no s’han de realitzar en cap cas en el llibre. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l’alumnat els copie en un quadern.

PRIMÀRIA

Llengua

Mapa de continguts Competència lectora

Unitat

Comunicació oral

1

La casa abandonada

Dia de mudança

Extraure informació d’un missatge telefònic Donar pistes

La casa El diccionari

2

A la cuina

Identificar l’objectiu d’un anunci Fer preguntes

Tinc un blog

La cuina Els sinònims

3

Una estrena de cine

Deduir informació Recomanar una pel·lícula

Càmera... acció!

El cine Els antònims

4

Al laboratori de l’escola

Ordenar una seqüència Donar consells

Tres, dos, un... zero!

El laboratori Les paraules polisèmiques

58

Identificar tipus de textos Recitar un poema

El país dels somnis

La biblioteca Les paraules parònimes

Muixerangueta meua

Les festes Les paraules homòfones

6

18

32

44

Vocabulari

5

El club de lectura

6

La festa de Sant Antoni

70

Reconéixer informacions falses Descriure animals

7

Cap on anem?

Localitzar llocs en un plànol Explicar un viatge

La nostra Rateta

82

La carretera Les paraules derivades

Completar informacions Dramatitzar una conversa

Menja’t el món!

El turisme Les paraules compostes

Completar un horari Anunciar una activitat

Sense Internet!

La tecnologia Els diminutius i els augmentatius

Identificar l’emissor de diversos missatges Expressar una opinió

Per què Amsterdam és la ciutat de les bicicletes?

La bicicleta La família de paraules

Distingir fets i opinions Presentar un espectacle

El Gran Circ de les Puces ha arribat al poble

El circ Les paraules onomatopeiques

146

Identificar la informació principal d’un text Descriure una imatge

Dia Mundial de l’Aigua

L’ecologia Les sigles

Un premi inesperat

160

Deduir informació Donar informació

El viatge amb tren Les variants lèxiques

Identificar variants dialectals Explicar una notícia en directe

Un cas ben curiós

L’escola de música Les frases fetes

Reconstruir missatges Comentar un espectacle

M’he enamorat!

Els sentiments Els refranys

8

De viatge pel món 96

9

Una fira de la tecnologia

del Dia 10 Marxa de la Bicicleta

108

122

Models de conjugació verbal

11 Un circ diferent amb 12 Tots el planeta

13 Viatge amb tren 14 Jornada d’assaig 15 Espectacle al carrer 6

134

172

186

Gramàtica

Ortografia

Literatura

Saber fer

Les llengües d’Espanya. El valencià

Sons i grafies

Escriure un correu electrònic

El grup nominal

L’ús de x, tx i ig

El substantiu. Classes de substantius

L’ús de x i ix

El gènere i el nombre del substantiu

L’ús de v

Els determinants (I). L’article, els possessius i els demostratius

La partició de paraules

Elaborar un àlbum il·lustrat

Els determinants (II). Numerals, indefinits, interrogatius i exclamatius

L’accentuació

Explicar un joc tradicional

L’adjectiu. Els graus de l’adjectiu

L’accent gràfic en les paraules agudes

El verb. Arrel i desinències

L’accent gràfic en les paraules planes

El verb. Nombre i persona

L’accent gràfic en les paraules esdrúixoles

El verb. Temps i mode

La dièresi

Escriure un article d’opinió

Els pronoms personals

L’ús del guionet

Escriure una notícia

L’adverbi

P i b a final de paraula

L’oració. Subjecte i predicat

T i d a final de paraula

Classes d’oracions

C i g a final de paraula

L’oració, el paràgraf i el text

Els punts suspensius

Els textos narratius. L’espai i el temps

Elaborar un anunci radiofònic Descriure l’escenari d’una pel·lícula

El narrador i els personatges

Els textos poètics. El vers

Donar instruccions orals per a fer un experiment

Descriure un lloc a partir d’un plànol Fer una exposició oral

Els recursos literaris

El text teatral. Diàlegs i acotacions

Fer una entrevista

Fer un debat

Escriure un text predictiu

L’obra teatral. Acte i escena

Descriure una persona

Contar un acudit

7

6

La festa de Sant Antoni

Continguts de la unitat EIX TEMÀTIC. LES FESTES

VOCABULARI

SABER

• Les festes. •  Les paraules homòfones.

GRAMÀTICA

• Els determinants (II).

ORTOGRAFIA

• L’accentuació.

• Escoltar i entendre un ban. COMUNICACIÓ ORAL

• Descriure un animal perquè els companys l’endevinen. • Parlar sobre festes tradicionals valencianes.

SABER FER

LECTURA

ESCRIPTURA

 

TASCA FINAL

• Llegir i comprendre un conte: Muixerangueta meua.

• Escriure un text sobre una festa local. •  Realitzar dictats.

• Explicar un joc tradicional.

• Actitud integradora cap a les persones nouvingudes.

SABER SER

FORMACIÓ EN VALORS

• Interés per conéixer les tradicions i els jocs populars valencians. • Gust per compartir els seus coneixements amb els altres.

8

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

RECURSOS DIGITALS

Programació didàctica d’aula

LlibreMèdia

Recursos per a l’avaluació

• Unitat 6: activitats i recursos.

• Avaluació de continguts. Unitat 6: models B i A.

El joc del saber

• Avaluació per competències. Prova de la unitat 6.

MATERIAL D’AULA

Ensenyament individualitzat • Pla de millora. Unitat 6: fitxes 1, 2 i 3. • Programa d’ampliació. Unitat 6.

Projectes de treball cooperatiu • Projecte del segon trimestre.

Recursos complementaris • Recursos literaris.

Làmina • Les festes.

CD Comunicació oral •  Unitat 6: pista 8.

CD Lectures •  Unitat 6: pista 6.

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

•  Taller de teatre. • Fitxes per a l’ús del diccionari.

Quadern de l’alumne

•  Programa d’educació emocional.

• Segon trimestre. Unitat 6.

• Fitxes per al desenvolupament de la intel·ligència.

Llibre de teatre

Projectes interdisciplinaris

•  Pluja de lletres 4.

• Projecte lingüístic. • Programa d’educació en valors. • Programa d’educació emocional.

Llibre de lectura Nou diccionari d’ús del valencià Comprensió lectora 4. Fitxes de treball

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Gener

Febrer

Març

9

Propòsits •  Millorar la comprensió auditiva   i l’expressió oral.

6

La festa de Sant Antoni

•  Descriure l’escena d’un porrat. •  Distingir les afirmacions verdaderes i falses sobre una audició. •  Descriure un animal perquè   els companys l’endevinen. •  Escriure un text breu sobre   les festes de la localitat.

Més recursos •  El porrat  Un porrat és una fira o mercat   de llepolies, fruita seca i altres mercaderies que se celebra   en determinades festivitats tradicionals. Sorgí de la veneració que llauradors i ramaders feien   als sants per aconseguir bones collites i fertilitat per als animals.   Els porrats més coneguts se celebren en honor de sant Antoni   i inclouen un acte de benedicció d’animals.  

Escoltar 1

pista 8

Escolta i escriu V si és verdader o F si és fals. Hui comencen les festes patronals en honor de Sant Blai. La inauguració de la fira i porrat es farà de vesprada. La benedicció dels animals es farà després de cremar la foguera.

2

Converteix en verdaderes les afirmacions falses de l’activitat anterior.

70

668024_Unitat 06.indd 4

Suggeriments didàctics Llegiu als xiquets el títol de la unitat, feu que observen la làmina i pregunteu-los en què consisteix la festa de Sant Antoni. Dirigiu la descripció dient-los que s’hi fan dues activitats: una al fons de la imatge (el mercat) i una altra en primer pla (la benedicció dels animals). Crideu l’atenció dels alumnes sobre els dos personatges que visten de blanc i comproveu si els reconeixen (són el rector i l’escolà). Digueu-los que el rector és el responsable de l’església i l’escolà és el seu ajudant; normalment hi treballen dins, però en la làmina ixen a la porta perquè és un dia especial. Expliqueu que l’objecte que du a la mà es diu salpasser i serveix per a beneir. Aclariu-los, si cal, que «beneir» significa ‘invocar la protecció de Déu’ i que per a fer-ho s’usa aigua beneïda, que l’escolà du en una caldereta. Pregunteu-los quins animals reconeixen en el dibuix i per

10

20/02/15 09:13

què pensen que els amos els porten al porrat. Si voleu, relacioneu l’acte de la benedicció dels animals amb el bateig, l’acte de beneir els xiquets acabats de nàixer. A propòsit dels animals del dibuix, podeu parlar amb els alumnes de la diferència entre els animals domèstics, el bestiar i els animals salvatges. Tant els domèstics com el bestiar els crien les persones; els primers ens fan companyia i dels segons en traiem un profit com ara la carn, la llana, la pell, etc. Els animals salvatges, en canvi, viuen en llibertat. Relacioneu el títol de la unitat, La festa de Sant Antoni, amb l’acte representat en la làmina. Expliqueu-los que, segons la llegenda, sant Antoni Abat era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el curava. Així ho féu amb un porquet que, agraït, l’acompanyà tota la vida. Per això també se’l coneix com a sant Antoni del porquet.

UNITAT

Parlar 3

6

NOTES

Observa la làmina i respon. Quin acte de la festa de Sant Antoni se celebra en aquest moment? Què fa el rector? I el fester? Quins animals estan a punt de ser beneïts? Quins ja ho han estat? Quin tipus de productes es venen a la parada de la fira i porrat?

4

Tria un animal i descriu-lo sense dir-ne el nom perquè els companys i les companyes l’endevinen. Per descriure’l, digues si és gran o menut; si té pèl, plomes, closca, etc.; de quin color és i què sol menjar.

5

EDUCACIÓ CÍVICA. Valorem la nostra cultura.

Contesta. Quines festes se celebren a la teua localitat? Què t’agrada d’aquestes festes? Quines altres festes tradicionals de la Comunitat coneixes? Creus que és important conservar-les? Justifica la resposta.

Escriure 6

Escriu un text breu sobre algun acte de les festes de la teua localitat que responga a aquestes preguntes. Quin acte és?

En què consisteix?

Quan i on se celebrarà?

SABER FER TASCA FINAL Explicar les regles d’un joc tradicional Quins jocs tradicionals coneixes? Has jugat a algun? Què necessites saber per a poder jugar bé a un joc? Al final d’aquesta unitat explicaràs les regles d’un joc tradicional. T’atreveixes?

71

668024_Unitat 06.indd 5

Sobre l’audició de l’activitat 1, expliqueu que un ban és un anunci que fa l’ajuntament d’una localitat. Pel que fa a l’activitat 6, és interessant que, una vegada corregit el text, els alumnes el guarden al seu dossier d’aprenentatge a fi de poder consultar-lo quan siga necessari, i també per poder valorar el seu progrés en la redacció de textos.

Solucions 1   F, V, F. 2   • Hui comencen les festes patronals en honor de sant

 

20/02/15 09:13

• Estan a punt de ser beneïts dos gossos i un cavall. Ja estan beneïts una ovella, un ocell, un conill, un hàmster i un gos. • A la parada de la fira i porrat es venen productes alimentaris artesans. 4   a  6   RL.

Competències Competència social i cívica. Amb la reflexió que es proposa en l’activitat 5, es pretén que els alumnes coneguen i valoren les festes tradicionals valencianes.

Antoni. • La benedicció dels animals es farà abans de cremar la foguera. 3   • La benedicció dels animals. El rector beneeix els animals. El fester reparteix rotllos als amos dels animals beneïts.

11

Competència lectora Propòsits • Llegir un text narratiu amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada.

• Augmentar el ritme lector. • Vore exemples d’actituds integradores de les persones nouvingudes.

Previsió de dificultats • En l’apartat Dificultats de lectura es demana als xiquets que acceleren el ritme lector. És probable que, al principi, s’entrebanquen en l’intent, ja que es tracta d’un paràgraf que conté oracions llargues, interrogatives i exclamatives.

Muixerangueta meua

DIFICULTATS DE LECTURA A vegades, quan llegim ràpid, oblidem fer l’entonació correcta de les oracions i això en dificulta la comprensió. Llig tan de pressa com pugues el quart paràgraf de la lectura fent les entonacions que corresponga a cada oració.

Hussein contemplava la lluna, intentant distraure els seus grans ulls del color de l’olivera perquè no ploraren. I és que tenia el cor trist. Feia a penes uns quants dies que ell i tota la seua família s’havien traslladat a viure a Algemesí, un poble de la comarca de la Ribera Alta, envoltat de tarongers i arrossars. Un poble molt diferent del seu, que tenia cases senzilles de fang i palla i es trobava assentat sobre una muntanyeta. De sobte, mentre mirava el cel estrellat i enyorava el seu poble, la va vore. Es va fregar amb força els ulls, va mirar de nou i va comprovar que el que havia vist era real: la xiqueta més bonica que havia vist mai tocava la lluna allà davant seu! Anava vestida d’una manera molt estranya. Portava una brusa cenyida i recta, botonada per davant, pantalons llargs i un bonet orellut, tot de ratlles roges, blanques i blaves. En observar-la atentament va apreciar que no era molt alta. Però, aleshores, com podia tocar la lluna? És que anava als muscles d’algun gegant? S’hi va fixar bé i va vore que no, que no era un gegant el que la sostenia, sinó un altre xiquet com ell,

72

668024_Unitat 06.indd 6

Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR En la lectura d’aquest conte els alumnes trobaran un exemple d’integració social d’un nouvingut per mitjà d’una tradició local. Demaneu-los que observen el dibuix que encapçala el conte i comproveu si hi reconeixen la Muixeranga, és a dir, les torres humanes d’Algemesí. Tingueu en compte que muixeranga també designa la melodia que acompanya la formació d’aquestes torres humanes. LECTURA En l’apartat Dificultats de lectura es demana que els alumnes lligen un paràgraf a un ritme ràpid. L’objectiu és que, progressivament, els xiquets passen de descodificar les

12

20/02/15 09:13

paraules sense errors a llegir amb un ritme i expressió adequats, posant èmfasi en determinades paraules i adaptant el to de veu als signes de puntuació. El professor, com a lector expert, és qui millor pot servir-los de model de lectura. Llegiu-los el fragment avivant o atenuant el ritme lector en les parts que convinga i reflexioneu en veu alta que ho heu fet per comprendre’l millor. Tot seguit, ells poden provar de fer-ho igual que vosaltres. Després d’aquest exercici, deixeu que facen una lectura atenta del conte seguida d’una lectura en veu alta, com d’habitud. Recordeu que també disposeu de la lectura gravada en el CD Lectures (pista 6), que podeu usar com considereu convenient.

1 6 i que a aquest el sostenia una dona. Davant de la seua finestra havien construït una gran torre humana, que es feia i es desfeia al ritme de tabal i dolçaina! Aleshores la xiqueta el va mirar, li va fer un somriure de galló de mandarina i el va convidar a unir-s’hi. Ell no s’ho va pensar dues vegades i va baixar corrent al carrer. –Hola! Sóc Salut! –es va presentar la xiqueta del somriure una vegada en terra. –I jo Enric –va dir el xiquet que feia uns instants la duia als muscles. De sobte el van envoltar totes aquelles persones vestides de manera estranya per donar-li la benvinguda. –Qui sou? –va preguntar Hussein. –Som la Muixeranga –va respondre un dels joves del grup. –La Muixeranga? –es va estranyar Hussein. –La Muixeranga és un conjunt de danses i castells humans típics d’ací –li va explicar una dona. –Estem assajant per a la Festa Major de la Mare de Déu de la Salut. Si vols enfilar-te fins al cel, fer pinya o simplement passar-t’ho bé, uneix-te a nosaltres! –li va proposar la xiqueta del somriure de galló de mandarina. El cor de Hussein es va alegrar. Ell hauria anat fins a la lluna perseguint el somriure d’aquella muixerangueta! Tot i que encara enyorava el seu poble, Hussein es va sentir molt a gust envoltat de tots aquells desconeguts vestits de manera tan estranya, veïns del poble que ara l’havia acollit. Així és que des d’aquella mateixa nit, la Muixeranga d’Algemesí va comptar amb un nou membre d’ulls grans del color de l’olivera.

UNITAT

6

NOTES

enyorava: trobava a faltar. bonet: barret de tela que s’ajusta al cap. galló: cada una de les parts en què es divideix per dins una taronja, una mandarina, etc. enfilar-te: pujar a un lloc alt usant els peus i les mans. pinya: grup de persones que fan de base en un castell humà.

DIFICULTATS D’ESCRIPTURA Completa amb les grafies que corresponga. Després, localitza les paraules en la lectura i comprova que les has escrites correctament.

*

sen illes

*

e tranya

* *

so riure

 

a ajant

73

668024_Unitat 06.indd 7

20/02/15 09:13

3

DESPRÉS DE LLEGIR Formuleu als alumnes algunes preguntes que els facen parlar sobre el conte i que us permeten comprovar que l’han comprés bé: En quin poble valencià passa la història? Què té en el conte el color de l’olivera? Com li diuen al xic dels ulls d’aquest color? Ha viscut sempre a Algemesí? Està trist o content? Per què? Què el sorprengué una nit quan aguaitava per la finestra? Per què es diu que la xiqueta podia tocar la Lluna? A quin grup pertanyia la xiqueta? Què fan en la Muixeranga?

Competències Consciència i expressió cultural. Amb la lectura del conte Muixerangueta meua els alumnes coneixen una tradició

valenciana única que en 2011 va ser declarada patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO.

Altres activitats PER A AMPLIAR La lectura fluida. Trieu un poema molt expressiu, dividiu els alumnes en grups i aviseu-los que els llegireu un text molt bonic quatre vegades. Cada grup apuntarà en un full com heu llegit cada vegada i decidirà quina lectura ha sigut fluida. La primera vegada llegireu el poema molt ràpid; la segona, sense expressivitat; la tercera, molt lentament; i la quarta, de forma fluida. La idea és que els alumnes opinen sobre les diverses lectures i acorden finalment entre tots què és llegir fluidament.

13

Competència lectora Propòsits

1

Digues en quin moment del dia se situa l’acció de la lectura i explica com ho has sabut.

2

Completa. Què li passava a Hussein?

• Valorar la comprensió general del conte Muixerangueta meua.

• Promoure una actitud favorable Hussein estava

a la integració cultural dels nouvinguts.

perquè feia

s’havien traslladat a viure a

que ell i i

el seu poble.

• Raonar sobre els beneficis de pertànyer a un grup o associació cultural.

3

Tria la imatge correcta. Què va vore Hussein per la finestra? A

B

C

Més recursos • La Muixeranga –http://www.novamuixeranga.com –http://www.muixeranga.org/inici. html 4

Escriu el nom de la xiqueta que va vore Hussein per la finestra i del xiquet que la duia als muscles.

5

Llig i respon.

NOTES

Qui diu això? A qui ho diu?

Som la Muixeranga.

Què és la muixeranga? Qui ho explica? Què feien en el moment que els veu Hussein?

6

Copia la correcta. Què passa al final? Hussein accepta la proposta de Salut i s’apunta a la Muixeranga.

7

Hussein no s’apunta a la Muixeranga però es fa amic d’Enric i de Salut.

Comenta amb els companys i les companyes. Quines coses positives creus que aportarà a Hussein el fet de formar part de la Muixeranga? T’agradaria participar en algun grup o associació així? Per què?

74

668024_Unitat 06.indd 8

Solucions 1   De nit. Se sap perquè Hussein veu la Lluna des de la fi-

nestra. 2   Hussein estava trist perquè feia uns quants dies que ell

i la seua família s’havien traslladat a viure a Algemesí i enyorava el seu poble. 3   Cal triar la imatge C. 4   Salut i Enric. 5   • Ho diu un jove del grup. A Hussein. • És un conjunt de danses i castells humans típics d’Algemesí. Ho explica una dona. • Assajar per a la Festa Major de la Mare de Déu de la Salut.

14

20/02/15 09:13

6   Hussein accepta la proposta de Salut i s’apunta a la Mui-

xeranga. 7  RL.

Competències Competència social i cívica. En l’activitat 7, es pretén fomentar una reflexió que, d’una banda, faça els alumnes conscients dels aspectes positius de la multiculturalitat; i de l’altra, els faça proclius a participar en grups o associacions culturals i lúdiques.

Vocabulari. 1

festiu

Ahir anàrem a un

festival

El dia 3 de febrer se celebra la

fester

El dia de Sant Josep és dia Ramon és el

A

G

E

G

A

N

T

R

A

de les festes.

de Sant Blai.

• Saber què són les paraules

.

homòfones i usar-ne.

de la meua cosina Adriana.

SÓN FIGURES

T

A

X

P

A

A

N

E

E

T

E

A

B

R

N

B

U

N

Y

O

L

E

B

U

C

E

D

O

L

Ç

A

I

N

A

T

P

T

O

R

R

Ó

E

T

D

L

Més recursos • Dolços típics valencians

SÓN DOLÇOS

http://www.uv.es/baldovi/cuina/ postre3.htm • Instruments musicals populars

SÓN INSTRUMENTS MUSICALS

http://www.dival.es/va/ normalitzacio/sites/default/files/ normalitzacio/Cartell%20 dels%20instruments%20 populars.pdf

LES PARAULES HOMÒFONES

• Banc de paraules homòfones

Són paraules homòfones les que sonen igual, però signifiquen coses diferents. Per exemple, massa (‘gran quantitat’) i maça (‘tipus de martell’) són paraules homòfones.

3

6

• Aprendre vocabulari de l’àmbit

de música folklòrica.

Localitza en la sopa de lletres sis paraules relacionades amb les festes i escriu-les on corresponga. C

UNITAT

Propòsits

Completa cada oració amb la paraula de la família de festa que corresponga.

festivitat

2

6 1

LES FESTES

A – ha; anular – anul·lar; em – hem; mes – més; net – nét; sec – cec; signe – cigne; sol – sòl; conte – compte; contar – comptar; segar – cegar.

Copia la paraula homòfona correcta. Com s’anomena cada cosa? Si et cal, consulta el diccionari. bota

fals

cup

bóta

falç

cub

NOTES AMPLIE EL VOCABULARI 4

Descobreix quina d’aquestes paraules no fa referència a una dansa popular i digues a què es refereix. els arquets

la Moma

les filades

els tornejants

75

668024_Unitat 06.indd 9

Suggeriments didàctics Tingueu en compte que en els parlars en què no es fa la distinció entre el so de la b i la v, també són homòfones paraules com beu i veu, ball i vall, bell i vell, etc. Vigileu i treballeu també les confusions habituals entre formes del verb haver i altres paraules: ha amb la preposició a, hem amb el pronom em…

Solucions 1   • Ahir anàrem a un festival de música folklòrica. • El dia

3 de febrer se celebra la festivitat de Sant Blai. • El dia de Sant Josep és dia festiu. • Ramon és el fester de la meua cosina Adriana. 2   SÓN FIGURES ▶ GEGANT (horitzontal, línia 1), CABUT

20/02/15 09:13

3), TORRÓ (horitzontal, línia 5). SÓN INSTRUMENTS MUSICALS ▶ DOLÇAINA (horitzontal, línia 4), TABAL (vertical, línia 11). 3   • bota. • falç. • cub. 4   Les filades. RM. Una filada és, en les festes de Moros i Cristians, un conjunt de persones que participen en les desfilades amb un mateix nom i amb el mateix vestit.

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE Dictats breus amb paraules homòfones. Plantegeu als alumnes dictats breus, d’una sola oració, en què siguen conscients que treballen la diferència entre dos homòfons.

(vertical, línia 1). SÓN DOLÇOS ▶ BUNYOL (horitzontal, línia

15

Gramàtica. Propòsits • Conéixer més paraules que poden exercir de determinants en el grup nominal. • Saber què són els numerals cardinals i els numerals ordinals.

A més de l’article, els demostratius i els possessius hi ha altres paraules que poden fer de determinants dins del grup nominal: els numerals, els indefinits, els interrogatius i els exclamatius.

Els numerals

QUART CONCURS DE DISFRESSES

Els numerals són paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa. Poden ser de dos tipus: Els numerals cardinals expressen una quantitat exacta. Exemple: un viatge, dues persones.

• Conéixer i usar indefinits, interrogatius i exclamatius.

Apunta-t’hi i posa-hi molta imaginació.

Els numerals ordinals expressen el lloc que ocupa un ésser o un objecte en un grup ordenat. Exemple: quart concurs.

Previsió de dificultats • És possible que alguns alumnes tinguen dificultats per a usar l’interrogatiu i exclamatiu quin i el confonguen amb que. A propòsit de l’activitat 7, expliqueu que quin concorda en gènere i nombre amb el substantiu que acompanya (Quin cotxe! Quina moto! Quins cotxes! Quines motos!). Si ho trobeu convenient, podeu explicar que l’exclamatiu que, en canvi, s’usa davant d’adjectius i adverbis i és invariable (Que bonic! Que bonica! Que bonics! Que boniques! Que prompte! Que lluny!).

ELS DETERMINANTS (II)

Els indefinits Els indefinits són paraules que expressen quantitat de forma inexacta. Exemple: molta imaginació. També serveixen per a identificar algú o alguna cosa de manera imprecisa: qualsevol persona.

Pots guanyar un viatge per a dues persones! Quina disfressa et faràs?

Els interrogatius i els exclamatius Algunes preguntes i algunes exclamacions van introduïdes per paraules que acompanyen i determinen el substantiu sobre el qual es fa la pregunta o l’exclamació. Exemple: Quina disfressa et faràs? Quanta gent que ha vingut! Aquestes paraules són els interrogatius i els exclamatius.

Els numerals són paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa. Els numerals poden ser cardinals o ordinals. Els indefinits són paraules que expressen quantitat o anomenen algú o alguna cosa de manera imprecisa. Els interrogatius i els exclamatius són paraules que acompanyen i determinen un substantiu alhora que introdueixen una pregunta o una exclamació sobre aquest.

1

Digues quin tipus de determinant acompanya el substantiu de cada grup nominal. aquestes festes

quatre taronges

ta casa

pocs ocells

quina alegria!

uns amics

76

668024_Unitat 06.indd 10

Suggeriments didàctics Com a introducció al tema, podeu recordar breument els determinants que heu vist fins ara. Escriviu en la pissarra grups nominals que continguen demostratius, possessius i articles. Aviseu els alumnes que hui coneixeran uns altres determinants. Al llarg de la sessió, recalqueu que els determinants van davant del substantiu. Quan expliqueu els numerals cardinals, digueu als alumnes que usem aquestes paraules quan sabem la quantitat exacta de coses de què parlem (tres persones, cinc amics, quaranta cotxes). Compareu-los després amb els indefinits, que expressen una quantitat que no sabem o no volem dir exactament. Per fer-ho, partiu dels mateixos exemples que havíeu usat adés: poques persones, alguns amics, molts cotxes.

16

20/02/15 09:13

Pel que fa als ordinals, noteu que en l’activitat 3 s’expressa una regla per a formar-los a partir dels cardinals (afegint -é, -ena). En l’activitat 4 es pretén que deduïsquen els ordinals que tenen formes particulars (primer, segon, tercer i quart). Si ho trobeu convenient, recordeu que, a més, existeixen les formes quint, sext, sèptim, octau, que s’usen normalment en música i en altres àmbits. Quant als interrogatius i els exclamatius, tracteu que els alumnes relacionen interrogatiu amb interrogar i preguntar, i exclamatiu amb exclamar o parlar alt quan expressem sorpresa, alegria, advertència….

6 1 22

UNITAT

6

NOTES

Localitza Localitza els els numerals numerals del del text text següent següent ii classifica’ls. classifica’ls.

Un Un festival festival musical musical En En tres tres setmanes setmanes se se celebrarà celebrarà la la vint-i-quatrena vint-i-quatrena edició edició del del Festival Festival de de Música Música Tradicional Tradicional aa setze setze quilòmetres quilòmetres d’ací. d’ací. Jo Jo hi hi aniré aniré per per segona segona vegada. vegada. Vols Vols vindre vindre tu tu també? també? NUMERALS NUMERALS ORDINALS ORDINALS

NUMERALS NUMERALS CARDINALS CARDINALS 33

Forma Forma els els ordinals ordinals corresponents corresponents aa cada cada cardinal cardinal seguint seguint el el model. model. CARDINAL

ORDINAL

cinc + -é, -ena → cinqué, cinquena

tretze tretze

set set

trenta-tres trenta-tres

noranta noranta

seixanta-sis seixanta-sis

vint-i-quatre vint-i-quatre

44

Pensa Pensa ii respon. respon. Quins Quins quatre quatre numerals numerals cardinals cardinals no no segueixen segueixen la la regla regla anterior anterior per per formar formar els els ordinals ordinals corresponents? corresponents? Com Com els els formen? formen?

55

Substitueix Substitueix els els numerals numerals destacats destacats per per indefinits. indefinits. Ja Ja s’han s’han celebrat celebrat set set proves proves del del campionat campionat ii he he guanyat guanyat quatre quatre premis. premis. Hi Hi havia havia quatre-centes quatre-centes persones persones en en el el concert concert ii vint vint persones persones en en el el recital recital de de poesia. poesia.

66

Encercla Encercla de de roig roig els els interrogatius interrogatius ii de de blau blau els els exclamatius. exclamatius. Quina festa festa més més divertida! divertida! Quina

Per quins quins carrers carrers passa passa la la desfilada? desfilada? Per

Quantes persones persones coneixes? coneixes? Quantes

Quants amics amics que que tens! tens! Quants

EM FIXE EN LA LLENGUA 7

Llig i corregeix els casos incorrectes. ÉS CORRECTE

ÉS INCORRECTE

Què = quina cosa

Què = quin, quina...

Què t’agrada?

Què camisa t’agrada?

Ningú sabia què volia. Saps què concert fan hui? Què festes t’agraden més? Què ha dit Albert?

77

668024_Unitat 06.indd 11

Solucions 1   • aquestes festes: demostratiu. • pocs ocells: indefinit.

• quatre taronges: numeral cardinal. • quina alegria!: exclamatiu. • ta casa: possessiu àton. • uns amics: article indeterminat. 2   NUMERALS CARDINALS ▶ tres, setze. NUMERALS ORDINALS ▶ vint-i-quatrena, segona. 3   • tretze → tretzé, tretzena. • trenta-tres → trenta-tresé,

trenta-tresena. • seixanta-sis → seixanta-sisé, seixanta-sisena. • set → seté, setena. • noranta → noranté, norantena. • vint-i-quatre → vint-i-quatré, vint-i-quatrena. 4   No la segueixen u, dos, tres i quatre. Els ordinals corres-

ponents són primer, segon, tercer i quart.

 

20/02/15 09:13

5   RM. • Ja s’han celebrat moltes proves del campionat i he

guanyat alguns premis. • Hi havia moltes persones en el concert i poques en el recital de poesia. 6  INTERROGATIUS → Quantes persones coneixes? Per quins carrers passa la desfilada? EXCLAMATIUS → Quina festa més divertida! Quants amics que tens! 7   • Saps què quin concert fan hui? • Què Quines festes t’agraden més?

Competències Aprendre a aprendre. La localització de paraules en un text i la posterior classificació en categories, tal com es demana en l’activitat 2, facilita que els alumnes interioritzen la pertinença de cada terme a un grup o a un altre.

17

Ortografia. Propòsits

L’ACCENTUACIÓ

Recordes què és la síl·laba tònica d’una paraula?

•  Distingir síl·labes tòniques i síl·labes àtones. •  Conéixer els dos tipus d’accent   (greu i agut) i saber quines vocals poden portar l’un o l’altre.

Quan pronunciem una paraula, sempre hi ha una síl·laba que sona més forta que les altres. Aquesta és la síl·laba tònica de la paraula i les altres són les síl·labes àtones. En algunes paraules, la síl·laba tònica es destaca posant sobre la vocal un signe anomenat accent gràfic. En valencià, l’accent gràfic pot ser greu (`) o agut (´). Exemple àncora, campió…

Previsió de dificultats •  Si trobeu que pot facilitar   als alumnes l’aprenentatge,   valoreu la possibilitat d’usar   la terminologia accent obert   i accent tancat quan expliqueu   els tipus d’accents.

1

Forma paraules noves unint les síl·labes tòniques de les paraules de cada grup i digues el número corresponent. Quin dibuix anomenen? 2

1

albergina + mirada + fada

calamar + bengala + origen + abecedari 3 escala + setmana + galeta + camió

2

Classifica aquestes paraules segons la posició de la síl·laba tònica. ordinador

escola

telèfon

tàctica

camisa

calcetí

pràctica

julivert

cúpula

fuster

científica

carta

ÚLTIMA SÍL·LABA

3

PENÚLTIMA SÍL·LABA

ANTEPENÚLTIMA SÍL·LABA

Tria la paraula que corresponga a cada esquema tenint en compte que el quadre de color indica la posició de la síl·laba tònica. conte / perol

termòmetre / matemàtic

mural / pinta

piràmide / ensalada

78

668024_Unitat 06.indd 12

Suggeriments didàctics L’apartat d’ortografia d’aquesta unitat servirà d’introducció a les normes d’accentuació. Ací ens limitarem a recordar i reforçar els conceptes de síl·laba tònica i síl·laba àtona i a recalcar els dos tipus d’accent que hi ha (greu o agut) i quines vocals poden dur un, l’altre o els dos. Al llarg de les unitats següents abordarem la distinció entre paraules agudes, planes i esdrúixoles, així com les normes d’accentuació pròpiament dites. Recordeu als alumnes que les paraules es componen de colps de veu que es diuen síl·labes. Feu que se n’adonen sil· labejant algunes paraules i picant de mans a cada colp de veu. Després, digueu-los que en les paraules de més d’una síl·laba sempre n’hi ha una que sona més forta que les altres: la síl·laba tònica. La resta es diuen síl·labes àtones.

18

20/02/15 09:13

Noteu que en les activitats 1, 2 i 3 es treballen de manera intuïtiva paraules agudes, planes i esdrúixoles. Convé que, de moment, us limiteu a ensenyar-los a localitzar la síl·laba tònica en una paraula i a dir-ne la posició. Més avant aprendran a classificar-les segons aquesta posició.

Solucions 1   • albergina + mirada + fada ▶ girafa (2). • calamar +

bengala + origen + abecedari ▶ margarida (3). • escala + setmana + galeta + camió ▶ camaleó (1). 2   ÚLTIMA SÍL·LABA ▶ ordinador, calcetí, fuster, julivert. PENÚLTIMA SÍL·LABA ▶ camisa, escola, telèfon, carta. ANTEPENÚLTIMA SÍL·LABA ▶ cúpula, pràctica, científica, tàctica. 3   • conte. • mural. • termòmetre. • ensalada.

6 1 44

UNITAT

6

NOTES

Classifica les les paraules paraules amb amb accent accent gràfic. gràfic. Classifica Divendres, dia 3, se celebrarà la conferència

Història de la festa. Dels orígens a l’actualitat a càrrec de Núria Estellés, de l’associació festera «Els mixets»

PORTEN ACCENT ACCENT GREU GREU PORTEN 55

PORTEN ACCENT ACCENT AGUT AGUT PORTEN

Observa la la classificació classificació anterior anterior ii completa. completa. Observa La vocal porta sempre accent greu (`). Les vocals i i poden porten sempre accent agut (´). En canvi, les vocals portar accent greu (`) o agut (´) segons que sonen obertes o tancades.

66

DICTAT. Prepara Prepara el el dictat dictat per per fer-lo fer-lo en en el el quadern. quadern. DICTAT. Fixa’t en en el el tipus tipus d’accent d’accent gràfic gràfic de de cada cada paraula paraula accentuada. accentuada. Fixa’t

Una notícia notícia fantàstica fantàstica Una Els pares pares m’han m’han promés promés que que el el pròxim pròxim dèsset dèsset de de gener gener Els visitarem els els oncles oncles ii el el meu meu cosí cosí Adrià. Adrià. A A mi mi la la notícia notícia m’ha m’ha fet fet visitarem molta il·lusió. il·lusió. No No només només perquè perquè ens ens reunirem reunirem tota tota la la família família molta després de de tant tant de de temps, temps, sinó sinó també també perquè perquè podré podré celebrar celebrar després amb ells ells les les festes festes de de Sant Sant Antoni. Antoni. És És fantàstic! fantàstic! amb

APRENC A ESCRIURE MILLOR ORTOGRAFIA VISUAL fàbrica

fabrica

rècord

record

escola

escolà

7

Completa amb la paraula corresponent de cada parell. Utilitza el diccionari, si et cal. Aquesta empresa Aquell atleta té un Mon pare va ser

8

cotxes. mundial. de menut.

Escriu una oració amb cada una de les paraules que no has utilitzat.

79

668024_Unitat 06.indd 13

4   PORTEN ACCENT GREU ▶ celebrarà, conferència, his-

tòria, càrrec. PORTEN ACCENT AGUT ▶ orígens, Núria, Estellés, associació. 5   La vocal a porta sempre accent greu (`). Les vocals i i u porten sempre accent agut (´). En canvi, les vocals e i o poden portar accent greu (`) o agut (´) segons que sonen obertes o tancades. 6   Activitat de dictat. 7   • Aquesta empresa fabrica cotxes. • Aquell atleta té un

rècord mundial. • Mon pare va ser escolà de menut. 8   RM. Mon pare treballa en una fàbrica de cotxes. / Tinc un bon record de l’excursió a la neu. / Divendres que ve no hi ha escola.

 

20/02/15 09:13

Competències Aprendre a aprendre. Per mitjà de la compleció de la norma ortogràfica que es realitza en l’activitat 5 aconseguim que els alumnes s’hi fixen més i la interioritzen millor. Per a millorar l’aprenentatge, podeu demanar-los que l’exemplifiquen escrivint paraules amb cada tipus d’accent, que siguen diferents de les paraules del llibre. Les activitats 7 i 8 aprofiten per a fer entendre als alumnes la importància i la utilitat de posar accents quan escrivim. En molts casos, l’accent ens permet distingir dues paraules de significats diferents.

19

SABER FER

Propòsits

Explicar un joc tradicional

• Conéixer i apreciar els jocs tradicionals valencians.

Ara explicaràs oralment als companys i les companyes en què consisteix el joc tradicional que tu vulgues. Procura exposar-ne bé les regles perquè tots entenguen com s’hi juga.

• Fer una exposició oral davant dels companys.

Prepara el teu treball

Més recursos

1

Ací tens algunes propostes: el sambori, el mocador, la gallineta cega, algun joc de corda...

• Jocs tradicionals explicats http://es.slideshare.net/ elmaestrojuan/jocs-tradicionalsvalencians

Tria el joc tradicional que t’agradaria explicar.

2

Respon sobre el joc escollit. Quin tipus de joc és: de carrer, de taula...? Quants jugadors hi poden jugar com a mínim? I com a màxim? Van sols o en equips?

• Documental sobre jocs tradicionals – https://www.youtube.com/ watch?v=r5VC5MbjkDk – https://www.youtube.com/ watch?v=sXFwu3o0a78

Quins materials es necessiten per a jugar-hi? Quin és l’objectiu del joc? Quines normes cal seguir per a jugar-hi?

• A què juguem? Els nostres jocs

3

i joguets tradicionals. Francesc Gisbert (Ed. Bullent)

Elabora el guió de la teua explicació amb la informació anterior estructurada en dos blocs. PRESENTACIÓ

Digues el nom, el tipus de joc que és, quanta gent hi pot jugar i quins materials es necessiten.

COM S’HI JUGA

Indica quin és l’objectiu del joc i quines regles cal seguir-hi.

NOTES

Demostra que ho saps fer

4

Explica el joc als companys de classe seguint el guió que has elaborat. Usa expressions com ara de primer, a continuació, tot seguit... per a indicar l’ordre en què cal fer cada acció.

5

TREBALL COOPERATIU. Demana als companys que valoren la teua exposició i que et suggerisquen com millorar-la.

80

668024_Unitat 06.indd 14

Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística Per mitjà d’aquest Saber fer els alumnes milloren la seua competència oral realitzant una exposició de caràcter didàctic. Complementàriament, el seu contingut ajuda a desenvolupar la consciència d’una cultura lúdica pròpia que, malauradament, s’està perdent a favor d’altres maneres de jugar. Presenteu als alumnes diversos jocs tradicionals (consulteu l’apartat Més recursos d’aquesta pàgina de la Guia) i assigneu un joc a cada alumne. És convenient que planegeu l’activitat amb alguns dies d’antelació perquè tinguen temps per a preparar-la i assajar-la a casa. TREBALL COOPERATIU . En l’activitat 5 es proposa que els alumnes valoren l’exposició de cada company. Podeu

20

20/02/15 09:13

deixar que al final de cada intervenció li pregunten pels aspectes que no han quedat clars, de forma que tinga l’oportunitat d’aclarir dubtes i millorar l’exposició. La millor manera d’aprendre a jugar és jugant. Per això, podeu organitzar les exposicions dels alumnes de manera que en acabar cada una hi haja temps per a jugar al joc que s’ha explicat. D’aquesta manera els alumnes aprenen a acceptar les normes, les regles i el paper que se’ls ha assignat en cada joc.

Solucions 1   a  5   RL.

6

UNITAT

6

ACTIVITATS FINALS 1

Escriu el nom d’un d’aquests elements típics de les festes tradicionals.

5

UN DOLÇ UN INSTRUMENT MUSICAL 2

6

Localitza dues paraules homòfones en cada oració i digues què significa cada una.

Propòsits

Encercla la síl·laba tònica d’aquestes paraules. fàbrica

abella

demà

llapis

música

recollir

• Repassar i consolidar els continguts de la unitat i d’unitats anteriors. • Elaborar un fullet d’instruccions o dissenyar un cartell.

Escriu accent greu (`) o agut (´) sobre la vocal destacada segons corresponga.

NOTES

Aquella maça pesa massa per a tu. El comte i la comtessa van demanar el compte al cambrer. Aquell home calb és de Calp. 3

4

platan

pastis

melo

REPÀS ACUMULATIU

PER A PENSAR. Reflexiona i respon. Quin problema poden presentar les paraules homòfones a l’hora d’escriure-les?

7

Explica amb exemples. Què tenen en comú i en què es diferencien?

8

Escriu una oració en cada cas. Amb un demostratiu que indique llunyania. Amb un possessiu en plural. Digues per què no estan ben partides aquestes paraules a final de línia.

Els numerals i els indefinits. Els interrogatius i els exclamatius.

para-

mo-

igua

txilla

Demostra el teu talent 9

Tria i resol l’activitat que més t’agrade. A. Elabora el fullet d’instruccions d’algun joc de taula que t’agrade (parxís, dames, escacs...). B. Dissenya un cartell per a anunciar les festes patronals de la teua localitat. Afig-hi imatges i algun eslògan o frase que anime la gent a participar-hi.

81

668024_Unitat 06.indd 15

Solucions 1   RM. UN DOLÇ ▶ massapà. UN INSTRUMENT MUSICAL ▶ dolçaina. 2   • Aquella maça pesa massa per a tu (Maça: ferramenta

semblant al martell. Massa: en excés). • El comte i la comtessa van demanar el compte al cambrer (Comte: noble inferior al marqués. Compte: quantitat que cal pagar en un restaurant). • Aquell home calb és de Calp (Calb: sense pèl al cap. Calp: municipi de la Marina). 3   RM. Que, com que sonen igual, no sabem si escriure-les d’una manera o d’una altra. Per exemple, amb ç o amb ss, amb h o sense… 4   RM. • Els dos indiquen una quantitat, els primers exacta

i els altres inexacta. • Tenen formes semblants, però els inter-

20/02/15 09:13

rogatius s’usen per a introduir preguntes, mentre que els exclamatius s’usen per a introduir exclamacions. 5   • fàbrica. • llapis. • abella. • música. • demà. • recollir. 6   Plàtan, pastís, meló. 7   RM. • Aquella muntanya és alta. • Tin les teues ulleres. 8   Paraigua, perquè no es pot partir un diftong. Motxilla, per-

què cal partir el dígraf tx. 9   RL.

Competències Iniciativa i actitud emprenedora. Doneu un reforç positiu a les iniciatives dels alumnes penjant en la paret de l’aula els fullets i cartells que hagen fet en l’activitat 9.

21

7

Cap on anem?

Continguts de la unitat EIX TEMÀTIC. LA CARRETERA

VOCABULARI

SABER

• La carretera. •  Les paraules derivades.

GRAMÀTICA

• L’adjectiu. Els graus de l’adjectiu.

ORTOGRAFIA

•  L’accent gràfic en les paraules agudes.

LITERATURA

•  Els textos poètics. El vers.

• Extraure dades a partir de l’escolta d’una conversa. COMUNICACIÓ ORAL

• Contar l’experiència personal d’un viatge. • Raonar per què cal fer cas dels senyals de trànsit.

SABER FER

LECTURA

ESCRIPTURA

 

TASCA FINAL

• Llegir i comprendre un conte: La nostra Rateta.

• Escriure normes de comportament viari. •  Realitzar dictats.

• Descriure un lloc a partir d’un plànol.

• Respecte pels senyals de trànsit. • Ús d’expressions de cortesia amb persones desconegudes.

SABER SER

FORMACIÓ EN VALORS

• Consciència del dret dels animals a tindre una vida digna. • Responsabilitat i prudència a l’hora de viatjar en un vehicle.

22

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

RECURSOS DIGITALS

Programació didàctica d’aula

LlibreMèdia

Recursos per a l’avaluació

• Unitat 7: activitats i recursos.

• Avaluació de continguts. Unitat 7: models B i A.

El joc del saber

• Avaluació per competències. Prova de la unitat 7.

MATERIAL D’AULA

Ensenyament individualitzat • Pla de millora. Unitat 7: fitxes 1, 2 i 3. • Programa d’ampliació. Unitat 7.

Projectes de treball cooperatiu • Projecte del segon trimestre.

Recursos complementaris • Recursos literaris.

Làmina • La carretera.

CD Comunicació oral •  Unitat 7: pista 9.

CD Lectures •  Unitat 7: pista 7.

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

•  Taller de teatre. • Fitxes per a l’ús del diccionari.

Quadern de l’alumne

•  Programa d’educació emocional.

• Segon trimestre. Unitat 7.

• Fitxes per al desenvolupament de la intel·ligència.

Llibre de teatre

Projectes interdisciplinaris

•  Pluja de lletres 4.

• Projecte lingüístic. • Programa d’educació en valors. • Programa d’educació emocional.

Llibre de lectura Nou diccionari d’ús del valencià Comprensió lectora 4. Fitxes de treball

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Gener

Febrer

Març

23

Propòsits •  Millorar la comprensió auditiva   i l’expressió oral.

7

Cap on anem?

•  Descriure l’escena de l’àrea   de servei d’una carretera. •  Extraure d’una audició algunes dades referents a un itinerari. •  Contar l’experiència personal   d’un viatge. •  Conéixer alguns senyals de trànsit. •  Escriure normes bàsiques  de comportament viari.

Més recursos • Fitxes d’educació viària http://www.girona.cat/caseta/

materialdidactic/160viaria1md.pdf  

Escoltar 1

pista 9

Escolta mirant el mapa i completa amb les lletres que corresponga. Es troben en el punt . al punt

2

D A

i van cap

Escolta de nou i escriu els noms. Del punt B

Del punt C

C

E

B Del punt E

82

668024_Unitat 07.indd 16

Suggeriments didàctics Anuncieu als alumnes que en la unitat que ara comenceu parlareu dels viatges per carretera i el trànsit. Animeu-los a descriure la làmina formulant-los preguntes com aquestes: Quin lloc es representa en el dibuix? Per a què hi paren els cotxes? Quines coses s’hi poden fer? Què fa cada personatge? A l’hora de fer l’activitat 1, expliqueu que estan a punt d’escoltar la conversa entre els dos senyors que, en la làmina, estan al costat del cotxe roig. Una vegada l’hauran resolta, comproveu si s’han adonat si es parlaven de tu o de vosté. Reproduïu de nou l’audició si fóra necessari i expliqueu que es parlen de vosté perquè no es coneixen. Feu-los notar també les expressions de cortesia i educació que usen (Disculpe, moltes gràcies i de res). Fomenteu l’ús d’aquestes fórmules.

24

20/02/15 09:38

En l’activitat 5, pregunteu-los quin dels senyals es troba també en la làmina. Feu que raonen quina funció té.

Solucions 1   Es troben en el punt A i van cap al punt E. 2   • Del punt B ▶ Porrat. Del punt C ▶ Ermita de les Neus. Del punt E ▶ Àrea recreativa de Montfred. 3   • RL. / Els cotxes paren en aquests llocs a fer gasolina o

per si els ocupants necessiten menjar, anar al lavabo o preguntar com anar a algun lloc. • És una autovia. Perquè té calçades de dos carrils cada una, separades per als dos sentits de la circulació. 4   RL.

UNITAT

Parlar 3

7

NOTES

Observa la làmina amb atenció i respon. Has estat alguna vegada en un lloc com aquest? Per què hi paren els cotxes? Creus que la via que hi ha representada és una carretera normal o una autovia? Per què?

4

Explica algun viatge que hages fet per carretera. Digues d’on vas eixir i on vas anar, amb quin vehicle viatjaves, amb qui hi anaves...

5

EDUCACIÓ CÍVICA. Conec i seguisc les normes de seguretat viària. Digues què indiquen els senyals següents i per què cal fer-ne cas. A

B

C

D

Escriure 6

Escriu normes de comportament que convé seguir en cada situació. Quan viatges amb cotxe o amb autobús. Quan camines per la vorera.

SABER FER TASCA FINAL Descriure un lloc a partir d’un plànol Quina informació proporciona un plànol? Creus que es pot saber com és un poble o una ciutat a partir del plànol que el representa? Al final de la unitat hauràs de descriure un lloc observant el plànol que el representa. Ja voràs que bé que ho fas!

83

668024_Unitat 07.indd 17

5   A Indica que cal parar i comprovar que no passa cap ve-

hicle abans de continuar. Cal fer-ne cas per a evitar xocs entre vehicles. B Indica que hi ha un pas de vianants prop i cal estar-hi atent. Cal fer-ne cas per a evitar atropellaments. C Indica que està prohibit passar. Cal fer-ne cas per a evitar xocs entre vehicles. D Indica que els vianants encara no poden travessar la calçada. Cal fer-ne cas per a evitar atropellaments.

6   RM. • Posar-se el cinturó de seguretat, no distraure el conductor, no obrir la porta amb el vehicle en marxa, no deixar objectes solts per terra, no tirar res per la finestra. • Deixar espai perquè passen altres vianants, mirar als dos costats abans de baixar de la vorera, no baixar a la calçada si no és per un pas de vianants o un altre pas habilitat.

 

20/02/15 09:38

Competències Competència social i cívica. Gràcies a l’activitat 5, els xiquets es familiaritzen amb els senyals de trànsit bàsics que es poden trobar pel carrer. Consciencieu-los que és molt important saber què signifiquen i fer-ne cas per la seua seguretat. Un dels més importants per a ells, com a vianants, és el semàfor. Digueu-los que no han de travessar mai el carrer quan està roig, com en la imatge D.

25

Competència lectora Propòsits • Llegir un text narratiu amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada. • Mantindre un ritme constant en la lectura. • Conscienciar-se de les responsabilitats que comporta tindre un animal de companyia.

Previsió de dificultats • És possible que alguns alumnes no sàpien què és la protectora que s’esmenta unes quantes vegades en el conte. Expliqueu-los que és una instal·lació que serveix de refugi als animals sense casa que s’han perdut o han sigut abandonats. Allí, treballadors o voluntaris els cuiden fins que els animals són adoptats o reclamats pel propietari.

La nostra Rateta DIFICULTATS DE LECTURA Llegir en veu alta massa a espai o massa de pressa pot dificultar la comprensió del text als oients. Perquè això no passe, has de llegir a una velocitat constant. Llig en veu alta els dos primers paràgrafs intentant mantindre sempre la mateixa velocitat.

Ara ens costaria imaginar la vida sense Rateta, la gosseta de pèl clar que va arribar a les nostres vides com caiguda del cel. Vaja, caiguda del cel exactament no: tirada d’un cotxe, en plena carretera, una vesprada d’agost de l’any passat. Anàvem cap a la platja la mare, el pare, el meu germà Cesc i jo, que em dic Laia. En la recta coneguda com la Llegua Infinita, perquè és molt llarga, vam vore un cotxe que es parava un moment, obria la porta, deixava una cosa a la carretera i tornava a arrancar a tota velocitat. Nosaltres circulàvem més arrere i vam tardar uns quants segons a adonar-nos que es tractava d’un gosset que, desorientat, es va posar a caminar perillosament per la calçada. –Canalles! –va dir el pare mentre parava el cotxe a un costat de la carretera i baixava per salvar l’animal d’una mort quasi segura. No va tardar gens a tornar amb la gosseta en braços. Es veia neta i cuidada. –Ai, la meua Rateta! –va dir el pare–. S’ha de ser molt mala persona per abandonar així un ésser indefens. –No tenen sentiments! –va fer la mare.

84

668024_Unitat 07.indd 18

Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR Demaneu als xiquets que observen el dibuix que encapçala la narració i deixeu que descriguen la situació. Podeu incitar-los formulant-los algunes preguntes: Quants cotxes hi ha en el dibuix? Quants personatges hi ha en total? On està cada un? Què penseu que els passa? Per les cares que fan, com trobeu que se senten? Què assenyala la dona de roig? Què penseu que fa la dona del cotxe que ha parat davant del seu? Deixeu que especulen sobre el contingut de la història a partir del dibuix i del títol. Motiveu la seua curiositat per llegir-lo preguntant-los per què pensen que la paraula Rateta té la lletra inicial majúscula.

26

20/02/15 09:38

LECTURA En l’apartat Dificultats de lectura es demana a l’alumne que tracte de llegir un fragment del text mantenint un ritme constant. Prèviament, podeu llegir als alumnes el primer paràgraf de la narració a un ritme inconstant i descompassat; per exemple, llegint molt ràpid al principi i alentint de sobte el ritme. Després, demaneu-los que opinen sobre la manera en què heu llegit i concloeu que no és bona perquè dificulta la comprensió del text. Tot seguit, llegiu el paràgraf amb un ritme constant i demaneu-los que imiten aquest ritme quan lligen el conte en veu alta. A fi d’oferir-los un altre model de lectura, reproduïu l’audició del conte (pista 7 del CD Lectures) i feu que ells seguisquen la lectura en silenci. Tot seguit, organitzeu una lectura en veu alta i en cadena.

7 –Ens la quedarem? –va preguntar Cesc. I sense esperar la resposta, va continuar–: Podem dir-li Rateta, pare, com l’has batejada tu! El meu germà volia donar-ho per fet, però sabia prou bé que els pares eren contraris a tindre animals a casa. Deien que comportaven moltes obligacions i que eren una molèstia per a viatjar perquè en molts hotels i restaurants no els permetien l’entrada. –La portarem a la protectora. Ja sabeu què pensem d’açò –va assegurar la mare, que no ens volia crear falses esperances. El meu germà va guardar silenci, però jo encara vaig rumiar una estona què havia de dir per a aconseguir el nostre objectiu. Per fi, vaig parlar: –La podríem tindre fins que tornarem de la mar. Total, només és un mes. Hem fet tants quilòmetres ja, que no és qüestió de desfer el camí per dur-la a la protectora, no? Els pares no van dir que no, de manera que vaig entendre que no s’hi oposaven. Aleshores el pare, en marxa altra vegada, va advertir: –Abans de fer-se càrrec d’un animalet, cal saber molt bé la faena que dóna i pensar-s’ho dues vegades. Rateta, com si ho haguera entés, s’enfilà a la falda de la mare i s’hi quedà tota arrupideta. La mare, de tant en tant, li passava la mà per acariciar-la. Estic segura que, quan vam arribar a la platja, ja s’havien conquistat mútuament. No cal dir que, passat l’estiu, ningú es veia amb cor de deixar-la al lloc on porten els animals abandonats. I és que Rateta ja no ho era: ens tenia a nosaltres i nosaltres la teníem a ella.

UNITAT

7

NOTES

adonar-nos: descobrir una cosa que no havíem vist ni notat abans. rumiar: pensar molt en una cosa. arrupideta: encongida com si fóra una boleta.

DIFICULTATS D’ESCRIPTURA Completa amb les grafies que corresponga. Després, localitza les paraules en la lectura i comprova que les has escrites correctament.

* pla a *

go eta

*

cal ada

*

uasi

85

668024_Unitat 07.indd 19

DESPRÉS DE LLEGIR Aclariu els dubtes de comprensió lingüística que hagen pogut sorgir durant la lectura. Després, demaneu a un alumne que conte la història als companys com si ells no l’hagueren llegida. Ells podran alçar la mà i intervindre si pensen que s’ha deixat alguna cosa per dir. Finalment, pregunteu als xiquets qui és el narrador d’aquest conte, és a dir, qui el conta, i si participa o no en la història. Demaneu el parer dels xiquets sobre l’acte d’abandonar un animal i sobre el comportament de la família del conte, que arreplega la gosseta abandonada.

 

20/02/15 09:38

amb el dígraf ss perquè va entre vocals. Sobre calçada, comenteu-los que és el lloc per on van els cotxes, mentre que la vorera és el lloc a la vora de la calçada per on caminen les persones.

Competències Competència social i cívica. Per mitjà de la lectura de La nostra Rateta, els alumnes s’adonen que abandonar un animal és un acte vil, valoren les accions caritatives amb els animals i aprenen que tindre un animal de companyia comporta unes responsabilitats que s’han de complir.

Sobre les paraules de Dificultats d’escriptura, és interessant que els feu notar que tant en gos com en gosseta hi ha el mateix so S sorda, que en el cas de gosseta es representa

27

Competència lectora Propòsits

1

Respon.

• Valorar la comprensió general del conte La nostra Rateta. • Raonar sobre les obligacions que comporta tindre un animal de companyia.

2

Qui explica la història?

Cap on anava aquell dia?

Quan va passar el que conta?

Amb qui hi anava?

Tria la imatge correcta i respon. Què van trobar de camí? Quin nom li van posar? A

B

C

D

NOTES

3

Llig i respon.

Canalles!

Quan diu això el pare? Per què ho diu? Què fa després de dir això?

4

Relaciona i escriu les oracions completes. Què vol cada un? Cesc i Laia

no volen tindre animals a casa.

Els pares

volen quedar-se la gosseta.

5

Explica què pensen els pares de Laia i Cesc sobre el fet de tindre animals a casa.

6

Completa i escriu el final de la història. Els pares volien portar la gosseta a . Aleshores Laia va proposar . Els pares van acceptar i en acabar l’estiu .

7

Comenta amb els companys i les companyes. T’ha agradat el relat? Creus que aquesta història podria ser real? Què diries a la gent que abandona animals? Quines obligacions creus que comporta tindre un animal a casa?

86

668024_Unitat 07.indd 20

Solucions 1   • L’explica Laia, una xiqueta. • Va passar una vesprada

d’agost de l’any anterior. • Anava cap a la platja. • Amb el pare, la mare i el seu germà Cesc. 2   Cal triar la imatge B. Van trobar una gosseta abandonada. Li van posar Rateta. 3   • Quan para el cotxe a un costat de la carretera i en baixa. • Perquè han abandonat una gosseta a una mort segura. • Arreplega la gosseta i torna al cotxe amb ella en braços. 4   Cesc i Laia volen quedar-se la gosseta. Els pares no vo-

len tindre animals a casa.

28

20/02/15 09:38

5   RM. Són contraris a tindre animals a casa. Diuen que

comporten moltes obligacions i que abans de fer-se càrrec d’un animal cal saber la faena que dóna i pensar-s’ho bé. 6   Els pares volien portar la gosseta a la protectora d’animals. Aleshores Laia va proposar tindre-la fins que tornaren de la mar. Els pares van acceptar i en acabar l’estiu ningú es veia amb cor de dur-la a la protectora. 7   • RL. • RL. • RM. Alimentar-lo, traure’l a passeig, llavar-lo, dur-lo al veterinari…

Vocabulari. 1

7 1

LA CARRETERA

àrea de servei

encreuament

• Aprendre vocabulari de l’àmbit de la carretera i el trànsit.

carretera

• Saber què són les paraules derivades i relacionar-les amb les corresponents primitives.

Perduts a la carretera Els oncles es van perdre venint cap al poble. Sabien de la dreta i al tercer que havien de circular pel girar a l’esquerra i seguir per una secundària. Però van parar a esmorzar en una i es van despistar. Quin cap! 2

Més recursos • Banc de paraules i expressions de la carretera Accident, asfalt, avançar, barrera de seguretat, calçada, canvi de rasant, carril d’acceleració, clot, circulació, col·lisió, cruïlla, embús, frenada, línia contínua, línia discontínua, llit de frenada, mànega de vent, màquina llevaneu, multa, pendent, peatge, revolta perillosa, rotonda, senyal, trànsit, travessia, velocitat màxima, xoc.

Relaciona cada paraula amb la seua definició. 1 voral

Carretera amb peatge per a la circulació ràpida.

2 vorera

Espai que hi ha a la vora d’una carretera.

3 autovia

Carretera amb dos o més carrils per a cada sentit.

4 autopista

Espai als marges d’un carrer, per on van els vianants.

LES PARAULES DERIVADES Les paraules derivades són les que s’han format a partir d’una paraula que es diu primitiva. Per exemple, viaducte o vianant són paraules derivades de la paraula via.

3

7

Propòsits

Completa el text amb les paraules del requadre. carril

UNITAT

Forma paraules noves seguint el model de cada columna. gasolina

gasolinera

illa

illenc

senyal

NOTES

senyalitzar

paper

muntanya

motor

conill

estiu

hospital

AMPLIE EL VOCABULARI 4

Busca en el diccionari aquestes paraules derivades i tria la paraula primitiva de què provenen tenint en compte el significat. flamerada

flam / flama

portuari

port / porta

fullatge

full / fulla

87

668024_Unitat 07.indd 21

Suggeriments didàctics Quan abordeu el tema de les paraules derivades, expliqueu que les llengües, amb el temps, creen paraules noves per a anomenar coses noves. Sovint aquestes paraules es creen a partir d’altres que ja existien. Poseu-los l’exemple de carretera, una paraula que sorgí de carreta per a anomenar el lloc per on passaven aquells vehicles. Per les carreteres actuals ja no passen carretes, però continuem dient-los carreteres.

Solucions 1   Els oncles es van perdre venint cap al poble. Sabien que

havien de circular pel carril de la dreta i al tercer encreuament girar a l’esquerra i seguir per una carretera secundària.

20/02/15 09:38

Però van parar a esmorzar en una àrea de servei i es van despistar. Quin cap! 2   1 (voral) Espai que hi ha a la vora d’una carretera. 2 (vorera) Espai als marges d’un carrer, per on van els vianants. 3 (autovia) Carretera amb dos o més carrils per a cada sentit. 4 (autopista) Carretera amb peatge per a la circulació ràpida. 3   • paper ▶ paperera. • conill ▶ conillera. • muntanya ▶ muntanyenc. • estiu ▶ estiuenc. • motor ▶ motoritzar. • hospital ▶ hospitalitzar. 4   • flamerada ▶ flama. • portuari ▶ port. • fullatge ▶ fulla.

Flamerada: flama forta i breu que s’alça d’un foc. Portuari: del port o que hi té relació. Fullatge: conjunt de fulles d’una planta.

29

Gramàtica.

L’ADJECTIU. ELS gRAUS DE L’ADJECTIU

Propòsits

L’adjectiu

• Saber quin tipus de paraules són els adjectius.

Els adjectius són les paraules que ens diuen com són o com estan les persones, els animals o les coses. Exemple: xic jove, peix gran, taula vella.

• Entendre que el substantiu i l’adjectiu que l’acompanya concorden en gènere i nombre.

Els adjectius van en el mateix gènere (masculí o femení) i en el mateix nombre (singular o plural) que el substantiu a què es refereixen. Per exemple, en pilota roja, l’adjectiu roja va en femení singular, com el substantiu pilota.

• Conéixer els tres graus dels adjectius.

gat juganer

pilota roja

Els graus de l’adjectiu

Més recursos • Activitats sobre l’adjectiu http://primaria.ieduca.caib.es/ images/stories/recursos/activitats/ adjectiu/adjectiu.html

Els adjectius expressen qualitats que es poden tindre en menor o en major mesura. L’adjectiu pot presentar la qualitat del substantiu que acompanya en tres graus diferents. Grau positiu. L’adjectiu expressa una qualitat sense indicar la intensitat. Exemple: content. Grau comparatiu. Es compara la intensitat amb què dos éssers o objectes posseeixen una qualitat. Exemple: més content que..., tan content com... Grau superlatiu. L’adjectiu expressa una qualitat en el seu grau màxim. Exemple: molt content, contentíssim.

POSITIU

un gos pelut

COMPARATIU

un gos més pelut que un ós

SUPERLATIU

un gos peludíssim

Els adjectius són paraules que expressen qualitats o estats de les persones, dels animals o de les coses. Els adjectius estan en el mateix gènere i en el mateix nombre que el substantiu a què es refereixen. L’adjectiu té tres graus: positiu, comparatiu i superlatiu.

1

Subratlla els adjectius i encercla els substantius a què es refereixen. Al bonic jardí de la casa gran hi havia una escultura impressionant. El veí amable va oferir a Joana una poma deliciosa. Construïren una casa espectacular a la zona residencial.

88

668024_Unitat 07.indd 22

Suggeriments didàctics Digueu als alumnes que els adjectius en grau positiu només parlen de la qualitat d’una cosa, una persona o un animal (d’un substantiu). Poseu-los-en alguns exemples, a més dels que hi ha en el llibre: França és gran; Jo estic cansat; La tortuga és lenta. Després, expliqueu que un adjectiu està en grau comparatiu quan aquesta qualitat la tenen dos o més substantius. Recupereu els exemples anteriors per tal que ho vegen més clar: França és més gran que Mallorca; Estic menys cansat que el iaio, La tortuga és tan lenta com el caragol. Recalqueu que ara són dos els elements que posseeixen la qualitat de gran, cansat o lent i que la tenen igual o un més que l’altre. Sense esborrar aquests exemples de la pissarra, aconselleu als alumnes que per localitzar en un text un adjec-

30

20/02/15 09:38

tiu en grau comparatiu, es fixen si els adjectius tenen al voltant les paraules «més [...] que», «menys [...] que», «tan [...] com» o «igual de [...] que». Inciteu-los a dir exemples de comparacions amb coses quotidianes. Finalment, expliqueu que els adjectius en grau superlatiu es poden crear posant l’adverbi molt davant del substantiu o bé afegint-los la terminació -íssim. Feu que s’adonen dels canvis consonàntics que es donen en alguns adjectius quan porten aquesta terminació: cansat – cansadíssim, nou – novíssim, gran – grandíssim, blanc – blanquíssim… Finalment, si ho trobeu convenient, ensenyeu-los les estructures «ben [...]» i «el més [...] de». En l’activitat 2, els alumnes treballen la concordança del substantiu amb l’adjectiu. Quan hauran localitzat els adjectius que sobren, digueu-los que els facen concordar amb cada substantiu.

7 1 2

3

UNITAT

7

NOTES

Digues quin adjectiu de cada grup no pot acompanyar el substantiu proposat en cada cas i explica per què. camisa

verda

nova

brut

sabates

marrons

vells

netes

cotxes

veloços

lentes

antics

xiquet

simpàtic

alt

llestos

Localitza els adjectius del text i classifica’ls segons el grau.

Dues germanes Laura i Mireia són germanes. Laura és rossa, amb els ulls blaus i els cabells molt llargs i finíssims. Mireia també és rossa, però és més alta que la germana. Té els ulls castanys i els cabells menys llargs que Laura. Això sí, totes dues són molt alegres i l’una és tan simpàtica com l’altra. gRAU POSITIU

4

gRAU COMPARATIU

gRAU SUPERLATIU

PER A PENSAR. Digues en quina d’aquestes dues oracions l’adjectiu bonic està en grau superlatiu i explica per què. A El dibuix d’Enric és el més bonic.

B El dibuix d’Enric és més bonic que el de Paula.

EM FIXE EN LA LLENGUA 5

A vegades, un adjectiu significa coses diferents segons que es pose darrere o davant del substantiu. Digues què signifiquen els adjectius destacats en cada posició. Aquell home vell és el meu iaio.

Ramon és un vell amic de la família.

La xica sola es diu Marta.

Vam poder fer una sola pregunta.

DARRERE DEL SUBSTANTIU

vell sola

DAVANT DEL SUBSTANTIU

vell sola

89

668024_Unitat 07.indd 23

Arran de l’activitat 5, comenteu que en valencià l’adjectiu sol anar darrere del substantiu, al contrari que en altres llengües com l’anglés, que el posen sempre davant.

Solucions 1   (Adjectius subratllats i substantius en negreta.) • Al bonic

jardí de la casa gran hi havia una escultura impressionant. • El veí amable va oferir a Joana una poma deliciosa. • Construïren una casa espectacular a la zona residencial. 2   Brut no pot acompanyar camisa perquè no està en gène-

 

20/02/15 09:38

3   GRAU POSITIU ▶ rossa, blaus, castanys. GRAU COM-

PARATIU ▶ més alta, menys llargs, tan simpàtica com. GRAU SUPERLATIU ▶ molt llargs, finíssims, molt alegres. 4   En l’oració A, perquè expressa la qualitat de bonic en el seu grau màxim. En l’oració B, en canvi, bonic està en grau comparatiu. 5   DARRERE DEL SUBSTANTIU • vell ▶ que té molta edat. • sola ▶ sense companyia, sense ningú més, apartada dels altres. DAVANT DEL SUBSTANTIU • vell ▶ de tota la vida. • sola ▶ única.

re femení; lentes no pot acompanyar cotxes perquè no està en gènere masculí; vells no pot acompanyar sabates perquè no està en gènere femení; llestos no pot acompanyar xiquet perquè no està en nombre singular.

31

Ortografia. Propòsits

L’ACCENT gRÀFIC EN LES PARAULES AgUDES

Digues tres paraules que tinguen tònica l’última síl·laba.

•  Saber què són les paraules agudes. •  Aprendre i aplicar les regles d’accentuació per a les paraules agudes.

Les paraules que tenen com a síl·laba tònica l’última síl·laba s’anomenen paraules agudes. Les paraules agudes porten accent gràfic en els casos següents: Quan acaben en vocal o en vocal seguida de -s. Exemple: iglú, autobús.

Previsió de dificultats

Quan acaben en -en o en -in. Exemple: aprén, mantín.

•  És possible que, per interferència del castellà, alguns alumnes accentuen erròniament les formes verbals del futur de tercera persona del plural: aniran, cantaran, estaran, faran, seran, voran, vindran, etc. Vigileu aquesta incorrecció i feu-los vore que en valencià aquestes paraules no s’accentuen.

1

2

Més recursos

Copia la paraula que és aguda en cada parell. iaio

ordinador

ocell

tisores

cançó

mòbil

animal

rosella

forqueta

cullerot

compàs

cigne

Ordena les lletres i escriu els noms. Totes són paraules agudes.

• Banc de paraules agudes acabades en -en, -in  Amén, aprén, atén, Berlín, comprén, depén, desprén, Edén, encén, entén, estén, magazín, mantín, mamprén, pretén, ofén, obtín.

3

Í V L I O

I S E V T T

M A B T R O

Ò R R S A

M A C I Ó

Í S T S A P

Explica per què porten accent gràfic o no les paraules agudes de l’activitat anterior.

90

668024_Unitat 07.indd 24

Suggeriments didàctics Plantegeu als alumnes la proposta de la bafarada de la capçalera de la pàgina. Aneu apuntant en la pissarra les paraules que diguen, sense posar-los accent encara que en necessiten. Tot seguit, abordeu l’apartat teòric i feu que els mateixos alumnes diguen quines paraules han de dur accent. Mentre corregiu les activitats, demaneu als alumnes que justifiquen per què les paraules porten o no porten accent, segons el cas. Així aconseguiu que recórreguen contínuament a la norma i la interioritzen. Expliqueu que sempre que accentuem una a, l’accent ha de ser greu (germà, cabàs, diràs…). Si ho trobeu convenient, també podeu explicar que en les paraules agudes que acaben en -e o en -es l’accent sol ser agut: café, seré, entén,

32

20/02/15 09:38

francés, només… (en canvi, què i perquè). Quant a l’accentuació de la o en les paraules agudes, tingueu en compte que en moltes paraules l’accent és agut: en les acabades en -ó (albelló, cantó, corcó, meló), -ió (fusió, sessió, emoció, acció…) i -ós (curiós, furiós, ansiós…). Tanmateix, n’hi ha que porten accent greu (açò, això, allò, arròs, inclòs…). Pronuncieu-les i feu-los vore que en el darrer cas la pronúncia de la o és oberta. En l’activitat 6, podeu fer que cada alumne llija les dues paraules que ha escrit i que en diga en cada cas la categoria lèxica, és a dir, si és un substantiu, un verb, un determinant… Per a distingir millor les paraules d’ortografia visual de les activitats 8 i 9, també és convenient que diguen la categoria de cada una.

7 1 4

UNITAT

7

NOTES

Copia el text següent accentuant gràficament les paraules agudes que calga. N’hi ha huit que han de dur accent gràfic.

Un viatge interessant Dilluns que ve acabara el termini d’inscripcio per al viatge a Berlin que ha organitzat l’ajuntament per nomes 350 euros. El preu compren el desplaçament amb autobus, l’allotjament i una excursio a Potsdam. Tu t’hi apuntaras? 5

Busca en la lectura de la unitat tres paraules agudes en cada cas. AMB ACCENT gRÀFIC

6

SENSE ACCENT gRÀFIC

Escriu. Una paraula aguda acabada en vocal.

7

Una paraula aguda acabada en r.

DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Fixa’t en les paraules agudes que porten accent gràfic.

Embús a l’autopista Dissabte es produí un embús impressionant a l’autopista. Segons que m’explicà Rubén, que ho veié tot mentre tornava amb autobús d’una excursió a la Canal de Navarrés, un camió bolcà i s’hagué de tallar la circulació. Per sort, la policia actuà amb rapidesa i tot tornà a la normalitat en poc de temps.

APRENC A ESCRIURE MILLOR ORTOgRAFIA VISUAL cabra

cabrà

as

has

pinta

pintà

8

Completa amb la paraula corresponent de cada parell. Utilitza el diccionari, si et cal. No sé si

9

la caixa al maleter.

M’han dit que

guanyat la carrera.

Ahir mon pare

l’habitació de blau.

Escriu una oració amb les paraules que no has utilitzat abans.

91

668024_Unitat 07.indd 25

Solucions 1   Ordinador, animal, ocell, cullerot, cançó, compàs. 2   Violí, tambor, camió, vestit, arròs, pastís. 3   Violí en porta perquè acaba en vocal, tambor no en porta

perquè acaba en consonant, camió en porta perquè acaba en vocal, vestit no en porta perquè acaba en consonant, arròs i pastís en porten perquè acaben en vocal seguida de -s. 4   Dilluns que ve acabarà el termini d’inscripció per al viatge a Berlín que ha organitzat l’ajuntament per només 350 euros. El preu comprén el desplaçament amb autobús, l’allotjament i una excursió a Potsdam. Tu t’hi apuntaràs? 5   RM. AMB ACCENT GRÀFIC ▶ germà, açò, ningú. SENSE ACCENT GRÀFIC ▶ passat, costat, abandonar.

 

20/02/15 09:38

6   RM. • camí. • carrer. 7   Activitat de dictat. 8   • No sé si cabrà la caixa al maleter. • M’han dit que has guanyat la carrera. • Ahir mon pare pintà l’habitació de blau. 9   RM. Hem vist una cabra caminant vora el riu. / Mon pare és un as dels escacs. / Després de pentinar-me he deixat la pinta al costat del raspall de dents.

Competències Aprendre a aprendre. En les activitats 8 i 9 els alumnes aprenen que l’accent i la h poden ser un element diferenciador de paraules molt similars, i això afavoreix que estiguen atents quan les escriguen.

33

Literatura. Propòsits

ELS TEXTOS POÈTICS. EL VERS

El gran embús La carretera va plena, diumenges a la vesprada, de cotxes, camions i motos en eterna caravana, com un cuc multicolor que ni a la de tres avança. La ciutat està molt prop, però sembla que està a Alaska. Cada diumenge és igual el desesper i la ràbia, però quan divendres ve ningú vol quedar-se a casa.

•  Conéixer algunes característiques de la poesia. •  Aprendre a mesurar un vers. •  Estudiar el concepte de rima i ser conscient que n’hi ha diferents tipus.

Previsió de dificultats •  El recompte de síl·labes en poesia pot plantejar dificultats als alumnes, ja que és diferent del recompte de síl·labes «normal»: en els poemes no es compta l’última síl·laba si és àtona i s’hi poden donar fenòmens com l’explicat en l’activitat 2. Treballeu amb ells el recompte de les síl·labes del poema assenyalantlos aquestes particularitats.

desesper: falta d’esperança que les coses milloren.

Marc Granell

Els textos poètics són textos literaris que solen estar escrits en vers, és a dir, en línies més curtes del que és normal, i que tenen un ritme i una sonoritat especials. El ritme i la sonoritat s’obtenen sobretot amb la mesura dels versos i la rima. La mesura d’un vers és el nombre de síl·labes que té. En valencià, per saber la mesura d’un vers, comptem només fins a l’última síl·laba tònica. La rima es produeix quan els sons finals d’una paraula coincideixen en tot o en part amb els sons finals d’una altra paraula a partir de l’última síl·laba tònica.

1

Mesura el primer vers del poema El gran embús i tria. Quantes síl·labes té? A 9 síl·labes

2

B 8 síl·labes

C 7 síl·labes

D 6 síl·labes

Llig la informació següent, mesura els quatre versos finals del poema El gran embús tenint-la en compte i respon. Quant mesuren? Quan una paraula d’un vers acaba en vocal i la següent comença en vocal o h se solen comptar en una única síl·laba. Exemple

Un di a un ra to lí 1 2 3 4 5 6

92

668024_Unitat 07.indd 26

Suggeriments didàctics Expliqueu als xiquets que quan dues paraules acaben igual o de manera molt similar diem que rimen. Poseu-los alguns exemples en la pissarra amb la terminació subratllada (peu, preu, correu, museu…). Després, podeu jugar a dir-los paraules i vore qui és més ràpid i en diu alguna que hi rime.

Solucions 1   Cal triar l’opció C (7 síl·labes). 2   Mesuren 7 síl·labes. 3   Els versos del poema El gran embús tenen 8 síl·labes o

menys; són, per tant, versos d’art menor. 4   • Les dels versos parells. • Només les vocals.

34

20/02/15 09:38

5   1. Cada vers mesura 7 síl·labes. Són versos d’art menor.

2. Accelerat rima amb ciutat; coincideixen en la vocal tònica i en la consonant posterior. Vida rima amb mida, i coincideixen en la vocal tònica i en la consonant i la vocal posteriors. 6   PROVÉ DE LA LITERATURA CASTELLANA ▶ dècima. PROVÉ DE LA LITERATURA ITALIANA ▶ sonet. PROVÉ DE LA LITERATURA JAPONESA ▶ tanka. 7   RM. DÈCIMA: NOMBRE DE VERSOS ▶ 10. VERSOS

QUE RIMEN ▶ El primer amb el quart i el cinqué, el segon amb el tercer, el sisé amb el seté i el desé, i el huité amb el nové. MESURA DELS VERSOS ▶ 7 síl·labes (art menor). TIPUS DE RIMA ▶ Coincideixen els sons vocàlics i els consonàntics. SONET: NOMBRE DE VERSOS ▶ 14, agrupats en dos quartets i dos tercets. VERSOS QUE RIMEN ▶ En cada

7 3

UNITAT

7

NOTES

Copia l’afirmació verdadera sobre el poema El gran embús. Els versos del poema El gran embús tenen més de 8 síl·labes; són, per tant, versos d’art major. Els versos del poema El gran embús tenen 8 síl·labes o menys; són, per tant, versos d’art menor.

4

Fixa’t en les paraules finals de vers del poema El gran embús i respon. Quines paraules rimen entre si: les paraules finals dels versos parells (vesprada, caravana...) o les dels imparells (plena, motos...)? Quins sons coincideixen a partir de l’última síl·laba tònica: tots o només les vocals?

5

Fes les activitats proposades sobre el poema següent.

El cor de la ciutat Carrers, places, avingudes, gent a un ritme accelerat. Tot un món que bull de vida en un cosmos fet a mida és el cor de la ciutat.

1. Mesura cada vers i digues si els versos són d’art menor o d’art major. 2. Digues quines paraules finals de vers rimen entre si i en quins sons coincideixen.

Conec la literatura universal 6

USA LES TIC. Busca informació en Internet i digues de quina literatura prové cada un d’aquests tipus de poema. tanka dècima sonet

7

PROVÉ DE LA LITERATURA CASTELLANA PROVÉ DE LA LITERATURA ITALIANA PROVÉ DE LA LITERATURA JAPONESA

Tria una de les composicions anteriors i completa. NOMBRE DE VERSOS

MESURA DELS VERSOS

VERSOS QUE RIMEN

TIPUS DE RIMA

93

668024_Unitat 07.indd 27

quartet rimen el primer vers amb el quart i el segon amb el tercer. En els tercets la rima pot variar. MESURA DELS VERSOS ▶ 10 síl·labes (art major). TIPUS DE RIMA ▶ Coincideixen els sons vocàlics i els consonàntics. TANKA: NOMBRE DE VERSOS ▶ 5. VERSOS QUE RIMEN ▶ Els versos no rimen. MESURA DELS VERSOS ▶ 31 síl·labes distribuïdes en els 5 versos seguint l’esquema 5-7-5-7-7 (es compten totes les síl·labes, les àtones finals també). TIPUS DE RIMA ▶ No n’hi ha.

Competències

20/02/15 09:38

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE Crear redolins. Feu que els xiquets treballen la rima proposant-los que inventen redolins. Poseu-los per parelles. Un company haurà d’inventar una pregunta i l’altre inventar una resposta rimada; després canviaran els papers per crear un altre redolí. Podeu posar-los algunes condicions, com ara que hi incloguen paraules relacionades amb el trànsit i l’educació viària. Ajudeu-los posant-los-en exemples: vorera – carretera; senyal – voral…

Competència digital. En l’activitat 6, els alumnes milloren aquesta competència realitzant una investigació en Internet. Feu que contrasten la informació en diverses pàgines web i que les apunten per a mostrar-vos-les.

35

SABER FER

Propòsits

Descriure un lloc a partir d’un plànol

•  Saber interpretar un plànol.

En els plànols hi ha símbols i colors que ens ajuden a identificar els edificis, els carrers, les places… Sabries explicar com és un lloc a partir d’un plànol? Vegem-ho.

•  Escriure un text descriptiu. •  Cooperar amb els companys   en la correcció d’un treball.

Prepara el teu treball

NOTES

1

Observa el plànol de Benivella i respon a les preguntes proposades. BENIVELLA

Biblioteca

Estació d’autobusos

Informació

Museu d’història

Aparcament

És una localitat de costa o d’interior? Quin element natural passa per la localitat? On es troba el centre històric de la ciutat? I la part nova? Com són els carrers en cada zona? Quins serveis ofereix la ciutat? On es troben? Quins dos monuments històrics hi ha? On es troben?

Demostra que ho saps fer

2

Escriu un text per explicar com és Benivella. – De primer digues si és una localitat de costa o d’interior i quin element natural hi passa. – Després, explica en quines dues zones es divideix, on es troben i com és cada zona (tipus de carrers, serveis que ofereix i monuments que hi ha).

3

TREBALL COOPERATIU. Passa el teu text a un company o una companya i demana-li que corregisca la descripció tenint en compte el plànol.

94

668024_Unitat 07.indd 28

Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística Expliqueu als alumnes que un plànol representa una ciutat en paper com si la vérem des de l’aire. Si ho trobeu convenient, podeu explicar-los els punts cardinals i fer que diguen la posició d’uns elements del plànol respecte dels altres. Per exemple: Què hi ha al sud-est del centre històric? L’aparcament, està a l’est o a l’oest de la ciutat? Expliqueu-los també, si no ho saben, que en l’apartat a l’esquerra del plànol s’explica el significat de les icones utilitzades, i que es diu llegenda. Pot ser convenient que realitzeu l’activitat 1 oralment i entre tots per consensuar les respostes. Una vegada reunida la informació necessària, els alumnes ho tindran més fàcil per redactar el seu text de manera individual.

36

20/02/15 09:38

Noteu la icona de la carpeta blava en l’activitat 2, que indica que és convenient que els alumnes guarden la seua descripció de Benivella, ja corregida, en el dossier d’aprenentatge.

Solucions 1   RM. • De costa. Hi passa un riu. • El centre històric es tro-

ba prop de la mar. La part nova es troba més a l’interior. Els carrers del centre són curts i estrets, i els de la part nova són llargs i amples. • Biblioteca, estació d’autobusos, informació, museu d’història i aparcament. La biblioteca, l’estació d’autobusos i l’aparcament es troben a la part nova, i el museu i l’oficina d’informació, al centre històric. • Hi ha una catedral i un pont, els dos al centre històric. 2   i  3   RL.

7

UNITAT

7

ACTIVITATS FINALS 1

Explica la diferència entre vorera i voral.

2

Forma paraules derivades afegint una terminació cada vegada. -iu

-er

5

-atge

plaça

cotxe

carril

Hi ha un en aquest

-eig 6

Escriu un adjectiu en cada cas i digues el gènere i el nombre en què està.

cotxe

4

autobús

compte

Circule amb

roda 3

precaució

•  Repassar i consolidar els continguts de la unitat i d’unitats anteriors. •  Escriure oracions amb paraules agudes o explicar un recorregut amb un plànol.

-ejar

festa -ar

Propòsits

Completa amb la paraula aguda que hi ha en cada quadre.

!

NOTES

avariat .

Explica per què s’accentuen o no les paraules agudes anteriors.

REPÀS ACUMULATIU

roses

Tria l’oració que tinga l’adjectiu calenta en grau superlatiu.

7

Explica la diferència. Entre un numeral i un indefinit. Entre un interrogatiu i un exclamatiu.

8

Completa.

A No m’agrada la sopa calenta. B El iaio servia la sopa molt calenta. C Li agrada prendre la sopa més calenta que la carn.

La síl·laba que sona més forta en una paraula és la síl·laba i les altres síl·labes són .

Demostra el teu talent 9

Tria i resol l’activitat que més t’agrade. A. Escriu tres oracions amb almenys una paraula aguda amb accent gràfic i una altra sense accent gràfic cada una i dicta-les al company. B. Explica quin recorregut fas per anar de l’escola a casa amb l’ajuda d’un plànol.

95

668024_Unitat 07.indd 29

Solucions 1   RM. Una vorera és la part lateral d’un carrer, més alta que

la calçada, per on passen els vianants. Un voral és una franja de terreny a la vora d’una carretera. 2   • Festiu, fester, festejar. • Rodar, rodatge, rodeig. 3   RM. Cotxe blau (masculí singular). Roses roges (femení plural). 4   Cal triar l’oració B (El iaio servia la sopa molt calenta). 5   Circule amb precaució! Hi ha un autobús avariat en aquest carril.

20/02/15 09:38

7   RM. • Un numeral designa una quantitat exacta i un inde-

finit, una quantitat inexacta. • Un interrogatiu s’usa per a preguntar i un exclamatiu s’usa per a introduir una exclamació. 8   La síl·laba que sona més forta en una paraula és la síl·laba tònica i les altres síl·labes són àtones.

Competències Iniciativa i actitud emprenedora. Per mitjà de les propostes de l’activitat 9, els alumnes milloren aquesta competència perquè hi prenen un paper més actiu, creatiu i responsable.

6  RM. Precaució s’accentua perquè és aguda i acaba en vocal; autobús perquè és aguda i acaba en vocal + -s. Carril no s’accentua perquè no acaba com les anteriors.

37

8

De viatge pel món

Continguts de la unitat EIX TEMÀTIC. EL TURISME

VOCABULARI

SABER

• El turisme. •  Les paraules compostes.

GRAMÀTICA

• El verb. Arrel i desinències.

ORTOGRAFIA

• L’accent gràfic en les paraules planes.

• Extraure dades a partir de l’escolta de l’explicació d’un guia turístic. COMUNICACIÓ ORAL

• Representar per parelles una conversa d’acord amb una situació donada. • Parlar sobre alguns monuments històrics.

SABER FER LECTURA

ESCRIPTURA

 

TASCA FINAL

• Llegir i comprendre un conte: Menja’t el món! • Escriure una postal a un amic. •  Realitzar dictats. • Fer una exposició oral.

• Curiositat per viatjar i conéixer altres països.

SABER SER

38

FORMACIÓ EN VALORS

• Valoració del patrimoni cultural. • Respecte i curiositat pels costums i les tradicions dels companys d’origen estranger.

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

RECURSOS DIGITALS

Programació didàctica d’aula

LlibreMèdia

Recursos per a l’avaluació

• Unitat 8: activitats i recursos.

• Avaluació de continguts. Unitat 8: models B i A.

El joc del saber

• Avaluació per competències. Prova de la unitat 8.

MATERIAL D’AULA

Ensenyament individualitzat • Pla de millora. Unitat 8: fitxes 1, 2 i 3. • Programa d’ampliació. Unitat 8.

Projectes de treball cooperatiu • Projecte del segon trimestre.

Recursos complementaris • Recursos literaris.

Làmina • El turisme.

CD Comunicació oral •  Unitat 8: pista 10.

CD Lectures •  Unitat 8: pista 8.

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

•  Taller de teatre. • Fitxes per a l’ús del diccionari.

Quadern de l’alumne

•  Programa d’educació emocional.

• Segon trimestre. Unitat 8.

• Fitxes per al desenvolupament de la intel·ligència.

Llibre de teatre

Projectes interdisciplinaris

•  Pluja de lletres 4.

• Projecte lingüístic. • Programa d’educació en valors. • Programa d’educació emocional.

Llibre de lectura Nou diccionari d’ús del valencià Comprensió lectora 4. Fitxes de treball

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Gener

Febrer

Març

39

Propòsits •  Millorar la comprensió auditiva  

8

De viatge pel món

i l’expressió oral.

•  Comentar una escena que   mostra turistes en una gran   ciutat (Londres).

•  Extraure dades a partir de l’escolta d’un guia turístic.

•  Interpretar amb un company   una conversa.

•  Parlar sobre un monument. •  Escriure una postal a un amic.

Més recursos •  Pàgina web oficial de turisme   de la Comunitat Valenciana http://va.comunitatvalenciana.com/

Escoltar 1

pista 10

Escolta, tria i completa. Els turistes visiten la ciutat de Ara es troben davant del

.

El Big Ben és el nom que rep la El Big Ben pesa setze

París / Londres

de Westminster. del rellotge.

.

La torre on es troba s’anomena Torre d’

parlament / palau torre / campana tones / quilos

.

Elisabet / Alícia

96

668024_Unitat 08.indd 30

Suggeriments didàctics Llegiu el títol de la unitat als alumnes (De viatge pel món) i anuncieu-los que al llarg de les pròximes classes parlareu dels viatges. Pregunteu-los si alguna vegada han fet un viatge durant les vacances i deixeu que conten breument l’experiència: on anaren, amb quin mitjà de transport (cotxe, autobús, tren, avió…), quines coses boniques veren, etc. En acabant, demaneu-los que observen la làmina i digueu-los que representa un lloc que visiten molts viatgers. Sondegeu si el reconeixen. Pregunteu-los si pensen que es tracta d’un lloc del nostre país o d’algun altre (una pista per a saber-ho és la bandera britànica que hi ha a la caseta de records de la dreta i a la bossa que porta un dels personatges). Esmenteu les paraules turisme i turista i feu que un voluntari explique què sig-

40

20/02/15 09:39

nifiquen. Una vegada aclarit, pregunteu-los quines activitats típiques dels turistes fan els personatges de la làmina (fer fotos, consultar un plànol, comprar un record, atendre les explicacions d’un guia…). En l’activitat 1, advertiu als alumnes que estan a punt d’escoltar les paraules d’un guia turístic, és a dir, de la persona que acompanya els turistes i els explica característiques del lloc que visiten. Deixeu que lligen les preguntes i reproduïu després la pista 10 del CD Comunicació oral. Després de realitzar l’activitat, podeu reproduir l’audició una vegada més a fi que els alumnes esbrinen altres dades: a quants metres d’altura es troba la campana (noranta-sis), per què la gent diu a la torre Big Ben (per Benjamin Hall, el comissari d’obres quan va ser instal·lada) o en honor de quina de les reines anomenades Elisabet està feta (Elisabet segona).

UNITAT

Parlar 2

8

NOTES

Tria una d’aquestes situacions de la làmina i representa la conversa amb un company o una companya durant tres minuts. SITUACIÓ A La jove que demana ajuda per orientar-se en un plànol de la ciutat.

SITUACIÓ B El xic que mostra a l’amiga els records que ha comprat a la botiga.

Abans de representar la conversa, decidiu quin paper farà cada un i si us parlareu de tu o de vosté. 3

EDUCACIÓ CÍVICA. Valore el patrimoni cultural.

Contesta i comenta amb els companys. Quins monuments coneixes? Cita’n almenys dos. Creus que és important conservar els monuments històrics de les ciutats? Per què?

Escriure 4

Escriu una postal a un amic des del lloc de la làmina. No oblides incloure-hi el lloc d’on escrius, la data, la salutació i la firma.

SABER FER TASCA FINAL Fer una exposició oral Alguna vegada has explicat una informació oralment? Què necessites per a exposar oralment una informació amb èxit? Al final de la unitat realitzaràs una exposició oral davant dels companys. Voràs que bé que ho fas!

97

668024_Unitat 08.indd 31

Organitzeu els alumnes per parelles i deixeu-los alguns minuts per a preparar l’activitat 2. En les dues situacions plantejades, cal evitar que la conversa es limite a una intervenció del que pregunta i una altra del que respon; fomenteu que imaginen situacions que els facen mantindre una conversa fluida (que la senyora que explica rectifique l’itinerari, que la jove demane un camí alternatiu perquè vol visitar un lloc determinat, que qui fa el paper d’amiga faça preguntes al xic que ha comprat records…). La postal que els alumnes escriuran en l’activitat 4 es pot guardar, una vegada corregida, en el dossier d’aprenentatge de cada un. Anuncieu als alumnes l’exposició que faran al final de la unitat, en què es convertiran en autèntics guies turístics com el que han escoltat en la primera activitat.

 

20/02/15 09:39

Solucions 1   • Els turistes visiten la ciutat de Londres. • Ara es troben davant del parlament de Westminster. • El Big Ben és el nom que rep la campana del rellotge. • El Big Ben pesa setze tones. • La torre on es troba s’anomena Torre d’Elisabet. 2  a  4  RL.

Competències Competència social i cívica. Amb la reflexió que es proposa en l’activitat 3 es pretén que els alumnes aprenguen a valorar i estimar el patrimoni cultural, tant el valencià com l’universal.

41

Competència lectora Propòsits • Llegir un text narratiu molt dialogat amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada. • Discriminar narrador i personatges en una narració. • Saber que la ratlla (—) a principi de línia és l’indicador de la intervenció d’un personatge. • Valorar positivament la multiculturalitat.

NOTES

Menja’t el món! DIFICULTATS DE LECTURA En les lectures amb molts diàlegs és important diferenciar el que diu el narrador del que diuen els personatges. Fixa’t on apareix la ratlla de diàleg (–) i llig amb un to de veu diferent les intervencions dels personatges i les del narrador.

L’escola era multicultural. Els alumnes provenien d’orígens molt diversos: el Marroc, l’Equador, Romania, la Xina... Paula, la mestra, aprofitava aquesta característica per a fer unes classes ben divertides i interessants. Aquell dia, per exemple, va començar a parlar dels diversos costums a l’hora de menjar. –En alguns llocs, com ara al Japó, als països àrabs o a gran part de la Polinèsia, solen menjar asseguts en terra. I no en tots els països es fan servir el ganivet o la forqueta. Al Japó i a la Xina, per exemple, usen bastonets i als països àrabs se sol menjar amb la mà dreta. –Igual que el meu germà xicotet, que sempre menja amb les mans! –va exclamar Lupita i tots van riure. –Els horaris de menjar també són ben diferents. No és estrany vore sopar anglesos, finlandesos o japonesos a les cinc de la vesprada –va continuar la mestra. –Però si a les cinc és hora de berenar! –interrompé Hassan. Paula va somriure i va seguir amb les explicacions. –També hi ha altres costums que ens criden l’atenció. Per exemple, a Fiji i en alguns altres països és de bona educació

98

668024_Unitat 08.indd 32

Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR Demaneu als alumnes que observen la il·lustració que encapçala la narració i que la descriguen. Pregunteu-los què fan els tres xiquets: probablement diran que estan parlant. Expliqueu-los que la seua conversa es representa amb bafarades, una espècie de núvols que es posen prop dels personatges dels còmics i que contenen les seues paraules o pensaments. En aquest cas, les bafarades no contenen paraules, sinó dibuixos (un plat de caragols, un fardatxo i un plat de cuscús) que ens permeten fer-nos una idea del tema de la conversa. Deixeu que els alumnes formulen hipòtesis sobre això. Abordeu la columna de Dificultats de lectura. De primer, recordeu la diferència entre narrador i personatges: el narrador

42

20/02/15 09:39

és la veu que ens conta una història i els personatges són els que la viuen. Tot seguit, digueu-los que les converses entre els personatges es diuen diàlegs. Expliqueu que en els diàlegs d’un conte, cada vegada que parla un personatge es posa una ratlla a principi de línia per distingir les seues paraules de les del narrador, que no duen cap marca. Feu que s’adonen que alguns paràgrafs del conte comencen amb una ratlla: indiquen que parla un personatge. LECTURA Demaneu als xiquets que facen una lectura atenta del text. Opcionalment, podeu reproduir l’audició del conte (pista 8 del CD Lectures) i dir-los que seguisquen la lectura en silenci. Feu que es fixen en les ratlles a principi de línia (podeu permetre que les encerclen), que els avisen que parla un personatge.

8 1 rotar havent menjat. Miquel! Ni ho intentes! –va advertir la mestra a un alumne que estava a punt de brindar-los el seu millor rot i tot seguit afegí–: A la Xina es recomana no acabar-se el menjar del plat. En canvi, en altres països com Alemanya, deixar menjar al plat pot ser considerat un malbaratament. –Em sembla que jo sóc més dels alemanys! –va exclamar Miquel. –Tampoc mengem tots el mateix –va continuar la mestra–. Per exemple, en algunes parts del món es mengen els fardatxos. Tots van fer cara de fàstic. –No entenc per què us poseu així. Bé que us mengeu vosaltres els caragols! –va dir Lili, que era d’origen xinés. –Si tu em convides a fardatxo, jo et convidaré a caragols. La meua iaia els fa ben bons! –va proposar Miquel. –La meua iaia el que fa bo és el cuscús! –va dir Hassan. –Doncs, si la teua iaia em convida a cuscús, tu pots vindre també a ma casa a menjar caragols –va fer Miquel. –Caragols encara, però jo el que no vull és menjar fardatxo, eh? –va dir Hassan. Tots van riure divertits. –Ara us fa molta gràcia, però molts aliments que hui ens semblen exòtics d’ací a uns quants anys seran ingredients quotidians en la nostra dieta, com ha passat amb la creïlla, la tomaca, la pinya o el kiwi –els va assegurar Paula. –Amb els fardatxos també passarà el mateix? On els vendran, a la carnisseria o a la pescateria? –va preguntar Miquel curiós–. Jo ja tinc ganes de tastar-los. –Ai, Miquel, és que tu et menjaries el món! –va dir Paula. I tota la classe esclatà en rialles.

UNITAT

8

NOTES

rotar: tirar fent soroll gasos per la boca després de menjar. malbaratament: desaprofitament. fàstic: sensació que ens provoquen les coses desagradables. cuscús: plat típic del nord d’Àfrica, fet amb sémola de blat. esclatà: expressà un sentiment de colp.

DIFICULTATS D’ESCRIPTURA Completa amb les grafies que corresponga. Després, localitza les paraules en la lectura i comprova que les has escrites correctament.

*

*

gani et

alema s

*

pe cateria

uotidians

*

99

668024_Unitat 08.indd 33

 

20/02/15 09:39

9

En acabant, organitzeu una lectura en veu alta i en cadena. Especialment en aquest cas, convé que un alumne llija la part del narrador i altres companys lligen les intervencions dels personatges. DESPRÉS DE LLEGIR Pregunteu als alumnes quina situació explica el text que han llegit. Concloeu que es tracta de la conversa entre una mestra i els seus alumnes sobre els costums alimentaris de diferents països. Si ho trobeu convenient, digueu-los que la cuina de cada país es diu gastronomia. Pregunteu-los si tots els xiquets del conte mengen les mateixes coses i per què. Aclariu que «ser d’origen» o «tindre els orígens» en un país significa que els teus pares o iaios vingueren d’allà. Expliqueu que una aula és multicultural quan hi ha xiquets d’orígens diversos.

Deixeu que diguen, a partir de la lectura, les coses bones d’aquesta diversitat: aprendre paraules d’altres llengües, conéixer jocs i menjars nous, etc.

Competències Consciència i expressió cultural. Amb la lectura del conte Menja’t el món!, els alumnes aprenen a valorar positivament la convivència de cultures, des del respecte a les tradicions i els costums de cada una.

43

Competència lectora Propòsits

1

Copia la correcta. De què es va parlar aquell dia a classe? A Dels costums en diferents parts del món a l’hora de menjar.

• Valorar la comprensió general del conte Menja’t el món!

B Dels menjars que més els agraden als xiquets i les xiquetes de l’escola.

• Promoure una actitud oberta a conéixer altres cultures.

2

Respon i compara. Segons la lectura, en què es diferencien els costums que segueixen al Japó a l’hora de menjar dels que seguim ací? AL JAPÓ

NOTES

ACÍ Com cal seure a taula? Què s’usa per a menjar? A quina hora se sol sopar?

3

Escriu el nom dels llocs on se segueix cada costum. Se sol menjar amb la mà dreta en comptes d’usar coberts. És de bona educació rotar després d’haver menjat. És recomanable deixar un poc de menjar al plat.

4

Relaciona cada xiquet amb el menjar propi del seu país. 1

2

3

fardatxo caragols cuscús

Miquel 5

Lili

Hassan

Llig i respon.

Molts aliments que hui ens semblen exòtics d’ací a uns quants anys seran ingredients quotidians en la nostra dieta, com ha passat amb la creïlla, la tomaca, la pinya o el kiwi.

6

Qui diu això? Per què ho diu? Quin és l’origen dels aliments que anomena? Busca’n informació i descobreix-ho.

Comenta amb els companys i les companyes. T’ha agradat aquest relat? Què n’has aprés? T’agrada tastar menjars nous? Quin és el menjar més estrany que has tastat?

 

100

668024_Unitat 08.indd 34

Suggeriments didàctics Raoneu amb els alumnes sobre els conceptes de tradició i costum. Digueu-los que en cada país les persones fem coses d’una determinada manera perquè hem aprés a fer-les així dels nostres avantpassats. Expliqueu que les tradicions i els costums tenen a vore amb el menjar, les festes, la roba, etc. Tracteu que diguen alguna tradició o costum típics de la zona o, si és el cas, del lloc d’origen dels seus pares o iaios.

Solucions 1   Cal copiar l’enunciat A: Dels costums en diferents parts

del món a l’hora de menjar. 2   Com cal seure a taula? ▶ Al Japó, asseguts en terra. Ací,

en una cadira davant de la taula. Què s’usa per a menjar? ▶

44

20/02/15 09:39

Al Japó, bastonets. Ací, forqueta, ganivet i cullera. A quina hora se sol sopar? ▶ Al Japó, a les cinc de la vesprada. Ací, a partir de les huit i mitja. 3   • Se sol menjar amb la mà dreta en comptes d’usar coberts. ▶ Països àrabs. • És de bona educació rotar després d’haver menjat. ▶ Fiji. • És recomanable deixar un poc de menjar al plat. ▶ Xina. 4   1 caragols. 2 fardatxo. 3 cuscús. 5   • Paula, la mestra. • Perquè als xiquets els fa molta gràcia que en altres països mengen fardatxo. • RM. La creïlla és originària d’Amèrica del Sud; la tomaca, del Perú i Mèxic; la pinya, d’Amèrica del Sud; i el kiwi, de la Xina. 6   RL.

Vocabulari. 1

8 1

EL TURISME

monument

cua

records

vaixell turístic

• Aprendre vocabulari de l’àmbit

taquilla

del turisme.

• Saber què són les paraules

Canvi de plans

compostes i usar-ne.

Després de visitar el , el va proposar fer una ruta pel riu amb el . Però la era tan llarga, que vam decidir anar a la a comprar els per a la família. 2

Més recursos • Banc de paraules compostes Obricartes, obrillandes, capgròs, eixugamans, furgadents, llavaplats, matamosques, para-xocs, parabrisa, parallamps, passamuntanyes, pèl-roig, penja-robes, penya-segat, portaagulles, portaavions, portabicicletes, portamines, portaviandes, salvavides, tallagespa, tallaungles, trencanous, videojoc.

Explica per a què usaries cada objecte en un viatge. un plànol

una càmera

una motxilla

LES PARAULES COMPOSTES Són paraules compostes les que estan formades per la unió de dues o més paraules. Per exemple, passatemps és una paraula composta formada pel verb passa i el substantiu temps.

3

4

8

Propòsits

Completa el text amb les paraules del quadre. guia

UNITAT

NOTES

Copia les paraules que són compostes. audioguia

cantimplora

paracaigudes

portalada

obricartes

trencacaps

PARAULES COMPOSTES

Digues quines dues paraules formen cada paraula composta anterior.

AMPLIE EL VOCABULARI 5

Busca en el diccionari dues paraules compostes que comencen així. Després, digues quines paraules les formen i què signifiquen. porta

guarda

gira

foto

101

668024_Unitat 08.indd 35

Solucions 1   Després de visitar el monument, el guia va proposar fer una ruta pel riu amb el vaixell turístic. Però la cua a la taquilla era tan llarga, que vam decidir anar a comprar els records per a la família. 2   RM. • Un plànol: per a saber com anar a un lloc de la ciu-

tat. • Una càmera: per a fer fotografies de paisatges i persones del viatge i tindre’n un record. • Una motxilla: per a portar una botella d’aigua, la càmera de fotos i altres objectes. 3   PARAULES COMPOSTES ▶ audioguia, obricartes, para-

caigudes, trencacaps. 4  Audioguia → àudio + guia. Obricartes → obri + cartes.

20/02/15 09:39

5   RM. • Porta → Portaequipatge (porta + equipatge): part d’un vehicle on posem l’equipatge. Portaavions (porta + avions): vaixell que transporta avions, amb una gran coberta que els permet aterrar-hi i enlairar-se’n. • Guarda → Guardabosc (guarda + bosc): persona que vigila el bosc. Guardacostes (guarda + costes): vaixell que vigila les costes per a evitar el contraban. • Gira → Gira-sol (gira + sol): planta la flor de la qual gira seguint el Sol. Giravoltar (gira + voltar): moure’s en cercle al voltant d’un eix. • Foto → Fotomuntatge (foto + muntatge): composició que s’obté combinant dues o més fotografies. Fotocòpia (foto + còpia): reproducció d’un document que s’obté de forma instantània, per un procediment semblant al revelatge de les fotografies.

Paracaigudes → para + caigudes. Trencacaps → trenca + caps.

45

Gramàtica.

EL VERB. ARREL I DESINÈNCIES

Propòsits

El verb

• Saber què és un verb.

Els verbs són les paraules que expressen accions. Per exemple, fotografiar és un verb.

• Conéixer les tres conjugacions verbals. • Distingir arrel i desinència en una forma verbal.

Més recursos • Banc de verbs acabats en -er Aparéixer, conéixer, córrer, créixer, empényer, fer, haver, meréixer, nàixer, pertànyer, poder, saber, ser, témer, tòrcer, véncer, voler. • Banc de verbs acabats en -re Aprendre, absoldre, admetre, atendre, beure, batre, cabre, caldre, caure, complaure, compondre, confondre, coure, creure, deure, dependre, despendre, dissoldre, doldre, emprendre, fondre, incloure, moure, perdre, ploure, prendre, prometre, rebre, resoldre, respondre, riure, seure, tindre, traure, valdre, vendre, vindre, viure, vore.

Cada verb té diferents formes. El conjunt de totes les formes d’un verb és la seua conjugació. Per exemple, fotografie, fotografiaren, fotografiaràs… són formes de la conjugació del verb fotografiar. La forma que usem per a anomenar el verb és l’infinitiu, que pot acabar en -ar, -er, -re o -ir. En valencià hi ha tres conjugacions segons com acaba l’infinitiu: els verbs amb l’infinitiu en -ar pertanyen a la primera conjugació (parlar), els que acaben en -er o -re pertanyen a la segona conjugació (témer, batre) i els que acaben en -ir pertanyen a la tercera conjugació (sentir).

Arrel i desinències Les formes verbals consten de dues parts: arrel i desinència.

jugaran

L’arrel és la part del verb que és comuna a totes les formes de la conjugació. S’obté llevant la terminació -ar / -er / -re / -ir a l’infinitiu del verb.

arrel

desinència

Les desinències són les terminacions que s’afigen a l’arrel per obtindre les distintes formes verbals.

jug-

-aran

Els verbs són les paraules que expressen accions. El conjunt de totes les formes d’un verb és la seua conjugació. L’infinitiu és la forma que utilitzem per a anomenar els verbs. En valencià, hi ha tres conjugacions segons l’acabament de l’infinitiu. Totes les formes verbals consten d’arrel i desinències.

1

Copia la paraula de cada parell que és un verb. corria

café

blava

lliges

carretera

cantaré

remava

metges

102

668024_Unitat 08.indd 36

Suggeriments didàctics Feu que alguns alumnes lligen en veu alta l’apartat teòric i aclariu-los els conceptes en un llenguatge que els resulte fàcil d’entendre: expliqueu l’infinitiu com el nom del verb, l’arrel com la part que és sempre igual i la desinència com la part que canvia segons la persona o el temps. Poseulos-en exemples en la pissarra, destacant la desinència i l’arrel. Quan expliqueu que els verbs es classifiquen en tres conjugacions segons la terminació de l’infinitiu, demaneu als alumnes que diguen en veu alta tots els verbs que coneguen de cada una. Probablement en diran molts més de la primera conjugació. Digueu-los que això és perquè n’hi ha molts més en la primera que en les altres.

46

20/02/15 09:39

En corregir l’activitat 1, pregunteu-los com saben que les formes que han triat són verbs. Expliqueu que totes són accions. Pregunteu-los què són les paraules descartades (tres substantius i un adjectiu). A l’hora de fer l’activitat 2, digueu als alumnes que poden usar tant formes del passat com del present o del futur. Digueu-los que totes pertanyen a la conjugació. Reforceu així la idea de conjugació com el contenidor de totes les formes verbals possibles. En l’activitat 5, expliqueu que el valencià i el castellà s’influeixen mútuament i que han de parar atenció per a parlar i escriure bé cada llengua.

8 1 2

3

escriure

8

NOTES

Escriu tres formes verbals diferents per a cada un dels infinitius.

dibuixar

UNITAT

dormir

córrer

Localitza les formes verbals d’aquest text, escriu-les en infinitiu i classifica-les. A quina conjugació pertanyen?

Plans per a les vacances Ahir, per fi, decidírem on farem vacances enguany: visitarem algun país europeu. Al principi, el meu germà i jo ens disgustàrem perquè preferíem un viatge més exòtic. Però els pares ens convenceren de seguida: viatjarem amb gent de la nostra edat! De segur que ens divertirem moltíssim, no trobeu? 1a CONJUGACIÓ

4

2a CONJUGACIÓ

3a CONJUGACIÓ

Separa en arrel i desinència les formes verbals següents. Recorda que, per a fer-ho, has d’escriure l’infinitiu i llevar-li la terminació. aprendràs

dividisc

comptàreu

reparteixen

ballàvem

correríem

coneixies

batia

EM FIXE EN LA LLENGUA 5

Hi ha verbs que en valencià pertanyen a una conjugació però moltes vegades es conjuguen com si foren d’una altra per influència del castellà. Corregeix els verbs destacats i digues a quina conjugació pertanyen en valencià. Robert va admitir que s’havia equivocat.

Eren molts i es va acovardar.

El govern vol abaratar el preu de la gasolina.

Quan vas recibir el regal?

103

668024_Unitat 08.indd 37

Solucions 1   Corria, cantaré, remava, lliges. 2   RM. Dibuixava, dibuixaré, dibuixàreu. / Escric, escriureu,

escriuríem. / Dorms, dormireu, dormiríeu. / Córrec, corregué, correreu. 3   1a CONJUGACIÓ ▶ visitar, disgustar, viatjar, trobar. 2a

CONJUGACIÓ ▶ fer, convéncer. 3a CONJUGACIÓ ▶ decidir, preferir, divertir. 4   • aprendràs → aprend- + -ràs. • ballàvem → ball- +

-àvem. • dividisc → divid- + -isc. • correríem → corr- + -eríem. • comptàreu → compt- + -àreu. • coneixies → coneix- + -ies. • reparteixen → repart- + -eixen. • batia → bat- + -ia.

 

20/02/15 09:39

5   • Robert va admetre que s’havia equivocat. • El govern

vol abaratir el preu de la gasolina. • Eren molts i es va acovardir. • Quan vas rebre el regal?

Altres activitats PER A AMPLIAR El joc del penjat. Expliqueu les normes del joc i feu que un xiquet isca a la pissarra i pense un verb, que els companys hauran d’endevinar. Poseu com a condició que la paraula que cal endevinar siga sempre un infinitiu.

47

Ortografia.

L’ACCENT GRÀFIC EN LES PARAULES PLANES

Escriu tres paraules que tinguen tònica la penúltima síl·laba.

Propòsits •  Saber què són les paraules planes. •  Aprendre i aplicar les regles d’accentuació per a les paraules planes.

Les paraules que tenen com a síl·laba tònica la penúltima síl·laba s’anomenen paraules planes. Les paraules planes porten accent gràfic en els casos següents: Quan acaben en consonant, excepte en les terminacions -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in. Exemple: fàcil, pòster.

Més recursos

Quan acaben en diftong. Exemple: cantàveu, teméreu.

•  Banc de paraules planes accentuades   Ànec, àngel, bàsquet, bròfec, càncer, càrrec, cérvol, dèbil, espàrrec, èxit, filòsof, gràfic,   hàbil, jònec, límit, mànec, pàl·lid, pésol, plàtan, príncep, públic,   ràpid, rèptil, terratrémol, tèxtil, tràfec, tràfic, tràngol,   trànsit, trèvol, túnel, xàfec.

1

Tria i completa amb la paraula plana de cada parell. Al meu oncle Artur li agrada molt viatjar amb He vist un documental sobre

molt interessant.

Ara no recorde en quin país d’ Ma mare treballa en una 2

3

.

viu Enric.

al centre de la ciutat.

cotxe / vaixell lleons / girafes Amèrica / Europa oficina / fàbrica

Escriu la lletra següent en l’abecedari i forma paraules planes. Després, posa accent gràfic a les que en necessiten.

SHRNQDR

OKZSZM

BDQUNK

SHFQD

RDLZENQ

BZQODSZ

Explica per què porten accent gràfic o no les paraules anteriors.

104

668024_Unitat 08.indd 38

Suggeriments didàctics Recordeu als alumnes que en la unitat anterior van vore que les paraules reben un nom segons on tinguen la síl·laba tònica. Ja coneixen les paraules agudes, que són les que la tenen en l’última síl·laba. Ara voran les que la tenen en la penúltima síl·laba, que es diuen planes. Poseu-los els exemples següents en la pissarra i subratlleu la síl·laba tònica de cada paraula: tona, campana, cantimplora. Digueu-los que no porten accent perquè acaben en vocal. Per a saber quan les paraules planes en porten, hauran de llegir l’apartat teòric. És possible que les paraules cantàveu i teméreu susciten dubtes, perquè poden pensar que acaben en la vocal u, però heu de fer-los notar que en realitat acaben en el diftong eu. En l’activitat 1 es treballa la localització de la síl·laba tònica i el reconeixement de les paraules planes independentment de

48

20/02/15 09:39

l’accentuació. En les activitats següents la dificultat augmenta perquè han d’accentuar i explicar per què. En l’activitat 2, recalqueu que les paraules en lletra majúscula també obeeixen les regles d’accentuació. Aconselleu-los que consulten la norma de la capçalera de la pàgina en cas de dubte. En l’activitat 4, els alumnes canvien les formes verbals del passat perifràstic al passat simple. Expliqueu-los que els dos expressen igual un temps en passat. Crideu-los l’atenció sobre el fet que les paraules resultants són planes. Feu que raonen per què porten o no accent, segons el cas. Noteu que de les paraules de l’apartat Aprenc a escriure millor ala i hala són homòfones. La resta, encara que s’assemblen, no es pronuncien igual: dóna es diu amb o tancada i dona amb o oberta; cinc amb S sorda i zinc amb S sonora.

8 1 4

UNITAT

8

NOTES

Canvia les formes verbals subratllades en cada oració seguint l’exemple. Fixa’t bé si cal accentuar o no les formes verbals resultants. Encarna i tu vau canviar de casa.

Tu vas comprar l’entrada.

Ricard i jo vam berenar a la cafeteria.

Els meus amics van arribar tard.

Vosaltres vau participar en el concurs?

Nosaltres vam jugar a parxís.

Encarna i tu vau canviar de casa. → Encarna i tu canviàreu de casa.

Exemple 5

Accentua gràficament les paraules planes següents que ho necessiten.

telefon 6

llapis

prismatics

cullera

helicopter

DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Fixa’t en les paraules planes que porten accent gràfic.

Quantes fotos! Ahir Àngel i jo ens apuntàrem a fer un recorregut turístic pels llocs típics de la ciutat. En el grup coincidírem amb dos turistes britànics, tres àrabs i dos japonesos. Si els haguéreu vist fent fotos a tot amb els telèfons mòbils i les tauletes tàctils... No paraven!

APRENC A ESCRIURE MILLOR ORTOGRAFIA VISUAL dóna

dona

ala

hala

cinc

zinc

7

Completa amb la paraula corresponent de cada parell. Utilitza el diccionari, si et cal. Martí

les gràcies a Pilar per l’ajuda.

L’ocellet tenia una El 8

ferida.

és un metall molt útil.

Escriu una oració amb cada una de les paraules que no has utilitzat.

105

668024_Unitat 08.indd 39

Solucions 1   • Al meu oncle Artur li agrada molt viatjar amb cotxe.

• He vist un documental sobre girafes molt interessant. • Ara no recorde en quin país d’Europa viu Enric. • Ma mare treballa en una oficina al centre de la ciutat. 2   Tisores, cérvol, semàfor, plàtan, tigre, carpeta. 3   Cérvol, semàfor i plàtan porten accent gràfic perquè aca-

ben en consonant. Tisores no en porta perquè acaba en -es. Tigre i carpeta no en porten perquè acaben en vocal. 4   • Ricard i jo berenàrem a la cafeteria. • Vosaltres participàreu en el concurs? • Tu comprares l’entrada. • Els meus amics arribaren tard. • Nosaltres jugàrem a parxís.

 

20/02/15 09:39

7   • Martí dóna les gràcies a Pilar per l’ajuda. • L’ocellet tenia una ala ferida. • El zinc és un metall molt útil. 8   RM. La dona de Martí és magribina. / Hala, anem, que no

arribarem al teatre. / Cinc comarques valencianes es mantenen en alerta per nevades.

Competències Aprendre a aprendre. Amb les activitats 7 i 8 els xiquets s’adonen que utilitzar el diccionari és el primer pas per a aprendre paraules noves i per a diferenciar les que són semblants. L’ús d’exemples consolida aquest aprenentatge.

5   Telèfon, prismàtics, helicòpter. 6   Activitat de dictat.

49

SABER FER

Propòsits

Fer una exposició oral

• Buscar informació en Internet.

Fer una exposició oral consisteix a presentar una informació de forma clara davant d’un públic. Tot seguit faràs una exposició oral sobre un monument. Ànim!

• Extraure dades concretes d’un text. • Fer una exposició oral davant dels companys.

Prepara el teu treball

NOTES

1

USA LES TIC. Busca informació en Internet sobre un d’aquests monuments o un altre que vulgues i respon.

Torre Eiffel

Taj Mahal

Quin tipus de monument és? On es troba? Quan va ser construït? Amb quin objectiu? Quines són les característiques més destacades? Per què creus que val la pena visitar-lo? 2

Elabora el guió de la teua exposició organitzant les respostes anteriors en aquests tres blocs. 1 PRESENTACIÓ 2 CARACTERÍSTIQUES MÉS DESTACADES 3 MOTIUS PER A VISITAR-LO

Demostra que ho saps fer

3

Exposa la informació sobre el monument triat seguint el guió que has elaborat. Si vols, pots anotar en la pissarra els punts que tractaràs i portar alguna imatge per acompanyar la teua explicació.

4

Demana als companys que valoren l’exposició.

106

668024_Unitat 08.indd 40

Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística En aquest Saber fer, els alumnes milloren la seua llengua oral formal per mitjà d’una exposició de caràcter enciclopèdic. Digueu-los que l’assagen moltes vegades davant dels pares a fi de tindre seguretat el dia de l’exposició i animeu-los a sentir-se guies turístics. Poden gravar els assajos i escoltar-se i millorar allò que no els haja eixit bé. Recordeu-los que és preferible que durant l’exposició no recórreguen a cap paper.

Solucions 1   RM. • La Torre Eiffel és un monument commemoratiu i es

troba a París (França). El Taj Mahal és un mausoleu i es troba

50

20/02/15 09:39

a Agra (Índia). • La Torre Eiffel va ser construïda en 1889 per commemorar l’Exposició Universal. El Taj Mahal va ser construït en el segle XVII amb l’objectiu d’honorar l’emperadriu Mumtaz Mahal. • De la Torre Eiffel destaca l’altura (més de 300 metres) i el material amb què està construïda (ferro). Del Taj Mahal destaca la cúpula de marbre blanc. • RL. 2   a  4   RL.

Competències Competència digital. Per mitjà de la investigació en Internet que es demana en l’activitat 1, els alumnes combinen la comprensió lectora amb la competència digital. Aconselleu-los que contrasten la informació en diverses pàgines web i que prescindisquen d’aquelles que continguen publicitat.

8

UNITAT

8

ACTIVITATS FINALS 1

Completa amb la paraula del vocabulari de la unitat que corresponga en cada cas.

5

El ens va explicar la història . d’aquell Va buscar l’adreça en el Em va portar un de Berlín. 2

.

NOTES REPÀS ACUMULATIU 6

bosc - llamps - veu - nous Copia les paraules que són verbs i digues de quina conjugació són.

guanyar

• Inventar paraules compostes o descriure un lloc d’interés.

molt bonic

Forma paraules compostes unint un element de cada caixa i explica el significat de la paraula resultant.

lunar

• Repassar i consolidar els continguts de la unitat i d’unitats anteriors.

NOU ÀLBUM DE CROMOS DE BÀSQUET

para - guarda - trenca - porta

3

Propòsits

Explica per què porten accent gràfic o no les paraules planes d’aquest anunci.

arbre prendre

7

Digues quines tres d’aquestes paraules són derivades de porta. aportar

reportatge

pòrtic

porter

portalada

portàtil

Escriu grups nominals que tinguen un adjectiu en cada grau.

fregir

GRAU POSITIU

menhir

GRAU COMPARATIU GRAU SUPERLATIU

4

Explica amb exemples què cal fer per a separar en arrel i desinència una forma verbal.

8

Escriu dues paraules agudes amb accent gràfic i dues més sense.

Demostra el teu talent 9

Tria i resol l’activitat que més t’agrade. A. Inventa tres paraules compostes en què un dels components siga un verb. Després, passa-les als companys perquè intenten definir-les. B. Pensa en algun monument o lloc d’interés de la localitat, descriu-lo i fes-ne un dibuix.

107

668024_Unitat 08.indd 41

Solucions 1   • El guia ens va explicar… aquell monument. • …en el

plànol. • Em va portar un record… 2   • Parallamps: dispositiu que atrau els llamps i els condu-

eix directament a terra sense danyar una construcció. • Guardabosc: persona que vigila el bosc. • Trencanous: utensili que serveix per a trencar la corfa d’anous, avellanes o ametles. • Portaveu: persona que parla en nom d’un grup.

20/02/15 09:39

5   Àlbum i bàsquet en porten perquè acaben en consonant.

Cromos no en porta perquè acaba en -os. 6   Porter, portalada, pòrtic. 7   RM. POSITIU ▶ una xica alegre; els llops salvatges. COMPARATIU ▶ un home tan alt com un pi; un forat més fosc que la nit. SUPERLATIU ▶ un xic molt prim; uns dolços boníssims. 8   RM. Arròs, muntó. Destorb, millor. 9   RL.

3   Guanyar (primera), prendre (segona), fregir (tercera). 4   RM. Cal buscar l’infinitiu del verb i llevar-li la terminació.

Així obtenim l’arrel, i la part que queda de la forma verbal és la desinència. Per exemple, jugava: l’infinitiu és jugar; si llevem la terminació -ar, ens queda jug-, que és l’arrel; i la part que queda en la forma verbal, -ava, és la desinència.

Competències Iniciativa i actitud emprenedora. En l’activitat 9, els alumnes desenvolupen la creativitat i milloren la confiança i la seguretat en ells mateixos.

51

9

Una fira de la tecnologia

Continguts de la unitat EIX TEMÀTIC. LA TECNOLOGIA

VOCABULARI

• La tecnologia. •  Els diminutius i els augmentatius.

GRAMÀTICA

• El verb. Nombre i persona.

ORTOGRAFIA

• L’accent gràfic en les paraules esdrúixoles.

LITERATURA

•  Els recursos literaris.

SABER

• Extraure dades a partir de l’escolta d’una conversa. COMUNICACIÓ ORAL

• Simular una convocatòria per megafonia. • Raonar sobre el manteniment i l’ús d’aparells electrònics.

SABER FER

LECTURA

ESCRIPTURA

• Llegir i comprendre un conte: Sense Internet!

• Escriure una fitxa sobre un aparell electrònic. •  Realitzar dictats.

 

TASCA FINAL

• Fer una entrevista.

• Ús responsable dels aparells tecnològics.

SABER SER

FORMACIÓ EN VALORS

• Moderació en l’ús d’Internet. • Curiositat per la poesia. • Predisposició a treballar per parelles.

52

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

RECURSOS DIGITALS

Programació didàctica d’aula

LlibreMèdia

Recursos per a l’avaluació

• Unitat 9: activitats i recursos.

• Avaluació de continguts. Unitat 9: models B i A.

El joc del saber

• Avaluació per competències. Prova de la unitat 9.

MATERIAL D’AULA

Ensenyament individualitzat • Pla de millora. Unitat 9: fitxes 1, 2 i 3. • Programa d’ampliació. Unitat 9.

Projectes de treball cooperatiu • Projecte del segon trimestre.

Recursos complementaris • Recursos literaris.

Làmina • La tecnologia.

CD Comunicació oral •  Unitat 9: pista 11.

CD Lectures •  Unitat 9: pista 9.

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

•  Taller de teatre. • Fitxes per a l’ús del diccionari.

Quadern de l’alumne

•  Programa d’educació emocional.

•  Segon trimestre. Unitat 9.

• Fitxes per al desenvolupament de la intel·ligència.

Llibre de teatre

Projectes interdisciplinaris

•  Pluja de lletres 4.

• Projecte lingüístic. • Programa d’educació en valors. • Programa d’educació emocional.

Llibre de lectura Nou diccionari d’ús del valencià Comprensió lectora 4. Fitxes de treball

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Gener

Febrer

Març

53

Propòsits •  Millorar la comprensió auditiva   i l’expressió oral.

9

Una fira de la tecnologia

•  Comentar una escena en una fira tecnològica. •  Extraure dades de l’escolta   d’una conversa. •  Fer una convocatòria oral. •  Raonar sobre el manteniment   i l’ús dels aparells electrònics. •  Escriure la fitxa d’un aparell electrònic.    

Escoltar 1

pista 11

Escolta i completa un quadre com aquest. Quan fan cada activitat? A Exhibició Drones en acció. B Documental Cibernautes del futur. C Taller de robòtica. D Demostració de realitat virtual.

divendres dissabte diumenge 10.00 16.00 17.00 18.00

108

668024_Unitat 09.indd 42

Suggeriments didàctics Feu que els alumnes lligen el títol de la unitat, Una fira de la tecnologia, i demaneu-los que observen la làmina. Recordeu-los que en la unitat 6 parlàreu sobre un altre tipus de fira, el porrat. Si ho trobeu convenient, feu que observen breument aquella il·lustració i demaneu-los que diguen què tenen en comú aquella fira i aquesta, i en què es diferencien. Concloeu que en les dues hi ha unes parades o estands on s’exposen uns determinats productes. Si en aquell cas es tractava de productes artesans, ara es tracta dels productes més moderns del mercat. Per a motivar-los a descriure el dibuix podeu formular-los algunes preguntes: Quantes parades hi ha? Quins productes s’hi mostren? Per a què deu servir cada un? Quines persones treballen a les parades? (les que porten una credencial) Quines persones són els visitants? Hi reconei-

54

20/02/15 09:40

xeu algun símbol? (l’arrova, la icona de descàrrega, la del WiFi, la del núvol…) Finalment, tracteu que expliquen amb paraules seues què és la tecnologia. Concloeu que és l’aplicació de la ciència i la informàtica en la fabricació de tot tipus d’aparells i màquines. Esmenteu alguns aparells tecnològics i proposeu-los que en diguen altres que coneguen (telèfon, ordinador, microones, caixer automàtic, satèl·lit, etc.). Abans d’escoltar l’audició corresponent a l’activitat 1 (pista 11 del CD Comunicació oral), comproveu que els alumnes no tenen problemes per a identificar les hores a partir de les 12 (les 16:00 són les quatre, les 17:00 les cinc i les 18:00 les sis). En l’activitat 4, demaneu als alumnes que imaginen conseqüències negatives que es podrien donar per no fer cas de les instruccions d’ús i les recomanacions de seguretat d’aparells electrònics. Inculqueu en ells una actitud responsable.

UNITAT

Parlar 2

9

NOTES

Observa la làmina i respon. Quants estands hi ha? Què creus que es pot fer en cada un? T’agradaria visitar aquesta fira? Per què?

3

Anuncia per megafonia el començament d’alguna de les activitats de la fira anomenades en l’audició o d’una altra que t’inventes. – Comença donant la benvinguda als visitants. – Anuncia l’activitat i digues l’hora i el lloc on es fa. – Anima la gent a assistir-hi i torna a recordar-ne l’hora i el lloc.

4

EDUCACIÓ CÍVICA. Mantinc en bon estat els aparells tecnològics.

Contesta. Per què, quan et compres un aparell electrònic, és convenient llegir en el manual d’instruccions les recomanacions sobre el seu ús i manteniment?

Escriure 5

Escriu una fitxa sobre algun aparell electrònic que conegues amb la informació següent. Nom de l’aparell.

Per a què serveix.

Com s’ha d’usar.

SABER FER TASCA FINAL Fer una entrevista Què és una entrevista? A qui t’agradaria entrevistar? Per què? Al final de la unitat prepararàs i faràs una entrevista. De segur que descobreixes coses interessants.

109

668024_Unitat 09.indd 43

 

20/02/15 09:40

Solucions

Competències

1   A Exhibició Drones en acció: diumenge a les 17:00. B Documental Cibernautes del futur: divendres a les 18:00. C Taller de robòtica: dissabte i diumenge a les 10:00. D Demostració de realitat virtual: dissabte a les 16:00.

Competència social i cívica. En l’activitat 4, els alumnes milloren aquesta competència conscienciant-se de la importància de seguir les normes de seguretat i manteniment de cada aparell.

2  i  3   RL. 4   RM. Perquè així estem assabentats de la millor forma d’usar i mantindre l’aparell; evitem que es faça malbé i aconseguim que ens dure més temps.  5   RL.

55

Competència lectora Propòsits • Llegir un text narratiu amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada. • Fixar-se en els diferents sons que pot representar la consonant x. • Fomentar un ús moderat d’Internet.

Més recursos • Internet segura http://xtec.cat/web/guest/internet_ segura/recursos

Sense Internet!

DIFICULTATS DE LECTURA La x pot sonar de diverses maneres: com en xocolate, com en caixa o com en taxi. Prepara la lectura en veu alta del text fixant-te especialment en la manera com s’ha de pronunciar la x en les paraules on apareix.

Una de les activitats preferides de Clara era connectar-se a Internet. Per a ella Internet era com una finestra al món. Podia parlar i jugar amb un muntó de xiquets i de xiquetes, alguns dels quals eren companys i companyes de classe i d’altres no. Els pares la deixaven connectar-se durant una estoneta algun dia de vesprada, després d’haver berenat i d’haver fet els deures. Però havia d’anar amb compte. –Internet, com tot en aquesta vida, s’ha d’usar amb precaució i tu encara ets menuda per a saber exactament els perills que té –li deia la mare. És per això que tenia unes normes d’ús molt concretes. Per exemple, no podia donar en la xarxa cap de les seues dades personals; les contrasenyes només les podien conéixer ella i els pares; abans d’entrar a una pàgina web nova o de descarregar-se qualsevol programa, havia de demanar permís als pares; no podia establir contacte amb ningú que no coneguera; i, sobretot, havia de ser molt respectuosa i no fer bromes pesades.

110

668024_Unitat 09.indd 44

Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR Demaneu als alumnes que observen la il·lustració del conte i que descriguen l’escena. Pregunteu-los quins dos personatges hi ha, què fa cada un, què assenyala la xiqueta de l’esquerra, què deu voler dir la icona de la pantalla, de què poden estar parlant mare i filla, etc. En l’apartat Dificultats de lectura s’exposen les formes de pronunciar la consonant x. Tingueu en compte que en l’ortografia d’aquest curs els alumnes ja han estudiat el so de la x de xiquet (unitat 2) i el de la x de Xàtiva (unitat 3). Recordeu-los-ho i incidiu en els altres sons que representa la x: KS i GZ. Com a norma fonètica, podeu explicar que la x sona KS en paraules amb el grup inicial ex- seguides de consonant

56

20/02/15 09:4

(exposar, experiment, explicar) i sona GZ en les paraules amb el grup ex- inicial seguides de vocal o h (examen, exercici, exòtic). LECTURA Feu que els alumnes lligen el conte en silenci. Opcionalment, podeu reproduir la pista 9 del CD Lectures i demanar-los que seguisquen la lectura en silenci. Després, organitzeu una lectura en veu alta i en cadena. DESPRÉS DE LLEGIR Si ho trobeu convenient, expliqueu als alumnes el significat d’algunes paraules i expressions del text. Sobre xarxa, per exemple, convé explicar que en el context de la informàtica és un sinònim d’Internet. En canvi, quan parlem de xarxa social

9 La seua millor amiga en la xarxa era Paula. No anava a la seua escola, però sí que feien el mateix curs i tenien la mateixa edat Es podia dir que Paula era la seua ànima germana perquè compartien els mateixos gustos en tot: en roba, en música, en aficions... Un dia, Clara es moria de ganes d’explicar a la seua amiga Paula el que li havia passat aquella vesprada a classe. Va berenar, va fer els deures ràpidament i, tan bon punt va acabar, va intentar connectar-se a la xarxa social en què solia parlar amb la seua amiga. Però no funcionava. Ho va intentar una altra vegada i res. Ho va revisar tot, fins i tot va fer un colpet a la pantalla: sense èxit. Així és que no li va quedar altre remei que recórrer al pla B. –Mare, no va Internet! –es va queixar. –És cert, ho acaben d’explicar en la ràdio –va confirmar la mare–. Diuen que hi ha hagut un problema en la xarxa i sembla que fins demà no el podran solucionar. Com podia ser que passara una tragèdia com aquella? Necessitava parlar amb Paula aquella mateixa vesprada, en aquell mateix moment. Nerviosa, va mirar la pantalla una altra vegada sense saber ben bé què fer i al final va prendre una decisió: va obrir la porta de casa, va baixar un pis i va fer sonar el timbre de la porta quatre. –Clara! –va fer Paula en vore l’amiga a la porta. –Hola, Paula. T’has assabentat d’això d’Internet? –va preguntar Clara. I tot seguit les dues amigues van baixar al carrer per prendre una miqueta d’aire i parlar tranquil·lament del que havia passat amb la xarxa... i de tot el que tenien pendent.

UNITAT

9

NOTES

ànima germana: persona molt unida a una altra amb la qual té moltes coses en comú. xarxa social: pàgina d’Internet en la qual es pot parlar i intercanviar informació amb altres persones. assabentat: sabut, informat.

DIFICULTATS D’ESCRIPTURA Completa amb les grafies que corresponga. Després, localitza les paraules en la lectura i comprova que les has escrites correctament.

* com te *

con ectar-se

*

respe tuosa

*

tranqui ament

111

668024_Unitat 09.indd 45

 

20/02/15 09:40

40

ens referim a plataformes concretes d’Internet com Facebook o Twitter, que permeten compartir i intercanviar informació als internautes que hi estan registrats amb un compte. Aclariu també que un «pla B» és una alternativa a una cosa que volíem fer però que no és possible.

Quan abordeu l’apartat Dificultats d’escriptura, podeu mostrar als alumnes les diferències ortogràfiques entre compte (de correu, bancari) i altres molt similars en la forma com ara comte (noble) o conte (història).

La lectura del conte Sense Internet! pot suscitar interés en els alumnes perquè tracta una situació quotidiana entre una mare i una filla amb la qual es poden sentir identificats i perquè tot allò que tinga a vore amb Internet els sol entusiasmar. Pregunteu-los si usen Internet a casa i amb quanta freqüència, quines pàgines visiten i quines limitacions els hi posen els pares. Deixeu que expressen la seua opinió sobre l’actitud de Clara i de sa mare davant de la situació d’una caiguda de la xarxa.

Competències Competència digital. Els alumnes milloren aquesta competència parant-se a reflexionar sobre l’ús de les noves tecnologies com a mitjà de comunicació entre les persones.

57

Competència lectora Propòsits

1

Respon. Com es diu la protagonista de la lectura?

• Valorar la comprensió general

Quina és una de les seues activitats preferides?

del conte Sense Internet!

Quan li la deixen fer els pares?

• Opinar sobre la lectura i sobre l’ús d’Internet com a mitjà de comunicació.

2

NOTES

Llig i classifica. Què pot fer i què no pot fer Clara en Internet? A Parlar amb els amics.

C Descarregar-se programes sense permís.

B Donar les seues dades personals.

D Usar contrasenyes conegudes pels pares.

HO POT FER

3

NO HO POT FER

Escriu V si són verdaderes o F si són falses aquestes afirmacions sobre Paula. Paula és la millor amiga de Clara en Internet. Paula va a la mateixa escola que Clara. Paula i Clara tenen els mateixos gustos en tot. Paula viu a l’edifici d’enfront del de Clara.

4

Llig i respon.

Ho acaben d’explicar en la ràdio.

A qui diu això la mare? Què acaben d’explicar en la ràdio? Quan diuen que solucionaran el problema? Per què per a Clara això és una tragèdia?

5

Completa. Què va fer Clara al final? Al final, Clara va obrir Aleshores es va trobar amb

6

, va baixar i va fer sonar el timbre de i les dues juntes van .

.

Comenta amb els companys i les companyes. T’ha sorprés el final de la lectura? Per què? Com prefereixes parlar tu amb els amics: en persona o per Internet? Justifica-ho.

112

668024_Unitat 09.indd 46

20/02/15 09:40

Suggeriments didàctics

3  V, F, V, F.

En l’activitat 2, feu que els alumnes raonen el motiu de les limitacions que els pares posen a Clara amb l’ús d’Internet. Deixeu que ells mateixos expliquen les situacions negatives que pretenen evitar amb aquestes normes.

4   • A Clara. • Que no va Internet, que hi ha hagut un pro-

Deixeu que uns quants alumnes lligen la seua resposta a l’activitat 6. A partir d’aquesta podeu organitzar un debat sobre l’ús d’Internet.

Solucions 1   • Clara. • Connectar-se a Internet. • Algun dia de vesprada, durant una estoneta. 2   HO POT FER: A, D. NO HO POT FER: B, C.

58

blema en la xarxa. • L’endemà. • Perquè es mor de ganes d’explicar a la seua amiga Paula el que li ha passat aquella vesprada a classe. 5   Al final, Clara va obrir la porta de casa, va baixar un pis

i va fer sonar el timbre de la porta quatre. Aleshores es va trobar amb Paula i les dues juntes van baixar al carrer a prendre l’aire i a parlar. 6   RL.

Vocabulari. 1

9 1

LA TECNOLOGIA

1

2

3

• Aprendre vocabulari de l’àmbit de la tecnologia.

4

telèfon intel·ligent

• Saber formar diminutius i augmentatius.

consola de joc tauleta

2

Més recursos

Escriu el nom de cada aparell on corresponga. mòdem

Fa treballs automatitzats.

escàner

Connecta l’ordinador a la xarxa.

robot

•  Altres sufixos diminutius -ell / -ella: taulell, portella. -illa: pastilla, sabatilla. -í / -ina: flautí, ratolí, ventolina. -iu / -iua: gotiu, cariua, menudiua. -ic / -ica: pobric, Vicentica. -im: brostim, polsim. -ús / -ussa: malaltús, carussa, pelussa. -ó / -ona: carreró, carona.

Passa documents a format digital.

impressora 3D

Reprodueix documents en tres dimensions.

ELS DIMINUTIUS I ELS AUGMENTATIUS Els diminutius són paraules que indiquen mida menuda. Es formen afegint -et/-eta a altres paraules. Exemple: robotet, pantalleta. Els augmentatius són paraules que indiquen mida gran. Es formen afegint -ot/-ota a altres paraules. Exemple: maletinot, impressorota.

3

9

Propòsits

Relaciona i explica. Què és cada cosa? llibre electrònic

UNITAT

•  Altres sufixos augmentatius -arro / -arra: gossarro, peuarro, camarra, veuarra.

Localitza en el text tres diminutius i tres augmentatius i explica com s’han format.

Un rellotge fantàstic M’han regalat un rellotge intel·ligent. Venia en una caixeta roja acompanyat d’un llibret amb les instruccions. Té una pantallota al·lucinant i uns quants botonets. En la manota de mon pare sembla molt menut, però posat en el meu braç és un rellotjot!

NOTES

AMPLIE EL VOCABULARI 4

Digues les dues paraules següents que no són ni diminutius ni augmentatius. Utilitza el diccionari, si et cal. fagot

cartellet

homenot

cuneta

casota

113

668024_Unitat 09.indd 47

20/02/15 09:40

Suggeriments didàctics

Solucions

Partint de les terminacions que s’ofereixen en el llibre, feu vore als alumnes que la formació de diminutius i augmentatius és un poc diferent segons la paraula a què els apliquem: en les que acaben en consonant, només hem d’afegir la terminació -et, -eta, -ot, -ota (gat + -et = gatet); en les que acaben en vocal àtona, en canvi, hem de canviar aquesta vocal per la terminació corresponent (sabata + -eta = sabateta); en les que acaben en vocal tònica, hem de posar una n i després la terminació (mà + n + -eta = maneta).

1   1 tauleta. 2 telèfon intel·ligent. 3 consola de joc. 4 llibre electrònic.

Si ho trobeu convenient, podeu explicar que hi ha altres terminacions diminutives i augmentatives (consulteu l’apartat Més recursos d’aquesta pàgina de la Guia).

2   • Fa treballs automatitzats. ▶ robot. • Connecta l’ordina-

dor a la xarxa. ▶ mòdem. • Passa documents a format digital. ▶ escàner. • Reprodueix documents en tres dimensions. ▶ impressora 3D. 3   Diminutius → caixeta (caixa + -eta), llibret (llibre + -et), bo-

tonets (botó + -ets). Augmentatius → pantallota (pantalla + -ota), manota (mà + -ota), rellotjot (rellotge + -ot). 4   No és diminutiu cuneta. No és augmentatiu fagot.

59

Gramàtica.

EL vERb. NOMbRE I PERSONA

Propòsits

El nombre dels verbs

• Saber quan una formal verbal està en singular o en plural.

Les formes verbals poden estar en singular o en plural. Estan en singular les formes verbals que expressen accions realitzades per una sola persona. Exemple: juga.

• Reconéixer la persona en les formes verbals.

Estan en plural les formes verbals que expressen accions realitzades per diverses persones. Exemple: miren.

• Saber què són les formes no personals d’un verb.

La xiqueta juga.

Més recursos

La persona dels verbs

• Diccionari i conjugador verbal en línia http://www.avl.gva.es/dnv

Les formes verbals poden estar en primera, segona o tercera persona.

Els xiquets miren.

Estan en primera persona les formes que poden portar davant els pronoms jo i nosaltres. Exemple: jo jugue, nosaltres juguem. Estan en segona persona les formes que poden portar davant els pronoms tu i vosaltres. Exemple: tu jugues, vosaltres jugueu. Estan en tercera persona les formes que poden portar davant els pronoms ell, ella, ells i elles. Exemples: ella juga, ells juguen.

Les formes no personals Algunes formes verbals no expressen la persona que realitza l’acció. Aquestes formes reben el nom de formes no personals. Les formes no personals del verb són l’infinitiu (jugar), el gerundi (jugant) i el participi (jugat).

Les formes verbals expressen nombre: poden estar en singular o en plural. Les formes verbals també expressen la persona que realitza l’acció: poden estar en primera, en segona o en tercera persona. Les formes no personals del verb són l’infinitiu, el gerundi i el participi.

1

Classifica aquestes formes verbals segons el nombre. somie

eixiu

sopem

fa

pugem

recorden

rius

treballe

ESTAN EN SINGULAR

ESTAN EN PLURAL

114

668024_Unitat 09.indd 48

Suggeriments didàctics Introduïu l’apartat sobre el nombre dels verbs dient als alumnes que els verbs poden estar en singular i plural, igual que els substantius, els adjectius i altres paraules. Tingueu en compte que en aquest apartat els alumnes hauran de tindre presents i relacionar contínuament dues categories lèxiques, els verbs i els pronoms personals. Quan expliqueu la persona dels verbs, expliqueu que en una oració les formes verbals poden anar a soles (Canteu bé) o darrere d’un pronom personal (Vosaltres canteu bé). Digueu-los que podem prescindir del pronom vosaltres perquè ja sabem que la forma canteu es refereix a vosaltres. Pel que fa a les persones, feu-los notar que hi ha dues primeres (jo, nosaltres), dues segones (tu, vosaltres) i dues terceres

60

20/02/15 09:40

(ell, ells), segons que estiguen en singular o en plural. En total, sis persones gramaticals. Expliqueu-los que amb els pronoms personals de tercera persona distingim si parlem de xics (ell, ells) o xiques (ella, elles). Insistiu que quan hagen de dir en quina persona està un verb (a quina persona es refereix), s’acostumen a afegir «del singular» o «del plural», segons el cas. Tot seguit, expliqueu que també hi ha formes verbals no personals, és a dir, que no es refereixen a cap persona. Digueu-los que és molt fàcil recordar-les perquè només n’hi ha tres: l’infinitiu, que és el nom del verb (cantar); el gerundi, que expressa una acció que està passant (cantant); i el participi, que expressa una acció que ha acabat (cantat). Insistiu que cap d’aquestes formes es refereix a una persona.

9 1 2

un entrepà de pernil.

Cada dia elles

vosaltres

3

menja / menge

a la piscina.

la trompeta molt bé.

Els dimarts i dijous t’

9

NOTES

Copia substituint el dibuix per la forma verbal en la persona i el nombre que correspon. Enric es

UNITAT

nades / naden

toquen / toqueu

a bàsquet.

entreneu / entrenes

Copia el quadre i escriu les formes verbals dels exercicis 1 i 2 on corresponga. 1a PERSONA

2a PERSONA

3a PERSONA

SINGULAR PLURAL

4

Escriu les formes no personals de tres verbs que tu vulgues. INFINITIU

GERUNDI

PARTICIPI

EM FIXE EN LA LLENGUA 5

Observa i copia. En quines oracions s’utilitza un verb en tercera persona per a referir-se a la persona que escolta?

Té hora, per favor?

Els xiquets arriben hui de l’excursió. Són vostés d’ací o vénen de fora? La mestra copia l’esquema en la pissarra. Em pot dir el preu del llibre? 6

Tria la correcta. Quan usem la tercera persona per a referir-nos a qui escolta? A Quan volem cridar la seua atenció. B Quan parlem de vosté a aquesta persona.

115

668024_Unitat 09.indd 49

Sobre el participi, si ho trobeu convenient, feu-los vore que se sol usar amb l’auxiliar haver en els temps compostos: he cantat, heu cantat, etc. (la informació sobre la persona la conté el verb auxiliar, no el participi). En les activitats de Em fixe en la llengua es treballa el tractament de vosté. Expliqueu als alumnes que aquest és un cas especial, ja que usem formes verbals de tercera persona del singular (les que corresponen a ell i ella) per a un pronom que en realitat és de segona persona (vosté és la persona que escolta).

Solucions

 

20/02/15 09:40

2   • Enric es menja un entrepà de pernil. • Cada dia elles

naden a la piscina. • Vosaltres toqueu la trompeta molt bé. • Els dimarts i dijous t’entrenes a bàsquet. 3  SINGULAR ▶ 1a persona: somie, treballe. 2a persona: rius, entrenes. 3a persona: fa, menja. PLURAL ▶ 1a persona: pugem, sopem. 2a persona: eixiu, toqueu. 3a persona: recorden, naden. 4   RM. INFINITIU ▶ parlar, córrer, sentir. GERUNDI ▶ par-

lant, corrent, sentint. PARTICIPI ▶ parlat, corregut, sentit. 5   • Són vostés d’ací o vénen de fora? • Em pot dir el preu

del llibre? 6   Cal triar la B (Quan parlem de vosté a aquesta persona).

1   ESTAN EN SINGULAR ▶ somie, rius, fa, treballe. ESTAN

EN PLURAL ▶ pugem, eixiu, recorden, sopem.

61

Ortografia. Propòsits

L’ACCENT GRÀFIC EN LES PARAULES ESDRÚIXOLES Escriu tres paraules que tinguen tònica l’antepenúltima síl·laba.

•  Saber quines són les paraules esdrúixoles. •  Accentuar correctament   les paraules esdrúixoles.

Les paraules que tenen com a síl·laba tònica l’antepenúltima síl·laba s’anomenen paraules esdrúixoles. Les paraules esdrúixoles sempre porten accent gràfic. Exemple: pràctica, científica, església.

Previsió de dificultats •  Alguns alumnes encara poden tindre problemes per a saber   quina és la síl·laba tònica en una paraula i, en conseqüència, per   a saber quan s’accentua i com. Aconselleu-los que, en cas de dubte, es repetisquen la paraula síl·laba per síl·laba, amb colps de veu, fixant-se en quina és la que sona més forta.

1

2

Ratlla la paraula que no és esdrúixola en cada grup. informàtica

mecànic

tònica

telèfon

tècnica

robòtica

simpàtica

física

pàgina

esquimal

prismàtics

Localitza en la sopa de lletres les paraules esdrúixoles corresponents a cada dibuix. A

B

O D

T M À Q U

U M F P C

D

E

3

època

I

C

N A M M F I

C

L

R À M

I

D E D E

D M E M X M F

F

I E

F

Z

E

S À

F G b

D A

L

L

A M T

E R M Ò M E

T

R E

F M X

R N

I

H

L

À N C

R

I

R

v

E

T

A M

I

L O R N O C

U O D A M b U I

v R

T

I

A

v M J

PER A PENSAR. Llig, pensa i respon.

Si dues vocals juntes en la mateixa síl·laba formen un diftong, per què ràdio o ciència es consideren paraules esdrúixoles? 116

668024_Unitat 09.indd 50

Suggeriments didàctics Com a introducció a les paraules esdrúixoles, podeu recapitular els dos tipus de paraules segons la tonicitat que els alumnes ja coneixen. De primer, escriviu en la pissarra dues paraules agudes, subratlleu-ne la síl·laba tònica i recalqueu que és l’última (cigró, elefant); després escriviu dues paraules planes i recalqueu que la tònica és la penúltima (semàfor, amiga). Tot seguit, escriviu dues paraules esdrúixoles i recalqueu que la tònica és l’antepenúltima (ànima, península). Insistiu que l’antepenúltima és la que fa tres comptant des del final de la paraula. Una vegada aclarida la posició de l’antepenúltima síl· laba, feu-los la proposta de la bafarada de la capçalera: que diguen paraules en què aquesta síl·laba siga la tònica. A mesura que els xiquets en diguen, aneu apuntant-les en la pissar-

62

20/02/15 09:40

ra o bé deixeu que ells mateixos s’alcen a fer-ho. Expliqueu-los que aquestes són paraules esdrúixoles i que en tots els casos la síl·laba tònica porta accent. Animeu-los dient-los que la regla és molt fàcil de recordar i aplicar. A mesura que resolgueu les activitats, si ho trobeu convenient, feu notar als alumnes que les paraules esdrúixoles en què la vocal de la síl·laba tònica és una e o una o, quasi sempre l’accent és greu (o obert). Amb tot, hi ha algunes excepcions (església, llémena… fórmula, pólvora…). En l’activitat 1, feu que els alumnes raonen per què han descartat cada paraula (perquè és aguda o plana). Tal com s’indica amb la icona blava del costat de l’enunciat de l’activitat 6, és recomanable que els alumnes guarden el dictat ja corregit en el seu dossier d’aprenentatge.

9 1 44

UNITAT

9

NOTES

Resol les les endevinalles endevinalles ii escriu escriu una una oració oració amb amb cada cada solució. solució. Resol Les dues dues solucions solucions són són paraules paraules esdrúixoles. esdrúixoles. Les Combina un muntó de notes agradables d’escoltar i molt sovint, en sentir-la, t’entren ganes de ballar.

55

Goteta d’aigua salada que dels ulls a voltes t’ix quan rius amb molta gana i també quan estàs trist.

Copia Copia les les oracions oracions ii posa posa accent accent gràfic gràfic aa les les paraules paraules que que en en necessiten. necessiten. N’hi N’hi ha ha d’agudes, d’agudes, de de planes planes ii d’esdrúixoles. d’esdrúixoles. Si Si apliques apliques la la formula formula correctament, correctament, obtindras obtindras la la solucio solucio al al problema. problema. La La cosina cosina de de victor victor treballa treballa com com aa cientifica cientifica en en una una empresa empresa farmaceutica farmaceutica de de berlin. berlin. Aci teniu teniu el el numero numero de de telefon telefon del del tecnic tecnic de de la la botiga botiga d’electrodomestics. d’electrodomestics. Aci

66

DICTAT. Prepara Prepara el el dictat dictat per per fer-lo fer-lo en en el el quadern. quadern. DICTAT. Fixa’t en en l’accent l’accent gràfic gràfic de de les les paraules paraules esdrúixoles. esdrúixoles. Fixa’t

Gustos diferents diferents Gustos A la la meua meua amiga amiga Fàtima Fàtima l’apassionen l’apassionen tant tant les les màquines màquines A que de de major major vol vol estudiar estudiar alguna alguna ciència ciència tecnològica, tecnològica, com com ara ara que electrònica oo informàtica. informàtica. A A mi, mi, en en canvi, canvi, aquestes aquestes matèries matèries em em electrònica semblen complicadíssimes. complicadíssimes. Tu Tu saps saps la la quantitat quantitat de de fórmules fórmules semblen matemàtiques que que hi hi has has d’aprendre? d’aprendre? Quina Quina barbaritat! barbaritat! matemàtiques

APRENC A ESCRIURE MILLOR ORTOGRAFIA vISUAL

7

Completa amb la paraula corresponent de cada parell. Utilitza el diccionari, si cal. Jo

sóc

soc

ui

hui

més

mes

la capitana de l’equip de futbol. és l’aniversari del meu cosí Albert.

vaig nàixer el 8

de maig.

Escriu una oració amb cada una de les paraules que no has utilitzat.

117

668024_Unitat 09.indd 51

Solucions 1   Cal ratllar telèfon, mecànic, esquimal, prismàtics. 2   A TERMÒMETRE (horitzontal, línia 5), B CÀMERA (verti-

cal, línia 4), C FÀBRICA (vertical, línia 13) D PIRÀMIDE (horitzontal, línia 3) E MÀQUINA (horitzontal, línia 1) F AMBULÀNCIA (horitzontal, línia 7). 3   RM. Perquè en ràdio i ciència les vocals que veiem juntes

no formen diftong, és a dir, no pertanyen a la mateixa síl·laba. Són paraules esdrúixoles perquè tenen com a tònica l’antepenúltima síl·laba: rà-di-o, ci-èn-ci-a. 4   Les solucions són música i llàgrima. RL. 5   • Si apliques la fórmula correctament, obtindràs la solu-

ció al problema. • La cosina de Víctor treballa com a científi-

 

20/02/15 09:40

ca en una empresa farmacèutica de Berlín. • Ací teniu el número de telèfon del tècnic de la botiga d’electrodomèstics. 6   Activitat de dictat. 7   • Jo sóc la capitana de l’equip de futbol. • Hui és l’aniversari del meu cosí Albert. • Vaig nàixer el mes de maig. 8   RM. El soc és un tipus de calçat de sola molt grossa que no té taló. / Ui, quina casualitat haver-nos trobat! / Cada dia que passa sé més valencià.

Competències Aprendre a aprendre. Amb les activitats de l’apartat Aprenc a escriure millor, els alumnes practiquen l’ús del diccionari i s’adonen que l’accent serveix per a diferenciar paraules similars i indicar-nos com es pronuncien.

63

Literatura.

ELS RECURSOS LITERARIS

Propòsits

Ve la Lluna, solitària

• Llegir poesia i familiaritzar-se amb el llenguatge poètic.

Ve la Lluna, solitària, a mirar-se dins del mar. Veu una cara redona de bellesa sense igual,

• Conéixer els recursos literaris de l’al·literació, la comparació, la personificació i la metàfora.

amb dos ullets de maragda, una boca de robí, unes galtes vellutades com les flors de gessamí.

• Investigar sobre autors de faules. • Llegir una faula.

maragda: pedra preciosa de color verd. vellutades: suaus, de pèl molt fi.

Busca la Lluna, entendrida, en la blava immensitat, una altra cara bonica per poder-se enamorar.

Més recursos • Metàfores per a xiquets https://eljardidetercerb.wordpress. com/tag/metafores-per-a-nens/

gessamí: planta de flors blanques menudes, gesmil.

Maria Dolors Pellicer

Els escriptors utilitzen diferents recursos per a fer els seus textos més bonics i més expressius. Aquests recursos s’anomenen recursos literaris.

NOTES

Hi ha molts tipus de recursos literaris. Alguns dels més utilitzats pels escriptors són l’al·literació, la comparació, la personificació o la metàfora.

1

Llig en què consisteix cada recurs literari i digues quins tres recursos s’han usat en el poema Ve la Lluna, solitària.

els mateixos sons en diverses paraules per crear un efecte sonor.

PERSONIFICACIÓ. Es parla d’un animal, una planta o una cosa com si fóra una persona.

Exemple

Exemple

AL·LITERACIÓ. Es repeteixen

les ones suaus s’arrissen

el vent juga i riu

és com una altra amb la qual comparteix alguna característica.

METÀFORA. S’identifica una persona, animal o cosa amb una altra que se li assembla.

Exemple

Exemple

COMPARACIÓ. Es diu que una cosa

un llac com un espill

les perles de la boca (dents)

118

668024_Unitat 09.indd 52

20/02/15 09:40

Suggeriments didàctics

Solucions

Feu que els alumnes lligen el poema Ve la Lluna, solitària en silenci. Després, demaneu la seua atenció i llegiu-lo amb l’entonació i el ritme adequats, de manera que els xiquets puguen evocar les imatges que suggereix. Pregunteu-los si els ha agradat i feu que diguen com és la Lluna segons el poema. Tot seguit, capteu l’interés dels xiquets dient-los que estan a punt de descobrir els «trucs» que usen els escriptors per a fer els seus textos bonics i especials: els recursos literaris. Abordeu llavors l’activitat 1 i feu que quatre alumnes lligen, respectivament, els quatre recursos que s’hi mostren. Tot seguit, doneu-los uns quants minuts per a resoldre l’activitat. Durant la correcció, insistiu que justifiquen la resposta i diguen en quins versos s’ha usat cada recurs.

1   S’hi han usat la personificació (la Lluna es mira com si fóra una persona, té una cara redona, té ulls, galtes, s’entendreix…), la comparació (vellutades com les flors de gessamí) i la metàfora (amb dos ullets de maragda).

64

2   • L’al·literació. • El so K i el so R forta. • RM. El soroll que fa el carro quan avança. 3   En A hi ha una metàfora. En B hi ha una comparació. 4   RM. És una planxa de roba. Té una forma similar a la d’un

vaixell i també tira vapor; avança entre els plecs de la peça de roba, que tenen una forma pareguda a la de les onades. 5   Van escriure faules en vers Jean de La Fontaine, Isop i Félix María Samaniego.

9 2

9

Llig i respon. Quin recurs literari s’ha utilitzat?

L’Óssa Menor Carracric-carracroc. Un carro carregat de rocs corria per la carretera del cel i les rodes rodaven, rodaven i el carreter remugava molt.

Quins sons es repeteixen? Quin soroll creus que ha volgut representar el poeta?

JoseP Ballester 3

UNITAT

Digues quin poema té una metàfora i quin una comparació. A Planxa

B

Vaixell de vapor que llisques per les onades d’un mar casolà ple d’arrugues.

Pare i mare Les mans del meu pare són com les arrels que aguanten els arbres i els fan créixer drets. Núria alBó

lola casas 4

Explica la metàfora anterior. Què és el vaixell de vapor?

Conec la literatura universal 5

Les faules són narracions, en prosa o en vers, que utilitzen com a recurs literari principal la personificació. Busca informació sobre aquests autors en alguna enciclopèdia o en Internet i digues els tres que van escriure faules en vers.

6

Jean de La Fontaine

Lord byron

Jacques Prévert

Gloria Fuertes

Isop

Félix María Samaniego

Llig una faula d’un dels autors anteriors que preferisques i explica quines personificacions hi fa.

119

668024_Unitat 09.indd 53

6   RM. En la faula La cigala i la formiga, La Fontaine perso-

nifica aquests dos animals. La cigala representa les persones despreocupades i la formiga, les persones treballadores i previsores.

Competències Consciència i expressió cultural. En les activitats 5 i 6 els alumnes descobreixen el gènere literari de la faula.

20/02/15 09:40

ells la puguen consultar, fullejar i llegir al seu ritme. Quan presenteu material poètic tracteu de crear en ells curiositat per consultar-lo. Porteu a classe algun llibre de poesia i digueu-los que és el vostre llibre preferit, que l’heu portat expressament per a ells i que han de tractar-lo amb cura. Els alumnes que vulguen poden triar un poema, copiar-lo i practicar-ne la lectura a casa per recitar-lo l’endemà davant dels companys. En acabant, poden explicar per què l’han triat i què els agrada del text.

Altres activitats PER A AMPLIAR Recitar un poema davant dels companys. És convenient que deixeu a l’abast dels alumnes poesia de qualitat perquè

65

SABER FER

Propòsits

Fer una entrevista

• Planificar el guió d’una entrevista.

Ara entrevistaràs un personatge que tries. Per a fer-ho bé és important que prepares abans les preguntes que li faràs i les organitzes. A vore com ho fas!

• Dramatitzar una entrevista per parelles. • Millorar l’expressió oral.

Prepara el teu treball

NOTES

1

Decideix a qui faràs l’entrevista. Pots escollir un d’aquests personatges inventats o un altre que vulgues.

XIAN LU. Dibuixant. Triomfa amb els seus còmics per tot el món.

2

AINA MONTOLIU. Atleta. Ha guanyat la medalla d’or en el campionat nacional.

Elabora un qüestionari amb les cinc preguntes que t’agradaria fer a l’entrevistat i ordena-les d’una manera lògica. Procura que les preguntes servisquen per a conéixer millor el personatge en l’àmbit en què destaca (inicis, trajectòria, èxits aconseguits, projectes per al futur...).

3

Escriu un text breu per a presentar l’entrevista. Has de dir el nom de l’entrevistat i explicar a què es dedica i per què has decidit entrevistar-lo.

Demostra que ho saps fer

4

Entrevista un company o una companya com si fóra el personatge triat. – Presenta el personatge a la resta de la classe. – Formula les preguntes del qüestionari de manera clara i atén a les respostes que invente el company o la companya sense interrompre’l. – Acomiada el personatge i dóna-li les gràcies.

5

TREBALL COOPERATIU. Demana als companys i companyes que valoren tant el contingut com la posada en escena de la teua entrevista.

120

668024_Unitat 09.indd 54

Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística Plantegeu als alumnes aquesta tasca com un projecte de programa de ràdio. Convé que, abans, escolteu alguna entrevista que els servisca de model i permeta fer una reflexió conjunta de les faenes que cal fer: buscar informació sobre el personatge, preparar el qüestionari, pactar-ne la duració… Expliqueu que, com que els protagonistes d’una entrevista són el periodista i l’entrevistat, ells treballaran per parelles i cada un interpretarà un paper. Recalqueu la importància de planificar les preguntes i les respostes, independentment del fet que l’entrevistat siga un personatge real o inventat. Digueu-los que han de procurar fer preguntes interessants i respectuoses i evitar que puguen tindre com a resposta només un sí o un no.

66

20/02/15 09:40

A l’hora de repartir els papers d’entrevistador i entrevistat, tingueu en compte les capacitats individuals dels alumnes. El periodista ha de destacar en la funcionalitat i la responsabilitat, i l’entrevistat en la creativitat i la imaginació. TREBALL COOPERATIU. Reproduïu les entrevistes gravades a fi que els xiquets les escolten com si foren oients de ràdio i obriu un debat en què diguen les seues impressions. Per a moderar-lo, podeu plantejar preguntes com ara Què heu aprés? Què milloraríeu? Inculqueu en els xiquets una actitud de respecte pels companys i ensenyeu-los la importància de fer crítiques constructives.

Solucions 1   a  5   RL.

9

UNITAT

9

ACTIVITATS FINALS 1

2

Tria un d’aquests aparells electrònics i explica què és. tauleta

telèfon intel·ligent

consola de joc

llibre electrònic

4

Digues el nombre i la persona de les formes verbals de l’activitat anterior i després canvia-les de persona.

5

Posa l’accent gràfic a aquestes paraules esdrúixoles.

Escriu el diminutiu i l’augmentatiu d’aquestes paraules. DIMINUTIU

Propòsits • Repassar i consolidar els continguts de la unitat i d’unitats anteriors. • Elaborar un anunci o inventar un recurs literari.

NOTES

AUGMENTATIU

màquina

ancora

bustia

harmonica

cotxe REPÀS ACUMULATIU

llibre festa

3

6

Escriu una oració amb cada verb per descriure què passa en l’escena.

Escriu la paraula composta que correspon. para

+

trenca +

patinar

córrer

7

Escriu l’infinitiu de dos verbs de cada conjugació.

8

Explica amb exemples quan s’accentuen les paraules planes.

Demostra el teu talent 9

Tria i resol l’activitat que més t’agrade. A Elabora l’anunci d’un aparell electrònic que t’agrade en què inclogues algunes de les utilitats que té. B Inventa i escriu. Una al·literació per a representar el vent.

Una metàfora sobre el riu.

121

668024_Unitat 09.indd 55

Solucions 1   RM. • Tauleta: dispositiu electrònic amb pantalla tàctil,

amb funcions similars a les d’un ordinador portàtil. • Consola de joc: aparell amb comandaments diversos que permet executar un videojoc. • Telèfon intel·ligent: telèfon mòbil que té algunes funcions d’ordinador, com ara l’accés a Internet. • Llibre electrònic: microordinador portàtil de forma semblant a un llibre, que pot contindre text, imatge i so. 2   • Màquina → maquineta, maquinota. • Cotxe → cotxet,

cotxot. • Llibre → llibret, llibrot. • Festa → festeta, festota. 3   RM. Rosa i Manel patinen molt bé. / Joan corre tres

quarts d’hora tots els dimecres. 4  RM. Patinen → 3a persona del plural. Patinem (1a), patineu

(2a). Corre → 3a persona del singular. Córrec (1a), corres (2a).

20/02/15 09:40

5   Àncora, bústia, harmònica. 6   • parallamps. • trencanous. 7   RM. 1a conjugació → torcar, esguitar. 2a conjugació → perdre, voler. 3a conjugació → insistir, partir. 8   Quan acaben en consonant, excepte en les terminacions -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in, i quan acaben en diftong. Exemples: ràpid, còmic, cantàveu. 9  RL.

Competències Iniciativa i actitud emprenedora. Les propostes de l’activitat 9 suposen un grau major d’autonomia per als alumnes a l’hora de treballar.

67

10

Marxa del Dia de la Bicicleta

Continguts de la unitat EIX TEMÀTIC. LA BICICLETA

VOCABULARI

SABER

• La bicicleta. • La família de paraules.

GRAMÀTICA

• El verb. Temps i mode.

ORTOGRAFIA

•  La dièresi.

COMUNICACIÓ ORAL

• Escoltar una entrevista radiofònica a diverses persones i discriminar qui fa cada afirmació. • Opinar sobre un tema donant arguments. • Donar consells de seguretat per a anar en bicicleta.

SABER FER LECTURA

ESCRIPTURA

 

SABER SER

TASCA FINAL

FORMACIÓ EN VALORS

• Llegir i comprendre un text argumentatiu: Per què Amsterdam és la ciutat de les bicicletes? • Escriure una notícia breu. •  Realitzar dictats.

• Escriure un article d’opinió.

• Consciència de la necessitat de respectar les normes de seguretat viària. • Interés per cuidar la salut fent esport. • Predisposició a argumentar les opinions. • Respecte per les opinions dels altres.

68

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

RECURSOS DIGITALS

Programació didàctica d’aula

LlibreMèdia

Recursos per a l’avaluació

• Unitat 10: activitats i recursos.

• Avaluació de continguts. Unitat 10: models B i A. Avaluació 2n trimestre: models B, A i E.

El joc del saber

• Avaluació per competències. Prova de la unitat 10.

Làmina

Ensenyament individualitzat • Pla de millora. Unitat 10: fitxes 1, 2 i 3. • Programa d’ampliació. Unitat 10.

Projectes de treball cooperatiu

MATERIAL D’AULA

• La bicicleta.

CD Comunicació oral •  Unitat 10: pista 12.

CD Lectures •  Unitat 10: pista 10.

• Projecte del segon trimestre.

Recursos complementaris

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

• Recursos literaris.

Quadern de l’alumne

•  Taller de teatre.

•  Segon trimestre. Unitat 10.

• Fitxes per a l’ús del diccionari. •  Programa d’educació emocional.

Llibre de teatre

• Fitxes per al desenvolupament de la intel·ligència.

Llibre de lectura

Projectes interdisciplinaris

Nou diccionari d’ús del valencià

• Projecte lingüístic. • Programa d’educació en valors.

•  Pluja de lletres 4.

Comprensió lectora 4. Fitxes de treball

• Programa d’educació emocional.

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ*

Gener

Febrer

Març

* La temporització d’aquesta unitat i de les següents pot variar segons les dates de Setmana Santa.

69

Propòsits •  Millorar la comprensió auditiva   i l’expressió oral.

10

Marxa del Dia de la Bicicleta

•  Comentar una escena relacionada amb una activitat esportiva. •  Escoltar una entrevista radiofònica entre diverses persones   i discriminar qui fa cada afirmació. •  Opinar amb arguments. •  Donar consells per a anar   en bicicleta. •  Escriure una notícia breu.

Més recursos •  Fórmules per a expressar   l’opinió Al meu parer / Segons el meu   parer / Trobe que / Segons   la meua opinió / Des del meu   punt de vista. 

Escoltar 1

2

pista 12

Escolta i relaciona. Quina raó dóna cada un a favor de l’ús de la bicicleta? A Manel

Ajuda a reduir la contaminació.

B Marta

És un mitjà de transport barat.

C Andreu

Permet fer exercici i cuidar la salut.

Recorda i respon. Com diu la reportera que és la bicicleta al final de l’entrevista?

122

668024_Unitat 10.indd 56

Suggeriments didàctics Introduïu el tema de la unitat formulant als alumnes preguntes com aquestes: Sabeu anar en bicicleta? En teniu una? Com és? Quan la useu? Com es diuen les persones que van en bicicleta? (ciclistes) Quin esport practiquen? (el ciclisme) Quants tipus de bicicletes coneixeu? (de carretera, de muntanya, de passeig, tàndems...), etc. Després, llegiu el títol de la unitat i expliqueu que una marxa ciclista és un acte festiu en què s’ajunten moltes persones per fer un recorregut en bicicleta. En l’activitat 1, aviseu els alumnes que estan a punt d’escoltar una reportera entrevistant uns ciclistes que participen en una marxa. Llegiu les raons a favor de l’ús de la bicicleta que s’hi mostren. Tot seguit reproduïu la pista 12 del CD Comunicació oral. Quan haureu corregit les dues activitats d’Escoltar,

70

20/02/15 09:41

pregunteu als alumnes quina raó per a anar en bici els convenç més i proposeu-los que diguen un altre motiu pel qual val la pena usar la bicicleta. En l’activitat 3, els xiquets comentaran el contingut de la làmina. Feu que enumeren les peces de roba i els complements que porten els ciclistes i escriviu-ne en la pissarra els noms: culot, mallot, ulleres, casc… Tracteu que diguen una característica de cada peça: còmoda, elàstica, transpirable, lleugera, segura, etc. Raoneu que el casc serveix per a protegir-se dels colps en cas d’accident i les ulleres protegeixen dels rajos del Sol i eviten que entren insectes als ulls. A l’hora de dur a terme l’activitat 6, expliqueu als alumnes que les notícies consten d’un titular, una entradeta i un cos. El titular és l’expressió resumida (en una oració o una frase) del

UNITAT

Parlar 3

10

NOTES

Observa l’escena i respon. Quanta gent hi ha? Com van vestits? T’agradaria participar en una marxa ciclista com aquesta? Per què?

4

Expressa la teua opinió i aporta arguments que la fonamenten. Hauria d’haver-hi carrils bici en tots els pobles i ciutats.

5

Crec que… perquè…

Jo opine que… perquè…

...

EDUCACIÓ CÍVICA. Em preocupe per la seguretat quan vaig en bicicleta.

Dóna consells per a anar en bicicleta a partir de les imatges següents i explica per què és important seguir-los.

Escriure 6

Escriu una notícia breu sobre la marxa del Dia de la Bicicleta. Explica quan i on s’ha celebrat, quin recorregut s’ha fet i quanta gent hi ha participat.

SABER FER TASCA FINAL Escriure un article d’opinió Saps què és un article d’opinió? Creus que les opinions s’han de fonamentar amb arguments? Per què? Al final de la unitat escriuràs un article d’opinió. Sabràs aportar-hi bons arguments? De segur que sí!

  123

668024_Unitat 10.indd 57

contingut més important de la notícia, es posa dalt de tot i en un cos de lletra més gran; l’entradeta és un primer paràgraf en què, generalment, se sintetitza la informació; tot seguit va el cos de la notícia, que inclou una descripció acurada dels fets. Digueu-los que no obliden posar la ciutat i la data en què es publica la notícia, en lletra menuda entre l’entradeta i el cos.

Solucions 1   A (Manel) És un mitjà de transport barat. B (Marta) Ajuda

a reduir la contaminació. C (Andreu) Permet fer exercici i cuidar la salut. 2   La reportera diu que la bicicleta és barata, ecològica i saludable. 3  i  4   RL.

20/02/15 09:41

5   RM. PRIMERA IMATGE → Posa’t el casc quan isques en bicicleta, perquè en cas d’accident tindràs el cap protegit. No et poses auriculars quan vages en bici, perquè no escoltaràs el que passa al teu voltant. SEGONA IMATGE → Si ixes de nit amb la bici, posa’t roba reflectora i instal·la un far en la part de davant de la bici i llums en la part de darrere, a fi de ser visible. TERCERA IMATGE → No circules amb la bici entre els cotxes, perquè podries rebre un colp. Si n’hi ha, usa el carril bici. 6   RL.

Competències Competència social i cívica. L’activitat 5 pretén fomentar una reflexió sobre la seguretat viària que consciencie els alumnes de la importància de complir les normes.

71

Competència lectora Propòsits

Per què Amsterdam és la ciutat de les bicicletes?

• Llegir un text argumentatiu amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada.

Fa temps vaig sentir en la ràdio que a Amsterdam, la capital d’Holanda, seixanta de cada cent persones utilitza la bicicleta per a desplaçar-se habitualment per la ciutat. Van en bici a escola, a treballar, a comprar... fins i tot quan ixen de nit! He de reconéixer que aquesta dada em va sorprendre i recorde que vaig pensar que potser els holandesos estaven fets d’una pasta diferent, que eren més esportistes i més ecològics que la resta del món. Però l’estiu passat, els pares i jo vam anar a Amsterdam de viatge i aleshores ho vaig comprendre tot. No és que els amsterdamesos siguen o no els més esportistes i els més ecològics del món; és que la bicicleta és el mitjà de transport més pràctic i més còmode per a desplaçar-se per la ciutat. En primer lloc, heu de saber que la bicicleta és l’únic mitjà de transport amb què es pot accedir a qualsevol racó de la ciutat. Per als qui no la coneixeu, us diré que la capital d’Holanda està travessada quasi totalment per ponts i canals. Això fa que en determinades zones, sobretot pel centre,

• Llegir pausadament i sense precipitar-se.

• Conscienciar-se dels beneficis de circular en bicicleta.

Previsió de dificultats • Tenint en compte que els textos que els alumnes han llegit fins ara eren narratius, valoreu la conveniència de comentar amb ells les diferències que observen entre aquesta lectura i les narracions anteriors. Caldrà fer-los notar que en aquest text no s’expliquen fets protagonitzats per uns personatges, sinó que la persona que l’escriu reflexiona sobre una pregunta (la del títol) i hi respon aportant els arguments que considera vàlids (les coses que ha vist ella mateixa). Podreu introduir d’aquesta manera la utilitat de l’article d’opinió, que és el text que els alumnes hauran d’elaborar en l’apartat Saber fer, al final de la unitat.

DIFICULTATS DE LECTURA A vegades volem llegir tan de pressa que ens anticipem al que hi ha escrit i intentem endevinar-ho en comptes de llegir-ho, i això fa que ens equivoquem. Llig el text següent procurant llegir les paraules que hi ha escrites sense anticipar-te.

124

668024_Unitat 10.indd 58

Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR Feu que els alumnes lligen el títol del text i observen la fotografia que l’acompanya. Pregunteu-los on està Amsterdam i sondegeu si relacionen la ciutat amb Holanda o amb Europa (si disposeu d’un mapa del continent, podeu mostrar-los la localització del país i la seua capital). A propòsit de la foto, pregunteu-los què té de particular aquesta ciutat (l’aigua, les bicis, els edificis…). Tracteu que facen les seues hipòtesis sobre el contingut del text. LECTURA Per mitjà de la informació de Dificultats de lectura fomenteu la reflexió que llegir molt ràpid no significa llegir bé. Els alumnes

72

20/02/15 09:41

que lligen molt lentament han de procurar augmentar a poc a poc el ritme lector, però amb una cadència que siguen capaços de mantindre, en la qual articulen correctament cada so i entenguen cada paraula que lligen. Altrament, aquells que els escolten no els comprendran. El text gravat en la pista 10 del CD Lectures els pot servir com a model. Si ho trobeu convenient, acordeu amb els alumnes prèviament quina part del text correspon llegir a cada un. Això incrementarà la seua atenció durant la lectura en grup. DESPRÉS DE LLEGIR Valoreu si la lectura en veu alta que han fet ha sigut adequada. Comproveu que els alumnes han comprés el text fent que esmenten els avantatges d’anar en bicicleta per Amsterdam. Deixeu que diguen el seu parer sobre aquest mitjà de trans-

10 1 els carrers siguen molt estrets i que la circulació de vehicles grans, com ara cotxes o autobusos, siga pràcticament impossible. A més, com que la bici és lleugera, fins i tot en cas que no s’hi puga circular amb comoditat, es pot carregar a llom i passar-hi sense cap problema, cosa que és pràcticament impossible de fer amb una moto, per exemple. A això cal afegir el fet que Amsterdam és una ciutat relativament menuda i plana, quasi sense desnivells, i que el seu clima té unes temperatures més o menys moderades tant a l’hivern com a l’estiu. Aquestes característiques permeten que qualsevol persona, sense una preparació física especial, puga desplaçar-s’hi en bici sense problemes a qualsevol hora qualsevol dia de l’any, cosa que no és gens fàcil de fer en altres ciutats com ara Munic, on hi ha vora trenta metres de desnivell entre una part de la ciutat i una altra; o Sevilla, on a l’estiu es poden sobrepassar fins i tot els 40 graus de temperatura al migdia. I per acabar-ho de rematar, cal tindre en compte que la capital holandesa disposa d’una sèrie de serveis que animen les persones a usar la bicicleta com a mitjà de transport principal: compta amb vora 400 quilòmetres de carril bici perquè els ciclistes puguen arribar a qualsevol lloc de la ciutat i dels voltants sense haver de circular en companyia d’altres vehicles de motor, hi ha aparcaments exclusius per a bicicletes, tallers de reparació i cases de lloguer de bicis per tota la ciutat, es pot carregar la bici en qualsevol mitjà de transport públic amb una tarifa mínima... Amb tots aquests avantatges, és normal que la bici siga el mitjà de transport més popular en aquesta encantadora ciutat, veritat?

UNITAT

10

NOTES

a llom: alçant de terra. exclusius: que s’usen només per a una cosa o per un grup de persones determinat. lloguer: intercanvi d’objectes o serveis a canvi de diners. avantatges: coses positives i profitoses.

DIFICULTATS D’ESCRIPTURA Completa amb les grafies que corresponga. Després, localitza les paraules en la lectura i comprova que les has escrites correctament.

*

sei anta

*

despla ar-se

*

ones

*

ve icles

  125

668024_Unitat 10.indd 59

20/02/15 09:41

port i si pensen que en ciutats com València, Castelló de la Plana o Alacant hi ha o hi pot haver les mateixes facilitats per a circular en bicicleta.

Altres activitats

Sobre les paraules de Dificultats d’escriptura, destaqueu el so fricatiu (x de Xàtiva) de seixanta, relacioneu desplaçar-se amb plaça (família de paraules), recalqueu la S sonora de zona i feu que es fixen en la h intercalada de vehicles.

Lectura cronometrada. Entregueu a l’alumne un text llarg i doneu-li un minut per a llegir en veu alta fins on arribe, sense pressa i fixant-se en cada paraula. En passar els seixanta segons, l’alumne deixa de llegir i marca amb una barra (/) el punt del text en què s’ha quedat. Tot seguit, feu que llija de nou el mateix text durant un altre minut. Quan s’acaba el temps, el xiquet marca amb dues barres (//) el punt en què s’ha quedat. Efectueu la mateixa operació una tercera vegada, en la qual la marca és de tres barres (///). Finalment, compteu la quantitat de paraules llegides en cada lectura i ho anoteu en un registre. És previsible que el xiquet arribe més lluny en la tercera lectura. Feliciteu-lo per això i animeu-lo a millorar.

Competències Competència social i cívica. Amb la lectura del text Per què Amsterdam és la ciutat de les bicicletes? es fomenta en els alumnes la consciència de pertànyer a una societat en què els ciutadans ocupen un espai comú que han d’usar de forma compartida, sense generar molèsties als altres.

PER A AMPLIAR

73

Competència lectora Propòsits

1

Respon. De quin país és la capital Amsterdam?

• Valorar la comprensió general del text argumentatiu Per què Amsterdam és la ciutat de les bicicletes?

Quin és el mitjà de transport més utilitzat per a desplaçar-se per la ciutat? Quanta gent l’utilitza? Et sembla molta o poca gent? 2

• Opinar sobre la lectura.

Tria la correcta. Per què creu l’autor del text que s’usa tant la bicicleta a Amsterdam després de visitar la ciutat amb els pares? A Perquè els holandesos són molt esportistes i ecològics.

NOTES

B Perquè la bicicleta és el mitjà de transport més pràctic i còmode per a desplaçar-se per la ciutat. 3

Recull en l’esquema les dades que extragues del text. AMSTERDAM

Forma de la ciutat 4

Serveis per a les bicis

Digues a quin dels arguments exposats en el text fa referència cada imatge i amb quin dels apartats anteriors es relacionen. A

5

Relleu i clima

B

C

Explica què vol dir l’autor de l’article amb aquest comentari. Vaig pensar que potser els holandesos estaven fets d’una pasta diferent.

6

A partir de la informació del text, escriu una resposta a la pregunta del títol en no més de tres oracions.

7

Pensa i respon. Et sembla interessant aquesta lectura? Per què? Què sabies d’aquesta ciutat abans de llegir el text? Què més en voldries saber?

126

 

668024_Unitat 10.indd 60

Solucions 1   • D’Holanda. • La bicicleta. • Seixanta de cada cent per-

sones. RL. 2   B Perquè la bicicleta és el mitjà de transport més pràctic

i còmode per a desplaçar-se per la ciutat. 3   Forma de la ciutat → menuda, de carrers estrets, traves-

sada per ponts i canals. Relleu i clima → plana, quasi sense desnivells, amb temperatures moderades tant a l’hivern com a l’estiu. Serveis per a les bicis → 400 km de carril bici, aparcaments exclusius, tallers de reparació, cases de lloguer de bicis, tarifa mínima per a carregar la bici en qualsevol mitjà de transport públic.

74

20/02/15 09:41

4   A Tarifa mínima per a carregar la bici en qualsevol mitjà de

transport públic. B 400 km de carril bici. C Aparcaments per a bicicletes. / Es relacionen amb l’apartat «Serveis per a les bicis». 5   RM. Que els holandesos tenien una manera de ser i de

pensar totalment diferent de la nostra. 6   RM. Perquè és molt còmode circular en bici per una ciutat plana, on el clima és suau i on hi ha molts serveis per a les bicicletes. A més, permet accedir sense problemes als carrers estrets de la ciutat. 7   RL.

Vocabulari. 1

10 1

LA BICICLETA

5

4

6

2 1

7

10

Propòsits

Relaciona amb números. Com s’anomena cada part de la bicicleta? 3

UNITAT

• Aprendre vocabulari de l’àmbit de la bicicleta.

quadre

pedal

manillar

selló

cadena

manxa

• Saber què són les famílies de paraules.

roda

palanca de fre

• Conéixer algunes locucions verbals.

8 2

Més recursos

Copia les quatre paraules que anomenen parts de la roda de la bicicleta i escriu una oració amb cada una. radi

pedal

vàlvula

canvi

llanta

manillar

• Més parts de la bicicleta Biela, calçapeu, far, forquilla, frens de disc, frens de sabata, parafang, pinyons, plats, pneumàtics, reflector, suspensió, tija, timbre.

coberta

LA FAMÍLIA DE PARAULES

• Famílies de paraules Carn, carnós, carnisseria, carnívor. Ferro, ferrer, ferreteria, ferramenta. Fum, fumador, fumeral, fumejar. Penjar, penjoll, penjador, penjollós. Ratlla, ratllar, ratllador, ratlladura. Taula, taulada, taulat, taulell, tauler. Vent, ventada, ventós, ventilador.

Una família de paraules està composta per tots els termes que s’han format a partir d’una mateixa paraula. Per exemple pedal, pedalada i pedalejar formen part de la mateixa família de paraules.

3

Classifica les paraules següents segons la família a què pertanyen. rodar

redolons

rodet

redolar

redona

rodejar

redolí

rodeta

SÓN FAMÍLIA DE RODA 4

SÓN FAMÍLIA DE REDÓ

NOTES

Escriu almenys tres paraules de la família d’esport.

AMPLIE EL VOCABULARI 5

Explica el significat de les expressions destacades en les oracions següents. L’ajuntament va fer marxa arrere en el projecte d’urbanització. Hauràs de posar fre a les peticions de Felip o acabareu malament.

127

668024_Unitat 10.indd 61

20/02/15 09:41

Solucions

Altres activitats

1   1 roda. 2 cadena. 3 selló. 4 quadre. 5 manillar. 6 palanca de fre. 7 manxa. 8 pedal.

PER A MILLORAR L’APRENENTATGE

2   Radi, vàlvula, llanta, coberta. RM. Cada roda té molts ra-

dis. La vàlvula impedeix que l’aire escape del pneumàtic. La llanta és la part metàl·lica de la roda. La coberta és la part externa de la roda. 3   SÓN FAMÍLIA DE RODA ▶ rodar, rodejar, rodet, rodeta.

SÓN FAMÍLIA DE REDÓ ▶ redona, redolons, redolí, redolar. 4   RM. Esportista, esportiu, poliesportiu. 5   • «Fer marxa arrere» → no mantindre les pretensions o les

Endevinar parts de la bicicleta. Una manera de treballar el vocabulari de l’apartat és que cada alumne pense en una part de la bicicleta i, amb el llibre tancat, descriga la utilitat que té al company de taula per tal que tracte d’endevinar-la. Per exemple: «serveix per a unflar la roda» (manxa), «s’usa per a reduir la velocitat» (fre), «el gastem per a seure» (selló), «aprofita per a fer llum» (far), «serveix per a dirigir la bici» (manillar), «es posa per a evitar esguits» (parafang), «serveix per a adaptar la potència al terreny» (marxa), etc.

intencions que es tenien en un principi. • «Posar fre» → moderar, aturar o reprimir.

75

Gramàtica.

EL VERB. TEMPS I MoDE

Propòsits

El temps dels verbs

• Discriminar les formes verbals en passat, present i futur.

Les formes verbals expressen el temps en què té lloc l’acció. Segons el moment en què situen l’acció, els temps poden ser passats, presents o futurs.

• Saber que les formes verbals que expressen accions reals pertanyen al mode indicatiu.

Els temps passats agrupen formes verbals referides a accions que tingueren lloc en el passat. Els temps presents agrupen formes verbals referides a accions que tenen lloc en el present.

• Saber què és el present històric.

NOTES

TEMPS VERBALS

Els temps futurs agrupen formes verbals referides a accions que tindran lloc en el futur.

passat

present

futur

jugà

juga

jugarà

van riure dormies

riuen

riuran

dorms

dormiràs

El mode dels verbs. L’indicatiu Els temps verbals s’agrupen en tres modes diferents segons que expressen accions reals (La carrera ha començat), desitjos (Tant de bo guanyara Miquel) o ordres (Corre, Miquel!).

La carrera ha començat. Tant de bo guanyara Miquel. Corre, Miquel!

Els temps verbals que expressen accions reals pertanyen al mode indicatiu. Al final d’aquest llibre trobaràs els diversos temps del mode indicatiu de cada conjugació.

Segons el moment en què situen l’acció, els temps poden ser passats, presents o futurs. Els temps verbals també s’agrupen en modes. Els temps verbals que expressen accions reals pertanyen al mode indicatiu.

1

Localitza els verbs del text següent i digues en quin temps estan.

Una afició saludable A Joan li agradaven molt les rutes en bicicleta perquè sempre coneixia llocs nous. Quan en feia una de molt costeruda, s’alimentava bé i bevia aigua cada poc de temps. I a la nit dormia com un bebé. Estava tan cansat! 2

Reescriu el text anterior de primer en present i després en futur.

128

668024_Unitat 10.indd 62

Suggeriments didàctics Aviseu els alumnes que hui voran la manera més senzilla de classificar les formes verbals: segons quan passa l’acció. Relacioneu els conceptes abans, ara i després amb passat, present i futur i feu que els alumnes lligen el primer apartat de la teoria. Tot seguit, feu tres columnes en la pissarra que corresponguen als tres temps. Els alumnes hauran d’eixir un a un a la pissarra a escriure-hi tres formes verbals en cada cas. Quan corregiu l’activitat 3, feu notar als xiquets que al voltant del verb a vegades hi ha paraules que indiquen si l’acció ocorre en passat, present o futur. Es tracta d’adverbis i locucions adverbials com ahir, abans… ara, hui, actualment… després, demà, més avant, d’ací a uns quants anys, etc. Els donen una pista sobre el temps de la forma verbal que han d’escriure.

76

20/02/15 09:41

En el segon apartat de la informació teòrica s’explica el mode indicatiu, que es contrasta amb el subjuntiu (desitjos) i l’imperatiu (ordres). Tanmateix, noteu que enguany els alumnes no estudiaran aquests dos altres modes. En l’activitat 6 expliqueu que el present històric s’usa en obres històriques, en titulars de notícies i en algunes narracions.

Solucions 1   Agradaven, coneixia, feia, s’alimentava, bevia, dormia, estava. Estan en passat. 2   EN PRESENT → A Joan li agraden molt les rutes en bici-

cleta perquè sempre coneix llocs nous. Quan en fa una de molt costeruda, s’alimenta bé i beu aigua cada poc de

10 1 33

PINTAR

Hui Hui Núria Núria en en un un restaurant restaurant ii ahir ahir aa casa. aa cals cals iaios, iaios, però però demà demà casa. Jo Jo abans abans paisatges, ara ara paisatges, animals ii després després edificis. animals edificis.

Analitza Analitza les les formes formes verbals verbals de de les les oracions oracions següents següents com com en en l’exemple. l’exemple. Núria Núria ii Pau Pau parlen parlen per per telèfon. telèfon.

L’aigua L’aigua bullirà bullirà en en pocs pocs minuts. minuts.

Demà Demà caminaré caminaré dos dos quilòmetres. quilòmetres.

Vas Vas participar participar en en el el concurs? concurs?

Lluís Lluís ii jo jo anàrem anàrem al al teatre teatre ahir. ahir.

Vosaltres Vosaltres sabeu sabeu bé bé la la lliçó. lliçó.

Exemple Exemple 55

10

Completa Completa les les oracions oracions amb amb formes formes del del verb verb proposat proposat en en cada cada cas cas en en el el temps temps que que corresponga. corresponga. DINAR

44

UNITAT

parlen → → parlen

infinitiu

persona

nombre

temps

parlar

tercera

plural

present

Copia Copia les les oracions oracions que que tenen tenen el el verb verb en en mode mode indicatiu indicatiu ii encercla’l. encercla’l. Carme va va aprendre aprendre la la cançó. cançó. Carme

Roger, compra compra un un quilo quilo de de maduixes! maduixes! Roger,

Tant de de bo bo ploguera ploguera prompte. prompte. Tant

mi m’agraden m’agraden molt molt els els relats relats breus. breus. AA mi

EM FIXE EN LA LLENGUA 6

A vegades s’utilitzen formes verbals en present per a expressar accions que tingueren lloc fa molt de temps. És l’anomenat present històric. Tria l’oració de cada parell en què s’utilitze el present històric. A Ausiàs Marc escriu la seua obra en el segle XV. B Maite escriu una redacció per a l’escola. A Silenci, que arriba la meua part favorita de la pel·lícula. B L’home arriba per primera vegada a la Lluna en 1969.

7

Escriu una oració en què utilitzes el present històric.

129

668024_Unitat 10.indd 63

temps. I a la nit dorm com un bebé. Està tan cansat! EN FUTUR → A Joan li agradaran molt les rutes en bicicleta perquè sempre coneixerà llocs nous. Quan en farà una de molt costeruda, s’alimentarà bé i beurà aigua cada poc de temps. I a la nit dormirà com un bebé. Estarà tan cansat! 3   • Hui Núria dina en un restaurant i ahir dinà / va dinar a cals iaios, però demà dinarà a casa. • Jo abans pintava paisatges, ara pinte animals i després pintaré edificis. 4   • caminaré → caminar, primera, singular, futur. • anàrem

→ anar, primera, plural, passat. • bullirà → bullir, tercera, singular, futur. • vas participar → participar, segona, singular, passat. • sabeu → saber, segona, plural, present. 5   • Carme va aprendre la lliçó. • A mi m’agraden molt els relats breus.

 

20/02/15 09:41

6   Cal triar A en el primer parell i B en el segon. 7   RM. Jaume I conquista la ciutat de València en 1238.

Competències Aprendre a aprendre. L’anàlisi de formes verbals en l’activitat 4 permet reflexionar sobre el coneixement adquirit.

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE Trobar indicadors temporals. Dicteu oracions amb verbs en passat, present i futur que incloguen adverbis de temps. Feu que els alumnes hi localitzen tots els indicadors temporals i diguen a quin verb acompanyen i a quin temps es refereixen.

77

Ortografia. Propòsits

LA DIÈRESI

En quina paraula sona la u del grup gu: en algues o en aigües?

•  Conéixer les dues funcions   de la dièresi.

La dièresi (¨) és un signe que es posa sobre les vocals i i u en els casos següents: Per indicar que s’ha de pronunciar la u en els grups qüe, qüi, güe, güi. Exemple: aigües, aqüífer.

•  Aprendre i aplicar la regla ortogràfica de l’ús de la dièresi.

Per indicar que la i o la u no formen diftong amb la vocal anterior i que, per tant, es pronuncien en síl·labes diferents. Exemple: països, Raül.

Previsió de dificultats • És possible que alguns alumnes incórreguen en l’error d’usar la dièresi en paraules amb els grups   qua i gua (aquari, pasqua, quadern, quasi, quatre, aigua, egua, aguaitar, llengua, piragua…). Expliqueu-los que no tindria sentit   posar dièresi en aquests casos perquè la u ja es pronuncia, no cal que ho indiquem.

1

2

Més recursos

Llig en veu alta i copia la paraula de cada parell en què sona la u. paquet

freqüent

quimono

terraqüi

llengües

llagues

ungüent

pigues

àguila

lingüista

queixa

seqüència

Ordena les lletres i completa les oracions amb la paraula corresponent. A

• Banc de paraules amb els grups qüe, qüi, güe, güi Aigüera, aqüífer, eloqüent, delinqüent, desaigüe, eqüestre, freqüent, lingüista, llengüeta, qüestió, saragüells, seqüela.

I G E R Ü A P A R

B

L’ servia per a transportar aigua en els temps dels romans.

El lloc on deixem el paraigua . és el

C

• Banc de paraules amb dièresi que indica hiat Cruïlla, diürn, heroïna, llaüt, oïda, peüc, proteïna, saüc, taüt, traïdor.

I I A R Ü P S A T G

D Ü C A Q U E T E

D

Ü E S T Q N I o R A I

El qui va en piragua és . el

3

Una llista de preguntes és . un

Digues per a què s’ha posat la dièresi en les paraules anteriors.

130

668024_Unitat 10.indd 64

Suggeriments didàctics Al llarg de la sessió insistiu en la idea que la dièresi és un element gràfic que ajuda a llegir bé i evitar pronúncies errònies. Quan abordeu el primer punt de la informació teòrica, escriviu en la pissarra exemples de paraules amb els grups qüe, qüi, i güe, güi, però sense posar-los dièresi (consulteu l’apartat Més recursos d’aquesta pàgina de la Guia). Llavors feu que els alumnes les lligen en veu alta. S’adonaran que si no posàrem dièresi en la u, hauríem de llegir les paraules d’una altra manera: amb els dígrafs gu i qu, com en guerra o quilo. Abordeu el segon punt de la informació teòrica i escriviu en la pissarra la paraula països, sense dièresi, i pronuncieu-la com si la a i la i formaren diftong. Probablement aquesta pronúncia sonarà estranya als alumnes. Digueu-los que la dièresi

78

20/02/15 09:41

serveix per a saber que aquestes vocals pertanyen a síl·labes diferents. Una altra forma d’explicar-ho és comentar que la dièresi indica que la vocal que la du es pronuncia separada de les vocals veïnes. Llegiu finalment la paraula correctament. En l’activitat 6, expliqueu que en totes les paraules la i és la síl·laba tònica o en forma part. En país, veí, suís i roín ho marquem amb accent perquè seguim les regles d’accentuació de les paraules agudes, i aquest accent també ens indica que i no forma diftong amb les vocals veïnes. En les paraules països, veïna, suïssa i roïns, en canvi, com que són agudes i segons la regla ortogràfica no podem usar l’accent gràfic, usem dièresi. Tracteu que algun alumne faça aquest raonament amb els noms propis Lluís i Lluïsa.

10 1 4

UNITAT

10

NOTES

Completa amb u o ü segons corresponga.

*

* * * La seg ent q estió de l’enq esta és la número q atre. * * * * Els ping ins són els animals preferits de G illem.

*

*

Aq esta Comunitat és biling e perq è s’hi parlen dues lleng es.

5

Escriu dièresi (¨) per indicar que no hi ha diftong.

ensaimada 6

peucs

PER A PENSAR. Observa i respon. Per què no porta dièresi la primera paraula de cada parell i sí la segona? país / països

7

veins

veí / veïna

suís / suïssa

roín / roïns

DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Fixa’t en les paraules que porten dièresi.

D’excursió en bici L’associació de veïns del meu barri organitza amb freqüència eixides en bicicleta. Aquesta setmana faran un recorregut pels aqüífers de la zona i la següent, una excursió a l’aqüeducte d’Aigüesverdes. Aquesta setmana no puc anar-hi perquè tinc curset de piragüisme, però la pròxima no me la perd!

APRENC A ESCRIURE MILLOR oRToGRAFIA VISUAL vol

bol

son

són

eh

he

8

Completa amb la paraula corresponent de cada parell. Utilitza el diccionari, si et cal. Ferran

uns patins per l’aniversari.

Raquel i Paula No 9

germanes.

pogut acabar el treball.

Escriu una oració amb les paraules que no has utilitzat abans.

  131

668024_Unitat 10.indd 65

Solucions 1   Freqüent, ungüent, terraqüi, lingüista, llengües, seqüència. 2   A paraigüer. B aqüeducte. C piragüista. D qüestionari.

20/02/15 09:41

les planes i no poden dur accent; per això els posem la dièresi per a indicar que la i no forma diftong amb la vocal anterior.  7   Activitat de dictat. 8   • Ferran vol uns patins per l’aniversari. • Raquel i Paula

3   Per a indicar que s’ha de pronunciar la u.

són germanes. • No he pogut acabar el treball.

4   • Els pingüins són els animals preferits de Guillem.

9   RM. He pres un bol de llet amb cereals. Tinc son i vull gitar-me. Eh, que em fas mal!

• Aquesta Comunitat és bilingüe perquè s’hi parlen dues llengües. • La següent qüestió de l’enquesta és la número quatre. 5  Ensaïmada, peücs, veïns. 6   En els dos casos cal indicar que la i no forma diftong amb la vocal anterior. Les primeres paraules (formes en singular) són agudes que han de portar accent segons les regles d’accentuació: país i suís acaben en vocal + s; veí acaba en vocal; roín acaba en -in. Les formes en plural, en canvi, són parau-

Competències Aprendre a aprendre. Les activitats de distinció de paraules semblants en la forma, com les de l’apartat Aprenc a escriure millor, afavoreixen que els alumnes paren més atenció quan escriuen.

79

SABER FER

Propòsits

Escriure un article d’opinió

• Practicar la redacció.

A vegades escrivim textos per expressar la nostra opinió sobre un succés, una notícia… Tot seguit escriuràs un text per donar la teua opinió sobre un tema concret. A vore que bé que ho fas!

• Aprendre a argumentar una opinió. • Prendre contacte amb els textos periodístics argumentatius.

Prepara el teu treball

Més recursos

1

Llig la notícia següent i respon. EL CRI T DE VIN EIV ÉS

• Marques d’ordre En primer lloc / Per començar / D’una banda / D’altra banda / Finalment / Per acabar.

Nou carnet per a conduir bicis Els ciclistes hauran de superar un examen sobre normes de circulació i seguretat viària per a poder circular per la localitat.

• Adverbis i locucions de causa i conseqüència Perquè / Ja que / A causa de / Gràcies a / Per tant / Per aquest motiu / Així / Per això.

Et sembla una bona o una mala proposta? Quins motius tens per a defensar la teua opinió? Anota’n com més millor.

NOTES

Demostra que ho saps fer

2

Escriu un article per al diari de la localitat en què expresses la teua opinió sobre el tema. – De primer, explica per què escrius l’article. – Després, digues quina és la teua opinió sobre el tema i exposa de manera ordenada les raons que et fan pensar així. – Per acabar, escriu una oració que servisca de conclusió. La lectura d’aquesta unitat et pot servir de model.

3

TREBALL COOPERATIU. Intercanvia el text amb un company i corregiu cada un el text de l’altre. Està clara l’opinió defensada? Són raonables, els motius aportats? La informació està ben organitzada i presentada?

  132

668024_Unitat 10.indd 66

Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística En aquesta tasca, els alumnes prendran contacte amb la redacció de textos argumentatius. Expliqueu-los que la finalitat de l’article d’opinió és expressar un punt de vista i convéncer el lector. Per a fer-ho, cal donar motius o arguments persuasius. Un exercici interessant per a fer que els alumnes treballen l’argumentació és que siguen capaços de justificar una opinió diferent de la que tenen en realitat. Per a fer-ho, una vegada haureu plantejat la situació proposada en l’activitat 1, deixeu que els xiquets opinen en veu alta. Després, digueu-los que facen dues columnes; en una escriuran motius a favor de la proposta de realització d’un examen, i en l’altra, motius per a estar-hi en contra. Després decidireu quina opinió adoptaran en la redac-

80

20/02/15 09:41

ció de l’article. Per ajudar-los, podeu escriure en la pissarra paraules i expressions argumentatives (consulteu l’apartat Més recursos d’aquesta pàgina de la Guia) i explicar als alumnes com s’usen. És convenient que els alumnes guarden el seu article, ja corregit, en el dossier d’aprenentatge. TREBALL COOPERATIU. Procureu que la correcció entre companys que es demana en l’activitat 3 es faça des del respecte. Hauran d’avaluar si l’opinió està ben argumentada, si el text és entretingut, si la presentació és acurada i sense faltes…

Solucions 1   a  3   RL.

10

UNITAT

10

ACTIVITATS FINALS 1

Digues el nom d’aquestes parts de la bicicleta.

4

raïm

D

5

B Ratlla la paraula intrusa en cada família. bosc

• Repassar i consolidar els continguts de la unitat i d’unitats anteriors.

C

A

2

Propòsits

Explica què indica la dièresi (¨) en les paraules següents.

boscós

ploraner

bossa

ploure

Escriu una paraula que en masculí s’escriga amb accent gràfic i en femení amb dièresi.

NOTES

REPÀS ACUMULATIU

boscater

plor

• Elaborar un mural de famílies de paraules o escriure un article d’opinió.

pingüí

6

plorar

Forma un diminutiu i un augmentatiu a partir de cada paraula. arbre sabata

3

Localitza les formes verbals d’aquest text i digues si estan en passat, en present o en futur.

7

Carrera ciclista En uns moments començarà la carrera ciclista. Irene revisa la seua bici i es prepara per a l’eixida. L’any passat també hi va participar i va quedar segona. Com quedarà enguany?

Escriu la forma verbal de present indicada en cada cas. Primera persona del plural del verb escollir. Tercera persona del singular del verb cantar.

8

Escriu tres paraules esdrúixoles.

Demostra el teu talent 9

Tria i resol l’activitat que més t’agrade. A. Elabora un mural amb diversos exemples de famílies de paraules. B. Escriu un article per a la revista de l’escola en què proposes alguna millora per al centre i expliques els motius per a dur-la a terme.

133

668024_Unitat 10.indd 67

Suggeriments didàctics Aprofiteu cada activitat d’aquest apartat per a repassar els conceptes lèxics, gramaticals i ortogràfics que els alumnes han estudiat. En l’activitat 2, pregunteu-los quina és la paraula primitiva a partir de la qual deriven les altres. En les activitats 3 i 7, feu que diguen a quina conjugació pertany cada verb i quines són l’arrel i la desinència de cada forma verbal.

Solucions 1   A selló. B pedal. C manillar. D roda. 2   Cal ratllar bossa i ploure. 3   Començarà (futur), revisa i prepara (present), va participar

i va quedar (passat), quedarà (futur).

 

20/02/15 09:41

4  En raïm, la dièresi indica que la i no forma diftong amb la a, que pertanyen a síl·labes distintes. En pingüí, la dièresi indica que la u es pronuncia. 5   RM. Veí, veïna. 6   • arbre ▶ arbret, arbrot. • sabata ▶ sabateta, sabatota. 7   • escollim. • canta. 8   RM. Papiroflèxia, tècnica, característica. 9  RL.

Competències Iniciativa i actitud emprenedora. En l’activitat 9, els alumnes han de prendre decisions pròpies per a pensar famílies de paraules o proposar alguna millora per a la seua escola.

81

AUDICIONS DEL SEGON TRIMESTRE

UNITAT 6

UNITAT 9

PISTA 8

PISTA 11

Atenció al ban, atenció! Hui a les set de la vesprada començaran les festes en honor del nostre patró sant Antoni del porquet amb la inauguració oficial de la fira i porrat. Les celebracions continuaran demà a les dotze del migdia amb la benedicció dels animals i finalitzaran a les nou de la nit amb la tradicional «cremà» de la foguera. Recordem als veïns i veïnes que tots els actes tindran lloc a la plaça Major i els carrers del voltant.

–Hola, Andrea. Què fas?

–Ah, sí? Sembla interessant...

UNITAT 7

–Mira, ací està la pàgina web amb el programa d’activitats.

PISTA 9

–A vore què fan.

–Disculpe, em podria dir com puc arribar a Montfred? És que és la primera vegada que vinc per ací i no tinc molt clar que vaja en la bona direcció.

–Divendres de vesprada, a les sis, projectaran el documental Cibernautes del futur i dissabte i diumenge a les deu del matí hi ha un Taller de robòtica.

–Cap problema. Ací tinc un mapa per a consultar-ho. Mire, ens trobem ací, en la gasolinera de l’àrea de servei de Torretorta. Vosté ara ha de seguir per aquesta carretera en direcció a Porrat, que és el primer poble que hi ha en creuar el riu. Una vegada arribe a l’ermita de les Neus, després de passar Porrat, trobarà un encreuament. Gire a la dreta i en deu minuts arribarà a l’àrea recreativa de Montfred.

–I dissabte i diumenge de vesprada hi ha alguna activitat que valga la pena?

–Moltes gràcies.

82

–Hola, Pau. Estic buscant informació en Internet sobre la fira de tecnologia INNOVA que m’han dit que comença aquest cap de setmana. Diuen que hi haurà parades on s’exposaran un muntó d’aparells electrònics i informàtics: rellotges intel·ligents, tauletes, ordinadors, robots...

–Sí, dissabte a les quatre de la vesprada hi ha una demostració de realitat virtual i diumenge a les cinc, una exhibició anomenada Drones en acció. –Els drones són aquelles aeronaus menudetes dirigides per control remot que s’usen per a vigilar, per a previndre incendis i altres coses per l’estil, veritat? –Sí, trobe que sí.

–De res. Bon viatge!

–Doncs, jo crec que no ens podem perdre aquesta fira. La programació té una pinta impressionant.

UNITAT 8

–Estic d’acord amb tu. Aleshores, hi anem junts?

PISTA 10

–Per descomptat!

Senyores i senyors, ens trobem davant d’un dels monuments més representatius de la ciutat de Londres: el parlament de Westminster i el seu famós Big Ben. En realitat, el Big Ben és el nom que rep la campana del rellotge de la torre, una campana que pesa setze tones i que es troba situada a noranta-sis metres d’altura. La van anomenar així en honor de Benjamin Hall, que era el comissari d’obres quan va ser instal·lada. El nom es va fer tan popular que, encara que des de 2012 la torre es diu oficialment Torre d’Elisabet, en honor de la reina Elisabet II, tota la gent la coneix com la torre del Big Ben.

UNITAT 10 PISTA 12 –Hui, Dia de la Bicicleta, en RàdioTots hem tret els micròfons al carrer per conéixer l’ambient d’aquest dia festiu que se celebra en molts pobles i ciutats. En aquests moments ens trobem al parc de les Roselles, on xiquets i adults, a poc a poc, es van aplegant per iniciar la marxa festiva. M’acompanyen tres membres de la família Vendrell: Manel, Marta i Andreu, que ens volen explicar per què estan hui ací donant suport a l’ús de la bicicleta. Hola, com va? Preparats per a passar un dia divertit?

–Sí, i tant. –Explica’ns, Manel, per què et sembla important fomentar l’ús de la bicicleta? –Bé, la veritat és que hi ha moltes raons per a usar la bici…, però per a mi n’hi ha una que és fonamental: és molt més barata que el cotxe perquè no necessita gasolina. L’estalvi és evident! –I per a tu, Marta? –Doncs… la meua raó va unida a la de Manel. Si s’utilitzen menys cotxes i més bicicletes, es reduirà la contaminació. I això és molt bo per al planeta i per a les persones… O no? –Cert, cert… I tu, Andreu, afegiries alguna raó més? –Sí, jo afegiria que, anant amb bicicleta, fem exercici i això és molt bo per a la salut. –Doncs moltes gràcies per les vostres aportacions. –De res! –Ja ho han escoltat, amigues i amics oients: la bicicleta és barata, ecològica i saludable. De segur que són bones raons per a animar-nos a pedalejar.

83

NOTES

84

NOTES

85

NOTES

86

NOTES

87

Direcció d’art: José Crespo González. Projecte gràfic: Pep Carrió. Fotografia de coberta: Leila Méndez. Cap de projecte: Rosa Marín González. Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle. Desenvolupament gràfic: R  aúl de Andrés González i Jorge Gómez Tobar. Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández. Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero. Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte. Confecció i muntatge: Virtudes Llobet Azpitarte. Correcció: Clàudia de Val del Amo i Empar Tortosa Sanz.

© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. C/ València, 44 46210 Picanya, València PRINTED IN SPAIN

ISBN: 978-84-9058-333-3 Depòsit legal: M-7755-2015 CP: 671185

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser feta amb l’autorització dels seus titulars, llevat de les excepcions que estableix la llei. Contacteu amb CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.