14 Curso de Quechua I 2020 G2

July 20, 2022 | Author: Anonymous | Category: N/A
Share Embed Donate


Short Description

Download 14 Curso de Quechua I 2020 G2...

Description

 

FACULTAD DE LETRAS Y CIENCIAS HUMANAS DE LA UNMSM Claudia Cisneros Ayala Lima  –  Perú 2020 09/09/2020

 

UNIVERSIDAD NACIONAL MAYOR DE SAN MARCOS

Facultad de Letras y Ciencias Humanas  Lingüística

Claudia CISNEROS AYALA

Temas: E Ell imp erativo y su sus s clases. Afirm ativo y negativo. Las prohibiciones.  Práctica de mandatos.

 

¿IMAMANTA RIMANANCHIK? 1. RUNASIMIPILLAPI RIMAY AMA KASTILLA SIMIPIQA

2. DIRE DIRECTO CTO - Y –YCHIK 3. - INDIREC INDIRECTO TO –CHUN /-CHUNKU

4. RUWAPAYANA T’IKTUKUNAWAN

09/09/2020

 

Aprendizaje esperado  Conocer los procesos de alternancia de los sufijos de los mandatos positivos o

directos. Conocer los su fij os de alternancia de los imperativos indirectos

 

La importancia del los sufijos s ufijos imperativos La importancia importancia del estu estudio dio de los sufi sufijos jos se realiza realiza para para la rei eivi vind ndic icac ació ión n de la id idio ioma ma qu quec echu huaa y ade ademá máss pr prec ecis isar ar los conocimientos   de or orden den ant antro ropol pológi ógico co,, filo filológ lógic ico, o, his histó tóric rico, o, etnográfico etnográfic o y cultural. Es útil y necesario para la adecuación de la enseñanza de la lengua, la cultura y la historia.

 

Concepto y etimología del imperativo • El

imperativo

expresa

orden,

ruego

o

pedido.

Etimo timoló lógi giccame amente pro provien viene e del del latí latín n   ‘imperativus’ kamachiy/ umalliy es un término que describe aa quien  quien es capaz de mandar.

 

EL IMPERA IMPERATIVO/KAMACHIKUY TIVO/KAMACHIKUY El imperativo directo . La orden se ejecuta a un segunda persona

tanto en singular y plural. Sí el mandato es realizada a una sola persona es singular y es plural si el mandato se efectúa a dos o más personas. Nota: (N significa Nombre)

Los nombres se anteponen a la orden.

 

Imperativo directo

Traducción

y

Lusilacha lluqsi ! singular   ¡Lusilacha lluqsi

al!

¡Lucila s Lucila s

Compulsivo:

Plural Singular Prohibitivo

Plural

chawan wan Lluqsi Lluqsi¡Ana Luwischa ¡Ana Luwis

¡N +

lluqsi

y-chik! !

 

ama ychu ychikchu chu! ¡N +N ama lluqsiychik

an!

¡Ana ¡Ana y Luis Luis Salg Salg

¡

 N + no  N +  no salgas!

¡N + N

 No salgan!

 

Sustantivo+-YKU-: nuestro nuestro:: wasiyku wasiyku primera persona plural que De corazón corazón frío: frío: chiri sunqu. Insensible. Insensible. Quni sunqu: corazón corazón cálido. cálido. Amable. POR FAVOR  

LEXEMA VERBAL +-YKU¡MIKHUY! ¡Come! ¡MIKHUYKUY!: ¡POR FA FAVOR VOR COME! COME!

CORTESMENTE ….

SUAVIDAD DIPLOMATICAMENTE

 

IMPERATIVO IMPERA TIVO DIRECTO: AFIRMA AFIRMATIVO TIVO O POSITIVO

y

singular   ¡Lusilacha lluqsi !

al!

¡Lucila s

Compulsivo:

Plural

¡Ana Luwischawan Lluqsi-

y-chik!

¡Ana ¡Ana y Luis Luis Salg Salg

an!

 

¡Alunsuchaa pichay ¡Alunsuch pichay!

¡Alunsucha wasita pichaykuy pichaykuy!

¡Pidrucha wichqay wichqay!

¡Pidrucha punkuta punkuta wichqayku wichqaykuy!

¡Husicha apamuy apamuy!

¡Husicha ¡Hus icha suñata suñata apamu apamuy!

¡Lidyacha hamuy hamuy! ¡Maryacha upalla upallayy!

¡Maryacha upallayku upallaykuyy!

¡Andrischaa tusuy ¡Andrisch tusuy!

¡Andrischa sayata tusuykuy tusuykuy!

¡Maryacha musquy musquy!

¡Luwisacha puriy puriy! https://www.easyespanol.org/wp https://www.eas yespanol.org/wp-content/upload -content/uploads/2018/06/v s/2018/06/verbos-imperativo erbos-imperativos.jpg s.jpg

¡Lidyacha parkiman hamuykuy hamuykuy!

¡Maryacha tutapi musquy musquy!

¡Luwisacha puriykuy puriykuy!

 

¡ñawinchay!/ ¡ñawinchaykuychik!

¡hatariy!/ ¡hatariykuy!

¡tiyay!/ ¡Tiyariykuy! ¡uyariy! ¡uyariwa ¡uyari way! y! ¡Escúchame!

¡kuchuy!/ ¡kuchuruy!/ córtalo

 

 Ah o r a h haga agamo mo s lo s ejer ci ci os de man d ato : co lo can do u na ra í z de verbo verbo que conozcamos traduzcamos al castellano (hamuy = venir)

Imperativo directo

singular Compulsivo Plural :

verbo

¡ Lilacha mikhuy/ mikhuykuy mikhuykuy!

¡mikhuy!

¡ Anacha Rusachawan taki-y-chik y-chik!!

¡Takiy!

Singul gular

¡ Danicha puriy/puriykuy!

Plural

¡Yachaqkuna qillqaychik!

 

Puriy

 

qillqay

¡Maryucha rukta  takiy! singular   ¡Maryucha rukta

 

ychik! ¡Silist ¡Silisticha icha Nikulchawan kallpa kallpaychik!

takiy

 

kallpay

Plural ¡Tumascha harawita qillqayku qillqaykuyy! Singular   ¡Tumascha Plural

 

ychik! ¡Allqucha misichawan pukllayku pukllaykuychik!

qillqay  

Pullyay

 

 Ahor  Ah or a pr act i qu quem emos os co n lo los s s i gu ien tes ejer ci c io ios s de m man andat dat o, p ero co n t radu ra ducc cc i ón del caste ca stella llano no al que quechua chua;; pa para ra eso deb debe emos busca buscarr

los significa significados dos de los ve verbos rbos

hispanos a quechua y quechuiza quechuizarr los nombres propuestos . D ¡ Alfriducha takiykuy!  I    R  ¡Alfredo por favor canta! E  ¡Lusilacha tusuy tusuy!  C  ¡Lucila baila!  T   O   ¡Adelina por favor juega! ¡Adilinacha pukllaykuy!   ¡Susanacha puñuykuy! ¡Susana duerme!

¡Carlos pelea!

¡Karluscha takanakuy/maqanakuy!

¡Margarita cura! ¡Lucía ayuda a tu mamá ! ¡Pedro lleva camote!

¡Margaracha un ¡Margaracha unquqta quqta hanpiykuy! ta yanapaykuy! ¡Lusyacha mamayki mamaykita ¡Pidrucha apichuta apay! ¡Husicha parata qaway!

¡José mira la lluvia!

 

Warmakuna qawa  qawaychik ychik!! ¡Warmakuna

¡Tiyanata  achhuyuy/asuyk ¡Tiyanata achhuyuy/asuykachiy! achiy! ¡Acerca la silla!

¡Maytuta wichqay! ¡Cierra el libro!

 

¡Husicha upallay! ¡José cállate!

¡Yachakuq ¡Yachaku q mayay/uyari mayay/uyariy! y! ¡Estudiante escucha!

¡Yachaqkuna yachaychiy! ¡Yachaqkuna yachaychiy! ¡Estudiantes aprendan!

¡Tiyanata suchuchiy! ¡Tiyanata  suchuchiy! ¡Retirá la silla!

 waqaychay! ¡Maytuta waqaychay! ¡Maytuta ¡Guarda los libros!

 ñawinchay! ¡Maytuta ñawinchay! ¡Maytuta ¡Mayticha lee el libro!

¡Sutiykita kuwadirnupi qillqay! ¡Escribe tu nombre en el cuaderno!

¡Kuwadirnuta ñawinchay! ¡Lee el cuaderno

¡kuwadirnupi  t’iktuy!

¡Dibuja en tu cuaderno!

 

¡Sayariy!

qillqay

Chullunya/upallay

¡Maytuta wichqay!

¡chukuy/ tiyaykuy!

Maytuta kichariy!

Maytuta ñawinchay! q

¡uyariy!

¡ispakaramusaq amahina kaspa!

 

IMPERATIVO DIRECTO NEGATIVO Singular Prohibitivo

Plural

¡N +

ama lluqsiychu!

¡N +N

 

ychikchu ama lluqsiychik chu!

 N + No + No salgas!

¡

¡N + N

no salgan!

 

No

Fum- -es

RN

¡Ama pitay Ama pitaychu chu!! fumes!! ¡No fumes

 

No

  od

Traig-

as

¡Ama Ama uywaykita  uywaykita apamuychu apamuychu!! animal

tu RN

 

Entr-

-es

Ama yaykuy  yaykuychu chu!! ¡Ama No

RN

http://www.arisoftchile.com/blog/las-senales-reglamentarias/  

  hace

No

traig-   as

¡Ama waqtuchiku waqtuchikuqta qta apamuychu! El que RN marear

La que OD

traig-   as

¡Ama traguta tragut a apamuychu! trago No

 

 

No Materiales o concretas

dulce

 

adv

 

RN

¡Ama miskita Ama miskita mikhuychu mikhuychu!! Com-

No

 

dulce

 

as

adv

líquidas beb-   as

RN

¡Ama Ama miskita  miskita upyaychu upyaychu!!  

´

pakiy:vasos, romper cosas como la olla de de barro, platos

Ama sunqunta hagas sunqunta llorar a su corazón! waqachiychu!! waqachiychu ¡¡No Ama ¡Ama Ama sunqunta  sunqunta llakichiychu llakichiychu!!

¡No hagas apenar al cor corazón! azón!  

qué

¡Ama sipaskuna Ama sipaskuna yaykumuchun yaykumuchunchu chu!! no

señoritas

Entr-

-e

RN

 

Kamiy: insultar

qué

kachunchu chu!! ¡Ama  awqanakuy kachun ¡Qué no haya peleas o guerras!

¡Ama Ama pinqapachiy  pinqapachiychu chu!! No hagas que se avergüence

 

No

No

 

Gir-

-es

¡Ama kutiy Ama kutiychu chu!/ !/ ¡Ama Muyuriychu! Regres- -es

 

¡Allquchaykipa akachanta quqariykuy! ¡Recoge por favor el excremento de tu perrito!

 

¡Ama hapiwa hapiwaychu! ychu! No me me agarres  agarres

no

No

Agarr- es

chamkaychu!/ !/ o ¡ama hapiychu! ¡Ama   chamkaychu Putquy: impuñar con las dos manos / aptiy: impuñar/ llapiy/aplastar chiptiy: piñizcar

 

¡Ama  silularta apamuychu! apamuychu!

¡No traigas el celular!.

¡Ama chillikuta apamuychu!

Apaga el celular. Silularta wañuchiy:

¡Chilililiq!  

No

aquí 

as

Ama kaypi  kaypi mikhuychu mikhuychu!! ¡Ama Com-

RN

 

¡Ama Ama ichuqman  ichuqman iruychu iruychu!! ¡Ama Ama alliqman  alliqman iruychu iruychu!! ¡Ama ichuqman muyuriychu! ¡Ama alliqman muyuriychu!

 

No ensucies aquí 

Ama kaypi  kaypi qachachaychu qachachaychu!! ¡Ama botes   basura es ¡Ama panpaman Ama panpaman qupata wischuychu wischuychu!! Tir-

¡Ama Ama chinpay  chinpaychu chu!!  

No

Cruc-   es

 

RN

 

¡Qam rimay!

  ¡Ama rima ¡Ama rima chu!

y

 

  ¡kawsay!

¡miku

y!

 

¡Ama mikuychu! ¡Ama miku

¡Ama Ama kawsa  kawsaychu

 

¡Qam rimay!

  ¡Qam ama rimaychu!

¡Qam mikhuy!

¡qam kawsay!

¡Qam ama mikhukuykuychu!

CHUN!

¡Haylli!! ¡Hallalla!

¡Qam ama ama kawsa  kawsaychu

¡Kawsa  

¡Rimasun/rimasunchik ¡Rimasun/rimasunchik

¡Mikhusunchik ¡Mikhu sunchik

¡kawsasunchik ¡kawsa sunchik ¡Ama mikhusunchikchu mikhusunchikchu

¡Ama imasunchikchu! imasunchikchu!

¡Ama kawsasunchikchu! kawsasunchikchu!  

¡Rimay

¡Ama rimaychu

 

¡mikhuy

 

¡ama mikhuychu

 

¡kawsay!

 

¡ama kawsaychu!

 

¡hamutay!

¡ama hamutaychu!

¡hamutachun!

¡ama hamutachunchu!

¡hamutasunchik!

¡ama hamutasunchikchu!

¡hamutachunku!

 

¡ama hamutachunkuchu!

 

¡ruwaYY! ¡ruwa ¡NiY! ¡NiY

¡ama ruwaYchu ruwaYchu!! ¡ama niYchu niYchu!!

¡churay!

Ama churaY chu!! c huraYchu

¡lluqsiy!

Ama lluqsiYchu lluqsiYchu!!

¡hamuy!

Ama hamuYchu! hamuYchu!

 

El im impe pera rati tivo vo iindi ndire rect cto o

 

El imp impera erativo tivo iindir ndire ecto

La orden realizada es a una tercera persona o a varios. En forma afirmativo s on marcados por el sufijo:  –

 –

singu ngular lar..   ¡Qué chun en si ¡Qué com com- a  a!! chunku en chunku  en plural. plu ral. ¡Qué  ¡Qué com com- an  an!!

 –

En los negativos  se marcan: ama am a



  LV LV + CHUNc h u . En

mikhuchunc mikhuchun chu!

sing singul ula ar. ¡Qué   no   c om om a a!! ¡  Ama Am a

ama am a

 LV + CHUNK CHUNK Uc h u .   En plural. ¡  Ama mikhu Ama mikhuchunku chunkuchu chu!!



 

IMPERATIVO INDIRECTO EN FORMA AFIRMA AFI RMATIVA TIVA

Compulsivo:

  singular Plural

¡Marya Lluqsi-chu Lluqsi-chu  -n n!

 

¡Ana Luwiswan Lluqsi-chu Lluqsi-chu -nku! -nku!

¡María

qué salga!

  ¡Ana y Luis

qué salgan!

 

IMPERATIVO INDIRECTO EN FORMA NEGATIVA NEGATIVA

Prohibitivo

  Singular

¡Ana

¡Ana

qué no salga!

ama lluqsi-chun   -chu!

Plural ¡Ana Luwiswan

ama lluqsi-chunku-chu!

¡Ana y Luis

qué no salgan!

 

-yku/yka- mu, pu, ru

Ama quyku quykulla llawa waychu!! ychu!! Ama qillqa qillqayka ykapu pulla llawa waykuchu!! ykuchu!! Ama apayka apaykachipullaychu!! chipullaychu!!

ychikchu!! chu!! Ama mañaykapu mañaykapuychik ykulla llawaychik waychikchu!! chu!! Ama willa willayku

ykuway waychu!! chu!! Ama willa willayku https://1001reasonstolearnspanish.com/imperativo-negativo-con-pronombres/  

¡Qué no suba la escalera! ¡Ama siqanata siqachunchu!

Siqana ‘escalera’, siqay’subir’

‘hanaq pacha’ qaway ‘mirar’ ¡Qué no mire al cielo! ¡ Ama ¡ Ama hanaq  hanaq pachata qawachunchu qawachunchu!! Cielo ‘hanaq

apachunchu!! Qipi ‘bulto’, apay ‘llevar’ ¡Qué no lleve bulto! ¡ Ama  Ama qipita apachunchu  yakuta upyachunchu upyachunchu!! ¡Qué no tome agua! ¡ Ama ¡ Ama yakuta

upyay ‘tomar’ yaku ‘agua’

¡Qué cierre la puerta! ¡ Punkuta wichqachun wichqachun!! Wichqay ‘cerrar’ punku ‘puerta’ ¡Qué no coma pollo! ¡ Ama chiwchita  Ama chiwchita mikhuchunchu mikhuchunchu!! Pollo ‘chiwchi’, mhikuy ‘comer’ ¡Qué no coma chancho! ¡Ama kuchita mikhuchunchu! Kuchi ‘chancho’ T’ant nta a ‘pan ‘pan’’ ¡Qué no coma pan! ¡Ama t’antata mikhuchunchu ! T’a

Qué no duerma mucho! ¡Ama anachta puñuchunchu! mucho ‘ancha’

puñuy ‘dormir’

‘yachay’’ ¡Qué estudien para el examen! ¡Iksaminpaq yachachunku yachachunku!! Iksaminpaq ‘para el examen’ ‘yachay

¿Qué saquen veinte! ¡iskaychunkata qurquchunku qurquchunku! Sacar qurquy

 

 Ah o r a h agam o s ejer ci ci o s d e man dat o : co lo ca un a ra í z de verbo que conozcas y tradu zca a all español (hamuy = venir)

Imperativo indirecto Compulsivo:

Prohibitivo

Traducción

singular

¡m ¡mihku-chu -n!

¡Qué coma!

Plural

¡puklla-chu -nku!

¡Qué jueguen!

Singular

¡Ama qaparichunchu!

¡Qué no grite!

Plural

¡Ama phawachunkuchu!

¡Qué no salten!

phaway

 

Traduzca y diga si es directo o indirecto

 N E   G   A   T   I    V   O

¡Alfredo canta!

¡Alfriducha takiy!

¡Lucila no   bailes!

¡Lusilacha ama tusuy tusuychu chu!!

¡Adelina que no juegue!

¡Adilinacha ama pukllachunchu!

¡Susana que duerma!

¡susanacha puñuchun!

¡Carlos no pelees!

¡Karluscha ama takanakuy  ama takanakuychu chu!! takanakuy

¡Margaritaa no cures! ¡Margarit

¡Margar ¡Margaritacha itacha ama hanpiychu!

¡Luc ¡Lucía ía qu que e no ayude yude!!

¡Lus Lusyac acha ha ama ama yan anap apac achu hunc nchu hu!! Yana napa payy

¡Pedro que no lleve!

¡Pidrucha ama apachunchu!

¡José y Luisa qu que e no mir ire en!

¡Hu Hussicha cha Luw uwiisac acha hawan wan ama  ama qawachunku qawachunkuchu! chu!

 

Traduzca  I    N

D  I    R  E   C   T   O  

Qué -e

 

¡Alfredo que cante

Lucila, ¡qué baile!

Alfriducha taki takichun chun!!

 

¡Lusilacha tusu tusuchun chun!!

Adelina, ¡qué juegue!

 

¡Adilinacha puklla pukllachun chun!!

Susana, ¡qué duerma!

 

chun!! ¡Susanacha puñu puñuchun

Carlos, ¡qué pelee!

¡Karluscha takanakuchun takanakuchun!! Takanakuy!

Carlos, y Margarita, ¡qué curen!

¡Karluscha Margaritawan Margaritawan hanp hanpiichunku!

Javier y Lucía, ¡qué ayuden!

¡Habiracha Lusyachawan Lusyachawan yanapachunku yanapachunku!! yanapay

Lucía y Pedro, Pedro, ¡qué lleven!

 

¡Lusya Pidruchawan apa apachunku chunku!!

 

¡Husifacha ¡Husifac ha Husichawan qawachunku!!

Josefa y José, ¡qué miren!  

RUWAPAYANA T’IKTUKUNAWAN

•KAMACHIKUYKUNATA RUWAY

 

Elabore los imperativos indirectos con los siguientes verbos quechuas búscale dibujos •  Hayway = alcanzar •  Hamuy = venir •  Quqariy = levantar algo •  Huñuy = juntar •   Mikhuy = comer •  Llamkay = trabajar •  Sayariy = levantarse •   Puñuy = dormir

 

Lectura y comprensión de un texto texto corto. corto. SIÑURACHAPA KAMACHIKUYNIN Hukk suma Hu sumaq q si sipa pass siñu siñurracha achass yanapa napaq qnin

sumaq

wasin asinma man n cha chayarus aruspa pa,,

sipaschata

kaynata

wakn aknata

kamach ka machiku ikuyta yta qallay qallaykus kusqa: qa: ¡Matit ¡Matitaa maylla mayllay!, y!, ¡Pacha ¡Pachata ta taqs ta qsay ay!, !, ¡Mis ¡Misima iman n mikhu mikhuchi chiy! y!,, ¡allq ¡allqum uman an mikhu mikhuchi chiy! y! ¡Wawata ¡Wawa ta puñuchiy!, puñuchiy!, ¡Lawa ¡Lawata ta laway!, laway!, ¡Wasit ¡Wasitaa pichay! pichay!,, ¡Q’atuta   ran ranti tiq q riy! riy!,, ¡War ¡Warma mata ta yacha achayw ywas asim iman antta

quqa qu qari rimu muy! y!,,

¡Puñ ¡Puñuna unata ta,, chas chaspis pispa pa mast mastay ay!, !,

¡Tuqu ¡Tuquta ta

pichay!, chaynata ima kamachikusqa. Encierra en círculo los imperativos y luego traduzca  

IMA RUWAYMANTA A:

Rimaykullayki maqta

B:

Rimaykullayki sipascha

A:   ¿Imataq sutiyki?

B:

Ñuqapa sutiyqa Liyunurcham.

A:   ¿Mayt ytaataq richkanki?

B:

Yachay wasiym iymanmi richkani.

A:   ¿Imat ¿Imatat ataq aq cha chaypi ypi ruwa ruwamun munki? ki? B:

Ma Maytut ytutam am ñawinch ñawinchamu amusaq. saq.

A:   ¡Harawita yachankichu! A:   ¡All ¡Allin in,, kusa kusapu puni nim m ch chaayqa qa!!

B: B:

¡Ari, yachani! ¡S ¡Sul ullp lpaay, pach pachii turi turillllaay!

A:   Paqarin harawi

B:

Aw turic turicha hay! y! Pa Paqari qarinka nkamat mataqy aqyaa

harawinanchikpaq hamunki.  

4. Conclusiones

Los ejemplos presentados nos permiten asegurar que los sufijos: y   e ychik, indican ychik,  indican imperativos directos cuando el individuo al que  –

 –

se qu quie iere re ma man nda darr es está tá pr pres esen ente te de dela lant nte; e; mi mien entr tras as qu que e lo los s impera imp erante ntes s ind indire irect ctos os es marcad marcado o por los suf sufijo ijos s   -chun   y

  –

chunku, y chunku,  y el mandato se mandato se realiza a una tercera persona.  ama a Los imperativos negativos se marca se marca con con am chu.

..-

  …

 

AÑAYchkuykichik

 

Bibliografía: •   Gálvez Astorayme, Astorayme, Isabel. Isabel. 2010. Quechua Quechua para las Ciencias Ciencias Médicas. CONCYTE CONCYTECCLima. •   Guardia Mayorga, Mayorga, César (1975) Gramática Gramática Quechua. Los Andes. Lima. •   Guardia Guardia Mayorga, Mayorga, César Augusto (1980) Diccionario Diccionario kechwa Castellano. Castellano. Espasa. Lima •   Ladrón de Guevara, Laura (1998) Diccionario Quechua. Brasa S. A. Lima •   Pato, Pato, Enriqu Enrique e (2003) (2003) La sustit sustituci ución ón del imperf imperfect ecto o de subjun subjuntiv tivo o por el condic condicion ional al simple y el imperfecto de indicativo en el castellano septentrional peninsular. (Estudio de variación dialectal), Universidad Autónoma de Madrid, tesis doctoral. •   Porcar Miralles, Miralles, Margarita. Margarita. (1988) «Forma «Formas s de indicativo en la prótasis condicional. condicional. (Documentos notariales s.s. XIII-XV)», en Actas del I Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española. Arco/ Libros, Madrid, Madrid, vol. I, págs. 573-582. •   Romero, César et. al: 2009.Aprendamos la lengua quechua. INFODE - Perú, Huancayo

View more...

Comments

Copyright ©2017 KUPDF Inc.
SUPPORT KUPDF