466774_Ref y Ampl Llengua 6 SH Voramar

A I R À M I R P T A R O S S E F O R P

Ensenyament individualitzat

E L D A C E T O I L B I B

Pla de millora Programa d’ampliació Llengua 6 El quadern d’Ensenyament individualitzat de Llengua, per a sisé curs de primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./ Edicions Voramar, S. A., dirigit perTeresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua elaboració ha participat l’equip següent: TEXT Gemma Avellan Bisbal Roger Sarrià Batlle Begonya Soler Soriano Xavier Molina Martí

IL·LUSTRACIÓ Esperanza Martínez Molina

EDICIÓ EXECUTIVA Empar Tortosa Sanz

DIRECCIÓ DEL PROJECTE Immaculada Gregori Soldevila

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

Direcció d’art: José Crespo González. Projecte gràfic: Pep Carrió. Cap de projecte: Rosa Marín González. Coordinació d’il·lustració: Empar Tortosa Sanz. Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle. Desenvolupament gràfic Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tobar. Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández. Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero. Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Laura Gil de Tejada Alemany. Confecció i muntatge: Esperanza Martínez Molina i Eva Hernández Malye. Correcció: Isidre Muñoz García i Gemma Pasqual i Escrivà.

© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. C/ València, 44 46210 Picanya, València PRINTED IN SPAIN

EAN: 8431300225473 CP: 466774

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.

Presentació

L’ensenyament individualitzat L’ensenyament individualitzat promou que cada alumne i alumna treballe en la consecució dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i destreses. Amb aquesta finalitat, és important establir un pla que els ajude a superar les dificultats i a desenvolupar i potenciar les seues habilitats. Aquest tipus d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexible i de les tècniques i recursos educatius que més bé s’adapten a les necessitats particulars de l’alumnat. Entre altres coses, requereix disposar de materials didàctics específics que puguen ser utilitzats segons les condicions concretes d’aprenentatge de cada xiquet i xiqueta, i també dels objectius de millora que es plantegen en cada cas. Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber Fer ofereix una sèrie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre d’altres inclou: • La sèrie Aprenentatge eficaç , que en els primers cursos de primària està destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– i les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l’entrenament en les tècniques d’estudi. • El compendi de material anomenat Recursos complementaris , que conté seccions variades per a cada una de les àrees del currículum, a fi que el professorat seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients. • I, finalment, aquest quadern, anomenat Ensenyament individualitzat , que inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats: – Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alumnes que requereixen un reforç més gran per a afermar els principals continguts de la unitat i per a desenvolupar les competències. – Un Programa d’ampliació, compost també de fitxes, l’objectiu del qual és que l’alumnat aprofundisca en determinats continguts, amplie els seus coneixements i pose en joc les competències adquirides.

Llengua 6

3

Índex PLA DE MILLORA Unitat 1 1. El grup nominal....................................... 8 2. L’ús de les majúscules ............................ 9 3. La farmàcia. La prefixació ..................... 10

Unitat 2

1. Els demostratius ................................... 11 2. Repàs d’accentuació ............................ 12 3. Els aliments. La sufixació ...................... 13

Unitat 3 1. Els possessius ...................................... 14 2. L’accentuació diacrítica ........................ 15 3. El taller de pintura. Les paraules parònimes........................ 16

Unitat 4 1. Numerals i indefinits.............................. 17 2. La dièresi .............................................. 18 3. El gimnàs. Eufemismes i paraules tabú .................. 19

Unitat 5 1. L’adverbi............................................... 20 2. El guionet .............................................21 3. El naixement d’un bebé. Les paraules onomatopeiques .............. 22

Unitat 6 1. Els enllaços ..........................................23 2. L’ús de la h ...........................................24 3. La planta de reciclatge. Precisió lèxica....................................... 25

4

Llengua 6

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ Unitat 7 1. El verb (I). Arrel i desinències. Models de conjugació ..........................26 2. L’ús de x, tx i ig ...................................27 3. La botiga de llums. Paraules individuals i col·lectives ........... 28

Unitat 1................................................. 46 Unitat 2................................................. 48 Unitat 3................................................. 50 Unitat 4................................................. 52

Unitat 8 1. El verb (II). Nombre, persona, temps i mode. Els temps verbals .......... 29 2. L’ús de x i ix .........................................30 3. L’oficina. Les frases fetes i les interjeccions ......... 31

Unitat 9

Unitat 5................................................. 54 Unitat 6................................................. 56 Unitat 7................................................. 58 Unitat 8................................................. 60

1. Verbs regulars i irregulars ...................... 32 2. La partició de paraules .........................33 3. La ciència-ficció. Les sigles ..................34

Unitat 9................................................. 62

Unitat 10

Unitat 10 ..............................................64

1. L’oració. El subjecte.............................. 35 2. L’apòstrof i la contracció ....................... 36 3. L’escena d’un conte. Els neologismes .. 37

Unitat 11 ..............................................66

Unitat 11 1. El predicat nominal. L’atribut ................. 38 2. El punt i coma i els punts suspensius ...39 3. Les coves. Els estrangerismes .............. 40

Unitat 12 ..............................................68 Solucionari .......................................... 72

Unitat 12 1. El predicat verbal. Els complements .....41 2. Els parèntesis, les cometes i el guió ...... 42 3. El port. Els arcaismes ...........................43

Llengua 6

5

Pla de millora

1

El grup nominal

PLA DE MILLORA. Fitxa1

Nom

Data

1 Subratlla dos grups nominals en cada oració i encercla’n els nuclis.

• Sandra viu en una casa antiga enorme. • El pare de Carme és aquell home alt. • La dolçaina de fusta té un so molt característic. • El primer concursant va encertar totes les preguntes.

2 Uneix cada grup nominal amb el complement adequat.

Uns braços

amb flors blanques

La mestra

molt xarradores

Unes xiques

ben forts

Aquell gerro

de Llengua

3 Analitza els grups nominals com en l’exemple.

• la meua germana menuda Det.

• la • tres

Det.

nostra melons

N.

amiga

• unes

sabates

velles

• aquell

cotxe

roig

• alguns

plats

de plàstic

Compl.

d’Alacant

d’Alger

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. Un grup nominal és un grup de paraules agrupades al voltant d’un substantiu. El substantiu és la paraula més important del grup nominal i fa la funció de nucli. Hi ha altres paraules que poden formar part d’un grup nominal: substantius, adjectius, articles, demostratius… Algunes, com ara els articles, fan la funció de determinants i d’altres, com els adjectius, fan la funció de complements. 8

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

1

L’ús de les majúscules

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa2

Data

1 Copia cada oració escrivint les majúscules necessàries.

• hem anat al cine i hem vist la pel·lícula «els megarobots».

• el riu xúquer desguassa a cullera, a la comarca de la ribera baixa.

• el que vull que compres, carles, és sucre, farina i ous.

• els iaios toni i àgueda ens visitaran aquest mes.

2 Copia cada títol en el lloc corresponent. Compte amb les majúscules!

viatge a saturn • una mascota per a sara • les aventures de trenka

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. La lletra inicial d’una paraula s’ha d’escriure en majúscula en els casos següents: • Al principi d’un text. • Després de signes que tanquen oracions: punt, signe d’interrogació, signe d’admiració, etc. • En els noms propis de persones, animals, llocs, etc. • En els títols de contes, pel·lícules, cançons, etc. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

9

1

La farmàcia. La prefixació

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa3

Data

1 Completa amb el nom del producte que corresponga.

• Riallox són unes

pomada

per a provocar rialles.

• Desanimexol són unes

xarop pastilles

contra el desànim.

• Felixinina és una

que proporciona felicitat.

injeccions • Avorrelín és un

contra l’avorriment.

2 Observa i relaciona. Què fa cada un a la farmàcia?

El dependent •

• es pesa a la bàscula.

La farmacèutica

•

• mira les cremes de l’expositor.

Una clienta El xiquet

• •

• posa uns productes al taulell. • pren la tensió a un client.

3 Tria en cada cas el prefix adequat i forma el contrari d’aquestes paraules.

in• ànim 10

Llengua 6

des• útil

anti• víric

contra• dir

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

2

Els demostratius

PLA DE MILLORA. Fitxa1

Nom

Data

1 Subratlla els demostratius i classifica’ls en la graella de més avall.

• No compres aquests melons, aquells semblen més madurs. • Aqueixa bicicleta és la meua i aquella és del meu cosí Jaume. • La mare de Susanna és mestra en aquesta escola. • Posa’m mig quilo de pimentons; d’aqueixos verds, per favor.

Proximitat

Distància mitjana

Llunyania

2 Encercla el demostratiu i relaciona amb la funció que fa dins el grup nominal.

L’home aquell pregunta per tu.

Aquest és el meu germà.

Determinant

El pa? Està dins d’aqueixa bossa.

Nucli

La teua gata és aquella, Pau?

Complement

3 Ratlla el demostratiu que no corresponga en cada cas.

• Dóna’m

aqueixa / aqueix

• El meu bolígraf és •

llibre i el guardaré en

aquests / aquesta

caixa.

aquell / aquells , el que està davall d’ aquell / aquella

Aquestes / Aquesta

xiquetes han dut

aqueixes / aqueixos

cadira.

joguets.

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. Els demostratius són paraules que assenyalen éssers o objectes i indiquen la distància que hi ha entre aquests i la persona que parla. N’hi ha deproximitat, de distància mitjana o de llunyania. Els demostratius poden funcionar com a determinants, com a complements o com a nuclis dins del grup nominal. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

11

2

Repàs d’accentuació

PLA DE MILLORA. Fitxa2

Nom

Data

1 Llig el text i busca dues paraules de cada tipus. 6é A

L’examen Són les nou del matí. Ara després, a les 11, tenim examen d’Anglés. No és que siga molt difícil, però jo he estudiat poc. Que si les classes de música, que si l’entrenament de bàsquet... En fi, que sempre ho deixe per a última hora i després no tinc temps de res. A vore si tinc sort i és fàcil... tant de bo!

Agudes Amb accent Sense accent

Planes Amb accent Sense accent

Esdrúixoles

2 Posa accent gràfic a les paraules que corresponga.

Agudes

• camio

• compas

• carrer

Planes

• platan

• cervol

• srcen

• boligraf

• pipes

• pantalla

• fabrica

• fisica

• aguila

• unica

• fantastica

Esdrúixoles • bustia

• alcohol

• caiman

• cafe

3 Escriu formes verbals afegint aquestes terminacions. Compte amb els accents!

-íem

-íeu

-àrem

-àreu

• serv

• serv

• cant

• cant

• part

• part

• puj

• puj

• sab

• sab

• pass

• pass

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. • Les paraules agudes tenen l’última síl·laba tònica. S’accentuen gràficament quan acaben en vocal, en vocal seguida de -s, en -en o en -in. • Les paraules planes tenen la penúltima síl·laba tònica. S’accentuen gràficament quan acaben en diftong o en consonant (llevat de -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in). • Les paraules esdrúixoles tenen l’antepenúltima síl·laba tònica. S’accentuen totes. 12

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

2

Els aliments. La sufixació

PLA DE MILLORA. Fitxa3

Nom

Data

1 Pinta en el dibuix els productes de la llista de la compra.

Cal comprar: • 2 brics de suc de taronja • Lluç fresc • 3 capses de canelons precuinats • 1 malla de cebes • 2 bosses de creïlles fregides

2 Completa les oracions amb les paraules destacades de l’activitat anterior.

• Vosté trobarà les pizzes a la secció de • Albert, compra una

.

de taronges a la fruiteria.

• Trau les

de magdalenes per berenar.

• La mare ha portat sis

de llet al banc d’aliments.

• Senyors clients: tenim llom de salmó

a 5 € el quilo.

3 Escriu la paraula que respon a la definició i encercla el sufix que conté.

• Qualitat de roig

▶

• Qualitat de fresc

▶

rojor

• Qualitat d’amarg

▶

• Qualitat de dolç

▶

4 Escriu un diminutiu i un augmentatiu usant els sufixos -et/-eta i -ot/-ota.

flor

gat

llibre

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

cadira

Llengua 6

13

3

Els possessius

PLA DE MILLORA. Fitxa1

Nom

Data

1 Ratlla les paraules que no siguen possessius.

aquest

nostres

seues vostra

propi cap

dos

teu

les

meus

el

un

teua

nostra

pintar

seua

2 Relaciona i escriu els grups nominals que formes.

el

seues

bolis

la

nostres

baló

les

teu

galetes

els

vostra

tortuga

3 Subratlla els possessius de cada oració i indica davall quina funció fan.

• La seua germana és amiga de la meua des de fa molts anys. Det.

N.

• Quan eixia de casa m’he trobat el teu cosí amb uns amics seus. • Els meus pares diuen que sí, que puc dormir a casa vostra. • El meu patinet no és tan nou com el teu.

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. Els possessius són les paraules que expressen a qui pertany l’ésser o l’objecte que el substantiu anomena. Els possessius indiquen la persona (1a, 2a, 3a) i si hi ha un posseïdor o diversos. Els possessius poden funcionar com a determinants, com a nuclis o com a complements dins del grup nominal. 14

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

3

L’accentuació diacrítica

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa2

Data

1 Marca la forma correcta en cada cas.

dona

os

te

net

be

dóna

ós

té

nét

bé

2 Escriu cada paraula on corresponga. Pots consultar el diccionari, si et cal.

són / son

• Els meus veïns

més / mes

• Febrer, el segon

és / es què / que

• Aquell xic que • Vol

amics de

pare.

de l’any, és el posa la jaqueta

li expliques

curt de tots. el meu germà.

ha passat.

3 Copia substituint els dibuixos per paraules que porten accent diacrític.

• Joan i Pau se saluden donant-se la

• L’

polar té el pelatge de color blanc.

• Quan siga major, vull viatjar per tot el

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. Algunes paraules porten accent diacrític per a diferenciar-les d’altres paraules que tenen la mateixa forma però un significat diferent. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

15

3

El taller de pintura. Les paraules parònimes

PLA DE MILLORA. Fitxa3

Nom

Data

1 Ordena els passos que fa la xiqueta per a pintar un quadre.

esbossar acolorir

esborrar

retocar

2 Completa el procés de pintar un quadre amb les paraules proposades.

De primer, la pintora esbossa • esborra

amb el

el dibuix en un bloc . Si cal,

amb la

el que no li agrada i quan ja té fet l’esbós, trasllada acoloreix • retoca pinzell • llapis

el dibuix al llenç. Una vegada ha traçat la figura, l’

pintures • goma

amb les

. Finalment,

el quadre marcant-ne els detalls amb un

fi.

3 Marca la bona. Què són les paraules parònimes?

Les que signifiquen el mateix, com ara qualitats i aptituds.

Les que s’assemblen i es poden confondre, com ara aptituds i actituds.

4 Ratlla, en cada parell de parònims, el que no és adequat en l’oració.

• La iaia ha fet

canalons / canelons

• Aquesta papallona és d’una

per a dinar.

espècie / espècia

• Pol ha pres una pastilla per a la tos, però no li ha fet 16

Llengua 6

nova. afecte / efecte .

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

4

Numerals i indefinits

PLA DE MILLORA. Fitxa1

Nom

Data

1 Troba els deu primers numerals ordinals i escriu-los al costat dels cardinals corresponents.

1

QUAR R P F E D F E R S E ÉZAK T C

2 3 4 5

T S MOÇR R I MEREHL D F V G S T LONOEE T M G N T R V S I S É C S OÇERV I NQUÉREÉ

6 U I T É

A M N O

7 8 9 10

2 Completa cada oració amb un indefinit dels proposats.

• Ramon arriba a la faena algun cada

dia a les huit del matí.

• Anna s’ha menjat

el pa que tenia al rebost.

• Podries deixar-me

llibre interessant?

• A l’estrena hi havia

gent.

tot molta

3 Relaciona. Quina funció fa el numeral o l’indefinit destacat en el grup nominal?

Agafa una jaqueta qualsevol. • Determinant Ha vingut

poca gent. •

Has menjat massa llepolies. • A classe, jo sóc el número Lluís ha arribat el

vint. •

Nucli Complement

primer a la meta. •

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. Els numerals són paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa. Poden ser cardinals o ordinals. Els indefinits són paraules que expressen quantitat o existència de forma imprecisa. Els numerals i els indefinits poden funcionar com a determinants, com a complements o com a nuclis dins del grup nominal. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

17

4

La dièresi

PLA DE MILLORA. Fitxa2

Nom

Data

1 Marca i copia l’opció adequada en cada cas.

paraigües

unguent

globus terraqui

pingüí

paraigues

ungüent

globus terraqüi

pinguí

2 Posa dièresi en la vocal adequada.

raim

heroina

Lluisa

llaut

ensaimada

creilles

peuc

veines

3 Busca en la fitxa i copia dos exemples de cada ús de la dièresi.

u dels grups güe, güi, qüe, qüi que es pronuncia i / u que no formen diftong amb la vocal anterior REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. La dièresi ( ¨ ) és un signe gràfic que s’utilitza per a les funcions següents: • Per a indicar que la u dels grups güe, güi, qüe, qüi es pronuncia. • Per a indicar que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior. 18

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

El gimnàs. Eufemismes i paraules tabú

4 Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa3

Data

1 Observa la imatge i encercla l’opció correcta en les oracions de més avall.

espatleres / anelles

• La paret del fons del gimnàs està coberta d’ • Els

matalassos / poltres

• Hi ha tres persones • Un home calb

.

estan davant de les espatleres.

saltant / pedalejant

alça / salta

en les bicicletes estàtiques.

pesos.

• Un xic jove i molt alt fa exercici ales • L’home que corre en la cinta

anelles / bicicletes

sua / alça

.

molt.

2 Completa amb la qualitat més adequada a cada esportista.

prim

•La xica que salta el poltre és

àgil

•L’home que alça els pesos és

flexible

•La xica que hi ha al matalàs és

. . .

musculós •El xic que hi ha a les anelles és molt

.

3 Relaciona cada eufemisme amb la paraula tabú corresponent.

defunció

vàter

lavabo

mort

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

conflictebèl·lic

boig

dement

guerra Llengua 6

19

5

L’adverbi

PLA DE MILLORA. Fitxa1

Nom

Data

1 Localitza en el text un adverbi de cada tipus i copia’l en el lloc corresponent.

Hui tinc entrenament de pilota valenciana al trinquet. Allà m’ho passe bé perquè faig exercici físic i també amics. Juguem a raspall, a galotxa, a llargues… El mestre diu que he millorat molt des que vaig començar i Lola, la meua parella, també. En unes setmanes jugarem la primera partida fora, en un altre poble. Potser guanyarem! Al principi, quan vaig començar, no ho tenia massa clar, però ara m’encanta aquest esport. Cada dia m’agrada més!

Lloc

Temps

Manera

Quantitat

Afirmació

Negació

Dubte

2 Fixa’t en els adverbis destacats i indica quina paraula modifiquen.

• Guillem cuina extraordinàriament bé. Adverbi

• La meua cosina Teresa sempre em porta contes. • Mustafà escriu molt bé el valencià. • Has collit els pimentons massa verds. 3 Escriu adverbis de manera afegint la terminació -ment a l’adjectiu en femení.

• fàcil • suau

fàcilment

• ràpida

• recta • forta

• lenta

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. Els adverbis són paraules invariables que expressen circumstàncies de lloc, temps, manera o quantitat, o bé afirmació, negació o dubte. Els adverbis poden funcionar com a complement d’un verb, d’un adjectiu o d’un altre adverbi. 20

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

5

El guionet

PLA DE MILLORA. Fitxa2

Nom

Data

1 Relaciona i escriu en el lloc corresponent les paraules que formes. No t’oblides del guionet!

penya

gira

para

porta

sol

segat

revistes

xocs

2 Copia aquestes xifres separant bé les paraules i amb els guionets que calga.

• 23

vintitres

• 34

trentaquatre

• 92

norantados

• 55

cinquantacinc

• 268

doscentsseixantahuit

• 729

setcentsvintinou

3 Ratlla l’opció incorrecta de cada parell.

xinoxano / xino-xano penjarobes / penja-robes

Ribaroja / Riba-roja parafang / para-fang

matamosques / mata-mosques sudafricà / sud-africà

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. El guionet (-) s’escriu: • En les paraules compostes, quan la primera acaba en vocal i la segona comença en s, r o x. • En les paraules compostes on figura el nom d’un punt cardinal. • En els numerals, entre la desena i la unitat i entre la unitat i la centena (D-U-C). • En altres paraules, com ara pit-roig, despús-demà, zig-zag… Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

21

5

El naixement d’un bebé. Les paraules onomatopeiques

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa3

Data

1 Llig i classifica les accions destacades del text.

Per a:

Marta Piqueres

Assum pte:

La meua germaneta

Hola, Marta! Ja està! Ahir al matí va nàixer la meua germaneta. És bonica, però… d’allò més avorrida! No fa més que plorar, mamar, dormir, tornar a mamar… No fa res! Els pares sempre lixiuxiuegen a cau d’orella, l’agrunsen, li canten… però ella, quieta. Quines ganes que tinc que cresca! Bé, hauré d’esperar… ;-) Besets. Berta

Ho fa el bebé Ho fan els pares 2 Escriu el número que corresponga a cada objecte.

1 xupló

2 bressol

3 bolquer

4 pitet

3 Relaciona cada so amb la paraula onomatopeica corresponent.

Xip-xap

xiuxiuejar 22

Llengua 6

Xiu, xiu

Piu-piu!

piular

xipollejar

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

6

Els enllaços

PLA DE MILLORA. Fitxa1

Nom

Data

1 En cada oració, subratlla una preposició i encercla una conjunció.

• Hui, per a dinar, pot triar paella o fideuada. Què li abelleix? • Carles, has dut el cartó i el paper a reciclar? • Andreu no vol córrer ni anar en bici. • Abans Cloe era amiga de Carme, però ara no es parlen. • Aniràs amb Paula o bé t’acompanyarà Clara. 2 Ratlla, en cada cas, la preposició que no siga adequada.

de / sense

• Recorda’t •

Per / Des de

comprar pollastre

ma casa

• Anna ha vist un cotxe • Miquel vol les torrades

fins a / contra

a / de de / amb

cavalls

per a / a

la paella de diumenge.

la teua hi ha uns dos quilòmetres. per / entre

mantega però

la carretera. sense / en

melmelada.

3 Tria la conjunció adequada per a omplir cada buit. En acabant, relaciona.

o • ni • i • o bé • però Josep toca el saxo El quadre és bonic, Alba, véns amb nosaltres No han vingut Mar Anirem al cine

Ester, l’oboé. • el marc no m’agrada. •

• Conjunció copulativa

et quedes ací? •

• Conjunció disjuntiva

Pau a la festa. •

• Conjunció adversativa

a la platja; no ho hem decidit encara. •

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. Els enllaços són paraules invariables que serveixen per a unir paraules o grups de paraules. Les preposicions són enllaços que uneixen paraules amb el seu complement. Les conjuncions són enllaços que uneixen paraules o grups de paraules en una oració, o dues oracions entre si. Hi ha conjuncions copulatives, disjuntives i adversatives. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

23

6

L’ús de la h

PLA DE MILLORA. Fitxa2

Nom

Data

1 Completa amb h aquestes paraules, si cal.

•

armonia

• a

•

am

• subtra

• in

umà

•

ir end

erba

•

ivern

•

umil

•

orrible

•

amaca

•

imne

•

umor

•

ostal

•

exàgon

•

aver

2 Encercla els errors respecte a l’ús de la h i copia cada oració corregint-los.

• Quan l’eroi va arribar, ja avia acabat la batalla.

• El iaio a anat a l’ort a plantar creïlles.

• Era una casa vella i hi avia taques d’umitat a les parets.

• Creus que l’umorista ja aurà començat l’actuació?

3 Escriu la paraula que respon a cada definició. Vigila amb la h.

• Beguda blanca refrescant que es pren amb fartons. • És el lloc on vas quan t’han de fer una operació. • Te’l menges dur, fregit, en truita, passat per aigua… • Cada una de les parts que formen el nostre esquelet. • El dia en té 24, cada una de 60 minuts. • Persona que queda sense pares.

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. S’escriu h en els casos següents: • En totes les formes del verb haver. • En les paraules que comencen per hum- més vocal. • En altres paraules com ara home, hora, hivern, ahir, ham, hui, herba, història, hort … i els seus derivats. 24

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

La planta de reciclatge. Precisió lèxica

6

PLA DE MILLORA. Fitxa3

Nom

Data

1 Ompli els mots encreuats sobre els materials que es reciclen i el lloc on van.

3 5

1

C 4 1

4

6

L

2

I

6

L D 5

2

O

NO E

3

P

R

2

Forma paraules seguint el model. abocador• llavar • abocar • canviar

• transportar

• contenir • comptar

3 Substitueix el verb fer per un dels proposats, de major precisió lèxica.

construir • fabricar • celebrar • provocar • L’empresa ha començat a fer poals metàl·lics.

• Viu a l’edifici que van fer l’any passat.

• L’accident va fer que el trànsit s’intensificara.

• Ahir es va fer l’acte de presentació del llibre.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

25

El verb (I). Arrel i desinències. Models de conjugació

7 Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa1

Data

1 Subratlla les formes verbals que trobes en aquesta notícia. El xarrador

13 de febrer de 2015

Un lleó solt al barri de Miret

Un veí del nostre barri ha patit hui un gran espant. Miquel S. anava al forn aquest matí i s’ha topat amb un lleó al carrer. «Pensava que se’m menjaria!» ha declarat el nostre veí. «Però ha passat de llarg i he telefonat a la policia.»

Sembla que el lleó es va escapar anit del zoològic, que està als afores del barri. Per sort, els agents han capturat l’animal sense riscos amb l’ajuda dels responsables del zoo.

2 Classifica les formes que has subratllat en el text anterior.

F. simples

F. compostes

F. perifràstiques 3 Separa l’arrel i la desinència de cada forma. Després, anota’n l’infinitiu i la conjugació.

trobar, 1a conjugació

• trobava

▶

• debatien

• sabies

▶

• pensàrem

▶

• porteu

▶

• patisques

▶

• fugien

▶

• temeu

▶

▶

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. Els verbs són les paraules que expressen accions o estats i els situen en el temps. Cada verb té moltes formes verbals. Les formes verbals poden ser simples, compostes o perifràstiques. Totes les formes verbals consten d’arrel i desinència. El conjunt de totes les formes d’un verb és la seua conjugació. En valencià hi ha tres models de conjugació segons l’infinitiu: primera (-ar), segona (-er o -re) i tercera conjugació (-ir). 26

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

7

L’ús de x, tx i ig

PLA DE MILLORA. Fitxa2

Nom

Data

1 Encercla les imatges que representen paraules començades amb el so x de xiquet i escriu-les.

T NE LL BE CA

2 Ompli els buits d’aquestes paraules amb x o tx.

• farda • ar • me

o

•

iu a

icot

• car

ofa

• per

a

•

• mo

illa

• pan

• an

ova

•

oriço

a oc

• milo

• co •

a

e upló

• capu

a

3 Escriu la paraula primitiva d’aquestes derivades.

• rojor

▶

• escabetxar

▶

• rebutjar

▶

• capritxós

▶

• bogeria

▶

• esquitxar

▶

4 Completa amb tx o ig les paraules primitives fixant-te en les grafies de les paraules

derivades. • lle • cartu

lletjor ▶ cartutxera ▶

• despa

despatxar ▶

• enu

▶

enutjós

• rebu

rebutjable ▶

• empa

▶

empatxada

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. El so de la x de xiquet es pot representar amb les grafies x, tx o ig. • S’escriu x a principi de paraula i després de consonant. • S’escriu tx entre vocals o a final de paraula si els derivats també porten tx. • S’escriu ig a final de paraula si els derivats porten j/g o tj/tg. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

27

La botiga de llums. Paraules individuals i col·lectives

7 Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa3

Data

1 Completa cada redolí amb el nom del llum corresponent.

La

t’aprofitarà

Si tu vols llegir de nit

si a un campament vas.

el

Les Si al carrer hi ha un

és el teu amic.

d’aquest llum

són totes de baix consum.

és on millor t’hi voràs.

2 Completa el text amb un dels verbs del requadre.

encendre • il·luminar • instal·lar

Acaben d’

Tot a punt per a l’estrena els llums al saló d’actes

i ja està tot preparat per a la representació. Quan Roc ha premut el botó per i

els focus

l’escenari, ens hem posat una mica

nerviosos. Ja vorem com va l’estrena... 3 Relaciona cada paraula individual amb la paraula col·lectiva corresponent.

28

peix

vaixell

ocell

illa

flota

banc

arxipèlag

bandada

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

8

El verb (II). Nombre, persona, temps i mode. Els temps verbals

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa1

Data

1 Indica la persona (1a, 2a, 3a) i el nombre (singular, plural) de cada forma.

• tenies

▶

• acabaré

▶

• aniran

▶

• voleu

▶

• sabem

▶

• pintà

▶

2 Classifica les formes anteriors segons el temps a què fan referència.

Passat

Present

Futur

3 Completa amb les formes no personals descrites entre parèntesis.

• Rosanna ha

el cap de setmana

un conte.

(passar, participi)

• Si no hi vas

(escriure, gerundi)

, no podràs (córrer, gerundi)

-hi a temps. (arribar, infinitiu)

• De menuda m’agradava

per ací (caminar, infinitiu)

els dits sobre la paret. (fregar, gerundi)

4 Relaciona cada situació amb el mode verbal que empraries per a expressar-la.

Expliques un fet normal: Pinte quadres. • Expresses un desig: Tant de bo no ploga! •

• Indicatiu

Dónes una ordre: Pare, vine, per favor! •

• Subjuntiu

Manifestes temor: Si m’eixira una rata… •

• Imperatiu

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. Totes les formes verbals tenen nombre i persona, excepte l’infinitiu, el gerundi i el participi, que són formes no personals. Els verbs situen l’acció en un temps concret: el passat, el present o el futur. Els modes verbals reflecteixen l’actitud del parlant davant de l’acció. Els modes verbals són tres: indicatiu, subjuntiu i imperatiu. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

29

8

L’ús de x i ix

PLA DE MILLORA. Fitxa2

Nom

Data

1 Subratlla en el text les paraules amb el so x de Xàtiva. Vigila i no et

confongues, perquè també hi ha paraules amb el so x de xiquet. La malaltia de Xavier El meu cosí Xavier, el de Xixona,està molt fluix. Sempre ha sigut un xicot fort, però des que va caure malalt i va prendre aquell xarop per a la panxa que no és el mateix. Ahir, en el partit de futbol contra l’equip de Xàbia, no va fer cap xut bo. Anava coix i es queixava que li feia mal tot. Jo crec que hauria de tornar al metge… 2 Classifica les paraules amb el so de Xàtiva que has subratllat abans.

Amb x Amb ix 3 Escriu el nom de cada dibuix. Totes són paraules amb x o ix.

4 Ompli els buits amb x o ix, segons que corresponga.

• Tinc una cosina a

aló que es diu

ènia.

• Gisela va demanar una amanida amb madu • Guillem, obri el cala • El meu germanet

es i vinagre de

d’a quell moblet i dus-me tres made avier encara no sap dividir per dues

erés. es de fil roig.

ifres.

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. El so de la x de Xàtiva es pot representar amb x o amb ix. • S’escriu x a principi de paraula, sobretot en alguns noms de lloc i de persona. • S’escriu ix entre vocals i a final de paraula. 30

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

8

L’oficina. Les frases fetes i les interjeccions

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa3

Data

1 Llig el text i classifica les paraules destacades.

A l’oficina Quan Raquel ha arribat hui a l’oficina d’on és la cap hi havia un caos monumental: els telèfons no funcionaven, els ordinadors s’apagaven de sobte, les impressores llançaven el paper i un missatger havia dut un escàner que ningú sabia instal·lar. Un desastre! Per sort, la secretària coneixia un bon informàtic al mateix edifici, que hi ha anat i ho ha solucionat ràpidament. Encara com! Persones Aparells 2 Escriu la qualitat que correspon a cada objecte.

tàctil • metàl·lic • plana • sense fil

arxivador

tauleta

ratolí

pantalla

3 Relaciona. Què signifiquen les frases fetes destacades?

Des que ha canviat el director, l’empresa va vent en popa.

Té una capacitat de treball molt gran.

Marc ja ha fet tota la faena. És una màquina.

Va bé, té molts beneficis.

4 Subratlla l’enunciat en què la interjecció fa la funció que s’indica.

Expressar una emoció: • Oh, quina preciositat! Establir comunicació:

• Mare meua, quin desgavell!

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

• Au, adéu! • Ei, bon dia! Llengua 6

31

9

Verbs regulars i irregulars

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa1

Data

1 Completa escrivint els verbs en 1a persona del singular de cada temps d’indicatiu.

Verb model 1a conjugació: parlar Present

parle

Verb model 2a conjugació: batre

Verb model 2a conjugació: témer

Verb model 3a conjugació: sentir

tem

Passat simple

batí

Futur

sentiré

2 Escriu la 1a persona del present d’indicatiu d’aquests verbs.

• curar

▶

• dormir

▶

• prémer

▶

• córrer

▶

• vore

▶

• durar

▶

• obrir

▶

• anar

▶

3 Copia l’infinitiu dels verbs anteriors on corresponga. Per a saber si són regulars o irregulars,

pots comparar-los amb els verbs models de l’exercici 1. Regulars Irregulars 4 Marca els casos en què l’alternança gràfica destacada siga una irregularitat de l’arrel.

bec bevem

menge menja

venç vencem

cull collim

puc pot

tanque tanca

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. Els verbs poden ser regulars o irregulars segons el seu comportament al llarg de la conjugació. Els verbs regulars mantenen la mateixa arrel en totes les formes i presenten les mateixes desinències que el verb que els serveix de model de conjugació. Els verbs irregulars presenten canvis en l’arrel, agafen desinències diferents de les del verb que els serveix de model o ambdues coses alhora. 32

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

9

La partició de paraules

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa2

Data

1 Observa les particions de les paraules a final de línia i ratlla la incorrecta en cada cas.

dinosaure di-nosaure dino-saure dinosa-ure dinosau-re

hamburguesa ham-burguesa hambur-guesa hamburg-uesa hamburgue-sa

sabateria sa-bateria saba-teria sabate-ria sabateri-a

recolzament re-colzament rec-olzament recol-zament recolza-ment

2 Copia les particions que has ratllat i explica per què són incorrectes.

•

▶

•

▶

•

▶

•

▶

3 Marca amb una barra el lloc on partiries cada paraula a final de línia.

terra

aigua

canya

tassa

fetge

fulla

4 Parteix aquestes paraules de totes les maneres correctes a final de línia.

• paciència

▶

• animalada

▶

• organització

▶

• soterrament

▶

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. Escrivim guionet (-) a final de línia per partir una paraula que continua en la línia següent seguint aquestes normes: • No es poden separar les lletres que formen part d’una mateixa síl·laba. • No es poden separar els diftongs. • Cal separar els dígrafs en síl·labes diferents, excepte els dígrafs qu, gu, ll, ny i ig. • No s’ha de deixar cap lletra sola a final o a començament de línia. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

33

9

La ciència-ficció. Les sigles

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa3

Data

1 Observa l’escena i completa cada oració amb la paraula adequada.

• L’

astronauta robot satèl·lit extraterrestres plats casc

ha baixat del seu coet un poc espantat.

• Un

acompanya l’astronauta.

• Els

reben el terrícola que ha arribat al seu món.

• L’astronauta no pot respirar en aquell planeta sense el • Al cel es veu un

redó i molts

. voladors.

2 Uneix cada aparell amb la forma que té en l’escena anterior.

satèl·lit

coet

platvolador

ovalada

redona

3 Encercla les sigles del text i copia-les en el lloc corresponent.

• Unió Europea

▶

• Estats Units d’Amèrica

▶

• Educació Secundària Obligatòria

Llengua 6

Els estudiants de l’ESO de la localitat participaran en un concurs sobre l’espai organitzat per la UE i l’ONU. El premi és un viatge als EUA. Els desitgem sort!

▶

• Organització de les Nacions Unides 34

punxeguda

▶

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

10

L’oració. El subjecte

PLA DE MILLORA. Fitxa1

Nom

Data

1 Escriu darrere de cada enunciat del text si és una frase (F) o una oració (O).

Una decisió difícil La iaia m’ha preguntat què vull per a dinar.

Mmm, que difícil!

M’agraden tantes coses…

Pollastre al forn?

O una bona paella?

Macarrons?

No, ja ho sé!

La iaia les fa amb verdura, xoriço i pernil.

Li demanaré llentilles! Boníssimes!

2 Subratlla el subjecte i encercla el predicat de cada oració.

• La partida de pilota s’ha ajornat a demà per la pluja. • Núria treballa d’administrativa a l’empresa de son pare. • Les classes de solfeig de l’escola de música comencen hui. • En aquesta plaça viu la cosina de Marta. 3 Escriu al costat de cada oració si té un subjecte lèxic o gramatical.

• La meua germana té dos anys.

▶

• Pense que tot és cert.

▶

• La motxilla de Pau és verda.

▶

• Arribarem molt tard.

▶

4 Copia els subjectes lèxics de l’activitat anterior i identifica’n el nucli, els determinants

i els complements. •

•

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. Els enunciats són grups de paraules ordenades amb sentit complet. Poden serfrases o oracions. Les oracions contenen almenys una forma verbalconjugada i s’estructuren ensubjecte i predicat. El subjecte pot ser lèxic o gramatical. El subjecte lèxic consta sempre d’un nucli, que pot anar acompanyat o no de determinants i complements. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

35

10

L’apòstrof i la contracció

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa2

Data

1 Escriu davant de cada paraula l’article corresponent.

el / l’

•

indi

•

iogurt

•

home

•

ase

•

text

la / l’

•

mà

•

ànega

•

unió

•

ungla

•

hiena

2 Completa cada oració amb les paraules proposades. Fixa’t en els articles.

iaio oncle

▶ L’

volqueel

litelefone.

Peravotar,depositala últim huit

▶L’

al’

dia per a tornar el llibre és el Pauconeixbéla

del’

.

urna papereta

de maig. Roma.

antiga història

3 Copia l’oració corregint els errors d’apostrofació i contracció que conté.

L’iaio de el meu amic Toni viu a Tabarca. Al estiu Toni el visita i els dos ixen a pescar, cada matí, per els voltants de la illa.

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. • Els articles el i la s’apostrofen (l’) davant de les paraules que comencen en vocal o en h. Els articles el i la no s’apostrofen davant de i, u, hi, hu quan fan de consonant i no de vocal. L’article la tampoc s’apostrofa davant de paraules que comencen en i, u, hi, hu àtones ni davant del nom de les lletres. • Els articles el i els, en contacte amb les preposicions a, de i per, es contrauen: al, als, del, dels, pel, pels. En cas que l’article el es puga apostrofar amb la paraula següent, no es fa la contracció. 36

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

L’escena d’un conte. Els neologismes

10

PLA DE MILLORA. Fitxa3

Nom

Data

1 Encercla el personatge de conte que es correspon amb cada descripció.

Ajuda les persones a través d’encanteris.

gnom

▶

donyet

drac

fada

Viu al bosc i és menut però molt savi.

2 Observa i indica si les oracions són verdaderes (V) o falses (F).

La il·lustració representa una clariana de bosc. Hi ha una rabosa que ix del seu cau. Hi ha una tolla i alguns matolls. Davall dels arbres es veuen flors.

3 Corregeix les oracions falses de l’activitat anterior.

4 Llig el text i encercla els neologismes que hi trobes.

Una excursió desaprofitada Els pares i jo vam visitar ahir la cova dels Bous. Té unes pintures rupestres molt boniques. Però el pare no parava de queixar-se: que si no li quedava bateria a l’MP4, que si no podia xatejar amb els amics, que si tanta humitat li faria malbé els microxips de la tauleta tàctil que duia a la motxilla... No li agradà gens l’excursió! Si el traus dels videojocs, mon pare ja no sap divertir-se. I, és clar, una cova sense connexió a Internet li va semblar molt avorrida! Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

37

11

El predicat nominal. L’atribut

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa1

Data

1 Subratlla el predicat de cada oració i encercla’n el verb. En acabant, marca el tipus de predicat

que corresponga. Predicat nominal

Predicat verbal

La ferreteria de la cantonada és la millor de la ciutat. Estel ha regalat un mòbil a la seua cosina Pepa. El camí de Dalt està esmicolat pel pas de camions. La tempesta arrancà catorze bresquilleres. Aquesta novel·la sembla molt interessant. 2 Analitza el predicat nominal de cada oració seguint el model. P. nominal

• Andreu és mecànic. V. cop.

• Anna i Clàudia semblen enfadades.

Atribut

• La iaia està un poc refredada.

• Aquelles muntanyes pareixen molt altes.

3 Completa aquestes oracions amb un atribut adequat.

• El meu cosí Jaume sembla

.

• La font de la plaça està

.

• Aquests núvols pareixen

.

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. Els predicats poden ser nominals o verbals. El predicat nominal expressa què és o com està el subjecte. Conté unverb copulatiu (ser, estar, semblar i paréixer) i un atribut. L’atribut expressa una qualitat o unestat del subjecte. Poden ferla funció d’atribut un adjectiu, un substantiu, un pronom o un grup nominal. 38

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

11

El punt i coma i els punts suspensius

PLA DE MILLORA. Fitxa2

Nom

Data

1 Numera segons que corresponga. Quin ús del punt i coma es fa en cada oració?

1 Separa els elements d’una enumeració on ja hi ha comes. 2 Va davant d’un enllaç que introdueix una oracióllarga. Juli volia anar al cine; però no sabia si els pares li donarien diners després d’haver-se portat tan malament.

He convidat a la festa els meus amics Quim, Arnau i Bea; els meus cosins Pau, Roc i Marc; i les meues veïnes Sara i Adela.

2 Explica què indiquen els punts suspensius en cada cas.

Diuen que la vacuna que ens posaran no fa mal, però… jo tinc por!

L’enumeració no està acabada.

Nosaltres sabem jugar a moltes coses: al parxís, a l’oca, als escacs, a cartes…

L’oració s’interromp per a expressar sorpresa.

Quan ja pensàvem que no vindria… va arribar Manel!

L’oració s’interromp per a expressar temor.

3 Completa triant l’opció correcta en cada cas.

• ,/;

▶

Albert vol anar al parc amb els amics

però creu que els pares

no el deixaran perquè les últimes notes no han sigut massa bones. • ./…

▶

Dissabte de matí, Àngela jugà a bàsquet

De vesprada, féu tots

els deures que tenia: de Mates, d’Anglés, de Llengua • ,/;

▶

De la fruiteria comprà pomes, plàtans i kiwis

del forn, ensaïmades

pa i rotllets

i de la carnisseria, pit de pollastre.

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. Escrivim punt i coma (;) en els casos següents: • Per separar els elements d’una enumeració quan algun d’aquests ja porta coma. • Davant dels enllaços però, tanmateix, no obstant això…, quan introdueixen oracions llargues. Escrivim punts suspensius (…) en els casos següents. • Per indicar que una enumeració no està acabada. • Per indicar que una oració s’interromp per expressar sorpresa, dubte, temor… Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

39

11

Les coves. Els estrangerismes

PLA DE MILLORA. Fitxa3

Nom

Data

1 Completa el cartell amb les paraules proposades.

esvarar • humit • cridar • estalactites • sostre • llanterna

VISITA A LA COVA NEGRA RECOMANACIONS

• Vigileu per no topar amb les del

que pengen i no les danyeu.

• Porteu un calçat adequat per no és

. L’ambient ja que el sostre i les parets gotegen.

• Procureu no

. Molestareu les ratapenades

que encara hibernen. • Porteu una

adequada. Hi ha poca llum. Gaudiu de la visita!

2 Substitueix les paraules destacades per un dels adjectius del requadre.

• A la cova s’arriba per un terreny amb moltes roques. estret fosc

• El primer tram de la gruta és de poca amplària.

rocós • En entrar a la caverna tot queda sense claror.

3 Relaciona. Amb quina expressió valenciana es correspon cada estrangerisme destacat?

Aquest ordinador té un software massa antic. • El senderisme és el hobby principal de Raquel. • S’ha comprat un e-book nou amb molta capacitat. • Després del cine, vam sopar en un burguer. • 40

Llengua 6

• l’afició • un llibre electrònic • una hamburgueseria • un conjunt de programes

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

12

El predicat verbal. Els complements

PLA DE MILLORA. Fitxa1

Nom

Data

1 Indica si el complement subratllat és directe (CD) o indirecte (CI). Després, substitueix-lo per un

dels pronoms indicats. CD

CI

el, la, els, les

li, els

▶

La mare els canta cançons.

• La mare canta cançons a les bessones . CI • Jo donaré el regal d’aniversari a la iaia.

▶

• Preguntà l’adreça a aquella policia.

▶

• Ensenyaràs les fotos de París als amics?

▶

2 Encercla el complement circumstancial i relaciona. De quin tipus és?

El meu cosí Joan i els seus pares viuen a Xeresa. •

• De manera

Anirem a visitar Guillem demà de vesprada. •

• De quantitat

Isabel canta qualsevol cançó de meravella. •

• De temps

L’arròs amb fesols i naps m’agrada moltíssim! •

• De lloc

3 Analitza el predicat verbal de cada oració seguint el model. P. verbal

•

P. verbal

Ahir Mireia demanà perdó a Tomàs. CC Temps

Nucli

CD

• Amb un retolador, escriviu el nom.

CI

• Després Toni entregarà el treball al tutor.

• Àngels viu a Tibi amb una tia.

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. El predicat verbal està format perun verb predicatiu, que funciona com anucli, i pels complements d’aquest verb. Els principals complements verbals són els següents: • El complement directe (CD) anomena l’objecte o l’ésser sobre el qual recau l’acció expressada pel verb. • El complement indirecte (CI) anomena el destinatari de l’acció que indica el verb més el complement directe. • El complement circumstancial (CC) expressa diverses circumstàncies de l’acció verbal: lloc, temps, manera, causa, quantitat, instrument, companyia, etc. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

41

12

Els parèntesis, les cometes i el guió

PLA DE MILLORA. Fitxa2

Nom

Data

1 Ompli els buits amb parèntesis o cometes, segons que corresponga.

• Avel·lí Guarner Arnau

1912-2000

va ser un pintor local molt reconegut.

• Miquel acaba de llegir

Mecanoscrit del segon origen

i li ha agradat molt.

• El meu germà s’ha fet soci del CERP Centre Excursionista Raïm de Pastor • Ma mare sempre em diu: Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla . • Jordi

que no ha mostrat mai interés pels animals

.

diu que vol ser veterinari.

2 Anota un títol en cada cas. Recorda’t d’usar les cometes.

L’últim llibre que hages llegit Una cançó infantil que recordes Una pel·lícula que hages vist

3

Escriu el que ocorre la vinyeta. del Recorda’t d’usar el guió per a introduir les paraules dels personatges i elsencomentaris narrador.

Mare, les olives negres tenen potes?

És clar que no!

La mare llig al jardí. El fill va i li pregunta:

Ai, crec que m’he menjat un escarabat... REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.Després, corregeix les activitats anteriors. • Els parèntesis (( )) s’utilitzen per a introduir una explicació, una informació o un aclariment dins d’una oració. • Les cometes (« ») s’utilitzen per a introduir les paraules exactes que ha dit o ha escrit una persona, o per a citar els títols de llibres, pel·lícules, cançons, etc. • El guió (–) s’utilitza per a introduir les paraules d’un personatge o els aclariments del narrador quan parla un personatge. 42

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

12

El port. Els arcaismes

Nom

PLA DE MILLORA. Fitxa3

Data

1 Relaciona cada element del port amb la seua definició.

moll •

• Mur de pedra que protegeix el port de les onades.

bocana •

• Qualsevol vehicle que navega per les aigües.

drassanes • escullera • embarcació •

• Lloc des d’on es puja als vaixells o se’n baixa. • Lloc per on els vaixells entren al port on’ixen al mar. • Lloc on es construeixen i es reparen els vaixells.

2 Completa cada oració amb la forma adequada del verb que calga. En acabant, localitza cada

acció en la imatge. salpar hissar embarcar amarrar

Els 1 passatgers del creuer

al transatlàntic.

2El capità del vaixell que 3El pescador

saluda uns turistes. el vaixell pesquer al moll.

4 Els tripulants del veler

les veles per aprofitar el vent.

3 Marca l’oració de cada parell que conté l’arcaisme i encercla’l.

El mariner corre perquè el vaixell salparà prest. El mariner corre perquè el vaixell salparà prompte. Aquella embarcació vellano navegarà pus. Aquella embarcació vellano navegarà més. Han decidit no navegar, perquè hi ha un temporal perillós. Han decidit no navegar, car hi ha un temporal perillós. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

43

Programa d’ampliació

1

Aprenc més

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

Nom

Data

1 Llig el text i respon a les preguntes.

Sóc Maria.

El grup nominal és el tipus d’enunciat més abundant en una llengua. Es denomina nominal perquè el nom n’és la paraula principal, el nucli. La majoria de les vegades hi ha diverses paraules que acompanyen el nom. Però també hi ha grups nominals formats per una sola paraula, que pot ser un substantiu É( s metge), un pronom (Sou vosaltres?) o bé un nom propi (Sóc Maria). Recorda que els substantius propis poden ser de persona, d’animal o de lloc.

• Per què els grups nominals es denominen així?

• Quines paraules poden formar un grup nominal per si soles?

• Quins d’aquests substantius poden formar a soles un grup nominal? Encercla’ls. albergina

Sara

Lluís

ordinador

Bobi

Elx

armari

2 Subratlla els grups nominals i encercla’n els nuclis.

Aquesta setmana estem tractant els oficis de les nostres famílies. Hui era el torn del pare de Pau, que es diu Robert i és farmacèutic. Hem anat a la seua farmàcia i Robert ens ha explicat totes les tasques que s’hi fan: venen els medicaments a la gent, prenen la tensió, usen l’ordinador per a registrar dades... i també preparen fórmules magistrals de cremes, elaboren colònies antiparàsits, etc. Deu ser un treball divertit, no? 3

Busca entre els grups nominals anteriors un que tinga cada una d’aquestes estructures i copia’l. • N. ▶ • N. 1 Compl. + Compl. ▶ • Det. 1 N. ▶ • Det. 1 N. 1 Compl. ▶ • Det. 1 Det. 1 N. ▶ 46

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

1

4 Analitza els grups nominals d’aquests enunciats, seguint el model. Grup nominal

Grup nominal

• Cada herba té la seua medecina. Det.

N.

Det. Det.

• La cara de la metgessa agrada al malalt.

N.

• A cada bolet, una lliçó.

• Aigua calenta no forada la dent.

5 Llig i subratlla les paraules que usen majúscula. Després, completa l’esquema.

Ahir vaig anar a la presentació del llibre «El nostre poble», de l’escriptor Jaume Segarra. La història conta les aventures de Pau i Mar, dos xiquets de Penyaverda que se’n van a estiuejar al poble dels seus iaios. Desitjava comprar-me el llibre perquè me’l signara l’autor, però, què creieu que va passar? Doncs que no portava diners! És que no puc eixir de casa amb tanta pressa!

Al

d’un text.

Després de signes que tanquen oracions:

S’escriu majúscula En noms propis de

En els

, animals i

de

, pel·lícules, cançons...

6 Torna a escriure les oracions corregint les majúscules incorrectes. N’hi ha sis.

• Gemma anirà al conservatori els Dilluns i els Dijous.

• El Dia 21 de Setembre entrarem a la Tardor.

• L’Hotel en què ens vam allotjar es deia Voramar.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

47

2

Aprenc més

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

Nom

Data

1 Llig el text i respon a les preguntes.

Sabies que els demostratius ja s’usaven en llatí? En la llengua dels romans també s’utilitzaven per a assenyalar els éssers o objectes, marcant-ne la distància, i des de la seua època fins a la nostra

Hic, iste, ille…

han patit diversos canvis. Per això i per l’evolució d’acord amb les distintes zones lingüístiques, tenim d’una banda els demostratius amb les formes reforçades aquest ( , aqueix, aquell) i, de l’altra, les formes simples (este, eixe, aquell). Aquestes últimes són les formes més habituals en la llengua oral,encara que també les podem trobar de vegades en la llengua escrita.

• De quina llengua provenen els demostratius que usem? Qui la parlava?

• Quines formes dels demostratius han arribat fins a l’actualitat?

• En quin context és més adequat l’ús del demostratiu este? Marca’l. En un treball escrit.

En una conversa amb una amiga.

2 Completa amb el demostratiu corresponent.

Distànciamitjana

capsa

Proximitat

supermercat

Proximitat

peixos

Llunyania

pizza

Llunyania

fruites

Distànciamitjana

dolços

3 Subratlla els demostratius i indica la funció que fan: determinant, nucli o complement.

48

• Aquelles xiquetes mengen pomes.

Funció:

• Aquest és el meu germà Lluís.

Funció:

• He caigut als matolls aquells.

Funció:

• Dóna’m les tisores aqueixes.

Funció:

• Aquell porta un cabàs ple de melons.

Funció:

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

2

4 Marca amb una A les paraules agudes, amb una P les planes

i amb una E les esdrúixoles. picant

tòfona fórmula

amarg

puré plàtan

albergina

frigorífic piràmide

alfàbega

llima carxofa

bacallà

safanòria aladroc

5 Posa accent a les paraules que en necessiten.

Restaurant El Gastronom Menu Primer plat – Canelo d’anec amb salsa de xampinyons – Arros melos amb esparrecs i pesols Segon plat – Salmo guisat amb especies – Faisa farcit de pate i salsa d’albercoc Postres – Sorbet d’aiguallimo – Flam de cafe Preu: 15 euros La beguda no esta inclosa.

6 Relaciona cada producte amb el lloc on s’ha de guardar.

tonyina

tall de vedella

frigorífic

gelats

verdura

rebost

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

arròs

gel

congelador Llengua 6

49

3

Aprenc més

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

Nom

Data

1 Llig el text i respon a les preguntes.

En ma vida he vist una cosa igual!

En valencià trobem dues classes de possessius: els tònics, que porten l’article davant (el meu, la meua…) i els àtons, que no el porten (ma, son…). Aquests últims, exceptuant la zona de l’Horta de València, on en fan un ús més general, només s’usen davant d’algunes relacions de parentiu (ma mare, ta tia…), en algunes expressions (ma casa, ma vida) i en alguns tractaments (sa majestat). Si et fixes, t’adonaràs que uses els possessius sense article davant moltes vegades, sobretot quan parles de la teua família: Mon pare i ma mare s’han presentat a un concurs de ball .

• Quantes classes de possessius trobem en valencià? En què es diferencien?

• A quina zona valencianoparlant és més general l’ús dels possessius sense l’article davant?

• En quines oracions s’usen els possessius àtons? Marca-les. He perdut el meu llibre de Música. Marta vol pintar sa casa.

Com es diu ton pare? La nostra mestra és molt divertida.

2 Torna a escriure les oracions substituint les expressions destacades per possessius.

• El cotxe de vosaltres està al taller d’ell. El vostre cotxe està al seu taller.

• M’he deixat els pinzells de mi a la motxilla de tu.

• Mònica i Feliu han comprat les aquarel·lesd’ells a la papereria.

• Les germanes de mi exposaran les pintures d’elles al museu d’art modern.

50

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

3

3 Observa els dibuixos i escriu oracions amb possessius.

4 Marca la paraula correcta a partir dels dibuixos.

os

pels

soc

ós

pèls

sóc

mora

mon

ma

móra

món

mà

5 Posa accent diacrític en les paraules destacades que calga.

La dona del meu veí em dona te tots els anys quan torna de la Xina. Els familiars que te allí venen altres infusions

mes per a estar sa, i pel seu treball no venen gens per ací. Sort que ella no hi ha d’anar cada mes! Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

51

4

Aprenc més

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

Nom

Data

1 Llig el text i respon a les preguntes.

No hi ha cap animal que no tinga gens de pèl.

D’això, res!

En valencià, de vegades es confonen tres indefinits invariables que expressen negació: cap, res i gens. L’indefinit cap pot fer tant la funció de determinant com la de nucli: No hi ha cap bolígraf. / No n’hi ha cap . Pel que fa a res, significa ‘cap cosa’ i sempre fa la funció de nucli del grup nominal: Allí no quedava res: ja s’ho havien menjat tot! I finalment, pel que fa agens, indica quantitat o intensitat i pot anar sol si fa referència a un verb o un adjectiuMarc ( no m’estima gens / Això no és gens fàcil) o amb la preposició de si es refereix a un substantiu (No queda gens de pa).

• Quines funcions pot fer l’indefinit cap? • Quina funció fa l’indefinit res? • Quins usos de cap, res i gens són correctes? Marca’ls. Ha anat a comprar i no ha portat res.

Ara no tinc res de fam; ja dinaré més tard.

No ens ha portat cap del viatge.

No fa gens de fred.

No hi ha gens a la nevera!

Volia una magdalena, però no en queda cap.

2 Llig el text, encercla els indefinits i subratlla els numerals.

Un esport molt complet Sabeu què és el triatló? El triatló és l’esport que barreja tres disciplines diferents: el ciclisme, la natació i l’atletisme. Per a mi és divertit, encara que bastants vegades m’ha semblat que exigia massa sacrifici, ja que s’ha d’entrenar dos dies la setmana com a mínim. De moment, jo ja vaig per la cinquena competició i en l’última vaig quedar el segon. Us animeu a participar en alguna edició? 52

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

4

3 Escriu els cardinals en lletra i el seu ordinal corresponent.

8

▶

19

▶

26

▶

32

▶

4 Torna a escriure les oracions corregint els indefinits destacats.

• Vicent portava poc diners i ha hagut de pagar amb targeta.

• Tenia tant de fam que m’hauria menjat una vaca!

• Vindrà Ferran qualsevols dia i no tindreu gens fet.

• Empar sempre té molts coses a fer.

5 Posa dièresi a les paraules que en necessiten i classifica-les.

badia

unguent

raim

viatge

llengues

aquàtic

marialluisa

aquífer

desmai

cruilla

piraguisme

ensaimada

Sona la u No hi ha diftong

,

,

,

,

,

,

6 Completa el passat simple de cada verb. Tin en compte els accents i les dièresis.

• Reduir

▶

• Traduir

▶

reduí,

, reduí, , traduïres,

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

, reduíreu, , traduírem,

, traduïren Llengua 6

53

5

Aprenc més

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

Nom

Data

1 Llig el text i respon a les preguntes.

Verdaderament, és molt curiós!

Possiblement, la classe d’adverbis més nombrosa és la de manera, pel fet que podem formar-los amb molta facilitat afegint la terminació -ment a uns quants adjectius en gènere femení: clarament , dolçament , correctament … Però cal tindre en compte que hi ha adjectius que són invariables en gènere, és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení. Per això, tenim adverbis com: lliurement , àgilment, evidentment … La funció que fan els adverbis acabats en - ment, com tots els altres adverbis, és la de modificar o complementar el significat d’un verb, un adjectiu o un altre adverbi.

• A quina classe d’adverbis pertanyen els que acaben en -ment?

• A quina classe de paraula s’afig -ment per a formar adverbis de manera? En quin gènere ha d’estar?

• Quines d’aquestes paraules són adverbis de manera? Marca-les. ràpidament

compliment casament

inútilment

sobtadament fàcilment

mirament

funcionament llargament

2 Llig i subratlla la paraula a què complementen els adverbis destacats.

• El bebé ahir va plorar tota la nit. • Pau no anirà al parc d’atraccions. • Potser dinaré a les dues. • No estic gens cansada. • He arribat menys tard que Lluc. 54

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

5

3 Torna a escriure les oracions substituint les expressions marcades per un adverbi.

• Hem fet el deure amb velocitat i ens n’hem anat al parc. Hem fet el deure veloçment i ens n’hem anat al parc.

• Fes-ho d’aquesta manera i voràs que fàcil que és.

• Sergi es troba més bé després d’haver menjat.

• El dia després de hui sabreu el resultat de l’examen.

4 Relaciona i escriu les paraules compostes que formes. Para atenció a l’ús del guionet.

escura

pica

para

baralla

▶

xemeneies

▶

caigudes

▶

soques

▶

sol

▶

cassoles

▶

5 Escriu una oració amb cada una de les paraules que porten guionet de l’activitat anterior.

• • • 6 Subratlla la forma ben escrita de cada sèrie.

depús demà

compta gotes

nord coreà

zig zag

despús-demà

compta-gotes

nord-coreà

zig-zag

despusdemà

comptagotes

nordcoreà

zigzag

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

55

6

Aprenc més

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

Nom

Data

1 Llig el text i respon a les preguntes.

«Això» què és: una preposició o una conjunció?

Ni una cosa ni l’altra!

Quan parlem d’enllaç, la mateixa paraula ens indica la funció que acompleix aquesta classe de paraules en la llengua: enllaçar, unir; quecomplement. tenen la mateixa categoria o bé unir un enllaçar element paraules amb el seu Hi ha dos tipus d’enllaços: les preposicions i les conjuncions, i dins d’aquestes segones trobem lescopulatives, les disjuntives i les adversatives. Tant les preposicions com les conjuncions tenen una sola forma invariable.

• Quines són les funcions dels enllaços?

• Quins tipus d’enllaços hi ha? I de conjuncions?

• Quines d’aquestes paraules no són enllaços? Ratlla-les. però

el

aquest

davall

segons

ric-ric

2 Completa el text amb els enllaços següents.

a • des de • sense • de • amb • i • entre • però • fins • per a • Segons

Una visita molt interessant Hui, amb l’escola, hem visitat una planta

reciclar vidre que es

troba uns trenta km, la Vall Seca i Benialt. El viatge ha sigut una mica llarg ha valgut la pena. Quan hi hem arribat, ens han mostrat tot el procés,

la recollida

en trauen unes pólvores que serveixen envasos.

Llengua 6

fabricar nous

ens han dit els responsables, és un procés

massa complicacions i 56

que el trituren

el qual podem estalviar arena i aigua. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

6

3 Escriu les oracions ordenant-ne les paraules.

• a ha anat Mireia no València a sinó Alacant.

• és xic Martí seriós molt un simpàtic. però

• Carme El fabrica de reciclat. nebot quaderns paper amb

4 Observa els dibuixos i completa les oracions següents.

• Pere s’ha examinat per pilotar

.

• Maria, porta’m

del mercat o no podré fer la truita.

• Aquell surfista sap pujar a la cresta de les

.

• A més de cantar, Sergi toca l’

fantàsticament!

• Han descobert un

de dinosaure en aquell jaciment.

• De totes les mascotes que tens, l’

és la que més m’agrada.

5 Escriu tres paraules derivades de les paraules següents.

• humà

▶

,

,

• història

▶

,

,

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

57

7

Aprenc més

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

Nom

Data

1 Llig el text i respon a les preguntes.

I jo llegisc una revista.

Jo llig el diari.

Cal tindre en compte que en la tercera conjugació trobem uns verbs que, a l’hora de conjugar-los, afigen l’increment incoatiu -isc-/-eix- en algunes formes del present tant del mode indicatiu com del subjuntiu: patisc, pateixes, pateix, patim, patiu, pateixen. A més, també trobaràs altres verbs que poden seguir aquest model de conjugació o el de conjugació pura, és a dir, sense aquest increment. És el cas de verbs com ara afegir (afig/afegisc), llegir (llig/llegisc ) o fregir (frig/fregisc), entre d’altres.

• En quina conjugació trobem verbs formats amb l’increment incoatiu -isc-/-eix-?

• En quin temps i modes trobem aquestes formes verbals?

• Quins d’aquests verbs es conjuguen amb l’increment -isc-/-eix-? Encercla’ls. polir

dormir

omplir

cobrir

obrir

traduir

2 Relaciona cada forma verbal amb l’infinitiu corresponent i classifica-les.

vam patir

pensar

vaig conéixer

has cuit

conéixer

patí

pensaríeu

coure

haurem pensat

havien conegut

patir

coïes

• Formes simples ▶ • Formes compostes ▶ • Formes perifràstiques ▶ 58

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

7

3 Completa els buits amb formes verbals d’acord amb els infinitius que hi ha entre parèntesis.

Una família previsora La meua companya Sílvia

(PORTAR)

una llanterna a la motxilla, i un dia li per què la

(DUR).

(RESPONDRE) q

l’ue

del seu carrer no s’

(ENCENDRE)

(PARPELLEJAR),

(PREGUNTAR)

Ella em (AGAFAR) perquè

els fanals

(FUNCIONAR) bé,

uns no

i altres

i els seus pares

no s’hi

tots els dies

(PATIR) per

si ella

(VORE). Aleshores, li

(DIR)

jo: «Quina família més previsora!» 4 Ratlla i copia la paraula que no conté el mateix so que les altres del grup.

passeig

goig

reg

torneig

enuig

escabetx

xop

planxa

taxista

ganxo

fletxa

cartutx

text

despatx

xinés

5 Endevina i escriu oracions amb les paraules resultants.

Els llapis i els bolígrafs són els meus amics perquè quan no els gastes jo els protegisc.

L’usa molt el guàrdia que el trànsit dirigeix i l’àrbitre el toca per posar ordre també.

Amb formes diferents a la platja o la muntanya balle sempre amb el vent.

• • • Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

59

8

Aprenc més

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

Nom

Data

1 Llig el text i respon a les preguntes.

Córrer té moltes coses bones. Es diu que la forma de l’infinitiu, junt amb el gerundi i el participi, és una forma no personal dels verbs, atés que no es conjuga. Per això mateix, les funcions que té l’infinitiu són diferents de les del verb en forma personal. La més important és anomenar els verbs de cada una de les tres conjugacions: cantar, moure, bullir… Però també, moltes vegades, fa les mateixes funcions que el nom: Cantar és el que més m’agrada; Córrer té moltes coses bones.

• Quines són les tres formes impersonals del verb?

• Quantes conjugacions verbals hi ha? Posa un exemple de cada una.

• En quina oració l’infinitiu fa funció de nom? Marca-la. Toni va tornar tard de la festa.

Llegir és una activitat molt enriquidora.

2 En cada grup hi ha una forma no personal. Ratlla-la i copia-la.

mirava

obeeixen

guardant

haurem

permetria

callarem

aconselle

produït

sofreixes

doldre

recaptara

venguérem

3 Completa la graella seguint el model.

parlí

1a persona del singular, passat simple, mode indicatiu, verb PARLAR 3a persona del plural, futur, mode indicatiu, verb EXTRAURE

duguen vau moure 2a persona del plural, mode imperatiu, verb IMPRIMIR 60

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

8

4 Observa el dibuix i descriu què fan.

2 3 1

4

1. El cap 2. L’informàtic 3. La 4. 5 Completa els buits amb x o ix.

Se

antena Diada Cultural

L’Associació Cultural Cala

De sastre us ofere

aquestes

activitats: – Exposició de dibu

os sobre el

– Actuació del bru

ot

– Taller de cuina: cu a ba

avier de

àtiva.

a de corder cuita

a temperatura amb

– Concert per a

úquer.

ilòfon i ca

arop de taronja. a.

US HI ESPEREM! Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

61

9

Aprenc més

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

Nom

Data

1 Llig el text i respon a les preguntes.

Nós us dam aquest present!

Quan parlem de verbs regulars i irregulars, trobem que en la primera conjugació verbal del valencià tots els verbs són regulars

???? excepte tres: dar, estar i anar.

A més, en el cas de dar, també ens trobem que és defectiu, és a dir, que no conjuga totes les formes. Altres verbs defectius són els relacionats amb l’oratge ploure ( , nevar…) o el verb soler. També podem dir del verb dar que no té un ús molt habitual. Se’n fa un ús més aviat arcaic, amb el sentit de ‘regalar’. Pel que fa a les formes que no es conjuguen, se solen suplir amb les formes corresponents del verb donar. • Quins són els verbs irregulars de la primera conjugació?

• Quines característiques té el verb dar? Quin sentit té?

• Quines d’aquestes formes de la primera conjugació pertanyen a verbs irregulars? Subratlla-les. parlàrem

vaig

comprarem

estigué

dàrem

teclejava

2 Subratlla les formes verbals conjugades i digues si pertanyen a verbs regulars, irregulars

o defectius. • Quan Albert obrí la porta tots cridaren: «Sorpresa!»

• Hui ha plogut tant que elbarranc va ple de gom agom.

• Quan arribava la primavera, sempre féiem una excursió al bosc.

• Al meu poble se sol dir: «Qui no vulga pols, que no vaja a l’era».

62

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

9

3 Observa la seqüència i explica el procés usant els termes proposats.

1

2

3

estendre tenda

4

alçar pals

5

clavar piquetes

6

fixar coberta

tensar corda frontal

gaudir tenda

Com muntar una tenda de campanya De primer

4 Copia les paraules que estan mal partides a final de línia i explica per què.

El guardià de l’espai L’argument de la pel·lícula tracta del via-

•

tge fa, en de un laplat volador, un androide. que L’objectiu missió espacial és aconseguir dades per a uns informes especialitzats sobre l’existència de vida extraterrestre en els altres planetes del sistema solar.

•

• • Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

63

10

Aprenc més

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

Nom

Data

1 Llig el text i respon a les preguntes.

Jo al prat anar i bou caçar.

En llengua considerem l’oració des de tres punts de vista: l’ordre, el sentit i l’entonació. Pel que fa a l’ordre, és necessari que l’oració tinga els seus elements ben ordenats, generalment amb un subjecte i un predicat, perquè puguem entendre qualsevol missatge. Quant al sentit, té molt a vore amb l’ordre i també amb el fet que una part i l’altra de l’estructura vagen lligades. Així, per exemple, si el nucli del subjecte està en plural, el del predicat també ha d’estar-ho. I finalment, també és molt important que es faça un bon ús dels signes que marquen el so de l’oració, és a dir, de l’entonació i de les pauses.

• Quins són els tres punts de vista amb què es considera l’oració?

• Quins trets característics ha de tindre l’oració perquè siga correcta?

• Quins dels dos grups de paraules és una oració? Marca’l. posa l’ensalada a oli Teresa.

L’entrada a la cova està tancada.

2 Transforma cada frase en una oració afegint-hi els elements que vulgues.

Bonanit!

Elcampió!

I la mare?

• • • 64

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

10

3 Subratlla les oracions que tinguen subjecte lèxic i encercla les que tinguen subjecte gramatical.

Dos amics diferents Carla i Vicent són amics des de menuts. Amb tot, tenen aficions ben diferents: Carla munta a cavall totes les setmanes. Per a ella, els cavalls són animals molt agraïts i fidels. En canvi, Vicent té por dels cavalls. Ell té unes aficions més tranquil·les; per exemple, la música, els escacs o la videoconsola. Tot i això, s’ho passen genial junts.

4 Escriu una oració en què el subjecte tinga cada una d’aquestes estructures.

• Det. + Det. + N.

▶

• Det. + N. + Compl.

▶

• Det. + N. + Compl. + Compl.

▶

• Det. + Compl. + N. + Compl.

▶

5 Torna a escriure la fitxa corregint els errors d’apostrofació i de contracció.

TÍTOL DE EL CONTE: «Un poblat fantàstic»

NOM DEL AUTORA:

Rebeca Navarro

ARGUMENT: Remei, una xiqueta valenta i decidida, se’n va tota sola a el bosc. Desitja vore caus, coves, tolles, etc.; però no hi trobarà res de això. Endinsant-se entre l’intensa vegetació, arribarà a una clariana on descobrirà un poblat ben especial: fades, donyets, gnoms i tot un seguit de éssers fantàstics hi conviuen feliçment.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

65

11

Aprenc més

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

Nom

Data

1 Llig el text i respon a les preguntes.

Estic molt feliç!

No, tu ets feliç!!

Ja sabem que el predicat nominal expressa com és o com està el subjecte i que el seu nucli és sempre un verb copulatiu. Això significa ique en realitat una còpula o nexe d’unió entre el subjecte el predicat. Elsésverbs copulatius són ser , estar , semblar i paréixer , i són verbs que sense el subjecte, el predicat o els dos no tenen sentit. D’altra banda, pel que fa als verbs ser i estar , trobem que davant d’un mateix adjectiu o atribut els podríem intercanviar , per exemple: Marcel·la és molt feliç ; Marcel·la està molt feliç . Però si us fixeu notareu un cert matís diferent: en el primer cas s’expressa una qualitat permanent (Marcel·la és molt feliç sempre), mentre que en el segon s’expressa un estat transitori (Marcel·la està feliç en aquest moment). En canvi, davant d’altres tipus d’adjectius només pot anar l’un o l’altre: Martí és capaç . Però no és possible Martí està capaç .

• Com s’anomenen els verbs que introdueixen un predicat nominal? Per què s’anomenen així?

• Què expressen els verbs ser i estar en els predicats nominals?

2 Subratlla els predicats de les oracions. Després, indica si es tracta

d’un predicat nominal (PN) o d’un predicat verbal (PV). • El campió de la cursa va rebre el trofeuamb molta alegria. • El lloro del meu germà és molt xarrador. • Francesc celebrarà l’aniversari divendres que ve. • El cosí de Carles sembla molt bona persona. • La mare està molt satisfeta per les notes del segon trimestre. 66

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

11

3 Escriu predicats nominals i predicats verbals per completar aquestes oracions.

• Dimarts que ve, Lluïsa i tu • L’espectacle dels mags

_

• Els passatgers del transatlàntic • Jo 4 Copia les oracions amb predicats nominals i analitza’ls com en l’exemple. TELEGRAMA

ORIGEN

ASSUMPTE

Roma

Arribada Roma a

DESTINATARI Ferran Marín Pellisser. Av. de la Diputació,16. 46700 Alzira

TEXT

Pare, hem arribat a Roma. Roma és una ciutat molt turística. Demà farem un recorregut per visitar-la. La visita sembla llarga i pesada. Els meus amics pareixen emocionats pel viatge. Parlarem prompte. Lluís P. nominal

• Roma és una ciutat molt turística. V. cop.

Atribut

• • 5 Llig el text i digues a quin signe de puntuació correspon cada símbol.

Rosa és espeleòloga: coves★ grutes i tot tipus de cavitats són la seua passió♦ En coneix moltes de les que es troben prop d’ací❋ no obstant això, encara li’n falten sis per descobrir en tres pobles veïns: a Vila-roja la cova Blanca★ la dels Llops i la de les Rates❋ a Penyalba la cova Foradada i la dels Misteris❋ i a Porta-sol la cova dels Encantats♦

★ ♦ ❋

6 Escriu què expressen els punts suspensius en aquestes oracions.

• Saps que he tret en l’examen? He tret… un deu! • No sé què fer… tu aniries a la festa? • Per postres tenim flam, pastís de xocolate, taronja… Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

▶ ▶ ▶ Llengua 6

67

12

Aprenc més

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

Nom

Data

1 Llig el text i respon a les preguntes.

De vegades, en un predicat verbal, costa una mica reconéixer–ne els complements i les seues classes. Untruc que pot resultar útil per a esbrinar-ho és fer preguntes al verb. Per a detectar un complement directe (CD), preguntarem què? al verb: Marta porta les maletes → Què porta Marta? Les maletes. Per a saber quin és el complement indirecte (CI), preguntarem a qui?: He de telefonar a Manel → A qui he de telefonar? A Manel. Pel que fa al complement circumstancial (CC), la pregunta depén de la circumstància que expressa: per exemple, Soparem a casa → On soparem? CC de lloc; Parla lentament → Com parla? CC de manera; Carme viatja molt → Quant viatja? CC de quantitat.

Carme porta les maletes a Manel a l’estació.

• Quins complements pot portar un predicat verbal?

• Quina pregunta cal fer al verb per a detectar un complement directe? I un d’indirecte?

• Quins tipus de complements circumstancials coneixes? Esmenta’n almenys tres.

2 Relaciona els subjectes amb els predicats verbals corresponents.

La taula de la cuina •

• agafareu el tren de la vesprada.

Els meus amics i jo •

• ha arrabassat el lideratge al rival.

El teu germà i tu •

• necessita una pota nova.

El nostre equip •

• riem molt a la sala de jocs.

3 Copia, dels predicats anteriors, els que tinguen aquestes estructures.

• V 1 CD ▶ • V 1 CD 1 CI ▶ • V 1 CC Quantitat 1 CC Lloc ▶ 68

Llengua 6

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

12

4 Escriu CD o CI segons que corresponga i torna a escriure les oracions

substituint-los pels pronoms corresponents (el, la, els, les o bé li, els). CD

• Clàudia tornarà el llibre demà a la biblioteca. Clàudia el tornarà demà a la biblioteca.

• Ahir vam fer els treballs de Llengua i Música a la biblioteca.

• A l’oficina, el cap telefona als tècnics informàtics.

• L’alcalde lliurales claus de la ciutat al científic.

5 Posa parèntesis i cometes on calga. Invitació

L’AAM

Associació d’Amics del Mar

a la conferència mediterrani

es complau a convidar-vos

Embarcacions tradicionals de vela en el context , a càrrec de Jesús Martí, autor del llibre

Les embarcacions mediterrànies tradicionals

.

L’acte tindrà lloc el 3 de juny, a les 19.00 hores, al saló d’actes de les antigues drassanes

passeig del Moll Vell, 4

.

6 Conta per escrit l’acudit següent. Assegura’t d’usar els guions correctament.

Marc, crida l’ascensor.

Ascensooor!! Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Llengua 6

69

Solucionari

Solucionari PLA DE MILLORA UNITAT 1

Fitxa 1. El grup nominal 1. • Sandra viu en una casa antiga enorme. / • El pare de Carme és aquell home alt. / • La dolçaina de fusta té un so molt característic. / • El primer concursant va encertar totes les preguntes. 2. Uns braços → ben forts / La mestra → de Llengua / Unes xiques → molt xarradores / Aquell gerro→ amb flors blanques. 3. • unes (Det.) sabates (N.) velles (Compl.) / • la (Det.) nostra (Det.) amiga (N.) d’Alacant (Compl.) / • aquell (Det.) cotxe (N.) roig (Compl.) / • tres (Det.) melons (N.) d’Alger (Compl.) / • alguns (Det.) plats (N.) de plàstic (Compl.). Fitxa 2. L’ús de les majúscules 1. • Hem anat al cine i hem vist la pel·lícula «Els megarobots». / • El riu Xúquer desguassa a Cullera, a la comarca de la Ribera Baixa. / • El que vull que compres, Carles, és sucre, farina i ous. / •Els iaios Toni i Àgueda ens visitaran aquest mes. 2. 1r dibuix: Les aventures de Trenka. 2n dibuix: Viatge a Saturn. 3r dibuix: Una mascota per a Sara. Fitxa 3. La farmàcia. La prefixació 1. • Riallox són unes pastilles... / • Desanimexol són unes injeccions... / • Felixinina és una pomada... / • Avorrelín és un xarop... 2. El dependent → posa uns productes al taulell. La farmacèutica → pren la tensió a un client. Una clienta → mira les cremes de l’expositor. El xiquet → es pesa a la bàscula. 3. • desànim / • inútil / • antivíric / • contradir. UNITAT 2

Fitxa 1. Els demostratius 1. Cal subratllar: • aquests, aquells / • Aqueixa, aquella / • aquesta / • aqueixos. Proximitat: aquests, aquesta / Distància mitjana: aqueixa, aqueixos / Llunyania: aquells, aquella. 2. L’home aquell pregunta per tu. → Compl. / Aquest és el meu germà. → N. / El pa? Està dins d’aqueixa bossa. → Det. / La teua gata és aquella, Pau? → N. 3. Oracions amb les opcions correctes: • Dóna’m aqueix llibre i el guardaré enaquesta caixa. / • El meu bolígraf és aquell, el que està davall d’aquella cadira. / • Aquestes xiquetes han dut aqueixos joguets. 72

Llengua 6

Fitxa 2. Repàs d’accentuació 1. Resposta model (RM). Agudes. Amb accent: matí, després. Sense accent: tenim, entrenament / Planes. Amb accent: difícil, bàsquet. Sense accent: examen, sempre / Esdrúixoles: música, última. 2. • camió / • compàs / • carrer / • alcohol / caiman/ •/ •bol cafígraf é // •/ •plpipes àtan / /••cpantalla érvol / // •• srcen • bústia / • fàbrica / • física / • àguila / • única / • fantàstica. 3. • serv íem / • servíeu / • cantàrem / • cantàreu / • partíem / • partíeu / • pujàrem / • pujàreu / • sabíem / • sabíeu / • passàrem / • passàreu.

Fitxa 3. Els aliments. La sufixació 1. Resposta gràca (RG). 2. • Vosté trobarà les pizzes a la secció de precuinats. / • Albert, compra una malla de taronges a la fruiteria. / • Trau lesbosses de magdalenes per berenar. / • La mare ha portat sis brics de llet al banc d’aliments. / • Senyors clients: tenim llom de salmó fresc... 3. • roj or / • amargor / • frescor / • dolçor. 4. floreta, florota / gatet, gatot / llibret, llibrot / cadireta, cadirota. UNITAT 3

Fitxa 1. Els possessius 1. Cal ratllar: aquest / dos / les / propi / el / un / cap / pintar. 2. el → teu → baló / la → vostra → tortuga / les → seues → galetes / els → nostres → bolis. 3. Cal subratllar: • teu (Det.), seus (Compl.) / • meus (Det.), vostra (Compl.) / • meu (Det.), teu (N.). Fitxa 2. L’accentuació diacrítica 1. Cal marcar: dona / os / te / nét / be. 2. • Els meus amics són amics de son pare. / • Febrer, el segon mes de l’any, és el més curt de tots. / • Aquell xic que es posa la jaqueta és el meu germà. / • Vol que li expliques què ha passat. 3. • Joan i Pau... la mà. / • L’ós polar té... / • Quan siga... tot el món. Fitxa 3. El taller de pintura. Les paraules parònimes 1. 1r: esbossar / 2n: esborrar / 3r: acolorir / 4t: retocar. 2. De primer, la pintora esbossa el dibuix en un bloc amb el llapis. Si cal, esborra amb la goma...

PLA DE MILLORA l’acoloreix amb les pintures. Finalment, retoca el quadre marcant-ne els detalls amb un pinzell fi. 3. Cal marcar la segona opció: Les que s’assemblen i es poden confondre... 4. Oracions amb les opcions correctes: • La iaia haésfetd’una pernova. a dinar. • Aquesta canelons papallona / •/Pol ha pres espècie una pastilla per a la tos, però no li ha fet efecte. UNITAT 4

Fitxa 1. Numerals i indefinits 1. primer / segon / tercer / quart / cinqué / sisé / seté / huité / nové / desé. 2. • Ramon arriba a la faena cada dia a les huit del matí. • Anna s’ha menjat tot el pa que tenia al rebost. • Podries deixar-me algun llibre interessant? • A l’estrena hi havia molta gent. 3. Agafa una jaqueta qualsevol. → Compl. Ha vingut poca gent. → Det. Has menjat massa llepolies. → Det. A classe, jo sóc el número vint. → Compl. Lluís ha arribat el primer a la meta. → N. Fitxa 2. La dièresi 1. Cal marcar i copiar: paraigües / ungüent / globus terraqüi / pingüí. 2. raïm / heroïna / ensaïmada / peüc / Lluïsa / llaüt / creïlles / veïnes. 3. RM. u dels grups güe, güi, qüe, qüi es pronuncia: ungüent, terraqüi. i / u que no formen diftong amb la vocal anterior: raïm, veïnes. Fitxa 3. El gimnàs. Eufemismes i paraules tabú 1. Oracions amb les opcions correctes: • La paret del fons del gimnàs està coberta d’ espatleres. / • Els matalassos estan davant de les espatleres. / • Hi ha tres persones pedalejant en les bicicletes estàtiques. / • Un home calb alça pesos. / • Un xic jove i molt alt fa exercici a les anelles. / • L’home que corre en la cinta sua molt. 2. • La xica que salta el poltre és àgil. / • L’home que alça els pesos és musculós. / • La xica que hi ha al matalàs és flexible. / • El xic que hi ha a les anelles és molt prim. 3. defunció → mort / lavabo → vàter / conflicte bèl·lic → guerra / dement → boig.

UNITAT 5

Fitxa 1. L’adverbi 1. RM. Lloc: allà / Temps: hui / Manera: bé / Quantitat: molt / Afirmació: també / Negació: no / Dubte: potser. 2. • sempre → porta (verb) / • molt → bé (adverbi) / • massa → verds (adjectiu). 3. • ràpidament / • rectament / • suaument / • fortament / • lentament. Fitxa 2. El guionet 1. penya → segat: penya-segat / gira → sol: gira-sol / para → xocs: para-xocs / porta → revistes: portarevistes. 2. • vint-i-tres / • trenta-quatre / • noranta-dos / • cinquanta-cinc / • dos-cents seixanta-huit / • set-cents vint-i-nou. 3. Cal ratllar: xinoxano / Ribaroja / mata-mosques / penjarobes / para-fang / sudafricà. Fitxa 3. El naixement d’un bebé. Les paraules onomatopeiques 1. Ho fa el bebé: plorar, mamar, dormir /Ho fan els pares: xiuxiuegen, agrunsen, canten. 2. Cal escriure (d’esquerra a dreta): 2: bressol / 3: bolquer / 1: xupló / 4: pitet. 3. Xip-xap → xipollejar / Piu-piu! → piular / Xiu, xiu → xiuxiuejar. UNITAT 6

Fitxa 1. Els enllaços 1. • Hui, per a dinar, pot triar paella o fideuada. Què li abelleix? / • Carles, has dut el cartó i el paper a reciclar? / • Andreu no vol córrer ni anar en bici. / • Abans Cloe era amiga de Carme, però ara no es parlen. / • Aniràs amb Paula o bé t’acompanyarà Clara. 2. Oracions amb les opcions correctes: • Recorda’t de comprar pollastre per a la paella de diumenge. / • Des de ma casa fins a la teua hi ha uns dos quilòmetres. / • Anna ha vist un cotxe de cavalls per la carretera. / • Miquel vol les torrades amb mantega però sense melmelada. 3. Josep toca el saxo i Ester... → Copulativa. El quadre és bonic, però el marc... → Adversativa. Alba, véns amb nosaltres o et... → Disjuntiva. No han vingut Mar ni Pau... → Copulativa. Anirem al cine o bé a la platja... → Disjuntiva. Llengua 6

73

Solucionari PLA DE MILLORA Fitxa 2. L’ús de la h 1. • harmonia / • ahir / • hivern / • humil / • horrible / • ham / • subtrahend / • hamaca / • himne / • humor / • inhumà / • herba / • hostal / • hexàgon / • haver. 2. • Quan l’ heroi va arribar, ja havia acabat la batalla. /

• xoc / • xupló / • metxa / • anxova / • xoriço / • milotxa / • caputxa. 3. • roig / • escabetx / • rebuig / • capritx / • boig / • esquitx. 4. • lle ig / • despatx / • enuig / • cartutx / • rebuig / • empatx.

• El iaio anati hia hl’havia ort taques a plantar creïlles. Era una casahavella d’h umitat /a•les parets. / • Creus que l’humorista ja haurà començat l’actuació? 3. • orxata / • hospital / • ou / • os / • hora / • orfe.

Fitxa 3. La botiga de llums. Paraules individuals i col·lectives 1. La llanterna t’aprofitarà... / ... el flexo és el teu amic. / Si al carrer hi ha un fanal... / Les bombetes d’aquest llum... 2. Acaben d’ instal·lar els llums... Quan Roc ha premut el botó per encendre els focus i il·luminar l’escenari, ens hem posat... 3. peix → banc / vaixell → flota / ocell → bandada / illa → arxipèlag.

Fitxa 3. La planta de reciclatge. Precisió lèxica 1. 1: PLÀSTIC / 2: CONTENIDORS / 3: PAPER / 4: LLANDA / 5: CARTÓ / 6: VIDRE. 2. • llavador / • contenidor / • canviador / • transportador / • comptador. 3. • L’empresa ha començat a fabricar... • Viu a l’edici que van construir... • L’accident va provocar... • Ahir es va celebrar... UNITAT 7

Fitxa 1. El verb (I). Arrel i desinències. Models de conjugació 1. Un veí del nostre barri ha patit hui un gran espant. Miquel S. anava al forn aquest matí i s’ha topat amb un lleó al carrer. «Pensava que se’m menjaria!» ha declarat el nostre veí. «Però ha passat de llarg i jo he telefonat a la policia.» Sembla que el lleó es va escapar anit del zoològic, que està als afores del barri. Per sort, els agents han capturat l’animal... 2. F. simples: anava, pensava, menjaria, sembla, està. F. compostes: ha patit, ha topat, ha declarat, ha passat, he telefonat, han capturat. F. perifràstiques: va escapar. 3. • debat + ien ▶ debatre, 2a conjugació / • sab + ies ▶ saber, 2a conjugació / • pens + àrem ▶ pensar, 1a conjugació / • port + eu ▶ portar, 1a conjugació / • pat + isques ▶ patir, 3a conjugació / • fug + ien ▶ fugir, 3a conjugació / • tem + eu ▶ témer, 2a conjugació.

Fitxa 2. L’ús de x, tx i ig 1. xampinyó / xocolate / xampú / xiquet. 2. • farda txo / • xicot / • carxofa / • perxa / • cotxe / • arxiu / • motxilla / • panxa / 74

Llengua 6

UNITAT 8

Fitxa 1. El verb (II). Nombre, persona, temps i mode. Els temps verbals 1. • tenies ▶ 2a persona, singular / • acabaré ▶ 1a persona, singular / • aniran ▶ 3a persona, plural / • voleu ▶ 2a persona, plural / • sabem ▶ 1a persona, plural / • pintà ▶ 3a persona, singular. 2. Passat: tenies, pintà / Present: voleu, sabem / Futur: acabaré, aniran. 3. • Rosanna ha passat el cap de setmana escrivint un conte. / • Si no hi vas corrent, no podràs arribar-hi a temps. / • De menuda m’agradava caminar per ací fregant els dits sobre la paret. 4. Expliques un fet normal... → Indicatiu / Expresses un desig... → Subjuntiu / Dónes una ordre... → Imperatiu / Manifestes temor... → Subjuntiu. Fitxa 2. L’ús de x i ix 1. El meu cosí Xavier, el de Xixona, està molt fluix. Sempre ha sigut un xicot fort, però des que va caure malalt i va prendre aquell xarop per a la panxa que no és el mateix. Ahir, en el partit de futbol contra l’equip de Xàbia, no va fer cap xut bo. Anava coix i es queixava que li feia mal tot. Jo crec que hauria de tornar al metge... 2. Amb x: Xavier, Xixona, xarop, Xàbia / Amb ix: fluix, mateix, coix, queixava. 3. peixera / brúixola / maduixes / xiprer. 4. • Tinc una cosina a Xaló que es diu Xènia. / • Gisela va demanar una amanida amb maduixes i vinagre de Xerés. / • Guillem, obri el calaix

PLA DE MILLORA d’aquell moblet i dus-me tres made ixes de fil roig. / • El meu germanet Xavier encara no sap dividir per dues xifres.

Fitxa 3. L’oficina. Les frases fetes i les interjeccions 1. Persones: cap, missatger, secretària, informàtic. Aparells: telèfons, ordinadors, impressores, escàner. 2. arxivador metàl·lic / tauleta tàctil / ratolí sense fil / pantalla plana. 3. Des que ha canviat el director, l’empresa va vent en popa. → Va bé, té molts beneficis. / Marc ja ha fet tota la faena. És una màquina. → Té una capacitat de treball molt gran. 4. Cal subratllar: Oh, quina preciositat! /Ei, bon dia! UNITAT 9

Fitxa 1. Verbs regulars i irregulars 1. Present: parle / tem / bat / sent. Passat simple: parlí / temí / batí / sentí. Futur: parlaré / temeré / batré / sentiré. 2. • cure / • dorm / • prem / • córrec / • veig / • dure / • òbric / • vaig. 3. Regulars: curar, dormir, prémer, durar /Irregulars: córrer, vore, obrir, anar. 4. Cal marcar: be c, bevem / cull, collim / puc, pot. Fitxa 2. La partició de paraules 1. Cal ratllar: dinosa-ure / hamburg-uesa / sabateri-a / con-eixement. 2. • dinosa-ure ▶ Els diftongs (au) no se separen. / • hamburg-uesa ▶ El dígraf gu no se separa. / • sabateri-a ▶ No s’ha de deixar una lletra sola a nal o principi de línia. / • rec-olzament ▶ Les lletres de la mateixa síl·laba (col) no se separen. 3. ter-ra / ai-gua / ca-nya / tas-sa / fet-ge / fu-lla. 4. • pa-ciència, paci-ència, pacièn-cia / • ani-malada, anima-lada, animala-da / • or-ganització, orga-nització, organit-zació, organitza-ció / • so-terrament, soter-rament, soterra-ment.

Fitxa 3. La ciència-ficció. Les sigles 1. • L’astronauta ha baixat... / • Un robot acompanya... / • Els extraterrestres reben... / • L’astronauta... sense el casc. / • Al cel es veu un satèl·lit redó i molts plats voladors. 2. satèl·lit → redona / coet → punxeguda / plat volador → ovalada.

3. Cal encerclar i copiar: • UE / • EUA / • ESO / • ONU. UNITAT 10

Fitxa 1. L’oració. El subjecte 1. La iaia m’ha preguntat què vull per a dinar. O Mmm, que difícil! tantes F M’agraden Macarrons? al forn? una bona O F Pollastre F Ocoses... paella? F No, ja ho sé! O Li demanaré llentilles! O La iaia les fa amb verdura, xoriço i pernil. O Boníssimes! F. 2. • La partida de pilota s’ha ajornat a demà per la pluja. / • Núria treballa d’administrativa a l’empresa de son pare. / • Les classes de solfeig de l’escola de música comencen hui. / • En aquesta plaça viu la cosina de Marta. 3. • La meua germana té dos anys. ▶ Lèxic. • Pense que tot és cert. ▶ Gramatical. • La motxilla de Pau és verda. ▶ Lèxic. • Arribarem molt tard ▶ Gramatical. 4. • La (Det.) meua (Det.) germana (N.). • La (Det.) motxilla (N.) de Pau (Compl.).

Fitxa 2. L’apòstrof i la contracció 1. • l’indi / • el iogurt / • l’home / • l’ase / • el text // • la mà / • l’ànega / • la unió / • l’ungla / • la hiena. 2. L’oncle vol que el iaio li telefone. Per a votar, deposita la papereta a l’urna. L’últim dia per a tornar el llibre és el huit de maig. Pau coneix bé la història de l’antiga Roma. 3. El iaio del meu amic Toni viu a Tabarca.A l’estiu Toni el visita i els dos ixen a pescar, cada matí, pels voltants de l’illa. Fitxa 3. L’escena d’un conte. Els neologismes 1. Cal encerclar: fada / gnom. 2. V / F / V / F. 3. Hi ha un conill que ix del seu cau. Davall dels arbres es veuen bolets. 4. Cal encerclar: MP4 / xatejar / microxips / tauleta tàctil / videojocs / Internet. UNITAT 11

Fitxa 1. El predicat nominal. L’atribut 1. La ferreteria de la cantonada és la millor de la ciutat. (PN) / Estel ha regalat un mòbil a la seua cosina Pepa. (PV) / El camí de Dalt està esmicolat pel pas de camions. (PN) / La tempesta arrancà catorze Llengua 6

75

Solucionari PLA DE MILLORA bresquilleres. (PV) / Aquesta novel·la sembla molt interessant. (PN). 2. • semblen (V. cop.) enfadades (Atribut). • està (V. cop.) un poc refredada (Atribut). • pareixen (V. cop.) molt altes (Atribut). 3. RM. • El meu cosí Jaume sembla content.

• les fotos de París (CD) ▶ Les ensenyaràs als amics? 2. El meu cosí Joan i els seus pares viuen a Xeresa. → De lloc / Anirem a visitar Guillem demà de vesprada. → De temps / Isabel canta qualsevol cançó de meravella. → De manera / L’arròs amb →

La font de la plaça està trencada •• Aquests núvols pareixen ovelles. .

Fitxa 2. El punt i coma i els punts suspensius 1. 2: Juli volia anar al cine; però... 1: He convidat a la festa els meus amics... 2. Diuen que la vacuna que ens posaran no fa mal, però... jo tinc por! → L’oració s’interromp per a expressar temor. / Nosaltres sabem jugar a moltes coses: al parxís, a l’oca, als escacs, a cartes... → L’enumeració no està acabada. / Quan ja pensàvem que no vindria... va arribar Manel! → L’oració s’interromp per a expressar sorpresa. 3. • Albert vol anar al parc amb els amics ; però creu que els pares no el deixaran perquè les últimes notes no han sigut massa bones. / • Dissabte de matí, Àngela jugà a bàsquet. De vesprada, féu tots els deures que tenia: de Mates, d’Anglés, de Llengua... / • De la fruiteria comprà pomes, plàtans i kiwis; del forn, ensaïmades, pa i rotllets; i de la carnisseria, pit de pollastre.

Fitxa 3. Les coves. Els estrangerismes 1. • Vigileu per no topar amb les estalactites que pengen del sostre i no les danyeu. / • Porteu un calçat adequat per no esvarar. L’ambient és humit ja que el sostre i les parets gotegen. / • Procureu no cridar. Molestareu les ratapenades que encara hibernen. / • Porteu una llanterna adequada. Hi ha poca llum. 2. • A la cova, s’arriba per un terreny rocós. • El primer tram de la gruta és estret. • En entrar a la caverna tot queda fosc. 3. Aquest ordinador té un software... → un conjunt de programes / El senderisme ésel hobby... → l’afició / S’ha comprat un e-book... → un llibre electrònic / Després del cine, vam sopar enun burguer. → una hamburgueseria. UNITAT 12

Fitxa 1. El predicat verbal. Els complements 1. • a la iaia (CI) ▶ Jo li donaré el regal d’aniversari. • l’adreça (CD) ▶ La preguntà a aquella policia. 76

Llengua 6

naps m’agrada ! escriviu De quantitat. Ambi un retolador (CCmoltíssim Instrument), (Nucli) 3. •fesols el nom (CD). / • Després (CC Temps) entregarà (Nucli) el treball (CD) al tutor (CI). / • viu (Nucli) a Tibi (CC Lloc) amb una tia (CC Companyia).

Fitxa 2. Els parèntesis, les cometes i el guió 1. • Avel·lí Guarner Arnau (1912-2000) va ser... / • Miquel acaba de llegir «Mecanoscrit del segon srcen » i... / • El meu germà s’ha fet soci del CERP (Centre Excursionista Raïm de Pastor). / • Ma mare sempre diu: «Qui de jove... la palla». / • Jordi (que no ha mostrat mai interés pels animals) diu... 2. Resposta lliure (RL). 3. RM. La mare llig al jardí. El fill va i li pregunta: –Mare, les olives negres tenen potes? –És clar que no! –respon la mare una mica sorpresa. Aleshores, el fill amb cara de preocupació diu: –Ai, crec que m’he menjat un escarabat... Fitxa 3. La ciència-ficció. Les sigles 1. moll → Lloc des d’on es puja als vaixells... / bocana → Lloc per on els vaixells entren al port... / drassanes → Lloc on es construeixen... / escullera → Mur de pedra que protegeix el port... / embarcació → Qualsevol vehicle que navega... 2. 1: Els passatgers del creuer embarquen... 2: El capità del vaixell que salpa... 3: El pescador amarra... 4: Els tripulants del veler hissen... Cal escriure en el dibuix (de dalt a baix): 1 / 4 / 3 / 2. 3. Cal marcar: El mariner corre perquè el vaixell salparà prest embarcació vellacar no ... navegarà Han decidit no navegar, pus.. // Aquella

Solucionari PROGRAMA D’AMPLIACIÓ UNITAT 1

Aprenc més 1. • S’anomenen així perquè la paraula més important és el nom. • Els substantius, els pronoms i els noms propis. • Cal encerclar: Sara / Lluís / Bobi / Elx. 2. Aquesta setmana estem tractant els oficis de les nostres famílies. Hui era el torn del pare de Pau, que es diu Robert i és farmacèutic. Hem anat a la seua farmàcia i Robert ens ha explicat totes les tasques que s’hi fan: venen els medicaments a la gent, prenen la tensió, usen l’ordinador per a registrar dades... i també preparen fórmules magistrals de cremes, elaboren colònies antiparàsits, etc. Deu ser un treball divertit, no? 3. RM. • Robert / • fórmules magistrals de cremes / • la tensió / • un treball divertit / • la seua farmàcia. 4. • La (Det.) cara (N.) de la metgessa (Compl.) / al (Det.) malalt (N.) • Cada (Det.) bolet (N.) / una (Det.) lliçó (N.) • Aigua (N.) calenta (Compl.) / la (Det.) dent (N.). 5. Ahir vaig anar... del llibre «El nostre poble», de l’escriptor La història... i Mar, dos Jaume xiquets Segarra. de Penyaverda que...Pau iaios. Desitjava... què creieu que va passar? Doncs que no portava diners! És que... (Esquema) Al principi d’un text. / Després de signes que tanquen oracions: punt, signe d’interrogació, signe d’admiració. / En noms propis de persones, animals i llocs . / En els títols de llibres , pel·lícules, cançons... 6. • Gemma anirà al conservatori els dilluns i els dijous. / • El dia 21 de setembre entrarem a la tardor. / • L’hotel en què ens vam allotjar es deia Voramar. UNITAT 2

Aprenc més Del llatí. Els reforçades romans. i les formes simples. 1. •• Les formes • Cal marcar la segona opció: En una conversa amb una amiga. 2. aqueixa capsa / aquest supermercat / aquests peixos / aquella pizza / aquelles fruites / aqueixos dolços. 3. Cal subratllar: • Aquelles (determinant) / • Aquest (nucli) / • aquells (complement) / • aqueixes (complement) / • Aquell (nucli).

4. A: picant / E: tòfona / A: puré / P: frigorífic / P: llima / E: fórmula / P: plàtan / E: piràmide / P: carxofa / E: safanòria / A: amarg / P: albergina / E: alfàbega / A: bacallà / A: aladroc. 5. Restaurant El Gastr ònom / Menú / Primer plat / Caneló d’ànec amb salsa de xampinyons / Arr òs melós amb amb esp espèàcies rrecs/ iFais pésols / Segon / Salmó guisat de patplat à farcit é i salsa d’albercoc / Postres / Sorbet d’aiguallimó / Flam de café / Preu: 15 euros / La beguda no està inclosa. 6. tonyina → frigorífic / tall de vedella → frigorífic / gelats → congelador / verdura → frigorífic / arròs → rebost / gel → congelador. UNITAT 3

Aprenc més 1. • Dues, els tònics i els àtons. Uns porten l’article davant i els altres no. • A l’Horta de València. • Cal marcar: Com es diu ton pare? / Marta vol pintar sa casa. 2. • M’he deixat els meus pinzells a la teua motxilla. / • Mònica i Feliu han comprat les seues aquarel·les a la papereria. / • Les meues germanes exposaran les seues pintures al museu d’art modern. 3. RM. • Els xiquets passegen amb les seues bicicletes cada dissabte de matí. / • Empar juga amb la seua pilota nova. / • Els alumnes pinten els seus dibuixos per al concurs escolar. / • El xiquet i la xiqueta es mengen els seus entrepans. 4. Cal marcar: os / pèls / soc / móra / món / mà. 5. La dona del meu veí em dóna te tots els anys quan torna de la Xina. Els familiars que té allí venen altres infusions més per a estar sa, i pel seu treball no vénen gens per ací. Sort que ella no hi ha d’anar cada mes! UNITAT 4

Aprenc més 1. • La funció de determinant i la de nucli. • La funció de nucli. • Cal marcar: Ha anat a comprar i no ha portat res. / No fa gens de fred. / Volia una magdalena, però no en queda cap. 2. Sabeu què és el triatló? El triatló és l’esport que barreja tres disciplines diferents: el ciclisme, la natació i l’atletisme. Per a mi és divertit, encara que bastants vegades m’ha semblat que exigia massa Llengua 6

77

Solucionari PROGRAMA D’AMPLIACIÓ sacrifici, ja que s’ha d’entrenar dos dies la setmana com a mínim. De moment, jo ja vaig per la cinquena competició i en l’última vaig quedar el segon. Us animeu a participar en alguna edició? 3. huit, huité / dènou, denové / vint-i-sis, vint-i-sisé / trenta-dos, trenta-dosé. Vicent portava dinersfam i haque hagut de pagar 4. •amb pocs tanta targeta. / • Tenia m’hauria menjat una vaca! / • Vindrà Ferran qualsevol dia i no tindreu res fet. / • Empar sempre té moltes coses a fer. 5. badia / ung üent / raïm / viatge / llengües / aquàtic / marialluïsa / aqüífer / desmai / cruïlla / piragüisme / ensaïmada. Sona la u: ungüent, ll engües, aqüífer, piragüisme. No hi ha diftong: raïm, marialluïsa, cruïlla, ensaïmada. 6. • Reduir ▶ reduí, reduïres, reduí, reduírem, reduíreu, reduïren. / • Traduir ▶ traduí, traduïres, traduí, traduírem, traduíreu, traduïren. UNITAT 5

Aprenc més 1. • Als adverbis de manera. • S’ag als adjectius. En gènere femení. • Cal marcar: ràpidament / sobtadament / fàcilment / inútilment / llargament. 2. • El bebé ahir va plorar tota la nit. • Pau no anirà al parc d’atraccions. • Potser dinaré a les dues. • No estic gens cansada. • He arribat menys tard que Lluc. 3. • Fes-ho així i voràs que fàcil que és. • Sergi es troba millor després d’haver menjat. • Demà sabreu el resultat de l’examen. 4. • escura → xemeneies: escura-xemeneies / • escura → cassoles: escuracassoles / • pica → baralla: picabaralla / • pica → soques: pica-soques / • para → caigudes: paracaigudes / • para → sol: para-sol. 5. RM. • Hem contractat un escura-xemeneies per netejar la xemeneia del mas. • El pica-soques no és un ocell molt comú per aquesta zona. • Àngela ha comprat un para-sol per al jardí a molt bon preu. 6. Cal subratllar: despús-demà / comptagotes / nord-coreà / zig-zag. 78

Llengua 6

UNITAT 6

Aprenc més 1. • Enllaçar paraules que tenen la mateixa categoria i unir un element amb el seu complement. • Les preposicions i les conjuncions. Les copulatives, les disjuntives i les adversatives. • Cal ratllar: el / aquest / ric-ric. 2. Hui, amb l’escola, hem visitat una planta de reciclar vidre que es troba a uns trenta km, entre la Vall Seca i Benialt. El viatge ha sigut una mica llarg però ha valgut la pena. Quan hi hem arribat ens han mostrat tot el procés, des de la recollida fins que el trituren i en trauen unes pólvores que serveixen per a fabricar nous envasos. Segons ens han dit els responsables, és un procés sense massa complicacions i amb el qual podem estalviar arena i aigua. 3. RM. • Mireia no ha anat a València sinó a Alacant. RM. • Martí és un xic seriós però molt simpàtic. • El nebot de Carme fabrica quaderns amb paper reciclat. 4. • Pere s’ha examinat per pilotar helicòpters. / •la Maria, del mercat o noa podré fer truita. /porta’m • Aquellous sursta sap pujar la cresta de les ones. / • A més de cantar, Sergi toca l’harmònica fantàsticament. / • Han descobert un os de dinosaure en aquell jaciment. / • De totes les mascotes que tens, l’hàmster és... 5. RM. • inhumà, humanitat, humanitari. • historiador, històric, prehistòria. UNITAT 7

Aprenc més 1. • En la tercera conjugació. • En el present d’indicatiu i de subjuntiu. • Cal encerclar: polir / cobrir / traduir. 2. vam patir → patir / vaig conéixer → conéixer / has cuit → coure / patí → patir / pensaríeu → →

pensar / → haurem pensat / havien → coure. conegut conéixer / coïespensar • patí, pensaríeu, coïes. • has cuit, haurem pensat, havien cogut. • vam patir, vaig conéixer. 3. RM. La meua companya Sílvia porta tots els dies una llanterna a la motxilla, i un dia li preguntí per què la duia. Ella em respongué que l’agafava perquè els fanals del seu carrer no funcionen bé, uns no s’encenen i altres parpellegen, i els seus

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ pares pateixen per si ella no s’hi veu. Aleshores, li diguí jo: «Quina família més previsora!» 4. Cal ratllar i copiar: reg / text / taxista. 5. RM. • Aquest és l’ estoig que em van regalar els meus iaios per l’aniversari. / • El policia utilitza el xiulet per a dirigir el trànsit. / • Mercé participarà ambve. la seua milotxa en l’exhibició de la setmana que UNITAT 8

Aprenc més 1. • L’innitiu, el gerundi i el participi. • N’hi ha tres: primera ( donar), segona (témer, batre) i tercera (sentir). • Cal marcar la segona opció: Llegir és una activitat molt enriquidora. 2. Cal ratllar i copiar: guardant / produït / doldre. 3. extrauran: 3a persona del plural, futur, mode indicatiu, verb EXTRAURE / duguen: 3a persona del plural, present, mode subjuntiu, verb DUR / vau moure: 2a persona del plural, passat perifràstic, mode indicatiu, verb MOURE / imprimiu: 2a persona del plural, mode imperatiu, verb IMPRIMIU. 4. RM. 1: El cap parla per telèfon. / 2: L’informàtic repara l’ordinador i en canvia algunes peces. / 3: La secretària escriu en l’ordinador. / 4: El missatger entrega un paquet urgent a l’oficina. 5. Seixantena Diada Cultural / L’Associació Cultural Calaix Desastre us ofereix aquestes activitats: Exposició de dibuixos sobre el Xúquer. / Actuació del bruixot Xavier de Xàtiva. / Taller de cuina: cuixa de corder cuita a ba ixa temperatura amb xarop de taronja. / Concert per a xilòfon i caixa. / US HI ESPEREM! UNITAT 9

Aprenc més 1. • Dar, estar, anar. • És irregular, defectiu i amb un ús arcaic. Té el sentit de ‘regalar’. • Cal subratllar: vaig / estigué / dàrem. 2. Cal subratllar: • obrí (irregular), cridaren (regular) / • ha plogut (defectiu), va (irregular) / • arribava (regular), féiem (irregular) / • sol (defectiu), vulga (irregular), vaja (irregular). 3. RM. De primer, s’estén la tenda de campanya. A continuació, es col·loquen els pals per alçar la coberta. En tercer lloc, es claven en terra diverses

piquetes que serveixen per a subjectar les cordes. Després, es posa la coberta exterior, que també es fixa al terra. Finalment, es tensa i es fixa la corda frontal (el vent). Aleshores, la tenda de campanya ja està muntada i podeu gaudir de l’acampada. 4. • via-tge: tg és un dígraf que se separa a final de línia. / • andro-ide: un diftong ai els diftongs es poden separar. /oi• és a-conseguir: queda sola no al final de línia i no es pot deixar una única lletra ni al nal ni al començament de línia. / • extrate-rrestre: rr és un dígraf que se separa al final de línia. UNITAT 10

Aprenc més 1. • L’ordre, el sentit i l’entonació. • Que tinga una estructura ordenada, generalment amb subjecte i predicat, que les parts de l’estructura vagen lligades i que es faça un bon ús dels signes d’entonació i de les pauses. • Cal marcar la segona opció: L’entrada a la cova està tancada. 2. RM. • La mare xiuxiuejà a la lla: «Bona nit!». • L’alcalde cridà: «Ací està el campió!». • La xiqueta pregunta al pare: «I la mare?» 3. Carla i Vicent són amics des de menuts. Amb tot, tenen aficions ben diferents: Carla munta a cavall totes les setmanes. Per a ella, els cavalls són animals molt agraïts i fidels. En canvi, Vicent té por dels cavalls. Ell té unes acions més tranquil·les; per exemple, la música, els escacs o la videoconsola. Tot i això, s’ho passen genial junts. 4. RM. • La teua cosina és professora d’Anglés a l’institut de Castalla? • Aquell cotxe roig és el de la filla de Victòria. • A l’edici més alt del carrer viu el germà major de Pere. • L’últim disc del grupfa un homenatge a les víctimes de l’accident aeri. 5. TÍTOL DEL CONTE: «Un poblat fantàstic» NOM DE L’AUTORA: Rebeca Navarro ARGUMENT: Remei, una xiqueta valenta i decidida, se’n va tota sola al bosc. Desitja vore caus, coves, tolles, etc., però no hi trobarà res d’això. Endinsant-se entre la intensa vegetació, arribarà a una clariana on descobrirà un poblat ben especial: fades, donyets, gnoms i tot un seguit d’éssers fantàstics hi conviuen feliçment.

Llengua 6

79

Solucionari PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

UNITAT 11

Aprenc més 1. • Verbs copulatius. Perquè són una còpula, un nexe d’unió entre subjecte i predicat. • Ser expressa una qualitat permanent i estar, un estat transitori. 2. Cal subratllar: • va rebre el trofeu amb molta alegria (PV) / • és molt xarrador (PN) / • celebrarà l’aniversari divendres que ve (PV) / • sembla molt bona persona (PN) / • està molt satisfeta per les notes del segon trimestre (PN). 3. RM. • Dimarts que ve, Lluïsa i tu anireu d’excursió. • L’espectacle dels mags em va semblar meravellós. • Els passatgers del transatlàntic embarquen a les 20 hores. • Jo sóc germà d’Estela. 4. • P. nominal: sembla (V. cop.) llarga i pesada (Atribut). / • P. nominal: pareixen (V. cop.) emocionats pel viatge (Atribut). 5. ★, / ♦. / ❋;

6. •• Expressen Expressen sorpresa. dubte. • Indiquen que l’enumeració no està acabada. UNITAT 12

Aprenc més 1. • Complement directe, complement indirecte i complement circumstancial. • Per al CD, què?. Per al CI, a qui?. • RM. Complement circumstancial de lloc, complement circumstancial de manera i complement circumstancial de quantitat. També n’hi ha de temps, d’instrument, de companyia… 2. La taula de la cuina → necessita una pota nova. Els meus amics i jo → riem molt a la sala de jocs. El teu germà i tu → agafareu el tren de la vesprada. El nostre equip → ha arrabassat el lideratge al rival. 3. • V + CD ▶ agafareu el tren de la vesprada / necessita una pota nova. • V + CD + CI ▶ ha arravatat el lideratge al rival. • V + CC Quantitat + CC Lloc ▶ riem molt a la sala de jocs. 4. • els treballs de Llengua i Música (CD): Ahir els vam fer a la biblioteca.

80

Llengua 6

• als tècnics informàtics (CI): A l’oficina, el cap els telefona. • les claus de la ciutat (CD) / al científic (CI): L’alcalde li les lliura. 5. L’AAM (Associació d’Amics del Mar) es complau a convidar-vos a la conferència «Embarcacions tradicionals de vela en el context mediterrani», a càrrec de Jesús Martí, autor del llibre «Les embarcacions mediterrànies tradicionals». L’acte tindrà lloc el 3 de juny, a les 19.00 hores, al saló d’actes de les antigues drassanes (passeig del Moll Vell, 4). 6. RM. Marc i sa mare ixen de casa. –Marc, crida l’ascensor –diu la mare. Aleshores, el xiquet es gira i fa un crit fort: –Ascensooor!!