6. El verb_N.pdf

Curs de Valencià Superior C2

UNITAT 6. EL VERB 1. Interferències morfològiques En alguns casos es produeixen inferferències morfològiques per influència del castellà que ens fan usar verbs en una conjugació incorrecta. ● Corregeix els verbs que tens a continuació, són de la 2a conjugació: concluir, incluir, excluir: batir, abatir, combatir: fundir, confundir, confundir: admitir, emitir: recibir, concebir, percibir, decepcionar: irrompir, interrumpir: ● Corregeix els verbs que tens a continuació, són de la 3a conjugació: abaratar aclarar acovardar amansar extraditar pol·lucionar

reflexar traicionar redondejar reinsertar saborejar telefonejar

● Hi ha verbs que acaben en –éixer (meréixer, créixer...) però cap dels que tens a continuació són correctes, corregeix-los: favoréixer prevaléixer permanéixer pertanyéixer floréixer caréixer compadeixer

enriquéixer defalléixer empobréixer encaréixer acontéixer

● Vés alerta també amb alguns verbs acabats en –itzar: atemoritzar aterroritzar concretitzar

enfervoritzar garantitzar

1

Curs de Valencià Superior C2

2. Doblets verbals Apressar / capturar Apressar: donar-se pressa, afanyar-se. No l'apresseu, que serà pitjor. Si no t'apresses, no acabaràs mai. Capturar: apoderar-se (d'algú o d'alguna cosa). Han capturat l'assassí. Van capturar una nau enemiga. Assecar / eixugar Assecar: Fer que (alguna cosa) es torne seca, llevar-li la humitat que conté. El sol m'ha secat la pell. Secar un pernil Eixugar: Fer que (una cosa banyada) perda per evaporació l'aigua que la cobrix o l'amera. Eixuga-li els cabells al teu germà. Amb el vent que fa la roba s'eixugarà prompte Baixar / abaixar Pujar / apujar Baixar i pujar poden actuar com a transitius (si hi ha un desplaçament) i com a intransitius (amb desplaçament o no). El grum ha pujat les maletes a l’habitació. (trans.) Baixa la roba del terrat. (trans.) El xiquet baixa a casa. / La xiqueta puja a casa. (intrans) Les taxes universitàries han pujat.(intrans) Abaixar i apujar, en canvi, sempre actuen com a verbs transitius (no hi ha desplaçament). Abaixa la persiana. Apuja el volum. Va abaixar el cap. El Govern ha apujat les taxes universitàries. Noteu la diferència entre el significat d’aquests dos verbs en la frase següent: Els polítics diuen que les taxes han baixat enguany, però els ciutadans consideren que els polítics les han apujades. Caçar / Acaçar Caçar significa 'cercar i encalçar animals en llibertat per tal de capturar-los o matar-los', mentre que acaçar s'empra per expressar la persecució insistent d'una persona: Aquell matí va caçar tres llebres i una perdiu Tenia por que l'acaçaren i sempre mirava enrere Compondre / composar Composar significa 'imposar arbitràriament (a algú) una contribució, una multa, etc., renyar'. En la resta de significats l'única forma correcta és compondre. L'han composat per no respectar el stop. Aquesta obra la va compondre Mozart.

2

Curs de Valencià Superior C2

Complir / acomplir Complir significa 'executar completament (una cosa promesa, desitjada, manada, etc.)': complir un termini, complir anys, complir en la faena, complir una promesa, complir un pronòstic. Acomplir significa 'executar, portar a cap' (en forma pronominal, acomplir-se un esdeveniment) El meu avi va complir la seua paraula. Han acomplit la seua missió. S’ha acomplert la profecia. Creuar / encreuar Creuar significa 'travessar (una via, un camp, un riu, la mar, l'aire), passant d'un costat a l'altre', i encreuar 'disposar (dues coses) formant una creu l'una amb l'altra'. Van creuar el riu sense cap dificultat. Intenta resoldre aquests mots encreuats. Culpar / culpabilitzar Usem culpar per a atribuir (a algú) una culpa o la culpa d'alguna cosa, mentre que culpabilitzar vol dir ‘fer que (algú) se senta culpable d'alguna cosa’. Sempre culpa el germà. Sempre el culpabilitza injustament. Es culpabilitza de l'accident. Doblar / doblegar Doblar significa 'fer doble', i doblegar 'fer que una part (d'un objecte flexible) s'aplique sobre l'altra part'. Cal doblar la guàrdia del castell. No doblegues el full, que faràs malbé el dibuix. Doblega la roba abans de guardar-la. Donar / fer Recordeu que en valencià hi ha tot un seguit d'expressions que es construeixen amb el verb fer. Així, doncs, en aquests contexts s'ha d'evitar l'ús del verb donar, molt estès en la parla col·loquial per interferència del castellà, ja que en valencià el significat de donar és molt més restringit que en castellà, i implica, en la majoria dels casos, i de manera més o menys metafòrica, un valor de transmissió: Li va costar, però a la fi em va donar el llibre que li havia demanat He anat a donar sang i ara estic una mica fluix Esperàvem uns resultats prou millors. Ens heu donat un disgust molt gran Amb aqueixa informació, completeu la graella següent: Valencià

Castellà Dar una vuelta Dar vergüenza Dar asco Dar miedo Dar un beso

3

Curs de Valencià Superior C2

Dar rabia Dar pena Dar repelús Dar sed Dar (causar) molestias Dar un salto Dar un paso Dar un grito Dar / echar un vistazo Dar la impresión de que Dar la sensación de que Dar que pensar Dar a conocer Dar soporte Dar una sorpresa Dar clase Dar un giro Dar igual, dar lo mismo Donar / echar en la televisión Uns altres usos incorrectes amb el verb donar són: donar el sol* (tocar el sol), donar-se pressa* (afanyar-se), donar-se compte* (adonar-se'n), donat el cas que* (atès el cas que), donar, un exercici matemàtic, un resultat* (eixir, en un exercici, un resultat)... Cal remarcar que en alguns casos se substitueix de manera errònia donar per fer. Per exemple, per expressar el sentit de 'fer patir un dany o un colp a algú', cal emprar el verb donar: donar un colp, donar una galtada, donar una bescollada / clatellada, donar un colp d'espasa, donar una puntada... Dormir / adormir Dormir és un verb intransitiu (és a dir, no porta complement directe), mentre que adormir és transitiu o pronominal. Jo sempre dorm molt bé ( el verb sense complement directe) Se m'ha adormit el braç (el verb amb pronom) No m'he pogut adormir fins a les tres de la matinada (verb pronominal) Emprovar / provar / tastar D'una banda, emprovar i provar expressen com li para a algú una determinada peça de roba. A més, provar significar 'sotmetre (a algú o alguna cosa) a certes experiències per comprovar si és apte per a una determinada funció'. D'una altra banda, tastar significa 'prendre una quantitat reduïda d'un aliment per apreciar el gust que fa'. Metafòricament, s'empra en l'expressió fer un tast: M'he emprovat el vestit de la boda... M'hauré de posar a règim... Gràcies que t'has provat la camisa i hem pogut veure la taca Volia provar la seua valentia fent un salt espectacular des del trampolí Adés no s'atrevia amb el sushi, però des que el va tastar no vol menjar cap altra cosa

4

Curs de Valencià Superior C2

Enraonar / raonar Tots dos verbs es poden emprar com a sinònims de dialogar o parlar. A més, raonar, en l'accepció més habitual, significa 'fer ús de la raó, pensar': Els parroquians del celler del teu carrer sempre enraonen sobre temes estrambòtics No s'està mai de demostrar tot el que sap quan raona amb algú Li agrada molt raonar les coses abans de passar a l'acció Lliurar / alliberar Lliurar significa 'entregar' i ‘iniciar una acció bèl·lica’, mentre que alliberar significa 'fer que (algú) esdevinga lliure'. El treball s’ha de lliurar abans que acabe el curs. Els adversaris van lliurar una batalla decisiva. Finalment, l’atracador va alliberar els ostatges i es va entregar. Nomenar / anomenar Nomenar significa 'designar per a un càrrec, una funció', i anomenar 'donar nom (a algú o alguna cosa), o esmentar algú o alguna cosa'. L'han nomenat president de l’associació de veïns. El crit del llop s'anomena udol. En la reunió el vam anomenar més d'una vegada. Posar / pondre Pondre vol dir 'una femella d'animal ovípar, especialment ocell, fer (els ous)', i 'un astre, passar a sota l'horitzó'. Posar significa 'fer que (alguna cosa) siga o estiga en un lloc determinat on no era'. La gallina ha post tres ous. El sol s'ha post. Han posat nous fanals al carrer. Renyir /renyar Renyir significa 'rompre l'amistat, el tracte personal', i renyar 'adreçar (a algú, especialment a un inferior) blasmes severs per una falta comesa, per un mancament'. Van renyir per una qüestió de diners. El van renyar per no haver fet els deures. Rentar / netejar Netejar significa 'eliminar la brutícia d'alguna cosa', mentre que rentar implica que aqueixa brutícia siga eliminada amb aigua o amb qualsevol altre líquid: Va netejar l'escriptori després dels exàmens Va netejar l'interior del cotxe amb el plomall i en acabant va rentar-ne la carrosseria a la benzinera ¡Renta't les dents després de dinar! S'ha avariat la rentadora i he hagut d'anar a la bugaderia a rentar la roba Senyalar / assenyalar Senyalar significa 'fer o posar un senyal (en alguna cosa)', i assenyalar 'mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal'. No oblides senyalar el llibre per saber on t'has quedat llegint. Hem d'assenyalar prompte el dia que ens n'hem d'anar d'excursió. És una vergonya que t'assenyalen amb el dit per lladre.

5

Curs de Valencià Superior C2

Traure o treure / portar / dur / sacar Traure o treure vol dir 'fer eixir algú o alguna cosa d'un lloc', i no s'ha de confondre amb el verb castellà traer, el significat del qual és assumit en valencià per portar o dur. Sacar també existeix en valencià, encara que amb una extensió reduïda: significa 'servir la pilota en alguns esports', com ara el futbol o l'handbol. Va treure una brúixola daurada de l'armariet del corredor Vam haver de traure diners del caixer perquè no admetien targeta Va dur-li un regal d'Alemanya que encara guarda amb estima Si vas a Beneixama porta'm una marraixa d'herberet Va sacar la pilota des del lateral del camp

3. Usos dels temps verbals L'ús dels diferents temps verbals és pràcticament idèntic en català i en castellà. De tota manera, hi ha alguns casos en què no hi coincideixen. Vegem-ne alguns exemples. 3.1 Futur o present de subjuntiu? Les oracions introduïdes amb quan, així que, apenes, tan bon punt, etc. i també oracions subordinades relatives sense antecedent, podem anar seguides, indistintament, del futur o bé del present de subjuntiu. Quan arribe (o arribaré) a l’aeropor et telefonaré. Els qui arriben (o arribaran) més tard, no tindran premi. Ho farem com ens diga (o dirà) el director. Et seguiré allà on vages (o aniràs). 3.2 Condicional ● En els mateixos tipus d’oracions que en l’apartat anterior, per a indicar posterioritat respecte a un moment del passat podem usar, indistintament, el condicional o bé l’imperfet de subjuntiu. Ja et vaig dir que quan arribaria (o arribara) a l’aeroport et telefonaria. Us vam dir que ho faríem com ens diria (o diguera) el director. ● La correlació en les oracions condicionals: - Si+ present d’indicatiu + futur o present d’indicatiu (alt grau de probabilitat). Si el candidat guanya les eleccions, aconseguirà el somni de la seua vida. - Si+ pretèrit imperfet de subjuntiu+condicional (menor grau de probabilitat). Si guanyara les eleccions, es produiria un gran canvi social. Si vingueres prompte, aniríem al teatre. - Si+plusquamperfet de subjuntiu+ condicional compost / plusquamperfet de subjuntiu. Per a expressar una probabilitat en el passat.

6

Curs de Valencià Superior C2

Si haguera guanyat les eleccions, s’hauria/s’haguera produït un gran canvi social. ● Les expressions *de + infinitiu i *a + infinitiu són incorrectes amb valor de condicional. En lloc d'aquesta expressió s'ha de fer servir si + verb o en cas de+ infinitiu, en cas que + subjuntiu. *D’haver-ho sabut, no l’hauria convidat. Si ho haguera sabut, no l’hauria convidat *A no ser per la teua ajuda, no ho hauria aconseguit. Si no haguera sigut per la teua ajuda, no ho hauria aconseguit. ● També són incorrectes les oracions condicionals amb “com”: *Com se n’assabente ton pare, voràs. Si se n’assabenta ton pare, voràs. 3.3 Imperatiu És incorrecte usar l'infinitiu en comptes de l'imperatiu. *Tancar la porta. Tanqueu la porta. 3.4 Oracions de dubte - potser, tal vegada, probablement... (que)+ verb en indicatiu Potser arribarà a mitjanit Tal vegada no sóc jo el teu soci ideal - pot ser que, és probable que, és possible que... + verb en subjuntiu Pot ser que siga (en subjuntiu) jo el teu soci ideal. 3.5 Oracions de confiança El verbs que expressen confiança (confiar, esperar) exigeixen en l’oració subordinada dependent el futur (si l’esperança és en el present) o el condicional (si l’esperança s’expressa en passat). confiar, esperar + indicatiu Espere que t’anirà bé (i no que et vaja bé) Confiava que em concedirien el permís. (i no que em concediren) 3.6 Oracions de temor Darrere dels verbs que expressen temor (témer, tenir por) podem usar tant l’indicatiu com el subjuntiu, indistintament, en les oracions que en depenen. Tinc por que plourà/ploga durant la boda. Temia que perdria/perdera l’autobús.

7

Curs de Valencià Superior C2

4. Concordança entre el subjecte i el verb Observa: L’equip ha fet un bon partit hui. La meua colla m’acompanyarà en la jubilació. La gent sempre opina sense saber. El verb concorda amb el subjecte en singular, encara que la idea siga col·lectiva. No obstant això, si introduïm una oració subordinada o una oració nova is'omet el subjecte, la concordança es fa en plural. L’equip ha fet un bon partit hui i se n’han anat a celebrar-ho. La meua colla m’acompanyarà en la jubilació. Són genials, m’han regalat una placa commemorativa. La gent sempre opina sense saber i després s’adonen de la veritat. Recorda: El verb haver-hi és invariable, només pot adoptar la forma de 3a persona singular i plural. Este estiu hi ha hagut diversos incendis provocats a la serra d’Aitana.

5. Verbs transitius i intransitius A continuació, t’oferim una sèrie de verbs que solen usar-se de manera errònia.

5. 1. Verbs intransitius en valencià Callar. És transitiu quan significa “deixar de manifestar (alguna cosa)”: Va callar la seua opinió Si volem usar-lo com a transitiu haurem de dir “fer callar”: *No ens callaran --> No ens faran callar. Cessar És transitiu quan vol dir ‘posar fi a una cosa’ Cessa les teues exigències, n’estem farts. Fins que no cesses la teua actitud no pense parlar amb tu. És intransitiu quan vol dir ‘parar, no continuar’ El vent no ha cessat de bufar. El secretari ha cessat en el càrrec. *El president ha cessat el secretari. En este cas hauríem de dir: fer cessar, destituir, rellevar, revocar. Observeu el verb dimitir: tr. dimitir el càrrec / intr. dimitir de president

8

Curs de Valencià Superior C2

Recórrer (quan significa “interposar un recurs”) *Ha recorregut la sentència. Ha recorregut contra la sentència.

5.2. Verbs transitius (no porten complement preposicional) Acabar (“posar fi a una cosa començada”, en este sentit, també admet l’elisió del CD) *L’oferta era tan bona que els compradors han acabat amb les existències. L’oferta era tan bona que els compradors han acabat les existències. Però té uns altres significats en què sí que admet preposició: acabar amb (algú de fer una cosa): 1 Obtenir ho d'ell. Al final acabaren amb el rei que els ho concediria. 2 Convenir amb ell de fer-ho, posar-s'hi d'acord per fer-ho. He acabat amb en Pere d'anar-hi plegats. acabar de [ seguit d'infinitiu ] 1 Estar a punt de, mancar poc per a. Som-hi, que ja acabem d'arribar-hi. 2 Haver (fet, dit, etc.) adés. El tren acaba de partir. Pa acabat de fer. acabar per [ seguit d'infinitiu ] Arribar finalment a fer una cosa. Si insisteixes una mica més, acabarà per confessar el que va fer. no acabar de No arribar a, no abastar a. No acabar de veure-ho clar. No acabem d'arribar-hi mai.

Apropiar-se Es va apropiar de la casa dels pares

Tirar i estirar Estirava dels cabells.

Avisar *Li vaig avisar de l’estafa. El vaig avisar de l’estafa.

Trobar M’he trobat amb Pau quan venia cap ací. Obsequiar

Carregar Si actues així, hauràs de carregar amb les conseqüències. Continuar El deixeble va continuar amb el treball del seu mestre. Encertar Van encertar amb el resultat del sorteig. Necessitar No va necessitar de la teua ajuda.

És transitiu. La funció de CD la fa la persona i l’obsequi és CRV. L’han obsequiat amb un rellotge d’or. Parlar Utilitzar un idioma. Parlen en alemany. Quedar-se Apoderar-se d’una cosa, retindre-la. S’ha quedat amb els diners dels clients. Somiar He somiat amb les vacances.

9

Curs de Valencià Superior C2

A més, hi ha una sèrie de verbs que sovint s’usen de manera errònia perquè la funció del CD la sol fer una persona. El fet d’associar a les persones la funció de CI de manera prototípica porta a usar erròniament la preposició davant del CD o bé d’usar formes de CI. Cal tindre en compte que són transitius: afectar, alegrar, concernir, impressionar, interessar, encisar, fascinar, meravellar; empipar, emprenyar; aterrir, espantar, terroritzar, horroritzar, amoïnar, molestar, incomodar, neguitejar, preocupar, rebentar, sorprendre, etc. Les visites l’alegren (li alegren) Eixos canvis no afecten a les persones que viuen al barri. Volia sorprendre-la amb un regal (sorprendre-li) Atenció són verbs intransitius agradar, plaure i encantar (“agradar molt”, però usat en el sentit de ”embruixar” és transitiu). Li agrada molt el xocolate / Li encanta el xocolate *L’agrada molt el xocolate / L’encanta el xocolate Diu que vindrà quan li plaga.

6. Verbs pronominals i no pronominals A continuació, t’oferim una sèrie de verbs que solen usar-se de manera errònia.

6.1 Verbs no pronominals Callar Com que no tenia arguments, es va callar. Caure M’he caigut per les escales. Cobrar S’han cobrat de més. Ens han cobrat de més. Coure El pa s’ha cuit. Fer Quan significa ‘imitar (alguna cosa) en la seua manera de ser. Es va fer l’ingenu. Marxar S’han marxat fa una estona.

Passar Sol usar-se erròniament de manera pronominal en els casos següents: a) Transcórrer el temps. Les vacances s’han passat volant. b) Estar durant (cert temps) en algun lloc, usar (un temps) d'alguna manera. S’ha passat tota l’estona queixant-se. c) Cessar, acabar-se. La mala ratxa ja s’ha passat. d) Traslladar-se a un lloc. Si pots, passa’t per la botiga i compra pa. Prendre No pronominalitza en el sentit de 'consumir'. M’he pres un entrepà de pernil. És pronominal amb el singificat de ‘reaccionar davant d'un fet o d'una idea’ S’ho pren tot malament. Saber Se sap la lliçó de cap a cap. Témer Em tem que seré el pròxim acomiadat.

10

Curs de Valencià Superior C2

6.2. Són pronominals Aprimar-se, engreixar-se La teua germana s’ha aprimat molt. Com que ja no fa esport s’ha engreixat. Entrenar-se Preparar-se per a una prova esportiva. Els atletes estan entrenant-se en la pista.

Porten dos pronoms en el cas que s’usen de manera pronominal: anar-se’n, tornar-se’n, venir-se’n, entrar-se’n, eixir-se’n, sortir-se’n, baixar-se’n, pujar-se’n, passar-se’n. OBSERVA: no pronominals dormir dur portar seure

pronominals adormir-se endur-se emportar-se asseure’s

7. Formes no personals del verb 7.1. L'infinitiu ● Infinitiu "independent". *Per finalitzar, dir que s’han realitzat grans avanços en esta matèria. *Quant a la cerimònia, recordar que cal ser puntuals. *A destacar el paper de Messi en el FC Barcelona. * A remarcar la importància d’una bona dieta. No hem d’elidir el verb que ha d’acompanyar l’infinitiiu (haver de, caldre, creure, voler...) Per finalitzar, cal dir que s’han realitzat grans avanços en esta matèria. Quant a la cerimònia, vull recordar que cal ser puntuals. Cal destacar el paper de Messi en el FC Barcelona. Convé remarcar la importància d’una bona dieta. ● Article davant d'infinitiu L'infinitiu no admet l'article al davant. El fumar tant no és bo. El saber que ja era a cansa la va tranquil·litzar.

11

Curs de Valencià Superior C2

7.2. Gerundi - Expressa una acció simultània al verb principal. Enviava Whatsapps conduint. En este cas, podem avanposar “tot” per tal de reforçar la idea simultaneïtat. Enviava Whatsapps tot conduint. - Expressa una acció anterior al verb principal. Havent arreplegat les joguines, el xiquet va berenar. El gerundi és incorrecte en els casos següents: ● El gerundi de posterioritat o conseqüència *Va estudiar Medicina graduant-se l’any 2009. Va estudiar Medicina i es va graduar l’any 2009. *Es va produir una explosió de gas provocant un greu incendi. Es va produir una explosió de gas cosa que va provodar un greu incendi. *Hi ha hagut un accident provocant retencions. Hi ha hagut un accident per la qual cosa s’han provocat retencions. ● El gerundi copulatiu. *Elda té una gran indústria, sent la capital del calçat. Elda té una gran indústria i és considerada la capital del calçat. ● El gerundi especificatiu. *Va arribar la carta denegant la subvenció. Va arribar la carta que denegava la subvenció.

12

Curs de Valencià Superior C2

8. Perífrasis verbals ● Perífrasis d'obligació - Haver de + infinitiu ( personal) / haver-se de + infinitiu (impersonal) He d'anar cada dimarts a rehabilitació. *Tinc que anar... S’ha de fer un informe sobre el succés. *Hi ha que fer un informe... - Caldre + que + verb / Ser necessari+que+verb (personal) caldre + infinitiu(impersonal) No cal que et preocupes, tot anirà bé. Per a fer eixa modificació, calen diners i no en tenim. Cal anar amb compte de no cometre errades. *No és precís que... ● Perífrasis de probabilitat A més de les perífrasis que hem vist en l’apartat 3.4, la probabilitat pot expressar-se amb el verb deure + infinitiu Deu ser que està malalt. No ha vingut hui a classe. Segurament està malalt. Probablement està malalt. És probable que estiga malalt. No és correcte usar *igual + verb per a expressar probabilitat. *Si no ha vingut a classe, igual està malalt. ● Perífrasi de precedència La perífrasi en + infinitiu introdueix oracions temporals que expressen precedència o quasi simultaneïtat amb el verb principal. En eixir de classe em vaig trobar Joaquim. En comprovar que no era a casa, li vaig telefonar. En molts casos aquesta perífrasi es pot substituir per quan + verb, en el moment de + infinitiu, gerundi, etc. La perífrasi al + infinitiu introdueix un complement circumstancial de temps de caràcter duratiu, equivalent a una estructura amb “mentre”. Al nadar li va donar una rampa (mentre nadava) En nadar li va donar una rampa (després de nadar) Aquestes perífrasis no són correctes amb un valor causar. En eixos casos cal usar les expressions causals perquè + verb, ja que + verb, com que + verb, etc. *Al vore que no li feia cas, es va enfadar. Com que no li feia cas, es va enfadar. Es va enfadar perquè no li feia cas.

13

Curs de Valencià Superior C2

● Perífrasi d'imminència o de futur immediat La perífrasi anar a + infinitiu és correcta quan anar té sentit ple i, per tant, es produeix un desplaçament físic: Vaig a comprar al mercat (correcta, perquè indica desplaçament) Per a expressar que l'acció del verb tindrà lloc en un futur immediat es pot emprar la perífrasi anar + a + infinitiu, només si s'usa en un context general de passat (amb el sentit ‘estava a punt de’). Anava a demanar una pizza per telèfon però, en eixe moment, vingué Pere amb unes hamburgueses. Aquesta perífrasi no és correcta amb un valor de futur. *L’any que ve vaig a apuntar-me a un curs d’alemany. L’any que ve m’apuntaré a un curs d’alemany. *Hi he fet moltes voltes i vaig a dir-li que no. Hi he fet moltes voltes i tinc intenció de dir-li que no. *Vaig a parlar sobre el canvi climàtic. A continuació / Tot seguit parlaré sobre el canvi climàtic. ● *Venir a + infinitiu és incorrecta. Cal usar estructures com ara: si fa no fa, més o menys, etc. *No hi ha canvis, ve a ser el mateix. No hi ha canvis, és més o menys el mateix. *L’article ve a dir que els ciutadans han de participar en la política. L’article diu, si fa no fa, que els ciutadans hande participar en la política. ● *Ser de + infinitiu 'necessitat de realitzar una acció'. Hem d’usar el verb caldre. *Era d’esperar que una desgràcia així ocorreguera. Calia esperar que una desgràcia així ocorreguera. ●*Venir + gerundi. El sentit de continuïtat en el temps (del passat cap al present) que intenta expressar aquesta perífrasi s'ha de fer d'altres maneres. *Fa temps que la mare venia avisant-nos d’açò. Fa temps que la mare ens avisava/estava avisant d’açò. *El treball ve sent realitzat per un nombre reduït de treballadors. El treball està realitzat per / el realitza un nombre... ●*Portar / dur + expressió temporal + gerundi. És incorrecta per a expressar un sentit duratiu. *Porte cinc vivint a Alacant. Fa cinc anys que visc a Alacant.

14

Curs de Valencià Superior C2

9. Verbs ser i estar SER Indica qualitats definitòries: Maria és alcaldessa. La flor és bonica. La coca és molt dolça. Les figues solen ser més madures al juliol.

Subjectes inanimats: - Si volem destacar la qualitat: ser La llet és calenta. - Si volem destacar l’estat: estar La llet està calenta.

Pertinença a un conjunt: Pep és membre de la junta directiva. Per a formar la veu passiva: Els seus drets van ser violats (van estar) * Sovint s’usa estat com a participi del verb ser: Els seus drets han sigut / han estat violats. Localització. Indica la simple presència en un lloc (ser-hi, haver-hi). No hi ha un context temporal. On és el carrer Major? On és el Miquel? En sentit d’“arribar” Els pares ja són a l’hotel. Quan siga al cinema et faig una trucada. Ser ample/estret/gran/xicotet + roba. El vestit m’és ample. Les sabates et són xicotetes.

ESTAR Qualitats transitòries: Maria està contenta. La taula està bruta, cal netejar-la. Presència o localització: - Romandre, estacionar-se, fer aturada, durant una quantitat de temps en un lloc. No mourese'n, algú o alguna cosa amb capacitat de moviment, especialment quan un complement referit al temps figura al context o hi és expressada d'alguna altra manera la durada. Les claus sempre estaven dins del calaix. Estic ací des de fa una hora. - Presència en un lloc amb una intencionalitat concreta: Les tomaques han d’estar al sol perquè s’assequen.

15

Curs de Valencià Superior C2

- Residir, viure: El meu germà, que està a París, ha vingut de vacances. - Treballar: Pere està a Madrid gràcies a una beca. Romandre en un estat, en una posició (especialment quan el temps que s'hi manté figura en el context). No li puc cordar la camisa perquè no està quiet. Està ennuvolat (fixeu-vos que usem “estar” per a referir-nos a l’oratge) Romandre o ser mantinguda, alguna cosa, en un estat o condició per l'acció continuada o reiterada d'algú o d'alguna altra cosa, especialment durant una quantitat de temps expressada en el context o per una causa generalment explícita. En aquell indret l'aigua del riu està embassada perquè hi ha una reclosa. La botiga estarà tancada tot aquest mes. Haver acabat, estar a punt o llest. Espera't un moment, que gairebé ja estic. La paella ja està. Seguit d’una preposició (no localització) Estic d’acord amb el que s’ha explicat. Abans estava de director en una gran empresa. Formar part Pep està en la junta directiva. Estar-se de = abstenir-se M’han prohibit menjar dolç, però no me n’he pogut estar. No ens estem de res, eh? Estar de = estimar, apreciar, admirar. Crec que Miquel està de la teua germana. A la faena no n’estan gaire, de tu.

HAVER-HI Existir, ser, trobar-se: Fora hi ha un home que pregunta per tu. Dins de l’armari no hi havia res.

16

Curs de Valencià Superior C2

Exercicis 1. Ompliu els espais buits amb les formes corresponents del verb estar: a. Per favor, __________ -vos quiets d'una vegada. b. És impossible que la sala __________ plena tot el matí. c. Rosa, __________-te tranquil·la que ja __________ tot solucionat. d. L'estiu passat, els meus germans __________ a Maó. e. Avisa'm quan __________ a punt. f. Andreu __________ passejant quan ocorregué l'accident. g. Des que __________ a la discoteca em miren amb uns altres ulls. 2. Ompliu els buits amb les formes corresponents del verb anar: a. Si no fóra tan nerviós tot li __________ millor. b. Aquest estiu no __________ enlloc. c. A Grècia els cotxes __________ per on volen. d. Miquel no vol que tu __________ a la festa. e. El cap em va ordenar que ___________ al taller després d’esmorzar. f. Em va dir que __________ a comprar carn i encara no hi ha __________ . g. Si __________ a París et portaria un bon cava. h. Em van tractar tan malament en aquell restaurant que vaig decidir que no hi __________ mai més. i. Carles t'ha aconsellat que no __________ al camp aquest cap de setmana. j. La setmana que ve els meus avis __________ a Morella. k. Si tu __________ a ca Lluís, ell també __________ a ta casa. l. Espere que demà tots vosaltres __________ a la reunió. 3. Ompliu amb la forma corresponent dels verbs que hi ha entre parèntesis els buits de les frases següents: a. Xiquets, no cal que (BUSCAR) __________ més el llibre. b. Digues a aquella xica que (TANCAR) __________ la porta, que hi ha corrent d'aire. c. Em sembla que els albercocs ja (COMENÇAR) __________ a estar bons. d. Carla i jo (PASSEJAR) __________ per la muntanya cada vesprada. e. Vicent, no (CARREGAR) __________ tant el cotxe, no siga cas que es

17

Curs de Valencià Superior C2

(TRENCAR) __________. f. No et (LLIGAR) __________ massa fort el cordó. g. Els meus germans (CAÇAR) __________ molt, però a mi no m’agrada gens. h. Toni, no (MENJAR) __________ tant que et farà mal. 4. Ompliu els buits que trobeu en les frases següents amb la forma adequada dels verbs que teniu entre parèntesis. a. Les taronges valencianes, en aquest llibre, les han ____________________ (INCLOURE) en l’apartat de “cítrics de la mediterrània nord-occidental”. b. Ara ens hem retrobat, però feia molts anys que no ens ____________________ (VEURE). c. La policia les ha ____________________ (DETENIR) a totes quan volien eixir del país. d. Ja ha ____________________ (COURE) la carn? Està ____________________ (COURE) des de fa més d’una hora. e. Escolteu: no us ____________________ (CONFONDRE), ____________________ (ESCRIURE) exactament el que us diré. f. La lectura d’aquest llibre m’ha ____________________ (INFONDRE) un esperit de pau i serenitat. g. Aquests programes tan lamentables sempre els han ____________________ (EMETRE) a les hores de màxima audiència. h. L’engonal m’ha ____________________ (COURE) tot l’estiu. i. ____________________ (CONÉIXER) com pensa, no m’estranya res del que diga. j. Vosaltres ____________________ (ENCENDRE) el foc i a mi deixeu-me que ____________________ (COURE) la carn. k. ____________________ (CONFONDRE) els conceptes i ____________________ (DIR) aquestes coses absurdes no aprovareu mai. l. Perquè l’arbre ____________________ (CRÉIXER) sa, cal cuidar-lo bé. m. Si vosaltres ____________________ (CREURE) que pot ploure, no sigueu faves i no ____________________ (ESTENDRE) la roba. n. M’ha ____________________ (DOLDRE) molt això que m’ha fet, i vull que ho ____________________ (SABER). o. Abans ella ____________________ (ARGÜIR) que les dones havien estat tradicionalment ____________________ (EXCLOURE) de determinades posicions

18

Curs de Valencià Superior C2

socials. p. Com vols que jo ____________________ (OIR) missa tranquil·lament mentre tu ____________________ (TOSSIR) tota l’estona? 5. Corregiu els verbs, si escau, de les frases següents: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l)

Mai m’ocorreixen coses bones, tindré que comprar loteria. S’ha fundit la bombeta del bany. L’avió va aterritzar amb retard. Els nervis sempre el traicionen i queda aterroritzat. Estava enutjat perquè no l’havien admitit. Amb estes reformes, no es garantixen els drets dels treballadors. Aquest treball reflectix la meua personalitat. El sou que percibeixen ara més més baix. Pau ha vingut correguent perquè el pare no el renyira. No em transmitexien bones sensacions. Els pares volen que el xiquet dorga, però el soroll del carrer no ho permitix. Batiu bé les clares per a fer la merenga.

6. Completa amb baixar o abaixar:

__________ la persiana, que ja és fosc. Han ________ al jardí. Aquest cap de setmana la temperatura _____________. Quan el va veure, va ___________ la vista. Els preus no __________ mai. Ja he __________ les maletes. Has de ____________ la roba del terrat. Han __________ el preu del peatge. __________la ràdio, que no et sent. 7. Completa amb pujar o apujar. És probable que el preu de la gasolina _________ . Marieta, no _________ a la cadira. La marea ja ha _________. Si vols que et senten, has d __________ la veu. El vi li ha __________ al cap. Han de __________ els mobles a l'apartament. ________ el xiquet al cotxe. Vols __________ la calefacció? _____________ la persiana, que ja és de dia. 8. Corregiu, si escau, les frases següents . a) De no haver sigut per tu, no hauria pogut pagar el préstec. b) Tal vegada siga massa tard. c) És possible que hi hagen problemes de trànsit a causa de la boira. d) Així que arribes a l’aeroport, telefona’m.

19

Curs de Valencià Superior C2

e) Confiava que ens pagaren este mes. f) La gent que pensa així són uns irresponsables. g) Hi han diverses opcions, potser que em decidisca per la b. h) Confie que guanye la plaça, s’ha preparat de valent. i) Quan vaig arreplegar el xiquet, devien de ser les cinc. j) Potser tenen les coses molt clares. 9. Corregeix, si escau, les frases següents. Fixa’t si el verb és transitiu o instransitiu: a) El conseller d’Hisenda ha dimitit del càrrec per corrupció. b) El president ha cessat la ministra de Sanitat. c) El banc els ha desnonat i s’ha quedat amb la casa. d) L’organització va obsequiar un llibre de poesia als assistents. e) Has de continuar amb el que tens començat. f) Maria està donant de menjar al xiquet. g) Li preocupa molt que el conflicte no es resolga prompte. h) Els advocats han recorregut la sentència del Tribunal Superior de Justícia. i) L’agrada cantar mentre es dutxa. j) No l’han informat del que va passar durant la reunió. k) Jo sempre he somiat a ser una estrella del rock. l) Li incomoda haver d’esperar sempre els amics. 10. Completa amb ser, estar o haver-hi.

a. Hui ___________ molt content. b. Has col·locat el pal malament. No __________ dret. c. __________ un home molt simpàtic, però hui ___________ insuportable. d. Mare, no patisques que ja _____________ a casa. e. ___________ bé? (tu) f. Pere ___________ molt cansat i s’ha gitat. g. Només _________________ cinc persones al carrer. h. Jo no hi _____________ d’acord. i. _____________ ja? Apa, que se’ns fa tard! j. No m’he pogut _______________ de contar-li el secret, era massa temptador. k. Encara fa calor. El fred encara _____________ lluny. l. Tindràs el meu suport. ____________ amb tu. m. El vestit m’ _____________ massa llarg i per això no me’l vaig posar. n. Abans jo _____________ de lloguer i ara ______________ propietari. o. On __________ les meues ulleres? p. Quants dies ____________ a Mallorca? 11. Subratlleu i corregiu les construccions perifràstiques incorrectes que trobeu a les frases següents. 1. El fill de Miquel i Anna ja s'ha soltat a parlar. 2. Si no calles, acabarem per renyir. 3. Els fulls que vas demanar per a imprimir els exercicis de llengua estan al caure.

20

Curs de Valencià Superior C2

4. Anem a veure: tu quants anys tens? 5. Tinc la casa feta una pena. 6. Si està malalta, és d'esperar que demà no vinga a classe. 7. Ho veus, ja fa dies que et venia avisant i no em fas cas; ara, apanya't com pugues. 8. Porta plorant tota la nit, és de suposar que està molt afectada. 9. Seguiré dient-t'ho fins que em faces cas. 12. Subratlleu i corregiu les expressions verbals incorrectes que trobeu a les frases següents. a. De no ser pels aclariments que féu després el moderador, a la sala hauria romàs una gran sensació d'ambigüitat. b. Degut a l'allau que s'estavellà contra el campament, tinguérem que dormir sota un arbre. c. Serà que han començat a florir els tarongers i per això el meu fill gran ha vist tantes abelles. d. Tindrem que donar-nos pressa si no volem baixar del tren en marxa. e. No és d'estranyar que tingues cruiximent quan no fas gimnàstica en tot l'any. f. Fem-nos un rebentat, que al carrer farà fred i encara devem travessar tot Alacant. g. Segons una enquesta recent, la majoria de ciutadans està per una major integració europea.

21

Curs de Valencià Superior C2

Solucionari Interferències morfològiques ● Corregeix els verbs que tens a continuació, són de la 2a conjugació: concluir, incluir, excluir: concloure, incloure, excloure batir, abatir, combatir: batre, abatre, combatre fundir, confundir, confundir: fondre, confondre, difondre admitir, emitir: admetre, emetre recibir, concebir, percibir, decepcionar: rebre, concebre, percebre, decebre irrompir, interrumpir: irrompre, interrompre ● Corregeix els verbs que tens a continuació, són de la 3a conjugació: abaratar: abaratir reflexar: reflectir aclarar: aclarir traicionar: trair acovardar: acovardir redondejar: arredonir amansar: amansir reinsertar: reinserir extraditar: extradir saborejar: assaborir pol·lucionar: pol·lidir telefonejar: telefonar ● Hi ha verbs que acaben en –éixer (meréixer, créixer...) però cap dels que tens a continuació són correctes, corregeix-los: favoréixer: afavorir prevaléixer: prevaler permanéixer: romandre pertanyéixer: pertànyer floréixer: florir caréixer: mancar

compadeixer: compadir enriquéixer: enriquir defalléixer: defallir empobréixer: empobrir encaréixer: encarir acontéixer: esdevenir

● Vés alerta també amb alguns verbs acabats en –itzar: atemoritzar: atemorir aterroritzar: aterrir concretitzar: concretar

enfervoritzar: enfervorir garantitzar: garantir

donar/ fer Valencià Fer un tomb, fer una volta, fer un vol Fer vergonya Fer fàstic Fer por Fer una besada, fer un petó Fer ràbia Fer pena Fer angunia Fer venir la set Fer molèsties

Castellà Dar una vuelta Dar vergüenza Dar asco Dar miedo Dar un beso Dar rabia Dar pena Dar repelús Dar sed Dar (causar) molestias

22

Curs de Valencià Superior C2

Fer un salt Fer un pas, fer una passa Fer un crit Fer una ullada, fer un colp d'ull Fer la impressió que Fer la sensació que Fer que pensar Fer conèixer Fer costat Fer una sorpresa Fer classe Fer un gir Fer igual, tant se fa, tant se val, tant és Fer en la televisió

Dar un salto Dar un paso Dar un grito Dar / echar un vistazo Dar la impresión de que Dar la sensación de que Dar que pensar Dar a conocer Dar soporte Dar una sorpresa Dar clase Dar un giro Dar igual, dar lo mismo Donar / echar en la televisión

1. a. Per favor, esteu-vos (o estigueu-vos) quiets d'una vegada. b. És impossible que la sala estiga plena tot el matí. c. Rosa, està-te tranquil·la que ja està tot solucionat. d. L'estiu passat, els meus germans van estar / estigueren a Maó. e. Avisa'm quan estigues a punt. f. Andreu estava passejant quan ocorregué l'accident. g. Des que estic a la discoteca em miren amb uns altres ulls. 2. a. Si no fóra tan nerviós tot li aniria millor. b. Aquest estiu no aniré (vaig) / he anat enlloc. c. A Grècia els cotxes van per on volen. d. Miquel no vol que tu vages a la festa. e. El cap em va ordenar que anara al taller després d’esmorzar. f. Em va dir que aniria a comprar carn i encara no hi ha anat. g. Si anara a París et portaria un bon cava. h. Em van tractar tan malament en aquell restaurant que vaig decidir que no hi aniria mai més. i. Carles t'ha aconsellat que no vages al camp aquest cap de setmana. j. La setmana que ve els meus avis aniran (van) a Morella. k. Si tu anares a ca Lluís, ell també aniria a ta casa. l. Espere que demà anireu a la reunió. 3. a. Xiquets, no cal que busqueu més el llibre. b. Digues a aquella xica que tanque la porta, que hi ha corrent d'aire. c. Em sembla que els albercocs ja comencen a estar bons. d. Carla i jo passegem / passejàvem per la muntanya cada vesprada. e. Vicent, no carregues tant el cotxe, no siga cas que es trenque. f. No et lligues massa fort el cordó. g. Els meus germans cacen molt, però a mi no m’agrada gens. h. Toni, no menges tant que et farà mal.

23

Curs de Valencià Superior C2

4. a. Les taronges valencianes, en aquest llibre, les han incloses en l’apartat de “cítrics de la mediterrània nord-occidental”. b. Ara ens hem retrobat, però feia molts anys que no ens véiem. c. La policia les ha detingudes a totes quan volien eixir del país. d. Ja ha cuit la carn? Està coent des de fa més d’una hora. e. Escolteu: no us confongueu, escriviu exactament el que us diré. f. La lectura d’aquest llibre m’ha infós un esperit de pau i serenitat. g. Aquests programes tan lamentables sempre els han emesos a les hores de màxima audiència. h. L’engonal m’ha cogut tot l’estiu. i. Coneixent com pensa, no m’estranya res del que diga. j. Vosaltres enceneu el foc i a mi deixeu-me que coga la carn. k. Confonent els conceptes i dient aquestes coses absurdes no aprovareu mai. l. Perquè l’arbre cresca sa, cal cuidar-lo bé. m. Si vosaltres creieu/creeu que pot ploure, no sigueu faves i no estengueu la roba. n. M’ha dolgut molt això que m’ha fet, i vull que ho sàpia. o. Abans ella argüia que les dones havien estat tradicionalment excloses de determinades posicions socials. p. Com vols que jo oja/oïsca missa tranquil·lament mentre tu tusses tota l’estona? 5. a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l)

Mai m’ocorren coses bones, hauré de comprar loteria. S’ha fos la bombeta del bany. L’avió va aterrar amb retard. Els nervis sempre el traeixen i queda aterrit. Estava enutjat perquè no l’havien admés. Amb estes reformes, no es garantixen els drets dels treballadors. correcta Aquest treball reflectix la meua personalitat. correcta El sou que perceben ara més més baix. Pau ha vingut corrent perquè el pare no el renyara. No em transmeten bones sensacions. Els pares volen que el xiquet dorma, però el soroll del carrer no ho permeten. Bateu bé les clares per a fer la merenga.

6. Completa amb baixar o abaixar:

Abaixa la persiana, que ja és fosc. Han baixat al jardí. Aquest cap de setmana la temperatura baixarà. Quan el va veure, va abaixar la vista. Els preus no baixen mai. Ja he baixat les maletes. Has de baixar la roba del terrat. Han abaixat el preu del peatge. Abaixa la ràdio, que no et sent.

7. Completa amb pujar o apujar. És probable que el preu de la gasolina puge. Marieta, no puges a la cadira. La marea ja ha pujat. Si vols que et senten, has d’apujar la veu. El vi li ha pujat al cap. Han de pujar els mobles a l'apartament. Puja el xiquet al cotxe. Vols apujar la calefacció? Apuja la persiana, que ja és de dia. 24

Curs de Valencià Superior C2

8. Corregiu, si escau, les frases següents . a) Si no haguera sigut per tu, no hauria pogut pagar el préstec. b) Tal vegada és massa tard. c) És possible que hi haja problemes de trànsit a causa de la boira. d) Així que arribes a l’aeroport, telefona’m. (correcta) e) Confiava que ens pagarien este mes. f) La gent que pensa així és irresponsable. g) Hi ha diverses opcions, pot ser que em decidisca per la b. h) Confie que guanyarà la plaça, s’ha preparat de valent. i) Quan vaig arreplegar el xiquet, devien de ser les cinc. j) Potser tenen les coses molt clares. (correcta)

9. Corregeix, si escau, les frases següents. Fixa’t si el verb és transitiu o instransitiu: a) El conseller d’Hisenda ha dimitit el càrrec per corrupció. b) El president ha fet cessar la ministra de Sanitat. /... ha fet que la ministra de Sanitat cesse c) El banc els ha desnonat i s’ha quedat la casa. d) L’organització va obsequiar amb un llibre de poesia els assistents. e) Has de continuar el que tens començat. f) Maria està donant menjar al xiquet. g) El/La preocupa molt que el conflicte no es resolga prompte. h) Els advocats han recorregut contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia. i) Li agrada cantar mentre es dutxa. j) No l’han informat del que va passar durant la reunió. correcta k) Jo sempre he somiat a ser una estrella del rock. correcta l) L’incomoda haver d’esperar sempre els amics. 10. a. Hui estic/estàs... molt content. b. Has col·locat el pal malament. No és/està dret. c. És un home molt simpàtic, però hui està insuportable. d. Mare, no patisques que ja sóc a casa. e. Estàs bé? (tu) f. Pere està /estava molt cansat i s’ha gitat. g. Només hi havia cinc persones al carrer. h. Jo no hi estic d’acord. i. Estàs ja? Apa, que se’ns fa tard! j. No m’he pogut estar de contar-li el secret, era massa temptador. k. Encara fa calor. El fred encara està lluny. l. Tindràs el meu suport. Estic amb tu. m. El vestit m’ és massa llarg i per això no me’l vaig posar. n. Abans jo estava de lloguer i ara sóc propietari. o. On són les meues ulleres? p. Quants dies estaràs a Mallorca? 11. 1. El fill de Miquel i Anna ja s'ha llançat a parlar. 2. Si no calles, al final (a l'últim, finalment) renyirem. 3. Els fulls que vas demanar per a imprimir els exercicis de llengua estan a punt

25

Curs de Valencià Superior C2

d'arribar. 4. Vejam (o: a veure): tu quants anys tens? 5. Tinc la casa que fa pena. 6. Si està malalta, cal esperar que demà no vinga a classe. 7. Ho veus, ja fa dies que t'avise i no em fas cas; ara, apanya't com pugues. 8. Està plorant tota la nit, cal suposar que està molt afectada. Continuaré dient-t'ho fins que em faces cas. 12. a. De no ser pels aclariments que féu després el moderador, a la sala hauria romàs una gran sensació d'ambigüitat. Si no és pels aclariments que féu després el moderador, a la sala hauria romàs una gran sensació d'ambigüitat. b. Degut a l'allau que s'estavellà contra el campament, tinguérem que dormir sota un arbre. A causa de l'allau que s'estavellà contra el campament, haguérem de dormir sota un arbre. c. Serà que han començat a florir els tarongers i per això el meu fill gran ha vist tantes abelles. Deu ser que han començat a florir els tarongers i per això el meu fill gran ha vist tantes abelles. d. Tindrem que donar-nos pressa si no volem baixar del tren en marxa. Haurem de donar-nos pressa si no volem baixar del tren en marxa. e. No és d'estranyar que tingues cruiximent quan no fas gimnàstica en tot l'any. No és (gens) estrany que tingues cruiximent quan no fas gimnàstica en tot l'any. f. Fem-nos un rebentat, que al carrer farà fred i encara devem travessar tot Alacant. Fem-nos un rebentat, que al carrer deu fer fred i encara hem de travessar tot Alacant. g. Segons una enquesta recent, la majoria de ciutadans està per una major integració europea. Segons una enquesta recent, la majoria de ciutadans és partidària d’una major integració europea.

26